menys cotxes més salut - stopcontaminacióbcn...metropolitana de barcelona1. les grans ciutats són...

Menys Cotxes Meacutes Salut

Per reduir la contaminacioacute atmosfegraverica sha demostrat que no nhi ha prou amb tenir un bon transport puacuteblic cal reduir la circulacioacute dels cotxes tal com han dut a terme amb egravexit meacutes de 230 ciutats europees A Barcelona fem tard

Plataforma per la Qualitat de lAire

Les persones no som diferents ho soacuten les poliacutetiques

Ciutats contaminades un greu problema de salut puacuteblica

Quumlestions meacutes frequumlents

Quins soacuten els principals contaminants atmosfegraverics

Com ens afecten la salut

Respirem aire togravexic i ilbulllegal

Un problema que tambeacute eacutes econogravemic

Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitat de vehicles dEuropa

Ciutats orientades al cotxe no a les persones

Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle La solucioacute no passa per renovar els vehicles sinoacute per reduir-los

El frau diegravesel

Reduir el tragravensit tothom guanya

Transport puacuteblic

La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada

Soacuten mesures antisocials

1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona

2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat

3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric

4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina

5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil

6 Altres bones raons per reduir el tragravensit

iacutendex

Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures

Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge i Zona de Baixa Emissioacute

El cotxe el principal responsable


La contaminacioacute no es veu perograve es respira actualment eacutes la causa de 3500 morts prematures cada any a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1 Les grans ciutats soacuten les prin-cipals responsables i tambeacute les principals afectades

1 Informe laquoEls beneficis per a la salut puacuteblica de la reduccioacute de la contaminacioacute atmosfegraverica a lagraverea metropo-litana de Barcelona Perez L Sunyer J Kunzli N CREAL 2007 Beneficis anuals de reduir lexposicioacute mitjana de PM 10 estimada per la poblacioacute de 57 municipis de lagraverea metropolitana de Barcelona (50 μgmsup3 lany 2004) al valor anual mitjagrave recomanat per lOrganitzacioacute Mundial de la Salut (20 μgm 3 ) llegir


El NO2 eacutes un gas togravexic generat principal-

ment per la combustioacute dels motors diegravesel

Les PMx soacuten material en forma de partiacutecules

que srsquoemeten directament a lrsquoatmosfera o

que es genera com a resultat de reaccions

quiacutemiques de gasos precursors (NO2 SO2

COV NH3) Els seus efectes en la salut varien

en funcioacute de la seva composicioacute i mida Les

PM10 (menors de 10 micres) arriben a les vies

respiratograveries baixes els PM25 als alvegraveols i les

partiacutecules ultrafines (menors de 01 micres)

poden arribar a la sang

Per uacuteltim lrsquoO3 troposfegraveric tambeacute anomenat

ozoacute laquodolentraquo per diferenciar-lo de lrsquoozoacute es-

Els principals contaminants a lrsquoAgraverea Metropolitana

de Barcelona (AMB) procedeixen de la crema dels

combustibles fogravessils i soacuten el diogravexid de nitrogen (NO2) les partiacutecules en suspensioacute (PMx) i lrsquoozoacute tro-posfegraveric (O3)

tratosfegraveric que ens protegeix de la radiacioacute

ultraviolada eacutes un contaminant secundari

produiumlt per la reaccioacute entre la llum solar el

diogravexid de nitrogen (NO2) i els hidrocarburs

emesos pel transport i algunes induacutestries Teacute

major incidegravencia a la primavera i lrsquoestiu quan

les temperatures soacuten meacutes elevades arribant

a la Plana de Vic i el Pre-Pirineu on es podria

esperar un aire molt meacutes saludable

De tots ells el contaminant meacutes criacutetic a

lrsquoAMB eacutes lrsquoNO2 gas que srsquoha incrementat

de forma contiacutenua a causa del creixement

del parc de turismes diegravesel i el frau de les

emissions


La polbulllucioacute atmosfegraverica eacutes un dels princi-

pals problemes de salut puacuteblica ategraves que

els contaminants arriben tant als nostres

pulmons com al corrent sanguini i al sistema

nervioacutes

A lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona cau-

sa 3500 morts prematures i malalties res-

piratograveries com lrsquoasma bronquitis i emfise-

mes pulmonars problemes cardiacuteacs ictus

malalties renals i diversos tipus de cagravencer

A meacutes a meacutes recentment srsquoha descobert la

seva relacioacute en casos drsquoAlzheimer precoccedil2

Efectes anuals sobre la salut a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1

Lrsquoany 2013 lrsquoAgegravencia Internacional per a la

Investigacioacute sobre el Cagravencer (IARC) depe-

nent de lrsquoOrganitzacioacute Mundial de la Salut

(OMS) va classificar la contaminacioacute at-

mosfegraverica com agent cancerigen al ma-

teix nivell que el fum del tabac i lrsquoamiant

La contaminacioacute ens afecta a tots amb una

especial incidegravencia a dones embarassa-

des infants gent gran afectats drsquoasma i

albulllegravergies

3500morts

prematures

31100casos de

bronquitis aguda en infants

5100 casos de

bronquitis crogravenica adults

54000 casos drsquoasma

1800ingressos

hospitalaris

2 Estudi BIOMED CENTRAL llegir

En el cas dels infants lrsquoexposicioacute a nivells

elevats de contaminacioacute teacute una afectacioacute

meacutes important ategraves que afecta els seus

ogravergans en proceacutes de desenvolupament i

pot produir consequumlegravencies al llarg de tota

la seva vida Ha quedat palegraves que la conta-

minacioacute provoca drsquoanys en el desenvolupa-

ment pulmonar dels fetus un increment de

naixements prematurs3 i que pot fer que in-

fants saludables desenvolupin asma crogravenic

LInstitut de Salut Global (ISGlobal) va rea-

litzar un estudi a 39 escoles de Barcelona

i Sant Cugat4 que demostra que la conta-

Els infants un dels grups depoblacioacute meacutes afectats per la contaminacioacute

minacioacute tambeacute afecta la capacitat daten-

cioacute dels nens a curt termini provocant un

possible retard en la maduracioacute cerebral

dels escolars Estudis recents sobre afec-

tacions en el sistema nervioacutes han trobat

una relacioacute directa entre la contaminacioacute i

els problemes dhiperactivitat i dinatencioacute

en adolescents5

3 Lexposicioacute a la contaminacioacute del tragravensit durant lembaragraves pot danyar els pulmons dels nens llegir4 Estudi ISGlobal Els nens que van a escoles properes al tragravensit mostren un menor desenvolupament cognitiu llegir5 Article Traffic-related air pollution and hyperactivityinattention dyslexia and dyscalculia in adolescents of the German GINIplus and LISAplus birth cohorts llegir



A lAMB se superen els valors anuals de

contaminacioacute que recomana lOrganitzacioacute

Mundial de la Salut (OMS) i els liacutemits legals

que obliga la normativa europea (Directiva

200850CE) aquests uacuteltims molt meacutes laxes

que els que recomana lOMS

La inaccioacute dels nostres governs ha portat

a la Comissioacute Europea a obrir dos proce-

diments drsquoinfraccioacute que podrien acabar

en copioses multes Recentment el 15 de

febrer de 2017 Brusselbullles va donar un ul-

timagravetum de dos mesos perquegrave Barcelona

i Madrid prenguessin mesures per reduir la

contaminacioacute de lrsquoaire

Linforme Els beneficis per a la salut puacuteblica

de la reduccioacute de la contaminacioacute atmos-

fegraverica a lagraverea metropolitana de Barcelona1

va calcular el cost sanitari derivat de la con-

taminacioacute en 6400 milions drsquoeuros anuals

aproximadament uns 1600 euros per cagravepita

El 95 de la poblacioacute de Barcelona estagrave exposada a uns nivells de contaminacioacute anuals superiors al nivells de proteccioacute de la salut6

La contaminacioacute teacute un cost anual de 6400 milions deuros anual en despeses sanitagraveries

6 Informe drsquoavaluacioacute de la qualitat de lrsquoaire a la ciutat de Barcelona 2016 Agegravencia de Puacuteblica de Barcelona (ASPB)


El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat

allograve queet venen

allograve queet compres

allograve que paguem tots

Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles

Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes

densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes

kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i

meacutes del triple que capitals com Londres Pa-

riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos

les xifres seleven als 9000 vehicles

Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de

polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres

i que actualment es trobi entre les 5 ciu-

tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi

front cal actuar amb mesures estructurals a

escala amb la ciutat intervencions en esca-

la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute

demissions

Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir

Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)


A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle

Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat

Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda

Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial

dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta

Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes

Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat

El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo

7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir

Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle

El principal problema de contaminacioacute a

lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el

diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-

mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa

la Unioacute Europea Cal tenir en compte que

el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-

hicles diegravesel

Durant anys sha focalitzat el problema

en els vehicles vells quan en realitat les

emissions depenen del volum de vehicles

del parc circulant (cal diferenciar entre

parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-

hicles que circulen habitualment)

Per complir la normativa europea cal re-

duir el 30 dels vehicles segons estableix

La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los

el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-

2018 Per protegir la salut aquesta reduc-

cioacute hauria de ser del 50

Si es vol reduir el parc circulant actuant

sobre els vehicles meacutes contaminants cal

tenir en compte que les emissions reals

dels vehicles depenen de

El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina

Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran

Lany de fabricacioacute

1

2

3

El frau diegravesel

El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els

nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-

gades meacutes de NO2 del que obliga la llei

Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol

eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-

sions envers el creixent parc de vehicles i

que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de

les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de

vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del

problema i que al destinar fons puacuteblics a

la compra de vehicles privats per subven-

cionar la induacutestria del motor es conver-

teixen en injustes i poc democragravetiques

Cal exigir que les subvencions puacutebliques

sadrecin exclusivament als modes de

transport meacutes sostenibles transport puacute-

blic colbulllectiu i bicicleta

En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament

de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles

de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot

ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute

perograve en tractar-se en la seva gran majoria

de vehicles de benzina i que circulen poc

no reduiragrave els nivells de NO2

La nova classificacioacute detiquetes de la Di-

reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc

considera les emissions reals dels vehi-

cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-

bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors

altament contaminants

Qualsevol pla real per millorar la qualitat de

laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute

del parc circulant de vehicles La solucioacute no

consisteix a renovar els cotxes vells

Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en

conduccioacute real

Reduir el tragravensittothom guanya

Per combatre la contaminacioacute cal un bon

transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix

que la gent faci un uacutes meacutes responsable

del cotxe ni que augmentin els usuaris

dels modes meacutes sostenibles de transport

Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que

calen mesures permanents de restriccioacute

dels vehicles privats per produir el canvi

dhagravebits necessari especialment entre els

conductors habituals

Soacuten mesures poc populars que necessiten la

determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la

salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-

sos particulars Tal com va passar amb la Llei

antitabac un cop aplicada va anar guanyant

acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-

teix que ha passat a les ciutats europees que

ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives

del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els

beneficis pel conjunt de la societat i compten

amb el suport majoritari de la poblacioacute

Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica

Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute

Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors

Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar

com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles

Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute

Peatge de Congestioacute

El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents

Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm

A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-

bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria

A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic

8 Urban access regulations llegir

9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669

10Urban access regulations Milan llegir

Zona de Baixa Emissioacute

La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada

als cotxes diegravesel anteriors a 2005

Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany

2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants

A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat

Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute



Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera

transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics

Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona

11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir

Un bon sistema de transport puacuteblic capa-

citat per absorbir gran part del tragravensit mo-

toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema

que encara pot millorar perograve que avui dia

eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt

millor que altres ciutats amb Peatge de

Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)

Les millores pendents drsquoautobusos i trens

de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i

del tramvia que afecten el 31 dels des-

placcedilaments a Barcelona no poden ser

cap excusa per no actuar i no aplicar me-

sures eficients per posar fi a la greu pro-

blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una

excessiva mala premsa sobre Renfe deri-

vada de les incidegravencies per la construccioacute

de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les

avaries van en descens i la demanda es

va recuperant arribant als 400000 pas-

satgers diaris entre rodalies i regionals

Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-

den incrementar la seva oferta en un 40

amb senzilles operacions sobre el mate-

rial mogravebil i petites intervencions en sen-

yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les

Rodalies tambeacute caldria millorar el servei

drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a

ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute

drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i

de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta

ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-

da implantacioacute i no requereixen ingents

inversions en noves infraestructures

Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al

vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de

millora del transport puacuteblic amb grans i

costoses noves infraestructures eacutes la re-

cepta ideal per arribar al punt mort on ens

trobem actualment Diferents estudis i

lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren

que per potenciar realment el transport

puacuteblic es necessita utilitzar lespai que

actualment estagrave reservat pel cotxe

Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades


La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica

Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la

situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament

12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir

Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials

En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades

Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta

Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles

El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o

Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles

El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic

13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir

14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges


Els accessos a Barcelona i molts dels seus

carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes

La congestioacute pot augmentar un 50 si

no es fa res segons un estudi recent del

RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-

len magnificar els problemes del transport

puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les

cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia

En canvi sha demostrat que les mesures

de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels

embussos diaris de tragravensit Inicialment po-

den generar molegravesties i augmentar la con-

gestioacute com a resultat del canvi que es bus-

ca en tot cas inferior als problemes que

genera un gran esdeveniment una opera-

cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-

meixen amb normalitat Soacuten mesures que

sapliquen de forma gradual anticipant les

etapes amb un pla de comunicacioacute potent i

amb exempcions com ja hem comentat an-

teriorment

En primer lloc cal analitzar si hi han punts

criacutetics que plantegin aquesta necessitat

i en aquest cas valorar primer solucions

dintermodalitat potenciant el transport

puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal

veure els grans aparcaments de bicicletes

a les estacions de trens de ciutats holan-

deses) Daltra banda sha comprovat com

els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el

datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos

municipis on aquests estan situats

Cal tenir present que el parkampride no seragrave

en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa

de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest

Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris

i que un cotxe aparcat consumeix de mit-

jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de

maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-

pletament un tren amb 800 persones que

han fet park amp ride individualment caldria

una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2

lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un

espai i una inversioacute no assumible En el cas

que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-

dria explorar opcions com ara laprofitament

daparcaments existents a zones properes a

estacions ferroviagraveries i dautobusos donant

prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-

da i vehicles dalta ocupacioacute

On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en

la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes

Una mesura immediata i sense gaire cost

seria la reconversioacute per a bicicletes de part

de lespai dels pagraverquings municipals espe-

cialment en estacions properes de trans-

port puacuteblic de connexioacute per impulsar la

intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc

espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-

ment tancat en espais com el Bicibox (en

una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-

nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a

10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions

de tren drsquoaltres ciutats europees es poden

veure grans aparcaments per a bicicletes i

menys aparcament per als cotxes

15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir



Els diferents governs i mitjans de comu-

nicacioacute venen presentant el vehicle privat

elegravectric com la panacea per combatre la

contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-

tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-

ropa eacutes una altra nomeacutes representen el

015 de tots els turismes drsquoEuropa16

Cal tenir en compte diversos aspectes en

el cas teograveric que fos factible el canvi gene-

ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-

taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls

del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015

tenia com a objectiu assolir un parc de ve-

hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi

avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-

front dels 33 milions de vehicles del parc

mogravebil de turismes

Per aquestes raons les poliacutetiques han din-

centivar lelectrificacioacute del transport puacute-

blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les

poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de

combustioacute fogravessil les que poden provocar

canvis en la induacutestria del motor i en el con-

sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest

eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-

tar-se pel cotxe elegravectric

Deriva la solucioacute i la responsabilitat del

govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent

i al seu poder adquisitiu per poder com-

prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes

rics dEuropa no estan aconseguint quo-

tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes

Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-

trics perograve cal tenir en compte el nivell

econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que

tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina

amb alts impostos a la compra i lanunci

de la seva prohibicioacute lany 2025

Sota aquesta poliacutetica es venen destinant

recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-

tructura de recagraverrega i subvencions a la

compra que com en el cas dels plans laquore-

noveraquo beneficien a qui es pot permetre

canviar de cotxe i a la induacutestria del motor

(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500

euros per la compra dun turisme i 1000

euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de

recagraverrega)

En un paiacutes sense fons denergia netes i re-

novables el cotxe elegravectric no redueix les

emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen

(als centres de produccioacute delectricitat)

Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-

tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per

laugment en la demanda delectricitat

i lrsquoaugment demissions com explica lin-

forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-

bient18 A part representaria seguir amb el

mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic

del cotxe convencional obstaculitzant la

millora i impuls dels modes sostenibles

(vianant bicicleta i transport puacuteblic)

Sanuncien projeccions futuristes de

creixement que no tenen en compte tam-

poc les limitacions de recursos materials

com el liti que utilitzen les bateries19

16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir

17 Pla Movele 2015 llegir

18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir

19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir


Una de les confusions meacutes generalitzades

eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes

contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV

nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de

benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)

No es mesuren les emissions de diogravexid de

nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)

i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-

pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels

tubs descapament no es vegi estagrave carre-

gat de contaminants togravexics per la salut

Alemanya eacutes una de les principals potegraven-

cies de la induacutestria del motor i al mateix

temps el major impulsor de les Zones de

Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20

Protegeixen la salut de la poblacioacute i no

han deixat de vendre cotxes Alhora els ha

permegraves impulsar els sectors vinculats als

La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-

ble la transicioacute a una economia baixa en

carboni i eficient en luacutes dels recursos i el

transport A Catalunya per exemple de-

penem en un 95 dels productes derivats

del petroli Eacutes justament en la transforma-

cioacute de lactual model de mobilitat on po-

dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a

aquesta nova economia Tot i que es tracta

duna lluita global soacuten les grans ciutats

del moacuten les que estan lliurant la batalla

contra la contaminacioacute actuant en lagravembit

de les seves competegravencies i arrossegant

en aquest proceacutes a altres administracions

estan duent a terme aquests canvis

modes de transport meacutes sostenibles ge-

nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que

el transport puacuteblic i les flotes compartides

generen el doble de llocs de treball per

viatgerkm que el transport privat i no soacuten

deslocalitzables

20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir




Entra a menyscotxesmessalutorg

Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar

un aire net

Canviar daires eacutes a les teves mans

SIGNAR

Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire

Amb el suport de

Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110

Per reduir la contaminacioacute atmosfegraverica sha demostrat que no nhi ha prou amb tenir un bon transport puacuteblic cal reduir la circulacioacute dels cotxes tal com han dut a terme amb egravexit meacutes de 230 ciutats europees A Barcelona fem tard

Plataforma per la Qualitat de lAire

Les persones no som diferents ho soacuten les poliacutetiques










El frau diegravesel











iacutendex






































emissions






nervioacutes


















albulllegravergies

3500morts

prematures

31100casos de


5100 casos de



1800ingressos

hospitalaris























en adolescents5














































demissions




















hicles diegravesel




















1

2

3

El frau diegravesel




































conduccioacute real


































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de











El frau diegravesel











iacutendex






































emissions






nervioacutes


















albulllegravergies

3500morts

prematures

31100casos de


5100 casos de



1800ingressos

hospitalaris























en adolescents5














































demissions




















hicles diegravesel




















1

2

3

El frau diegravesel




































conduccioacute real


































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de




































emissions






nervioacutes


















albulllegravergies

3500morts

prematures

31100casos de


5100 casos de



1800ingressos

hospitalaris























en adolescents5














































demissions




















hicles diegravesel




















1

2

3

El frau diegravesel




































conduccioacute real


































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de







nervioacutes


















albulllegravergies

3500morts

prematures

31100casos de


5100 casos de



1800ingressos

hospitalaris























en adolescents5














































demissions




















hicles diegravesel




















1

2

3

El frau diegravesel




































conduccioacute real


































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de























en adolescents5














































demissions




















hicles diegravesel




















1

2

3

El frau diegravesel




































conduccioacute real


































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de














































demissions




















hicles diegravesel




















1

2

3

El frau diegravesel




































conduccioacute real


































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de



















hicles diegravesel




















1

2

3

El frau diegravesel




































conduccioacute real


































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de


El frau diegravesel




































conduccioacute real


































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de



conduccioacute real


































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de



































































































































teriorment
































































































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de

















































recagraverrega)






























































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de








































deslocalitzables







un aire net


SIGNAR


Amb el suport de




un aire net


SIGNAR


Amb el suport de


menys cotxes més salut - stopcontaminacióbcn...metropolitana de barcelona1. les grans ciutats són...

Documents