institut lleida · 18 productes d’aula ... desanimar-nos però aquests estats d’ànim haurien...

INSTITUT

LLEIDA

JUNY 2016

02 EDITORIAL03 NOTÍCIES 03 ESO 10 BATXILLERAT 11 CICLES 14 DE TOTS16 AVUI DESTAQUEM18 PRODUCTES D’AULA20 OPINIÓ 22 REFLEXIONS 28 MIRADES 30 ENTREVISTA32 ORLES

34 LITERATURA

EDITA: INSTITUT JOAN ORÓAQUESTA REVISTA HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ D’ALUMNES, PARES, MARES, PAS I PROFESSORS.DL L 755-1992

2 | ATARÀXIA · JUNY 2016

Avui començaré mostrant-vos una fórmula matemàtica:

V = (c+h) x a“Valor = (Coneixements + Habilitats) x Actitud”.

“Com més coneixement millor, com més sàpigues, millor, però el més important, el que et fa gran,

és la teva manera de ser”(Víctor Küppers)

El que més m’apassiona d’aquesta fórmula és veure com l’actitud és un factor que multiplica, perquè està clar que l’essència d’aquesta vida té molt a veure amb l’entusiasme amb què l’afrontes.

L’estat normal de les persones és estar alegres i ser felices però no és pas l’estat habitual, ja que estem immersos en un entorn que evidentment ens influencia. La vida és simple però no és fàcil. Tenim dret a enfadar-nos a desanimar-nos però aquests estats d’ànim haurien de produir-se només en moments puntuals.

“Sí, som com bombetes amb potes –diu Küppers– anem per la vida transmetent

sensacions.... però unes van a 30.000 watts i altres van foses.”

Hem de preocupar-nos de transmetre un missatge bo, que impulsi els altres a fer les coses de la millor manera possible. Necessitem gent optimista, amb energia, amb entusiasme. Gent que somrigui!

Alhora, sempre penso que tot va massa ràpid, els minuts es veuen engolits en el nostre dia a dia i això ens priva de reflexió, inclús de saber què és el que realment és important per a mi, què és el que m’interessa cuidar.

En relació amb això us comparteixo aquesta frase de Stephen Covey:

“El més important en la vida és que el més important sigui el més important”

Mai canviarem les circumstàncies però tu sempre pots elegir l’actitud que prens davant d’elles.

Emma CarrerasDirectora de l’Institut

La importància de l’actitud en el canvi

JUNY 2016 · ATARÀXIA | 3

Carta al diariEl dia 24 d’octubre el diari Segre va publicar una carta al diari escrita pel grup d’alumnes de l’Agenda 21 en què reivindicaven camins escolars i car-rils bicis més segurs en els trajectes cap a les escoles.

Signatura de compromís amb l’agenda 21Un any més, al Saló de Plens de la Paeria, vam viure l’Acte de Signatura de Compromís de l’Agenda 21 Escolar.

Hi van assistir els centres educatius de Lleida que s’incorporaven a l’Agen-da 21 i aquells que, com l’INS Joan Oró, renovàvem per tres anys més el nostre propi projecte que anomenem: “Un centre, una ciutat, un món més sostenible” i que tindrà una durada del 2015 al 2018.

Els alumnes que van signar en representació de tots van ser els delegats de 1r d’ESO (Jesús Piqué, David López, Sona Kamara i Gino Formento) i els delegats verds també de 1r (Laura Ortiz, Antonio Campos i Adama Fofana).

Intercanvi amb AlemanyaUn grup d’alumnat de 2n d’ESO va viure un intercanvi a Ütze, una localitat propera a Hannover, amb l’anglès com a llengua vehicular.

Els alumnes presenten els projectes Els alumnes de 1r d’ESO van presen-tar, a les famílies, els projectes que van treballar al voltant de les civilit-zacions antigues.

L’escamot verd de l’Institut Joan OróAquest novembre s’ha constituït la constitució d’un Escamot Verd al nos-tre centre. Aquest grup de sensibilització i promoció mediambiental, format per alumnes de cada classe i les representants de la comissió de l’Agenda 21, vetllarà pel compliment de l’Objectiu número 7 de Desenvolupament del Mil·lenni, que implica garantir la sostenibilitat del medi ambient.

Entre d’altres, l’Escamot s’ha proposat organitzar campanyes de sensibilit-zació, reduir el consum de paper i energia, i millorar la recollida selectiva i el reciclatge. Bona iniciativa!

http://blocs.xtec.cat/iesjoanoroagenda21/

ESO

Banc dels AlimentsL’alumnat de 4t d’ESO va poder conèixer, a través del personal vo-luntari, la finalitat de l’entitat Banc dels Aliments en la nostra societat i, més en concret, com s‘organit-zen a la nostra ciutat. El Banc dels Aliments vol fer arribar la seva in-quietud a tota la població amb la intenció de crear consciència de la pobresa que hi ha a prop de casa, a més de donar a conèixer la tasca que realitza en la lluita contra la fam i el malbaratament.

Agenda 21 Escolar

4 | EDITORIAL

ESO

4t d’ESO passa dos dies al CdA BagesEls alumnes de 4t van conviure du-rant dos dies al camp d’aprenen-tatge del Bages. Van conèixer els indrets de Manresa, van fer un ta-ller de minerals, van visitar les mines de sal de Cardona i el majestuós cas-tell del poble...

Crèdit de síntesi al camp aprenentatge de la NogueraL’alumnat de 1r d’ESO va fer el crèdit de síntesi al camp d’aprenentatge de la Noguera. Va treballar-hi la prehis-tòria, els mètodes arqueològics, les eines, instruments de l’època, les tècniques de pintura... en un magní-fic entorn, Sant Llorenç de Montgai. Tot una experiència d’aprenentatge i de convivència!

Visitem l’exposició de Chiharu ShiotaEls alumnes de de 1r i 2n d’ESO WhatsEp van assistir a una visita guiada en anglès de l’exposició ‘In the beginning was…’ de l’artista ja-ponesa Chiharu Shiota.

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO: uns a Barcelona i els altres al Parc de la Mitjana de LleidaEls alumnes de 3r d’ESO van viure el crèdit de síntesi tot passejant pels racons de Barcelona, els uns, i els altres van completar el seu crèdit de síntesi tot caminant pel Parc de la Mitjana i fent activitats per la cana-lització del riu Segre.

Certamen de lectura en veu altaTornem a participar en el certamen de lectura en veu alta. Els nostres re-presentants: Laura, Íngrid, Martí i Nil de 3r d’ESO i Mar de 2n d’ESO. Van llegir amb una gran expressivitat.

Cursa Solidària “Save de Children”L’alumnat d’ESO va participar en diverses curses solidàries en què la recaptació era en benefici de l’ONG Save the Children.

L’organització va ser a càrrec de l’Associació Esportiva Ins. Joan Oró amb el seu grup d’alumnat volunta-ri que es va encarregar de totes les tasques de control i intendència.

Teatre en francèsEls nostres alumnes van poder les obres de teatre en francès Cyrano de Bergerac i Le médecin malgré lui, a càrrec de la companyia de La Bo-hème.


ESO

Sortida de 2n ESO al DeltaUn parell de dies de convivència i en contacte amb la na-tura: sortida en bicicleta, parades per observar aus i altres aspectes de la zona, passeig en barca per la desemboca-dura...

Al Joan Oró vivim la músicaLes peces musicals treballades des de l’àrea de música i interpretades pels alumnes sempre estan presents al centre quan celebrem alguna diada; enguany els alumnes han fet un taller de percussió, han anat al concert Càsting que va tenir lloc a l’Auditori Enric Granados... Que conti-nuï la música.

Visitem la depuradora de LleidaL’alumnat de 1r d’ESO visita l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals), en el marc del projecte Planeta aigua i amb l’objectiu de veure i constatar el cicle de consum i depuració de l’aigua.

Taller sobre les desigualtats: Què s’hi cou al teu món?Tot l’alumnat d’ètica de tercer i quart d’ESO van participar en el taller “Què s’hi cou al teu món?” ofert per la Coor-dinadora d’ong de Lleida. Aquesta dinàmica de grup ens ha permés comprendre de forma molt visual les desigual-tats entre diferents països (Canadà, Argentina, Sri Lanka i Burkina Faso), i esbrinar quines són les causes que les generen.

Campionat comarcal de corfbol Un any més l’ins. Joan Oro va participar en un campionat comarcal de corfbol organitzat per la Federació Catalana de corfbol.

Celebrem el Dia internacional de les llengües maternesEls alumnes del centre es van afegir a la celebració del Dia Internacional de les Llengües Maternes (21 de fe-brer) com a reconeixement i home-natge a la diversitat lingüística i cul-tural del nostre centre, perquè som conscients de la riquesa i del valor afegit que suposa el saber i poder comunicar-nos en llengües diferents i, també, com a gest de reconeixe-ment de la pròpia identitat.


ESO

English WeekEls nostres alumnes de 1r d’ESO passen una setmana d’immersió lingüística en anglès a Santa Susanna en un entorn natural, fent esports d’aventura i conversa en anglès… Tot plegat, una experiència inoblidable!

Participem en el concurs d’anglès interescolar The FonixLes nostres alumnes Judith Llobera de 2n, Alexandra Teixidó de 1r i Catherine Ada Eli de 3r ens van representar en la 9a edició del concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya, The Fonix. I l’Alexandra va guanyar el cinquè lloc de tot Catalunya. Enhorabona!

El concurs està organitzat per International House Barcelona, per la Fundació Catalana de l’Esplai i per la Secretaria General de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat organitzada en el marc d’iniciatives socials d’accions d’entorn i d’activitats vers l’excel·lència i en el del Pla d’impuls de la llengua anglesa als centres educatius catalans.

Mecanoscrit del segon origen Els alumnes de 1r i 2n han fet un treball al voltant de l’obra de Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. Han llegit l’obra literària des de l’àrea de llengua catalana, n’han vist la versió cinematogràfica al Funatic i l’obra de teatre, a càr-rec de la companyia Eina d’escola.

Tot plegat ha servit per fer-ne un treball global tenint en compte els tres llenguatges diferents.


ESO

Jornada científica i divulgativa de projectesEls alumnes de 2n d’ESO van participar en el 1r congrés de joves científics al voltant de les funcions vitals en els éssers vius. Els alumnes van mostrar-hi el treball de recer-ca, d’investigació, uns pòsters científics explicatius... com a producte d’aula del projecte Birthday Cake.

Visitem el Museu dels Invents i el de MatemàtiquesL’alumnat de 3r d’ESO va visitar el Museu d’Idees i Invents de Barcelona (MIBA) i el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) on també van fer el taller “Cúpules de Leonardo” al parc de Can Mercader.

Aquesta sortida, organitzada pels departaments de Matemàtiques i Ciències Experimentals, té la intenció de mostrar a l’alumnat una àmplia varietat de continguts relacionats amb la ciència i les matemàtiques per tal de poder consolidar els aprenentatges de l’aula.

Visitem la PaneraEls alumnes de l’optativa de l’hort filosòfic de 1r d’ESO van visitar al Centre d’Art La Panera. Van tenir la possibilitat de parlar i reflexionar sobre la relació entre natura i cultura, i els jardins i l’art com formes de domesticació de la naturalesa.


ESO

A l’hora del pati fem esportEnguany hem encetat una nova activitat: els partits de futbol a l’hora del pati. Una activitat esportiva i inclusiva. Molt bona experiència!

Fem ràdio en directeEls nostres alumnes de 2n d’ESO tor-nen a col·laborar amb Ràdio Cope de Lleida fent el seu propi programa de ràdio en directe des del nostre institut. On air!

Premi literari de prosa2n premi de prosa del certamen li-terari Enric Farreny per a la nostra alumna de 1r d’ESO Adama Fofana. Enhorabona!

Visita a la Seu Vella Els alumnes de 2n d’ESO van visitar la Seu Vella per tal de fer una visita guia-da que els va permetre descobrir tota la història que acumula aquest monu-ment emblemàtic que aspira a ser de-clarat patrimoni de la humanitat.

La vista s’inclou en el marc de les activi-tat del projecte Walk trough history II.

Trobada amb compromísL’alumnat d’ètica de 4t d’ESO va assistir a la xerrada del cicle Trobades amb Compromís del Caixafòrum Lleida. Ana Palacios, antiga cap de producció de cinema i recent fotògrafa documental, ens va emocionar amb l’entusiasme i l’esperança de les seves històries sobre Hollywood, l’Starsystem, els albins de Tanzània, els pàries de l’Índia o la tenacitat dels nens i nenes arreu del món per accedir al dret de l’educació.

Participem en un taller de teatreL’alumnat de 1r, 2, i 4t d’ESO van participar en el taller “Sentir , pensar, in-terpretar” al CaixaForum de Lleida , en què es convidava els nois i noies a parlar, dialogar, generar idees, negociar i arribar a acords amb els altres per assolir una fita comuna. Tot, a partir de jocs i tècniques teatrals.

FALTA

ESOJUNY 2016 · ATARÀXIA | 9

Concurs Coca-ColaParticipem en la 56a edició del con-curs de relats breus de la marca Co-ca-Cola.

Teatre sobre els mites grecsEls alumnes de 3r i 4t van veure una representació en clau d’humor d’alguns del mites clàssics més im-portants: Pigmalió i Galatea, Apol.lo i Faetó, el judici de Paris i el naixe-ment d’Afrodita.

Passem a la 2a fase de “Fem Matemàtiques”L’equip format pels alumnes de 2n d’ESO Blau Camarasa, Roc Bellos-tas, Blanca Lamolla i Roger Viñes va quedar classificat per a la segona fase del concurs FEM MATEMÀTI-QUES que organitza l’associació de professors de matemàtiques Feem-cat amb el suport del Departament d’Ensenyament.

Congrés de Joves CientíficsEl nostre institut va ser un dels cinc centres de Catalunya i l’únic del terri-tori de Lleida que va participar al II Congrés de Joves Científics celebrat en el Museu Blau de Barcelona el dia 26 de maig d’enguany.

El Congrés girava al voltant de les funcions vitals i els alumnes de 2n d’ESO del nostre centre van presentar la ponència “Yeast is alive?” en llengua anglesa. Alhora van quedar exposats, durant 15 dies en el Congrés, un seguit de pòsters científics i maquetes al voltant del mateix tema també realitzats per l’alumnat. Ells van ser, en tot moment, els protagonistes del seu aprenentatge i, evident-ment, també d’aquest esdeveniment. Tot una experiència, tot un èxit, tot un guany per als alumnes!

Activitats per als alumnes d’ESO a la mitjana dirigides per l’alumnat del CFGM de conducció.Els alumnes de l’ESO van gaudir, a la Mitjana, d’unes activitats a la natura ela-borades i executades pels alumnes del CFGM: ruta amb btt, orientació, ràpel i slackline, bitlles… Una jornada lúdica i de cohesió de grup divertida i interessant!

Organitzem dinàmiques de cohesió de grupsUn bon grup d’alumnat de 4t d’ESO i 1r de batxillerat van visitar, en el marc de la programació del departament de geografia i història, l’exposició monogràfica sobre la Tran-sició democràtica a Lleida. Una manera més de recupe-rar la memòria històrica.

BATXILLERAT

El cafè de la granota Els alumnes de 2n de batxillerat van veure l’obra de teatre El cafè de la granota de l’autor mequinensà Jesús Moncada a càrrec de la companyia Teatre de Ponent, al Teatre de l’Escorxador de Lleida. L’obra forma part de les lectures prescriptives del currículum de batxillerat i ens mostra uns personatges autèntics i entranyables de la Mequinen-sa mítica dels anys 50/60 just abans de ser inundada per les aigües del pantà.


Canvi de marxaL’alumnat de 1r i 2n de batxillerat va participar de l’activi-tat educativa “Canvi de Marxa”, impulsada per la funda-ció Mutual de Conductors, que té com a objectiu conscien-ciar els joves d’entre 14 i 18 anys de la necessitat de tenir una conducta responsable i d’autoprotecció a la carretera.

FALTA

Molt soroll per no resEls alumnes de 1r de batxillerat van veure la representació de l’obra de William Shakespeare Molt soroll per no res, al Teatre Nacional de Catalunya.

Xerrada sobre el conflicte siriàEls alumnes de 1r de batxillerat ha escoltat, al CaixaFò-rum de Lleida, els reporters Marc Margineda i Ricard G. Vi-lanova sobre els efectes de quatre anys de guerra a Síria.

CICLES


Rutes a peuEls alumnes del cicle formatiu de grau superior han fet diverses ru-tes durant el curs: a l’ermita de Sant Joan de la Muntanya, el Mirador de la Pena i el Niu de l’Àliga a les Mun-tanyes de Prades i el Castell de Mur i la Cova del Tabac al Montsec, a la Vall Fosca ...

Setmana de xerradesLa primera, a càrrec de l’Albert Soldevilla, psicòleg esportiu i tècnic de la Fundació Esportsalus sobre prevenció de conductes de risc en la professió de tècnics de Grau Mitjà i Superior de la família de l’Activitat Física.

La segona, a càrrec d’Alejandro Cruz, orientador de la UdL, i Adhara Varela, graduada en CAFE, per donar resposta a tots els dubtes sobre el futur acadèmic i professional del nostre alumnat del CFGS d’Animació de l’AF.

Jornada esportiva a càrrec de ciclesAlumnes del CFGS d’animació han preparat i conduït tot un seguit de jocs i ac-tivitats per als alumnes de la Zer Argelaga que estan duent un projecte sobre l’olimpisme. Una jornada esportiva, lúdica i didàctica.

CICLES


Trobada d’atletismeEl alumnes del cicle formatiu d‘Animació d’Activitats Físiques i Esportives revaliden el primer lloc en la XIVa trobada anual d’atletisme Intercicles.

Cursa dels BombersAlumnes de CFGS d’Animació d’Activitats Físiques i Espor-tives van col·laborar en tasques de suport i control en la cursa més multitudinària de les Terres de Lleida.

Col·laborem en la 8a edició de la Lleida DownTownVint-i-cinc alumnes del cicle van col·laborar en la darrera edició del descens urbà en btt, Lleida DownTown fent tasques de control de la competició.

Col·laborem en la 10a edició de la Fira d’FP de LleidaEn una nova edició de la fira d’FP hem tornat a col·labo-rar en la organització muntatge de l’estand de les famí-lies d’Activitats Físiques i Esportives i dels Ensenyaments del Règim Especial d’Esports. A més... una actuació de ball sorpresa, un taller d’ajustaments bàsics de la bicicleta i una xerrada a càrrec de Carles Hidalgo amb el títol “les estacions d’esquí com mai les has vistes”.

CICLES

Hípica al PallarsEls alumnes del cicle formatiu de grau mitjà va fer una sor-tida amb cavall pel Pallars.


Participem en la trobada Intercicles d’esports col·lectiusÈxit de la Jornada esportiva celebrada a Llinars del Vallès. Els alumnes de 2n del CFGS d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives van participar en les modalitats d’handbol, rugbi, voleibol, ultimate i corfbol. La jornada va finalitzar amb una ballada de zumba de tots els participants.


DE TOTS

Castanyada 2015 Vam celebrar la castanyada amb castanyes, un concurs de barrets decorats i un de vídeos de tardor. Tot un èxit de creativitat i participació!

Esquiada a Port Ainé Una cinquantena d’alumnes del cen-tre van gaudir de tres dies a la neu de les pistes de Port Ainé practicant i aprenent esquí o Snow. Baixades, esport, cansament, convivència i bon ambient!

Festival de Nadal

Un grup d’alumnes del centre participa a les proves CangurAlumnes den 1r, 2n, 3r, 4t d’ESO i de batxillerat del nostre centre s’han presentat a les proves Cangur, con-vocades per la Societat Catalana de Matemàtiques, i organitzades pel departament de Matemàtica de la Universitat de Lleida.

Una prova que consta de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, que té com a objectiu estimular i motivar l’apre-nentatge de les matemàtiques a tra-vés dels problemes.

PuntEdu A l’Institut Joan Oró ja tenim el segell de qualitat del programa biblioteca escolar PuntEdu.

A partir d’un bon treball des de la biblioteca, el seu bloc i des del programa “Impuls de la lectura” ja formem part del directori de blogs i webs de biblioteques escolars amb aquest segell de qualitat.

Premi Joan Oró 2016La primera part del premi consisteix en una sèrie d’enigmes que els alumnes van haver de respondre virtualment. Un cop superada aquesta fase, els finalistes van haver de resoldre “in situ” tot un seguit d’experiments tecnològics per als quals calia donar explicació científica.

Els guanyadors han estat Jose Amongero, Francesc Alsina i Dídac Cayuela en la categoria de 1r Cicle d’ESO i Pau Prim, Nil Jorge i Guillermo Caballero en la categoria de 2n cicle d’ESO. Enhorabona!


DE TOTS

Teatre en anglèsEls alumnes d’ESO i batxillerat van veure l’obra de teatre “The Legend of Sleepy Hollow“, una nova i divertida versió del conte clàssic de Washington Irving.

Jo sóc lector... i tu?A l’Institut Joan Oró continuem, i, en certa manera, consolidem un curs més la proposta de les hores de lectura sistemàtica a les aules per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l’hàbit lector dels nostres alumnes.

Sant JordiCelebrem Sant Jordi, i com a acte central es va fer el lliurament de premis Agustí Ricart en la seva 21a edició:

- Millor text narratiu català/castellà de 1r Cicle d’ESO per a Genís Fernàndez

- Millor poesia català/castellà de 1r cicle d’ESO per a Paola de Stefano i Sergi Garcia

- Millor text narratiu català/castellà de 2n cicle d’ESO per a Carme Camí.

- Millor poesia de 2n cicle d’ESO per a Aïda Belhalba.

- Millor text narratiu català/castellà de batxillerat per a Franca M. Amongero.

- Millor text narratiu anglès/francès de 1r cicle d’ESO per a Mame Binta Gaye

- Millor text narratiu anglès/francès de narrativa de n2 cicle d’ESO per a Sophie Gaye

- Millors textos narratius anglès/francès de batxillerat per a Ares Llobera i Franca Mª Amongero

En acabar l’acte vam poder escoltar un concert de flautes per part de l’alumnat de 1r d’ESO.

També es va poder veure les exposicions de les novetats bibliogràfiques i els treballs personals que s’han realitzat a classe alhora que es va continuar en la transcripció escrita col·lectiva de l’obra “Tirant lo Blanc”.

Moltes felicitats a tots els premiats!!

JOANAEntre paraules que et

reconforten, una mirada senzilla i sincera...

La nostra companya Joana Guijarro es prejubila. Han estat trenta-dos

anys treballant fent tasques de consergeria i com a bibliotecària a

l’institut Joan Oró.

I ens en parlava tot aprofitant l’acte de cloenda d’una etapa dels alumnes de 4t i cicles formatius. “Sí, tanco una

etapa i en començo una altra, com vosaltres. I si em permeteu, m’agrada-

ria expressar en veu alta uns valors que per a mi han estat molt importants. El primer, el respecte. Respecteu-vos

vosaltres mateixos, d’aquesta manera serà fàcil respectar la família, els pares,

els companys, l’institut, tot el que us envolta, la natura... El segon, l’estima. Per viure cal estimar, i si t’estimes, ben segur que podràs estimar els altres. El tercer, l’alegria. Cal viure en positiu; ben segur que reeixiràs en tot el que

facis amb il·lusió i amb alegria. I l’últim, però no menys important, l’esforç. Tot

allò que us proposeu només ho aconse-guireu amb esforç, amb perseverança.”

Unes paraules carregades de sig-nificat i que en aquell auditori ple

d’alumnes encara prenien més sentit. L’escolta activa, que tantes vegades

hem trobat en la Joana, ara s’ins-tal·lava sense esforç en tots els que

l’escoltàvem.

Finalment, “us vull desitjar el millor, i no vull acabar sense expressar un sin-cer agraïment a tots els companys que he tingut i que tinc, d’ells he après molt

i me’ls estimo a tots”. No va donar noms per no deixar-se’n cap, però el

sentiment que traspuava de les seves paraules era evident. I va concloure dient “us estimo a tots, bon estiu i que

la força us acompanyi”.

Els tallers s’han organitzat com una exploració introspecti-va sobre la temàtica central i les motivacions i necessitats de l’expressió personal de cada alumne.

La participació activa de tots els membres en aquest pro-jecte ha esdevingut essencial per poder fer un anàlisi de continguts que compaginés la recerca del rigor formal amb la recerca de temes personals que han anat cris-tal•litzant en formats assequibles per a persones que s’ini-ciaven en el procés creatiu. Per aquest motiu hi han hagut resultats molt viscuts.

Hem tancat el projecte amb l’avaluació i la presentació a l’alumnat de 3r, durant l’hora de tutoria, de tots els pro-ductes.


Els alumnes de 3r d’ESO han viscut, en-guany, el Taller-Expres, que s’ha arti-culat a partir de cinc manifestacions expressives: dansa, teatre, expressió graficoplàstica, audiovisual, llengües catalana i castellana. Els objectius del taller són els següents:

• Experimentar i practicar en tallers expressius.

• Treballar la capacitat creativa.

• Treballar el domini del llenguatge escrit..., del llen-guatge corporal, graficovisual, dramàtic.

• Promoure els valors del treball en equip.

Els alumnes de 3r, depenent dels seus punts forts i del camp on s’han volgut expressar i comunicar, han escollit una de les propostes que els han permès desenvolupar el seu potencial expressiu.

El tema del projecte ha estat la diversitat i el valor que afegim cadascun de nosaltres al nostre entorn, al nostre context familiar, escolar, d’amistats...

Expressió artística

TALLEREXPRESS

Experimentem i practiquem en tallers expressius

Treballem la capacitat creativa

Treballem el domini del llenguatge escrit..., del llenguatge corporal, graficovisual, dramàtic

Promovem els valors del treball en equip

dansa

teatre

expressió

graficoplàstica


Dimarts, segon dia, em sentia totalment desganada a cau-sa de temes externs a l’institut. Només començar, però, m’he deslliurat dels pensaments negatius, m’he deixat por-tar per les indicacions de les monitores i per la música... El meu cos s’ha deixat anar, fins i tot s’ha deslliurat del meu propi control. Em sento lliure i lleugera, còmoda, elàstica i neta per dins. [...]

Aquest ball em fa oblidar qui sóc i on sóc. És com una terà-pia corporal: sóc conscient que el meu cos no és perfecte, però quan estic ballant és quan sóc jo de veritat. Amb el ball expresso tot el que no puc expressar amb paraules. És un idioma més, el meu idioma; i el sé parlar a través del meu cos.

Michelle Comendador, 3r d’ESO

Expressió artística: TALLER EXPRESS

A tall d’exemple, aquí teniu algunes de les reflexions dels alumnes...La veritat és que, quan hem tingut l’oportunitat de crear, jo m’hi he sentit integrada, útil, en un lloc on podíem apor-tar una idea i ens sentíem escoltats. Teníem la sensació de formar part d’un tot, d’un art que realment ens agradava. És un punt de sortida d’emocions, la nostra sortida a la realitat. [...] Avui he après que un silenci pur val més que qualsevol resposta sense sentit, que les paraules també poden ser mudes, que fins i tot poden expressar més que qualsevol justificació incoherent. I avui, els alumnes de 3r d’ESO, a la sala d’actes de l’Institut Joan Oró, tots junts ho hem demostrat.

Alexandra Piqué, 3r d’ESO

El treball de llengua catalana i castellana m’ha agradat molt perquè hem après a fer textos diferents com ara el diari personal i el tríptic.

Yaiza Ordoñez, 3r d’ESO

audiovisual

llengua


Dins l’àmbit de pro-jectes, per tal de

recollir tot el que han après sobre l’època

medieval, els alumnes de 2n d’ESO elaboren

lapbooks .

Decorem els esglaons dels

nostre centre amb els núme-

ros celtes que han treballat

els alumnes de 1r d’ESO dins

el marc de l’assignatura de

visual i plàstica.

Concurs de disseny de barrets de tardor

There is Chemistry between us!


En el marc de l’assignatura de

català, fem un club de lectura. Gaudim

dels les històries que llegim i en parlem.

Club de lectura

Treballem l’univers dins el marc de l’assignatura de

projectes.

A visual i plàstica, els alumnes de 1r treballen les figures simètriques i... les transformen en insectes que s’escampen

pel nostre centre.

Si cal, fem d’actors i actrius per representar i viure

moments històrics.

Recordem els cubistes i els impressionistes

A propòsit de l’assignatura Projectes...He de dir que Projectes és una de les meves assignatures preferides.

Les nostres dos professores es diuen Esther i Maite. El projecte que fem ara és en català i és sobre els arbres del camp escolar.

Al ’inici del projecte, a cada grup li va tocar treballar un arbre diferent, cada un d’aquests arbres es troben en el camp escolar: l’arbre de l’amor, el pi pinyer, el presseguer, etc. Vam investigar i estudiar cada un d’aquests arbres.

Després, vam començar a treballar els punts cardinals. En aquesta segona etapa vam treballar els meridians, els paral·lels, els continents...

Seguidament, vam estudiar la cartografia i els diferents tipus de mapes (físic, polític i temàtic). Vam investigar sobre Peter i Mercator (les dos persones creadores dels mapes), també vam treballar el globus terraqui i en una pàgina web vam crear mapes.

Vam fer un experiment triturant fulles per extreure la clorofil·la.

A continuació, vam anar al pati a estudiar més de prop els arbres que havíem investigat.

En una altra sessió, vam estudiar la sistemàtica que és la ciència que s’ocupa de la classificació dels éssers vius, agrupant-los en diferents grups anomenats tàxons.

En acabar de treballar els taxons, vam estudiar els noms científics.

Fa pocs dies vam estudiar els regnes d’organismes: moneres, protoctits, fongs, plantes i animals.

També vam estudiar les cèl·lules (eucariotes i procariotes), els organismes (els unicel·lulars i els pluricel·lulars) i la nutrició (l’autòtrofa i l’heteròtrofa).

L’ultima cosa que hem treballat han estat els bacteris, els fongs, les algues i els animals (alimentació, desenvolupament embrionari, medi on viuen i la presència de l’esquelet).

Ja ho veieu, aprenem tantes coses!


Marc Bañeres, alumne de 1r d’ESO

I els alumnes de batxillerat que han fet llatí i grec, què en diuen?Ha estat un canvi metodològic que ens ha fet profunditzar més i conèixer millor tant el llatí com el grec, a més a més, les classes són molt dinàmiques.Aprens molt vocabulari sense adonar-te’n, ja que l’utilitzem diàriament i fem molts recursos diferents a l’aula, i fora d’ella també!

Ainhoa Sánchez

Era la primera vegada que em submergia en el món de la llengua llatina i crec que el mètode Orberg (Família Romana) m’ha ajudat com no m’havia passat amb cap altra llengua, fins al punt de parlar-ne també fora de l’aula!

Kevin Fati

Els llibres de llatí, Família Romana, i de grec, Alexandros, són un seguit d’històries amb un mateix fil conductor, per això se’ns ha fet molt fàcil avançar en els continguts més difícils.

Isabela Arraes

A les matèries de llatí i grec també ha arribat la revolució metodològica. A les nostres classes seguim el mètode inductiu-contextual que permet a l’alumnat aprendre les llengües llatina i grega d’una manera natural (llegint, parlant i escoltant des del primer dia). El seu estudi és molt més fluid i més ràpid, i, el que és millor, més divertit! La perspectiva que donen el llatí i el grec fa que l’alumne tingui una visió amb molta profunditat no només de la llengua i el pensament dels clàssics, sinó també dels trets principals amb què les civilitzacions romana i grega han contribuït a la nostra societat occidental, i que també són els fonaments de la nostra cultura i la via a la qual hem d’acudir sempre.

Aquest juny, la primera promoció d’alumnes que han utilitzat metodologies actives aniran a la selectivitat, i estic ben segura que trauran molt bons resultats, perquè el que és cert és que n’han après molt!

Ana Mayor, professora del departament de clàssiques

HIC LATINE LOQUIMURAquí parlem llatí

Crèdit de Síntesi a BarcelonaEls passats 31 de març i 1 d’abril els alumnes de 3r d’ESO del Joan Oró vam anar de crèdit de síntesi a Barcelona.

Just quan vam arribar a Barcelona, tot i estar molt adormits, dos mo-nitors van pujar a l’autocar, on ens van repartir un mapa i un full amb imatges d’edificis de Montjuïc. Encara encara no ens n’havíem adonat, però la nostra excursió començava dins de l’autocar mirant el nostre voltant, Montjuïc. Un monitor va agafar el micròfon i ens va començar a explicar un dels canvis més importants i representatius per la ciutat de Barcelona: els Jocs Olímpics de 1992. Montjuïc va ser un lloc molt important perquè és allí on va haver-hi més canvis i és on queden els edificis més significatius dels jocs.

Quan vam arribar al castell de Montjuïc vam mirar el paisatge i ens vam adonar que Barcelona ja no es podia fer més gran, ja que tenia uns límits naturals que ho impedien: el mar (SE), Llobregat (SW), Besòs (NE) i la muntanya (NW). Després vam mirar els monuments, gratacels i edificis que més destacaven de Barcelona i també el port.

Després de dinar vam fer l’activitat el Quadrat d’Or i ens vam despla-çar en metro al centre de la ciutat. Vam recórrer l’Eixample, on vam visitar la Pedrera i la Mançana de la Discòrdia (Casa Lleó i Morera, Casa ametller i Casa Batlló). Mentre estàvem fent l’activitat el meu grup vam veure el Gerard Piqué; per mala sort no vam ser a temps de fer-nos una foto amb ell.

Després d’acabar l’activitat vam tenir temps lliure i vam voltar per les botigues i ens vam comprar algunes coses. Quan vam arribar a l’al-berg ens vam allotjar i vam sopar.

El dia següent vam fer la Barcelona científica: vam visitar l’aqüeducte romà, Santa Llúcia, la Reial Acadèmia de les Ciències i Arts, l’Hospital de la Santa Creu, la Reial Acadèmia de Medicina... Fent aquestes ac-tivitats ens vam adonar que Barcelona ha estat una ciutat plena de descobriments i avenços científics.

A la tarda vam fer una visita lliure al CosmoCaixa per acomiadar-nos de la ciutat.

He anat molt poques vegades a Barcelona, de la majoria ja ni me’n re-cordo, però aquesta ha sigut la que més m’ha agradat, ja que he pogut conèixer més coses de la ciutat. He de dir que m’ho he passat bé en aquesta excursió plena d’anècdotes. M’hauria agradat poder visitar les cases de l’època modernista que vam treballar per dins i haver tingut més temps lliure al centre de la ciutat. També m’hauria agradat poder veure i saber més coses que feien a l’època en què va haver-hi més descobriments, per així posar-me més en context, i passar més hores al CosmoCaixa, ja que no vaig tenir temps per visitar-lo tot. Però m’ho vaig passar bé i vaig aprendre moltes coses que desconeixia d’una ciutat tan propera i diferent, com és la ciutat Barcelona.

Camins segursLa setmana passada vam celebrar la setmana de la mobilitat sosteni-ble. Alumnes de l’institut Joan Oró i d’altres centres vam participar a la cursa de transports sostenibles organitzada per la Regidoria de Medi Ambient de la Paeria; activi-tat que valorem molt positivament pel seu interès i per la seva bona organització.

L’activitat va servir per aprendre que la bicicleta és el mitjà de trans-port més eficient, ja que no con-tamina, és el més ràpid dins de la ciutat i, a més, fas exercici.

Lamentablement, tot i que ens agrada molt utilitzar aquest mitjà de transport, ens hem adonat que per anar fins als centres escolars no hi ha prou vies segures (carrils bici, zones 30, etc.) i que utilitzar la vorera està prohibit i molesta, amb raó, els vianants.

Per tant, reivindiquem que la Paeria, a part de celebrar la set-mana de la mobilitat sostenible i realitzar la cursa de transports, promogui de veritat i seriosament els transports sostenibles; per la qual cosa, li demanem que instauri més vies segures per als i les ciclis-tes. Només recordar que la ciutat som tots: els que ens desplacem a peu, en bici, en cotxe i en transport públic, i és obligació dels responsa-bles municipals vetllar per la segu-retat de tots.

Alumnes de l’Agenda 21 de l’institut Joan Oró.


Laura López i Íngrid Piñol, alumnes de 3r d’ESO

El diari Segre publica la nostra carta al directorReivindiquem camins escolars i carrils bicis més segurs en els trajectes cap a les escoles


Gira’m el mónUn any més, els alumnes de 4t d’ESO han dut a terme el projecte de Ser-vei Comunitari “ Gira’m el Món”.

“Gira’m el Món” és un projecte entre l’institut Joan Oró i la Residència Eli-senda de Montcada de Lleida. És un projecte amb metodologia d’Apre-nentatge i Servei, en el qual els par-ticipants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

A través de la música i la dansa , els alumnes i els usuaris comparteixen un espai en comú amb un objectiu concret, trencar l’estigma, tant dels joves com de les malalties mentals.

Aquest any hem volgut fer un pas més amb l’APS, i hem ampliat el pro-jecte fent una visita cultural al mo-nument del Liceu Escolar de Lleida.

El dia 20 d’abril va tenir lloc la II tro-bada pedagògica d’aprenentatge i servei “ApSsejant per Lleida”, orga-nitzat per l’equip ICE d’APS i el De-partament d’Ensenyament.

Els alumnes de l’institut Joan Oró van participar a la taula d’experièn-cies exposant el projecte de Servei Comunitari “ Gira’m el Món”. I tam-bé vam participar a la Fira d’entitats explicant els diferents projectes que fem amb Metodologia APS: “Partici-pa!”, “Mou-te i fes salut” i “ Gira’m el món”.

Sandra Vidal (TIS)

Ütze-Lleida, Lleida-Ütze, un intercanvi inoblidable!Durant dues setmanes que hem conviscut amb els nostres amics i amigues d’Alemanya ens ho hem passat molt bé.Quan vam anar a Ütze (Alemanya), va ser per a la majoria de nosaltres una de les primeres experiències lluny de casa. Els primers dies, cada cop que ens vèiem, ens abraçàvem com si fos la fi del món. Les sortides van ser molt interessants, vam visitar coses úniques: Bremen, Celle... Però a mi, el que em va agradar més va ser la fàbrica de Wolkswagen a Wolfsburg, que vam visitar per dins i també vam poder veure cotxes de diferents marques com ara Skoda, Porsche, Audi, Seat...Després, a l’abril, quan van venir ells aquí, vam anar a la ciutat romana de Tàrraco, la Seu Vella i l’Ajuntament de Lleida, la Vall de Boí, on vam visitar les esglésies de St. Joan de Boí i St. Climent de Taüll amb el seu gran Pantocràtor.Pel que fa a les activitats fora de l’horari lectiu, vam visitar la seu dels castellers de Lleida. Els nostres companys alemanys van aprendre com era una colla castellera i, fins i tot, van participar en un assaig!Jo tinc la impressió que aquí vam fer més sortides, suposo que pel nostre clima, que és més agradable i el dia era més llarg.Per acabar, vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible que visquéssim tota aquesta experiència que per a la majoria de nosaltres ha estat molt enriquidora. Hem hagut de parlar en anglès amb els nois i noies alemanys i hem viscut una experiència única.

Dídac (2n WEp)

I els alumnes de 2n que han viscut aquest intercanvi opinen...“Una nova experiència i un altre record per guardar. Què han après els nostres amics alemanys?: fer una paella, pelar gambes, els nostres plats tradicionals, els nostres horaris, el nostre paisatge, el temps...” (Alba M.)

“Una experiència inoblidable! Veure món és molt interessant a la nostra edat, conèixer noves cultures i fer nous amics.” (Blanca)

“L’estada amb els alemanys ha estat una gran oportunitat, amb grans estones divertides per aprendre anglès.” (Clàudia)

“Separats en néixer. Un amic inoblidable.”

“És una manera de conviure amb gent d’altres cultures, amb una altra llengua, diferents punts de vista...” (Mar)

“Una altra experiència que em poso a la butxaca. Sens dubte, repetiria!” (Abril)

“L’intercanvi ha esta tan divertit com cansat!”

“Unes grans setmanes de convivència, però també està bé tornar a la normalitat...”

“Creixement personal, emocional i acadèmic.”


FINNYM ONKALA meitats del primer trimestre de 3r d’ESO vam començar el segon projecte anomenat Invents del TBO i màquines diabòliques. En aquest projecte vam estudiar moltes coses: el procés tecnològic, màquines simples, màquines complexes, màquina de vapor i motors, esforços, estructures, la comuni-cació entre d’altres. El producte final con-sistia a crear una màquina que incorpori components i mecanismes estudiats en el projecte.El nostre grup va decidir fer una màquina relacionada amb la cuina i que així facilités una acció que fem quotidianament. La nos-tra màquina és un estri de cuina anomenat Finnym Onkal, serveix per guiar-nos a l’ho-ra de tallar amb el seu làser, tallar amb les seves tisores i recollir amb la seva espàtula, tot junt.A l’hora de construir-la hem anat al taller, allí hem fet els següents passos. Primer agafem el tros de fusta (fineta) i dibuixem amb llapis un con. Després amb el xerrac retallem les dues línies rectes i seguida-ment amb la serra de marqueteria retallem la curvatura. A continuació, cobrim la taula amb papers de diari per poder pintar. Pin-tem la fusta que hem retallat anteriorment amb spray, el mànec de les pistoles i el làser perquè estigui tot d’un color unificat. Quan tot estigui ben sec tornem a fer una sego-na capa. Posteriorment amb la pistola de silicona ajuntem la peça de fusta a la fulla de la tisora. L’últim pas és un dels més deli-cats, agafem el làser, el posem damunt del mànec i posem la primera brida per ajun-tar-ho. Molt ràpidament posem la segona brida al davant per orientar el punt del là-ser just davant la punta de la fulla de la ti-sora. (Nosaltres vam posar-li unes gotes de cola superadhesiva i després silicona per-què el làser quedés fixat al mànec). Tallem les brides i per acabar per deixar-ho tot de color negre ho pintem amb pintura.I així és com ens ha quedat.

Míriam Martín & Laura López. (3r d’ESO)

EXCURSIÓ AL MIBA I MMACAEl passat dia 20 de gener de 2016 els alumnes de 3r d’ESO vam anar d’excursió a veure el Museu d’Idees i Invents de Barcelona i el Mu-seu de les Matemàtiques de Catalunya de Cornellà. Vam arribar a Barcelona i vam entrar al barri gòtic on es troba el Museu d’Idees i Invents on el seu objectiu és motivar la creativitat dels visitants. Allí ens van explicar com crear una idea: l’actitud que hem de tenir, la nostra font d’inspiració, no desaprofitar una idea…Després ens van ensenyar invents útils, altres inútils que van crear persones per un cert motiu (ni per ridícul que fos, ha acabat sent un invent) i que tothom, nosaltres també podem.Aleshores vam anar a una sala on havíem de muntar amb materials proposats per la guia un invent per evitar que l’ou que ella ens do-nava se’ns trenques després de tirar-lo. No tots ho vam aconseguir però almenys ho vam intentar.Quan vam acabar la visita, vam anar a Cornellà, al museu de ma-temàtiques, on just arribar vam fer dues activitats a l’exterior del museu. La primera activitat consistia a ajuntar unes peces que en-caixaven entre elles fent quadres petits i grans, i a mesura que en-caixaves més peces i la forma de les peces de fusta feia una cúpula. La segona activitat era el mateix però més complicada les peces en-caixades formaven triangles i hexàgons.Després de tenir temps lliure per dinar, vam entrar al museu on hi havia cinc sales amb diferents temàtiques: probabilitat, miralls, geometria, figures, estadística… En aquestes aules a cada taula hi havia un problema per solucionar, el que t’agradava més i et cridava més l’atenció anaves i solucionaves el problema i anaves a un altre.El que més em va agradar de l’excursió van ser els invents nous (al-guns encara no comercialitzats) del museu d’idees i invents i el que més em va agradar de l’altre museu va ser poder anar per lliure, resoldre problemes i muntar la cúpula.

Laura López Nolasco, alumna de 3r d’ESO


del cos és estimulada, neix el plaer, mentre que, quan l’ànima és estimulada, és quan neix l’amor. Quan estimem una persona, necessitem saber que és mutu, necessitem aquesta seguretat que som correspos-tos. Però què preferim, estimar o ser estimats? Quan es-times una persona, no ho fas perquè ho vols sentir, sinó que ho sents sense voler. Ens neixen nous sentiments que ens canvien, ens donen una visió de la vida diferent, ens fan compartir, ens treuen el millor de nosaltres. Però de què ens serveix ser estimats si no és mutu? És molt difícil forçar els sentiments, ja que és quelcom passional i fugaç. Ser afalagat o necessitat per algú altre no ens crea cap sensació allunyada de la pena o incomoditat cap a l’altra persona. Per molt que els éssers humans puguin arribar a semblar egoistes i necessitin ser estimats, tam-bé necessiten estimar, donar el millor de cada un, doncs ens fa sentir una gran plenitud espiritual. Ben mirat, po-dria semblar ambiciós ja que dóna la impressió que ens importa més els nostres sentiments que els dels altres. Però no és així, ja que quan estimem algú l’única finalitat és veure’l feliç, és el seu benestar el que realment ens importa. Per això som capaços de qualsevol cosa per tal de satisfer-lo. Si és tan important estimar, podem estimar de veritat més d’una persona? Com molt bé van definir els grecs, d’amor pot haver-ne de tres tipus: eros, on la passió i l’atracció física són les dos grans forces. És el tipus d’amor condicionat i dependent. És l’amor eròtic, la pas-sió, l’amor més instintiu, connectat amb els impulsos, la sexualitat, la sensualitat, que busca el plaer; filia, crea un sentit de lleialtat cap als amics, la família i la comunitat, aborda la personalitat, l’intel·lecte i les emocions de les persones; i per últim, l’amor àgape, és un amor incondi-cional cap als altres en el qual tractem les persones de la manera que ens agradaria ser tractats. Dins d’aquests tres tipus d’amor, els éssers humans podem ser lleials a més d’una persona, per això tenim amics, una família i formem una comunitat. Per tant, sí que podem estimar amb amor filial més d’una persona. L’amor àgape és més difícil de mantenir-lo, som més selectius a l’hora de trac-tar les persones com ens agradaria que ens tractessin, tot i així podem estimar de veritat amb amor àgape més d›una persona. I, per últim, l’amor eros, on ens deixem emportar per la passió, és un amor que els humans sen-tim de manera intensa. Malgrat tot, té poca durada, és un amor fugaç, i l’atracció i l’erotisme pot arribar a desa-parèixer. Per tant, sí que podem estimar amb amor eros més d’una persona, però és l’únic que requereix la indivi-dualitat. És a dir, no podem estimar amb amor eros més d’una persona alhora, ja que cauríem en la luxúria, amb un desig sexual descontrolat i això ens faria mal.Al cap i a la fi, la conclusió que podem extreure és que l’ésser humà presenta una gran complexitat. Necessitem anys d’investigació per poder analitzar-lo i tot i així no acabarem mai d’aprofundir en el que és realment l’home. Trencant barreres i defugint de l’home concret i real que estudia la ciència, som molt més que això, som un con-junt indivisible summament complex que encara queda per descobrir.

Andrea Mulero, alumna de 1r de batxillerat

L’ésser humà: una espècie de primat pertanyent a la famí-lia dels homínids. Posseeix capacitats mentals que li per-met inventar, aprendre i utilitzar estructures lingüístiques complexes, lògiques, matemàtiques, escriptura, música, ciència, i tecnologia. És un animal social i cultural, capaç de concebre, transmetre i aprendre conceptes totalment abstractes.És ben bé això l’ésser humà? Presenta una gran varietat i complexitat a l’hora de definir què és, ja que pot estar considerat com una substància que pensa i raona o com una dualitat entre cos i ànima. Dins d’aquest aspecte, cal saber distingir què és el cos i què és l’ànima. El cos és la part física de l’ésser humà mentre que la ment o l’ànima és la part abstracta, el que es podria denominar com la “ essència” de la persona.Quina és l’essència de l’ésser humà? Aquesta essència, doncs, és la capacitat que tenim de ser racionals o irra-cionals, de pensar i reflexionar, de tenir sentiments, de poder comunicar-nos mitjançant la parla, de ser capaços de jutjar, de treballar i fins i tot crear; és a dir tot allò que ens diferencia dels altres animals i ens fa ser éssers únics i inimitables.Així doncs, si el cos és la part física i l’ànima, l’essència, de què ens enamorem? El fet d’estar enamorat és més que un procés químic, és un estat emocional en el qual sentim una sèrie de sentiments forts i totalment nous cap a una persona. Ens fa actuar de manera més passional i impulsi-va, enfocant la nostra vida junt la de l’altre. Ens dóna quel-com que oferir, res material sinó tot al contrari, espiritual. Ens agrada tenir algú que ens faci sentir d’una manera es-pecial, segurs i estimats. Aquest “algú” no té perquè tenir una aparença física, un cos, ja que per molt que el físic pugui atreure, veritablement ens enamorem de la perso-nalitat. El món de la bellesa és molt limitat, massa estere-otips, massa prejudicis, està massa sobrevalorat. Vivim en una societat més preocupada per aparentar que per ser, obsessionada pel seu aspecte i no per la seva ment , obstinada a crear façanes en comptes de desenvolupar valors. I són aquests valors els que ens fan ser únics, els que ens diferencien de la resta. Cadascú té els seus, no hi ha limitació que valgui, la consciència, els pensaments i les idees són requisits que ens caracteritzen i ens fan ser com nosaltres volem ser.Per tant, no podem enamorar-nos d’un cos, més aviat ens podem sentir atrets, mentre que una ànima ens pot atreu-re i enamorar bojament, per això diem que quan una part

L’ÉSSER HUMÀ


Després de la xerrada-taller sobre migracions que van fer de la Creu Roja de Lleida als alumnes de 2n d’ESO l’1 de febrer, dins el projecte 7.000 milions, havien d’imaginar una travessa d’un migrant pel desert o pel mar...

PROJECTE 7.000 MILIONS

21 de gener del 62Hola, em dic Mohamed i tinc 10 anys. Avui és divendres i en arribar de l’extraescolar, la mare m’ha dit que agafi totes les maletes possibles i que les ompli de menjar i aigua, que ens n’anàvem de casa. No m’ha explicat res més; ni a on anàvem, ni per què, ni com... resumint: que he agafat menjar, aigua i una llibreta de l’escola amb el meu bolígraf negre de la sort.

22 de gener del 62Ahir, des que vam sortir de casa, no hem parat de caminar. Avui hem arribat a una casa on hem pagat un guia. No sé per a què el volen, però crec que he sentit que parlaven del Sàhara.

23 de gener del 62Aquí ja em comencen a tremolar les cames a les nits, ja que no vam portar res més que menjar i aigua. Segons he preguntat al guia, falten unes quatre hores per arribar al Sàhara, però no sé encara per què la meva família vol anar al desert del Sàhara, tan perillós com és...

28 de gener del 62Perdó per no haver escrit durant tants dies, però és que dia rere dia, cadascun és més dur que l’anterior. La llibreta comença a omplir-se de pols i he pillat el guia agafant-me la llibreta. Li he pres, però ell ha trencat la tapa i ara el primer full queda al descobert. Ja em feia mala impressió, aquest guia.

30 de gener del 62Aquest matí l’he passat plorant. Una família que anava amb nosaltres

s’ha quedat enrere i avui ja deuen ser morts per culpa dels avions patrullers. Fa no menys de mitja hora un avió d’aquests ha fet una ràfega per la zona on érem, alertant un altre avió. Aquest ha fet una ràfega i m’ha tocat la mà esquerra. Millor que deixi d’escriure, perquè estic tacant la llibreta de sang i llàgrimes de dolor. Ah, i per cert, la llibreta també ha estat disparada amb tres trets.

6 de febrer del 62Avui, per fi, he menjat bé i he pogut agafar forces. La mà ja està millor i els plors han parat. Segons el guia, portem la meitat del camí per creuar el Sàhara. Avui, finalment, m’han contat la veritat. El nostre país, Txad, està en guerra i si els invasors ens trobaven, segurament ens matarien. Per aquesta raó, vam ser expulsats del nostre país i vam decidir anar a Espanya, perquè diuen que és similar al paradís.

14 de febrer del 62Avui he intimat amb un noi de 12 anys i ens hem fet molt amics; ens ajudem, confiem...Cada dia la llibreta està feta més malbé per culpa de la ventisca, les tempestes d’arena, el calor, i la suor.La mà ja està curada del tot, sort!

22 de febrer del 62Porto vuit dies sense escriure i crec que la meva vida ja no té sentit. Abans-d’ahir, un avió ens va localitzar i va matar la meva mare i va ferir el meu pare. També l’amic que vaig fer ha mort i jo reso per poder sobreviure.

27 de febrer del 62Cada dia des que vam partir ha estat més dur que l’anterior. El menjar i l’aigua comencen a escassejar. Amb calor al dia i fred a la nit, les meves forces comencen a esgotar-se i les meves defenses són cada vegada més dèbils. De fons, cap a l’horitzó, es visualitza una muntanya i, segons el guia, és el nostre destí.

4 de març del 62Després d’un dur camí pel Sàhara, hem arribat a la muntanya. Allí hi ha un munt de persones i tothom parla d’una tanca i de com la saltaran. El meu pare ja s’ha recuperat del tot i ens estem preparant per creuar la frontera. Allí ens donen menjar com ara cebes i patates, però passem molta fam.

10 de març del 62 Avui saltarem la tanca. Diuen que fa entre 5 i 6 metres i que és molt perillosa ja que té ferros. Quan es ponia el sol vam començar a baixar i en arribar a la tanca ja era de nit. Vam començar a pujar i al cap d’uns minuts la vam saltar, però encara ens en falta una altra. A l’altra banda hi havia policies. Un ha intentat saltar però un policia l’ha fet fora. Mentre el feia fora, el meu pare i jo hem aprofitat per saltar i hem arribat a Espanya.

4 d’abril del 62Avui ja, per fi, hem arribat a Madrid i tenim un pis. Ja vaig a l’escola i he après l’idioma. Per fi sóc feliç un altre cop.

Ton Farré, alumne de 2n A


SOME EXPERIMENTS BETWEEN US“

Una alumna de 1r ens explica

com engeguen un projecte...

This is the fourth project we participate. Now we are very interested in Sustainable Energy for Everybody.

Com cada projecte, tenim un repte molt diferent a tots els altres: Create a FAKEBOOK for our company!!!!!

Cada grup s’ha convertit en una empresa d’ENERGIA RENOVABLE.

Cada companyia ha de convèncer a l’Ajuntament de Lleida que la seva energia és la millor.

Per això tenim el FAKEBOOK, per penjar-hi totes les coses que vulguem ensenyar o dir.

Així què, comencem, no?!

Laura Almarza Pina, alumna de 1r ESO

A finals del segon trimestre, els alumnes de 3r d’ESO vam haver de presentar els productes fi-nals que, com ja sabeu, els realitzem en finalitzar un projecte.

Aquest projecte es deia “There is Chemistry between us” i vam treballar i estudiar química. Va ser una mica complicat, però ho vam entendre rà-pidament. La tasca del producte final tenia com a objectiu buscar, realitzar i explicar uns curiosos experiments als companys de 2n d’ESO. Vam te-nir alguns inconvenients com, per exemple, algun experiment que va ser complicat de realitzar o el

fet que no tots els alumnes de 2n d’ESO van tenir l’oportunitat de veure tots els experiments... Però ens en vam sortir prou bé.

Tots els alumnes vam passar una sèrie de ner-vis, però vam realitzar la tasca amb molta il·lusió i també amb ganes d’explicar als altres una mica de química, la química que ens envolta.

Alexandra Piqué Costa, alumna de 3r d’ESO

“la química que ens envolta”


COMMENT ON FÊTE LE FRANÇAIS ? ON VOYAGE EN FRANCE

Pézenas. Fabrique de Berlingots.Nous voilà à Pézenas! Ça commence bien! Une confiserie...

Pézenas. Des gaufres, des glaces ou des crêpes, trop bien pour goûter! Mais… c’est à nous de faire commande !Oh là, là !

Montpellier.9h30. C’est parti ! On découvre Montpellier !

Aigues Mortes.Des remparts impressionnants entourent des ruelles qui nous

transportent à des époques lointaines !

Aigues Mortes.Le goûter: des granitas

pour tous! Il fait chaud !

Pézenas.Des bonjours de France pour nos professeurs! On poste nos cartes postales.

4 MAI

5 MAI

6 MAI

Pézenas.Midi! Tous à table!

Bon appétit!

Pézenas.Un village avec beaucoup de

charme! Quels beaux hôtels de ville! Génial, très, très beau !

4 MAI

Montpellier.La 20ème édition du FISE, le Festival International des Sports Extrêmes à

Montpellier. Et nous, on est là!

Montpellier « La nuit » Un

chocolat chaud!On le mérite!

Béziers.Béziers, le Canal du Midi et ses écluses! On est très contents...et très fatigués!!!!

Perpignan.Dernier arrêt: Perpignan. Le Palais des Rois de Majorque.

Perpignan.On nous explique son histoire...et on comprend pas mal! En fait...beaucoup plus de ce qu’on s’attendait!!!

Perpignan.Après l’effort, la récompense! Un délicieux pain au chocolat !

Alumnes de 2n i 3r ESO de Francès Segona Llengua Estrangera

ON FÊTE LA FRANCOPHONIE Vendredi, le 18 marsEls alumnes de 1r d’ESO Irene Llobera, Francesc Alsina, Marta Medina, Naira Fernández, Nayla Pérez i Marc Bañeres en parlen!

• Et voilà! • Aujourd’hui, on fête la Francophonie! Je suis inquiète! • Mais… qu’est-ce que c’est la Francophonie? Ahhhh ! Nous regardons une vidéo. Intéressant, je ne savais pas.• Le gymkhana, le jeu des chansons! Je suis hystérique!!! Mais oui, on trouve les réponses!!!

• Mmmm! Nous mangeons des gaufres belges et de la quiche! Très bon! Merci les cuisiniers!

• Maintenant nous regardons un film en français «La famille Bélier». Je suis étonnée mais… on comprend! Je suis très satisfaite!!!

PARTICIPAMETODOLOGIA APS

Mitjançant la metodologia APS (aprenentatge i servei) i el treball en equip, l’alumnat de 2n d’ESO, en petits grups i a la zona d’esbarjo, s’han trobat, han parlat i han consensuat propostes de millora per al centre. Han viscut, doncs, una activitat prou oberta perquè els alumnes expressin els seus interessos, alhora que ha afavorit un espai de diàleg entre l’alumnat del mateix nivell però de grups diferents.

I les propostes de millora que han expressat els alumnes, quines han estat?... moltes i diverses. Les hem escoltat i ens hem adonat que les unes depenen d’ells mateixos; les altres, difícils d’assolir, i les altres passaran a ser una realitat.



“Em sembla bé que hàgim pogut explicar el que volem per canviar l’institut, també m’ha semblat bé estar en grups de les diferents classes de 2n.” (Juan)

“M’ha agradat perquè m’he relacionat amb nois i noies que no coneixia gaire.” (Jorge)

“Està bé que escoltin la nostra opinió, així, tots junts, aconseguirem un institut millor.” (Sara)

“Hem fet moltes aportacions interessants, econòmiques i culturals. Jo tornaria a fer més activitats amb els altres segons perquè ens puguem conèixer millor i aprendre junts. (Najoua)

“Vam poder treballar en grup i cadascú s’ha expressat.” (Fàtima)

“Crec que el projecte ha estat una bona idea ja que hem pogut veure que no som tan diferents, tots volem el mateix.” (Anna)

“El projecte Participa ha resultat interessant i molt original, ja que hem pogut explicar les nostres idees sense ser jutjats per ningú.” (Ton)

“Posar en comú les propostes ha fet que els professors puguin prendre’n nota.” (Elisabeth)

“El projecte ha estat un encert, ja que ha unit les classes de 2n i hem expressat propostes de millora per al nostre centre.” (Eddy)

“Ha estat una activitat profitosa tant per ‘ajudar el centre’ com per relacionar-nos amb els nostres companys.” (Ane)

“M’agradaria tornar a repetir aquest projecte aviat.” (Paola)

Per això, la Paola , l’Annabel i el Xavier de 2n d’ESO han volgut parlar-hi per saber una mica més d’ells.


Característiques que et defineixen.

Joana: perfeccionista i tranquil·la.

Joan: tímid i... positiu.

Òscar: treballador i alegre.

Jesús: pacient i variable.

Un talent que t’agradaria tenir.

Joana: el talent del bon cantant.

Joan: la seguretat en qualsevol situació de la vida.

Òscar: el talent dels bons jugadors de qualsevol esport.

Jesús: com la Joana, poder cantar bé.

Són els primers que et diuen “bon dia” cada matí en començar una nova jornada al nostre institut.

La Joana, en Joan, l’Òscar i el Jesús fan la feina de consergeria del nostre centre. Sempre amb algun comentari agut, àgil, ple d’ironia i bon humor, atenen les peticions de profes i alumnes... vint-i-cinc fotocòpies, en color?; dóna’m el llapis de memòria que li passem l’antivirus; cartolines... per a quin grup?; guix, si us plau; aquí tens la clau de l’aula d’informàtica; digui’m?...

La Joana, a més, obre la biblioteca del centre als nostres alumnes i la seva personalitat tranquil·la i serena encaixa a la perfecció en aquest entorn de llibres i silenci.

Alumnes i professors compartim amb ells estones estressants en moments en què tots els demanem alhora tal o tal altra cosa, estones més relaxades en què despleguen tota la seva càrrega humana, estones en què esdevenen també imprescindibles.


Prefereixes saber molt de poc o poc de molt?

Joana: molt de poc.

Joan: m’agrada la gent que sap poc de molt però penso que avui dia és més important saber molt de poc.

Òscar: molt de poc, però considero que avui dia és més important saber poc de molt”

Jesús: molt de poc.

Si poguessis ser un superheroi, quin voldries ser?

Joan: vampir, per la seva immortalitat.

Òscar: Thor.

Jesús: Spiderman.

Joana: Superman.

La cançó que t’agrada més.

Joana: “Angie”, de The Rollings Stones i “Ima-gine”, de John Lennon.

Joan: “Brothers in arms”, de Dire Straits, i “Highway to hell” d’AC/DC

Òscar: alguna de Wil.i.am, i “I Gotta Feeling”, de The Black Eyed Peas

Jesús: alguna de Freddie Mercury

Un lema.

Joana: estimar tothom.

Joan: no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu.

Jesús: viu i deixa viure.

El millor moment del dia

Joana: durant la classe de ioga.

Joan i Òscar: l’esmorzar.

Jesús: és difícil triar-ne un.

Et molesta molt perdre el temps...

Joana: parlant per parlar.

Joan: fent cues.

Òscar: esperant algú quan hem quedat.

Jesús: a la sala d’espera del metge.

El primer llibre que recordes haver llegit.

Joana: de petita, contes de fades, i de joveneta, Olvidado Rey Gudú, d’Ana María Matute.

Joan: El lazarillo de Tormes.

Òscar: El Quijote, el Mío Cid...o Veinte mil leguas de viaje submarino de Jules Verne

Jesús: La vida es sueño de Calderón de la Barca

La millor pel·lícula que hagis vist.

Joana: Marcelino pan y vino, Ben-Hur

Joan: Las normes de la casa de la sidra i La caza del Octubre rojo

Òscar: n’hi ha unes quantes...

Jesús: ¿Conoces a Joe Black?

Un racó per perdre-s’hi.

Joana: a la muntanya.

Joan: qualsevol racó del Montsant.

Òscar: la música...

Jesús: internet ;) sense oblidar... Egipte.

Un bon esmorzar.

Joana: pa amb tomàquet i una truita a la fran-cesa.

Joan: qualsevol amb bona companyia.

Òscar: el casolà... a la brasa, si pot ser.

Jesús: un combinat d’ou ferrat, patates fregi-des i llonganissa

Un sèrie de televisió.

Joana: Friends.

Joan: Érase una vez el hombre.

Òscar: Castle i Leverage.

Jesús: Friends.

La paraula que més utilitzes cada dia?

Joana: “sí”.

Joan: “digui’m”.

Què és el que t’agrada més de la teva feina?

Joana: els llibres, la lectura, tot...

Joan: la relació amb la gent.

Òscar: el mateix, la relació amb les persones.

Jesús: el bon ambient.

Joana, Joan, Òscar Jesús, de fora l’aula estant, ve-ieu, com a espectadors i com a protagonistes, tota l’activitat intensa del dia a dia del nostre centre, sou els primers a entrar i els darrers a sortir-ne... Alguna anècdota que vulgueu compartir amb no-saltres?

Uff, unes quantes –s’afanya a dir el Joan-, des del fet de confondre un alumne de cicles per un professor, el primer any de treballar a l’Oró; quedar algun cop tan-cat fora del centre i no poder entrar-hi; gastar alguna broma als profes nous, com posar-los tot de grapado-res i material d’oficina dins les bosses i haver de tor-nar-ho l’endemà... Res, tot amb bon humor!

Gràcies per dedicar-nos el vostre temps!


4t ESO

2n BATXILLERAT

ALGUNS DELS NOSTRES ALUMNES

ACABEN UNA ETAPA...I EN COMENCEN

UNA ALTRADE NOVA!


CFGS d’activitats físiques i esportives

BONA SORT!

1r CFGM de conducció d’activitats en el medi natural


Matí Fred Per Rick Castle

Matí fred, ulls humits, mirada infinita direcció l’horitzó, la meva filla als braços, la dona al cantó, encongits; em costa respirar, però no tant com escriure sense despertar l’Ali. Cada lletra és un moviment que li molesta ,tanmateix no puc parar d’escriure. Aquest bolígraf, que està dansant damunt del paper blanc, m’angoixo en veure’l així.Se senten crits, alço la vista i hi veig poc a causa de la boira que encara no ha arribat a tapar-ho tot.Acluco els ulls en un intent de veure-hi millor. La Kairi, la meva dona, m’estira de la samarreta, m’assenyala uns turons en la llunyania; encara hi veig un fil d’esperança, però sé que això no és el que l’instint em diu, i és per això que escric, per deixar de pensar en un possible final tràgic, tot i que sé que seria l’única forma de publicar aquesta “carta”, o potser ni això. A qui importen les últimes paraules d’un refugiat mort en una pastera en l’intent d’arribar a Europa, fugint de la guerra. ”Tranquil•litat, per fi...” penso en veu alta; torno a escriure, aquest cop he despertat l’Ali que comença a plorar, tots sabem que no callarà i molts dels ocupants es comencen a queixar, però a mi m’agrada, m’agria perquè em recorda la primera vegada que la vaig veure, a l’hospital, ja fa vint mesos, era un diumenge al matí, un diumenge assolellat. No hi havia quasi ningú al carrer, però l’hospital era ple de gom a gom, allí em van donar la notícia, el nadó estava bé, i jo em sentia feliç... De sobte rebo una empenta, em cau l’Ali, i la Kairi s’altera. Agafa l’Ali del terra amb una mirada que em torna a fer recordar una última cosa, em passa pel cap l’última nit abans d’embarcar en una barcassa direcció a Europa, i és que ens vam bara-llar, teníem por, ella m’ho plantejava com una aventura, però jo només ho veia com una solució a la situació tan perillosa que estàvem vivint, no podia més. I és en aquell moment quan la pastera va col•lisionar contra els turons i va quedar destrossada i a punt d’enfonsar-se. Pres per la por, em vaig repetir: ”Així que sí, tenia raó, és el final” se m’hu-mitegen els ulls. L’enfonsament va ser ràpid, ningú estava preparat. La Kairi tenia l’Ali als braços quan sota els peus la fusta es va trencar, vaig saltar en un intent d’agafar-li la mà, va ser inútil, la vaig veure morir juntament amb l’Ali davant meu, al mar glaçat del desembre. Els ulls em van començar a plorar, no m’ho creia, em vaig donar per vençut, vaig deixar-me endur per la mar brava.Van passar minuts, hores potser, suposo que tinc hipotèrmia, però m’importa ben poc.Estic delirant, veig una silueta negra apropant-se, suposo que serà la mort, ja em ve a buscar, tanco els ulls, els obro, no sé quant de temps ha passat, però ja no sóc a l’aigua, estic a la sorra, envoltat de periodis-tes, no els suporto, sempre amb les càmeres que són més grans que els seus caps i aquells “flaixs” que et ceguen, buscant només la notícia sense tenir en compte els sentiments! Però ... no puc deixar escapar l’ocasió, vaig ficar la mà dintre de la jaqueta i tots els periodistes van fer uns passos enrere! ”Però que es creuen, que trauré un arma, una bomba?” i acte seguit vaig treure el diari, vaig passar dues pàgines, a una hi havia la Kairi i l’Ali en una fotografia i a l’altra hi havia tot el que esteu llegint; després d’haver-la ensenyat, vaig començar a aixecar-me, vençut, esgotat, ferit. Havien estat les vint-i-quatre hores més llargues que havia viscut mai.Vaig caure...Matí fred, ulls humits, mirada infinita direcció l’horitzó, però, aquesta vegada sol i amb el cor perdut.

Genís Fernández 2n d’ESO

La PilotaAvui la meva família i jo ens en anem de viatge pel mar. El pare i la mare ja han fet la maleta, la meva germaneta té el seu osset de peluix preferit i jo, la meva pilota.

Des de casa meva fins al port hi ha unes tres hores en cotxe, i perquè el viatge no se’ns faci tan llarg, el pare ens conta unes quantes històries sobre valents cavallers que, armats amb el seu valor, una espasa i un escut, der-roten dracs i malvats bruixots.

Quan per fi hem arribat al port, pugem al nostre transport. De cop i volta es gira un fred amenaçador. <<Tinc fred>> penso. Hi pujo i comença a ploure. Al començament, quatre gotes, però després comença a caure una pluja torrencial. Sento la meva germana plo-rar, altres passatgers cridant, un home dient <<Això és la fi>>.

Jo, amb la por que envaeix el meu cos, m’atan-so al meu pare i sento que em diu<<Tranquil, veus aquella cosa d’allà? És el nostre destí>> de cop i volta veig terra, una terra brillant, ple-na d’oportunitats.

Al cap d’unes hores estem a punt d’arribar-hi. Noto que els meus peus s’estan mullant. La barca s’enfonsa, al cap de poc el meu pare llença la maleta a l’aigua i em diu <<Salta! Sense por>>. Jo em disposo a agafar la pilo-ta, però ja no hi és, deu haver caigut al mar! Salto. Sento que uns senyors amb uniforme criden en un idioma molt estrany. El pare aga-fa la meva germana al braç i jo li dono la mà a la meva mare. Quan per fi toquem terra, el pare diu:

<<Ja hem arribat a Grècia. Aquí la guerra no ens matarà>>.

El meu nom és Kaled, tinc 10 anys i sóc de Idlib. Sóc un dels molts nens que, amb la seva família, ha hagut de marxar de Síria per la guerra, amb unes barques de goma atrotina-des que costen un ull de la cara.

Ara ja fa dos mesos que la meva família va fu-gir de la barbàrie. Encara em pregunto quan-tes barques haurà vist passar la meva pilota, flotant pel mar.

Adrià Bonfill 1r d’ESO

Premi Narrativa Primer cicle d’ESO

Premi Narrativa Primer cicle d’ESO

A continuació us mostrem els textos guanyadors en el Premi Agustí Ricart 2016, el nostre certamen literari. Gaudiu-ne!


La mort

Je venais d’emménager dans une nouvelle maison. Je ne m’y sentais pas à ma place. J’avais peur quand je dormais car j’entendais plein de bruits étranges. Mes parents ne se doutaient de rien même si j’essayais de leur dire que la maison n’était pas normale. J’ai décidé faire des recherches sur Internet.J’ai tombé sur un article de journal qui disait qu’un enfant avait disparu dans cette maison… Je ne voulais pas croire à cette histoire mais j’entendais toujours les bruits.J’ai décidé donc de descendre à la cave. La porte se referma sur moi. Je vis un fantôme qui se promenait. Il m’attrapa et m’enferma dans une armoire. Il finit par me révéler ses secrets. J’ai resté bouche bée.Mes parents me cherchaient partout, je les entendais crier mon nom… le fantôme finit par m’avouer que son père l’avait enfermé dans la cave, qu’il en était mort et qu’il m’avait pris pour lui tenir compagnie…Je me demandais si je voyais vraiment un fantôme ou si c’était quelqu’un qui me faisait une blague de très mauvais goût. Le fantôme me laissa finalement partir car il ne voulait pas que mes parents le voient. J’ai remonté de la cave avec un pot de confiture de fraises (ma préférée) pour ne pas éveiller les soupçons. Mes parents me demandèrent si je les avais entendus m’appeler. Je répondis que non. Je suis montée dans ma chambre et me demandais si je devais retourner voir le fantôme.De toute la nuit, je ne fermais pas l’œil. J’avais trop peur que le fantôme me tue tout comme il avait été assassiné. J’entendis alors un bruit sourd venant de la cave. J’ai pris une lampe torche et j’ai descendu les escaliers. Je me cachais derrière un grand pot. J’aperçus mon meilleur ami déguisé en fantôme accompagné de ma mère. J’ai resté bouche bée puis je me suis rappelée que nous étions la veille d’Halloween.Cependant, quelle étrange sensation j’avais eu dans cette armoire… ce fantôme avait l’air si réel… et cette histoire d’enfant mort dans cette maison… le doute resta en moi.

Binta Gaye 2n d’ESO

La Porta

Somnis profunds

i portes, a munts.

No sé quina triar,

no me’n refio.

A qui puc escoltar?

Tinc por!

No hi ha el<ecció,

això no és

ni ciència ni ficció.

Tinc por!

La porta decidirà

quin destí em tocarà.

Una porta obriré,

convençut,

sense ser vençut.

El futur trobaré,

me’n refiaré.

Ja no tinc por!!!!

Sergi Garcia 1r d’ESO

De petit a gran només hi ha un instant

He conegut plana lluny d’aquí

on finia el camí.

On ulls i cor seguien junts,

on la brisa amb alegria

em tirava cel amunt.

I en aquest món de somnis

m’he quedat,

entre oasis, llums i fil daurat,

amb melodies, àngels, dolços cants,

la fina fantasia

de sortir volant.

Per un moment he estat petit,

malcarat, infringia un conte,

i enfilava en el vell ampit,

veia com creixia sota un nou sostre.

Feia gran el petit vailet,

Sota els ulls de la realitat,

àgil però fràgil, s’anava fent gran,

i sentia com vivia la vida que

no ha acabat .

Poeta de la meva faula,

vaig reescriure el final.

Ara sóc rei i dama,

gran i infant,

de la bonica trama sentimental.

Premi Llengua estrangera Primer cicle d’ESO

Premi Poesia Primer cicle d’ESO

Premi Poesia Primer cicle d’ESO

Paola De Stefano 2n d’ESO


Mi espera

Puesta de sol, playa, nosotros…

¿Qué más se necesita?

Que nos haga volar, con un poco de cariño y calor.

¿Tan poco?

Esos tiernos besos, caricias, abrazos,

Palabras que te nublan la mente.

¿Eso es todo?

No debes depender de nadie,

Ni amar para despertarte,

Ni quedarte hundido como el mismo Titánic.

¿Por qué?

Porque no hay salida de este mapa,

Los que más prometen son los que se escapan,

Dijo que me quería y que nunca se iría.

¿Sueño con un cuento de hadas?

Quiero volver a besarte, joder, solo quiero que me quieras

Quiero despedirme y al despertar, acordarme de tu nombre.

Premi Poesia Segon cicle d’ESO

Premi Narrativa Segon cicle d’ESO

La teoria de l’amor

Diuen que tots tenim un amor platònic, un amor impossible.

M’endinso i camino entre la multitud, un circ nòmada que es mou de festa en festa, de copa en copa. Segueixo caminant, aixecant i avançant un peu fins tornar-lo a posar al terra, marcant petites passes al compàs d’aquesta timidesa. Una timidesa afamada que se’m menjarà abans que les flors floreixin aquesta pròxima primavera, si ell no apareix i m’allibera d’aquest món en què m’he tancat. Entre tants crits, alcohol i cares desconegudes em sento com un lleó empresonat en una gàbia dels anys trenta. Sols busco el seu rostre entre tantes cares.

Abans de poder arribar a creuar els pocs metres que formen la sala, puc notar una altra mà subjectant la meva, tot dient-me: <<La noia dels llargs cabells rossos, vol una copa?>> Analitzo paraules, vocals, adjectius, complements directes... I és de debò la seva veu? O sols ha estat producte de la meva imaginació? Em giro i en un parell de segons em replantejo el fet que potser el lleó d’aquesta sala és ell i jo solament sóc presa de la seva mirada que em captiva.

Sorprès, em pregunta què hi fa en aquest antre una devoradora de llibres i la fan d’Amadeus Mozart... Li dic que sóc aquí per ell? El meu cap comença a rebre crítiques una darrere l’altra. Aleshores contra tot pronòstic goso a dir-li: <<Sóc aquí per tu Jordi i estic començant a quedar-me nua d’amor ja que no he rebut cap senyal per part teva.>> Ell amb un posat filosòfic i amb un perplex gest em diu;

- Saps qui era Plató? Bé, ell deia que la millor declaració d’amor és la que no es fa, l’home que de debò estima parla poc. Se m’acosta i em fa un petó, el seu gruixut i dolç llavi recolzant-se en el meu... Sempre he estat de les que creu que la millor música és la que sona quan es produeix un primer petó.

Saps què, Jordi? Abans creia que l’amor platònic era l’amor impossible. Però pensar així és una aberració. Sé perfectament qui era Plató i de fet tu m’has ajudat a recordar que ell deia que l’amor platònic no era l’amor impossible. Va ser Plató qui va narrar el mite de l’androgen, aquell mite que explica que fa molts milers d’anys, quan un Déu va gestar el nostre univers es van començar a dividir les ànimes. Aquestes petites ànimes, nosaltres, ens vam anar dividint.Sentíem com si haguéssim perdut alguna cosa, com si a cadascú li faltés la seva altra meitat.

Jordi, l’amor és la recerca de la unitat perduda, la necessitat de trobar-la un altre cop. I sí, Jordi, tots tenim un amor platònic, és la meitat que ens completa.

Se m’acosta llençant-me altre cop una mirada ruboritzant i em xiuxiueja a cau d’orella;

- Doncs princesa la meva recerca ja ha acabat, tu ets la meva mitja taronja, la noia que em complementa.

Carme Camí 4t d’ESO

Aida Belhalba 4t d’ESO


Premi Narrativa Segon cicle d’ESO

L’ aventure de Charlotte

Il était une fois une maison dans la forêt avec trois petites filles. L’aînée s’appelait Loana, celle du milieu s’appelait Charlotte, et la troisième s’appelait Mimi. Elles étaient or-phelines.

Un jour, elles ont décidé de se trouver des parents. Elles sont sorties de leur maison et sont allées à la République, car c’était de grandes filles bien courageuses qui con-naissaient la rue.

Elles sont arrivées dans la plus haute pièce, là où était le Président. Elles lui ont demandé:

- Monsieur le Président, nous sommes des orphelines, et nous voulons avoir une bonne mère, qui s’occupe bien de nous, qui ait des joues rouges, qui aime bien jouer avec des petites filles et qui fasse de bons petits plats. Et nous voulons un papa aussi gentil que notre mère.

Le Président répondit :

- Il y en a une, mère comme vous le désirez, mais ça sera très dur de l’avoir.

Premièrement, vous devez sortir de la France, ensuite, passer les montagnes qui brûlent, puis, vous devez aller tout droit, tout droit, et vous devez tourner à droite. C’est là que vous verrez la statue de la mère que vous voulez.

Je vous donne le plan car je n’ai pas le temps de tout vous dire avant la nuit.

Elles ont fait comme le Président leur avait demandé. Elles ont traversé la rue, passé à droite, à gauche, tout droit... Avec le téléphone portable de Loana, elles ont téléphoné à leur taxi préféré, et quand elles sont mon-tées dans le taxi, elles ont dit au chauffeur :

- Nous voulons que vous nous conduisiez au métro Saint-Martin.

Quand elles sont arrivées, Charlotte a acheté trois pains au chocolat et un sachet de chocolats. Ensuite, elles sont montées dans le métro ; elles sont descendues au termi-nus qui les menait à l’aéroport. Elles sont montées dans l’avion qui faisait sortir de la France, et quand l’avion a décollé, les trois filles ont eu un petit avion à construire. C’était l’hôtesse qui le leur avait donné.

Ce petit avion avait le pouvoir de voler, pour de vrai !

Il avait aussi le pouvoir de parler, et aussi de rapetisser les enfants pour qu’ils puissent monter dans l’avion. Sur la notice, c’était marqué!

Quand elles sont arrivées, elles se trouvaient dans un paysage étrange. Le gros avion était déjà reparti. Elles ont demandé au petit avion qui savait parler :

- Où sommes-nous, petit avion ?

L’avion répondit d’une petite voix :

- Nous sommes dans le pays des montagnes qui brûlent.

Elles ont fait comme il était écrit sur la carte que le Pré-sident leur avait donnée. Elles sont allées tout droit, jus-qu’aux montagnes qui brûlent. L’avion les a fait rapetisser et elles sont montées dedans. L’avion a monté haut dans le ciel. Mimi disait :

- Oh, que c’est beau, les montagnes qui brûlent !

Le petit avion s’est posé derrière les montagnes qui brûla-ient. Ensuite elles sont allées tout droit, tout droit, tout droit, jusqu’à la statue, et Mimi, Charlotte et Loana se sont dites : “Qu’elle est belle!”

Ensuite, elles sont allées à droite comme le Président leur avait dit. Elles sont arrivées à un mur d’épines.

Loana a demandé à Charlotte :

- Comment faire pour détruire cette zone d’épines?

Juste à ce moment-là, un dragon apparut de derrière les buissons. Elles devaient combattre le dragon.

- Je sais que les dragons n’aiment pas le chocolat, et si on lui en donnait un? dit Charlotte en montrant à sa sœur les chocolats.

- C’est une bonne idée, Charlotte - avait dit Loana.

- Charlotte lui répondit : Tu parles trop, Loana.

- Arrête de me poser des questions, sinon, je vais finir par en avoir marre…

Sophie Gaye 4t d’ESO


Premi Llengües estrangeres Batxillerat

April 1952

21 April 1952

She looked at me. The girl in the books-tore turned her head around and looked at me. Suddenly my bike slipped and I felt. For God’s sake, I seemed stupid! For a moment I thought she was going to smile at me, but she didn’t. She just stared at me. I am sure she thinks I’m clumsy...

I’ll come back on Monday.

23 April 1952

When I got into the store, an old woman was talking to her. I closed my eyes and breathed. What kind of excuse could I use? I’m in a bookstore so... I started lo-oking for a book. It wasn’t easy. At that time I couldn’t read. A voice sounded be-hind me “May I help you?” I turned round and saw her face. She was gorgeous; not as those actresses that appear in the movies, but as an ocean wave or a flower after the rain. I swallowed. “I’m looking for a book.” My voice didn’t sound as bra-ve as I expected. “What... what would you recommend me?” I blushed. “Well, since I don’t know who it is for ... This one”, she said taking a second-handed book “How to Kill a Mockingbird. it’s a classic”. I pre-

tended to be thinking, “Okay, I’ll take it” I finally said after a few seconds. I paid it and went back home.

What a beautiful day! Isn’t it?

28 April 1952

I’ve been spending the last five days going by the bookstore, hoping she would see me. If she does, I will never know. I also spent these days trying to read that book. Reading is such a difficult thing, though! How many... letters! But if I finish that book, I will be able to talk to her again, about something! I must learn how to read, whatever it takes!

29 April 1952

I’ve started searching for someone who can teach me how to read.

I’m still going by the bookstore.

1 May 1952

I’ve started reading-lessons today. Mr. Simons is an old man that teaches as a hobby and he is a great teacher. I read How to kill a mockingbird to practice, but it is still difficult for me. I hope to finish it soon so that I will be able to go and visit the bookshop assistant. Even though I

don’t know her, I miss her! Am I crazy?

I stop in front of the bookshop for a second every day.

23 May 1952

I was in front of the bookstore door. I finished the book yesterday. I’ve been thinking about the questions she could ask me about the book; “Which is your favourite part of the book?” or “Which is your favourite character?”

I got into the store for the second time. I looked around. She wasn’t there. “Maybe she’s talking to a costumer between the bookcases.” I went there. A woman was searching for a book, but she wasn’t the girl. “Excuse me, I’m looking for a girl that works here, do you know where I can find her?” I asked. “Do you mean Emily?” she said. It was the first time I heard her name. I smiled. “I’m afraid she doesn’t work here anymore. But, she gave me this.” She took out a little notebook “She said it is for a “friend” of hers.” I thanked her for the information and went out of the bookstore. I opened the notebook. On the first page, it said,

“21 April 1952

He looked at me…”

Franca Amongero 1r batxillerat


Premi Llengües estrangeres Batxillerat

Premi Narrativa Batxillerat

A Perfect Drive

Seven in the morning. Is it the alarm clock going off? I can’t get up. I need some more sleeping. Noooo please. It’s Saturday I’m not going to school today. No Maths, no Chemistry, no Philosophy, no... I have to get up. The car is waiting for me in half an hour. I can’t be late.

I jump out of my bed and I rush to the bathroom. In 5 minutes I’m back to my bedroom ready to get dressed. What shall I wear? What about these black shorts? I wore them on that special day I will never forget. Sure, they will bring me good luck. And I will also wear the pink T-shirt. It suits me and it’s great with black. I also put on my white socks and my trainers. I look at myself on the mirror. Not bad. Many people will be there so I don’t want to give a bad impression. My dad shouts from the kitchen, “Breakfast is ready”. I still need to comb my hair and put on some make up so that I don’t look tired. While I’m combing my hair, I think of the day ahead of me; an important one. Many people trust me; many people believe in me. I cannot disappoint them. But it will be tough. Not easy at all. I’ll do my best but just by doing my best is not enough this time. Dad shouts again and I cannot go on thinking.

In the kitchen, everything is ready and I fill my bag with all I need. Some food and some water but also some bandages in case I get hurt. I eat my cereals greedily and I think out loud: “Today is my day. I’ll fight and I’ll win.” I take my bag and hurried to the car, which is already in front of my house. “Hi! I’m ready for the battle!” I shout Roger. He is happy and he laughs.

The drive is motivating: the music on the radio is loud, we tell jokes and I feel I’m on top of the world. No one is on the road but us. It’s the perfect drive.

But all of a sudden, we get to our destination. My opponent is already there and I can’t help getting nervous. I look at Roger and he says, “yes, you can! Go on for her!” I walk to my place slowly while trying to concentrate on the importance of the moment. It’s the final. The girl in front of me is taller and stronger than me but I can move quicker. Her shots are dangerous but I defend my position. Near the net, my shots are winners. She can’t do anything. After three tough hours, it’s my match ball. I look at my coach and I concentrate on a perfect drive. The referee shouts “Game, set and match!” My dream comes true!!!

Ares Llobera 1r batxillerat

La Sala de los SusurrosLa noche parecía cubrir con su amplio manto todos los rincones de la mansión Marywather. Sin embargo, en un pasillo del ala oeste, el pequeño Tom y su hermana Wendy no se molestaban en ocultar la tenue luz que los alumbraba.

-Tengo miedo, Tom, volvamos a la habitación.- Replicó Wendy atemorizada por los quejidos de la madera al caminar y los lejanos murmullos de risas infantiles.

-Si quieres volver, hazlo, pero yo voy a ir.- Contestó Tom sin apartar la mirada del pasillo. La pálida tez de Wendy se arrugó mientras cogía la mano de su hermano con fuerza. A cada paso que daban el sonido de carcajadas se hacía más intenso y la piel de gallina empezaba a recorrer la de ambos niños.

Era típico en la primera noche de los nuevos inquilinos ir a la llamada “Sala de los Susurros”, aunque, según lo que le habían dicho los otros niños a Tom, sólo los valientes se atrevían a ir. Él no podía ser la excepción.

Unos cuantos pasos más allá, se hallaba una imponente puerta de madera de sauce. Las risas se oían con claridad. Al pasar delante de ella, Wendy rozó con sus dedos la curtida puerta y, al momento, un silencio sepulcral los inundó. Alguien dijo muy bajo:

-¡Ya os dije que estabais haciendo mucho ruido!¡Silencio!- pasaron unos segundos hasta que preguntó -¿Qué comes a la luz de la Luna?

Tom, aturdido, tardó en contestar.

-Un trozo de Sol con miel y vino en el centro.

La puerta se abrió y un chirrido la acompañó dando un toque tétrico a la escena. Una pequeña figura se asomó y sonrió.

-Bienvenidos a la Sala de los Susurros.

Franca Amongero 1r batxillerat

Dis

seny

: Cr3

ativ

a.co

m

TREBALLEM per una educació de qualitat en un entorn pedagògic

innovador i col.laboratiu

UN TRAÇ, UNA LÍNIA: UN PROJECTE AMB FORMA

institut lleida · 18 productes d’aula ... desanimar-nos però aquests estats d’ànim haurien...

Documents