es 1: canvi climÀtic

El canvi climàticReflexions des del punt de vista educatiu

| 2007 | PRIMAVERA |1

revistaes01 23/5/07 08:29 Página 1

ÍndexARTICLES Un horitzó sostenibleCriteris per a l’introducció de la sostenibilitat als processoseducatius. Àngels Canadell

Enginyant el futur Didac Ferrer proposa un gir radical a la formació dels engin-yers.

Aportacions de la Cultura del NO a l’aprenentatge col·lectiuJosep Moner descriu un ventall de possibilitats reivindicativesi de sensibilització per afrontar agressions socioambientals.

Les ONGD i el canvi climàticPer que el canvi climàtic affecte més els països empobrits? Unavisió des de l’Educació pel Desenvolupament. MontseSantolino i Sònia Pérez

De Guttenberg al GoogleOriol Lladó explora l’impacte de la web com a eina que creaconsciència

Quin paper els correspon als mitjans de comunicació?Part del problema, part de la solució o només l’escenari? JordiBigues

BREUSPetites mostres de bones pràctiques en educació per la soste-nibilitat a Catalunya i altres llocs

Dins de l’aula (escoles, instituts i universitats)Fora de l’aula (museus, ONG, associacions i òrgans públics) Educació noformal (mitjans de comunicació,artistes i cultura)

VISIÓ 2050Vint-i-un emprenedors socials de Barcelona ens relaten lesseves visions per a la ciutat del 2015, i altres personatges refle-xionen sobre el paper que té l’educació per arribar-hi

CALENDARI DE DIES PER A LA SOSTENIBILITATA què dediquem el 2007? Un calendari dels dies mundials deljuny a l’octubre

ENTREVISTADiana González exposa el treball del BACC per arribar a unaBarcelona on no hi hagi fums i on es pugui jugar al carrer

PETJADA ECOLÒGICA Quant hem gastat en energia, aigua, paper i tinta per fer aques-ta revista?

Primavera 2007Canvi climàtic1.

5

819

22

3537

30

43

4547

2511

39


L’any 2014 marca el final de la Dècada de l’Educació pelDesenvolupament Sostenible marcat per les Nacions Uni-des. Fins on haurem arribat? Viurem, sens dubte, en un en-torn encara més escàs de recursos, on la nova tecnologiade què gaudim (i amb la qual gastem aquests recursos) es-tarà a l’abast de milions de persones més, i el clima medi-terrani haurà canviat, en tots els sentits. Però la preguntaés: tindrem persones capacitades per adaptar-se a la com-plexitat i la incertesa que aquests canvis impliquen? Aquest any llancem la revista Educació i Sostenibilitat perprovocar una reflexió sobre el paper de l’educació en elcamí cap a la sostenibilitat. Quins són els continguts aca-dèmics que ens prepararan per desenvolupar una econo-mia de cicles de vida tancats, i una societat de mirada ober-ta a diferents realitats i cultures? En quin tipus d’entornhem d’educar per la sostenibilitat? Com produïm aquestspunts d’il·luminació per motivar-nos a viure de manera di-ferent? I, quin és el paper de l’Administració, de les ONGs,dels museus, dels músics i dels artistes en aquest camí? D’una banda, la revista intenta provocar reflexió, a travésdels seus articles, però d’altra banda, pretén motivar-nosa actuar, a través de l’exposició de bones pràctiques que jaes fan en educació i sostenibilitat en diferents àmbits. So-lem sentir a dir, en diversos entorns, que l’educació (siguiformal, no formal o informal) és clau per a la transforma-ció cap a una societat més sostenible, on necessitem per-sones amb una consciència, unes actituds i unes compe-tències que contribueixin al desenvolupament sostenible,com a individus i com a col·lectiu. Per tant, anem pas a pasi, enfront d’un encàrrec tan ambiciós, hem decidit explo-rar un tema clau en cada número d’Educació i Sostenibi-litat. Per a aquesta primera edició, el tema transversal ésel canvi climàtic. Conscient de les múltiples maneres d’aprendre a actuaramb menys recursos, més eficiència, i infinit respecte pelsaltres, Educació i Sostenibilitat intenta explorar possibi-litats de l’àmbit de l’educació formal –des de la primàriafins a la universitària– (dins de l’aula), dels programes d’e-ducació noformals impulsats per l’Administració, les ONGsi altres actors amb una missió de sensibilització (fora del’aula) i, finalment, els mitjans de comunicació, la web i di-verses eines culturals (educació informal). Agraïm els es-forços de tots els qui s’han implicat en aquest projecte iconvidem d’altres a acompanyar-nos en el viatge que ensproposa la Dècada de l’Educació pel DesenvolupamentSostenible.

2014. Fins a on haurem arribat?

Núria BuenaventuraPresidenta delegada de l’Àrea

de Medi Ambient de laDiputació de Barcelona


Crèdits

EditoraHeloise Buckland

RedaccióAriadna Fernández

Comitè editorialSandra Benbeniste, Anna Díaz, AnnaEstella, Teresa Franquesa, Antoni Grau,Oriol Lladó, Josep Moner, Sonia Pérez,Inma Pruna i Monste Santolino

Disseny i impressióEl Tinter, SAL(Empresa certificada ISO 14001 i EMAS)

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:Ajuntament de Barcelona, Generalitatde Catalunya, ESADE, FundaciónEcología y Desarrollo, Confederaciód’ONGs pel Desenvolupament,Enginyeria Sense Fronteres i XarxaEdusost.cat

Imprès en paper reciclatAbril del 2007

Dipòsit legal B-23656-07ISSN 1887-7230

[email protected] +34 93 405 43 73

Pri

mav

era

2007

4 i el seu equipEducació i Sostenibilitat veu la llum per primer cop aquest abril del 2007amb un objectiu concret: promoure la integració de la sostenibilitat en l’e-ducació mitjançant la divulgació de casos pràctics inspiradors, innovadorsi positius, i una reflexió sobre el paper de l’educació en el camí cap a un fu-tur més sostenible. La publicació neix per iniciativa de RCE Barcelona (undels trenta-cinc centres regionals d’expertesa en educació pel desenvolu-pament sostenible reconeguts per la Universitat de les Nacions Unides) igràcies als esforços d’un comitè editorial format per defensors de l’educa-ció i la sostenibilitat de diversos àmbits.Atès que s’aprèn en temps i en espais diversos, i conscient de la contribu-ció que es pot fer a la sostenibilitat de diferents organismes i perspectives,Educació i Sostenibilitat es dirigeix a un públic ampli. Pretenem servir coma eina de motivació per a les persones impulsant l’educació dins de l’aula(en escoles, instituts i universitats), fora de l’aula (en museus, ONGs, asso-ciacions i òrgans públics) i a través de l’educació no formal (des de mitjansde comunicació al món creatiu). Publicarem a la primavera i a la tardor alllarg de la Dècada de l’Educació pel Desenvolupament Sostenible impulsa-da per la Unesco (2005-2014) i dedicarem cada número a un dels diversostemes urgents de la sostenibilitat en els quals esperem que l’educació potinfluir. Intentem crear un espai per donar a conèixer les vostres iniciativesi reflexions, i sobretot per motivar a tothom per a l’acció. Així que esperemles vostres idees i suggeriments per als propers números.

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge


Des de quina cosmovisió1 vivim i ens relacio-nem? Sobre quines creences s’han construït elscurrículums escolars? Com ensenyar el valorde la mesura i de la renúncia en un món queva cap a l’excés? Com equilibrar el saber ambla ciència?Cal que ens plantegem aquestes preguntes per talde responsabilitzar-nos del que pensem i ense-nyem; dels conceptes que utilitzem i del modelsocial que reproduïm a les escoles i universitats.La sostenibilitat és un horitzó de canvi que pre-senta sobretot moltes preguntes. El seu nexecomú és la necessitat d’articular una nova cultu-

ra. Una nova visió del món, capaç de generar elsentiment d’unitat amb tots els éssers vius i dedespertar la responsabilitat amb les pròpies vi-des. De tornar a connectar el cos amb la ment,l’experiència amb el coneixement. Una culturacapaç d’integrar les múltiples facetes de la reali-tat sense excloure el que no entén.

Revisar els pressupòsitsSer educat en una cultura implica aprendre aadoptar una posició en el món; un lloc des d’onmirem la realitat i ens relacionem amb els altres.La cultura occidental s’ha construït sobre la in-

Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

FO

RA

DE

L’A

ULA

DIN

S D

E L

’AU

LA

5

Un horitzó sostenible

Àngels CanadellDoctora en Filosofia,Universitat de Barcelona

Educar per un món sostenible ha esdevingut un imperatiu de les societatsdel segle XXI. Creix la consciència que no n’hi ha prou amb l’educacióambiental, sinó que cal ensenyar a percebre la unitat entre la humanitat i labiosfera. Creix la percepció de la fi d’una manera d’entendre la realitatbasada en el domini del món i la necessitat d’aprendre novament arelacionar-nos amb la Terra.

R E F L E X I O N S


R E F L E X I O N S

terpretació lineal del temps i la visió dual entreéssers humans i naturalesa.Separada de la naturalesa i del cosmos, l’espèciehumana ha buscat el seu lloc en la cursa pel pro-grés científic i tecnològic. Un projecte que des dela modernitat ha esdevingut també econòmic i polític.Conèixer ha significat per a la modernitat des-envolupar la ment racional i analítica. Apren-dre a interpretar el món de manera unidimen-sional i fragmentada. Creient en la universali-tat del coneixement i de la història s’ha esta-blert una forma de viure al planeta basada enel domini i la colonització de la Terra i de lescultures. Les dificultats per capgirar aquest model, per can-viar els hàbits consumistes o per posar-se al ser-vei d’una societat més justa mostren la força enor-me dels mites, les creences culturals que configu-ren les vides de les persones.Per això, l’esperança d’un can-vi vers la sostenibilitat comen-ça per confiar que des de les es-coles s’aposti per ensenyar desd’uns altres pressupòsits. Un dels principals obstaclesper fer efectiu el canvi d’acti-tuds i de valors prové de la se-paració entre la ment i el cos,entre el coneixement teòric il’experiència interior. Sobreella es basa la construcció d’unmón a disposició de la volun-tat humana, així com la fractu-ra entre el que sabem i el quesom capaços de comprome-tre’ns.És crucial identificar aquesta creença i veure laseva relació amb els comportaments insolidarisi irrespectuosos amb la naturalesa i la societat. Durant l’educació primària es considera im-portant la relació amb la naturalesa, però a me-sura que els infants creixen se’ls ensenya a dei-xar enrere la contemplació. S’ensenya a valo-rar més el coneixement racional que la intuï-ció i a considerar digne de ser apresa la instru-mentalització del saber.Es va formant així una contradicció entre l’ex-periència interna que acompanya la vida quo-tidiana i els coneixements teòrics que quanti-fiquen la realitat; entre el sentit íntim de for-mar part d’un tot interconnectat i la imatgecultural d’un individu que és més valuós commés productiu és. S’aprèn a prendre posiciógirant-se d’esquena a la naturalesa i percebenten l’altre un enemic potencial.

La línia del temps impedeix fer-se la idea d’unmón limitat, fet de relacions recíproques i de ci-cles interdependents. Si aprenem que hi ha untemps humà diferent del temps de la Terra, untemps lineal que eludeix els ritmes cíclics de lanaturalesa, és difícil renunciar a la voracitat delconsum.De la mateixa manera no es pot ensenyar el valorde l’austeritat si el model educatiu es basa en laquantificació, la productivitat i l’afany per ser més.Tant l’acceleració com l’obsessió pel creixementi la novetat sorgeixen d’un model econòmic quees reforça amb el paradigma de la linealitat. Aquests mites han teixit una trama que impedeixpercebre els límits de l’acció humana, així com laresponsabilitat de viure. La construcció d’un mónartificial al marge dels elements naturals alimen-ta la sensació que tot és possible i constitueix unobstacle enorme per fer virar la societat cap a la

sostenibilitat. La crisi ètica del nostre tempsés una mostra de l’abisme queculturalment hem creat entreel pensament i l’experiència,entre el subjecte i l’objecte.Som educats en aquesta sepa-ració i la reforcem amb el plan-tejament fragmentat i abstrac-te del coneixement a les esco-les. Amb allò que queda exclòsdel saber i amb la metodologiaeducativa.Dualisme, racionalisme, uni-versalisme i linealitat són elspunts de referència des d’ons’ha construït la realitat sociali econòmica que avui identifi-

quem com a insostenible.Aquests principis s’han anat imposant al llarg dela història del món occidental i es veuen reflectitsen l’àmbit educatiu en:a) la separació entre ciències i lletres,b) la instrumentalització i quantificació del co-neixement,c) la creença en la neutralitat de la ciència i la tec-nologia, id) la fe en el progrés entès com a domini de la Ter-ra i emancipació dels seus ritmes temporals.¿Com ensenyar que no estem separats del món,que la ment interactua constantment amb la rea-litat? ¿Que no hi ha un subjecte separat de l’ob-jecte i que, per tant, tota acció i tot saber impli-quen una postura ètica i un vincle amb l’altre iamb el món? ¿Com avançar vers el camí de sos-tenir-nos mútuament els uns als altres en una Ter-ra finita?

Pri

mav

era

2007

6


Cal tenir una visió sencera d’una realitat comple-xa i interdependent, per poder entendre i comu-nicar els reptes de la sostenibilitat i provocar uncanvi en les societats. Un enfocament multidis-ciplinari i integrador que vinculi els aspectes so-cials, ètics i emocionals en la transmissió dels co-neixements.Dos aspectes em semblen fonamentals per aaquest canvi d’orientació: recuperar la concep-ció sencera del coneixement, i redimensionar l’horitzó de la cultura humana a partir de la iden-tificació amb la Terra i l’acceptació dels seus lí-mits.

Fer girar la interpretació del món sobreuns altres eixosIdentificar els eixos de la sostenibilitat és una tas-ca prioritària. I des d’aquesta cal articular nova-ment el discurs del saber. Moure l’eix de la cultu-ra occidental, universalista, racionalista i evolu-cionista per situar-se en una perspectiva intercul-tural, interdependent i holista que respongui a larealitat de les societats contemporànies.No-dualitat i interdependència són dues nocionscentrals per avançar cap a una cultura íntegra isolidària. Una visió sencera i plural del món perla qual es requereix formar-se en un pensamentcomplex i intercultural. Des d’aquesta visió, la re-lació amb la naturalesa i amb el temps es modi-fica totalment. La percepció d’un univers integrat i interdepen-dent té una de les millors expressions en la imat-ge de la xarxa vital planetària. Una unitat dinà-mica i interconnectada des d’on es pot transme-tre amb molta més claredat la influència mútuaentre els éssers i la responsabilitat que cada un téen la qualitat del conjunt.La ciència holista o sistèmica ajuda a entendrecom aquesta xarxa s’estructura i és present encada organisme, tot oferint un llenguatge des delqual explicar la unitat del món sense caure en elreduccionisme ni en la generalització. Són les re-lacions les que esdevenen primordials en una cos-movisió interdependent. Per adonar-se de les re-lacions en un sistema natural o social, cal teniruna visió sencera que inclou al mateix temps elqui observa.Es una visió no jeràrquica i no lineal que convidaa madurar socialment i existencialment. Reque-reix aprendre a centrar-se en el món per actuar-hi adequadament. És a dir, sabent-se part d’unprocés cosmològic, en lloc d’un individu en la lí-nia de la història.La sostenibilitat és una visió del món. No ésuna explicació teòrica ni una experiència ínti-ma i subjectiva. Es una experiència vital

col·lectiva que s’ha de traduir en coneixement.Ha de poder ser explicada i constituir un dis-curs coherent en la societat i en els àmbits edu-catius. Aquests són alguns dels objectius i delsreptes que presenta aquest canvi d’horitzó cul-tural:— Presentar una perspectiva cosmològica sence-ra i multidimensional que integri passat i futur,naturalesa i cultures.— Transmetre una visió de l’ésser humà interde-pendent i integrada amb el conjunt de vides delplaneta.— Recuperar la noció de coneixement com a camíde transformació personal, com a saber vinculanti contextual que exclou la neutralitat. — Desenvolupar la visió intuïtiva i holista.— Aprendre de la naturalesa reconeixent la nos-tra pertinença a la Terra. Percebre la Terra com a organisme viu amb qui coevolucionem. — Formar-nos en la ciència sistèmica. — Aprendre de les cultures que han sabut viuresense apropiar-se de la Terra.— Donar eines per al treball interior i l’autocon-tenció. — Respectar els ritmes d’aprenentatge. Incloureel silenci a les aules. Reincorporar ritmes i ciclesnaturals en la vida social i educativa.— Transformar l’escola en una comunitat d’apre-nentatges mutus, en un context on la vida i la cons-ciència s’alimentin mútuament. — Adoptar una metodologia interdisciplinària i transversal que permeti integrar sabers i moure-’s en la complexitat. Aquests principis podrien inspirar el treballdels mestres per tal de reformular els contin-guts acadèmics des de l’educació primàriafins a la universitat. En l’actualitat és possibleexplicar la física, la química i la biologia desd’una visió sistèmica i no reduccionista. Ex-plicar les llengües, les tecnologies o les mate-màtiques com a símbols d’una veritat que capcultura no és capaç d’abastar tota sola. Lahistòria, la geografia i l’economia, des d’unplantejament intercultural i interdependentque aporti una perspectiva més adequada ala comprensió dels problemes comuns de lahumanitat.Aquesta és la responsabilitat dels educadors.Ser capaços de verbalitzar la part de compren-sió que tinguin d’aquest procés de canvi. Re-nunciar a seguir transmetent un model de ci-vilització insostenible i agrupar-se per articu-lar els coneixements des d’una visió integradade l’ésser humà i la Terra.

1 Entenem per cosmovisió l’experiència unitària del món que

comparteix una col·lectivitat.

Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

FO

RA

DE

L’A

ULA

DIN

S D

E L

’AU

LA

7


R E F L E X I O N S

Les dimensions del repteEl desenvolupament humà sostenible, com a únicmodel de desenvolupament possible, planteja unrepte de dimensions encara difícilment imagina-bles per als tècnics que es formen avui, o que esformaran demà, i que seran els protagonistes delcanvi de model al qual assistirem durant el segleXXI. El que importa realment és evitar que aquestsestudiants siguin en el futur perpetuadors d’unmodel esgotat. La seva formació ha de fer-los ca-paços de trobar el seu lloc en la inevitable transi-ció. El canvi durà a innovar tecnològicament per sermolt més eficients en el consum d’energia i dematerials; els esforços se centraran a anar tancantels cicles de matèria, reduir el consum energètic,aprofitar al màxim l’energia d’origen renovable ipreservar la biodiversitat. És probable que siguinecessari reinventar les professions tecnològi-ques, que estan basades en un model de desen-volupament forjat a la societat preindustrial i que,si no canvien, seran incapaces de conviure en elmarc del canvi de paradigma.Des d’un punt de vista tecnològic, el repte de lasostenibilitat suposa fer salts d’ecoeficiència degran magnitud pel que fa a les tecnologies actuals:s’estima que cal reduir entre deu i cinquanta ve-gades els impactes de les tecnologies actuals si

volem un sistema viable a llarg termini i extensi-ble de manera equitativa a tots els habitants delplaneta.1 L’estratègia de “fer com sempre”, aplica-da al procés d’innovació no sembla la solució perresoldre els problemes que es plantegen, ja queno sol produir salts d’eficiència d’aquesta magni-tud. Així doncs, hi ha camp per al repte intel·lec-tual de la innovació tecnològica.

Com es pot ensenyar la sostenibilitat a l’enginyeriaEmmarcades en la Dècada de Nacions Unidessobre Educació pel Desenvolupament Sosteni-ble (2005-2014),2 unes quantes organitzacionsque formen tecnòlegs ja s’hi han posat a treba-llar. Moltes d’aquestes es donen cita cada dosanys en els congressos internacionals “Engi-neering Education in Sustainable Development,que s’han fet a Delft (2002), Barcelona (2004) iLió (2006). En el curs de la segona edició, es vaaprovar la Declaració de Barcelona,3 que preténrecollir l’esperit de la Dècada en l’àmbit de la for-mació superior tecnològica. La novetat, enaquest sentit, és que es tracta de la primera de-claració internacional en l’àmbit educatiu supe-rior que afecta un col·lectiu (o un grup de col·lec-tius) professional determinat, en aquest cas eltecnològic.

Pri

mav

era

2007

8

Enginyant el futur

Didac Ferrer-BalasDirector del Centre

per a la Sostenibilitat(CITIES), Universitat

Politècnica deCatalunya

El libro de los desórdenes.El Roto. Editorial Mondadori,

Barcelona,2004.


La Dècada pretén promoure un debat globalsobre la integració de la sostenibilitat en totsels nivells educatius i promoure l’adopció d’es-tratègies, accions i iniciatives arreu del món.És obvi que els professionals de l’enginyeriasón cabdals per al desenvolupament i la im-plementació de tecnologies sostenibles i la in-novació cap a sistemes sostenibles. Les insti-tucions educatives tecnològiques, com ara lesuniversitats tècniques, han sabut, en general,formar enginyers i enginyeres qualificats i ca-paços de respondre a les demandes de la so-cietat. Com a nova demanda, el desenvolupa-ment sostenible requereix un canvi profund,ja que no tan sols es tracta de tenir en compteaspectes socials i ambientals en el disseny, des-envolupament i realització de noves tecnolo-gies i nous productes, sinó de convertir-hotambé en part essencial dels objectius i les es-pecificacions de partida. Això comprèn la ge-neració i transmissió de nou coneixement cog-nitiu, però també el desenvolupament de nousmètodes i noves eines d’ensenyament i apre-nentatge. D’altra banda, també requereix tran-sicions en els paradigmes actuals, obertura demires i canvis en els valors i les assumpcionsbàsiques del present. Per tant, cal donar im-portància de nou a aspectes com ara l’ètica, lesciències socials i el desenvolupament d’habi-litats en el currículum de l’enginyeria.Conscients que els titulats han d’estar preparatsper a les condicions de la societat futura, és ne-cessari veure el desenvolupament sostenible comuna responsabilitat a gestionar, i més enllà de sa-ber reconèixer els problemes, cal que siguin ca-paços d’aplicar-lo en la seva vida professionalcombinant l’habilitat tècnica amb la perspectivaglobal necessària per abordar problemes com-plexos i nous.

Quins canvis curriculars cal ferCal deixar clar, no obstant això, que la sostenibi-litat no és una disciplina tècnica, en tot cas no pasen el sentit que ho són la hidràulica o la mecàni-ca, per exemple. La sostenibilitat defineix el con-text en què les disciplines tècniques i d’un altretipus són aplicades, i les propietats emergents quesorgeixen de les seves aplicacions. És, per tant,una manera de pensar —un hàbit mental— i defer sobre com s’han d’enfocar els problemes. Sig-nifica, així, adoptar una aproximació sistèmica entot el procés de l’enginyeria.Cap d’aquestes condicions no exclou el rigor cien-tífic i tècnic, sinó que en resitua el marc d’aplica-ció. Seguint aquest fil conductor, encara que ja hihagi propostes d’aquesta classe, no sembla gaire

necessari parlar de noves titulacions com aral’“enginyeria sostenible”, sinó que seria més lògicque les enginyeries incorporessin la perspectivasostenibilista en la seva aproximació a cada dis-ciplina concreta; de manera que podríem parlard’enginyeries sostenibilistes.De forma simplificada, es pot dir que hi ha tresnivells d’actuació necessaris en el procés que jaes denomina “sostenibilització curricular”:

• Donar a conèixer els principis bàsics de la sos-tenibilitat a tots els estudiants (sigui a travésd’assignatures o de mòduls específics sobre sos-tenibilitat, i que permetin que l’estudiant vegi laqüestió d’una manera integrada i connectada,amb prou profunditat d’anàlisi).

• Integrar la perspectiva del desenvolupamentsostenible globalment en el currículum en to-tes les activitats d’aprenentatge (sempre queaixò sigui raonable), d’una manera coherent itransversal, per garantir que l’aprenentatge delsprincipis sostenibilistes no entra en contradic-ció amb els continguts disciplinaris “tradicio-nals”, sinó que els plantegen un nou repte per a la innovació).

• Oferir la possibilitat d’especialització en aspec-tes determinats de la sostenibilitat en la gradua-ció (ja que entre els professionals que cal formarés evident que calen diferents profunditats d’a-nàlisi, com es descriu a continuació).

Encara que cal que tots els tècnics coneguin elmarc global del paradigma sostenibilista, hi ha di-versos ritmes en les transicions d’ecoeficiènciaque s’han de produir en el camí cap a un futursostenible. Hi ha, per tant, necessitats diverses enrelació amb els professionals de la tecnologia. Aixòtambé significa que les opcions formatives hande correspondre a aquesta diversitat. Uns quantshauran de seguir treballant en l’optimització desistemes actuals a curt termini, amb un enfoca-ment generalitzat en prevenció, però també apli-cant sistemes de “final de canonada” quan calgui.En aquest cas, són necessaris experts disciplina-ris capaços de treballar multidisciplinàriament.Uns altres es dedicaran a repensar les estructuresa partir de sistemes preexistents, i haurien de serbrillants en el treball multidisciplinari i interdis-ciplinari. Finalment, caldran també persones méscentrades en la recerca a llarg termini, capacesd’imaginar globalment els nous sistemes a partirde les “necessitats bàsiques” que satisfan (retor-nem al concepte de “necessitats a satisfer” pre-sent en la famosa definició de l’Informe Brun-tland) i que haurien d’excel·lir en el treball inter-disciplinari i transdisciplinari.

Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

FO

RA

DE

L’A

ULA

DIN

S D

E L

’AU

LA

9


R E F L E X I O N S

El canvi climàtic, un repte il·lustrador delcanvi que calHi ha qüestions que poden il·lustrar bé els neces-saris canvis de paradigma de què parlem. Unad’aquestes és el canvi climàtic. La tecnologia quecal ensenyar ha d’integrar aquest repte com undels elements clau i com a motor d’aquesta reno-vació, ja que precisament és la conseqüència demoltes de les decisions tècniques que els profes-sionals d’aquest camp han pres, i encara avui con-tinuen prenent. És necessari entendre que aquestproblema no és estrictament tècnic —el superenamb escreix les seves dimensions socioeconòmi-ques, i per tant cal formar persones capaces decomprendre’l en la seva globalitat—, però alhoracal aprofitar l’estímul que planteja per a allò quela bona enginyeria ha sabut fer: solucionar, a par-tir de la innovació i l’enginy, problemes concretsde rellevància social.

L’oportunitat única de l’Espai Europeud’Educació SuperiorEl procés de creació de l’Espai Europeu d’Educa-ció Superior (EEES), iniciat amb la Declaració deBolonya, va avançant irreversiblement. El seu ob-jectiu central és consolidar la presència d’Europaal món a través de la millora contínua de l’educa-ció superior dels seus ciutadans, tot posant unèmfasi especial en l’adopció i el desenvolupamentharmònic de sistemes educatius superiors fàcil-ment comparables, amb titulacions que perme-tin el reconeixement acadèmic i professional entota la Unió Europea.

El procés, com tota fase decanvi, permet la renovació deconceptes i pràctiques queavui dia s’han de reformar.Com a aspecte cabdal d’a-questa reforma, s’ha discutiti aprovat la necessitat d’alte-rar profundament el mètoded’ensenyament centrat en elprofessor, i centrar-lo en l’a-lumne i en el seu procés d’a-prenentatge. En aquest sen-tit, “Bolonya” representa unaoportunitat única per acon-seguir introduir profunda-ment aspectes com el para-digma sostenibilista en totsels ensenyaments, no única-ment en les noves titulacions—per exemple, ambientals—que puguin crear-se. Peròaixò no està guanyat d’entra-da, ja que també hi ha el risc

que el debat derivi cap a qüestions més formalsque conceptuals, i que sigui necessari esperar vintanys més per tenir una altra oportunitat d’aques-ta magnitud.

ConclusionsSi acceptem que el model sostenibilista és l’úni-ca alternativa realment viable, ¿com ens les en-ginyem per fer aquest futur sostenible? De segurque farà falta un gran gir en el pensament, els va-lors i l’acció. Citant Einstein, “els problemes relle-vants amb els quals ens enfrontem no es podensolucionar aplicant-hi el mateix tipus de pensa-ment que els ha creat”.Cal desacoblar el progrés social i el benestar de ladegradació ambiental. Contribuir a aquesta in-novació només serà possible si se situa la soste-nibilitat com a requisit essencial de tot progréstecnològic. És ingenu pensar que si seguim for-mant els tecnòlegs com sempre, o si els propor-cionem amb timidesa un conjunt de coneixe-ments sobre tecnologies ambientals, s’assoliranprocessos tecnològics que permetin el desenvo-lupament sostenible.L’etapa actual obre diverses oportunitats. La Dè-cada de Nacions Unides i l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior en són dues. ¿Deixarem passaraquest tren i tots els avantatges que se’n deriven?És un luxe que ja no ens podem permetre.

1 Vegeu K.F. Mulder (ed.) (1996). Sustainable Development for En-gineers. A Handbook and Resource Guide, Sheffield (Regne Unit):Greenleaf Publishing. 2 http://portal.unesco.org/education/.3 http://www.upc.edu/eesd-observatory.

Pri

mav

era

2007

10


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

11

FO

RA

DE

L’A

ULA

DIN

S D

E L

’AU

LA

Des de l’any 1998, els depar-taments de Medi Ambient iHabitatge i d’Ensenyamentimpulsen el programa Esco-les Verdes, que compta ambla col·laboració de l’InstitutCatalà d’Energia i promou, amés, la participació dels enslocals, cosa que el potenciaen el seu entorn més immediat. Es tracta d’un projecte inspirat en la fi-losofia de l’Agenda 21 i de les GreenSchools europees, però adaptat a la si-tuació socioambiental de Catalunya i alseu sistema educatiu. L’objectiu és afa-vorir un canvi en la dinàmica dels cen-tres cap a l’ambientalització integral, ésa dir, la incorporació de criteris ambien-tals tant en els seus currículums forma-tius com en la seva gestió interna. Elprograma identifica i reconeix amb eldistintiu Escola Verda als centres edu-catius que han apostat voluntàriamentper millorar el seu comportament am-biental i per contribuir a la millora am-

biental del seu entorn i delseu país. Actualment hi haadherits al programa 227centres (quasi un 30% detots el centres a Catalunya).Tots tenen el distintiu, i 55d’aquests centres el van re-bre per primer cop la tardorde l’any passat.

Per facilitar l’intercanvi d’experiènciesentre els centres i crear un marc de con-tacte personal entre el professorat i l’a-lumnat implicat, s’organitzen fòrumsterritorials d’Escoles Verdes. Aquests fò-rums s’alternen en el temps amb l’orga-nització de simposis d’Escoles Verdes,en què experts dels diferents àmbits detreball exposen per al debat propostesmetodològiques i línies d’actuació in-novadores. Aquesta primavera s’orga-nitzen els quarts fòrums territorials.

Anna Estellahttp://mediambient.gencat.net93 444 50 00

L’Agenda 21 Escolar és un programapensat per facilitar la implicació delscentres educatius en l’ambiciós projec-te d’imaginar i construir un món millori més sostenible, començant per la in-tervenció en l’entorn més immediat.Des de l’any 2001 l’Ajuntament de Bar-celona anima les comunitats educati-ves (professorat, alumnat, monitors,personal no docent i famílies) a fer laseva Agenda 21 Escolar, com a projected’educació, participació i implicació cí-vica.Durant els sis darrers cursos, els més de230 centres participants han desenvo-lupat un ric ventall d’iniciatives de mi-llora de la pròpia escola i de l’entorn.Cada any s’obre una nova convocatòria,tant perquè els centres que ho desitginpuguin aprofundir el seu programa,com perquè nous centres l’iniciïn i en-rolin. Es cerca crear un procés participatiu,de revisió dels plantejaments i pràc-tiques educatives, i de compromís en

accions de millora en relació ambl’ambient i la sostenibilitat. Per desenvolupar l’Agenda 21 Esco-lar, l’Ajuntament ofereix, entre d’al-tres, un marc comú de treball, mate-rials de suport, propostes de treball i recursos, un servei permanent d’in-formació, butlletí electrònic quinze-nal, cursos, seminaris i tallers de for-mació, assessorament, dinamitzacióde grups de treball i d’intercanvi d’ex-periències, suport tècnic i recursos dediferents instàncies municipals, unServei de Documentació d’EducacióAmbiental, i ajut econòmic per alscentres públics i les escoles d’educa-ció especial concertades.

Hilda Weismannwww.bcn.cat/agenda21/a21escolar93 256 25 99 / 93 237 47 43

Escoles Verdes, escoles per al futur

L’Agenda 21 Escolar de Barcelona

Energia per a la cooperació

Dins del Programa d’educació peldesenvolupament de l’Associació Ca-talana d’Enginyeria Sense Fronteres(ESF), s’ofereixen dos cursos d’intro-ducció per donar a conèixer la relacióentre l’energia i el desenvolupamenthumà, així com la relació d’aquestsdos elements amb el desenvolupa-ment sostenible.

Els cursos (“Projectes d’abastamentd’energia en zones rurals” —primeraedició— i “Energia i cooperació per aldesenvolupament” —segona edició—)tenen com a objectiu general dotard’una formació específica en energiai cooperació tant les persones vincu-lades a l’ESF com a les que estiguininteressades o que tinguin experièn-cia en organitzacions sense ànim delucre.

En un àmbit més específic, els cursospretenen desenvolupar les compe-tències en l’ús i l’aplicació dels con-ceptes, habilitats i actituds en relacióamb la cooperació internacional i latecnologia per al desenvolupamenthumà i sostenible. En el cas del segoncurs més específic, es pretén propor-cionar la informació i la formació bà-sica necessàries per a una adequadaidentificació i avaluació de projectesde cooperació per al desenvolupa-ment que tinguin com a objectiu ladotació o millora de serveis energè-tics fiables i assequibles en zones ru-rals de països en vies de desenvolu-pament. Un total de cent vint-i-cincalumnes participaran en aquesta edi-ció, enfront dels cent de la darreracita.

Sònia Pérez www.esf-cat.org 93 302 27 53

B R E U S


B R E U S

12

El Concurs d’Idees Ambientals i Soste-nibles de la UPC cerca propostes inno-vadores i aplicables que contribueixinal desenvolupament sostenible. Eltema triat per a la 9a convocatòria delconcurs va ser “Kyoto, més a prop”. Enaquesta ocasió, el Jordi i la Mireia vanajudar a comunicar com les decisionsquotidianes afecten el teu consum d’e-nergia. Els guanyadors van ser:

Convocatòria universitària:1r premi a “L’horta solar” per abordarla participació de la comunitat en l’e-nergia renovable, d’Aurora Suñol i Tors-ten Masseck.2n premi a “Depèn de tu”, pel disseny

d’un videojoc de conscienciació, de Mi-reia Fernàndez i Jordi Ferran.

Convocatòria oberta:1r premi compartit per la seva contri-bució pedagògica a:• “A Kyoto estableixen prioritats, i a l’es-

cola reduïm quilowats”, del CEIP Nos-tra Llar de Sabadell.

• “L’estalvi en energies no renovablesno és una entelèquia”, de l’IESM Nar-cís Monturiol.

2n premi a “Luz de nueva generación”,una nova solució per a la il·luminació,de John Edwar Castro.

www.univers.upc.edu/concursos

Kyoto, més a prop

Amb l’aprovació l’any 2006 del Pla UPCSostenible 2015, neix el ProgramaUPCO2 de reducció d’emissions de CO2

associades a la Universitat Politècnicade Catalunya, amb la voluntat de por-tar a terme bona part de les accions pre-vistes en el Pla UPC Sostenible 2015 re-lacionades amb l’energia, l’edificació iel canvi climàtic.Com a eina per a la millora de l’eficièn-cia en el consum de recursos dels edi-ficis de la UPC, el passat mes d’octu-bre s’ha posat en funcionament el por-tal web SIRENA-UPC: Sistema d’infor-

mació de recursos energètics i d’aigua.Es tracta d’una eina informàtica queintegra i gestiona tota la informació re-lacionada amb el consum de recursosals edificis de la universitat, a partir dela qual genera comparatives, gràfiques,indicadors de consum, d’impacte am-biental associat, etc. L’origen de la in-formació són les dades de facturació,mes a mes, de les companyies submi-nistradores, però també en bona partdels edificis es poden seguir les dadesde consum cada quart d’hora a travésdels més de setanta-cinc seguidors en

línia que hi ha instal·lats.Les dades generades són la clau per po-der fer una anàlisi correcta de l’eficièn-cia actual en el consum de recursos alsedificis de la UPC, i arribar a identificar-ne les possibles causes i les accions quepermetin millorar-la. El potencial delSIRENA rau a permetre fer visible a totala comunitat universitària (i a la resta dela societat) l’impacte ambiental asso-ciat al consum energètic i de recursosals edificis.

Galdric Ruiz www.upc.edu/sirena

El potencial SIRENA

Implicar-hi els més petitsEl centre d’educació infantil i primàriaJosep Gras de Sant Llorenç de Savall hadecidit contribuir d’una manera activaal desenvolupament sostenible. Ho hafet amb el projecte “Aules verdes”, ini-ciativa guardonada amb el primer pre-mi del 8è Concurs d’Idees Ambientalsi Sostenibles de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC).El projecte té com a objectiu educar en lasostenibilitat. Per aconseguir-ho, hanbuscat la implicació de l’alumnat dins lesaules, per a la qual cosa han creat en cadagrup classe diferents càrrecs per supervi-sar la consecució d’uns objectius deter-minats. Així, als diferents nivells educa-tius hi ha un cap de manteniment, un cà-rrec de recollida selectiva de residus, unde meteorologia i un altre de material. A més, han començat a utilitzar bolígrafsi piles recarregables, a fer una gestió sos-tenible del paper a l’aula, a emprar car-tutxos de tinta reciclats i a treballar ambnoves tecnologies. En conjunt, totesaquestes accions han aconseguit un efec-te positiu que ha permès al centre edu-catiu estalviar un 30% en el consum delpaper, reduir un 100% el consum de pi-les no reciclables, així com la despesa debolígrafs al cicle superior, fins a arribar aun 40% d’estalvi, reciclar prop del 100%del paper utilitzat i prop del 70% de plàs-tic, i, en general, minvar la despesa ener-gètica del centre.

www.internenes.com 93 714 02 34

Pri

mav

era

2007


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

13

FO

RA

DE

L’A

ULA

DIN

S D

E L

’AU

LA

L’Institut d’Educació Secundaria Celes-tí Bellera de Granollers és un dels insti-tuts d’ESO i batxillerat que ha escollit lasostenibilitat com a eix vertebrador.Aquesta determinació és present en totsels àmbits de la vida diària del centre.L’Institut disposa de contenidors de re-ciclatge i papereres per seleccionar elsdiferents residus. A més, la gent del Be-llera participa des de fa temps en diver-sos projectes en defensa del medi am-bient (Projecte, Xarxa d’Escoles Solarsde Catalunya - XESCA) i disposa a la fa-çana sud de l’institut d’una central fo-tovoltaica de trenta-sis mòduls que esva inaugurar l’estiu del 2000. Aquestainstal·lació solar s’utilitza per fer pràcti-ques i comprovacions de l’estalvi querepresenta l’ús de l’energia solar, com afont de dades per a treballs del batxille-

rat científic i tecnològic, i també per atreballs de recerca de diferents àrees.D’entre les actuacions dins les progra-macions curriculars de crèdits comunsi variables a l’ESO destaca el projectedels molins de vent, així com el projec-te “La ciutat sostenible”.Des de l’octubre del 2003, aquest insti-tut va rebre el distintiu i el certificat d’Es-cola Verda de la Generalitat de Catalu-nya, fet que posa de manifest la feinafeta pel centre Celestí Bellera per reo-rientar l’educació vers el desenvolupa-ment sostenible (cinquanta-cinc cen-tres més gaudeixen d’aquest distintiu).De fet, son els mateixos alumnes els quianalitzen la sostenibilitat del centre.

www.bellera.org93 879 49 14

L’institut com a laboratori real

L’ambientalització dels programes i currículums educatius és un delsprincipals mètodes i objectius perconscienciar les futures generacionsde la importància de les seves acti-tuds, tant en la vida personal com enla laboral. El IV Programa d’acció enmatèria de medi ambient de la UnióEuropea (2001-2010) subratlla la ne-cessitat d’integrar les consideracionsambientals en totes les polítiques co-munitàries i la importància d’impli-car-hi la ciutadania i les empreses peraconseguir formes de consum i deproducció més ecològiques.A través de la formació professionalocupacional, els treballadors i treballa-dores han d’aprendre i adquirir els co-neixements ambientals necessaris perincorporar actituds ambientals correc-tes de manera quotidiana i natural. Perarribar a aquest objectiu, s’impulsa desde la Generalitat de Catalunya el desen-

volupament de pràctiques de gestió am-biental durant el procés formatiu. Amés, s’intenta qualificar els forma-dors/es amb l’adquisició de coneixe-ments sobre conceptes, actituds i apti-tuds ambientals per tal que puguintransmetre idees clau que permetincomptabilitzar l’activitat professionalamb el desenvolupament sostenible dela societat. Finalment, i davant la man-ca de material que hi ha hagut fins ara,s’han de crear materials de suport di-dàctic d’utilitat per a alum-nes i forma-dors. La finalitat d’aquest projecte esaconseguir l’ambientalització en totesles famílies de la formació professionalocupacional. Fins ara, ja s’ha assolit ensectors com ara els d’arts gràfiques i laconstrucció, i en breu es farà dins el sec-tor d’oficines.

http://mediambient.gencat.net93 444 50 00

L’ambientalització de la formació professional catalana

L’Observatori debones pràctiquesuniversitàriesMoltes universitats d’arreu del móndesenvolupen activitats vinculadesamb el compromís social de l’educaciósuperior. La Global University Networkfor Innovation (GUNI) recull aquestesexperiències dins el seu Observatori deBones Pràctiques Universitàries, ambl’objectiu d’identificar, difondre i trans-ferir aquestes experiències. L’Observatori organitza geogràfica-ment i temàticament les bones pràcti-ques, i d’aquesta manera s’han pogutidentificar els principals àmbits d’acti-vitat pel que fa al compromís social de

les universitats: els valors, l’ètica i la for-mació de la ciutadania; la cooperacióal desenvolupament comunitari i local;l’accés universitari i l’equitat, i el des-envolupament sostenible. Així, s’han identificat activitats que te-nen a veure amb la incorporació trans-versal de valors i de pràctiques relacio-nades amb el desenvolupament soste-nible al currículum acadèmic. És el casde la Universitat de Kingston, que des-envolupa processos d’innovació do-cent amb el suport del Consell Finan-cer per a l’Educació Superior del Reg-ne Unit. Una altra línia d’activitat ésl’ambientalització de la gestió del cam-pus; com ho mostra l’experiència del’Oficina Verda de la Universitat Nacio-nal d’Austràlia. La recerca científica so-bre desenvolupament sostenible tam-bé és un camp important d’activitat.Així ho mostra la xarxa d’experts i uni-versitats holandeses (el DHO) que pro-mouen la recerca a través de projectesde cooperació al desenvolupament.

Yasmín Cruzwww.guni-rmies.net 93 401 25 86


B R E U S

* Fundació per a l’Educació Ambiental Ecoescoles (FEE)EA, educació ambientalDS, desenvolupament sostenibleParv, parvulariPrim, escoles de primariaSec, instituts de secundariaEE , escoles d’educació especial

Pri

mav

era

2007

14

Nova Zelanda

Xina Suècia Anglaterra,País de Gal·lesi Escòcia

Sud-àfrica Europa

Nom de l’iniciativa

Xarxa d'Escolesmediambien-tals

Projectesd’EscolesVerdes

Premis EscolesVerdes

FEE Ecoescoles*

FEE Ecoescoles*

FEE Ecoescoles*

Any de creació 2002 1996 1998 1995 2003 1994

Nivell educatiu Parv, prim, sec Parv, prim, sec iEE

Parv, prim, sec Parv, prim, sec,i EE

Parv, prim, sec Parv, prim, sec

Grups d’interèsimplicats

Entitatspúbliques,centres d'EA iONGs

Entitatspúbliques

Entitatspúbliques

Entitatspúbliques

Entitats públi-ques i la Comu-nitat pel Desen-volupament deSud-Àfrica.

ONGs,empreses,associacionscivils iindividus.

Principis ienfocament

Se centra en cincprincipis: sostenibi-litat, respecte per ladiversitat de les per-sones i de les cultu-res, participació delsestudiants de totsels nivells i coneixe-ments que enriquei-xen el procés d'apre-nentatge

Cerca animar les es-coles a fer ús delsseus recursos a favordel medi ambient.Integra dins el pro-grama escolar l'EA.Basat en ISO 14000 iles eco-escoles eu-ropees

Suport a mètodesper difondre l'ensen-yament i l'aprenen-tatge sobre el DS.Émfasi en els princi-pis democràtics. Di-rectrius de la Decla-ració del Mil·lenni

ISO 14001. Interès aminimitzar els efec-tes de les escombra-ries. Temes: trans-port, la salut, ener-gia, l'estalvi d'aigua,la biodiversitat, etc.

Enfocament basat enl'acció per tal de sal-vaguardar la salutmediambiental. Àre-es: calendari escolar,informació mediam-biental i coneixe-ment comunitari, ac-tivitats culturals, etc.Directrius de la De-claració del Mil·len-ni.

Principis de l'Agen-da 21. Tres temes:fam, aigua i energia.ISO 14001 o l’ecodi-recció. S'anima a lesescoles a integrarl'EA a totes les assig-natures

Avaluació Sí No Sí No No Sols en algunspaísos (Irlanda)

Certificació Sí Sí Sí Sí Sí

Assoliments Integració de l'EA enassignatures. Els es-tudiants també hanparticipat en la pla-nificació i avaluació

Més de quinze mil es-coles han rebut el re-coneixement(2003).Les escoles verdes s'han estès pel país ihan resultat efectivesper construir les ba-ses de la sostenibilitat

De les 218 escolespresentades, 52 vanrebre el premi. L’e-valuació mostràcanvis en la partici-pació dels profes-sors i una integracióde l'EA dins els pro-grames

268 escoles estavenregistrades al pro-grama (2002). Al fi-nals del 2004 elnombre arribava a909, el 28% de les es-coles escoceses

Programa de reci-clatge, jardíns, diesespecials pel mediambient, etc.

El 2003 hi havia mésd’onze mil escolesparticipants de vint-i-set països.

Recursos web www.enviroschools.org.nz

www.lcsd.gov.hk/green/en/index.php

www.fee-international.org

www.wessa.org.za www.fee-international.org

Programes d’Escoles Verdes en el MónAquesta taula mostra alguns exemples d’iniciatives nacionals per promoure l’ambientalització escolar


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

15

FO

RA

DE

L’A

ULA

DIN

S D

E L

’AU

LA

Classificació Universitat País

1 Universitat de Ciència i Tecnologia Noruega

2 Reial Institut de Tecnologia Suècia

3 Universitat Estatal d’Enginyeria Civil de Rostov Rússia

4 Universitat Politècnica de Catalunya Espanya

5 Ion Mincu University Romania

6 TU Delft Països Baixos

7 TU Dresden Alemanya

8 Technische Universität München Alemanya

9 Chalmers University of Technology Suècia

10 University of Plymouth Regne Unit

11 University of Strathclyde Engineering Regne Unit

12 Blekinge Institute of Technology Suècia

13 Eindhoven University of Applied Sciencies Països Baixos

14 Tampere University of Applied Sciences Finlàndia

15 University of Pannonia Hongria

16 University of Växjö Suècia

Tres universitats, la Universitat Politèc-nica de Catalunya, la Delf University ofTechnology i la Chalmers University ofTechnology, estan profundament com-promeses amb l’educació pel desenvo-lupament sostenible (ESD). Per tant,han decidit establir un Observatorid’Enginyeria per l’Educació pel Desen-

volupament Sostenible (EESD-Obser-vatory) per tal de supervisar els avançosde la Declaració mundial de Barcelona.L’Observatori pretén relatar internacio-nalment l’estat de l’EESD, per tal de dis-senyar, portar i analitzar un sistema derecopilació, avaluació i disseminaciódel coneixement en EESD, per establir

una xarxa amb altres companys de totel món per tal d’intercanviar informa-ció, experimentar i seguir metodologiescomunes que evitin una duplicació delsesforços i, a més, també cerca crear unaplataforma per divulgar les millorspràctiques, estudis i investigacions so-bre EESD.

RECOMANEM...

Us recomanem unes pàgines web que poden ser d'utilitat per als qui treballen en educa-ció superior per a la sostenibilitat:

Aliança per a la Sostenibilitat Global (AGS)www.globalsustainability.orgXarxa per a la Recerca en Educació per la Sostenibilitatwww.edusost.catAssociació per a l'avenç de la sostenibilitat en l'educació superiorwww.aashe.orgEnginyers per a un món sosteniblewww.esustainableworld.orgForum de la ciència i la innovació per al desenvolupament sosteniblehttp://sustainabilityscience.orgInternational Journal of Sustainability in Higher Educationwww.emeraldinsight.com/ijshe

Observatori d’Educació d’Enginyeria per al Desenvolupament Sostenible

www.upc.edu/eesd-observatory/93 405 4375


B R E U SP

rim

aver

a 20

07

16

Universitat Oportunitat Exposició per als pels

Localització estudiants estudiants Continguts Recerca1 Stanford EUA ★★★★★ ★★★★ ★★★★★ ★★★

2 ESADE Espanya ★★★★★ ★★★★ ★★★★★ ★★★

3 York (Schulich) Canadà ★★★★★ ★★★★★ ★★★ ★★

4 ITESM (EGADE) Mèxic ★★★★ ★★★ ★★★★ ★★★★★

5 Notre Dame (Mendoza) EUA ★★★★ ★★★★★ ★★★★★ ★★★★★

6 George Washington EUA ★★★★★ ★★★★★ ★★★★ ★★★★★

7 Michigan (Ross) EUA ★★★★ ★★★ ★★★★★ ★★★★

8 North Carolina (Kenan-Flagler) EUA ★★★★ ★★★ ★★★★ ★★★★

9 Cornell (Johnson) EUA ★★★★ ★★ ★★★★ ★★★★

10 Wake Forest (Babcock) EUA ★★★★ ★★★★ ★★★ ★★★

11 UC Berkeley (Haas) EUA ★★★ ★★★ ★★★★ ★★★★

12 Nottingham Regne Unit ★★★ ★★★ ★★★ ★★★★★

13 Virginia (Darden) EUA ★★★ ★★★ ★★★ ★★★★

14 Western Ontario (Ivey) Canadà ★★★ ★★★★ ★★★ ★★★★

15 Boston College EUA ★★★ ★★★ ★★★ ★★★★★

16 Erasmus (Rotterdam) Països Baixos ★★★★ ★★★ ★★★ ★★★★

17 Colorado (Leeds) EUA ★★★★ ★★★★ ★★★ ★★

18 New Mexico (Anderson) EUA ★★★ ★★★★ ★★★★

19 Asian Institute of Management (SyCip) Filipines ★★★★★ ★★★★★ ★★★★★ ★★★★★

20 Portland State EUA ★★ ★★★ ★★★★ ★★★

21 Yale EUA ★★★★ ★★★ ★★★ ★★

22 McGill Canadà ★★★ ★★★★ ★★★ ★★★

23 Case Western (Weatherhead) EUA ★★★ ★★★ ★★★ ★★★

24 Dartmouth (Tuck) EUA ★★★★ ★★★ ★★★ ★★★

25 INSEAD França ★★★ ★★★ ★★★ ★★

El paper de les escoles de negocis en la societat

Beyond Grey Pinstripes, iniciativaimpulsada des dels d’Estats Unitsper l’Aspen Institut, ha elaborat unclassificació de les trenta millorsescoles de negocis. La jerarquitzaciós’ha realitzat basant-se en criteris desostenibilitat i de competitivitat. Laseva missió és fer aflorar exemplesde programes de MBA innovadorsque integren qüestions ambientals isocials en la seva docència i recerca.L’escola catalana ESADE ha aconse-guit figurar-hi al segon lloc, per sotade l’americana Stanford. Els criterisque s’han valorat per realitzar

aquesta classificació estan estreta-ment relacionats amb una apostaper integrar la sostenibilitat dins laseva oferta educativa.La llista ha valorat igual (un 25% pera cada un) els diferents requisits.Així, a l’hora de decidir la posiciódins la llista s’ha valorat el nombrede cursos oferts als estudiants queincloïen un contingut social imediambiental i oportunitats perals estudiants). També ha estatdeterminant el percentatge detemps que es dedica en els diferentscursos a considerar les sortides pro-

fessionals relacionades amb l’àmbitsocial i mediambiental dels negocis(exposició dels estudiants). Aixímateix, s’han avaluat positivamentles escoles que han reflectit a la sevaoferta educativa la importància delcomponent social i ambiental al’hora de prendre decisions en unnegoci (continguts). Finalment, s’haanalitzat el nombre d’articles relle-vants sobre aquests temes publicatsen els diaris impulsats des de l’esco-la (recerca de la facultat).

www.beyondgreypinstripes.org

Top 25

Metodologia d'avaluacióLa classificació utilitza els quatre criteris següents:• Oportunitat per als estudiants (25%): nombre de programes amb continguts socials i ambientals• Exposició pels estudiants (25%): percentatge de temps de docència dedicat a la consideració d'assumptes socials i ambientals• Continguts (25%): grau en què els programes integren consideracions socials i ambientals per a la presa de decisions empresarials• Recerca (25%): nombre d'articles rellevants publicats en revistes acadèmiques.


A R T I V I S M E

Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

t

17

Frenar el canvi climàtic a cop de ratolíLa campanya de Fundació Natura, “El clima canvia. I tu?”utilitza totes les eines disponibles a la xarxa per fer arribarel missatge de la importància de l’acció personal en la llui-ta contra el canvi climàtic.Fundació Natura va portar a terme la tardor de l’any 2006una campanya en trenta-set universitats de l’Estat, per sensi-bilitzar sobre els impactes del canvi climàtic al nostre territo-ri i la importància de l’acció personal per trobar-hi solucions.La campanya consistia en cartells, fullets i adhesius i un blog.Per donar a conèixer el blog va crear un món de gel, escul-pit com una escultura, que es va introduir en una nevera.Una càmera permet seguir en temps real l’estat del bloc degel, que per no desfer-se necessita que hagi algú connec-tat al blog. La idea parteix d’una de les conseqüències mésgreus del canvi climàtic, el desgèl del pols, i li dóna lavolta, per transmetre el missatge que la suma de petitesaccions també serveix per frenar problemes globals comel de l’escalfament.Tot i que la campanya presencial a les universitats va fina-litzar al final de novembre passat, el blog continua actiu iel bloc de gel encara no s’ha desfet. Més de 160.000 perso-nes hi han entrat fins ara.

José Luis Gómezwww.frenaelcambioclimatico.org


A R T I V I S M EP

rim

aver

a 20

07

18

Surface Tension, Nick Cobbing, 2006, Groenlàndia. Fotos encomanades per Greenpeace Internacional,per demostrar la tensió entre individus, col·lectius i el món natural. www.nickcobbing.co.uk


La realitat opinada i publicada a CatalunyaD’un temps ençà, els mitjans de comunicació pu-bliciten amb insistència, més que no pas expres-sen, les opinions de polítics (retirats i en actiu),“tertulians” de quota, intel·lectuals, empresaris,alts càrrecs de les administracions, experts eneducació, sobre la temença que els produeix elque coincideixen a anomenar com a “cultura delno”.Segons aquesta llarga llista d’experts, l’amenaçaseria conseqüència directa d’una societat desin-formada, mancada de valors i educació solidàriai amb una visió miop de futur, tot i que també es-menten –poques vegades– errors de comunica-ció o manca de transparència en les decisionsd’algunes administracions o de les empreses queexecuten les grans infraestructures i urbanitza-cions.El reclam caduc de sermonejar contra l’egoismeinsolidari d’actituds ciutadanes batejades fatemps als EUA com a NIMBY1 sembla haver estatsubstituït pel nou anatema enfront de l’enemicpúblic que representa la cultura del no.En aquest context, alguns experts universitarishan utilitzat metodologies posades en pràctica aItàlia, els USA i d’altres països per analitzar l’ori-gen i la dinàmica dels nombrosos conflictes terri-torials que afecten el nostre país i no han dubtata donar les seves receptes sobre cap on han d’a-dreçar-se aquestes plataformes ciutadanes i comhan d’assolir un estadi polític institucional, si vo-len esdevenir útils al conjunt de la societat.2

Lluny d’aquests plantejaments, a parer meu man-cats de rigor i massa condicionats per les passionspolítiques i electorals, trobo més interessant con-tribuir a visibilitzar les aportacions que fan els mo-viments cívics a l’aprenentatge col·lectiu per apro-par-nos a un futur més sostenible i humà.

Un context més esperançador per a lasostenibilitatD’altra banda, sembla inqüestionable el correntd’opinió creixent i divers que ha arrelat amb for-ça en la consciència de les persones i del món aca-dèmic, social, associatiu, professional o cultural,sobre la necessitat de resoldre els problemes i rep-tes d’avui i demà segons el paradigma de la sos-tenibilitat. A ningú se li escapa que aquest canvicultural profund no és possible sense la contribu-ció del que anomenem educació per la sostenibi-litat que inclou un ventall d’accions divers i com-plementari.El mateix document programàtic del Govern dela Generalitat de Catalunya, al seu darrer capítolsobre medi ambient i energia,3 es comprometamb un objectiu ben esperançador, si més no so-bre el paper: “[...] Estendre a tota l’acció de governel concepte de sostenibilitat en el més ampli sen-tit, que considera globalment les qüestions am-bientals, econòmiques i socials.”

Vegem si una altra mirada és possibleNo necessàriament ha de ser més encertada; peròcrec que cal saludar que aquest primer númerod’Educació i Sostenibilitat s’interessi per les con-tribucions de les entitats ecologistes i les platafor-mes ciutadanes de defensa del medi. Una anàlisi, no anecdòtica o interessada, sinó fetaamb coneixement, rigor i perspectiva de les de-mandes, manifestos públics i accions, mostrasens dubte que pràcticament en tots aquests con-flictes i demandes ciutadanes trobarem exemplesclars d’aprenentatge col·lectiu:S’hi expressa un no rotund a permetre novesagressions socioambientals que ens allunyencol·lectivament de la sostenibilitat. L’argumen-tari beu gairebé sempre de les fonts conceptuals

Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

DIN

S D

E L

’AU

LA

19

FO

RA

DE

L’A

ULA

Aportacions de la cultura del no(com alguns l’anomenen) a l’aprenentatge col·lectiu


R E F L E X I O N SP

rim

aver

a 20

07

20

i valors de la sostenibilitat i del desenvolupamenthumà i dels referents de l’ecologia i altres disci-plines científiques. [Aquesta afirmació es pot contrastar amb una con-sulta documental sobre alguns dels exemples quehan tingut repercussió pública:

a) El Plan Hidrológico Nacional que preveia eltransvasament de l’Ebre versus l’exigència d’u-na nova cultura de l’aigua

b) Els models energètics insostenibles impulsatsper les empreses-Estat i aprovats per les admi-nistracions (Pla de l’energia de Catalunya!) ambel corol·lari del retorn de propostes favorables alproveïment energètic nuclear, la construcció delínies de molt alta tensió (MAT) o els magatzemsper als residus nuclears.

c) Els conflictes reiterats contra la construcció d’a-bocadors, la crema de residus en incineradoresi cimenteres o instal·lacions de final de canona-da, sense abans disposar de polítiques, plansd’actuació, recursos i instal·lacions per reduir-los i recuperar-los

d) La construcció de noves infraestructures per avehicles i transport privat, segons el que dispo-sa el Programa d’infrastructures del transportde Catalunya (PITC), sense abans prioritzarmolt clarament el transport públic i sostenible.

e) L’ocupació insensata de sòl agrícola i d’espaislliures per fomentar un urbanisme especulador,extensiu i depredador de recursos i d’energia (es-pais costaners i Pirineus);la degradació d’espaisnaturals i de connectivitat (proliferació insen-sata dels complexos de golf i/o pistes d’esquí mésurbanització d’alt nivell...]4

L’anomenada cultura del no s’adreça contra lacultura dels que sí que volen obtenir guanys eco-nòmics per mitjans no sostenibles: creixement iaugment permanent (sovint exponencial) delconsum de recursos escassos i no renovables; de-gradació ambiental i paisatgística del patrimoninatural i foment de les desigualtats.La denúncia i escarni de les operacions publici-tàries “respectuoses amb el medi ambient” i d’u-na no sempre evident “utilitat pública” són ac-cions quotidianes que contribueixen a afermarl’avenç de la cultura de la sostenibilitat dels ciu-tadans (operacions de negoci sobre l’entorn Kyo-to, operacions urbanístiques i immobiliàries, o lapromoció de productes i serveis que allunyen lanostra societat de l’avenç cap a la sostenibilitat).5

Les dades disponibles no sembla que justifiquinl’expressió cultura del no més enllà d’algun exem-ple aïllat. Ans al contrari, l’esclat d’accions reivin-dicatives per preservar els ecosistemes naturals i

impulsar models socials sostenibles ha permèsatenuar les pràctiques insostenibles que avui en-cara són posades en pràctica amb normalitat perpersones i equips dirigents d’institucions in-fluents del nostre país: governs i administracions,institucions acadèmiques, professionals, sindi-cals, veïnals, culturals i, especialment, partits po-lítics i mitjans de comunicació.Probablement l’avenç de la cultura de la sosteni-bilitat en la nostra societat va lligada a l’avenç delsvalors i les actituds proactives; i, tanmateix, sen-se una crítica radical dels interessos il·legítims queinteractuen, aquesta visió pot esdevenir una sim-ple retòrica nominalista que no permeti destriarles fortaleses dels obstacles en l’avenç cap a la sostenibilitat.

Eines i productes per a l’aprenentatgecol·lectiu: alguns exemples Un baix nivell de cultura, coneixement i sensibi-litat sostenibilista, poc més enllà d’esments pu-blicitaris i bones intencions, porta les administra-cions a aprovar alguns plans i programes que des-tinen recursos públics a “solucions” de final decanonada d’una alta contribució a l’augment de les emissions d’efecte d’hivernacle, amb lacomplicitat d’estaments socials determinats i, ailas!, en ocasions de sindicats, associacions veïnalsi entitats ecologistes (els plans de gestió dels resi-dus).Una de les eines més interessants generades desde fa uns anys ha estat de caire analític i metodo-lògic. Entitats socials més independents6 han anatmés enllà de l’esmena dels programes d’actuacióaprovats per les administracions: els programes iplans alternatius i la metodologia amb què s’hanelaborat no han considerat la hipòtesi dels esce-naris tendencials existents que no permeten com-plir amb les obligacions del protocol de Kyoto: perexemple, en el cas de l’energia o la generació i trac-tament de residus.Els plans alternatius han utilitzat l’horitzó tem-poral definit per les administracions (entre deu iquinze anys) per proposar l’escenari sostenibi-lista desitjat al final del període i els itineraris i re-cursos que cal mobilitzar per assolir-lo. Després d’organitzar la Iniciativa legislativa po-pular per prohibir la incineració, es va presentarel Programa alternatiu de gestió dels residus mu-nicipals, http://cepa.cat/docspcrr/altpmgrm.html, que proposa els objectius de reducció i re-cuperació per evitar la construcció de noves ins-tal·lacions “finalistes” (abocadors, incineradoresi transferència de residus) i el conflicte social. Elpla alternatiu ha inclòs la descripció de les tecno-logies apropiades, els mecanismes de participa-


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

DIN

S D

E L

’AU

LA

21

FO

RA

DE

L’A

ULA

ció i les campanyes d’educació, http://cepa.cat/jornades2007/index.html .En el cas del Pla de l’energia de Catalunya, la me-todologia ha estat la mateixa: no s’han conside-rat els escenaris aprovats pel Govern de la Gene-ralitat anomenats “tendencial ni atenuat” quepreveuen augments “inevitables” del consumenergètic (tant com dir que és inevitable el fomentde les desigualtats i la contribució a l’escalfamentglobal!), sinó un de reducció de la demanda finald’energia i de l’ús de combustibles fòssils, de subs-titució per energies renovables i sostenibles,d’augment de l’eficiència, mesures d’estalvi i can-vis de comportaments dels sectors industrial i deserveis, administracions i ciutadania http://eco-logistes.cat/PEC/index.html.Un altre exemple, ara en el terreny de la mobili-tat sostenible, ha estat les propostes alternativesal Pla d’infrastructures del transport de Catalu-nya més enllà d’una proposta de correcció de latendència i que proposen un escenari que garan-teixi una disminució substancial de la principalfont d’emissió de CO2 equivalent a Catalunya,http://www.adenc.cat/notes/2006/06_02_2_PITC.htm. Els materials informatius i de formació en formatelectrònic són les eines habituals que s’elaborenper desenvolupar les activitats permanents d’e-ducació per a la sostenibilitat per mitjà de reu-nions informatives, organització de debats pú-blics, seminaris,7 accions reivindicatives i de sen-sibilització. És difícil quantificar l’abast i el valorque aporten, i cal celebrar que algunes institu-cions acadèmiques comencin a intentar avaluar-los (vegeu http://www.territori.org/Anuari_Terri-torial.htm). Sovint les accions reivindicatives i de sensibilit-zació són innovadores, com ara les comprescol·lectives sense residus innecessaris que retor-nen els no desitjats als productors i distribuïdors.Aquestes accions són fruit d’una pròpia anàlisi,es preparen i s’executen participativament i sónun bon indicador dels resultats assolits per l’apre-nentatge col·lectiu. La generació del coneixementnecessari i la producció d’eines de formació i di-vulgació compta amb el treball voluntari de per-sones d’un ampli ventall d’edats, professions, for-mació acadèmica... Considero que aporten rigoral paradigma de la sostenibilitat davant l’allau me-diàtica verda mercantil.

Una reflexió final Convé potser reflexionar sobre el retard de les nos-tres universitats i institucions acadèmiques en laseva interacció amb la societat. Mentre l’intercan-vi amb les universitats capdavanteres en educa-ció per la sostenibilitat ens aporta coneixement

de mètodes prospectius de referència, com ara elforcasting i especialment el backcasting, les pro-postes ecologistes fa uns anys que presenten anà-lisi crítiques i solucions en aquesta línia als pro-blemes ambientals i socials per tal que les insti-tucions democràtiques se les facin seves, tot i queaixò comporti alguna retallada dels ajuts, o l’in-tent de marginació, pel que sembla ahir, però en-cara avui, incompatibles amb la independència i la crítica que va a l’arrel dels problemes, per ofe-rir solucions, és clar. Finalment, m’ha semblat pertinent observar laclara tendència decreixent de la col·laboració deles universitats i del món acadèmic, potser coin-cident amb una pèrdua de la seva capacitat críti-ca davant les administracions i empreses in-fluents. Potser és el moment d’alertar sobre elsllençols importants que perden les institucionsacadèmiques en les bugades per obtenir més i més recursos. Tanmateix, les universitats no po-den perdre l’oportunitat d’exercir la seva respon-sabilitat social i afortunadament les sinèrgies il’intercanvi entre les aportacions del món cívic i del món acadèmic tot just comencen a caminarsense clandestinitats. Doncs que la travessia si-gui llarga i profitosa.

Josep MonerSecretari de la Federació Ecologistes de Cata-lunya i soci fundador del Centre d'Ecologia iProjectes Alternatius

Notes1. NIMBY: Not in my back yard. Confesso ser-ne un gran partidari: no hi des-

itjo res de nociu, perillós o de risc al pati del darrere de casa (tot i que no entinc). I penso: “gran lliçó de civisme la d’aquests alts càrrecs institucionals itertulians, sempre disposats a acollir en favor de l’interès general qualsevolabocador de residus, línia d’alta tensió, planta de tractament de purins, tú-nel o obra pública i no tant pública (golfs), als generosos patis del darrerede llurs cases generalment en llocs selectes”.

2. Vegeu, a tall d’exemple, Aquí,no!”.Els conflictes territorials a Catalunya. OriolNel·lo (ed.)- Barcelona: Empúries, 2003.

3. Document programàtic del Govern d’Entesa Nacional pel Progrés del 21 denovembre del 2006 pàg. 36.

4. Les mateixes administracions locals, diputacions, Generalitat i Estat en oca-sions fomenten la urbanització en zones d’un alt valor natural amb la jus-tificació de promoure l’habitatge protegit o l’interès general de determina-des infraestructures. Entre tants exemples, us proposem fixar-vos en: el pro-jecte d’urbanització dels terrenys vallesans de la plana del Castell que ano-rrea la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç de Munt; la urbanitza-ció de la vall Fosca o la proposta de Baqueira Beret d’ampliar el seu dominiesquiable cap al Pallars (vall d’Àrreu) amb el suport dels municipis i delssuccessius governs de la Generalitat, finalment rebutjat per la Comissió Eu-ropea; les sentències judicials que declaren nul·les de ple dret, tant la llicèn-cia atorgada per la Generalitat per construir l’abocador de Vacamorta a Cruï-lles (Baix Empordà), com la modificació dels articles de les normes de pro-tecció de Collserola que permetien a l’Entitat Metropolitana construir unabocador de residus municipals a la pedrera Berta als municipis del Papioli Sant Cugat del Vallès; la construcció del túnel de Bracons i de la nova viaper a vehicle privat amb impactes molt severs a la zona de Puigsacalm i laVall del Ges; o la construcció de vials dintre de parcs naturals com la pistadel Coll d’Estenalles al Parc de Sant Llorenç del Munt per part de la Diputa-ció de Barcelona, o el foment de la freqüentació en 4x4 al pla de la Calmaal Parc Natural del Montseny.

5. És força preocupant que les actuacions de denúncia, l’alerta sobre l’ecofa-tiga i la demanda de posar límits a la “llibertat” de difondre valors i publici-tat enganyosa siguin un patrimoni gairebé exclusiu de les entitats ecologis-tes i ciutadanes, mentre les administracions i el món acadèmic, polític o cul-tural dimiteixen normalment d’aquesta responsabilitat.

6. Vegeu les activitats de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) o de laPlataforma Cívica per la Reducció de Residus (PCRR).

7. Un referent interessant són les Trobades d’Entitats i Plataformes en defen-sa del territori que convoca anualment la Federació Ecologistes de Catalu-nya i enguany organitza l’ADENC (www.adenc.cat).


R E F L E X I O N S

Des de fa dècades les ONGD parlen de desenvo-lupament Humà sostenible per qüestionar el mo-del de desenvolupament associat al creixementeconòmic i al consum irracional de recursos na-turals i energètics. Les Nacions Unides, per la sevapart, van establir la sostenibilitat ambiental comun dels 8 Objectius de Desenvolupament delMil·lenni per a l’eradicació mundial de la pobre-sa l’any 2015.Pel que fa al canvi climàtic (CC), el Protocol deKyoto va vincular la reducció d’emissions al crei-xement sostenible dels països “menys avançats”amb l’establiment de l’anomenat Mecanisme deDesenvolupament Net-MDN i, recentment, la 12aConvenció de les Nacions Unides contra el CC-COP12 va certificar definitivament que aquest su-posa una amenaça per al desenvolupament i pera les fites de reducció de la pobresa, que la miti-gació del CC i l’adaptació als seus efectes han d’a-nar plegades i ser enteses com a eines contra lapobresa, i que els països rics, com a principals res-ponsables, han d’ajudar els empobrits, els mésafectats. Efectivament, la majoria dels desastres naturalssón ja desastres climàtics, i aquests són a l’origende la majoria de crisis alimentàries i de desplaça-ments de població; els “refugiats pel canvi climà-tic” són ja una realitat. Davant aquests desastres,els països empobrits són sempre els més vulne-rables perquè tenen menys mecanismes de pre-visió i d’informació, per la precarietat de les se-ves infraestructures i per l’escassa capacitat finan-cera i tècnica que tenen per recuperar-se d’unacatàstrofe. Però, a més, tots els informes recents preveuenque el CC afectarà molt més els països més po-bres, perquè incidirà molt negativament sobre laseva producció agrícola i augmentarà la desnu-trició (FAO), o perquè comportarà una incidèn-cia més gran de la malària i el còlera (InformeStern). Els presidents del Panel Internacional so-bre el Canvi Climàtic1 també adverteixen que elsimpactes més gran seran sobre els recursos d’ai-gua i sobre la producció d’aliments, i sobretot enzones tropicals i subtropicals. Segons el tercer in-forme d’avaluació d’aquest organisme, “s’esperaque els efectes del canvi climàtic siguin més gransper als països en desenvolupament, en termes depèrdues de vides i efectes adversos sobre l’econo-mia. El PIB d’aquests països es veu més afectatper la meteorologia extrema que el de països des-envolupats”.Les ONGs ja atenen les conseqüències del CC alspaïsos empobrits a través de l’acció humanitàriao dels seus projectes de desenvolupament, quecada vegada estan més relacionats amb l’adapta-

Les ONGD i el CanviClimàtic


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

DIN

S D

E L

’AU

LA

23

FO

RA

DE

L’A

ULA

ció al CC. Però ha estat molt de mica en mica ques’ha adquirit consciència de la necessitat d’abor-dar-ne les causes. Ara la Federació Internacionalde la Creu Roja lidera la reflexió mundial sobredesastres climàtics i compta amb un centre espe-cialitzat2 centrat en la reducció de riscos i en laimportància d’incorporar el coneixement de lescomunitats i pobles afectats, i algunes ONGDs co-mencen a plantejar-se incorporar els riscos cli-màtics al disseny i implementació d’iniciatives dedesenvolupament per reduir la vulnerabilitat de les comunitats.

La importància de la sensibilització A més de les emergències i el desenvolupament,la tercera pota del treball de les ONGDs és l’edu-cació pel desenvolupament i la sensibilització. Enaquest cas, aquesta part de la feina és vital per-què és el món ric el que consumeix la majoria delsrecursos naturals, produeix la majoria dels resi-dus i emet la majoria dels gasos i, com hem vist,són els països empobrits els que més en pateixenles conseqüències. Contribuir a mitigar el CC és per tant avui, tam-bé, contribuir a la lluita contra la pobresa, i de fetmoltes ONGDs han abordat aquesta qüestió enles seves campanyes informatives, però semprede manera secundària i posant-la en relació ambaltres aspectes més específics de la seva feina alSud, com ara les crisis alimentàries o la desertit-zació (Acció contra la Fam, Oxfam Internacional),la desforestació (CEAM), la salut (Medicus Mun-di, Farmamundi) o les tecnologies netes (Engin-yeria sense Fronteres). Hi ha hagut, però, algunes ONGDs a l’Estat es-panyol que ja han posat al centre dels seus mis-satges la vinculació entre el CC i la lluita contra lapobresa: Fundació Ecologia i Desenvolupament,3

Fundación IPADE)4 i MPDL.5 Juntament amb So-lidaridad Internacional, Acsur-Las Segovias, En-trepueblos, Ecosol, l’Instituto Universitario de De-sarrollo y Cooperación de la Universitat Complu-tense de Madrid i Greenpeace han creat, en elmarc de la Coordinadora Estatal d’ONGD-CONG-DE, un grup de treball especialitzat. Aquest grup ha presentat una Guía básica sobrecambio climático y cooperación para el desarrollo6

i després de la COP12 va demanar públicamentl’adopció d’un nou compromís vinculant sobreemissions (una reducció de 30% per al 2020), i lacoordinació de totes les institucions que treballinen medi ambient o en cooperació internacionalper assegurar que els esforços en matèria de des-envolupament quedin protegits dels impactes ne-gatius del CC. També han demanat que es desti-nin més fons als programes internacionals esta-

blerts per controlar el CC, i que el Govern doni su-port al “Marc de Nairobi”, mitjançant el qual sisorganismes de Nacions Unides ajudaran els paï-sos més pobres (d’Àfrica, particularment) enaquest aspecte. Recentment s’ha posat també en funcionamentel Moviment Clima,7 una campanya interessantpel seu caràcter multisectorial. Les organitzacionsWWF/Adena, Intermón Oxfam, l’Organització deConsumidors i Usuaris (OCU) i Comissions Obre-res (CCOO) s’han unit per comprometre la ciuta-dania en aquest tema, però també per demanara les empreses que modifiquin els seus sistemesde producció.A Catalunya s’han estès, a més, dos nous enfoca-ments, el de la sobirania alimentària i el del deu-te ecològic, sorgits als mateixos països empobrits,i que proposen l’anàlisi paral·lela dels costos so-cials i ambientals de l’actual sistema econòmicglobalitzat. En el cas de la sobirania alimentària,un concepte encunyat per Via Camperola8 (mo-viment internacional que coordina organitza-cions camperoles, petits i mitjans productors, co-munitats indígenes i persones sense terra), es pro-posa l’agricultura pagesa familiar com a garantiad’abastiment dels mercats locals davant els mo-dels de monocultiu i exportació de les empresestransnacionals de l’alimentació, per acabar ambla paradoxa actual que la majoria dels pobres delmón siguin camperols o productors d’aliments.A casa nostra, ha estat sota el guiatge de la sobi-rania alimentària que per primera vegada moltesONGDs han entrat en contacte amb els sectorsagraris i ecologistes, de manera que han donat amés, una altra dimensió del comerç just. Aquest enfocament té com un dels seus eixos cen-trals el qüestionament del model transnacionalde distribució dels aliments (transport interna-cional, embalatge, etc.) pels seus efectes sobre elclima i, a més, alerta de la perversitat de certes so-lucions contra el CC que es plantejan darrera-ment: si els biocombustibles han de tenir la for-ma de monocultius transgènics al Sud, això com-portarà la pèrdua de biodiversitat i, per tant, la de-pendència absoluta de la pagesia més pobra deles condicions del mercat, mentre empreses res-ponsables del CC finalment en trauran profit. Un altre concepte que moltes ONGDs darrera-ment incoporen és el del deute ecològic, queseria aquell acumulat pels països del Nord en-front dels del Sud per l’explotació mal pagadadels seus recursos naturals, pels danys ambien-tals no reparats, i per l’ocupació gratuïta o moltbarata d’espai ambiental per abocar, residus.Aquest deute ecològic té associat el deute decarboni, que, després de calcular les emissions


R E F L E X I O N S

per càpita de gasos hivernacle tolerables pelplaneta, planteja multar els països rics en fun-ció del que s’excedeixin.9

El futur de les ONGDs com a agentseducadors respecte al CCCom que ja no es poden separar els discursos dela cooperació internacional i del medi ambient,les ONGs especialitzades dels diferents àmbits co-mencen a construir les seves aliances per contri-buir a la mitigació global. Les ONGDs però, tenen però una responsabilitatparticular davant la resta d’actors vinculats a lacooperació internacional. Així, i pel que fa a lesorganitzacions i comunitats del Sud a les qualsdonem suport, els tractats internacionals sobreel clima han suposat l’obertura d’un florent mer-cat de serveis ambientals que cal donar a conèi-xer per garantir que no s’obren noves vies de ne-goci per a les empreses del Nord sense que aixòrepercuteixi de manera real en el desenvolupa-ment sostenible del Sud. Greenpeace i Ingenieríasin Fronteras ja van incidint conjuntament (In-forme Ajuda Oficial al Desenvolupament en Ener-gia, 2005) perquè els diners per als MDNs no esrestin dels fons destinats a cooperació (que maino van arribar al 0,7%), i per reivindicar que estingui en compte l’impacte del CC a l’hora de de-cidir els països i poblacions receptors d’aquestsfons. L’Agència Catalana de Cooperació Internacionalno disposa d’una estratègia de sostenibilitat am-biental específica, però el proper Pla director quesí incorpora com a propòsit “contribuir a la dis-

minució dels riscos ambientals i vulnerabilitatssocials, en particular en qüestions relacionadesamb l’adaptació al canvi climàtic [...]”. Caldrà veu-re com sintonitzen les polítiques públiques cata-lanes de cooperació i medi ambient. El CC podriaconvertir-se en un bon espai de treball conjunt. Caldrà revisar i millorar el finançament i el con-tingut de les campanyes i els programes educa-tius de les ONGDs perquè incorporin decidida-ment el discurs mediambiental, però caldrà tam-bé que l’incorporin a les seves pràctiques quoti-dianes. Potser haurem de plantejar-nos l’impac-te sobre el clima que tenen l’aire condicionat deles nostres oficines, o els continus viatges d’avióper visitar projectes o per assistir a fòrums i reu-nions internacionals. I, relacionat amb la sensi-bilització, fins i tot potser hauríem de considerarèticament l’impacte ecològic de les nostres cam-panyes de marquèting (papers no reciclats, tra-meses massives de cartes, cartells de plàstic, etc.).

Montse Santolino i Sònia Pèrez, membres de laComissió d'Educació pel Desenvolupament de laFederació Catalana d’ONGs pel desenvolupa-ment.www. pangea.org/fcongd

1 www.ipcc.ch2 www.climatecentre.org3 www.ceroco2.org4 www.fundacion-ipade.org/index2.htm5 www.mpdl.org/home.htm6 www.congde.org/Guia_cambio_climatico06.pdf7 www.movimientoclima.org8 www.viacampesina.org9 www.debtwatch.org9 www. pangea.org/fcongd

Pri

mav

era

2007

24


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

DIN

S D

E L

’AU

LA

25

FO

RA

DE

L’A

ULA

L’Associació Catalana d’Enginyeria Sen-se Fronteres (ESF) desenvolupa, des del’any 1998, una tasca d’aproximació a larealitat dels països del Sud, dins el seuprograma d’educació per al desenvolu-

pament. Aquesta aproximació té un en-focament de servei-aprenentatge la ca-racterística principal del qual és que unapersona o col·lectiu donen un servei auna comunitat alhora que participen enun procés formatiu.Després de la selecció dels participants,s’ofereix una formació bàsica en coope-ració, necessària per a l’estada en grupd’un mínim de dos mesos en un projec-te o activitat inclosos en un programa dedesenvolupament. A la darrera ediciódel 2006, hi van participar un total devint-i-tres persones, que van treballar envuit països diferents: l’Argentina (qua-tre), el Camerun (vuit), el Perú (cinc), Ni-caragua (una), Moçambic (una), El Sal-vador (dues), Tanzània (una) i l’Uruguai(una).

Sònia Pérez,www.esf-cat.og93 302 27 53

Una altra manera de conèixer la realitat

Amb bici, sense CO2

El passat mes de novem-bre, ConBici, Coordinado-ra en Defensa de la Bici, vallançar la campanya desensibilització “Mejor ConBici” per tal d’animar lapoblació a desplaçar-seamb bicicleta. La campanya es va iniciaramb una bicicletada ur-bana —“Amb bici, senseCO2” — que es va fer si-multàniament en trentaciutats d’Espanya. El resultat: es vaaconseguir deixar d’emetre gairebé 15tones i mitja (15.454 kg) de CO2 a l’at-mosfera. En el cas de Barcelona, unesmil cent persones van participar en lagran bicicletada, de manera que es vaevitar l’emissió de 1.144 kg de CO2. A través d’aquesta campanya, ConBicipretén informar i educar sobre l’ús dela bicicleta a la ciutat, i alhora obrir eldebat sobre la necessitat de “planificarnoves polítiques que permetin l’ús nor-malitzat de la bicicleta de forma gene-ralitzada en totes la ciutats espanyoles”,

segons fonts de ConBici.De fet, assenyalen que,mentre que en nombro-sos països europeus labicicleta representa unde cada tres desplaça-ments en ciutat, a la Pe-nínsula la bicicleta coma mitjà de transport en-cara està en fase de des-cobriment. Per tant, labicicleta es converteix enun mitjà més de lluita

contra el canvi climàtic produït —en-tre altres factors— per les emissions degasos d’efecte hivernacle procedentsdel transport.A més, la web de la coordinadora ofe-reix una calculadora que permet esbri-nar la quantitat de CO2 que s’estalviaamb cada trajecte realitzat amb bici-cleta.

Maya Waldmanwww.bacc.info www.mejorconbici.com93 307 71 00

Formació per a la solidaritat i la cooperacióEl SETEM proposa formar per a la so-lidaritat i la cooperació internacionala través dels camps de solidaritat.Aquesta iniciativa té com a objectiuentendre la realitat dels països delSud, alguns dels més afectats pel can-vi climàtic, des de la mateixa expe-riència, tot coneixent les persones

que treballen en ONGs del Sud, col·la-borant en els seus projectes de des-envolupament o/i convivint amb laseva gent. D’aquesta manera, l’ONGpretén promoure transformacionspersonals i col·lectives per aconseguirun món més just i solidari.Els camps de solidaritat del SETEMarriben enguany a la seva setzena edi-ció, havent portat més de tres mil set-cents participants a països del Sud.Per formar-ne part cal tenir més devint-i-un anys, assistir a una de lessessions informatives i fer un procésde formació previ a l’estada al país delSud escollit. D’altra banda, el SETEM també ofe-reix una altra manera de conèixeraquests països durant tot l’any: prac-ticant un turisme responsable a tra-vés de les rutes solidàries que orga-nitza conjuntament amb el club deviatges Tarannà. I, finalment, ofereixun programa de màster en desenvo-lupament internacional que té uncontingut interdisciplinari. Tot i par-tir d’una base acadèmica, el progra-ma està dissenyat des de i per a lesONGs de desenvolupament.

www.setem.cat93 441 53 35

B R E U S


B R E U SP

rim

aver

a 20

07

26

La guies d’educació ambiental són unade les contribucions de l’Ajuntament deBarcelona a la cerca d’una ciutat i unaciutadania més sostenibles. Es tracta detrenta-una publicacions en les quals s’a-borden diverses maneres de fer una con-tribució contra el canvi climàtic, com perexemple com fer el compostatge, comportar a terme unes festes més sosteni-bles, o com protegir els boscos. Tot se-guit es fa una relació de les guies:

31: Vint-i-una visions del canvi 30: Ajuntament més sostenible 29: Vint-i-un consells per tenir un ha-bitatge sostenible 28: Fes-te amic dels boscos 27: Finançament ètic i sostenibilitat 26: Les empreses i la responsabilitatsocial corporativa 25: Oficina verda per a empreses delsector d’oficines i despatxos 24: Les platges i el litoral de Barcelona 23: Ocells de Barcelona 22: Mobilitat més sostenible, ciutatmés confortable 21: Guia d’animals de companyia 20: Youth? Change: eines per a un con-sum responsable 19: Amb bicicleta per la ciutat 18: Guia de l’alimentació sostenible 17: Aprendre del Prestige16: Ecoproductes a la llar

15: Afegeix un toc de medi ambient a lateva acció sindical 14: Guia de jardineria sostenible 13: Guia per a l’estalvi energètic 12: Amb moto, mou-te bé 11: Guia de bones pràctiques ambien-tals sindicals 10: Posem verdes les associacions 9: De la ciutat a la natura 8: Menys soroll, millor 7: L’aigua i la ciutat 6: Festes més sostenibles 5: Guia de l’oficina verda 4: Propostes senzilles per reduir resi-dus 3: La mobilitat sostenible 2: Fem biogàs: Una experiència detractament dels residus orgànics 1: El compostatge

Podeu aconseguir còpies de les guies alCentre de Recursos Barcelona Sosteni-ble.www.bcn.es/agenda2193 237 47 43

L’educació ambiental en trenta-un passos

Parlem del canvi des dels barris!La Confederació d’Associacions de Veïnsde Catalunya (CONFAVC), a través delCentre d’Estudis i Recursos Veïnals, haengegat aquest darrer any diversos pro-jectes que aconsegueixen implicar elsveïns en el respecte a qüestions relacio-nades amb els residus i l’aigua. En col·laboració amb diverses entitatspúbliques i privades, la CONFAVC por-ta a terme les campanyes d’educacióambiental següents: “Implica’t amb elsresidus” i “Parlem de l’aigua”, que infor-ma sobre la nova cultura de l’aigua.D’altra banda, dins la campanya “Ges-tió multicultural i intervenció en immi-

gració”, la CONFAVC també ofereix cur-sos a ens locals per fer un treball multi-cultural.En el cas del projecte “Implica’t en elsresidus”, ja s’han fet unes dues-centesvisites monotoritzades per l’equip d’e-ducadors ambientals, així com una ade-quació per a una correcta recollida se-lectiva. A més, s’ha aconseguit l’am-bientalització d’una trentena d’actespromoguts per les associacions veïnals,majoritàriament festes populars i jor-nades temàtiques sobre medi ambient.També s’ha materialitzat la Guia per al’ambientalització d’associacions de

veïns i s’han consolidat 355 objectius demillores en l’àmbit de gestió de les as-sociacions de veïns, sobretot referits a la implantació de sistemes de preven-ció de residus, recollida selectiva i de re-sidus especials.

www.confavc.org93 268 89 80

Aprendre la novacultura de l’aigua

Ja sabem que l’aigua és un dels recur-sos naturals més perjudicats pel canviclimàtic. El Museu Agbar permet a lesescoles descobrir i conèixer l’aigua i elsseus valors associats a través de diver-ses propostes educatives. El Museu, si-tuat sobre l’aqüífer del Llobregat i dinsel recinte de la central de Cornellà, per-met integrar des de diverses òptiques laimportància de l’aigua: des del vessantmés natural fins al més científic, desd’un punt de vista històric fins a un demés cultural. El programa s’adreça a tots els grups es-colars d’educació primària i secundà-ria, amb l’objectiu de donar a conèixerel paper de l’aigua a la nostra societatactual, a través d’itineraris i tallers. Elsitineraris treballen, a partir del patrimo-ni del Museu, continguts curriculars pera cada etapa educativa, articulats al vol-tant de temes com ara els diferents re-cursos hídrics i les aigües subterrànies,les necessitats del assentaments hu-mans, etc. D’altra banda, els tallers ex-perimentals estan pensats per conèixerl’aigua a partir del contacte directe ambella. El Grup Agbar també proposa visi-tes a la planta potabilitzadora de SantJoan Despí per donar a conèixer el pro-cés de potabilització de l’aigua.

www.museuagbar.com93 342 35 38


¿És possible que hi hagi un treballdigne, estable i sostenible basat enl’oferta de productes de qualitat, eco-lògics i que ens arribin directamentdels productors a través de les xarxesde comerç just? ¿És possible prendreun cafè excel·lent o comprar qualse-vol producte de comerç just a peu decarrer, mentre passegem o anem almercat, sense necessitat de fer des-plaçaments llargs? Aquests són elssupòsits que es plantegen des de laFundació Futur, i la seva resposta és

contundent: això sí que éspossible. Per aquest motiu hanengegat el projecte PuntJust. El PuntJust és un projecte que consis-teix en: un tricicle que va a càrrec d’u-na persona que el gestiona, l’atencióal públic, la venda de productes i la re-posició en el magatzem corresponent.El transport és autosuficient, se situaals llocs estratègics de les ciutats i po-bles, i hi desplega un petit taulell desd’on s’ofereixen begudes i productesde comerç just i ecològics als vianants.

L’objectiu d’aquest projecteés oferir la possibilitat d’un tre-

ball viable a persones que estan enuna situació de precarietat laboral.Així mateix, la iniciativa contribueixal coneixement, difusió i venda delsproductes de comerç just i ecològicsi, a més, dona un punt de vida, colori equilibri als carrers de les ciutats i pobles.

www.fundaciofutur.org93 302 19 27

Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

DIN

S D

E L

’AU

LA

27

FO

RA

DE

L’A

ULA

El Centre Esplai és actualment el projecte més important de la Funda-ció Catalana de l’Esplai: consisteix en la construcció d’un equipamentque donarà servei a l’educació en el lleure, l’educació ambiental i el des-envolupament associatiu. S’ubica en una de les zones urbanes mésmaltractades socialment, els solars dels històrics “801” habitatges delbarri de Sant Cosme, al municipi del Prat del Llobregat.El Centre Esplai és un equipament comunitari en el qual conviurandos-cents treballadors a la zona d’oficines, amb un màxim de tres-centsquaranta residents a la zona de l’alberg. Els diferents col·lectius com-partiran serveis comuns com ara aules de formació, sales de trobades,sala d’actes, ludoteca, biblioteca, menjador-cuina, jardí, hort educatiuo escola de natura.El compromís mediambiental de l’entitat s’ha materialitzat en el pro-jecte arquitectònic, dissenyat per l’arquitecte Carles Ferrater, del qualsorgirà una edificació sostenible i integrada al seu entorn; així com enels mecanismes que milloren l’eficiència energètica: lluminàries de baixconsum, sistemes estalviadors, plaques solars i un sistema mixt de cli-matització.Finalment, destaca el seu caràcter d’eloqüència per la seva dimensiósocial i educativa. És un edifici sostenibilista que dialoga intensamentamb els usuaris, tot comunicant-los el seu funcionament. El Centre Es-plai s’inaugurarà el 6 de maig del 2007.

Jesús Canelowww.fundacionesplai.org902 190 611

Un esplai conscienciat

En el punt just de sostenibilitat

El sol a l’abast de tothomDeSOLaSOL és un projecte —coordinat per laFundación Ecología y Desarrollo— que pretén in-centivar l’aprofitament descentralitzat de fontsd’energia renovables, a través de la promoció de l’energia solar fotovoltaica amb connexió a xarxa.

Avui dia, en alguns països europeus es desenvolu-pen marcs per facilitar les instal·lacions fotovoltai-ques de propietat compartida amb connexió a la xar-xa elèctrica. Tanmateix, encara és complicat que elsindividus particulars o les petites organitzacions tin-guin accés a aquestes instal·lacions com a inversors,a causa de la complexitat legal i administrativa quecomporta. L’objectiu del projecte deSOLaSOL és difondre elsmillors models existents d’aquest tipus de plantesa Alemanya, Espanya, França i Portugal, per tal decontribuir al desenvolupament general de l’ener-gia fotovoltaica. Tenint en compte l’experiència ale-manya, es pretén millorar les condicions d’accésdels petits inversors a aquest tipus d’instal·lacions,tot fomentant que la societat civil i els grups inte-ressats en la millora del medi ambient puguin serprotagonistes en la promoció de fonts d’energia re-novables.

Aurelio Garcíawww.desolasol.org976 298 282


B R E U S

La Universitat Autònoma de Barcelo-na (UAB) ha fet una aposta importantper reduir les seves emissions de CO2

i assumir el seu compromís amb elProtocol de Kyoto. Als seus edificis s’han anat introduint criteris d’eficièn-cia i d’estalvi energètic en els sistemesde climatització i d’il·luminació. Pel que fa a les energies renovables,el campus disposa, des del 2003, d’u-na instal·lació solar fotovoltaica queté una producció anual de 60.000kWh, que representa un estalvi de 12tones anuals de CO2. El 2004, es vaninstal·lar col·lectors solars tèrmics al’edifici de les instal·lacions esporti-ves. Els col·lectors produeixen aiguacalenta sanitària i eviten el consumde 5.000 m3 de gas natural i l’emissiód’11 tones de CO2 a l’any. A l’àmbit del transport, des del 2002la flota interna de vehicles fa servirbiodièsel fabricat amb olis de cuinareciclats. L’ús d’aquest biocombusti-ble comporta una reducció anual d’e-missions de 35 tones de CO2. A més,la UAB disposa de dos cotxes elèctricsque són utilitzats per als desplaça-ments interns del campus. L’objectiu de la UAB és que aquestes

actuacions tinguin també un vessantdemostratiu que permeti sensibilit-zar la comunitat universitària. Enaquest sentit, hi ha una pantalla elec-trònica on s’informa diàriament deles característiques i la producció dela instal·lació fotovoltaica. També esdisposa d’un itinerari ambiental delcampus, format per diferents puntsd’interès, que inclouen les instal·la-cions d’energia renovable i les actua-cions de mobilitat descrites.

Servei de Prevenció i de Medi Ambientwww.uab.cat/agenda2193 581 19 50

Pri

mav

era

2007

28

Un exempled’habitatge i pràctiquessostenibles

Can Masdeu és una antiga leprose-ria ocupada, ubicada al vessant bar-celoní de la serra de Collserola. Lamasia acull un total de vint-i-cincpersones que hi viuen i hi mantenenobert un centre social amb diversesactivitats i grups. Entre les diferentsiniciatives que proposen (hortscomunitaris, oficina “rurbana”,grups d’autoprenentatge, etc.) des-taca el projecte d’educació agroeco-lògica.La proposta pretén oferir CanMasdeu com un centre de recursospedagògics i de documentació, unbanc de llavors, tallers, dinàmiques ixerrades per a escoles, instituts,esplais de Nou Barris i d’altres dis-trictes que desenvolupen projectesrelacionats amb l’horticultura, lesenergies renovables, el consum sos-tenible, el reciclatge de materials,etc. A més, els centres educatiusinteressats a participar-hi gaudirand’una visita a la casa —que funcionad’una manera totalment sostenible. Pels integrants d’aquest projecte, ésmolt important que els nens/es ijoves “coneguin una experiència realde vida en comunitat, d’agriculturad’autoconsum i de transformaciósocial sense sortir de Barcelona”.Això es fa possible gràcies a aquestpunt de trobada de persones icol·lectius que aprenen a interaccio-nar de manera harmònica amb elscicles de l’energia, la matèria i l’ai-gua, tot “entenent la insostenibilitatdel model actual i experimentantalternatives”. Des del PIC han desta-cat que aquest projecte cerca eldebat i la conscienciació ciutadana,a més de ser una manera de defen-sar la vall “enfront de l’incessantavanç urbanístic de Barcelona”.

[email protected]

La Universitat Autònoma de Barcelona actua per frenar el canvi climàtic

Gelats solidaris, l’escola del canvi climàticClimate Change College, o l’Escoladel Canvi Climàtic, és una iniciativaimpulsada per l’empresa de gelatsBen & Jerry’s, amb la col·laboració deWWF. El projecte ofereix a joves d’en-tre divuit i trenta anys la possibilitatd’educar-se i investigar ells mateixossobre les causes, les polítiques i lespossibles solucions del canvi climàtic. Climate Change College posa un èm-fasi especial en el desenvolupament d’una campanya sobre el canvi climàticpròpia de cada participant.El programa, que s’ofereix als estudiants seleccionats, s’allarga sis mesos (atemps partit) i consisteix en diversos mòduls en línia, així com tres dies de con-ferències amb lectures i treballs. L’element més espectacular d’aquesta inicia-tiva són els deu dies en el programa de camp a l’Àrtic que es fan al final delprograma. A més, Ben & Jerry’s, ara com a part de l’empresa Unilever, té un plade reducció d’emissions de CO2 i tecnologia verda per als seus congeladors.www.climatechangecollege.org


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

DIN

S D

E L

’AU

LA

29

FO

RA

DE

L’A

ULA

Vents reflexius a la Mediterrània

Al principi dels anys noranta, el FonsMundial per la Natura (WWF) va ini-ciar el Programa Mediterrani, ambl’objectiu de promoure la conserva-ció de la biodiversitat i l’ús sostenibledels recursos naturals als països de laconca mediterrània. Així és com vanéixer el programa de capacitació co-negut com a Across The Waters (ATW),ideat per ajudar en la capacitació dela societat civil, amb una atenció es-pecial a les seves bases i als grups am-bientals locals de les zones sud i estde la regió mediterrània.El mètode ATW és una combinacióentre reflexió i treball pràctic en elqual els processos d’aprenentatge esbasen en el contacte directe amb si-tuacions reals i amb els protagonis-tes de les accions de conservació. Lesorganitzacions escollides per l’ATWparticipen activament en processosde capacitació multianuals i aprenena adaptar-se als canvis de condicionsdels ecosistemes mediterranis. Unelement clau del mètode de l’ATW ésintegrar cada aspecte de la formació

en el seu àmbit d’aplicació polític i legal i sobre el terreny, de tal mane-ra que hi hagi una aplicació pràcticaimmediata dels coneixements ad-quirits. Allò que va començar el 1994 ha evo-lucionat cap un programa que abor-da les diferents necessitats de capa-citació de les organitzacions me-diambientals, mitjançant l’ús integratd’eines com ara el Programa de Be-ques, els cursos de formació, el Pro-grama d’Intercanvi, el Centre d’Infor-mació i el Programa de Lideratge. Desdel 1994, l’ATW ha treballat amb mésde cent vint organitzacions mediam-bientals i més de quatre-centes per-sones han format part dels seus pro-grames de formació. Unes dues milinstitucions han estat beneficiàries,com a mínim, d’una de les seves ini-ciatives.

Xavier Escutéwww.panda.org/mediterranean 93 305 6252

Ciutadans contra el canvi climàtic“Contaminació, inundacions, sequera, incendis, desertització, pèrdues agríco-les, extinció d’espècies... El clima està que crema! Per això, un grau més en lateva implicació per protegir-lo, pot ser un grau menys d’escalfament global. Noet quedis fred!” Rere aquest eslògan hi ha les organitzacions WWF/Adena, In-termón Oxfam, l’Organització de Consumidors i Usuaris i el sindicat Comis-sions Obreres, que han llançat la campanya “Moviment Clima”, amb la intencióque els ciutadans adquireixin compromisos personals davant el canvi climàtic.Els impulsors de la campanya consideren el canvi climàtic com “el major pro-blema mediambiental del segle XXI amb conseqüències ecològiques, econòmi-ques, socials i laborals de gran magnitud”. Per això, Moviment Clima no sols exi-geix que els governs dels països industrialitzats assumeixin compromisos perassolir la reducció d’emissions o que les empreses adoptin canvis en els seussistemes de producció per tal d’aconseguir una eficiència energètica i la subs-titució dels combustibles fòssils per energies més netes; sinó que, a més, con-sideren indispensable que els ciutadans “adoptin un paper més actiu en la llui-ta contra el canvi climàtic”. Moviment Clima es tracta d’una iniciativa sense precedents a Espanya. Per pri-mera vegada, organitzacions socials de molt diferents àmbits s’han unit davantuna inquietud comuna: combatre el canvi climàtic. La campanya té el suportdel Ministeri de Medi Ambient.

www.movimientoclima.org

Somni i realitat

L’any 2006, per primer cop, l’empresaUnilever Espanya va publicar un infor-me en el qual analitzava les seves polí-tiques i compromisos amb el medi am-bient. Hi destacava la formació que ofe-ria als seus treballadors en matèria desostenibilitat i la importància que ator-gaven al fet que els empleats coneguinles implicacions ambientals de les se-ves tasques diàries i la millor forma derealitzar-les. Un altre exemple del seu compromísamb el medi ambient és la seva apostapel gas propà com a agent refrigerant

en les conservadores. El 2004, UnileverEspaña va llançar una iniciativa pione-ra a escala mundial quan va començara emprar aquest gas, que evita l’impac-te sobre el canvi climàtic i la capa d’o-zó. A hores d’ara, un 70% de les novesconservadores del país incorporenaquest gas com a agent refrigerant.D’altra banda, i en un àmbit més pro-per al consumidor, Unilever convocaanualment el Projecte InternacionalUnilever d’Art per a Escoles. El tema es-collit per aquest any era “Somni i reali-tat”, proposat per l’artista Carsten Hö-ller. A l’Estat espanyol han participat enel projecte 2.106 alumnes d’escoles deCatalunya i Andalusia. En la categoriadels nens amb una edat compresa en-tre els deu i els onze anys, la guanyado-ra ha estat una noia de l’escola Ander-sen, amb el seu treball “Destrucció delplaneta”, en el qual evidencia, d’unabanda, el seu somni d’un món sosteni-ble, i d’altra banda, la realitat o futurarealitat de la destrucció del planeta.

www.unilever.es


V I S I Ó 2 0 5 0P

rim

aver

a 20

07

30


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tE

DU

CA

CIÓ

IN

FO

RM

AL

31

DIN

S D

E L

’AU

LAF

OR

A D

E L

’AU

LA

21 V

isio

ns

del

Can

vi, G

uia

d’e

du

caci

ó a

mb

ien

tal n

úm

. 31,

Aju

nta

men

t d

e B

arce

lon

a 20

06


Pri

mav

era

2007

32

Trash People. HA Schult, 2002, el Caire. Instal·lació de mil figures de mida humana feta de deixalles que estàfent la volta al món. www.haschult.de

A R T I V I S M E


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

t

33

Digue´m què llences i et diré qui ets, Drap-Art, 1998, Jerusalem. Tallerd’intercanvi artístic entre dotze artistes israelians i deu de Barcelona

amb brossa recol·lectada a Jerusalem. www.drapart.org

A R T I V I S M E

Drap-Art és una associació sense ànimde lucre que va ser fundada el 1995 a Barcelona i que promou el reciclat-ge creatiu organitzant festivals, expo-sicions i tallers.L’objectiu de Drap-Art és potenciar elreciclatge creatiu com a recurs detransformació en l’art, en la qüestió so-cial i en l’ecologia. Reciclar, reutilitzari recuperar revaloritza les coses, in-dueix a un consum més reflexiu i con-tribueix a augmentar el respecte perl’entorn i per les persones.Drap-Art, a més de donar un nou im-puls als moviments artístics que vanutilitzar —i utilitzen— objects trouvéscom a llenguatge de crítica social, es-timula les persones en general perquèutilitzin els mitjans que la vida quoti-diana —i les escombraries— posa alseu abast per poder desenvolupar-seamb creativitat i autonomia, utilitzarel seu pensament crític i expressar-se,tot superant costums i hàbits heretatsde l’època colonial.

Ara que es perfila, cada vegada ambmés claredat, un panorama desoladorprovocat per un desenvolupament glo-bal insostenible, Drap-Art consideraque és imperatiu animar les noves ge-neracions a fer servir el reciclatge notan sols com un recurs de crítica, sinócom una eina, a l’abast de tothom, pertransmutar les protestes en propostespositives, que són les llavors d’un mónmés sostenible.

Tanja Grasswww.drapart.org

Drap-Art, de protesta a proposta


2050V I S I Ó 2 0 5 0P

rim

aver

a 20

07

34

Com t’agradariaque fos el teuentorn el 2050?

Barcelona el 2050 podria ser una ciu-tat on s’hagués limitat el consumenergètic excessiu actual, s’haguésreduït el nombre d’automòbils, s’ha-gués promogut el transport col·lectiusostenible, s’haguessin multiplicat lescooperatives d’autoconsum respon-sable i es promocionés una agricul-tura biològica. Mónica Vargas, inves-tigadora de l’Observatori de Deuteen la Globalització (ODG)

M’agradaria que deixés de ser la “ciu-tat fashion”, intent de germana peti-ta de Nova York, per ser un “laborato-ri de sistemes organitzatius compro-mesos amb la realitat global i local”,inclosa la imminent crisi ambiental.En aquest sentit, bicicletes i transportpúblic intel·ligent a dojo, limitacionsa la despesa d’energia a tots els ni-vells, fiscalitat ambiental decidida,etc. David Llistar, coordinador del’Observatori de Deute en la Globa-lització

Una ciutat que hagués apostat de for-ma clara i inequívoca per la sosteni-bilitat en la vida real i que ho haguésimplementat amb totes les seves con-seqüències. M’agradaria que fos unaciutat ambientalment neta, social-ment justa, econòmicament viable iculturalment apropiada, és a dir, unaciutat sostenible. Enric Carrera, di-rector de la Càtedra Unesco de Sos-tenibilitat, Universitat Politècnicade Catalunya

Barcelona serà encara més bonica el2050. Haurem recuperat els carrersper a les persones limitant al màximel transport privat motoritzat. Tin-drem espais verds actius per a tot-hom sense necessitat de desplaçar-se fora de la ciutat. La política recau-rà sobre els consells de barris, que esreuniran sota la copa de grans roures

centenaris per prendre-hi les deci-sions. Andreu González, impulsordel Projecte Boscos

Barcelona va creixent i va transfor-mant-se al servei de les immobilià-ries, tot girant-se d’esquena a les per-sones que hi viuen. Cal recuperar-la.Tinc l’esperança que es podrà canviari que podrem reconstruir una ciutatsense especulació, sense control so-cial, sense tant de ciment i molt méshabitable. Josep Sabaté i Ibàñez, es-tudiant d’Arquitectura Tècnica imembre del Sindicat d’Estudiantsdels Països Catalans

Una àrea urbana menys agressiva,amb millor qualitat de vida, més pen-sada per als que hi viuen... Però, al-hora, que des de Barcelona es tinguimes consciència de la Catalunya ru-ral, que representa una extensió deterritori molt gran i de molta diversi-tat. Marta Vall-llosera, presidenta dela Federació d’Ecologistes de Cata-lunya

Quin és el paperde l’educació perarribar aaconseguir-ho?

L’educació —tant la formal com es-pecialment la no formal— té un pa-per cabdal en tot aquest procés d’as-sumpció col·lectiva dels nous valorsde la cultura de la sostenibilitat. Cal-drà revisar el nou sentit que prenenalguns conceptes i realitats. Enric Ca-rrera

Cal que l’ensenyament sigui una einade transformació social. Penso quenomés un ensenyament crític, capaçde formar persones amb capacitatstècniques que aporten solucions a lesproblemàtiques actuals, serà útil percanviar la tendència actual. Josep Sa-baté i Ibàñez

L’educació és un àmbit transversalimprescindible per aconseguir unpaís més net, respectuós, bonic iculte. És important donar a conèi-xer els valors intrínsecs del país: pa-trimoni natural, cultural, social,... iarribar a entendre que aquests sónels nostres valors, la nostra riquesa,que cal conservar. Marta Vall-llose-ra

Com afecta elcanvi climàtic elteu àmbit detreball?

Cada vegada més es percep el canviclimàtic com una evidència. Si finsara depenia de l’opinió d’alguns cien-tífics, actualment és una realitat pal-pable. Aquesta evidència fa que lesadministracions públiques, societatcivil, etc. es prenguin més seriosa-ment aquest assumpte i, per tant,presumiblement serà més fàcil ferpolítiques per evitar un dany mésgran; tot i que els indicadors seguei-xen apuntant a la inversa. Marta Vall-llosera

El model urbanístic depredador quehi ha actualment i la manera com esva construint són un greu problema;cal trobar-hi solucions, que han devenir del conjunt de la societat. JosepSabaté i Ibàñez

A mesura que la crisi ambiental és fapalesa, ens és molt més fàcil trans-metre la relació unívoca entre l’escal-fament global i els errors de plante-jament del nostre model econòmicvigent. Hem anat desenvolupant elconcepte de “deute ecològic”, que en-tre altres components consta del“deute de carboni”, que produiràefectes nefastos sobre països com araels africans, i que té el seu origen enla nostra exclusiva addicció al petro-li, aquí al Nord. David Llistar


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tD

INS

DE

L’A

ULA

35

FO

RA

DE

L’A

ULA

ED

UC

AC

IÓ I

NF

OR

MA

L

M’arriba un missatge de correu electrònic ambun encapçalament força sospitós. “Estalvi”, s’hipot llegir. Com que el meu programa et mos-tra les dues primeres línies del missatge sensehaver-lo d’obrir, descobreixo que no es tractade cap spam perversament catalanitzat, sinódel missatge d’un amic. Un amic que és unapersona en general optimista, confiada i sem-pre a punt de temperar tot alarmisme amb unoportú —per bé que també còmode— “ja hitrobaran la solució”. Després de llegir el missatge, em quedo bensorprès. Sembla haver-se convertit en ecolo-gista (ecologista, ell!), ni que sigui per unsquants minuts. Almenys els minuts que ha in-vertit a fer-me arribar la convocatòria de l’a-nomenada apagada d’electricitat prevista peral dia 1 de febrer, de les 19.55 a les 20.00 hores.“Es tracta de donar un respir al planeta”, expli-ca en el missatge, que ha enviat en la llista decontactes, en imprudent còpia oberta. “Si laresposta és massiva, l’estalvi energètic pot serbrutal. Només 5 minuts i a veure què passa” —continua el missatge— “[...] Sí, sí, ja sé queestarem 5 minuts a les fosques amb cara detontos, però recordeu que Internet té molta for-ça i podem fer una cosa grossa”, rebla.És clar —penso seguidament— que l’estalvipot ser “brutal” i ja sabem de fa temps quinaés la força d’Internet. Però a mi m’interessaaquest “a veure què passa”. És el que em sem-bla nou, de tot plegat. Un “a veure què passa”que esdevé el símbol d’una nova sobirania quees desenvolupa i es presenta a través d’aquestmitjà. Internet no és res en ell mateix, és un ve-hicle per dir coses. És un vehicle per transfor-mar.

Fins i tot els usuaris menys mobilitzats i acti-vistes ho tenen clar. Com el meu amic. “A veu-re què passa...” El meu amic es transforma, pertant, d’àvid seguidor de l’actualitat del sofà es-tant, en activista: de les sabatilles al ratolí del’ordinador, vaja. De la mirada distant a l’accióconcreta.“A veure què passa...” El fatalisme i el pessimis-me d’arrel que ha sustentat una part del movi-ment ecologista sembla que s’estigui transfigu-rat en alguna cosa més prometedora, més cons-tructiva..., alguna cosa que convida més i millora engrescar-nos i a participar. Dir “a veure quèpassa” és subratllar que poden passar coses. Internet és de fa temps una gran carpeta d’in-formació, però també és una plaça pública, unlloc on passen coses i es desenvolupen activi-tats i idees. Un lloc on es participa. Internet ésavui al bell centre de l’activisme. També al cen-tre de l’activisme ambiental.Finalment, l’apagada global ciutadana va te-nir un seguiment significatiu arreu d’Europa i en especial a Catalunya. Segons les dades re-gistrades per FECSA-ENDESA, el consum elèc-tric a Catalunya va tenir un descens sobtat d’un3,3% a les 19.55 de l’1 de febrer del 2007. La po-tència demanada es va reduir de 7.504 MW finsa 7.251 MW, una reducció que equival a doscops i mig la potència generada per la centralhidroelèctrica de Susqueda, segons assenyalael mateix ICAEN de la Generalitat.Tanmateix, diria que si més o menys gent vaapagar els llums m’és una mica igual, almenyspel que fa a la línia argumental d’aquest arti-cle. Perquè de moment som en la fase de des-pertar consciències, en la fase d’articular undiscurs que ens converteix en protagonistes.

De Guttenberg al Google: la conscienciació virtualSobre l’impacte de les noves tecnologies (Internet) i la seva funció com a eina que crea consciència dels problemes de sostenibilitat que ens envolten

R E F L E X I O N S


R E F L E X I O N SP

rim

aver

a 20

07

36

Resultats concrets?No és el moment de demanar resultats con-crets, és aviat per esperar grans consecucions.En efecte, hi ha haurà un moment que caldràanar més enllà del “forward” i del també cò-mode “reenviar”. Hi haurà un moment, pertant, que caldrà veure accions concretes, ac-cions que vagin més enllà de la vida virtual i del clic de l’ordinador. De moment, però, la batalla que té lloc és laque passa per portar qüestions que fins arasemblaven circumscrites a la teoria econòmi-ca i política —sistemes energètics, model deconsum, etc.— a la nostra agenda quotidiana.Aquesta és una batalla que estem guanyant. I l’estem guanyant molt ràpid. Aquesta és labatalla que l’apagada de l’1 de febrer va guan-yar, per bé que alguns pensessin que el segui-ment va ser anecdòtic.No és només la molt recomanable pel·lículad’Al Gore, tot i que el film ha simbolitzat pot-ser el moment precís en el qual la balança hacomençat a decantar-se cap a una nova per-cepció. Fa temps que són moltes les entitats iassociacions que treballen —que treballem—per oferir aquest nou model de coneixement,que suma informació i possibilitat d’acció, a lavegada. De les biblioteques closes en elles mateixes,amb poques finestres i parets ben gruixudes, a la pantalla del nostre ordinador portàtil. Cap en una motxilleta d’esquena, i és ple de fi-nestres —els enllaços— i de claustres on com-partir noves informacions —sistemes d’enlla-ços compartits.

Extensió víricaL’anunci de l’apagada ha seguit el sistema d’ex-tensió vírica habitual des de fa un quant temps,i que va tenir en les manifestacions de la guerra un dels seus moments més recordats. Una informació oportuna (que connecta ambles necessitats de la societat, sense que calguiencarregar una enquesta), un llenguatge pla-ner i informal (que els publicistes descriuriensegurament com a “jove”) i un “emissor” atí-pic, que sovint ni tan sols s’identifica. El missatge del meu amic, per exemple, no do-nava detall dels convocants. Altres missatgesque havia rebut abans i després, amb la matei-xa cita, tampoc donaven gaire més informació.Canvia qui és el subjecte de l’acció, canvia lamanera de fer-la arribar, canvia el grau de com-promís, canvia la idea d’activista... Canvientantes coses!Això no és bo ni dolent, però sí que ens obliga

a plantejar-nos les coses. Des de les entitats,des dels mitjans..., també des de les escoles,instituts i universitats. L’activisme de codi compartit, ve-t’ho aquí. Latraducció a l’acció del sistema de propietat in-tel·lectual Creative Commons, la traducció al’acció del programari lliure de la informàtica.No interessa qui fa l’activitat, sinó que l’activi-tat arribi al màxim nombre de gent, que des-perti el màxim de consciències.Les noves tecnologies ens fan anar molt ràpidi cal estar a l’alçada. Cal deixar de pensar en lainformació a la manera de Gutenberg, i passara la informació a la manera Google.Estan preparats els centres educatius per aaquest escenari? Quin és el nombre d’ordina-dors per alumne? Tenen connexió a Internetsense fils? Internet es fa servir només com unafont d’informació? Hi ha tallers o classes peraprendre a fer pàgines web? I les associacionsi les entitats... en quin estadi es troben?No només es tracta d’informar —tot i que in-formar bé i de forma puntual ja és, no cal dir-ho, prou difícil. Es tracta de despertar aquest“a veure què passa” amb el qual iniciava aquestarticle. Hi ha una nova forma de comunicar, una novaforma d’exercir com a ciutadans. Les noves tec-nologies hi tenen un paper crucial. Estem a l’al-tura? Diria que no, tot i que això tampoc em preo-cupa gaire. Al capdavall, es tracta d’estar al cas,esperar l’onada i... deixar-se portar. Sense por.No hi ha tornada enrere. N’hem de prendrenota: els polítics que decideixen els pressu-postos, les autoritats educatives que establei-xen els currículums, els mestres i professorsque els desenvolupen, les entitats que fan co-ses, els mitjans que les expliquen...

Oriol LladóCap de redacciówww.sostenible.es


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tD

INS

DE

L’A

ULA

37

FO

RA

DE

L’A

ULA

ED

UC

AC

IÓ I

NF

OR

MA

L

Hi ha un canvi climàtic? Els partidaris de fer fronta les causes humanes d’aquest canvi global cons-taten que hi ha una audiència que va canviant po-sitivament. El ressò de l’Informe Stern1 i el docu-mental i llibre Una veritat incòmoda, d’Al Gore,2

en són, de fet, l’efecte o en part la causa. Els de-tractors? Abans el negaven... Ara diuen que no calfer res, que fem tard. Cal dir-ho cruament i iròni-cament: “És difícil que un home entengui unacosa quan el seu sou depèn, precisament, de noentendre-la.”Parlem clar i català. Els mitjans de comunicacióno són ni part del problema ni part de la solució.Són l’escenari de la confrontació ambiental. Elsseus amos no poden viure d’esquena a la socie-tat, a la realitat. Ja no poden negar l’emergènciaambiental, i d’altra banda, el pensament ecolò-gic ha envaït decididament tots els espais, totesles disciplines de pensament, i ha esdevingut l’humanisme del nostre temps. Encara s’hi resis-teixen algunes seccions dels diaris, les econòmi-ques en especial, però la seducció ambiental, laconspiració civil socioecològica va reeixint, mal-grat que cal no oblidar que la floridura mai nodorm.Ja no es poden publicar cròniques en les quals elpenúltim paràgraf digui: “Grups ecologistes s’hioposen i que si naps que si cols...” Escric aques-tes notes, convidat a dur-ho a terme, amb un lap-se de temps molt petit a cavall de diferents esde-veniments. A Davos es reuneix la prepotència oc-cidental i a Nairobi continuen les sessions del Fò-rum Social Mundial (FSM), la fira de mostres al-ternativa. Sense embuts: un editorial de La Van-guardia d’aquest gener diu: “Totes les causes per-dudes són representades a l’FSM, i a Davos s’hareunit l’elit de la política mundial per debatre elsdesafiaments d’un món cada vegada més esqui-zofrènic, segons els organitzadors, ja que, men-tre que l’economia va bé, els riscos i els desequi-libris són creixents i preocupants principalmenta causa del canvi climàtic, el terrorisme i l’exces-siva dependència del petroli.” No em negareu queun paràgraf així és substància per al debat.A més, un dels trets del moviment ecològic titllatde feblesa d’aquest pensament crític (la mancad’un programa i d’una direcció d’abast mundial)ha esdevingut un potent instrument de difusióque li ha permès escampar part dels seus valorsque ara reïxen sota el concepte de les noves cul-tures emergents. Ernst Friedrich Schumacher(1911-1977) va publicar, l’any 1973, Small is beautiful per parlar d’una economia i una tecno-logia amb rostre humà. Anys després, en RamonFolch i Guillem en va fer una rèplica en unacol·lecció d’articles recollits en un volum que ti-

tulava Que lo bonito sea poderoso. El darrer anys’han ensorrat diverses columnes i, per què nodir-ho, columnistes en el sentit militar del terme.S’han ensorrat com un terròs de sucre remullatpostulats com ara el de Luc Ferry, autor del llibretLo pequeño es estúpido.El mateix Ramon Folch sentenciava fa anys da-vant l’assemblea ecologista de Catalunya: “Bonmissatge, mals missatgers”. Ha plogut, malgrat lessequeres, i com si la lliçó s’hagués après, la plura-litat del moviment ha superat el cul-de-sac delsil·luminats per donar llum on hi havia foscor. S’haentès, en part no pas sense resistències, que “com-plex” no vol dir necessàriament ‘complicat’ i queel moviment ecològic comparteix amb l’ecologiael sentit dels límits i demana una democràcia queencara no existeix: la democràcia ambiental. I ara,després d’anys de polèmica, ressonen les parau-les d’Al Gore: “Les generacions futures mai no ensperdonaran no haver reaccionat a temps.”El diari La Vanguardia del diumenge 14 de generdel 2006 dedicava al canvi climàtic les tres prime-res pàgines de la seva Revista Dominical, les duesprimeres de la secció d’economia i les tres prime-res de la secció de societat, fent valer el seu nomde capçalera. Ara mateix, Greenpeace enllesteixun número especial de la seva revista que dedi-carà al canvi climàtic. El 2 de març i el 8 de marçhan sortit el llibre i la versió en DVD d’Una veri-tat incòmoda. El seu inspirador pretén recollir unparell d’Oscars. Fins i tot ha estat nominat per alPremi Nobel de la Pau.Quin títol més encertat! Lluny de quedar bande-jat o a la cuneta, el debat sobre el canvi climàticno para de créixer. Em direu que l’objectiu finalés embafar, i és possible. Tampoc no ens ha d’es-tranyar l’aparició de conversos ni que ara s’escu-din amb el principi de precaució o de dubte elsqui el van ignorar amb els seus vaticinis. Cal noconfondre el pensament crític, quasi sempre sa-ludable, vingui d’on vingui, amb el cretí del tel i el

Quin paper correspon als mitjans de comunicació?

Jordi Bigues Periodista i activistaambiental


R E F L E X I O N S

baf que confon transparència amb matís i substàn-cia amb anècdota. I em preguntareu: què hi poden fer els mitjans? Enprincipi, el repte del canvi climàtic ha de permetreentrar en l’era solar, un canvi tecnològic sense pre-cedents iniciat amb l’era de l’infolític. Aquesta novaconfiguració dels drets i els deures humans ha per-mès redefinir aquests drets no pas com un privile-gi, sinó com una necessitat per l’estabilitat mundial,la seguretat ambiental. No poden quedar exclososni les futures generacions de la nostra espècie ni elsdeures de la nostra respecte a les altres espècies i labiodiversitat. La prohibició de la pobresa extrema,la redefinició dels béns comuns, la seva custòdia isalvaguarda, no són elements col·laterals.Tampoc no ho és l’arrelament del concepte de con-tracció i convergència, moll de l’os del debat climà-tic, de la justícia climàtica, del concepte d’una hu-manitat sense exclusions. Contreure les emissionsdels països industrialitzats, reconèixer el dret decompartir el que hi ha i convergir en l’equitat i la se-guretat. Canviar la societat de consum per una deserveis, calcular, reduir i compensar les emissionsde gasos d’efecte hivernacle, tot substituint tecno-logies obsoletes que no parteixen de la demanda.Mireu quina notícia tan impensable fa uns quantsmesos. Una cadena de supermercats proposa in-cloure les emissions estimades a les etiquetes delsproductes, la qual cosa voldrà dir restituir en part eldret a optar i el dret a saber, dos elements clau delsdrets fonamentals a l’alimentació i a un medi am-bient sa.Inèrcies?, interessos creats? Molts de descoberts, id’altres d’amagats encara. Per exemple, s’ha fet pú-blica la llista d’institucions, científics divulgadors iperiodistes que van acceptar el suborn pel silenci,la llista nord-americana i britànica. La d’aquí estàper fer. Algun dels mateixos responsables, com arala transnacional Exxon, ho ha reconegut i se n’haavergonyit, almenys és el que ha dit. Darrere hi hahagut una intensa investigació que no sé si és pos-sible dur a terme a casa nostra.Res no està decidit. Encara no hem iniciat un camíde redreçament i ens manquen les institucions pla-netàries i els recursos per dur-lo a terme. Fins i totsé que el que dic té l’encant de la innocència, de lacomplexitat d’un món coral·lí voltat de taurons, perdir-ho amb els tòpics culturals de la nostra tradició.Cal, però, restituir el valor de l’argumentació rigo-rosa. S’ha encetat novament un debat sobre l’ener-gia nuclear i el paper de la fissió de l’urani per obte-nir electricitat. Un debat en què els partidaris (Xa-vier Bru de Sala n’és un exemple, i en Xavier Sala iMartín, de la mateixa família) no ens diuen d’ontrauran el combustible (¿són partidaris de fer les mi-nes a cel obert a Folgueroles?), en quin cementiriguardaran les deixalles (¿Portlligat seria un bon in-dret, entre Cadaqués i el Port de la Selva?), qui hi po-

sarà els calés (¡públics?; ¿no érem partidaris de la pri-vatització?), qui assegurarà els béns comunitaris, pú-blics i privats d’un improbable terrabastall (¿quinacompanyia d’assegurances s’hi comprometrà?), iquins períodes de temps es calculen per tenir la ca-fetera encesa i a punt. I, al capdavall, ¿quin sentit téno partir de la demanda final i escalfar aigua a cen-tenars de quilòmetres de l’indret on simplement ensvolem dutxar amb aigua tebiona o escalfada?Tampoc no es pot tocar campanes. Ni conformis-me ni pessimisme, però. Tot just comencem a en-tendre un canvi important en l’educació ambien-tal. Si abans l’èmfasi es posava en la bona volun-tat, per bandejar males pràctiques i impulsar-nede bones, ara s’ha de posar sobre el fet de fer elspropis càlculs i treure les pròpies conclusions. Ja faanys, el 1989, quan vaig adaptar al català el llibreCinquanta coses senzilles que tu pots fer per a sal-var la Terra,3 tot eren consells del que calia fer. Ara,del que es tracta és de saber què hi puc fer, jo, i compuc practicar l’esport de canviar la situació iniciantel canvi per mi mateix. Predicar amb l’exempledóna una solvència alliçonadora. L’exercici és edu-catiu perquè marca els propis límits i permet en-tendre els dels altres. És un procés d’ecoalfabetit-zació, terme que apareix tot just quan l’abús delprefix ja és reiteratiu i esgotat, val a dir-ho. Moure-’s en la complexitat sense simplificar-la.Navegar en la complexitat no és pas senzill. Prime-rament, per treure de les teranyines la motxilla i lesinterrelacions que hi ha darrere qualsevol esdeveni-ment i procés que no es pot quedar en la xifra abs-tracta ni donar tota la responsabilitat final a l’usua-ri. La sostenibilitat es mesura en la doble accepciódel terme. Responsabilitat compartida, però basa-da en el dret a saber i a predicar amb l’exemple. Lesedicions catalana i castellana d’Una veritat incòmo-da han comportat una auditoria d’emissions, percalcular, reduir i compensar les emissions que la ma-teixa edició comporta. El món de l’edició necessitatambé posar-se les piles. I això comporta una for-mació per la sostenibilitat, un entrenament al qualno estem acostumats. Si sabem i ens refiem de les dades d’emissions d’unvehicle, no podem oblidar les emissions prèvies, lesde la seva producció i les posteriors, del seu procésde reciclatge.

Notes1. L’anomenat Informe Stern sobre el canvi climàtic és el resultat d’un procés queva arrencar el juliol del 2005, quan Gordon Brown, ministre d’Economia britànic,va encomanar a Nick Stern, director del Servei Econòmic del Govern britànic i an-tic economista en cap del Banc Mundial, una anàlisi independent i exhaustiva del’economia del canvi climàtic per entendre els reptes a què fem front, tant en l’àm-bit nacional com internacional. L’informe es va presentar, amb un gran ressò me-diàtic, els darrers dies de l’octubre del 2006.2. La pel·lícula documental An inconvenient truth es va estrenar el 3 de novembredel 2006. Ara està disponible en DVD. Al Gore va presentar un llibre amb el mate-rial documental i gràfic, en part el guió del documental, que està disponible en ca-talà, editat per Gedisa i Edicions 62. Aquesta darrera editorial el 2005 va publicarEstat de por, la paròdia de Michael Crichton, amb pudor de petroli, que negava elcanvi climàtic i presentava els ecologistes com a criminals.3. El llibre publicat per Blume s’ha reeditat, però la seva adaptació al nostre tempsés plena de pífies. No en sóc responsable, però.

Pri

mav

era

2007

38


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tD

INS

DE

L’A

ULA

39

FO

RA

DE

L’A

ULA

ED

UC

AC

IÓ I

NF

OR

MA

L

“Zero CO2” és una iniciativa de laFundación Ecología y Desarrollo i laFundació Natura per promoure l’ac-ció enfront del canvi climàtic des deles organitzacions i ciutadans a Es-panya i l’Amèrica Llatina. El projecte adopta com a metodolo-gia d’acció la promoció de quatrepassos lògics: la difusió d’informaciósobre el canvi climàtic; la comptabi-lització de les emissions de gasos d’e-fecte hivernacle; la seva reducció através de canvis en hàbits i tecnolo-gies; i la compensació de les emis-

sions restants a través de projectes dereducció i absorció d’emissions. A la web www.ceroco2.org, qualsevolpersona pot calcular la quantitat deCO2 emesa en activitats tan quotidia-nes com ara l’ús de la calefacció o la re-alització d’un viatge amb avió. Des dela mateixa plataforma es poden com-pensar les emissions resultants a tra-vés de projectes de desenvolupamentnet a l’Amèrica Llatina. La campanya“Zero CO2” facilita la participació enprojectes d’eficiència energètica, ener-gies renovables i captació de carboni

avalats per les Nacions Unides a travésdel Mecanisme de DesenvolupamentNet. Aquest aval certifica que gràcies aaquests projectes s’ha portat a termeuna reducció equivalent d’emissionsde CO2. La compensació consisteix enla participació voluntària fent una do-nació proporcional a les nostres emis-sions que serveix per ajudar a finançaruna part dels projectes.

Aurelio Garcíawww.ceroco2.org97 629 82 82

La Terra està malalta. Es troba moltmalament, des de fa temps que no sapquè té, però cada dia està pitjor, aixíque decideix anar al metge a veure quèli passa. Mentre el metge consulta qui-na pot ser aquesta malaltia amb tantssímptomes, diversos personatges in-tenten acabar amb la Terra del tot:fums, electricitat, petroli, tala d’arbres,etc. Finalment, però, el metge troba eldiagnòstic: el canvi climàtic. A partird’aquí, la solució som tots nosaltres.Aquest simple argument marca l’ini-ci de l’acció de carrer dissenyada perl’Associació per la Promoció de laCultura i la Solidaritat Lapsus, tambéconeguda com a Lapsus Espectacles.La idea de visibilitzar el canvi climà-

tic al carrer va néixer d’un projecteconjunt entre Lapsus, la FundacióNatura i la Fundación Ecologia y De-sarrollo (Ecodes) el 2005. L’objectiu:mostrar en vint minuts els principalscausants de la majoria d’emissionsque enviem directament a l’atmosfe-ra. Així va néixer aquesta acció per ala campanya concreta de les duesfundacions amb el nom de ZeroCO2.El 2006, van decidir redissenyar elprojecte tot creant més interaccióamb el públic, allargant el temps, mi-llorant el llenguatge gestual i inclo-ent-hi més elements relacionats di-rectament amb el canvi climàtic. ElDepartament de Medi Ambient i Ha-bitatge de la Generalitat de Catalunya

s’hi va interessar i va subvencionar lanova producció i la representació del’acció en deu municipis. Enguany, elprojecte continua, amb més energiaverda que mai.

Estel Serrawww.lapsusespectacles.com93 310 60 95 / 620 997 452

Calcular i compensar amb “Zero CO2”

La Terra en perill: CO2 pot ser?

L’aproximació que la majoria dels mit-jans de comunicació ha fet en aquestsanys pel que fa a la sostenibilitat, trista-ment es correspon amb un enfocamentde l’actualitat en què preval l’impacte iobvia una multitud de bones pràctiquesque contribueixen a crear corrents po-sitius d’actuació. Pel que sembla, si lapràctica en qüestió és bona, no és no-tícia. Una sensibilitat que haanat canviant en sinto-nia amb la inquietudsocial i les evidències dela deterioració climàtica.El 2003, Nuevos Valores vapreconitzar aquest canvi,conscient de la seva respon-

sabilitat com a actor de l’educació in-formal, i es va convertir en el primer su-plement de responsabilitat social de lapremsa diària espanyola.Des de la plataforma de difusió massi-va que suposa un diari com La Van-guardia, Nuevos Valores ha tractat de

detectar i posar en clau de ciutada-nia algunes evidències del fet que

hi ha un procés compartit en mo-viment.

Veus compromeses amb l’edu-cació en valors com ara la de

Federico Major Zaragoza o laimplicació de les empreses

des del Pacte Mundial, li-derada per Georg Kell,

han aportat una perspectiva global queenllaça, en un altre nivell, amb iniciati-ves sorgides des de la base de la piràmi-de. Les escoles verdes, l’agenda escolar21 o els horts escolars són, en aquestsentit, uns bons exemples del protago-nisme que adquireix la ciutadania in-fantil. Oferir al lector un mètode simplede calcular i reduir el consum d’aigua ocompensar les emissions contaminantsés una altra manera de convidar el lec-tor a formar part del canvi. Al cap i a lafi, una responsabilitat compartida.

Jordi Carrascowww.lavanguardia.es93 225 44 15

Educar en valors, una responsabilitat compartida

B R E U S


Pri

mav

era

2007

40

Avui dia, a la ciutadania li preocu-pen, en més o menys alt grau, certsvectors insostenibles. Al barri deRoquetes, a Barcelona, l’any 2005es va fer una enquesta en la qual espreguntava què era el que no agra-dava als veïns del seu barri. Dels re-sultats, en va sortir que el tema quemés preocupava era la brutícia.Darrere d’aquesta figuraven altrestemes com ara la falta de transportpúblic, la falta de parcs i jardins a lazona, l’incivisme, etc. Al cap i a la fi,a causa de la seva insostenibilitat. L’Associació Mediambiental Grode-ma, aquest any, conjuntament ambl’Associació de Veïns i els tècnics delPla comunitari de Roquetes, ha de-cidit treballar en la qüestió que més

preocupa. S’ha pensat fer una co-missió de neteja i residus. L’objec-tiu és implicar-hi tots els col·lectius:dones i comerciants del barri, en-tre d’altres, perquè Roquetes siguiun barri exemplar en educació perla sostenibilitat.

Jennifer Coronado Associació Mediambiental [email protected]

Formació per als constructors d’edificis sosteniblesGastant un 5% més en la construcciód’un edifici, es pot estalviar més d’un30% en la despesa quotidiana en ener-gia. Aquest és un argument de pes a fa-vor de dissenyar nous edificis sosteni-bles. Però, com formar els treballadorsd’aquests edificis?El projecte SARA s’encarrega també d’a-quest aspecte. El projecte ofereix einesde formació per als treballadors delsedificis, relacionades amb el monitorat-ge i la informació sobre el rendiment

energètic delsedificis de de-mostració —disponibles ala pàgina webde la iniciativa.Els materialsper als treballa-dors de cons-

trucció consisteixen en cartells queil·lustren les temàtiques següents: efi-ciència energètica, fonts d’energia re-novable, materials de construcció eco-lògics, ventilació, bombes de calor, pla-ques fotovoltaiques, aïllament tèrmic,ponts tèrmics, estanquitat a l’aire, etc. A més, SARA implica la demostració deset edificis públics altament sosteniblesi replicables a Àustria, Espanya, França,Itàlia, el Regne Unit, Eslovènia i l’Uzbe-kistan. A Barcelona, a hores d’ara esconstrueix un Centre d’Assistència Pri-mària al carrer Roger de Flor. El seu dis-seny ens ajuda a entendre com és l’ar-quitectura sostenible. La demostraciócomporta una transferència horitzon-tal de coneixements entre els edificissostenibles, facilitada per un equip d’ex-perts. Altres equips de participants tre-ballen paral·lelament en qüestions dedesenvolupament tecnològic, d’estudissocioeconòmics, de difusió via Interneti de formació, per tal de crear sinergiesen els diferents aspectes del projecte.

Claire [email protected]

Tenir cura de la Terra

Dues vegades l’any, més deset-cents grups de voluntarisdel Projecte Rius van als seusrius més pròxims per conèixer-ne l’estat ecològic. Amb aques-tes dades s’elabora un informeanual de gran prestigi i quali-tat. Aquesta iniciativa, nascu-da de l’Associació Hàbitats, ésun projecte d’educació am-biental que té com a objectiuprincipal la conservació i mi-llora dels rius. L’objectiu finalés que aquests “inspectors” deriu es facin responsables de la vigilància (adopció) del riu que passa pel seu mu-nicipi, la visualització més clara de l’acord entre propietari i grups de voluntaris. Aquest és un molt bon exemple del que significa la custòdia del territori: per-sones que tenen cura de la Terra. La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) in-tenta crear, nodrir i facilitar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris per-què facin un bon ús de la Terra i dels seus recursos. La XCT és una organitzacióde caràcter tècnic i divulgatiu que pretén impulsar l’ús de la custòdia del terri-tori, amb l’objectiu de facilitar informació, formació, qualitat, assessorament i suport, recerca, impuls i difusió en favor de la custòdia. La clau és el caràcter voluntari que es veu reforçat amb l’educació, la informa-ció, la participació, la presa de decisions i el treball en aliança entre les partsimplicades. En definitiva, capacitar la societat civil perquè tingui un paper ac-tiu i directe en la conservació del territori.

Anna Grabalosa Martínwww.custodiaterritori.org93 886 61 35

L’estudi dels rius apropa les persones a l’entorn natural i ala custòdia del territori. Autor: Projecte Rius.

Pancarta que exposa la problemàtica al barri.

Un crit veïnal

B R E U S


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tD

INS

DE

L’A

ULA

41

FO

RA

DE

L’A

ULA

ED

UC

AC

IÓ I

NF

OR

MA

L

El voluntariat ambiental en espais na-turals protegits i els programes educa-tius per a ajuntaments, centres escolarsi associacions de mares i pares d’alum-nes de la Societat Espanyola d’Ornito-logia (SEO/BirdLife) és una eina mésper apropar la societat a la sensibilitatmediambiental i conscienciar-la de lesconseqüències del canvi climàtic. En el cas dels programes educatius, estracta d’activitats que es poden realit-zar tant a les aules (xerrades i tallers)com a l’aire lliure (itineraris i primeresdescobertes). Fins al gener del 2007, vintcentres escolars s’havien mostrat inte-ressats en aquests programes. Amb ells,SEO/BirdLife pretén fer visible la impor-tància de la fauna i flora com a indica-dors dels possibles canvis de tempera-tura provocats pel canvi climàtic. Per a un públic més adult, ofereixen

cursos per introduir a l’ornitologia o al’anellament, xerrades de viatges natu-ralistes i el voluntariat ambiental. Tam-bé fan activitats relacionades amb lacooperació internacional per al des-envolupament. L’associació atorga aaquestes iniciatives una doble funció:d’una banda, portar a terme diferentsactuacions que reverteixin positiva-ment en l’espai; i de l’altra, beneficiarels mateixos voluntaris en fer-los par-tícips, d’una manera activa, de les dife-rents tasques que es desenvolupen enl’espai per a la conservació de la natu-ra. Segons van assenyalar des de l’ONG,el que de fet es fa és “capacitar per al’acció”, una de les metes principals del’educació per la sostenibilitat.

www.seo.org91 434 09 10/ 93 289 22 84

La lluita contra el canvi climàtic i perla conscienciació dels ciutadans so-bre la necessitat d’unes bones pràc-tiques té molts fronts oberts. Und’ells, el món de la música.És el cas del grup americà Pearl Jam,que ha decidit compensar les emis-sions de CO2 derivades de la giramundial que fa actualment compro-metent-se a donar 100.000 dòlars(gairebé 79.000 euros) a nou ONGs,en la seva majoria centrades en lalluita contra el canvi climàtic i el fo-ment de les energies renovables. Amés, la pàgina web del grup convidatots els interessats a calcular les emis-sions de carboni a l’atmosfera que ge-neren en la seva activitat diària.D’altra banda, el discjòquei suec EricPrydz ha versionat la mítica cançó“Another brick in the wall”, del grupPink Floyd. Al videoclip, consultableal Youtube, un grup de joves aconse-gueixen evitar el malbaratamentenergètic i reduir les emissions de ga-sos contaminants. Tot, al ritme de lesnotes més conegudes de Pink Floyd,

que sota el títol de “You don’t need aneducation to save the planet”, haaconseguit estar en el “top 10” delRegne Unit.“Més gran que Live Aid”. Així des-criuen la sèrie de concerts que hi haplanejats per al 7 de juliol, amb l’ob-jectiu de cridar l’atenció mundial so-bre la qüestió del canvi climàtic. L’or-ganització pretén involucrar dos mi-lions i mig de persones en esdeveni-ments i connexions amb les ciutatsimplicades: pel·lícules, música i tele-transmissions a sis ciutats (Londres,Washington DC, Xangai, Rio de Janei-ro, Cape Town i Kyoto).

www.pearljam.comwww.global-cool.com

L’ornitologia apropa el canvi climàtic als més petits

Acostar-nos al boscEl proper estiu, s’iniciarà al BoscGran de Montenartró, al Parc Na-tural de l’Alt Pirineu, la prova pilotd’una nova iniciativa d’educacióper a la sostenibilitat. Es faran duesestades de voluntariat que visquial bosc, amb una durada d’una set-mana cadascuna. Els participantsseran persones amb l’únic requisitde tenir més de divuit anys i unaforma física suficient per poder ferfeines al bosc. L’objectiu d’aquesta iniciativa ésacostar la societat a la realitat delsboscos i els pobles de muntanya ia la necessitat de mantenir les se-ves múltiples funcions: paisatge,conservació de la natura, fusta, ai-gua, aire, esports, etc. Els volunta-ris col·laboraran amb la brigada detreballadors del Parc Natural delsAlts Pirineus en la recuperació imanteniment de camins, de pratsi de pastures, en les feines al bosc ien el seguiment de la població defauna forestal. També es faran ac-tivitats per compartir la saviesaacumulada pels veïns que han vis-cut més de setanta-cinc anys a lesmuntanyes.La iniciativa es promou des de l’As-sociació Hàbitats, amb deu anysd’experiència en el voluntariat am-biental a través del Projecte Rius.Compta amb el suport de la pobla-ció de Montenartró i del seu Ajun-tament, el municipi de Llavorsí, elConsell Comarcal del Pallars Sobi-rà i el Parc Nacional d’Aigüestortes.Es tracta, a més, d’un programad’intercanvi internacional entre elsAlps i els Pirineus, amb la partici-pació de la Fundació suïssa Berg-waldprojekt (Projecte Boscos deMuntanya).

Andreu Gonzà[email protected] 59 26 55

Músics pel clima


B R E U SP

rim

aver

a 20

07

42

El grup francès Alliance pour la Pla-nète va llançar una crida a tots els ciu-tadans de França i d’Europa: cinc mi-nuts de respir per al planeta Terra.Com fer-ho? La proposta era fàcil: tot-hom havia d’apagar els llums i apa-rells elèctrics el dia 1 de febrer entreles 19.55 i les 20.00 hores. La iniciati-va pretenia cridar l’atenció dels ciu-tadans, dels mitjans de comunicaciói dels mandataris sobre el malbarata-ment de l’energia i la urgència de pas-sar a l’acció. En el cas de l’Estat espanyol, els ciu-tadans van acollir molt bé la propos-ta, i això va provocar la caiguda de la

demanda d’electricitat en uns 1.000megawats, un 2,5 per cent menys dela demanda prevista per a aquestahora per la xarxa elèctrica d’Espanya. El plantejament d’Alliance pour laPlanète: cinc minuts de descans peral planeta. En definitiva, això no re-queria gaire temps, no costava gensfer-ho, i volia mostrar als candidats ala presidència francesa que el canviclimàtic és una qüestió que ha d’es-tar present dins del debat polític. Laconvocatòria va córrer per Internet,tot travessant les fronteres físiques.

www.lalliance.fr

A les fosques pel canvi climàtic

La Càtedra Unes-co de Sostenibili-tat de la UPC,amb el patrocinide Caixa de Ter-rassa, ha reunitcinquanta-cincexperts i profes-sionals en el Por-tal de Sostenibi-litat, una granobra en línia dereferència perdefinir i interpretar la sostenibilitat.El resultat són 148 fitxes d’informació,on s’ofereixen més de mil cinc-centsenllaços a altres webs, uns quatre-cents informes de referència, tres-cents convenis i tractats, set-centeslleis i més de nou-centes referènciesbibliogràfiques. El portal esdevé una eina fàcil però rigorosa per a polítics, educadors, pe-

riodistes, tèc-nics, universita-ris i empresarisque necessitintenir informacióde qualitat perfer de la sosteni-bilitat un factorestratègic a l’Ad-m i n i s t r a c i ó ,d’innovació icompetitivitat al’empresa, i sens

dubte fonamental en l’àmbit educa-tiu i de comunicació. Aquesta obra volser una guia d’accés ràpid a temescom ara la gestió dels residus i els re-cursos hídrics, les agendes 21, la coo-peració internacional, etc. El Portal ésun espai viu i obert a la comunicació,que està en renovació constant.

http://portalsostenibilidad.upc.edu

Conèixer i interpretar la sostenibilitata través de la web

Sostenible,referent en lacomunicacióambiental

La revista digital Sostenible és el por-taveu de la Xarxa de Ciutats i Poblescap a la Sostenibilitat, una platafor-ma municipalista que aplega més dedos-cents municipis de Catalunya. Ahores d’ara, és un dels referents de lacomunicació científica i ambiental encatalà. Cada dia publica de dues a tresnotícies noves i té 23.000 visites cadames. És un mitjà de comunicació queha superat el marc inicial establertcom a mitjà institucional i és citat re-gularment per altres mitjans. Sostenible viu avui un moment dolç,amb un nombre creixent de visites: deles dues-centes de l’abril del 2002 a lesvint-i-tres mil del passat mes de de-sembre. Els seus mil set-cents subs-criptors en línia reben cada dilluns unbutlletí electrònic amb una vintena denotícies noves. Entre els seus col·la-boradors habituals, hi ha Lluís Reales,Jordi Bigues, Joana Díaz, Albert Pun-sola, José Luis Gallego, Antoni París i Didac Ferrer.

Oriol Lladówww.sostenible.es


Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

tD

INS

DE

L’A

ULA

43

FO

RA

DE

L’A

ULA

ED

UC

AC

IÓ I

NF

OR

MA

L

CA L E N D A R I x

Calendari de dies mundials: A què dediquem el 2007?

ABRIL 22 abril Dia de la Terra

MAIG17 maig Dia Mundial de la Societat de la Informació21 maig Dia Mundial de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament22 maig Dia Internacional de la Biodiversitat29 maig Dia Internacional del Personal de Pau de les Nacions Unides

JUNY5 juny

Dia Mundial del MediAmbient. “Melting Ice:A Hot Topic”

El Dia Mundial del Medi Ambient es com-memora el 5 de juny de cada any, i es con-verteix en un dels principals vehicles queles Nacions Unides utilitzen per fomentarla sensibilització mundial sobre el mediambient i promoure l’atenció i l’acció polí-tica referent a aquest tema. Els objectiussón donar una cara humana a les qüestionsmediambientals, motivar les persones per-què es converteixin en agents actius deldesenvolupament sostenible i equitatiu,promoure el paper fonamental de lescomunitats en el canvi d’actitud cap a lesqüestions ambientals, i fomentar la coope-ració, la qual garantirà que totes les nacionsi persones gaudeixin d’un futur més pròs-per i segur. Aquest any se centra en el des-glaç. Es creu que en aquest segle l’escalfa-ment del planeta serà d’entre 1,4 i 5,8 °C. Els efectes del canvi climàtic ja són perceptibles: la contracció del casquetpolar àrtic, les accelerades crescudes del nivell del mar, el desglaç de les glaceres, el desglaç anticipat de les capes deglaç en rius i llacs, etc.

www.pnuma.org o www.oei.es/decada/diamedioambiente.htm

17 juny Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera20 juny Dia Mundial dels Refugiats


CA L E N D A R IP

rim

aver

a 20

07

44

x

Decennis i anys internacionals

2003-2012 Decenni de les Nacions Unides del’Alfabetització. L’Educació per a Tothom

2005-2014Decenni de las Nacions Unides de l’Educaciópel Desenvolupament Sostenible

2005-2015Decenni Internacional per a l’Acció “L’aigua,font de vida”

www.un.org/spanish/conferences/ref/index.html

JULIOLPrimer dissabte Dia Internacional de les Cooperatives 11 juliol Dia Mundial de la Població

SETEMBRE8 setembre Dia Internacional de l’Alfabetització16 setembre Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó 21 setembre Dia Internacional de la Pau

OCTUBREPrimer dillunsDia Mundial de l’Hàbitat 5 octubreDia Mundial del MestreSegon dimecresDia Internacional per la Reducció dels Desastres Naturals16 octubreDia Mundial de l’Alimentació17 octubreDia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa24 octubreDia de las Nacions Unides. Dia Mundial d’Informació sobre elDesenvolupament

x

Calendari de dies mundials: A què dediquem el 2007?


E N T R E V I S TA

Ed

uca

ció

i S

ost

enib

ilita

t

45

Què fa el BACC? El BACC té l’objectiu principal de promoure l’úsde la bicicleta com a mitjà de transport i de lleu-re. Ofereix serveis als usuaris de la bicicleta i de-fensa els seus interessos davant les administra-cions. Fa campanyes de promoció dirigides ausuaris i no usuaris i assessora les administracionsen infraestructures i promoció de la bicicleta.

Com va començar el BACC?El BACC va ser fundat l’any 2000 per personesusuàries de la bicicleta provinents de diverses en-titats, com ara Sense Fums, la Federació Catala-na de Ciclisme i Amics de la Bici. Vàrem veure quel’ús de la bicicleta augmentava. Tenia prou volumi importància per crear una nova entitat amb pro-

fessionals que poguessin dedicar-se plenamenta la seva promoció. ¿I quin millor equip pro-

fessional que els mateixos usuaris? Tam-bé volíem buscar una via diferent de

treball, menys de confrontació.Quan l’Administració no prenuna posició a favor d’allò quetu vols plantejar, adoptes unaactitud de confrontació pocconstructiva, però si co-mences a veure que hi havoluntat, per què no apro-par-t’hi una mica i aju-dar-la a arribar a veure ientendre la posició quedefenses? La mobilitat és elmonstre més grandel segle XXI. Si elsmitjans de trans-port i la comuni-cació reflectis-sin la nostra so-cietat, podrí-em comptarel nombred’ a n u n c i sde cotxes i

motos

Diana GonzálezCofundadora i coordinadora del BicicletaClub de Catalunya (BACC).

“Espero que el 2015 els avis noquedin per anar al centred’atenció primària, sinó peranar amb bicicleta. I quan joarribi a aquesta edat,espero serun d’ells”


E N T R E V I S TAP

rim

aver

a 20

07

46

que hi ha o el nombre de revistes especialitza-des en motor, i ens adonaríem de la dimensióque té aquesta situació.

Com vares arribar a treballar en aquestalínia? A casa meva som quatre germans, i el meu parehavia viscut el temps de la postguerra. Ell era allòque ara anomenem un home sostenible; sempreestava controlant la calefacció, apagant llums itancant portes, i no sé si això em va ensenyar aviure només amb el que necessitem o apreciantmés el que tenim. D’altra banda, l’amor per lanatura també el vaig viure en la família. Recor-do de petita pujar als estanys d’Astúries i, men-tre tothom hi pujava feliçment amb cotxe, jo emqüestionava si no hi hauria una altra manera depujar-hi còmodament sense afectar l’entorn.El meu primer contacte amb la bicicleta el vaigviure a Cambridge. Mai no m’havia interessat gai-re la bicicleta com a esport, però com a transportem va permetre gaudir, viure i veure la ciutat d’u-na manera diferent. Però, sobretot, vaig desco-brir una manera de mantenir-me en forma. Jo hefet esport des de petita, però a partir dels dinouanys ja no trobava la manera de fer-ne. Els gim-nasos m’angoixaven, ja que havia fet sempre es-port a l’aire lliure i no acabava de trobar el tempsi les ganes per anar a córrer o fer algun altre es-port. Amb la bicicleta vaig trobar la manera demantenir la meva salut i estar en forma.

Va haver-hi algun punt d’inflexió deter-minant en la teva pròpia evolució? Quan vaig tornar de viure a l’estranger, vaig co-mençar a treballar en una empresa d’estudisde mercat, però sempre havia tingut la idea defer alguna cosa més enllà del meu propi bene-fici que transcendís la meva persona. Quan emvaig mudar a Barcelona, tenia una bicicleta an-tiga i no sabia què fer-ne. En veure que hi ha-via molta gent que anava amb bicicleta, vaigprovar d’anar-hi. Com que la bicicleta em vafuncionar i es va convertir en el meu principalmitjà de transport, vaig buscar una entitat quedefensés els meus interessos i em vaig trobaramb Sense Fums i Amics de la Bici. En el mo-ment que vaig veure que amb la bicicleta con-tribuïa a millorar la societat, vaig pensar queera la meva oportunitat de fer un canvi perso-nal i laboral.

Quan et vares adonar que volies treba-llar en aquest àmbit, ¿quins eren els re-ferents existents per crear el BACC? Vaig veure que la qualitat de vida a les ciutats

europees estava lligada a la manera com esmovien. No hi havia soroll ni cotxes aparcats.No hi havia sensació de perill. Hi havia nensamb les seves bicicletes anant tranquil·lamentpel carrer. Jo en aquell moment estava fent unMàster en mobilitat a la UPC. Em va servir perveure com s’ignorava la bicicleta; els estudis secentraven en vehicles de motor i transport pú-blic, però la bicicleta no es considerava relle-vant en termes de mobilitat, es considerava unelement residual. Semblava que la gent no sor-tia de Catalunya o Espanya, perquè no està-vem parlant d’un transport que només es fesservir a la Xina o països del Tercer Món, sinóen països amb un nivell de vida alt, o nòrdics,on la bicicleta pot arribar a representar un terçdels desplaçaments. Si ens comparem en al-tres qüestions, ¿per què no ens comparem enqüestions de mobilitat? Si allà tenen uns recur-sos econòmics i un nivell de vida brutal, ¿perquè no et qüestiones per què aquella personaescull la bici per anar a la feina?

Com t’agradaria que fos Barcelona el2015?M’agradaria que el 2015 els nens de Barcelonapoguessin anar a l’escola amb bicicleta, per-què el trànsit no seria un perill. Que els avisquedessin per anar amb bicicleta en lloc d’a-nar al centre d’atenció primària, perquè no honecessitarien. M’agradaria una ciutat on l’es-pai públic donés prioritat als vianants, les bi-cicletes i el transport públic sobre els trans-ports privats motoritzats. Una Barcelona on espugui viure, on no hi hagi fum ni soroll, ambqualitat de vida. Crec que això és el que he visten ciutats amb moltes bicicletes i és el que vullper a la meva ciutat.

Per arribar a aquesta visió de Barcelonael 2015, ¿quin ha de ser el paper de l’e-ducació formal i no formal?El paper de l’educació és fonamental. L’educa-ció ens ensenya valors i nous coneixements,però també ha de renovar-se i alimentar-seconstantment dels nous reptes que planteja lasocietat actual. L’educació té un paper prota-gonista en el desenvolupament de la visió crí-tica de l’individu envers el seu entorn. Ha desaber provocar l’interès per la millora de la so-cietat sense captivar els recursos de genera-cions futures, tot i que això impliqui, a vega-des, nedar contra corrent.

Extret de 21 Visions del Canvi, Ajuntament deBarcelona, 2006


Per poder escoltar la vostra opinió sobre el con-tingut i la distribució d’aquesta revista es va feruna primera enquesta al public objectiu el no-vembre del 2006. En aquest primer cas, els temesproposats han estat ben valorats pels enquestats,sobretot, destaquen l’interès pels articles de re-flexió, i la secció “Visió 2050”. Els resultats també revelen que un 58% delsenquestats prefereixen rebre la revista en for-mat electrònic, enfront del 38% que la sol·lici-ten en paper, i el 4% que opta per rebre les duesversions.

Hem tractat d’adequar els continguts de la re-vista a les peticions rebudes, i número a nú-mero esperem aconseguir oferir els temes icontinguts rellevants per al lector a través d’u-na enquesta anual. Esperem que gaudiu de la lectura i que ens do-neu suggeriments per al proper número!

Kate BroomeEstudiant d’ESADEwww.esade.edu

Educació i Sostenibilitat va encarregar a l’em-presa El Tinter la impressió i disseny dels nos-tres exemplars pel seu compromís amb el mediambient. El Tinter van implantar el sistema degestió ambiental ISO14001 el 1998 i també vanadherir-se de forma voluntària al sistemaEMAS. Fan una declaració pública mediam-biental anual i continuen cercant i investigantcom millorar els processos i productes per mi-nimitzar els efectes mediambientals i fer-hoextensiu als seus col·laboradors, especialmentals treballadors, i amb l’assessorament alsclients. Els càlculs inclouen la petjada ecològica del papercom a matèria primera, a més del procés integrald’edició, impressió i distribució de la revista. La realització d’aquest número va implicar elsegüent consum de recursos i generació d’e-missions:

Paper – Ciclus print estucat lleuger 100% reci-clat mat a dues cares, 115 gr. a l’interior i 170gr a la coberta. Etiqueta ecològica Cigne BlancNorueg i Angel Blau Alemany. Tinta – amb components d’olis vegetals

Consum de recursos:Fabricació Impressió Consumde paper per unitat

Totals 403,65 Kg 2.000 u.Aigua (litres) 3.229,00 563,74 1,89Electricitat (KWh) 1.453,14 231,58 0,84Residus (Kg) 40,36 53,00 0,05Emissions CO2 (Kg) 741,10 14,98 0,38* en tractar-se de paper reciclat 100%, no es computa pasta d’origen fores-tal [0 arbres consumits]

Per minimitzar l’impacte del transport de larevista, la distribució fora de Catalunya i Aragónomés es fa a través de l’internet.

www.eltinter.net

1

?

Petjada ecològica de la revista

I tu què en penses d’Educació i Sostenibilitat?

La imatge que il·lustra el primer número d’a-questa revista ha estat escollida per la seva crea-tivitat i impacte com a campanya educativa. “Frena el canvi climàtic” és una campanya dela iniciativa CeroCO2, impulsada per la Funda-ción Ecología y Desarrollo i la Fundació Natu-ra. La campanya tracta de conscienciar els uni-versitaris sobre el canvi climàtic a través de car-tells i un blog que encara és actiu i que, fins almoment d’escriure aquest article, ha rebut mésde 160.000 visites en 162 dies.

www.frenaelcambioclimatico.org

La portada


RCE-Barcelona és un centre regional d’expertesa d’Educa-ció per al Desenvolupament Sostenible reconegut per laUniversitat de les Nacions Unides en una xarxa global deRCE a tot el món.

VISIÓ: Que les organitzacions de diversos sectors i les per-sones de diferents edats, vocacions i cultures tinguin elsconeixements, habilitats i valors per actuar de manera méssostenible, individualment i col·lectivament.

MISSIÓ: Facilitar la integració de la sostenibilitat en l’e-ducació formal i informal en la zona d’influència dels seusmembres fundadors, a través de tècniques innovadores

d’aprenentatge, la difusió d’exemples de bones pràctiques,la connexió d’actors de diferents àmbits treballant en edu-cació per la sostenibilitat i l’intercanvi d’experiències ambaltres RCE.

MEMBRES FUNDADORS: Universitat Politècnica deCatalunya (UPC), ESADE, Xarxa EDUSOST.cat, Enginye-ria sense Fronteres, Fundación Ecología y Desarrollo,Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya. Les activitats de RCE Barcelona són coordina-des des del Centre per a la Sostenibilitat (CITIES) de laUPC.

Xarxa de RCE (Regional Centres for Expertise in Education for Sustainable Development).Actualment hi ha 35 RCE reconeguts.

RCE BARCELONA

www.rce-barcelona.net


es 1: canvi climÀtic

Documents