B4. La indústria catalana i el canvi climàtic

Joan Jorge i SánchezDepartament de Física AplicadaUniversitat Politècnica de Catalunya

Joan Jorge i Sánchez és professor titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politèc-nica de Catalunya. Expert en l’ús de les imatges de satèl·lit per a la seva aplicació en estudis d’estimacióde la precepitació, així com de diagnosi del medi ambient. Ha dirigit tesis doctorals relacionades ambla meteorologia i climatologia de la precipitació, així com en la determinació de paràmetres de superfí-cie per afinar els models de predicció numèrica del temps. Ha participat en congressos internacionals inacionals de teledetecció, estenent-se a estudis de simulació de l’impacte d’un canvi climàtic en diver-sos sectors socioeconòmics, a causa de la seva relació amb el món de l’enginyeria.

Síntesi 000

B4.1. La indústria: consideracions prèvies 000

B4.2. La indústria: un sistema sensible al clima 000

B4.3. Activitat de la indústria catalana 000

B4.3.1. Dades globals sobre la indústria catalana 000

B4.3.2 Sectors industrials a Catalunya 000

B4.4. La preocupació ambiental de la indústria 000

B4.5. Impactes del canvi climàtic i vulnerabilitat dels diferentssectors 000

B4.6. Adaptació de la indústria al canvi climàtic 000

B4.7. Potencials accions de mitigació aplicables 000

B4.7.1. Accions impulsades pels sectors industrials 000

B4.7.2. Accions impulsades per l’Administració catalana 000

B4.8. Eines desenvolupades a l’estranger aplicables a la indústria ca-talana 000

B4.8.1. Qüestionari a petites i mitjanes empreses 000

B4.8.1.1 Avaluació de riscos 000

B4.8.1.2. Identificar les oportunitats 000

B4.8.2. La iniciativa Solucions Ambientals Canadenques 000

B4.9. Referències bibliogràfiques 000

Síntesi

L’evidència de l’existència del canvi climàtic d’o-rigen antròpic és relativament recent, per la qualcosa no totes les organitzacions ni tots els sec-tors econòmics estan preparats, encara, per fer-hi front. La sensibilitat de les indústria catalanarespecte d’aquest fenomen varia en funció decada sector industrial i les mesures preses peradaptar-s’hi seran diferents segons la seva espe-cialitat i grau d’expertesa.

Tal com reflecteixen algunes enquestes, una partmolt important del sector empresarial català nopercep el canvi climàtic com un problema im-portant. Una possible raó que podria explicaraquest fet és que en molts casos l’impacte d’a-quest fenomen és indirecte i, per contra, hi hamolts d’altres temes aparentment més priorita-ris, molt més vinculats amb la presa de decisionsi els quals són lluny de l’àmbit ambiental. Perexemplificar aquest fet, i només a títol orienta-tiu, s’estima que només el 34% de les indústriescatalanes ha desenvolupat un sistema de gestióambiental.

Per a cada indústria, la programació temporal dela seva estratègia empresarial té una durada moltmés curta que el període en el qual es pot mani-festar un possible canvi en les condicions climà-tiques que la pugui destorbar. Normalment,s’espera que un negoci funcioni durant un perí-ode d’1 a 5 o 10 anys en molts sectors produc-tius, temps gens comparable amb els escenaristemporals amb els que treballen els científics (entermes de canvi climàtic sovint es pren com ahoritzó temporal l’any 2100).

Sembla ser, però, que alguns canvis de les con-dicions climàtiques comencen a fer-se més evi-dents i que algunes empreses ja han decidit in-vertir per adaptar-se a aquest canvi i mitigar-neels efectes. Així, per exemple, s’està observantun increment de la freqüència amb la que es

produeixen xàfecs intensos, els quals contri-bueixen a enterbolir l’aigua dels rius i dels dipò-sits d’aigües residuals, afectant negativament elfuncionament dels processos de tractament dis-senyats amb períodes de retorn de la precipita-ció de 3 a 5 anys.

En d’altres casos, el temps de vida de la maqui-nària de les plantes industrials (entre 10 i 40anys), fa que els empresaris adoptin la decisió decanviar la maquinària només quan s’hagi de re-novar i no abans, és a dir, quan sigui necessari.En aquesta situació, les previsions de la incidèn-cia en la rendibilitat empresarial a causa de no-ves condicions climàtiques afecta poc a la deci-sió de les inversions en maquinària.

Pel correcte funcionament de la maquinària,aquestes inversions s’han d’acompanyar d’unconjunt d’actuacions complementàries com són,entre altres, assegurar el subministrament de lesmatèries primeres necessàries i adequar les con-dicions ambientals durant el període de funcio-nament, tot vetllant per la seguretat i el manteni-ment de les condicions de salut dels treballadorsinvolucrats en el procés productiu.

En les empreses del sector industrial, les princi-pals mesures adoptades fins ara, estan orienta-des a aconseguir un ús eficient de l’energia i a lasubstitució de combustibles, a través del quehom anomena «bones pràctiques». A Catalunya,el sector industrial és el que més està avançanten la integració ambiental, comparativamentamb els altres sectors (transports, energia, do-mèstic, agrícola).

Algunes empreses estan posant en marxa tot unseguit de mesures encaminades a aprofitar laseva adaptació a les noves condicions climàti-ques, ampliant el negoci i aprofitant comercial-ment la seva imatge. Moltes d’aquestes accions

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

321

han comptat amb l’assessorament de l’Adminis-tració catalana i caldria destacar, entre toteselles, la realització en força empreses de Diagno-sis Ambientals d’Oportunitats de Minimització(DAOM), és a dir, anàlisis específiques dels pro-cessos productius i els corrents residuals, lesquals permeten identificar les oportunitats demillora ambiental vinculada als diversos proces-sos.

Caldria mantenir mecanismes de finançament,tant des de l’Administració com des de les fede-racions industrials, per tal d’ajudar a reduir elscostos. En els propers anys serà clau mantenirl’aplicació d’eines d’adaptació contínua, tot obli-gant les empreses a innovar, a repensar proces-sos, per tal de respondre amb èxit a les deman-des de qualitat ambiental de la societat. Enaquesta mateixa línia, està comprovat que as-pectes com l’eco-etiquetatge o l’estalvi energètic

associat a un producte present en el mercat lipermeten gaudir, potencialment, d’una majordemanda.

Les accions anteriors no només han de dur-se ala pràctica dins les empreses sinó que han de do-nar-se a conèixer a l’opinió pública, tot al·legantel principi de precaució, segons el qual cal ac-tuar sempre que hi hagi indicis de perillositatper a la salut del medi. La indústria ha de pren-dre un paper de lideratge per tal que tota la so-cietat sigui conscient de l’existència de l’escalfa-ment global del planeta, tot desenvolupant uncatàleg d’accions que estalviïn diners, millorin laproductivitat i protegeixin el medi ambient. Lescompanyies que persegueixin l’eficiència ener-gètica, redueixin les seves emissions i efluents iminimitzin la producció de residus guanyarancompetitivitat respecte la resta del sector indus-trial.

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

322

B4.1. La indústria: consideracions prèviesUna activitat industrial es pot considerar coml’aplicació continuada de diverses tecnologies aun procés de producció. En un sentit estricta-ment literal, doncs, es podria considerar que l’a-gricultura o la producció d’energia també sónactivitats industrials, ja que fan ús de diversestecnologies i de la seva aplicació obtenen un de-terminat producte. Això no és vàlid, però, ambel turisme, que es podria entendre com un servei(tot i que molt sovint es parla, de forma poc ade-quada, d’indústria turística).

Les indústries requereixen, doncs, d’uns meca-nismes que actuen sobre unes matèries primeres,seguint uns processos més o menys compexos,que les transformen en productes de més omenys valor afegit, fent ús de tecnologies especí-fiques del sector de producció que es consideri,controlant aquests processos de forma més omenys manual/automàtica, amb més o menysrecursos humans, i depenent finalment del graude comercialització dels productes elaborats, és adir, del mercat, per poder continuar exercinttota l’activitat.

Normalment les empreses organitzen el procésde producció i distribució en funció de les de-mandes dels consumidors i productors sobre elsquals, al mateix temps, intenten influir. D’a-questa manera, doncs, les empreses es conver-teixen en un pont entre el món de l’economia i elmón de la biosfera, consumint recursos naturals

i ambientals, tot valoritzant-los econòmicamenti introduint-los al mercat (Azqueta, 2002).

Actualment la indústria s’enfronta, a més a més,a haver de fer realitat els bons desitjos ambien-tals i a les pressions de l’Administració i de l’opi-nió pública en aquesta temàtica. De posturesirreconciliables fins a finals dels 80, però, s’hapassat en els darrers anys a la presa d’iniciativesper disminuir o evitar la contaminació i, fins itot, a crear empreses i activitats directament re-lacionades amb la protecció del medi ambient.

Amb una actitud positiva i reflexiva davant elsproblemes ambientals, com ho és el cas del can-vi climàtic, els diferents sectors productius, enparticular les empreses que fan l’activitat indus-trial, poden obtenir avantatges molt clars en untermini de temps no massa llarg com ara: la re-ducció del cost per unitat produïda; la generaciód’avenços tecnològics; la millora de mercats;certs avantatges sobre la competència; la millorade la seva imatge per part dels clients; una millo-ra de qualitat de vida dels empleats; millora de laseguretat a l’empresa; força garanties de conti-nuïtat de l’activitat de la indústria; etc. (Seoanez,1995).

Si tenim en compte una perspectiva temporal amés llarg termini, la consideració del nostre pla-neta, inclosa l’espècie humana i totes les activitatsrelacionades amb ell, s’arriba al concepte de «sos-tenibilitat». Des d’aquest punt de vista, cal refle-

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

323

xionar i adonar-se que la indústria en general,com a element que indueix el canvi climàtic hau-rà d’adaptar-se a les conseqüències, però, sobre-tot, haurà d’actuar per mitigar-les. Resulta curiósque la indústria sigui un sector socioeconòmicreceptor i alhora un responsable del problema.

I anant més lluny, com diu en Ricardo A. Nava-rro, a Desafíos de la Industria para la sustentabili-dad: «En observar els principals problemes eco-lògics i socials que pateixen les nostres societats,es conclou que el principal desafiament queafronta la humanitat, és tornar sustentable lanostra civilització, no tant aconseguir un desen-volupament sostenible, sinó una societat susten-table. Això presenta a la indústria desafiaments anivell ecològic, social, econòmic i polític, com lanecessitat de reduir el consum de recursos, dis-tribuir equitativament bens i serveis i reduir eldeute ecològic que tenen els països del nordamb els del sud».

B4.2. La indústria: un sistema sensible al climaPer sensibilitat al clima s’entén el grau en que undeterminat sector és afectat, adversament o be-neficiosa, per estímuls relacionats amb el clima(característiques mitjanes del clima, variabilitatclimàtica o la freqüència i magnitud de fenò-mens extrems). L’afectació pot ser directa (perexemple, per un canvi en la producció agrícolaen resposta al canvi de la temperatura mitjana) oindirecta (per exemple, danys causats per unaugment en la freqüència de les inundacionscostaneres per elevació del nivell del mar).

En el cas d’una indústria, aquesta es pot veureafectada pel canvi climàtic en una de les se-güents circumstàncies:

1) Indústries directament sensibles al clima:• Gestió d’infraestructures costaneres (ports,

carreteres, ferrocarril).• Indústries situades a primera línia de mar

(hotels, explotacions salines, refineries depetroli, pesca, etc.).

• Canvis en els consums energètics per aug-

ment de les necessitats de refrigeració, detransport o d’irrigació.

2) Indústries on els recursos necessaris són sen-sibles al clima:• Quasi totes les indústries, ja que el preu de

l’energia en depèn.• Indústria agroalimentària (alimentació, be-

gudes refrescants).• Indústries que requereixen matèria forestal

(sector de l’edificació, paper, generació d’e-nergia).

• Transport marítim (navegació).

3) Indústries amb un mercat sensible al clima:• Infraestructures energètiques.• Canvis en la demanda de transport o d’ali-

ments a causa dels moviments migratoris.

Els sectors econòmics i i els sistemes naturalsque es veuran afectats per un canvi sostingut delclima són diversos, com es veu al llarg d’aquestestudi sobre el canvi climàtic a Catalunya. Hompot observar casos d’afectació a causa del climaque de forma indirecta poden afectar altres inte-ressos. Un exemple és el turisme, que consti-tueix un dels sectors econòmics que més llocs detreball proporciona, amb un volum de negocisuperior al d’altres activitats econòmiques i queté en les condicions climàtiques existents a Cata-lunya un dels principals actius. Per tant, un can-vi climàtic podria tenir una afectació claríssimasobre aquest sector. Només cal pensar què pas-saria si es produissin problemes d’abastament derecursos hídrics, un increment de la temperatu-ra i, per tant, una demanda més elevada de refri-geració artificial als establiments turístics (ambla corresponent despesa econòmica) o si els ca-nons de neu deixessin de tenir les condicionsmínimes per al seu funcionament.

Amb tota seguretat en llegir aquestes frases hompensa més en el sector serveis que no pas en totala indústria auxiliar que depèn de la seva activi-tat. En la fàbrica de tovallons de paper, en la demobiliari de cuina o en la de fabricació d’apa-

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

324

rells de refrigeració, per posar alguns exemples,que subministren materials a una zona geogràfi-ca molt turística, es pot donar una reducció deles comandes, un excés d’estocs, etc., la qualcosa podria comportar una reducció de benefi-cis i la reducció de llocs de treball. No obstantaixò, és possible que no tot siguin problemes.Així, el canvi climàtic també pot generar algunesoportunitats de negoci, alguna d’elles ben imagi-nativa.

El sector industrial no és tan sensible a impactesdirectes causats pel canvi climàtic com altres(l’agrícola, el turisme, el lleure) però, indirecta-ment, el clima pot tenir una incidència molt im-portant sobre determintats tipus d’activitat in-dustrial. Per tal d’estudiar aquest aspecte, s’hanconstruït models que relacionen les operacionsde negoci i l’impacte del clima sobre el mercat,tot provant de detectar quan els canvis són so-cioeconòmics i quan són atribuïbles a altres cau-ses (inclòs el clima), sense que s’hagi trobat capresposta ben estructurada.

Un altre aspecte de la indústria que cal conside-rar, lligat amb el clima, i molt especialment ambun desenvolupament sostenible, és el consumd’energia. Catalunya és un generador d’energiaforça net comparat amb la resta de l’Estat espan-yol, però a la vegada és un país amb un consummolt elevat, com apareix en el capítol correspo-nent. L’energia que es consumeix procedeix, enpart, de fora del país i, en aquest sentit, caldriaser conscients de la responsabilitat existent enrelació a la contaminació atmosfèria produïdaen els indrets on es genera aquesta energia.

No cal posar més exemples d’aspectes socioeco-nòmics que tenen una clara interdependènciarespecte el clima, però si que cal posar-los de ma-nifest per tal que la comunitat empresarial catala-na adquireixi consciència de la necessitat de feruna anàlisi de prospectiva, amb un enfocamentclarament preventiu. El cas concret de la indús-tria requereix, a més, una conscienciació sobre elfet que l’escala de temps en la qual pot ser afecta-

da de forma directa pel canvi climàtic amaga es-cales més reduïdes d’impactes indirectes.

B4.3. Activitat de la indústria catalanaRecentment s’han editat, de forma gairebé si-multània, dos treballs sobre la indústria catala-na. D’una banda el Departament de Treball, In-dústria, Comerç i Turisme de la Generalitat deCatalunya ha fet públic l’Informe anual sobre laindústria a Catalunya 2002. De l’altra, i promogutpel Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics In-dustrials de Catalunya, s’ha editat el llibre Cata-lunya, un país industrial, escrit per Miquel Barce-ló i Roca. Ambdós llibres fan una anàlisi de lasituació actual de cada un dels sectors indus-trials del país. En tractar-se dels darrers dos es-tudis publicats sobre l’estat de la indústria cata-lana, es remet els lectors a aquests treballs siestan interessats en l’anàlisi econòmica que con-templen, ja que en aquest capítol només es trac-tarà la relació entre les activitats industrials i elfenomen del canvi climàtic.

B4.3.1. Dades globals sobre la indústria cata-lanaA continuació es mostren unes dades genèriquesdel que representa el sector industrial en la co-munitat catalana i la variació experimentada enels darrers anys. Així, la taula B4.1 mostra elsprincipals resultats dels anys 2000 i 2001, on fi-guren el nombre d’establiments, la poblacióocupada, els ingressos i despeses d’explotació iles inversions realitzades (aquestes dades podenampliar-se consultant la web de l’Institut d’Esta-dística de Catalunya: http://www.idescat.es/).Les taules B4.2 i B4.3 contenen, respectivament,informació sobre l’evolució anual del PIB indus-trial a Catalunya i l’evolució de la població ocu-pada en la indústria catalana al llarg dels darrersdeu anys.

Les dades contingudes en aquestes dues darre-res taules, expressades en format gràfic (figuresB4.1 i B4.2) , no es corresponen en absolut ambcap de les gràfiques que es poden elaborar a par-tir de l’evolució dels valors de la temperatura de

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

325

2000 22000011 Variació (%)

NNoommbbrree dd’’eessttaabblliimmeennttss 42.125 37.129 --1111,,99

Establiments de 20 ocupats o més 5.895 6.510 1100,,44

PPeerrssoonneess ooccuuppaaddeess 673,0 679,5 11,,00

IInnggrreessssooss dd’’eexxpplloottaacciióó 112.135.911 118.524.722 55,,77

Volum de negoci 110.310.520 116.485.102 55,,66

Vendes netes de productes 88.479.877 95.177.430 77,,66

Vendes netes de mercaderies 17.176.913 16.277.273 --55,,22

Prestacions de serveis 4.653.731 5.030.399 88,,11

Altres ingressos 1.825.391 2.039.620 1111,,77

VVaarriiaacciióó dd’’eexxiissttèènncciieess 1.471.836 488.685 --6666,,88

DDeessppeesseess dd’’eexxpplloottaacciióó 105.079.527 111.122.952 55,,88

Consum de primeres matèries 43.704.177 47.160.525 77,,99

Consum d’altres proveïments 6.269.937 6.588.545 55,,11

Consum de mercaderies 13.475.609 12.273.427 --88,,99

Treballs fets per altres empreses 4.377.878 4.940.802 1122,,99

Despeses de personal 17.248.652 18.602.225 77,,88

Serveis exteriors 15.834.005 17.085.193 77,,99

Dotacions amortització de l’immobilitzat 4.169.269 4.472.235 77,,33

IInnvveerrssiioonnss eenn aaccttiiuuss mmaatteerriiaallss 4.767.749 5.391.175 1133,,11

RReessuullttaatt ddee ll’’eexxeerrcciiccii 44..663388..334433 44..779955..002211 33,,44

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

326

Nota: El nombre d’establiments s’expressa en unitats; les persones ocupades en milers.Àmbit sectorial: seccions C a E de la CCAE-93 (veure taula B4.9).

Taula B4.1. Dades bàsiques de la indústria a Catalunya, en milers d’euros (anys 2000 i 2001)Font: INDESCAT. Estadística, producció i comptes de la indústria 2000-2001.

Any 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

VVaarriiaacciióó iinntteerraannuuaall ((%%)) -2,8 4,4 5,1 2,5 5,0 4,5 3,8 3,9 1,4 1,3

Taula B4.2. Evolució anual del PIB industrial a Catalunya (període 1993-2002)Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

Taula B4.3. Evolució de la població ocupada en la indústria catalana (període 1993-2002)Font: Encuesta de Población Activa INE.

Any 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

VVaarriiaacciióó iinntteerraannuuaall ((%%)) -8,4 -6,5 2,6 -1,5 6,9 3,7 -0,7 3,0 3,7 -1,6

l’aire, la precipitació, la radiació solar o qualse-vol altra variable climatològica. Igualment, caladonar-se que no tots els sectors industrials te-nen el mateix comportament, ni a nivell econò-mic ni com a resposta a estímuls físics externscom el clima, i que les gràfiques només mostrenel comportament del tot el conjunt de la indús-tria. També hom ha d’adonar-se que les condi-cions climàtiques varien segons l’emplaçamentde la indústria (a la costa, a la plana de Lleida,etc.).

Per poder visualitzar millor la tendència quemostren les dades i millorar la noció del que re-presenten les dades anteriors dins el món pro-ductiu estatal, la taula B4.4 compara les dades depoblació ocupada a l’Estat espanyol i a Catalunyadurant el segon trimestre del 2003 per cadascundels quatres sectors d’activitat en què s’inclouentotes les activitats econòmiques. La taula B4.5mostra la distribució de la població ocupada enla indústria, classificada en tres grans blocs:energia, química, cautxú i metal·lúrgica; alimen-tació, tèxtil, fusta, paper i edició; maquinària,material elèctric i de transport

B4.3.2 Sectors industrials a CatalunyaEn l’apartat anterior s’ha vist una una mostra decom es poden agrupar els diferents sectors in-dustrials a l’hora de diferenciar el camp de tre-ball que ocupa més població. En altres taules es-tadístiques referides a la indústria es troben méscamps, o subsectors, industrials on classificar lesactivitats productives. La taula B4.6 mostra lapoblació ocupada a Catalunya el segon trimestredel 2003, per sector d’activitat, resaltant els tressectors inclosos com activitat industrial que esrecollien a les dues taules anteriors. La taulaB4.7 mostra el mateix tipus d’informació (referi-da, però, al quart trimestre de l’any 2002) per amés subsectors, obtinguda dels anuaris d’IDES-CAT.

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

327

Figura B4.1. Evolució anual del PIB industrial a Catalunya. Font: elaboració pròpia.

Figura B4.2. Evolució de la població ocupada en la indústria catalana.Font: elaboració pròpia.

Sector d’activitat Estat espanyol Catalunya

Agricultura 934,4 73,7

Indústria 3.128,0 772,1

Construcció 2.010,0 304,4

Serveis 10.593,7 1.696,4

TToottaall 16.666,0 2.846,6

Taula B4.4. Població ocupada en el 2n trimestre del 2003Font: Enquesta de població activa. Instituto Nacional de Estadística.

Estat espanyol

Catalunya

Energia, química, cautxú i metal·lúrgia 1.097,8 264,0

Alimentació, tèxtil, fusta, paper i edició 1.091,4 246,2

Maquinària, mat. elèctric i de transport 938,7 261,9

TToottaall iinnddúússttrriiaa 33..112288,,00 777722,,11

Taula B4.5. Població ocupada en la indústria en el 2n trimestre del 2003.Font: Enquesta de població activa. Instituto Nacional de Estadística.

Les dades estadístiques de les activitats indus-trials es troben agrupades tal i com s’acaba demostrar. La taula B4.8 sobre l’evolució del co-merç exterior. Aquesta aparent manca de nor-malització no és real, ja que el Decret 97/1995, de21 de febrer, del Govern català aprovà la Classifi-cació catalana d’activitats econòmiques de 1993(CCAE-93), que no és més que una versióabreujada i en llengua catalana de la Clasificaciónnacional de actividades económicas de 1993(CNAE-93). La taula B4.9 recull aquesta classifi-cació, sense explicitar les divisions i grups decada subsecció. S’han ressaltat les seccions quehom acostuma a considerar com activitats típi-cament industrials.

B4.4. La preocupació ambiental de la indústriaEls empresaris catalans no tenen la percepcióque el canvi climàtic sigui realment un proble-ma, ja que hi ha altres temes que són més priori-taris a l’hora de prendre decisions en el si de lesseves empreses i que són lluny dels aspectes am-

bientals. Una enquesta realitzada per l’Ins-titut CEP, a petició del Centre per l’Em-presa i el Medi Ambient (CEMA), a 802directius d’indústries catalanes de quatresectors d’activitat –el químic (CNAE93codi 24), el tèxtil i cuir (CNAE93 codis17,18 i 19), l’alimentari (CNAE93 codi15) i el metal·lúrgic i de productesmetàl·lics (CNAE93 codis 27 i 28)– va evi-denciar l’escàs grau de preocupació, o deconsciència, sobre la temàtica ambiental.

Així, davant la pregunta Des del seu punt devista com a directiu, quines creu que són lesproblemàtiques de la indústria catalana?, no-més un percentatge molt baix de respostes(el 4,9%) va respondre que considera elmedi ambient com un tema preocupantper l’activitat de la seva empresa. La taulaB4.10 recull els resultats a aquesta pregun-ta.

De fet, la principal força externa que pro-mou la gestió dels aspectes ambientals a la

indústria és, sens dubte i amb molta diferència,la legislació existent en aquest àmbit que, evi-dentment, és d’obligatori compliment. Hi ha,però, altres factors que també influeixen en el fetque les empreses industrials tinguin cura delmedi ambient. Entre ells es pot destacar: la mi-llora de la imatge, la reducció de costos, les exi-gències del mercat i el compromís amb un des-envolupament sostenible. La taula B4.11 recullels sectors industrials apuntats a la taula B4.9que consideren més important cadascun d’a-quests quatres factors (Fundación Entorno,1998).

Cal dir, en aquest punt, que els empresaris, mal-grat saber que la gestió ambiental de la seva em-presa els pot suposar una rendibilitat econòmi-ca, una millora de la imatge i un coneixementdels seus punts febles, a més de complir amb lesnormatives, troben com a barreres per actuard’una forma ambientalmente correcta: la manca(cada vegada menys) de recursos humans pre-

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

328

Taula B4.6. Població ocupada a Catalunya, per sectors (2n trimestre de l’any2003)Font: IDESCAT, a partir de dades de l’enquesta de població activa.

Sector d’activitatPoblació ocupada

(en milers de persones)

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 73,7

EEnneerrggiiaa,, qquuíímmiiccaa,, ccaauuttxxúú ii mmeettaall··llúúrrggiiaa 226644,,00

AAlliimmeennttaacciióó,, ttèèxxttiill,, ffuussttaa,, ppaappeerr ii eeddiicciióó 224466,,22

MMaaqquuiinnààrriiaa,, mmaatteerriiaall eellèèccttrriicc ii ddee ttrraannssppoorrtt 226611,,99

Construcció 304,4

Comerç, hoteleria i reparacions 580,3

Transports i telecomunicacions 194,1

Serveis financers a empreses i lloguers 323,6

Administració pública, educació i sanitat 428,1

Altres serveis col·lectius 170,2

TTOOTTAALL 22..884466,,66

parats per a dur la tasca de gestió ambiental; elcost que comporta aquesta i la pròpia manca deconscienciació i coneixement ambiental delsempresaris (Fundación Entorno, 1998).

En el cas de la importància del tema ambiental,els directius d’empresa responen la pregunta Empodria dir fins a quin punt està d’acord amb les se-güents idees?. Tal com reflecteix la taula B4.12,de les dades obtingudes hom pot deduir un apa-rent reconeixement de la importància de teniren compte el medi ambient en un futur imme-diat, però també hi ha un percentatge significa-tiu de respostes que valora com a gravós aquesttipus de consideració en els seus processos deproducció.

A la taula B4.13 s’observa que un 66% de les in-dústries catalanes es troba sense una secció, de-partament o persona responsable de la gestióambiental, així com tampoc no han externalitzataquesta tasca a una consultora o gestora, i tansols el 34% de les empreses de caràcter indus-trial de Catalunya ha dissenyat i aplicat un siste-ma de gestió ambiental.

B4.5. Impactes del canvi climàtic i vulnerabili-tat dels diferents sectors El clima no afecta de la mateixa manera tots elssectors d’activitat industrial, ni totes les empre-ses del mateix sector funcionen de la mateixamanera, de forma que unes podran adaptar-semillor a canvis en la conjuntura econòmica delmoment quan aquesta es vegi fortament influïdaper l’impacte d’un canvi del clima.

En aquest apartat hom podria esperar una deta-llada relació d’impactes per sectors a causa delcanvi climàtic i no la trobarà ja que no és l’objec-tiu d’aquest estudi fer-ho tan exhaustivament.Cas de necessitar-se, comportaria relacionar pera cada sector els diferents elements que interve-nen en l’activitat industrial que l’hi és caracterís-tica, tot diferenciant, entre d’altres factors, qui-nes són les matèries primeres que utilitza, quinsprocessos de transformació segueix, en quines

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

329

Sector d’activitatPersones

assalariades

Indústries extractives, petroli i energia 15.024

Productes energètics i refinament de petroli 1.052

Extracció de minerals no energètics 3.222

Energia elèctrica, gas i aigua 10.750

Alimentació, begudes i tabac 63.260

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 79.000

Indústries tèxtils 50.279

Indústries de la confecció, del cuir i del calçat 28.721

Indústria de la fusta i altres indústries manufactureres diverses

36.067

Paper, edició, arts gràfiques i reprografia 52.311

Indústries químiques 57.700

Cautxú i matèries plàstiques 29.456

Altres productes minerals no metàl·lics 22.678

Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 81.477

Metal·lúrgia 11.217

Productes metàl·lics (excepte maquinària i equips)

70.260

Maquinària i equips mecànics 37.199

Màquines d ‘oficina i instruments 8.243

Màquines d’oficina i equips informàtics 750

Instruments de medicina, de precisió i d’òptica 7.493

Equips elèctrics i electrònics 38.681

Fabricació de maquinària i materials elèctrics 31.353

Materials electrònics; aparells ràdio, TV i comunicacions

7.328

Fabricació de materials de transport 53.141

Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

49.206

Fabricació d’altres materials de transport 3.935

TToottaall iinnddúússttrriiaa 884499..883333

Taula B4.7. Nombre d’assalariats en els sectors industrials a Catalun-ya (4t trimestre de l’any 2002)Font: INSS (afiliats al Règim General de la Seguretat Social)

condicions laborals es fa, i quina pot ser la de-manda del mercat, en quant als seus productes,si canvien les condicions climàtiques.

A continuació es presenten alguns detalls parti-culars, prou significatius, de com s’espera que elcanvi climàtic afecti determinades activitats in-dustrials, i que han de fer pensar en altres casu-ístiques que es poden donar en altres sectors. Elque es fa és denunciar, amb alguns casos con-crets, que qualsevol indústria té un grau de vul-nerabilitat al canvi climàtic, o incapacitat de ferfront als efectes adversos derivats d’una variacióclimàtica a la que es trobi sotmesa. La vulnerabi-litat és una funció del caràcter, magnitud i graude variació climàtica a la qual la indústria s’ex-posa, de la seva sensibilitat, i de la seva capacitatd’adaptació.

Els serveis són, en general, menys sensibles imenys vulnerables als impactes directes del can-

vi climàtic que les activitats manufactureres.Això es deu al fet que la temperatura, la pluja oels vents incideixen només sobre les façanes delsedificis on es realitzen les funcions de servei. Arabé, com en la majoria d’indústries, les condi-cions de treball en aquests edificis, en cas que esvegin afectades per altes temperatures a l’estiu,poden afectar el benestar dels treballadors, aixícom la seva productivitat. De la mateixa manera,un increment de les precipitacions induirà unaugment de les necessitats de manteniment. Unincrement en la demanda de refrigeració artifi-cial de l’interior de les empreses farà augmentarles emissions de CO2 i, al mateix temps, la factu-ra energètica. Indirectament, els impactes delcanvi de clima també podran reflectir-se en lademanda del mercat (per exemple, a través d’unincrement en la demanda de vegetals i begudesrefrescants a l’estiu).

L’augment de la temperatura tindrà un impacte

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

330

EExxppoorrttaacciioonnss MM€)) IImmppoorrttaacciioonnss ((MM€))

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 706,22 2.027,99

Extracció i refinació de petroli. Extracció de carbons 321,25 3.359,84

Productes alimentaris i begudes 2.941,73 3.563,32

Indústries tèxtils, cuir, calçat, vestit i altres 3.198,87 3.944,28

Indústries químiques 6.850,48 10.018,86

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 1.810,42 3.489,91

Construcció de maquinària i equips mecànics 2.869,70 4.704,25

Construcció de maquinària d’oficina, ordinadors i instrments de precisió i òptica 965,63 2.283,09

Maquinària i materials elèctrics i electrònics 3.958,01 4.903,74

Vehicles de motor i altres materials de transport 7.355,43 7.121,12

Resta de branques 4.749,33 5.556,36

No classificats 479,80 246,09

TTOOTTAALL 3366..220066,,8866 5511..221188,,8844

Taula B4.8. Evolució del comerç exterior per branques d ‘activitat (any 2002)Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

331

Taula B4.9. Classificació catalana d’activitats econòmiques de 1993 (CCAE-93)

Seccions Subseccions Descripció

A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura

B Pesca

C Indústries extractives

CA Extracció de productes energètics

CB Extracció altres minerals, llevat productes energètics

D Indústries manufactureres

DA Indústries de l’alimentació, begudes i tabac

DB Indústries tèxtils i de la confecció

DC Indústries del cuir i del calçat

DD Indústries de la fusta i del suro

DE Indústries paper, arts gràfiques, suports enregistrats

DF Coqueries, refinació petroli i combustibles nuclears

DG Indústries químiques

DH Transformació del cautxú i de matèries plàstiques

DI Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics

DJ Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics

DK Construcció de maquinària i equips mecànics

DL Materials i equips elèctrics, electrònics i òptics

DM Fabricació de material de transport

DN Indústries manufactureres diverses

E Energia elèctrica, gas i aigua

F Construcció

G Comerç i reparacions

H Hoteleria

I Transport, emmagatzematge i comunicacions

J Mediació financera

K Activitats immobiliàries, lloguer; serveis empresarials

L Administració pública, defensa i SS obligatòria

M Educació

N Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

O Altres activitats socials i serveis; serveis personals

P Llars que ocupen personal domèstic

Q Organismes extraterritorials

sobre l’efectivitat dels processos de refrigeracióen el sector manufacturer, no tant en el d’activi-tats extractives que es realitzen a l’aire lliure. Laindústria ha de respondre a aquests problemescas per cas. Per exemple, alguna empresa hauràde modificar (canviar, renovar) els ventiladors,la qual cosa li suposarà una inversió costosa.Aquest canvis s’hauran de fer dins un redissenyde les instal·lacions i així mateix es requerirà unaflexibilitat en el redisseny de processos i produc-tes en resposta a la demanda del mercat. El fetque les plantes manufactureres tinguin un perí-ode de vida determinat, també ha de ser un fac-tor a tenir en compte en el càlculs. Evidentment,és poc incentivador pensar en canviar determi-nades instal·lacions quan el seu període de fun-cionament estigui a punt de finalitzar.

Algunes indústries, com la paperera o l’agroali-mentària, tenen grans requeriments hídrics, quehaurien de començar a reduir.

La taula B4.14 mostra algunes vulnerabilitats dela indústria manufacturera, en general, i de la in-dústria química en particular, comparant-lesamb les que es donen pels sectors energètic, dela construcció i de lleure.

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

332

Principals problemàtiques de la indústria catalana %

Desprotecció i falta d’ajudes 11,4

Falta de qualificació i formació dels treballadors 9,2

Característiques del mercat de treball 8,9

Competència i competitivitat (horaris, grans empreses,grans superfícies)

7,6

Competència del mercat exterior 5,9

Augment dels costos (matèries primeres, preu del dòlar, energies)

4,9

Medi ambient 4,7

Impostos 3,7

Administració i legislació 3,0

Morositat 2,8

Dificultats de modernització 2,1

Dificultats de finançament 13,2

Altres 2,3

Cap 24,6

Ns/Nc 12,5

Pregunta: Des del seu punt de vista com a directiu, quines creu quesón les problemàtiques de la indústria catalana?

Taula B4.10. Resultats de l’enquesta sobre problemes de la indústriacatalanaFont:Institut DEP, Empresa i Medi ambient, any 2, núm. 5-6, Desem-bre 2001.

Factor Sector industrial

Millora de la imatge• Extracció de minerals (CA i CB) • Indústries de la fusta i el suro (DD) • Refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears (DF)

Reducció de costos• Indústria de la fusta i el suro (DD) • Indústries manufactureres diverses (DN)

Exigències del mercat (avantage competitiu)• Indústria d’equip elèctric, electrònic i òptic (DL) • Indústria de la transformació de cautxú i matèries plàstiques (DH)

Compromís amb el desenvolupament sostenible• Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua (E) • Indústria del paper, edició i arts gràfiques (DE) • Indústria d’altres productes minerals no metàl·lics (DI)

Taula B4.11. Factors que influeixen en el comportament ambiental de les empresesFont: Fundación Entorno (1998).

En la indústria química hi ha alguns processos–alguns de condensació– que es veuen afectatsper la necessitat de sistemes de refrigeració. Unincrement significatiu en la temperatura màxi-ma (quan aquesta sobrepassa els 25-30ºC) limi-ta l’efectivitat dels sistemes de refrigeració habi-tuals i incrementa els costos de funcionament.En cas que s’hagin d’instal·lar nous sistemes derefrigeració, els costos addicionals poden ser demilers o, fins i tot, de milions d’euros en funcióde la grandària de la planta.

La qualitat de l’aigua és un aspecte importantper a les companyies que prenen l’aigua delsrius. Tant si ha plogut intensament com si lapluja ha estat escassa durant un llarg temps, enels rius s’originen fluxos turbulents que fan en-terbolir l’aigua, disminuint-ne la qualitat i afec-tant els processos químics que depenen d’ella.Sempre es pot recórrer a dipòsits d’aigua o plan-tes de tractament, però això suposa uns costosaddicionals elevats. Els escassos cabals a l’estiuprovoquen, a més, que les emissions (descàrre-gues) d’aigües residuals puguin sobrepassar elslímits permesos, en augmentar les concentra-cions, i afectar seriosament els ecosistemesaquàtics.

D’altra banda, l’increment de la pluja afectaràalguns processos de tractament d’aigües resi-duals, ja que aquests estan dissenyats amb perí-odes de retorn de la precipitació de 3 a 5 anys,no més freqüents. En definitiva, doncs, caldràinvertir en separar les aigües pluvials de les resi-duals.

Altres sectors industrials també es veuran afec-tats per les condicions tèrmiques a la que es veu-ran sotmesos els treballadors durant l’estiu. Elproblema és especialment problemàtic en els

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

333

Grau d’acord amb les següents idees % d’acord

El consum verd serà un factor determinant en els propers anys 60,2

Produir respectant el medi ambient ajuda a vendre el producte 52,3

El mercat autoregularà les actuacions ambientals de les empreses 48,1

Tenir en compte el medi ambient fa augmentar el cost de la producció 46,9

A segle XXI el medi ambient serà el motor de la competitivitat 45,3

Tenir en compte el medi ambient implica més hores de feina del personal 9,2

En una economia global, les empreses que tenen cura del medi ambient estan en desavantatge 37,3

Pregunta: Em podria dir fins a quin punt està d’acord amb les següents idees?

Taula B4.12. Percentatge d’acord dels directius d’empresa catalans sobre la importància dels temes ambientals en les seves empresesFont: Institut DEP, Empresa i Medi ambient, any 2, núm. 5-6, Desembre 2001.

%

Gestió combinada internament i externa 11,5

Gestió externalitzada 12,6

Gestió interna 10,1

No gestiona 65,8

Pregunta: A la seva empresa existeix una àrea, secció, departament oresponsable que gestioni les qüestions mediambientals? La seva em-presa gestiona part o la totalitat de les qüestions mediambientals através d’alguna gestora o consultora mediambiental.

Taula B4.13. Estat de la gestió ambiental a les empreses catalanesFont: Institut DEP, Empresa i Medi ambient, any 2, núm. 5-6, Desem-bre 2001.

llocs de treball on cal anar protegit amb moltaroba. Aquestes dificultats provocaran una dis-funció en la productivitat (i en la motivació delstreballadors). Instal·lar un sistema de refrigera-

ció en una factoria és una acció costosa, peròtambé ho és la factura d’una assegurança quecontempli les situacions d’estrès (inclòs l’estrèstèrmic) com a causa de baixa laboral.

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

334

Activitatempresarial

Aspectes beneficiosos Aspectes perjudicials Comentari

Indústriaquímica

– Millors condicionsd’emmagatzematge.

– Menor risc de glaçades.– Nous i més extensos mercats (p.ex.

detergents).– Oportunitat de redissenyar plantes.

– Més refrigeració (nous equips iaugment dels costos defuncionament.

– Gestió de l’aigua: augment delconsum.

– Risc d’inundacions i tempestes.– Pèrdua de mercats (p.ex. cas de

líquids anticongelants).– Augment de la volatilitat de

productes químics a altestemperatures.

Les consideracions comercials pesenmés que les consideracionsassociades als impactes del canviclimàtic.

Indústriamanufacturera

– Menors costos de funcionament(menor energia per esclafar al’hivern).

– Expandir i nous mercats (p.ex.energia renovable i infraestructuresexteriors de suport; begudes imenjars preferits amb tempscalorós, etc.).

– Condicions laborals.– Augment potencial de la demanda

d’energia per refrigeració.– Augment del risc d’inundacions i

tempestes.

Possible augment d’una respostad’adaptació gradual als canvis i/o alsextrems.

Necessitat de demostrar l’existènciade canvis reals en el clima a l’horad’impulsar canvis a les empreses.

Sector de laconstrucció

– Menor factura energètica a l’hivern. – Nou disseny d’oportunitats de cara a

estalviar diners en les factures percalefacció, consum d’aigua imanteniment.

– Condicions laborals i de residència.– Major ús d’energia a l’estiu per

refrigeració.– Augment del risc d’inundacions i

tempestes.– Augment del manteniment (a causa

de les tempestes, etc.) i de lesmesures adaptatives possibles.

– Vulnerabilitat d’edificis antics i/omaquinària.

– Augment dels costos defuncionament (p.ex. assegurances).

Es podran donar reglamentacionsdiferents en els diferents països de laUE. La utilització de recursos naturalsen la construcció ja fa temps que vancomençar a provar-se (arquitecturabioclimàtica).

Sectorenergètic

– Nous mercats i tecnologies. – Oportunitats per fonts d’energia no

fòssils (p.ex. biogàs, vent, biomassa,etc.).

– Oportunitat per millora del’eficiència i conservació del’energia.

– Risc d’inundacions i tempestes i elsseus efectes sobre la distribuciód’electricitat.

– Sobreescalfament de cablessoterrats.

– Episodis extrems locals i els seusimpactes (p.ex. tempestes).

Important política d’eficiènciaenergètica (p.ex. programa derendiment estandar).

Canviar el concepte d’energia com arecurs.

Sector del lleure

– Expansió dels mercats.– Nous mercats.– Benefici a altres sectors per efecte

«multiplicador».

– Variabilitat del temps meteorològic.– Risc d’inundacions i tempestes.– Costos de funcionament de les

instal·lacions turístiques (p.ex.assegurances).

– Pèrdua del confort a la costa.

Els impactes del canvi climàticdependran, a més, de canvisimprevisibles en aspectes socials,econòmics i culturals.

Taula B4.14. Vulnerabilitat de diferents sectors econòmics al canvi climàtic

La indústria agroalimentària pot considerar-seun sector força sensible i vulnerable al canvi cli-màtic, ja que inclou un conjunt d’activitats forçadispars, que fan referència a diferents processosde preparació i de transformació de tota menade primeres matèries vegetals i animals, per con-dicionar-les principalment per a l’alimentacióhumana, però també per a la del bestiar i els ani-mals domèstics. Es tracta, doncs, d’un sectorfortament condicionat per l’existència, o no,d’unes matèries primeres que depenen clara-ment del clima, bé per l’acció directa sobre elsprocessos de creixement de les plantes i dels ani-mals, bé per la seva influència en la transmissióde determinades malalties, sense oblidar l’accióque pot generar sobre la demanda de determi-nats productes.

B4.6. Adaptació de la indústria al canvi climà-ticEncara que comença a haver-hi certa conscièn-cia sobre la qüestió del canvi climàtic i dels seusefectes potencials, molts empresaris prefereixenesperar i veure l’evolució del clima allà on tenenubicades les plantes industrials abans de fer in-versions d’adaptació. Des d’un punt de vista es-trictament comercial, cal invertir quan els recur-sos són necessaris, però alhora cal tenir una ideadel que pot passar per facilitar la gestió de lanova situació quan aquesta es produeixi.

Cal disposar, doncs, d’unes organitzacions quefacin un seguiment de la situació climàtica i pro-porcionin uns mecanismes institucionals quepermetin una ràpida resposta i adaptació al can-vi en les variables climàtiques. No totes les orga-nitzacions ni tots els sectors econòmics estanpreparats per al canvi climàtic a causa de la no-vetat que suposa aquest fenomen. D’altra banda,es tracta d’un potencial problema a llarg termini,els efectes del qual s’esperen per horitzó que su-pera de llarg l’expectativa temporal de funciona-ment del negoci (de 1 a 5 o 10 anys en moltssectors). En alguns països només les companyiesque gestionen l’aigua i l’energia planifiquen mésenllà d’una dècada (Kerr & McLeod, 2001).

A un altre nivell, i a tall d’exemple, es constataque els arquitectes i els constructors encara fanús de les dades climàtiques del període 1961-1990 a l’hora d’avaluar els requeriments per a lacalefacció o refrigeració dels edificis, quan en re-alitat estan dissenyant habitatges, oficines, fàbri-ques o equipaments que haurien d’estar opera-tius per a un període de 50 anys. Per tant, aixòimplica que moltes d’aquestes construccions s’-hauran d’adaptar, en el futur, a les noves condi-cions climàtiques existents.

B4.7. Potencials accions de mitigació aplica-blesEn l’informe sobre l’aproximació de la Unió Eu-ropea als acords de Kyoto s’afirma el següent:«atès que les emissions de CO2 són inherents a l’úsde combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) i encarano s’han trobat tecnologies alternatives, l’única for-ma de reduir les emissions passa per modificar lesestructures, els processos, els equipaments i els com-portaments que directament o indirectament fan úsdels combustibles fòssils. A causa del llarg cicle devida de les inversions en els sectors del transport i del’energia, i atès el mateix llarg període de funciona-ment d’alguns béns que consumeixen energia (cot-xes, refrigeradors, etc.), s’ha de plantejar una estra-tègia relacionada amb les emissions de CO2 amb unhoritzó llarg, molt més que per altres problemàti-ques ambientals.

La indústria ha de tenir un paper de lideratge pertal que tothom pari atenció a l’escalfament globaldel planeta, tot desenvolupant un catàleg d’accionsque estalviïn diners, millorin la productivitat i pro-tegeixin el medi ambient. Les companyies que perse-gueixin l’eficiència energètica i previnguin la pol·lu-ció guanyaran competitivitat sobre aquellesempreses que no facin aquests canvis.

La indústria ja ha començat a donar al problema laimportància que mereix. L’any 1998, per exemple,els fabricants europeus d’automòbils es van compro-metre a desenvolupar una nova generació de motorsque reduïrà considerablement les emissions de CO2

dels vehicles de passatgers que es llancin al mercat

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

335

entre els anys 2008 i 2012. Aquest compromís téuna particular significació ja que es tractar d’un pasdonat voluntàriament per la indústria de l’automò-bil. La Comissió Europea està convençuda que l’ac-ció voluntària de les empreses europees constitueixuna forma eficaç de combatre la contaminació in-dustrial. No obstant això, està decidida a proposarnormes obligatòries en el control de les emissions siel sector s’absté d’actuar» (Dirección General deMedio Ambiente, Comunidad Europea, 2002).

La indústria està começant a comprendre quel’adopció de tecnologies netes no només permetreduir els costos, sinó també aconseguir unaimatge millor i guanyar nous clients. Segons l’in-forme 2000 de la Taula Rodona d’IndustrialsEuropeus sobre el canvi climàtic i la col·labora-ció entre governs i indústria, els senyals del mer-cat poden jugar un paper important a l’hora deconvèncer les empreses de la necessitat de com-plir els objetius.

En comparació amb altres sectors (el de trans-ports, l’energètic, el domèstic, l’agrícola), el sec-tor industrial català és el que més ha avançat enla integració ambiental, destacant les accions degestió ambiental i les que s’han promogut des del’Institut Català d’Energia (ICAEN).

Algunes empreses catalanes han començat aaplicar una diagnosi ambiental d’oportunitats deminimització (una DAOM), és a dir, una avalua-ció de la seva activitat industrial per detectarpossibles oportunitats de prevenció i reduccióde la contaminació i proporcionar a l’empresadades suficients perquè pugui orientar la sevapolítica cap a pràctiques i tecnologies més netesi que siguin tècnicament i econòmicament via-bles. Cal diferenciar aquest tipus d’eina de l’au-ditoria ambiental, ja que aquesta tracta de detec-tar el grau de compliment de la legislació,mentre que la DAOM analitza específicament elsprocessos productius i els corrents residuals, a fid’identificar les oportunitats de millora ambien-tal vinculada als processos (Departament deMedi Ambient, 1999).

Per anar endavant, les empreses hauran d’adap-tar-se i fer les correccions que siguin necessàriesdavant dels possibles efectes del canvi climàtic,amb una despesa que variaran en funció de cadacompanyia. Amb un temps de vida de la maqui-nàries de les plantes industrials que s’estima d’en-tre 10 i 40 anys, els gestors només es troben endisposició de canviar-la (per adaptar-la al canviclimàtic) quan s’hagi de renovar, no abans. Lesmillores en l’eficiència energètica poden oscil·larentre un 20 i un 30% quan es renovin els equips.

B4.7.1. Accions impulsades pels sectors indus-trialsLa mitigació de l’impacte de la indústria sobre elclima passa per accions que comporten una in-versió de capital de vegades difícil d’internalit-zar. La llarga durada dels equips específics utilit-zats en els processos productius inhibeix molt laflexibilitat de la indústria en relació a la reduccióde les emissions. Les perspectives de creixementde la indústria són, en general, limitades i s’ob-serva una utilització de sistemes eficients ener-gèticament per sota de les capacitats que existei-xen. En aquestes circumstàncies, cal incentivarles indústries que consumeixen molta energiamitjançant estímuls pel finançament de canvidels processos o de canvi de tecnologia.

En empreses del sector industrial, les principalsmesures van encaminades a l’ús eficient de l’e-nergia i a la substitució de combustibles, a travésdel que hom anomena bones pràctiques. En el sec-tor elèctric s’està iniciant la substitució d’equipsexistents per altres de menor consum energètic,així com la cogeneració (producció combinadade calor i electricitat). Al mateix temps, s’impul-sen les energies renovables, el desenvolupamentde mesures centrades en potenciar l’ús de bio-combustibles, el foment de l’eficiència energèti-ca, l’elaboració de plans de seguiment de la con-taminació atmosfèrica, la promoció de processosi productes menys contaminants, etc.

Des del punt de vista del sector industrial s’haavançat de forma significativa pel que fa a l’efi-

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

336

ciència energètica, ja que la despesa energètica ésun cost de producció. Per aquesta raó s’ha pro-duït un important desenvolupament de la coge-neració, la qual s’afegeix a les millores tecnològi-ques que contribueixen a l’estalvi energètic.

El sector de l’acer i el ferro genera més d’un 30%de les emissions de CO2 generades per la indús-tria, però s’estima en alguns models que aconse-guiran reduir-les entre el 8% i el 18%. Aquestsector intenta canviar la composició de la sevaproducció, tot buscant una qualitat més elevadadels acers que produeix, més valor afegit, i fa úsde menys energia per unitat de valor afegit.Aquests canvis estructurals no només permetenconsumir menys energia sinó també menys re-cursos de base.

Al mateix temps, s’espera que els consums ener-gètics baixaran ja que es projecten millores d’efi-ciència en els equips energètics. Es preveu fon-dre i reduir els materials directament, la qualcosa requereix menys hulla en els forns i menyspreparació del mineral; en termes energètics,fondre i aplanar el material disminueix els con-sums mitjançant tècniques de connexió calenta.

Les indústries metàl·liques no fèrriques no con-tribueixen gaire a les emissions, malgrat la sevadependència de l’electricitat, i es preveu una re-ducció a base de millorar aspectes de gestió, ferauditories i millorar els sistemes de control. L’e-nergia es confina en un nombre limitat de pro-cessos i tecnologies específiques, de tal formaque es busca una millora de l’eficiència energèti-ca en forns i incineradores.

El sector químic també ha reduït les seves emis-sions i s’espera que continui fent esforços per re-duir-les encara més. Això ha estat i continuaràsent possible gràcies a una utilització més grande les bombes de calor en els processos tèrmics(escalfament, refredament) i a una conversiódels processos relacionats amb els equips elèc-trics, tot substituint els equips mecànics per al-tres basats en el vapor.

Les accions a adoptar des del sector de la indústriade minerals no metàl·lics són més aviat limitades,especialment pel que fa als processos bàsics. Aixòes deu al fet que el sector té el capital concentrat iels equips tenen una vida útil molt llarga. De totesformes, s’apunten accions concretes que perme-ten reduuir el seu impacte, com ara incrementar elcontrol dels processos, impulsar conversions decombustible (cap al gas natural) en els forns, aixícom millores en el disseny d’incineradors i recu-peració de calor i residus i, en general, conver-sions en favor de processos elèctrics (millor quetèrmics) per algun subsector (per exemple, en lafabricació de vidre) i per a tractaments mecànics,mescles, moledora i polvorització.

Les indústries del paper i la polpa també poden re-duir les emissions de GEH mitjançant l’estalvi decalor i electricitat a través de la cogeneració. Desdel punt de vista tècnic s’apunten actuacions enels processos d’assecat, en la reducció de la polpa,en l’ús de sensors en el refinat del paper, etc. L’As-sociació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper iCartó (ASPAPEL, 2003) apunta algunes propostesper tal que el sector del paper redueixi la seva con-tribució al canvi climàtic. Algunes de les mesuresproposades són: elaboració i compliment d’unprotocol per a la imputació de les emissions direc-tes i indirectes (associades a activitats elèctriques),foment de la cogeneració, disseny i execució d’unpla sectorial d’eficiència energètica pel període2003-2012, així com d’un pla de substitució decombustibles, elevació de la fracció de paper recu-perada i reciclada i, finalment, foment d’embor-nals forestals sostenibles de creixement ràpid.

La indústria del ciment, que contribueix, apro-ximadament, amb un 20% de totes les emissionsantopogèniques de CO2 és responsable d’un10% de l’escalfament del planeta. Per aquestmotiu, doncs, de cara el futur el comerç de lesemissions de CO2 ha de ser molt important peraquest sector industrial (McCaffrey, 2001).

Les empreses elèctriques disposen d’una àmpliagamma de possibilitats a l’hora d’adoptar mesu-

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

337

res o actuacions sobre la demanda. Aquestesmesures es poden agrupar en dos grans àmbits:les de tipus sòcio-econòmic i les de tipus tecno-lògic. Entre aquestes últimes, es poden conside-rar el disseny d’edificis, en els aspectes d’aïlla-ment i orientació; les fonts autònomes d’energia,com ara la solar o la cogeneració, i les electrotec-nologies (d’estalvi d’energia elèctrica; de siste-mes d’acumulació; de control i el vehicle elèc-tric). No cal dir que cada sector industrial, i cadaempresa en particular, podrà fer ús de l’electro-tecnologia que consideri més idònia.

B4.7.2. Accions impulsades per l’Administra-ció catalanaSi cada sector industrial, per separat, impulsapolítiques en aquest àmbit, es pot arribar a de-tectar moltes inconsistències entre elles (Abadía,2002). És imprescindible, doncs, que una únicapolítica estableixi els objectius a llarg terminique cal assolir per part de tots els sectors. La Ge-neralitat de Catalunya, mitjançant el Departa-ment de Treball, Indústria, Comerç i Turisme,reforça les estratègies existents per tal d’aconse-guir millores en l’eficiència energètica i de re-ducció de les emissions en l’àmbit industrial idomèstic, tot desenvolupant diversos programes(com el de gestió de l’energia a la indústria; eld’acció municipal i el sector terciari; el d’actua-ció en el sector del transport; i el programa d’ac-tuació en el sector de l’habitatge i els equipa-ments educatius i assistencials).

A més, conjuntament amb el Departament deMedi Ambient, es potencien les auditories inter-nes dels principals sectors industrials potencial-ment emissors de CO2 (química, ciment, refine-ries de petroli, vidre, ceràmica, etc.).

Una visita ràpida a la pàgina web de l’ICAENpermet observar com des de l’Administració ca-talana s’ofereix tot un seguit d’actuacions rela-cionades amb l’energia encaminades a mitigar elcanvi climàtic. Els serveis que s’ofereixen alssector industrials i que poden contribuir a re-duir les emissions de gasos amb efecte d’hiver-

nacle, es poden agrupar en els apartats se-güents:

1. GGeessttiióó ddee ll’’eenneerrggiiaa aa llaa iinnddúússttrriiaa.. Aquest serveité per finalitat valorar les millores que perme-tin reduir el consum d’energia, diversificar lesfonts d’energia emprades i introduir tecnolo-gies energètiques avançades. Des de 1991, l’I-CAEN ha fet gairebé 2.000 accions d’assesso-rament, les quals han permès de detectar unpotencial d’estalvi energètic superior a les166.000 tones de petroli o un estalvi econò-mic de més de 240 milions d’euros.

2. EEssttaallvvii dd’’aaiigguuaa aa llaa iinnddúússttrriiaa. Per tal de millorarl’aprofitament de l’aigua i la racionalització del’ús que en fa la indústria, aquest servei diag-nostica la situació de l’empresa en matèriad’ús de l’aigua i aporta millores per dismi-nuir-ne el consum i millorar la qualitat de lesaigües l’abodes a la xarxa de sanejament.

3. FFoommeenntt ddee llaa ccooggeenneerraacciióó. Com a eina de pro-moció de la cogeneració, el servei en qüestiódetecta la possibilitat d’ús d’aquesta tecnolo-gia i ofereix assessorament tècnic i financerper a la instal·lació, tant en la indústria comen el sector terciari. Durant els darrers deuanys, la potència de les plantes de cogenera-ció a Catalunya s’ha multiplicat per deu. Sil’any 1991 la potència instal·lada en plantesde cogeneració a Catalunya era de 158 MW, ahores d’ara supera els 1.150 MW, la potènciad’un modern grup nuclear. Això ha fet possi-ble que el 20% de l’electricitat que es pro-dueix a Catalunya tingui el seu origen en lesmés de 200 plantes de cogeneració existents.Una legislació favorable i la millora en la qua-litat i en els costos dels subministramentsenergètics expliquen aquest èxit.

4. IInnttrroodduucccciióó aall lllliiuurree mmeerrccaatt eellèèccttrriicc.. Iniciat el1998, aquest servei assessora les empreses ca-talanes sobre les opcions de compra en el mer-cat de l’electricitat davant de la Llei del sectorelèctric aprovada el mes de desembre de 1997.

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

338

B4.8. Eines desenvolupades a l’estranger apli-cables a la indústria catalanaEn aquest darrer apartat del capítol dedicat a laindústria catalana i el canvi climàtic es vol mos-trar dues experiències, en aparença senzilles,que s’estan duent a terme en un altre país i quela seva implementació podria ser útil a la indús-tria catalana. La primera consisteix en fer duesenquestes específiques sobre el canvi climàtic,mentre que la segona presenta una plataformad’intercanvi d’informació sobre temes ambien-tals per a les empreses.

B4.8.1. Qüestionari a petites i mitjanes empre-sesLes enquestes van adreçades a les petites i mitja-nes empreses (PIMES), les que predominen enel teixit industrial català i, al mateix temps, lesque tenen menys consciència sobre la necessitatde mitigar el canvi climàtic i els impactes quepugui tenir en el futur. L’objectiu de la primeraenquesta és avaluar els riscos i el de la segona alconeixement de les oportunitats actuals de caraa la resposta al canvi climàtic.

Els dos qüestionaris, que es plantegen com autoa-valuacions per a les mateixes empreses, són adap-tacions de les eines desenvolupades per la GlobalEnvironmental Management Initiative (GEMI), quees troben a la pàgina web http://www.busines-sandclimate.org i a la web Climate Change Solu-tions for Small, Medium Sized Enterprises(http://www.climatechangesolutions.com/sme/default.shtml?o=intro).

B4.8.1.1 Avaluació de riscosLa mecànica d’aquest qüestionari consisteix enrespondre afirmativament o negativa cada una deles preguntes reproduïdes a continuació, en fun-ció de la situació concreta de la companyia a laqual pertany la persona que respon. En cas d’unaresposta afirmativa caldrà tenir cura dels possi-bles riscos que pugui derivar-se de l’acció esmen-tada, ja siguin factibles de forma directa o indi-recta.

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

339

1. Extreure, processar, transportar o vendrecombustibles fòssils o generar energia pera la venda és una necessitat primordial?

2. Fabricar àcid nítric, ciment, calç, alumini,hidrofluorocarburs (HFCs), perfluorocar-burs (PFCs) o hexafluorur de sofre (SF6) ésbàsic per a l’empresa?

3. En els processos de producció s’emetenòxid nitrós (N2O), diòxid de carboni(CO2), metà (CH4), HFCs, PFCs o hexaflo-rur de sofre (SF6) com a subproductes?

4. La despesa energètica (incloent l’electrici-tat) és superior al 2% dels costos totals defuncionament?

5. Algunes matèries primeres han estat pro-duïdes en processos energètics intensius?

6. Alguns clients són companyies que fan unús intensiu d’energia i que han fet front a lareducció de gasos amb efecte d’hivernacle?

7. Els productes fabricats consumeixen elec-tricitat o combustibles fòssils en el seu fun-cionament?

8. Els productes fabricats emeten metà(CH4), HFCs, PFCs o hexafluorur de sofre(SF6) quan és fan funcionar i/o quan sóndonats de baixa?

9. Alguna operació pròpia, dels proveïdors odels canals de distribució és vulnerable afenòmens de sequera, episodis meteorolò-gics violents o inundacions?

B4.8.1.2. Identificar les oportunitatsLa mecànica d’aquest qüestionari consisteix enrespondre afirmativament o negativa cada unade les preguntes reproduïdes a continuació, en

funció de la situació concreta de la companyia ala qual pertany la persona que està participanten aquest procés.

A. ESTRATÈGIA DE NEGOCI

• En els darrers 5 anys s’ha fet una auditoria energètica dels edificis i dels processos productius per tal de millorar l’eficiència i reduir el consumde combustible?

• Es venen productes o serveis, i/o es té una expertesa rellevant en quant a eficiència energètica, cogeneració, emmagatzematge d’energia,energies renovables, tecnologies basades en hidrogen com a combustible, refrigeració o conservació de l’aigua?

• L’empresa es troba en condicions de ser líder en qüestions ambientals?

B. ESTRATÈGIA DE MARKETING

•• Alguns clients han demanat assegurar o millorar el funcionament de l’empresa des del punt de vista ambiental?• Els clients prefereixen altres empreses de la competència que són més respectuoses amb el medi ambient?

C. COMPROMÍS DELS RESPONSABLES

•• Els comandaments interns (per exemple, el gestor principal, els responsables de producció, de desenvolupament de producte, de marketingi vendes, de finances i de recursos humans) estan compromesos en millorar l’eficiència interna o en generar nous ingressos relacionats ambla resposta al canvi climàtic?

• Agents externs (per exemple, clients, subministradors, inversors, comunitats) han mostrat interès pel compromís estratègic de l’empresarespecte al canvi climàtic?

D. COMPROMÍS DES DE LA GESTIÓ

•• Existeix un compromís escrit de l’empresa per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle?• S’ha aprovat una política d’empresa en relació al canvi climàtic i/o una política sobre medi ambient que incorpori el canvi climàtic?• Els sistemes de gestió -sistemes de gestió de la qualitat o sistemes de gestió ambiental– incorporen consideracions sobre el canvi climàtic?

E. MESURES D’AVALUACIÓ I SEGUIMENT DE LES EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D’HIVERNACLE

• S’ha donat el primer pas per avaluar i identificar quines activitats constitueixen la major font d’emissions de GEH?• S’ha determinat el ritme anual d’emissions directes i indirectes de GEH de l’empresa?• S’ha actualitzat l’inventari anual d’emissions directes i indirectes de GEH?• S’ha previst el futur d’emissions de GEH amb i sense mesures de reducció de les emissions?• Tots els projectes de futur estan avaluats considerant el seu impacte en termes d’emissions de GEH?

F. OBJECTIU D’EMISSIONS DE GEH

•• S’ha avaluat el consum anual d’energia?• S’ha establert l’objectiu de reduir les emissions de GEH cada any?

G. CANVIS EN ELS SENYALS DE FINANÇAMENT INTERNS

•• Es manté un fons de capital encaminat a les millores en l’eficiència energètica, en base a criteris financers predefinits?• S’han realitzat canvis en els moviments financers interns (per exemple, càrregues internes, llargs períodes de retorn de capital, etc.) per

impulsar inversions en la reducció de GEH?

H. COMPLICITAT AMB ELS TREBALLADORS

•• Existeix un programa de seguiment i reducció dels viatges d’empresa?• Es gratifica els gestors d’instal·lacions que proposen actuacions per aconseguir millores ambientals d’aquestes?• Hi ha un programa formal per recompensar els suggeriments dels treballadors sobre la millora de l’eficiència energètica i la reducció d’emissions?• Hi ha un programa de formació contínua dels treballadors per millorar la consciència d’aquests sobre el canvi climàtic, els riscos i les

oportunitats de l’empresa, així com les oportunitats d’una acció individual?• Hi ha un programa d’acció (teletreball, etc.) per tal de reduir els desplaçaments del treballadors i les corresponents emissions?

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

340

B4.8.2. La iniciativa Solucions Ambientals Ca-nadenquesSolucions Ambientals Canadenques (SAC) és unainiciativa del Ministeri d’Indústria de Canadàque reuneix a les empreses canadenques i altresorganitzacions que s’interessen en els problemesambientals i les seves solucions. La iniciativaSAC pren la forma d’un lloc a la xarxa d’internet,on més de 900 participants es comuniquen enun entorn virtual. Aquests participants hanidentificat més de 2.000 problemes ambientals iproposen solucions als mateixos.

A la pàgina http://strategis.ic.gc.ca/Ces_Web/_clch_.cfm?target=spanish es pot llegir el següent:

«Les preocupacions sobre els canvis climàtics vanconduir al Protocol de Kyoto de desembre de 1997.Com un dels 160 subscriptors del Protocol, Canadàes va comprometre a reduir les seves emissions degasos amb efecte d’hivernacle al 6% menys dels ni-vells de 1990; aquestes reduccions hauran de ser

una realitat per al període 2008-2012. Per compliramb aquest compromís, el govern de Canadà hadesenvolupat la seva Estratègia d’ImplementacióNacional per dirigir-se a les qüestions del canvi cli-màtic mitjançant consultes amb una gran diversitatde parts interessades.

La reducció d’un 6% respecte els nivells de 1990constitueix un repte important per a la indústria ca-nadenca. Una manera en la qual les indústries po-den reduir les seves emissions de GEH és la de recó-rrer a mesures tal com l’adopció de novestecnologies i serveis ambientals.

Afortunadament, les companyies canadenques ofe-reixen moltes tecnologies i serveis per al fenomen delcanvi climàtic; aquestes tecnologies i serveis ajudena reduir les emissions de GEH derivades de fontsenergètiques i no energètiques.

En els propers anys, les indústries canadenques i lesd’altres països buscaran cada vegada més les tecno-

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

341

I. INFORMACIÓ DELS PLANS I DEL PROGRÉS

•• S’ha avaluat i s’ha donat a conèixer el consum total d’energia i/o les emissions de GEH (mensualment, anualment, etc)?• Anualment es fa un informe de les emissions de GEH i/o un informe ambiental?

J. COMPRA AMB CRITERIS DE CONTRIBUCIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

• Per triar els proveïdors es fan servir criteris basats en el canvi climàtic?• L’empresa produeix energies renovables o compra «energia verda» (electricitat generada amb energia renovable de baix impacte)?

K. OPERACIONS I PROGRAMES

•• S’ha participat en iniciatives voluntàries en matèria de conservació de l’energia, innovació, eco-eficiència, etc.?• S’ha fet un estudi de millora en l’estalvi energètic invertint en cogeneració?• Existeix una línia directiva en marxa per instal·lar sistemes energètics més eficients i ambientalment dissenyats i de renovació de les

instal·lacions?• Es fan servir màquines o bullidors que funcionen amb petroli o carbó?• Es fan servir elements bioclimàtics (per exemple, persianes, ombra natural i ventilació natural) per reduir els costos de refrigeració?• En els darrers 5 anys, s’ha millorat l’eficiència dels sistemes de refrigeració?• En els darrers 5 anys, s’ha millorat l’eficiència dels sistemes de calefacció?• En els darrers 5 anys, s’ha millorat l’eficiència dels motors, bombes, compressors d’aire, i/o maquinària en general?• En els darrers 5 anys s’ha millorat l’eficiència dels sistemes HVAC (calefacció, ventilació i aire condicionat)?• En els darrers 5 anys s’ha millorat l’eficiència dels sistemes d’il·luminació?• S’han fet plans per aplicar mesures d’eficiència energètica de cara al futur?

L. RESULTATS I VERIFICACIÓ

•• S’ha reduït la intensitat de GEH per unitat produïda en base anual?• S’han reduït significativament les emissions de GEH en base anual?• S’han verificat per una inspecció externa les reduccions d’emissions de GEH?

logies que donen solució als problemes del canvi cli-màtic. Una motivació serà la de complir amb elscompromisos del Protocol de Kyoto. Ara bé, moltescompanyies adoptaran aquestes tecnologies en rela-ció amb els canvis climàtics amb la finalitat de re-duir els requeriments d’energia, la qual cosa permetestalviar despeses substancials.

És segur que entre les companyies que apareixen ala llista de Solucions Ambientals Canadenques (Ca-nadian Environmental Solutions), que ofereixen tec-nologies per al canvi de clima, vostè trobarà la com-panyia que respon als requeriments concrets de laseva empresa.»

Les consultes realitzades amb més freqüència ala pàgina web d’aquesta iniciativa fan referènciaals següents temes:

• Eficiència energètica dels edificis residencials icomercials

• Eficiència energètica en el sector industrial• Energies renovables i alternatives• Eficiència dels transports i sistemes de trans-

port avançats• Producció neta d’energia a partir de combusti-

bles fòssils• Pous i dipòsits de gasos amb efecte d’hiverna-

cle• Producció d’energia i exploració per a la ma-

teixa• Captura de gasos d’avocadors

A continuació s’adjunten, a títol purament il·lus-tratiu, alguns exemples de consultes realitzadesen el marc de la iniciativa Solucions AmbientalsCanadenques, per tal de poder veure una micamés el seu funcionament.

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

342

Problema La seva empresa necessita reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) davant l’entrada en vigor delProtocol de Kyoto?

Solució N & A, Inc. li facilita crèdits originats en projectes de mecanisme de desenvolupament net (MDL) a Sudamèrica.

Descripció A més de proveir serveis d’enginyeria, gestió i regulació en l’àmbit de l’abastiment d’aigua i el sanejament d’aigües residuals,N & A dóna assistència a empreses canadenques per tal que compleixin els requeriments del Protocol de Kyoto,desenvolupant estratègies de mercat, buscant i avaluant projectes MDL a Sudamèrica i proveint serveis de comercialitzacióde crèdits CO2.

Proveïdor N& A Inc.

Problema Aplicació de tecnologies canadenques relacionades amb el medi ambient i el canvi climàtic al Carib.

Solució Vinculi la seva tecnologia amb els usuaris finals al Carib i aconsegueixi els objetius canadencs de desenvolupament i canviclimàtic.

Descripció És difícil trobar un mercat per als seus béns quan no es compta amb un equip altament especialitzat que promogui i avali elsseus productes amb els governs adequats i les ONG ja establertes.

Proveïdor J & A

PPrroobblleemmaa Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

SSoolluucciióó La quantificació detallada de reduccions potencials.

DDeessccrriippcciióó Firmes assessores independents que assisteixin el personal de les instal·lacions industrials en la quantificació de solucionspotencialment lucratives en la reducció d’emissions de GEH.

PPrroovveeïïddoorr E Inc.

B4.9. Referències bibliogràfiques

Abadía Ibañez, Jesús L. (2002): Incidencia de las políti-cas de cambio climático en los planes y actuaciones ener-géticas. I Congreso de Ingeniería Civil, Territorio y Me-dio Ambiente. Madrid.

ASPAPEL (2003): Contribución inicial del sector papele-ro a la reducción de las emisiones de CO2 en España.Asociación Española de Fabricantes de Pasta, Papel yCartón (http://www.aspapel.es).

Azqueta, Diego (2002): Introducción a la Economía Am-biental. Madrid: McGraw-Hill.

Barceló i Roca, Miquel (2003): Catalunya, un país indus-trial. Barcelona: Pòrtic.

Capdevila i Peña, Ivan (2002): Energia i sostenibilitat:equació transcendent? Debats tecnològics, núm.18. Bar-celona: CETIB.

Informe anual sobre la Indústria a Catalunya 2002. Bar-celona: Generalitat de Catalunya.

Departament de Medi Ambient (1999): DAOM: diagno-si ambiental d’oportunitats de minimització. Manualsd’ecogestió, núm. 1. Barcelona: Generalitat de Catalu-nya.

Dirección General de Medio Ambiente (2002): Acción dela Unión Europea contra el cambio climático. Luxem-burgo: Comunidad Europea. http://europa.eu.int.

Fundación entorno (1998); Diagnóstico y tendencias dela gestión medioambiental normalizada en la industriaespañola, en Actividades inudstriales y otros sectoresproductivos. Madrid: IV Congreso Nacional del MedioAmbiente.

ICAEN (1991-2003): Eficiència energètica, núms. 1-160. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

PPrroobblleemmaa Emissions de CO2 i altres substàncies nocives per al medi ambient produïdes pel sector del transport i diverses altres activitatsindustrials.

SSoolluucciióó La revolucionària tecnologia de separació de gasos de QA pot millorar el rendiment de les piles de combustible i dels motorsdièsel i contribuir a la reducció de les emissions de GEH.

DDeessccrriippcciióó QA ha inventat un procés revolucionari de separació de gasos. La companyia està desenvolupant actualment productescomercials d’oxigen i hidrogen i sistemes compactes basats en aquesta tecnologia.

PPrroovveeïïddoorr QA Tech.

PPrroobblleemmaa Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en els processos de producció del ciment/formigó.

SSoolluucciióó Eliminació de residus industrials, reutilizant-los en el formigó ES (TM). Reducció d’emissions de GEH de la producció deciment/formigó amb l’ús del formigó ES (TM).

DDeessccrriippcciióó Eliminació de residus industrials reutilizant-los en el formigó ES (TM). L’ús de SCM en el formigó elimina el residu industrial,que sinó s’hauria eliminat en un abocador sanitari. Els SCM utilitzats en el formigó ES són un derivat d’un procés industrial,com les cendres volants de plantes d’energia que tenen el carbó com a combustible, l’escòria generada en el procésd’obtenció del ferro o de qualsevol altre metall i gasos de sílice emesos en la fabricació del silici.

PPrroovveeïïddoorr ES TM.

Problema La verificació de reducció d’emissions.

Solució Un auditor amb experiència.

Descripció Oferim anys d’experiència en l’auditoria d’enginyeria per realitzar investigacions i elaborar informes sobre les afirmacions dereducció d’emissions. Aquesta experiència ajuda als clients a refinar les seves estratègies de gestió d’emissions i els capacitasobre com elaborar informes reglamentaris i l’intercanvi d’emissions.

Proveïdor E I Limited.

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

343

IDESCAT (2003). Estadística, producció i comptes de laindústria 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Institut DEP, Empresa i Medi ambient, any 2, núm. 5-6,Desembre 2001.

Kerr, Andy & McLeod, Andy (2001): Potential Adapta-tion Strategies for Climate Change in Scotland. Univer-sity of Edinburgh.(http://www.scotland.gov.uk/cru/kd01/lightgreen/pascc-00.asp)

McCaffrey, Robert (2001): Climate change and the Ce-ment Industry, in Global Cement and Lime Magazine,october 2001.

Mesa Redonda de Industriales Europeos sobre el cambioclimático y la colaboración entre Gobiernos e industria(2000): Climate Change: How Government and Industrycan work together.

Navarro, Ricardo A. (2002): Desafíos de la Industria parala sustentabilidad. UNEP Industry and Environment,April - June 2002, 31-33.

Ruesga, Santos M. y Durán, Gemma (2000): Empresa ymedio ambiente. Madrid: Pirámide (2000).

Seoanez Clavo, Mariano (1995): Ecología Industrial: in-geniería medioambiental aplicada a la industria y a laempresa. Madrid: Mundi-prensa.

La indústria catalana i el canvi climàtic Joan Jorge i Sánchez

344

B5. Agricultura i silvicultura

Maria Teresa SebastiàPere CasalsGlòria DomínguezLluís MartínJoan Costa

Maria Teresa Sebastià és professora de Botànica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de laUniversitat de Lleida i responsable de l’Àrea d’Ecologia Vegetal i Botànica Forestal del Centre Tecnolò-gic Forestal de Catalunya. Ha estat professora visitant a la Universitat de Harvard i al University Collegea Dublin. Va realitzar la seva tesina i la tesi doctoral en Botànica a la Universitat de Barcelona, amb el Dr.Josep Vigo, sobre l’estructuració de les comunitats vegetals i dels factors ambientals a les fagedes i elsprats subalpins, respectivament. Va realitzar un postdoctoral amb el professor Bazzaz, a la Universitatde Harvard, sobre la resposta d’herbàcies al CO2 elevat, la disponibilitat de nutrients i el canvi climàtic.

La seva recerca inclou estudis sobre la relació sòl-planta en comunitats pastorals, la relació entre biodi-versitat i funcionament dels ecosistemes en els sistemes agrosilvopastorals i l’efecte del tipus de gestiósobre les comunitats vegetals en el context del canvi climàtic, tant en prats com en boscos. Té experièn-cia en prats de muntanya fred-temperats als Pirineus i en les sabanes tropicals de l’Àfrica Occidental.Ha treballat a fagedes i boscos mixtes fred-temperats dels Pirineus, la Terra del Foc i Bòsnia, i en ecofi-siologia d’espècies llenyoses tropicals a Barro Colorado Island (Panamà), en col·laboració amb la Smith-sonian Institution. Actualment coordina diversos projectes nacionals i europeus sobre gestió de pastu-res, acumulació de carboni i biodiversitat. És la coordinadora del Grup de Treball 2 de l’acció europeaintegrada COST 852 Quality legume-based forage systems for contrasting environments.

Pere Casals Tortras (Balaguer, 1963) és biòleg. Actualment és investigador del Centre Tecnològic Fo-restal de Catalunya, especialitzat en les relacions sòl-planta i en els cicles del carboni i nitrogen. La sevaactivitat de recerca analitza la interacció entre els elements del canvi climàtic i del canvi d’ús del sòl so-bre la dinàmica de la matèria orgànica i l’ús dels nutrients per a la vegetació. Com a investigador visi-tant ha estudiat diverses tècniques de treballs amb isòtops estables al Scottish Crop Research Institute(Dundee, Escòcia) i al departament de Botànica de la Western Austrian University (Nedlands, Austrà-lia). Fruit de la seva participació en diversos projectes europeus i estatals sobre canvi climàtic i el cicledel carboni ha publicat diversos articles científics en revistes d’impacte. Actualment, participa en dife-rents grups de discussió i xarxes de treball europees i catalanes (COST 852, COST 627, Xarxa Alinfo).

Glòria Domínguez Torres (Badalona, 1971) és enginyera de forests per la Universitat de Lleida i en-ginyera tècnica agrícola per l’Escola d’Agricultura de Barcelona. És responsable de l’Àrea de Política Fo-restal i Desenvolupament Rural del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Ha treballat en la redac-ció del Pla General de Política Forestal de Catalunya i està fent el doctorat en el Programa de CiènciesAmbientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

346

El seu àmbit d’interès està a l’entorn de la planificació forestal regional i la relació entre la societat i elsespais forestals, participant en projectes i xarxes de recerca a escala europea i estatal. Darrerament hadesenvolupat treballs sobre planificació forestal regional, indicadors de gestió forestal sostenible, opi-nions i percepcions sobre els espais forestals com a eina per al desenvolupament rural i l’anàlisi de l’es-tructura socioeconòmica de la propietat forestal, entre altres.

Lluís Martín Closas (Barcelona, 1964) és enginyer agrònom (1992) i enginyer tècnic en Hortofruti-cultura i Jardineria (1987) per la Universitat Politècnica de Catalunya. És professor d’Horticultura del’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida i coordinador de la Unitatd’Horticultura. Imparteix docència en les assignatures de Producció i Gestió Hortícola, Horticultura iAgricultura Sostenible i Agricultura Ecològica.

El seu àmbit d’interès està a l’entorn del desenvolupament vegetal i la seva aplicació en l’aplicació detecnologies agràries sostenibles, en sistemes agraris intensius (hortícoles). La seva activitat la desenvo-lupa en l’estudi en sistemes experimentals amb aproximació progressiva, des dels més controlats (siste-mes de cultiu in vitro) i mitjanament controlats (sistemes en hivernacle) fins als sistemes experimentalsde camp. Ha realitzat estudis de desenvolupament, sobretot relacionats amb la regulació hormonal enuna gran diversitat d’espècies hortícoles. Actualment està en fase de redacció de la seva tesi doctoral so-bre l’efecte i les aplicacions dels jasmonats en el desenvolupament de la patata.

Ha participat en diferents línies de recerca relacionades amb les tecnologies sostenibles, entre les qualscal destacar l’aplicació dels jasmonats com a promotors del desenvolupament i de l’ajustament a situa-cions d’estrès, la valoració de tecnologies de recirculació de drenats en hivernacles i l’estudi de l’ús delsplàstics biodegradables en horticultura.

Joan Costa Tura (Mollet del Vallès, 1958) és doctor enginyer agrònom per la Universitat Politècnicade Catalunya i Ph.D. en fisiologia vegetal per la Universitat de Londres. Actualment és professor titularde Fructicultura a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida.

La seva línia d’investigació se centra en temes relacionats amb la fisiologia ambiental aplicada als frui-ters, especialment la pomera i l’olivera. Ha treballat en aspectes relacionats amb la intercepció de la ra-diació i la mesura de la fotosíntesi, tant a nivell de fulla com d’arbre sencer, sobretot amb la seva inter-acció amb les tècniques culturals, com per exemple l’aclarida de fruits i en fenòmens meteorològicscom les gelades. Actualment és responsable d’un projecte de divulgació (Equal) de la Unió Europea so-bre producció integrada i ecològica. Participa en la xarxa europea EUFRIN, dins del grup de treball so-bre aclarida de fruits. Ha participat en la publicació de tres llibres i en cinc articles científics.

Com a professor del Departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria imparteix docència rela-cionada amb la producció fructícola en primer i segon cicle. A tercer cicle la docència està més relacio-nada amb la fisiologia ambiental, coordinant dues assignatures de postgrau i participant en un cursd’especialització.

Síntesi 000

B5. Agricultura i silvicultura 000

B5.1. Introducció 000

B5.2. Amenaces del canvi climàtic per a l’agricultura i la silvicultura catalanes 000

B5.2.1. Les activitats agràries i el clima 000

B5.2.2. Escalfament i canvis en el cicle de l’aigua 000

B5.2.3. Gasos amb efecte d’hivernacle: CO2, CH4, N2O 000

B5.2.4. Pol·lució i canvis químics atmosfèrics: O3, NH3 000

B5.2.5. El context socioeconòmic 000

B5.3. Impactes del canvi climàtic sobre l’agricultura i la silvicultura 000

B5.3.1. Productivitat dels sistemes agrícoles i silvícoles 000

B5.3.2. Erosió i cicle hidrològic 000

B5.3.3. Els cicles del carboni, del nitrogen i d’altres nutrients 000

B5.3.4. Embornals de carboni 000

B5.3.5. Capacitat d’invasió, malalties i plagues 000

B5.4. Vulnerabilitat i adaptació dels principals sistemesagrícoles i silvícoles a Catalunya 000

B5.4.1. Cereals 000

B5.4.2. Conreus hortícoles i en hivernacle 000

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

348

B5.4.3. Cultius llenyosos 000

B5.4.4. Farratgeres 000

B5.4.5. Prats de muntanya 000

B5.4.6. Altres sistemes pastorals 000

B5.4.7. Ramaderia 000

B5.4.8. Pesqueries 000

B5.4.9. Silvicultura 000

B5.5. Observacions finals: reptes i oportunitats per a l’agricultura i la silvicultura catalanes en el context del canvi climàtic 000

B5.6. Agraïments 000

B5.7. Referències 000

Síntesi

El clima és un factor determinant de la produccióagrària i, per tant, calen uns coneixements sòlidssobre l’efecte que els factors climàtics tenen sobrela productivitat de boscos i conreus per tal d’opti-mitzar-ne el maneig, en qualsevol escenari climà-tic que es produeixi. En el cas d’ecosistemes comels boscos i les pastures, a més de la productivitat,cal també considerar la seva persistència i capaci-tat de generar béns i serveis ecològics sota unescondicions climàtiques canviants.

Els tipus de resposta davant del canvi climàticvarien segons les espècies agrícoles i forestals iles varietats d’un mateix conreu. Això s’ha ob-servat en casos d’estrès causat per les temperatu-res elevades i la sequera, en el grau de respostasostinguda i d’aclimatació a l’augment del CO2 al’atmosfera i en la vulnerabilitat a l’increment enla concentració d’O3.

L’augment de la temperatura pot conduir a l’in-crement de la mineralització de la matèria orgà-nica dels sòls forestals i agrícoles a curt termini i,a la llarga, a una disminució de la disponibilitatde nutrients al sòl, fet que es pot aguditzar si esprodueix un augment de la relació C/N de lamatèria que retorna al sòl, a causa d’un augmentdel CO2 atmosfèric. L’efecte de l’escalfament so-bre la mineralització està afectat també de mane-ra important per la disponibilitat d’aigua.

L’amenaça més gran per l’agricultura i la silvicul-tura catalanes és la disminució de la disponibili-tat d’aigua, amb l’augment de l’evapotranspiraciócom a conseqüència de l’increment de les tempe-ratures i la possible reducció de les pluges. Si esgaranteix el subministrament de reg, alguns cul-tius poden, fins i tot, augmentar la seva producti-vitat. Aquest és un tema, però, complex i, a més,el subministrament d’aigua per a usos agrícolescompeteix amb altres usos (domèstics, indus-trials, turístics, cabals ecològics, etc.).

La disminució d’hores fred pot conduir a una da-vallada de la producció de cultius llenyosos comla pomera, la perera, el cirerer i el presseguer enzones tradicionalment fruiteres com la Plana deLleida. Un canvi varietal en espècies com el pres-seguer pot solucionar el problema, però per a po-mes i peres el risc és més gran. Si la pujada detemperatures produeix un avançament de la flo-ració i el risc de gelades es manté, la incertesa enla producció augmentarà. Si el risc de gelades dis-minueix, es poden introduir varietats més prime-renques de presseguers o albercoquers, de quali-tat i producció més baixes però de preu de vendamés alt. També es pot introduir el cultiu del nes-prer i ampliar el cultiu de cítrics, amb la possibleintroducció, si l’augment de temperatures i dava-llada del risc de gelades és prou important, de lamandarina i el llimoner.

La reducció del risc de gelades hivernals tambéafavoriria altres conreus llenyosos de secà, coml’olivera, amb la reducció del risc de pèrdua decollita i una necessitat més baixa de reposició.Ara bé, la reducció de la disponibilitat hídricaserà crítica en les zones de secà, disminuint laproductivitat de cultius com l’olivera, l’ametllero la vinya. L’efecte del canvi climàtic sobre lavinya probablement depèn d’efectes microcli-màtics particulars, ja que l’augment de les tem-peratures en podria millorar la qualitat. Tambés’espera un desplaçament cap al nord de les zo-nes de cultiu d’aquesta planta.

L’augment de l’estrès hídric també serà molt im-portant per altres cultius de secà, com els cere-als, en zones ara ja relativament àrides. En canvi,el seu cultiu podria estendre’s en àrees de secàactualment més humides, com el Berguedà.

Actualment, les comarques septentrionals cata-lanes tenen, en la bona disponibilitat d’aigua, unfactor de riquesa productiva. No obstant això,

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

349

amb les previsions de canvi climàtic poden pro-duir-se canvis importants ja que, d’una banda,una pujada de les temperatures pot incrementarla productivitat, però de l’altra una reducció dela disponibilitat hídrica pot incrementar la ne-cessitat de reg o aconsellar un canvi cap a cultiusamb menys requeriments hídrics. Aquestestransformacions poden ser difícils en les zonesd’orografia complexa però, precisament, aquestfactor orogràfic pot fer que les pressions de can-vi variïn molt a escala local.

Els cultius hortícoles, tant per la seva gran diver-sitat en espècies i varietats com pel fet que esprodueixen sota molts sistemes diferents de pro-ducció, poden tenir una capacitat de resposta alscanvis climàtics més elevada. Els cicles produc-tius s’escurçaran, amb la conseqüent disminucióde la producció, però sobretot es pot produir unefecte de detriment de la qualitat d’algunes hor-talisses d’estació freda i un possible guany enhortalisses d’estació càlida. L’increment en la ca-pacitat d’avançar les seves produccions i poderparticipar en un mercat més favorable és un fetde gran importància econòmica pels productors.Els problemes tèrmics principals es poden pro-duir sobretot a l’estiu en les zones més continen-tals, així com a la zona litoral, sobretot en cultiusen hivernacle, on els problemes de refrigeracióaugmentaran. L’increment del CO2 atmosfèricaugmentarà la productivitat de la majoria decultius, com ja s’ha demostrat amb moltes espè-cies hortícoles. Tots els avantatges que pot com-portar el canvi climàtic pels sistemes hortícolespoden no tenir cap impacte si no s’assegura ladisponibilitat hídrica. La no disponibilitat d’ai-gua podria ser el principal factor negatiu.

Les solucions als factors negatius del nou marcproductiu plantejat pel canvi climàtic passaranper un replantejament varietal i específic (nouscultius), així com canvis en les èpoques de plan-tació o sembra i canvis d’ubicació de les zonesde producció. Les innovacions tecnològiqueshauran d’aportar noves solucions, especialmentpel que fa referència al control d’altes tempera-

tures i a la millora de l’eficiència hídrica de lestècniques aplicades als cultius. També la PolíticaAgrària Europea ha de considerar les conse-qüències del canvi del clima i pot ser un instru-ment estimulador de les mesures d’adaptació. Elrisc és la limitació de les opcions de resposta da-vant d’aquests canvis.

L’augment de la cabana ramadera catalana en lesdues darreres dècades ha estat força elevada(amb una taxa del 45% pel que fa als remugants,per exemple). Això representa un problema a l’-hora de tractar i gestionar els residus, però potconstituir una oportunitat per a la producció debiogàs. L’addició de residus fàcilment metabolit-zables al sòl, com els purins, pot augmentar lesemissions de gasos nitrogenats, però si els pu-rins s’injecten a l’interior del sòl, les emissions espoden reduir, tot i que llavors existeix un risc decontaminació de les aigües freàtiques.

Amb el canvi climàtic s’estima un augment de lainvasió dels conreus i el bestiar per les plagues iles malalties, moltes de les quals actualment te-nen una distribució limitada per les baixes tem-peratures i el risc de gelades. L’impacte sobre lesmales herbes dependrà de les espècies concretes idel cultiu, així com de les característiques ecofi-siològiques i competitives d’aquests. L’incrementdel CO2 a l’atmosfera podria fer augmentar la re-sistència del vegetals a plagues i malalties per l’in-crement de la producció de productes secunda-ris, però l’augment de la relació C/N del materialvegetal resultant podria estimular-ne el consum iempitjorar la qualitat de la matèria orgànica alsòl, amenaçant la disponibilitat de nutrients.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agriculturasón incerts, variats i complexos, i presenteninteraccions entre ells i amb factors culturals,polítics i socioeconòmics, entre els quals desta-quen l’abandonament de les activitats agràries iels canvis en l’ús del sòl, els quals poden tenirunes repercussions tan o més grans que el canviclimàtic. La reducció de terres de cultiu i boscosper urbanització és molt forta en certes zones,

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

350

sobretot a prop de les àrees metropolitanes mésgrans. L’abandonament de terres, en altres zo-nes, condueix a la pèrdua de la biodiversitat, lareducció de la qualitat del paisatge i l’augmentdel risc d’incendis. En canvi, el pas de conreu abosc podria incrementar l’embornal de carboni.La competència dels productes agrícoles cata-lans amb països que fins ara n’eren un mercatnatural, a causa de la millora de les condicionsproductives d’aquests, és un altre risc.

A Catalunya, els prats i els boscos constitueixenun reservori de biodiversitat i proporcionen unafont de diversos productes, així com d’externali-tats. El maneig extensiu tradicional de les pastu-res han modelat el seu valor ecològic, paisatgís-tic i cultural. Els prats d’alta muntanya, com elsboscos de muntanya, són ecosistemes molt ame-naçats pel canvi climàtic i l’abandonament. L’es-calfament pot tenir un efecte positiu sobre laseva productivitat a curt termini, però l’amenaçad’extinció d’espècies i de pèrdua de la qualitatde la biodiversitat és ben real. Els boscos i lespastures presenten un valor afegit en la mitiga-ció del canvi climàtic gràcies a llur funció com aembornals de carboni al sòl. Cal saber més,però, sobre la relació entre el maneig d’aquestsecosistemes i la seva capacitat d’acumular C.

El principal valor dels boscos catalans rau en elsproductes que no tenen un valor directe de mer-cat i en les externalitats, com ara la biodiversitat,la protecció en front dels riscos naturals i la re-gulació hídrica. A més, són extraordinàriamentmultifuncionals en el seus productes de mercat.Actualment, els productes fusters no són gairecompetitius en els mercats internacionals i lesperspectives apunten a un empitjorament ambel canvi climàtic. Els productes no fusters pro-porcionen un volum econòmic no menysprea-ble, però el seu aprofitament és heterogeni i estàpoc regulat. Amb el canvi climàtic pot produir-se una disminució de la producció de bolets,però una millora en la qualitat de plantes medi-cinals i aromàtiques i en producció de mel i d’al-tres productes apícoles.

L’ampla escala temporal amb que es gestionenels boscos, amb torns de 80-120 anys segonsl’espècie i la zona, implica que el canvi climàtictindrà lloc, en general, en les masses arbòriesque hi ha en aquests moments. A més llarg ter-mini, però, podria produir-se un canvi en la dis-tribució de la vegetació dels boscos. Aquestscanvis seran més ràpids per les espècies de ciclede vida més curt. Les zones baixes i meridionalss’enriquirien en plantes de matollars i el boscmediterrani pujaria per les zones de muntanya.Els boscos de muntanya tendirien a enrarir-se.

Les comunitats silvícoles tenen més resistènciaals canvis que altres comunitats vegetals més efí-meres, però aquesta capacitat de tamponar elscanvis pot desaparèixer si el bosc és destruït perpertorbacions a gran escala, com els grans in-cendis ocorreguts els darrers anys. En aquestcas, les diferències en la capacitat de regeneracióde les diferents espècies i la seva vulnerabilitatrelativa en front a l’estrès hídric i d’altres pot de-terminar canvis importants en la composició ifuncionalisme dels boscos catalans.

A Catalunya, el principal risc per als nostres bos-cos és el foc, pertorbació sovint causada per lapressió antròpica. El canvi climàtic comportaràun augment del risc d’incendi a les zones medi-terrànies i una ampliació de les zones d’alt risccap a llocs on ara el risc és més baix. La sequera,l’abandonament de les zones rurals, que podriaaugmentar al secà si disminueix la productivitati la competitivitat dels productes agrícoles, laprevisió de boscos joves i densos i la reducció enel grau de gestió forestal per davallada de la ren-dibilitat dels aprofitaments fusters n’incremen-taria la vulnerabilitat.

En resum, per a l’agricultura l’adaptació al canviclimàtic passa per la planificació d’una política del’aigua coherent amb les noves condicions, la po-tenciació de sistemes d’irrigació més eficients, elcanvi en la gestió dels cultius, el canvi de dates deplantació i de pràctiques de cultiu, així com la se-lecció de cultius adaptats a les noves pràctiques.

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

351

B5. Agricultura i silvicultura

B5.1. IntroduccióLa informació disponible dels possibles efectesdel canvi climàtic sobre l’agricultura i la silvicul-tura catalanes és dispersa i escassa i, a més, estàdistribuïda de manera heterogènia entre els dife-rents camps de coneixement. Mentre en algunesàrees els coneixements són escassos, en d’altreses comença a tenir una base de dades consistentsobre el comportament dels boscos i d’altresecosistemes d’interès agrari. Aquest capítol fapaleses aquestes diferències i, mentre en algunesàrees la discussió es basa en dades generades di-rectament a partir d’estudis desenvolupats a Ca-talunya, en d’altres la informació oferta és moltfragmentària i basada en patrons observats end’altres zones del món.

El canvi climàtic es produeix paral·lelament ad’altres canvis d’abast global que afecten profun-dament als ecosistemes agrícoles, pastorals i fo-restals, com els canvis en els usos del sòl i elscanvis atmosfèrics. Tots ells interfereixen els unsamb els altres de manera complexa, fet que s’hatingut en compte a l’hora de desenvolupar elpresent capítol sobre el canvi climàtic i l’agricul-tura i la silvicultura catalanes.

A Catalunya, l’any 2000 les activitats agràries va-ren proporcionar una producció final total de3.639,70 milions d’euros. Aquestes activitats in-clouen la producció agrícola, ramadera i fores-

tal, fonamentalment. La Superfície Agrícola Uti-litzada (SAU) representa gairebé la meitat de lasuperfície agrària total, seguida per la superfícieforestal arbrada (figura B5.1). Tanmateix, lesproduccions agrícoles i ramaderes són les quemés volum econòmic mouen, amb diferènciarespecte de les forestals (figura B5.2).

A Europa, un 47% del territori està ocupat perles terres agrícoles (cultius i pastures). Un 29%d’aquestes darreres corresponen a terrenys culti-vats, un 12% dels quals està sota irrigació (Reilly1997). A Catalunya la proporció de la superfícieagrària destinada a terres de cultiu és molt méselevada (figura B5.1), malgrat la davallada expe-rimentada els darrers anys a favor de les zones

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

353

Figura B5.1. Proporció de la superfície agrària destinada a SuperfícieAgrària Utilitzada (SAU), superfície forestal arbrada i d’altres usos (anys1982, 1989 i 1999). Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens agrari

de pastures permanents (taula B5.1; figuraB5.3). De les terres agrícoles, els cultius de secàocupen, amb diferència, una superfície més granque qualsevol altre tipus d’ús agrícola (figuraB5.3). La superfície dedicada a regadiu ocupa alvoltant d’un terç de la superfície de l’anterior,però l’activitat econòmica derivada dels conreus

de regadiu (com sovint es troben la fruita dolça,les hortalisses i les farratgeres) és molt elevadaen relació amb altres sistemes de producció (fi-gura B5.4).

El canvi climàtic representa reptes i oportunitatsper a les activitats agrícoles, ramaderes, pesque-res i silvícoles a Catalunya. En els apartats se-güents es presenten les amenaces que els canvisen els diferents factors ambientals i socioeconò-mics presenten a les activitats esmentades, elsimpactes que aquests mateixos factors poden te-nir sobre els ecosistemes agrícoles i forestals desdel punt de vista del seu aprofitament i conser-vació i, finalment, la vulnerabilitat i capacitatd’adaptació que els sistemes agraris catalans pre-senten en front d’aquests factors de canvi.

B5.2. Amenaces del canvi climàtic per a l’agri-cultura i la silvicultura catalanes

B5.2.1. Les activitats agràries i el climaEl clima és un dels factors determinants de laproducció agrària i, per tant, des de sempre s’haconsiderat essencial l’adquisició d’uns coneixe-ments sòlids que permetin entendre l’efecte delsprocessos climàtics en la productivitat dels cul-tius i dels boscos. D’aquesta manera es pot in-tentar optimitzar el maneig de les activitats agrà-ries no tant sols en el moment actual, sinó tambéen el futur, sota qualsevol escenari climàtic (Ga-tes 1993). El clima és la principal causa de la va-riabilitat interanual en la producció agrària iqualsevol canvi climàtic augmentarà la incertesasobre la producció d’aliment (Reddy & Hodges2000).

En conjunt, els efectes del canvi climàtic sobrel’agricultura són incerts, variats i complexos ipresenten moltes interaccions entre ells i ambd’altres factors culturals, polítics, socioeconò-mics, etc. Recíprocament, les activitats agràriespoden tenir repercussions directes sobre algunselements del canvi climàtic. Per exemple, a ni-vell mundial s’estima que l’agricultura i la rama-deria representen la font del 30% de les emis-

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

354

Figura B5.2. Milions d’euros generats a partir de la producció finalagrària en els sectors ramader, agrícola, forestal i altres produccions(any 2000). Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultu-ra, Ramaderia i Pesca. Direcció de Serveis.

Figura B5.3. Evolució temporal de la superfície (en hectàrees) ocupadaen Catalunya per conreus de secà, regadiu, pastures i erms (anys1982,1989 i 1999). Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens agrari.

sions de CO2, el 40% de les emissions de CH4 iel 25% de les emissions de N2O, tres importantsgasos amb efecte d’hivernacle (Sombroek &Gommes 1997). Les principals fonts d’aquestsgasos en l’agricultura provenen de l’ús dels com-bustibles fòssils en les activitats agrícoles, la mi-neralització de la matèria orgànica dels sòls asso-ciada al llaurat, la crema de residus agrícoles iforestals, la cria de bestiar i el maneig de les fem-tes, l’ús de fertilitzants nitrogenats, entre d’altres(Reddy & Hodges 2000). A Catalunya s’estima

que les emissions corresponents a les activitatsagrícoles constitueixen un 12% del total (Balda-sano et al., capítol A5). No obstant això, l’agri-cultura també pot ser una part de la solució o, simés no, de la mitigació d’un possible canvi cli-màtic (Deudon 2001). L’adopció de pràctiquesde conreu que afavoreixin l’acumulació de matè-ria orgànica al sòl i la restauració de sòls degra-dats pot reduir l’alliberament de CO2 a l’atmos-fera i ajudar a la seva captació en embornals pocdinàmics (Lal et al. 1998).

Hectàrees

Any 1982 % Any 1989 % Any 1999 %

CCoonnrreeuuss lllleennyyoossooss 336600..005566 3388,,44 332244..445566 3388,,88 330011..220044 3366,,99

fruiters 140.828 15,0 164.296 19,6 122.253 15,0

fruita dolça 57.456 6,1 58.521 7,0 48.470 5,9

fruita seca 82.902 8,9 105.637 12,6 73.626 9,0

tropical/altres 470 0,1 138 - 157 -

cítrics 3.332 0,4 5.543 0,7 8.231 1,0

olivera 77.932 8,3 88.023 10,5 102.781 12,6

vinya 70.198 7,5 60.279 7,2 59.734 7,3

planters 369 - 488 0,1 1.145 0,1

altres 67.397 7,2 5.827 0,7 7.060 0,9

CCoonnrreeuuss hheerrbbaacciiss 557766..667722 6611,,66 551122..554444 6611,,22 551155..882277 6633,,11

conreus 549.818 58,7 492.290 58,8 486.802 59,6

cereals 400.989 42,8 361.018 43,1 351.094 43,0

farratges 110.631 11,8 101.408 12,1 99.751 12,2

hortalisses 20.987 2,2 16.089 1,9 10.224 1,3

lleguminoses 2.429 0,3 1.932 0,2 2.207 0,3

tubercles 4.255 0,5 3.036 0,4 1.432 0,2

industrials 6.999 0,7 7.146 0,9 20.372 2,5

flors i plantes 1.014 0,1 1.090 0,1 1.163 0,1

altres 2.514 0,3 571 0,1 559 0,1

guarets 26.854 2,9 19.909 2,4 28.722 3,5

hortes familiars - - 346 - 303 -

TToottaall 993366..772288 110000 883377..000000 110000 881177..003311 110000

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

355

Taula B5.1. Evolució de la superfície de terres llaurades a Catalunya, per tipus de conreu (anys 1982, 1989 i 1999)Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens agrari

Algunes de les amenaces del canvi climàtic ques’han citat per a l’agricultura i que poden tenirrellevància per a les activitats agrícoles catalanessón (Sombroek & Gommes 1997, Miglietta etal. 2000):

• Modificacions de les condicions generals delsfactors de producció, com la temperatura, ladisponibilitat d’aigua, la disponibilitat de nu-trients, etc., la qual cosa pot portar a un empit-jorament de les condicions de creixement.

• Canvis en el potencial productiu dels cultiuscom a conseqüència de l’augment de l’estrèsproduït per altes temperatures o per l’allarga-ment del període lliure de gelades.

• Reducció de la productivitat per augment del’aridesa en les regions seques.

• Reducció del creixement a causa de la dismi-nució de la disponibilitat hídrica o les defi-ciències de nutrients.

• Augment de la variabilitat i de la incertesa delclima, que incrementaria els riscos de pèrduesde producció.

• Disminució de la predictabilitat general delclima, que faria més difícil la planificació acurt i mitjà termini de les activitats agrícoles.

• Augment de pèrdues de producció com a con-seqüència de les pedregades, malalties i pla-gues.

• Desplaçaments de les zones agroecològiquesde desenes a centenes de quilòmetres horit-zontalment i centenes de metres verticalmentamb el risc que determinades plantes, sobretotllenyoses de cicle de vida llarg, i alguns ani-mals no segueixin i els sistemes agraris no s’a-justin a temps.

Un possible canvi climàtic pot agreujar les con-seqüències de l’abandonament de les activitatsagrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl,processos que representen un factor de canviafegit, tant o més important que el canvi climàtica Catalunya.

B5.2.2. Escalfament i canvis en el cicle de l’ai-guaLa temperatura té un efecte estimulador de totsels processos biològics, dins dels límits de fun-cionament. Més concretament, les plantes sotacondicions d’escalfament veuen afavorit el seufuncionament i la productivitat vegetal s’incre-mentaa directament per l’estimulació de l’activi-tat metabòlica i, indirectament, per la mineralit-zació de la matèria orgànica del sòl i consegüentfertilització per augment d’alguns nutrients.Tanmateix, aquest efecte estimulador de la pro-ductivitat vegetal per la temperatura pot veure’samenaçat seriosament si altres factors de pro-ducció no es troben disponibles. Per exemple, lafertilització per mineralització de la matèria or-gànica pot ser un fenomen transitori que pot dura una pèrdua del reservori de nutrients en el sis-tema a llarg termini. D’altra banda, part de l’aug-ment global de temperatura s’ha relacionat ambl’augment de les temperatures nocturnes (Kuklai Karl 1993). Aquest fet podria portar a l’incre-ment de la respiració nocturna i, per tant, a ladisminució de la productivitat neta.

Temperatures molt altes poden causar estrès enles plantes per se, tot i que diferents cultius i di-ferents varietats del mateix cultiu poden presen-tar un rang de resposta a les temperatures dife-rent. Independentment d’aquest efecte directede la temperatura sobre els vegetals, en general

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

356

Figura B5.4. Percentatge de territori ocupat pels principals tipus deconreus de Catalunya, en funció de la superfície cultivada (ha), la pro-ducció final en milions d’euros generats (Mi euros) i la producció agrà-ria (en tones). L’olivera inclou tant les olives com l’oli; la vinya incloutant el raïm com el vi i d’altres derivats. Font: Generalitat de Catalunya.Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Direcció de Serveis

les temperatures altes afavoreixen les pèrduesd’aigua per les plantes, augmentant, per tant, l’e-vapotranspiració. Aquest efecte s’agreujaria si esproduís una disminució de la precipitació a Ca-talunya amb el canvi climàtic, la qual cosa sem-bla probable, al menys en certes zones (Martín-Vide, capítol A3). Si l’increment de lestemperatures implica un augment de l’evapo-transpiració, la disminució de la precipitació potaguditzar aquest efecte.

La reducció de la disponibilitat hídrica ambl’augment de la temperatura i l’augment en la va-riabilitat de la precipitació (Almarza 2000) afec-taran tant els cultius de regadiu com els de secà ila resta de la superfície agrària. D’altra banda, lesnecessitats d’aigua són multisectorials, ambcompetència entre la producció d’aigua potable,industrial i hidroelèctrica, els usos ambientals irecreatius (Evans 1997). L’agricultura no pot ferfront als costos d’abastament d’aigua si aquestss’encareixen per allunyament de les fonts o ne-cessitats d’infraestructures costoses. Les reper-cussions ambientals i socioeconòmiques delstransvassaments d’aigua són molt elevades i so-vint difícilment justificables. Com a conclusió,l’amenaça més important per l’agricultura i lasilvicultura catalanes, com per a tantes altres ac-tivitats desenvolupades a Catalunya, és la dismi-nució de la disponibilitat d’aigua i caldrà garan-tir-ne un ús racional que en permeti el màximaprofitament.

B5.2.3. Gasos amb efecte d’hivernacle: CO2,CH4, N2OAl Protocol de Kyoto, els Estats membres de laUnió Europea es van comprometre a reduir sisgasos amb efecte d’hivernacle: diòxid de carboni(CO2), òxid nitrós (N2O), metà (CH4), perfluo-rocarburs (PFC), hidrofluorocarburs (HFC) ihexafluorur de sofre (SF6). Els tres darrers tenenun potencial d’escalfament global (PEG) moltelevat i un període de permanència a l’atmosferallarg, però en ser considerats d’origen industrialno es tractaran en aquest capítol.

L’agricultura genera, aproximadament, el 8% deles emissions totals dels tres gasos amb efected’hivernacle (CO2, CH4 i N2O) de la Unió Euro-pea, però representa menys del 2% de les emis-sions relacionades amb l’ús de l’energia (Comi-sión de las Comunidades Europeas, 1998). Elsector agrícola, especialment la ramaderia, és laprincipal font d’emissions de metà i d’òxid ni-trós (el 45% i el 40,3% respectivament de lesemissions comunitàries). Però, al mateix temps,l’agricultura i la silvicultura tenen un efecte po-sitiu en substituir els combustibles fòssils perbiomassa i en reduir la concentració atmosfèricad’aquests gasos, especialment el CO2.

El CO2 atmosfèric és un dels factors bàsics de laproducció vegetal. La fertilització per CO2 esti-mula el creixement de les plantes, tot i que ambel temps aquest efecte s’ha reduït i les plantess’aclimaten (Dijkstra et al. 1993). El grau de res-posta a l’increment de CO2, així com la capacitatd’aclimatació amb el temps o de mantenimentd’una resposta sostinguda al CO2, varia segonsles espècies i les varietats (Dijkstra et al. 1993).A més, l’augment de la productivitat en les plan-tes com a conseqüència d’un increment de laconcentració de CO2 no comporta necessària-ment una millora en la collita. En algunes espè-cies de cereals, com el blat, s’ha obtingut un aug-ment de la producció total en plantes cultivadessota atmosferes enriquides en CO2, però unadisminució del rendiment en gra.

Un altre aspecte molt important del CO2 per al’agricultura catalana és que presenta moltesinteraccions amb d’altres factors (Peñuelas et al.,1995). HI ha una interacció molt important en-tre el CO2 i l’aigua. Se sap que l’augment delCO2 atmosfèric condueix a un augment de l’efi-ciència de l’ús de l’aigua, tot i que el balanç hí-dric final depèn del balanç energètic del cultiu,el qual a l’hora depèn d’altres factors, com laconductància estomàtica, l’índex foliar, l’estruc-tura del cultiu i els canvis en el conjunt dels fac-tors meteorològics (Allen et al. 1997).

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

357

Els tres factors primordials del canvi climàticque afectarien la productivitat dels cultius hortí-coles (increment tèrmic, disminució del recurshídric i increment del CO2 de l’aire) estan rela-cionats i controlats pels mateixos cultius. De fet,s’estima que si es dobla la concentració ambien-tal de CO2, es redueix la conductància estomàti-ca entre un 30 i un 40% i una exposició perllon-gada a elevades concentracions de CO2 redueixla densitat d’estomes de les fulles. Mitjançantaquest mecanisme s’ha millorat l’eficiència enl’ús de l’aigua i, per tant, també la tolerància a lasequera en nombroses espècies cultivades (Bo-wles, 1993). L’efecte fertilitzant del CO2 és mésgran a temperatures elevades (Allen et al. 1997)i és ben coneguda la dependència entre els efec-tes sobre les plantes de la fertilització per CO2 ila disponibilitat de nutrients. L’efecte estimula-dor del creixement del CO2 sovint desapareixamb una baixa disponibilitat de nutrients al sòl.Per això, és interessant analitzar el canvis en laqualitat de la matèria orgànica del sòl i la sevamineralització en plantes que creixen sota CO2

atmosfèric elevat, així com els canvis en la rela-ció C/N del material vegetal desenvolupat sotaaquestes condicions.

La matèria orgànica del sòl sovint constitueix lareserva natural de nutrients més important delsòl i la mineralització de la matèria orgànica és elprocés que els posa a disposició de les plantes.Un augment de la temperatura pot conduir a laràpida mineralització inicial de la matèria orgà-nica dels sòls forestals i agrícoles, de manera quea llarg termini la capacitat per subministrar nu-trients d’aquesta pot minvar. Alhora, l’efecte del’escalfament sobre la mineralització està afectatde manera important per la disponibilitat d’ai-gua.

Aquests efectes es poden acoblar als canvis en laqualitat de la matèria orgànica que retorna al sòla causa d’un augment en la relació C/N com aconseqüència d’un increment del CO2 atmosfè-ric. El material amb proporció de carboni méselevada és més difícil de descompondre i, per

tant, té menys capacitat de subministrar nu-trients. Els canvis en la qualitat de la matèria or-gànica poden ser, a llarg termini, menys marcatsper les interaccions que puguin existir amb d’al-tres nutrients, amb l’aigua o per canvis en les es-pècies. D’altra banda, un material vegetal ambuna relació C/N alta podria augmentar els danysper herbívors, els quals en alguns casos podrienaugmentar el seu consum per tal d’obtenir uncontingut de N comparable.

Un altre gas amb efecte d’hivernacle que té unarelació molt directa amb les activitats agràries ésel metà, CH4, particularment amb les pecuàries.Les principals fonts d’emissions de metà a partirde l’agricultura són els processos digestius delbestiar i les seves femtes (un 45% de les emis-sions totals). Així, l’augment de CH4 a l’atmosfe-ra s’ha relacionat de manera important ambl’augment de la cabana ramadera de remugants aescala mundial. El bestiar remugant aporta CH4

com a conseqüència dels processos de metabo-lització del material vegetal que consumeix, mit-jançant la digestió d’aquest aliment amb la coo-peració de la flora bacteriana intestinal. Percontra, la producció de CH4 proporciona unaoportunitat en la utilització de biogàs.

L’òxid nitrós és un gas amb efecte d’hivernacleque, a més, desencadena una sèrie de reaccionsque donen lloc a eliminació de l’ozó estratosfèric(Crutzen 1991). Es produeix, principalment, apartir de processos industrials i per l’ús de ferti-litzants en l’agricultura. L’emissió d’òxid nitrósdes del sòl és el resultat de la nitrificació del Namoniacal del sòl i el procés posterior de desni-trificació. Els factors que regeixen aquests pro-cessos són la disponibilitat de carboni i nitrogenfàcilment mineralitzables, l’existència de condi-cions anaeròbiques al sòl i la temperatura. Lespràctiques de conreu també poden estimularaquests processos. Així, l’addició de residus alsòl fàcilment metabolitzables augmenta l’emis-sió d’òxid nitrós si es fa quan el sòl està molt hu-mit o en condicions anaeròbiques. La incorpora-ció de lleguminoses al sòl com a adob verd, en

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

358

ser un material fàcilment decomponible i ric ennitrogen, podria augmentar les emissions de N.No obstant això, la informació relativa a aquestsprocessos encara és limitada.

B5.2.4. Pol·lució i canvis químics atmosfèrics:O3, NH3

L’ozó (O3) és un gas atmosfèric que si es troba al’estratosfera té un efecte protector de la radiacióultraviolada sobre els éssers vius, però que a lesparts baixes de l’atmosfera, exerceix un efectetòxic elevat sobre plantes i animals. L’ozó, amés, interacciona amb el CO2, reduint l’efecteestimulador del creixement que aquest gas té so-bre els boscos (Kamosky et al. 2003). La sensibi-litat a l’ozó és molt variable a nivell espacial i de-pèn de les espècies considerades (Peñuelas et al.1999, Inclán et al. 1999).

L’ús de combustibles fòssils, particularment a al-tes temperatures, produeix una elevada emissiód’òxids de nitrogen i la seva deposició posterior.L’amoni i els òxids de sofre i de nitrogen són elstres grans contaminants atmosfèrics responsa-bles de la formació d’aerosols, els quals contri-bueixen a la formació de la pluja àcida. Aquestsaerosols tenen una vida mitjana molt llarga i po-den ser transportats a molta distància. Dismi-nueixen la qualitat de l’aire i, en dipositar-se,causen eutrofització i l’acidificació dels ecosiste-mes. S’espera que les emissions de compostos deN augmentin com a conseqüència de l’augmenten el consum de combustibles fòssils i de fertilit-zants de nitrogen a escala global i, particular-ment, a Àsia i Àfrica. La deposició de gransquantitats de N (de l’ordre de 20-100 kg N perhectàrea i any al centre d’Europa i a Escandinà-via) ha produït una saturació de la capacitatd’absorció per la vegetació i ha contribuït a lamort de molts boscos de coníferes europees.

Darrerament, s’està reconeixent la importànciade l’amoníac (NH3) com a gas contaminant, ambun gran impacte en la química atmosfèrica i enl’estabilitat i la biodiversitat dels ecosistemes te-rrestres i aquàtics (Bobbink et al. 1998). El NH3

emès reacciona amb àcids atmosfèrics per for-mar aerosols que contenen amoni (NH4). Diver-sos projectes d’investigació finançats per la UE(EXAMINE i GRAMINAE) han intentat estimarels fluxos de NH3 dels diferents ecosistemes pertal de fonamentar directives i protocols legalsper al seu control (National Emissions CeilingsDirective; Multi-pollutant, Multi-effect Proto-col).

La font principal d’aquest contaminant atmosfè-ric és la ramaderia intensiva i, concretament, l’a-plicació de purins a la superfície del sòl. Seguirles recomanacions segons les quals s’han d’apli-car els purins a l’interior del sòl reduiria notable-ment les emissions. En canvi, la contribució alsbalanços locals i globals de les emissions proce-dents de la vegetació natural o dels conreus ésmés incerta. La vegetació pot actuar com a font ocom a embornal de NH3. El sentit dels fluxos i laseva magnitud depèn d’un gran nombre de fac-tors, com la temperatura, la humitat, la intensi-tat de la llum, el grau de fertilització de N, el ti-pus de cultiu, la fenologia de la planta i el tipusde gestió.

Els fluxos de NH3 poden variar de forma impor-tant a diferents escales de temps, des de minutsa mesos, tot dificultant la seva mesura i integra-ció per llargs períodes (Sutton et al. 2001). Així,s’han mesurat petites emissions, de l’ordre de 1-2 kg N-NH3 ha-1 i estació, en conreus de civada(Schjoerring et al., 1993), mentre que també s’-han mesurat emissions elevades, de l’ordre de15 kg N-NH3 ha-1 per estació, quan les mesureses concentren en els dies després de la fertilitza-ció i durant el període entre l’inici de la floració ila collita (Harper et al. 1987). Sembla, doncs,que les emissions de NH3 poden ser importantsdesprés de la fertilització i en determinades eta-pes fenològiques del cultiu.

Els canvis en l’ús del sòl i el canvi climàtic afec-taran els fluxos de NH3, però encara no es dispo-sa dels models necessaris per analitzar els efectesa escala regional (Sutton et al. 2001). Sembla

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

359

clar que un augment de la intensificació ramade-ra o dels conreus augmenta les emissions deNH3. També s’ha demostrat que la pràctica habi-tual de fertilitzar els conreus farratgers just des-prés de la collita, quan hi ha un excés de nitro-gen al sòl, s’hauria de canviar i que deixar passarunes setmanes reduiria les emissions. Un escal-fament del clima tendirà a augmentar les emis-sions.

B5.2.5. El context socioeconòmicEls canvis previstos en el clima i d’altres condi-cionants del medi físic s’han de posar necessà-riament en el context d’altres canvis culturalsque s’estan produint simultàniament i que afec-ten a l’ús del sòl. La població humana està crei-xent a un ritme d’uns 90 milions de personesper any. Conseqüentment, els ecosistemes natu-rals estant essent ràpidament reemplaçats persistemes agrícoles i els sistemes existents s’estangestionant més intensament per tal de fer front ala demanda creixent d’aliment i d’altres béns. LaFAO estima que al voltant de 78 milions d’hec-tàrees de terra s’hauran convertit en agrícolesl’any 2010 a Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia. Noobstant això, tant a Europa com a Nord Amèri-ca, la proporció de terres agrícoles ha davallat alvoltant de –0,50%, en decreixement exponen-cial (Sombroek & Gommes 1997). El canvi enl’ús del sòl a la conca mediterrània en general, i aCatalunya en particular, es presenta com un es-cenari complex (de Bello et al. 2002). Algunsautors proposen que a les terres catalanes elscanvis en l’ús del sòl poden tenir efectes tant omés importants que el canvi climàtic. En el casde les activitats agropecuàries i silvícoles,aquests canvis es centren, d’una banda, en la ro-turació i la sobrepastura de la forest (Suárez etal. 1992) i, de l’altra, en un abandonament de lesterres marginals de més difícil accés i complica-da mecanització (Sebastià & Cañas 1985). Latransformació de les zones forestals en terres deconreu produeix un flux net del C contingut enla biomassa i en la matèria orgànica del sòl cap al’atmosfera en forma de CO2.

L’homogeneïtzació del paisatge produïda per l’a-bandonament de les terres marginals, en aug-mentar la quantitat de combustible i la seva con-tinuïtat, és una de les causes de la gran extensiód’alguns incendis (Vélez, 2000). Així, una partimportant dels incendis a la conca mediterràniaafecta camps abandonats durant la segona mei-tat del segle XX (Vallejo, 1997). Paral·lelament,en els darrers decennis s’ha produït una intensi-ficació de les activitats agropecuàries, amb unaconcentració en determinades zones de topogra-fia suau i bona xarxa de comunicació. Això com-porta un desequilibri territorial i l’aparició deproblemes de contaminació, acumulació de resi-dus, etc. A Catalunya, l’abandonament de terresi la intensificació de determinats usos en certeszones són els problemes més importants relacio-nats amb els canvis d’usos del sòl.

Els canvis en les condicions socioeconòmiquescatalanes pel que fa a l’agricultura i la silvicultu-ra no són independents de les modificacionsque es produeixen en les condicions socioeco-nòmiques dels països veïns com a conseqüènciadel canvi climàtic. La suavització de les tempera-tures en els països centre i nord europeus porta-rà a una millora de les condicions productivesd’aquests països, molts dels quals actualmentsón els importadors de productes agrícoles cata-lans, i augmentarà la competència amb els mer-cats tradicionals. Això pot portar a un abando-nament addicional de terres agrícoles,particularment de secà, com a conseqüència dela reducció de la rendibilitat de les explotacions.

Un darrer perill per a les zones agrícoles relacio-nat amb els canvis d’ús del sòl és la urbanització.Les ciutats es desenvolupen a prop de zones pla-nes on hi ha una bona disponibilitat d’aigua i lademanda de sòl per a usos urbans o industrials aexpenses del sòl agrícola és molt forta. Així,moltes de les terres properes als rius, que sovinttenen els sòls adequats per l’agricultura i ambmés facilitat per al reg, han estat o estan sent ur-banitzades. Hi ha nombrosos exemples a tota laconca mediterrània. En el cas de Catalunya són

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

360

patents a la ribera del mig i baix Segre, al Pratdel Llobregat, al Maresme, etc. Aquest fet con-trasta amb la implantació de nous regs a zonescada cop més allunyades dels rius.

B5.3. Impactes del canvi climàtic sobre l’agri-cultura i la silvicultura

B5.3.1. Productivitat dels sistemes agrícoles isilvícolesLa temperatura, l’aigua, els nutrients i el CO2 estroben entre els factors de producció més im-portants. Els models disponibles preveuen quetots quatre elements experimentaran modifica-cions importants en els propers anys. Algunsdels canvis poden disminuir l’efecte limitant dela producció que en l’actualitat exerceixen al-guns d’aquests factors. No obstant, s’ha vist quel’efecte que pot produir cadascun dels elementsdel canvi climàtic a nivell individual no permetpredir, necessàriament, el seu efecte quan ac-tuen conjuntament. Les interaccions entre elsdiferents elements productius són complexes iestan regulades per processos de retroacció po-sitius i negatius. Per exemple, l’efecte beneficióssobre la producció vegetal que la fertilització perCO2 té per a moltes plantes conreades pot des-aparèixer si hi ha una reducció de la disponibili-tat hídrica o una manca de nutrients. Al mateixtemps, s’ha vist que un increment del CO2 a l’at-mosfera millora les relacions hídriques de lesplantes, però el balanç total pot dependre decanvis en altres factors climàtics.

B5.3.2. Erosió i cicle hidrològicSi en una zona determinada s’incrementen elsperíodes de sequera extrema i d’escalfament demanera persistent, l’equilibri de l’ecosistema pottrencar-se i augmentar perillosament el risc dedesertització, especialment si a més es superpo-sen activitats humanes de degradació o sobre-pastura (Gates, 1993). Si la coberta vegetal es re-dueix sota aquestes condicions, per exemple,per una disminució de la productivitat, l’albedoincrementa i s’entra en un procés de retroacciópositiva que amplifica el fenomen erosiu i la de-

sertificació. El fenomen erosiu pot veure’s am-plificat per l’augment de la freqüència de plugestorrencials després d’un estiu calorós.

Al Sahel s’han trobat correlacions entre la quan-titat de pols produïda a la primavera i les plugesreduïdes de l’any anterior (Brooks & Legrand,2000), mostrant la possible dependència entrela climatologia àrida i l’erosió. A Catalunya,aquesta pols arriba en quantitats cada cop méssignificatives (Ávila et al., 1998) i pot tenir efec-tes positius sobre el creixement dels boscos i enl’esmorteïment de la pluja àcida (Ávila & Peñue-las, 1999), però també constitueix un recordato-ri dels perills que amenacen el país.

B5.3.3. Els cicles del carboni, del nitrogen id’altres nutrientsLes prediccions sobre els efectes del canvi climà-tic en els cicles biogeoquímics i com aquests, alseu torn, poden incidir sobre el canvi climàticsón difícils, ja que els escenaris futurs no estandel tot definits. El cicle del carboni està íntima-ment lligat al cicle dels altres nutrients, particu-larment al del nitrogen. Una disponibilitat baixad’aigua o de nutrients limitarà la capacitat delsecosistemes d’assimilar carboni (vegeu Alcañizet al.; volum B10 d’aquesta publicació). A Cata-lunya, molts ecosistemes forestals i agraris estroben limitats pel fòsfor (P). A escala biològica,la disponibilitat de P està associada a la descom-posició de la fullaraca i de la matèria orgànicadel sòl. A escala de temps pedogenètica, en can-vi, està controlada, en últim terme, per la meteo-rització dels minerals primaris. Els factors quecontrolen la descomposició de la matèria orgà-nica seran determinants en la disponibilitat defòsfor per a les plantes.

La deposició de N atmosfèric procedent de lacontaminació atmosfèrica va suposar l’augmentde la producció de molts boscos europeus queestaven limitats per aquest nutrient, tot i quetambé va provocar la mortalitat d’algunes mas-ses forestals per desequilibris nutricionals i le-sions a les fulles i branques fines. A Catalunya,

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

361

diversos grups estan fent mesures força acuradesde la deposició de N en diferents ecosistemes fo-restals i aquàtics (CREAF, CEAM-CTFC,CRAM-UB-CSIC). La deposició total de N s’haestimat en uns 15-21 kg per hectàrea i any en al-guns alzinars del Montseny (Rodà et al. 2002) ide 4,0 i 2,9 kg, en forma d’amoni i de nitrat res-pectivament, els anys 1997-2001, a la conca delRedon (Viella, Pirineu central, Mosello et al.,2002). Si els nivells de deposició al Montseny esmantenen tan elevats cal esperar un augment dela producció dels boscos, però a llarg termini elsefectes poden ser perjudicials (Rodà et al. 2002).

Entendre com els possibles escenaris afectaranles interrelacions entre els diferents nutrients ésdifícil. Les respostes dels ecosistemes a un canviclimàtic només poden ser experimentades a curttermini. A més llarg termini, les prediccionss’obtenen a partir de models de simulació. Aixíque, a llarg termini, les incerteses sobre com s’a-fectarà el funcionament de l’ecosistema són moltgrans i fan referència a com s’adaptaran les plan-tes i els organismes a un determinat canvi climà-tic (Arp et al. 1997). Una concentració elevadade CO2 produeix, a curt termini, un creixementmés gran de les plantes. La capacitat de mante-nir una productivitat més elevada dependrà decom les plantes interaccionen amb altres factors,com la disponibilitat de nutrients i d’aigua. Larelativa eficiència en el seu ús per les diferentsespècies pot determinar l’èxit competitiu d’a-questes i modificar la composició futura d’espè-cies. Les plantes crescudes en condicions deCO2 elevat tenen una concentració de N més pe-tita i una relació C/N més alta (Bottner i Coute-aux 1991). Això disminueix la seva qualitat i re-dueix la taxa de descomposició. No obstantaixò, l’augment del C pot ser degut en bona parta una acumulació de midó, que té un efecte dife-rent a si l’augment es produeix en un compostde C més recalcitrant (Arp et al. 1997). A més,un augment de la temperatura produeix un aug-ment de la taxa de descomposició. A llarg termi-ni, una concentració de CO2 més elevada potafectar la capacitat de retirar els nutrients de les

fulles abans no es desprenguin o augmentar l’ab-sorció de nitrogen i que l’efecte sobre la qualitatde la fullaraca sigui menys important (Arp et al.1997). Així, la resposta de les plantes a un esce-nari complex d’augment de la concentració deCO2 dependrà d’un conjunt d’interaccions ambfactors biòtics i abiòtics, on la disponibilitat deN serà determinant.

B5.3.4. Embornals de carboniDesprés dels acords de Kyoto, s’estan fent bas-tants esforços per quantificar el contingut decarboni dels diferents ecosistemes i per entendreels mecanismes que intervenen en els intercan-vis de carboni entre els diferents compartimentsd’un mateix ecosistema. Deixant de banda el fac-tors antròpics, el balanç net de CO2 a l’atmosferaés el resultat de la diferència entre la sortida pervia de l’assimilació fotosintètica de C i l’entradacom a resultat de la respiració i la descomposi-ció. En funció de la intensitat d’aquests proces-sos, un sistema determinat actuarà com a font deC cap a l’atmosfera o com a embornal, sostraientC de l’atmosfera.

El contingut orgànic d’un sòl és el resultat d’unequilibri entre la vegetació, la precipitació i latemperatura. L’assimilació de C per la vegetaciópresenta una resposta positiva i instantània a unaugment de la concentració de CO2, quan les al-tres necessitats de la planta es poden satisfer. Encanvi, el procés de descomposició presenta unaresposta més lenta i indirecta, generada a partirdels canvis de temperatura, humitat i qualitat dela matèria orgànica resultat d’un canvi sostinguten la concentració de CO2. L’augment de la res-piració també és un resultat indirecte i augmen-ta exponencialment amb l’augment de la tempe-ratura. Per a un futur escenari de canvi climàtic,caracteritzat per un augment de la temperatura ide la concentració de CO2, es prediu, a un ter-mini mitjà, una disminució de la taxa d’assimila-ció de CO2 mentre que les taxes de respiració idescomposició seguiran augmentant. Així, sem-bla que l’absorció de C des de l’atmosfera seràdifícil de mantenir. Com efecte afegit, la trans-

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

362

formació d’ecosistemes naturals a terres de con-reu a escala global no es reduirà i, per tant, el ba-lanç net per a l’atmosfera a llarg termini serà unaugment de la concentració de CO2.Els sòlsconstitueixen el compartiment dels ecosistemesterrestres amb més C acumulat i, a més, es con-sidera que poden ser un embornal net de C (ve-geu Alcañiz et al.; capítol B10 d’aquest volum,on s’estima el C emmagatzemat al sòls de Cata-lunya). No obstant això, la repetició de l’inven-tari nacional de sòls que s’havia realitzat entreels anys 1978 i 1981 a Anglaterra i Gal·les hapermès constatar una disminució del contingutde carboni orgànic dels sòls agrícoles i de lespastures permanents (Bellamy et al. 2003). Ladisminució en els sòls agrícoles es pot explicar sies relaciona amb un augment del llaurat i de lafertilització del sòls. En canvi, la disminució delcontingut de C en els sòls de les pastures perma-nents es més sorprenent i controvertit.

Un altre característica dels boscos i prats que po-dria contribuir a la llarga a l’economia de les zo-nes rurals i constituir un valor afegit de les activi-tats agràries és la seva capacitat com a embornalsde carboni. Els prats i altres ecosistemes pasto-

rals sembla que acumulen una bona quantitat decarboni al sòl, però la capacitat d’embornal decarboni sembla dependre del tipus de maneig(Guo et al. 2002). En un estudi preliminar fet alsPirineus, es trobà que el contingut de carboni alsòl en pastures subalpines i alpines variava desde 60 fins a 300 tones de C per hectàrea. Aquestavariació es relacionava de manera complexaamb alguns tipus de litologia, la fondària del sòl ila precipitació, però en aquests dos darrers casosla relació depenia de l’orientació (Garcia Pausaset al. 2003, figura B5.5). Tot i així, quedava unagran part de la variabilitat sense explicar, i la hi-pòtesi és que la biomassa del prat i el tipus demaneig poden ajudar a explicar una bona partd’aquesta variabilitat. Per tal de comprovar-ho,s’està desenvolupant el projecte CARBOPAS, co-ordinat des del Centre Tecnològic Forestal deCatalunya, on també participen la Universitat deBarcelona, la Universitat Autònoma de Barcelo-na i la Universidad Pública de Navarra. Els resul-tats preliminars d’aquest projecte, a partir d’unmostreig extensiu de sòls de pastura dels Piri-neus, apunten que els sòls de les zones pastura-des tenen més C que els sòls de les zones sensepasturar (Casals et al. 2004).

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

363

Figura B5.5. Variacions en el contingut de carboni al sòl en pastures pirinenques, en funció de la precipitació anual de cada localitat mostrejada pera dues orientacions, (nord i sud). Font: Garcia-Pausas et al. 2003.

Aquests resultats concorden amb els resultatspreliminars dels projectes CARBOMONT iGREENGRASS, finançats per la Comunitat Eu-ropea, que estimen l’intercanvi net de C entrel’atmosfera i l’ecosistema mitjançant la tècnicade la covariància turbulenta (Eddy covariance).Segons aquests estudis, els ecosistemes pastoralseuropeus tenen un lleuger paper d’embornal deC (Sanz et al. 2003), tot i que es necessiten mésdades. A la vall d’Alinyà, al Pirineu de Lleida,una de les localitats estudiades en el primer pro-jecte, s’està fent un seguiment del balanç net delcarboni pel mètode de la covariància turbulenta(Eddy covariance), analitzant el flux de CO2 at-mosfèric al llarg del temps en un prat de transi-ció entre l’estatge subalpí i altimontà, fortamentpasturat tot l’estiu i fins ben entrada la tardor.Per l’any 2002, els resultats mostren que el pratva ser una font de C durant l’estiu, coincidintamb les temperatures altes i la pastura intensa iun embornal durant la tardor (figura B5.6). Enconjunt, entre el 13 de juny i el 30 de setembredel 2002 l’ecosistema va tenir una acumulaciótotal de 13,7 g C m-2 (Sanz et al. 2003, Casals etal., 2004), però anàlisis preliminars de les dadesdel 2003 apunten a una compensació entre en-trades i sortides.

La majoria dels escenaris de canvi climàtic pre-vistos comportaran un canvi en l’ús del sòl iaquest, al seu torn, repercutirà sobre el canvi cli-màtic. El contingut orgànic d’un sòl és resultatd’un equilibri entre la vegetació, la precipitació ila temperatura, a més de la textura. Un canvi enl’ús de la terra afectarà aquest equilibri i el sòl es-devindrà una font o un embornal de C fins ques’arribi a una nova situació d’equilibri. El C acu-mulat en un sòl disminueix de forma importantquan un bosc o una pastura es converteix enconreu (més del 50% del contingut inicial, se-gons Guo i Gifford, 2002). El procés contraritambé és molt significatiu. La regeneració d’unconreu per vegetació natural o la plantació d’ar-bres produeix una acumulació de matèria orgà-nica al sòl. Romanyà et al. (2000) van estimarincrements de l’ordre de 100 kg de C per ha iany en el sòl de plantacions de Pinus radiata aCatalunya fetes sobre vinyes i camps de cereal.Tanmateix, el pas de pastura a plantació pot sig-nificar la pèrdua de C al sòl (Guo i Gifford,2002).

B5.3.5. Capacitat d’invasió, malalties i plaguesTotes les plantes utilitzen els mateixos recursosbàsics i, per tant, competeixen per tal d’obtenir-los. Malgrat que algunes espècies semblen méscompetitives que altres en l’obtenció d’aquestsrecursos, no hi ha pràcticament cap superfíciede la Terra ocupada per una sola espècie deplanta i, en la majoria dels llocs, coexisteixendiverses espècies de forma natural. Els agroeco-sistemes no en són una excepció i els pagesosgasten molts recursos per tal de reduir el nom-bre d’espècies invasores i adventícies dels cul-tius. Generalment, la prevenció de totes les pèr-dues produïdes per herbes no desitjades no éseconòmicament rendible, atès el cost de la des-pesa en herbicides, mà d’obra, combustible imaquinària necessària per combatre-les. En paï-sos industrialitzats, s’ha estimat una pèrdua dela producció d’un 7% per als conreus més im-portants sota les millors pràctiques agrícoles, xi-fra que arribaria fins a un 35% si no s’apliques-sin herbicides (Bunce & Ziska, cap. 15 Reddy

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

364

Figura B5.6. Intercanvi net del l’ecosistema (NEE) i CO2 absorbit acu-mulat, mesurats pel mètode de l’Eddy covariance a la parcel·la demostreig del projecte CARBOMONT a la vall d’Alinyà durant el perío-de de creixement del 2002. Font: Sanz et al. 2002.

& Hodges, 2000). En condicions de canvi cli-màtic, s’ha especulat que es podria produir unincrement de les pèrdues de producció en elsconreus a causa de les males herbes, per les cau-ses següents:

- Una plasticitat i una variabilitat genètiquesmés elevades a les males herbes que als cultius

- L’ampliació cap al nord, a l’hemisferi nord, del’àrea de distribució d’algunes males herbesmolt agressives, les quals actualment tenen llurdistribució limitada a regions molt càlides perla seva sensibilitat a baixes temperatures

- Un hipotètic increment de les dificultats decombatre les males herbes mecànicament iquímica com a conseqüència dels canvis fisio-lògics originats per un increment de CO2 a l’at-mosfera (Bunce & Ziska, 2000).

Algunes herbes no desitjades tenen via metabò-lica C4, la qual cosa les fa molt competitives enambients càlids. Tanmateix, quan l’atmosfera téuna elevada concentració en CO2, l’avantatge dela via C4 sobre la C3 desapareix. Per tant, aquestfactor dependrà del cultiu concret que es consi-deri i de les males herbes més freqüents enaquest cultiu. Una atmosfera enriquida en CO2

podria representar un avantatge per a cultius C3

amb males herbes C4 (Bunce & Ziska, 2000).

Pel que fa a les plagues animals, l’increment deC sota una atmosfera amb CO2 elevat pot portara l’increment de la concentració de metabòlitssecundaris a les plantes, els quals actuen com amecanismes de defensa contra els herbívors.Aquest increment podria dependre de l’espècieconsiderada i Peñuelas et al. (1996) trobaren unrang de respostes dins de diverses espècies d’in-terès agrícola i forestal, decreixent a pins, sensecanvis a tarongers i creixent a blat sota dos trac-taments, ben irrigat i amb deficiències hídri-ques. També l’estrès hídric fa que les plantes tin-guin més compostos secundaris de tipus fenol,terpens que els protegeixen, al mateix temps, deles plagues.

La reducció en la proporció de N a les plantesprodueix un desenvolupament més llarg en al-guns insectes que les consumeixen, un augmentdel consum d’aliment, un descens en l’eficiènciadel processament de l’aliment i una reducció ge-neral del desenvolupament (Roth & Lindroth1995). Tot i que no es disposa de gaires dades,l’augment de CO2 podria inhibir el desenvolu-pament de l’escarabat de la patata (Miglietta etal., 2000). En canvi, un augment de les tempera-tures podria portar a la introducció de plaguesen zones on no es troben actualment. Molts or-ganismes tenen limitada llur distribució geogrà-fica a causa de les baixes temperatures i el risc degelades a altituds elevades i a regions més sep-tentrionals. La processionària del pi, per exem-ple, sembla haver augmentat el seu rang altitudi-nal a Catalunya. S’ha predit que temperatureshivernals més càlides tindran efectes significa-tius en les poblacions de moltes plagues d’insec-tes, limitades per la temperatura, en organismestan diversos com el mosquit verd de la patata, latinya del gira-sol o el taladre del blat de moro(Gates, 1993).

Canvis en el clima poden tenir conseqüènciesdesproporcionades per a l’aparició de plagues.L’extensió d’una plaga a partir de nombres re-duïts d’organismes molt sovint està relacionadaamb la concurrència d’unes condicions climato-lògiques favorables determinades (Gutierrez,2000). Dades preliminars semblen indicar quesota aquestes condicions es necessitaran nousagents de control biològic (Gutierrez, 2000). Endeterminats casos, com els conreus farratgers, labarreja d’espècies farratgeres podria dotar alconreu d’una major capacitat de resposta davantde plagues, males herbes o alteracions climàti-ques com sequera o gelades primerenques encomparació amb els monocultius, sense dismi-nuir ni la producció ni la qualitat bromatològica(Sebastià et al., 2004a).

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

365

B5.4. Vulnerabilitat i adaptació dels princi-pals sistemes agrícoles i silvícoles a Catalunya

B5.4.1. CerealsLa situació dels cultius a Catalunya en relació alcanvi climàtic pot ser molt diferent, segons esconsiderin zones de regadiu o zones de secà. Engeneral, a Catalunya les zones de regadiu es no-dreixen de l’aigua dels embassaments. Si dismi-nueix la quantitat de precipitació a les zones demuntanya i, en particular, la quantitat de neuque s’acumula a l’hivern a les parts més eleva-des, les zones de reg poden veure’s amenaçades.Però, si es garanteix la disponibilitat de l’aiguaper al reg, la productivitat d’aquestes zones pro-bablement no ha de veure’s minvada. Un altreaspecte és el relatiu a la pujada de les temperatu-res on els efectes poden ser molt diferents enfunció del cultiu i de com es produeixi l’incre-ment de la temperatura.

Amb l’augment de la temperatura, s’ha estimatuna reducció de la durada dels conreus de cere-als (Deudron, 2001) i, si aquesta pujada es pro-dueix a l’hivern, una manca de vernalització envarietats de blat amb aquests requeriments(Guereña et al., 2001). Un tipus de conreu desecà que podria presentar problemes amb l’es-calfament i l’increment de l’aridesa del clima se-rien els cereals de secà, com la civada, el blat ol’ordi. El blat proporciona aproximadament el20% de l’energia i el 25% de les necessitats pro-teiques de la població humana mundial (Lawlor& Mitchel, 2000). El cultiu de cereals, com el delleguminoses, ha experimentat un creixementimportant a Europa en anys anteriors (Sombro-ek & Gommes, 1997).

La Unió Europea és un dels principals exporta-dors de blat al mercat mundial, però els darrersanys ha experimentat, globalment, una reduccióde la productivitat i una davallada de la superfí-cie cultivada de blat, per la qual cosa les recoma-nacions generals són garantir una inversió enproducció de blat per cobrir les demandes d’unapoblació en augment i contrarestar els possibles

efectes del canvi climàtic (Lawlor & Mitchell,2000). El blat és una de les espècies que mostrauna resposta més gran a l’augment de CO2 enpresència de nutrients i d’aigua i s’ha predit unaugment en la producció de blat sota aquestescondicions no limitants d’entre el 7 i l’11% (La-wlor & Mitchell, 2000; taula B5.2). En canvi,l’increment de CO2 pot reduir en part els efectesnegatius de la sequera (Lawlor & Mitchell,2000) i portar al augment del rendiment dels ce-reals d’hivern de tota Europa (Deudron, 2001).

Actualment, els cereals de secà són molt impor-tants en zones de Catalunya ja força àrides, comla Segarra, de manera que la disminució de laprecipitació en aquestes zones i l’augment de lestemperatures podria conduir a una situació crí-tica. En canvi, el seu cultiu es podria mantenir iestendre en àrees de secà més humit, com ara elBerguedà i altres comarques de muntanya (taulaB5.2). Les comarques més frescals i més mun-tanyenques del nord de Catalunya podrien ex-perimentar canvis importants amb un augmentde l’aridesa. Actualment, aquestes zones podenproduir, sense reg, conreus típics de zones tem-perades fredes, gràcies a unes temperatures fres-cals i una precipitació suficientment elevada.L’escalfament comportaria la necessitat d’intro-duir sistemes de reg per tal de mantenir els cul-tius actuals en determinades zones o un canvicap a conreus de secà més càlid. L’augment deCO2 pot fer disminuir les necessitats de reg delscereals en les zones de regadiu (Guereña et al.,2001).

B5.4.2. Conreus hortícoles i en hivernacleA diferència dels altres grups de conreus, a Cata-lunya es cultiva una gran diversitat d’hortalisses,amb moltes espècies diferents. Per altra banda,aquestes hortalisses es cultiven en una gran di-versitat de sistemes de producció: des d’un cul-tiu semiextensiu de ceba a les comarques deLleida fins a un cultiu en hivernacle amb els úl-tims avenços tecnològics al litoral català (al Ma-resme, al Baix Llobregat i al litoral tarragoní).Aquesta gran diversitat de cultius i de sistemes

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

366

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

367

Resp

oste

s bi

ològ

ique

sV

ulne

rabi

litat

reg

iona

lSo

luci

ons

tecn

ològ

ique

sC

ondi

cion

amen

ts s

ocio

econ

òmic

sO

port

unit

ats

Cer

eals

Resp

osta

pos

itiva

al C

O2en

pla

ntes

C3.

Resp

osta

pos

itiva

a la

tem

pera

tura

en p

lant

es C

4.Es

curç

amen

t del

cicl

e.

Zone

s de

secà

mer

idio

nals

mol

t vul

ne-

rabl

es.

Poss

ibili

tats

d’in

crem

enta

r la

supe

rfí-

cie

a le

s zon

es m

és se

pten

trion

als

Disp

onib

ilita

t de

varie

tats

resis

tent

s a la

sequ

era.

Can

vi d

ates

de

sem

bra.

Can

vi a

varie

tats

de

cicl

e cu

rt.

Redu

cció

o d

esap

aric

ió, e

n al

guns

llocs

,de

ls ce

real

s de

secà

act

uals.

En a

lgun

s ind

rets

, inc

rem

ent d

el so

r-go

, mill

i bla

t de

mor

o.

Hor

talis

ses

Resp

oste

s div

erse

s al C

O2.

Efec

tes m

és a

viat

neg

atiu

s a l’

aug-

men

t de

la te

mpe

ratu

ra.

Elev

ada

sens

ibili

tat a

l’es

très h

ídric

.

Aug

men

t de

la n

eces

sitat

d’a

igua

de

reg.

Incr

emen

t de

plag

ues.

Gra

ns p

ossib

ilita

ts d

e re

spos

ta a

mb

can-

vis v

arie

tals,

de

tipus

de

conr

eu, d

etè

cniq

ues d

e cu

ltiu,

etc

.Es

tratè

gies

per

aug

men

tar l

’efic

iènc

ia e

nl’ú

s de

l’aig

ua: e

ncoi

xina

ts d

el sò

l, ta

llave

nts,

got

a a

gota

, etc

.

Vuln

erab

ilita

t del

s pet

its p

rodu

ctor

sam

b ca

paci

tat d

e re

spos

ta lim

itada

per a

dapt

ar-s

e al

s can

vis t

ècni

cs n

e-ce

ssar

is.Pè

rdua

de

supe

rfíci

e de

conr

eu p

er in

-cr

emen

t de

zone

s urb

anes

.

Cul

tiu d

e va

rieta

ts p

reco

ces.

Subs

tituc

ió d

e cu

ltius

men

ys re

ndib

les

per c

ultiu

s hor

tícol

es a

dapt

ats.

Nou

s cul

tius.

Cul

tius

en

hive

rnac

leA

ugm

ent d

e la

nec

essit

at d

’aig

ua d

ere

g.In

crem

ent d

e pl

ague

s.

Estra

tègi

es p

er a

ugm

enta

r l’e

ficiè

ncia

en

l’ús d

e l’a

igua

: enc

oixi

nats

del

sòl,

talla

vent

s, g

ota

a go

ta, c

apta

ció

d’ai

gua

per l

a co

berta

d’h

iver

nacl

e, re

circ

ula-

ció

de l’

aigu

a de

reg,

incr

emen

t del

scu

ltius

en

sens

e sò

l etc

.

Pèrd

ua d

e su

perfí

cie

de co

nreu

per

in-

crem

ent d

e zo

nes u

rban

es i p

er l’

a-do

pció

d’a

ltres

tècn

ique

s de

prot

ec-

ció.

Incr

emen

t en

zone

spe

riurb

anes

.

Redu

cció

des

pese

s de

cale

facc

ió i

com

bust

ible

s fòs

sils i

d’a

doba

tam

b C

O2.

En ca

nvi,

incr

emen

t de

desp

esa

per a

refri

gera

ció

estiv

al.

Cul

tius d

’orig

en m

és cà

lid, h

ortíc

oles

o or

nam

enta

ls.

Cul

tius

lle

nyos

osN

eces

sitat

d’u

n no

mbr

e de

term

inat

d’ho

res-

fred

per f

lora

ció

alta

i re-

gula

r i q

ualla

t ade

quat

.Pè

rdua

de

qual

itat d

e la

frui

ta a

mb

tem

pera

tura

alta

.

A zo

nes f

rede

s, a

ugm

ent d

e ris

c de

pèrd

ues p

er a

vanç

amen

t de

flora

-ci

ó, se

guit

de g

elad

es.

Més

dem

anda

de

reg.

Can

vis v

arie

tals

i, fin

s i to

t, d’

espè

cies

.A

ugm

ent d

e l’e

ficiè

ncia

de

l’ús d

e l’a

igua

.In

trodu

cció

de

nous

culti

us se

nsib

les a

gela

des,

com

el n

espr

er.

Intro

ducc

ió d

e va

rieta

ts m

és p

rime-

renq

ues d

e pr

eu d

e ve

nda

més

alt.

Intro

ducc

ió i a

mpl

iaci

ó de

la su

perfí

cie

de cí

trics

.

Farr

atge

res

Resp

osta

pos

itiva

al C

O2en

llegu

mi-

nose

s i a

ltres

.A

ugm

ent d

el ci

cle

prod

uctiu

(alfa

ls).

Zone

s fre

des v

ulne

rabl

es se

gons

dis-

poni

bilit

at d

’aig

ua.

Intro

ducc

ió d

e ba

rrege

s.C

anvi

s var

ieta

ls i d

’esp

ècie

s.In

crem

ent d

el n

ombr

e de

dal

ls en

zo-

nes d

e re

gadi

u. A

llarg

amen

t de

l’est

ació

de

crei

xem

ent.

Prat

s de

m

unta

nya

Pèrd

ua d

e bi

odiv

ersit

at.

Can

vis d

’esp

ècie

s am

b po

ssib

le d

is-m

inuc

ió d

e le

s bon

es fa

rratg

e-re

s.Rà

pida

min

eral

itzac

ió in

icia

l, am

bris

c de

pèrd

ua p

oste

rior d

e fe

rti-

litat

al s

òl.

Mol

t vul

nera

bles

a to

ta la

zona

de

dis-

tribu

ció.

Poss

ibili

tats

de

mov

imen

ts a

ltitu

dina

lsfin

s on

sigui

pos

sible

, altr

amen

t ex-

tinci

ó.Si

stem

es a

lpin

s esp

ecia

lmen

t vul

nera

-bl

es.

Difí

cils

pel q

ue fa

al c

anvi

clim

àtic

.D

esbr

ossa

men

t i cr

emes

cont

rola

des p

erm

ante

nir l

es su

perfí

cies

de

past

ura.

Aju

ts a

la ra

mad

eria

ext

ensiv

a.

Forte

s int

erac

cion

s am

b ca

nvis

en l’

úsde

l sòl

per

aba

ndon

amen

t.A

juts

a si

stem

es e

xten

sius d

e la

UE.

Incr

emen

t ini

cial

de

la p

rodu

ctiv

itat.

Past

ures

med

iter

ràni

esC

apac

itat d

e de

spla

çam

ent d

e le

s es-

pèci

es e

n al

titud

.D

esbr

ossa

men

t i cr

emes

cont

rola

des p

erm

ante

nir l

es su

perfí

cies

de

past

ura.

Aju

ts a

ram

ader

ia e

xten

siva.

Urb

anitz

ació

i inf

raes

truct

ures

difi

culte

nllu

r des

plaç

amen

t.Pè

rdua

de

supe

rfíci

e pe

r aba

ndon

a-m

ent d

e pa

stur

es.

Aug

men

t de

la su

perfí

cie

per a

band

o-na

men

t de

conr

eus.

Taul

a B5

.2.C

ompa

raci

ó de

les

poss

ible

s re

spos

tes

dels

dife

rent

s tip

us d

e co

nreu

i pa

stur

es d

avan

t del

can

vi c

limàt

ic

productius hauria de conferir a l’horticulturauna major capacitat de resposta en front als can-vis climàtics. De fet, en horticultura s’utilitzentècniques de modificació climàtica per produircultius específics. El preu de mercat dels pro-ductes hortícoles, més elevat en comparacióamb altres conreus, permet aplicar tecnologiesde control dels sistemes productius de més im-pacte que en altres sistemes de cultiu.

Des del punt de vista productiu, l’augment de latemperatura ambiental comportarà efectes moltdiferents depenent del cultiu que es tracti. Engeneral, l’augment tèrmic tindrà efectes sobre elscicles de cultiu, escurçant-los. Això pot donarlloc a alguns avantatges econòmics, en permetreproduccions més primerenques, amb un valoren el mercat més elevat. Serà necessària, doncs,una adaptació dels cultius i, sobretot, de les va-rietats cultivades a les diferents zones climàti-ques i en alguns casos també de les espècies con-reades. Una solució seria desplaçar el cultiu auna zona climàtica diferent o de més altitud. Noobstant això, si es volgués seguir conreant lesmateixes varietats en la mateixa zona climàticaafectada per un increment tèrmic considerable,en la majoria dels casos, comportaria probable-ment, una lleugera disminució de la producció,al escurçar-se el cicle, però, sobretot, una pèr-dua de qualitat dels productes hortícoles (taulaB5.2).

Són prou coneguts els efectes negatius que te-nen les altes temperatures sobre la qualitat demoltes verdures. L’espinac i la col-i-flor, perexemple, no resisteixen temperatures massa al-tes (Llebot, 1997), com els enciams i la majoriade cultius d’arrel, com la pastanaga (Peet &Wolfe, 2000). Segons dades de Wien, recopila-des a Peet & Wolfe (2000), en el cas dels espà-rrecs i les mongetes es produeix un augment delteixit fibrós, a la col i als enciams es produeix lanecrosi de les parts apicals, (particularment si, amés, es produeix sequera), a les pastanagues esredueix el contingut en carotens, etcètera. Perals productors de verdures fresques, fins i tot,

petites faltes poden fer invendibles els seus pro-ductes. Sens dubte, les conseqüències seran mésimportants per als petits productors, pels qualsles condicions es faran més difícils ja que tenenmenys capacitat de sobreviure a rebuigs tempo-rals del mercat i d’adaptar-se i canviar a un cul-tiu diferent, que requereix una tecnologia nova(Peet & Wolfe 2000). No obstant això, el canviclimàtic obre les portes a d’altres oportunitats enmatèria d’hortícoles, com es pot veure a Almeriai Múrcia, actualment amb condicions climàti-ques molt càlides.

Els cultius d’estació freda probablement es po-dran seguir conreant a les zones interiors de Ca-talunya, però es podrà avançar l’inici del cultiu.Aquests cultius, que molt sovint tenen necessi-tats de vernalització (com, per exemple, la col-i-flor i el bròquil), s’hauran d’adaptar, utilitzantles varietats adequades, si es volen seguir conre-ant al litoral. Ara bé, per alguns cultius, pelsquals la vernalització suposa una pèrdua de va-lor comercial en induir una floració precoçment(ex: api, pastanaga i cols), l’increment tèrmic se-ria beneficiós. En zones interiors de Catalunyaes podrà plantejar la realització d’altres cultiusmitjanament resistents al fred que són difícils deportar a terme per no poder suportar tardors ihiverns massa freds i èpoques llargues amb riscde glaçades. Alguns cultius, com la patata, bai-xarien clarament la seva productivitat al ser in-hibida la tuberculització en incrementar-se lestemperatures.

En zones interiors, l’estiu podrà esdevenir méscàlid encara del que ja és actualment. Això com-portarà una preferència pels cultius d’estació cà-lida més resistents a altes temperatures. Proba-blement s’hi puguin introduir nous cultiusprocedents de zones climàtiques més càlides. Allitoral, on la presència del mar amortirà unamica més l’efecte d’increment tèrmic, es podranavançar encara més les dates de plantació, po-dent portar a terme produccions més primeren-ques, amb el conseqüent augment del seu valorde mercat (taula B5.2). En els casos en que el

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

368

cultiu s’ha de fer necessàriament en hivernacle,es podrà plantejar el seu cultiu amb sistemes desemiforçat menys sofisticats o, fins i tot, depe-nent de la magnitud del canvi tèrmic, a l’airelliure, tot reduint els costos de producció.

A l’hivern es preveu reduir la despesa en sistemesde calefacció i combustibles fòssils en els hiver-nacles. En canvi, a l’estiu l’excés de temperatura,que ja actualment és limitant, probablement es-devindrà crític per a la producció, a menys ques’implementin sistemes de refrigeració eficients,fet que podria comportar un increment de la des-pesa energètica. En aquestes circumstàncies espodran realitzar cultius d’orígens climàtics méscàlids, ja sigui hortícoles o ornamentals (com lesespècies CAM: cactàcies, etc.), que actualmentsón més difícils de realitzar (taula B5.2).

En els cultius d’estació càlida (majoria de cultiusde fruit) l’increment tèrmic podria suposar unamillora de la qualitat. En horticultura protegidaés habitual, a la primavera i a l’estiu, combatrel’excés de temperatura, ja sigui al sòl o a l’aire,mitjançant tècniques diverses (ombreig dels cul-tius, utilització d’encoixinats reflectants en sòl,maneig de la ventilació i utilització de sistemesde refrigeració, etc.). En canvi, un efecte negatiude l’increment tèrmic serà l’augment de plaguesen els conreus hortícoles, especialment a la pri-mavera i a l’estiu. S’hauran d’aplicar, doncs,nous sistemes d’escapament i de control d’a-questes plagues.

Com que els cultius hortícoles són, bàsicament,plantes C3, l’augment de la concentració de CO2

ambiental per se té una resposta productiva po-sitiva. De fet, en horticultura s’utilitza des de faanys la tècnica de l’adobat carbònic en el cultiuen hivernacle. El CO2 que s’introdueix en els hi-vernacles pot procedir de diverses fonts, com elsgasos de combustió dels sistemes de calefaccióde les pròpies explotacions i del subministra-ment d’empreses productores de gas. En aquestúltim cas, aquestes empreses poden obtenir elgas d’indústries que alliberen CO2 a l’ambient

com a subproducte dels seus processos indus-trials. Segons això, els cultius en hivernacle po-drien actuar com a fixadors del CO2 d’origen in-dustrial, actuant, doncs, de forma beneficiosa enel control del canvi climàtic. El cultiu en hiver-nacle també podria contribuir a combatre la va-riabilitat i la incertesa del clima que pot incre-mentar els riscos de pèrdues de producció.

Tots els factors positius que s’acaben de citar, re-lacionats amb un increment tèrmic, estan sub-jectes a la disponibilitat d’una aportació hídricano limitant per als cultius. Per tant, és molt im-portant millorar l’aprofitament de l’aigua. Unaugment tèrmic comportaria un increment de latranspiració del cultiu i de l’evaporació d’aiguadel sòl. Aquest fet suposaria incrementar l’apor-tació hídrica per aquests cultius. Els hortícolessón bastant més sensibles a l’estrès hídric que al-tres grups de cultius. La majoria d’espècies hor-tícoles no són tolerants –o ho són molt poc– a lasequera (McKersie i Leshem, 1994). No és ca-sualitat que dues zones típicament hortícoles aCatalunya siguin les zones humides del delta del’Ebre i del delta del Llobregat. Moltes de les es-tratègies dels cultius per afrontar una situació desequera comporten la disminució de l’àrea fo-liar, que en termes productius significa una dis-minució de la productivitat potencial.

Des del punt de vista hídric, el canvi climàticpodria ser molt perjudicial. Si el canvi tèrmic vaacompanyat pel desplaçament dels cultius a zo-nes tèrmiques similars a les actuals, i en aquestesúltimes es manté el règim hídric, no es requeri-ria un increment de l’aportació hídrica. Els siste-mes hortícoles disposen de diverses estratègiesper combatre la sequera, augmentar l’eficiènciahídrica dels cultius i reduir globalment el con-sum d’aigua (per exemple, encoixinats del sòl,talla vents, hivernacles, sistemes de reg gota agota, control de les necessitats hídriques utilit-zant sensors, etc.).

El delta de l’Ebre i el delta del Llobregat sóndues zones típicament hortícoles. A part del

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

369

canvi climàtic, hi ha una altra amenaça per a l’a-gricultura relacionada amb el canvi en l’ús delsòl: la urbanització. Les millors zones hortícoleses troben sovint a prop de nuclis urbans impor-tants, que en el cas del delta del Llobregat és laciutat de Barcelona. El creixement de la ciutat ila millora de les seves infraestructures de comu-nicació es fa en detriment de les millors terresagrícoles. D’altra banda, aquesta proximitat ambels nuclis urbans fa que la competència pels re-cursos hídrics (entre altres recursos) sigui mésimportant entre la horticultura i altres sectors(domèstic, industrial i turístic) que en el cas d’al-tres sistemes de cultius. En aquest sentit, si esvol augmentar l’eficiència en la utilització de l’ai-gua, sembla important estudiar la viabilitat del’ús d’aigües residuals de les grans ciutats tracta-des, per poder ser utilitzades per al reg dels cul-tius hortícoles periurbans.

Com a exemple d’interacció entre tots aquestsfactors del canvi climàtic i la generació de possi-bles estratègies de resposta, es poden analitzarels resultats obtinguts en diversos experiments imodels sobre la patata, incloent-hi el modelNPOTATO, desenvolupat en un experiment fi-nançat per la Comunitat Europea. El cultiu de lapatata és molt sensible a les elevades temperatu-res, ja que la tuberculització es veu inhibida perles temperatures altes i es fa molt irregular encondicions d’estrès hídric. La formació delsgrills de la patata també es veu estimulada perles altes temperatures. Tanmateix, la resposta ales temperatures elevades presenta una elevadavariabilitat genètica, essent les varietats prime-renques menys vulnerables a l’escalfament (Peet& Wolfe, 2000). S’ha observat que l’augment deCO2 atmosfèric podria incrementar la produccióde la patata fins a gairebé un 30%, però les altestemperatures reduirien aquest efecte.

Al sud d’Europa, la variabilitat en la produccióde la patata augmentaria sota diversos escenarisde canvi climàtic i sense irrigació. La mateixaproductivitat de la patata podria variar entre pe-tits augments en zones no irrigades fins a petites

disminucions en zones irrigades, segons els dife-rents escenaris climàtics (Miglietta et al., 2000).Tanmateix, dos factors podrien fer variar aques-ta situació, el tipus de varietat i la data de planta-ció (Miglietta et al., 2000). Les varietats més pri-merenques tenen un canvi en la producció méspositiu, o un descens menys negatiu, sota condi-cions de canvi climàtic, amb i sense irrigació, jaque s’evita el període més calent de l’estiu (Mi-glietta et al., 2000). També una època de planta-ció més primerenca té un efecte positiu sobre laproducció en aquestes condicions. En els expe-riments esmentats, tant la utilització de varietatsprimerenques de patata com l’avançament enl’època de plantació varen reduir considerable-ment els requeriments d’irrigació (Miglietta etal., 2000).

B5.4.3. Cultius llenyososAlguns dels cultius llenyosos que tenen més im-portància a Catalunya, com la pomera, la perera,el cirerer i el presseguer, necessiten un nombredeterminat d’hores de fred. Quan el nombre d’-hores de fred no és suficient, la floració és mésbaixa, irregular, estesa en el temps i amb unquallat més petit i, per tant, comporta una re-ducció de la producció (taula B5.2). Si la reduc-ció d’hores de fred és prou elevada, algunes va-rietats de pomes i peres que es cultivenactualment poden esdevenir inviables. En canvi,en alguns cultius, com el presseguer, aquesta al-teració es pot solucionar amb un canvi de varie-tat.

L’augment de les temperatures a l’hivern i a laprimavera pot produir un avançament de les da-tes de floració, que poden augmentar el risc depatir els efectes de les gelades si no va acompan-yat per un increment de les temperatures míni-mes en aquest període de temps (Cannell iSmith, 1986). Si l’increment de les temperaturesmínimes a l’hivern ve acompanyat per una re-ducció del risc de gelades, seria possible intro-duir nous cultius llenyosos en zones com la Pla-na de Lleida, com, per exemple, el cultiu delnesprer o la introducció de noves varietats d’al-

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

370

bercoquers o de presseguers que necessitenmenys hores de fred per tal de desenvolupar llurfruits. Es tracta de varietats més primerenques,en algun cas de qualitat i producció més baixes,però de preu de venda més alt.

Una altra oportunitat que arribaria amb un des-cens del risc de gelades és l’ampliació de les zo-nes de cultius de cítrics. En el cas de la taronja,la producció de la qual es fa bàsicament a lazona de Tortosa, es tracta d’una producció dequalitat molt sensible a les gelades, fet que expli-ca que en alguns anys la producció hagi dismi-nuït. L’augment de les temperatures i la dismi-nució del risc de gelada, si es pot assegurar ladisponibilitat d’aigua, permetria la consecuciód’una collita més regular i la possibilitat d’esten-dre el seu conreu, el qual en els darrers 20 anysha augmentat la seva superfície, al generar-sebones perspectives en aquest cultiu. A més deles taronges, la disminució del risc de geladestambé permetria la introducció a Catalunya d’al-tres cítrics molt més sensibles al fred, com lamandarina i el llimoner.

L’increment de temperatures a l’estiu i, especial-ment abans de la recol·lecció, pot produir unadavallada important de la qualitat de la fruita(per exemple, per la pèrdua de color de les po-mes roges o bicolors o per un augment de l’ano-menat cop de sol). L’allargament del període decreixement (Peñuelas et al., 2002) pot permetreun avançament de la collita i, en el cas d’algunscultius, probablement també l’increment delsperíodes anuals de recol·lecció (Reilly, 1997).Ara bé, el risc de pèrdues de la producció potaugmentar si l’avançament de la floració implicauna superposició més àmplia amb el període derisc de gelades. L’augment de la variabilitat delclima predita pot fer augmentar el risc de pèr-dues.

En el cas de conreus llenyosos, mentre tempera-tures molt baixes a començaments de la prima-vera afecten la flor, fortes glaçades a l’hivern per-judiquen l’arbre. La gran quantitat de pèrdues

produïdes amb les fortes glaçades degudes atemperatures de –20ºC a l’hivern del 2002 estraduí, en zones com Les Garrigues, en una ele-vada mortalitat de les oliveres i la necessitat dereplantar molts arbres. En aquesta zona, on elrisc real de gelades fortes amb una periodicitatpotser d’almenys una cada vint anys és ben real,la reducció del risc de gelades hivernals portariaa la presència d’oliveres més velles, amb una re-ducció del risc de pèrdues de collita i una neces-sitat més baixa de reposició.

Ara bé, un factor molt limitant en aquestes zonesde secà és la manca d’aigua. En els terrenys desecà o amb regs deficitaris, la reducció de plugesi l’augment de la seva irregularitat i de les tempe-ratures a l’estiu incrementaria l’estrès hídric, re-duint la producció en cultius com l’olivera, l’a-metller o l’avellaner. El conreu de la vinya(bàsicament en secà) també veuria reduït el seupotencial productiu per la reducció de la pluvio-metria. També s’ha predit un desplaçament capal nord de les zones més favorables per al cultiud’aquesta planta (Iglesias 2000, Pascual com.personal). L’augment de temperatures, però, po-dria incidir positivament en la qualitat. És difícilavaluar com el canvi climàtic afectaria la qualitatdel vi, ja que s’hauria d’avaluar el microclima decada zona en particular (humitats, pluges, règimde temperatures, etc.). S’ha trobat una forta de-pendència entre la qualitat vitícola i el clima, i lagran qualitat del vi als darrers 30 anys s’ha rela-cionat amb fenòmens d’El Niño (Rodó & Co-min, 2000). Un avantatge seria la disminuciódel risc de gelades que afecten algunes zonesproductores, però aquest efecte queda supeditata la variació de l’època de brotada (com ja s’haesmentat anteriorment).

B5.4.4. FarratgeresAl nord de les comarques interiors catalanes,com l’Alt Berguedà, l’Alt Urgell i el Solsonès, lesespècies farratgeres com l’alfals o la trepadella esnodreixen principalment de l’aigua de les plu-ges, mentre que a comarques més meridionalscom l’Osona, el Segrià i el Pla d’Urgell, els cal el

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

371

reg. La forta sequera patida a l’estiu del 2003 hafet disminuir el nombre de dalls obtinguts de lesfarratgeres a les zones de muntanya, en comar-ques tan variades com el Berguedà i l’Alta Riba-gorça, entre d’altres. Mentre el darrer dall s’haperdut per a fenc o ensitjat, els pagesos l’han do-nat com a pastura al bestiar mitjançant pastura.De manera habitual, els cicles anuals dall – pas-tura experimenten bastants variacions segons laclimatologia concreta de cada any, com és d’es-perar en zones amb influència mediterrània.Anys particularment humits i frescals permeten2-3 aprofitaments mitjançant dall i un cicle depastura a l’hivern o la primavera. Ara bé, anysmés secs només permeten 1-2 aprofitaments perdall. Un augment en la freqüència dels anys secsreduiria la rendibilitat general de l’explotació iportaria a la cerca d’alternatives que permetessinel seu manteniment, com ara és la introducciódel reg en els casos en què fos viable, o directa-ment a l’abandonament de les explotacions, quèés un perill ben present a les zones de muntan-ya. D’altra banda, l’augment del CO2 a l’atmosfe-ra podria pal·liar, en part, els efectes negatius dela sequera, augmentant-ne la tolerància de lesplantes, com s’ha vist en el cas de l’alfals (DeLuis, 2000).

Si s’aconsegueix una bona disponibilitat hídrica,les zones més fredes de Catalunya podrien aug-mentar llur productivitat global gràcies als efec-tes estimuladors de les temperatures més altes(taula B5.2). La productivitat a les zones fredessembla estar limitada principalment per les bai-xes temperatures. Ara bé, una davallada en lesprecipitacions en les zones de muntanya piri-nenques (Martín-Vide, capítol A3 d’aquest vo-lum) amenaça un factor en el que aquestes zonesbasen gran part de la seva riquesa productiva: ladisponibilitat d’aigua.

Una de les lleguminoses farratgeres d’interès ésla trepadella (Onobrychis viciifolia), cultivadafreqüentment en algunes zones del Prepirineu.Tot i l’elevada qualitat d’aquesta espècie farrat-gera, els pagesos sovint la releguen a favor de

l’alfals, més productiu. Amb tot, aquesta espèciepot ser prometedora en zones de muntanya si lescondicions esdevenen més seques i el reg es fadifícil, però s’ha produït la desaparició de moltesde les varietats i hi ha molta confusió sobre lesque encara queden.

En el cas de l’alfals, actualment es produeixendues situacions diferents. A més de ser conreadaen zones climàticament humides i frescals de lesnostres muntanyes, a Catalunya l’alfals és moltimportant en zones càlides amb reg. Un exem-ple representatiu es troba al Segrià i a l’Urgell. Sies manté el subministrament d’aigua, l’incre-ment de temperatures permetria el manteni-ment de la productivitat i, fins i tot, un força-ment del sistema amb l’obtenció del nombremàxim mitjà d’aprofitaments per sobre de l’ac-tual. Aquest forçament, però, podria comportartambé la necessitat d’entrada de més fertilit-zants, bàsicament fòsfor i potassi, amb un aug-ment dels residus i del risc de contaminació deles aigües. La mateixa situació és aplicable al blatde moro, una planta molt cultivada com a farrat-gera en territori català, en aquest cas amb l’a-greujant d’una necessitat de fertilitzants nitroge-nats. Com a conseqüència de la preocupaciósobre la necessitat d’innovar en el conreu de fa-rratgeres per tal que, sense una pèrdua de pro-ducció, es minimitzin els efectes ambientals, re-sulta interessant esmentar una iniciativadesenvolupada dins d’una acció integrada euro-pea sobre el cultiu de les lleguminoses farratge-res (l’acció COST 852). Un dels objectius d’a-questa acció consisteix en trobar la barreja degramínies i lleguminoses que faci òptim el ren-diment i minimitzi els efectes ambientals.

El blat de moro és un cultiu molt important, tanta Catalunya (on es cultiva com a planta farratge-ra en regadiu) com en el marc de la Unió Euro-pea i ha esdevingut el tercer cultiu a escala mun-dial, després del blat i de l’arròs, en termes defont d’energia i proteïna per a la nutrició huma-na. La proporció total de terres dedicades al cul-tiu del blat de moro ha augmentat mundialment

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

372

al voltant d’un 40% durant els darrers 40 anys(Young & Long, 2000). Cultivada al món sotaun ventall ampli de condicions climàtiques,aquesta planta no resisteix bé els climes semià-rids ni els ambients massa freds. És poc clar quel’increment del CO2 atmosfèric pugui tenir unefecte beneficiós sobre la fotosíntesi d’aquestaplanta C4, però sembla que hi ha avantatges so-bre la respiració (Drake et al., 1999). A la UnióEuropea s’han predit impactes sobre el rendi-ment entre un –30% i un canvi a l’alça. Aquestesvariacions depenen dels possibles escenaris cli-màtics considerats, els llocs concrets dins d’unamateixa regió, i la percepció en la capacitat d’a-daptació de l’agricultor a varietats més adequa-des a les noves condicions (Reilly, 1995). En es-tius molt calorosos, com el del 2000, laproducció mitjana de blat de moro per a gra habaixat un 15-20% (Jaume Lloveras, comunica-ció personal).

B5.4.5. Prats de muntanyaEls prats semi-naturals de les zones fredes i tem-perades són ecosistemes de gran valor ecològic,paisatgístic i cultural. Aquests ecosistemes cons-titueixen un reservori de la biodiversitat, man-tingut per les poblacions locals mitjançant unmaneig extensiu tradicional que, en algunesparts del planeta, data dels temps prehistòrics.Es tracta d’ecosistemes sostenibles que propor-cionen una font d’aliment renovable, natural ieconòmica per al bestiar i al voltant dels qualss’estructura una gran proporció de les activitatsagropecuàries de les zones de muntanya. A Ca-talunya, aquests prats comparteixen moltes si-milituds en termes de flora, vegetació i ecologiaamb els de les zones fred-temperades de la restad’Europa (Sebastià et al. 1998, Sebastià, enpremsa) i es desenvolupen en àrees de precipita-ció relativament elevada, sovint superior als1000 mm, una gran part de la qual es produeix al’estiu, quan les temperatures són més elevades.Tanmateix, alguns anys mostren el període desequera estival típica de la Mediterrània, indi-cant el caràcter transicional d’aquests ecosiste-mes, que en aquestes àrees es troben en el límit

de la distribució climàtica del bioma. Juntamentamb la vegetació mediterrània, els prats semina-turals constitueixen un dels ecosistemes mésamenaçats pel canvi climàtic des del punt de vis-ta de la biodiversitat (Sala et al., 2000). Els can-vis en el règim de precipitacions i de temperatu-ra habituals i un augment en la freqüència delsfenòmens climàtics extrems (Houghton et al.,2001) podrien fer que aquests ecosistemes estornessin molt vulnerables (Sebastià et al.2004b, taula B5.2).

A Catalunya, aquests prats es troben distribuïtsprincipalment en zones de muntanya (especial-ment al Pirineu, però també al Montseny i en al-tres serralades prelitorals catalanes, arribant finsa la terra baixa mediterrània en àrees localmentmés humides i frescals. Àmplies zones de mun-tanya de Catalunya, com les pirinenques, pre-senten un gran risc d’experimentar canvis en elrègim de precipitacions, a més dels canvis en latemperatura, i podrien veure disminuïda laquantitat d’aigua que reben anualment (Martín-Vide, capítol A3 d’aquest volum). Mentre l’aiguaes considera el principal factor limitant de laproductivitat en els ecosistemes mediterranis,en els ecosistemes freds, com els prats seminatu-rals europeus, la productivitat sembla estar limi-tada per la temperatura i, en aquest sentit, moltsexperiments han mostrat una estimulació delrendiment amb l’escalfament (Rustad et al.,2001). Aquesta estimulació ha estat atribuïda,en part, a l’efecte directe de l’augment de la tem-peratura, ja que la major part dels processos me-tabòlics es veuen accelerats amb l’escalfament,dins dels límits de funcionament dels sistemesbiològics. Per una altra part, però, també ha es-tat atribuït a l’increment de la mineralització dela matèria orgànica i la major disponibilitat denutrients resultant (Epstein et al., 2000; Shaveret al., 2000).

A Catalunya s’han desenvolupat experimentscentrats en les conseqüències del canvi climàticsobre l’estructura, el funcionalisme i l’aprofita-ment dels prats de muntanya, realitzats des del

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

373

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Sebas-tià et al., 2004b). En aquests experiments s’ob-serva una forta resposta dels ecosistemes pasto-rals de l’alta muntanya a l’augment de latemperatura, però no a la disminució d’aigua(Sebastià et al., 2004b). Trasplantades a zones

més calentes, mostres de pastures subalpines in-crementen llur productivitat i disminueixen elnombre d’espècies (figura B5.7). El patró de vul-nerabilitat de les espècies mostra que hi ha unadavallada no tan sols quantitativa de la biodiver-sitat, sinó també qualitativa (sensu Canals & Se-bastià, 2000a). Les plantes rares van desaparèi-xer del sistema, mentre fòrbies de rangaltitudinal ample, que es poden trobar des deprop del mar fins a l’alta muntanya, i de qualitatramadera mediocre o nul·la, varen augmentarllur abundància relativa, a expenses sobretot degramínies típiques de l’alta muntanya, de rangsaltitudinals restringits (Sebastià et al. 2004b).Per això, tot i l’augment de biomassa a les mos-tres sotmeses a escalfament, no es produí un claraugment del valor pastoral d’aquestes (figuraB5.8).

En un altre experiment de trasplantament depastures subalpines pirinenques es trobà unaresposta positiva a l’addició de fòsfor a les mos-tres que romangueren a la muntanya, però no ales que van ser trasplantades a altituds més bai-xes, la qual cosa apunta un augment de la mine-

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

374

Figura B5.7. Variacions en la biomassa predita per mostra en funcióde la riquesa florística mesurada com a nombre d’espècies per mos-tra als monòlits intactes de prat subalpí situats a la muntanya (Rus) i alcampus de l’ETSEA (Lleida), per a dos dalls diferents. El primer va re-alitzar-se a finals de juliol (1) i el segon a mitjans de setembre (2). Font:elaboració pròpia.

Figura B5.8. Canvis en el valor pastoral mitjà de dos prats subalpins del Pla de Rus (M1 i M2), a finals de juliol (dall 1) i mitjans de setembre (dall 2), enel conjunt de monòlits intactes de prats trasplantats a Lleida (triangles) i en els que es deixaren al prat a Rus (cercles). Es mostren els intervals deconfiança del 95%. Font: Sebastià, inèdit.

ralització de la matèria orgànica acumulada alsòl i la mobilització del reservori de nutrientssota condicions d’escalfament (Sebastià et al.,2004b), la qual cosa podria ser responsable del’augment de la productivitat a curt termini. Pre-veure’n les conseqüències a llarg termini és moltmés difícil i requereix elaborar més estudis, peròles tendències observades permeten preveure lapèrdua d’una part important de la biodiversitatde les pastures, sobretot de les espècies més típi-ques i específiques d’aquests ecosistemes, ambun augment de la dominància d’espècies de dis-tribució ampla i una disminució de la qualitat deles pastures. D’altra banda, l’augment de la pro-ductivitat observat podria ser transitori, pro-duint-se l’efecte contrari un cop consumits elsnutrients mobilitzats (taula B5.2). Canvis en ladisponibilitat de nutrients com a conseqüènciade pertorbacions locals poden determinar can-vis importants en la composició florística, fins itot a escala local (Canals & Sebastià, 2000b; Ca-nals et al., 2003).

A les zones de muntanya el cicle agro-pastoral estanca amb els prats de dall i el conreu de farrat-geres, en monocultiu o cultivades en barreges.Els prats de dall comparteixen moltes de les ca-racterístiques dels prats seminaturals, tot i queacostumen a estar més artificialitzats i presentenmés entrades externes d’adobs, irrigació, etc. Eldescens de la disponibilitat hídrica en zones demuntanya pot posar en perill la supervivènciad’aquests sistemes. En algunes zones limítrofes,com el Montseny, cal irrigació per als prats dedall, mentre que en d’altres zones dels Pirineuscentrals i orientals n’hi ha prou amb l’aportacióde les precipitacions i de l’aigua freàtica. En unprojecte que el Centre Tecnològic i Forestal deCatalunya (CTFC) i el Centre de Desenvolupa-ment Rural Integrat de Catalunya (CEDRICAT)han fet a l’Alta Ribagorça es posà de manifestque el segon dall només està assegurat quan esdisposa de reg. En cas contrari el segon dall re-presenta, com a molt, una quarta part de la pro-ducció del primer.

La producció dels prats de dall constitueix l’ele-ment clau per al manteniment del bestiar durantl’hivern i actualment és el coll d’ampolla que de-termina la producció i la qualitat de la ramaderiaa les comarques del Pirineu (Taüll et al., 2004).Una incorporació de sistemes d’irrigació o unamillora dels existents que permetin un reg desuport esdevé necessari. Sota els escenaris decanvi climàtic, es pot preveure un increment enles demandes d’irrigació. Aquest increment enels requeriments hídrics es pot cobrir en moltesd’aquestes zones amb petits canvis en les in-fraestructures existents. Altrament, l’efecte finalpot ser fàcilment un augment encara més grande la despoblació i l’abandonament de les activi-tats agropecuàries, amb pèrdua de biodiversitat ide qualitat del paisatge. Pel que fa a les farratge-res cultivades acobladament amb la ramaderiaextensiva en zones de muntanya, la situació se-ria similar a la descrita per als prats de dall.

B5.4.6. Altres sistemes pastorals

A les zones mediterrànies, a més dels prats relati-vament esponerosos desenvolupats en alguneszones més humides i arrecerades, de caràcter detransició i relacionats amb els anteriors, els siste-mes d’interès pastoral representen una barreja decomunitats heterogènia, tant pel que fa a fisono-mia com a funcionament. Comprenen un con-junt d’ecosistemes que van des dels prats secs iels llistonars dominats per Brachypodium retu-sum, sovint en mosaic amb la garriga de Quercuscoccifera i d’altres llenyoses esclerofil·les, els ma-tollars dominats per labiades i cistàcies o per eri-càcies, la pròpia garriga, els guarets i els rostolls i,en zones continentals estèpiques de l’interior, elsespartars.

La situació actual de la ramaderia extensiva a zo-nes de la Mediterrània septentrional és comple-xa i, fins i tot, contradictòria (de Bello et al.,2002, taula 11.2). D’una banda, a zones àridesde la depressió de l’Ebre s’ha observat sobrepas-tura en zones incultes, com a conseqüència de lallaurada i la sembra de més terres de cultiu en

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

375

àrees tradicionalment dedicades a la pastura, laqual cosa contribueix de manera important a ladegradació de la flora i a la denudació del sòl(Delgado et al., 1995). Pel contrari, a les zonesrurals la professió de pastor tendeix a desaparèi-

xer, produint-se un abandonament i una proli-feració d’espècies arbustives a causa d’una càrre-ga animal més baixa (Delgado et al., 1997) od’una distribució de la càrrega inadequada persobreexplotació de les àrees més fàcilment ac-cessibles i l’abandonament de les zones amb ac-cessibilitat més dificultosa. Això porta a unaacumulació de la biomassa en moltes zones i,possiblement, a una disminució de la presènciade les espècies lligades a la pastura (Sebastià etal., 1998). Aquest abandonament de les pastu-res i posterior augment de la coberta arbustivapot fer incrementar el risc d’incendi, el qual espot veure agreujat durant l’hivern per una puja-da de la cota de neu com a conseqüència de unamenor innivació i de les temperatures més altes,la qual cosa dóna lloc a una major superfície depastures i matollars assecats pel fred. Els incen-dis poden provocar també una pèrdua de fertili-tat dels sòls de les pastures i un augment del riscd’erosió.

Un altre efecte de l’abandonament podria ser ladisminució de la diversitat d’espècies vegetals,tal com s’observà al llarg d’un transecte altitudi-nal i climàtic sobre el qual se superposava ungradient de pressió pastoral (de Bello et al.,2002). A les zones amb més pastura per ovelleses trobà una diversitat més elevada que a les zo-nes abandonades, en termes de riquesa d’espè-cies i d’equitat en les abundàncies d’aquestes es-pècies (Guardiola et al.,2004). Als Pirineus, eltipus de maneig pastoral que es practica té unesrepercussions decisives sobre la diversitat, la ve-getació i la productivitat dels ecosistemes pasto-rals (Taüll & Sebastià, 2002). Si es vol conser-var aquests ecosistemes, tant des del punt devista dels seus valors naturals com socioeconò-mics, cal conèixer a fons la relació entre maneigpastoral i ecologia. Finalment, el mantenimentde les àrees protegides ocupades per aquests sis-temes, com són els parcs naturals o els espais dela xarxa Natura 2000, requereix una gestióapropiada.

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

376

Figura 5.9. Relació entre les exportacions i les importacions a Cata-lunya l’any 2000 dels principals productes relacionats amb les activi-tats pecuàries. Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 5.10. Producció de fems produïda a Catalunya l’any 2000, pertipus de bestiar. Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pescade la Generalitat de Catalunya.

B5.4.7. Ramaderia

Una part significativa de la dieta humana actualprocedeix de productes animals carnis, lactis ious. Factors climàtics com la temperatura, laprecipitació i la humitat tenen efectes impor-tants sobre la producció animal. L’estrès tèrmic ila sequera poden tenir efectes negatius sobre elsanimals domèstics tan variats com la reduccióde la fertilitat, l’augment de la mortalitat dels na-dons, la pèrdua de pes dels animals adults, la re-ducció de la producció d’ous i de llet, així com lamateixa supervivència del bestiar (Gates, 1993).Això podria implicar necessitats energètiquesmés grans en ventilació.

La renda generada per les activitats ramaderes ésmolt elevada en el context de totes les activitatsagropecuàries que es realitzen a Catalunya (figu-ra B5.2). L’any 2000, Catalunya va ser un expor-tador net de molts productes carnis importants(figura B5.9). Ara bé, el problema és la gestióque es fa dels residus que aquestes activitatsagropecuàries generen (figura B5.10) i, especial-ment, com s’evita la seva contribució a la conta-minació de les terres i dels aqüífers. Aquest pro-blema es veu agreujat pel procés actual deconcentració del bestiar en menys explotacions,però cada vegada més grans (figura B5.11).

A Europa, l’augment de la cabana de remugantsha estat moderat en el període entre 1961 i1990, amb un increment del 33% (Sombroek &Gommes, 1997). A Catalunya, l’augment d’uni-tats ramaderes (UR) de remugants entre els anys1982 i 1999 tingué una taxa de 0,45. La concen-tració d’animals que resulta dels mètodes mo-derns de cria de bestiar produeix certa preocu-pació entre l’opinió pública a causa d’olorsindesitjables, la contaminació de les aigües i l’e-missió de gasos amb efecte d’hivernacle proce-dents de les femtes (Reddy & Hodges, 2000).Pel que fa a aquest darrer punt, però, s’ha afir-mat que la contribució dels residus ramaders aaquest tipus d’emissions és, probablement, rela-tivament petita (Reddy & Hodges, 2000).

El canvi climàtic també pot tenir un efecte signi-ficatiu sobre les malalties dels animals, moltesde les quals actualment estan limitades per res-triccions climàtiques sobre els seus vectors o so-bre els propis agents i el seu ambient. L’augmentde la mobilitat de persones i animals també per-metrà la introducció i la ràpida expansió de ma-lalties entre països diferents, com s’ha vist re-centment en el cas de la febre aftosa.

B5.4.8. Pesqueries

Els canvis en la temperatura de l’aigua, associa-des als canvis en els corrents marins comporta-ran modificacions importants en la distribució ila quantitat dels productes marins (Sombroek &Gommes, 1997). L’any 2000 a Catalunya es vanobtenir un total de 44.673 tones de productesprocedents de la pesca, sobretot peixos ossis.Catalunya és un importador net d’aquest tipusde productes, i va comprar a fora gairebé quatrecops més que el que es va obtenir localmentaquell mateix any (figura B5.9).

A les costes catalanes, els desplaçaments d’espè-cies marines capturades habitualment al litoralcap a zones més profundes seguint temperatures

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

377

Figura 5.11. Evolució temporal de la relació entre el nombre de milersd’unitats ramaderes (UR) i el nombre de milers d’explotacions ramade-res a Catalunya, els anys 1982, 1989 i 1999. El tipus de bestiar està indi-cat en cada cas. Font: Cens agrari. Institut d’Estadística de Catalunya.

més frescals comencen a dificultar la pesca.També es comencen a detectar moviments nord– sud de les espècies piscícoles marines. Com aresultat d’aquestes tendències, per exemple,sembla que les captures d’anxova disminueixen,mentre es detecta l’arribada de peixos tropicals ales nostres costes.

B5.4.9. Silvicultura

Tot i que les respostes del boscos al canvi climà-tic s’analitzen amb més deteniment en un altrecapítol d’aquest volum (veure Peñuelas et al. alcapítol B9), en aquest apartat es té en compte al-guns aspectes que poden ser rellevants de cara aldesenvolupament d’una silvicultura sota condi-cions de canvi. Dues peculiaritats caracteritzenels boscos a Catalunya a l’hora de discutir la sevagestió silvícola i el canvi climàtic. En primer lloc,el règim de tinença, ja que més del 85% delsnostres boscos són de propietat privada (ICO-NA, 1994). En segon lloc, el fet que els nostresboscos són extraordinàriament productius enserveis que no tenen un valor econòmic directeen el mercat, com la biodiversitat, la protecció

en front dels riscos naturals i la regulació del rè-gim hídric.

La gran paradoxa del bosc mediterrani és que ésextraordinàriament ric en externalitats (Domín-guez & Plana, 2002), però la seva contribuciódirecta a la producció final agrària és molt reduï-da en comparació amb les altres activitats agrà-ries (figura B5.2). Un altre aspecte important atenir en compte és que, a més dels variats serveissense mercat i les externalitats que els boscos deCatalunya proporcionen, aquests també són ex-traordinàriament multifuncionals en els seusproductes de mercat i els productes no fusterssovint proporcionen un volum econòmic gensmenyspreable.

La situació de l’aprofitament d’aquests produc-tes silvícoles que no són fusta és heterogènia isovint està poc regulada. Així, mentre l’aprofita-ment del suro és una activitat netament comer-cial (figura B5.12), la recollida de bolets, espà-rrecs i pinyons és una activitat mixta, de vegadescomercial, de vegades recreacional (Domínguez& Plana, 2002). A més, el baix nivell de regula-ció d’aquestes activitats fa que de vegades siguinuna font de conflictes. En canvi, els productesfusters dels boscos catalans són, en general, debaixa qualitat comercial, hi ha poca producció i,a més, no són competitius en comparació ambaltres mercats europeus, principalment del nordd’Europa (taula B5.3, figura B5.12). Així homostra el fet que la producció interior noméscobreix un 29,5% de la fusta serrada, metre quela fusta destinada a trituració va tenir un superà-vit del 44, 9% sobre el consum, considerant da-des del 1996 (DGMN a Raddi, 1998).

L’ampla escala temporal amb què es gestionenels boscos, amb torns de 80-120 anys segonsl’espècie i la zona, implica que els efectes delcanvi climàtic es produiran, en general, en lesmasses arbòries que hi ha en aquests moments(Kellomäki et al, 2000). Sota escenaris de canviclimàtic, la competitivitat de la fusta catalananomés pot disminuir en comparació amb els

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

378

Figura B5.12. Producció de fusta, en tones, de diverses espècies (any2000): coníferes, quercínies (alzines i roures), altres planifolis i arbus-tos, i producció de suro. Font: Departament d’Agricultura, Ramaderiai Pesca de la Generalitat de Catalunya.

boscos europeus situats més al nord, els qualsaugmentaran la seva productivitat per efecte del’escalfament i la fertilització en materials nitro-genats (Kellomäki et al, 2000).

La reducció en la rendibilitat dels productes fo-restals directament consumits pel mercat no potsinó agreujar la desatenció dels nostres boscos,amb una tendència encara més acusada a l’aban-donament de llur gestió. Si l’aplicació de la ges-tió dels boscos depèn únicament de la fusta i nos’apliquen mesures correctores que fomentin lagestió, l’abandonament de la gestió dels boscosper part dels seus propietaris per manca de com-petitivitat sota escenaris de canvi climàtic pot te-

nir repercussions molt indesitjables en termesde la seva protecció, i de l’increment del riscd’incendi. A aquest efecte s’afegeix un previsibleaugment de les zones boscoses a causa de l’aban-donament de les activitats agrícoles de secà, ambun augment de la massa de bosc jove més vulne-rable, i unes condicions climàtiques més càlides,amb un increment de l’evapotranspiració, fins itot amb pluviositat comparable.

La situació dels boscos a Catalunya convé analit-zar-la diferenciant el bosc mediterrani (basal imontà) del bosc d’altitud (altimontà i subalpí)(taula 11.4). En general, els boscos són sistemesdominats per plantes perennes de vida llarga i

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

379

(1)Dades referides als aprofitaments autoritzats.

Taula B5.3. Producció de fusta(1) al 2000, per espècies i províncies, en metres cúbics amb escorçaFont: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Direcció de Serveis.

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUNYA

CCoonnííffeerreess ((rreessiinnoosseess))

Avet 44 17 801 - 886622

Pi blanc 60.791 21.828 3.907 5.386 9911..991122

Pi insigne 2.432 10.378 - - 1122..881100

Pi negre 5.290 2.135 3.472 - 1100..889977

Pi pinyer 14.492 20.369 - 52 3344..991133

Pi roig 97.845 28.960 23.925 797 115511..552277

Pinassa 38.294 3.925 62.931 1.126 110066..227766

Pinastre 3.282 18.136 - 39 2211..445577

Altres espècies 278 3.282 - - 33..556600

TToottaall ccoonnííffeerreess 222222..774488 110099..003300 9955..003366 77..440000 443344..221144

PPllaanniiffoolliiss ((ffrroonnddoosseess))

Alzines i roures 4.054 3.350 610 377 88..339911

Castanyer 1.335 14.222 - - 1155..555577

Eucaliptus 238 6.476 - - 66..771144

Faig 1.820 8.896 - 615 1111..333311

Freixe 169 487 84 - 774400

Pollancre 8.168 32.819 1.862 - 4422..884499

Vern 569 827 205 - 11..660011

Altres espècies 2.901 9.822 73 - 1122..779966

TToottaall ppllaanniiffoolliiss 1199..225544 7766..889999 22..883344 999922 9999..997799

TTOOTTAALL 224422..000022 118855..992299 9977..887700 88..339922 553344..119933

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

380

Taul

a B.

4.C

ompa

raci

ó de

ls c

anvi

s pr

opos

ats

per a

ls b

osco

s m

edite

rran

is i

de m

unta

nya

cata

lans

sot

a el

sup

òsit

de p

ujad

a de

tem

pera

ture

s i m

ante

nim

ent d

e la

plu

viom

etria

SSuuppee

rrffííccii

eeCC

rreeiixx

eemmeenn

tt ddee

ffuusstt

aaAA

pprrooff

iittaamm

eennttss

ffoorree

ssttaall

ss DD

iivveerr

ssiittaa

ttbbii

oollòògg

iiccaa

PPrroodd

uuccttee

ssssee

ccuunndd

aarriiss

UUssoo

ss rreecc

rreeaatt

iiuuss

ii ppaaii

ssaattgg

ííssttiicc

ssRRii

ssccooss

nnaatt

uurraall

ss((iinn

cceenndd

iiss))

EEmmbboo

rrnnaall

ddee

ccaarr

bboonnii

BBOOSSCC

DDEE

MMUU

NNTTAA

NNYYAA

((aallttii

mmoonn

ttàà ii

ssuubbaa

llppíí))

Incr

emen

t per

puja

da d

ellím

it al

titud

inal

del b

osc

ico

loni

tzac

ió d

ele

s zo

nes

dene

uspe

rpèt

ues,

però

decr

emen

t del

límit

infe

rior

del b

osc.

Glo

balm

ent

decr

eix.

S’al

larg

arà

elpe

riode

vege

tatiu

, ara

limita

t per

late

mpe

ratu

ra.

Si la

tem

pera

tura

s’in

crem

enté

sm

olt p

odria

decr

éixe

r per

sequ

era

estiv

al.

Dec

rem

ent p

erm

anca

de

rend

ibili

tat d

el’e

xplo

taci

ó (s

ipu

ja l’

altit

udde

l bos

c,ta

mbé

puj

a el

pend

ent i

es

dific

ulta

el

treb

all

d’ex

trac

ció)

.

Des

apar

ició

d’es

pèci

es,

part

icul

arm

ent

les

d’al

titud

.

Dec

rem

ent d

e la

prod

ucci

óm

icol

ògic

ape

r man

cad’

aigu

a, p

erò

alla

rgam

ent d

el’e

stac

ió s

i no

hi h

agué

sse

quer

a.

Man

teni

men

t o

poss

ible

augm

ent p

eral

larg

amen

t de

l’est

ació

favo

rabl

e pe

rdu

r a te

rme

activ

itats

al’a

ire ll

iure

. Ode

crem

ent p

erpe

rdua

de

mos

aic

pais

atgí

stic

iin

terè

sm

icol

ògic

Més

ele

vada

per

poss

ible

dism

inuc

ió d

ela

pre

cipi

taci

óa

les

zone

s de

mun

tany

a.

Med

iterr

anitz

ació

d’al

gune

szo

nes.

Dec

reix

emen

t de

la c

apac

itat

d’em

born

al d

eca

rbon

i.

BBOOSSCC

MMEEDD

IITTEERR

RRAANN

II((mm

oonnttàà

ii iinn

ffeerriioo

rr))

Incr

emen

t per

puja

da d

ellím

it al

titud

inal

supe

rior

(sub

stitu

ció

dels

bos

cos

suba

lpin

s) i

tam

bé p

erab

ando

nam

ent d

el’a

gric

ultu

ra.

Dec

rem

ent p

erse

quer

aes

tival

.

Dec

rem

ent p

erm

anca

de

rend

ibili

tat d

ela

fust

a i

com

petè

ncia

de la

fust

ad’

altr

es p

aïso

squ

e tin

dran

mill

ors

crei

xem

ents

.

El p

rinci

pal f

acto

rlim

itant

s’ex

trem

a.D

ecre

men

t per

man

ca d

’aig

uai a

rides

a.

Dec

rem

ent d

e la

prod

ucci

óm

icol

ògic

a.A

ugm

ent d

e la

qual

itat d

e le

spl

ante

sar

omàt

ique

s.A

ugm

ent

pote

ncia

l del

spr

oduc

tes

apíc

oles

.

Man

teni

men

tRi

sc d

’ince

ndi

més

ele

vat a

caus

a de

:

Aug

men

t de

lasu

perfí

cie

tota

l

Aug

men

t de

lasu

perfí

cie

insu

ficie

ntm

ent g

estio

nada

Més ab

ando

nam

ent r

ural

per

man

ca d

evi

abili

tat

agríc

ola

Bosc

os m

és jo

ves,

amb

fust

a m

éspr

ima.

Man

teni

men

t de

la c

apac

itat

d’em

born

al d

eca

rbon

i.

presenten una resistència superior a d’altres sis-temes dominats per espècies de cicle de vidacurt i talla reduïda. Sota el dosser del bosc esprodueix un microclima dulcificat en compara-ció amb les condicions externes. Dins d’aquestambient, les plantes joves poden créixer sotacondicions relativament arrecerades. No obs-tant, la desaparició brusca d’aquest sistema (perun incendi de gran extensió, com el produïtl’any 1994 al Berguedà o l’any 1998 al Solsonès)pot fer perillar la pròpia regeneració del bosc idificultar la tornada a unes condicions originalssota un clima general que ara és poc favorable (amenys que hi dominin les espècies rebrotadores,cas freqüent a Catalunya). De fet, s’ha dit que elbosc mediterrani dominat per quercínies és unrelicte de climes passats i que les condicions cli-màtiques actuals afavoririen comunitats arbusti-ves dominades per ericàcies, cistàcies i labiadesresistents a les condicions de sequera (Herrera,1984). A llarg termini, aquesta transició cap asistemes arbustius probablement s’intensificaràa les zones baixes i amb microclimes més secs icalents, mentre que el bosc mediterrani tendiràa ascendir per les nostres muntanyes.

L’orografia complexa de Catalunya permetrà elmanteniment del bosc mediterrani i dels béns iserveis que aquest proporciona a altituds méselevades. A canvi, però, els boscos de muntanyaveuran amenaçada la seva supervivència. Tot ique es preveu una pujada del límit altitudinaldel bosc subalpí de pi negre (Pinus uncinata) idel bosc altimontà de pi roig (Pinus sylvestris)per invasió de les zones alpines i les congestes, ellímit inferior del bosc es reduirà, especialment ales zones on el bosc creix en condicions molt se-veres (Gracia et al., 2001), amb la qual cosa lasuperfície total decreixerà globalment. Algunsestudis duts a terme al Montseny semblen indi-car que la substitució de les espècies montanesper espècies mediterrànies ja podria estar enmarxa (Peñuelas & Boada, 2003).

Un efecte que pot actuar a favor de l’extensió deles zones boscoses és l’abandonament de terres

agrícoles. De fet, l’anàlisi de l’evolució de la pro-porció de terres ocupades per diferents tipus debosc durant les dues darreres dècades mostrenun decreixement relatiu de les coníferes i un in-crement dels planifolis i, particularment, delsboscos mixtes, la qual cosa podria suggerir pro-cessos de successió (figura B5.13).

El creixement dels boscos d’alta muntanya i laproducció de fusta s’espera que serà més gran acausa de les temperatures més favorables per alcreixement vegetal, però les diferències entre lo-calitats es faran més evidents, particularment enfunció del règim hidrològic local (Tardif et al.,2003). S’ha observat un augment de la variabili-tat interanual en el creixement dels boscos d’al-titud pirinencs en els darrers anys, probable-ment relacionat amb l’increment de lavariabilitat climàtica associada amb el canvi cli-màtic (Tardif et al., 2003).

D’altra banda l’abandonament de terres agríco-les en zones de muntanya, generalment situadesen localitzacions microtopogràfiques més plane-res dins de l’orografia complexa de les nostres

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

381

Figura B5.13. Variació al llarg del temps de la proporció de superfícieforestal arbrada ocupada per coníferes, planifolis i boscos mixtes.Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens agrari.

muntanyes, pot afavorir el desenvolupamentdels arbres i facilitar-ne la seva extracció (Bay-field et al., 2003). Tanmateix, la davallada en ladisponibilitat hídrica amb l’escalfament pot re-duir de manera marcada el creixement de lesplantes del bosc mediterrani (Ogaya et al.2003). Tant per al bosc mediterrani com per alde muntanya, es preveu una disminució delsaprofitaments forestals fustaners per manca dela rendibilitat de la fusta per l’augment de costosd’extracció en molts casos, reducció del creixe-ment si augmenta la freqüència de sequera esti-val, i competència amb d’altres països amb crei-xements i regeneració millorades a causa delcanvi climàtic, com poden ser els boreals (Kullsand Tullus 2002, Broekke 2002).

Alguns productes forestals no fusters de granimportància en els boscos mediterranis tambépoden veure’s amenaçats amb el canvi climàtic.La producció de bolets dels boscos catalans potminvar per episodis més o menys continuats desequera. En canvi, es podria produir un aug-ment en la qualitat de les plantes aromàtiques ien la producció de mel i altres productes apíco-les si augmenten les brolles mediterrànies, moltriques en espècies mel·líferes de qualitat, com elromaní, la farigola, l’espígol, la botja, el bruc,etc. (Bonet et al., 1985).

Els ecosistemes mediterranis es troben entre elsmés diversos del món i també són un dels mésamenaçats des del punt de vista de pèrdua debiodiversitat (Sala et al., 2000). No totes les es-pècies d’una comunitat reaccionen de manerasimilar en front dels mateixos factors ambientalsi aquestes diferències poden portar a canvis enles interaccions entre les espècies i modifica-cions profundes en la seva composició i estruc-tura. Per exemple, la disponibilitat hídrica sem-bla ser un dels factors més importants en lesrelacions de competència entre les plantes delsecosistemes mediterranis (Vilà & Sardans,1999). Es calcula que una reducció del 10% deles precipitacions pot portar a una reducció de lareserva hídrica com a conseqüència de l’aug-

ment de la taxa de transpiració dels arbres i a lamajor evaporació (Gracia et al., 2001). Diferèn-cies en la resistència a la sequera entre espèciesdel bosc mediterrani pot portar a canvis impor-tants en la distribució de plantes (Martínez-Vi-lalta et al., 2002) i moltes espècies podrien des-aparèixer sota les noves condicions (Bakkenes etal., 2002). Per tant, s’espera l’extinció d’espèciesen els boscos mediterranis.

Molt més vulnerables encara són els nostres bos-cos de muntanya, sobretot les espècies de mésaltitud, les quals poden desaparèixer fàcilmentsi no disposen de zones a altituds superiors capa les quals migrar. Les migracions al llarg delgradient altitudinal, fins i tot quan són possi-bles, és més fàcil per algunes espècies, sobretotles que mostren més mobilitat, com és el cas demolts animals, i més complicat per a d’altres,com és el cas dels organismes sèssils com els ve-getals. Fins i tot dins dels organismes vegetals sesap que hi ha diferències en la capacitat de mi-gració i això ha portat a grans canvis al llarg deltemps en la vegetació dels boscos.

Pel que fa als usos recreatius i paisatgístics delsboscos catalans, les potencialitats per a l’ús re-creatiu, tal i com es produeix actualment, seranles mateixes, podent augmentar-se la seva utilit-zació si s’allarga l’estació favorable per a les acti-vitats a l’aire lliure o disminuint si es produeix ladavallada esperada de turisme en les àrees medi-terrànies o es perd part de l’ambient nemoralque els fa atractius o l’oportunitat de recollir-hibolets. La diversificació del paisatge, però, po-dria disminuir, per exemple si es produeix l’a-bandonament de les activitats agropecuàries enles zones rurals, incrementant el bosc la seva su-perfície, o si es produeixen grans incendis queafecten superfícies de moltes hectàrees.

En quant als riscos naturals, l’amenaça principaldels boscos catalans és el foc. Tot i que cal nooblidar que el factor antròpic és clau en el temadels incendis, un augment de la sequera com aconseqüència del canvi climàtic portarà a un

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

382

augment del risc d’incendi en les zones medite-rrànies (Scarascia-Mugnosa et al., 2000) i undesplaçament del risc cap a zones geogràfiques ièpoques de l’any on ara és baix. De fet, els gransincendis ocorreguts a Catalunya les darreres dè-cades han tingut lloc en escenaris de mitja mun-tanya on no eren habituals. Tot i que la seva cau-salitat és complexa, el paper de la sequera éspalès. Si la cota de les neus de l’alta muntanyacatalana puja d’altitud per una disminució de lainnivació o un augment de la temperatura, du-rant l’hivern hi haurà més superfície de mato-llars assecats pel fred que augmentaran el riscd’incendi a l’alta muntanya.

L’augment de la recurrència de focs en les zonesa on no són habituals fa que les conseqüènciestant ecològiques com econòmiques dels incen-dis siguin més greus. Els incendis en zones demitja muntanya pot comportar la desapariciód’algunes espècies, tant vegetals com animals, ila pèrdua de fertilitat dels sòls. Així, després delsfocs del Solsonès s’ha fet palesa la manca de re-generació de la pinassa (Pinus nigra ssp. salz-mannii), espècie que no és rebrotadora i el re-clutament de la qual és molt reduït o nul desprésdel foc (Retana et al., 2002), a diferencia d’espè-cies més típicament mediterrànies com el piblanc (P. halepensis) o el pinastre (P. pinaster).

L’augment del risc d’incendi en aquestes zonesde mitja muntanya pot ser un factor addicionalmés als causats pel canvi climàtic (disminucióde la producció, plagues, etc.) que facin perillarla sostenibilitat econòmica dels aprofitamentsforestals a Catalunya. Cal recordar que a les zo-nes de muntanya pirinenques s’ha predit unapossible reducció de les precipitacions, la quals’afegiria a l’ambient general de sequera causadaper l’augment de les temperatures (Martín Vide,capítol A3 d’aquest volum).

A l’escenari de sequera s’hi afegeix la previsió deboscos joves i densos amb arbres de diàmetre detronc petit i baixada del grau d’aprofitament i degestió per la disminució de la rendibilitat econò-

mica dels aprofitaments fustaners. Tot plegat faque es pugui preveure un escenari de major risci vulnerabilitat dels boscos en front als incendisforestals i d’altres pertorbacions. Aquest fet eslliga també amb una disminució de la fragmen-tació dels espais agroforestals per transformaciódel sòl agrícola cap a forestal com a conseqüèn-cia de l’abandonament del territori, la qual cosapot fer més complicada l’extinció dels incendis.A Catalunya, s’han desenvolupat models de pre-dicció dels riscos d’incendis basats en el contin-gut d’humitat d’espècies vegetals com Cistusmonspeliensis amb bon resultats (Castro et al.,2003). Aquests i altres models poden proporcio-nar una eina prometedora en la detecció de lessituacions de risc.

Pel que fa a la protecció del bosc, s’espera queaugmentin les malalties i les plagues per invasiód’organismes desconeguts fins ara en certes àre-es, els quals es troben restringits pels períodesde fred hivernal. Un exemple n’és l’esmentadaprocessionària del pi.

Els boscos proporcionen altres béns i serveis a lasocietat (vegeu Peñuelas et al., capítol B9 d’a-quest volum). Per exemple, ajuden a regular l’es-correntia en moments de molta pluja. A més, elssòls forestals constitueixen el principal magat-zem de CO2 dels ecosistemes terrestres. Quan ladisponibilitat d’aigua no és limitant per a la des-composició, un augment de la temperatura pro-dueix un augment de la mineralització de la ma-tèria orgànica del sòl i, conseqüentment, un fluxde CO2 del sòl cap a l’atmosfera. En un transectelatitudinal des de Suècia fins al País Valencià(Projecte VAMOS, EU DGXII), on s’estudiava lamineralització de la matèria orgànica sotmesa aun escalfament (simulat mitjançant un trasplan-tament de cilindres de sòls a una latitud inferior ala original) es va apuntar que els ecosistemesnòrdics constituirien una font de CO2 en el marcd’un escalfament, mentre que els mediterranisen serien un embornal (Coûteaux et al. 2001).No obstant això, cal tenir en compte l’efecte quepodria fer un canvi en el règim de precipitació.

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

383

Així, en un altre estudi realitzat a la depressió del’Ebre es va constatar un augment del flux deCO2 des del sòl a l’estiu, quan coincidien tempe-ratures i disponibilitat d’aigua elevades, com perexemple després d’una tempesta d’estiu (Casalset al. 2000). No obstant, l’escala rellevant d’anà-lisi d’aquests processos és l’escala anual.

Els incendis forestals tenen efectes directes so-bre el CO2 acumulat als boscos i indirectes pelcanvi d’ús que sovint comporten. Així, desprésdels incendis del Berguedà i del Solsonès, molteszones forestals s’han convertit en zones agríco-les, de tal manera que ha disminuït la capacitatd’acumular C, entre altres funcions ecològiques.Un altre efecte a tenir en compte és la reduccióde la vida mitjana de les fulles en espècies peren-nifòlies, la qual cosa implica una major despesadel carboni en el manteniment de la capçada iuna reducció en l’assignació de carboni en els al-tres òrgans. A més, cal considerar que la fullara-ca que hi ha al terra farà augmentar la respiraciódel bosc (Gracia et al., 2001).

B5.5. Observacions finals: reptes i oportuni-tats per a l’agricultura i la silvicultura catala-nes en el context del canvi climàticA Catalunya, l’impacte del canvi climàtic sobrel’agricultura i la silvicultura a Catalunya depènsobretot de la disponibilitat hídrica. Si hi habona disponibilitat hídrica, per exemple mitjan-çant una bona distribució i la racionalització enel seu ús, la productivitat pot veure’s afavorida.L’aigua és un bé escàs i, amb el canvi climàtic,encara ho serà més. A més, l’ús de l’aigua per al’agricultura ha de competir amb altres usos,com el domèstic, l’industrial o els cabals ecolò-gics, i la creació de grans infraestructures és ex-cessivament costosa per aquests aprofitaments.Per tant, és molt important fer-ne un bon ús, mi-llorant-ne la distribució i racionalitzant els siste-mes de reg, utilitzant aquells que són més efi-cients i minimitzen les pèrdues.

La introducció de nous regadius s’ha de realitzaramb molta precaució i les decisions s’han de

prendre amb molta cura si no es vol posar en pe-rill la conservació del territori i dels seus valorsnaturals. Per exemple, l’ampliació de les zonesde regadiu al pla de Lleida amenaça directamentla supervivència d’espècies d’aus estèpiques,com ara el sisó, la ganga o la xurra i, per tant, ca-len estudis que permetin establir mesures co-rrectores que minimitzin l’impacte i garanteixinla seva conservació (Bota et al., inèdit).

Si s’aconsegueix resoldre el problema de l’aigua,l’agricultura catalana pot aprofitar l’efecte esti-mulador de la productivitat que tenen d’altreselements del canvi climàtic, com ara són l’activa-ció del creixement per la temperatura i la fertilit-zació pel CO2. Però aquest mateix efecte podriaportar a un augment de la demanda d’aigua pera l’agricultura en un moment en què es preveuuna reducció en la seva disponibilitat. Ara bé, acausa de la complexa orografia del nostre terri-tori, l’impacte del clima i la capacitat de respostadels sistemes agrícoles dependrà molt de lescondicions locals.

L’agricultura pot contribuir a la mitigació delcanvi climàtic si s’adopten tècniques que pro-moguin la funció del sòl com a embornal delCO2 (per exemple, mitjançant pràctiques agrí-coles que afavoreixin l’acumulació de matèriaorgànica, com els sistemes de conreu reduït o lautilització d’adobs orgànics). La reducció delconsum de combustible també podria mitigarels efectes del canvi climàtic, tot i que aquestadarrera activitat representa una proporció petitaen comparació amb la reducció que s’obtindriaen d’altres sectors (Reicosky et al., 2000).

La capacitat d’adaptació depèn de factors polí-tics, tecnològics i socioeconòmics (Reilly,1997). Una gran part de les plantes cultivadespresenten una base genètica àmplia. S’estan as-sajant contínuament noves varietats de plantesde cultiu i races de bestiar arreu del món sota di-verses condicions de climes i sòls. És molt im-portant tenir uns bons models predictors delscanvis climàtics, que permetin anticipar quins

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

384

cultius creixeran millor (i a on) i quines varietatsseran més adients sota els escenaris climàtics fu-turs. També és molt important comparar ambsituacions que ara tenen un clima més càlid. Arabé, no totes les espècies tenen la mateixa capaci-tat d’adaptació. A més, la resposta al canvi cli-màtic requereix ajustaments tecnològics.Aquests ajustaments s’han de fer en camps tandiversos com la millora genètica, la incorporacióde recursos genètics nous, l’adopció de les tècni-ques agronòmiques més adients per a les novescondicions i, probablement, els canvis en lesàrees de producció (Lawlor & Mitchell, 2000;Peet & Wolfe, 2000). L’exemple esmentat de lapatata n’és un cas representatiu. El canvi en lautilització de varietats més primerenques i lamodificació de les tècniques de maneig, amb unavançament de la plantació, sembla que perme-ten combatre amb eficàcia els efectes perjudi-cials de les elevades temperatures i estalvien amés en ús d’aigua (Miglietta et al. 2000).

Un altre factor en l’adaptació al canvi climàtic ésla capacitat socio-econòmica de resposta al can-vi. Les explotacions agrícoles catalanes són demida petita, la qual cosa pot representar dificul-tats a l’hora d’introduir els ajustaments deman-dats. En el cens agrari de l’any 1999, el 44% deles explotacions catalanes eren més petites de 5ha i el 75% més petites de 20 ha. En qualsevolcas, la Política Agrària Europea pot ser un ins-trument determinant per guiar l’adaptació a lesnoves condicions i esmorteir els efectes del cli-ma. Ara bé, també pot limitar les opcions de res-posta dels sistemes agrícoles, de manera que ésfonamental que les noves polítiques europeesconsiderin l’adaptació a situacions d’estrès cli-màtic (Iglesias, 2000).

En resum, per a l’agricultura l’adaptació al canviclimàtic passa per la planificació d’una políticade l’aigua que sigui racional i coherent amb lescondicions de canvi climàtic locals, la potencia-ció de sistemes d’irrigació més eficients, el canvien la gestió dels cultius, afavorint un tipus deproducció adaptat a les noves condicions, el

canvi de dates de plantació i de les pràctiques decultiu, i la selecció de cultius adaptats a les no-ves pràctiques (Deudon, 2001; Iglesias, 2000).

La situació és molt diferent pel que fa a la silvi-cultura. En general, les zones d’interès silvícolaes troben en zones no irrigables i sotmeses a re-lativament poques entrades externes. L’efectefertilitzant del CO2 podria fer augmentar la pro-ductivitat dels boscos catalans, però la reduccióde la disponibilitat hídrica continuaria sent unfactor molt limitant. Els recursos fusters conti-nuaran sent poc competitius en comparacióamb els països del nord d’Europa, però la rique-sa dels nostres de Catalunya rau, sobretot, en elsproductes secundaris i en les externalitats, so-vint sense valor de mercat. Els boscos necessitennous models i eines de política forestal queconstitueixin un incentiu i, a l’hora, garanteixinla gestió dels espais forestals, malgrat que l’ex-plotació de la fusta no sigui rendible i l’estructu-ra dels nous espais forestals compliqui la sevagestió tradicional. Caldrà, doncs, fomentar unagestió orientada a disminuir la vulnerabilitatdels boscos davant dels incendis.

B5.6. Agraïments

Aquest capítol s’ha beneficiat de l’amabilitat i in-estimable experiència de diversos col·legues iamics. Els autors volen agrair especialment la re-visió de Josep Peñuelas, Jaume Lloveras i FerranRodà. També han estat valuosos els comentarisd’Eduard Plana, Carlos Colinas i Miquel Pas-cual. Els autors volen fer esment especial a lespersones que han contribuït als projectes desen-volupats des de l’Àrea d’Ecologia Vegetal i Botà-nica Forestal del CTFC, particularment José M.Arenas, Francesco de Bello, Jordi García Pausas iBlas Mola. Maria Iniesta i Maria Valverde hancontribuït en l’edició d’aquest capítol. Aquesttreball ha estat possible gràcies al suport de di-verses institucions i projectes, principalment laXarxa Temàtica Catalana sobre Canvi Climàtic iel projecte CARBOCAT de la Generalitat de Ca-talunya, el CEAM de València i els projectes

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

385

CARBOMONT del Vè Programa Marc de la UnióEuropea i CarboEurope del VIè Programa Marc,el projecte CARBOPAS del Ministerio de Cienciay Tecnología, la Fundació Territori i Paisatge, LaPaeria de Lleida, el Centre Tecnològic Forestalde Catalunya i la Universitat de Lleida.

B5.7. Referències

ALCAÑIZ, J.M.; BOIXADERA, J.; FELIPÓ, M.T.; ORTIZ,O.; POCH, R.M. El sòl i el canvi climàtic: el paper dels sòlsde Catalunya en el canvi climàtic. Informe sobre el canviclimàtic a Catalunya, 2004.

ALMARZA, C. «Variaciones climáticas en España. Épocainstrumental». Servicio de Estudios BBVA, El Campo,núm. 137 (2000), p. 69-88.

ALLEN Jr., L. H.; BAKER, J. T.; BOOTE, K. J. «L’effet fer-tilisant du CO2: production et rétention accrues d’hydra-te de carbone en termes de rendement en biomasse et engrain». A: BAZZAZ, F. A.; SOMBROEK, W. G. Change-ments du climat et production agricole. Rome, Paris: FAO,Polytechnica, 1997.

ARP, W.J.; KUIKMAN, P.J.; GORISSEN, A. «Climatechange: the potential to affect ecosystem functionsthrough changes in amount and quality of litter». A: G.CADISH; K.E. GILLER (eds). Driven by Nature: Plant lit-ter quality and decomposition. CAB International, 1997.

ÁVILA, A.; ALARCÓN, M.; QUERALT-MITJANS, I.«The chemical composition of dust transported in redrains - its contribution to the biogeochemical cycle of aholm oak forest in Catalonia (Spain)». Atmos. Environ.,núm. 32 (1998), p. 179-191.

ÁVILA, A.; PEÑUELAS, J.. «Increasing frequency of Sa-haran rains over northeastern Spain and its ecologicalconsequences».The Science of the Total Environment, núm.228 (1999), p. 15.

BAKKENES, M.; ALKEMADE, J.R.M.; ILHE, F.; LEE-MANS, R.; LATOUR, J.B. «Assessing effects of forecastedclimate change on the diversity and distribution of Euro-pean higher plants for 2050». Global Change Biology,núm. 8 (2002), p. 390-407.

BAYFIELD, N.; SEBASTIÀ, M.T.; DOMÍNGUEZ, G.;CASAMIQUELA, M.; SANZ, M.J. «Stakeholder percep-tion of impacts of EU policy change and mountain lands-capes: workshop at Alinyà valley, 11 june 2003». CAR-BOMONT report (2003)

BELLAMY P.H.; LOVELAND, P.J.; BRADLEY, R.I. «Longterm change in soil organic carbon in England and Wa-

les». Cost 627 Meeting at Clermont-Ferrand, September2003 (2003).

BOBBINK, R.; HORNUNG, M.; ROELOFS, J.G.M. «Theeffects of air-borne nitrogen pollutants on species diver-sity in natural and semi-natural European vegetation».Journal of Ecology, núm. 86 (1998), p. 717-738.

BONET, A.; RITA, J.; SEBASTIÀ, M.T. «La flora mel·lífe-ra de Barcelona». Estudis i Monografies 7. Barcelona: Di-putació de Barcelona, 1985.

BOTTNER, P.; COUTEAUX, M.M. «Effect of plant acti-vity on decomposition: soil-plant interactions in respon-se to increasing atmospheric CO2 concentration». A: vanBreemen, N. (ed.). Decomposition and accumulation of or-ganic matter in terrestrial ecosystems: Research prioritiesand approaches. The Netherlands: Doorwerth (1991) pp.39-45.

BOWLES, G. «Facing the inevitable. Plants and increa-sing atmospheric CO2». Annual

Review of Plant Physiology and Plant Molecular Biology(1993) 44: 309-332.

BROEKKE, F.H.; «Norway Country Report». A: KELLO-MÄKI, S.; KARJALAINEN, T.; MOHREN, F; LAPVETE-LÄINEN, T. (eds.) «Expert assessment of the likely impactsof climate change on forests and forestry in Europe». EFIProceedings Nº 34, 2000.

BROOKS, N.; LEGRAND, M. «Dust variability over nor-thern Africa and rainfall in the Sahel». A; McLaren, S.; Kni-veton, D. Linking Climate Change to Land Surface Change.Dordrecht, Kluwer Academic Publishers (2000), p. 1-25.

BUNCE, J.A.; ZISKA, L.H. «Crop Ecosystem Responses toClimatic Change: Crop/Weed Interactions». A: REDDY,K. R.; HODGES, H. F. Climate Change and Global Crop Pro-ductivity. Oxon (UK): CABI Publishing, 2000.

CANALS, R.M.; SEBASTIÀ, M.T. «Analyzing mecha-nisms regulating diversity in rangelands through compa-rative studies: a case in the southwestern Pyrenees». Bio-diversity and Conservation, núm. 9 (2000a), p. 965-984.

CANALS, R.M.; SEBASTIÀ, M.T. «Soil nutrient fluxesand vegetation changes on molehills». Journal of vegeta-tion Science, núm. 11 (2000b), p. 23-30.

CANALS, R.M.; HERMAN, D.J.; FIRESTONE, M.K.«How disturbance by fossorial mammals alters N cyclingin a California annual grassland». Ecology, núm. 4(2003), p. 875 - 881.

CANNELL, M.G.R.; SMITH, R.I. «Climatic warming,spring budburst and frost damage on trees». Journal ofApplied Ecology, núm. 23 (1986), p. 177-191.

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

386

CASALS, P.; GARCIA PAUSAS, J.; ROMANYÀ, J.;SANZ, M.J.; CAMARERO, L.; SEBASTIÀ, M.T. «Mana-gement effects on carbon stocks and fluxes in the com-partments soil-plant-atmosphere in grassland ecos-ystems at the Pyrenees». Grassland Systems in Europenúm. 9 (2004).

CASALS, P.; ROMANYÀ, J.; CORTINA, J.; BOTTNER,P., COÛTEAUX, M.M.; VALLEJO, V.R. «CO2 efflux froma Mediterranean semi-arid forest soil. I Seasonality andeffects of stoniness». Biogeochemistry, núm. 48, (2000)p. 261-282.

CASTRO, F. X.; TUDELA, A.; SEBASTIÀ, M.T. «Mode-ling moisture content in shrubs to predict fire risk in Ca-talonia (Spain)». Agricultural and Forest Meteorology,núm. 116 (2003) p. 49-59.

COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. «Elcambio climático. Hacia una estrategia post-Kioto». Co-municación de la Comisión al Consejo y al ParlamentoEuropeo. Bruselas, 03 de junio de 1998.

COÛTEAUX, M.M.; BOTTNER, P.; ANDERSON, J.M.;BERG, B.; BOLGER, T.; CASALS, P.; ROMANYÀ, J.;THIÉRY, J.; VALLEJO, V.R. «Decomposition of 13C-labe-lled standard plant material in a latitudinal transect ofEuropean coniferous forests: Differential impact of cli-mate on the decomposition of soil organic matter com-partments». Biogeochemistry, núm. 54 (2001) p. 147-170.

CRUTZEN, P.J. «Atmospheric chemical processes of theoxides of nitrogen including nitrous oxide». A: DELWI-CHE, C.C. (ed.). Denitrification, nitrification, and atmo-pheric nitrous oxide. pp. 17-44. New York : Wiley, 1991.

De BELLO, F.; TORRIGIANI, T.; SEBASTIÀ, M.T. «In-fluencia del pastoreo en la composición de la vegetacióna lo largo de un gradiente climático». Actas de la XLII dela Sociedad Española para el Estudio de los Pastos(2002), p. 123-127.

DELGADO, I.; ALBIOL, A.; OCHOA, M. J.; MUÑOZ, F.«Encuesta a pastores sobre valoración forrajera de la flo-ra autóctona en Monegros». ITEA, vol. 18, núm. 1(1997), p. 245-247.

DELGADO, I.; OCHOA, M. J.; ALBIOL, A.; LUNA, L.;MUÑOZ, F. «Descripción y evaluación de la fitomasapresente en áreas no cultivadas de la comarca de Mone-gros». PASTOS, vol. 25, núm. 1 (1995), p. 87-97.

DE LUIS, I. «Efectos del aumento de la concentración deCO2 atmosférico en plantas de alfalfa fijadoras de nitrógenobajo condiciones de estrés». Universidad de Navarra, Pam-plona, 2000.

DEUDON, O. «Changements climatiques. Quelles con-séquences pour l’agriculture?». Perspectives agricoles,núm. 266 (2001), p. 44-61.

DIJKSTRA, P.; SCHAPENDONK, A.H.C.M.; GROEN-WOLD, K. «Effects of CO2 enrichment on canopy pho-tosynthesis, carbon economy and productivity of wheatand faba bean under field conditions». A: VAN DEGEIJN, S.C.; GOUDRIAAN, J.; BERENDSE, F. Climatechange; crops and terrestrial ecosystems (AgrobiologischeThema’s, 9). Wageningen: cabo-dlo, 1993.

DOMÍNGUEZ, G.; PLANA, E. «The paradox of Medite-rranean forests; between economic profitability and so-cial demands. The Catalan case». A: WIERSUM, K.F.;ELANDS, B.H.M. The changing role of forestry in Europe:perspectives for rural development. Wageningen: Forestand Nature Conservation Policy Group; WageningenUniversity, 2002.

DRAKE, B.G.; AZCÓN-BIETO, J.; BERRY, J.; BUNCE, J.;DIJKSTRA, P.; FARRAR, J.; GIFFORD, R.M.; GONZÁ-LEZ-MELER, M.A.; KOCH, G.; LAMBERS, H.; SIEDOW,J.; WULLSCHLEGER, S. «Does elevated CO2 concentra-tion inhibit mitochondrial respiration in green plants?».Plant, Cell and Environment, núm. 22 (1999), p. 649-657.

EPSTEIN, H.E.; WALKER, M.D.; CHAPIN III, F.S.;STARFIELD, A.M. «A transient, nutrient-based model ofArctic plant community response to climate warming».Ecological Applications, núm. 10 (2000), p. 824-841.

EVANS, T.E. «Les effets des changements dans le cyclehydrologique mondial sur la disponibilité des ressourcesen eau». A: BAZZAZ, Fakhri A.; SOMBROEK, Wim G.Changements du climat et production agricole. Rome, Paris:FAO, Polytechnica, 1997.

GARCIA-PAUSAS, J.; CASALS, P.; CAMARERO, Ll.;HUGUET, C.; ROMANYÀ, J. «Contenido de carbonoedáfico en sistemas pratenses de montaña de los Pirine-os». VII Congreso Nacional de la Asociación Española deEcología Terrestre. España ante los compromisos delprotocolo de Kyoto: sistemas naturales y cambio climáti-co. Barcelona, 2-3 julio (2003), p. 39.

GATES, D. M. Climate change and its biological consequen-ces. Sunderland (Massachusetts): Sinauer Associates,Inc., 1993.

GRACIA, C.; SABATÉ, S.; SÁNCHEZ, A. «El cambio cli-mático y la reducción de la reserva de agua en el bosquemediterráneo». Actas del III Congreso Forestal Español. So-ciedad Española de Ciencia Forestales, 2001.

GUARDIOLA, M.; de BELLO; F., SEBASTIÀ, M.T. «Spa-tio-temporal changes in structural patterns in subalpinegrasslands under different environmental conditions and

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

387

management regimes». Grassland Systems in Europe núm.9 (2004).

GUEREÑA, L.B.; RUIZ-RAMOS, M.; DÍAZ-AMBRONA,C.H., CONDE, J.R.; MÍNGUEZ, M.I. «Assessment of cli-mate change and agriculture in Spain using climate mo-dels». Agron. Journal, núm. 93 (2001), p. 237-249.

GUO, L.B.; GIFFORD, R.M. «Soil carbon stocks andland use change: a meta analysis». Global Change Biology,núm. 8 (2002), p. 345-360.

GUTIERREZ, A. P. «Crop Ecosystem Responses to Cli-matic Change: Pests and Population Dynamics». A:REDDY, K. Raja; HODGES, Harry F. Climate Change andGlobal Crop Productivity. Oxon (UK): CABI Publishing,2000.

HARPER , L.A.; SHARPE, R.R.; LANGDALE, G.W.; GID-DENS, J.E. «Nitrogen cycling in a wheat crop: Soil plantand aerial nitrogen transport». Agron. Journal, núm. 79(1987), p. 965-973.

HERRERA, C. M. «Tipos morfológicos y funcionales enplantas leñosas del matorral mediterráneo del sur de Es-paña». Studia Oecologica , núm 5 (1984), p. 7-34.

HOUGHTON, J.T.; DING, Y.; GRIGGS, D.J.; NOGUER,M.; VAN DER LINDEN, P.J.; DAY. X.; MASKELL, K.;JOHNSON, C.A. Climate Change, 2001. The scientific ba-sis. Cambridge: Cambridge University Press, 2001.

ICONA «II Inventario Forestal Nacional 1986-1994. Ca-taluña». Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación,1994.

IGLESIAS, A. «Impacto del cambio climático en la agri-cultura: escenarios para la producción de cultivos en Es-paña». Servicio de Estudios BBVA, El Campo, núm. 137(2000), p. 183-199.

INCLÁN, R.; RIBAS, A.; PEÑUELAS, J.; GIMENO, B.S.«The relative sensitivity of different Mediterranean plantspecies to ozone exposure». Water, Air, and Soil Pollution,núm. 116 (1999), p. 273.277.

KAMOSKY, D.F.; ZAK, D.R.; PREGITZER, K.S.; AW-MACK, C.S.; BOCKHEIM, J.G.; DICKSON, R.E.; HEN-DREY, G.R.; HOST, G.E.; KING, J.S.; KOPPER, B.J.;KRUGER, E.L.; KUBISKE, M.E.; LINDROTH, R.L.;MATTSON, W.J.; McDONALD, E.P.; NOORMETS, A.;OKSANEN, E.; PARSONS, W.F.J.; PERCY, K.E.; PODI-LA, G.K.; RIEMENSCHNEIDER, D.E.; SHARMA, P.;THAKUR, R.; SÔBER, A., SÔBER, J.; JONES, W.S.;ANTTONEN, S.; VAPAAVUORI, E.; MANKOVSKA, B.;HEILMAN, W.; ISEBRANDS, J.G. «Tropospheric O3 mo-derates responses of temperate hardwood forests to ele-vated CO2: a synthesis of molecular to ecosystem results

from the Aspen FACE project». Functional Ecology, vol.17, núm. 3 (2003), p.289-304.

KELLOMÄKI, S.; KARJALAINEN, T.; MOHREN, F.;LAPVETELÄINEN, T.(EDS.) «Expert assessment of thelikely impacts of climate change on forests and forestryin Europe». EFI Proceedings Nº 34, 2000.

KULL, O.; TULLUS, H.; «Estonia Country Report». A:KELLOMÄKI, S.; KARJALAINEN, T.; MOHREN, F;LAPVETELÄINEN, T.(EDS.) «Expert assessment of thelikely impacts of climate change on forests and forestryin Europe». EFI Proceedings Nº 34, 2000.

KUKLA; KARL, G,; «Nighttime Warming, and the Gre-enhouse Effect». Environmental Science and Technology,Vol. 27, núm. 8 (1993), p. 1468-1474.

LAWLOR, D. W.; MITCHELL, R. A.C. «Crop EcosystemResponses to Climatic Change: Wheat». A: REDDY, K.R.; HODGES, H. F. Climate Change and Global Crop Pro-ductivity. Oxon (UK): CABI Publishing, 2000.

LLEBOT, J. E. El canvi climàtic. Barcelona: Rubes Edito-rial SL, Departament de Medi Ambient de la Generalitatde Catalunya, 1997.

MARTÍN-VIDE, J. La situació climàtica de Catalunya. In-forme sobre el canvi climàtic a Catalunya, 2004.

MARTÍNEZ-VILALTA, J.; PIÑOL, J.; BEVEN, K. «Ahydraulic model to predict drought-induced mortality inwoody plants: an application to climate change in theMediterranean». Ecological Modelling, núm. 155 (2002),p. 127-147.

McKERSIE B.D.; LESHEM, Y.Y. Stress and Stress Coping inCultivated Plants. Kluwer Academic Publishers. Dor-drecht. (1994) pp. 256

MIGLIETTA, F.; BINDI, M.; VACCARI, F. P.; SCHA-PENDONK, Ad. H.C.M.; WOLF, J.; BUTTERFIELD, R.E. «Crop Ecosystem Responses to Climatic Change: Rootand Tuberous Crops». A: REDDY, K. R.; HODGES, H. F.Climate Change and Global Crop Productivity. Oxon (UK):CABI Publishing, 2000.

MOSELLO, R.; LAMI, A.; MARCHETTO, A.; ROGORA,M.; WATHNE, B.; LIEN, L.; CATALAN, J.; CAMARE-RO, L.; VENTURA, M.; PSENNER, R.; KOINIG, K.;THIES, H.; SOMMARUGA-WÖGRATH, S.; NICKUS,U.; TAIT, D.; THALER, B.; BARBIERI, A.; HARRIMAN,R. 2002. «Trends in the chemical composition of high al-titude lakes selected for the MOLAR project». Water Airand Soil Pollution. Focus, núm 2 (2002), p. 75-89.

OGAYA, R.; PEÑUELAS, J.; MARTÍNEZ-VILALTA, J.;MANGIRÓN, M. «Effect of drought on diameter incre-ment of Quercus ilex, Phillyrea latifolia, and Arbutus unedo

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

388

in a holm oak forest of NE Spain». Forest Ecology and Ma-nagement, núm. 180 (2003), p. 175-184.

PEET, M. M.; WOLFE, D. W. «Crop Ecosystem Respon-ses to Climatic Change: Vegetable Crops». A: REDDY, K.Raja; HODGES, Harry F. Climate Change and Global CropProductivity. Oxon (UK): CABI Publishing, 2000.

PEÑUELAS, J.; BIEL, C.; ESTIARTE, M. «Growth, bio-mass allocation, and phenology responses of pepper toelevated CO2 concentrations and different water and ni-trogen supply». Photosynthetica, vol. 31, núm. 1 (1995),p. 91-99.

PEÑUELAS, J.; ESTIARTE, M.; KIMBAL, B.A.; IDSO,S.B.; PINTER Jr, P.J.; WALL, G.W.; GARCIA, R.L.; HAN-SAKER, D.J.; LaMORTE, R.L.; HENDRIX, D.L. «Varietyof responses of plant phenolic concentration to CO2 en-richment». Journal of Experimental Botany, vol. 47, núm.302 (1996), p. 1463-1467.

PEÑUELAS, J.; RIBAS, A.; GIMENO, B.S.; FILELLA, I.«Dependence of ozone biomonitoring on meteorologicalconditions of different sites in Catalonia (NE Spain)».Environmental Monitoring and Assessment, núm. 56(1999), p. 221-224.

PEÑUELAS, J.; FILELLA, I.; COMAS, P. «Changed plantand animal life cycles from 1952 to 2000 in the Medite-rranean region». Global Change Biology, núm. 8 (2002),p. 531-544.

PEÑUELAS, J.; FILELLA, I.; SABATÉ, S.; GRACIA, C.Sistemas naturals: ecosistemes terrestres. Informe sobre elcanvi climàtic a Catalunya, 2004.

PEÑUELAS, J.; BOADA, M. «A global change-inducedbiome shift in the Montseny mountains (NE Spain)».Global Change Biology, núm. 9 (2003), p. 131-140.

RADDI, A. El mercat dels productes forestals a Catalunya.Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998.

REDDY, K. R.; HODGES, H. F. «Climate Change andGlobal Crop Productivity: an Overview». A: REDDY, K.R.; HODGES, H. F. Climate Change and Global Crop Pro-ductivity. Oxon (UK): CABI Publishing, 2000.

REICOSKY, D. C.; HATFIELD, J. L.; SASS, R. L. «Agri-cultural Contributions to Greenhouse Gas Emissions».A: REDDY, K. R.; HODGES, H. F. Climate Change andGlobal Crop Productivity. Oxon (UK): CABI Publishing,2000.

REILLY, J. «Changement de climat, agriculture globale etvulnérabilité régionale». A: BAZZAZ, Fakhri A.; SOM-BROEK, Wim G. Changements du climat et productionagricole. Rome, Paris: FAO, Polytechnica, 1995.

RETANA, J.; ESPELTA, J.M.; HABROUK, A.; ORDÓÑEZ,J.L.; SOLÀ-MORALES, F. «Regeneration patterns of threeMediterranean pines and forest changes after a large wild-fire in NE Spain». Ecoscience, núm. 9 (2002), p. 89-97.

RODÀ F.; AVILA A.; RODRIGO A. «Nitrogen depositionin Mediterranean forests». Environmental Pollution , núm.118 (2002), p. 205-213.

RODO, X.; COMIN, F.A. «Links between Large-ScaleAnomalies, Rainfall and Wine Quality in the Iberian Pe-ninsula during the Last Three Decades. » Global ChangeBiology 6 (2000), no. 3

ROMANYÀ, J.; CORTINA, J.; FALLOON, P.; COLE-MAN, K.; SMITH, P. «Modelling changes in soil organicmatter after planting fast-growing Pinus radiata on Medi-terranean agricultural soils». European Journal of SoilScience, núm. 51 (2000), p. 627-641.

ROTH, S.K.; LINDROTH, R.L. «Elevated atmosphericCO2: effects of phytochemistry, insect performance andinsect-parasitoid interactions» Global Change Biology,núm. 1 (1995), p. 173-182.

RUSTAD, L.E.; CAMPBELL, J.L.; MARION, G.M.;NORBY, R.J.; MICHELL, M.J.; HARTLEY, A.E.; CORNE-LISSEN, J.H.C.; GUREVITCH; GCTE-NEWS. «A meta-analysis of the response of soil respiration, net nitrogenmineralization, and aboveground plant growth to expe-rimental ecosystem warming». Oecologia, núm. 126(2001), p. 543-562.

SALA, O.; CHAPIN III, F.S.; ARMESTO, J.J.; BERLOW,E.; BLOOMFIELD, J.; DIRZO, R.; HUBER-SANWALD,E.; HUENNEKE, L.F.; JACKSON, R.B.; KINZIG, A.; LEE-MANS, R.; LODGE, D.M.; MOONEY, H.A.; OESTER-HELD, M.; N.L. POFF; SYKES, M.T.; WALKER, B.H.;WALKER, M.; WALL, D.H. «Global biodivesity scenariosfor the year 2010». Science, núm. 287 (2000), p. 1770-1774.

SANZ, M.J., COSÍN, S., BORONAT, M., LÓPEZ, R., GI-MENO, C., GARCIA-PAUSAS, J., SEBASTIÀ, M.T. «Car-bon fluxes from a grassland in the Pyrenees». Lisbon:CarboEurope project meetings, 17-19 March, 2003 and Car-boEurope Conference ‘The continental carbon cycle’, 19-21March, 2003 , 2003.

SEBASTIÀ, M.T. «The role of topography and soils in thestructuring of subalpine grasslands vegetation in thePyrenees at the landscape and the community scales».Basic and Applied Ecology, núm. 5 (2004).

SEBASTIÀ, M.T.; CANALS, R.M.; GAMARRA, J.G.P.«After sigmatism: what we learned about spatiotemporalchanges in grassland communities after 10 years». ActaBotanica Barcinonensis, núm. 45 (1998), p. 587-602.

El canvi climàtic a Catalunya Agricultura i silvicultura

389

SEBASTIÀ, M. T.; CAÑAS, J. «Les pastures de la mun-tanya mitjana catalana. Estudis ecològics i agronòmics deles pastures del Catllará i Sant Jaume de Frontanyà (AltBerguedà, Barcelona)». Barcelona: Diputació de Barcelo-na, 1985.

SEBASTIÀ, M.T.; LÜSCHER, A.; CONNOLLY, J.; CO-LLINS, R.; DELGADO, I.; DE VLIEGHER, A.; EVANS,P.; FRANKOW-LINDBERG, B.; HELGADÓTTIR, A.;ILIADIS, C.; JØRGENSEN, M.; KAD IULIENE, Z.; NIS-SINEN, O.; NYFELER, D.; PORQUEDDU, C. «Higheryield and fewer weeds in grass/legume mixtures than inmonocultures – 12 sites of COST action 852». ». Grass-land Systems in Europe, núm. 9 (2004a).

SEBASTIÀ, M.T.; MOLA, B.; ARENAS, J.M.; CASALS, P.«Biomass responses of subalpine grasslands in the Pyre-nees under warming conditions». Grassland Systems inEurope, núm. 9 (2004b).

SCHJOERRING, J.K.; MATTSON, M. «Quantification ofammonia exchange between agricultural cropland andthe atmosphere: Measurements over two completegrowth cycles of oilseed rape, wheat, barley and pea».Plant and Soil, núm 228 (1993), p. 105-115.

SHAVER, G.R.; CANADELL, J.; CHAPIN III, F.S.; GU-REVITCH, J.; HARTE, J.; HENRY, G.; INESON, P.; JO-NASSON, S.; MELILLO, J.; PITELKA, L.; RUSTAD, L.«Global warming and terrestrial ecosystems: A concep-tual framework for analysis». Bioscience, núm. 10 (2000),p. 871-882.

SCARASCIA-MUGNOZZA, G.; MATTEUCCI, G.; MAG-NANI, F., BORGHETTI, M.; «Italy, Malta, Greece andAlbania Country Report». A: KELLOMÄKI, S.; KARJA-LAINEN, T.; MOHREN, F; LAPVETELÄINEN, T.(EDS.)Expert assessment of the likely impacts of climate change onforests and forestry in Europe. EFI Proceedings Nº 34,2000.

SOMBROEK, W. G.; GOMMES, R. «L’énigme: change-ment de climat-agriculture». A: BAZZAZ, F. A.; SOM-BROEK, W. G. Changements du climat et production agri-cole. Rome, Paris: FAO, Polytechnica, 1997.

SUÁREZ, F.; SAINZ, H.; SANTOS, T.; GONZÁLEZ, F.Las estepas ibéricas. Madrid: Ministerio de Obras Públicasy Transporte, 1992.

SUTTON M.A.; MILFORD, C.; NEMITZ, E.; THEO-BALD, M.R. et al. «Biosphere-atmosphere interactions ofammonia with grasslands: Experimental strategy and re-sults from a new European initiative». Plant and Soil,núm. 228 (2001) p. 131-145.

TARDIF, J.; CAMARERO, J. J.; RIBAS, M.; GUTIÉRREZ,E. «Spatiotemporal variability in tree growth in the Cen-tral Pyrenees: climatic and site influences». EcologicalMonographs, vol. 73, núm. 2 (2003), p. 241-257.

TAÜLL, M.; SEBASTIÀ, M.T. «Estructura y productivi-dad de diversas comunidades en el Pirineo Central segúnel tipo de pastoreo». Actas de la XLII de la Sociedad Es-pañola para el Estudio de los Pastos (2002), p. 183-188.

TAÜLL, M.; CASALS, P.; SEBASTIÀ, M.T. «Valoraciónde los recursos pastorales de la comarca de la Alta Riba-gorça (Pirineos Centrales): Repercusión sobre el procesode conversión a agricultura ecológica». Actas de la XLIVReunión Científica de la Sociedad Española para el Estu-dio de los Pastos (2004).

VALLEJO, V. R. (Ed). La restauración de la cubierta vegetalen la comunidad Valenciana. València: Fundación Centrode Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM),1997.

VÉLEZ, R. «Líneas de actuación del gobierno español enla prevención de los incendios forestales». A: I forum so-bre prevención de incendios forestales (Quaderns d’informa-ció tècnica). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000.

VILÀ, M.; SARDANS, J. «Plant competition in mediterra-nean-type vegetation». Journal of Vegetation Science, núm.10 (1999), p. 281-294.

YOUNG, K. J.; LONG, S. P. «Crop Ecosystem Responses

to Climatic Change: Maize and Sorghum». A: REDDY, K.

R.; HODGES, H. F. Climate Change and Global Crop Pro-

ductivity. Oxon (UK): CABI Publishing, 2000.

Agricultura i silvicultura Maria Teresa Sebastià, Pere Casals, Glòria Domínguez, Lluís Martín i Joan Costa

390

B6. Els residus

Dra Teresa VicentDepartament d’Enginyeria Química i Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma deBarcelona.

Dr Xavier Gabarrell Departament d’Enginyeria Química i Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma deBarcelona.

TTeerreessaa VViicceenntt ii HHuugguueett (Borriana, la Plana Baixa, 1953) és llicenciada en Ciències Químiques (Quími-ca Industrial) per la Universitat de València i doctora en Ciències Químiques per la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB). Ha estat professora al Col·legi Universitari de Girona i actualment és profes-sora titular d’Enginyeria Química a la UAB i investigadora de l’Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals (ICTA) de la mateixa universitat.

S’ha especialitzat en docència i en recerca en l’àmbit de l’enginyeria ambiental. Va realitzar la seva tesidoctoral sobre depuració per digestió aneròbia d’efluents industrials (any 1984) i ha continuat la recer-ca en depuració biològica d’efluents industrials (digestió anaeròbia, tractament d’aigües residuals tòxi-ques, etc.), gestió i tractament de residus i en ecologia industrial.

És investigadora principal en diversos projectes de recerca i forma part del Centre de Referència enBiotecnologia de la Generalitat de Catalunya. Ha assessorat diverses administracions i empreses sobreplanificació i gestió de residus.

XXaavviieerr GGaabbaarrrreellll DDuurraannyy (Barcelona, 1965) és llicenciat en Ciències Químiques (Química Industrial)per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor pel Programa de Biotecnologia de la mateixa univer-sitat (any 1995). Actualment és professor titular d’Enginyeria Química i director de l’Institut de Cièn-cia i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

S’ha especialitzat en docència i recerca en l’àmbit de l’enginyeria ambiental, en el marc de les titula-cions de Ciències Ambientals i d’Enginyeria Química, així com en els programes de doctorat de quali-tat de Tecnologia i Ciències Ambientals de la UAB i de la IGSOC. La seva recerca al Departament d’En-ginyeria Química i a l’ICTA de la UAB durant els darrers 10 anys s’ha centrat en la biotecnologiaambiental (tractament de residus mitjançant fongs, etc.), així com en la gestió de residus i l’avaluacióambiental a l’empresa.

És coordinador de la Xarxa Temàtica d’Ecologia Industrial i forma part del Centre de Referència en Bio-tecnologia de la Generalitat de Catalunya.

Síntesi 000

B6.1. Introducció 000

B6.2. Abocador 000

B6.2.1. Emissions generades 000

B6.2.2. Quantificació per Catalunya 000

B6.2.3. Accions de mitigació 000

B6.3. Digestió anaeròbia 000

B6.3.1. Processos anaerobis i producció de biogàs 000

B6.3.2. Quantificació de la producció i consum de biogàs a Catalunya 000

B6.3.3 Accions de mitigació 000

B6.4. El compostatge 000

B6.5. Les aigües residuals 000

B6.5.1. Emissions generades 000

B6.5.2. Quantificació de les emissions de les EDARs a Catalunya 000

B6.5.3. Accions de mitigació 000

B6.6. Residus ramaders 000

B6.7. Conclusions i escenaris 000

B6.7.1. Generació de RSU i objectius del PROGREMIC pels anys 2003 i 2006 000

B6.7.2. Purins 000

Referències 000

Pàgines web 000

Síntesi

De tots els residus generats a Catalunya, els quecontenen una part més important de matèria or-gànica són els residus sòlids urbans (RSU) i elsramaders, dels quals es generen 3,5 i 13 milionsde tones anuals, respectivament. En el cas delsRSU, és a dir, el conjunt de residus produïts a lesllars, als comerços, a les oficines i al sector ser-veis, així com els procedents de la neteja de ca-rrers, parcs i jardins, la seva producció ha aug-mentat un 50% durant l’última dècada.

El destí dels diferents tipus de residus generats aCatalunya són els abocadors, les estacions depu-radores d’aigües residuals (EDARs), les plantesde metanització, les plantes incineradores i lesplantes de compostatge. Pel que fa als residussòlids urbans, actualment l’abocament controlatés la via més utilitzada. Actualment hi ha més de32 dipòsits en funcionament al llarg de la geo-grafia catalana.

A l’abocador, la matèria orgànica que no ha estatestabilitzada prèviament sofreix una descompo-sició anaeròbia, molt lenta, que genera biogàs iun lixiviat. El biogàs està constituït, a grans trets,per CO2 (40%) i CH4 (60%).

El volum de gasos amb efecte d’hivernacle eme-sos pels residus dels abocadors es pot estimar através de diverses metodologies i a partir de doscriteris diferents:

a) Emissions totals de CO2 i CH4 aportades pelsresidus durant tot el període d’estada a l’abo-cador, comptabilitzades o imputades en elmoment d’introduir el residu a l’abocador.Aquestes emissions segueixen la mateixa evo-lució que la quantitat de residus que s’intro-deuix a l’abocador.

b) Emissions de CO2 i CH4 generades pels resi-dus dipositats a l’abocador i que evolucionendurant 10-20 anys, com també ho fan els resi-

dus. S’ha estimat l’evolució de les emissionsgenerades pels abocadors en el període 1998-2002 a partir de les entrades de residus desde l’any 1992, segons el model triangular i se-gons el model LandGen.

Aquestes dues metodologies s’han utilitzat perpreveure l’escenari futur fixat pel Programa deGestió de Residus Municipals 2003-2006 (PRO-GREMIC).

Els residus que més contribueixen a les emis-sions de gasos amb efecte d’hivernacle són elsRSU que es gestionen a través d’abocador (75%de les emissions totals dels residus), els RSU quees gestionen a través d’incineració (23%) i les ai-gües residuals tractades en EDARs (2%). Cal es-perar que la normativa europea i la planificaciódel PROGREMIC contribueixin, en el futur, a ferdisminuir aquestes emissions.

Les mesures de mitigació proposades fàcilments’aplicaran als abocadors de nova construcció,però s’haurà de fer un esforç suplementari peraplicar-les als abocadors als que ja els queda poctemps de vida útil. De la mateixa manera, caldràfer un seguiment acurat dels abocadors que s’-han anat tancant en aquests darrers anys.

Els purins són un altre grup de residus que, en elfutur, experimentaran canvis en el seu model degestió. Per aquest motiu, en aquest capítol s’haanalitzat un escenari teòric, en el que tots els pu-rins serien gestionats mitjançant tractamentanaerobi, i s’ha comparat amb les previsions quel’Institut Català d’Energia (ICAEN) fa per aquestmateix tipus de residu en l’horitzó de l’any 2010.

Utilitzant les dades de producció de residus apartir de les quals es podria obtenir biogàs, espot estimar la «producció màxima» d’aquestproducte que es podria obtenir a Catalunya a

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

395

partir d’aquests substrats. Les previsions de caraa l’any 2010 suposen menys d’un 10% del quees podria aprofitar.

Les projeccions futures apunten un incrementmoderat de la generació de residus, que aniràacompanyat d’un fort augment de la seva valo-rització material i, per tant, es pot produir unadisminució en la quantitat i la concentració dematèria orgànica que es diposita als abocadors.Al mateix temps, es millorarà la gestió de les dei-xalles i, molt especialment, les plantes de tracta-ment i disposició final.

Finalment, la implantació de la metanitzaciópermetrà reduir considerablement els efectes deles emissions de CH4. Malgrat això, aquestes mi-llores només generaran reduccions a un terminimitjà, i si es recull el biogàs generat als aboca-dors (tant els actuals com els que es construeixinde cara al futur) se’n recuperarà una part. L’any2006 només es valoritzarà el 55% de la matèriaorgànica i, per tant, encara hi haurà una fracciómolt important que tindrà com a destí final l’a-bocador.

El temps necessari per implantar les noves ins-tal·lacions i millorar les actuals fa preveure queles principals reduccions es produiran a partirde l’any 2006. La planificació del PROGREMICés adequada per reduir les emissions, encara quepodria arribar a plantejar objectius més ambi-ciosos pel que fa a instal·lacions. Ara bé, no està

clar que aquests objectius s’assoleixin de cara al’any 2006.

Per reduir les emissions, la millor alternativa(descartada la no generació) seria la producció debiogàs amb aprofitament energètic del mateix.

Finalment, s’apunten algunes propostes per talde reduir la contribució dels residus a les emis-sions totals de gasos amb efecte d’hivernacle.Són les següents:

• Requerir obligatòriament l’aprofitament delbiogàs generat als abocadors, digestors defangs en EDARs i plantes de metanització.

• Afavorir la implantació de plantes de metanit-zació de RSU, de purins, de fangs de depura-dora, etc., i aconseguir percentatges més ele-vats de valorització de matèria orgànica.

• Incloure com un dels criteris per a la planifica-ció de la gestió dels fangs d’EDARs les emis-sions generades en el tractament d’aquests, iaprofundir en l’estudi de la seva producció ialternatives de gestió.

* Millorar la recollida selectiva de matèria orgà-nica, ja que a partir dels percentatges de recolli-da actual es preveu que sigui difícil complir elsobjectius del PROGREMIC. D’altra banda, però,uns objectius més ambiciosos que els fixats ac-tualment en aquest programa permetrien reduirsubstancialment les emissions de gasos ambefecte d’hivernacle generades pels residus.

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

396

B6.1. Introducció L’anàlisi de la contribució dels residus al canviclimàtic s’ha fet dins un marc conceptual reduït.S’ha considerat només les emissions que els resi-dus poden generar o generaran fins arribar a laseva descomposició i, al mateix temps, noméses considera els principals gasos que contribuei-xen al canvi climàtic. Per tant, no es té en comp-te la possible contribució anterior al fet d’esde-venir un producte o una substància en residu; nitampoc es tindrà en compte les emissions gene-rades per substàncies i productes el posseïdordels quals se’n desprèn però que no són gestio-nades com a residus

En un sistema com l’actual, un producte és el re-sultat d’un procés en el que intervenen tot un se-guit de matèries primeres i d’energia. Per obteniraquestes matèries primeres i la mateixa energias’ha requerit un conjunt d’operacions que hangenerat emissions, però que queden fora de l’a-bast d’aquest apartat. Al mateix temps, una ve-gada es té el producte, aquest és utilitzat i, final-ment, esdevé un residu. Convertit ja en residu (oclassificat com a tal) és gestionat fins que, amb eltemps, es degrada. És aquesta darrera etapa laque ha estat objecte d’anàlisi en aquest capítol:les emissions generades pel residu i la seva con-tribució al canvi climàtic.

L’anàlisi s’ha dut a terme en funció del tracta-ment que rep el residu i, més concretament, l’es-tudi s’ha centrat en els tres processos que poden

tenir més incidència en el canvi climàtic: la de-posició en abocadors, la metanització i el tracta-ment biològic d’aigües residuals.

Els dos gasos que més contribueixen a l’efected’hivernacle són el CO2 i el CH4, l’emissió delsquals es produeix, principalment, en degradar-se la matèria orgànica. Un altre factor important,que no s’analitza en aquest capítol, és la contri-bució generada pel transport dels residus, quedepèn molt de l’emplaçament de les diferents in-fraestructures de gestió de residus (abocadors,incineradors, plantes de transferència, etc.).

Per entendre bé l’origen i el causant de les emis-sions que contribueixen al canvi climàtic, s’hade conèixer els processos que poden experimen-tar els residus, com la digestió anaeròbia, que ésel procés natural de degradació de la matèria or-gànica.

El tractament de la matèria orgànica es pot dur aterme per diferents vies:

11)) DDeeggrraaddaacciióó bbiioollòòggiiccaa

a) AAeerròòbbiiaa. En oxidar-se la matèria orgànicas’obté, finalment, CO2 i aigua. Pel que fa al ni-trogen es poden produir diferents òxids de ni-trogen en els processos de nitrificació.

b) AAnnaaeerròòbbiiaa. La metanització dels compostosde carboni genera, principalment, CO2 i CH4,a més de COV i H2S. Pel que fa al nitrogen es

El canvi climàtic a Catalunya La indústria catalana i el canvi climàtic

397

poden produir diferents processos de desni-trificació i es poden generar òxids de nitrogenen petites quantitats. De la mateixa manera,caldria tenir en compte possibles processosd’amonificació de matèria nitrogenada com-plexa, que posteriorment podrien arribar a ladesnitrificació.

22)) PPrroocceessssooss ffííssiiccoo--qquuíímmiiccss Addició de reactius específics per produir unprecipitat. En general no hi ha una contribuciórellevant al canvi climàtic.

33)) PPrroocceessssooss ttèèrrmmiiccss En oxidar-se la matèria orgànica s’obté, final-ment, CO2 i aigua. Pel que fa al nitrogen es po-den produir diferents processos de generaciód’òxids de nitrogen. Bàsicament s’han descritdues rutes per a la formació dels NOx: NOx delcombustible i NOx tèrmic. En la primera, elsNOx formats procedeixen de la combustió delnitrogen que hi hauria en els aliments. En la se-gona es produeix una reacció en la fase gasosaentre el nitrogen i l’oxigen i, per tant, els NOxproduïts estan relacionats amb les concentra-cions d’oxigen i de nitrogen en la zona de com-bustió de més temperatura. De forma empírica,s’ha determinat que entre un 10 i un 60 % delnitrogen present als aliments pot convertir-se enòxids de nitrogen.

Per poder valorar l’efecte de les emissions delsresidus sobre l’efecte d’hivernacle cal conèixer laquantitat de residus que es generen. La taulaB6.1 presenta la quantificació dels residus del2000, que és l’any que es pren com a referènciaen tot el capítol.

Dels residus generats a Catalunya (taula B6.1)els que contenen la major part de matèria orgà-nica són els residus municipals i els ramaders.Els industrials inclouen una sèrie de fraccionsvaloritzables (60%), una part de matèria inorgà-nica (sals, cendres, salmorres, etc.) i una petitapart de matèria orgànica (que es pot estimar enun 20%), que en darrer terme anirà a disposiciófinal en dipòsit controlat, després d’haver estatsotmesa a diferents operacions d’estabilització.No es tindrà en compte, però, la contribució deles runes, ja que són material inert.

A Catalunya, els residus d’origen ramaders tenenuna gran importància. Tot i això, actualmentaquests residus no acostumen a gestionar-se coma tal i la pràctica més usual és la seva dispersió enels camps. Així doncs, la major part dels purinss’aboca als sòls. Aquesta és una gestió inadequa-da per a moltes zones de Catalunya, que comptenamb uns sòls contaminats i molt castigats, justa-ment, per aquests abocaments. En el futur imme-diat, i per tal de complir la normativa actual, unapart d’aquests purins hauran d’anar a plantes detractament. En aquest capítol no s’han quantifi-cat les emissions generades per aquests residus,ja que actualment no es gestionen com a tal. En elcas dels escenaris, es tindrà en compte, la possi-ble gestió en plantes de tractament.

El destí dels residus produïts en Catalunya sónels abocadors, les plantes depuradores d’aigüesresiduals (EDARs), les plantes de metanització,les plantes incineradores i les plantes de com-postatge.

B6.2. Abocadors Actualment, l’abocament controlat dels residusmunicipals és la via més utilitzada per aquest ti-

Tipus de residu Milions de tonesgenerades

Industrials 5,6

Municipals 3,5

Runes 5,5

Ramaders 13,0

Aigües residuals urbanes > 400

Aigües residuals industrials > 125

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

398

Taula B6.1. Els residus generats a Catalunya l’any 2000 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Catalana del’Aigua (ACA) i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)

pus de residu: l’any 2000, el 65,3% dels residusmunicipals generats a Catalunya van acabar enaquest tipus de dipòsits controlats (n’hi ha mésde 32 en funcionament al llarg de la geografiacatalana).

Els abocadors són instal·lacions industrials dis-senyades per a la recepció de residus i la sevadisposició final de forma controlada. La Directi-va 1999/31/CE del Consell, de 26 d’abril de 1999,relativa a l’abocament de residus1 els defineix comun emplaçament d’eliminació de residus que esdestina al dipòsit dels residus en superfície osubterrani. Per tal que aquestes instal·lacionsfuncionin correctament, han de complir unesnormes tècniques relacionades amb el residuque poden rebre.

Segons la normativa catalana els abocadors esclassifiquen en:

1) Dipòsits controlats de classe I (per a residusinerts)

2) Dipòsits controlats de classe II (per a residusno especials)

3) Dipòsits controlats de classe III (per a residusespecials).

A l’abocador, la matèria orgànica que no ha estatestabilitzada prèviament experimenta una des-composició anaeròbia que genera biogàs (cons-tituït principalment per metà i diòxid de carbo-ni) i un lixiviat. Aquesta descomposició és lenta ipot durar dècades, per la qual cosa en l’explota-ció de l’abocador cal preveure que la seva gestióha de continuar durant un període de temps su-ficient després, fins i tot, de la clausura de l’abo-cador.

Els requisits tècnics mínims que ha de complircada una d’aquestes instal·lacions són, entre al-tres, els següents: criteris d’impermeabilitzaciódel vas, drenatge de lixiviats i segellament deldipòsit controlat; captació i recollida del biogàs;

procediments de manteniment i control poste-riors a la clausura dels dipòsits controlats.

D’aquests productes, el que pot contribuir alcanvi climàtic, si no es recull o no es crema, és elbiogàs. A la taula B6.2 es presenta la composiciótípica del biogàs generat en un abocador. Laconcentració de metà en el biogàs no només de-pèn de la fase en què es trobi la degradació. Dife-rents substrats originen diferents concentra-cions dels components del biogàs. Malgrat això,

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

399

1. DOCE núm. L 182, de 16 de juliol de 1999.

Taula B6.2. Composició típica del biogàs generat en un abocadorFont: Williams, 1998.

ComponentValor típic

( % vol)

Màxim valorobservat(% vol)

Metà 63,8 88

Diòxid de carboni 33,6 89,3

Oxigen 0,16 20,9

Nitrogen 2,4 87,

Hidrogen 0,05 21,1

Monòxid de carboni 0,001 0,09

Età 0,005 0,0139

Etè 0,018 -

Acetaldehid 0,005 -

Propà 0,002 0,0171

Butà 0,003 0,023

Heli 0,00005 -

Hidrocarburs insaturats 0,009 0,048

Compostos halogenats 0,00002 0,032

Àcid sulfhídric 0,00002 35

Organosulfurs 0,00001 0,028

Alcohols 0,00001 0,127

Altres 0,00005 0,023

com que els residus són dipositats en capes su-perposades i més o menys homogènies, el bio-gàs recuperat a la superfície és barreja dels gasosproduïts per residus que van ser abocats en èpo-ques diferents. En aquesta barreja té més pes re-latiu el gas generat pels residus que es troben a lafase metanogènica, ja que en aquesta etapa elscabals de gasos generats són més elevats i tenenuna durada més elevada. No obstant això, el bio-gàs que es recull a la superfície té una composi-ció més o menys constant.

La presència dels components minoritaris comels recollits a la taula B6.2 pot originar proble-mes de corrosió en les canonades de recollidadel biogàs i els seus equips. Els principals res-ponsables d’aquest fet són els compostos orgà-nics halogenats, el sulfur d’hidrogen i els orga-nosulfurats.

El material que arriba a l’abocador depèn del ti-pus d’abocador. Està constituït per residus sò-lids urbans (RSU) i residus industrials. Els resi-dus sòlids urbans (RSU) són el conjunt deresidus produïts a les llars, comerços, oficines,serveis i també els procedents de la neteja de ca-rrers, parcs i jardins. A Catalunya, la produccióde RSU ha augmentat un 50% durant l’últimadècada, arribant-se a generar més de 3,4 milionsde tones de RSU l’any 2000 (que correspon auna mitjana d’1,57 kg per habitant i dia). Bonapart d’aquests residus, igual com havia succeïten anys anterior, va ser gestionada com a rebuig.

A la taula B6.3 es presenta la gestió que va tenirel rebuig en el període 1993-2001.

La composició de les escombraries depèn de fac-tors socioeconòmics que influeixen en el tipusd’alimentació i del clima. L’alimentació medite-rrània és rica en verdures i fruites i això fa que enaquesta zona es generin els residus amb mésproporció de matèria orgànica fresca de tota laUnió Europea. En xifres absolutes, s’està gene-rant uns 600 grams per persona i dia i represen-ta el 45% en pes del total dels residus produïts.Pel que fa a les altres fraccions, el conjunt de lesinorgàniques, el paper i el cartró constitueixenla segona fracció dels residus municipals en im-portància (pel que fa a la quantitat generada), jaque representa entre un 20 i un 25% en pes i ex-perimenta una tendència creixent. La fracció delvidre representa un 8% en pes, la dels metalls alvoltant del 4%, on predominen els fèrrics (llau-na i acer) sobre els no fèrrics (principalment alu-mini) i la dels plàstics un 7%, el que equival a unpercentatge de 30% en volum, a causa de la sevabaixa densitat. La figura B6.1 mostra la propor-ció en què es troben els diferents residus en unabossa d’escombraries estàndard:

Aquesta composició ha canviat i segons els estu-dis de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràu-lic i Transport, a l’àrea metropolitana de Barce-lona la matèria orgànica (MO) representa un 39% del residus totals generats. Paradoxalment,però, només una ínfima part (un 5%) rep un

Tm 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Abocamentcontrolat

1.482.723 1.603.141 1.911.855 2.009.856 2.035.022 2.127.000 2.275.626 2.277.546 2.285.026

Incineració 504.896 560.815 658.763 675.620 670.228 658.187 687.703 712.609 694.854

No controlada 292.955 214.205 93.938 10.389 6.682

TToottaall ((TTmm)) 22..228800..557744 22..337788..116611 22..666644..555566 22..669955..886655 22..771111..993322 22..778855..118877 22..996633..332299 22..999900..115555 22..997799..888800

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

400

Taula B6.3. Gestió del rebuig a Catalunya (període 1993-2001)Font: Agència de Residus de Catalunya.

tractament final adequat, mentre que la restaqueda acumulada en abocadors (67%) o es cre-ma (28%), originant problemes des del punt devista ambiental i malbaratant un recurs valuós.

Un estudi encarregat pel Ministeri de Medi Am-bient estimava la composició dels residus muni-cipals a Catalunya per zones. La mitjana de Cata-lunya evidenciava una disminució de la matèriaorgànica (estimada en un 38%) i un augment delsplàstics (que representen un 16% dels residus).

L’actual Programa de Gestió dels Residus a Cata-lunya (PROGREMIC) fixa els següents objectiusde valorització material:

Si s’aconseguien aquests objectius, la quantitatde matèria orgànica que arribaria als abocadorsdisminuiria notablement. A més, s’aconseguiriaaprofitar una part d’aquesta matèria orgànica(procés de metanització) i les seves emissions.

B6.2.1. Emissions generades Segons l’Environmental Protection Agency delsEstats Units d’Amèrica, les emissions de metàen abocadors suposen entre un 6% i un 13 % deles emissions totals a escala mundial (naturals iantropogèniques). L’any 1992, el Grup Intergo-vernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic(IPCC) situava aquest interval entre un 8% i un 20 %.

El volum de gasos emesos en abocadors es potestimar per mitjà de diferents metodologies, en-tre les quals cal destacar el mètode Tchobano-glous (Tchobanoglous, 1994) i el model Land-GEM.

11)) EEll MMèèttooddee TTcchhoobbaannoogglloouussUna de les formes senzilles i simplificades de feraquesta estimació és suposar que els consti-tuents orgànics individuals trobats en la fraccióorgànica dels residus urbans (amb l’excepciódels plàstics) es representen, de forma generalit-zada, amb la fórmula CaHbOcNd (Tchobano-glous, 1994). Per fer l’estimació es pot utilitzarla següent equació, suposant la conversió com-pleta dels residus biodegradables a CO2 i CH4:

CaHbOcNd + ((4a – b – 2c + 3d) / 4) H2O � ((4a ++ b – 2c – 3d) / 8) CH4 + ((4a – b + 2c + 3d) / 8)CO2 + d NH3

Any 2003 Any 2006

Matèria orgànica 40% 55%

Vidre 60% 75%

Paper i cartró 60% 75%

Envasos lleugers 15% 25%

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

401

45% Fracció orgànica

25% Paper i cartró

8% Vidre

7% Plàstic

4% Metalls

11% Diversos (fusta, tèxtils, goma,etc.)

Figura B6.1.. Composició (en % en pes) de la bossa d’escombraries a Catalunya (any 1995). Font: pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya.

Les taxes de descomposició dels materials ràpi-dament degradables (RD) -que requereixen unmàxim de cinc anys per a la seva degradació- iels elements lentament degradables (LD) -decinc a cinquanta anys per a la seva degradació-segueixen un model triangular de producció degas on la taxa punta de generació de biogàs esdóna el primer i cinquè any després de l’inici dela producció del gas, respectivament. Se suposaque la producció del biogàs s’inicia a finals delprimer any de posada en marxa de l’abocador.L’àrea de treball sota el triangle representa laquantitat total de biogàs procedent dels residuscol·locats durant un dels anys d’explotació del’abocador. Segons aquest model triangular espot determinar la quantitat total de gas que pro-duirà un abocador que s’exploti durant n anyssumant gràficament el gas produït per les por-cions de RSU biodegradables ràpidament i len-tament que han estat dipositades cada any.

22)) MMooddeell LLaannddGGEEMMEl model Landfill Gas Emission Model de l’Envi-ronmental Protection Agency dels Estats Unitsd’Amèrica, recollit en el programari LandGEM,s’utilitza per estimar directament les emissionsde biogàs a partir de dades recollides en un grannombre de dipòsits controlats d’aquest país. Apartir del model Scholl Canyon (elaborat per Em-con Associates) es parteix d’una simple equaciócinètica de primer ordre:

Emissions = Lo * k *t

On: t: tempsLo: capacitat potencial de generació de metà

dels RSUK: velocitat de generació de metà

Com més gran és el valor de k, més ràpidaments’incrementa la producció de gas durant l’aboca-ment i més ràpidament s’exhaureix. El coeficientk és funció de diferents factors (la humitat delresidu, la disponibilitat de nutrients pel procésanaerobi, el pH i la temperatura) i el seu valor és

més gran en climes humits. La influència de lavelocitat de degradació és notòria, el residu emetla mateixa quantitat de gas, però la producció espot prolongar durant un període de temps mésllarg. El valor de la capacitat potencial de gene-ració de metà (Lo) depèn únicament del tipus deresidus presents a l’abocador. Així, si el contin-gut en cel·lulosa és més elevat també o serà elvalor de Lo. Els valors de Lo reals i màximsoscil·len entre 6,2 i 270 m3/Mg de residu.

El Pla de Sanejament Atmosfèric de la Regió I deCatalunya, elaborat pel Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalu-ya, utilitza el model LandGEM (versió 2.0) perestimar les emissions de metà i diòxid de carbo-ni. S’ha suposat que la relació entre el metà i eldiòxid de carboni emesos és del 60 i del 40%,respectivament. Parteix de les dades d’oberturadels abocadors en aquesta zona de Catalunya,les tones dipositades a final de l’any 1999, elpercentatge de matèria orgànica que composaels residus (segons els estudis del Programa deGestió de Residus Municipals de Catalunya 1995-2000 o l’estudi realitzat pel Ministeri de MediAmbient), l’assimilació de la matèria orgànica acel·lulosa i l’eficiència de la reacció, que nomésés del 80%. En el Pla de Sanejament Atmosfèric dela Regió I de Catalunya s’ha considerat uns valorsestàndard representatius a partir de les dades fa-cilitades pels abocadors de Vacarisses i del Ga-rraf. Aquest pla aporta les dades d’emissions deCH4 i CO2 per a cada abocador de la Regió I deCatalunya, que es presenten a la taula B6.4.

Les emissions generades en els abocadors i lesincineradores, procedents dels RSU, es presen-ten a la taula B6.5 (expressades en tones equiva-lents de CO2).

B6.2.2. Quantificació per CatalunyaEs poden aplicar les metodologies descrites an-teriorment per estimar les emissions globals deCatalunya, partint de la hipòtesi que tots elsabocadors tenen unes mateixes característiqueso, dit d’una altra manera, suposant que tota la

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

402

brossa s’ha gestionat en el mateix abocador, itambé considerant que en termes mitjans el bio-gàs dels abocadors està composat per un 60% demetà i un 40% de diòxid de carboni.

Les emissions s’han estimat utilitzant el modeltriangular i a partir del model de LandGEM, enel qual s’ha utilitzat els valors estàndard de k i Lo

segons la simulació CAA i AP-42. En fer aques-tes estimacions no s’ha tingut en compte les ge-neracions de biogàs procedents dels residus acu-mulats en els abocadors abans de l’any 1993. Pertant, només s’ha considerat els residus de l’any1993 i posteriors, fins l’any 2001. És per aixòque només es poden considerar com a significa-tives les dades d’emissions estimades dels anys2000, 2001 i 2002.

Les estimacions fetes a partir del model triangu-lar s’han basat en l’adaptació d’un programariespecífic (Utrera, 2001), dissenyat per un solabocador i tenint en compte les suposicions se-güents:

• Del 27,1 % (pes sec) de matèria degradable rà-pidament, es pot suposar que un 75% està dis-ponible per la degradació.

• Del 9,19% (pes sec) de la matèria biodegrada-ble lentament es pot suposar que està disponi-ble el 50%.

• Pel que fa a la composició, s’ha considerat laque es mostra a la taula B6.6, elaborada a par-tir de les dades de composició general i de re-collida selectiva.

Les dades de partida són les presentades a la tau-la B6.3. Els resultats que s’obtenen es presentena la taula B6.7.

B6.2.3. Accions de mitigacióTal com s’ha explicat anteriorment, el vas d’unabocador és un gran digestor anaerobi que gene-ra biogàs. Actualment, la major part d’aquest

Abocador Emissió de CH4

(m3/any)Emissió de CO2

(m3/any)Emissió total de gasos

(m3/any)

Garraf 30.830.000 20.560.000 51.390.000

Rubí 637.500 425.400 1.062.500

Vacarisses 15.110.000 10.080.000 25.190.000

Sta. M. Palautordera 2.317.000 1.545.000 3.862.000

Manresa I (clausurat) 3.044.000 2.029.000 5.073.000

Manresa II * 256.300 170.900 427.200

Hostalets de Pierola 10.040.000 6.693.000 16.733.000

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

403

* Dades corresponents a les emissions de l’any 2000 a causa de l’entrada de deixalles a l’any 1999.

Taula B6.4. Dades d’emissions d’abocadors segons el Pla de Sanejament Atmosfèric de la Regió IFont: dades subministrades als autors per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Am-bient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Abocadors (2,32 tones equiv CO2

/ tona RSU)

Incineradores (1,67 tones CO2

/ tona RSU)

Any 1999 5.275.336,663 1.148.465,012

Any 2000 5.279.206,4 1.653.253,34

Taula B6.5. Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunyadurant els anys 1999 i 2000 (en tones de CO2 equivalent)Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.

biogàs es desaprofita, s’emet a l’atmosfera i con-tribueix al canvi climàtic. Ara bé, aquest biogàspot ser recollit i es pot aprofitar el seu potencialenergètic. Per tant, les accions de mitigació del’impacte del biogàs hauran d’anar dirigides capa l’aprofitament del biogàs i a millorar la sevacaptació.

La Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’abrilde 1999, sobre abocament de residus estableixdues directrius bàsiques: la limitació de l’aboca-ment de residus biodegradables i l’establimentde requisits sobre control dels gasos emesos enels dipòsits controlats. El PROGREMIC tambéestableix objectius per recollida de la matèria or-gànica. La normativa actual ja requereix que els

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

404

Taula B6.6. Composició dels constituents dels residus sòlids urbans (RSU)

Constituents orgànicsràpidament degradables

Constituents orgànicslentament degradables

Components inerts

Restes de menjar 12,70 % Tèxtils 4,28 % Plàstics 17,56 %

Paper 15,40 % Goma 0,50 % Vidre 6,29 %

Cartró 2,70 % Cuir 0,50 % Metalls fèrrics 4,04 %

Restes de jardí 15,70 % Restes de jardí 10,40 % Metalls no fèrrics 2,86 %

Fusta 0,24 % Altres 7,15 %

TToottaall 4466,,5500 %% TToottaall 1155,,9922 %% TToottaall 3377,,9900 %%

Taula B6.7. Estimació de les emissions dels abocadors (període 1998-2003)

Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Modeltriangular

Biogàs (m3) 282.965.000 303.410.000 324.682.000 340.702.000 352.922.000 237.637.000

Biogàs (tones) 339.557 364.092 389.618 408.843 423.506 285.164

CO2 (tones equiv.) 2.790.937 2.992.595 3.202.401 3.360.413 3.480.940 2.343.862

LandGEM CAA CH4 (m3) 48.250.000 63.980.000 80.200.000 95.650.000 110.400.000 105.000.000

CH4 (tones) 46.900 56.670 66.820 76.470 85.700 81.520

CO2 (tones) 85.790 10.370 122.200 139.900 156.800 149.100

CO2 (tones equiv.) 107.0690 1.293.770 1.525.420 1.745.770 1.956.500 1.861.020

LandGEM AP-42

CH4 (m3) 33.670.000 40.850.000 48.350.000 55.570.000 62.530.000 60.080.000

CH4 (tones) 22.460 27.260 32.260 37.070 41.720 40.080

CO2 (tones) 41.080 49.850 59.010 6,781E+04 76.310 73.310

CO2 (tones equiv.) 512.740 622.310 736.470 846.280 952.430 914.990

abocadors disposin d’una xarxa de recollida delbiogàs. El següent pas és el seu aprofitament perobtenir energia, enlloc de cremar-lo en una tor-xa. De cara al futur, és important que les xarxesde recollida estiguin ben dissenyades per mini-mitzar les emissions no recollides.

Actualment, a Catalunya hi ha pocs abocadorsque aprofitin aquest biogàs. Els abocadors deVacarisses, Can Mata (Hostalets de Pierola), Ga-rraf i les Valls (Santa Maria de Palautordera) dis-posen de motors de cogeneració per l’aprofita-ment del biogàs resultant de la fermentació delsresidus. El primer en instal·lar l’equip necessariper aprofitar el biogàs va ser el de Vacarisses,que disposa de dos motors d’1 MW. A Can Mataes disposa d’un motor d’1 KW. L’any 2002, l’En-titat Metropolitana de Medi Ambient va obrir unconcurs públic per l’aprofitament del biogàs del’abocador del Garraf, amb una producció finald’electricitat prevista de 12 MW. Actualment jas’aprofita una petita fracció del biogàs format enaquest abocador.

B6.3. Digestió anaeròbia La utilització de sistemes biològics per eliminarla contaminació present en aigües residuals i re-sidus és un dels processos més coneguts per a lamillora del medi ambient. La seva utilització esmolt antiga i s’han desenvolupat diverses tecno-logies d’eliminació, en funció de les característi-ques de l’efluent (Henze, M. 1997).

En els tractaments biològics de depuració, elsmicroorganismes utilitzen la matèria orgànicacom aliment per portar a terme les reaccionsmetabòliques (energètiques i de síntesi), obte-nint-se com a productes finals compostos gaso-sos (CO2 , H2O, CH4, N2, etc.) i nous microorga-nismes.

La classificació bàsica dels processos biològicsde depuració es fa en funció de la necessitat o nod’aportacions d’oxigen (consum energètic), fetque porta implícit comportaments biològics to-talment diferenciats.

1. TTrraaccttaammeenntt aaeerroobbii: consisteix en transformarla càrrega orgànica contaminant, principal-ment en material sòlid biològic (llots) i CO2 inecessita la transferència d’oxigen gas al medide cultiu.

2. TTrraaccttaammeenntt aannaaeerroobbii: transforma la majorpart de la càrrega orgànica contaminant enCH4 i CO2 i només una petita part en llots, inecessita un ambient reductor, lliure d’oxigeno altres oxidants forts.

En el tractament aerobi, com que els microorga-nismes obtenen molta energia del procés de res-piració, el seu creixement és ràpid i una part im-portant del residu orgànic es converteix ennoves cèl·lules. En canvi, en el procés anaerobila major part de la font de carboni del substratpassa a biogàs (taula B6.8).

B6.3.1. Processos anaerobis i producció debiogàsLa digestió anaeròbia es un procés que en absèn-cia d’oxigen permet que els microorganismestransformin la matèria orgànica en CH4 i CO2. Elpas d’un substrat complex a CH4 es caracteritzaper un conjunt de reaccions associades al meta-bolisme de nombrosos microorganismes, queactuen d’intermediaris per transformar la matè-ria orgànica complexa en substrats assimilablespels bacteris metanògens (figura B6.2).

CCoonnddiicciioonnssaaeerròòbbiieess

CCoonnddiicciioonnssaannaaeerròòbbiieess

BBaallaannçç ddee ccaarrbboonnii

50% passa abiomassa

50% passa a CO2

5% passa abiomassa

95% passa abiogàs

BBaallaannçç dd’’eenneerrggiiaa

60% passa cèl·lules3-5% es perd

5-7% passacèl·lules

40% es perd 90% es recupera

en biogàs

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

405

Taula B6.8. Balanços de matèria (font de carboni) i energia en els pro-cessos de degradació aeròbia i anaeròbiaFont: Vicent, 1995.

En el procés global de digestió es poden diferen-ciar tres fases principals:

11)) FFaassee hhiiddrroollííttiiccaa –– aacciiddooggèènniiccaa.. En aquestaprimera fase la matèria orgànica complexa éshidrolitzada i convertida en molècules méssenzilles i solubles i aquestes són fermentadesa àcids orgànics, alcohols, amoníac, hidrogeni diòxid de carboni. Per tant, aquesta fase espodria esquematitzar com la de degradacióde la matèria orgànica en àcids grassos volà-tils (AGV), alcohols i noves cèl·lules, i en ellal’eliminació de DQO és mínima.

En aquesta etapa actuen els anomenats bacte-ris hidrolítics, associats a altres espècies bacte-rianes, que realitzen una fermentació clàssica(làctica, propiònica, etc.). Una característicaimportant d’aquests bacteris és la seva ràpida

velocitat de creixement (el temps mínim dedoblatge és de 30 minuts).

22)) FFaassee aacceettooggèènniiccaa. Els compostos intermedis,àcids orgànics (AGV), alcohols, etc. sóntransformats en acetat pels bacteris acetogè-nics, productors d’hidrogen, que simultània-ment és metabolitzat pels bacteris metanò-gens consumidors d’hidrogen.

Les reaccions de transformació dels AGV enacetat són termodinàmicament possibles apressions parcials d’hidrogen baixes. El meta-bolisme acetogènic es caracteritza per una ab-soluta dependència de l’eliminació d’hidro-gen per part dels bacteris que l’utilitzen, compoden ser els bacteris metanògens hidrogenò-fils o els bacteris sulfatoreductors en presèn-cia de sulfats.

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

406

FASE I FASE II FASE III

Massa

bacteriana

Massa

bacteriana

Bacteris fermentatius o acidogènics Bacteris acetogènics Bacteris metanogènics

Residus orgànics,hidrats decarboni, greixos,proteïnes

H2, CO2,CH3COOH

Àcid propiònic,àcid butíric,diversosalcohols i altrescomponents

H2, CO2,CH3COOH

Metà, CO2

Figura B6.2. Fases de la Digestió Anaeròbia. Font: elaboració pròpia.

33)) FFaassee mmeettaannooggèènniiccaa. Constitueix la fase finaldel procés i, en ella, l’acetat, el H2-CO2, el for-miat, el metanol i les metilamines són fermen-tats a metà per part dels bacteris metanògens.Aquests microorganismes són anaerobis es-trictes. En general, els bacteris metanògenshan estat trobats en gran quantitat en aquellsllocs on el potencial redox presenta valors in-feriors a –300mV.

Així doncs, en el procés de digestió anaeròbiaactuen diferents grups bacterians en associaciósintròfica, per la qual cosa és molt importantaconseguir una flora bacteriana variada i equili-brada per portar a terme un procés estable.

Aproximadament el 70% del metà produït s’obtéa través de la degradació de l’àcid acètic per partdels bacteris metanògens acetoclàstics i el seutemps mínim de doblatge és de 2 a 3 dies. Aquesttemps tant lent respecte als bacteris formadorsd’àcids influeix en l’estabilitat del procés.

La cinètica de les principals etapes difereix se-gons el tipus de residu a tractar. Per residus ambuna càrrega orgànica molt soluble, l’etapa limi-tant del procés acostuma a ser la metanogènica,que és, a més, la més sensible a l’efecte dels tò-xics i a les variacions ambientals. En cas de pro-

duir-se una inhibició de l’etapa metanogènica esproduirà l’acumulació de productes intermedisen el medi, com els àcids grassos volàtils (AGV) il’hidrogen (que ràpidament passa a la fase gaso-sa), i es produeix la desestabilizació del procés.

Així doncs, en cas que el procés no fos estable oes veiés interromput per algun factor es podrienproduir emissions d’alguns gasos que podriencontribuir al canvi climàtic, com els compostosorgànics volàtils i l’hidrogen.

Els principals productes de la digestió anaeròbiad’un residu són un residu digerit, amb un contin-gut en matèria orgànica baix, i el biogàs, un gasformat bàsicament per metà (CH4) i diòxid decarboni (CO2) i que conté traces d’hidrogen (H2),nitrogen (N2) i sulfur d’hidrogen (H2S). Algunesde les característiques principals del biogàs es re-sumeixen a la taula B6.9, assumint una composi-ció típica del 60% de CH4 i el 40% de CO2.

La qualitat del biogàs ve determinada sobretotpel contingut en metà (CH4), combustible i endiòxid de carboni (CO2), sense cap utilitat desdel punt de vista energètic. El diòxid de carbonidilueix el biogàs i fa augmentar els costos, a cau-sa sobretot de l’emmagatzematge del biogàs. Ésper això que es busca obtenir el contingut més

Característiques CH4 CO2 H2 H2SComposició

(60%CH4/40%CO2 )

Fracció (%v/v) 55-70 27-44 1 3 100

Valor calorífic (MJ/m³) 35,8 - 10,8 22,8 21,5

Rang d’ignició (%volum a l’aire) 5-15 - 4-80 4-45 6-12

Temperatura d’ignició (ºC) 650-750 - 585 - 650-750

Pressió crítica (MPa) 4,7 7,5 1,2 8,9 7,5-8,9

Densitat normal (g/l) 162 468 61 349 320

Densitat biogàs/ Densitat aire 0,55 2,5 0,07 1,2 0,83

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

407

Taula B6.9. Composició i característiques del biogàsFont: Arimon, 2002.

elevat en metà i més baix en diòxid de carbonipossible.

La composició del biogàs a obtenir d’un residues pot calcular si s’esquematitza la transformacióen dues reaccions, una de reducció a metà i l’al-tra d’oxidació a CO2 (Lema, J. 1992). A partir deles reaccions es pot trobar la relació entre elmetà i CO2 produïts, en funció del numero d’o-xidació mitjà:

On Nox.Mitjà significa número d’oxidació mitjà

A la pràctica, és difícil avaluar el Nox. Mitjà dels re-sidus a causa de la seva complexitat, però es potcalcular a partir de paràmetres fàcilment mesu-rables experimentalment com la Demanda Quí-mica de Oxígen (DQO) i el Carboni Orgànic To-tal (COT), segons l’equació:

La composició típica del biogàs produït en el tractamentde residus complexos està al voltant dels percentatges es-mentats: 60% metà i 40% CO2 .

La quantitat de biogàs obtinguda a partir delsubstrat pels diferents temps de retenció en elreactor és coneix com a producció de biogàs.Com que s’han de tenir en compte els diferentscontinguts en aigua del residu, no es pot expres-sar en cap cas en funció del volum, com perexemple m3 de reactor o els m3 de substrat fresc,sinó que és millor expressar-la en funció de laquantitat de sòlids volàtils en el residu que entraal reactor (influent) o de la seva DQO.

La quantitat de metà produït pot calcular-se apartir d’un balanç de DQO del procés (Lema, J.1992) :

DQOinfluent = DQOefluent + DQOcreixement microorganismes ++ DQObiogàs + DQOacumulada

On:

DQOefluent = part de la DQO d’entrada que no hapogut ser degradada.DQOcreixement microorganismes = part de la DQO d’en-trada que utilitzen els microorganismes per alseu creixement.DQObiogàs = part de la DQO d’entrada que estransforma en biogàs (com que dels componentsdel biogàs només el metà presenta DQO, laDQO del biogàs equival a la DQO del metà).DQOacumulada = DQO acumulada positivament onegativament en el reactor.

Si se suposa que el reactor està en estat estacio-nari i que el creixement cel·lular és menysprea-ble, aleshores:

DQOcreixement microorganismes = 0

DQOacumulada= 0

Per la qual cosa l’equació de balanç queda de lamanera següent:

DQOinfluent = DQOefluent + DQOmetà

Si es calcula la DQO teòrica del metà a partir dela reacció d’oxidació següent:

CH4 + 2O2� CO2 + 2H2O

Aleshores:

I d’aquí es dedueix que:

DQO metà = 4 g DQO/g metà o 64 g DQO/molde CH4

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

408

CH

CO

4

2

4

4= −

+N

N

ox.Mitj

ox.Mitj

N = 4 ox. Mitj –3

2⎛⎝⎜

⎞⎠⎟⎛⎝⎜

⎞⎠⎟

DQO

COT

DQO = = =2 64

1642

4

MO

MCH

En condicions estàndard de pressió i temperatu-ra, 1 mol de gas ocupa 22,4 l. Per tant, 1 mol deCH4, que equival a 0,064 kg DQO, ocupa 22,4 l,o 1 kg DQO metà ocupa 350 l (0,35 m3).

Del balanç:

DQOinfluent – DQOefluent = DQOmetà

És a dir, que 1 kg DQO eliminat és igual a 1 kgDQO metà i és igual a 0,35 m3 de metà, i consi-derant el reactor a 30oC, s’obté 00,,3388 mm33 ddee mmeettàà// kkgg DDQQOO eelliimmiinnaatt..

La taula B6.10 mostra alguns resultats mitjansde producció de biogàs obtinguts en el tracta-ment de residus de la indústria agroalimentària,llots de depuradora i fracció orgànica de residusmunicipals (FORM).

El biogàs té un alt contingut en energia i pot serutilitzat de moltes maneres amb un elevat rendi-ment, sobretot per a la producció d’electricitat,per cuinar, escalfar, assecar, etc. El contingutd’energia del biogàs depèn de la quantitat demetà que conté, i presenta uns valors d’entre 5,5i 7,0 KWh/m3, amb un valor mitjà d’uns 6KWh/m3. A la taula B6.11 es comparen algunes

Tipus Contingut orgànicSòlids volàtils

(%)Producció de biogàs(m³/tona de residu)

Intestins + continguts HC, proteïnes, lípids 15-20 50-70

Fangs de flotació 65-70% proteïnes30-50% lípids

Olis de peix 30-50% lípids 80-85 350-600

SUERO 75-80% lactosa20-25% proteïnes

7-10 40-55

SUERO concentrat 75-80% lactosa20-25% proteïnes

18-22 100-130

Hidrolitzats de carn i ossos 70% proteïnes30% lípids

10-15 70-100

Melmelades 90% sucres, àcids orgànics 50 300

Oli de soja / margarines 90% olis vegetals 90 800-1000

Begudes alcohòliques 40% alcohol 40 240

Llots residuals HC, lípids, proteïnes 3-4 17-22

Llots residuals concentrats HC, lípids, proteïnes 15-20 85-110

FORM separat en origen HC, lípids, proteïnes 20-30 150-240

Residus ramaders + residus indústria agroalimentària

40

Residus ramaders 10-27

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

409

Taula B6.10. Producció de biogàs d’alguns residus orgànics.Font: Flotats, 2001.

propietats del biogàs amb les d’altres gasos com-bustibles amb elevat contingut energètic. Es potobservar que el biogàs té un contingut d’energiaen relació al volum considerablement més baixque el gas natural, propà i metà, però el dobleque el de l’hidrogen.

Amb una densitat d’1,2 kg/m3, el biogàs és unamica més lleuger que l’aire. Aquest fet és moltimportant, ja que és per això que no es pot con-centrar al terra o a profunditats com el propà. Enagafar alçada es barreja molt més amb l’aire, perla qual cosa el perill d’incendi o explosió dismi-nueix. La temperatura d’ignició és de 700ºC (re-lativament elevada) i això és favorable des delpunt de vista de les mesures de seguretat.

Amb una velocitat màxima de combustió a l’airede 0,25 m/s, es fa evident l’elevat contingut enelements combustibles, determinat per la quan-titat de CO2. El biogàs té uns límits de combus-tió molt estrets. Això vol dir que només cremaquan el contingut en gas a la barreja de gas i airees troba entre el 6-12%. En comparació, el pro-pà i, sobretot, l’hidrogen tenen límits de com-bustió considerablement més amplis, que com-porta un risc d’explosió i incendi més elevat.

La necessitat teòrica d’aire per a una combustiócompleta (contingut estequiomètric) és d’uns5,7 m3 d’aire per cada m3 de biogàs. A la pràcti-

ca, es necessita entre un 20 i un 30% d’excésd’aire, ja que una barreja ideal de gas i aire alcremador o al motor és pràcticament impossi-ble.

En comparació amb l’energia solar i eòlica, elbiogàs té l’avantatge de ser una forma d’energiaque flueix d’una forma relativament regular i,per tant, que es pot emmagatzemar.

Al contrari, quan es recull el biogàs en un conte-nidor hermètic, l’energia química continguda alsenllaços es pot guardar durant molt de temps ipot ser utilitzada posteriorment sense pèrdues.Un altre avantatge en relació als combustiblesconsistents o fluids és l’elevat contingut del metà(CH4) en hidrogen, les quatre molècules delqual reaccionen amb l’oxigen de l’aire per donaraigua (H2O), mentre només una molècula decarboni reacciona per donar diòxid de carboni(CO2). L’inconvenient principal del biogàs és laquantitat d’energia relativament baixa que contéen relació al seu volum. Així, el contingut d’e-nergia d’1m3 de biogàs equival només al de 0,6-0,7 litres de fuel – oil. Per això es requereix undipòsit d’emmagatzematge de gran volum perpoder guardar el gas sense pressió.

El gas que s’obté del sistema de fermentació hade ser condicionat pel seu ús per tal de permetreuna operació automàtica i segura de l’equipa-

Unitats Biogàs Gas natural Propà Metà Hidrogen

Contingut energètic KWh/m3 6 10 26 10 3

Densitat kg/ m3 1,2 0,7 2,01 0,72 0,09

Densitat gas/Densitat aire

0,9 0,54 1,51 0,55 0,07

Temperatura d’ignició ºC 700 650 470 650 585

Límit d’ignició del gas a l’aire % 6-12 5-15 2-10 5-15 4-80

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

410

Taula B6.11. Dades tècniques de la combustió del biogàs (Composició: 60% metà, 38% diòxid de carboni, 2% altres gasos) en comparació amb al-tres gasos combustibles.Font: Arimon, 2002.

ment implicat. Tot i que tots els passos del con-dicionament no sempre són necessaris, sempres’han d’incloure provisions pel drenatge de con-densats.

El procés de digestió anaeròbia permet tractarun gran nombre de residus: agrícoles i rama-ders, industrials orgànics, aigües residuals urba-nes i industrials, fangs d’estacions depuradores ila fracció orgànica dels residus sòlids urbans.

La quantitat i qualitat del biogàs produït depènde la quantitat i la composició del substrat a des-compondre. Així, amb material ric en hidrats decarboni i proteïnes, la producció de gas és nota-blement baixa comparada amb substrats rics engreixos. Les proteïnes i els greixos comportenun elevat contingut en metà al gas final. Ambsubstrats rics en hidrats de carboni, com elsfems de vaca, el blat de moro, etc., la qualitat delgas obtingut és pitjor.

B6.3.2. Quantificació de la producció i con-sum de biogàs a CatalunyaA Catalunya actualment es produeix i s’utilitzabiogàs (entenent com utilització també la pre-sència de motors de cogeneració amb aquest fi,tot i que no es trobin en funcionament) a duesplantes de metanització de purins, duesinstal·lacions de tractament de fangs de depura-dora i un ecoparc, a més dels abocadors ja es-mentats en l’apartat anterior.

A les depuradores o estacions depuradores d’ai-gües residuals (EDARs) de Girona i de Reus tam-bé es fa digestió anaeròbia dels fangs i s’aprofitael biogàs. En el moment de tancar la redacciód’aquest capítol, estan en construcció lesinstal·lacions per l’aprofitament del biogàs a lesEDAR de Lleida, Manresa, Gavà i Montornès i espreveu la seva construcció a les EDAR d’Iguala-da i de Vilafranca del Penedès.

L’Ecoparc I de la Zona Franca de Barcelona és elprimer dels quatre ecoparcs previstos a Catalun-ya pel tractament integral dels residus i, bàsica-

ment, de la matèria orgànica obtinguda a travésde la recollida selectiva. Els seus objectius sónmaximitzar la producció de biogàs mitjançant ladigestió anaeròbia dels residus orgànics i elabo-rar compost d’alta qualitat amb el material dige-rit, retornant la matèria orgànica al sòl i respec-tant el seu cicle natural. L’etapa de la digestióanaeròbia es va posar en funcionament a finalsde l’any 2001, tractant 1.000 t/d, i els motors decogeneració treballen des del gener de 2002, auna potència inferior a la dissenyada. L’EcoparcI està dissenyat per tractar 300.000 t/any de resi-dus orgànics en 4 digestors, 18 túnels de com-postatge, diferents línies de selecció dels mate-rials. Cada digestor té una capacitat de 6.700 m3

de capacitat i produirà 14 milions de m3 de bio-gàs, que els motors de cogeneració transforma-ran en 22 milions de kWh. El compostatge delmaterial fermentat, juntament amb el compos-tatge de la matèria orgànica recollida selectiva-ment, permetrà obtenir 55.000 tones anuals decompost. Finalment, quan la instal·lació estiguia ple rendiment es tindrà unes 150.000 tones(50 % de l’entrada) d’impropis (materials de re-buig). Durant alguns mesos del primer semestrede l’any 2002 s’ha superat el 50 % de rebuig.

Només hi ha tres plantes de tractament de pu-rins amb digestió anaeròbia i aprofitament delbiogàs a Catalunya: Mas el Cros (la Garrotxa),Juneda I i Juneda II (Urgell). Mas el Cros és unaplanta individual de tractament de purins mit-jançant digestió anaeròbia, on el biogàs es cremaen una caldera per obtenir aigua calenta que esfa servir per escalfar les naus de la granja deporcs. Juneda I, en canvi, és una planta centralit-zada de tractament de purins on el biogàs obtin-gut es barreja amb una quantitat molt importantde gas natural per tal d’obtenir electricitat i calorals motors de cogeneració que té instal·lats. Laplanta de Juneda II és de les mateixes caracterís-tiques que Juneda I.

Els avantatges de la tecnologia de producció debiogàs no són només la generació d’una energianeutral des del punt de vista d’emissions de

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

411

CO2, sinó també la disminució de les olors quees desprenen del material fermentat, així coml’eliminació de les emissions de metà i d’òxid denitrogen, la reducció dels patògens, l’estalvi defertilitzants, la reducció de l’àrea destinada a l’a-bocament de residus i la protecció de les aigüessubterrànies i de l’aire.

B6.3.3 Accions de mitigacióEl biogàs dóna energia barata i fàcilment dispo-nible en forma de calor i electricitat, utilitzantresidus orgànics que, d’altra banda, i tal coms’ha vist, podrien generar emissions no desitja-bles a l’atmosfera. Les accions de millora hand’anar dirigides a garantir l’aprofitament del bio-gàs, molt especialment les EDAR que encara es-tan cremant (sense aprofitament energètic) elbiogàs dels digestors de fangs.

B6.4. El compostatgeEl compostatge és un procés aerobi que dóna coma producte final un adob: el compost. Es tracta dela descomposició biològica aeròbica de residusorgànics en condicions controlades, que dónacom a resultats una reducció en el contingut orgà-nic del material residual i una reducció del seuvolum. És important apuntar que la reducció envolum està al voltant del 50%, i la reducció en pesdel 40%. Això vol dir que una part important dela matèria orgànica inicial passa a emissions deCO2, tal com s’ha indicat a la taula B6.8.

El compost és el producte final que resulta de ladescomposició aeròbica dels residus orgànicsper l’activitat de multitud d’organismes en con-dicions controlades d’aire, d’humitat i de tempe-ratura. Aquest producte es caracteritza per serun material ric en humus, semblant a la terra ne-gra del bosc, higienitzat, solt, porós, amb capa-citat de retenir la humitat i l’ús del qual pot re-sultar beneficiós per al sòl i el desenvolupamentde les plantes.

En el moment de tancar la redacció d’aquest ca-pítol, a Catalunya hi ha un total de catorze plan-tes de compostatge, incloent-hi les que estan en

fase de construcció (finals de l’any 2000) i 5 mésen tràmit. A finals del 2000, la capacitat de lesplantes de compostatge era de 123.000 tones(molt superior a la matèria orgànica recollida se-lectivament aquell mateix any, que fou nomésde 32.303 tones). Les previsions del PROGRE-MIC eren que a finals de l’any 2003 la capacitatde tractament s’hagués duplicat i que pel 2006arribés a les 342.000 tones, sense comptar lapart de compostatge que també hi ha als eco-parcs de Barcelona. És per això que la valoritza-ció de la matèria orgànica mitjançant el compos-tatge esdevindrà el procés més important en elspropers anys si es compleixen les previsions.

Des del punt de vista de les emissions, el com-postatge és un procés generador d’emissions deCO2 en menor quantitat que els abocadors i lesincineradores, tot i que presenta altres avantat-ges ambientals. En el futur, aquest procés aniràen augment a mesura que s’incrementi la recolli-da separada de la matèria orgànica.

B6.5. Les aigües residualsLa fracció líquida dels residus generats per unnucli de població es coneix amb el nom d’aigüesresiduals. Aquestes aigües residuals provenendels diferents usos de l’aigua: domèstic o urbà iindustrial. El creixement de la població i la in-dustrialització han generat un augment de la de-manda d’aigua, així com un augment del seuabocament un cop utilitzada. Per poder abastartot el subministrament necessari i protegir elmedi ambient dels abocaments d’aigües resi-duals, és necessari un tractament adequat, par-tint de la premissa d’un ús més racional de l’ai-gua, tant domèstica com industrial.

Actualment, l’objectiu principal d’un tractamento d’una depuració d’aigües residuals és l’obten-ció d’un efluent que no provoqui impactes greussobre el medi receptor (un riu, un aqüífer o el li-toral), encara que amb la perspectiva del desen-volupament sostenible caldria depurar-les perpoder-les reutilitzar i, d’aquesta manera, dismi-nuir l’ús dissipatiu d’un bé escàs.

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

412

La responsabilitat dels països rics en la preserva-ció dels recursos és essencial, tant des del puntde vista de la quantitat com de la qualitat. La re-glamentació europea fixa unes normes mínimesde tractament que obligaran, a partir de l’any2005, que tots els municipis de més de 2.000habitants tractin les seves aigües residuals enuna planta depuradora. Per sota d’aquest nom-bre d’habitants només s’exigirà un tractament«adequat».

Les fonts de contaminació de l’aigua són moltes.Les aigües residuals tenen constituents químics,orgànics i inorgànics, així com constituents biolò-gics, en diferents concentracions en funció delseu origen. Els contaminants més importants són:

• Sòlids en suspensió.• Matèria orgànica biodegradable, constituïda

principalment per carbohidrats, proteïnes i lí-pids.

• Matèria orgànica no biodegradable, constituï-da per productes sintetitzats en l’activitat in-dustrial, com tensioactius, fenols, pesticides,etc.

• Microorganismes patògens, com els presentsen els residus d’origen fecal o en alguns resi-dus industrials, que poden causar malalties.

• Contaminants tòxics, que afecten a l’activitatbiològica com poden ser metalls, colorants in-dustrials, productes cancerígens, etc.

• Metalls pesats, que procedeixen de l’activitatindustrial.

• Nutrients, principalment nitrogen i fòsfor, quesón necessaris per als microorganismes i per lavida de qualsevol ecosistema, però que enquantitats excessives alteren l’equilibri delmedi aquàtic.

Per aconseguir el grau adequat d’eliminació d’a-quests contaminants, a les EDARs es realitzenuna sèrie d’operacions i processos, que es podenclassificar en:

1) Les ooppeerraacciioonnss bbààssiiqquueess:: són els tractamentsaplicats a l’aigua que es fonamenten en prin-

cipis o lleis físiques, com són la sedimentació,la filtració, l’adsorció, entre altres.

2) Els pprroocceessssooss qquuíímmiiccss:: són els tractaments enels que la qualitat de l’aigua es modifica perefecte d’una reacció química i suposa afegirun o més d’un reactiu químic. És el cas de laprecipitació, la coagulació, la desinfecció, en-tre altres.

3) Els pprroocceessssooss bbiioollòòggiiccss:: són els tractamentsrealitzats per microorganismes mitjançant re-accions bioquímiques, com són els tracta-ments aerobis (per exemple, llots activats) ianaerobis.

Aquestes operacions i processos s’apliquen, deforma combinada, a les EDARs, on el tractamentde les aigües residuals contempla les etapes se-güents:

1. PPrreettrraaccttaammeenntt:: elimina els sòlids més grans.Consta de les operacions de desbast, desare-nat i, en alguns casos, eliminació de greixos.

2. TTrraaccttaammeenntt pprriimmaarrii:: reté els sòlids en suspen-sió continguts a l’aigua. Es realitza per sedi-mentació, tant en fosses sèptiques com en lla-cunes, depuradores de fangs activats, etc.

3. TTrraaccttaammeenntt sseeccuunnddaarrii:: elimina la matèria or-gànica dissolta a l’aigua a través de processosbiològics. Per crear un ambient adequat per aldesenvolupament d’aquests bacteris, s’ha d’a-portar oxigen, per aeració mecànica en les de-puradores amb fangs activats o a través deplantes aquàtiques, de manera similar a comes produeix la depuració natural.

4. TTrraaccttaammeenntt tteerrcciiaarrii:: elimina el nitrogen i fòs-for, a més d’altres contaminants, per aconse-guir la qualitat final desitjada. Són tracta-ments complementaris per eliminarcompostos de nitrogen fins a nitrogen gas, endiferents etapes, que inclouen la nitrificació ila posterior desnitrificació. El fòsfor no es pottransformar en gas, però pot precipitar-sequímicament o acumular-se en els llots.

El tractament convencional que rep l’aigua a lesEDARs no és suficient per obtenir una qualitat

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

413

higiènica suficient, és a dir, lliure de patògens.Per aconseguir aquesta qualitat, l’aigua ha de re-bre un tractament complementari de desinfeccióamb raigs ultraviolats, ozonització, cloració, lla-cunatge i filtres vegetals, entre altres.

B6.5.1. Emissions generadesLa Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 demaig, sobre el tractament de les aigües residuals re-quereix que les aigües residuals siguin sotmesesa una depuració secundària abans de ser aboca-des al medi natural i que en les zones sensibleses realitzi un tractament terciari. Els processosbiològics generen emissions, tal com s’ha expli-cat en apartats anteriors, però ara aplicat a les ai-gües. En el cas del procés aerobi, cal remarcarque en les EDARs l’objectiu és assolir degrada-cions de la matèria orgànica quasi totals, per laqual cosa tota la matèria orgànica s’oxidarà perdonar CO2. Al mateix temps, els compostos mésdifícils de degradar generen emissions de CO-V’s.

L’aigua tractada torna al medi natural, però lesEDARs també produeixen llots, el destí delsquals actualment és un problema per la granproducció que se’n fa. Un metre cúbic d’aiguatractada produeix entre 350 i 400 grams de llotsi aquesta quantitat s’incrementa en augmentar eltractament de les aigües residuals.

En les EDARs, els llots que es produeixen en eltractament secundari es digereixen anaeròbica-ment per reduir part de la seva càrrega orgànicai, principalment, per reduir el seu volum abansde realitzar un post-tractament que permetrà laseva gestió. Aquest post-tractament pot ser l’eli-minació del contingut d’aigua per filtració o cen-trifugació o, en alguns casos, es pot realitzar untractament tèrmic o biològic (compostatge) perconvertir el llot en adob. En el pitjor dels casos,aquest llot anirà a parar a un abocador.

Encara que la majoria de les plantes depurado-res tenen com a objectiu l’eliminació de la matè-ria orgànica, s’han d’adaptar a la nova normativa

d’eliminació de nutrients, en especial el nitro-gen. En les aigües residuals el nitrogen pot tro-bar-se principalment en forma de:

• Nitrogen orgànic (present en aigües residualsurbanes en concentracions entre 10 i 20 mg/L)

• Nitrogen amoniacal (en concentracions entre30 i 65 mg/L)

• Nitrogen nítric (en concentracions entre 0,5 i1 mg/L)

El nitrogen orgànic està constituït fonamental-ment per urea i proteïnes. Les aigües residualsurbanes abans d’arribar a la planta depuradorasón abocades a la xarxa de clavegueram i la des-composició bacteriana i la hidròlisi poden con-vertir aquest nitrogen orgànic en nitrogen amo-niacal abans d’arribar a la planta depuradora.

Els compostos de nitrogen dissolts es trobenmajoritàriament en forma de nitrogen amonia-cal. En el suposat que es donessin les condi-cions ambientals aeròbies, el nitrogen amonia-cal passaria a nitrat, però aquesta transformacióés improbable ja que la concentració d’oxigen ésmolt baixa com a conseqüència de l’elevada de-manda per degradar la matèria orgànica. Laquantitat de nitrat present en l’aigua residual al’entrada de l’EDAR és menyspreable, ja que laxarxa de clavegueram pot ser utilitzat com ac-ceptor d’electrons en absència d’oxigen. En con-dicions anaeròbies, el nitrogen amoniacal restaen solució.

A les EDARs, per eliminar el contingut en nitro-gen de les aigües residuals es realitza un tracta-ment biològic de nitrificació i desnitrificació(Henze, M. 1997). La nitrificació és la transfor-mació de nitrogen amoniacal a nitrat. Els bacte-ris Nitrosomonas oxiden el nitrogen amoniacal anitrit i, a continuació, els Nitrobacter oxidenaquest nitrit a nitrat. Aquests bacteris són elsmés habituals, però a la natura el procés de nitri-ficació es porta a terme de forma espontània itambé s’han identificat altres gèneres de bacterisque la realitzen.

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

414

Els bacteris responsables del procés de desnitri-ficació utilitzen el nitrat en lloc de l’oxigen comacceptor d’electrons, transformant-lo en òxidsde nitrogen i nitrogen gas.

L’òxid de nitrogen (N2O) és un dels gasos quemés contribueixen a l’efecte d’hivernacle. Estàpresent en l’atmosfera a una concentració apro-ximada de 310 ppb i s’estima que és responsabledel 5% de l’efecte d’hivernacle, a més de contri-buir a la destrucció de l’ozó estratosfèric.

Els processos de tractament d’aigües residuals,amb eliminació de nitrogen, són una de les fontsantropogèniques de N2O que poden tenir unefecte important en la generació del canvi climà-tic, tenint en compte l’augment del nombre d’E-DARs que utilitzaran els processos biològics denitrificació-desnitrificació per complir les nor-mes i obtenir efluents de qualitat.

El N2O produït s’allibera en forma de gas(99,5%) o resta dissolt en l’aigua i posteriormentés reduït. Hi ha pocs treballs que quantifiquinacuradament l’emissió de N2O per part de lesEDARs. S’estima que les emissions de N2O es-tan compreses en un rang que va dels 4,4 als1.190 g N/m3 d’aigua residual), que correspon auna conversió del nitrogen de l’aigua residual aN– N2O d’entre el 0,24 i el 55% (Itokawa, H.1996). Per tant, les dades amb què es comptaencara són poques i difícils de generalitzar.Aquests valors suggereixen, si es confirma decara al futur, que les plantes de tractament d’ai-gües residuals amb eliminació de nitrogen con-tribuiran significativament a les emissions glo-bals de N2O.

B6.5.2. Quantificació de les emissions de lesEDARs a CatalunyaEl Pla de Sanejament Atmosfèric de la Regió I de Ca-talunya fa una estimació de les emissions de lesEDARS en aquesta regió. En aquest estudi es tre-balla amb factors d’emissió, per la qual cosa s’hadisposat dels factors d’emissió de VOC i benzè es-timats a partir d’una sèrie d’EDARs dels EstatsUnits d’Amèrica, així com dels de diòxid de car-boni, d’òxid de dinitrogen i de metà de l’apartatB9101 de Corinair. Els factors d’emissió ameri-cans depenen del tipus de tractament de lesEDARs, mentre que el Corinair no ho té en comp-te ja que es refereix a factors globals obtinguts endades de depuradores holandeses de l’any 1993.En el cas de Catalunya es poden estimar les emis-sions considerant una generació de 400 milionsde metres cúbic anuals d’aigües residuals urba-nes, encara que la capacitat de tractament de lesEDARs sigui més gran i aplicant els factors se-güents: 0,3391 Kg de CO2/m3 d’aigua tractada,0,0037 kg de CH4/m3 d’aigua tractada i 0,00025kg de N2O/m3 d’aigua tractada (valor per EDARsamb tractament biològic sense eliminació de nu-trients). Els resultats es presenten a la taula B6.12.

B6.5.3. Accions de mitigacióLes emissions procedents de les EDARs, si bésón importants, no són significatives en el con-text de les emissions generades per tots els resi-dus. Així, representen menys del 3 % de lesemissions totals generades pels RSU. Malgrataixò, es pot proposar mesures per tal de reduir-les, algunes de les quals són:

• Utilització de decantadors, separadors i, en al-guns casos, reactors coberts i dissenyats acura-

Cabal aigua(m3/any)

Emissions (t/any)

CCOO22 CCHH44 NNOOxx

400.000.000 135.640 1.480 100

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

415

NH NH No4 2 3+ � �

– –

NO NO NO g

N O g N g3 2

2 2

– – ( )

( ) ( )

� � �

� �

Taula B6.12. Emissions generades per les EDARs de CatalunyaFont: elaboració pròpia.

dament.• Reaprofitar les aigües i ajustar els nivells de

tractament a les necessitats finals del nou ús.• Disminuir el consum d’aigua.• Donar un destí final adequat als llots biològics.

B6.6. Residus ramadersTradicionalment, els agricultors han estat els de-fensors del sòl i del camp, gràcies a una gestióprudent i integrada de l’agricultura, la ramaderiai els residus generats. No obstant això, en els da-rrers 60 anys les pràctiques agrícoles s’han mo-dernitzat i, com a conseqüència de la políticaagrària comunitària, s’està afavorint una produc-ció d’aliments elevada per tal que tinguin unpreu més raonable. Aquesta política ha tingutefectes secundaris negatius en algunes regionsper explotació excessiva i degradació dels recur-sos naturals. Els residus ramaders han contami-nat cada cop més el sòl i, per filtració, les aigüessubterrànies, i l’ús excessiu de fertilitzants, com-postos de nitrogen i fòsfor, ha tingut com a con-seqüència l’eutrofització de les aigües.

En un estudi realitzat l’any 1986 pel Ministerid’Obres Públiques i Urbanisme (actualment Mi-nisteri de Foment) del Govern espanyol es vadetectar que un 20% dels municipis de l’Estattenia problemes ambientals greus. Els proble-mes més greus dels municipis de menys de20.000 habitants, que representen aproximada-ment el 97% dels municipis de tot l’Estat espan-yol, eren els de les aigües residuals, la contami-nació de les platges, els residus sòlids urbans iels derivats de les activitats ramaderes.

L’activitat principal que es desenvolupa en leszones rurals espanyoles se centra en el sectorprimari –agricultura i ramaderia–. En el cas de laprovíncia de Barcelona, fins i tot, on es realitzenmoltes activitats centrades en els sectors secun-dari i terciari, hi ha més d’un 40% de municipisen els que l’activitat principal està relacionadaamb l’agricultura i la ramaderia i que tenenmenys de 20.000 habitants.

Fins a la dècada dels anys 70 del segle XX, l’acti-vitat agrària va tenir poca influència sobre elmedi ambient. De fet, els residus ramaders hanestat, durant molts anys, molt preuats com adobpel sòl. A partir dels anys 70, però, es trenca l’e-quilibri existent entre el número d’animals i lasuperfície agrícola, produint-se la substitució deles granges de tipus familiar per grans explota-cions ramaderes de caràcter intensiu. D’aquestamanera es concentra un gran número d’animalssense terreny agrícola i, com a conseqüènciad’això, es produeix una acumulació de residus ide matèria orgànica contaminant, que afecta l’at-mosfera, el sòl i les aigües (Vicent, 1993).

A Catalunya, el cas més greu d’impacte ambien-tal negatiu associat a la ramaderia està provocatpels purins de porc. A més d’haver passat degranges de tipus familiar a grans explotacionsramaderes, també han canviat els processos deproducció o de funcionament d’aquestesinstal·lacions. Un dels fets que més ha repercutiten el medi ambient és que els residus generatscada cop són més líquids, ja que això facilita laseva manipulació, transport, etc. i permet reduirel nombre de treballadors.

Entre les possibles opcions de tractament de pu-rins, es pot destacar la depuració biològica (di-gestió anaeròbia per reduir la càrrega de nitro-gen), obtenint biogàs, el tractament químic delpurí per neutralitzar els possibles elements con-taminants o l’assecatge tèrmic, amb l’ús poste-rior del purí sòlid obtingut com a adob en zonesagrícoles deficitàries en nitrogen. La gestió delspurins comporta la seva reducció, aplicació di-recta al camp i el tractament de l’excedent.

S’estima que a Catalunya es generen 6.939.243tones/any de fems i 12.507.217 m3/any de pu-rins. Actualment tenen dos destins principals:l’adob dels conreus i el tractament en centres derecollida i processament dels excedents.

La planta de tractament de purins amb obtencióde biogàs Juneda I és un exemple de gestió i

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

416

aprofitament dels residus amb benefici econò-mic derivat de la venda de l’electricitat obtingu-da al final del procés. La instal·lació, que funcio-na des de l’agost del 2001, tracta unes 100.000tones anuals de purins, que són desarenats iconduïts, posteriorment, a uns tancs d’emma-gatzematge fins al moment de la seva introduc-ció a un dels dos digestors de què disposa laplanta. La digestió anaeròbia de la matèria orgà-nica es produeix en un reactor continu de tancagitat, amb un temps de residència d’uns 20dies. La fracció líquida dels purins ja digerits pa-teix, en primer lloc, una extracció de les sals i,posteriorment, una evaporació, mentre la frac-ció sòlida se sotmet a un assecat passant a ser unresidu sòlid que té com a destí final l’abocador.

El biogàs obtingut (aproximadament 20 m3/m3

de purí tractat) presenta un contingut d’entre 65i 70% de metà i només unes 2.000 ppm d’àcidsulfhídric. El gas és emmagatzemat en un tanc oportat als motors de cogeneració, on només re-presenta el 6% del gas total, ja que el 94% res-tant és gas natural. Com a producte final de totel procés s’obté vapor i electricitat, de la qual s’a-rriben a produir fins a 13,6 MW.

B6.7. Conclusions i escenaris

Els residus que més contribueixen a les emis-sions de gasos amb efecte d’hivernacle són elsRSU que es gestionen a través d’abocador (75%de les emissions totals dels residus), els RSU quees gestionen a través d’incineració (23 %) i lesaigües residuals tractades en EDARs (2%). Comque els RSU són els més importants, en aquestapartat s’analitza l’escenari de futur previst pelPROGREMIC.

La Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 demaig, sobre el tractament de les aigües residualsexigeix una depuració secundària de les aigüesresiduals abans d’abocar-les al medi natural i re-alitzar un tractament terciari en les zones sensi-bles. Els processos biològics generen emissions.L’aigua tractada torna al medi natural, però les

EDARs produeixen llots, el destí dels quals ac-tualment és un problema per la seva gran pro-ducció. En les EDARs, els llots que es produei-xen en el tractament secundari es digereixenanaeròbicament per reduir part de la seva càrre-ga orgànica i, principalment, per reduir el seuvolum, abans de realitzar un post-tractamentque permetrà la seva gestió última. Aquest post-tractament pot ser l’eliminació del contingutd’aigua per filtració o centrifugació o, en algunscasos, es pot realitzar un tractament tèrmic obiològic (compostatge) per convertir el llot enadob. En el pitjor dels casos aquest llot anirà aparar a un abocador.

El principal problema per quantificar les emis-sions generades per les aigües residuals és lamanca de dades sobre els cabals tractats. LesEDARs són dissenyades tenint en compte la po-blació equivalent, per poder donar resposta apuntes de cabals diàries i estacionals. Per tant,no es pot assimilar capacitat de tractament a ai-gua tractada, ja que les emissions les genera,precisament, l’aigua tractada. Les emissions s’-han de quantificar treballant amb un cabal d’ai-gua tractada conservador, obtingut a partir de lapoblació servida.

Les aigües residuals tractades en EDARS tenenuna aportació petita a les emissions globals delsresidus (2 %). En aquest cas no s’analitza cap es-cenari, tot i que es poden treure conclusions im-portants:

• Es preveu un increment de les emissions gene-rades en els propers anys.

• La posada en funcionament de l’EDAR delBaix Llobregat fa augmentar entre un 10 i un15% les emissions respecte a l’any 2000, jaque amb aquesta depuradora augmenten con-siderablement les aigües tractades.

• L’adaptació del funcionament de nombrosesEDARs per l’eliminació de nutrients en elspropers anys també farà augmentar lleugera-ment les emissions.

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

417

Els purins són un altre grup de residus que, en elfutur, canviaran el seu model de gestió. Per tant,es preveu un escenari teòric on tots els purinsserien gestionats mitjançant tractament anaero-bi, i es compara les previsions que fa l’ICAENper aquest mateix residu (en l’horitzó de l’any2010).

Dels residus generats a Catalunya (taula B6.1),els que contenen la major part de matèria orgà-nica són els residus municipals i els ramaders.De RSU se’n generen 3,5 milions de tones i, deresidus ramaders, més de 13 milions de tones.

El destí dels residus produïts a Catalunya són elsabocadors, les plantes depuradores d’aigües re-siduals, les plantes de metanització, les plantesincineradores i les plantes de compostatge.

B6.7.1. Generació de RSU i objectius del PRO-GREMIC pels anys 2003 i 2006

Els residus sòlids urbans (RSU) són el conjuntde residus produïts a les llars, als comerços, a lesoficines i al sector dels serveis, així com tambéels procedents de la neteja de carrers, parcs i jar-dins. A partir de l’any 2003 s’intenta separar dela resta de RSU els generats per comerços i ser-veis per tal de poder millorar la resta de frac-cions. A Catalunya, la producció de RSU ha aug-mentat un 50% durant l’última dècada.

L’alimentació mediterrània és abundant en ver-dures i fruites i és la causa que en aquesta zonaes generin els residus amb més proporció de ma-tèria orgànica fresca de tota la Unió Europea. Enxifres absolutes, la quantitat és d’uns 600 gramsper persona i dia i representa el 45% en pes deltotal dels residus produïts.

Actualment, l’abocament controlat dels residusmunicipals és la via més utilitzada per aquest ti-pus de residu, que l’any 2000 va representar el65,3% dels residus municipals generats. Hi hamés de 32 dipòsits en funcionament al llarg dela geografia catalana.

Als abocadors, la matèria orgànica que no ha es-tat estabilitzada prèviament experimenta unadescomposició anaeròbia, que genera biogàs iun lixiviat. Aquesta descomposició és lenta i potdurar dècades. El biogàs està format de CO2

(40%) i CH4 (60%), però la presència de com-ponents minoritaris pot ocasionar problemes decorrosió en les canonades de recollida del biogàsi els seus equips i en el seu aprofitament energè-tic.

El volum de gasos emesos en abocadors es potestimar a través de diverses metodologies i a par-tir de dos criteris diferents:

a) Emissions totals aportades pels residus du-rant tot el període d’estada en l’abocador,comptabilitzades o imputades en el momentd’introduir el residu a l’abocador. Aquesta ésl’opció de l’IPPC. Aquestes emissions seguei-xen la mateixa evolució que la quantitat de re-sidus que van a abocador i es presenta a la fi-gura B6.3.

b) Emissions generades per l’abocador a causadels residus que conté i que, per tant, comque un residu evoluciona durant 10-20 anystambé ho fan les emissions que genera. L’evo-lució de les emissions estimades generadespels abocadors en el període 1998-2002, se-gons el model triangular, es presenta a la figu-ra B6.4.

Tal com s’ha vist, la normativa europea i la pla-nificació del PROGREMIC ajudaran a fer dismi-nuir les emissions en el futur. Les mesures demitigació proposades s’implantaran fàcilment enels abocadors de nova construcció, però caldriafer un esforç suplementari per implantar-les enels abocadors que els resta pocs anys de vida.Igualment, caldrà fer un seguiment acurat delsabocadors que s’han anat tancant en aquests da-rrers anys.

El canvi més significatiu que suposarien les me-sures proposades a l’apartat de mitigació(B6.2.3) és l’aprofitament energètic del biogàs.

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

418

No hi ha prou en recollir-lo, sinó que cal obte-nir-ne energia per tal de poder substituir altresemissions. És a dir, convertir el biogàs en recurs,que pot fer una aportació important al sectorenergètic.

Un altre problema pot ser l’efectivitat de les xar-xes de recollida o captació del biogàs en el vas del’abocador. Sovint s’és massa optimista i cal es-perar rendiments baixos.

En el camp dels residus, és difícil fer previsions apartir de les planificacions fetes. Les dades ambquè es compta sovint no són massa fiables finsdesprés de dos o tres anys. La incertesa neix desde l’origen: no es disposa d’estudis periòdics iterritorials sobre la composició de les deixalles.

Pel que fa a l’evolució dels RSU, les previsionsque fa el PROGREMIC es presenten en la taulaB6.13. Els objectius de valorització s’han pre-sentat anteriorment, en l’apartat d’abocadors.

D’aquesta manera, la gestió dels residus munici-pals als anys 2003 i 2006 es duria a terme en lesplantes planificades a tal fi, i els objectius especí-fics queden recollits a la taula B6.14.

En aquest escenari del PROGREMIC, la valorit-zació energètica es manté semblant a la que hihavia l’any 2000. La previsió de tones tractadesde cara a l’any 2003 era de 704.000 tones, men-tre que per l’any 2006 era de 747.000. L’any2000 se n’havien tractat 700.000 mil. Per tant,es considera que les emissions objecte d’aquestestudi variaran poc.

L’abocament controlat disminuirà i es passaràdels 3 milions de tones de l’any 2000 a la meitat,l’any 2003, i una tercera part de cara a l’any2006. Per tant, les emissions també es veuran re-duïdes. Ara bé, les emissions reals de diòxid decarboni i de metà generades als abocadors conti-nuaran augmentant a causa de la matèria orgàni-ca que encara hi ha als abocadors. Un altre factorque podria tenir incidència és la variació en la

composició de la fracció de deixalles que anirana l’abocador. Si la recollida selectiva s’acabad’implantar i s’aplica correctament la Directiva1999/31/CE, de 26 d’abril de 1999, relativa a l’abo-cament de residus, el contingut de matèria orgà-nica es reduirà.

D’aquesta manera, les emissions dels abocadorsanirien augmentant i, per exemple, segons elmodel LanGEM (CAA) l’any 2007 s’emetrien143,6 milions de metres cúbics de CH4, queequival a un 95.790 tones d’aquest gas. És a dir,un 50% més que l’estimat pel mateix model perl’any 2002. Ara bé, si durant aquest període elsabocadors en funcionament es condicionavenper la recollida del biogàs i es duia a terme el seuaprofitament energètic, s’assoliria una reducció

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

419

0

20

40

60

80

100

120

1998 1999 2000 2001 2002

Any

Pe

rce

nta

tge

(%

)

Figura B6.4. Evolució de les emissions generades pels residus diposi-tats en abocadors durant el període 1998-2002 (respecte l’any 2000)segons el model triangular. Font: elaboració pròpia.

88

90

92

94

96

98

100

102

1998 1999 2000 2001 2002

Any

Pe

rce

nta

tge

(%

)

88

90

92

94

96

98

100

102

1998 1999 2000 2001 2002

Any

Pe

rce

nta

tge

(%

)

Figura B6.3. Evolució de les emissions generades pels residus diposi-tats en abocador durant el període 1998-2002 (respecte l’any 2000).Font: elaboració pròpia.

considerable. Aquesta reducció només depen-dria del grau o percentatge de recollida de biogàsen els abocadors, que es podria situar al voltantdel 35%. La recollida del biogàs i la seva com-bustió en torxa ja suposa una reducció dels efec-tes de les emissions en un factor de 8 (respecte ala no recollida). Al mateix temps, si s’aprofita elbiogàs per obtenir energia, el factor de reducciódels efectes és superior perquè s’ha de tenir encompte les possibles emissions que s’haurien ge-nerat en produir aquesta nova energia.

La matèria orgànica que no anirà als abocadorsserà valoritzada a les plantes de compostatge, ales plantes de metanització i als ecoparcs. Perl’any 2003 es preveu que els ecoparcs tractin310.000 tones de deixalles, mentre que 252.000i 110.000 tones de matèria orgànica es podrienvaloritzar a les plantes de compostatge i meta-nització, respectivament. De cara a l’any 2006 lavalorització de la matèria orgànica ha d’arribar ales 744.000 tones.

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

420

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

GENERACIÓ RMO (t) 3.185.241 3.155.584 3.221.462 3.287.838 3.354.714 3.422.088 3.489.962 3.557.885

Recollida residus comercials (% sobre res. municipal)

0 0 0 0 0 0 0 0

Recollida residus comercials (t) 0 0 72.483 147.953 251.604 333.654 418.795 533.683

Residus domiciliaris (t) 3.185.241 3.155.584 3.148.979 3.139.886 3.103.110 3.088.435 3.071.166 3.024.202

Població 6.143.384 6.155.000 6.185.800 6.216.600 6.247.400 6.278.200 6.309.000 6.339.000

Taula B6.13. Previsions de generació de residus pel període 2001-2006 segons el PROGREMICFont: PROGREMIC.

1) La valorització de la matèria orgànica inclou compostatge i digestió anaeròbia.

Taula B6.14. Objectius de gestió de residus municipals pels anys 2003 i 2006 segons el PROGREMICFont: PROGREMIC.

2003 2006

Objectius Ktona Objectius ktona

TTOOTTAALL VVaalloorriittzzaacciióó mmaatteerriiaall MMOO ((11)) 40% 510 55% 744

CCaappaacciittaatt ddee lleess ppllaanntteess pprroojjeeccttaaddeess

Plantes de compostatge 252 342

Plantes de metanització 110 190

Ecoparcs 310 470

TToottaall VVaalloorriittzzaacciióó eenneerrggèèttiiccaa 21% 704 21% 747

DDeeppoossiicciióó ccoonnttrroollaaddaa.. RReebbuuiigg 43% 1.451 31% 1.107

GGEENNEERRAACCIIÓÓ ttoottaall ddee rreessiidduuss 3.355 3.558

A Catalunya, actualment hi ha catorze plantesde compostatge incloent-hi, les que estan en fasede construcció (finals anys 2000), i 5 més en trà-mit. A finals del 2000 la capacitat de les plantesde compostatge era de 123.000 tones (molt su-perior a la matèria orgànica recollida selectiva-ment en aquell any, que fou només de 32.303tones). Les previsions del PROGREMIC erenque, a finals del 2003, la capacitat de tractaments’hagués duplicat i que pel 2006 aquesta arribésa les 342.000 tones. És per això que la valoritza-ció de la matèria orgànica mitjançant el compos-tatge esdevindrà el procés més important en elspropers anys de complir-se les previsions.

Des del punt de vista de les emissions, el com-postatge és un procés que genera menys emis-sions de CO2 que els abocadors i les incinerado-res, tot i que més que la metanització, tot i quepresenta altres avantatges ambientals. En el fu-tur, aquest procés augmentarà a mesura ques’incrementi la recollida separada de la matèriaorgànica.

Evidentment, les instal·lacions previstes tenenuna capacitat de tractament superior als objec-tius de valorització fixats. Cadascun d’aquestsprocessos representa millores, respecte als abo-cadors, pel que fa a emissions de CO2 i CH4.

Les projeccions futures, doncs, apunten a un in-crement moderat en la generació de residus, queanirà acompanyat d’un fort augment de la sevavalorització material i, per tant, es produirà unadisminució en la quantitat i concentració de ma-tèria orgànica que es diposita als abocadors. Almateix temps, es millorarà la gestió de les deixa-lles i, molt especialment, les plantes de tracta-ment i abocament final. La implantació de lametanització permetrà reduir considerablementels efectes de les emissions del CH4. Malgrat tot,aquestes millores només generaran reduccionsreals a mitjà termini si es recull el biogàs dels ac-tuals i futurs abocadors i se’n recupera una part.L’any 2006 només es valoritzarà el 55% de lamatèria orgànica i, per tant, encara hi haurà una

fracció molt important que tindrà com destí fi-nal l’abocador.

Així, en els propers anys es podrien reduir lesemissions equivalents de diòxid de carboni enpercentatges elevats, ja que el punt de partida erael pitjor dels pitjors escenaris possibles: el 65%dels residus urbans l’any 2000 anaven a aboca-dor i, de la resta, una part molt important anava aincineració. De cara al 2006, un 40% de la matè-ria orgànica s’ha de valoritzar mitjançant meta-nització (les emissions tenen efectes positius jaque substitueixen altres emissions per obtenirenergia) i compostatge (redueixen els efectes deles emissions respecte a l’abocador unes 10 vega-des) i ambdós processos suposaran reduccionsglobals considerables. Encara quedarà, però, unapart important de matèria orgànica que anirà alsabocadors. Per tal que els processos de metanit-zació i, sobretot, el de compostatge, funcionincorrectament és molt important dur a terme larecollida selectiva d’aquesta fracció de formaacurada. En aquest cas, la responsabilitat recauen la planificació i el comportament ciutadà. Iper tal que els abocadors puguin reduir els efec-tes de les seves emissions cal que estiguin dissen-yats i funcionin correctament i, molt especial-ment, que es recuperi adequadament el biogàs.

El temps necessari per implantar les instal·la-cions noves i millorar les actuals fa preveure queles principals reduccions es produiran a partirdel 2006. La planificació del PROGREMIC ésadequada per reduir les emissions, tot i que po-dria plantejar, fins i tot, objectius més ambiciososen quant a instal·lacions. Ara bé, no està clar queaquests objectius s’assoleixin de cara al 2006.

El procés de digestió anaeròbia té un paper cab-dal en la reducció de les emissions, ja sigui per-què es porta a terme als abocadors o perquè ésun dels tractaments proposats per valoritzar lamatèria orgànica.

El biogàs té un alt contingut en energia i pot serutilitzat de moltes maneres, amb un elevat rendi-

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

421

ment, sobretot per a la producció d’electricitat,per cuinar, escalfar, assecar, etc. El contingut d’e-nergia del biogàs depèn de la quantitat de metàque conté i presenta uns valors d’entre 5,5 i 7,0KWh/m3, amb un valor mitjà d’uns 6 KWh/m3.

Mitjançant el procés de digestió anaeròbia es pottractar un gran nombre de residus: agrícoles i ra-maders, industrials orgànics, aigües residuals ur-banes i industrials, fangs d’estacions depurado-res i la fracció orgànica dels residus sòlids urbans.

A Catalunya actualment hi ha producció i utilit-zació de biogàs (entenent com utilització també lapresència de motors de cogeneració amb aquestfi) a dues plantes de metanització de purins i duesinstal·lacions de tractament de fangs d’EDAR i unecoparc, a més d’uns quants abocadors.

Els avantatges de la tecnologia de producció debiogàs no són només la generació d’energia neu-tral des del punt de vista d’emissions de CO2

sinó també la disminució de les olors del mate-rial fermentat, així com l’eliminació de les emis-sions de metà i òxid de nitrogen, la reducció delspatògens, l’estalvi de fertilitzants, la reducció del’àrea destinada a l’abocament de residus i laprotecció de les aigües subterrànies, i l’aire.

Les mesures de mitigació proposades a l’apartatB6.3.3 són conegudes i fàcils d’implementar, toti que no s’han aplicat pels seu cost econòmic.

B6.7.2. PurinsLa metanització de residus orgànics és una tec-nologia plenament comercial, però poc empradaa Catalunya. Tanmateix, per la seva importantactivitat ramadera i la disponibilitat de plansambientals de gestió de la fracció orgànica delsresidus sòlids urbans i de les aigües residuals,Catalunya pot planificar un ambiciós programade generació de biogàs que podria arribar a pro-porcionar l’any 2010 fins 230.000 TEP, pivotantprincipalment sobre les infraestructures am-bientals actuals i les previstes.

Considerant l’important presència del sector ra-mader a Catalunya i l’existència de plans de ges-tió de purins de porc a les comarques amb mésexcedents, es proposa implantar plantes de me-tanització als centres de tractament de dejec-cions ramaderes. A més, de cara al futur caldriaconsiderar la codigestió de residus que maximit-zarà la producció de biogàs.

Els residus ramaders tenen un elevat continguten macro i micronutrients, que fa que els fangsd’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR),la fracció orgànica de residus sòlids urbans i elsresidus de la indústria alimentària siguin aptesper a mesclar-los amb els residus ramaders en elreactor anaerobi. D’altra banda, els fangs d’E-DAR tenen la relació C/N baixa comparada ambels FORSU i els residus de la indústria alimentà-ria i són menys indicats per a la codigestió ambels purins de porc. En canvi, amb la co-digestióamb FORSU i residus de la indústria agroali-mentària es produeix més biogàs que per si sols.

Del potencial de producció per bestiar boví o va-quí, tant sols es podrà dur a terme amb residusque es trobin en forma pastosa, ja que el contin-gut en palla o altres residus lignocel·lulòsics defem sòlid fan que aquest tipus de residu siguimés indicat per al compostatge.

És interessant fer un càlcul aproximat de la po-tencialitat energètica total del biogàs a Catalun-ya a partir de les quatre fonts de matèria orgàni-ca bàsiques en les que s’ha centrat el presentestudi: els residus sòlids orgànics, els residus sò-lids dels abocadors, els fangs de depuradora i elspurins. Les dades de partida es mostren a lestaules B6.15 i B6.16.

A partir de les dades de producció de residus po-tencials d’obtenció de biogàs es pot estimar la«producció màxima» de biogàs que es podria do-nar a Catalunya a partir d’aquests substrats. Així,s’ha pres com a valor energètic del biogàs 6kWh/m³. La seva transformació a unitats TEP(1TEP= 11.620 kWh) permet fer una compara-

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

422

ció amb els objectius proposats per l’Institut Ca-talà de l’Energia (ICAEN) a l’horitzó del 2010. Elsresultats obtinguts es presenten a la taula B617.Cal remarcar que la potencialitat total calculadas’ha trobat en base a la producció de residus del’any 2000, i que aquestes dades es comparenamb els objectius de producció de biogàs previs-tos pel 2010, de manera que no s’ha consideratque el potencial hauria de ser encara més granque l’obtingut, amb l’augment de la producció deresidus que es preveu en els propers anys.

Per tant, les previsions del 2010 suposen menysd’un 10 % del que es podria aprofitar. L’escenarienergètic 2010 de l’ICAEN reflecteix un incre-ment en les emissions de CO2 i metà generadespels purins excedents que no podran ser abocatsen el sòl, i, per tant, hauran de ser tractats enplantes d’assecat tèrmic (genera emissions deCO2 i COVs), basses, depuradores amb elimina-ció de nutrients, etc. La millor alternativa perpal·liar el canvi climàtic (descartada la no gene-ració) seria la producció de biogàs, amb aprofi-tament energètic del mateix.

Finalment, cal apuntar que en el camp dels pu-rins la planificació actual no és la més adient perreduir les emissions i que caldria fer un esforçper incorporar aquestes emissions com a criteriper planificar aquest sector.

Referències

ARIMON, Lorena. El biogás a Catalunya: informe sobre laproducció a partir de residus orgànics, utilització actual i po-tencialitats. Memòria projecte fi de carrera de la Llicencia-tura de Ciències Ambientals. Universitat Autònoma deBarcelona,2002.

FLOTATS, Xavier; CAMPOS, Elena. «Hacia la gestión inte-grada y co-tratamiento de resíduos orgánicos» I Encuen-tro internacional de gestión de resíduos orgánicos en elámbito rural mediterráneo. Navarra, 2001.

HENZE, Moes; HARREMOËS, Poul; JANSEN, Jes la Cour; AR-VIN, EriK. Wastewater treatment: biological and chemicalprocesses. 2 ed Berlin: Springer-Verlag, 1997

ITOKAWA, Hiroki; HANAKI, Keisuke; MATSUO, Tomonori.«Nitrous oxide emission during nitrification and denitri-

fication in a full-scale night soil treatment plant» WaterScience Technology (London), vol. 34, núm. 1-2 (1996),p. 277-284.

LEMA, Juan Manuel; MÉNDEZ, Ramon; SOTO, Manuel.«Bases cinéticas y microbiológicas en el diseño de diges-tores anaerobios» Ingenieria Química (Madrid), vol. 24,núm. 274 (1992), p. 191-201

PRICE, E.; CHEREMISINOFF, N.P. Biogas production and utili-zation Michigan: Ann Arbor Science Publishers, 1981

TCHOBANOGLOUS, G., THEIXEN, H., VIGIL, S. Gestión Integralde Residuos Sólidos. Barcelona: McGraw-Hill, Inc., 1994

UTRERA, Patricia. Adequació del funcionament del dipòsit

ResiduPotencialitat total

(kTEP/any)Previsions 2010

(kTEP/any)

Fangs d’EDAR 888,051.157,6 93,8

FORM 269,53

Purins excedentaris 2.647,83 143,7

ResiduProducció

(tones/any)Font

Fangs d’EDAR 225.112,8 ACA, 2001

FORM total 1.740.000 Junta de Residus, 2000

Purins 12.507.217 ICAEN, 2001

Residu m3 biogàs/ tona

Fangs d’EDAR 764

RSU 100

FORM 300

Purins 410

El canvi climàtic a Catalunya Els residus

423

Taula B6.15. Potencial de generació de biogàs dels residus Font: web ICAEN i Arimon, 2002.

Taula B6.16. Producció de residus a Catalunya Font: Arimon, 2002.

Taula B6.17. Potencialitat màxima actual del biogàs i previsions pel2010Font: Arimon, 2002.

controlat de residus sòlids de Castellnou de Seana a la nor-mativa vigent i avaluació de la producció de lixiviats i biogàs.Projecte Final de Carrera de la llicenciatura de CiènciesAmbientals. Universitat Autònoma de Barcelona, 2001.

VICENT, Teresa. «Digestión Anaerobia de purines de cer-do». 5º Seminario de Depuración Anaerobia de AguasResiduales. Valladolid 1993.

VICENT, Teresa. «El procés de Digestió Anaeròbia». A:Flotats, Xavier. Tractament anaerobi d’aigües residuals i re-sidus de forta càrrega: paràmetres de disseny i tecnologies enús. Lleida: Paperkite, 1995.

WILLIAMS, Paul T. Waste treatment and disposal. John Wi-ley and sons, 1998

Pàgines web

Agència Catalana de l’Aigua (ACA): http://mediamb.gen-cat.net/aca

Agència de Residus de Catalunya (ARC): http://www.arc-cat.net

Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Genera-litat de Catalunya: http://www. gencat.net/mediamb/

Ecoparc de Barcelona: http://www.ecoparc.net/

Institut català de l’energia (ICAEN): http://www.icaen.es

Els residus Teresa Vicent i Xavier Gabarrell

424