informe de la primera jornada de participaciÓ …1).pdfla jornada de treball va tenir lloc el...
TRANSCRIPT
INFORME DE LA PRIMERA
JORNADA DE PARTICIPACIÓ
CIUTADANA PER L’ELABORACIÓ
DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL
D’ESPARREGUERA
SETEMBRE DE 2014
2
INDEX
Pàgina
1. PRESENTACIÓ ............................................................................... 3
2. OBJECTIUS ..................................................................................... 4
3. CRITERIS ......................................................................................... 5
4. ORGANITZACIÓ DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ ............. 6
5. ORGANITZACIÓ DE LA JORNADA ............................................... 7
6. RESULTATS DE LA JORNADA ...................................................... 10
7. VALORACIÓ DE LA JORNADA ...................................................... 31
3
1. PRESENTACIÓ
L’Ajuntament d’Esparreguera té la voluntat d’implicar la ciutadania en l’elaboració del
Pla d’Ordenació Urbanística del Municipi (POUM), tal i com estableix la normativa
vigent.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’eina d’ordenació integral del
territori que ens ha d’ajudar a planificar el futur del municipi. Això implica
haver de reflexionar entorn el model de municipi que volem . Mitjançant
la planificació del territori s’estableix on es situen les noves infraestructures
i equipaments, on s’ubica l’activitat econòmica i comercial, on es podran
construir nous habitatges, o quins espais naturals cal preservar.
Atès el caràcter tècnic i especialitzat de l’elaboració del POUM, i la necessitat de
treballar de manera conjunta entre equips tècnics especialistes i ciutadania, es fa
necessari planificar de manera sistemàtica la comunicació i aportacions que es
realitzen des de totes dues vessants, tècnica i ciutadana, al llarg de tot el procés. El
treball tècnic ha de facilitar la reflexió col·lectiva de la ciutadania, i al mateix temps, el
treball realitzat per la ciutadania ha d’enriquir la feina tècnica ajudant a elaborar el
POUM que els veïns i les veïnes considerin més oportú tenint en compte els criteris i
coneixements tècnics.
L’objectiu del procés de participació és implicar la ciutadania en la construcció del
model de municipi, recollint la seva voluntat de se r en un futur i recollir les seves
propostes i suggeriments entorn els criteris i les necessitats del municipi
respecte a temes on la revisió del POUM té incidènc ia. Les aportacions i opinions
ciutadanes es recolliran a través del debat i la deliberació col·lectiva per a la
construcció d’un model de municipi fonamentat en una lògica de l’interès col·lectiu.
Per això, els espais de participació ciutadana proposats s’or ienten a treballar des
de les diferents visions i posicionaments però teni nt com a objectiu treballar per
l’interès col·lectiu del municipi . Tot i això, el procés d’elaboració del POUM preveu
altres mecanismes com les al·legacions per abordar situacions i interessos particulars.
4
2. OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ
El Programa de Participació Ciutadana en el procés d’elaboració del POUM té tres
objectius fonamentals:
• En primer lloc, el procés ha de facilitar l’accés a la informació referent al
POUM a tota la ciutadania d’Esparreguera. Això comporta, no només oferir
materials i canals d’informació referent al POUM, sinó també fer un esforç per
transmetre aquesta informació de la manera més entenedora possible a la
diversitat de persones que viuen a Esparreguera.
• En segon lloc, més enllà d’oferir tota la informació necessària, el Programa de
Participació ha de facilitar que totes les persones que ho desitgin pu guin
opinar respecte els aspectes que contempla el POUM. Això implica definir els
moments clau on és important recollir les aportacions ciutadanes i de quina
manera es recullen.
• En tercer lloc, és clau aconseguir generar un clima de treball constructiu
que fomenti la deliberació col·lectiva entorn el futur planejament urbanístic
d’Esparreguera més enllà de la legitima defensa dels interessos individuals.
PLENARI INICIAL
5
3. CRITERIS DE TREBALL DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ
Per fer possible el bon desenvolupament del Programa de Participació Ciutadana del
POUM d’Esparreguera s’han tingut en compte els següents criteris bàsics que
orientaran el treball i les successives fases del projecte:
• Lideratge polític. Cal comptar amb una voluntat política clara i un lideratge
ferm per impulsar i executar el Programa de Participació Ciutadana del
POUM. Això comporta un compromís per part dels responsables polítics del
projecte a l’hora de respondre les peticions i les inquietuds ciutadanes.
• Consens polític. És important intentar consensuar el pla de treball del
Programa de Participació Ciutadana amb tots els partits polítics amb
representació al Ple Municipal. Cal treballar per assolir aquest consens
metodològic respecte el procés i visualitzar aquest suport.
• Transparència del procés. El Programa de Participació Ciutadana té com
un dels seus objectius fonamentals, facilitar l’accés a la informació referent
al procés i els continguts del POUM a tota la ciutadania d’Esparreguera.
• Clima de treball constructiu. L’elaboració del POUM és un projecte
complex amb molts interessos i visions diferents respecte una mateixa
realitat. Aquesta diversitat d’interessos i perspectives ens obliga a establir
uns canals i espais de treball que facilitin el contrast de visions en un clima
de treball constructiu i col·laboratiu.
• Coherència organitzativa. El Programa de Participació Ciutadana ha de
ser coherent amb els altres plans i projectes que es desenvolupen al
municipi, i en especial els canals i mecanismes de participació existents.
• Pedagogia del procés. El Programa de Participació Ciutadana també
comporta un procés d’aprenentatge mutu de tots els agents implicats, tant
des del punt de vista dels continguts del POUM com de les relacions entre
agents del territori.
6
4. ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ
El procés de participació en aquesta primera fase de l’elaboració de l’Avanç es centra
en dues jornades de participació obertes a tots els veïns i veïnes d’Esparreguera:
1. Una primera jornada de debat ciutadà entorn la situació actual d’Esparreguera
i la voluntat de ser en un futur. Aquesta jornada és un pas previ a l’elaboració
d’unes propostes tècniques, per tant, es va obrir el debat ciutadà amb la
informació bàsica del municipi per ajudar a les persones participants a disposar
de les dades fonamentals per poder opinar amb la informació de context
necessària, però sense planteja propostes o alternatives tècniques.Aquesta
primera reflexió va girar sobre els tres eixos fonamentals del planejament
urbanístic: usos del sòl, mobilitat, equipaments i espais verds.Aquest recull
d’aportacions ciutadanes realitzades en aquesta primera jornada presencial,
permetran orientar a l’equip redactor respecte la seva primera proposta de
document d’Avanç tenint en compte les aportacions realitzades per la
ciutadania.
2. Una segona jornada de concreció d’alternatives amb unes primeres
propostes tècniques (amb l’esborrany del document d’Avanç encara no
aprovat). Un cop es disposi d’una primera proposta de document d’Avanç, serà
el moment de tornar a obrir el debat a la ciutadania d’Esparreguera. Per fer-ho
s’organitzarà una segona sessió de debat per recollir suggeriments i
propostes de millora al document d’Avanç elaborat per l’equip redactor.Es
convocarà un altre vegada a tots els veïns i veïnes implicats perquè puguin
realitzar suggeriments de millora de l’esborrany de document d’Avanç. En
aquesta fase de concreció d’alternatives, es garantirà un període de consulta
del document d’Avanç elaborat. Es penjarà el document a la web municipal ,
en l’apartat destinat al planejament i s’habilitarà un espai d’exposició que
faciliti a tothom qui ho vulgui consultar la informació gràfica. Aquesta exposició
s’acompanyarà d’una campanya de difusió perquè tots els veïns i veïnes
sàpiguen que poden anar a consultar aquesta documentació.
Un cop realitzades les aportacions ciutadanes, s’elaborarà un informe del procés.
Posteriorment, l’equip redactor presentarà l’Avanç al Ple Municipal i començarà a
treballar en un document d’aprovació inicial del POUM .Una vegada es disposi d’un
document d’aprovació inicial aquest es presentarà a la ciutadania perquè tothom qui
ho desitgi pugui presentar les al·legacions que consideri oportunes per abordar
situacions i interessos particulars, i l’equip redactor les respondrà de manera
argumentada.
7
5. ORGANITZACIÓ DE LA JORNADA DE DEBAT
Objectiu
Recollir suggeriments i propostes de com voldrien que fos Esparreguera respecte els
temes que afecten al planejament.
Programa de la jornada
10:00 Benvinguda
10:15 Presentació tècnica
10:45 Treball en Grup
13:45 Plenari
14:30 Cloenda
Organització de la jornada
La jornada de treball va tenir lloc el dissabte 27 de setembre, de 10:00 a 14:30 hores a
la Biblioteca l’Ateneu.
Aquesta primera reflexió va girar sobre els tres eixos fonamentals del planejament
urbanístic:
Usos del sòl
Mobilitat Equipaments i
Espais verds
8
La Jornada es va estructurar en 3 moments diferenciats, que atenen a 3 grans
objectius:
1- Moment de presentació del projecte per informar sobre el procés i sobre
la situació actual del municipi des d’una òptica ur banística.
En primer lloc, es va realitzar una presentació del projecte, contextualitzant la
jornada en el marc del procés d’elaboració del POUM i exposant l’abast del
POUM com a instrument clau de planificació del municipi a mitjà
termini.L’objectiu era contextualitzar el procés, donar la informació bàsica
necessària per facilitar una participació informada dels ciutadans i ciutadanes
que van assistir a la jornada i emmarcar el debat. Per tant, tot i no comptar
encara amb un document de propostes, l’equip redactor va aportar la
informació de diagnosi per facilitar als participants les dades bàsiques del
municipi: població, usos del sòl, parc d’habitatges, plans supramunicipals, etc.
2- Moment de deliberació col·lectiva per garantir l a participació activa de
totes les persones assistents.
Una vegada contextualitzat el procés i donada tota la informació necessària, es
va promourà que les persones participants realitzessin les seves aportacions
per construir col·lectivament les propostes i suggeriments per definir el futur
d’Esparreguera.Per facilitar la participació activa de tots els assistents es va
treballar en grups reduïts. Tots tres grups van treballar de la mateixa manera
per permetre la participació activa de tots els assistents, moderats per
dinamitzadors/es, i el suport actiu de l’equip redactor, per resoldre dubtes i
preguntes. Per organitzar el debates va treballar de manera rotativa els tres
eixos de treball exposats. Cadascun dels grups va començar el debat per un
eix però, després van anar rotant de manera que tots els i les participants van
poder debatre i reflexionar entorn els diferents àmbits. D’aquesta manera, es va
facilitar que les aportacions que es van produir en els successius canvis, es
realitzessin tenint en compte les aportacions fetes pel grup anterior.En aquest
sentit, el paper del dinamitzador/a de cada eixva ser repassar les idees que
havien anat sorgint en els grups anteriors, garantint que tothom podia
expressar les seves idees, moderar el debat i arribar a unes conclusions en el
temps que es disposava per treballar.
9
3- Moment de tancament, per posar en comú les concl usions fonamentals
de cada grup de treball.
En aquest darrer moment, un cop feta la deliberació en grups, es van reunir
totes les persones en un plenari final per presentar la síntesi de les idees
principals. En aquest plenari es van presentar les principals idees treballades
en els diferents grups per compartir les aportacions fetes amb el conjunt de
persones participants.Aquest recull d’aportacions ciutadanes realitzades en
aquesta primera sessió presencial servirà per orientar a l’equip redactor en
l’elaboració de la primera proposta de document d’Avanç tenint en compte les
aportacions realitzades per la ciutadania. A continuació es presenten els
resultats de la jornada.
PLENARI INICIAL
GRUPS DE TREBALL
10
6. RESULTATS DE LA JORNADA
USOS DEL SÒL
Creixement demogràfic
S’observa que la primera reflexió que cal abordar és la voluntat de creixement o no de
la població d’Esparreguera. En aquest sentit, hi ha una postura força majoritària que
considera que Esparreguera no té perquè créixer en 2.400 habitants en 15 anys, i en
tot cas, això implicaria disposar de 800 habitatges, però no més. Per tant, no cal
preveure tant sòl urbanitzable com ara hi ha previst.
Si bé la postura majoritària és no voler perdre població per evitar un envelliment de la
població, hi ha qui planteja com a positiu el decreixement en habitants, per així
disposar d’uns serveis més adequats per a la gent d’Esparreguera. Però front aquesta
postura també hi ha qui argumenta que l’Ajuntament sense noves àrees de creixement
no disposaria de recursos per fer equipaments, arranjar carrers i places, etc.
Rehabilitació d’habitatges
En segon lloc, es mostra un gran consens en que si necessitem més habitatges, la
primera opció ha de ser rehabilitar. Es considera que donat el gran nombre
d’habitatges buits i abandonats a Esparreguera, caldria potenciar incentius per a la
rehabilitació dels habitatges abans que construir de nou.
Sòl urbanitzable
Tot i que hi ha qui valora que amb un creixement per la zona de les Oliveres seria
suficient per absorbir la demanda real d’habitatges a Esparreguera per als propers 15
anys, hi ha força acord en que si cal créixer en sòl urbanitzat és millor fer-ho per La
Plana que no pas pel Castell o Can Comelles. Tot i això, hi ha qui valora que la zona
de La Plana està bé com està i en tot cas la zona de Can Comelles és millor.
Els arguments per créixer per la zona de La Plana responen a una major compactació
del municipi, afavorint la reducció de llargs desplaçaments. Es valora que aquesta
zona acabaria d’arrodonir més el municipi, en comptes d’estendre’s cap els extrems
com sempre ha fet Esparreguera.
11
L’argument a favor de créixer per la zona de Can Comelles front la zona de La Plana
és que aquella zona no té tant valor des del punt de vista de l’interès lúdic i
paisatgístic.
Una veu indica que s’hauria d’optar per unir amb trama urbana el nucli central amb el
nucli composat per Mas d’En Gall i Can Rial, però aquesta proposta provoca una
negativa per part de la resta de persones, que opten per visualitzar el creixement
concentrat en La Plana II.
En tot cas, hi ha acord en no créixer per la zona del Castell, com a molt a la zona del
Truquell, entre el Mercadona i la rotonda d’entrada, per activitat econòmica.
Finalment, s’assenyala que si s’urbanitza la zona de La Plana aquest ha de ser un
barri amb equipaments i comerç, promovent la diversitat d’usos i vetllant per la seva
bona comunicació amb el Centre de la Vila. De fet, en el POUM anul·lat hi havia una
previsió de fer una connexió pel carrer de la Vinya per sobre el Torrent Mal. I també hi
havia prevista una connexió amb Mas d’en Gall per sobre l’Autovia.
Tipologies dels habitatges
Hi ha un gran acord en que la construcció de nous habitatges a Esparreguera ha de
respectar l’harmonia de cada zona. Això vol dir tenir molta cura de les alçades i les
tipologies dels habitatges.
En aquest sentit, es valora que la zona del Centre de la Vila hauria de tenir planta
baixa més dos com alçada màxima per respectar les alçades actuals. Mentre que en
altres zones de nova construcció s’hauria de tendir cap a la planta baixa més tres, per
així poder disposar de més habitatges amb menys ocupació de sòl. En general
s’haurien d’evitar els creixements en cases unifamiliars.
Finalment, respecte l’alçada dels habitatges s’observa que cal ser molt curosos amb la
normativa, perquè l’anterior POUM anul·lat ja va plantejar alguns problemes per no
mirar-se aquest tema “amb carinyo”. S’observa que hi ha sotacoberts aprofitables i
altres que no, i el codi tècnic d’edificabilitat i el Decret d’Habitabilitat marquen algunes
limitacions a tenir en compte. Però, no es considera just que alguns habitatges d’un
carrer hagin pogut fer unes intervencions i, en canvi, d’altres del costat ja no ho puguin
fer perquè la norma ha canviat.
12
Esponjament del casc urbà
Hi ha qui observa la necessitat d’esponjar el casc urbà en la mesura del possible,
recuperant patis interiors privats com a zones verdes públiques. Es destaca que el
Centre Vila d’Esparreguera és una zona amb molts habitatges i carrers estrets amb
pocs parcs i places, per això s’hauria d’intentar en la mesura del possible augmentar
les zones verdes interiors.
Serveis a les urbanitzacions
Hi ha un gran acord en la necessitat de garantir els serveis bàsics a les urbanitzacions
com Can Rial i Mas d’en Gall (llum, clavegueram, carrers, etc.), equipaments de
proximitat i comerç, i altres recursos (transport escolar, ajuts menjador escolar, etc.).
S’assenyala que la xarxa de clavegueram encara està inacabada. També s’apunta la
necessitat de fer extensible la xarxa de fibra òptica als diferents barris del municipi.
Hi ha qui recorda que la normativa urbanística hauria de permetre que les antigues
urbanitzacions es converteixin en barris de veritat.
Equipaments de proximitat
Respecte els equipaments de proximitat s’observa que òbviament a les urbanitzacions
no es poden reproduir tots els equipaments de municipi que hi ha al Centre Vila, però
sí disposar dels equipaments de proximitat bàsics, i per això cal pensar bé quin tipus
d’equipament és necessari i com ha de ser la seva gestió i usos.
Comerç de proximitat
Respecte el comerç, s’observa que cal potenciar una diversitat d’usos d’aquests barris,
s’ha de canviar de paradigma i passar de zones només residencials a zones amb
diversitat d’usos, especialment a Can Rial, Mas d’en Gall, Can Comelles i Can Vinyals.
Es proposa fomentar l’obertura de comerços de proximitat en punts estratègics dels
barris més allunyats del centre que puguin abastir les necessitats bàsiques dels barris
perifèrics. Com a exemple concret, es troba a faltar una farmàcia a Can Rial o Mas
d’en Gall.
13
En concret, en la zona de Can Rial es proposa reconvertir la zona de la piscina en una
zona comercial i parc, perquè actualment està molt deixada i es considera que al estar
a l’entrada (amb un bon accés) permetria que tingués una bona acollida, i a més,
podria potenciar les pistes de tenis ja existents.
Torrent Mal
Hi ha un gran acord en resoldre els problemes d’inundabilitat del Torrent Mal i fer un
Parc Fluvial. Per resoldre el tema de les inundacions es considera que cal aprofitar el
possible arranjament de la zona del carrer Torrent Mal que és sòl municipal catalogat
de zona verda.
Respecte la intervenció en el Torrent Mal, hi ha força acord en convertir-lo amb un
Parc Central d’Esparreguera amb zones de passeig arranjant els marges i fent
intervencions de “semicanalització”, però amb una intervenció mínima per conservar-
ho com una zona natural i no un parc molt urbanitzat. Tot i això, una visió minoritària
proposa resoldre el problema de l’estacionalitat de la massa d’aigua construint una
reserva d’aigua pluvial en la capçalera del Torrent Mal a l’alçada d’Esparreguera, per
així regular un caudal permanent que permetés regular les riades i disposar d’aigua tot
l’any. Però aquesta idea no és compartida per tothom.
Pla Especial de la Llera del Llobregat
Es mostra un gran acord en potenciar en la mesura del possible l’execució del Pla
Especial de la Llera del Llobregat des de Martorell fins a la Colònia Sadó i La Puda,
donant continuïtat a la Via Verda i recuperant l’entorn natural i el Patrimoni.
Al llarg del recorregut del riu Llobregat, molts dels municipis han fet una intervenció per
recuperar la llera del riu com a espai natural i de lleure de la població. Es coincideix en
donar continuïtat a aquest projecte també en el tram d’Esparreguera, sent conscients
que el riu queda més proper al nucli urbà d’Olesa i per tant, els seus veïns i veïnes en
gaudirien més.
14
Protecció i arranjament de tots els torrents
Més enllà del Torrent Mal, s’apunta que Esparreguera té molts més torrents, els quals
també cal arranjar-los i protegir en la mesura del possible, com el torrent de Mas d’en
Gall o el torrent del Saig en les 16 Fonts.
Estat dels polígons industrials
Els polígons requereixen d’arranjament donades les mancances en serveis i el seu mal
estat, ja que això dificulta la implantació de noves empreses.
Activitat econòmica als polígons industrials
Cal replantejar els polígons com a zones d’activitat econòmica, no només pensant en
indústries, sinó en activitats terciàries, vivers d’empreses, despatxos i oficines, etc. A
més, els polígons han de disposar de diferents tipologies de parcel·les i poder ser
flexibles. En aquest sentit, es considera que el polígon de Can Comelles està molt buit,
en part perquè té una parcel·lació molt petita la qual no permet la implantació de grans
indústries.
Es proposa potenciar la ubicació d’empreses tecnològiques o d’energies renovables i
energies netes perquè aporten un valor afegit al municipi. En aquest sentit, es
considera que si es disposa de sòl industrial municipal és més fàcil incentivar certes
línies de treball, però es desconeix si es disposa de sòl municipal en els polígons
industrials per a poder ubicar algun equipament vinculat a la promoció econòmica.
Ubicació dels polígons industrials
S’observa que, tot i que ja no s’està a temps en algun cas, cal evitar la col·locació de
polígons en zones de torrents perquè després hi ha problemes d’inundacions i
desperfectes que es podrien haver evitat amb una millor planificació.
Zona Comercial
Es valora la necessitat de potenciar alguna zona comercial, tipus el Congost de
Martorell però de dimensions més reduïdes. S’assenyala que la zona ideal per fer-ho
és la zona del Truquell, entre el Mercadona i la rotonda de la gasolinera, perquè és
15
una zona de fàcil accés i per on passa molta gent. Tot i això, hi ha qui no veu amb
bons ulls una zona comercial d’aquestes característiques a Esparreguera.
Zona de les tovalloles
S’observa que actualment la zona de les tovalloles és sòl industrial, i tot i que
actualment està abandonat, la seva ubicació cèntrica i estratègica fa que s’hagi de
pensar bé quin potencial ús és el més idoni.
Patrimoni històric
Hi ha un gran consens en la necessitat de potenciar el patrimoni històric
d’Esparreguera: la Colònia Sadó, La Puda, la Masia de Can Roca, La Passió, etc.
Es destaca la necessitat de fer alguna cosa amb la Colònia Sadó per evitar el seu
deteriorament. Es destaca que cal aprofitar tot el seu potencial, malgrat no es té cap
idea clara del que s’hi hauria de fer. Les propostes van des d’una zona comercial tipus
“La Roca Village”, fins a una zona de creació artística, passant per una zona
d’experimentació. En tot cas, cal fer alguna cosa vinculada al seu passat i al seu valor
patrimonial i històric, i per tant, es consideraria molt adequat promoure una activitat
vinculada a l’educació i al Museu que ja té. Cal aprofitar tot el seu potencial, i per això
el primer que cal fer és obrir el Museu més dies.
També es valora la necessitat de disposar d’un Museu d’Esparreguera que expliqués i
recollís tot el valor del municipi. La seva ubicació hauria de ser en algun edifici
municipal amb un cert valor patrimonial, així la seva rehabilitació aniria amb
consonància amb els seus objectius, si bé també es proposa ubicar-lo en les antigues
casernes de la Guàrdia Civil.
Respecte La Passió, es recorda que és una entitat privada però que la seva viabilitat
passa per anar cap a un Consorci públic – privat, ja que des del punt de vista de la
seva sostenibilitat econòmica el seu futur és incert. I és un equipament que està
infrautilitzat.
16
Manca d’un hotel o hostal a Esparreguera
S’assenyala que a Esparreguera no hi ha ni un sòl allotjament per a visitants. Això es
valora com una mancança important per un municipi de la seva grandària i amb
interessants elements d’atracció en el seu entorn.
Recuperació i preservació del sòl rústic
Es proposa recuperar i preservar el sòl rústic d’Esparreguera, com per exemple, els
conreus d’oliveres i ametllers.
Manteniment de boscos i camins
Es valora molt important el bon manteniment de boscos i camins, ja que es detecten
moltes zones –tant públiques com privades- que no estan cuidades.
En relació amb això, hi ha qui pregunta quina és la previsió de tallafocs i com es
contempla dins el planejament. Alguna de les persones participants apunta que, per
normativa, s’ha d’establir una franja de 25 metres a les zones properes a sòl urbà.
Graveres
Esparreguera disposa de varies graveres les quals han tingut molta activitat extractiva
durant l’època de bonança econòmica. Cal vetllar per què passa amb aquestes
graveres i quines poden seguir funcionant i quines cal restaurar i de quina manera.
PLENARI FINAL
17
MOBILITAT
Mobilitat per a vianants i ciclistes
Respecte la mobilitat a Esparreguera en un futur, hi ha acord en la necessitat de
millorar les connexions caminant i en bicicleta entre els barris del municipi i amb els
municipis de l’entorn, sense oblidar definir noves estratègies i actuacions en diferents
punts de la xarxa per millorar la mobilitat tant en vehicle privat com en transport públic.
Així doncs, com a estratègia general caldria recuperar els camins rurals ja existents i
els quals, bé sigui per manca d’ús, bé de coneixement, no estan cuidats ni ben
senyalitzats ni són utilitzats per desplaçar-s’hi. Es valora que la redacció del POUM pot
ser una oportunitat per visualitzar aquests camins ara no valorats. Aquesta recuperació
de camins no aniria enfocada únicament a l’ús de lleure i caps de setmana, sinó a la
millora de la connectivitat quotidiana entre els barris d’Esparreguera. Aquesta
connectivitat entre totes les zones del municipi també s’hauria de pensar amb els
polígons industrials i les empreses, per afavorir que el/la treballador/a que no té vehicle
es pugui plantejar anar caminant o en bicicleta i no sigui un impediment el fet d’haver
de desplaçar-s’hi.
1) 2
7
6
6
6
6 5
4
8
9
10
18
Es dóna un gran acord en la necessitat de “treure-li suc” als camins, potenciant una
xarxa que aprofiti els encants naturals del municipi com el riu, la muntanya i les
urbanitzacions. Es fa un esment específic de Can Vinyals, es comenta que té un
condicionament afegit pel fet d’estar molt lluny i, per tant, es mostra més inaccessible
que els altres nuclis.
En aquest sentit, s’identifiquen diferents aspectes sobre els que caldria intervenir:
� Aquests camins haurien de sortir de manera radial (com a exemple, el punt [1]
assenyalat al plànol) des de diferents punts dels barris per després unir-se en
el recorregut principal. D’aquesta manera, convidaria a veïns i veïnes de
diferents llocs de residència a fer el recorregut a peu o en bicicleta, i no pas
únicament a les persones que resideixen a prop del punt d’inici del camí.
� Si bé es ressalta la necessitat de connectar tots els barris, també s’assenyala
especialment el recorregut nord - sud bordejant el nucli central (punt [8]
assenyalat al plànol), pel seu valor paisatgístic en les vistes a aquesta banda
del poble. En aquest sentit, es podria aprofitar la carretera que es va construir
en el assenyalat com punt [4] en el plànol a la part alta de La Vila. És un carrer
sense sortida i caldria aprofitar-ho i donar vida.
� També caldria estudiar la potencialitat de la proximitat amb Montserrat i les
rutes cap al nord i la muntanya.
� És molt important realitzar una bona senyalització dels camins.
� Es destaca la necessitat de buscar una connexió per a vianants entre La Plana
i Can Rial i Mas d’en Gall, ja que actualment el pont que passa per sobre
l’autovia unint Can Rial i Mas d'en Gall amb el Centre de la Vila només s’hi pot
passar en cotxe, perquè no hi ha zona de pas pels vianants i les bicicletes. Hi
havia l’opció d’utilitzar un túnel per sota l’autovia, però aleshores hi havia
massa alçada per superar en l’accés del barri de La Plana, per això la solució
millor que es va trobar en el seu dia va ser fer una passarel·la per sobre
l’autovia amb prou espai perquè les rampes no fossin un problema de mobilitat
per a la gent gran i les persones amb mobilitat reduïda. Aquesta passera - en el
punt [2] assenyalat al plànol-per a vianants i bicis s’afirma que ja està
projectada i pressupostada (300.000 euros). Aquest pas donaria vida a Can
Rial i Mas d’En Gall. Es valora que és necessari reactivar la relació entre barris,
potenciar la seva connexió, etc. Es valora que la construcció de l’A-2 va
provocar un trencament i que avui dia encara no s’ha treballar per superar-ho.
19
� Es proposa que la Ronda Llobregat, que proposava l'anterior POUM anul·lat
passant per sobre dels talussos que baixen fins el riu Llobregat no té massa
sentit, en tot cas, el que s’hauria de fer és millor els senders peatonals que hi
ha actualment.
Connexions entre barris
Respecte a les carreteres, s’indica que seria necessari un accés que facilités la
mobilitat en els accessos de la C-55 a la B-1414. I es destaca que el ferm està en mal
estat en el tram de la B-1414 a la C-55.
També afavoriria la mobilitat i la connectivitats en vehicle entre diferents àrees si és
construís un nou pont al nord de La Plana II (en el punt [7] assenyalat al plànol). Cal
tenir en compte que si el creixement en habitatges es dóna a la Plana II, aquest pont
serà útil i necessari.
Respecte a la carretera B-231, s’identifiquen dificultats de pas, ja que en el seu tram
per Mas d’En Gall pateix estretaments que fan difícil el pas de vehicles. Per solucionar-
ho, es proposa fer una nova variant i passar la carretera per la part nord de la
urbanització, per darrera Can Cardús, tal i com s’indica en el punt [5] assenyalat al
plànol.
A més a més, aquesta carretera B-231 que uneix Mas d’En Gall amb el nucli central
del municipi requereix d’arranjament de la carretera, tant en el ferm, actualment en mal
estat, com en l’adequació de marges o carrils per permetre el pas de vianants i
bicicletes.
També es considera necessari millorar la continuïtat del carrer Mil·lenari a Can
Comelles, en la mesura que actualment és el carrer que connecta la zona
d’equipaments de l'est cap al nord, Can Comelles, i actualment té un entroncament
amb carrers que s'ha de solucionar per a que pugui ser una via continua de nord a
sud.
20
Accés Can Vinyals
També requereix d’arranjament l’entrada a Can Vinyals per Can Sedó, donat que es
mancada de marges, d’il·luminació, etc. I la carretera a Can Sedó des d’Esparreguera
tampoc no té marges correctes i hi ha un pont perillós.
Altres accessos
Respecte a la recuperació d’antics passos de vehicles que facilitin la mobilitat, es
recorda que existia un túnel d’Esparreguera a Abrera que permetia el pas i alleugerava
el trànsit i, per tant, reduïa els potencials col·lapses. Avui dia no està transitable per la
banda d’Esparreguera i seria interessant recuperar-lo com a via.
Per últim, es recorda la prevista construcció d’una nova carretera, variant de la B-231,
per donar servei a l’abocador, ara en període d‘al·legacions. La trajectòria va des del
segon pont de la B-231 direcció Mas d’En Gall, per la Casanova, passa pel bosc,
travessa el pont de ferro i Cal Ferrer.
Mobilitat externa amb relació a la mobilitat intern a
El nucli central d’Esparreguera té la connectivitat desenvolupada de nord a sud, però
travessar de est a oest és difícil, i obliga a fer grans recorreguts pel nucli amb el
conseqüent increment de trànsit. Així mateix, Esparreguera està ubicada en una zona
amb una determinada orografia, que no es pot canviar i que en ocasions afavoreix la
generació de col·lapses de cotxes dins dels nuclis urbans. Aquests dos elements
provoquen que aquests col·lapses es produeixen especialment quan hi ha trànsit a
l’A2 i per tant s’evita utilitzar-la, i la gent ocupa el poble incrementant la mobilitat per
dins del nucli central.
S’introdueix la reflexió respecte a la multiplicitat d’estudis de propostes per evitar la
congestió de vehicles que genera el col·lapse de l’A2, els quals han fracassat. Per
tant, es reflexiona que “si no volem més ciment, haurem de tenir més paciència”. En
aquest sentit, es proposa que s’estudiï la creació d’una altra sortida de l’A2, seria la
sortida nord, en el punt que s’indica en el plànol amb el número [10]. Es proposa
sol·licitar al Ministerio de Fomento l’entrada de l’autovia al carrer Girona/La Plana per
afavorir la descongestió interna.
21
En aquesta línia, es debat els perques dels col·lapses actual, i es valora si els passos
elevats afectaran positivament o negativament al pas de vehicles en el carrer Francesc
Miramon. Es conclou que sí van tenir un efecte positiu, amb reducció de la velocitat,
disminució dels accidents de trànsit, etc.
Pacificació del centre
Per aconseguir la futura pacificació del centre, es recorda la idea ja esmentada
anteriorment sobre les poques connexions transversals existents en el nucli central,
que fan difícil la pacificació dels recorreguts. Tot i així, es proposen diferents
actuacions.
La primera que genera acord és la creació d’aparcaments dissuasoris, que facin que
els visitants deixin el cotxe en els aparcaments (en diferents llocs, marcats de manera
genèrica al punt [6] en el plànol, per exemple, un aparcament municipal a l’extrem
nord a Can Comelles) i entrin caminant. Aquests haurien d’estar ubicats a la perifèria
del nucli central del municipi, és a dir, han de ser perimetrals al nucli, amb bona
connexió amb l’autovia i la zona nord del municipi. També es suggereix al possibilitat
de fer un aparcament soterrani en la zona de l’antiga carretera Nacional II, que
permetria aparcar i esponjar la zona comercial. Aquesta idea provoca que es reflexioni
respecte al cost que tindria un aparcament d’aquestes característiques en
Esparreguera. En tot cas, hi ha un gran acord en la necessitat de potenciar
aparcament a la zona de la Vila.
En segon terme, es recorda que tota pacificació del centre ha de venir acompanyada
de diverses mesures que ajudin a la seva consecució (arranjament, pilones, etc.) però
sempre haurien de permetre l’accés al veïnat i la càrrega i descàrrega del comerç del
barri. En tercer terme, es posa èmfasi en la importància de la sensibilització del veïnat
respecte a l’ús del cotxe. En aquest terme, caldria revisar com es podria regular la
intensitat del trànsit en determinades puntes horàries, ja que actualment, per exemple,
l’horari d’obertura del comerç a la tarda coincideix amb la sortida de les escoles.
Transformació de la carretera Nacional II en Rambla o Bulevard
Hi ha consens en valorar la necessitat de convertir la Nacional II en Rambla o
Bulevard.Es posa èmfasi en que cada vegada està agafant un aire més comercial,
amb la instal·lació de nous establiments. Així, si algun dia s’acaba convertint en una
22
mena de rambla, caldrà repartir els vehicles a les entrades per tots dos extrems,
evitant que entrin en aquesta àrea.
Execució de l’obertura del carrer Pau Font
Hi ha acord en la necessitat d’obrir el carrer Pau Font tirant la casa abandonada que
actualment talla el carrer. S’observa que aquesta acció ja està planificada però manca
la seva execució.
Zona vermella d’aparcament
També es proposa instaurar la zona vermella per aparcar durant una hora de manera
gratuïta per fer gestions, eliminant la zona blava.
Aprofitament del Torrent Mal com eix de connexió
Malgrat s’és conscient del paper que juga aquest torrent en les situacions d’intensa
pluja - i que aquesta pluja s’ho emporta tot- sí hi ha coincidència en estudiar la manera
de treure un profit d’aquest espai com a eix de connexió entre zones del municipi i de
gaudi per a la ciutadania, en forma de parc fluvial no urbanitzat. Seria necessari fer
estudis d’impacte dels elements necessaris per aquesta transformació, evitant repetir
casos de trencaments de col·lectors, del pont, etc. En aquest sentit, si dels estudis
s’encarrega l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), cal que es facin bé, amb detall i
càlculs, etc.
Barreres arquitectòniques
Es coincideix en valorar la mala accessibilitat de tot el municipi. Les barreres
arquitectòniques són un dels aspectes a eliminar en un escenari de futur, malgrat el
POUM no pugui abordar aquest tema. És molt important millorar la mobilitat de
persones amb mobilitat deduïda. Es cita el barri Font, si bé es coincideix que passa a
tots els barris d’Esparreguera.
Transport públic
Es proposa la centralització de les paredes dels autobusos interurbans i urbans en un
únic punt del municipi, exercint de punt d’intercanvi modal de transport públic i privat,
23
de manera tal que puguis disposar d’un aparcament on deixar el cotxe i fer el canvi allà
mateix. Aquest punt hauria d’estar equipat, amb l’aparcament, un cafè, informació, etc.
Aquesta estació central d’autobusos podria ubicar-s’hi en la zona de l’aeri.
Parades del bus. Font: googlemaps
També es realitzen propostes entorn del bus urbà1, proposant disposar d’un autobús
urbà sostenible i elèctric. Es suggereix que caldria redistribuir les línies, l’idea seria
tenir dos recorreguts, un que fes la zona central del municipi i l’altre que connectés els
barris de la perifèria. El bus ha d’exercir de connector de barris i afavorir el
desplaçament de les persones grans, les quals baixen de la residència al mercat, als
supermercats i se’ls fa molt complicat o impossible pujar amb la compra o inclús
caminar sense compra. Aquesta centralització dels autobusos podria contribuir a una
millor projecció cap a les empreses i indústries.
Respecte al tren, es debaten dues idees:
- La primera fa referència a la possibilitat de crear una estació dels Ferrocarrils
de la Generalitat de Catalunya dins del terme municipal d’Esparreguera.
- La segona, desenvolupar la parada prevista dins de la Línia orbital ferroviària,
en el zona sud del municipi.
1D’acord amb http://www.esparreguera.cat/actualitat/noticies/id/3021.html, noticia del 4 de setembre de 2014, des del dia 1 de setembre el vehicle que presta el servei és un vehicle de pis pla, sense escales, adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, com a resultat d’un acord de l’Ajuntament d’Esparreguera i l'operador titular del servei, LA HISPANO IGUALADINA, SL.
En aquest sentit, es valora que en comptes de
disposar de vàries parades al llarg dela
carretera, es centralitzi en un punt i a partir
d’aquí faci els seus recorreguts. Es recorda
que avui dia l’autobús té diferents parades al
llarg de l’avinguda Francesc Macià i l’avinguda
Francesc Miramon.
Aquesta aposta hauria d’anar acompanyada
amb un increment de l’ús de la tecnologia per
disposar d’informació directa sobre la xarxa
d’autobusos, l’hora de arribada, etc.
24
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ I DELIMITACIÓ DE LA RESERVA DE SÒL PER A L'ESTABLIMENT DE LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA (gener 2010)
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ I DELIMITACIÓ DE LA RESERVA DEL SÒL PER A L’ESTABLIMENT DE L'EIX TRANSVERSAL FERROVIARI (gener 2010)
Font: Presentació de l’equip redactor
Algunes veus no estan d’acord amb la instal·lació d’una parada de treball o ferrocarril
al municipi, ja que suposaria una millora de les comunicacions i el transport públic,
amb el conseqüent increment de nous residents en el municipi, escenari no desitjat per
algunes de les persones participants.
GRUP DE TREBALL MOBILITAT
25
EQUIPAMENTS I ESPAIS VERDS
Equipaments de proximitat
Hi ha un sector que considera bàsic realitzar actuacions als barris perifèrics per
transformar-los en barris vius i eliminar la idea que aquests són barris dormitori. No
obstant, un altre sector es mira aquesta idea amb una mica d’escepticisme, ja que creu
que els barris perifèrics ja semblen pensats precisament amb aquest objectiu.
Per tal de promoure la vida social als barris perifèrics i evitar que quedin aïllats,
s’apunta la necessitat d’ubicar zones d’equipament diferenciats dels existents al centre
Vila i ubicats en punts estratègics, que serveixin de punt de trobada i que puguin ser
compartits amb altres barris veïns.
En aquesta línia, es considera oportú habilitar espais en condicions per fomentar la
tasca del teixit associatiu dels barris, com per exemple, les activitats de les
associacions de veïns i veïnes.
Connectivitat entre la Vila i els barris perifèrics a través de la xarxa
d’equipaments
Tot i que és un tema directament relacionat amb mobilitat, es posa de relleu la
importància d’aprofitar i integrar els equipaments en les connexions i vials de
comunicació entre els barris i el Centre Vila. Bona part del grup considera que els
barris perifèrics són bastant desconeguts pels veïns i veïnes de Vila, per tant, la
ubicació estratègica d’alguns equipaments en aquestes zones -planejant-ho
conjuntament amb visió de municipi- podria fomentar la connexió entre la Vila i la resta
de barris.
En aquesta línia,una altra de les estratègiesseria la de generar una bona xarxa
d’itineraris a peu o en bicicleta que connecti els diferents nuclis i afegir-hi una
campanya comunicativa amb plafons informatius que donin a conèixer els punts
d’interès de cadascun d’ells. D’aquesta manera, els barris perifèrics podrien exercir de
pols d’atracció per a veïns i veïnes del centre Vila que vulguin conèixer la resta del
municipi.
26
Planificació i reordenació dels equipaments
S’observa una gran concentració d’equipaments –sobretot al centre Vila- i s’apunta la
necessitat de racionalitzar, reubicar o descentralitzar alguns d’ells per tal d’aconseguir
un cert equilibri territorial.
En aquest sentit, hi ha un sector que expressa la seva sensació d’improvisació per part
del Consistori a l’hora de construir i ubicar els equipaments, ja que es constata que no
existeix un Pla d’Equipaments d’àmbit de municipi que ordeni i planifiqui les actuacions
en funció de les necessitats reals.
Reubicació de la zona esportiva
Tot i que hi ha un gruix important de persones que considera que la zona esportiva ja
està bé allà on està i que funciona prou bé, hi ha qui proposa reubicar alguns dels
equipaments esportius, com el pavelló (que està força deteriorat) i pot ser el camp de
futbol (tot i que aquest no està tant malament), per poder disposar de més zona verda i
d’aparcament en aquella zona d’Esparreguera, o disposar d’espai per poder ampliar el
CAP.
Aquests equipaments esportius es podrien ubicar a la zona de La Plana o de Can
Comelles. Tot i això, s’observa que tot i poder ser una bona idea el trasllat d’aquests
equipaments no es considera prioritari.
Equipaments en desús
Malgrat que es detecten algunes necessitats específiques d’equipaments, hi ha un
gran consens a l’hora de prioritzar com a criteril’aprofitament dels equipaments
actualment existents,tenint en compte que, en alguns casos, es detecta que estan en
desús. Com a exemples d’aquests equipaments a repensar es parla de Cal Trempat,
l’Aeri, el Centre Dual, Can Pasqual, Can Roca o la Biblioteca vella.
Com a proposta concreta per evitar el desús, s’aposta perquè l’Ajuntament posi els
equipaments municipals sense ús o en desús a disposició d’associacions, entitats i
col·lectius de la Vila. També es detecta que l’edifici de la piscina descoberta no està
del tot aprofitat i s’apunten alguns possibles usos com la ubicació del patronat
d’esports, o la seu dels clubs esportius del municipi.
27
Manteniment dels equipaments
Més enllà que els equipaments es planegin i s’executin, hi ha un gran consens en la
necessitat que aquests han de tenir un manteniment adequat. Tot i que es comenta
que és una problemàtica que afecta a bona part dels equipaments –sobretot als
esportius- es detecten algunes zones específiques on es troba a faltar aquest
manteniment. D’una banda, als equipaments esportius de Can Rial s’apunta que han
crescut herbes i alguns arbustos que dificulten tant l’accés com la pràctica esportiva.
D’altra banda, també s’esmenten les pistes esportives del barri Font.
Escola a Can Comellas
Un gran sector troba a faltar un equipament educatiu a la zona nord, al barri Can
Comellas.
Equipament per a joves
Es detecta una necessitat per a la població jove d’Esparraguera, l’habilitació d’algun
dels equipaments municipals com a casal de joves que serveixi de punt de trobada per
a col·lectius de joves, grups de música, amb programació de tallers, bucs d’assaig, etc.
Local per a entitats
S’apunta la necessitat de garantir un local estable per a les entitats culturals, com per
exemple l’Escorxador.
Centre de dia per a gent gran
Tenint en compte l’envelliment de la població, s’apunta que podria ser interessant
contemplar la construcció d’un centre de dia públic que podria estar ubicat a la zona
límit entre Mas d’en Gall i Can Rial. Aquest equipament a més podria exercir de pol
d’atracció per a veïns i veïnes dels altres barris.
28
Equipaments a La Plana II
Com a possible zona d’expansió, es veu necessari el planejament i la reserva de sòl
per a equipaments i comerços. Respecte els equipaments, es visualitza una zona
esportiva amb una possible pista de skate i aprofitar les antigues pistes de tennis.
Respecte al comerç, s’apunta que a l’anterior POUM anul·lat, la zona de La Plana II
sortia perjudicada perquè es contemplava una reserva de sòl per a equipaments que
ara si hagués estat aprovat, no es podria tocar i, en canvi, les necessitats comercials
semblava que no estaven cobertes.
Altres possibles necessitats en funció del creixeme nt de la població
Segons la previsió de creixement que s’estableixi, potser caldrà contemplar una
ampliació del CAP o la construcció d’un centre educatiu entre Can Rial i Mas d’en Gall.
Equipaments en sòl privat
Es detecten diverses propietats privades que estan tancades i quees podrien aprofitar
per ubicar equipaments públics. En aquesta línia, s’apunten alguns elements a tenir en
compte. En primer lloc, la importància de conèixer quins edificis té l’Ajuntament en
propietat. En segon lloc, prioritzar l’aprofitament dels edificis públics existents
actualment i evitar que caiguin en desús. Per últim, després d’aprofitar i consolidar els
equipaments públics existents, si fos necessari, contemplar mesures (convenis,
cooperació, negociació...) per fer servir els espais privats per a ús públic.
Aquests edificis privats als quals es fa referència són concretament la Masia de Can
Roca, l’antiga caserna de la Guàrdia Civil o els horts de Can Sant Joan. En el cas de la
Masia Can Roca els possibles usos que es visualitzen serien el d’aula d’estudi, espai
per a tallers i cursos de formació, espai per al foment del sector terciari o l’adequació i
habilitació com a alberg, ja que es posa en evidència que a Esparraguera no hi ha cap
allotjament per a visitants, peça clau com a pol d’atracció per conèixer l’entorn natural
del municipi.
Ubicació de zones verdes
Respecte la ubicació de les zones verdes hi ha diverses visions. D’una banda,
alguns/es veïns i veïnes que aposten per habilitar i adequar zones verdes als diferents
29
barris (riera Magarola, Avinguda Francesc Macià, zona verda al centre, Torrent Mal,
Parc de la Vila...); i, de l’altra, hi ha qui considera preferible desenvolupar algunes de
les zones previstes al planejament, com Can Cardús o Can Golart, ja que veuen
menys dificultats per fer-les realitat.
Accessibilitat a les zones verdes
Relacionat amb els usos de les zones verdes, es detecta una manca d’accessibilitat a
algunes d’elles, sobretot a les ubicades als límits dels barris –es comenta que semblen
barrancs- la qual cosa dificulta que s’hi pugui accedir i, per tant, que es puguin utilitzar.
En aquest punt també es parla, per exemple, de la zona darrera la Creu Blava.
Riera Magarola
Al polígon Magarola, una de les actuacions que es veu necessària és la d’aprofitar el
potencial de la riera de Magarola per habilitar una zona de passeig oarranjar un camí
amb carril bici que vagi vorejant la riera des de darrera del polígon industrial
Magarolafins a Abrera.
Barri Font i Torrent Mal
Hi ha un gran acord entorn el barri Font, s’apunta que queda tallat per l’autovia, sense
zona verda i amb la zona que dóna al torrent erosionada. Per aquest motiu es
considera necessari fer alguna actuació en aquest punt per tal de donar-li nous usos a
la llera del torrent i que es pugui aprofitar més per part de la ciutadania. Alguna veu
creu necessària la seva canalització i la ubicació d’un mur de contenció; d’altres parlen
d’estructurar la zona en dos nivells.
Zones verdes a la Vila
En aquest punt hi ha diverses opinions. D’una banda, hi ha un sector que veu
necessària la creació d’una gran zona verda al centre del poble perquè tots els parcs
queden allunyats del centre. S’apunta que, en anys anteriors, s’havien començat
negociacions per tirar endavant el projecte Cal Marimon, que apostava per ubicar una
zona verda entre el carrer Gran i el darrera la plaça la pagesia, però van quedar
aturades.
30
D’altra banda, un altre sector apunta la necessitat de recuperar, rehabilitar i dotar d’un
bon ús el parc de la Vila de cara a promoure connexions entre el barri Vila i la resta de
barris. També es veu oportú donar-li un ús a l’esplanada de la rotonda de les girafes,
ubicada entre Can Comellas i Vila.
Per últim, hi ha un altre sector que observa la necessitat d’esponjar el centre en la
mesura del possible, aprofitant que existeixen grans cases amb patis interiors que es
podrien recuperar com a zones verdes d’ús públic.
La Plana II
Des d’un sector del grup s’apunta la necessitat d’habilitar una zona verda a la Plana II,
tenint en compte que és una possible zona residencial en expansió.
Desenvolupament, ús i manteniment de zones verdes
Es considera prioritari que les zones verdes esdevinguin realitat, tenint un ús efectiu, i
no siguin un simple dibuix sobre el plànol. També hi ha un gran consens en la
importància de mantenir i millorar les zones verdes existents actualment. S’observen
parcs i zones verdes no aprofitades, com per exemple, el Pont de Ferro i el Torrent
Mal i d’altres sense un manteniment adequat, com a Can Comellas o el rec de la zona
antiga.
En relació a l’ús de les zones d’esbarjo en les zones verdes es detecta una manca de
parcs infantils, amb aparells destinats específicament al gaudi dels infants. A més,
s’apunta que cal prestar atenció, d’una banda, al seu disseny i seguretat i, de l’altra,
que és necessari cercar espais que fomentin i millorin la convivència entre diferents
col·lectius -en referència als infants i a la gent gran- ja que es comenta que a alguns
espais lliures hi ha presents senyals de prohibit jugar a pilota. També es veu
interessant ubicar aparells perquè la gent gran pugui realitzar exercicis a l’aire lliure i
zones de pic-nic, per exemple, a Can Roca.
Un altre ús que es considera necessari és el de destinar –dins les zones verdes-
espais específics per anar amb animals, per tal d’evitar que hi hagi excrements
repartits per tota la zona verda. En aquest sentit, hi ha qui apunta que si les persones
propietàries dels animals tinguessin més respecte pels espais comuns, no seria
necessari destinar-hi zones específiques per a aquest fi.
7. VALORACIÓ DE LA JORNADA
Els participants assenyalaven amb una x el grau de satisfacció de l’1 al 5 respecte
cadascun d’aquests ítems (1 seria gens satisfet i 5 ser
VALORACIÓ GENERAL DE LA JORNADA
VALORACIÓ DEL TREBALL EN GRUP
0
1
2
3
4
5
Claredat de la
informació
aportada
4,30
0
1
2
3
4
5
Durada del
treball en grup
4,16
31
VALORACIÓ DE LA JORNADA
Els participants assenyalaven amb una x el grau de satisfacció de l’1 al 5 respecte
cadascun d’aquests ítems (1 seria gens satisfet i 5 seria molt satisfet).
VALORACIÓ GENERAL DE LA JORNADA
VALORACIÓ DEL TREBALL EN GRUP
Claredat de la Interès dels
continguts
Oportunitat de
manifestar les
opinions
Durada de la
jornada
4,30 4,43 4,51
3,86
Grau de debat
en els grups
Oportunitat de
relacionar-se
Resultats
obtinguts
4,134,41
4,10
Els participants assenyalaven amb una x el grau de satisfacció de l’1 al 5 respecte
Durada de la
3,86
4,10
VALORACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ
COMENTARIS REFERENTS A LA SESSIÓ
El més positiu de la jornada ha estat...
- L’oportunitat de contrastar els coneixements i idees pròpie
ciutadans.
- Intercanvi d’opinions.
- Compartir les opinions de tots i saber les idees dels altres dos grups.
- El debat amb els veïns.
- L’amplitud de criteris per tal de recollir idees força i línies d’actuació per el
nou POUM.
- Compartir i escoltar,
- L’interès per la unió de barris al nucli.
- Possibilitat de debat.
- Conèixer altres opinions de problemàtiques existents així com qüestions
desconegudes.
- Poder escoltar diversitat d’opinions i visions.
- L’aportació de moltes idees interes
reflexionat.
- Informació que no tenia.
- La claredat de l’explicació.
- Conèixer més les necessitats del meu poble.
0
1
2
3
4
5
Organització de
la trobada
4,45
32
VALORACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ
COMENTARIS REFERENTS A LA SESSIÓ
El més positiu de la jornada ha estat...
L’oportunitat de contrastar els coneixements i idees pròpie
Intercanvi d’opinions.
Compartir les opinions de tots i saber les idees dels altres dos grups.
El debat amb els veïns.
L’amplitud de criteris per tal de recollir idees força i línies d’actuació per el
Compartir i escoltar, poder aportar idees.
L’interès per la unió de barris al nucli.
Possibilitat de debat.
Conèixer altres opinions de problemàtiques existents així com qüestions
Poder escoltar diversitat d’opinions i visions.
L’aportació de moltes idees interessants i innovadores que no havia
Informació que no tenia.
La claredat de l’explicació.
Conèixer més les necessitats del meu poble.
Organització de Lloc de
realització
Dinàmica de
treball utilitzada
Tasca dels
moderadors i
moderadores
4,45 4,564,46
L’oportunitat de contrastar els coneixements i idees pròpies amb altres
Compartir les opinions de tots i saber les idees dels altres dos grups.
L’amplitud de criteris per tal de recollir idees força i línies d’actuació per el
Conèixer altres opinions de problemàtiques existents així com qüestions
sants i innovadores que no havia
Tasca dels
moderadors i
moderadores
4,70
33
- Dinamisme.
- El format de la dinamització.
- Format i dinàmica.
- Els resultats del debat.
- Veure i escoltar.
- Poder col·laborar.
- Oportunitat de poder expressar la nostra opinió.
- Les aportacions i suggeriments.
El que menys m’ha agradat...
- Ha faltat un descans de 10 minuts a la meitat.
- Coffe break!
- La durada sense poder fer pausa.
- Manca pausa i cafè.
- Que no hagués aigua per hidratar-nos durant la trobada, i potser alguna
coseta per picar.
- Llarg.
- No s’ha fet cap pausa. Informació prèvia (manca) de diagnosi dels temes de
cadascun dels grups.
- La poca informació prèvia donada. Antic POUM.
- Que ens mancava informació per poder fer aportacions més concretes
(cartografia estat actual, parc de solars municipals, etc.).
- Diversitat d’opinions particulars.
- Alguna sala era massa sorollosa. Es feia difícil comunicar-se.
- Que durant el procés de participació no podem escoltar l’opinió i idees de
l’Ajuntament.
- No saber les idees prèvies que te pensades per el POUM l’Ajuntament.
- M’ha agradat tot. (2)
- Manca més participació per part dels ciutadans.
- Alguna posició molt radical (sector jove).
- Com quedarà el resultat final?
No vull marxar sense dir que...
- Estic il·lusionada amb aquesta oportunitat de repensar millor el futur
d’Esparreguera i desitjo que aquest procés sigui útil.
- Ha estat una jornada en que ha faltat temps, no hem pogut treure tot el suc.
34
- Estaria bé activar alguna mena de xat per tal d’aportar idees on line a
mesura que avancin les tasques de redacció del POUM.
- Esperem col·laboració per part de qui li correspongui fer un poble millor.
- M’agradaria una classificació d’aquelles idees amb més consens respecte
de les de menys consens. Em fa patir que només s’explotin aquelles idees
“preestablertes” que surten al debat i no a les idees proposades. Moltes
gràcies.
- Caldria tenir més en compte les nostres opinions.
- Els barris necessiten més equipaments.
- Es tingui en compte tot ho exposat pel que hem intervingut.
- Ens tornem a veure.
- M’agradaria la notificació de la propera jornada.
- El respecte a les aportacions és fonamental.
- Planning executiu aproximat de tot el pla.
- Gràcies.
PLENARI FINAL