itinerari formatiu tipus€¦ · guia o itinerari formatiu tipus, que és el pla de formació de...

ITINERARI FORMATIU TIPUS CIRURGIA GENERAL I DE L’APARELL DIGETIU Aprovat Comissió Docència:

[Pla de formació de l’especialitat basat en la guia formativa aprovada per la Comissió Nacional corresponent, que serà d’aplicació a cadascun dels residents de la Unitat Docent Acreditada sense perjudici de ser adaptat al pla individual de formació de cada resident]

ITINERARI FORMATIU TIPUS MEDICINA INTERNA

ALTHAIA, XARXA ASSISTENCIAL UNIVERSITÀRIA DE MANRESA

COMISSIÓ DE DOCÈNCIA

1

ITINERARI FORMATIU TIPUS MEDICINA INTERNA Aprovat Comissió Docència: 8 de febrer de 2012

INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 2

CALENDARI DE ROTACIONS .............................................................................................. 3

OBJECTIUS ESPECÍFICS ...................................................................................................... 6

ATENCIÓ CONTINUADA / GUÀRDIES .............................................................................. 23

SESSIONS CLÍNIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES ...................................................................... 26

ALTRES ASPECTES DE LA FORMACIÓ .............................................................................. 34

PARTICIPACIÓ EN COMISSIONS I COMITÈS .................................................................... 35

PLA DE FORMACIÓ TRANSVERSAL (PFT) ......................................................................... 36

ACTIVITAT DE RECERCA .................................................................................................. 41

AVALUACIÓ ..................................................................................................................... 43

BIBLIOGARFIA ................................................................................................................. 45

2


INTRODUCCIÓ

Cada Unitat Docent acreditada

ha d’elaborar i documentar la

Guia o Itinerari Formatiu Tipus, que

és el pla de formació de

l’especialitat fet pels tutors i

prenen com a base les guies

formatives de cada una de les

especialitats i aprovades per la

corresponen Comissió Nacional de l’especialitat.

La Guia o Itinerari Formatiu Tipus serà d’aplicació a cadascun dels residents de

la Unitat Docent acreditada i vinculats a la nostra institució i de la mateixa

especialitat, sense perjudici a ser adaptat al Pla Individual de Formació de

cada resident.

Els tutors han de fer la Guia o Itinerari Formatiu Tipus i el Pla Individual de

Formació en coordinació amb els responsables dels dispositius assistencials.

El tutor ha de proposar la Guia i Itinerari Formatiu Tipus a la Comissió de

Docència per tal de que sigui aprovada.

Les Guies o Itineraris Formatius Tipus han de ser custodiades per la Comissió de

Docència.

INTRODUCCIÓ

3


CALENDARI DE ROTACIONS

Són tots aquells períodes definits de formació, ja siguin realitzats dins de la

pròpia Unitat Docent, fora d’aquesta però dins la institució o fora de la

institució, tan d’aquells necessaris per l’òptima formació del resident com

d’aquells optatius.

La durada del període formatiu serà d’uns 60 mesos (5 anys), inclosos períodes

de vacances. 24 mesos seran de rotació per a altres unitats o serveis de

l’hospital i 36 d’estància en el propi servei, a descomptar d’aquest període

alguna rotació externa si procedeix. Les rotacions internes duraran 2 o 3 mesos i

les externes un màxim de 4 mesos per any i 12 mesos en el total de la

residència.

La residència constarà de 3 parts:

Rotacions obligatòries (20 mesos):

• Medicina Primària 2 mesos

• Pneumologia 3 mesos

• Cardiologia 3 mesos

• Nefrologia 3 mesos

• Digestologia 3 mesos

• Neurologia 3 mesos

• UCI 3 mesos

Rotacions optatives (4 mesos):

A triar pel propi resident 2 rotacions de 2 mesos entre els diversos serveis de

l’hospital:

• Dermatologia

• Oncologia

• Hematologia

• Endocrinologia

• Radiologia

• Altres (han de ser acceptades per la Comissió de Docència)

4


Estància al Servei de Medicina Interna (36 mesos):

Tindrà 2 parts, una en iniciar la residència d’uns 4 mesos i una altra d’uns 31

mesos en acabar les rotacions obligatòries i optatives. En cas que el resident

faci alguna rotació externa, es descomptarà del temps d’aquest període.

PRIMER ANY DE RESIDÈNCIA

Medicina Interna ....................................................... 4 mesos

Medicina Primària ..................................................... 2 mesos

Pneumologia .............................................................. 3 mesos

Cardiologia ................................................................. 3 mesos

SEGON ANY DE RESIDÈNCIA

Digestologia ................................................................ 3 mesos

Nefrologia ................................................................... 3 mesos

Neurologia .................................................................. 3 mesos

UCI ................................................................................ 3 mesos

TERCER ANY DE RESIDÈNCIA

2/3 Rotacions optatives ............................................ 4/6 mesos

Medicina Interna ....................................................... 8/6 mesos

QUART ANY DE RESIDÈNCIA

Rotació externa ......................................................... 4 mesos

UDR ............................................................................... 2 mesos

UHD .............................................................................. 1 mes


5


CINQUÈ ANY DE RESIDÈNCIA

Rotació externa ......................................................... 4 mesos

UDR ............................................................................... 2 mesos

UHD .............................................................................. 1 mes


6


OBJECTIUS ESPECÍFICS

PRIMER ANY DE RESIDÈNCIA

MEDICINA INTERNA

Realització: Els primers 5 mesos de residència

Durada: 5 mesos

Coordinador: Dr. F. Ramos

Objectius específics

Amb la finalitat de facilitar la integració i l’aprenentatge del resident de

Medicina Interna del primer any, realitzarà inicialment una rotació pel propi

Servei de Medicina Interna, adscrit a un o varis adjunts del Servei. Com a regla

general, es tractaria d’una primera pressa de contacte amb l’hospital en el seu

conjunt, el Servei de Medicina Interna i el Servei d’Urgències.

• Conèixer el funcionament bàsic del Servei de Medicina Interna, línies de

treball, consultes externes, membres del Servei, ubicació, tipus de

pacients controlats, etc.

• Conèixer somerament el funcionament, ubicació i membres d’altres

serveis de l’hospital.

• Aprenentatge del maneig dels sistemes informàtics hospitalaris, ETM, ETU,

ETC.

• Aprenentatge bàsic en les guàrdies tant en el Servei d’Urgències de

HSJD com en les guàrdies de planta, sempre amb supervisió completa.

• Assistència i en el seu cas participació en les sessions clíniques del Servei

de Medicina Interna.

• Revisió i estudi de tots els protocols existents en el Servei.

7


• Maneig i estudi de les patologies bàsiques en Medicina Interna: EPOC,

insuficiència cardíaca, pneumònia, AVC, síndrome febril, pacient

pluripatològic i edat avançada, etc.

MEDICINA PRIMÀRIA

Realització: Durant els primers 7 mesos de residència

Duració: 2 mesos

Coordinador: Dr. A. Garde: Centre d’Atenció Primària. Manresa 2.


• Conèixer de primera mà la xarxa d’Assistència Primària de la zona

d’influència del nostre hospital, així com els metges de Medicina

Primària.

• Millorar la connexió i interrelació dels centres hospitalaris d’Althaia amb

la Medicina Primària.

• Aprendre el maneig de la patologia banal o de menor complexitat.

Aquesta mena de patologia no s’aprèn en els hospitals i el seu

coneixement pot ser útil per la pràctica mèdica diària i, en alguns casos,

per l’assistència a Urgències.

• Manejar i administrar fàrmacs per patologies no greus, no usats en

hospitals, així com genèrics.

• Conèixer i tractar la patologia psicosomàtica, ansietat, depressions no

greus, etc., tema de gran importància en els pacients de Medicina

Interna.

• Aprendre el tractament bàsic de la hipertensió i la diabetis.

• Formar-se en medicina preventiva bàsica: Lluita contra el tabaquisme i

l’enolisme, profilaxis, vacunacions, etc.

PNEUMOLOGIA

Realització: Durant el primer any de residència (R1), en el primer trimestre de

l’any natural (gener, febrer i març).

8


Duració: 3 mesos

Coordinador: Dr. Marquilles


L’objectiu bàsic seria conèixer i aprendre el maneig de les patologies

pneumològiques bàsiques així como les tècniques, i més específicament:

• Diagnòstic, atenció i seguiment de les principals patologies respiratòries:

EPOC, asma bronquial, neoplàsies pulmonars, malalties sistèmiques amb

afectació pulmonar, malalties intersticials, SAOS, bronquiectasies,

insuficiència respiratòria aguda i crònica, etc.

• Indicació, interpretació i coneixement de les exploracions bàsiques en

Pneumologia: espirometria, test de difusió, TAC toràcic,

fibrobroncoscòpia, walking-test, biòpsies pleurals, pulsioximetria,

gasometria arterial.

• Interpretació avançada de la radiografia de tòrax.

• Indicacions i maneig de la CPAP.

• Indicacions i maneig de la VNI.

• Indicacions de OCD.

• Indicacions de la ventilació mecànica a domicili

• Maneig de la patologia pneumològica crònica a Consultes Externes.

• Maneig de la patologia pneumològica crònica a Hospital de Dia.

CARDIOLOGIA

Realització: Es realitzarà durant el primer any de residència (R1), en el segon

trimestre de l’any natural (abril, maig i juny), íntegrament a l’edifici HSJD.

Duració: 3 mesos

Coordinador: Dr. P. Guiteras, Dr. J. Balcells


9


L’ objectiu bàsic seria conèixer i aprendre el maneig de les patologies

cardiològiques bàsiques, amb especial èmfasis a la clínica, també

secundàriament les tècniques, més específicament:

• Maneig i tractament del síndrome coronari agut en les seves diferents

vessants: dolor toràcic, fibrinòlisis, anticoagulació, antiagregació,

tractament de las complicacions. Interpretació elecatrocardiogràfica.

Indicacions d’ingrés a UCI.

• Abordatge i tractament de la insuficiència cardíaca, tipus i causes.

• Arítmies: interpretació electrocardiografia, tipus i tractament. Abordatge

integral de la AC X FA.

• Indicacions de col•locació de marcapassos transitori i definitiu.

Coneixement bàsic de la tècnica de col•locació en quiròfan.

• Criteris i indicació d’anticoagulació en un pacient cardiològic. Maneig

de la heparina, anticoagulants orals i antiagregants plaquetaris.

• Miocardiopaties: abordatge, tipus i tractament.

• Estudi cardiològic i abordatge d’un síncope.

• Indicacions i tècnica de desfibril•lació

• Edema agut de pulmó: diagnòstic, tractament, indicacions de VNI.

• El dolor toràcic: Anamnesis, diagnòstic diferencial i aplicació de les

exploracions complementàries.

• Cardiopaties valvulars.

• Diagnòstic i tractament de las pericarditis.

• Indicació i coneixement bàsic de les exploracions complementàries

cardiològiques:

o Ecocardiograma transtoràcic i transesofàgic

o Proba d’esforç

o Estudi hemodinàmic

o Cateterisme

10


o Gammagrafia de perfusió miocàrdica

o Estudi Holter

o Ressonància magnètica cardíaca

• Coneixement avançat dels fàrmacs més usats en Cardiologia: diürètics,

vasodilatadors, antiarítmics, antagonistes del calci, IECAs, drogues

vasoactives, antagonistes de la angiotensina II, etc.

11


SEGON ANY DE RESIDÈNCIA

DIGESTOLOGIA

Realització: Es realitzarà durant el segon any de residència (R2), en els primers

mesos de l’inici d’aquest període.

Duració: 3 mesos

Coordinador: Dr. A. Isava


L’objectiu bàsic seria conèixer i manejar les patologies més freqüents de la

especialitat; també, tenir una formació bàsica sobre l’endoscòpia digestiva,

tant en el seu aspecte diagnòstic com terapèutic. Aprendre i practicar la

tècnica de la paracentesis. En concret i per patologies seria:

• Dolor abdominal: anamnesis, diagnòstic diferencial, exploracions

complementàries a realitzar i tractament.

• Estudi bàsic inicial del pacient amb hepatopatia crònica.

• Interpretació de les probes analítiques hepàtiques

• Cirrosis hepàtica: causes, maneig, tractament de les descompensacions

(ascitis, encefalopatia, hemorràgia digestiva).

• Diagnòstic i tractament del hepatocarcinoma.

• Tractament de l’hepatitis crònica per virus B i C

• Indicacions actuals del transplantament hepàtic

• Tractament i maneig de l’hepatitis alcohòlica aguda

• Malaltia inflamatòria intestinal: diagnòstic i tractament

• Abordatge bàsic de la patologia pancreàtica i de les vies biliars

• Còlon irritable: diagnòstic, diagnòstic diferencial i maneig bàsic

• Hemorràgia digestiva alta: Maneig global.

12


• Diagnòstic i tractament de la infecció per Helicobacter pylori

• Abordatge i estudi de la diarrea crònica

• Síndromes de mala absorció intestinal

• Coneixement i tractament de les malalties esofàgiques: esofagitis,

acalàsia, neoplàsia.

• Indicació i coneixement bàsic de les tècniques endoscòpies digestives:

o Fibrogastroscòpia

o Fibrocolonoscòpia

o CREP

o Col·locació d’endopròtesis digestives

NEFROLOGIA

Realització: En principi es realitzaria durant els mesos de juliol, agost i setembre,

a l’inici de R2.

Duració: En principi la rotació seria de 3 mesos

Coordinador: Dr. J.M. Galcerán


L’objectiu bàsic seria conèixer i aprendre el maneig de les patologies

necrològiques bàsiques, tècniques i maneig de la hipertensió i més

específicament:

• Indicació i interpretació de les exploracions complementàries bàsiques:

probes funcionals renals, sediment urinari, biòpsia renal, diagnòstic per la

imatge, MAPA, etc.

• Aprendre els fonaments de la diàlisis: coneixement bàsic, criteris per la

entrada en la mateixa o supressió, diàlisis ocasional o crònica,

alternatives a la diàlisis convencional, etc.

• Maneig bàsic de la insuficiència renal aguda.

• Tractament dels trastorns iònics i de la hiperpotasèmia.

13


• Eritropoetina: indicacions, maneig i dosificació.

• Aprendre el tractament de la hipertensió en totes les seves variants:

maneig bàsic, mesures higiènico-dietètiques, tractament farmacològic,

etc.

NEUROLOGIA

Realització: Durant el segon any de residència (R2), en els mesos finals d’aquest

període. Es realitzarà preferentment a l’edifici HSJD.

Duració: 3 mesos

Coordinador: Dr. A. Ugarte


Rotació de contingut preferentment clínic, amb coneixement bàsic de

tècniques i exploracions complementàries, a saber:

• Aprenentatge d’una exploració neurològica completa avançada

• Abordatge, diagnòstic i tractament del AVC, isquèmic i hemorràgic.

Codi ictus: protocol d’activació i coneixement bàsic.

• Patologia dels parells cranials: paràlisis facial, neuràlgia del trigemin,

altres.

• Tractament de l’epilèpsia

• Tractament de la malaltia de Parkinson

• Demències: diagnòstic, diagnòstic diferencial, abordatge i tractament

• Síndrome de Guillain-Barré: Abordatge integral

• Cefalees: Diagnòstic diferencial i tractament

• Neuropaties perifèriques: Diagnòstic, diagnòstic diferencial i tractament

• Aprenentatge de la realització de punció lumbar

• Indicacions i interpretació de les exploracions d’imatge del SNC: TAC,

RNM, angio-RNM, PET

14


• Indicacions dels estudis neuropsicològics

• Indicacions de EMG

• Indicacions de EEG

UCI

Realització: Es realitzarà durant el segon any de residència (R2), en els mesos

finals d’aquest període. Es considera una rotació d’importància capital pel

resident de Medicina Interna, per la qual cosa s’intentarà un aprofitament

màxim i, en funció d’aquest objectiu, les guàrdies d’aquest període es faran

totes al Servei d’UCI.

Duració: 3 mesos

Coordinador: Dr. I. Catalán


El contingut de la rotació serà tant clínic de maneig de patologies greus com

tècnic d’adquisició d’habilitats i entrenament pràctic.

Objectius docents clínics

Donada l’amplia varietat de patologies susceptibles de ser tractades en una

UCI general com la del nostre centre, s’agrupen per aparells:

APARELL RESPIRATORI

• Clínica i fisiopatologia de la insuficiència respiratòria i de les seves

diferents etiologies (EPOC, asma bronquial, SDRA. Insuficiència

respiratòria d’origen neuromuscular etc.)

• Mètodes i complicacions del manteniment de la via aèria, intubació

oro-traqueal.

• Bases, modes, control i complicacions de la ventilació mecànica.

15


• Indicacions, contraindicacions i maneig de la ventilació mecànica no

invasiva.

APARELL CIRCULATORI

• Tècniques de RCP avançada

• Clínica, fisiopatologia i maneig dels diferents tipus de shock:

hipovolèmic (hemorràgic), sèptic, cardiogènic.

• Clínica, fisiopatologia i maneig de l’angor, del IAM i de les seves

complicacions. Indicacions i contraindicacions del tractament

fibrinolític en el IAM .

• Prevenció, diagnòstic i tractament del TEP. Fibrinòlisis en el TEP.

• Diagnòstic i tractament de la dissecció aòrtica i de la ruptura de

aneurisma de l’aorta.

• Farmacologia bàsica i ús de fàrmacs vasoactius.

• Fisiopatologia, diagnòstic i tractament de les arítmies.

• Maneig del marcapassos transcutani, marcapassos provisional i

desfibril·lador.

• Tècniques de mesura i càlcul de paràmetres hemodinàmics,

SISTEMA NERVIÓS

• Diagnòstic i maneig del pacient en coma.

• Diagnòstic i maneig del status epilèptic.

• Diagnòstic i maneig de la patologia vascular cerebral crítica.

Indicacions de trombòlisis en el AVC isquèmic. Indicacions de trasllat per

valoració neuroquirúrgica o monitorització PIC.

• Farmacologia bàsica dels fàrmacs sedants i les seves antagonistes.

• Criteris clínics i legals de mort encefàlica.

METABOLISME I NUTRICIÓ

16


• Fisiopatologia, clínica i maneig dels trastorns de l’equilibri hidroelectrolític

i bases de la fluïdoteràpia.

• Fisiopatologia, clínica i maneig de los trastorns de l’equilibri àcid-base.

• Clínica i tractament de la cetoacidosis diabètica.

• Clínica i tractament de la insuficiència suprarenal aguda.

SISTEMA RENAL

• Fisiopatologia i diagnòstic diferencial de la insuficiència renal aguda.

• Diagnòstic i tractament de las complicacions crítiques de la insuficiència

renal: Edema agut de pulmó, trastorns àcid-base i hidroelectrolítics.

• Indicacions d’hemodiafiltració venovenosa continua

APARELL DIGESTIU

• Clínica i tractament de la hemorràgia digestiva. Shock hemorràgic.

• Tractament de la pancreatitis aguda greu.

INFECCIONS I SEPSIS

• Diagnòstic i maneig de la sepsis i el shock sèptic.

• Definició, prevenció i maneig de la fallada multiorgànica.

• Diagnòstic i tractament de meningitis i meningoencefalitis.

MISCEL·LÀNIA

• Valoració per aparells del pacient crític.

• Sedació, analgèsia i elements bàsics d’anestèsia en períodes breus.

• Tractament de les intoxicacions greus més freqüents.

• Consideracions ètiques sobre l’adequació dels tractaments a la situació

clínica del pacient, l’opinió expressada per ell i els seus familiars.

Limitació de l’esforç terapèutic.

17


ADQUISICIÓ D’HABILITATS I ENTRENAMENT PRÀCTIC

• Col·locació de vies centrals: subclàvies, yugulars, femorals.

• Intubació oro-traqueal.

• Indicacions i maneig de la ventilació mecànica.

• Indicacions i maneig de la ventilació no invasiva.

• Maneig bàsic d’un desfibril•lador.

• Regulació de les bombes d’infusió. Càlcul de les dosificacions en les

perfusions de drogues vasoactives, insulina, heparina, etc.

• Ventilació manual amb ambú.

• Indicacions i interpretació de la monitorització.

• Toracocentesis.

• Punció lumbar.

• Paracentesis.

• Implantació i ús de marcapassos temporals.

• Coneixement i utilització dels registres de pressions i medició del consum

cardíac.

• Reanimació cardiopulmonar avançada.

18


TERCER ANY DE RESIDÈNCIA

ROTACIONS OPTATIVES

Realització: Es realitzaran durant el tercer any de residència (R3), en l’interval

més adequat segons les possibilitats del Servei de Medicina Interna i del servei

escollit. Es realitzaran en el propi hospital.

Duració: 4 mesos, en 2 blocs de 2 mesos

Coordinador:

Els serveis a escollir, segons decisió del propi resident, serien:

• Dermatologia

• Oncologia

• Hematologia

• Endocrinologia

• Radiologia

• Un altre servei, en el cas d’alguna proposta específica d’algun resident i

acceptació per a la Comissió de Docència


En el seu moment s’establiran els objectius docents en funció de la rotació

escollida.

19


QUART I CINQUÈ ANY DE RESIDÈNCIA

ROTACIONS EXTERNES

Realització: Es realitzaran durant els últims anys de residència (R4 o R5), a

proposta del resident i amb posterior aprovació del tutor i del Comitè de

Docència. Cal considerar que en el període de residència referit, el resident

sol•licitarà alguna rotació externa si la desitja en funció de les seves

preferències dins de la Medicina Interna.

Duració: La rotació externa, en cas de realitzar-se, serà d’un màxim de 4 mesos

i s’ajustarà a la normativa vigent.

Coordinador:


En el seu moment s’establiran els objectius docents en funció de la rotació

escollida i sempre d’acord amb el centre i servei receptor.

20


ROTACIÓ AL PROPI SERVEI

Realització: Es realitzaran durant els últims anys de residència (R3, R4 i R5)

Duració: 31 mesos

Coordinador: Metge responsable de les diferents Unitats de Medicina Interna


En aquest període el resident ha de ser capaç de responsabilitzar-se

plenament, encara que amb supervisió, d’uns pacients. Passarà

progressivament de més a menys supervisió si la progressió és adequada.

En aquesta part de la residència, l’activitat fonamental es realitzarà en el propi

servei, excepte la possibilitat d’alguna rotació externa. Constarà de les

següents parts:

• Estància de 2 mesos a la Unitat de Diagnòstic Ràpid, pel coneixement i

maneig a fons de les patologies i síndromes que no precisen ingrés.

• Estància d’1 mes a la Unitat d’Hospitalització a Domicili, per conèixer el

funcionament de la unitat i les patologies tractades i controlades.

• Estància d’1 mes al Dispensari del Malalt Crònic, per aprendre el control

i seguiment ambulatori de la pluripatologia en el pac de edat

avançada.

• Estància dels mesos restants a la sala d’hospitalització, amb

responsabilitat directa encara supervisada sobre uns 8-10 llits de

Medicina Interna. En l’actualitat al nostre centre els llits del Servei de

Medicina Interna estan repartits entre dos edificis:

o El Centre Hospitalari, on predomina la patologia crònica, geriatria,

malalt fràgil, etc.

o L’Hospital de Sant Joan de Déu, on predomina la patologia greu,

aguda, infecciosa, etc.

21


o El resident passarà per ambdós edificis, si bé s’intentaria que

estigués més temps en un dels dos en funció de les seves afinitats

personals.

• Realització de Consultes Externes pròpies del resident R5, a raó d’un

mòdul setmanal d’aproximadament 2,5 hores, en horari de tarda per no

interferir en el treball assistencial i la formació docent del matí.

• Realització de guàrdies de Medicina Interna de 17 hores els dies

laborables i 24 hores els dissabtes i festius, amb responsabilització

progressiva. Segons la normativa vigent, el resident farà 3-4 guàrdies al

mes aproximadament, si bé podrà ampliar-se el número en èpoques de

vacances o excepcionals. Mentre es treballi amb l’estructura

hospitalària actual, totes es faran a l’edifici de Sant Joan de Déu.

En quan als objectius docents de la part final de la residència, es basaran en el

programa oficial de l’especialitat (BOE 07-02-07), sempre amb la consideració

de la visió integradora i polivalència de l’especialitat.

Aquests objectius serien somerament i en grans blocs:

Àrea assistencial

• Atenció clínica al pacient sense diagnòstic precís.

• Atenció integral al malalt pluripatològic.

• Atenció als processos més prevalents a l’entorn hospitalari.

• Atenció a les persones d’edat avançada en situació de malaltia aguda

o aguditzada.

• Atenció clínica a malalts atesos en unitats especials (malalties

infeccioses, malalties autoimmunes sistèmiques, pacients amb risc

vascular, malalt fràgil, etc.)

• Atenció clínica de malalts en fase pal•liativa de la seva malaltia.

• Atenció de situacions urgents.

22


• Atenció de les malalties infeccioses habituals en l’àmbit hospitalari (sida,

infecció nosocomial, infeccions greus, etc)

• Atenció de pacients tractats en unitats alternatives a l’hospitalització

convencional (UDR, UHAD, DMC, UCE, etc.)

• Atenció mèdica a pacients quirúrgics.

• Atenció a pacients amb patologies mèdiques poc freqüents.

• Atenció integral del pacient en general, excepte si presenta una

patologia única i molt específica d’una especialitat mèdica. Aquest

aspecte està més potenciat al nostre centre per ser un hospital

comarcal en que no existeixen subespecialitzacions i per tant el paper

del metge internista és ampli.

23


ATENCIÓ CONTINUADA / GUÀRDIES

Durant el període formatiu de l’especialista ha d'adquirir les competències per

arribar a fer una correcte assistència a l’atenció URGENT MÈDICA i atenció

continuada a la Fundació Althaia, això implica assumir de manera progressiva

responsabilitats assistencials amb la deguda supervisió.

Adquirir nivells progressius de responsabilitat implica una supervisió que es

portarà a terme de manera decreixen al llarg de tota la formació fins a exercir

de manera autònoma.

El Servei d’Urgències té diferents zones distribuïdes segons els nivells de

complexitat i en cada un d’ells hi ha metges adjunts de guàrdia presencial i

responsables de l’assistència dels pacients atesos en el bloc que és assignat al

començament de la guàrdia.

Nombre de guàrdies al mes

• 5 guàrdies mensuals aprox.

• Dies laborables: 3-4 guàrdies de 17 hores. Des de les 15h fins les 8h del

dia següent.

• Dies festius: 1-2 guàrdies de 24 hores. Des de les 8h a les 8h del dia

següent.

Espais físics on es realitzen les guàrdies:

Les guàrdies es porten a terme a HSJD al servei d’urgències (planta -2), al servei

de UGA (Unitat 7) i l’atenció continuada al 3r pis (Unitats 8 i 9)

Tipus de guàrdia del resident MI:

• La guàrdia a urgències començarà puntualment a les 15h.

• Els dies festius es comencen a les 8h a la planta de MI, al 3r pis de HSJD,

on juntament amb la supervisió del adjunt responsable de la guàrdia de

24


la planta, es treballarà segons les tasques assignades fins les 15h,

moment en que es passarà a continuar la guàrdia al servei d’urgències.

• En arribar al servei d’urgències, haurà de presentar-se al cap de guàrdia,

que serà qui decideixi on s’haurà d’ubicar, en funció de les necessitats

del servei.

Resident de primer any (R1):

Normalment, el R1 de M1 començarà la guàrdia al bloc A, amb patologia lleu i

moderada estable (nivells de 4 i 5 del MAT: model de triatge Andorrà)

supervisats per els adjunts presents en la àrea, des de les 15h fins les 21h.

Posteriorment, a partir de les 21h, passarà a boxes on visitarà els pacients que li

indiquin els adjunts o el cap de guàrdia.

En aquest primer any és de màxima importància visitar amb supervisió, a

pacients de dificultat lleu i moderada ( baixa – intermèdia complexitat) i,

també presenciar ( donat que comparteixen una àrea comú amb els altres

pacients de més complexitat ) com els seus companys amb més experiència

resolen situacions de major gravetat (nivells 3,2,1 del MAT). Principalment,

s’hauria d’observar, preguntar, participar, col•laborar i aprendre.

Resident de segon any (R2):

Portarà a terme el mateix procediment que el descrit per al R1.

Tant per al bloc A com sobretot, per a la zona de Boxes, se l’hi assignarà

pacients de major complexitat, sempre en relació al seu progrés objectivat en

la seva formació.

Resident de tercer (R3), quart (R4) i cinquè (R5):

Si la seva formació i progrés han estat els adients, haurien d’efectuar les

guàrdies preferentment a la zona de boxes.

El resident de 4rt any i sobretot de 5è, ja hauria de estar capacitat per a actuar

amb un màxim d’autonomia i de responsabilitat. També per a romandre en la

25


zona de OBU (Observació) així com resoldre les urgències de la planta

d’hospitalització i efectuar l’atenció continuada.

Avaluacions de la formació a urgències:

Es realitzarà unes avaluacions trimestrals amb la finalitat de valorar el progrés

de la formació a urgències i el grau de competència corresponent.

Durant aquestes avaluacions estaran presents el Cap del servei d’urgències, el

Cap del servei de MI i el Tutor.

Es tractarà d’una valoració global, tant d’aptituds com d’actituds, grau de

compromís, respecte cap al pacient.

El resultat servirà per a informar al propi resident del seu progrés, en un intent

d’animar-lo a millorar aquelles àrees menys competents.

Alhora, servirà directament per a ubicar-les a les diferents àrees d’urgències

amb el seu augment de complexitat corresponent a mesura que transcorrin els

seus anys de residència, i segons les competències demostrades.

Es tindrà en compte les consideracions i propostes que pugui presentar el propi

Resident.

Les conclusions d’aquestes avaluacions seran guardades, via tutor i secretària

de docència, al seu expedient, per a tenir-se en compte en les valoracions

anuals.

26


SESSIONS CLÍNIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES

SESSIONS CLÍNIQUES

La docència és inherent a la vida hospitalària i una de les millors eines per

desenvolupar-la és mitjançant les sessions clíniques.

• Sessió general del departament de medicina

• Sessió matinal diària o morning

• Sessió formativa per residents de M.I. amb el tutor

• Sessió de presentació de casos clínics i revisió bibliogràfica per residents

• Sessió formativa per residents, R1.

SESSIÓ GENERAL DEL DEPARTAMENT DE MEDICINA:

Objectius principals:

• Presentació de temàtica d’interès clínic - pedagògic, en base a un/uns

cas/casos clínics viscuts i revisió de la literatura corresponent.

• Actualització i posada al dia de temes d’interès actual.

• Novetats diagnòstiques i terapèutiques.

• Resultats i estat actual de les diferents línies de treball de cada Servei.

• Presentació de Protocols nous i revisió i actualització dels anteriors.

Objectius secundaris:

• Aprenentatge dels sistemes més idonis per realitzar una comunicació

oral, xerrada, conferència, etc.

• Ponents:

27


• Tots els Serveis i Seccions del Departament de Medicina de forma

rotatòria.

• Preferiblement Metges Residents amb la supervisió del Metge de Staff

corresponent.

Altres Serveis i altres metges convidats.

Dirigit a:

• Metges de Staff del Departament.

• Metges Residents de Medicina Interna i de Medicina Familiar i

Comunitària.

• Metges Residents d’altres especialitats en rotació pel Departament.

• Membres d’altres Departaments interessats en el contingut.

Programa:

Programa: D’Octubre a Juny.

Freqüència: Setmanal.

Dia: Dimecres.

Horari: 08’15 a 09 hores.

Lloc: Aula B de Biblioteca de Sant Joan de Déu.

Sistema presentació: Power-Point

Coordinadors: Dr. Josep Mª Marcos. Dr. Fernando Ramos

SESSIÓ MATINAL DIÀRIA o MORNING

Sessió pròpia de cada Servei a l’inici de la jornada laboral.

Objectius:

• Descripció i repartiment dels ingressos del dia anterior.

28


• Llistat de les altes previsibles del mateix dia i de l’endemà.

• Exposició de malalts segons problemàtica i complexitat.

• Novetats i informacions diverses.

Ponents:

Responsables de cada Servei i Secció o persones delegades.


Dirigit a:

• Metges integrants de cada Servei o Secció.

• Metges Residents propis o en etapa de rotació.

Programa:

Freqüència: Diària.

Dia: Laborables, de Dilluns a Divendres.

Horari:

• En M. Interna: De 08 a 08’30 hores

• Pot variar en les diferents unitats d’hospitalització.

Lloc: Sala pròpia de cada Servei.

Sistema de Presentació: Verbal – Oral. Suport de l’ETM.

Coordinador: Cap de Servei o Secció.

SESSIÓ FORMATIVA PER A RESIDENTS de Medicina Interna amb el Tutor

Objectius:

Formatiu. Casos clínics. Revisió protocols. Revisió bibliogràfiques

29


Programa:

Freqüència: Setmanal

Dia: Dimarts.

Horari: 15.30h

Lloc: Aula C HSJD

Sistema de Presentació: Verbal-Oral.

Coordinador: Dr. Fernando Ramos

SESSIÓ DE PRESENTACIÓ DE CASOS CLÍNICS I REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA PER A

RESIDENTS:

Objectius principals:

• Exposició d’un cas clínic.

• Revisió bibliogràfica de la literatura del tema en qüestió.

• Objectius secundaris:

• Aprenentatge de la manera idònia de dur a terme una exposició oral

en públic.

• Aprenentatge del sistema de recerca bibliogràfica de les bases de

dades d’interès.

Ponents:

Metges Residents (Interna y MFC) prèviament assignats segons Programa:.


Dirigit a:

• Metges Residents de Medicina Interna.

• Metges Residents de Medicina Familiar i Comunitària.

30


• Metges Residents d’altres Serveis en rotació pel Servei de Medicina

Interna.

Obert als Metges de Staff de Medicina Interna.

Programa:

Programa: Anual.

Freqüència: Setmanal o quinzenal en funció del nombre de residents adscrits al

Servei de Medicina Interna en cada moment.

Dia: Dimecres, si es pot s’alterna amb la sessió general del Departament de

Medicina o per defecte els divendres.

Horari:De 08’30 a 09 hores.

Lloc: Sala de Medicina de Sant Joan de Déu.

Sistema de Presentació:

Power Point. Video - conferència.

Coordinador: Dr. Fernando Ramos (Centre Hospitalari).

SESSIÓ FORMATIVA PER A RESIDENTS, R1:

Objectiu:

• Ensenyament del raonament lògic en l’estudi dels malalts, sobre la base

de casos clínics concrets, utilitzant una metodologia inductiva-

deductiva.

• Participació activa dels assistents.

Ponents:

Dr. Ramos i tots els Metges Residents assistents.


31


Dirigit a:

• Metges Residents de Medicina Interna (R1).

• Metges Residents de Medicina Familiar i Comunitària.

• Metges Residents d’altres Serveis en rotació pel Servei de Medicina

Interna.

Programa:

Programa: Anual.

Freqüència:Setmanal.

Dia: Divendres

Horari: De 08 a 08’45 hores.

Lloc: Aula C de HSJD.


Coordinador:Dr. Fernando Ramos.

32


SESSIONS BIBLIOGRÀFIQUES

Incloses a la sessió setmanal amb el tutor, conjuntament amb comentaris de

Casos clínics, Revisió protocols, i Revisions bibliogràfiques

Programa:

Freqüència: Setmanal

Dia: Dimarts.

Horari: 15.30h

Lloc: Aula C de l’HSJD


Coordinador: Dr. Fernando Ramos

33


CALENDARI DE SESSIONS

Hora/Lloc Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

08:00-30

- Sessió Matinal diària




- Sessió Matinal diària -Sessió formativa per a Residents R1

08:30-00

-Sessió setmanal o quinzenal Presentació de casos clínics i Revisió Bibliogràfica

08:15-00

Aula B

-Sessió General Setmanal

15:30 Aula C

-Sessió Setmanal formativa per a Residents de MI amb el Tutor - Sessió Bibliogràfica

34


ALTRES ASPECTES DE LA FORMACIÓ

El metge especialista en formació ha de tenir una planificació anual de cursos

externs, congressos i jornades als que ha d’assistir i d’aquelles activitats

formatives genèriques considerades rellevants per la seva formació, específica

o genèrica.

Primer any

Update de Medicina. Jornada de actualització en Medicina (assistència)

Segon any

Update de Medicina. Jornada de actualització en Medicina (assistència)

Congrés Català de la Societat Catalana de Medicina Interna (assistència i

pòster/comunicació)

Tercer any

Congrés Nacional de Medicina Interna (assistència i pòster/comunicació)

Jornada Nacional de Geriatria del Bages (assistència)

Quart any


Jornada Nacional de Geriatria del Bages (assistència) o Congrés Nacional

d’Infectologia (assistència i pòster/comunicació)

Cinquè any


Jornada Nacional de Geriatria del Bages (assistència) o Congrés Nacional

d’Infectologia (assistència i pòster/comunicació)

35


PARTICIPACIÓ EN COMISSIONS I COMITÈS

L’especialista en formació, durant els últims anys de la seva residència, per tal

d’adquirir coneixements referents a l’avaluació de la qualitat assistencial,

hauria de participar en alguna comissió de qualitat.

El tutor, segons el perfil de l’especialitat, hauria de definir quina seria la més

adient per la formació del resident.

36


PLA DE FORMACIÓ TRANSVERSAL (PFT)

La part central de la formació dels especialistes la constitueixen els

coneixements i les habilitats pròpies de cadascuna de les especialitats. Però

solament això encara que fonamental i indispensable, no permet definir el que

ha de ser i el que la societat espera d’un metge del segle XXI. Ja que, en part,

hi manca definició i formació en aspectes humanístics, ètica de la professió,

tècniques de comunicació, recerca mèdica i eines per a la gestió assistencial.

Tots aquests aspectes comuns a qualsevol de les especialitats són també

importants en el bagatge dels futurs especialistes, i moltes vegades són els que

permeten establir la diferència entre els bons tècnics i els excel•lents

professionals.

Els arguments per a la incorporació d’aquestes matèries en la formació

d’especialistes son diversos :

1. Canvis en el rol metge - malalt:

• Es prima la defensa dels drets i l’autonomia del pacient ( carta de drets

i deures del malalt ).

• La població té major accés a la informació mèdica i augmenta la seva

capacitat de comprensió i per tant de decisió.

2. Canvis demogràfics que comporten cert desconeixement de la realitat

social de la població immigrada (cultura, idioma, religió, vivència de la

malaltia, etc...). Aquest fet fa més vulnerable a l’especialista, al posar en

evidencia les mancances en tècniques comunicatives explícites.

3. Llei 44/ 2003, del 21 de novembre d’ordenació de les professions

sanitàries.

• Aquesta llei en el article 5 apartat 1,c ressalta el deure del professional a

tenir cura d’aspectes ètics de respecte envers al pacient i que com a

resultat d’una bona comunicació ha de poder, aquest últim, prendre

decisions respecte a la seva salut.

37


• La mateixa llei en el mateix article però en l’apartat 1,b diu que el

professional té el deure de fer ús racional dels recursos de diagnòstic i

terapèutics. En definitiva, ha de conèixer la dimensió econòmica de la

infra o suprautilització o de la utilització inadequada dels recursos que es

tenen a l’abast.

El Programa Formatiu Complementari (PFT) té la voluntat d’oferir formació

complementaria en matèries rellevants en la pràctica clínica diària, que no

estiguin incloses en la formació pregrau ni s’ofereixin habitualment en cursos de

postgrau i mestratges

No pretén ser una formació exhaustiva en cap aspecte, sinó assegurar la

capacitació bàsica en cada una de les àrees, que desprès cada hospital o

cada especialista podrà anar completant.

En definitiva no es tracta de matèries complementàries u optatives, sinó de

coneixements i habilitats generals, comuns a totes les especialitats i exigibles a

qualsevol professional que vulgui respondre a les expectatives que ha posat en

ell la societat.

Aquest document recull la formació a la comarca del Bages dels metges

residents, tant en l’àmbit de l’atenció Hospitalària com en el de l’Atenció

Primària. Cal fer esment, que des del 1997 aquesta formació es ve impartint de

manera conjunta entre les dues Institucions implicades, actualment: Althaia –

Xarxa assistencial- i l’Institut Català de la Salut (ICS). Ambdues Institucions

aporten els recursos materials i humans per impartir les matèries d’aquest

programa formatiu.

Les funcions de coordinació del Programa van a càrrec del Sr. Joan Deniel

Rosanas, Cap d’Estudis de la Unitat Docent de MFiC de la Catalunya Central

de l’ICS i la Sra. Antònia Sans com a Cap d’Estudis de la Fundació Althaia amb

la col•laboració indispensable dels responsables de cada curs.

38


Les activitats docents es portaran a terme durant els dos primers anys de

residència i la metodologia de la formació serà tant amb la incorporació de

coneixements teòrics i com en forma de seminaris participatius de casos

pràctics.

El PFT inclou, també, un programa de formació en coneixements teòrics

centrat en la resolució de la patologia més prevalent atesa a Urgències

mèdiques d’adults, Pediatria i Traumatologia.

NORMES D’ASSISTÈNCIA

L’assistència es obligada per als residents de totes les especialitats

L’assistència mínima s’ha fixat en un 100%. Per als participants que asooleixin

aquest percentatge, els coordinadors de cada mòdul valoraran conjuntament

amb els professors, la suficiència de cada participant, segons els mecanismes

avaluadors establerts.

39


PROGRAMA DOCENT

Mòdul d’Urgències 73 hores

Suport Vital Avançat (SVA) 9 hores (1er semestre de R1)

Urgències Mèdiques Adults 44 hores (Juliol de R1)

Curs d’urgències en Pediatria 12 hores (Juny-Juliol de R2)

Curs d’urgències en COT 8 hores (Primer semestre de R2)

MÒDUL COMUNICACIÓ I BIOÈTICA 38 hores

(4ª setmana d’octubre del primer any de residència)

Habilitats Comunicatives

Professional Sanitari-Pacient 12 hores

Habilitats Comunicatives Interprofessionals 10 hores

Bioètica 16 hores

MÒDUL DE RECERCA I GESTIÓ CLÍNICA 37 hores

(2ª setmana de febrer del segon any de residència)

Metodologia de recerca,

bioestadística i comunicació científica 24 hores

Gestió Clínica Aplicada 13 hores

TOTAL HORES PFT 148HORES

40


TREBALL DE RECERCA

Durant la residència s’haurà de participar en un treball de recerca. A mitjans

del darrer any de la residència s’haurà de lliurar una memòria on consti la

descripció de l’estudi (protocol de recerca) i es detalli quina ha estat la

participació en el mateix.

41


ACTIVITAT DE RECERCA

• Assistència obligatòria i participació en les sessions del Servei de

Medicina Interna i altres de l’hospital, el contingut docent de les quals

pugui ser d’interès.

• Assistència a cursos i congressos pertinents.

• Preparació del treball assignat al resident en forma de sessions clíniques,

sessions de revisió i protocols.

• Participació en algunes comissions de l’hospital, segons afinitats

personals, així com en la Comissió de Docència en el seu cas.

• Integració i col·laboració en grups de treball per a la realització de

comunicacions a congressos, pòsters i publicacions.

• Participació en projectes d’investigació finançats i coordinats, si

existeixen possibilitats.

• Facilitació de la realització de la tesina o tesis doctoral en el context del

nou conveni de col·laboració de la Fundació Althaia amb la Universitat

Internacional de Catalunya.

• En el seu cas i voluntàriament, impartir ensenyança pràctica als

estudiants de medicina i, ocasionalment, ajudar i exercir funcions

docents amb els residents d’anys inferiors.

• Realització dels cursos obligatoris del programa complementari comú,

cursos de bioètica i d’estadística i metodologia.

• En general, aprenentatge de la metodologia d’investigació i també de

l’accés a la literatura.

OFERTA D’ACTIVITATS DE RECERCA PER A METGES RESIDENTS, MI:

Línies de recerca de la Unitat Docent acreditada:

• Pluri-patologia i edat avançada:

42


o A la Unitat d’Hospital de dia del Malalt Crònic, Dr. Aligué

o A la Unitat funcional de Fractura de fèmur UFFF), Dra. Morales

o Al CH, Unitat del Malalt Fràgil Agut, (UMFA) Dra. Bustamante

• Infecció osteo-articular i HIV, Drs: R. Pérez. A. Tapíz, i A. Flor

• A la Unitat de diagnòstic ràpid (UDR.), Dr. Ordeig

Els residents haurien d’estar sempre integrats en algunes d’aquestes línies de

treball esmentades, a més a més del suport a iniciatives personals.

43


AVALUACIÓ

El seguiment i qualificació del progrés d’adquisicions de competències

professionals durant el període de residencia es durà a terme mitjançant

l‘avaluació formativa de cada període, anual i final.

Avaluació formativa: permet avaluar el progrés en l’aprenentatge del resident,

amb els següents instruments:

• Entrevistes periòdiques amb el tutor (sessions feedback)

• Instruments que permetin una valoració objectiva del progrés

competencial (observació estructurada de la pràctica clínica)

• El llibre del resident: aquí es registraran les activitats que realitza cada

resident durant el seu període formatiu. Es obligatori. És un registre

individual on han de constar les dades qualitatives i quantitatives que

després es tindran en compte a l’hora de la avaluació.. Té com a

objectiu ser un instrument d’auto aprenentatge que afavoreixi la reflexió.

Aquest llibre es propietat del resident que el complimentarà amb ajuda i

supervisió del tutor

• El resident serà avaluat al final de cada període de rotació en base a

l’adquisició de coneixements, les habilitats adquirides, l’actitud

manifestada i la capacitat per a prendre decisions.

• L’avaluació anual te la finalitat de qualificar els coneixements, habilitats

i actituds de cada metge resident al finalitzar cada un dels anys que

formen part del seu programa formatiu.

• L’avaluació serà realitzada pel Comitè Avaluador que ha de quedar

constituït anualment durant els dos mesos previs a les avaluacions

anuals.

• Per altra banda el resident avaluarà al final de cada període el metge

formador, l’ensinistrament en habilitats tècniques, la capacitat docent i

l’adquisició de coneixements sobre les patologies de l’especialitat.

• L’avaluació final és per verificar que el metge especialista en formació

ha adquirit durant tot el seu període formatiu el nivell de competències

que permeten accedir al títol d’especialista.

44


• La qualificació pot ser POSITIVA, POSITIVA DESTACAT, i NEGATIVA.

Per a més informació sobre l’avaluació del resident veure el Document Normes

d’Avaluació.

45


BIBLIOGARFIA

• Programa formatiu de l’especialitat del Ministeri de Sanitat i Política

Social

• REAL DECRETO183/2008, de 8 de febrer, pel que es determinen i

classifiquen les especialitats en Ciències de la Salut i es desenvolupen

determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada.

• REAL DECRETO 146/2006, de 6 d’octubre de 2006, pel qual es regula la

relació laboral especial de residència per a la formació d'especialistes

en Ciències de la Salut

itinerari formatiu tipus€¦ · guia o itinerari formatiu tipus, que és el pla de formació de...

Documents