informe anual sobre la indústria a catalunya 2011

2011 Informe anualsobre la indústria a Catalunya

Inform

ean

ualsob

relaindústriaaCatalun

ya

2011

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióDirecció General d’IndústriaPasseig de Gràcia, 12908008 BarcelonaTel. 93 476 72 00http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/

Equip de treball:Raül Blanco Díaz (coordinador)Montserrat Álvarez CardeñosaCristina Amarelo LópezAnna Belmonte RodríguezLaia Castany TeixidorPatricia Crespo SogasAmal Elasri EjjaberiVíctor Fabregat MuñozNatàlia Ortega GómezCarme Poveda MartínezAlba Sánchez NavasAnaís Tarragó GuarroNúria Teixidó TorrentXavier Amores i Bravo

Aquest informe ha comptat amb el suport d’ACC1Ó

Consell de redacció:Joan Miquel Hernández GascónJordi Fontrodona FrancolíRaül Blanco Díaz

Coordinador de l’edició:Xavier Cuchí Burgos

Primera edició: 200 exemplarsBarcelona, juny del 2012

Disseny, maquetació, correcció lingüística i impressió:www.cege.es

D. L.: B-19280-2012

ISSN: 2013-7486 (versió digital)

ÍNDEX 5

Índex

1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 7

1.1. Economia internacional 9

1.2. Economia espanyola 9

1.3. Economia catalana 10

2. Evolució general de la indústria catalana el 2011 11

2.1. PIB industrial 13

2.2. Producció industrial 14

2.3. Clima industrial 15

2.4. Inversió industrial 16

2.5. Preus industrials 17

2.6. Ocupació industrial 18

2.7. Comerç exterior 20

2.8. Inversió estrangera 22

2.9. Inversió a l’estranger 23

3. Anàlisi sectorial 25

3.1. Alimentació i begudes 27

3.2. Tèxtil i confecció 43

3.3. Pell 51

3.4. Fusta i moble 60

3.5. Paper i cartró 72

3.6. Arts gràfiques 77

3.7. Química 84

3.8. Farmàcia i biotecnologia 97

3.9. Plàstics 109

3.10. Vidre 119

3.11. Sector del suro 129

3.12. Materials de construcció 136

3.13. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) 150

3.14. Productes metàl·lics 162

3.15. Maquinària i equips mecànics 170

3.16. Maquinària i material elèctric 181

3.17. Tecnologies de la informació i les comunicacions 190

3.18. Vehicles de passatgers: turismes i tot terrenys 202

3.19. Vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars 217

3.20. Altre material de transport 231

3.21. Sistemes i components per a l’automoció 242

3.22. Motocicletes i ciclomotors 252

3.23. Energia 260

3.24. Serveis tecnològics 269

Agraïments 277

1

Evolució econòmica internacional,d’Espanya i de Catalunya

Evolució EcoNòmica iNtErNacioNal, D’EspaNya i DE cataluNya 9

1. Evolució econòmica internacional,d’Espanya i de Catalunya

1.1. Economia internacional

L’any 2011 es va alentir el creixement delPIB de l’economia mundial, amb una taxadel 2,7%, en bona part a causa del pro-gressiu estancament de les economiesdesenvolupades, segons el Banc Mundial.Els països en desenvolupament van man-tenir un raonable avenç (6,0%) que con-trasta amb l’1,6% de les economies mésavançades. El comerç mundial va créixerun 6,6% i va consolidar així la recuperacióiniciada l’any 2010.

L’economia dels Estats Units va créixer un1,7% l’any passat. Aquest creixement vaser degut a la continuïtat en la revifada delconsum privat (2,2%) i de la inversió noresidencial (8,6%), cosa que va permetreuna millora de la demanda interna mal-grat l’ajustament públic (–21%) i la caigu-da de la inversió en habitatges (–1,4%).Quant al sector exterior, el bon comporta-ment de les exportacions (6,8%) no va sersuficient per evitar el tradicional dèficitcomercial. Malgrat el baix creixement delPIB, la taxa d’atur es va reduir per passardel 9,6% de l’any 2010 al 9,0% de l’any2011. Els preus van créixer un 3,2% a causadels augments en els aliments i l’energia.

A Orient, la Xina va seguir amb la sevasenda de fort creixement (9,2%) i es vaconsolidar com a segona economia mun-dial. Les tensions inflacionàries (5,4%)generades pel creixement de la demandavan ser contingudes per l’enduriment dela política monetària (amb un tipus d’inte-rès del 6,4%). La resta d’indicadors princi-pals van tenir un comportament positiu,demostrant així la resistència de l’econo-mia (i la demanda interna) xinesa enfrontde la desacceleració global, que va causaruna caiguda del –0,4% de les exporta-cions. Paga la pena indicar que el yuan(renminbi) va mantenir-se en els nivellsd’infravaloració dels darrers anys respectea les principals divises mundials.

El PIB del Japó va recular un –0,9% l’any2011, un any marcat pels efectes del tsu-nami i, monetàriament, per un ien fort,generant la consegüent caiguda de lesexportacions i els forts increments dels

costos energètics. Per primer cop a lesdarreres dècades, el Japó va presentardèficit comercial. Tot i la baixa taxa d’atur(4,6%), menor fins i tot que la de l’anyanterior, l’economia va mostrar-se recessi-va en les seves diferents facetes, amb cai-gudes de les vendes al detall (–1,2%) o dela producció industrial (–3,5%). Aquestcomportament va reflectir-se novamenten l’evolució deflacionària dels preus(–0,3%).

Pel que fa a Europa, l’any va estar marcatper la crisi del deute sobirà i les seves con-seqüències sobre la Unió Econòmica iMonetària (UEM). Fent una ràpida cronolo-gia dels fets, al mes de març es va aprovarel Pacte per l’Euro Plus i es van aprovar lesbases per a l’establiment del MecanismeEuropeu d’Estabilitat en el Consell Euro-peu. El 7 d’abril, el Banc Central Europeu(BCE) va apujar el tipus d’interès fins al’1,25%. El 17 de maig es va rescatar Portu-gal per un import de 78.000 milions d’eu-ros. El 7 de juliol, el tipus d’interès va pujarfins a l’1,5% i el 21 del mateix mes els paï-sos de la zona de l’euro van aprovar unsegon pla d’ajuts públics a Grècia. El 26d’octubre, la cimera de l’euro va acordarllançar un nou programa d’ajut per a Grè-cia, amb una quita del 50% del deute perals inversors privats, ampliar substancial-ment la capacitat financera de la FEEF iapujar la ràtio de capital de màxima quali-tat dels bancs al 9%. El 3 de novembre, elBCE torna a abaixar el tipus d’interès fins al’1,25% i, davant la seriositat de la crisi, el 8de desembre el torna a deixar en l’1% iaprova altres mesures expansives. L’ende-mà, la cimera europea va segellar un pacteper assegurar una major disciplina fiscal.

Totes aquestes iniciatives van mostrar-seinsuficients per evitar la tornada delsnúmeros vermells al darrer trimestre amolts països membres.

En conjunt, el PIB de la zona de l’euro vacréixer l’1,5%, amb la qual cosa es desac-celerava el ritme de recuperació iniciatl’any 2010. La incertesa general regnant,sobretot a causa de la crisi del deute sobi-rà, va impossibilitar més avenços i va man-tenir estancada la taxa d’atur (10,1%).L’evolució trimestral va ser negativa i vatancar l’any amb un 0,7% de creixementdel PIB enfront del 2,4% de l’inici. La pro-ducció industrial va avançar un 3,6% grà-cies a la locomotora alemanya i la balançacomercial del conjunt de la UEM va tornarals números vermells. Els preus van pujarfins al 2,7% a causa de l’energia.

Desagregant per països, Alemanya va lide-rar el creixement per segon any consecu-tiu, amb un 3,1%, un fort impuls industrial(8,0%) i una taxa d’atur més baixa (5,9%).Les altres economies grans de la zona del’euro també van créixer, però ho van feren molta menor mesura (França, un 1,7% iItàlia, un 0,4%), per la qual cosa les dadesde creixement tampoc es van traslladardurant l’any 2011 a la creació d’ocupació.

1.2. Economia espanyola

El PIB espanyol va créixer un 0,7% durantel 2011, vuit dècimes per sobre de la xifradel 2010, si bé va anar empitjorant confor-me avançava l’exercici. Tal i com va succeirel 2010, Espanya es va quedar allunyadadel creixement mitjà de la Unió Monetària(1,5%) i del seu principal soci, Alemanya(3,6%).

Taula 1. Variació del PIB a EspanyaDades corregides d’efectes estacionals i de calendari

2011% variació interanual

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre

PIB pm 0,7 0,9 0,8 0,8 0,3

Agricultura 0,6 1,1 0,5 0,4 0,3

Indústria i energia 1,9 3,0 2,3 2,8 –0,4

Construcció –3,8 –4,9 –3,2 –3,2 –3,7

Serveis 1,1 1,4 1,0 1,0 0,9

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

10 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya

Pel vessant de la demanda, l’activitatinterna va empitjorar (–1,8%) respecte alresultat del 2010 (–1,0%). La formacióbruta de capital va continuar caient ambforça (–5,1%), marcada per la depressióde la construcció (–8,1%) i l’estancamentde la inversió en béns d’equipament(1,6%). En el consum de les administra-cions públiques es van notar de formaclara els plans d’austeritat estatals i auto-nòmics (–2,2%), superant amb escreixl’estancament del consum de les llars(–0,1%).

Atès el comportament de la demandainterna, va ser novament el sector exteriorel que més va contribuir al creixementl’any 2011 (2,5%). Les exportacions, tot imoderar la seva positiva evolució al darrertrimestre, van créixer un 9,1%. Les impor-tacions van replegar-se (–0,1%) en líniaamb el comportament de la demandadomèstica.

Pel costat de l’oferta, l’exercici va ser lleu-gerament positiu per a tots els sectorsexcepte per a la construcció (–3,8%) queva seguir caient de forma sostinguda.

A Espanya, la població ocupada l’any 2011va decréixer un 1,9% interanual, cosa queva suposar la destrucció de 351.900 llocsde treball. Un ritme que, tot i que mésmoderat que als dos anys anteriors, va ferpujar la taxa d’atur fins al 22,85% al quarttrimestre. Per sectors, l’ocupació a la cons-trucció va continuar caient per sobre delsdos dígits negatius (–15,6%), seguida del’agricultura (–4,1%) i la indústria (–2,1%).L’ocupació als serveis es va mantenir esta-ble (0,0%).

Quant als preus, la mitjana anual de l’índexde preus al consum (IPC) l’any 2010 vacréixer un 3,2%, en línia amb l’augment dela zona de l’euro (2,7%). Aquest incrementva estar marcat principalment pels preus

de l’energia, que va traduir-se en un incre-ment del 8% en els transports.

1.3. Economia catalana

L’any 2011, l’economia catalana va créixerun 0,7%, tres dècimes més que l’any ante-rior i vuit dècimes per sota del creixementde l’eurozona. Les dades trimestrals mos-tren que el creixement es va mantenir entaxes al voltant de l’1% durant els tres pri-mers trimestres i va acabar amb una caigu-da del –0,1% durant el quart.

Pel costat de la demanda, la interna vaempitjorar els resultats de 2010 (–0,3%) finscaure un –1,8%. Al baix to del consum pri-vat (–0,2%) s’hi va afegir, en el decurs del’any, la severitat dels plans d’ajustamentduts a terme per les diverses administra-cions públiques (–3,1%). La inversió total esva desplomar (–5,1%) i novament va estarmarcada per la caiguda de la inversió enconstrucció (–8,3%).

El sector exterior va ser l’únic pilar de crei-xement de l’economia catalana durant el2011. Tot i que les exportacions van mode-rar el seu creixement (7,5%), el sector exte-rior va ser capaç d’aportar 2,5 punts per-

centuals al PIB. En línia amb la demandainterna, les importacions van caure un–2,8%.

Des de l’òptica de l’oferta, tots els sectorsvan evolucionar positivament, excepte laconstrucció. Aquest sector va caure un–4,7% i, per tant, va continuar la seva inten-sa davallada des que es va iniciar la crisi. Laindústria va mantenir el creixement ambun 1,7%. Els serveis i l’agricultura van créi-xer un 1,3% i un 1,1% respectivament en elconjunt de l’any.

Amb relació al mercat de treball, segonsl’Enquesta de Població Activa (EPA), lapoblació ocupada a Catalunya el 2011 vaser de 3.079.600 persones, un 1,8% menysque el 2010. La taxa d’atur va assolir el19,2% de mitjana i va arribar a superar elllindar del 20% durant el quart trimestre.Tot els sectors, excepte els serveis (1,3%),van perdre població ocupada. En el cas dela indústria, la caiguda va ser del –6,1%.

Quant als preus, l’IPC català es va situar enel 3,3%, una dècima més que al conjuntd’Espanya, i marcat també per l’evoluciódels preus del petroli.

Taula 2. Variació del PIB a CatalunyaDades corregides d’efectes estacionals i de calendari


1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre

PIB pm 0,7 1,0 1,1 1,0 –0,1

Agricultura 1,1 0,7 1,1 1,4 0,9

Indústria i energia 1,7 2,7 1,8 3,2 –0,9

Construcció –4,7 –5,5 –4,2 –4,2 –5,0

Serveis 1,3 1,7 1,7 1,1 0,6


2

Evolució general de la indústriacatalana el 2011

Evolució gEnEral dE la indústria catalana El 2011 13

2. Evolució general de la indústria catalanael 2011

2.1. PIB industrial

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya(Idescat), el PIB industrial va créixer durant el2011 a una taxa interanual de l’1,7%, quatredècimes per sota de la taxa de l’any anterior,cosa que posa de manifest que, després dela recuperació del 2010, la indústria catalanava entrar en un procés de desacceleració.

Aquesta taxa de variació es troba per sotade la del conjunt d’Espanya (1,9%) i tambéde la de la zona de l’euro (3,3%).

L’observació de les dades trimestrals per-met afirmar que la indústria catalana vaexperimentar una desacceleració progressi-va al llarg de l’any (amb l’excepció del tercertrimestre) i que va desembocar en unataxa de variació interanual negativa (–0,9%)durant el quart trimestre.

Figura 1. Evolució anual del PIB industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual

–5

–15

0

5

10

1,4

–4,1

2010 2011

2,1 1,7

–10

–11,8

0,41,0

–2,5

0,2

2006 2008 200920072005200420032002

–2,2


Figura 2. Evolució trimestral del PIB (*) industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual

–19

–17

–15

–7

–13

–11

–3

–5

–9

–1

1

3

5

7

I-10 III-10II-10 IV-10

–0,9

3,2

1,82,7

3,8

2,42,7

–0,3

I-11 II-11 III-11 IV-11

(*) Dades corregides d’efectes estacionaris i de calendari.Font: Institut d’Estadística de Catalunya.


2.2. Producció industrial

L’índex de producció industrial (IPI) deCatalunya confirma que, després de larecuperació del 2010, la indústria es vaestancar durant el 2011. La taxa de variacióinteranual de tot l’exercici va ser del –2,4%,una reducció de gairebé set punts percen-tuals respecte a l’any anterior, quan la taxafou del 4,5%. La caiguda va ser superior a la

que va patir el conjunt d’Espanya, on l’IPI esva situar un 1,8% per sota del valor registratl’any anterior.

L’anàlisi de les dades trimestrals permetobservar que l’IPI es va desaccelerar pro-gressivament des del màxim assolit durantel segon trimestre de 2010 (8,0%) finsentrar en decreixement (–2,3%) durant elsegon trimestre de 2011. El tercer trimestrede 2011 va ser d’estancament de la pro-

ducció per passar a un quart trimestre ones va intensificar la caiguda (–8,1%).

Segons la destinació econòmica dels béns,els sectors que van arrossegar la produccióa taxes negatives van ser el de béns deconsum (–3,0%), el de béns intermedis(–2,9%) i, especialment, el de l’energia(–10,8%). Per contra, el sector de bénsd’equipament va augmentar la seva pro-ducció un 4,6%.

Figura 3. Evolució anual de l’IPIPercentatge de variació interanual

–18

–13

–8

–3

7

2 1,4

–8,3

2011

–15,7

4,5

2,0

–2,1 –2,4

0,11,2

5,0

20102004 2008 200920072006200520032002


Figura 4. Evolució trimestral de l’IPIPercentatge de variació interanual

–25

–10

–20

–5

–15

5

0

10

I-11 II-11 III-11 IV-11I-10 II-10 III-10 IV-10

-2,3

0,2

-8,1

1,13,23,2

8,0

3,7


Figura 5. Evolució anual de l’IPI per destinació econòmica dels bénsPercentatge de variació interanual

Béns intermedis

Energia

Béns d’equipament

Béns de consum

–30

–2

–6

2

6

10

14

2008

–3

4,6

–2,9

–10,8

–8,2

–26,3

–19,5

–5,0

3,8 4,3 3,1

12,1

2009 2010 2011

–3,5

–11,1–13,3

1,3

–26

–22

–18

–14

–10


Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 15

2.3. Clima industrial

Dels resultats de l’Enquesta de ConjunturaIndustrial al llarg de l’any se’n desprèn que,el 2011, l’Indicador de Clima Industrial(ICI) va ser el més elevat des del 2007 enmitjana anual. No obstant això, es va situarcinc punts per sota de la seva mitjana allarg termini i l’evolució al llarg de l’any vaser descendent. Les mitjanes trimestralsde l’indicador sintètic van partir del nivell–12,0 del primer trimestre i van acabar enel –20,9 del quart.

Aquesta situació va ser similar a la delconjunt d’Espanya i de la Unió Europea,

ja que les mitjanes anuals també van serles més altes des del 2007 i l’evolucióva ser descendent al llarg del 2011. Noobstant això, en el cas europeu l’ICI vaestar durant tot l’any per sobre de lamitjana a llarg termini, cosa que reflecteixuna situació relativament millor que lacatalana i espanyola quant a expectativesempresarials.

L’anàlisi dels components de l’ICI deCatalunya permet veure que les comandestotals i la tendència de la producció vantenir mitjanes anuals superiors a les del2010, mentre que els estocs de productesacabats es van mantenir estables. En canvi,l’evolució al llarg de l’any va ser negativa

per a les tres variables i totes van tancarl’exercici amb valors pitjors que els quetenien a finals del 2010.

Si s’atén la destinació econòmica delsbéns, s’observa que el comportament delssubsectors va ser dispar. Mentre els ICIdels béns d’inversió i dels intermedis vanobtenir mitjanes anuals superiors a lesdel 2010, els dels béns de consum la vamantenir estable. En canvi, en termes devariació de desembre sobre desembre, totsells van empitjorar el nivell de confiança,especialment el de béns d’inversió.

Figura 6. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*)

2003 2010 20112004 2007 200920062005 20082002

–50–55–60

–70–65

–20

–30

–10

0

10

2015

–40

–25

–35

–15

–5

5

–45

Mitjana 2001-2010

(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo.

Figura 7. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*)Per subsectors

(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo.

–70

–20

–30

–10

0

10

2015

–40

–25

–35

–15

–5

5

–45–50–55–60–65

Béns de consum

Béns intermedis

Béns d’inversió

2003 2010 20112004 2007 200920062005 2008200270

20

30

0

0

0

205

40

25

35

5

–5

5

4550556065


2.4. Inversió industrial

La inversió industrial va augmentar a Cata-lunya un 2,4% en termes nominals l’any2011 segons l’Enquesta d’Inversió Indus-trial duta a terme la primavera del 2012.Aquest resultat, ja definitiu, corregeix lleu-gerament a l’alça la darrera estimació del’Enquesta de tardor (1,1%), fenomen quees pot atribuir, principalment, al sector del’automòbil.

La inversió industrial va augmentar durantel 2011, després de dos anys de fortescaigudes (–22,9% el 2009 i –8,5% el 2010),fet que semblava ser l’inici de la sortida dela crisi. No obstant això, l’estimació per al

2012 assenyala una nova recaiguda de lainversió industrial, en consonància ambel comportament d’altres indicadors del’activitat industrial.

La situació financera, com al 2008, 2009 i2010, va ser el factor que va afectar mésnegativament les decisions d’inversió deles empreses, seguit de l’evolució de lademanda i altres factors, com la políticaeconòmica i la normativa fiscal. Els factorstècnics, com ara la preparació de la màd’obra i l’accés a les noves tecnologies, vanser els únics que van afavorir la inversióindustrial.

Si s’atén al destí de la inversió, s’enténmillor la revifada de la inversió durant el

2011, quan els altres indicadors industrialsposen de manifest una desacceleració.Després de dos anys de fortes caigudesde la inversió, les empreses necessitavenreposar l’equipament (21,4%), fer-hi millo-res de rendiment (28,9%) o fer millorescomercials o administratives (26,2%), peròhi va haver poca ampliació de capacitat(23,5%).

Tots els sectors van augmentar la sevainversió durant el 2011, amb l’excepciódel d’energia i aigua (–8,0%) i del de bénsde consum durador (–8,1%). Entre els sec-tors que van augmentar la inversió desta-quen la indústria de l’automòbil (12,1%),la de béns intermedis (10,4%) i la de bénsd’equipament (8,1%).

Taula 3. Inversió industrial a Catalunya. 2011

Taxes de variacióinteranual a preus corrents

Factors que afavoreixen o limiten la inversió l’any 2011Coeficients d’importància (*)

Finalitat de la inversió realitzada l’any 2011Percentatge de distribució

Sectors 2011 Evolució demanda Situació financera Factors tècnics (1) Altres (2) Ampliacióde capacitat

Reposicióequipament

Millores rendimentequip productiu Altres (3) Total

Energia i aigua –8,0 –55,8 –46,4 14,2 –22,3 14,0 22,7 27,4 35,9 100

Béns intermedis 10,4 –6,9 –27,4 20,1 –5,7 19,7 22,5 31,0 26,8 100

Automòbil 12,1 3,5 –26 18,3 9,4 34,7 13,6 39,3 12,4 100

Béns d’equipament 8,1 –10,7 –17,5 8 –9,6 22,2 25,0 26,0 26,8 100

Béns de consum durador –8,1 –34,6 –19,3 15,4 –1 2,5 49,1 10,4 38,0 100

Productes alimentaris,begudes i tabac

0,1 0,5 0,9 5 –13,5 41,0 18,6 26,6 13,8 100

Béns de consumno durador 1,8 0,4 –17,5 14,2 –4,3 31,2 19,7 25,3 23,8 100

Total 2,4 –19,2 –27,4 14,8 –10,1 23,5 21,4 28,9 26,2 100

(*) Els coeficients d’importància es calculen ponderant les respostes “molt favorable”per 0,5, les “sense efecte”per 0, les “limitador”per –0,5 i les “molt limitador”per –1.(1) Major o menor preparació de la mà d’obra, facilitat o dificultat en l’accés a noves tecnologies i actitud de la mà d’obra envers elles, permisos administratius, etc.(2) Política econòmica, normativa fiscal, etc.(3) Millores comercials i administratives, contaminació, seguretat, etc.Font: Departament d’Empresa i Ocupació.

Figura 8. Inversió industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual

–25

–15

–20

–10

0

–5

5

10

15

2004

5,3

2005

6,7

2006

2,9

2007

2,2

2008

–22,9

2002

1,7

2009

–8,5

2010 2011 2012 (*)

–0,5

2,43,5

2003

–2,0

(*) Previsió.Font: Departament d’Empresa i Ocupació.


2.5. Preus industrials

L’índex de preus industrials (IPRI) català vacréixer un 6,4% demitjana durant l’any 2011,la taxa més alta de tota la sèrie disponible,que comença el 1986. Per al conjunt d’Espa-nya, l’increment de preus va ser encara méssignificatiu, d’un 6,9% de mitjana anual.

Amb l’anàlisi trimestral s’observa que elspreus industrials van evolucionar progressi-vament a l’alça durant el 2010 fins arribar ataxes del 6,6% i 6,7% durant els tres primers

trimestres de 2011 i van acabar l’any ambun 5,6%.

No obstant això, segons la destinació eco-nòmica dels béns, es pot veure que els prin-cipals responsables de l’augment de preusdel total són els béns intermedis, amb unincrement del 7,0% imolta ponderació sobreel conjunt i, especialment, els béns energè-tics, amb un increment del 17,5% derivat del’evolució dels preus del cru. Per contra, elsbéns de consum i d’equipament van tenirevolucions molt moderades.

Figura 9. Evolució anual de l’IPRIPercentatge de variació interanual

20102002 20092003 2006 200820052004 2007 2011

–4

–2

4

2

6

8

0,71,2

2,4

3,6

5,5

3,6

5,86,4

2,4

–3,4

0


Figura 10. Evolució trimestral de l’IPRIPercentatge de variació interanual

IV-11III-11II-11I-11IV-11III-10II-10I-10

–1

3

2

1

0

4

5

6

7

8

6,6

5,6

6,6 6,7

3,2

4,3

–0,2

2,5



2.6. Ocupació industrial

Durant l’exercici 2011, segons l’Enquestade Població Activa (EPA), l’ocupació indus-trial va caure un –6,1% de mitjana, desprésde quatre exercicis de destrucció de llocsde treball. Aquesta davallada contrastaamb la de l’ocupació del conjunt de l’eco-nomia catalana, que va ser molt menor(–1,8%) i amb la de l’ocupació industrial aEspanya, que va ser del –2,1%.

L’observació de les dades trimestralsmostra que la destrucció d’ocupació esva intensificar al llarg de l’any ja que vapassar d’una taxa de variació interanualdel –5,9% durant el primer trimestre auna del –7,5% durant el quart, si bé en el

segon trimestre la taxa s’havia moderatlleugerament (–4,5%).

Però, a més de les estimacions de l’EPA, hiha una font d’informació de tipus registralque són les dades de la Seguretat Social.Segons l’Instituto Nacional de la SeguridadSocial (INSS), el nombre d’afiliats al RègimGeneral que treballen com a assalariats enels diferents sectors industrials va caureuna mitjana anual del –2,9% mentre queel conjunt de l’economia queia un –1,8%.

Per agrupacions d’activitat, l’evolució del’ocupació ofereix un comportament des-igual. D’una banda, cal destacar que 25 deles 34 agrupacions industrials van disminuirla seva ocupació. En termes absoluts caldestacar que la fabricació de productes

metàl·lics va perdre 2.227 treballadors. Rela-tivament, destaquen les davallades de lesindústries d’extracció de minerals metàl·lics(–97,3%) i d’antracita, hulla i lignit (–37,5%).D’altra banda, alguns sectors van crear ocu-pació. La indústria de productes informàticsi electrònics, amb un increment de 512afiliats, és la que va experimentar un majorcreixement en termes absoluts, mentre quela recollida i tractament d’aigües residualsva obtenir l’augment més gran en termesrelatius (31,9%).

Figura 11. Evolució anual de l’IPRI per destinació econòmica dels bénsPercentatge de variació interanual

4,12,3

5,1

0,01,6

–5,8

–9,7

0,0 0,6

3,4

7,2

2,50,8

7,0

17,5

14,6

Béns intermedis

Energia

Béns d’equipament

Béns de consum

20112008 2009 2010–15

0

5

10

15

20

–10

–5


Figura 12. Evolució de la població ocupada en la indústria catalanaPercentatge de variació interanual

2002 2009 2010 20112003 2006 200820052004 2007

–18

–16

–14

–12

–10

–8

0

2

4

–0,6

–2,5

–4,1

3,8

0,6

–3,3

–1,8

–16,5

–3,4

–6,1–6

–4

–2

Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.


Figura 13. Evolució trimestral de la població ocupada en la indústriaPercentatge de variació interanual

I-11IV-10 II-11I-10 III-10 IV-11III-11II-10–20

–10

–15

–5

0

–5,9

–4,5

–6,3

–7,5

–8,6

–3,5

–0,4 –0,9

Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.

Taula 4. Evolució del nombre d’assalariats en els sectors industrialsMitjana anual

2010 2011 % variació

Extracció d’antracita, hulla i lignit 26 16 –37,5

Extracció de petroli i gas natural 0 0 0,0

Extracció de minerals metàl·lics 6 0 –97,3

Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 2.927 2.785 –4,9

Activitats de suport a les indústries extractives 12 12 2,8

Indústries de productes alimentaris 59.009 58.469 –0,9

Fabricació de begudes 9.309 9.024 –3,1

Indústries del tabac 0 0 0,0

Indústries tèxtils 18.432 18.162 –1,5

Confecció de peces de vestir 12.500 11.487 –8,1

Indústria del cuir i del calçat 2.814 2.870 2,0

Indústries fusta i suro, exc. mobles 8.301 7.556 –9,0

Indústries del paper 12.197 11.913 –2,3

Arts gràfiques i suports enregistrats 19.187 18.301 –4,6

Coqueries i refinació del petroli 1.062 1.095 3,1

Indústries químiques 30.558 30.743 0,6

Fabricació de productes farmacèutics 20.639 20.202 –2,1

Fabricació de productes de cautxú i plàstic 23.635 23.220 –1,8

Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics 15.027 13.449 –10,5

Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 10.963 10.077 –8,1

Productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 47.866 45.639 –4,7

Productes informàtics i electrònics 6.826 7.338 7,5

Fabricació de materials i equips elèctrics 16.263 14.717 –9,5

Fabricació de maquinària i equips mecànics 27.039 26.303 –2,7

Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 38.227 38.128 –0,3

Fabricació d’altres materials de transport 4.383 4.090 –6,7

Fabricació de mobles 7.771 7.032 –9,5

Indústries manufactureres diverses 5.830 5.752 –1,3

Reparació i instal·lació de maquinària i equips 9.773 10.031 2,6

Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 4.918 4.977 1,2

Captació, potabilització i distribució d’aigua 6.511 6.316 –3,0

Recollida i tractament d’aigües residuals 910 1.201 31,9

Tractament de residus 17.288 16.597 –4,0

Gestió de residus 198 198 –0,3

Total indústria i energia 440.406 427.699 –2,9

Font: INSS.


2.7. Comerç exterior

L’any 2011, Catalunya va exportar merca-deries per valor de 55.185 milions d’euros,el 13,5% més que l’any anterior. Aquestataxa de variació interanual és inferior a lade l’any anterior (17,9%) però contrastaamb la del 2009, el pitjor any de la crisi(–17,9%). Al seu torn, les importacions vancréixer durant el 2011 a un ritme del 6,5%,per sota de l’increment que van tenir l’anyanterior (17,3%). Atès que les exportacionsvan créixer més que les importacions, lataxa de cobertura va augmentar fins arribaral 77,1%.

L’observació de l’evolució trimestral de lesdades de comerç exterior permet veureun comportament divers. Les exportacionsvan desaccelerar a poc a poc el seu ritmede creixement al llarg de l’any, des del18,4% del primer trimestre fins al 6,0%del quart. En canvi, les importacions esvan desaccelerar de forma més sobtadaper arribar, durant el quart trimestre, a unadisminució interanual del –3,3%.

L’anàlisi per branques d’activitat palesa queles exportacions que més van augmentar

van ser les del sector de productes energè-tics. En l’altre extrem, la branca d’activitatque va disminuir les seves exportacions vaser la d’equips elèctrics i electrònics.

Quant a les importacions, la seva anà-lisi revela que la branca d’activitat queva incrementar més les seves compres al’exterior va ser la de vehicles de motor ialtres materials de transport. Per contra,les importacions que més van disminuirvan ser les de la branca d’equips elèctricsi electrònics.

Un altre aspecte interessant en l’anàlisi del’activitat exterior és la classificació delsproductes segons el contingut tecnològic,sobre la base dels criteris establerts perl’Organització per a la Cooperació i el Des-envolupament Econòmics (OCDE). El grupde contingut tecnològic alt (maquinàriad’oficina, ordinadors, electrònica, produc-tes farmacèutics...) va experimentar unadavallada del –4,5% amb relació a l’anyanterior, la qual cosa va fer reduir el seu pessobre el total d’Espanya fins al 29,0%. Lesexportacions de nivell tecnològic mitjà-alt(material de transport, química, maqui-nària...), que representen gairebé un terçdel total, van augmentar un 15,6%. Les

de productes de nivell tecnològic mitjà-baix (cautxú, matèries plàstiques, refinatde petroli, productes metàl·lics...) van serles que van augmentar més (un 22,5%).I, finalment, les de productes de nivelltecnològic baix (alimentació, tèxtil, paper,fusta, arts gràfiques...) van créixer un 12,7%.

Pel que fa a la distribució geogràfica delcomerç exterior, destaca que la Unió Euro-pea (sobretot França, Alemanya i Itàlia)és la principal zona d’origen (65,4%) i dedestinació (56,6%), però l’observació deles taxes de variació posa de manifest lesgrans diferències entre els països mem-bres. A més, cal destacar l’increment deles exportacions a l’Europa no comunitària,especialment Suïssa, així com l’augmentde les importacions d’Alemanya.

Taula 5. Comerç exterior per branques d’activitat (CCAE-2009). 2011

Exportacions Importacions Saldo Taxa de cobertura

MEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR %

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 1.138,1 1,9 3.425,8 18,1 –2.287,7 49,7

Productes energètics; extracció i refinació de petroli 2.047,6 91,0 9.910,5 7,1 –7.862,9 20,7

Alimentació i begudes 5.866,5 13,2 5.168,4 9,0 698,1 113,5

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.217,4 12,2 6.519,9 6,0 –2.302,5 64,7

Indústries químiques 13.123,5 10,7 13.686,5 8,3 –563,0 95,9

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.603,1 13,9 4.169,8 11,0 –566,7 86,4

Maquinària i equips mecànics 3.445,1 10,3 4.043,3 6,3 –598,2 85,2

Màquines d’oficina, instruments de precisió i òptica 780,8 6,6 2.478,3 –12,7 –1.697,5 31,5

Equips elèctrics i electrònics 3.362,7 -6,4 5.090,3 –14,0 –1.727,6 66,1

Vehicles de motor i altres materials de transport 9.485,6 22,0 8.886,9 24,8 598,7 106,7

Resta de branques d’activitat 7.235,2 13,3 7.725,3 –1,0 –490,1 93,7

No classificats 879,3 4,1 488,3 55,0 391,0 180,1

Total 55.185,0 13,5 71.593,3 6,5 –16.408,3 77,1


Taula 6. Exportacions de productes industrials per contingut tecnològic (R+D). 2011

Valor MEUR % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual

Nivell tecnològic alt 5.123,0 10,0 29,0 –4,5

Nivell tecnològic mitjà-alt 25.321,1 49,2 31,1 15,6

Nivell tecnològic mitjà-baix 8.176,7 15,9 16,5 22,5

Nivell tecnològic baix 12.850,5 25,0 31,1 12,7

Total 51.471,3 100,0 27,1 13,5



Figura 14. Evolució anual del comerç exteriorPercentatge de variació interanual

17,9 17,3

13,5

6,5

–17,9

–25,3

5,27,5

10,6 10,38,2

11,7

4,9

11,8

1,7

–3,9

1,0

4,71,6

2,8

2003 2010 20112004 2007 200920062005 20082002Importacions

Exportacions

–30

–20

–10

0

10

20

30


Figura 15. Evolució trimestral del comerç exteriorPercentatge de variació interanual

21,218,4 17,3

15,6

5,9

15,2

7,3 6,0

–3,3

16,314,914,8

17,4

26,1

16,313,8

Importacions

Exportacions

I-11 II-11 IV-11III-11IV-10III-10II-10I-10

–35

–25

–30

–15

–20

–5

–10

5

0

15

10

30

25

20


Taula 7. Comerç exterior per àrees i països. 2011


MEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR %

Unió Europea (UE-27) 36.084,5 11,4 40.544,0 7,5 –4.459,5 89,0

Alemanya 5.500,9 19,5 11.849,2 21,8 –6.348,3 46,4

França 10.761,3 15,5 7.225,9 11,2 3.535,4 148,9

Itàlia 5.005,8 3,8 6.668,7 2,7 –1.662,9 75,1

Portugal 3.708,4 –2,6 1.503,7 3,1 2.204,7 246,6

Regne Unit 2.690,3 11,3 1.908,3 –8,4 782,0 141,0

Altres països i territoris d’Europa 5.578,4 28,2 4.750,7 13,8 827,7 117,4

Suïssa 2.383,5 29,8 1.382,4 12,5 1.001,1 172,4

Amèrica del Nord 1.758,5 12,2 2.720,7 9,6 –962,2 64,6

Estats Units d’Amèrica 1.582,1 12,3 2.599,1 9,9 –1.017,0 60,9

Amèrica Central i del Sud 3.240,0 9,9 3.556,7 3,9 –316,7 91,1

Resta del món 8.523,5 15,9 20.021,2 2,9 –11.497,7 42,6

Japó 473,6 9,2 1.704,2 2,9 –1.230,6 27,8

Xina 790,1 17,0 6.169,0 –3,3 –5.378,9 12,8

Total 55.185,0 13,5 71.593,3 6,5 –16.408,3 77,1


22 2011 Informe anual sobre la IndústrIa a Catalunya

2.8. Inversió estrangera

La inversió estrangera a Catalunya, mesurada en termes d’inversió bruta efectiva idescomptades les inversions en empresesde tinença de valors estrangers (ETVE), esva reduir durant el 2011en un –24,7%. Enaquest període, a Catalunya es va realitzar el

13,4% de la inversió estrangera a Espanya, unpercentatge notablement inferior al 33,1%del 2010.

Per sectors, es pot observar que les inversions de caràcter industrial van disminuir un–18,7% amb relació al 2010, si bé cal destacarque van representar un 41,2% del total d’inversions estrangeres a Catalunya i un 23%

de les inversions estrangeres industrials aEspanya.

Si s’analitza l’origen de les inversions estrangeres al sector industrial, s’observa que el97,4% van provenir de països de la UnióEuropea, cosa que confirma els lligams quevinculen Catalunya amb aquesta àrea d’integració.

Taula 8. Inversió estrangera a Catalunya. 2011

Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual

Indústria 1.243,5 41,2 23,0 –18,7

Total 3.022,0 100,0 13,4 –24,7

Font: Ministerio de Economía y Competitividad.

Taula 9. Inversió estrangera industrial per àrees econòmiques. 2011


Unió Europea (UE-27) 1.211,1 97,4 35,7 –3,7

Resta d’Europa 24,2 1,9 33,2 27,8

Amèrica del Nord 3,4 0,3 0,3 –98,6

Amèrica Llatina 3,8 0,3 80,8 30,5

Àsia i Oceania 1,0 0,1 0,1 3,3

Àfrica 0,0 0,0 0,0 –99,6

Total 1.243,5 100,0 23,0 –18,7


Figura 16. Evolució de la inversió estrangera industrialInversió bruta efectiva (MEUR)

338,5

1.529,6

1.243,5

567,0 526,4

689,2

1.542,3

360,3

1.244,0

1.010,4

2004 2010 201120092005 200820072006200320020

400

200

600

800

1.000

1.200

1.400

1.800

1.600


Figura 17. Evolució de la inversió estrangera industrial respecte a la inversió estrangera totalPercentatge indústria/Total

44,643,1

38,141,2

21,8

47,5

13,6

60,2

26,5

40,0

2005 2010 20112006 200920082007200420032002

0

10

20

30

40

50

70

60


Evolució gEnEral dE la indústria catalana El 2011 23

Taula 11. Inversió industrial a l’estranger per àrees econòmiques. 2011


Unió Europea (UE-27) 167,7 30,7 17,9 38,6

Resta d’Europa 141,5 25,9 45,0 105,1

Amèrica del Nord 29,5 5,4 8,9 479,0

Amèrica Llatina 183,4 33,6 5,5 58,9

Àsia i Oceania 24,2 4,4 7,3 53,7

Àfrica 0,0 0,0 0,0 –100,0

Total 546,3 100,0 10,0 56,8


2.9. Inversió a l’estranger

Les inversions catalanes a l’estranger,mesurades en termes d’inversió brutaefectiva i descomptades les inversions enempreses de tinença de valors estrangers(ETVE), van augmentar un 21,8% durant el2011. En total es van invertir 2.422,5 milionsd’euros, els quals representen el 9,6% de lainversió a l’estranger realitzada pel conjuntde l’Estat espanyol, un percentatge inferioral que correspondria a Catalunya pel seupes en termes de producció. En aquest

sentit, cal puntualitzar que l’origen territo-rial de la inversió s’imputa a la seu social del’empresa que l’efectua, cosa que afavoreixel pes de Madrid, atesa la forta presència,en aquella comunitat, de les grans empre-ses que abans pertanyien al sector públic.Atès que les entrades de capital van ser de3.022 milions d’euros, l’economia catalanava ser receptora neta d’inversions estran-geres durant el 2011.

En l’anàlisi sectorial s’observa un incrementimportant de les inversions industrials(56,8%) que va fer que el seu pes sobre el

total augmentés fins al 22,6%. Atès queles sortides de capitals al sector industrial(546,3 MEUR) van ser inferiors a les entrades(1.243,5 MEUR), la indústria catalana tambéva ser receptora neta d’inversions estran-gers durant el 2011.

Quant a la distribució geogràfica de les inver-sions industrials a l’exterior, hi ha un pespredominant dels països d’Amèrica Llatina(33,6%) i de la Unió Europea (30,7%). Lestaxes de variació interanual mostren fortsincrements en les inversions industrials aAmèrica del Nord i a l’Europa no comunitària.

Taula 10. Inversió catalana a l’estranger. 2011


Indústria 546,3 22,6 10,0 56,8

Total 2.422,5 100,0 9,6 21,8


Figura 18. Evolució de la inversió industrial a l’estrangerInversió bruta efectiva (MEUR)

1.036,1

2.188,4 2.187,9

348,5546,3

719,1

4.000,4

1.122,0

2.461,8

3.931,4

2004 2010 201120092005 200820072006200320020

1.000

500

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.500

4.000


Figura 19. Evolució de la inversió industrial a l’estranger respecte a la inversió total a l’estrangerPercentatge indústria/Total

2003 2008

17,522,6

32,234,6

55,8

34,0

39,5

47,8

84,8

39,7

2010 201120092004 2007200620052002

0

15

30

45

60

75

90


Anàlisi sectorial

3

aNàlisi sEctorial 27

3.1. Alimentació i begudesL’any 2011, el nombre d’empreses en el sector de l’alimentació i begudes es va reduirun 5,8% a Catalunya i els afiliats a la Seguretat Social, un 1,2%, seguint la tònica delsdos últims anys. En canvi, la producció industrial (IPI) va augmentar un 2,5%. Aquestíndex va mostrar una tendència a la millora al llarg de l’exercici 2011 i un millor com-portament que la indústria manufacturera en conjunt. Per segon any consecutiu,destacà el bon comportament de les exportacions, que es van incrementar un 12,7%.Les importacions van augmentar un 8,9%, segurament com a conseqüència d’unincrement dels intercanvis comercials dins de les empreses, ja que el consum a lesllars va disminuir un 2,7% en termes reals.

Variables Evolució l’any 2011

Producció +

Ocupació –

Preus +

Exportacions ++

Importacions +

Trets del sector

El sector de l’alimentació i begudes integraprocessos de preparació i transformacióde matèries primeres vegetals i animals,per preparar-les per a l’alimentació, sobre-tot humana però també la del bestiar idels animals domèstics. Per tant, aquestaactivitat aplega un conjunt molt ampli iheterogeni de productes i processos defabricació amb diferents graus de com-plexitat, diferent problemàtica i trets bendiferenciats.

Una primera classificació de les activitatsincloses dins del sector alimentari dis-tingeix entre la indústria de la primeratransformació i la segona. En la primera, esrealitzen els processos inicials d’elaboracióde matèries primeres subministrades pelsector agrícola, ramader i pesquer, que esdestinen directament al consum o bé a laindústria de segona transformació. Aques-ta última incorpora un major grau d’elabo-ració i, per tant, afegeix valor als productesobtinguts en la primera transformació. Perla seva banda, la indústria de les begudes

es pot subdividir en el segments de begu-des alcohòliques i analcohòliques.

A les economies avançades, els productesalimentaris tradicionals tenen una elasti-citat-renda de la demanda relativamentbaixa i, per tant, davant d’un augment(disminució) de la renda, la seva demandaaugmenta (disminueix) menys que pro-porcionalment. Això es deu al fet que elsproductes alimentaris tradicionals són con-siderats béns de primera necessitat segonsels estàndards de vida occidental i pertant se segueixen consumint encara quela situació econòmica del país empitjori.Per tant, es pot considerar que tenen uncomponent anticíclic. A més, actualment,els consumidors poden optar per adquirirproductes de marca blanca, que s’adaptenmillor al seu poder adquisitiu i per tant lademanda agregada en alimentació i begu-des es manté.

Es considera que és un sector madur i nos’esperen grans canvis en la seva evolu-ció, doncs els països occidentals tenen lesnecessitats bàsiques cobertes i existeix unatendència a reduir el consum per capita

d’aliments per tal d’ajustar-lo al menorconsum energètic resultat de la vida seden-tària. No obstant això, existeixen diferènciessignificatives en el pes relatiu que tenen lesdespeses en alimentació entre els païsosdesenvolupats. Els països del sud d’Europagasten en alimentació una proporció delpressupost familiar bastant més elevadaque en altres zones, com els països nòrdicso els Estats Units.

Malgrat no s’esperen grans canvis quan-titatius, la naturalesa de la demanda síque canvia, seguint el canvi d’hàbits dela societat. A grans trets, la globalització il’intercanvi cultural introdueixen una majorvarietat culinària; es passa més temps forade casa i creix el canal d’hostaleria, restaura-ció i càtering (horeca); també es dóna cadavegada més importància a la relació entrel’alimentació i la salut.

Per incrementar la quota de mercat, lesempreses alimentàries intenten adaptar-sea les preferències del consumidor, perexemple, a través de nous productes. Lesinnovacions de producte responen prin-cipalment a oferir una major diversitat; ala utilització d’envasos amb formats méspràctics (com ara les racions individuals,etc.); a oferir els productes de convenièn-cia, és a dir, aquells de preparació i con-sum fàcils (plats precuinats i productes dequarta o cinquena gamma, etc.); a vendrealiments funcionals, que han suposat unavenç en els segments de les pastes, elpa, les galetes i la brioixeria i els lactis perles propietats; aliments ecològics, produïtssense la utilització de productes químics, i aincrementar-ne la traçabilitat; i indulgents,és a dir, els que ens aporten plaer. No caloblidar altres activitats del sector, que ori-ginalment es poden considerar madures,però que desenvolupen estratègies percompetir basant-se en la seva major qua-litat (olis d’oliva, vins, preparats carnis, etc.).

En general, es pot considerar que la majoriade les activitats presenten un grau avançatde maduresa i, per tant, un marge reduïtper a la innovació; tanmateix, algunes líniesde producció, especialment en la segonatransformació, incorporen un nivell d’inno-vació important.

A més, les empreses productores cerquenla millora dels processos productius, cosaque els permet ser més productives i com-petitives en el mercat. Les innovacions deprocés s’orienten a la reducció d’envasos,l’optimització energètica, la millora de lalogística, els controls de qualitat i el desen-volupament de la tecnologia.

El sector es troba sotmès a una pressiósobre els costos per l’encariment de l’ener-gia i les matèries primeres, cosa que suposauna reducció dels marges empresarials. Amés, en la primera transformació, es tractad’un sector molt atomitzat, doncs la diversi-tat de productes alimentaris fa que puguin

Classificació del sector d’alimentació i begudes

Productes alimentaris

Primera transformació: inclou les indústries càrnies, l’elaboració i conservació depeix i hortalisses, la fabricació d’olis i greixos, les indústries làcties i la fabricació deproductes per a l’alimentació animal.

Segona transformació: inclou la molineria, els productes de fleca i les pastesalimentàries, la fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de confiteria, platsprecuinats, salses i condiments, preparats per a l’alimentació infantil i dietètics, etc.

Begudes

Begudes alcohòliques (vi, cava, licors i cervesa).

Begudes analcohòliques (aigües, refrescos i sucs de fruites).


El sector a Catalunya

El sector de l’alimentació i begudes és el més gran de la indústriamanufacturera catalana en termes d’ocupació (75.600 persones)i el segon més gran en termes de la xifra de negoci (22.230milions). Està format per quasi 2.600 empreses, assoleix una pro-ducció d’uns 20.700 milions d’euros i un valor afegit brut (VAB) apreus bàsics de 4.600 milions d’euros (EIE i DIRCE)1.

Taula 12. Pes específic del sector a Catalunya sobre la indústria catalana

Nombre d’empreses (2011) 10,3%

Afiliats a la Seguretat Social (2011) 15,8%

VAB (2010) 14,8%

Valor de la producció (2010) 18,4%

Import net de la xifra de negoci (2010) 17,8%

Exportacions (2011) 11,5%

Fonts: EIE, AEAT i DIRCE.

Taula 13. Pes del sector català sobre el conjunt del sector a Espanya





Fonts: EIE, AEAT i DIRCE.

Tot i que no és un sector massa exportador (18,6% del volumde negoci enfront del 26,5% per al conjunt de la indústria), mésde la meitat de les vendes es produeixen fora de les fronterescatalanes, és a dir, que l’Estat espanyol és un mercat importantper al sector agroalimentari català (37,3%). Val a dir que els fluxosde comerç exterior reflecteixen sovint moviments interns delsgrups multinacionals establerts al nostre país, que treballen ambplantes de producció molt especialitzades i d’àmbit europeu.

Pel que fa a l’estructura, només el 10,4% dels establiments d’ali-mentació i begudes tenen 50 ocupats o més i la dimensió mitja-na dels establiments és de 28 ocupats, tot i que se situa molt persobre del conjunt de la indústria (17 ocupats).

El grau de concentració d’aquest sector és similar a la mitjana delssectorsmanufacturers, excepte els segments de begudes (i sobretotel de les begudes analcohòliques), on els 5 establiments més gransconcentren el 34,5% de l’ocupació i el 49% del volum de negoci.

La rendibilitat del sector de l’alimentació i begudes (calculadacom el resultat de l’exercici sobre el volum de negoci) és del3,5%, és a dir, un 25% inferior als valors que presenta la indústriaen el seu conjunt (4,6%). La productivitat del treball (VAB perhora treballada) és de 34,5 euros per hora i, per tant, inferior a laproductivitat de la indústria en un 10%.

L’esforç innovador esdevé un factor important per a la indústria engeneral, però el sector d’alimentació i begudes és més aviat pocintensiu en R+D. El 2009, la inversió en R+D interna fou de 58milions(un 5,5% del total de la indústria) i el personal ocupat en R+D, unes800 persones a tot Catalunya (un 6,6%). El 2007, es varen sol·licitara la European Patent Office 1,9 patents per milió d’habitants, mésdel doble que a l’Estat espanyol (0,65 sol·licituds).

El segment dels productes carnis és el més important dins delsector alimentari a Catalunya. Si al volum de negoci d’aquestsector (32,7%), se li afegeixen els fabricants de pinsos (9,2%), quesón proveïdors seus, i els de la llet (4,4%), aquests tres sectorssuposen quasi la meitat de la transformació agroalimentària.

Figura 20. Ocupats en cada subsector. Any 2010Percentatge

39 CàrniesProductes per al'alimentació animal 3

Altres 11

Begudes, excepteanalcohòliques 9

3 Begudes analcohòliques

Sucre, xocolata,cafè i confiteria 6

Fleca i pastes alimentàries 184 Lactis

7 Peix, hortalisses i olis

Font: EIE.

Figura 21. Volum del negoci. Any 2010Percentatge

4 Begudes analcohòliques

Sucre, xocolata,cafè i confiteria 7

Altres 11

Fleca i pastesalimentàries 7

Productes per al’alimentació animal 9

Begudes, excepteanalcohòliques 11

4 Lactis14 Peix, hortalisses i olis

33 Càrnies

Font: EIE.

Els establiments industrials a Catalunya es distribueixen per totel territori. Destaca el clúster del Camp de Tarragona, vinculat ales activitats agrícoles de la zona (vi, oli, fruits secs, etc.); el clústervitivinícola, localitzat a les comarques de l’Alt Penedès, el BaixPenedès i el Garraf; el del segment porcí a Osona, la Garrotxa ialtres comarques gironines; el de la Conca del Ripoll (Vallès Occi-dental i Vallès Oriental), amb el packaging i la indústria auxiliard’alimentació; i finalment, el de l’alimentació gourmet, un clústermultiproducte que engloba els segments carnis, d’olis, xocolates,fumats i lactis.

El sector alimentari català està format per una majoria de pimes,però també per un grup de grans empreses capdavanteres,molt competitives, innovadores i amb projecció nacional iinternacional. D’una banda, destaquen les filials catalanes degrans multinacionals com ara Nestlé, Sara Lee, Cargill o Danone;també les empreses catalanes que han estat recentment adqui-rides per empreses estrangeres com Bimbo o Panrico; de l’altra,grups o empreses de capital local com ara Cobega, CorporacióAlimentària Guissona, Europastry, Damm, Gallina Blanca, Freixe-net, Nutrexpa, San Miguel o Miguel Torres amb més de 1.000empleats. Cal destacar que moltes d’aquestes empreses de capi-tal local tenen una arrelada presència als mercats internacionals,mitjançant l’exportació, la implantació de filials en altres països ola col·laboració amb altres empreses.

1 Les dades de la Encuesta Industrial de Empresas no permeten distingir entre els sec-tors d’alimentació i begudes (CCAE-2009 10 i 11) i tabac (CCAE-2009 12), tot i quenomés els primers constitueixen l’objecte d’aquest capítol. No obstant això, el sectordel tabac té un pes pràcticament nul.


mantenir-se en el mercat moltes empresesde petita dimensió. Les unitats productivesno es troben localitzades en una àrea geo-gràfica, sinó escampades per tot el territorii properes als recursos agrícoles, ramaderso pesquers que utilitzen. Així, la dimensióempresarial i la pròpia estructura del sec-tor dificulten la millora de la productivitatbasant-se en l’aprofitament de les econo-mies d’escala.

La segona transformació està força mésconcentrada i ubicada en conglomeratsindustrials, des d’on pot accedir més fàcil-ment als canals internacionals de compresi vendes. Per tal de superar l’àmbit del mer-cat local o regional, les empreses sovintes plantegen assolir una major integraciótant vertical (aliances i acords amb proveï-dors i clients) com horitzontal (amb altresempreses del sector).

Pel que fa a la distribució, la concentracióés molt elevada. Les grans cadenes dedistribució exerceixen una notable forçanegociadora que afavoreix la penetracióen el mercat dels productes amb mésimatge de marca i les marques blanques.Així, els petits productors tenen més difi-cultats per accedir als grans canals decomercialització i, en cas d’aconseguir-ho,ho fan amb una elevada pressió sobre elspreus de venda.

Evolució del sector el 2011

Internacional

Tot i que els anys 2008 i 2009 la produccióindustrial va mostrar variacions negatives,el 2010 i el 2011 l’IPI va créixer un 1,6% iun 2,2% respectivament. També els preusindustrials van créixer un 6,4% el 2011, enpart com a resultat dels elevats preus deles matèries primeres. El preu del barril decru Brent es va incrementar un 19,8% alllarg del 2011 i el gasoil un 23,6%. Els preusde les matèries primeres com el blat, el blatde moro, la farina, el sucre o el cacau, vanregistrar preus molt alts al llarg del 2011tot i que en general la pressió va tendir aafluixar a mesura que avançava l’any.

Al conjunt de la Unió Europea, les exportacions van augmentar un 11% i les impor-tacions, un 7,9% el 2010, després de lesreduccions del 2009. La balança comer-cial va presentar un dèficit de només 23milions d’euros i la taxa de cobertura sesituà al 100%, és a dir, que tots els paga-ments per importacions van ser cobertspels ingressos de les exportacions.

Espanya

El sector de l’alimentació i begudes té unpes important sobre la indústria espanyola,fins i tot més que en el cas de Catalunya:aquest sector dóna feina a quasi 364.000

persones a l’Estat espanyol (un 17% deltotal de la indústria); té un volum de nego-ci de 93.500 milions d’euros (18%) i un VABsuperior a 20.400 milions d’euros (15,7%).Catalunya suposa més d’una cinquenapart de la indústria alimentària espanyola,essent així la comunitat autònoma ambmés pes (EIE).

Al 2011, hi havia unes 21.300 empresesdedicades al sector de l’alimentació i begu-des, de les quals, només el 5% es podenconsiderar mitjanes o grans. El 2011, lasituació econòmica va fer disminuir el nom-bre d’empreses amb assalariats un 3,9%,taxa que correspon a empreses que vandesaparèixer o van quedar-se sense assa-lariats (DIRCE).

La producció (IPI), que s’havia recuperatel 2010 (després de les baixades del 2008i el 2009), va tornar a disminuir un 0,6%.Aquesta disminució es deu en part a la bai-xada del consum de productes alimentarisi begudes analcohòliques a les llars espa-nyoles (un 3,7% en termes reals). També,a la baixada del canal horeca al conjunt del’Estat (un 3,6% segons el MARM).

Les importacions van augmentar un 8,2%,fet que els experts relacionen amb unincrement de les operacions comercialsdins de les empreses, és a dir, la comprade productes per a la reexportació, mal-grat que són fluxos difícils de quantificar.Les importacions intracomunitàries vanaugmentar un 5,7% i les de fora un 11,6%.

Com en altres sectors, l’increment de lesexportacions (7,9%) va salvar el sectord’una caiguda més intensa de la produc-ció. Les exportacions intracomunitàries,que representen un 77%, es van incremen-tar un 4,6% i les extracomunitàries, un 20%.Amb tot, la balança comercial espanyolava presentar un saldo positiu d’uns 7.500milions.

Catalunya

El 2011, el nombre d’empreses amb assa-lariats al sector de l’alimentació i begudesva disminuir un 5,8%, xifra tres vegadessuperior a la del 2010, i se situà en 2.600

(DIRCE). Les empreses mitjanes i grans(amb més de 50 assalariats), que suposenquasi una desena part del total, van resistirla crisi econòmica millor que la resta i esvan reduir només un 2,5%. Com que esconsideren només les empreses amb assa-lariats, la disminució d’empreses significà obé un tancament de l’empresa o bé que esva quedar sense assalariats.

El subsector de l’alimentació tenia uns58.500 afiliats a la Seguretat Social i el de lafabricació de begudes, uns 9.000, que con-juntament representaven el 15,8% de laindústria. En consonància amb la reducciód’empreses, va disminuir l’afiliació un 1,2%,xifra més moderada que l’any anterior.

La producció industrial (IPI) va augmentarun 2,5% l’any 2011, xifra molt positivaamb relació al 2010 (–1,9%) i amb relacióal conjunt de la indústria, que va tornar acaure un 2%, després d’un 2010 en positiu.Aquest resultat també és millor que alconjunt de l’Estat, on la producció va cau-re un 0,6%. El segment d’altres productesalimentaris, que inclou productes amb unalt valor afegit o que no es poden consi-derar de primera necessitat, va obtenir elmajor increment de la producció (8,9%),seguit de la producció càrnia (4,1%). Encanvi, la producció làctia va disminuirun 7,9%, xifra que s’afegeix a la reducciód’anys anteriors.

El 81% de les vendes en aquest sectortenen lloc a Catalunya i a la resta de l’Es-tat. El consum de productes alimentaris ibegudes analcohòliques a les llars catala-nes fou d’11.630 milions d’euros l’any 2011,és a dir, uns 1.670 euros per capita. Aixòsuposà una disminució del consum d’un0,6% respecte al 2010, que en termes realsva ser del 2,7%. De l’import total destinatper les famílies a l’alimentació, el principalgrup alimentari de despesa foren les carns,seguit de les fruites i hortalisses fresquesi transformades (EPF 2011). Igualment,el consum al canal horeca va disminuir(MARM 2011).

Les vendes a l’estranger suposen un 18,6%del volum de negoci (EIE) i les exportacions van augmentar un 11,5% el 2011,

Taula 14. Principals indicadors de clima empresarial. Sector de l’alimentació i begudesVariació intertrimestral

I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011

Marxa del negoci –25,8 13,9 6,9 –14

Facturació –27,9 29,1 12,4 10,9

Facturació a l’estranger –10,5 23,8 23,4 18,5

Inversió realitzada 5,3 10,2 –3,8 –5,8

Nombre d’ocupats –15,3 2,8 6,1 –1,7

Preus de venda 11,9 22 3,3 1,8

Nota: Facturació a l’estranger: pecentatges calculats sobre les empreses que exporten (entre un 70% i un 80%).Font: Enquesta de Clima Empresarial (dades de l’Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona). Unitats: saldo de respostes(diferència entre els percentatges de respostes “alça” i “baixa”).


cosa que va permetre esmorteir l’impactede la caiguda del consum sobre la produc-ció. Les exportacions catalanes d’aliments ibegudes varen significar aproximadamentun 11,5% del total de les exportacionsmanufactureres i un 22% de les exporta-cions espanyoles.

Les exportacions catalanes del sector ali-mentari van anar destinades majoritària-ment als països comunitaris (70,8%) i con-cretament a França (22,1%), Itàlia (10,9%),Alemanya (9,3%) i Portugal (6,8%). Lesexportacions intracomunitàries van aug-mentar un 8,1% respecte al 2010, però cal

destacar especialment l’increment de lesexportacions fora de la UE-27. Les expor-tacions a Àsia es van incrementar un 50%i van suposar el 9,3% del total (Japó 2,1%);les destinades a Amèrica van créixer un14,4% i representaren un 6,7% (Estats Units3%) i les que van anar a l’Àfrica, de pocvolum, van augmentar un 17,1%.

L’increment de les importacions (8,9%) esdeu a les operacions comercials dins de lesmateixes empreses per a la reexportació. El62,7% s’originà a la UE-27, el 16% a Amèrica(3% als Estats Units), el 8,1% a Àsia i el 5,5%a l’Àfrica. Cal destacar que les importacions

intracomunitàries van augmentar un 9,2%i les extracomunitàries, un 8,5% (entre lesquals, les asiàtiques, un 36,2%).

En síntesi, el sector alimentari presentà unsuperàvit a la balança comercial de 190milions d’euros, la qual cosa suposà unamillora respecte a anys anteriors, amb dèfi-cits de fins a 450 milions. En conseqüència,la taxa de cobertura va arribar al 103%.

L’índex de preus industrials (IPRI) va pujarun 6,5% el 2011, xifra similar a l’espanyola(5,1%) i molt per sobre del 2010 (0,8%).L’augment del preu de les matèries prime-

Taula 15. Indústria de productes alimentaris i begudes (CCAE 10 i 11)

Indicadors de curt terminiCatalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya

2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011

Afiliats a la Seguretat Social 68.317,5 67.492,9 386.160,0 384.028,0 –1,2% 15,8% 17,6%

Nombre d’empreses amb assalariats 2.757 2.597 22.238 21.358 –5,8% 10,3% 12,2%

Empreses amb 50 assalariats 241 235 1.118 1.088 –2,5% 17,6% 21,6%

Índex de producció industrial (var. anual) –1,9% 2,5% 0,2% –0,6% – – –

Índex de preus industrials (var. anual) 0,8% 6,5% 0,2% 5,1% – – –

Importacions (MEUR) 5.669,1 6.175,6 19.731,5 21.349,4 8,9% 8,7% 28,9%

Exportacions (MEUR) 5.647,6 6.366,2 26.812,6 28.935,5 12,7% 11,5% 22,0%

Saldo (MEUR) –21,5 190,5 7.081,1 7.586,1 – – –

Taxa de cobertura 99,6% 103,1% 135,9% 135,5% 3,5% – –

Consum a les llars (MEUR) 11.694,9 11.630,4 77.788,0 76.552,3 –0,6% – 15,2%

IPC –0,2% 2,1% –0,8% 2,1% – – –

Indicadors estructuralsCatalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya

2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010

Persones ocupades 76.834,0 75.593,0 364.814,0 363.826,0 –1,6% 16,3% 20,8%

Hores treballades / ocupat 1.775,8 1.768,0 1.766,5 1.752,2 –0,4% 1,0 1,0

Import net xifra de negoci (MEUR) 21.929,7 22.227,6 91.529,5 93.578,9 1,4% 17,8% 23,8%

VAB (a preus bàsics) (MEUR) 4.436,2 4.614,0 20.387,9 20.436,8 4,0% 14,8% 21,7%

Despeses de personal (MEUR) 2.573,8 2.519,7 10.814,4 10.943,9 –2,1% 13,6% 23,0%

Inversions en actiusmaterials i intangibles (MEUR) 955,6 785,5 3.794,7 3.684,9 –17,8% 13,5% 21,3%

Consums intermedis (MEUR) 15.804,1 16.085,7 66.140,6 68.921,0 1,8% 19,8% 23,3%

Resultat de l’exercici (MEUR) 735,7 778,1 3.105,8 2.951,6 5,8% 13,5% 26,4%

Resultat de l’exercici / volum de negoci 3,4% 3,5% 3,4% 3,2% 4,3% 0,8 1,1

Productivitat aparent treball (VAB / hora) 32,5 34,5 31,6 32,1 6,2% 0,9 1,1

Despesa interna en R+D 79,7 58,0 164,8 175,1 –27,2% 5,5% 48,3%

Despesa interna en R+D /VAB 1,8% 1,3% 0,8% 0,9% – – –

Personal en R+D 0,7 0,8 4,0 4,4 14,3% 6,6% 17,4%

Personal en R+D / ocupats 0,9% 1,1% 1,1% 1,2% – – –

Patents sol·licitades a l’EPO(per milió habitants)

1,4 1,9 0,7 0,7 33,4% 2,6% 2,9

Notes: IPC: no inclou les begudes alcohòliques; EIE: en el cas de Catalunya, el sector 10 (Alimentació) no inclou el subsector 106 (productes molineria, midons i amilacis), peròsí el 12 (tabac) ja que no és possible separar-lo; les dades sobre despesa i personal en R+D corresponen als anys 2008 i 2009; el VAB i producció d’Espanya corresponen al2007 i 2008 (dades SBS) i el VAB es calcula a cost de factors; la despesa i el personal en R+D d’Espanya correspon al 2006 i 2007 (dades SBS); les patents fan referència als anys2006-2007; els consums intermedis es calculen com la suma de matèries primeres, altres aprovisionaments, treballs fets per altres empreses i serveis exteriors; EPF: el consumen el cas d’Espanya correspon als anys 2009 i 2010; “n.d.” significa dada no disponible.Fonts(*): IPC (INE); DAR (Panel de Consum Alimentari 2011); EIE, Encuesta Industrial de Empresas (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); SBS, Structural Statistics Database(Eurostat); STS, Short-term Statistics Database (Eurostat); Enc Inn Tec, Encuesta de Innovación Tecnológica (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); Enc I+D, Encuesta de Inves-tigación y Desarrollo (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); AEAT (dades de duanes, elaborades per l’AEAT); Dept. d’Empresa i Ocupació (DEMO); DIRCE, Directorio Centralde Empresas de l’INE; EPO (European Patent Office, dades d’Eurostat); MINETUR (Ministerio de Industria, Energía y Turismo).(*) Fonts comunes per a les taules 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24.


res, i sobretot del petroli, és responsableen gran part d’aquest augment dels preusindustrials. Però aquest no es va traslladartotalment al consumidor, ja que l’IPC enaliments i begudes no alcohòliques nomésva pujar un 2,1%.

Després d’una millora al llarg del 2010,el sector de l’alimentació i begudes vaempitjorar durant el primer trimestre del2011. Pel que fa a la marxa del negoci, el

primer trimestre fou bastant desfavorableen comparació amb el conjunt de la indús-tria; a partir del segon trimestre la situaciómillorà més ràpidament que a la resta de laindústria, cosa que tampoc va poder evitarl’empitjorament en algunes de les magni-tuds durant el quart trimestre.

La debilitat de la demanda és el factor quemés va pesar en l’evolució de la marxadel negoci (amb un saldo de respostes

d’un 80% durant bona part del 2011); elscostos i la competència són altres factorsque també van afectar considerablementla marxa del negoci. A grans trets, el sectoralimentari va acusar més aquests tres fac-tors que la resta de la indústria.

Evolució dels subsectorsel 2011

Alimentació: primeratransformació

•Segment de la carn

L’elaboració de productes carnis (CCAE101) és una activitat molt arrelada a Cata-lunya i constitueix el segment més impor-tant dins del sector de l’alimentació i begu-des. Aquest segment ocupa més de 29.000treballadors (un 39% del sector alimentari),genera un volum de negoci superior als7.200 milions d’euros i un VAB superior als1.350 milions (un 33% i un 29% respectiva-ment). A més, Catalunya és capdavantera

Taula 16. Factors que afecten la marxa del negoci. Sector de l’alimentació i begudesPercentatge

I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011

Demanda 79,3 78,2 73,8 80,2

Costos 53,6 66,6 60,8 52,1

Equipament productiu 1,1 4,2 2 3,5

Competència 55,9 48 45,2 40,6

Mà obra qualificada 3,5 1 2,4 4,3

Financers 21,3 19,2 20 22,2

Altres 13,5 8,2 4,9 2,9

Font: Enquesta de Clima Empresarial (dades de l’Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona).

Taula 17. Indústries càrnies (CCAE 101)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011

Nombre d’empreses amb assalariats 606 570 3.453 3.272 –5,9% 21,9% 17,4%

Empreses amb 50 assalariats 80 79 236 232 –1,3% 33,6% 34,1%

Índex de producció industrial (var. anual) –2,7% 4,1% 1,6% 3,3% – – –


Importacions (MEUR) 290,1 301,0 1.336,7 1.416,3 3,8% 4,9% 21,3%

Exportacions (MEUR) 1.742,9 2.074,1 3.120,9 3.683,7 19,0% 32,6% 56,3%

Saldo (MEUR) 1.452,8 1.773,1 1.784,3 2.267,4 – – –

Taxa de cobertura 600,8% 689,0% 233,5% 260,1% – – –

Consum a les llars (MEUR) 2.771,3 2.745,7 18.134,2 17.529,9 –0,9% 23,6% 15,7%

IPC vacum 0,9% 3,1% 1,7% 0,5% – – –

IPC oví –3,2% –0,7% 1,9% –3,1% – – –

IPC porcí –1,4% 4,2% –3,8% –2,1% – – –

IPC aviram –2,4% 3,3% –1,9% –4,0% – – –

IPC altres 0,3% 1,1% 0,6% –0,3% – – –

Indicadors estructuralsCatalunya Espanya Variació Catalunya % total AIB Catalunya/Espanya

2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010

Persones ocupades 28.378,0 29.293,0 84.114,0 83.540,0 3,2% 38,8% 35,1%



VAB (a preus bàsics) (MEUR) 1.183,0 1.354,0 3.705,4 3.810,4 14,5% 29,3% 31,0%

Despeses de personal (MEUR) 764,0 790,6 2.246,3 2.265,7 3,5% 31,4% 34,9%

Inversions en actiusmaterials i intangibles (MEUR) 225,1 237,0 687,1 575,1 5,3% 30,2% 41,2%


Resultat de l’exercici (MEUR) 151,5 198,9 455,4 406,7 31,3% 25,6% 48,9%




en aquest segment al conjunt de l’Estatespanyol, amb un pes d’un 35% (EIE).

El 2011, el segment carni a Catalunyaestava format per 570 empreses amb assa-lariats, el 14% de les quals eren mitjaneso grans (50 treballadors). Aquestes xifressuposaren una reducció d’un 5,9%, que sesuma a la de l’any anterior (DIRCE). Aquestés el segment amb els establiments mésgrans del sector alimentari: 49 ocupats perestabliment enfront de 30 de mitjana. Amés, es tracta d’un segment amb una con-centració mitjana dins el sector alimentari:els 5 establiments més grans aglutinen el30% de l’ocupació i el 25,5% del volum denegoci (EIE).

Després d’una disminució el 2010, l’any2011 va ser el segon subsector amb unmajor increment de la producció industrial(4,1%). Els sacrificis realitzats als escorxa-dors han augmentat un 1,7% a Catalunya(en tones): destaca l’increment dels sacrifi-cis de porcí (2,4%) i de boví (2,6%); mentreque els d’oví, aus i conills s’han reduït(FECIC).

El principal mercat de la producció càrniaés el català i l’estatal, amb un 78% de lesvendes (EIE). Però el consum a les llarscatalanes va disminuir un 0,9% nominal.Com que l’IPC va créixer a la majoria deproductes carnis, la reducció del consumen termes reals és encara més gran (EPF2011). En consonància, les importacionsde carn, que varen ser sobretot intraco-munitàries (96,6%), van augmentar bastantpoc (3,8%) i les de fora de la Unió Europeafins i tot van disminuir un 10%.

El sector exterior suposa una cinquena partde les vendes i fa que el segment carnisigui el principal exportador del sectoralimentari català, amb un pes del 32,6%.Després d’una certa reducció l’any 2009,les exportacions varen créixer el 2010 iel 2011 (11% i 19% respectivament). Així,aquesta activitat presentà una balançacomercial amb un superàvit de quasi 1.800milions d’euros i una taxa de cobertura del690%, la més elevada del sector alimentari,a molta distància dels altres segments.

Les exportacions catalanes foren majori-tàriament intracomunitàries (un 80,2%) iconcretament anaren destinades a França(34,6%) i a Alemanya i Itàlia (8,3% cadas-cuna). Com en altres segments, destacàl’augment de les exportacions fora de laUE-27 que s’incrementaren un 65% i vanassolir un pes del 19,8%. L’exportació al’Àsia va augmentar un 85% i se situà en un10,9% sobre el total de les exportacions deproductes carnis (AEAT).

Com a resultat dels elevats preus delscereals, l’índex de preus industrials (IPRI)registrà un increment del 5,4%, per sobrede l’increment al conjunt de l’Estat (3,7%).L’IPC en els diversos productes carnis va

pujar, però sense arribar-se a traslladartotalment al consumidor.

La productivitat aparent del treball (26euros per hora, VAB per ocupat i hora) i larendibilitat (2,7%, ràtio entre el resultat del’exercici i el volum de negoci) al segmentcarni català és un 20% inferior a la produc-tivitat del sector alimentari. Les despesesde personal suposen uns 15,2 euros perocupat i hora, inferiors a la despesa peral conjunt del sector alimentari i en con-sonància amb la menor productivitat enaquest segment (EIE).

• Segment d’elaboració i conservacióde peix, crustacis i mol·luscos

Dins d’aquest segment (CCAE 102) s’inclouenles empreses que elaboren productes con-gelats, ultracongelats i refrigerats de peix,crustacis o mol·luscos i les empreses quefabriquen conserves de peix. El segmentde l’elaboració i conservació del peix téunes dimensions bastant reduïdes al nos-tre país i representa només un 1% del sec-tor alimentari (889 persones ocupades i unvolum de negoci de 162 milions d’euros,EIE). L’any 2011, hi havia 52 empreses ambassalariats, tres menys que el 2010 (DIRCE).

El 2010, aquest segment va registrar unaugment de la producció del 9,4%. El 2011,no hi ha dades disponibles per a Catalunya,però a l’Estat espanyol l’IPI va augmentarun 9,6%, cosa que fa pensar també enun bon comportament de la producciócatalana. L’increment de la producció vasatisfer la demanda externa i les exporta-cions van augmentar un 5,5%. Un 83,3%de les exportacions catalanes tingué perdestinació la UE-27 (Itàlia i França sumen el62,2%) i un 6,9% el Japó.

El consum de peix a les llars catalanes esva incrementar un 2,7% l’any 2011, però entermes reals és possible que la variació fosnul·la o fins i tot negativa, atesa la pujada del’IPC (EPF 2011). El nostre país és molt mésconsumidor de peix que no pas productor(la taxa de cobertura és del 30%) i per tantles importacions són rellevants: el 2011van augmentar un 4,4% i la meitat es vaoriginar a la UE-27, el 15,4% a Àsia i el 12%a Amèrica. A més, s’observà una substituciód’importacions intracomunitàries (–2%) perimportacions extracomunitàries (+11,3%).

• Segment de preparació i conservacióde fruites i hortalisses

El segment de l’hortofruticultura (CCAE103) és també un dels de dimensions mésreduïdes a Catalunya: 2.600 persones ocu-pades i un volum de negoci de 657 milionsd’euros, que representen aproximadamentel 3% del sector alimentari (EIE). El 2011,estava constituït per unes 67 empresesamb assalariats, de les quals només el13% en tenia més de 50. El 15,2% de lesempreses van tancar o van deixar de tenir

assalariats, fet que situa aquest segment enun dels que més van patir la crisi (DIRCE).

El 2010, la producció va disminuir un 4,1%a Catalunya, dada que s’afegeix a les reduc-cions que es varen produir en els dos exer-cicis anteriors. Per al 2011 no hi ha dades,però a l’Estat va créixer un 8,5% i, per tant,s’espera que Catalunya es comportés deforma anàloga o si més no, sense lesdisminucions de la producció d’anys ante-riors. Els productors de fruita fresca i cítricsvan percebre uns preus poc remuneradorscom a conseqüència d’un any erràtic enmeteorologia i la crisi econòmica general(DAR 2012).

Tot i la disminució de la producció, aquestsector va mostrar un saludable compor-tament de les exportacions, que es vanincrementar un 21% el 2010 i un 8,1% el2011. Les vendes dins de la UE-27 (78%en total; França, 19,4%; Alemanya, 15,4%;Itàlia, 10,2%), van créixer un 4,8%; i fora dela Unió Europea (22%), un 22%. El 2011, lesexportacions van augmentar en totes lesfruites a excepció de la pera, el préssec i lanectarina (DAR 2012).

Cal posar de relleu que la millora de lesexportacions ha tingut lloc en un any mar-cat per la crisi de la bactèria E-coli que, mal-grat es va originar en els brots germinatsde soja en una granja de la Baixa Saxònia,va repercutir fortament en els productorshortofrutícoles del nostre país arran d’undiagnòstic inicial erroni.

El consum de fruites i hortalisses a les llarscatalanes va caure un 4% aproximadamenten termes reals (EPF 2011). Per això, lesimportacions no van créixer i la taxa decobertura se situà en el 115,8%. A l’Estatespanyol, amb una major tradició hortofru-tícola, aquesta taxa arribà al 350%.

•Segment de fabricació d’olis i greixosvegetals i animals

El segment dels olis i greixos vegetals ianimals (CCAE 104) té unes dimensionsmitjanes al nostre país: suposa un 10% delvolum de negoci alimentari (2.160 milions),però només el 2% en termes d’ocupació(1.500 persones) (EIE). A Catalunya hi hacinc denominacions d’origen protegidesd’oli d’oliva i s’extreuen anualment unes23.000 tones d’oli (64% extra verge, 29%verge i el 7% oli llampant, no apte per alconsum i que cal refinar). El 2011, aquestsegment estava constituït per 137 empreses amb assalariats, de les quals, el 7%en tenia més de 50. Cal destacar que, adiferència dels altres segments, varen aug-mentar les empreses amb assalariats i laplantilla de les empreses existents (DIRCE).

No hi ha dades sobre l’IPI a Catalunya peral 2011, però a Espanya la producció vacaure un 4,1% i cal esperar que Catalunyapodria haver tingut una evolució anàloga.


Taula 18. Elaboració i conservació de peix i hortalisses. Fabricació olis. (CCAE 102-104)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011

Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos (CCAE 102)

Nombre d’empreses amb assalariats 55 52 596 557 –5,5% 2,0% 9,3%


Índex de producció industrial (var. anual) 9,4% n.d. 11,4% 9,6% – – –

Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. 3,1% 6,6% – – –


Exportacions (MEUR) 188,2 198,5 2.455,0 2.809,8 5,5% 3,2% 7,1%

Saldo (MEUR) –386,3 –401,5 –2.413,4 –2.321,3 – – –


Consum a les llars (MEUR) 1.489,8 1.529,8 8.916,5 8.839,4 2,7% 13,2% 17,3%

IPC peix fresc i congelat 2,9% 2,5% 1,3% 2,7% – – –

IPC crustacis, mol·luscs i preparats de peix 1,1% 4,3% 1,5% 4,6% – – –

Preparació i conservació de fruites i hortalisses (CCAE 103)

Nombre d’empreses amb assalariats 79 67 1.098 993 –15,2% 2,6% 6,7%


Índex de producció industrial (var. anual) –4,1% n.d. 3,0% 8,5% – – –




Saldo (MEUR) 67,0 128,7 8.258,8 8.305,5 – – –



IPC fruita fresca 0,9% 1,3% –1,2% 1,0% – – –

IPC fruita en conserva i fruita seca –1,0% 0,6% –1,4% 0,9% – – –

IPC llegums i hortalisses fresques 2,1% –0,3% 1,3% –0,4% – – –

IPC preparats de llegums i hortalisses –0,8% 2,8% –1,0% 2,3% – – –

IPC patates i els seus preparats 5,8% 2,0% 7,6% 1,6% – – –

Fabricació d’olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104)

Nombre d’empreses amb assalariats 135 137 1.342 1.331 1,5% 5,3% 10,3%

Empreses amb 50 assalariats 7 10 27 35 42,9% 4,3% 28,6%

Índex de producció industrial (var. anual) 21,7% n.d. 17,2% –4,1% – – –



Exportacions (MEUR) 704,5 693,5 2.483,1 2.734,4 –1,6% 11,2% 25,4%

Saldo (MEUR) 308,1 245,3 1.309,8 1.384,9 – – –


Consum a les llars (MEUR) 212,1 206,4 1.844,2 1.730,4 –2,7% 1,8% 11,9%

IPC –1,8% 0,7% –2,6% 0,4% – – –


2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010


Hores treballades / ocupat 1.762,8 1.770,1 1.721,3 1.709,0 0,4% 1,0 1,0


VAB (a preus bàsics) (MEUR) 255,5 351,1 3.528,5 3.464,6 37,4% 7,6% 7,4%

Despeses de personal (MEUR) 168,8 165,1 1.611,8 1.649,8 –2,2% 6,6% 10,0%


Consums intermedis (MEUR) 1.974,0 1.972,1 14.695,7 16.027,9 –0,1% 12,3% 12,3%

Resultat de l’exercici (MEUR) –2,8 91,3 205,7 539,8 – 11,7% 16,9%

Resultat de l’exercici / volum de negoci –0,1% 3,1% 1,0% 2,6% – 0,9 1,2



Aquesta xifra contraresta el bon comporta-ment del sector el 2010. El consum d’olis igreixos a les llars catalanes es va reduir un3,4% en termes reals (EPF 2011).

Les importacions van augmentar un 13%,cosa que es pot explicar per dos possiblesmotius: d’una banda, per un desplaçamentde la producció catalana i espanyola afavor de l’estrangera; de fet, aquest sectorestà sotmès a una severa crisi produïda perla desviació de demanda vers altres olisen un moment de crisi econòmica (DAR2012); d’altra banda, també podria ser con-seqüència de les operacions comercialsd’algunes empreses que compren a foraper a la posterior reexportació. Només el39% de les importacions provenen de laUE-27, mentre que la resta prové d’Àsia(31%) i Oceania (20,6%). A més, cal desta-car que les importacions asiàtiques s’hanincrementat un 42% només en un any.

També en contrast amb altres sectors, lesexportacions no són una bona notícia, jaque van caure un 1,6%; no obstant això,la balança va seguir tenint superàvit i lataxa de cobertura es va situar en el 154%,inferior al 2010 (178%) i a la mitjana espa-nyola (202%). Les exportacions catalaness’orientaren sobretot a la UE-27 (un 61,4%)i específicament, a Itàlia (24,7%) i a França(13,2%). No obstant això, les intracomuni-tàries van disminuir un 8,9%, mentre que

les extracomunitàries van augmentar un12,9%.

•Segment de fabricació de producteslactis

El segment de la producció làctia (CCAE105) a Catalunya és més aviat petit, alvoltant d’un 4% del sector alimentari: dónafeina a unes 3.300 persones, genera unvolum de negoci d’uns 980 milions d’eurosi crea un VAB de 250 milions d’euros. Però,a diferència d’altres sectors, la producciócatalana representa només una desenapart del volum de negoci de l’Estat (EIE).

L’any 2011, el segment lacti a Catalunyaestava format per un centenar d’empresesamb assalariats, de les quals, només el9,6% en tenia més de 50. Cal destacar elfet que el nombre d’empreses amb assa-lariats va créixer un 3%, a diferència de lamajoria de segments (DIRCE). La dimensiódels establiments és relativament gran (38ocupats per establiment) i es tracta tambéd’un segment amb una concentració moltelevada: els 5 establiments més grans con-centren més del 57% del volum de negocii de l’ocupació (EIE).

Tant a Catalunya com al conjunt de l’Estatespanyol, la producció en aquest segmentes va reduir l’any 2011: un 7,9% i un 5,5%respectivament. Històricament, les taxes

de creixement negatives han estat fre-qüents en aquest segment i, el 2011, és elsegment que registra una major caigudade la producció. El consum de lactis a lesllars catalanes va baixar un 0,8% nominal(EPF 2011).

Les vendes de llet i productes lactis forade Catalunya representen l’11,1%. El sector exterior es caracteritza per una ele-vada competència, on les rigideses delsistema de quotes i el dèficit de matèriaprimera fan que el segment registri unsaldo negatiu de la balança comercial(472 milions) i una taxa de cobertura denomés el 24% (la meitat que l’espanyola).Aquesta davallada es deu sobretot a lagran disminució de les exportacions (20%)i especialment les destinades a la UnióEuropea amb un pes del 82,5% (França,33,7%; Portugal, 20,5%).

La pujada dels preus dels cereals va tenirun impacte sobre els preus industrials,que els productors no van poder reper-cutir sobre el consumidor (DAR 2012).Així, el preu per al consumidor de la lletva disminuir un 0,2%, mentre que els pro-ductes lactis es van apujar un 3,7% (IPC).Segons dades de l’Observatori de la Lletde Catalunya, el 2011 el preu percebutpels ramaders es va incrementar un 4,8%a Catalunya. Cal destacar que es va arribara un acord per establir un nou marc regu-

Taula 19. Fabricació de productes lactis (CCAE 105)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011

Nombre d’empreses amb assalariats 101 104 1.067 1.050 3,0% 4,0% 9,9%


Índex de producció industrial (var. anual) –4,1% –7,9% –1,7% –5,5% – – –

Índex de preus industrials (var. anual) n.d n.d –1,2% 1,6% – – –


Exportacions (MEUR) 182,6 146,2 1.005,9 980,3 –20,0% 2,3% 14,9%

Saldo (MEUR) –417,6 –472,0 –853,9 –939,4 – – –



IPC llet –4,6% –0,2% –5,2% –0,2% – – –

IPC productes lactis –1,5% 3,7% –1,9% 3,4% – – –


2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010



Import net xifra de negoci (MEUR) 1.019,4 975,9 9.439,1 9.086,2 –4,3% 4,4% 10,7%

VAB (a preus bàsics) (MEUR) 264,7 249,0 1.746,5 1.797,8 –5,9% 5,4% 14,7%

Despeses de personal (MEUR) 138,5 133,9 986,9 922,9 –3,3% 5,3% 14,5%


Consums intermedis (MEUR) 721,5 696,1 6.981,7 6.772,8 –3,5% 4,3% 10,3%



Productivitat aparent treball (VAB / hora) 43,6 42,8 37,4 39,4 –1,9% 1,2 1,1


lador de la contractació del proveïment dela llet en l’àmbit europeu, que ha de per-metre disposar d’eines contra la volatilitati les pràctiques oligopolístiques abusives(DAR 2012).

Tot i ser un segment de poc pes dins delsector alimentari català, la seva productivitat (43 euros per hora) supera la del sectoralimentari català en un 20%. La rendibilitatdel lacti català (8%) és un 20% superiora la de l’espanyol i dues vegades i mitjasuperior a la del sector alimentari (EIE). Lesdespeses de personal pugen a uns 23euros per ocupat i hora, xifra superior a ladespesa per al conjunt del sector alimenta-ri en un 20% (EIE).

• Segment de l’alimentació animal

El segment de l’alimentació animal nosuposa una gran part del sector alimentariperò és important com a matèria primeraper al sector carni. Segons l’informe FMR(2009) les empreses d’alimentació d’ani-mals de granja representen el 84% delsegment, dins el qual, el segment porcí ésel principal destinatari dels pinsos (ambun 59%) seguit de l’aviram (22%) i el boví(14%); el 16% restant de les empreses esdediquen a l’alimentació de mascotes.

Aquest segment ocupa uns 2.500 treba-lladors (un 3,4% del sector alimentari),genera una xifra de negoci d’uns 2.000milions d’euros (9%) i un VAB d’uns 235milions d’euros (5%). No obstant això, ésun segment de dimensions considerables

respecte a l’Estat espanyol, ja que Catalu-nya en representa una quarta part, d’acordamb l’elevat pes del segment de la carn aCatalunya (EIE).

L’any 2011, hi havia 132 empreses ambassalariats a Catalunya, de les quals, nomésel 7% en tenia més de 50. El nombred’empreses es va reduir un 9%, xifra ques’afegeix a la reducció del 2010 (2%) i queafectà petites, mitjanes i grans empreses(DIRCE). La dimensió mitjana dels establi-ments és relativament petita (19 ocupatsper establiment) i la concentració no ésmassa elevada (els 5 establiments mésgrans concentren més del 35% del volumde negoci i del 27% de l’ocupació) (EIE).

Després de les fortes caigudes de la producció del 2008 i el 2009, el 2011 laproducció es va estabilitzar amb una dis-minució del 0,9%. El principal mercat delsproductes per a l’alimentació animal ésCatalunya (73%), mentre que només un8% de les vendes es fan a l’estranger (EIE).Tot i la baixada de la producció, aquestsector es va obrir cap a l’exterior.

L’any 2011, les exportacions van créixer un23,7% i s’orientaren principalment a païsoscomunitaris (63%) i concretament el 24,6%a França i el 15,8% a Itàlia; les exportacionsextracomunitàries van créixer i el 27,3%van anar destinades als països asiàtics. Lesimportacions de productes per a l’alimen-tació animal van disminuir un 6,1% com aconseqüència de l’encariment dels costosde transport. Com que la producció al seg-

ment de la carn va augmentar, una possi-ble explicació és que els ramaders catalanspodrien haver comprat estocs de pinsoper a animals a la resta de l’Estat, enlloc defer-ho a Catalunya o a l’estranger. Nomésel 36,7% dels productes provingué delsnostres socis comunitaris i la major parts’originaren al continent americà (57,3%).

El 2011, els preus industrials (IPRI) de l’ali-mentació per a animals van pujar un 3,1%,després del fort increment del 2010 (quasiun 19%), de manera que els preus s’hanmantingut alts. La principal causa és l’ele-vat preu del petroli i el gasoil al llarg del’any.

Tot i ser un segment relativament petit, laseva productivitat (52,6 euros per hora)és un 50% superior a la del sector alimen-tari. La rendibilitat a Catalunya és el doblede l’espanyola, però un 20% inferior a ladel sector alimentari (EIE). Les despesesde personal pugen a uns 23,7 euros perocupat i hora, xifra superior a la despesaper al conjunt del sector alimentari en un25%, en part, d’acord amb el diferencial enproductivitat.

Alimentació: segonatransformació

• Segment de fabricació de productesde fleca i pastes alimentàries

Aquest segment (CCAE 107) inclou la fabri-cació de pa i de productes de fleca i pastis-seria frescos i de llarga durada, galetes, pas-

Taula 20. Fabricació de productes per a l’alimentació animal. (CCAE 109)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011

Nombre d’empreses amb assalariats 145 132 785 719 –9,0% 5,1% 18,4%


Índex de producció industrial (var. anual) –0,2% –0,9% 0,1% –1,4% – – –


Importacions (MEUR) 518,1 486,7 1.295,3 1.372,5 –6,1% 7,9% 35,5%

Exportacions (MEUR) 299,1 370,0 729,6 857,5 23,7% 5,8% 43,1%

Saldo (MEUR) –219,0 –116,8 –565,7 –514,9 – – –



2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010



Import net xifra de negoci (MEUR) 2.181,7 2.054,8 8.404,6 8.388,6 –5,8% 9,2% 24,5%

VAB (a preus bàsics) (MEUR) 238,3 235,5 831,8 903,1 –1,2% 5,1% 26,4%


Inversions en actiusmaterials i intangibles (MEUR) 62,8 52,6 216,9 269,0 –16,2% 6,7% 19,6%

Consums intermedis (MEUR) 1.832,4 1.777,5 6.666,0 6.965,2 –3,0% 11,1% 25,5%

Resultat de l’exercici (MEUR) 59,9 59,0 144,9 118,8 –1,5% 7,6% 49,7%




tes alimentàries i cuscús. Té una dimensiómitjana-gran dins del conjunt del sectoralimentari: ocupa unes 13.400 persones (el18% del total), genera un volum de nego-ci d’uns 1.500 milions d’euros (7%) i unVAB de 530 milions d’euros (12%). A més,aquest segment té un pes d’un 20% sobreel total del segment a l’Estat (EIE).

El 2011, hi havia 619 empreses amb assa-lariats en aquest segment, de les quals el7% en tenia més de 50; però el nombred’empreses va disminuir un 9,5% (DIRCE).La dimensió mitjana dels establiments éspetita (18,8 ocupats per establiment, un30% menys que a la mitjana del sector ali-mentari). És un dels segments amb menorconcentració dins el sector alimentari: el5% dels establiments més grans concen-tren el 16% de l’ocupació i el 32% delvolum de negoci (EIE).

L’any 2011, la producció catalana va dis-minuir un 1,5%, seguint la tònica d’anysanteriors (excepte el 2010). La meitat deles vendes es realitza a Catalunya, peròl’any 2011 el consum de productes defleca es va reduir entre un 2% i un 5%en termes reals (EPF 2011). En consonàn-cia, les importacions, que provenen quasitotalment de la Unió Europea (96%), es vanmantenir pràcticament estables.

Les vendes a l’estranger representennomés un 7,5% del total de les vendesd’aquests productes (EIE). Però sembla queles empreses van intentar compensar l’ato-nia del consum amb les exportacions, quevan augmentar un 27%. Les exportacionsintracomunitàries (Unió Europea el 76%,França el 28% i Portugal el 20,3% van aug-mentar un 32%, fet que contribuí a reduirel dèficit de la balança comercial (130milions) i a millorar la taxa de cobertura,que és del 54%.

Com a conseqüència de les fortes tensionsoferta-demanda als mercats dels cereals,els preus industrials varen créixer un 4,4%,fet que es va traduir en un increment delspreus de productes de cereals i derivatsper als consumidors (IPC). Per contra, nova incrementar l’IPC del pa, cosa que pothaver suposat una reducció dels margesempresarials.

La productivitat d’aquest segment ésd’uns 22,4 euros per hora l’any 2010, xifrainferior a la productivitat total del sectoralimentari en un 40%. Les despeses depersonal suposaren només 14,7 euros perocupat i hora, xifra inferior a la mitjanadel sector alimentari en un 30%. Aquestsegment es pot considerar intensiu en màd’obra atès que aquestes despeses supo-sen aproximadament el 65% del VAB (EIE).

• Segment de la fabricació de sucre,xocolata, cafè i productes de confiteria

Aquest segment (CCAE 1081 a 1083)inclou la fabricació de sucre, cacau, xoco-lata i productes de confiteria, així coml’elaboració de cafè, te i infusions. Es tractad’un segment de dimensions mitjanes dinsdel conjunt del sector alimentari: dóna fei-na a 4.500 persones (el 6% sobre el sectoralimentari) i genera un volum de negocid’uns 1.600 milions d’euros (7%) i un VABde 420 milions d’euros (9%). La producciócatalana té un pes important sobre el totalde la producció estatal (35%) (EIE).

L’any 2011, aquest segment estava formatper 390 empreses amb assalariats, de lesquals l’11% en tenia més de 50, però es vanreduir un 8,2% conjuntament (a diferènciadel 2010 on van augmentar) (DIRCE). Elsestabliments tenen una mitjana de 41,4ocupats (un 50% superior a la mitjana delsector alimentari) i la concentració és tam-bé prou elevada (els 5 establiments mésgrans concentren el 49% de l’ocupació i el61% del volum de negoci) (EIE).

La producció catalana va augmentar un9% el 2011, xifra molt positiva atesa la bai-xada del 2010 (8%). De fet es tracta del seg-ment alimentari amb un millor comporta-ment de l’IPI el 2011. Però cal interpretaraquesta dada amb cautela perquè l’IPI no

Taula 21. Fabricació de productes de fleca i pastes alimentàries (CCAE 107)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011



Índex de producció industrial (var. anual) 4,0% –1,5% 4,5% –0,7% – – –


Importacions (MEUR) 277,7 280,3 594,5 592,2 0,9% 4,5% 47,3%


Saldo (MEUR) –158,2 –128,7 –157,0 –91,9 – – –



IPC cereals i derivats –0,8% 2,8% –1,3% 3,1% – – –

IPC pa 0,1% –0,3% –0,3% 0,7% – – –


2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010








Resultat de l’exercici (MEUR) –13,0 –4,5 97,1 –46,2 –65,0% –0,6% 9,8%

Resultat de l’exercici / volum de negoci –0,8% –0,3% 1,4% –0,6% –62,7% –0,1 0,5



elevades del sector alimentari, juntamentamb el segment de les begudes (EIE).

Begudes

•Segment de begudes alcohòliques

En aquest segment (CCAE 1101 a 1106)s’inclou la destil·lació, rectificació i mesclade begudes alcohòliques, l’elaboració devins, cervesa, malta, sidra i altres begudesfermentades a partir de fruites i l’elaboraciód’altres begudes no destil·lades, procedentsde la fermentació. El segment de les begu-des alcohòliques ocupa quasi 6.700 treba-lladors a Catalunya (un 9% sobre el total delsector alimentari), el seu volum de negocisupera els 2.400 milions d’euros i el VAB, els650 milions (l’11% i el 14% del sector res-pectivament). Així, es tracta d’un segmentde dimensions considerables al nostre país,que a més representa aproximadament laquarta part de la producció estatal (EIE).

Al 2011, aquest segment estava format per463 empreses amb assalariats, de les qualsnomés el 4,7% en tenia més de 50. L’any2011, el nombre d’empreses va disminuirun 0,9%, molt per sota d’altres sectors, quevanpatir la crisi ambmés duresa. El segmentde l’elaboració de begudes alcohòliques aCatalunya presenta una estructura sectorial

Taula 22. Fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de confiteria (CCAE 1081-1083)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011



Índex de producció industrial (var. anual) –8,1% 8,9% –2,8% –2,6% – – –


Importacions (MEUR) 1.189,0 1.457,3 2.226,0 2.945,1 22,6% 23,6% 49,5%


Saldo (MEUR) –626,5 –727,9 –878,4 –1.437,7 – – –


Consum a les llars (MEUR) 309,3 368,8 6.514,0 6.631,3 19,2% 3,2% 5,6%

IPC cafè, cacau, infusions 0,5% 12,0% –0,1% 10,1% – – –

IPC sucre –9,5% 17,0% –9,0% 19,4% – – –


2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010











Nota: El nombre d’empreses, l’IPI i l’IPRI inclou també els grups CCAE 1084-1089 (DIRCE).

permet distingir la producció de sucre,cacau, xocolata i productes de confiteria,cafè, tè i infusions (CCAE 1081 a 1083) delsegment d’espècies, salses i condiments,menjars i plats preparats, alimentacióinfantil i preparats dietètics (CCAE 1084 a1086 i 1089). En el cas espanyol, s’observaun increment de la producció de sucre del39% i de la de cacau, xocolata i productesde confiteria (3,8%), però una davallada dela producció de cafè, te i infusions (6,3%).

El consum va pujar un 19% (EPF 2011).Aquest augment del consum també es vapoder satisfer gràcies a les importacions,que van augmentar un 22,6%. No obstantaixò, cal posar de relleu que en bona partsón resultat d’operacions comercials dinsde les pròpies empreses. Només el 43%de les importacions s’originà a la UE-27,mentre que una bona part provinguéd’Amèrica, Àfrica i Àsia (el 15% cadascunaaproximadament). Les importacions de laUnió Europea van augmentar un 16,4% iles de fora un 27,7%.

Les vendes a l’estranger representen unaquarta part del total, xifra considerable-ment elevada en comparació amb altressegments alimentaris. Les exportacionsvan créixer un 29,7%, xifra que s’afegeix alsincrements del 2010, també de gran mag-

nitud. Cal dir però, que l’increment simul-tani d’importacions i exportacions podriarespondre en bona mesura a operacionscomercials dins de les pròpies empreses. El66% de les exportacions catalanes tinguéper destí algun dels països de la UE-27(destacà França amb un 14,6% i Alemanyaamb un 10%); un altre destí remarcablefou els Estats Units amb un 6,4%. Tantles exportacions intracomunitàries comles extracomunitàries van créixer notable-ment.

L’IPRI va augmentar, tant a Catalunya(4,4%) com a Espanya (7,2%) com a con-seqüència de l’increment dels preus delcacau, el te verd, el cafè, els cereals o el blatde moro, que afegí pressió sobre els costosde producció. A més, la pujada de preus estraslladà al consumidor, tal com reflecteixla gran pujada de l’IPC.

La productivitat d’aquest segment és bas-tant elevada a Catalunya: uns 52,7 eurosper hora, xifra superior a la productivitattotal del sector alimentari en un 50%. Larendibilitat és del 6,4%, superior a la delconjunt del sector en un 80%. Les despeses de personal pugen a 26 euros per ocu-pat i hora, és a dir, uns 7 euros per damuntde la mitjana sectorial, i una de les més


força atomitzada; la dimensió mitjana delsestabliments és relativament petita (uns 16ocupats per establiment), però la concen-tració és prou notable: els 5 establimentsmés grans concentren el 41% de l’ocupaciói el 54% del volum de negoci (EIE).

L’any 2011, la producció catalana va aug-mentar un 2,3%, xifra molt positiva atesala reducció del 2009 i el 2010. Al conjuntde l’Estat, la producció es va seguir reduintencara un 2,1%. El consum de begudesalcohòliques es mantingué força estable(+0,4% en valor real) (EPF 2011).

L’augment de la producció es va aconseguirsobretot gràcies al sector exterior, que téuna gran importància dins aquest segment(les vendes a l’estranger representen un31,5% del total). El 2010, les exportacionsvan augmentar un 15% i el 2011, un 8,8% ila balança comercial va seguir tenint supe-ràvit. Les exportacions destinades a la UE-27representaren el 54% del total i tingue-ren com a principals destinataris Alemanya(18,2%) i el Regne Unit (8,6%). El 22% de lesexportacions extracomunitàries, que vanaugmentar un 13%, va anar a parar a Amè-rica i el 8% a Àsia. Tot i que el nostre país ésun gran exportador de vi, val a dir que mésde la meitat del vi espanyol es col·loca al’exterior a granel, deixant així el valor afegitde l’envasament en mans estrangeres.

Les importacions van créixer un 20% el2011, cosa que probablement es deu ales importacions per a la reexportació,és a dir, moviments comercials dins delsgrups empresarials. El 77% de les impor-tacions s’originà a la UE-27 i destacà Itàlia,un 24,3%, que ha augmentat molt lesimportacions a casa nostra el 2011. Malgrataquest augment, som un país més expor-tador de begudes alcohòliques que no pasimportador i la balança comercial se situàen el 155% (AEAT).

Segons dades del Consell Regulador delCava (CRC), l’any 2011 es van vendre 87milions d’ampolles en el mercat interior(increment del 8,7%) i 152 milions a l’ex-terior (increment del 2%). En conjunt, el2011 es va saldar amb un 2,1% menys queel 2010, en què les vendes varen créixerun 11,5%. Com en molts altres sectors, lesexportacions contraresten el descens delconsum en el mercat interior. Per tipus deproducte, predomina l’exportació de brut(49%) i la de semisec (29%). L’anyada del2010 va rebre la qualificació de bona.

Segons l’Observatori Espanyol del Mercatdel Vi (OEMV), les exportacions catalanesvan augmentar un 8,7% en volum i un12,7% en valor, mentre que al conjunt del’Estat l’increment fou d’un 29% en volum iun 20% en valor.

La productivitat en aquest segment ésmolt elevada (55 euros per hora), per sobrede la mitjana industrial en un 60%. La ren-dibilitat d’aquest segment és també de lesmés elevades: un 4,6%, és a dir, un 30%superior a la del sector alimentari. Les despeses de personal pugen a uns 27 eurosper hora, un 40% per damunt de la restadel sector alimentari (EIE).

•Segment de begudes analcohòliques

El segment de l’elaboració de begudesanalcohòliques (CCAE 1107) inclou la pro-ducció d’aigües embotellades i altres begu-des no alcohòliques (amb i sense greixoslactis). Dóna feina a 2.500 treballadors (un3,3% del sector alimentari) i genera volumde negoci de quasi 1.000 milions d’euros(un 4,4%) i un VAB de 200 milions (4,3%). Estracta, doncs, d’un segment industrial dedimensió més aviat petita, però Catalunyarepresenta prop d’una cinquena part de laproducció estatal (EIE).

No es disposa de dades més recents sobreel nombre d’empreses, però el 2010 hihavia 58 establiments a Catalunya. Ladimensió mitjana és de 43 ocupats perestabliment i això el converteix en el seg-ment amb els establiments més grans delsector alimentari, juntament amb la indús-tria càrnia. A més, presenta una elevadaconcentració (els 5 primers establiments

Taula 23. Fabricació de begudes, excepte analcohòliques (1101 a 1106)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011



Índex de producció industrial (var. anual) –1,8% 2,3% –5,8% –2,1% – – –




Saldo (MEUR) 290,7 272,3 1.089,5 1.429,0 – – –


Consum a les llars (MEUR) 231,8 235,3 3.084,5 3.084,6 1,5% 2,0% 7,6%

IPC 0,3% 1,1% 0,2% 1,4% – – –


2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010





Despeses de personal (MEUR) 317,4 319,5 1.409,9 1.419,3 0,7% 12,7% 22,5%




Resultat de l’exercici / volum de negoci 7,5% 4,6% 8,8% 5,7% –38,4% 1,3 0,8


Nota: El nombre d’empreses, l’IPI i l’IPRI inclou també els grups CCAE 1107-12 (DIRCE).


en ocupació i volum de negoci concentrenel 60% i el 82% d’aquestes magnituds) (EIE).

L’any 2011, la producció va créixer un 1% al’Estat espanyol, després de la baixada del2010. El consum de begudes analcohòli-ques a les llars catalanes va baixar quasi un5% en termes reals (EPF 2011).

Les importacions van augmentar un 7% iaquest segment va continuar presentantuna balança comercial deficitària (uns 60milions d’euros) i una taxa de cobertura denomés el 30,4% (la meitat de l’espanyola),doncs l’arc mediterrani és la regió que con-sumeix més aigua envasada. Les vendesa l’estranger representen una proporcióínfima del total (un 4,6%), però el 2011 vanaconseguir augmentar un 20%, cosa queva permetre pal·liar la baixada del consum.Les exportacions a la UE-27 van suposar el69% i augmentaren el seu pes (AEAT).

Els preus industrials, que l’any 2010 no vancréixer, el 2011 van augmentar un 2,1%,però això amb prou feines es va traslladaral consumidor.

Les despeses de personal ascendeixen auns 28 euros per ocupat i hora, és a dir, un50% per damunt de la mitjana del sectoralimentari (EIE).

Esdevenimentsempresarials

Salgot va començar a recollir la produccióde l’ecogranja (granja ecològica i sosteni-ble) en la qual va invertir 2 milions d’euros.Actualment, les deu referències de produc-tes que s’hi elaboren suposen l’1% de lafacturació, però l’objectiu és arribar a repre-sentar entre el 10 i el 15% en cinc anys.

L’escorxador de Mercabarna, que disposade la marca de garantía halal, s’ha con-vertit en un dels més importants d’Espa-nya arran de la inversió en una màquinaespecial per fer aquest tipus de sacrificis.Actualment, suposen el 35% del xai i lavedella sacrificada a Mercabarna i el 75%s’exporta a França, Itàlia i fins i tot al Líban,Egipte o Turquia.

La societat Cítrics de les Terres de l’Ebre,instal·là una línia de selecció automàticade cítrics amb llum ultraviolada, pioneraa tot el món, i altres processos industrialsinnovadors. La nau, que ocupa 4.785 m2,inclou tot el procés, de la producció a ladistribució. Els socis aglutinen una pro-ducció anual de 16 milions de quilos demandarina i taronja que es comercialitzena tot el món.

Els productors de llet van crear la Plataforma Econòmica i Lletera Catalana (Pellcat)per defensar-se davant els baixos preus,que competeixen amb importacions intra-comunitàries que venen per sota del preude cost local. Actualment, només quedael 19% de les explotacions lleteres que hihavia fa vint anys.

Llet Nostra, creada per un grup de coope-ratives catalanes el 2003, va desfer-se dela planta d’envasament que té a Vic perconcentrar-se en la comercialització de laseva marca. Així, l’empresa va vendre el62% del centre d’envasament al grup bascIparlat, que ja disposava del 38% restant, iLlet Nostra acordà seguir utilitzant la plantad’envasament com a client.

La cooperativa La Fageda, tercer fabricantde iogurts a Catalunya, arribà a un acordamb la cooperativa Abacus per vendreels seus productes en uns estands a lesbotigues d’aquesta cooperativa i viceversa.La iniciativa pretén sumar la qualitat i elprestigi de les dues empreses. A més, LaFageda estudia obrir uns punts de vendafranquiciats per vendre iogurts i gelats.

La firma Puleva, propietat de la francesaLactalis i establerta al Pla d’Urgell, va deci-dir invertir 40 milions d’euros per construiruna nau robotitzada i crear 50 llocs detreball més.

Taula 24. Fabricació de begudes analcohòliques (1107)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011

Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. –3,1% 1,0% – – –


Importacions (MEUR) 88,5 94,9 267,5 305,6 7,2% 1,5% 31,0%


Saldo (MEUR) –61,6 –62,4 –108,2 –150,3 – – –


Consum a les llars (MEUR) 462,9 442,9 4.089,3 3.885,7 –4,3% 3,8% 11,4%

IPC –3,4% 0,6% –2,3% 0,6% – – –


2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010

Nombre d’establiments 54 58 322 299 7,4% 2,1% –

Establiments amb 50 ocupats 16,7% 22,4% n.d. n.d. 34,5% 0,1% –



Import net xifra de negoci (MEUR) 1.214,9 973,9 5.332,2 5.186,0 –19,8% 4,4% 18,8%






Resultat de l’exercici / volum de negoci 13,8% 1,0% 5,3% 0,0 –92,8% 0,3 0,3


Nota: En el cas d’Espanya parlem de nombre d’empreses (DIRCE 2010) i en el de Catalunya d’establiments (EIE 2009).


Innovació i altres mecanismes de millora de laproductivitat al sector de l’alimentació i begudes

El model teòric estàndard estableix que la innovació condueix amillores en productivitat, la qual cosa fa que les empreses esde-vinguin més competitives i aconsegueixin exportar més.

El treball Competitivenes, productivity and externalization: foodversus autos in Catalonia de P. Ghemawat (2009) aporta ideesmolt interessants sobre mecanismes que milloren la producti-vitat empresarial i que no estan necessàriament vinculats a lainnovació tecnològica.

Per il·lustrar aquests mecanismes, l’autor parteix de la compara-ció dels sectors d’alimentació i begudes (AIB) i equipament detransport (ET, principalment automòbils) a Catalunya, dos sectorsamb un pes superior al 10% del VAB català.

El sector AIB té baixa intensitat tecnològica, però assoleix unelevat creixement de la productivitat que no es trasllada a unsuperàvit en el comerç internacional. El sector ET es comportajustament a la inversa. A grans trets, aquests dos sectors posenen dubte el model teòric estàndard esmentat. La taula següentreflecteix els aspectes que distingeixen aquests sectors:

Alimentació i begudes Equipament de transport

Intensitattecnològicasegons OCDE

Baixa (inversió R+D/vendes < 1%)% d’innovacions de producte i procés< altres sectors

Mitjana

Creixement dela productivitatdel treball

Elevat (2,4% entre 1995-2003)> mitjana UE-25 (0,9%)No es deu a la reducció de llocs de treball(augmentaren un 0,5% entre 1993-2006)

Baix (0,5% entre 1995-2003)< mitjana UE-25(2,2% entre 1995-2002)

Exportacions DèficitSuperàvit (tot i que escomençà a deteriorar el 2000)

D’aquesta taula emergeixen dos fets que qüestionen el modelestàndard d’innovació:

1. Com és que el sector amb major increment de la productivitat(AIB) mostra dèficit comercial, mentre que el sector amb pocsincrements (ET) mostra superàvit?

La resposta és que el sector AIB presenta un elevat comerçinterregional i, per tant, si es té en compte el comerç interregio-nal i internacional, aquest sector presenta millors resultats queel sector ET, doncs el superàvit interregional supera el dèficitinternacional.

Atesa la deslocalització del sector ET, sembla que Catalunyas’especialitza en sectors que li proporcionen major producti-vitat.

2. Com és que un sector de baixa intensitat tecnològica (AIB)assoleix taxes de productivitat més elevades que un sectord’intensitat mitjana (ET)?

Cal apuntar que, malgrat ser un sector de baixa intensitat tec-nològica, se li presenten interessants oportunitats relacionadesamb la innovació tecnològica: l’alimentació amb beneficis per

a la salut, plats preparats i qüestions relacionades amb la segu-retat i el medi ambient2. Les formes típiques d’innovació esconcreten en:

• Innovacions de producte: sovint es tracta només d’introduir,per exemple, lleus variacions en un producte existent o unnou envàs, un nou format o un nou disseny.• Les innovacions de procés, amb una dificultat d’apropiació perpart dels inventors.• Innovacions relacionades amb la distribució i la logística.• Innovacions estratègiques (en el model de negoci); una fontque condueix a ser més competitiu, en tant que s’afegeix valorper al consumidor.

Però a banda dels casos de grans empreses (filials de Danone,Nestlé, Unilever o Agrolimen), el model innovació ⇒ producti-vitat no és una manera adequada d’explicar l’elevada producti-vitat al conjunt del sector AIB.

L’autor afirma que no tota la innovació es concreta en innovaciótecnològica (en la qual acostumem a pensar i que sembla tenirun paper marginal en el sector AIB). De fet, un estudi conclouque moltes de les empreses d’AIB innovadores no realitzenactivitats formals d’R+D. Així, operen una sèrie de mecanismesque milloren la productivitat del sector AIB, però que no con-sisteixen en innovar en sentit estricte (aportar alguna cosa novaal món), sinó en renovar.

• L’assoliment d’una escala productiva òptima és unmecanismeque permet incrementar la productivitat a través d’aprofitarles economies d’escala.• Igualment, les empreses poden imitar les innovacions realit-zades per altres, cosa que resulta més barat i més ràpid. Pertant, la capacitat d’absorció que tenen les empreses adquireixun paper central. La imitació es produeix amb freqüència alsector AIB, atesa la baixa apropiabilitat de les innovacions.• Un altre mecanisme és la substitució d’empreses per altres denoves més eficients que, a diferència dels anteriors, implica lacreació i la destrucció d’empreses en lloc de l’increment deproductivitat de les existents. De fet, als Estats Units, aquestmecanisme és responsable d’una bona part del creixement dela productivitat sectorial.• Finalment, la redistribució dels recursos existents entre elsdiferents sectors també pot suposar millores en productivitatsense canviar el comportament empresarial.

En resum, una idea molt interessant que es deriva d’aquesttreball és el fet que les indústries de baixa intensitat tecnològicano són intrínsecament “dolentes”. En altres paraules, la inno-vació tecnològica no constitueix l’únic mecanisme de millorade la productivitat. Bona mostra d’això és el fet que Catalunyaté un superàvit positiu en aquest sector i que la productivitatcreix considerablement per damunt de la mitjana de la UnióEuropea.

2 L’autor destaca que aquestes oportunitats podrien quedar minvades per les

estratègies d’imitació dels competidors, com és el cas de les marques blanques.


Serveis a la producció: distribució de productesalimentaris

L’any 2011 hi havia més de 3.600 empreses dedicades al comerça l’engròs de productes alimentaris, begudes i tabac (CCAE 463),és a dir, un 3,9% més que el 2010, trencant així la dinàmica delsdos anys anteriors. Només el 2,8% de les empreses tenia més de50 assalariats, les quals van augmentar un 23% en el darrer any.Les empreses de distribució a l’engròs de productes alimentarisi begudes representaven un 17% de la distribució a l’engròs aCatalunya i un 14% sobre el total d’Espanya.

Pel que fa al comerç al detall de productes alimentaris, begudesi tabac (CCAE 472), a Catalunya hi havia unes 10.900 empreses el2011, un 7,4% més que el 2010. A la distribució minorista, només35 tenien més de 50 assalariats i aquest grup es va incrementarun 34,6% respecte al 2010. Les empreses de distribució al detallde productes alimentaris i begudes representaven més d’unaquarta part de la distribució al detall i Catalunya tenia un pes del22% sobre el total de l’Estat.

D’acord amb les dades de l’Enquesta de Clima Empresarial de Cata-lunya, el comerç minorista d’alimentació i begudes va empitjorardurant els tres primers trimestres, mentre que al quart mostrà unacerta millora, fins i tot pel que fa al nombre d’ocupats i la inversió.Destacà la millora de la facturació a l’estranger. Amb relació al totaldel comerç detallista, aquest sector va facturar menys durant elprimer trimestre, però la resta de l’any va evolucionar millor.

Taula 25. Principals indicadors de clima empresarial. Comerç al detalld’alimentació i begudes en establiments especialitzats (variacióintertrimestral) (CCAE 472)

I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011

Marxa del negoci –57,9 –8,2 –28,9 5,8

Facturació –58,8 –12,3 –42 12,4

Facturació a l’estranger –68,2 –60,7 30,2 46,8

Preus de venda 15,9 4,3 12,1 0,9

Nombre d’ocupats –6,8 –0,7 2,2 1,1

Inversió –4,1 2,3 –8,4 0,2

Unitats: saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes “alça” i “baixa”).Nota: Facturació a l’estranger: percentatges calculats sobre les empreses que exporten.Fonts: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona.

La debilitat de la demanda és el factor que més va pesar en l’evo-lució de la marxa del negoci, amb un saldo de respostes entre

el 70% i el 85%, però no tant com a la resta de comerç al detall;la competència i els costos són altres factors que també vanafectar considerablement la marxa del negoci en la distribuciód’aliments i begudes, i fins i tot amb més intensitat que en altressectors de comerç al detall.

Taula 26. Factors que afecten la marxa del negoci. Comerç al detalld’alimentació i begudes en establiments especialitzats (CCAE 472)Percentatge

I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011

Demanda 86,3 78,4 84,4 69,8

Costos 49,4 42,3 32,7 45,9

Equipament productiu 4,4 7,5 3,6 5,2

Infraestructures 7 9,8 11,5 13,5

Serveis 19,1 15,7 21,6 22,6

Mà obra qualificada 56,8 54,8 55,2 63

Altres 10,1 12,7 12,2 3,1

Unitats: saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes “alça” i“baixa”).Fonts: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona.

El sector quotidià és una part important del comerç detallista,conformat per l’oferta de productes de gran consum: alimen-tació, drogueria i perfumeria. La venda en règim d’autoservei escaracteritza perquè la interacció del client i el personal de botigaés reduïda, mentre que la venda assistida i personalitzada és méspròpia de la botiga tradicional.

Segons el Departament d’Empresa i Ocupació, l’any 2010 el sectorquotidià en règim d’autoservei suposà el 54,4% de la superfície devenda, enfront de la botiga tradicional i aquest sector hamantingutuna clara trajectòria de creixement des del 2002. L’exercici 2010 ésel primer en què es produeix una disminució del nombre d’establi-ments d’autoservei (11,1% sobre el total del sector quotidià).

Els principals operadors del sector continuen representant unaelevada proporció de la superfície i el volum de facturació total.El grup Carrefour conserva el lideratge en superfície de venda iincrementa lleugerament el seu pes sobre el total (15,5%); Eroski(14,2%) i Mercadona (11,4%) se situen en un segon lloc; a més,Mercadona passa a ser el primer operador del sector per quotade mercat, amb el 18,2%.

Després del procés de reestructuració defa un parell d’anys, Leche Pascual, líder aCatalunya, decidí invertir 12 milions d’eu-ros en la seva planta a Gurb per introduirnoves línies de producció.

L’empresa hortofrutícola Nufri va invertir42,5 milions d’euros a Soria per plantar iexplotar 700 hectàrees de pomers, ambl’objectiu d’assolir el 5% de la producciónacional.

El líder asiàtic en oli de consum NisshinOillio va adquirir el 85% de la filial deIndustria Química Lasem, especialitzadaen produir compostos alimentaris, per 26milions d’euros, cosa que li permet desem-

barcar a Europa i en concret als mercatsespanyol, francès, italià i alemany.

La firma Liven, fabricant d’snacks, va deci-dir invertir 4 milions en l’ampliació de laseva planta de Berga. L’empresa, que fabri-ca per a tercers, incrementà lleugeramentla seva facturació respecte a l’any anterior iexportà el 60% de la producció a 82 països.

En els últims quatre anys, Bimbo ha reduïtconsiderablement les vendes i la quota demercat a causa de la crisi. La propietària,Sara Lee, va reestructurar-la a través deprejubilacions i la transformació de comer-cials en autònoms, entre altres mesures.Durant el 2011, Bimbo Mèxic va comprarBimbo Espanya per 115 milions; d’aquesta

manera les dues empreses tornen a per-tànyer a uns mateixos amos, descendentsdels emigrants catalans que varen fundarla Bimbo espanyola a Granollers.

Conserves Ferrer, especialitzada en el sec-tor gourmet, decidí orientar-se als jovesconsumidors a través de l’oferta de platspreparats que el consumidor pot adaptaral seu gust. Aquesta empresa exporta el12% de la producció, que es destina prin-cipalment a Alemanya, Holanda i els EstatsUnits.

Cacaolat, amb uns 500 empleats i propie-tat de Nueva Rumasa, es va declarar enconcurs de creditors el març del 2011. Alprincipi del 2012, Cobega i Damm van


comprar aquesta empresa, amb la previsióde construir una nova fàbrica a Santa Colo-ma de Gramenet.

La filial espanyola de Nestlé va decidirrealitzar una inversió de 50 milions d’eurosmés a la fàbrica de Girona, que produeixcàpsules Dolce Gusto i que se sumaria a lainversió de 45 milions del 2009. Es preveuque la inversió doni lloc a 150 nous llocsde treball, arribant a un total de 400 a finalsdel 2012. Des de Girona, el 65% de les càp-sules s’exporten al Japó, als Estats Units, alBrasil i a 20 països europeus.

Les bodegues Torres, que van patir labaixada del mercat domèstic, s’enfocarena les exportacions. El mercat de la Xina, hacrescut considerablement a través de lacadena de distribució Everwines, arribantals 37 punts de venda al llarg del 2011.L’empresa Torres es va convertir en la ter-cera major exportadora de vins a la Xina.

La fàbrica d’Anís del Mono, propietat delgrup Osborne, acordà la producció i dis-tribució de les Aromes de Montserrat ialtres licors a les seves instal·lacions deBadalona. L’empresa signà un contracte

amb el patronat de Montserrat per produiraquests licors durant un mínim de deuanys.

La cervesera Damm, que obtingué moltbons resultats el 2011, s’orientà cap al’exterior: d’una banda, a través de la col-laboració amb Ferran Adrià per utilitzarles tapes espanyoles com a palanca d’in-ternacionalització per a la cervesa Damm;i de l’altra, a través de l’ampliació de lafàbrica de cervesa que comprà a Portugalel 2009.


3.2. Tèxtil i confeccióL’activitat del sector tèxtil i de la confecció es va alentir al llarg de l’any, tot reflectint eldeteriorament de l’entorn econòmic general. La producció va caure un –0,7% i l’ocu-pació, un –4,3%. L’evolució del mercat va ser molt més negativa a l’interior, en espe-cial durant el segon semestre, amb la qual cosa el dinamisme dels mercats exteriors,amb un nou rècord d’exportacions (3.639 milions d’euros), va ser l’única aportaciópositiva per a les empreses.


Producció =

Ocupació –

Preus +

Exportacions ++

Importacions +

Trets del sector

La cadena tèxtil consta d’una sèrie d’ac-tivitats que tenen com a objectiu latransformació de fibres tèxtils, naturals oquímiques, en un conjunt de productesdestinats al vestuari (prop de la meitat delconsum total), a la llar (un 30%) i altresusos, tècnics o industrials (gairebé un 20%).

Cadascun d’aquests mercats finals té unesparticularitats que expliquen la seva evo-lució més enllà del seu lligam respecte alnivell de renda de la població i les sevesvariacions. Així, la demanda de vestuari esfonamenta cada dia més en la moda, coma factor motor del consum en les socie-tats més avançades. Els tèxtils per a la llardepenen, a més de la renda, de la creacióde noves llars i d’equipaments col·lectius(hostaleria, sanitaris, socials, etc). Finalment,

els tèxtils tècnics o industrials estan lligatsa l’evolució dels seus sectors clients, coml’automoció, la sanitat, el vestuari de pro-tecció, les obres públiques, l’embalatge,etc.

A la cadena tèxtil es poden distingir lesactivitats industrials i les de distribució.Aquestes últimes, considerades fins fa poccom independents, cada vegada més esvinculen a la indústria pel fet que el centrede gravetat de la cadena s’ha desplaçat dela producció al consum i, per això, la distri-bució ha anat guanyant protagonisme enrelació amb la definició del producte, el seudisseny, l’estratègia productiva i de preus,etc. Aquesta evolució ha propiciat noustipus d’empreses que integren la producciói la distribució, bàsicament en l’apartat devestuari, com són els casos d’Inditex, Mangoo Desigual.


Internacional

El sector tèxtil i de la confecció és potserun dels més afectats pel trasllat del cen-tre de gravetat productiu cap als païsosemergents, en especial els asiàtics, de talmanera que els tradicionals nuclis tèxtilsd’Europa, Estats Units i Japó tenen ara unaimportància molt més reduïda. Aquest pro-cés es va accelerar en el segle actual amb lairrupció de la Xina com a primera potènciatèxtil mundial i amb la liberalització delsintercanvis tèxtils internacionals, que vaculminar el 2005 amb la desaparició de leslimitacions (quotes) a les importacions tèx-tils, la qual cosa va provocar una importantonada de reestructuracions empresarials aEuropa. Això ha anat configurant un noumodel d’indústria basat en el domini euro-peu del factor disseny/moda, la qualitat eninnovació i desenvolupament tecnològic,la presència internacional de les empresesi marques, etc. Tots aquests canvis hanprovocat una davallada de les dimensionsdel sector, malgrat que encara manté unaocupació d’1,8 milions de persones quevan generar una xifra de negoci de 177.000milions d’euros el 2011, segons estimacionsd’Euratex.

Després de les dades positives del 2010,durant el 2011 l’activitat del conjunt tèxtil ide la confecció a la UE va anar debilitant-sea mesura que avançava l’any. Aquesta evo-lució va confirmar-se en l’últim trimestrede l’any, el qual va mostrar un comporta-ment molt negatiu, tot reflectint els pro-blemes de l’entorn macroeconòmic. Laproducció tèxtil va retrocedir un –2,6%durant l’any, mentre que a la confecció elretrocés va ser del doble (–5,3%). L’ ocupa-ció va mostrar un descens quelcom méssuau que l’any anterior (–2,5%, enfront del–7,2% del 2010).

El comerç exterior va reflectir un importantdinamisme tant en importacions com enexportacions. Les vendes adreçades a ter-cers països (no Unió Europea) van créixerun 13% en valor, en especial molt centra-des en els productes de vestuari (19%). Elmercat europeu va ser el que més va aug-mentar, amb Suïssa, Rússia i Turquia, encaraque cal destacar la important demandaxinesa, de tal manera que aquest país s’haconvertit en el cinquè mercat pels produc-tes del sector.

En l’apartat de les importacions, la Xina vamantenir el seu lideratge entre els païsosd’origen (40% del total) però amb taxesde creixement molt menors que en anysanteriors. Per contra, van destacar els aug-ments en altres països asiàtics (BanglaDesh, Pakistan i l’Índia) i de Turquia en l’àm-bit mediterrani. Aquests cinc proveïdorsrepresenten més del 70% de les compresexteriors de la Unió.

Classificació del sector tèxtil i de la confecció

Segons el criteri de la cadena productiva:

Fibres químiquesTèxtil de capçalera (filats, teixits i acabats)Altres manufactures tèxtils (feltres, catifes, cinteria, etc.)Peces de vestuari de punt i de confeccióArticles per a la llar (llençols, cortines, tovalloles, etc.)

Activitats de logística i distribució

Segons el criteri de la primera matèria utilitzada i tecnologia:

CotóLlanaSedaRam de l’aigua (tints i acabats)Gènere de puntConfecció

Segons el criteri del mercat final:

Productes per a vestuariProductes per a la llarProductes per a usos tècnics i industrials


La balança comercial es va deteriorar nova-ment a causa dels importants incrementsde les importacions demanufactures tèxtilsmentre que la balança de vestuari va man-tenir-se més estable. En conjunt el dèfi-cit va situar-se en 54.400 milions d’euros,amb unes importacions de 93.100 milions(+10%) i unes exportacions de 38.700 mi-lions (+13%). Cal destacar de nou l’elevadamagnitud del dèficit de vestuari, 49.000milions, que representa el 90% del dèficittotal.

Els mercats de fibres tèxtils van experi-mentar una important inflexió en la trajec-tòria alcista que es va iniciar en la segonameitat de 2010. En el mercat del cotó, elcanvi es va generar pel fort creixement del’oferta mundial, impulsada pels alts preusde l’any anterior, i també per un declivi dela demanda mundial derivat de les expec-tatives d’un menor consum de la indústria.Així, els preus van passar dels 186 centausde dòlar per lliura a l’inici d’any a un màximde 230 centaus al març-abril, però desprésvan patir un important ajust i van tancarl’any en els 95 centaus, la meitat que alprincipi de l’exercici.

La resta de fibres, com la llana, també vanseguir aquesta tendència mentre que elspreus de les fibres químiques van mante-

nir-se més estables ja que van lligats alspreus del petroli del qual deriven.

Espanya

El sector tèxtil i de la confecció va continuarla seva recuperació postcrisi al llarg de2010, tendència que es va perllongar enla primera meitat de 2011. Posteriorment,l’activitat va anar perdent intensitat a causadel menor creixement econòmic i les tur-bulències financeres que van afectar la zonade l’euro per experimentar un fort retrocésen la segona part de l’any.

Les exportacions van continuar sent el fac-tor clau per a les empreses ja que el mercatespanyol va evolucionar negativament acausa de l’alentiment del consum, la conti-nuació de la crisi de l’habitatge i les dolentesexpectatives sobre l’evolució econòmica engeneral.

Aquest major dinamisme de la demandaexterior es va reflectir en un creixement deles exportacions del 12% respecte a l’anyanterior, fins a superar els 9.560 milions. Elsmajors increments es van donar en pecesde vestuari (13%), filats (12%) i teixits (9%). Elmercats no europeus van ser els més actiusencara que Europa continua sent el primerclient ja que va rebre quasi el 70% del total

exportat. Els principals clients són: França,Portugal, Itàlia, Marroc i Alemanya, que vanrepresentar quasi la meitat de les vendesexteriors.

Les importacions van créixer amb menorintensitat que les exportacions (10,2%), persituar-se en els 14.666 milions. Va continuarla presència destacada dels productes devestuari, un 75% del total importat, i deprocedència asiàtica, amb la Xina com aprincipal proveïdor, seguida de Portugal,Turquia, Itàlia i el Marroc.

La progressiva reducció de la demanda, enespecial en la segona meitat de l’any, vatenir una repercussió negativa en la producció i en l’ocupació sectorials, les qualsvan retrocedir un –4,9% (incloent-hi la pell)i un –5,2% respectivament sobre els nivellsde l’any anterior.

Catalunya

L’evolució descrita per a Espanya és plena-ment vàlida per a Catalunya atès l’elevat pesespecífic del tèxtil i la confecció català sobreel conjunt estatal, encara que les dadescatalanes són quelcom més positives, tanten producció, com en ocupació o exporta-cions. Així la producció industrial va mante-nir-se estable a Catalunya, amb un lleuger


El sector tèxtil ha tingut tradicionalment un gran protagonismeen l’estructura econòmica catalana arran de ser el motor del pro-cés d’industrialització però, en l’actualitat, el pes relatiu del sectorha anat retrocedint com a conseqüència de les transformacionsde l’activitat tèxtil, que ha esdevingut una indústria global, i delmajor creixement d’altres sectors.

De tota manera, el sector encara manté un pes destacat ja querepresenta el 4,4% del VAB i el 7,3% de l’ocupació de la indústriacatalana.

El sector està estructurat basant-se en un gran nombre de petitesempreses ja que, del total de 2.900 existents, un 90% ocupenmenys de 5 treballadors. Aquest fet és fruit de l’origen familiar dela majoria d’empreses i del gran nombre de relacions interindus-trials existents, afavorides per l’elevada concentració geogràficade la indústria, la qual cosa facilita l’existència d’empreses demenor dimensió més especialitzades.

El nombre d’empreses ha anat en descens a causa de la reconversióde les seves activitats i de l’adaptació a les noves condicions deriva-des de la globalització, que ha impactat amb intensitat en l’estruc-tura i funcionament del sector. El nombre d’empreses industrialss’ha reduït a la meitat des de 2000, encara que la baixada ha estatmés intensa a partir de 2005, en sumar-se els canvis generats per laglobalització amb la crisi econòmica i financera actual.

La reconversió del sector ha provocat una reducció de la dimen-sió empresarial ja que ha incidit amb major intensitat en lesempreses més grans, de més de 50 empleats, de manera queactualment no arriben al 3% del total, mentre que el pes era del5% l’any 2000.

Taula 27. Pes específic del sector a Catalunya

VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria (2011 est.) 4,4 %

Nombre d’empreses / Empreses del conjunt de la indústria (2011) 11,6 %

Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2011) 7,3 %

Exportacions del sector / Exportacions del conjunt de la indústria (2011) 8,0 %

Producció sobre el total del sector a Espanya (2010) 40,9 %

Nombre d’empreses sobre el total del sector a Espanya (2011) 31,2 %

Ocupació sobre el total del sector a Espanya (2011) 34,1 %

Exportacions sobre el total del sector a Espanya (2011) 38,0 %

Fonts: Elaboració pròpia amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, InstitutoNacional de Estadística i Departamento de Aduanas.

La cadena tèxtil presenta a Catalunya totes les activitats produc-tives, de distribució i de serveis industrials, la qual cosa és unfactor important de competitivitat ja que disposa d’un entramatd’empreses complementàries entre si. Algunes d’aquestes activi-tats han reduït molt la seva presència a causa de la desapariciód’empreses abans esmentada.

La localització geogràfica és fruit bàsicament de l’inicial procésd’industrialització i del seu posterior desenvolupament. Encaraque hi ha una presència del sector en la majoria de comarques,les concentracions d’activitat més importants es donen al Vallès(Occidental i Oriental), les quals es prolonguen per l’eix de l’AP-7cap a les comarques gironines. Un altre nucli és el format pel Bar-celonès i les comarques veïnes del Maresme i el Baix Llobregat, ifinalment cal destacar comarques interiors com el Bages i l’Anoia,sent aquest darrer nucli el que més ha patit els efectes de la crisiamb el tancament d’empreses i la consegüent pèrdua d’ocupació.


descens del 0,7% en la mitjana de l’any(incloent-hi el sector de la pell), enfront de laimportant caiguda del conjunt estatal abansesmentada, propera al 5%.

Les exportacions van ser el factor més dinà-mic per mantenir l’activitat industrial a casanostra tenint en compte la negativa evolu-ció del mercat intern, en especial en elsegon semestre. Així es va assolir un nourècord exportador en arribar a un total de3.639 milions, cosa que representa un aug-ment de l’11,1% en valor sobre el 2010. Elsproductes que més van millorar van ser elsarticles de vestuari (15%), els filats i les fibrestèxtils (13%), mentre que es van estancar lesaltres manufactures, incloent-hi la roba pera la llar.

L’estructura de l’exportació catalana va con-tinuar molt concentrada en els mercatsd’Europa, els quals reben quasi el 80% de lesvendes exteriors. França, Itàlia, Alemanya,Portugal i Marroc representen la meitat deltotal exportat.

Malgrat això, les exportacions als mercatsemergents van créixer per sobre de la mitja-

na amb augments importants, per sobre del20%, a Àsia i Amèrica, i amb desenvolupa-ments importants dels intercanvis amb paï-sos comRússia, Mèxic, Aràbia, Emirats Àrabs,Corea del Sud o Xina.

Les importacions van créixer també (5,9%)però en una proporció molt menor que lesde l’any anterior (16%) a causa del progres-siu debilitament del consum intern i del’activitat productiva. Àsia continua sent elprincipal proveïdor del mercat català, ambun 46%del total. Xina, Turquia, Itàlia, Marroc,Índia i França representen gairebé el 60%del total importat.

Encara que els corrents de subministramentsón bastant estables, es detecten, des del’inici de la crisi, certes tendències de canvi,com un estancament del pes de la Xina, unfort desenvolupament d’altres proveïdorsasiàtics com Bangla Desh, l’Índia, Pakistan oVietnam i un retorn al subministrament deproximitat, en especial de Turquia, Portugal,Marroc i els països de l’est europeu. Aquestatendència, ja evident l’any anterior, es deu al’encariment del producte xinès i als avan-tatges de rapidesa en el servei, flexibilitat i

menors necessitats de circulant inherents alsubministrament de proximitat.

Amb unes importacions de 5.514 milionsd’euros, el dèficit es va situar en els 1.875milions, xifra inferior en un 3% a la de l’anyanterior, mentre que la taxa de cobertura sesituà en el 66%.

El creixement de la producció el 2010 i pri-mera meitat del 2011 va determinar unalleugera recuperació de les inversions en elsector si bé encara es van mantenir ennivells baixos. En aquesta millora també pothaver-hi influït la celebració a Barcelona dela Fira Internacional de Maquinària Tèxtil(ITMA) ja que moltes inversions es concre-ten a la vista dels nous avenços tecnològicspresentats.

S’estima que la inversió total del sector vaaugmentar un 2% en termes monetaris,mentre que les importacions demaquinàriaho van fer en un 6%, situant-se en els 77milions. Els principals proveïdors van serItàlia, Alemanya i, a més distància, França,Xina, Japó i Estats Units, que representen el80% del total.

Figura 22. Evolució del sector tèxtil/confecció a CatalunyaBase 2005 = 100. Índex

35

85

60

110

135

185

160

Ocupació

Producció

Exportació

Importació

2008 20112010200920062005 2007

Nota: Ocupació: afiliats a la Seguretat Social (mitjana anual). Producció: inclou el sector de la pell. Comerç exterior: en valor.Fonts: INE, Idescat i CITYC.

Figura 23. Exportacions del sector tèxtil/confecció a Catalunya% variació interanual

–10

–5

0

5

10

15

20

25

30

I-08 IV-08 I-09 II-09II-08 III-08 III-09 II-10I-10IV-09 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11

3,1

IV-11

Font: Idescat.


L’ocupació va seguir la tendència decrei-xent d’anys anteriors si bé a un ritme moltmenor. La baixada en el nombre de treballa-dors afiliats a la Seguretat Social (SS) va serdel –4,3%, pràcticament la meitat que el2010 (–8,5%) i lluny del –18,5% del 2009, anyque va marcar el punt àlgid de la crisi. Elsubsector tèxtil va presentar un comporta-ment més positiu durant l’any, amb unretrocés del –1,8%, mentre que la confeccióva arribar fins al –7,5%.

L’evolució descrita té un reflex en els expe-dients de regulació d’ocupació autoritzatsels quals van mantenir-se en nombre peròamb una reducció important en les rescis-sions de contractes mentre que van aug-mentar el nombre de treballadors afectatsper suspensió de contractes o reducció dejornada, la qual cosa podria significar un certfinal en el procés d’ajustament en l’ocupa-ció i una estratègia de les empreses per tald’adaptar-se millor als canvis conjunturalsen el seu mercat.

Entre els factors que més van influir en lasituació de les empreses destaquen nova-ment les dificultats d’accés al crèdit, amb lacorresponent afectació en l’evolució de lesempreses i de tota la cadena tèxtil, en forma

d’un allargament dels terminis de cobra-ment i un augment dels impagaments.Malgrat això, va retrocedir el nombre deconcursos de creditors, els quals havienarribat a unmàxim durant el 2009. Durant el2011, el nombre d’empreses es va reduir enun –5%, si bé la baixada va ser més intensaen l’apartat de la confecció que no pas en eltèxtil.


Fibres químiques

El subsector de fibres químiques consti-tueix la capçalera de tota la cadena tèxtil. Esdedica a la fabricació de fibres no naturals,sigui a partir de monòmers derivats delpetroli (fibres sintètiques) o bé a partir deltractament de la cel·lulosa (fibres artificials).La presentació dels productes és en formade fibres –que després passen al procés defilatura– o bé en forma de fils continus –queno cal filar, sinó que es poden utilitzar direc-tament en la fabricació de teixits i de gènerede punt. L’activitat de fibres químiques és

Figura 24. Importacions tèxtils a Catalunya per origenPercentatge

Àsia (sense la Xina) 22

Xina 8

5 Altres

Any 2000 Any 2011

57 Unió Europea

Països mediterranis 8 33 Unió Europea

23 Àsia (sense la Xina)

Països mediterranis 19

Xina 23

2 Altres

Font: Idescat.

Figura 25. Importacions de maquinària tèxtil a CatalunyaMilions d’euros

256

233

181172 165

124 122 123

7361

7790

0

50

100

150

200

250

300

2009 201120102007200520032000 2001 2002 2004 2006 2008

Font: Idescat.

altament intensiva en capital, la qual cosa faque la utilització de la capacitat productivasigui fonamental per aconseguir una cor-recta rendibilitat de les instal·lacions.

Les empreses europees d’aquest subsectorhan realitzat importants reajustaments deles seves activitats davant la forta compe-tència exterior, en especial l’asiàtica, querepresenta el 80% de la producció mundial.Aquests canvis busquen noves vies de dife-renciació en els productes per mitjà de lainnovació en noves fibres, l’especialitzacióen productes de major valor afegit i unamillor adaptació a les necessitats dels seusclients.

Després del tancament de la planta de po-lièster de La Seda de Barcelona al Prat (BaixLlobregat) resten a Catalunya les següentsempreses amb cicle productiu integral:Nylstar (fils de poliamida 6.6) a Blanes (laSelva) i Inacsa (fils d’acetat) a la Batlloria (laSelva). També cal considerar MontefibreHispania (fibra acrílica), que té la seva seusocial a Barcelona, encara que la planta defabricació està situada a Burgos.

Durant l’any, el subsector va gaudir d’unabona marxa de les exportacions, ja que


l’activitat tèxtil mundial va mantenir-seen termes positius, a la qual cosa cal afegirla tendència dels preus almenys durant laprimera meitat de l’any. Així, les vendes al’exterior van arribar prop dels 200 milionsd’euros, amb un augment del 4,8% respectea l’any anterior. Les exportacions estan moltcentrades en les vendes de fils continus,mentre que en fibres les exportacions sónquasi testimonials ja que no hi ha produc-ció catalana en aquesta especialitat. Per laseva part, les importacions de fils i fibreses van reduir un –8,5% en tones, cosa quereflecteix la desacceleració de l’activitat acasa nostra i la reducció de les existènciesde precaució, atesa la flexió a la baixa en elspreus de les fibres tèxtils.

Subsectors de capçalera

Els subsectors de capçalera (filats, teixits,acabaments i altres manufactures tèxtils)conformen la base de la cadena tèxtil cata-lana, ja que representen encara més de lameitat de l’ocupació (57%) i de la producciótotal del sector (58%). Aquests subsectorshan patit una important reconversió enla seva estructura i funcionament en elsdarrers anys generada bàsicament per l’ac-celerada globalització de l’activitat tèxtil.Això va provocar una creixent entrada deproductes acabats (peces de vestuari i robade la llar) fabricats a l’exterior, amb la qualcosa es va reduir la seva demanda interna,bàsicament procedent de les indústries dela confecció i del gènere de punt, les qualsvan patir directament l’impacte de l’incre-ment d’importacions.

Les estratègies de canvi en les empreses decapçalera han estat centrades en conquerirmajors vendes a l’exterior per compensarles pèrdues en el mercat interior. Per això,han millorat els factors bàsics del produc-te: disseny, qualitat, servei, adaptació a lesnecessitats de la clientela, etc. A més s’hafet un important esforç per incrementarla presència de les empreses als principalsmercats mundials.

Malgrat l’èxit d’aquestes estratègies, elssubsectors de capçalera s’han vist forçatsa ajustar la seva capacitat productiva alsnous nivells del mercat, amb la qual cosa habaixat la producció i l’ocupació. El retrocésde la producció queda reflectit en la bai-xada de les importacions de fibres tèxtils aCatalunya, que s’han reduït a la meitat entreel 2000 i 2011, passant de 189.000 a 97.500tones, mentre que el nombre d’ocupatss’ha reduït més intensament, un 60% entreles dates esmentades. Aquest procés vacomençar el 2000 i la crisi actual solamentva provocar una acceleració dels ajustos i deles consegüents reaccions de les empresesper resituar-se en el nou marc.

El subsector està constituït per 1.330empreses amb una ocupació de 19.700treballadors i constitueix el primer nucliindustrial a l’Estat ja que representa més del40% de la producció.

•La filatura

La filatura comprèn les activitats dedicadesa transformar les fibres tèxtils en filats i lamanipulació del fils continus d’origen quí-mic. Les principals operacions, a més de lafilatura pròpiament dita, són les prèvies depreparació de les fibres (pentinat i cardat)i les posteriors de doblat i retort de fils ifilats i la texturització sobre els fils continusper millorar les seves condicions físiques ipresentació.

Segons la tecnologia i el tipus de fibra es potdistingir entre la filatura de tipus cotoner i lade tipus llaner, encara que moltes vegadesaquestes fibres s’utilitzen barrejades ambles d’origen químic, com són les artificials,provinents de la cel·lulosa, i les sintètiques,derivades del petroli.

La filatura és una activitat molt intensiva encapital i que exigeix una elevada utilitzacióde les seves instal·lacions per assolir nivellselevats de productivitat. Les matèries pri-meres (fibres tèxtils) són el principal rengló

dels costos ja que representen entre el 40%i el 50% del cost industrial.

Els clients principals de la filatura són elsfabricants de teixits, tant convencionals o ala plana com els de punt. També les empre-ses de vestuari de punt utilitzen fils i filatsper produir les seves peces.

A Catalunya hi ha 155 empreses d’aquestaactivitat amb una ocupació de 2.670 per-sones. Solament 8 empreses tenen més de50 treballadors. Les instal·lacions de filaturaes troben situades bàsicament a les comar-ques centrals de Catalunya, filatura coto-nera, i al Vallès Occidental, filatura llanera.Un nucli fabril important és la Garrotxa, ones localitzen filatures de tipus cotoner queutilitzen fibres reprocessades, és a dir, queprovenen del reciclatge de peces de vestiro de teixits.

La conjuntura de la filatura va ser positiva enla primera meitat de l’any, d’acord amb eldesequilibri d’una demanda mundial enca-ra sostinguda enfront d’una oferta limitada,a la qual cosa cal afegir la demanda induïdapels alts preus de les fibres, en especial elcotó. De tota manera, la caiguda de lesexpectatives de la demanda, junt amb ladels preus de les fibres, van provocar unretrocés de l’activitat en el segon semestre.

Com que són una activitat molt interna-cionalitzada, les exportacions representengairebé el 70% de la producció. El 2011,es va assolir unes exportacions de 343 mi-lions d’euros, la qual cosa representa unaugment del 12,9% sobre l’any anterior.Els tipus de filats més exportats van ser elsfils continus i els filats de tipus cotoner, decotó i les seves barreges, que representenconjuntament el 80% del total. Els principalsmercats van ser els de la Unió Europea, querepresenten el 73% del total: França, Itàlia,Alemanya, Portugal i el Regne Unit. Fora dela Unió Europea destaquen Mèxic, Turquia iCorea del Sud.

Figura 26. Importacions de fibres tèxtils a CatalunyaMilers de tones

189

168 169162 165

146

139 139

108103

97

116

90

120

150

180

210

2008 2011201020092006200420022000 2001 2003 2005 2007

Font: Idescat.


D’altra banda, les importacions van arri-bar als 317 milions d’euros (augment del17,8%) amb la mateixa composició que lesexportacions, és a dir, preponderància delsfils continus i dels filats de tipus cotoner. Elsubministrament de la Unió Europea va serencara majoritari (48% del total), seguit del’asiàtic (42%). Els principals proveïdors vanser Itàlia, Alemanya, Índia, Xina i Indonèsia.

•El tissatge

El tissatge comprèn les operacions per al’elaboració de teixits a partir de fils i filatsque s’entrecreuen en el teler per a l’ob-tenció d’una superfície plana (teixits a laplana). També s’inclouen els teixits fets ambla tecnologia del gènere de punt basat enl’enllaçament d’un filat amb si mateix o perun conjunt de fils.

La gamma de productes elaborats és moltàmplia, ja que cobreix tots els usos tèxtils(vestuari, llar-decoració i usos tècnics). Encaraque hi ha una especialització segons els tipusde fibres i teixits, el cert és que el tissatge ésuna activitat cada vegadamés de tipus trans-versal ja que una mateixa empresa ofertadiversos productes a mercats diferents. Elsclients sónmolt variats atès l’ampli ventall deproductes i mercats als quals se subministra,encara que els més importants són els fabri-cants de vestuari que utilitzen els teixits comamatèria primera en les seves produccions.

La competitivitat dels teixidors es fonamentaen llur capacitat d’oferir un disseny adequata les necessitats del mercat, capacitat deresposta ràpida i flexible als requerimentsde la seva clientela i uns preus adients en unmarc d’elevada internacionalització de lesseves activitats.

A Catalunya, hi ha unes 345 empreses dedi-cades al tissatge a la plana i de punt ambun total de 5.015 treballadors. La distribuciógeogràfica és molt variada encara que esconcentra en el Vallès i les comarques cen-trals (tissatge a la plana) i en el Maresme il’Anoia (tissatge de punt).

Durant l’any 2011, l’activitat dels teixidors esva centrar bàsicament en els mercats exte-riors ja que la demanda interior va donarsignes d’una creixent debilitat en especialen la segona meitat. Fruit d’aquesta focalit-zació, les exportacions de teixits van créixerun 8,7% en valor sobre el 2010 fins als 575milions d’euros. Els teixits més exportats vanser els de cotó i les seves barreges, els depunt i els de fils continus.

La major part de les exportacions s’adrecena la Unió Europea i a l’àrea mediterrània, queapleguen el 85% del total. És destacable l’ex-portació als països del nord d’Àfrica, Marroc iTunísia, on es fa molta manufactura de con-fecció de vestuari sobre els teixits exportats idesprés les peces de vestuari es reenvien denou a la Unió Europea. Els clients més impor-

tants són Marroc, França, Alemanya, Itàlia iPortugal, que sumen el 60% del total.

Les importacions van arribar als 412 milions ivan créixer molt per sota de les exportacions,un 4,2% sobre l’any anterior, cosa que reflec-teix la feblesa de la demanda, bàsicamentdeguda al fet que la producció de vestuariva evolucionar negativament al llarg de l’any.També s’ha de destacar el fort augment delsteixits asiàtics, que superen lameitat del totalimportat, mentre que va retrocedir el submi-nistrament europeu, en especial l’italià. Xina,Itàlia, Pakistan, Portugal i Turquia representenels dos terços del total importat.

Cal destacar que els teixits són un dels pro-ductes tèxtils que presenta una balançacomercial més positiva, encara que part del’exportació es realitza perquè és manufac-turada en països de baix cost laboral, enespecial, a la conca mediterrània en règimde subcontractació, i després tornen a laUnió Europea en forma de peces de vestuariacabades.

•Acabaments

Aquest subsector realitza operacions sobreproductes d’altres subsectors tèxtils, bàsica-ment filats, teixits i peces confeccionades,per tal de millorar-ne les qualitats, el color ol’aspecte per mitjà de les activitats de blan-queig, tintura, aprests i acabament i tambél’estampació. Aquestes activitats són alta-ment dependents de l’aigua i sobretot del’energia, factors que poden representar finsal 20% del cost industrial.

El conjunt d’activitats d’acabament comptaamb 239 empreses amb una ocupació de2.525 persones. Solament 5 empreses tenenmés de 50 treballadors. La localitzaciód’aquest subsector se situa en les granszones tèxtils (Vallès, comarques centrals,Maresme, etc.) on té la seva clientela.

El subsector d’acabaments opera en règimde subcontractació per compte d’altri, enespecial fabricants de filats i teixits, amb laqual cosa la important reducció de la capa-citat industrial de la seva clientela ha provo-cat un procés de reestructuració intens pertal d’adaptar-se a la baixada de la demanda.Des del 2007, el subsector ha perdut un60% de la seva ocupació. L’activitat el 2011va reflectir la creixent debilitat de la deman-da de filats i teixits, en especial en la segonameitat de l’any, la qual cosa va generar unanova davallada en els nivells de producciódel subsector i va capgirar la relativa recupe-ració de l’any anterior.

•Altres manufactures tèxtils

L’apartat d’altres manufactures tèxtils com-prèn diverses activitats, com són la confec-ció de roba per a la llar (llençols, mantes,edredons, sacs de dormir, etc.), la fabricacióde catifes i moquetes, els teixits estrets(cinteria, etiquetes i passamaneria), les teles

sense teixir, els feltres i les buates, els tei-xits especials, impregnats o recoberts, elsarticles d’ús sanitari, bàsicament gases iapòsits, etc.

A Catalunya hi ha un total de 590 empresesd’aquest subsector amb prop de 8.000 tre-balladors, repartides en lamajoria de comar-ques, en especial el Vallès. Les especialitatsmés importants són les teles no teixides(27% de la producció), la roba confecciona-da per a la llar (25%), els teixits estrets (14%),els articles sanitaris (13%) i les manufacturesd’ús tècnic (10%). Aquests productes repre-senten gairebé el 90% de la producció i el80% del total exportat i la Unió Europea ésla principal destinació de les exportacions,amb quasi un 70% del total.

Lamajoria d’aquestes especialitats no depe-nen directament del mercat del vestuari.Així la roba de la llar està lligada a la creacióde noves llars i d’equipaments col·lectius(restauració, hoteleria, establiments sani-taris, etc.), mentre que altres productes esrelacionen bàsicament amb la demandad’altres sectors industrials, com l’automoció,o del consum final, com són els productessanitaris.

El 2011, la roba de la llar va patir de lamancade demanda interna fruit de la continuacióde la crisi de l’habitatge i del retrocés en lacreació de noves llars. Per la seva banda, lesespecialitats més lligades als sectors indus-trials, com els tèxtils tècnics, van manteniruna demandamés estable encara que es vaveure reduïda a finals d’any per la caigudade les expectatives de creixement.

En totes les especialitats, la demanda exter-na va mostrar un major dinamisme que lainterior, encara que les xifres d’exportacióes van mantenir estables en els 650 milionsd’euros. Aquesta xifra és fruit d’un retrocésen roba de la llar i en teixits estrets, mentreque les vendes exteriors de teles no teixidesi els manufacturats d’ús tècnic van augmen-tar. El mercat de la Unió Europea és el queva rebre la majoria de les exportacions.

Per la seva banda, les importacions vancréixer un 3,5% fins als 575 milions d’euros,bàsicament impulsades pel fort creixementde la roba de la llar confeccionada, la qualva augmentar un 22% en valor sobre l’anyanterior. Marroc, Xina, Pakistan i Índia són elsprincipals subministradors no-UE i Portugalho és a Europa.

Subsectors de vestuari

Les indústries del vestuari són importants aCatalunya, no solament per les seves activi-tats industrials sinó també pels seus lligamsamb la distribució i els serveis especialitzatsque generen, com la logística.

El subsector està constituït per 1.600 empre-ses amb una ocupació propera als 15.000treballadors i comprèn les activitats de la


confecció i el gènere de punt. Catalunya ésel primer nucli del vestuari a l’Estat, ja quesuposa una quarta part de l’ocupació, segui-da de Galícia amb el 20%.

Les activitats de la confecció són les mésimportants. El subsector té una estructuramolt dual, ja que coexisteixen unes quantesgrans empreses amb distribució pròpia imolt internacionalitzades i un altre grupformat per petites firmes que comercialitzenels seus productes o bé que treballen enrègim de subcontractació per altri. El nuclicentral de l’activitat es localitza al Barcelonèsi a les àrees veïnes, si bé hi ha empreses atotes les comarques, sense oblidar les rurals,on el cost de la mà d’obra és menor. Calapuntar que la subcontractació de la manu-factura a favor de tercers té un pes específicnotable en el subsector, com a estratègiaper tal de reduir costos i guanyar flexibilitat.

El subsector del gènere de punt es basa enla producció de vestits amb la tecnologiadel punt, és a dir, la fabricació de superfíciestèxtils permitjà de l’enllaçament d’un fil ambsi mateix. El teixit industrial està format perunes 215 empreses, la majoria pimes, moltconcentrades geogràficament a les comar-ques del Maresme i l’Anoia i als municipis deMataró i d’Igualada. Al principi, hi havia unaespecialització en peces de roba interior aMataró i d’exterior a Igualada, però les activi-tats de les empreses s’han diversificat molt ila majoria produeixen peces de vestir de tottipus, també confeccionats.

La forta especialització dels països emer-gents en el sector del vestuari amb unsproductes molt competitius basats en unsbaixos costos de mà d’obra ha estat el fac-tor més determinant en la transformaciódel subsector a causa de la forta entradade productes importats, procés que s’haaccelerat a partir de la total liberalització delsintercanvis comercials internacionals a partirdel 2005. Així les importacions catalanes deproductes de vestuari han crescut un 10%anual en valor en el període 2000-2011.També és important destacar la procedènciade les importacions. Les asiàtiques solamentrepresentaven el 31% del total el 2000, per-centatge que va arribar al 48% el 2011. Anivell de països subministradors cal citar quela Xina es va situar en el primer lloc el 2005i va superar Itàlia, el líder tradicional fins almoment.

Aquest fort impacte exterior va generarun ràpid canvi estratègic de les empresesd’aquests subsectors per tal d’adaptar-s’hi.Els punts bàsics d’aquest procés van ser lainnovació com a factor de diferenciació,especialment en el producte per mitjà deldisseny, i la millora dels processos produc-tius i logístics per poder oferir una respostaràpida als requeriments del mercat. Altreslínies estratègiques desenvolupades es vansituar en l’apropament de la indústria ala distribució, cosa que es va traduir enel creixement de les cadenes de botigues

i franquícies promogudes des de l’àmbitindustrial. D’altra banda, hi ha una creixentdeslocalització de les activitats fabrils demés contingut enmà d’obra cap a països endesenvolupament, amb l’objectiu d’aprofitarels seus baixos costos laborals. Aquesta des-localització es dóna, bàsicament, en favorde zones properes, com el Magrib (Marroc iTunísia) i Turquia.

La manca de dinamisme del mercat internva marcar l’evolució dels subsectors del ves-tuari durant l’any 2011, ja que va tornar aretrocedir un 1,4% en valor, encadenantquatre exercicis consecutius en descens.Encara que la primera meitat de l’any va serrelativament favorable, la temporada final vamostrar una debilitat creixent, tot seguintla tònica del consum general. Els preus vancontinuar en una situació depressiva ja quesolament van augmentar un 0,5% enfrontdel 2,5% de l’IPC general, si bé es van notartensions al llarg de la cadena tèxtil com aconseqüència dels majors costos de les pri-meres matèries, com el cotó.

La creixent debilitat del mercat intern vaimpulsar encara més els esforços de lesempreses a l’exterior, cosa que va generarun important creixement de les exporta-cions de peces de vestuari, les quals vanarribar als 2.100 milions d’euros, amb unaugment del 15% sobre l’any anterior, cosaque representa un terç sobre el total estatal.Els principals articles exportats van ser lespeces de vestir exteriors, en especial dedona, les quals van representar el 70%del total. El mercat europeu va rebre el 78%de les vendes exteriors, encara que el dina-misme d’altres mercats va ser molt méselevat (28%) amb increments en totes leszones mundials. Els principals clients vanser: França, Portugal, Itàlia, Alemanya i Tur-quia, però també cal destacar Bèlgica, elRegne Unit i Rússia. Fora de l’àmbit euro-peu, altres mercats importants són Mèxic iAràbia Saudita i els Emirats Àrabs.

Les importacions van augmentar en unaproporció molt menor que les exportacions,un 5,2%, fins arribar prop dels 4.100 milionsd’euros (37% del total estatal), cosa quereflecteix la difícil situació del mercat intern.Les importacions procedents del continentasiàtic van continuar sent majoritàries, ambun 48% del total, mentre que un 28% vaprovenir de la Unió Europea i un 22% de lazona mediterrània. La Xina va mantenir-secom a líder absolut, amb una quarta partdel total importat. La segueixen, en ordred’importància, Turquia, Marroc, Itàlia, BanglaDesh, Portugal i França. Els països citats con-centren el 69% del total importat.

Les xifres assenyalen que les importacionsxineses han arribat a un màxim i mostrenuna pèrdua de dinamisme en els darrersanys a causa de l’encariment dels seus cos-tos de fabricació. Això ha provocat el des-viament del subministrament cap a altrespaïsos com Bangla Desh, Pakistan, l’Índia o

Vietnam. També cal assenyalar que la crisiha generat un cert retorn cap al subminis-trament de proximitat a Europa i la zonamediterrània. Aquest fenomen es deu bàsi-cament als avantatges en temps i flexibilitatque caracteritzen aquest tipus de subminis-trament. Els més beneficiats d’aquest retornhan estat Turquia, Portugal i els països del’est europeu, a més dels propis productorscatalans, els quals han notat una millora dela seva demanda a causa d’aquests canvis enel model de subministrament.


El grup Inditex continua la seva expansióinternacional ja que el 2011 va obrir 480noves botigues, de les quals un 40% vanser a la Xina i altres països asiàtics, amb laqual cosa va superar la xifra de 5.500 boti-gues a tot el món. Per fer front a aquestaexpansió, el grup ha continuat potenciantla seva base logística a Tordera (Maresme),que s’amplia fins als 265.000 m2. En aquestcentre es concentren els serveis de diversesmarques del grup, i s’hi van traslladar durantl’any els serveis de la seva línia de comple-ments Uterqüe, creada el 2008 i que ja dis-posa de 87 establiments. El grup també hadesenvolupat la venda on-line, amb la qualcosa totes les cadenes del grup comptenamb botigues virtuals a Internet. Aquestaexperiència està disponible per a 18 païsosd’Europa, a més d’Estats Units i el Japó.

L’empresa Dogi, fabricant de teixits elàsticsdel Masnou (Maresme), està en ple procésde reorientar el seu negoci després d’haversuperat un concurs de creditors a finalsdel 2010. A tal efecte, es planteja l’entradaen el mercat dels teixits d’ús industrial imédico-sanitaris, sense abandonar el sectorde la moda on Dogi té un protagonismeimportant en especial en el camp de lacotilleria i el bany. En l’aspecte estructural esvan vendre les filials a Tailàndia i Sri Lanka ies va tancar la fàbrica a la Xina. El volum denegoci va ser de 39 milions el 2011.

Basi, dedicada al vestuari exterior de punt iamb seu a Badalona (Barcelonès), va llicen-ciar el disseny, la producció i la distribucióde la seva marca al grup xinès Siu, queté previst obrir més de cent botigues a laXina i altres països asiàtics. El futur modelde negoci de Basi se centrarà en explotarles seves marques en altres camps com laperfumeria, l’òptica i els rellotges, a mésde mantenir la propietat de les botigues aEuropa. El grup va tenir unes vendes de 80milions el 2010, de les quals més de la mei-tat es van obtenir en els mercats exteriors.

El grup de producció i distribució de ves-tuari Mango, de Palau-Solità i Plegamans(Vallès Oriental), va continuar reforçant laseva presència internacional en especial


en mercats en creixement com la Xina, oncompta amb 200 punts de venda, i Rússia,amb 93. L’empresa va superar els 1.400milions després d’obrir 640 nous punts devenda fins a superar la xifra total de 2.400 el2011. Més del 80% de les vendes s’efectuenen els mercats exteriors. Dins de la sevapolítica d’oferta es pensa desenvolupar unalínia pròpia de complements i potenciar lavenda on-line.

Naulover, fabricant de peces de vestuari enpunt de Mediona (Alt Penedès), va ampliarles seves instal·lacions logístiques per millo-rar el subministrament als seus 600 clients.

També va augmentar el nombre de cornerspropis en grans magatzems i va invertir enla primera botiga pròpia a Barcelona. L’em-presa factura 18 milions d’euros i ocupa 170persones.

Desigual, productor i distribuïdor de vestua-ri de Barcelona (Barcelonès), va incorporarnoves línies a la seva oferta, consistents enproductes de disseny especial i de calçatsper a senyora.

El grup Privalia de venda de moda on-lineva continuar la seva ràpida expansió el 2011,incrementant les seves vendes en un 90%

fins assolir els 320 milions i una cartera demés de deu milions de clients a tot el món.A més de la venda per mitjà d’ofertes pun-tuals, base del negoci, el grup s’ha diversi-ficat cap a altres activitats (viatges) i altresformats dins de la seva oferta de moda(outlet permanent, venda a preu complet).

En l’àmbit associatiu, es va constituir l’Associació Catalana del Tèxtil Moda (ACTM)que reuneix empreses de vestuari, tant deconfecció comde gènere de punt, amb l’es-perit de potenciar la competitivitat d’aquestclúster i oferir serveis de valor afegit per a lesempreses per mitjà d’iniciatives individuals icol·lectives.

Serveis a la producció: la logística tèxtil

Els canvis en la cadena de valor tèxtil han donat un paper cadavegada més estratègic a la logística. Els esmentats canvis espoden resumir en: el trasllat del centre de gravetat de la pro-ducció cap a la distribució; la reducció del cicle del producteper l’efecte de la moda, la qual cosa ha provocat la necessitat dedonar resposta adient a una demanda canviant i difícil de predir;la creixent complexitat de la cadena de subministrament pelnombre d’agents implicats i les majors exigències de rapidesa.A això cal afegir la creixent internacionalització de les activitatsde les empreses tant amb relació als seus mercats clients comal subministrament.

La necessitat de tenir una estructura logística eficient s’ha fetevident en els darrers anys, en especial en el mercat del vestuaride moda, un dels que més han materialitzat els canvis descritsanteriorment, per això la majoria d’empreses han efectuatimportants inversions en logística. Encara que la part més visiblesón els centres (magatzems), el més important és la implantacióde sistemes organitzatius i informàtics que permetin assolir unagran eficiència en aquesta funció de l’empresa.

Les empreses més grans de vestuari, en especial les que dispo-sen de cadenes de botigues, han desenvolupat la seva pròpialogística. Com exemples més significatius es poden citar Inditex, Mango o Desigual. Sobre això, cal esmentar que el grupInditex ha situat els serveis centrals i logístics de la seva cadenaUterqüe, dedicada als complements, a Tordera (Maresme), on hiha les seus operatives de diverses cadenes del grup. Mango hacomençat les obres del seu complex logístic de Lliçà d’Amunt(Vallès Oriental), les obres duraran tres anys i permetran distribu-ir 300 milions de peces de vestuari a l’any. També la firma Desigual ha anunciat l’inici de les obres d’un nou centre logístic aViladecans (Baix Llobregat), de 90.000 m2, en el qual s’invertiran150 milions en tres anys i que generarà 250 nous llocs de treball.

A part d’aquestes companyies, n’hi ha que ofereixen serveislogístics per a altres empreses de producció i/o distribució. Un

exemple d’aquesta activitat és Logisfashion, de Santa Mariade Palautordera (Vallès Oriental). Nascuda el 2006, actua coma plataforma logística d’empreses espanyoles per al subminis-trament del mercat interior, tant des dels centres de produc-ció en el país com des de l’exterior, en particular la Xina, onLogisfashion té una organització pròpia a més de ser presenta altres països emergents com Mèxic, Xile i Brasil. L’empresa vafacturar 12 milions el 2011 i ara projecta un servei de logísticaper a productes manufacturats a la Unió Europea que han de serenviats als mercats internacionals per mitjà de la creació d’undipòsit franc al port de Barcelona. Això permetria que empreseseuropees de vestuari utilitzessin Barcelona com a centre logísticamb els seus avantatges a nivell de creació de llocs de treball,transport, trànsit de mercaderies al port, etc. Les empreses deserveis logístics van avançant des del moviment dels productescap a oferir serveis de major valor afegit, com control de qualitaten origen, operacions de repàs, control dels subministraments ide magatzems, etc.

En el conjunt de Catalunya, s’estima que unes 8.100 personestreballen en la logística tèxtil, considerant les empreses espe-cialitzades abans descrites, el personal intern a les empreses devestuari i el personal d’empreses de transport i magatzematgede tipus general, que també manipulen aquests productes.

Catalunya representa un pol logístic molt important en el casdels productes tèxtils i de vestuari. L’entramat industrial existent,el pes del mercat consumidor i la dotació d’ infraestructures decomunicacions, en especial el port, han fet que els assentamentslogístics a casa nostra hagin crescut molt en els darrers anys i ésprobable que ho continuïn fent si les millores de les infraestruc-tures, com el corredor ferroviari mediterrani, permeten ampliarel seu radi d’influència. Sobre això, cal assenyalar que quasi lameitat de les importacions del sector entren per via marítima,mentre que en les exportacions és majoritari l’ús del transportper carretera atès el pes d’ Europa com a principal client.


3.3. PellEl sector de la pell és, segurament, dels pocs sectors industrials que el 2011 va tenirun comportament certament positiu. L’any 2010 va representar una certa recuperacióper al sector i el 2011 es va confirmar aquesta tendència. La producció va augmentara Catalunya, tant de l’adoberia com del subsector de les manufactures, de la mateixamanera que ho van fer les exportacions, que van ser el veritable motor de creixe-ment del sector. Els preus van créixer lleugerament respecte al 2010, però l’ocupaciópràcticament es va mantenir igual, amb canvis poc significatius, cosa que, donada latendència general del mercat de treball a Catalunya, es pot considerar una dada posi-tiva. Aquestes bones xifres per al sector reflecteixen, un any més, els importants canvisestructurals que van afectar-lo abans de l’inici de la crisi econòmica al nostre país.


Producció ++

Ocupació =

Preus +

Exportacions ++

Importacions +

Trets bàsics del sector

La indústria de la pell està integrada perdues grans àrees d’activitat vinculades a lesdiferents etapes del procés productiu:l’adoberia i l’elaboració demanufactures depell. L’adoberia s’encarrega del tractament ila transformació de la pell en brut fins l’ob-tenció de pells adobades (cuir). L’objectiud’aquest procés és conferir a la pell en brutunes propietats físiques que li permetin seremprada en l’elaboració de diferentsmanufactures, a partir d’una sèrie de tracta-ments químics i mecànics que aturen elprocés de descomposició natural del teixit.

La pell en brut, primera matèria empradaen aquesta indústria, té diferents orígens icaracterístiques, i, en aquest sentit, es potdiferenciar entre la pell grossa (pell de vacai de vedell) i la pell petita, on s’inclouen lapell d’ovella, de cabra, de porc i de conill.Finalment, la pell petita amb pèl rep elnom de doble faç o doubleface.

El procés d’adobament de pell consta dequatre etapes que es duen a terme demanera consecutiva: ribera, adobament,postadobament i acabats. Al seu torn, lapell adobada es converteix en un producteindustrial intermedi emprat en un ampliventall de manufactures que es nodreixend’aquest cuir que van destinades al con-sum final, com és el cas del calçat, la con-fecció de pell, la pelleteria, la marroquine-ria i la tapisseria (mobles i interiord’automòbils).


L’any 2010 va representar una certa recu-peració de l’activitat a la indústria de la pella la Unió Europea després de les fortesdavallades dels anys 2008 i 2009. El 2011, laproducció del sector europeu va créixerun 4,3% tot i que en països importants pera aquesta especialitat, com ara Itàlia, laproducció va disminuir lleugerament.

A Espanya, l’any 2011 l’Índex de ProduccióIndustrial del sector va registrar una pujadadel 5% de mitjana, empès sobretot, i a dife-rència de l’any anterior, pel subsector del’adoberia en el qual l’IPI va créixer fins a un15%. La producció al subsegment del cal-çat, per contra, va disminuir lleugeramentdurant el 2011, un 0,6%. De tota manera,l’augment de la producció del conjunt delsector no va compensar, tampoc el 2011, laforta caiguda (−12,8%) de l’any 2009.

En el cas català, s’estima que l’augment dela producció del subsector de l’adoberia,que és el que realment va tirar de l’activitatel 2011, va ser de l’ordre de l’11,1% ambrelació al 2010, un creixement que gairebétriplica el del sector al conjunt de l’Estat,que va ser de poc més del 4%. En sintoniaamb això, l’ocupació del sector a Catalu-nya, mesurada per l’afiliació a la SeguretatSocial, va augmentar lleugerament (0,5%) acausa del millor comportament de l’ado-beria, deixant enrere la tendència a la baixadels darrers anys.

La demanda exterior va ser bàsica per a lamillora del sector, sobretot pel que fa almercat europeu, que representa la meitatde les exportacions del sector català. Lesexportacions del conjunt del sector catalàde la pell van créixer un 16,5% respecte al2011, empeses, una vegada més, pel sub-sector de l’adoberia, en el qual les exporta-cions van créixer un 23,3%, un creixementgairebé 5 punts per sobre del creixementde l’adoberia a Espanya. Pel que fa a lesexportacions espanyoles del sector, vancréixer un 13,7% respecte a l’any 2010.

D’altra banda, també cal ressaltar el fet queles exportacions a Europa van ser el verita-ble motor del subsector de l’adoberia aCatalunya ja que van créixer el 2011 unamitjana del 22%, una xifra que més quedobla les exportacions de pell adobada al’Àsia (principalment a la Xina i a l’Índia),que van créixer un 9%. En total, les expor-tacions del sector de la pell a Catalunyavan ser de 819 milions d’euros, més de 115milions més que l’any 2010.

Paral·lelament, les importacions també esvan incrementar, tot i que a uns ritmesmoltinferiors del que ho van fer les exporta-cions. Les importacions catalanes del sectorde la pell van créixer un 5,5% respecte al2010 i van assolir la xifra de 1.147 milionsd’euros davant dels 1.087 milions del 2010.Cal destacar en aquest sentit que les impor-tacions de pells i cuirs en brut, tot i quesuposen un percentatge molt petit, vancréixer gairebé un 80% i les pells adobadesimportades van créixer un 41%. Tot i així,aquests importants creixements no van sersuficients per compensar la caiguda en lesimportacions d’algunes manufactures de lapell −com la marroquineria (−0,3%) o laconfecció (−5,3%)− o el modest augmentde les importacions del calçat, que vancréixer només un 3,6%. Cal recordar que el

Classificació del sector de la pell

Adoberia (tractament de pells d’animals per a la seva utilització posterior)

Adob de pell petita• Adob de pell petita sense pèl (pell d’oví, cabrum i porcí)•Adob de pell petita amb pèl (doble faç o double face [pell girada])Adob de pell grossa (pell de vaca i vedell)Adob d’altres pells

Manufactures

Calçat (de vestir, d’esport, de treball, ortopèdic, etc.)Confecció de pell (peces de vestir i accessoris de cuir)Pelleteria (peces de vestir i accessoris de pèl animal)Marroquineria (articles de viatge, bosses, motxilles, petits objectes,complements, etc.)


Taula 28. Exportacions de la indústria de la pell a Catalunya i EspanyaMilers d’euros

Catalunya Espanya Pes de Catalunya sobre Espanya

2010 2011% variació2010-2011

2010 2011% variació2010-2011

2010 2011

Pells i cuirs en brut 38.424,0 40.615,8 5,7 190.306,9 245.851,4 29,2 20,2 16,5

Adoberia simple i wet blue (1) 59.280,5 77.526,2 30,8 92.937,9 125.608,3 35,2 63,8 61,7

Adobat i acabat 133.213,2 159.770,5 19,9 334.945,3 382.029,0 14,1 39,8 41,8

Semielaborat, adobat i acabat 192.493,7 237.296,6 23,3 427.883,2 507.637,3 18,6 45,0 46,7

Confecció de pell 44.837,9 52.517,9 17,1 115.562,5 127.905,7 10,7 38,8 41,1

Marroquineria 197.859,7 227.436,7 14,9 395.851,5 469.181,0 18,5 50,0 48,5

Calçat i components 206.392,5 233.389,4 13,1 1.930.189,0 2.115.865,9 9,6 10,7 11,0

Pelleteria 20.301,8 25.977,3 28,0 35.457,3 52.221,5 47,3 57,3 49,7

Altres manufactures 3.391,0 2.348,5 –30,7 10.589,4 12.745,7 20,4 32,0 18,4

Manufactures de la pell i el cuir 472.782,9 541.669,8 14,6 2.487.649,6 2.777.919,8 11,7 19,0 19,5

Total sector de la pell, el cuiri les seves manufactures 703.700,6 819.582,2 16,5 3.105.839,7 3.531.408,5 13,7 22,7 23,2

(1) El wet blue són cuirs adobats en òxid de crom amb un contingut elevat d’aigua i que no reben cap tractament posterior.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex.

Figura 27. Volum de negoci del sector de la pell a CatalunyaMilions d’euros

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

/2011/2010/2009/2008/2007/2006/2005/2004/2003/20022004 200520032002 2006 20082007 2009 2010 2011

685

845

512557

533512

420

568

445 438

Font: Enquesta Industrial d’Empreses. Idescat.

segment del calçat, juntament amb la mar-roquineria, representen gairebé el 90% delsubsector de manufactures.

Tot i aquest menor creixement de lesimportacions, la balança comercial, tantcatalana com espanyola, del sector de lapell es va mantenir en un cert dèficit, ambun volum proper als 327milions d’euros enel cas de Catalunya i als 580 milions en elcas d’Espanya a causa, principalment, deles importacions de calçat i marroquineria.Tot i així, el dèficit de la balança comercialdel sector es va reduir gairebé un 15% res-pecte al 2010 en el cas de Catalunya i un18% en el cas d’Espanya.

Subsector de l’adoberia

Els països emergents són els que tradicio-nalment tenen una major producció depells en brut atesa la important cabanaque mantenen. De tota manera, la seva

posició quant a les pells adobades, és a dir,tractades i transformades en cuir, era moltmenor. Però en les darreres dècades s’haproduït un clar desplaçament del centrede l’activitat adobera cap als països esmen-tats. D’aquesta manera, el continent asiàtics’ha convertit en el centre productiu mésimportant, amb Xina com a líder mundialamb un nivell de producció de cuir quetriplica el del segon productor a nivellinternacional, Itàlia. Els segueixen, en ordred’importància, l’Índia, Brasil, Corea, Rússia,Argentina, Mèxic, Turquia i els Estats Units,fins arribar a Espanya, que ocupa l’onzè llocen el rànquing de productors mundials.

Entre els factors que han motivat aquestcanvi en l’estructura mundial de l’activitats’ha d’afegir el trasllat de la produccióeuropea i americana de manufactures capals països emergents, en especial els asià-tics, aprofitant així la seva disponibilitat deprimeres matèries i els seus menors costos

salarials. De tota manera, malgrat l’elevadaproducció de pells adobades a Àsia, elcontinent asiàtic continua essent el primerimportador mundial, amb el 45% del totalde les importacions mundials de pells ado-bades, per tal d’abastir la seva indústria demanufactures, en especial en determinatstipus de cuir de major qualitat o innovació.

A Europa, els principals centres de produc-ció són a Itàlia i a Espanya. En aquest sentit,Itàlia disposa d’una situació predominanten acumular a l’entorn del 60% de l’ocupa-ció i del 70% de la facturació del sector. Perla seva banda, el conjunt del sector a l’Estatespanyol genera un 10% de l’ocupació aEuropa.

Al seu torn, la posició de la indústria ado-bera catalana dins l’Estat espanyol és declar predomini, al representar aproximada-ment el 50% del total del nombre d’em-preses i d’ocupació. L’evolució de l’adobe-


Figura 28. Exportacions del sector de la pell a Catalunya i Espanya. 2011.Percentatge

34,4 Manufactures del cuir

3,2 Pelleteria fina

28,5 Calçat i components

Pells i cuirs en brut 5,0

Semielaborat,adobat i acabat 29,0

Pells i cuirs en brut 7,0

Semielaborat,adobat i acabat 14,4

Manufactures del cuir 17,3

Pelleteria fina 1,5

59,9 Calçat i components

Catalunya Espanya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex.

Taula 29. Importacions de la indústria de la pell a Catalunya i EspanyaMilers d’euros


2010 2011% variació2010-2011

2010 2011% variació2010-2011

2010 2011

Pells i cuirs en brut 22.478,9 40.262,5 79,1 48.227,3 74.815,4 55,1 46,6 53,8

Adoberia simple i wet blue (1) 36.735,6 54.533,5 48,4 122.542,4 159.070,5 29,8 30,0 34,3

Adobat i acabat 39.515,0 52.863,3 33,8 279.658,8 354.312,7 26,7 14,1 14,9

Semielaborat, adobat i acabat 76.250,6 107.396,8 40,8 402.201,2 513.383,1 27,6 19,0 20,9

Confecció de pell 98.057,9 92.844,4 –5,3 202.438,3 209.580,2 3,5 48,4 44,3

Marroquineria 352.076,1 350.860,0 –0,3 927.051,6 976.319,3 5,3 38,0 35,9

Calçat i components 522.201,6 541.048,7 3,6 2.168.551,2 2.274.531,0 4,9 24,1 23,8

Pelleteria 9.323,0 9.179,2 –1,5 40.175,7 29.794,4 –25,8 23,2 30,8

Altres manufactures 7.218,8 5.949,5 –17,6 29.878,5 34.245,1 14,6 24,2 17,4

Manufactures de la pell i el cuir 988.877,5 999.881,8 1,1 3.368.095,3 3.524.469,9 4,6 29,4 28,4

Total sector de la pell, el cuiri les seves manufactures 1.087.607,0 1.147.541,2 5,5 3.818.523,8 4.112.668,5 7,7 28,5 27,9


El sector de la pell a Catalunya

El sector a Catalunya aplega, segons el Directorio Central deEmpresas de l’INE (DIRCE) un total de 308 empreses, 30 de lesquals són de fabricació de calçat, unes 55 d’adoberia i 75 con-feccionen articles de pelleteria. Aquestes empreses donen ocu-pació a entre 2.800 i 3.100 persones segons la font consultada igeneren una xifra de negocis al voltant dels 438 milions d’euros.

El sector de la pell, doncs, té un pes relativament petit en el con-junt de la indústria catalana ja que suposa el 0,3% de la xifra denegocis, el 0,7% de l’ocupació i el 0,3% de les exportacions de laindústria catalana.

Per contra, el sector ha anat guanyant pes en els darrers anysen el conjunt de l’Estat. Així, mentre el 2010 suposava poc mésde l’11,4% de la xifra de negocis del sector a Espanya, el 2011 vasuposar un 11,3%. La indústria de la pell a Catalunya és, també,clarament una indústria exportadora. Les exportacions catalanesvan suposar el 2011 un 42% del total de les exportacions espa-

nyoles del sector, mentre l’any 2010 suposaven menys del 40%.En tot cas, el sector de la pell català en l’àmbit que menys aportaal conjunt del sector a Espanya és en l’ocupació ja que els treba-lladors catalans suposen pocmés del 8,4% dels espanyols, un peslleugerament menor del que suposaven el 2010.

El conjunt del sector té també un pes relativament baix respectea la indústria manufacturera catalana, tant en termes d’ocupaciócom de producció.

Dins del sector de la pell, el subsector de l’adoberia a Catalunyamanté la seva posició capdavantera dins d’Espanya, ja querepresenta al voltant del 42% tant pel que fa a la producciócom a les exportacions estatals i ocupa el 48% dels treballadorsdel sector. Com a trets diferencials de l’adoberia catalana es potcitar la seva especialització en la manufactura de pells petitesla qual representa al voltant del 57% d’aquesta activitat a nivellestatal.


En el segment de l’adoberia de pell petita, es pot distingir l’ado-beria de pell petita d’oví sense pèl que es destina bàsicament a laconfecció de peces de vestuari i, en quantitats menys significati-ves, al calçat de senyora d’alta qualitat. Aquest tipus de pell supo-sa un 24,5% de la producció de l’adoberia catalana i més d’un66% de la producció espanyola d’aquesta pell. Quant a l’adoberiade pell petita amb pèl, especialitat coneguda com a double face,que s’elabora a partir de l’ovella merina, té com a destí principalla confecció de peces d’abric i suposa un 13,4% de la producciócatalana de pells adobades però, per contra, Catalunya és, dellarg, el major productor d’aquesta pell a l’Estat. La producciócatalana de double face suposa el 75% de la producció estatal.

La resta d’activitats de l’adoberia catalana es dedica a la pellgrossa (de vacum), amb destinació preferent a la fabricació decalçat, tant de la sola com d’altres parts de la sabata, l’empenyao el folre, que requereixen pells amb característiques adequadesa la seva utilització. Tot i que, en proporció menor, també s’uti-litzen les pells per a la tapisseria, domèstica o de l’automòbil,la marroquineria i altres manufactures de cuir. La producció depell bovina, que representa gairebé la meitat de la producciócatalana (un 48,5%), representa un 30,2% de la producció estatal.

El subsector de les manufactures de pell té una implantaciómolt desigual a Catalunya, on els segments més importants sónla marroquineria, la confecció en pell, la pelleteria i el calçat. Lamajoria d’aquestes activitats són d’origen artesanal i molt inten-sives en mà d’obra, cosa que ha fet que pateixin directament lacompetència de països de baixos costos laborals, en especial elsasiàtics, que han anat desplaçant les produccions d’articles mésbàsics mentre que les empreses han elevat els seus nivells dedisseny i qualitat per tal de fer front a la competència exterior.També cal destacar l’elevada dependència del mercat interior,malgrat l’important increment de l’esforç exportador en elsdarrers anys.

Amb relació a Espanya, el pes de les manufactures catalanes ésimportant excepte en calçat, ja que el gruix d’aquesta activitat

es concentra a la Comunitat Valenciana, amb més del 60% de laproducció a nivell estatal.

La localització geogràfica de les empreses segueix dos models,segons l’activitat desenvolupada sigui l’adoberia o les manu-factures. Els centres tradicionals de l’adoberia han estat lescomarques d’Osona, a l’especialitat de pell petita, i l’Anoia,en pell grossa. A més hi ha instal·lacions productives al Vallès,Ribera d’Ebre, Pla de l’Estany o la Garrotxa. En canvi, a l’activitatpurament manufacturera, els principals nuclis estan situats a laregió metropolitana de Barcelona, i més concretament al VallèsOccidental, Barcelonès i Baix Llobregat.

La transformació del sector en els darrers anys ha incidit enuna pèrdua de centres productius de l’adoberia, en especial aOsona, mentre que el retrocés ha tingut un menor impacte al’Anoia, que d’aquesta manera s’ha convertit en el nucli centralde l’activitat de l’adoberia catalana. A nivell municipal, cal des-tacar la importància que l’adoberia manté a Igualada, malgrat laprogressiva reducció del nombre d’empreses en els darrers anys.

Taula 30. Pes específic del sector de la pell a Catalunya

Pes del sector sobre el conjunt de la indústria 2010 2011

Xifra de negocis (1) 0,3% 0,4%

Ocupació 0,6% 0,7%

Exportacions 0,3% 0,3%

Pes del sector de la pell sobre el conjunt del sector a Espanya 2010 2011

Xifra de negocis (1) 10,5% 11,3%

Ocupació 8,9% 8,4%

Exportacions 39,8% 41,8%

(1) Les últimes dades del VAB del sector són del 2008, per això s’utilitza com a aproxi-mació de la producció del sector la xifra de negocis. Les dades corresponen als anys2009 i 2010.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta Industrial d’Empreses, l’Ob-servatori del Treball de la Generalitat i de CEC/FECUR.

Taula 31. Producció de l’adoberia per tipus de producte. Anys 2010 i 2011Milers d’euros

Catalunya (*) Espanya (*)

2010 2011 (*)% variació2010-2011

2010 2011 (*)% variació2010-2011

Sola i articles d’adoberia vegetal 15.200 16.885 – 25.412 26.459 –

Boví 136.200 151.303 – 450.722 469.298 –

Oví sense llana 69.000 76.651 – 104.035 108.323 –

Pell girada (double face) 37.600 41.769 – 50.000 52.061 –

Altres 23.100 25.661 – 86.950 90.534 –

Total 281.100 312.270 11,1 717.119 746.675 4,1

(*) Dades estimades a partir de les dades del 2010, és per això que només es presenten les variacions interanuals per alconjunt del sector.Fonts: CEC-FECUR i ACEXPIEL.

ria a Catalunya en els darrers anys vemarcada per la dinàmica del sector descri-ta anteriorment i que ha fet que la produc-ció catalana s’hagi orientat gradualmentcap a una producció on el disseny i laqualitat són components bàsics dins d’unaestratègia de diferenciació del producterespecte a la competència asiàtica.

Durant l’any 2010, la producció de pellsadobades a Catalunya va augmentar un4,7% en valor, la qual cosa representa unacerta recuperació després de les fortesdavallades de 2008 i 2009. L’any 2011, laproducció de pells adobades s’estima queva augmentar un 11% respecte al 2010 ies confirma, amb una dada més, la recu-peració del sector. La producció (en valor)de pells adobades a Catalunya es va situaral voltant dels 312 milions d’euros l’any2011, fet que representa al voltant del40% de la producció espanyola de pellsadobades.

Aquesta recuperació del sector, molt mésevident a Catalunya que a la resta de l’Estatespanyol, va ser deguda, principalment, a

l’augment de les exportacions de pells devacum i pells ovines. Les primeres suposenal voltant del 53,3% de les exportacionscatalanes de pells adobades i, l’any 2011,van créixer al voltant de l’11% respecte al2010. Les pells ovines, tot i que represen-ten un pes menor de les exportacionscatalanes de pell, un 22,3%, van créixer un

55% l’any 2011. A més, les exportacions depells ovines el 2011 van representar gaire-bé tres quartes parts de les exportacionsespanyoles d’aquesta pell.

Les exportacions de pells adobades vanexperimentar un augment de gairebé el20% respecte al 2010 i es van situar en els


gairebé 160 milions d’euros. Per tipus depell, el creixement va ser més pronunciat ales pells de cabrum, que van créixer un177,2% seguit de les exportacions de pellsovines. Tot i així, cal ressaltar que tot i elfort creixement de les exportacions de pellde cabrum, aquesta és una pell que té unpes relativament petit a Catalunya ja quenomés representa un 0,6% de les exporta-cions catalanes de pells adobades i té unpes molt petit a Espanya ja que no arriba arepresentar el 5% de les exportacionscatalanes. A més, també s’ha de destacarl’increment de les exportacions d’altrespells com, per exemple, el conill, que mos-tren una progressió important en els dar-rers anys tot i que, igual que la pell decabrum, representen un pes relativamentpetit de les exportacions catalanes, al vol-tant del 4%.

Pel que fa als mercats als quals es dirigeixenles exportacions catalanes de pells adoba-des, cal destacar, l’any 2011, a diferència del2010, els augments de les vendes a Europa,i en especial a la Unió Europea, on lesexportacions catalanes de pell van aug-mentar gairebé un 39%. A la resta d’Europa,les exportacions catalanes de pells adoba-des van augmentar un 13,5%. Aquestsdestacats creixements durant el 2011 sónde gran importància si es té en compte queles exportacions a Europa suposen més del60% de les exportacions catalanes de pellsadobades. El 2011, per contra, el creixe-ment de les exportacions a Àsia va ser mésmoderat del que havia estat el 2010 i vancréixer només un 4,2%. Per últim, destacarque les exportacions a la resta del món vancaure un 4,2%, tot i que només suposen un3,9% de les exportacions catalanes.

A aquestes exportacions de pells adoba-des cal afegir-hi un corrent important devendes exteriors referit a pells en brut i enespecial a pells semielaborades, que enconjunt van ser de més de 117 milionsd’euros el 2011 i que també són gestiona-des en gran part per les empreses delsubsector de l’adoberia.

Les importacions catalanes de pells ado-bades, per contra, van augmentar molt persobre del que ho van fer les exportacions,gairebé un 41%. A més, també cal destacarque aquest creixement de les importa-cions a Catalunya va ser molt més pronun-ciat que al conjunt d’Espanya, on lesimportacions de pells adobades van créi-xer un 28%.

Durant el 2011, doncs, la balança comercialde pells adobades va presentar un superà-vit proper als 130 milions d’euros, la qualcosa representa una millora de poc més de13 milions d’euros respecte al 2010 i moltlluny de les millores del 2009. Pel que fa alsector de les pells en brut i semielaboradestambé es va presentar un saldo positiu, toti que pràcticament insignificant, al voltantdel 353.000 euros ja que les exportacions iles importacions pràcticament es van igua-lar durant el 2011.

• Segment de l’adoberia de pell petita

El subsector de l’adoberia a Catalunya estàmolt especialitzat en el tractament de pellspetites, en especial les d’oví (sense llana idoble faç) i també les de cabrum i conill,encara que aquestes amb un volum moltlimitat. Aquest segment d’activitat repre-senta gairebé el 40% de la producció delsubsector de l’adoberia catalana i quasientre un 70% i un 80% respecte al conjuntde l’Estat.

L’especialitat de pell petita concentra lesempreses de dimensió més gran del sub-sector de l’adoberia, les quals elaboren unproducte que, en un 75%-80%, va destinata la indústria de la confecció, fet que, jun-tament amb l’elevada capacitat exporta-

Figura 29. Producció de pells adobades a EspanyaMilions d’euros

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

2011201020092008200720062005200420032002

1.250

1.070

970903 884

947

753

603

701746

Font: CEC-FECUR.

Taula 32. Exportacions de la indústria de l’adoberia a Catalunya segons tipus de pellMilers d’euros

2009 2010 2011% variació2010-2011

% Catalunya sobreEspanya

Pells bovines 56.310 77.002 85.130 10,6 40,6

Pells ovines 21.573 22.982 35.618 55,0 73,6

Pells cabrum 112 312 865 177,2 4,7

Pell girada (double face) 40.772 28.851 31.346 8,6 51,0

Altres pells 3.621 4.066 6.811 67,5 15,4

Total 122.388 133.213 159.770 19,9 41,8

Font: CEC-FECUR.

Taula 33. Principals mercats de l’adoberia catalanaMilers d’euros

2010 2011 % variacióexportacions2010-2011Exportacions % sobre el total Exportacions % sobre el total

Unió Europea 58,32 43,8 80,95 50,7 38,8

Resta d’Europa 13,93 10,5 15,81 9,9 13,5

Àsia 54,50 40,9 56,82 35,6 4,2

Resta del món 6,46 4,9 6,19 3,9 –4,2

Total 133,21 100,0 159,77 100,0 19,9



dora de la branca, fa que una part impor-tant de la seva producció es destini alsmercats europeus. També les empreseshan estat pioneres en la deslocalització depart de la seva producció, en especial deles fases inicials, cap a països emergentsque, amb primeres matèries pròpies, bai-xos costos laborals i de regulació mediam-biental, són altament competitius.

L’adob de pell petita d’oví sense pèl, unaactivitat que està conformada per petitesi mitjanes empreses, té un importantdinamisme exportador ja que ven a l’exte-rior més del 51% de la producció. Lesexportacions catalanes de pell petita d’ovísense pèl van assolir una xifra global de 35milions d’euros l’any 2011, la qual cosarepresenta un increment sobre el 2010 demés del 22%, fet que torna a situar aquestsegment a nivells semblants als dels anys2007 i 2008. La focalització de l’especialitaten el mercat de la confecció de pell ha fetque en sigui molt depenent i també queestigui molt exposada a la competència depaïsos emergents que operen la sevespròpies pells oferint un producte final (ves-tit) a un preu molt competitiu en el mercatcom és el cas de la Xina, l’Índia o el Pakis-tan.

El principal mercat de la pell petita sensepèl produïda a Catalunya és la Unió Euro-pea, que aplega gairebé els tres quarts deltotal exportat, i és Itàlia el principal com-prador, amb el 55% del volum total d’ex-portacions, seguida de França. Fora d’Euro-pa, cal assenyalar els mercats asiàtics, enespecial Hong Kong i la Xina.

Una altra especialització rellevant de l’ado-beria catalana és la de la pell petita ambpèl (o pell girada o double face) que té unreconegut prestigi a nivell mundial per laqualitat de la seva primera matèria (pell

d’ovella merina autòctona) i pel tracta-ment de la pell, cosa que determina unaalta quota d’exportació (un 75% l’any2011). La producció catalana representamés del 80% de la que es genera a totl’Estat.

Els clients principals són Itàlia, Turquia iRússia, que el 2011 van tornar a recuperarles seves compres de manera destacada.En conjunt, les exportacions catalanes del’especialitat van augmentar gairebé un20%, fet molt destacat ja que l’any 2010havien retrocedit lleugerament. L’any 2011,doncs, les exportacions de double face esvan situar per sobre dels 31,3 milionsd’euros, gairebé 3 milions més que l’any2010.

Dintre de l’especialitat de pell petita caldestacar la pell de conill, que ha tingut unabona demanda en els darrers anys enpeces de vestuari de moda i complements,impulsada també per les millores en elstractaments i en la presentació de les pells.L’exportació catalana va ser superior als 6,8milions d’euros el 2011, principalmentadreçada a Hong Kong, Turquia i Itàlia.

• Segment de l’adoberia de pell grossa

L’especialitat de l’adoberia de pell grossa(boví) representa el 48% de la produccióadobera catalana i el 2011 va perdre unamica de pes sobre l’adoberia de pell grossaestatal, que l’any 2010 era al voltant del40% i el 2011 va ser d’un 32%. L’activitat escaracteritza per emprar mètodes de pro-ducció més tradicionals i per un ritmed’innovacions tecnològiques menors queen d’altres especialitats de la indústria del’adoberia. El calçat ha estat el mercat tradi-cional i més important de l’especialitatperò la reconversió empresarial d’aquestsector ha impulsat una diversificació cap a

d’altres mercats, com són la marroquineria(bosses, bosses de mà, maletes, cinturons iarticles de butxaca) i la tapisseria, en espe-cial en productes de gamma superior queexigeixen una gran qualitat i el seu assegu-rament en tot el procés. També l’especiali-tat ha dedicat una part dels seus esforços amillorar la seva presència exterior, ja queera una branca molt centrada en l’abasti-ment del mercat intern de calçat. Així s’hapassat d’exportar només un 25% de laproducció l’any 2000 a exportar-ne més dela meitat el 2011, exactament el 56,3%.

Aquesta especialitat va gaudir el 2010d‘una recuperació important de la deman-da dels seus productes, per la qual cosa laproducció va tornar als nivells previs a lacrisi. La recuperació es va fonamentar en elbon comportament del segment del cal-çat, en especial en els mercats emergents,però també a la Unió Europea, on va expe-rimentar un increment de la seva produc-ció, de l’ordre del 4% a Itàlia, líder europeu,i del 5% a Espanya. També cal destacar labona demanda de la marroquineria, enespecial dels productes de major qualitat ipreu, en els principals mercats com Françai Itàlia.

L’any 2011, aquesta tendència es va confir-mar, tant pel que fa a la producció com pelque fa a les exportacions d’aquestes pells.Així, el valor de la producció es va situar alvoltant dels 151 milions d’euros i les expor-tacions, per sobre dels 85 milions, cosa quesignifica un creixement de les exportacionsde més del 53%. De fet, el subsector del’adoberia de pell bovina a Catalunya és elque millor comportament va tenir el 2011des del punt de vista de la internacionalit-zació, molt per davant del de les pells ovi-nes i les pells double face.

Taula 34. Balança comercial del sector de la pell adobada a CatalunyaTaxa de cobertura (exportacions/importacions)

Catalunya Espanya

2010 2011Variació 2010-2011(en punts %)

2010 2011Variació 2010-2011(en punts %)

Pells i cuirs en brut 170,9 100,9 –70,1 394,6 328,6 –66,0

Adoberia simple i wet blue (1) 161,4 142,2 –19,2 75,8 79,0 3,1

Adobat i acabat 337,1 302,2 –34,9 119,8 107,8 –11,9

Semielaborat, adobat i acabat 252,4 221,0 –31,5 106,4 98,9 –7,5

Confecció de pell 45,7 56,6 10,8 57,1 61,0 3,9

Marroquineria 56,2 64,8 8,6 42,7 48,1 5,4

Calçat i components 39,5 43,1 3,6 89,0 93,0 4,0

Pelleteria 217,8 283,0 65,2 88,3 175,3 87,0

Altres manufactures 47,0 39,5 –7,5 35,4 37,2 1,8

Manufactures de la pell i el cuir 47,8 54,2 6,4 73,9 78,8 5,0

Total sector de la pell, el cuir i les seves manufactures 64,7 71,4 10,4 81,3 85,9 5,6



El 2011, a diferència del 2010 en què Àsiava liderar les importacions de pells bovinescatalanes, el principal comprador d’aques-tes pells va ser Europa, amb quasi un 60%del total, tot i que el principal importadorva ser, de la mateixa manera que amb lespells bovines espanyoles, Hong Kong.França va ser el segon major importadorde pells bovines i, a molta més distància, elMarroc i la Xina. De la resta de païsoseuropeus, tot i que a molta distància deFrança, destaquen, per aquest ordre, Portu-gal, Itàlia, Regne Unit i Alemanya. Per teniruna idea adequada de què suposa el mer-cat francès per al sector exterior boví cata-là, les exportacions a França van gairebéquintuplicar les exportacions a Alemanyal’any 2011. A més, el 2011, les exportacionsa Hong Kong, tot i ser en volum les mésimportants, van créixer només un 1%,mentre que les exportacions a França hovan fer en un 17%.

Subsector de les manufacturesde pell

El subsector de les manufactures va millo-rar la seva situació conjuntural durant el2011 gràcies a la bona marxa de les expor-tacions, que van augmentar gairebé 7vegades més del que ho havien fet el 2010,fins a un 14,6%, i es van situar per sobredels 541 milions d’euros. Per tant, el sub-sector de les manufactures de la pell tam-bé confirma la seva recuperació tot i queen algun segment les exportacions vancaure en més d’un 30%, com és el demanufactures de productes tècnics en pellnatural, una activitat, en tot cas, molt pocsignificativa a Catalunya.

• Confecció en pell

Aquesta especialitat manté un importantprestigi quant a les primeres matèriesemprades i el seu disseny, orientat al mer-cat de la moda i la novetat. La qualitat deles pells és particularment apreciada, enespecial la de pell ovina i de raça merina,que s’utilitza en la fabricació dels produc-tes de double face, una de les especialitatsmés conegudes internacionalment.

A Catalunya, hi ha mig centenar d’empre-ses dedicades a aquesta activitat, encaraque s’hi ha d’afegir un nombre importantd’empreses de vestuari, de confecció i depunt, que completen la seva oferta pròpiaamb peces de pell, en especial en la tem-porada d’hivern. Aquesta estructura esreforça amb l’existència d’un nombre depetits tallers auxiliars especialitzats enaquest tipus de confecció. La producció alPrincipat representa la meitat de tot l’Estatespanyol i es concentra a les comarquesdel Vallès i el Barcelonès, en especial a Bar-celona, Badalona, l’Hospitalet i Santa Colo-ma de Gramenet.

Aquest segment, encara que també vapatir els efectes de la menor demanda acausa de la crisi, es va mantenir més esta-ble que altres articles de vestuari ateses lestendències de la moda favorables a aquesttipus de peces i també per una climatolo-gia favorable en els darrers hiverns. Tot iamb això, aquest segment va presentaruna balança comercial desfavorable el2011. Les exportacions van créixer molt persobre de les importacions, més d’un 17%,davant d’una caiguda de les importacionsdel −5,3% respecte al 2010. Tot i així, les

exportacions van assolir un valor de 52,5milions d’euros mentre que les importa-cions van ser de més de 92 milions d’euros.

• Pelleteria

Aquesta especialitat es dedica a la confec-ció de peces de vestir i els seus comple-ments fets amb pells d’animals amb pèl.Utilitza pells de valor amb una elaboracióque exigeix una important qualificació,amb la qual cosa els articles són d’un preuelevat, i amb una demanda concentradaen la temporada d’hivern.

Encara que la demanda es va retreuredurant la crisi, bàsicament a causa de l’e-levat preu dels articles, els hiverns mésfreds van provocar una major acceptacióde les peces d’aquesta especialitat. Tambéles empreses van buscar adequar-se a lesnecessitats del consumidor amb la utilitza-ció de noves varietats de pells, algunesmés econòmiques, i també de nous tipusde colors i acabats, per tal de donar unamillor imatge de moda als articles.

A Catalunya, hi ha unes 50 empreses dedi-cades de manera principal a aquesta activi-tat, encara que s’hi ha d’afegir un nombreimportant d’empreses de confecció, quecompleten la seva oferta pròpia amb pecesde pell, en especial en la temporada d’hi-vern. Moltes empreses també ofereixen elsseus productes directament al consumidorper mitjà de la venda directa des de lapròpia fàbrica o en botigues pròpies, enca-ra que bona part de les vendes totals estanfetes per les grans distribuïdores de vestu-ari, com són les cadenes i els grans magat-zems.

Figura 30. Destinació de les exportacions del subsector de manufactures de la pell a Catalunya. Any 2011Percentatge

Amèrica 5,2

Àsia 12,3

1,0 Resta del món

Resta d’Europa 6,6

74,9 Unió Europea

En milers d’euros % sobre el total

Unió Europea 405.656 74,9%

Resta d’Europa 35.866 6,6%

Àsia 66.702 12,3%

Amèrica 28.176 5,2%

Resta del món 5.270 1,0%

Total 541.670 100,0%



La pelleteria és una activitat molt depe-nent del mercat interior, ja que la sevadedicació internacional és baixa. Tot i ambaixò, el 2011, de la mateixa manera que hohavia fet el 2010, va experimentar unimportant increment (gairebé el 28%) deles exportacions, que van arribar als 26milions i van anar dirigides en un 75% capa Europa, amb França, Itàlia i el Regne Unitcom a principals compradors. Cal dir, amés, que les exportacions catalanes depelleteria van representar el 2011 gairebéla meitat de les exportacions espanyoles.

Les importacions en el mateix període vanarribar als 9,1 milions, la qual cosa suposauna caiguda relativament poc significativarespecte al 2010, de l’1,5%. La majoria deles importacions de pelleteria catalanesprovenen de la Xina, que representa mésde la meitat del total importat. Altres pro-veïdors importants són els països euro-peus, com Itàlia i França.

• Marroquineria

Aquesta branca produeix una àmplia gam-ma d’articles, en pell i també en altresmaterials, com teixits, plàstics o metalls. Elsproductes principals són: articles de viatge(maletes, bosses, motxilles, etc.), comple-ments de vestir (cinturons, bosses de mà,etc.) i petits objectes (carteres, portamone-des, corretges de rellotge, etc.).

La marroquineria manté un mercattradicionalment molt estable, si bé hasofert importants canvis en els darrers

temps a causa de la creixent competènciade productes asiàtics, en especial de laXina, principal exportador mundial, quesón molt competitius gràcies als seusmenors costos laborals al ser la producciómolt intensiva enmà d’obra. Aquesta com-petència exterior va impulsar una recon-versió de la producció cap a nivells mésalts de disseny i qualitat mentre que lesimportacions van anar cobrint progressiva-ment els nivells més baixos del mercat.

També cal destacar els canvis en la distri-bució amb l’aparició de cadenes de boti-gues especialitzades en marroquineria,com poden ser les de bosses o de maletes,i també el creixent protagonisme delscomplements de marroquineria en l’ofertade les botigues de vestuari per tal deproporcionar una imatge global al consu-midor.

Aquesta especialitat, que totalitza 135 em-preses a Catalunya, s’articula en una basede petits establiments, sovint de tipusartesanal, però també compta amb algu-nes empreses grans i mitjanes que con-centren l’activitat en els mercats exteriors.Només s’exporta una quarta part de laproducció, amb la qual cosa les empreses,en especial les petites, depenen molt del’evolució del mercat interior, fet que en elsdarrers anys de crisi econòmica al nostrepaís ha suposat una dificultat més per alsector.

Les vendes catalanes a l’exterior van arribarals 227 milions el 2011, la qual cosa repre-

senta un augment del 15%, fet encaramés destacat si es té en compte que lesexportacions de marroquineria catalanessuposen el 42% de les exportacions delsector manufacturer de la pell a Catalunyai quasi la meitat de l’exportació estatal del’especialitat. La major part d’exportacionss’adrecen a Europa i estan molt centradesen les bosses de mà i els articles de butxa-ca. El primer client és França, amb més dela meitat del total exportat, seguida dePortugal i Itàlia.

Per la seva banda, les importacions catala-nes pràcticament no van variar respecte el2010 i es van mantenir al voltant dels 351milions d’euros. Els principals països desd’on s’importen articles de marroquineriasón els asiàtics, 70% del total, i d’Europa,25%. La Xina i Itàlia encapçalen la llista.

• Calçat

L’activitat del calçat no és rellevant dinsl’estructura industrial catalana, ja que s’hidediquen unes 25 empreses amb una ocu-pació de 225 persones, encara que tambécal considerar algunes empreses de caràc-ter comercial que utilitzen mitjans produc-tius de tercers però que tenen una impor-tant presència en el mercat. A nivell estatal,el calçat es troba molt concentrat a laComunitat Valenciana, la qual aplega el60% de la producció total.

El calçat és un altre exemple de la globalit-zació de les activitats manufactureres, ambuna concentració creixent en els païsosemergents mentre que la indústria euro-pea va haver de reconvertir-se cap a activi-tats de major valor afegit, basades en eldisseny, la innovació i la qualitat. Els princi-pals exportadors mundials són la Xina(35% del total) i Itàlia (11%), que personifi-quen els dos models abans citats.

El segment del calçat espanyol, igual queha succeït al conjunt de la indústria, tambéha tractat de compensar la caiguda delmercat interior amb una major presènciainternacional, la qual cosa ha comportatuna important millora en el nivell del pro-ducte ofert.

L’any 2011 va ser positiu en termes d’acti-vitat per a la indústria del calçat a nivelld’Espanya ja que les exportacions van créi-xer un 9,6% respecte al 2010 i van arribar asobrepassar els 2.000 milions d’euros, exac-tament 2.116. Les importacions de calçat aEspanya també van créixer però ho van fera un nivell inferior al de les exportacions,un 4,9%, i pràcticament es van igualar envalor a les exportacions, 2.274 milions d’eu-ros. Les importacions es concentren en elcalçat de tipus esportiu provinent d’Àsia,amb Vietnam i la Xina com a principalsproveïdors.

El sector a Catalunya també va gaudird’aquesta millora del mercat, però amb un

Taula 36. Importacions de manufactures de la pell a CatalunyaMilers d’euros

2010 2011% variació2010-2011


Confecció de pell 98.058 92.844 –5,3 44,3

Marroquineria 352.076 350.860 –0,3 35,9

Calçat i components 522.202 541.049 3,6 23,8

Pelleteria 9.323 9.179 –1,5 30,8

Altres manufactures 7.219 5.949 –17,6 17,4

Total 988.878 999.882 1,1 28,4


Taula 35. Exportacions de manufactures de la pell a CatalunyaMilers d’euros

2010 2011% variació2010-2011


Confecció de pell 44.838 52.518 17,1 41,1

Marroquineria 197.860 227.437 14,9 48,5

Calçat i components 206.393 233.389 13,1 11,0

Pelleteria 20.302 25.977 28,0 49,7

Altres manufactures 3.391 2.348 –30,7 18,4

Total 472.783 541.670 14,6 19,5



El projecte Oficis Singulars: innovació en un sectortradicional

El projecte Oficis Singulars, dut a terme per Artesania de Catalu-nya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, neix, l’any 2009,per identificar i impulsar una petita sèrie d’oficis lligats a determi-nats punts de la geografia catalana.

Es tracta d’oficis i/o productes únics que estan estretamentlligats a la població o demarcació d’on són originals. Les ciutatsd’Igualada i Vic són grans centres de producció de pells i de pellsadobades de Catalunya.

Els artesans del cuir i la marroquineria de diversos llocs de Cata-lunya solien anar a Igualada i a Vic a proveir-se de materials iproductes nous.

El projecte Oficis Singulars ha treballat per crear una col·lecció deproductes únics fets per artesans del cuir i la marroquineria dediferents punts de Catalunya. Tots han comptat amb l’ajuda d’ungrup de dissenyadors d’Igualada i de Vic i el projecte final és elresultat de la col·laboració de dissenyadors i artesans.

Igualada i Vic són les ciutats de referència, punts d’origen detradició i centres de producció de cuir i pells més importants deCatalunya i Espanya.

Igualada neix al voltant del segle x al marge esquerre del riuAnoia. Al segle xiv les adoberies i els blanquers estaven situatsal centre de la ciutat, però a partir del segle xviii es van anar col-locant al voltant de la zona del Rec a Igualada, on actualmentcomparteixen espai amb estudis creatius i amb el Museu de laPell d’Igualada. Igualada és el centre de producció de cuir mésimportant del país i des de l’any 1997 és l’única ciutat que ofereix,a l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps, un cicle formatiu degrau mitjà d’Artesania en Cuir, amb la titulació oficial de tècnicd’arts plàstiques i disseny i artesania en cuir.

D’altra banda, la ciutat de Vic data del segle iv abans de Crist i jaels ibers ausetans adobaven pells. El barri de les Adoberies de lacapital d’Osona hi ha restes de l’edat mitjana i els primers pellai-res daten del segle xii.

El treball de la pell ha estat una de les activitats més conegudesa Vic. Molts anys ha estat la primera indústria de la ciutat. A finalsdel segle passat s’hi van arribar a treballar fins a 50.000 pells dexai cada dia. Era el primer centre de producció de pells ovinesdel món. Així doncs, Vic ha estat un centre de producció de pellsde referència.

Tot i tenir un fort llegat i tradició en producció de pell i cuir, gai-rebé no existeixen artesans dedicats a treballar aquests materialsen aquestes ciutats. La majoria dels artesans del cuir i la marro-quineria estan distribuïts per diferents punts de Catalunya.

El projecte Oficis Singulars, doncs, treballa a les ciutats de Vic iIgualada com a espais de trobada i de treball per generar unacol·lecció de productes únics. El projecte té com a objectius:

• Innovar amb nous productes basats en nous dissenys que res-ponguin al mercat actual.

• Fixar la població en el territori i establir vincles entre artesans delcuir de diferents punts de Catalunya, dissenyadors, adoberies iles ciutats d’Igualada i Vic.

• Fomentar l’activitat artesanal en aquestes zones com una fonteconòmica més.

D’altra banda, el projecte fa una anàlisi i detecta diferents proble-màtiques en el cicle de vida del producte i en l’entramat socialdel territori. Per això s’han analitzat els diferents protagonistes delcicle de vida del producte i s’ha intentat construir un eix conductorentre productors, fabricants de primera matèria (cuir), manipu-ladors d’aquest material (artesans), comercialitzadores on podervendre els productes manufacturats (botigues) i espais on poder-los exposar (museus).

A més, també s’han estudiat els diferents protagonistes que con-formen l’ofici del cuir, des d’associacions d’artesans, ajuntamentsd’aquestes localitats, museus, espais culturals, dissenyadors,mestres i estudiants per tal de presentar tots els protagonistes ique puguin establir connexions i abordar necessitats comunes.

D’aquest primer projecte en va néixer una col·lecció formada per50 productes de pell i marroquineria de diferents tipologies comara gerres per a flors, fundes fotogràfiques, bosses de compra,complements de moda, mobles, etc.

La majoria dels productes són idees, productes funcionals quecontribueixen a aportar alguna innovació en el seu àmbit, algunjoc visual o treball constructiu que doti de funcionalitat i atraccióamb el material utilitzat.

www.lapell.blogspot.com

augment de les exportacions fins i tot persobre de l’espanyol, al voltant del 13%. Lesimportacions, a més, van créixer per sotade les importacions espanyoles i es vansituar al voltant dels 541 milions d’euros.Cal dir, però, que mentre les exportacionscatalanes del segment del calçat represen-ten només al voltant del 10% de les expor-tacions espanyoles, les importacions cata-lanes de calçat tenenunpesmés importanti arriben fins al 24%.

La balança comercial pel que fa al calçat és,òbviament, deficitària ja que la taxa de

cobertura és encara baixa, al voltant del43%, tot i que ha millorat respecte als dar-rers anys en què pràcticament no s’arriba-va al 40%.


Aquest any 2011, el grup adobador Colomer va seguir amb la reducció de la sevadimensió. L’empresa, que va néixer a Vicperò que ara té la seu a Les Franqueses

del Vallès (Vallès Oriental), havia estat unade les principals adobadores d’Europa,però des del 2009, quan va iniciar un pro-cés de deslocalització de la seva produc-ció cap a la Xina, ha anat reduint la sevadimensió a Catalunya. Per adequar elsrecursos propis de l’empresa a la sevadimensió actual, els principals accionistesde la companyia (les famílies Sumarroca,Rosell, Olabarría i Colomer) van decidir, aprincipis de l’any 2011, reduir el capitalsocial de l’empresa dels 13 milions d’eu-ros fins a poc més de 5,5.


3.4. Fusta i mobleL’any 2011, el nombre d’empreses en el sector de la fusta i el moble es va reduirun –9,6% a Catalunya i l’ocupació, un –9,2%, valors que s’acumulen a les disminu-cions del 2010. La producció industrial en el subsector de la fusta va disminuir un–7,3% i en el del moble, un –7%, després de tres anys de fortes caigudes i com aconseqüència principalment de l’aturada del sector immobiliari. En consonància,les importacions varen disminuir un –10,4%. En canvi, les empreses catalanesvaren aconseguir augmentar les exportacions un 8,7%, dada molt positiva teninten compte les disminucions d’anys anteriors.


Fusta Moble

Producció – –

Ocupació – –

Preus + +

Exportacions ++ +

Importacions –– –

Trets del sector

La fusta és una matèria primera reno-vable, reciclable, reutilitzable i posseeixunes característiques fisicoquímiques quela converteixen en un material molt versà-til. L’aprofitament de la fusta crea riquesaper a les zones rurals, permet mantenir lamuntanya “neta” reduint el risc d’incendis iés una eina efectiva contra el canvi climà-tic, ja que la fusta extreta conserva el CO

2

que va fixar quan estava en creixement i,per tant, a més de no contaminar en el seuprocés de producció, obté l’energia delsseus propis residus.

Es distingeix entre la indústria de primeratransformació de la fusta, que dóna lloca productes semielaborats, i la indústriade segona transformació, que proporcio-

na productes finals directament utilitza-bles per l’usuari (consumidors o empresesconstructores). Dins la primera transforma-ció, s’engloben activitats com ara la ser-rada, la preparació industrial de la fusta ola fabricació de fulloles, taulers i plafons;dins de la segona, s’inclouen activitatscom la producció d’estructures i peces defusteria i ebenisteria per a la construcció, lafabricació d’envasos i embalatges de fustai d’altres productes de fusta.

El subsector del moble utilitza en bonapart aquest material en totes les sevesvariants: fusta massissa (que procedeixdirectament del tronc dels arbres), la xapa-da (fines làmines de fusta que recobreixenaltres fustes de qualitat inferior) o la con-traxapada (taulers fets a base de làminesde fusta encolades o premsades); peròtambé incorpora altres materials com l’alu-

mini, el ferro, el vidre, el plàstic o el vímet ialtres materials naturals. Segons la destina-ció, les empreses combinen la producciódels mobles per a oficina, cuina, dormitori,bany, etc. I segons el procés productiu, espot distingir entre mobles de fabricacióseriada o per encàrrec.

Des del punt de vista de la demanda final,els productes del sector de la fusta i moblesón béns de consum durador i, per tant,tenen una dependència directa de l’evo-lució de variables com ara la renda realdisponible de les famílies, el cost del finan-çament extern, l’evolució de la construccióresidencial, la freqüència en la renovaciódel mobiliari i la distribució del consumdomèstic entre béns duradors i no dura-dors.

Segons algunes veus del sector, els proble-mesque travessa aquest sector s’atribueixenal menor poder adquisitiu del consumidor ial fet que és un sector estretament lligat ala construcció. Addicionalment, es reconeixque han canviat les preferències del con-sumidor, que ara dóna menys importànciaal moble com a signe de distinció de lesllars.

Confemadera posa de relleu que el pro-ducte espanyol ha anat perdent quotade mercat davant les importacions, cosaque es deu en part al fet que el producteofert no s’adapta a la demanda dels con-sumidors. Per tal de poder competir ambproductes de major valor afegit, l’Observa-torio Industrial de la Madera (OIM) posa demanifest la importància de desenvoluparproductes que reuneixin propietats comla seguretat contra incendis, la resistènciai durabilitat, la protecció davant l’agressiód’insectes o fongs, el respecte per la salutdel consumidor, etc.

L’exportació és un element clau per aquestsector en tant que suposa una via decreixement per a les empreses. Existeixuna pressió creixent sobre el complimentd’estàndards europeus i internacionals, perexemple, amb relació a les dimensions, laseguretat, els acabats o la sostenibilitat.Però sovint el sector no està preparat peroferir un producte adaptat a aquestesnoves demandes. Per tant, la normalitzacióés clau per a la competitivitat dels produc-tes en el mercat exterior.

Pel que fa a l’oferta, el sector també estàsotmès a una elevada pressió per partd’altres productors. Així, a part de la pressióque exerceixen els tradicionals competi-dors europeus (Itàlia, Alemanya, Portugal,França) amb productes de major diferen-ciació, qualitat i disseny, els productorscatalans i espanyols estan subjectes a lacompetència exercida pels productors del’Europa de l’est, la Xina i el sud-est asiàtic.També existeix pressió per la creixent con-centració en el sector de la distribució i perles polítiques mediambientals.

Classificació del sector de la fusta i el moble

Subsector de la fusta

Fabricació d’envasos i altres productes de fusta•Serrada i planejament de la fusta (CCAE 161).•Fabricació d’envasos i embalatges de fusta (CCAE 1624).•Fabricació d’altres productes de fusta; fabricació de productes de suro, cistelleriai esparteria (CCAE 1629).

Fabricació de taulers de fusta i fusteria per a la construcció•Fabricació de fulloles i taulers de fusta (CCAE 1621).•Fabricació de terres de fusta (CCAE 1622).•Fabricació d’altres estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a laconstrucció, excepte els terres de fusta (CCAE 1623).

Subsector del moble

•Fabricació de mobles d’oficina i d’establiments comercials (CCAE 3101).•Fabricació de mobles de cuina (CCAE 3102).•Fabricació de matalassos (CCAE 3103).•Fabricació d’altres tipus de mobles (CCAE 3109).


L’estructura de costos del sector de la fustai el moble ve determinada principalmentpel factor humà i les primeres matèries. Elfactor treball suposa entre un 20% i un 30%dels costos, segons el producte. Aquestsubsector és molt intensiu en mà d’obra,per la qual cosa el sector està exposata una forta competència dels països del’est d’Europa i els països asiàtics amb unssalaris molt inferiors als nostres. El sectorha patit una important pèrdua d’ocupacióa causa de la caiguda de l’activitat en elsector de construcció. El treballador repre-sentatiu d’aquest sector és un home jove,de nacionalitat espanyola i amb un nivellbaix de qualificació, que té un contracte fixi treballa a jornada completa (EPA). Segons

l’OIM, la manca de coneixements especí-fics dificulta la competitivitat del sector.

Pel que fa a les matèries primeres, la fustabase representa entre el 35% i el 50% delscostos de fabricació. El valor de la matèriaprimera depèn de la pròpia naturalesade la fusta i per tant no és una decisió deproducció. L’orografia i la climatologia delnostre país no afavoreixen la generaciód’una fusta de qualitat i en dificulten lamecanització, la qual cosa genera un des-avantatge competitiu i un encariment deles primeres matèries, que cal anar a bus-car a fora. Aquest desavantatge s’agreujaamb els freqüents incendis que pateix elnostre país (sovint els costos derivats deltransport de la fusta cremada superen el

valor del producte). Per aquestes raons, lesimportacions de fusta són molt rellevants.

Pel que fa al capital, es calcula que actual-ment la capacitat instal·lada només s’estàutilitzant al 60% en aquest sector, la qualcosa dificulta que es pugui amortitzar lainversió realitzada (AITIM, 2011).

Algunes veus del sector posen de manifestque la reduïda dimensió de les empresesen aquest sector dificulta la seva com-petitivitat i destaquen la importànciade guanyar dimensió a través d’establiraliances amb altres empreses, fusions oadquisicions, creació d’ens participats ounions temporals d’empreses (Confema-dera, 2009).


Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més ocupatsen aquest sector però, tot i amb això, el sector de la fusta i elmoble té unes dimensions més aviat modestes a casa nostra.Segons la Encuesta Industrial de Empresas (EIE)1, la seva dimensiómesurada en termes d’ocupació (unes 20.350 persones), en ter-mes de producció (uns 2.100 milions d’euros) i de VAB a preusbàsics (uns 730 milions d’euros) esdevé bastant reduïda i el con-verteix en un dels tres sectors més petits de la nostra indústria(dins una classificació de 19 agrupacions sectorials).

Per contra, és un dels sectors amb més establiments (3.200) dinsla indústria manufacturera catalana ja que presenta una estruc-tura molt atomitzada. Aquesta estructura és resultat de l’origenfamiliar de les empreses, les baixes barreres d’entrada dels nousproductors, l’escassa participació de capital estranger i la possi-bilitat d’organitzar-se en districtes industrials, cosa que permetaprofitar les economies d’escala. Només l’1,1% dels establimentsde fusta i moble tenen 50 ocupats o més i la dimensió mitjanadels establiments és de 6,8 ocupats. Aquestes magnituds resulteninferiors considerablement a les d’altres sectors industrials de laindústria en conjunt (5,5% d’empreses amb 50 ocupats o més idimensió mitjana de 16,8 ocupats).

Taula 37. Pes específic del sector sobre el conjunt de la indústria catalana





Fonts: EIE, INSS, Datacomex i DIRCE.

Taula 38. Pes del sector català sobre el conjunt del sector a Espanya



Import net de la xifra de negocis (2010) 16,1%


Fonts: EIE, INSS, Datacomex i DIRCE.

Fins a l’exercici 2008, la rendibilitat del sector de la fusta i elmoble (calculada com el resultat de l’exercici sobre el volumde negoci) va ser positiva, tot i que molt reduïda (al voltantdel 0,3% al 2008), és a dir, unes vuit vegades inferior als valors

que presenta la indústria en el seu conjunt (2,5%). Però al 2009,el resultat de l’exercici en aquest sector esdevingué negatiu(39 milions) i la rendibilitat també. La productivitat aparentdel treball (VAB per hora treballada) és d’uns 19 euros, inferiora la productivitat de la indústria en un 45% (dades del 2009).

L’esforç innovador en el sector del moble es pot considerarmodest amb relació al conjunt de la indústria. El 2009, la inversióen R+D interna fou de 3,4 milions d’euros (un 0,3% sobre el totalde la indústria catalana), cosa que suposà un notable descensrespecte al 2010, d’acord amb l’actual conjuntura econòmica. Pelque fa als resultats de la innovació, aquest sector2 va sol·licitar a laEuropean Patent Office 1,5 patents per milió d’habitants el 2007,el doble que les sol·licituds del sector a l’Estat espanyol, peròinferior a l’any anterior.

El subsector del moble representa aproximadament la meitatdel sector de la fusta i el moble. Destaquen les branques de laproducció de mobles de fusta per a dormitoris, menjadors i salesd’estar (12,6%) i la fabricació de mobles metàl·lics no classificatsen altres apartats (9,1%). La primera i segona transformació de lafusta representen al voltant d’una quarta part del sector cadas-cuna i integren activitats com la producció de paletes, paletescaixa i altres plataformes per a càrrega (5,3%) i la producció definestres, balcons, portes i llindars i els bastiments (6,5%) (Encues-ta Industrial de Productos, EIP 2010).

Pel que fa a la distribució territorial del subsector de la fusta, lesempreses es concentren, sobretot, a les comarques del Berguedài Osona. Dins del subsector de serrada i planejament de la fustadestaquen empreses de més de 150 treballadors com Maderasdel Alto Urgel, Serradora Boix o Tableros Tradema; dins els altressubsectors de la fusta, la dimensió és inferior i se situa com amolt en 120 treballadors a Franscisco Oller, Alberch o EncofradosJ. Alsina. En el subsector dels terres de fusta, les empreses tenenmenys de 10 treballadors (REIC i SABI). El grau de concentració enel subsector de la fusta és relativament baix en relació amb altressectors manufacturers (els 5 establiments més grans concentrenel 7,1% de l’ocupació i el 12,1% del volum de negoci).

1 Les dades de la Encuesta Industrial de Empresas no permeten distingir entre lesactivitats de suro (CCAE 1629) i de fusta (resta del grup CCAE 16), tot i que nomésla segona constitueix l’objecte d’aquest capítol.

2 Inclou mobiliari; articles o aparells d’ús domèstic; molinets de cafè; molinetsd’espècies; aspiradors.


Quant al subsector del moble, geogràficament, l’activitat estàmolt concentrada a les comarques del Montsià, on destaca elmunicipi de la Sénia, i al Vallès Oriental, on destaca la Garriga,considerades clústers del mobiliari a Catalunya. Les empre-ses arriben a unes dimensions més grans, com les catalanesKettal (amb més de 300 empleats), Ros 1 i Naturantaix (quesuperen els 230); destaca també Alvic, d’origen andalús peròamb fàbrica a Vic. El subsector del moble presenta també una

Figura 31. Ocupats en cada subsector. Any 2010Percentatge

54 Mobles

4 Serrada i planejament de la fusta

Productes de fusta,suro, cistelleria

i esparteria 42

Font: EIE.

baixa concentració (els 5 establiments més grans concen-tren el 7,6% de l’ocupació i el 12,4% del volum de negoci).

Per la seva banda, la indústria de la fabricació per encàrrec, l’altregran capítol del subsector del moble, està integrat per més d’unmiler de tallers de dimensió molt reduïda, que es troben dispersosper tot el territori català i s’especialitzen en fabricació artesana.

Figura 32. Volum de negoci. Any 2010Percentatge

52,4 Mobles

5,5 Serrada i planejament de la fusta

Productes de fusta,suro, cistelleria

i esparteria 42,1

Font: EIE.


Internacional

El sector de la fusta i el moble a la UE-27està constituït per unes 195.000 empresesi 1,3 milions de treballadors, que generenun VAB d’uns 40.000 milions d’euros i unaxifra de negoci de quasi 150.000 milionsd’euros (SBS 2008).

Després de les caigudes de la producciódel 2009, als anys 2010 i 2011, l’IPI va mos-trar un comportament més favorable alsdos subsectors. La producció de fusta a laUE-27 va créixer un 3,8% al 2010 i un 0,3%al 2011; la producció de moble va dismi-nuir el 2010, però el 2011 va créixer un2,3%. També els preus industrials van créi-xer un 3,6% al subsector de la fusta i un1,9% al del moble.

Les darreres dades disponibles mostrenque tant les exportacions com les importacions van créixer, un 8,9% i un 11,6%respectivament, després d’una severareducció al 2009. El sector de la fusta i elmoble europeu va presentar un superàvitde 2.300 milions d’euros a la balançacomercial i la taxa de cobertura se situà al104%.

El preu del barril de cru Brent es va incre-mentar un 19,8% al llarg del 2011 i el gasoil,un 23,6%, fet que va encarir els costos detransport de la fusta i per tant els costos deproducció. A més aquesta tendència hacontinuat durant el primer trimestre del2012.

Espanya

El sector de la fusta i el moble té un pesrelativament petit sobre el conjunt de laindústria espanyola: dóna feina a quasi146.000 persones (un 7% del total de laindústria), té un volum de negoci d’uns13.000 milions d’euros (2,5%) i un VABsuperior a 7.600 milions d’euros (5,9%).

Al 2011, hi havia unes 18.200 empresesamb assalariats, de les quals, només l’1,5%eren mitjanes o grans (més de 50 treballa-dors). La situació econòmica va fer dismi-nuir el nombre d’empreses un −9,8% (DIR-CE).

La producció industrial va disminuir un−7,6% l’any 2011, després d’un 2010 ambuna reducció del −8,1% i dos anys de cai-gudes superiors al −25%. Segons l’InstitutoTecnológico del Mueble, Madera, Embalajey Afines (AIDIMA), la recuperació en el sub-sector del moble trigarà més del que espreveia com a conseqüència de la contrac-ció del consum i dels problemes estructu-rals dels models de negoci.

La xifra de negoci en el subsector de lafusta va augmentar un 0,7% i, per tant, vamostrar millor comportament que elsaltres sectors de béns intermedis (−1,6%);el moble va patir una caiguda de la xifra denegoci del −7,4% l’any 2011, també méssuau que la mitjana de béns de consumdurador (INE).

Les importacions de fusta i moble de l’Estatvan disminuir un −10,5% el 2011, en con-sonància amb la disminució del consum;

les exportacions van exhibir un bon com-portament amb un augment del 6%; així eldèficit de la balança comercial espanyolava disminuir fins als 1.000 milions i la taxade cobertura se situà en un 70%.

Catalunya

El 2011, el sector de la fusta i el moble(CCAE 16 i 31) a Catalunya estava formatper unes 2.800 empreses (el 12% de laindústria manufacturera catalana). Al llargd’aquest any les empreses van patir inten-sament la crisi econòmica i es van reduirun 10% (varen desaparèixer o varen reduirla seva dimensió); això se suma a la reduc-ció del 2010 (30%) i afectà tant a les empre-ses petites (menys de 50 assalariats) com amitjanes i grans (DIRCE). El subsector de lafusta i el moble tenia uns 14.500 afiliats a laSeguretat Social, que conjuntament repre-sentaven el 3,4% de la indústria i es vanreduir un 9,2%, xifra que s’afegeix a la dava-llada del 2010 (−9,4%).

Com en el cas espanyol, la producció (IPI)de fusta va caure un 7,3% el 2011 i la pro-ducció de moble un 7%, que s’afegeix a lareducció del període 2007-2010, en què lesvariacions interanuals van arribar a superarel 20% en alguns casos.

Les vendes a l’estranger en el sector de lafusta i el moble suposen aproximada-ment un 16,5% del volum de negoci (EIE).La contracció del consum de béns dura-dors es va poder compensar en part pelbon comportament de les exportacions el2011, que van créixer un 8,7%, corregintaixí la seva variació negativa del 2010. Les


exportacions varen significar només un1,6% de les exportacions manufactureres,però un 29% de les exportacions espa-nyoles en aquest sector, per damunt delpes que té Catalunya sobre el conjunt del’Estat.

Les exportacions catalanes de fusta i moblevan anar destinades majoritàriament alspaïsos comunitaris (71,2%) i sobretot alsnostres països veïns: França (22,9%), Portu-gal (19%) i Itàlia (9,1%). Les exportacionsdins la UE-27 van augmentar un 15%, peròa la resta del món es van reduir un 4,5%,com a conseqüència de la disminució deles vendes a Àsia i Àfrica.

La reducció del consum també afectà lesimportacions, que van baixar un 10,4%,invertint també el notable increment del2010. Així, tot i que el nostre país segueixessent molt més importador de fusta imoble que no pas exportador, el dèficit dela balança comercial va millorar un 25% i sesituà en 434 milions d’euros.

Pel que fa a les importacions de fusta imoble, el 67,5% s’originà a la UE-27 i con-cretament a Alemanya (12,3%), Itàlia (9,8%),

França (7,4%) i països de l’est d’Europa(20,7% sobretot pel que fa al moble), entreels quals destaquen Polònia (8%), Romaniai Lituània. Les importacions provinents dela resta del món (32,5%) s’originaren sobre-tot a la Xina (21,7%) i altres països asiàtics.Durant el 2011, les importacions de dins laUnió Europea es van reduir un 9,3% i les defora, un 12,5%.

Al 2011, els preus industrials (IPRI) de lafusta es van incrementar considerable-ment (5,4%) a Catalunya, com a conse-qüència de l’elevat preu del preu del petro-li i el gasoil durant tot l’any, que ha encaritnotablement els costos de transport. Noobstant això, la pujada de preu de la fustano sembla que s’hagi traslladat al moble jaque els preus industrials dels mobles vancréixer només un 1,6%.

Segons dades del Consorci Forestal deCatalunya, els preus de la fusta a les llotgesde contractació i mercat en origen de Vic iGirona el 2011 van ser molt semblants alspreus del 2010, amb les excepcions de lafusta de faig i freixe, que van pujar, i algu-nes varietats de pi, que van baixar.


Subsector de la fusta

El 2011, al subsector de la fusta (CCAE16) hi havia unes 1.400 empreses, cosaque representa la meitat del sector de lafusta i el moble. El nombre d’empreses vadisminuir un 9,3%, fet que no afectà lesempreses amb més de 50 assalariats, quetenen un pes petit, però aquesta reducciós’afegeix a la del 2010 (12%) (DIRCE). El sub-sector de la fusta tenia uns 7.500 afiliats ala Seguretat Social, que també representenla meitat del sector de la fusta i el moblei que es van reduir un 9%, després d’unadavallada del 10,7% l’any anterior.

La producció (IPI) va caure un 7,3% el 2011,després d’un repunt positiu al 2010 (7,1%)i de fortes caigudes en els anys 2007-2009.La producció catalana va caure més quel’espanyola.

Només el 16% de la producció de fus-ta s’exporta, de manera que la reducció

Taula 39. Indústries de la fusta, suro, cistelleria i fabricació de mobles (CCAE 16 i 31)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011




Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. –8,1% –7,6% – – –

Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. –0,1% 1,3% – – –

Importacions 1.105,1 990,7 3.844,7 3.440,3 –10,4% 1,6% 28,8%

Exportacions 511,6 556,0 2.287,2 2.425,3 8,7% 1,1% 22,9%

Saldo –593,5 –434,7 –1.557,5 –1.014,9 – – –



2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010



Import net xifra de negoci 2.184,8 2.119,3 13.781,4 13.183,5 –3,0% 1,7% 16,1%

VAB (a preus bàsics) 737,1 763,6 8.145,3 7.636,5 3,6% 2,4% 9,7%

Despeses de personal 612,4 560,4 3.836,0 3.639,0 –8,5% 3,0% 15,4%

Inversions en actiusmaterials i intangibles 55,3 54,0 443,5 391,6 –2,3% 0,9% 13,8%

Consums intermedis 1.403,8 1.342,6 8.667,5 8.602,5 –4,4% 1,7% 15,6%

Resultat de l’exercici –39,0 1,4 –183,5 –232,4 –103,6% 0,0% –0,6%

Resultat de l’exercici / volum de negoci –1,8% 0,1% –1,3% –1,8% –103,7% 0,0 0,0


Notes de la EIE: En el cas de Catalunya, el sector 16 (Fusta, suro i cistelleria) inclou el 1629, que en part correspon als productes de suro; el VAB i producció d’Espanya corresponen al 2007 i 2008 (dades

SBS) i el VAB es calcula a cost de factors; els consums intermedis es calculen com la suma dematèries primeres, altres aprovisionaments, treballs fets per altres empreses i serveis exteriors; “n.d.”significa

dada no disponible.

Fonts(*): IPC (INE); EPF, Encuesta de Presupuestos Familiares (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); EIE, Encuesta Industrial de Empresas (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); SBS, Structural

Statistics Database (Eurostat); AEAT (dades de duanes elaborades per l’AEAT); Dept. d’Empresa i Ocupació (DEMO); DIRCE, Directorio Central de Empresas de l’INE; EPO (European Patent Office, dades

d’Eurostat); MINETUR (Ministerio de Industria, Energía y Turismo).

(*) Fonts comunes per a les taules 40, 44, 46 i 48.


del consum és la principal causa de ladisminució de la producció. Pel que fa alsector exterior, cal destacar el bon com-portament de les exportacions, que vanaugmentar un 26%, xifra molt positiva, quecontrasta amb el tímid increment del 2010(3,1%) i que dobla l’increment del conjuntde la indústria (13,6%).

El 71% de les exportacions van anar destina-des a països de la UE-27, entre els quals des-taquen França (19,6%), Itàlia (18%) i Portugal(17%). El gran augment de les exportacionsde fusta es deu a l’increment del 45% de lesexportacions intracomunitàries, ja que lesexportacions fora de la Unió Europea fins itot es van reduir un 4,5%. Les exportacionsextracomunitàries representen el 29% i vandestinades sobretot a Àsia (13%).

Però la contracció del consum també vafer que les importacions disminuïssin un12,5%, tant les intracomunitàries (−11,5%)com les extracomunitàries (−15%). Lescompres de fusta a l’estranger són sobre-tot intracomunitàries (74% en total, França20,6%, Alemanya 18% i països de l’est un10%). Amb tot, el dèficit de la balançacomercial va disminuir un 47% i la taxa decobertura se situà en el 68%.

El 2011, el subsector de la fusta no va tenirun any gaire favorable segons les dades

Taula 42. Factors que afecten la marxa del negoci. Subsector de la fusta i el suroPercentatge

I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011

Demanda 91,2 86,9 83,8 87,8

Costos 47,1 53,8 35,7 21,8

Financers 49,2 47,6 41,8 47,6

Equipament productiu 3 0 0 1,2

Mà obra qualificada 5,8 0 11,3 9

Competència 35,5 45,1 33,4 25,3

Altres 7,7 6,2 8,7 3,8

Font: Enquesta de Clima Empresarial (dades de l’Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona).

Taula 40. Indústria de la fusta i el suro (CCAE 16)

Indicadors de curt terminiCatalunya Espanya Variació Catalunya % Total indústria Catalunya/Espanya

2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011


Número d’empreses amb assalariats 1.552 1.407 9.253 8.345 –9,3% 50,4% 16,9%


Índex de producció industrial (var anual) 7,1% –7,3% –7,0% –5,3% – – –

Índex de preus industrials (var anual) 0,0% 5,4% 0,5% 1,7% – – –


Exportacions (MEUR) 116,0 146,4 938,2 1.082,3 26,2% 26,3% 13,5%

Saldo (MEUR) –131,4 –70,2 –372,6 –87,7 – – –


Indicadors estructuralsCatalunya Espanya Variació Catalunya % total FIM Catalunya/Espanya

2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010








Resultat de l’exercici (MEUR) –17,6 –9,5 –35,3 –80,3 –46,2% – 11,8%

Resultat de l’exercici / volum de negoci –1,7% –0,9% –0,5% –1,2% –44,7% –14,0 0,8


Nota: Les dades sobre afiliats a la SS, nombre d’empreses, IPI, IPRI inclouen el subsector suro, que no és objecte d’estudi d’aquest capítol.

Taula 41. Principals indicadors de clima empresarial. Subsector de la fusta i el suroVariació intertrimestral

I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011

Marxa del negoci –32,7 –25,5 –35,9 –43,3

Facturació –43,9 –9,5 –45,6 –35,8

Facturació a l’estranger –7 33,6 –26,7 –20,6

Inversió realitzada –21,2 –15,8 –7,6 –25,5

Nombre d’ocupats –22,4 –12,5 –0,1 –22,8

Preus de venda –18,6 –19,9 –9,1 –12,6

Nota: Facturació a l’estranger: percentatges calculats sobre les empreses que exporten (entre un 70% i un 80%).

Font: Enquesta de Clima Empresarial (dades de l’Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona). Unitats: saldo de respostes (diferència

entre els percentatges de respostes “alça” i “baixa”).

Anàlisi sectoriAl 65

de l’Enquesta de Clima Empresarial i varegistrar moviments a la baixa en totesles magnituds considerades, seguint latendència de l’any 2010; a més, el predomini de respostes “a la baixa amb relacióal trimestre anterior” fou superior que alconjunt de la indústria.

La debilitat de la demanda és el factor quemés va pesar en l’evolució de la marxa delnegoci, amb un saldo de respostes al voltant del 85% al llarg de tot l’any; la mancade recursos financers, la competència iels costos són altres factors que tambévan afectar molt la marxa del negoci. Lademanda i la manca de recursos financersvan afectar aquest subsector amb mésintensitat que la mitjana de la indústria.

Dins del subsector de la fusta, es pot distingir entre el segment de la fabricaciód’envasos i altres productes de fusta i suroi el segment de la fabricació de taulers defusta i fusteria per la construcció.

• Segment de la fabricació d’envasosi altres productes de fusta i suro

Aquest segment industrial inclou la serradai el planejament de la fusta (CCAE 161)3, lafabricació d’envasos i embalatges de fusta(CCAE 1624) i la fabricació d’altres productesde fusta, suro, cistelleria i esparteria (CCAE1629). Aquestes activitats donen feina amésde 3.700 persones (un 18,5% del sector de lafusta i el moble), generen un volum denegoci de 550 milions d’euros i un VABsuperior als 150 milions (un 26% i un 20,4%respectivament). A més, Catalunya representa aproximadament la cinquena part dela producció espanyola (EIE).

La dimensió mitjana és de 8,5 ocupats perestabliment, relativament gran amb relacióal conjunt del sector de la fusta i moble,però petita amb relació al total de la indústria (17 ocupats per establiment). Aquestsegment presenta una baixa concentració:els 5 establiments més grans aglutinen el12% de l’ocupació i el 15% del volum denegoci (EIE).

El 2011, la indústria de la serrada i el planejament de la fusta (CCAE 161) a Catalunyaestava formada per un centenar d’empre-ses, de les quals només una tenia més de50 assalariats i el 4% va tancar. En generales tracta d’empreses familiars de llarga tradició i moltes d’elles tenen la seva pròpiaexplotació forestal associada (OIM, 2009).

Entre d’altres, la producció d’aquest segment a Catalunya comprèn els productesesmentats en la taula, que suposen tresquartes parts del total 4:

L’any 2011, la producció a la indústria dela serrada i planejament de la fusta (CCAE161) es va incrementar un 3,6% al conjuntde l’Estat i s’estabilitzà després de les fortes davallades de 2008 i 2009 (STS). Laproducció d’envasos i embalatges (CCAE1624) a Espanya es va incrementar un7,3%, xifra positiva atès que el 2010 vacaure un 3%. No es disposa de dades per aCatalunya però s’estima que la producciópodria haver disminuït en aquests dossegments.

La indústria de la serrada i el planejamentté una forta amenaça de substitució pelscorresponents productes d’importació,més competitius i/o amb millor grau declassificació. La producció d’envasos iembalatges té actualment unes barreresd’entrada baixes, però a mig termini espreveu que augmentin per les necessitatsd’inversió. A més, els envasos de fustaestan sent substituïts per envasos d’altresmaterials, tendència que es podria mitigarsi els consumidors demanessin productesmés ecològics (OIM, 2009).

Pel que fa a la indústria de fabricació d’altres productes de fusta, suro, cistelleria iesparteria (CCAE 1629), l’IPI espanyol vadisminuir un 4,7%, tot seguint la tendèncianegativa d’anys anteriors però amb menysintensitat.

Els preus industrials van créixer a les tresindústries que formen aquest segment,probablement com a conseqüència del’increment dels costos de transport, fetque suposa un canvi de signe respecte al2009 i 2010.

Malgrat que és un segment relativamentexportador (26% de les vendes) amb relació al conjunt del sector de la fusta i elmoble, les exportacions catalanes no vantenir un 2011 massa bo. Pel que fa a laserrada i planejament de la fusta (CCAE161), les exportacions, que són sobretotintracomunitàries, van augmentar tímidament (1,3%) i la taxa de cobertura va millorar. Cal destacar que les exportacions espanyoles van augmentar un 46%, mentre quea Catalunya havien augmentat notablement l’any anterior (35%).

Pel que fa als envasos i els embalatges(CCAE 1624), les exportacions van disminuir un 11%. El 68% de les exportacionsforen intracomunitàries i van anar destinades sobretot a Alemanya (25%) i Portugal(18%); un altre 23% van anar a parar a Àsia(sobretot al Japó, amb un 20% sobre eltotal) (AEAT).

La productivitat aparent del treball (VABper ocupat i hora) d’aquest segment (CCAE161, 1624 i 1629) assolí els 24 euros perhora en línia amb els altres segments de lafusta i el moble. Les despeses de personalvan suposar uns 16,7 euros per ocupat ihora, cosa que es correspon en bonamesura amb el nivell de productivitat quepresenta aquest segment (EIE).

• Segment de la fabricacióde taulers de fusta i fusteriaper a la construcció

Aquest segment inclou la fabricació defulloles i taulers de fusta (CCAE 1621), terres de fusta (CCAE 1622) i altres estructuresde fusta i peces de fusteria i ebenisteriaper a la construcció (CCAE 1623). Aquestesactivitats ocupen uns 5.600 treballadors(28% del sector), generen un volum denegoci de 460 milions d’euros i un VABde 170 milions (un 22%). La producciócatalana representa una petita part de laproducció espanyola (EIE).

El 2011, la indústria de la fabricació deproductes de fusta, suro, cistelleria i esparteria (CCAE 162) estava formada per unes1.300 empreses, de les quals només 7 erenmitjanes o grans. El nombre d’empresesva disminuir un 12,5% el 2010 i un 9,7%el 2011 (DIRCE). La dimensió mitjana delsestabliments és molt petita (5,7 ocupatsper establiment) en comparació amb la

3 La industria de la serrada de la fusta representa la primera transformació de la fusta: un cop extreta la fusta delbosc passa a les serradores per a la seva transformació.

4 També comprèn: el tractament,la impregnació i lapreservació de la fusta (inclou la curació i l’assecatge);articles de taula i cuina de fusta; eines i els mànecs,muntures i mànecs de raspalls i escombres, blocs per ala fabricació de pipes de fumar i formes i eixampladoresper a botes i sabates; fusta en plaques o en partículesde coníferes; objectes de marqueteria i incrustació:cofres, estoigs; mobiliari per penjar que no tingui laconsideració de mobles (penjadors, portaraspalls, etc.);serradures, incloses les aglomerades en briquetes; fustaperfilada longitudinalment al llarg de qualsevol delscantells o cares, inclosos els llistons i frisos per a parquets sense engalzar; pals de fusta de coníferes en brut(fins i tot decoratives o escairats) tractats amb pintura,creosota i altres agents conservants; i finalment els serveis a la fusta (reparació de paletes, barrils; planejamentde taulers i similars).

Taula 43. Fabricació d’envasos i altres productes de fusta i suro (CCAE 161, 1624 i 1629)

% sobre el segment % sobre Espanya

Paletes, paletes caixa i altres plataformes per a càrrega, de fusta 28,9 19,3

Altres envasos i embalatges de fusta i els components 18,9 15,6

Marcs de fusta, components per a paraigües i bastons; altres 18,6 24,2

Fusta serrada o tallada de gruix > a 6 mm; travesses de fusta senseimpregnar per a vies fèrries

10,0 7,1

Font: EIP; dades del 2010.


del sector de la fusta i el moble (6,6 ocu-pats) i amb la indústria manufacturera (17ocupats). Els 5 establiments més gransaglutinen el 10% de l’ocupació i el 22% delvolum de negoci (EIE).

Entre d’altres, la producció d’aquest sub-sector a Catalunya comprèn els productesesmentats en la taula, que suposen tresquartes parts del total5:

La producció (IPI) al segment de fabricacióde productes de fusta, suro, cistelleria iesparteria (CCAE 162) de fusta va caure un8% el 2011, després d’un repunt positiu el2010 (7%) i de fortes caigudes els anys 2007-2009. La producció catalana va caure mésque l’espanyola (6,5% el 2011).

En el cas espanyol, la baixada de l’IPI mésimportant es produí en la fabricació de les

altres estructures de fusta i peces de fuste-ria i ebenisteria per a la construcció (15%)i, en segon lloc, les fulloles i els taulers defusta (5,6%) pels lligams directes que tenenaquests fabricants amb la construcció. Lafabricació de terres de fusta, en canvi, vaaugmentar un 8%, xifra bastant positivadesprés de la intensa caiguda del 2010(57%). Les dades per a Catalunya no estandisponibles, però el comportament global

Taula 45. Fabricació de taulers de fusta i fusteria per a construcció (CCAE 1621-1623)


Finestres, balcons i els bastiments, portes i els bastiments i llindars, de fusta 29,6 6,8

Taulers de partícules de fusta, OBS i wafeboard 24,7 9,6

Construccions prefabricades de fusta 19,8 29,3


Taula 44. Fabricació d’envasos i altres productes de fusta i suro (CCAE 161, 1624 i 1629)


2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011

Serrada i planejament de la fusta (CCAE 161)

Nombre d’empreses amb assalariats 102 98 1.062 962 –3,9% 3,5% 10,2%


Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. 9,0% 3,6% – – –


Importacions (MEUR) 12,4 10,8 198,1 186,8 –13,4% 1,1% 5,8%


Saldo (MEUR) –4,7 –3,0 –110,0 –57,1 – – –


Fabricació d’envasos i embalatges (CCAE 1624)



Importacions 22,3 18,2 77,2 79,1 –18,7% 1,8% 23,0%

Exportacions 12,7 11,3 68,6 76,7 –11,0% 2,0% 14,7%

Saldo –9,6 –6,9 –8,6 –2,4 –28,9% – –


Fabricació d’altres productes de fusta; fabricació de productes de suro, cistelleria i esparteria (CCAE 1629)




2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010



Import net xifra de negoci (MEUR) 524,6 549,2 2.484,7 2.557,6 4,7% 25,9% 21,5%

VAB (a preus bàsics) (MEUR) 150,1 155,7 894,0 891,4 3,7% 20,4% 16,8%


Inversions en actius materials i intangibles(MEUR)

13,4 19,8 77,4 116,0 48,1% 36,7% 17,1%

Consums intermedis (MEUR) 357,4 376,7 1.626,1 1.733,7 5,4% 28,1% 21,7%

Resultat de l’exercici (MEUR) –1,2 9,2 –32,8 43,8 – – 21,0%

Resultat de l’exercici / volum de negoci –0,2% 1,7% –1,3% 1,7% – 25,0 1,0


Nota: Les dades sobre nombre d’empreses fan referència a tot el grup CCAE 162 (productes de fusta, suro, cistelleria i esparteria).

5 També comprèn: fusta contraplacada formada exclu-sivament per fulles de fusta, de bambú; altres tipus defusta contraplacada, taulers de fusta aplacada i formessimilars de fusta laminada; fulloles per a aplacatge icontraplacatge i altres fustes serrades, tallades o desen-rotllades, de gruix inferior o igual a 6 mm; taulers defibra de fusta o altres matèries llenyoses; taulers per aterres de fusta acoblats; altres obres i peces de fusteriaper a la construcció, de fusta; fusta densificada enblocs, planxes, taulers o perfils; encofrats per a obres deconstrucció de formigó, llistons, llates i teules, de fusta.


del segment CCAE 162 a Catalunya fa pen-sar en una evolució més desfavorable queal conjunt de l’Estat.

Segons l’OIM (2009), els taulers d’aglome-rat estan substituint en bona mesura lafusta massissa ja que permeten una majorindustrialització. Aquesta indústria és moltintensiva en capital i això, unit al know-how de les empreses i la concentració delsector, fa que tingui unes elevades barreresd’entrada.

La fusteria industrial (fabricació de portes,finestres i terres de fusta) és un sector ato-

mitzat però en el qual es produeixen con-centracions geogràfiques molt importants.Aquesta indústria té com a fortalesa que elseu producte és de primera necessitat. Noobstant això, la seva feblesa és la dependèn-cia d’un únic sector (la construcció), fet quefa necessària la seva internacionalització.

El sector exterior es mostrà molt dinà-mic, si bé, es tracta d’un segment pocexportador (només el 9% de les vendes esprodueixen al mercat estranger). Això vapermetre compensar en part la reduccióde la producció originada per la caigudadel consum a Catalunya i Espanya.

A la indústria de fulloles i taulers de fusta(CCAE 1621), les exportacions van créi-xer (4%) i les importacions van disminuir(6,4%); com a resultat, la taxa de coberturamillorà. Un 58% de les exportacions varenanar destinades a països de la Unió Euro-pea, mentre que la resta van ser extraco-munitàries, entre les quals destaquen lesasiàtiques (30%).

Les exportacions de terres de fusta (CCAE1622) van créixer un 58% l’any 2011 i lesimportacions van disminuir (18%); aques-tes variacions suposen una importantmillora respecte al 2010, en què les dues

Taula 46. Fabricació de taulers de fusta i fusteria per a la construcció (CCAE 1621-1623)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011

Fabricació de fulloles i taulers de fusta (CCAE 1621)





Saldo (MEUR) –72,0 –62,9 –103,7 26,3 – – –


Fabricació de terres de fusta (CCAE 1622)




Saldo (MEUR) –44,8 1,8 –149,6 –62,2 – – –


Fabricació d’altres estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció (CCAE 1623)





Saldo (MEUR) –0,2 0,8 –0,7 7,6 – – –



2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010

Nombre d’establiments 1.197 980 6.156 5.542 –18,1% 30,2% 15,9%

Establiments amb 50 ocupats 0,4% 0,6% n.d. n.d. 46,6% 0,0% n.d.



Import net xifra de negoci (MEUR) 513,5 459,5 4.476,2 4.020,5 –10,5% 21,7% 11,4%





Resultat de l’exercici (MEUR) –16,4 –18,6 –2,4 –124,0 13,3% – 15,0%

Resultat de l’exercici / volum de negoci –3,2% –4,1% –0,1% –3,1% 26,6% –60,7 1,3


Nota: Com que no es disposa del nombre d’empreses a 4 dígits (DIRCE 2010), es proporcionen dades d’establiments (EIE 2009).


magnituds es van comportar justamenta la inversa. Aquest fet va corregir com-pletament el saldo deficitari de la balançacomercial i la taxa de cobertura se situàen el 102%. Un 79% de les exportacionsvaren anar destinades a països de la UnióEuropea, mentre que la resta van ser extra-comunitàries (Àsia, Àfrica i Amèrica).

Finalment, a la indústria d’altres estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció (CCAE 1623)les exportacions van augmentar un 25% iles importacions es van reduir un 11%, fetque va permetre recuperar un discret saldopositiu de la balança comercial. En aquestsegment, la major part de les exportacionsvan ser extracomunitàries (90%), entre lesquals destaquen les africanes (49%), les ame-ricanes (18%) i les asiàtiques (11%).

Per tant, malgrat que encara s’estan produintdisminucions en la producció al conjuntde l’Estat, cal destacar l’important paperque van jugar les exportacions al 2011, quesegurament van permetre esmorteir unamica la caiguda de la producció. Al conjuntde l’Estat, es va produir un fet anàleg, ambcaigudes de la producció que en part es vanpoder compensar pel bon comportamentde les exportacions.

La productivitat aparent del treball enaquest segment se situa en uns 17 eurosper hora, un 20% inferior a la productivitatdel sector de la fusta i el moble. Les despeses de personal són d’uns 15 euros per horaen consonància amb lamenor productivitaten aquest sector (EIE).

Subsector del moble

El del moble (CCAE 31) constitueix un sub-sector molt arrelat a Catalunya i representaaproximadament la meitat del sector de lafusta i el moble. Aquest subsector té uns7.000 afiliats al règim general de la Segu-retat Social que, d’acord amb la tendènciadel sector i del conjunt de la indústria, vandisminuir quasi un 10% al llarg del 2011; elsubsector del moble genera un volum denegoci d’uns 1.100 milions d’euros i un VABd’uns 440 milions. Catalunya té un pes alvoltant del 15% sobre el conjunt de l’Estatespanyol (EIE).

El 2011, el subsector del moble a Catalunyaestava format per quasi 1.400 empreses,de les quals, només l’1,3% eren mitjanes ograns. Aquestes xifres suposaren una reduc-ció del 9,5%, que se suma a la del 2010, i quees va produir al conjunt del teixit empresa-rial (DIRCE). La dimensió dels establimentsd’aquest subsector és reduïda amb relacióal conjunt de les manufactures (7 ocupatsper establiment) i presenta una baixa con-centració (els 5 establiments més gransaglutinen el 7,4% de l’ocupació i el 13,5%del volum de negoci, EIE).

Entre d’altres, la producció d’aquest sub-sector a Catalunya comprèn els productesesmentats en la taula 476 .

La producció industrial (IPI) en aquest sub-sector va patir una davallada al voltantd’un 30% el 2009, tant a Catalunya com aEspanya, com a conseqüència de la crisi delsector immobiliari. El 2010 i 2011, continuàla tendència a la baixa, tot i que ambmenysintensitat (12% i 7%, respectivament); en elcas espanyol, la indústria més afectada el2010 va ser la de mobles de cuina i matalas-sos i la menys afectada la dels mobles d’ofi-cina. Segurament la diferència es deu a lareducció del consum de béns duradors perpart de les famílies davant l’actual situacióeconòmica, mentre que el mobiliari per acol·lectius mostra un millor comportament.

De fet, el consum de mobles a les llars cata-lanes fou de 814 milions d’euros l’any 2011,un 4,5% menys que el 2010, que s’afegeix ala reducció de l’any passat (7%); com que elspreus van pujar un 1,2% a Catalunya, es potconsiderar que la baixada del consum entermes reals fou del 5,7%; al conjunt d’Espa-nya, el consum de mobles es va reduir un12% real (EPF 2011).

Tot i que no es tracta d’un sector massaobert a l’exterior, l’exportació va augmentarun 3,5% l’any 2011 i, com en altres sectors,va permetre esmorteir una mica la baixa-da de la producció: del total de vendesdel subsector del moble, només el 15,6%va anar destinat a l’estranger (EIE). SegonsAnieme (2011), Catalunya lidera l’exportacióde mobiliari (30%), seguida de la ComunitatValenciana (20%).

Lesexportacionscatalanes forenmajoritària-ment intracomunitàries (un 71%) i concreta-ment anaren destinades als països veïns:França (24%) i Portugal (20%). Pel que fa a laresta del món, les exportacions anaren tanta Amèrica (7,3%), com a l’Àsia (7%) o Àfrica

(6,6%), tot i que van disminuir un 4,5%. Encanvi, les exportacions intracomunitàriesvaren créixer un 7%.

La baixada del consum a casa nostra nonomés afectà la producció catalana, sinótambé les importacions, que van cau-re un 9,7%. Les importacions de moblesvaren ser també sobretot intracomunità-ries (66%) i concretament provinents delspaïsos de l’Est (24%), Itàlia (11,4%) i Alema-nya (11%). No obstant això, és importantdestacar que un 29% s’originà als païsosasiàtics (un 23% a la Xina). Al llarg del 2011,les importacions de la Unió Europea vanbaixar un 8,6% i les de fora, un 12%.

L’augment de les exportacions i la baixadade les importacions el 2011 van perme-tre corregir parcialment el gran dèficitcomercial del 2010 i Catalunya va assoliruna taxa de cobertura del 53%, de maneraque continuem essent un país importadori consumidor de moble més que no pasexportador.

El moble va registrar un lleu augment delspreus (1,6%), tant a Catalunya com a laresta de l’Estat com a conseqüència del’increment del preu de la fusta (5,4%) coma resultat dels majors costos de transport.Segurament, la repercussió sobre el moblehagués estat més elevada si els fabricantsno haguessin adoptat estratègies de repo-sicionament en segments de mercat queutilitzen fusta de preu més baix. D’altrabanda, els fabricants de moble van optarper reduir els seus marges; això va perme-tre que els preus finals pugessin nomésl’1,2% (IPC del moble i revestiments deterres).

La productivitat aparent del treball al sub-sector del moble és d’uns 23,5 euros perhora, una mica per sobre de la producti-vitat del sector. Les despeses de personalsuposen uns 16 euros per hora, lleugera-ment per damunt de la despesa per al con-junt del sector de la fusta i el moble (EIE).


El 2011, fabricants i venedors de moblesdecidiren unir esforços per frenar la crisique arrossega el sector. Així, el Col·lectiuEmpresarial del Moble de la Sénia (CEMS)

Taula 47. Fabricació de mobles (CCAE 31)


Mobles de fusta per a dormitoris, menjadors i sales d’estar 21,1 23,5

Mobles metàl·lics no classificats en altres apartats 15,2 23,5

Components de mobles, excepte de seients 11,2 20,0

Seients (excepte els transformables en llit) 9,4 24,1


6 També comprèn: altres mobles de fusta (bany, jardí,esglésies, escoles i altres) no classificables en altresapartats; altres mobles de fusta d’establiments comer-cials i magatzems; altres mobles metàl·lics d’oficina;altres mobles de cuina; seients transformables en llit;altres mobles de fusta d’oficina; matalassos, exceptesuports per a matalassos; serveis al moble (envernis-sament, entapissament, lacat i similars); altres moblesde plàstic; altres seients no classificables en altresapartats (de plàstic i similars); components de seients;somiers i canapès (somiers de tapisser; inclou els dellistons de fusta).


i la Federació de Comerciants del Moblede la Sénia (Fecoms) constituïren una Plataforma del Moble, que té el suport de laConfederació Catalana de la Fusta, la Fede-ració Catalana de Comerciants de Mobles iel Centre Tecnològic de la Fusta i el Moble(CENFIM).

El CENFIM va presentar la Biblioteca deMaterials Innovadors de Fusta i Moble(FIMAT), que recull materials innovadorsde diferents sectors (aeroespacial, auto-mobilístic, construcció...) que poden tenirmúltiples aplicacions en el sector de lafusta i del moble. FIMAT compta ambaccessos a bases de dades especialitzadesi una recopilació demés de 250mostres de

materials. L’objectiu és que les empresesdescobreixin la innovació enmaterials, quepermeti desenvolupar components ambnoves funcionalitats o millorar les propie-tats dels productes que es comercialitzenactualment.

El 2011, es va inaugurar el Centre Internacional de Negocis del Moble de laSénia (CINMS), que té per objectiu afavorirla internacionalització d’aquest sector. ElCENFIM en va impulsar la creació, que espogué dur a terme gràcies al finançamentdels fons FEDER de la Unió Europea, elMinisterio de Industria, la Generalitat deCatalunya, la Diputació i l’Ajuntament de laSènia. El CINMS acull per primera vegada el

marketplace Interihotel, una fira de moblesper a hotels. La iniciativa constitueix unaalternativa al mobiliari de consum particu-lar atès que en un radi d’uns 100 quilòme-tres de la Sénia hi ha un nombre importantde places hoteleres i es calcula que s’hifan reformes cada deu anys. Els expositorsofereixen un servei integral per dur a termeuna reforma. Durant els dos mesos queInterihotel va estar en funcionament, visi-taren el marketplace representants d’uns100 hotels amb una capacitat de més de16.000 llits.

El patronat del CENFIM va atorgar els Premis Cambium. En la categoria de “Milloriniciativa en tecnologies i sistemes de pro-

Taula 48. Fabricació de mobles (CCAE 31)


2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011




Índex de producció industrial (var. anual) –12,1% –7,0% –8,7% –9,3% – – –

Fabricació de mobles d’oficina i d’establimentscomercials

n.d. n.d. –7,1% –4,4% – – –

Fabricació de mobles de cuina n.d. n.d. –17,4% –14,1% – – –

Fabricació de matalassos n.d. n.d. –9,0% –13,0% – – –

Fabricació d’altres tipus de mobles n.d. n.d. –7,9% –8,1% – – –

Índex de preus industrials (var. anual) –0,4% 1,6% 0,5% 1,3% – – –



Saldo (MEUR) –462,2 –364,5 –1.184,9 –927,2 – – –


Consum a les llars 852,3 814,3 6.103,9 5.475,3 –4,5% – 14,9%

IPC 1,6% 1,2% 1,0% 1,9% – – –


2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010




VAB (a preus bàsics) (MEUR) 403,7 440,7 4.956,4 4.744,3 9,2% 57,7% 8,5%




Resultat de l’exercici (MEUR) –21,4 10,9 –148,3 –152,2 –151,0% – –7,2%

Resultat de l’exercici / volum de negoci –1,9% 1,0% –2,2% –2,3% –152,6% 14,7 –0,4


Despesa interna en R+D (MEUR) 4,7 3,4 22,7 23,7 –27,3% 0,3% –

Despesa interna en R+D / VAB 1,2% 0,8% 0,5% 0,5% – – –

Personal en R+D 0,1 n.d. 0,8 0,782 – – –

Personal en R+D / ocupats 0,8% – 0,9% 0,9% – – –

Patents sol·licitades a l’EPO 2,0 1,5 0,9 0,7 –24,7% 2,8% 2,1

Notes: Les dades sobre el consum provenen de l’Enquesta de Pressupostos Familiars i fan referència a la despesa dels anys 2009 i 2010 en els grups: mobles i articles de mobiliari (0511), catifes i altres

revestiments del terra (0512) i reparació mobles, articles de mobiliari i catifes (0513); les dades sobre sol·licituds de patents fan referència als anys 2006-2007 i inclouen els grups CIF 47: mobiliari;

articles o aparells d’ús domèstic; molinets de cafè, molinets d’espècies i aspiradors; en el cas d’Espanya, la despesa i el personal en R+D corresponen al 2006 i 2007 (dades SBS); les dades sobre despesa

i personal en R+D per a Catalunya corresponen als anys 2008 i 2009.


Els estàndards europeus del moble

És difícil imaginar una Europa amb diferents mides de targetesde crèdit o bé on la gasolina no fos la mateixa en tots els països.Atesa l’elevada mobilitat actual, això seria caòtic per a tots elsciutadans. La lliure circulació de mercaderies, persones, serveisi capitals, s’està convertint en una realitat i el desenvolupamentd’estàndards comuns contribueix a eliminar les barreres comer-cials.

Així, amb un estàndard comú per a 31 països europeus, un pro-ducte pot arribar a un mercat molt més ampli amb una menorinversió en desenvolupament i assaigs; el compliment d’unsestàndards, en tant que són un distintiu de qualitat respectat, ésun mitjà eficaç de diferenciació en un mercat competitiu; el pro-ductor es beneficia d’una base més àmplia de proveïdors ambuna qualitat assegurada; i el consumidor té més confiança en elsproductes, que s’accepten de forma generalitzada.

Els estàndards són documents tècnics destinats a ser utilitzatscom a regles, normes o definicions; reflecteixen el consensassolit entre les parts interessades sobre una forma de fer algunacosa; tenen caràcter voluntari, però poden suposar un benefici,tant per a consumidors com per a productors. En l’àmbit euro-peu, són desenvolupats per un comitè tècnic, aprovats pelsmembres del Comitè Europeu de Normalització i publicats percadascun dels Organismes Nacionals de Normalització (ONN)en la llengua pròpia, per tal que siguin fàcilment accessiblesper a tothom.

La missió del Comitè Europeu de Normalització (CEN) és el des-envolupament d’estàndards europeus. Més de 60.000 tècnics dela indústria, associacions, administracions públiques, institucionsacadèmiques i organitzacions socials estan involucrats en la xar-xa CEN, que arriba a més de 480 milions de persones. Més enllàde l’àmbit europeu, els estàndards del CEN estan estretamentrelacionats amb les normes ISO (Organització Internacional deNormalització), d’aplicabilitat a nivell mundial.

Dins del CEN, hi ha un Comitè Tècnic de Mobiliari (CEN / TC207)7, que desenvolupa estàndards sobre qüestions de:

• Terminologia.• Seguretat (per exemple, assaigs sobre la inflamabilitat i el com-portament del foc).• Requisits dels productes finals, dels components i les peces, deles superfícies, dels acabats de superfície i de la maquinària pera la fabricació de mobles.• Coordinació de les dimensions dels productes.

Dins d’aquest Comitè Tècnic, s’han creat diversos grups detreball especialitzats enmobiliari domèstic (taules i cadires, nensi guarderies, llits i matalassos, tapisseria i emmagatzematge);mobles de cuina i bany; mobles d’oficina (cadires i emmagatze-matge); mobles de jardí; mobiliari per a col·lectivitats (escoles,laboratoris); mètodes d’assaig per al comportament del foc;superfícies i acabats dels mobles; el vidre en els mobles. Fins al’actualitat, s’han publicat més de 70 estàndards i altres estan endesenvolupament.

Així mateix, el Comitè Tècnic de Mobiliari ha establert llaços ambaltres comitès CEN i ISO, com, per exemple, els d’ergonomia,persones amb discapacitat, joguets, equipament esportiu i parcsinfantils, equipament de laboratori, instal·lacions per a especta-dors, taulers de fusta, pintura i vernís, tèxtil, pell.

Els ONN són els representants del CEN en cadascun dels païsosi posen a disposició dels interessats la normativa i els mètodesper a integrar-les fàcilment, per tal d’aprofitar al màxim les nor-mes. L’Asociación Española de Normalizació y Certificación(AENOR) es va crear fa més de 25 anys, amb l’entrada d’Espanya ala Unió Europea. Pel que fa a la normalització, és l’organisme res-ponsable del desenvolupament i la difusió de les normes tècni-ques a Espanya i assumeix la representació d’Espanya davant elsorganismes europeus (com el CEN) i internacionals (com l’ISO).

Actualment, l’AENOR està formada per més de 800 membresque representen la pràctica totalitat del teixit productiu espa-nyol. Entre ells, figuren les principals associacions empresarials,empreses espanyoles i una representació d’administracionspúbliques. Pel que fa al sector de la fusta i el moble, hi són mem-bres actius, l’Instituto Tecnológico del Mueble, Madera, Embalajey Afines (AIDIMA) i l’Asociación de Investigación Técnica de lasIndustrias de la Madera y el Corcho (AITIM).

Per acabar cal comentar tres aspectes claus. Primer, davant la difi-cultat que pot suposar l’adopció d’aquests estàndards per a unaempresa de reduïdes dimensions, el CEN posa especial atenció enel fet que els organismes de normalització com l’AENOR explorinmaneres de què les pimes es beneficiïn de l’adopció de les normes.

Segon, els estàndards europeus no han d’estar al servei d’objec-tius proteccionistes (exigència de requisits per evitar l’entradade competidors), sinó que han de contribuir a competir en elmercat exterior amb un producte de qualitat. Una mostra d’aixòés el fet que alguns dels estàndards CEN són proposats a les nor-mes ISO com a base del seu treball sobre normes internacionals.

Finalment, cal recordar que en l’actual context econòmic, l’ex-portació té una importància cabdal per a la supervivència delsector del moble català, ja que el consum està molt debilitat.L’adopció d’aquests estàndards pot ajudar a posar de relleu elmoble català de qualitat i a obrir-se pas a l’exterior.

La fusta espanyola, per les seves característiques, difícilment es potutilitzar per a la fabricació de productes estructurals. L’Observatoriode la Madera y el Mueble denuncia que, com a resultat d’interessosproteccionistes d’alguns països centre i nord-europeus, les espè-cies espanyoles no figuren com a espècies de referència per a lafabricació de productes laminats, cosa que impossibilita la sevautilització i comercialització en certs mercats.

L’Instituto Español de Comercio Exterior (ICEX) destaca quela normalització, sobretot en alguns subsectors com el de laserrada de la fusta, és un aspecte clau per a la competitivitat,que depèn en gran mesura de la capacitat de les empreses peradaptar-se a les necessitats del client.

7 http://www.cen.eu/cen/Sectors/TechnicalCommitteesWorkshops/CENTechnicalCommittees/Pages/default.aspx


Serveis a la producció: la distribució al sectorde la fusta i el moble

Pel que fa al comerç al detall de mobles, il·luminació, moquetes,revestiments i parament per a la llar en establiments especialit-zats (CCAE 4753 i 4759), les dades de l’Enquesta Anual de Serveismostren que el sector està patint intensament la crisi econòmica,en part com a conseqüència de la relació directa que té amb elsector de la construcció. Entre els anys 2008 i 2009 es va destruirel 30% de l’ocupació, tant pel que fa als assalariats fixos com alsno assalariats i només van incrementar-se els assalariats tempo-rals. Igualment, el 10,6% de les empreses va tancar. Pel que faal volum de negoci i al VAB, la reducció fou superior al 40%; enconsonància, el marge comercial brut es va reduir un 40%.

El sector de la distribució d’equipament i parament per a la llar vatenir un any difícil, segons dades de l’Enquesta de Clima Empresarial de Catalunya8 i va registrar moviments a la baixa en totsels indicadors; a més, el predomini de respostes “a la baixa ambrelació al trimestre anterior” és superior que al sector del comerçdetallista en conjunt; no obstant això, la caiguda es va anar sua-vitzant al llarg de l’any.

Taula 49. Principals indicadors de clima empresarial. Comerç al detalld’equipament i parament per a la llar (CCAE 4743 i 475)Variació intertrimestral

I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011

Marxa del negoci −45,1 −24,2 −20,1 −13

Facturació −55,9 −29,7 −31,5 −20,5

Facturació a l’estranger 54 −15,2 −65 7,1

Preus de venda −1,5 −0,2 −11,6 −17,6

Nombre d’ocupats −39 −7,3 −11,2 −10,9

Inversió −22,6 −6,7 −2 −4,8

Nota: Facturació a l’estranger: percentatges calculats sobre les empreses que ex-

porten.

Unitats: saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes “alça” i

“baixa”).

Fonts: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona.

La debilitat de la demanda és el factor que més va pesar enl’evolució de la marxa del negoci, amb un saldo de respostessuperior al 95% al llarg de tot l’any; la manca de recursos financersi la competència també van afectar considerablement la marxa

del negoci. Aquests resultats són bastant semblants per a tot elcomerç detallista, si bé el segment de l’equipament i el paramentper a la llar van patir la poca demanda i la manca de recursosfinancers amb més intensitat.

Taula 50. Factors que afecten la marxa del negoci. Comerç al detalld’equipament i parament per a la llar (CCAE 4743 i 475)Percentatge

I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011

Demanda 97,8 95,3 95,8 95,7

Costos 42,2 20,2 26,5 14,5

Equipament productiu 3,9 4,3 3,9 6,1

Màobra qualificada 5,6 3,3 5,8 5,4

Financers 51,0 48,8 38,4 36,8

Competència 45,9 22,5 22,1 23,8

Altres 9,8 4,5 10,3 1,8

Unitats: Saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes “alça” i

“baixa”).


Tal com passa amb el comerç al detall de moble domèstic,il·luminació i catifes, el comerç a l’engròs (CCAE 4647 i 4648)també patí la difícil situació econòmica al 2009. Tanmateix,aquestes dades no són fàcilment interpretables atès que lesdades inclouen altres articles d’ús domèstic de naturalesa moltdiversa (CCAE 4649). A grans trets, el nombre d’ocupats es man-tingué entre el 2008 i el 2009, però el volum de negoci i el VABvan caure notablement (un 21% i un 15,7%). El mateix va passaramb el marge comercial brut, que va caure un 14,3%.

Pel que fa al comerç a l’engròs de mobles i altres equips d’oficina(CCAE 4665 i 4666), entre l’any 2008 i 2009, el nombre d’empre-ses va disminuir un 8,4%, però l’ocupació va incrementar-se. Aixímateix el VAB també mostrà un bon comportament, però no estraslladà a un increment del marge comercial brut.

Finalment, pel que fa al comerç a l’engròs de fusta i materials dela construcció (CCAE 4673), aquest sector començà a estar afec-tat per la crisi els anys 2008 i 2009, tot i que potser no tant comaltres subsectors. El nombre d’ocupats va disminuir un 10% entreels dos exercicis i el volum de negoci i VAB un 22%. El margecomercial brut va disminuir un 15,7%, però el marge comercialbrut sobre vendes va augmentar un 10%.

ducció”, guanyà l’empresa Mecanitzats dela Fusta Kim per a un projecte de gravatde fotografies sobre fusta; i en la categoriade “Millor iniciativa en innovació en màr-queting”, s’endugué el premi el projecte“Blophome”, que és un sistema on-line 3Dde disseny d’interiors, de senzilla utilitzaciói amb resultats professionals que presenta-ren Intenem i Index Consulting.

Les IV Jornades de Reflexió Estratègicadel Moble a Catalunya (REM) se celebrarendins el marc de les II Jornades d’ImmersióEstratègica de l’Hàbitat, impulsades perempreses de diversos sectors del clúster

de l’hàbitat a Catalunya: il·luminació, tèxtil,aixetes, domòtica i llars de foc, juntamentamb els empresaris de moble. El nou plan-tejament tingué per objectiu obrir possibi-litats de networking amb sectors amb elsquals es comparteixen activitats de distri-bució, tant en canal retail com en contract.

La Federació Espanyola d’Empresarisi Industrials del Moble Federmueble vaestablir una aliança amb la patronal italianaFederlegno-Arredo per a la col·laboracióen el marc de la patronal europea delmoble, EFIC. L’aliança pretén posar derelleu la qualitat, el disseny i la innovació

8 Comerç al detall en establiments especialitzats de: mobles i aparells d’il·luminació;catifes, moquetes i revestiments de parets i terres; però no és possible separar els seg-ments del comerç al detall de tèxtils; ferreteria, pintures i vidre; i equips d’àudio i vídeo.

com a signes de distinció del moble euro-peu enfront dels productes de tercers paï-sos que no compleixin aquests requisits.

L’Institut Català de la Fusta (Incafust) s’in-corporà al grup de recerca europeu FireSafe Use of Wood (FSUW), dedicat a lainvestigació del comportament del foci la protecció contra incendis en les edi-ficacions de fusta, una de les principalslimitacions de la fusta en el sector dela construcció. El FSUW està format perexperts i representants d’associacions deconstructors del subsector de la fusta pro-vinents de quinze països.


3.5. Paper i cartróL’any 2011, l’activitat del sector del paper i el cartró es va afeblir, en general, respectea l’exercici anterior. La producció real de pasta paperera, paper i cartró es va reduirun –1,7% enfront de l’augment del 8,2% del 2010, mentre que la fabricació d’articlesde paper i cartró ho va fer en un –2,0% en volum, enfront de l’increment del 2,6% delperíode anterior. A l’Estat espanyol, les dades van ser d’un increment del 3,0% i unareducció del –0,8%, respectivament. Pel que fa als preus, la pasta paperera va presen-tar un augment de l’1,6% i les manufactures de paper i cartró, un 4,8%. Les exporta-cions van evolucionar positivament (5,9%) i les importacions van caure (–3,2%), cosaque va fer millorar el saldo comercial en un 200,9%. L’ocupació va caure un –2,3%.


Producció –

Ocupació –

Preus +

Exportacions +

Importacions –

Trets del sector

La indústria del paper i el cartró comprèndues grans branques d’activitat, que sónla producció de polpa o pasta de paper –laprimera matèria– i les manufactures de pa-

per i cartró. Aquesta última inclou el paperpremsa, l’especialitat del paper d’impressiói escriptura, el segment del paper tissú (pa-per absorbent per a usos higiènics i sani-taris), l’apartat de la línia marró (cartró on-dulat, paper kraft per a sacs i cartronet) i,finalment, el capítol de les especialitats.

El sector del paper i el cartró es caracteritzaper una demanda que mostra una tendèn-cia creixent i vinculada a l’evolució del’economia en general. No obstant això,està sotmesa a acusades oscil·lacions cícli-ques en el comportament del mercat, tot ique en els darrers anys s’han mitigat. Calassenyalar que aquestes oscil·lacions estanforça condicionades, d’una banda, per laintensa internacionalització que caracterit-za l’activitat i, en particular, per la marxa delsector als Estats Units –primer productormundial– i, de l’altra, per l’evolució del’oferta, que palesa notables modificacionsen la seva capacitat productiva, d’acordamb la pressió de la demanda i del com-portament dels preus. D’aquesta manera,la posada en marxa de noves instal·lacionsfabricants de polpa o la reobertura d’esta-bliments –que havien estat tancats– enperíodes de reactivació de la demanda id’augment de preus provoca, sovint, situa-cions d’excés d’oferta i reduccions delspreus de mercat, la qual cosa genera uncanvi de tendència i les dificultats conse-qüents. Així mateix, les oscil·lacions cícli-ques que pateix el sector es veuen afecta-des per les estratègies d’expansió i derecerca de nous mercats dutes a terme perles grans multinacionals papereres i, enmenor mesura, per la relativa fragmentacióempresarial que hi ha en el mercat en l’àm-bit internacional. Aquesta fragmentacióimplica una descoordinació en matèriad’inversions, de creixements de capacitatproductiva i de generació d’estocs, la qualcosa provoca efectes acumulatius en lestendències del sector i fa que les oscil-lacions guanyin en intensitat i freqüència.

Cal destacar que, tot i les elevades econo-mies d’escala que caracteritzen la produc-ció de paper i de pasta de cel·lulosa, elsquinze principals fabricants mundials con-centren una quota global d’aproximada-ment un 35% del mercat. Malgrat això, enels darrers anys s’ha observat un compor-tament menys cíclic en el mercat del paperi el cartró, la qual cosa ha estat un factorprimordial per a l’estabilitat de la branca.

La tendència vers la concentració de l’acti-vitat experimentada en els últims anys pelsector del paper i el cartró a escala interna-cional també ha tingut continuació en elcas d’Espanya, encara que enmenor mesu-ra. S’ha d’assenyalar que l’estructura secto-rial en el conjunt de l’Estat, juntament ambItàlia i Portugal, és més fragmentada queen els principals països fabricants.

En els darrers anys, la indústria del paper iel cartró s’ha vist afectada per un dominicreixent de les activitats de la distribució.De fet, les empreses fabricants són cadavegada més dependents dels seus clients,els quals estableixen nombroses exigèn-cies, en àmbits com ara la qualitat, elspreus i els terminis de lliurament. Enaquest sentit, a Catalunya hi ha un grannombre de companyies familiars que

Classificació del sector de producció de paper i cartró

Polpa o pasta de paper

La principal font de cel·lulosa per a la fabricació de pasta de paper és la fusta (55%), i laresta és unabarreja de lignina, resines, sucres i altres. Les pastes papereres es classifiquen:

Segons la primera matèria fibrosa utilitzada en la seva fabricació:

• Pastes de fibra llarga –fabricades a partir de fustes de coníferes, com ara avet i pi.• Pastes de fibra curta –fabricades a partir de fustes frondoses, com eucaliptus, faig,bedoll i roure.

• Pastes de plantes anuals –fabricades a partir de fibres de plantes anuals, com araespart, palla, abacà, sisal, cotó i cànem.

Segons les característiques del procés de fabricació emprat:

• Pasta kraft.• Pasta al sulfit.• Pastes mecàniques i semiquímiques.• Pastes especials.• Pasta de paper recuperat.

Manufactures de paper i cartró

Paper premsa.

Paper d’impressió i escriptura, que inclou quatre grans tipus de paper:

• Estucat.• No estucat.• Autocopiador.• Especialitats.

Paper tissú (paper absorbent per a usos higiènics i sanitaris).

Línia marró (cartró ondulat i cartronet).

Papers especials (paper kraft per a sacs i altres).



La presència del sector del paper i el cartró a Catalunya és desta-cable. Es comptabilitzen uns 565 establiments fabricants, delsquals un 12,6% són dedicats a la producció de pasta, paper icartró i un 87,4% a la d’articles de paper i cartró. L’any 2011, elsector ocupava uns 11.913 treballadors directes, al voltant d’un25% dels quals es concentren en el segment de la pasta, el paperi el cartró i la resta, en l’activitat d’articles de paper i cartró.

El Principat concentra una part notable de l’activitat estatal, atèsque disposa del 29,5% dels establiments i representa un 28,8%de la facturació total. La grandària mitjana de les empreses cata-lanes és de 38 ocupats per establiment. Per especialitats, però,el sector català presenta importants diferències, ja que si la mit-jana d’ocupats per establiment és de gairebé 42 en el cas de laproducció de pasta, paper i cartró, només és de poc més de22 treballadors en el cas de la fabricació d’articles de paper icartró. El grau de penetració del capital estranger en el sector éssignificatiu, ja que s’estima que més del 70% de la facturaciócorrespon a empreses participades per capital forà.

Al Principat hi ha una presència important de les diverses activitatsmanufactureres que integren la indústria del paper i el cartró. Noobstant això, des dels anys vuitanta ha tingut lloc una reducció delsubsector de la polpa o pasta de paper i ha acusat alts i baixosdurant els darrers deu anys. Dins del subsector de les manufactu-res de paper i cartró, el segment de la línia marró és el que repre-

senta una major proporció quant a nombre d’empreses, respectea al total de la subbranca, al voltant d’un 49,8%. A aquest apartat lisegueix en rellevància la fabricació de paper d’impressió i escriptu-ra, amb un pes relatiu del 29,2% i, posteriorment, els segments deles especialitats (13,7%) i del paper tissú (7,3%). Geogràficament,l’activitat es localitza, sobretot, a les comarques de l’Alt Penedès,l’Alt Camp, l’Anoia, el Vallès Oriental i el Ripollès, i, amb menorimportància, a les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occiden-tal, el Gironès, la Garrotxa i el Segrià.

Cal assenyalar que en els darrers anys el sector català del paper i elcartró ha realitzat un gran esforç per millorar la seva competitivitat.Una mostra n’ha estat el creixement del pes relatiu de les exporta-cions respecte al volum de negoci total, el qual va arribar, durantel 2011, al 37%.


VAB del sector/VAB del conjunt de la indústria (2010) 2,9%

Ocupació del sector/Ocupació del conjunt de la indústria (2011) 2,8%

Volum de negoci sobre el total del sector a Espanya (2010) 28,8%

Ocupació sobre el total del sector a Espanya (2011) 27,3%

Exportacions sector/Exportacions conjunt de la indústria (2011) 2,4%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Instituto Nacional de Estadística il’Institut d’Estadística de Catalunya.

dediquen tota o part de la seva capacitatproductiva a la fabricació d’articles que escomercialitzen amb “marques de distribuï-dor”. Aquest fet es palesa, sobretot, enaquelles especialitats que estan més vin-culades a la gran distribució i al consumfinal, com és el cas de la fabricació depaper tissú (paper absorbent per a usoshigiènics i sanitaris).


Internacional

A Europa, segons dades provisionals de laCEPI, es va produir un 1,9% menys depaper i cartró que l’any anterior. L’únic paíseuropeu que va aconseguir augmentar laseva producció per sobre de l’1% va serPortugal, amb un 4,3%; el Regne Unit vacréixer un 1% i Polònia, Itàlia i Espanya hovan fer per sota d’aquest nivell. En la restade països la producció de paper i cartró esva reduir respecte a l’any anterior. En espe-cial, destaquen els descensos de Suïssa iNoruega, amb caigudes superiors al 10%.

Pel que fa a la producció de cel·lulosa, elspaïsos europeus van tenir una produccióconjunta un 0,6% inferior a la de l’any ante-rior, segons dades provisionals de la CEPI.Espanya, Suïssa i Itàlia van experimentarincrements mentre que en el costat de lescaigudes, la més important és la de Portu-gal, amb un descens del 9%. Les exportacions van augmentar un 27,3% per situar-

se en 1.231.307 tones i les importacions vanarribar a una xifra lleugerament inferior,1.025.829 tones, amb un creixement del14,5% respecte a l’any anterior.

Espanya i Catalunya

L’any 2011, el sector del paper i el cartró esva afeblir, en general, respecte als resultatspositius del període anterior. La fabricaciód’articles de paper i cartró a Catalunya esva reduir en un –2,0% en volum, enfront del’increment del 2,6% del període anterior.

A nivell estatal, la producció de paper l’any2011 (6.202.600 tones) va pujar un lleuger0,1% respecte al 2010. Per tipus de paper elcapítol Altres va augmentar un 6,5% i Hi-giènics i sanitaris, un 2,9%. En canvi, la pro-ducció de paper de premsa i impressió iescriptura es va veure reduïda en un –3,1%,a causa principalment del descens en la

producció de papers per impressió i escrip-tura. De la mateixa manera, la produccióde paper per cartró ondulat va caure un–0,3% mentre que el cartró estucat va cau-re en un –1,7%.

Pel que fa a la producció de cel·lulosa, s’hade remarcar que durant el 2011 va regis-trar un creixement respecte al 2010 del6%, un augment sobre la quantitat produ-ïda l’any anterior de 111.100 tones fins aarribar a 1.976.000 tones. El 2011, el con-sum de cel·lulosa a Espanya va serd’1.770.500 tones, un 1,3% superior res-pecte al de l’any anterior.

La demanda estatal de paper i cartró vatornar a la tendència descendent delsexercicis anteriors al del 2010 i va reduir-seun lleuger –0,3%, per situar-se en 6,4 mi-lions de tones. En aquest sentit, és impor-tant destacar que el nivell de consum de

Taula 52. Consum per capita de paper i cartró a Espanya segons especialitats. 2011

Especialitats kg per habitant %

Paper premsa i d’impressió i escriptura 39,7 29,1

Paper per a usos higiènics i sanitaris 14,5 10,6

Paper per a embalatges 66,5 48,8

Altres 15,6 11,5

Total 136,2 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística i de l’Asociación Española de Fabricantesde Pasta, Papel y Cartón (ASPAPEL).


paper i cartró a Espanya i a Catalunya s’hamés que triplicat en els darrers 25 anys talcom es deriva de l’evolució ascendentexperimentada pel consum de paper icartró per habitant, des dels 50 kg del1985 als aproximadament 136 kg del 2011.Destaca unmanteniment de la xifra durantel 2011 respecte a l’any anterior. Per altrabanda, aquesta ràtio és menor que la d’al-tres països europeus, com per exempleBèlgica, Luxemburg, Estats Units, Finlàn-dia, Dinamarca, Holanda o Àustria que sesituen a la franja dels 250-300 kg per habi-tant, la qual cosa implica que hi ha un im-portant potencial de creixement malgrataquest canvi de tendència dins del con-text general de crisi econòmica. Tot i ambaixò, s’ha d’apuntar que el consum anualper capita de paper i cartró a Espanyaquasi triplica la mitjana mundial, que sesitua prop dels 50 kg. D’altra banda, calmencionar que el mercat estatal denotaun excés de demanda, atès que anual-ment el consum (6,4 milions de tones el2011) supera el volum de producció (6,2milions de tones el 2010). Això posa demanifest l’elevat potencial de creixementno explotat per part de la indústria localperò, alhora, palesa l’elevada penetració ipresència en el mercat de béns importatsde l’estranger.

Pel que fa a l’evolució de les transaccionsdel sector espanyol amb l’estranger, esmanté el signe negatiu de les importa-cions respecte a l’any anterior mentre queles exportacions canvien de signe i passena tenir-lo negatiu també. El 2011, les im-portacions de paper van minvar un –4,1%,fins als 3,1 milions de tones, mentre queles exportacions es van reduir un –3,5%enfront de l’augment del 9% del períodeanterior, per situar-se en 2,9 milions detones.

Al Principat, les exportacions de paper icartró van incrementar-se l’any 2011 un5,9% en termes nominals, amb un importde 1.340,8 milions d’euros. D’altra banda,el valor de les importacions es va reduirun –3,2%, per situar-se al voltant de 1.172milions d’euros. La diferència en l’evolu-ció experimentada per les vendes i lescompres a l’exterior durant el 2011 vaprovocar una variació en el saldo comer-cial del 200,9% i va passar d’un valor de56,1 milions d’euros l’any 2010 a un de168,8 milions d’euros l’any 2011. Val a dirque la Unió Europea continuà sent elprincipal soci comercial de Catalunya, jaque va absorbir aproximadament el 70%de les vendes totals a l’estranger. Les des-tinacions més rellevants van ser França iPortugal. Així mateix, poc més del 80% deles compres de paper i cartró del Princi-pat a l’exterior va procedir de la UnióEuropea, principalment de Finlàndia,França i Suècia.

Amb relació als preus, la pasta paperera vapresentar un augment de l’1,6% enfront de

l’increment de l’11,9% del període anteriori les manufactures de paper i cartró, un4,8%, respecte al 7,2% anterior. A l’Estatespanyol, les dades van ser similars: un1,1% en el cas de la pasta i un 3,7% en el deles manufactures. Per la seva banda, l’ocupació del sector català va caure, un 2,3%segons dades d’afiliació a la SeguretatSocial.


Polpa o pasta de paper

Durant el 2011, la producció del subsectorde la polpa o pasta de paper, d’escassarellevància al Principat, va continuar amb latendència positiva del període anterior. Elcreixement a Espanya va ser del 6%,enfront del 7,3% en volum de l’any ante-rior, per situar-se en 1.976.000 tones. Elconsum va reduir-se un –1,3% i es va situaren 1.770.500 tones. Tant les exportacionscom les importacions del subsector espa-nyol van presentar xifres positives respecteal període anterior ja que les exportacionsvan augmentar un 27,3%, per arribar a un1.231.307 tones i les importacions, un14,5% (1.025.829 tones).

L’any 2011, es va produir una lleu reducciódel preu de la polpa fins arribar als 568euros/tona, cosa que significa un decreixe-ment del –0,35% respecte al període ante-rior. Això va fer que els costos dels fabri-cants de la branca al Principat esmantinguessin. De totes maneres, cal tenir

en compte els creixements experimentatsper altres fonts de costos. En aquest sentit,val a dir que una altra primera matèriarellevant en la fabricació de paper i cartró,com és l’aigua, va continuar significant el2011 un cost notable per a les empresescatalanes del sector. Per aquest motiu, ésimportant assenyalar que les firmes hanrealitzat en els darrers anys un esforç signi-ficatiu per fer un ús racional d’aquest re-curs escàs i aconseguir reduir considera-blement el seu consum. Pel que fa alscostos energètics –electricitat, petroli igas–, cal destacar que, en aquest sector,tenen un pes elevat dins del conjunt delscostos empresarials. El 2012, el preu delpetroli va arribar a fregar la barrera dels 100dòlars per barril i va acumular un creixe-ment anual del 12%. Per la seva banda,l’índex de preus industrials de l’energiaelèctrica i el gas va patir un augment del13,2%, mentre que l’aigua va incrementarel seu preu un 2,6%, segons les darreresdades disponibles.

En relació amb els intercanvis comercialsamb l’exterior de l’especialitat a Catalunya,val a dir que l’exercici 2011 van continuarexperimentant una evolució positiva, al’igual que l’any anterior. Les exportacionsaugmentaren en valor un 162,5%, per asso-lir uns 75,6 milions d’euros, mentre que lesimportacions, amb un total al voltant dels178,2 milions d’euros, van registrar un aug-ment d’un 12,2%. El saldo de la balançacomercial va registrar un signe negatiu de–102,6 milions d’euros, un 21,1% menysque l’any anterior, quan la balança comer-cial estava en –130 milions d’euros.

Taula 53. Comerç exterior de paper i cartró a CatalunyaMilions d’euros

2011 2010 % var. 2011/2010

Exportacions 1.340,8 1.266,3 5,9

Importacions 1.172,0 1.210,2 –3,2

Saldo (X-M) 168,8 56,1 200,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Taula 54. Exportacions del sector del paper i el cartró a Catalunya segons subsectorsMilions d’euros

Subsectors 2011 2010 % var. 2011/2010

Fabricació de pasta de paper 75,6 28,8 162,5

Fabricació de paper i de cartró 898,2 862,8 4,1

Fabricació de paper i de cartró ondulats; fabricació d'envasosi embalatges de paper i de cartró

148,7 149,0 –0,2

Fabricació d'articles de paper i de cartró per a ús domèstic,sanitari i higiènic

67,5 74,0 –8,8

Fabricació d'articles de papereria 29,8 33,0 –9,7

Fabricació de papers pintats 1,7 1,0 70,0

Fabricació d'altres articles de paper i de cartró 119,3 117,7 1,4

TOTAL 1.340,8 1.266,3 5,9



Manufactures de paper i cartró

• Segment del paper de premsai d’impressió i escriptura

El segment del paper premsa té una presèn-cia reduïda dins del conjunt del subsector deles manufactures de paper i cartró de Catalu-nya. Pel que fa al consum, malgrat l’ús delsmitjans digitals, l’aparició en els darrers anysdediaris gratuïts l’ha ajudat a recuperar-se. Vala dir que el consum de paper per a impressiói escriptura va créixer molt amb l’entrada delsordinadors a les llars i el canvi de tendència enel procés de transmissió de la informació, atèsque abans primer s’imprimia i després es dis-tribuïa, i en el present primer es distribueix i elreceptor imprimeix. S’ha d’apuntar que ladestinació final del paper per a impressió iescriptura és, principalment, el sector editorial(llibres, revistes, etc.) i el de la publicitat i difu-sió comercial (mailings), juntament ambaltresdemenys importants.

L’any 2011, la producció estatal de paperpremsa i d’impressió i escriptura va minvarun 3,1% en volum enfront del 2,7% del

període anterior, per situar-se al voltantdels 1,58 milions de tones. El consum vacaure un 5,9% enfront de la pujada delperíode anterior. Pel que fa als mercatsexteriors, cal destacar que les exportacionsespanyoles del segment es van caracterit-zar el 2011 per un decreixement del –3,9%en termes reals, per assolir la xifra d’1,16milions de tones. Les importacions vancanviar de signe i van reduir-se en volumrespecte a l’exercici anterior fins arribar als1,45 milions de tones. Aquest decrementfou del 7,2%. El saldo comercial va sernegatiu i la taxa de cobertura del 80,0%enfront del 77,2% del període anterior.

• Segment de la línia marró

Al llarg de l’any 2011, el segment de la líniamarró va patir un lleuger deteriorament enrelació amb el 2010. La producció en elconjunt d’Espanya va patir una reducciódel –0,4% en termes reals, amb la qualcosa encara va ser superior als 3 milions detones. El comportament de les diferentsespecialitats del segment va ser homogenirespecte al període anterior, ja que tant en

el cas del cartró ondulat com en el cas delcartronet es van donar reduccions.

En el cas específic del cartró ondulat, perexemple, la producció va reduir-se un 7,4%durant el 2011 i es va situar en un total de2,7 milions de tones, tot canviant la ten-dència del període anterior. És importantdestacar que el consum de cartró ondulats’ha més que duplicat en la darrera dèca-da, cosa que respon, sobretot, a l’augmentde les trameses derivades del comerç elec-trònic, que demanen majors consums decartró per a embalatge. La producció decartronet a Espanya durant el 2011, vacanviar de signe també i va disminuir un4,7% en termes reals, fins als 278 milers detones. Cal destacar, en aquest cas, laimportància del Principat en l’especialitat,ja que al voltant d’un 80% de la fabricacióés realitzada per empreses catalanes.

Pel que fa als intercanvis comercials ambl’exterior de la branca de la línia marró,durant el 2011, les exportacions van regis-trar un decrement en volum d’un 2,9%(1,18 milions de tones). Les compres decartró i cartronet als mercats exteriors vanarribar a poc més d’1,27 milions de tonesel 2011. Aquesta dada representa unincrement de les importacions del 0,53% ifa que les compres a l’estranger tornin a lasenda expansiva que registraven fins al2008. La balança comercial de l’activitat esdeteriora. La taxa de cobertura va passar aser del 92,8% enfront del 96,1% del perío-de anterior.

• Segment del paper tissú

El segment del paper tissú és una activitatque, normalment, no pateix de maneraintensa els efectes de les oscil·lacions delscicles econòmics. Depèn, en bona part, deles empreses de gran distribució comercial idestina els seus productes, sobretot, al con-sum domèstic i a la restauració. L’any 2011,

Taula 55. Importacions del sector del paper i el cartró a Catalunya segons subsectorsMilions d’euros

Subsectors 2011 2010 % var. 2011/2010

Fabricació de pasta de paper 178,2 158,8 12,2

Fabricació de paper i de cartró 628,4 647,6 –3,0

Fabricació de paper i de cartró ondulats; fabricació d’envasosi embalatges de paper i de cartró

75,7 80,9 –6,4

Fabricació d’articles de paper i de cartró per a ús domèstic,sanitari i higiènic

199,2 230,5 –13,6

Fabricació d’articles de papereria 26,1 31,7 –17,7

Fabricació de papers pintats 8,0 8,1 –1,2

Fabricació d’altres articles de paper i de cartró 56,4 52,6 7,2

Total 1.172,0 1.210,2 –3,2


Figura 33. Comerç exterior català del sector del paper i cartró per subsectors. 2011Milions d’euros

Importacions

Exportacions

Fabricaciód’altres articles

de paperi de cartró

Fabricacióde paper i decartró ondulats;

fabricaciód’envasos

i embalatges depaper i de cartró

Fabricacióde pasta de paper

0

300

450

150

600

900

750

Fabricaciód’articles depaper i de

cartró per a úsdomèstic,sanitarii higiènic

Fabricaciód’articles

de papereria

Fabricacióde paperspintats

75,6

178,2

898,2

628,4

148,7

75,7 67,5

199,2

29,8 26,11,7 8,0

119,3

56,4

Fabricacióde paperi de cartró



aquesta especialitat va experimentar en elconjunt de l’Estat un increment de la producció d’un 2,9% en termes reals (uns 733,8milers de tones), enfront de l’increment del2,5% del període anterior. En relació amb lestransaccions amb l’exterior, s’ha d’assenya-lar que les exportacions i les importacionses caracteritzaren el 2011 per una evoluciónegativa en contraposició al que va succeiren el període anterior. D’una banda, lesvendes a l’exterior van reduir-se un –9,4%(per situar-se en els 195,3 milers de tones),mentre que les compres ho feren un –7,0%(145,1 milers de tones). Aquesta evolució vadeteriorar el saldo positiu de la balançacomercial després de tres anys de millora.La taxa de cobertura en volum va passar del138,2% el 2010 al 134,5% el 2011.

• Segment de les especialitats

L’evolució del segment de les especialitatsdurant el 2011 va ser positiva, mantenint latendència del període anterior. En el con-junt de l’Estat, la producció va experimen-tar un augment del 6,5% en volum (842,6milers de tones) enfront de l’increment del18,4% de l’any anterior, amb la qual cosa esva començar a apropar a la inèrcia positivad’abans del 2009. Generalment, aquest

segment manté un comportament forçaestable al llarg del temps, gràcies al fet queels seus productes es destinen a usos moltespecífics. En relació amb els intercanviscomercials amb l’exterior, les importacions van tenir un comportament descen-dent, amb una reducció del 5,7%, fins als307,4 milers de tones respecte a la reduc-ció del 10,1% del període anterior. Lesexportacions van caure un moderat –1%en termes reals (413,9 milers de tones)enfront de l’increment, també moderat,del 0,6% del període anterior. Finalment,cal mencionar que el 2011 es va saldaramb un superàvit de 106,5 milers de tones,enfront dels 91,8 milers de l’any anterior. Lataxa de cobertura va passar del 128,1% el2010 al 134,6% el 2011.


La paperera Miquel i Costas & Miquel vaanunciar a principis de maig del 2011 queinvertiria 45 milions d’euros en la instal-lació d’una nova planta a la Pobla de Clara-munt, on ja té una altra factoria. S’ubicarà

en un terreny de 14.000 metres quadrats,crearà 60 llocs de treball directes i 300 d’in-directes. Es dirà Terranova Papers i, com laplanta contigua del grup –MB Papeles Es-peciales–, estarà especialitzada en la pro-ducció de papers industrials de gran sofis-ticació tècnica i alt valor afegit. D’aquestamanera s’ampliarà la gamma de productesdel mercat d’alta tecnologia.

La paperera de Besalú, LC Paper és unexemple d’aposta per l’exportació. Elscanvis tecnològics introduïts a la indústriaexpliquen la supervivència d’aquestaempresa que des dels seus orígens hatreballat amb material recuperat. Actual-ment, compta amb dues màquines depaper que l’any 2010 van produir unes28.000 tones. Pel 2011, es van assolir les33.000 tones i pel 2013 la previsió es situaen 52.000 tones. La posada en funciona-ment l’any 2009 d’una nova màquina,dedicada a la fabricació de paper tissú vamarcar una fita. Un 30% de la seva pro-ducció s’exporta, tot i que la previsió ésarribar al 50% en el termini d’un any, quanla màquina de paper tissú arribi al seumàxim rendiment. Les exportacions esconcentren a França, Portugal i en menormesura Alemanya.

Serveis destinats a la producció:el reciclatge del paper

Els ciutadans, les administracions públiques i la indústria estanfent un esforç conjunt amb l’objectiu que tres quartes parts detot el paper que s’utilitza es reculli per al seu posterior reciclatge.

Les dades fonamentals per avaluar la situació de la recuperació iel reciclatge de paper i cartró són: quant paper del total que esconsumeix al país es recull per reciclar-lo una vegada usat i quantpaper usat recuperat utilitza la indústria paperera d’aquest paíscom a matèria primera.

En la societat del reciclatge, la indústria paperera ocupa un paperprotagonista. Els productes paperers són cent per cent recicla-bles i el paper és el material que més es recicla a l’Estat espanyol.El sector treballa amb una filosofia molt clara: reciclar la fibra decel·lulosa el major nombre de vegades possible i, al final del seucicle de vida, valoritzar els seus residus en l’ús agrícola, com ma-tèria primera en altres indústries com la de la ceràmica o la delciment, en la fabricació de materials aïllants, modelats... i en últimterme com a biomassa per a combustible. Aquesta filosofia in-clou productes paperers ecodissenyats per optimitzar el seu re-ciclatge. Amb el reciclatge s’optimitza l’aprofitament d’un recursnatural i renovable com la fusta, es tanca el cicle del paper i escontribueix de manera molt rellevant a la reducció dels aboca-dors. La destinació dels productes paperers no és l’abocador,perquè el paper usat no és un residu sinó una matèria primera.

Més del 90% de les empreses espanyoles recicla el paper i elcartró que genera la seva activitat laboral, mentre que la mitjanaeuropea se situa en el 80%. En els darrers anys, el reciclatge hatingut un gran impuls i ha col·locat Espanya entre els països

europeus que més reciclen paper i cartró com ara Suïssa, Alema-nya, Holanda, Àustria o Noruega. Les darreres dades disponibles,pel 2010, parlen de 5milions de tones reciclades a l’any, cosa quesuposa un percentatge que pràcticament arriba al 70% del paperque es consumeix. Aquesta xifra suposa la permanència en elClub del 70%, en el qual Espanya va ingressar l’any 2009, alter-nant-se amb els països punters en tot el món en recuperació depaper i cartró.

En l’actual context de crisi, menys activitat econòmica significamenys caixes de cartró, menys bosses de paper, menys factures,menys catàlegs, menys anuncis en premsa... i lògicament, me-nys paper per recuperar i reciclar. No obstant això, gràcies algran impuls assolit en la recollida de paper i cartró en els últimsanys, aquest descens del consum ha tingut en la recuperació depaper una repercussió relativament moderada. El creixementdel reciclatge de paper i cartró va ser a Europa d’un 7,7% durantl’any 2010. Espanya va ser el país amb un major increment, ambun 11,1%, seguit d’Alemanya, Holanda i Itàlia. Contràriament,Portugal, Suïssa, el Regne Unit i Suècia van registrar taxes nega-tives.

Val a dir que el reciclatge del paper i el cartró s’ha convertit aixíen el centre de la consciència ecològica espanyola. El 96% dels1.164 municipis espanyols amb més de 5.000 habitants comptaamb un sistema de recollida selectiva. Mitjançant la recuperaciói el reciclatge, el paper usat es converteix en unamatèria primera,la recollida i el condicionament de la qual genera riquesa i ocu-pació i es converteix finalment en productes acabats de majorvalor afegit.


3.6. Arts gràfiquesDurant el 2011, la producció de les arts gràfiques va caure un –6,6% en termes reals,percentatgemésmoderat que el del període anterior, un –10,6%, però que contrastaamb el de l’Estat espanyol, on la producció real va experimentar una remuntada del3,9%. Els preus van augmentar un 7,7% i l’ocupació va seguir caient, un –4,6%, si béen un percentatge inferior al de l’any anterior. Les exportacions es van incrementarun 10,4% enfront de la forta reducció del 2010, quan van caure un 25%, i les impor-tacions van caure un –14,9%, caiguda similar a la de l’any anterior, un –12,6%. Tot iamb això, el saldo comercial va continuar sent clarament deficitari.


Producció –

Ocupació –

Preus +

Exportacions ++

Importacions ––

Trets del sector

El sector de les indústries gràfiques englobaun conjunt d’activitats força ampli, atèsque, a més de produir llibres, diaris, revistesi fascicles, que constitueixen la seva dedica-ció principal, subministra a moltes empre-ses, institucions i segments de la demandafinal tot un seguit de productes, com araimpresos, formularis, etiquetes, catàlegs,envasos per a les empreses –especialmentles d’alimentació, farmàcia, perfumeria icosmètica–, plànols i mapes, calendaris,agendes, cartells i fullets publicitaris, targe-tes i postals, etc. Aquesta varietat d’articlesjustifica, en bona part, que l’evolució delsector estigui molt vinculada a la marxa dela resta de les activitats i de l’economia engeneral. En aquest sentit, es pot assenya-lar que el comportament del consum nonomés té un impacte força directe sobrela branca, sinó que, també, arrossega en

gran part altres segments que són gransconsumidors de productes gràfics, com perexemple, la publicitat.

La indústria gràfica està integrada perempreses dedicades a les arts gràfiques ials manipulats de paper i cartró. Del totald’empreses del sector a Catalunya, un 91%aproximadament correspon a Arts Gràfiques, mentre que el 9% restant es dedicaals Manipulats de paper i cartró. Atenentles diferents fases del procés productiu, lesarts gràfiques comprenen específicamenttres segments, que són la preimpressió, laimpressió, i els acabats i enquadernació.

Com a conseqüència de la introducciócontínua de les noves tecnologies, lesquals han permès millorar de maneraexponencial les seves prestacions, les acti-vitats de preimpressió han patit en elsdarrers anys importants avenços en l’àmbitdel tractament i la transmissió de la infor-

mació. Així, actualment, els professionals–com ara publicistes, dissenyadors, etc.–disposen d’eines d’una eficiència relativa-ment elevada per desenvolupar una partimportant de les seves tasques, que abansestaven reservades de forma exclusiva a lesempreses de preimpressió. D’altra banda,es constata que els impressors han integratles funcions prèvies –fins i tot les de crea-ció i disseny–, amb l’objectiu de prestar unservei més complet als clients, alhora quees minimitzen les possibilitats d’errors ofallades d’interpretació i, simultàniament,es redueixen costos. Per tant, les empresesdel segment de la preimpressió s’han vistobligades a dur a terme en els darrers anysestratègies dirigides a millorar l’eficiènciatecnològica, a obtenir economies d’escala,a especialitzar-se, i a cercar vetes demercatconcretes. Tanmateix, alguns preimpres-sors han optat per integrar, en determinatscasos, la fase de producció ulterior, totaprofitant la maquinària d’impressió digi-tal, la qual cosa ha suposat entrar en com-petència i conflicte amb els seus clientsprincipals, els impressors. Tot i així, aquestaopció ha permès als impressors que l’hanadoptat oferir als seus clients més directesun servei molt competitiu i amb una consi-derable flexibilitat en tiratges curts. A més,aquesta estratègia ha proporcionat altresvies de rendibilització de la inversió –comara la realització de proves a baix cost– iha fet possible la diversificació de riscs,sobretot a mitjà termini, al contrari d’altresestratègies que generen riscos conside-rables, atès que exigeixen amortitzar lesinversions dutes a terme en actius fixosen un període breu de temps –de tres acinc anys–, a causa de l’elevat ritme d’in-troducció d’innovacions i de la possibilitatconsegüent de ràpida obsolescència.

Malgrat que el procés d’adaptació i dereconversió de les empreses de preim-pressió ha arribat a la seva fi, la introducciód’innovacions tècniques és contínua (digi-talització d’imatges, manipulació del coloramb equips digitals, introducció de nousprogrames per a la confecció de plaques,etc.). Respecte a això, en els darrers anyss’han reduït les manipulacions intermèdiesen els processos gràfics, amb l’objectiud’aconseguir una major rapidesa en elservei i a un menor cost. Així mateix, vandisminuint progressivament les limitacions–tècniques i de cost– existents en la trans-missió electrònica de volums elevats d’in-formació, de tal manera que cada vegadaés més fàcil segmentar i externalitzar fun-cions i intercanviar dades amb clients osubcontractistes. De la mateixa forma, lamajor utilització de les tecnologies de tele-comunicacions està facilitant la integra-ció de components d’un treball elaboraten llocs diferents, la realització de provesremotes, la introducció de modificacions ode nous elements, etc.

El segment de la impressió també hapatit una transformació significativa en els

Classificació del sector de les indústries gràfiques

Arts gràfiques (llibres, fullets, publicacions periòdiques, àlbums, mapes, calendaris,segells de correus, etc.).

Preimpressió, que comprèn la fotocomposició, l’elaboració de fotolits i la prepara-ció de maquetes.

Impressió, que consisteix en la reproducció dels elements originals en un elevatvolum de còpies, mitjançant diferents tècniques, com són la tipografia, l’òfset,el gravat al buit, la serigrafia, la flexografia, la impressió digital, la impressió sotademanda o reprografia, i altres sistemes d’impressió (electrònica, variable, senseimpacte, etc.).

Acabats i enquadernació, que aplega l’enquadernació i altres activitats prèvies oposteriors, com ara el plegat, el retallat, el plastificat, l’encuny, etc.

Manipulats de paper i cartró, que inclou, principalment, els sobres, les etiquetesi la fabricació d’envasos i embalatges de cartró de diferents tipus (microondulat,compacte, cartronet, cartolines, etc.), fins i tot combinats amb altres materials, comara sedes, flocats, plàstics, etc.


darrers anys. Cal destacar, particularment,els avenços en matèria d’impressió digi-tal i en altres aspectes tècnics, els qualshan significat per a la branca assumir lanecessitat d’inversions elevades i de ràpidaamortització. Així, el computer to plate per-met fusionar la preimpressió i la impressióen un únic procés i aconsegueix una majorrapidesa i un cost menor. És eficient, sobre-tot en tirades curtes, permet múltiplesaplicacions i proporciona flexibilitat per ala personalització de productes impresos.S’utilitza, principalment, per a la impressiód’exemplars individualitzats, treballs per-sonalitzats i d’altres que inclouen dadesvariables. Això els fa molt competitius endeterminades línies de productes, com aracatàlegs, texts o informes tècnics, científicso financers. Malgrat la impressió òfset és ladominant en el sector de les arts gràfiques,la impressió digital està prenent cada diamés protagonisme. Segons dades del sec-tor, la impressió digital en color creixeràun 18% anual acumulat (s’espera que enel termini de 5 anys, mogui al voltantde 29.000 milions d’euros), seguida de laimpressió en blanc i negre, que ho farà aun ritme de l’11%.

Pel que fa a aquells productes que exigei-xen maquinària de gran capacitat i tiradesllargues, es fa necessària la utilització deprocediments d’impressió convencionals,sobretot l’òfset. El gruix dels treballs d’im-premta, per tant, continua efectuant-seamb els procediments tradicionals, ambun clar predomini del sistema òfset. Espot dir que tant a nivell internacionalcom a Espanya el 70% de les impressionses realitzen en òfset. Això és perquè, amés dels treballs generals de composicióque desenvolupen per als seus clientsla majoria de les impremtes existents –ique suposen una bona part de les sevescomandes–, tots els diaris i gairebé totesles revistes i les publicacions de qualsevol

tiratge –gran o petit– es produeixen ambaquest sistema.

D’altra banda, cal destacar que la tècnicade la flexografia, amb una quota de mercatde gairebé un 14%, apareix com un siste-ma d’impressió dinàmic, gràcies a les millo-res de qualitat que ha aconseguit. Aquestsistema proporciona, això no obstant, unamenor qualitat que l’òfset o el gravat albuit, però, a canvi, ofereix multitud d’apli-cacions, exigeix una menor inversió decapital i no és necessària una quantitat ele-vada de mà d’obra. És el procediment mésadient per a la impressió sobre embalatgesi envasos flexibles, però, al mateix temps,és àmpliament utilitzat per a la producciód’etiquetes i per a la impressió sobre cartróondulat, amb la qual cosa les millores enla demanda també tenen un impacte evi-dent sobre la seva producció. La flexografiacontinua sent el principal procés a l’entornde l’envàs flexible amb una participacióespecífica del 65%, seguida del gravatal buit. Aquesta exigeix fortes inversionsen capital, s’utilitza sobretot per a tiradesllargues, i es distingeix per la seva elevadaqualitat, rapidesa i estalvi en el consumde paper, quan s’aplica a la impressió derevistes, suports flexibles i envasos de car-tronet. Però la seva importància ha minvaten els darrers anys, especialment en el casde la impressió sobre embalatges i envasosflexibles. La causa principal de la pèrdua dequota de mercat de la tècnica del gravatal buit ha estat la reducció de les tiradesmitjanes, la qual cosa ha suposat un fortencariment del servei i la recerca d’alterna-tives, com ara la flexografia.

Pel que fa a les tècniques tradicionalsd’impressió restants, la tipografia està pre-sent en una petita veta de mercat, eld’aplicacions elitistes i de qualitat elevada,i sembla previsible el seu mantenimenten aquesta veta en el futur –per exemple,

és significativa la seva utilització per a laimpressió d’etiquetes destinades a pro-ductes de consum de gamma alta. Per laseva banda, la serigrafia es troba en unaevolució contínua, el seu avantatge de ferpossible la impressió pràcticament sobrequalsevol tipus de suport (paper, vidre,fusta, plàstic, tela, ceràmica, metall, etc.),sobre tota mena de superfície (plana, cilín-drica, esfèrica, cònica, cúbica, etc.) i, fins itot, fora del taller (vehicles, portes, vitrines,màquines, etc.), la fa insubstituïble per adeterminades aplicacions molt específi-ques. Així mateix, la relativa simplicitat delprocés i de l’equipament en el segmentde serigrafia permet operar amb sistemestotalment manuals, si bé, també, hi ha unavarietat significativa d’equipaments alta-ment automatitzats que garanteix rapidesai qualitat en grans produccions, equips quesón propis de grans indústries gràfiques oempreses molt especialitzades. Per tant,s’ha de destacar que el sistema de serigra-fia és rendible tant en tiratges curts comllargs.

Finalment, les fases d’acabats i enquadernació són les que han experimentat unmenor canvi tecnològic en els darrers anys.Tot i així, han mostrat una millora substan-cial, especialment en tots aquells aspectessusceptibles de mecanització, seguint lapauta general del subsector.

Pel que fa a la importància de cadascunade les tres fases que configuren les indús-tries gràfiques, cal apuntar que l’especia-litat de la impressió concentra prop d’un83,5% de les empreses, seguida de la pre-impressió que abraça l’11,7% i, finalment,el segment dels acabats i la enquadernacióque arreplega el 4,8% restant. Actualment,les estratègies es dirigeixen a obtenir unamajor flexibilitat productiva, mitjançant lareducció de les mesures mínimes eficientsfins a un nivell que permeti tirades més

El sector de les indústries gràfiques a Catalunya

El Principat té un pes específic destacat dins del conjunt dela indústria gràfica espanyola. En el sector català operen uns3.539 establiments, que suposen un 22,2% del total dels exis-tents en el conjunt de l’Estat (15.937 firmes). La Comunitat deMadrid concentra un 24,9% de les empreses, i altres regionsimportants són la Comunitat Valenciana (9,7%) i Andalusia(11,03%). Cal assenyalar que la gran rellevància de la relaciódirecta entre el demandant i el proveïdor de serveis gràficsha suposat que les firmes del sector s’hagin situat, tradicio-nalment, prop de les zones de més concentració economico-empresarial i institucional i, per tant, amb major nombre declients potencials.

El nombre d’ocupats en l’activitat a Catalunya és de 18.301 per-sones, xifra que significa al voltant d’un 23% del total estatal. Vala dir que l’atomització empresarial és molt elevada en el sector,cosa que es palesa en la dimensió mitjana de les companyies,

que és al voltant de 10 treballadors, i en què al voltant d’un 98,6%de les unitats de producció tenen menys de 50 ocupats.

La facturació en valor del sector català va ser de 2.186,6 milionsd’euros el 2010, cosa que representa al voltant del 30% del totala Espanya.

Taula 56. Pes específic del subsector a Catalunya

VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria (2010) 3,0%

Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2011) 4,3%

Volumde negoci sobre el total del sector a Espanya (2010) 30,1%


Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE),l’Institut d’Estadística de Catalunya i del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona.


curtes i millors temps de reacció en elcompliment dels terminis de lliurament.Aquest últim aspecte és molt importantper als clients de fullets i impresos promo-cionals i per a companyies editorials.

La recerca d’una major flexibilitat produc-tiva ha portat algunes empreses a integrartotes les fases del procés, la preimpressió,la impressió i l’acabat, sent aquesta últimala que proporciona un major valor afegit alproducte, malgrat que no està rebent unaatenció proporcional. A més, els principalsoperadors han ampliat els seus objectiusde negoci, passant a realitzar per als seusclients altres activitats, com ara la logística,la gestió de bases de dades, el mailingpersonalitzat i les tasques de disseny o decorrecció lingüística, entre altres.

En aquest sentit, val a dir que malgratque en els darrers anys s’han dut a termeimportants processos de concentració, elsector continua presentant un reduït graude concentració. La facturació de les deuprimeres empreses a Espanya sobre eltotal es situa al voltant del 25%.

Pel que fa als manipulats del paper iel cartró, la tecnologia també ha influïtperò en menor mesura. La tendència al’automatització total és, segurament, eltret més significatiu ja que han començata aparèixer petites empreses que assu-meixen les tasques de manipulació delpaper i el cartró com a conseqüència del’ús de noves maquinàries i tècniques. Lasubcontractació dels serveis de les gransi mitjanes empreses ha propiciat el crei-xement paral·lel d’aquest subsector de lesindústries gràfiques.


L’any 2011, el sector gràfic català es vacaracteritzar per una davallada de la producció d’aproximadament un –6,6%, cosa

que va alleujar la tendència descendentdel període anterior però contrasta ambl’evolució a l’Estat espanyol on la produc-ció real va experimentar una remuntadadel 3,9%. L’evolució negativa de l’activitatdurant el 2011 s’explicà pel comporta-ment contractiu de la demanda interior,tot seguint la tònica del 2010.

Els preus de venda es van desmarcar de latendència d’estabilitat dels darrers anys ivan augmentar un 7,7%.

Pel que fa al comerç exterior, les exportacions es van incrementar un 10,4% enfrontde la forta reducció del 2010, quan vancaure un 25%, i les importacions van cau-re un –14,9%, caiguda similar a la de l’anyanterior, un –12,6%. Tot i amb això, el sal-do comercial va continuar sent claramentdeficitari.

Les inversions en maquinària i bénsd’equipament a les indústries gràfiques esvan caracteritzar el 2011 per una tendènciaa la baixa, tot continuant amb el comporta-ment descendent iniciat ja durant l’exercicianterior. Les compres de maquinària i bénsd’equipament de l’estranger destinadesa la branca, majoritàriament procedentsd’Alemanya, van continuar minvant. L’evo-lució contractora de les inversions s’ex-plicà, d’una banda, per l’empitjoramenten la marxa dels negocis, reflectida enuna menor cartera de comandes i, d’altrabanda, per les dificultats creixents de finan-çament. En aquest sentit, s’ha d’assenyalarque una de les principals preocupacions deles firmes fabricants és la dificultat d’amor-titzar la inversió realitzada en maquinària,atesos els seus elevats costos fixos. Aixímateix, és igualment preocupant l’elevatgrau d’endeutament de les companyies, jaque podria reduir significativament la sevarendibilitat. Malgrat la tendència negativade les inversions del sector, cal apuntarque les empreses preveuen mantenir unapolítica d’inversió de constant aplicacióde noves tecnologies, amb l’objectiu de

millorar la qualitat del producte obtinguti diferenciar-lo dels competidors. A més,val a dir que la introducció de millores tec-nològiques relacionades cada vegada mésamb objectius de preservació ambientales considera molt important (ISO 14.000).En aquests casos, les firmes del sectorresponen a la necessitat d’agençar la sevaactivitat productiva per tal de complir ambles normatives existents en matèria de pro-tecció del medi ambient i del reciclatge.

Durant el 2011, l’ocupació de la branca vacontinuar amb els resultats negatius deldarrer exercici tot i que alleujats, amb unareducció del –4,6% del total de treballa-dors. En aquest sentit, cal remarcar la ten-dència experimentada per les empresesgràfiques en els últims anys vers a l’auto-matització de la producció, de la qual cosaen resulta, en conseqüència, una menorintervenció humana en els processos defabricació. Alhora, la més elevada comple-xitat de les diferents activitats de la brancaexigeix una major formació de la mà d’obraque s’incorpora a les empreses. Això hapres, cada vegada més, una major impor-tància, no només per la utilització creixentde les noves tecnologies, sinó, també, perles majors exigències dels clients, pel quefa a qualitat, fiabilitat i terminis d’execució,aspectes que són de gran rellevància.S’hade destacar que, tot i la davallada de l’ocu-pació, el sector va continuar patint certapreocupació per la manca d’oferta de màd’obra especialitzada en el mercat laboral.

Pel que fa als costos, el 2011 cal esmentarque el preu de la principal primera matèriade l’activitat, el paper, va experimentar unaugment moderat en relació amb l’exercicianterior, xifrat al voltant de l’1,6% segonsl’índex de preus industrials de la branca.Cal ressenyar que aquest lleu augmentdel preu del paper no va ser suficient perpoder afrontar la situació de crisi generalmarcada per una atonia de la demandainterna.

Serveis a la producció: el sector editorial

Trets del sector

L’activitat editorial, que amb la CCAE 1993 estava inclosa enl’epígraf 22, junt amb les arts gràfiques i la reproducció desuports enregistrats, i tenia, per tant, característiques d’indústriamanufacturera, ha passat a ser classificada amb la CCAE 2009 al’epígraf 58. Amb aquest canvi, queda estadísticament deslliga-da de les arts gràfiques i la reproducció de suports enregistratsi englobada dins dels serveis. No obstant això, s’ha mantingut elseu tractament a l’Informe anual sobre la indústria ja que té carac-terístiques de servei a la producció. En el darrer informe, 2010, jaes va procedir d’aquesta manera. Destacar també que les dadesque s’oferiran del sector editorial corresponen a l’any 2010 excep-te que s’indiqui el contrari. El Gremi d’Editors no disposa, a l’hora

de tancar la redacció d’aquest informe, de les dades del 2011, aexcepció d’alguns epígrafs com els del sector exterior.

El teixit empresarial del sector editorial espanyol, privat i agremiat,està integrat per aproximadament un total de 839 empreses. Enel cas català és de 288 i l’encapçala un nombre reduït de granscompanyies, que suposen el 5,5% del total de firmes i que gene-ren una facturació anual de més de 18 milions d’euros. La restadel teixit està configurat per una quantitat important de firmesdemenor grandària, de les quals prop del 14,5% són de dimensiómitjana, amb una xifra d’ingressos d’entre 2,4 milions i 18 mili-ons d’euros l’any, mentre que el 80,0% restant són més petites,i compten amb un volum de negoci anual de menys de 2,4milions d’euros. El mapa editorial espanyol s’ha anat decantant


cap a un augment de la concentració editorial per una banda iper l’atomització de petites editorials independents.

D’altra banda, és important assenyalar que les empreses demenordimensió són les que registren una major taxa de naixement i demortalitat. Cal destacar també que el col·lectiu de les empresesmés petites té un protagonisme notable dins de la branca, atèsque la majoria d’elles estan especialitzades en àrees temàtiques, laqual cosa significa una oferta editorial diversa i plural.

Malgrat que el sector editorial ocupa a Espanya uns 13.864treballadors directes, cal remarcar que l’ocupació indirecta ésforça important –al voltant d’unes 20.000 persones–, atès que éshabitual que les editorials encarreguin una part del seu procésproductiu a altres empreses. Respecte a l’any anterior es va pro-duir una reducció de l’ocupació directa del –2,6% i un incrementdel 8,3% al llarg dels últims deu anys. Les companyies més gransconcentren al voltant del 43,2% del nombre total de llocs detreball de la branca i compten amb plantilles de 197 persones demitjana. Per la seva banda, les firmes mitjanes ocupen el 25,7%dels efectius i tenen una grandària mitjana d’uns 34 treballadors,mentre que les més petites abracen el 31,1% restant de l’ocupa-ció, amb una mitjana de 6 persones per empresa. Considerant elperíode 2006-2010, s’aprecien unes baixades i pujades poc signi-ficatives en les empreses petites i mitjanes. En canvi, les empresesgrans mostren un descens continuat en la mitjana d’ocupatsdels darrers 5 anys, tot i la lleugera remuntada en el darrer any.El 91,9% de les empreses compten amb col·laboradors externs,la subcontratació de diferents activitats editorials es produeix enel 91,7% de les empreses molt grans, en el 93,8% de les grans,en el 94,7% de les mitjanes i en el 91,4% de les petites. Segonsàrees d’activitat, cal remarcar que un 34,9% dels treballadors delsector es dedica efectivament a la mateixa producció editorial,un 28,1% correspon al personal que realitza l’activitat comerci-al, alhora que un 29,3% s’ocupa de tasques administratives i el7,8% restant fa activitats de publicitat, comerç exterior i recursoshumans.

La facturació global va disminuir un –7,0% respecte al períodeanterior, per situar-se en els 2.890,8 milions d’euros. A nivell esta-tal, les grans empreses són les que generen un percentatge méselevat de la xifra de facturació global del sector (aproximadamentun 63,2%), seguides de les firmes mitjanes (un 24,7%) i de lespetites (un 12,1%).


Actualment, les principals regions editorials d’Espanya, segonsxifra de facturació, són Catalunya, amb un 49,6% del total delmercat intern, i la Comunitat de Madrid, amb un 42,9%, seguides,amb un pes relatiu molt més reduït del País Basc (2,1%), Andalu-sia (1,7%), Castella i Lleó (1,3%), la Comunitat Valenciana (1,2%) iGalícia (1,1%). El Principat concentra el 34% del total d’editorialsprivades agremiades existents a l’Estat.

Lamitjana d’ocupats per companyia és de 19 persones al Principat,si bé cal destacar la presència d’ocupació indirecta en el sector.El percentatge de les empreses agremiades que han contractatcol·laboradors externs és del 96,5%, cosa que suposa un augmentrespecte a l’any 2009 (94,0%), mentre que la mitjana de contrac-tacions per empresa mostra un descens en els darrers tres anys.

Les vendes de les editorials privades d’Espanya a Catalunya supo-sen un 21,2% sobre el total, mentre que les vendes de les edito-rials privades de Catalunya a Catalunya són del 31,3%. A Madrid,les vendes de les editorials privades catalanes suposen un 20,9%.

També cal destacar que més del 90% de la facturació d’editorialsde Catalunya que publiquen en català es ven a Catalunya i que,segons l’origen de l’editorial, el 73,2% de la facturació procedeixd’editorials catalanes. A més, és interessant indicar que, d’aquestdarrer percentatge, el 48,5% correspon a llibres editats original-ment en català.

Les especialitzacions de les dues zones editorials més importantsde l’Estat, Catalunya i la Comunitat de Madrid, presenten diferèn-cies destacades. Mentre que les empreses de Catalunya editen,sobretot, llibres relacionats amb el lleure i destaquen els llibresde literatura, infantil i juvenil, de divulgació general, diccionarisi enciclopèdies i còmics, la Comunitat de Madrid està més espe-cialitzada en llibres de text relacionats amb l’educació, des depreescolar fins a la universitat, així com llibres pràctics, tot i quehan vist reduir la seva facturació respecte el període anterior afavor de la novel·la.


Segons les darreres dades disponibles (2010), el sector de leseditorials catalanes va continuar amb la tendència descendentdel període anterior. La xifra de negoci en el mercat interior vareduir-se un –9,7% en termes nominals, i es va situar en 1.435milions d’euros, valorats a preu de venda al públic IVA inclòs. Enels darrers cinc anys s’ha produït un descens de la facturació del–10,5%. Com ja s’ha dit, el Principat generà al voltant d’un 50% deltotal de la facturació de la branca en el conjunt de l’Estat, però ésimportant assenyalar que al llarg de l’ultima dècada, la participa-ció del sector català d’editorials ha perdut pes relatiu dins l’àmbitespanyol. El principal problema al qual s’enfronten els editors iels llibreters ara és el fort endeutament que han adquirit des del’inici de la crisi en el 2008 i la manca de liquiditat. L’ocupació,mesurada pel nombre d’afiliats a la Seguretat Social entre el 2010i el 2011, s’ha reduït en un –4,6%.

Pel que fa a producció, es van editar a Catalunya aproximada-ment uns 34.414 títols durant el 2010, un 2,9% més que en elperíode anterior i al voltant d’un 43% del total de l’Estat, valorsimilar al de l’exercici anterior. El nombre d’exemplars editats vaser de 154,17 milions, un 10,3%menys que en el període anterior.La tirada mitjana global va disminuir un 12,8%, i es va situar enuns 4.480 exemplars per títol. Cal especificar, d’altra banda, queunes determinades línies de productes van experimentar unasituació d’estancament o de descens, mentre que altres van aug-mentar. Es van produir descensos en els títols editats i exemplarsproduïts en les matèries de literatura, text no universitari, llibrespràctics i diccionaris i enciclopèdies. En canvi, es van registraraugments en infantil i juvenil, ciències socials i divulgació general.

Taula 57. Principals magnituds de l’edició a CatalunyaBase 100 = 2006

2006 2007 2008 2009 2010

Títols editats 100 99,9 105,2 107,4 110,5

Exemplars editats 100 110,9 120,3 106,0 95,1

Títols en catàleg 100 105,9 109,4 115,1 124,3

Facturació 100 103,7 101,3 99,1 89,5

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Cambra del Llibre de Catalunya.

Quant als preus de venda, es mantingueren força estables jaque durant el 2010 van reduir-se tot just un –0,2%, fins arribar als13,2 euros de preu mitjà per exemplar, lleugerament per sobredel preu en el cas estatal, 12,7 euros. La diferència entre exem-plars venuts i editats es va reduint en els darrers 3 anys. El 2010


es van vendre 45,5 milions d’exemplars, al voltant del 30% sobreel total editat, percentatge similar al cas estatal. Cal destacar queal fer aquests càlculs no s’han tingut en compte els exemplarsque es venen al mercat exterior i els que es tornen.

Pel que fa al sector exterior, sí que es disposa de dades del 2011.Aquell any, el sector editorial català va experimentar una reduc-ció d’un –6,4% de les exportacions en termes nominals, ambun valor total de prop de 5,4 milions d’euros, tot mantenint latendència negativa dels darrers anys si bé va millorar força res-pecte a la reducció del –35% del 2009 i la reducció del –8,8% del2010. La davallada experimentada per les vendes a l’exterior nova ser de la mateixa intensitat a tots els mercats. En aquest sentit,val a dir que les efectuades a la Unió Europea, principal zona dedestinació, amb aproximadament un 50% de les exportacionsde la branca, van minvar un –9,7% en termes nominals, res-pecte al –13,7% del període anterior. S’ha de remarcar que dinsde la Unió Europea destacaren com a mercats més importantsFrança, Portugal i Itàlia. El 2011 van minvar també, a diferènciadel període anterior, les exportacions de la branca dirigides alspaïsos llatinoamericans, en un –3,2%, enfront de l’augment del0,4% de l’any anterior. Val a dir que aquesta regió és el segonmercat de destinació de les vendes de l’activitat catalana al’exterior, amb un pes relatiu de gairebé un 45% sobre el total,i on els principals països clients foren, per ordre d’importància,Mèxic, Argentina, Brasil i Veneçuela. Les exportacions efectuades

als Estats Units i a la resta d’Europa, van augmentar, un 9,5% iun 10,3%, respectivament. Les de la resta del món es van reduirun –34,5%. Pel que fa als productes, es pot assenyalar que lesvendes de llibres a l’exterior –capítol més important, que suposàaproximadament un 96% sobre el total exportat pel sector– vancaure el 2011 un –5,7% en euros corrents, tot moderant les cai-gudes del 2009 (–20,6%) i el 2010 (–7,24%). En el mateix sentit,cal ressenyar l’evolució negativa, i empitjorant després de lamillora del període anterior, de les exportacions de revistes, que,amb un pes relatiu del 0,65% sobre el global, van experimentaruna reducció del –66,8% enfront del –36,9% de l’any anterior.

Pel que fa a les importacions del sector editorial català, val a dirque l’any 2011 varen canviar el signe respecte a l’any anterior ienregistraren un increment de l’1,8% en valors nominals. S’had’apuntar que l’evolució de les importacions durant el 2011 vaser negativa en tots els productes a excepció dels llibres que,amb un pes al voltant del 50% sobre el total d’importacions,van augmentar un 12,9% enfront de la reducció del –23,1% del’any anterior. Les revistes, amb un pes al voltant del 0,6%, vanreduir-se un –70,5% enfront de l’increment del 118,1% del 2010.

Com a conseqüència de tot això, l’any 2011 el saldo positiutradicional de la balança comercial del sector editorial català vapatir una caiguda en valor de prop d’un –7,9%, valor similar aldel període anterior.

Figura 34 . Comerç exterior del sector editorial català segons zones geogràfiques. 2011Milions d’euros

Importacions

Exportacions

Resta mónEstats UnitsUnió Europea Resta EuropaAmèrica Llatina0

5

10

15

20

25

30

35

40 37,9

10,89

35,2

0,039

3,9

0,52 0,017 0,97 1,460,099

Font: Cambra del Llibre de Catalunya.

Figura 35. Comerç exterior del sector editorial català per productes. 2011Milions d’euros

Importacions

Exportacions

DiversosLlibres Revistes0

10

20

30

40

50

60

70

80 75,6

6,18

0,51 0,0762,45

6,25

Font: Cambra del Llibre de Catalunya.



A principis de l’any 2011 la firma de repro-grafia digital Service Point Solutions vaanunciar una ampliació de capital parcial-ment alliberada de fins a un màxim de 15milions d’euros. La idea de l’empresa ésrealitzar una adquisició estratègica i tenirrecursos per seguir creixent en el terrenyde les noves tecnologies.

El Grup Planeta va continuar adquirintactius de Direct Group Bertelsmann durantel 2011. Després de la compra del 50% delCírculo de Lectores a l’abril del 2010, el hòl-ding va aconseguir el 2011 les vuit llibreriesBertrand que la filial de Bertelsmann teniaa Espanya. L’operació, anunciada a mitjanfebrer del 2011 es va vehicular mitjançantla cadena de llibreries la Casa del Llibre,amb la idea d’absorbir les vuit tendes queBertrand tenia a Espanya passant a operarsota lamarca de la filial de Planeta. D’aques-

Pel que fa al mercat de l’edició en suports diferents al paper,cal destacar que el mecanisme més habitual d’introducció delsproductes del sector editorial s’associa, bàsicament, a l’edició enpaper (llibres o fascicles). En aquest sentit, és important asse-nyalar que prop del 65,4% de les editorials privades espanyolesediten només en paper i que el 34,6% restant ho fan també enaltres suports. Dades similars es traslladen al mercat català. Calremarcar que són les editorials de gran dimensió les que mésaposten per introduir aquest tipus d’edició en el mercat.

Malgrat la velocitat amb la qual es mouen els avenços tecnolò-gics i l’elevada inversió que requereixen, l’edició electrònica ésun dels segments quemostra unmajor potencial d’expansió pera les editorials i, en particular, l’activitat centrada en la recercai la selecció d’informació i documentació especialitzada persubministrar-la per xarxa a clients. És per aquest motiu que enels darrers exercicis s’han portat a terme, i es preveu que conti-nuaran en un futur pròxim, inversions significatives en aquestesactivitats. En el mateix sentit, l’actualització i l’ampliació de con-tinguts d’obres de referència –o, fins i tot, d’enciclopèdies i obresd’aquesta mena– duta a terme per xarxa informàtica a subscrip-tors suposa, igualment, una línia d’actuació que està portant-sea terme i que continuarà amb seguretat en els propers anys(vegeu el requadre La indústria gràfica a l’era digital, pàg. 83).

En relació amb el llibre en català, que es concentra principal-ment en el llibre de text, es pot assenyalar que en el darrer any elPrincipat va mantenir estable el nombre de títols editats, 8.571,amb un lleuger augment del 0,2% respecte al període anterior.Cal afegir que el pes específic dels llibres editats en català sobre

el total de llibres editats en les diferents llengües en l’àmbit esta-tal és d’un 24,9%. Pel que fa a les matèries, s’ha de destacar queal Principat la major participació de títols en català respecte deltotal es correspon als camps de la literatura en general, el text nouniversitari i la literatura infantil i juvenil. Aquestes matèries enconjunt suposen al voltant d’un 75,6% del total de títols editatsen català.

La comercialització de productes editorials

A Espanya, les llibreries i les cadenes de llibreries abracen unpercentatge del 51,8% de les vendes globals, les vendes directesa particulars –per correu, clubs, Internet, subscripcions, vendatelefònica i altres– un 12,5%, les empreses i les institucions(biblioteques incloses), un 13,7%, les grans superfícies, un 10,0%,els quioscos, un 6,4% i, finalment, les vendes a crèdit, el 5,5%restant. Hi ha una relació estreta entre canals de comercialit-zació i dimensió de les empreses ja que les grans firmes tenenuna presència superior en grans superfícies, quioscos, vendes acrèdit, vendes per correu, vendes per telèfon, clubs del llibre isubscripcions. Per la seva banda, les editorials mitjanes mostrenpercentatges més elevats en les vendes que es realitzen a lesllibreries, les cadenes de llibreries i les grans superfícies. Final-ment, les editores petites destaquen en les vendes a través dellibreries i Internet.

L’estructura de comercialització dels productes editorials exis-tents a Catalunya és una mica diferent de la predominant a laresta d’Espanya, sobretot pel que fa a un major pes de la vendaa crèdit i la venda a través de quioscos.

Figura 36. Facturació del sector editorial a Espanya segons els canalsde comercialitzacióPercentatge

Resta de canals 12,5

Empreses,institucions

i biblioteques 13,7

Grans superfícies 10,0

Quioscos 6,4

Venda a crèdit 5,5 16,3 Cadenesde llibreries

35,5 Llibreries

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Gremi d’Editors de Catalunya. Dades 2010.

Figura 37. Facturació del sector editorial a Catalunya segons els canalsde comercialitzacióPercentatge

Resta de canals 13,1

Empreses,

institucions

i biblioteques 8,1

Grans superfícies 11,1

Quioscos 11,0

9,5 Venda a crèdit

17,6 Cadenes

de llibreries

29,7 Llibreries

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Gremi d’Editors de Catalunya. Dades 2010.

ta manera la cadena de llibreries amplia laseva xarxa fins als 37 establiments. Les vuittendes estaven repartides en ciutats on laCasa del Llibre ja és present (Madrid, Bar-celona i Saragossa), però també li permetobrir-se pas cap a localitats on encara nooperava, com Oviedo, Cartagena, Terrassa,Alcalá de Henares i Ponferrada.


La indústria gràfica a l’era digital

La tecnologia digital avança a grans passes, però la impressióòfset també es renova per plantar cara a una impressió digital ala qual de moment li falta recorregut per desbancar la impremtatradicional, per la qual cosa la tendència passa per complemen-tar ambdues tècniques.

El sector de la impressió defensa que el paper i la tinta no handesaparegut malgrat que les empreses són conscients que altresmaterials i suports demanen pas i és necessari adaptar-se a ellsper sobreviure. El sector gràfic tracta de reinventar-se i buscaroportunitats per poder defensar-se de la crisi i els canvis en lesmaneres de consumir. Viu un moment de triple crisi. L’econò-mica, la tecnològica, amb canvis molt ràpids, i la de les maneresde consumir i els gustos de consum. El problema és que moltesvegades la primera crisi tapa les altres dues i pot fer que lesempreses que no ho contemplin tinguin més dificultats percontinuar actives.

Davant aquests canvis, la majoria dels professionals del sectorcoincideixen a afirmar que els avantatges que ofereix la impres-sió òfset per rotativa sobre la digital estan més que contrastats.Encara que és una afirmació que es restringeix als grans tiratges.Quan es tracta de sèries petites, els professionals admeten quela impressió digital guanya terreny a les rotatives i que els tallersd’impressió tradicional han d’adaptar les seves màquines i notancar la porta a l’era digital per subsistir en un negoci en crisi.No en va, la indústria gràfica ha perdut llocs de treball en elsdarrers anys.

Els esforços de les rotatives per mantenir la seva posició sónconstants però costosos. Reduir el temps en els canvis deplanxes, en les arts finals, en les separacions de colors o en elsnegatius són alguns dels objectius que la impremta tradicionalha d’assolir per competir en els petits tiratges. Perquè no hi hadubte que l’eficàcia de la impressió òfset resideix en els granstiratges, a causa dels evidents avantatges de qualitat, rapidesai cost, cosa que permet treballs de grans volums d’impressió apreus molt reduïts. Encara que les impremtes digitals s’acostena la relació cost-benefici d’una impremta òfset, encara no sóncapaces de produir les enormes quantitats que es requereixen,per exemple, per al tiratge d’un periòdic d’àmplia difusió. A més,moltes impressores òfset d’última generació ja utilitzen sistemesdigitals a la planxa d’impressió en lloc dels antics, que ho feiena la pel·lícula, cosa que incrementa encara més la seva qualitat.

Però tot canvia davant de tiratges petits. Les impressores digitalshan trobat en aquests la manera d’entrar en el mercat. I perdescomptat les grans marques no perden el temps. HP, Xerox,Kodak o Ricoh estan invertint molt temps i diners a millorar latecnologia per ampliar la producció i la qualitat de les sevesmàquines. Un dels mercats on les rotatives de petit tiratge hanpatit una gran pèrdua ha estat en la impressió de producció oserveis a empreses. La impressió digital és una solució per a totesaquelles empreses que necessiten imprimir catàlegs, targetes devisita, sobres i folis amb la capçalera corporativa, fullets, manuals,

butlletins, etc. d’alta qualitat i en curts tiratges, amb personalitza-ció, mentre que l’ús de la impressió òfset queda fora de les sevespossibilitats.

La retallada dels pressupostos en impressió de les empresesobliga als impressors a reinventar cada aspecte del seu negoci ia efectuar mètodes de producció millorats per ajustar la plantillai reduir costos. A més, com els tiratges s’han reduït de formaimportant, aquells que havien apostat per la impressió digitalestaven preparats per al canvi. Per contra, aquells que disposa-ven només de premses òfset i, especialment, els que comptavenamb premses òfset més antigues, no estaven preparats peraixò i, per tant, no eren capaços de complir amb les demandesque exigiria el mercat. A això s’afegeix que les petites i mitjanesempreses opten, cada vegada més, per adquirir impressoresdigitals i crear els seus propis materials.

“Cada vegada s’imprimeix menys”. Aquesta afirmació de granpart del sector gràfic hauria de ser, almenys en part, una bonanotícia per als impressors amb rotatives de petit tiratge. El pro-blema, com es deia anteriorment, està en la competència digitali la seva versatilitat a l’hora de, per exemple, aconseguir fer unmostrari amb molt poques unitats a baix preu i després poderfer modificacions perquè el contingut del material pugui estar aldia i no es passi de moda. Això s’aconsegueix fent tiratges curtsde forma periòdica. Les revisions poden fer-se en l’últim minut,per assegurar que el contingut estigui completament actualitzatquan es lliuri la nova edició. El cost de les impressions és nomi-natiu perquè n’hi ha prou amb modificar l’arxiu original que estroba a l’ordinador. La impressió digital té per virtut que el costunitari de l’exemplar és fix, s’imprimeixi el que s’imprimeixi, sem-pre que el tiratge no sobrepassi els mil exemplars, a partir delsquals ja convé tornar a la màquina d’òfset.

Atès el canviant estat del sector editorial per la incorporació denovetats com el llibre electrònic, creixen les reticències a llan-çar un tiratge de milers d’exemplars. Fins que les rotatives noaconsegueixin adaptar els seus costos, la impressió digital dónal’opció assequible de fer un test de mercat abans del llançamentd’un títol.

Una altra de les solucions que la impressió digital ofereix i quel’òfset no cobreix és la recuperació de títols esgotats, la demandadels quals és insuficient per fer un tiratge petit o mitjà o, també,per a la recuperació dels llibres descatalogats que segueixentenint una demanda baixa en el públic al llarg dels anys. Fins itot cobreix demandes d’aquells llibres d’autors que busquen unasatisfacció personal i estan disposats a pagar per això. Tambéresulta útil, per exemple, per a llibres de permanent necessitatd’actualització, com els manuals, les guies, els anuaris, les obresde referència, les obres de dada variable, etc. Un mercat sotademanda per al qual les impremtes haurien d’ajustar els seusserveis i complementar les diferents formes d’impressió.

En definitiva, la indústria gràfica aposta per la tecnologia digitalatesos els tiratges més curts però sembla que es pot afirmar queencara no ha arribat el moment de parar les rotatives.


Classificació del sector químic

Química de base

Activitats destinades a la fabricació de productes químics bàsics,compostos nitrogenats, fertilitzants, plàstics, cautxú sintètic enformes primàries, gasos industrials, colorants i pigments, altresproductes bàsics de química inorgànica i altres productes bàsicsde química orgànica.

Productes orgànics

• Derivats del petroli, com ara l’acetilè, el benzè, l’etilè, el propilè, etc.

• Altres productes, com els alcohols, els àcids orgànics, els fenols, elsèters, els compostos nitrogenats, etc.

• Primeres matèries plàstiques, com polièsters, poliamides, produc-tes de polimerització, poliuretans, etc.

• Cautxú i làtex.

Productes inorgànics

• Gasos industrials, àcid sulfúric i derivats, clor, sosa, carburs, fòsfor,calci, sals, àcids inorgànics, etc.

Química per a l’agricultura o agroquímica

Activitats quedestinen els seus béns a l’agricultura, fonamentalmentadobs i fertilitzants de tota mena, així com insecticides i plaguicides–fumigants, fungicides, desinfectants de llavors, herbicides, mol-lusquicides, etc.– i tota mena de productes utilitzats a la ramaderia,amb l’excepció de les especialitats farmacèutiques veterinàries.

Química per a la indústria o química industrial

Ventall molt ampli de productes que es dirigeixen a la indústria,com gasos comprimits –hidrogen, nitrogen, oxigen, aire líquid,etc.–, colorants i pigments, pintures, vernissos i laques, tints d’im-premta, olis i greixos per a usos industrials, productes auxiliarsper a les indústries tèxtils, del cuir i del cautxú, i altres productes

diversos –decapants, anticongelants, desincrustants, abrasius,líquids per a transmissions, productes per al tractament demetalls, etc.

Química per al consum

Productes molt diversos que es destinen al consum final, quecomprenen tot tipus de sabons comuns, detergents i lleixius,articles de perfumeria i cosmètica amb tota la seva àmplia diver-sitat –colònies, locions, perfums, sabons de tocador, desodorants,productes de cosmètica i higiene corporal, productes de bellesa,articles per a la cura del cabell, etc.–, ceres i parafines –per obte-nir espelmes, per a usos domèstics, per a la neteja de vehicleso per a altres usos–, material fotogràfic sensible, articles piro-tècnics, mixtos, etc., i qualsevol altre producte destinat a usosfinals –suavitzants o altres additius, ambientadors, antitaques,netejavidres, netejadors de metalls i tota mena de productes deneteja per a la llar, etc.

Altres productes químics

Engloba la fabricació de productes químics no recollits en els apar-tats anteriors, com explosius –deflagrants, detonants–, coles, gelati-nes, olis essencials i substàncies aromàtiques naturals o sintètiques–que poden ser utilitzats com potents antiedemàtics, expectorants,virostàtics, distensius, bactericides potents, etc.

Fibres artificials i sintètiques

Les fibres artificials i sintètiques són utilitzades principalment pera la fabricació de teixits, tot i que tenen un gran ventall d’usoscom són la fabricació de paper, plàstics, productes estructuralsdissenyats per resistir esforços –para-xocs d’automòbils, canona-des–, aïllants, filtres, cosmètics, etc. Les fibres sintètiques es podenclassificar en poliamides, polièsters, policíclics, polivinílics i polipro-pilèniques, i les fibres artificials comprenen el raió, l’acetat i la sojaentre d’altres. La seva evolució durant l’any es tracta en el capítoldel sector tèxtil-confecció.

3.7. QuímicaL’any 2011, la producció en volum de la indústria química a Catalunya va registrar unalleugera recaiguda si bé, en termes de xifra de negocis, el comportament del sector vaser positiu a causa del dinamisme dels mercats exteriors i a l’augment dels preus. Labranca de la química bàsica va ser la que va registrar una evolució més favorable del’activitat, mentre que la química industrial va patir un retrocés significatiu i la químicaper al consum es va mantenir estable.


Producció –

Ocupació =

Preus +

Exportacions ++

Importacions ++

seus costos de producció depenen consi-derablement de l’edat i de la capacitat deles unitats de producció. Efectivament, leseconomies d’escala són molt importantsen aquest segment d’activitat, sobretoten la petroquímica. Per això, les novesplantes desenvolupades a l’Orient Mitjàconstitueixen una amenaça real per alspolígons petroquímics europeus. Aquestesunitats són de grans dimensions, estanconstruïdes amb les últimes tecnologiesi tenen una gran productivitat. El sectorde la química de base també es caracte-ritza per una volatilitat elevada dels preusi per una capacitat de manteniment deles instal·lacions que depèn del seu graud’integració en el teixit local. Aquesta inte-gració és cada vegada més important pertal d’assegurar les sortides de la producció.

El sector de la química d’especialitats, queabraça les restants cinc branques, trobacada vegada més sortides en els sectorsde la construcció, l’automòbil, l’electrònicai el tractament de l’aigua. De tota manera,l’ampli ventall de productes fabricats i d’àm-bits d’utilització fa que el conjunt del sector

Trets del sector

Dins de la indústria química es podendiferenciar sis grans subsectors segons ladestinació de la seva producció. No obs-tant això, hi ha un elevat grau d’interrelació

entre ells, la qual cosa fa que els grupsempresarials de la branca operin sovint endiversos segments.

El sector de la química de base es distin-geix de la resta de branques perquè elsprocessos de producció són continus i els


químic estigui estretament vinculat tant a lademanda de béns de consum final com a lagenerada per un conjuntmolt extens d’acti-vitats productives, industrials i no industrials(agricultura, construcció, etc.). Per aquestmotiu, la branca és molt sensible tant ales oscil·lacions del cicle econòmic comals possibles canvis de comportament delsconsumidors. Destaca també la importàn-cia de l’aspecte capital immaterial d’algunssubsectors de la química d’especialitat (enparticular, la cosmètica, la perfumeria...) o del’efecte marca, que pot ser determinant perimposar-se en el mercat. Des d’aquest puntde vista, Catalunya té una imatge de marcaque beneficia aquesta categoria d’indústriaen el món.

En l’àmbit internacional, cal destacar lesimportants inversions que els grans grupsmultinacionals de la branca –especialmentde la química bàsica com ara Bayer, Basf,DSM i Solvay– estan fent des de fa anys alspaïsos emergents, bàsicament als païsosasiàtics. El resultat és que el sector químic

europeu pateix la forta competència pro-cedent d’alguns dels països del sud-estasiàtic –fonamentalment Xina, Indonèsia,Tailàndia, Índia i Taiwan. Encara que laqualitat dels productes d’aquests païsosés, en línies generals, inferior a la dels fabri-cats a Europa o als Estats Units, són moltcompetitius en preus i, per aquest motiu, lapenetració dels fabricants asiàtics en deter-minats camps és força significativa. A més,aquests països tenen una regulació moltmés laxa, tant en reducció d’emissionscom en normativa sectorial. En aquestsentit, les empreses europees del sectorquímic estan preocupades per l’impacteque pugui tenir sobre la seva competitivi-tat exterior l’aplicació del reglament Reach(que regularà la producció, la importació il’ús de substàncies químiques a Europa).

Una altra tendència en l’àmbit internacionalque s’aprecia a la indústria química sónles operacions de fusions i adquisicionsempresarials entre grans companyies. S’hade destacar que la contínua recerca d’eco-

nomies d’escala per part dels fabricants ésacompanyada, enmolts casos, de polítiquesde concentració de produccions i de majorespecialització de plantes o de línies denegoci, amb l’objectiu d’assolir els majorsnivells possibles de competitivitat en elsmercats mundials.

Evolució del sector l’any2011

Internacional

Europa és el primer fabricant químic delmón, amb més d’una tercera part de la pro-ducció total. L’Àsia s’ha situat com a segonaàrea, gràcies al fort creixement de la Xina il’Índia, mentre que el nord d’Amèrica ocupala tercera posició, mantenint-se els EstatsUnits com a primer país productor a escalamundial, amb més d’una cinquena part dela fabricació total. A més, la indústria quími-ca és un dels tres sectors econòmics més


El sector químic té un pes específic destacat dins l’economiaespanyola ja que aporta gairebé l’1% del PIB total i el 7,2% delVAB de la indústria manufacturera l’any 2010, segons la Comp-tabilitat Nacional de l’INE. Si s’inclou la indústria farmacèutica,el pes en el VAB industrial puja fins a l’11%, fet que situa l’Estatespanyol com el cinquè fabricant europeu i el vuitè productormundial per darrere, en volum de negoci, dels Estats Units, laXina, el Japó, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit. El sectorquímic –inclosa la indústria farmacèutica– és el primer inversoren R+D+I (realitza el 25% de la inversió total) i en protecció delmedi ambient (aglutina el 20% d’aquestes inversions).

L’any 2011, hi havia 82.902 persones treballant directament alsector químic espanyol, el 37% de les quals es localitzaven aCatalunya. Aquests nivells d’ocupació poden arribar a superarels 500.000 llocs si es comptabilitzen també les ocupacions indi-rectes i induïdes, que principalment es tracta de llocs de treballen la recerca i el desenvolupament, en el sector dels transportsi de la logística, en treballs relacionats amb la validació de laqualitat, la comercialització, la gestió i el manteniment delsequipaments (de calderes, per exemple), i amb les branquesde reciclatge i d’envàs. Aquests llocs de treball no es trobenen la branca química pròpiament dita, però en depenen moltdirectament.

El sector químic té una forta presència a Catalunya, com hodemostra el fet que el 45% de la facturació estatal es concentraal Principat. Aquesta rellevància també es reflecteix en termesde capacitat exportadora, atès que les empreses catalanes con-centren pràcticament la meitat de les exportacions espanyolesdel sector, molt per davant dels percentatges assolits per altrescomunitats autònomes.

A Catalunya, l’any 2010 el sector químic va generar un volum denegoci de 15.833 milions d’euros, el 12% del total de la indústria,i ocupava directament 32.706 persones, el 7% dels treballadorsde la indústria. La branca va realitzar a l’estranger vora un 34% deles vendes totals i és un dels principals sectors exportadorsde l’economia catalana.


Volum de negoci del sector / Volum de negoci del conjunt de la indústria (2010) 12,0%


Volum de negoci sobre el total del sector a l’Estat espanyol (2010) 45,0%

Ocupació sobre el total del sector a l’Estat espanyol (2011) 37,0%

Fonts: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS, INE i Idescat.

De l’anàlisi per subsectors es desprèn que l’activitat a Catalunyaestà encapçalada per la química bàsica. El seu pes específicdins del conjunt de la branca se situa a l’entorn d’un 59% entermes de volum de negoci i d’un 35% en termes d’ocupació.Segueixen, per ordre d’importància, la química destinada alconsum final, amb el 23% de la xifra de negoci, les fibres arti-ficials i altres productes químics, amb l’11%, la química per ala indústria, amb el 7% i, finalment, l’agroquímica, amb menysde l’1% restant. Val a dir que, quant al volum de negoci, larellevància del segment de la química bàsica catalana dinsel global espanyol supera el 45% i, en el cas de l’especiali-tat química destinada al consum final, el percentatge arribaal 57%. En aquest darrer subsector, Catalunya disposa d’unpotencial important amb la presència d’empreses com PuigBeauty & Fashion Group o Sara Lee Household and Body CareEspaña, que tenen la seva seu social a la zona de Barcelona.

L’elevat pes de la química bàsica és conseqüència de la fortapresència d’aquesta activitat en el polígon petroquímic deTarragona, que copsa aproximadament una quarta part dela producció estatal (19,3 milions de tones anuals el 2010)i la meitat de la producció química catalana, si bé cal tenir encompte que una tercera part de la producció es consumeix enel propi polígon. Aquest complex petroquímic és el més grand’Espanya i un dels més importants del sud d’Europa. D’aquestazona surten, per exemple, el 44% dels plàstics que es fabri-quen a l’Estat espanyol. Cal destacar que la indústria químicaa Tarragona suposa el 60% dels moviments realitzats al port deTarragona. El complex té una extensió d’unes 1.400 hectàreesi actualment s’hi troben implantades 28 empreses –després


importants en 11 dels 23 països membresde la Unió Europea. Les aproximadament29.000 empreses del sector van generarl’1,1% del PIB europeu el 2009, ocupavendirectament al voltant d’1,7 milions de tre-balladors (el 7% de l’ocupació de la indústriamanufacturera) i generaven uns 3 milionsde llocs de treball indirectes.

L’evolució del sector químic el 2011 s’ins-criu en un context de frenada en el ritmede recuperació econòmica mundial, peròsobretot europea. Si bé el sector va tancarel 2010 amb un creixement de la producció real de l’ordre del 10% a la UE-27, tottrencant la tendència negativa observadaal llarg de 2008 i 2009, al maig de 2011 es

va aturar l’evolució alcista tot coincidintamb els nous senyals d’alarma pel risc derecaiguda de l’economia i va entrar en unafase de forta desacceleració. Això va ferque el creixement anual de la producció sesitués només en l’1% real respecte al 2010.Així, tot i la reactivació del sector el 2010 iprimers mesos de 2011, la indústria no ha

que amb la crisi en tanquessin gran part de les multinacionalsmés importants del sector com Asfaltos Españoles, Basf, Repsol,Clariant, Dow Chemical i Ercros. Entre totes elles proporcionenocupació directa a uns 9.221 treballadors, dels quals més de4.000 són personal d’empreses de serveis. Aquestes activitatsepresenten, aproximadament, el 17% del PIB del Camp de Tar-ragona. Cal apuntar que hi ha moltes interrelacions entre lesempreses allà ubicades atès que els diversos fabricants sóna la vegada proveïdors i clients d’ells mateixos, la qual cosaexplica la utilització compartida d’importants infraestructures.

La indústria química espanyola està formada per 2.877 empre-ses amb assalariats, de les quals el 28% es troben a Catalunya(793), la comunitat amb una major implantació empresarial entots els rangs d’ocupació, per davant de la Comunitat Valen-ciana, Madrid i Andalusia. Per subsectors, hi ha una marcadaespecialització catalana en la fabricació de productes químicsbàsics i de química per al consum. En global, en el teixitempresarial químic català es combina la presència de petitesempreses (el 64% tenen menys de 20 ocupats) amb empreses

de grans dimensions, habitualment multinacionals. Val a dirque a Catalunya es localitzen 10 de les 19 empreses del sectoramb més de 500 treballadors que hi ha a Espanya. La dimensiómés important correspon a les indústries químiques de baseque normalment integren verticalment la producció de bénsintermedis i també de consum final. Geogràficament, una partimportant del teixit industrial es concentra a les comarquestarragonines, al Vallès Oriental, al Barcelonès i al Baix Llobregat.

Algunes de les empreses clau de la indústria química quetenen el centre de decisió a Espanya es localitzen a Cata-lunya. És el cas de les societats Repsol Petróleo i RepsolQuímica, que formen part del grup Repsol YPF i Ercros. Amés d’aquests actors nacionals, un gran nombre d’empresesestrangeres estan implantades a Catalunya, com és el cas deHenkel Ibérica, Dow Chemical, Iberpotash, Basf Española, DuPont Ibérica, Clariant Ibérica Servicios, Solvay Ibérica, Procter &Gamble. En total, a Espanya hi ha unes 200 filials estrangeresal sector (inclòs el farmacèutic) que concentren un 35% de laproducció i gairebé el 30% de l’ocupació del sector químic.

Figura 38. La indústria química catalana per subsectors. 2010Percentatge

Estructura de volum de negoci Estructura de l’ocupació

Total = 15.833 milions Total = 32.706 persones

Sabons, perfumsi cosmètica 23

59 Química bàsicai pesticides

Pintures, vernissosi tintes 7

Altres prod. químicsi fibres artificials 11

Sabons, perfumsi cosmètica 33

13 Pintures, vernissosi tintes

35 Química bàsicai pesticides

Altres prod. químicsi fibres artificials 18

Font: INE (Enquesta industrial d’empreses).

Figura 39. Empreses amb assalariats del sector químic a Espanya i Catalunya, per subsectors.Dades a 1 de gener de 2011

Catalunya

Resta d’Espanya

1.000600 800200 4000

Productes químics bàsics 237 599

Pesticides i altres productes agroquímics 60

Pintures, barnissos i tints 101 362

Productes de neteja, d'higiene i cosmètica 238 596

Altres productes químics 181 440

Fibres artificials i sintètiques 18 27

18

Font: INE (Directori Central d’Empreses).


recuperat els nivells màxims assolits a prin-cipis de 2008, just abans que esclatés ambintensitat la crisi.

Per branques, cal destacar el fort dinamis-me experimentat a la Unió Europea perla producció agroquímica (15%), tot i queés un sector petit, i la bona evolució de laquímica per al consum (detergents, sabons,perfums, etc.), que va créixer gairebé un6% anual, pràcticament el mateix que l’anyanterior. En canvi, el sector de química fina,que havia protagonitzat el creixement sec-torial l’any 2010, vamantenir estable el nivellde producció l’any 2011, i les branques de laquímica industrial (pintures, vernissos, etc.) ide les fibres artificials van registrar descen-sos al conjunt de la UE (del −2% i el −5%respectivament).

Elspreus dels productes químics van accen-tuar el 2011 la tendència alcista que venienregistrant des de l’any 2010. Els preus deproducció a la UE-27 van augmentar un 9%en mitjana anual, que se suma al 6% regis-trat durant el 2010. A l’igual que l’any anteri-or, aquest creixement s’explica bàsicamentpel fort repunt dels preus dels productesde la química de base (10,5%) i de les fibressintètiques (12%), molt depenents de laintensa pujada del petroli i derivats, mentreque a la resta de sectors els augments vanser més moderats.

Quant als intercanvis exteriors, cal destacarque la Unió Europea concentra al voltantd’un 46% de les exportacions de productesquímics en l’àmbit internacional i aproxi-madament un 38% de les importacions. Amés, continua sent l’única regió que mostraun clar saldo positiu de la seva balançacomercial.

Espanya i Catalunya

A l’igual que al conjunt d’Europa, la produc-ció de la indústria química al nostre paístambé va començar a retrocedir a l’abrilde 2011 en termes interanuals, tot i queva mantenir un creixement de la xifra denegocis positiu pel bon comportament delsmercats exteriors i per l’augment dels preusde producció.

A Espanya, el creixement anual de la producció el 2011 va ser pràcticament nul, d’un0,2% respecte a l’any anterior, després d’ha-ver registrat un augment de l’ordre del 5%el 2010, any en què es va posar fi a la intensacrisi registrada pel sector durant el període2008 i 2009. Malgrat la forta atonia mostra-da pel sector durant el 2011, va seguir unaevolució millor que el conjunt de la indús-tria (−2% anual). Aquest comportamentmés favorable s’explica per l’elevat graud’internacionalització del sector químic i pelmajor dinamisme que va registrar el mercatexterior enfront de l’interior.

A Catalunya, la producció del sector químicva recaure després de la intensa recupera-ció mostrada el 2010, quan va créixer mésd’un 8% en termes reals. Concretament,l’any 2011 la producció en volum va dis-minuir l’1,7%. El que explica aquest pitjorcomportament en comparació amb el con-junt de l’Estat fou la caiguda més intensa aCatalunya de la branca de química per a laindústria (pintures, vernissos, revestiments,tints, etc.) i el menor creixement del sectorde química per al consum (detergents isabons) al nostre país. Val a dir que, així comen períodes recessius el sector a Catalunyaté un pitjor comportament que a la resta del’Estat, succeeix el contrari en etapes expan-sives. Per exemple, el 2010 la producciódel sector va créixer un 8,5% a Catalunyaenfront d’un 4,8% a l’Estat.

La frenada en el ritme de recuperació del’activitat del sector que es va produir des-prés del primer trimestre de 2011 es vatraduir en una reducció de dos punts en elnivell d’utilització de la capacitat productiva de les plantes catalanes, que se situàen el 76% (incloent sector farmacèutic).Malgrat això, el químic és un dels sectorsindustrials que en millors condicions estàsuperant la crisi econòmica mundial i, provad’això, és que ha recuperat el grau d’utilit-zació de la capacitat productiva mitjana delperíode previ a la crisi, 2003-2008, mentre

2011: l’Any Internacional de la Química

L’any 2011 es va celebrar l’Any Internacional de la Química,quan es complien 100 anys de la concessió del Premi Nobel aMarie Curie pels seus treballs entorn a la radioactivitat, així comde l’Associació Internacional de Societats de Química. Els prin-cipals tres objectius1 d’aquesta celebració són:

1) Potenciar l’apreciació pública de la química per satisferles necessitats del món. La química esdevé alhora matèriad’investigació i esforç científic aplicable. És fonamental pera la comprensió de la humanitat, el món i el cosmos, i lestransformacions moleculars a què dóna lloc són essencials pera la producció de gairebé tots els objectes que ens envolten.A través de l’Any Internacional de la Química, la comunitatquímica celebra les contribucions d’aquesta ciència al desen-volupament del coneixement humà, el progrés econòmic i lageneració d’un entorn sostenible.

2) Potenciar l’interès envers la ciència entre els més joves. Pertal d’assegurar-se que les ments més despertes continuensentint-se atretes per la química, l’Any Internacional de la Quí-mica emfasitza el paper de la ciència a la gestió dels recursosnaturals de manera sostenible.

3) Generar una base sòlida per a un desenvolupament méscreatiu de totes les seves capacitats. La química, ineludible-ment, desenvoluparà un paper clau per a la superació delsdesafiaments a què s’enfronta la humanitat actualment, comara els objectius per al Nou Mil·lenni marcats per les NacionsUnides. Un coneixement profund de la ciència és essencial pera la creació de nous materials sostenibles, fonts d’alimentaciói energia, i per als avenços en matèria de medicina molecular.

Com a ciència central, la química desenvolupa un paper decisiuen la consecució de moltes de les fites que es proposa actual-ment la humanitat. Els cinc reptes principals dels quals participasón:

1) Habitatge sostenible: l’aïllament tèrmic, l’acústic i la capacitatde resistència que proporcionen nous materials generats grà-cies a aquesta ciència.

2) Aigua: fer arribar aigua potable als més de 1.100 milionsd’habitants que encara no hi tenen accés. Per a què en obrirl’aixeta surti aigua potable són necessàries, entre altres, plan-tes potabilitzadores on es duen a terme rigorosos tractamentsfísics i químics.

3) Aliments: alimentar els 9.000 milions d’habitants que poblaranla terra. La química pot contribuir a disposar de més i millorscollites, bestiar més sa i aliments més segurs.

4) Salut: eradicar les malalties i aconseguir una vacunació univer-sal. La producció de principis actius farmacèutics és una de lesàrees més actives de la química.

5) Canvi climàtic: la ciència actual investiga com minimitzar elsprocessos de transformació del territori, la desforestació i ladesertificació.

1 Resum extret del document de l’AEQT: “Química, la nostra vida, el nostre futur”(2011).


Figura 40. Producció del sector químic, en taxa de variació anual. UE-27, Espanya i CatalunyaPercentatge

2010

2011

2009

2008

2007

–10

–5

–15

0

5

10

15

UE-27 Espanya Catalunya

3,2

9,8

1,12,3

4,8 4,8

8,5

–1,7

–5,8

–9,1

–5,3

–1,9–3,4

–10,9

0,2

Fonts: Eurostat, INE i Idescat.

Figura 41. Utilització de la capacitat productiva. CatalunyaPercentatge

Químic (inclou farmacèutic)Indústria

60

65

70

75

80

2008 2009 2010 2011200620052004 2007

Fonts: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat.

que a la indústria manufacturera encara sesitua 7 punts per sota d’aquest nivell.

Els preus de producció van seguir una evo-lució alcistamolt similar a Catalunya i al con-junt d’Espanya. Concretament, el 2011 elspreus del sector van augmentar gairebé un4% al Principat i un 5% a l’Estat, augmentsque van ser generalitzats per branques, a

excepció de la química per al consum on esvan contenir atesa la intensa caiguda de lademanda interna.

Pel que fa a l’evolució de l’activitat econòmi-ca al polígon petroquímic de Tarragona,les darreres dades disponibles correspo-nents al 2010 assenyalen un augment dela producció del 6,3% fins a 19,3 milions de

tones. Cal recordar que el màxim de pro-ducció es va assolir el 2007 amb 21,2milionsde tones i que el 2009 la producció va tocarfons caient al nivell de principis de la dèca-da, fins a 17,8 milions. Aquest augment dela producció, però, no va anar acompanyatd’un augment dels llocs de treball propis ala indústria, que va passar de 5.456 el 2009 a5.212 el 2010, si bé va augmentar el nombre

Figura 42. Preus industrials, en taxa de variació anual. UE-27, Espanya i CatalunyaPercentatge

2010

2011

2009

2008

2007

–6

–4

–2

0

2

4

6

8

10

UE-27 Espanya Catalunya

2,2

–4,3

7,4

6,0

9,1

3,52,6

–1,4

8,5

5,0

3,6

–2,4

2,9

6,4

3,9

Fonts: Eurostat, Idescat i INE.


Figura 43. Afiliats al règim general de la Seguretat Social del sector químicMitjanes anuals

2011

2010

Espanya Catalunya20.000

40.000

80.000

100.000

60.000

83.467

82.903

30.743

30.558

Font: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

Figura 44. Exportacions, importacions i saldo exterior del sector químic. CatalunyaMilions d’euros

Importació

Saldo

Exportació

–2.000

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

20112010200920082007

7.999

9.671

–1.673

7.650

9.185

–1.536

6.398

7.447

–1.049

8.473

9.385

–912

9.59210.354

–762

Font: Idescat.

Figura 45. Principals països destinataris de les exportacions catalanes del sector químic. 2011Percentatge

Altres 43

Regne Unit 3

Estats Units 4 6 Països Baixos

8 Portugal

11 Alemanya

13 Itàlia

12 França

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.

de personal d’empreses de serveis en 83persones, fins a 4.009 treballadors. El totalde treballadors (industrials més serveis) vaser de 9.221 el 2010. Davant la conjunturaactual, les principals empreses del polígonestan buscant noves àrees de negoci percréixer, com ara les plantes dessaladoresd’aigua (Dow Chemical), l’energia solar, elsbioplàstics o la construcció (Basf), i alhoraestan encetant diversos plans d’estalvi encostos, sobretot els energètics, que els per-metrà ser més competitives.

Quant a l’ocupació, el nombre de treba-lladors del sector va augmentar molt lleu-gerament a Catalunya el 2011, en contrastamb la tònica general de reducció de plan-tilles (al conjunt de la indústria va disminuirun 3%). Tradicionalment, les variacions dela producció registrades en el sector quí-mic solen tenir una incidència relativamentmés reduïda sobre l’ocupació que a altressectors manufacturers. Això és degut enpart al procés de transformació qualitativaque està experimentant el sector des de

fa anys i que està tenint com a resultat unincrement del pes específic dels treballa-dors tècnics d’elevada qualificació sobre eltotal, amb un considerable impacte positiusobre la productivitat del sector. Segonsdades d’afiliats a la Seguretat Social, a Cata-lunya hi havia 30.743 treballadors al sectorquímic el 2011, 185 més que l’any anterior.En canvi, al conjunt d’Espanya el nombrede treballadors del sector va disminuir un0,7%, passant de 83.467 ocupats el 2010 a82.903 el 2011.


Figura 46. Principals països proveïdors de les importacions catalanes del sector químic. 2010Percentatge

Altres 30

Estats Units 4

Països Baixos 7 7 Itàlia

7 Bèlgica

13 França

22 Alemanya

Regne Unit 5

Xina 5

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.

Figura 48. Importació de productes químics a Catalunya per subsectorsMilions d’euros

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

Subsector 6Subsector 5Subsector 4Subsector 3Subsector 2Subsector 1

2011

2010

6.110

6.761

147 190 317 318

1.049 1.064

1.5241.805

193 216

Subsector 1: productes químics bàsics, compostos nitrogenats, fertilitzants, plàstics i cautxú sintètic.Subsector 2: plaguicides i altres productes agroquímics.Subsector 3: pintures, vernissos i revestiments similars; tints d’impremta i màstics.Subsector 4: sabons, detergents i altres articles de neteja i abrillantament; fabricació de perfums i cosmètica.Subsector 5: altres productes químics.Subsector 6: fibres artificials i sintètiques.Font: Idescat.

Figura 47. Exportació de productes químics a Catalunya per subsectorsMilions d’euros

2011

2010

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Subsector 1 Subsector 2 Subsector 3 Subsector 4 Subsector 5 Subsector 6

5.034

5.912

337 484 345 385

1.548 1.525

1.045 1.095

183 191

Subsector 1: productes químics bàsics, compostos nitrogenats, fertilitzants, plàstics i cautxú sintètic.Subsector 2: plaguicides i altres productes agroquímics.Subsector 3: pintures, vernissos i revestiments similars; tints d’impremta i màstics.Subsector 4: sabons, detergents i altres articles de neteja i abrillantament; fabricació de perfums i cosmètica.Subsector 5: altres productes químics.Subsector 6: fibres artificials i sintètiques.Font: Idescat.


Els intercanvis comercials amb l’exteriorvan augmentar a un ritme significatiu el2011, tant en termes d’exportació comd’importació, si bé no tant com l’any ante-rior. A l’Estat les exportacions i les importa-cions van créixer un 9% en valor. Val a dirque la producció pròpia tan sols cobreix el38% de la demanda interna, mentre queel 61,5% restant es cobreix amb les impor-tacions. Com a conseqüència d’això, elscostos associats a la logística i el transportsón cada vegada més estratègics per a lacompetitivitat de les empreses.

A Catalunya, les relacions comercials delsector químic amb l’exterior van registrarun creixement superior al del conjunt d’Es-panya. Les exportacions van créixer un 13%en valor respecte al 2010 i les importacions,a l’entorn d’un 10%. Així, el 2011, tant elvolum d’exportació com el d’importació

van assolir valorsmàxims històrics. Igual quel’any 2010, el dinamisme exportador va serespecialment important en el segment dela química bàsica, el subsector que haviaestat més castigat per la crisi econòmicaels anys 2008 i 2009. Com a resultat delmajor dinamisme global de les vendes al’exterior que de les compres, el saldo defici-tari es va reduir, per cinquè any consecutiu,fins als 762 milers d’euros el 2011, i paral-lelament la taxa de cobertura (ràtio expor-tació/importació) va pujar fins al 92%. Elprincipal mercat exterior per als productesquímics catalans va continuar sent la UnióEuropea, que alhora és també el proveïdormés important. Cal assenyalar que tant lesexportacions com les importacions s’expli-quen majoritàriament en termes de proxi-mitat geogràfica. És per això que França iAlemanya són els dos països més rellevants,sobretot quant a importacions, atès que

conjuntament concentren el 35% del total.Mentre que quant a exportacions s’han deconsiderar dos mercats importants més,Itàlia i Portugal, i entre tots quatre païsossumen el 44% de les vendes a l’exterior.

Les dades de comerç exterior per subsectorsmostren unes taxes de cobertura superiorsal 100% –és a dir, el valor de les exporta-cions supera el de les importacions–en lesbranques de química per al consum, quí-mica industrial i productes agroquímics. Encanvi, al grup heterogeni anomenat altresproductes químics la taxa és del 60%, al sub-sector de fibres artificials, del 88,4%, i al de laquímica bàsica, un 87,5%, que és a la vegadael subsector que concentra la major part delcomerç exterior dins del sector químic.

Tenint en compte que gairebé el 45% dela facturació de la indústria química espa-

Serveis a la producció: R+D+I del sector químic

La recerca, el desenvolupament i la innovació constitueixenfactors clau per assegurar el futur de la indústria química alnostre país i la seva competitivitat a nivell mundial. Avui, elsector químic en sentit ampli (incloent la farmàcia) és el sectorinversor líder, amb una concentració del 25% dels recursostotals destinats a R+D pel sector industrial privat, i de prop del20% dels investigadors contractats per la indústria.

Si es considera estrictament el sector químic (CNAE-20, excloentla farmàcia), aquest percentatge es redueix fins al 7,1% del totalde la despesa en R+D privada, però continua sent un dels sec-tors capdavanters, només per darrere del sector farmacèutic(17,8%), del de vehicles de motor (10,8%) i del d’altre materialde transport (16,2%). Segons l’enquesta anual d’innovaciótecnològica que realitza anualment l’INE, el conjunt del sectorempresarial químic a Espanya va realitzar una despesa internaen R+D de 249.216 milers d’euros el 2010, el 61% de la quales va destinar a retribucions del personal, el 28% a altres des-peses corrents i el restant 11% a inversió (compra d’equips iinstruments, terrenys i edificis, i software específic per a R+D).Catalunya concentra una part important d’aquestes despeses,prop del 40%. L’any 2009, l’últim amb dades disponibles percomunitats autònomes, el sector químic a Catalunya va fer unadespesa en R+D de 89,5 milions d’euros.

El nombre de persones ocupades en activitats d’R+D enequivalència a jornada completa al sector químic estatal erade 3.400 persones a Espanya el 2010, de les quals 1.564 ereninvestigadors i la resta auxiliars o tècnics. Cal assenyalar que elsector químic concentra el 9% dels investigadors que treballena la indústria, un percentatge superior al pes de la seva despesaen R+D, el que vol dir que és un sector intensiu en personalaltament qualificat. A Catalunya, l’any 2009 el nombre d’ocu-pats en R+D al sector químic era de 1.500, dels quals, 700 ereninvestigadors, 500 tècnics i la resta auxiliars.

La recuperació de les vendes del sector el 2010 i els bons resul-tats de les companyies químiques van ajudar a incrementar ladespesa destinada a recerca i desenvolupament. Amb relacióa l’any 2009, la indústria química va incrementar les sevesdespeses en R+D un 4,6%, després que l’any anterior patís unaforta contracció del 16,4%, en línia amb els mals resultats queva registrar el sector aquell any. Tanmateix, l’augment de ladespesa no s’ha traduït en una major contractació d’investi-gadors o altre personal vinculat a les activitats d’R+D, sinó quees va reduir per segon any consecutiu i, en conseqüència, vaaugmentar la productivitat mitjana del personal vinculat a lesactivitats d’R+D al sector químic.

Figura 49. Despesa en R+D i en innovació del sector químic (CNAE 20). EspanyaMilers d’euros

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

550.000

600.000

2010200920082007

443.022

Despesa en innovacióDespesa en R+D

242.210

285.070

570.724

238.196

440.189

249.216

390.580

Font: INE (Enquesta sobre activitats en R+D i Enquesta d’innovació a les empreses).


El teixit empresarial químic que inverteix en R+D es caracteritzaper ser predominantment pimes i amb una presència significa-tiva de capital estranger en les empreses de més dimensió. AEspanya, l’any 2010 hi havia 612 empreses químiques que realit-zaven activitats d’R+D, de les quals només 44 tenien més de 250treballadors i, d’aquestes, la meitat amb participació de capitalestranger superior al 50%. Malgrat que les empreses de mésdimensió només representaven el 7% del total, realitzaven unatercera part de la despesa interna en R+D del sector, ocupavenel 28% del personal dedicat a activitats d’R+D i concentraven el37% de les despeses de capital en R+D. En evolució temporal,el nombre d’empreses del sector químic que realitzen R+D haanat disminuint des de l’inici de la crisi, una tendència que vaen línia amb la reducció del nombre total d’empreses del sector.

El concepte d’innovació és més ampli que el de recerca idesenvolupament atès que implica, a més de la creació d’unnou coneixement, la creació de riquesa a partir d’aquest conei-xement, sigui nou o no. Les innovacions poden ser de producteo de procés. Segons aquesta definició, el nombre d’empreses

innovadores s’amplia fins a 781 al conjunt d’Espanya, el 57% deles companyies del sector. Així mateix, la despesa en innovacióque realitzen les empreses del sector químic a Espanya arribaa 390,6 milions d’euros el 2010, de la qual el 62% es dedica adespesa interna en R+D, el 20% a adquisició d’innovació externa,el 10% a adquisició de maquinària, equips i hardware o softwareavançat i el restant 8% en introducció d’innovacions en el mer-cat, disseny i formació per a activitats d’innovació, entre altres.L’any 2010 la despesa en innovació va registrar un descens del’11,3% respecte al 2009, que se suma al retrocés del 23% regis-trat el 2009. Aquesta disminució de la innovació no és degudaa una reducció del pressupost de les empreses destinat a R+Dinterna, que ja hem vist que augmentava prop d’un 5%, sinóa un descens significatiu de la compra externa d’R+D (−35%) ide la compra de maquinària i software (–21%). A Catalunya, lesdades disponibles fins a l’any 2009 donen un volum de despesaen innovació de les empreses del sector químic de gairebé 170milions d’euros, el 72% de les despeses estatals i l’1,4% de la xifrade negocis del sector. Segons aquesta mateixa font, el 63% de lesempreses del sector químic a Catalunya són innovadores.

Figura 50. Personal dedicat a R+D en el sector químic (CNAE 20). EspanyaPersones

3.200

3.300

3.400

3.500

3.600

3.700

2010200920082007

3.405

3.561

3.658

3.481

Font: INE (Enquesta sobre activitats en R+D).

Figura 51. Nombre d'empreses del sector químic que realitzen R+D. Espanya

500

600

700

800

2010200920082007

612

767

724

650

Font: INE (Enquesta sobre activitats en R+D).

nyola es realitza a l’exterior, un creixementnominal de les exportacions del 9% aEspanya com el que s’ha produït el 2011 ésel que permet explicar l’augment del 7,7%nominal en la xifra de negocis del sector.Tot i que aquest creixement és més mode-

rat que el de l’any anterior, que va arribara créixer un 18%, supera àmpliament elregistrat per la majoria de sectors manufac-turers l’any 2011. A això se suma l’efecte dela pujada dels preus sobre el creixement dela facturació total.

Els costos de les empreses químiquesestan estretament vinculats a l’evolució delpreu del cru. Per això, el fort augment delpreu del petroli que es va produir durantel 2011, per segon any consecutiu, va inci-dir molt desfavorablement sobre els costos


Figura 52. Evolució de la química bàsica a Catalunya. 2011Taxes de variació anual. Percentatge

Importacions (en valor)Exportacions (en valor)PreusProducció (en volum)

10,1

0

4

6

2

12

18

16

3,1

8

10

14

3,4

16,4

Fonts: Idescat i Duanes.

Figura 53. Evolució de l’agroquímica a Catalunya/Espanya. 2011Taxes de variació anual. Percentatge

–10

0

10

20

30

40

50

Importacions (en valor)Exportacions (en valor)Preus ESPProducció ESP (en volum)

26,4

–0,9

3,3

45,0

Nota: Quan no hi ha dades disponibles per a Catalunya s’utilitzen les d’Espanya.Fonts: Idescat, Eurostat i Duanes.

de les empreses químiques catalanes. Elpreu del barril de petroli Brent va passar de80 dòlars de mitjana anual el 2010 a 110dòlars el 2011 i això va suposar un aug-ment acumulat del 38%, que en euros vaser del 32% a causa de la lleugera aprecia-ció del tipus de canvi de l’euro enfront deldòlar. Cal destacar el cas de la indústria decapçalera o química base per a la qual elscostos energètics poden arribar a suposarel 50% dels totals. A això s’afegeix el conti-nu augment de les tarifes elèctriques ques’està produint els darrers anys al nostrepaís i que ha situat Espanya en el grup depaïsos europeus on la indústria paga méscara l’electricitat, un fet que repercuteixnegativament en la competitivitat de lesempreses catalanes.

Segons l’enquesta de conjuntura que fanconjuntament la Cambra de Comerç deBarcelona i l’Idescat, durant el 2011 l’aug-ment dels costos de producció va ser elfactor que més va guanyar en importàn-cia com a factor limitador de la marxadels negocis de les empreses del sector,situant-se com el segon factor més asse-nyalat per les empreses, després de ladebilitat de la demanda, que també va

guanyar en importància, i al mateix nivellque l’augment de la competència. Aquestaugment està directament associat a l’in-crement dels costos energètics. Un altrefactor important que està limitant la marxadels negocis al sector són les dificultats definançament, un factor que és assenyalatpel 12% de les empreses del sector químic.

Per contra, el creixement dels costos laborals es va contenir com a resultat d’unamoderació dels augments salarials, perprimera vegada en molts anys, i dels ajus-taments de plantilla efectuats durant lacrisi. A Catalunya, el cost laboral per tre-ballador i més a la indústria va augmentarl’1,4% el 2011, el menor creixement delsdarrers anys.

El sector químic es caracteritza per ser unaactivitat intensiva en capital i fortamentsotmesa a la introducció d’avenços i millo-res, no només pel que fa a innovacionstecnològiques i organitzatives destinadesa incrementar la productivitat, sinó tambédirigides a aconseguir minimitzar l’impacteambiental dels processos productius. Aixòdetermina que les empreses catalanes delsector realitzin un important i continuat

esforç inversor: dediquen el 3% del valorde la seva xifra de negocis a inversionsen actius materials, més de 400 milionsd’euros, i el percentatge no només no hadisminuït amb la crisi sinó que ha augmen-tat. Durant l’any 2011, les inversions de lesempreses del sector químic va continuartenint una millor evolució que al conjuntde la indústria catalana, segons l’enquestade la Cambra i l’Idescat.


Química bàsica

El subsector de la química bàsica és el mésimportant tant en termes de producciócom de relacions comercials amb l’exterior(exportacions i importacions). El 2011, laproducció de la química bàsica va avançara un ritme del 3,1% real a Catalunya, uncreixement superior al registrat pel conjuntd’Espanya (a l’entorn del 2%) i pels païsosmembres de la UE-27, que va ser del 0,4%.Aquest augment va suposar un alentimentrespecte al 9% que havia crescut el sub-


sector el 2010, any en què es va posar fi ala tendència descendent registrada durantel 2008 i el 2009 (−16% i −13%, respecti-vament). L’especialitat que va registrar uncomportament més positiu de l’activitatfou la dels fertilitzants i els compostosnitrogenats, amb un creixement proper al20% per segon any consecutiu, gràcies al’impuls del mercat exterior. La produccióde gasos i la de pigments i colorants vanregistrar augments més moderats, a l’en-torn del 3% anual, mentre que la d’altrescomponents de química bàsica inorgànicava ser l’única especialitat que va retrocedirel 2011, gairebé un 8%.

Els preus de fabricació a la química bàsicaestan molt lligats a l’evolució del preu delpetroli, fet que explica l’ascens dels preusdel 2011 (+3,4%) si bé ha estat un creixe-ment molt inferior al 13% de l’any 2010.L’increment més important es va registraren el segment dels pigments i colorants i elmenor, en el segment dels gasos.

El comerç exterior de la química bàsica téun pes específic força important dins delconjunt de la indústria química. Esdevé elprincipal subsector tant en exportacionscom en importacions i concentra aproxima-dament el 62% de les vendes totals del sec-tor químic a l’exterior i el 65% de les com-pres. Al conjunt de l’any, les exportacionsde la indústria química bàsica a Catalunyavan ascendir a 5.912 milions d’euros, un16,4% més que l’any anterior. Cal recordarque el 2010 havien augmentat un 36%, perla qual cosa el creixement acumulat delsdos últims anys ha estat del 60%, fet que hapermès superar amb escreix el nivell d’ex-portació previ a la crisi. Les importacionsde la branca, per la seva banda, van ser de6.761 milions d’euros el 2011, un 10% mésque l’any precedent. El major creixementde les exportacions que de les importacionsva permetre reduir, un any més, el saldodeficitari amb l’exterior fins a l’entorn dels848 milions d’euros i també va fer augmen-tar lleugerament la taxa de cobertura de labranca fins al 87%.

Agroquímica

L’agroquímica és el subsector amb unmenor pes relatiu i alhora el que segueixuna evolució més independent del cicleeconòmic. De fet, està més en sintonia ambl’evolució del sector agrari i de les condici-ons meteorològiques que l’afecten. L’any2011, el volum de producció d’adobs, fer-tilitzants i plaguicides va caure molt lleuge-rament al conjunt de l’Estat (no hi ha dadesdisponibles per a Catalunya), després del’intens creixement registrat l’any anterior(9%). Els preus dels productes agroquímics,per la seva banda, van créixer un 3,3% ambrelació a l’exercici anterior.

Aquest subsector té una participació reduï-da en els intercanvis comercials amb l’exterior del global de la indústria químicaa Catalunya, ja que només concentra el5% de les exportacions i no arriba al 2%de les importacions. Al llarg de l’exercici2011, les primeres van augmentar a l’entornd’un 45% en termes nominals, trencantl’evolució negativa de l’any precedent. Perla seva banda, les compres a l’estrangervan registrar un increment destacat peròinferior al de les exportacions, al voltantdel 26%. Aquests resultats provocaren unascens ràpid del superàvit de la balançacomercial, fins a gairebé els 300 milionsd’euros el 2011, i que la taxa de coberturasuperés el 250% en valor.

Química industrial

L’activitat productiva del subsector de laquímica industrial va experimentar una evo-lució força negativa el 2011 en línia ambla recaiguda del conjunt de la indústria ila situació recessiva en la qual encara estàimmers el sector de la construcció al nostrepaís. La producció de pintures, vernissos irevestiments va retrocedir a Catalunya un8,4% en volum. Cal recordar que aquest ésun dels segments menys importants dinsla química en el seu conjunt, després del’agroquímica. Tot i el descens de l’activitat,els preus de la producció van mantenir una

tendència alcista i van créixer gairebé un 8%el 2011, l’augment més important registratper tots els subsectors.

Aquest escàs pes relatiu de la branca indus-trial en el conjunt del sector químic tambées manifesta en els intercanvis amb l’exterior. A Catalunya, les exportacions d’aquestsubsector només representen el 4% deltotal i les importacions poc més del 3%.L’any 2011, les exportacions van ser de 385milions d’euros, un 12%més que l’any ante-rior, mentre que les importacions es vanestabilitzar entorn dels 318 milions d’euros.D’aquesta manera, el saldo positiu es vamés que duplicar entre 2011 i 2010, i la taxade cobertura se situà per sobre del 120% eneuros corrents.

Química per al consum final

El subsector de la química per al consumfinal es va caracteritzar el 2011 per unarelativa estabilitat a Catalunya, mentreque al conjunt d’Espanya la producció envolum va créixer a l’entorn d’un 5%. Aquestsubsector agrupa sota un únic paraiguadues activitats força diferenciades i ambtendències molt divergents. D’una banda,el segment de sabons, detergents i altresarticles de neteja per a la llar, que ha seguituna certa atonia tant el 2010 com el 2011.I, d’altra banda, el segment de perfums i deproductes de bellesa i higiene personal, queva experimentar un creixement de la pro-ducció de prop del 15% el 2010 i del 10%el 2011 a Espanya. Quant al segment delssabons i detergents, cal recordar que escaracteritza per ser un mercat madur, ambproductes d’un consum generalitzat i en elqual la capacitat d’expansió de la demandaés molt limitada, atès que únicament espot aconseguir un increment mitjançantla incorporació d’articles més elaborats. Amés, és un segment amb una propensió aexportar baixa i amb una forta competènciatant en preus com en esforços promocio-nals, per l’escassa fidelització del client. Encanvi, el segment de perfums i de productesde bellesa i higiene personal s’ha caracteritzat

Figura 54. Evolució de la química industrial a Catalunya. 2011Taxes de variació anual. Percentatge

–10

–5

0

5

10

15


–0,5

–8,4

7,9

11,8



els darrers anys per un dinamisme elevatbasat en el creixement tant del mercatinterior com de l’exterior. Les perspectivessón favorables, d’acord amb un mercat enexpansió continuada i una forta fidelitzaciódels consumidors a la marca, fet que facilitapolítiques de preus més estratègiques i notan dependents dels costos de producció.

Els preus de producció de la química per alconsum van créixer moderadament durantel 2011 tant a Catalunya com al conjuntd’Espanya. És el resultat de la seva menordependència del preu del petroli i tambéde la forta competència exterior que ame-naça aquest subsector. Tant al segment desabons i detergents com al de perfums ihigiene personal, els preus van augmentar al’entorn d’un 2% al conjunt d’Espanya.

El pes relatiu d’aquesta branca en els intercanvis amb l’exterior del conjunt del sec-tor químic és força important. La químicaper al consum concentra el 16% de lesexportacions i el 10% de les importacionstotals. El 2011, les exportacions augmenta-ren en valor un 2,7%, fins als 1.525 milions,enfront d’un 46% que havien crescut l’anyanterior, i les importacions pujaren gaire-bé l’1%, fins als 1.064 milions d’euros. Elmajor increment de les vendes que de lescompres a l’exterior es va traduir en unamillora del tradicional superàvit comercialque caracteritza aquest segment. Concre-tament, el saldo positiu es va ampliar lleu-gerament fins als 461 milions d’euros i lataxa de cobertura dels intercanvis comer-cials amb l’estranger va augmentar fins aun percentatge proper al 150%.

Altres productes químics

La branca d’altres productes químics(explosius, coles, gelatines i olis) va expe-rimentar l’evolució més negativa del con-junt de subsectors, en caure el volum deproducció gairebé un 11% en termes realsa Catalunya. L’alentiment de la producciódel subsector es va centrar en els biocom-bustibles. L’any 2010 havia registrat una

lació suposa el cessament definitiu de l’ac-tivitat d’Ercros al polígon petroquímic. Elgrup també va acordar la venda de la sevafilial alemanya, Ercros Deutschland, a dosdirectius de la companyia. Amb aquestaoperació, el grup abandona el negoci de lesemulsions per centrar-se en els negocis dela química bàsica i la química intermèdia.

Basf Española va continuar invertint enprojectes de consolidació i d’ampliacióde capacitat a la zona de Tarragona, queés el centre més important que té al Sudd’Europa –hi treballen unes 700 perso-nes– i també la instal·lació més gran delgrup a Catalunya. Basf preveu invertir 12milions d’euros en augmentar la capacitatde producció del complex que té a Tarra-gona, i també ha anunciat que invertirà 9milions d’euros més a consolidar els nivellsproductius de les factories de Cognis –anti-ga divisió química del grup Henkel– a laZona Franca de Barcelona i Castellbisbal.El conjunt d’inversions del grup s’elevaa 30 milions per a totes les fàbriques del’Estat espanyol. Les inversions previstesa Tarragona responen a la gran demandaprevista de fitosanitaris i de catalitzadorsde propilè procedents de l’expansió delsmercats emergents.

Dow Chemical va inaugurar el 2011 uncentre de recerca en tecnologies per altractament d’aigües a Tarragona, un centreque preveu ocupar 40 enginyers i en elqual la companyia va invertir 10 milionsd’euros. És el primer centre d’aquest tipusque la companyia té al món i servirà pera què constructores, firmes d’enginyeriai empreses centrades en el negoci deltractament d’aigües coneguin el que lamultinacional està fent en aquest camp.En aquesta línia, la multinacional químicaha reactivat el projecte per instal·lar aEspanya una fàbrica de membranes per adessaladores a partir de 2012, una inversióque podria crear 600 llocs de treball. Lamultinacional també està buscant noususos per a la planta de fibra elàstica XLA

Figura 55. Evolució de la química de consum a Catalunya. 2011Taxes de variació anual. Percentatge

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0


0,9

0,3

1,2

2,7


evolució positiva de poc més d’un 2%, sibé també va ser inferior al de la resta desubsectors.

Els preus de producció van augmentar gai-rebé un 8%, com en el subsector industrial,molt per sobre del creixement registratl’any anterior (1,4%). Quant als intercanvisexteriors, val a dir que les exportacionsd’aquests productes representen l’11,4%de les exportacions totals de la química iles importacions, el 17,4%. L’any 2011, lesexportacions van superar el milió d’euros,amb un creixement del 4,4% respecte al’exercici anterior, mentre que les impor-tacions arribaren als 1.800 milions d’euros,un 18% més que el 2010. Aquest creixe-ment més dinàmic de les importacionsque de les exportacions va fer que el saldonegatiu de la balança exterior d’aquestsproductes s’ampliés gairebé un 50% i quela taxa de cobertura es reduís fins al 60,6%,la més baixa de tots els subsectors.

Cal dir que per al sisè subsector, el defibres químiques, no es disposa de dadesestadístiques prou representatives per aCatalunya.


La petrolera Repsol va anunciar que accele-rarà les inversions previstes per valor de 130milions d’euros a les instal·lacions que té aTarragona. La inversió es destinarà a moder-nitzar la plataforma petrolífera Casablancai a millorar les connexions entre la sevarefineria i el Port per evitar que es tornin aproduir fuites de cru al Mediterrani.

La companyia catalana Ercros va continuaramb el seu pla de reestructuració. El 2011,va vendre la fàbrica d’àcid nítric concen-trat que tenia al polígon petroquímic deTarragona –on treballaven 56 persones– algrup Maxam. La venda d’aquesta instal-


Figura 56. Evolució d’altres productes químics a Catalunya. 2011Taxes de variació anual. Percentatge

18,3

Importacions (en valor)Exportacions (en valor)PreusProducció (en volum)–15

–10

–5

0

5

10

15

20

–10,6

7,9

4,4


que tenia a la petroquímica de Tarragonai que va tancar el 2010 després d’haverestat en funcionament només sis anys. Enaquest sentit, l’estratègia de Dow Chemicala mitjà termini passa per diversificar la sevaactivitat cap a noves àrees, com és el casdels materials químics per a energies reno-vables i materials d’aplicació per a vehicleselèctrics. Cal assenyalar que la multinacio-nal inverteix cada any més de 20 milionsd’euros a Espanya.

L’empresa química familiar catalanaPymag Curtin, amb seu a Santa Perpètuade Mogoda, dedicada a l’elaboració deproductes per a la indústria tèxtil i d’assao-nats, va emprendre un pla d’internaciona-lització que contempla l’obertura de cen-tres de producció a Brasil, Turquia, Índia,Vietnam i Mèxic. En cinc anys, l’empresapreveu passar d’una producció actual de15.000 tones a prop de 25.000. Actualmentla firma ocupa 33 persones.

Iberpotash, propietat de la multinacionalisraelita ICL, especialitzada en l’extracció icomercialització de potassa, va anunciarun pla inversor de 160 milions d’eurosa les mines de Súria (Bages) fins al 2014.Les inversions consisteixen en l’ampliacióde la planta de tractament de potassa aSúria, la construcció d’una nova factoriade tractament de clorur sòdic (amb unainversió de 70milions d’euros) i l’obertura ala mina de Cabanasses (Súria) d’una rampad’extracció de 4,5 km. En paral·lel, la minade Vilafruns deixarà de funcionar quan s’es-gotin les reserves. Actualment Iberpotashocupa 1.100 persones a Catalunya i ambles inversions anunciades podria crear finsa 600 nous llocs de treball.

El grup Hempell va inaugurar el 2011l’ampliació del centre d’R+D que té a Poli-nyà. Aquesta planta està destinada al des-

envolupament i l’assaig de pintures deprotecció passiva contra el foc a estructu-res d’acer i va suposar una inversió d’1,5milions d’euros i la contractació de vuitpersones que s’afegeixen a l’equip formatper 50 tècnics. Aquesta inversió suposaun important pas en l’estratègia de lacompanyia per convertir-se en un dels deufabricants de pintures més importants delmón el 2015.

Lamultinacional nord-americana Procter &Gamble va posar en funcionament, a finalsde 2011, una segona línia de producció deldetergent líquid Ariel a la planta de Mataró(Maresme), fet que ha permès duplicarla capacitat de fabricació de la planta iconvertir aquesta instal·lació en una de lesprincipals fàbriques de detergent a Europa.La inversió va suposar la contractació de 62persones i va elevar la xifra de treballadorsde la planta a més de 300.

El grup català de perfumeria, cosmèticai moda Puig va donar un pas més en laseva estratègia d’apostar per la innovaciói la creativitat sobretot en el segmentde la perfumeria –que ja aporta el 55% delnegoci– amb l’objectiu d’augmentar del5% al 8%-10% la seva quota en el mercatinternacional de la perfumeria selectiva iconvertir-se en el cinquè major grup deperfumeria d’alta gamma del món –actual-ment ocupa el setè lloc, per darrere deP&G, L’Oréal, Coty, LVMH, Chanel i EstéeLauder. La seva última operació en el seg-ment del luxe, on ja compta amb marquesen perfumeria com Carolina Herrera, NinaRicci i Paco Rabanne, va ser l’adquisició deJean Paul Gaultier al grup Hermès i la cos-mètica termal Uriage juntament amb unbalneari a prop de Grenoble (França). Tam-bé va vendre les marques d’higiene perso-nal Lactovit, Kinesia i Denenes a AC Marca(fabricant del detergent Norit). El grup Puig

té 22 filials, ven a 130 països i compta ambuna plantilla de 3.500 persones.

La multinacional alemanyaHenkel, immer-sa en un procés de reducció de costos, vaadoptar una estratègia de concentracióde la producció a la fàbrica de Montornèsdel Vallès, on es produeixen detergents iadhesius. És per això que el 2010 va decidircessar definitivament l’activitat de la plantade Malgrat de Mar (Maresme) –on treba-llaven 130 persones– i la d’Abrera (BaixLlobregat). Com a resultat d’aquesta reor-ganització, Henkel tindrà a Espanya tresfàbriques, la de Montornès, la de Sant Adriài la de Sevilla (on es fabriquen lleixius).

La companyia familiar catalana KH Lloredava invertir 9 milions d’euros en la construc-ció d’un magatzem íntegrament robotitzata la fàbrica que té a Canovelles (Vallès Ori-ental), que li permetrà gestionar el 65% delseu transport a clients.

Eurofragance, empresa catalana amb seua Rubí (Vallès Occidental) va duplicar lasuperfície de la seva divisió de fragàncies,amb una inversió d’1,3 milions d’euros el2010. Els bons resultats de la companyiaresponen a l’elevat grau d’internacionalit-zació (actualment el 70% de la seva factu-ració procedeix de l’estranger).

Barcelona va acollir el saló internacionaldel sector químic, Expoquimia, entre el14 i el 18 de novembre al recinte de laGran Via de Fira de Barcelona, simultània-ment amb Eurosurfas i Equiplast. La firase celebra cada tres anys i, en aquestaedició, es van citar més de 900 empre-ses expositores procedents de 15 païsosdiferents, amb una especial presència decompanyies d’origen alemany, xinès, nord-americà i indi.


3.8. Farmàcia i biotecnologiaL’any 2011, la producció del sector farmacèutic a Catalunya va disminuir un −9,6%respecte a l’exercici anterior, reducció que també va patir Espanya, però en menormesura. En termes generals, els preus dels medicaments van tendir a la baixa, sobre-tot a causa de l’aplicació de les mesures reguladores implementades pel sectorpúblic i de l’aplicació del sistema de preus de referència. L’ocupació va patir unareducció del 2,1% al conjunt del sector. Pel que fa al sector exterior, les importacionses van mantenir estables, mentre que les exportacions van créixer gairebé un 5%.


Producció –

Ocupació –

Preus –

Exportacions +

Importacions =

Trets del sector

Dins de la indústria farmacèutica es podendiferenciar dos grans subsectors. D’unabanda, el de la fabricació de matèries iprincipis actius, que constitueixen els com-ponents de base emprats per a la fabrica-ció dels preparats farmacològics i, de l’altra,el de l’obtenció de les especialitats farma-cèutiques, que es destinen al tractamentde les afeccions que pateixen els usuarisdels fàrmacs. El primer d’aquests dos sub-sectors es coneix amb la denominació dequímica fina, mentre que la segona fase –lade major importància econòmica del con-junt de la branca, que representa el 80% dela facturació del sector– és desenvolupadapels laboratoris farmacèutics. Cal destacarque ambdós tipus d’activitat productiva,molt relacionades entre si, com també larecerca i el desenvolupament, es realitzende forma integrada per les mateixesempreses farmacèutiques fruit d’un intensprocés d’integració vertical.

La indústria farmacèutica és un dels sectorsde l’economia que més recursos dedica ala recerca i el desenvolupament (R+D enendavant) i destaca a nivell mundial comun dels més innovadors i de major nivelltecnològic dins el conjunt de la indústria.

És per aquest motiu que una de les carac-terístiques més rellevants és l’importantesforç que de forma continuada i sistemà-tica realitzen les empreses en inversionsdestinades a R+D. Segons l’estudi The 2011EU Industrial. R&D Investment Scoreboard, hiha hagut una recuperació en la inversió enR+D tant de les empreses de la Unió Euro-pea com dels Estats Units, experimentantun increment del 6,1% i del 10%, respecti-vament. Si es considera el volum d’aques-tes inversions per a les 1.400 empreses mésimportants del món, el sector farmacèutic ide la biotecnologia apareix com el líder peraportació al total i consolida de nou la sevaposició capdavantera amb un incrementde la inversió d’un 6,2%.

Seguidament, apareixen els sectors de latecnologia i els equips de hardware i el del’automòbil, que veuen recuperada la sevainversió en R+D de forma significativaamb relació a altres períodes. Cal destacarque aquests tres sectors formen el 50,8%de la inversió total en R+D del conjunt del’Scoreboard. Increments en la inversió enR+D també s’observen en la resta de sec-tors, a excepció del de productes químicsi telecomunicacions de línia fixa. Cal afegirque tant en proporció a la xifra de negociscom amb relació al nombre d’ocupats,l’esforç efectuat per les empreses farma-

cèutiques és especialment intens i superasensiblement el que realitzen la resta desectors. En definitiva, la indústria farma-cèutica és el sector d’alta tecnologia ambmés valor afegit per persona empleada,molt per davant de la resta de sectorshigh-tech i manufacturers. És importantdestacar com les dues primeres compa-nyies del rànquing formen part del sectorfarmacèutic: la suïssa Roche, amb unainversió de 7.181 milions d’euros, que ocu-pava la segona posició l’any passat i queha retallat 17 posicions fins a convertir-seen la capdavantera des del 2004, seguidade la nord-americana, Pfizer, amb unainversió de 7.016 milions d’euros. Ambreferència al creixement en R+D que hanexperimentat algunes de les empreses del’Scoreboard, cal destacar el continu crei-xement de les companyies nord-america-nes del sector: Merck (47%), Abbot (35,7%)i Pfizer (21,4%).

En contrast, la companyia de la Unió Euro-pea més gran del sector, la francesa Sanofi-Aventis, ha caigut aquest any fins a laposició número catorze. Aquest fet esdóna perquè la tendència de les empreseseuropees és especialitzar-se en sectors demitjana-alta intensitat en R+D, mentre queles nord-americanes ho fan en els sectorshigh-tech, entre els quals es troba el de lafarmàcia i el de la biotecnologia. En amb-dues regions, la inversió en R+D ha incre-mentat considerablement des del 2002fins al 2010 (del 12% al 18% en el cas d’Eu-ropa i del 18% al 25% en el dels EstatsUnits).

En aquesta línia, és rellevant destacar quede les 50 empreses més grans del món quedestinen un volum de recursos més elevata despeses en R+D n’apareixen 14 del sec-tor farmacèutic i de la biotecnologia, 5 deles quals pertanyen a diferents països de laUnió Europea i entre les quals destaquenSanofi-Aventis (França) i GlaxoSmithKline(Gran Bretanya). Unes altres 6 empresespertanyen als Estats Units, amb Pfizer coma segona en el rànquing, i, finalment, 1pertany al Japó i 2 a Suïssa, que encapçalala llista amb l’empresa Roche.

En el marc de l’Estat espanyol, d’acordamb els resultats de l’Enquesta sobreInnovació Tecnològica de l’any 2010, gai-rebé el 69% de les empreses de la indús-tria farmacèutica reben la consideraciód’innovadores, just per darrere de laindústria del petroli, amb un 73%. Si es téen compte la proporció total d’empresesindustrials que desenvolupen activitatsd’R+D, la farmàcia sobresurt, ja que ambun nivell d’aproximadament un 62%, sesitua al capdamunt del total de la indús-tria. A través d’una comparativa entre totsels sectors econòmics –primaris, indus-trials i de serveis– el sector queda superat,tan sols, per les empreses especialitzadesen la prestació de serveis d’R+D.

Classificació del sector de farmàcia

Fabricació de productes farmacèutics de base (química fina)

Investigació, perfeccionament i producció de substàncies medicamentoses activesutilitzades en la fabricació de preparats farmacèutics. Tractament de la sang.

Fabricació de preparats farmacèutics i altres productes farmacèutics d’úsmedicinal

Medicaments per a ús humà o veterinari (fraccions sanguínies i antisèrums, vacunes,medicaments diversos –inclosos els preparats homeopàtics–, infusions mèdiques,preparats contraceptius químics o a base d’hormones, etc.).

Altres (ciments per a la reconstrucció d’ossos i de productes d’obturació dental, fabri-cació de gasses, benes, apòsits, impregnats de substàncies medicamentoses, cordillquirúrgic, etc. Estoigs i farmacioles d’urgències).


El sector farmacèutic fa una despesa eninnovació tecnològica del 14,78% sobre eltotal de la indústria a l’Estat espanyol. Pelque fa a la distribució d’aquesta despesa,cal destacar que més del 50% va destinadaa R+D interna, seguida, amb un 30%, al’adquisició d’R+D o el que s’anomena R+Dexterna. També es fa una despesa enadquisició de maquinària, equips dehardware i software avançats (5,47%), enaltres coneixements externs per a la inno-vació, en formació per a activitats d’innova-ció, per a introducció d’innovació en elmercat i en el disseny, altres preparatiusper a producció i/o distribució. Pel que fa alpersonal dedicat a aquestes funcions derecerca, cal apuntar que hi ha hagut undescens respecte a l’any anterior, amb uns4.600 treballadors, respecte als més de5.000 del 2009, com a conseqüència delprocés de transformació i reconversió queestà patint la indústria farmacèutica a totl’Estat.

En el mercat espanyol cal destacar, doncs,el gran esforç inversor que duen a termeels laboratoris farmacèutics per no reduir ladespesa de la partida en R+D. Laboratoriscom Cinfa, que preveuen que en 5 anys la

inversió en aquest concepte passarà dels13 als 77 milions d’euros, així com Lilly,Almirall o el Grup Ferrer, refermen la impor-tància de mantenir la inversió en R+D pertal de continuar creixent.

Entre les estratègies que estan aplicant pertal d’aconseguir aquest objectiu es troba lareinversió dels beneficis aconseguits, a lavegada que assegurar-se que les conse-qüències d’aquesta gran inversió repercu-teixin en la creació d’ocupació qualificada.

Al llarg de l’última dècada, el sector farma-cèutic està experimentant canvis profundsen les estructures organitzatives i les políti-ques d’R+D. Un primer canvi és l’emergèn-cia de la indústria biotecnològica lligada ales ciències de la salut –la branca mésdinàmica dins les diverses aplicacionsindustrials de la indústria biotecnològica.L’emergència d’aquestes activitats estàdeterminant la futura competitivitat de lesempreses europees, tot i que realitzant unacomparació amb la resta del món, lesempreses de la Unió Europea es troben enuna posició feble pel que fa al desenvolu-pament de la biotecnologia, ja que elsEstats Units inverteixen gairebé vuit vega-

des més en aquesta partida. Per tant, esconfirma el predomini de les empresesnord-americanes i el seu dinamisme ja quemostren taxes d’alta intensitat en R+D (alvoltant del 20%).

Pel que fa a l’Estat espanyol, l’impactedirecte i indirecte de la biotecnologiarepresenta el 0,8% del producte interiorbrut. La despesa interna en activitats d’R+Drelacionades amb biotecnologia és de1.414 milions d’euros, un 9,7% de la despe-sa interna total en activitats d’R+D, amb unincrement del 9,7% respecte al 2009. Persectors d’execució, cal destacar el paper deles administracions públiques, amb unadespesa interna total en aquest tipus d’ac-tivitats d’un 43%, seguit de les empreses,amb una despesa del 34,3% i de l’ensenya-ment superior, amb una xifra del 22,5%. Elsector empresarial ha augmentat un 5,4%la seva despesa interna en activitats d’R+D,i el nombre d’empreses que s’hi dedica haincrementat gairebé un 12%. Pel que fa alfinançament de les activitats d’R+D relacio-nades amb la biotecnologia cal esmentarel paper de les administracions públiques,que en financen més del 50%.

Figura 57. Vendes i inversió en R+D dels deu primers grups farmacèutics del món. 2010

Bristol-MyersSquibb

TakedaPharmaceutical

AbbottLaboratories

EliLilly

Sanofi-Aventis

Johnson &Johnson

NovartisMerckPfizerRoche0

0

10

5

15

20

25

Vendes globals 2009 (escala esquerra)

R+D respecte a vendes (escala dreta)

Despesa en R+D (escala esquerra)

Milers d’euros Percentatges

20

10

30

40

50

60

Font: Elaboració pròpia a partir de The 2011 EU Industrial. R&D Investment Scoreboard.

Figura 58. Rànquing de laboratoris de biotecnologia per inversió en R+DMilions de dòlars

ActelionRegeneronPharmaceuticals

VertexPharmaceuticals

GenzymeUCBGileadSciences

CelgeneBiogen IdecAmgenRoche0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

Despesa en R+D 2009

Despesa en R+D 2010

Font: Elaboració pròpia a partir de MedAd News.


cats on apareixen. D’aquesta manera, en elperíode 2010-12 estan quedant privatsd’aquesta cobertura en el mercat nord-americà alguns dels específics més relle-vants quant a la xifra de vendes per aimportants grups farmacèutics.

Un dels principis actius que ha perdut lapatent aquest 2011 és l’atorvastatina –des-tinada a reduir els nivells de colesterol– ique comercialitzen Pfizer i Almirall amb lesmarques Lipitor i Prevencor, respectiva-ment. A Pfizer, Lipitor li ha proporcionat elmajor volum de vendes de la seva històriai, a més, a finals del 2012, perdrà també laprotecció d’uns altres quatre dels seusproductes –Caduet, Geodon, Viagra i Xala-ton. També l’empresa Novartis ha perdut lapatent del valsartán, el principi actiu del’antihipertensiu Diovan. Merck el 2010 vaveure desaparèixer la protecció del Cozaari el 2012 perdrà la del Singulair. En el casd’Astra Zeneca, aquest 2011 també havençut la patent del seu medicament Sero-quel i el 2012 ho farà la dels específicsSymbicourt i Cretor. Alguns altres laborato-ris han vist reduir entre un 25% i un 35% dela seva facturació, com Bristol-Myers,Squibb, Sanofi-Aventis, Eli-Lilly i Wyth. Enaquest període 2010-12 estan quedantsense cobertura formulacions que s’estimaque han proporcionat als principals grupsfarmacèutics un volum de facturació al’entorn dels 75 milions d’euros. En aquestcontext, cal destacar que les empreses far-macèutiques productores de medica-ments genèrics han passat a ser proveïdo-res de preferència de les administracionssanitàries, les quals veuen en elles una viaper a l’alleujament de l’important cost quesuposava la prestació farmacèutica per ales finances públiques.

En termes competitius, l’emergència delnegoci genèric ha situat en escena nouscompetidors com les empreses índies i hagenerat moviments estratègics també dinsles big pharma basades en l’R+D tradicio-nal, les quals no poden deixar d’aprofitarles oportunitats de negoci en el mercat demedicaments genèrics.

Els laboratoris farmacèutics estan impul-sant, cada vegada més, les seves aliancesamb el subsector biotecnològic, amb l’ob-jectiu d’ampliar la seva cartera de produc-tes en desenvolupament. Des de principisdel segle XX es parla de biotecnologia enl’aplicació de tècniques de modificaciód’organismes investigats i després fets ser-vir en l’àmbit de l’agricultura i els aliments.La biotecnologia introdueix un nou ele-ment en la cadena de producció, els orga-nismes vius que s’afegeixen als tradicionalsde capital mòbil, capital fix, infraestructuresi capital humà. Tot i que actualment no hiha una definició única del que és la indús-tria biotecnològica, es pot entendre coml’explotació de processos biològics perobtenir solucions tècniques aplicables a

El nombre total de persones que es dedi-quen a aquestes activitats a jornada com-pleta ha augmentat un 10,2% fins arribarals 21.673 empleats el 2010, xifra que supo-sa el 9,8% del personal total ocupat en lesactivitats d’R+D, mentre que el col·lectiud’investigadors dedicats a aquesta activitatsuposa la xifra de 13.708 persones. Caldestacar la posició en la qual es troba Cata-lunya amb referència a la inversió en R+Den biotecnologia, amb un 27,2% de despe-sa interna total, tan sols uns punts per sotade la Comunitat de Madrid que, en primeraposició, inverteix poc més del 30% delconjunt de l’Estat espanyol.

Entre les àrees d’aplicació final dels pro-ductes obtinguts en l’ús dels diferentstipus de biotecnologies, destaquen la saluthumana i l’alimentació, amb un 44% i un41% del total d’unitats.

La indústria farmacèutica està vivint unprocés de transformació i de reconversió aconseqüència del venciment de les patentso dels medicaments, a un augment delscostos de producció, a una innovació enmedicaments força estancada quant aretorn de capital, així com a l’augment de lapressió reguladora per part dels governs. Elposicionament del sector davant d’aquestsreptes es tradueix en un augment de lesfusions i les adquisicions, una estratègia dereducció de costos i una creixent focalitza-ció en mercats emergents.

El desequilibri entre el llançament de nousproductes i l’expiració de patents ha moti-vat les Big Pharma a centrar-se en dinamit-zar el seu enfocament en R+D, compartintriscos amb tercers mitjançant l’establimentd’aliances. Per tant, en els últims anys s’hapogut observar un augment en l’activitatde fusions i adquisicions i altres acords decol·laboració o cooperació en àrees deconeixement madures i, al mateix temps, aun major desenvolupament intern enfocata malalties d’abast global amb reptesimportants per descobrir. Així Pfizer vaadquirir l’anglesa Thiakis, Merck la nord-americana Millipore, i Bristol-Myers Squibbva comprar Zymogenetics.

Un altre element que influeix significativa-ment en les estratègies de les empresesdel sector és el procés de venciment de lespatents de determinats productes queaporten una part considerable de la factu-ració d’algunes firmes. Una vegada desa-pareguda la protecció que proporcionenaquestes patents, els medicaments esveuen sotmesos a la competència delsgenèrics, que són fàrmacs produïts i distri-buïts per empreses farmacèutiques des-prés de l’expiració de la protecció de lapatent del fàrmac original –per tant, sóncòpies de l’original i per produir-los no ésnecessari incórrer en enormes costos derecerca i desenvolupament, per la qualcosa són productes que generen una dis-minució de preus substancial en els mer-

nous productes i serveis i constitueix unaplataforma transversal.

Actualment s’utilitzen tres colors per defi-nir els tres àmbits de desenvolupament dela indústria biotecnològica: el vermell, perdefinir la biotecnologia aplicada a la salut;el verd, per a la biotecnologia d’impacteagroalimentari, i el blanc per a aquellesaplicacions relacionades amb la indústria.

Per tant, cada vegada s’està donant més elque s’anomena investigació en xarxa, i esparla ja de la convergència entre els sec-tors farmacèutics i biotecnològics, on dife-rents companyies farmacèutiques estanconfigurant aquest model, amb la integra-ció de productes biològics als seus porta-folis, i alhora, les grans biotecnològiquesintegren a les seves carteres de productesles molècules de petita síntesi química. Ésel cas d’Esteve, que fa uns anys que dispo-sa de dos laboratoris al Parc Científic deBarcelona, a més de col·laborar amb l’Insti-tut Català d’Investigació Química de Tarra-gona i amb la Universitat de Santiago deCompostela. A més, participa juntamentamb Almirall i Palau Pharma en una agru-pació d’interès econòmic, anomenadaNeogenius Pharma, dedicada al desenvo-lupament de fàrmacs per combatre l’artro-si. Una altra aliança sorgida amb l’objectiud’investigar la detecció precoç del càncerd’úter és la que han format la biotecnològi-ca Oryzon, amb la farmacèutica catalanaReig-Jofré, a través de l’agrupació d’interèseconòmic Geadic Biotech. Almirall ho faamb la britànica BioFocus, amb l’objectiude descobrir noves molècules.

Tal com publica l’estudi Prospectiva de laindústria catalana 2018 en el marc de crisiactual, la indústria farmacèutica catalanaha de fer front a diversos reptes a Catalu-nya, alguns dels quals són específics delsector en l’àmbit europeu i altres són parti-culars del Principat. Un dels reptes que hande desafiar els grans laboratoris estrangersque tenen una unitat de producció a Cata-lunya és la degradació de les seves condi-cions d’accés al mercat, a causa de l’aug-ment dels genèrics, de la competènciacreixent dels productes provinents de lesbiotecnologies, d’evolucions desfavorablesdel reglament o de les condicions dereemborsament de la Seguretat Social. Enconseqüència, aquests grans laboratoris esplantegen la seva localització a Catalunya iles seves futures col·laboracions ambempreses catalanes, a través de l’R+D col-laboratiu o el licencing, entre d’altres. De lamateixa manera, els laboratoris catalans,en general de caire familiar, tampoc eslliuren d’aquests reptes, tot i que disposend’una major flexibilitat en la seva estratègiade posicionament.

Entre les tendències pesants d’evolució dela indústria farmacèutica al món, cal desta-car, en primer lloc, l’evolució de les modesde consum dels medicaments, com a con-


seqüència de l’envelliment de la població,del desenvolupament de la prevenció i delprincipi de precaució per part dels consumi-dors, així com per l’augment de la informa-ció disponible de les plataformes especialit-zades d’Internet. Seguidament, s’estàreplantejant el model dels grans laboratorisfarmacèutics, on l’emergència de la indús-tria de les biotecnologies així com la denous països productors estan deixant debanda el model econòmic de blockbusterque ha anat imperant en la indústria farma-cèutica. Segons aquest estudi de Prospecti-va, a les tendències descrites anteriorment,cal afegir un cert nombre de problemàti-ques clau a les quals s’enfronten els industri-als europeus del sector farmacèutic i quetenen un impacte immediat en la creacióde valor i de llocs de treball. Es tracta, doncs,dels dèficits relacionats amb les asseguran-ces per malaltia, de les imitacions de medi-caments i del cost creixent de l’R+D.

Davant d’aquests problemes, la respostaque sembla més evident resideix en l’efi-ciència de la innovació en la indústria far-macèutica europea. Les perspectives deprogressos tecnològics són importants enàmbits clau com l’oncologia, la diabetis oles al·lèrgies, i en conseqüència l’R+D cons-

titueix un dels factors clau d’èxit mésimportants d’aquesta indústria. A més amés, es troben els factors lligats a la distri-bució i venda de medicaments, la compe-titivitat-preu, amb l’objectiu de resistir enalguns segments als genèrics que seguei-xen una lògica de volum, i la capacitat deles empreses per respondre a les novesexpectatives dels consumidors.


Internacional

En els últims anys, el mercat farmacèuticglobal –especialment els dels països mésavançats– s’ha anat desaccelerant. La greucrisi econòmica i financera, que va portar aregistrar la taxa de creixement més baixal’any 2010, va experimentar el 2011 unaestabilització de la indústria farmacèutica,com a conseqüència del creixement delspaïsos considerats Pharmerging, ja que elsmercats desenvolupats van mantenir crei-xements baixos.

Segons les estimacions d’IMS Health, lesvendes dels productes farmacèutics al

món varen créixer entre un 4% i un 5% el2011, per situar-se prop dels 950.000milions de dòlars. Tanmateix la contribuciódels diferents mercats al creixement globaldel sector va ser desigual ja que els princi-pals mercats farmacèutics del món regis-traren una taxa de creixement inferior al5%, mentre que els Pharmerging varenexperimentar un creixement entre un 13%i un 14% el 2011. La implementació d’acci-ons per limitar el creixement de la despesade medicaments, l’estancament en el llan-çament de nous productes i l’expiració depatents són les causes principals de l’es-tancament dels països desenvolupats.

Per tant, els països considerats Pharmer-ging, amb la Xina com a capdavantera,representen la meitat del creixement totaldel sector, atès que actualment es benefi-cien d’una major despesa governamentalen assistència mèdica i d’un major finança-ment públic i privat d’aquest tipus d’assis-tència, fet que impulsa unamajor demandai unmajor accés als medicaments. Seguida-ment, es troben els Estats Units, amb uncreixement del 24% del total del sector,mentre que els cinc principals mercatseuropeus, Alemanya, França, Itàlia, Espanya


El sector farmacèutic constitueix una de les especialitzacions tra-dicionals de la indústria catalana i destaca com una de les zonesde l’Estat amb una major concentració d’aquesta activitat. Aproxi-madament el 42% dels laboratoris farmacèutics –113 sobre untotal de 268– i gairebé la meitat dels centres de fabricació dequímica fina que operen al territori espanyol es troben implantatsa Catalunya.

Al Principat, el sector de la farmàcia representa al voltant del 6%de la xifra de negoci i un 7,7% amb relació al valor afegit brutglobal de la indústria, així com aproximadament el 4,1% dels llocsde treball, amb 20.005 persones ocupades. La dimensió mitjanadels laboratoris farmacèutics és relativament elevada en compa-ració amb el conjunt de la indústria, ja que assoleix una xifra de155 treballadors per establiment enfront dels 17 per a la totalitatdel sector transformador.

El teixit industrial català es caracteritza per un grup d’empreses decapital familiar (Almirall, Esteve, Ferrer, Uriach, Salvat, Lacer oIsdin), encara que també hi tenien presència grups internacionals:Novartis, Sanofi-Aventis, Bayer-Schering, Boehringer Ingelheim,Menarini o Merck.

Els laboratoris farmacèutics són el subsector àmpliament majori-tari del conjunt de la branca a Catalunya, ja que concentrenentorn d’un 82% de la facturació total. En aquest segment operenal Principat diverses empreses que se situen entre les deu mésimportants de l’Estat per volum de facturació, tant de propietatlocal com pertanyents a grups multinacionals. Destaquen enaquest sentit Almirall-Prodesfarma, Novartis, Merck Sharp Dohmei Esteve.

Per la seva banda, el subsector de la química fina aporta un per-centatge d’aproximadament el 18% de la xifra de facturació delconjunt del sector a Catalunya. És important destacar la notableconcentració en territori català de les empreses estatals d’aquestsegment que fabriquen al voltant de les tres quartes parts de laproducció espanyola de primeres matèries farmacèutiques.L’ocupació mitjana d’aquestes firmes és relativament elevada,una mica superior a 100 treballadors per establiment, malgrat quees tracta d’una activitat molt intensiva en capital.

Finalment, pel que fa a la biotecnologia, Catalunya té un lloc des-tacat en el conjunt de la recerca científica de l’Estat espanyol,especialment en els àmbits de la biomedicina i les tecnologiesmèdiques. El nombre total d’empreses biotecnològiques i rela-cionades és de 669 al conjunt de l’Estat, i d’aquestes, Catalunya enté 168. En referència al capital humà, hi ha 4.240 persones quetreballen en aquest sector al conjunt de l’Estat, cosa que suposauna despesa de personal de 180 milions d’euros. El creixement del’ocupació al sector durant l’última dècada ha estat superior al35% i s’estima que unes 1.200 persones són les que hi estan ocu-pades a Catalunya actualment. Cal destacar que la despesaempresarial en activitats relacionades amb la biotecnologia a totl’Estat va ascendir a 793 milions d’euros l’any 2009, amb un incre-ment de l’11,5% respecte a l’any anterior.

Taula 59. Pes específic del sector a Catalunya. 2010


Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria 4,4%

Xifra de negoci sobre el total del sector a Espanya 49,4%

Ocupació sobre el total del sector a Espanya 49,1%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat i INE.


i el Regne Unit, han vist rebaixada la sevaquota de mercat del 15% al 4% el 2011.

Entre els medicaments líders al mercatmundial quant a volum de vendes durantel 2011, cal esmentar que el primer va serLipitor, fabricat per l’empresa Pfizer i desti-nat a combatre el colesterol, que registràunes vendes de 12.500 milions de dòlars. Elvan seguir Plavix, de Sanofi-Aventis –aplicatper al tractament de la trombosi–, el Sereti-de de GlaxoSmithKline –utilitzat en el trac-tament de l’asma i el trastorn pulmonarobstructiu crònic– i elNexium d’Astra-Zene-ca –per a les teràpies d’esofagitis i úlceres.

Pel que fa a les principals companyies pervolum d’ingressos, el 2011 l’activitat farma-cèutica va estar encapçalada per la nord-americana Pfizer, amb un volum de factu-ració de 50.000 milions de dòlars, que ambla compra de Wyth li va prendre el liderat-ge a Johnson&Johnson, que es troba ensegona posició. A certa distància elssegueixen les suïsses Novartis i Roche, quehan patit un important retrocés, la tambénord-americana MSD i les britàniques Gla-xoSmithKline i AstraZeneca. Entre els deuprimers grups mundials del sector el 2011cal destacar, pel creixement de vendes, els

grups Merck, Pfizer i Abbot, que varenassolir increments del 58%, del 29% i del28%, respectivament.

Espanya i Catalunya

Segons l’Enquesta Industrial d’Empreseselaborada per l’INE, a Espanya les vendesnetes de productes farmacèutics han anatpatint una desacceleració del seu creixe-ment des del 2008, en un entorn d’agudit-zació de la contracció econòmica global.En aquest context l’any 2009 es va registraruna caiguda de les vendes netes d’un8,6%, mentre que el 2010 aquesta reduccióes va moderar, amb un descens de gairebéel 4% respecte el període anterior.

Pel que fa a la comercialització demedica-ments d’ús humà, l’Agència Espanyola deMedicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)va autoritzar, el 2011, 1.934 medicamentsd’ús humà, un 40% més que el 2010.D’aquests, el 77% es va correspondre amedicaments genèrics, on aquest conjuntde medicaments representa un valor del10% del total del mercat farmacèutic envalors i el 23% en unitats a l’Estat espanyol.En el mercat sell-in, les vendes a les farmà-cies inclouen els medicaments de pres-

cripció i les especialitats farmacèutiquespublicitàries. Els medicaments de prescrip-ció són els prescrits o indicats per metges,majoritàriament en l’atenció primària desalut, es venen a càrrec de l’Estat, que és elprincipal pagador, i el pacient només es facàrrec d’un percentatge petit del cost delproducte, excepte els pensionistes. Aquestés un mercat que havia mostrat certa esta-bilitat al llarg dels anys però, seguint ambla caiguda que va iniciar el període anteri-or, el 2011 va patir un descens de gairebéun 6% en valor. Les causes d’aquest com-portament es deuen a la baixada delspreus dels medicaments i l’entrada al mer-cat de genèrics tan potents com l’atorvas-tatina i el clopidogrel.

Quant a la producció del sector, la taxa devariació de l’IPI farmacèutic va patir unadisminució del −9,6% durant el 2011,enfront del creixement del 15,5% del 2010.

Com és conegut, el sector farmacèutic norespon a les forces del mercat que regei-xen el comportament de la resta de sectorsindustrials. En l’anàlisi de la comparativa del’evolució de diferents magnituds de preusal consum, segons les dades de l’INE, l’evo-lució de preus en l’economia mostra la

Figura 60. Vendes del sector farmacèutic el 2011 per àrees geogràfiques

0

50

100

150

200

250

300

350

Resta del mónJapóPharmergingEuropaAmèrica del Nord

0

6

4

2

10

8

12

14

16

Milers de milions de dòlars Percentatges

Creixement 2011 (estimat) (escala dreta)

Vendes de mercat (escala esquerra)

Font: IMS Health. Les dades per al 2011 són estimades.

Figura 59. Mercat farmacèutic mundial 2006-2011

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

201120102009200820072006

0

4

2

6

8

10

Milers de milions de dòlars Percentatges

Creixement en vendes (escala dreta)

Vendes (escala esquerra)

Font: IMS Health. Les dades per al 2011 són estimades.


tendència independent i conservadoradels preus al consum dels fàrmacs, condi-cionats per les polítiques públiques deregulació. Al conjunt de l’Estat espanyol,els preus d’especialitats farmacèutiques esvan mantenir estables, mentre que a Cata-lunya es van reduir en un −2,4%.

Pel que fa als intercanvis de productes far-macèutics amb l’exterior, cal apuntar que aCatalunya durant el 2011 les importacionses varen reduir un −0,68%, mentre que lesexportacions varen augmentar gairebé un5%, per superar els 3.500 milions d’euros. Ala resta d’Espanya, les importacions varenpatir un decrement del 2,3%, mentre queles exportacions es varen mantenir esta-bles. Cal esmentar que després que l’anyanterior es registrés una balança comercialamb superàvit, el 2011 va tornar a la sevatendència anterior i va registrar un dèficitde 2.527 milions d’euros. En referència a ladistribució geogràfica del comerç exteriorfarmacèutic, la UE-27 continua essent, ambcert grau de diferència, el principal socicomercial de l’Estat espanyol: al voltant del70% de les compres espanyoles de pro-

ductes farmacèutics de l’exterior provenende socis europeus, i a ells va destinat gaire-bé el 60% de les exportacions. Els païsosamb qui es donen majors intercanviscomercials són Alemanya, França i el Reg-ne Unit. Aquests tres mercats, per si sols,suposen l’origen o destí de més de la mei-tat dels intercanvis comercials de l’Estatamb tota la UE-27. Fora d’aquest àmbit,Suïssa i els Estats Units són els països ambels quals Espanya té major importànciaquantitativa en el comerç exterior farma-cèutic.


Química fina

Seguint l’evolució dels últims anys, el sub-sector de la química fina manté els matei-xos paràmetres pel que fa al nivell de facturació, que el 2011 va rondar al voltantdels 1.200 milions d’euros. Pel que fa a laproducció del subsector, es va mantenir

igual com a conseqüència de l’aparició enmercats internacionals dels productes dequímica fina procedents dels països emer-gents –especialment la Xina, l’Índia i Coreadel Sud–, que és cada vegada més activa,assolint nivells de qualitat més competi-tius, fet que dificulta la posició dels pro-ductors catalans.

El mecanisme utilitzat per les empreses perreduir al màxim l’impacte de les condicionsgenerals dels mercats ha consistit, princi-palment, a modificar la composició delstipus d’articles fabricats, per la qual cosa, icom s’ha anat fent en els últims períodes,s’ha tendit a desplaçar la major part possi-ble de la producció a segments ambmenys competència i/o valor afegit i amillorar la productivitat en la major mesurapossible. D’aquesta manera la produccióen volum ha anat incrementant significati-vament en els últims anys, atès que unapart important del mercat es troba en lesvendes realitzades a l’exterior, les empre-ses catalanes han entrat en nous païsoscom Rússia o els països de l’est d’Europa.

Figura 61. Índex de Producció Industrial general i de productes farmacèutics a Espanya i CatalunyaBase 2005 = 100

2009 2010 2011

Índex generalFabricació de productes farmacèutics

Espanya

2009 2010 2011

Catalunya

126,9

82,6

128,2

79,5

145,9

78,6

60

80

100

120

140

160

60

80

100

120

140

160

130,8

149,5

136,5

84,482,482,7

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE i l’Idescat.

Figura 62. Índex de Preus Industrials d’especialitats farmacèutiques a Espanya i a CatalunyaBase 2005 = 100

101,0

101,5

102,0

102,5

103,0

103,5

104,0

104,5

105,0

201120102009

Espanya

Catalunya

104,4104,2

102,4

102,2

102,3102,3

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE i l’Idescat.


Com a conseqüència, el comerç exteriorsegueix una dinàmica força positiva en elsdarrers exercicis. El 2011, tant les importa-cions com les exportacions varen seguir latendència estable dels últims períodes. Enreferència a les importacions, cal remarcarla pressió dels productes de química finaprocedents de països de l’Extrem Orient,els quals competeixen activament sobre labase dels preus, però que, a la vegada,experimenten una millora important en laseva qualitat. No obstant això, una part deles importacions és induïda per la mateixaactivitat productiva de les firmes catalanesdel subsector, atès que, de vegades, en llocde realitzar tot el procés de transformacióal Principat, adquireixen a l’estranger bénssemielaborats i desenvolupen internamentun nombre menor de fases, tot centrant-seen les de més valor afegit o les més relle-vants, per tal de mantenir el màxim controlsobre la qualitat del producte.

Per tant, el subsector ha desenvolupat enels darrers anys un procés de reconversiógradual, que ha comportat una especialit-zació en les produccions de més valor afe-git i amb més requeriments de qualitat, onles empreses es decanten per les especia-litzacions que poden permetre manteniruns marges comercials més acceptables,tot i sabent que es tracta d’un procés queevoluciona lentament.

L’any 2011, tot i les condicions econòmi-ques generals, el nombre d’empreses es vamantenir estable a Catalunya, a l’igual quel’ocupació. No obstant això, el subsector vapatir una reducció del benefici del 2%. Per laseva banda, varen augmentar lleugeramentels costos de producció i laborals, mentreque els energètics i mediambientals hovaren fer de forma més acusada, amb xifressimilars a les de períodes anteriors.

Laboratoris farmacèutics

Seguint amb la tendència experimentadal’any anterior, el 2011 la despesa públicafarmacèutica es va reduir fins arribar als888,5 milions d’euros, fet que va suposar

una disminució de gairebé el 9%. La causad’aquesta retallada es deu a l’efecte delsdiferents reials decrets aprovats per tal dereduir el dèficit sanitari. Una anàlisi detalla-da del mercat per grups terapèutics mos-tra que en pràcticament tots ells es reflec-teix l’impacte de les mesures preses perl’Administració. El sistema nerviós central,l’aparell cardiovascular, l’aparell digestiu il’aparell respiratori concentren el 68,5% delmercat total en valor i el 67% en unitats.

El 2011, el submercat de medicamentsgenèrics, que juga un paper indispensableen la regulació del preu en el mercat far-macèutic, va representar un 10% del totaldel mercat farmacèutic en valor i el 23% enunitats. A més va registrar un total de 187principis actius i el nombre d’EquivalentsFarmacèutics Genèrics (EFG) aprovats perl’Agència Espanyola de Medicaments i Pro-ductes Sanitaris (AEMPS) va ascendir a5.105. Tot i aquestes dades, es manté latendència registrada en els últims períodesja que el mercat dels medicaments genè-rics a Espanya es troba encara molt llunyde la mitjana de la Unió Europea, al voltantdel 40% en valors, i molt més lluny de paï-sos escandinaus (60%) o dels Estats Units(50%). Aquesta mínima participació delsgenèrics a l’Estat espanyol dificulta i frenal’increment d’estalvi en la despesa sanità-ria, ja que segons l’Aeseg, patronal delsmedicaments genèrics, fins que la quotade mercat d’EFG no se situï al voltant del20%, en valors, per sobre del creixementdel mercat de prescripció, no serà possiblecontrolar aquesta despesa.

Pel que fa a les empreses farmacèutiquesmés rellevants a Espanya cal distingir elslaboratoris que comercialitzen medicamentssota patent, anomenats medicaments demarca, dels que comercialitzen medica-ments genèrics. Dels primers, cal destacarque el 2011 Pfizer és el laboratori queencapçala el rànquing amb una quota demercat del 5,7%, seguida d’MSD, Novartis,GlaxoSmithKline i Sanofi-Aventis. Els cincprimers laboratoris del rànquing posseei-xen el 25% de la quota del mercat farma-

cèutic a Espanya. Almirall és la primeraempresa espanyola del rànquing i apareixen setena posició, amb una quota de mer-cat del 4,1% i amb una caiguda de les ven-des d’un 18,6% respecte al període anterior.Seguidament es troba Esteve, en vuitenaposició i una quota del 3,7%. Si s’observa elnombre d’unitats venudes, les posicionss’alteren i Sanofi-Aventis passa a encapçalarel primer lloc, amb 51 milions d’unitatsvenudes, un 10% menys que el 2010, men-tre que Pfizer és la companyia que ha per-dut més unitats venudes, en concret un13,1%, i passa a ocupar la setena posicióamb 29,4milions. Almirall es troba en terce-ra posició, mentre que Esteve ocupa laquarta. Entre les 10 primeres empreses enfacturació a Espanya, cal destacar les caigu-des en vendes de totes elles respecte al’any anterior, sobretot de Sanofi-Aventis,que baixa al voltant d’un 20%.

Els laboratoris que comercialitzen medica-ments genèrics van aconseguir incrementsmolt importants en les vendes l’any 2011.Els majors creixements corresponen a Cin-fa, Teva i Normon, tot i que també s’ha dedestacar el creixement d’Actavis, que veniade xifres molt reduïdes en el període ante-rior. Tan sols hi va haver dos laboratorisque varen experimentar caigudes en lesvendes: Bexal i Mylan, amb una caigudadel 9,7% i del 1,8%, respectivament. Aques-tes empreses es mantenen per sota delpreu mitjà del mercat, que va ser de 12,4 €a preu de venda al públic, l’any 2011. Lacompanyia amb un preu més elevat, peròinferior al preu mitjà del mercat, va serActavis i la del preu inferior va ser Normon.Amb això, cal destacar que els deu primerslaboratoris de genèrics suposen més del90% del mercat dels genèrics i representenun 10,7% del mercat en valor i un 24,8% deles unitats.

Un element important dels laboratoris far-macèutics són els distribuïdors majoristes, que al conjunt de l’Estat mouen el 77%del mercat farmacèutic, en el qual operen,d’una banda, majoristes de gamma curta,que tan sols treballen amb els productes i

Figura 63. Rànquing de laboratoris per vendes de productes de marca a Espanya (Canal Farmàcies) 2011

Vendes(escala esquerra)

Evolució respecte a 2010(escala dreta)


0

100.000

300.000

200.000

500.000

400.000

700.000

600.000

900.000

800.000

1.000.000

LillyJanssenCilag

EsteveAlmirallAstraZeneca

Sanofi-Aventis

GlaxoSmithKline

NovartisMSDPfizer–25

–20

–15

–10

–5

0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE).


les oficines de farmàcia més interessantsdes del punt de vista de la rendibilitat eco-nòmica, que representen el 3%, i de l’altra,els majoristes tradicionals, que ocupen el97% restant i treballen amb tota la gammade productes i d’oficines de farmàcia.

Cal destacar que la majoria de distribuïdorsde gamma completa són de propietat far-macèutica i predomina clarament l’exis-tència de cooperatives. Els cinc primersdistribuïdors majoristes a Espanya posseei-xen el 61% de la quota de mercat: GrupCofares (23,2%), Grup Farmanova (13,1%),Grup Edifa (12,6%), Grup AllianceHealthca-re (11,93%) i Hefame (9,8%), segons dadesd’Antares Consulting el 2010. Els avantat-ges d’aquests distribuïdors per als labora-toris farmacèutics suposen l’estalvi delmanteniment de magatzems així coml’aprofitament de tota la xarxa de distribu-ció, mentre que per a les oficines de farmà-cia suposa la possibilitat d’obtenir en uneshores qualsevol medicament sense lanecessitat de fer front a uns elevats costosd’estoc, tot garantint l’abastiment perma-nent.

Elmercat hospitalari d’Espanya representael 36,2% del mercat farmacèutic total. Lesdades d’IMS Health situen el creixementd’aquest mercat l’any 2011 al voltant del5%, una xifra molt per sota de la de l’anyanterior. Aquest mercat hospitalari estàmajoritàriament compost per marques (alvoltant del 90%) i suposa un consum totalde més de 5.000 milions d’euros. Per cate-gories ATC1 de classificació de productesfarmacèutics segons el seu àmbit terapèu-tic, els medicaments més utilitzats enaquest mercat són els antineoplàstics iagents immunològics (37%), els antiinfec-ciosos via general (27%) i els de sang iòrgans hematopoètics (11,6%). Cal fer refe-rència a la dificultat que suposa conèixerl’evolució del mercat hospitalari ja que enmoltes ocasions les vendes són productede negociacions a nivell micro, hospital perhospital o per proveïdor d’assistència sani-tària.

Biotecnologia

El conjunt d’empreses amb activitats debiotecnologia és molt divers i heterogeni iinclou empreses tecnològiques, empresesdedicades al desenvolupament farma-cèutic, empreses industrials tradicionals,empreses energètiques i empreses de ser-veis i comercials. Així, i segons la classifica-ció de l’OCDE, existeixen dos grans grupsd’empreses: el primer està format per lesempreses de biotecnologia pròpiamentdites, que són aquelles que realitzen activi-tats d’R+D o inversions productives queorienten la major part del seu negoci a labiotecnologia. El segon el formen lesempreses industrials, de serveis i comer-cials amb interessos, desenvolupaments iproductes en aquest subsector.

Fent referència a les empreses biotecnolò-giques pròpiament dites, cal esmentarque, segons les últimes dades publicadesper l’INE, al conjunt de l’Estat espanyol, vanexperimentar un creixement del 359% peral període 2000-2010, per passar de 86 a395 empreses, on el 20,5% es troben ubica-des a Catalunya. No obstant això, en trac-tar-se d’un sector en fase de maduració, lesempreses de biotecnologia a l’Estat espa-nyol tenen una mida força modesta. L’anà-lisi de dades sobre facturació, ocupació idespesa de personal revela un importantcreixement en el període 2000-2010, ambtaxes anuals mitjanes de creixement d’un23% en facturació, per arribar als 1.429milions d’euros el 2010, d’un 20,1% endespesa de personal i d’un 36,9% en elnombre d’empleats, amb un total de 6.463persones empleades el 2010.

La BioRegió de Catalunya és un bioclústeramb un gran atractiu per al sector interna-cional pels nombrosos actius, per la localit-zació estratègica i per les capacitats enàmbits com la nanotecnologia, la recercaclínica, la biologia estructural i les platafor-mes tecnològiques, aplicades a àmbitsclau com l’oncologia, les neurociències, lamedicina personalitzada i les malalties car-

diovasculars. El nombre d’entitats que for-men la BioRegió, segons les dades recolli-des al Directori BioCat el juny de 2011, ésde 1.156, cosa que suposa un incrementdel 40% respecte al 2009, entre les quals el58% són d’origen públic. El creixementd’entitats de l’àmbit públic va ser del 43%respecte al període anterior. En l’àmbit dela recerca en ciències de la vida, la BioRegiócompta amb 449 grups i 80 centres derecerca, 19 parcs científics i tecnològics, 15hospitals, 12 universitats, 9 grans infraes-tructures, 57 infraestructures tecnològi-ques i serveis científics, 6 centres tecnolò-gics i 28 entitats de suport.

Catalunya compta amb el 20,5% de lesempreses biotecnològiques de l’Estat, untotal de 91, però supera aquesta proporcióquan es compara el seu pes econòmic jaque, amb una facturació estimada de15.600 milions d’euros, suposa el 29,4% deltotal estatal. També és la comunitat mésdinàmica, responsable de la creació del23% de les noves biotec posades en marxael 2010. Per tot això, a Catalunya la biotecnologia vermella, de la qual estan sorgintnoves teràpies i medicaments, procedi-ments de diagnòstic i tractaments queincideixen en la salut humana, centra larecerca del 54,3% dels centres d’investiga-ció i el 58,7% de l’activitat de les empresesque s’hi dediquen.

A nivell europeu, la indústria biotecnològi-ca fa una despesa anual en R+D de 7.320milions de dòlars i genera en volum denegoci de 23.200 milions de dòlars. Lesregions europees amb més presènciad’empreses biotec són: França, Dinamarca,Suècia, Alemanya, Holanda i Regne Unit.

Segons l’Estadística sobre l’Ús de la Biotec-nologia, elaborada per l’INE, s’estima que ladespesa empresarial en activitats relacio-nades amb la biotecnologia ascendeix a879 milions d’euros, amb dades de 2010,cosa que representa un increment del23,6% respecte al 2008. Del total d’empre-ses relacionades amb el desenvolupamentd’aquesta activitat, més del 50% creia que

Figura 64. Rànquing de laboratoris per vendes de productes genèrics a Espanya (Canal Farmàcies) 2011

Vendes(escala esquerra)

Evolució respecte a 2010(escala dreta)


0

50.000

150.000

100.000

250.000

200.000

350.000

300.000

400.000

ActavisAlter RexalMylanSandozStadaKernPharma

NormonCinfaTeva(Grup)

–50

0

50

100

150

200

250

300

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE).


la biotecnologia era una eina necessàriaper a la producció, mentre que el 36%creia que era principal o exclusiva. Ambaquesta realitat cal destacar l’existènciad’un sistema públic en recercamolt potent,que ha invertit una gran quantitat derecursos en els darrers anys, però ambdificultats de fer arribar al mercat els pro-ductes que es podrien derivar de l’aplica-ció de la seva recerca. Amb això es fanecessari un canvi cultural entre els inves-tigadors, una millor governança de les ins-titucions enfocades a resultats, un sistemad’incentius que estimuli la innovació i can-vis normatius que facilitin el procés detransferència.


Uriach va arribar a un acord per entrar a laXina mitjançant la creació d’una societatconjunta amb un soci local, en concret, enla seva divisió de química fina Urquima.L’estratègia del grup en els últims anys hapassat per la col·laboració amb socis inter-nacionals, com la suïssa Vifor Pharma pelsfàrmacs amb recepta i la britànica Arrow, enla seva divisió de genèrics, Pharmagenus.

A més, i conjuntament amb Reig Jofré, vanentrar en l’empresa biotecnològica Bionu-re, sorgida de l’Institut d’InvestigacionsBiomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps),amb un objectiu d’investigació centrat enla recerca de tractaments contra l’esclerosimúltiple.

Grífols va comprar la nord-americana Tale-cris, després de l’aprovació per part de laFederal Trade Comission (FTC) dels EstatsUnits. Amb aquesta adquisició, l’empresaesdevindrà la tercera companyia líder enfabricació de plasma. A més, va anunciaruna inversió de 20 milions d’euros perampliar les instal·lacions actuals de la plan-ta de Parets del Vallès, que s’especialitzaràen el fraccionament de plasma per obtenirles diferents proteïnes amb les quals lacompanyia produeix fàrmacs biològics.

Novartis es va convertir en l’empresa dereferència europea en la producció de

penicil·lines en competència amb lesempreses xineses. No obstant això, el 2011va perdre la patent del seu medicamentestrella, l’antihipertensiu Diovan.

Almirall va rebre la recomanació positivaper part de les autoritats sanitàries de 7països per comercialitzar un producte con-tra la queratosi actínica, una malaltia pre-cancerosa de la pell, sota el nom d’Actike-rall. En concret, els països són Alemanya,Regne Unit, Àustria, Luxemburg, Polònia,República Txeca i Eslovàquia. A més, enl’àrea respiratòria, espera llançar el 2013, elseu nou fàrmac estrella Eklira, contra lamalaltia pulmonar obstructiva crònica.L’empresa va comptar el 2011 amb unpressupost en R+D de 150 milions d’eurosi el percentatge de les inversions en R+Dsobre les vendes va créixer fins al 18%. Enaquesta línia, es va aliar amb la britànicaBioFocus amb l’objectiu de descobrirnoves molècules que puguin constituir labase de nous fàrmacs contra malalties res-piratòries i antiinflamatòries.

Esteve va seguir amb el nou model d’in-vestigació en xarxa, iniciat des de fa unsanys amb la seva implantació al Parc Cien-tífic de Barcelona, on disposa de 2 labora-toris. En aquest camp, l’empresa va partici-par en una agrupació d’interès econòmicamb Almirall i la biotecnològica PalauPharma anomenada NeoGenius Pharma,dedicada al desenvolupament de fàrmacsper combatre l’artrosi.

Roche Diagnostics va instal·lar a SantCugat del Vallès el seu centre global dedesenvolupament de software per alsequips de diagnòstic amb una inversiód’11 milions d’euros. Inicialment hi treba-llen 50 persones i s’espera que arribin a 150el 2012. La companyia col·labora amb hos-pitals catalans com Can Ruti, la Vall d’He-bron, l’Hospital del Mar i el Centre deRecerca Genètica de Catalunya per al des-envolupament dels seus equips.

Ferrer va constituir, juntament amb JanusDevelopments i Bioingenium, l’agrupaciód’interès econòmic TTC Ela Biotech, quepretén completar els primers assajos d’unanova línia de fàrmacs contra l’esclerosilateral atròfica.

L’empresa familiar Matachana, dedicada ala fabricació i comercialització d’equips d’es-terilització per a la sanitat, centres d’investi-gació i altres aplicacions industrials, va inver-tir, el 2011, 7 milions d’euros en una novaplanta de producció a Castelldefels. Enaquest nou centre es fabricaran els esterilit-zadors de gamma mitjana i alta dirigits almercat hospitalari i a centres d’investigació.

Pel que fa a les empreses biotecnològi-ques, ABBiotics, companyia que desenvo-lupa complexos nutricionals i dispositiusper al diagnòstic de malalties i un medica-ment contra el càncer, va acordar unaampliació de capital per finançar el seucreixement internacional. Després de l’ad-quisició de la madrilenya Quantum Experi-mental, la companyia estudia adquisicionsper instal·lar-se als Estats Units, Regne Unit,Alemanya, França, Turquia, Mèxic i Brasil. Amés, l’empresa va decidir escindir els seunegoci d’R+D farmacèutica, denominadaABTherapeutics, que va passar a consti-tuir una nova empresa independent. Final-ment, cal destacar que centra els seusplans d’increment d’ingressos en la vendad’una patent que va desenvolupar permicroencapsular ferro i aconseguir enriquiraliments amb aquest mineral.

Digna Biotech va arribar a un acord ambISDIN, la societat conjunta d’Esteve iPuig, per recuperar els drets d’una formu-lació tòpica per al tractament de malal-ties de la pell.

Oryzon Genomics es va aliar amb la farma-cèutica Reig Jofré per tal de comercialitzarel seu primer producte, un diagnòsticmolecular per a la detecció precoç delcàncer d’endometri. Ambdues empresescol·laboren a través de l’agrupació d’inte-rès econòmic Geadic Biotech.

Palau Pharma va llançar el seu segon pro-ducte llicenciat pel laboratori farmacèuticfrancès Vetoquinol que es comercialitzaràals 27 països de la Unió Europea. Es tractad’un antiinflamatori de nova generació peral tractament del dolor i la inflamació asso-ciats a l’artritis dels gossos.

Evolució de la despesa del medicamenta Catalunya i Espanya 2011

Les vendes dels laboratoris farmacèutics evolucionen estretamentvinculades a la despesa pública de medicaments atès que la sani-tat pública és, bàsicament, la que assumeix la part del cost delstractaments de salut. Al llarg del temps es constata que la despesafarmacèutica manté una pauta expansiva que, tot i les diversesmesures que han adoptat les administracions públiques ambl’objectiu de contenir aquesta dinàmica, és difícil de modificar. Noobstant això, el 2011 varen entrar en vigor lesmesures de diferents

reials decrets llei, com el 4/2010 de racionalització de la despesafarmacèutica amb càrrec al Sistema Nacional de Salut, en el quales varen prendre mesures per al control de la despesa pública enmedicaments subjectes al Sistema de Preus de Referència (SPR).A més, el Reial Decret llei 8/2010 pel qual s’adopten mesuresextraordinàries per a la reducció del dèficit públic, afecten alspreus de compra de medicaments no genèrics i no adscrits al’SPR i a aquells que es dispensin al servei farmacèutic del Sistema


Nacional de Salut. Finalment, el Reial Decret llei 9/2011 de mesu-res per a la qualitat i cohesió del sistema nacional de salut, decontribució a la consolidació fiscal i d’elevació de l’import màximdels avals de l’Estat per al 2011 tracta de contribuir, també, a lareducció de la despesa farmacèutica i d’homogeneïtzar el com-portament de les comunitats autònomes per revertir la fragmen-tació del mercat nacional. Aquests tres reials decrets suposenuna rebaixa directa en els preus per als medicaments, tant delsgenèrics com dels productes innovadors, a través de la posadaen marxa d’un nou sistema de preus de referència més dinàmic.A la vegada, des del Govern espanyol s’ha volgut impulsar l’ús demedicaments genèrics amb mesures com la prescripció perprincipi actiu en medicaments fora de patent i la creació degrups homogenis.

Com a conseqüència, segons les dades del Ministerio de Sanidad,Servicios Sociales e Igualdad, la ralentització del creixement de ladespesa farmacèutica al conjunt de l’Estat es va manifestar tant enla despesamitjana per recepta que va caure un 10,23% respecte el2010, com en el nombre de receptes facturades, que va incremen-tar un 1,62%, per sota del 2,56% de l’any anterior. El mes de desem-bre de 2011, les dades reflecteixen una despesafarmacèuticapública de 888,5 milions d’euros, fet que suposa una disminucióde gairebé un 9% respecte al mateix mes de l’any anterior.

Com ja va succeir en els dos anys anteriors, l’únic factor que haevolucionat de forma positiva en el mercat farmacèutic de l’Estatel 2011 ha estat la demanda de receptes. No obstant, el creixe-ment d’aquesta variable s’ha vist àmpliament compensat peruna brusca reducció de la despesa mitjana per recepta, a

causa de l’aplicació de la mesura de reducció de la despesa con-tinguda principalment en els reials decrets llei 4/2010, 8/2010 i9/2011. En tot cas, el creixement del consum de receptes perhabitant en els dos últims anys ha patit una clara desacceleració,en comparació a les taxes d’anys anteriors.

La despesa farmacèutica pública per càpita va caure el 2011fins als 236 euros per habitant i any per al conjunt d’Espanya, un9,1% inferior a l’any 2010. Aquest valor representa el nivell mésbaix de despesa farmacèutica pública per càpita registrada al’Estat des de l’any 2005.

Cal destacar que en els últims anys s’aprecia una forta tendènciaa la reducció de pes de la despesa farmacèutica pública a travésde les receptes de l’SNS dins el conjunt del sistema de la despesasanitària pública.

Per altra banda, la despesa mitjana de la prescripció farmacèuticava patir una caiguda del 10,23% el 2011 i ha registrat una taxa decreixement negativa per tercer any consecutiu, situant aquestavariable a 11,44 euros per recepta, la despesa per recepta mésbaixa des de l’any 2000. És per això que l’ajust de la despesa far-macèutica en els últims anys ha recaigut exclusivament en elspreus dels medicaments.

A Catalunya el nombre de receptes va registrar un augment del’1,95% enfront del referit 1,62% estatal. Quant al cost mitjà de laprescripció, el 2011 va disminuir un 10,42%, valor aproximat al dela mitjana espanyola.

Objectius de creixement de la indústriafarmacèutica de genèrics

El reforçament de la presència de medicaments genèrics en lademanda és una de les vies principals utilitzades per l’Adminis-tració pública amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi importanten el consum de medicaments, ja que tenen un preu de mercatsensiblement inferior al dels específics de marca comercial. Laconseqüència directa és que la reducció del preu suposa unestalvi que oscil·la entre el 40% i el 60% respecte el cost del medi-cament original amb marca equivalent. Tot i que a Espanya elsmedicaments genèrics van trigar un temps considerable a intro-duir-se en el mercat, la seva quota de mercat ha augmentat de

manera significativa. No obstant, l’objectiu és aconseguir xifressimilars al nivell europeu, on la quota de mercat d’aquests medi-caments es troba al voltant del 50% en unitats, mentre que aEspanya el 2011 va tancar amb una xifra del 28% de quota. La raóper la qual es veu possible aconseguir aquest nivell es troba enla confiança dels fabricants que en els últims dos exercicis veuencom el sector ha crescut amb la posada en marxa dels diferentsreials decrets llei, per la necessitat que tenen tant el Govern cen-tral com les comunitats autònomes de contenir la despesa enmedicaments.

Figura 65. Nombre de receptes per càpita. Total Espanya

Creixement(escala dreta)

Nombre de receptes per càpita(escala esquerra)

Receptes per càpita Percentatges

16,5

17,0

17,5

18,0

18,5

19,0

19,5

20,0

20,5

21,0

201120102009200820070,0

0,5

1,0

1,5

2,5

2,0

3,5

3,0

4,0

Font: Farmaindústria a partir del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.


D’aquesta manera, i tot i que a finals del 2011 aquest mercat solsrepresentava el 12,8% en valors, és a dir, més de 1.300 milionsd’euros sobre els 10.000 milions que va representar el mercat far-macèutic de recepta, va créixer tres punts des del 2010, mentreque en anys anteriors aquest creixement tan sols suposava al vol-tant de l’1%.

L’altre factor clau del sector dels genèrics és el seu protagonismeen el Reial Decret llei 9/2011 de 19 d’agost, de mesures per a laqualitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut, que estén la pres-cripció per principi actiu a totes les comunitats autònomes. Ésprecisament de com evolucioni aquesta norma, i sobretot la clàu-sula que equipara el preu dels innovadors i genèrics dins del siste-ma de preus de referència, que depèn el creixement del sector.Segons la patronal espanyola dels genèrics, Aeseg, l’estalvi gene-rat per aquest tipus de medicament des de l’any 1999 fins al 2008superà els 10.500 milions d’euros

Davant d’aquest entorn, la patronal ha elaborat un conjunt depropostes amb el doble objectiu d’aconseguir que els EFG repre-sentessin un mecanisme de contenció de la despesa en medica-ments a nivell estructural, mitjançant l’increment d’aquestesespecialitats fins a aconseguir una quota de mercat equiparablea la mitjana europea i, al mateix temps, aconseguir que es desen-volupi una verdadera cultura del medicament genèric. Així,demana propostes per estimular la competència, la innovació il’accés al sector farmacèutic espanyol; establir mesures eficacesque fomentin la demanda de medicaments genèrics a travésd’incentius, formació i informació als metges, farmacèutics ipacients; accelerar els procediments de registre i la fixació auto-màtica de preus i reemborsament per tal que aquests medica-ments estiguin el més aviat possible al mercat; modificar el siste-

ma de preus de referència per crear un entorn que afavoreixi lacompetència en relació amb els productes genèrics i, sobretot,propiciar un marc legislatiu i de fixació de preus estable que per-meti a aquest sector gaudir d’estabilitat per continuar creixent.

Amb això, i segons IMS Health, s’espera que en un període d’en-tre cinc i sis anys, el genèric arribi al 25% del mercat en valors.L’augment de l’esperança de vida en malalties antigament asso-ciades amb altes taxes de mortalitat està incrementant l’ús detractaments i teràpies cròniques a llarg termini, fet que fa aug-mentar la despesa sanitària, i en conseqüència la farmacèutica, iper tant es doni una correlació positiva entre l’esperança de vidai el consum de fàrmacs. Els medicaments genèrics no solamentofereixen estalvis en els costos, sinó també la capacitat per asse-gurar que els pacients continuen rebent tractaments de referèn-cia a preus assequibles una vegada han caducat les respectivespatents.

El creixent cost de la sanitat és inevitable en el clima actual, on espreveu que entre els propers tres a cinc anys la despesa en medi-caments augmenti al voltant d’un 5% anual i un enfocament allarg termini on s’inclogui un major ús dels genèrics compensariapart d’aquest increment de la despesa sense comprometre elsresultats. Finalment, un dels factors fonamentals que faci eficientel mercat de medicaments genèrics, i maximitzi la seva aportacióa l’assequibilitat i sostenibilitat del sistema sanitari, és que puguioperar dins d’unmodel demercat sostenible, competitiu i eficient.Per obtenir el màxim benefici d’un medicament genèric, aquesthauria d’estar disponible des del moment de la caducitat de lapatent.

Font: Dossier de premsa de l’AESEG i IMS Health.

Serveis a la producció: R+D biotecnològica

A partir de l’anàlisi corresponent de les bases de dades públiquesde patents espanyoles i internacionals, es constata que des del’any 2000 i fins a la segona meitat de la dècada hi ha hagut uncreixement del nombre d’invencions generades a Catalunya, ambun punt culminant el 2006. El 91% de les empreses que formen laBioRegió van ser creades l’any 2000 i els immediatament poste-riors. A més, en aquests anys varen sorgir les primeres Oficines deTransferència Tecnològica (OTRI) i, per tant, existeix una correlaciópositiva entre l’augment del nombre d’empreses i l’increment deles invencions. A més, durant la primera dècada del segle xxi es vaincrementar la capacitat del sector per generar noves invencionsamb protecció internacional. No obstant això, davant la crisi finan-cera els recursos destinats a R+D es varen veure limitats i, enconseqüència, les patents han patit un alentiment en els últimsanys. Amb tot això, segons l’informe BioCat 2011, la sol·licitud depatents realitzades entre els anys 2009 i 2010 per part dels grupsde recerca i de les empreses puja a un total de 506, concretament255 sol·licituds per a l’any 2009 i 251 per al 2010.

Pel que fa a l’origen de les invencions, en el període 1991-2010,les empreses varen originar el 85% de les patents, fet que reflec-teix que a Catalunya la innovació amb projecció internacional enl’àmbit biotecnològic i biomèdic es concentra fonamentalmenten el sector privat. Per altra banda, aquestes patents tambépoden tenir un origen d’àmbit públic, després d’arribar a acordsamb les empreses, com és el cas de les universitats i els centresde recerca, que acumulen un 10% de les sol·licituds.

Un altre dels àmbits en el qual es veu la diferència entre lesempreses i el sector públic és en l’esforç en recursos humans que

suposa la generació de patents. En els grups de recerca consoli-dats enquestats, un total de 230 tenien contractades 3.064 per-sones, i les 208 empreses tenien un total de 8.024 personescontractades. Una relació d’1 a 2,5 que es multiplica quasi pertres quan es confronten la generació de patents: 74 per part delsgrups, davant de les 432 de les empreses. Tot i això, amb aques-tes dades, és important remarcar que el principal objectiu demolts grups de recerca, especialment els de recerca bàsica, notenen com a principal objectiu patentar.

El 40% de les patents catalanes s’han registrat a Espanya, a travésde l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEMP), mentre queun 31% ha optat per la via de la tramitació internacional, a travésde l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI). Latercera i la quarta via corresponen a l’Oficina de Patents i Mar-ques dels Estats Units (USPTO) i a l’Oficina Europea de Patents(OEP). Aquestes dades reflecteixen el caràcter internacionalitza-dor de Catalunya en comparació amb la resta de l’Estat espanyol,que presenta una via de tramitació internacional del 18%. Enrelació a la internacionalització de les empreses, els mercatsmajoritaris on operen les empreses són l’espanyol (31,4%), elcatalà (29,5%) i l’europeu (20,5%) mentre que és minoritària lapresència als Estats Units (10,3%).

Entre les temàtiques en les quals s’han centrat les invencions enel període 2000-2010 en l’àrea relacionada amb els fàrmacs, estroben els subgrups dels medicaments per als trastorns del siste-ma nerviós, els agents antineoplàstics i els medicaments per altractament de l’obesitat. A més, a Catalunya els subgrups depatents CIP que s’han incrementat més en l’última dècada cor-


responen als medicaments per als trastorns del sistema nerviós,els agents antineoplàstics i els medicaments per al tractament del’obesitat (sistema endocrí i metabolisme).

Analitzant la distribució de les invencions públiques, s’observacom el 51% dels sol·licitants han originat una única patent alllarg de l’última dècada, i el 28% entre 2 i 5. És a dir, més del75% dels sol·licitants no han generat més de 5 patents a l’últi-ma dècada. El sector es troba, doncs, atomitzat i representa un

nivell de risc molt alt pel que fa a les possibilitats reals devaloritzar el coneixement. Per altra banda es troba el sectorprivat, que amb les companyies Esteve, Almirall i Ferrer hanoriginat més de cent patents cadascuna, fet que demostra laforta dependència de la innovació biotecnològica catalana alsector privat.

Font: Estat de la biomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalunya. Retrat d’un sectoren moviment. Informe BioCat 2011.


3.9. PlàsticsA partir de l’estiu del 2011 es va truncar la recuperació de la indústria del plàstic coma conseqüència de la recaiguda econòmica a Europa i del constant augment del preudel petroli i de les matèries primeres. En el conjunt de l’any, la producció de la indús-tria transformadora es va mantenir estable i la de matèries primeres plàstiques varegistrar un lleuger creixement. Els preus del sector van seguir la tònica ascendent persegon any consecutiu.


Producció =

Ocupació –

Preus +

Exportacions +

Importacions +

Trets del sector

En la producció de plàstics s’utilitzen diver-ses primeres matèries derivades del carbo-ni, que s’obtenen en el procés de craqueigdel petroli, procés que comporta la rupturade les macromolècules dels hidrocarburs ique dóna com a resultat diferents subpro-ductes. El refinatge del petroli permetobtenir dos grans grups de derivats. D’unabanda, productes energètics (gasos, benzi-na, gasoil, fuel, querosè, etc.) i, de l’altra,inputs que són utilitzats per les indústriesquímica, farmacèutica, tèxtil i plàstica,entre altres (nafta, fuel pesant, asfalt, etc.).

Pel que fa a les primeres matèries destina-des a les indústries plàstiques, els derivatsbàsics principals que s’utilitzen són l’etilè iel propilè –que s’obtenen de la nafta–, elsquals, amb diferents tractaments i amb laincorporació de diversos additius, donenlloc a un nombre de polímers notablementelevat, que s’aproxima als 3.000. Igualment,

encara que en un nombre molt més limi-tat, s’utilitzen diversos procediments per ala posterior transformació d’aquests mate-rials plàstics i la seva adaptació a usos finalso intermedis. És interessant assenyalar quetan sols entre un 4% i un 5% del volumtotal de petroli refinat es destina a la pro-ducció de matèries plàstiques, mentre queaproximadament un 3% correspon a lafabricació d’altres productes industrials, un7% a dissolvents, pintures, quitrans i altres,i prop del 85% és utilitzat com a combusti-ble i per a altres usos energètics (transport,calefacció i energia). Això posa de manifestel baix percentatge de productes petrolí-fers que absorbeix la indústria dels plàsticsen relació amb l’ampli ventall d’aplicacionsen les quals s’utilitzen aquests tipus dematerials.

Les activitats vinculades als plàstics espoden subdividir en dos: la indústria decapçalera (que és l’encarregada de la pro-ducció de les primeres matèries) i la indús-tria transformadora dels plàstics. Cadascu-

na d’aquestes activitats manté importantsespecificitats en termes de nivell tecnolò-gic i volum de capital necessaris. En aquestsentit, la indústria de capçalera requereixuns volums d’inversió molt elevats en uncontext de fortes economies d’escala, laqual cosa porta a una estructura empresa-rial dominada per les grans empreses, nonomés a nivell nacional o estatal, sinómundial. En canvi, les empreses que s’en-carreguen dels processos de transformacióde les matèries plàstiques acostumen a serde petita o mitjana dimensió, atès que leseconomies d’escala són poc importants iles barreres tecnològiques escasses. Mal-grat aquest fet, també són habituals exem-ples d’integració vertical, sobretot enaquells casos en què es produeixen con-sums intermedis per a altres activitatstransformadores com ara l’automòbil o elselectrodomèstics. Aquesta circumstància,a més a més, implica uns nivells d’exigèn-cia elevats en termes de preus i qualitat.

Pel que fa a les matèries primeres plàsti-ques produïdes per la indústria de capçale-ra, es poden distingir quatre grans grups. AEspanya, el més important d’aquests grupsés el dels termoplàstics de gran consum oplàstic estàndard (amb un 71% de la pro-ducció total en tones). Val a dir que durantel 2010 el volum de producció d’aquestgrup va augmentar un 10%, fet que vapermetre compensar la caiguda de l’any2009 i tornar a registrar gairebé el mateixnivell de producció que l’any 2008 (3,4milions de tones). Per segments, el princi-pal termoplàstic és el polipropilè (amb unvolum de producció de 934.514 tones el2010, el 28% del total dels termoplàstics),seguit pel PVC (613.420 tones, el 18%), elpolietilè de baixa densitat (608.000 tones),el politereftalat d’etilè (590.319 tones) i elpolietilè d’alta densitat (383.330 tones). Laresta de matèries plàstiques de gran con-

Classificació del sector dels plàstics

Indústria de capçalera que fabrica les primeres matèries plàsti-ques, que resulten, bàsicament, del craqueig del petroli.

Termoplàstics de gran consum –com el polietilè d’alta i baixadensitat, el polipropilè, el policlorur de vinil (PVC), el polietilètereftalat (PET) i el poliestirè–, destinats a un conjunt molt amplid’usos vinculats a productes de consum massiu –tota menad’envasos i embalatges (ampolles, terrines, bidons i garrafes,etc.), plats i gots, malles i xarxes, sacs i bosses, caixes, cubs, dipò-sits, safates, films, cables, tubs, perfils, matèria de protecció, etc.

Plàstics termoestables o termoenduribles –principalment resi-nes (fenòliques, alquídiques, amíniques i epòxids), poliuretans ipolièsters insaturats–, que s’utilitzen, fonamentalment, en diver-ses branques de la indústria i en la construcció –per exemple,com a aïllants, en revestiments, en decoració, en la fabricació decalçat, en la producció de pintures i vernissos, en la fabricació demobles i de taulers contraxapats, en components d’automòbils id’electrodomèstics, etc.

Plàstics tècnics –com poliamides, policarbonats, acetats de cel-lulosa, copolímers d’estirè (ABS i SAN), resines acetàliques i altresamb un pes relatiu molt més reduït–, que es destinen, principal-ment, a la fabricació de peces i components per a les empresesd’automoció, aviació, electrodomèstics, electrònica i maquinària,així com a la producció de discs compactes i DVD.

Diverses matèries plàstiques –com els poliuretans, el poliacetatde vinil, el polimetacrilat de metil o l’alcohol polivinílic, etc.–, quetenen un conjunt ampli d’aplicacions industrials (adhesius, pintu-res, acabats tèxtils, mobiliari, rètols i anuncis, decoració, il-luminació, etc.).

Indústria transformadora que utilitza les primeres matèriesplàstiques per fabricar productes plàstics destinats majoritària-ment a altres indústries o directament al consum final –pecesindustrials, semielaborats, components, envasos, bosses, mobles,materials de construcció, etc.


sum representen globalment el 7,5% de lafabricació total. El volum d’exportaciósuposa a l’entorn del 42% de la producciódels termoplàstics, destacant el segmentde polietilè de baixa densitat, on arriba aser de gairebé el 50%, i el de polipropilè(44%). Per la seva banda, les importacionsrepresenten el 43% del consum de ter-moplàstics. Val a dir que el grup dels ter-moplàstics presenta un balanç exteriordeficitari a l’Estat espanyol tot i que s’hareduït considerablement el 2010 i, com aresultat, la taxa de cobertura en volum(ràtio exportació/importació) ha passat del72% el 2009 al 96% el 2010.

Els plàstics termostables o termoenduribles conformen el segon grup de matèriesprimeres, amb l’11% de la producció espa-nyola del sector químic. Val a dir que l’acti-vitat d’aquest subsector va evolucionar deforma oposada a la del plàstic estàndarddurant el 2010, atès que va accentuar latendència descendent iniciada l’any ante-rior, registrant un retrocés de la producciódel 33%, degut sobretot a la reducció de laproducció de resines alquídiques i melamí-niques, mentre que materials com les resi-nes ureiques i fenòliques van augmentar laseva producció. Dins dels plàstics termoes-tables, l’apartat que té una importànciarelativa més elevada són les resines urei-ques, molt utilitzades en aplicacions quenecessiten resistència a altes temperaturesi al foc, especialment adhesius i coles per ataulers aglomerats i contraxapats. Tant lafabricació com el consum d’aquestes resi-nes representa vora el 42% del volum totalde plàstics termostables. La segona matè-ria plàstica en rellevància dintre d’aquestgrup són les resines melamíniques, ambuna participació relativa en la produccióque se situa a l’entorn del 19%. En termesagregats, el percentatge que represental’exportació de termostables sobre el seuvolum de fabricació va augmentar del 19%el 2009 al 23% el 2010, mentre que lesimportacions representen al voltant del29% del consum, tres punts més que l’anyanterior. Els intercanvis internacionals deplàstics termostables presenten un balanç

negatiu per a l’Estat espanyol de 47.700tones, gairebé el mateix saldo que l’anyanterior, i una taxa de cobertura del 72%.

Els plàstics tècnics, que fins ara apareixenen tercera posició, han igualat el volum deproducció del plàstics termostables, i hanpassat de representar el 8% de la fabricaciótotal de les matèries primeres plàstiques el2009 a ser l’11% el 2010. Dins d’aquestsplàstics, destaquen els policarbonats querepresenten vora el 40% de la producció.Els policarbonats s’utilitzen en la fabricacióde CD i DVD, i en els sectors d’automoció,electrodomèstics, electricitat, il·luminació,electrònica i joguines. També tenen un pesrelatiu rellevant les poliamides –que supo-sen el 16% del total i es destinen principal-ment al sector de l’automòbil–, els copolí-mers d’estirè (ABS i SAN) –emprats en lesindústries d’automoció, electrodomèstics,electrònica i joguines– i, en menor mesura,els polimetacrilats (un 4,4% del total) –uti-litzats, sobretot, a la indústria de pintures.La bona evolució dels mercats exteriors el2010 ha fet que les exportacions represen-tin ja el 97% de la producció total de plàs-tics tècnics i que el saldo exterior positiuaugmenti un 10% i la taxa de cobertura sesituï en el 177%.

L’últim grup del subsector representa vorael 6% del total de plàstics i abasta diversesmatèries plàstiques, entre les quals desta-quen els poliuretans (amb el 47% de laproducció) i els altres polièsters (el 37% dela producció). Els poliuretans són destinats,principalment, a la construcció, l’automo-ció i les pintures, mentre que els polièsterssón emprats a la confecció, la tapisseria,l’automoció i el sector elèctric. En aquestsubsector les vendes a l’exterior també sónsuperiors a les compres i, per tant, la balan-ça comercial és superavitària.

Pel que fa al consum de productes plàstics,a l’Estat espanyol havia seguit una tendèn-cia ascendent les darreres dècades fins al’any 2007, moment en el qual es frena perla crisi econòmica. Tanmateix, el consumper càpita espanyol és dels més elevats de

la Unió Europea: l’any 2008 el consum perhabitant es va situar en 124 kg/any, mentreque el 1995 era tan sols de 76 kg i el 1985de 40 kg. Aquest creixement situa Espanyamés a prop del líder mundial, Alemanya,que consumeix 140 kg per habitant i any,mentre que un país en desenvolupamenten consumeix a l’entorn de 30. Per tant, enpoc més de vint anys, el consum per càpitade plàstic a Espanya s’ha triplicat. Tambécal considerar que les millores d’eficiènciaen l’ús dels plàstics han fet que les unitatsde productes que s’elaboren amb cadatona de primeres matèries hagi seguit unadinàmica ascendent força intensa durantles darreres dècades. En conseqüència,actualment s’aconsegueix un rendimentper unitat de pes aproximadament tresvegades superior al que s’assolia fa vintanys.

Les aplicacions dels materials plàstics sóndiverses, tot i que destaquen les vinculadesal sector d’envasos i embalatges, queabsorbeixen vora el 42% del consum. Dinsdel sector d’envasos de plàstic, el mercatdominant és el de l’alimentació, que com-prèn el 60% del consum, seguit per diversossectors d’activitat, principalment el de per-fumeria i química de consum, i el de trans-port i distribució. Igualment, tenen rellevàn-cia els embalatges destinats a les empreseselectròniques i d’electrodomèstics, a fabri-cants de joguines i a parament de la llar, lesquals, a més, apareixen de manera específi-ca com a consumidors importants depeces, cables i components diversos deri-vats dels plàstics. Cal tenir en compte que el29% de la facturació dels diversos tipusd’envasos i embalatges que fan servir elconjunt de les activitats productives –indús-tries de tota mena, agricultura, pesca, trans-port, distribució, etc.– correspon a materialsplàstics, seguits, a considerable distància,pels de cartró, paper i cartronet, els de vidre,els de metall, i els d’altres materials (fusta,etc.). De fet, l’apartat d’envasos i embalatgesés un dels que manté un dinamisme méssostingut en el conjunt dels productes deplàstic.

Figura 66. Producció de les diferents branques de matèries primeres plàstiques. Any 2010Percentatge

Total producció = 4,7 milions de tones

Altres matèries plàstiques 6

Plàstics tècnics 11

Termoestables 11 71 Termoplàstics de gran consum

Font: Centre Espanyol de Plàstics.


A una distància considerable dels envasosi embalatges apareix el sector de la construcció, el qual s’endú vora el 15% delmercat, sobretot per a la producció de tubsi canonades, perfils per a finestres, persia-nes, dipòsits, materials aïllants i revesti-ments de tota mena. La participació delsector de la construcció en la demanda

global adreçada a les empreses transfor-madores de plàstics havia crescut sensible-ment en els darrers anys, coincidint amb lafase expansiva del sector de la construcció.Però la fase recessiva en la qual va entraraquest sector durant el 2008 arrossegàtotes les indústries auxiliars, entre elles ladel plàstic. El descens que ha registrat el

consum de plàstic en el sector de la cons-trucció és difícilment compensable ambl’increment d’aplicacions en altres seg-ments, però cal assenyalar les bones pers-pectives que s’observen en els materialsplàstics per fer aïllaments tèrmics i acústicsgràcies al desenvolupament d’edificacionssostenibles.


El sector de la fabricació de productes de plàstic representa al’entorn del 3,2% del volum de negoci de la indústria catalanai el 4,5% de l’ocupació industrial. A això caldria sumar el pesque representa la indústria de matèries primeres plàstiques ode capçalera, però és una informació que no està disponibledesagregadament. En la classificació estadística sectorial ques’utilitza actualment, el subsector de matèries primeres plàsti-ques forma part de la fabricació de productes químics bàsics, unsector molt més ampli que en conjunt representa el 7,3% de lafacturació industrial i el 2,4% dels ocupats.

Catalunya és, amb diferència, la comunitat amb major presènciade la indústria del plàstic, seguida a distància pel País Valencià ila Comunitat de Madrid. El Principat concentra prop del 30% delvolumde negoci i de l’ocupació del sector de fabricació de produc-tes plàstics a Espanya, un percentatge que puja fins al 48% en el casde les exportacions. Pel que fa a l’ocupació, el sector dels transfor-mats de plàstic ocupava directament a Espanya 73.172 persones el2010, 21.036 de les quals es trobaven a Catalunya (el 28%).

A la indústria de capçalera hi operen un grup reduït de corpo-racions transnacionals, que dominen la producció de primeresmatèries plàstiques en l’àmbit mundial, una bona part de lesquals disposa de plantes en el pol petroquímic ubicat al Campde Tarragona o en altres indrets de Catalunya (Dow Chemical,Basf, TDP, TDESA, Basell, Atofina, Hispavic, Repsol YPF Química,etc.). Les empreses que actuen en aquest subsector –de manerasimilar al que s’observa en altres indústries en les quals les eco-nomies d’escala són determinants– han desenvolupat en elsdarrers anys un procés de concentració remarcable. A Espanyahi ha al voltant de 100 empreses productores que ocupen al’entorn de 10.000 persones i Catalunya concentra un 70% de laseva producció de primeres matèries. Si es té en compte la situa-ció per productes, s’ha d’esmentar que la producció espanyolade termoplàstics de gran consum es concentra, bàsicament, alsnuclis de Tarragona i Puertollano, amb un clar predomini delprimer. També hi ha factories en altres localitats catalanes, com el

Prat de Llobregat i Martorell. Tarragona abraça més del 75% de lacapacitat de producció estatal de polietilè d’alta i baixa densitat,alhora que, conjuntament amb el Prat de Llobregat, concentraun 64% de la capacitat de fabricació instal·lada de poliestirè. En elcas del PVC, les factories catalanes representen més de la meitatde la capacitat total de producció a l’Estat espanyol.

En canvi, a la indústria transformadora predominen les empresesde petita o mitjana dimensió. A Catalunya operen 976 empresesde transformació, un 28,5% del total estatal (on n’hi ha a l’entornde 3.400), que van generar un volum de negoci de 3.941 milionsd’euros el 2010, que representa el 30% del valor global estatal.Al País Valencià hi ha 702 empreses del sector, mentre que aMadrid hi ha el 10% (354 empreses). És important destacar queel subsector de transformació, a diferència del de capçalera, escaracteritza per una apreciable mobilitat empresarial, fortamentlligada als cicles econòmics. Així, en les fases expansives s’acostu-ma a produir un augment important de l’activitat de subcontrac-tació i el naixement de moltes petites empreses, mentre que enperíodes de crisi es produeix l’efecte contrari i moltes empresespetites del sector desapareixen. Tanmateix, el fet que una bonapart de les empreses transformadores destini la seva produccióa grans firmes de diferents sectors (automòbil, electrodomèstics,electrònica, construcció, alimentació, distribució, etc.) comportaque hagin d’afrontar un nivell d’exigència força elevat quant aqualitat i preus, fet que afavoreix una dinàmica de concentraciói d’especialització.


Volum de negoci del sector / Volum de negoci del conjunt de la indústria 7-8%

Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria 6%

Volum de negoci del sector a Catalunya sobre el total del sector a Espanya 30%-40%

Ocupació del sector a Catalunya sobre el total del sector a l’Espanya 34%

Font: estimació pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i l’InstitutoNacional de Estadística (INE).

Figura 67. Principals mercats consumidors de matèries plàstiques a l’Estat espanyol. Any 2010Percentatge de tones

Resta 16

Agricultura 5

Electrònica 6

Mobiliari i decoració 7

Automoció 9

15 Construcció

42 Envasos i embalatges

Font: Centre Espanyol de Plàstics.


Figura 68. Producció de la indústria del plàstic a EspanyaMilers de tones

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2010 2011 (e)2009200820072006Indústria transformadora de plàstic

Indústria de capçalera

5.2575.580

1.917

5.265

4.751 4.768

1.550

4.864

1.4791.558

1.9461.902

(e) Estimació a partir de la variació de l’Índex de Producció Industrial (INE) del sector el 2011.Fonts: Centre Espanyol de Plàstics i elaboració pròpia.

L’automoció és un altre client importantdel sector del plàstic (consumeix el 9% delplàstic total), ja que utilitza peces i compo-nents amb un valor comparativament alt, ique, per tant, tenen un pes relatiu elevat enla facturació del conjunt de la branca delsplàstics. Es preveu que la presència de plàs-tics en els automòbils, que ha seguit unadinàmica creixent accentuada al llarg deltemps, segueixi progressant en el futur, acausa dels avantatges que proporcionaquant a cost, reducció de pes, flexibilitat iseguretat. Cal destacar que el material plàs-tic pot contribuir de manera decisiva a queel sector de l’automoció assoleixi els seusobjectius de reducció del consum de com-bustible i d’emissions a l’atmosfera, per lesseves propietats de menor pes, capacitatd’aïllament i facilitat de transformació. Defet, el consum de plàstic en els vehiclessegueix creixent, i actualment, un automò-bil de gamma mitjana incorpora al voltantde 200 kg de plàstics, cosa que equivalaproximadament al 14% del seu pes.

A poca distància de l’automoció es trobenels sectors de mobiliari i decoració (ambun consum del 7% del total de plàstics) id’electricitat, electrònica i electrodomèstics (amb un 6% del total). La primerad’aquestes branques utilitza els materialsplàstics per a la fabricació de taulers aglo-merats i contraxapats, tapisseries i matalas-sos, escumes, mobles de jardí i d’interior,etc. Per la seva banda, cal tenir en compteque l’electrònica fa servir quantitats cadavegada més importants de plàstic i que elsector dels electrodomèstics és, addicio-nalment, un consumidor rellevant d’emba-latges.

Un altre sector que cal destacar és el del’agricultura (5% del consum). Aquest sec-tor consumeix quantitats importants deproductes plàstics per a activitats d’emma-gatzematge i reg (films, canonades, tubs imànegues, malles i xarxes, torretes, sitges idipòsits, hivernacles, etc.). Pel que fa a lesactivitats de reg, les polítiques d’estalvi i

racionalització de l’aigua (cal destacar quel’agricultura és una de les activitats quemés en consumeixen) necessàriamentportarà a un increment de productes plàs-tics com ara canonades o canalitzacions.

Finalment, trobem un conjunt d’activitatsheterogènies que representen el 16% res-tant del consum. Entre aquestes activitatshi ha el parament de la llar i objectes deregal, la producció de joguines i materialesportiu, el tèxtil i calçat, les peces indus-trials –destinades a diferents sectors–, elsarticles de papereria i instrumental, iels articles destinats a aplicacions mèdi-ques –inclosa la fabricació de munturesper a ulleres.


Internacional

La indústria del plàstics acostuma a ser mésimportant en aquells països amb un nivellde renda més elevat, on el consum de plàs-tic per habitant és més gran. A la UnióEuropea, el sector aporta aproximadamentun 3% del VAB total de la indústria i ocupaal voltant d’1,5 milions de treballadors. Enconjunt, els diferents subsectors de laindústria del plàstic van contribuir al voltantde 13milions d’euros al superàvit comercialde l’economia de la UE-27 el 2008, fet queva permetre reduir el dèficit global delcomerç industrial de més de 240 milionsd’euros. No obstant això, en els darrers anyss’aprecia una tendència creixent a la deslo-calització de certes produccions cap a Àsia,que es tradueix en una progressiva dismi-nució de l’ocupació i del nombre d’horestreballades.

Des de la segona meitat del 2007, el sectorencetà una reculada progressiva de l’activi-tat que es va fer especialment acusada el2008 i el 2009. Però l’any 2010 el sector delplàstic a la Unió Europea inicià una recupe-

ració que va perdre força el 2011. Concreta-ment, la producció del sector de matèriesprimeres plàstiques es va mantenir pràcti-cament estable el 2011, enfront d’un aug-ment del 14% real el 2010; i el sector de lafabricació de productes de plàstic va créixerun 3%, la meitat del que havia crescut l’anyanterior. Els preus, per la seva banda, vancontinuar augmentant a la UE-27, fins i totmés que l’exercici anterior. La pujada méssignificativa la va registrar el segment de lesmatèries primeres (8,7%), si bé l’augmentdels preus al segment de transformats delplàstic va ser el més important dels darrersanys (3,8%).

Espanya i Catalunya

Espanya ocupa el setè lloc en consum i elnovè en producció de plàstics al món. Lafacturació anual de la indústria del plàstic al’Estat espanyol està al voltant dels 12.000milions d’euros i representa a l’entorn del’1,2% del PIB. L’any 2010, el sector dels plàs-tics va deixar enrere els dos pitjors exercicisde la seva història recent i va tornar a créixergràcies a la intensa recuperació dels mer-cats exteriors, al millor comportament delconsum domèstic i a l’augment de la pro-ducció d’automòbils. Però el darrer trimes-tre de 2011 es va truncar la bona marxa delsector per la pèrdua d’impuls de l’exporta-ció, amesura que s’afeblia la situació econò-mica a Europa, i alhora va continuar l’aug-ment dels preus de l’energia, que és un costde producció molt important per al sector.

La indústria de capçalera espanyola varegistrar un creixement moderat de la pro-ducció de primeres matèries plàstiques, alvoltant del 2% en volum, a causa tant delretrocés de la indústria transformadora comde l’augment del preu del petroli –que vapujar a l’entorn d’un 30% el 2011. Cal teniren compte que el preu de l’energia repre-senta gairebé el 50% del cost de producciód’aquest sector. En conseqüència, els preusa la indústria de capçalera es van mantenira l’alça amb taxes de dos dígits (10% el 2011


i 15% el 2010). Finalment, la moderació enles compres procedents d’Europa –principalmercat de la fabricació espanyola– tambéva contribuir a l’atonia del sector.

Per la seva banda, els fabricants de transformats de plàstic es van veure molt afec-tats per la recaiguda de la demanda internaespanyola –que absorbeix el 64% de la pro-ducció–, així com per la desacceleració delcreixement del mercat mundial. Tot això vafer caure la producció en volum prop d’un5% anual, tornant així a l’evolució negativaque havia caracteritzat els anys 2008 i 2009.En canvi, la xifra de negocis del sector vacréixer al voltant d’un 5%, però ho va ferúnicament com a resultat de l’augment delspreus. Cal assenyalar així mateix que elspreus de producció van experimentar uncreixement del 3,4% el 2011, en línia ambl’augment registrat l’any anterior.

Pel que fa als principals sectors consumidors de plàstic, només el de l’envàs i emba-latge va registrar una evolució favorabledurant el 2011, mentre que el sector del’automoció es va estancar i la situació de laconstrucció va ser encara més negativa quel’any anterior per la intensa caiguda del’obra pública.

• Entre els envasos de plàstic, els de majorcreixement el darrer any van ser lesampolles, sent els sectors de l’alimentaciói el farmacèutic els de consummés elevat.Els experts vaticinen que les ampolles deplàstic, especialment les de PET, encaratenen potencial de creixement en el mer-cat d’envasos, per exemple en el cas de lacervesa, el vi i la llet. El mercat de l’envàs iembalatge és sens dubte un dels quemajor projecció tindrà a nivell mundial elspropers anys. Es preveu que el consumd’envasos flexibles i rígids en el sector del’alimentació a l’est d’Europa, a Àsia i aSud-amèrica creixi el 3% anual. Però sónels sectors de la salut i el cosmètic els quepresenten perspectives més positives,amb un creixement esperat al voltant del

4,5% anual. Així mateix, es preveu unincrement del plàstic biodegradable perl’impuls de la política de reutilització deles bosses de plàstic.

• El consum de plàstic per al sector de l’au-tomoció es va mantenir més o menysestable, atès que la menor fabricació deturismes es va compensar amb una majorproducció de vehicles industrials.

• El mercat provinent de la construcció vatornar a caure el 2011, però alguns pro-ductes concrets van continuar experi-mentant una tendència creixent com és elcas de les finestres de PVC, que són méscompetitives en preu que les de metall.

• Altres sectors consumidors de menorimportància relativa, com ara el delsmobles i el dels electrodomèstics –moltdependents del cicle de la construcció–també van patir un descens en la deman-da de productes plàstics. Altres, com elsector de l’electrònica i el del tèxtil i cal-çat, van mantenir al llarg del 2011 unasituació difícil motivada per la crisi econò-mica i per la importació creixent de pro-ductes d’origen asiàtic.

• Finalment, cal dir que les perspectives sónfavorables en els plàstics termostables peldesenvolupament de les energies alter-natives, com l’eòlica, si bé aquests pro-ductes presenten dificultats perquè sónmolt voluminosos i de difícil recuperació.

A l’atonia del mercat derivada de la crisieconòmica i l’augment continuat dels preusde l’energia, se sumen altres factors mésestructurals que estan posant en una situa-ció crítica gran part del sector dels transfor-mats de plàstics. D’una banda, el fet desituar-se en una posició intermèdia entre elssubministradors de primeres matèries i elsdestinataris dels seus productes –principal-ment, grans empreses industrials i de distri-bució–, amb un poder de mercat significa-tiu en ambdós casos. D’altra banda, la forta

competència exterior basada en preus pro-cedent sobretot de països de l’est d’Europai de l’Àsia –molt especialment de la Xina.Aquesta combinació de diverses circums-tàncies (caiguda del mercat intern, majorcompetència, creixement dels costos de lesprimeres matèries i altres inputs energètics,etc.) van comprometre la capacitat de resis-tència de moltes petites firmes que vanacabar desapareixent. Entre el 2008 i el2011, el nombre d’empreses transforma-dores de plàstic a l’Estat espanyol es vareduir un 41% acumulat, passant de 5.843empreses el 2008 a 3.429 el 2011. Del totalde 2.414 empreses desaparegudes, 692estaven localitzades a Catalunya (el 28%).

La gran destrucció que s’ha produït delteixit empresarial de menor dimensió en elsector dels transformats de plàstic va tenirel seu reflex en la xifra d’ocupats, que vadisminuir l’1,8% a Catalunya el 2011, evolu-ció molt similar a la del conjunt d’Espanya.A Catalunya, hi ha havia 23.220 afiliats a laSeguretat Social en el sector del plàstic icautxú el 2011, 415 menys que l’any ante-rior. Mentre que a l’Estat espanyol el nom-bre d’afiliats era de 87.751 persones, 1.522menys que l’any 2010.

Paral·lelament, el sector va palesar demane-ra generalitzada un deteriorament aprecia-ble dels marges d’explotació, amb les reper-cussions que això té quant a les possibilitatsd’inversió i a la capacitat futura per compe-tir. Després d’un període força intens quanta inversió per a lamillora i modernització deles estructures productives del sector, desde l’any 2005 aquest esforç es va anar alen-tint pel deteriorament dels marges d’explo-tació, molt especialment en el cas de laindústria transformadora. Per exemple, l’any2010 la inversió en actius materials del sec-tor del plàstic a Espanya es va reduir un8,6%, fins a 436,5 milions d’euros, que sesuma a la intensa caiguda registrada el 2009(–48%). Tot i així, hi ha una consciènciageneralitzada que la indústria transforma-dora estatal i europea només pot competir

Figura 69. Producció i preus del subsector de matèries primeres plàstiques a EspanyaTaxa de creixement. Percentatge

ProduccióPreus

–25

–20

–15

–10

–5

0

5

10

15

20

201120102009200820072006

Font: Eurostat.


amb els països de l’est d’Europa i d’Àsia ambuna aposta forta i decidida per la innovació.Això ha portat a que gairebé el 30% de lesempreses del sector siguin innovadores, persobre del percentatge mitjà de la indústria,que és del 23,6%. La indústria del plàstic i elcautxú a Catalunya va fer una despesa enR+D interna de 25 milions d’euros el 2009,gairebé el 2% del total realitzat per la indús-tria espanyola, i una despesa en innovaciótecnològica de 13,2 milions d’euros, querepresenta el 0,8% de la xifra total de nego-cis del sector.

A Catalunya, el sector dels plàstics va mos-trar una trajectòria menys negativa que al’Estat espanyol al llarg del 2011, a causaque la producció del sector dels transfor-mats de plàstic pràcticament no va retroce-dir a Catalunya, al contrari que al conjuntd’Espanya, mentre l’evolució del sector deles matèries primeres plàstiques fou bas-tant similar (creixement d’entre un 2% i un3%). Pel que fa a l’evolució dels preus, lestrajectòries del sector a l’Estat espanyol i aCatalunya van ser força semblants, assenya-lant en ambdós casos un encariment delspreus de producció del sector, especial-

ment en el segment de les matèries prime-res plàstiques.


Indústria de capçalera

El 2011 la indústria de capçalera es va carac-teritzar per un alentiment en el ritme decreixement de l’activitat a mesura que avan-çava l’any. La producció en volum va créixerun 2% a Catalunya, una evolució que con-trasta amb la intensa recuperació que vamostrar el sector el 2010 i que va permetredeixar enrere les intenses caigudes registra-des durant el 2008 i el 2009. L’augment delspreus de la producció de les matèries pri-meres va continuar sentmolt important, del10% anual, però no tant com l’any anterior.Per la seva banda, el consum aparent deprimeres matèries plàstiques va disminuirper quart any consecutiu.

Els costos de les empreses del sector delplàstic estan estretament vinculats al que

succeeix en el mercat del cru, especial-ment en la indústria de capçalera on elscostos energètics poden arribar a suposarel 50% dels costos totals. És per això quel’evolució alcista del preu del barril depetroli –que puja per segon any consecu-tiu un 30% en euros–, va incidir molt nega-tivament sobre els costos de les primeresmatèries plàstiques.

Els intercanvis comercials amb l’exteriorvan experimentar una evolució favorable el2011, per segon any consecutiu, però ambtaxesmésmoderades que el 2010. A Catalu-nya, l’augment de les exportacions va ser del’odre del 17% en valor, superant el creixe-ment que registraren les importacions (alvoltant del 9%). Com a resultat d’això, elsaldo exterior positiu es va ampliar i la taxade cobertura va arribar a fregar el 160%. Arabé, tot aquest augment s’explica per laintensa pujada dels preus d’exportació.

Indústria transformadora

La indústria transformadora de matèriesplàstiques a Catalunya va experimentaruna mínima inflexió a la baixa en la pro

Figura 71. Producció del subsector de productes de plàstic (*)Taxa de creixement. Percentatge

Espanya

Catalunya

–20

–15

–10

–5

0

5

10

15

201120102009200820072006200520042003

(*) Índex de producció industrial. CNAE 22.2.Fonts: Idescat i Eurostat.

Figura 70. Comerç exterior de primeres matèries plàstiques. CatalunyaMilions d’euros

20112010200920082007

Saldo comercial

Importació

Exportació

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Datacomex.


ducció el 2011, fet que no va permetreconsolidar la recuperació que s’havia ini-ciat el 2010, després de la intensa caigudade l’activitat registrada durant el 2008 i2009. L’exportació és el factor que va per-metre evitar un retrocés major de l’activitatdel sector aquest any. Cal assenyalar queaproximadament el 85% de les empresesdel plàstic a Catalunya són exportadores, iaixò va afavorir que la facturació del sectorcresqués prop d’un 5% nominal. La frenadaen el ritme de recuperació de l’activitat nova permetre continuar augmentant elnivell d’utilització de la capacitat productiva de les empreses del plàstic (incloent elcautxú), que es va estabilitzar a l’entorn del72%, però encara dos punts per sobre de lamitjana del sector industrial.

Per la seva banda, el consum de transfor-mats de plàstic va registrar una forta ato-nia si bé alguns sectors com el de l’alimen-tació i les begudes i el d’higiene personalvan permetre sostenir la demanda. Ambrelació als preus, val a dir que en aquestaespecialitat l’augment va ser inferior alregistrat en la indústria de capçalera, con-cretament del 2,4% a Catalunya, per la

dificultat de repercutir l’augment dels cos-tos sobre els preus en un context de fortacompetència exterior. Aquesta situacióestà provocant una forta caiguda delsmarges, que en molts segments de latransformació són insostenibles, provo-cant pèrdues d’ocupació.

Pel que fa als intercanvis comercials ambl’exterior, el 2011 es va produir una aug-ment tant de les exportacions (que vancréixer un 5% en valor) com de les impor-tacions (gairebé un 4%), però de menorintensitat que l’any anterior. El major dina-misme de les exportacions envers lesimportacions, va permetre passar d’undèficit comercial exterior a un superàvit, isituar la taxa de cobertura en el 100%. Al’igual que va succeir en el subsector dematèries primeres, l’augment de les expor-tacions en valor s’explica sobretot per unaugment dels preus. Cal assenyalar quel’evolució dels preus relatius dins els mer-cats internacionals és un factor important aanalitzar per determinar el nivell de com-petitivitat sectorial d’un país. Les dades peral 2011 mostren que els preus dels produc-tes importats van experimentar un com-

portament més inflacionista que els preusdels productes exportats, fet que és indica-tiu d’una millora de la competitivitat a lesempreses catalanes del sector.

Tot i que els principals mercats d’origen i dedestí se situen a la zona euro, sobretot a Ale-manya, França i Itàlia, s’observen alguns can-vis remarcables respecte de l’any anterior. Perexemple, el retrocés de les exportacionscatalanes a Portugal (–8,5%), que passa deser el segon destí més important al tercerlloc, per darrere de França i Alemanya. Forade la zona euro cal destacar el creixementde les exportacions destinades al Marroc ia Polònia. Quant a les importacions, lesprocedents d’Alemanya continuen retro-cedint –han passat de ser el 24% del totalel 2008 a només el 17% el 2011. Com aconseqüència d’això, Itàlia s’ha convertit enel primer país d’origen de les importacionscatalanes, per davant d’Alemanya i França.També és destacable la reducció de lesimportacions procedents de la Xina (–2%),per primera vegada en molts anys, si béencara és el quart país més important envolum d’importacions, amb el 9,5% deltotal.

Figura 73. Preus del subsector de fabricació de productes de plàstic (*)Taxa de creixement. Percentatge

Espanya

Catalunya

–4

–3

–2

–1

0

1

2

3

4

5

201120102009200820072006200520042003

(*) Índex de preus industrials. CNAE 22.2.Fonts: Idescat i Eurostat.

Figura 72. Utilització de la capacitat productiva. CatalunyaPercentatge

IndústriaPlàstic (inclou cautxú)

55

60

65

70

75

80

85

201120102009200820072006200520042003



L’exercici 2011 es va registrar un nou des-cens de l’ocupació en el subsector de latransformació de plàstics, si bé de menorintensitat que l’exercici anterior. Com s’hadit, aquesta caiguda, de l’1,8% a Catalunya(inclòs el cautxú), és conseqüència del’intens retrocés de l’activitat patit l’anyanterior, de la desaparició d’un nombreimportant de petites i mitjanes empresesi d’altres factors estructurals que el sectorve arrossegant des de fa anys com, perexemple, la pressió ascendent de la com-petència exterior, tant procedent delspaïsos asiàtics com de l’est europeu.

L’augment dels costos de producció a cau-sa de la pujada del preu del petroli i de lesmatèries primeres ha suposat per a unagran part d’empreses la reducció dels seusmarges operatius. Val a dir que una bonapart dels transformadors de plàstics treba-llen per a grans empreses industrials o dedistribució i, per tant, no disposen de pro-ducte propi i, a més, és freqüent establir elscontractes de subministrament per a perío-des llargs –de vegades anuals–, de talmanera que les firmes tenen moltes dificul-tats per poder repercutir els increments decostos en els preus dels seus productes i

han d’assumir-los mitjançant una reducciódels seus marges comercials. En canvi, lesempreses que han fet esforços notables eninnovació en els darrers anys, i que tenen unproducte propi diferenciat, no tenen tantesdificultats per mantenir-se en el mercat.

Segons les dades proporcionades per l’Ins-titut Nacional d’Estadística (INE), el 2011 ladestrucció neta d’empreses amb assala-riats del sector de transformació de produc-tes plàstics va ser de 180 societats al con-junt de l’Estat, cosa que representa unareducció del 5% respecte al 2010. Per

Figura 76. Principals països proveïdors de la importació catalana demanufactures plàstiques. 2010Percentatge

19 Itàlia

Xina 10

Portugal 5

Regne Unit 4

Bèlgica 4

Resta 23

18 Alemanya

17 França

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 75. Principals països destinataris de l’exportació catalana de manufactures plàstiques. 2010Percentatge

27 França

Itàlia 9

Regne Unit 6

Bèlgica 4

Països Baixos 2

Resta 32

10 Alemanya

10 Portugal


Figura 74. Comerç exterior de manufactures plàstiques. CatalunyaMilions d’euros

0

–500

500

1.000

1.500

2.000

20112010200920082007

Saldo comercial

Importació

Exportació

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Datacomex.


Figura 77. Afiliats al règim general de la Seguretat Social en el subsector de productes plàstics (CNAE 22.2)Mitjanes anuals

2011

2010

89.274 87.751

23.635 23.220

CatalunyaEspanya

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

Font: INSS.

Figura 78. Nombre d’empreses fabricants de productes plàstics (CNAE 22.2)Dades a 1 de gener

Catalunya

Espanya

5.843

1.668

3.784

1.101

3.609

1.018

3.429

976

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2010 201120092008

Font: INE.

comunitats autònomes, Catalunya, queconcentra el 28,5% de les empreses esta-tals, és la comunitat que va registrar la des-trucció neta d’empreses més important entermes absoluts (42 empreses menys, –4%)si bé en termes relatius la reducció va sermajor a Madrid (–7,1%) i a la ComunitatValenciana (–5%), les altres dues comuni-tats on el sector del plàstic té una presènciadestacada. A tota la resta de comunitatstambé va disminuir el nombre d’empresesdel sector, amb l’excepció de Navarra.

El subsector de transformació de plàstic escaracteritza per ser una activitat intensiva encapital i fortament sotmesa a la introducciód’avenços i millores, no només pel que fa ainnovacions tecnològiques i organitzativesdestinades a incrementar la productivitatsinó, també, dirigides a aconseguir minimit-zar l’impacte ambiental dels processos pro-ductius. Això determina que les inversionsen actius materials que realitza la brancasiguin continuades i que assoleixin un granvolum. L’any 2009, les inversions de lesempreses del sector a Catalunya van caureun 46% respecte al 2008, si bé van continuardedicant, de mitjana, més d’un 3,3% delvalor de la seva xifra de negocis a inversions.L’any 2010, segons l’enquesta de conjuntu-

ra que realitza la Cambra de Comerç deBarcelona i l’Idescat, la inversió del sector defabricació de productes plàstics (inclòs elcautxú) va registrar un creixement del 5%respecte a l’exercici anterior. Després delsector químic i farmacèutic i del sector del’alimentació, el plàstic va ser el sector indus-trial que va registrar un major augment dela inversió, unes inversions que es van dirigirde forma prioritària a tasques de protecciómediambiental i a la introducció demillorestecnològiques. En canvi, l’any 2011, l’evolu-ció de la inversió va ser negativa i pitjor quela del conjunt de la indústria. Només el 7%de les empreses enquestades van assenya-lar que havien augmentat la inversió el2011, mentre que el 21% van dir que haviadisminuït, i la resta que s’havia quedat igual.


El grup químic La Seda de Barcelona,participada per la portuguesa BA Vidriodes del 2010, va continuar portant a ter-me la política de desinversions d’actiusno estratègics per a la companyia durantel 2011. El grup va vendre la participació

que tenia a Evertis (el 20% del capital de lacompanyia) i també va formalitzar la vendad’Artenius San Roque (ASR) –de produccióde plàstic PET– a Cepsa Química per 32milions d’euros. Per altra banda, seguint lanova estratègia de focalitzar-se més en laproducció d’envasos, de major valor afegitque la producció de matèries primeres, el2010 la companyia va decidir vendre el59% del capital de la planta Artenius Sines(Portugal) de producció d’àcid tereftàlicpur PTA (la primera matèria necessària perfabricar envasos de plàstic) a tres fons d’in-versió portuguesos. I, al mateix temps, vaanunciar que la planta d’El Prat (Barcelona),amb una plantilla de 122 persones, obririala segona línia de producció de plàsticsPET, després d’haver estat tancada mésde sis mesos. D’altra banda, la companyiapreveu augmentar el percentatge de PETreciclat en les seves ampolles de plàstic i,per fer-ho possible, va anunciar que inver-tiria a la factoria d’El Prat tres milions d’eu-ros el 2011 en dues fases per transformarvàries unitats de polimerització per produirun màxim de 60.000 tones anuals. Ambl’objectiu d’abastir l’increment de produc-ció d’El Prat, la factoria d’Artenius Green aBalaguer (Lleida), que havia estat parada,va reprendre la seva activitat de fabricació


de PET amb una inversió associada d’1,2milions.

L’empresa d’embalatges de plàstic per aalimentsWipak va invertir 7,5 milions d’eu-ros en l’obertura d’una nova planta deproducció a Llinars (Vallès Oriental). Aquestcentre, de 4.400 metres quadrats, duplicala capacitat de la producció que l’empresad’embalatges de plàstic per a alimentstenia a Santa Perpètua de Mogoda (VallèsOccidental). La companyia traslladarà laseva activitat al nou centre, en el qual tre-

ballaran 40 persones. Actualment, la plantacatalana ven el 70% de la seva produccióen el mercat nacional. A partir d’ara tambéfabricarà plàstics per al sector farmacèutic.

L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), de la Comunitat Valenciana, coor-dina el projecte europeu PLA4FOOD, queté com a principal objectiu el desenvolu-pament d’un envàs actiu biodegradableper a productes frescos, fabricat a partird’un termoplàstic de fons renovables (PLA-àcid polilàctic). Aquest projecte, que està

previst finalitzi el 2013, té un pressupostproper al milió i mig d’euros, i el seu con-sorci està format per deu socis dels PaïsosBaixos, Alemanya, Israel, Turquia i Espanya.

El mes de maig de 2011 va néixer Espertis Chemical, una nova central de com-pres per al sector del plàstic que té perobjectiu reduir costos de subministrament,agrupant empreses del sector, i d’aques-ta manera millorar la seva rendibilitat. Lapresentació es va fer a les instal·lacionsd’Ascamm.

Substitució de les bosses de plàstic

El Ministerio de Medio Ambiente està portant a terme la trans-posició de la Directiva Marc de Residus, per la qual es preténque les bosses de plàstic d’un sol ús desapareguin totalmentl’any 2018. L’esborrany de l’avantprojecte de llei de residus i sòlscontaminats estableix el següent calendari de substitució debosses comercials d’un sol ús no biodegradable, prenent com areferència les posades en el mercat l’any 2007:

a) abans del 2013, substitució del 60% de les bosses;

b) abans del 2016, substitució del 80% de les bosses;

c) el 2018 quedarà prohibida la distribució d’aquestes bosses,amb excepció de les que s’usin per contenir peix o carn. Tam-bé estableix que a partir de l’1 de gener del 2015 les bossesque es distribueixin inclouran un missatge sobre els efectesque provoquen en el medi ambient.

Un dels problemes ambientals que presenten les bosses de plàs-tic és el baix percentatge de reciclatge, poc més del 10% enfrontdel 32% del conjunt d’envasos de plàstic. En part es deu al grandesconeixement entre la població del fet que la seva recuperacióés possible si es dipositen en el contenidor groc. Cal assenyalarque Espanya és el tercer país europeu en consum de bosses deplàstic d’un sol ús, amb una mitjana per habitant de 238 bosses al’any, que triguen 400 anys en descompondre’s. La normativa s’hatrobat amb una forta oposició dels fabricants de plàstics. Cal teniren compte que Espanya és un dels principals fabricants europeus,amb 100 empreses productores.

En paral·lel, i seguint també les directrius de Pla Nacional Integratde Residus (PNIR), s’anirà introduint poc a poc la bossa biodegra-dable de plàstic, obtinguda a partir del midó de patata o altresvegetals. Aquesta bossa biodegradable, que pot servir per trans-portar qualsevol producte, és idònia per a l’envasat de composti de productes d’alimentació. L’inconvenient és que al nostrepaís no s’ha generalitzat encara la recollida selectiva de matèria

orgànica biodegradable i, per tant, aquest tipus de bosses no espodran reciclar adequadament.

Les alternatives als plantejaments del PNIR que proposen elsfabricants de bosses de plàstic són: la utilització de la bossa reu-tilitzable de polietilè, juntament amb la bossa biodegradable, unconsum més responsable i un major impuls del reciclatge de labossa de plàstic.

Les cadenes de supermercats i hipermercats ja han posat en mar-xa actuacions per adaptar-se al PNIR, com per exemple cobrar perles bosses ecològiques i eliminar les bosses de plàstic gratuïtes. Enalguns sectors, com en el cas de les grans cadenes de distribució,el ritme de reducció de l’ús de les bosses de plàstic està sent moltaccelerat (s’estima una reducció del 70%).

A Catalunya, des del 2007, quan es van impulsar les primeresmesures de reducció de residus, el consum de bosses de plàstics’ha reduït a la meitat. Les bosses biodegradables o de ràfia, alter-natives a les actuals, no són suficients per compensar la pèrdua defabricació, segons l’Associació Espanyola de Fabricants de Bossesde Plàstic. Davant la caiguda del negoci, el sector, que es recolzaen àrees de negoci com les bosses per al sector sanitari –perexemple, les que s’usen per transportar sang– busca donar serveiamb envasos alternatius.

Catalunya és pionera en les iniciatives per reduir l’ús de lesbosses de plàstic. El 2009 la Generalitat i 64 empreses i asso-ciacions de comerciants i fabricants van signar el Pacte per laBossa. Aquest programa ha permès que s’hagi passat d’usar 2.354milions de bosses anualment, a uns 1.100 milions. Per habitant,si abans s’empraven 327 unitats a l’any (gairebé una al dia), arase n’utilitzen 160. El conjunt de bosses de plàstic consumidesrepresenta el 0,43% del total dels residus municipals generats aCatalunya. El bon ritme de reducció en l’ús de la bossa de plàsticpodria fer que Catalunya complís abans del calendari previst elsobjectius previstos a la Directiva europea.


3.10. VidreL’any 2011, la producció del sector del vidre a Catalunya, en termes agregats, esva estancar després de quatre anys consecutius de caigudes. Però l’evolució va serforça desigual per subsectors. Mentre que la producció i el consum de vidre pla vacontinuar disminuint per l’efecte contractor de la construcció, el segment del vidrebuit va deixar enrere la crisi gràcies a l’impuls de les exportacions, que van créixerun 12% en volum.

Variables Vidre pla any 2011 Vidre buit any 2011

Producció – +

Ocupació – –

Preus = =

Exportacions = ++

Importacions – +

Trets del sector

Subsector del vidre pla

Dins del subsector del vidre pla es podendiferenciar tres tipus d’activitats que man-tenen una estreta relació entre elles, atèsque cadascuna fa servir com a primeramatèria el producte obtingut per l’anterior.La que inicia el procés és la indústria decapçalera, que fabrica vidre en brut i escaracteritza per les grans inversions querequereix, la qual cosa implica la presèn-cia d’importants economies d’escala. Ladimensió mínima eficient de planta cor-respon a una capacitat de producció forçaelevada –superior a les 500 tones diàries– i,en conseqüència, l’estructura de mercatestà molt concentrada. És per això que enaquest segment opera un nombre reduïtd’empreses transnacionals, que competei-xen en l’àmbit mundial i que mantenenuns fluxos comercials entre països distantsgeogràficament. Aquests intercanvis, però,normalment corresponen a transaccionsinternes dins d’un mateix grup empresarial,atès que les seves pròpies factories s’espe-cialitzen en una línia de producció concreta–com, per exemple, vidre acolorit amb unatonalitat especial– i que les oscil·lacionsde la demanda en els mercats nacionals

provoquen sovint excedents o dèficits deproducció que poden ésser compensatsentre diferents àrees geogràfiques. Val adir, també, que les empreses productoresde vidre en brut efectuen freqüentmentels processos ulteriors de transformació(com ara laminats, platejats, etc.), en elsquals les economies d’escala proporcionenavantatges significatius de costos, la qualcosa genera una tendència a la integracióvertical dins de l’activitat.

La indústria de producció de vidre en brutes caracteritza per una elevada rigidesa del’oferta, ja que els forns de les plantes defabricació mantenen un ritme de funcio-nament continuat durant totes les horesde totes les jornades de l’any, sense quesigui possible introduir modificacions sig-nificatives en aquest ritme i, encara menys,aturar el procés, opció que comportariala destrucció del forn i que, únicament, espren en el cas de procedir a la seva substi-tució. Aquests condicionaments tenen unanotable repercussió sobre els intercanviscomercials d’aquest tipus de producte, acausa de que les grans empreses intentenrespondre a les fluctuacions de la demandamitjançant la canalització i la desviació d’es-

tocs de producció d’unes zones geogràfi-ques a d’altres. Amb això s’intenten evitarles situacions d’excés d’oferta que, inevi-tablement, es tradueixen amb rapidesa endisminucions dels preus, atès l’escàs paperregulador que tenen els estocs acumulats.

S’estima que un creixement del PIBmundial d’un punt percentual implica lanecessitat d’instal·lar una nova planta deproducció de vidre en brut. Això, lògica-ment, pot provocar a curt termini despla-çaments de vendes i canvis en les quotesde mercat a la zona en la qual es realitzila nova implantació. A mitjà termini, però,l’augment de l’oferta és progressivamentabsorbit, i resulten més rellevants les varia-cions de la demanda com a factor inductordels corrents comercials, tot i que sovintcorresponen a transaccions internes deles empreses. Si es té en compte aquestconjunt de factors, el comportament de lademanda als principals països consumidorsde l’àmbit mundial és determinant perl’evolució del global de l’especialitat i delnivell de preus de mercat, i arrossega, enbona mesura, els increments de la capaci-tat instal·lada. Fruit d’aquesta interrelacióentre els mercats nacionals, els intercanvisde vidre en brut que tenen lloc entre païsosassoleixen un volum molt important.

La segona fase o tipus d’activitat del sub-sector del vidre pla és la realitzada per lesempreses transformadores, que manipu-len i adapten el vidre en brut. A diferènciade l’anterior, aquest segment requereixuna intensitat de capital notablementmenor, de forma que inversions de propd’1,8 milions d’euros permeten assolir unadimensió eficient, mentre que una plan-ta productora de vidre en brut exigeixinversions superiors als 60 milions d’euros.Com a conseqüència d’això, l’estructura del’oferta de les empreses de transformacióés molt més desconcentrada que en elcas de la indústria de capçalera, i les firmesamb una plantilla superior als cinquantatreballadors es pot considerar que tenen jauna certa dimensió.

La tercera i última fase del procés de pro-ducció del subsector és la realitzada perles empreses de manufactures del vidre.Aquesta activitat precisa d’unes inversi-ons moderades i, en la majoria dels casos,el component artesà és força important.Per aquesta raó, la grandària de les firmesfabricants és, normalment, petita, i és habi-tual l’existència d’empreses amb dos o trestreballadors, la qual cosa implica una consi-derable atomització del mercat.

Per tot això, les condicions tecnològiquesde producció i la intensitat de capital quecaracteritzen les tres fases anteriors fan quel’estructura d’oferta i l’àmbit del mercatsiguin molt diferents a cadascuna d’aques-tes activitats. Mentre que els productorsde manufactures operen normalment enun entorn territorial reduït, d’abast local o,

Classificació del sector del vidre

Vidre pla, que es divideix atenent les diverses fases del procés de producció en:

Indústria de capçalera, que fabrica vidre en brut.Empreses transformadores, que manipulen i adapten el vidre en brut.Empreses de manufactures del vidre.

Vidre buit, que es divideix segons tipus de producte en:

Ampolles per a begudes (vins, caves, cerveses, etc.).Envasos per a productes de consum (sucs, conserves, perfumeria i cosmètica, etc.).Altres activitats (articles de decoració, de parament, etc.).


com a màxim, regional, els transformadorspoden assolir un radi d’acció més ampli,encara que habitualment –si no es tractad’operacions molt específiques i de volumsrelativament importants– no supera els 600km, i els fabricants de vidre brut actuen enl’àmbit mundial.

Subsector del vidre buit

La indústria del vidre buit presenta algunsparal·lelismes amb el subsector del vidre

pla en relació amb les seves característi-ques estructurals, ja que es tracta d’unaactivitat intensiva en capital –sobretot pelque fa a les fases de producció i manipula-ció del vidre en brut–, amb elevades eco-nomies d’escala i una forta rigidesa respec-te de les condicions de producció. Per això,també en aquest cas, els forns de les gransplantes de fabricació s’han de mantenir enfuncionament permanentment duranttotes les hores i tots els dies de l’any, senseque tampoc no es pugui modificar de for-

ma apreciable el ritme de sortida dels pro-ductes. Com a conseqüència, les situacionsde desajustament entre l’oferta i la deman-da tenen un impacte ràpid en els preus,atesa la limitada capacitat d’adaptació queproporciona l’acumulació d’estocs. D’altrabanda, al contrari del que passa en laindústria de capçalera (vidre en brut) delsubsector del vidre pla, les possibilitats derealitzar intercanvis comercials amb l’exte-rior són molt més limitades, per la diferen-


El sector del vidre i dels productes de vidre té una llarga tradicióa Catalunya, si bé els darrers anys tendeix a reduir-se el seu pesespecífic com a conseqüència de la intensa crisi que va començara afectar el sector l’any 2009. S’estima que en el període 2009-2010l’ocupació s’ha reduït un 24% i la facturació un 30%. Com a resultatd’aquesta caiguda de l’activitat, el sector del vidre a Catalunya hapassat a ocupar a l’entorn de 3.900 persones i generar un volumdenegoci de 598 milions d’euros el 2010, que representa el 0,8% del’ocupació i el 0,5% de la facturació industrial. L’evolució del sectoren termes de facturació i exportació ha estat pitjor a Catalunya queal conjunt d’Espanya i, com a resultat, el pes de la indústria catalanas’ha reduït un punt percentual el 2010 fins a situar-se en el 18% dela xifra de negoci i el 23% de les exportacions espanyoles. L’any2010, el volum de negoci del sector al conjunt d’Espanya va ser de3.717,6 milions d’euros i l’ocupació de 22.394 persones.

Taula 61. Pes específic del sector a Catalunya. 2010Volum de negoci sector / Volum de negocidel conjunt de la indústria 0,5%


Volumde negoci sobre el total del sector a Espanya 18,5%


Font: Estimació pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunyai l’Instituto Nacional de Estadística (INE).

Pel que fa al subsector del vidre pla, al tancament de l’any 2011,a Catalunya hi havia al voltant de 700 empreses amb llicència pera la manipulació –és a dir, que realitzen activitats de transforma-ció o manufactura del vidre–, mentre que l’any anterior n’hi haviaa l’entorn de 740 i el 2008 se sobrepassava la xifra de 800. S’esti-ma que el 2011 han desaparegut entre un 5% i un 10% de lesempreses transformadores a causa de la intensa crisi que viu elsector. D’altra banda, es manté l’única planta de producció devidre en brut, situada a l’Arboç del Penedès i que és propietat deCristalería Española, del grup francès Saint Gobain. Aquesta fàbri-ca té una plantilla de 440 persones i es dedica a la fabricació devidre pla per al sector de la construcció i l’automòbil. El subsectors’ha caracteritzat tradicionalment per un baix grau d’internacio-nalització, com a conseqüència de la important repercussió quetenen els costos de transport sobre el preu final, una situació quedarrerament està canviant a causa de l’entrada d’importadorsasiàtics que produeixen amb uns costos molt més baixos i, pertant, poden absorbir els costos derivats del seu transport. Aixímateix, el mercat del vidre pla és molt atractiu per a inversorsestrangers, perquè té molt potencial de creixement, però alhoraté l’inconvenient d’estar molt fragmentat com a conseqüènciade l’escassa concentració empresarial i la seva reduïda dimensió.

En el cas del subsector del vidre buit, el nivell de concentracióde l’oferta és força més notable que en el cas del vidre pla, atesa

la significació que tenen les economies d’escala per a la produc-ció de les línies de demanda més destacades de la branca. Espa-nya és el cinquè país productor d’envasos de vidre de la UnióEuropea, amb gairebé 2 milions de tones d’ampolles i pots devidre, a l’entorn del 10% de la producció europea. Els païsoseuropeus que superen Espanya són Alemanya (amb una produc-ció a l’entorn dels 3,7 milions de tones), França (3,3 milions detones), Itàlia (3,1 milions de tones) i Gran Bretanya (2,1 milions detones). No obstant això, s’ha de destacar que Espanya ha estat,amb Portugal i Turquia, la gran protagonista quant a creixementdel mercat europeu d’envasos de vidre la darrera dècada.

A Espanya, l’activitat del subsector del vidre buit està concen-trada en cinc grans grups empresarials, que disposen de 14centres productius repartits en vuit comunitats autònomes,que abracen el 98% de la fabricació estatal gràcies als 27 forns iles 78 línies de fabricació amb què compten. Els cinc grupsproductius sumen una capacitat de producció de gairebé dosmilions de tones –equivalent a 6.930 milions d’envasos tant peral mercat intern com per a l’exportació– i ocupen directamenta l’entorn de 4.000 persones. Aquests són, per ordre de capaci-tat productiva instal·lada, els següents:

• Saint-Gobain (francesa), amb sis plantes a: Burgos, Cadis, Guada-lajara, Sevilla, Saragossa i Montblanc.• Vidrala (espanyola), amb fàbriques a Llodio, Albacete i Castellardel Vallès.• O-I Owens Illinois (nord-americana), amb factories a Barcelonai Sevilla.• BA Vidrio (portuguesa), amb una fàbrica a Badajoz i una altra aLleó.• V. Canarias (espanyola), amb una planta a Gran Canària.

De les 14 plantes fabricants, a Catalunya n’hi ha instal·lades tres:Vidrieria Rovira, del grup O-I (Zona Franca-Barcelona); Vidrala (Cas-tellar del Vallès), i Saint-Gobain (Montblanc). Aquestes són les úni-ques fàbriques del sector amb una certa dimensió al Principat, queocupen entre 300 i 350 treballadors cadascuna.

Aquesta configuració empresarial ha originat una competènciaentre grups sota una estructura d’oligopoli (pocs oferents i pro-ducte escassament diferenciat), en la qual la rivalitat es veu ampli-ficada per un creixement estructural del sector relativament baixper la pressió dels productes substitutius (plàstic i cartró) i per unaestructura productiva en la qual els costos fixos tenen un pes ele-vat. Aquesta estructura de costos és conseqüència de les tensionsde preus en els mercats internacionals de cru, de les elevadesbarreres de sortida derivades de l’existència d’actius específics ambun valor de reconversió molt baix, i del poder dels clients progres-sivamentmés concentrats a l’entorn demultinacionals de la indús-tria alimentària i de begudes, que imposen condicions cadavegada més exigents.


ciació que presenta el producte i per lamajor repercussió dels costos de transport.

Entre les activitats que realitzen les empre-ses fabricants del vidre buit, la més impor-tant amb diferència és la de fabricaciód’ampolles per a begudes, especialmentper a vins, caves, cerveses, refrescos i aigüesminerals. La segona especialitat en relle-vància és la de producció d’envasos per aaltres productes de consum, com ara sucs,conserves, articles de perfumeria i cosmèti-ca, productes farmacèutics, etc. Finalment,també figuren com a demandants de vidrebuit altres activitats industrials, de laboratori i de consum –articles de decoració, deparament, etc. Cal remarcar que en els dar-rers anys s’observa que la indústria vidrieraestà avançant posicions i expandint la sevaquota de participació enfront d’altres mate-rials per envasar, especialment en el mercatagroalimentari, gràcies a les seves qualitats(inert, asèptic, transparent, versàtil per seremmotllat en infinitat de dissenys i mides,hermètic, indeformable, impermeable alsgasos, conserva aroma, afegeix prestigi iimatge de marca i, a més, és reutilitzable isempre reciclable). En línies generals, s’had’afirmar que els envasos de vidre s’adap-ten notablement a les actuals tendènciesde la demanda, no només per les sevesqualitats respecte de la preservacióambiental sinó, també, per motius d’higie-ne, de cost i d’imatge.


Internacional

La producció real del sector del vidre alconjunt de països que formen la UE-27 vaexperimentar un creixement de l’ordre del4% el 2011, inferior al 8% de l’any anterior,però lluny de les caigudes registrades el2008 i 2009 (−6% i −15%, respectivament).Durant el primer semestre de l’any, els resul-tats van ser força positius en alguns països,com ara França, on el volum de producció

va augmentar un 7,2% interanual, Alemanya(7,1%), Itàlia (6,4%) o Turquia (15%). Pel quefa a l’evolució dels preus de producció, vanaugmentar un 2% el 2011, després de man-tenir-se pràcticament estables l’any anterior.

El segment de l’envàs de vidre o vidre buités el més important, atès que concentramés del 60% de la producció total de vidrea la Unió Europea. Els principals produc-tes són ampolles i pots que es destinenbàsicament a l’envasament d’aliments ibegudes, perfumeria, cosmètica i farmàcia.La Unió Europea és la principal regió pro-ductora d’envasos de vidre a tot el món. Elsector està format per 150 plantes de pro-ducció a Europa, 14 de les quals a Espanya,i proporciona feina directa a unes 50.000persones, a la vegada que crea oportuni-tats d’ocupació al llarg de tota la cadenade subministrament. Els 21 països queintegren la Federación Europea de Envasesde Vidrio (FEVE) van produir 20,7 milionsde tones d’envasos de vidre el 2010, el3,5% més que l’any anterior, enfront deldescens del 10% que va registrar el 2009.L’any 2011, l’evolució del sector del vidres’emmarca en un context d’alentiment enel ritme de recuperació europea.

El vidre pla és el segon sector de la indús-tria del vidre de la Unió Europea, i repre-senta al voltant del 22% de la producciótotal de vidre. El sector cobreix la pro-ducció de vidre flotat i vidre laminat. Hiha cinc fabricants de vidre flotat i cincfabricants de vidre laminat que operen a laUnió Europea. El sector ocupa directament12.500 persones en la fabricació del vidre i90.000 més en el tractament de vidre pera la construcció i l’automòbil. La fabricacióde vidre pla a tot el món està dominat percinc grans grups, que són: Asahi (Japó),Pilkington (Regne Unit), Saint-Gobain(França), PPG Industries (Estats Units) iGuardian Industries (Estats Units).

Dins el vidre pla, el segment del vidrelaminat representa al voltant del 5% de laproducció total del sector i s’utilitza per als

hivernacles hortícoles, amb fins decoratiusi en aplicacions on la llum es dispersa, perexemple, mampares de vidre i finestresdels banys. El vidre flotat representa l’altre95% de la producció de vidre pla i s’utilitzaprincipalment en les indústries de la cons-trucció (80%) i l’automoció (20%).

Espanya i Catalunya

L’any 2011, la producció en volum delsector del vidre a Catalunya es va estan-car després de quatre anys de descensoscontinuats, entre els quals cal destacar laforta caiguda que es va produir l’any 2009(−25%). L’evolució del sector a Catalunyano és tan dolenta com a la resta d’Espanya,on la producció va caure un 3,1% el 2011.

Els preus de producció del sector seguei-xen una tendència baixista a Catalunya,on disminueixen prop de l’1%, mentre queal conjunt de l’Estat espanyol i a la UnióEuropea experimenten un creixement al’entorn del 2%. A Catalunya, el 2011 és eltercer any consecutiu de deflació en elspreus de producció.

Pel que fa alsmercats exteriors, les importacions estatals de vidre i productes de vidrevan ser de 1.195,6 milions d’euros el 2011,l’1,5% més que l’any anterior. D’aquestesimportacions, el 30% van anar dirigides almercat català, concretament 356,4 milionsd’euros, el 9,3% més que el 2010.

Cal assenyalar que la Xina va passar deser el principal país proveïdor de vidrea Catalunya el 2010 a ocupar la terce-ra posició el 2011, amb el 14% de lesimportacions totals, per darrere de França iAlemanya (que són el 17% i el 15%, respec-tivament). En el cas d’Espanya, el lideratgel’ocupa Portugal, amb el 20% de les ven-des, mentre que la Xina se situa en quartaposició, amb el 13% de les importacionstotals espanyoles, després d’Alemanya iFrança. La menor presència portuguesa enles importacions catalanes té a veure ambels costos del transport per la llunyania.

Figura 79. Producció de vidre i fabricats de vidre (CNAE-23.1)Taxa de variació anual. Percentatge

Espanya

Catalunya

UE-27

–30

–25

–20

–15

–10

–5

0

5

10

15

20

2010 20112009200820072006200520042003



Figura 80. Preus de producció de vidre i fabricats de vidre (CNAE-23.1)Taxa de variació anual. Percentatge

EspanyaCatalunya

UE-27

–4

0

–2

2

4

6

8

10

12

2010 20112009200820072006200520042003


Les exportacions de vidre i productes devidre al conjunt d’Espanya van ser de 1.004milions d’euros, 227,4 dels quals van sercatalans, el 22,6% del total. Amb relacióa l’any anterior, les exportacions estatalsvan augmentar un 4% nominal mentreque les catalanes van retrocedir l’1,7%. Calrecordar que l’any 2010 va ser molt positiuper a l’exportació, atès que les vendes al’exterior van augmentar un 12% al conjuntd’Espanya, però aquest creixement es va

moderar el 2011. La balança comercial delsector amb l’estranger és clarament defici-tària, si bé el 2011 a Espanya s’ha reduït i aCatalunya s’ha ampliat per la caiguda deles exportacions. La taxa de cobertura, perla seva banda, se situa en el 84% a Espanyai el 64% a Catalunya.

Els principals destinataris de les exporta-cions catalanes van ser els països geo-gràficament més propers, i d’una manera

especial França, amb el 27% de les vendes,seguit de Portugal i Itàlia, amb un 16%cadascun, i d’Alemanya, amb l’11% de lesexportacions totals. En canvi, les exporta-cions espanyoles es van concentrar majo-ritàriament a França i Portugal.

El sector afronta des de fa anys tota unasèrie de reptes en relació amb la compe-titivitat, com a conseqüència d’una pene-tració creixent d’importacions de baix cost

Figura 81. Exportacions i importacions de vidre i fabricats de vidre (CNAE-23.1). CatalunyaMilers d’euros

–150

–100

–50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2010 20112009

245.782

298.923

–53.141

231.421

326.193

–94.773

227.429

356.443

–129.013

Importacions

Saldo

Exportacions


Figura 82. Principals països destinataris de l’exportació catalana de vidre i fabricat de vidre CNAE 23.1. Any 2011Percentatge del total d’exportació en valor

27 França

16 Portugal

16 Itàlia

Alemanya 11

Bèlgica 6

Regne Unit 4

Estats Units 2

Marroc 2

Resta 16



procedents d’economies emergents, unesnormatives mediambientals cada vegadamés estrictes que no s’apliquen a païsosen vies de desenvolupament, i l’incrementdels preus de l’energia, de la qual el sectorn’és molt intensiu. A això s’hi sumen lesdificultats actuals derivades de la intensacrisi econòmica que està vivint el nostrepaís i que està afectant sobretot el consumi la inversió en construcció, sectors delsquals depèn majoritàriament la indústriadel vidre. Aquesta combinació de diverses

circumstàncies (caiguda del mercat intern,major competència exterior, creixementdels costos energètics i regulacions medi-ambientals més estrictes) van amenaçarla supervivència d’algunes empreses delsector. Durant 2010 i 2011, a Catalunya vandesaparèixer, en termes nets, 16 empresesde la branca del vidre, de manera que s’hapassat de les 233 empreses que hi haviael 2008 a les 189 que hi ha actualment. AEspanya, el nombre d’empreses ha passatde 1.110 el 2008 a 923 el 2011, amb una

reducció acumulada en taxa percentualdel 17%, molt similar a la registrada aCatalunya.

La destrucció que s’ha produït del teixitempresarial en el sector del vidre ha tin-gut el seu reflex en la xifra d’ocupats. ACatalunya, el nombre de treballadors vadisminuir al voltant del 10% el 2010 (últimany amb dades disponibles), fins a les 3.900persones aproximadament, mentre que alconjunt d’Espanya la reducció va ser menys

Figura 84. Nombre d’empreses de vidre i fabricats de vidre (CNAE-23.1)Dades a 1 de gener

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2011201020092008

1.1101.048

1.007

923

189205233 220

Catalunya

Espanya

Font: INE (Directorio Central de Empresas, DIRCE).

Figura 85. Nombre d’ocupats al sector del vidre (CNAE-23.1)

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

201020092008

25.796

22.39421.171

3.9144.3485.130

Catalunya

Espanya

Fonts: INE i Idescat, a partir de l’Enquesta Industrial d’Empreses.

Figura 83. Principals països origen de la importació catalana de vidre i fabricats de vidre CNAE-23.1. Any 2011Percentatge del total d’importació en valor

17 França

16 Alemanya

14 XinaPortugal 11

Itàlia 11

Bèlgica 8

Regne Unit 3

Estats Units 2

Resta 18


2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya

intensa, del −5,5%, i el nombre de treballa-dors va quedar situat en 22.394 persones.

Finalment, l’esforç inversor de les empre-ses del sector del vidre durant el 2011també es va veure afectat per l’empitjo-rament de les perspectives econòmiquesdel sector, si bé no tant com els anys 2009i 2010, quan la inversió en actius materialsva caure un 67% i un 22% en valor, res-pectivament, fins a situar-se en els 23,5milions d’euros el 2010.


Subsector del vidre pla

La producció de vidre pla a Catalunya vacontinuar en retrocés per tercer any con-secutiu. El 2011 la producció va caure un5%, el mateix que l’any anterior, però moltlluny del descens històric que va marcarel 2009 (−35%), el pitjor exercici que esrecorda al sector. Cal recordar que durantel període 2001-2006 el volum de produc-

ció havia crescut l’1,8% en mitjana anual iel 2007-2008 s’havia estancat.

La demanda interna va patir la mateixadavallada que la producció, d’un 5% envolum. Aquest és el cinquè exercici con-secutiu de caiguda del mercat interior i elresultat final és una reducció a la meitatdel mercat que hi havia el 2006, sobre-tot després de les importants davalladesregistrades el 2008 i 2009.

Com a conseqüència de l’encongimentdel mercat intern, la utilització de lacapacitat productiva de l’única empresade vidre en brut del Principat es va mante-nir, igual que l’any anterior, en el 25%, unmínim històric. En canvi, a les indústriestransformadores la utilització de la capaci-tat productiva es va continuar reduint, desdel 65% el 2009 fins al 50% el 2011, la xiframés baixa dels darrers deu anys.

Els tres principals sectors consumidors devidre pla són la construcció, els mobles ila decoració, i la indústria de l’automòbil.Des de 2006, la construcció és el sectorconsumidor més important, tot i que en elsdarrers anys ha disminuït el seu pes com

a conseqüència de la forta recessió queafecta el sector des de l’any 2008. Malgrataixò, el sector constructor va absorbir el60% de la demanda total de la produccióde vidre pla el 2011, distribuïda en propor-cions similars entre el que es coneix amb ladenominació de vidre exterior –per a l’edi-ficació– i el vidre interior. El segon sectorconsumidor de vidre més important és eldemobles i decoració, que hamantingut elseu pes en la demanda global al voltant del20%. En canvi, el tercer sector demandanttradicional, la indústria de l’automòbil, haaugmentat el seu pes relatiu en la deman-da final de vidre des del 15% el 2010 fins al20% el 2011 i ha igualat en importància laindústria del moble. Cal tenir en compteque cada vehicle porta incorporat com amitjana uns 4-5 m2 de vidre. La davalladadel mercat intern el 2011 va afectar als tresprincipals sectors consumidors però espe-cialment al segment de la construcció. Caltenir en compte que l’any 2011 a Espanyanomés es van construir 168.000 habitatges,90.000menys que l’any anterior. La caigudadel consum i de la compra d’habitatge vaarrossegar a la baixa la demanda de vidreprocedent del sector del moble i la deco-ració. Finalment, la demanda de vidre pro-

Figura 86. Producció de vidre pla a CatalunyaTaxa de creixement en volum. Percentatge

–40

–35

–30

–25

–20

–15

–10

–5

0

5

10

2010 2011200920082007200620052004200320022001

2,5 1,5 1,02,0

0,0 0,0 0,0

4,0

–35,0

–5,0 –5,0

Font: Gremi del Vidre Pla.

Figura 87. Demanda interna de vidre pla a CatalunyaTaxa de creixement en volum. Percentatge

–40

–35

–30

–25

–20

–15

–10

–5

0

5

10

2010 2011200920082007200620052004200320022001

2,81,6

0,3

4,0 4,0

–5,0 –5,0 –5,0

–20,0

–35,0

3,0

Font: Gremi del Vidre Pla.

124


cedent del sector de l’automòbil també vacaure després de l’augment registrat l’any2010. Això va ser degut a que el 2011 esvan fabricar a les plantes espanyoles 84.500turismes menys que l’any anterior (−4,4%anual). En canvi, va augmentar el consumprocedent del sector de les plaques solars,però encara no té un pes significatiu dins elglobal del sector.

La tendència d’evolució dels preus al sub-sector del vidre pla el 2011 va ser d’estabi-litat, igual que l’any anterior. Cal assenya-lar que el 2008 els preus s’havien reduïtun 15% i el 2009 un 20% addicional coma resultat de la forta pressió competitivaa la qual està sotmesa el sector. En canvi,els costos continuen la tendència alcista acausa, sobretot, de l’augment del preu delpetroli que es va produir el 2011 –32% eneuros– per segon any consecutiu. Això vaobligar les empreses del sector a reduirels ja estrets marges empresarials i, enalguns casos, a haver de reduir el nombrede treballadors.

Quant als mercats exteriors, cal asse-nyalar que el percentatge que repre-senten les vendes a l’estranger sobrela producció, tant de vidre brut comde vidre transformat, és molt reduït. Elprincipal factor que explica aquest baixnivell d’exportació és la limitació de lafabricació local. També cal assenyalar queles vendes a l’exterior han de fer front acostos de transport elevats i a l’existèn-cia de normes específiques, pel que fa aaspectes tècnics, en alguns països de laUnió Europea, que dificulten l’accés delsproductors nacionals del segment delstransformats de vidre al mercat europeu.

L’any 2011, les inversions empresarialsa la branca del vidre pla van ser moltescasses, a causa de la intensa caigudadel mercat intern i a les dificultats definançament. Però sobretot va influir-hil’empitjorament dels resultats empresa-rials dels darrers anys, com a conseqüèn-cia de la reducció dels marges per ladificultat de repercutir l’augment dels

costos energètics sobre els preus finals.Això impedeix que la majoria d’empresesd’aquest segment realitzin les inversionsnecessàries de renovació i modernitzaciód’equips, automatització de la compo-sició, canvis de sistemes de combustiói substitució de forns, unes inversionsque, d’altra banda, són necessàries peraugmentar o, almenys, mantenir la com-petitivitat. Les escasses inversions quees van fer en el segment dels transfor-mats van anar orientades, principalment,a millores productives i de rendibilitat, ala innovació i a l’estalvi energètic (vegeul’apartat d’esdeveniments empresari-als). Entre les inversions orientades a laintroducció de millores en els processosproductius destaca sobretot la inversióen nova maquinària, atès que les aplica-cions del vidre pla incorporen prestacionstècniques cada vegada més sofisticades,quant a aïllament, seguretat, resistència iresposta davant de condicions extremes,etc. Les tendències actuals de l’arquitec-tura moderna i de l’interiorisme tambéestan motivant inversions en recerca idesenvolupament en el subsector. Lestendències d’avantguarda són el vidredecorat en diferents variants, panells foto-voltaics, mobiliari en vidre i vidre orgànic.Finalment, la necessitat d’una construcciósostenible on l’estalvi energètic sigui lagran prioritat està adjudicant un noupaper als envidraments, amb unes pres-tacions de control solar, aïllament tèrmici resistència al foc, entre d’altres, que hadonat lloc a una nova generació de vidresde capes, preàmbul dels futurs vidresintel·ligents.

Subsector del vidre buit

L’any 2011, la producció de vidre buit vaaccelerar el creixement que s’havia reprèsel 2010 després d’un exercici 2009 extrema-dament negatiu per al sector. La produccióde les 14 fàbriques pertanyents als cincgrups empresarials que integren pràctica-ment la totalitat del subsector del vidre buita Espanya va ser de 2.067 milers de tones,enfront de les 1.980 que es van produir

un any enrere, cosa que representa unataxa d’augment del 4,4%. Una part d’aquestcreixement s’explica per la restitució delsestocs, que s’havien situat en un nivell moltbaix l’any anterior.

Cal recordar que durant el període 2005-2008, la producció d’envasos de vidre s’haviamantingut bastant estable entorn a una xifrapropera als 2,2milions de tones, el límit de lacapacitat productiva instal·lada pel conjuntdel sector, però el 2009 va caure un 10%fins a 1,9 milions de tones. Aquest sectores caracteritza perquè la producció (oferta)s’adequa esglaonadament als incrementsde la demanda atès que requereix la instal-lació de nous forns, fet que comporta unainversió molt elevada. En canvi, l’adaptacióde la producció a caigudes de la demandaés més fàcil perquè es paralitza el funciona-ment d’un (o més) forns. Aquesta peculiari-tat del sector afavoreix els ajustos intensosde la producció a l’evolució de la demanda.

La facturació del subsector (vendes inte-riors més exportacions en valor) es vacontinuar recuperant el 2011, per arribar asuperar el nivell d’abans de la crisi. El volumde negoci va ser de 855 milions d’euros,un 3,2% superior a la del 2010. L’augmentva ser degut, sobretot, a un incrementmolt important de la facturació a l’exterior(11%), mentre que la provinent del mercatinterior només va créixer l’1,4%, igual quel’any anterior.

Però mentre les vendes estatals en termesmonetaris van avançar l’1,4% el 2011, lesvendes en volum es van estancar, fet que ésindicatiu d’un lleuger augment dels preusen el mercat interior. Aquest estancamentde les vendes en volum està molt en líniaamb el comportant del consum de les famí-lies al nostre país, que també es vamantenirestable durant aquest any en termes reals.Cal recordar que el comportament del mer-cat d’envasos de vidre està força correlacio-nat amb l’evolució cíclica de l’economia i,especialment, amb el consum privat.

Pla Renova’t de Finestres

El 2012, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha obert la terceraconvocatòria del Pla Renova’t de Finestres, dotat amb un pres-supost de 7 milions d’euros. En la primera edició de 2010, el PlaRenova’t va disposar d’un pressupost de 4,95 milions d’euros i vaatendre més de 4.000 sol·licituds, mentre que en l’edició de 2011el pressupost va pujar fins a 8,5 milions d’euros. En total, aquestesdues actuacions van generar un volum de negoci al voltant dels30 milions d’euros per al sector de la rehabilitació d’habitatges,inclòs el sector del vidre.

La finalitat d’aquesta iniciativa és l’aplicació de mesures quepermetin l’estalvi i l’eficiència energètica tant a les llars com alsedificis de serveis i de la qual se’n beneficien tant els ciutadans

com les empreses del sector. Concretament, el Pla Renova’t deFinestres té com a objectiu fomentar la substitució de tanca-ments vells (finestres, portes vidrieres, claraboies...) per altres denous, amb més aïllament tèrmic, de manera que es produeixinestalvis mínims del 20% en el consum d’energia pel que fa a laclimatització. Amb aquest mateix objectiu, també se subvencio-na la renovació o incorporació de proteccions solars.

En el cas dels habitatges particulars, se subvencionen fins a 4.000euros per beneficiari (fins a 3.000 euros per a tancaments reno-vats i fins a 1.000 euros per protecció solar instal·lada), mentreque en el cas dels edificis terciaris o d’actuacions integrals enedificis, l’ajut màxim és de 100.000 euros.


El preu del quilogram de vidre a Espanyapràcticament no va variar el 2011, persituar-se en 0,388 euros, com a conseqüèn-cia de la feblesa de la demanda mundial,però sobretot per la forta competènciaexterior. Per mercats, s’observa un lleugeraugment de l’1% en el preu dels productesvenuts en el mercat interior, el qual quedacompensat per un descens pràcticament

de la mateixa magnitud dels productesque es venen en els mercats exteriors.

El mercat domèstic continua concentrantla major part de les vendes del sector, tot ique des de l’any 2005 està perdent quotaamb relació al mercat exterior, que s’hacaracteritzat per un fort dinamisme els dar-rers anys. Així, el mercat interior ha passat

de concentrar el 92% de les vendes l’any2005 a un 80% el 2011.

Les vendes en el mercat espanyol l’any2011 van ser de 1.761 milers de tones, deles quals un 84% van ser ampolles dirigidesa contenir líquids (vins, caves, cerveses,licors, refrescos, sucs, aigües, etc.) i l’al-tre 16% foren envasos per a aliments. El

Figura 88. Producció de vidre buit a EspanyaMilers de tones

2010 20112009200820072006200520042003200220011.800

1.900

2.000

2.100

2.200

Font: Asociación Nacional de Empresas de Fabricación Automática de Envases de Vidrio (ANFEVI).

Figura 89. Facturació del sector del vidre buit a EspanyaMilions d’euros

2010 2011200920082007200620052004200320022001

400

500

600

700

800

900


Figura 90. Vendes en el mercat intern de vidre buit a EspanyaMilers de tones

2010 2011200920082007200620052004200320022001

1.500

1.600

1.700

1.800

1.900

2.000



Enquesta als consumidors europeussobre materials d’envasament

Els ciutadans espanyols i europeus es mostren favorables ala utilització del vidre com a material d’envàs, tal com revelal’estudi The European Packaging Survey, elaborat a instàncies delFòrum Friends of Glass, una iniciativa promoguda per FEVE iportat a terme a 19 països de la Unió Europea. Els consumidorsespanyols creuen que el vidre és un material segur, beneficiósper a la salut i respectuós amb el medi ambient. El 80% delsenquestats al nostre país tenen una opinió molt favorable, enlínia amb la mitjana europea (79%). Aquesta xifra és superior ala que registra el plàstic, valorat positivament per un 48%, i elmetall, per un 47%.

D’altra banda, el 74% dels consumidors espanyols escullen elvidre per conservar aliments i begudes, enfront del 26% queopten pel plàstic. Aquesta és una de les principals raons perles quals els productors de vi i d’altres productes que es volen

associar amb l’exclusivitat s’envasen en ampolles de vidre. Elsenquestats també prefereixen el vidre per conservar el sabordels productes (85%), mantenir els aliments en bon estat (86%)i contribuir més a una forma de vida saludable (85%). La protec-ció del medi ambient és un factor fonamental a l’hora d’escollirel material d’envasament. Segons revela l’enquesta, un 87%escull el vidre per ser un material ecològic i un 70% per la sevafacilitat de reciclatge.

Finalment, una àmplia majoria dels consumidors (9 de cada 10)es mostren d’acord amb el dret a escollir el material de l’envàsper a determinats productes. L’estudi també revela que, encaraque la majoria dels espanyols no pagaria més per adquirir unproducte envasat en vidre, existeix un percentatge significatiu,del 28%, que sí estaria disposat a fer-ho.

Taula 62. Evolució del mercat estatal i de les exportacions del subsector del vidre buit a Espanya. 2011

Ampolles Pots de vidre Total

Tones Unitats Euros Tones Unitats Euros Tones Unitats Euros

En milions

Vendes nacionals 1,485 4.046 569 0,276 1.319 118 1,761 5.365 687

Exportacions 0,417 1.448 159 0,024 118 9 0,442 1.565 169

Total vendes 1,903 5.494 728 0,300 1.437 127 2,203 6.931 855

Var. 2010/2009 (%)

Vendes nacionals 1,0 0,8 2,3 −3,1 −2,4 –2,8 0,4 0,0 1,4

Exportacions 10,6 9,6 9,7 45,2 46,5 44,8 12,0 11,7 11,2

Total vendes 3,0 2,9 3,8 −0,4 0,4 −0,4 2,5 2,4 3,2


segment d’ampolles va experimentar unascens de l’1% en volum i el d’envasos varetrocedir un 3,1%. En termes monetaris,l’augment de les ampolles s’accentuà lleu-gerament, fins a un 2,3%, i la caiguda delsenvasos es va mantenir prop del 3%, cosaque significa que els preus van augmentarpoc més de l’1% en el cas de les ampollesperò es van contenir en el cas dels envasos.

Pel que fa als sectors demandants, laindústria d’envasos dedicats a l’alimentaciói les begudes mostra històricament unareacció als cicles més continguda que laresta de producció del sector, per això vaser el segment menys afectat per la cri-si. L’any 2010 cal destacar la recuperacióde la demanda d’envasos d’aigua, d’olis ivinagres, i de cava. En canvi, el segmentdel vi millora gràcies fonamentalment a lademanda externa. També van augmentarels envasos destinats a perfumeria i cosmè-tica, i a productes farmacèutics.

Les exportacions d’envasos de vidre vancréixer un 12% en volum el 2011 al con-junt d’Espanya. Tot i que el creixement de

les exportacions s’ha moderat respecte del’any anterior, quan van augmentar un 26%,s’ha assolit un nou màxim històric amb442.000 tones d’ampolles i pots de vidreexportats el 2011. En termes monetaris,l’exportació va créixer també prop d’un12% el 2011, fins als 169milions d’euros. Calassenyalar que les exportacions de vidrebuit han resistit força bé la crisi econòmicad’abast mundial, fet que és indicatiu dela bona competitivitat del sector. El 2009les exportacions només van caure l’1,4%en volum i en els tres exercicis anteriorss’havien registrat creixements de dos dígits.Com a resultat d’una evolució més positivade les exportacions que de la producció, elpes que representen les vendes a l’exteriorsobre la producció total es va ampliar desdel 14,7% del 2008 fins al 21,4% del 2011,un nivell, però, que encara es pot conside-rar baix. Com en anys anteriors, els produc-tes més destacats en l’apartat de les vendesa l’estranger van ser els envasos per a vi icava, tot i que les exportacions aparegue-ren força diversificades quant als articles.

Per la seva part, el volum de les importacions del subsector del vidre buit va aug-mentar el 2011 un 6%, fins a l’entorn de 378milers de tones, si bé va quedar per sota delvolum total d’exportacions. Efectivament,el saldo exterior va ser positiu per segonany consecutiu i es va ampliar des de 36milers de tones d’ampolles i pots de vidreel 2010 a 63 milers el 2011. Això suposaun nou augment del nivell de penetracióde les importacions en les vendes, fins al21,5%, el més elevat de la darrera dècada(el 2001 era només el 7%). Els principalspaïsos origen de les importacions són elsasiàtics, encapçalats per la Xina, l’est d’Eu-ropa i, entre els comunitaris, Portugal, totsells forts competidors en preus.

Pel que fa als costos de producció, elsprincipals conceptes que afecten el sub-sector del vidre buit van experimentarcomportaments divergents durant el 2011.Destaquen, a l’alça, el preu dels combus-tibles i, a la baixa, els costos laborals, quevan registrar un descens apreciable a con-seqüència de les reduccions de plantilla ide la contenció salarial. Tot i així, la fortapujada dels costos energètics, difícils detraslladar als preus de venda, haurà de sercompensada amb un augment de l’eficièn-cia i la productivitat o bé amb una reducciódels marges empresarials.


Durant el 2011, malgrat les dificultats delcontext econòmic, algunes companyies delsector van continuar invertint per millorarl’eficiència del procés de fabricació, perdisminuir l’impacte ambiental i per reduircostos, amb l’objectiu que el vidre siguiuna solució d’embalatge competitiva encomparació amb altres materials.


Figura 91. Exportacions de vidre buit. EspanyaMilers de tones

2010 20112009200820072006200520042003200220010

100

200

300

400

500


Aquest és el cas del grup Vidrala, que haanunciat unes inversions de 200 milionsd’euros durant el proper lustre per intro-duir millores en els seus sis centres deproducció, que distribuirà segons elsnivells de rendibilitat i productivitat quepresenti cada planta. La de Marinha Grande(Portugal) és la que presenta millors resul-tats en aquest sentit, mentre que la deGhlin (Països Baixos) es troba per sota delsestàndards de productivitat. La resta decentres s’ubiquen a Llodio (Àlaba), Castellardel Vallès (Barcelona), Caudete (Albacete) i

Corsico (Itàlia). No està prevista, en canvi,l’adquisició de noves plantes en els propersdos o tres anys. L’empresa va aconseguir el2010 el major benefici consolidat de la sevahistòria i el 2011 va tornar a augmentar lesvendes per la reactivació dels seus princi-pals mercats exportadors.

El fabricant nord-americà de vidre OwensIllinois (O-I) va inaugurar a comença-ments de 2011 unes instal·lacions a laZona Franca de Barcelona que amplien lasuperfície de la planta fins a 84.000 m2, fet

que permetrà augmentar un 35% la sevacapacitat de producció i la plantilla en 25persones. La producció d’aquesta plantaes destina a les indústries del cava, licor,vi, aigües minerals i cellers. El nou projectede la companyia inclou un forn amb tec-nologia basada en el sistema blow blow,una tècnica pionera a Europa per fabricarampolles que pesin menys. Cal recordarque O-I és líder en producció de vidre almón i que a Espanya ocupa la quarta posi-ció, per darrere de Vidrala, Vicasa i BarbosaAlmeida.


3.11. Sector del suroL’any 2011, la producció del sector del suro va disminuir respecte a l’any 2010, dela mateixa manera que ho van fer l’ocupació i les importacions. Tot i així, durant el2011 va augmentar la internacionalització del sector i les exportacions catalanesvan créixer respecte a l’any anterior. La tirada del sector exportador va ser deguda,principalment, al creixement de les exportacions de suro en brut, de taps aglomeratsde cava i d’altres manufactures de suro natural. Els preus del sector també van aug-mentar lleugerament respecte al 2010, tant del mercat domèstic com dels mercatsinternacionals.


Producció –

Ocupació (1) –

Preus +

Exportacions +

Importacions –(1) Fa referència al subsector 162 de fusta i suro (CNAE_2009). La resta són dades més precises i fan referència al subsector1629 de suro.

Trets del sector

Els principals agents de la cadena producti-va del suro són: els propietaris de les alzinessureres, de les quals s’extrau la matèria pri-mera; els “preparadors” o productors deplanxes, responsables de la primera trans-formació de l’escorça de les sureres en unproducte industrial; i els fabricants demanufactures, entre els quals es podendistingir els que treballen directament ambles planxes de suro natural i els que treba-llen amb “l’aglomerat de suro”, construïtamb les restes de les anteriors manipula-cions i/o amb el suro de menys qualitat.

El principal producte final es el tap d’am-polla, que s’utilitza tant per als vins noescumosos (taps naturals o aglomerats)com per al cava, el xampany i altres vinsescumosos (taps aglomerats). Aproxima-dament dues terceres parts de la produc-

ció mundial de suro estan destinades alstaps, mentre que la resta es dedica alsdiversos tipus d’aglomerats (negre o blanc)i a una varietat de productes que van desd’elements artesanals i decoratius (safates,rellotges, quadres, etc.) fins a subministra-ments industrials (per exemple, juntes demotors). També cal destacar l’existènciad’una indústria auxiliar que proporcionaproductes intermedis als productors detaps (suro granulat, discos de suro homo-geni, mànecs per taps tècnics, taps natu-rals semiacabats, etc).

La localització geogràfica de la indústria delsuro està fortament concentrada en l’àreaoccidental de la conca mediterrània, tantpel que fa als recursos forestals com a laproducció. Segons les estimacions de laDirecção Geral dos Recursos Florestais dePortugal (DGRF) i la Associaçao Portuguesada Cortiça (APCOR), un 33% del total de2.277.700 hectàrees d’alzines sureres que hi

ha al món, 730.000 es troben a Portugal, un22,2% es troben a Espanya, un 18,2% aAlgèria i un 15,2% al Marroc. Aquestesmateixes estimacions indiquen que, des delpunt de vista de la producció, el lideratgeportuguès és clar: el 52,5% de les 299.300tones de suro produïdes al món l’any 2007tenien el seu origen a Portugal, mentre queEspanya en va produir el 29,5%. Itàlia, percontra, tot i tenir només un 4% de la super-fície forestal d’alzina surera del món, és eltercer productor mundial de suro i en pro-dueix al voltant de 17.000 tones.

A l’Estat espanyol hi destaquen tres comu-nitats autònomes: Andalusia, amb pràcti-cament la meitat dels recursos forestals ide la producció de suro; Extremadura, ambaproximadament una tercera part, i Catalu-nya, que gestiona prop del 15% de lesalzineres i produeix dues terceres parts deles manufactures del suro espanyol. Laregió més productiva quant a la matèriaprimera és Extremadura (al voltant de 220kg d’escorça de suro per hectàrea i any),seguida d’Andalusia (200 kg per hectàrea iany) i Catalunya (130 kg per hectàrea i any).Tanmateix, el suro català és en general demillor qualitat, gràcies a que el creixementde l’escorça és més lent i l’extracció es famés espaiada en el temps (cada 12-14 anysen lloc de cada 8-10 anys).

L’estructura de mercat de la indústriasurera es caracteritza per l’existència dedos grans tipus d’empreses:

a) Grups multinacionals localitzats als prin-cipals països europeus productors(Amorím, a Portugal; Corcho del País iTrefinos, a Espanya; Oeneo, a França).

b) Petites i mitjanes empreses de capitallocal que es localitzen a àrees geogràfi-ques de tradició productora surera.Exemples d’aquestes localitzacions són:Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols iPalafrugell, a Catalunya; Coruche, Pontede Sor i Vendas Novas, a Portugal; iCalangianus i Le Boulou, a França. LaConfederació Europea del Suro (CELIE-GE) estima que el sector ocupa a Europa,directament o indirectament, al voltantde 100.000 persones i genera un volumanual de negoci de 2 bilions d’euros.


L’any 2010, la indústria surera catalana vatrencar la tendència negativa dels anysanteriors i va experimentar un creixementde la facturació, en termes corrents, d’apro-ximadament un 7,5% respecte a l’any ante-rior. Això es va traduir en un valor de lesvendes d’uns 180milions d’euros, cosa querepresenta recuperar pràcticament elsnivells assolits l’any 2008. La positiva marxade l’activitat del 2010 va respondre tant aun comportament lleugerament favorable

Classificació del sector del suro

Manufactures dels taps

Taps per a vins tranquils (de suro natural)

Taps per a cava i vins escumosos (taps aglomerats)

Indústria auxiliar de taps. Els dos principals subsectors de la indústria del suro–taps per vins tranquils i taps per a cava i vins escumosos– es complementenamb un conjunt de petites empreses auxiliars que fan tasques de preparació delsmaterials i de producció de parts del producte acabat.

Productes diversos

Aglomerat negre o suro aglomerat termoexpandit (utilitzat principalment coma aïllant tèrmic i acústic en la construcció).

Aglomerat blanc o suro aglomerat compost (utilitzat principalment en parquetsi articles decoratius).

Especialitats (destinades a articles de regal i decoració i a la fabricació de taps demesures especials).



Catalunya explota una superfície d’alzines d’aproximadament75.000 hectàrees, de les quals se n’obté el 8% de la produccióglobal de l’Estat (5.000-7.000 tones). Tot i haver-se consolidatcom a indústria transformadora, cal destacar que la producciócatalana de primera matèria és de gran qualitat. No obstant això,aquesta producció no cobreix ni el 10% de les necessitats delsector surer del Principat (Catalunya processa prop d’un terç dela producció mundial), la qual cosa fa que aquest sector tinguiuna forta dependència del suro procedent de l’exterior i, pertant, sigui extremadament sensible a l’evolució del preu de lamatèria bàsica. Les empreses fabricants n’adquireixen una granpart a la resta de l’Estat, principalment a les comunitats d’Anda-lusia i Extremadura, i també a Portugal. Respecte a la incidènciadel cost de la primera matèria, cal apuntar que és més elevadaen el cas de la fabricació de taps per a vins tranquils, atès queaquest segment elabora un tap íntegre de suro natural, mentreque la branca de taps per a cava i vi escumós confecciona un tapd’aglomerat amb discs de suro natural.

Els segments més importants del sector surer a Catalunya són elsde la fabricació de taps per a cava i vins escumosos i el de la fabri-cació de taps per a vins tranquils. Conjuntament aquests aportenprop del 82% de la facturació total de l’activitat. Així, doncs, elcomportament de la indústria del suro al Principat està molt con-dicionada pel dinamisme de les activitats productores del cava idel vi. Aquestes activitats utilitzen els taps de suro amb la finalitatde conservar la qualitat dels seus productes embotellats, perquèel suro és particularment adient per a aquest fi, atesa la seva pecu-liar estructura cel·lular –un 90% del seu volum és aire– i les sevespropietats físiques –entre les quals es pot esmentar la lleugeresa,l’elasticitat, la comprensibilitat, la impermeabilitat als líquids i alsgasos, l’aïllant tèrmic, la capacitat d’esmorteir vibracions, la durabi-litat i resistència al desgast, i el fet de ser químicament inert.

El sector català, que es caracteritza per una llarga tradició pro-ductiva i per l’elaboració d’un article de qualitat molt elevada,concentra el 65% del volum de negoci del sector de l’Estat idóna ocupació aproximadament al 60% del total de treballadorsdel sector a Espanya. El Principat és capdavanter dins d’Espanyai concentra prop del 60% de l’activitat de taps per a cava i vinsescumosos a nivell mundial i el 10% de la producció mundialde taps per a vins tranquils. La branca es localitza, fonamen-talment, a quatre comarques gironines, que són el Gironès, elBaix Empordà, la Selva i l’Alt Empordà i, més concretament, ales poblacions de Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, SantFeliu de Guíxols, Palamós, Santa Coloma de Farners i Figueres.

Les vendes catalanes de manufactures del suro a l’estrangerrepresenten aproximadament un 63% del valor total de lesexportacions estatals de la branca. Les principals localitzacionsde la demanda de taps de suro en l’àmbit internacional deter-minen, lògicament, la destinació de les vendes a l’estranger deles dues especialitats més rellevants de la indústria del Principat.Els llocs de destinació són bàsicament els països europeus(França, Itàlia, Portugal i Alemanya) i, en segon terme, algunsd’americans (Argentina i Estats Units). Cal assenyalar, per la sevabanda, que les importacions catalanes de manufactures de surosuposen el 49% del total estatal. Al Principat, les compres al’exterior del sector es redueixen, bàsicament, a adquisicions detaps naturals, productes semielaborats i primeres matèries. Lesimportacions catalanes de suro natural suposen gairebé el 30%de les importacions totals espanyoles i el 46,5% de les importa-cions de manufactures del suro espanyoles. L’origen d’aquestesimportacions és principalment portuguès. Cal destacar, també,que les importacions catalanes del sector han anat perdent pesen els darrers anys.

de la demanda interna, amb un consumaparent que pràcticament va créixer un 5%respecte a l’any anterior, com particular-ment a les vendes a l’exterior, que vanaugmentar gairebé un 10% en valor. Tan-mateix, el conseqüent augment de la pro-ducció no va anar acompanyat d’un aug-ment de l’ocupació. Va ser l’aprofitamentdel reduït grau d’utilització de la capacitatproductiva que s’arrossegava en els darrersanys de crisi el que va permetre fer front al’actual augment de la demanda.

L’any 2011, per contra, la producció desuro va disminuir gairebé un 5%, de lamateixa manera que ho va seguir fentl’ocupació. Tot i així, es va intensificar elritme exportador del sector i les exportacions sureres en el seu conjunt van augmen-tar un 5,7% en alguns subsectors manufac-turers, com el dels taps per a vins tranquils,amb creixements destacats.

Per la seva banda, els preus de venda vanaugmentar respecte al 2010, tant els del

mercat espanyol, que van créixer a la vorad’un 2%, com els dels mercats europeus(principals importadors del suro català) elsquals van créixer un 2,5%, segons dadesd’Eurostat.

Pel que fa al sector exterior, tal com ja s’haesmentat, les exportacions del sectordel suro van augmentar el 2011 un 5,7%respecte al 2010. No obstant això, laimportància de les vendes a l’estrangerdepèn molt del subsector que s’observi.

Taula 63. Pes específic del sector del suro a Catalunya


2010 2011 2010 2011 2010 2011

Ocupació (1) 9.301 8.501 61.137 55.862 15,2% 15,2%

Xifra neta de negocis (1) 953.925 892.137 6.175.856 5.738.708 15,4% 15,5%

Pes ocupació del sector sobre total indústria (1) 2,5% 2,5% 3,3% 3,1% – –

Pes de la xifra de negocis sobre el total de la indústria (1) 0,8% 0,7% 1,2% 0,9% – –

Exportacions suro brut 5.393,0 6.944,8 56.686,5 67.498,3 9,5% 10,3%

Exportacions manufactures suro 84.718,2 88.324,8 129.162,8 140.283,4 65,6% 63,0%

Importacions de suro brut 5.135,5 5.663,5 12.961,9 19.593,0 39,6% 28,9%

Importacions manufactures suro 37.187,3 34.438,7 72.641,3 73.950,9 51,2% 46,6%

(1) Es considera tot el sector 162: fusta i suro.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta Industrial d’Empreses de l’INE i les estadístiques d’Exportacions ESTACOM de l’ICEX.


ser el major productor de suro de l’Estat,només representa el 6,2% de les exporta-cions espanyoles.

Les principals localitzacions de la demandade taps de suro en l’àmbit internacionaldeterminen, lògicament, la destinació deles vendes a l’exterior de les dues especia-litats més rellevants de la indústria delPrincipat: França (gairebé el 40%), Itàlia(18%) i Portugal (10%), al continent euro-peu, i Argentina, que tot i haver estat eltercer importador de suro català l’any 2010,el 2011 ha tornat a situar-se per darrera dePortugal, però per davant d’Estats Units,que ocupa el cinquè lloc. Aquesta distribu-ció geogràfica dels mercats importadorsde suro català es diferencia de la del con-junt de les exportacions estatals del sectordel suro precisament pel cas portuguès, elqual quadruplica el seu pes respecte al queté a Catalunya pel que fa a les importa-cions de suro extremeny i andalús.

Les importacions del sector surer catalàvan experimentar l’any 2011, a diferènciadel que havia passat el 2010, un retrocésd’un 5,2%. Només les importacions de suronatural en brut, taps per a vins tranquils isuro negre van créixer. Cal dir, però, que lesimportacions de suro negre, tot i que vancréixer gairebé un 80%, tenen un pes moltpetit pel que fa al conjunt de les importa-cions catalanes de suro. El subsector detaps per a vins tranquils, per contra, és elmajor subsector importador (amb un pesdel 43% sobre el total de les importacionscatalanes de suro), va créixer un 7,6% el2011 i es va situar al voltant dels 17,6milions d’euros.

El 2011, tot i que les caigudes no van ser tanimportants com en anys anteriors, sí que vasuposar un trencament amb el que sembla-va una certa recuperació de la demandainterna de suro l’any 2010. Al Principat, lescompres del sector a l’exterior corresponen,bàsicament, a adquisicions de taps naturals

L’any 2011 les exportacions de taps decava i de vins escumosos van suposar alvoltant del 62% del total del valor de lesexportacions catalanes de suro, un percen-tatge lleugerament més elevat que el2010. Els taps per a vins tranquils, per con-tra, el 2011 no van arribar al 21% del valortotal de les exportacions del sector surer aCatalunya.

Conjuntament, de cada 10 euros de suroexportat, al voltant de 8,3 provenen del’exportació de taps. La resta de manufac-tures del suro representen amb prou feinesel 10% de les exportacions de suro, mentreque la resta d’exportacions, al voltant d’un7%, corresponen a exportacions de suronatural en brut.

Pel que fa al pes de les exportacions cata-lanes amb relació al conjunt del sectorsurer espanyol, representa al voltant del46%, per davant d’Extremadura, que enrepresenta el 41,6% i d’Andalusia que, tot i

Figura 92. Pes de les exportacions de suro català al conjunt de l’EstatPercentatge sobre el total d’exportacions espanyoles

6,3 Resta d'Espanya

Extremadura 41,6

6,2 Andalusia

45,9 Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, ICEX.

Taula 64. Exportacions del sector del suro a CatalunyaMilers d’euros

2010 2011 % variació 2010-2011

Suro natural en brut 5.393,0 6.944,8 28,8


Taps de suro natural

• Taps cilíndrics per a vins tranquils 17.400,0 19.337,4 11,1

• Altres taps de suro natural 8.119,1 5.153,0 –36,5

Taps d’aglomerat

• Taps per a cava i escumosos 48.608,1 51.952,1 6,9

• Altres taps aglomerats 2.496,8 2.345,1 –6,1

Altres manufactures

Aglomerat negre o suro aglomerat termoexpandit 241,0 412,0 71,0

Aglomerat blanc o suro aglomerat compost 3.950,0 3.812,2 –3,5

Altres especialitats del suro aglomerat compost 2.594,9 3.408,5 31,4

Altres manufactures del suro natural 1.308,3 1.904,3 45,6

Total manufactures del suro 84.718,2 88.324,8 4,3

Total sector del suro 90.111,2 95.269,5 5,7



Taula 66. Importacions del sector del suro a CatalunyaMilers d’euros

2010 2011 % variació 2010-2011

Suro natural en brut 5.135,5 5.663,5 0,3


Taps de suro natural

• Taps cilíndrics per a vins tranquils 16.361,7 17.603,4 7,6%

• Altres taps de suro natural 403,0 341,0 –15,4%

Taps d’aglomerat

• Taps per a cava i escumosos 6.496,7 5.465,2 –15,9%

• Altres taps aglomerats 2.664,7 2.296,1 –13,8%

Altres manufactures

Aglomerat negre o suro aglomerat termoexpandit 138,0 248,0 79,7%

Aglomerat blanc o suro aglomerat compost 2.962,9 735,0 –75,2%

Altres especialitats del suro aglomerat compost 754,0 640,0 –15,1%

Altres manufactures del suro natural 7.406,3 7.110,0 –4,0%

Total manufactures del suro 37.187,3 34.438,7 –7,4%

Total sector del suro 42.322,8 40.102,2 –5,2%


Taula 65. Principals països destinataris de les exportacions catalanes de suroMilers d’euros

2010 2011% pes sobre el totald’exportacions 2011

"% variació

França 36.259,8 37.707,7 39,6 4,0

Itàlia 17.152,5 17.128,7 18,0 –0,1

Portugal 6.316,7 9.208,1 9,7 45,8

Argentina 7.108,1 6.069,4 6,4 –14,6

Estats Units 4.533,1 5.958,4 6,3 31,4

Alemanya 4.196,6 4.413,7 4,6 5,2

Austràlia 2.302,9 1.167,9 1,2 –49,3

Resta de països 12.241,8 13.616,0 14,3 11,2

Total 90.111,4 95.269,9 100,0 5,7

13,6 Resta de països

Austràlia 2,6

Alemanya 4,7

Estats Units 5,0

Argentina 7,9

Portugal 7,0

19,0 Itàlia

40,2 França

Any 2011


i de productes semielaborats i de primeresmatèries. L’origen d’aquestes importacionsés essencialment portuguès (77,1% deltotal), amb França (12%) i Itàlia (7,5%) com aproveïdors secundaris. Aquesta distribuciógeogràfica pràcticament es reprodueix alconjunt de les importacions estatals de labranca, on a diferència de Catalunya també

hi destaquen els països del Magreb: Marroc,amb un 2,7% (0,8% a Catalunya) i Algèria(0,02% a Catalunya).

El fet que les exportacions de suro l’any2011 creixessinmolt per sobre de les impor-tacions va permetre que la balança comer-cial de la branca catalana del sector surer

registrés uns saldos positius l’any 2011 demés de 55 milions d’euros, cosa que suposauna millora respecte al 2010 d’un 15,4%.

Per la seva banda, la taxa de cobertura es vasituar prop del 238%, més de 24 punts per-centuals per sobre de l’assolida el 2010, fetque trenca amb la tendència de l’any 2010,


on la taxa de cobertura del sector havia dis-minuïtmés de tretze punts respecte al 2009,tot i que la balança comercial seguia tenintsigne positiu. Cal assenyalar que el tradicio-nal panorama positiu de la balança comer-cial s’explica tant per la forta competitivitatinternacional de les empreses catalanescom per la favorable relació d’intercanviamb l’exterior, gràcies al fet que Catalunyaexporta productes amb un valor afegit moltsuperior al dels béns que importa.


Subsector de taps per a cavai vins escumosos

El subsector dedicat a la fabricació de tapsper a cava i vins escumosos és el mésimportant del conjunt de la branca a Cata-lunya, ja que representa pràcticament lameitat de les vendes totals de la indústriasurera. És constituït per una dotzena d’em-preses fabricants, que són les de majorgrandària del sector, amb una estructuraproductiva relativament complexa i unaocupació mitjana de més de 50 treballa-dors. Es tracta del segment surer que dispo-sa d’una major implantació en els mercatsinternacionals, en els quals la capacitatde diferenciació del producte és l’elementdeterminant de la competitivitat. Gairebéel 60% de les exportacions de suro catala-nes corresponen, com ja s’ha dit, al sectordels taps de cava i vins escumosos. A més,aquesta branca es caracteritza per ser lamés avançada tecnològicament de tota laindústria surera. En aquest sentit, s’ha deremarcar que l’aposta per la qualitat hapermès consolidar la posició catalana delideratge en l’àmbit mundial, tot i la proxi-mitat geogràfica de França –primer mercatinternacional– i de Portugal –competidorcaracteritzat per una oferta més competiti-va en preu que la del Principat. En concret,el major nivell de qualitat de la producciócatalana li permet conservar un lloc desupremacia dins de la demanda mundial

–amb una quota estimada d’un 60% deltotal. Al mateix temps, la seva participacióen el mercat intern se situa en un 80%.

Durant l’any 2011, el subsector de la fabri-cació de taps per a cava i vins escumososva exportar per un valor de 52 milionsd’euros, cosa que va suposar un creixe-ment del 6,9% respecte al 2010.

Cal destacar, també, la importància delsector manufacturer català de taps de suroper a cava i vins escumosos que, l’any 2011,suposava aproximadament el 97% de lesexportacions espanyoles d’aquests taps.Com en altres anys, les principals destina-cions de les vendes catalanes a l’exteriorforen França, que va perdre una mica depes respecte al 2010 i es va situar en pocmés de 26 milions d’euros (un 50,4% deltotal), Itàlia (19%, també perd quota res-pecte al 2010), Estats Units (7,66%, queguanya quota respecte al 2010) i Alemanya(6,19%, també amb major pes respecte al2010). Amb una participació al voltant del4% l’any 2010, hi figuraven Argentina, Aus-tràlia i Portugal, però el 2011 tant Austràliacom Portugal van perdre gairebé la meitatde la seva quota pel que fa a la importacióde taps catalans de cava i vins escumosos.

Tradicionalment, les estratègies de pene-tració de les empreses de l’especialitat enels mercats exteriors són diferents segonszones geogràfiques. En el cas dels païsoseuropeus, la proximitat territorial i l’antigui-tat dels clients permeten que la relació entrefabricant i demandant sigui molt estreta idirecta, cosa que facilita la introducció enaquests mercats mitjançant la implantacióde delegacions de venda. En canvi, en elsmercats més llunyans els problemes asso-ciats al transport i al fet de tractar-se d’unademanda basada més en encàrrecs a mida,incentiven que les empreses catalanes ope-rin mitjançant la instal·lació fabril i, per tant,la comercialització es trasllada directamental país de destinació. Amb l’objectiu d’acon-seguir reduir el temps de lliurament de lescomandes i d’ajustar-se millor a les carac-terístiques de la demanda, algunes de les

firmes del Principat han posat en marxaen els darrers anys unitats de distribució apaïsos on emergeix amb força el sector delcava (com, per exemple, Argentina, Austrà-lia, Sud-àfrica, la costa occidental dels EstatsUnits i Xile). D’aquesta manera, la fabricaciódel producte es duu generalment a termea Catalunya, s’emmagatzema en aquestspaïsos, i quan té lloc la comanda específicaes procedeix a les últimes fases del procésproductiu, inclòs el marcatge del logotipde cada client. En definitiva, en aquestspunts de distribució es realitza bàsicamentl’emmagatzemament i la comercialitzaciódel producte, encara que, en algun cas,principalment a l’Argentina, s’ha dotat lesfàbriques de l’estructura necessària per rea-litzar totes les fases d’elaboració del tap, fetque explica, segurament, la disminució enel pes que representen les exportacionsd’aquest tipus de taps a aquell país.

El fet que les vendes de cava l’any 2011baixessin un 2,1% explica la dràstica cai-guda de les importacions de taps de cavai vins escumosos, més d’un 15%, i, a lavegada, la caiguda de la producció total el2011. Tanmateix, l’especialitat de taps desuro per al cava i vins escumosos està moltrelacionada amb la demanda externa, jaque una mica més de la meitat de les ven-des del segment es destina a l’estranger.

El mercat més afectat per la caiguda d’im-portacions va ser el portuguès, que ésd’on provenen el 80% de les importacionscatalanes de taps de cava i vins escumosos.L’any 2011 es van importar taps de cavad’aquest país per valor de 4,3 milions d’eu-ros. El següent país del qual s’importenaquesta mena de taps és Itàlia, tot i querepresenta només el 13% de les importa-cions. El 7% restant es reparteix, amb quo-tes molt petites, entre França, Alemanya,Lituània i Holanda.

La taxa de cobertura d’aquest subsectores presenta molt positiva, 950%, el que voldir, a més, unamillora demés de 200 puntspercentuals respecte al 2010, en què es vasituar al voltant del 750%.

Figura 93. Pes de les exportacions de taps de cava al conjunt de l’EstatPercentatge sobre el total d’exportacions espanyoles

1,4 Resta d'EspanyaExtremadura 1,5 0 Andalusia

97,0 Catalunya


2011 Informe anual sobre la IndústrIa a Catalunya134

Subsector de tapsper a vins tranquils

El subsector dels taps per a vins tranquilsés integrat al Principat per un conjunt degairebé quaranta empreses, en generalde menor dimensió que les de l’especi-alitat dels taps de cava i vins escumosos.Es tracta d’una activitat que en els darrersanys ha dut a terme una política inversoramolt important que ha permès avençosconsiderables en la qualitat dels taps per avins catalans i aconseguir així l’objectiu dediferenciar la producció autòctona de la deles seves competidores portugueses –moltcompetitives en preus gràcies a uns costoslaborals sensiblement inferiors i un accésmés favorable a la primera matèria. Com aresultat d’aquest esforç inversor, la quotaestimada de la demanda mundial existentper als taps per a vins tranquils catalansse situa en un 10% del total. Tot plegat, lafabricació de taps de vi representa entornd’un 40% de la facturació total de la brancasurera catalana.

El 2011 la fabricació de taps per a vins tran-quils va experimentar una lleugera millorarespecte als nivells assolits l’any anterior.Tot i que la demanda de vins tranquilsa l’Estat espanyol encara no va mostrarsímptomes de recuperació, alguns mercatsinternacionals van mantenir o fins i tot vanaugmentar el seus nivells de consum devins tranquils. El resultat per al conjuntdel subsector va ser un creixement de lesexportacions de l’11,1% respecte al 2010(19,3 milions d’euros). Tot i que la quotaque representen els taps per a vins tran-quils sobre el total de les manufactures delsuro no és, ni de bon tros, tan importantcom la de taps de cava i vins escumosos,aquest increment exportador dels taps pera vins suposa un fet molt important per alsector del suro.

Cal afegir, però, que, a diferència del quepassa amb els taps de cava, on el domi-ni sobre les exportacions espanyoles éspràcticament absolut, pel que fa als tapsper a vins tranquils Extremadura lidera lesexportacions, amb pràcticament el 60% de

les exportacions espanyoles. Les exporta-cions catalanes, tot i no ser menyspreables,se situenmolt per sota i suposen gairebé el37% dels taps per a vins tranquils exportatsal conjunt de l’Estat.

No obstant això, el pes que tenen lesexportacions sobre les vendes globals ésprou important. S’ha d’assenyalar, però,que aquest augment de les exportacionsde la branca està explicat fonamentalmentper l’evolució de les exportacions de tapsnaturals, mentre que el subsector dels tapsd’aglomerat va patir una davallada de mésdel 6% el 2011.

Pel que fa a la destinació de les expor-tacions, els països europeus configurenun mercat madur i tradicional, en el qualles empreses catalanes operen des delcomençament del segle passat. És peraixò que els principals mercats als qualses dirigeixen les vendes de taps per a vinstranquils es corresponen amb els païsosmés importants quant a producció viní-cola, com França (gairebé el 40% de lesvendes exteriors de taps naturals i un 1,3%de les de taps aglomerats) i Itàlia (gairebéel 70% dels taps aglomerats i un 9,6% delstaps naturals).

En el cas de les exportacions de tapsnaturals, cal destacar alguns països pro-ductors de vins del continent americà,com Argentina (que representen el 12% deles exportacions de taps naturals catalans,tot i que perden quota respecte al 2010,quan suposaven gairebé el 20% d’aquestesexportacions) i Xile (6,4%), i del continenteuropeu, com Suïssa (6,4%) i Àustria (6,2%).Pel que fa als taps aglomerats, la Xina, quel’any 2010 es confirmà com el principalmercat asiàtic (amb una quota exportado-ra del 12,5%), va perdre en el rànquing el2011, amb una quota del 3,7%. Cal esmen-tar, també, la importància de Rússia (quel’any 2010 suposava un 7,19% de quota demercat i l’any 2011 va més que doblar laquota i se situà per sobre del 15,1%) i Gua-temala, que l’any 2011 va importar un 6,8%dels taps aglomerats per a vins tranquilsfabricats a Catalunya.

La política de comercialització a l’exteriorés molt similar a la seguida en el subsectordels taps de cava i vins escumosos. Calapuntar que al llarg del temps s’han anatcreant uns vincles estrets entre els fabri-cants i els seus clients, que afavoreixen lesestratègies de distribució directa. A dife-rència dels taps de cava i vins escumosos,però, la comercialització fora del continenteuropeu s’efectua habitualment mitjan-çant l’establiment de fàbriques (en lloc depunts de distribució). S’hi emmagatzemendipòsits de taps i es realitzen les fasesd’acabat del producte a mesura que esmaterialitzen les comandes específiques,amb el marcatge del logotip del client i elsdiferents procediments de rentat segonsles preferències del comprador. Aquestés el cas, per exemple, de països com araArgentina, Sud-àfrica i Estats Units.

Per la seva banda, cal destacar el crei-xement de les importacions en aquestsubsector, tot i que a un nivell molt infe-rior al del 2010. Mentre aquell any lesimportacions de taps per a vins tranquilsvan créixer de l’ordre d’un 19% respectea l’any anterior en termes corrents, l’any2011 aquest creixement va ser de nomésel 7,6%. Tot i així és l’únic subsector delstaps en què han augmentat les importa-cions. En el cas dels taps naturals, l’origend’aquestes importacions és pràcticamenttot portuguès (un 98%).

Tot plegat, la taxa de cobertura del sub-sector (110,3%), tot i que molt lluny de ladels taps de cava, va assolir nivells lleuge-rament superiors als del 2010, en què vaser del 106%.

Subsector auxiliar de taps de vins

En el subsector auxiliar hi participenempreses dedicades a la preparació de lamatèria primera (els “preparadors” de suro)i a l’elaboració d’alguns productes inter-medis que s’utilitzen en el procés produc-tiu del tap, com per exemple el granulatamb el qual es fabriquen els taps per a vinsjoves i els taps per a cava i vi escumós (elsfabricants de discs).

Figura 94. Pes de les exportacions de taps per a vins tranquils al conjunt de l’EstatPercentatge sobre el total d’exportacions espanyoles

3,7 Resta d’Espanya

Extremadura 59,2

0,3 Andalusia

36,8 Catalunya



Per tant, la col·laboració entre les empre-ses dels diferents subsectors de taps desuro i les seves respectives empreses auxi-liars és essencial. L’especialitat de tapsper a vins tranquils planteja aquesta col-laboració principalment a través de l’im-puls d’una estratègia d’integració verticalde la producció, que es concreta en l’ab-sorció d’algunes empreses auxiliars. Exem-ples d’aquesta estratègia integradora elstrobem a les empreses Corcho del País iTrefinos.

Per la seva banda, el segment dels taps pera cava i vi escumós segueix una estratègiaalternativa, la qual persegueix una majorproximitat a les empreses auxiliars, alhoraque aconsegueix suport per a la sevareestructuració, mitjançant operacions deredimensionament o de concentració pro-ductiva, amb la finalitat d’evitar, així, lesineficiències d’una atomització excessiva.

En qualsevol cas, el resultat d’ambduesestratègies és que l’evolució d’aquest sub-sector està molt vinculada al comporta-ment de les especialitats més importantsdel sector. Això explica que a l’any 2011les empreses auxiliars experimentessin unaugment de les importacions del voltantdel 45%.

Subsector de productes diversos

El pes relatiu del segment de productesdiversos dins el conjunt del sector surercatalà és reduït, atès que representa alvoltant d’un 5% en termes de facturació.No obstant això, cal apuntar que algunesde les especialitats que s’inclouen tenenuna presència considerable en els mer-cats exteriors. Les exportacions d’aquestsproductes, però, es mantenen en valorssimilars, tot i que superiors als del 2010, alvoltant dels 7 milions i mig d’euros.

L’apartat de l’aglomerat negre o suro aglo-merat termoexpandit representa aproxi-madament el 2% de les vendes totals delsector i el 5,4% de les exportacions. Fabricaarticles amb un component ecològic sig-nificatiu, ja que aprofita el suro rebutjat enaltres activitats de la indústria. L’aglomeratnegre és un producte natural i, per tant,

amb un preu elevat, si bé es caracteritzaper uns marges comercials reduïts a causade la forta competència existent en l’àmbitinternacional, sobretot per part dels fabri-cants portuguesos.

Des de l’any 1997, una única empresaopera en aquest segment a Catalunya, laqual fonamenta la seva supervivència enel major dinamisme dels mercats exteriorsi en la diversificació de la seva producció,mitjançant la introducció en la fabrica-ció de nous tipus d’aglomerat negre, quetambé són utilitzats en la construcció. Lacompanyia destina una part important dela seva producció a l’exportació i té com aprincipals mercats els països del nord d’Eu-ropa (cas de Noruega, Suècia, Dinamarca,Finlàndia o Alemanya), en els quals el con-sum d’aglomerat negre en la construccióés molt estès. Val a dir que, encara que enel mercat intern és més freqüent l’ús dematerials sintètics per a les funcions d’aï-llaments tèrmics i acústics, en els darrersanys s’ha constatat la tendència inversa,atès que hi ha un interès creixent en totel que està relacionat amb l’ecologia i lasostenibilitat. Malauradament, la caigudade l’activitat en el sector de la construccióa l’Estat espanyol ha afectat negativamentaquesta tendència. Tot i aquesta lleugeraespecialització en el sector de la construc-ció, les exportacions d’aquests tipus desuro van créixer un 70% respecte al 2010i van assolir un valor de prop de 412.000euros.

D’altra part, el segment de l’aglomeratblanc o suro aglomerat compost té unamarcada orientació exportadora i un pesespecífic de l’entorn d’un 2% sobre el totalde la indústria surera catalana.

Finalment, el capítol de les especialitatsdestinades a articles de regal i decoració ia la fabricació de taps ambmides especialstenen una importància mínima en el con-junt del sector del suro, puix que suposenaproximadament un 1% de les vendesglobals. No obstant això, la seva penetracióen els mercats exteriors és força destacada,en la mesura que les exportacions repre-senten al voltant d’un 90% de la xifra defacturació total.


Entre les notícies més destacades del sectorl’any 2011 cal esmentar que el clúster delsuro, conjuntament amb el clúster del cavai del vi, van sumar esforços a nivell interna-cional amb la participació en unes jornadesde l’entorn gastronòmic a Califòrnia i NovaYork. Pel que fa a Califòrnia, l’ICSuro va parti-cipar amb l’Institut del Cava en un seminarial prestigiós The Culinary Institute of Ameri-ca a la ciutat de Napa Valley, en el marc delWorlds of Flavor International Conference &Festival 2011. Aquest seminari va servir pertransmetre els valors mediambientals delsuro, les propietats del producte, així com lavoluntat d’internacionalització de les empre-ses sureres catalanes. Amés, en el marc de lamateixa visita als Estats Units es va participaral Showroom de vins catalans de totes lesDO de Catalunya, acte organitzat per l’As-sociació Vinícola Catalana al MetropolitanPavilion, a la ciutat de Nova York.

El Cork Center Laboratory va obtenir,novament, amb èxit la ISO 9001:2008. Ellaboratori de l’Institut Català del Suro esva certificar per primera vegada al maigdel 2007 amb aquest segell que demostrala gestió de qualitat que es realitza enaquest centre. Amb aquest nou èxit es vareafirmar el treball acurat i professional quedesenvolupen els seus tècnics al servei dela indústria surera i vitivinícola nacional iinternacional. El títol que s’acredita amb laISO 9001:2008 del Cork Center és la “realit-zació d’anàlisis de mostres de suro, aigua ibegudes alcohòliques”.

En l’àmbit més empresarial cal destacar elfet que l’empresa Rich Xiberta va signar unacord per a vendre taps de suro de gammaalta a la Xina. L’empresa, amb seu a Caldesde Malavella i dedicada a la fabricació detaps de suro natural per a vins tranquils,va signar un acord amb l’empresa xinesaBenebo, un dels principals distribuïdors detaps de suro de gamma alta a la Xina. Toti ser desconeguda, la indústria vitivinícolaxinesa està creixent de forma vertiginosa il’any 2010 ja va ser el setè productor mun-dial de vins, per davant d’Austràlia i de Xile.


3.12. Materials de construccióEl 2011 va ser, tant per al sector de la construcció com per al de materials de la cons-trucció, un any de confirmació de les tendències que s’havien donat en els darrersanys, tot i que les caigudes, tant en la producció com en l’ocupació van ser encaramés pronunciades que l’any 2010. Malgrat això, algun subsector va aconseguir man-tenir la seva producció gràcies a les exportacions i a una caiguda de les importacions.Els preus de venda, a diferència de l’any anterior, van augmentar lleugerament si béen algun subsector, com el de fabricació de productes ceràmics, els preus van dismi-nuir. A més, la pujada de preus a Catalunya va ser força més important del que ho vaser a la resta de l’Estat, de la mateixa manera que les caigudes havien estat superiorsen anys anteriors.


Producció ––

Ocupació ––

Preus +

Exportacions +

Importacions ––

Trets del sector

El sector de materials de la construcció és,segurament, un dels únics sectors indus-trials que depèn més clarament de l’evolu-ció de la construcció. Tot i que això sembliuna obvietat, cal tenir-ho en compte al’hora d’analitzar-ne l’evolució. En primerlloc, per les característiques intrínsequesdels productes que conformen el sectorcom són els alts costos de transport de lamajoria de productes, fet que en dificulta,per exemple, les exportacions. I tambéperquè són productes que, rarament, esfan servir com a inputs per a altres bran-ques industrials o de serveis.

La indústria de materials de construccióengloba un conjunt ampli d’activitats quetenen com a destinataris dels seus produc-tes segments que s’integren dins del sec-tor de la construcció. A la vegada, el sectorde la construcció es pot dividir en tresgrans blocs: l’obra civil, les activitats d’Edifi-cació, tant residencial com no residencial i,per últim, les activitats de rehabilitació imanteniment d’edificis i construccions.

Les empreses constructores o de promo-ció immobiliària que operen en qualsevold’aquests segments utilitzen inputs moltdiversos que són subministrats per lesempreses dels diferents subsectors dematerials de la construcció. A la vegada, lesempreses de materials de la construcciósón de tipologia molt diversa, des de lesque subministren els materials més bàsics,com ara ciment, calç, guix, pedra o mar-bres, fins a les que subministren materialssemitransformats, com els morters o elformigó preparat, o les que subministrenproductes més sofisticats en la seva elabo-ració, com són els prefabricats de formigóo de fibrociment, els productes de terracuita (com maons o teules), els productesceràmics (rajoles, paviments, articles orna-mentals, aïllants, etc.), o fins i tot els apa-rells sanitaris (piques, wàters, banyeres,etc.).

Tots aquests productes es poden classificaren set grans grups d’activitat que són: elsproductes ceràmics, les rajoles de València irajoles de ceràmica, els productes de terracuita, el grup que engloba el ciment, calç iguix, els elements de formigó, les indústriesde la pedra ornamental i, finalment, el quepodríem dir que és el calaix de sastre queinclou els productes minerals no metàl·licsdiversos.

En alguns segments concrets, les vendes al’exterior poden arribar a assolir un pessignificatiu, sobretot en aquell tipus deproductes més valuosos o amb més valorafegit, com és el cas de les rajoles, algunspaviments, marbres o els aparells sanitaris,però també en d’altres casos on el produc-te no és segurament tan elaborat, com ésel del ciment, però que la seva densitat i

Classificació del sector de materials de la construcció segonsels seus principals components

Productes ceràmics (articles ceràmics d’ús domèstic i ornamental, aparells sani-taris i ceràmics, aïlladors i peces aïllants de material ceràmic, etc.).

Rajoles (lloses per a pavimentació o revestiment, peces per a mosaics, rajoles illambordes no refractàries, lloses de terres cuites i de gres per a pavimentació irevestiment).

Productes de terra cuita (maons, teules, curulls, tubs, conduccions d’argila norefractaris. Tubs i altres elements de gres).

Ciment, calç i guix

Ciments hidràulics Portland, aluminosos, naturals, etc.

Calç viva, apagada i hidràulica.

Guix calcinat, escaiola i preparats de guix natural.

Elements de formigó, guix i ciment:

Elements de formigó, ciment o pedra artificial per a la construcció (rajoles,maons, planxes, blocs, plaques, plafons, canonades, etc.).

Elements estructurals prefabricats de formigó, ciment o pedra artificial per a laconstrucció i obres públiques (bigues, biguetes, voltes, etc.).

Elements de guix per a la construcció (planxes, plaques, plafons, envans, etc.).

Formigó fresc preparat.

Morters en pols.

Fibrociment i articles de fibrociment (plaques ondulades, altres plaques, plafons,teules, tubs, canonades, dipòsits, canalons, aigüeres, marcs de finestra, etc.).

Materials de construcció de substàncies vegetals aglomerades amb cimentguix, o altres aglutinants aminerals.

Altres productes de formigó, guix, ciment i pedra artificial (estàtues, alts relleusi baixos relleus, jardineres, etc.).

Indústries de la pedra ornamental i per a la construcció (tallament, gravat,altres operacions d’adaptació i acabament de la pedra per al seu ús en laconstrucció i obres públiques. Fabricació de pedres artificials amb aglutinantssintètics).

Fabricació de productes minerals no metàl·lics diversos (fabricació de pro-ductes abrasius i d’altres productes minerals no metàl·lics).



El sector de materials de la construcció a Catalunya engloba,l’any 2011, al voltant d’unes 1.100 empreses, sense tenir encompte aquelles que produeixen vidre i productes derivats delvidre, i ocupa al voltant de 14.000 persones a Catalunya.

Això vol dir que les empreses de materials de la construcció sónal voltant del 2,6% de les més de 41.000 empreses industrialscatalanes, un percentatge per sota del que suposa el mateixsector a la resta d’Espanya, on els materials de la construcciósón al voltant del 4,4%. A més, les empreses catalanes de mate-rials de la construcció suposen una mica més de l’11% del totald’empreses espanyoles del sector, un percentatge molt per sotadel que suposa la indústria catalana sobre el total de la indústriaespanyola.

Si s’observa, però, l’ocupació en aquest sector es veu que els per-centatges varien lleugerament a l’alça. Les empreses dematerialsde la construcció ocupen al voltant del 3,4% dels treballadors deltotal de la indústria catalana i suposen el 12,4% dels treballadorsdel sector a tot Espanya.

Pel que fa al valor afegit, la indústria catalana de materials de laconstrucció aporta gairebé el 5% del PIB de la indústria catalana isuposa més del 15% del PIB del sector a Espanya, un percentatgemolt per sota de l’aportació de la indústria catalana al total delPIB de la indústria espanyola, al voltant del 25%.

A Catalunya, l’estructura del sector de materials de la construccióés força similar a la del conjunt d’Espanya: el sector s’integra perun grup reduït de grans empreses, al costat de les quals opera unteixit nombrós de petites i mitjanes empreses. És a dir, es tractad’un sector molt atomitzat, on més de tres quarts de les empre-ses tenenmenys de 10 treballadors (el 77% a Catalunya i el 76,3%a Espanya). Al voltant del 20% tenen entre 10 i 50 treballadors iun 4%, entre 50 i 100. El nombre d’empreses amb més de 100treballadors és pràcticament insignificant.

El grau d’atomització de l’activitat és més elevat en determinadesbranques, com la fabricació de productes d’argila, les indústriesde la pedra natural o la fabricació de derivats del ciment i de pro-ductes ceràmics a causa de les menors barreres a l’entrada quepresenten quant a necessitats d’inversió. Per contra, els nivells deconcentració de les indústries del ciment o de la ceràmica sanità-ria són molt elevats. En aquests subsectors hi opera un nombrereduït d’empreses, ja que es tracta d’activitats intensives encapital i amb un abast relativament limitat de l’àmbit de mercat.

Si s’observa l’estructura interna d’aquesta indústria a Catalunya,es pot observar que el segment més important, amb diferència,és el de fabricació d’elements de formigó, guix i ciment, querepresenta entorn del 37% de la xifra de negoci de la indústriade materials de la construcció, uns 865 milions d’euros, i ocupagairebé el 34% dels treballadors. Cal dir, però, que el subsectordel formigó ha perdut pes en els darrers anys.

El segueixen, si es té en compte el volum de negoci, el subsec-tor del ciment, que l’any 2010 suposava el 18,7% de la xifra denegoci de la indústria de materials de la construcció però, percontra, aquest mateix subsector és el darrer si es té en compte elpercentatge de treballadors que ocupa, només l’11%.

El subsector del ciment i el de fabricació de productes abrasiusi altres minerals no metàl·lics són els dos que més valor aportenja que són els que menys mà d’obra ocupen i, per contra, són elsegon i el tercer pel que fa a la xifra de negoci. Aquest últim ésel subsector que més pes ha guanyat. Mentre l’any 2008 noméssuposava el 9,6% de la xifra de negoci del sector, l’any 2010 vasuposar una mica més del 16%.

Si es té en compte però, el conjunt de productes ceràmics(rajoles, maons, teules, però també aparells sanitaris) llavorsaquest subsector ocupa al voltant del 25% dels treballadors dela indústria de materials de la construcció i suposa més del 20%del volum de negoci, una xifra lleugerament per sobre del quesuposa la fabricació de ciment.

Taula67.Pesespecíficdel sectordematerialsde laconstruccióaCatalunya.Any2011

Materialsde la construcció

Indústria% sobre el total

indústria

VAB (en milers d’euros) (1)

Catalunya 1.746.422 35.575.313 4,9

Espanya 11.420.000 141.310.000 8,1

% sobre Espanya 15,3% 25,2%

Ocupació (2)

Catalunya 14.161 418.331 3,4

Espanya 114.044 2.160.772 5,3


Nombre d’empreses (3)

Catalunya 1.085 41.401 2,6

Espanya 9.606 218.192 4,4


Notes: (1) L’última dada disponible per al VAB del sector de materials de la construcciócorrespon a l’any 2008. És per això que per a la indústria també s’ofereix la dada cor-responent a aquell any i no al 2009. El VAB de la indústria l’any 2010 va ser de 30.854,8milions d’euros a Catalunya i 122.132 milions d’euros a Espanya.(2) Com a estimació de l’ocupació s’utilitza l’afiliació a la Seguretat Social (Règim Ge-neral i Autònoms).(3) Per al sector de materials de la construcció no es té en compte l’epígraf 231 defabricació de productes del vidre.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Comptabilitat Regional de l’INE, delsregistres d’Afiliació a la Seguretat Social i del Directorio Central de Empresas de l’INE(DIRCE).

Taula 68. Estimació del volum de negoci del subsector de materialsde la construcció a Catalunya. Any 2010

Milersd’euros

% sobre totalsubsector

% variació respectea l’any anterior

232,233_Productes ceràmicsrefrectaris i per a la construcció

234.754 10,0% –4,3

234_Altres productes ceràmics(sanitaris, etc.)

251.912 10,8% –1,1

235_Ciment, guix i calç 438.425 18,7% –14,5

236_Elements de formigó 864.978 37,0% –25,6

237_Tall i acabats de pedra 169.824 7,3% –4,1

239_Productes abrasius i altresminerals no metàl·lics

379.217 16,2% –3,6

Total materials de la construcció (1) 2.339.110 100,0% –14,8

Total indústria (2) 122.437.262 1,9% –18,6

(1) No inclou la fabricació de vidre i productes derivats del vidre.(2) Es presenta el percentatge que la xifra de negoci del subsector de materials de laconstrucció suposa sobre el total de la indústria.Font: Dades estimades per a Catalunya a partir de l’Enquesta industrial d’empreses del’INE per a Espanya.


facilitat de manipulació de volums impor-tants en forma de granel en fa competitiuel transport per via marítima.

Tot i així, també cal assenyalar que en elcas dels ciments, el mercat domèstic és,clarament, i amb molta diferència, el mésimportant per als fabricants autòctons,mentre que les exportacions juguen, entot cas, un paper subsidiari, entre d’altresraons, com a conseqüència dels baixospreus del mercat exportador de ciment.Per això, l’obertura cap a mercats exteriorsen el sector del ciment és actualment mésun coixí per amortir les dificultats dels mer-cats interns que no pas un objectiu de lesempreses del sector.

Pel que fa a d’altres productes, com és elcas del formigó preparat, per exemple,presenten clares dificultats a l’hora d’efec-tuar desplaçaments d’una certa importàn-cia, sigui pel fet de tenir un període moltlimitat d’utilització o per tractar-se d’arti-cles relativament voluminosos en propor-ció al seu pes i valor. Altres subsectors, comel dels productes de terra cuita i la majoriade prefabricats de formigó, tracten mate-rials fràgils i amb unes certes exigènciesquant a la seva manipulació. Les empresesfabricants, per tant, estanmolt supeditadesa la marxa del sector de la construcció enl’àmbit domèstic i tenen moltes més difi-

cultats per accedir als mercats exteriors,fins i tot els que geogràficament són relati-vament propers.

Evolució del sectorde la construcció el 2011

En la darrera dècada, el sector de la cons-trucció ha experimentat uns processos decreixement sense precedents en cap altresector de l’economia catalana o espanyolani, tampoc, en cap altre país desenvolupat.

Des de principis de la dècada del 2000 i finsa l’any 2007, el sector de la construcció vapresentar unes taxes de creixement nomi-nal del VAB gairebé per sobre del 13%,mentre que la indústria amb prou feinescreixia per sobre del 3% i en alguns casosfins i tot per sota d’aquesta xifra.

El moviment expansiu del sector va ser dedurada perllongada i de la mateixa intensi-tat tant a Catalunya com al conjunt d’Espa-nya. L’any 2007, però, s’inicia la fi d’aquestcicle expansiu i, amb ella, el començamentde la crisi econòmica que després afectaria,de manera severa, el conjunt de l’economiai, en especial, el sector de la construcció desde l’any 2008 i sense que es pugui dir, avuidia, que el sector hagi tocat fons.

Pel que fa a la producció, la caiguda nos’inicia fins l’any 2008, quan el sector de laconstrucció presenta les primeres xifresnegatives i una caiguda del ritme de creixe-ment de la producció de més de 18 puntspercentuals de mitjana. Mentre l’any 2007la producció del sector encara creixia a unritme de gairebé el 10%, l’any 2008 la pro-ducció no només no va créixer sinó que vadisminuir a un ritme superior al 9%. L’any2009 aquest decreixement va ser fins i tot18 punts superior, gairebé un 28% i l’any2010, tot i suavitzar-se la caiguda, la pro-ducció va seguir caient a un ritme del 12%.L’any 2011, però, davant els escenaris derestriccions pressupostàries en l’àmbit delscomptes públics, la producció del sector vatornar a caure un altre 19%.

La característica principal de la caiguda dela producció del sector l’any 2010 és que, adiferència dels anys anteriors, és deguda,principalment, a la caiguda de l’obra civil.L’any 2011 el sector de la construcció, queinclou l’Edificació de nova construcció, larehabilitació i el manteniment i l’ obra civil,va ser de 14.346 milions d’euros, menys dela meitat de la producció del sector l’any2007.

L’any 2010 la caiguda mitjana del sector dela construcció va ser de poc més del 12%,una xifra semblant a la caiguda del subsector

Taula 69. Evolució de la producció del sector de la construcció a Catalunya

En milions d’euros 2006 2007 2008 2009 2010 2011

1. Edificis de nova construcció 15.648,8 16.884,6 13.739,2 7.518,4 5.772,6 5.130,2

Habitatges de nova construcció 9.771,3 10.502,3 8.105,2 3.826,5 2.853,9 2.442,2

Edificis no residencials de nova construcció 5.877,5 6.382,3 5.634,0 3.691,9 2.918,7 2.688,0

2. Rehabilitació i manteniment d’edificis 7.073,6 7.606,6 7.840,6 7.255,2 7.164,3 6.960,1

3. Total edificació (1+2) 22.722,4 24.491,2 21.579,8 14.773,6 12.936,9 12.090,3

4. Total obra civil 5.251,3 6.260,5 6.294,0 5.341,6 4.753,7 2.255,5

Total construcció (3+4) 27.973,7 30.751,7 27.873,8 20.115,2 17.690,6 14.345,8

En % variació interanual 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

1. Edificis de nova construcció 7,9% –18,6% –45,3% –23,2% –11,1%

Habitatges de nova construcció 7,5% –22,8% –52,8% –25,4% –14,4%

Edificis no residencials de nova construcció 8,6% –11,7% –34,5% –20,9% –7,9%

2. Rehabilitació i manteniment d’edificis 7,5% 3,1% –7,5% –1,3% –2,9%

3. Total edificació (1+2) 7,8% –11,9% –31,5% –12,4% –6,5%

4. Total obra civil 19,2% 0,5% –15,1% –11,0% –52,6%

Total construcció (3+4) 9,9% –9,4% –27,8% –12,1% –18,9%

Font: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC).

Tal com s’observa en la taula, però, el subsector del formigó i eldel ciment, per aquest ordre, són els que han vist caure la sevaxifra de negocis de manera més dràstica en els darrers anys, toti que segueixen essent els subsectors més importants del sectorde materials de la construcció.

Bona part dels segments d’activitat que produeixen materials deconstrucció destinen les seves vendes, de manera majoritària,a àrees geogràficament properes (entre un 70% i un 90% de laproducció es queda a Catalunya o en regions limítrofes).


de l’edificació, que va caure un 12,4%, i del’obra civil que va caure un 11%. Dins del’Edificació, però, la de nova construcció vacaure un 23% i va ser la rehabilitació i elmanteniment dels edificis la que va evitarque la caiguda del sector de l’edificació fosmés gran.

Per contra, l’any 2011, la caiguda del sectorde l’edificació ha estat de només el 6,5%que, tot i ser una xifra d’una magnitud moltimportant, suposa una certa desacceleracióen la caiguda del subsector i sembla indicarque el sector de l’edificació comença atocar fons. D’altra banda, però, la caigudaen la producció de l’ obra civil ha estatd’unes magnituds sense precedents. L’any2010 el sector de l’ obra civil va produir alvoltant dels 4.750 milions d’euros, mentreque l’any 2011 la producció va ser denomés 2.255 milions, fet que suposa unacaiguda de més del 52% respecte a l’any2010 i de pràcticament un 65% respectenomés 3 anys abans, punt àlgid del sectorde l’obra civil en què es van produir gairebé6.300 milions d’euros.

Un altre fet destacat del sector en aquestany 2011 és la clara pèrdua de pes del sectorde l’ obra civil sobre el total del sector. Men-tre l’any 2008 l’ obra civil suposava un 22%de la producció total del sector de la cons-trucció, l’any 2011 només suposava un 15%.Per tant, en només tres anys el sector del’obra civil ha perdut més de 7 punts per-centuals de pes en el sector de la construc-ció.

Tal com ja s’indicava en aquest mateix capí-tol de l’informe de l’any 2010, l’any 2007 esconfigura com l’any en què s’inicia un canvien la composició del sector de la construc-ció pel que fa al pes de cadascuna de lesseves subbranques, tot i que aquest canvino es fa palès si no s’agafa certa perspecti-va. L’any 2006, l’edificació suposavamés del81% de la producció total del sector de laconstrucció mentre que el 2010 aquestamateixa branca suposava poc més que el73% de la producció del sector. L’any 2011,per contra, torna a guanyar pes i passa a

suposar una altra vegadamés del 84%. Peròés l’edificació residencial de nova construc-ció la que va condicionar significativamentla dinàmica global de l’activitat productiva.L’any 2006, 4,3 euros dels 10 que produïal’edificació eren conseqüència de l’edifica-ció residencial, mentre que l’any 2011aquesta proporció era només de 2 eurosper cada 10.

Tanmateix, la rehabilitació ha anat gua-nyant pes a mesura que en perdia l’edifica-ció residencial. Així, mentre l’any 2006, 3,1de cada 10 euros que produïa l’edificaciócorresponien a la rehabilitació, l’any 2010més de la meitat de la producció de la sub-branca de l’edificació correspon a la rehabi-litació (55,4%) i l’any 2011 aquest pes ésencara més important, gairebé el 58%.

Per últim, l’altra subbranca que ha anatguanyant pes a mesura que l’edificacióresidencial en perdia ha estat l’ obra civil,fins a l’any 2011, on la pèrdua de pes delsector, com ja s’ha esmentat, ha estat moltcontundent. L’any 2006 l’ obra civil suposa-va el 18,8% de la producció del sector de laconstrucció mentre que el 2010 suposavael 26,9%. L’any 2011, per contra, ha passat atenir un pes fins i tot inferior del que tenial’any 2006, un 15,7%.

L’any 2011, la producció del sector de laconstrucció va ser de 14.345 milions d’eu-ros, un 19% menys que l’any 2010, delsquals, poc més de 12.000 van correspon-dre a l’edificació (residencial, no residenciali rehabilitació) mentre que la resta, gairebé2.255, corresponien a l’obra civil.

En definitiva, doncs, després de l’alenti-ment que es va apreciar l’any 2007 en elsector de la construcció, que va ser pal·liatparcialment per la continuïtat de la pautaexpansiva mantinguda per l’obra civil, el2008 es va observar una persistènciad’aquesta tendència, però amb una agu-dització de la contracció registrada en elsubsector de l’edificació i, en especial, de laconstrucció d’edificis d’obra nova.

El 2009, aquestes tendències encara es vanaccentuar més. És més, el 2009 va ser l’anydel declivi absolut del sector de l’edificacióresidencial, que va caure un 52,7%, i del’inici de la caiguda, precedida per unadesacceleració, en la producció de l’obracivil. L’any 2009 també va ser el de la pri-mera caiguda en la rehabilitació i el mante-niment d’edificis, però a unes taxes mode-rades (−7,5%), en comparació amb d’altressubsectors.

L’any 2010 va ser un any de confirmació deles tendències iniciades el 2008. Tot i així, larehabilitació va recuperar-se lleugeramenti només va patir una caiguda de l’1,25%. Sies té en compte el pes guanyat per lesactivitats rehabilitadores, juntament ambles menors taxes de decreixement, es potafirmar que la rehabilitació ha actuat com acoixí del sector de la construcció, tot i quela producció s’ha mantingut a uns nivellsmolt semblants durant tot el període 2006-2010, al voltant dels 7.000 milions d’euros.

L’any 2011, finalment, és l’any de la caigudade l’obra civil i de la desacceleració de lacaiguda de l’edificació. De lamateixamane-ra que l’any 2010, i tot i una caiguda mésforta que l’any 2010, la rehabilitació torna aser la branca del sector de la construccióque actua com a coixí del sector i aconse-gueix que la caiguda no sigui tan forta.

Edificació

En la darrera dècada, el mercat de l’habitat-ge ha patit un procés inflacionari senseprecedents fruit d’un context de tipus d’in-terès molt moderats i d’una política fiscalque afavoria la compra davant del lloguer. Aaquests dos elements també s’hi va afegiruna política de liberalització de sòl que vacontribuir a augmentar les expectatives deguany dels propietaris de sòl. Fruit d’aques-tes expectatives i, segurament, d’unademanda d’habitatge sovint com a bé d’in-versió i no com a bé en ús, es van donar unscreixements espectaculars en l’edificacióresidencial. En la dècada que va de 1997 a2007, any d’inici de la caiguda del sector, es

Taula 70. Evolució del pes de cada subsector de la construcció en el total del sectorPercentatge que suposen sobre el total de la producció

2006 2007 2008 2009 2010 2011

1. Edificis de nova construcció (1) 68,9 68,9 63,7 50,9 44,6 42,4

Habitatges de nova construcció(2) 62,4 62,2 59,0 50,9 49,4 47,6

Edificis no residencials de nova construcció(2) 37,6 37,8 41,0 49,1 50,6 52,4

2. Rehabilitació i manteniment d’edificis (1) 31,1 31,1 36,3 49,1 55,4 57,6

3. Total edificació (1+2) (3) 81,2 79,6 77,4 73,4 73,1 84,3

4. Total obra civil (3) 18,8 20,4 22,6 26,6 26,9 15,7

Total construcció (3+4) 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

(1) Pes sobre el total de l’edificació.(2) Pes sobre el total d’edificació de nova construcció.(3) Pes sobre el total de la construcció.Font: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC).


van iniciar a Catalunyamés de 930.000 noushabitatges, cosa que suposava una mitjanade 119 habitatges per cada 1.000 habitants.Una mitjana lleugerament per sota de l’es-panyola, però només pel fet que a la ciutatde Barcelona s’han construït, amb relació ala seva població, pocs habitatges nous. Sicomptabilitzéssim la província de Barcelonaa part, Catalunya seria la comunitat autòno-ma on més habitatges s’haurien construïten la dècada 1997-2007, una mitjana degairebé 200 habitatges per cada 1.000 habi-tants, una xifra molt per sobre de lessegüents dues comunitats autònomes onmés s’hauria construït, La Rioja (178,8 noushabitatges per cada 1.000 habitants) i Múr-cia (173,1). El cas més espectacular és el dela província de Tarragona on, durant ladècada 1997-2007, es van arribar a construirgairebé 220 habitatges per cada 1.000 habi-tants, el 60% dels quals només en el període2002-2006.

L’evolució del nombre d’habitatges cons-truïts per habitant en la dècada 1997-2007dóna una idea clara del que va ser el com-portament del sector. És a partir de l’any2007 quan el nombre d’habitatges iniciatscau en picat. Per tant, si s’analitza ambdetall la dinàmica seguida per variablescom els habitatges iniciats i acabats, espoden intuir, també, certes tendències atermini curt i mitjà.

Cal no oblidar que l’any 2007 entrava envigor el nou Codi Tècnic d’Edificació, mésestricte, en alguns aspectes, pel que fa al’edificació residencial. És per això que abansde finalitzar l’any 2006 es van visar moltshabitatges que, segurament, s’haurien visatel 2007. Independentment d’aquest creixe-ment afegit dels projectes visats l’any 2006,la caiguda s’inicia el 2007 de manera dràsti-ca i ja no es recuperaria fins l’any 2010.L’any 2007 els habitatges iniciats van caureun 33% respecte a l’any 2006. Aquesta cai-guda ja presagiava el declivi dels anyssegüents. Cal recordar que la variable d’ha-bitatges iniciats fa referència als projectesvisats al Col·legi d’Arquitectes i, per tant, ésuna bona aproximació de les perspectives

d’activitat que tenien les empreses cons-tructores i promotores. La caiguda delshabitatges visats l’any 2007 seguraments’hauria produït de totes maneres, però nohauria estat tan exagerada si no vinguéssimd’un període amb uns ritmes d’edificaciótan importants.

Els anys 2008 i 2009 les caigudes van serencara pitjors. El 2008 el nombre d’habitat-ges iniciats va caure un 68% respecte al2007 i es van visar, tan sols, 27.569 habitat-ges, unes xifres fins i tot inferiors al que esconstruïa a principis dels anys noranta, ons’iniciaven una mitjana de 37.000 noushabitatges l’any. L’any 2008, la caiguda esva deure, sobretot, a la restricció del crèdit.

Davant d’aquestes perspectives de restric-ció de la demanda, els propis constructorsvan reduir el ritme d’habitatges iniciatsdavant la impossibilitat de vendre’ls. Calrecordar que durant el lustre 2002-2006 lavenda d’habitatges sobre plànol estava al’ordre del dia. Per tant, els promotorspodien iniciar noves promocions amb unrisc mínim ja que les tenien venudes abansd’acabar-les i, fins i tot, abans d’iniciar-les.Però aquesta febre compradora es va atu-rar en sec l’any 2008 davant la crisi finance-ra internacional. En aquell moment, doncs,ni compradors, ni promotors, ni construc-tors obtenien crèdit amb la facilitat que hohavien fet fins llavors. En conseqüència, lademanda d’habitatge nou es va contraurei els promotors i constructors es van trobardavant d’una situació de restricció del crè-dit per iniciar noves promocions però, a lavegada, una disminució de la liquiditatperquè els ciutadans tampoc podien com-prar nous habitatges. El 2009 la caiguda esva suavitzar, tot i que els habitatges iniciatsencara van caure un 55% respecte al 2008i, finalment, es va tancar l’any amb més de12.300 habitatges iniciats.

Tot i la lleugera recuperació en els habitat-ges iniciats l’any 2010, que van créixer un9%, l’any 2011 segueix la tendència inicia-da anys abans i els habitatges iniciats vantornar a caure un 42% respecte a l’any

anterior. L’any 2011, per tant, es va acabaramb 7.867 nous habitatges iniciats.

L’any 2011, però, a diferència dels anysanteriors, la participació de l’habitatgepúblic en el total dels habitatges iniciatscau. Així, mentre l’any 2009, més del 73%dels nous habitatges que es van construirvan ser públics, l’any 2010 aquest percen-tatge va ser de poc més del 56% i el 2011,menys de la meitat, un 35%. Tot i així,aquesta xifra destaca amb la producciód’habitatge públic d’anys anteriors a la cri-si, on era molt més inferior: l’any 2007, deltotal d’habitatges iniciats només un 10%eren públics. Aquest canvi en la composi-ció del parc de nous habitatges construïtses deu, sobretot, a la caiguda de l’edificacióresidencial lliure ja que la construcció d’ha-bitatge públic s’ha mantingut més omenys constant al llarg dels últims deuanys amb l’excepció de l’any 2011 on tam-bé els habitatges protegits cauen demanera dràstica i es passa dels 7.600 habi-tatges protegits iniciats el 2010 als 2.767l’any 2011.

Els indicadors avançats del sector per a l’any2011, a més, van assolir valors absolutsnotablement baixos, inferiors fins i tot alsque es donaven dues dècades abans. Amés, la feblesa de la demanda, les dificultatsdel sector financer i l’estoc acumulat d’habi-tatges de nova construcció –a més del’oferta que pugui afegir els habitatges desegona mà– són factors que permeten pre-veure, de la mateixa manera que passaval’any 2008, 2009 i 2010, que el rellançamenten el segment de l’edificació residencial tri-garà, molt probablement, en produir-se.

Obra civil

Pel que fa al subsector de l’enginyeria civili l’obra pública, cal esmentar que la licitacióoficial d’obres efectuada per part dels dife-rents nivells de les administracions –cen-tral, autonòmica i local– proporciona unaidea del ritme que a curt i mitjà termini potseguir aquesta activitat. Des del 2001 fins al2006, i amb l’excepció de 2004 a causa de

Figura 95. Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Catalunya. 1995-2010Nombre d’habitatges

2008 2009 20112010200620001995 1997 1998 2004 2005 200719991996 2001 2002 20030

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

Habitatges acabats

Habitatges iniciats18.704

7.867

Font: DG d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya a partir dels visats del Col·legi d’Aparelladors.


la finalització en aquell any d’alguns gransprojectes –principalment, els vinculats alFòrum de les Cultures 2004–, el ritme decreixement de l’obra pública va ser forçasignificatiu a Catalunya. En el trienni 2001-2003 la licitació va augmentar a una taxamitjana anual del 34,5% i, en el bienni2005-2006, del 40%, tot i que la contraccióregistrada el 2004 va ser important. En totcas, per al conjunt del període 2001-2006l’increment anual de la licitació d’obrapública va ser del 22,5%.

L’any 2007, la licitació pública en termesmonetaris corrents encara va mantenir latendència alcista dels darrers tres anys i vaassolir la xifra de 7.156,8 milions d’euros, fetque suposava un augment del 3,9% res-pecte a l’any anterior. L’exercici 2008, lamarxa seguida per la contractació oficiald’obres va ser bastant similar a la del 2007pel que fa al dinamisme relatiu dels dossegments d’activitat que l’integren, si béamb un caire clarament més favorable.

L’any 2009, però, la caiguda de la licitacióoficial va ser molt forta. Així com l’edificacióresidencial ja va mostrar els primers símp-tomes de declivi del sector l’any 2007,l’obra civil no va començar a disminuir finsl’any 2009, quan el país ja es trobava clara-ment immers en una crisi tant de l’econo-mia financera com de la real. L’any 2009 lacaiguda de la licitació oficial va ser del 44%,impulsada, sobretot, per la caiguda de lalicitació de l’ obra civil, especialment en elcas de l’Administració de l’Estat (−52,6%) ide la Generalitat (−69,4%).

La caiguda de l’edificació residencial actua-ria, més tard, de detonant de la caiguda enl’obra civil dels ajuntaments. El fet ques’iniciessin ja menys habitatges nous l’any2007 va fer caure els ingressos de les corpo-racions locals provinents de les llicènciesd’obres i de l’Impost sobre Béns Immobles.Aquesta caiguda en la recaptació munici-pal, com és sabut, va posar en risc les finan-ces municipals de molts ajuntaments. Elgener del 2009 el Govern de l’Estat va posaren marxa el Plan Español para el Estímulo

de la Economía y el Empleo, també cone-gut com a PlanE, dins del qual hi estavainclòs el Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL).Aquest fons, dotat amb 8.000 milions d’eu-ros per a tot Espanya, dels quals Catalunyaen va rebre més de 1.275, estava destinat afinançar obres a realitzar pels ajuntaments,amb l’objectiu de millorar les infraestructu-res locals i contribuir, en el curt termini, adinamitzar l’economia i afavorir la creació ielmanteniment de llocs de treball, especial-ment en el sector de la construcció, ja queen aquell moment ja es preveia un ajusta-ment particularment profund del sector. ElFEIL, per tant, va permetre a molts ajunta-ments tirar endavant algunes obres que,d’altra manera, segurament haurien quedataturades. Aquest fet és el que explica que lalicitació local no caigués l’any 2009.

L’any 2010, per contra, la fotografia va sertotalment contrària a la de 2009. Mentre lalicitació de l’Estat i de la Generalitat va aug-mentar un 47% i un 37% respectivament, lalicitació de les corporacions locals va caureun 32%. Òbviament, a aquesta reducció dela licitació no li són alienes les mesures dereducció dels recursos del FEIL i del FonsEstatal per a l’Ocupació i la SostenibilitatLocal que, tot i estar dotats en gairebé 800milions d’euros per a Catalunya l’any 2010,no van aconseguir frenar la caiguda de lalicitació a les corporacions locals.

L’any 2011 es van licitar a Catalunya,segons les dades de la Cambra de Contrac-tistes d’Obres de Catalunya, un total de1.371 milions d’euros. Aquesta xifra corres-pon a la licitació feta per a totes les admi-nistracions públiques: l’Estat, la Generalitati el món local (ajuntaments, diputacions iconsells comarcals). Això suposa un totalde 3.000 milions d’euros menys del que esva licitar només tres anys abans i més de7.246 milions menys del que es va arribar alicitar l’any 2008, any en què la licitacióassoleix el seu màxim a Catalunya.

D’aquests 1.371 milions d’euros licitats el2011, un 56% corresponen a Edificació i laresta, a obra civil. Les caigudes en la licita-

ció tant en un cas com en l’altre són demagnituds similars en valor absolut, si bé lacaiguda relativa en la licitació en obra civilva ser molt superior. Mentre la caiguda enla licitació de l’edificació va ser d’un 66%respecte al 2010, la licitació en obra civil vacaure un 78% l’any 2011 a Catalunya.

Tot i la caiguda generalitzada en la licitacióde totes les administracions i indepen-dentment del cicle polític de cadascuna−que en general fa augmentar la licitaciójust abans d’unes eleccions i disminuir-lajust després, i ambmés èmfasi si suposa uncanvi del partit que governa−, s’observa unpatró de comportament diferent en la lici-tació de cadascuna de les administracions.Així, la licitació a càrrec de la Generalitatmostra una davallada continuada des del’any 2007, cosa que suposa un descensacumulat en la licitació de més del 95%.Per contra, la caiguda en la licitació del’Administració central no comença finstres anys més tard, el 2010, tot i una dava-llada important el 2008, segurament fruitdel cicle electoral. Per últim, cal assenyalarque la licitació de l’Administració local nova disminuir fins l’any 2010.

En el darrer any, la caiguda més forta en lalicitació va ser per a la Generalitat, que vadisminuir un 90% respecte al 2010 i va lici-tar només 185 milions d’euros (cal recordarque l’any 2007 la Generalitat va arribar alicitar 24 vegades més, uns 4.563 milionsd’euros).

D’aquests 185 milions d’euros, només 35corresponen a licitació d’infraestructuresde transport i 38,5 a altres infraestructuresd’obra civil, com obres hidràuliques o demedi ambient. La resta correspon, majori-tàriament, a equipaments socials.

L’Administració local a Catalunya, tot i laseva caiguda, és qui més va licitar el 2011,un total de més de 886,5 milions d’euros,majoritàriament en l’àmbit de l’edificació imolt poc en obra civil, és a dir, infraestruc-tures, ja que pràcticament no hi té compe-

Figura 96. Evolució de la licitació d’obres a Catalunya. Anys 2000-2010Milions d’euros

0

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

9.000

10.000

2008 200920062002 20032000 2001 2004 2005 2007Obra civilEdificacióTotal

20112010

1.371,7

779,6592,1

8.618,50

6.158,8

2.459,5

Font: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya.


tències, tret de les carreteres locals sobreles quals hi tenen competències les dipu-tacions.

Així, com ja s’anticipava en l’informe del’any 2010, aquesta reducció en la licitacióés fruit dels plans d’ajustament pressupos-tari que els diferents governs s’han vistforçats a aplicar per contenir el seu dèficit,i anticipa uns anys de fortes limitacionspressupostàries en obra pública.

Davant les males xifres d’evolució de l’eco-nomia catalana i de l’activitat empresarial,moltes són les veus que s’alcen per advertirque la sortida de la crisi passa, entre d’al-tres, per processos d’internacionalitzacióde les empreses. Tot i així, des del sector dela construcció, no dels materials de la cons-trucció, s’apunta que aquests processosinternacionalitzadors en molts casos nosón possibles. En primer lloc, perquè l’acti-vitat constructora no es pot exportar, elque sí que es pot exportar són els serveisperò, llavors, el que s’exporta no és l’activi-tat empresarial (o el producte) sinó simple-ment les persones treballadores.

D’altra banda, també s’apunta que, en elcas que sigui possible la internacionalitza-ció, és a dir, en empreses constructoresque tinguin la capacitat de situar-se a l’ex-terior, aquests processos són llargs ja quecal conèixer bé el mercat i saber avaluar elsriscos que comporten les inversions endeterminats països (en general l’obrapública no és un mercat del tot transpa-rent en molts països) i, a més, cal trobarsocis locals per poder-se presentar als con-cursos públics. Per tant, aquesta no és, nide bon tros, una solució a curt termini. Així,a diferència d’altres sectors, la internacio-nalització de les empreses constructoresno es pot fer en un moment de crisi sinó alcontrari, s’ha de fer en moments d’expan-sió econòmica, fet que algunes empresesja van fer en el seu moment i, precisamentper això, han pogut aguantar millor qued’altres la baixa activitat constructora aCatalunya dels darrers 3 anys.

Per contra, el que sí que s’apunta des delsector és la necessitat de reestructurar-lo iredimensionar la capacitat productiva, finsi tot més del que la pròpia crisi els ha dut afer, i, a la vegada, aprofitar l’expertise adqui-rida per les empreses catalanes en els dar-rers anys, sobretot pel que fa a la coordina-ció d’equips.

Mercat de treball

Pel que fa al mercat de treball, l’any 2011l’evolució ha estat semblant a la dels darrersanys, tot i que el sector de materials de laconstrucció va tancar amb 1.000 treballa-dors menys que l’any 2010 (al voltant dels14.160) i gairebé 40.000 treballadors menysal sector de la construcció. A diferència del’any 2010, però, la caiguda de l’afiliació alsector de la construcció (d’un 15,5%) ha

estat més pronunciada que al de materialsde la construcció, on l’afiliació ha caigut un10,5%, gairebé 3 puntsmenys del que ho hafet a la indústria. Per contra, la caiguda del’afiliació al conjunt del país l’any 2012 haestatmolt inferior a les caigudes de la indús-tria i la construcció.

Així, es confirma una certa desacceleracióen el procés de destrucció d’ocupació delsector de materials de la construcció, tot ique de magnituds molt moderades. L’any2009, la caiguda de l’afiliació al sector dematerials de la construcció va ser de gairebéun 14%, l’any 2010, de l’11,5%, i el 2011, del10,5%. Tot i així, però, cal ressaltar que desde l’any 2006 el sector ha perdut gairebé10.000 treballadors dels més de 24.000 quetenia en aquell moment, cosa que suposauna caiguda del 41% de l’afiliació, un per-centatge similar al del sector de la construc-ció el qual ha perdut, des del 2006, un 45%dels seus treballadors.

Conseqüentment, l’atur ha crescut, tant enel sector de materials de la construcció comen el propi sector de la construcció, respec-te al 2010, un 3,9% i un 5,0%, respectiva-ment, fet que confirma la lleugera milloradel sector de materials de la construcció il’encara empitjorament del sector de laconstrucció. Si fins ara les conseqüènciessobre el mercat de treball de materials de laconstrucció havien estat més severes quesobre el propi sector de la construcció per lapossibilitat d’aquest últim de recol·locartreballadors des de l’obra civil i l’edificaciócap a les activitats rehabilitadores, l’any2011 no es pot fer la mateixa afirmació. Talcom ja s’ha esmentat, la crescuda de l’aturen el sector de la construcció ha estat lleu-gerament per sobre del que va ser el 2010.A més, la dràstica caiguda en l’ obra civil i lapetita davallada en la rehabilitació encarahan fet més difícils aquests processos recol-locadors de treballadors.

Tot i així, des de l’any 2006, l’atur al sector dela construcció ha crescut gairebé un 325% ial sector de materials de la construcció lapujada ha estat del 258%. En tot cas, ni unani l’altra xifra són gensmenypreables si es téen compte que en total, entre el sector dematerials i la construcció pròpiament dita, hiha a l’atur gairebé 105.000 persones, el 17%dels aturats de Catalunya.

Si es compara el mercat de treball català il’espanyol observem que el sector de mate-rials de la construcció suposa el 12,4% delsafiliats a Espanya, mentre que els treballa-dors de la construcció suposen gairebé el17% del total i els de la indústria el 20%. Percontra, els aturats del sector de la construc-ció suposen entre l’11 i el 13% dels aturatsdel sector a Espanya. Per tant, es pot afirmarque el sector a Catalunya ha sabut, segura-ment, aguantar una mica millor el seu mer-cat de treball amb relació a la resta de l’Estat.

Costos i preus

Malgrat l’evident feblesa de la demanda i laforta tendència negativa de la construcció,els costos del sector es van caracteritzar el2011 per una pauta lleugerament alcista,sobretot en l’àmbit de l’obra civil. En l’apar-tat de l’edificació es va registrar una pujadadels costos de construir del 0,7% mentreque en l’obra pública, per contra, la pujadava ser molt més pronunciada i van aug-mentar al voltant del 5,4%.

Pel que fa als preus, l’any 2011 es va trencarla tendència dels darrers anys i els preus delsector van augmentar un 1,9% davant lesdavallades dels darrers dos anys, tot i quemolt allunyat dels percentatges de creixe-ment dels anys 2006, 2007 i 2008 en quèels preus van créixer una mitjana del 8%,amb una punta del 10,3% l’any 2007.

Taula 71. Evolució del mercat de treball del sector de la construcció i del subsector de materialsde la construcció a Catalunya. Any 2011

Nombre detreballadors

% variació respecteany anterior

% variació respecte2006

Afiliació a la Seguretat Social (Règim General i Autònoms) (1)

Materials de la construcció (2) 14.161 –10,5 –41,2

Construcció 202.612 –15,5 –45,1

Indústria 418.331 –13,0 –29,3

Total afiliació 2.884.485 –3,1 –10,8

Atur registrat (3)

Materials de la construcció (2) 2.910 3,9 257,5

Construcció 101.619 5,0 324,9

Indústria 94.517 –1,1 56,8

Total atur registrat 614.244 9,2 135,6

(1) Dades corresponents al 4t. trimestre de 2011.(2) Inclou el subsector del vidre i productes derivats del vidre.(3) Dades corresponents al mes de desembre de 2011.Font: Observatori del Treball. Departament d’Empresa i Ocupació. Afiliació a la Seguretat Social i Atur Registrat a les Ofici-nes del Servei d’Ocupació de Catalunya.



Ciment

El ciment és, segurament, el principal imés característic material del sector dela construcció i, per tant, l’evolució de laindústria del ciment va estretament lligadaa l’evolució de l’activitat constructiva: lesinfraestructures i l’obra pública, però tam-bé l’edificació.

Fins fa ben poc, el subsector de l’edifica-ció absorbia la major part de la produccióde ciment. Tant pel fet que l’edificaciósuposava, com ja s’ha dit anteriorment, unpercentatge molt important de l’activitatconstructiva del nostre país, com pel fetque l’edificació és un tipus d’activitat queutilitza grans quantitats de ciment, prin-cipalment en forma de formigó preparat−per a les cimentacions i les estructuresdels edificis− i, també, en forma demortersi productes prefabricats de formigó. Al vol-tant del 70% del ciment que es produeix

a Catalunya es destina a la fabricació deformigó.

L’any 2008, però, el destí de la fabricacióde ciment va canviar lleugerament ambrelació als anys anteriors. Tot i així, i mal-grat la contracció registrada pel subsectorde l’edificació, al voltant de la meitat delconsum total de ciment va ser destinadaa la construcció i la rehabilitació d’edi-ficis, mentre que la resta va ser per al’obra civil. En els darrers anys el volumde ciment utilitzat en els grans projectesd’infraestructures i equipaments ha fet queel percentatge consumit per l’obra públicahagi augmentat progressivament, de talmanera que si el 1999 es pot estimar queel segment de l’edificació i la rehabilitacióabsorbia entorn del 70% del consum totalde ciment a Catalunya, el 2008 la propor-ció s’havia reduït fins a aproximadamentel 50%.

Després de disminuir els nivells d’activitaten el sector de la construcció durant elsanys 2008 i 2009, els volums de produccióde ciment també van disminuir, com era

d’esperar, en la majoria de les economiesavançades. Però, malgrat els efectes dela crisi mundial i un escàs creixement del’1% el 2008, la producció de ciment almón l’any 2009 es va situar prop del 3.000milions de tones, fet que va suposar un6,4% més que l’any 2008.

L’any 2010 la Xina va assolir un rècord deproducció mundial de ciment, amb unaquota de mercat del 56% i una produccióde més de 1.850 milions de tones, fet queva suposar un augment de gairebé el 14%respecte a l’any 2009 i més que doblar laproducció de sis anys enrere, quan produïapoc més de 860 milions de tones.

Aquest fet, juntament amb un creixementde la producció a l’Índia (que va passar de186,1 milions de tones el 2008 a més de200 milions el 2010), va ser determinanta l’hora d’explicar l’evolució positiva de laindústria del ciment a nivell mundial. Peròels efectes de la crisi econòmica sobrepaïsos com el Japó o els Estats Units i,sobretot, Europa, van ser devastadors i, enconseqüència, la producció de ciment en

Figura 98. Consum i producció de ciment i clínquer a Catalunya. Anys 2000-2011Milers de tones

0

8.000

10.000

6.000

4.000

2.000

12.000

Producció de clínquer

Producció de cimentConsum de ciment

2008 2009 2011201020062004 2005 200720012000 2002 2003

9.035,2

3.965,3

3.994,7

2.748,3

6.830,7

7.338,5

Font: Ciment Català.

Figura 97. Producció de ciment al món, per regions i principals països productors. Any 2010Sobre un total de 3.300 milions de tones. Percentatge

Xina 56,1

CIS 2,5

1,6 Japó6,3 Índia

5,3 Altres Amèrica

Àfrica 4,8 2,0 Estats Units

7,7 Cembureau

0,3 Altres Europa

13,1 Altres Àsia

0,3 Oceania

Notes: Cembureau, Associació Europea del Ciments, és l’organització representativa de la indústria del ciment a Europa. Actualment, els seus membres de ple dret són les associacionsnacionals de la indústria del ciment i les empreses de ciment de la Unió Europea (amb l’excepció de Xipre, Malta i Eslovàquia), més Noruega, Suïssa i Turquia. Croàcia és membre associatde Cembureau.L’etiqueta Altres Europa inclou els països de la UE-27 que no són membres del Cembureau.CIS: Commonwealth of Independent States (antiga URSS sense repúbliques bàltiques).Font: Cembureau.


aquests països va caure entre un 17% i un13%, juntament amb la caiguda, a Rússia,de més del 15%.

Pel que fa al nostre àmbit més proper,els membres del Cembureau van aportar,l’any 2010, un 7,7% de la producció mun-dial, és a dir, al voltant d’uns 254 milions detones, fet que suposa no només una caigu-da en la producció respecte al 2009 sinó,a més, una pèrdua de quota de mercatde gairebé un punt percentual. D’aquests254 milions de tones que van produir elspaïsos del Cembureau l’any 2009, uns 26corresponen a la producció espanyola.L’any 2010, la producció de ciment als paï-sos del Cembureau va caure per tercer any,tot i que amb una magnitud lleugeramentinferior al 15% dels anys anteriors, ho va feral voltant del 10%.

El procés de fabricació de ciment es potdividir, de manera resumida, en cinc etapes.Una primera d’explotació i transport de lesmatèries primeres, en la qual s’extreu lapedra calcària, es tritura en fases successivesi es transporta fins a les plantes de produc-ció. Una vegada a la planta de producció,s’inicia una segona etapa de fabricació delcru del producte intermedi anomenat clín-quer, quan s’homogeneïtzen les diferentsqualitats de la pedra per aconseguir unacomposició mineralògica uniforme. Aques-ta composició es mol i, a la tercera etapa, estransforma en els forns rotatoris mitjançant

diferents processos físics i químics a altatemperatura (1.400 ºC) fins a l’obtenció delclínquer. En una quarta etapa, es mol elclínquer i es fabrica el ciment amb l’addicióde guix i altresmaterials fins a obtenir el ques’anomena ciment pòrtland (gris o blanc).Finalment, en l’última etapa, s’envasa, estransporta i es ven el ciment.

El procés que requereix una inversió inicialforta és, sobretot, la tercera etapa, per alsforns rotatoris. Durant l’expansió del sectorde la construcció, els anys 2005, 2006 i2007 principalment, hi va haver empre-ses que es van dedicar a la fabricació deciment que més tard van deixar d’operar.Importaven clínquer per a fabricar ellsmateixos el ciment i, per tant, estalviar-se lainversió més important. Per tant, una partdel ciment que es fabricava es feia ambclínquer procedent de fora. Una vegadapassat el boom del sector, aquesta pràcticas’ha reduït i la producció de clínquer i deciment s’ha pràcticament igualat.

Així, l’evolució a Catalunya i al conjuntd’Espanya acumula tres anys seguits demals resultats pel que fa a la produccióde ciment. L’any 2010, a Catalunya es vanproduir al voltant de 5 milions de tones deciment i uns 4,7 milions de tones de clín-quer. Aquestes xifres no s’allunyen gairede les de l’any 2009 quan es van produir5,1 milions de tones de ciment i 4,6 milionsde tones de clínquer, però sí que suposen

unes xifres molt inferiors a les d’anys ante-riors, quan s’havien arribat a produir (2006)fins a 9,6 milions de tones de ciment i mésde 7 milions de tones de clínquer.

L’any 2011, però, les xifres van ser enca-ra pitjors. Es van produir 3,96 milions detones de ciment i 3,99 milions de tonesde clínquer, fet que suposa una caiguda dela producció respecte al 2010 de més del20% i del 14,6%, respectivament, unes xifresmolt negatives si es té en compte que el2010 la producció de clínquer fins i tot vaaugmentar una mica (0,76%) i la de cimentnomés va caure un 2,7%.

El 2010, l’economia europea, a diferènciade Catalunya i Espanya, es va començar arecuperar, sobretot gràcies al creixementde països com Alemanya, Eslovàquia, Dina-marca o Finlàndia. Però aquesta milloraaparent en l’estat de salut de l’economiaeuropea no es va reflectir en les activitatsde construcció i ciment. Segons Eurostat,la construcció i la producció de ciment ala Unió Europea van continuar disminuint,aconseguint el desembre el seu nivell mésbaix des de l’inici de la crisi. En altres països,el consum de ciment va continuar decrei-xent però a uns ritmes inferiors als d’anysanteriors.

Seguint aquesta tendència durant el segontrimestre de 2011, l’activitat de construccióa la Unió Europea mostra un increment de

Figura 99. Consum de ciment per càpita als països membres del Cembureau. Any 2010Quilograms per habitant

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000

Letònia

Regne Unit

Lituània

Estònia

Suècia

Hongria

Països Baixos

Alemanya

França

Bulgària

Irlanda

Romania

Finlàndia

Noruega

R. Txeca

Polònia

Croàcia

Eslovènia

Espanya

Bèlgica

Portugal

Itàlia

Àustria

Suïssa

Turquia

Luxemburg 898

648

637

568

565

546

538

532

513

418

409

351

337

335

332

320

313

313

301

287

251

227

201

184

159

132

Nota: Les dades de Dinamarca i Grècia no estan disponibles.Font: Cemberau.


l’1,1% i, si es té només en compte la zonade l’euro, el creixement va ser lleugera-ment inferior, del 0,8%, respecte al trimes-tre anterior. En comparació amb el mateixtrimestre de l’any anterior, però, la UE-27 ila zona de l’euro van registrar unes dava-llades del 3,0% i el 3,5%, respectivament.

Tot i així, aquests poden ser uns primerssignes d’estabilització al sector de la cons-trucció de la Unió Europea després d’unacaiguda contínua de dos anys fins al marçde 2011. Durant el segon trimestre, l’ac-tivitat de la construcció, a més, va créixermalgrat la caiguda de l’activitat industrialde la Unió Europea en general.

El mes de juny de 2011, aquesta tendènciaa la recuperació del sector comença a fer-se més clara: el sector va créixer un 2,6%respecte al mes anterior al conjunt de laUE-27 i un 1,1% a la zona de l’euro. Toti així, però, cal remarcar que s’observengrans diferències en el comportament delsector en els països europeus. Dels 19 paï-sos amb dades disponibles, 13 presentenun comportament positiu i 6 una evoluciónegativa: la taxa de creixement més alta esva registrar a Romania, mentre que Bèlgicava presentar les pitjors xifres.

Les primeres estimacions oficials de quèes disposa a nivell europeu per al 2011mostren resultats positius en la fabricacióde ciment. L’índex de producció de cimentha mostrat una tendència positiva des delcomençament de 2011. No obstant això,el juny de 2011 el ciment es va manteniren un nivell més baix que el juny de 2010.

A Catalunya, la caiguda en el consum deciment l’any 2011 va seguir la tendènciade l’any anterior i va tornar a caure un altre21% respecte a l’any anterior i es va situaren 2,75 milions de tones. Si l’any 2010es destacava que el consum de ciments’havia situat a nivells per sota dels de l’any2000, el 2011 aquesta tendència és encaramés marcada i el consum de ciment sesitua pràcticament a la meitat del de l’any

2000 en què es van consumir a Catalunyaal voltant dels 5 milions de tones.

És interessant destacar, també, que delsvint-i-set països que integren l’associacióeuropea Cembureau, Espanya l’any 2010era encara el vuitè amb el major consumde ciment per càpita, amb uns nivells quegairebé doblaven els de França i Alemanyai se situava a valors semblants als de Suïssa,Àustria o Itàlia. En funció d’aquestes dadeses pot interpretar que els valors assolitsdurant els anys 2006, 2007 i, fins i tot, 2008corresponien a estàndards certament alts.A Catalunya, el consum de ciment perhabitant es va situar en tot el període ennivells lleugerament inferiors a la mitjanaespanyola. El 2009 es van consumir a Cata-lunya al voltant dels 583 quilos per habi-tant, 461 el 2010 i 364 el 2011, una tercerapart del que es va consumir l’any 2007, enquè la mitjana era de 1.117 quilos.

Aquesta reducció tan clara en la demandade ciment que l’any 2010 no va tenir unimpacte gaire important sobre les importacions de clínquer i ciment, el 2011 és unany on les importacions sí es veuen afecta-des. Així, mentre l’any 2010 encara es vanimportar al voltant de les 100.000 tones(un 54% més que l’any 2009), l’any 2011les importacions de ciment i clínquer vanser de 45.100 tones, menys de la meitatque el 2010.

Pel que fa a les exportacions, l’any 2011,a diferència del 2010, van disminuir lleu-gerament respecte a l’any anterior i es vansituar al voltant d’1.659.000 tones. L’any2010, com a contrapartida a la baixadade les importacions, la major feblesa de lademanda interior va fer que l’esforç caraals mercats exteriors augmentés respecteals anys anteriors, de tal manera que lesexportacions es van més que doblar res-pecte a l’any 2009 (van créixer un 154%),però el 2011, tot i l’esforç exportador, noes va poder arribar a les xifres de l’any ante-rior malgrat que les exportacions encarasuperaven el flux comercial des de l’any

1998. Tot i així, aquestes xifres no són com-parables amb el volum que suposaven lesexportacions de ciment tant en la dècada1976-1986, quan es van arribar a exportarmés de 6 milions de tones anuals, com enel període postolímpic, quan es va arribarals gairebé 3,5 milions de tones. Per tant, elcreixement de les exportacions de ciment iclínquer té un comportament contracíclic.El ciment, a diferència d’altres materialsde la construcció, es pot emmagatzemar,envasar i transportar d’una forma rela-tivament fàcil i barata. És per això queels excessos de producció en temps dedecreixement de la demanda interna espoden exportar als mercats exteriors. Toti així, cal ressaltar que els preus de vendaals mercats exteriors són força més baixosque al mercat intern, amb la qual cosa, avegades, tot i augmentar les exportacions,els beneficis no tenen per què augmentaren la mateixa proporció.

Amb tot, però, les exportacions de cimentcatalà l’any 2011 representaven un 43% deles exportacions totals de ciment a Espa-nya, un pes relativament semblant al del’any 2010, que va ser del 45%, però moltsuperior al de l’any 2009, on les exporta-cions catalanes eren només el 22% de lesespanyoles. Així doncs, el sector del cimentcatalà ha tingut un comportament, tot ila crisi del sector en el seu conjunt, millorque el de la resta de l’Estat pel que fa ala internacionalització. Mentre la produc-ció catalana de ciment i clínquer suposanomés entre el 18% i el 20% de la produc-ció espanyola, les exportacions suposen el43% l’any 2011.

El sector del ciment, tant a Catalunya coma Espanya, realitza les seves vendes a travésde quatre canals de distribució: les empre-ses fabricants de formigó, les empreses deprefabricats de formigó, les pròpies empre-ses constructores com a clients directes iels magatzemistes com a intermediaris.

En el trienni 2004-2006 els preus delciment a Catalunya van mantenir un com-

Figura 100. Consum de ciment i comerç exterior. Anys 2000-2011Milers de tones

0

1.600

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

1.800

2.000

0

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

6.000

7.000

8.000

9.000

Consum de ciment(escala dreta)

Exportacions C i K(escala esquerra)

Importacions C i K(escala esquerra)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Nota: C = ciments, K = clínquer.Font: Ciment Català.


portament relativament moderat ja quevan augmentar a una taxa anual similara la de l’indicador general de preus i, engeneral, inferior a l’increment registrat a lamajor part dels materials de construcció.No obstant això, la continuïtat de la pressióde la demanda i les pujades d’alguns delscostos es va traduir el 2007 en tensionsalcistes dels preus, que van registrar unapujada entorn al 10%. L’any 2008 els preusdel ciment van assolir els nivells més alts.Els anys 2009 i 2010, per contra, els preusdel ciment van disminuir, a diferència delspreus generals i dels preus industrials, cosaque es pot associar, clarament, a la feblesade la demanda. L’any 2011, per contra, elspreus van tornar a repuntar una mica, peròen cap cas van assolir els nivells de 2008.

Pel que fa a les inversions, els principalsesforços que s’han realitzat en els darrersexercicis a les plantes catalanes han anatdestinats a introduir millores de caràctermediambiental. L’any 2002, les empresesdel ciment associades a Catalunya van arri-bar a un acord pioner a tot l’Estat per a laPrevenció i el Control de la Contaminació,acord que es va renovar el desembre del’any 2011. En el primer període de l’acord(fins al 2010), es van dedicar més de 100milions d’euros a inversions ambientals aCatalunya.

Pel que fa a l’energia necessària per alprocés de fabricació del clínquer, cal res-saltar que, tot i que es requereix una granquantitat de combustibles, a la vegada elpropi procés ofereix la possibilitat de valo-ritzar certs residus orgànics en utilitzar-loscom a substituts dels combustibles fòssilstradicionals. La indústria del ciment vautilitzar l’any 2011 unes 546.000 tones decombustibles recuperats. Tot i així, la subs-titució de combustibles fòssils per residusés encara escassa a Espanya si la compa-rem amb altres països del nostre entorn,especialment Holanda (on el percentatgeés de més de 80%), Alemanya (50%), Suïs-sa (al voltant del 40%), França o Bèlgica(al voltant del 35%). Malgrat això, però,cal denotar l’esforç fet pel sector en els

darrers anys en matèria ambiental. L’any2011, un 20% dels combustibles utilitzatsen el procés de fabricació del ciment i delclínquer era alternatiu (biomassa i residus).Aquest percentatge l’any 2010 era del 15%i només 7 anys enrere no arribava ni al 5%.

Formigó preparat

A Catalunya hi ha, aproximadament, unes87 empreses que es dediquen a la pro-ducció de formigó, de les quals, més del90% estan associades a ANEFHOP, l’As-sociació nacional de fabricants de formi-gó preparat. Les plantes de producció aCatalunya són aproximadament unes 280 itenen una producció mitjana d’uns 30.800metres cúbics de formigó a l’any. Tot i així,cal ressaltar que, mentre les plantes deles empreses associades produeixen persobre dels 33.000 metres cúbics de mitjanaanual, les no associades tenen capacitatsmenors i produeixen al voltant dels 18.000metres cúbics.

L’evolució del sector del formigó en elsdarrers anys ha estat d’una contracció con-siderable. L’any 2008 això ja es va posar demanifest amb especial intensitat a partirdel segon trimestre ja que en els primersmesos la marxa encara va ser relativamentpositiva.

La producció de formigó es va situar l’any2009 en poc més de 8,5 milions de metrescúbics, un 24,1% menys que el 2008, i l’any2010 es van produir 6,7 milions de metrescúbics de formigó, un 22% menys quel’any anterior. L’any 2011 es va seguir ambaquesta tendència i només es van produir5,2 milions de metres cúbics de formigó,un 22% menys que l’any 2010 i pràctica-ment una tercera part del què es va arribara produir l’any 2007, punt màxim en laproducció de formigó tant a Catalunyacom a Espanya.

Aquest retrocés s’ha de vincular, bàsica-ment, al canvi de tendència en l’activitatd’edificació, al qual es pot atribuir la gai-rebé totalitat de la caiguda de la deman-

da en els darrers anys, tot i que, com jas’ha esmentat anteriorment, la caiguda del’obra civil l’any 2011 arrossega el conjuntdel sector. El nivell de producció de formi-gó preparat l’any 2011, per tant, es va situaren nivells semblants als de 15 anys enrere.

El formigó és un producte que té una dura-da i un recorregut molt curt. S’estima que,des de la planta de fabricació fins a l’obra,el transport no pot durar més d’uns 30-60minuts. Això fa, per tant, i a diferència delciment, que no sigui un producte exporta-ble i que, en períodes de demanda dèbilcom l’actual, les empreses no puguin optarper col·locar el seu producte als mercatsexteriors. Per contra, les plantes de formi-gó tenen un grau de flexibilitat que les deciment, per exemple, no tenen i podenoperar a un percentatge baix de la sevacapacitat màxima sense que això suposipèrdues importants, ja que els costos fixossón un percentatge relativament baix delscostos totals. A més, la inversió inicial quesuposa una planta de formigó és relativa-ment petita. És més, els costos associats ala producció de formigó són més derivatsdels controls ambientals que no pas de lapròpia posada en marxa d’una planta defabricació. És segurament per tot plegatque les pèrdues associades a un declivi dela demanda poden absorbir-se millor queen d’altres sectors.

Les condicions de feblesa de la demandavan pressionar a la baixa els preus de ven-da, tot i que també va incidir en un sentitsimilar una de les singularitats que carac-teritzen aquest subsector, que consisteixen el fet que, en ocasions, els clients espoden convertir en competència, ja queper a obres d’una dimensió important, lesgrans firmes constructores munten la sevapròpia planta de producció de formigó.

Aquest fenomen, però, anirà desapareixenten els propers anys ja que la caiguda pre-vista en l’obra pública és de tal dimensióque no es preveuen grans obres.

Figura 101. Producció anual de formigó a Catalunya. Anys 1991-2010Milions de m3

20012000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 20110

2

4

6

10

8

12

14

16

18

10,87 10,92

12,39 12,61 12,8113,45

14,9315,40

11,28

8,57

6,68

5,22

Font: ANEFHOP.


Pel que fa als costos de producció de for-migó, es pot estimar que van augmentaren conjunt, ja que els preus de tots elscomponents van augmentar claramentdurant el 2011, tant el ciment com l’electri-citat i el transport, com a resultat de la ten-dència a l’alça del preu dels combustibles.

La marxa desfavorable del subsectordurant els últims tres anys ha tingut unainevitable repercussió en l’ocupació. En lafabricació de formigó hi intervenen prin-cipalment dos tipus de treballadors. Elsdirectes, que treballen a les pròpies plantesde fabricació de formigó, i tot el treballindirecte que es genera a través dels trans-portistes. És en aquest darrer segment, enel qual la majoria de treballadors són autò-noms, en el que ha tingut més incidènciala baixada de la producció de ciment.Concretament, la plantilla global de lesempreses del subsector ha disminuït, desde l’any 2008, al voltant d’un 30% i unapauta similar van seguir les companyiessubcontractades en altres funcions, espe-cialment les de transport.

Per últim, cal dir, també, que entre un20% i un 30% de la producció de formigóes destina a un tipus d’activitats que noqueden recollides ni en les estadístiques

d’obra civil (com és l’evolució de la licitacióoficial) ni en les d’edificació residencial(com són els visats d’obra que recullen elscol·legis oficials). És per això que, tot i lesmales perspectives que es presentaven pelsector, de caigudes d’entre el 5% i el 10%de la producció durant l’any 2011, el ritmede desacceleració va ser més contingut.

Altres materials de la construcció

En termes generals, l’any 2011 el subsectorintegrat per les empreses catalanes fabri-cants d’altres materials per a la construccióes va caracteritzar, com havia passat elsdarrers dos anys, per una evolució clara-ment desfavorable, com a conseqüènciade la forta contracció de l’edificació, de laqual en té una clara dependència.

Malgrat la contracció de la demanda, elspreus dels productes del subsector, untant heterogenis, van experimentar el 2011un lleuger augment, tot i que menor queen anys anteriors. Es calcula que van pujarde mitjana un 1,9%, amb la qual cosaes pot estimar que la facturació de lesempreses fabricants d’altres materials deconstrucció es va caracteritzar el 2011 peruna caiguda una mica més moderada quela registrada en termes de volum, a la qual

cosa va contribuir el moderat incrementdels preus tant en el mercat intern com enels mercats exteriors.

Les condicions generals desfavorablesque va travessar la construcció van incidirnegativament sobre el nivell d’ocupaciódel subsector. Més específicament, la plan-tilla global de les empreses va reduir-seel 2011 al voltant d’un 10,5% respecte afinals del 2010. D’altra banda, cal apuntarque, a les empreses amb un grau d’in-ternacionalització més elevat, la creaciód’ocupació va tendir a desplaçar-se enmajor mesura als centres de produccióde l’estranger en aquelles activitats mésdirectament relacionades amb els proces-sos de producció, mentre que a les plantescatalanes es va tendir a mantenir els llocsde treball de màrqueting, disseny, gestió,administració.

Les exportacions de productes ceràmicsrefractaris, a diferència de l’any 2010 quevan augmentar més d’un 80% en pes, el2011 van caure un 31% (gairebé 50.000tones menys). Tot i així, però, el valor deles exportacions va augmentar, respecteal 2010, un 33% a causa d’un incrementnotable dels preus. Cal dir, però, que el pesd’aquest producte dins del conjunt de les

Taula 72. Comerç exterior de materials de la construcció. Any 2011

En volumTones % variació 2010-2011 % pes sobre el total

X M X M X M

Vidre i productes de vidre 160.033 302.715 3,2 14,2 5,8 42,6

Productes ceràmics refractaris 108.170 11.842 –31,3 –89,8 3,9 1,7

Productes ceràmics no refractaris i productes de terra cuitaper a la construcció

135.611 33.820 2,0 –20,4 4,9 4,8

Fabricació d’altres productes ceràmics 37.488 64.502 4,8 –26,0 1,3 9,1

Ciment, calç i guix 1.907.661 94.097 –4,9 –9,3 68,6 13,2

Elements de formigó, guix i ciment 363.690 110.805 30,1 19,0 13,1 15,6

Indústria de la pedra ornamental i per a la construcció 20.159 22.270 –49,4 –44,6 0,7 3,1

Altres productes minerals no metàl·lics 48.980 71.134 –13,0 –27,2 1,8 10,0

Total materials de la construcció 2.781.791 711.186 –2,9 –15,9 100,0 100,0

En valorMilers d’euros % variació 2010-2011 % pes sobre el total

X M X M X M

Vidre i productes de vidre 227.429 356.443 –1,7 9,5 32,0 55,9

Productes ceràmics refractaris 61.278 15.203 32,9 0,8 8,6 2,4

Productes ceràmics no refractaris i productes de terra cuitaper a la construcció

63.671 15.146 4,0 –26,4 8,9 2,4

Fabricació d'altres productes ceràmics 80.184 106.676 5,5 –18,8 11,3 16,7

Ciment, calç i guix 98.285 10.938 –5,5 1,8 13,8 1,7

Elements de formigó, guix i ciment 81.912 36.925 29,0 –8,0 11,5 5,8

Indústria de la pedra ornamental i per a la construcció 16.683 7.680 –29,2 –31,8 2,3 1,2

Altres productes minerals no metàl·lics 82.183 88.923 –6,8 –5,9 11,5 13,9

Total materials de la construcció 711.626 637.932 2,6 –1,7 100,0 100,0

Nota: X: exportacions, M: importacions.Font: Idescat.


exportacions del sector de materials de laconstrucció és només del 3,9% en volum id’un 8,6% en valor.

Pel que fa al sector exterior, el producteque té un pes més important és el ciment,que suposa un 68,5% del volum de lesexportacions totals del sector de mate-rials de la construcció i, per contra, noméssuposa un 13,8% del valor de les exporta-cions del sector. En aquest sentit, doncs, elsubsector de més pes pel que fa al valor deles exportacions és el del vidre, que suposaun 32% del valor de les exportacions, tot ique aquestes van caure un moderat 1,7%respecte el 2010.

Pel que fa a les importacions, l’any 2011 vancaure tant en valor com en volum, malgratque l’any 2010 havien crescut lleugerament.Tot i així, les caigudes del 2011, d’un 1,7%en valor i de més d’un 15% en volum, nos’acosten, ni de bon tros, a les caigudesdels anys 2008 i 2009 en què el valor de lesimportacions de materials de la construccióvan caure un 57,8% i un 36,3% respectiva-ment. La caiguda en les importacions vaser deguda, principalment, als productesceràmics i de la pedra ornamental, que vancaure un 89% i un 44% respectivament. Entermesmonetaris, els majors decreixementsvan ser per les importacions de productesceràmics i de terra cuita, el valor de lesimportacions dels quals va caure un 26%,mentre que l’any anterior havien crescut un44%, i també la caiguda de les importacionsde pedra ornamental, que van caure un32%. En tot cas, però, aquests dos sectorsno suposen més del 3,3% del valor de lesimportacions dematerials de la construcció.


L’any 2011, tot i que les dificultats hanpersistit i no es pot afirmar que s’hagi tocatfons, sí que es pot determinar un cert patróde comportament entre les empreses quehan aconseguit sobreviure a la dràsticareducció de l’activitat. Les empreses dematerials de la construcció, han optat prin-cipalment per tres vies:

a) Diversificar el seu negoci buscant novesoportunitats en nous sectors i, per tant,innovant.

b) Buscar noves oportunitats de negoci al’estranger.

c ) Concentrar-se en aquelles activitats ales quals tradicionalment s’havien dedi-cat i desprendre’s d’algunes unitats denegoci que, potser, no els eren tanpròpies.

L’empresa de ciment Cemex ha estat pio-nera, tant en la cerca de noves oportunitatsde negoci i solucions empresarials com pelque fa a la innovació. Així, el Grup CemexEspanya i el Grup Horpisa han arribat a unacord de col·laboració per al desenvolupa-ment d’un projecte conjunt que ha culmi-nat amb la presa d’una participació de lamultinacional del ciment en la societat filiald’Horpisa, de nova creació, denominadaHorpicem, SL. Aquest projecte permetràals dos grups empresarials unir sinergies ioptimitzar l’eficiència operativa en els seusrespectius negocis de fabricació, transporti comercialització de formigons preparats,així com assegurar la qualitat de productesi serveis que les dues companyies demos-tren des de fa dècades. El Grup Horpisaaporta a la nova societat la seva brancad’activitat de fabricació, transport i vendade formigó, fins ara desenvolupada perFormigons del Pirineu. Per la seva banda,Cemex, a través de la seva filial HORMICE-MEX, ha pres una participació minoritària,aportant diverses de les seves plantes deformigó. Horpicem, amb domicili social aMonzón (Osca), ha començat amb un totalde 18 plantes de formigó repartides entreles províncies d’Osca, Saragossa i Lleida.

A més, també aquest any 2011 Cemex vaser premiada pel seu esforç en R+D ambla Placa d’Honor de l’Associació Espanyolade Científics (AEC), per la seva aportació enR+D+I en el camp de la química del cimenti del formigó.

Però sobretot, el 2011 ha estat l’any de lainternacionalització i la sortida a l’exteriorde moltes empreses catalanes. Les prota-gonistes d’aquests processos internacio-nalitzadors són les mateixes que l’any 2010van destacar també pels seus esforços enbuscar noves solucions per a la sortida dela crisi del sector.

En aquest sentit, l’empresa Texsa, ubicadaa Castellbisbal i dedicada a la fabrica-ció de teles asfàltiques per a l’aïllament ila impermeabilització, que l’any 2010 vacomençar el procés de construcció d’unanova fàbrica a Jaipur (Índia) i es va implan-tar a la República Txeca amb la comprade l’empresa que, fins llavors, distribuïaels seus productes en aquell país, l’any2011 ha aconseguit un gran contracte aSingapur per a la impermeabilització delcomplex Marina Sands de Singapur on hiaportarà més de 125.000 metres quadratsde material impermebilitzant.

L’empresa Fluidra, fabricant d’aplicacionsper al tractament de l’aigua va obrir el 2011una filial a Sao Paulo (Brasil) i, a mig termini,i com a conseqüència dels alts aranzels enaquell país, no descarta obrir-hi una plantade producció. A més, el pla estratègic del’empresa també posa l’accent en la neces-

sitat de créixer a la Xina, on ja distribueixbona part dels seus productes per a piscinesi on hi té prop de 300 treballadors. De carael 2012, l’empresa s’imposa un ritme de crei-xement encara més elevat que el 2011 ambl’arribada al mercat africà i de l’Europa del’est obrint-hi delegacions pròpies. Per últim,Fluidra va comprar el 2011 dues empresesals Estats Units, Auqa Products i Aquatronper 33 milions d’euros i es va convertir, així,en la líder mundial del sector dels robots pera la neteja dels fons de les piscines.

Ciments Molins, a finals del 2011 va posaren marxa una nova fàbrica de ciment grisa Tunísia.

Corporació Roca, dedicada a la fabricacióde porcellana per a banys, va estudiardurant el 2011 projectes selectius en mer-cats emergents com Brasil, Índia, Rússia ila Xina on les seves vendes augmentena un ritme anual mínim del 13%. La Cor-poració Roca va adquirir durant el 2011dues empreses, la fabricant de porcellanaUgrakeram i la firma especialitzada enmobles de bany Akvaton. Amb això, Rocapassarà a tenir sis centres i més de 2.500treballadors a Rússia. A més, també té enmarxa la construcció d’una nova fàbrica alnord de Moscou, dedicada a la produccióde banyeres acríliques. Rússia és, doncs, undels pilars estratègics del creixement exte-rior del grup. A més, ha obert a Londres laseva quarta Roca Gallery, un concepte d’ex-periència de marca que té com a objectiudonar a conèixer la història i els productesde l’empresa i acollir exposicions relaciona-des amb el món del disseny. L’espai RocaGallery ha estat dissenyat per la prestigiosaarquitecta irakiana Zaha Hadid.

Comsa Emte va obrir, el 2011, una oficinaa Hong Kong per començar a temptejarel mercat pel que fa al tren d’alta velocitatxinès. El grup ha amortit el descens del’obra pública a Espanya gràcies a l’evo-lució del seu negoci internacional, que el2011 va créixer fins a un 15%. La contrac-tació internacional del grup es va duplicarl’any 2011 i ja suposa un 30% de la fac-turació total del grup. Durant el 2010, elgrup va obrir delegacions als Estats Units,Brasil, Equador i Perú, a més de la Xina,i ja té presència estable a 14 països. AlBrasil i Equador ja s’han signat els primerscontractes i als Estats Units, igual que a laXina, el grup s’interessa especialment pelsprojectes d’alta velocitat ferroviària. A més,també el 2011 Comsa Emte va culminar elprocés de fusió de la seva filial a Polònia,Trakcja, amb l’empresa Tiltra, líder en elsector de l’obra pública a Lituània i ambpresència també a Polònia. El grup Trakcja-Tiltra serà el vehicle que utilitzarà el grupcatalà per multiplicar el seu creixement enel mercat de les infraestructures a l’est i elcentre d’Europa durant els propers anys.


La innovació en el sector del formigó:la contribució dels paviments de formigóa la reducció del CO

2del sector del transport

Actualment, la societat, conscient del desafiament universal a quès’enfronta, es pregunta com s’ha d’adequar el nostre estil de vida iquines mesures s’han de dur a terme per contrarestar l’escalfamentglobal i assegurar que les properes generacions puguin gaudird’una bona qualitat de vida. Aquesta és precisament la definició dedesenvolupament sostenible, trobar una resposta a les necessitatsactuals, alhora que es tenen en compte els factors econòmics,ecològics i socials en tots els processos de presa de decisió, demanera que sigui possible satisfer les necessitats del futur.

Les estructures i els paviments de formigó tradicionalment hanestat identificats com duradors, se’n reconeix la seva robustesa iuna llarga vida útil. Però actualment hi ha altres aspectes que sónigualment rellevants i que cal tenir en compte pel que fa a la utilit-zació del formigó per tal de trobar solucions sostenibles en deter-minades infraestructures de transport (l’obtenció de matèries pri-meres, els processos productius, les fases del cicle de vida delformigó, la reutilització i el reciclatge, etc.).

Aquesta creixent importància, social i ecològica, que té la reducciódel consum de combustibles fòssils en el conjunt de l’activitat eco-nòmica d’un país ha donat lloc a què es realitzin diversos estudis iprojectes d’investigació a nivell global per tal de determinar lainfluència del tipus de paviment en el consumde combustible delscotxes i vehicles pesats. I és en aquest sentit on diverses experièn-cies internacionals demostren que els paviments de formigópoden ser una solució sostenible per a la nostra societat i quesatisfan els criteris de construcció sostenible pel que fa al mediambient, l’economia i la societat.

Segons la Direcció General d’Acció pel Clima de la Comissió Euro-pea “El transport per carretera contribueix, aproximadament a unacinquena part del total d’emissions de diòxid de carboni (CO2

) de laUnió Europea, el principal gas d’efecte hivernacle. Mentre que lesemissions en d’altres sectors s’estan reduint, les del sector del trans-port per carretera han continuat en augment des del 1990. Per talde combatre el canvi climàtic, la Comissió elabora una EstratègiaEuropa integral dissenyada per tal de complir el seu objectiu a llargtermini de limitar a 120 grams per quilòmetre la mitjana d’emis-sions de CO2

per automòbils nous l’any 2012.”

Per aquest motiu, la majoria de les accions empreses per la Comis-sió Europea tenen a veure amb el segment dels turismes, com perexemple el suport als cotxes verds o l’extensió del vehicle elèctric.Fins ara, molts dels esforços innovadors que s’han dut a terme enaquest sentit tenen a veure amb les tecnologies dels vehicles petits.Però cal recordar que el transport de mercaderies per carreteraprodueix al voltant del 40% de les emissions de CO2

causades pel

transport per carretera i és per això que, a banda de potenciar lainnovació en l’àmbit del vehicle petit, també cal abordar la qüestióde les emissions per part dels vehicles pesats (camions, autobusos,etc.).

En aquest sentit, tot i que s’està realitzant un gran esforç per trobarsolucions a llarg termini, ja hi ha estudis a tot el món que demos-tren que la utilització de paviments de formigó redueixen significa-tivament el consum de combustibles per als vehicles pesants, finsa un 6% i, en conseqüència, les emissions de CO2

derivades del’activitat del transport. De fet, cada quilòmetre de carretera ambferm de formigó pot reduir les emissions de CO

2, derivades del

consum de combustible, entre 1.000 i 4.000 tones durant els seus30 anys de vida útil enfront d’un paviment flexible.

A més, a les reduccions de CO2derivades de l’ús de paviments de

formigó, cal afegir-hi, també, la reducció en els costos de les empre-ses de transport. S’estima, per exemple, que una empresa amb 20vehicles pesats, que recorrin demitjana 100.000 km anuals, estalvia-rà 13.500 euros l’any pel consum de combustible i preu establert.

A banda dels avantatges abans descrits, els diferents estudis realit-zats sobre els paviments de formigó demostren el següent:

• El consum de combustible ésmenor en paviments de formigó enun rang entre l’1% i el 6% en comparació amb els paviments bitu-minosos.• La menor deformabilitat dels paviments de formigó comporta unestalvi de combustible de l’1,1%.• Les taxes de consum de combustible per unitat de distància sónconsistentment menors (entre el 3% i el 17%) en els trams de for-migó, independentment de la manera de conducció i les condi-cions de superfície (seca o humida).

Per tot això, els paviments de formigó regulars no són nomésl’opció més favorable en termes de cost al llarg del cicle de vidacomplet, sinó que a més, són una solució fàcil i efectiva per a lareducció de les emissions de CO2

que provenen del transport demercaderies per carretera.

Però, a més, en termes econòmics són la solució més favorablequan es considera el cost total de manteniment durant tota sevavida útil. Aquesta afirmació es reforça quan es consideren els costosdels usuaris, ja que el formigó requereix un manteniment mínim i,per tant, no provoca interrupcions als usuaris de la via.

Font: La contribución de los pavimentos de hormigón a la reducción del CO2del trans-

porte. Oficemen. 2012.Pavimentos de hormigón: una alternativa inteligente y sostenible.Oficemen. 2012.


3.13. Producció i primera transformacióde metalls (ferris i no ferris)El 2011, es va truncar la recuperació del sector iniciada l’any anterior. La produccióva caure un 4% anual a Catalunya, una evolució pitjor que la del sector al conjuntd’Espanya, on es va aconseguirmantenir pràcticament estable (0,4%). El comerç ambl’estranger es va alentir a Catalunya però va continuar creixent a un ritme elevat, envalor. La caiguda de l’ocupació es va mantenir pràcticament igual que l’any anterior,a l’entorn del 9%, pràcticament el doble que al conjunt d’Espanya, per segon anyconsecutiu. El creixement dels preus es va desaccelerar notablement, fins al 5%, peròes mantingué alt, sobretot, per l’encariment de l’energia, i pràcticament va doblar elregistrat a l’Estat.


Producció –

Ocupació –

Preus +

Exportacions ++

Importacions ++

Trets del sector

El sector de producció i primera trans-formació de metalls es pot dividir en dosgrans apartats, que són la metal·lúrgiafèrria i la metal·lúrgia no fèrria. La primeracomprèn la producció del ferro i de l’aceri la primera transformació d’aquests mate-rials. Per la seva banda, la metal·lúrgia nofèrria està constituïda per les activitats detransformació de l’alumini, del coure i d’al-tres metalls no ferris.

El sector de producció i primera transfor-mació de metalls està estretament vinculat

a les primeres matèries i, des del punt devista de la demanda, esdevé el suport fona-mental de la transformació metal·lúrgica,atès que una bona part dels productesintermedis que utilitza aquesta última sónfabricats per empreses de la branca. A con-seqüència del gran nombre de deman-dants, la marxa de la producció i primeratransformació de metalls depèn de l’evolu-ció de l’economia en general i, més espe-cíficament, de la marxa de les activitatsindustrials, tant relatives a béns de consum–mitjançant branques com per exemplel’automoció– com a béns d’inversió –comara la construcció de béns d’equipament–o a la construcció.


Internacional

L’any 2011, l’activitat del sector europeude producció i primera transformació delmetall va créixer, per segon any consecu-tiu, però menys que l’any anterior, afectatper la intensificació de la crisi de deutesobirà a la Unió Europea a partir de l’estiu.De fet, el darrer trimestre aquest efecte vaimpactar amb força en el nivell de produc-ció i va començar a caure lleugerament(–0,3% el quart trimestre del 2011 ambrelació al mateix trimestre del 2010). En elconjunt del 2011, la producció industrialdel sector a la UE-27 va créixer un 5,4%anual (18,9% el 2010). Els països de la UnióEuropea més dinàmics van ser Lituània,Polònia i Àustria, que van registrar taxes decreixement de la producció de dos dígits,seguits per Dinamarca i Alemanya.

Dos anys consecutius de creixement dela producció van permetre recuperar unapart petita de l’ocupació després d’anysde destrucció de llocs de treball, fins i totabans que la crisi comencés. Així, el 2011l’ocupació d’aquesta indústria va augmen-tar un 1,3% anual a la Unió Europeamentreque el 2010 va caure un 5,9% i el 2009, un8,2%. Cal esmentar que aquestes caigudessón de magnituds més elevades que enanys anteriors per causa de l’impacte de lacrisi actual, però el sector estava patint unareducció de l’ocupació a la UE-27 des quees disposa de dades, això és, des de l’any1999, a un ritme mitjà d’un –2%.

El creixement dels preus del sector a laUnió Europea va ser elevat, per segon anyconsecutiu, sobretot tenint en compte elprogressiu debilitament de la producció afinals del 2011. La causa va ser l’encarimentde l’energia com a conseqüencia de l’aug-ment del preu del petroli. El creixementdels preus a la UE-27 el 2011 va ser d’un9,8% anual (12,4 % l’any anterior) i superà lamitjana del conjunt de la indústria europea(d’un 6% el 2011). Els augments més fortsdels preus van ser els registrats a les bran-ques de producció de metalls preciososi altres metalls no ferris i de fabricació deproductes bàsics de ferro, acer i ferroaliat-ges (d’un 11% pràcticament a ambduesbranques).

Com és tradicional, en l’evolució del sectors’ha de diferenciar entre els dos apartatsque el configuren. D’una banda, la metallúrgia fèrria, que en els últims temps haestat immersa en un procés continu dereestructuració mundial, motivat, entrealtres factors, per una reducció en el con-sum –a causa de l’aparició de productessubstitutius i de l’augment de la quali-tat dels béns–, per un increment de lacompetència en els mercats internacionals–sobretot, de països en vies de desenvo-lupament i de països de l’est d’Europa–,

Classificació del sector de producció i primera transformacióde metalls (ferris i no ferris)

Metal·lúrgia fèrria

Producció de ferro i acer•Siderúrgia (fabricació de ferro colat en forma de lingots a partir de minerals imitjançant alts forns).•Acereria (producció d’acer mitjançant forns elèctrics, a partir de ferro colat o béde ferralla).

Primera transformació de ferro i acer•Fosa (obtenció de peces a partir de la fosa de la primera matèria i la utilització demotlles).•Forja (fabricació de productes a partir de desbastos o de laminats procedentsd’acereries, mitjançant tècniques de deformació).•Sinterització (fabricació de productes a partir de pólvores metàl·liques i en unasola fase, mitjançant motlles i sense manipulació posterior).

Metal·lúrgia no fèrria

AluminiCoureAltres metalls no ferris (zinc, plom, etc.).



El sector de la producció i primera transformació de metallsté una llarga tradició a Catalunya. El seu origen es remunta alssegles xiii, xiv i xv, amb el naixement i el desenvolupament d’unatècnica genuïnament catalana per a l’obtenció del ferro a partirde mineral dels Pirineus –la farga catalana. Aquest materialconstituïa la primera matèria per als processos de transformacióposteriors, que es van dinamitzar al Principat sobretot amb elsinicis de la industrialització i durant el segle xix.

El sector català està format per 245 empreses el 2011, el 20,5%del conjunt del sector a Espanya. Les branques que formen partde la producció i primera transformació del ferro i de l’acer –lametal·lúrgia fèrria– suposen conjuntament dos terços del con-junt del sector, en el qual destaquen les acereries i la fosa. En elsegment de la siderúrgia, s’ha d’apuntar que Catalunya no dispo-sa de cap instal·lació, a causa de la manca de primeres matèries.Per la seva banda, les acereries han tingut tradicionalment unacerta rellevància al Principat. Tanmateix, van experimentar unaforta reestructuració durant els anys vuitanta en el marc del Plade Reconversió de l’Acer Comú, procés que es va estendre finsal començament de la dècada dels noranta. Actualment, enaquest segment només opera a Catalunya l’empresa CompañíaEspañola de Laminación (CELSA), que compta amb dues plantesproductives (Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca) i fabricatransformats d’acer per a la construcció (barres corrugades,platines, perfils, fils de màquina, etc.). En l’especialitat de la fosa,Catalunya concentra el 19% de les empreses a Espanya, entre lesquals destaquen les que operen en l’àmbit de la fosa de ferro,majoritàriament abocades a la indústria de l’automoció. En el

segment de la forja, l’activitat del Principat és poc significativa.Pel que fa a la sinterització, més de la meitat de la produccióespanyola –integrada per mitja dotzena d’empreses– es localitzaa Catalunya, on s’ubiquen les dues principals firmes fabricants.

Per la seva banda, les activitats que configuren la metal·lúrgia nofèrria suposen l’altre terç del volum de negoci total del sectorcatalà de producció i primera transformació de metalls. El prin-cipal segment és el de l’alumini i les seves manufactures, seguitdel coure. La resta d’especialitats tenen un reduït pes específical Principat. El teixit empresarial és constituït, fonamentalment,per firmes de petita i mitjana dimensió, que operen sobretot enactivitats transformadores, fabricants de productes intermediso acabats, mitjançant tècniques com, per exemple, la fosa, lainjecció o l’extrusió.




Exportacions del sector / Exportacions del conjunt de l’economia (2011) 3,8%

Volum de negoci sobre el total del sector a Espanya (2010) 13,2%


Nombre d’empreses sobre el total del sector a Espanya (2011) 20,5%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE),Departament de Treball i Institut d’Estadística de Catalunya.

i pels canvis tecnològics en els sectorsconsumidors –que es resumeixen en unmenor consum de productes de ferro id’acer. Aquest procés ha provocat, en elcas de la fosa i de la forja, un descens de laseva importància en termes de producciói d’ocupació, amb independència del cicleconjuntural. Paral·lelament, s’ha de desta-car el procés de concentració de l’activitat

que ha caracteritzat la producció d’acer aescala internacional, encapçalat per grupscom Arcelor Mittal.

D’altra banda, en els darrers anys la metallúrgia no fèrria ha experimentat, en líniesgenerals, un dinamisme continuat. No ésel cas present, pels efectes de la crisieconòmica i financera en l’àmbit mundial,

però cal assenyalar que aquesta branca havist com la demanda de metalls lleugersviu una etapa de forta expansió, atès elseu ús en un nombre cada vegada mésgran de productes, des d’automòbils fins allaunes de begudes, així com el seu ús enla fabricació de productes en sectors quetradicionalment havien estat consumidorsde béns produïts en ferro o acer.

Sostenibilitat imedi ambient

A principis de l’any 2011, el sector siderúrgic espanyol va anun-ciar una iniciativa pionera per certificar les bones pràctiques deles seves fàbriques en matèria de sostenibilitat mediambientalen la gestió dels residus, un dels eixos que forma part de la res-ponsabilitat social empresarial (RSE). Alhora, aquesta certificaciópermetrà la siderúrgia espanyola distingir-se davant d’una com-petència cada vegada més ferotge per part de les economiesemergents, que produeixen molt i barat, fent valdre la sevaqualitat i eficiència en la producció.

Aquesta iniciativa consistí a crear una marca que certificarà laqualitat dels seus productes i que tindrà el nom de “sostenibilitatsiderúrgica”. Es tracta de la primera iniciativa en l’àmbit mundialen aquest sector. Obtenir aquesta certificació suposarà unacertificació de què les activitats de les siderúrgiques radicadesen el nostre país es realitzaran amb el màxim respecte laboral,mediambiental i energètic. Els impulsors d’aquesta iniciativavan ser algunes de les empreses més grans del sector: AlfonsoGallardo, Arcelor Mittal, Celsa, Megasa i Riva. Els paràmetres apartir dels quals una fàbrica podrà obtenir aquest certificat són

150, relacionats amb temes econòmics, mediambientals, l’ús desubstàncies, el sòl, l’ocupació, els beneficis socials, les polítiquesde transparència, etc., però els paràmetres podran anar can-viant amb el temps. Tot i que encara estava en fase inicial en elmoment de concedir-ho, aquesta certificació es va atorgar a lafàbrica de Celsa, companyia siderúrgica ubicada a Catalunya, itambé a la fàbrica de Siderúrgica Sevillana, del grup italià Riva,ubicada a Andalusia. La certificació es concedirà a les fàbriques jaque cadascuna pot tenir característiques diferents, tot i pertànyera la mateixa empresa o grup empresarial.

La composició de l’associació “Sostenibilitat Siderúrgica” és lasegüent: la societat Calidad Siderúrgica, que té per objecte laprestació de serveis a les indústries del sector siderúrgic, lesconsultores especialitzades Inerco i Prisma i 13 fàbriques per-tanyents als esmentats grups siderúrgics i situats a Barcelona,Madrid, Santander, Sevilla i el País Basc. També hi participa enl’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR),entitat privada que certifica la qualitat de tota mena de produc-tes des de l’any 1986. Amb el seu aval, es tindrà la seguretat que


es compleixen estàndards internacionals contemplats en la nor-mativa ISO, com els sistemes de gestió de la qualitat (ISO 9001),del medi ambient (ISO 14001) i de la Sosteniblitat Siderúrgica.

Actualment, un dels problemes principals relacionats amb elmedi ambient i que té a veure amb la producció de la majoriade metalls no ferris primaris són les emissions atmosfèriques depols i metalls o compostos metàl·lics i, en alguns casos, tambéde diòxid de sofre. Pel que fa a la producció de metalls no ferrissecundaris també estan relacionats amb els gasos d’escapamentque generen els forns i els vehicles de transferència, que conte-nen pols de metalls i, a vegades, gasos àcids. També existeix lapossibilitat que es formin dioxines per la presència de petitesquantitats de clor en les matèries primeres secundàries. La des-trucció o captació de dioxines i components orgànics volàtils(COV) continua sent objecte de recerca. En el cas de l’aluminiprimari, els principals problemes mediambientals són els fluo-rurs i els hidrocarburs polifluorats que genera l’electròlisi i elsresidus sòlids que generen les cubes i la producció d’alúmina.La producció de zinc i altres metalls també genera residus sòlidsdurant les fases d’eliminació del ferro. Altres processos utilitzenreactius perillosos i disolvents orgànics. Les tènciques de fabrica-ció avançades permeten contenir, recuperar i reutilitzar aquestsmaterials.

Un altre factor important en aquest sector és la producció deresidus, però la pràctica habitual és utilitzar-los en la pròpia

fàbrica o en altres instal·lacions amb l’objectiu de recuperar elsmetalls que contenen. També preocupen les emissions atmosfè-riques en les fases d’emmagatzematge, manipulació i pirometal-lurgia i hidrometal·lúrgia. La transferència dematerials té especialrellevància, les dades confirmen que les emissions fugitives sónde gran magnitud en molts processos i que poden ser superiorsa les emissions que es capturen i s’eliminen.

El sector del metall considera que els principals àmbits en elsquals cal continuar treballant més intensament per obtenirinformació més robusta són les emissions fugitives i les dadesespecífiques sobre emissions i consums, residus dels processosi aigues residuals.

Els darrers indicadors de sostenibilitat que es recullen en l’àmbitmundial fan referència a l’any 2010 i es detallen a continuació:

2010

Emissions de gasosd’efecte hivernacle

Tones de CO2/ tona d’acer cru 1,8(e)

Intensitat energètica GJ / tona d’acer cru 20,1(e)

Eficiència en els materials % de material convertit en producte i per producte 97,7

Sistemes de gestiómediambiental (EMS)

% de treballadors i contractistes a les instal·lacionsde producció registrats segons EMS

88,5

(e) Estimació preliminar.Font: Worldsteel.

Figura 102. Producció del sector a Catalunya i a Espanya. 2003-2011Percentatge de variació anual en termes reals

Catalunya

Espanya–30

–25

–20

–15

–10

–5

0

5

10

15

20

201120102009200820072006200520042003

1,1

6,2

–2,2

6,2

-6,6

0,7

–24,4

11,6

9,2

2,1

2,5

7,4 6,6

–18,1 –21,7

13,0

–4,0

0,4


Espanya i Catalunya

L’any 2011, la intensificació de la crisi deldeute sobirà a Europa també va afectar elnivell de la producció del sector de pro-ducció i primera transformació de metallsa Espanya i a Catalunya, que va empitjorarfortament, després d’un any de recupe-ració del creixement. L’empitjorament aCatalunya va ser més intens que a Espa-nya, ja que la producció del sector catalàva recaure (–4% el 2011 i 13% el 2010) ia l’espanyol pràcticament es va estancar(0,4% el 2011 enfront un augment d’un11,6% el 2010).

El nombre d’empreses del sector a Cata-lunya es va reduir, per segon any conse-cutiu, i a més va ser una reducció mésacusada que la del 2010: d’un 6,5% i d’un2,6%, respectivament. De manera que elnombre d’empreses va caure fins a 245 el2011. La branca de producció de metallspreciosos i d’altres metalls no ferris va serl’única que va registrar un lleuger incre-ment del nombre d’empreses, passà de53 el 2010 a 55 el 2011. A la resta de bran-ques, el nombre d’empreses es va reduir ataxes de dos dígits l’any 2011, excepte a lade fundició de metalls, on va ser força infe-rior (–3,1%). Malgrat la reducció, aquesta

branca continua sent la que compta ambmés empreses del sector a Catalunya: 93el 2011.

La recaiguda de la producció del sectorcatalà va anar acompanyada d’un descensde l’ocupació, per segon any consecutiu,i de magnitud molt similar a la de l’anyanterior. El 2011 el nombre d’afiliats a laSeguretat Social, inclosos els autònoms, vaser d’11.095 persones a 31 de desembre, ésa dir, un 8,7% menys que el mateix dia del’any anterior (el descens va ser d’un 9,2%el 2010 respecte al 2009). La caiguda mésintensa de la producció al sector català


explica que la destrucció de llocs de treballfos més forta que al conjunt d’Espanya, persegon any consecutiu.

La feblesa de la demanda va fer que elritme de creixement dels preus industrialsdel sector s’alentís notablement, sobretotal conjunt de l’Estat, on va passar de créixerun 17,4% el 2010 a fer-ho un 2,7% el 2011,en volum. En canvi, a Catalunya la desacce-leració del creixement va ser una mica mésmoderada, de manera que el preus delsector català van créixer gairebé el dobleque a Espanya: un 5% anual (15,3% el2010). Les taxes de creixement dels preuscontinuen sent elevades per l’augment delpreu de l’energia.

El comerç amb l’estranger va tenir unabona evolució però va créixer menysque l’any precedent per l’alentiment delcomerç mundial, i en especial l’europeu,que n’és el principal client. Així, el 2011 lesexportacions del sector català van ser de2.118 milions d’euros, cosa que suposà unaugment d’un 12,8% en valor, una taxa ele-vada però menys de la meitat de la regis-trada el 2010 (36,2%). Les importacionsvan ser de 2.619 milions d’euros, xifra queva suposar un creixement de pràcticamentun 20%, superior al de les exportacions, adiferència del que va passar el 2010. Tot iamb això, el nivell de les exportacions vamarcar un màxim històric de la sèrie, quecomença el 1994.

Les exportacions que més van créixervan ser les de la metal·lúrgia no fèrrial’any 2011, un 20% en valor, però tambého van fer a un ritme menor que el 2010(62%). En canvi, l’augment de les vendesa l’estranger de la metal·lúrgia fèrria va serdel 8% i també va ser inferior al de l’anyanterior (22%).

La Unió Europea continua sent el primerdestí de les exportacions del sector catalàde fabricació de productes metàl·lics el2011, si bé l’agreujament de la crisi del

deute sobirà a Europa i la debilitat de lademanda van afeblir el ritme de creixementde les exportacions catalanes del sector desdel 36,2% el 2010 fins a gairebé el 13% el2011, en termes de valor. Aquest afeblimentva provocar una pèrdua de pes de les ven-des destinades a la Unió Europea respecteal total, des del 74,8% el 2010 fins al 73,7%el 2011. En canvi, les àrees geogràfiquesque van guanyar pes van ser la de l’Àfricadel Nord –segon gran client– i la del PròximOrient i l’Orient Mitjà, però sobretot la pri-mera. A més d’aquestes àrees, cal esmentarel dinamisme de les exportacions a la restad’Àfrica, on el creixement va ser del 45%, envalor. En canvi, van disminuir les vendes a laresta d’Europa (no Unió Europea), la resta del’Àsia i Oceania. Dins de la UE-27, les expor-tacions als principals clients –per ordre d’im-portància: França, Itàlia, Portugal, Alemanyai el Regne Unit– van créixer un 11,7%, 30,8%,13,3%, 7,9% i 9%, respectivament, i junta-ment van explicar gairebé tres quartes partsdel creixement de les exportacions totals.Els següents clients més importants vanser Algèria, el Marroc, Turquia, la Unió delsEmirats Àrabs i Tunísia.

El creixement de les importacions fèrriesi no fèrries va ser molt similar el 2011, del19% i del 21%, respectivament, a diferènciadel que va passar l’any anterior, en què lesfèrries van augmentar molt per sobre deles no fèrries (41% i 16%, respectivament).

Les compres que provenien de la UE-27–primer proveïdor del sector català– vancréixer pràcticament la meitat que el 2010(19,9% i 28,7%, respectivament). Aquestadesacceleració del creixement va fer queel seu pes sobre el total d’importacions delsector es reduís del 74,2% el 2010 a gairebéel 71% el 2011, el percentatge més baix delsdarrers deu anys. Aquesta pèrdua de pes vaanar en favor del guany de pes de les impor-tacions a l’Àsia, que van passar a representarquasi l’11%; i en menor mesura, a l’Àfricacentral, oriental i austral (2,1% del total).

Aquesta evolució del comerç exterior, ambun creixement de les compres a l’estrangersuperior al de les vendes, va fer que eldèficit comercial interrompés la senda dedescens dels tres anys anteriors, creixentfins als 500,8 milions d’euros el 2011, un63,1% més que el 2010, i situant-lo comel més elevat des del 2008. El dèficit queva créixer més va ser el dels productesferris, que es va doblar fins als 312 milionsd’euros el 2011.


Producció d’acer i ferro

• Internacional

L’any 2011, la producció mundial d’acerbrut va assolir un nou rècord de 1.527milions de tones, xifra que suposà unincrement real d’un 6,8% anual i, per tant,una pèrdua d’impuls respecte al 2010, enquè va registrar un increment del 15,7%.Val a dir, però, que els darrers dos mesosdel 2011, la producció pràcticament esva estancar, coincidint amb l’empitjora-ment de l’evolució econòmica mundial. Laproducció va augmentar a tots els princi-pals països productors d’acer, excepte aEspanya i al Japó. En el cas espanyol aixòobeí a les majors dificultats de recuperacióeconòmica i una demanda interna marca-dament més feble que a altres economiesavançades; mentre que en el cas nipó al’efecte dels terratrèmols que dificultarenel ritme habitual d’evolució de l’activitat.Els països on el creixement de la producciód’acer va ser més robust van ser Turquía,Corea del Sud i Itàlia. La utilització de lacapacitat productiva dels 64 països pro-ductors va disminuir d’un 73,8% el desem-bre del 2010 fins al 71,7% el desembre del2011. Tanmateix, cal assenyalar que aques-ta va ser superior durant la primera meitatde l’any (de l’entorn d’un 83% de mitjana).

Figura 103. Comerç exterior del sector. CatalunyaVariació anual en termes corrents. Percentatge

Exportacions

Importacions

–65

–45

–25

–5

15

35

55

2010 201120092008

20

–16

–45

–19

29

36

20

13



A la Unió Europea –segona àrea produc-tora al món– es va assolir un nivell deproducció de 177,4 milions de tones d’acerbrut el 2011, cosa que suposà un creixe-ment d’un 2,8% respecte al 2010 i unaquota mundial d’un 11,6% (12,1% el 2010).Destaca el creixement de la producció aItàlia –segon productor de la Unió Euro-pea–, d’un 11,3% el 2011. En sentit contrari,cal esmentar que la producció d’acer brutva caure un 4,6% a Espanya.

El consum aparent mundial d’acer vatenir una evolució molt similar a la de laproducció, per cinquè any consecutiu, ésa dir, des que va començar la crisi actual,l’any 2007. Així, el consum aparent d’acerva créixer un 6,5% real el 2011, menys queel 2010 (15,1%).Totes les àrees van registrarun augment del consum, a excepció del’Àfrica, on va disminuir gairebé un 13%,més que el 2010 (–8,9%). Els creixementsmés elevats del consum es van regis-trar a la Comunitat d’Estats Independents(14,4%), a l’Europa no comunitària (11,3%),a la NAFTA (9%) i a la Unió Europea (7%).

La producció mundial d’acer inoxidablees va elevar a 32,1 milions de tones l’any

2011, un nou rècord. Aquesta xifra supo-sà un creixement moderat del 3,3%, envolum, en comparació amb el 24,8% regis-trat l’any precedent, però positiu desprésdel descens del període comprés entreel 2007 i el 2009 (–13%). Tanmateix, l’evo-lució de la producció no va ser favorablea totes les zones: a Amèrica va caure un4,7% i a l’Àsia, excloent la Xina, va caureun 2,7%, mentre que a la Xina –primerproductor– va créixer quasi un 12% el2011 i ja va comptar amb un 39% de laproducció mundial (i tota l’Àsia amb dosterços). La producció d’acer inoxidable aEuropa occidental i a l’Àfrica –segona granàrea productora al món– es va estancaren 7,9 milions de tones. Tanmateix, aquestestancament amaga una forta heteroge-nietat entre països, que van registrar taxesde creixement de la producció del –5%al +18%. A la resta d’Europa va créixer un14%, si bé només comptà amb un 1,2% dela producció mundial.

El creixement més moderat de la demandava fer que l’augment dels preus de la ferralla també es moderés des del 52% fins al17,5% l’any 2011. Aquesta moderació es vanotar principalment durant la segonameitat

de l’any, fins al punt que es va tancar el 2011amb una disminució dels preus el mes dedesembre. En paral·lel, els preus dels retallsnous van augmentar el 16% enfront el 55%registrat l’any precedent, i en aquest cas vancomençar a caure el novembre. Talment, elspreus de la ferralla fragmentada van créixerun 18,4% anual el 2011 (49% el 2010).

Els preus internacionals dels productessiderúrgics van créixer amb força durantel primer semestre del 2011, però desprésde l’estiu es va moderar notablement elritme de creixement. En el conjunt de l’any,l’augment dels preus dels productes plansva ser d’un 15,4% i el dels productes llargsun 19,2%, de mitjana anual, que en el casd’aquest últim va superar el registre del2010 (16,1%). Ara bé, cal assenyalar que elritme de creixement dels preus dels pro-ductes llargs i plans va acabar el desembredel 2011 en taxes d’un 4,5% i d’un 7,6%amb relació al mateix mes de l’any anterior,respectivament.

• Espanya i Catalunya

La producció d’acer brut a Espanya varecaure el 2011, després del repunt de

Figura 104. Producció i consummundial d’acer brutVariació anual en volum. Percentatge

–10

–5

0

5

10

15

20

201120102009200820072006200520042003

Consum

Producció

Font: World Steel Association (Worldsteel).

Figura 105. Producció mundial d’acer segons àrees geogràfiques. 2011

Variació anual (escala dreta)

Producció (escala esquerra)

Milions de tones Percentatge

–12,7

11,34,7 5,0

14,0

9,0

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

MónÀsia i OceaniaUE-27NAFTACISOrientMitjà

Amèrica Centrali del Sud

Restad'Europa

Àfrica–40

–30

–20

–10

0

10

20

30

40

50

7,0 6,56,2

Font: World Steel Association (Worldsteel).


Figura 106. Producció siderúrgica a Espanya. 2007-2011

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

Producció(escala esquerra)

Variació anual(escala dreta)

Milers de tones Percentatge

–40

–30

–20

–10

0

10

20

30

40

50

20112010200920082007

3,2

–1,9

–23

14,2

5,1

Font: Unión de Empresas Siderúrgicas (UNESID).

l’any anterior, una evolució pitjor que laregistrada al món o a Europa. Concreta-ment, va assolir els 15,5 milions de tones,xifra que suposà 0,8 milions de tonesmenys que l’any precedent, és a dir, undescens d’un 5,1% enfront de l’incrementdel 14% del 2010, en termes reals. De fet,només el primer trimestre del 2011 es varegistrar un augment de la producció, i apartir d’abril es van succeir disminucionsque van empitjorar a finals d’any fins a arri-bar gairebé a un –20% el mes de desem-bre amb relació al mateix mes del 2010.Atenent a les diferents qualitats, destaca elbon comportament de la producció delsaliatges d’acer, que van créixer un 10%. Encanvi, la producció d’acer inoxidable es vareduir un 4,4% i la d’acers al carboni ho vafer un 5,8%.

La producció de productes siderúrgicstambé va disminuir l’any 2011: un 1,8%la de productes laminats en calent, arros-segats per la caiguda de la producciódels productes plans (–5,9% anual), mentreque la de productes llargs es va aconse-guir mantenir estable en 10,2 milions detones, com el 2010, gràcies a l’exportació.Pel que fa a la primera transformació del’acer, el 2011 la producció de tubs soldatsva créixer lleugerament (1,3%), però elcomportament més positiu va ser el de laproducció dels tubs sense soldadura, ambun increment del 12,5% anual, en ambdòscasos impulsat per l’exportació.

El consum aparent de productes siderúr-gics a Espanya es va mantenir gairebé esta-ble, va ser de 13,1 milions de tones, xifraque suposà una variació propera a zero(0,3% anual). Aquest augment moderat vaser possible per l’evolució favorable delsproductes semiacabats. El consum aparentde productes acabats, en canvi, va caure,tant el de productes llargs (–1,7%) com elde productes plans (–1%).

La facturació, en valor, ha evolucionat a l’al-ça impulsada per l’augment dels preus deles matèries primeres, principalment durant

la primera meitat del 2011, augment que esva traslladar als preus dels productes side-rúrgics, que van créixer un 10% de mitjana.Aquest augment va fer créixer la facturació,però en menor proporció (7,6%) perquè lestones venudes van caure i es va situar en12.700 milions d’euros.

El comerç exterior de productes side-rúrgics i de primera transformació es vacaracteritzar per la feblesa de la demandamundial, que va suposar un creixementmoderat tant de les exportacions comde les importacions. Les primeres ho vanfer un 1,9% i les segones, un 2,1% l’any2011, en termes nominals. Com a resultat,es va registrar un superàvit comercial de1.429 milions d’euros, xifra que suposà unaugment del 4,8% amb relació al 2010.L’evolució de les exportacions a la UnióEuropea va ser favorable durant el primersemestre, abans que la crisi en aquestaàrea s’agreugés; mentre que les exporta-cions a la resta del món van evolucionarmillor a la darrera part de l’any, afavoridesper la depreciació de l’euro, que en bonapart també va ser conseqüència de l’em-pitjorament econòmic a Europa. Pel que faa les importacions, les que provinguerende la Unió Europea van disminuir, mentreque les de tercers països es van incremen-tar amb força (20,1%, en volum), tot i quesón minoritàries (representaren un 22%del total).

A Catalunya, el comerç exterior de pro-ductes siderúrgics va créixer el 2011 peròes va alentir respecte a l’any anterior enun context d’alentiment generalitzat delcomerç mundial. Les exportacions vanaugmentar un 8,2% i les importacionsun 18% el 2011 (enfront d’un 25,9% i un43,3%, respectivament, el 2010). L’incre-ment més elevat de les importacions vafer créixer el dèficit comercial de produc-tes siderúrgics, per segon any consecutiu,però més moderadament que l’any prece-dent (57,4% el 2011 i 225,3% el 2010).

Primera transformació del ferroi de l’acer


Les especialitats de la fosa i de la forja sónactivitats madures, que es duen a termeamb tecnologia tradicional. Malgrat això,les innovacions de procés sempre hanestat importants. Aquestes especialitatsoperen majoritàriament en règim de sub-contractació, sobre la base de la qual lafabricació s’efectua sota comanda i a partird’especificacions definides pels clients. Elsproductes, per tant, són béns intermedisque s’integren com a components en unagran diversitat de sectors demandants,dels quals en depenen fortament. Entreells destaquen, especialment, el materialde transport i la fabricació de béns d’equi-pament. En canvi, la sinterització utilitzauna tecnologia de procés força avançada,que requereix contínues inversions i queplanteja una seriosa competència per a lestècniques tradicionals de transformació demetalls, com són la fosa i la forja.

L’any 2011, l’activitat econòmica a les bran-ques de primera transformació del ferroi de l’acer –fosa, forja i sinterització– vatenir un bon comportament tot i quemarcadament diferenciat en dos períodes,un primer, abans de la intensificació dela crisi a Europa i un segon, després queaquest fet es produís, i que va suposar unnotable alentiment de l’activitat al sector.En ambdues branques, la demanda exter-na va continuar sent el factor que recolzàfonamentalment el creixement de la sevaproducció.

L’any 2011 va ser, en general, un bonany per al sector de la forja a Espanya enquè l’activitat va créixer, per segon anyconsecutiu, malgrat que després de l’estiues va refredar en un context generalit-zat d’alentiment econòmic, no tan sols aEspanya i a Europa, sinó a tot el món. Així,la producció va ser de 275.000 tones el2011, xifra que suposa un increment d’un


21,7%, en valor, un increment elevat peròque situa la producció en un 84% delnivell mitjà assolit en el període d’abansde la crisi (l’increment del 2010 va ser del38,9% però la caiguda del 2009 havia estatsimilar, de l’entorn d’un 40%). Alhora, calesmentar que els darrers mesos del 2011es va començar a registrar una lleugera cai-guda en la producció (de l’entorn del 5%en el segment destinat a turismes i d’un10% en el segment destinat al camió). Elprincipal destí de l’activitat de la forja sónels vehicles. En aquest sentit, cal destacarels creixements robustos de la producciódestinada al turisme (d’un 17%, en volum),de la maquinària per a l’agricultura i peral moviment de terres (de l’entorn d’un25%), i del camió (28%), que és el que haevolucionat millor. Aquesta evolució del’activitat va propiciar l’augment de la uti-lització de la capacitat productiva des del82% en què es va situar el darrer trimestredel 2010 fins al 85% registrat el darrer tri-mestre del 2011.

En el conjunt de l’any, la facturació del sec-tor de la forja a Espanya va ser equivalenta 521.000 milions, en valor, que es tradueixen un augment del 28% anual, inferior al

37,6% el 2010, però igualment elevat. Elspreus finals van créixer a l’entorn d’un 7%,augment íntegrament provocat per l’alçade les matèries primeres, ja que l’entorncompetitiu en què està immers el sector faque els marges es mantinguin.

Les exportacions van ser el factor impulsordel creixement de la producció atès quel’atonia de la demanda interna continuàpresent. Així, aquestes van ser equivalentsa 190.000 tones (pràcticament un 70 % dela producció total), i això va suposar uncreixement d’un 26%, en volum. Aquestcreixement obeeix, principalment, al boncomportament de les vendes al principalmercat, que és l’europeu, i sobretot aAlemanya i a França, tot i que també vantenir un bon comportament les vendesal mercat nord-americà, afavorides per ladepreciació de l’euro enfront del dòlar iper un increment dels preus de les matè-ries primeres a Espanya, inferior al registratals Estats Units que suposà un guany decompetitivitat per a la forja espanyola.Paral·lelament, el segment del camió vaevolucionar favorablement a l’economianord-americana, i això afavorí el creixe-ment de l’exportació de la forja espanyola.

En conjunt, les empreses de la forja espa-nyola presents en els mercats internacio-nals es van mantenir el 2011. Les empresesmés grans (de més de 250 treballadors)poden arribar a exportar fins a un 90% de laseva producció, i el percentatge d’empre-ses no exportadores és molt reduït.

La bona evolució de l’activitat el 2011 vafer que l’ocupació al sector es comencésa recuperar i registrés un augment del 6%per atendre una demanda superior, tot ique un percentatge important va ser con-tractació temporal. El finançament empre-sarial amb recursos aliens continuà sent unproblema però el sector, tradicionalment,opta per l’autofinançament, i així ho va fertambé el 2011, en la majoria dels casos. Elcreixement de la inversió es va alentir peròhi va haver inversió de reposició; en canvi,va continuar sense haver-hi inversió d’am-pliació de la capacitat productiva.

El subsector de la fosa a Espanya va regis-trar un primer semestre positiu l’any 2011però en el darrer quadrimestre la situacióes va capgirar, es va donar un alentiment,i en alguns casos, una caiguda dels mer-cats on les perspectives econòmiques no

Figura 107. Producció de forja a EspanyaPercentatge de variació anual en volum

–50

–40

–30

–20

–10

0

10

20

30

40

50

201120102009200820072006

Font: Sociedad de Industrias de Forja por Estampación (SIFE).

Figura 108. Comerç exterior català de manufactures de fosa de ferro i acerPercentatge de variació anual en valor

Importacions

Exportacions

–40

–30

–20

–10

0

10

20

30

40

20112010200920082007

Font: Idescat.


eren bones i la incertesa era important. Enqualsevol cas, però, la demanda externava tenir un millor comportament que lanacional.

Entre el darrer trimestre del 2010 i el darrertrimestre del 2011, el grau d’utilització dela capacitat productiva a aquest subsectorva millorar, per segon any consecutiu, i vapassar d’un 71% a un 73%, mentre que lacartera de comandes va disminuir de 70a 64 dies.

L’evolució dels sectors clients ha estat for-ça divergent, uns amb una evolució moltfavorable i d’altres molt fluixa. El sector del’automoció es va comportar en general bédurant l’exercici, però el primer semestreva ser millor que la resta de l’any, mentreque en els dos darrers mesos es van regis-trar alguns descensos. El mercat del vehicleindustrial i del tractor, que va funcionar béel primer semestre del 2011, es va situaren nivells molt baixos els darrers mesos del’any. En canvi, el sector de vàlvules i bom-bes va tenir un comportament molt fluix afinals del 2011 mentre que el del ferrocarriles va mantenir millor. La demanda del sec-tor eòlic estava en una situació millor queel 2010 però els preus continuaren senserecuperar-se. El sector de la màquina-einaestava en una situació una mica millor,sobretot enmodels en fusta, mentre que elsector de l’encunyat es va mantenir estableel 2011. El sector del ciment va anar bé iva créixer, i els sectors hidràulic i paperertenien un molt bon comportament a finalsd’any. Per últim, els sectors químic i navalvan evolucionar bé però es van registraralguns descensos.

L’ocupació es va recuperar i va créixer al’entorn d’un 3% anual el 2011 (enfrontde la caiguda del 0,6% el 2010). El nombred’empreses afectades per problemes demorositat va augmentar d’un 18% a un27%. Els valors mitjans de morositat vanpassar d’un 0,2% a setembre del 2010 a un0,9% a setembre del 2011, en termes defacturació. També van empitjorar els pro-blemes d’ajornament dels pagaments delsclients del sector en passar d’afectar un32% de les empreses el 2010 a un 36% el2011. Els valors mitjans d’ajornament delspagaments van ser equivalents al 2,7% dela facturació el setembre del 2011 enfrontd’un 1,6% el mateix mes de l’any anterior.Pel que fa als preus de les peces foses,continuaren en nivells baixos i malgrat quevan créixer ho van fer sempre menys queels costos, per tant continuà sent una preo-cupació per al sector. Els costos energèticsdel subsector de la primera transformaciódel ferro i de l’acer van continuar pujantper l’alça del preu del petroli.

L’empitjorament de la crisi econòmica aEuropa a la darrera part del 2011 va ferque el creixement de les exportacionscatalanes de manufactures de fosa deferro i d’acer pràcticament s’estanqués (va

ser d’un 0,6% anual, en valor), després delfort augment del 2010 (33,8%). Aquestcreixement és el menor que es va registrardes del 2002, excloent els descensos delsanys 2009 i 2003. Ara bé, en valors abso-luts, les exportacions d’aquest tipus demanufactures es van situar en un màximde la sèrie històrica, que comença l’any1994. El principal destí va continuar sentla Unió Europea, principalment França,Alemanya, Portugal i el Regne Unit, queaglutinaren el 51% del total d’exportacionsde manufactures de fosa de ferro i d’acera Catalunya el 2011. El Japó, Itàlia, Polònia,Rússia, Suècia i els Estats Units d’Amèri-ca són el següent grup de clients mésimportants. Les importacions, en canvi,van mantenir un ritme de creixement moltsimilar al de l’any precedent (9,6% el 2010i 8,9% el 2011). El principal origen de lescompres a l’estranger va continuar sent laUnió Europea, però cal destacar el paperde la Xina, que en el rànquing de països ésel tercer proveïdor, després d’Alemanya iItàlia; segueixen França i Portugal –quart icinquè proveïdors principals– i a continua-ció països asiàtics: l’Índia, Taiwan i el Japó.

Metal·lúrgia no fèrria

• Internacional

En l’àmbit mundial, la producció del sub-sector de la metal·lúrgia no fèrria va créixerel 2011, però a mesura que avançava l’anyva perdre impuls a causa de l’alentimenteconòmic mundial, que es va produir des-prés de la intensificació dels problemes deldeute sobirà a la Unió Europea i els efectesque això va tenir sobre la resta del món.

El 2011, l’augment de les cotitzacions inter-nacionals de les primeres matèries no fèr-riques es va moderar, lleugerament enalguns casos i més intensament en d’altres.Així, segons les dades del London MetalExchange (LME), les moderacions mésintenses es van donar en els creixementsdels preus del zinc i del níquel, que alhoravan ser els més continguts: un 5% i un 8,8%anual el 2011 (enfront un 30,3% i un 48,6%el 2010, respectivament). L’estany, en can-vi, va registrar un increment anual elevat,d’un 33,8%, tot i que també va ser inferioral de l’any anterior. Les moderacions delscreixements de les cotitzacions de l’alu-mini i del coure també van ser notables,i la del plom va ser la més petita, si bé els

preus de tots tres metalls no ferris vanregistrar augments de magintuds similars,entre un 14% i un 22%.


L’any 2011, l’activitat productiva de lesdiverses especialitats del subsector de lametal·lúrgia no fèrria a Espanya es va con-tinuar recuperant però a un ritme mésmoderat del que ho va fer el 2010, espe-cialment a la darrera part de l’any, si bé elsegment de l’alumini va ser una excepciója que la seva producció va retrocedir el2011. Cal assenyalar que en el cas del cou-re, la demanda externa no va ser un factorimpulsor del creixement de la producciódel sector, com ho va ser el 2010.

L’evolució de les exportacions catalanes deproductes metàl·lics no ferris va ser positivael 2011 (van augmentar un 20%), si bé moltheterogènia per productes, mentre que lesde productes ferris van tenir una evoluciómenys positiva, van créixer un 8% nominal.Això sí, en ambdós casos el creixement foumés baix que el del 2010. Pel que fa alsproductes no ferris, destaca la recuperacióde les exportacions d’estany i de plom. Percontra, no es van recuperar les exporta-cions de níquel, que van cauremés del 50%nominal, per segon any consecutiu, i lesde zinc van caure lleugerament el 2011.Les de coure i les d’alumini van créixer peròmenys que el 2010. Les importacions nofèrries van augmentar un 21%, en valor,més que el 2010 (16%) i lleugerament persobre del creixement de les exportacionsel 2011. De manera que el dèficit comer-cial va repuntar, després de tres anysconsecutius de fortes caigudes. Ara bé,malgrat el repunt, el dèficit comercial esva situar en 189 milions d’euros el 2011, elnivell més baix de la sèrie, que començael 1994. La millora de la taxa de coberturaes va frenar mínimament en passar d’un83,9% el 2010 a un 83,3% el 2011, per tant,va continuar molt per sobre de la mitjanahistòrica (31% en el període 1994-2008).

Segment de l’alumini

• Internacional

L’any 2011, la producció mundial d’aluminies va continuar recuperant i va créixer,però a un ritme menor que el de l’anyanterior, perjudicada per l’alentiment de

Taula 74. Preus dels metalls no ferris. 2008-2011Percentatge de variació anual

Zinc Coure Plom Alumini Estany Níquel

2008 –42,0 –2,4 –18,8 –2,3 27,4 –43,1

2009 –12,0 –25,8 –17,9 –35,3 –26,3 –30,6

2010 30,3 45,9 24,9 30,2 49,7 48,6

2011 5,0 22,1 16,6 14,3 33,8 8,8

Font: London Metal Exchange (LME).


l’activitat econòmica mundial a la darrerapart de l’any. Cal assenyalar que abans dela crisi, la demanda d’aquest metall haviamostrat una sòlida tendència alcista en lesdarreres dècades, en bona part relacionadadirectament amb el creixement econòmic,però també amb la cada vegada més fre-qüent utilització com a substitut d’altresmetalls, com el ferro. Cal apuntar que l’úsde l’alumini en lloc del ferro a la indústriade l’automoció permet guanyar eficiència,alhora que redueix el consum de carbu-rants i, per tant, disminueix les emissionsde diòxid de carboni, la qual cosa estàprovocant que cada vegada s’utilitzi mésen la fabricació de vehicles, especialmentdins de la Unió Europea.

La producció mundial d’alumini primari vacréixer un 7,4% real l’any 2011, per tant, persota de l’11,2% de l’any anterior, però conti-nuà sent una taxa elevada. Així mateix, calassenyalar que a mesura que van avançarels mesos del 2011, el ritme de creixementva anar agafant impuls fins al setembre,moment a partir del qual l’empitjoramentde la situació econòmica global va fer que elcreixement de la producció mundial d’alu-mini s’alentís tot i que encara registrà taxesaltes. La fabricació d’alumini primari va aug-mentar a totes les àrees productores, excep-te a Sud-amèrica, on continuà sense recu-perar-se. A la Xina –primer país fabricantamb un 41% del total mundial i que conti-nuà pujant (40% el 2010, 36% el 2009 i 34%el 2008)–, l’increment de la producció va sernotable, del 10,3% real el 2011, però inferioral 24,4% del 2010. De fet, es tracta de l’aug-mentmés elevat de totes les àrees, excloentel Golf, on va ser del 27,9%. Les àrees quevan millorar la seva evolució el 2011 respec-te a l’any anterior van ser Nord-amèrica, queva deixar enrere les caigudes de la produc-ció del 2009 i del 2010; talment, l’Àsia tambéva recuperar el creixement positiu el 2011 il’Europa occidental va registrar un augmentde la producció del 6% real, tres vegadessuperior al del 2010. Per contra, el creixe-ment de la producció a l’Europa central i de

l’est es va alentir, mentre que a l’Àfrica es vaestabilitzar.

L’evolució de la producció mundial d’alú-mina va ser favorable amb un incrementreal del 8% el 2011, només lleugeramentper sota del registrat el 2010 (10%). Aquestcreixement va ser impulsat, principalment,per la Xina, amb un augment de la sevaproducció de gairebé un 18%, el més ele-vat de totes les àres geogràfiques. Calesmentar que la Xina va produir un 37%del total munidal, però la producció d’Oce-ania no va ser genys menyspreable, d’un21%. A la resta d’àrees, pero, també vacréixer, amb l’única excepció d’Oceania, onla producció va disminuir un 2,4%. Desprésde la Xina, els creixements de la producciómés elevats es van donar a Sud-amèrica iNord-amèrica, a l’entorn de la mitjanamundial.

Des de la perspectiva dels sectors clients,s’ha d’assenyalar que els principals consu-midors d’alumini són, tradicionalment, elmaterial de transport, la construcció i elscontenidors i l’embalatge. Cal tenir presentque l’alumini compta amb diversos atri-buts positius enfront d’altres materials coml’acer o el vidre, com per exemple la versa-tilitat, el pes reduït, la fortalesa i la possibili-tat de reciclar-se fàcilment.

Els preus internacionals de l’alumini vanregistrar un creixement elevat, d’un 10%anual, però va ser un terç inferior al regis-trat el 2010. Tanmateix, l’evolució no va serhomogènia al llarg de l’any. Els preus del’alumini van créixer fins al setembre peròvan començar a caure a partir de llavorsper l’afebliment de la demanda, caigudaque es va accentuar a mesura que avança-ven els últims mesos del 2011.


El 2011, l’evolució de la producció d’alumi-ni a Espanya va empitjorar notablement,després de l’augment del 2010 (de gairebéun 18%). Tot i que la producció va comen-

çar creixent durant el primer trimestre del2011, començà a caure durant els següents,de manera que en el conjunt de l’any varetrocedir un 4,8% en volum. Així, el nivellde producció assolit el 2011 va caure fins a313.700 tones, però no va ser tan baix comel del 2009 (280.189 tones), any en el qualla producció va caure més intensamentdurant aquesta crisi (–26%). El percentatgede la producció destinat a mercats exte-riors pràcticament es va estabilitzar enpassar d’un 26,2% el 2010 a un 26,4% el2011, però cal esmentar que aquesta pro-porció va anar augmentant a mesura queavançava el 2011 fins a situar-se en un27,3% el darrer trimestre de l’any. Per tant,l’atonia de la demanda interna continuàfent que les empreses productores d’alu-mini centressin els seus esforços en la sor-tida a l’exterior. El sector de l’edificació vacontinuar sent el principal client però con-tinuà perdent pes atesa l’escassa activitatconstructora: el 2010 es destinava un terçde la producció a aquest sector, mentreque el 2011 va ser un 27%. Els sectors quevan guanyar pes van ser la indústria gene-ral (sense incloure l’elèctrica) i el transport,ja que va pujar fins a un 22% i un 11% el2011, respectivament (el 2010 aquests per-centatges eren d’un 15% i un 10%).

El 2011, el comerç exterior de l’especialitatd’alumini va créixer a Catalunya i a Espanya,per segon any consecutiu, però va perdreimpuls amb relació al 2010 per l’alentimentdel comerç mundial. En el cas de l’Estatespanyol, la pèrdua d’impuls va ser mésacusada que al Principat. Així, les exportacions a Catalunya van passar de créixer un35,7% el 2010 a fer-ho un 11,4% el 2011, entermes nominals; mentre que les espanyo-les van passar d’un 31,5% a un 9% en elmateix període. El 2011, el creixement deles importacions també es va alentir res-pecte a l’any precedent però va ser superioral de les exportacions: d’un 16,4% a Catalu-nya (25,5% el 2010) i d’un 9,9% a Espanya(29,1% el 2010). Aquesta evolució va fer queel saldo de la balança comercial es tornésmés deficitari a Catalunya i menys superavi-

Figura 109. Preu mundial de l’aluminiPercentatge

–60

–40

–20

0

20

40

60

201120102009200820072006200520042003

Variació

desembre/desembre

Variació anual

Font: London Metal Exchange (LME).


tari a Espanya. Aquest empitjorament va sermés notable al Principat atès que el dèficites va elevar fins a 141 milions d’euros, pràc-ticament un 36% més que el 2010. A l’Estatespanyol, en canvi, el superàvit va disminu-ir però lleugerament, un 3,4%, per situar-seen 143 milions d’euros. Paral·lelament, lataxa de cobertura de les exportacions cata-lanes va caure del 79,5% el 2010 al 76% el2011. La Unió Europea va continuar sent elprincipal soci comercial de Catalunya, con-cretament, França, Alemanya, Itàlia i Portu-gal, la República Txeca, el Regne Unit i Bèl-gica com a clients principals, que vanaglutinar gairebé tres quartes parts de lesexportacions catalanes d’alumini. Els tresclients principals següents van ser el Japó,la Xina i Algèria.

Segment del coure

• Internacional

L’any 2011, la demanda de coure va créi-xer, per segon any consecutiu, però a unritme menor al del 2010. Es va elevar fins apràcticament 20 milions de tones, xifra queva suposar un augment d’un 3,2% anual,enfront del 7,1% de l’any anterior. Aquestcreixement de la demanda provingué fona-mentalment de la Xina i de Rússia, on elconsum aparent es va incrementar en un7% i en un 60%, respectivament. En canvi,als Estats Units i a la Unió Europea el debili-tament de la situació econòmica a mesuraque avançava l’any va fer que el consumaparent creixés un feble 0,1% al primer paísi caigués un 1,3% a la Unió Europea el 2011.Al Japó, el consum també va caure –ho vafer un 5%–, afectat pel tsunami i els terràtre-mols que hi va haver a principis d’any. Pergrans continents, l’evolució de la demandade coure va ser la següent: va créixer un 1%a l’Àfrica, un 3,5% a l’Àsia i un 5,5% a Europa;per contra, va caure un 1% a Amèrica i un7% a Oceania l’any 2011.

La producció mundial de coure va con-tinuar en un nivell inferior al que podriaassolir segons la capacitat instal·lada, en

concret, va ser de 16 milions de tones,pràcticament igual que el 2010. Així, laxifra de producció minera es va estancar(només va ser un 0,1% superior a la del2010) i es va traduir en una ràtio d’utilitza-ció de la capacitat productiva d’un 78,7%,la més baixa dels darrers 20 anys. Algunserrors operatius, la manca de descans labo-ral i la menor qualitat del mineral van serels motius pels quals els nivells de produc-ció no van avançar al ritme de la capacitatproductiva. La producció a Xile, principalproductor mundial, es va contraure un3,2% (i va ser un 5,5% inferior al nivellassolit el 2007). Al Perú, als Estats Units, aAustràlia i a Indonèsia, que representavena l’entorn del 25% de la producció mundialde coure, va caure un 6%, en conjunt. Encanvi, a la Xina, segon productor mundial,la producció va augmentar un 12% el 2011,si bé al conjunt d’Àsia es va reduir un 6%.

La producció mundial de coure refinat (pri-mari + secundari) va augmentar i ho va ferper segon any consecutiu. Va ser de 19,6milions de tones el 2011, cosa que suposàun augment d’un 3,3% real, tot i que va serinferior al 4,1% del 2010. Aquest va ser elresultat d’un creixement de la produccióprimària del 2,3% i del 8,2% de la secun-dària (a partir de la ferralla). Per països, laproducció va créixer un 13% a Austràlia(després de superar les restriccions opera-tives que va patir el 2010), un 14% a la Xinai un 40% a la República del Congo, que vacompensar els descensos a Xile (–4,7%),als Estats Units (–5,7%), al Canadà (–14%)i al Japó (–14%). La taxa d’utilització dela capacitat productiva del coure refinates va mantenir pràcticament estable, ensituar-se en un 79,7% el 2011, només duesdècimes per sobre del registre del 2010.Per continents, els increments més elevatsde la producció es van donar a Oceaniai Àfrica, a taxes de dos dígits, seguits perÀsia i Europa; en canvi, a Amèrica la pro-ducció va caure un 3,5%.

Segons les dades de cotitzacions internacio-nals del London Metal Exchange (LME), el

preu del coure va augmentar notablementl’any 2011 però ho va fer a un ritme inferioral del 2010: el 22,1% enfront del 45,9%, demitjana anual, respectivament. Val a dir quela desacceleració del creixement dels preusdel coure va ser, per tant, intensa, peròtambé cal afegir que aquest metall va serun dels que va registrar un augment delspreus més fort el 2011. Les dades de l’evo-lució mensual dels preus del coure posende manifest que van començar a decréixera partir de l’octubre per l’alentiment del’activitat i de la demanda a nivell mundial.


El 2011, el segment del coure va tenir unritme de creixement inferior al de l’anyprecedent, en un context de desaccele-ració generalitzada, però amb un resultatno menyspreable. Així, segons les dadesdisponibles per a Espanya, la producció decoure va augmentar un 3,2%, en volum, el2011, després del 4,6% del 2010 i de deixarenrere el fort descens del 2009 (–11,2%),any de major impacte de la crisi. Tanmateix,el creixement de la producció l’any 2011va ser possible gràcies a la recuperaciódel consum aparent, ja que aquest any lademanda externa no va ser un suport, ans alcontrari, va tenir una evolució desfavorable.

El consum aparent va augmentar un16,5%, després de dos anys consecutius decaigudes (–24,1% el 2009 i –12,9% el 2010),tot i que no va arribar al nivell del 2008. Encanvi, la demanda externa va retrocedir,després d’un any 2010 molt bo per a lesexportacions de coure. El 2011, les expor-tacions van caure un 20,3% (l’increment vaser d’un 32% el 2010), i també ho van ferles importacions (–4,9%), però menys delque ja ho havien fet els dos anys anteriors.

L’evolució de les especialitats del courerefinat i dels semitransformats de coureva ser dispar el 2011, com ho va ser el2010. Així, el creixement de la produccióespanyola de coure va ser possible perla millora del consum aparent del coure

Figura 110. Producció d’alumini a Espanya

Tones (escala esquerra)

Variació anual (escala dreta)

Tones Percentatge

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

201120102009200820072006

–30

–20

–10

0

10

20

30

40

10,1

0,6

–26,1 –26,0

36,1

–4,8

Font: Asociación Nacional de Extruidores de Perfiles de Aluminio (Anexpa).


refinat, amb un increment d’un 36,4%, envolum, que va deixar enrere els descensosde cinc anys consecutius i va impulsar elde la producció d’aquesta especialitat, finsal 10,9% (–1,5% el 2010), mentre que lesexportacions de coure refinat van caureintensament (–42,6%), després d’anys deforts increments. En canvi, l’evolució de laproducció de semitransformats de coureva empitjorar i va disminuir un 3,7% el2011, després de l’augment d’un 10,7% el2010. Les exportacions d’aquesta especiali-tat van créixer lleugerament (1,3%) però nova ser suficient per compensar el descens

del consum aparent, tot i que aquest va sermés moderat que els dos anys precedents(–3,9% el 2011 enfront del –6,5% el 2010 idel –38,7% el 2009).

En el cas del coure refinat, la caiguda de lesexportacions va ser tan intensa i molt supe-rior a la de les importacions, que el superàvitcomercial es va reduir també fortament, un68,8% anual el 2011. El superàvit comer-cial de l’especialitat de semitransformatsde coure també es va reduir, però mésmoderadament, un 3,2%, perquè tot i queles exportacions van augmentar, més ho

van fer les importacions. Cal destacar queel creixement de les exportacions d’aquestaespecialitat provingué del filferro i, enmenormesura, del cable. Respecte a les importa-cions, van créixer tant les de productes planscom les de filferros i massissos, però les mésdinàmiques van ser les primeres.

El comerç exterior català del coure i lesseves manufactures va perdre impuls l’any2011, sobretot les exportacions. Van aug-mentar un 6,8% en valor, enfront del fortincrement de gairebé el 90% l’any 2010.Les importacions, en canvi, van augmentar

Serveis a la producció: R+D+I a la indústria del metall

L’any 2011, la FEDIT va publicar els resultats d’un treball de camprealitzat el 2010 i que tenia com a objectiu establir els factorsclau de la innovació per a diferents branques del metall de l’àm-bit nacional, entre elles la fosa i la forja, així com les convergèn-cies i les divergències d’aquests factors amb relació als païsoseuropeus de referència, per tal de desenvolupar un full de ruta.

L’anàlisi d’unamostra d’empreses del sector delmetall va posar demanifest alguns dels seus avantatges, entre els quals destaquenels següents: l’R+D+I és clau per a la seva activitat i això és visibleen la creació de serveis i productes que les diferencia de la restad’empreses de la competència i les permet posicionar-se en vetesde mercat generalment d’alt valor afegit. Així mateix, es comú,sobretot al subsector de la fosa, l’automatització i la robotitzaciódels processos i la vigilància i el control per incrementar-ne lacompetitivitat. També és habitual que s’aprofitin sinergies enserveis o subsectors complementaris en els quals desenvolupenla seva activitat altres empreses del grup o la mateixa empresa. Amés, són empreses que treballen per a sectors líders, com l’auto-moció i l’aeronàutica, i tenen projecció internacional.

L’anàlisi de les divergències amb Europa posa de manifest lamenor grandària de les empreses espanyoles, el menor percen-tatge d’empreses líders pertanyents a grans grups empresarials,la major especialització de les empreses nacionals i un menorventall de sectors clients (bàsicament es redueix a sis: automoció,aeronàutic, naval, ferroviari, màquina-eina i motlles i matrius). Amés, en general, les empreses espanyoles estan especialitzades

en un subsector, per materials o sectors clients, i el rang de tecno-logies utilitzades és més limitat. El grau d’internacionalització deles empreses espanyoles també és més baix quant a presència decentres de producció a l’estranger. La col·laboració de les empre-ses amb els centres tecnològics d’àmbit internacional és escassa. Ino existeix un ús generalitzat d’eines per a la millora de l’eficiènciadels processos, la productivitat i la competitivitat.

A partir d’aquesta anàlisi s’han proposat una sèrie de recomana-cions entre les quals destaquen les següents:

• La col·laboració i l’associació entre empreses per millorar lacapacitat de negociació, per oferir un servei més complet, percompartir recursos a nivell internacional, etc.• El foment de grans projectes industrials per part de les admi-nistracions en sectors tractors, com el de les energies renova-bles.• La col·laboració amb clients/proveïdors (aliances i joint ventu-res) per fer el disseny conjunt de processos; i amb universitats icentres tecnològics per desenvolupar nous materials, proces-sos i tecnologies.• L’adaptació de la formació reglada a la indústria i la potenciacióde la formació en noves tecnologies industrials.• I també la millora de la logística mitjançant la implantació decentres logístics, la creació de plataformes de comercialitzacióexterior, el suport a la implantació a l’estranger, la promoció demarques i etiquetatges de qualitat, i el coaching per a pimes(sistemes avançats de gestió, internacionalització, etc.).

Figura 111. Producció i exportació de coure a EspanyaPercentatge de variació anual en volum

Producció

Exportació

–30

–20

–10

0

10

20

30

40

50

201120102009200820072006

Font: UNICOBRE.


menys que el 2010 però la desacceleraciódel seu creixement no va ser tan fortacom la de les exportacions: un 16,4% el2011 (31,6% el 2010). Això va fer que eldèficit comercial s’elevés fins a 104 milionsd’euros, que es va traduir en un incrementd’un 157%.


Una de les tendències que es van apuntaral sector durant el 2011 va ser el poten-cial de l’acer inoxidable. Es considera quel’acer inoxidable té un recorregut positiuatès que la demanda és personalitzada ino depèn dels sectors de l’automoció o laconstrucció, sinó que té vetes importantsen el sector de material sanitari o d’instal-lacions industrials que requereixen alea-cions específiques i, per tant, la volatilitat

dels preus és menor, alhora que és mésfàcil que es puguin repercutir als clientsels increments dels preus de les matèriesprimeres especials que utilitza, com ara elníquel o el crom. El 2011 es van produirdiferents operacions amb relació a aquestmetall. És el cas d’Arcelor Mittal, que vatreure a borsa el seu negoci de l’acer inoxi-dable sota el nom d’Aperam.

Paral·lelament, i malgrat la duresa de lacrisi, alguns grans grups empresarials delsector van poder endegar nous projectesd’inversió l’any 2011 i, en concret, d’ex-pansió internacional, com La Farga Group.Aquest grup empresarial entrà als EstatsUnits creant una societat conjunta ambl’empresa nord-americana Steel Dynamics,per instal·lar una fàbrica de filferro de courereciclat a Indiana. El nom d’aquesta novasocietat serà SDI La Farga i cotitzaria enel Nasdaq. Es preveu que la planta estaràoperativa el 2013 i crearà 35.000 llocs detreball. La inversió estarà a l’entorn dels

39 milions de dòlars. Les perspectives sónd’un augment del consum de coure alsEstats Units per la interconnexió dels estatsamb xarxes d’alta tensió i per les energiesrenovables.

D’altra banda, el grup siderúrgic Celsa vaaconseguir refinançar el deute bancari ala Gran Bretanya, on té un dels principalscentre d’operació fora d’Espanya. El deuteque es va refinançar equivalia a uns 230milions d’euros i una amortització de tresanys. El grup va realitzar una operació simi-lar a Polònia durant el 2011, on va tancarel refinançament del deute bancari de laseva filial polonesa anomenada Celsa HutaOstrowiec. L’operació va ser d’un importde 550 milions d’euros i l’extensió deltermini d’amortització fins al 2017. Alhorael grup va obtenir finançament addicionalper a l’actiu circulant per import de 35milions d’euros, que van ser aportats pelBanc Europeu de Reconstrucció i Desen-volupament (BERD).

FORJA

FOSA

Divergència 1Menor grandària empresarial

Divergència 1Menor nombre d’empreses

pertanyents a grans corporacions

Divergència 2Rang de tecnologies limitat

Divergència 2Rang de tecnologies limitat

Divergència 3Ventall de sectors clients limitat

Divergència 3Ventall de sectors clients limitat

Divergència 4Poques empreses amb plantes

productives a l’exterior

Divergència 4Poques empreses

amb plantes productives a l’exterior

Divergència 5Manca d’estructures estables d’R+D+I

Divergència 5Menor especialització

en sectors d’alt valor afegit

Divergència 6Menor integració d’altres processos

Divergència 6Menor integració d’altres processos

Divergència 7Menor automatització

de processos i d’ús d’eines avança-des de manteniment

Divergència 8Ús minoritari de sistemes

de gestió avançada en producció

DIVERgènCIES AMB EuROPA ALS SECTORS DE LA FOSA I DE LA FORjA


3.14. Productes metàl·licsL’any 2011, l’evolució del sector de productes metàl·lics català va ser millor que la delconjunt d’Espanya. La producció va recuperar el creixement, que va ser d’un 2,1%real, després de tres anys consecutius de descensos, enfront de la caiguda registradaa l’Estat. Tanmateix, la millora de l’activitat a Catalunya no va ser suficient per crearocupació. La feblesa de la demanda interna fins i tot va fer que la caiguda de l’ocupaciós’intensifiqués, fins al 5,3%, i els preus, que fins llavors havien resistit, van començara caure (–1,4%). Així mateix, l’empitjorament econòmic europeu i l’alentiment de lademandamundial a final d’any va fer que el creixement de les exportacions del sectora Catalunya perdés impuls i deixés de créixer a taxes de dos dígits. Això mateix va fercaure les importacions i va facilitar que el dèficit comercial es continués corregint perquart any consecutiu.


Producció +

Ocupació –

Preus –

Exportacions +

Importacions –

Trets del sector

El sector de productes metàl·lics es potdividir en dues branques, que són la delsproductes metàl·lics intermedis i la delsproductes metàl·lics finals. Els béns metàl-lics intermedis es destinen, principalment,al conjunt de la indústria, com a compo-nents dins de conjunts més complexos, i esfabriquen per subcontractació –sotacomanda i especificacions tècniques i pro-ductives determinades pels clients–, laqual cosa genera una dependència estretade les empreses respecte de la demanda.La tendència a la subcontractació progres-siva d’activitats productives per part delsfabricants de productes finals ha estimulatla consolidació a Catalunya d’una àmpliaoferta d’empreses subcontractistes de pro-ductes metàl·lics. L’existència d’aquestaoferta consolidada representa un factor

d’atracció d’inversions per part d’empresesfabricants de béns finals en segments coml’automoció, el sector ferroviari o l’aeronàu-tic, entre d’altres. Ara bé, això també supo-sa una amenaça per aquest subsector per-què existeix la possibilitat de desaparició otrasllat a l’exterior de plantes productivesde sectors clients, com a conseqüènciadirecta de la creixent competència proce-dent de l’exterior. El teixit empresariald’aquesta branca està molt atomitzat, atèsque és constituït per un gran nombre defirmes i de tallers de petita grandària. Hi ha,però, significatives excepcions pel que fa adimensió en l’especialitat d’estampació,vinculada majoritàriament al sector de l’au-tomòbil.

El comportament de la branca de bénsmetàl·lics intermedis està força condicio-nat per les primeres matèries, el cost de lesquals té una incidència notable en certes

activitats i obliga els fabricants a imple-mentar millores contínues en termes deproductivitat i de valor afegit. Alhora aixòtambé és una amenaça potencial per alsubsector perquè un increment dels preusde les primeres matèries pot estimular ladeslocalització d’empreses clients a païsosde baix cost amb el propòsit de limitar elsefectes dels increments de costos delsinputs.

En la branca dels productes metàl·lics finalsels articles es dirigeixen tant a la indústria ila construcció com als consumidors. Enaquest subsector, les empreses són depetita i mitjana dimensió i estan especialit-zades en un o diversos béns, que normal-ment fabriquen de forma seriada. Aquestsegment és el que ha experimentat unprocés més intens d’internacionalitzacióen els darrers anys, fet que ha provocat unreforç de les àrees de compres i de comerçexterior d’algunes empreses.

El sector de productes metàl·lics està sot-mès a un constant procés de creació idesaparició d’unitats empresarials, com aconseqüència de diversos factors. D’unabanda, pel gran nombre d’unitats empre-sarials que hi operen, així com de la sevareduïda dimensió i estructura. La grandà-ria mitjana d’una firma fabricant de pro-ductes metàl·lics no arriba als 10 treballa-dors. També, per les escasses barreresd’entrada i de sortida que hi ha en certssegments i tipus de productes. Paral-lelament, per l’estreta dependència d’unaelevada proporció d’empreses producto-res respecte a determinats clients, quesón generalment poc nombrosos i desectors molt concrets i que solen exercirunes polítiques de compra bastant agres-sives. Finalment, per la creixent compe-tència que hi ha en l’àmbit internacional,procedent, en molts casos, de païsosemergents amb costos productius baixos.Cal apuntar, especialment, la competèn-cia creixent procedent dels països del’Europa de l’est, del nord d’Àfrica i de laXina. Un exemple, en aquest sentit, és eldels elements de fixació (cargols, ancorat-ges, abraçadores, etc.) o el de l’aixeta, enla qual el mercat interior a Espanya s’havist en els darrers anys afectat per lesimportacions de productes barats. Aquestfet ha provocat en alguns casos un pro-cés de deslocalització de les fases deproducció de menor valor afegit a païsosque es caracteritzen per menors costosde producció. A més, s’han incrementatde forma notable en els darrers anys lesimportacions de productes metàl·lics ibéns d’equipament a preus més compe-titius que els que ofereixen les fàbriquescatalanes.

Aquest procés de competència internacio-nal creixent podria continuar en els pro-pers anys atès que alguns d’aquests països,com la Xina, estan realitzant esforços permillorar la qualitat dels productes i les

Classificació del sector de productes metàl·lics

Productes metàl·lics intermedis (empreses que dominen unes tècniques i unsprocessos específics, que serveixen per fabricar un ventall ampli de productes).

Deformació metàl·lica (transformació de metalls sense arrencament de ferritja–estampació, extrusió, trefilatge, embotició, etc.).

Mecanització (transformació de metalls amb arrencament de ferritja –fresatge,tornejat, rectificació, tallament, etc.).

Acabats (tractaments tèrmics i tractaments superficials).

Productesmetàl·lics finals (empreses que fabriquen una diversitat àmplia de bénsque es destinen a un ús final).

Productes destinats a la indústria i a la construcció (eines i estris industrials,elements metàl·lics per a la construcció, envasos i tancaments metàl·lics, etc.).

Productes destinats al consum (articles d’ús domèstic, material d’oficina, articles deseguretat, ferreteria i bricolatge, aixetes, etc.).


inversions en tecnologia, la qual cosa con-tribuirà a incrementar la competència pro-cedent d’aquests territoris.

Tots aquests factors han determinat que elteixit empresarial d’aquesta especialitat hagihagut de realitzar continuats esforços ten-dents amillorar la seva posició en elsmercats,la qual cosa és més complicada en el col-lectiu de firmes de menor volum. De fet, elsfabricants han orientat la seva activitat versproductes d’alta qualitat,més innovadors i demajor valor afegit, mitjançant la potenciacióde la flexibilitat i la millora del servei, l’ampli-tud de la gamma d’articles, l’homologaciódels béns i la certificació –d’acord amb l’ISO9000 de qualitat i medi ambient–, la reducciódel termini de lliurament de les comandes il’abandonament dels segments de mercat iels canals de distribució de menys margeunitari i menys valor afegit.

En general, en el camp de la innovaciótecnológica se’n distingueixen de dostipus: les innovacions de processos, clau enles actuacions de millora de la qualitat, laproductivitat i la seguretat laboral, i lesinnovacions de productes, fonamentals enel context de les estratègies de diferencia-ció dels productes. De manera particular,en la fabricació de productes metàl·licsalguns tallers tradicionals s’han anat orien-tant cap a la mecànica de precisió i els tre-balls d’enginyeria a mida, amb la qual cosa

s’han convertit en empreses amb un altcomponent innovador. Aquest procés hacontribuït a reforçar les àrees d’R+D+I deles empreses del sector. Així mateix, l’evo-lució de les tecnologies ha contribuït aincrementar el nivell de formació requeriten els perfils de menor qualificació de lesempreses.

Alguns indicadors d’aquest procés detransformació de les empreses catalanesde l’especialitat són, entre altres, les sevesinversions en recerca, desenvolupament iinnovació que a Catalunya representen un1,2% de la xifra de negocis el 2009 –si béaquesta xifra és inferior a la mitjana delconjunt de la indústria (1,8%)– i la xifra defacturació per persona ocupada al sector—més de 136.000 euros a Catalunya el2010. Molts fabricants han apostat persegments de més valor afegit a través d’in-troduir millores en els àmbits de la tecno-logia i de la qualitat, tant del producte comdel servei (per exemple, a través de lareducció del termini de lliurament de lescomandes). D’altra banda, s’han aplicattambé millores en els nivells de productivi-tat, a través de l’aplicació de tècniques demillora en l’organització de la producció,estimulant la polivalència dels/de les tre-balladors/es i la renovació sistemàtica delssistemes de producció. També cal esmen-tar la introducció de les tecnologies de la

informació en les diferents àrees de l’em-presa (gestió, producció, màrqueting, etc.).

Processos de naturalesa similar s’estandonant també en altres especialitats de labranca, com és el cas del degollatge –quefan ús de tècniques i tecnologies de meca-nització– i una bona part de les empresesdedicades a l’estampació o les aixetes. Pelque fa al degollatge, la presència en elsmercats internacionals d’empreses de l’estd’Europa és cada vegada més intensa, icomencen a aparèixer firmes xineses ambuna oferta molt competitiva i que estanmillorant ràpidament la qualitat dels seusproductes. Així, els factors de competitivi-tat de les companyies catalanes de l’espe-cialitat estan variant de manera ràpida, jaque es traslladen des dels factors vinculatsals costos cap als més centrats en el domi-ni del procés i la seva millora contínua, enel coneixement tecnològic i en l’oferta alsseus clients de serveis de major valor afe-git. La recerca de noves aplicacions pelsseus productes i tecnologies, el disseny illançament de béns propis i les aliancesamb fabricants estrangers poden ser, tam-bé, altres factors decisius en la competitivi-tat d’algunes empreses. En el segment deles aixetes, es pot destacar la forta irrupcióde la Xina, que fabrica productes a preusmolt competitius i que està incidint enl’activitat de tres maneres: la primera, mit-jançant el desplaçament de la fabricació


La fabricació de productes metàl·lics té una importància des-tacada a Catalunya. Concentra a l’entorn de 5.900 empreses iocupa gairebé 51.600 persones. A més, aporta el 8,1% del valorafegit del conjunt de la indústria catalana i ocupa el 20,8% deltotal d’ocupats del sector a Espanya, el mateix que el 2010per a aquesta darrera variable. Tanmateix, aquestes taxes departicipació estan patint una lleugera tendència a la baixa, coma conseqüència del major creixement relatiu d’altres activitatsindustrials, i en els darrers anys han continuat perdent pes coma conseqüència de la crisi econòmica que ha fet caure dràstica-ment l’activitat i l’ocupació, tant d’aquest com d’altres sectors.

Les branques que compten amb un pes més important, en ter-mes d’ocupació i xifra neta de negoci, són les de fabricació d’es-tructures metàl·liques, de tancaments metàl·lics, forja i estampa-ció, enginyeria mecànica general per compte d’altri i fabricaciód’altres productes metàl·lics. Entre totes tres concentren el 77%dels ocupats i el 81% de la xifra de negocis del sector.

En el cas d’Espanya, destaca el pesmés elevat de la branca de fabri-cació d’estructures metàl·liques, que aporta a l’entorn d’un 35% dela xifra de negoci i d’un 43% de l’ocupació del conjunt del sector,més que a Catalunya (on és d’un 14,5% i 12%, respectivament).Una altra branca que destacar és la d’enginyeria mecànica generalper compte d’altri, responsable del 13% del volum d’ingressosglobals a Catalunya, en aquest cas més que a Espanya (18%).

El Principat lidera la fabricació de productes metàl·lics en l’àmbitestatal, ja que concentra un 29% del VAB total i un 24% del volum

de negoci. D’altra banda, cal destacar la creació i posterior con-solidació de grans corporacions industrials al País Basc, així comles implantacions industrials sorgides en altres regions. Això haimpactat negativament en la quota de participació de Catalunyaen el context estatal, però cal esmentar que l’any 2010 el sectorde productes metàl·lics català va guanyar una mica de pes aEspanya, en termes de xifra de negoci.

La rellevància del sector al Principat és molt alta i també es fapalesa des d’un punt de vista qualitatiu. És una branca estratè-gica de les activitats metal·lúrgiques transformadores en general(automoció, maquinària, etc.), atès que subministra una grani heterogènia quantitat de béns intermedis i finals i, al mateixtemps, també proveeix un conjunt divers d’articles destinats alconsum final (béns per a la llar, articles de parament de la llar,material d’oficina, etc.).


VAB del sector / VAB del conjunt de l’economia (2010) 1,3%

Exportacions del sector / Exportacions del conjunt de l’economia (2011) 2,7%

Nombre d’ocupats directes (nombre d’assalariats i autònoms) (2011) 51.588

Nombre d’empreses sobre el total del sector a Espanya (2011) 20,6%

Ocupació del sector / Ocupació conjunt de la indústria (2011) 11,1%

Ocupació del sector a Catalunya sobre el total del sector a Espanya (2011) 20,8%

Font: Instituto Nacional de Estadística, Dirección General de Aduanas, Departamentd’Empresa i Ocupació i Institut d’Estadística de Catalunya.


d’empreses occidentals i, paral·lelament,l’aparició de firmes comercialitzadores idistribuïdores; la segona, amb la intensifi-cació de les estratègies de diferenciaciódels fabricants catalans, mitjançant mésdisseny i qualitat; i, finalment, amb unacrisi en la indústria auxiliar del segment deles aixetes, atès el desplaçament de l’activi-tat de molts dels seus clients.

Altres factors, menys quantificables peròque també tenen una incidència en lacontinuïtat de certes empreses i en la crea-ció de noves, són la manca de relleu gene-racional i la pèrdua progressiva del que espodria anomenar “cultura metal·lomecà-nica” entre les noves generacions. N’és unaprova el baix nombre d’alumnes de forma-ció professional que opten per les especia-litats metal·lomecàniques, en comparacióamb altres cicles formatius. L’escassetat demà d’obra qualificada pressiona els salaris al’alça, la qual cosa accentua les diferènciesde costos respecte de les empreses d’altrespaïsos menys desenvolupats i impulsa, devegades, la incorporació de treballadorsestrangers.

La majoria dels productes metàl·lics espoden qualificar de madurs. De fet, al sec-tor no té lloc un llançament continu denous béns al mercat, sinó que més aviataixò s’efectua de manera puntual i especí-fica. Val a dir que el percentatge d’empre-ses que realitza activitats de recerca i des-envolupament encara és reduït i que lesdespeses destinades a aquesta finalitat sesituen per sota dels registres d’altres sec-tors industrials. Així mateix, cal destacarque el sector ha de fer front a una impor-tant competència procedent de branquesfabricants de productes elaborats ambmaterials substitutius del metall, com és elcas del plàstic o de la ceràmica. Aquestsmaterials estan prenent quotes de mercata la branca, procés que es veu intensificatpel fet que les activitats tradicionalmentdemandants –com per exemple l’automo-ció o l’equipament per a la llar– estanduent a terme esforços tendents a substi-tuir els productes metàl·lics incorporats alsbéns finals per productes fabricats ambaltres materials. Aquests fenòmens estanobligant les empreses a endegar accionsencaminades a introduir innovacions deproducte i de procés (tecnologia, disseny,pes, mida, etc.) i millores de productivitatque permetin una reducció dels costos idels preus de venda i/o la cerca d’altresavantatges competitius.

Continuant amb l’anterior, és cada vegadamés destacable la presència de companyiesque han dut a terme una reorientació estra-tègica del seu negoci basada en la innova-ció. Per exemple, alguns tallers metal-lomecànics d’origen tradicional s’han anatorientant cap a la mecànica de precisió i elstreballs d’enginyeria a mida per a sectors notradicionals, amb la qual cosa s’han conver-

tit en empreses amb un alt componentinnovador.

Els intercanvis amb l’exterior havien estattradicionalment poc significatius en bonapart dels segments que configuren el sec-tor, però en els darrers anys, especialmentdurant els anys de crisi, les empreses hanincrementat el percentatge destinat a l’ex-terior amb relació a la seva xifra de negoci.En un moment en què la feblesa del mer-cat interior és tan marcada, les empresesbusquen sortides a l’exterior. De fet, l’any2010 les empreses catalanes de 20 o méstreballadors van obtenir de l’estranger el23% de la seva xifra de negoci, més que el2009 (18%) i el 2008 (16%). Val a dir quedins dels intercanvis del sector amb l’exte-rior continuen tenint un protagonismesignificatiu les firmes catalanes participa-des per multinacionals. Aquestes empre-ses normalment estan especialitzades en lafabricació d’una gamma de productesespecífics que exporten a filials dels matei-xos grups, localitzades a altres països i,d’altra banda, comercialitzen en el mercatinterior béns importats d’altres plantes ubi-cades a l’exterior.

El sector però, encara compta amb algunsfactors limitatius per incrementar les ven-des a l’exterior, entre els quals se’n podendestacar tres:

• En primer lloc, les particularitats localsque presenten els mercats dels diversospaïsos respecte d’uns certs tipus de pro-ductes metàl·lics (material d’oficina, arti-cles de parament de la llar, etc.), circums-tància que obliga les empreses a fabricaren uns determinats casos amb una orien-tació concreta i uns trets específics, laqual cosa limita, per exemple, els benefi-cis de les economies d’escala.

• En segon lloc, la importància que té eltransport dins el preu final d’alguns béns,i que provoca un encariment significatiudels intercanvis a llarga distància, sobre-tot dels productes de major dimensió i demenor valor afegit (elements metàl·licsper a la construcció, envasos i tanca-ments metàl·lics, etc.).

• En darrer terme, l’atomització del sector iel predomini d’un teixit empresarial depetita grandària, caracteritzat per la man-cança de recursos (econòmics, humans,etc.) que els permetin assolir una posicióen altres països.

En els darrers anys, però, ha tingut lloc unincrement del nombre d’empreses del sec-tor que aposten pels mercats exteriors através de l’exportació de béns, i fins i tot através de l’establiment de filials, comercialso productives, a l’estranger. De fet, lesempreses més internacionalitzades són lesque estan superant millor els efectes nega-tius de la crisi, atesa l’atonia del mercatinterior. La internacionalització ha compor-

tat la creació i consolidació del departa-ment de comerç internacional i la incorpo-ració de perfils professionals, en moltesocasions tècnics, amb domini d’anglès ialtres idiomes i amb formació i/o experièn-cia comercial.

Altres debilitats presents al sector són lessegüents:

• L’escassa dimensió del sector, formatmajoritàriament per pimes, que normal-ment disposen d’escassos recursos perportar a terme inversions considerables(renovació d’equips, despesa en R+D).Disposar de plantilles reduïdes tambélimita la realització d’activitats de forma-ció contínua, pels inconvenients quecomporta retirar temporalment personalde l’activitat productiva.

• L’elevada especialització: algunes pimesdel sector estan massa focalitzades en unsol sector client i, en ocasions, en un nom-bre reduït de clients en aquest sector. Aixòles fa vulnerables a possibles canvis de lademana, especialment en temps de crisieconòmica.

• La menor productivitat amb relació aaltres sectors industrials per diferentsraons. D’una banda, el sector és mésintensiu en mà d’obra que d’altres (comper exemple, l’automoció o la indústriaquímica). De l’altra, l’existència d’una taxad’absentisme laboral relativament eleva-da, la no aplicació sistemàtica de les millo-res organitzatives necessàries o la insufi-cient renovació dels equips productius.

• La reticència a la cooperació entre empre-ses del sector, fet que dificulta l’establi-ment d’acords de col·laboració de tipusproductiu, comercial o tecnològic i, pertant, limita l’aprofitament d’oportunitatsderivades de l’existència de possiblessinergies que puguin existir entre empre-ses.

• La manca de producte propi. Una partimportant del teixit del sector està inte-grat per empreses que fabriquen segonsles especificacions dels clients, la qualcosa dificulta la posada en marxa de polí-tiques de diferenciació amb la competèn-cia a través de la innovació en producte.

En paral·lel, algunes de les oportunitats delsector es troben en:

• L’augment dels recursos destinats al’R+D+I per diferenciar-se de la competèn-cia i incidir en les tecnologies dels mate-rials i les nanotecnologies per millorar lespropietats mecàniques dels materials.

• L’assimilació i/o la generació de tecnologiaper part de les empreses que fabriquenper a tercers com a via per a la introduccióde productes propis, fet que podria millo-rar la seva posició competitiva.


• La incorporació d’empreses de perfil tèc-nic en els processos d’innovació, ambconeixements en tecnologies de darrerageneració, com les nanotecnologies, lesenergies netes i les tecnologies transver-sals, com l’electrònica i la informàtica.

• La col·laboració creixent amb centrestecnològics per al desenvolupament deprojectes d’R+D.

• L’augment de l’especialització en seg-ments d’activitat en els quals existeixen opoden existir oportunitats de creixementen els mercats interior i exterior. Seg-ments d’alt valor afegit en els quals lacompetència internacional no es basacom a factor clau en els baixos costos deproducció.

• La recerca de solucions eficients des delpunt de vista energètic i l’ecodissenypoden exercir un paper tractor en la inno-vació i en l’especialització i, al mateixtemps, poden contribuir a la reducciódels costos de producció.

• La introducció de millores en l’organitza-ció de la producció i de la qualitat deproductes i dels serveis, així com la millo-ra de les estratègies de comercialització ila implantació de sistemes de gestióexcel·lent en les empreses (qualitat, man-teniment, organització de la producció,recursos humans).

• La formació contínua en àmbits de conei-xement diversos: idiomes, noves tecnolo-gies, sistemes de gestió, tècniques demillora de la productivitat, etc.

• La incorporació de nou personal, perexemple, per desenvolupar accions decomerç internacional, implantació de sis-temes de millora contínua, en oficinestècniques o departaments d’R+D.

Per últim, cal assenyalar que l’evolució delsector de productes metàl·lics està forçavinculada al comportament de l’economia

en general. Aquesta vinculació s’explica,d’una banda, perquè la demanda dels pro-ductes intermedis i dels productes finalsper a la indústria depèn de l’activitat indus-trial –sobretot, de branques com ara l’auto-moció, la fabricació de béns d’equipamentelèctrics i no elèctrics i l’electrònica– i de laconstrucció. Actualment la crisi ha suposatuna important caiguda de la demandaprocedent dels sectors de la construcció ide l’automoció. A més, s’explica perquèl’evolució dels béns metàl·lics dirigits alconsum està estretament associada a laconducta de la demanda final duradora, enla qual té una gran importància la compraper reposició o renovació. I en aquesta crisi,el consum intern és molt dèbil.


Internacional

L’any 2011, el sector de fabricació de pro-ductes metàl·lics a la Unió Europea registràel segon any consecutiu de creixement del’activitat des de l’inici de la crisi. La producció va augmentar un 6,7%, pràctica-ment el mateix que el 2010 (6,9%). Aquestarecuperació, sòlida i relativament ràpida, vaser possible pel bon comportament de lademanda externa, és a dir, de les exporta-cions fora d’Europa. La demanda va serelevada a Àsia, Amèrica Llatina i altres mer-cats emergents. En canvi, la debilitat de lademanda europea va fer que la contribu-ció del comerç dintre de la Unió Europeafos modest, com ja va passar el 2010.

La millora de l’activitat, per segon any con-secutiu, i el creixement de la inversió delsector euoropeu va fer possible la creaciód’ocupació el 2011, que va augmentarlleugerament, un 2,1%, després de dosanys de fortes caigudes (–8,2% el 2009 i–4,7% el 2010). Paral·lelament, el sectoreuropeu va millorar la seva competitivitatinternacional i va incrementar la producti-vitat.

Els preus del sector a la Unió Europa vanrecuperar les taxes de creixement positiu,després de l’estancament de l’any anterior.Aquests van créixer un 2,8% el 2011 enfrontdel 0,4% el 2010. Els costos de produccióes van elevar durant bona part de l’anyperò es van moderar a la darrera part del2011 seguint l’evolució dels preus delsmetalls bàsics, que van registrar creixe-ments elevats fins al setembre però quedesprés van començar a caure arrossegatsper l’alentiment de la demanda mundial.Les dificultats d’accés al crèdit per a lesempreses van continuar sent elevades, jaque les tensions financeres, lluny de desa-paréixer, van registrar diversos episodisd’increment, sobretot a la darrera part del’any, pels dubtes suscitats sobre la sosteni-bilitat del deute públic grec.

Espanya i Catalunya

L’any 2011, la producció del sector de pro-ductes metàl·lics a Catalunya va créixer un2,1%, en volum, després de tres anys dedisminucions (d’un –15,3% demitjana en elperíode 2008-2010, amb un mínim del–31% el 2009). A diferència del que va pas-sar a Espanya, on la producció va continuarcaient (un –1,3%), tot i que a un ritme mésmoderat que en els tres anys precedents.Novament, per segon any consecutiu, laclau de la recuperació del sector va estar enla demanda externa perquè la interna vacontinuar dèbil. Tot i amb això, la interrup-ció de la recuperació econòmica a la zonaeuro des de final d’any, principal client del’exportació de productes metàl·lics a Cata-lunya, va debilitar la recuperació del creixe-ment de l’activitat del sector català. Calesmentar que la recuperació de l’activitatde fabricació de productes metàl·lics aCatalunya està sent més modesta que ladel conjunt de la UE-27 perquè la crisi estàsent d’un impacte més fort, especialmentsobre el sector de la construcció, un delsclients principals del sector de productesmetàl·lics.

Figura 112. Producció del sector de productes metàl·licsTaxa de variació anual en termes reals. Percentatge

Espanya

Catalunya

–35

–30

–25

–20

–15

–10

–5

0

5

10

201120102009200820072006200520042003

2

1,5

3,9

0,8

54,4

–23,3

–9,6–6,4

–1,3

–12,7

1,9

–31

–2,2

2,1

–1,4

6,9

4,5



Figura 113. Preus industrials del sector de productes metàl·licsTaxa de variació anual en termes reals. Percentatge

3,5

5,3

3,93,9

3,0

0,3

1,30,9

–1,4

1,5

Espanya

Catalunya

–2

–1

0

1

2

3

4

5

6

20112010200920082007


La millora de la producció va ser feble iinsuficient per generar nous llocs de tre-ball, ans al contrari, el sector de productesmetàl·lics català va continuar destruintocupació a un ritme superior al del 2010. El2011, l’ocupació va disminuir un 5,3% aCatalunya (–4,6% el 2010), el mateix que aEspanya (–5,3% el 2011 i (–4,1% el 2010).Aquesta evolució situà el nombre d’afiliatsa la Seguretat Social, incloent els autò-noms, en 51.588 a Catalunya i en 247.501 aEspanya el 31 de desembre del 2011. Val a

dir, també, que aquesta evolució és pitjorque a la Unió Europea, on ja es va comen-çar a crear ocupació, posant de manifestnovament que la recuperació del sectortant a Catalunya com a Espanya està sentmés feble i més lenta.

El nombre d’empreses del sector català vapassar de 6.397 el 2010 a 5.896 el 2011, unaevolució que suposà una disminució d’un7,8%, sis dècimes superior a la de l’anyanterior. Les dificultats de recuperació de

l’activitat al sector de la construcció explicàel fet que la caiguda més forta del nombred’empreses es produís a la branca ambmés empreses al sector (gairebé un 40%del total), el de fabricació d’elementsmetàl·lics per a la construcció, on va serd’un 10,1%. A la resta de branques tambéva disminuir el nombre d’empreses, aexcepció de la branca de fabricació de cis-ternes, grans dipòsits i contenidors demetall, on va augmentar un 5,6%, i la bran-ca de fabricació d’armes i munició, on es va

Serveis a la producció: la recuperació i el reciclatged’envasos d’acer

Els envasos d’acer són el material més reciclat a la Unió Europeal’any 2010. Segons les darreres dades disponibles, l’any 2010 lataxa de reciclatge a la Unió Europea es va elevar fins a un 71%.Bèlgica va ser el país amb una taxa més elevada, del 98%, mentreque Alemanya va assolir un nou rècord històric, amb un 94%.Altres països per sobre de la mitjana europea van ser Països Bai-xos (88%), Suïssa (84%), Luxemburg (81%), Suècia (79%), Espanya(77%), Noruega (76%), Hongria (74%), Romania (74%) i Portugal(72%), segons dades de l’organització europea APEAL.

En volum, el nombre d’envasos d’acer reciclats se situà a l’entorndels 2,5 milions de tones a la UE-27. L’objectiu de la indústria delsenvasos d’acer és arribar a assolir una taxa de reciclatge del 80%l’any 2020 a Europa, un objectiu que supera el de la Unió Europeao els objectius plantejats en l’àmbit nacional.

Des del 2000, el creixement en el volum d’envasos recuperats haestat molt elevat. Cal destacar el fort ascens en països com araGran Bretanya, Itàlia o Portugal, si bé Espanya és el país comuni-tari que reflecteix un major increment al llarg del present decen-ni. Per la seva banda, els països de l’est europeu palesen unaprogressió important, però uns nivells de reciclatge encara mésbaixos que la mitjana de la Unió Europea. Concretament, oscil·laentre el 27% d’Eslovènia i el 63% de Lituània, l’any 2010. Són unaexcepció Romania i Hongria, que se situaven por sobre de lamitjana europea.

Cal ressenyar la rellevància que té el reciclatge dels metalls delsenvasos com a mitjà per recuperar la ferralla, ingredient fona-

mental per a la siderúrgia. A més, la ferralla dels envasos és unmaterial barat i fàcil de recuperar, gràcies a les seves propietatsmagnètiques, i el seu reciclatge permet un estalvi no només deprimeres matèries, com el ferro i el carbó, sinó també d’energiautilitzada, demanera que el reciclatge suposa un estalvi dematè-ries primeres i també redueix les emissions de CO2

. Per cadaunitat d’acer reciclat s’estalvia una unitat i mitja del seu pes, entermes d’emisisions de CO

2. Això significa 4 milions de tones

menys d’emissions a l’any. En els darrers dos anys, el reciclatge dellaunes d’acer suposà una reducció d’un 9%, principalment enemissions de CO

2i del seu potencial d’escalfament global.

A Espanya, es van recuperar un total de 240.711 tones de residusd’envasos d’acer l’any 2010, és a dir, va disminuir per segon anyconsecutiu, un 1,4% el 2010 i gairebé un 1% el 2009. Tanmateix,la taxa de reciclatge d’envasos d’acer va augmentar fins al 71,5%el 2010 (69% el 2008 i 71% el 2009), segons la font nacionalEcoembes.

Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat on es recicla unamajor quantitat d’envasos d’acer. L’any 2010 concentrà el 19,6%del total de tones recuperades a Espanya, si bé aquest percentat-ge va disminuir lleugerament respecte al 2009 (20%), continuàper sobre dels valors d’anys anteriors (19,5% el 2008, 16,7% el2006 i 17,8% el 2007). La seguien la Comunitat de Madrid, que vaconcentrar un percentatge de reciclatge lleugerament inferior alde l’any anterior (15,4% el 2010 i 16,3% el 2009), i després Anda-lusia, que en guanyà una mica, amb un 12,7% el 2010 enfront del12,5% del 2009.


mantenir. Ara bé, aquestes dues branquesrepresentaren un 3% del total del sectorcatalà.

Els preus del sector de productes metàl·licsvan començar a disminuir a Catalunya l’any2011 (–1,4%), per primera vegada des del’inici de la crisi, cosa que va posar de mani-fest la feblesa de la demanda interna. Encanvi, a Espanya els preus van continuarcreixent i van accelerar el ritme fins a l’1,5%el 2011 enfront del pràctic estancamentdels dos anys anteriors (0,9% del 2010 i0,3% del 2009). Fins ara, els preus del sectorcatalà havien resistit la crisi amb ritmes decreixement superiors a la mitjana espanyo-la i el 2011 les empreses es van veure en lanecessitat de reduir-los.

Els costos de matèries primeres i productes semielaborats van començar l’any crei-xent però el van acabar amb caigudes (eldesembre del 2011 respecte al desembredel 2010) perquè la desacceleració de l’ac-tivitat econòmica en l’àmbit mundial vaafeblir la demanda i va fer caure els preusinternacionals de les matèries primeres.L’alça intensa del preu del petroli, per

segon any consecutiu, va fer que els costos energètics també s’incrementessinnotablement el 2011, com el 2010. Lesempreses del sector van continuar absor-bint, en bona part, els increments de cos-tos i no els van traslladar a preus finals, laqual cosa va suposar una reducció delsmarges comercials, com ja venia passanten anys anteriors, si bé en un moment decrisi com l’actual, encara dificulta més lasupervivència empresarial.

L’any 2011, l’evolució del comerç exteriordel sector de productes metàl·lics a Catalu-nya va ser favorable perquè van créixer lesexportacions i això, juntament amb la cai-guda de les importacions, va fer caure eldèficit comercial per quart any consecutiu.Tanmateix, el ritme de creixement nominalde les exportacions, d’un 4,4%, va ser moltinferior al de l’any 2010 (24,4%), tot i que envalor absolut van continuar situant-se en elpunt més elevat de la sèrie històrica quecomença l’any 1994. Aquesta evolució deles vendes a l’exterior del Principat obeí al’alentiment de la demanda mundial des-prés de l’estiu, afectada per l’empitjora-ment econòmic a Europa, l’augment de la

incertesa sobre la recuperació, l’empitjora-ment de les perspectives i els efectes d’ar-rossegament que va suposar sobre la restadel món. Això mateix va fer que les importacions retrocedissin (–1,9% en valor), des-prés del fort impuls del 2010 (11,9%), demanera que el dèficit comercial va caurefins a 66 milions d’euros el 2011, el mésbaix des del 2001, i que suposà una reduc-ció d’un 58,2% respecte a l’any precedent,més forta que la dels tres anys anteriors(–41,5% el 2010, –54,2% el 2009 i –32,3% el2008). Així mateix, la taxa de cobertura vacontinuar millorant, per quart any conse-cutiu, i se situà gairebé en un 96% el 2011,la més elevada des de l’any 1996.

El conjunt de les exportacions del sectorcatalà va créixer el 2011, però no ho va fer atotes les grans àrees geogràfiques. Així, elcreixement provingué de les dirigides a laUE-27, que tot i no ser les més dinàmiques,amb un augment d’un 5,5% anual en valor,són el destí principal (representaren pràcti-cament un 69% del total del sector a Catalu-nya) i, per tant, van contribuir a explicar un86% del creixement de les exportacionstotals. Dins de la Unió Europea, els principals

El sector d’acabats de superfície a Catalunya

Un procés d’acabat –tractament i revestiment– de superfície ésuna operació mecànica, química, electroquímica o física que técom a objectiu modificar l’aspecte o la funció de la superfíciedels materials sobre els quals s’aplica, amb la finalitat d’adaptar-laa unes condicions d’utilització concretes o bé simplement perintroduir aspectes decoratius. Aquest procés permet millorar laqualitat i característiques d’ús dels productes sobre els qualss’aplica (duració, adhesió, fricció, protecció contra la corrosió,etc.). Així, aquest sector no crea productes sinó que aporta valorafegit als béns sobre els quals actua.

Malgrat que els sectors i subsectors clients són nombrosos, elsacabats de superfície estan estretament vinculats a la metal-lúrgia i a la mecànica. Altres clients importants són l’automoció,la construcció i els treballs públics, seguits per la fabricació dematerial elèctric i electrònic, d’aixetes i de béns de consum(accessoris de maletes, cinturons, ulleres, etc.). Aquesta diversitatd’aplicacions dóna al sector un caràcter transversal que li atorgauna gran importància estratègica, alhora que li permet jugar unpaper bàsic en la posició competitiva de bona part dels produc-tes industrials, atès el valor afegit que aporta.

Entre els diferents processos d’acabats de superfície destaquen,principalment, quatre famílies, que són la galvanització, elstractaments tèrmics i termoquímics, els revestiments electrolí-tics, i les pintures i envernissats. La majoria d’aquests processoss’apliquen en les fases finals de fabricació dels productes. Desdel punt de vista tècnic, el sector d’acabats de superfície es potdividir en diversos camps, que són els tractaments mecànics,els revestiments metàl·lics, els tractaments de conversió, elstractaments termoquímics de difusió, els tractaments per trans-formació estructural i el capítol d’altres (estanyat, niquelat,pintures, etc.).

A Catalunya, el sector d’acabats de superfície està format per unamica menys de 400 empreses que ocupen a l’entorn de 3.800

persones. La xifra d’ingressos d’explotació va ser de gairebé 400milions d’euros l’any 2010, la qual cosa representa un 0,32% de laindústria manufacturera, per tant, continua perdent pes (el 2009era un 0,35% i el 2008 era un 0,46%). L’activitat està concentrada,principalment, a les comarques més industrials de Catalunya.Destaca el Vallès Occidental, seguida del Baix Llobregat i el VallèsOriental. El sector espanyol es concentra, fonamentalment, alPrincipat, atès que representa el 23% en termes d’ingressos d’ex-plotació, com el 2009, i el 25% quant a ocupació, una mica infe-rior al 26% del 2010. Li segueix el País Basc (22% i 17%, respecti-vament, percentatges lleugerament superiors als del 2009), laComunitat Valenciana (9% i 10%, respectivament) i la Comunitatde Madrid (8% i 9%, respectivament). A Catalunya, el sectord’acabats de superfície està encapçalat per les especialitats dezincat i decoratius (cromat, metalls preciosos, etc.).

L’activitat de les empreses del sector és molt dependent delsseus clients, atesa la naturalesa de la mateixa activitat i, a més,està molt concentrada en uns pocs demandants. Les empresesd’acabats de superfície operen en règim de subcontractació, és adir, amb les especificacions tècniques que determinen els clientsi, al mateix temps, sobre uns productes o peces que han estatfabricades pels clients i que són enviades pel seu revestiment itractament. Per tant, les firmes es localitzen a prop dels clients ioperen, bàsicament, en el mercat local/regional, mentre que elgrau d’obertura a l’exterior és molt baix.

Les empreses del sector són generalment de petita dimensió, lesmés grans en cap cas superen els 100 treballadors, i de propietatfamiliar. Tratamientos y Acabados por Cataforesis és la principalfirma, en termes d’ocupats, seguida per Superfícies Anódicas iManufacturas de Envases Cromometálicos, Isopan Ibérica i Indus-trial Electrolítica Cano, que en conjunt generen uns ingressosd’explotació de l’entorn de 48 milions d’euros, el 12% del sectord’acabats de superfície català, i ocupen uns 372 treballadors,segons dades de l’any 2010.


clients són França, Alemanya, Portugal i Ità-lia, on van créixer moderadament, entre un3% i un 4% anual a cada país, excepte aPortugal, país molt colpejat per la crisi, onvan caure quasi un 14%. Les vendes catala-nes a la resta d’Europa, el Pròxim Orient il’Orient Mitjà i la resta d’Àsia van contribuir aexplicar, a parts iguals, la resta del creixe-ment de les exportacions del sector català el2011. Les més dinàmiques van ser les dirigi-des al Pròxim Orient i l’Orient Mitjà, que vanregistrar un increment d’un 52,6% anual.Destaca la contribució al creixement de lesvendes dirigides al Regne Unit, al Japó, aSuècia, a Polònia, a Rússia, a Turquia, a Bèlgi-ca, a la Xina i al Marroc. Ara bé, també cal dirque les exportacions a l’Àfrica del Nord, al’Àfrica Oriental i a l’Amèrica del Nord vandisminuir l’any 2011. Val a dir que l’aprecia-ció de l’euro enfront del dòlar durant bonapart de l’any podria explicar, en bona part, eldescens de les exportacions als Estats Units,que van passar de representar un 5,6% deles vendes a l’exterior el 2010 a un 2,6% el2011. En canvi, van guanyar pes les vendesa Rússia i a la Xina, fins a assolir un 1,7% i un

1,5%, respectivament (aquests percentat-ges eren d’un 1,4% i d’un 1,3% el 2010).Ambdós països continuen escalant posi-cions en el rànquing de clients principals:Rússia ja és el 10è. país més important i laXina, el 13è.

La caiguda de les importacions del sector aCatalunya l’any 2011 obeí, principalment, aldescens de les compres provinents de laUE-27, que tot i que no van ser les que mésvan caure (–5,2%); representaven un 68,1%del total i, per tant, van ser les que més vancontribuir a la caiguda. Les importacionsamb un descensmés fort el 2011 van ser lesque provenien del Pròxim Orient i l’OrientMitjà i d’Oceania (un –29,2% i un –16,9%,respectivament). En el cas de les primeres,la raó fonamental van ser les revoltes alspaïsos àrabs, que van dificultar la vendadels seus productes a tercers països. Aques-tes caigudes van ser parcialment compen-sades pels increments de les importacionsque venien, principalment, d’altres païsosasiàtics, d’europeus i d’Amèrica del Nord; ien menor mesura, per les de l’Àfrica del

Nord i les de l’Amèrica Central i del Sud. Perpaïsos, els principals proveïdors europeusvan ser Alemanya, Itàlia, França i Portugal,com en el cas de l’exportació, i de la restadel món, la Xina, que es mantingué com elsegon proveïdor, posició que va assolir el2010. Tanmateix, també cal esmentar queles compres a Itàlia, Portugal i Països Baixosvan disminuir el 2011. També van disminuirles compres provinents del Japó per l’efec-te del tsunami i dels terratrèmols de princi-pi del 2011. En el cas del Regne Unit, eldescens de les importacions probablements’explica per l’efecte combinat de l’agreuja-ment de la crisi a final d’any i la depreciacióde l’euro vers la lliura esterlina enfront del’euro.


L’atonia del mercat nacional i la reducciódels marges comercials el 2010 van fer quel’empresa Mecalux no pugués compliramb les seves previsions de facturació itanqués l’any amb pèrdues. Aquesta situa-ció va fer que durant el 2011 l’empresanegociés la reestructuració de part delpréstec sindicat de 180 milions contractatl’any 2005 amb 22 entitats financeres. Aixòva permetre alliberar recursos per finançarla compra d’Esmena, cancel·lar un deuted’ambdues companyies per valor de 100milions d’euros i finançar circulant pervalor d’uns 25 milions d’euros.

A mitjan del 2011, Mecalux va aconseguirun contracte per a la construcció d’un cen-tre logístic per a Petrobras al Brasil. El centre,d’aproximadament 6.000 m2, tindrà unacapacitat d’emmagatzematge d’uns 16.000palets, estarà automatitzat i realitzarà uns140 moviments de palets per hora.

A final d’any, l’empresa Mecalux també vaobrir la seva primera delegació a Turquia,des d’on oferirà serveis a les empreses

Taula 76. Exportacions i importacions del sector de productes metàl·lics a Catalunya segons els païsosprincipals l’any 2011

Països

Exportacions

Països

Importacions

% sobre el total % var. 2011-2010 % sobre el total % var. 2011-2010

França 26,5 4,1 Alemanya 21,0 3,5

Alemanya 9,6 2,8 Xina 20,1 3,4

Portugal 7,8 –13,7 Itàlia 17,1 –8,5

Itàlia 6,4 2,7 França 9,6 5,5

Regne Unit 4,5 54,8 Portugal 2,8 –15,5

Japó 3,1 2,4 Països Baixos 2,6 –13,1

EUA 2,6 –51,6 Japó 2,6 –16,1

Suècia 2,2 51,0 Polònia 2,4 –0,3

Polònia 1,8 18,4 Taiwan 2,2 7,2

Rússia 1,7 24,3 Regne Unit 2,0 –13,2


Figura 114. Comerç exterior del sector de productes metàl·licsTaxa de variació anual en termes corrents. Percentatge

–80

–60

–40

–20

0

20

40

60

201120102009200820072006

6,514,3

36,1

10,1

20,7

43,7

–12,3

–0,4

–32,3

–21,0

–30,5

–54,2

24,4

11,9

–41,5

4,4

–1,9

–58,2

Dèficit comercial

Importacions

Exportacions



d’aquest mercat emergent i també a les dezones de l’entorn. La companyia veiabones perspectives de vendes en aquestaàrea a causa dels increments de comandesque es van registrar els darrers mesos del2011 i alhora valorà positivament la posicióestratègica de Turquia amb la Unió Euro-pea, Àsia, Rússia i l’Orient Mitjà.

Altres esdeveniments empresarials durantel 2011 van consistir en projectes de diver-

sificació del negoci o d’impuls de la inno-vació, com els següents:

Anudal Industrial, companyia especialitza-da en la fabricació d’escaires i accessorisd’alumini va donar un gir estratègic a laseva activitat i va diversificar el seu produc-te cap a altres mercats amb millors pers-pectives de creixement. El grup depeniaen bona mesura dels sectors de la cons-trucció i l’immobiliari, és per això que va

apostar per les pistes de pàdel d’alumini itambé va crear una nova línia de mobiliaride disseny en alumini.

Poolbike, fabricant de bicicletes estàtiquesd’acer inoxidable per a piscines, va invertirun 5% de la seva facturació en R+D+I, ambl’objectiu de presentar un nou llançamentcada any. El seu soci tecnològic és TallersTrevi, empresa de Vilanova del Camí, espe-cialista en la manipulació d’acer inoxidable.


3.15. Maquinària i equips mecànicsL’any 2011 el sector de maquinària i equips mecànics va registrar una evolució nota-blement positiva, i la producció va créixer per sobre del 7%. Aquest creixementanual, però, amaga una segona meitat d’any molt més desfavorable i marcada perl’augment de la incertesa sobre l’economia. A l’igual que l’any 2010, la demandadomèstica va mostrar una dinàmica negativa (per la debilitat de la inversió privada itambé de la pública), mentre que les exportacions van experimentar un creixementmolt significatiu, impulsades pels mercats extracomunitaris. Tot i el to de millora delsector, l’ocupació va seguir reduint-se (un –2,7%), si bé a un ritmemolt més moderatque als dos anys precedents.


Producció +

Ocupació –

Preus +

Exportacions ++

Importacions +

Trets del sector

La fabricació de maquinària i equipsmecànics es caracteritza, en primer lloc,per la directa vinculació que té el sectoramb la inversió industrial. Això explica elfet que la seva evolució depengui de for-ma notable de la marxa de la conjunturaeconòmica i que tingui un comportamentmarcadament cíclic. D’altra banda, la majo-ria dels béns que es fabriquen a Catalunyaes construeixen sota comanda específicade l’usuari final, per la qual cosa una granpart de la producció es realitza en sèriescurtes. Per aquest motiu, i per les pròpiescaracterístiques del producte, les opera-cions de venda i els processos de fabrica-ció necessiten, normalment, un períodellarg de temps per tal de materialitzar-se,sobretot en el cas dels béns de majordimensió i complexitat. A conseqüènciad’això, les tasques de finançament tenen

una gran importància per a les empreses,especialment per a les de menor dimensió.En aquest sentit, els problemes del sectorfinancer, la manca de crèdit i l’’augment dela morositat que ha caracteritzat la recessióeconòmica a partir de l’any 2008 han tin-gut un efecte notable al sector, en el qualpredominen empreses petites i mitjanes.Per a algunes d’aquestes empreses, però, ladimensió reduïda ha suposat fins almoment un avantatge competitiu, perquèles ha dotat de major flexibilitat a l’hora deproduir productes personalitzats i sotacomanda.

Cal assenyalar que el sector ha intensificaten els darrers anys el recurs a la subcon-tractació de funcions productives a terce-res firmes –generalment tallers mecànics i,sobretot, en determinades operacionscom les relacionades amb la fosa i la meca-nització de peces–, per tal de reduir riscos iaugmentar flexibilitat. Segons AMEC (l’As-

sociació Multisectorial d’Empreses, quereuneix a una part molt representativa deles empreses espanyoles de maquinàriamecànica), més del 60% de les empresesutilitza aquesta opció productiva. A més,aquesta subcontractació s’ha anat interna-cionalitzant, i algunes empreses tenenexternalitzada la part més mecànica delsseus processos cap a països o zones ambbaixos costos laborals. Al mateix temps, lesactivitats amb un valor afegit més alt con-tinuen localitzant-se a Catalunya, amb unaespecialització en les tasques de disseny,de muntatge final i de comercialitzaciódels béns, així com en la prestació de ser-veis postvenda als clients (formació, assis-tència tècnica, etc.). El recurs a la subcon-tractació i el trasllat a països emergents defases productives amb baix valor afegit haprovocat un descens tendencial en l’ocu-pació directa del sector i, al mateix temps,han determinat la creació de llocs de tre-ball indirectes.

Es tracta d’un sector altament obert a l’ex-terior (tant pel costat de les exportacionscom de les importacions), i amb una eleva-da pressió competitiva a escala internacio-nal, en particular a partir de l’aparició denoves empreses asiàtiques. Com a estratè-gia complementària, les empreses catala-nes, sobretot a partir dels anys 2000, vanincrementar la seva presència internacio-nal mitjançant l’establiment de filials al’exterior. De fet, es calcula que un terç deles empreses catalanes del sector comptaamb filials a l’estranger. La tasca de les filialsse centra tant en la comercialització, tascaque aglutina gairebé un 75% del total, comen la producció, amb més d’un 25% deltotal de filials de les empreses del sector al’estranger. Respecte a la distribució geo-gràfica d’aquesta implantació de filials,destaca l’elevat percentatge que es con-centra a Europa, un 36%, seguit de Llatino-amèrica, amb un 23%, i d’Àsia, amb un 19%(aquesta àrea és la que ha concentrat unmajor creixement durant els anys recents).No obstant això, a partir de la recessióinternacional s’han alentit bona partd’aquests projectes d’inversió a l’exterior,atès l’enduriment de les condicions decrèdit i la major incertesa econòmica.


Internacional

El sector de maquinària i equips mecànicsva registrar a Europa una evolució alta-ment positiva el 2011. L’associació europeadel sector (ORGALIME) estima que la producció va avançar un 10,1%, tot consoli-dant la recuperació iniciada l’any anterior(quan el creixement va ser d’un 4,3%). Lademanda de béns d’equipament va mos-trar un important dinamisme gràcies a lafortalesa de les vendes a mercats emer-gents d’Àsia i Llatinoamèrica. La demanda

Sector de maquinària i equips mecànics (CCAE-2009)

Maquinària d’ús general i altra maquinària d’ús general: producció de motors,turbines, compressors, forns i cremadors, màquines d’elevació, màquines d’emba-latge, etc.

Maquinària agrària i forestal: tractors, motocultors, remolcs i semiremolcs,màquines segadores, màquines per a la collita, classificadores, màquines per a lapreparació de pinsos i un ampli ventall de maquinària relacionada amb el sectoragrari i forestal.

Màquines eina per treballar els metalls: torns, fresadores, premses hidràuliques,màquines per a la forja, etc.

Altresmàquines eina:màquines eina pel treball d’altres materials, com ara la fusta,la pedra, el vidre o el cautxú.

Altres tipus de maquinària per a usos específics:maquinària per a l’alimentació,per als sectors tèxtil, confecció i cuir, per a la indústria del paper i el cartró, per a laindústria del cautxú i el plàstic, etc.

Maquinària i equips no classificats


de béns d’equipament a Europa també vamillorar, però amb un creixement moderati sense recuperar el ritme previ a la reces-sió. Com a resultat de la positiva evolucióde la demanda, el sector de maquinàriamecànica va augmentar la seva utilitzacióde capacitat productiva i va experimentarun increment dels beneficis. De fet, el crei-xement d’aquest sector va ser més dinàmicque el del conjunt de la indústria europeade béns d’equipament, que va avançar un8,5% el 2011.

Pel que fa a l’índex de producció quepublica Eurostat, l’any 2011 es va consoli-dar la recuperació iniciada el 2010, i l’índex

va accelerar el seu creixement fins a un11,3% per al conjunt de la zona euro i un11,4% a la UE-27. Amb tot, encara no s’hau-rien recuperat els valors de producció pre-vis a la crisi (cal recordar que el 2009 l’índexde producció registrà una davallada histò-rica de l’ordre del –26%). La facturació vaaugmentar un 13,6%, sobretot per la forta-lesa de la demanda procedent dels mer-cats exteriors, si bé el mercat interior tam-bé va experimentar una clara millora(sobretot en la primera meitat de l’any). Persubsectors, la gran majoria va mostrar sig-nes favorables, però va destacar especial-ment el fort increment dels equips detransmissions hidràuliques, de maquinària

agrària i forestal, de màquines-eina, i demàquines per a la indústria metal·lúrgica ide la construcció. Per països, el sector demaquinària mecànica va experimentar uncreixement força generalitzat. Dins de lazona euro, els majors increments en l’índexde producció sectorial van correspondre aBèlgica (17,9%), Finlàndia (14,6%), Àustria(13,4%) i Alemanya (13,3%), mentre quenomés es van anotar caigudes a Grècia iPolònia. En el cas espanyol, segons Euros-tat, l’índex de producció va augmentar un6,1%, el primer increment des del 2007, toti que va estar per sota del creixement mitjàdel sector a la zona euro.


El sector de maquinària i equips mecànics té una destaca-da presència i tradició a Catalunya. El Principat concentramés d’una cinquena part de l’activitat estatal i les empresesfabricants lideren els segments espanyols corresponents a lamaquinària lleugera, apartat en el qual les firmes catalanes sónpresents en pràcticament totes les especialitats existents, laqual cosa s’explica per les característiques singulars del teixitindustrial local (indústria diversificada i transformadora). Toti amb això, als darrers anys s’ha tendit a reduir lleugeramentel pes específic de la branca catalana sobre el total espanyol,sobretot en termes d’ocupació.

El pes relatiu de la branca en el conjunt de la indústria catala-na és d’un 3,2% en termes de xifra neta de negoci, i amb unaocupació de prop de més de 25.000 persones, genera el 5,5%dels llocs de treball industrials a Catalunya. Amb tot, el sectorha patit amb més intensitat que el conjunt de la indústria elsefectes de la recessió, i això ha provocat un descens en el seupes sobre el total industrial. Amb relació al conjunt de l’Estat,Catalunya aglutina el 23,6% del total pel que fa a xifra neta denegoci i el 24,2% en termes d’ocupació.


Xifra de negocis del sector / Xifra de negocis del conjunt de la indústria 3,2%


Xifra de negocis sobre el total del sector a Espanya 23,6%


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’INE i IDESCAT. Les xifres es corresponenamb la divisió 28 de la CCAE-2009 de l’Enquesta Industrial d’Empreses.

El pes relatiu del sector en l’estructura productiva industrialés més elevat a Catalunya que al conjunt estatal en termesd’ocupació (5,5% a Catalunya envers 5% a Espanya), però moltsimilar amb relació a la xifra de negoci. És a dir, en comparacióamb Espanya, Catalunya gaudiria en termes d’ocupació d’unaespecialització absoluta i relativa en la branca de maquinària iequips mecànics.

El sector de maquinària i equips mecànics presenta un alt graud’internacionalització, tant pel que fa a la participació de lesexportacions sobre la facturació –que representen gairebé un39% segons l’enquesta industrial–, com per la intensa presènciad’importacions en el mercat català (que proveeixen més d’un70% del consum). Més de la meitat de les exportacions i al vol-tant d’un 70% de les importacions tenen la Unió Europea coma destí o origen. Als darrers anys, a banda de la competència dequalitat que representen països com Alemanya, Itàlia, el Japó o

els Estats Units, han aparegut amb força els productors de païsosasiàtics, i al mateix temps els territoris asiàtics també estan gua-nyant un pes creixent com a font de demanda per als productescatalans. Les empreses catalanes han fet un esforç notable perdiversificar mercats, i la greu recessió a partir del 2009 ha fetencara més necessària aquesta orientació cap als mercats exte-riors. Una de les vies de promoció comercial més utilitzada alsector són les fires internacionals.

D’altra banda, les empreses del sector recorren en bona mesuraa inputs i treballs procedents de l’estranger, que suposen gairebéun 30% de les compres. Això reflecteix el recurs creixent de lesempreses a utilitzar la subcontractació a escala internacional pera les fases productives amb menor valor afegit, en gran mesuracap a la Xina i altres països amb baixos costos laborals. Paral-lelament, la dependència de les importacions també s’explicaper la utilització de minerals com el ferro en la fabricació demaquinària, de manera que l’evolució dels preus d’aquestesprimeres matèries influeix en bona mesura en el cost final. Elspreus d’aquestes primeres matèries han registrat als darrer anystensions alcistes significatives.

Una altra característica de la branca al Principat és la reduïdadimensió de les seves empreses ja que la major part són petitesi només el 6,5% tenen més de 50 ocupats. Aquesta atomitzacióes correspon amb un altre fet característic del sector, la sevaelevada diversificació, amb l’existència d’empreses en la totalitatdels grups. Destaca, sobretot, la participació en els subsectorsde maquinària per a l’envàs i l’embalatge, de maquinària per al’alimentació i de maquinària tèxtil i per a la confecció. Altresespecialitats que també cal assenyalar per la seva rellevànciasón les de maquinària per a la fusta, maquinària per a les artsgràfiques, maquinària agrícola, màquines eina per a deformació imaquinària per a energies renovables.

Pel que fa a la seva localització en el mapa productiu català,existeix un nombre important d’empreses de maquinària per al’alimentació, per una banda, a Osona, les comarques gironinesi el Vallès Occidental. La maquinària d’envàs i embalatge, elsmotlles i matrius i la maquinària de manipulació i d’elevació sesituen en bona mesura en l’àmbit metropolità de Barcelona. Lafabricació de maquinària agrícola es concentra en les comarquesde Ponent, la de maquinària tèxtil al Bages i al Vallès Occidentali, finalment, la producció de vàlvules i aixetes al Baix Llobregat ial Vallès Occidental.

Per últim, cal destacar que algunes de les empreses del sectorpresenten un nivell tecnològic significatiu, tot i que la via d’in-corporació més habitual de les innovacions és la reactiva (és adir, sorgeixen a partir de la demanda d’un client), i és necessarireforçar en major mesura les innovacions proactives (les quesorgeixen a partir d’iniciatives internes i obren mercat).


Catalunya i Espanya

El sector català de maquinària i equipsmecànics va registrar una evolució positivaen el conjunt del 2011, i l’índex de producció va avançar a un ritme d’un 7,1%, persobre del creixement de l’any anterior.Semblava així, que el sector consolidava larecuperació després de la històrica contrac-ció de l’activitat que seguí a l’esclat de lacrisi financera global. Tot i amb això, eldinamisme el 2011 es va concentrar en laprimera part de l’any, mentre que a la dar-rera part es va experimentar una evoluciómés desfavorable a causa de l’intensdeteriorament de les perspectives econò-miques. El creixement de la producció varecolzar-se en el bon comportament de lademanda externa, ja que les exportacionsvan augmentar un 10,3%, en línia amb elfavorable comportament ja registrat el2010. Això va ser possible gràcies a l’expan-sió de les vendes dirigides als mercatsextracomunitaris. En canvi, el mercat internva experimentar un to negatiu, i la majorincertesa econòmica a mesura que avança-va l’any va provocar que la inversió en bénsd’equipament registrés una contracciód’un –0,6% (enfront el petit increment d’un3,1% del 2010). Al mateix temps, la inversióen construcció va prosseguir amb el seu

dur ajust, i va caure a un ritme d’un –8,3%,gairebé tant intens com el de l’any anterior(–9,7%), i que s’explica per la paralitzaciótant de l’obra residencial com per la caigu-da en l’obra pública derivada dels plansd’ajust de les administracions públiques.

En el conjunt de l’Estat, el sector també vatenir una evolució lleugerament positiva, il’índex de producció va anotar un creixe-ment d’un 5,6%, també gràcies a l’empen-ta de les vendes a l’exterior, que van avan-çar un 14%. A més, una font alternativa perconéixer l’evolució del sector a l’àmbitestatal és la procedent de les estimacionsprovisionals de Sercobe, l’Associació deFabricants de Béns d’Equipament. Segonsaquesta informació, la indústria espanyolade béns d’equipament va registrar unmodest increment de la facturació reald’un 1%, la qual cosa va suposar pràctica-ment un estancament, enfront el retrocésd’un –3% del 2010. Tot i l’esperançadorinici del 2011, el panorama es va anar dete-riorant a mesura que avançava l’any. Lademanda interna va continuar mostrantun important retrocés, i això va obligar aintensificar l’esforç exportador, de maneraque les exportacions van registrar un crei-xement de dos dígits (d’un 16%) per segonany consecutiu. En el cas específic del sec-

tor de maquinària metall mecànica, Serco-be estima que va ser la branca de bénsd’equipament amb un comportamentmés favorable, i la seva facturació va créixeren termes reals un 7%, enfront de l’estan-cament del 2010. La contractació decomandes també va mostrar un compor-tament força positiu (amb un augmentd’un 7%).

L’ocupació del sector a Catalunya va conti-nuar amb la trajectòria descendent iniciadaamb la crisi, segons les dades d’afiliats alrègim general de la Seguretat Social. Tot iaixí, la contracció, d’un –2,7%, va ser forçamés moderada que en anys anteriors (al2010 el descens havia estat superior a un–10%). Al conjunt de l’Estat el descens enl’ocupació també es va moderar el 2011, finsa un ritmed’un –2,3%. Cal destacar que l’evo-lució de l’ocupació en el sector, no obstantaixò, ha estat menys negativa que en d’altressectors industrials. Aquesta evolució a la bai-xa en l’ocupació també estaria relacionadaen part amb el tancament d’empreses delsector. Tot i que no es disposa de dades peral conjunt del 2011, a principis de l’any escomptabilitzaven a Catalunya, segons dadesdel Directori Central d’Empreses l’INE, 1.802empreses del sector de maquinària mecàni-ca, un 2,6% menys en comparació amb unany abans. Tenint en compte el tomés nega-tiu que va caracteritzar la darrera part del2011, no es descarta que s’hagin produïtméstancaments, tot i que probablement amb unritme molt més contingut que els primersanys de crisi econòmica. No obstant això, al’igual que va succeir el 2010, l’any 2011 laretallada en l’ocupació del sector va combi-nar-se amb un creixement de la producció, iaixò va determinar un augment notable enla productivitat.

La informació disponible a nivell estatalpermet estendre l’anàlisi a un major nom-bre de variables. En aquest sentit, l´índexde xifra de negoci del sector, que publical’INE, va mostrar un creixement substancial,d’un 4,8%, i les comandes van créixer a unritme molt notable, d’un 7,6%. No obstant

Figura 115. Evolució del sector de maquinària i equips mecànics. Any 2011Taxa de variació anual. Percentatge

Espanya

Catalunya

Producció Ocupació Preus Exportacions Importacions–4

0

4

8

16

12

Fonts: Dirección General de Aduanas, Instituto Nacional de Estadística (INE), Institut d’Estadística de Catalunya i Departament d’Empresa i Ocupació.

Taula 78. Evolució del sector de béns d’equipament (mecànics i elèctrics) a Espanya

Facturació Consum aparent

Anys MEUR corrents % variació real MEUR corrents % variació real

2004 34.350 4,1 53.966 9,8

2005 37.579 7,5 58.601 7,1

2006 42.163 8,0 65.896 8,2

2007 46.632 6,0 70.967 5,9

2008 48.870 2,7 72.593 1,1

2009 38.803 –20,0 49.497 –31,5

2010 38.293 –3,0 49.233 –3,7

2011 (avanç) 39.010 1,0 45.318 –7,5

Font: Asociación Nacional de Fabricantes de Bienes de Equipo (SERCOBE) .


això, en el primer indicador esmentat escomprova com al darrer trimestre del 2011es va produir un clar empitjorament i l’anyva finalitzar en negatiu.

El panorama de moderat creixement delsector al 2011 també es reflecteix en lesrespostes donades per les empreses delconjunt de la indústria de béns d’equipa-ment a l’enquesta realitzada per la sevaassociació, AMEC. Per un costat, un 58% deles empreses consultades van detectar unamillora de la facturació respecte al 2010,enfront d’un 40% que va percebre unempitjorament. La favorable evolució de lademanda externa va ser totalment deter-minant en l’avanç del sector registrat el2011. Així, gairebé la meitat de les empre-ses enquestades van valorar positivamentla conjuntura internacional l’any 2011. Encanvi, un 56% de les empreses van afirmarque la conjuntura a escala estatal haviaestat més negativa que el 2010. Cal recor-dar que el sector es caracteritza per regis-trar una elevada taxa d’obertura, amb unvolumd’exportació que representa, segonsAMEC, al voltant d’un 51% del total de lafacturació del negoci. En aquest sentit, lagreu recessió de l’economia espanyolaencara ha fet multiplicar més els esforçosen matèria d’internacionalització, i el nom-bre d’empreses que van iniciar o reiniciarl’activitat exportadora l’any 2011 va aug-mentar un 28,1%, el creixement més altdels darrers anys.

Aquesta dualitat entre la velocitat de lademanda internacional i la domèstica tam-bé va incentivar les empreses ja internacio-nalitzades a intensificar la seva acciócomercial i potenciar la diversificació demercats. Algunes firmes van continuaramb els processos d’implantació a l’exte-rior (sobretot a través de filials comercials).Els mercats que estan generant més inte-rès són el Brasil, la Xina, Mèxic i l’Índia. Ambtot, es preveu que el procés d’implantacióserà més lent que anys enrera, a causa dela dificultat en el finançament de lesempreses. En aquest sentit, una de les fór-mules que més s’ha utilitzat els darrersanys ha estat la creació de joint venturesamb socis locals, perquè asseguren unmillor coneixement previ del mercat enqüestió, s’aconsegueix una millor acollidaper part dels governs locals (més proclius aaquesta fórmula compartida), i es redueixel volum de recursos financers necessarisper posar en marxa el projecte empresarial.

Les exportacions catalanes, com ja s’haavançat, van experimentar el 2011 un crei-xement molt notable (d’un 10,3%). Calrecordar que ja el 2010 es va anotar un fortavanç d’un 12%, després de l’enfonsamentde més d’un –17% enregistrat el 2009. Alconjunt de l’Estat, les exportacions tambées varen reactivar amb força, i es va assolirun creixement d’un 14%, superior a l’incre-ment d’un 9% del 2010.

Taula 79. Comerç exterior del sector de maquinària i equips mecànics a Catalunya. 2002-2011

Anys Exportacions (MEUR) % variació anual Importacions (MEUR) % variació anual

2002 2.658,8 –1,1 4.552,0 –1,8

2003 2.619,4 –1,5 4.397,8 –3,4

2004 2.737,1 4,5 4.947,9 12,5

2005 2.720,9 –0,6 5.341,0 7,9

2006 3.055,3 12,3 5.811,1 8,8

2007 3.501,1 14,6 6.554,3 12,8

2008 3.384,9 –3,3 5.496,9 –16,1

2009 2.793,7 –17,5 3.604,5 –34,4

2010 3.130,1 12,0 3.814,3 5,8

2011 3.445,1 10,3 4.043,3 6,3

Font: Idescat.

El creixement de les vendes a l’estrangers’explica fonamentalment pel comporta-ment altament favorable de les exporta-cions a l’Europa no comunitària (amb unaugment d’un 44,4%), a l’Orient Mitjà(24,9%) i als països asiàtics (14,8%). Nomésles exportacions dirigides al nord d’Àfrica ia l’Amèrica del Nord van mostrar una tra-jectòria descendent (sobretot en el primercas, amb un descens d’un –10,1% relacio-nat amb la inestabilitat política que vanexperimentar alguns països de la regió).Les exportacions a la Unió Europea (quesuposen més de la meitat del total) vanregistrar un avanç notable, d’un 9,6%, peròmenor que a altres regions. Les principalsdestinacions del sector català van conti-nuar sent França (que representa un 14,4%sobre el total), Alemanya (8,9%), Portugal(6,7%) i Itàlia (6,2%). Les exportacions realit-zades a aquests països van experimentarun creixement intens, per sobre d’un 10%,excepte en el cas de les vendes a Portugal,on van retrocedir un –5,9%. Pel que fa alsmercats extracomunitaris més importants,es va produir un estancament de les expor-tacions destinades als Estats Units (el prin-cipal destí d’exportació fora de la UnióEuropea), i en canvi es van enregistrarcreixements molt destacats de les vendesa Turquia, Rússia i l’Índia. D’entre els mer-cats llatinoamericans (la segona àrea geo-gràfica en importància per a les exporta-cions catalanes, amb una participació d’un13,8%), el 2011 destacà especialment elcreixement de les vendes a Mèxic i l’Argen-tina, mentre que les vendes al Brasil vanregistrar un increment més moderat. D’al-tra banda, es va produir un creixement deles vendes a la Xina a l’entorn d’un 9%,després dels mals resultats del 2010. Així,sembla que les empreses catalanes cadavegada aposten per incrementar més laseva presència en aquest país, tot i que almateix temps també consideren el mercatxinès com a complex (per l’elevat pes de lapirateria, les diferències culturals, el marclegal, etc). En qualsevol cas, cal tenir encompte que els fluxos comercials mantin-guts amb aquest país es veuen influenciatsper la dinàmica de comerç intraindustrial

que es crea entre les empreses catalanesque compten amb filials productives allà.

Per la seva part, les importacions catalanesde maquinària i equips mecànics tambévan créixer el 2011, amb un avanç d’un6,3%, en la línia de l’augment registrat l’anyanterior. Aquesta evolució reflecteix elmenor deteriorament del mercat intern encomparació amb la primera etapa de lacrisi econòmica. No obstant això, la feblesade la demanda domèstica és encara notò-ria, i des d’una perspectiva de mitjà termini,el valor de les importacions continua sentinferior a les xifres prèvies a la recessió. Calrecordar que, durant el període 2000-2007,les importacions de maquinària mecànicahavien crescut de manera intensa, a causade la fortalesa de la demanda interna, lamillora de competitivitat dels països asià-tics, la pèrdua de protagonisme de la indús-tria autòctona en l’abastiment del mercatintern i l’augment de la reexportació debéns d’equipament un cop han estat trans-formats. Un factor addicional que també vafer créixer les importacions al període ante-rior a la recessió va ser l’expansió delcomerç entre empreses de béns d’equipa-ment. És a dir, una part important de laimportació catalana tindria com a destí finalel mercat espanyol. Catalunya actuaria coma porta d’entrada per a productes i empre-ses estrangers per bastir la resta de l’Estat.

L’any 2011 l’augment de les compres al’estranger va sustentar-se en el creixe-ment a alguns països asiàtics com la Xina,el Japó i l’Índia, però també en les importa-cions procedents de països europeus, comara Itàlia, Dinamarca, Alemanya, Suïssa o laRepública Txeca. La Unió Europea va conti-nuar representant la principal àrea d’origen(amb gairebé un 68% de les importacions),si bé el 2011 les importacions van avançara un ritme moderat d’un 3,4%. En concret,pel que fa a l’estructura per països de lesimportacions de maquinària mecànica,Alemanya es va mantenir com a principalproveïdor (amb un 21% del total), seguitd’Itàlia (18,4%), i de la Xina (amb un pes del12,2%). Les compres als tres principals sub-



Maquinària agrària

La fabricació de maquinària agrícola iforestal agrupa un ampli conjunt d’indús-tries fabricants de tractors, motocultors,remolcs i semiremolcs, màquines segado-res, màquines per la collita, classificadores,màquines per la preparació de pinsos i unampli ventall de maquinària relacionadaamb el sector agrari i forestal. Pel que fa ala posició del sector als mercats internacio-nals, exporta un 30% del total de la pro-ducció i registra dèficit comercial, amb unataxa de cobertura al voltant d’un 80%.

Aquest subsector va registrar una expan-sió moderada durant el període 2000-2007, i menys favorable que altres subsec-tors de maquinària mecànica. Des de finalsdel 2008, el sector es va veure duramentafectat per la crisi econòmica general. Enparticular, a banda dels efectes generalsderivats de la crisi financera i creditícia, elsector es va veure especialment perjudicatper l’augment dels preus dels inputs agra-ris com el gasoli, els adobs, els pinsos o elsproductes fitosanitaris. Aquesta evoluciódels costos de producció ha rebaixat lesperspectives de guany entre els agricultorsi ha acabat afectant negativament elsplans d’inversió de les empreses agràries,ramaderes i forestals. Les dades disponi-bles mostren que la branca va registraruna forta davallada de la facturació i de laproducció al bienni 2008-2009. Al 2010, latendència negativa va invertir-se i la factu-ració va recuperar-se a un ritme d’un 5%,gràcies a l’empenta de les exportacions, sibé encara va restar per sota dels nivellsprecrisi. L’any 2011, aquesta branca varegistrar una certa recaiguda, segons asse-nyala l’índex de producció d’àmbit estatal,que va retrocedir un –10,2%. Amb tot, noes descarta que aquest índex estiguisobreestimant la davallada, ja que la infor-mació sobre la demanda externa va mos-trar un comportament força favorable.Així, probablement el subsector va regis-trar una certa contracció, més moderadaque en els primers anys de crisi, que vaderivar-se del comportament desfavorablede la facturació procedent del mercatintern, mentre que les exportacions vanmostrar un dinamisme notable (amb unavanç d’un 12,2% per al conjunt estatal).En el cas català, el creixement de les ven-des exteriors va ser més intens, d’un 18,8%,per la qual cosa és probable que la brancaregistrés una evolució més favorable queen l’àmbit estatal.

Màquines eina

Aquest grup comprèn les indústries defabricació de màquines eina pel treball delmetall, com ara torns, fresadores, premses

ministradors van mostrar un creixementnotable el 2011, si bé en una perspectiva amitjà termini, cal destacar que les importa-cions xineses no han deixat d’avançar posi-cions als darrers anys.

Com a resultat de l’evolució de les exporta-cions i les importacions catalanes de maqui-nària i equips mecànics, el saldo comercialtradicionalment negatiu de la balança delsector a Catalunya va reduir-se, per quart anyconsecutiu, un –12,6%. En la mateix línia, lataxa de cobertura de les exportacions es vaenlairar fins al 85,2%, el valor més alt delsdarrers anys (al 2009 la taxa va ser d’un 82%).En aquest sentit, el fort ajust a la baixa en lainversió domèstica en béns d’equipament,juntament amb l’intens esforç exportadorque estan realitzant les empreses catalanesper compensar la caiguda de la facturacióprocedent del mercat intern, explica l’aug-ment de la taxa de cobertura arran de la crisi.

Pel que fa a l’evolució dels beneficis de lesempreses del sector, segons l’enquestad’AMEC, un 67% del total va registrar bene-ficis a 2011, enfront un 21% que va tenirpèrdues i un 12% que va comptabilitzarbenefici zero. Els factors conjunturals quevan afectar més negativament van ser el todeprimit de la demanda interna i, sobretot,la situació financera dels clients. De fet,més de la meitat de les empreses va detec-tar un nou repunt de la morositat i unesmajors dificultats per accedir al finança-ment, tot i que la solvència de l’empresasigui sòlida. Aquest empitjorament de lescondicions financeres pot dificultar elfinançament de determinades operacionscomercials, la gestió de tresoreria i enalguns casos fins i tot pot determinar l’anul-lació o el retard en projectes d’inversió. Engeneral, els costos financers al 2011 vanmantenir-se alts, va ser difícil i costós acce-dir a crèdit, i les empreses van detectar unempitjorament del producte i del servei.De fet, abans de la crisi, el sector ja recla-mava una major accessibilitat i desenvolu-

pament de productes financers (per tald’impulsar les exportacions i cobrir riscos),els quals estan molt més desenvolupats enaltres països competidors, com ara Alema-nya o Itàlia.

Pel que fa a altres costos empresarials, l’aug-ment dels preus de les primeres matèries ide l’energia va afectar negativament. Encanvi, els costos laborals van restar mode-rats, reflectint en bona mesura la complica-da situació al mercat laboral. En qualsevolcas, els eventuals augments de costos deproducció van absorbir-se i no es van traslla-dar a preu final, per la necessitat de retenirclients en un context d’intensa caiguda dela demanda, i també per la forta pressiócompetitiva que caracteritza el sector. Així,l’índex de preus industrials a Catalunya delsector de maquinària mecànica va experi-mentar un creixement moderat, d’un 1,3%,després de l’increment pràcticament nul del2010 (d’un 0,1%). A Espanya, l’augment vaser idèntic al cas català (1,3%).

El ritme inversor del conjunt del sector vacontinuar dèbil, atès el context de pessimis-me sobre l’evolució econòmica (sobretotrespecte l’economia espanyola i, en menormesura, sobre la zona euro). El 86% de lesempreses d’Amec van invertir en R+D+i el2011 (amb unamitjana del 4% de la factura-ció). Majoritàriament, les empreses vaninnovar en producte, encara que també enprocés productiu i model de negoci. Noobstant això, les empreses van destacar quedeterminats factors van dificultar la inversióen R+D+i, com ara el seu finançament através de fonts externes o internes, o laincertesa sobre la demanda. Altres estratè-gies empresarials que van ser utilitzades perles empreses van ser la introducció demillo-res de la productivitat i la reestructuració decostos, si bé en aquest casos l’opinió majo-ritària és que hi ha un menor marge demillora i que el grau d’eficàcia de la inversióés menor que en la destinada a innovació opromoció comercial.

Taula 80. Comerç exterior del sector de maquinària i equips mecànics a Catalunya. Any 2011Principals socis comercials

Països Exportacions (MEUR) % variació anual Països Importacions (MEUR) % variació anual

França 496,0 12,4 Alemanya 847,5 7,1

Alemanya 308,2 14,4 Itàlia 745,6 12,0

Portugal 231,6 –5,9 Xina 494,4 11,6

Itàlia 212,5 16,6 França 333,5 –0,2

Estats Units d’Amèrica 140,6 –0,5 Japó 291,1 23,3

Regne Unit 137,9 15,3Estats Unitsd’Amèrica

121,1 7,0

Turquia 107,9 73,4 Països Baixos 119,4 –15,7

Mèxic 102,6 19,3 Regne Unit 108,6 –8,8

Brasil 101,2 6,0 Tailàndia 104,9 –8,6

Països Baixos 79,9 9,4 Dinamarca 81,2 60,7

Total 3.445,1 10,3 Total 4.043,3 6,3

Font: Idescat.


hidràuliques, màquines per la forja, i tambétota la maquinària pel treball d’altres mate-rials, com ara la fusta, la pedra, el vidre o elcautxú. Les empreses del sector exportenmés del 50% de la seva producció i, tot ique el sector manté una forta dependèn-cia de la compra de mercaderies i matèriesprimeres a l’exterior, les exportacions supe-ren el volum d’importacions, amb una taxade cobertura que se situa per sobre d’un120%.

A diferència de la resta de grups que con-formen el sector de maquinària i equipsmecànics, el grup de fabricació de màqui-nes eina va experimentar un creixementmolt modest durant el període 2000-2007.En particular, la xifra neta de negoci nomésva créixer d’un 11% entre aquestes duesdates i, en termes de VAB, l’augment va serpràcticament inapreciable, d’un 0,7%. Laforta competència externa i la deslocalitza-ció de gran part de la producció durantaquesta etapa expliquen el lent creixementdel sector en uns anys marcats pel fort aug-ment de la inversió en béns d’equipament.En aquestes circumstàncies, l’ocupació delsector es va veure durament afectada i vaexperimentar una davallada d’un 21%.

L’ajustament del sector va accentuar-seamb la recessió i l’enfonsament en la de-manda d’inversió. La producció de la bran-ca al conjunt de l’Estat va enfonsar-se mésd’un 30% al període 2007-2010, per lafeblesa del consum intern i també per ladavallada de les exportacions (la qual cosatambé està en part relacionada amb ladesaparició de teixit productiu d’aquestabranca els darrers anys). El 2011, en canvi, elsubsector de màquines eina va experimen-tar una recuperació important, i l’índex deproducció per a Espanya va incrementar un26,6%. Aquesta expansió va derivar-se delcomportament una mica més favorable delconsum intern (centrat en la primera partde l’any) i, sobretot, per l’impuls de les ven-des a l’estranger, que van avançar més d’un20%. Les exportacions catalanes d’aquestsproductes també van registrar un creixe-ment elevat, d’un 15%, i la seva taxa decobertura va situar-se en un 127,3%.

Motlles i matrius

Els motlles i les matrius són utillatges mit-jançant els quals es fabriquen la majoriadels productes plàstics i metàl·lics exis-tents. La fabricació d’un automòbil, perexemple, requereix la construcció de mésde 300 motlles i més de 500 matrius, quedonen forma a les diferents peces i com-ponents plàstics i metàl·lics del cotxe. Elseu adequat disseny determina la compe-titivitat del producte final (poden compor-tar importants estalvis de pes, de materialsi de fases de muntatge, etc.). L’existènciade bons proveïdors d’aquests utillatges haestat un factor per a les indústries finalistesa l’hora d’implantar-se en una zona. Tot iaixò, amb la globalització el factor proximi-

tat entre el client i el proveïdor de l’utillat-ge ha perdut importància i una part delscompradors està comprant globalment.

La fabricació de motlles i matrius es realitzasota comanda específica del comprador,atès que només serveixen per produiraquell component per al qual han estatdissenyats. El fet de treballar amb un pro-ducte no seriat i sota comanda exigeix fle-xibilitat a les empreses per adaptar-se agrans oscil·lacions de la demanda. Tradicio-nalment, els factors que més incidien en lacompetitivitat de les empreses de motlles imatrius eren els preus ajustats, la qualitat,la capacitat per reduir el time tomarket delsseus productes i les capacitats d’enginye-ria. En l’actualitat, també es requereix unaelevada especialització tecnològica i unaforta capacitat financera (per fer front a lesdures condicions de pagament aplicadespels clients). Pel que fa al camp tecnològic,la utilització creixent de nous materialsintel·ligents i el concepte de micromotlle−que permet produir peces de mida microi estalviar material− estan generant novesoportunitats d’especialització.

A escala mundial la indústria de motlles imatrius es concentra a Europa, seguidadels països asiàtics (liderats per la Xina iCorea del Sud) i del nord d’Amèrica. AEuropa, el sector va registrar un ajustestructural a la baixa durant la darreradècada, centrat sobretot en el segment dematrius, i molt més moderat en el cas delsmotlles. Els principals fabricants són Ale-manya, Espanya, França, Itàlia i el RegneUnit, però les diferències d’evolució hanestat notables, i mentre França i Espanyahan perdut importància relativa com aproductors, els altres tres territoris l’hanaugmentat. En particular, destaca la crei-xent participació d’Alemanya i d’algunsestats de l’est d’Europa. D’altra banda, laindústria xinesa fabricant de motlles imatrius és cada vegada més importanti competitiva en determinats segments, sibé les importacions d’utillatges generadesen el país són encara molt superiors a lesseves exportacions, donades les fortesnecessitats productives derivades de laseva expansió. Això suposa una oportuni-tat comercial per a les empreses externes.

En aquest context, el subsector catalàencara concentrava l’any 2010 aproxima-dament un 25% de la producció totald’Espanya i un 15% de les exportacions, toti haver reduït el seu pes en els anys recents.Així mateix, la inexistència a Catalunya decentres de decisió de grans clients finals i laintensa vinculació amb alguns sectorsindustrials que han patit deslocalització(com l’electrònica) ha comportat greugescomparatius importants en comparaciód’altres zones europees.

L’any 2010 va marcar un punt d’inflexió,perquè després de cinc anys consecutiusde davallades molt intenses, el sector de

motlles i matrius va registrar una estabilit-zació, gràcies a una tendència menysnegativa en el consum interior, que es vaveure acompanyat per un augment de laquota al mercat domèstic (de manera quees va produir un cert desplaçament d’im-portacions estrangeres).

L’any 2011, el sector català de motlles imatrius va registrar un creixement moltreduït, proper a l’estancament. El consumintern va mostrar una tònica negativa, enparticular a la segona meitat de l’any, ja quel’empitjorament de perspectives econòmi-ques va afectar negativament la inversió i lacompra de nous equipaments per part delsclients domèstics. En canvi, la demandaexterna va enregistrar un dinamisme impor-tant i, segons dades provisionals, les expor-tacions van avançar un 34,1%. No obstantaixò, gran part d’aquest creixement va repre-sentar un efecte rebot després de la signifi-cativa davallada de les vendes a l’exteriorarran de la crisi. El 2011, va destacar l’aug-ment de les exportacions als grans mercatseuropeus (França, Alemanya i sobretot Àus-tria), i també a alguns països emergents,com la Xina o el Marroc. Per especialitats, lescategories que generen un major volumd’exportació van ser precisament les quevan registrar unmajor increment de les ven-des exteriors, com ara les matrius d’embotir,estampar o punxonar (que representen un45% del total d’exportació, i que van avançarun 60% l’any 2011), juntament amb els mot-lles per al cautxú i el plàstic. Amb tot, s’ha detenir en compte el comportament erràtic deles compres de la branca a l’exterior, quegeneralment està molt condicionada perl’existència o no d’alguna gran operaciócomercial. Per la seva banda, les importa-cions van registrar també un creixementsubstancial, d’un 21,2%, després de la fortadavallada de més d’un −30% l’any anterior.El major increment en les exportacions vaprovocar que el dèficit comercial es reduís el2011, i la taxa de cobertura va elevar-se d’un66,8% fins a un 73,4%.

El 2011, les condicions de pagament delsclients van continuar en una situació nega-tiva, ja que l’enduriment de les condicionsde crèdit i el context de desconfiança eco-nòmica van provocar que la morositat esmantingués més alta. Això afectà negativa-ment els marges, per la via de les majorscàrregues financeres, condicionant la sevacapacitat d’endeutament i d’inversió. Lescompanyies amb una millor adaptació iamb més capacitat per afrontar la recessióvan ser les que estan duent a terme en elsdarrers anys estratègies de diferenciacióper la via de la tecnologia i l’especialitzaciói les que estan treballant amb models nousde comercialització. Altres estratègies queestan possibilitant la permanència de lesempreses són la recerca de nous sectorsindustrials demandants (salut, medicina,cirurgia, aeronàutica, etc.), o l’especialitza-ció en serveis de reparacions i millora d’uti-llatges fabricats en altres zones del món.


Maquinària tèxtil i de la confecció

El subsector de la maquinària tèxtil i de laconfecció ha estat històricament un delsimportants a Catalunya, tot i la profundacrisi registrada a la darrera dècada. Lesempreses catalanes representen un 84%del segment estatal, el qual està format perunes 84 firmes, que donen ocupació a uns2.250 treballadors. En termes de facturació,el subsector català aporta un 56% al totalespanyol, seguit per Madrid i País Valencià.Així mateix, Espanya figura dins del grupde països fabricants amb més importànciadins de la Unió Europea. En general, lesempreses catalanes presenten una altaflexibilitat i versatilitat en la producciód’equips, amb una elevada adaptabilitat ales necessitats del client, alt nivell tecnolò-gic i bona relació qualitat/preu. El 85% deles empreses són petites (de menys de 30treballadors), la qual cosa pot suposar unproblema a l’hora d’afrontar grans inver-sions relacionades amb la internacionalit-zació i la innovació però, en canvi, aixòproporciona una gran flexibilitat per a lapresa de decisions i per al desenvolupa-ment del producte.

En els mercats internacionals, el sector s’haestat enfrontant a canvis estructurals pro-funds. A la dècada prèvia a la crisi econò-mica es va produir una forta expansió de laindústria tèxtil als nous productors asiàtics–sobretot a partir de l’any 2005, quan l’eli-minació dels contingents en el sector tèxtilseguint els acords a l’OMC (OrganitzacióMundial de Comerç) va propulsar lesexportacions d’aquests països. Això vatenir efectes devastadors sobre el sectortèxtil dels països avançats. La fabricació vadesplaçar-se en gran mesura cap als païsosasiàtics, de manera que la demanda demaquinària procedent de clients espanyolsi europeus va experimentar un descenscontinuat.

El sector es caracteritza per un alt nivelltecnològic i s’estima que un 85% de les

empreses desenvolupen projectes d’R+D,bé en solitari o bé en col·laboració ambuniversitats o centres tecnològics del sec-tor. Actualment, la majoria d’empresesmecanitzen mitjançant tercers, subcon-tractant la fabricació de parts a tallersespecialitzats, i es dediquen al desenvolu-pament del producte, a la innovació i al’acoblament de la maquinària. A la darreradècada han guanyat protagonisme els tèx-tils tècnics i aquest factor els obliga a diver-sificar productes i a buscar l’encadena-ment amb nous sectors com la medicina,la química, l’agricultura, l’automoció, etc.

La reestructuració del sector de maquinà-ria tèxtil va agreujar-se amb la recessió elsanys 2008 i 2009. Amb tot, el fet de ser unsector amb un fort ajustament estructuraldes de fa anys va provocar que les empre-ses existents tinguessin major capacitatd’adaptació que en altres sectors indus-trials. La caiguda de la facturació del mer-cat intern (pràcticament contínua al llargdels darrers anys) es va accentuar i lademanda externa també va acusar el dete-riorament del clima econòmic, amb unretrocés significatiu. En canvi, el 2010, elsector va invertir la tendència negativa i varegistrar una lleugera millora, amb un crei-xement de la facturació d’un 5% sustentaten el dinamisme de les exportacions.

L’any 2011, el sector de maquinària tèxtilva experimentar un comportament forçafavorable, i s’estima que la facturació (anivell estatal) va incrementar per sobre del10%. La demanda externa va mostrar unsresultats positius, fruit de la major apostade les empreses de la branca per la interna-cionalització. Pel que fa al mercat intern,tot i que té una importància molt menorque els mercats exteriors (l’exportaciórepresenta gairebé el 80% de la facturació),s’observa un cert punt d’inflexió. Així, vacomençar a repuntar lleugerament i, aescala internacional, s’aprecia una tendèn-cia creixent dels fabricants tèxtils a ubicaralguns dels centres productius en territoris

més pròxims als grans mercats de consum,en lloc d’externalitzar tota la producció(com fa uns anys) als països asiàtics. Enaquest sentit, caldrà esperar uns anys perveure si es consolida aquesta tendència.Un dels factors que ha esdevingut clau enla millora del sector el 2011 ha estat el granèxit assolit en la realització de l’ITMA a Bar-celona (vegeu requadre), la fira de maqui-nària tèxtil més important del món, que harepresentat un impuls fonamental per a lesvendes i les contractacions i que ha supo-sat una gran injecció d’optimisme al sector.

Pel que fa a l’evolució dels preus de vendadels equips, durant el 2011 va continuar ladinàmica de congelació i en alguns casosreduccions, igual que els marges empresa-rials, a causa de la necessitat de retenirclients i mantenir la competitivitat davantde la forta concurrència existent. Tambés’ha d’esmentar que el 2011 va millorarlleugerament la inversió del sector, dirigi-da sobretot a la promoció comercial enmercats emergents, com a via de sortida ala recessió. També destacaren les inver-sions en projectes tecnològics (innovacióde productes, disseny de béns, modernit-zació d’equipaments, etc.) i les de millorade la qualitat, encaminades a mantenir lesseves posicions en els mercats, ja que d’ai-xò depèn la seva pervivència futura.

Pel que fa als fluxos comercials, les exportacions del subsector català van créixer un17,7%, per sobre del ritme d’un 15% del2010. L’any 2011 es van registrar creixe-ments destacats de les exportacions dirigi-des als països asiàtics, però en canvi lesvendes a la Unió Europea van anotar uncreixement molt moderat (d’un 1,1%) i lesdestinades a Llatinoamèrica van reduir-seun −5,1%. Cal destacar que entre aquestestres àrees es reparteix la majoria d’exporta-cions del sector català (que compten ambuna diversificació geogràfica considerableen aquesta branca). Les participacions con-cretes són d’un 22% del total d’exportacionsen el cas dels països asiàtics, d’un 26,3% en

La celebració de l’ITMA Barcelona

Al setembre del 2011 es va organitzar a Barcelona la principalfira mundial de maquinària tèxtil, l’ITMA, per primera vegada desde la seva creació l’any 1951. L’ITMA se celebra cada quatre anysen diferents ubicacions, i l’edició a Barcelona va superar totesles expectatives, tant en nombre de visitants com en volumde negocis i hasuposat la fira més completa de la història, jaque a la tradicional oferta −de tecnologies de la confecció i lamaquinària− s’hi han sumat els subsectors de fibres i filatures i deproducte químic. Al certamen els visitants van poder trobar totesles solucions per a la cadena de producció tèxtil.

Amb una superfície de més de 90.000 m2 nets d’àrea d’exposiciói 1.351 expositors, s’ha rebut la visita de més de 100.000 personesprocedents de 138 països, entre els quals destaquen Itàlia, Ale-manya, Índia, Turquia, Brasil, Mèxic i Iran. L’èxit de l’ITMA és espe-cialment rellevant en l’actual context de dificultats globals, on el

sector s’enfronta a reptes importants, com ara la globalització, lacrisi financera o els problemes mediambientals.

Una bona part del sector català (que integra l’associació sectorialAMEC-AMTEX) va realitzar una exposició molt activa al certamen,amb l’eslòganMore than solutions, amb el qual van voler destacarel valor diferencial de la tecnologia del sector català, i també lacapacitat per a proporcionar un tracte de proximitat i exclusiual client, que les grans empreses d’altres països molt sovint nopoden donar.

La propera edició, el 2015, tindrà lloc a Milà, i els expositors localshan expressat el seu desig que l’ITMA del 2019 pugui tornar arealitzar-se a Barcelona. Les estimacions apunten al fet que l’im-pacte directe i indirecte de l’ITMA podria haver estat proper als800 milions d’euros.


el cas de la Unió Europea i d’un 21,9% pelque fa a Llatinoamèrica. Per països, cal des-tacar el fort creixement de les vendes desti-nades a l’Índia, que va continuar per segonany consecutiu com el primer client per alsector català, per davant dels Estats Units ide Turquia, vendes que han registrat undinamisme molt significatiu i que creixengairebé un 70%. Altres augments intensosel 2011 van ser els protagonitzats per lesvendes dirigides a Itàlia, Bangla Desh, Perú iMarroc.

Segons especialitats, l’any 2011 es podenremarcar per la seva rellevància exportado-ra els segments de maquinària d’acabats iaccessoris (que en representa més d’unatercera part), maquinària de filatura (mésd’un 20%), maquinària de tissatge i maqui-nària de confecció. En general, es va detec-tar un comportament força positiu en l’ex-portació en totes les modalitats, si bé elscreixements més alts van correspondre ales màquines de filatura i les d’acabats,mentre que es van produir contraccions enles de gènere de punt.

Les importacions catalanes de maquinàriatèxtil i de la confecció van experimentar el2011 un creixement d’un 3,8% en valor, ensintonia amb la lleugera millora registradapel mercat intern. Tot i això, cal tenir encompte que un factor que sovint incideixen l’evolució dels fluxos comercials són lesdinàmiques d’intercanvis d’algunes de lesempreses catalanes que disposen de filialsa països emergents, o bé que subcontrac-ten part del procés productiu a fora. Comés tradicional, la Unió Europea va ser elprincipal origen de les importacions en elconjunt de l’Estat, en concentrar més d’un70% del total. Les compres als païsoscomunitaris van experimentar un aug-ment d’un 4%. Es van reduir les adquisi-cions a alguns subministradors impor-tants, com Alemanya, mentre que lescompres a Itàlia i França van anotar creixe-ments moderats, similars a la mitjana.Entre la resta de socis comercials nocomunitaris, destacaren la Xina, que repre-senta un 7% de les importacions, però queel 2011 va registrar un descens de mésd’un −10%. En canvi, es van anotar avan-ços notables en les importacions delsEstats Units, de Japó i de l’Índia.

Finalment, s’ha d’apuntar que la balançacomercial del sector va ampliar el seu saldopositiu (atès el creixement de les exporta-cions i la davallada de les importacions) i lataxa de cobertura per al sector català vaelevar-se fins a un 220%.

Maquinària per a l’envasamenti l’embalatge

La construcció de maquinària per a l’enva-sament i l’embalatge té una importanttradició a Catalunya i concentra un 66% deles empreses i el 57% de les exportacionsdel conjunt de l’Estat. Al seu torn, el sub-

sector compta en l’àmbit espanyol ambunes 150 empreses fabricants i uns 6.700llocs de treball. Encara que predominal’empresa de petita i mitjana dimensió, lagrandària és major que en altres subsec-tors. Val a dir que l’activitat espanyola icatalana se situen a l’avantguarda de latecnologia europea. En l’àmbit català des-taquen les especialitats de maquinàriad’envasament horitzontal i vertical, demaquinària d’embotellament, de maqui-nària d’impressió d’envasos i de cartrócorrugat. El subsector català gaudeix d’unalt nivell tecnològic, una bona relació qua-litat-preu, una bona resposta del serveipostvenda i una elevada capacitat d’adap-tació a les necessitats del client i als cons-tants canvis del sector de l’envàs i l’emba-latge.

El sector compta amb empreses de reco-negut prestigi internacional i amb unaoferta molt diferenciada, algunes d’elleslíders a escala mundial. S’estima que un90% de les empreses realitza activitatsd’R+D i gairebé la meitat en dedica entre60.000 i 300.000 euros anuals. Més d’unatercera part de les empreses que realitzenprojectes de recerca i desenvolupamentho fan en col·laboració amb centres tecno-lògics i universitats.

Es tracta d’un sector altament internacio-nalitzat (el 65% del total de la facturacióprové de l’exterior). Els clients d’aquestsector estan molt diversificats i no es con-centren en àrees específiques, de maneraque en tots els països es troba un nínxol demercat per a algun tipus de maquinàriacorresponent a aquest sector. No obstantaixò, les grans multinacionals situades a laUnió Europea i als Estats Units representenclients molt importants i alhora molt exi-gents. La majoria d’empreses opta per unaestratègia de les seves exportacions basa-da en una xarxa comercial composada perrepresentants a comissió. Una altra opcióestesa és la figura del distribuïdor queassumeix la responsabilitat comercial.Algunes empreses decideixen implan-tar-se a nivell comercial o productiu enalguns mercats, ja sigui per la seva impor-tància, per servei, per proximitat o perreducció de costos en el cas de les plantesproductives.

En general, el sector client d’envasos iembalatges va registrar un dinamismenotable en l’àmbit espanyol al períodeprevi a la crisi, per la seva importància crei-xent en tot tipus de productes (aliments,estètica, seguretat, etc.). Un segon fet adestacar és que alguns factors socials, comsón la creació de noves llars unifamiliars, laincorporació de la dona al treball, l’èxit delsplats precuinats i congelats, l’hàbit decomprar en grans superfícies, etc., generennoves demandes quant a envasos. Pel quefa al contingut tecnològic, la branca escaracteritza per la constant innovació enels materials emprats (plàstics, metalls,

gasos, etc.), en les tècniques de logística ien els avanços en matèria mediambiental(la qual cosa està incentivant una reduccióde primera matèria dels productes, la reuti-lització i el reciclatge, així com el descensen el consum d’energia). A això cal afe-gir-hi altres tendències importants com arala seva presentació gràfica, obertura fàcil icomoditat per als consumidors.

L’any 2011, la branca estatal de maquinàriaper a l’envasament i l’embalatge va créixera un ritme moderat i va consolidar la recu-peració iniciada el 2010, després del retro-cés registrat el 2008 i 2009. Cal recordarque aquesta activitat, que està altamentinternacionalitzada i que exporta un 65%de la seva facturació, havia vingut regis-trant un avanç sostingut abans de la crisi, acausa de la seva elevada competitivitat icapacitat d’adaptació. L’avanç de la factu-ració el 2011 va ser d’un 2%, menys vigorósque en l’any anterior, també a causa del’increment del 2010 (de més d’un 15%)que va ser en part un efecte rebot a lacontracció del 2009. L’augment de la factu-ració el 2011 va sustentar-se en el creixe-ment de les exportacions, que va ser d’un9,7% a escala estatal. En canvi, el mercatintern va seguir amb un comportamentnegatiu.

D’altra banda, el nombre d’empreses delsector va mantenir-se estable i no es vanproduir ajustos significatius en l’ocupació,si bé l’agreujament de la crisi enterbolí lesprevisions per al proper exercici. Aquestsubsector es va veure afectat, com total’economia, pel deteriorament de les con-dicions financeres, perquè ha dificultat iencarit el finançament de les inversions deles empreses clients i la gestió de tresore-ria. Tot i que l’encariment del finançamentés un dels punts que més preocupa a lesempreses, no va suposar un greu proble-ma per a aquelles empreses que utilitzenl’autofinançament per a noves inversions.

Les exportacions en el conjunt de l’Estatvan créixer un 9,7% en valor, una mica persota del fort avanç (d’un 16%) del 2010. Alllarg del 2011, el principal mercat del sub-sector va continuar essent la Unió Europea,que absorbí un 35% del total de vendesrealitzades, seguit de Llatinoamèrica(20,9%) i Àsia (15,6%). El major dinamismeva ser el registrat per les vendes a Àsia i aaltres països europeus, mentre que es varegistrar un estancament o fins i tot retro-cés de les dirigides a Llatinoamèrica i alsEstats Units. Per països, les cinc primeresdestinacions de les exportacions van serFrança, Xina, Alemanya, Estats Units i Itàlia,que van sumar un 32,3% del total de lesvendes del subsector a l’estranger. L’any2011 va destacar el creixement de les ven-des, de més d’un 15%, a França, Xina iespecialment Itàlia, en contrast amb eldesfavorable resultat de les dirigides a Ale-manya, Regne Unit i Portugal. A Llatino-amèrica destacà el notable creixement de


les vendes a Mèxic i Brasil, però en canvi esvan anotar contraccions en les destinadesa Xile i Veneçuela. Per últim cal destacarl’evolució altament favorable de les expor-tacions a alguns mercats amb gran poten-cial, com Rússia i Turquia.

Per especialitats, l’any 2011 les categoriesamb un major pes en el total d’exportacióvan continuar sent la categoria de màqui-nes i aparells per empaquetar o embolicar,amb una participació de prop d’un 37%, iseguida de lluny per les màquines perimprimir (16,7%). En termes d’evolució, lesvendes de màquines per empaquetar vanmostrar un comportament molt positiu,amb un creixement de prop d’un 13%, inomés superat pel creixement de lesexportacions d’equips de converting i decartró corrugat.

Respecte a les importacions, van registrarun notable creixement d’un 8,2% a escalaestatal, després del retrocés de més d’un−6% de l’any 2010. Cal assenyalar que laUnió Europea va ser l’origen de gairebé un88% de les compres totals realitzades pelsubsector a l’estranger durant el 2011, cen-trades, bàsicament, a Itàlia, Alemanya iFrança. Les compres a aquesta àrea vancréixer un 9,8%, però l’evolució per païsosha estat força heterogènia. Així, es va pro-duir un increment de les compres a Itàlia,Regne Unit i els Països Baixos. Per contra, esvan produir caigudes de les importacionsprocedents d’Alemanya, Suïssa i la Xina.Tot i el descens de les importacions xine-ses el 2011, cal ressenyar que la competèn-cia creixent del gegant asiàtic se centra,sobretot, en les màquines de menor valorafegit, que copien dels fabricants europeusperò que comercialitzen a un menor preu.Per aquest motiu, el paper de la innovaciócontínua del producte, juntament ambaltres serveis que diferenciïn els equips i laseva qualitat (com ara els serveis postven-da), constitueixen una variable clau enaquesta branca.

Pel que fa a la balança comercial del sub-sector de maquinària per a l’envasament il’embalatge, per segon any consecutiu esva aconseguir un saldo positiu i la taxa decobertura va augmentar d’un 123,9% a125,6%.

Maquinària per a alimentaciói begudes

La fabricació demaquinària per a alimenta-ció i begudes té una presència destacada aCatalunya, que es configura com la prime-ra comunitat autònoma en importànciadins l’àmbit estatal (concentra un 38% deles empreses de tot l’Estat). El subsectorespanyol és integrat per prop de 200empreses, que ocupen una mica menys de6.000 treballadors directes i que generenuna xifra de negoci de més de 1.000milions d’euros. Aquesta branca va regis-trar una expansió notable al període 2000-

2007, atesa la rellevància que té la indústriademandant –la indústria d’alimentació ibegudes– dins de l’economia catalana. Aixímateix, les noves tendències de consum aescala mundial (amb una major preocupa-ció per la seguretat alimentària, per l’aug-ment de la qualitat dels aliments, etc.)també van afavorir aquest creixement.

Per especialitats, destaca l’alta especialitza-ció del sector català en maquinària destina-da a la indústria càrnia, en instal·lacions peral fred i en maquinària per a la forneria ipastisseria. Les dues primeres especialitatsvan experimentar l’evolució més dinàmicadins del subsector a la darrera dècada, i escaracteritzen per un grau notable d’innova-ció en productes i l’aplicació de noves tec-nologies. També es pot destacar l’auge desegments de més nova implantació, comara la maquinària per a fruites i verdures i lamaquinària per al vi. D’altra banda, la bran-ca palesa una notable flexibilitat en adap-tar-se a les innovacions que ha vingut rea-litzant la indústria client en els àmbits de lesprimeres matèries, dels additius i, sobretot,de la conservació –principalment, mitjan-çant el fred–, cosa que s’accentua per laseva estreta relació amb el segment del’envàs i l’embalatge. En aquesta mateixalínia, com ja s’ha apuntat, les exigències,cada vegada més destacades en els con-trols sanitaris, i les modes alimentàries tam-bé han estat determinants a nivell estructu-ral en la marxa de la branca. Així mateix, calassenyalar els efectes provocats sobre elsubsector dels canvis en l’àmbit de la distri-bució alimentària (concentració de la grandistribució, xarxes de franquícies, aparició iauge del pa industrial, entrada de la distri-bució en nous camps, etc.).

En el context internacional, Espanya i Cata-lunya són fabricants de maquinària d’ali-mentació i begudes molt competitius iamb una imatge positiva en els diferentsmercats, als quals les empreses s’han vistobligades a anar per expansionar-se, enparticular a partir de l’actual recessió eco-nòmica, que ha accentuat el to negatiu dela demanda domèstica. En alguns seg-ments, com la indústria càrnia, el sectorespanyol ocupa la tercera o quarta posicióa escala internacional. Val a dir que elsprincipals competidors de la branca sónAlemanya, França, Holanda, Gran Bretanya,Suïssa, Estats Units i Japó.

El 2011, el subsector va mantenir un avançmodest, en la línia de l’any anterior, que vasustentar-se en l’impuls exportador, men-tre que el mercat interior va continuarmostrant una evolució negativa. Així, lesvendes a l’exterior del subsector estatalvan avançar un 5,5%, amb un augmentnotable en alguns mercats que es podrienqualificar de madurs (alguns païsoseuropeus i Estats Units) i també pels bonsresultats en països emergents com Rússiao la Xina. Per contra, el mercat domèstic vacontinuar paralitzat, i més d’un 40% de les

empreses va considerar la seva evolució el2011 com a més negativa que l’any ante-rior. Cal destacar que les poques dadesdisponibles per al cas català apunten queles exportacions haurien mostrat un com-portament més negatiu que en l’àmbitestatal (i no es descarta un estancament opetit retrocés), mentre que el mercat internen canvi va mostrar una evolució una micamés favorable que en el cas espanyol.

Segons estimacions realitzades per l’asso-ciació sectorial AMEC, a l’entorn d’un 70%de les empreses va registrar un augmentde la facturació i van aconseguir beneficis,si bé els resultats van ser modestos pelcontext de crisi. Per especialitats, els seg-ments amb major contingut tecnològic(com ara el d’equips per a la indústria càr-nia o per manipular fruites i hortalisses) vannotar en menor mesura els efectes de lacrisi, si bé el seu creixement ha estat dèbilen comparació als anys previs a la crisi. Aixímateix, es pot destacar la forta expansió desegments com el dels additius o els detractament d’embotit.

Per la seva banda, l’ocupació va mante-nir-se força estable (gairebé un 75% de lesempreses van mantenir-la o incremen-tar-la). Amb tot, encara es van produiralgunes desaparicions d’empreses, tot ique molt menys que els primers anys decrisi. Pel que fa als costos laborals, arran dela recessió han vingut experimentant unacontenció notable. En canvi, els costosenergètics i de l’acer van tornar a elevar-seel 2011. En qualsevol cas, la forta pressiócompetitiva internacional va provocar queaquests augments en els costos s’absorbis-sin i no es traslladessin al preu final.

Un dels factors que ha repercutit mésnegativament en l’evolució del subsectorels darrers anys ha estat l’increment de lamorositat dels clients i l’enduriment de lescondicions de finançament. L’any 2011aquests elements no van millorar i vandificultar les noves inversions en maquinà-ria per part dels clients, alhora que lesempreses fabricants de maquinària tambévan frenar la seva activitat inversora. Noobstant això, va continuar el ritme inversoren la xarxa comercial, donada la importàn-cia creixent dels mercats exteriors, i tambéen activitats de recerca, innovació i millorade la qualitat, ja que són factors que esde-venen imprescindibles per poder competiren l’actual entorn. En canvi, els projectesde creació de filials comercials o producti-ves en països emergents van alentir-serespecte al destacat creixement que s’ha-via registrat durant el període previ a lacrisi. En aquest procés, les activitats demajor valor afegit acostumaven a que-dar-se en territori català, com ara les activi-tats de recerca, innovació i disseny.

Pel que fa a l’evolució detallada del comerçexterior, les exportacions de maquinàriaper a alimentació i begudes, a escala esta-


tal, van créixer el 2011 un 5,5%, gràcies aldinamisme de les vendes dirigides a laUnió Europea, a Amèrica del Nord i a l’Eu-ropa no comunitària. Cal destacar que labranca compta amb una elevada diversifi-cació geogràfica de les vendes i, en elcontext de crisi, encara es van intensificarmés els esforços per obrir nous mercats.Per països, les principals destinacions deles exportacions van ser Portugal (amb un7,3% del total, i amb un creixement de lesvendes l’any 2011 de més d’un 70%), iEstats Units (amb un 6,8% de pes, i tambéun augment notable el 2011, per sobre del15%). Altres mercats molt destacats van serla República Txeca, Filipines o Mèxic i, enparticular, es va produir una forta expansióde les vendes a Rússia i Xina.

Les importacions del subsector, quecobreixen prop del 70% del consum intern,van registrar el 2011 a Catalunya un des-cens d’un −8,8% en termes nominals, apro-fundint la davallada de l’any anterior. Aixòdenota la ralentització en la demanda inter-na d’aquest segment. El retrocés es va origi-nar per les menors importacions proce-dents de la Unió Europea −origen de mésd’un 85% del total–, que ja acumulen diver-sos anys d’estancament o descens. Així, lesimportacions dels dos principals proveïdors(Itàlia i Alemanya) van registrar un petitdescens, mentre que es va produir unaimportant contracció de les compres a unaltre dels principals proveïdors per al mer-cat català, França, amb una davallada d’un26,3%. Paral·lelament va continuar el crei-xent protagonisme de les importacionsprocedents de la Xina.

Pel que fa a la balança comercial del sub-sector, l’augment de les exportacions,combinat amb la caiguda de les importa-cions, va propiciar un increment en el sal-do comercial de signe positiu del subsec-tor, amb una taxa de cobertura per sobredel 140%.

Maquinària per al plàstici el cautxú

El subsector estatal està constituït perunes 25 empreses fabricants, que van fac-turar l’any 2010 uns 185 milions d’euros iocupen aproximadament uns 800 treballa-dors. Catalunya disposa d’una importanttradició en la construcció de maquinàriaper al plàstic i el cautxú, ja que concentraun 75% de la facturació del subsector enl’àmbit espanyol i un 94% del volum d’ex-portacions. L’activitat més important és lamaquinària per al plàstic, mentre que laproducció d’equips per al cautxú és moltmenor. Algunes empreses son líders mun-dials i han posicionat la seva marca entreles de major prestigi internacional. Caldestacar que el mercat espanyol comptaamb una importància notable de produc-tors de plàstic però, tot i així, el subsectorde maquinària per al plàstic i el cautxúdestina més d’un 50% de la facturació a les

vendes exteriors. Tanmateix, la capacitatexportadora està concentrada, bàsica-ment, en les empreses de major dimensió.Per especialitats, cal destacar la injecció, laflexografia, l’extrusió, la soldadura i lapremsa. Dins de l’activitat estatal, altresregions a destacar són el País Valencià, laComunitat de Madrid i el País Basc.

El sector en el conjunt de l’Estat disposad’una oferta molt variada de maquinària icobreix pràcticament tot el procés pro-ductiu. El nombre relativament reduïtd’empreses provoca que no existeixi mas-sa competència entre elles perquè estanespecialitzades en un tipus de maquinàriadiferent. La indústria està conformadaprincipalment per petites i mitjanesempreses, ja que el 69% compta ambmenys de 50 treballadors. La inversióestrangera també té una presència desta-cada en aquest sector, sobretot de capitalitalià, alemany i asiàtic.

Als darrers anys s’han produït canvis pro-funds en el subsector en l’àmbit internacio-nal. D’una banda, és un tipus de producteforça estandarditzat, amb un continguttecnològic baix, i els principals productorssón Alemanya, Japó, Itàlia i els Estats Units,però també han irromput amb força elspaïsos asiàtics i altres països emergents, elsquals produeixen a un cost molt més baix,afavorint una guerra de preus. En aquestsentit, les empreses europees del subsec-tor demanen un major rigor en el compli-ment de les normes de seguretat per lluitarcontra la competència deslleial dels païsosde baix cost.

Dins d’aquest context, una part de lesempreses de la branca catalana ha sabutadaptar-se a les necessitats canviants delsseus clients i des de fa temps desenvolupala seva tecnologia, amb inversions en inno-vació per tal de diferenciar el producte irealitzar-lo a la mida del client. En definitiva,les empreses han evolucionat fins a con-vertir-se en enginyeries a mida que desen-volupen i instal·len un equip i realitzen elservei postvenda. Amb tot, s’estima quenomés un 20% de les empreses realitzainnovacions. La resta d’empreses presen-ten una competitivitat fonamentada sobre-tot en preus i no han apostat ni per lainnovació ni per guanyar dimensió ambfusions. Algunes empreses estan intentantreorientar la seva activitat cap a altres tipusde maquinària, mentre que una proporciócreixent s’està especialitzant en importarmaquinària a baix cost, realitzar certesadaptacions i millores i, posteriorment, dis-tribuir-la. D’altra banda, a la darrera dècadas’han anat produint deslocalitzacions de leslínies més estandarditzades des dels païsosavançats cap a països emergents de baixcost, la qual cosa està portant a la destruc-ció de teixit industrial. El subsector catalàno s’escapa d’aquest context.

L’any 2010 es va produir una recuperació,sustentada en el bon comportament deles vendes a l’estranger. La facturació vaavançar un 15% però encara no es vanrecuperar els valors anteriors a la recessió.

L’any 2011 el sector va restar força estancat,alhora que la demanda externa també varegistrar una evolució menys favorable queel 2010. Si bé l’any va iniciar-se amb un topositiu, al llarg dels mesos es va anar orien-tant a la baixa. El mercat intern, que s’haviareactivat lleugerament a la primera meitatde l’any, va tornar a frenar-se a la segonameitat, quan l’augment de la desconfiançaeconòmica va paralitzar bona part de lesdecisions d’inversió en maquinària. Lademanda externa va contrarestar el tonegatiu del consum domèstic, però tambéva perdre impuls respecte al 2010. El creixe-ment de les exportacions va sustentar-seen les vendes a algunes economies emer-gents i a alguns països europeus, amb unauge molt important també de les vendesde segona mà. Tenint en compte la malasituació de la demanda interna, algunesempreses del subsector van apostar perintensificar la seva internacionalitzacióarran de la crisi i per seguir amb la línia demillores puntuals en els processos de pro-ducció i en les innovacions de productes.També cal destacar el recurs a les reexpor-tacions, amb l’adaptació i la millora demaquinària més simple i de baix cost pro-cedent de productors asiàtics.

Malgrat l’augment dels costos energètics,de l’acer i dels costos financers, les empre-ses van continuar mantenint molt mode-rats els preus de venda i els marges empre-sarials, com a requisit per continuar sentcompetitiu en el context internacional.Aquesta pressió a la baixa en els margesper aconseguir costos ajustats també lavan traslladar als seus proveïdors. Una altraaposta clara de les empreses va ser la cons-trucció d’equips més eficients des del puntde vista energètic, ja que els equipamentsd’aquesta branca sovint són força intensiusen energia, alhora que també s’estanfomentant millores en els processos pro-ductius dirigides a reduir el consum d’ener-gia en la fabricació.

Pel que fa a l’ocupació, en tractar-se d’unsector que havia viscut un ajustamentimportant a la darrera dècada, amb larecessió econòmica no s’han realitzatgrans reestructuracions de personal i, quanha calgut, s’han utilitzat en certa maneramesures com ara les prejubilacions o lessuspensions o reduccions temporals dejornada. De fet, la recuperació del 2010 vaportar a un cert augment del nombre detreballadors, que probablement s’hagimantingut el 2011 a grans trets.

Com ja s’ha avançat, les exportacionsd’àmbit estatal van presentar un creixe-ment modest, d’un 4,3%. Cal destacar queaquest sector presenta una estructura geo-


gràfica de les exportacions molt diversifica-da. L’any 2011 les vendes a àrees com elNord d’Àfrica o Orient Mitjà van mostrar unaugment destacat, però en canvi les expor-tacions a la principal àrea client, la UnióEuropea (que concentrà un 34,3% deltotal), van registrar un petit retrocés d’un−1,8%, mentre que les vendes a Llatino-amèrica (la segona àrea en importància,amb una participació d’un 27,6%) van bai-xar un −4%. Per països, els majors incre-ments van correspondre a Portugal (que vaser el principal mercat d’exportació), Rússia,Marroc, Turquia i els Emirats Àrabs Units. Encanvi, es van produir davallades significati-ves en les exportacions dirigides a Itàlia,França, Alemanya, Estats Units i la Xina.

Per la seva banda, les importacions demaquinària per al plàstic i cautxú van expe-rimentar el 2011 en l’àmbit estatal unincrement d’un 1,2%. Aquest reduïda alça,propera a l’estancament, s’explica per ladavallada en les compres procedents deFrança, dels Estats Units (el segon proveï-dor extracomunitari en importància, perdarrere de la Xina) i dels països asiàtics (lesimportacions xineses van retrocedir un−2,6% i les de Japó un −8,2%). En canvi, esva produir un fort augment, per sobre d’un25%, en les compres amb origen en els dosprincipals països subministradors, Alema-nya i Itàlia. Cal dir que les importacionsd’aquests dos països representen més dela meitat del total.


Als darrers anys s’han produït al sectordiverses fusions empresarials, ja que aques-ta estratègia ha estat utilitzada per lesempreses per fer front al context de reces-sió. L’any 2011, cal destacar que el grupcatalà Desa (Desarrollos Especiales de Siste-mas de Anclaje) va començar a simplificar laseva estructura després de l’absorció l’any2010 de l’empresa navarresa Simes(d’equips de fixació industrial). El nombred’empreses de la societat es va reduir d’on-ze a set i es pretén concloure amb un hòl-ding del qual en depenguin quatre filials.Desa, amb seu a Viladecans, és líder delnegoci de sistemes de fixació i fabricacióde sistemes de grapat al sud d’Europa i

cotitza al segon mercat de la Borsa de Bar-celona (tot i que només per un 1,5% delseu capital). Les sinergies en la compra deSimes han permès estalviar un 10% enl’apartat comercial. Pel que fa a l’evoluciórecent de la companyia, mentre el mercatespanyol roman estancat, la xifra de negocia l’estranger creix a un ritme d’un 42%,amb un creixement molt destacat sobretoten cues i grapes anellades.

Comexi Group, líder mundial en fabricacióde maquinària per al sector de l’embalatgeflexible amb seu a Riudellots de la Selva(Girona), va anunciar un acord amb unacompanyia de l’Índia per tal de fabricarmaquinària amb llicència de Comexi desti-nada al mercat asiàtic. Després dels efectesnegatius de la crisi als anys 2008 i 2009, lacompanyia catalana va recuperar-se demanera important i l’any 2011 va registrarun creixement significatiu de la facturació(a l’entorn d’un 12%), basat en la fortalesade la demanda dels mercats americans ide l’Est d’Europa, i que ha permès superarles xifres de negoci prèvies a la recessió.Un 98% de la xifra de negoci de Comexiprocedeix de l’estranger, i compta ambplantes de producció a Itàlia i Brasil. Caldestacar que la compra l’any 2010 de l’em-presa italiana Acom (especialitzada en tec-nologia de rotogravat) ha obert nous mer-cats i ha aportat nou coneixement al’empresa catalana.

Abantia, grup especialitzat en enginyeria iinstal·lacions, va adquirir el 51% de lesaccions de Denion Control y Sistemas,grup empresarial espanyol amb una factu-ració de 25 milions d’euros i que opera aEspanya i a Mèxic. Denion està especialit-zat en muntatges industrials electromecà-nics i instrumentació per a la indústria deprocés i en automatismes i fabricació flexi-ble per a la indústria alimentària i d’auto-moció. Aquesta compra permet a Abantiaposicionar-se a Mèxic, mercat en el qualDenion opera des de la dècada dels vuitan-ta. La compra finalitzarà amb l’adquisiciódel 49% addicional al llarg dels dos propersanys. Aquesta operació se situa en líniaamb l’estratègia d’internacionalització idiversificació del grup Abantia.

Pel que fa a les fires internacionals organit-zades a Barcelona, a banda de la realitzacióde la Fira Internacional de Maquinària TèxtilITMA (vegeu el requadre anterior), l’any 2011

va tenir lloc la 16a edició d’Equiplast 2011,el Saló Internacional del Plàstic i el Cautxú.Segons el sector, aquesta fira, que té perio-dicitat triennal, ha servit per obrir nousmercats i ha suposat un important motorde renovació i modernització del parc demàquines per al plàstic i el cautxú. Així, vaactuar com a revulsiu de les vendes davantel context de pessimisme que va imperaren el sector l’any 2011. L’edició va reunirmés de 200 expositors directes i indirectes,i va comptar amb més de 7.000 visitantsprofessionals.

En altre sentit, malgrat el context de crisi, elsector va continuar apostant per la milloratecnològica i per la inversió en recerca iinnovació, com a elements essencials permantenir la competitivitat davant els com-petidors. El centre tecnològic ASCAMM,especialitzat en motlles i motrius, vacomençar a desenvolupar el projecte EBIT(Extrusion - BlowMolding - Injection MoldingTechnology) que permetrà fabricar pecescomplexes de plàstic en forma tubular totreduint de forma significativa els costos deproducció. Els socis industrials del projectesón les empreses ABM Moldes, Mateu &Solé, Plastia i Sogefi Filtration. Aquest pro-jecte suposa un pressupost de 900.000euros, és cofinançat per ACC1Ó i tambécompta amb la participació de fonseuropeu FEDER. La nova tecnologia inte-gra tres processos diferents de transforma-ció del plàstic per a la producció de pecesde geometria complexa, amb una reduc-ció important en la durada del procés defabricació. El seu primer camp d’utilitzacióseran les peces de forma tubular amb ele-ments afegits a la seva superfície i adreça-des al sector d’automoció, però en poste-riors fases es preveu la seva aplicació enmolts altres camps.

L’empresa catalana Tecnomatrix, especia-litzada en el disseny i la fabricació d’útils decontrol dimensional, va desenvolupar uninnovador sistema de medició de pecesd’alta precisió, que permet guanyar en fia-bilitat i estalviar un 70% de temps de con-trol als operaris d’una planta de fabricació.Amb aquesta tecnologia, anomenada Cap-tor, la firma de Lliçà de Vall ha reforçat laseva línia de productes dirigits als sectorsde l’automoció i l’aeronàutica. Gràcies a lalínia de productes generada a partird’aquesta nova tecnologia, la facturació hacrescut un 40%.


3.16. Maquinària i material elèctricEl sector de maquinària i material elèctric va registrar una recaiguda en l’activitatl’any 2011, després de la modesta recuperació iniciada el 2010. La producció varetrocedir un 9,1%, a causa d’un nou deteriorament del mercat intern, que no acabade tocar fons per culpa del llarg i profund ajust en el sector de la construcció. Encanvi, la demanda externa va mostrar una evolució força positiva i les exportacionsvan avançar un 8,1%. En termes d’ocupació, el sector també va mostrar un empitjo-rament i, després de l’estancament del 2010, va tornar a destruir ocupació a un ritmed’un –9,5% anual. El sector va presentar un comportament més positiu en l’àmbitespanyol que no pas a Catalunya, amb un descens més moderat de la producció i unmajor dinamisme en les exportacions.


Producció –

Ocupació –

Preus +

Exportacions +

Importacions +

Trets del sector

Segons la nova classificació d’activitatseconòmiques (CCAE-2009), el sector demaquinària i material elèctric aglutina lafabricació de motors, transformadors igeneradors elèctrics i d’aparells de dis-tribució i control elèctrics, la fabricaciód’acumuladors i piles elèctriques, la fabri-cació de cables i dispositius de cablatge, lafabricació de llums elèctrics i aparells d’il-luminació, la fabricació d’aparells domès-tics i la fabricació d’altres tipus de mate-rials i equips elèctrics. Aquesta composiciódetermina alguns dels trets característicsdel sector.

D’una banda, el sector de maquinària i elmaterial elèctric té una importància cab-dal per al funcionament dels processosproductius de la indústria i del conjunt del’economia en general, incloses les llarsdomèstiques. Esdevé un element bàsicper al desenvolupament de les societatsque té notables vincles amb altres sectors

productius i que es troba clarament impli-cat en l’activitat productiva i en el consumfinal. En aquestes condicions, la fabricacióde maquinària i material elèctric té unaforta dependència respecte a l’activitatinversora de l’economia, tant pel que fa ala inversió en infraestructures (elèctriques,logístiques o de transport), a la inversióindustrial (en plantes o en equips) o a lainversió en construcció (residencial i deserveis). Aquesta estreta vinculació amb ladinàmica de la formació bruta de capitalfix comporta que el sector experimentifluctuacions cícliques més intenses quealtres branques industrials.

El sector presenta una estructura empresa-rial molt diversa. Per una part, es caracterit-za per la presència d’un nombre reduït degrans firmesmultinacionals i, per l’altra, d’ungrup nombrós de petites i mitjanes empre-ses que conviuen amb les grans empresesdel sector. La gran empresa, dominada perla presència de grups estrangers, ha expe-rimentat els darrers anys un procés de con-centració creixent, mitjançant l’absorció de

firmes locals de petita i mitjana dimensió,normalment molt especialitzades, amb elsobjectius de cobrir segments addicionalsdel mercat, d’accedir a noves tecnologies iproductes, d’obtenir unmillor aprofitamentde les economies d’escala presents en elsector, o bé d’intensificar la presència enla pròpia especialitat. La petita i mitjanaempresa, per la seva banda, ha tractat dereforçar la seva especialització aprofundinten línies de producció on han trobat elsseus nínxols de mercat i iniciant aventuresde localització a l’estranger (en particulara països emergents), participant o liderantiniciatives de producció, és a dir, creantpetites multinacionals.

Així doncs, es troben d’una banda les gransempreses de la branca, que cobreixen unapart substancial de la producció, estanpresents en una àmplia gamma d’espe-cialitats, ofereixen els articles de més valorafegit i mostren una considerable capaci-tat de penetració en els mercats exteriors. I,de l’altra, les petites i les mitjanes empresesdel sector, que presenten un grau més ele-vat d’especialització en l’oferta de produc-tes i, sobretot, una gran flexibilitat a l’horad’oferir productes molt específics pels seusclients. Per aquest motiu, acostumen aoperar amb sèries de producció curtes.

El ritme d’innovació del sector és signifi-catiu i, per als propers anys, s’espera unpotencial de creixement notable relacio-nat amb la fabricació de vehicles elèctrics(inclòs tot el procés de càrrega), el sectorde les energies renovables, la il·luminacióLED i, en general, tots els processos dirigitsa incrementar l’eficiència i l’estalvi energè-tics de les instal·lacions.


Internacional

ORGALIME, associació europea de lesindústries d’enginyeria de la qual en formapart el gruix del sector de maquinària imaterial elèctric, calcula que el creixementdel sector –junt amb la branca d’electrò-nica– va ser significatiu el 2011 a Euro-pa, amb un avenç de la producció d’un8,2%. Amb aquesta taxa, es va registrarper segon any consecutiu un creixementnotable, després de la contracció derivadade la crisi. L’any 2011 es va experimentarun augment substancial de la producciód’equipaments per a la generació elèctri-ca, com ara generadors, transformadorsi motors, mentre que els equipamentsen TIC van continuar amb una fortalesamolt important, després d’haver assolitun creixement de dos dígits el 2010. Elbon comportament del sector l’any 2011a Europa va sustentar-se sobretot en lafortalesa de la demanda externa, que varegistrar una evolució molt favorable alsmercats asiàtics, Llatinoamèrica i altres

Classificació del sector de maquinària i material elèctrics(CCAE-2009)

Fabricació de motors, generadors i transformadors elèctrics, i d’aparellsde distribució i control elèctric

Fabricació de piles i acumuladors elèctrics

Fabricació de cables i dispositius de cablejat

Fabricació de llums elèctrics i aparells elèctrics d’il·luminació

Fabricació d’aparells domèstics

Fabricació d’altres tipus de material i equips elèctrics


mercats emergents. En canvi, la demandadomèstica va tenir una aportació modestaa l’evolució del sector. Pel que fa a l’ocupació, l’associació estima que per al conjuntde les indústries de béns d’equipament vaavançar un 1,1% l’any 2011.

Segons les dades de l’índex de produccióque publica Eurostat, la producció delsector de maquinària i material elèctric vaavançar l’any 2011 a la zona euro un 5%, aun ritme més moderat que el 2010, quans’havia registrat un creixement molt fort(d’un 11,6%), que representava en part unefecte rebot després de l’enfonsament demés d’un 20% registrat el 2009. Al conjuntde la UE-27 el creixement va ser d’un 5,3%.Les branques que van mostrar una evolu-ció més favorable van ser les d’aparells decontrol i distribució elèctrics i la de cables idispositius de cablatge. Amb tot, la brancaencara no ha recuperat els nivells de pro-

ducció previs a la crisi. Per països, cal desta-car el bon comportament a Alemanya (onla producció va créixer un 7,5%), i també aFrança (prop d’un 6%). En canvi, el sectorva tenir de nou una evolució desfavorablea Irlanda i a Grècia (amb davallades supe-riors a un –15%).

Espanya i Catalunya

L’any 2011 el sector de maquinària i mate-rial elèctric català va experimentar unarecaiguda, després de la lleu millora regis-trada el 2010, i va tornar a la tendèncianegativa, tot i que amb una contracciómés moderada que la que es va registrarals primers anys de la crisi, 2008 i 2009.L’índex de producció de la branca varecaure un –9,1%, fonamentalment pel tonegatiu del mercat intern, que va conti-nuar enfonsat per la incertesa econòmica,pel sever i llarg ajust en la construcció i pel

context de reducció de la despesa pública.En contrast amb els resultats negatius enel mercat interior, la demanda externa varegistrar una evolució força positiva, sus-tentada en els mercats de fora de l’euro, iles exportacions van créixer un 8,1%, a unritme molt similar a l’experimentat el 2010.Malgrat aquests dos anys de recuperacióde les exportacions, el seu volum encara esva situar per sota dels valors previs a la crisi(l’any 2007 s’havia assolit una xifra màximade vendes exteriors de 2,47 milions d’eu-ros). El dinamisme de la demanda externa,per tant, no va poder compensar el todeprimit del mercat interior i la produccióva retrocedir.

El 2011, el comportament del sector vaanar deteriorant-se al llarg de l’any, sobre-tot en la segona meitat, quan es va con-firmar la recaiguda del conjunt de l’eco-nomia. Quan s’analitza el comportament


Atès que Catalunya va ser líder de la industrialització espanyola,tant a la primera com a la segona revolució tecnològica, elsorígens de la presència del sector al Principat es remunten afinals del segle xix. En un marc de creixent protecció aranzelària,algunes multinacionals del sector de maquinària i material elèc-tric decidiren instal·lar-se a Catalunya amb l’objectiu d’abastir elmercat espanyol. A Catalunya, hi trobaren un entramat industrialque garantia una major oferta de mà d’obra qualificada i unamajor proximitat a la demanda derivada de la creixent diversifi-cació de la producció industrial i del procés d’urbanització queexperimentava la societat catalana.

Les darreres dades oficials assenyalen que l’any 2010 el pes rela-tiu de la branca en el conjunt de la indústria catalana va ser d’un3,2% en termes de xifra neta de negoci i d’un 3,4% en termes dellocs de treball. La recessió des del 2008 ha afectat especialmentaquesta activitat per les seves vinculacions amb la construcció,de manera que ha experimentat una davallada més intensa dela facturació i de l’ocupació en comparació amb el conjunt de laindústria, i per això la seva participació sobre el total ha tendit adisminuir. Amb relació al conjunt de l’Estat, Catalunya aglutinaun 24,1% del total pel que fa a xifra neta de negoci i gairebé un23% en termes d’ocupació, si bé el pes relatiu també s’ha reduïtals darrers anys. Un tret característic del sector a Catalunya és laseva superior ràtio de la xifra neta de negoci per ocupat respectea la mitjana espanyola.


2009 2010

Xifra de negocis del sector / Xifra de negocis del conjuntde la indústria 3,4% 3,2%

Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria 3,5% 3,4%

Xifra de negocis sobre el total del sector a Espanya 24,9% 24,1%

Ocupació sobre el total del sector a Espanya 24,1% 22,8%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE i Idescat. Les xifres es corresponenamb la divisió 27 de la CCAE-2009 de l’Enquesta Industrial d’Empreses.

També cal assenyalar que la fabricació de maquinària i materialelèctric és un sector amb un grau elevat d’internacionalització,

tant pel que fa a la participació de les exportacions sobre lafacturació –que representen al voltant d’un 26%– com per laforta presència d’importacions al mercat català (que abasteixenmés d’un 50% del consum). Així mateix, les empreses catalaneshan presentat estructuralment una forta dependència d’inputsprocedents de l’estranger, tot i que arran de la crisi la proporcióde compres a l’estranger ha retrocedit per sota d’un 30% del total(quan els anys anteriors superava el 40%). Pel que fa a les expor-tacions del sector català, al voltant d’un 70% tenen com a destíla Unió Europea i el 30%, la resta del món. En el cas de l’origende les compres a l’exterior, els percentatges són força semblantsals de destí de les exportacions: un 73% provenen de la UnióEuropea i un 27% d’altres territoris.

Una altra característica del sector al Principat és l’elevada diver-sificació, amb l’existència d’empreses en la totalitat de branques.En particular, destaca la producció de motors elèctrics, transfor-madors i generadors, que representa gairebé un 43% de la xifrade negoci del sector (i que ha estat la branca menys afectadaper la recessió), seguit dels llums elèctrics i els aparells domèstics(42,6% de la xifra de facturació) i per últim la fabricació de piles,cables i altre material elèctric (14,5%). Pel que fa a la localitzaciógeogràfica de les empreses del sector, una bona part se situenen l’àmbit metropolità de Barcelona, en particular productorsd’aparellatge elèctric i d’il·luminació. Amb relació a les perspec-tives futures del sector a Catalunya, s’obren mercats potencialscom ara els productes relacionats amb el vehicle elèctric, ambl’eficiència i l’estalvi energètics i amb la rehabilitació d’edificis.

Cal destacar que a la darrera dècada el sector de maquinària imaterial elèctric va resultar afectat, com altres branques indus-trials, pel fenomen de les deslocalitzacions cap a països de baixoscostos de mà d’obra, si bé van centrar-se en gran mesura enactivitats de poc valor afegit. Paral·lelament, l’enfonsament de laconstrucció des del 2008 (tant residencial com d’obra pública)també ha suposat un cop dur, ja que al llarg de la darrera dècadal’expansió del mercat intern s’havia degut en bona mesura ala demanda procedent d’aquella activitat. Per aquest motiu, elsector ha fet una aposta per incrementar la internacionalitzacióals mercats exteriors (en particular a països emergents), per tal decompensar la davallada del mercat intern.


de la inversió en el conjunt de l’economiacatalana, s’observa que va accentuar elcomportament negatiu el 2011, amb unretrocés d’un –5,1%. La contracció va sermolt més intensa en el component deconstrucció (que va reduir-se un –8,3%)que no pas en el de béns d’equipament(que va retrocedir un –0,6%).

En el conjunt de l’Estat, segons l’índex deproducció, el sector va continuar ambun comportament negatiu per quartany consecutiu, si bé la davallada (d’un–1,3%) va ser més moderada que els anysanteriors (al 2009 es va arribar a registrarun enfonsament de gairebé un –27%).Aquests resultats negatius van derivar-sefonamentalment del descens de la factu-ració en el mercat espanyol. Pel contrari,les exportacions del sector van mostraruna fortalesa notable, amb un avanç d’un10,5%, similar al de l’any 2010. En aquestsentit, sembla que les empreses han fet unesforç considerable en augmentar la sevainternacionalització i la seva presència enels mercats exteriors per tal de compensarla caiguda de la demanda interna.

Una informació addicional sobre el sectorprocedeix de l’avanç que elabora Sercobe,l’associació espanyola de fabricants debéns d’equipament, i que estima que elconjunt de la indústria dels béns d’equi-pament va anotar un petit increment de lafacturació l’any 2011 (d’un 1% en termesreals). No obstant això, dins d’aquestaindústria va registrar-se un comportamentnegatiu del sector agregat d’equips elec-trònics i elèctrics, amb una caiguda de lafacturació a Espanya d’un –3,5% en termesreals. La recaiguda va ser més intensa enla segona meitat del 2011 i, tot i que lacontractació de comandes va anotar uncert creixement, les expectatives de carael 2012 no són especialment optimistes, acausa del context d’incertesa econòmica(sobretot respecte al mercat intern). Defet, el mercat domèstic espanyol va conti-nuar el 2011 amb una dinàmica negativa,amb un descens d’un –7,5%. En el cas

particular del material elèctric, l’associacióAFME estima que la facturació procedentdel mercat domèstic va intensificar demanera important la seva caiguda, fins aun –14,8%.

L’any 2011 es va caracteritzar per un incre-ment notable en els preus del sector demaquinària i material elèctric ja que l’ín-dex de preus industrials va augmentar aCatalunya un 5,3%, una mica per sota delcreixement de l’any anterior (quan haviaestat d’un 7,5%). En qualsevol cas, es tractad’un avenç significatiu dels preus, tenint encompte l’escenari deprimit de la demandainterna, i probablement està relacionatamb l’encariment que es va produir enalguns costos (com ara els energètics, pri-meres matèries o financers). Al conjunt del’Estat, els preus van registrar un incrementmés moderat que a Catalunya, d’un 2,2%.

Pel que fa a l’ocupació, les dades d’afiliacióal règim general de la Seguretat Socialmostren una tendència negativa per alconjunt del 2011, ja que després de l’es-tabilització del 2010 el sector va tornar aperdre llocs de treball i el nombre d’afiliatsva caure un –9,5%. En el conjunt de l’Estatl’ocupació del sector també va retrocedir,un –6,5%, després del reduït creixementregistrat el 2010.

Tenint en compte que es van anotar cai-gudes similars tant en la producció comen l’ocupació, s’estima que la productivitatper ocupat va mantenir-se relativamentestable el 2011, després del creixementque havia registrat el 2010.

En general, les empreses amb productesenfocats al mercat industrial van mostrarun millor comportament que les de mate-rial d’instal·lació, subsector més directa-ment afectat per la negativa situació de laconstrucció. Les dades del Directori Centrald’Empreses (de l’INE) mostren que la crisieconòmica ha suposat la desaparició deteixit empresarial del sector i, si el nombred’empreses a Catalunya a principis del

2008 era de 895, a principis del 2011 era de690. En aquest sentit, a partir de la recessióel sector de maquinària i material elèctrics’ha vist afectat de manera significativaper l’augment de la morositat, sobretot lesempreses orientades al mercat espanyol(vegeu el requadre següent).

Uns elements estructurals que van ajudara sostenir la demanda per al sector van serl’aposta per l’estalvi energètic (que sobre-tot està impulsant la compra d’equips iproductes més eficients des del punt devista energètic) i la introducció del vehicleelèctric. Un altre mercat amb gran poten-cial és el de les energies renovables, peròactualment es viu certa inseguretat per alsector i s’han aturat decisions d’inversiódegut als canvis en les polítiques de retri-bució a les energies renovables que s’handut a terme per part dels governs estatalsals darrers dos anys (com ara la suspensiótemporal de les primes a les energiesrenovables aprovada el gener del 2012). Enqualsevol cas, en un context d’encarimentestructural dels combustibles fòssils i depreocupació creixent per les emissions deCO2

i per la seguretat de l’energia nuclear,és evident que la variable de l’eficiènciaenergètica i de la sostenibilitat jugarà unpaper clau en el futur del sector.

La inversió realitzada al sector va continuaren valors per sota dels anteriors a la crisi.No obstant això, com les empreses hanapostat clarament amb la crisi econòmicaper reforçar les posicions a mercats exte-riors, la inversió en promoció comercial ien innovació representen una exigènciaper mantenir la competitivitat i per elevarles vendes externes. De fet, segons AMEC,un 86% de les empreses va declarar haverfet inversions en R+D+I el 2011, i el que ésmés significatiu, s’estima que el percen-tatge mitjana destinat a la innovació ésd’un 4% de la facturació. De cara al 2012,un 84% preveu mantenir o incrementar lainversió en innovació, de manera combi-nada amb la principal estratègia empresa-

Figura 116. Evolució del sector de maquinària i material elèctric. Any 2011Variació anual en percentatge

Espanya

Catalunya

ImportacionsExportacionsPreusOcupacióProducció

–10,0

–7,5

–5,0

–2,5

0,0

2,5

5,0

7,5

10,0

Fonts: Dirección General de Aduanas, Instituto Nacional de Estadística (INE), Institut d’Estadística de Catalunya i Departament d’Empresa i Ocupació.


rial en aquests anys, que és l’aposta per lainternacionalització.

El sector de maquinària i material elèctrices caracteritza per registrar un elevat graud’obertura, amb un volum d’exportacióque representa més d’una quarta partdel total de la facturació, al temps queles exportacions catalanes presenten unaelevada diversificació geogràfica. Aquestposicionament és el resultat d’una estra-tègia iniciada ja fa anys. En aquest sentit,l’enfonsament de la demanda procedentdel mercat espanyol a partir de la recessióha amenaçat seriosament la viabilitat deles empreses centrades exclusivament enel mercat intern. Les xifres corresponents al2011 suggereixen que les empreses estanrealitzant esforços encara més intensosper reforçar la seva estratègia exterior iper fabricar productes de qualitat, fiables

i de disseny, la qual cosa està permetentuna evolució positiva de les vendes a l’es-tranger. Ara com ara, els mercats interna-cionals que absorbeixen major demandade maquinària i material elèctric són laXina, els Estats Units, els països del sud-estasiàtic, Corea, Mèxic, Canadà i, dins d’Eu-ropa, Alemanya, França i el Regne Unit.En alguns d’aquests mercats, la presèn-cia d’exportacions catalanes encara té unampli marge d’augment.

Durant l’any 2011, les exportacions delsector català van créixer un 8,1%, pràcti-cament repetint l’increment de l’any 2010(d’un 8,7%). A més, es va produir un aug-ment força generalitzat per àrees geogrà-fiques, amb creixements notables de lesvendes a altres territoris europeus (29%)i a l’Orient Mitjà (27,5%). La Unió Europeacontinua sent el principal mercat d’expor-

tació (concentra un 71% de les vendes) i,per països, França continua sent el primerclient per al sector català, al concentrar un20,7% del total d’exportacions, seguit dePortugal i d’Alemanya (amb una partici-pació respectiva d’un 10,9% i d’un 10,6%).Mentre que les exportacions a França i Por-tugal van experimentar davallades (d’un–1,5% i d’un –9% respectivament), es varegistrar un creixement notable a la restade països europeus, com ara Itàlia, el Reg-ne Unit, Bèlgica, Alemanya i Polònia.

Fora de la Unió Europea, les principals àre-es d’exportació van ser l’Amèrica Llatina(que representà un 5,9% de les vendes)i els països europeus extracomunitaris(amb una participació d’un 5,3%). En el casde Llatinoamèrica, les vendes van créixera un ritme d’un 7%, una mica inferior a lamitjana, amb un gran dinamisme de mer-

La morositat i els terminis de pagament

Un dels elements que està caracteritzant la recessió econòmicadels darrers anys és l’acusat increment de la morositat empresa-rial, entre d’altres motius per la forta restricció en els fluxos decrèdit i pels efectes en cadena que han suposat l’ajust en elsector de la construcció i el context d’austeritat en els pressu-postos de les administracions públiques. El sector de maquinàriai material elèctric s’ha vist especialment afectat per l’augment dela morositat, perquè un part important de la seva demanda pro-cedia de l’execució de projectes públics i del sector constructor,de manera que l’increment de morositat en alguns casos potafectar seriosament la viabilitat de les empreses creditores.

La preocupació per aquest tema va determinar que les princi-pals associacions sectorials es mostressin molt actives a l’horade reclamar una millora de la regulació sobre morositat ambl’objectiu de reduir terminis de pagament. En aquest sentit, l’any2009 es va crear la Plataforma Multisectorial contra la Morositat,integrada per organitzacions de sectors d’activitat molt diversos,integrats a la indústria, la construcció o els serveis (també hiforma part la patronal catalana PIMEC). En el cas de la branca demaquinària i material elèctric, estan integrades dins la PlataformaMultisectorial associacions a escala estatal com AFME (Associa-ció de Fabricants de Material Elèctric), Anfalum (Associació deFabricants d’Il·luminació), Adime (Associació de Distribuïdors deMaterial Elèctric i Electròtècnic) o Facel (Associació de Fabricantsde Cables i Conductors Elèctrics i Fibra Òptica).

Les reclamacions de gran part del sector empresarial van rebresuport l’any 2010 del govern estatal quan va reformar el marcregulatori de la morositat, mitjançant la Llei 15/2010 de mesuresde lluita contra la morositat d’operacions comercials.

Les principals novetats de la Llei van ser la desaparició de lapossibilitat de pactes sobre terminis entre parts en operacionscomercials, el còmput del termini des del lliurament de la merca-deria o servei i no de la factura, l’establiment de mecanismes deverificació i compliment i una reducció progressiva en els tempsde pagament. El calendari de reducció de terminis va ser:

Al sector privat:

• Fins al 31 de desembre del 2011, 85 dies• Fins al 31 de desembre del 2012, 75 dies• A partir de gener del 2013, 60 dies

Al sector públic:

• Fins al 31 de desembre del 2010, 55 dies• Fins al 31 de desembre del 2011, 55 dies• Fins al 31 de desembre del 2012, 40 dies• A partir de gener del 2013, 30 dies.

Amb la nova normativa ja en vigor, la Plataforma Multisectorialcontra la Morositat enfoca actualment la seva missió a col·laboraramb el govern estatal, mitjançant l’Observatori Oficial de la Moro-sitat, informant sobre l’evolució dels terminis de pagament i vet-llant pel compliment íntegre d’aquesta normativa. Entre d’altresactuacions, emprèn accions judicials contra les empreses que nocompleixen el terminis legals de pagament. La Plataforma tambéha proposat un règim sancionador per l’incompliment dels ter-minis, per tal d’assegurar l’efectivitat de la normativa.

Malgrat aquest canvi en la regulació de la morositat, la com-plicada conjuntura econòmica està impedint una reduccióefectiva dels terminis de pagament. De fet, el termini mitjà depagament a proveïdors va augmentar el 2011 a Espanya en cincdies respecte a l’any anterior, tant per part de les administracionspúbliques com del sector privat. Això ha conduït a què el governestatal, al mes de febrer del 2012, aprovés mitjançant el ReialDecret llei 4/2012 un mecanisme per tal que els proveïdors deles administracions públiques puguin cobrar allò que se’ls deu.Els ajuntaments han hagut de presentar el llistat de factures pen-dents al Ministerio de Hacienda, així com un pla de viabilitat quedemostri que podran fer front en el futur al pagament d’aquestsdeutes. A més, tindran prioritat les factures més antigues i aquellscreditors que admetin un major descompte en el deute. Aquestamesura en particular no ha estat ben acollida per part del sectorempresarial, que considera que no tots els sectors d’activitatestan en la mateixa situació ni compten amb el mateix marge.

En el cas del sector de material elèctric, els problemes decobrament van empitjorar l’any 2011, i s’estima que les quantiesdenunciades van ser un 60% més elevades que el 2010.


cats com el mexicà o el xilè, en contrastamb els descensos de les exportacionsal Brasil i l’Argentina. Dins de l’Europano comunitària, s’ha de destacar l’intensaugment de les exportacions a Turquia,Noruega, Suïssa (tots amb creixementsanuals a l’entorn d’un 20%), i sobretot aRússia, on les vendes van representar eldoble de la xifra del 2010. També s’ha desubratllar l’augment de les exportacions al

Marroc, que s’ha convertit en el principaldestí extracomunitari, així com als EstatsUnits, després de diversos anys de dava-llades. En canvi, es van produir reduccionsen les exportacions dirigides als principalspaïsos emergents d’Àsia, la Xina (–8,7%) il’Índia (–32,3%).

Les vendes del sector a l’exterior durantel 2011 van estar protagonitzades un any

més per les grans firmes fabricants, sobre-tot per les multinacionals, que tenen unaclara tradició exportadora, gràcies al fetde què disposen d’una estructura logísticamés sofisticada i que gaudeixen d’un nivellde penetració significatiu en els mercatsestrangers. Aquesta major facilitat d’accésals diferents mercats explica, a la vegada,que siguin els grans productors els quepoden afrontar millor un comportamentvolàtil en la demanda del mercat intern,així com afrontar la competència de lesimportacions no europees.

Per especialitats, les que van experimentaruna evolució més favorable de les exporta-cions van ser els cables i els dispositius decablatge (amb un avenç d’un 16,6%) i elsaltres tipus de materials i equips elèctrics(que van augmentar un 23,8%). L’únicacategoria que va registrar un descens enles vendes exteriors va ser la de motors,transformadors, generadors elèctrics id’aparells de distribució i control elèctrics(d’un –5,7%). D’altra banda, les especialitatsque habitualment tenen un major pes en eltotal d’exportació del sector són els cables(representen més d’un 46%) i els motors,generadors i d’aparells de distribució i con-trol elèctrics que, tot i baixar la seva partici-pació el 2011, suposen un 28,2%.

El potencial de les xarxes intel·ligents (smart grids)

Les xarxes intel·ligents o smart grids són xarxes que integren demanera intel·ligent les accions dels generadors i dels consumi-dors que estan connectats a elles, per tal d’aconseguir un submi-nistrament elèctric segur, eficient i sostenible.

L’aplicació de les xarxes intel·ligents pivota entorn a diversos fac-tors, com ara els nous comptadors elèctrics que utilitzen novestecnologies de comunicació, control i monitorització, de maneraque permeten que els usuaris puguin fer una gestió activa de lademanda, ja que disposaran de la informació necessària per estal-viar energia i per consumir en les hores vall, en les quals l’electri-citat procedeix fonamentalment de fonts renovables; les xarxesintel·ligents també optimitzen la connexió amb fonts d’energiarenovable i admeten que es puguin absorbir majors quotesd’energia renovable de manera segura; així mateix, permeten unamillor integració de les tecnologies d’emmagatzematge, optimit-zen la connexió amb fonts d’energia renovable i poden suposarun impuls fonamental a la introducció del vehicle elèctric.

Per tant, una de les claus per aprofitar el potencial de les xarxesintel·ligents és l’extensió de nous comptadors elèctrics que tin-guin capacitat de telegestió i permetin la discriminació horària.Cal destacar que els nous aparells permeten que les dades deconsum s’enviïn a les companyies en temps real i que es puguinelaborar plans d’estalvi per als usuaris. S’estima que les facturespoden disminuir fins a un 10%. Actualment, les companyies dis-tribuïdores elèctriques estan realitzant la substitució dels anticscomptadors, si bé és un procés complex i llarg, perquè es tractad’un volum molt important d’aparells i perquè els requerimentstècnics exigits per la normativa estatal per als nous aparells sónalts (hi ha poca disponibilitat de dispositius que compleixin aques-tes especificacions). En aquest sentit, l’any 2011 l’associació de

consumidors Facua va posar de manifest que les empreses dedistribució elèctrica no havien complert el pla de substitucióde comptadors, que obligava a renovar-ne un 30% abans definalitzar l’any 2010. Al mateix temps, els principals fabricantsde comptadors d’energia elèctrica del mercat espanyol (entre elsquals figuren empreses amb seu a Catalunya com ara Circutor,Metrega i Itron Soluciones de Medida España) també han alertatdels retards que s’estan produint i de la manca d’interoperabilitatentre companyies distribuïdores, per la qual cosa estan tractantd’impulsar un major alineament amb els projectes europeus.

En el cas català, cal destacar que, coincidint amb el primer con-grés “Smart City Expo World Congress” a Barcelona, a finals del2011, Endesa va presentar el pabelló “Solar House 2.0” (al PortOlímpic). Aquest edifici solar és el centre de control per al projecteSmart City Barcelona (xarxa de distribució intel·ligent) que Endesaestà desplegant a Barcelona, en el qual invertirà 100 milions d’eu-ros i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona iamb la participació de diverses empreses tecnològiques. Aquestaxarxa de distribució intel·ligent suposarà la instal·lació de mésd’unmilió de nous telecomptadors a la ciutat, la qual cosa perme-trà estalvis energètics i una major participació del client final en lagestió del consum i la factura. A la primera fase, 50.000 veïns de lazona comptaran amb els nous aparells i després s’anirà estenenta la resta de la ciutat. Els clients poden controlar amb aqueststelecomptadors la seva despesa en temps real, redefinir la tarifa imillorar els hàbits de consum. Els avantatges per al sistema elèc-tric són la informació fiable i constant del que succeeix a la xarxa.El pavelló d’Endesa funciona com a espai d’exhibició pública delprojecte i estarà en funcionament un any, per donar a conèixerles iniciatives que suposa en matèria de telegestió, vehicle elèc-tric, enllumenat eficient, monitorització i incorporació a la xarxad’energies renovables imicrogrids.

Taula 82. Comerç exterior de maquinària i material elèctric a Catalunya

AnysExportacions(milers d’euros)

% variació anualImportacions(milers d’euros)

% variació anual

2002 2.051.815 –7,9 2.511.123 –4,8

2003 1.898.622 –7,5 2.751.333 9,6

2004 2.170.414 14,3 3.118.771 13,4

2005 2.219.440 2,3 3.232.665 3,7

2006 2.376.808 7,1 3.335.240 3,2

2007 2.841.977 19,6 3.707.547 11,2

2008 2.698.748 –5,0 3.650.749 –1,5

2009 2.200.273 –18,5 2.803.954 –23,2

2010 2.391.910 8,7 3.047.788 8,6

2011 2.586.002 8,1 3.123.511 2,5

Font: Idescat.


El 2011, les importacions de maquinària iequip elèctric van registrar un modest crei-xement, d’un 2,5%, per sota del del 2010,de prop d’un 9%. L’escàs dinamisme deles compres a l’exterior reflecteix l’extremadebilitat de la demanda interna. Tot i ambaixò, si es té en compte que el consumintern va registrar una evolució molt pitjorque les importacions (amb una contracciósuperior a un –10%), no es descarta queparal·lelament s’hagi produït cert guanyde quota de mercat interior per part de lesimportacions. En qualsevol cas, les impor-tacions de maquinària i material elèctricsón força inferiors als valors anteriors a lacrisi ja que el volum registrat el 2011 estàper sota dels nivells del 2005.

Cal destacar que les importacions catala-nes de maquinària i material elèctric estanforça concentrades geogràficament i l’any2011 els quatre principals proveïdors vanser Alemanya, la Xina, França i Itàlia, querepresentaren gairebé un 67% del total decompres a l’exterior. El 2011 es va produirun fort creixement de les importacionsalemanyes, que van augmentar un 22,2%,mentre que les de la Xina també van avan-çar de manera significativa (7,3%). En canvi,les importacions procedents de França vanrestar força estancades (0,4%), mentre queles d’Itàlia van retrocedir un –6,1%. Altrescreixements destacats de les importacionsvan ser protagonitzats per Bèlgica, el Mar-roc i Polònia, al mateix temps que es vaproduir una contracció rellevant en lescompres procedents dels Països Baixos.

Les especialitats que tenen un major pesdins de les importacions són els motors,transformadors, generadors elèctrics id’aparells de distribució i control elèctrics(que representen un 34,2% del total) i elscables i dispositius de cablatge (amb unpes d’un 22,8%). Mentre en la primeracategoria, l’any 2011, es va produir un des-cens de les importacions, aquesta segonaespecialitat va ser de les que va presentar

un major creixement (de prop d’un 20%),només per darrere de l’augment de lespiles i els acumuladors elèctrics.

Com a resultat de l’evolució de les expor-tacions i les importacions catalanes demaquinària i material elèctric, el saldo tradi-cionalment negatiu de la balança comercial del sector a Catalunya va disminuir el2011, en un –17,6%. Pel que fa a la taxa decobertura de les exportacions, va elevar-sed’un 78,5% fins a un 82,8%, el valor mésalt des de l’any 2002. Cal destacar queal període 2002-2008 s’havia produït unatendència sostinguda de creixement de lesimportacions i de pèrdua de protagonismede la producció pròpia per l’abastiment delmercat interior. Aquesta tònica d’augmentde les importacions estava relacionadaamb la millora de competitivitat dels paï-sos asiàtics, amb el vigor de la demandainterna i amb el protagonisme creixent delcomerç entre empreses en béns interme-dis –que tornen a ser exportats una vegadas’ha procedit a la seva transformació dinsde Catalunya i Espanya. El fort ajustamentdel mercat intern derivat de la recessióeconòmica, junt amb la major aposta deles empreses catalanes per la internacio-nalització, ha empès la taxa de cobertura alvalor més alt dels darrers deu anys.


Fabricació de motors, generadorsi transformadors elèctrics id’aparells de distribució i controlelèctric

El grup 27.1 de la CCAE-2009 agrupa dossubsectors amb característiques produc-tives i empresarials marcadament dife-rents: la fabricació de motors, generadorsi transformadors elèctrics i la d’aparells dedistribució i control elèctric.

El subsector es caracteritza per la pre-sència majoritària de petites empreses jaque el 84,1% de les empreses del sectordonen ocupació a menys de 20 persones(tot i que, dins d’aquesta estructura, lesque fabriquen específicament aparells dedistribució i control elèctric presenten unadimensió més gran). Pel que fa a l’estruc-tura d’ingressos d’explotació, en aquestabranca dominen les vendes finals de pro-ducte, que representen més d’un 90% dela facturació, mentre que la prestació deserveis o la venda de semi-manufacturesnodreix el percentatge restant. El consumde matèries primeres i de semi-manu-factures concentra gairebé un 60% deles despeses d’explotació. En canvi, lesdespeses de personal i els treballs i serveiscontractats a externs només suposen el37% del total de despesa. Pel que fa a laposició del sector als mercats internacio-nals, el sector presenta un pes notable deles exportacions sobre la facturació (gaire-bé una quarta part), alhora que la seva taxade cobertura suposa gairebé un 70% de lesimportacions.

Després de la forta expansió registrada alperíode 2000-2007, la branca va acusarde manera important la crisi econòmicaa partir de l’any 2008, sobretot a causa del’enfonsament de la demanda interna peldeteriorament de la confiança inversora,alhora que les exportacions també vanregistrar un comportament dèbil. Com aresultat d’això, la xifra de negoci i l’ocupa-ció el 2009 van retrocedir respectivamentmés d’un –20% i d’un –14%. El 2010 l’evo-lució del subsector no va ser tan desfavora-ble, i es va moderar el descens de la xifra denegoci (que va retrocedir un 7,1%), gràciesal bon comportament en les exportacions,la qual cosa va permetre que l’ocupaciópràcticament no disminuís. Pel que fa al’any 2011, els resultats van ser menysfavorables del que inicialment semblava:l’índex de producció industrial va avançarun reduït 0,8%, la qual cosa reflecteix unestancament. Cal destacar que el compor-tament d’aquest sector l’any 2011 va sermés favorable a Catalunya que en l’àmbitespanyol, on l’IPI va caure un –4,2%.

L’estancament a Catalunya s’explica pelsresultats negatius en termes d’exportació, que va experimentar un descens d’un–5,7%. No obstant això, val a dir que l’evo-lució de l’activitat en aquests subsectorsva ser força més positiva que en d’altresbranques de maquinària i material elèc-tric, algunes de les quals van registrardescensos significatius. Per la seva banda,els preus de venda d’aquesta branca vanexperimentar un creixement, d’un 3,4%,després de dos anys d’haver restat gairebécongelats per tal de retenir la demanda.

Pel que fa al comportament més deta-llat del comerç exterior, cal destacar quela contracció de les exportacions (d’un–5,7%) es va deure al comportament poc

Taula 83. Comerç exterior de maquinària i material elèctric. Any 2011Principals socis comercials

PaïsosExportacions(Milers €) % variació anual Països

Importacions(Milers €) % variació anual

França 526.774 –1,5 Alemanya 601.093 22,2

Portugal 255.721 –9,0 Xina 566.307 7,3

Alemanya 310.957 12,9 França 549.520 0,4

Itàlia 229.735 27,4 Itàlia 363.091 –6,1

Regne Unit 162.562 35,0 Bèlgica 86.225 63,3

Bèlgica 64.436 22,3 Portugal 84.801 0,2

Marroc 62.144 22,3 Japó 80.669 9,4

Suècia 35.220 –13,5 Marroc 73.218 90,6

Turquia 46.986 17,7 Països Baixos 71.047 –29,2

Estats Units 41.543 11,2 Polònia 54.704 42,6

Total 2.586.001,9 8,1 Total 3.123.510,8 2,5

Font: Idescat.


dinàmic de les vendes a alguns dels prin-cipals mercats europeus, com ara Françai Portugal. En el cas francès, representa un24% del total d’exportacions i és el prin-cipal client per al sector català, però l’any2011 les exportacions catalanes a aquestadestinació van reduir-se un –24,4%. Lesvendes dirigides al tercer mercat en impor-tància, Portugal (que concentra un 7,3%del total) també van retrocedir, un –6,4%.Així mateix, es van anotar disminucionsen les exportacions destinades a Itàlia i ala Xina. En canvi, es van registrar resultatsmolt positius de les exportacions a mer-cats com el Regne Unit, el Marroc, Bèlgicai Suïssa. Pel que fa a les importacions demotors, generadors i aparells de distribuciói control elèctric, van disminuir el 2011 un–2,9%. La major caiguda de les exporta-cions va provocar que la taxa de coberturaretrocedís uns punts fins a situar-se en un66,1%.

Fabricació de cables i dispositiusde cablejat

El sector de la fabricació de cables, dis-positius de cablejat i material elèctric vaexperimentar des del 2003 un fort procésd’expansió, de forma directament relacio-nada amb l’expansió de la construcció. Peraquest motiu, també va resultar especial-ment afectat per la recessió immobiliàriaa partir de l’any 2008. L’aturada en la cons-trucció d’obra nova va enfonsar la deman-da interna d’aquest subsector (sobretot enels dispositius d’ús domèstic) i va forçarmoltes empreses a orientar-se en granmesura cap als mercats exteriors. Ambtot, el fet que aquest subsector comptiamb empreses d’una dimensió més granque la mitjana de la indústria, algunes deles quals estan altament internacionalitza-des, està propiciant aquest necessari canvid’estratègia.

Després de la profunda crisi el 2008 iel 2009 (amb contraccions de l’índex deproducció d’un –12,2% i d’un –29% res-pectivament), el 2010 el sector va moderarnotablement la seva davallada (fins a un–0,6%). No obstant això, l’empitjoramentde les perspectives econòmiques al llargdel 2011 va impactar negativament enaquesta branca. Es va produir un nouempitjorament en la producció, que esdeu en bona mesura al debilitament delmercat domèstic, que va continuar moltafectat per l’enfonsament de la construc-ció de nous habitatges. Així, l’índex deproducció va accentuar la contracció fins aun –6,9%, amb un retrocés més intens queal conjunt de l’Estat (on l’índex va baixar un–2,6%). Per contra, les exportacions catala-nes van repetir el bon comportament del’any anterior, amb un avanç d’un 16,6%.Amb tot, les vendes exteriors encara novan recuperar els valors previs a la crisi. Perla seva banda, les importacions de cables idispositius de cablejat també van registrarun creixement molt notable (com el 2010),

d’un 18,8%. Cal destacar que aquest sub-sector compta amb un volum exportadorque supera les importacions rebudes, i lataxa de cobertura va elevar-se l’any 2010fins a prop d’un 200% de les importacions.

Fabricació de llums elèctrics iaparells elèctrics d’il·luminació

Com és prou conegut, el sector de fabrica-ció de llumselèctrics i aparells d’il·luminacióté, a Catalunya, una forta especialització enla producció d’il·luminació de disseny (ésun de les grans productores d’il·luminacióen el context espanyol, juntament ambMadrid i el País Valencià, i al mateix tempsl’Estat espanyol esdevé un dels principalsfabricants europeus, per darrera d’Itàlia,Alemanya i el Regne Unit). Al sector catalàhi conviuen firmes que compten ambun reconeixement de marca i produeixenbéns de gamma alta amb empreses degamma mitjana que han d’enfrontar-se ala competència asiàtica. En qualsevol cas,el sector es caracteritza per la presènciamajoritària de petites empreses, que repre-senten al voltant del 80% del total.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’iden-tifica un clúster del subsector d’il·luminació,format per més de 100 empreses, ambuna facturació que supera els 250 milionsd’euros, i es distingeixen dos segments denegoci, el decoratiu i el tècnic. El segonsegment representa més del 60% de lafacturació, mentre que el primer suposaprop del 40%. El segment decoratiu es veumenys afectat pels cicles de la construcció,i és menys susceptible a la competènciade baix cost, ja que el disseny i la marcaesdevenen elements clau. Els fabricantscatalans de productes per a la il·luminaciópresenten una bona posició competiti-va internacional, i exporten als principalsmercats internacionals, tot i que han decompetir amb altres productors europeus(italians, belgues, alemanys) que presentenbones relacions de qualitat-preu i un millorposicionament de marca. No obstant això,es detecta una baixa competitivitat delteixit auxiliar, i els fabricants s’aprovisio-nen cada vegada més de països de baixcost. Només aquells proveïdors que podendedicar-se a fer productes i donar serveisd’alt valor afegit, amb requisits de flexi-bilitat, servei i preu, estan subsistint. Elsdarrers anys s’ha produït la irrupció de lesimportacions xineses, amb una creixementdestacat a tots els mercats del món. Aixòs’ha vist afavorit per la fragmentació deles cadenes de valor de les multinacionals,així com per les noves tendències en ladistribució comercial, que han conduït auna major presència de producte de baixcost distribuït per les grans superfícies,l’augment del fenomen de l’autodecoraciói els canvis de preferències en el consum.

A partir de la crisi econòmica iniciada l’any2008, el sector de fabricació de llums elèc-trics i aparells d’il·luminació va experimen-

tar un procés de reestructuració que hasuposat la pèrdua de pes de les empresesdedicades a la producció de béns de qua-litat mitjana, que havien de competir ambl’oferta provinent dels països emergentsamb baixos costs laborals. Des del 2008,la crisi de la construcció i la competènciainternacional al segment de béns de quali-tat mitjana ha afectat durament el sector, sibé les empreses dedicades a la produccióde béns d’elevada qualitat han sortejatmillor la situació negativa. Això va implicarque l’any 2009 es registrés una reducciómitjana de la producció de l’ordre del22% a Espanya, mentre que el 2010 es vaexperimentar una modesta recuperació dela facturació (amb un avanç per sota d’un1%), que va provenir d’una lleu millora enel mercat intern, relacionada amb el des-envolupament de la tecnologia LED i deproductes de baix consum energètic.

L’any 2011, el subsector d’il·luminació varegistrar un descens, després del breuparèntesi que va suposar el moderat crei-xement del 2010, i l’índex de produccióindustrial en l’àmbit espanyol va reduir-seun –2,1%. El descens s’explica pel to nega-tiu en el mercat intern, amb un enfonsa-ment en particular dels projectes públics.Pel que fa al comerç exterior, les exportacions van registrar un cert creixement,d’un 3,5%, que trenca la tendència a labaixa del tres anys anteriors. En general,els productes de gamma alta van ser elsque van mantenir un millor comporta-ment en termes d’exportació. Pel que faa les importacions, van registrar un crei-xement molt modest (d’un 1,8%), en lamateixa línia de l’any anterior, i fruit de ladebilitat de la demanda domèstica. La taxade cobertura comercial va elevar-se d’un66,3% fins a un 68,3%.

Fabricació d’aparells domèstics

El subsector d’aparells domèstics està inte-grat per empreses fabricants d’articles moltdiversos, com ara aparells de cuina, deneteja de la llar, de climatització, etc. Dintrede l’àmbit espanyol, els principals territorisproductors són Catalunya, Madrid, Aragói el País Basc, i en particular aquest darrerterritori compta amb marques autòctonesmolt ben posicionades a escala mundial.En l’àmbit català, tot i que als darrers anyss’ha deslocalitzat part de la producció apaïsos emergents, algunes empreses con-serven una important imatge de marca,com ara Taurus, Cata o Daga. En termesgenerals, el subsector es caracteritza per lapresència majoritària de petites empreses,i en el període previ a l’actual crisi va tenirlloc una estratègia de fusions i adquisi-cions. De fet, més d’un 80% de les empre-ses ocupen menys de 20 treballadors. Pelque fa a l’estructura d’ingressos d’explota-ció, en aquesta branca també dominen lesvendes de producte final, que representengairebé el 70% de la facturació. Pel quefa a l’estructura de despeses d’explotació


destaca l’elevat pes de la despesa en apro-visionament de matèries primeres, quesuposa més del 29% del total, i de mer-caderies (22%), enfront d’una despesa enpersonal menor a un 20% del total.

Pel que fa a la posició als mercats inter-nacionals, cal destacar que el subsectorexporta un terç del total de la producció iregistra un ampli dèficit comercial, lligat ala forta competència dels productes pro-vinents dels països emergents i distribuïtsa les grans superfícies, que situa la taxa decobertura del subsector per sota del 50%.En aquest sentit, un dels problemes mésgreus és l’aparició de productes pirataimportats que no compleixen les normesde seguretat industrial i de medi ambient,sobretot en el cas de petits electrodomès-tics. Tot i el dèficit comercial, però, els mer-cats exteriors han suposat en molts casosla salvació per a algunes empreses. D’altrabanda, el sector destaca per les seveselevades taxes d’inversió, que ha vingut aabsorbir els darrers anys entre el 3,5% i el5% del recursos generats pel negoci. Lesvendes en el mercat intern sobretot respo-nen als processos de substitució d’anticselectrodomèstics i, en aquest sentit, lesinnovacions dirigides a incrementar l’efi-ciència energètica poden jugar un paperimportant en fer més atractiva la renovaciódels productes (de fet, les administracionspúbliques han impulsat diversos anys unPla Renove, centrat sobretot en els granselectrodomèstics).

Durant la darrera fase de creixement eco-nòmic, el subsector dels aparells domèsticsva registrar un avanç moderat, i menysdinàmic que altres branques del sector demaquinària i equips elèctrics, alhora que elvolum de treballadors del sector va anarevolucionant a la baixa. Amb la recessióinternacional, el sector va enregistrar unaimportant contracció de la producció alllarg del 2008 i el 2009, per sobre d’un–15%. L’aturada en la construcció d’obranova en l’àmbit espanyol va ser clau perexplicar aquest retrocés. L’any 2010, elsubsector va continuar mostrant un escàsdinamisme, si bé l’índex de producció vamoderar notablement la caiguda (d’un–1,7%), mentre que la facturació va repun-tar lleugerament, al voltant d’un 5%, peròen qualsevol cas molt per sota dels valorsprevis a la crisi.

L’any 2011, les dades van mostrar un dete-riorament, i l’índex de producció va retro-cedir un –3,6%, més que el 2010, peròsense arribar als resultats extremadamentnegatius del 2008 i el 2009. Mentre lafacturació generada pel mercat intern vacontinuar molt debilitada, les exportacions van registrar un increment notable,d’un 11,8%, per consolidar el creixementde l’any anterior. Per la seva banda, lesimportacions, després d’una puntual recu-peració l’any 2010, van tornar a registraruna contracció l’any 2011 (tot i que de

poca magnitud, –0,4%), la qual cosa reflec-teix la feblesa del consum intern. La taxade cobertura va augmentar fins a un valord’un 41,4%.

Pel que fa a la informació per al 2011 sobreel consum d’electrodomèstics al mercatintern, les dades de la consultora GFK per-meten donar una visió del comportamentals diferents segments. En l’especialitat degran electrodomèstic, les vendes, que vanascendir a més de 600 milions d’euros, vanregistrar un descens d’un 14%, ja que denou van ressentir-se per l’enfonsamenten la venda d’habitatges. En particular, elsproductes que van mostrar una menorcontracció de les vendes van ser les pla-ques i les campanes de cuina. Malgrat queels grans electrodomèstics cada vegadapresenten una millor eficiència energètica,el seu preu no incrementa per la fortacompetència. De fet, l’any 2011 la davalla-da de les vendes en termes nominals vaser més intensa que en termes de volumd’unitats venudes. Pel que fa al segmentde petit electrodomèstic, va experimentaruna reducció substancial d’un 17,8% enles vendes (que es xifra en més de 300milions d’euros), a causa del mal compor-tament dels productes de calefacció i, enmenor mesura, dels productes per a lacura personal. En canvi, alguns productesdel segment de petit electrodomèstic vanregistrar una demanda elevada, com araels robots aspirador, els robots de cuina,les màquines d’afaitar i els productes per ala higiene dental.

Fabricació de piles i acumuladorselèctrics, i d’altre material i equipelèctric

El sector de la fabricació de piles i acumu-ladors elèctrics i d’altre material i equipelèctric ha vingut experimentant durantels darrers anys un procés estructural depèrdua de pes dins de l’estructura pro-ductiva del sector de la maquinària i elmaterial elèctric. La forta competència pro-vinent dels països emergents ha obligata una reestructuració d’aquesta brancade producció que s’ha traslladat als dife-rents agregats econòmics que la confor-men. En termes generals, el subsector escaracteritza per la presència majoritària depetites empreses. Pel que fa a l’estructurad’ingressos d’explotació d’aquest epígraf,juntament amb el de cables i altre mate-rial elèctric, dominen les vendes finals deproducte, que representen més d’un 90%de la facturació. Pel que fa a l’estructura dedespeses d’explotació, destaca l’elevat pesde les compres de primeres matèries (mésd’un 50%), seguides de la despesa de per-sonal. Pel que fa a la posició del sector alsmercats internacionals, l’exportació generamés d’una quarta part de la facturació. Noobstant això, el volum d’importacions ésimportant i el subsector registra un dèficitcomercial molt ampli, amb una taxa decobertura que se situa al voltant del 40%.

Pel que fa a la seva evolució als anys mésrecents, cal destacar que el 2008 i el 2009aquest subsector no es va escapar delcontext de crisi i va registrar un descensmolt pronunciat de la seva producció enl’àmbit espanyol. El 2010 es va apreciaruna certa recuperació en la producció, iaquesta tendència va allargar-se a l’any2011. En el cas particular de la fabricacióde piles i acumuladors elèctrics, el 2011l’IPI espanyol va avançar un 6,6%, mentreque l’epígraf d’altre material i equipamentelèctric es va incrementar un 6,2%. En totsdos casos, es va registrar un creixementnotable de les exportacions del subsectorcatalà, d’un 13,3% i d’un 23,8%. Al mateixtemps, cal destacar el fort dinamisme deles importacions de piles i acumuladors,la qual cosa pot reflectir un increment enel grau de penetració al mercat domèstic.


Al llarg del 2011, les empreses del sectorvan apostar per diferents estratègies perfer front al context de recessió, apostant enalguns casos per incrementar la seva inter-nacionalització, amb polítiques de fusionsi aliances, o bé realitzant ajustos en el seufuncionament.

Per un costat, van continuar els movimentsempresarials dins del sector ja que, com jas’ha avançat, a través de fusions i adqui-sicions es pretén fer front a la conjunturanegativa i reforçar la posició d’algunesempreses. Així, el grup fitosanitari MATHolding, amb seu a Parets del Vallès, vaadquirir el 14% de la companyia catalanaIcnita, empresa tecnològica especialitzadaen sistemes d’identificació de persones,vehicles i objectes. Amb aquesta opera-ció, MAT Holding vol consolidar la sevapresència en el negoci de sistemes d’auto-matització de rec i desenvolupar solucionsa mida per aconseguir una gestió eficientde l’aigua. Les dues companyies ja van col-laborar l’any 2009 en un projecte de recer-ca. MAT Holding està present en 55 països,i els projectes amb Icnita es comercialitza-ran a curt termini a Espanya, Portugal, elMarroc i els països de l’arc mediterrani.

Diverses empreses van apostar per reforçarla seva presència exterior, a través de l’acti-vitat comercial i productiva, com a via perafrontar la reducció de vendes derivada dela crisi econòmica. L’any 2011 el fabricantde material elèctric Simon va registrar, perprimera vegada, una major facturació al’estranger que al mercat espanyol, sobre-tot gràcies a la fortalesa de països com laXina o el Brasil, mentre que la facturacióinterna va continuar deprimida. De fet,la Xina ja representa el segon mercat delfabricant després de l’Estat espanyol, icompta allà amb una xarxa de 500 boti-


gues que continua creixent i que dónasortida a la producció de les tres fàbriquesque el grup olotí té a la Xina. Aquestesbotigues al gegant xinès estan vivint unaetapa d’auge a causa de la tendència delscompradors d’habitatge a fer ells mateixosels acabats dels pisos. Per tal de continuarconsolidant la seva internacionalització,també preveu construir una planta al Mar-roc i ampliar la que té a Belo Horizonte(Brasil). Ha entrat a nous negocis com elsector del bricolatge (Simon Brico) i la ven-da de segadores (a l’invertir en l’empresaOmega-Euroverde). Així mateix, Simon vaadquirir una participació per sota d’un 5%de Urbiótica, proveïdor de tecnologia pera smart cities. Per últim, cal destacar queel grup compta ja des de fa uns anys ambuna plantilla més nombrosa a l’estranger, il’allargament de la recessió ha provocat eltancament de la fàbrica del 22@ a Barce-lona, els treballadors de la qual han estattraslladats a les altres plantes del grup aCatalunya.

Dins del sector de la il·luminació, que toti el context de crisi compta amb opor-tunitats de negoci notables relacionadesamb la difusió de la tecnologia LED, caldestacar que l’empresa Lamp, fabricantd’il·luminació tècnica amb seu a Terrassa,va associar-se amb la companyia BombayLight Veda per créixer al mercat indi, vaobrir una oficina comercial a Dubai per ala seva expansió a l’Orient Mitjà i té previstobrir una oficina comercial a Pequín peraprofundir al mercat xinès (la firma catala-na ja compta amb una planta de produc-ció a la ciutat xinesa de Foshan City).

Pel que fa a noves inversions en el territoricatalà, el grup alemany Siemens va triar laseva fàbrica de Rubí per convertir-la en uncentre productiu estratègic, que fabricarà idistribuirà petit material elèctric per a totEuropa. Això implica el trasllat de la pro-ducció que es fa a Regensburd i la plantalogística de Nuremberg, totes dues a Ale-manya. Aquesta decisió va acompanyadad’un pla estratègic per ampliar i millorar laplanta de Rubí, amb un inversió associada

de 5 milions d’euros, i que suposarà l’am-pliació de la plantilla de la planta en 30 tre-balls directes i 50 d’indirectes (actualmentcompta amb 200 treballadors). Un altredels objectius és destinar més de la meitatde la producció del centre a mercats exte-riors. Siemens també va anunciar la cons-trucció d’un camp solar de 22,5 MW a lesBorges Blanques (Lleida), en col·laboracióamb Abantia i Comsa Emte. L’empresa ale-manya dissenyarà, subministrarà i construi-rà el camp solar amb la modalitat “clau enmà” (és a dir, que els treballs d’enginyeria iconstrucció els fa la mateixa empresa, i elpromotor rep la infraestructura ja en fun-cionament i no ha de realitzar les formali-tats associades). A més, utilitzarà tecnolo-gia cilindro-parabòlica i generarà energia apartir del sol i la biomassa. Està previst queentri en funcionament a principis del 2013.

A més, la superació de la crisi exigeixcontinuar invertint en recerca i innovació,elements clau per incrementar la produc-tivitat. Una de les innovacions més impor-tants, a escala internacional, és el primermotor híbrid per a l’aviació comercial dis-senyat per la multinacional alemanya Siemens. L’empresa s’ha associat en aquestprojecte pioner amb el fabricant d’aero-naus EADS i d’avionetes Diamod Aircraf,que van aportar respectivament la bateriai l’avió de proves. S’augura que al llargd’aquesta dècada aquesta tecnologia escomençarà a aplicar a avions de pocs pas-satgers, mentre que l’extensió a les gransaerolínies podria trigar uns quinze anys.

Pel que fa a altresmesures dirigides amillo-rar l’eficiència del sector, cal destacar que aescala estatal, l’Associació de Distribuïdorsde Material Elèctric (Adime) i l’Associacióde Fabricants de Material Elèctric (Afme)van acordar la constitució de la PlataformaElectronet e-commerce. Es tracta d’unaplataforma B2B creada específicament peral sector elèctric i electrònic per tal defacilitar, amb un sistema segur, les rela-cions comercials i l’intercanvi electrònic dedocuments transaccionals entre distribuï-dors i fabricants (com ara comandes, alba-

rans, factures, etc.). Així, s’aconsegueix unamillora de l’eficiència del cicle comerciali administratiu, una major rapidesa i unareducció de costos (en temps i en errors).Els principals fabricants i distribuïdors jaestan treballant amb aquesta eina i, enuna segona fase, es pretén també donarentrada a altres sectors, en particular alsinstal·ladors.

Pel que fa a les actuacions de les admi-nistracions públiques, l’Institut Catalàde l’Energia va convocar la sisena ediciódel Pla Renova’t d’Electrodomèstics. Elpressupost destinat va ser de 3,3 milionsd’euros i es va exhaurir totalment, ambun nombre de sol·licituds rebudes quegairebé va assolir les 34.000. El Pla Reno-va’t té com a objectiu millorar l’eficiènciaenergètica, reduir el consum d’energia ipotenciar l’ús racional de l’energia a lesllars catalanes. Per aconseguir-ho, el plaestimula la renovació d’electrodomèsticsque siguin de categoria energètica A osuperior. La quantia màxima dels ajuts perals electrodomèstics va oscil·lar entre els50 i els 145 euros i, en qualsevol dels casos,la subvenció no pot superar el 30% delpreu de l’electrodomèstic. Paral·lelament,també es va convocar la línia d’ajuts del PlaRenova’t de Calderes i Aires Condicionats,amb un pressupost de 3 milions d’euros.

Finalment, cal destacar que algunes com-panyies catalanes no van poder superarel context de crisi, i per exemple, la firmaTainco, amb seu a Constantí, va presentarconcurs de creditors. El grup Tainco vaser referent del mercat majorista a Catalu-nya en instal·lació elèctrica, automatismes,climatització, ferreteria i electrodomèstics.Comptava amb una cartera de més de25.000 clients i un catàleg demés de 22.000referències. Després del concurs de credi-tors, va ser adquirida per l’empresa madri-lenya Thisa, que va imposar-se a l’ofertapresentada per Electro-Stocks.


3.17. Tecnologies de la informaciói les comunicacionsL’any 2011 va ser d’estancament per al sector de les tecnologies de la informaciói les comunicacions a Catalunya, després d’un 2010 amb símptomes de recupe-ració. Tot i que la producció en alguns segments concrets com els smartphoneso tablets va experimentar un fort creixement, la resta del sector va registrar uncreixement pla o negatiu. La davallada del consum va afectar de manera directales importacions i, d’una forma menys accentuada, les exportacions. En resum,els resultats positius del conjunt del sector a nivell mundial no es van traslladarde manera directa al territori europeu, ni a Espanya, ni a Catalunya, on la situacióeconòmica va tenir un impacte directe sobre el sector.

VariablesEvolució l’any 2011

Electrònica Telecomunicacions Informàtica

Producció – – – – –

Ocupació + = +

Preus – = –

Exportacions – – – –

Importacions – – – – – –

Trets del sector

Per primera vegada en aquest informe, espresenta un únic capítol del sector de lestecnologies de la informació i les comunica-cions, que agrega els antics capítols d’elec-trònica i telemàtica. Els processos de con-vergència tecnològica i el fet que la indústriaproveeixi de productes i serveis que sónuna barreja d’electrònica, informàtica i tele-comunicacions, desencadena en el tracta-ment de tots ells com a subsectors del queanomenarem a partir d’ara hipersector TIC.

A Catalunya es comptabilitzen al voltantd’unes 5.000 empreses dedicades a laindústria i la prestació de serveis dinsd’aquest macrosector. És la segona comu-

nitat autònoma amb més presència d’em-preses TIC, després de Madrid, i representaaproximadament el 21% del total d’empre-ses TIC a Espanya. En el conjunt de l’Estat,es comptabilitzen unes 24.000 empreses,l’activitat de les quals representa al voltantdel 6%-7% del PIB espanyol i una part moltimportant de l’esforç privat en I+D.

El sector es divideix en quatre subsectorsimportants: l’electrònica, les telecomunica-cions, la informàtica i els continguts digitals.Dels tres primers, es fa un estudi detallat dela seva indústria i l’evolució durant el 2011,però també es dedicaran tres apartatsimportants a parlar dels serveis de l’àrea detelecomunicacions i informàtica, que repre-senten una part molt important en empre-

ses i facturació dins del macrosector, aixícom també als continguts digitals, que sónun subsector que ha anat guanyant molt depes en els últims anys i mereix un tracta-ment individual per analitzar-ne les dades.

Electrònica

La indústria de l’electrònica comprèn unasèrie de béns heterogenis destinats, en unscasos, al consum personal i, en d’altres, a laindústria per a diferents aplicacions. És moltdinàmica i es caracteritza per tenir una pro-ducció molt globalitzada i ser una de lesactivitats industrials motores de la innova-ció tecnològica. Té importants vinculacionsamb altres branques industrials, atès que,en primer lloc, l’electrònica és consumidorade productes procedents d’activitats diver-ses, com el plàstic, la metal·lúrgia no fèrria,els transformats metàl·lics, etc. Tot i això, enels darrers anys, els avenços tecnològics,encaminats a aconseguir productes méspetits i amb un millor aprofitament delsmaterials, han reduït la rellevància del sec-tor com a client. En segon lloc, l’electrònica,especialment els subsectors de compo-nents electrònics i de l’electrònicaprofessio-nal, és proveïdora de béns intermedis per aaltres activitats, o fins i tot per a la mateixabranca, per exemple, per al segment del’electrònica de consum. En general, lessèries de producció són llargues, a excepciódel cas de l’electrònica professional, en laqual sovint la fabricació es fa sota comandaespecífica dels clients.

Les característiques de la indústria del’electrònica i, més concretament, el cons-tant desenvolupament de nous productesi la forta competència entre les gransempreses multinacionals amb processosde producció globals, són la causa de lesfortes fluctuacions de les dades del sectorrelatives a la producció, a les exportacions ia les importacions dels diversos territoris.

L’electrònica és molt heterogènia i contem-pla activitats de producció molt diferentspel que fa als seus nivells de sofisticació.Mentre que els països de baixos costosconcentren la major part de la producciómundial dels productes més estandardit-zats, aquelles activitats més tecnològiques iinnovadores, que requereixen un majornivell de coneixements, s’han mantingut aEstats Units, Japó i Europa, on la indústriaelectrònica continua tenint un pes rellevant.

Telecomunicacions

En el subsector de les telecomunicacions,cal diferenciar la producció d’equipamentsi infraestructures realitzada per empresesindustrials, de la prestació de serveis asso-ciats, com ara la comunicació telefònica oels serveis per Internet, els quals són pro-veïts per les companyies operadores detelecomunicacions i s’enquadren dins delsector terciari. Lògicament, ambdues acti-vitats estan estretament interrelacionades,

Classificació de l’hipersector TIC

Electrònica, que es subdivideix en tres segments:

• Electrònica de consum (àudio, vídeo, televisió, càmeres fotogràfiques digitals,suports magnètics i descodificadors de TV).

• Components electrònics (tubs, semiconductors, cables, etc.).

• Electrònica professional (electromedicina, electrònica industrial, electrònica per ala defensa i l’instrumentació i equips didàctics).

Telecomunicacions, que integra, bàsicament, la producció de telefonia –mòbil ifixa–, els serveis de dades i Internet i altres aparells relacionats amb les telecomuni-cacions.

Tecnologies de la informació, també conegut com a informàtica, que inclou lafabricació d’equips informàtics (ordinadors, servidors, impressores, perifèrics, etc.), iel programari informàtic (programari d’infraestructura i sistemes, aplicacions i einesde desenvolupament).

Continguts digitals (audiovisual, música, videojocs, continguts per a mòbils, etc.).


ja que l’evolució del sector subministradorde productes per a les telecomunicacionses veu afectada de manera directa pelsresultats d’aquestes firmes de serveis.

En l’àrea de producció, la indústria d’equi-pament de telecomunicacions ha assolitun grau de saturació notable als païsosdesenvolupats, la qual cosa fa que les pos-sibilitats de creixement de la demanda perla via de captar nous clients siguin cadavegada més limitades. El dinamisme delmercat és determinat per la introducció determinals de gamma més alta, de tecnolo-gia més avançada i amb un major nombrede prestacions. La clau en el creixementactual i futur està en com les capacitats dela infraestructura i els terminals donenaccés a un ecosistema de serveis accessi-ble des de tot arreu i en tot moment.

Durant molt de temps, la forta competèn-cia en el segment dels terminals ha marcatla seva evolució, amb un ajustament depreus cada vegada més important. En elsdarrers anys però, les inversions han deixatmés de banda el maquinari i han evolucio-nat cap als programaris que suportenaquests dispositius i cap al catàleg d’aplica-cions i serveis que es posen a l’abast del’usuari final, entenent que aquest és elsegment amb més valor afegit i amb méspossibilitats de creixement.

Tecnologies de la informació

La branca de les tecnologies de la informa-ció, coneguda també com informàtica,engloba fonamentalment les tecnologiesque permeten l’adquisició, l’emmagatze-matge, el processament i la comunicacióde dades. Aquestes tecnologies tenencom a suport bàsic la microelectrònica,alhora que un altre dels grans segments ésla creació de programari.

El subsector es divideix principalment en lapart de producció, que engloba el segmentde l’equipament informàtic i el segmentdel programari informàtic, i la part de ser-veis informàtics. El pes més important elporten els serveis, que representen aproxi-madament el 49% de la facturació del totaldel subsector a l’Estat espanyol (2011).

Aquests serveis es distribueixen entre ser-veis de consultoria TIC, serveis d’externalit-zació (outsourcing), de desenvolupament iintegració de sistemes, de suport i de for-mació. El segment de l’equipament infor-màtic (maquinari), representa aproximada-ment un 37% de la facturació total i inclou:ordinadors personals (PC), servidors, siste-mes d’emmagatzematge, sistemes d’im-pressió, perifèrics i consumibles. El segmentmés petit, però amb un major creixementels últims anys, és el programari, que enl’actualitat representa un 14% del conjuntde les tecnologies de la informació.

Aquest subsector es caracteritza per unainnovació contínua ja que any rere anyapareixen dispositius més evolucionatsque milloren els anteriors en prestacions icapacitats i els fan obsolets ràpidament.L’evolució, principalment en l’àrea d’equi-paments, va començar quan el mercatd’ordinadors de sobretaula va començar adeixar pas als portàtils, dels portàtils es vaevolucionar cap als netbook i l’última revo-lució va començar recentment amb elmón de les tablets. La tendència dels últimsanys ens porta cap a una convergènciaentre el món de la informàtica amb elsdispositius i comunicacions mòbils, i on elpaper de les aplicacions i els continguts endefineixen el valor afegit.

A nivell mundial, l’activitat informàticas’ubica, principalment, als Estats Units i aalguns països asiàtics, especialment laXina, el Japó i Taiwan. El subsector tambéha viscut un procés de deslocalització d’al-gunes fases de la cadena de valor, de talmanera que algunes multinacionals sub-contracten la fabricació d’ordinadors aempreses de països emergents, peròsegueixen conservant la marca, el disseny,la comercialització, la logística i el suporttècnic a nivell local.


Mentre que a nivell mundial l’hipersectorTIC registrava bones xifres durant el 2011:un 7,7% de creixement en la facturació de laindústria de telecomunicacions i un 8,4% de

creixement en la indústria de tecnologiesde la informació (hardware i software), lasituació a Europa, i més concretament aCatalunya i Espanya, no era tan positiva. Toti la petita recuperació d’alguns dels subsec-tors l’any 2010 que sembla que deixavenenrere la forta davallada del 2009, l’any 2011tornava a ser un any de decreixement per almacrosector, només amb algunes petitesexcepcions de segments concrets dins de laindústria.

Amb referència a la producció, l’índex deproducció industrial (IPI) de la fabricació deproductes informàtics, electrònics i òpticsva caure de forma important durant l’any2011, tant a Catalunya com a la resta del’Estat. Després de la forta davallada del’any 2009 com a conseqüència de la crisieconòmica, l’any 2010 semblava que eral’inici d’un procés de recuperació, però laproducció va caure de nou el 2011 ambuna decreixement interanual de l’IPI del19,5% a Espanya i del 15,6% a Catalunya.

Tot i l’esmentada caiguda de la producció,l’índex de preus industrials (IPRI) es vamantenir pràcticament a nivells similars alsde l’any anterior, amb una baixada del 1%a l’Estat espanyol, i del 0,1% a Catalunya. Enel conjunt d’Espanya, la tendència des del’any 2005 encadena petites baixades enl’IPRI que van dels 0 als 1,5 punts de decrei-xement interanual.

Segons les xifres de la mitjana d’afiliats alrègim general de la Seguretat Social en elsector de la fabricació de productes infor-màtics i electrònics (CCAE 26), l’any 2011l’ocupació dins del sector a Catalunya vaaugmentar un 7,5%. Aquest creixementestà molt per sobre del que es va experi-mentar al conjunt de l’Estat, un 1,6%, i de lamitjana de la indústria catalana, la qual vadecaure un –2,9%.

La tendència negativa de la producció tam-bé va afectar de manera directa el comerçexterior. L’any 2011, el valor de les exportacions catalanes en el macrosector TIC va serde 1.572 milions d’euros, un 18,8% menysque l’any anterior. Aquesta taxa de variacióinteranual reflecteix una davallada impor-tant respecte a les xifres de l’últim any, en el

El sector TIC a Catalunya

A Catalunya hi ha una forta presència d’empreses en l’àmbit deles tecnologies de la informació i les comunicacions. La granmajoria fonamenten la seva activitat amb la prestació de serveisrelacionats amb el món TIC, i es detalla la seva anàlisi en elsrequadres de serveis a la producció. Les empreses de produccióindustrial esdevenen només el 9% del total i aglutinen un 18%del total de persones ocupades dins el macrosector TIC.

El sector empresarial en la indústria TIC a Catalunya té unescaracterístiques molt diferents en cada un dels tres subsectors:

Electrònica: l’activitat a la branca de l’electrònica de consum, quefa una dècada estava encapçalada per empreses multinacionals,ha vist reduïda la seva presència amb el tancament de les filialsd’empreses com Grunding, Sanyo, Philips, Braun, Sony i, final-ment en el 2011, Sharp. Aquests esdeveniments fan que l’electrò-nica de consum hagi quedat en mans d’un volum notable depetites i mitjanes empreses. Quant a la branca de componentselectrònics, la presència en territori català està formada principal-ment per petites i mitjanes empreses que disposen de tecnologiapròpia i de processos altament automatitzats. Per últim, la branca


de l’electrònica professional la porten a terme empreses altamentespecialitzades, amb un alt nivell d’innovació i que ofereixensolucions claus en mà.

Telecomunicacions: cal ressaltar el fort protagonisme d’algunesoperadores d’àmbit estatal, que també tenen molt de protago-nisme internacional, com són Telefònica, la mésmultinacional deles grans operadores, i Hispasat, operador de referència en ladistribució de canals de TV, ràdio i serveis per satèl·lit.

Tecnologies de la informació: l’activitat està encapçalada perfilials de grups multinacionals, que disposen d’una implantaciónotable tant en el mercat estatal com en territori català, com seriael cas de Hewlett-Packard, IBM, Microsoft, T-Systems i Oracle.

Del total de treballadors en la indústria TIC, aproximadament un65% es dedica a la indústria de l’electrònica de consum i compo-

nents electrònics, els dos segments que tenen una aportaciómés rellevant en el conjunt de la facturació del mercat. El volumde treballadors de l’electrònica professional se situa en tercerlloc, i per últim es posicionen les indústries de telecomunicacionsi tecnologies de la informació que, com es comentava a l’inici delcapítol, la seva presència major està en l’àrea de serveis, i per tantla representació dins del conjunt de la indústria és menor.

Pel que fa al comerç exterior, les exportacions de la indústria TIC(CCAE 26) durant l’any 2011 van sumar en valor 1.572 milionsd’euros, que representaven el 32,8% del conjunt de la indústriaTIC a l’Estat espanyol, i el 3% del total de les exportacions deproducte industrial a Catalunya. Per la seva banda, les impor-tacions TIC l’any 2011 estaven valorades en 4.451 milions d’eu-ros, un 26,3% del conjunt d’importacions TIC a Espanya, i un7,3% respecte al total d’importacions de producte industrial aCatalunya.

Taula 84. Empreses i treballadors TIC a Catalunya i Espanya. Any 2011

CCAE-2009

Catalunya Espanya

Nombred’empreses

Personesocupades

Treballadors /empresa

Nombred'empreses

Personesocupades

% empresesCAT / ESP

Electrònica de consum 264, 267, 268 35 2.572 73,5 94 4.976 37,2

Components electrònics 261,2 72, 2731, 2733 168 3.433 20,4 442 10.880 38,0

Electrònica professional 2651, 266 21 843 40,1 64 16.597 32,8

Telecomunicacions 263 42 950 22,6 187 5.906 22,5

Tecnologies de la informació 262, 5829 84 989 11,8 789 8.500 10,6

Altres activitats TIC 2931 6 801 133,5 13 2.244 46,2

Total indústria 356 9.588 26,9 1.589 49.103 22,4

Serveis electrònica de consum 9521 82 249 3,0 830 2.334 9,9

Serveis electrònica professional 332 10 436 43,6 47 1.147 21,3

Serveis de telecomunicacions 611, 612, 613, 619 367 11.056 30,1 1.936 68.397 19,0

Serveis de tecnologies de la informació 620, 6311, 591 3.109 30.723 9,9 13.680 186.320 22,7

Altres activitats TIC 3313 26 484 18,6 123 967 21,1

Total serveis 3.594 42.948 12,0 16.616 259.165 21,6

Continguts digitals 1.253 16.263 13,0 6.166 77.741 20,3

Fonts: AMETIC i elaboració pròpia.

Figura 117. Distribució de treballadors i volum de negoci dels subsectors industrials TIC. Any 2010Exterior: percentatge del volum de negoci; interior: percentatge de treballadors

Tecnologies de la Informació (CCAE 262) 8,6/7,3

Telecomunicacions (CCAE 263) 5,0/9,7

39,1/67,2 Electrònica de consum (CCAE 264, 267, 268)

Components electrònics (CCAE 261) 11,2/25,1

Electrònica professional (CCAE 266) 8,1/18,8

Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta industrial d’empreses de l’INE.


Figura 118. Evolució de l’IPI a Catalunya i Espanya al sector TIC (CCAE 26)Percentatge de variació interanual

–35

–30

–25

–20

–10

–15

–5

0

5

10

15

2010 201120092005 2006 2007 2008

España

Catalunya

–11

–8,4

1,43,8

8 6,9

–1,7

2,9

–32,7

–26,3

8,5

3

–15,6

–19,5

Font: Idescat, a partir de les dades de l’INE.

Figura 119. Evolució del comerç exterior al sector TIC (CCAE 26). CatalunyaPercentatge de variació interanual

–50

–40

–30

–20

0

–10

10

20

30

2010 201120092007 2008

Importacions

Exportacions

–9,6

–2,6–6,9

–10,1

–43,7

–35,2

6,8

22,4

–18,8–22,5

Font: Idescat.

qual les exportacions van créixer un 6,8%.Tot i així, en valors absoluts les xifres del2011 van ser força superiors al 2009, on lesexportacions van patir una caiguda moltimportant a causa de la crisi econòmica ifinancera internacional. Els principals païsosdestinataris d’aquestes exportacions són elsde la Unió Europea, encapçalats per França,destí del 16%, seguit de Portugal, Itàlia, Ale-manya i el Regne Unit.

Al seu torn, les importacions van disminuirun 22,5% respecte a l’any anterior, cosa quetambé contrasta amb l’increment registratl’any 2010 (22,4%). La davallada de lesimportacions a Catalunya, es va fer palesasobretot en el principal país d’origen de lesimportacions TIC, la Xina. Si el 2010 un 38%del producte importat provenia de la Xina,el 2011 aquesta presència es va reduir al26%. Tot i així, seguia sent el líder, perdavant d’Alemanya, Països Baixos, el Japó iels Estats Units.

Quant a les branques d’activitat, el subsectorque es va veure més afectat per la caigudadel comerç exterior va ser l’electrònica deconsum, amb un descens del 52,3% de lesexportacions, i un 45,5% les importacions.Aquesta davallada va tenir un fort impacte

dins del macrosector TIC, ja que els produc-tes de l’electrònica de consum representenun 27% de les exportacions i un 21% deltotal d’importacions a l’hipersector TIC.

L’hipersector TIC és un dels que dedica unamajor inversió en R+D del conjunt de laindústria. Cal destacar sobretot les aporta-cions realitzades en el subsector de teleco-municacions, que l’any 2010 representavenun 50% del total d’inversió en R+D delconjunt del sector TIC a Espanya, amb unadespesa de 1.214 milions d’euros en recer-ca i desenvolupament. També són moltsignificatives les inversions realitzades en elconjunt del subsector de les tecnologies dela informació, amb un total de 824 milionsd’euros l’any 2010, i van ser forçamés reduï-des les aportacions de subsectors mésconsolidats com l’electrònica.

Evolució del subsectorde l’electrònica el 2011

Internacional

El subsector de l’electrònica a nivell mun-dial, que havia experimentat una fase de

major dinamisme en l’última dècada, es vaveure impactat, com la majoria de sectors,per la crisi econòmica mundial iniciada amitjan 2008. Tot i que l’any 2010 va esde-venir un període de recuperació, el 2011aquesta tendència positiva es va veurefrenada de nou per la reducció de lademanda de productes tecnològics i, enconseqüència, també els componentselectrònics utilitzats per fabricar-los.

El mercat de l’electrònica de consum es vadesaccelerar durant el 2011. Si als equipstradicionals que conformen aquest seg-ment, hi sumem els ordinadors, tablets itelèfons, a nivell mundial l’any 2011 es vaexperimentar un creixement de les vendesdel 8%, quemostra una frenada respecte alcreixement del 12% experimentat el 2010.Precisament els equipaments del subsec-tor de telecomunicacions i informàtica sónels que van experimentat un major creixe-ment durant el 2011, la resta d’equipa-ments d’electrònica de consum van tenirun creixement pla o negatiu respecte al’any anterior.

Any rere any, els països emergents vanguanyant terreny. Si l’any 2008 els mercatsdesenvolupats representaven aproximada-


ment el 70% del mercat mundial, a finalsde 2011 aquesta xifra es reduïa fins al 55%.Dins dels mercats desenvolupats, mentreNord-amèrica experimentava un creixe-ment pla, l’Europa occidental va ser una deles regions més afectades i va registrar undecreixement en aquest mercat.

El segment dels televisors, que tradicional-ment era el motor de l’electrònica deconsum, va patir també una desaccelera-ció, i el 2011 es van vendre només un 2%d’unitats més que l’any anterior, molt persota de les xifres de creixement d’anysanteriors. Dins d’aquest segment però, cal

destacar l’arribada de la televisió híbrida(amb connexió a Internet) que va aug-mentar la seva presència de forma relle-vant, i s’espera que de cara als propers tresanys es converteixi en un equip d’altapenetració a les llars, com va passar amb laTDT o l’alta definició.

Taula 85. Balança comercial indústria TIC (CCAE 26) a Catalunya. Any 2011Milions d’euros i percentatge de variació interanual


MEUR% variacióinteranual

MEUR% variacióinteranual

MEUR %

Fabricació de components electrònics i circuits impresosacoblats

264,6 33,0 420,4 –9,3 –155,8 62,9

Fabricació d'ordinadors i equips perifèrics 126,4 –4,0 1.077,5 –26,6 –951,1 11,7

Fabricació d'equips de telecomunicacions 91,3 –8,8 618,9 –13,4 –527,6 14,7

Fabricació de productes electrònics de consum 420,9 –52,3 927,5 –45,5 –506,6 45,4

Fabricació d'instruments i aparells de mesura, verificaciói navegació; fabricació de rellotges

548,4 7,9 1.004,2 7,1 –455,8 54,6

Fabricació d'equips de radiació, electromèdicsi electroterapèutics

13,5 –14,4 75,9 –12,8 –62,4 17,8

Fabricació d'instruments d'òptica i d'equips fotogràfics 92,6 20,8 320,7 –10,5 –228,2 28,9

Fabricació de suports magnètics i òptics 14,6 –36,8 21,2 –41,3 –6,6 69,0

TOTAL 1.572,2 –18,8 4.466,3 –22,5 –2.894,1 35,2

Font: Idescat.

Figura 120. Inversions en R+D per subsectors a Espanya. 2010Percentatge

50 Indústria i serveis telecomunicacions

6 Electrònica professional

4 Components electrònics

Indústria i serveisde tecnologies de la informació 34

Electrònica de consum 2

Continguts digitals 4

Font: AMETIC.

Continguts digitals

El sector dels continguts digitals es va incorporar en el últims anysdins de l’hipersector TIC per la seva dependència dels equips, tantde la branca electrònica, de telecomunicacions o informàtica, ques’utilitzen com a plataforma d’accés a aquests continguts. Aquestsector està format per tots aquells continguts digitalitzats posatsen mans principalment de consumidors finals, ja sigui en formatfísic o mitjançant la descàrrega de continguts a través de la xarxa.Principalment s’inclouen: l’audiovisual, el cinema, la música, Inter-net, les publicacions digitals, els videojocs i, més recentment, laincorporació dels continguts per a e-books (llibres electrònics) iper a mòbils. En l’actualitat, a nivell de l’Estat espanyol, aquestsector representa l’11% del conjunt del mercat de l’hipersectorTIC.

El comportament dels diferents segments és molt divers, aixícom també les empreses que s’hi dediquen i els seus modelsde negoci. La major part d’empreses i treballadors d’aquestsector es dediquen als segments més madurs, com són el cine-ma i l’audiovisual (que inclou televisió i ràdio), però cal no dei-xar de banda segments amb una menor presència empresarialcom Internet i els continguts per a mòbils que es troben enplena expansió.

L’any 2011, el segment dels videojocs (que inclou hardware isoftware) a nivell mundial va aconseguir mantenir les xifres del’any anterior, amb una facturació de 52.100 milions de dòlars, un0,4% més que l’any anterior. La situació a Europa i a Espanya en


La indústria de components electrònics téuna forta dependència amb el mercat deconsum. Les necessitats de componentselectrònics provenen en un 42,1% del seg-ment d’ordinadors, un 23,4% del segmentde l’electrònica de consum i un 22,6% delsegment d’equips de telecomunicacions,tot i que també s’utilitza cada vegada mésen indústries com l’automoció, l’electròni-ca mèdica, l’aeroespacial i la defensa.

El creixement dels components electrònicses caracteritza pel desenvolupament de tec-nologies i innovacions en la mateixa indús-tria i en altres sectors. Durant el 2011, l’evolu-ció de sectors com les telecomunicacions,que estaven fent la transició cap a tecnolo-gies 3G/4G i l’augment d’ample de banda,va provocar la necessitat de dispositius elec-trònics, que en conseqüència va conduir aun creixement del mercat de componentselectrònics. El segment de semiconductorsva tenir un volum d’ingressos de 306.800milions de dòlars a nivell mundial, un 1,8%més que l’any 2010. El major creixement elvan experimentar elsmicrocomponents i enconcret els microprocessadors. Quant alsfabricants, els principals proveïdors són elsque van registrar millors xifres. Cal destacarIntel, que va seguir liderant el mercat per20è any consecutiu, amb un 16,5% de quotade mercat i un creixement interanual en elsingressos del 20,7%.

Catalunya i Espanya

El subsector de l’electrònica va experimen-tar una forta frenada durant el 2011 tant a

Catalunya com a Espanya. Les xifres regis-trades l’any 2010 apuntaven a una tendèn-cia cap a la recuperació del mercat, però el2011 es va registrar una caiguda molt sig-nificativa, que va contrarestar qualsevolcreixement de l’any anterior. Pel que fa a laproducció en el conjunt de l’Estat espa-nyol, el segment més afectat va ser el delscomponents electrònics que va registrarun decreixement anual del 39,4%. Per laseva banda l’electrònica de consum tambéva reduir el seu índex de producció indus-trial (IPI) un 23,2% i, per últim, l’electrònicaprofessional el va reduir un 10,5%. Aquestareducció en la producció del subsector del’electrònica també va anar alineada ambla caiguda d’un 20,6% de les exportacionsi d’un 22,7% de les importacions.

Des de l’arribada de la crisi econòmica ifinancera a l’Estat espanyol i Catalunya, elmercat de l’electrònica de consum vaexperimentar alts i baixos constants. Men-tre que a principis del 2010 els resultatsmostraven creixements que semblava quedeixaven enrere la forta caiguda de l’any2009, les xifres de creixement del 2011 vantornar a ser negatives per a la major partdels segments d’aquest subsector. Única-ment van registrar millores equips com elsBlue-Ray 3D, televisors 3D i accessoris des-tinats a l’àudio, però l’impuls d’aquestssegments va ser poc representatiu perevitar la caiguda en la facturació del sub-sector.

En concret, en el segment dels televisors, siles xifres de volum de vendes a nivell inter-

nacional no van ser massa positives durantel 2011, la caiguda a l’Estat espanyol va serencara més significativa. Durant els sis pri-mers mesos de l’any 2011 es van vendre 1,8milions de televisors a Espanya, cosa quesignifica una caiguda d’un 30% respecte almateix període de l’any anterior. En aquestfort decreixement cal tenir en compte queprecisament el 2010 va ser un any amb unalt volum de vendes associat a l’apagadaanalògica i al mundial de futbol. Precisa-ment, aquesta davallada en la demanda vaprovocar que els fabricants comencessin abaixar preu, amb l’objectiu d’aconseguiruna major penetració en el mercat.

Tal com s’ha comentat a nivell internacional,cal destacar l’arribada dels televisors ambconnexió a Internet, que permeten a l’usua-ri l’accés a qualsevol contingut audiovisualutilitzant uns serveis a la carta, mitjançantun sistema en el qual l’usuari pot interactuaramb un conjunt d’aplicacions i sol·licitarinformació, continguts o serveis. Tot i quenomés el 3,5% de les llars espanyoles gau-dien d’aquesta tecnologia, el 15% dels tele-visors que es van vendre durant el 2011 jaestaven preparats per a la connexió a Inter-net, i els experts preveuen que la penetraciód’aquests equips a les llars sigui molt mésextensiva en els propers anys. Tecnològica-ment es basa en l’estàndard HbbTV, queencara no està implantat a tot Europa, peròva per bon camí, i Espanya és un dels païsosque va al capdavant.

Precisament, els televisors eren l’equipelectrònic amb major penetració a les llars

canvi, va ser força més negativa, amb decreixements del 11%i del 15% respectivament. En el conjunt de l’Estat segueixen pre-dominant el jocs per a consola, que van facturar 168 milionsd’euros, mentre que els jocs per a ordinadors, solament 29milions d’euros. Espanya està en la quarta posició europea enconsum, per darrere del Regne Unit, Alemanya i França.

Un dels segments amb major expansió és el de les aplicacionsper a dispositius mòbils. L’increment en la utilització de disposi-tius mòbils (com els smartphones i les tablets) cada vegada més

potents i amb majors prestacions està impulsant la indústria deles aplicacions de software per aquests dispositius. A l’Estat espa-nyol cada dia es descarreguen 1,4 milions d’aplicacions i els crea-dors d’aplicacions veuen en elles una bona forma per generarnegoci. Durant el 2011 es van crear al conjunt de l’Estat un totalde 12.000 aplicacions i els models d’ingressos que s’estan impo-sant són els freemium, on la descàrrega de l’aplicació és gratuïta(és el cas del 70%-80% de les descàrregues) i el finançamentprové a través de la publicitat o de la compra de funcionalitatsextres.

Figura 121. Distribució d’empreses i treballadors dels segments dels continguts digitals. Any 2011Exterior: percentatge d’empreses; interior: percentatge de treballadors

Internet 2,8/1,8

Música 2,7/1,3

Videojocs 2,6/3,2

28,1/48,4 Cine/vídeo

3,5/1,0 Continguts per a mòbils

Publicacions digitals 14,8/8,5

Audiovisual 27,6/53,5

Font: AMETIC.


catalanes. L’any 2011 al 99,6% de les llarscatalanes hi havia com a mínim un televi-sor, cosa que significa que el mercatd’aquest segment es fonamentava bàsica-ment en la renovació dels equips, justifica-da a través de l’aparició de noves tecnolo-gies i funcionalitats. Altres segments comla ràdio, els equips demúsica i DVD, tot i notenir una penetració tan destacada, notenien aquesta capacitat de renovació i pertant es trobaven en un moment mésestancat. La part més negativa l’experi-mentaven els equips de vídeo, cada vega-da més obsolets i que eren substituïts pernoves tecnologies com el Blue-Ray.

El segment de la fotografia també vadecréixer durant el 2011. La facturació deltotal de l’any van ser d’uns 682 milionsd’euros a l’Estat espanyol, un 15,4% menysque l’any anterior. Aquesta davallada ésdeguda a la baixada de preus del mercat,unida a l’augment d’ofertes promocionalsper impulsar el consum, que van provocaruna reducció de la facturació tot i la millorade les funcionalitats dels equips. Aquestabaixada de preus va ser més accentuada al’Estat espanyol que a la resta d’Europa.

Evolució del subsectorde les telecomunicacionsel 2011

Internacional

El mercat de les telecomunicacions a nivellmundial és una àrea en creixement cons-tant. L’any 2011, en el conjunt de la indús-tria i els serveis, la facturació mundial vaser de 2.146 milers de milions de dòlars, un6,5% més que l’any anterior. D’aquestadespesa mundial, la indústria en represen-ta un 21%, amb una facturació de 442.000milions de dòlars, que reflecteixen un crei-xement del 7,2% respecte al 2010. Segonsels analistes, les expectatives de creixe-ment en els propers anys són similars a lesexperimentades durant el 2011, amb unordre de magnitud de 6-7 punts de varia-ció interanual.

En els darrers anys, el pes del subsector deles telecomunicacions recau en la telefoniamòbil. Aquest mercat d’alt creixement enl’última dècada havia patit un estancamentl’any 2009 amb l’inici de la crisi, però durant

els dos anys següents va aconseguir creixe-ments per sobre del 10%, convertint-lo enun dels principals motors del sector. Durantl’any 2011 es van vendre un total de 1.774milions de telèfons mòbils a tot el món.D’aquest volum de dispositius, un 26% estractava de telèfons intel·ligents (smartpho-nes), els quals van experimentar un creixe-ment del 58% respecte a l’any 2010.

En el cas d’Europa, la penetració delssmartphones encara va ser més significati-va. Mentre que al 2010 els telèfons intel-ligents només representaven un 22% deltotal, en el 2011 ja significaven un 36%,amb un creixement del 67% del volum devendes respecte a l’any 2010. Curiosament,tot i que la regió europea també estavapatint la crisi econòmica, aquests disposi-tius van augmentar el seu preu un 8% res-pecte a l’any anterior, justificat amb lesfuncionalitats més avançades que tenencada dia aquests telèfons.

Quant als fabricants, si en el conjunt delstelèfons mòbils segueix dominant Nokia,amb un 23,8% de la quota de mercat anivell mundial i més de 420 milions detelèfons venuts a tot el món, en el segment

Figura 123. Equipament d’electrònica de consum a les llars catalanesPercentatge

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

20112010200920082007

Fax

Vídeo

MP3/MP4

Equip de música

DVD

Ràdio

Televisió

Font: Idescat.

Figura 122. Facturació electrònica de consum i variació total anual. Espanya

2008 2009 2010 20110 Electrònica consum (sense fotografia)

Percentatge

Fotografia

Milions d’euros Percentatge

1.000

5.000

4.000

3.000

2.000

6.000

–30

–25

–20

0

–5

–10

–15

5

–12,1–10,1

0,7

–27,1

Font: GFK.


Figura 124. Facturació del subsector de telecomunicacions al mónMilers de milions de dòlars

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

Serveis TelecomIndústria Telecom

2011

2010

2009373 412 442

1.5351.603

1.704

Font: Gartner.

Figura 125. Distribució del mercat mundial de sistemes operatius dels smartphonesQuota de mercat

0

10

20

30

40

50

60

4T 2011201020092008

Android

iOs

Symbian

Research in Motion

Microsoft

Altres

Font: Gartner.

dels smartphones, Nokia ha perdut la pri-mera posició en favor d’Apple i Samsung.Precisament el sistema operatiu d’Apple(iOS) i sobretot el de Google (Android),utilitzat per Samsung i altres fabricants, sónels que van experimentar un major creixe-ment durant el 2011. Justament, el sistemaoperatiu va passar a ser un factor clau dedecisió entre els consumidors, atrets pelsseus continguts i aplicacions. Com a con-seqüència, durant el 2011 es van firmaracords com el de Nokia i Microsoft perdeixar enrere sistemes operatius tradicio-nals, com Symbian, i apostar per tecnolo-gies més modernes, dinàmiques i amb unmajor accés a continguts.

Mentre que la telefonia (tant fixa commòbil) s’està estenent de forma més omenys homogènia a nivell mundial, la banda ampla marca una gran escletxa digitalentre els països desenvolupats i els subdes-envolupats. En un món amb 2.000 milionsd’internautes, els països rics tenen un nivellmitjà de penetració de la banda ampla del24%, mentre que en els països pobresaquesta penetració és del 4,2%. Corea delSud segueix sent el país més tecnològic delplaneta, i Espanya es manté en la posició

número 25. L’esperança per als països sub-desenvolupats és la banda ampla inalàm-brica, que s’està propagant ràpidament enaquests territoris, amb un creixement del160% en els dos darrers anys.

Catalunya i Espanya

A Catalunya i Espanya, la indústria de tele-comunicacions es va ressentir de la situa-ció econòmica i els creixements van serinferiors als registrats a nivell mundial. En elconjunt de l’Estat, l’índex de produccióindustrial (IPI) dels equips de telecomuni-cacions, que ja havia caigut un 18,3% l’any2010, va decréixer de nou l’any 2011 en un16%més. Tot i així aquesta davallada va serinferior al decreixement mitjà experimen-tat en el conjunt de l’hipersector TIC(–19,5%).

Pel que fa al comerç exterior, tant Catalu-nya com Espanya han estat països amb unnivell d’importació en la indústria de tele-comunicacions molt més alt que no pasd’exportació. Aquest fet encara es vaaccentuar més en els últims anys i va ferpalès que, si a Catalunya el percentatge dela taxa de cobertura l’any 2006 era del 35%,

el 2011 aquest percentatge es va reduirfins al 15%.

L’evolució de la balança comercial va serforça desigual a Catalunya respecte a laresta de l’Estat. Mentre que les exportaci-ons i les importacions d’equips de teleco-municacions es van incrementar l’any 2011un 22,9% i un 8,9% respectivament al con-junt d’Espanya, a Catalunya la situació vaser més negativa. Durant el 2011, les expor-tacions van sumar 91,3 milions d’euros, un8,8% menys que l’any anterior, i encadena-ven el tercer any consecutiu de decreixe-ment. Al seu torn, les importacions vansumar un total de 618,6 milions d’euros, un13,4% menys que l’any 2010.

La telefonia fixa perd cada dia més pes dinsdel sector de les telecomunicacions. En totel 2011 van desaparèixer gairebé quatre-centes mil línies, el 75% de les quals van serde negocis. El parc es va reduir en un 2% i esva quedar en 19.667.283 línies. La penetra-ció va baixar un punt, fins a situar-se en 42,6línies per cada 100 habitants.

La telefonia mòbil, tal com passa a nivellinternacional, també és la que porta l’im-


puls de les telecomunicacions a Catalunyai l’Estat espanyol. Durant el 2011, les cir-cumstàncies de la crisi van fer que es pro-duís un fet contraposat: per una banda esva incrementar el nombre de línies detelefonia mòbil automàtica a l’Estat espa-nyol, un 3,4% respecte a l’any anterior, persuperar els 58 milions de línies. Però demanera contraposada, les vendes de telè-fons mòbils van decaure un 10% respectea l’any anterior. Això és degut al fet que larenovació de terminals, que en anys ante-riors havia superat el 40%, durant el 2011es va situar en el 37%. De totes maneres,Espanya segueix sent un país amb un altnivell de renovació de terminals, en la cin-quena posició d’Europa. A més a méstambé cal tenir en compte l’aparició dedispositius tablet amb tecnologia 3G, queutilitzen les línies de telefonia mòbil, peròque en canvi són comptabilitzats dins delsequipaments del subsector d’informàtica.

Si es fa referència només a línies de telefo-nia mòbil (excloent les M2M, línies entremàquines), el desembre del 2011 es regis-traven a l’Estat espanyol un total de 56,46milions, que significaven un taxa de pene-tració del 122,1%, 3,3 punts més alta queun any enrere.

Pel que fa a la venda de telèfons mòbils,durant el 2011 es van vendre un total de20 milions d’unitats a l’Estat espanyol, 9,8milions dels quals corresponien a telèfonsintel·ligents (smartphones), que van experi-mentar un creixement del 30%. Aquestsegment de telèfons van suposar un 49%del total de dispositius venuts durant l’any,un increment important respecte a l’any2010, quan van representar el 31% del totalde vendes. En aquest sentit, l’Estat espa-nyol i Catalunya segueixen la tendènciamundial, en la qual un 63% dels dispositiusmòbils venuts eren telèfons intel·ligents.

La banda ampla fixa també va continuarcreixent. Durant el 2011 es va augmentar elnombre de línies de banda ampla a l’Estatespanyol fins arribar als 11,15 milions de

línies, un 5%més que l’any anterior. Aquestcreixement consolida una penetració de24,2 línies per cada 100 habitants. Els ope-radors alternatius de xDSL (ADSL o lesseves evolucions) van liderar el guany netde línies de banda ampla fixa, amb unincrement de 553.068 clients durant l’any2011, cosa que els va permetre augmentarla seva quota de mercat en 3,4 punts, finsal 31,3%. Telefónica va perdre, en conjunt,123.422 línies de banda ampla, que vansuposar un retrocés de 3,41 punts, fins al49,29% de quota. Els operadors de cablevan mantenir pràcticament el seu pes almercat: 19,41%.

Evolució del subsectorde les tecnologiesde la informació el 2011

Internacional

El mercat de les tecnologies de la informa-ció (TI) a nivell mundial és una àrea enconstant creixement. L’any 2011, en elconjunt de la indústria i els serveis, la facturació mundial va ser de 1,52 bilions dedòlars, un 7,4% més que l’any anterior.D’aquesta despesa mundial, la indústria(hardware i software) en representa un44%, amb una facturació de 671.000milions de dòlars, que reflecteixen un crei-xement del 8,4% respecte al 2010.

Si s’analitzen els dos principals subsectors,la indústria del hardware, que representavaaproximadament el 60% del conjunt de laindústria de TI, va facturar 404.000 milionsde dòlars l’any 2011, un 7,7%més que l’anyanterior, i un 20,6% més que el 2009. Pelque fa al software, tot i representar una partmenor en la facturació, 267.000 milions dedòlars durant el 2011, va experimentar uncreixement, encara més destacat, del 9,2%respecte a l’any 2010.

El segment dels ordinadors personals(PC), un dels principals motors del subsec-

tor en els últims anys, es trobava en unmoment lleugerament estancat. Un delsfactors clau d’aquesta aturada va ser lafeblesa del mercat de consumidors finals,especialment en els mercats madurs. Coma contraposició, tant els mercats professio-nals com els emergents seguien creixentde manera sostinguda. Com a resultat,l’any 2011, el volum de vendes d’ordina-dors personals a nivell mundial va experi-mentar un lleuger creixement del 0,5%respecte a l’any anterior.

Dins d’aquest subsector cal destacar l’es-pectacular increment dels dispositiustablet. A nivell mundial se’n van vendre68,7 milions d’unitats durant el 2011, un254,1% més que l’any anterior. Aquest seg-ment va mostrar una gran fortalesa l’últimtrimestre de l’any, quan se’n van vendrefins a 28,2 milions d’unitats, i s’esperencreixements importants de cara als propersanys. Pel que fa als fabricants d’aquestsdispositius, Apple lidera el mercat amb unaquota del 54,7%, seguida d’Amazon, ambun 16,8%, i de Samsung, amb una presèn-cia del 5,8%. Un altre dispositiu que tambéestà avançant de forma important són else-readers (llibres electrònics), dels qualsse’n van vendre 22,8 milions d’unitatsdurant el 2011, un 107% més que l’any2010.

Durant l’any 2011, el segment dels servidors va experimentar un creixement tanten volum de vendes, amb 9,5 milionsd’unitats venudes a tot el món, un 7% mésque el 2010, com en facturació, amb uncreixement del 7,9% respecte a l’any ante-rior. Aquest creixement va ser impulsatprincipalment pels servidors x86, que sónla plataforma predominant utilitzada en elsgrans centres de dades, sobretot a l’Amèri-ca del Nord. Regions emergents com l’Àsiai els països llatinoamericans també s’hanafegit al creixement del 2011.

Amb referència a la indústria de software,el creixement en la facturació dels últimsdos anys a nivell mundial, 8,4% el 2010 i

Figura 126. Balança comercial a Catalunya. Fabricació d’equips de telecomunicacions (CCAE 263)

–2.000

–500

–1.000

–1.500

0

500

1.500

1.000

2.000Milers d’euros

2006 2007 2008 2009 2010 2011

–120

–90

–30

–60

60

30

0

90

120% de variació interanual

Var. exportacions(escala dreta)

Var. importacions(escala dreta)

Saldo(escala esquerra)

Importació(escala esquerra)

Exportació(escala esquerra)

Font: ICEX.


9,2% el 2011, sembla deixar enrere definitivament la contracció del mercat viscudal’any 2009. El principal segment dinsd’aquesta àrea és el software de sistemesoperatius, que representa el 21% de la facturació, seguit del software de sistemes debases de dades que en representa el 17%.En tercer i quart lloc es posicionen el segments de software ERP (Enterprise ResourcePlanning) i de software d’ofimàtica, querepresenten el 15% i el 10% respectivament.

Catalunya i Espanya

Dins del macrosector TIC, el subsector deles tecnologies de la informació és el queva patir més durant el 2011 a Catalunya i aEspanya. Les estimacions a finals de 2011determinaven un volum de mercat de TIde 20.617 milions d’euros (incloent indústria i serveis) al conjunt de l’Estat, cosa que

suposa una caiguda de facturació en elsubsector del 3,5% respecte a l’any 2010.

Si s’observa només la indústria, el segmentdel hardware va esdevenir el més afectat.Amb un volum de negoci de 7.573 milionsd’euros, va registrar una caiguda del 9%respecte a l’any anterior. El segment delsoftware en canvi, té menys pes dins delmercat però va facturar un total de 2.901milions d’euros, un 0,6% menys que l’any2010.

La caiguda en el segment del hardwareprové principalment de la davallada en elvolum de vendes d’ordinadors personals(PC). La situació del mercat de PC a Catalunya i Espanya era més negativa que a nivellinternacional, fins i tot també va ser un delsmercats més castigats de l’Europa occidental, on només Portugal i Itàlia van experimentar caigudes més significatives a l’úl

tim trimestre de l’any. Durant el 2011 esvan vendre a l’Estat espanyol un total de3,9 milions d’ordinadors personals, un33,9% d’equips menys que l’any anterior.Aquest descens va ser més accentuat alsegment de PC de consum, en el qual esvan vendre un 37% menys d’unitats quel’any anterior, i en canvi es va registrar unacaiguda menor en les vendes en el segment de PC professionals, que va tancarl’any amb un descens del 27,9%. En conjunt la facturació d’aquests equips en elmercat espanyol va disminuir un 24,8%respecte al 2010.

Aquesta davallada en les vendes de PC el2011 va ser deguda a diversos factors. En laprimera meitat de l’any les acumulacionsde grans quantitats d’inventari en els canalsde distribució van frenar el volum de vendes, tot i que la situació es va regularitzar ala segona meitat de l’any. A més, cal sumar

Figura 127. Facturació de tecnologies de la informació al món segons segmentMilers de milions de dòlars

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

Software Serveis TIHardware2011

2010

2009

335375

404

225 244267

769793

845

Font: Gartner.

Serveis a la producció: serveisde telecomunicacions

En àmbit estatal, el serveis de telecomunicacions són un dels principals motors del sector. Segons dades del 2010, els serveis enaquesta àrea representaven a nivell de facturació el 91% del subsector de les telecomunicacions i el 46% del conjunt de l’hipersector TIC. Aquestes dades són una mostra més de la forta reduccióde l’activitat industrial envers un alt creixement de l’activitat terciària associada a l’evolució i maduresa d’aquest sector tant a Catalunya com a Espanya en les últimes dècades.

Principalment el pes recau en els serveis minoristes, aquells ques’ofereixen als usuaris finals i que inclouen: telefonia fixa, telefoniamòbil, Internet, serveis audiovisuals, comunicacions d’empresa,serveis d’informació telefònica, venda i lloguer de terminals, entred’altres.

Els serveis majoristes de telecomunicació tenen un paper mésdiscret en la facturació ja que representen aproximadament el16% del total dels serveis i inclouen els serveis d’interconnexió,lloguer de circuits, transmissió de dades, serveis d’accés a bandaampla, transport i difusió del senyal d’audiovisual, entre d’altres.

Taula 86. Facturació en serveis de telecomunicacions a EspanyaMilions d’euros

2007 2008 2009 2010 2011

Serveis minoristes 35.541,0 35.828,7 33.760,5 32.629,8 31.334,4

Serveis majoristes 7.308,0 6.977,8 6.404,0 6.143,5 5.958,3

Total 42.849,0 42.806,5 40.164,5 38.773,4 37.292,7

Taxa de variació interanual 5,5% –0,1% –6,2% –3,5% –3,8%

Font: CMT.

Des de l’inici de la crisi econòmica a finals del 2008, la facturaciódel conjunt de serveis de telecomunicacions ha disminuït any rereany, amb uns resultats d’ingressos l’any 2011 que són un 13%inferiors als registrats l’any 2007. Aquesta davallada en la facturaciótambé es va fer palesa en l’ocupació. El 2011, la mitjana d’afiliats ala Seguretat Social en aquest segment (CCAE 61) a Catalunya erade 9.817 persones, un 0,7% menys que l’any 2010 on la mitjanad’afiliats era de 9.884 persones.


l’impacte de l’escassetat de discos durs acausa de les inundacions que van afectarTailàndia. I per últim, la demanda de PC perpart dels consumidors finals també es vareduir, substituïda per altres dispositiuselectrònics com els tablets, e-readers ismartphones, que ofereixen més mobilitat.

Precisament els fabricants estimen que lameitat de les vendes del mercat de net-books (portàtils petits i de baix cost) va sersubstituïda per l’aparició dels equips tablet,cosa que va provocar una caiguda del 15%de les vendes de PC. Els tablets es van posi-cionar com un dels productes estrella del’any 2011, i les expectatives són que seguei-xin guanyant terreny en els propers anys.

Pel que fa al comerç exterior en el seg-ment de fabricació d’ordinadors i equipsperifèrics, tant Catalunya com Espanya sonpaïsos amb un nivell d’importació moltmés alt que d’exportació, i així es reflectiaamb la taxa de cobertura que el 2011 s’es-tablia en l’11,7% en el territori català. Elprincipal país d’origen de les importacionsés la Xina, que l’any 2011 va aglutinar el41% del valor dels productes importats enaquest segment, seguida dels Països Bai-

xos i Alemanya, les importacions delsquals van significar el 24% i el 10% respec-tivament.

En l’evolució de la balança comercial,mentre que a l’Estat espanyol les exportacions d’ordinadors i equips perifèricsdurant l’any 2011 es van mantenir en xifresmolt similars al 2010, amb un valor de lesexportacions de 692 milions d’euros, imantenint per tercer any consecutiu unavariació interanual positiva, a Catalunya lesexportacions van assolir un valor de 126milions d’euros, un 4,1% inferior a l’anyanterior, i que se sumaven als decreixe-ments del 10,6% i del 6,8% registrats el2010 i el 2009.

Per la seva banda, les importacions d’ordi-nadors i equips perifèrics van caure demanera important tant a Catalunya com ala resta de l’Estat. A Espanya el valor de lesimportacions durant el 2011 va ser de3.885 milions d’euros, un 12,2%menor quel’any anterior, i a Catalunya la caigudaencara va ser més accentuada, amb unvolum d’importacions de 1.077 milionsd’euros, un 26% menys que l’any 2010. Elprincipal país origen afectat per aquesta

davallada va ser la Xina, que si el 2010representava el 50% de les importacions,amb un volum de 735 milions d’euros, el2011 les importacions de la Xina es vanreduir fins als 439 milions, i ja només repre-sentaven el 41% del total.


Un dels esdeveniments més destacat en elsubsector de l’electrònica va ser la vendade la planta de Sharp al grup català Cirsa,especialitzat en la indústria de l’oci. La mul-tinacional japonesa era l’última multinacio-nal estrangera amb una fàbrica de produc-tes d’electrònica de consum a Espanya, itot i els intents de buscar aliats inversorsque permetessin la viabilitat de la plantade Sant Cugat, que havia acumulat 39 mili-ons de pèrdues en els últims tres anys,finalment es va anunciar l’acord que anun-ciava la fi de la fabricació de televisions elsetembre del 2011. Dels més de tres-centstreballadors que tenia l’empresa, en l’acordanunciat es va informar que un centenar

Figura 128. Volum de vendes al mercat PC a Espanya segons fabricantMilions d’unitats venudes

HP

Acer

Toshiba

Asus

Apple

Altres

0 1 2 3 4 5 6 7

2011

2010

Font: Gartner.

Figura 129. Balança comercial a Catalunya. Fabricació d’ordinadors i d’equips perifèrics (CCAE 262)

–2.000

–500

–1.000

–1.500

0

500

1.500

1.000

2.000Milers d’euros

2006 2007 2008 2009 2010 2011

–50

–40

–20

–30

10

0

–10

30

20

40


Var. exportacions(escala dreta)

Var. Importacions(escala dreta)

Saldo(escala esquerra)

Importació(escala esquerra)

Exportació(escala esquerra)

Font: ICEX.


seguirien treballant per Sharp, un altrecentenar seria absorbit pel grup Cirsa en laproducció de màquines de joc i el cente-nar restant seria acomiadat.

En el subsector de les telecomunicacions,cal destacar l’anunci realitzat per laComissiódel Mercat de les Telecomunicacions(CMT) de la intenció de realitzar modifica-cions importants sobre els diferents mer-cats regulats. Una de les regulacionsimportants seria la promoció de les xarxesde nova generació, com la fibra òptica, através d’un model per incentivar la inversióen aquesta tecnologia d’alta velocitat. Caltenir en compte que precisament l’AgendaDigital Europea va marcar l’any 2020 com aobjectiu perquè tota la població tinguiaccés a Internet a una velocitat mínima de30 MB, i que el 30% del ciutadans puguiaccedir a connexions d’Internet a una velo-citat de 100 MB.

Quant a les operadores de telecomunicacions, el mercat es troba en una etapa deforta competència i de canvis importants, iaixò es reflecteix en l’alta portabilitat entrecompanyies, que al desembre del 2011 varegistrar una xifra rècord històrica: en un

sol mes l’1% del parc de línies de mòbil vacanviar d’operador. L’arribada dels Opera-dors Mòbils Virtuals (OMV) ja va sacsejar elmercat de preus, però cal sumar-hi tambéla forta competència entre els tres opera-dors principals de l’Estat: Telefónica, Voda-fone i Orange. Com a conseqüènciad’aquest fet, durant el 2011 es van poderobservar ofertes molt agressives, com la deMovistar en regalar els SMS als clients detarifes planes, o la de Vodafone amb l’ex-clusivitat de la comercialització d’algunsdispositius d’última generació presentatsal Mobile World Congress de Barcelona.

L’empresa catalana Softonic, creada a Bar-celona l’any 1997, és el portal de descarre-gues de software líder a Europa i Llatino-amèrica, amb més de 80 milions d’usuarisal mes a tot el món. El model de negoci del’empresa i el seu procés d’expansió inter-nacional li van permetre tancar l’any 2010amb un augment del 40% de la facturació,i d’un 110% de beneficis. Aquest fort crei-xement va impulsar l’empresa a una previ-sió de contractació de 120 treballadorsmés l’any 2011, que se sumarien als més de200 que hi treballaven fins al moment.

També l’empresa catalana rtificial Intelligence Technologies (AITECH) –spin-off dela Universitat Autònoma de Barcelona(UAB)– junt amb la multinacional japonesaMitsubishi Electric Europe, van desenvolu-par un sistema de videovigilància intel-ligent, sota el nom de Security, amb inno-vacions molt significatives. El projecte vacomptar amb el suport d’ACC1Ó, i el finan-çament del fons FEDER. La plataformaSecurity permet detectar el percentatged’ocupació de persones o vehicles d’unespai en temps real. Així mateix, el sistemapermet determinar amb una fiabilitatsuperior al 90% el flux de moviment de lespersones i vehicles en un determinat espai,com ara una gran superfície comercial ouna via per al trànsit de vehicles. També éscapaç de localitzar seqüències de vídeoenregistrades on aparegui un individu, i almateix temps garanteix la protecció a laintimitat de les persones amb tècniquesd’encriptació avançades. El sistema Secu-rity s’ha convertit en l’estàndard de Mit-subishi Electric per controlar els sistemesde seguretat a nivell mundial, i implica unpas fonamental en la consolidació i creixe-ment de l’spin-off catalana.

Serveis a la producció: serveis en tecnologiesde la informació

El mercat dels serveis de les tecnologies de la informació (infor-màtica) està format per una barreja d’empreses multinacionalsamb seu local més un conjunt molt ampli de petites i mitjanesempreses que ofereixen serveis relacionats amb la informàtica.Les principals empreses dins de l’àmbit estatal són Indra, Telefò-nica, Accenture, IBM i HP i els serveis que ofereixen es podendividir en tres categories:

• Serveis de consultoria, per posar en marxa nous projectes enl’àmbit de la informàtica.

• Serveis de suport i manteniment orientats a prolongar el ciclede vida de les tecnologies en explotació.

• Serveis d’externalització, més coneguts com a outsourcing, enels quals es delega la gestió completa d’una àrea a una empresaexterna.

Segons les estimacions d’IDC, aquest mercat de serveis TI vasuposar un volum de negoci a l’Estat espanyol de 10.142 milionsd’euros l’any 2011, que representava el 49% de la facturació en elconjunt del mercat de tecnologies de la informació, aglutinant laindústria i els serveis.

En el context de recessió econòmica, aquest era un dels mercatsmés afectats, que encadenava caigudes del 5% l’any 2009 i del

4,4% l’any 2010, però sembla que per fi l’any 2011 va aconseguirfrenar aquestes davallades amb una petita recuperació del 0,2%.Els resultats registrats a la primera meitat de l’any van ser lleuge-rament millors que en la segona. Segons les dades del segonsemestre del 2011, el mercat de serveis TI va decaure un 0,1%respecte al mateix període de l’any anterior. El negoci de l’out-sourcing va ser un dels pocs que va experimentar un lleugercreixement (0,5%), a diferència de les àrees d’integració de siste-mes i projectes de consultoria, que van decaure un 1,1% i un4,3% respectivament.

Aquest mercat es troba també en un procés de transformació del’oferta i la demanda, en el qual està incidint cada vegada més elsmodels de cloud computing. Es per això que precisament elsserveis relacionats amb la transformació cap a aquests models il’eficiència de processos de negoci són dos mercats amb creixe-ment potencial.

Aquesta petita recuperació del mercat de serveis de tecnologiesde la informació també es va fer palesa en l’ocupació. El 2011 lamitjana d’afiliats a la Seguretat Social en aquest segment (CCAE62) a Catalunya era de 31.019 persones, un 5% més que l’any2010, on la mitjana d’afiliats era de 29.541 persones.

A


3.18. Vehicles de passatgers: turismesi tot terrenysEl 2011 va suposar una recaiguda de les matriculacions al mercat espanyol i català jaque, després del creixement de l’any precedent, es van produir sengles descensos del17,7% i del 18,3%. La producció a nivell estatal també disminuí (−4,3%) i les exporta-cions es mostraren bastant estables. A Catalunya les exportacions i les importacions,en termes de valor, van augmentar de manera intensa respecte a l’any precedent.L’empresa més important del sector, Seat, va poder aconseguir augmentar la sevaproducció (un 5,5%) i també va incrementar la seva plantilla (un 10%), gràcies fona-mentalment al començament de la producció del model Audi Q3.


Producció +

Ocupació ++

Preus +

Exportacions ++

Importacions ++

Trets del sector

El sector dels vehicles de passatgers ésconstituït pels vehicles automòbils desti-nats al transport de persones, que tenenalmenys quatre rodes i nou places coma màxim, inclòs el seient del conductor.Es distingeix entre diferents segments,segons grandària, longitud, cilindrada iequipaments incorporats, i se’n fan dosgrans grups, que són vehicles turismes ivehicles tot terreny. Els clients del sectorpoden ser empreses, amb la finalitat dedotar-se d’una flota automobilística per aldesplaçament dels seus treballadors, les

companyies de lloguer de vehicles i, sobre-tot, els particulars, per a ús propi. La com-pra d’un vehicle d’aquest tipus comportaun desemborsament monetari elevat, quesol ser finançat mitjançant préstecs, ven-des a termini i fórmules financeres similars,especialment en el cas dels particulars.

Actualment, el mercat del sector defabricació de vehicles de motor es trobadavant uns països europeus sobresaturatsi sobreequipats, igual que passa als EstatsUnits i al Japó, mentre que les capacitatsde producció s’han anat desplaçant als paï-sos emergents, com ara els BRIX, pols delcreixement de la demanda en els propers

anys. No obstant això, no s’espera, atèsl’encara reduït poder adquisitiu d’aquestspaïsos per la compra d’un automòbil, quela demanda creixi de manera tal que espugui absorbir la capacitat de producció jainstal·lada i anunciada. A banda d’aquestatendència a la deslocalització i la sobreca-pacitat del sector, altres reptes als qualss’ha d’enfrontar la indústria catalana i d’al-tres regions europees és la forta ciclicitatde la demanda i les conseqüències que pottenir per a aquesta la fi de les subvencionslligades a programes Renove i similars, enmoments encara de feblesa econòmica, ola dificultat per identificar els segments defutur, aquells que concentraran la deman-da i on aquesta pot incrementar de mane-ra sostenible (algunes possibilitats serien elvehicle elèctric, els urbans, els ecològics...).

De cara al futur, als països ja madurs comels de l’Europa Occidental o els Estats Unitss’han de tenir en compte, a més, algunestendències que poden marcar de mane-ra significativa l’evolució de la demandaautomobilística.

Una primera tendència seria de tipusdemogràfic, amb l’envelliment de la pobla-ció i la reducció de la mida mitjana de lesllars. Una segona estaria lligada a l’evolu-ció dels ingressos de les famílies, un copsuperada la intensa crisi econòmica actuali en un context de forta competència glo-bal, que tendirien a disminuir. La terceratendència a tenir en compte seria el des-envolupament d’ofertes de mobilitat queno passen per la propietat d’un automòbilparticular nou; aquí entren el mercat desegona mà, el de lloguer, el transport col-lectiu de persones, etc. Aquesta tendència,lligada als canvis socioeconòmics, depènd’aspectes com els progressos tecnolò-gics, les estratègies de les multinacionalsi l’orientació de les polítiques públiquesen matèria de transport i mobilitat. Laquarta tendència tindria a veure amb elmedi ambient i la necessitat de reduir elscostos ecològics dels automòbils, ambmillores en l’eficiència energètica, l’alleu-jament del pes dels vehicles amb l’ús denous materials, com podria ser la fibra decarboni, àmpliament utilitzada al sectoraeroespacial i ferroviari, millores en la reco-llida i el desballestament dels vehicles alfinal de la seva vida útil o noves motoritza-cions on caldria situar els vehicles híbrids iels elèctrics. Els primers comptarien ambl’avantatge d’escollir el carburant a utilitzarsegons l’evolució futura dels preus rela-tius dels mateixos, mentre que els segonsserien més respectuosos amb el mediambient tot i que per generalitzar el seu úscaldria impulsar millores substancials pelque fa a la bateria, la seguretat i, sobretot,la capacitat de producció elèctrica i la sevadistribució.

Les innovacions i el progrés tècnic estàtenint i tindran en el futur un impactecabdal a la indústria de l’automòbil, tant

Classificació del sector de vehicles de passatgers

Vehicles turisme

•Micro.

•Petit (Renault Clio, C-3 de Citroën, VolkswagenPolo, Seat Ibiza, Ford Fiesta, Peugeot 207, etc.).

•Mitjàbaix (Renault Mégane, C-4 de Citroën, Volkswagen Golf, Seat León, Ford Focus,Peugeot 307, etc.).

•Mitjàalt (Peugeot 407, A-4 d’Audi, Volkswagen Passat, C-5 de Citroën, Seat Exeo, FordMondeo, etc.).

•Executiu.

•Esportiu.

•Luxe.

•Monovolum (petit i gran). Vehicle de caràcter familiar on els seients, el motor i elmaleter ocupen un únic espai. D’alçada considerable, que es manté pràcticamentinvariable en tot l’habitacle, sol tenir una elevada modularitat per disposar els seientsen diferents posicions.

Vehicles tot terreny (petit, mitjà, gran o de luxe). Vehicle dirigit, fonamentalment,al consumidor final per al seu transport particular, que està adaptat per circular perterrenys d’orografia complicada, per la qual cosa disposa, per exemple, de traccióa les quatre rodes, caixa de canvis específica, suspensió elevada, baixos reforçats orodes amb perfil més alt.


en l’àmbit de la demanda de transport,com en el de les tecnologies utilitzades,com en el de les infraestructures. Així, perexemple, indueixen nous comportamentsde comunicació, amb una reducció deles necessitats de desplaçaments (teletre-ball, venda on-line, etc.); o serveixen peral desenvolupament de noves motoritza-cions, nous materials i noves prestacionsals vehicles, entre les quals aquelles detipus intel·ligent, que fan més conforta-ble la conducció i milloren la seguretat.Aquestes darreres innovacions també s’es-tan incorporant a les infraestructures, ambcarreteres intel·ligents que informen dequalsevol incidència o ajuden a la gestiódel trànsit en zona urbana (informaciósobre disponibilitat d’aparcament, tarifessegons ús de la xarxa viària, etc.). Moltesde les darreres innovacions tecnològiquesque s’estan duent a terme, doncs, suposenuna tendència cada cop més pronunciadaa la integració de l’electrònica als vehicles

i a l’ús de les tecnologies de la informaciói comunicació per connectar vehicles iinfraestructures, cosa que farà que entrin aformar part habitual del mercat de l’auto-mòbil nous agents, per exemple, els pro-vinents de l’electrònica i la programacióinformàtica. Finalment, també cal destacar,en segments com el del vehicle elèctric,els recursos destinats a innovar en la millo-ra de les prestacions de les bateries, enla manera d’emmagatzemar l’electricitati carregar-la als cotxes; o les innovacionsrealitzades en l’estudi de nous models comels vehicles urbans.

Com s’ha apuntat més amunt, una de lestendències a tenir en compte és la de ladisminució del pressupost que dediquenles llars a l’adquisició d’un vehicle nou.D’una banda, s’està donant un augmentcontinu dels costos associats a l’automò-bil: compra, assegurança, reparació, car-burants, taxes, etc. I, de l’altra, hi ha una

desacceleració dels ingressos de les llars(envelliment de la població, que comportaun major pes relatiu de les prestacionssocials ara decreixents, de jubilacions, con-text de feblesa econòmica, etc.); a més, caltenir en compte la necessitat de distribuirel pressupost entre diverses finalitats, jasigui l’habitatge, el transport públic, elvestit o el menjar, algunes despeses deles quals estan augmentant i poden incre-mentar més en el futur. Aquesta tendènciapodria ocasionar uns usos més col·lectiusi compartits dels vehicles i podria seremfatitzada per les polítiques públiqueslocals tendents a incrementar els costosd’estacionament dels vehicles a les viespúbliques, a introduir peatges urbans, etc.encarint el cost d’ús del vehicle particularen zona urbana. Així mateix, cal tenir encompte el canvi en els valors de les novesgeneracions, més preocupades pel mediambient, les noves estructures familiars,més petites, o la reorganització de la mobi-


El sector de vehicles de passatgers té una llarga tradició al Prin-cipat. Després d’algunes experiències anteriors a la Guerra Civilespanyola, l’any 1950 es va constituir Seat, amb un capital socialde 600milions de pessetes (3,6 milions d’euros), subscrit per l’Insti-tuto Nacional de Industria (INI) (51%), un conjunt de bancs estatals(42%) i l’empresa italiana Fiat, que va aportar el 7% restant i lallicència de fabricació. El 1953 va entrar en funcionament la plantade la Zona Franca i va sortir al mercat el primer vehicle, un 1400,matrícula B-87223. L’any 1957 es va llançar al mercat el model 600,símbol d’una època i cotxe més emblemàtic de Seat.

Durant uns quants anys, Seat va ser l’única empresa del sector del’automoció a Espanya i la seva expansió va permetre desenvolu-par i consolidar la indústria auxiliar de l’automoció catalana. A ladarreria de la dècada dels setanta i al començament dels vuitanta,Seat va patir una primera crisi, que suposà l’abandonament del’empresa per part de Fiat el 1981. Seat va quedar, doncs, a lesmans de l’INI i va començar a fabricar sense el suport de la marcaitaliana. En aquells temps van sorgir al mercat els models Ronda –substitut de l’anterior Ritmo–, Ibiza –el cotxemés popular de Seat–,Málaga i Marbella –substitut del Panda, el qual es fabricava quanera associada amb Fiat. Tanmateix, en aquests anys es va posarde manifest la inviabilitat de la continuïtat de Seat en un contextestatal i internacional caracteritzat per una intensificació de lacompetència. En aquells moments, l’INI se’n va plantejar la venda i,finalment, el 1986 la firma va ser adquirida pel grup alemany Volks-wagen. Això va suposar el començament d’una nova etapa en quèles decisions estratègiques i de gestió es van traslladar a Alemanya.Amb l’entrada de Volkswagen, van sortir el model Toledo i unanova versió de l’Ibiza, la situació de Seat va començar a millorar ies va projectar la construcció d’una nova fàbrica a Martorell, quees va iniciar l’any 1988.

La nova planta de Seat aMartorell va ser inaugurada el 22 de febrerde 1993 i va substituir progressivament l’antiga factoria de la ZonaFranca. La fàbrica de Martorell va significar una inversió total degairebé 1.500milions d’euros i ocupa una extensió de 3milions demetres quadrats, amb un parc industrial de proveïdors que és a 2,5km de distància. Durant aquests darrers temps s’han posat al mer-cat nous models, com per exemple el León, l’Altea o l’Exeo i noves

versions dels models ja existents. Seat és actualment l’empresaindustrial més important del Principat quant a xifra de negoci,dóna feina directa a més d’11.000 treballadors i prop de 40.000persones si se li suma l’ocupació induïda. Amés, té un paper bàsicen les exportacions catalanes, atès que és la primera firma pel quefa a volum de vendes a l’exterior. Així mateix, destaca des del puntde vista de la recerca i el desenvolupament, amb el Centre Tècnicde Martorell, que dóna feina a uns 900 treballadors.

També cal destacar dins d’aquest sector Nissan Motor, l’altragran companyia de l’automoció present a Catalunya, que fabricavehicles tot terreny a la seva planta de la Zona Franca, a mésde vehicles comercials1. Finalment, hi ha dues empreses peti-tes que també es dediquen a produir cotxes. Una d’elles és adTramontana que construeix cotxes esportius de luxe a Palau deSanta Eulàlia. El públic potencial del seu biplaça esportiu són elscol·leccionistes i cada unitat s’elabora sota comanda i de manerapersonalitzada. L’altra és IFR Automotive, creada el 2003 i ambseu a Reus, que fabrica models esportius d’entre 270 i 400 cavallsde potència.

Taula 87. Pes específic del sector de fabricació de vehicles de passatgersa Catalunya. 2011

Volum de negoci del sector / Total industrial (estimació pròpia 2010) 4,6%

Ocupació del sector / Total industrial (estimació pròpia 2010) 2,6%

Ocupació del sector / Ocupació del sector a Espanya (estimació pròpia 2010) 24,6%

Exportació del sector / Total exportacions (en valor, 2011, Idescat) 9,2%

Exportació del sector / Exportació del sector a Espanya(en valor, 2011, Idescat) 23,2%

Producció del sector / Producció del sector a Espanya(en unitats, 2011, ANFAC i elaboració pròpia) 24,5%

Font: ANFAC, Institut d’Estadística de Catalunya, Instituto Nacional de Estadística i ela-boració pròpia.

1 La situació i l’evolució de Nissan Motor s’analitza en profunditat en el capítol 3.19(vehicles comercials i industrials, autobusos i autocars).


litat i els modes de vida, per exemple, ambl’increment del teletreball.

Finalment, cal indicar que entre els factorsgenèrics d’èxit a la indústria de l’automòbilcaldria esmentar la capacitat de produirvehicles amb un cost mínim. Això inclouriael control dels costos de les matèries debase utilitzades, la capacitat d’automatitza-ció i la de produir sèries grans. Tradicional-ment, l’assoliment d’aquesta exigència esbasava en subcontractacions de bona partde l’activitat, per una banda, i, per l’altra,en el desenvolupament de la modulari-tat dels productes (producció de subcon-junts que més endavant s’acoblen entresi). Actualment, l’exigència de minimitzarels costos passa també per altres tàctiquestals com l’abaratiment dels costos logísticsgràcies a la localització dels proveïdors alcostat de la fàbrica i la renegociació ambels subcontractistes, la simplificació delscomponents del cotxe amb relació a altresvehicles de la mateixa marca, la reutilitzaciódels components o la reducció de despe-ses de màrqueting, intentant aconseguiruna audiència màxima a un cost mínim(tàctiques que estan ja sent utilitzades enla producció d’automòbils de baix cost).Un segon factor genèric seria la capacitatper produir vehicles que consumeixin cadacop menys carburant o, en general, quecontaminin menys l’atmosfera, la qual cosacomporta la necessitat de realitzar nousdesenvolupaments tecnològics (com elsja esmentats de l’ús de nous materials méslleugers o avanços en el camp del cotxeelèctric pel que fa a les bateries i el submi-nistrament de l’electricitat). I un tercer factorclau seria la fiabilitat i seguretat dels vehi-cles, camp on tenen un paper cabdal elsavanços electrònics aplicats a l’automòbil. Amés dels factors genèrics d’èxit, cal tenir encompte també els factors de competitivitatespecífics en els diferents segments. Algunsexemples d’aquests serien la capacitat de

les empreses per idear un nou conceptede vehicle, amb un desenvolupament dela modularitat per adaptar-se a possiblesusos variats d’un mateix vehicle: aquestfactor podria ser clau, per exemple, perals vehicles de lloguer; o, en la branca delsvehicles urbans petits, ser capaços d’acon-seguir amb un mínim cost un cotxe d’altaeficiència energètica, per exemple, amb l’úsintensiu dels materials compòsits.


Internacional

A nivell mundial, la venda de vehiclesautomòbils va tornar a augmentar l’any2011, tot i que en menor mesura del queho va fer l’any precedent (al voltant d’un8% i total aproximat de 67milions d’unitats,enfront del creixement del 12% de l’anyanterior). De manera semblant a l’any 2010,la clau, a banda del bon comportament delmercat dels Estats Units, cal trobar-la enels països emergents, els anomenats BRIX(Brasil, Rússia, Índia i Xina), que vanmés quecompensar l’atonia del mercat de la UnióEuropea i la davallada que va registrar Japó.

El dinamisme de les vendes de vehicles al’Índia durant 2011 va ser molt notable, ambtaxes d’incrementmolt properes al 30%, tantsi es considera els vehicles de passatgers(2,52 milions) com si se li sumen els vehiclescomercials lleugers (3,2 milions d’unitatsvenudes en total). Una de les claus d’aquestascens, a més del creixement econòmicpropi del país, seria la pujada d’impostosprevista per al 2012, cosa que va fer quebona part de les compres es fessin abans,particularment durant el darrer trimestredel 2011. Més espectacular encara va serl’any per a Rússia, ja que les matriculacionsvan pujar prop d’un 40%, mentre que la

xifra total de vendes de vehicles de motorva arribar, aproximadament, als 2,6 milionsd’unitats. A la Xina, després de diversos anysamb taxes de creixement espectaculars enles matriculacions de vehicles de motor, eldinamisme es va apaivagar l’any 2011, quanles vendes només van augmentar un 5,2%en el sector de vehicles de passatgers (14,5milions d’unitats, segons la seva associacióde fabricants) i un 2,5% en total, atenent atots els vehicles de motor (18,5 milions). Lapèrdua de dinamisme va ser deguda a la for-ta inflació existent al país, a les iniciatives delsgoverns locals per desincentivar l’ús delsvehicles demotor per tal d’evitar la saturaciódel trànsit a les grans ciutats i, especialment,a la finalització dels incentius fiscals, que jaduraven dos anys. També va ser menor eldinamisme de vendes al mercat brasiler,amb un total de 3,63 milions de vehicles demotor matriculats, només un 3,4% més quel’any precedent, després del creixement persobre del 10% del 2010. En el cas de consi-derar només vehicles de passatgers, la xifrava ascendir a 2,65 milions d’unitats, amb uncreixement mínim del 0,1%.

Durant l’any 2011, al territori europeu (UE-27 i EFTA) es van matricular 13,6 milions devehicles de passatgers, amb un descens del’1,4% respecte a la xifra de l’any precedent;ja és el quart any consecutiu en què esprodueix una reducció anual del volumde matriculacions, encara que la taxa dedecreixement del 2011 fou inferior a la delsdos anys previs. Atenent els cinc mercatsmés grans dins del territori europeu, l’any2011 va ser molt positiu per a les matricu-lacions a Alemanya, amb un creixementen les vendes del 8,8% respecte a l’anyprecedent, molt negatiu per a Espanya iItàlia (amb descensos per sobre del 10%) inegatiu per a França i el Regne Unit, ambreduccions respectives del 2,1% i 4,4%. AlsPaïsos Baixos i Bèlgica, els següents païsosper ordre d’importància quantitativa, es

Figura 130. Països ambmés matriculacions a la zona de la UE-27 + EFTA. 2011Percentatge

0

5

10

15

20

25

–40

–30

–20

0

–10

10

20

Variació 2011-2010 (escala dreta)

Quota de mercat (escala esquerra)

Finlàndia

Norue

ga

Portug

al

Dinam

arca

Rep.

Txeca

Polònia

Suècia

Suïssa

Àustria

Països

Baixos

Bèlgica

Espa

nya

Itàlia

Regn

eUnit

França

Alemanya

Nota: Aquests són els països que l’any 2011 van matricular més de 100.000 unitats de vehicles de passatgers.Font: Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA).


van registrar increments del 15,2% en elcas del primer i més modest, i del 4,5% enel segon. De fet, i a banda d’Espanya, Itàlia,Regne Unit i França, només hi va havercaigudes de les vendes a Polònia, Romania,Eslovènia, Portugal i Grècia (més del 30%en aquests dos darrers casos).

Per grups automobilístics, va tornar aliderar el constructor alemany Volkswa-gen, amb una quota del mercat europeudel 23,3%. Respecte a l’any precedent vaenfortir el seu lideratge, amb un guany dedos punts a la quota de mercat, atès queles seves matriculacions a Europa pujarenun 7,7%. L’any va ser positiu per a totesles seves marques, tot i que Seat nomésva poder augmentar les matriculacionsun 1,1%, enfront del creixement del 6%de Škoda i del 9% de Volkswagen i Audi.Seat va quedar amb una quota de mercatdel 2,2%, enfront del 3,6% de Škoda i el 5%d’Audi (la marca Volkswagen és claramentla líder del grup ja que el 12,4% dels vehi-cles de passatgers matriculats a Europa el2011 van ser models VW). En segona posi-ció va situar-se el francès PSA (Peugeot-Citroën), amb una quota del 12,4%, encaraque l’any 2011 va ser força negatiu per aell, amb una reducció de matriculacionsde vehicles de passatgers a Europa del8,8%. En tercer lloc va quedar el conjuntde productors japonesos, amb una quotadel 12,1%. Dins d’ells cal diferenciar el grupToyota, amb una quota del 4,1% i unacaiguda de vendes del 7,9%, i la resta, querepresentaren el 2011 el 8% del mercateuropeu i que van patir una disminucióde vendes menor, del 4,4% (dins d’ellsNissan, la marca amb fàbrica a Barcelona,va registrar un ascens de matriculacionsdel 13,9%). En quarta posició es troba elgrup francès Renault (quota de mercat del9,5% i reducció de vendes respecte a l’anyprecedent del 8,1%), seguit, en cinquenaposició, per General Motors, que va experi-mentar una variació negativa de les sevesmatriculacions molt semblant a la que esva donar per al conjunt d’Europa, cosaque li va servir per mantenir pràcticamentla seva quota de mercat (de fet, només lava reduir dues dècimes, fins al 8,6%). Final-ment, completant la llista dels sis grupsautomobilístics amb més matriculacions alterritori europeu (més d’unmilió), amb unaquota del 8%, estaria Ford (amb un 3,2%menys de matriculacions el 2011 respectea l’any precedent). Els cinc models mésvenuts a Europa el 2011 van ser el VW Golf,el VWPolo (produït a Navarra), el Ford Fiesta(construït a València), l’Opel Corsa (fabricata Saragossa) i l’Opel Astra.

L’any 2011, el grup automobilístic ambmésvendes de vehicles de motor al món vatornar a ser General Motors recuperant aixíel lideratge que des del 2008 l’havia arra-bassat Toyota (9,03 milions d’unitats i crei-xement del 7,6%). De fet, la segona posicióno va correspondre al grup nipó sinó al

Taula 88. Grups automobilístics ambmés vendes a la zonade laUE-27+EFTA. 2011

Grup Marca % variació 2011-2010 % quota de mercat 2011

Volkswagen Audi 9,0 5,0Seat 1,1 2,2

Škoda 6,0 3,6

Volkswagen 9,0 12,4

Altres 5,8 0,0

Total 7,7 23,3PSA Citroën −8,0 5,7

Peugeot −9,4 6,7

Total −8,8 12,4Toyota Toyota −9,7 3,9

Lexus 48,4 0,2

Total −7,9 4,1Altres Japonesos Daihatsu −41,4 0,1

Honda −19,8 1,1

Mazda −24,7 1,0

Mitsubishi 7,6 0,8

Nissan 13,9 3,4

Subaru −17,8 0,3

Suzuki −8,2 1,3

Altres 44,2 0,0

Total −4,4 8,0Total japonesos Total −5,6 12,1Renault Dacia −4,5 1,9

Renault −8,9 7,7

Total −8,1 9,5GM Chevrolet −1,7 1,3

Opel −1,7 7,3

Altres −48,0 0,0

Total −1,8 8,6Ford Ford −3,2 8,0

Mercury n.d. 0,0

Altres –57,9 0,0Total –3,2 8,0

Nota: Aquests són els grups que l’any 2011 van matricular més d’un milió d’unitats de vehicles de passatgers.Font: Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA).

grup Volkswagen, amb 8,2 milions d’unitatsvenudes, pràcticament un milió d’unitatsmés que l’any 2010. L’aliança Renault-Nis-san va assolir una xifra de vendes de 8,02milions d’unitats, amb un notable incre-ment del 10,3%, situant-se així en la terceraposició mundial. Toyota, finalment, acabàel 2011 en quart lloc, ja que va quedar-sefregant els 8 milions d’unitats venudes,després dels problemes de producció queva patir a les seves fàbriques domèstiquescom a conseqüència del terratrèmol i eltsunami de l’11 de març que va afectar lazona nord-est del Japó.

A nivell mundial s’estima que el 2011 esvan construir un total de 59,9 milions devehicles de passatgers, cosa que significaun creixement del 2,9% respecte a l’anyprecedent, inferior a la taxa de creixementdel 2010, però que contrasta amb la caigu-da del 2009. Per països, i atenent als mésimportants quantitativament, es troba queels majors ascensos de la producció es vandonar a Rússia, amb una taxa d’augment del43,8% i volum a l’entorn dels 1,74 milionsd’unitats, i a Mèxic, amb un increment pro-per al 20% (i 1,66 milions d’unitats). Amb

increments una mica més elevats del 10%,també cal esmentar la República Txeca iEslovàquia (entre ambdues van produir el2011 un total d’1,83 milions d’unitats). Elpaís amb més quota de mercat del mónva ser la Xina (pràcticament un de cadaquatre automòbils produït el 2011 es vafabricar al país xinès; amb un incrementdel volum de producció del 4,2% respec-te al 2010). Japó seria el segon país ambmés producció (quota del 12% i reduccióde pràcticament el 14% respecte a l’anyprecedent) i Alemanya quedaria en ter-cer lloc (5,87 milions d’unitats i augmentproper al 6% en comparació amb 2010).En aquest sentit, a la UE-27 es van produir15,7 milions de vehicles de passatgers, un2,7% més que l’any anterior. L’any va serpositiu, a més de per a Alemanya, tambéper al Regne Unit (1,34 milions d’unitatsproduïdes, un 5,8% més) i, en molta menormesura, per a França (1,93 milions, amb unascens del 0,4%). En canvi, per a Espanya,l’altre país de la Unió Europea, que superael milió d’unitats construïdes de vehiclesde passatgers a les seves fàbriques es varegistrar una reducció de la producció,com més endavant es detalla.


quota de mercat. Per zones geogràfiques,s’observa que la posició d’Àsia-Oceania éspredominant, ja que produeix més d’unade cada dues unitats de vehicles al món,quedant el continent europeu i l’americàen segon i tercer lloc, respectivament; elpes relatiu d’Àfrica continua sent residual.Els canvis produïts en els darrers 50 anys,en aquest sentit, són força notables: així,el 1951, prop del 80% de la fabricació devehicles de motor tenia lloc a Amèrica, el21,6% a Europa i un mínim 1,8% a Àsia.El 1971, Europa ja era el major productormundial, amb una quota del 41%, pel 39%d’Amèrica i el prop del 20% d’Àsia-Ocea-nia. I, el 1991, encara Europa era el majorproductor amb una quota del 40%, moltsemblant a 20 anys enrere, mentre queÀsia havia superat a Amèrica (ja un terçdels vehicles de motor es fabricaven allàenfront del pes relatiu del 26% del conti-nent americà). Finalment, es pot remarcarque Espanya quedà en novena posició,tant en vehicles de passatgers com envehicles de motor, en general, i, en canvi,dins de la Unió Europea, Espanya va ser, el2011, el segon major constructor de vehi-cles de motor, darrere d’Alemanya, i eltercer en vehicles de passatgers, darrered’Alemanya i França (en vehicles comer-cials, industrials i autobusos i autocars fouel primer).

Figura 131. Producció de vehicles de passatgers i de vehicles de motor al món. Els 20 principals països, 2011, en quota de mercat mundialPercentatge

Vehicles de passatgers

Vehicles de motor

0 5 10 15 20 25

Bèlgica

Argentina

Turquia

Eslovàquia

Polònia

Canadà

Rep. Txeca

Regne Unit

Iran

Mèxic

Rússia

Espanya

França

Brasil

Estats Units

Índia

Corea del Sud

Alemanya

Japó

Xina

Nota: L’OICA no considera en vehicles de passatgers, sinó en d’altres vehicles, les camionetes o trucks típiques d’Estats Units, Mèxic i Canadà. Dades provisionals.Font: OICA (Organització Internacional de Constructors de Vehicles de Motor).

Taula 89. Producció de vehicles depassatgers i de vehicles demotor almón, per zones geogràfiques. 2011

Vehicles de passatgers Vehicles de motor

% quota de mercat % variació 2010-2011 % quota de mercat % variació 2010-2011

Europa 30,5 5,8 26,4 6,6UE-27 26,2 2,7 22,1 3,5

UE-15 20,8 2,6 17,9 3,5

UE-nous membres de l’Est 5,4 3,2 4,2 3,3

Altres 3,2 40,0 2,8 38,1

dels quals, Rússia 2,9 43,8 2,5 41,7

Turquia 1,1 6,0 1,5 8,6

Amèrica 14,6 6,6 22,2 8,7NAFTA 9,4 10,4 16,8 10,6

dels quals, Estats Units 4,9 8,6 10,8 11,5

Sud-amèrica 5,3 0,3 5,4 3,2

dels quals, Brasil 4,2 −1,9 4,3 0,7

Àsia-Oceania 54,3 0,4 50,7 −0,7dels quals, Xina 24,2 4,2 23,0 0,8

dels quals, Índia 5,1 7,9 4,9 10,7

dels quals, Japó 11,9 −13,9 10,5 −12,8

dels quals, Corea del Sud 7,0 9,2 5,8 9,0Àfrica 0,6 2,0 0,7 5,9

Nota: L’OICA no considera en vehicles de passatgers, sinó en d’altres vehicles, les camionetes o trucks típiques d’EstatsUnits, Mèxic i Canadà. Dades provisionals.Font: OICA (Organització Internacional de Constructors de Vehicles de Motor).

El total de vehicles de motor produïts almón el 2011, comptant no tan sols elsvehicles de passatgers sinó també elsvehicles comercials, industrials i els auto-busos i autocars, ascendí a 80,1 milions

d’unitats, amb un creixement del 3,2%respecte al 2010. La Xina, amb 18,4 mi-lions d’unitats produïdes, els Estats Units,amb 8,7 milions, i el Japó, amb 8,4 mi-lions, van ser els tres principals països per


Figura 132. Matriculacions de vehicles de passatgers a Espanya, darrers 20 anysUnitats

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

1993

1994

1991

1992

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Font: Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC).

Espanya

L’any 2011 es van matricular al conjunt del’Estat espanyol un total de 808.059 unitatsde vehicles de passatgers, cosa que vaimplicar una caiguda del 17,7% respectea la xifra assolida l’any precedent. En elsdarrers 20 anys, només el 1993 va registrarunes vendes inferiors a aquest volum. Encomparació amb els darrers anys del perío-de previ d’expansió econòmica (2005-2007), el total de vehicles venuts el 2011va caure a la meitat. L’elevada taxa d’aturi la pèrdua de capacitat adquisitiva quecomporta, les restriccions de crèdit i la criside confiança i incertesa davant el futur,juntament amb la inexistència des de mit-jans de 2010 d’ajuts per a l’adquisició devehicles, estarien explicant la davalladaregistrada durant el 2011.

Per canals d’adquisició, l’any 2011 va sermolt negatiu per als particulars, amb unareducció de les vendes del 33,6% (387.831matriculacions). En canvi, l’evolució va serclarament millor per al canal de les empre-ses, tant de lloguer, amb un ascens del4,3% (i 141.147 unitats de vehicles depassatgers adquirides) com les de no llo-guer, per conformar les seves flotes, ambun creixement respecte al 2010 del 6,3%(279.081 matriculacions). El canal dels par-ticulars s’ha deteriorat tant en el marc dela crisi econòmica actual que el pes relatiusobre el total que representen les compresen aquest sector ha passat de ser el 60% el2007 al 48% actual. Per segments, cal des-tacar que els únics que van experimentarun increment de les matriculacions a l’Estatl’any 2011 van ser els vehicles de luxe, elstot terrenys petits i els monovolums grans(amb ascensos respectius del 83,1%, 22,2%i 11,3%), encara que entre tots tres nomésrepresenten un 6% del total de vehiclesde passatgers venuts. Els grups amb majorimportància quantitativa són, en aquestsentit, els de segments mitjà-baix i elsvehicles petits (pes relatiu proper al 30%en ambdós casos); i tots dos van experi-

mentar un descens significatiu, l’any 2011,del 20,6% i del 16,8%, respectivament.A aquests vehicles els segueixen els delsegment mitjà-alt (pes relatiu del 13%) i elsmonovolums petits (quota del 10,5%), quevan patir sengles descensos entorn al 20%.Tot i així, les disminucions percentualsmés elevades en les matriculacions es vanproduir als segments micro i als tot terrenygrans (per sobre del 30%).

Per tipus de carburant utilitzat val a dir queun any més les majors vendes van corres-pondre als automòbils que funcionen ambdièsel: el 70,3% del total; mentre que laquota de mercat dels vehicles de gasolinava tornar a descendir, fins al 28,4% (l’1,3%restant d’unitats matriculades el 2011 –pocmés de 10.000 unitats– van correspondrea automòbils híbrids i elèctrics). Finalment,per trams de diòxid de carboni llençat al’atmosfera, val a dir que les majors vendesvan correspondre al tram de 0 a 120 gramsper quilòmetre recorregut (vehicles ecolò-gics), amb una quota de gairebé el 40%,seguit dels del tram de 121 a 140: quotade pràcticament el 30%. També van seraquests dos els que menys reduccions dematriculacions van patir al llarg del 2011(inferior al 5% en el primer cas i del 15% enel segon). En aquesta tendència té la sevaimportància la situació econòmica nega-tiva que empeny molts usuaris a adquirirmodels més petits, amb menys despesade combustible i també el fet que, des deja fa uns anys, els models ambmenys emis-sions estan exempts de pagar l’impost dematriculació o bé paguen un tipus impo-sitiu reduït, del 4,75%. En aquest sentit, larecaptació de les comunitats autònomesper concepte d’impost de matriculació vacaure l’any 2011 un 24,5% fins a compta-bilitzar uns 484 milions d’euros. La quotamitjana pagada per aquest impost se situàen els 660 euros enfront dels 733 de l’anyprecedent. La forta reducció de les vendesde nous vehicles i el fet que cada cop hihagi major tendència a l’adquisició de

vehicles petits i poc contaminants serien aldarrere com a factors explicatius principals.

Per segon any consecutiu, la marca mésvenuda a l’Estat espanyol va ser Seat, amb73.524 unitats de vehicles de passatgersmatriculades, cosa que va implicar una cai-guda del 17,8% respecte a l’any precedent,pràcticament idèntica a la del conjunt delmercat. I per segon any consecutiu, la sego-na plaça va correspondre a Volkswagen,amb 71.608 unitats venudes i una caigudainferior, del 14,1%. Darrere d’elles, van gaire-bé empatar, amb quotes de mercat d’entreel 7% i el 8%, Ford i les franceses Peugeoti Renault. De les 10 primeres marques pervolum de vendes, la pitjor evolució la vapresentar Citroën, amb una reducció deles matriculacions del 27,1%; mentre que laconjuntura menys negativa la van travessarNissan (reducció de només el 4,4%, desprésdel creixement del 16% de l’any precedent)i Audi (descens del 6,5%). Atenent les mar-ques que van matricular el 2011 més de1.000 unitats al mercat espanyol, només ensis d’elles es van produir variacions positives.Aquestes són, per ordre descendent en elvolumde vendes, Kia (gairebé 20.000 unitatsvenudes), Alfa Romeo (per l’èxit de vendesdel seu noumodelGiulietta, llençat amitjansdel 2010), Smart, Lexus, Porsche i Jeep.

Entre els set models de cotxe més venutshi van haver dos de la marca Seat (l’Ibiza,en la segona posició, amb unes matricu-lacions de 31.106 unitats, i el León en lasisena, amb 22.404 unitats). Així mateixdestacaren altres dos de la marca Volks-wagen (al quart lloc el Golf, amb 22.488unitats matriculades, i el Polo a la setena,amb 20.913 matriculacions) i un altre deNissan (el Qashqai, amb 24.374 unitats, enla quarta posició). El model més matriculatl’any 2011 a Espanya va ser el RenaultMégane (35.597 unitats, considerant totesles seves diferents versions, com l’Scénic)i el tercer el Citroën C4 (28.825 unitats,considerant també les diferents versions,inclosa la Picasso).


Figura 133. Les 10 primeres marques per volum de vendes de vehicles de passatgers. Espanya, 2011Percentatge

Variació 2011-2010 (escala dreta)

Quota de mercat (escala esquerra)0

2

4

6

8

10

–30

–25

–20

–15

–10

–5

0

Audi Toyota Nissan Opel Citroën Renault Peugeot Ford VW Seat


Els preus dels automòbils es van incre-mentar a Espanya un 2,5% durant l’any2011, segons la variació interanual de l’IPC–índex de preus al consum– al desembredel 2011. Aquesta dada és molt semblanta la registrada per l’IPC general (2,4%) illeugerament menor a l’experimentadapels automòbils l’any precedent, que foudel 3%. En qualsevol cas, després de ladavallada del 6,5% del 2009 i l’estabilitatexperimentada el 2008, a causa de la crisii la caiguda de la demanda i atès l’esforçcomercial que des de la indústria es facontínuament per conquerir quota enun mercat molt competitiu, els fabricantsestimen que actualment es pot comprarun cotxe amb el doble d’equipamentque fa cinc anys als mateixos preus quealeshores. Per la seva banda, els preus delscarburants i lubricants van pujar un 8,6%,menys que els dos anys previs, quan lestaxes de creixement van ser del 18,6% el2010 i del 14,1% el 2009, però molt persobre del que va pujar l’IPC general, a cau-sa del preu elevat del petroli. Els serveis demanteniment i reparacions, rúbrica queles asseguradores solen utilitzar per actua-litzar les seves pòlisses, van pujar nomésun 1,7% l’any 2011, enfront del 3,5% del’any precedent. Els preus dels recanvis iaccessoris de manteniment pujaren exac-tament igual que l’IPC general, un 2,4%,taxa entorn a un punt percentual inferiora l’increment del 2010. Finalment, a larúbrica referent a altres serveis relatius alsvehicles es constata un manteniment delspreus, atès que el creixement registrat el2011 va ser nul.

Segons les dades de Ganvam (AsociaciónNacional de Vendedores de Vehículos aMotor), que representa 4.600 concessio-naris i 3.000 compravendes, el mercatd’ocasió, en contrast amb el dels vehiclesnous, va tenir un any 2011 positiu al con-junt d’Espanya. Efectivament, la xifra totalde vehicles usats venuts va quedar en els1,73 milions d’unitats, amb un creixementrespecte al 2010 del 3,4%. Això va deixarla proporció de vehicles de segona mà

respecte als nous en 2,1, enfront de la ràtiod’1,7 de l’any precedent; aquesta ràtio de2,1, a més a més, és la més elevada de lahistòria per a Espanya. Les compres entreparticulars van representar el 57,7% deles transaccions, mentre que les adquisi-cions a professionals, després d’algunsanys negatius, van augmentar un 2,8%el 2011 respecte a l’any precedent, impul-sades per una oferta de vehicles seminousmés àmplia gràcies a les automatriculacionsi la renovació de contractes per part dellogaters i companyies de rènting. El mer-cat d’usats està àmpliament dominat pelsparticulars, que van acaparar el 83,2% deles compres totals el 20112. Aquesta dadacontrasta amb el canal de particulars almercat de vehicles nous –pes inferior al50%, cosa que implica un cert desplaça-ment de l’usuari cap al cotxe usat davantles dificultats econòmiques actuals (elscotxes de segona mà tenen un preu mésbaix que els nous) i les dificultats quetroba en l’accés al crèdit al consum. Enaquesta línia s’explica que els usats demés de deu anys (els anomenats modelsmileuristes) hagin incrementat el seu pessobre el total del mercat de turismesd’ocasió en tres punts percentuals, acon-seguint una quota del 44%, amb un aug-ment de les vendes de l’11,8%. Per contra,els seminous, això és, els de menys de tresanys d’antiguitat, van reduir les vendes un3,3%. El preu mitjà dels vehicles de segonamà es va reduir un 1,1% durant el 2011;aquesta reducció és inferior a l’experimen-tada en anys anteriors atès l’augment dela demanda d’aquest tipus de vehicle. Arabé, la variació negativa que es continuàobservant el 2011 es va deure a l’incre-ment de quota de mercat dels vehiclesmés antics, de més de 10 anys d’antiguitat,que són, lògicament, els que menys preumitjà registren.

Segons les dades de l’Asnef (AsociaciónNacional de Establecimientos Financierosde Crédito), l’import dels nous crèdits con-cedits durant el 2011 per a l’adquisició devehicles es va reduir un 2,9%, fins a tota-litzar 6.476,7 milions d’euros, dels quals,una mica més del 80% va correspondre alspréstecs concedits per finançar la comprad’un cotxe nou, amb una reducció del5,8% respecte al 2010, en línia amb eldescens de les matriculacions. Cal dife-renciar, però, entre el comportament delvolum dels crèdits concedits als particularsi els destinats a empreses; efectivament,el primer va patir una caiguda del 10,2%(pes sobre el total del 62,5%); mentre quel’import destinat a empreses va créixerun 13%. El volum dels crèdits destinatsa la compra d’un vehicle usat, per la sevabanda, va experimentar un increment del12,9% (pràcticament tot aquest crèdit –un92%– va anar a parar als particulars). Elnombre dels contractes de préstecs rea-litzats ascendí a una mica menys de migmilió, amb un descens del 2,8% respectea l’any precedent i l’import promig foud’uns 13.000 euros. Finalment, cal afegirque la morositat en els crèdits conceditsper a l’adquisició d’automòbils es va reduirgairebé un punt al llarg del 2011, de talmanera que a finals d’any era del 12,4%. Amés, les entitats van concedir crèdits perimport de 46,4 milions d’euros per la com-pra de vehicles comercials, amb un creixe-ment del 16,8% respecte al 2010 i per 98,1milions d’euros per finançar altres tipus devehicles, amb un descens del 0,6%.

La producció de vehicles de passatgers aEspanya va registrar un lleuger descens del4,3% durant l’any 2011, que contrasta ambla variació positiva de l’any precedent; eltotal d’unitats produïdes va arribar a la xifrad’1.867.657. Les exportacions van tenirun comportament semblant, tot i que lareducció encara va ser més feble, del 0,3%(1.688.485 unitats, i pes relatiu sobre la pro-ducció del 90,4%), enfront del creixementdel 7,6% del 2010. Si dins dels vehicles depassatgers se separessin els automòbils

2 La dada es refereix a les compres que fan en total elsparticulars, tant a altres particulars (el 57,7% esmentat)com a venedors professionals.


de turisme i els tot terrenys, veuríem queel descens en la producció i exportaciódels vehicles de passatgers es va deure alsprimers, amb unes reduccions del 4,9% i0,95%, respectivament; de fet, l’evoluciódels tot terrenys va ser força positiva, ambun increment de les unitats construïdesdel 27,3% i un creixement de les vendes al’exterior del 31,6% (en aquest segment lesexportacions van representar el 95,2% dela producció).

Per fàbriques, val a dir que es manté elpredomini del constructor alemany Volks-wagen a la producció espanyola de vehi-cles de passatgers, amb un pes relatiusuperior al 35% sobre el total d’unitatsfabricades a Espanya (quota que es repar-teix de manera molt homogènia entre lafàbrica de Seat a Martorell i la de Volks-wagen a Navarra, on es produeix el modelPolo). Amb una quota de mercat properaal 20% el seguirien la fàbrica d’Opel, delgrup General Motors, i Renault. A conti-nuació estaria la fàbrica de Ford a Almus-safes, València, i, finalment, el grup PSA(Peugeot-Citroën) amb fàbriques a Vigo iMadrid; la factoria de Mercedes a Vitòriao la de Nissan a Barcelona continuarentenint un pes mínim sobre el total de vehi-cles de passatgers (inferior al 5%). Respec-te a l’evolució durant 2011 cal destacar laforta caiguda de producció de vehicles depassatgers a PSA, superior al 20%, a causade la seva fàbrica de Madrid i en menormesura a la reducció de la producció delsmodels Citroën C4 i C4 Picasso a Vigo; laconjuntura també negativa de Renaulti Ford, encara que les seves taxes dedecreixement no arribaren als dos dígits,i l’evolució positiva, en canvi, de la fàbricaaragonesa d’Opel, de Nissan a Barcelona ode Volkswagen, especialment, pel que fa ala factoria que el grup té a Navarra.

El total d’unitats produïdes de vehicles demotor (considerant vehicles de passatgersi també els vehicles comercials, industrialsi autobusos i autocars) va ascendir el 2011a Espanya a 2.353.682 unitats, un 1,4%menys que l’any precedent, i lluny delvolum que s’assolia fa quatre anys, abansde la crisi, a l’entorn dels tres milions d’uni-tats; mentre que les exportacions mostra-ren un ascens del 2% (2.120.489 unitats, ipes relatiu del 90,1% sobre la producció).Per tant, els vehicles de passatgers repre-sentaven el 2011 una mica més del 77%del total de la producció i exportació devehicles de motor a l’Estat espanyol. El des-cens de la producció a les factories espa-nyoles durant 2011 s’explica a partir de ladisminució de les vendes al mercat locali també de la reducció que es va regis-trar als principals mercats europeus, ambl’excepció d’Alemanya; el mercat europeués el destí de la immensa majoria de lesvendes espanyoles a l’exterior, tot i que esrealitzen exportacions fins a 130 països detot el món.

L’ocupació a l’Estat espanyol en el sec-tor de fabricació de vehicles de motor,remolcs i semiremolcs es va tornar a reduirdurant 2011, tot i que aquest decreixe-ment va ser molt menys intens (amb proufeines un 0,5%) que el patit durant els tresanys anteriors. En qualsevol cas, el descensdels afiliats a aquest sector des del 2007ha estat de prop del 15%. Per altra banda,l’any 2011, atenent a les dades del comerçexterior relatives als cotxes de turismesi altres vehicles automòbils per al trans-port de 9 i menys persones, en termes devalor, s’observa a Espanya un augment deles importacions del 12,2%, que contrastaamb els descensos que es produïen anyrere any des del 2008. Les exportacions,per la seva banda, també es van incremen-tar i en termes percentuals molt semblants(11,8%, enfront del 4,8% de l’any anterior).El saldo comercial va tornar a ser positiu,amb un ascens de l’11,4% respecte al 2010,inferior però al creixement del superàvitque es va produir aleshores. El 85,3% deles exportacions, en valor, que es van rea-litzar el 2011 van anar a parar a països dela Unió Europea (el 94% de les vendes al’estranger, de fet, es van dirigir cap a algunpaís del continent europeu). Per països,val a dir que un terç del total de vendesa l’estranger acabaren a França; i un altreterç es repartí entre només tres països: Ale-manya (17%), Regne Unit i Itàlia (el cinquèpaís client va ser Turquia, amb una quotaen les exportacions espanyoles del 4,4%).També dels països de la Unió Europea vanprocedir la majoria de les importacions delsector durant l’any 2011: el 81,7% per serexactes, mentre que un 15% addicionalva procedir d’Àsia. Per països, en concret,els cinc majors proveïdors d’Espanya vanser Alemanya (pes entorn al 40%), França(20%), Japó (8%), Regne Unit i Corea (quotaentorn al 5% en aquests darrers). Amb rela-ció al global d’importacions i exportacionsespanyoles, el pes relatiu de les compresi vendes de vehicles de passatgers a l’es-tranger va assolir el 2011 les xifres respecti-ves del 3,8% i 10,3%.

Catalunya

A Catalunya es va assolir durant l’any 2011la xifra total de 119.944 matriculacions devehicles de passatgers, cosa que va impli-car una reducció del 18,3% respecte a l’anyprecedent, després de la variació positivadel 2010, i va estar en línia amb les fortesdisminucions del 2008 (superior al 30%) iel 2009 (del 14%). La caiguda de vendesa Catalunya el 2011 va ser lleugeramentsuperior a la del conjunt estatal, cosa queva suposar una pèrdua de quota de mercatper al Principat, però només d’una dècima(14,8%). Catalunya va ser de nou, darrerede Madrid (quota de mercat del 32,5%), lacomunitat que va matricular més vehiclesde passatgers.

El 56,6% de les adquisicions les van fer elsparticulars, i la resta, el 43,4%, van corres-

pondre a les empreses, tant no llogaterescom de rent a car. En comparació ambEspanya, el pes relatiu del canal dels parti-culars va ser clarament major a Catalunya.Ara bé, igual que va passar per al conjuntestatal, la pitjor conjuntura la van travessarprecisament les vendes als particulars, ambuna caiguda a Catalunya propera al 30%,mentre que les matriculacions realitzadesa les empreses creixien un 3,4%. Segons eldiòxid de carboni llençat a l’atmosfera perquilòmetre recorregut, les majors vendesa Catalunya van correspondre a vehiclesde passatgers en el tram de 0 a 120 gramsper quilòmetre (vehicle ecològic), amb unaquota de mercat del 34%, inferior, però, ensis punts percentuals al pes relatiu que vanregistrar al conjunt estatal. El 30% de lesvendes van ser de vehicles que llençaven al’atmosfera entre 121 i 140 grams per qui-lòmetre i el 21% per a vehicles en el tramde 141 a 159 grams/km. Les evolucionsmenys negatives el 2011, com també esdonava al conjunt estatal, les van registrarels vehicles menys contaminants, amb unareducció mínima del nombre dematricula-cions per als ecològics, del 9,2% (14,5% enel cas dels vehicles del tram de 121 a 140grams/km).

Per marques, i igual que va passar al mercatespanyol l’any 2011, també va ser Seat lalíder de vendes. De fet, va ser l’única marcaque va matricular més de 10.000 cotxes aCatalunya aquell any. Respecte al 2010 vapatir, però, una reducció de vendes del26,1%, superior a la del conjunt català, cosaque la va fer perdre quota de mercat, fins aarribar al 10,3% (entorn a un punt per sotade la quota del 2010). A Seat la va seguir laseva companya de grup, la marca Volkswa-gen, amb una quota del 8,1% i també unareducció força notable de matriculacionsrespecte a l’any precedent (del 22,2% enaquest cas). La tercera marca més venu-da al Principat el 2011 va ser la japonesaamb fàbrica a Barcelona, Nissan, quota del7,3% i reducció de vendes de només el5,8%. Aquesta evolució clarament menysnegativa que la del conjunt del mercatcatalà l’ha fet escalar posicions respecteal 2010 (quan va ser la setena marca ambmés matriculacions). Peugeot i Ford, totesdues amb una quota de mercat del 7,1%,seguirien a Nissan per volum de vendesde vehicles de passatgers l’any 2011, ivariacions negatives respectives del 18,5%i l’11,4%. Renault, Toyota, Citroën, Opel iAudi, per aquest ordre, completarien lallista de les 10 marques més matriculadesa Catalunya. Toyota i Audi registraren unesdisminucions de matriculacions inferiors ala del conjunt del mercat, la qual cosa lesva possibilitar guanyar quota de mercat aCatalunya. El cas contrari succeí amb Opeli les franceses Renault i Citroën (amb cai-gudes superiors al 25%).

Només 13 models de cotxe van aconse-guir matricular a Catalunya més de 2.000unitats cadascú durant l’any 2011. El model


Ajuts per a l’adquisició de vehicles elèctricsi híbrids a Espanya i Catalunya

El maig del 2011, el govern de l’Estat espanyol va aprovar laconcessió de subvencions directes per a l’adquisició de vehicleselèctrics. D’aquesta manera, el Govern va preveure subvencionarel 25% del preu de venda del vehicle abans d’impostos (o el 35%si no incloïa les bateries), amb un màxim de 6.000 euros per vehi-cle per a usuaris particulars i flotes privades i de 30.000 euros enel cas de la compra de vehicles grans (com autobusos i autocars).Més en concret, l’ajut màxim a concedir era de 2.000 euros per acotxes, furgonetes, quadricicles (i tambémotocicletes) amb auto-nomia elèctrica d’entre 15 i 40 km, de 4.000 euros en el cas d’unaautonomia d’entre 40 i 90 km i de 6.000 euros si el vehicle teniauna autonomia de més de 90 quilòmetres. La subvenció màximaascendia a 15.000 euros per a microbusos i furgons sempre que laseva autonomia elèctrica fos superior a 60 quilòmetres; i a 30.000euros per a autobusos i autocars amb més de 60 quilòmetresd’autonomia. La partida que es va aprovar per a aquestes subven-cions ascendia a un global de 72 milions d’euros i les sol·licitudses podien presentar, en un principi, fins al 30 de novembre del2011. Val a dir, a més, en aquest sentit, que els ajuts es donavenper a l’adquisició i també per a operacions de finançament perlísing financer i lloguer per rènting o lísing operatiu de vehicleselèctrics nous. I per vehicles elèctrics, de fet, s’entén qualsevolvehicle l’energia de propulsió del qual procedeixi, totalment oparcialment, de l’electricitat de les seves bateries carregades através de la xarxa elèctrica (per la qual cosa també s’inclourienels models híbrids endollables). Finalment, s’incloïa tot tipusde beneficiaris, ja que els ajuts es concedien tant per compresprivades com per les realitzades per institucions, administracionsi agents públics.

En un Reial Decret de novembre, es van prorrogar les ajudes finsal 15 de desembre del 2011 i també es van aprovar noves ajudesper al període que va de l’1 de gener al 30 de novembre del 2012.Això obeïa al fet que si bé al llarg del 2011 diverses marques vananar concretant la seva oferta de vehicles elèctrics per al mercatespanyol (exemples són els models Peugeot iOn, Citroën C-Zero,Nissan Leaf o Renault Fluence ZE) i també es va començar a con-cretar la producció en fàbriques espanyoles de models elèctricsi híbrids endollables, es va observar un cert retard en la posadaen marxa efectiva tant d’una oferta suficient al mercat com de laproducció d’aquests vehicles a les plantes espanyoles (l’exemplemés clar és el nou Renault Twizy de Renault Valladolid, la fabrica-ció en sèrie del qual arrenca el 2012). La dotació prevista inicial-ment per a l’any 2012 era de 49 milions d’euros, per a sol·licitudsque es presentessin des de l’1 de gener fins al 30 de novembre.Ara bé, molt recentment i en el marc de les retallades pressupos-tàries que s’estan duent a terme darrerament a l’Estat espanyol,per tal de complir els objectius de dèficit públic acordats ambla Unió Europea, es va aprovar reduir els ajuts a l’adquisició devehicles elèctrics per al 2012 des dels 49 milions d’euros previstosfins a només 10 milions.

L’any 2011 només es van matricular 377 unitats de vehicles elèc-trics a Espanya (69 unitats el 2010). Si se li sumessin els modelshíbrids, donaria que el total de vehicles venuts amb tecnologiahíbrida i elèctrica seria de 10.727 unitats, cosa que equival al’1,3% del total de matriculacions al mercat espanyol. Les 10.350unitats de models híbrids venudes durant el 2011 van significarun increment del 22,1% respecte a l’any precedent. Pràcticamentla meitat de les unitats de vehicles elèctrics venuts el 2011 es vanmatricular a Madrid, que va ser també la comunitat autònoma

amb més vendes d’híbrids (quota de mercat del 31,8%), seguidaper Catalunya (quota del 23,8%). En el total del 2011, el modelelèctric més venut al mercat espanyol va ser el Peugeot iOn, amb125 unitats, seguit del Citroën C-Zero, amb 85, el Nissan Leaf amb59 unitats i el Renault Fluence Z.E., Mitsubishi i-Miev i el Think City,amb 23 unitats cadascú. Les restants 39 unitats es van repartirentre Mercedes Clase A E-Cell (17), Smart Fortwo ED (10), TazzariZero (8), Tesla Roadster (2), i Chevrolet Volt i Opel Ampera (unacadascú). En l’àmbit dels vehicles híbrids, el líder absolut delmercat va ser, com és habitual, el Toyota Prius, amb 3.979 unitats(i una quota de mercat dins dels híbrids del 38,4%). Els següentsmodels més venuts també pertanyen al grup Toyota (el ToyotaAuris HSD, amb una quota del 23,8% i el Lexus CT 200h, amb unaaltra quota del mercat d’híbrids del 16%). El 98,7% del mercatdels híbrids espanyols va estar copat l’any 2011, de fet, per aquestgrup i el també fabricant japonès Honda. La resta del mercat esta-va repartit entre les marques alemanyes Porsche, Volkswagen,Audi, BMW, Mercedes, la francesa Citroën i la xinesa BYD.

A Catalunya, i dins de la resolució de l’ICAEN (Institut Catalàd’Energia) de 29 de novembre del 2011, per la qual s’aprovavenles bases per a la concessió de subvencions d’estalvi i eficiènciaenergètica, dotades amb 24 milions d’euros, s’hi van inclouresubvencions a l’adquisició de vehicles nous, ja siguin de pas-satgers o comercials de menys de 3,5 tones, amb les següentspropulsions:

a) elèctrica pura, és a dir, aquells on la recàrrega de les bateries noes realitza a partir d’un motor tèrmic;

b) híbrida electricitat/combustible, que tinguin capacitat de trac-ció elèctrica mitjançant bateries i unes emissions inferiors a 110grams de CO2

/km. Aquesta tecnologia incorpora dos sistemesd’emmagatzematge d’energia (dipòsit de combustible i bateriaelèctrica) i doble motorització (un motor tèrmic i un motor elèc-tric), de tal manera que ambdues participen en algunmoment enla tracció del vehicle (no només a l’arrencada). Tant es considerenels models Full Hybrid: amb capacitat de tracció única elèctricade forma voluntària per part del conductor, com els models MildHybrid: recolzament a la tracció elèctrica sense participació delconductor;

c) híbrida endollable, amb capacitat de tracció elèctrica del 100%,mitjançant bateries, amb emissions inferiors a 110 grams deCO2

/km. Aquests vehicles tenen les mateixes característiques queels híbrids anteriors però permeten recarregar les seves bateriesexternament. Per a ser objecte de subvenció es requereix quetinguin una autonomia en mode elèctric de 20 km, com a mínim;

d) vehicles bi o tricombustibles de gas natural o gasos liquatsdel petroli (autogàs) que tinguin unes emissions inferiors a 140grams de CO

2/km.

Es podia sol·licitar la subvenció del 15% del preu d’adquisició,descomptat l’IVA, fins a un màxim de 7.000 euros per als híbridsendollables i vehicles elèctrics purs, 2.300 per als híbrids full, 2.000per als híbrids mild i 1.200 per a altres. La dotació per a aquestalínia de subvencions va ser finalment de 925.000 euros (i incloïatambé ajuts a les motos elèctriques), es podien presentar finsa finals d’any i les subvencions demanades eren incompatiblesamb les del nivell estatal anteriorment esmentades.


més venut va ser el Nissan Qashqai, l’únicque va matricular més de 5.000 unitats almercat català; aquest model repeteix persegona vegada en la més alta posició. ElRenault Mégane i el Seat Ibiza el seguiri-en en segona i tercera posició. Tots dosmodels van intercanviar el 2011 la posicióque tenien l’any precedent, quan l’Ibizava ser el segon model més matriculat aCatalunya. La quarta plaça i la cinquenacorresponen, respectivament, al CitroënC4 i al VW Golf. La resta de models quees contemplen a la figura van matricularmenys de 3.000 unitats. Entre ells hi ha tresmodels més de Seat, el León, l’Altea i l’Exeo, iun més de Volkswagen (el Polo,) de Ford (el

Taula 90. Matriculacions de vehicles de passatgers per comunitats autònomes. 2011Percentatge

% quota de mercat % variació 2011-2010

Madrid 32,5 −4,6

Catalunya 14,8 −18,3

Andalusia 11,3 −28,8

Com. Valenciana 10,3 −15,2

Galícia 4,1 −33,9

Canàries 4,1 −2,3

País Basc 3,7 −25,8

Castella i Lleó 3,4 −32,1

Balears 3,2 −2,0

Castella-la Manxa 2,9 −32,9

Múrcia 2,0 −27,1

Aragó 1,9 −26,2

Astúries 1,7 −23,7

Extremadura 1,3 −36,3

Navarra 1,0 −32,2

Cantàbria 1,0 −24,2

La Rioja 0,5 −20,1

Ceuta i Melilla 0,3 −21,2

ESPANYA 100,0 −17,7


Figura 134. Les 10 principals marques de vehicles de passatgers per volum de vendes a Catalunya. 2011Percentatge

AudiOpelCitroënToyotaRenaultFordPeugeotNissanVWSeatQuota de mercat

Variació 2011-2010

–30

–20

–10

0

10

20


Focus), d’Opel (l’Astra), de Peugeot (el 308) ide Toyota (l’Auris).

Pel que fa al mercat d’ocasió val a dir queel total d’unitats venudes a Catalunya vacréixer un 6% respecte al 2010, cosa quecontrasta clarament amb l’evolució expe-rimentada pel mercat de vehicles nous. Laxifra total d’unitats venudes de segona màva ser de 283.220. La quota de mercat cata-lana es va elevar fins a significar el 16,4%del mercat espanyol, quedant en segonaposició, per davant d’Andalusia (16,2%) iper darrere de Madrid (16,9%).

Els preus dels automòbils es van incre-mentar durant 2011 a Catalunya un 2,4%,

una dècima menys, per tant, que a Espa-nya i més de mig punt per sota del crei-xement de l’any precedent. La variacióde l’índex general de preus al consum aCatalunya, en aquest sentit, va ser moltsemblant, del 2,5%.

Pel que fa al comerç exterior, les dadesdetallades de l’Idescat mostren que lesexportacions de cotxes de turisme i altresvehicles automòbils per al transport de 9 omenys persones van augmentar un 33,4%a Catalunya l’any 2011, una taxa de creixe-ment clarament superior a la registrada el2010; mentre que les importacions tambéaugmentaren, un 70%, després de pas-sar tres anys amb reduccions substancialscontínues, d’entre el 20% i el 40% anual.Encara l’any 2011 el volum d’importacionsrealitzades per Catalunya era un 40% méspetit que el que es feia el 2007, tot justabans de l’esclat de la present crisi econò-mica. El saldo comercial tornà a ser positiuper a Catalunya en vehicles de passatgersel 2011 però el superàvit es reduí un 18,5%.Pràcticament el 80% de les vendes deCatalunya a l’exterior van anar a parar a paï-sos de la Unió Europea i un 9% addicionala altres països europeus. Dels països de laUE-27 també provenien el 68% de les com-pres realitzades a l’estranger, en termes devalor, mentre que un 30,5% addicional eraimportat d’Àsia. Per països concrets, elsnostres principals clients el 2011 en aquestsector van ser França (una de cada quatrevendes a l’estranger va anar a parar al paísveí, en valor), Alemanya (pes en solitari del18,5%), Regne Unit (9%), Itàlia (6%) i Paï-sos Baixos (5%). Mentre que els principalsproveïdors van ser Alemanya (el 64% deles compres que fa Catalunya a l’estrangera aquest sector prové d’allà, en valor), i,seguint-la molt de lluny, en segon termeCorea, Japó i l’Índia. El pes català sobre eltotal espanyol d’exportacions i importa-cions de vehicles de passatgers assolí el2011 les xifres respectives del 23,2% i del38,7%, ambdós valors clarament superiorsals registrats l’any precedent; mentre que


les compres a l’estranger en aquest sectorrepresentaren el 5,3% del total d’importa-cions i les vendes a l’estranger, el 9,2% deltotal d’exportacions catalanes.


Internacional i Espanya

Entre les notícies més destacades de l’any2011 caldria esmentar l’increment de laparticipació de la italiana Fiat en la nord-americana Chrysler, actualment del 58,5%,en un pas fonamental per a la completaintegració de tots dos grups. De moment,el restant 41,5% del capital està en mansd’un fons administrat pel sindicat nord-americà UAW (United Auto Workers). Aixímateix, el grup General Motors va adquirirel 7% del capital de la companyia francesaPSA (Peugeot-Citroën), amb un desem-borsament d’una mica més de 300 milionsd’euros. El gegant nord-americà se situaaixí com a segon accionista de PSA, dar-rere de la família Peugeot. Aquesta opera-ció s’emmarca en una aliança estratègicamés ampla que té dos pilars essencials:compartir plataformes de vehicles, com-ponents i mòduls, i constituir una societatconjunta de compres. L’estalvi que aques-ta aliança permetrà als dos grups s’hacalculat en 1.500 milions d’euros anuals,en els propers cinc anys. Precisament PSAtambé va anunciar durant 2011 que supri-mirà 6.000 llocs de treball a Europa durantel 2012. Aquest pla de reestructuració técom a objectiu recuperar la competitivitati la rendibilitat de la companyia, tot estal-viant uns 800 milions d’euros.

A Espanya, malgrat els problemes eco-nòmics mundials, l’elevada competènciainterna i externa dins dels grups auto-mobilístics i la debilitat de la demandadomèstica de vehicles, durant el 2011 esvan anunciar la fabricació de diversos nousmodels que suposaran un compromís d’in-versió global d’uns 1.500 milions d’euros,que se sumaran als més de 4.000 milionsd’euros ja compromesos en anys previsi que semblen garantir l’activitat indus-trial en el sector de l’automoció a l’Estatespanyol fins, almenys, les acaballes de lapresent dècada. Aquest èxit es va deureprimordialment a tres qüestions: la flexi-bilitat laboral aconseguida en les factoriesespanyoles, la productivitat i la compe-titivat que estan mostrant la major partd’elles, i el suport financer de l’adminis-tració, destacant especialment les ajudesatorgades a partir del Pla de Competitivitatde l’Automòbil 2011, del qual es va bene-ficiar especialment PSA, Renault, Seat iNissan. Les darreres inversions aprovadesen aquestes dues darreres companyieses detallen més endavant i en el següentcapítol en referir-se als esdevenimentsempresarials ocorreguts a Catalunya en eldarrer any.

Un exemple d’aquestes noves inversionsseria l’adjudicació a la planta valencianade Ford de les noves versions dels modelsKuga, un tot terreny (en exclusiva per aEuropa i que es produirà ja des de finalsdel 2012), i Transit Connect, una furgoneta(a produir a partir de l’estiu del 2013); permaterialitzar aquestes noves produccionsva rebre una injecció d’una mica més de800 milions d’euros (uns 230 milions per alprimer model i prop de 600 per al segon),a la qual cal sumar els 300 milions com-

promesos entre 2009 i 2012 per produirels models C-Max i Gran C-Max. Aquestesinversions suposen el major volum com-promès a la història de la planta d’Almus-safes. Un altre exemple seria la plantade Mercedes a Vitòria a la qual se li vaadjudicar la construcció a partir de 2013dels models que substituiran tant la fur-goneta Vito com el seu derivat als vehiclesde passatgers, el monovolum Viano, pelsquals rebrà una inversió de 500 milionsd’euros. També la fàbrica de PSA (Peugeot-Citroën) a Madrid rebrà una injecció de150 milions d’euros per produir un noumodel de vehicle de passatgers a partir de2014. La fàbrica de PSA de Vigo produiràles versions elèctriques de les seves fur-gonetes Peugeot Partner i Citroën Berlingo itambé rebrà la producció d’un altre modeld’automòbil de turisme (uns sedans quees comercialitzaran tant amb la marcaCitroën com amb la de Peugeot) a afegira les versions Picasso del model C4 que jaconstrueix des de fa uns anys i que tambéseran renovades properament pel grupPSA; amb aquestes novetats s’espera quea partir de 2013 o 2014 la factoria puguiassolir la seva màxima producció al voltantde 600.000 unitats anuals i donar feina auns 10.000 treballadors (actualment noarriben a 8.000). Les inversions a realitzaren els tres projectes pràcticament arribena la xifra de 1.200 milions d’euros.

I no cal oblidar que durant 2011 s’ha estatpreparant la producció en sèrie, que té jalloc des de principis de 2012, del modelRenault Twizy a Valladolid, un quadricicle,que és el primer model 100% elèctric quees fabrica a Espanya, en exclusiva per a totel mercat europeu. L’aspiració d’aquestminivehicle elèctric és arribar a ser una

Figura 135. Models de vehicles de passatgers més venuts a Catalunya. 2011Unitats

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000

Nissan Qashqai

Renault Mégane

Seat Ibiza

Citroën C4

Vw Golf

Seat León

Seat Altea

Ford Focus

Vw Polo

Opel Astra

Seat Exeo

Toyota Auris

Peugeot 308



alternativa per al desplaçament a la ciutatde les motocicletes i els cotxes actuals.La cadena de muntatge ocupa una nauindustrial de 9.000 m2, inferior a la d’unaplanta convencional. A aquest model esdediquen 320 persones, 230 treballen a lalínia de muntatge i 90 més als tallers asso-ciats: el ritme de producció és de 90 unitatsal dia i 20.000 unitats a l’any.

Catalunya

L’any 2011 la producció a la fàbrica deSeat a Martorell es va incrementar un 5,5%,fins a totalitzar 333.807 unitats, un creixe-ment que, tot i ser inferior al registrat l’anyprecedent, contrasta amb les reduccionsviscudes el 2008 i 2009. La clau va ser elcomençament de la producció del modeld’Audi, el Q3: el 7 de juny del 2011 va sortirde la cadena de muntatge la primera uni-tat d’un total de 19.613 que es van cons-truir aquell any. És la primera vegada que aMartorell es produeix un model que no ésde la marca Seat. L’adjudicació va tenir llocl’any 2009 i va implicar una forta inversióde 300 milions d’euros per adequar-s’hi.La planta va viure una important transfor-mació, el màxim exponent de la qual vaser la construcció del nou taller 6 de plan-xisteria inaugurat el febrer, que comptaamb 30.000 metres quadrats i tecnologiade darrera generació amb una capacitatde producció de 500 carrosseries diàries. Elmodel Audi Q3 és de fet el primer vehicleprèmium que es construeix a les fàbriquesd’automoció espanyoles i, amb un volummàxim de producció previst de 100.000unitats anuals, ha de contribuir en el futura què la fàbrica catalana de Seat assoleixi laseva màxima capacitat (d’entorn a 550.000unitats anuals). Així mateix la producciódel nou model va implicar la contractacióde nou personal, tal com més endavantes detalla.

El nombre de vehicles de la marca Seatfabricats a Martorell va romandre molt esta-

ble respecte a l’any precedent, de fet nomésva reduir-se un 0,4% (i 1.250 unitats menys).Els models que van experimentar una evo-lució positiva van ser el León, amb un ascensde l’1,6%, l’Altea XL, amb un increment del7,6% i, especialment, la versió familiar del’Ibiza, l’anomenat Ibiza ST (la producció delqual va començar al llarg del 2010), del qualse’n produïren un 44% més d’unitats l’any2011. Pel contrari, l’any fou negatiu per a laresta de models, l’Altea original (de menyslongitud que l’XL), i el Freetrack (barreja demonovolum i tot terreny), l’Exeo (tant laberlina original com la versió familiar delmodel) i l’Ibiza, el model estrella de la fàbri-ca, ja que 4 de cada 10 unitats construïdesa Martorell el 2011 van ser d’ell (més d’unade cada dues si a l’Ibiza original se li suma laversió familiar). Així mateix, cal indicar que aaltres fàbriques del grup Volkswagen tam-bé es produeixen models Seat. En concretl’any 2011 es van construir 19.129 unitatsdels models Alhambra, produït a Palmela(Portugal), i del nou SeatMii, un model petiti urbà −pertanyent al segment de l’anticArosa que Seat va deixar de fabricar fa setanys− i que es produeix a la fàbrica del grupa Bratislava (Eslovàquia) des d’aquell any. Lalongitud del nou model, que es va comen-çar a comercialitzar a finals del 2011, és de3,56 metres i és bessó d’altres models delgrup, els VWUp i Skoda Citigo. Finalment, espot destacar que la planta de Seat a la ZonaFranca va continuar amb un alt volum deproducció en estampar l’any 2011 més de52 milions de peces i conjunts destinats a lafàbrica de Martorell i altres centres del grupVolkswagen davant la xifra de 47 milions del’any precedent.

Pel que fa a les vendes, Seat va lliurar a laseva xarxa comercial un total de 358.970unitats dels models Seat i del Q3 d’Audique fabrica a Martorell, cosa que implicaun creixement del 5,8%, mentre que lesvendes a client final totalitzaren la xifrade 350.009, amb un ascens del 3,1%. Amés a més es van vendre 8.062 vehicles

usats, procedents del consum intern (un18% més que l’any anterior). Si només estinguessin en compte les vendes a la xarxacomercial dels models Seat, l’augment vaser molt menor, del 0,5% (menys de 2.000unitats més que l’any 2010). Per models,l’evolució més positiva la van experimen-tar l’Alhambra amb la seva nova versió del2010, la versió familiar de l’Ibiza (Ibiza ST),que es començà a produir i vendre l’anyprecedent, i el model Altea XL. Els modelsmés importants, l’Ibiza, versió original, iel León, que compten entre ambdós perprop de les dues terceres parts de les ven-des de models Seat, van registrar senglesdescensos, del 7% i del 2,2%, respectiva-ment. Els ingressos per vendes (la xifra denegoci) pujaren un 8,3% durant el 2011,encara que cal diferenciar clarament l’evo-lució al mercat intern amb la viscuda alsmercats exteriors. Efectivament, a Espanyal’any va ser molt negatiu i va significarper a Seat, tot i mantenir per segon anyconsecutiu el lideratge de matriculacions,una reducció de la facturació del 20,9%(descens del 29,4% si només es té enconsideració la venda de vehicles i nopas la de recanvis, amb un pes en el totald’ingressos domèstics del 37,5% i reduccióde l’1,3% respecte al 2010). En els mercatsexteriors, en canvi, Seat va augmentar laseva xifra de negoci un 23,5%, gràcies a lavenda de vehicles (creixement dels ingres-sos del 25,4%), ja que els guanys per vendade recanvis i similars va ser un 1,8% inferiorrespecte al 2010 (pes respecte a la factu-ració a l’exterior, no obstant, de només el5,6%). Va ser clau en la bona marxa delsingressos per vendes de Seat a l’exterior elpla estratègic de la companyia desenvolu-pat en els majors països europeus i que vapermetre incrementar substancialment lesvendes: un 20,9% a Alemanya, un 14,6% aFrança, un 6,5% a Itàlia i un 9,6% al RegneUnit. Aquesta iniciativa, junt amb l’impulscomercial en la resta de mercats interna-cionals, amb especial esment d’Àustria,els Països Baixos o Mèxic (augment de

Figura 136. Producció de vehicles. 2007-2011Unitats

280.000

300.000

320.000

340.000

360.000

380.000

400.000

420.000

20112010200920082007Marca SEAT

Planta Martorell

Nota: Del 2007 al 2010 la diferència entre la producció de Martorell i la de la marca Seat eren els vehicles Seat fabricats fora de Catalunya; el 2011 cal tenir en compte que a la produccióde Martorell també hi ha vehicles que no són de la marca Seat (Audi Q3: 19.613 unitats) i que hi ha 19.129 unitats de Seat produïdes fora de Catalunya.Font: Informe Anual de Seat.


vendes del 35,4%) i el nord d’Àfrica i OrientPròxim (35,6%, amb incidència especial enpaïsos com Algèria, Tunísia o el Marroc),va fer que Seat incrementés un 11,4%les unitats de vehicles exportades, queja representaven el 2011 el 79% del totalde vendes realitzades per Seat a clientsfinals; els ingressos provinents de vendesa l’exterior ja implicava el 2011 el 75% deltotal d’ingressos de Seat, quan el 2007representaren el 60% i els tres anys poste-riors es va moure al voltant del 65%-66%.La xarxa comercial de Seat va registrar unalleugera contracció en el nombre de puntsde venda el 2011, i va acabar l’any en1.828 establiments; no obstant això, Seatva ampliar la seva presència a tot el món,arribant ja a 76 països diferents, mitjançantel nomenament de nous importadors. Ésde destacar, per sobre de tot, l’inici del’activitat comercial de Seat a la Xina, elmercat més gran del món, i la potencia-ció de la seva presència a Rússia, un delspaïsos del món més dinàmics actualment,gràcies al canvi d’importador.

El creixement dels ingressos i la progres-siva optimització de l’estructura de costoscomercials van permetre Seat millorar elsresultats d’explotació en pràcticament 100milions d’euros. Però l’augment de lesdespeses de personal com a conseqüènciadel creixement de la plantilla, i les eleva-des despeses en R+D i en amortitzacions,generades pel fort impuls al desenvolupa-ment de nous models que seran llençatsen els propers anys, van limitar les milloresassolides i van contribuir a què Seat fina-litzés l’any, per tercer cop consecutiu enpèrdues, de 61,5 milions d’euros, enfrontde les pèrdues de 103,9 milions del 2010 ide 186,5 milions del 2009.

Les inversions realitzades per Seat durantel 2011 van pujar a 417,1 milions d’eu-ros, amb un increment del 8,7% respecte

Taula 91. Producció de vehicles a la planta de Seat a Martorell segons models. 2010-2011Unitats (1)

Models 2010 2011 % variació 2010-2011 % s/ total 2011

Models Seat 335.057 333.807 −0,4 94,5

Ibiza 5 p./SC 160.799 150.446 −6,4 42,6

Ibiza ST 28.284 40.737 44,0 11,5

Altea 16.208 13.564 −16,3 3,8

Altea XL 24.783 26.656 7,6 7,5

Altea Freetrack 2.360 2.109 −10,6 0,6

León 79.462 80.736 1,6 22,8

Exeo 8.966 6.280 −30,0 1,8

Exeo ST 14.195 13.279 −6,5 3,8

Models Audi: Q3 0 19.613 n.c. 5,5

TOTAL 335.057 353.420 5,5 100,0

(1) Al 2011 i 2010 no s’inclouen, respectivament, 19.129 i 10.050 vehicles Seat produïts en altres fàbriques del grup Volks-wagen, en concret, són els models Alhambra, produït a Palmela (Portugal), i el Mii, produït a Bratislava (Eslovàquia).Font: Informe Anual de Seat.

Taula 92. Vendes de vehicles nous a la xarxa segons models. 2010-2011Unitats (1)

Models 2010 2011 % variació 2010-2011 % s/ total 2011

Models SEAT 339.315 341.157 0,5 95,0

Mii 0 614 n.c. 0,2

Ibiza 5 p./SC 158.763 147.671 −7,0 41,1

Ibiza ST 27.263 39.098 43,4 10,9

Córdoba 17 1 −94,1 0,0

Altea 16.101 13.316 −17,3 3,7

Altea XL 24.337 25.193 3,5 7,0

Altea Freetrack 2.290 2.064 −9,9 0,6

León 78.829 77.075 −2,2 21,5

Toledo 10 0 −100,0 0,0

Exeo 8.521 5.808 −31,8 1,6

Exeo ST 13.397 12.678 −5,4 3,5

Alhambra 9.787 17.639 80,2 4,9

Models Audi: Q3 0 17.813 n.c. 5,0

TOTAL 339.315 358.970 5,8 100,0

(1) Els anys 2010 i 2011 no inclouen 6.838 i 8.062 vehicles usats, respectivament.Font: Informe Anual de Seat.

a l’any precedent, després del descensexperimentat aleshores, del 3,5%. Si se lisumessin també les despeses realitzadesen recerca, desenvolupament i innovació(R+D+i), la xifra global arribaria als 555milions d’euros, amb un augment del 7,1%respecte a l’any 2010. En aquest darreraspecte destaca el Centre Tècnic de Seat(CTS), que dóna feina a unes 900 personesi que durant el 2011 varen desenvolupar280 projectes, amb 2.500 simulacions, 60prototips, dos vehicles de saló (l’IBX i l’IBL),2,5 milions de quilòmetres de proves dellarga durada en 17 països i un total de 110enregistraments, dels quals 83 constituei-xen models de disseny i 27 es reparteixenentre models d’utilitat i patents. El CTS,

a més, permet a Seat liderar projectesinnovadors en l’àmbit de l’electromobilitatcom el projecte Cénit anomenat VERDE,on participaren 16 empreses de diversossectors industrials i 13 centres de recerca.Els avanços aconseguits durant el projectepermetran disposar d’un vehicle híbridendollable de demostració el 2012. A més,s’estan investigant noves estratègies perminimitzar el consum, protocols de comu-nicació per a la recàrrega i, juntament ambles empreses elèctriques, s’està estudiantla connexió massiva d’aquests vehicles ala xarxa elèctrica nacional. Seat, en aquestsentit, ja disposa d’un vehicle híbrid endo-llable, com s’ha comentat anteriorment,el León TwinDrive, i també d’un vehicletotalment elèctric, l’Altea XL Electric, ambuna autonomia de 135 km. Durant el 2012es durà a terme una prova pilot de cessiód’unitats d’aquests vehicles a empresesprivades i a administracions públiques pera què reportin sensacions que permetincontinuar millorant el producte final, quees preveu que estiguin al mercat entre el2015 i el 2016. A més a més, s’ha signat unacord amb Ficosa i Sanyo per impulsar eldesenvolupament de bateries d’alta tensiói un altre amb Endesa per desenvolupar lamobilitat elèctrica a Espanya. Al febrer del2011 va concloure oficialment el projecteMARTA (Mobilitat i Automoció amb Xarxesde Transports Avançades) en el qual el CTSva participar activament els darrers quatreanys. En la presentació final del projecte esva realitzar una demostració pràctica sobrevehicles Seat de les aplicacions desenvolu-pades, com la comunicació entre automò-bils o la comunicació amb infraestructura,tals com semàfors, per disminuir el risc decol·lisions.


En l’àmbit del medi ambient, Seat va realit-zar avanços respecte al projecte fotovoltaicSeat al sol per a la producció d’energiaelèctrica neta, exempta d’emissions dediòxid de carboni. Al llarg del 2011 es vaninstal·lar 20.000 panells fotovoltaics ambuna potència de 4 MW capaços de gene-rar 5,6 milions de kwh anuals. Aquests sesumen als 20.000 ja col·locats el 2010 perassolir una potència total de 8 MW. Quans’acabi el projecte, Seat esdevindrà una deles instal·lacions més importants a nivellmundial en plaques fotovoltaiques sobrecobertes i, amb una potència de 10,6 MW,s’espera que estalviï 6.200 tones anualsde CO

2. A més, Seat continua investigant

noves mesures per reduir les emissions dediòxid de carboni dels vehicles. Per a això,s’intenta millorar l’aerodinàmica, desen-volupar motors que estalviïn consum iapostar per combustibles alternatius com

el GLP (gas liquat del petroli). L’oferta demodels de baixes emissions (gammes Eco-motive i GLP) i la bona acollida que estantenint en el mercat europeu van permetrea Seat una reducció del 3% de les emis-sions de CO

2dels seus models venuts al

2011 a la Unió Europea (reducció del 13%en els darrers tres anys).

La plantilla bàsica de Seat el 31 de desem-bre del 2011 ascendia a 11.394 persones,cosa que va implicar un fort ascens res-pecte a l’any anterior, del 10% (i 1.040persones en termes absoluts) i que con-trasta vivament amb les reduccions quees venien produint des del 2006. Aques-ta evolució tan positiva va ser fruit delcomençament de la producció del modelAudi Q3, que va assegurar 1.500 llocs detreball, 800 ja existents i 700 de nova crea-ció. En aquest sentit, per al reclutament

dels nous candidats, Seat va col·laboraramb la Generalitat i el Servei d’Ocupacióde Catalunya en un procés de selecciópioner. Les noves incorporacions per a laproducció del Q3 se seleccionaren entreels 1.200 candidats que van realitzar unprograma de formació qualificada de 176hores especialment desenvolupat per aaquesta finalitat, basat principalment enl’aprenentatge de competències transver-sals com treball en equip, en la introduccióal sistema de producció de Seat (SPS) iinstrucció específica per als nous llocs detreball. A més a més, durant el 2011 esva acordar un nou conveni col·lectiu mésmodern i flexible que vincula una part dela retribució als resultats de la companyia ique obre la porta a possibles futures crea-cions de nous llocs de treball.

Figura 137. Ingressos de Seat per vendes. 2007-2011Percentatge del total d‘ingressos

Venda de recanvis i d'altres al mercat exterior

Venda de vehicles al mercat exterior

Venda de recanvis i d'altres al mercat interior

Venda de vehicles al mercat interior

100

80

60

40

20

0

20112010200920082007

Font: Informe Anual de Seat.

Figura 138. Plantilla bàsica de Seat a 31 de desembre. 2006-2011

8.250

8.500

8.750

9.000

9.250

9.500

9.750

10.000

10.250

10.500

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

Zona Franca i altres centres (escala dreta)

Martorell (escala esquerra)

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Nota: A la figura no s’inclouen els integrants de la plantilla en situació de jubilació parcial (que ha passat de 3.490 persones el 2006 a tan sols 5 el 2011). Dins de la plantilla bàsica s’inclouenels que treballen a les fàbriques de Martorell i Zona Franca, el centre de recanvis de Martorell i les àrees administratives, no s’inclouen els que desenvolupen la seva feina en el centre tècnicde Seat (entorn a les 900 persones).Font: Informe Anual de Seat.


Serveis a la producció: el sector del rèntingde vehicles a Espanya i dels concessionaris

Les companyies de rènting es dediquen a oferir automòbils alsusuaris, ja sigui per a un període llarg o curt de temps. Els seusdos principals clients són el sector turístic i el sector empresarial /administracions públiques en el cas de no disposar d’una flotapròpia de vehicles.

Segons l’associació espanyola de rènting de vehicles, que repre-senta al 97% del mercat, el 2011, per tercer any consecutiu, es vaproduir una reducció del nombre d’unitats presents a les flotesde les empreses del sector, en aquest cas del 4,2%, enfront delsdescensos del 5,8% del 2010 i del 8,8% del 2009. Des del comen-çament de la crisi, les flotes han disminuït unes 100.000 unitats,deixant el total actual en 470.223 vehicles (dels quals pràctica-ment el 92% funcionen ambmotors dièsel), mentre que les com-pres pujaren lleugerament, de tal manera que ja representen unamica més del 13% del total de vehicles de motor matriculats aEspanya (en una dècada aquesta participació ha pujat més de setpunts percentuals). La inversió en la compra de vehicles nous pera les flotes va pujar un 3% fins a totalitzar 2.224 milions d’euros,mentre que la facturació de les empreses de rènting fou de 4.116milions d’euros, amb un descens del 3,6% respecte al 2010 (i unareducció del 13,7% des del 2008).

Durant el 2011, les marques més demandades pels usuaris deles empreses de rènting a Espanya van ser, per aquest ordre,Renault, Peugeot, Opel, Ford, Volkswagen, Citroën, Seat, Audi,Fiat i BMW, mentre que els cinc models més utilitzats foren elRenault Kangoo, el RenaultMégane, l’Opel Insignia, el VWPassat i elVWGolf. La durada mitjana de vigència dels contractes de lloguerel 2011 es va situar en 45,15 mesos, amb un increment continudes del 2008. Per comunitats autònomes, les que acapararen el2011 els percentatges més elevats de penetració dels serveisde rènting van ser Madrid, amb un 36,9%, i Catalunya, amb un26,6% de la flota.

Els concessionaris d’automòbils o de distribució local de vehiclessón uns negocis que venen cotxes, ja siguin nous o usats, a nivellminorista, sobre la base d’un contracte de concessió amb unfabricant de vehicles o les seves subsidiàries de vendes i ocupen

als venedors d’automòbils per realitzar aquestes operacions.També els concessionaris poden proporcionar serveis de mante-niment per als cotxes, vendre recanvis o garantir crèdits.

Segons l’associació nacional de venedors de vehicles a motor(Ganvam), durant el 2011 la rendibilitat dels concessionaris, ente-sa com la ràtio entre el benefici brut i la facturació, va registrarvalors negatius, del 0,3%, després d’haver registrat rendibilitatspositives però molt febles els dos exercicis anteriors (del 01,%i 0,2%, respectivament). Tot i situar-se en números vermells, elresultat es pot considerar positiu, atès que les previsions inicialsapuntaven a una rendibilitat del −0,8%. Si no ha caigut tant esdeu al procés de reestructuració de les xarxes que s’ha portat aterme en la segona part del 2011 i que ha passat per les reduc-cions de plantilles i despeses. El 63% dels concessionaris a Espa-nya va registrar pèrdues el 2011, mentre que a la Unió Europeaaquest percentatge es va situar en el 32%. Segons Ganvam , enaquests resultats va ser clau la reducció de l’activitat de postven-da (taller i recanvis) que va aportar als concessionaris un 60% delresultat (40% els recanvis i 20% els tallers), enfront del 64% querepresenta a nivell europeu (i el 68% que significa a Espanya el2010).

L’evolució negativa de les activitats de manteniment cal posar-laen relació amb la caiguda de les matriculacions i el menor ús delsvehicles a causa de la reducció de l’activitat econòmica i la puja-da de preus dels combustibles. La contrapartida a la disminucióde la contribució dels serveis postvenda va ser l’increment dela de les vendes, que va significar l’any 2011 el 40% del resultatfinal dels concessionaris. En termes de rendibilitat, per àrees denegoci, les majors aportacions provenen dels serveis de recanvisi tallers (17% i 18%, respectivament), tot i que respecte a l’anyanterior, l’única àrea que va millorar els seus resultats fou la devendes (va passar del 3,5% al 3,7%), enfront del mantenimentde la rendibilitat del departament de tallers i la reducció, en dospunts percentuals, del de recanvis. En termes de facturació, val adir, finalment que l’any 2011, el 74% va procedir de la venda devehicles nous i de segona mà, el 18% va correspondre a l’àrea derecanvis i el 8% restant cal relacionar-lo amb l’activitat del tallerde mecànica i planxisteria.


3.19. Vehicles comercials, industrials,autobusos i autocarsDurant l’any 2011 es van experimentar descensos en el nivell de vendes del sectortant a Espanya (–6,6%) com a Catalunya (–9,9%), que contrasten amb el creixementdel 2010. no obstant això, la producció i l’exportació s’incrementaren, amb taxessuperiors a l’11% a nivell estatal. A Catalunya, es va experimentar un elevat creixe-ment de les exportacions en valor (45,2%), combinat amb un descens de les impor-tacions. L’empresa més important del sector a Catalunya, nissan, va experimentarun any força positiu, amb un augment de la producció superior al 50% a la plantade Zona Franca i un increment de plantilla de gairebé el 20%. Per contra, el 2011 vasignificar el tancament definitiu de la planta d’Irisbus a Catalunya.


Producció ++

Ocupació ++

Preus =

Exportacions ++

Importacions – –

Trets del sectorEl sector es divideix en dues grans bran-ques d’activitat clarament diferenciades.En primer lloc, els vehicles comercials i in-dustrials, destinats a l’activitat productivaen general i, més concretament, al trans-port de mercaderies. La diferència fona-mental entre els vehicles comercials i elsindustrials és la seva capacitat, atès que els

comercials tenen una capacitat inferior ales 3,5 tones, mentre que els industrials latenen superior a aquest límit, sent el sub-grup majoritari el compost pels camionsde 16 i més tones. La segona branca cor-respon als autobusos, autocars i microbu-sos, destinats al transport col·lectiu depassatgers. En aquest cas, la diferència fo-namental entre ells és la capacitat delnombre de viatgers, la longitud, o la dis-tància que es recorre.

En el cas dels vehicles comercials i indus-trials, la seva demanda, com a béns d’in-versió, està fortament vinculada al conjuntde l’activitat productiva, per la qual cosa ésforça depenent de les expectatives sobrel’evolució econòmica general i de les con-dicions de finançament per a la seva ad-quisició. Per la seva banda, la demandad’autobusos i autocars està condicionada,fonamentalment, per l’evolució de les in-versions públiques (administracions terri-torials i empreses públiques) i, moltmenys, per les comandes del sector privat(empreses de transport). Una part impor-tant de la demanda es correspon amb ac-tuacions de renovació que presenten, pertant, un acusat component cíclic.

Igual que en el cas dels vehicles de passat-gers, en el sector dels vehicles comercials iindustrials, autobusos i autocars s’estandonant pel costat de la producció proces-sos característics de simplificació de la fa-bricació i de recurs creixent a la subcon-tractació de la major part de les fasesproductives, de globalització de l’activitat,de concentració empresarial, d’innovacionstecnològiques, cada cop més essencials,i d’increment en l’ús de les noves tecnolo-gies de la informació i comunicació aplica-des a la seguretat i el confort i en la impor-tància del respecte al medi ambient, ambnombroses regulacions d’obligat compli-ment per a la reducció de la contaminacióde l’atmosfera.


Internacional

Durant l’any 2011, al territori europeu (UE-27 més països de l’EFTA) es van matricularun total de 2,01 milions de vehicles comer-cials, industrials, autobusos i autocars.Aquesta xifra implica un notable incrementdel 10,3% respecte a l’any precedent, tot ique, en comparació amb l’any 2007, abansde l’esclat de l’actual crisi econòmica, lesvendes han caigut de manera apreciable(en aquell any es matricularen 2,71 milionsde vehicles). Pràcticament un 72% de lesmatriculacions del 2011 van tenir llocnomés a cinc països: França (quota de mer-cat del 24%), Alemanya (16,6%), Regne Unit(15,2%), Itàlia (9,8%) i Espanya (6,1%). Res-pecte a l’evolució durant l’any 2011, val a dirque només a sis països es van registrarreduccions de les vendes: Itàlia, Espanya,Bulgària, Eslovàquia, Portugal i Grècia; enaquests dos darrers països, les caigudes vanser molt intenses (del 23,2% i del 43,5%,respectivament). Les tres principals nacionseuropees per volum de matriculacions vanexperimentar un any força positiu, especial-ment Alemanya (amb un creixement de lesvendes del 18,7%) i el Regne Unit (un17,6%), mentre que França va registrar unaugment mésmodest de les matriculacions(del 5,6%).

Classificació del sector de vehicles comercialsi industrials, autobusos i autocars

Vehicles comercials i industrials. Són vehicles destinats a l’activitat productivaen general i, més concretament, al transport de mercaderies, amb una àmpliacapacitat, en el cas dels vehicles industrials, o amb una capacitat lleugera o mitja-na en el cas dels comercials. Són, per tant, béns d’inversió.

•Vehicles comercials. Es poden distingir, segons les estadístiques espanyoles, elsegment dels vehicles comercials lleugers (compost pels derivats de turisme, elspick up i les furgonetes, els seus principals components) i el segment de furgons icamions de xassís lleuger. En tots els casos la capacitat és de menys de 3,5 tones.

•Vehicles industrials. Tenen una capacitat de 3,5 tones i més i es distingeix entreels vehicles industrials lleugers (de 3,5 a 6 tones), els mitjans (de 6 a 16 tones) i,els més importants, els pesants (de 16 i més tones) –que poden ser o bé pesantsrígids o bé camions tractors (articulats).

Autobusos i autocars. Són vehicles destinats al transport d’un nombre elevat depersones. Hi ha diferents tipus:

•Microbusos. Vehicles de més de 9 places –en general de 9 a 22 places–, amb unpes màxim autoritzat inferior a 6 tones, generalment derivats de furgons trans-formats i adaptats per al transport de viatgers.

•Autobusos. Vehicles de transport urbà, convencionals (de 12 metres), articulats(18 metres) o midibusos (de 8 a 10 metres), entre els quals hi ha inclosos elssuburbans o de rodalies.

•Autocars. Vehicles interurbans de 12 a 15 metres, destinats al transport de pas-satgers a llargues distàncies i, per això, disposen d’uns majors equipaments queels anteriors.



Tradicionalment, Catalunya ha ocupat una posició capdavante-ra en el sector de vehicles comercials i industrials, autobusos iautocars en l’àmbit estatal. La fabricació es va iniciar en la dècadade 1940, gràcies a la companyia pública Empresa Nacional deAutocamiones (ENASA-Pegaso) –successora de la Hispano Suizacreada l’any 1904–, a la qual es van afegir, més tard, Nissan MotorIbérica i Mercedes-Benz (actualment tancada).

L’empresa més important d’aquest sector a Catalunya és la japo-nesa Nissan Motor, participada des de l’any 1999 per Renault.Nissan compta a Espanya amb diverses filials que desenvolupenactivitats de producció, distribució, logística i recerca i desenvo-lupament. Fabrica vehicles tot terreny i vehicles comercials, aixícom motors, a la planta de la Zona Franca de Barcelona i disposad’una factoria d’estampació a Montcada i Reixac, que subminis-tra els elements exteriors de la carrosseria. També té centres deproducció a Àvila (vehicles comercials i industrials) i Cantàbria(foneria). A Catalunya el grup concentra la major part de la sevaactivitat productiva estatal i una bona part dels vehicles i modelsque generen la proporció més important de la seva facturació.Nissan Motor és una de les empreses més importants per volumde negoci de tot Catalunya i hi està instal·lada des del gener del’any 1980.

Una segona firma a destacar dins el sector era, fins el 2011, Iris-bus, creada el 1999 per Iveco –divisió pertanyent al grup italiàFiat– i Renault, i propietat actualment de la primera, que fabricavaautocars per al transport interurbà a les seves instal·lacions de laZona Franca de Barcelona. A aquestes instal·lacions, que eren lesque tenia Iveco-Pegaso –hereva de l’antiga ENASA– a Catalunya,

Irisbus, s’encarregava de fabricar el xassís i l’estructura del vehicleabans de ser carrossat. El juliol del 2011 i després de diversosproblemes i reduccions de plantilles, va ser tancada; els seus 155treballadors van ser prejubilats, traslladats a la fàbrica d’Iveco aValladolid o acomiadats amb incentius. Aquest tancament deixaCatalunya (i també Espanya) sense cap constructor al subsectord’autobusos i autocars. Ara bé, continuen endavant les aproxi-madament 20 empreses carrosseres d’autobusos i autocars, entreles quals destaca el clúster d’empreses carrosseres ubicat a Arbúcies,amb un pes de prop del 40% del total del sector espanyol. Dinsd’aquest clúster es poden esmentar empreses com Ayats, Beulaso Indcar, així com les seves empreses subcontractades. Igualment,en el sector es pot fer esment d’altres empreses localitzades aCatalunya, comAusa, ubicada aManresa i fundada l’any 1956, queestà especialitzada en la fabricació de bolquets o dúmpers, campon és líder mundial.

Taula 93. Pes específic del sector de fabricació de vehicles comercialsi industrials, autobusos i autocars a Catalunya. 2011

Volum de negoci del sector / Total industrial (estimació pròpia 2010) 0,7%

Ocupació del sector /Total industrial (estimació pròpia 2010) 0,5%

Ocupació del sector / Ocupació del sector a Espanya (estimació pròpia 2010) 20,6%

Exportació del sector /Total exportacions (en valor, 2011) 2,3%

Exportació del sector / Exportació del sector a Espanya (en valor, 2011) 28,1%

Producció del sector / Producció del sector a Espanya (en unitats, 2011) 21,1%

Fonts: ANFAC, Institut d’Estadística de Catalunya, Instituto Nacional de Estadística ielaboració pròpia.

El grup automobilístic amb més vendesde vehicles comercials, industrials, auto-busos i autocars a Europa l’any 2011 vaser, igual que l’any anterior, el francès PSA(Peugeot-Citroën), amb una quota demercat del 17,6% i un increment de ven-des inferior al del conjunt del mercat, cosaque el va fer perdre quota respecte al2010, a l’entorn d’un punt. El segon grupamb més vendes va ser el també francès

Renault i el tercer l’italià Fiat (quotes res-pectives del 15,3% i del 14,1%). Tambéaquests dos grups van perdre quota demercat respecte a l’any precedent, ja quevan experimentar un creixement dematriculacions inferior al del conjunt delmercat europeu. Aquesta pèrdua però, vaser inferior que la de PSA (de quatre dèci-mes a Renault i de sis en el cas de Fiat). Elsalemanys Daimler i Volkswagen i l’estatu-

nidenc Ford completarien la llista delscinc grups amb més matriculacions alterritori europeu el 2011.

En altres territoris importants per volum devendes, les adquisicions dels vehicles con-signats en aquest sector també van regis-trar una evolució positiva, com va ser el casdels Estats Units, amb set milions de truckso camionetes venudes i increment del

Figura 139. Els països ambmés matriculacions al territori europeu (UE-27 + EFTA). 2011Percentatge

0

5

10

15

20

25

Portug

al

Suïssa

Dinam

arca

Repú

blicaTxeca

Àustria

Norue

ga

Suècia

Polònia

Països

Baixos

Bèlgica

Espa

nya

Itàlia

Regn

eUnit

Alemanya

França

–30

–20

–10

0

10

20

30

40

50

Variació 2011-2010(escala dreta)

Quota de mercat(escala esquerra)

Nota: Aquests són els països que l’any 2011 van matricular més de 20.000 unitats de vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars.Font: Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA).


Taula 95. Producció de vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars almón, per zones geogràfiques. 2011Quota de mercat i variació respecte al 2010

% quota de mercat % variació 2010-2011

Europa 14,2 11,9

UE-27 9,9 9,8

UE-15 9,2 10,2

UE-nous membres de l’Est 0,7 4,6

Altres 1,6 27,7

dels quals, Rússia 1,2 28,2

Turquia 2,7 11,9

Amèrica 44,8 10,9

NAFTA 39,0 10,8

dels quals, Estats Units 28,2 13,0

Sud-amèrica 5,8 11,7

dels quals, Brasil 4,3 9,4

Àsia-Oceania 40,2 –4,9

dels quals, Xina 19,5 –9,9

dels quals, Índia 4,4 21,6

dels quals, Japó 6,2 –5,9

dels quals, Corea del Sud 2,2 7,4

Àfrica 0,9 14,8

Nota: L’OICA considera dins d’aquest sector les camionetes o trucks típiques d’Estats Units, Canadà oMèxic. Dades provisionals.Font: OICA (Organització Internacional de Constructors de Vehicles de Motor).

Taula 94. Els grups automobilístics ambmés vendes al territori europeu (UE-27+EFTA). Any 2011

Grup Marca % quota de mercat 2011 % variació 2010-2011

Psa Citroën 8,9 1,5

Peugeot 8,7 3,9

Total 17,6 2,7

Renault Dacia 0,8 –8,0

Renault 14,5 7,0

Altres 0,0 –70,5

Total 15,3 6,1

Fiat Alfa romeo 0,0 18,3

Fiat 9,5 5,5

Iveco 4,5 6,5

Lancia 0,0 –31,0

Total 14,1 5,8

Daimler Mercedes 10,6 7,7

Altres 0,1 18,4

Total 10,7 7,8

Volkswagen Audi 0,1 –65,7

Seat 0,1 0,8

Skoda 0,2 –23,4

Volkswagen 10,3 19,9

Total 10,7 16,8

Ford Ford 9,4 10,0

Total 9,4 10,0

Toyota Toyota 2,1 8,5

Lexus 0,0 25,0

Total 2,1 8,5

Altres japonesos Daihatsu 0,0 500,0

Honda 0,0 –8,3

Mazda 0,1 –19,7

Mitsubishi 1,3 –4,9

Nissan 2,7 25,3

Subaru 0,0 10,0

Suzuki 0,0 –0,7

Altres 0,7 –10,9

Total 4,8 8,6

Total japonesos Total 6,9 8,5

Nota: Aquests són els grups que l’any 2011 van matricular més de cent mil unitats de vehicles comercials, industrials,autobusos i autocars.Font: Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA).

13,3%; Brasil, amb prop d’un milió d’unitatsmatriculades entre vehicles comercials,camions i autobusos i augment de tambéel 13,3%; o l’Índia, que va matricular uns700.000 vehicles, amb un important ascens,del 27%, respecte a l’any precedent. En l’al-tre extrem estaria la Xina, que va registrarun descens del 6,3% en la venda de vehi-cles de motor diferents dels vehicles depassatgers, i va deixar la xifra total de matri-culacions en una mica més dels quatremilions d’unitats.

A nivell mundial la producció de vehiclescomercials, industrials, autobusos i autocarsva arribar als 20,16 milions d’unitats, ambun creixement respecte a l’any 2010 del4,1%, cosa que consolidà el fort creixementde l’any anterior, a l’entorn del 40%. Entre lazona del NAFTA (els Estats Units, Canadà iMèxic) i Àsia es produeixen gairebé vuit decada deu unitats al món. Els Estats Units i laXina van ser, amb diferència, els majorsproductors, amb una quota conjunta depràcticament el 50%. Ara bé, l’evoluciódurant l’any 2011 va ser oposada, en elsentit que al país nord-americà es va obser-var un augment de la producció del 13% i,per contra, a la Xina es van fabricar un 9,9%menys d’unitats d’aquesta mena de vehi-cles. Al territori de la Unió Europea, elvolum de fabricació va assolir prop del 10%de la quota mundial, amb un creixementrespecte al 2010 també a l’entorn del 10%.Dins d’aquest territori, Espanya torna asobresortir com a major productor de vehi-cles comercials, industrials, autobusos iautocars, per setzè any consecutiu i vasuperar Alemanya, França o Itàlia. Espanyava tornar a ser, de fet, el desè productormundial en aquest sector, pràcticamentempatada amb Turquia, novè.

Espanya

Durant l’any 2011 es vanmatricular al con-junt de l’Estat espanyol un total de 123.353unitats de vehicles comercials, industrials,autobusos i autocars, cosa que va suposaruna reducció del 6,6% respecte a l’anyprecedent i que contrasta amb l’ascens del8,8% del 2010, encara que és inferior a lesreduccions molt notables experimentadesel 2008 i 2009 (de més del 30%). Per sub-sectors, com més endavant es detalla, elgran responsable d’aquesta evolució nega-tiva va ser el de vehicles comercials, justa-ment el de més pes quantitatiu en el total,ja que un 84,5% de les matriculacions delsector van correspondre a aquest subsec-tor; en canvi, l’any va ser positiu, ambincrement de vendes, per als subsectors devehicles industrials i d’autobusos i auto-cars. En qualsevol cas, en comparació ambles xifres de vendes d’abans de la crisi, es fapalesa la dolenta situació conjuntural perla qual travessa actualment la demandad’aquest tipus de vehicles, demanda realit-zada bàsicament per autònoms i empresespel desenvolupament normal de les sevesactivitats. El fet que la concessió de crèdits


Figura 140. Producció de vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars. Els 20 principals països, quota de mercat. 2011Percentatge

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30

Estats Units

Xina

Japó

Canadà

Mèxic

Tailàndia

Índia

Brasil

Turquia

Espanya

Alemanya

Corea del Sud

França

Itàlia

Indonèsia

Argentina

Rússia

Iran

Sud-àfrica

Regne Unit

Nota: L’OICA considera dins d’aquest sector les camionetes o trucks típiques d’Estats Units, Canadà o Mèxic. Dades provisionals.Font: OICA (Organització Internacional de Constructors de Vehicles de Motor).

no estigui encara normalitzada, i segueixiamb restriccions, la recaiguda a la recessióa Europa i els problemes derivats de lanecessitat de les administracions públi-ques per reduir els seus dèficits estariendarrere d’un mercat encara en xifres devendes molt baixes.

Les xifres de producció i d’exportació delsector de vehicles comercials, industrials,autobusos i autocars van ser, en canvi, posi-tives, ja que es van registrar sengles ascen-sos de l’11,3% i l’11,8%, respectivament(486.025 unitats produïdes i 432.004 unitatsexportades). Aquests augments se sumenals experimentats l’any precedent, superiorsal 25% i contrasta amb les davallades demés del 30% de 2008 i 2009. La ràtio entreexportacions i producció va ser el 2011 del88,9%, tres dècimes per sobre del valor del’any anterior. Segons fàbriques, un any mésva ser la factoria de Citroën a Vigo la quemés unitats d’aquest tipus de vehicles vaconstruir l’any 2011 a l’Estat espanyol. Defet, la producció de les seves furgonetesCitroën Berlingo i Peugeot Partner van comp-tar pel 50% del total de la fabricació delsector a Espanya (entorn al 25% per a cadamodel). En relació amb l’any precedent, vanperdre quota de mercat, ja que la seva pro-ducció es va reduir entorn al 2% enfrontde l’increment del total d’unitats cons-truïdes a Espanya. Les responsables princi-

pals d’aquest creixement van ser la fàbricavitoriana de Mercedes, on es produeix elmodel Vito i que va experimentar un creixe-ment entorn al 20% en aquest sector i lesfàbriques de Nissan a Espanya, la d’Àvila(amb un ascens de producció del 15%) iespecialment la localitzada a Barcelona, queva produir gairebé un 70%més dels modelsX83 iNV200, commés endavant es detalla enaquest capítol. Tant Mercedes com Nissanpujaren la seva participació en el total deproducció del sector a Espanya fins al 18% iel 22%, respectivament. La resta d’unitatsproduïdes corresponen a les fàbriquesespanyoles d’Opel (del model Combo, quees va deixar de produir el novembre del2011) i d’Iveco (pes conjunt entorn al 10%).

Els preus dels vehicles comercials, industrials,autobusos i autocars es van incrementar un0,9% l’any 2011, menys, per tant, que l’anyanterior (1,2%) i molt per sota del que vanaugmentar els preus dels vehicles de passat-gers, 2,5% (la variació de l’índex general depreus va ser del 2,4%).

Des del punt de vista del comerç exterior,en termes de valor, l’evolució durant l’any2011 va ser positiva, amb un increment deles importacions del 5,5% i un altre de lesexportacions del 21,3% al conjunt de l’Es-tat. Com va passar l’any precedent, però, elsubsector dels autobusos i autocars va

sortir-se d’aquestes tendències, en obser-var un increment bastant superior, compa-rativament, de les importacions (de propdel 40%) i un descens de les exportacions.Novament, l’any 2011, el saldo exterior delsector va ser positiu i el superàvit es vaincrementar un 26,3% respecte a l’any pre-cedent. El pes del sector en les exporta-cions i importacions totals espanyoles con-tinua sent molt reduït, del 2,1% i del 0,4%,respectivament, l’any 2011.

Per àrees geogràfiques, és destacable que el69,9% de les importacions i el 83,1% de lesexportacions espanyoles del sector tenenper origen i destí, respectivament, els païsosde la UE-27. La resta d’Europa i Àsia, amb unpes respectiu del 20% i del 5%, serien lesaltres zones amb protagonisme pel que fa ales importacions espanyoles del sector. Perpaïsos, els principals proveïdors d’Espanyaen aquest sector dels vehicles comercials,industrials, autobusos i autocars van serl’any 2011, en aquest ordre, França, Turquia,Itàlia i Alemanya. I el principal client va ser,amb diferència, França (una mica més del40% de les vendes espanyoles a l’exterior,en valor, es va destinar a aquell país).

Catalunya

Les unitats de vehicles comercials, indus-trials, autobusos i autocars matriculades a


Catalunya durant l’any 2011 van ascendir a17.401, cosa que va implicar un descens del9,9% respecte a l’any anterior i va registraruna pèrdua de quota de mercat al conjuntd’Espanya, del 14,9% es va passar al 14,1%.

Pel que fa al comerç exterior, en termesde valor, val a dir que l’any 2011 es varegistrar a Catalunya un increment de lesexportacions del conjunt del sector devehicles comercials, industrials, autobusosi autocars del 45,2% (dades provisionals),superior, per tant, al que es va donar l’anyprecedent i, en canvi, es va observar unadisminució de les compres realitzades al’exterior, de prop del 20%, el que contrastaamb l’augment del 2010. El subsector d’au-tobusos i autocars, en canvi, va deslligar-sede la conjuntura observada per als vehiclesper al transport de mercaderies, en el sentitque van experimentar un ascens molt feblede les vendes a l’estranger (de només el3%) i, en canvi, va presentar un augmentforça notable de les importacions. El saldodel comerç exterior català en el conjunt delsector va continuar sent positiu un any mési, a més a més, respecte a l’any precedent,va pujar prop del 55%. El 85% de les expor-tacions catalanes en aquest sector van anardestinades l’any 2011 al territori de la UE-27(pes relatiu sobre el total d’exportacionsuna mica més de set punts percentualssuperior a la dada del 2010): amb especialesment de França i el Regne Unit, ja queel 40,3% de les vendes a l’estranger vananar al primer país i el 17,3% es dirigirenal segon. En canvi, les importacions vanestar més repartides: el 40% van provenirde la Unió Europea, més del 26%, d’Àsia, el21%, de la resta d’Europa i un 13%, d’Àfrica.Atenent els països, els cinc principals pro-veïdors catalans el 2011 van ser, en aquestordre, Turquia, Tailàndia, Sud-àfrica, Itàlia iAlemanya. El pes relatiu de les exportacionsi les importacions d’aquest sector sobre eltotal respectiu català quedà l’any 2011 enel 2,3% i el 0,12%. El pes relatiu sobre lesexportacions i les importacions del sector aEspanya va ser del 28,1% i del 9,4%, enfrontdels valors del 23,4% en exportacions i del12,4% en importacions registrats l’any 2010.

Subsector dels vehiclescomercials

Internacional

Entorn al 82,5% de les matriculacionsd’aquest sector al territori europeu va serde vehicles comercials el 2011, amb 1,65milions d’unitats venudes i un creixementdel 7,5% respecte a la xifra de l’any prece-dent. És per això que les matriculacions perpaïsos i grups automobilístics són altamentsemblants a les que s’han comentat per alconjunt del sector. Així, per països, la majorquantitat de matriculacions va tenir lloc aFrança, amb una quota del mercat europeu

del 25,8%. El Regne Unit, Alemanya, Itàliai Espanya la seguirien. L’any 2011 va sernegatiu per a Espanya i Itàlia, amb senglesdescensos de vendes de vehicles comer-cials i en canvi va ser positiu per a França(augment de matriculacions del 2,7%) imolt positiu per a Alemanya i el Regne Unit,amb uns creixements en el nombre d’uni-tats venudes del 18,8% i 16,7%, respecti-vament. Per grups automobilístics, al sub-sector de vehicles comercials destacarenles vendes realitzades a territori europeupel grup francès PSA (quota de mercat del21,1%), seguit per Renault (quota el 16,7%) iFiat (14,3%). El grups alemanys Volkswageni Daimler, amb quotes de mercat respec-tives del 12,8% i el 8,2% i Ford, amb unaquota de l’11,2%, completarien la llista delsgrups amb més matriculacions en aquesttipus de vehicles.

La producció mundial de vehicles comer-cials, per la seva banda, va ascendir a 15,8milions d’unitats, amb un creixement del7% respecte a l’any 2010, cosa que conso-lidà el fort increment que ja es va experi-mentar aleshores. El màxim productor vaser la zona del NAFTA (7,5 milions d’unitatsconstruïdes), amb els Estats Units al capda-vant, que va incrementar la seva produccióde vehicles comercials un 9,2% (incloent lestrucks o camionetes). Àsia la seguiria, ambprop de cinc milions d’unitats fabricades el2011 i un descens del 2,7%, provocat perles caigudes de la Xina, del 5,2% (i 1,85 mi-lions d’unitats), de Tailàndia, del 14,8%

(i 0,91 milions) i el Japó, del 8,8% (i 0,7 mi-lions de vehicles comercials), que no vanser compensades pels creixements d’altrespaïsos com l’Índia, Indonèsia o Corea delSud. La UE-27, per la seva banda, va produir1,76 milions d’unitats, amb un incrementmolt substancial respecte a l’any precedent,del 25,3%, tot i que aquest augment amagaalguns canvis metodològics en la ubicacióde les unitats produïdes per subsectors i elfet que en alguns països ja no es diferenciaentre diferents subsectors dins d’aquestsector de vehicles comercials, industrials,autobusos i autocars. Espanya va tornar aser l’any 2011 el major productor de vehi-cles comercials de la Unió Europea i va ocu-par en aquest cas la desena posició com aproductora mundial (respecte al 2010, vaser superada per l’Índia).

Espanya i Catalunya

El principal subsector dins del sector devehicles comercials i industrials, autobusosi autocars és el dels vehicles comercials(pes màxim de 3,5 tones), ja que repre-senta de manera habitual més del 85% deles vendes anuals del sector. Durant l’any2011, es van matricular un total de 104.228unitats en aquest subsector, cosa que vasignificar un descens del 10,1% respecte al’any precedent, després de l’ascens del 9%del 2010. Per canals de venda, val a dir quees va registrar un descens molt importantde les adquisicions que van realitzar els tre-balladors autònoms (van matricular 26.245

Taula 96. Matriculacions de vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars per comunitats autònomes. 2011Percentatge

Comunitat Autònoma Variació 2011-2010 Pes sobre Espanya

Madrid 1,2 34,6

Catalunya –9,9 14,1

Andalusia –19,4 9,6

Com. Valenciana 10,3 9,1

Canàries –1,1 5,5

País Basc –17,5 3,7

Castella i Lleó –18,4 3,4

Galícia –24,1 3,3

Castella-la Manxa –14,5 3,0

Múrcia 7,9 2,9

Aragó –16,6 2,3

Balears –2,2 2,2

Extremadura –14,4 1,5

Astúries –14,7 1,5

Navarra –16,4 1,5

Cantàbria –2,0 1,0

La Rioja –20,3 0,5

Ceuta –8,6 0,1

Melilla –46,6 0,03

ESPANYA –6,6 100,0



unitats, amb un descens del 29,4% respec-te a l’any precedent). En aquest col·lectius’està fent sentir amb especial incidènciano tan sols la crisi econòmica sinó tambéles dificultats per trobar finançament. Enaquest sentit val a dir que tres de cadaquatre operacions de compra de vehiclescomercials es fan mitjançant préstecs. Lademanda del canal d’empreses (no llogate-res) és la que té major pes relatiu sobre eltotal: durant el 2011, es van matricular untotal de 56.824 unitats, xifra molt semblanta la de l’any anterior (de fet, només es vaproduir un lleuger descens del 0,3%). Final-ment, les matriculacions realitzades per lesempreses llogateres (o de rent-a-car) vandescendir un 2,8% (21.159 unitats).

Dins dels vehicles comercials cal diferenciarentre dos segments. El primer d’ells ésel constituït pels derivats de turisme, lesfurgonetes i els pick ups, que durant l’any2011 va registrar a l’Estat unes vendes de64.579 unitats, amb un descens del 13,6%.Les furgonetes, amb 56.455 matriculacions,és el principal producte del segment i vapatir una reducció de vendes del 15,9%. Elsderivats de turisme també van registrar undecreixement, encara que més suau, del5,4% i pel contrari, els pick upmostraren unascens de vendes (5.144 unitats venudes,un 16,9% més que l’any 2010). El segonsegment del subsector és el que corresponals furgons i als camions de xassís lleuger;la seva evolució l’any 2011 va ser unamica menys negativa, de tal manera queles matriculacions es van reduir nomésun 3,9% (39.649 unitats). Dins d’aquestsegment es poden diferenciar les unitatsvenudes segons el pes i la configuració:comercials lleugers de menys de 2,8 tones,furgó/combi d’entre 2,8 i 3,5 tones (el demés pes relatiu en el total de vendes delsegment) i camió/xassís cabina d’entre 2,8 i3,5 tones. L’evolució va ser positiva relativa-ment pels primers, amb unes vendes moltsemblants a les del 2010 (11.435 unitats);els segons només van reduir les matricu-lacions un 3,5% (22.723 unitats), mentre

que els darrers van vendre un 12,7%menysd’unitats en comparació amb el 2010.

Atenent a les matriculacions a Espanyaper marques val a dir que, dins de les fur-gonetes, el principal tipus de vehicle dinsdel subsector, entre les franceses Citroën,Peugeot i Renault es va assolir una quotade mercat de gairebé el 70% (26% per laprimera, 22% per la segona i 20,5% perla tercera). En derivats de turisme, les tresprincipals marques van ser Fiat, Renaulti Ford i en pick ups, Toyota, Nissan i Ford.Dins de l’altre segment del mercat, elsfurgons i els camions de xassís lleuger,sobresurten, pel que fa al principal produc-te, els furgons/combi d’entre 2,8 i 3,5 tones,les vendes de Renault (quota del 23,3%)i Volkswagen (14,3%). Quant als vehiclescomercials lleugers de menys de 2,8 tones,destaquen Ford, Mercedes i Citroën (quo-tes de mercat respectives del 25,7%, el20,9% i el 17,6%). Per últim, les marquesmés venudes als camions/xassís cabinad’entre 2,8 i 3,5 tones van ser Fiat i Nissan,les dues úniquesmarques que vanmatricu-lar a Espanya més de 1.000 unitats d’aquesttipus de vehicle.

La producció de vehicles comercials aEspanya l’any 2011, per la seva banda, varegistrar un increment del 8,2% (432.112unitats) que se suma al creixement de l’en-torn del 30% de l’any precedent, i que es varegistrar després de les davallades del 2008i el 2009. L’increment de la producció, noobstant això, va ser degut al segment delsfurgons (pes relatiu en el total de la pro-ducció del subsector del 36% i augment deles unitats construïdes del 41,4%) ja que elsvehicles comercials lleugers –furgonetes–van registrar una lleu reducció del 4,4%.

Les exportacions, per la seva banda, vanexperimentar una evolució força semblanta la producció, no en va, la ràtio de les uni-tats exportades d’aquests vehicles sobreel total de les produïdes tornà a superarel 90% l’any 2011. Més en concret, els

vehicles comercials venuts a l’exterior esvan incrementar un 8,6% (390.470 unitats).I, igual que passa amb la producció, persegments, l’evolució va ser oposada: ambun increment d’exportacions pels furgons,del 43,5%, i un descens per les furgonetes,del 4,9%.

L’any 2011, Catalunya va matricular untotal de 14.611 unitats del subsector devehicles comercials, amb un decreixementrespecte a l’any precedent del 13,7%, supe-rior al del conjunt espanyol, la qual cosa liva suposar perdre quota demercat, passantdel 14,6% al 14%. Catalunya va ser durant el2011, darrere de Madrid (pes relatiu properal 40%), la comunitat on més vendes devehicles comercials es van registrar.

Subsector dels vehiclesindustrials

Internacional

Pràcticament el 16% del total de vendesdel sector a territori europeu (UE-27+EFTA)van correspondre al subsector dels vehiclesindustrials o camions, la qual cosa implicaprop de 325.000 unitats, gairebé un 30%més que la xifra que es va assolir el 2010.Tot i que aquesta taxa pot semblar moltelevada, val a dir que es partia d’una situacióconjuntural molt negativa, amb caigudesmés que notables el 2008 i especialmentel 2009 (el 2007, abans de l’esclat de lacrisi actual, es matricularen més de 440.000unitats d’aquest tipus de vehicle a Europa).En camions, el país que va continuar sentlíder del mercat europeu quant a volum devendes va ser Alemanya, amb una quota demercat del 29,7% i un creixement de propdel 20%. França, amb una quota del 15,2%,i el Regne Unit, amb una altra del 12,6%, elseguirien. Tots dos van experimentar incre-ments en la seva quota de mercat respecteal 2010, ja que els respectius augments devendes superaren el 30%. Espanya quedaria

Figura 141. Els 10 principals països productors de vehicles comercials. 2011

EspanyaTurquiaÍndiaBrasilJapóMèxicTailàndiaCanadàXinaEstats Units

0

5

10

15

25

20

35

30

0

5

–20

–10

–15

–5

15

10

20

25

30

35



Nota: L’OICA considera dins d’aquest subsector les camionetes o trucks típiques dels Estats Units, Canadà o Mèxic. Dades provisionals.Font: OICA (Organització Internacional de Constructors de Vehicles de Motor).


en sisena posició, darrere dels tres països jaesmentats, d’Itàlia i de Polònia. L’any 2011,de fet, de tots els països europeus, només esproduïren reduccions de les matriculacionsde camions a Grècia i Portugal (del 60% enel primer cas i del 15% en el segon). Per fabri-cants, el 2011 va destacar l’alemany Daimler,amb una quota de mercat del 22,5%, seguitper MAN (16,4%) i Volvo Trucks (12%).

La producció mundial dels vehicles indus-trials l’any 2011 va ascendir a uns quatremilions d’unitats, cosa que implica un lleu-ger descens del 5,3% respecte a l’any 2010,quan la fabricaciómundial de camions pujàgairebé un 40%. D’aquestes unitats, gairebétres milions es van fabricar al continentasiàtic (1,92 milions a la Xina, amb undecreixement del 14,8% respecte a la xifrade l’any 2010) i un 16% addicional corres-pon al continent americà, on sobresurtenels Estats Units i el Brasil. La UE-27 varegistrar una quota de mercat del total decamions produïts al món de poc més del5%, tot i que aquesta xifra cal matisar-la pelfet que pel 2011 en alguns països ja no esdiferencia entre diferents subsectors dinsd’aquest sector de vehicles comercials,industrials, autobusos i autocars, per laqual cosa, els camions produïts solen estarinclosos en el total de vehicles comercialsreportats (és el cas d’Alemanya o Suècia).Espanya, amb l’increment tan notable dela producció que va experimentar durantel 2011, com es comenta més endavant,va constituir-se en el principal país cons-tructor de vehicles industrials de la UnióEuropea, igual que va passar en el cas delsvehicles comercials.

Espanya i Catalunya

Durant l’any 2011 es van matricular alconjunt d’Espanya un total de 16.302 uni-tats de vehicles industrials. Aquesta xifrasuposa un increment del 19,9% respecte al’any precedent i contrasta amb l’evoluciónegativa que van experimentar tant lesvendes de vehicles de passatgers comde vehicles comercials; a més se suma al’augment percentual, també de dos dígits,de l’any precedent, després de la davalladade més del 60% del 2009. Per segments,el que va motivar aquest bon resultat vanser els tractocamions (10.186 unitats matri-culades i creixement del 47,1%), ja que elsaltres camions de més de 16 tones (elspesants rígids) van vendre un 14,9% menysd’unitats que el 2010 (2.704 vehicles) iels vehicles industrials mitjans, de 6 a 16tones, van matricular 2.572 unitats, amb undescens del 5,3%. Els vehicles industrialslleugers, finalment, d’entre 3,5 i 6 tones,també van presentar una evolució positiva,però el seu pes relatiu sobre el total devendes dels vehicles industrials és moltreduïda (entorn al 5%). En qualsevol cas,encara no s’han recuperat les xifres normalsde matriculacions de mitjans de la dècadadels dos mil, quan se superaven les 40.000unitats venudes, a causa de la debilitat de

Taula 97. Matriculacions, producció i exportacions del sector de vehicles comercials, industrials, autobusosi autocars a Espanya. 2011Unitats

Matriculacions % variació 2010-2011

Vehicles comercials 104.228 –10,1

Comercials lleugers 64.579 –13,6

Furgons 39.649 –3,9

Vehicles industrials 16.302 19,9

Vehicles industrials lleugers i mitjans 3.412 –2,5

Vehicles industrials pesants rígids 2.704 –14,9

Tractocamions 10.186 47,1

Autobusos i autocars 2.823 10,4

TOTAL 123.353 –6,6

Producció % variació 2010-2011

Vehicles comercials 432.112 8,2


Furgons 155.697 41,4


Vehicles industrials lleugers i mitjans 37.917 38,9

Vehicles industrials pesants rígids 11.192 62,7


Autobusos i autocars 381 50,0

TOTAL 486.025 11,3

Exportacions % variació 2010-2011

Vehicles comercials 390.470 8,6


Furgons 143.817 43,5


Vehicles industrials lleugers i mitjans 27.910 32,2

Vehicles industrials pesants rígids 9.513 120,9


Autobusos i autocars 351 –2,0

TOTAL 432.004 11,8


Taula 98. Matriculacions de vehicles comercials per comunitats autònomes. 2011Percentatge


Madrid –0,3 38,4

Catalunya –13,7 14,0




País Basc –21,6 3,6


Castella i Lleó –28,4 2,9

Castella-la Manxa –23,0 2,6

Balears –4,6 2,4

Aragó –22,8 2,0

Múrcia –15,9 1,8



Navarra –30,8 1,2

Cantàbria –16,8 0,8

La Rioja –25,5 0,5

Ceuta –4,1 0,1

Melilla –47,0 0,03

ESPANYA –10,1 100,0



l’activitat industrial i constructora i a les res-triccions que continua havent-hi al crèdit,en un tipus de mercat que en depèn moltper finançar l’adquisició de camions.

Per marques, val a dir que, atenent alstractocamions, el tipus de vehicle mésimportant en volum del subsector, les tresmarques amb més vendes el 2011 a Espa-nya van ser Volvo (quota de mercat del16,8%), Mercedes (16,2%) i DAF (14,6%). Laitaliana IVECO –propietat de Fiat–, RenaultVehicles Industrials i MAN van ser les líders,per la seva banda, en el cas dels vehiclespesants rígids. En el cas dels vehicles indus-trials mitjans va destacar, per sobre de tot,IVECO, ja que gairebé una de cada duesunitats matriculades a Espanya pertanyiena aquesta marca italiana. En segona posició,ja lluny, hi ha Renault Vehicles Industrials,amb una quota de mercat del 14,7%. Final-ment, les líders del mercat estatal espanyolper volum de vendes de vehicles industrialslleugers van ser Nissan, IVECO i Mercedes.

La producció i l’exportació de vehiclesindustrials van augmentar a un ritme moltnotable durant l’any 2011 a Espanya, ambunes taxes de creixement respectives del45,1% i el 53,8%, que se sumen a l’impor-tant augment que ja es va produir l’anyprecedent. En qualsevol cas, encara nos’han recuperat les xifres que es produïen iexportaven l’any 2007, abans de l’esclat dela crisi actual (el 2011 es van produir 53.532unitats per les gairebé 95.000 del 2007; i esvan exportar 41.183 per les gairebé 65.000d’aleshores). La ràtio exportacions/produc-ció va quedar en el 76,9%, més de quatrepunts per sobre de la xifra de l’any anterior.Per segments, van ser els vehicles indus-trials pesants rígids i els tractocamions elsque millor conjuntura van travessar, ambascensos percentuals idèntics en la sevaxifra de producció, del 62,7%, mentre queles unitats construïdes dels vehiclesindustrials lleugers i mitjans s’apujaven un38,9% (set de cada deu vehicles industrialsproduïts a Espanya el 2011 eren d’aquestamena). Pel que fa a l’exportació, és destaca-

ble que es van més que doblar les unitatsvenudes a l’estranger de vehicles pesantsrígids i de tractocamions (de fet, en aquestsdarrers, gairebé es va triplicar la xifra del2010), mentre que les exportacions devehicles industrials lleugers i mitjans (pesen el total d’exportacions d’aquest subsec-tor del 68%) van créixer un 32,2%. Les ràtiosentre exportacions i producció per seg-ments van anar el 2011 d’un màxim del85%, en el cas dels vehicles industrialspesants (ja siguin rígids o tractocamions),al mínim del 73,6% dels vehicles industrialslleugers i mitjans.

A Catalunya es van matricular l’any 2011un total de 2.419 vehicles industrials, cosaque va suposar registrar un creixementrespecte a l’any precedent del 20,1%, i quecontrasta amb les variacions negativesd’anys previs. La quota de mercat de Cata-lunya en el conjunt espanyol va quedar enel 14,8%, similar a la del 2010, atès que lavariació positiva catalana ha estat moltsemblant a la de l’Estat espanyol. Catalunya

Figura 142. Països ambmés matriculacions al territori europeu (UE-27 + EFTA). 2011. Subsector de vehicles industrialsPercentatge

Finlàndia

Eslovàqu

ia

Dinam

arca

Rumania

Suïssa

Hon

gria

Norue

ga

Suècia

Àustria

Repú

blicaTxeca

Bèlgica

Països

Baixos

Espa

nya

Polònia

Itàlia

Regn

eUnit

França

Alemanya

0

5

10

15

20

25

30

35

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1,0



Nota: Es mostra els països amb una quota superior a l’1% del mercat europeu.Font: Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA).

Figura 143. Els 7 principals països productors de vehicles industrials. 2011Percentatge

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

IndonèsiaMèxicBrasilEstats UnitsÍndiaJapóXina–20

–10

0

10

20

30

40

50

60

70



Font: OICA (Organització Internacional de Constructors de Vehicles de Motor).


va ser el 2011, darrera d’Andalusia, la comu-nitat que va registrar unes majors vendesde camions a tot Espanya. Va ser la setenacomunitat autònoma amb un major incre-ment percentual de les matriculacions decamions.

Subsector dels autobusos,autocars i microbusos

Internacional

Les matriculacions d’autobusos i autocarsa Europa, que van representar l’any 2011menys del 2% de les vendes de tot el sectorde vehicles comercials, industrials, autobu-sos i autocars, van disminuir respecte a l’anyprecedent, però només un 0,6%. Aquestaés la reducció menys intensa que s’ha pro-duït al subsector a Europa des del 2008.Prop del 65% de les vendes van tenir lloc el2011 a només cinc països: França (quota demercat del 18,6%), Itàlia (16,2%), el RegneUnit (15%) i Alemanya (13,8%). En cinquenaposició va quedar Espanya (quota del 7,3%).D’aquests cinc països, la conjuntura va sernegativa per al Regne Unit, sobretot, ambuna caiguda superior al 15%, i Alemanya (vamatricular un 3,4% menys d’unitats d’auto-busos i autocars) i va ser positiva per aEspanya i França (augments entre el10-15%) i especialment a Itàlia (amb unataxa de creixement major al 30%). Final-ment, per grups automobilístics, va conti-nuar com a líder del mercat europeu envendes d’autobusos i autocars l’alemanyDaimler, on cal situar la marca Mercedes,amb una quota de mercat del 27,4%, i ensegon lloc es va situar la italiana Fiat-Iveco,amb una quota del 23,6%, molt per sobrede la dada del 2010, gràcies a un creixe-ment de vendes molt intens, que contrastaamb la reducció del mercat global.

La producció d’autobusos i autocars almón va ascendir l’any 2011 a una mica mésde 370.000 unitats, cosa que implica undescens del 2,1% respecte a l’any prece-dent, després del creixement del 17,2%d’aleshores. Gairebé dues terceres parts deles unitats fabricades en aquest subsectoral món van sortir de factories localitzades alcontinent asiàtic (pes relatiu de la Xina ensolitari del 44%), tot i que es va registrar unareducció de producció de l’1,3%, productede l’evolució negativa d’altres països dife-rents a la Xina, com per exemple, l’Índia,Corea del Sud o el Japó. Al continent ame-ricà, en canvi, i gràcies al Brasil, el seu majorproductor d’autobusos i autocars, la con-

juntura del 2011 va ser positiva, amb uncreixement de les unitats produïdes en elsubsector del 7,5%. Al continent europeufinalment es va produir un descens properal 10%, com a conseqüència de l’evolucióen la Unió Europea, ja que tant a Rússiacom a Turquia es van produir incrementsde més del 30%. Tot i que cal repetir elmatís que pel 2011 en alguns països de laUnió Europea ja no es diferencia entre dife-rents subsectors dins d’aquest sector devehicles comercials, industrials, autobusos iautocars, per la qual cosa, en casos comAlemanya o Suècia no es disposa del des-glossament de les unitats produïdes d’au-tobusos i autocars.

Taula 99. Matriculacions de vehicles industrials, per comunitats autònomes. 2011Percentatge


Andalusia 11,5 15,7

Catalunya 20,1 14,8


Múrcia 57,8 10,5

Madrid 18,8 10,4

Castella i Lleó 23,8 6,3

Castella-la Manxa 25,9 5,6

Galícia –4,2 5,2

Aragó 10,7 3,9

Navarra 41,6 3,6

País Basc 10,9 3,5

Cantàbria 52,4 2,1




Balears 13,4 0,8

La Rioja 4,1 0,8

Melilla 0,0 0,02

Ceuta –40,0 0,02

ESPANYA 19,9 100,0


Figura 144. Els països ambmés matriculacions al territori europeu (UE-27 + EFTA). 2011. Subsector d’autobusos i autocarsPercentatge

Finlàndia

Dinam

arca

Àustria

Països

Baixos

Suïssa

Bèlgica

Repú

blicaTxeca

Norue

ga

Polònia

Suècia

Espa

nya

Alemanya

Regn

eUnit

Itàlia

França

–0,4

–0,3

–0,2

–0,1

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20



Nota: Es mostra els països amb una quota superior a l’1% del mercat europeu.Font: Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA).


Espanya i Catalunya

A Espanya, durant l’any 2011, es van matri-cular un total de 2.823 unitats d’autobusos,autocars i microbusos, cosa que implica unincrement de vendes del 10,4% respecte al’any precedent i que contrasta amb elsdescensos dels dos anys previs, del 12% el2010 i del 24% el 2009. El 79,9% de lesmatriculacions van correspondre a autobu-sos i autocars i la resta van ser de microbu-sos; els autobusos i autocars van experi-mentar un ascens de matriculacions del12,5%, superior a l’augment que es vadonar en les vendes dels microbusos (queva ser del 2,5%); i dins d’ells, l’any va serespecialment bo per als autobusos, amb unascens a l’entorn del 30% (pes una micasuperior al 35% en el total de vehicles delsegment d’autobusos i autocars). Per mar-ques, a autobusos i autocars, van destacarMAN e IVECO, les úniques que van superarles 400 unitats matriculades (quotes demercat, en concret, del 19,7% i el 17,7%).Les segueixen, amb matriculacions entre300 i 400 unitats, Mercedes (quota del17,4%), Volvo (16,3%) i Scania (16%). Aques-tes cinc marques, per tant, van vendrepràcticament nou de cada deu unitats quees van matricular a Espanya el 2011 en lacategoria d’autobusos i autocars. Pel que faals microbusos, dues de cada tres unitatsmatriculades van correspondre o bé a Mer-cedes o bé a IVECO (la primera en solitari varegistrar una quota de mercat del 41,4%).

Pel que fa a la producció i l’exportació, esvan registrar evolucions oposades l’any2011. Mentre que les unitats d’autobusos,autocars i microbusos produïdes a Espanyacreixien un 50% (381 unitats), l’exportaciós’estancava (descens del 2% que equival,en termes absoluts, a passar de 358 unitatsexportades el 2010 a les 351 del 2011). Laràtio exportacions-producció va quedarl’any 2011 en el 92,1%, davant el 71% del’any anterior. Totes aquestes dades corres-ponen a l’empresa Irisbus, que fins al julioldel 2011 tenia una fàbrica a Catalunya

dedicada a la construcció d’aquest tipus devehicles –xassisos–, l’única a Espanya. El 31de juliol del 2011 va tancar, tal com es deta-lla en els esdeveniments empresarials, perla qual cosa des d’aleshores només persis-teix a Espanya la indústria carrossera, dins laqual destaquen el guipuscoà Irizar, el cor-dovès Farebus, el navarrès Sunsundegui, elgallec Castrosua, l’aragonès Hispano Carro-cera, o el clúster carrosser localitzat a Arbú-cies, en el qual destaquen empreses comAyats, Beulas o Indcar.

Durant l’any 2011, a Catalunya es van matri-cular un total de 371 autocars i autobusos,una xifra pràcticament idèntica a la registra-da l’any anterior (370). Això contrasta amb elcreixement experimentat a nivell estatal.Tant el 2010 com el 2011 la conjuntura cata-lana va sermoltmés negativa que l’espanyo-

la. Catalunya torna a ser novament en aquestsubsector la segona comunitat amb mésvendes, superada en aquest cas per Madrid:quota de mercat catalana del 13,1%, la mésbaixa, però, de tots els subsectors que espoden analitzar en aquest sector de vehiclescomercials, industrials, i autobusos i autocars.


A nivell internacional es pot destacar queel grup Volkswagen va finalitzar la integra-ció deMAN (amb un plantilla d’uns 50.000treballadors) en la seva estructura empre-sarial amb data de 9 de novembre del2011, després que en anys anteriors fes elmateix amb Scania. El grup ja posseïa el

Figura 145. Els 7 principals països productors d’autobusos i autocars. 2011Percentatge

TurquiaCorea del SudEstats UnitsRússiaBrasilÍndiaXina

–20

–10

0

10

30

20

60

50

40

0

10

5

15

20

25

35

30

40

45



Font: OICA (Organització Internacional de Constructors de Vehicles de Motor).

Taula 100. Matriculacions d’autobusos i autocars per comunitats autònomes. 2011Percentatge


Madrid 59,8 33,0

Catalunya 0,0 13,1

País Basc 5,0 8,3


Castella i Lleó 25,9 7,2

Canàries 44,2 6,1


Com. Valenciana –51,5 3,5

Balears 107,5 2,9

Aragó 4,8 2,3

Castella-la Manxa 3,2 2,3

Astúries 0,0 1,8

Navarra 76,2 1,3

Múrcia –26,5 1,3

Cantàbria 135,7 1,2


La Rioja 0,0 0,9

ESPANYA 10,4 100,0



en un any dur amb successos com el terra-trèmol i el tsunami al Japó l’11 de març, laincertesa a la zona euro o la fortalesa delien. Per la seva banda, Renault va obtenir el2011 uns beneficis de 2.139milions d’euros,amb un retrocés respecte al 2010 del 38,7%.La contribució de Nissan als resultats deRenault, però, es va situar en 1.332 milionsd’euros, amb un creixement del 22% res-pecte a l’aportació de l’any anterior. El grupNissan a Espanya va registrar unes pèrduesde 45,5 milions d’euros a l’exercici 2010-2011, clarament inferiors, però, a les del’exercici precedent, que van ser de 192milions d’euros.

Segons la informació facilitada per la pròpiaempresa, durant l’any 2011 es vanmatricular a l’Estat 6.445 vehicles produïts per Nis-san Motor a les seves fàbriques espanyoles,tant la que posseeix a Barcelona, a la ZonaFranca, com la que posseeix a Àvila. Aixòsuposa una reducció de les vendes d’un10% respecte a l’any precedent. Ara bé, caldistingir entre l’evolució que han seguit lesmatriculacions dels tot terreny i els pick ups,és a dir, els models Pathfinder i Navara, i lade la resta de vehicles fabricats per Nissan aEspanya. Efectivament, els primers vanincrementar les matriculacions i, en canvi,els vehicles comercials i industrials vanregistrar un descens superior al 15%. Labona evolució dels tot terreny i els pick upses va deure, però, en exclusiva al modelNavara, les vendes a Espanya del qual vanpujar el 2011 un 40%, enfront del descensdel 3,3% de les matriculacions del Pathfin-

30% del fabricant MAN i a finals del 2011 vaacabar adquirint en total el 53,7% del capi-tal i el 55,9% dels drets a vot, cosa que li vadonar el control efectiu de la companyia.La intenció és aconseguir en el futur imme-diat un grup de vehicles industrials mitjan-çant la integració de MAN i Scania persumar-lo al grup de VW Vehicles Comer-cials que ja posseeix, i aprofitar, així, siner-gies valorades en 200 milions d’euros, mit-jançant l’optimització de les compres i unamajor cooperació en recerca i desenvolu-pament i producció. Atès que MAN partici-pava en la sueca Scania, la presa de controlde la companyia alemanya ha permèsVolkswagen tenir també un total del 62,6%del capital de la sueca i un 89,2% dels dretsde vot.

A Espanya, durant el 2011, el més impor-tant va ser l’anunci de la producció de nousmodels de vehicles comercials en algunesde les factories que s’hi localitzen. Aquestva ser el cas de la fàbrica de Ford a València,on es construirà a partir de l’estiu del 2013la furgoneta Transit Connect, amb unainversió prevista de prop de 600 milionsd’euros. O la fàbrica líder del sector a l’Estat,la de PSA a Vigo, on es construiran les ver-sions elèctriques dels models de furgone-tes Peugeot Partner i Citroën Berlingo. Enaquest projecte el grup ha invertit unamicamés de 100 milions d’euros i té com a sociindustrial al japonès Mitsubishi, que s’haencarregat de la major part del desenvolu-pament industrial de la cadena de tracció iel motor elèctric. La idea és produir unes15.000 unitats elèctriques dels dos modelsde furgonetes. Un altre exemple seria laplanta de Mercedes a Vitòria, a la qual se liva adjudicar la construcció a partir del 2013dels models que substituiran tant la furgo-neta Vito com el seu derivat als vehicles depassatgers, el monovolum Viano, pels qualsrebrà una inversió conjunta de 500 milionsd’euros.

L’empresa més important del sector a Cata-lunya és Nissan Motor. Aquesta empresa aEspanya s’estructura en tres societats anò-nimes: Nissan Motor Ibèrica, Nissan Iberia iNissan Forklift. La factoria més importantdins de la primera és la que es localitza a laZona Franca de Barcelona, on es produei-xen tot terrenys, pick ups i vehicles comer-cials (furgons i furgonetes), així com tambémotors i transmissions. Així mateix té unaaltra fàbrica a Àvila, dedicada a la fabricacióde vehicles comercials i industrials lleugers.Nissan Motor Ibèrica es completaria ambuna planta d’estampació de peces de car-rosseria a Montcada i Reixac, un centre tèc-nic a la Zona Franca, dos centres logístics,un a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)del Port de Barcelona i un altre al Prat deLlobregat i la factoria de Corrales de Buelna(Cantàbria), especialitzada en la fosa i elmecanitzat de components. Per la sevabanda, Nissan Iberia, localitzada a Barcelona,és la companyia de vendes per als mercatsespanyol i portuguès dels productes Nissan

i està integrada a l’organització comercialeuropea depenent de Nissan Europe S.A.S.Nissan Forklift España és una filial dedicadaa la fabricació i la comercialització de carre-tons elevadors amb seu a Noaín (Pamplo-na). Aquesta darrera, no obstant això, deixa-rà properament d’estar a Nissan ja que esfusionarà amb Hitachi i amb una empresaparticipada pel govern japonès (INCJ), apartir del nou exercici fiscal japonès quecomença a l’abril del 2012. La nova empresaportarà per nom Unicarriers Corporation.

El grup Nissan està aliat estratègicamentdes de fa ja més d’una dècada amb el fran-cès Renault. Així, des del 1999, Renaultposseeix el 44,4% del capital social de Nis-sanMotor, mentre que aquest és propietari,al mateix temps, del 15% de Renault. L’any2011, l’aliança RenaultNissan va comercia-litzar a tot el món 8,02 milions d’unitats,cosa que implica un creixement del 10,3%respecte a l’any precedent, que se suma al’augment del 20% del 2010. Renault vavendre 2,72 milions d’unitats, amb un aug-ment anual del 3,6%, mentre que Nissan vamatricular un 14,4% més de vehicles demotor, assolint la xifra total de 4,66 milionsd’unitats venudes. El fabricant rus AvtoVAZ,amb la marca Lada, també pertanyent al’aliança, va vendre 0,64 milions d’unitats,amb un creixement del 10,9%. Aquestabona evolució durant l’any 2011 va perme-tre a Renault-Nissan empatar amb Toyota ala tercera plaça de la llista dels grups mésvenedors i va ser només superada, de fet,per General Motors i Volkswagen. I tot això

Taula 101. Vendes estatals de vehicles fabricats a Espanya pel grup Nissan Motor. 2008-2011Unitats

Gammes (models) 2008 2009 2010 2011 % 2010-2011

Vehicles tot terreny i pick up (Pathfinder(*), Navara(*)) 4.795 1.804 1.548 1.750 13,0

Vehicles comercials (Cabstar(**), Primastar(*), NV200(*)) 5.681 4.424 5.079 4.263 -16,1

Camions (Atleon (**)) 1.498 868 531 432 –18,6

Total 11.974 7.096 7.158 6.445 -10,0

(*) Fabricació a Barcelona (Zona Franca).(**) Fabricació a Àvila.Nota: La furgoneta NV200 es va començar a fabricar a Barcelona a finals de l’any 2009. Dins dels vehicles tot terreny tambées van matricular algunes unitats del Terrano després de l’any 2006, que és quan es deixa de fabricar a Barcelona (nomésset el 2010 i una el 2011).Font: Informació facilitada per Nissan Motor.

Taula 102. Producció de vehicles del grup Nissan Motor a Espanya. 2008-2011Unitats

Gammes (models) 2008 2009 2010 2011 % 2010-2011

Vehicles tot terreny i pick up (Pathfinder(*), Navara(*)) 66.138 19.163 37.124 48.271 30,0

Vehicles comercials (Cabstar(**), X-83(*), NV200(*)) 87.477 32.445 66.161 104.796 58,4

Camions (Atleon (**)) 3.346 894 1.419 1.425 0,4

Total 156.961 52.502 104.704 154.492 47,6

(*) Fabricació a Barcelona (Zona Franca).(**) Fabricació a Àvila.Nota: El model Cabstar també es ven per Renault Trucks sota el nom de Maxity. El X-83 es refereix a la producció del furgóque es ven com a Nissan Primastar, Opel Vivaro i Renault Traffic. A finals de l’any 2009 es va començar a produir a Barcelonala furgoneta NV200.Font: Informació facilitada per Nissan Motor.


der. Per altra banda, la producció de Nissana Espanya va incrementar l’any 2011 un47,6%, fins a totalitzar 154.492 unitats, cosaque implica tornar al volum de fabricacióque es feia l’any 2008, encara que continuasent inferior al de l’any 2007, abans d’escla-tar la present crisi econòmica, quan la pro-ducció va ser d’una mica més de 220.000unitats. La producció a la planta de Nissan ala Zona Franca de Barcelona es va incre-mentar el 2011 un 52,3%, mentre que laproducció a Àvila va pujar un 47,6%. Nomésals Estats Units la companyia Nissan va teniruns resultats tan positius de producciódurant el 2011.

Per gammes de models fabricats, la millorconjuntura es va registrar als vehiclescomercials, amb un creixement de les uni-tats fabricades del 58,4%. En aquest sentit,van ser els dos models fabricats a Barcelo-na, el furgó NV200 i, especialment, el X-83els responsables d’aquesta bona marxa,amb un augment proper al 70% en tots doscasos (i pesos relatius sobre la producciótotal de la fàbrica catalana del 15% i el 50%,aproximadament). L’augment de la produc-ció de l’altre model, el Cabstar, construït aÀvila, va ser inferior percentualment, del16,6%. També va ser positiva, amb un crei-xement del 30%, l’evolució de la fabricacióde la gamma de vehicles tot terreny i pickups, és a dir, dels models Pathfinder i Nava-ra, construïts a la Zona Franca barcelonina.El Navara, que representa prop d’una quar-ta part del total dels vehicles produïts a lafàbrica catalana, va registrar un ascens delvolum de fabricació del 25,3%, mentre quel’any va ser encara millor pel Pathfinder,amb un ascens del 41,1%. Finalment, delcamió Atleon, l’any 2011 se’n van produirnomés sis unitats més que les fabricadesl’any precedent a la planta castellano-lleo-nesa de Nissan. A 31 de desembre del 2011,la plantilla de Nissan Motor a Espanya arri-bava als 4.960 ocupats, amb un incrementdel 18,1% respecte a l’any precedent. Lamajor part de l’increment de la plantilla esva concentrar a Nissan Motor Ibèrica i a lesfàbriques que posseeix a Àvila i Barcelona.

L’any 2011 va ser molt intens per les opera-cions industrials de Nissan a Espanya iCatalunya. Així, l’any va començar ambl’anunci de l’adjudicació a la planta de Bar-celona d’un nou model, un pick up, queestà previst començar a produir l’any 2014a la Zona Franca. El model suposarà unainversió de 80 milions d’euros i se li preveuuna vida útil de deu anys. Aconseguir elmodel per a Barcelona fou possible gràciesa l’esforç de la plantilla que va acceptar unamoderació salarial entre els anys 2012 i2014 (congelació del sou el 2012, incre-ment del 0,5% el 2013 i de l’1,5% el 2014) iun augment de la productivitat del 6%mitjançant l’increment del temps de tre-ball. També es va adjudicar un nou modelde camió a la planta que la companyia té aÀvila, el successor del model Atleon (ano-menat internament com a F91X, a l’espera

d’un nom comercial), que es començaria afabricar a mitjan del 2013.

També l’any 2011, Nissan va llençar un noupla empresarial global fins al 2016, el NissanPower 88. Aquest pla està orientat a aug-mentar la competitivitat del grup en elsmercats globals i posar la mobilitat sosteni-ble a l’abast de tothom, a través de tresobjectius: aconseguir un 8% de la quota demercat mundial; aconseguir uns beneficisoperatius sostinguts del 8%; i potenciar laimatge de marca oferint als clients un pro-ducte innovador tecnològicament. Es pre-veu, en el marc d’aquest pla, lliurar, de mit-jana, un vehicle totalment nou cada sissetmanes fins al 2016, de tal manera que elcatàleg global de la companyia acabicomptant amb 66 vehicles, assolint el 92%de tots els mercats i els segments. Tambées preveu introduir més de 90 tecnologiesavançades amb una mitjana de 15 anuals iexpandir en un 25% el nombre de conces-sionaris a tot el món. L’èmfasi en la mobili-tat sostenible continuarà, amb els vehiclesd’emissió zero i tecnologies de baixes emis-sions (junt amb Renault preveuen poderarribar a vendre 1,5 milions de vehicleselèctric a mitjà termini).

En global, es preveu que a mitjà termini laproducció a les fàbriques de Nissan localit-zades a l’Estat superin les 225.000 unitats.La gamma de productes a curt termini esconfigura amb els nous NV400 i NV200 (unaversió modificada d’aquest darrer serà eltaxi oficial de Nova York a partir del 2013),els furgons Primastar i Cabstar i el pick-upNavara. Més endavant, el procés passa peruna furgoneta elèctrica, que seguirà elsconceptes motrius de la berlina Leaf i quepot ser adjudicada a la planta de Barcelona,ja que es tracta d’una variant del NV200, amés a més del nou pick-up ja adjudicata principis del 2011 a la planta de Nissan ala Zona Franca i del nou camió adjudicata Nissan Àvila. L’any 2011 ha estat, final-ment, també l’any de l’explosió elèctricaper a Nissan, amb la introducció al mercatespanyol d’un vehicle 100% elèctric, comés el Nissan Leaf (produït íntegrament per almercat europeu al Regne Unit, a la localitatde Sunderland) i amb la signatura de diver-sos acords i convenis entre Nissan i l’Admi-nistració, tant estatal com catalana, per tald’ajudar a posar les bases de les emissionszero al conjunt del territori espanyol.

L’altra empresa important del sector a Cata-lunya era Irisbus, firma especialitzada en lafabricació d’autobusos i autocars i ubicada ala Zona Franca de Barcelona. La companyia,creada el 1999, al 50% pels grups Iveco–pertanyent a l’italià Fiat– i Renault VehiclesIndustrials (RVI), i que era des del 2003 pro-pietat absoluta d’Iveco, ocupava fins aaquest 2011 l’antiga factoria pertanyent a lahistòrica Pegaso. L’empresa, no obstantaixò, va anunciar el cessament de l’activitat iel tancament de la fàbrica, cosa que final-ment es va produir el 31 de juliol del 2011.

Aleshores treballaven a la factoria catalana155 treballadors als quals se’ls va donar lapossibilitat d’escollir entre tres opcions: a)passar a treballar a partir de l’1 de setembredel 2011 a la fàbrica que Iveco té a Vallado-lid amb manteniment de sou i antiguitat iamb unes ajudes econòmiques per motiude trasllat; b) prejubilar-se, per a aquells apartir de 51 anys complerts pel 30 desetembre del 2011, amb un sou d’entre el72% i el 90% del salari que cobraven i ques’augmentarà un 2% anual fins als 62 anys(en cap cas l’esmentat sou seria inferior als1.500 euros mensuals); i c) baixes incentiva-des amb una indemnització de 60 dies perany treballat amb unmàxim de 42 mensua-litats. Aquest final va tenir els seus preludisen anys previs, per exemple, el 2009, quanes va decidir traslladar la producció d’auto-busos a altres fàbriques del grup, principal-ment a França, per la qual cosa a la ZonaFranca es va passar a fabricar només auto-cars interurbans i, més en concret, autobas-tidors per a autocars interurbans, és a dir, elxassís i l’estructura del vehicle abans de sercarrossat, cosa que ja havia fet que s’aco-miadés un 25% de la plantilla. Després, el2010, es va tancar la fàbrica de Comesa a laZona Franca i acomiadar els seus 277 treba-lladors. Comesa era una joint venture entrel’empresa alemanya ZF (posseïa el 40,6% delcapital) i Iveco (59,4%) dedicada a la produc-ció de components mecànics per a autobu-sos i furgonetes per al grup Iveco.

Amb això desapareix l’única planta catala-na (i espanyola) especialitzada en la fabri-cació d’autobusos i autocars. Tot i quecontinuen endavant bona part de lesempreses especialitzades en la carrosseria dels autobusos i autocars, moltes deles quals es troben a Catalunya i especial-ment localitzades a la comarca de la Selva.Aquestes empreses, com Ayats, Indcar oBeulas cada cop s’estan recolzant més enels mercats estrangers. Prova d’això és perexemple, els últims lliuraments que ha fetAyats als Estats Units, els Països Baixos o aMèxic sobre una plataforma del produc-tor Man; o l’anunci de la implantació aRomania del grup Indcar, on construiràun centre productiu de carrosseries per aminibusos que hauria d’entrar en funcio-nament el 2013, amb una inversió total de4,6 milions d’euros i que donarà feina auns 60 treballadors. Per la seva banda, elcarrosser Noge, que va entrar durant el2010 en un procés de concurs de credi-tors, amb un passiu de 57 milions d’euros,finalment va poder aixecar-lo el 2011,després d’haver arribat a un acord amb el57% dels creditors: la gran majoria delsproveïdors i part de la banca. Mentrestantha hagut d’engegar un procés de rees-tructuració, que ha implicat l’acomiada-ment del 30% de la plantilla i arribar aacords amb proveïdors estratègics, princi-palment Iveco i Man, que s’han compro-mès a participar amb l’empresa catalanaen concursos públics al menys fins a finals


del 2013, per ajudar-la a garantir l’activitati la producció futura.

També es pot destacar l’empresa Ausa,fundada el 1956 a Manresa, dedicada aldisseny, la fabricació i la comercialitzacióde vehicles industrials compactes princi-palment per a serveis en municipalitats,indústria, espais verds, construcció i obra

pública, agricultura i mineria i que és lídermundial en la fabricació de bolquets odúmpers i carretons. La seu central és aManresa (Barcelona) així com la planta deproducció amb una superfície total demés de 64.000 m², i té filials a Madrid,França, el Regne Unit, Alemanya, la Xina iels Estats Units. Comercialitza els seusproductes a més de 70 països a través de

225 distribuïdors i exporta més del 60%de les màquines que fabrica. El 2011 vaser notícia per obrir una oficina comerciala Dubai i ja a principis del 2012 per inau-gurar una altra filial comercial, en aquestcas a Mèxic (a més projecta instal·lar-setambé al Brasil).

Serveis a la producció: logística

A finals del 2011, l’Associació Nacional de Fabricants d’Automò-bils i Camions va presentar els seus informes anuals sobre lavaloració de la logística tant marítima-portuària com ferroviària iper carretera, pel que fa al transport dels vehicles i de peces icomponents, segons l’opinió dels fabricants de vehicles instal-lats a Espanya. Un resum de les principals conclusions d’aquestsinformes valoratius, referents a 2010, es presenten en aquestrequadre.

Pel que fa al transport marítim-ferroviari, cal indicar que és elmitjà més utilitzat en l’exportació de vehicles: un 54,4% de lesunitats transportades van passar per aquest mitjà, cosa quesignifica un increment respecte al 2009 (quota del 51% alesho-res). Respecte a períodes passats, els fabricants reporten unasensible millora en el servei ofert pel conjunt de ports peninsu-lars: s’ha incrementat la implicació de la comunitat portuària i lasensibilització amb les necessitats dels fabricants, s’han milloratels accessos al port, tant per carretera com per ferrocarril, s’hacontinuat avançant en la millora de la qualitat en la manipula-ció dels vehicles, s’han ampliat les zones protegides per evitardanys per fenòmens atmosfèrics i s’han generalitzat les campesportuàries. Malgrat això, continua havent-hi algunes carènciesper als fabricants de vehicles, com ara l’existència encara deports o terminals que no disposen d’accés ferroviari (poderarribar fins al port per mitjà del ferrocarril significa pels fabri-cants una reducció de costos significativa, pels grans volums atransportar), i el fet que allà on sí hi existeix aquest accés, elshoraris a utilitzar-lo estan limitats per la prioritat del tràfic depassatgers de rodalies, especialment en el cas dels ports pro-pers a les grans ciutats; o els problemes de congestió de lesinfraestructures viàries d’accés als ports i la poca fluïdesa decirculació dels camions a l’interior del port i per accedir a lesterminals.

En la valoració feta pública l’any 2011, els ports més mal valoratseren justament els dos que més vehicles van transportar, això ésel de Vigo i el de Barcelona (entre tots dos es transportaren pràc-ticament la meitat del total de vehicles), seguit pels de Santanderi València (pesos respectius entorn al 16-17% cadascun). En canvi,els ports més ben valorats són els que menys volum de vehiclesvan traslladar, el de Sagunt i el de Màlaga, juntament amb el dePasajes (quota en aquest cas del 14%). El Port de Tarragona que-daria en una posició intermèdia. Respecte a aquest darrer, ambl’operador Carport, filial de Bergé Marítima, els fabricants devehicles que l’utilitzen destacaren positivament el baixos nivellsde desperfectes causats per la manipulació o altres causes, comels fenòmens atmosfèrics però, en canvi, com a aspecte mésnegatiu, assenyalaren la poca agilitat que hi ha pel que fa alstràmits duaners. Quant al Port de Barcelona, cal indicar que vaoperar mitjançant cinc terminals: les de més volum de vehiclestransportats i també les millor valorades van ser Autoterminal iSetram (pesos respectius en el total de vehicles transportats del45% i el 31%); van quedar en un segon nivell de valoració TCB,Acciona i Port-nou.

En termes generals, els fabricants de vehicles valoren positiva-ment el Port de Barcelona pel que fa a la intensificació de la for-mació dels estibadors, o la implementació de mesures efectivesen l’organització interior del port, però continuen queixant-se deles dificultats d’accedir-hi per carretera a causa de les congesti-ons que es formen i a la manca de zones d’aparcament pelsvoltants, cosa que complica l’agilitat per accedir a les terminals;també continuen valorant negativament la flexibilitat de les ter-minals com a conseqüència de la manca de tarifes competitivesper la utilització dels serveis de càrrega i descàrrega dels vaixellsen horaris no habituals o festius.

Pel que fa a la logística ferroviària, val a dir que va ser el mitjàambmenor quota d’utilització el 2010, ja que només un 16% deltotal de vehicles transportats van usar aquesta via. Els problemeshistòrics tradicionals i el fet que durant el 2010 va haver-hi suc-cessives vagues a França va reduir-ne la utilització per a l’expor-tació. Els fabricants de vehicles instal·lats a Espanya continueninformant de la necessitat de millorar el servei prestat, tant pelque fa al transport nacional com l’internacional. Algunes línies amillorar que es continuen assenyalant serien: la de donar majorflexibilitat i solucions integrals, és a dir, que millori la capacitat deresposta dels operadors davant dels canvis de volum; resoldre elpunt crític de la fiabilitat i el compliment de terminis, especial-ment pel que fa al transport de peces i components; l’adequaciódel parc de vagons a la dimensió dels vehicles a transportar(continuen sent massa petits per la mida de la major part delsvehicles produïts a Espanya); millorar l’estat físic dels vagons i elseu manteniment per evitar incidències sobre les mercaderiestransportades, ja siguin vehicles o components; la necessitatd’una major coordinació entre l’operador ferroviari i l’empresaque fa la càrrega per evitar retards; i promoure des dels opera-dors logístics la utilització dels trens multiclient per a peces imultimarca per a vehicles, per millorar l’eficiència i reduir costosen evitar trens buits.

Des del sector es continua demanant millores en les infraestruc-tures ferroviàries; en particular, condicionar les infraestructuresper a trens de 750 metres; aconseguir una major fluïdesa en eltràfic de mercaderies i que no estigui condicionat pel tràfic depassatgers; impulsar la flexibilització del transport ferroviari perobtenir tarifes més competitives i horaris adaptats a les necessi-tats de les fàbriques o eliminar els costos addicionals pel canvi del’amplada de vies en el pas per la frontera amb França. En aquestsentit, cal destacar que a principis del 2011 es va signar un acordentre l’Associació de Fabricants i el Ministeri de Foment per tal dedesenvolupar el Pla Estratègic per a l’impuls del transport ferro-viari de mercaderies a Espanya al sector de l’automòbil. Peròencara estan pendents de determinar els terminis i les datesconcretes de posada en marxa de les actuacions proposades,cosa que es veurà dificultada, sens dubte, pel moment de retalla-des pressupostàries públiques que s’està experimentat en elcontext de la necessitat de reduir el dèficit públic.


Val a dir que la major part del tràfic per aquest mitjà, el 53% delstrens posats a disposició del transport de vehicles i components,va ser operat per Transfesa, el 21,1% per Renfe Operadora, l’11%per Pecovasa, el 9,9% per Comsa i la resta, per LTF i ATG. Si s’aténnomés al transport de vehicles, nou de cada deu trens van seroperats o bé per Transfesa (pes del 69% en solitari) o bé perPecovasa, i la resta correspon a ATG i LTF. I pel que fa als compo-nents, destacaren Renfe (44%), Transfesa (36%) i Comsa (20%).L’empresa millor valorada, en aquest sentit, va ser Pecovasa, iamb un avanç substancial respecte a l’any precedent, també enun lloc destacat, l’operador minoritari LTF, tot i que amb un des-cens de valoració respecte al 2009, i Comsa.

Pel que fa al transport viari, val a dir que és el principal mitjàlogístic usat per a la distribució interna dels vehicles (dos de cadatres l’utilitzen) i també ocupa un lloc destacat, darrera del trans-port marítim, en el cas de l’exportació. L’any 2010 es van usar peltransport de vehicles un total de 231.000 camions, tant conside-rant la distribució nacional com la internacional. La valoració quefan els fabricants de vehicles instal·lats a l’Estat sobre la logísticaviària és, en general, acceptable, tot i que continuen assenyalantalguns punts de millora, com ara: augmentar la qualitat d’infor-mació sobre el servei, per poder respondre millor a possiblesincidències que es generin; un major compliment dels manualsde qualitat propis dels fabricants i per això seria necessari unreforçament de la formació; continuar la millora de la professio-nalitat dels conductors per evitar danys als vehicles; cuidar l’estatdels camions que porten vehicles, per evitar danys a la càrrega;major compromís de compensacions en cas de retards o incom-pliment en els lliuraments; o més proactivitat per part dels trans-portistes per fomentar la consolidació de la càrrega i que s’evitiel retorn de camions semibuits.

Pel que fa als operadors del transport nacional, els fabricantsd’automòbils valoren positivament els resultats de puntualitat i

el bon tracte amb el client, però esperen més proactivitatd’aquests operadors logístics pel que fa a la resolució d’incidèn-cies produïdes durant el trasllat. La major part dels camions quetransportaren vehicles a l’interior de l’Estat espanyol el 2010pertanyien, segons l’enquesta als fabricants d’automòbils, aSintax (quota aproximada del 31%), seguit de Tradisa i Toquero(pesos respectius del 24% i el 21%), mentre que en un segonnivell quedarien Bergé i Setram (poc més del 10% dels camions,en cada cas). L’empresa millor valorada va ser Setram, seguidade Sintax, i, a poca distància, de Toquero i Tradisa. Pel que fa altransport internacional de vehicles, es valora positivamentel tracte de les empreses logístiques i la seva agilitat en la res-posta comercial, així com la correcta manipulació de la docu-mentació interna i legal i com a punt negatiu assenyalen lamanca d’informació tant referent a la gestió de comandes coma les incidències relacionades amb el transport de vehicles. Enel transport internacional de vehicles per carretera els fabri-cants d’automòbils a Espanya van col·laborar amb 15 operadorsdiferents, dels quals cal destacar, pel pes relatiu que significarenen el total de camions utilitzats, al grup CAT (33%), Sintax (19%)i Setram (13%), seguits per Toquero (8%) i Tradisa (6%). Justa-ment va ser el grup CAT, juntament amb l’operador Capsa, ambmenor presència relativa, els que varen obtenir la màxima valo-ració en l’enquesta, seguits de Trapiser, també de poc pes en eltotal i de Setram. Altres reivindicacions o propostes logístiquesdels fabricants d’automòbils en aquest àmbit serien la d’establirrutes per a camions de grans longituds i un augment de l’alça-da màxima permesa a 4,5 metres, per poder transportar méscàrrega de peces de gran volum i reduït pes, habituals pelsfabricants d’automòbils; establir tarifes especials per a vehiclespesants en autopistes en horaris nocturns i de baixa ocupacióo coordinar els calendaris de restricció al trànsit de les diversescomunitats autònomes per aconseguir un màxim d’uniformitatal llarg de tot l’Estat.


3.20. Altre material de transportEl sector d’altre material de transport va experimentar durant el 2011 unacaiguda de la producció del 24,7%, tot intensificant la caiguda de l’anyanterior. En canvi, l’ocupació es va reduir un 6,7%, una taxa similar a ladel 2010. Pel que fa al comerç exterior, les exportacions es van reduir un15,5%, després de la forta pujada del 2010; les importacions també baixa-ren de forma notable (un 24%).


Producció ––

Ocupació –

Preus =

Exportacions ––

Importacions ––

Trets del sector

El sector d’altre material de transport esdivideix en tres subsectors que són: mate-rial ferroviari, material aeroespacial i cons-trucció naval.

El subsector de material ferroviari ha expe-rimentat una notable expansió en els dar-rers anys, especialment en països emer-gents. En aquests països s’han posat enmarxa plans d’inversió pública, en ocasionsde gran envergadura, dirigits a ampliar imillorar les infraestructures ferroviàries. A

àrees emergents o en desenvolupamentla modernització i l’extensió del transportferroviari té caràcter estratègic, com a ele-ment facilitador d’equilibris territorials i decohesió social.

El subsector depèn estretament de lesinversions de les administracions públi-ques, dirigides tant a la construcció i almanteniment de les infraestructures coma la renovació i al manteniment del parcde material mòbil. En el sector ferroviari elscicles de fabricació són llargs, per la qualcosa els efectes dels canvis en l’economiaes dilaten més que en indústries ambcicles més curts.

El subsector aeroespacial engloba les acti-vitats lligades a la fabricació i al man-teniment d’aeronaus, satèl·lits, vehiclesmilitars... així com motors, fuselatges, siste-mes d’aterratge, navegació, comunicaciói aviònica i altres components. Es tractad’una indústria amb una gran capacitatde generació de valor afegit i que dedicaun volum important de recursos a activi-tats d’R+D+I. És una gran generadora denoves tecnologies i integradora d’altresque tenen el seu origen en diversos sectorsd’activitat, per exemple l’automoció o lesTIC. Es tracta d’una indústria complexa, enla mesura que intervenen un gran nombred’agents de diferent naturalesa al llarg dela cadena de valor.

L’expansió de la indústria aeroespaci-al depèn de l’evolució dels pressupostospúblics, sobretot en matèria de defensa ide l’espai. I, en aquest sentit, cal apuntar lareducció provocada per la crisi econòmicaen els fons públics dedicats a aquestesàrees en els països desenvolupats. Peròl’evolució del subsector també depèn delcomportament de les comandes proce-dents de les companyies aèries. I en els dar-rers anys s’observa un increment importantde la demanda derivada de l’augment delsnegocis internacionals, així com de l’im-puls procedent del creixement del turismeinternacional i afavorit per la ràpida expan-sió de les línies aèries de baix cost.

A la indústria aeroespacial hi ha un nombrereduït de grans contractistes (el consorcieuropeu EADS, la nord-americana Boeing,la canadenca Bombardier, la brasileraEmbraer, la xinesa COMAC, la russa Sukhoi,l’Agència Espacial Europea...), que posenen marxa programes i que subcontractenla fabricació de sistemes, equipaments ipeces a empreses especialitzades. Els pro-grames poden tenir una durada de 20 anyso més, per la qual cosa és un subsectorbastant estable. Resulta complicat entrar-hi perquè les barreres d’entrada són impor-tants, però la llargada del cicle de vida delsproductes permet compensar les fortesinversions que cal realitzar en tecnologiai assegura l’activitat i l’ocupació a mitjà illarg termini.

En els darrers anys s’observa una tendèn-cia a què els grans contractistes redu-eixin el nombre de subministradors, laqual cosa ha afavorit la posada en marxad’operacions de concentració entre elssubministradors i l’establiment d’acordsde col·laboració. Els primers contractistessol·liciten equipaments complets a submi-nistradors de primer nivell, els quals han detenir suficient massa crítica per acomplirtres requisits: capacitat financera, capacitatd’integrar sistemes tancats, encarregant-sedels controls en tota la cadena de submi-nistrament, i capacitat d’internacionalit-zació.

Classificació del sector d’altre material de transport

Material ferroviari, que comprèn la fabricació i el manteniment de màquines detren, automotors i unitats de tren, així com d’aquells conjunts funcionals mecànics,elèctrics i electrònics que s’incorporen a les unitats principals.

Material aeroespacial, que es divideix en els segments:

Aeronàutic, que comprèn la construcció, el manteniment i la reparació d’aeronaus,així com tasques d’interiorisme i programari d’aviació, enginyeria i la fabricació demotors, fuselatges, utillatges i peces embarcades (tren d’aterratge, etc.).

Espacial, que inclou la fabricació de coets, satèl·lits i altres sistemes i el programaride navegació i comunicació.

Míssils.

Construcció naval, que comprèn la construcció, el manteniment i la reparacióde tot tipus de vaixells, embarcacions i artefactes flotants, així com la fabricacióde motors, turbines, equips, maquinària i accessoris específics per a ells. Segons lafinalitat d’embarcacions, el subsector integra les següents activitats:

Construcció de vaixells i estructures flotants, que inclou les naus més grans (des-tinades generalment a la navegació marítima), construïts amb finalitat mercantilo d’ús militar. Així com els pro-ductes i serveis relacionats amb la construcció, latransformació i el manteniment dels vaixells, tant per a la navegació marítima comper a la fluvial.

Construcció d’embarcacions d’esbarjo i d’esport, que comprèn les embarcacionsamb una eslora d’entre 2,5 i 24 m, construïdes amb finalitat recreativa o esportiva.


de construcció naval. Es tracta de Vietnam,l’Índia, Filipines o Brasil.

El segment de la nàutica esportiva i d’es-barjo a nivell europeu està constituït, bàsi-cament, per petites i mitjanes empreses.Segons dades de la Comissió Europea,el subsector està integrat per uns 37.200negocis que generen 272.000 llocs de tre-ball directes i una facturació de 23,4 bilionsd’euros. A nivell mundial el principal paísproductor és, en termes de valor, EstatsUnits i, a molta distància, el segueixenItàlia, Gran Bretanya i França. Pel que fa ala construcció de superiots i megaiots, elprincipal constructor és Itàlia. La demandadel subsector depèn del sector privat (vai-xells de pesca, per a competicions espor-tives, creuers, destinats a ús particular...) itambé del sector públic (vaixells militars,

Per últim, la construcció naval integra laconstrucció, el manteniment i la repara-ció de vaixells, embarcacions i artefactesflotants, així com la fabricació de compo-nents. La indústria de construcció navalestà força globalitzada. Els principals cons-tructors es localitzen al Japó, a Europa,a Corea del Sud i a la Xina. La indústriaeuropea és la que té una major tradició,però amb el temps ha estat superada pelspaïsos asiàtics. Avui dia, Corea del Sud,Japó i la Xina són líders en el subsector.Destaca el creixement que, en particular,ha experimentat darrerament la Xina, queen el 2010 es va posicionar com a primerconstructor naval del món, pel que fa acapacitat i noves comandes. D’altra banda,també cal esmentar altres països que estanescalant posicions en la indústria mundial

destinats a tasques de seguretat...). Elsvaixells tenen en general un cicle de vidallarg i, per tant, estan al mercat durant unperíode llarg de temps.


Internacional

L’any 2011, el sector d’altre material detransport va incrementar la seva producció en el conjunt de l’Europa dels 27 ambrelació a l’any anterior. Concretament, lesdades d’Eurostat reflecteixen una variaciópositiva de l’índex de producció industrial(IPI) del 4,7% amb relació a l’exercici 2010.Aquest percentatge representa una milloraen el comportament del sector, ja que en el


El subsector de material ferroviari compta amb una llarga tradi-ció a Catalunya. Actualment, entre les empreses més destacadescal esmentar la francesa Alstom, que va adquirir La MaquinistaTerrestre y Marítima i Macosa l’any 1989 i disposa d’una factoriadedicada a la construcció d’unitats de passatgers a Santa Perpè-tua de Mogoda i tres tallers de manteniment de material mòbil.També s’ha de destacar la fàbrica que té Siemens a Cornellà deLlobregat, especialitzada en la producció de motors i equipa-ments elèctrics per als trens del mateix grup, que està presenta la indústria catalana des de l’any 1910 quan va comprar LaIndustria Eléctrica. D’altra banda, la societat Construcciones yAuxiliar de Ferrocarriles (CAF), amb seu a Beasain (Guipúscoa) iprincipal empresa espanyola de material ferroviari, compta ambun centre d’activitat a Lleida. Aquestes instal·lacions, amb uns 80treballadors, estan destinades, principalment, al manteniment i larehabilitació de material mòbil.

La indústria ferroviària a Catalunya també està integrada per:

• Fabricants de sistemes i components, com Faiveley, Manusa oLa Farga Group.• Empreses subcontractistes, com Oliva Torras, Maype, Tecalum,Devesa Hermanos.• Altres agents com empreses de construcció, enginyeries, centrestecnològics... que en conjunt conformen un teixit empresarialcapaç d’actuar en les diferents fases d’un projecte ferroviari:disseny, construcció, material rodant, material fix, senyalització,control, operació, equipament, etc.

A Catalunya, s’ha configurat en els darrers anys un teixit industrialsòlid que produeix sistemes, equipaments i peces d’alta tecnolo-gia destinats al mercat aeroespacial.

La indústria aeroespacial catalana està integrada fonamentalmentper pimes, la qual cosa constitueix un inconvenient importantja que, per esdevenir proveïdor de primer o de segon nivell, esrequereix adquirir una certa dimensió per tal de tenir capacitat dejugar el paper de risk sharing partner.

Tanmateix, és habitual en el subsector l’establiment d’aliancesestratègiques per guanyar massa crítica i així poder fer front ales importants inversions requerides en R+D i a les necessitatsfinanceres. De fet, s’observa en els darrers anys una major predis-

posició a la col·laboració de les empreses entre si i amb els centresgeneradors de coneixement (centres tecnològics i universitats).

La indústria aeroespacial catalana ha incrementat de formanotable la seva importància en el els darrers anys. Segonsdades de BAIE, en els darrers deu anys hauria incrementat un57% la seva facturació, un 14% l’ocupació directa i un 550% lainversió en R+D+I, motor clau de l’activitat. No obstant això, laindústria aeroespacial manté un pes reduït en l’estructura indus-trial catalana. Representa aproximadament el 2% dels ocupatsdel sector d’altre material de transport i concentra menys del2% de la facturació generada pel subsector a nivell espanyol.

Aproximadament el 70% de la facturació del subsector aeroes-pacial a Catalunya està generat pel segment aeronàutic. Destacal’especialització de les empreses catalanes en la fabricació decomponents per les aeronaus (alerons, aviònica, timons de cua...)i equipaments per construir les aeronaus tooling. També calesmentar la rellevància de l’activitat desenvolupada en el campde l’enginyeria i la logística (programari de torres de control...).

El segment espacial concentra el 30% de les vendes del subsec-tor, percentatge elevat si es compara amb la mitjana europeai espanyola, que se situa entorn al 10%. En aquest apartat, calesmentar l’especialització catalana en la fabricació de compo-nents per als satèl·lits, components per a llançadores i sistemes enterra que els donen suport (equips per a recepció de dades, etc.).

A Catalunya, tenen seu, o bé disposen d’instal·lacions, submi-nistradors de primer nivell com GTD, Mier Comunicaciones,Aritex, Aernova, Indra, etc. Aquestes empreses assumeixen granspaquets d’activitat i representen un percentatge molt importantde la facturació que genera el subsector a Catalunya. Tambéjuguen un paper rellevant fabricants de subsistemes, compo-nents, equipaments, utillatges o subcontractistes. En aquest gruphi ha empreses com Gutmar, Fipsa, Oliva Torras o Mapro.

A Catalunya, la construcció naval està integrada bàsicamentper empreses que centren la seva activitat en el segment deconstrucció d’embarcacions d’esbarjo i d’esport. Aquest segmentcomprèn, d’una banda, la construcció d’embarcacions civilsdestinades a la realització d’activitats recreatives i de lleure o ala pesca no professional i, de l’altra, el negoci de repair i refit, ésa dir, reparació, manteniment i transformació d’aquestes embar-


2010 l’increment de l’activitat es manté persota de l’1% i en el 2009, en canvi, s’haviaregistrat una baixa de la producció del 5,5%amb relació al 2008. El 2011, el sector d’altrematerial de transport a Europa presentàun major dinamisme que el conjunt de laindústria, que registrà un increment de l’IPIdel 3,2%, després d’un augment del 6,8%en el 2010, i similar al que palesà la indústriamanufacturera europea. Per països, el sectorpresentà un comportament força desigualen el 2011. Així destaquen, per la davalladade l’activitat, països com Espanya, Finlàndia,Grècia, Dinamarca o Lituània, amb reduc-cions de l’IPI que se situen entre el 14% i el41%. Pel contrari, els països europeus quepresenten unmillor comportament del sec-tor durant el 2011 són Macedònia, Estònia,Polònia, Turquia, República Txeca, Hongria,Suècia i Alemanya.

L’activitat del sector a la UE-27 està forçaconcentrada en un grup reduït de paï-sos. Segons dades de 2009, França aportagairebé una quarta part del valor afegit a

Figura 146. Índex de producció industrial a EspanyaTaxa de variació interanual en percentatge

–30

–20

–10

0

10

20

30

201120102009200820072006

Construcció naval

Material ferroviari

Construcció aeronàutica i espacial

TOTAL indústria

Altre material de transport

Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

cost dels factors, seguida de prop per GranBretanya (20,7%) i Alemanya (18,8%). Acontinuació, se situen Itàlia (11,9%), Espa-nya (7,3%) i Noruega (4,9%). D’aquest grupde països, sobresurt Noruega pel pes querepresenta el sector d’altre material detransport en el conjunt de la indústriamanufacturera del país. Concentra l’11,1%del VAB. A continuació, també destaquenel Regne Unit i França, amb un 6,2% i un5,8%, respectivament. En el cas d’Espanya,el sector analitzat aporta el 3,1% del VABmanufacturer, igual que en el conjunt de laUnió Europea. A Itàlia aquest percentatgese situa en el 2,9% i en el cas d’Alemanya,en el 2,1%.

Espanya

En el conjunt d’Espanya, el sector d’altrematerial de transport va reduir la seva acti-vitat respecte a l’any 2010. Concretament,segons dades de l’INE sobre la variació del’índex de producció industrial (IPI), aques-ta disminució s’eleva al 14,9% (corregits

els efectes de calendari), percentatge queintensifica l’evolució negativa del sectorregistrada en el 2009 i el 2010 i que con-trasta amb els creixements dels anys 2008 i2007, al voltant del 6%-7%.

El comportament del sector en el 2011 enel conjunt d’Espanya és força més negatiuque el registrat per la indústria manufac-turera (−1,4%) i pel conjunt de la indústria(−1,8%). Els tres subsectors experimentenreduccions de la seva activitat, amb espe-cial incidència en el ferroviari, seguit de laconstrucció naval.

Pel que fa a l’evolució dels preus, en el2011 l’índex de preus industrials del sectorpresenta un pràctic estancament respectea l’any precedent, comportament similar alregistrat en el 2010. Després de dos anys,2008 i 2009, amb augments entre l’1%-1,3%. L’evolució dels preus en el sectorcontrasta amb la variació positiva delspreus que presenta en el 2011 la indústriaespanyola, en general, i en menor nivell

cacions. Les embarcacions d’esbarjo poden ser pneumàtiques,semirígides o rígides i els seus modes de propulsió poden ser elmotor (la immensamajoria) o la vela. Si té fins a 24metres d’esloraes consideren iots (la major part del mercat), de 25 a 50 metressón superiots, i de més de 50, megaiots.

El teixit industrial que constitueix la indústria de construcciónaval a Catalunya està integrat, principalment, per pimes, lesquals fabriquen sèries curtes o bé vaixells únics a mida del client.Competeixen amb grans empreses que fabriquen sèries llarguesen processos automatitzats i amb marques àmpliament recone-gudes. Entre les principals firmes mundials hi ha, per exemple, elGrup Brunswick, Genmar, Groupe Beneteau, Ferretti i Azimut. Elmercat principal de les empreses catalanes és l’espanyol i, de fet,el subsector té encara una escassa presència internacional, si béamb algunes excepcions de companyies que estan subministrantvaixells a tot el món. D’altra banda, la indústria també està integra-da per fabricants de components –motors, veles, hèlixs... – i firmessubcontractistes. Entre les principals firmes ubicades a Catalunyacal esmentar empreses com Rio Ibérica, Drassanes d’Arenys, North

Wind, Zodiac Espanya o Marina Barcelona 92. El subsector catalàestà integrat per unes 60 empreses constructores, de les qualsun 45% són drassanes i la resta, empreses dedicades al repair irefit. Aquest grup, juntament amb la indústria auxiliar, genera unvolum de negoci pròxim als 600 milions d’euros. Catalunya con-centra el 25% dels llocs de treball en el sector de la construcciónaval a Espanya. Compta amb 50 ports esportius, el 14% del totaldel conjunt de l’Estat i el 23% dels amarraments.

Taula 103. Pes específic del sector de fabricació d’altre material de transporta Catalunya



Ingressos d’explotació a Catalunya sobre el total del sector a Espanya (2010) 7,3%

Ocupació a Catalunya sobre el total del sector a Espanya (2010) 7,2%

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE), Institut d’Estadística de Catalunya, Minis-terio de Industria,Turismo y Comercio i Departament d’Empresa i Ocupació.


la indústria manufacturera, que s’apropaal 4%.

L’ocupació del sector va experimentar unacaiguda del 3,7% en el 2011 respecte al’any anterior, en termes de treballadorsafiliats a la Seguretat Social, per situar-seen 52.860 persones. Aquesta reducció delnombre de treballadors és inferior a larebaixa de l’any anterior, quan els efectiusvan caure gairebé un 6%. Val a dir que enel 2011 i 2010 els efectes de la crisi en ladestrucció d’ocupació són una mica mésintensos en el sector que en el conjunt dela indústria manufacturera.

Pel que fa al comerç exterior, a nivell espa-nyol les exportacions van experimentar unaugment del 16,6%, xifra que representauna acceleració del ritme d’increment deles vendes a l’exterior respecte a l’any ante-rior. Les importacions van baixar gairebéun 32% en el 2011 amb relació a l’exerciciprecedent, enfront de l’augment registraten el 2010 respecte al 2009, superior al60%. Aquesta evolució de compres i ven-des a l’exterior repercuteix en un incre-ment significatiu del saldo exterior positiudel sector en el 2011.

Catalunya

A Catalunya, el sector d’altre material detransport també va patir un retrocés dela seva activitat, la qual cosa es va traduiren una reducció de la producció i del’ocupació. A més, aquesta caiguda va sermés intensa que la registrada l’any ante-rior. Així, l’índex de producció industrialva baixar un 24,7%, enfront de la caigudadel 16,6% de l’any precedent. El retrocésde la producció va ser més acusat que alconjunt d’Espanya (−14,9%). D’altra banda,presentà una evolució pitjor que el conjuntde la indústria catalana, que en el 2011 vapatir una rebaixa de l’IPI del 2,4%. En el casde la indústria manufacturera catalana, l’IPIdisminueix l’1,8% respecte al 2010.

En el 2011, el sector va experimentar aCatalunya una reducció de l’ocupació del6,7%, xifra similar a la registrada l’any ante-rior. En el 2009, en canvi, el ritme de des-trucció d’ocupació va situar-se per sobredel 14%. Però el nivell de reducció d’as-salariats superà en prop de quatre puntspercentuals la que registrà el conjunt de laindústria. La disminució d’efectius en el casde Catalunya és el doble de la que va patirel sector a nivell de tot Espanya.

Les dades de comerç exterior reflectei-xen un empitjorament del comportamentdel sector a Catalunya respecte al 2010.Segons dades de l’ICEX, les exportacionses van reduir un 15,5%, després de la fortapujada de les vendes a l’exterior que varegistrar el sector el 2010, del 43,2%, ienfront de la pujada del 16,6% que experi-mentaren les exportacions a nivell estatal.Per la seva banda, les importacions tambédisminuiren, a una taxa del 24%, mentreque l’any anterior havien experimentatun increment excepcional del 325%. Lareducció de les importacions a Catalunyaés menor que la que presenta el sectord’altre material de transport en el conjuntd’Espanya. El comportament de les expor-tacions i les importacions catalanes vaprovocar en el 2011 una lleugera reducciódel dèficit comercial, per passar a una taxade cobertura del 29%, després del 26%registrat en el 2010, però molt lluny del77% corresponent al 2009. Val a dir queel 53% de les exportacions catalanes delsector tenen com a destí el territori de laUnió Europea. Aquesta participació relativaés inferior a la del conjunt espanyol (57%).


Material ferroviari

El subsector de material ferroviari va pre-sentar a nivell europeu en el 2011 una evo-

lució negativa. Atenent les dades d’evolu-ció de l’índex de producció industrial a laUE27, la producció del subsector es vareduir un 3,7% respecte a l’any precedenti va incrementar en set dècimes la baixadaregistrada l’any anterior. L’inici de la sendanegativa de la producció del subsector télloc l’any 2009, quan cau una mica més del’1%, mentre que en el 2008 la producciódel subsector s’havia incrementat un 8,9%.La caiguda de la producció del 2011 va sermés intensa a la zona de l’euro. Tanmateix,no és generalitzable a tota l’àrea ja que Ale-manya, per exemple, experimentà un crei-xement del 4,5% de la producció, desprésd’una caiguda propera al 6% en el 2010.

En el cas d’Espanya, el comportament delsubsector en el 2011 va ser molt negatiu.L’índex de producció industrial del sub-sector de material ferroviari es va reduirun 25,8% en el 2011, baixada molt mésprofunda que l’experimentada l’any 2010quan la producció es va reduir el 6%.Aquests dos anys el retrocés de l’activitatva ser notablement més sever que al con-junt d’Europa, mentre que en el 2008 i el2009 la situació havia estat a la inversa.

En els darrers anys, Espanya ha esdevingutuna de les primeres potències a Europa enla fabricació de material ferroviari. Segonsdades del 2009, aquest subsector generavael 40,2% del valor afegit (a cost dels factors)del sector d’altre material de transport,mentre que aquest percentatge es reduïaal 15,4% per al conjunt de la UE-27. Resultarevelador que a finals del 2010, amb lainauguració de la línia Madrid-València,Espanya esdevé el país europeu amb mésquilòmetres d’alta velocitat construïts i elsegon a nivell del món, darrere de la Xina.A més, cal afegir la posada en marxa demolts quilòmetres de línies de metro i laconstrucció de noves xarxes de tramviaa diverses ciutats. Tanmateix, en el 2010es produí una reducció notable dels fonspúblics destinats a noves inversions ferro-viàries, situació que s’intensificà en el 2011.

Figura 147. Índex de producció industrialTaxa de variació interanual. Percentatge

–40 –30 –20 –10 0 10 20 30 40

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Catalunya

Espanya

Font: Idescat.


A Catalunya, el subsector dematerial ferro-viari és el més important del sector d’altrematerial de transport i dóna feina a propde la meitat del total d’ocupats. Aquestsubsector va experimentar un retrocésnotable de la seva activitat en el 2011 coma resultat de la reducció de les inversionspúbliques per part de les administracionsespanyola i catalana, que ha repercutit enuna disminució dels encàrrecs de materialmòbil. Les elevades comandes del període2006-2009 i, sobretot dels anys 2006-2008,van generar encara en el 2009 un nota-ble volum de negoci, però el 2010 es vacomençar a patir la reducció de les carteresde comandes i en el 2011 l’activitat en elmercat espanyol i català passa a ser moltreduïda, com a conseqüència de la pràc-tica paralització de la inversió ferroviàriade Renfe i dels ferrocarrils autonòmics iels metros.

La baixada de l’activitat en el subsector aCatalunya va comportar també la dismi-nució de l’ocupació. Tant les principalsempreses del subsector com altres socie-tats de menor dimensió s’han vist en lanecessitat de reduir les seves plantillesper adaptar la seva capacitat productiva al’evolució del mercat.

En aquest marc, la indústria catalana dematerial ferroviari està centrant, de formacreixent, els seus esforços en els mercatsexteriors. Així, la facturació procedent del’exterior hauria arribat al 50% de la gene-rada pel subsector, per la qual cosa lesexportacions van ser el motor clau del’activitat en el 2011 ja que van créixerun 93,9% respecte a l’any anterior i vansuperar l’increment del 2010, del 77%. Enel conjunt de l’Estat, el subsector experi-mentà també increments notables de lesvendes a l’exterior, però de menor magni-tud, del 56,3%. Aquest augment tingué llocdesprés d’un any de reduccions superiorsal 12%.

El 2011, a Catalunya va tenir lloc un retro-cés de les importacions de material ferro-viari del 24%, tot mantenint la tendènciade l’exercici anterior, si bé a un ritme lleu-gerament inferior. En el conjunt d’Espanyatambé es reduiren les compres a l’exterior,un 33% (en el 2010, prop del 32%). El com-portament del comerç exterior català dematerial ferroviari en el 2011, va propiciarla generació d’un saldo comercial positiu iun augment molt substancial de la taxa decobertura, que passà del 99,1% en el 2010al 252,8% en el 2011. En el conjunt espa-nyol, es consolidà l’increment del superàvitcomercial registrat en els darrers anys, peròa més va créixer de manera molt notableja que la taxa de cobertura va passar del199% al 468%.

El 63,5% de les exportacions catalaneses destinaren el 2011 a països de la UnióEuropea. En segona posició se situà elcontinent africà, que va rebre el 29,6% de

les vendes catalanes de material ferroviari,pujant de forma considerable el seu pes enles vendes exteriors catalanes del subsec-tor ferroviari. En tercer lloc, amb un 6%, esposicionà el mercat americà que, a l’igualque Europa, perd pes com a client de laindústria ferroviària catalana. Les importa-cions tenen el seu origen fonamentalmenten la Unió Europea, quasi el 92%, mentreque, a distància, se situa Àsia.

Cal fer referència a les oportunitats que espresenten en alguns mercats. Per exem-ple, el subsector ferroviari creixerà en elspropers anys als països emergents a nivellssuperiors a la mitjana mundial, impulsatper l’augment del comerç global i el con-seqüent increment del transport de mer-caderies, així com pels processos d’urba-nització que exigeixen sistemes eficientsde transport de masses.

El desenvolupament de la indústria fer-roviària de Catalunya també està lligat ala dinamització del mercat interior i, enaquest sentit, les perspectives no són moltpositives. Tanmateix, cal fer referència auna sèrie de projectes l’evolució dels qualsno és del tot segura, però desperten unespecial interès per part de les empresesdel subsector. Per exemple, en aquestgrup hi ha el projecte d’unió del Tram-baix i Trambesòs, que podria suposar unainversió d’uns 200 milions d’euros. Es parlad’elaborar el projecte de cara al 2013 i d’in-auguració en el 2015.

Des del punt de vista de les expectativesfutures també és important la finalitzacióde la construcció de la línia 9 del metro deBarcelona, que ha patit una paralitzaciódel projecte inicial. De manera que s’hanestablert trams prioritaris. Per exemple,últimament la Generalitat ha aconseguittancar un acord amb les constructoresper poder portar la línia 9 del metro finsl’aeroport del Prat el 2014. El Govern haaprovat el reequilibrament de la concessióde les obres dels trams 1 i 2 de la L9 ambl’objectiu de concentrar els recursos enl’execució del tram entre Collblanc i la T1de l’aeroport.

També cal apuntar que en el 2011 el Corre-dor Mediterrani (La Jonquera - Barcelona -València - Almeria - Granada - Algesires)va ser inclòs, per part de la Unió Europea,en la Xarxa Bàsica Europea de Transports.Aquest projecte previsiblement generaràuna important inversió en infraestructures,senyalització i comunicacions, que podriencontribuir a estimular la indústria ferroviàriaa Catalunya. Concretament, la inversió querequerirà el projecte s’estima en uns 47.000milions d’euros, una part de la qual estaràfinançada per la Unió Europea. Tanmateix,la seva programació encara està per definiren molts aspectes. Les primeres actuacionssembla que se centraran en la construc-ció d’un tercer carril ferroviari del Corredorvalorat en més de 1.200 milions d’euros.

Aquesta actuació connectarà els ports deBarcelona, Tarragona, Castelló, València iAlacant i permetrà transportar mercaderiesen tren entre aquests punts i França peramplada internacional (de Barcelona a lafrontera la infraestructura està en servei).

Material aeroespacial

El subsector de construcció de materialaeroespacial va presentar en el 2011 unaugment de la seva producció al territoride la Unió Europea i va esdevenir l’únicabranca del sector d’altre material de trans-port que presentà un augment de la sevaactivitat en el 2011. Segons l’índex de pro-ducció industrial, s’hauria situat en el 6,7%,cosa que significa una clara recuperaciórespecte als anys anteriors. En aquest sen-tit, el llarg cicle de vida dels productes potexplicar que els efectes de la crisi s’haginmanifestat més tard que en el conjunt dela indústria. Pel que fa als principals cons-tructors europeus, Alemanya incrementàla seva producció un 15,4%, després queen el 2010 la disminuís un 4,7%. TambéFrança i Gran Bretanya presentaren incre-ments, tot i que a un ritme molt inferior(del 6,2% i del 2,7%, respectivament). Itàliarebaixà la seva producció l’1,6%, caigudamolt més suau que l’experimentada elsexercicis anteriors.

En el cas d’Espanya, l’índex de produccióindustrial del subsector de material aero-espacial reflectí un estancament de la pro-ducció en el 2011, després de les rebaixesd’activitat del 2010 i del 2009, al voltant del8%-9%.

Pel que fa a Catalunya, segons les dadesde BAIE (Barcelona Aeronàutica i de l’Es-pai), organisme representatiu i de promociódel sector aeroespacial a Catalunya, en elsdarrers anys s’observa un increment conti-nuat de l’activitat del subsector a Catalunya.Aquest fet s’explica perquè empreses cata-lanes han aconseguit en els darrers anysla seva participació en grans programesdel subsector. Per exemple, en el segmentd’equipament de muntatge (tooling) o enel camp del software i la instrumentació. Lafacturació del subsector aeroespacial en elperíode 2009-2011 se situà a l’entorn dels115 milions d’euros.

El 2011, l’ocupació se situà en uns 800treballadors directes, xifra que reflectí unlleuger increment, tot i que es va mantenirper sota del nivell del 2007, quan l’ocupaciódel subsector va assolir els 850 treballadors.

Les empreses catalanes que actuen al mer-cat aeroespacial realitzen una part impor-tant de les seves vendes en els mercatsexteriors. Tanmateix, aquest percentatgepot variar significativament d’un any a unaltre. En el període 2009-2011, el pes de lesexportacions sobre les vendes del subsectorse situà de mitjana en el 52%. En el 2011,les exportacions catalanes del subsector


aeroespacial es van reduir un 50,3%, enfrontdel 18,6% del 2010. En canvi, a nivell de totEspanya, les vendes a l’exterior augmen-taren de forma continuada en el perío-de 2008-2011, amb taxes d’increment quevariaren entre el 7% i el 21%.

Les compres a l’exterior experimentarenen el 2011 una disminució del 38% en elcas de Catalunya, mentre que l’any anteriorles importacions s’havien incrementat persobre del 20%. Per al conjunt de l’Estat,també es registrà el mateix comportament,però amb variacions menys marcades. Elcomportament del comerç exterior catalàde la indústria aeroespacial en el 2011 vaprovocar una reducció del saldo comercialpositiu i una disminució de la taxa de cober-tura, que passà del 151,4% en el 2010 al122% en el 2011. En el conjunt espanyol, encanvi, va créixer de forma notable el superà-vit comercial, per pujar la taxa de coberturadel 128,6% al 222,2%.

Una part majoritària de les exportacionscatalanes del subsector aeroespacial es des-tinaren al mercat americà (el 52%). Tot i quela seva importància baixà substancialmentper l’increment de les vendes que es dirigi-ren a la Unió Europea, la qual passà a repre-sentar el 37% de les vendes, vint-i-set puntspercentuals més que en el 2010. A distància,cal esmentar les vendes als mercats africans,que en el 2011 generaren més del 9% deles exportacions. En les exportacions delsubsector per al conjunt d’Espanya, la UnióEuropea guanyà més pes, fins assolir el 63%.Quant a les compres catalanes del subsec-tor, es concentraren principalment a la UnióEuropea (66% en el 2011), tot i que els EstatsUnits constitueixen un mercat d’aprovisio-nament força rellevant (28,8%).

Catalunya ocupà la cinquena posició en elconjunt de l’Estat en termes de facturaciódel subsector, després de Madrid, Andalu-sia, el País Basc i Castella-la Manxa. A nivelld’Espanya la indústria aeroespacial gene-rà una facturació anual de gairebé 6.000milions d’euros (segons dades del 2010) iocupà més de 37.000 treballadors directesi més de 100.000 d’indirectes. Les vendesdel subsector aeroespacial a Catalunya noarriben al 2% de la facturació estatal. Tan-mateix, si s’atén a tota l’activitat que generael sector relacionat amb l’aeronàutica i l’es-pai, la xifra de facturació arribaria a prop de2.000 milions d’euros anuals a Catalunya il’ocupació a 20.000 persones, segons unestudi publicat en el 2009 pel Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya.

L’evolució de la indústria aeroespacial aCatalunya ha estat fortament condicionadapel fet de no comptar amb alguna empresatractora, per exemple filials d’EADS, com hiha a Madrid, Andalusia o Castella-la Manxa,ni amb grans empreses dinamitzadoresd’un clúster especialitzat en l’aeroespacialcom, en el cas del País Basc, representenAernova (antiga Gamesa Aeronáutica) o

ITP. Tot i amb això, el subsector a Catalu-nya està integrat per empreses amb unallarga trajectòria, que treballen amb elevatsnivells d’excel·lència, dediquen importantsesforços a R+D, inverteixen de forma con-tinuada en la renovació dels equipaments,apliquen millores organitzatives i formenconvenientment el seu personal. Aquestsfactors han estat fonamentals per poder tre-ballar per a clients del nivell d’EADS-CASA,EADS Astrium, Airbus, Boeing, Eurocopter,Arianespace, l’Agència Espacial Europea, laNASA, BAE Systems, Rolls-Royce o SpaceSystems Loral, entre d’altres.

Un dels factors clau que ha afavorit l’evo-lució positiva de la indústria aeroespaciala Catalunya ha estat la creació i consolida-ció d’una oferta formativa especialitzada iàmplia. En el camp universitari hi ha diver-sos exemples. La Universitat Politècnicade Catalunya ofereix estudis d’enginyeriaaeronàutica en els campus de Castelldefelsi de Terrassa. A la Universitat Autònoma deBarcelona s’han posat en marxa estudis degestió aeroportuària. També, en els darrersanys, hi ha centres de formació professionalque han incorporat cicles formatius de graumitjà i superior que formen personal tècnic(manteniment d’aeronaus, mecanitzat depeces aeronàutiques, etc.), com ara el Cen-tre de Formació Ocupacional La Papererade Vilanova i la Geltrú, l’IES dels Banyols delPrat de Llobregat o els Salesians de Sarrià.

Cal fer esment de forma particular a lesoportunitats que presenten a Catalunyadeterminades àrees d’activitat lligadesamb el negoci aeronàutic. És el cas delmanteniment de les aeronaus. Aquestcamp genera un important negoci en elsector aeroespacial i presenta notablesperspectives de creixement. Si en el 2006es va atendre una flota mundial de 17.000avions, en el 2014 s’espera que aquestnúmero s’apropi a 25.000 i la despesa enmanteniment s’elevi a 62.000 milions dedòlars. En aquest sentit, cal apuntar l’en-trada en funcionament a finals del 2010del nou hangar de manteniment d’Ibe-ria a Barcelona. Aquest projecte suposaresoldre una de les principals carènciesde l’aeroport del Prat: la disponibilitat d’unespai propi per al manteniment d’aparells.També dins del segment del mantenimentd’aeronaus cal esmentar el mantenimentde petites aeronaus, camp en el qual hiha una important tradició a Catalunya. Defet, una part important de les escoles demanteniment d’aviació general es localit-zen a Catalunya. En aquesta qüestió hi hainfluït la tradició catalana en el segmentdels aeroclubs. Per exemple, el que hi ha aSabadell és el primer d’Espanya i el tercerd’Europa pel que fa a nombre de socis.

Pel que fa a les oportunitats que brin-da el segment espacial per a la indústriacatalana, cal subratllar la creació d’un tei-xit d’empreses i centres tecnològics i derecerca que han aconseguit importants

encàrrecs en alguns dels principals pro-jectes/programes posats en marxa en elsdarrers anys. Alguns exemples són el GMES(Global Monitoring for Environment andSecurity) que és un projecte europeu perobtenir dades per satèl·lit per a aplicacionsde medi ambient i seguretat i que estàprevist que es llenci a l’espai el 2013. Enel desenvolupament del GMES, Espanyaés el quart major contribuent, amb alvoltant d’un % del cost total. Galileo ésun altre projecte important en marxa enl’àmbit espacial europeu que persegueixcrear un nou sistema de posicionament inavegació, alternatiu al GPS nord-americà,que es basa en una trentena de satèl·lits. Laseva diferència essencial és que serà d’úseminentment civil i no militar i la precisiódel posicionament serà major.

Tanmateix, el futur del segment espacial aCatalunya està, en gran part, condicionatper l’acció de l’Administració europea. Enaquest sentit, les empreses europees estanreclamant l’elaboració d’un pla estratègicper al període 2012-2016, que substitueixiel Plan Estratégico para el sector espacial2007-2011, en el qual es defineixi el futurdels programes que estan en desenvo-lupament i la posada en marxa de nousprogrames.

Construcció naval

El subsector de la construcció naval vaexperimentar al territori de la UE27 unabaixada del seu índex de producció indus-trial del 4% l’any 2011. En canvi, el 2010 elsubsector havia registrat un lleuger incre-ment de la seva activitat, per sota de l’1%,però que contrastava amb la reducciópropera al 15% de l’any anterior. Per païsoss’observen comportaments molt diversos.Així, Turquia, Espanya, Itàlia i Grècia pre-senten davallades de l’IPI que se situenentre el 17% i el 73%, mentre que païsoscom França, Gran Bretanya o Alemanyaincrementen aquest índex entre el 5,5% iel 10%.

L’any 2011, l’Ííndex de producció industrialde la construcció naval a Espanya va baixarun 20,6%, cosa que agreujà el ritme decaiguda registrat els dos anys precedents.A Espanya, el subsector de construcciónaval genera (dades del 2009) el 23,7% delvalor afegit brut del sector d’altre materialde transport, percentatge superior al quecorrespon al conjunt de la Unió Europeadels 27 (19,7%).

Pel que fa a Catalunya, en el 2011 la indús-tria de construcció naval experimentà unabaixada de la seva producció, desprésd’una certa reactivació de l’activitat en el2010. Segons dades de l’Associació d’In-dústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN),la matriculació d’embarcacions a Catalu-nya en el 2011 es va situar en 1.030 uni-tats, cosa que representa una disminuciódel 21% respecte al 2010 i que reflecteix


una caiguda important de l’activitat si escompara amb l’evolució registrada en el2010, quan el subsector es va mantenirpràcticament estancat. Tot i així no es vanassolir els nivells de retrocés del 2009, quanla rebaixa va ser del 32%. Les dades sobrel’evolució de les vendes a Catalunya posende manifest un menor dinamisme que alconjunt de l’Estat, on el descens de matri-culacions en el 2011 va ser del 14,3%. Aixòva provocar que el pes de Catalunya enel mercat espanyol es reduís fins al 19,6%l’any 2011, enfront del 21,6% que represen-tava l’any precedent.

Per tipus de propulsió, la majoria de lesvendes de vaixells corresponen a embarca-cions a motor, el 89%, i principalment ambeslores de 12 metres com amàxim, mentreque la resta correspon a embarcacions de

vela, concentrades sobretot a la demarca-ció de Barcelona. Per tipus de comprador,el mercat de particulars és amb diferènciael més important (concentra el 86,6% deles matriculacions) enfront de les vendes aempreses de lloguer.

En el 2011, les matriculacions d’embarca-cions a motor van experimentar a Cata-lunya un descens del 21,6% (el −15,8% aEspanya), mentre que les de vela dismi-nuïren un 15,7% (enfront del 5,6% a nivellde tot l’Estat). Les vendes a particulars vanpresentar una reducció del 21,1%, persobre del conjunt d’Espanya, mentre queles realitzades amb la finalitat de lloguer(xàrter) disminuïren un 20,1% (enfront dela baixada del 27% a nivell espanyol). Enaquest darrer mercat, la quota catalanasobre Espanya va ser de gairebé el 28%

en el 2011. Val a dir que el xàrter és unsegment estratègic a la costa catalanacom a element dinamitzador de l’activitatturística.

Les dades de comerç exterior presentendavallades tant de les vendes a l’exteriorcom de les importacions. En el primer cas,en el 2011 el subsector va reduir a la mei-tat les exportacions, després d’una pujadadel 107% registrada l’any anterior. Pel quefa a les compres en els mercats exteriors,registraren una reducció del 23%. Aquestcomportament contrasta amb l’observaten el 2010 quan les importacions s’incre-mentaren un 707%. En el conjunt d’Espa-nya, les vendes als mercats exteriors dis-minuïren, però amb menor intensitat quea Catalunya. Les compres es reduïren a unnivell superior que a Catalunya. L’evolució

Tendències a la indústria aeronàutica mundial

En els darrers anys la indústria aeronàutica mundial està expe-rimentant un procés important de transformació, bàsicamentlligat al sorgiment amb força de nous competidors i als efectesque aquest increment de la competència està provocant en elmercat. Per exemple, en el camp de la fabricació d’avions comer-cials de gran dimensió, el panorama dominat tradicionalmentpel duopoli Boeing-Airbus canviarà en els propers anys per lacompetència creixent de companyies de Brasil, Canadà, la Xinai Rússia.

En el segment d’avions de mitja distància, en el 2014 podriacomençar a volar el primer avió de passatgers fabricat a laXina, que pot competir directament amb els dos grans èxits devendes, l’A320 d’EADS i el B737 de Boeing. Es tracta del C919,fabricat pel consorci estatal xinès Comercial Aircraft Corporation(Comac), que té capacitat per a 160 viatgers. D’altra banda, labrasilera Embraer creix als Estats Units amb aeronaus de mitjadistància i la canadenca Bombardier fabrica un avió amb mate-rials compostos amb capacitat per a 140 passatgers. L’objectiués guanyar mercat en el segment de trajectes de mitja distància,que és el que creixerà més a curt i mitjà termini. S’estima queaquest mercat generarà a la Xina en els propers vint anys unnegoci de 480.000 milions de dòlars.

En aquest marc, el segment de l’aeronàutica ha incrementat enels darrers temps els processos de concentració. Segons un estu-di recent de PwC, la indústria aeronàutica i de la defensa mundialha experimentat en el 2011 un rècord de fusions i adquisicions.En total el nombre d’operacions ha estat de 341, enfront de les332 del 2010. I en el 2012 podria superar-se aquest volum. Unexemple és la compra de la canadenca Vector per part d’Eu-rocopter, la filial d’helicòpters d’EADS. L’operació, valorada en454 milions d’euros, permet al consorci europeu incrementar laseva presència en el mercat americà. D’altra banda, el grup xinèsAvic va anunciar la compra de la societat nord-americana Cirrus,cosa que li permetrà créixer en el mercat de l’aviació general itenir accés a noves tecnologies per llançar un nou jet de petitadimensió. També cal esmentar una activitat molt intensa en elcamp dels acords de cooperació. Per exemple, la nord-americanaBoeing i la brasilera Embraer, que tenen ja un acord de col-laboració a l’àmbit dels biocarburants, estan estudiant estendre’la altres camps, com la seguretat i la producció. També la cana-denca Bombardier hauria trobat un aliat en el hòlding xinès Avic.

Cada vegada de forma més intensa els grans fabricants es recol-zen en una cadena de subministrament globalitzada en la qualles economies emergents comencen a jugar un paper fona-mental. Els grans constructors persegueixen reduir el nombrede proveïdors directes, augmentar la dimensió dels paquets desubcontractació i internacionalitzar la producció, amb l’objectiud’apropar-se als mercats, d’aprofitar les oportunitats de reduccióde costos que ofereixen certs països i per amortir l’efecte delcanvi euro/dòlar. A títol d’exemple, el Plan Power 8 d’Airbus con-templa desplaçar més d’un 60% de la producció i un 40% delstreballadors a zona dòlar de cara al 2020. Des del 2009, la Xinai Mèxic són els principals receptors de les inversions mundialsdel subsector i les principals companyies han obert centres enaquests països. Per exemple, cal esmentar les noves plantes d’Air-bus a la Xina o les deslocalitzacions d’Eurocopter i altres empre-ses europees a pols industrials de Mèxic com ara Querétaro.

L’increment de la competència global exerceix una pressió afegi-da sobre la necessitat d’impulsar de forma continuada els esfor-ços en inversions en R+D, la qual cosa afecta els diferents agentsque intervenen en la cadena de valor. En els darrers temps, adqui-reixen una gran rellevància els treballs d’R+D que van destinats amillorar la sostenibilitat. Fabricar aeronaus més segures i eficientss’ha convertit en una de les principals preocupacions del sector.L’aviació comercial s’ha fixat com a objectiu millorar l’eficiènciadel consum de combustibles un 1,5% de mitjana anual fins al2020 i reduir les emissions un 50% el 2050. El sector ha impulsatel desenvolupament i la utilització de combustibles alternatius itecnologies que produeixin una nova generació d’avions verds.En aquest sentit, l’entrada en servei de l’A-380 ha suposat un saltqualitatiu i quantitatiu respecte a models anteriors (B-747, B-777,A-330/340) i els nous desenvolupaments que s’estan realitzantrepresentaran un altre pas tecnològic en la millora de la soste-nibilitat del transport aeri. Un exemple concret és el 787 Dream-liner de Boeing, que utilitza un 20% menys de combustible queels seus antecessors gràcies a l’ús en la seva estructura de fibra decarbó (més lleugera que les planxes d’alumini) i a la introduccióde nous motors més eficients desenvolupats per General Electrici Rolls-Royce. També el nou A-350 d’Airbus aportarà importantsnovetats de fabricació ja que la companyia europea ha anunciatuna inversió de 2.000 milions d’euros en R+D en el 2012, delsquals el 90% anirà en benefici del medi ambient.


de les compres i les vendes a l’exterior per-meteren una reducció del dèficit comer-cial català en el subsector de construcciónaval. Tanmateix, en el 2011, els ingressosobtinguts per les exportacions van podercobrir només entorn al 9% de les importa-cions realitzades. Al conjunt d’Espanya, espassà d’una situació de dèficit comercialen el 2010 a una de superàvit, amb unataxa de cobertura associada del 116%.

La major part de les importacions, tant aCatalunya com a Espanya, van provenird’Amèrica Central i del Sud, mentre que lesexportacions van estar més repartides. ACatalunya, el major protagonisme el tenenels països de la UE-27, que en el 2011van concentrar el 39,7% de les vendes al’exterior i el continent americà, amb el39,4%. En el conjunt d’Espanya, en primerlloc se situa la Unió Europea, amb el 55,6%de les exportacions del subsector, seguidad’Amèrica, amb el 25,7%.

El subsector nàutic català s’enfronta a lanecessitat d’incrementar la seva presènciaen els mercats exteriors, per compensarl’atonia dels mercats català i espanyol iper aprofitar les oportunitats de negoci decerts mercats en creixement. Per exem-ple, destaquen les perspectives positivesa Àsia, tant al Pacífic com a l’Oceà Índic, itambé al Brasil o a Turquia.

Amb aquest objectiu, les empreses catala-nes de construcció naval requereixen incre-mentar progressivament la seva capacitatd’innovar tecnològicament per millorar laseva competitivitat. En aquest sentit, s’ob-serva la realització creixent per part d’em-preses catalanes de projectes d’R+D+I, enocasions en col·laboració amb centres tec-nològics o centres de recerca de la univer-sitat. Entre les línies de desenvolupament

que estan concentrant més esforços des-taca el transport marítim sostenible (menyscontaminant, amb materials respectuososamb el medi ambient...).


Subsector de material ferroviari

El 2011 va ser notícia la concessió a unconsorci d’empreses espanyoles i sauditesdel contracte de construcció i explotacióde la línia d’alta velocitat que unirà la Mecai Medina, per 6.736 milions d’euros. L’agru-pació espanyola, que competia contra unaaliança francesa liderada per Alstom, estàintegrada per dotze empreses. A més deles societats públiques Renfe, Adif i Ineco(50% del consorci), participen OHL, ACS(Cobra), Consultrans, Copasa, Imanthia,Inabensa, Dimetronic, Indra i Talgo. Elconsorci el completen dues societats sau-dites (Al Shoula i Al Rosan). El contracteinclou el muntatge de la línia ferroviàriad’uns 450 quilòmetres de longitud dis-senyada perquè els trens circulin a unavelocitat de fins a 300 quilòmetres perhora, la instal·lació dels sistemes de senya-lització i telecomunicacions, l’electrificaciói el centre d’operacions i control. A més,contempla el subministrament per partde Talgo de 35 trens AVE amb capacitatper a 450 viatgers cadascun, amb possibi-litat de compra de 23 més, i l’operació i elmanteniment de la línia per un període dedotze anys.

A Catalunya, la principal empresa del sub-sector fabricant de material ferroviari ésAlstom, multinacional francesa que el 1989va adquirir les empreses La Maquinista Ter-

Taula 104. Matriculacions d’embarcacions a Catalunya i EspanyaNombre d’embarcacions

Total 2010 2011 % variació 2010-2011

Catalunya 1.303 1.030 −21,0

Espanya 6.136 5.256 −14,3

Motor

Catalunya 1.169 917 −21,6

Espanya 5.591 4.710 −15,8

Vela

Catalunya 134 113 −15,7

Espanya 585 552 −5,6

Particulars

Catalunya 1.130 892 −21,1

Espanya 5.457 4.759 −12,8

Lloguer

Catalunya 173 138 −20,2

Espanya 679 497 −26,8

Font: Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN).

restre y Marítima (fundada el 1855) i Maco-sa (el 1857). El principal centre d’activitatferroviària d’Alstom a Catalunya està ubicata Santa Perpètua de Mogoda. Aquestesinstal·lacions es van construir el 1994 iocupen més de 350.000 m2. En aquestcentre s’ubica el disseny, l’enginyeria i lafabricació de trens d’alta velocitat, metrosde conducció automàtica i convencional,tramvies, unitats de tren de rodalies, llança-deres... A més, a Catalunya Alstom comptaamb tres tallers de manteniment ferroviariper a RENFE i per a la societat TramviaMetropolità (TRAMMET). En el 2011 AlstomDivisió Transport ocupava a Catalunya mésde 900 treballadors, uns 600 dels qualscorresponen a la planta de Santa Perpètuai més de 300 als tallers de manteniment.

L’exercici 2011, la facturació de la divisió detransport d’Alstom a Espanya es va situaren uns 350 milions d’euros. Les exporta-cions es van situar en un 80% aproxima-dament, mentre que en el 2010 les vendesa l’exterior se situaven al voltant del 30%de la facturació. L’increment de l’activitatexportadora de l’empresa està lligat al des-envolupament de projectes a l’exterior enel disseny dels quals ha participat la plantade Santa Perpètua. És el cas de la sèrie9000 del metro de Barcelona, el tramviaCitadins i els rodalies Cívia.

La fàbrica d’Alstom de Santa Perpètuaestà subministrant 15 unitats de metro,de tres cotxes cadascun, amb un total de45 vagons, per a la línia 2 del metro deSanto Domingo. L’encàrrec prové de l’ope-rador de transport ferroviari de la Repú-blica Dominicana OPRET i s’eleva a 101milions d’euros. El contracte inclou el man-teniment d’aquestes unitats, a més d’unaopció per fabricar sis unitats addicionals.Alstom ja havia subministrat 19 unitatssimilars en el 2008 per a la línia 1. D’altrabanda, Alstom també dissenya i fabrica aBarcelona 57 cotxes del metro de Panamà.L’empresa francesa és subcontractista delconsorci integrat per Odebrecht i FFC, laqual va obtenir el contracte per a la cons-trucció de la primera línia del metro dePanamà. Igual que en el cas anterior, elsvagons són del mateix model que els de lalínia 9 de Barcelona.

De l’activitat desenvolupada en el 2011també cal apuntar que s’han lliurat elsprimers tramvies per a la ciutat algerinade Constantine i s’han aconseguit nouscontractes. D’una banda, per subministrartrens per al metro de Lima (Perú) i, de l’al-tra, per a la fabricació del nou tramvia deNottingham, al Regne Unit.

Una altra empresa rellevant del subsector aCatalunya és Siemens, que té una fàbrica aCornellà de Llobregat, amb més d’un seglede vida, dedicada a proveir convertidorsi motors elèctrics per a metros, tramvies,locomotores i trens d’alta velocitat, princi-palment a les empreses del grup ubicades


arreu del món. La facturació de la planta el2011 va assolir els 40 milions d’euros, duesterceres parts dels quals corresponen a lafabricació de motors i, la resta, a fabrica-ció electrònica (convertidors i senyalitza-ció ferroviària). La planta té una ocupaciód’uns 270 treballadors.

En el 2011, les vendes a l’exterior es vansituar en un 70% aproximadament. El mer-cat espanyol i català ha reduït substancial-ment el seu pes en les vendes de la plan-ta. De l’activitat corresponent als mercatsinternacionals en el 2011 sobresurt la pro-ducció que es destina als països europeus,per exemple Bèlgica, Holanda, Alemanya oNoruega. Destaquen, en particular, algunsprojectes com el subministrament entre el2011 i el 2012 d’uns 900 motors i tambéconvertidors per als trens de rodalies deBèlgica. També cal esmentar una comandaimportant, de finals del 2011, de submi-nistrament de motors per al metro d’Oslo.Així mateix, s’ha subministrat equipamenta altres destinacions com Malàisia, l’Índia,la Xina o Mèxic.

Cal apuntar que la planta de Siemens deCornellà està experimentant una progres-siva especialització en els mercats euro-

peus, que previsiblement s’incrementaràen els propers anys. En canvi, es redueixla participació dels països BRIX, principal-ment de la Xina i l’Índia, atesa la tendènciad’aquests països a incentivar la producciólocal. En la importància progressiva d’Eu-ropa s’ha d’esmentar que la planta deCornellà ha reforçat últimament els seuslligams amb la planta situada a Nuremberg(Alemanya), i ha esdevingut un centrecomplementari especialitzat en processoscrítics i en la fabricació de volums mésreduïts, que exigeixen un gran nivell dequalitat i una elevada flexibilitat i rapidesade resposta.

Comsa Emte va obtenir el contracte deconstrucció i manteniment de la senyalit-zació ferroviària de la línia d’alta velocitatentre Albacete i Alacant, la construcció delmetro d’Ankara a Turquia i el contracte per ala rehabilitació de la via del ferrocarril equa-torià en el tram comprès entre les ciutats deRiobamba i Ambato. D’altra banda, ComsaEmte ha signat un acord amb Adif per col-laborar en tasques d’R+D+I. Segons l’acord,l’empresa instal·larà un laboratori al Cen-tre de Tecnologies Ferroviàries (CTF) quel’entitat pública té a Màlaga. Les línies derecerca prioritàries se centraran en l’àmbit

dels nous materials per a plataformes ferro-viàries, solucions antivibratòries a partir depneumàtics fora d’ús, línia aèria de contac-te, sistemes de comunicacions i eficiènciaenergètica en infraestructures ferroviàries.

El clúster Rail Grup ha posat en marxanoves actuacions per estimular la innovaciói l’expansió exterior de la indústria ferrovià-ria catalana. En aquest sentit, cal esmentarla signatura d’un conveni que annexionaRailgrup a quatre clústers europeus, dosd’Alemanya (CNA Cluster Bahntechnik iTSB/FAV), un d’Àustria (RTCA) i un altrede França (I-Trans Valenciennes). Aques-ta aliança pretén estimular la possibilitatde posar en marxa negocis conjuntamententre les empreses que integren els dife-rents clústers. Així mateix, accedir conjunta-ment als ajuts que concedeix la Unió Euro-pea, principalment en el camp de l’R+D+I.En el marc d’aquesta col·laboració es vadissenyar l’ERCI Plus Project, que va quedarentre els deu finalistes per aconseguir unasubvenció de 600.000 euros que atorga laUnió Europea, i es va imposar a 30 clústersmés que van quedar eliminats. El projectees va presentar al programa CIP (Promotionand Development of World-Class clustersin Europe), que dóna la possibilitat d’explo-

Serveis a la producció: esdeveniments firals

Les fires internacionals constitueixen interessants actuacions desuport a la indústria d’altre material de transport, ja que esdeve-nen l’escenari ideal per la presentació de novetats, i per propiciarla interrelació entre els diversos agents públics i privats que inter-venen en el seu desenvolupament.

Actualment, a Catalunya se celebren dos salons firals internacio-nals lligats amb el subsector. Es tracta del Saló Nàutic Internacio-nal de Barcelona, que se celebra anualment, i de la Fira BCN Rail,el Saló de la Indústria Ferroviària de Fira de Barcelona, amb caràc-ter bianual. Els dos esdeveniments compten amb el suport estretd’entitats catalanes especialitzades. En el primer cas es tracta del’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN) i, en elsegon, del clúster Rail Grup.

Del 5 al 13 de novembre del 2011, va tenir lloc una nova ediciódel Saló Nàutic Internacional de Barcelona, un dels més anticsd’Europa i membre fundador de la International Federation ofBoat Show Organisers (IFBSO). Aquest esdeveniment, que en el2011 va celebrar el seu 50 aniversari, és el més important de lanàutica esportiva i d’esbarjo d’Espanya i un dels tres més impor-tants d’Europa. I té com a objectiu potenciar la indústria nàuticad’esbarjo i fomentar els esports nàutics.

El Saló Nàutic va néixer el 1963. Atenent al seu èxit, es va conver-tir en cita anual monogràfica i el 1965 va passar a tenir caràcterinternacional. El 1995, a més del recinte de Montjuïc, s’habilitàper primera vegada el Port Vell per acollir l’exposició flotant ambvaixells de gran eslora.

El Saló Nàutic constitueix l’aparador de les noves tendènciesd’un sector cada vegada més preocupat pel medi ambient ique es dirigeix cap a una nàutica més funcional i innovadora.En la darrera edició, per compensar la debilitat de la demanda

interna, es va apostar per una major promoció internacional i esva organitzar un ampli programa de jornades i altres activitats,per exemple, el Trofeu Saló Nàutic Ciutat de Barcelona - SetmanaCatalana de Vela.

El Saló Nàutic concentra entre el 60% i el 70% de les operacionsde venda anuals del subsector i en l’edició del 2011 va rebre mésde 100.000 visites.

A més, l’any 2011 es va celebrar la tercera edició de la Fira BCNRail, concretament entre el 29 de novembre i el 2 de desembre,i a més va coincidir amb Smart City Expo, un nou esdevenimentfiral dedicat a mostrar les tecnologies aplicades per fer un entornurbà més sostenible i eficient.

Atenent a l’evolució del mercat interior, aquest any la Fira vaconferir al Saló un caire eminentment internacional. Aquest canvid’estratègia es va concretar en esforços importants per atreure,no solament la presència internacional en els estands, sinó tam-bé propiciant la visita de països demandants. Concretament, vanassistir autoritats del subsector ferroviari de països emergentscom Rússia, Brasil, Algèria, Turquia o l’Índia.

Com a novetats, es va celebrar un congrés tècnic d’àmbit inter-nacional, el Primer Fòrum Internacional Ferroviari, en el qualponents nacionals i internacionals van abordar temes com lesoportunitats de negoci en l’àmbit ferroviari i d’altres com laintermodalitat, les infraestructures o l’impacte que la recent recu-peració del tramvia està tenint en ciutats tan diferents com, perexemple, Saragossa, Dublin o Rabat. D’altra banda, es va celebrarla segona edició de l’espai BCN Rail Innova, on es van presentarels últims projectes d’R+D+I del sector en col·laboració amb laFundació de Ferrocarrils Espanyols (FFE). L’edició del 2011 deBCN Rail va comptar amb més de 6.400 visitants.


rar noves àrees de negoci. Concretament,un dels objectius d’ERCI Plus Project éscrear un clúster en l’àmbit europeu deno-minat World-Class European Rail Cluster,per donar-se a conèixer a nivell mundial iampliar i explotar possibles sinergies.

Subsector de materialaeroespacial

GTD Sistemas de Información, empre-sa dedicada a la integració de sistemesde tractament d’informació, va treballaren el 2011 en el nou coet Vega, quecompleta la família de llançadores euro-pees i que podrà llançar petits satèl·litscientífics i d’observació de la Terra. Laparticipació de GTD en el projecte ha estatdiversa. Per exemple, ha desenvolupat elsoftware embarcat de la llançadora i haestat responsable íntegrament del siste-ma d’emergència encarregat de posar enmode segur els sistemes elèctrics, els siste-mes de fluïts i el propi coet. També, entred’altres actuacions, ha realitzat l’adaptaciódels sistemes de localització, trajectòria itelemesura que s’utilitzen per a la segure-tat de les persones i béns durant el llança-ment i ha desenvolupat les especificacionsdel software aplicatiu pel banc de controloperacional.

GTD també ha participat en els sistemesinformàtics de la nova plataforma de llan-çament Soyuz al port espacial europeu deKourou a la Guaiana Francesa. El coet rusSoyuz permet complementar la famíliade llançadores europees i s’ha situat en elsegment de capacitat de càrrega satèl·lita l’intermedi entre els Ariane 5 i els Vega.

El 2011 es va llançar el segon vehicleATV, Autonom Transfer Vehicles, programaespacial relacionat amb l’Estació EspacialInternacional (ISS). Es tracta d’una nauespacial robòtica, sense tripulants, queassumeix funcions de subministrament,retirada de residus i elevació periòdica dela ISS –que perd cada any aproximada-ment una alçada d’entre 40 i 50 quilòme-tres. En aquest projecte també intervenenGTD i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La primera s’ha encarregatdel software de control del docking (del’acoblament automàtic) i, la segona, deles comunicacions de control des de terra.

També es van posar en òrbita els dos pri-mers satèl·lits de la constel·lació Galileo. Elprograma es posà en marxa el 2002 amb elpropòsit d’oferir a ciutadans i empreses unservei de navegació per satèl·lit millor queel GPS americà. Està previst que la constel-lació Galileo estigui integrada per 18 satèl-lits que estiguin desplegats el 2014. En elprojecte Galileo hi intervenen empreses ientitats catalanes, com és el cas de MierComunicaciones, Sener, Indra Espacioi UPC.

Es va presentar el satèl·lit Paz, que entraràen òrbita a finals del 2012. Un any i algunsmesos després es complementarà ambl’Ingenio, l’altra satèl·lit clau del Plan Nacio-nal de Observación de la Tierra. D’aquestamanera Espanya es convertirà en el primerpaís europeu amb un sistema dual d’ob-servació de la Terra, tant radar com òptic,de doble finalitat, civil i militar. Entre lesempreses que han participat en el desen-volupament del sistema es troben Indra,Sener, Iberespacio o Rymsa.

Space Systems LORAL, empresa ambseu a Palo Alto (Silicon Valley, Califòrnia),líder mundial en la fabricació de satèl·litscomercials de comunicacions, ha adjudi-cat a Mier Comunicaciones el subminis-trament dels amplificadors de baix sorollen banda Ku que seran embarcats a borddel nou satèl·lit ABS-2 de l’operador asiàticAsia Broadcasts Satellite. ABS-2 serà elsatèl·lit comercial més gran llançat fins araa l’hemisferi Oriental.

Dins de l’apartat de programes europeus,també cal destacar l’important progressióen els treballs de disseny i construcció deles diverses versions de l’Airbus 350, noumodel de la família Airbus que es caracte-ritza per una major proporció de materialscompostos i, per tant, és més lleuger irequereix un menor consum de combusti-ble. En el tooling o sistemes per a aeronaushi han participat empreses catalanes comAritex, Serra Aeronàutica (filial d’Aernova)i Sener.

Comsa Emte ha adquirit l’empresa navar-resa de robòtica industrial Loxin, amb seua Pamplona. La societat estava en mansdel grup de capital risc Clave Mayor i fac-turava entorn als 14 milions d’euros ambuna plantilla de setanta persones. Aquestaadquisició permetrà reforçar el negoci dela filial Aritex, especialitzada en solucionstecnològiques per a l’aeronàutica i l’auto-moció i contribuirà a consolidar la firmacom a proveïdor de primer nivell delsfabricants d’avions.

Eurocopter ha adquirit el 80% de SabadellHelicopters Service Center (SHSC), filialde manteniment i reparació creada perTAF Helicòpters. L’empresa catalana, con-trolada al 50% pel Reial Automòbil Clubde Catalunya (RACC) i la família Miralta,mantindrà el control del 20% de la novacompanyia. Amb aquesta operació, la filialdel consorci europeu EADS pretén millorarla seva oferta de serveis a Espanya.

El 2011, el Centre Tecnològic Aeroespacial(CTAE) i el centre tecnològic ASCAMMhan posat en marxa el procés de fusiód’ambdues entitats. L’objectiu de l’ope-ració és guanyar massa crítica i potenciarsinergies que ajudin al creixement delsector aeroespacial. Amb aquesta opera-ció, CTAE s’integra en la Fundació Priva-da ASCAMM. Tanmateix, es conservarà la

marca CTAE per treballar de forma especí-fica per al sector aeroespacial i es posaranen marxa actuacions conjuntes de recer-ca que es beneficiaran del coneixementdesenvolupat pels dos centres. L’entitatresultant compta amb més de 150 investi-gadors, 120 procedents d’ASCAMM i propde 30 del CTAE, una facturació de més de12 milions d’euros, una cartera properaals 400 clients industrials i una importantpresència internacional. Aquesta actuaciós’emmarca en la línia estratègica de laGeneralitat de reordenar el mapa de cen-tres tecnològics catalans.

En el camp de la formació especialitzadaes pot esmentar la creació d’una novaformació en Tripulant de Cabina (TCP)a afegir a les preexistents de Pilot Privata l’Aeroclub BarcelonaSabadell (el mésgran d’Espanya i entre els tres primers anivell d’Europa). D’altra banda, s’ha posaten marxa un nou màster a la UPC Castelldefells en control de trànsit aeri, coma resposta al procés de liberalització delmercat de la formació de torres de control.

També ha estat notícia la creació de cen-tres de formació de pilots a l’aeroport deBarcelona. Concretament, Indra ha anun-ciat la posada en marxa, juntament ambla madrilenya Global Training&Aviation,d’un centre de simulació de vols. Tambéel grup canadenc, CAE, ha anunciat unaoperació similar. Concretament, s’ha aliatamb Vueling per la formació de pilots itripulants de cabina.

Un grup de 7 estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial iAeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), dela Universitat Politècnica de Catalunya,ha construït un avió solar no tripulat de5 metres, amb tecnologia pròpia, acon-seguint que voli durant gairebé 6 horesconsecutives. El projecte “Solar EndeavourUPC” ha comptat amb la col·laboraciód’empreses com GTD o CATUAV i amb elsuport del programa INSPIRO de promocióde talents emprenedors de l’ETSEIAT.

Terrassa ha ingressat a la Comunitat deCiutats Ariane. Aquesta entitat aplega lesprincipals ciutats del sector aeroespaciala Europa. La Comunitat de Ciutats Ariane,creada el 1998, és una associació de ciu-tats europees i empreses amb interessoscomuns sobre la matèria espacial i queparticipen de diferents maneres al pro-grama europeu de llançadors Ariane del’Agència Espacial Europea. Terrassa és latercera ciutat espanyola que ingressa a laxarxa, després de Barcelona i Madrid. Entotal, l’entitat està formada per 19 ciutatsi territoris, 18 empreses i 7 entitats. L’ob-jectiu principal de l’entitat és promoure elsector i la cultura científica i tecnològica.Les ciutats pertanyents al grup fomentenla iniciació i promoció de projectes, l’im-puls de la cooperació econòmica entre elsmembres, el coneixement pels ciutadans


dels beneficis del progrés tecnològic en elcamp aeroespacial, la motivació dels jovesper l’espai i la creació de les condicionsòptimes i necessàries per als intercanvisculturals.

El Clúster Aeroespacial de CatalunyaBAIE va celebrar el 2011 els seus 10 anysde vida. BAIE es va constituir gràcies a lainiciativa del Govern central, la Generalitatde Catalunya i l’Ajuntament de Barcelo-na, conjuntament amb un nucli iniciald’empreses i universitats. Actualment, elclúster suma 73 entitats que es dediquena Catalunya a l’aeronàutica i a l’espai. L’ob-jectiu de BAIE és representar i promoureel subsector aeroespacial català, així comtreballar per mantenir i potenciar el graud’excel·lència, competitivitat, transferèn-cia de tecnologia i comunicació cientí-fica cap al públic en general. Coordinala seva actuació amb la resta de clústersaeroespacials a nivell espanyol i europeui és membre de l’Associació Europea deClústers Aeroespacials (EACP-EuropeanAerospace Clusters Partnership). L’entitatva organitzar el 2011 la convocatòria depremis a nivell de Catalunya de la Compe-tició Europea Galileo Masters, que premiales idees de serveis i productes basades enla senyal Galileo. Els projectes guardonatscompetiran a nivell europeu.

Subsector de construcció naval

Drassanes Dalmau va presentar el catama-rà ecològic més gran d’Europa i la primeraembarcació d’aquestes característiquesd’Espanya. L’empresa d’Arenys de Mar vaser l’encarregada de construir l’ECO SLIM,amb l’ajuda de tècnics especialitzats de laUniversitat Politècnica de Catalunya, quevan centralitzar les tasques de disseny ienginyeria. Aquest catamarà està propul-sat amb energia elèctrica i té capacitat pera 150 places. L’energia es genera a partirde panells solars, turbines eòliques, pilesd’hidrogen i generadors tèrmics dièsel-elèctric.

Marina Barcelona 92, empresa dedicadaal refit, la reparació i el manteniment desuperiots i megaiots ha obtingut la conces-sió per 30 anys dels molls Nou, Catalunyai Occidental situats en el Port Vell de Bar-

celona. Amb aquesta operació, que exigiràuna inversió de 46,5 milions d’euros, l’em-presa ampliarà les seves instal·lacions ac-tuals per passar a tenir una superfície totalde més de 75.000 m2 de terreny, més de40.000m2 de làmina d’aigua i uns 18.000 m2

per a oficines, tallers de reparació i magat-zem. Les noves instal·lacions permetranoferir un servei integral a totes les esloresde superiots i megaiots existents a l’ac-tualitat i permetrà construccions futuresd’eslores de fins a 200 metres.

Drassanes Arenys ha estat notícia per laconstrucció del vaixell més gran fet maiamb polièster a l’Estat espanyol. Pesa 160tones i es dedicarà a la pesca de tonyi-nes a l’Ametlla de Mar. L’encàrrec és dePesqueries Martí Pujol, S.L. i la inversió ésde 2,7 milions d’euros. L’embarcació és lamés gran construïda fins ara per l’empresacatalana.

El Salò Nàutic Internacional de Barcelonaha estat el marc de presentació de dife-rents projectes innovadors desenvolupatsper diverses empreses i entitats catalanes:

• El Boat Kers, un recuperador d’energiacinètica per a velers d’alta competicióque ha ideat elGrup d’Enginyeria Elèctrica (ETSEIB) de la Universitat Politècnicade Catalunya (UPC) i que estudia unsistema de recuperació i transformaciód’energia a bord dels velers de regatestransoceàniques. Aquest dispositiu internaprofita l’energia cinètica de les onades iel vent i permet als vaixells de vela reduirla seva dependència del motor de com-bustió per carregar les bateries. Es potutilitzar per augmentar l’autonomia dequalsevol tipus d’embarcació amb pro-pulsió híbrida o elèctrica. Aquest projecteva guanyar la primera edició del PremiUPC-Barcelona World Rade. Innovació,Navegació i Entorn.

• El projecte ReSails, que busca gestio-nar els residus generats per les veles deles embarcacions d’alta competició. Ésuna iniciativa del Grup d’Enginyeria deMaterials (GEMAT), de l’IQS – UniversitatRamon Llull, que estudia la viabilitat tèc-nica i econòmica de diversos processosper separar i obtenir els residus que, pos-

teriorment, es puguin reciclar i incorporara diversos sectors industrials en funció delseu valor de mercat.

• El projecte Boat Cycle és una iniciativaque fa uns anys que s’ha posat en marxaper intentar tancar el cicle de vida útilde les embarcacions de manera correc-ta i respectuosa amb el medi ambient.Aquest projecte de la Fundació Mar, Leitat Technological Center i l’Institute ofChemistry and Technology of Polymersdel National Council of Research d’Itàlia (ICTPCNR) té com a objectiu finalla construcció d’un centre de reciclatgeper a embarcacions. En aquesta plantaes completaria tot el procés de des-ballestament i es farien propostes demillora de l’impacte mediambiental i del’ecodisseny.

• El Saló també ha estat escenari de pre-sentació del H2 Boat, un embarcació pro-pulsada per un motor 100% elèctric ique s’alimenta amb una pila d’hidrogeni té una autonomia de cinc hores. És unprojecte impulsat per l’empresa RückerLypsa.

La Comissió Europea va publicar, ambdata 26 de juliol de 2011, una Propostade Directiva del Parlament Europeu i delConsell relativa a les embarcacions d’es-barjo i a les motos aquàtiques (COM (2011)456 final). La Proposta limita estrictamentl’emissió d’òxids de nitrògens (NOx),hidrocarburs i altres emissions en els nousmotors de iots, velers i altres embarcacionsd’esbarjo. A l’estiu, les concentracions deNOx de proa de 6 milions d’embarcacionsd’esbarjo a la Unió Europea poden arribara ser molt significatives a àrees com gransllacs i la costa. Aquesta proposta de revisióde la Directiva d’embarcacions d’esbarjo(Directiva 94/25/CE) millorarà la vigilànciadel mercat, per exemple, mitjançant l’ac-tualització de les normes de la marca CE.Amb la nova proposta, la Comissió Euro-pea pretén controlar de forma més rigoro-sa: els límits d’emissions d’escapament, elslímits d’emissió de soroll, els nous requisitsde seguretat en la construcció de motors ila consolidació de la marca CE.


3.21. Sistemes i componentsper a l’automocióL’any 2011, la recuperació de l’activitat a la indústria de sistemes i components pera l’automoció va continuar endavant impulsada per l’exportació però es va afeblir apartir de l’estiu per l’agreujament de la situació econòmica a Europa, principal clientdel sector. Tot i amb això, la producció industrial va créixer a un ritme de gairebé el7% en volum, com a Espanya, i l’ocupació també va augmentar, tot i que feblement.L’exportació va créixer, per segon any consecutiu, però pràcticament la meitat quel’any precedent. En canvi, l’augment de la importació va agafar impuls i va ser moltsuperior al de l’exportació, de manera que el dèficit comercial tornà a reaparèixer.


Producció +

Ocupació +

Preus –

Exportacions +

Importacions ++

Trets del sector

La indústria de sistemes i components pera l’automoció, també anomenada auxiliarde l’automoció, subministra dos mercatsdiferents. D’una banda, el mercat del pri-mer equip, en el qual els productes es

destinen directament als vehicles cons-truïts i on els clients són els fabricants devehicles de turisme, de vehicles industrialsi comercials i d’altres tipus de vehicles.De l’altra, el mercat del recanvi, que estàconfigurat per la distribució a particulars i,sobretot, a tallers de reparació de vehicles.Aquests dos mercats tenen un compor-

tament completament diferent. Així, perexemple, un descens en les matriculacionsde vehicles provoca un impacte negatiusobre el mercat del primer equip però, percontra, té efectes positius en el mercat delrecanvi, ja que suposa una major antigui-tat del parc automobilístic i, per tant, unamajor venda de peces de reposició.

D’un temps ençà, el mercat de primerequip ha anat perdent pes en favor delde recanvi. En el període comprès entreels anys 2003 i 2007, el primer va passarde representar un 75% de la producciótotal del sector a Espanya a un 72%. Tan-mateix, en els anys següents la pèrduade pes va ser més important en reduir-sefins a un 55% el 2009. Aquesta evolucióva estar estretament lligada a la crisi queva esclatar l’estiu del 2007 i que encaras’està patint. En moments de crisi, les com-pres de vehicles es veuen més afectadesatès que la demanda cau, mentre que lareparació augmenta per no haver de ferfront a la compra d’un vehicle nou. Des del’any 2010, però, la producció destinadaal consum intern que va anar dirigida ala indústria constructora (primer equip)va començar a recuperar el creixement iaixò va fer que la proporció que aquestva representar sobre el total del mercatnacional augmentés des del mínim assolitel 2009 (54,9%) fins al 58,2% el 2010, i el59,3% el 2011, tot i que es va quedar persota dels nivells d’anys anteriors a la crisi.De fet, la indústria auxiliar de l’automocióestà estretament vinculada a la fabricacióde vehicles nous, molt especialment deturismes, i la feblesa de la demanda internafa que actualment s’estimi que els volumsde producció que es registraven l’any 2007no es tornaran a assolir fins al 2013, i, pertant, això afectarà el potencial de creixe-ment del mercat de primer equip.

Paral·lelament, en els darrers anys, la indús-tria auxiliar de l’automoció ha experimen-tat una profunda reestructuració en l’àmbitinternacional que s’explica, fonamental-ment, per les transformacions a les qualss’han vist sotmesos els sectors deman-dants, sobretot els constructors de vehi-cles, i pels efectes que se n’han derivatper a les firmes subministradores. Aquestareestructuració ha estat determinada perdiverses grans tendències.

En primer lloc, s’ha de destacar el procésde simplificació dels subministramentsque es destinen a les firmes demandants.Les empreses del sector estan passant deproveir una peça o component senzill afacilitar tot un conjunt o sistema funcionalcomplet. S’està estenent el fenomen dela “modularització”, és a dir, la fabricacióde mòduls entesos com uns conjunts decomponents d’automòbils premuntats.Tot això suposa un canvi notable en lacadena de subministrament i l’adopciód’una estructura de proveïment de tipuspiramidal que implica la reducció del nom-

Classificació del sector de sistemes i componentsper a l’automoció

Carrosseries per a vehicles de motor; remolcs i semiremolcs

Components, peces i accessoris per a vehicles de motor i els seus motors:

Fabricació d’equips elèctrics per a vehicles de motor i els seus motors (generadors,alternadors, bugies d’encesa, arnesos d’encesa, sistemes d’accionament elèctricde portes i finestres, acoblaments d’indicadors adquirits en panells d’instruments ireguladors de voltatge).

Fabricació d’altres components, peces i accessoris per a vehicles de motor i els seusmotors

• No elèctrics: frens, caixes de canvis, eixos, rodes, amortidors de suspensió, radia-dors, silenciadors, tubs d’escapament, catalitzadors, embragatges, volants, colum-nes de direcció i caixes de direcció.

• Carrosseries: cinturons de seguretat, coixins de seguretat (airbags), portes, para-xocs i similars.

• Seients per a vehicles de motor.

En la fabricació de sistemes i components per a l’automoció es distingeix entre elsfabricants d’equips originals i els fabricants d’accessoris i de recanvis per al mercatde recanvi.

Els fabricants d’equips originals es divideixen en tres nivells de proveïdors. El primernivell, els Tier 1, venen components finals directament al fabricant de vehicles. Elsegon nivell, els Tier 2, venen parts i materials per als components finals que ofe-reixen els Tier 1. I, per últim, els Tier 3, que proveeixen de les matèries primeres aqualsevol dels altres proveïdors o directament al fabricant de vehicles.

Els fabricants de recanvis construeixen parts del vehicle o bé les reconstrueixen persubstituir parts dels equips originals perquè s’han espatllat o estan vells. Els accesso-ris són parts fetes per al confort, la seguretat... i són dissenyats per ser afegits desprésdel muntatge original del vehicle.


per a cada tipus de producte. En la brancade vehicles de baix cost, la part essencialde la creació de valor està concentrada enl’àmbit de la concepció del vehicle i de laseva producció. En efecte, aquests vehi-cles es construeixen a partir d’una “basede dades comuna” d’equipaments i decomponents dels constructors. En canvi, lacadena de valor dels vehicles prèmium delfutur és més complexa ja que la part d’R+Di concepció dels vehicles, de la mateixamanera que la producció de componentssovint exclusius de la marca i el servei depostvenda, són vectors essencials de crea-ció de valor. Per tant, el domini del valor faque el productor vulgui controlar aquestesetapes.

L’evolució i el comportament del sectorauxiliar d’automoció està molt condicionatpel de les empreses clients. Això comportaque, en els darrers anys, aquesta brancahagi realitzat esforços importants per apli-car millores productives per complir ambles exigències de reducció de preus delsacobladors. Alhora, s’han reforçat les activi-tats d’R+D i d’organització de la producció,han assumit també més competènciesen el disseny de peces i sistemes, la qualcosa ha contribuït a consolidar les ofici-nes tècniques mitjançant la incorporacióde personal especialitzat i d’equipamenttecnològicament avançat. Així mateix, elsprocessos d’internacionalització de lesempreses catalanes, tant en les operacionsde compra com en la recerca de nous mer-cats, han comportat un impuls de les àreescomercial i de logística, que s’especialitzenen els mercats internacionals.

D’altra banda, s’ha d’apuntar que el procésde globalització que viu el sector de l’au-tomoció està condicionant, lògicament,la indústria auxiliar. Entre altres, obligales empreses de la branca a tenir unadeterminada capacitat productiva, tècnicai financera per atendre els seus clientsi, paral·lelament, a situar-se a prop delscentres de decisió i de les plantes de mun-tatge. Això està ampliant la demanda dela indústria auxiliar de l’automoció a novesàrees geogràfiques, cosa que provoca unadisminució en el pes específic de zonestradicionalment consumidores del sectori, a més, intensifica el comerç internacionalde productes. A tall d’exemple, es potesmentar que la Xina s’està convertint, amés d’un mercat molt important, en unlloc molt interessant d’aprovisionament.Així, grans constructors de vehicles occi-dentals disposen d’oficines a la Xina, ambl’objectiu d’adquirir peces i components aproveïdors locals i d’altres països de l’àreadel sud-est asiàtic.

Totes aquestes tendències estan incidintsobre l’estructura del sector auxiliar de l’au-tomoció i provoquen diverses conseqüències. En primer lloc, s’està alterant substan-cialment la relació entre els productors decomponents i els fabricants de vehicles,

amb la qual cosa s’estableix entre ells unamajor col·laboració i interdependència endiferents camps (disseny, enginyeria, fabri-cació, qualitat, etc.). Els subministradorsestan assolint una major responsabilitattant en producció de conjunts o siste-mes com en recerca i desenvolupament.Aquest fenomen es repeteix dins el mateixsector en les relacions entre els proveï-dors de primer nivell i els subministra-dors d’esglaons inferiors. Paral·lelament,les relacions entre subministradors i clientsestan canviant en dues direccions. D’unabanda, s’observa que els constructors devehicles estan competint per tal d’acon-seguir aplicar les innovacions generadespels subministradors de primer nivell,alguns dels quals consideren que no sónsuficientment recompensats per les inver-sions en recerca i desenvolupament querealitzen. Això està obligant els fabricantsd’automòbils a establir acords i aliancestecnològiques amb els seus proveïdors,amb la finalitat de garantir-ne posicionsd’avantatge i exclusivitat en l’ús de lesinnovacions. De l’altra, els subministradorsestan desenvolupant esforços encaminatsal fet que la seva contribució sigui recone-guda visiblement en els propis vehicles através de les seves marques, sobretot enaquells casos en els quals l’aportació delsproveïdors és fonamental (peces exclusi-ves, tecnologia avançada, etc.), la qual cosaels permet, entre altres, preservar la sevaindependència respecte als constructorsde vehicles. Es pot afegir, sobre això, queentre els compradors de vehicles –con-sumidors finals– es palesa una tendènciacreixent a prestar una major atenció a lesmarques dels components que integrenels automòbils, en bona part incentivatspels mateixos fabricants de subministra-ments. Al mateix temps, els proveïdorsde la indústria auxiliar estan intentant queels fabricants de vehicles acceptin l’estan-dardització de components invisibles, ésa dir, que aquells components que no esveuen i que no són específics d’un modelde vehicle –i que no li atorguen, per tant,cap diferenciació– siguin iguals per a totsels models, amb l’objectiu de reduir costosi d’incrementar economies d’escala.

Una segona conseqüència derivada de lestendències que registra el sector construc-tor de vehicles és que durant els darrersanys s’està duent a terme un extraordinariprocés de racionalització i concentració dela indústria auxiliar de l’automoció en l’àm-bit mundial, que està alterant de mane-ra substancial la seva estructura d’oferta.Aquest procés ve de la mà, entre altres,d’estratègies com ara les fusions entrefirmes, les adquisicions d’empreses, lesaliances entre fabricants i la segregació i/ovenda de seccions/divisions de produccióde components per part dels constructorsde vehicles i de les mateixes companyiesde la indústria auxiliar, operacions queestan donant lloc a la creació de gransgrups especialitzats en determinats con-

bre de proveïdors directes dels fabricantsde vehicles –anomenats subministradorsde primer nivell– dels quals en depenenla resta de firmes de la branca –submi-nistradors de nivells inferiors. Els proveï-dors de primer esglaó, generalment grupsmultinacionals, són de gran dimensió ies responsabilitzen de tot un conjunt osistema dels vehicles (l’interior, el sistemade frenada, el sistema elèctric, les trans-missions, etc.), que fabriquen a partir dela incorporació i el muntatge de peces,accessoris i subconjunts produïts per lesfirmes de nivells inferiors, i realitzen unatasca de coordinació de la producció d’unseguit d’unitats d’una certa entitat que esdestinen als vehicles finals. D’acord ambaquesta estructura piramidal, s’estima quea nivell internacional hi ha uns quantsconstructors d’automòbils a la cúspide, almig uns quants centenars de fabricantsd’equips i components primaris i, per sotaseu, un ventall ampli de subministradorssecundaris.

El desenvolupament de la modularitat delsproductes ha estat un imperatiu compe-titivitat-preu ja que ha permès reduir elscostos de producció dels diferents modelsde vehicles. En el futur, però, es preveuque aquesta recerca per un cost menors’expressarà d’una altra manera i seguiràl’exemple d’allò que s’observa en els vehi-cles de baix cost i que indubtablementafectarà la indústria de sistemes i com-ponents de l’automoció. El de baix costés un vehicle familiar de gamma mitjanaconcebut de manera que els costos deproducció siguin els mínims. Sovint esfabriquen en regions amb un cost reduïtde mà d’obra. Tanmateix, la implantacióen països emergents no és l’únic factorque permet la disminució dels costos deproducció. També s’utilitzen altres estratè-gies, com la reutilització dels components;la disminució del cost dels componentsabaratint els costos logístics (els proveï-dors es traslladen a prop de la fàbrica) iredefinint el plec de condicions amb elssubcontractistes; la simplificació al màximdels components del cotxe, i la reduccióde despeses de màrqueting i de publicitat.

També cal esmentar la progressiva integra-ció de les empreses auxiliars de l’automo-ció en les pròpies plantes dels constructorsde vehicles. Les firmes proveïdores ja no eslimiten a fabricar i lliurar els seus productesals clients, sinó que participen cada vegadamés en la seva instal·lació dins els vehi-cles, amb la qual cosa intervenen en elsprocessos productius d’aquests últims. Defet, la cadena de valor està en plena evolu-ció. L’especialització d’alguns industrials endiferents tipus de “productes automobilís-tics” o “serveis de mobilitat” acceleraran lestransformacions. Per exemple, les zonesde creació de valor de les branques deproducció de vehicles de baix cost i prè-miummostren la diversitat de les aliances ila varietat de les fronteres de les branques


junts o sistemes. A més, la crisi també haimpulsat operacions de concentració del’oferta com a conseqüència de la caigudade la demanda i de l’excés de capacitatproductiva.

A la tendència anterior, cal afegir-hi quedins els diversos països comunitaris s’haproduït un procés de deslocalitzaciód’empreses fabricants de componentscercant baixos costos salarials, principal-ment cap a països de l’est d’Europa quel’any 2004 es van integrar en la UnióEuropea, com són Polònia, Hongria, laRepública Txeca i Eslovàquia, però tambécap al nord d’Àfrica, a l’Amèrica Llatina ia l’Àsia. Aquesta tendència és paral·lela aun procés similar que té lloc en el cas dela indústria constructora de vehicles. Tan-mateix, també hi ha hagut un procés dedeslocalització de l’activitat cap a païsosd’Europa occidental, com França, Alema-nya o Itàlia. De vegades aquestes opera-cions han suposat una reducció significa-tiva o, fins i tot, la desaparició de l’activitatproductiva d’una determinada societat,normalment una filial d’un grup estrangeri, per tant, la destrucció de llocs de treball.En altres casos, ha suposat l’externalitzaciód’operacions de baix valor afegit a païsosmés competitius en termes de costos demà d’obra, alhora que també ha suposatel reforçament de les àrees de més valorafegit dins de l’empresa, oficines tècni-ques i departaments d’R+D i d’enginyeria,

que concentren una part important de lesincorporacions de personal nou al sector.

L’evolució de la indústria auxiliar de l’auto-moció també ha estat marcada els darrersanys per altres tendències. Aquest és elcas dels canvis que estan tenint lloc enels components i en els materials deman-dats, fruit de l’aparició de nous productes,de noves tecnologies i de nous dissenysvinculats als diferents models i versionsdels vehicles. Així com a la necessitat deproduir vehicles que consumeixin menyscarburant (vehicles amb un motor híbrid)o que emetin menys gasos d’efecte hiver-nacle (vehicle elèctric), és a dir, la millorade l’eficiència energètica del vehicle. Enel cas del vehicle elèctric s’estan fentprogressos en l’àmbit de les bateries perassegurar l’eficàcia de l’alimentació i larecàrrega dels vehicles. En el cas del vehi-cle verd també serà important l’eficiènciaenergètica, cosa que implica limitar el pesdel vehicle, i també serà necessari poderdesmantellar-lo fàcilment per reduir elcost de desmantellament i de la valoracióal final de la seva vida útil.

Pel que fa als nous materials, es podenassenyalar els esforços del sector, de les fir-mes clients i de les empreses subministra-dores d’inputs dedicats a cercar materials iproductes que cada vegada pesin menys(materials compòsits), permetin flexibilitaten el disseny i suposin un cost menor, sen-

se comprometre el confort i la seguretat.Alhora l’encariment de les matèries pri-meres i els requisits de sostenibilitat medi-ambiental fan que la indústria aspiri a fervehicles 100% reciclables. En aquest sentit,cal destacar el protagonisme creixent delsplàstics biodegradables. Així mateix, s’es-tan fent esforços en el disseny dematerialsmillorats com les resines termoplàstiquesque proporcionen una recuperabilitat mésgran en el moment del reciclatge. Perpoder augmentar la recuperació d’aques-tes peces, es tendeix a utilitzar les resinestermoplàstiques en els panells d’instru-mentació, en els conductes de l’aire con-dicionat, en el farciment aïllant i en elsmaterials per segellar. A més, aquestespeces s’instal·len mitjançant soldadura perfricció en comptes d’utilitzar cargols oclips metàl·lics, de manera que s’eviten lesoperacions de desmantellament en el seuprocés de reciclatge. D’altra banda, s’estandesenvolupant projectes d’R+D orientatsa millorar l’aprofitament i els processos dereciclatge i reutilització del poliestirè (PS),material molt usat en els vehicles. Actual-ment, només un 10% d’un bloc d’aquestmaterial es pot reutilitzar.

Paral·lelament, s’estan introduint modifi-cacions o fent substitucions de materialsque milloren el comportament mediam-biental. Alguns exemples en són: l’elimi-nació de l’azida de sodi dels airbags, unasubstància tòxica que ha estat substituïda

Eficiència i medi ambient: tendències al sector

El 76% dels participants en l’estudi anual sobre automoció deKPMG assenyala l’eficiència en el consum del combustible com elfactor més rellevant en les seves decisions de compra, seguit pelmedi ambient, que és assenyalat pel 65% dels participants. L’estudies basa en una enquesta realitzada a 200 executius de la indústriade l’automòbil de tot el món que representen totes les parts dela cadena de valor, inclosa la fabricació de vehicles, proveïdors denivell 1, 2 i 3 i distribuïdors, així com empreses del sector financer i,per primera vegada, proveïdors de serveis de mobilitat.

Tanmateix, fabricants i proveïdors mostren una inseguretat impor-tant respecte a la tecnologia del combustible que sorgirà com amètode òptim i predominant per als vehicles abans de l’any 2025.Dues terceres parts dels enquestats no esperen que els vehicleselèctrics superin el 15% de les vendes globals anuals durant elspropers 15 anys. Només a la Xina, al Japó i altres mercats de crei-xement elevat es preveu que l’electromobilitat guanyi força i lapenetració del vehicles completament elèctrics sigui superior a lamitjana global.

A nivell global es preveu que els vehicles híbrids liderin el mercati atreguin la majoria de les inversions i, en concret, les tecnologiestotalment híbrides i recarregables en sortiran més beneficiades,per davant dels vehicles de pila de combustible. Novament laXina i el Japó són l’excepció. En aquests països es manifesta unapreferència pels vehicles de bateria elèctrica, seguits pels de pilade combustible. Per tant, el sector afronta la disjuntiva d’invertirmés recursos a llarg termini en la pila de combustible i el vehiclede bateria.

Sembla força clar que la propietat de les tecnologies i les patentsde components elèctrics (química i gestió de bateries, electrònicade propulsió, motors elèctrics, etc.) provocarà una intensa compe-tència entre els fabricants d’equips originals (OEM, en anglès) i elsproveïdors de components. El 54% dels participants en l’estudi deKPMG indica que els proveïdors de components elèctrics jugaranun paper més important abans del 2025 i el 40% preveu que elsOEM marcaran la pauta en aquesta àrea.

Ara bé, l’estudi també apunta que elsmotors de combustió internano desapareixeran a curt termini, sobretot a mesura que millorinl’eficiència dels combustibles i el seu rendiment. Gairebé dues ter-ceres parts dels participants en l’enquesta de KPMG afirmen quel’optimització dels motors de combustió interna oferiran, en elspropers 5 anys, més potencial de reducció d’emissions de carboniaixí com més eficiència que les tecnologies d’electromobilitat. Pertant, en l’actualitat no es pot preveure encara quina tecnologiaserà la guanyadora i es creu que el sector anirà veient com la com-petència i la col·laboració entre OEM i els proveïdors augmenta amesura que les empreses lluitin per posicionar-se.

L’estudi també planteja que els OEM de mercats madurs tindranoportunitats de negoci als mercats emergents però haurand’afrontar una competència ferotge dels fabricants dels païsosBRIX en els seus mercats domèstics, tant en tecnologies tradicio-nals com en noves tecnologies de propulsió.

Font: Informe global del sector de l’automoció 2012 (KPMG Internacional).


per un derivat de la nitroguanidina, ol’eliminació del plom en molts dels com-ponents dels automòbils.

Un altre dels materials que està tenintun protagonisme creixent dins els vehi-cles és l’alumini, el qual està substituintels metalls fèrrics, i concretament l’acer.Destaca la seva reduïda densitat i pesenfront de l’acer –una peça en alumini ésun 30%-50% més lleugera que la mateixapeça en acer. Malgrat això, s’ha d’apuntarque l’acer continua molt present dins delsvehicles, tot i que el seu pes relatiu hagidisminuït al llarg del temps (el 1965 un76% dels materials d’un vehicle correspo-nia a ferro i acer, percentatge que ara sesitua al voltant del 66%). De fet, ja s’handesenvolupat acers laminats en calent enforma de tires o xapes gruixudes que com-binen resistència mecànica en la tracció,especialment per a la seva aplicació eneixos i suspensió de l’automòbil. Es preveuque la tendència futura en la fabricaciólleugera de carrosseries consistirà en undisseny híbrid que combini alumini i acero, fins i tot, que combini diferents mate-rials: carrosseria i sostre d’alumini, passosde roda de plàstic, xassís en magnesi icapó del motor en materials compostos.

Altres materials relacionats amb la reduc-ció de l’impacte mediambiental i lareducció de costos són: l’alleugerimentestructural mitjançant fibres de carbonide baix cost procedents de brea, polímersreforçats amb nanopartícules i materialsintel·ligents, o l’ús de fibres naturals comel lli, el cànem o el jute, que procedeixende fonts renovables, són abundants i eco-

nòmiques, tenen un pes lleuger, són bio-degradables, presenten bones propietatsmecàniques i bones propietats d’aïllamenttèrmic i acústic, el cost de producció ésmenor i en la seva producció es redueixenles emissions contaminants.

Així mateix, en la darrera dècada s’haavançat en la recerca en nanotecnologia,cosa que permetrà noves aleacions méslleugeres i resistents per peces, xassís icarrosseries, que permetran reduir el pesd’avions i automòbils en un 30%; millorarl’adherència i l’abrasió dels pneumàtics;superfícies multifuncionals de gran dure-sa i resistència; sistemes de propulsió iemmagatzematge d’energia i equipamentinterior destinat al confort i la seguretatdels passatgers (revestiments absorbentsdels impactes, menys inflamables). Noobstant això, la nanotecnologia requeriràde nous processos de producció i, pertant, la seva adopció per part de la indús-tria serà gradual.

Altres possibilitats per al desenvolupa-ment de biomaterials és l’ús de subs-tàncies d’origen vegetal com les resinesprocedents d’olis naturals com la soja oels hidrats de carboni que provenen de lespatates. Els avantatges d’aquests materialssón una menor dependència del petroli,una reducció de les emissions de diòxidde carboni –procedents de la incineracióde materials plàstics basats en fonts norenovables– i unes propietats i aplica-cions similars a les resines procedents delpetroli.

Una altra tendència fa referència al pro-cés d’electronització dels vehicles, coma resultat de la creixent introducció dediferents sistemes basats en l’electrònica,cosa que està transformant en profunditatels processos de concepció, de validaciói de fabricació, per tal de combinar lamecànica i l’electrònica. Les tendènciestecnològiques més actuals en l’electro-nització dels vehicles fan referència alssistemes d’ajuda al conductor (ADA), queutilitzen la informació de l’entorn, ja sigui através de càmeres, sensors làsers, radars obé entre vehicles, o amb la infraestructura,per assistir al conductor, per exemple,donant avís de col·lisió o de sortida de car-ril, suport per a certes maniobres, frenadaautomàtica o intervencions en la direcció.Una altra tendència és la tecnologia fractalque substitueix totes les antenes conven-cionals (comunicacions de ràdio, telefoniai posicionament per satèl·lit). O també elssistemes d’autodiagnòstic, que s’han fetcada vegada més necessaris a mesura ques’han anat integrant circuits electrònics,sensors i computadores en els vehicles; elssistemes intel·ligents de transport (controlautomàtic d’accessos i peatges, sistemesde gestió de mercaderies, gestió d’apar-caments, etc.), i els dispositius telemàtics,que es preveu que es puguin centralitzaren un dispositiu que no estigui integratal vehicle com, per exemple, un telèfonmòbil o una PDA. Cal assenyalar que elfenomen de l’electronització atrau al sec-tor firmes especialitzades en els diversosàmbits de l’electrònica i estimula la creacióde grups de desenvolupament conjuntentre constructors de vehicles, fabricantsde components i firmes electròniques.

Serveis a la producció:situació tecnològica i R+D al sector

El setembre del 2011, la Federación Española de Centros Tecnoló-gicos (FEDIT) va presentar els resultats d’un estudi sobre la situaciótecnològica dels fabricants d’equipament i de components per al’automoció a Espanya amb relació a les línies de recerca i desen-volupament que estan duent a terme. L’estudi tenia com a objec-tiu identificar amb detall la situació tecnològica i les repercursionsde l’R+D sobre les empreses del sector, els centres tecnològics iles universitats que realitzen activitats d’R+D relacionades amb elsector, així com la reorientació estratègica de les activitats d’R+Drealitzades per les empreses del sector i altres agents dedicats ala recerca, tenint en compte les tendències generals. L’estudi esva realitzar durant l’any 2010 i es va basar en un qüestionari a 66empreses del sector, 15 centres tecnològics (CCTT) i 6 universitats,amb un 60% d’empreses grans i un 40% de pimes a la mostra.

Entre les conclusions més rellevants de l’estudi, els autors desta-quen:

• El 60% de les empreses enquestades tenen departament derecerca i desenvolupament.• Si es considera l’existència d’una oficina tècnica, el percentatgeaugmenta fins al 76% de les grans empreses i el 87% de les pimes.

• Tant per a empreses grans com per a pimes, l’origen principal delfinançament per a l’R+D són els fons propis.• El principal destí de la despesa en R+D és la despesa correnten personal i altres, tant per a empreses com per a universitatsi centres tecnològics. El segon destí principal per a les univer-sitats és la inversió en equipament i edificis i no dediquen res aaltres possibles destinacions (altres empreses, altres universitats,centres tecnològics o altres). Per contra, els centres tecnològicsdediquen un percentatge inferior de la despesa a equipamenti un percentatge superior a contractació amb empreses, ambaltres CCTT i amb universitats.• Els objectius més importants de la realització de les activitatsd’R+D per a les empreses són, en primer lloc, la millora dels pro-ductes, i, en segon lloc i a curta distància de la primera prioritat,la millora dels processos.• Altres aspectes de l’R+D als quals les empreses donen impor-tància, en ordre decreixent, són: l’adquisició de formació espe-cífica, la gestió de la innovació, la creació d’empreses de basetecnològica, l’adquisició d’infraestructures d’R+D i la generacióde patents.• Els CCTT tenen com a objectiu més important de la realitzaciód’activitat de recerca i desenvolupament l’R+D de producte,


Les perspectives d’evolució del sectorestan estretament lligades a les del sectorfabricant d’automòbils i, per tant, vindrancondicionades per l’evolució dels mer-cats a Europa i el món, tenint en compteque Europa està sobresaturada i sobre-equipada i que la resta del món enca-ra té taxes d’equipament reduïdes peròamb un poder adquisitiu per a la comprad’automòbils limitat. Així mateix, tambévindran condicionades per l’augment deles capacitats de producció en els païsosemergents i el desplaçament del pol decreixement de la demanda cap a aquestspaïsos; la recuperació econòmica, que estàsent desigual, amb un avanç superior ales economies emergents enfront de lesavançades i unes millors perspectives decreixement econòmic a les primeres; aixícom per la identificació dels segments devehicles amb més futur (elèctrics, ecolò-gics, urbans...).


Internacional

L’any 2011, la feblesa de la demanda inter-na es va accentuar a alguns països i va ferque les empreses del sector de sistemesi components d’automoció busquessin,amb més intensitat encara que l’any ante-rior, una sortida a la seva producció en lademanda externa. Aquest va ser el cas demolts països europeus, com Espanya. Aixòva permetre que els nivells de producciódel sector continuessin creixent però aun ritme més moderat que l’any 2010atès que a finals del 2011 la crisi de deutesobirà a Europa es va intensificar i això vatenir efectes sobre la demanda i el comerçmundial. La recuperació econòmica es vamostrar feble a Europa i alguns països vanentrar novament en recessió el darrer tri-

mestre de l’any, per segona vegada en pocmés de tres anys. Així mateix, cal esmentarque tot i que els nivells de producció delsector van créixer el 2011, encara es tro-baven lluny dels nivells d’abans de la crisi.

La producció del sector de sistemes icomponents als Estats Units va créi-xer gairebé un 12%, en volum, el 2011,enfront d’un 35,6% el 2010, i desprésde set anys de contracció, especialmentforta el 2008 i el 2009. Aquesta evoluciódel 2011 va fer que la producció tornésquasi al mateix nivell registrat el 2008. Elcreixement de la producció del sector el2011 va ser més elevat en la branca decomponents per a camions (13,3%, envolum) que en la de components per al’automòbil (9%). Els Estats Units no esvan veure pràcticament afectats per lesrestriccions de components provinentsdel Japó com a conseqüència del tsuna-

seguida de l’R+D de processos i de la gestió de la innova-ció. A continuació està la generació de patents i l’adquisiciód’infraestructures d’R+D. Les publicacions ocupen una posicióintermèdia dintre dels objectius de l’R+D dels CCTT.• Els tres col·lectius enquestats (empreses, universitats i CCTT)coincideixen en col·locar la generació de patents com a objectiuno principal de les activitats de recerca i desenvolupament, demanera que apareix en els darrers llocs del rànquing per relle-vància.• Pel que respecte als processos de fabricació: les empresesassenyalen que l’activitat que realitzen és relativament uniformeentre els sis tipus plantejats (muntatge, acoblament i acabatd’elements metàl·lics, materials no metàl·lics, subministramentsper a producció, sistemes de producció i altres serveis).• Quant a les activitats relacionades amb aquests processos, desta-quen els camps d’elementsmetàl·lics i demuntatge, acoblament iacabat. En darrer lloc, les empreses situen els serveis vinculats alssistemes de producció. Pel que respecte als centres tecnològics,tots afirmen que realitzen activitats d’R+D en tots els processosconsiderats.• Pel que fa a les línies d’innovació relacionades amb els processos,les empreses donen una importància elevada a l’organitzaciói els processos industrials, per la seva horitzontalitat, i la situena una distància considerable de la resta de línies, de caràctervertical. Pel que fa a aquestes últimes, l’ordre de més a menysimportància és el següent: materials i tecnologies de transfor-mació, noves arquitectures de vehicles, sistemes de propulsió icombustibles avançats i alternatius, seguretat en el transport ifuncions avançades.

Altres aspectes destacats de l’estudi són els següents:

• El valor de les subvencions per als agents tecnològics és moltsuperior o més determinant que per a les empreses, que estanmés centrades en el valor generat per les accions de recerca,desenvolupament i innovació.• Les capacitats i l’oferta dels agents tecnològics també atenen anecessitats del sector exterior.• Pot ser que existeixi una relació entre el fet que el nombre depatents sigui reduït i la prioritat que es dóna al desenvolupamentde processos.

En paral·lel, l’estudi de la FEDIT assenyala que és habitual que lesempreses que fabriquen un producte realitzin activitats d’R+Dsobre aquest i alhora tinguin necessitats d’R+D i de formació. Laseqüència habitual és: 1) produeix, 2) realitza R+D, 3) té necessitatsd’R+D i 4) té necessitats de formació. Tanmateix, en el sector decomponents d’automoció, les empreses donen valors progressi-vament menors a les qüestions anteriors. L’excepció és la categoriad’equipament electrònic, en la qual les empreses manifesten tenirnecessitats d’R+D superiors a la pròpia activitat d’R+D desenvo-lupada per l’empresa. Així mateix, els CCTT apunten que tenennecessitats de formació específica.

Finalment, cal esmentar que durant l’enquesta es va percebreque les empreses no diferencien entre el desenvolupament deproducte, el de procés i l’R+D, sinó que quan es referien a l’R+D+Itenien en compte totes les activitats de millora amb incidènciasobre aspectes tècnics.

Les propostes principals de la FEDIT arran d’aquest estudi són:

• La formalització i la protecció de la propietat industrial.• La realització de més difusió de les línies d’innovació sobre lesquals actua el sector de l’automoció en l’àmbit europeu. Aixícom dels avantatges competitius que es deriven de la realitzaciód’activitats d’R+D.• La incidència sobre algunes de les línies d’innovació reconegudescom a rellevants per al sector i sobre les quals les empreses tenenpoca activitat i, per tant, el nivell assolit és escàs.• La potenciació de la participació de les empreses en els projecteseuropeus d’R+D.• L’adequació de l’oferta tecnològica a la demanda de les empresesdel sector, especialment a les universitats.• La continuïtat de la incentivació de l’R+D per part de les admi-nistracions públiques.• Lapropostad’unmodelde funcionamentbasat en la col·laboracióen temes d’R+D+I de les empreses, els CCTT i les universitats perintensificar les activitats en les línies rellevants per al sector.• I l’anàlisi i la difusió dels factors primordials que associen compe-titivitat i tecnologia.

Font: Observatorio Industrial del Sector de Fabricantes de Equipos y Componentesde Automoción (FEDIT).



Catalunya té una important tradició en el sector i actualment ésla primera comunitat autònoma en importància ja que el 2010aglutina un 30% de la xifra de negoci generada pel sector alconjunt d’Espanya i el 27% de l’ocupació, així com el 20,4% de lesempreses de l’Estat espanyol l’any 2011 enfront del 21% el 2010.

El sector a Catalunya està configurat per 314 empreses l’any2011, la qual cosa ha suposat la desaparició de 38 amb relacióa l’any anterior i acumula una reducció de 91 des de l’inici de lacrisi (2008). El 71% de les empreses del sector es concentren enel segment de fabricació de components, peces i accessoris pera vehicles de motor i els seus motors (codi 293 de la CCAE-09).El 29% restant s’adscriuen a l’altra branca que configura el sectorauxiliar d’automoció −la de fabricació de carrosseries per a vehi-cles de motor, fabricació de remolcs i semiremolcs (codi 292). Aixímateix, cal assenyalar que la majoria d’empreses es concentren ala província de Barcelona, i més concretament a les comarques delVallès Oriental i Occidental, al Baix Llobregat i al Barcelonès.

Taula 105. La indústria de sistemes i components per a l’automoció a Catalunya

Xifra de negoci catalana sobre el total del sector a Espanya. 2010 29,9%

Exportacions del sector català / Exportacions del sector a Espanya. 2011 26,4%

Nombre d’ocupats directes (persones). 2010 21.689

Nombre d’empreses catalanes sobre el total del sector a Espanya. Any 2011 20,4%

Fonts: Idescat i INE.

Les empreses del sector auxiliar d’automoció són fonamental-ment petites i mitjanes ja que, l’any 2011, gairebé dos terços deles empreses ubicades a Catalunya que tenen com a activitatprincipal la fabricació de components per a l’automoció tenienentre 1 i 50 treballadors, segons dades del DIRCE (INE). Tanma-teix, aquestes empreses aglutinen un percentatge d’ocupats id’ingressos molt inferior al de les empreses de dimensió mésgran. Les pimes del sector abracen aproximadament un 12% dela facturació i a l’entorn del 18% dels treballadors del conjunt delsector català.

Entre les empreses de capital autòcton s’ha de ressenyar la mul-tinacional catalana Ficosa Internacional, fabricant de diversostipus de components i present a diferents països, mentre queentre les filials de grups estrangers es poden esmentar, segonsvolum d’ingressos, Benteler Ibérica, Frape Behr, Gearbox del Prato Denso Barcelona. Aquestes firmes són anomenades de primernivell, és a dir, empreses que normalment són de gran dimensiói que disposen de producte propi i subministren directament alsfabricants de vehicles.

Cal destacar, però, que també hi ha un nombre elevat d’empresesque tenen com a activitat secundària la fabricació de compo-nents per al sector de l’automoció, malgrat que la seva activitatprincipal pot ser una altra, com, per exemple, la fabricació de

productes metàl·lics. Aquestes firmes són generalment de petitadimensió, en volum de facturació i en treballadors, i formen partdels anomenats proveïdors de nivells inferiors. Normalment, esdediquen a tasques de subcontractació i a la fabricació de pecesi accessoris per a les empreses de primer nivell, tot i que, a vega-des, també produeixen components que es destinen directa-ment als constructors de vehicles. Destaquen els tallers mecànicsi les empreses familiars, que generalment estan especialitzats enun determinat procés productiu o en una tecnologia o maqui-nària específica, més que en un tipus de producte concret. Així,per exemple, poden fabricar elements plàstics, de cautxú o degoma, mitjançant mètodes com la injecció, o bé peces metàl-liques per estampació, per fosa, per forja, per mecanització o persinterització.

L’especialització per productes d’aquests dos tipus d’empresesés diferent. Mentre les de primer nivell estan especialitzadessobretot en mòduls i sistemes, i en menor mesura, en compo-nents i subconjunts, les de segon nivell ho estan generalmenten components i en peces i parts. D’altra banda, les empresesde segon nivell, generalment, també estan especialitzades enprocessos, tot i que també algunes de primer nivell ho estan.Entre les empreses de segon nivell especialitzades en processoshi ha firmes de transformació metàl·lica que es dediquen a tas-ques d’estampació, embotició, soldadura, forja, fundició i injecciómetàl·lica. També hi ha firmes de transformació del plàstic i deles matèries químiques dedicades a injecció i extrusió del plàstic,termoconformat, vulcanitzat i transformació de cautxú i de trans-formació tèxtil i de fibres.

Finalment, al voltant de les empreses de primer i segon nivellestan els proveïdors de base general, els proveïdors de serveistècnics i els proveïdors de béns d’equipament.

Mapa de la cadena auxiliar i altres proveïdors relacionats amb l’automoció

Exterior Xassís Motor ipotència Interior

Sistemes,seguretati confort

Proveïdors debase general

Proveïdors deserveis tècnics Especialització en producte

Proveïdorsde béns

d’equipament

Inspecciói certificació

Serveis logístics

Subministramentsindustrials

Consultores

Enginyeriesde recolzament

Enginyeries dedesenvolupament

Enginyeriesde disseny

Centres tecnològics

Societats detècnics i enginyers

Especialització en processosMaquinàriade producció

Automatitzaciói robòtica

(inclou controlde qualitat)

Dissenyd’instal·lacionsi línies demuntatge

Serveis auxiliars (motlles, matrius i utillatge)Empreses de motlles i matrius integrals

Tallers de motlles i matriusPrototips i utillatges

Servei i subministrament dematèries primeres

(subministrament i servei d’acer, tractamentde superfície, subministrament i servei

de plàstic i cautxú)

Font: ACC1Ó.

mi i terratrèmols a principis del 2011 jaque només un 6% de les seves compresprovenien d’aquest país.

El creixement de la producció del sector a laUnió Europea va ser demagnitudmolt simi-lar a la dels Estats Units, d’un 12,1% real l’any2011. En aquest cas, el creixement també vaperdre impuls amb relació al 2010 (19,7%),especialment el darrer trimestre del 2011.L’evolució de la producció a la UE-27 va ser

favorable, principalment, pel bon compor-tament del sector a Alemanya, on l’activitatva créixer un 17,5%, en volum, el 2011, eldoble que a altres països com França (6,2%),Itàlia (6,7%) o Espanya (7,8%), segons l’índexde producció industrial d’aquesta branca.En canvi, a Grècia, país immers en una crisimés forta que la resta de països europeus,la producció de components d’automocióva caure intensament per segon any conse-cutiu. La branca que va evolucionar millor i

que va tenir un creixement de la producciómés elevat a la Unió Europea va ser la defabricació de carrosseries per a vehicles demotor i fabricació de remolcs i semiremolcs,de quasi un 21% el 2011, i va superar el 16%del 2010. Les exportacions de componentsd’automoció de la Unió Europea van créixera una taxa de dos dígits l’any 2011, peròmenor que la del 2010, com a conseqüènciade l’alentiment de la demanda mundial i lafragilitat de la recuperació econòmica en


el si de la Unió Europea, que va veure coms’agreujava la crisi del deute sobirà i l’activi-tat requeia.

Espanya i Catalunya

L’any 2011, la indústria de sistemes i com-ponents d’automoció va registrar un crei-xement de l’activitat a Espanya i a Catalu-nya, per segon any consecutiu, tot i qued’un menor ritme que el 2010, sobretota Espanya. Aquesta pèrdua d’impuls pro-vingué, principalment, de la debilitat de larecuperació econòmica europea, que vamoderar l’expansió de les exportacions devehicles i, per tant, també afectà l’activitatal sector de components. Fet que s’afegia al’accentuació de la feblesa de la demandainterna, tant de l’economia espanyola comde la catalana.

L’activitat productiva de la branca de siste-mes i components d’automoció va créixertant a Catalunya com a Espanya l’any 2011,per segon any consecutiu, però ho va fera un ritme inferior al del 2010. El factorimpulsor del creixement de l’activitat vaser novament les vendes a l’estranger, coml’any precedent, però el 2011 a més va serl’únic impuls atès que la demanda internaes va afeblir més marcadament, després dela fi de les ajudes públiques de l’any 2010,i com a conseqüència dels ajustos fiscalsimplementats pels governs estatal i regio-nal (increments impositius, reduccions desous públics...), així com de l’increment del’atur. De fet, el mercat nacional es va estan-car atès que el mercat de recanvi va caure,per primera vegada durant aquesta crisi, i elde la indústria constructora va créixer moltfeblement.

L’any 2011, la facturació del sector a Espa-nya va créixer per segon any consecutiuperò va perdre impuls fins a un 8,7%, envalor, enfront d’un 18,2% l’any anterior.Aquest creixement, com s’ha esmentat,provingué totalment de l’exportació, mal-grat que el seu ritme de creixement va sermenor que el de l’any anterior, d’un 14,5%

el 2011 i un 21,5% el 2010. Aquesta evo-lució va fer que el percentatge que repre-senta l’exportació sobre la facturació totalpassés d’un 60% el 2010 a un 63% el 2011.En canvi, el mercat intern no va aportarres al creixement de la facturació perquèel creixement de la indústria constructora,d’un 2% el 2011, va ser contrarestat per lacaiguda del mercat de recanvi, d’un –2,5%el mateix any.

Pel que fa a la producció, va augmentara l’entorn d’un 8% en volum, l’any 2011,només lleugerament per sota del registratel 2010 (10%), per sobre del que va aug-mentar a França o a Itàlia, però no tantcom a Alemanya, segons dades homogè-nies de l’índex de producció industrial (IPI).

La producció de la indústria de sistemesi components d’automoció a Catalunyava augmentar, per segon any consecu-tiu, com també ho va fer a Espanya. Elcreixement de la producció de la brancade components, peces i accessoris per avehicles demotor −que constituí a l’entorndel 90% de l’activitat del conjunt del sectord’auxiliar de l’automoció− va ser d’un 6,7%,

només un punt percentual inferior al del2010 (7,6%), i molt semblant al registrat alconjunt de l’Estat espanyol (7%), que vaperdre més impuls ja que el 2010 va ser del’11,4%. Tanmateix, el nombre d’empresesamb assalariats del sector de componentsper a l’automoció a Catalunya va continuardisminuint, fins i tot més del que ho vafer l’any anterior (−11,6% el 2011 enfrontdel –8,9% el 2010), i més que a Espanya el2011 (−8%).

Malgrat l’alentiment de l’activitat del sec-tor, l’evolució de l’ocupació a Espanyava créixer a un ritme del 6,7% el 2011,superior al 5,4% del 2010, i després delsdescensos intensos del període 2008-2009(d’un –15% i un –19%, respectivament), sibé en nivells encara se situava per sota del2008. L’absentisme laboral va disminuir,per segon any consecutiu, i es va situar enun 1,9% el 2011 enfront del 3,4% del 2010.

La inversió empresarial del sector espanyoles va continuar recuperant amb força, persegon any consecutiu, situant-se en un6,4% de la facturació l’any 2011, la propor-ció més elevada des del 2006 (6,7%), des-

Figura 148. Producció de components, peces i accessoris per a vehicles de motorVariació anual real. Percentatge

Catalunya

Espanya

–30

–25

–20

–15

–10

–5

0

5

10

15

20112010200920082007200620052004

3,9

3,2

–3,6

–0,9 3,8–2,2

–11,0

–27,9

7,7 6,74,5

–3,2

–14,4

–25,0

11,4

7,0


Taula 106. Facturació de sistemes i components d’automoció a Espanya

Milions d’euros Variació anual

2000 23.758,95 10,2%

2001 24.311,00 2,3%

2002 25.178,90 3,6%

2003 26.871,70 6,7%

2004 28.793,80 7,2%

2005 30.171,30 4,8%

2006 31.724,80 5,1%

2007 32.873,20 3,6%

2008 29.970,49 −8,8%

2009 22.988,10 −23,3%

2010 27.162,00 18,2%

2011 29.529,60 8,7%

Font: Asociación Española de Fabricantes de Equipos y Componentes para la Automoción (SERNAUTO).


prés de les fortes davallades del període2007-2009, en què va assolir un mínim del’1,8% sobre la facturació total. La inversióen R+D+I a Espanya sobre la facturaciótambé va augmentar fins a un màxim d’un3,4% el 2011, superior als registres delsanys anteriors (el màxim anterior va serd’un 2,93% l’any 2007). Les condicions definançament aliè continuaren sent duresperò, com és tradicional en el sector, laforma més utilitzada per les empresesper cobrir les seves inversions va ser l’au-tofinançament. Això explica aquest millorcomportament del sector, en un contexteconòmic que està dificultant la recupera-ció de la inversió, en part, per les seriosesdificultats que tenen les empreses peraccedir al crèdit.

Els intercanvis comercials de la indústriaauxiliar de l’automoció a Catalunya vancréixer l’any 2011, per segon any consecu-tiu, però les exportacions ho van fer menysque les importacions, de manera que eldèficit comercial va augmentar notable-ment: es va situar en 710 milions d’euros,cosa que suposà un increment d’un 132%i va interrompre la disminució iniciada el2010 (−9,3%). Cal destacar que el creixe-ment de les importacions va agafar impuls

el 2011 mentre que les exportacions envan perdre, evolució que va reduir forta-ment la taxa de cobertura des del 88,2% el2010 fins al 77,9% el 2011.

Tradicionalment, la branca s’ha caracteritzatper una important i creixent vocació expor-tadora, la qual cosa es palesa en el fet dedestinar a l’estranger més del 50% de lesvendes i de la producció, percentatge queen el cas d’algunes firmes supera fàcilmentel 70%. Des de mitjan la dècada dels noran-ta les empreses catalanes han consolidat ireforçat la seva presència a l’exterior, comho demostren les taxes de creixement deles exportacions que s’han assolit en els dar-rers anys (la mitjana del període 2000-2007va ser del 5,2% nominal a Catalunya). Defet, en un moment de forta contracció de lademanda interna, les empreses espanyolesi catalanes van experimentar un augmentde la proporció que representà l’exportaciósobre la facturació, de manera que l’any2010 les vendes a l’exterior van ser impor-tants per explicar el creixement de l’activitati de l’ocupació al sector.

Tanmateix, l’any 2011 el creixement deles exportacions catalanes del sector vaser d’un 9,5%, en valor, pràcticament la

meitat que el 2010 (17%), situant-se en elnivell del 2007. Aquesta pèrdua d’impulsprovingué de la recaiguda de l’activitat eco-nòmica a Europa i l’alentiment generalitzatdel comerç mundial. Les importacions, encanvi, van créixer pràcticament un 24%,molt per sobre del 13,1% del 2010, proba-blement perquè la importació està moltlligada a l’exportació i no es preveia ladesacceleració d’aquestes últimes. Val adir que, tradicionalment, una bona partde les compres catalanes a l’exterior s’ex-pliquen per la significativa implantació alPrincipat de filials de grups multinacionalsi per les estratègies productives que hidesenvolupen –la majoria de les qualstenen, al mateix temps, una importantvocació exportadora. Cal destacar el fluxexportació-importació entre les filials pro-ductives d’un mateix grup multinacionallocalitzades a diferents països (comerçintraempresa).

En un context d’alentiment generalitzatdel comerç exterior, les exportacions de laindústria auxiliar de l’automoció catalanaa la Unió Europea −principal client− vanaugmentar un 7,9%, en valor, el 2011,enfront del 13,3% del 2010. Aquesta desac-celeració del creixement va fer que el pes

Figura 149. Ocupació a la indústria espanyola de sistemes i components de l’automocióVariació anual. Percentatge

–25

–20

–15

–10

–5

0

5

10

201120102009200820072006

–1,3 –0,8

–15,0

–18,6

5,46,7


Figura 150. Inversió de la indústria auxiliar de l’automoció a EspanyaPercentatge de la facturació

0

1

2

3

4

5

6

7

8

20112010200920082007200620052004

4,3

5,4

6,7

3,53,1

1,8

4,5

6,4



de les exportacions a la Unió Europeasobre el total de les exportacions del sectorcatalà es reduís des del 76,9% el 2010 finsal 75,8% el 2011, en favor d’un augment depes de les exportacions dirigides a Amèricacentral i del sud i a altres territoris d’Àsia(excloent el Pròxim Orient i l’Orient Mitjà).Les primeres van augmentar un 33% el2011 i el seu pes va passar del 4,7% el 2010al 5,7% el 2011, mentre que les segones hovan fer un 24,2%, per passar de representarun 8,4% el 2010 a un 9,5% el 2011. Dinsde la primera d’aquelles àrees que vanguanyar pes destacaren les vendes a Brasil iMèxic, i dins de la segona àrea, les dirigidesal Japó i a la Xina. Dintre de la Unió Euro-pea, les exportacions als destins principalsvan créixer a Alemanya, França, Portugal,Bèlgica i la República Txeca, mentre quevan disminuir les dirigides al Regne Uniti a Itàlia.

Les importacions de la indústria catalanade sistemes i components d’automocióprovinents de la Unió Europea, que repre-sentaren el 75% del total el 2011 (75,5%el 2010), van créixer un 23,1%, en valor, elmateix any. Tot i això, les més dinàmiques

van ser les compres que vingueren del’Àfrica del Nord, que van augmentar un55% i van passar de representar un 9,5%el 2010 a gairebé un 12% el 2011. Aquestava ser la segona àrea amb més pes en lesimportacions totals dels sector català, des-prés de la UE-27. Per contra, van disminuirles compres a la resta d’Àfrica, a l’AmèricaCentral i del Sud i a Oceania. Cal esmentarque les compres de l’Àsia (exclòs l’OrientMitjà i el Pròxim Orient) −tercera àreaclient− van créixer el 2011 (12,4%) però elseu pes sobre el total de les importacionsva disminuir del 9,7% el 2010 fins al 8,8% el2011. Dins de la Unió Europea, les impor-tacions d’Alemanya −primer client− vanaugmentar un 7%, en valor, però les mésdinàmiques van ser les que provinguerende França −segon client− amb un aug-ment d’un 95,1%, que a més van guanyarpes sobre el total de les importacions endetriment de les d’Alemanya. També vadestacar el dinamisme de les compresprovinents del Marroc −tercer client−, quevan créixer quasi un 57%, i de les fetes aPolònia i Eslovàquia, que ho van fer un62,2% i un 47%, respectivament.

Els preus de la indústria auxiliar de l’au-tomoció estan molt condicionats pel sec-tor demandant, atès que les empresesconstructores de vehicles els controlenestretament, gràcies a un profund conei-xement de l’evolució i de l’escandall delscostos associats als diversos componentsi a la seva fabricació (processos, tecnolo-gies, equipaments, etc.). En aquesta línia,les polítiques de reduccions de despesesde les companyies demandants, junt ambles estratègies de subministrament queimposen mitjançant plans plurianuals, fanque els preus del sector estiguin sotmesosgairebé de forma permanent a importantspressions a la baixa, que s’han intensificatal llarg del temps. Això s’explica, en part,pel descens de la rendibilitat de les empre-ses productores de vehicles, les quals escaracteritzen per uns beneficis sobre laseva xifra de negocis inferiors als de lesfirmes subministradores. Moltes vegadesaquests plans de reducció de preus s’em-marquen en programes de més abast, quecontemplen, també, assolir reptes en altresàmbits (qualitat, logística, etc.).

El segment més directament afectat perles estratègies que desenvolupen els fabri-cants de l’automoció sobre els preus ésel corresponent als proveïdors de primernivell, els quals duen a terme, al seu torn,pràctiques similars sobre les firmes d’es-glaons inferiors, fent que tota la cadenade subministrament quedi afectada demanera esglaonada. En els darrers exer-cicis, les empreses de primer nivell s’hanvist obligades a reduir els seus preus, cosaque ha incidit negativament en totes lesempreses subministradores, especialmenten moments en els quals s’han hagutd’enfrontar a un increment dels costos(salaris, primeres matèries, logística, etc.),circumstància que ha provocat una reduc-ció en els seus marges nets d’explotaciói en les seves rendibilitats. Val a dir quemolts constructors de vehicles estan acon-seguint redreçar la seva situació financerai elevar els seus guanys operatius gràcies

Figura 151. Comerç exterior del sector de sistemes i components d’automoció a CatalunyaVariació anual en termes corrents. Percentatge

–30

–20

–10

0

10

20

30

20112010200920082007

Importacions

Exportacions

5,6

2,1

–4,2

–16,4

–21,3

–15,3

17,0

13,19,5

23,9


Taula 107. Exportacions i importacions de sistemes i components de l’automoció a Catalunya, segons principalspaïsos. 2011

PaïsosExportacions

PaïsosImportacions

% sobre el total % var. 2011-2010 % sobre el total % var. 2011-2010

Alemanya 21,7 5,1 Alemanya 36,5 7,5

França 15,6 33,0 França 18,9 95,1

Regne Unit 8,2 −3,0 Marroc 11,7 56,9

Portugal 5,1 3,8 Japó 6,5 11,4

Itàlia 4,8 −5,7 Itàlia 3,5 3,2

Bèlgica 4,8 14,3 Regne Unit 2,9 15,4

República Txeca 4,2 15,8 República Txeca 2,8 1,5

Japó 3,5 29,8 Portugal 2,0 11,0

Polònia 3,4 −13,3 Polònia 1,6 62,2

Rep. de Sud-àfrica 3,3 −25,7 Eslovàquia 1,5 0,0



a les seves polítiques anuals de retalls depreus imposats als seus proveïdors.

Tot això s’emmarca en una sèrie de pràcti-ques, algunes de les quals són “abusives”,que han anat deteriorant progressivamentles relacions contractuals entre fabricantsde vehicles i subministradors, en perjudicid’aquests últims (escasses garanties sobreles comandes, dificultats per a la planifi-cació de les produccions, cancel·lació decomandes sense compensacions, pay toplay, cessió dels drets intel·lectuals de lespeces dels proveïdors, etc.).

Normalment, els increments de preus ales empreses de la indústria auxiliar del’automoció solen estar vinculats a dosfets. D’una banda, a l’aparició de nousmodels i versions de vehicles –augmentsque habitualment afavoreixen els submi-nistradors de primer nivell, que són els queparticipen activament en la concepció i lafabricació dels components– i, de l’altra, al’activitat en el mercat dels recanvis, capítolmolt més rendible que el del primer equip.Aquest panorama atorga als guanys deproductivitat i a la reducció de costos unatranscendència especial, per tal d’obtenirmillores en els marges d’explotació i, endefinitiva, en els resultats empresarials.

Segons les dades disponibles, a Catalunya,els preus de la branca de peces i accessorisper a vehicles de motor van caure modera-dament el 2011 (−0,3%), per primera vega-da des del 2003, malgrat que l’activitat vamantenir un creixement robust (d’un 6,7%en volum). La competència, unida a unademanda escassa, podria explicar que elsector es veiés forçat a disminuir els preus.A Espanya, els preus del sector van conti-nuar creixent però molt moderadament,un 1,1% el 2011 (0,8% el 2010).

La feblesa de la recuperació econòmica aEspanya i a Catalunya, marcada per l’atoniade la demanda interna, va continuar pro-piciant la contenció dels costos laboralsel 2011, per tercer any consecutiu. Percontra, els costos relatius a les matèriesprimeres, sense tenir en compte els com-bustibles, van disminuir el 2011, desprésde l’augment registrat l’any anterior, coma conseqüència de l’afebliment econòmicmundial a finals d’any. Els costos logístics ide transport van augmentar impulsats per

l’alça del preu del petroli en els mercatsinternacionals durant el 2011, principal-ment pels conflictes geopolítics a l’Iran ia Líbia.


L’any 2011, el sector de sistemes i com-ponents d’automoció va continuar en unprocés de reestructuració induït per lacrisi econòmica actual, que va consistir enl’aposta per la innovació, la internacionalit-zació i el redimensionament empresarial.

A principis del 2011, Ficosa anuncià elpla de reestructuració de la planta deViladecavalls que, juntament amb el seualiat Comsa Emte, van adquirir a Sony el2010. La reestructuració anunciada consis-tia en traslladar l’activitat que Ficosa teniaa Catalunya, i això suposa el tancament detres fàbriques i un centre d’R+D ubicats aRubí i a Mollet, així com el traspàs de la pro-ducció i la majoria del personal empleat ala planta de Viladecavalls, de manera quepassarà a ser la seu central de Ficosa. Alho-ra, entre aquests plans de reestructuraciótambé estava planejat traslladar part de laproducció d’altres fàbriques, tant a Françacom a Polònia, a més d’Espanya.

Ficosa continuà amb l’estratègia d’inno-vació electrònica, diversificació sectoriali internacionalització. A meitat del 2011,Ficosa i Comsa Emte anunciaren la creaciód’Idneo, la joint-venture en la qual ambduesempreses participen al 50% ubicada a laplanta de Viladecavalls. La nova empresase centrarà en el desenvolupament de sis-temes per vídeo, medi ambient i energiesrenovables, vehicles electrònics, seguretat,consum i salut.

Amb relació a la internacionalització, elsprojectes de Ficosa del 2011 van contem-plar l’obertura d’una nova planta a Xangai(Xina) i la construcció de dues plantesmés a Pequín i a Guangzhou per cobrir elmercat xinès. Així mateix, Ficosa estudiaval’adquisició del 50% de la seva filial índiaa Tata per fer-se amb el seu control, elreforçament de la seva presència a altrespaïsos com Brasil i Estats Units i l’estudi de

la compra d’altres instal·lacions a fabricantssense capacitat d’internacionalització. Pelque fa als projectes d’internacionalitzacióals Estats Units, Ficosa adquirí el fabricantde retrovisors Camryn, la tercera empresanord-americana que integra, a més, uncentre tècnic. Alhora, Ficosa també vaobrir un centre a Madrid orientat al des-envolupament de nous negocis i nousmercats.

En els plans de diversificació sectorial i,concretament, en l’àmbit tecnològic, Ficosa va crear tres línies de desenvolupament:seguretat, sistemes de comunicació intel-ligents i eficiència energètica. Així, durantel 2011 Ficosa anuncià la creació d’unanova empresa que es dedicarà a l’eficiènciaenergètica l’any 2012 i que s’anomenaràUpPrime Energy. La plantilla procediria deFicosa Electronics, l’empresa que gestionala planta de Viladecavalls, i també es nodri-ria dels enginyers d’Idneo. Ficosa tambéva signar un contracte amb Gem-Med, unaempresa especialitzada en equips mèdics,per a la qual fabricarà una sèrie de dispo-sitius.

El 2011, Ficosa aconseguí un contracteamb el grup Renault-Nissan per al submi-nistrament de sistemes de canvi de marxaautomàtics per als mercats d’Europa, Nafta,Mercosur i Àsia (excepte el Japó i la Xina).

Entre els projectes de fusions i adquisicionsdurant el 2011, cal esmentar la inversió deGestamp en una participació del 40% aEstampacions Sabadell (ESSA) i injeccionsde capital addicionals en el futur, així comuna opció de fer-se amb el control d’ESSAa mitjà termini.

Altres processos de reestructuració del’activitat empresarial durant el 2011 quecal esmentar és el cas de ContinentalAutomotive, que anuncià la fabricació decomponents per a cotxes híbrids i elèctricsa les instal·lacions de Rubí per garantir laviabilitat de l’activitat. Fins llavors, la sevaproducció se centrava en componentsvinculats a l’interior del vehicle.

Per contra, Mahle anuncià la reducció dela seva producció a la fàbrica de Vilanovai la Geltrú en haver de deixar la producciód’un dels models de pistons que fabricava.


3.22. Motocicletes i ciclomotorsLa producció de la indústria de les dues rodes a Catalunya va registrar unnoumíniml’any 2011, com a conseqüència de la intensa crisi que afecta el sector des de fa qua-tre anys i també dels processos de tancament d’algunes de les principals plantesmultinacionals situades al nostre territori. Només van augmentar les vendes aalgunsmercats exteriors, fet que no va permetre contrarestar la intensa caiguda delmercat intern. La recessió del sector és generalitzada per segments, si bé afecta enmajor mesura els ciclomotors per causa dels darrers canvis normatius.


Producció ––

Ocupació –

Preus –

Exportacions ––

Importacions ––

Trets del sector

El sector de les motocicletes i els ciclomo-tors comprèn tots aquells vehicles de duesrodes amb o sense accionament mecànic,destinats, bàsicament, al transport privatde persones. Dins de la branca es podendistingir dos subsectors principals, el deles motocicletes i el dels ciclomotors, aixícom un tercer menys destacat on s’inclou-rien les bicicletes, els quads, els vehiclesper a persones discapacitades, les motosd’aigua, etc. Val a dir que al voltant del’activitat del conjunt del sector hi ha unaindústria auxiliar especialitzada en la fabri-cació de peces i accessoris per a aquestsvehicles, que pertanyen a branques comla metal·lúrgia, el material elèctric i electrò-nic, el plàstic, el tèxtil, el cautxú, etc.

L’evolució del sector dels vehicles de lesdues rodes està fortament influïda percinc factors. En primer lloc, per l’evolucióde la demanda interna espanyola a causade l’elevada elasticitat-renda d’aquestsproductes, i també pel creixement econò-mic dels principals països destinataris deles exportacions (principalment, França iItàlia). En segon lloc, la demanda d’aquesttipus de vehicle depèn del preu del petro-li atès que un augment del preu del carbu-rant actua com un incentiu per canviar el

cotxe per la motocicleta o el ciclomotorcom a mètode de transport habitual. Entercer lloc, el fenomen de la congestióurbana i de la manca d’espai per aparcar faque els particulars redueixin l’ús dels vehi-cles automòbils en benefici de les duesrodes a les grans ciutats. En quart lloc, lacompra d’un vehicle de dues rodes, que ésmoltes vegades un article de lleure, depènde les modes i, per aquest motiu, el sectores caracteritza cada vegada més pel seucaràcter innovador i pioner, que es fa palèsamb l’aparició contínua de nous produc-tes i models per satisfer una demandacanviant i més exigent quant a prestacionsi disseny. No obstant això, aquesta renova-ció contínua de models redueix la rendibi-litat de les fortes inversions que són neces-sàries per a la creació de nous models. Aaquesta moda també hi contribueix l’afi-ció que estan creant els pilots espanyolspel motociclisme de competició. Però,sobretot, el sector de les dues rodes ésmolt sensible als canvis normatius, sobre-tot als que afecten als permisos de con-ducció, a les especificacions tècniques decontaminació, als impostos o a l’assegu-rança obligatòria. Els canvis normatiusafecten de manera important a les estratè-gies empresarials de mitjà i llarg termini itambé determina les inversions per desen-volupar nous productes o tecnologies.

Els reptes que afronta actualment el sectorde les dues rodes son bàsicament dos, elprimer està relacionat amb el medi ambienti amb la reducció dels costos externs vincu-lats a l’ús d’aquests vehicles, i el segon vederivat de la globalització de l’economia.Quant al primer, des de fa anys, el sector secentra en lesmillores d’eficiència energèticai de noves motoritzacions (vehicles híbrids ivehicles elèctrics), en l’alleujament del pesdels vehicles mitjançant l’ús de nous mate-rials i en la millora de la recollida i la valora-ció dels productes al final de la seva vida útil.Pel que fa als canvis internacionals ques’estan produint, la forta demanda dels paï-sos emergents augmenta l’interès dels fabri-cants per aquests mercats, reforçant lesseves estratègies de deslocalització i d’in-versions en aquests països. Cal recordar queprop de la meitat de la producció mundialla concentren els fabricants asiàtics –japo-nesos, taiwanesos, sud-coreans i ara, també,xinesos. En aquest context de forta compe-tència en preus, l’estratègia de les plantesespanyoles i catalanes es basa en el desen-volupament de la qualitat, el disseny i elservei al client. Una altra estratègia que potajudar les empreses locals a competir enmillors condicions amb les multinacionals iamb els fabricants asiàtics són els acords decooperació entre companyies per desenvo-lupar tecnologia que es pugui aplicar demanera transversal a diferents productes imarques (per exemple en els motors) i elsprocessos de fusions i absorcions entreempreses. Finalment, cal assenyalar lapolítica de desinversions i concentració dela producció en menys fàbriques que estanportant a terme les grans multinacionals delsector per fer front a la caiguda del mercatmundial, i que està afectant negativamentles plantes instal·lades a Catalunya.


Internacional

El sector de les dues rodes a Europa estàformat per gairebé 40.000 empreses, de lesquals 960 són indústries manufactureres ila resta pertanyen al sector de comercialit-zació, reparació i manteniment, segonsdades del 2008. El sector de serveis a laproducció satisfà les necessitats dels con-sumidors mitjançant 38.000 punts de ven-da repartits arreu del territori de la UnióEuropea i representa aproximadamentdues terceres parts de l’ocupació del sec-tor, és a dir, més de 100.000 llocs de treball.

Segons les darreres dades disponibles,l’any 2008 a Europa el sector de les duesrodes ocupa 164.000 persones i genera unvolum de negoci a l’entorn dels 34 milionsd’euros, 7 dels quals corresponen a laindústria fabricant i, la resta, als serveisassociats a la indústria manufacturera (dis-tribució, reparació, etc.). Pel que fa al teixit

Classificació del sector de les dues rodes

Ciclomotors (vehicles de dues rodes amb unmotor de cubicatge igual o inferior als 50 cc)

Motocicletes (vehicles de dues rodes amb un motor de cubicatge superior als 50 cc)

De 51 a 125 ccDe 126 a 250 ccDe 251 a 500 ccMés de 500 cc

Bicicletes, quads, vehicles per a persones discapacitades, motos d’aigua, etc.


empresarial, les pimes representen gairebéel 98% del total d’empreses i tres quartesparts dels fabricants, una realitat que sovintpassa desapercebuda per la importànciadels grans grups empresarials.

El volum de producció a Europa se situà al’entorn de 834.500 unitats l’any 2010, sentels principals països productors Itàlia(455.176 unitats), Espanya (123.123 uni-tats), Alemanya (99.244 unitats) i França(92.900 unitats). La crisi del sector, que esva iniciar l’any 2007, ha estat generalitzadaal conjunt de països europeus, però haafectat amb més intensitat Espanya, on laproducció s’ha reduït un 52% entre el 2006i el 2010, i a França, on la caiguda acumu-lada en el mateix període ha arribat al 60%.

A Itàlia va caure una mica menys, el 36%.Per contra, a Alemanya la producció vaaugmentar el 2010, recuperant les xifres deproducció d’abans de la crisi, fet que l’hasituat en el tercer lloc del rànquing euro-peu per davant de França. Al conjunt d’Eu-ropa, la disminució de la producció va serdel 3% el 2010, un descens que s’acumulaal 40% que s’havia produït entre 2006 i2009.

L’any 2011, el mercat europeu de vehiclesde dues rodes va continuar en retrocés aconseqüència de la profunda crisi econò-mica mundial i de la pròpia crisi que afectael sector. La caiguda fou generalitzada alsprincipals països europeus, i va ser especial-ment intensa en el cas d’Itàlia (–19,5%) i

d’Espanya (–16,7%), seguit per França(–11,9%). En canvi, a Alemanya i al RegneUnit, les dues economies que van tenir unamillor evolució econòmica el 2011, el des-cens del mercat va ser molt més suau, persota del 3%. Per segments, la caiguda de lesvendes de ciclomotors fou especialmentintensa a Espanya i a Alemanya, mentreque a Itàlia les caigudes van ser generalitza-des per segments, i a França va caurenomés la matriculació de motocicletes.

Espanya i Catalunya

L’evolució històrica recent del sector estàmarcada per tres profundes recessions. Laprimera, al començament de la dècadadels anys noranta; la segona, entre el 1999


La indústria fabricant de motocicletes i ciclomotors té una impor-tant tradició a Catalunya i manté una situació de lideratge en elconjunt de l’Estat, tant en termes de producció com de vendesen els mercats exteriors. Actualment, el 83% de la produccióespanyola es concentra a les factories catalanes. En el cas delsegment dels ciclomotors, pràcticament la totalitat de la produc-ció es fabrica al Principat, sobretot després que Piaggio tanquésel 2002 la planta que tenia a Arganda del Rey (Madrid). Però en elcas de les motocicletes, Catalunya comparteix la fabricació ambAstúries, on es troba la seu de la japonesa Suzuki, i amb Sevilla, onestà localitzada Motor Hispania. Tanmateix, la concentració de laproducció espanyola de motocicletes al Principat és molt majori-tària i segueix creixent (ha passat del 65% el 2009 al 75% el 2011).El pes específic del sector a Catalunya també és rellevant enl’àmbit europeu, atès que Espanya és el segon fabricant de vehi-cles de dues rodes d’Europa, després d’Itàlia. Segons l’Associacióde Constructors Europeus de Motocicletes (ACEM), a Espanya eslocalitza el 15% de la producció europea (el 55% a Itàlia, el 12% aAlemanya i l’11% a França).

El sector a Catalunya està format per 12 empreses fabricants i al’entorn de 40 proveïdores, que sumen 1.100 treballadors direc-tes i generen una facturació agregada de 500 milions d’euros.El sector exporta més del 80% de la producció a la Unió Europea.

Cal dir que en poc més d’un any les tres multinacionals instal-lades a Catalunya, i principals empreses del sector a Espanya, handecidit desplaçar la seva producció cap a altres plantes europees,fet que posa en una situació molt delicada l’emblemàtic sectorfabril de les dues rodes català. Aquestes multinacionals són:Yamaha Motor España, Montesa-Honda i Nacional Motor (Der-bi), les tres localitzades en una franja de cinc quilòmetres a lescomarques del Vallès Occidental i del Vallès Oriental. Així doncs,a Catalunya, es mantindran només tres firmes catalanes dedimensió mitjana que són Gas Gas –ubicada a Salt i que fabricamotocicletes de trial i d’enduro–, Riera i Juanola (RIEJU) –situadaa Figueres i especialitzada en la producció de ciclomotors ambcanvi de marxes– i Ossa. Altres petites empreses petites són: BetaTrueba, Sherco, Clipic, Xispa, Volta Motorbikes i Alfer.


Producció sobre el total de la indústria a Catalunya <0,1%

Producció sobre el total del sector a Espanya 83%

Ocupació sobre el total de la indústria a Catalunya 0,2%

Ocupació sobre el total del sector a Espanya 60%-70%

Fonts: Elaboració pròpia a partir de l’Asociación Nacional de Empresas del Sector deDos Ruedas (ANESDOR) i l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 152. Vendes al mercat europeuUnitats

Motocicletes

Ciclomotors

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2010200920102009201020092010 2011 2011 2011 20112009

França Alemanya EspanyaItàlia

114.368

445.621

88.434

320.439

75.327

253.699

156.963

200.017

144.467

231.593

146.156

185.104

74.688

138.979

64.939

122.293

55.075

126.790

43.954

134.640

34.187

135.259

21.761

119.375

Nota: Les dades del 2011 són provisionals.Font: Associació de Constructors Europeus de Motocicletes (ACEM).


Figura 153. Matriculacions de quads / ATV a EspanyaUnitats

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

2011201020092008200720062005

44.326

37.483

25.738

4.481

8.003

3.885 2.689

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), a partir de dades de la Dirección General de Tráfico (DGT).

Figura 154. Producció i vendes del sector de les dues rodes a EspanyaUnitats

Vendes al mercat interiorProducció

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

2010 2011(p)2009200820072006

425.593 423.928

312.168

187.559

150.248

81.601

177.150

123.123115.602

213.696

245.403269.910

(p) Dades provisionals.Fonts: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio i Dirección General de Tráfico (DGT).

2010). Així, l’ajustament del mercat, l’any2011, al sector dels ciclomotors va ser del30%, enfront d’un 11% per a les motocicle-tes. El sector del ciclomotor va registrar unnou mínim històric amb només 25.626unitats venudes. Les motocicletes, en can-vi, registren un descens menys acusat,després que el 2010 s’estabilitzés el nom-bre de matriculacions, tot i ser la xifra mésbaixa des de l’any 2004. Com a resultatd’aquest comportament tan negatiu, Espa-nya va passar de ser el tercer mercat euro-peu en importància el 2008 a ser el quart apartir del 2009, per darrera d’Alemanya.

El nombre de matriculacions de quads(també coneguts com a quadricicles o perl’acrònim ATV, de l’anglès All-Terrain Vehi-cle) va retrocedir un 31% el 2011, conti-nuant amb la tendència descendent inicia-da el 2006. Durant el 2011, es vanmatriculara Espanya 2.689 unitats, només el 10% deles matriculades el 2007. Les primeres mar-ques van continuar sent Kymco i Polaris(entre les dues sumen el 28% del mercatespanyol), però les vendes van disminuir atotes les marques sense excepció, incloses

les d’origen asiàtic. Cal dir que a la crisieconòmica se suma l’impacte negatiu queva tenir, a partir del 2008, l’augment del’impost de matriculació per als quads, quees va situar en el tipus màxim del 14,75%.

Tornant al sector de les dues rodes, la producció del sector a Espanya es va reduir un34% el 2011, fins a les 81.601 unitats, coma conseqüència del menor creixement deles vendes al mercat europeu, però sobre-tot com a resultat del procés de desinver-sió que estan portant a terme les tresprincipals fàbriques multinacionals instal-lades al nostre país (Yamaha, Honda i Der-bi). Aquest descens del volum de produc-ció va ser generalitzat per segments atèsque tant les vendes de ciclomotors comles de motocicletes van patir un ajusta-ment important el 2011 (–26% les motos i–39% els ciclomotors). L’activitat del sectorva registrar un nou mínim històric ambnomés 38.656 ciclomotors i 42.955 motoci-cletes fabricats el 2011. Aquesta intensacaiguda s’acumula a la dels quatre anysanteriors, de manera que la fabricació del2011 representa només el 35% de la pro-

i el 2003, que va fer que Espanya passés deser el líder en la indústria europea de lesdues rodes a ocupar l’any 2004 la cinquenaposició en motocicletes i la tercera posicióen el segment dels ciclomotors, desprésde França i Itàlia; i la tercera, que va comen-çar el 2008 i encara no ha finalitzat. El 2009es va assolir el punt àlgid de la crisi, ambuna caiguda del mercat de més del 40%.Però abans d’aquesta crisi cal recordarl’etapa expansiva que va viure el sectordurant el 2004-2006, gràcies a la favorableconjuntura econòmica i a l’entrada envigor de l’equivalència entre els carnets B iA1, que habilità el posseïdor del permís decotxe amb una antiguitat mínima de tresanys a conduir una motocicleta de fins a125 cc i un màxim de 15 CV.

L’any 2011, les vendes de motocicletes aEspanya es van reduir un 15,2% fins a les150.000 unitats. Aquest descens de lesvendes va afectar en major mesura el seg-ment dels ciclomotors, a causa sobretotdels darrers canvis normatius (l’edat míni-ma per conduir ciclomotors es va elevar de14 a 15 anys des de l’1 de setembre del


duïda el 2007. L’impacte del trasllat pro-gressiu de part de la producció de Catalu-nya cap a altres països europeus està tenintun impacte negatiu sobre les xifres d’ocupació al sector, però encara no es disposade dades que permetin mesurar-ho.

A Catalunya, la producció demotocicletesi de ciclomotors va ser de 68.076 unitats el2011, un 33% inferior a la produïda durantl’exercici anterior i el menor volum defabricació des de l’inici de la sèrie, l’any1997. Després del parèntesi del 2010, anyen què la producció es va mantenir esta-ble, el 2011 l’activitat va recaure, en líniaamb el que va succeir durant el període2007-2009. El descens de la producció, al’igual que al conjunt d’Espanya, va afectartant al segment de les motocicletes (–37%)com al dels ciclomotors (–28%). Pel que faa les vendes, a Catalunya es van comercia-litzar 37.026 unitats el 2011, un 18% menysque en l’exercici anterior, fet que palesaque no es va consolidar l’augment ques’havia produït el 2010 gràcies a la recupe-ració del consum i del Pla Moto-E.

En línia amb la forta contracció del mercatinterior, el nombre de vehicles de duesrodes importats a Catalunya va disminuirun 60% el 2011, fins a l’entorn de les100.000 unitats. Quant a les exportacionscatalanes, també es van veure afectadesper la caiguda del mercat europeu i es vancontraure un 40% el 2011, en contrast ambl’augment registrat el 2010. La caigudasuperior de les importacions, que no pas deles exportacions, va permetre igualar pràc-ticament el nombre d’unitats importades iexportades i, d’aquesta manera, el saldoexterior negatiu gairebé va desaparèixer.


Subsector dels ciclomotors

L’any 2011, la producció de ciclomotors ales factories catalanes –que és gairebé el100% de la producció estatal–, va ser laxifra més baixa des de l’inici de la sèrie

estadística. Es van fabricar només 35.648unitats, un 28% menys que l’any anterior.Cal recordar que aquest és el quart exerciciconsecutiu en què la fabricació de ciclo-motors es redueix, i que el descens acumu-lat durant el període 2008-2011 arriba gai-rebé al 70%.

Les vendes de ciclomotors també vanassolir un nou mínim històric a Catalunyacom a resultat de la crisi econòmica i delscanvis normatius que afecten el sector.L’any 2011 es van comercialitzar només4.350 ciclomotors, un 35% menys quel’any anterior, i el nivell més baix des del’any 1962. A aquesta caiguda se suma laregistrada els tres anys anteriors (–18,9% el2010, –48,7% el 2009 i –32,1% el 2008). Elmercat actual ha quedat reduït a una sise-na part del que era l’any 2007.

Malgrat tot, Catalunya continua sent el se-gon mercat més important de l’Estat, des-prés d’Andalusia, amb una quota del 17%de les vendes totals de ciclomotors. Perprovíncies, Barcelona reforça el liderat, amb12% del mercat estatal, si bé també ha pa-tit una caiguda significativa de les vendes.Concretament, l’any 2011 a Barcelona esvan matricular a l’entorn de 3.100 ciclomo-tors, 1.600 menys que l’any anterior. A laresta de províncies catalanes, el nombre dematriculacions va ser molt inferior (gairebé600 unitats a Girona, 466 a Tarragona i 181a Lleida).

Pel que fa al rànquing de vendes permarques, Piaggio es consolida com a líder enel segment dels ciclomotors, després detreure-li el liderat a Yamaha l’any 2009. Laintensa caiguda de les vendes registradael 2011 és generalitzada entre les marqueslíders atès que cap de les sis primeresregistra un descens inferior al 30%. NomésKeeway, en vuitena posició, experimentaun augment de les vendes de l’11% i SYMregistra una caiguda més suau que la res-ta, d’un 12%. Aquestes dues marques es-calen posicions i fan que Rieju abandoni la

Figura 155. Mercat interior de vehicles de dues rodes a CatalunyaUnitats

Motocicletes

Ciclomotors

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2011(p)20102009200820072006

63.88762.745

49.882

35.87538.353

6.735

32.676

4.3508.303

16.190

23.84225.038

(p) Dades provisionals.Font: Dirección General de Tráfico (DGT).

Taula 109. Producció de vehicles de dues rodes a Espanya. 2002-2011Unitats

Ciclomotors Motocicletes

Espanya Catalunya % Cat./Esp. Espanya Catalunya % Cat./Esp.

2002 159.604 135.727 85,0 64.129 44.055 68,7

2003 140.452 121.664 86,6 68.568 51.768 75,5

2004 133.544 128.888 96,5 97.310 67.833 69,7

2005 126.717 124.410 98,2 120.538 84.113 69,8

2006 111.389 110.754 99,4 158.521 122.619 77,4

2007 114.107 111.813 98,0 131.296 93.700 71,4

2008 97.962 97.982 100,0 115.734 78.992 68,3

2009 54.927 51.321 93,4 60.675 39.710 65,4

2010 52.439 49.698 94,8 70.684 51.604 73,0

2011(p) 38.641 35.648 92,3 42.960 32.428 75,5

(p) Dades provisionals.Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.


setena posició en el rànquing. Per grupsempresarials, Piaggio (Piaggio-Vespa-Gile-ra, Derbi i Aprilia) continua liderant el mer-cat estatal, però redueix el seu pes especí-fic fins al 34% de les vendes totals. El grupde les 10 principals marques concentra el77% del total de matriculacions.

Elmercat exterior del segment dels ciclo-motors va tenir un comportament reces-siu el 2011. Concretament, Catalunya vavendre a l’exterior un 50% menys d‘uni-tats, a l’entorn de 40.000 ciclomotors. Lesexportacions catalanes de ciclomotors re-presenten el 88% de les espanyoles i estanmolt concentrades als països de l’EuropaOccidental, especialment França i Itàlia,que absorbeixen al voltant del 60% de lesexportacions totals. Altres àrees de desti-nació dels ciclomotors van ser l’est d’Euro-pa, el continent asiàtic i l’Amèrica Llatina.D’altra banda, el descens del mercat internes va traduir en una nova caiguda de lesimportacions de ciclomotors el 2011, vorael 20%. Les importacions catalanes, que

representen prop del 70% de les espanyo-les, provenen majoritàriament de França iItàlia.

Subsector de les motocicletes

La producció de motocicletes a les facto-ries catalanes va ser de poc més de 32.400unitats el 2011, amb un descens del 37%respecte a l’any anterior. Aquest descenssupera l’augment registrat l’any 2010, demanera que el volum d’activitat es quedalleugerament per sota del nivell del 2009.Per cubicatge, totes les categories vanpatir ajustaments molt importants però,en el cas de les motocicletes de majorcilindrada (més de 150 cc), el descens vaser més acusat (–40% enfront d’un –35%les de menys de 150 cc).

Quant a les vendes, el 2011 es van matri-cular a Catalunya 32.676 motocicletes, un15% menys que l’any anterior. Cal dir queaquest descens s’explica en part per lafinalització del Pla Moto-E, que va tenir un

impacte positiu sobre les vendes demoto-cicletes el 2010. Dins de les motocicletes,el vehicle escúter és la solució preferidaper a la mobilitat urbana i s’ha tornat laprimera opció de compra dels clients enl’actual context de crisi econòmica.

Tot i la caiguda del mercat a Catalunya,fins i tot superior a la de l’Estat espanyol, elPrincipat manté el seu lideratge com aprincipal mercat, amb una quota del26,2%. Per províncies, Barcelona situa laseva quota de mercat estatal en el 21,3%,molt per davant de Madrid, que va ser elsegon mercat en importància. La resta deprovíncies catalanes, Lleida, Tarragona iGirona, tenen un pes específic molt mésreduït, ja que en global només represen-taven el 5% del mercat estatal de motoci-cletes.

Pel que fa al rànquing de matriculacionsde motocicletes, el comportament no vaser homogeni per marques. Les tres líders,Honda, Kymco i Yamaha, van reduir lesvendes en el mercat espanyol el 2011,mentre que les marques Piaggio, Sym iPeugeot, les van augmentar. En global, lesdeu primeres marques concentren a l’en-torn del 75% de les vendes al mercat es-panyol.

El comportament del sector exterior en elsegment de les motocicletes fou similar aldel segment de ciclomotors. Tant a Catalu-nya com al conjunt d’Espanya, la recaigudadel mercat europeu va fer que el nombred’unitats exportades es reduís un 30%,mentre que la caiguda de les importacionsva ser fins i tot superior –d’un 50– a causade la gran davallada del mercat interior. Calassenyalar que Catalunya concentra a l’en-torn del 84% de les exportacions de moto-cicletes de l’Estat espanyol –dirigidessobretot a Itàlia i França– i gairebé el 60%de les importacions espanyoles. A diferèn-cia dels ciclomotors, les importacions de

Serveis a la producció: comercialització,manteniment i reparació de motocicletesi ciclomotors i dels seus accessoris i pecesde recanvi a Catalunya

A Catalunya, el nombre d’empreses dedicades a la comercialitza-ció, el manteniment i la reparació de motocicletes, ciclomotors idels seus accessoris i peces de recanvi, ha augmentat respectea l’any 2009 fins a situar-se a l’entorn de les 550 empreses el2010, segons la base de dades SABI. Aquestes empreses es carac-teritzen per tenir una dimensió relativa petita i per estar moltrepartides per tot el territori català. El 83% d’aquestes empresestenen menys de deu treballadors, el 15% en tenen entre deu icinquanta, i només set empreses superen la cinquantena de tre-balladors. Per províncies, tres quartes parts de les empreses estansituades a Barcelona, el 16% a Girona, el 7% a Tarragona i el 6%a Lleida. El total d’empreses del sector ocupa a l’entorn de 3.500treballadors, aproximadament el 30% de l’ocupació del sector alconjunt de l’Estat.

La recaiguda del mercat de les dues rodes a Espanya va fer que elsector de la comercialització de vehicles, motocicletes i recanvisregistrés un descens nominal de la xifra de negocis del 10% el2011, en contrast amb el lleuger creixement que es va registrarel 2010. Aquest retrocés de l’activitat es va traduir en un nou des-cens de l’ocupació en el sector, del 4,4%, sent aquest el quart anyconsecutiu que disminueix. Pel que fa al subsector de reparació imanteniment de vehicles i motocicletes, la xifra de facturació vacaure a l’entorn d’un 5%, després d’una certa estabilitat el 2010,i la xifra d’ocupats va retrocedir a l’entorn del 2,4%, superant eldescens registrat l’any anterior.

Taula 110. Rànquing dematriculacions de ciclomotors per marca a EspanyaUnitats

Rànquing 2011 2010 var. 11/10 Pes 2011

Piaggio 1 5.957 8.947 –33,4 23,2

Yamaha 2 3.870 5.741 –32,6 15,1

Peugeot 3 3.042 4.307 –29,4 11,9

Derbi 4 1.942 3.161 –38,6 7,6

Kymco 5 1.722 2.605 –33,9 6,7

Aprilia 6 921 1.339 –31,2 3,6

Sym 7 705 801 –12,0 2,8

Keeway 8 599 538 11,3 2,3

Rieju 9 576 1.214 –52,6 2,2

Daelim 10 392 582 –32,6 1,5

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), a partir de les dades de la Dirección Generalde Tráfico (DGT).


Figura 156. Exportacions catalanes en el sector de les dues rodesUnitats aranzelàries

Motocicletes

Ciclomotors

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2010 2011(e)2009200820072006

(e) Estimacions pròpies a partir de Datacomex.Fonts: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR) i Datacomex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio).

motocicletes estan menys concentrades aEuropa, atès que una part important pro-cedeixen de l’est d’Europa i dels païsosasiàtics.


La intensa caiguda del mercat europeu,que es va iniciar l’any 2008, ha deixat laindústria fabricant de vehicles de duesrodes en una situació molt delicada. A aixòse suma que la crisi mundial ha obligatmoltes multinacionals a concentrar la fa-bricació en menys plantes productives, iles decisions han acabat afectant negati-vament les tres principals plantes ubica-des a Catalunya, que han decidit portar laseva producció cap a Itàlia o França.

El 2010, el fabricant japonèsMontesa Honda va decidir traslladar la seva produccióde motocicletes de Catalunya cap a Itàlia.La fàbrica italiana, amb una capacitat deproducció de 170.000 motocicletes, s’haconvertit en l’única gran factoria que Hon-

da té a Europa. Des del 2011, la fàbrica deSanta Perpètua de Mogoda només fabricamotos de trial (de la marca Montesa de laqual es venen 1.500 unitats anuals) i pecesde plàstic, però manté les operacions d’in-jecció de plàstic i pintura. D’altra banda, calassenyalar que Honda ha escollit la ciutatde Barcelona per explorar la viabilitat decomercialitzar motos elèctriques a Europa.Honda cedirà a l’Ajuntament de Barcelona18 escúters que el consistori utilitzarà ambfinalitats municipals, bàsicament reparti-ment i missatgeria, i avaluarà, durant dotzemesos, els resultats quant a càrrega debateries, autonomia i afectació de les con-dicions atmosfèriques. Aquests resultatsserviran perquè Honda millori el model.

El gener del 2011, el fabricant japonèsYamaha Motor España va anunciar el tan-cament de la seva fàbrica de Palau Solità iPlegamans, en la qual hi treballaven 417persones. L’objectiu de la multinacionaljaponesa és concentrar en el nord de Fran-ça tota la producció europea de motoci-cletes. Cal assenyalar que Yamaha va arri-bar a un acord amb la firma Sesé, delogística per a automoció, que permetrà la

continuïtat de l’activitat industrial a la plan-ta, així com la dels proveïdors, i el manteni-ment de part de la plantilla.

El fabricant Derbi, propietat del grup italiàPiaggio, té previst tancar la planta de Mar-torelles (Vallès Oriental) el 30 de juny del2012, inclòs el centre d’R+D, i traslladar lafabricació a Itàlia. Aquests últims anys, l’ob-jectiu de Derbi havia estat ampliar la gam-ma de vehicles amb motocicletes de méscilindrada per esquivar la profunda crisique afecta els ciclomotors.

La caiguda fins a mínims històrics de laproducció de vehicles a Catalunya estàocasionant el tancament d’algunes empre-ses que es dedicaven a fabricar peces per amotocicletes, com és el cas de l’empresaShowa, situada a Martorelles i que ocupa-va 285 treballadors.

En altres ocasions, s’ha pogut vendre l’em-presa amb dificultats i mantenir part de laproducció. Aquest és el cas de Manaut,fabricant de components per a motocicletaamb planta aMartorelles, que havia presen-tat concurs de creditors i que finalment havenut l’empresa a l’enginyeria metal·lúrgicaBenseny de Montmeló. Benseny té previstinvertir prop de 8milions d’euros en aquestprojecte i s’ha compromès a mantenir partdels llocs de treball actuals de Manaut.

Per altra banda, les principals empresescatalanes del sector comencen a col-laborar en nous projectes. Gas Gas, Rieju iOssa van signar, el març del 2012, unaaliança per al desenvolupament i la pro-ducció d’un nou motor compatible ambles motocicletes de les tres empreses deGirona. L’objectiu és començar a fabricar-lod’aquí a tres anys, quan finalitzi el contrac-te actual pel qual Yamaha subministramotors de quatre temps a Gas Gas.

El fabricant català Gas Gas, que és l’empre-sa més gran de les tres, ha aconseguitdonar la volta al compte de resultats grà-

Taula 111. Rànquing dematriculacions de motocicletes per marca a EspanyaUnitats

Rànquing 2011 2010 var. 11/10 Pes 2011

Honda 1 19.674 22.194 –11,4 15,8

Kymco 2 13.605 16.522 –17,7 10,9

Yamaha 3 13.546 14.846 –8,8 10,9

Piaggio 4 13.115 12.683 3,4 10,5

Suzuki 5 11.584 14.163 –18,2 9,3

BMW 6 5.776 6.765 –14,6 4,6

Sym 7 5.041 4.164 21,1 4,0

Kawasaki 8 4.581 7.095 –35,4 3,7

Daelim 9 3.796 4.208 –9,8 3,0

Peugeot 10 3.018 2.644 14,1 2,4

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), a partir de les dades de la Dirección Generalde Tráfico (DGT).


cies a la internacionalització i a un procésde reducció de costos. La companyia té enperspectiva dos projectes ambiciosos: dis-senyar un nou motor de quatre temps itreure una moto elèctrica al mercat de l’offroad. A més, el fabricant gironí pretén obriruna fàbrica al Brasil el 2012, la producció dela qual –a l’entorn de 3.000 motocicletesanuals– es destinaria a tot el mercat sud-

americà. A les instal·lacions que la compa-nyia té a Girona hi treballen 90 persones iel 2011 s’han fabricat a l’entorn de 9.000motocicletes de muntanya, el 85% de lesquals s’han exportat. França és el principalmercat, seguit d’Espanya, Itàlia i els EstatsUnits. Actualment, Gas Gas divideix al 50%les vendes entre trial i enduro, però en elfutur és previsible que el creixement vingui

més pel vessant d’enduro, atès que hi hamés gent que el practica.

Riera i Juanola (RIEJU) es dedica a la pro-ducció de motocicletes urbanes. Està con-trolada per les famílies Riera i Juanola, icompta amb un centre productiu a Figue-res (Alt Empordà), on va començar a fabri-car la primera motocicleta elèctrica urbana

Pla estratègic de la generalitat per dinamitzarel sector de la motocicleta

Els objectius del Pla estratègic per dinamitzar el sector de lamotocicleta són:

• Fer de Catalunya una regió puntera en el sector de la moto.

• Garantir els volums de producció òptims per mantenir la xarxade proveïdors.

• Atracció de nous fabricants.

• Suport al creixement dels fabricants actuals.

• Retenció del talent ja existent a Catalunya.

• Especialitzar el sector en nínxols de mercat d’alt valor afegit.

• Acompanyar la transició de la indústria cap al vehicle elèctric.

Mesures que inclou el Pla:

1. Finançament

Línia de finançament sense aval, per un import de 12 MEUR, perimpulsar: el desenvolupament de nous models per part de fabri-cants; el desenvolupament de nous components; el suport aprojectes que facilitin la transició cap a la moto elèctrica; la mate-rialització de projectes de nous fabricants; i fusions i adquisicions.S’ha donat suport a 14 projectes que al seu torn duran a termeinversions per un import al voltant dels 31,5 milions d’euros. Engeneral, els projectes escollits pertanyen a segments molt espe-cialitzats, de menys volum però més innovadors.

• 6 projectes corresponen al desenvolupament i la industrialitza-ció de nous models i components per part d’empreses tradicio-nals del sector a Catalunya.

• 7 projectes corresponen a l’objectiu marcat des de la DGI perfer de Catalunya un referent en vehicle elèctric i portar produc-cions de nous fabricants al territori per permetin la sostenibilitatde la indústria auxiliar, d’aquesta manera, es vol fer una fortaaposta pel sector de la motocicleta elèctrica i augmentar elnombre de fabricants locals existent actualment i recuperarmarques històriques.

• 1 projecte és de desenvolupament d’una motocicleta de com-petició per entrar en la categoria de Moto GP del Mundial demotociclisme. Aquest serà un demostrador tecnològic de lescapacitats productives dels nostres proveïdors aportant tecno-logia punta que després serà aplicada a les motocicletes con-vencionals.

Línia de subvencions, per un import de fins a 1 MEUR, per a larealització de projectes que permetin desenvolupar novesoportunitats de negoci (NON). Els objectius d’aquesta mesurasón fomentar la diversificació competitiva, millorar els proces-sos dels proveïdors i facilitar la transició cap a la moto elèctrica.Dels 17 projectes seleccionats:

• 4 corresponen al llançament de nous fabricants lligats a lamobilitat elèctrica, és el cas de Mecatecno i Torrot entre d’altres.

• 5 corresponen al desenvolupament de nous productes no fabri-cats fins ara per part de la indústria tradicional del sector diver-sificant la cartera de productes i el sector, per exemple: Croma-resme desenvoluparà pintures per a la indústria nàutica i T&RComposites una nova gama de productes per al sector moto.

• 5 aniran vinculats al desenvolupament de components clau peral sector de la motocicleta elèctrica, Ecomotive fabricarà paquetsde bateries modulars per a motocicletes, i Leonelli componentselectrònics per a aquests tipus de vehicles.

• 3 aposten per la creació de producte propi com a base de laseva diversificació competitiva, per exemple, Derivados delMotor aposta per la creació d’una gamma de tubs d’escapa-ment per vehicles off road amb distribució on-line i marca prò-pia (NONE).

Els 17 projectes comporten una inversió total de 3,1 milionsd’euros.

2. Suport a l’R+D

Impuls a la creació d’un centre d’excel·lència en R+D que afavorei-xi la retenció del talent sectorial existent a Catalunya i doni suportde manera global i específica tant a fabricants com a proveïdors.

3. Atracció de noves inversions

Posada en marxa del Projecte “Motos a Catalunya”. L’equip d’In-vest in Catalonia, dedicat a l’atracció d’inversió estrangera a Cata-lunya, treballarà de manera prioritària per atraure fabricants iindústria estrangera vinculada al sector. Aquesta tasca es farà ambl’ajuda dels 34 centres de promoció de negocis d’ACC1Ó al món,que tenen com a prioritat portar aquesta inversió al territori.

4. Estímul de la demanda

Afavorir la demanda mitjançant l’impuls de canvis normatius quefacilitin en lloc de penalitzar l’ús de la moto al nostre país. D’unabanda, modificant la Llei d’accés motoritzat al medi natural icreant una “targeta verda” que n’autoritzi el seu ús en determina-des zones, i de l’altra, promovent la revisió de l’edat per conduirciclomotors. Ambdós canvis legislatius amb l’objectiu d’alinear lalegislació catalana amb la normativa de la Unió Europea.

5. Mapa de riscos i oportunitats sectorial

Treballar coordinadament amb les companyies que, eventual-ment, es poguessin deslocalitzar amb vista a la reutilització de lesseves instal·lacions i els seus equips humans i també la minimit-zació dels efectes negatius sobre el sector de components.


dissenyada a Catalunya el 2010, de la qualen preveia fabricar 1.000 unitats l’any 2011,si bé la demanda en el mercat ha estatinferior a la que inicialment esperaven. Eldesenvolupament del projecte l’ha fetamb la col·laboració de cinc empreses ca-talanes: Arianetech Ingenieria, Juan, Gilera,Beon Automotive i Advanced Frame Tech-nology. Cal recordar que l’empresa de Fi-gueres va començar fa dos anys a fabricarbicicletes elèctriques i actualment en pro-dueix 5.000 a l’any. El projecte Moto Indivi-dual Urbana Sostenible (MIUS) va comptaramb una ajuda d’ACC1Ó. La Rieju MIUS 4.0

és un escúter d’una sola plaça, que potarribar als 75 km/h i té una autonomia deprop de 50 km en ciutat.

Finalment, Ossa és un projecte industrialiniciat el 2008 amb l’objectiu de rellançar lahistòrica marca de motos de trial dels anyssetanta. La marca va invertir sis milionsd’euros en el disseny de la primera moto ien les instal·lacions ubicades a Vulpellac(Baix Empordà) on treballen una vintena depersones. El 2011, la companyia va anunciarque invertirà dos milions d’euros en el llan-çament del seu nou model, Ossa Enduro,

que es distribuirà a partir de juny del 2013 iel prototip del qual es va presentar al SalóInternacional de la Motocicleta que es vacelebrar a Milà (Itàlia). La primera sèried’aquest model es fabricarà a les ins-tal·lacions que Ossa té a Girona i se’n pre-veu una producció de 2.000 unitats. Lacompanyia està complint amb el seu plaestratègic en horitzó 2014 que consisteixen treure un nou model cada any. Per això,el 2012 té intenció de començar a construiruna nova nau de 4.000 metres quadrats perdonar cabuda a la fabricació dels sis modelsdiferents que preveu tenir el 2014.

Pla Movele vehicle elèctric

El Pla Movele va ser llançat pel Ministerio de Industria el setem-bre del 2009 per estudiar la implantació del vehicle elèctric a lesciutats espanyoles. El programa es va tancar el 31 de març del2011 amb un balanç bastant similar als objectius inicials del Pla,arribant a concedir 1.530 sol·licituds de compra de vehicles elèc-trics i 472 punts de càrrega instal·lats als carrers de 56 ciutats.Els resultats del Pla Movele mostren que la moto elèctrica té unmajor recorregut en aquests moments tant per preu, com pertemps de càrrega i autonomia, que el cotxe elèctric.

El Movele estava dotat amb 10 milions d’euros, 8 dels qualses van destinar a subvencionar la compra de tota una sèrie

de vehicles elèctrics (microbusos, motos i turismes). Els ajutsfinançaven fins al 20% del preu de compra. Del total de vehiclesfinançats pel Pla, pràcticament la meitat (779) van ser motos i elvehicle més demandat va ser la Vectrix VW1, un escúter que espot conduir amb carnet de cotxe i que té una autonomia de 70km i un temps de càrrega de quatre hores. L’ajut per a la comprad’aquest vehicle era de 1.200 euros per a un preu sense IVA de6.250 euros. Per aquesta raó, l’ajuda mitjana per a la comprad’un vehicle elèctric ha estat inferior a l’estimada inicialment iel pressupost final del Pla ha quedat en 4,4 milions d’euros enl’apartat de subvencions a la compra.


3.23. EnergiaL’any 2011, el sector de l’energia va registrar un descens de la producció. Pel que fa alspreus dels productes energètics, el 2011 van augmentar per la cotització a l’alça delpetroli, principalment durant el primer trimestre de l’any. Quant als intercanvis ambl’exterior, les exportacions van augmentar destacadament, en un 91%, mentre que lesimportacions van incrementar un 7,1%. Malgrat el descens de la producció, l’ocupacióva augmentar un 5%.


Producció – –

Ocupació +

Preus ++

Exportacions ++

Importacions +

Trets del sector

El sector energètic està format per un con-junt d’indústries que estan involucradesen la producció i la venda d’energia, totincloent l’extracció, la producció, el refinat,el transport i la distribució. La societatmoderna consumeix grans quantitats decombustible, i això explica que el sectorenergètic sigui una activitat bàsica nonomés per a la resta del teixit productiusinó també per garantir la qualitat de vidade les societats desenvolupades.

L’energia té dos grans grups de consumi-dors. D’una banda, els sectors productiusque la utilitzen com a input bàsic en elsrespectius processos de producció. Enconcret, el sector energètic té unes fortesrelacions intersectorials amb algunes bran-

ques de la indústria que són intensives enl’ús d’energia (com la siderúrgia i la quími-ca). De l’altra, els consumidors finals. Alspaïsos desenvolupats, l’energia forma partde les necessitats dels individus en tantque permet gaudir d’uns estàndards debenestar a partir de l’enllumenat, el trans-port, la calefacció o l’ús d’electrodomèstics,entre d’altres.

Les característiques i l’evolució pròpies deles dues categories de consumidors, sec-tors productius i consumidors finals, condi-cionen en gran mesura l’evolució i els tretsque presenta la demanda energètica. Així,la demanda d’energia final s’explica perfactors que tenen a veure amb el cicleeconòmic (creixement o recessió), quepoden suposar fortes oscil·lacions a lademanda del sector energètic a curt termi-ni. També hi incideix l’evolució en les

necessitats de la societat, algunes decaràcter estructural, com el grau de desen-volupament econòmic i la cultura energè-tica, i d’altres de caràcter més conjuntural,com les condicions climatològiques (lestemperatures extremes van lligades a unmajor consum d’energia).

Dins el sector es distingeix entre l’energiaprimària i l’energia secundària o final.L’energia primària s’obté directament de lanatura sense transformar, i inclou bénsenergètics com el petroli, el gas natural i lallenya, entre altres. L’energia secundària ofinal és resultat d’una activitat de transfor-mació per tal d’adaptar-ne l’ús a les neces-sitats humanes i comprèn principalmentl’electricitat, el gas natural manufacturat, labenzina i els gasoils.

Les activitats energètiques requereixen unelevat volum d’inversions en infraestructu-res (centrals elèctriques, xarxes de distribu-ció i emmagatzematge, refineries, etc.).Aquest fet, juntament amb el caràcterestratègic del sector, ha fet que, tradicio-nalment, les principals empreses operado-res fossin de titularitat pública, molt sovintactuant en règim de monopoli, amb carac-terístiques pròpies de monopoli natural, iamb un elevat grau d’integració vertical, ésa dir, des de la producció fins a la comercia-lització. En les dècades dels anys vuitanta inoranta els corrents liberalitzadors vanpropiciar l’obertura del mercat, amb la pri-vatització de les empreses públiques il’entrada de noves companyies. Actual-ment, a la majoria de països europeus elsector energètic presenta una elevadaconcentració empresarial alhora que s’es-tan donant fusions i aliances a escala inter-nacional, impulsades per la perspectiva decreació d’un mercat interior europeu del’energia.

Una característica important del sectorenergètic és que s’associa a una partimportantdelacontaminaciómediambien-tal i la contribució al canvi climàtic, a partirde les emissions generades tant per laproducció com pel consum de béns ener-gètics. L’Informe Stern, encarregat pelGovern britànic i publicat l’any 2006, vaestudiar el procés de canvi climàtic i d’es-calfament global del planeta. Segonsaquest informe, es calcula que en l’àmbitmundial el sector energètic ocasiona un65% de les emissions totals de gasosd’efecte hivernacle, la qual cosa fa queaquesta activitat rebi una atenció especialdes de l’òptica de la política ambiental. Enconcret, s’estima que un 24% de les emis-sions prové de la generació d’electricitat,un 14% del consum energètic del trans-port, un 14% de la indústria i un 8% delsedificis. La resta prové de la desforestació,de l’agricultura, dels residus i d’altres orí-gens minoritaris.

L’amenaça i les conseqüències adverses delcanvi climàtic posen de manifest la urgèn-

Classificació del sector de l’energia

Indústries extractives

Extracció de productes energètics.Extracció d’altres minerals, excepte productes energètics.

Energia elèctrica

Producció i transformació (en règim de competència).• Producció en règim ordinari.•Producció en règim especial (energies renovables, cogeneració, etc., que gau-deixen d’una prima especial per fomentar el seu ús i augmentar-ne la rendibilitat).Transport (en règim d’activitat regulada, pel seu caràcter de monopoli natural).Distribució (en règim d’activitat regulada, pel seu caràcter de monopoli natural).Comercialització (en règim de competència).

gas, vapor i aigua

Producció, transformació, transport, distribució i comercialització de gas (el trans-port i la distribució s’exerceixen en règim d’activitat regulada).Captació, potabilització i distribució d’aigua.

Petroli i derivats

Coqueries, refinació i transport de petroli.Tractament de combustibles nuclears.


cia del canvi demodel energètic al món desdel punt de vista de la sostenibilitat medi-ambiental, alhora que suposen la necessitatde trobar fonts energètiques alternativesmés respectuoses amb el medi. Aquest fetexplica que, en els últims temps, les autori-tats i els reguladors concedeixin una impor-tància cabdal als processos i als béns ener-gètics per tal de frenar els seus efectesnegatius sobre el medi ambient i propiciarnous mètodes d’obtenció d’energia.

Després del procés de liberalització delssectors d’electricitat i de gas natural iniciata la dècada dels noranta a Espanya i culmi-nat a principis dels dos mil, actualment totsels consumidors poden triar la seva com-panyia subministradora. Tot i amb això,continua existint alguna tarifa regulada iun gran nombre d’usuaris domèstics –enparticular al sector elèctric– segueix vincu-lat a la seva companyia d’origen. Dins delsector s’estan consolidant processos d’in-tegració horitzontal, en els quals algunesempreses elèctriques han entrat en el mer-cat de comercialització del gas natural i al’inrevés. Aquestes integracions horitzon-tals persegueixen l’augment en el nombrede clients a partir del llançament d’ofertesconjuntes de gas i electricitat.

En l’àmbit internacional, en els propersanys el sector haurà de donar resposta adiversos reptes. D’una banda, gran part dela producció energètica depèn de com-bustibles fòssils, amb unes reserves quetenen un horitzó temporal limitat. La relati-va escassetat de recursos energètics a laUnió Europea, i en particular a Espanya iCatalunya, obliga a dependre de les impor-tacions d’aquests productes, però algunspaïsos productors (especialment els païsosen desenvolupament) darrerament estanadoptant mesures proteccionistes queafecten el sector energètic.

Simultàniament, és urgent trobar unaalternativa energètica més respectuosaamb el medi ambient. L’aprovació del Pro-tocol de Kyoto l’any 1997, pel qual s’acordàla reducció dels gasos contaminants ques’emeten a l’atmosfera, respon a aquestanecessitat internacional. A finals del 2011es va celebrar la Cimera de Durban, on elsrepresentants dels 192 països participantsvan acordar prorrogar els compromisosestablerts en el Protocol de Kyoto, perònomés per a alguns països. A més, la cime-ra va decidir posposar per al 2012 la decisióde definir el període de temps en quèestarà en vigor de nou el Protocol de Kyo-to, ja que el marc temporal estipulat actual-ment expira aquest any.

Subsector de l’energia elèctrica

Després del procés de liberalització a quèha estat sotmès el mercat de l’electricitat aEspanya, el model elèctric distingeix lesfases de producció i de comercialització,que operen en règim de lliure mercat, de

les fases de transport i distribució, quesegueixen regulades a causa del seu caràc-ter de monopoli natural.

• Pel que fa a la fase de producció elèctrica,es poden distingir les centrals elèctriquesde règim ordinari (tèrmiques, nuclears ihidràuliques d’alta capacitat) i les de règimespecial (energies renovables, sistemes decogeneració –que es caracteritzen peruna generació conjunta d’electricitat id’energia tèrmica o vapor– i altres modali-tats com el tractament de purins). La fixa-ció de preus en el règim ordinari i en l’es-pecial és diferent. El preu de l’electricitatprocedent de les centrals de règim ordi-nari es determina al mercat lliure, tambéanomenat pool, segons l’oferta (la produc-ció de les centrals elèctriques) i de lademanda de les companyies distribuïdo-res, comercialitzadores i els clients qualifi-cats autoritzats. El preu vigent a les cen-trals de règim especial es calcula com lasuma del preu vigent al poolmés una pri-ma addicional que pretén fomentar laseva activitat. El pool elèctric és gestionatper l’OMIE (Operador del Mercat Ibèricd’Energia), societat participada per diver-ses companyies elèctriques. A partir del2006, les companyies productores i lesdistribuïdores que pertanyen al mateixgrup han d’intercanviar electricitat a partirde contractes bilaterals i no al pool, per talde no interferir en la formació de preus.

• Pel que fa a la fase de transport i distribució, la xarxa bàsica és propietat del’empresa Red Eléctrica de España, queestà participada per les empreses elèctri-ques, així com per la Sociedad Estatal deParticipaciones Industriales (SEPI) en un20%, qui n’exerceix el control. Les xarxesde distribució elèctrica constitueixen unmonopoli natural i són propietat d’em-preses que, o bé subministren electricitatal consumidor final en règim de tarifa, obé cobren pel seu ús a les companyiesque comercialitzen electricitat, sobre labase d’uns peatges regulats. En general,el sector de l’energia elèctrica en el con-junt de l’Estat presenta un alt grau deconcentració empresarial i unes fortesrelacions verticals entre les diferents fases,de manera que gairebé un 60% de lageneració és controlada per dues gransempreses: Endesa i Iberdrola. Aquestes, alseu torn, copsen gairebé un 80% de ladistribució en el cas del mercat a tarifa ilideren el segment de comercialització enel mercat lliure.

Catalunya és la comunitat autònoma quemés energia elèctrica consumeix de l’Estatespanyol, per causa, bàsicament, de la fortademanda industrial i l’elevada demanda deles activitats turístiques. La producció elèc-trica catalana és clarament insuficient persatisfer la demanda interna, i l’excés dedemanda es cobreix amb importacions deFrança (que representen aproximadamentun 15% de la demanda total i amb una

tendència creixent en els darrers anys). Lapropietària de la major part de la xarxa dedistribució elèctrica a Catalunya és Fecsa-Endesa, la qual també actua com a comer-cialitzadora amb l’empresa Endesa Energía.

En relació amb la internacionalització, unade les prioritats del sector elèctric per alfutur immediat és ampliar les interconne-xions elèctriques amb Europa, per tald’aconseguir que l’Estat espanyol deixi deser una illa elèctrica, que existeixi unamajor integració entre els mercats i que elsistema gaudeixi d’una major seguretatd’alimentació elèctrica.

Subsector del gas natural

Durant les darreres dècades, el subsectordel gas natural al conjunt de l’Estat i a Cata-lunya ha experimentat un sòlid creixementque s’ha accentuat en els darrers anys,gràcies a l’extensió del subministrament apràcticament tota la població i a l’augmentde la importància del gas natural en lageneració d’energia elèctrica, amb l’apostapel cicle combinat.

La producció estatal de gas natural és moltescassa i s’ha de recórrer a l’aprovisiona-ment exterior. Espanya pot rebre gas natu-ral a través de gasoductes internacionals,des d’Algèria o des d’Europa, o bé amb eltransport de gas natural líquid en vaixellsfins a les plantes de regasificació. Aquestadoble via atorga al sistema un elevat graude flexibilitat i possibilitats de diversificació.

La gestió tècnica del sistema gasístic estatalés exercida per Enagás en règim de mono-poli regulat. Aquesta companyia està parti-cipada per diverses empreses, entre lesquals destaca Gas Natural, amb un 5% delcapital social. Com a principal transportistadel sistema, Enagás és titular de les instal-lacions de regasificació de les plantes deBarcelona, Cartagena i Huelva, d’emmagat-zematge i dels gasoductes de transportamb una pressió superior als 45 bar.

Pel que fa a la distribució, el titular de lesinstal·lacions existents rep un peatge perpart de les comercialitzadores que utilitzenles xarxes. A Catalunya, la xarxa de distribu-ció és propietat majoritàriament de GasNatural, que també és la principal distribuï-dora en l’àmbit estatal. L’últim dels agentsque entra en joc és el comercialitzador, quecompra el gas en el mercat internacional iutilitza les xarxes de transport i distribucióexistents, mitjançant el pagament d’unpeatge regulat a Enagás i al distribuïdor. Encomparació amb el mercat elèctric, al mer-cat liberalitzat del gas s’hi observa un majorgrau de competència i la primera comerci-alitzadora –Gas Natural– ostenta un 37,7%de la quota. Fins al 2008, el consumidorpodia optar per pagar una tarifa regulada al’empresa distribuïdora o bé pagar un preulliure a una comercialitzadora. Tanmateix,en el mes de juliol del 2008 desaparegué el


mercat a tarifa de gas natural. Com a mesu-ra transitòria i per assegurar el subministra-ment als petits consumidors, el Governestatal va crear la tarifa d’últim recurs (TUR),concebuda com un preu màxim, per aaquells que no optessin pel mercat liberalit-zat. Es van definir 5 companyies com a dis-tribuïdores d’últim recurs (Gas Natural,Endesa, Iberdrola, Naturgas i Unión Feno-sa). La presència de la TUR s’ha anat reduinti a partir del gener del 2012 només s’hipoden acollir els consumidors amb potèn-cia contractada inferior als 50 kW.

Subsector del petroli i els seusderivats

L’activitat d’aquest subsector consisteix atransformar el cru en productes derivats,aptes per ser utilitzats com a combustible

o com a input per a altres activitats indus-trials, com la química o el plàstic. Es podendiferenciar les activitats de transformació orefinament, de transport i emmagatzemat-ge, i de distribució i comercialització. ACatalunya i Espanya, la dependència res-pecte de l’exterior en l’aprovisionament éspràcticament total.

L’ús principal del petroli refinat és com acombustible (un 75% del total), mentreque la resta de destinacions (plàstics, fibresi cautxús sintètics, detergents, adobs nitro-genats) tenen un pes específicmoltmenor.En el mercat espanyol es reconeix la lliureactivitat empresarial quant a importació iexportació de productes petroliers, refina-ment, distribució, venda, transport i emma-gatzematge. La major part del transport iemmagatzematge el realitza la Compañía

Logística de Hidrocarburos (CLH), que éstitular de la xarxa d’oleoductes i cobra unestarifes per l’accés. És important remarcarque el caràcter de monopoli natural exercitper l’empresa que gestiona la xarxa ésmenor que en altres subsectors energètics,atès que hi ha mitjans de transport alterna-tius, com el de carretera.

Pel que fa a la capacitat de refinament, elmercat estatal està repartit entre tres granscompanyies refinadores, Repsol YPF, Cepsai BP, amb quotes respectives d’un 63%,d’un 28% i d’un 9% del total. L’alta concen-tració del sector es veu també reflectidapel fet que aquestes empreses controlentambé el 42% de la capacitat d’emmagat-zematge i el 64% de la distribució, ambquotes del 40% per Repsol YPF, 17% perCepsa i 7% per BP.

El sector energètic a Catalunya

Dins del conjunt de la indústria catalana, el sector energètic pre-senta una importància destacada tant pel que fa a producciócom a ocupació. Hi ha 429 establiments del sector a Catalunyales activitats dels quals representen un 11,9% del valor afegit brutindustrial a cost de factors i proporcionen ocupació a més de12.400 persones.




Xifra de negoci sobre el total del sector a Espanya (2010) 14,5%


Exportacions del sector / Exportacions totals a Catalunya (2011) 3,7%

Exportacions del sector / Exportacions del sector a Espanya (2011) 6,7%

Importacions del sector / Importacions totals a Catalunya (2011) 13,8%

Importacions del sector / Importacions del sector a Espanya (2011) 21,3%


El segment d’activitat de major rellevància quant a producció ésel subsector del petroli i derivats, seguit de l’energia elèctrica i delgas natural. Les companyies energètiques tenen una dimensiósuperior a la mitjana de l’economia, en part pel fet que tradicio-nalment ha estat un sector de monopolis públics. Les relacionsverticals en el sector continuen essent relativament fortes, mal-grat els processos de liberalització a què ha estat sotmès el sectorles darreres dècades, i tot sovint un mateix grup opera a totes lesfases productives. També s’observa una tendència a la integracióhoritzontal, és a dir, l’extensió de l’activitat cap a altres subsectorsenergètics, especialment entre les branques elèctrica i de gasnatural.

Durant la darrera dècada s’ha reduït de forma notable la depen-dència del petroli, pel fort impuls del gas natural, però no així ladependència energètica externa, atès que Catalunya no comptaamb jaciments naturals de gas i ha de comprar-lo, fonamental-ment, a Qatar, Nigèria, Algèria i Egipte.

La participació de les energies renovables en el total del sectorenergètic en termes relatius encara és baixa a Catalunya en com-paració a d’altres llocs, atès l’elevat pes específic de l’energia

nuclear i atesa la magnitud d’algunes infraestructures d’hidrocar-burs, com el complex petroquímic de Tarragona. Dins les prioritatsenergètiques dels governs català i espanyol figuren la promocióde les energies renovables i la reducció de la intensitat energètica.

El subsector d’energia elèctrica representa entorn a un 25% dela producció total del sector, si bé genera un terç del seu valorafegit brut. Cal destacar que els darrers anys el nombre de firmesdel subsector corresponents al conjunt de l’Estat s’ha triplicat, iaquest dinamisme s’explica per la proliferació de petits projectesd’energies renovables que generen electricitat. En termes deproducció elèctrica global, Catalunya es configura com la segonacomunitat autònoma estatal en importància, després d’Andalusia.

La principal font de generació d’electricitat és l’energia nuclear,que representa entorn a un 50% de la producció elèctrica total(50,1% el 2011), provinent de les tres centrals actualment enfuncionament –dues a Ascó i una a Vandellòs. Aquesta contribu-ció relativa, però, ha anat reduint-se en els darrers anys principal-ment per l’avenç de l’electricitat provinent de les energies reno-vables. La segona font en importància són les centrals de ciclecombinat, que han registrat una espectacular expansió en elsdarrers anys –i han passat de representar un 4% de la produccióel 2002 a un 22,3% el 2011. Dins del règim especial, cal remarcarla rellevància que tenen els sistemes de cogeneració, que supo-sen un important aprofitament d’energia amb una alta rendibili-tat. Tot i que han perdut pes específic en els darrers anys, repre-senten més d’un 10,6% de la producció elèctrica total. L’apartatd’energia eòlica, en el qual Espanya figura com la quarta potèn-cia mundial, després de la Xina, Alemanya i els Estats Units, enca-ra té una rellevància relativament baixa a Catalunya, tot i que haregistrat un creixement destacat en exercicis recents. Catalunyaocupa el lloc setè dins l’Estat, molt per sota de comunitats autò-nomes com Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia o Andalusiai representa un 4,6% del total de potència de l’Estat. A finals del’any 2011, a Catalunya hi havia 35 parcs eòlics operatius amb unapotència instal·lada de 1.003 MW.

En el camp de la distribució, la principal empresa és Fecsa-Endesa, que cedeix les xarxes de distribució a altres comercialit-zadores a canvi d’un peatge regulat. Actualment, en el mercatcatalà de comercialització d’electricitat operen més d’una quin-zena de companyies, entre les quals es distingeix com a líder lafilial de comercialització d’Endesa (Endesa Energía).


El subsector del gas natural compta amb una major tradició aCatalunya que al conjunt de l’Estat, representa entorn a un terçde la producció total del sector energètic i genera més d’un 50%del valor afegit brut sectorial. Com a principal distribuïdor, elgrup català Gas Natural domina el mercat estatal a tarifa.

El subsector del petroli i derivats genera gairebé la meitat de laproducció total del sector energètic i en termes de valor afegitrepresenta entorn a un 10%. És important esmentar que els pro-ductes petroliers suposen més de la meitat del consum finald’energia a Catalunya. Les previsions apunten a una lleugerapèrdua de pes relatiu d’aquesta branca, a causa de la forta apos-ta que s’està fent per altres fonts energètiques més netes, com elgas o els biocombustibles.

Catalunya té dins del conjunt de l’Estat un important paper enl’aprovisionament de petroli i dels seus derivats, ja que comptaamb els ports de Barcelona i de Tarragona. El Principat concentra,a més, la major part de l’activitat del sector petrolier, amb una

gran instal·lació de refinament, propietat de Repsol YPF, i unarefineria dedicada exclusivament a la producció d’asfalts (Asesa).A banda, s’han d’apuntar les dues plantes d’olefines, propietat,respectivament, de Dow Chemical i de Repsol Química, ques’alimenten de naftes i proporcionen tant productes energètics(gas de refineria, fuel, etc.) com petroquímics (etilè, propilè, etc.).Pel que fa a la fase de distribució dels productes petroliers, s’ob-serva un domini de les estacions de servei de les grans refineries,sobretot de Repsol i Cepsa, que gaudeixen d’una influèncianotable en la determinació dels preus.

Respecte als intercanvis exteriors, cal esmentar que les importa-cions de cru estan relativament diversificades geogràficament,encara que es poden destacar per la seva rellevància les proce-dents de Rússia, Algèria i Líbia. Així mateix, també són notablesles compres de productes transformats (especialment gasoils)d’Itàlia. D’una altra banda, les exportacions de productes petro-liers transformats (gasolines) es dirigeixen, principalment, alsEstats Units, Mèxic, Canadà i Portugal.

Addicionalment, es comptabilitza una sèriede firmes més petites i algunes benzineresindependents (bàsicament situades en gransestabliments comercials), que s’abasteixendemés d’una empresa. També s’observa unatendència creixent en l’ús de biocarburants.A causa de l’escalada de preus dels cerealsdels darrers anys, existeix l’incentiu d’incre-mentar esforços en el desenvolupament debiocarburants de segona generació, que uti-litzen residus agrícoles i tenen l’avantatge deno generar tensions al mercat alimentari.


Internacional

La demanda energètica mundial va créixerun 5,6% el 2010 (darrera dada disponible), elmajor increment, en termes percentuals, desdel 1973. El consum a la Xina va créixer un11,2%, i va superar així els Estats Units com amajor consumidor mundial d’energia.

El consum de petroli augmentà un 3,1%.Aquest és elmajor increment percentual desdel 2004, però segueix sent la taxa de creixe-ment més feble entre els combustibles fòs-sils. El petroli segueix sent el combustiblelíder al món, amb el 33,6% del consummundial d’energia, però per onzè any conse-cutiu continua perdent quota de mercat. Elconsums de gas natural i de carbó van créi-xer uns notables 7,4% i 7,6% respectivament.

Pel que fa a la producció mundial, l’any2010 el petroli va augmentar un 2,2%, sen-se assolir el fort creixement del consum. Laproducció de gas natural va créixer un7,3% i la de carbó, tot i disminuir a Europa,un 6,3%. La producció mundial nuclear vacréixer un 2%.

Els últims anys, els preus del petroli hanmostrat una clara tendència alcista, amb

cotitzacions màximes de fins a 150 dòlarsper barril l’estiu del 2008. La tardor delmateix any i a causa de la crisi, els preus delcru van iniciar una tendència a la baixa fins algener del 2009, quan els preus van recupe-rar un augment sostingut. Durant el 2011, lescotitzacions van augmentar, alimentadesper la inestabilitat política del nord d’Àfrica idel Pròxim Orient, fins a situar-se a finalsd’any al voltant dels 110 dòlars per barril.

Catalunya i Espanya

L’any 2011, el sector energètic va registraren el conjunt de l’Estat un descens de lademanda, i va tornar així a la tendèncianegativa que experimentava des del 2008 ique al 2010 s’havia capgirat.

Entre les diferents fonts energètiques, des-taca un lleuger descens de la demanda degas natural (–0,5%) i el marcat descens dela demanda elèctrica (–6,1%). La demandade carburants va accelerar la tendèncianegativa de l’any 2010 disminuint un–4,3% durant el 2011.

A Catalunya, la demanda d’energia elèctri-ca disminuí un –2,4% durant el 2011. Lademanda de gas natural capgirà la tendèn-cia produïda l’any 2010 arribant a un –6,2%i el consum de carburants retrocedí un–3%, tot accelerant la disminució del 2010.

En termes de producció, el 2011 el sectorcatalà de l’energia va capgirar la tendènciapositiva del 2010 i va disminuir un –10,8%.

No obstant això, el 2011 va tenir lloc un aug-ment de l’ocupació del sector a Catalunya,d’un 5%, tot seguint així la tendència positivacomençada el 2010. En el conjunt d’Espanyal’augment de l’ocupació va ser d’un 4,1%.

Pel que fa als intercanvis exteriors del sec-tor català de l’energia, es va augmentar lafactura importada en un 7,1%, si bé va sua-vitzar la forta pujada del 2010. Al mateixtemps, les exportacions van registrar unaugment molt destacat, d’un 91%. Ara bé,en relació amb aquest augment cal consi-derar que es concentren essencialment enels codis relacionats amb els olis de petroli o

Taula 113. Indicadors del sector energèticPercentatge de variació anual

Catalunya Espanya

2010 2011 2010 2011

Indicadors de demanda

Demanda d’energia elèctrica 5,6 –2,7 2,1 –2,1

Consum de gas natural 5,9 –6,2 11,7 –0,8

Consum d’hidrocarburs –2,1 –3,0 –1,5 –4,3

Consum d’energia final n. d. n. d. 2,4 n. d.

Consum d’energia primària n. d. n. d. 1,2 n. d.

Indicadors d’oferta

IPI energia 12,1 –10,8 2,5 –3,6

IPI energia elèctrica, gas i aigua 16,3 –7,2 2,6 –7,2

Fonts: Ministerio de Industria, INE, Idescat i ICAEN.


de minerals bituminosos (excepte olis crus),coc de petroli, betum de petroli i altres resi-dus dels olis de petroli o deminerals bitumi-nosos. En aquest sentit, fonts dels sectorsafectats expliquen que aquest augment ésconseqüència del mateix increment delpreu del barril de petroli (que ha repercutiten el preu dels productes derivats), així comd’un increment de les vendes de fuel.

L’evolució dels preus energètics el 2011 vavenir marcada pel creixement de cotitzaciódel petroli que ja s’havia iniciat la segonameitat del 2009 i mantingut el 2010. Lainflació energètica a Catalunya, mesuradamitjançant l’índex de preus al consum deproductes energètics, fou d’un 15,4% i lainflació observada en el subgrup de l’elec-tricitat, el gas i els carburants i combusti-bles va registrar un increment anual acu-mulat del 12,9%. Aquesta evolució es vadeure, majoritàriament, a la pujada de lestarifes elèctriques i a l’escalada dels preusdels carburants.

Respecte al subsector elèctric, durant el2011, la tarifa estatal es va revisar els mesosde gener i juliol, amb un augment de la fac-tura d’un 11,8%demitjana. Aquest augmentimplica que, des d’octubre del 2007, el preudel kWh ha pujat un 58% i un 8% el termepotència1. D’altra banda, les tarifes de gasnatural es van revisar al gener, l’abril, el julioli l’octubre, amb un increment d’un 15,9%.

Des del punt de vista dels productors, s’had’esmentar que l’índex de preus industrialsespanyol corresponent a l’energia elèctricai al gas va experimentar un augment del13,2% durant el 2011, i el corresponent alsubministrament d’aigua va mostrar unaugment del 2,6%.

atribuïble a parades de manteniment.L’energia hidroelèctrica va disminuir un–26,5%, com a resultat del mal any pel quefa a recursos hídrics del país. Les tèrmiquesconvencionals van reduir la producció enun –97,6%, a causa del tancament de latèrmica de Cercs, l’última central de carbó.Pel que fa al règim especial, que englobaels autoproductors i les energies renova-bles, el 2011 s’observa un fort dinamisme,augmentant un 6,5% i seguint la tendènciade l’exercici anterior, especialment per lapujada de l’energia eòlica i de la cogenera-ció. En termes relatius, l’energia eòlica sesituà el 2010 en un 4,2% de la producciótotal i l’hidroelèctrica en un 2,1%.

El dèficit de tarifa del sistema elèctric, quees genera perquè els ingressos regulatssón inferiors als costos reconeguts, es vasituar el 2011 en 3.785 milions d’euros,segons consta en la dotzena liquidacióprovisional realitzada per la Comisión

Taula 114. Producció bruta d’energia elèctrica a Catalunya

2010(pes sobre el total en %)

2011(pes sobre el total en %)

% variació anualde la producció

Règim ordinari 81,9 79,4 –9,7

Hidroelèctriques 8,9 7,0 –26,6

Turbines de vapor 1,2 0,03 –97,6

Cicles combinats 18,7 22,3 11,1

Nuclears 53,1 50,1 –12,2

Règim especial 18,1 20,6 6,5

Cogeneració 9,3 10,6 6,1

Solar fotovoltaica 0,6 0,8 17,5

Eòlica 3,2 4,2 23,7

Hidroelèctrica 2,4 2,1 –16,0

Biomassa forestal i agrícola 0,4 0,5 9,9

Incineració de residus 0,6 0,6 –11,7

Metanització de residus (biogàs) 1,5 1,8 9,9

Total 100,0 100,0 –6,8

Font: Institut Català de l’Energia i CNE.

Subsector de l’energia elèctrica

• Catalunya i Espanya

L’any 2011, el sector elèctric català va regis-trar una disminució de la producció que esva combinar amb un decreixement de lademanda (–2,9%). Cal recordar que el 2009es va intensificar el deteriorament de l’acti-vitat econòmica i això accentuà la caigudadel consum elèctric, que mostrà una de lesdavallades més grans des de mitjans delsanys noranta (–3,5%). En el conjunt del’Estat, la demanda va reflectir un descenslleugerament inferior al català (–2,3%).

A Catalunya, la generació bruta d’electricitat, va disminuir el 2011 un 6,8%, tot repre-nent els valors negatius del 2009 i que el2010 s’havien recuperat. Segons les fontsd’energia elèctrica, cal destacar el descensimportant de les centrals nuclears, que vanaportar un 12,2% menys que l’any 2010,

Figura 157. Evolució dels preus energètics. EspanyaPercentatge de variació interanual

–4

–2

0

2

4

6

8

10

12

2011201020092008200720062005

Font: INE.

1 La factura elèctrica està dividida en la part variable(els kWh que es consumeixen) i el terme fix o terme depotència (en kW), que fa referència a la disponibilitat depotència contractada.


Nacional de la Energía (CNE). El reguladorcalcula que el 2011 es tancarà amb 4.105milions d’euros de deute, és a dir, 1.105 persobre del màxim legal.

Aquest dèficit fa referència a la diferènciaentre el total ingressat amb la tarifa, fixadaper l’Administració i que paguen els con-sumidors pel consum elèctric, i els costosreals associats a tot el procés de distribu-ció, que comprèn l’adquisició de l’energia,el transport i la distribució fins als consumi-dors finals.

Alguns organismes com la Comisión Nacio-nal de la Energía (CNE) han alertat sobre lesraons que hi ha darrere del problema, coml’insuficient augment de la tarifa durantdiversos anys. No obstant això, s’esmententambé possibles disfuncions en el poolelèctric degudes a la no diferenciació entrel’electricitat procedent de les centralsnuclears i hidroelèctriques i l’electricitatque prové d’altres fonts. La producció d’ori-gen nuclear és molt més barata ja que lainversió està amortitzada i, atès que noemet CO2, no requereix l’adquisició de dretsd’emissions, per la qual cosa les distribuïdo-res que disposen de més centrals d’aquesttipus estan en una posició més favorable.

La tendència creixent del dèficit ha plante-jat la necessitat d’una revisió urgent de latarifa per tal d’ajustar-la als costos del siste-ma. Des del 2006, alarmat per la magnituddel dèficit tarifari, el govern de l’Estat haadoptat diverses mesures per contenir-loo, fins i tot, eliminar-lo totalment. No obs-tant això, totes aquestes mesures hanmos-trat un èxit limitat.

Durant uns quants anys, es va intentarreduir el dèficit sense augmentar les tarifes,la qual cosa va portar a l’adopció de dife-rents intervencions (devolució del paga-ment efectuat per les companyies elèctri-ques pels drets d’emissió deCO2, eliminaciód’incentius per capacitat, en especial a lescentrals nuclears, etc.). L’escassa efectivitatd’aquestes mesures va fer que el dèficittarifari seguís augmentant i, atesa la dificul-tat per a les empreses elèctriques de titulit-zar el dèficit als mercats financers, el 2009es va aprovar el Reial Decret llei 6/2009 enel qual es va establir la completa eliminaciódel dèficit per al 2013, i estableix un perío-de transitori de graduals increments en lestarifes, amb la finalitat que els consumidorspuguin adaptar els seus consums elèctricsamb sistemes més eficients d’energia.

Subsector del gas natural


En els darrers anys, el subsector del gasnatural ha viscut una forta expansió, deriva-da de la seva importància creixent en lageneració elèctrica i de l’extensió del serveia unmajor nombre de llars. Així mateix, s’hade destacar la tendència ascendent del

mercat lliure, que ha avançat d’una maneramés visible que en el subsector elèctric.

Durant el 2011, el subsector del gas naturala Catalunya va registrar un descens del–6,1% de la seva demanda, tot tornant a latendència negativa del 2009. Al conjunt del’Estat, el consum de gas natural va davallarmés moderadament, en un –0,5%.

Cal recordar que en el conjunt d’Espanyaes va produir el 2008 un nou avenç delmercat lliure del gas. La seva participaciósobre el total va fer un salt molt important,en passar d’un 88,5% el 2007 fins a un94,5% el 2008. El 2011, el mercat lliure varepresentar al voltant d’un 95% del total.L’èxit de la liberalització del sector del gases justificà, entre altres factors, per la parti-cular estructura d’aprovisionament delmercat espanyol, el qual es realitza a partsiguals entre els gasoductes i el gas naturalliquat –destinat a plantes de regasificació–,la qual cosa atorga un elevat grau de flexi-bilitat al sistema. Val a dir que, en el mercatliberalitzat estatal, les darreres dades sobrequota de mercat de les comercialitzadores,corresponents a l’any 2011, assenyalen queel grup format per Gas Natural i UniónFenosa continuà com a líder, amb un46,1% de la quota de mercat. Endesa Ener-gia va tancar l’exercici amb un 19,4% delmercat, EDP comptava amb un 14,9% iIberdrola amb el 16,0%. Si atenem al con-junt del mercat gasístic estatal, durantl’exercici del 2011 s’observa una reduccióde la quota de mercat de Gas Natural que,malgrat continuar sent l’empresa mésimportant, passa a tenir 33,7% del mercatel 2011.

Subsector del petroli i derivats

• Internacional

El subsector del petroli es caracteritza peruna evolució molt condicionada pels fac-tors geopolítics, a causa de l’elevada depen-dència que tenen la major part dels païsosindustrialitzats d’aquesta font energètica ide la concentració de l’oferta en un nombrerelativament petit d’estats, molts d’ells ambconvulsions polítiques i socials. En els dar-rers anys la cotització internacional del cruha experimentat tensions importants. Apartir del 2002, es va iniciar una forta escala-da en els preus, i a l’estiu del 2008 el preudel cru va assolir màxims històrics, situant-se prop dels 150 dòlars per barril, quan el2002 se situava al voltant dels 20 dòlars.Posteriorment, el panorama de crisi econò-mica va determinar un canvi de context, i lademanda d’energia retrocedí de manerasignificativa, la qual cosa va portar a unacaiguda pronunciada de preus el 2008.Durant el 2011, les cotitzacions, que vanestar marcades per la inestabilitat políticadel nord d’Àfrica i del Pròxim Orient, es vanmantenir a l’alça durant els dos primers tri-mestres i es vanmoderar els dos darrers fins

a situar-se a final d’any al voltant dels 110dòlars per barril.

Amb relació a les pujades de la cotitzaciódel petroli dels darrers dos exercicis, val adir que la majoria d’experts apunten queexisteixen certs elements estructurals coma principals causes. D’una banda, l’expan-sió dels països asiàtics emergents, sobretotla Xina i l’Índia, pressiona a l’alça la deman-da internacional de cru. De l’altra, es ten-deix a una escassetat cada vegada mésevident dels recursos, de tal manera queles explotacions actuals donen menysresultats i són més cares. A més, s’ha d’afe-gir que les reduïdes inversions durant ladècada dels anys noranta agreugen aques-ta situació, en particular pel que fa a lacapacitat de refinament, i l’actual escenaride crisi i baixos preus del petroli també potdeterminar un descens de les inversions.Ningú no nega, però, que el mercat petro-lier pateix també de bombolles especulati-ves, especialment en situacions de creixe-ment econòmic que tendeixen a reforçarla inestabilitat en les cotitzacions. Totsaquests factors, més la forta inestabilitatpolítica dels països productors, sobretot del’Orient Mitjà, que controla les reservesd’extracció més barata, poden condicionarl’evolució dels preus en un futur immediat.


L’any 2011, la demanda de productespetrolífers a Catalunya va caure un –4% envolum. Aquesta evolució manté el descensnegatiu dels darrers exercicis, tot i que noarriba al retrocés assolit l’any 2009. La dava-llada s’explica per diversos factors. En pri-mer lloc, perquè la pujada dels preus delpetroli i dels seus derivats va moderar-ne elconsum. A més a més, el context de crisi ila reducció de la demanda de les llars vaafectar el consum de combustibles. S’ob-serva, a més, el descens generalitzat delconsum de carburants, tot i que destacauna disminució més marcada del consumde gasoil (–2,2%) motivada per la dieselit-zació del parc de vehicles dels últims anys.

En el conjunt de l’Estat, el consum de pro-ductes derivats del petroli va caure el 2011un –6%, tot reprenent la forta davallada del7,2% de l’any 2009. Tots els productes vanenregistrar retrocessos.

L’any 2011, el preu final dels productes deri-vats del petroli abans d’impostos va seguirla tendència del 2010 amb increments sig-nificatius, cosa que va reflectir els efectes del’escalada en la cotització del petroli.

A Catalunya, la benzina sense plom vaencarir-se un 27,2% i el gasoil un 36%. Alconjunt de l’Estat i a la zona euro, la varia-ció de preus de la benzina sense plom i delgasoil van anotar valors similars a Catalu-nya (26,8% i 35,4% al mercat espanyol, i26,4 i 36,8 al mercat europeu).


Els preus dels carburants després d’impos-tos són molt diferents als que resultenabans d’aplicar els impostos. La gasolinasense plom i el gasoil d’automoció vanregistrar a Catalunya un increment d’un15,9% i d’un 31,3% respectivament. Desta-ca la significativa escalada d’aquest darrer,que ha portat a acostar els valors finals delsdos carburants (135,7 cèntims/litre per lagasolina i 133,7 cèntims/litre pel gasoil).

En el cas del mercat espanyol i europeu, lesvariacions anuals són lleugerament supe-riors en el cas de la gasolina (16,7% i 16%respectivament) i inferiors per al gasoil(24,1% i 25,5% respectivament).

Cal recordar que a Catalunya es va introdu-ir a mitjan del 2004 el recàrrec sobre l’im-post sobre vendes minoristes d’hidrocar-burs, que també s’aplica a Galícia, Astúries,la Comunitat de Madrid, Castella-la Manxai la Comunitat Valenciana. Per aquestmotiu, aquests territoris són els que pre-senten el nivell de preus més elevat del’Estat espanyol. Catalunya se situa entre laposició tercera i quarta de les comunitatsautònomes amb els preus més alts. Durantel 2011, Espanya va continuar essent undels països europeus amb els nivells depreus dels carburants més reduïts, junta-ment amb Bulgària i Polònia, perquè elsimpostos que els graven són més baixos.

En canvi, en termes de preus sense impos-tos, se situa una mica per sobre del nivellde preus mitjà de la zona euro.

Esdevenimentsempresarials i institucionals

Després de la compra d’Unión Fenosa perpart de Gas Natural el 2009, l’empresa vaengegar un important programa d’inver-sions a l’estranger. Entre aquests projectes,destaquen un pla d’inversió de 2.000milions d’euros a Llatinoamèrica (Brasil,Colòmbia, Mèxic i Argentina) que es mate-rialitzarà durant el període 2010-2014, i unainversió de 93 milions d’euros a Itàlia quetambé està prevista durant el període 2011-2014. A més, l’empresa té l’objectiu demultiplicar per 2,6 el seu negoci de renova-bles fins l’any 2014, fruit d’aquest objectiu,la firma, aliada amb Alstom Wind, va gua-nyar el 60% dels concursos d’energia eòlicaa Catalunya el 2010, si bé van ser suspesosde manera cautelar pel Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya a principis del2011. En aquest mateix àmbit, el grup s’haposicionat com a favorit per adquirir el noupaquet eòlic que ven ACS i que consta de15 plantes de 560MW. Amb relació a desin-versions, l’empresa va vendre les dues plan-

tes de cicle combinat de Tarragona a l’em-presa suïssa Alpiq. A l’agost del 2010, arrande la disputa entre Sonatrach i Gas NaturalFenosa pels preus del subministrament delgas natural en exercicis precedents, unlaude arbitral incloïa el pagament de 1.500milions d’euros a l’empresa algerina. Final-ment, Gas Natural Fenosa i Sonatrach vansignar un acord que establia el pagamentde 1.310 milions d’euros i l’ampliació delseu accionariat fins a un 3,85%.

Endesa va ser adquirida el 2008 per l’elèc-trica italiana Enel, amb un 80% del seucapital sota control del Govern italià, i perl’espanyola Acciona. Durant el 2011, el hòl-ding italià Green Power, al qual Enel tras-passà el 2010 les inversions en energiesrenovables d’Endesa, va posar en marxatres noves instal·lacions eòliques. Durant el2011, ha reafirmat la seva estratègia inver-sora orientada cap a Llatinoamèrica, amb laprevisió que aquest mercat superi a la restade negocis el 2013. De les inversions previs-tes pel període 2011-2015, Endesa invertiràel 47% a Llatinoamèrica. A la presentaciódel Pla d’Inversions a Catalunya, Endesaafirmà que invertirà 2.263 milions d’eurosfins al 2014 en les infraestructures elèctri-ques de Catalunya. Durant l’exercici, Endesai Seat van signar un acord de col·laboracióper impulsar la mobilitat elèctrica.

Aigües de Barcelona (Agbar) va deixar decotitzar a borsa en el mes de juny del 2010després de l’OPA d’exclusió sobre el 10%del capital que era en mans de petits inver-sors. A l’octubre del 2011, Agbar signà laventa de la filial britànica Bristol Water alfons canadenc Capstone InfrastructureCorporation, que va pagar 152 milionsd’euros. Suez Environment, l’actual accio-nista principal, va precisar que l’operaciópermet reduir el deute en 391 milionsd’euros mantenint alhora la presència alRegne Unit i continuant el desenvolupa-ment en el negoci no regulat.

Figura 158. Preu del petroli tipus Brent

Euros

Dòlars

0

20

40

60

80

100

120

140

2011-4T

2011-3T

2011-2T

2011-1T

2010-4T

2010-3T

2010-2T

2010-1T

2009-4T

2009-3T

2009-2T

2009-1T

2008-4T

2008-3T

2008-2T

2008-1T

2007-4T

2007-3T

2007-2T

2007-1T

Font: Institut Català de l’Energia.

Taula 115. Preus de venda dels carburants (a desembre del 2011)

2011 (en cèntims/litre) Variació anual 2011 (%)

Catalunya Espanya Zona euro Catalunya Espanya Zona euro

Preu abans d’impostos

Gasolina sense plom 65,2 65,6 63,8 8,5 8,4 9,8

Gasoil d’automoció 74,8 75,2 73,7 17,6 17,9 19,3

Preu després d’impostos

Gasolina sense plom 129,9 129,7 151,4 4,8 5,0 6,9

Gasoil d’automoció 130,1 129,5 140,8 11,7 11,7 14,4

Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.


Durant l’exercici 2011, Sinia Renovables,filial del Banc de Sabadell, va comprar tresparcs eòlics que entraran en funcionamentdurant el 2012 a Palència, Granada i Zamo-ra. L’entitat ha desemborsat 25 milionsd’euros en concepte de capital.

La constructora catalana Comsa Emte vasignar a finals del 2011 un acord amb l’em-presa mexicana Grupomar per constituirImplentaciones Renovables de México,amb la qual pretenen invertir 130 milionsd’euros per promoure i desenvolupar pro-jectes d’energies renovables amb unapotència total de 165 MW.

L’alemanya Seeger Engineering va anun-ciar durant el 2011 que invertiria 118,3milions d’euros en la instal·lació de tresnoves centrals de cogeneració de biomas-sa a Catalunya, concretament a Flix, laGarriga i Albons.

L’elèctrica alemanya E.ON i l’Ajuntamentde Cercs, estudien aprofitar les instal-lacions de la central tèrmica de Cercs, queva deixar de funcionar a finals del 2011, percrear-hi una planta de biomassa.

Factor Energia va anunciar durant el 2011la seva intenció d’adquirir actius de gene-

ració, demanant al banc d’inversionsLazard la seva identificació. També va sig-nar un acord amb el Consell Comarcal delMaresme per promoure la implantació delvehicle elèctric en aquesta comarca.

L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) va iniciar el 2011 el procés d’ad-judicació del projecte ZÈFIR Test Station, laprimera plataforma eòlica marina a l’Estatespanyol per a l’assaig tecnològic i ambien-tal d’aerogeneradors marins.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre cautelarmentl’acord de la Generalitat que determina eldesenvolupament prioritari (ZDP) del’energia eòlica a Catalunya. La paralitzacióvas ser sol·licitada per l’associació Respec-tem l’Albera i la Institució per a la Defensa il’Estudi de la Natura, de l’Alt Empordà.

El Ministerio de Industria, Turismo yComercio va presentar una proposta deReial Decret per regular el desenvolupa-ment del sector eòlic a partir del 2013, cosaque suposarà una disminució de les primesal voltant del 40% i la incorporació d’unsistema de retribució variable.

La Comissió Europea va iniciar el 2011 unprocés de regulació i supervisió per incre-mentar la transparència en el mercat majo-rista d’energia, a fi de detectar i aturarqualsevol abús o manipulació.

L’11 de març del 2011 va tenir lloc un acci-dent nuclear a la Central de Fukushima Icom a conseqüència del terratrèmol i pos-terior tsunami a la zona de Sendai (Japó).Es van produir diverses explosions, incen-dis i emissions de radioactivitat, conside-rant-se aquests successos com a accidentsde nivell 5 a l’escala internacional d’ac-cidents nuclears (INES). Arran d’aquestaccident, la Comissió Europea va endegarunes proves de resistència a les diferentscentrals nuclears europees per avaluar siels marges de seguretat utilitzats en laconcessió de llicències de les centralsnuclears eren suficients per respondre asituacions inesperades. A Espanya, el Pledel Consejo de Seguridad Nuclear (CSN)va aprovar l’informe final de les proves deresistència dels vuit reactors nuclearsactius al país, assegurant que les plantescomplien les especificacions requeridesper la Unió Europea, tot i que obligava aexecutar nombroses millores.

Empreses de Serveis Energètics (ESE)

Concepte

Les empreses de serveis energètics (ESE) s’estan consolidant comun dels sectors de més creixement al mercat europeu, afavorintla competitivitat i l’estalvi, tant per les empreses que els apliquenen els seus processos, com pels organismes que els impulsen enels seus edificis i equipaments.

La filosofia dels serveis energètics està basada en compartir elbenefici produït per la millora de l’eficiència i estalvi energèticentre els proveïdors d’aquests serveis i els seus clients.

La Comissió Europea ha impulsat una directiva per estimular-neel desenvolupament segons la qual una empresa de serveisenergètics “és una persona física o jurídica que proporciona ser-veis energètics o de millora de l’eficiència energètica a les instal-lacions o locals d’un usuari, i afronta cert grau de risc econòmicen fer-ho. El pagament dels serveis prestats es basa –totalment oparcialment– a assolir millores d’eficiència energètica i a complirels altres requisits de rendiment acordats”.

Tipus de contractes

Existeixen diversos tipus de contractes de serveis energètics enfunció de les actuacions que incloguin, si bé els més representa-tius internacionalment són el Contracte de Rendiment Energètici el Contracte de Subministrament Energètic.

En el Contracte de Rendiment Energètic, l’ESE garanteix el retornde la inversió (en part o totalment). Les actuacions d’estalvi i efi-ciència energètica poden incloure modificacions i instal·lacionsd’il·luminació, equips elèctrics, calderes i unitats de tractament

d’aire, sistemes moderns de control de gestió d’energia, reem-plaçament de motors o altres mesures, que sempre comportenuna inversió.

En els models de Contracte de Subministrament Energètic, elservei energètic consisteix en el subministrament eficient d’ener-gia útil com la calor, el vapor o l’aire comprimit i és contractat imesurat d’acord amb l’energia que se subministra. El model denegoci inclou normalment la compra de combustibles i és com-parable a contractes de subministrament de xarxes de calor o decogeneració. Aquest model no inclou la inversió de noves instal-lacions doncs el valor afegit de l’ESE se centra en la gestió tècnicade les instal·lacions i la gestió d’aprovisionament d’energiesfinals.

Actualitat

Les experiències de contractació de serveis energètics a Catalu-nya i al conjunt de l’Estat són encara escasses, però per dinamit-zar el mercat de serveis i el model de negoci associat s’estandesenvolupant diverses iniciatives.

L’Administració catalana va començar a introduir criteris d’opti-mització energètica seguint les directrius definides en l’Acord deGovern per al desenvolupament del Programa d’estalvi i eficièn-cia energètica als edificis i equipaments de la Generalitat deCatalunya. Aquest Acord de Govern planteja un conjunt demesures específiques que s’agrupen en cinc àmbits d’actuació:les mesures de coneixement i caracterització del consum; les degestió energètica per a instal·lacions actuals; les de gestió de lesnoves edificacions i equipaments; les referents a la compra públi-ca d’energia i d’equips consumidors; i les laborals d’informació,


formació i sensibilització. També preveu la designació d’un ges-tor energètic per a cada equipament.

En aquesta mateixa línia, el Ministerio de Industria, Energía y Turis-mo, a través de l’IDAE, ha promogut el Pla 2000 ESE per reduir elconsum d’energia en un 20% el 2016 en 2.000 centres consumi-dors d’energia públics: 1.000 de l’Administració general de l’Estati 1.000 més de comunitats autònomes i corporacions locals.

En aquest marc, l’Ajuntament de Martorelles (Vallès Oriental),amb la col·laboració de l’ICAEN i la Diputació de Barcelona, haposat en marxa un contracte de substitució de més de 1.000punts d’il·luminació de l’enllumenat públic i el seu posteriormanteniment mitjançant un contracte de serveis energètics.

A nivell estatal destaquen dos projectes impulsats mitjançantcontractes de serveis energètics. El primer, realitzat a la seu quecomparteixen el Ministerio de Industria, Energía y Turismo i elMinisterio de Economía y Competitividad, l’anomenat ComplexCuzco, té l’objectiu de millorar la classificació global de l’eficièn-cia energètica actual de l’edificació especialment en els sistemesde climatització. El segon, desenvolupat a la seu central de laOficina Española de Patentes y Marcas, persegueix una actuacióintegral per millorar l’eficiència energètica.

En definitiva, l’eficiència energètica esdevé gràcies a aquest tipusde serveis un concepte clau per al desenvolupament econòmicdels propers anys, aportant a més grans beneficis energètics iambientals.

L’energia eòlica marina

Situació actual

El creixement de la demanda energètica en tots els països desen-volupats està impulsant la promoció de fonts energètiquesrenovables. L’energia eòlica marina (offshore) permet realitzar unaprofitament energètic dels mars on els vents són més forts iconstants. Es tracta d’una font d’energia autòctona i neta queevita la importació de combustibles fòssils.

Gràcies al fet que els vents a alta mar poden ser fins a un 40%més freqüents i regulars que a terra, l’eòlica marina s’està definintcom una de les millors combinacions de totes les energies reno-vables entre cost de l’energia i seguretat de subministrament. Latecnologia està assolint un alt grau de maduresa en instal·lacionsassociades a fons marins poc profunds (entre 30 i 60 metres) is’està progressant per a la seva fiabilitat en fons marins més pro-funds que requereixen una major complexitat d’instal·lació. Elcost de construcció d’un aerogenerador offshore actualment potmultiplicar per dos el d’un aerogenerador terrestre de la mateixacapacitat.

Actualment, Europa és líder indiscutible en energia eòlica offsho-re amb 2.056 MW instal·lats, i l’EWEA (Associació Europea del’Energia Eòlica) estima que a l’any 2020 s’arribarà a una potènciade 40.000 MW. Fora de les aigües europees només hi ha dosparcs eòlics offshore en servei, ambdós a la Xina: Donghai Bridge,amb 102 MW de potència, i Jiangsu Rudong, amb 150 MW depotència.

Evolució

Els primers aerogeneradors instal·lats a les costes de Dinamarca aprincipis dels anys noranta, difícilment superaven el mig mega-

watt de potència. Des de llavors, la progressió pel que fa a crei-xement de potència unitària ha estat considerable, arribant ainstal·lar màquines de fins a 5 MW. L’evolució per als propersanys seguirà amb aquesta tendència de creixement, millorantaixí la rendibilitat d’aquestes instal·lacions on els majors costosde construcció es compensin amb una major producció ener-gètica.

Zèfir Test Station

A Catalunya s’està impulsant l’anomenat projecte Zèfir, una plan-ta de recerca internacional per a l’assaig d’aerogeneradors marinsen aigües profundes ubicada a la costa del Baix Ebre, impulsatper l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), una agru-pació d’empreses (Endesa, Gas Natural Fenosa, Fundació Repsol,Enagás, CLH i Alstom Wind), tres universitats (UB, UPC i URV),l’Administració catalana i l’estatal. L’objectiu d’aquest projecte ésdisminuir progressivament els costos de construcció de parcsmarins i desenvolupar solucions tecnològiques per implantar-losen aigües profundes, així com establir una base de valor per aldesenvolupament i l’especialització científica i tecnològica ambles universitats i afavorir el desplegament industrial d’una novaactivitat econòmica en el territori.

La planta d’assajos està prevista que es desenvolupi en duesfases diferenciades. La primera consistirà en la instal·lació d’unmàxim de 4 aerogeneradors ancorats al fons del mar, a uns 3,5quilòmetres de la costa, amb una potència total no superior a 20MW; i la segona comptarà amb un màxim de 8 aerogeneradorsflotants que s’instal·laran a uns 30 quilòmetres de la costa i quesumaran un màxim de 50 MW.


Classificació del sector de serveis tecnològics

Segons tipus d’activitat:

•Recerca bàsica, que inclou els treballs experimentals o teòricsque es fan, principalment, per obtenir coneixements nous sobreels fonaments dels fenòmens i fets observables. Aquesta recercano es fa amb una aplicació o utilització determinada.

•Recerca aplicada, que consisteix en l’elaboració de treballs origi-nals fets per obtenir coneixements nous amb vista a un objectiupràctic i específic.

•Desenvolupament tecnològic, que consisteix en treballs sis-temàtics basats en els coneixements que ja hi ha i que derivende la recerca o de l’experiència pràctica. Aquests treballs tenencom a finalitat la producció de materials, productes o dispositiusnous, l’establiment de processos, sistemes i serveis nous o bé lamillora substancial dels que ja existeixen.

Segons tipologia d’agents:

•Departaments de recerca, que són unitats dedicades a la recer-ca i al desenvolupament en el món universitari.

•Grups de recerca universitaris, que es caracteritzen per la qua-litat i la coherència de la seva tasca investigadora, acreditada através de les publicacions conjuntes, de la participació en pro-jectes comuns, de les activitats conjuntes de transferència i de ladifusió dels coneixements i dels resultats a la societat.

•Centres de recerca, és a dir, centres amb personalitat jurídicapròpia (centres del CSIC, de la xarxa CERCA, etc.).

•Empreses privades d’R+D i serveis tecnològics, que són so-cietats amb personalitat jurídica pròpia que ofereixen serveisd’R+D a altres empreses, o que realitzen activitats d’R+D per al’empresa matriu o les empreses del grup, així com empresesque no ofereixen serveis de recerca però sí de desenvolupamenttecnològic i altres innovacions aplicades.

•Centres tecnològics avançats i centres tecnològics que tenenpersonalitat jurídica pròpia amb la missió de vendre serveisd’R+D. Poden estar agrupats dins la nova marca TECNIO.

• Infraestructures tecnològiques singulars, com ara el Sincrotróo el Centre de Supercomputació.

3.24. Serveis tecnològicsEl sector de serveis de recerca i desenvolupament va augmentar lleugerament la xifrade negocis així com l’ocupació durant el 2011. Tot i amb això, va ser el primer any ones va reduir tant la despesa en R+D com l’activitat dels centres de recerca i les univer-sitats, tot seguint una tendència que es va observar també a l’entorn internacional.


Xifra de negocis +

Ocupació +

Clients +

Nombre d’empreses ++

Trets del sector

L’OCDE defineix les activitats de recercai desenvolupament (R+D) com el treballcreatiu fet d’una manera sistemàtica perincrementar el volum dels coneixementshumans, culturals i socials i l’ús d’aquestsconeixements per fer-ne derivar aplicacionsnoves. Els agents que poden realitzar activi-tats de recerca i desenvolupament són lesempreses especialitzades, els centres tecno-lògics, els centres de recerca, les universitats,les administracions públiques i les institu-cions privades sense ànim de lucre. Les acti-vitats de recerca bàsica es fan habitualmenta les universitats, als centres de recerca nouniversitaris i a les grans empreses d’algunssectors, entre els quals destaquen el farma-cèutic, el químic i el d’equips informàtics. Larecerca aplicada i el desenvolupament tec-nològic se solen dur a terme a les empreses,si bé algunes externalitzen aquestes activi-tats. En aquests casos, hi ha, generalment,una estreta col·laboració entre els serveistècnics de l’empresa demandant del serveid’R+D i els agents que el presten.

A Catalunya, l’esforç realitzat en recerca idesenvolupament havia millorat al llargdel temps ja que la despesa en R+D va

passar de representar l’1,1% del PIB el 1998a l’1,68% el 2009. Tanmateix, les últimesdades disponibles, del 2010, mostren unlleuger descens fins arribar a l’1,63% res-pecte al PIB. Cal esmentar que aquestaràtio encara està lluny del conjunt de laUnió Europea, tot i que també ha patit unpetit retrocés, en passar del 2,01% el 2009al 2,00% el 2010. Cal destacar que el volumde despesa en recerca i desenvolupamentrealitzat a Catalunya (3.227 milions d’eurosel 2010) també va disminuir lleugeramentrespecte a l’any 2009, si bé continua repre-sentant entorn del 22% de l’efectuat alconjunt d’Espanya. Al Principat i a la Comu-nitat de Madrid és on es du a terme el gruixde la despesa en R+D d’Espanya, gairebé el50% del total.

Taula 117. Despesa interna en R+D a Catalunya i a Espanya per segments. 2010Milers d’euros

Catalunya Espanya

Empreses i institucions privades sense ànim de lucre (IPSAL) 1.833.449 7.534.743

Ensenyament superior 755.541 4.123.150

Administració pública 638.228 2.930.562

Total 3.227.218 14.588.455

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

Taula 116. Despesa interna en R+D a Catalunya, Espanya i Unió Europea respecte al PIB

Catalunya Espanya Unió Europea

2006 1,42 1,20 1,85

2007 1,48 1,27 1,85

2008 1,61 1,35 1,91

2009 1,68 1,38 2,01

2010 1,63 1,39 2,00

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE), Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i Eurostat.


La proporció de despesa en R+D feta perles administracions públiques va continuaraugmentant de 614 milions d’euros el2009 a 638 milions d’euros el 2010. Tambéles universitats, la majoria d’elles públiques,van efectuar un rellevant esforç al Principati van augmentar la seva despesa. En canvi,el sector privat, per primer cop els darrersanys, va patir una disminució del 4,4%, fetque va provocar que Catalunya disminuísel seu nivell total d’R+D. A la resta de l’Estat,les universitats i l’Administració públicavan augmentar el nivell de despesa i, igualque a Catalunya, les empreses van dismi-nuir-la, tot i que el conjunt de despesa enR+D en aquest cas continuà augmentantrespecte al 2009.

Catalunya també és una de les comuni-tats líders en termes d’ocupats en R+Dequivalents a jornada completa (EJC) imanté, com els anys anteriors, un 21%del total del personal a Espanya. Val a dirque el personal del sector de recerca idesenvolupament es concentra, princi-palment, en el segment empresarial,encara que, com en el cas de la despesa,el seu pes relatiu va disminuir el darrerany, mentre que el personal a universitatsi a l’Administració pública es va incre-mentar tant en termes absoluts comrelatius. Tot i amb això, el Principat conti-nua amb valors superiors al conjunt d’Es-panya, on les persones ocupades a lesempreses i IPSAL (institucions privadessense afany de lucre) representen el41,8% del total ocupat en R+D, mentreque a Catalunya aquesta xifra se situa enel 46,8%, tots dos valors inferiors a la xifradel 2009.

El sector d’R+D és intensiu en capitalhumà amb formació superior ja que el60% del personal de serveis de recerca i

desenvolupament a Catalunya són inves-tigadors, un percentatge molt similar ald’Espanya i que augmenta lleugeramentrespecte a l’any anterior. En el segmentde l’ensenyament superior, el percentat-ge d’investigadors en relació amb el totalde personal és més alt que a la restad’àmbits. El camp de l’Administraciópública és l’únic en el qual el tant percent d’investigadors sobre el total ésmés elevat a Catalunya que al conjunt del’Estat (60% i 53,3%, respectivament).Probablement, aquest fet estigui directa-ment relacionat amb el pes de la recercabiomèdica a Catalunya, tant en l’àmbithospitalari com en el de centres derecerca.

La subcontractació de les activitats d’R+Dté lloc especialment a grans empreses i asectors d’alta tecnologia, encara que lespetites i mitjanes empreses tendeixen asubcontractar cada cop més activitatsd’R+D quan es troben en sectors amb mésvariabilitat tecnològica per tal de reduir laproblemàtica que aquestes activitats supo-sen, com limitacions de recursos econò-mics, materials, humans i de coneixementtecnològic.

Altres factors que determinen el bonfuncionament del sector de serveis tecno-

lògics són: l’existència d’una xarxa d’infra-estructures científiques i tecnològiquesd’alt nivell accessible a les empreses o eldesenvolupament de diferents mecanis-mes, sobretot financers, per part del sectorpúblic, amb l’objectiu de donar suport a larecerca i el desenvolupament, la qual cosaes reconeix com un element clau per asso-lir nivells més elevats de competitivitatempresarial.

Concretament, els governs estan impul-sant, mitjançant programes públics, la rea-lització de projectes conjunts entre lesempreses, les universitats i els centres tec-nològics amb el propòsit que el sectorproductiu aprofiti millor les capacitatsmaterials i humanes disponibles als centresde recerca i desenvolupament privats i,sobretot, públics. Aquestes iniciatives públi-ques responen a la tendència global delteixit empresarial d’incorporar coneixementi tecnologia no només amb activitats inter-nes, sinó col·laborant amb altres empreseso organismes ja que permet aconseguir-hoaprofitant sinergies i reduint els costos quesuposaria dur a terme l’activitat d’R+D deforma individual. Aquest fenomen fre-qüentment s’anomena innovació oberta.

Taula 118. Personal d’R+D equivalent a jornada completa (EJC) per segments. 2010

Catalunya Espanya

Empreses i institucions privades sense ànim de lucre (IPSAL) 21.676 92.714

Ensenyament superior 15.046 83.300

Administració pública 9.614 46.007

Total 46.336 222.021

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).


Catalunya compta amb 411 empreses dedicades a serveis derecerca i desenvolupament, que generen un volum de negocisuperior als 925 milions d’euros i donen feina a 7.483 treballa-dors, cosa que representa el 18,5% del conjunt d’empreses i el25,1% de la xifra de negoci a Espanya. Aquestes dades mostrenl’alt potencial de Catalunya en aquest sector que afavoreix lacompetitivitat del conjunt del teixit industrial.

La majoria d’aquestes activitats es localitzen a la ciutat de Barce-lona, cosa que s’explica per la gran concentració d’empreses, pelfet que hi sigui present una part important de les institucionsd’ensenyament superior i pel seu paper destacat com a centreprestador de serveis d’alt valor afegit en el conjunt del Principat id’Espanya.

Els nivells de producció científica són comparables amb els demolts països europeus, i Catalunya registra un nivell d’èxit signi-ficatiu pel que fa a l’atracció de projectes competitius procedentsde programes estatals i de la Unió Europea.

Taula 119. Els serveis d’R+D a Catalunya. 2010

Nombre de treballadors del sector (persones) 7.483

Nombre d’empreses catalanes sobre el total del sector a Espanya (%) 18,8%

Xifra de negoci catalana sobre el total del sector a Espanya (%) 25,1%

Fonts: Instituto Nacional de Estadística (INE) i Institut d’Estadística de Catalunya.

Tot i que el personal d’R+D (investigadors i personal auxiliar) i elnombre d’investigadors ha augmentat de manera continuada aCatalunya, amb una taxa anual a prop del 10% en els darrers anys,el percentatge d’investigadors a les empreses és inferior a la mit-jana de la Unió Europea.

Estructuralment, l’oferta de serveis d’R+D a Catalunya està confi-gurada tal com es reflecteix a la taula següent.

Els centres de recerca i tecnològics catalans tenen, principalment,un origen sectorial, com per exemple la Fundació ASCAMM


Taula 120. Sistema de centres i grups de recerca a Catalunya. 2010

Universitats 12

Públiques 8

Privades 3

Semipresencials 1

Grups de recerca consolidats 1.275

Dels quals aliens a les universitats 860

Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) finançatsper la Generalitat de Catalunya

48

Centres CSIC 21

Instituts de recerca hospitalaris 7

Grans infraestructures i instal·lacions científiques 9

Centres Tecnològics Avançats 6

Centres Tecnològics 14

Font: Departament d’Empresa i Ocupació.

–especialitzada en el camp del disseny i la producció industrial,en particular productes i utillatges de plàstic, metalls ferrosos ialiatges lleugers–, o el Laboratorio de Ensayos e InvestigaciónTextil del Acondicionamiento Tarrasense (LEITAT). D’altres tenenaplicació a diversos sectors, com el Centre de Supercomputacióde Catalunya (CESCA). Els centres que compleixen els criterisestablerts pel Registre de Centres Tecnològics de Catalunya for-men part de TECNIO, la marca que agrupa els agents especialit-zats en Transferència Tecnològica i que és impulsada per ACC1Ó.

Entre els centres de recerca públics, s’ha de fer una menció espe-cial dels organismes estatals, representats a Catalunya per 21

centres que pertanyen al Consell Superior d’Investigacions Cien-tífiques (CSIC). Els centres i instituts del CSIC destaquen, en gene-ral, per la seva capacitat de generació de coneixements científicsperò, també, per la seva escassa orientació a les necessitats tec-nològiques específiques de les empreses, sobretot de les petitesi mitjanes, cosa que limita les seves possibilitats de col·laboracióamb el sector privat. Als centres i institucions del CSIC que hi haa Catalunya, hi treballen 1.300 persones investigadores (aproxi-madament el 10% del total de personal investigador públic). ElCSIC destina a Catalunya entre 80 i 100 milions d’euros anual-ment i participa en algun dels consorcis que dirigeixen centresde recerca catalans.

També s’ha d’esmentar l’oferta integrada per empreses amb per-sonalitat jurídica pròpia i diferenciada, però també per uns altresdos tipus de companyies. D’una banda, filials de companyies a lesquals destinen –sovint de manera exclusiva– els resultats de laseva activitat d’R+D i a les quals es troben vinculades funcional-ment. L’externalització de les funcions d’R+D mitjançant empre-ses filials provoca un “efecte desplaçament” en la imputació del’R+D per sectors. Telefónica Investigación y Desarrollo, amb rela-ció a Telefónica, i el Centre Tècnic de Seat en són exemples clars.

En aquest sector també estan integrades empreses independentsaccionarialment que duen a terme activitats de serveis d’R+D pera companyies d’altres branques productives, a les quals venen elsresultats de la seva recerca o, simplement, actuen com a proveï-dores de serveis vinculats amb tasques d’R+D (proves, assaigs,etc.). Aquest grup està format per només unes 30 empreses priva-des, que presten serveis de recerca i desenvolupament a altresfirmes, en general amb serveis d’enginyeria, però resulten d’unarellevància notable perquè configuren una oferta especialitzadacreada sobre les necessitats de les companyies.

El Sistema Català de Transferènciade Tecnologia i Coneixement (SCTTC)

El Sistema Català de Transferència de Tecnologia i Coneixement(SCTTC) té com a objectiu la coordinació entre el món universi-tari i tecnològic i l’empresarial, amb el suport de l’Administraciópública. Per dur a terme aquest objectiu, el SCTTC fa de canal detransferència tecnològica mitjançant l’alineament d’estratègiesi l’aprofitament del potencial de cadascuna d’elles, per tal queel coneixement i la tecnologia existent en el món científic siguiaprofitat per les empreses i serveixi de base per crear els nousproductes i serveis demandats pel mercat.

Els canals de transferència de tecnologia són dos. D’una banda,el canal d’empenta tecnològica i, de l’altra, el canal d’arrossega-ment de mercat.

Els trampolins tecnològics (TT) s’encarreguen de donar suportal canal d’empenta tecnològica. Estan ubicats a les universitatscatalanes i s’encarreguen d’assessorar els grups de recerca sobrela creació d’una nova empresa o d’una patent, a partir d’un nouconeixement o una nova tecnologia sobre la qual estan treba-llant i per als quals no hi ha una demanda clara en el mercatempresarial. La xarxa de trampolins tecnològics va néixer l’any2001 comuna iniciativa del Centre d’Innovació i DesenvolupamentEmpresarial (ara ACC1Ó) i del Departament d’Universitats, Recercai Societat de la Informació, amb el suport de la majoria d’universi-tats catalanes. Els TT han passat de ser 6 centres el 2001 a ser-ne11 el 2010. Actualment hi participen deu universitats catalanes.

El canal d’arrossegament, en canvi, parteix d’una demandaempresarial concreta. TECNIO és la marca creada per ACC1Ó queaglutina els principals agents experts en investigació industriali transferència tecnològica a la indústria de Catalunya. TECNIOengloba entitats sense afany de lucre, tant públiques comprivades, que generen i transfereixen tecnologia diferencial alteixit empresarial català. La seva missió és consolidar i potenciarel model de transferència tecnològica per generar un mercattecnològic català que aporti competitivitat a l’empresa, i dotarde tecnologia les empreses per aportar valor afegit als seus pro-jectes i esdevenir-ne un trampolí de projecció exterior.

Els agents TECNIO estan gestionats per ACC1Ó i han de compliruna sèrie de requisits específics. Segons la seva activitat i la sevatipologia hi ha:

•Centres Tecnològics Avançats (CTA): han superat uns llindarsde massa crítica i gestió de grans projectes, es troben en fased’expansió internacional i compten amb capacitat d’elevar elseu nivell d’aspiracions per afrontar els grans reptes de país. Laseva especificitat va requerir la creació d’una nova categoria decentre tecnològic, amb la qual cosa es pretén elevar el seu nivelld’R+D i de transferència de tecnologia i disposar de centrestecnològics d’excel·lència, situats a la frontera del coneixementaplicat i capaços de competir en el mercat global. Són CTA:ASCAMM, CTM, LEITAT, CETEMMSA, BM-IC i bDIGITAL.


•Centres Tecnològics (CT): especialitzats en la transferència detecnologia en entorns locals, presten serveis tecnològics i facili-ten la ràpida difusió d’innovacions en el seu entorn. No sempreperò, realitzen recerca de frontera, i la seva activitat s’orienta ala difusió i el foment de la innovació, així com a la realització detasques de desenvolupament de tecnologia. Els CT es focalitzenals mercats locals i solen tenir un origen i una vocació territo-rial i/o sectorial. El seu objectiu és el foment de les economiesexternes de caràcter tecnològic, pròpies del districtes industrialsi sistemes productius locals, amb una determinada especia-lització industrial existent a Catalunya. D’aquesta manera, esdesenvolupen els factors propis de producció de les activitatsindustrials ubicades en un territori específic i, en particular, eldesenvolupament tecnològic i la innovació de les petites i mit-janes empreses. Són CT: AIICA, CATIC, CDTInd, CENFIM, CENTA,CTAE, CTQC, CTNS, FCI CECOT, Fund. Eduard Soler, FITEX, iMAT,INCAVI, INNOPAN, ITL i TCM.

•Centres de Suport a la Innovació Tecnològica (Centres IT):grups de recerca universitaris, amb vocació i experiència entransferència tecnològica, creats amb el Pla d’Innovació deCatalunya 2001-2004 per facilitar la transferència directa a lesempreses dels coneixements generats a les universitats cata-lanes.

•Altres Agents (AA): existeix a Catalunya un notable desplega-ment de centres de recerca i instituts de recerca hospitalaris,entre d’altres, que estan impulsant importants actuacions detransferència tecnològica i que constitueixen nodes clau delsistema de ciència-tecnologia-empresa i que s’han d’incorporara les polítiques d’innovació regionals com a agents del sistema.

Paral·lelament, hi ha 39 centres de recerca dintre del programaCERCA. Aquest programa és la primera línia per crear la futuraAgència de Centres de Recerca, que té com a objectiu fomentarl’excel·lència en recerca d’aquests centres amb la participació dela Generalitat.


Internacional i Espanya

La recerca i el desenvolupament consti-tueixen una important font de creixementeconòmic i de competitivitat que ha anatguanyant importància en el transcurs deltemps, sobretot en els països desenvolu-pats que han deixat de ser competitius encostos.

L’informe Innovation Union Scoreboard,basat en l’anterior European InnovationScoreboard, de la Comissió Europea pre-senta els darrers resultats en matèria d’in-novació dels 27 estats membres de la UnióEuropea, més Croàcia, Sèrbia, Turquia,Islàndia, Noruega, Suïssa, Estats Units, Japói els BRIX (Brasil, Rússia, Índia i Xina). L’infor-me analitza i compara un total de 25 indi-cadors que capturen el comportamentgeneral dels sistemes nacionals de recercai d’innovació.

Aquest informe assenyala, igual que l’any2010, Suècia com el país que encapçala elgrup de països capdavanters en innovació,al qual també acompanyen Dinamarca,Alemanya i Finlàndia, tot i que és Finlàndiaqui encapçala el nivell de despesa empre-sarial d’R+D respecte el PIB (figura 159).

En l’àmbit global, els Estats Units i el Japócontinuen tenint nivells més elevats d’R+Dque la UE-27. Espanya es manté en el grupdels països moderadament innovadors,situat per sota de la mitjana de la UE-27. ElsEstats Units, el Japó i Corea del Sud tambémantenen el seu avantatge sobre la UE-27.La mateixa comparació mostra també quela UE-27 està perdent part del seu lideratgerespecte al Brasil, la Xina i l’Índia, però haanat guanyant lideratge envers Canadà,Rússia i Sud-àfrica, i el manté respecte aAustràlia. Els Estats Units es comportenmillor que la Unió Europea en 10 indica-dors, però especialment en els referents aeducació terciària, inversió empresarial enR+D i a les publicacions público-privades.No obstant això, la UE-27 continua supe-

rant els Estats Units en indicadors com arala despesa pública en R+D i les exporta-cions de serveis intensius en coneixement.

El Japó té un comportament millor que laUE-27 en 7 indicadors, en particular enR+D empresarial i sol·licituds de patents.Per contra, la UE-27 és millor en doctoratsnous, cooperació internacional de publica-cions, publicacions més citades i exporta-cions de serveis intensius en coneixement.Es pot dir que en general, hi ha un millorrendiment del Japó, però aquest avantatges’està reduint els darrers anys, en particularentre 2008 i 2010.

A més, l’informe divideix els països analit-zats en 4 categories: líders, seguidors,moderats i modestos en innovació. Els paï-sos líders (Dinamarca, Finlàndia, Alemanya iSuècia) dominen el rendiment dels recur-sos humans i dels actius intel·lectuals i, enmenor mesura, del finançament de la inno-vació. Segons aquesta classificació, Espanyatorna a ser un país moderat, amb unsresultats dels criteris d’innovació per sota

Figura 159. Intensitat de la R+D empresarialPercentatge de PIB

0,0

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

2009 20102008200720062005

Finlàndia

Suècia

Alemanya

França

Zona del euro

Espanya

Font: Eurostat.


La innovació i l’R+D per sectors a Catalunya

Si es té en compte la totalitat de sectors de l’economia, no nomésl’específic de serveis de recerca i desenvolupament, i s’analitzaquin és el seu comportament en R+D i en innovació, s’observaque diversos sectors concentren bona part de la despesa eninnovació i en R+D a Catalunya.

Si s’ordenen els sectors segons la seva despesa en R+D en termesabsoluts, es pot veure que el comportament dels sectors és simi-lar al de l’any anterior (any 2008) i que el sector de serveis profes-sionals, científics i tècnics, és el que més recursos destina a l’R+D,tot i que més del 80% de la despesa en R+D d’aquest sector

Figura 160. Els 13 sectors ambmés despesa en R+D a Catalunya. 2009Milers d’euros

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

ConstruccióMaterialsi equipselèctrics

Productesalimentaris,begudesi tabac

Altramaquinàriai equips

Serveissanitarisi serveissocials

Productestèxtils,confecció,cuir i calçat

Productesinformàtics,electrònicsi òptics

Productesquímics

Comerça l’engròsi al detall

Materials detransport

Informació icomunicacions

Productesfarmacèutics

Serveisprofessionals,científicsi tècnics

Font: Institut d’Estadística de Catalunya sobre dades de l’INE.

de la mitjana dels països analitzats. Es vaobservar que supera la mitjana de la UE-27en la categoria de sistemes d’innovacióoberts, excel·lents i atractius, especialmenten copublicacions científiques internacio-nals. El creixement en tots els indicadorsrelacionats amb els actius intel·lectualstambé va ser superior a la mitjana.

Catalunya

El sector de serveis de recerca i desenvolu-pament català està molt concentrat enunes poques empreses: el Centre Tècnicde Seat i l’Idiada Automotive Technologyaglutinen al voltant del 50% del sectorcatalà. De fet, la notable importància de labranca al Principat amb relació al conjuntde l’Estat s’explica per la presència del Cen-tre Tècnic de Seat a Martorell, que és elsegon més important a Espanya, desprésde Telefónica Investigación y Desarrollo,amb seu a Madrid.

Ambdues empreses fan R+D destinada alsector de material de transport, si bé el seuorigen i activitats són diferents. El CentreTècnic de Seat desenvolupa l’activitatd’R+D de la multinacional alemanya Seat-Volkswagen a Espanya. Per la seva banda,l’Idiada Automotive Technology va serimpulsat per la Generalitat, tot i que actual-ment l’empresa Applus+ n’és l’accionistamajoritari amb el 80% del capital social,mentre que el 20% restant pertany a l’Ad-ministració catalana. La seva funció princi-pal és la realització de proves i assaigsprevis al llançament de nous models per a

les empreses fabricants de vehicles, tantles ubicades a Espanya com a altres països,així com les tasques d’homologació. Val adir que aquestes dues companyies agluti-nen a l’entorn del 20% de la despesa enR+D de Catalunya, cosa que palesa l’eleva-da dependència que té l’economia delPrincipat respecte a unes poques empre-ses vinculades al sector de material detransport.

El Centre Tècnic de Seat va invertir en R+Dmés de 300 milions d’euros el 2011, ambpoca variació sobre el 2010. En total, desdel 2007 s’han invertit ja més de 2.500milions d’euros en recerca i desenvolupa-ment. El Centre Tècnic de SEAT comptaamb al voltant de 1.000 treballadors, lleu-gerament per sobre del 2010, i el 2011 varealitzar 280 projectes d’R+D, entre elsquals destaquen grans projectes com elCenit VERDE, que lidera, i els seus dos pri-mers vehicles elèctrics.

Respecte a Applus IDIADA, la divisió deserveis d’enginyeria de l’automòbil delgrup Applus liderada per la societat IDIADAAutomotive Technology SA, va experimen-tar un creixement del 25% de la xifra denegoci, que va arribar a 93 milions d’eurosl’any 2011. Applus IDIADA fonamenta elseu èxit en l’alt valor tecnològic dels seusserveis, una forta inversió en innovació i unelevat nivell d’internacionalització, i el 2011va mantenir les seves filials i oficines en 19països. Applus IDIADA ja compta amb unaplantilla internacional de més de 1.300 per-sones, un 23% més que al 2010.

En el sector de serveis de recerca i desen-volupament, l’ocupació també va créixernotablement durant l’any 2011, amb unaugment del nombre d’afiliats a la Segure-tat Social d’un 7,0%. Malgrat que aquestincrement fou lleugerament inferior al delsanys anteriors, es pot considerar que va seruna evolució força favorable tenint encompte la destrucció de llocs de treball enel conjunt de l’economia.

Pel que fa a la xarxa de transferència tecno-lògica catalana (TECNIO), el 2011 es vareduir l’activitat dels centres i va disminuirel seu nivell total d’ingressos. Igualment, elnombre de centres que en formen part vaser inferior al del 2010.

Els centres tecnològics avançats van acon-seguir augmentar lleugerament els seusingressos, mentre que tant els centres tec-nològics com els centres d’innovaciótecnològica van patir una davallada delseus ingressos. També existeix la categoriad’Altres Agents, amb quatre membres.Amb tot això, la xarxa la formen un total de107 membres.

Tot i amb això, el 2011 es va produir unlleuger augment global del personal delscentres en un 1% respecte al 2010, causatper un increment en la plantilla dels CTA imalgrat la disminució en la plantilla dels CTi IT.

Quant a l’activitat en transferència tecnolò-gica (spin off i sol·licitud de patents), CTA iCT van disminuir el nombre de patents


Taula 121. Membres de TECNIO. 2005-2011

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Centre Tecnològic Avançat (CTA) 4 4 5 5 5 6 6

Centre Tecnològic (CT) 3 9 10 14 17 16 14

Centre Innovació Tecnològica (IT) 73 73 80 80 79 83 83

Altres Agents 4 4

Total 80 86 95 99 101 109 107

Font: ACC1Ó.

sol·licitades, mentre que els centres IT vancompensar-ho amb un augment. Pel quefa a spin-off, els membres de TECNIO vancrear 8 noves empreses, 3 sorgides delsCTA i 5 sorgides dels centres que provenende l’entorn universitari, un 30% menys queel registre del 2010. Això ha estat degutespecialment a la baixada d’iniciatives perpart dels centres d’innovació tecnològica.

Si es diferencien els membres del SistemaCatalà de Transferència de Tecnologia iConeixement (SCTTC) segons les tecnolo-gies en les quals basen la seva activitat, estroba que la majoria d’agents tecnològicstenen la seva activitat en tecnologies rela-cionades amb l’electrònica i les tecnolo-gies de la informació i la comunicació i enla biotecnologia i les ciències de la salut.


El 2011, el Consorci Biopol’H i CataloniaBio van signar un conveni de col·laboracióper promoure la indústria biomèdica i ofe-rir conjuntament formació per emprene-dors i accés a programes d’ajut a pimes.

El grup de certificació Applus+ va comprarla britànica Velosi especialitzada en serveis

d’inspecció per empreses de gas i petroli.D’aquesta manera, l’empresa creix en elsector energètic i reforça la seva posició enpaïsos emergents, arribant a créixer la xifrade negoci un 10% i obtenint un 60% delsingressos de l’exterior.

Les empreses Ficosa i Comsa Emte vancrear l’enginyeria d’R+D Idneo, fruit d’unacord per salvar la fàbrica de televisorsSony a Viladecavalls, que oferirà solucionsclaus en mà en àrees com el vehicle elèc-tric, energies renovables, sistemes de vídeoi salut.

L’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT), del grup Clade, va constituirun fons de capital llavor, el KnowledgeCapital Fund, per invertir en un període de10 anys en companyies amb un alt poten-

cial de creixement i amb una base tecnolò-gica innovadora.

Draconis Pharma, la societat de novacreació del Centre Tecnològic LEITAT, vaassumir l’àrea de nous fàrmacs de PalauPharma, del grup Uriach, i que permetrà fercréixer els seus principals productes.

L’associació de noves tecnologies (Aenteg) i el Parc Científic i Tecnològic de laUniversitat de Girona (UdG) van signar unconveni pel qual l’associació instal·larà laseva seu al Parc de la UdG i des del qual esvol potenciar els punts de contacte entreempreses del sector i fomentar l’ús de lestecnologies de la informació i la comunica-ció (TIC). Amb aquest conveni, el parc de laUdG vol consolidar un clúster tecnològicentre agents del territori de l’àmbit TIC.

correspondria al subsector de serveis d’R+D, el qual presta serveisprincipalment als sectors d’automoció i de la indústria farmacèu-tica. El segon sector és el farmacèutic, el tercer, el d’informació icomunicacions i el quart, el de materials de transport. Entreaquests quatre sectors concentren el 53% de la despesa en R+Dde Catalunya, cosa que, afegida a la concentració en poquesempreses dins de cada sector, reflecteix una de les debilitats del’R+D al nostre país.

També si s’ordenen els sectors per la seva despesa en innovació,els resultats coincideixen bastant amb els més inversors en R+D,

amb petits canvis d’ordre. Però la principal diferència és que en elrànquing d’innovació continua destacant el sector de comerç al’engròs i al detall. Aquest fet s’explica probablement perquè elconcepte d’innovació inclou les adquisicions de tecnologies de lainformació i la comunicació i, per tant, la generalització de l’úsd’Internet i d’equips informàtics als establiments comercials pro-voca que s’observi aquesta important despesa en innovació perpart del sector. Els quatre primers sectors concentren el 50,4% deles despeses en innovació de Catalunya, cosa que porta a lamateixa conclusió que en el cas de les despeses en R+D.

Figura 161. Els 13 sectors ambmés despesa en innovació a Catalunya. 2009Milers d’euros

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

ConstruccióAltramaquinàriai equips

Productestèxtils,confecció,cuir i calçat

Fusta,paper i artsgràfiques

Productesinformàtics,electrònicsi òptics

Serveissanitarisi serveissocials

Productesquímics

Informació icomunicacions

Productesalimentaris,begudesi tabac

Materialsde transport

Comerça l’engròsi al detall

Serveisprofessionals,científicsi tècnics

Productesfarmacèutics

Font: Institut d’Estadística de Catalunya sobre dades de l’INE.


Figura 162. Ingressos totals dels agents TECNIOMilers d’euros

20062005 2007 2008 2009 2010 20110

20.000

40.000

60.000

80.000

IT

CT

CTA

16.343 22.345

29.472 36.524

44.628

54.115

57.695

3.998

7.695

13.002

22.171

31.852

19.251

12.595

58.160

58.380

59.340 65.470 70.331

71.510

70.297

Font: ACC1Ó.

Reordenació de la xarxa de transferènciatecnològica a Catalunya TECnIO

El sistema de transferència tecnològica actualment es composade diverses tipologies d’agents (empreses, centres de recerca,centres d’innovació, centres tecnològics, etc.) i part d’aquestagran diversitat es deu a l’efecte de les polítiques públiques quela Generalitat de Catalunya ha dut a terme amb iniciatives desuport a la transferència tecnològica.

Fent una repassada històrica, es pot veure que a finals del segle xx

les polítiques públiques van fomentar durant molts anys la funda-ció de centres tecnològics i centres de difusió tecnològica, quehavien de ser d’origen privat i estaven enfocats en clau sectorial.A partir de l’any 2000 va haver-hi una reorientació de les políti-ques i es va impulsar la creació de petits centres de recerca d’ori-gen públic que estiguessin molt enfocats a fer recerca bàsica, elscentres finançats a través del Programa CERCA. Posteriorment,amb el Pla d’Innovació de Catalunya 2001-2004, es va decidirestimular l’aparició de centres d’innovació tecnològica formatsper grups de recerca universitaris amb l’objectiu de facilitar latransferència directa dels coneixements generats a les universi-tats catalanes cap a les empreses.

Més endavant, els anys 2005-2008, amb un nou Pla de Recercai Innovació, les polítiques tendeixen a tornar a incloure elscentres tecnològics i els centres de difusió tecnològica com

agents del canalmarket pull per atorgar a les empreses mecanis-mes per aconseguir capacitats tecnològiques. Tanmateix, s’in-tenta fer desaparèixer el fort enfocament sectorial d’aquestscentres, en favor de què passin a especialitzar-se en tecnologiestransversals que permetin que més d’un sector se’n puguibeneficiar.

A partir del 2008 es va fer una transició en la qual els recursospúblics començaren a destinar-se majoritàriament a centrestecnològics avançats. L’any 2009 es va completar el període detransició amb la creació de la marca TECNIO, una iniciativa lide-rada per ACC1Ó i paral·lela al Programa CERCA.

Des del 2011, s’estan impulsant projectes que s’adrecin a acon-seguir una disminució del nombre actual de centres, així comun increment de la seva massa crítica i de la competitivitat deles seves línies d’R+D, mitjançant integracions i fusions entrecentres TECNIO i/o amb altres agents del sistema com ara elscentres de la xarxa CERCA. La creació d’aquestes noves estruc-tures TECNIO ha de venir acompanyada d’un pla de racionalitza-ció, amb l’assoliment de personalitat jurídica única.

D’aquesta manera, al 2011 es van iniciar operacions corporati-ves on els Centres Tecnològics Avançats (CTA) valoren la conve-

Figura 163. Agents del sistema català de transferència tecnològica

Origenprivat

Origenpúblic

Recerca bàsicaTechnology Push

InnovaciótecnològicaMarket Pull

Centrestecnològics

Centresde recerca(CERCA)

Grups IT

Centrestecnològicsavançats

Font: ACC1Ó.


Es va crear el nou centre de recerca Spurnaper realitzar activitats d’R+D+I en tecnolo-gies digitals. El centre està impulsat per lasocietat Vértice 360º, Barcelona DigitalCentre Tecnològic i el Parc Científic i Tec-nològic de la UdG. L’activitat del centre vaengegar amb cinc projectes relacionats

sors privats. La majoria d’aquests empre-ses pertanyen al sector del comerç elec-trònic, del software i de la mobilitat.L’empresa Groupalia encapçala la llistaamb un finançament obtingut de 29,25milions d’euros en dues rondes de finan-çament el mateix any.

majoritàriament amb aplicacions per asuports digitals, com ara motors de recercaadaptats a les xarxes socials.

El 2011, un total de 42 empreses start-upcatalanes van captar 65 milions d’euros enrondes de finançament per part d’inver-

niència d’integrar-se o fusionar-se amb d’altres agents del siste-ma (siguin TECNIO o no).

Les operacions que inicialment s’han donat, han estat d’integra-ció de centres tecnològics amb massa crítica petita (amb mar-cat caràcter sectorial o territorial) dins d’estructures superiors id’enfoc multisectorial, com són els CTA.

Per altra banda, s’espera que també durant el 2012 les universi-tats catalanes presentin projectes únics de l’activitat de transfe-rència tecnològica dels seus centres TECNIO. D’aquesta manera,es pretén racionalitzar i aglutinar els esforços de transferènciadels diferents grups que, dins d’una mateixa universitat, treba-llen de forma intensa amb el teixit empresarial.

AgraïmentsEl Departament d’Empresa i Ocupació vol fer constar el seu agraïment a totesaquelles persones que amb la seva col·laboració han contribuït a la realitza-ció d’aquest informe, especialment als professionals de les empreses, lesassociacions sectorials i les institucions que s’enumeren a continuació:

Jordi Albacar, del Centre de DifusióTecnològica de la Fusta i el Moble deCatalunya (CENFIM).

David Álvarez, de W Aeronàutica.

Víctor Alves, de l’Asociación Españolade Constructores de Maquinaria para laIndustria Alimenticia (ALIMENTEC) il’Asociación Española de Constructoresde Maquinaria para la Industria Cárnica(AEFEMAC).

Marcial Alzaga, de la Federación Españolade Asociaciones de Fundidores (FEAF).

Núria Amela, de Pinsagro, SA.

Haydée Aranda, d’IMS Health.

Conchi Aranguren, de l’AsociaciónEspañola de Fabricantes de Accesorios,Componentes y Herramientas paraMáquinas-Herramienta (AMT).

Raquel Arranz, de la Federació Catalanad’Indústries de la Carn (FECIC).

Josep Ballbé, de la ConfederaciónEspañola de Curtidores (CEC-FECUR).

Jaume Batllori, de J. Vilaseca, SA.

Cristian Bardají, de la Cambra de Comerç,Indústria i Navegació de Barcelona.

Lluís Bellsolell, de Ciment Català.

Susana Blasco, de l’Asociación Españolade Empresas Tecnológicas de Defensa,Aeonáutica y Espacio (TEDAE).

Andrés Borao, de la Confederacióde la Indústria Tèxtil (TEXFOR).

Alex Burgalés, de l’Associació deFabricants de Material Elèctric (AFME).

Eva Canals, de l’Associació d’EmpresesQuímiques de Tarragona (AEQT).

Joan Canals, de l’Agrupació Espanyoladel Gènere de Punt.

Juan Martín Cano, de l’Asociación enDefensa del Envase de Vidrio (ANFEVI).

Lluïsa Casals, del Departament de Territorii Sostenibilitat de la Generalitat deCatalunya.

Carmina Castellà, de l’Asociación Españolade Maquinaria Textil (AMTEX) i l’AsociaciónEspañola de Maquinaria para el Envase,Embalaje, Embotellado y su Grafismo(ENVASGRAF).

Jordi Castells, de l’ICAEN.

Josep Collado, de la Federació Catalanad’Indústries de la Carn (FECIC).

Víctor Dorado, de l’Asociación Españolade Constructores de Maquinaria para elPlástico y el Caucho (IMAPC).

Francesc Espriu, de SIEMENS, SA.

Joan Eugeni Cañadas, de l’AssociacióNacional Espanyola de Fabricants deFormigó Preparat (ANEFHOP).

Xavier Castillo, d’AMETIC.

Santiago Culí, de Boehringer Ingelheim.

Joan Esteve, de l’ICAEN.

César Estévez, d’Anesdor.

Susana Fernández, de l’AsociaciónEspañola de Fabricantes de Accesorios,Componentes y Herramientas paraMáquinas-Herramienta (AMT).

Ignasi Ferrer, d’IDIADA.

Ferran Figuerola, del Gremi del Vidre Pla.

Josep Font, de l’Associació Catalana deMotlles i Matrius (ASCAMM).

Cristina García, del Gremi de Flequersde Barcelona.

Gloria GarcíaCuadrado, de BarcelonaAeronautics & Space Association (BAIE).

Armando GarcíaMendoza, de l’AssociacióCatalana de Paper i Cartró, integrada aASPAPEL.

Miguel Ángel García Obregón, del’Asociación Española de Fabricantesde Equipos y Componentes para laAutomoción (SERNAUTO).

David García Uslé, de l’Associació Catalanadel Tèxtil-Moda (ACTM).

Pankaj Ghemawat, d’IESE.

Marta Ginferrer, de NISSAN IBERIA, SA.

Luis Gómez, de l’Asociación Española deFabricantes de Automóviles y Camiones(ANFAC).

Manuel GómezAcosta, d’ALSTOM, SA.

Juan Carlos González, de la Sociedadde Industrias de Forja por Estampación.

Carmen Hermo, de SEAT.

Stefan Ilijevic, de SEAT.

Alejandro Josa, de Ciment Català.

Carles Jové, de l’Asociación Españolade Química Fina (AFAQUIM).

Juan Antonio Labat, de la FederaciónEmpresarial de la Industria QuímicaEspañola (FEIQUE).

Àngela Lalatta, de l’Asociación Españolade Fabricantes Exportadores de MaterialEléctrico y Electrónico (AMELEC).

Empar Latorre, del Gremi d’Editorsde Catalunya.

Xavier López, de l’Associació Catalanade Motlles i Matrius (ASCAMM).

Antoni Lorente, del Grup Uriach.

Àngel Lozano García, del Centre Espanyolde Plàstics (CEP).

Salvador Maluquer, de la Confederacióde la Indústria Tèxtil (TEXFOR).

Xavier Mauri, del Departament de Territorii Sostenibilitat de la Generalitat deCatalunya.

Juan José Meca, de la FederaciónEmpresarial Catalana del Sector Químico(FEDEQUIM).

Alícia Miralles, de l’AssociacióMultisectorial d’Empreses (AMEC).

Cristina Moix, del Gremi d’Editorsde Catalunya.

José Ramón Morales, de la UniónNacional de Industrias del Cobre(UNICOBRE).

Jon de Olabarría, de l’Asociación Nacionalde Extruidores de Perfiles de Aluminio(ANEXPA).

Mercè Pizarro, de Foment del TreballNacional.

Manel Pretel, de l’Institut Català del Suro.

Jordi Pujol Gil, del Departament dePresidència de la Generalitat de Catalunya.

Rafael del Rey, de l’Observatorio Españoldel Mercado del Vino (OEMV).

José María Riaño, d’Anesdor.

José Luis Rodríguez Giménez, del CentreEspanyol de Plàstics (CEP).

Rafael Romero, de la Cambra Oficial deContractistes d’Obres de Catalunya(CCOC).

Cristina Rovira, de l’Institut d’Estadísticade Catalunya.

Álvaro Sanllehí, d’Ibérica de Papel, SA.

Marc Sanllehí, d’Ibérica de Papel, SA.

Marta Sans, del Gremi d’IndústriesGràfiques de Barcelona.

Joaquim Solana, del Centre de DifusióTecnològica de la Fusta i el Moble deCatalunya (CENFIM).

Francisco Javier Vizcaíno, del ClústerRailgrup.


Inform

ean

ualsob

relaindústriaaCatalun

ya

2011

informe anual sobre la indústria a catalunya 2011

News & Politics