itnerari 2

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011 / 2012

Itinerari 2

Hola un altre cop, nois i noies! Crec que ha arribat el moment d'anar a la muntanya. Podríem fer un itinerari que, per Sant Miquel, ens portés al cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni. Però abans d'entrar-hi, caldria saber com ha arribat a tenir aquestes formes.

Endavant!


Activitat 1

Per saber com es va formar la muntanya, busqueu a la Biblioteca el tema de la Formació. D'aquesta manera, coneixereu els orígens de Montserrat i entendreu com és la roca que la forma. Feu-ne un resum per al vostre dossier; podeu acompanyar-lo dels dibuixos necessaris. I digueu-me quins són els tres elements que formen el conglomerat montserratí.

Les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes són la causa que la terra vagi canviant. És per això que fa molts i molts milions d’anys la superfície de la terra era molt diferent. Aquestes forces a vegades són molts ràpides com les que provoquen els terratrèmols i d’altres actúen molt lentament.

Fa molts i molts milions d'anys la Catalunya actual era mar i la mar Mediterrània era terra. Els rius que baixaven desembocaven en aquest mar interior arrossegant al·luvions que van fer possible la formació de Montserrat . Arrossegaven sorra, pedres , fang... que després van formar el conglomerat montserratí.

I mentrestant la terra es bellugava i anava canviant. A Catalunya es produí un moviment semblant al d’unes balances. Les Illes Balears són els cims d’una antiga serralada que hi havia on abans era terra . El mar interior es va anar assecant i va formar diferents llacs que també s’ anaren assecant a poc a poc. Tota la massa de sorra, pe-dres i fang que era Montserrat es va anar aixecant lentament. Des-près el riu Llobregat, la pluja, el vent i el glaç la van anar polint fins a donar-li la forma que veiem .A causa de les seves formes pintores-ques se li va donar el nom Montserrat “muntanya serrada”.

Els còdols o pedres de riera són la base del conglomerat montserratí. La matriu que els uneix és el material fi (sorres,argiles...)que omplen els buits entre els còdols i el material calcari que li dóna consistència.

Un dels llacs que va quedar del mar interior, on ara hi ha la Catalun-ya, era l’ estany igualadí, situat a la Conca d’Òdena on ara hi ha Igua-lada. Aquest estany es va anar assecant i en va quedar el riu Anoia que és el riu que passa per Igualada.

Com pots veure Niels la formació de Montserrat i la de la nostra co-marca tenen molta relació. És de suposar que passarà el mateix arreu de Catalunya.Per tant els tres elements que formen el conglomerat Montserratí són:sorra, pedra i fang

Ah! , no t’ havíem dit que el nom d’Igualada ve d'Aqualata que vol dir “aigua ampla” .


Activitat 2 Montserrat es troba dins el clima mediterrani, però els canvis sobtats d'altitud en

poc espai, fan que apareguin microclimes que contrasten. Per això trobem comunitats vegetals importants, que són ben diferents: les rouredes, les teixedes, les pinedes i les que viuen a la superfície de les roques.No obstant, és l'alzinar, amb els variats sotaboscos formats per arbusts, lianes i herbes, el que cobreix la major part de la muntanya. Relacioneu les fotos dels arbres i arbustos amb la seva descripció.

A B

C D E

Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'escorça també és fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i recoberta d'un fina borra que li permet mantenir la humitat. El seu fruit, la gla, madura a final d'estiu o a la tardor.

Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent. La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs...

Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de color blau fosc, maduren d'agost a setembre.

Corona de reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de color blanc. Aquest color blanquinós són les supuracions de calç que fan les fulles pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una tija rogenca que és poblada de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en obagues i encarada al nord.

Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a


cada lòbul. Les flors, en forma d'ombrel·la, són d'un color verd groguenc. El fruit és una baia negra.

A)Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent. La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs...

B)Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'es-corça també és fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i recoberta d'un fina borra que li per-met mantenir la humitat. El seu fruit, la gla, madura a final d'estiu o a la tardor.

C) Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a cada lòbul. Les flors, en forma d'ombrel·la, són d'un color verd groguenc. El fruit és una baia negra.

D) Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de color blau fosc, maduren d'agost a setembre.

E) Corona de reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de color blanc. Aquest color blanquinós són les supura-cions de calç que fan les fulles pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una tija rogenca que és pobla-da de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en obagues i encarada al nord.


Activitat 3 La fauna del massís de Montserrat és típicament mediterrània. La diversitat

geogràfica i la riquesa botànica hi permeten l'existència d'una fauna abundant i diversificada (tot i que sovint costa molt de veure!).Elaboreu una cadena alimentària a partir de les descripcions d'aquests animals que formen part de la fauna montserratina. Podeu fer un dibuix per al vostre dossier o un mural per la classe.

Àliga cuabarrada: Rapinyaire que pot arribar als 1,70 metres d'envergadura. Montserrat, farcida de cingleres i balmes, és un hábitat de primera per aquesta espècie. S'alimenta especialment de petits rosegadors, conills i altres aus com les merles o les perdius.

Merla: Aquest ocell d'uns 25 cm. De llargada és un habitant perenne de Montserrat; tant dels seus boscos com de les seves places i camins. És omnívor i tant menja petits insectes com fruits que arreplega en un incansable caminar per terra. El mascle té el bec de color groc i la femella marronós, com la resta del cos.

Conill: Mamífer que ocupa les zones baixes i mitjanes del massís, especialment les zones planes d'antics conreus. La població ha disminuït molt, sobretot per la cacera de l'home. És la base alimentària per molts altres mamífers i rapinyaires: la mostela, la guilla, el duc, l'àliga, etc. Per això, l'abundància o no de conills afecta directament sobre l'existència o no d'una fauna ben variada.

Guilla o guineu: Mamífer present a les parts baixes de les canals que porten a Collbató i al Bruc, i a les arbredes que han substituït els replans d'ametllers i oliveres de la Calsina, a Marganell, fins a Monistrol. La seva alimentació és variada i


pot menjar tant una gallina com un conill i fins i tot escarabats. També ha disminuït per la pressió de l'home.

Senglar: És el mamífer més gran de Montserrat. Els darrers anys n'hi ha hagut un important augment, tant a les zones baixes com a les canals i camins de la part superior de la muntanya. Un senglar adult pot pesar pels volts de 110 quilos. El seu cos és recobert d'un pelatge espès i fort d'un color grisenc. Igual que el seu parent domèstic, pot menjar de tot. Viu en grups matriarcals; els mascles quan arriben a la pubertat abandonen el grup.

Escurçó ibèric: Serp de mossegada extremament verinosa. Fa entre 60 i 75 cm., és de color grisenc al dors i blanquinós al ventre. El cap acaba en una petita banya o berruga, fet que el fa fàcil d'identificar. S'alimenta de petits mamífers, ocells, invertebrats i altres petits rèptils. Sol fugir de la presència de l'home; el problema és que té uns tons de pell similars als dels troncs i branques on s'enfila per prendre el sol.

L'esquirol es menja la pinya, i l'àguila es menja l'esquirol

La merla es menja la mosca , i la guineu es menja la merla

El conill es menja la pastanaga, i la serp es menja el conill.

O una altra seria:


Activitat 4 Segur que alguna vegada, anant per camins de muntanya, us ha cridat l'atenció

una marca vermella i blanca, dues ratlles paral.leles o en forma de creu. Això indica que us trobeu en un dels Senders de Gran Recorregut (GR).Tota Catalunya està creuada per camins GR. I diversos d'aquests conflueixen a Montserrat. Us proposem una llarga excursió des de Portbou fins a Montserrat, passant exclusivament per camins GR.En primer lloc us haureu de fixar-vos en el camí que seguireu. Per quin GR passareu?Trobareu tota la informació dels senders GR a Catalunya a l'adreça d'internet http://www.euro-senders.com/En segon lloc ens fixarem una mica més en el tram final. Ens hem de situar a Sant Benet de Bages (entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles) i detallar el camí fins a Montserrat. Entre aquests dos punts hi ha:

Monestir de Montserrat Sant Benet de Bages Can Noguera Can Martorell Roviralta Vallhonesta Santa Cecília de Montserrat Sant Jaume de Castellbell El Pont de Vilomara Sant Vicenç de Castellet

Però...sabríeu posar aquests 10 punts per ordre?

Seguint el sender GR4

Sant Benet del Bages

Roviralta

El pont de Vilomara

Vallhonesta

Can Noguera

Sant Vicenç de Castellet

Sant Jaume de Castellbell

Can Martorell

Santa Sicília de Montserrat

Monestir de Montserrat

http://www.euro-senders.com/

itnerari 2

Documents