itinerari formatiu tipus...suport de les funcions vitals afectades, així com el tractament de les...

ITINERARI FORMATIU TIPUS CIRURGIA GENERAL I DE L’APARELL DIGETIU

Aprovat Comissió Docència:

[Pla de formació de l’especialitat basat

en la guia formativa aprovada per la

Comissió Nacional corresponent, que

serà d’aplicació a cadascun dels

residents de la Unitat Docent

Acreditada sense perjudici de ser

adaptat al pla individual de formació de

cada resident]

ITINERARI

FORMATIU

TIPUS MEDICINA INTENSIVA

ALTHAIA, XARXA ASSISTENCIAL UNIVERSITÀRIA DE MANRESA

COMISSIÓ

DE DOCÈNCIA

1

ITINERARI FORMATIU TIPUS MEDICINA INTENSIVA

Aprovat Comissió Docència: 16 de gener de 2015

INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 2

CONTINGUT ............................................................................................................. 3

OBJECTIUS DE LA FORMACIÓ ..................................................................................... 6

CALENDARI DE ROTACIONS .................................................................................... 10

OBJECTIUS ESPECÍFICS ............................................................................................ 12

PRIMER ANY DE RESIDÈNCIA .......................................................................................... 12

SEGON ANY DE RESIDÈNCIA ........................................................................................... 16

TERCER ANY DE RESIDÈNCIA .......................................................................................... 21

QUART ANY DE RESIDÈNCIA ........................................................................................... 28

CINQUÈ ANY DE RESIDÈNCIA .......................................................................................... 30

SESSIONS CLÍNIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES ............................................................... 33

ALTRES ASPECTES DE LA FORMACIÓ ....................................................................... 34

PARTICIPACIÓ EN COMISSIONS I COMITÈS .............................................................. 36

PLA DE FORMACIÓ TRANSVERSAL (PFT) .................................................................. 37

ACTIVITAT DE RECERCA .......................................................................................... 42

RECOMANACIONS DE BIBLIOGRAFIA BÀSICA .......................................................... 43

AVALUACIÓ ............................................................................................................ 45

BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................ 47

2



INTRODUCCIÓ

Cada Unitat Docent acreditada

ha d’elaborar i documentar la

Guia o Itinerari Formatiu Tipus, que

és el pla de formació de

l’especialitat fet pels tutors i

prenen com a base les guies

formatives de cada una de les

especialitats i aprovades per la

corresponen Comissió Nacional de l’especialitat.

La Guia o Itinerari Formatiu Tipus serà d’aplicació a cadascun dels residents de

la Unitat Docent acreditada i vinculats a la nostra institució i de la mateixa

especialitat, sense perjudici a ser adaptat al Pla Individual de Formació de

cada resident.

Els tutors han de fer la Guia o Itinerari Formatiu Tipus i el Pla Individual de

Formació en coordinació amb els responsables dels dispositius assistencials.

El tutor ha de proposar la Guia i Itinerari Formatiu Tipus a la Comissió de

Docència per tal de que sigui aprovada.

Les Guies o Itineraris Formatius Tipus han de ser custodiades per la Comissió de

Docència.

INTRODUCCIÓ

3



CONTINGUT

La Medicina Intensiva sorgeix per

oferir als pacients en situació crítica,

actual o potencial, el tractament

adequat, avaluant els requeriments

en coneixements tant assistencials

com tècnics necessaris per una

òptima utilització dels mateixos,

aplicant-se a aquells malalts amb

diferents patologies i potencialment

recuperables.

La disponibilitat i la possibilitat del coneixement per diferenciar aquelles

patologies que poden posar en situació crítica a un malalt, l’optimització amb

l’ús de les diferents tècniques aplicades i l’optimització de la tecnologia a

aplicar justifiquen plenament l’existència d’aquesta especialitat.

Posseeix un caràcter integrador que evita la segregació de l’assistència en

aplicar les seves aptituds en àrees de coneixement molt especialitzades i

específiques.

DEFINICIÓ DE L’ESPECIALITAT

La Medicina Intensiva es l’especialitat mèdica que s’ocupa dels pacients amb

disfunció o fracàs actual o potencial d’un o varis òrgans o sistemes que

representen una amenaça per la vida i que son susceptibles de recuperació.

CONTINGUT

4



Inclou el suport per la donació d’òrgans. Requereix el coneixement d’un

maneig continu dels pacients, incloent la monitorització, el diagnòstic i el

suport de les funcions vitals afectades, així com el tractament de les malalties

que provoquen tal fracàs i obliga a l’atenció immediata del malat en

qualsevol àmbit que es trobi.

PERFIL DE L’INTENSIVISTA

Es requereixen uns coneixements molt precisos, dominar un conjunt d’habilitats

i disposar d’una sèrie d’actituds psíquiques i humanes. Encara que són

característiques molt comuns a la majoria de disciplines mèdiques, la

integració simultània de tots, proporciona una aproximació al perfil

professional de l’especialista en Medicina Intensiva.

El metge intensivista ha de tenir:

Visió global del malalt i capacitat per una atenció integral que es

centri en les seves necessitats i eviti el fraccionament de

l’assistència i la duplicitat dels costos.

Coneixement profund i detallat de la fisiologia dels òrgans i

sistemes, dels mecanismes pel quals s’altera i dels mitjans precisos

per preservar i millorar la funció dels òrgans afectats.

Capacitat per treballar en qualsevol àmbit que es trobi el malat

crític

Caràcter polivalent, capacitat per treballar en equip i liderar.

Sensibilitat i valors ètics.

Capacitat de prendre decisions en situacions de compromís vital

Capacitat de cooperació en la prevenció de les patologies greus

mes freqüents

Capacitat de col·laboració amb altres especialistes.

ÀMBIT NATURAL D’ACTUACIÓ

Assistencial

L’àmbit d’actuació clínica és a on es trobi el malalt crític. Fonamentalment es

centra dintre de la unitat de cures intensives on es centralitza l’actuació

davant el malalt en situació de risc vital. Tanmateix actua fora de l’àmbit de

5



l’UCI atenent als malalts crítics sigui a l’àrea d’Urgències, sala d’hospitalització

convencional o a l’àmbit extrahospitalari.

Ajuda als àmbits d’urgències o en malalts en planta per la detenció precoç de

aquella malaltia que pugui derivar en una situació de risc vital i en la seva

orientació i tractament adequat

Docent

Es responsabilitzarà en la formació d’altres especialistes i professional sanitaris,

pel que es formarà per tal objectiu.

Investigació

El metge intensivista comprèn la importància de l’avanç del coneixement

científic i la participació en projectes d’investigació bàsica i clínica rellevants

tant d’aquells en curs a la pròpia unitat de formació com externs multicèntrics.

6



OBJECTIUS DE LA FORMACIÓ

OBJECTIUS DOCENTS GENERALS

El metge intensivista a d’adquirir els objectius de:

Adquirir els coneixements, habilitats i actituds que donin resposta a les

necessitats del malalt crític.

Capacitat per identificar i avaluar les situacions d’emergència de forma

estructurada, establint prioritats diagnostiques i terapèutiques com part

essencial del treball.

Coneixement detallat dels conceptes fisiopatològics i capacitat

d’aplicar-lo en les situacions crítiques.

Destresa per executar els procediments diagnòstics i terapèutics

proporcionats als malalts crítics.

Capacitat de proporcionar el procediment mes adequat a cada malalt

crític, valorant la responsabilitat que te l’intensivista en l’assignació i

utilització de recursos.

Complir els estàndards ètics, en especial referència a l’assistència al final

de la vida i limitació terapèutica.

Valoració de la visió del malalt de la seva pròpia malaltia i dels valor

dels malats i els seus familiars.

Coneixement d’habilitats en la comunicació amb els pacients i familiars.

Responsabilitat molt important per la qual els residents tindran una

estimulació específica per tal adquisició.

Capacitat d’assumir la responsabilitat completa en la assistència als

malalts crítics.

Capacitat d’integració a un equip de treball.

Disposició de treball en entorns d’incertesa, de forma organitzada i

sistemàtica.

Capacitat per avaluar els resultats dels tractament proporcionats als

pacients.

Capacitat per avaluar el seu propi treball.

Consciencia de la importància que te l’evidencia científica en la presa

de decisions i en la millor utilització dels recursos assistencials.

7



Capacitat per administrar els recursos de forma proporcionada

Coneixement de l’organització, de l’estructura sanitària on es

desenvolupa la seva tasca.

Coneixements de la metodologia d’investigació, estadística i

epidemiologia clínica arribant a un nivell suficient que el permeti

executar tasques d’investigació d’una manera autònoma i amb

capacitat per integrar-se a un equip investigador.

Coneixements per avaluar l’activitat assistencial i la millora de qualitat,

en particular de la gestió del risc assistencial.

Coneixements de la relació cost efectivitat dels procediments empleats.

OBJECTIUS DOCENTS TRONCALS

Dintre l’especialitat de Medicina Intensiva n’hi ha una formació comuna a

altres especialitats mèdiques així com una formació específica de l’especialitat.

Per tal compartiria coneixements amb altres especialitats dintre d’una

formació troncal.

Els objectius troncals serien:

Aprofundir als coneixements i habilitats per elaborar la historia clínica,

realitzar una exploració física correctament, definir la situació clínica del

malat, interpretar els resultats de les dades obtingudes i elaborar

correctament els informes clínics.

Conèixer les indicacions de les diferents exploracions complementaries

bàsiques i saber interpretar-les.

Elaborar un judici diagnòstic de presumpció. Elaborar opcions

diagnostiques.

Adquirir capacitat i habilitat per indicar, realitzar i interpretar les

tècniques mes freqüents de la pràctica clínica habitual, sota supervisió i

amb responsabilitat progressiva com sondatge, punció lumbar,

paracentesis i toracocentesis. Conèixer les indicacions de les puncions i

saber tractar les complicacions.

8



Administrar oxigen amb tots els dispositius possibles

Capacitat per donar informació clara i concisa al pacient i els seus

familiars. Aprendre a demanar coneixements informats.

Considerar els efectes secundaris dels fàrmacs i interaccions.

Capacitat per presentar casos clínics en sessions de servei.

Formació necessària per atendre aquelles patologies mes prevalents,

greus i en situació crítica i maneig de les mateixes.

Problemes respiratoris. Insuficiència respiratòria aguda, EPOC,

Asma bronquial, malalties pulmonars intersticials, malalties de la

pleura, obstrucció de la via aèria, patologia de la son, malaltia

vascular pulmonar (TEP).

Malalties cardiovasculars. Insuficiència cardíaca de qualsevol

causa, síndrome coronari/dolor toràcic, síncope, HTA,

valvulopaties, endocarditis, miocardiopaties, cor-pulmonale,

complicació cardíaca de malalties sistèmiques, arítmies greus,

taponament cardíac, Síndrome aòrtica aguda.

Malalties neurològiques. Valoració del malalt en coma, epilèpsia,

malaltia vasculo-cerebral, deliri, demència, malaltia de Parkinson,

trastorns de la marxa, neuropaties, mielopaties, alteracions

respiratòries en les malalties neuromusculars.

Alteracions de l’aparell digestiu i del fetge. Hemorràgia digestiva,

malaltia inflamatòria intestinal, patologia vascular abdominal,

peritonitis, malalties hepatobiliars i pancreàtiques.

Malalties infeccioses. Sèpsies, Síndrome Febril, endocarditis,

infeccions de la pell i parts toves, respiratòries, òssies, abdominals,

del SNC, urinàries, nosocomials. Us racional dels antibiòtics.

Problemes hematològics i dels òrgans hematopoètics.

Identificació i maneig dels trastorns de l’hemostàsia i coagulació,

reaccions transfusionals i situacions hematològiques agudes con

anèmia, leucopènia, trombopènia i pancitopènia. Complicacions

del tractament anticoagulant.

Problemes renals i de les vies urinàries. Identificació i valoració del

fracàs renal agut. Mecanismes patogènics que produeixen fracàs

renal agut. Diagnòstics dels diferents tipus de fracàs renal agut.

9



Avaluació de l’oligúria. Emergència hipertensiva. Complicacions

de a ’insuficiència renal crònica. Identificació i tractament dels

problemes hidroelectrolítics i de l’equilibri àcid-base.

Patologies traumàtiques, accidents i intoxicacions.

Problemes metabòlics i endocrinològics.

Problemes oncològics.

Problemes múscul-esquelètics i malalties autoimmunes.

Patologia oftàlmica i ORL.

També s’adquirirà coneixement en l’adquisició de valors ètics i professionals,

habilitats al maneig informàtic. Iniciació al maneig de l’ús de la literatura

científica i bibliografia, coneixements inicials d’investigació, maneig de

fàrmacs, treball en equip, atenció pal·liativa, maneig del dolor, maneig de

d’informació, gestió clínica, protecció radiològica, coneixement de l’anglès.

10



CALENDARI DE ROTACIONS

Són tots aquells períodes definits de formació, ja siguin realitzats dins de la

pròpia Unitat Docent, fora d’aquesta però dins la institució o fora de la

institució, tan d’aquells necessaris per l’òptima formació del resident com

d’aquells optatius.

PRIMER ANY DE RESIDÈNCIA

Medicina Interna ...................................................... 4 mesos

Unitat de Malalties Infeccioses ............................... 2 mesos

Pneumologia ............................................................. 2 mesos

Neurologia ................................................................. 2 mesos

Radiodiagnòstic ....................................................... 1 mes

Vacances .................................................................. 1 mes

SEGON ANY DE RESIDÈNCIA

Cardiologia ............................................................... 2 mesos

Hematologia ............................................................. 1 mes

Digestiu i hepatologia ............................................. 2 mesos

Nefrologia .................................................................. 2 mesos

Cirurgia General ....................................................... 2 mesos

Anestèsia ................................................................... 2 mesos

Vacances .................................................................. 1 mes

TERCER ANY DE RESIDÈNCIA

Medicina Intensiva ................................................... 5-6 mesos

Unitat d’Ecocardiografia ........................................ 1-2 mesos

Unitat Específica Coronària

(Hospital Vall Hebrón) .............................................. 2 mesos

Unitat de Cirurgia Cardíaca


Vacances .................................................................. 1 mes

11



QUART ANY DE RESIDÈNCIA

Medicina Intensiva ................................................... 8 mesos

UCI Politraumàtics


Vacances .................................................................. 1 mes

CINQUÈ ANY DE RESIDÈNCIA

Medicina Intensiva ................................................... 9 mesos

Rotació externa consensuada* ............................. 2 mesos

Vacances .................................................................. 1 mes

(* Opcional)

12



OBJECTIUS ESPECÍFICS

PRIMER ANY DE RESIDÈNCIA

MEDICINA INTERNA

Es valorarà la formació bàsica inicial global del malat, del seu entorn i el

tractament més adient. Incidint en els coneixement respecte a l’elaboració

d’una adequada historia clínica, una adequada exploració per aparells i una

avaluació global del malalt.

Elaborar la Historia Clínica

Practicar i fer experiència l’anamnesi i exploració general per

aparells

Interpretar bàsica dels valors analítics fisiològics i patològics, així

com de les exploracions bàsiques radiològiques.

Conèixer de manera general les principals malalties sistèmiques,

conèixer les pràctiques habituals de diagnòstic i el seu tractament:

lupus, artritis reumatoidea i vasculitis.

Conèixer de les patologies endocrinològiques i el seu tractament

en les formes agudes, alteracions del funcionament metabòlic

secundari a hiper o hipotiroïdisme, trastorns hipofisaris,

hipotàlamics, suprarenals i gonadals.

Conèixer el tractament insulínic, així com de les complicacions

per les descompensacions diabètiques per cetoacidosis

diabètica o coma hiperosmolar.

Conèixer de les interaccions medicamentoses i dels seus efectes.

Practicar i habituació de la fluïdoteràpia en el maneig

hidrolectrolític i tractament dels disbalanços iònics més comuns

respecte a les alteracions del calci, potassi, sodi i clor.

Avaluar el malalt geriàtric respecte a les seves peculiaritats en

quan al diagnòstic, tractament i pronòstic. Adequar el

tractament de confort.

INFECCIOSES

13



Prioritzar la formació en el diagnòstic de les principals i més freqüents malalties

infeccioses (pneumònies, infeccions d’orina, peritonitis, cel·lulitis, infecció de

ferida quirúrgica...) així com en el coneixement de les diferents opcions

antibiòtiques.

Diagnosticar i tractar precoçment la malaltia infecciosa.

Explorar adequadament el malalt sèptic.

Conèixer la fisiopatologia de les sèpsies i tractar precoçment les

sèpsies greus.

Conèixer les diferents alteracions clíniques i metabòliques de les

diferents malalties infeccioses.

Conèixer les patologies infeccioses poc freqüents: les infeccions

tropicals, les importades o menys prevalent.

Conèixer la farmacoteràpia antibiòtica, les seves

contraindicacions i les seves possibles complicacions.

Tractar amb antibiòtic en el casos especials, malalt neutropènics,

immune deprimit (HIV, en quimioteràpia, corticodepenent...).

Conèixer i tractar les malalties nosocomials, associades a casos

especials: malalts dependents de residència, d’alt suport.

Conèixer de les infeccions associades a tècniques quirúrgiques.

Conèixer la farmacodinàmica i farmacovigilància dels diversos

antibiòtics.

Realitzar els millors cultius dirigits per aparells o infeccions i la

interpretació dels seus resultats. (secrecions respiratòries, punció

lumbar, hemocultius, líquid ascític i d’altres líquids orgànics)

PNEUMOLOGIA

Es prioritzarà el coneixement del diagnòstic, fisiopatologia i tractament de la

insuficiència respiratòria, com de les tècniques diagnòstiques a ella associades.

S’adquirirà la pràctica en la avaluació del malalts respiratori, diagnòstic

diferencial de les principals malalties respiratòries amb especial èmfasi en la

malaltia asmàtica, EPOC i pneumopaties intersticials.

14



Conèixer la fisiologia de l’ intercanvi gasos, de la mecànica

respiratòria i dels mecanismes de control de la respiració.

Conèixer la clínica i fisiopatologia de la insuficiència respiratòria

en les seves diferents patologies (asma bronquial, edema

pulmonar, distress respiratori de l’adult, obstrucció crònica al flux

aeri i la seva agudització, ofegament, insuficiència respiratòria

neuromuscular, inhalació de gasos...)

Interpretar i valorar les proves diagnostiques adients (imatge,

fibrobroncoscòpia, proves funcionals respiratòries)

Conèixer la farmacologia dels broncodilatadors i d’altres fàrmacs

inhalats usats en la insuficiència respiratòria.

Conèixer del diagnòstic i tractament de les patologies

específiques respiratòries de menor incidència (pneumonitis

intersticials i obstructives, hipertensió pulmonar...)

Fer la presa de mostres de secrecions i les seves tècniques

emprades

Ventilar manualment amb bossa i mascareta i amb les seves

varietats,

Usar humidificadors.

Conèixer la fisioteràpia respiratòria, mediacions de paràmetres de

mecànica respiratòria, monitorització no invasiva d’intercanvi

gasos

Fer la punció i el drenatge pleural.

NEUROLOGIA

L’objectiu es basarà en conèixer el diagnòstic i tractament de les patologies

crítiques del sistema nerviós i neuromuscular com el coma en les seves diferents

etiologies, la crisi comicial, les malalties vasculocerebrals, els síndromes

d’intoxicació, les malalties inflamatòries centrals i alteracions del sistema

nerviós perifèric i muscular amb risc vital. Els criteris diagnòstics de mort cerebral

i de les tècniques auxiliars pel seu diagnòstic.

Diagnosticar i dur el maneig del malalt en coma i de les seves

diferent etiologies.

15



Diagnosticar i tractar les crisis comicials

Diagnosticar i tractar l’hemorràgia subaracnoidea i de la

patologia vasculocerebral crítica.

Saber la farmacologia bàsica dels sedants i dels seus antagonistes,

dels fàrmacs anticomicials, dels que afecten a la unió

neuromuscular i els seus antagonistes.

Fer la prevenció i el tractament dels síndromes de deprivació i

altres quadres al·lucinatoris i d’agitació.

Saber els criteris clínics i legals de mort encefàlica.

Diagnosticar i dur el maneig de les polineuropaties o miopaties

amb risc vital, com el tètanus, botulisme, Guillain-Barré, miastènia i

de les encefalopaties i polineuropaties associades al malat crític.

Indicar i interpretar bàsicament les tècniques diagnòstiques més

utilitzades: tomografia axial computeritzada, ressonància nuclear

magnètica, arteriografia, electromiografia y

electroencefalografia.

Fer la punció lumbar

RADIODIAGNÒSTIC

La rotació per radiologia d’un mes es considera per ampliar el coneixement de

les indicacions pertinents de les diferents exploracions radiològiques com una

interpretació bàsica de les mateixes.

Raonar la indicació de les diferents tècniques radiològiques així

com conèixer quina es la més adient per una patologia

específica com radiografia simple, tomografia axial

computeritzada, ressonància magnètica així com les tècniques

amb contrast.

Interpretar sistemàticament les tècniques radiològiques més

freqüents: la radiografia de tòrax/abdominal, radiografia òssia i

TAC.

Conèixer de les indicacions de les diferents tècniques

angioradiológiques.

16




CARDIOLOGIA

S’adequarà els coneixements en el diagnòstic i tractament mes recents

orientats a les patologies mes prevalents en cardiopatia; la cardiopatia

isquèmica i la insuficiència cardíaca, tant en la vessant aguda com la crònica.

S’incidirà en la formació tant des del punt de vista diagnòstic com evolutiu i

pronòstic. Tanmateix es completarà amb coneixements en patologia valvular

cardíaca, arítmies cardíaques, patologia inflamatòria cardíaca i patologia

pericàrdica.

Interpretació avançada del electrocardiograma.

Interpretació de proves angioradiológiques i exploracions

complementaries cardíaques (ergometria, estudi

electrofisiológic...).

Diagnosticar i tractar la cardiopatia isquèmica segons la millor

evidència i saber el pronòstic.

Diagnosticar i tractar la insuficiència cardíaca, segons la millor

evidència i saber el pronòstic de la insuficiència cardíaca

avançada.

Diagnosticar i tractar la fase aguda de les patologies

inflamatòries i degeneratives cardíaques (miocarditis,

degeneració del greix miocàrdic...).

Diagnosticar i tractar les arítmies cardíaques. Valorar la base

fisiopatològica de les mateixes. Saber indicar els diferents grups

dels antiarítmics i conèixer els seus efectes secundaris.

Diagnosticar i saber el tractament de les patologies valvulars

cardíaques congènites o adquirides. Tractar la endocarditis.

Diagnòstic i tractament de la patologia pericàrdica. Practicar la

pericardiocentesis

Coneixement i interpretació de l’Ecocardiografia. Diagnosticar i

valorar les diferents patologies cardíaques (insuficiència cardíaca,

cardiopatia isquèmica, valvulopaties agudes i cròniques...)

HEMATOLOGIA

17



S’adquiriran els coneixements avançats en l’ interpretació analítica de les

diferents series hematològiques. S’adequaran i actualitzaran els coneixements

en les valoracions diagnòstiques de les series hemàtiques al context més

específic de les patologies habituals a l’àrea de la medicina intensiva com les

associades a la sèpsia, hepatopaties, patologia autoimmune així com les

trombopènies més importants i els processos linfoproliferatius aguts. Formació

en les opcions terapèutiques a les diferents patologies hematològiques agudes,

fonamentalment relacionat amb la leucopènia i trombopènia. Coneixements

bàsics de les proves complementaries hematològiques i el seu us clínic.

Conèixer la fisiopatologia de l’hemorràgia aguda i les opcions

terapèutiques mèdiques mes recents.

Diagnosticar i tractar les malalties trombopèniques i hemolítiques

agudes. Conèixer els tractaments mèdics associats i les opcions

terapèutiques possibles.

Indicar adequadament les transfusions d’hemoderivats

DIGESTIU I HEPATOLOGIA

En la rotació per digestiu s’adquiriran les habilitats per la identificació del

processos sagnants relacionats amb el tub digestiu, el seu mètode diagnòstic

més adient i el tractament més adequat pel mateix. Tanmateix s’adquiriran

coneixements bàsics al diagnòstic i tractament de les diferents patologies

inflamatòries intestinals en fase aguda (Colitis pseudomembranosa, ulcerosa...)

i les seves possibles complicacions. Es valorarà l’adquisició de coneixements en

la fisiopatologia intestinal al context de la malabsorció i desnutrició per

optimitzar una adequada nutrició en qualsevol context.

S’aprofundirà al coneixement de la fisiopatologia hepàtica, fonamentalment

al context de la cirrosis i la patologia inflamatòria/tòxica hepàtica aguda, les

seves causes, complicacions i tractament. Complementació de la formació

en patologia biliar i pancreàtica.

Diagnosticar i conèixer les opcions terapèutiques de les diferents

causes de fallida hepàtica inclosa l’hepatitis fulminant. Tractar les

complicacions associades a la cirrosis hepàtica.

18



Indicació i coneixement de la tècnica a realitzar, Sonda

Sengstaken, Linton, valoració TIPS.

Conèixer la fisiopatologia de la cirrosis i de la hemodinàmica

hepàtica.

Indicar i interpretar bàsicament les diferents exploracions

complementaries lligades a l’aparell digestiu (FGS, FCS, transit

gastrointestinal...).

Valorar i tractar les malalties inflamatòries agudes intestinals,

infeccioses i no infeccioses.

Conèixer la fisiopatologia i diagnosticar i tractar la pancreatitis.

Tractar l’hemorràgia digestiva aguda i conèixer el valor de les

diferents proves diagnòstiques.

Fer la paracentesis evacuadora i interpretar el líquid ascític.

NEFROLOGIA

S’adquiriran els coneixements fisiopatològics de la funció renal. Coneixements

avançats del fracàs renal agut, causes, diagnòstic i tractament. Interpretació

de l’equilibri àcid-base. Coneixements bàsics de les tècniques de diàlisis i les

seves indicacions en fracàs renal agut. Coneixements bàsics de les

glomerulopaties i patologia tubular.

Saber les causes del fracàs renal agut. Tractar el fracàs renal agut,

saber les indicacions de la diàlisis.

Interpretar l’equilibri àcid-base complex.

Conèixer els tipus i saber classificar el fracàs renal. Escala RIFLE.

Indicar i interpretar l’urinoanàlisis.

CIRURGIA GENERAL

Durant l’estada al Servei de Cirurgia General, es promouran els coneixements

bàsics de les diferents tècniques quirúrgiques. Identificar i diagnosticar de

forma precoç les complicacions quirúrgiques més freqüents. Ampliació de

coneixement anatòmic de les estructures abdominals. Indicacions

antibiòtiques en la cirurgia abdominal i en les seves complicacions. Indicacions

de cirurgia urgent.

19



Conèixer el tractament antibiòtic adequat en les diferents

patologies quirúrgiques

Conèixer al diagnòstic precoç de les complicacions quirúrgiques

Saber indicar i conèixer com és fa la col·locació del drenatge

toràcic i interpretar resultats.

Valorar la pressió intrabdominal en la malaltia quirúrgica, conèixer

la fisiopatologia i indicar de cirurgia urgent.

Valorar la cirurgia de la pancreatitis biliar. Les complicacions

associades i les actituds terapèutiques

ANESTESIA

La rotació per l’àrea d’anestesiologia i reanimació te un component

fonamental pel coneixement de la via aèria alta i les possibilitats d’aconseguir

una permeabilització de la mateixa en qualsevol situació per una adequada

ventilació. Es considerarà també l’ampliació de coneixements a l’àmbit de la

repleció de volum, transfusió d’hemoderivats al context del malalt sagnant i

optimització del l’analgèsia al malat agut. De la mateixa manera es valorarà

els coneixements al context dels tipus i possibilitats de l’analgèsia local, epi i

intradural així com les seves complicacions associades.

Intubar. Tractament farmacològic el context de la intubació

orotraqueal

Conèixer les tècniques d’intubació difícil. Valorar la FBS, la

màscara laríngia, Fastrack, monitor.

Optimitzar els tractaments amb hemoderivats i amb expansors de

volum.

Conèixer de manera completa l’analgèsia endovenosa, i

conèixer les analgèsies locals i regionals bàsiques. Complicacions

associades de les tècniques aplicades.

Conèixer la medicació lligada a les tècniques quirúrgiques.

20



Durant R3, R4 i R5 el resident realitzarà les rotacions per crítics. Aquesta

formació estarà basada en la pràctica clínica, reforçat en l’aprenentatge

científic seguint un esquema amb nivells de d’adquisició de competències en

relació a “adquisició dels coneixements, assimilació dels coneixements,

demostració dels mateixos i execució final”. Una metodologia així requerirà un

horari laboral complert en dedicació exclusiva, inclosa l’atenció continuada

amb una activitat assistencial supervisada, màxima en la primera fase de la

formació amb disminució progressiva i proporcional a l’adquisició de

competències. Tanmateix s’adquirirà de una responsabilitat per les situacions

mes complexes de forma que al final de la residencia pugui assumir la

responsabilitat assistencial complerta que permetrà l’exercici professional. El

tutor/a serà el responsable de planificar, facilitar, supervisar i avaluar el procés

de formació d’una manera continua i eficaç, promoguem-ne l’automotivació

del metge resident. Proposarà un itinerari formatiu i un pla individual de

formació adaptat a les característiques del centre en col•laboració a la

comissió de docència.

S’assegurarà que de manera independent o en col·laboració amb altres

unitats es pugui oferir una formació integral que es proposarà segons el número

i tipus de malalts tractats, recursos humans i materials, estructura, capacitat

científica i investigadora.

21




MEDICINA INTENSIVA

El període de formació troncal d’una duració de dos anys, es seguirà d’un

període de 3 anys de formació mes específica als objectius de l’especialitat,

adquirint els coneixements específics de la mateixa.

Seguint en la formació els criteris de coneixements requerits per la Societat

Espanyola de Medicina Intensiva respecte a l’especialitat per a la formació del

metge especialista, que a la seva vegada no només adquireix els requisits

reconeguts a nivell europeu per l’adequada formació del metge que atén als

malalts crítics si no que inclús els supera i els adapta al nostre entorn incloent els

malalts amb malaltia coronària i cardiovascular. Aquestes competències

europees estan recollides al projecte CoBaTriCe que inclou 102 agrupades en

12 dominis més un apartat de ciències bàsiques.

Així s’adquiriran coneixements per:

Reconèixer els mecanismes de les malalties que produeixen una

amenaça vital.

Realitzar una valoració estructurada i ordenada dels malalts amb

alteracions fisiològiques. Prioritzar l’atenció i garantir la seguretat vital del

malat. Decidir l’ingrés a UCI de forma oportuna. Conèixer els criteris de

derivació i d’alta

Diagnosticar i tractar les malalties mèdiques, postoperatòries i

traumàtiques que amb més freqüència es relacionen amb situacions

crítiques, especialment les referides a les malalties cardiovasculars,

respiratòries, neurològiques, gastrointestinals, renals, hematològiques,

oncològiques, obstètriques i endocrines.

Reconèixer, controlar i tractar l’ insuficiència orgànica aguda crònica i

descompensada i el fracàs multiorgànic:

Diagnosticar i tractar els malalts amb fracàs hemodinàmic.

Conèixer tots els tipus de xoc cardiogènic i no cardiogènic.

22



Diagnosticar i tractar els pacients amb insuficiència respiratòria

aguda/lesió pulmonar aguda

Conèixer els efectes de la sèpsies sobre els sistemes orgànics i el

seu tractament. Diagnosticar i tractar els pacients sèptics

Conèixer les causes, tipus i gravetat del síndrome de disfunció

multiorgànica. Proporcionar suport als òrgans en situació de risc de

disfunció en temps adequat.

Conèixer i tractar als pacient en situació de fracàs renal agut.

Conèixer i tractar els pacients en situació de risc o amb fracàs

hepàtic/gastroduodenal agut.

Conèixer i tractar als pacients amb alteració neurològica aguda.

Conèixer i tractar als pacients amb trastorn greu de la coagulació.

Conèixer les complicacions amb risc vital matern durant l’embaràs

i el part.

Conèixer, valorar i tractar les causes de descompensació de les

insuficiències orgàniques cròniques: Insuficiència cardíaca, insuficiència

respiratòria, insuficiència renal, descompensació hepatopatia crònica,

alteracions de la coagulació i hemostàsia.

Conèixer, valorar i tractar les alteracions agudes del mig intern (equilibri

àcid-base i electròlits) i la termoregulació

Conèixer l’epidemiologia i prevenció de les infeccions a la UCI. Conèixer

la vigilància i el control de la infecció en UCI: infeccions nosocomials,

infeccions als immune deprimits, tractaments antimicrobians, resistències

bacterianes i política antibiòtica a UCI.

Conèixer, valorar i tractar el síndrome coronari agut.

Conèixer les indicacions d’estimulació cardíaca, d’estimulació cardíaca

permanent y les tècniques d’implantació. Adquirir els coneixements per

realitzar els seguiments d’aquests dispositius.

Conèixer les pautes d’atenció específica al pacient traumatitzat greu:

traumatisme crani-encefàlic, toràcic, abdominal, raquimedul·lar,

d’extremitats, síndrome d’aixafament, síndrome compartimental. Lesions

per agents físic i químics.

23



Capacitat de dirigir la ressuscitació cardiopulmonar del pacient agut

crític adult i pediàtric: suport vital avançat cardiològic i traumatologic.

Tractament del pacient en la fase de post-ressuscitació amb especial

atenció al dany post anòxic.

Tractar les alteracions nutricionals dels pacients crítics. Tenir la capacitat

de reconèixer les deficiències nutricionals dels pacients crítics. conèixer

les diferents maneres d’administrar la nutrició artificial.

Conèixer els criteris de mort encefàlica. conèixer l’actuació en la

donació d’òrgans. Conèixer l’estructura i funcionament de

l’Organització Catalana i Nacional de Transplantaments. Conèixer els

protocols d’actuació als pacients trasplantats.

Conèixer i tractar les intoxicacions i síndromes de privació. Proporcionar

atenció al malalt cremat.

Conèixer la farmacologia i farmacocinètica dels fàrmacs d’us més

habitual en les unitats de Cures Intensives amb atenció específica al

maneig i monitorització de la sedació, analgèsia i bloqueig

neuromuscular. Indicar i dur el maneig de les possibles complicacions

del tractament fibrinolític. Tractar segons el procés causal.

Conèixer les pautes bàsiques d’actuació en catàstrofes i dels trasllats

intra i interhospitalari dels pacients crítics.

Conèixer la fisiopatologia i dur maneig de les situacions d’amenaça vital

als pacients pediàtrics: insuficiència respiratòria i cardíaca, infeccions

greus, politraumatisme, convulsions, alteracions metabòliques i del mig

intern. Diferències entre la ressuscitació de nens i d’adults.

S’adquirirà experiència per conèixer els riscos, beneficis, alternatives i

saber tractar les possibles complicacions, al menys de les següents

habilitats:

Monitoritzar les variables fisiològiques i actuació segons els canvis de les

tendències: monitorització electrocardiogràfica, hemodinàmia invasiva i

no invasiva, monitorització respiratòria (pulsioximetria i capnografia) i

neuro-monitorització (PIC, monitorització EEG continua, saturació

venosa jugular). Maneig de l’aparatatge i la monitorització. Tècniques

d’obtenció de mostres i processament de les mateixes.

24



Interpretar dels estudis radiològics bàsics i avançats: tomografia

computeritzada, ressonància magnètica, ecografia, angiografia.

Sistema respiratori:

Saber fer l’aïllament i manteniment de la via aèria permeable en

pacients intubats i no intubats amb dispositius com como intubació

naso i orotraqueal, mascara laríngia i cricotiroidotomia d’urgència.

Ventilació amb mascara i bossa de ressuscitació.

Saber fer l’aspiració de les secrecions traqueobronquials.

Saber fer el maneig de la via aèria difícil.

Saber fer la ventilació mecànica avançada invasiva i no invasiva:

Iniciació de la ventilació mecànica, tècniques i modalitats,

components i funcionament dels ventiladors, tècniques de retirada

de la ventilació mecànica.

Saber fer la toracocentesis diagnostica i inserció de tubs de

drenatge toràcic de forma urgent i programada.

Saber fer la Traqueostomia percutània.

Controlar i atendre al pacient durant altres tècniques com la

fibrobroncoscopia (en ventilació mecànica i espontània)

Sistema cardiovascular:

Saber fer la cateterització venosa central i perifèrica.

Saber fer la cateterització arterial.

Realitzar i interpretar ECG

Tractar les arítmies.

Realitzar desfibril•lació/cardioversió elèctrica.

Saber fer la cateterització de l’arteria pulmonar, monitorització de

les pressions pulmonars i maneig hemodinàmic a traves del catèter

de la pulmonar (Swan-Ganz) o de corba de pressió de pols

(sistemes PiCCO, Edwards®...).

Realitzar i interpretar la mesura del cabdal cardíac i paràmetres

hemodinàmics derivats mitjançant sistemes no invasius.

Maneig de dispositius d’assistència mecànica per suport

hemodinàmic.

Implantació de marcapassos percutani i transvenós transitoris.

Saber realitzar la periocardiocentesi urgent

25



Saber realitzar les tècniques específiques de suport vital avançat

cardiològic i traumatològic.

Realitzar o Interpretar l’ecocardiografia aplicada al malalt crític.

Sistema nerviós central:

Realitzar la punció lumbar

Monitoritzar la pressió intracranial.

Realitzar i interpretar Doppler transcranial.

Practicar l’analgèsia a traves catèter epidural.

Sistema gastrointestinal:

Saber realitzar la Inserció de sonda nasogàstrica, jejunal i de

Sengstaken o equivalent.

Saber realitzar la paracentesis diagnostica i terapèutica.

Realitzar la punció rentat peritoneal.

Indicar, vigilar i controlar el malalt durant la realització

d’endoscòpia digestiva.

Sistema renal i urinari:

Saber fer la inserció de la sonda vesical.

Coneixements avançats de tècniques de depuració extrarenal.

Saber les tècniques per prevenir i tractar el dolor, ansietat i deliri. Saber

realitzar la sedació durant la realització de procediments curts.

Saber fer la valoració nutricional i realitzar la coordinació del suport

nutricional.

Realitzar les tècniques d’immobilització i mobilització dels pacients.

Adquirir les habilitats de tipus relacional.

Adquirir les actituds que permetin:

Assumir i dirigir el propi aprenentatge i adquirir la capacitat per

adquirir-lo en situacions complexes així com els errors.

Reconèixer les limitacions pròpies: capacitat per sol•licitar i

acaptar ajuda o supervisió.

Acaptar els compromisos i estimular els compromisos dels demes.

Valorar el treball dels demes.

Mostrar disposició per consultar altres especialistes i tenir en conte

la seva opinió. Promoure la seva participació en la pressa de

decisions quan es apropiat i afavorir el treball en equip.

26



Promoure un clima adequat per compartir coneixements.

Desenvolupament del treball cap a l’èxit dels resultats.

Adquirir una formació polivalent.

Tenir relacions de confiança amb els familiar i pacients així com

oferir una atenció compassiva.

Mantenir una actitud crítica i reflexiva a la vegada que

respectuosa, receptiva i sense prejudicis.

Adoptar un compromís amb el propi desenvolupament personal i

professional que permeti la formació com futur metge

especialista i professional.

Mantenir una comunicació eficaç amb el personal d’infermeria.

Supervisar i delegar en altres professionals d’una manera

apropiada i d’acord a l’experiència i nivell professional.

UNITAT ESPECÍFICA CORONARIA

La rotació per una unitat coronaria de tercer nivell, s’estableix com base per la

formació a l’àmbit del malalt agut cardiològic, en situació crítica. S’adeqüen

els coneixements tant d’interpretació de les tècniques diagnòstiques (ECG,

ECOcardiografia cardíaca avançada) com aprofundir en aquells que es van

adquirir durant la rotació en planta convencional de cardiologia respecte la

cardiopatia isquèmica, insuficiència cardíaca aguda, arítmies i valvulopaties.

De la mateixa manera s’adquirirà habilitats en la pràctica i valoració de les

diferents tècniques més intervencionistes destacant la col·locació i ús del baló

de contrapulsació aòrtica, indicacions i interpretació del cateterisme,

indicacions i interpretació de l’estudi electrocardiofisiológic i indicacions i

col·locació de marcapàs temporal en fase aguda.

Tenir habilitats en la valoració i col·locació del baló de

contrapulsació aórtic.

Tenir coneixements avançats en cardiopatia isquèmica aguda.

Tenir coneixements avançats en insuficiència cardíaca aguda i/o

aguditzada. Saber diagnosticar les diferent causes d’insuficiència

cardíaca greu tant d’origen primari (miocardiopatia primària,

isquèmica..) com secundària (taponament, tòxica...) com

valvular.

27



Interpretar les tècniques invasives i no invasives per la valoració

de la funció cardíaca com catèter de la pulmonar (Swan-Ganz),

catèter de canvi de la pressió de pols i ECOcardiografia

avançada.

Adquirir el coneixement avançat en el diagnòstic de les arítmies.

Saber i indicar les tècniques invasives d’actuació, cateterisme

urgent, estudi electrofisiològic i cirurgia urgent de la cardiopatia

aguda greu/patologia aòrtica.

UNITAT DE CIRURGIA CARDÍACA

Dintre del context de la formació del malalt cardiológic agut, es

complimentarà amb la rotació per una àrea de post cirurgia cardíaca.

S’ampliaran els coneixements adequats respecte la fisiopatologia,

monitorització i interpretació de l’ hemodinàmia cardíaca en situació de

disfunció severa. Tractament del malalt cardíac en situació de severa disfunció

associada a la postcirurgia cardíaca. Valoració de la patologia aòrtica,

classificació i tractament possible. Ampliació del coneixement respecte l’ús

d’antiarítmics, drogues inotròpiques i us de marcapàs transitori.

Ampliar els coneixements fisiopatològics de la disfunció

miocàrdica.

Ampliar el coneixements de l’ús de la medicació vasopressora,

inotròpica i antiarítmica en la disfunció severa cardíaca així com

de suport extern (baló contrapulsació, circulació extracorpòria).

Diagnosticar precoçment les complicacions en la cirurgia

cardíaca i toràcica.

Diagnosticar i saber el tractament de la patologia aòrtica

ECOCARDIOGRAFIA

Durant el tercer any de residencia es considera el moment oportú de la rotació

per la unitat de ecocardiografia del nostre hospital on es realitzarà la rotació

de 1 a 2 mesos segons les habilitats i interessos del resident per conèixer les

tècniques de ecocardiografia i l’ús de les mateixes per aplicació en la

disfunció cardíaca, cardiopatia isquèmica i

28




MEDICINA INTENSIVA

Veure la mateixa rotació del Tercer Any de Residència en aquest document.

UNITAT NEUROCRÍTICS/POLITRAUMÀTICS

Durant l’estada s’adquiriran les habilitats necessàries i coneixements per poder

liderar de forma efectiva qualsevol assistència multidisciplinària envers el malat

politraumàtic greu. Adequarà els coneixements davant la fisiopatologia

cerebral al context de la presencia de trauma cranial greu. Habilitats per

interpretar, valorar i actuar davant les tècniques de monitorització de la

perfusió i hipertensió cerebral, siguin les tècniques clàssiques com catèter de la

pressió intracranial (PIC), oximetria de la vena jugular i flux cerebral per doppler

transcranial, com tècniques mes novedoses de monitorització cerebral regional.

S’aprofundirà al coneixements de les mes innovadores tècniques d’actuació

davant el malalt politraumàtic respecte a qualsevol complicació presentada.

Optimització del tractament antibiòtic, de la nutrició i sedoanalgesia.

Coneixements de l’actuació al moment hiperagut (ABC del politraumàtic)

com de les complicacions mes habituals i el seu tractament.

Formar-se i ser capaç de liderar un equip politraumàtic de forma

polivalent i multidisciplinaria. Coneixements de les tècniques

necessàries i les seves aplicacions.

Coneixements avançats de les tècniques i indicacions associades

al malalt politraumàtic hiperagut, IOT/cricostomia, trocar toràcic,

coneixements de ECOFast, canalització de vies.

Adquisició del les habilitats per valorar la perfusió cerebral.

Interpretació avançada de les monitoritzacions adients, catèter

PIC, oximetria jugular, doppler transcranial. Fisiopatologia cerebral

al traumatisme.

Coneixements de les indicacions quirúrgiques i no quirúrgiques al

malalt politraumàtic. Coneixements de les probes

complementaries adients i les seves indicacions (arteriografia,

TAC, ecografia).

29



Habilitats avançades en la medicació analgèsica, antibiòtica i

nutricional lligada al malat traumàtic.

Coneixements de la fisiopatologia metabòlica al context del

traumatisme greu. Aplicació de la mateixa en el tractament bàsic

del malat.

Habilitats pel tractament dirigit a cada òrgan al trauma greu i del

seu diagnòstic precoç de les complicacions associades. (contusió

pulmonar, contusió melsa, hepàtica, pèlvica...).

30




MEDICINA INTENSIVA

Veure la mateixa rotació del Tercer Any de Residència en aquest document.

ROTACIÓ EXTERNA CONSENSUADA

De forma voluntària se li ofereix al resident de cinquè any la possibilitat de

realitzar una rotació de dos mesos en una unitat de crítics que sigui de

referencia en una determinada àrea de la qual el resident estigui d’alguna

manera especialment interessat oferint el servei totes les possibilitats i ajudes

necessàries per la realització d’aquesta rotació.

31



ATENCIÓ CONTINUADA / GUÀRDIES

Les guàrdies tenen caràcter formatiu. El número adient es valorarà entre 4-6

guàrdies al mes, sempre en base a les disponibilitats reals del resident i el servei.

El format de guàrdies es farà seguint l’establert per l’Empresa. Es a dir, els

laborables es comença la guàrdia a les 15h i s’acaba a les 8:00 en dies

laborables i a les 9h en dies festius. Els festius es comença a les 9h i finalitza al

dia següent a les 8h si es laborable o a les 9h si es festiu. Al dia posterior a la

guàrdia s’allibera el dia laborable.

Als dos primers anys es realitzaran principalment al servei d’urgències, formant

part de la seva formació com equivalent a rotació per Urgències, i al Servei de

Medicina Intensiva fent en total un número de 5 a 6 al mes.

Al primer any el número de guàrdies a Urgències serà d’un mínim de 4 i un

màxim de 5, una a dues d'elles de cap de setmana i ho farà seguint les

possibilitats i necessitats conjugades del Servei i resident. Les guàrdies que faci

a Urgències durant el primer any seran exercides en el Mòdul A i Mòdul C

repartides en un 50% a cada mòdul. Serà el Servei d’Urgències qui, segons les

seves necessitats organitzarà les guàrdies del resident respecte la divisió en

Mòdul A i C, podent en casos de necessitat del mateix variar la proporció, si

sigues necessari de forma puntual.

Al segon any les guàrdies a UCIES seguirà una mitja de 3 guàrdies mensual i

seran totes realitzades a Mòdul C, tret de necessitats puntuals del Servei

d’Urgències. La resta es faran al Servei de Medicina Intensiva fins a un número

de 5 a 6 mensuals.

Les guàrdies durant les rotacions per Cirurgia General i Anestesia es faran a

l’àrea per on s’està fent la rotació en número de 3-4, més 1-2 a UCI.

A partir del tercer any es realitzaran sempre al Servei de Medicina Intensiva

sigui a l’hospital o a la unitat que estigui rotant el resident durant el temps de

rotació.

Les guàrdies seran realitzades a la unitat amb preferència pel resident de

Medicina Intensiva per que pugui complimentar el número ideal de guàrdies.

Tanmateix el número de guàrdies festives hauran de ser el 25-30% del número

de guàrdies totals.

32



El dia es consensuarà entre el residents que facin guàrdies en la unitat,

organitzats i dirigits pel resident mes gran de Medicina Intensiva, tret que les

necessitats del servei recomanin un altra actuació que seria prioritària.

33



SESSIONS CLÍNIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES

Cada dia es realitza una sessió de seguiment de tots els malalts de la unitat on

el resident te un paper destacat en la presentació, orientació i tractament dels

malalts que atén. S’afavorirà l’actuació del resident a les mateixes sessions

orientant i canalitzant per que ho faci de forma òptima.

Setmanalment es realitza al servei una sessió de grup de una hora de duració

alternant sessions bibliogràfiques i sessions clíniques de revisió tant

d’actualització en àrees i tècniques com de malats que per les seves

circumstancies presentin un criteri de valoració especial. Aquestes sessions

seran fetes conjuntament pels residents i metges adjunts del servei valorant que

cada resident presentí com a mínim una cada 1-2 mesos de forma obligada.

Le sessions es realitzaran al mateix Servei de Medicina Intensiva cada

divendres a les 10 hores i son acreditades per la carrera professional de

l’hospital com contarà en la seva valoració de la rotació

34



ALTRES ASPECTES DE LA FORMACIÓ

El metge especialista en formació ha de tenir una planificació anual de cursos

externs, congressos i jornades als que ha d’assistir i d’aquelles activitats

formatives considerades rellevants per la seva formació tan específica com

genèriques.

Al nostre centre recomanem i proposem les següents assistències.


CURSO MIR DE LA SEMICYUC: “Instrumentos Diagnósticos y Terapéuticos

en Medicina Intensiva”. Nov. Madrid. Becado por la SEMIYUC en inscritos

Sociedad.

Curso de Reanimación Cardiopulmonar. Soporte vital Avanzado. Feb.

Hospital del Mar.


Curs de donació i trasplantament d’òrgans en Medicina Intensiva. Nov.

BCN. Becado.

Curso avanzado soporte nutro-metabolico en el paciente crítico.

Madrid. Patrocinado por Abbot.


Curso ATLS (Politraumático). Sabadell. Nov

Curso Nacional de Ventilación Mecánica. Ventibarna. BCN.


Curs de la PIC. Bianual. BCN. Nov. 570€.

35



CURSOS OPTATIUS

Curso práctico sobre Tratamientos de Depuración Extracorpórea de la

sangre. Cáceres. Abril. 900€.

Curs TPM coordinador de transplantament. BCN. Becat

Curso de Ecocardiografia y Doppler Vascular. BCN. Nov.

The International Symposium on Intensive Care and Emergency

Medicine. Bruselas. Marzo.

36



PARTICIPACIÓ EN COMISSIONS I COMITÈS

En l’últim any de rotació, segons la preferència del resident i guiat pel tutor,

triarà una de les comissions o comitès hospitalaris existents on deurà assistir

periòdicament i involucrar-se en les activitats, participant de les comissions,

protocols i recomanacions que faci la mateixa comissió. S’intentarà d’aquesta

manera promoure la participació del resident en aquelles tasques finalistes i

organitzatives clíniques com estimular el coneixement i incorporació a àmbits

organitzatius hospitalaris, amb la possibilitat d’adquirir uns experiència del

desenvolupament habitual d’un hospital de un cert nivell. Tals coneixements

han de servir per afavorir un millor coneixement del treball hospitalari

multidisciplinari i facilitar una millor activitat professional en el seu futur com

metge especialista.

37



PLA DE FORMACIÓ TRANSVERSAL (PFT)

La part central de la formació dels especialistes la constitueixen els

coneixements i les habilitats pròpies de cadascuna de les especialitats. Però

solament això encara que fonamental i indispensable, no permet definir el que

ha de ser i el que la societat espera d’un metge del segle XXI. Ja que, en part,

hi manca definició i formació en aspectes humanístics, ètica de la professió,

tècniques de comunicació, recerca mèdica i eines per a la gestió assistencial.

Tots aquests aspectes comuns a qualsevol de les especialitats són també

importants en el bagatge dels futurs especialistes, i moltes vegades són els que

permeten establir la diferència entre els bons tècnics i els excel•lents

professionals.

Els arguments per a la incorporació d’aquestes matèries en la formació

d’especialistes son diversos :

1. Canvis en el rol metge - malalt:

Es prima la defensa dels drets i l’autonomia del pacient ( carta de drets

i deures del malalt ).

La població té major accés a la informació mèdica i augmenta la seva

capacitat de comprensió i per tant de decisió.

2. Canvis demogràfics que comporten cert desconeixement de la realitat

social de la població immigrada (cultura, idioma, religió, vivència de la

malaltia, etc...). Aquest fet fa més vulnerable a l’especialista, al posar en

evidencia les mancances en tècniques comunicatives explícites.

3. Llei 44/ 2003, del 21 de novembre d’ordenació de les professions

sanitàries.

Aquesta llei en el article 5 apartat 1,c ressalta el deure del professional a

tenir cura d’aspectes ètics de respecte envers al pacient i que com a

resultat d’una bona comunicació ha de poder, aquest últim, prendre

decisions respecte a la seva salut.

38



La mateixa llei en el mateix article però en l’apartat 1,b diu que el

professional té el deure de fer ús racional dels recursos de diagnòstic i

terapèutics. En definitiva, ha de conèixer la dimensió econòmica de la

infra o suprautilització o de la utilització inadequada dels recursos que es

tenen a l’abast.

El Programa Formatiu Complementari (PFT) té la voluntat d’oferir formació

complementaria en matèries rellevants en la pràctica clínica diària, que no

estiguin incloses en la formació pregrau ni s’ofereixin habitualment en cursos de

postgrau i mestratges

No pretén ser una formació exhaustiva en cap aspecte, sinó assegurar la

capacitació bàsica en cada una de les àrees, que desprès cada hospital o

cada especialista podrà anar completant.

En definitiva no es tracta de matèries complementàries u optatives, sinó de

coneixements i habilitats generals, comuns a totes les especialitats i exigibles a

qualsevol professional que vulgui respondre a les expectatives que ha posat en

ell la societat.

Aquest document recull la formació a la comarca del Bages dels metges

residents, tant en l’àmbit de l’atenció Hospitalària com en el de l’Atenció

Primària. Cal fer esment, que des del 1997 aquesta formació es ve impartint de

manera conjunta entre les dues Institucions implicades, actualment: Althaia –

Xarxa assistencial- i l’Institut Català de la Salut (ICS). Ambdues Institucions

aporten els recursos materials i humans per impartir les matèries d’aquest

programa formatiu.

Les funcions de coordinació del Programa van a càrrec del Sr. Joan Deniel

Rosanas, Cap d’Estudis de la Unitat Docent de MFiC de la Catalunya Central

de l’ICS i la Sra. Antònia Sans com a Cap d’Estudis de la Fundació Althaia amb

la col•laboració indispensable dels responsables de cada curs.

39



Les activitats docents es portaran a terme durant els dos primers anys de

residència i la metodologia de la formació serà tant amb la incorporació de

coneixements teòrics i com en forma de seminaris participatius de casos

pràctics.

El PFT inclou, també, un programa de formació en coneixements teòrics

centrat en la resolució de la patologia més prevalent atesa a Urgències

mèdiques d’adults, Pediatria i Traumatologia.

NORMES D’ASSISTÈNCIA

L’assistència es obligada per als residents de totes les especialitats

L’assistència mínima s’ha fixat en un 100%. Per als participants que asooleixin

aquest percentatge, els coordinadors de cada mòdul valoraran conjuntament

amb els professors, la suficiència de cada participant, segons els mecanismes

avaluadors establerts.

40



PROGRAMA DOCENT

Mòdul d’Urgències 73 hores

Suport Vital Avançat (SVA) 9 hores

(1er semestre de R1)

Urgències Mèdiques Adults 44 hores

(Juliol de R1)

Curs d’urgències en Pediatria 12 hores

(Juny-Juliol de R2)

Curs d’urgències en COT 8 hores

(Primer semestre de R2)

MÒDUL COMUNICACIÓ I BIOÈTICA 38 hores

(4ª setmana d’octubre del primer any de residència)

Habilitats Comunicatives

Professional Sanitari-Pacient 12 hores

Habilitats Comunicatives Interprofessionals 10 hores

Bioètica 16 hores

MÒDUL DE RECERCA I GESTIÓ CLÍNICA 37 hores

(2ª setmana de febrer del segon any de residència)

Metodologia de recerca,

bioestadística i comunicació científica 24 hores

Gestió Clínica Aplicada 13 hores

TOTAL HORES PFT 148HORES

41



TREBALL DE RECERCA

Durant la residència s’haurà de participar en un treball de recerca. A mitjans

del darrer any de la residència s’haurà de lliurar una memòria on consti la

descripció de l’estudi (protocol de recerca) i es detalli quina ha estat la

participació en el mateix.

42



ACTIVITAT DE RECERCA

En la UCI es promouen contínuament activitats científiques i de investigació. Els

resident hauran de formar part activa de tals activitats promovent de noves.

S’involucrarà al resident per la realització d’estudis que seran presentats als

diferents congressos i reunions científiques promoguts per la nostra societat i

àmbits afins. D’aquesta manera es prioritzarà de manera categòrica la

presentació de treballs als diferents congressos afins a l’especialitat amb un

mínim de 1-2 any sigui a congressos locals i nacionals com a Europeus als últims

anys de residencia.

El resident serà observat i es valorarà les seves preferències professionals tant

pel tutor com pel propi servei, per estimular aquelles àrees d’interès mèdic,

promoure estudis científics i avaluar als dos últims anys de residencia la

possibilitat ampliar aquest interès, sigui per rotació externa o per la pràctica

d’activitat científica.

S’inculcarà als últims anys la possibilitat de iniciar, promoure i estimular estudis

d’investigació, multicèntrics o al mateix hospital per la realització de la Tesis

Doctoral del resident. La presencia de professors universitaris al servei serà

aprofitada per facilitar totes aquelles tasques que siguin necessàries i afavorir el

procés fins l’obtenció de la tesi.

Les activitats de recerca en que participa el resident han de quedar

registrades en el llibre del resident.

43



RECOMANACIONS DE BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Es recomanarà per la formació el seguiment de les diferents àrees de

coneixements fonamentalment per la informació rebuda de les diferents webs,

sigui de societats científiques com revistes especialitzades de l’àmbit del malalt

crític.

Societat Catalana de Medicina Intensiva (SOCMIC)

www.socmic.cat

Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Coronaria (SEMICYUC)

www.semicyuc.org

Societat Europea de Medicina Intensiva

www.esicm.org

Tanmateix es recomana el seguiment i lectura de les revistes afins a tals

societats.

Medicina Intensiva

http://medintensiva.org/

Inensive Care Medicine

http://icmjournal.esicm.org/index.html

Altres revistes actualment de difusió per internet que son recomanables

American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine

http://www.atsjournals.org/journal/ajrccm

Chest Journal

http://journal.publications.chestnet.org/ss/guidelines.aspx

Critical Care

http://ccforum.com/

Critical Care Medicine

http://journals.lww.com/ccmjournal/pages/default.aspx

www.socmic.cat

www.semicyuc.org

www.esicm.org

http://medintensiva.org/

http://icmjournal.esicm.org/index.html

http://www.atsjournals.org/journal/ajrccm

http://journal.publications.chestnet.org/ss/guidelines.aspx

http://ccforum.com/

http://journals.lww.com/ccmjournal/pages/default.aspx

44



Clinical Infectious Diseases

http://cid.oxfordjournals.org/

America Heart Association

http://www.heart.org/HEARTORG/

European Heart Association

http://www.escardio.org/Pages/index.aspx

Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica

http://www.seimc.org/

Respiratory Care

http://rc.rcjournal.com/

The New England Journal of Medicine

http://www.nejm.org/

The Lancet

http://www.thelancet.com/

Literatura recomanada

Irwin and Rippe’s Intensive Care Medicine

Textbook of Critical Care (Shoemaker)

Braunwald’s Heart Disease

Mandell, Douglas and Bennet’s Principles and Practice of Infectious Disease

http://cid.oxfordjournals.org/

http://www.heart.org/HEARTORG/

http://www.escardio.org/Pages/index.aspx

http://www.seimc.org/

http://rc.rcjournal.com/

http://www.nejm.org/

http://www.thelancet.com/

45



AVALUACIÓ

El seguiment i qualificació del progrés d’adquisicions de competències

professionals durant el període de residencia es durà a terme mitjançant

l‘avaluació formativa de cada període, anual i final.

Avaluació formativa: permet avaluar el progrés en l’aprenentatge del resident,

amb els següents instruments:

Entrevistes periòdiques amb el tutor (sessions feedback)

Instruments que permetin una valoració objectiva del progrés

competencial (observació estructurada de la pràctica clínica)

El llibre del resident: aquí es registraran les activitats que realitza cada

resident durant el seu període formatiu. Es obligatori. És un registre

individual on han de constar les dades qualitatives i quantitatives que

després es tindran en compte a l’hora de la avaluació.. Té com a

objectiu ser un instrument d’auto aprenentatge que afavoreixi la reflexió.

Aquest llibre es propietat del resident que el complimentarà amb ajuda i

supervisió del tutor

El resident serà avaluat al final de cada període de rotació en base a

l’adquisició de coneixements, les habilitats adquirides, l’actitud

manifestada i la capacitat per a prendre decisions.

L’avaluació anual te la finalitat de qualificar els coneixements, habilitats

i actituds de cada metge resident al finalitzar cada un dels anys que

formen part del seu programa formatiu.

L’avaluació serà realitzada pel Comitè Avaluador que ha de quedar

constituït anualment durant els dos mesos previs a les avaluacions

anuals.

Per altra banda el resident avaluarà al final de cada període el metge

formador, l’ensinistrament en habilitats tècniques, la capacitat docent i

l’adquisició de coneixements sobre les patologies de l’especialitat.

L’avaluació final és per verificar que el metge especialista en formació

ha adquirit durant tot el seu període formatiu el nivell de competències

que permeten accedir al títol d’especialista.

46



La qualificació pot ser POSITIVA, POSITIVA DESTACAT, i NEGATIVA.

Per a més informació sobre l’avaluació del resident veure el Document Normes

d’Avaluació.

47



BIBLIOGRAFIA

Programa formatiu de l’especialitat del Ministeri de Sanitat i Política

Social

REAL DECRETO183/2008, de 8 de febrer, pel que es determinen i

classifiquen les especialitats en Ciències de la Salut i es desenvolupen

determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada.

REAL DECRETO 146/2006, de 6 d’octubre de 2006, pel qual es regula la

relació laboral especial de residència per a la formació d'especialistes

en Ciències de la Salut

itinerari formatiu tipus...suport de les funcions vitals afectades, així com el tractament de les...

Documents