informe avançat de la indústria 2009 · 2016. 3. 12. · s’anomena “informe anual de la...

Ag

roa

lim

en

tàri

a d

e C

ata

lun

ya

20

09

Info

rme

Av

an

çat

de

la

In

dú

stri

a

2

Aquest estudi ha estat realitzat per l’empresa de consultoria Horwath Accelera Management , especialitzada en

serveis d’estratègia, projectes d’innovació empresarial i projectes de promoció econòmica local i regional.

Aquesta empresa ofereix serveis integrals (conceptualització, seguiment i implementació) en matèria d’innovació,

desenvolupament territorial i foment de la competitivitat empresarial. A més, compta amb un equip d’experts

format per especialistes dotats de capacitats pluridisciplinars amb l’objectiu de donar serveis eficaços i plenament

satisfactoris al seu client.

L’equip que va participar en l’elaboració d’aquest estudi està format per:

Soci-Director:

- Dr. Adrià Royes i Riera.

Responsable de l’estudi:

- Dr. Rodrigo Rabetino.

Consultors col·laboradors:

- Sra. Inmaculada Rico Delgado.

- Sra. Samantha Alvárez Morán.

- Sra. Leia Gesse.

- Sra. Meritxell Pérez Fernández.

- Sr. Jaume Oliva Romero.

- Sra. Gemma Hellín Llaveria.

- Sra. María del Mar Peláez Mañas.

- Sra. Olaya Carrillo Fernández

3

PRÒLEG

La missió de la Fundació del Món Rural és establir mecanismes facilitadors de la reflexió sobre els

problemes específics i/o diferencials del món rural, fent promoció i divulgació de debats, estudis,

recerques i altres actuacions que vagin adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin

la ruralitat com un espai amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, infraestructures i serveis

suficients i de qualitat, i que preservin el territori i les seves riqueses naturals i culturals.

Des de la Fundació del Món Rural s’analitza el sistema agroalimentari, un sector bàsic per

l’economia rural, com altres activitats no agràries, amb la perspectiva de fomentar la innovació i aquells

elements que incentivin el dinamisme econòmic i la competitivitat de les activitats empresarials

ubicades en les diferents zones del territori català. Dins dels objectius de la Fundació del Món Rural,

s’inclou el foment d’estudis i la recerca per generar activitat econòmica en el món rural i crear sinèrgies.

La Fundació del Món Rural és conscient de la importància econòmica que representa el sector

agroalimentari de Catalunya. En primer lloc, segons European Cluster Observatory, Catalunya és un

dels principals clústers agroalimentaris europeus juntament amb la regió de Lombardia. A continuació,

tenint en compte les dades del DIRCE de l’any 2009, la indústria catalana de l’alimentació i begudes ha

comptat amb un total de 3.638 empreses que representen el 11,8% sobre el total d’indústries

alimentàries de l’Estat Espanyol. El pes d’aquest sector a Espanya en termes d’ocupació arriba al

20,4% i al 23,4% en termes d’ingressos d’explotació, (INE, 2008). Aquestes xifres situen Catalunya

com la principal Comunitat Autònoma en indústria agroalimentària. Finalment, respecte al sector

industrial català, la xifra de negoci de la indústria agroalimentària representa el 15%, només superat

per la indústria química i el 13% de les persones ocupades en el sector industrial català pertanyen a la

indústria agroalimentària. (Idescat, 2007).

El decreixement econòmic registrat en l’any 2009, que ha afectat principalment a les economies

més avançades ha engolit també la indústria de l’alimentació i les begudes, que fins ara era un dels

sectors que es mantenia estable enfront al deteriorament de la situació econòmica. La menor renda

disponible ha comportat un menor consum i per tant una disminució de la demanda i la producció. La

tendència registrada en l’any 2009 apunta que en termes d’ingressos i vendes hi ha hagut un

decreixement superior al 3% en el sector industrial alimentari català. Per poder dissenyar les

estratègies i aplicar mecanismes per fer front a aquesta nova situació, és necessari tenir informació

d’actualitat sobre l’evolució de l’estat de la indústria agroalimentària catalana.

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya

publica l’estudi “La indústria, el consum i la distribució agroalimentaris a Catalunya 2007”, elaborat per

4

la Direcció General d’Alimentació, Indústries i Qualitat Alimentàries. Aquesta publicació és el desè

volum d’una sèrie de butlletins de periodicitat anual que tenen com a objectiu actualitzar les dades

disponibles i analitzar els principals canvis conjunturals del sector agroalimentari català. En aquest

informe es recullen les darreres estadístiques oficials sobre el sector agroalimentari català. La

rigorositat d’aquestes dades estadístiques oficials i el seu posterior estudi provoquen que en el moment

de publicació d’aquest document de referència pel sector agroalimentari, es disposi de dades que es

corresponen a un o dos anys anteriors a l’any de publicació.

Arran dels canvis provocats per la situació de recessió econòmica actual, des de la Fundació del

Món Rural, s’ha impulsat l’elaboració de L’INFORME AVANÇAT DE LA INDÚSTRIA

AGROALIMENTÀRIA DE CATALUNYA , que té per objectiu disposar d’una eina que permeti tenir

informació amb rapidesa i d’actualitat, sobre l’evolució de les principals variables econòmiques que

defineixen l’estat de situació de la indústria agroalimentària, dibuixant les tendències dels diferents

subsectors que la composen i estant a la disponibilitat de tots els agents implicats durant el primer

trimestre posterior a l’any econòmic analitzat. La metodologia de l’informe està basada en la consulta a

diferents fonts d’informació tant públiques com privades, així com en entrevistes directes a actius de la

cadena agroalimentària. Això implica per tant, la participació d’una mostra important d’indústries

agroalimentàries catalanes.

Esperem que el present INFORME AVANÇAT DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA, on

s’indiquen les tendències de l’evolució del sector agroalimentari en l’any 2009 sigui un recurs útil per tot

el sector i també per les Administracions Públiques, per detectar amb immediatesa els perills i les

debilitats que amenacen un dels principals sectors econòmics de Catalunya. Així, es permetrà

dissenyar i aplicar amb rapidesa les estratègies que hauran d’incentivar la recuperació econòmica de la

potent indústria agroalimentària catalana.

Francesc Cribillers i Riera

Director de la Fundació del Món Rural

5

ÍNDEX

1. OBJECTE, ÀMBIT I METODOLOGIA DE L'ESTUDI .................................................................. 8

1.1. Objectiu ..................................................................................................................................... 8

1.2. Àmbit d’estudi ......................................................................................................................... 9

1.3. Metodologia de l’estudi ....................................................................................................... 11

2. LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA ........................................................................................ 12

2.1. Context econòmic ................................................................................................................ 12

2.2. Evolució de la indústria agroalimentària ........................................................................ 17

Descripció de la indústria ......................................................................................................................... 17

Magnituds econòmiques de la indústria.................................................................................................. 19

Altres indicadors de la indústria............................................................................................................... 22

3. ELS SUBSECTORS DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA ............................................ 30

3.1. Indústria càrnia ..................................................................................................................... 30

Descripció del subsector ........................................................................................................................... 31

Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 31

Altres indicadors ....................................................................................................................................... 32

Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 32

3.2. Indústria del peix, els crustacis i els mol·luscos ......................................................... 34





3.3. Indústria de fruites i hortalisses ....................................................................................... 37





3.4. Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals ............................................................... 41





3.5. Indústria làctia ....................................................................................................................... 44

6





3.6. Indústria de la molineria, midons i productes amila cis ............................................. 48





3.7. Fabricació de productes per a l’alimentació animal ................................................... 51





3.8. Indústria del pa, les galetes i les pastisseries .............................................................. 54





3.9. Indústria del cacau, la xocolata i la confiteria .............................................................. 57





3.10. Indústria de pastes alimentàries i productes simila rs ................................................ 60





3.11. Elaboració de cafè, te i infusions ..................................................................................... 63





3.12. Indústria d’aliments infantils i dietètics .......................................................................... 66

7





3.13. Indústria de la resta de productes alimentaris ............................................................. 69





3.14. Indústria vinícola .................................................................................................................. 73





3.15. Indústria d’altres begudes alcohòliques ........................................................................ 77





3.16. Indústria de begudes no alcohòliques ............................................................................ 80





4. CONCLUSIONS.............................................................................................................................. 84

5. FONTS SECUNDÀRIES................................................................................................................ 86

ANNEX....................................................................................................................................................... 88

A.1. Metodologia.................................................................................................................................... 88

A.2. Qüestionari utilitzat........................................................................................................................ 92

A.3.Definició de variables ...................................................................................................................... 95

A.4. Indicadors addicionals .................................................................................................................... 97

8

1. OBJECTE, ÀMBIT I METODOLOGIA DE L'ESTUDI

1.1. Objectiu

La indústria de l’alimentació i les begudes a

Catalunya ocupa un dels primers llocs tant pel

què fa al valor de la xifra de negoci (15% del

total de la indústria, i només superat per la

indústria química) com en relació al nombre

d’ocupats (13% del total de la indústria, i

només superat per la indústria metal·lúrgica)1.

Malgrat la importància d’aquest sector

industrial, no existeix gaire informació

actualitzada sobre l’evolució dels diferents

subsectors de la mateixa. Actualment, el

document més complet que existeix és

l’elaborat pel Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural (DAR) que

s’anomena “Informe Anual de la indústria, la

distribució i el consum agroalimentaris a

Catalunya”. El punt feble d’aquest informe és

la periodicitat, ja que les dades que es

publiquen en aquest tenen dos anys de

retard, restant-hi utilitat per a la presa de

decisions de les empreses, les associacions i

les entitats vinculades amb aquesta indústria,

així com per a l’Administració encarregada de

desenvolupar polítiques i actuacions dins del

sector.

1 Dades de l’informe “Estadística, producció i comptes de la indústria 2007” d’IDESCAT.

Des de la Fundació Món Rural, s’ha detectat

aquesta necessitat d’informació, i després

d’un procés de reflexió, ha sorgit l’idea

d’elaborar un informe avançat de l’evolució

d’aquesta indústria a l’últim any amb la

finalitat d’oferir als agents implicats una eina

útil i actualitzada.

Per tant, l’objectiu d’aquest estudi és

recopilar informació, així com estimar i

analitzar els valors d’algunes variables i

indicadors econòmics rellevants que

proporcionin una radiografia actual de

l’evolució de la indústria agroalimentària a

Catalunya en el darrer any.

A més, es pretén que aquest informe avançat

sigui una eina valuosa que es correspongui

amb la situació present i que ajudi els agents

rellevants d’aquesta indústria a la presa de

decisions.

9

1.2. Àmbit d’estudi

L ’àmbit d’aquest estudi comprèn totes les

empreses que desenvolupen la seva activitat

dins de la indústria de l’alimentació i les

begudes a Catalunya. És a dir, aquelles

empreses l’activitat principal o secundària de

les quals està relacionada amb la

transformació, conservació i/o manipulació de

productes agraris destinats a l’alimentació.

Concretament, s’han identificat 16 subsectors

dins d’aquesta indústria, seguint la

classificació de l’informe anual elaborat pel

DAR.

Aquests subsectors estan delimitats pels

codis de la classificació catalana d’activitats

econòmiques 2009 (CCAE-09 (cat)), i es

mostren a la taula següent:

10

Taula 1: Classificació dels subsectors per codis CC AE-09

Subsector Codi

CCAE-09 Descripció de les activitats del codi CCAE-09

Indústria Càrnia 101 Sacrifici de bestiar i conservació de carn i elaboració de

productes carnis

Indústria del peix, crustacis i mol·luscos 102 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos

Indústria de les fruites i les hortalisses 103 Preparació i conservació de fruites i hortalisses

Fabricació d’olis i greixos 104 Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals

Indústria Làctia 105 Fabricació de productes lactis

Indústria de la molineria, midons i

productes amilacis 106

Fabricació de productes de molineria, midons i productes

amilacis

Fabricació d’alimentació animal 109 Fabricació de productes per a l'alimentació animal

Indústria del pa, galetes i pastisseria 1071 i 1072

- Fabricació de pa i de productes de fleca i pastisseria

frescos

- Fabricació de galetes i productes de fleca i pastisseria

de llarga durada

Indústria del cacau, xocolata i productes

de confiteria 1082 Fabricació de cacau, xocolata i productes de confiteria

Indústria de pastes i similars 1073 Fabricació de pastes alimentàries, cuscús i productes

similars

Indústria del cafè, te i infusions 1083 Elaboració de cafè, te i infusions

Indústria d’alimentació infantil i preparats

dietètics 1086

Elaboració de preparats per a l'alimentació infantil i

preparats dietètics

Indústria de la resta de productes 1081, 1084,

1085 i 1089

- Fabricació de sucre

- Elaboració d'espècies, salses i condiments

- Elaboració de menjars i plats preparats

- Elaboració d'altres productes alimentaris no classificats

anteriorment

Indústria vinícola 1102 Elaboració de vins

Indústria d’altres begudes alcohòliques

1101, 1103,

1104, 1105

i 1106

- Destil·lació i mescla de begudes alcohòliques

- Elaboració de sidra i begudes fermentades de fruites

- Elaboració d’altres begudes no destil·lades, fermentades

- Fabricació de cervesa

- Fabricació de malt

Indústria de begudes no alcohòliques 1107 - Fabricació begudes analcohòliques; aigües minerals Font: Elaboració pròpia

11

1.3. Metodologia de l’estudi

La metodologia que s’ha seguit en aquest

informe ha estat el resultat d’un estudi previ

metodològic anomenat “Metodologia per a

l’elaboració de l’informe sobre l’estat de

situació de la indústria agroalimentària de

Catalunya”, publicat per la Fundació Món

Rural. A l’annex de l’esmentat informe es

recull una explicació detallada de la

metodologia emprada.

De forma resumida es pot dir que aquesta

metodologia va estar enfocada a una anàlisi

quantitativa de cada subsector, però

reforçada i aprofundida amb informació de

tipus més qualitatiu.

Les principals tasques desenvolupades per

elaborar aquest informe avançat són:

� Recollida i anàlisi d’informació quantitativa

obtinguda d’una mostra representativa

d’aquesta indústria

� Entrevistes qualitatives a empreses i

entitats rellevants dins de cada subsector

� Recopilació i anàlisi d’altres fonts

secundàries

S’ha realitzat una enquesta on-line a

empreses elegides aleatòriament incloses

dins d’una mostra representativa de la

indústria alimentària, preguntant per una sèrie

de variables econòmiques rellevants que

permeten conèixer l’evolució de l’empresa i

del subsector en el darrer any.

La informació s’ha recollit en termes relatius i

per intervals de variació. Aquests han estat

compresos entre -15% i 15%; només en els

casos extrems que s’han situat fora dels

intervals marcats, les empreses han respost

obertament el valor exacte.

Les variables consultades es resumeixen en

la taula següent. A més, a l’annex es defineix

detalladament cada una d’aquestes.

Taula 2: Variables consultades a l’enquesta

Variable Unitats de

mesura Àmbit

Ingressos d’explotació Euros Sector I empresa

Vendes netes de productes

Unitats físiques

Sector

Personal Ocupat Nombre de treballadors

Sector i empresa

Consum de primeres matèries

Unitats físiques

Empresa

Despeses de personal Euros Empresa

Exportacions/Importacions Euros Sector i empresa

Font: Elaboració pròpia

Amb la informació recopilada, tant de forma

quantitativa com qualitativa, s’ha realitzat una

anàlisi sobre com ha evolucionat la indústria

de l’alimentació i les begudes a Catalunya el

2009, així com cadascun dels subsectors

identificats.

12

2. LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

2.1. Context econòmic

Tal com es mostra a la taula i al gràfic

següents, el 2009 ha presentat un creixement

econòmic negatiu a nivell mundial, sobretot a

les economies avançades. A més, a la zona

Euro aquesta caiguda ha estat més

pronunciada que la mitjana dels països

desenvolupats. Només, algunes economies

com la Xina i la mitjana dels països

emergents i en desenvolupament no han

arribat a variacions negatives, malgrat que

també han experimentat desacceleracions.

En el cas de l’economia espanyola, aquesta

desacceleració ha estat lleugerament inferior

a la de la zona Euro, situant-se en el -3,6%.

Segons les estimacions del Fons Monetari

Internacional (FMI), l’economia mundial ha

començat a recuperar-se en el segon

trimestre de 2009, i aquesta tendència

continuarà a 2010. D’aquesta manera es

preveu que l’economia mundial es recuperi en

2010 i el PIB real creixi amb valors al voltant

del 4%. Aquesta recuperació serà més lenta

en el cas dels països avançats, mentre que

als països emergents i en desenvolupament

el creixement serà major, a causa del

dinamisme de la demanda interna.

Aquestes previsions mostren que el

creixement de l’economia espanyola ha estat

més lent, i que en 2010 la taxa de variació

interanual del PIB real seguirà essent

negativa i al voltant del -0,6%.

Taula 3: Variació interanual del PIB real a diferen ts territoris mundials

Variació Interanual (%)

Estimació

2007 2008 2009

2010

Producte mundial 5,2 3,0 -0,8 3,9 Economies avançades 2,7 0,5 -3,2 2,1 Economies de mercats emergents i en

desenvolupament 8,3 6,1 2,1 6,0

Estats Units 2,1 0,4 -2,7 2,7

Zona Euro 2,7 0,6 -3,9 1,0 Espanya 3,6 0,9 -3,6 -0,6

Japó 2,3 -1,2 -5,3 1,7 Xina 13,0 9,6 8,7 10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FMI, gener 2010.

13

Gràfic 1 Evolució del PIB real a diferents territo ris mundials


*el valor de 2010 és una estimació del FMI

La taxa d’atur d’una economia és un indicador

anticíclic2 mitjançant el qual es pot analitzar la

situació econòmica que travessa un país. Al

gràfic 2 s’observa com a partir de l’any 2007,

tant l’economia europea com l’economia

espanyola van experimentar creixements en

el seu atur, essent més pronunciat en el cas

d’Espanya.

A més, la taxa d’atur d’Espanya des de 2007

es va allunyar de la taxa europea, fins arribar

al 2009 a valors al voltant del 18%. Aquesta

diferència entre l’atur europeu i espanyol pot

reflectir la pitjor recuperació de l’economia

espanyola respecte de l’europea en 2010.

2 És a dir, marca una tendència contraria a l’evolució de l’economia. Si la taxa d’atur augmenta, el creixement de l’economia disminueix.

14

Gràfic 2: Evolució de la taxa d’atur: Europa vs. Espanya

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EUROSTAT.

Els preus de les primeres matèries el 2009,

han experimentat fortes caigudes per sobre

del 20%. En la taula 4 i el gràfic 3, s’observa

com el preu del petroli ha disminuït en més

del -36%, essent una mica més suau en el

cas de les primeres matèries de béns no

combustibles, amb un decreixement de més

del -20%.

Taula 4: Preus de les primeres matèries i de consum

Variació Interanual (%)

Projecció Preus de les primeres matèries

(US dollars) 2007 2008 2009 2010

Petroli 10,7 36,4 -36,6 24,3

No combustible (promig basat en ponderacions de l'exportació mundial

de primeres matèries) 14,1 7,5 -20,3 2,4

Preus al consum

Economies avançades 2,2 3,4 0,1 1,1

Economies emergents i en desenvolupament 6,4 9,3 5,5 4,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FMI, gener 2010

15

En el cas dels preus al consum, en canvi, han

continuat augmentant, tot i que amb menys

intensitat que als darrers anys. Mentre que en

les economies avançades el preu s’ha

mantingut amb variacions properes al 0,1%,

en les economies emergents i en

desenvolupament aquesta variació s’estima

en 5,5%.

La previsió del FMI per a 2010 és que els

preus de les primeres matèries pujaran a

causa de la recuperació de la demanda

mundial, sobretot la procedent de països

emergents, encara que aquest increment serà

més moderat que en anys anteriors, com a

conseqüència de l’acumulació d’existències

en alguns sectors productius.

Gràfic 3: Evolució dels preus de primeres matèries i consum a nivell mundial


*el valor de 2010 és una estimació del FMI.

Aquesta desacceleració econòmica a nivell

mundial també s’ha apreciat en l’evolució del

comerç exterior mundial (taula 5 i gràfic 4).

Tant en el cas de les exportacions com de les

importacions, la variació interanual al 2009 ha

decrescut, essent més pronunciada la

caiguda a les economies més avançades.

16

Taula 5: Evolució del comerç exterior a economies avançades i en desenvolupament Variació Interanual (%)

Comerç exterior mundial Projecció

Importacions 2007 2008 2009

2010

Economies Avançades 4,7 0,5 -13,7 1,2

Economies emergents i en desenvolupament 13,8 9,4 - 9,5 4,6

Exportacions

Economies Avançades 6,3 1,9 -13,6 2

Economies emergents i en desenvolupament 9,8 4,6 -9 ,5 3,6


Gràfic 4: Evolució del comerç exterior


*el valor de 2010 és una estimació del FMI.

Tal com s’observa en el gràfic 4, la situació de

conjuntura econòmica que va començar al

2008, s’aprecia en les variacions negatives de

les exportacions i de les importacions.

Igualment, les previsions del FMI per al 2010

són de recuperació econòmica generalitzada.

Aquest fet es pot observar en el creixement a

nivell mundial en l’àmbit del comerç

internacional.

17

2.2. Evolució de la indústria agroalimentària

Descripció de la indústria

Segons dades del DIRCE (INE), al 2009 la

indústria alimentaria de Catalunya ha comptat

amb un total de 3.638 empreses (nombre que

representa el 11,8% sobre el total d’Espanya),

davant de les 3.647 empreses que van existir

al 2008. Per tant, la indústria d’alimentació i

begudes ha experimentat un descens en el

nombre d’empreses del -0,2%, encara que en

el cas de les begudes, el nombre d’empreses

ha crescut en un 1,6%. Si es comparen

aquestes dades amb les totals de la indústria,

s’observa que la indústria alimentària s’ha

ajustat millor a la situació que travessa

l’economia, ja que el nombre d’empreses de

la indústria general s’ha retret en un -3,6%.

La taula següent mostra l’estructura, tant de

la indústria general com de la indústria

alimentària, segons el nombre d’assalariats

de les empreses. D’aquestes dades es pot

extreure que la indústria alimentària de

Catalunya concentra un major nombre

d’empreses de més de 50 treballadors

(mitjanes i grans).

Taula 6: Estructura sectorial per dimensió de le s empreses 3

Sen

se a

ssal

aria

ts

Mic

roem

pres

es

Pet

ites

Mitj

anes

Gra

ns

Tot

al (

%)

Tot

al a

bsol

ut

Espanya 30,8% 50,9% 15,3% 2,4% 0,6% 100% 209.298 Total

indústria Catalunya 31,0% 48,9% 16,2% 3,0% 0,8% 100% 41.389

Espanya 26,7% 52,8% 16,9% 2,8% 0,8% 100% 30.905 Indústria

alimentació i

begudes Catalunya 22,8% 46,8% 23,8% 4,5% 2,1% 100% 3.638

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de DIRCE – INE, 2009

3 La classificació utilitzada per agrupar les empreses segons dimensió d’assalariats ha estat:

Microempreses (menys de 10 assalariats); petites (entre 10 i 49 assalariats); mitjanes (entre 50 i 199 assalariats); i grans (més de 199 assalariats).

18

A més, si s’analitza l’evolució del nombre

d’empreses segons la dimensió de les

mateixes existeixen algunes diferències a

destacar. La més significativa és que, en el

cas del total de la indústria, les empreses

petites i aquelles amb més de 200

treballadors van ser les categories que van

experimentar una major caiguda (-8,2% i -9%,

respectivament) respecte el 2008. Però, en el

cas de la indústria alimentària aquestes

categories són les que millor resisteixen a la

situació de crisi econòmica, ja que van créixer

en aquest període (0,3% en el cas de les

petites empreses, i 2,6% en el cas

d’empreses amb més de 200 treballadors).

Igualment, el gràfic següent mostra com es

composa la indústria alimentària de Catalunya

per subsectors identificats segons la

facturació de les empreses que el formen.

S’observa que el subsector més rellevant a

Catalunya és la indústria càrnia que té un pes

al voltant del 30%, seguida de la de begudes

que suposa, aproximadament, el 17%

(incloent indústria vinícola, altres begudes

alcohòliques i no alcohòliques).

Gràfic 5: Estructura sectorial de la indústria alimentària a Catalunya segons facturació

Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels informes de la indústria agroalimentària del DAR, 2007

19

Magnituds econòmiques de la indústria

Tal com s’ha comentat anteriorment, aquest

estudi s’ha basat en l’anàlisi de una sèrie de

variables econòmiques que permeten

conèixer com ha evolucionat la indústria

alimentària el 2009.

Dues d’aquestes variables analitzades són els

ingressos d’explotació i les vendes netes , i

l’evolució de les quals es presenta al gràfic

següent.

L’evolució fins l’any 2007 es va obtenir amb

les dades que proporciona l’“Informe anual

de la indústria, la distribució i el consum

agroalimentaris a Catalunya” que elabora el

Departament d’Agricultura, Alimentació i

Acció Rural (DAR). D’aquests informes

només hi ha disponibilitat d’informació fins

l’any 2007, per aquest motiu es van estimar

els valors dels anys 2008 i 2009.

Per aproximar la variació de les vendes i dels

ingressos d’explotació de l’any 2008 s’ha

utilitzat la base de dades SABI. S’ha recopilat

la informació disponible de 2008 de totes les

empreses de la indústria alimentària (codis 10

i 11 de la CCAE-2009) a Catalunya.

En el cas de 2009, s’ha estimat la variació de

les variables en base a la informació recollida

en la fase d’enquestes i entrevistes

qualitatives per subsectors, i tenint en compte

el pes de cada subsector dintre de la indústria

alimentària.

En el gràfic s’observa que el 2008, tant les

vendes com els ingressos d’explotació

generals d’aquesta indústria van experimentar

variacions positives i situades en el 4,3% i

3,1%, respectivament. Però el 2009, aquestes

variables han decrescut, experimentant

caigudes del -3,1% en el cas dels ingressos

d’explotació i del -3,4% en el cas de les

vendes.

20

Gràfic 6: Evolució de les principals magnituds econ òmiques de la indústria alimentària a Catalunya (milers d’euros)

-6,0%

-4,0%

-2,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009**

Ingressos d'explotació Vendes netes

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels informes de la indústria agroalimentària del DAR, la base de dades SABI* i

les estimacions obtingudes en aquest estudi**

Una altra de les variables analitzades és

l’ocupació . La taula següent mostra que, al

2009, el nombre d’afiliats a la Seguretat

Social al territori espanyol era de 1.911.75

treballadors, on el 24,5% pertanyien a

Catalunya.

Quan acotem les dades al sector de la

indústria d’alimentació i begudes, s’observa

que hi ha 350.530 persones ocupades, de les

quals un 21,6% estan a Catalunya.

Tot i que en ambdós casos es mostra que la

indústria ha notat l’actual conjuntura

econòmica, Catalunya ha pogut suportar

millor els efectes de l’actual recessió

econòmica (tal com es mostra al gràfic 7).

Aquestes dades mostren la tendència

negativa de l’ocupació als darrers anys a

causa d’aquesta conjuntura econòmica.

Encara que s’observa que aquesta tendència

és menys intensa al territori català. Mentre

que la caiguda del nombre de treballadors

afiliats del total de la indústria ha estat d’un

-19,1% a Espanya, a Catalunya s’ha situat en

un -11,3%.

A més, amb aquestes dades també es pot

puntualitzar que el sector d’alimentació i

begudes s’adapta millor als cicles econòmics,

ja que l’ocupació de la indústria d’alimentació

i begudes catalana ha caigut un -2,8% davant

de la caiguda del -11,3% de la indústria total

(igualment, a Espanya la caiguda de la

21

indústria agroalimentària ha estat d’un -4,5%

davant d’un -19,1% de la indústria total).

Taula 7: Ocupats en la indústria: general vs. alime ntació i begudes (milers de persones)

Ocupació 2005 2006 2007 2008 2009

Espanya 2.363,5 2.363,4 2.427,9 2.362,9 1.911,75

Indústria

Catalunya 556,3 544 546,9 528,3 468,5

Espanya 343,07 347,58 365,67 367,12 350,53 Alimentació i

begudes Catalunya 73,51 72,54 76,56 78,15 75,92

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de

Trabajo e Inmigración.

Gràfic 7: Evolució de l’ocupació de la indústria ge neral vs. alimentació i begudes

-20,0%

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

2006 2007 2008 2009

Ocupació-Espanya Total Indústria Ocupació-Catalunya Total

Ocupació-Espanya Indústria alimentació i begudes Ocupació-Catalunya Indústria alimentació i begudes

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de

Trabajo e Inmigración.

22

Altres indicadors de la indústria

L ’actual situació de conjuntura econòmica

també s’ha notat en el consum alimentari ,

tant fora com dins de les llars.

Segons les dades del Panel Alimentari del

Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y

Marino (MARM), el 2009 la despesa

alimentària a les llars espanyoles s’ha situat

en 64.910,6 milions d’euros, respecte l’any

anterior, fet que ha suposat una disminució

del -2%, encara que el volum de quantitats

comprades ha crescut en un 1%. Aquesta

diferència ha estat ocasionada per la caiguda

dels preus en el període, que en termes mitjos

han caigut en un -2,9%. A més, cal

puntualitzar que hi ha un canvi dels hàbits

dels consumidors que dirigeixen les seves

compres cap a productes més econòmics.

En el cas de Catalunya, les darreres dades

disponibles sobre el consum alimentari a les

llars corresponen al mes de setembre, perquè

s’ha analitzat l’any mòbil octubre-setembre 4.

En aquest cas, tant la variació del volum del

consum a les llars com la del valor, han

experimentat una caiguda del -1%.

La taula i el gràfic següent recullen l’evolució

de les dades del consum a les llars per

diferents períodes, tant a Espanya com a

Catalunya.

4 Com no es disposa d’informació de consum a les

llars de Catalunya per al total de l’any natural 2009 (gener-desembre), s’han analitzat les dades de l’any mòbil octubre-setembre.

Per una altra banda, el consum en el canal de

restauració i hostaleria (Horeca), ha patit una

forta caiguda en aquest període de crisi,

essent un dels més afectats per la situació

econòmica actual. El 2009, el valor del

consum en aquest canal a Espanya ha

experimentat una caiguda de més de dos

dígits (-10,2%). Gairebé tots els tipus de

productes han experimentat variacions

negatives superiors al 10%. Només la

brioixeria, galetes i pastisseria, els cafès i

infusions, les patates congelades, les

begudes espirituoses i l’aigua han tingut

creixements positius (0,3%, 3,6%, 8%, 1% i

1,1%, respectivament).

En alguns casos, el consum de determinats

productes (com la cervesa) en el canal

Horeca ha caigut, però s’ha traslladat a les

llars. L’explicació d’aquesta tendència és el

canvi d’hàbits dels consumidors cap a

l’estalvi, substituint el consum als bars i/o

restaurants pel consum a la llar.

Una altra característica del consum en aquest

període és el creixement de la compra de les

marques blanques o del distribuïdor (MDD).

Segons un estudi de Nielsen, actualment

aquestes marques suposen el 31,9% de les

vendes totals de productes d’alimentació

envasada, drogueria i perfumeria. Fet que ha

suposat un creixement del 8,5% respecte el

2008. A més, aquest creixement es produeix

en totes les categories de productes

23

Taula 8: Consum alimentari dins de les llars

Consum 2005 2006 2007 2008 2009

Volum (tones)

28.100.350 28.219.070 28.993.040 29.080.260 29.391.640

Espanya* Valor (milers

d’euros) 56.175.240 59.360.110 62.991.940 66.189.320 64.910.600

Volum (tones)

4.460.990 4.544.790 4.569.750 4.649.470 4.604.270

Catalunya** Valor (milers

d’euros) 9.251.110 9.912.920 10.382.930 11.201.228 11.085.550

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel de Consum alimentari del MARM i DAR.

*Dades acumulades del consum d’Espanya en l’any natural (Gener-Desembre)

**Dades acumulades del consum de Catalunya en l’any mòbil Octubre-Setembre.

Gràfic 8: Evolució del consum de les llars: Catalun ya** vs. Espanya*

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel de Consum alimentari del MARM i DAR.

*Evolució d’Espanya segons any natural (Gener-Desembre)

**Evolució de Catalunya segons any mòbil Octubre-Setembre.

Tal com s’ha comentat anteriorment, segons

el nombre d’empreses, la indústria

d’alimentació i begudes de Catalunya

representa el 11,8% de total d’Espanya.

Encara que l’aportació positiva d’aquestes a

la balança comercial és major, ja que les

exportacions de les empreses alimentàries de

Catalunya suposa un 21,2% del total

24

d’Espanya. Igualment, les importacions

d’aquests productes a Catalunya suposen el

32,9% del total espanyol el 2009 (Taula 9 i

gràfic 9).

El comerç internacional s’ha vist afectat per la

situació de crisi actual, i aquest fet s’observa

en el gràfic que mostra l’evolució de les

importacions i exportacions. En aquest últim

any, tant les importacions com les

exportacions d’Espanya i de Catalunya han

experimentat caigudes properes al 15%.

Cal puntualitzar que la variació de les

exportacions de Catalunya ha estat per sobre

de la variació espanyola, fet que mostra la

importància del comerç exterior a la indústria

agroalimentària de Catalunya.

Taula 9: Importacions i exportacions de la industri a d’alimentació i begudes (milions d’euros)

Comerç Exterior 2005 2006 2007 2008 2009

Espanya 20.025,1 21.094,2 23.770,9 25.052,2 22.040,5 Importacions

Catalunya 6.197,5 6.516,5 7.560,9 8.416,7 7.252,7

Espanya 21.869,9 23.185,9 25.068,9 26.978,5 25.025,5 Exportacions

Catalunya 4.285,8 4.657,9 5.106,4 5.855,3 5.319,8 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICEX

Gràfic 9: Evolució del comerç exterior a la indústr ia d’alimentació i begudes

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ICEX

25

Si s’analitza la taxa de cobertura5 del comerç

internacional en aquests dos territoris

s’observa que en el cas d’Espanya la taxa se

situa en 113,5%, el que indica que el valor de

les exportacions supera el valor de les seves

importacions. Però en el cas de Catalunya, hi

ha un dèficit comercial marcat per una taxa de

cobertura del 73,3%, això indica que el valor

de les exportacions no cobreix el de les

importacions.

L’evolució de la taxa de cobertura mostra que

en etapes de creixement econòmic (des de

2006), la variació d’aquesta és negativa, ja

que en aquestes etapes s’incrementa la renda

i s’augmenta tant la demanda interna com les

importacions d’altres països. Però en

períodes de crisi econòmica (a partir de 2007)

la taxa va créixer, tant a nivell d’Espanya com

de Catalunya. Aquest creixement és degut a

la reducció de les importacions, que van

disminuir en major mesura a Catalunya.

El fet que la taxa de cobertura s’incrementi

amb major intensitat a Catalunya mostra els

menors efectes que ha tingut la crisi sobre el

comerç internacional català, i el major

dinamisme d’aquest respecte el territori

espanyol.

5 La taxa de cobertura es calcula com:

Exportacions/Importacions. Aquest indicador mesura en quin percentatge les exportacions cobreixen les importacions.

26

Taula 10: Taxa de Cobertura de la indústria d’alime ntació i begudes

Taxa de Cobertura (%)

2006 2007 2008 2009

Espanya 109,9 105,5 107,7 113,5

Catalunya 71,5 67,5 69,6 73,3

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICEX

Gràfic 10: Evolució del taxa de cobertura de la indústria d’al imentació i begudes.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ICEX

Per una altra banda, la producció industrial

total, tant a Espanya com a Catalunya, ha

patit una forta caiguda des de l’any 2008.

Concretament, el 2009 la variació de l’Índex

de Producció Industrial (IPI) s’ha aproximat a

valors del -7%, i ha continuat disminuint fins a

arribar a valors del -16,2% en el cas

d’Espanya, i del -15,7% en el cas de

Catalunya. Aquestes dades es mostren a la

taula11 i el gràfic 11.

Encara que, quan només s’analitza l’evolució

de la producció industrial del sector

d’alimentació i begudes, s’observa que el

decreixement ocasionat per la situació

econòmica actual, afecta en menor mesura a

aquesta indústria alimentària, ja que la

caiguda és més suau i s’aproxima a valors del

-3%. Aquest fet, indica que la indústria

agroalimentària té una major capacitat per

adaptar-se als cicles econòmics.

27

La millor adaptació es pot explicar per la

tipologia dels productes que es produeixen en

aquesta indústria, ja que molts d’aquests són

productes considerats de primera necessitat

(segons els estàndards de vida occidental) i

es segueixen consumint encara que la

situació econòmica del país empitjori. Un altre

motiu addicional podria ser el fet que els

consumidors puguin adquirir productes de

marques del distribuïdors (MDD), o marques

blanques, que s’adapten millor al seu poder

adquisitiu.

Taula 11: Índex de producció industrial anual

IPI 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Espanya 96,5 97,9 99,8 100 103,7 106,2 98,6 82,6

General

Catalunya 100,6 100,7 102,1 100 105 107 98,1 82,7

Alimentació i

begudes Espanya 93,6 97,3 98,7 100 100,8 102 101,9 99

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de INE

Gràfic 11 Evolució de l’índex de producció industri al


28

A l’igual que ha ocorregut amb la producció

industrial, els preus industrials d’aquesta

indústria també han patit una caiguda des de

l’any 2008. Les diferències en aquest cas són

que el decreixement no és tan pronunciat i

que el comportament dels preus de la

indústria general i de la indústria de

l’alimentació i begudes és similar, sobretot en

el cas de Catalunya (no hi ha una escletxa tan

pronunciada com en el cas de la producció

industrial).

Aquests valors es mostren a la taula 12 i el

gràfic 12, sobre l’evolució de l’índex de preus

industrials.

Aquest descens dels preus industrials també

s’explica amb la conjuntura econòmica actual.

En aquest cas, la caiguda de la demanda en

aquest període fa que els preus dels

productes baixin. A més, hi ha un canvi de

tendència del consum cap a productes de

menor valor afegit o de marca del distribuïdor

(MDD), aquest fet també afecta de forma

negativa a l’índex de preus.

Taula 12: Índex de preus industrials anual

IPRI 2005 2006 2007 2008 2009

Espanya 100 105,4 109,2 116,3 112,4

General

Catalunya 100 103,7 107,7 114,2 113,7

Espanya 100 105,5 109,3 115,7 111,7 Alimentació i

begudes Catalunya 100 103,9 108,2 116,8 113


29

Gràfic 12 Evolució de l’índex de preus industrials


30

3. ELS SUBSECTORS DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

3.1. Indústria càrnia

Variables Evolució

2009

Ingressos d’explotació - Vendes netes -

Ocupació - Consum de primeres

matèries = Despeses de personal - Exportacions (valor) - Importacions (valor) -

Preus consum + + + + Variació per sobre del 10%

+ + Variació entre 6% i 10%

+ Variació entre 1% i 5%

= Variació al voltant del 0%

- Variació entre -5% i -1%

- - Variació entre -10% i -6%

- - - Variació per sota del -10%

* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI

** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives

Evolució 2009:

La xifra de negoci i les vendes de la indústria càrnia han experimentat una caiguda entre el -3,5%

i el -1,5% el 2009, mentre que el descens de l’ocupació ha estat menor, oscil·lant entre el -2,5% i

el -0,5%.

Aquesta indústria té una alta capacitat exportadora (taxa de cobertura del 565,7%), que ha

permès compensar la caiguda de la demanda interna, assolint que el decreixement del subsector

sigui més suau. Sobretot, les empreses de major dimensió són les que han augmentat el seu

volum d’exportacions per afrontar millor la caiguda del subsector.

Igualment, l’actual situació de conjuntura econòmica ha ocasionat que la quota de mercat de les

marques blanques o del distribuïdor (MDD) augmenti.

31

Descripció del subsector

El subsector de la indústria càrnia està format

pels escorxadors de bestiar, boví, porcí, oví i

similars, així com les empreses industrials

que produeixin, preparen i envasen carn

fresca, refrigerada i/o congelada.

El subsector de la carn és el que major pes té

dins de la indústria alimentària de Catalunya.

Segons les dades de facturació de 2007

aquest subsector representa el 29,8% del

total.

Gràfic 13: Estructura producció de la carn

Porcí

74,92%

Equí

0,08%

Boví

5,65%

Conills

0,92%

Cabrum

0,04%

Aviram

17,49%

Oví

0,90%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MARM, gener-

novembre 2009

Dins de la indústria càrnia es poden

diferenciar dos grups: carns d’abast (porcí,

boví, equí, oví i cabrum), i les carns de no

abast (aviram i conills). L’estructura del

subsector segons el volum de producció es

mostra en el gràfic 13. S’observa que la carn

de porcí representa gairebé el 75% del total

del subsector, convertint-la en la de major

pes, seguida per la carn d’aviram (17,49%), i

per la carn de boví (5,65%). La resta de tipus

de carn són poc representatives.

Magnituds econòmiques del subsector

Respecte els resultats d’aquest estudi, s’ha

estimat que els ingressos d’explotació a la

indústria de la carn en el 2009, han patit una

variació entre el -3,5% i el -1,5%. Cal

puntualitzar que les empreses de major

dimensió s’han mantingut millor en aquest

període ja que han augmentat les seves

exportacions, i aquest fet ha aproximat

l’interval als valors positius. Per altra banda,

les empreses de menor dimensió han

disminuït els seus ingressos en major mesura

(aproximadament entre -7% i -4%).

Aquesta explicació és molt similar quan

s’analitza el comportament del volum de

vendes de les empreses càrnies, ja que

l’interval de creixement també oscil·la entre el

-3,5% i el -1,5%. També, l’augment de les

exportacions és el causant del manteniment

de les empreses de major dimensió.

També s’ha estimat que, l’ocupació i la

variable de despeses de personal en aquest

subsector han oscil·lat entre els valors

negatius del -2,5% i un -1% , valors

lleugerament inferiors al volum de vendes i

als ingressos d’explotació.

Finalment, el consum de les primeres

matèries s’ha mantingut en aquest període,

perquè la variació estimada per al 2009 ha

estat molt propera al 0%.

32

Altres indicadors

Segons les dades del panel alimentari del

MARM, el consum de carn a les llars ha

caigut en un -3,9% en quan a volum, i en un -

2% si es valora en termes monetaris entre els

anys mòbils octubre-setembre 2008 i octubre-

setembre 20096. A més, el comportament del

consum de la carn fresca, la congelada i la

transformada han experimentat variacions

diferents. En els casos de la carn fresca i la

congelada, el volum de consum ha variat en

un -4,8% i en un -8,6%, respectivament (-

3,5% i -6,5% en valor, respectivament).

Encara que, en el cas de la carn

transformada, el volum de consum ha crescut

en un 8,2% (5,8% en valor).

Els preus mitjos del total de la carn a nivell de

consum han variat positivament en un 1% el

2009.

Respecte el comerç exterior , aquest

subsector és el primer en quant a volum i a

valor d’exportacions de la indústria

alimentària. El 2009, el valor de les

exportacions ha superat els 1.644 milions

d’euros. A més, en aquest període, el volum

d’exportacions ha crescut en 0,48%, però en

valor aquesta variació és negativa, situant-se

en un -4,5%. Igualment, en el cas de les

importacions el volum ha crescut en un 14%,

però en valor la variació s’ha situat en el valor

negatiu del -2,1%.

6 Com no es disposa d’informació de consum a les llars de Catalunya per al total de l’any natural 2009 (gener-desembre), s’han analitzat les dades de l’any mòbil octubre-setembre.

La variació positiva del volum de vendes als

mercats externs només ha estat a l’abast de

les empreses que anteriorment van exportar,

ja que penetrar en nous mercats no és un

procés ràpid i possible per adaptar-se a la

situació econòmica. Sobretot, són les

empreses de major dimensió les que han

incrementat les seves exportacions.

La taxa de cobertura d’aquest subsector el

2009 ha estat en el 565,7%, el que suposa

una variació del -2,4% respecte l’any anterior.

Aquesta taxa tan elevada i positiva mostra el

superàvit comercial en aquesta indústria (les

exportacions de les empreses d’aquest

subsector cobreixen amb un marge molt ampli

les importacions d’aquests productes).

A més, s’han identificat algunes variables

addicionals que són rellevants per a la presa

de decisions de les empreses de la indústria

de la carn: el volum de sacrificis animals, i el

preu de les primeres matèries. Per aquest

motiu s’ha recollit en l’annex diferents gràfics i

taula amb l’evolució d’aquestes variables en

els darrers anys.

Notícies rellevants del subsector

� Segons un estudi realitzat per Kantar

Worldpanel (i presentat en el X Congrés

AECOC de Productes Carnis i Elaborats), les

despeses dels consumidors en carn van

presentar una caiguda del 1,7% al 2009 .

Aquest estudi indica que els consumidors

inclouen els productes carnis en el seu menú

fundamentalment per qüestions de salut,

33

seguit de motivacions que obeeixen al plaer.

A més, l’estudi apunta que els consumidors

prefereixen adquirir els productes al canal

especialitzat.

� La Federació Russa va aixecar el veto a

les exportadores porcines de Barcelona,

Sevilla i Valencia. El mercat rus representa el

50% de les exportacions a països tercers.

� Casa Tarradellas va posar en marxa un

nou centre productiu a Olost de càrnies

curades que va permetre incrementar la

producció d’espetec.

� Segons el Balanç de la Indústria Càrnia

de Confecarne , aquesta indústria va obtenir

una xifra de negoci de 19.339 milions d’euros

el 2009 (-2,6%). La producció de carn de

porcí va disminuir en un -5%, en un -12% la

de carn de vacum, i en un -25% en el cas de

la carn de oví-cabrum.

34

3.2. Indústria del peix, els crustacis i els mol·luscos

Variables Evolució

2009

Ingressos d’explotació - - Vendes netes -

Ocupació - - Consum de primeres

matèries - Despeses de personal - Exportacions (valor) - - Importacions (valor) - - -

Preus consum = + + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

Les principals variables econòmiques (ingressos d’explotació, vendes netes i ocupació) en

aquesta indústria han experimentat variacions negatives el 2009. Les estimacions obtingudes

en aquest estudi mostren una variació entre el -7% i -5% en el cas dels ingressos, entre el -6% i

el -4% en el cas de les vendes, i entre el -9% i el -7% en el cas de l’ocupació.

Els preus mitjos del consum a les llars de Catalunya d’aquests productes el 2009 s’han

mantingut. Però en el cas del preu de les primeres matèries la variació va ser negativa.

El volum d’exportacions d’aquests productes a Catalunya ha crescut per sobre del 140%.

Encara que, a causa de la caiguda de preus en el mercat exterior, el valor d’aquests ha

experimentat una caiguda del -5,6%.

35


Dins d’aquesta indústria s’inclouen dues

tipologies d’empreses diferents: les que

elaboren productes congelats, ultracongelats

i/o refrigerats de peix, crustacis, mol·luscos i/o

altres recursos marins; i les empreses que

fabriquen conserves de peix.

Aquesta indústria representa aproximadament

un 1% del total de la indústria alimentària de

Catalunya.


Segons els resultats obtinguts en aquest

estudi, els ingressos d’explotació de les

empreses d’aquest subsector han caigut entre

un -7% i -5%.

Respecte el volum de vendes d’aquests

productes, l’interval de variació ha estat molt

similar als ingressos, situant-se entre el -6% i

el -4%.

En el cas de la variable d’ocupació , la

variació negativa ha estat lleugerament per

sobre que en els casos anteriors, ja que al

2009, s’ha estimat un interval del -9% i el -

7%.

Per una altra banda, la variable de despeses

de personal ha experimentat una caiguda

que oscil·la entre els valors -6% i 4%.

Finalment, el consum de primeres matèries

està molt vinculat amb el volum de vendes en

aquest subsector. Però el 2009 el preu

d’aquestes ha experimentat una forta

caiguda, i aquest fet ha afectat al seu

consum. D’aquesta manera, la variació en

aquest període ha estat negativa, amb

variacions entre el -4% i el -2% (caiguda

inferior a la de vendes).

Altres indicadors

Els preus mitjos de consum a les llars dels

productes del peix, els crustacis i els

mol·luscos s’han mantingut en un nivell del

0,4% en l’any mòbil octubre–setembre 2009.

Cal puntualitzar que s’està considerant tant

els peixos, mol·luscos i crustacis frescos com

els productes congelats, cuits o en conserva.

Els productes considerats dins d’aquest

subsector, fan referència als peixos,

mol·luscos i crustacis cuits, congelats o en

conserva. Si s’analitzen els preus d’aquests

productes s’observa que han experimentat

tendències diferents. En el cas dels peixos

congelats i dels mariscs i mol·luscs cuits, els

preus mitjos han crescut en un 2,3% i un

9,8%, respectivament. Mentre que en el cas

dels mariscs i mol·luscs congelats i de les

conserves els preus mitjos han caigut en

valors propers al -1,5% i -1,7%,

respectivament.

El consum total a les llars també s’ha

mantingut en aquest període, ja que en volum

només ha variat en un 0,3% i en valor en un

0,7%. Igualment, s’ha de diferenciar entre els

36

peixos, mariscs i mol·luscs frescos i els

productes congelats, cuits o en conserva, ja

que el valor del consum del peix fresc ha

crescut en un 3,6%, però el congelat ho ha fet

en un -1,6%, el marisc congelat en un -8,1%,

el cuit en un 11,8% i les conserves en un

1,1%.

Respecte al volum de consum, els productes

congelats han experimentat un decreixement

(el peix congelat ha caigut caure en un -3,8%

i els mol·luscs congelats en un -6,6%), encara

que els mol·luscos cuits han crescut en un

1,8% i les conserves en un 1,1%

Amb referència al comerç exterior , el volum

d’exportacions dels productes que es

fabriquen en aquest subsector (peix i

mol·luscs congelats, cuits i en conserva), ha

crescut en un 141,6%. Aquest fort creixement

és causat per l’increment del 341,1% del

volum de les exportacions de mol·luscs i

mariscs congelats. Però si s’analitza les

exportacions en valor s’observa que en

aquest període han decrescut en un -5,6%,

essent els peixos congelats els que més han

caigut (-12,1%). Aquesta important diferència

entre volum i valor està ocasionada, sobretot,

per la caiguda de preus dels peixos i mariscs

congelats. Les importacions han decrescut,

tant a nivell de volum (-5,4%) com a nivell de

valor (-19,5%), convertint-se les conserves en

el producte que major caiguda ha

experimentat.


2009 s’ha calculat en un 24,2%, amb una

variació interanual del 17,3%. La taxa de

cobertura mostra que les exportacions no

cobreixen el valor de les importacions. A més,

la variació positiva de la taxa de cobertura

indica que el valor de les importacions ha

caigut més que el de les exportacions. Aquest

canvi podria explicar-se si es considera que

els consumidors en aquesta situació de

conjuntura econòmica decideixen consumir

els productes locals i compren menys

productes estrangers.


� La producció aqüícola espanyola i

europea està tenint cada vegada més pes en

el total del sector de la pesca.

� Als darrers anys, les empreses

conserveres han diversificat el seu catàleg

de productes amb la finalitat d’incrementar la

seva rendibilitat i la seva quota de mercat.

Igualment, aquestes empreses també van

ampliar la quota de mercat, exportant a

països estrangers. Un dels principals destins

on s’han dirigit aquestes empreses és el

mercat asiàtic.

� L’empresa Anxoves de l’Escala ha

triplicat la seva capacitat de producció, una

vegada que va finalitzar l’ampliació de les

noves instal·lacions a la província de Girona.

� La situació actual de l’economia

espanyola ha afectat de forma important al

sector dels fumats , així en els últims anys la

producció es va reduir en un -4%.

37

3.3. Indústria de fruites i hortalisses

Variables Evolució

2009



matèries = Despeses de personal = Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - - -










Evolució 2009:

Les variables econòmiques d’ingressos d’explotació, de vendes netes i d’ocupació en aquesta

indústria han experimentat variacions negatives el 2009. Les estimacions obtingudes en aquest

estudi són similars per a aquestes variables, oscil·lant l’interval estimat entre els valors de -4% i

de -1%

Tant el volum com el valor de les exportacions d’aquesta indústria han caigut el 2009 amb valors

superiors als -10%, encara que en l’últim mes de l’any, aquestes exportacions, s’han recuperat

lleugerament.

A més, en aquest any les empreses conserveres de fruites i hortalisses s’han vist perjudicades

per la pujada de preus de les llaunes.

38


Aquest subsector comprèn totes les

empreses de la indústria alimentària de

Catalunya dedicades a la preparació i

conservació de patates, elaboració de sucs

de fruites i hortalisses i/o a la preparació i

conservació de fruites i hortalisses.

Segons les dades del DIRCE, al 2009 aquest

subsector a Catalunya ha comptat amb un

total de 99 empreses, fet que ha suposat un

creixement del 2,1% respecte l’any anterior. A

més, ha estat un subsector molt atomitzat on

predominen les petites i microempreses

davant de les grans (només el 3% de les

empreses superen els 200 treballadors). És

per això, que les empreses d’aquest

subsector tenen poc poder de negociació

davant dels distribuïdors.


Les dades obtingudes en aquest estudi,

mostren que els ingressos d’explotació de

les empreses d’aquesta indústria han caigut

el 2009 entre un -4% i un -1%.

Aquest interval és igual en el cas de la

variable de volum de vendes que ha fluctuat

entre un -4% i -1%. Aquesta similitud entre

l’interval d’ingressos i les vendes reflecteix un

manteniment dels preus dels productes a

sortida de producció.

Per una altra banda, l’ocupació també ha

mostrat una variació relativament lineal,

oscil·lant al voltant del -4% i el -1%.

En el cas de la variable de despeses de

personal , els resultats obtinguts la presenten

com estable, ja que s’ha mantingut el 2009,

gràcies a que les variacions estimades es

situen al voltant del 0%.

Igualment, la variable de consum de

primeres matèries també s’ha mantingut en

aquest any, amb variacions similars al 0%.

Altres indicadors

Els preus mitjos del sector de la fruita i les

hortalisses a nivell de consum de les llars han

crescut entre l’any mòbil octubre-setembre

2008 i 2009. Concretament, s’han incrementat

en termes mitjos en un 1,8%. Cal puntualitzar

que en aquest cas s’està incloent tant les

fruites i hortalisses fresques com les

transformades, i si s’analitza l’evolució dels

preus de consum d’aquestes dues categories

s’observa que les variacions són diferents. En

el cas de les fruites i hortalisses fresques, els

preus han caigut més del -4, mentre que els

preus mitjos de les fruites i les hortalisses

transformades han experimentat pujades

properes al 2%, sobretot en el cas de les

conserves.

El consum a les llars de fruites i hortalisses

totals ha caigut en un -1,2% en termes de

volum, però en valor s’ha mantingut en un

0,5%.

39

En el cas del consum de les fruites i

hortalisses transformades, aquesta variació

és lleugerament positiva amb increments del

0,2% en volum i 0,8% en termes monetaris.

Aquesta tendència positiva ha estat causada,

sobretot, per l’augment de la menestra (amb

creixements del 15,3% en volum i del 5,4% en

valor), i pel de les conserves de tomàquet

(tant fregit com natural) que també han

crescut en un 2,8% en volum i un 21,4% en

valor. Però en el cas general de les conserves

de fruites i hortalisses, tant el volum com el

valor han experimentat caigudes del -4,8% i

del -4,4%, respectivament.

També en el cas de la fruita fresca (-0,1% en

volum i un -6,4% en valor) i les hortalisses

fresques (1,1% en volum, però un -1,5% en

valor), les variacions interanuals són

negatives.

Respecte el comerç exterior , aquest

subsector és el segon de la indústria

d’alimentació i begudes que exporta més en

valor, arribant el 2009 a 680.600 milers

d’euros. Per una altra banda, el volum

d’exportacions d’aquests productes ha caigut

en -12,54%, encara que en valor aquesta

variació ha decrescut en un -11,9%. Pel que

fa a les importacions s’observa que, tant el

volum com el valor, han disminuït en més de

dos dígits respecte el 2008, amb

decreixements del -12,2% i -13%,

respectivament.


2009 s’ha situat en 44,1%, fet que suposa

una variació positiva del 1,2% respecte l’any

anterior. Aquest increment ha estat causat per

una caiguda major del valor de les

importacions.


� Malgrat les dades del panel de consum

alimentari del MARM mostren un

manteniment de la demanda de les

conserves de fruites i hortalisses, les

dades proporcionades per empreses com IRI i

Nielsen mostren que aquestes conserves han

experimentat caigudes importants en l’últim

any. La diferència es troba en l’evolució

positiva de les conserves de tomàquet.

� Les empreses conserveres han patit

aquest any alguns esdeveniments que han

empitjorat la seva rendibilitat, entre els que es

troben: la pujada dels preus dels proveïdors

d’envasos de llauna (pujada propera al 30%),

la revalorització de l’euro, la caiguda del

consum, la falta de R+D, l’atomització del

sector, i la penetració dels productes xinesos i

peruans amb preus més baixos.

� Catalunya, Aragó i Balears són les

comunitats autònomes que lideren el

consum d’hortalisses a Espanya segons

confirma l’Associació “5 al dia”.

� El subsector de IV Gamma dels

productes de fruites i hortalisses va sortejar la

crisis i va créixer en aquest període de

caiguda generalitzada del consum.

40

� Segons FEPEX, les exportacions de les

hortalisses i fruites van perdre pes en l’últim

any com conseqüència de la pèrdua de

competitivitat del sector.

� El president de Catalonia Qualitat,

Marcial Gómez, creu que "l’acumulació de

stocks de pomes a França i a Alemanya ha

generat una paralització de les exportacions

des de Lleida". A més, va advertir que va

existir una dinàmica que va fer que les

vendes a l’exterior de peres i pomes

lleidatanes depenguin molt de la collita dels

països europeus.

41

3.4. Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals

Variables Evolució

2009



matèries - Despeses de personal + Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - - -

Preus consum - - - + + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

S’ha estimat en aquest estudi que els ingressos d’explotació de les empreses d’aquesta indústria

han caigut entre valors de -4% i -1%. A més, la variable de vendes netes ha oscil·lat entre el -3%

i el 0%, i la d’ocupació entre -5% i el -2%.

En aquest període els preus de consum a les llars han experimentat baixades superiors al -10%.

Aquesta baixada ha fet que les empreses tinguin menors marges de benefici.

El volum d’exportacions d’aquests productes ha experimentat un creixement de més del 50%. Al

2009 però, com a conseqüència de la caiguda de preus del comerç internacional, el valor

d’aquestes exportacions va caure en un -18,8%.

42


Aquest subsector el troben constituït per

aquelles empreses de la indústria alimentària

que fabriquen i produeixen margarina i altres

greixos similars, així com olis (tant d’oliva com

altres) a Catalunya.

Segons dades del DIRCE (INE), el 2009 hi ha

173 empreses dins d’aquest subsector a

Catalunya. En quant a aquesta variable, el

pes de les empreses d’olis i greixos suposa el

4,8% del total de la indústria alimentària.

Però respecte a facturació (dades de

l’enquesta industrial de 2007) el pes és del

9,4%, fet que situa a aquest subsector en el

tercer més rellevant de la indústria alimentària

de Catalunya.


Dels resultats obtinguts en el present estudi,

es mostra que els ingressos d’explotació de

les empreses d’aquest subsector han caigut

entre un -4% i un -1%.

En el cas de la variable volum de vendes

netes , la variació ha estat una mica inferior

als ingressos, ja que la fluctuació s’ha estimat

entre el -3% i el 0% . Aquesta diferència entre

ingressos i vendes és causada per la baixada

de preus d’aquests productes, tant a nivell de

consum intern com a nivell de preus del

mercat internacional. Sobretot, aquesta

caiguda de les vendes ha estat ocasionada

per la variació negativa de les vendes en el

canal Horeca, ja que a les llars el consum

s’ha mantingut.

En el cas de la variable d’ocupació , el

comportament és similar a la variable

ingressos ja que s’ha obtingut una variació el

2009 que oscil·la entre el -5% i el -2%.

Per una altra banda, el consum de les

primeres matèries ha estat molt vinculat a la

variable de vendes. Per aquest motiu, al 2009

també ha patit un decreixent que s’ha situat

entre el -3% i el 0%.

Finalment, una altra de les variables

analitzades és la de despeses de personal .

L’interval estimat en aquest cas se situa entre

el 0% i el 2%.

Altres indicadors

El consum a les llars d’olis i altres greixos

s’ha mantingut en un 0,3% en quan a volum, i

un -10,9% en quant a valor, segons les dades

del panel de consum alimentari del MARM en

l’any mòbil octubre-setembre de 2009.

Aquesta diferència, entre volum de consum i

el seu valor, és conseqüència de la forta

baixada dels preus mitjos del consum

d’aquests productes que han experimentat

una baixada del -11,2%. La majoria de

productes del subsector han vist reduïdes les

seves vendes, excepte en el cas de l’oli

d’oliva refinat i de la margarina que han

43

crescut en volum en un 9,7% i 5,3%,

respectivament.

Un altre indicador que explica l’evolució del

subsector és el comerç exterior . Aquesta

indústria té una alta activitat exportadora,

situant-se en el tercer lloc en termes de valor.

El 2009 ha arribat a exportar uns 617.785

milers d’euros.

Tant en el cas de les exportacions com el de

les importacions, el volum al 2009 ha

experimentat creixements, que se situen en

un 51,7% i en un 3,7%, respectivament. Però

en el comerç exterior, els preus han

experimentat fortes caigudes en aquest

període. Aquesta baixada de preus situa el

valors de les exportacions en una caiguda del

-18,8%, i en el cas de les importacions en un

decreixement del -24,8%.

La taxa de cobertura de 2009 d’aquest

subsector és del 153,4%, suposant una

variació positiva del 8%. Aquest indicador

mostra el superàvit del comerç exterior

d’aquesta indústria, ja que s’han cobert les

importacions amb el valor de les

exportacions. La variació positiva en l’últim

any d’aquesta taxa és conseqüència de la

major caiguda de les importacions respecte

les exportacions.


� Com en altres subsectors alimentaris, les

marques blanques van ascendir (MDD) el

2009 en el mercat d’oli d’oliva, assolint nivells

propers al 65% de la quota de mercat. Aquest

fet ha provocat importants canvis en el

repartiment empresarial.

� Les organitzacions agràries demanen al

Govern que requereixen a l’UE que activi

mecanismes d’emmagatzematge privat

d’oli d’oliva .

� L’Interprofessional de l’oli d’oliva

(Asoliva), ICEX y Extenda, han posat en

marxa una campanya de promoció de l’oli

d’oliva a Mèxic . Les actuacions que van tenir

lloc en novembre i desembre compten amb

un pressupost de 100.000 euros, i estan

dirigides al punt de venda i a la restauració.

� Segons l’associació d’exportadors

ASOLIVA, els olis envasats estan patint

fortament les conseqüències de la crisis

internacional, sobretot per la pèrdua

d’exportacions a països on l’oli d’oliva no és

un aliment de primera necessitat.

� El sector d’olis intervindrà en el

mercat mitjançant l’entitat Cecasa

(Companyia Espanyola de Comercialització

d’Oli), una vegada rebuda la sentència a favor

del Tribunal Suprem. Aquesta entitat és lliure

per operar i intervenir en el mercat,

emmagatzemant oli amb finançament privat

en situació de crisis o de greu pertorbació del

mercat.

44

3.5. Indústria làctia

Variables Evolució

2009

Ingressos d’explotació = Vendes netes -


matèries - - Despeses de personal - Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - - -

Preus consum -

+ + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

En aquest estudi s’ha estimat l’evolució de la indústria làctia al 2009. Aquesta evolució ha estat

condicionada pel manteniment dels ingressos d’explotació, la caiguda entre el -2,5% i el -0,5%

de les vendes, i la variació negativa entre el -6% i el -3% de l’ocupació.

La baixada generalitzada dels preus en aquesta indústria ha permès incrementar el consum dels

productes làcties a les llars de Catalunya. Aquesta caiguda de preus és conseqüència de la

baixada de preus de primeres marques i del creixement del pes de les marques del MDD.

En aquest període tant el volum com el valor de les exportacions de productes làctics han patit

variacions negatives de més del 12%.

45


Aquest subsector està constituït per les

empreses de la indústria alimentària que es

dediquen a la fabricació de gelats, de

formatges, així com a la preparació de llet i

productes derivats làctics (com iogurts, llet

liquida, nata,...).

Segons dades del DIRCE (INE), el 2009

aquesta indústria comptava amb 151

empreses, quantitat que suposa el 4,2% del

total de les empreses de la indústria làctia.

Aquest pes de les empreses làcties és similar

si es calcula segons la seva facturació (dades

de l’enquesta industrial de 2007), que és del

5%.


Les dades obtingudes en aquest estudi

mostren que la variable d’ingressos

d’explotació al 2009 s’ha mantingut. La

variació estimada se situa en valors al voltant

del 0%.

Tot i així, l’estimació de la variable del volum

de vendes netes obtinguda mostra una

caiguda el 2009 que se situa entre el -2,5% i

-0,5%. Aquesta caiguda de les vendes es pot

explicar, sobretot, per la caiguda del consum

en el canal Horeca i per la caiguda de les

exportacions (tant en volum com en valor).

En el cas de l’evolució de les variables

d’ocupació i de despeses de personal ,

s’observa un decreixement. Ambdues

variables han oscil·lat entre els valors del -6%

i el -3% el 2009.

Per una altra banda, els resultats obtinguts

mostren que la variable de primeres

matèries en aquest subsector ha patit un

decreixement lleugerament superior.

L’estimació que s’ha obtingut per aquesta

variable se situa entre el -8,5% i el -6%.

Altres indicadors

El volum del consum mig de les llars en

productes lactis (incloent la llet i els derivats

lactis) ha crescut el 2009 (any mòbil octubre-

setembre) en un 1,6%. Encara que aquesta

variació passa a ser negativa en el cas de

valorar el consum en termes monetaris (en

valor el consum de productes lactis ha caigut

en un -2,8%). Aquesta diferència s’explica

amb la caiguda dels preus mitjos d’aquests

productes lactis en un -4,3%. Aquesta

baixada de preus generalitzada, ha estat

condicionada tant per la reducció dels preus

de les primeres marques com pel creixement,

al voltant del 3%, de les vendes de les

marques del distribuïdor (MDD).

Cal puntualitzar que la variació és diferent

depenent de si es fa referència a la llet o als

derivats lactis. Mentre que la llet és un

producte més inelàstic (les variacions dels

preus afecten en menor mesura a les

vendes); els derivats lactis són productes amb

major elasticitat. Per aquest motiu, la forta

46

caiguda del preu mig de la llet (-10,1%),

gairebé no ha modificat el volum de consum

de les llars (només el 1,2%). En canvi, els

derivats lactis com iogurts, formatge i gelats

han vist incrementat el seu volum de consum

en major mesura gràcies a la caiguda de

preus (el volum de consum d’aquests

productes han crescut en 1,6%, 5,6% i 2,5%,

respectivament). En general, els derivats

lactis han augmentat el seu volum de consum

en un 2,2% (1% en termes de valor).

Amb referència al comerç exterior , el volum

d’exportacions ha decrescut en un -15,4% i

en el cas de les importacions en un -2%. Però

si es valoren aquestes operacions en valor,

en el cas de les exportacions la variació ha

estat per sota (-12,1%), i en el cas de les

importacions la variació ha estat molt per

sobre (-15,6%).

La taxa de cobertura d’aquests productes

lactis s’ha situat al 2009 en el 23,8%,

suposant una variació del 4,3% sobre l’any

anterior. Aquesta taxa és molt baixa, és a dir,

que les importacions són molt superiors al

valor de les exportacions. A més, la variació

positiva de la taxa està marcada per la major

caiguda del valors de les importacions

respecte el valor de les exportacions.


� Segons l’informe bianual publicat per la

multinacional Tetra Pak, “Índex Lacti de Tetra

Pak", on es mostra les tendències de

consum del sector lacti, s’espera un

creixement continu del consum global de

lactis líquids del 2,2% anual entre el 2009 i

el 2012. El president i CEO del grup Tetra

Pak, Dennis Jönsson, afirma que: “malgrat

que la crisis econòmica mundial ha afectat a

molts sectors, el lacti no s’ha vist tan afectat

com els altres (referint-se als alimentaris), ja

que la llet és un aliment bàsic, saludable,

nutritiu i assequible, que el 44% de la

població mundial consumeix tots els dies.

Encara que sí s’ha detectat que els

consumidors opten per productes més

barats”.

� Els països emergents (com l’Índia,

Pakistan, Xina i Orient Mig) han impulsat la

major part del creixement de la indústria

làctia, mitjançant l’augment de la població i

l’increment de les rendes de les llars. Mentre

que els països desenvolupats s’han mantingut

estables.

� El mercat del formatge blanc ha

mantingut les seves dades estables en l’últim

any, a pesar de la situació de conjuntura

econòmica que s’està travessant.

� Els preus del sector lacti van reduir-se

al 2009, ja que els fabricants es van

comprometre a traslladar el descens de les

seves despeses de les primeres matèries als

preus finals dels productes.

� La recuperació de les vendes de llet i

derivats lactis ha estat monopolitzat per

les marques de distribució (MDD) .

Aquestes tenen una participació en el mercat

47

superior al 50%. Per mantenir posicions i no

cedir més terreny a les MDD, les empreses

espanyoles de llet líquida revisen les seves

estratègies.

� En el dia mundial de la llet, les

principals associacions de la cadena de

valor han exposat la seva visió sobre la

conjuntura econòmica . Per part dels

ramaders, PROLEC (Federació Espanyola

d’Empresaris Productors de Llet), ha destacat

el descens de preus que perceben el seus

associats (caigudes de dos dígits), a causa de

la importació de primeres matèries a preus

inferiors a les despeses de producció a

Espanya. Aquesta baixada de preus no va ser

compensada per la baixada de despeses

procedents de la reducció de preus en la

alimentació del bestiar. Per una altra banda,

la FENIL (Federació Nacional d’Indústries

Làcties), argumenta que les compres a

l’exterior són conseqüència de la menor quota

de consum lacti. A més, proposen l’elaboració

d’un pla estratègic per assolir una major

competitivitat de tota la cadena de valor a

partir de 2015, i un canvi de política

promocional dirigida a productes de major

valor afegit que proporcionen majors marges

per a la distribució.

48

3.6. Indústria de la molineria, midons i productes amila cis

Variables Evolució

2009

Ingressos d’explotació - - - Vendes netes - - -

Ocupació - - - Consum de primeres

matèries - - - Despeses de personal - - - Exportacions (valor) - - Importacions (valor) -

Preus consum +










Evolució 2009:

D’aquest estudi s’extrau que els ingressos d’explotació de les empreses d’aquesta indústria han

experimentat una forta caiguda estimada entre el -20% i el -15%. A més, la variable de vendes

netes ha oscil·lat entre el -12% i el -9%, i la d’ocupació entre el -10% i el -7%.

Les empreses d’aquest subsector dirigeixin els seus productes a les llars i altres empreses de la

indústria alimentària. L’evolució negativa del subsector s’explica, sobretot, pel descens de les

vendes a empreses del pa, pastisseria i brioixeria, que també han evolucionat negativament en

aquest període.

El preu dels productes en el comerç exterior ha patit una forta baixada, ja que en volum les

exportacions han crescut, i en valor aquestes han caigut en més del -13%.

49


Aquest subsector inclou a totes aquelles

empreses de la indústria alimentària l’activitat

de les quals és la fabricació de productes de

molineria (producció de farinetes, sèmoles,...),

així com la fabricació de midons i productes

amilacis.

Segons dades del DIRCE (INE), al 2009 a

Catalunya aquest subsector ha estat constituït

per 69 empreses (1,9% del total de les

empreses alimentàries catalanes). Respecte

el 2008, hi ha un 6,8% menys d’empreses

dins d’aquest subsector. Fonts consultades

suggereixen que aquesta tendència de

tancament de les empreses es repetirà en

períodes següents. L’explicació és que aquest

és un subsector amb moltes empreses

tradicionals que no innoven ni inverteixen en

els processos de producció, i aquest

comportament fa que s’adaptin pitjor a

l’entorn i acabin tancant.


Segons l’estudi realitzat, les empreses

d’aquest subsector de la molineria han

experimentat el 2009 una notable caiguda

dels seus ingressos d’explotació . L’interval

de variació que s’ha estimat està entre els

valors del -20% i del -15%.

En el cas de la variable de volum de vendes

també s’ha estimat una variació negativa de

dos dígits. En aquest cas, l’evolució d’aquesta

variable s’ha situat entre els valors del -12% i

del -9%. Respecte a aquesta variable s’ha de

diferenciar entre les dos categories de clients

que tenen aquestes empreses: llars i

empreses de la indústria del pa, pastisseria,

brioixeria i pastes. En el cas de les llars, les

vendes han experimentat creixements

positius segons el panel de consum

alimentari. Encara que les vendes dirigides a

empreses han experimentat fortes caigudes.

Com la majoria dels productes estan dirigits al

segon tipus de client, l’evolució general de les

vendes de la indústria està per sota de dos

dígits.

Per una altra banda, la variable d’ocupació

ha patit una caiguda una mica inferior a les

variables anteriors. En aquest cas l’interval

s’ubica entre els valors del -10% i del -7%.

La variable de les despeses de personal ,

presenta un comportament molt similar al de

l’ocupació, ja que l’interval estimat se situa

entre el -11% i el -8%.

Finalment, s’ha obtingut un interval mig de la

variable del consum de primeres matèries

que se situa entre el -12,5% i el 9,5%.

S’observa la similitud amb el cas de les

vendes, ja que en aquest subsector, ambdues

variables estan molt vinculades.

Altres indicadors

Si s’analitza el consum de les farines i

sèmoles a les llars, s’observa que en l’any

2009 (any mòbil juliol-juny), el volum ha

50

crescut un 9,8%, encara que en termes de

valor el creixement és major, situant-se en un

13,4%. La diferència es troba en la pujada

dels preus de consum d’aquests productes

que se situa en el 3,7%.

Tal com s’ha comentat anteriorment,

aquestes dades de consum de les llars

difereixen dels valors obtinguts per al total de

la indústria. Aquesta diferència s’explica amb

el tipus de client al que va dirigit el producte

final d’aquestes empreses. Només una part

de la producció està dirigida a les llars, i la

major part dels productes es venen a altres

indústries com la indústria fornera, de la

brioixeria, de la pastisseria o de les pastes

alimentoses.

Respecte el comerç exterior , tant a nivell

d’exportacions com a nivell d’importacions, el

volum ha crescut en l’últim any.

Si es valoren aquestes operacions en termes

monetaris, la tendència es transforma en

negativa. El decreixement de les exportacions

en valor és del -13,4% i de les importacions

del -5,8%.

A més, la taxa de cobertura l’any 2009 se

situa en el 41,5%, fet que suposa una variació

negativa respecte el 2008 del -8,1%. Aquesta

taxa negativa és causada per una major

caiguda del valor de les exportacions

respecte les importacions.


� L’empresa lleidatana “Harinera La

Meta” adquireix aquest any el 100% de

l’empresa Rallipan, fabricant de pa rallat i

farines especials. A més, no descarten la

compra d’altres empreses per continuar

creixent

� L’empresa fabricants de farines Fills

de Moretó , ha realitzat una inversió de 2,1

milions d’euros per a la posada en marxa

d’una nova línia de paletització i

automatització.

51

3.7. Fabricació de productes per a l’alimentació animal

Variables Evolució

2009



matèries + Despeses de personal = Exportacions (valor) + + + Importacions (valor) - - -

Preus comerç exterior - + + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

Els ingressos d’explotació de les empreses d’aquest subsector han evolucionat de forma

negativa entre els valors del -6% i el -4%. Igualment, les vendes també han decrescut entre

valors del -5% i -3%. I, respecte la variable d’ocupació, l’estimació se situa entre el -3% i el -1%.

Cal puntualitzar que els productes d’alimentació destinats a animals de companyia han

evolucionat en aquest període millor que els destinats a animals de granja.

Els preus establerts per als mercats internacionals han experimentat caigudes, i aquests han fet

que el creixement del volum d’exportacions en més del 50% no compensi la caiguda de les

vendes, reduint els marges de les empreses.

52


Aquest subsector està format per totes les

empreses que fabriquen productes

alimentaris destinats a l’alimentació animal,

tant a animals de granja com a animals de

companyia.

Segons dades del DIRCE (INE), el 2009 a

Catalunya hi ha 171 empreses dins d’aquest

subsector, tant per cent que suposa el 4,7%

del total d’empreses de la indústria

alimentària. Però si s’analitza el pes d’aquest

subsector segons les dades de facturació de

l’enquesta industrial de 2007, s’observa que

representa més del 11% sobre el total,

situant-se en el segon més rellevant de la

indústria alimentària a Catalunya.

Igualment, cal diferenciar entre l’alimentació

destinada a animals de granja i a animals de

companyia. Segons les dades de facturació

del SABI, les empreses d’alimentació

d’animals de granja representen el 84% del

subsector (front del 16% que suposen les

empreses d’alimentació de mascotes).


Basant-nos en els resultats obtinguts en

aquest treball, es pot dir que els ingressos

d’explotació de les empreses de la indústria

d’alimentació animal han patit una variació

negativa el 2009. L’interval calculat per

aquesta variable oscil·la entre el -6% i el -4%.

El volum de vendes netes ha experimentat un

canvi similar als ingressos, ja que l’interval

obtingut se situa entre el -5% i el -3%. Cal

puntualitzar que l’evolució de les diferents

tipologies de productes ha estar diferent. En

el cas de les vendes de l’alimentació

d’animals de granja, la majoria ha

experimentat variacions negatives (els pinsos

de porcí han caigut un -5%, els de vedella en

un -13%, i els d’aviar en un 5%). I en el cas

de les vendes de pinsos de mascotes

l’evolució ha estat positiva (al voltant del 7%

de creixement).

Per una altra banda, la variable d’ocupació

del subsector mostra també una lleu caiguda,

oscil·lant la variació entre el -3% i el -1%.

En el cas del consum de primeres matèries

l’evolució en aquest últim any ha augmentat,

amb un interval estimat entre el 1,5% a 3,5%.

Sobretot, aquesta variable ha evolucionat

positivament, per la bona marxa de les

empreses grans del subsector.

Finalment, en el cas de la variable de

despeses de personal l’estimació mostra

que l’evolució d’aquesta s’ha situat al voltant

del 0%.

Altres indicadors

Si s’analitza l’evolució del comerç exterior

de l’alimentació animal, s’observa que, tant el

volum de les exportacions com el valor, han

crescut positivament. En volum les

exportacions han crescut en un 53,1% i en

53

valor en un 9,8%. La diferència entre ambdós

valors mostra una caiguda dels preus

d’aquests productes als comerços externs. En

el cas de les importacions l’evolució ha estat

negativa en aquest període, han decrescut en

un -3,5% en volum i en un -15,5% en valor.

Aquesta diferència també està marcada per la

caiguda de preus d’importacions.

A més, la taxa de cobertura d’aquest

subsector se situa en el 45% al 2009, un 30%

més respecte el 2008. S’observa que aquesta

variació positiva ha estat ocasionada per

l’increment del valor de les exportacions en

comparació a les importacions.


� El mercat d’aliments per animals , està

patint les conseqüències de la conjuntura

econòmica, amb variacions negatives en

quant a les seves vendes.

� Segons dades d’IRI Espanya, el mercat

d’aliments de mascotes està monopolitzat per

les marques del distribuïdor (MDD),

concentrant, aproximadament, el 35% del

total de la quota de mercat.

� Nestlé Affinity Petcare, després d’haver

recuperat una part de Purina, va anunciar un

creixement del 50% en 5 anys per liderar el

mercat espanyol. Per assolir aquest objectiu,

l’empresa reforçarà la seva presència en el

segment super-premium amb noves marques.

54

3.8. Indústria del pa, les galetes i les pastisseries

Variables Evolució

2009



matèries - - Despeses de personal - Exportacions (valor) = Importacions (valor) =

Preus consum + +

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009**

Ingressos d'explotació Vendes netes Ocupació










Evolució 2009:

Tant els ingressos d’explotació, com les vendes netes, com l’ocupació d’aquest subsector han

evolucionat de forma negativa en aquest període. En el cas dels ingressos s’ha estimat una

variació negativa entre el -5,5% i el -3,5%, en el cas de les vendes entre el -6,5% i el -4,5%, i en

el cas de la ocupació entre -7% i el -3,5%.

Els preus mitjos dels productes d’aquest subsector a nivell del consum intern de les llars han

experimentat el 2009 una pujada del 8,2%. Aquest fet ha provocat una reducció del consum a

nivell de les llars

El comerç exterior en aquest període s’ha mantingut, ja que a nivell de valor, tant les

exportacions com les importacions, han oscil·lat amb valors al voltant del 0%.

55



empreses de la indústria alimentària

fabricants de productes de fleca, galetes i

pastisseria fresca i de llarga durada.

Segons les dades de l’enquesta industrial de

2007, aquest subsector és el quart més

rellevant de la indústria alimentària de

Catalunya en relació a la facturació de les

empreses que el formen (suposa un 7,1%

sobre el total).


Les dades recollides en el present estudi,

mostren que en el subsector del pa, les

galetes i la pastisseria els ingressos

d’explotació de les empreses han

experimentat un descens al 2009. L’interval

que s’ha obtingut per aquesta variable se

situa entre el -5,5% i el -3,5%.

Aquesta variació negativa és major en el cas

de la variable del volum de vendes netes. La

caiguda estimada per aquesta oscil·la entre

els valors del -6,5% i el -4,5% . La principal

causa d’aquesta caiguda es troba en la forta

baixada del consum intern, tant a nivell de les

llars com a nivell del canal Horeca.

La variable d’ocupació el 2009 també ha

evolucionat negativament, ja que en aquest

estudi s’ha estimat un interval comprés entre

els valors del -6,5% i el -3,5%.

La variable de despeses de personal ha

evolucionat de forma molt similar a la

d’ocupació. La variació estimada per aquest

període s’ha situat entre el -5% i el -3%.

Per últim, la variable de consum de primeres

matèries ha patit un decreixement més

pronunciat ja que s’ha calculat una evolució

entre el -9% i el -7%.

Altres indicadors

El consum a les llars d’aquest subsector

s’ha reduït en l’any mòbil octubre-setembre

2008 i 2009, situant-se en una variació

negativa del -7,5%, però en termes de valor

aquesta variació passa a ser positiva (0,2%),

ja que els preus mitjos del sector han pujat en

un 8,2%.

Si s’analitza el subsector per categories de

productes, s’observa que el consum de pa en

volum ha experimentat un descens del -9,9%,

però a nivell de valor aquest consum ha

caigut, només en un -1,1%, a causa de la

pujada de preus mitjos del 9,7%, sobretot en

el cas del pa fresc i congelat (amb pujades de

més del 10%). El pa és considerat un bé de

primera necessitat i al tenir un preu baix, es

podria esperar que en un període de

conjuntura econòmica com l’actual, el consum

d’aquest producte augmentés. Però s’observa

en aquestes dades del panel alimentari un

comportament contrari. L’explicació d’aquest

comportament es podria trobar un altre cop,

en el canvi d’hàbits dels consumidors en

56

aquest període. En etapes de bonança

econòmica, els consumidors prefereixen

comprar el pa cada dia, i en el cas de que

sobri rebutjar-ho. Tanmateix, en un període

com l’actual de crisis econòmica aquest hàbit

ha canviat i els consumidors han passat a

aprofitar el pa sobrant, deixant de comprar

aquest producte de forma diària.

Per una altra banda, en el cas de la categoria

de pastisseria i galetes, el consum en aquest

període ha decrescut en volum en un -0,7%.

Tanmateix, mesurat en termes de valor, la

variació passa a ser positiva i se situa en un

2,1%. La diferència es troba en la pujada de

preus del 2,7%.

Respecte el comerç exterior , el

comportament, tant del volum d’exportacions

com del valor de les mateixes, és de

manteniment, ja que en valor les exportacions

han caigut en un -0,3% i en volum un 0,7%.

Les importacions han evolucionat de forma

similar. En l’últim any, el volum d’aquestes ha

decrescut en un -8,6% i en valor s’han

mantingut amb una fluctuació del 0,5%.

A més, la taxa de cobertura del comerç

exterior d’aquest subsector se situa al 2009

en un 40,1%, decreixent en un -0,8%

respecte el 2008, pràcticament, el comerç

exterior d’aquest sector s’ha mantingut en el

període analitzat.


� El consum de pa ha caigut el 2009.

Durant l’etapa de conjuntura econòmica que

s’està travessant, es podria pensar que un bé

tant bàsic i barat com el pa hauria de créixer

el seu volum de consum, encara que aquest

fet no ha ocorregut ans tot el contrari. Segons

una enquesta realitzada per la Cofradia del

Buen Pan, la majoria dels professionals del

sector consultats han remarcat que al 2009

els seus ingressos han disminuït.

� La collita de cereals ha caigut al 2009

un -5,5% a la UE i un -27 a Espanya, segons

les estimacions del Comitè Europeu de

Cereals i oleaginoses (Coceral). La collita que

més va a caure a Europa és la de blat de

moro (-6,9%), seguida de la d’ordi (-5,2%). A

Espanya va ser la d’ordi la que ha patit una

major caiguda (-34%).

� Les vendes de torrons han caigut al

voltant del -8% en volum amb relació a

l’exercici anterior, sent del -6% en quant a la

facturació. Aquesta és la valoració de la

campanya de Nadal del President del consell

regulador de la Denominació d’origen Xixona i

torró d’Alicant, José Enrique Garrigós.

� Ceopan ha insistit davant de

l’Administració perquè es modifiqui la

normativa i s’obligui a vendre el pa en

envasos precintats quan es fa en règim

d’autoservei.

57

3.9. Indústria del cacau, la xocolata i la confiteria

Variables Evolució

2009

Ingressos d’explotació + Vendes netes +


matèries - Despeses de personal - Exportacions (valor) + + Importacions (valor) +

Preus consum - - - + + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

Tant els ingressos d’explotació, com les vendes d’aquest subsector han experimentat variacions

positives durant l’any 2009. S’ha estimat que ambdues variables han oscil·lat entre els valors del

0% i el 2%. En el cas de l’ocupació aquesta variació interanual se situa entre el -3% i el -1%.

El tipus de producte que es fabrica en aquest subsector ha fet que el consum a les llars i la

facturació de les empreses experimenten variacions positives el 2009, davant d’un descens del

preu de consum.

El valor de les exportacions d’aquesta indústria ha experimentat variacions positives el 2009 a

causa del major valor d’exportacions dels productes de confiteria.

58


Aquest subsector inclou a totes les empreses

de la indústria alimentària que fabriquen

productes de cacau, xocolata i confiteria

(incloent també aquelles que fabriquen

caramels, xiclets, pastilles de regalèssia,

glacejats,...)

Segons les dades de facturació de l’enquesta

industrial de 2007, aquest subsector va

representar un 3,7% de la indústria

alimentària de Catalunya.


La informació consultada per a l’elaboració

d’aquest informe, mostra que els ingressos

d’explotació de les empreses d’aquest

subsector han viscut un període de

creixement. L’interval de variació estimat per

a aquesta variable oscil·la entre el 0% i el 2%.

Aquest mateix comportament s’ha obtingut

per al cas de la variable volum de vendes

netes. Igualment, la variació estimada ha

estat entre el 0% i el 2%.

En el cas de la variable d’ocupació , al 2009

s’ha calculat un descens que oscil·la entre els

valors del -3% i del -1%.

Aquest mateix interval de variació també s’ha

calcular per a la variable de despeses de

personal (descens també situat entre els

valors del -3% i el -1% ).

Finalment, la variable que fa referència al

consum de primeres matèries s’ha

mantingut relativament estable en aquest

període, ja que la variació que s’ha obtingut

se situa entre els valors del -2% i del 0%.

Altres indicadors

Del panel alimentari de les llars, s’ha obtingut

que el consum de cacau, xocolata i confiteria

en l’any mòbil octubre-setembre 2009 ha

crescut en un 4,4% en quant a volum.

Aquesta variació és menor en el cas que es

valori en termes monetaris, on la variació és

del -3,8%. La diferència es troba en la

baixada dels preus mitjos d’aquests

productes, que ha decrescut en un -12,8%.

Caldria esperar que aquest tipus de béns

evolucionessin de forma negativa davant de

la situació de conjuntura econòmica actual.

Tanmateix, s’observa que el volum de

consum a les llars ha augmentat. La

explicació d’aquesta diferència està

relacionada amb el tipus de bé que és el

cacau i la xocolata i amb el potencial

d’aquesta indústria.

Aquests béns es podrien considerar béns de

plaer o de luxe i, per aquest motiu, la seva

demanda és elàstica. La caiguda de preus de

consum d’aquests productes ha pujat el

volum de consum i ha permès que les

empreses del subsector no es trobin

afectades per la situació de conjuntura

econòmica actual.

59

A més, els valors de facturació i de vendes

d’aquest subsector a Espanya estan per sota

d’altres països amb hàbits alimentaris

similars. El consum per càpita dels espanyols

és gairebé la meitat del consum europeu.

Aquestes dades mostren el potencial de

creixement d’aquest subsector.

Un altre aspecte a destacar és el comerç

exterior dels productes d’aquest subsector.

Segons les dades del ICEX, tant el valor de

les exportacions com el de les importacions

han crescut en el període analitzat. Mentre

que el valor de les exportacions ha augmentat

en un 5,3% (amb variació negativa del -1,4%

si es considera el volum d’aquestes), les

operacions d’importacions ho han fet en un

4% (només 3,1% en volum).

Cal puntualitzar que el comportament dels

productes de cacau ha estat diferent que en

el cas dels productes de confiteria, que ha

experimentar variacions positives en aquest

període.

Si es calcula la taxa de cobertura d’aquest

subsector s’obté un valor del 57,2% al 2009,

el que suposa un increment del 1,3%

respecte l’any anterior.


� Segons un estudi de l’Institut

d’investigació Ipsos per a CHOCAO

(Associació espanyola de fabricants de

Xocolata i derivats de cacau) , 7 de cada 10

espanyols consumeixen xocolata i cacau. A

més, el 25% ho fa a l’esmorzar, i més del

35% per berenar. Aquest estudi també

informa que el tipus de producte que es

consumeix es diferent segons el moment del

dia. En l’esmorzar el més consumit és el

cacau en pols (per a un 67% del individus), i

fora de la llar es consumeixen més el batuts

de xocolata. En el cas de l’hora de berenar es

prefereix les rajoles de xocolata i el cacau per

untar.

� La prolongada debilitat del dòlar ha fet

que algunes primeres matèries com el

cacau s’hagin revalorat als mercats. Mai

abans va tenir un preu tant alt, aquest any la

tona va arribar a 3.600 dòlars en New York.

L’hivern és l’època de l’any on es consumeix

més xocolata (incloent el Nadal), aquest any

que ha estat un dels més freds i aquesta

situació ha ajudat a que el consum d’aquest

producte hagi crescut.

� Un dels problemes del cacau és que es

cull a pocs països i al voltant del 40% de la

producció mundial procedeix de Costa de

Marfil. A més, les darreres collites no han

estat bones respecte anys anteriors, fet que ja

havia afectat a l’oferta d’aquest producte

anteriorment. Encara que en aquest 2009, la

collita ha estat millor, i segons alguns

analistes, aquest fet ha baixat els preus.

60

3.10. Indústria de pastes alimentàries i productes simila rs

Variables Evolució

2009

Ingressos d’explotació - Vendes netes +


matèries + Despeses de personal - Exportacions (valor) + + + Importacions (valor) -

Preus consum - + + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

Els ingressos d’explotació i la ocupació de les empreses d’aquest subsector han evolucionat

negativament durant l’any 2009. S’ha estimat un interval entre el -4% i el -2% en el cas dels

ingressos i entre un -2% i un 0% en el cas de l’ocupació. Per una altra banda, les vendes han

experimentat un creixement que s’ha estimat entre un 0% i un 2%.

Els preus mitjos de consum d’aquests productes han baixat al 2009. Algunes de les causes són:

la caiguda dels preus de les matèries primeres, i el canvi d’hàbits dels consumidors cap a

productes més bàsics i de menor valor.

Les exportacions d’aquests productes han crescut al 2009 tant en valor (més del 10%) com en

volum (més del 26%).

61


Les empreses que constitueixen aquest

subsector són aquelles l’activitat de les quals

consisteixen en la fabricació de pastes

alimentàries cuites o sense coure, farcides o

sense farcir; la fabricació de cuscús, i/o la

fabricació de pastes enllaunades o

congelades.

Segons dades de facturació de l’enquesta

industrial de 2007, aquest subsector només

representa un 0,5% del total de la indústria


Són poques les empreses que estan dins

d’aquest subsector a Catalunya, però

aquestes representen un percentatge molt alt

de la quota de mercat d’aquests tipus de

productes.


S’ha estimat que els ingressos d’explotació

de les empreses d’aquest subsector el 2009

han experimentat una caiguda respecte l’any

anterior que ha oscil·lat entre el -3% i el -1%.

Pel contrari, en el cas del volum de vendes

netes d’aquests productes s’ha observat un

creixement el 2009. L’interval calculat oscil·la

entre el 2% i el 4%. La diferència amb els

ingressos es pot explicar amb el canvi

d’hàbits dels consumidors davant de la

situació econòmica actual. Aquests productes

són bàsics i econòmics, i en crisis, els

consumidors compren més unitats, però ho

fan de productes de gammes més bàsiques

que tenen un menor valor.

En el cas de la variable d’ocupació , els

resultats obtinguts mostren que aquest

indicador ha experimentat una baixada que

s’ha estimat entre els valors del -2% i del 0%.

En el cas del consum de les primeres

matèries, el comportament ha estat molt

similar a l’evolució de les vendes netes, ja

que el producte final té una relació molt

directa amb la primera matèria (blat de moro).

D’aquesta manera la variació obtinguda de la

variable que fa referència al consum

d’aquestes matèries se situa entre el 2% i el

4%, (igual que la variació de les vendes)

Finalment, les despeses de personal han

experimentat una reducció similar a

l’experimentada per la variable d’ocupació, és

a dir, entre els valors del -2% i del 0%.

Altres indicadors

El volum de consum de les llars de les

pastes alimentàries ha crescut el 2009 en un

1,6%. Tanmateix, en termes de valor el

consum a les llars ha descendit en un -1,8%.

L’explicació d’aquesta diferència es troba en

la caiguda dels preus mitjos d’aquests

productes en un -3,4%. Aquesta pèrdua de

valor també reflecteix el canvi d’hàbits dels

consumidors comentat anteriorment, pel qual

els individus consumeixen igual o més

quantitat de pastes, però el producte és de

62

menor valor (consumeixen més pasta seca i

bàsica i menys pastes fresques o

elaborades).

A més, una part de la caiguda de preus ha

estat ocasionada pel descens dels preus de la

primera matèria (blat de moro), així com del

creixement de la quota de mercat dels

productes de marques del distribuïdor (MDD).

La presència d’aquestes marques (més

barates que els productes de primeres

marques) ha augmentat en un 3%,

aproximadament.

Si s’analitza el comerç exterior , en el cas de

les pastes alimentoses les exportacions has

crescut tant en volum (26,3%) com en valor

(10,5%). Encara que les importacions han

tingut un comportament diferent. Mentre que

el volum d’importacions ha experimentat un

creixement elevat (119,7%), el valor

d’aquestes operacions ha decrescut en un

-2,4%.

Per una altra banda, la taxa de cobertura en

el 2009 ha estat del 60,9%, això ha suposat

un creixement positiu del 13,2% respecte

l’any anterior. Aquest creixement positiu de la

taxa és conseqüència d’un important augment

del valor de les exportacions d’aquests

productes.


� La situació de conjuntura econòmica

que està travessant actualment l’economia ha

ajudat el creixement del mercat de les pastes

alimentoses durant els darrers 12 mesos.

� El reduït marge de benefici de les

empreses és una de les senyes d’identitat

que caracteritzen al mercat de la pasta en el

canal food-service.

� La pasta seca recobra importància en

el sector, desprès d’alguns anys marcats pel

avanç de les varietats de pastes fresques,

com principal antídot davant de l’actual crisis

econòmica.

63

3.11. Elaboració de cafè, te i infusions

Variables Evolució

2009



matèries = Despeses de personal = Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - -

Preus consum + + + + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

El 2009, aquest subsector ha experimentat una variació negativa en les variables d’ingressos

d’explotació, de vendes netes i d’ocupació: Els ingressos s’han reduït entre el -2% i el 0%, les

vendes entre el -4% i el -2% i l’ocupació entre el -2,5% i el -0,5%.

Existeixen diferències entre l’evolució de les empreses que destinen els seus productes al canal

Horeca (aquestes han reduït les vendes en més del -4%); i les empreses que destinen els seus

productes al consumidor final (aquestes han experimentat caigudes més suaus).

Els preus mitjos de consum a les llars d’aquests productes han pujat a causa del major preu dels

nous formats de cafè expresso (càpsules) a les llars.

Les exportacions han caigut tant a nivell de volum (-9,8%), com a nivell de valor (-12,2%).

64


Aquest subsector està compost per totes les

empreses de la indústria alimentària que es

dediquen al descafeïnament i la torrefacció

del cafè, a la producció de tots tipus de cafès i

succedanis, a la mescla de te i herbes, així

com a l’elaboració d’altres infusions.

El subsector representa, segons dades de

facturació de l’enquesta industrial de 2007, un

2,9% sobre el total de la indústria alimentària

de Catalunya.

Una característica a destacar del subsector

del cafè és que a Catalunya el mercat està

poc concentrat, al contrari que el mercat

nacional. Per tant, la competència

internacional, l’alta necessitat d’inversió i

l’especialització farà que els propers anys

aquesta situació canviï (tendència cap a la

concentració).

Igualment, cal diferenciar entre les empreses

que destinen els seus productes a les llars, i

les que dirigeixen els productes al canal

Horeca. En el cas de Catalunya el 50% del

mercat és d’empreses dirigides al consumidor

final i el 50% a restauració i hoteleria.



estudi, el nivell d’ingressos d’explotació de

les empreses d’aquest subsector s’ha reduït

al 2009 respecte l’any anterior. L’interval

calculat ha variat entre el -2% i un 0%. Cal

puntualitzar que hi ha diferències entre les

empreses que destinen els seus productes al

canal Horeca i les que ho fan a les llars. En el

primer dels casos, les dades indiquen que la

caiguda s’ha situat al voltant del -5%, a causa

d’un canvi d’hàbits dels consumidors que

prefereixen esmorzar a les llars, així com a

una caiguda del turisme. En el segon cas, els

ingressos han experimentat una pujada,

sobretot a causa d’un increment de preus

derivats dels nous formats de cafè expresso

(càpsules) a les llars.

En el cas de la variable de vendes netes ,

s’ha estimat que en aquest període hi ha un

retrocés respecte el 2008. La variació

estimada se situa entre el -4% i el -2%.

De la mateixa manera, la variable d’ocupació

ha experimentat una caiguda al 2009, ja que

la variació estimada s’ha situat entre els

valors del -2,5% i el -0,5%.

Finalment, tant la variable que fa referència al

consum de primeres matèries com la de

despeses de personal no han experimentat

cap variació, ja que s’han estimat valors

situats al voltant del 0%.

Altres indicadors

El volum de consum a les llars, en l’any

mòbil octubre-setembre 2009, del cafè, les

infusions i els tes ha experimentat una

caiguda del -3,1%. Però en termes de valor

65

aquesta variació és positiva, amb una variació

del 4,5%. Aquesta diferència, principalment,

és causada per l’augment dels preus mitjos

d’aquests productes, que se situa en un 7,8%.

Tal com s’ha comentat anteriorment, la

caiguda del consum d’aquests productes,

sobretot és conseqüència del canvi d’hàbits

dels consumidors que reemplacen el consum

fora dels llars (canal Horeca) per esmorzar

dins de les llars. Igualment, el descens del

turisme i el seu efecte sobre la caiguda de

vendes en bars, restaurants i hotels és una

altra causa de la caiguda del consum

d’aquests productes.

Aquest increment de preus de consum a les

llars no s’ha repetit en el cas del comerç

exterior , ja que, tant els preus de les

exportacions com de les importacions han

experimentat caigudes. En el cas de les

exportacions el volum ha decrescut en un

-9,8%, però en valor el decreixement és

lleugerament superior ja que se situa en el

valor del -12,2%. Les importacions han

experimentat un comportament similar (volum

ha caigut en un -7,3% i el valor en un -8,5%).

Per una altra banda, la taxa de cobertura

d’aquests productes se situa al 2009 en un

38,5%, decreixent un -4,1% respecte l’any

anterior. La variació negativa és

conseqüència d’una major caiguda del valor

de les exportacions.


� El grup exportador de cafè de

Llatinoamericà, integrat per 8 països, ha

llançat un portal d’Internet

(www.mildwashedcoffees.org) amb

estadístiques i preus del gra, amb la finalitat

d’intercanviar informació estadística

actualitzada relacionada amb les

exportacions.

� La producció de cafè ha caigut un 19%

el novembre de 2009 a Colòmbia i les

exportacions del gra també han decrescut un

39% en el mateix període, segons la

Federació Nacional de Cafeters (FNC).

� Les exportacions brasileres de cafè

han baixat un 9,3% a l’octubre de 2009 en

comparació amb el mateix mes de 2008,

segons el Consell d’exportadors de cafè de

Brasil (CECAFÉ).

66

3.12. Indústria d’aliments infantils i dietètics

Variables Evolució

2009

Ingressos d’explotació - - Vendes netes -

Ocupació = Consum de primeres

matèries = Despeses de personal = Exportacions (valor) + + Importacions (valor) - - -

Preus comerç exterior + + + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

Tant els ingressos d’explotació com les vendes netes d’aquest subsector han experimentat un

decreixement el 2009. Els ingressos s’han reduït entre un -7% i un -5%, i les vendes netes entre

un -6% i un -4%. En el cas de la variable d’ocupació la variació obtinguda ha estat al voltant del

0%.

Els preus mitjos d’aquests productes han baixat en aquest període, i aquesta s’ha traduït en

promocions, i no directament sobre el preu.

La taxa de cobertura d’aquest subsector és del 204%, i ha experimentat una pujada del 62,7%

respecte el 2008. Aquest increment és conseqüència del creixement del valor de les

exportacions en un 7,8%.

67


Aquest subsector està format per les

empreses de la indústria alimentària que

elaboren aliments de nutrició especial com

preparats i productes d’alimentació infantil,

aliments de règim i/o dietètics, aliments sense

gluten,... Per tant, s’ha de diferenciar entre els

productes infantils i els productes dietètics i

per malalties especials.


industrial de 2007, aquest subsector

representa el 3% del total de la indústria

alimentària a Catalunya.


A partir de les dades obtingudes en aquest

estudi, s’ha estimat que els ingressos


subsector s’han reduït aln 2009, ja que la

variació estimada es troba entre el -7% i el

-5%.

Igualment, s’ha estimat una evolució de la

variable volum de vendes similar als

ingressos. Per tant, la disminució ha oscil·lat

entre els valors del -6% i del -4%. Aquesta

similitud entre els ingressos i les vendes

mostren un lleuger descens en els preus de

consum dels productes. Però, fonts

consultades, han explicat que aquesta

baixada de preus no ha afectat directament al

producte final, sinó que s’ha traduït en

promocions sobre el volum dels productes.

Respecte la variable d’ocupació les dades

han mostrat una etapa de manteniment, ja

que la seva variació s’ha mogut al voltant del

0%.

De la mateixa manera, tant la variable de

despeses de personal com la de consum

de primeres matèries s’ha mantingut en

aquest període. L’interval obtingut se situa en

valors al voltant del 0%.

Altres indicadors

Respecte el comerç exterior cal puntualitzar

que les exportacions i les importacions han

tingut tendències diferents en aquest període.

A nivell d’exportacions, tant el volum com el

valor de les mateixes han experimentat

creixements del 6% i 7,8%, respectivament.

En el cas de les importacions, tant el volum

com el valor d’aquests han experimentat

caigudes molt notables per sobre de dos

dígits (amb variacions del -39,7% i -33,8%,

respectivament).

Aquestes dades mostren que els preus

establerts al comerç exterior han pujat (tant a

nivell d’exportacions com a nivells

d’importacions), ja que s’observa que la

caiguda del valor és més suau que en el cas

de la variació del volum.


d’aquests productes se situa el 2009 en un

204,4%, fet que mostra un creixement del

62,7% respecte l’any anterior. Aquesta taxa

indica que en aquest subsector el valor de les

68

exportacions cobreix un marge molt ampli el

de les importacions. A més, el creixement

positiu de la taxa ha estat causat per la forta

caiguda de les importacions.


� El creixement de la població infantil a

Espanya durant els últims anys ha servit

d’impuls per tots els productes específics

infantils, tant a nivell de volum com de valor.

� El mercat de l’alimentació infantil a

Espanya està vivint uns dels seus millors

moments. Al 2008, les empreses d’aquest

sector van a produir un total de 71.444 tones i

van assolir els 585 milions d’euros. Igualment,

en aquests darrers anys les empreses van

començar una lluita de preus per guanyar

quota de mercat.

� El mercat dels productes dietètics està

repartit, principalment, en 3 empreses:

Bicentury, Santiveri i Gerblé. Entre aquestes

cobreixen el 67% del total del mercat. A més

en els darrers anys han incrementat les seves

vendes en gran distribució.

� Segons un informe elaborat el 2009,

basat en l’anàlisi de la situació financera de

199 empreses del sector de dietètics

d‘Espanya, el 28% d’aquests fabricants

presenten solidesa financera.

69

3.13. Indústria de la resta de productes alimentaris

Variables Evolució

2009

Ingressos d’explotació + Vendes netes +

Ocupació = Consum de primeres

matèries + Despeses de personal = Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) -

Preus consum +










Evolució 2009:

En aquest subsector, tant els ingressos d’explotació com les vendes netes han travessat una

etapa de creixement el 2009. Els ingressos han experimentat un creixement estimat entre el 3%

i el 5%, i les vendes netes entre el 2% i el 4%. En el cas de la variable d’ocupació s’ha estimat

un període de manteniment ja que els valors d’aquesta han fluctuat al voltant del 0%.

Els preus mitjos de consum a les llars d’aquests productes han pujat, encara que les vendes han

continuant creixent.

Alguns dels segments que més han crescut són el de plats preparats i el de brous i sopes.

Sobretot, el creixement del segment de sopes i brous ha estat ocasionat per l’augment de les

marques del distribuïdor (MDD).

En comerç exterior, tots els productes d’aquest subsector han perdut pes respecte el valor de les

exportacions.

70


Una característica d’aquest sector és la gran

diversitat d’empreses que estan incloses en

aquesta indústria. Entre aquestes es troben

les empreses que elaboren espècies, salses i

condiments (incloent sal i vinagre), que

fabriquen sucre, i que elaboren plats

preparats (sopes, brous, potatges, mel,

caramels, aliments enriquits , plats locals i

regionals, pizzes congelades o

conservades,...)


industrial de 2007, aquest subsector té un pes

del 3,5% sobre el total de la indústria



Els resultats obtinguts en aquest estudi

indiquen que els ingressos d’explotació de

les empreses d’aquest subsector al 2009 han

variat en sentit positiu entre els valors del 3%

i 5%.

El volum de vendes també ha experimentat

un creixement el 2009, però aquest és inferior

que en el cas dels ingressos. L’interval

estimat per aquesta variable se situa entre el

2% al 4%. La diferència entre aquestes dues

variables mostra un creixement generalitzat

dels preus mitjos d’aquests productes.

En el cas de la variable d’ocupació, l’evolució

al 2009 és de manteniment, ja que la variació

estimada ha oscil·lat amb valors propers al

0%.

Igualment, la variable de despeses de

personal també ha evolucionat de forma

estable en aquest període, és a dir, ha variat

al voltant del 0%.

I la variable de consum de primeres

matèries s’ha comportat d’una manera similar

a les vendes del subsector, ja que la variació

estimada s’ha situat entre el 2% i el 4%.

Altres indicadors

Tal com s’ha comentat anteriorment, una de

les característiques d’aquest subsector és la

gran diversitat dels productes que s’inclouen

en aquest apartat, per aquest motiu

s’analitzaran aquest indicadors per segments.

En termes mitjos, el volum de consum a les

llars de Catalunya d’aquests productes varis

en l’any mòbil octubre-setembre 2009 ha

variat positivament en un 2,3%, essent la

seva variació en termes monetaris del 5,3%.

La diferència està marcada per la pujada de

preus mitjos en un 2,8%. Però els diferents

subproductes han evolucionat de forma

diferent.

El segment de sucre, edulcorants i mel, és

l’únic que ha experimentat un decreixement

tant en volum com en valor. En volum, el

71

consum a les llars ha caigut en un -3,1%, i en

valor en un -2%.

Segons dades del panel alimentari del

MARM, un altre producte que ha experimentat

una caiguda a nivell de volum de consum a

Catalunya és el de brous i sopes. En aquest

segment, el volum ha baixat en un -2,7%,

però en valor existeix un creixement del

12,8%. Aquesta diferència està marcada per

la pujada dels preus del 15,9%. A més, a

nivell d’Espanya, l’empresa Nielsen ha

estimat que les vendes al 2009 d’aquests

productes han crescut en volum un 2,9% i un

4,4% en valor, sobretot a causa del

creixement de les vendes de marques del

distribuïdor (8,7% en volum i 18% en valor).

La resta de segments han crescut tant en

volum com en valor. El segment de plats

preparats és el que major pujada ha tingut. En

termes de volum aquest segment ha

augmentat un 2,9% i en valor en un 5,8%

(creixement de preus del 2,8%). En el cas de

les salses, el creixement de volum ha estat

situat en un 0,9%, i en valor en un 4,3%

(pujada de preus del 3,4%). Per una altra

banda, els condiments han crescut en volum

en un 0,8% i un 2,6% en valor (a causa d’un

augment de preus del 5,9%).

Respecte el comerç exterior , tant el valor de

les exportacions com el de les importacions

dels productes d’aquest subsector s’han

reduït al 2009. En valor, les exportacions han

variat negativament en un -12,4% i les

importacions en un -1,8%. Però si s’analitza

en termes de volum, la tendència difereix

entre les exportacions i les importacions. En

volum, les exportacions han crescut en un

7,4%, i en el cas de les importacions, el volum

ha decrescut en un -5,3%.

Igualment, es podria analitzar individualment,

cadascun dels tres grups principals que

conformen aquest subsector.

En el cas del sucre, tant el nombre

d’operacions d’exportació com el d’importació

ha pujat el 2009 (26,6% i 60,9%,

respectivament), però en valor les

exportacions s’han reduït en un -11,3% i les

importacions s’han incrementat en un 1,6%.

Les exportacions de les espècies, salses i

condiments, han experimentat un

comportament similar al general del

subsector. En volum, les exportacions

d’aquests productes han crescut en un 31%,

encara que en valor la caiguda ha estat en un

-8,6%. A més, les importacions en volum han

augmentat en un 93,1% i en valor han caigut

en un -7,1%.

Per una altra banda, en el cas de les sopes i

brous, tant en volum com en valor les

exportacions han experimentat caigudes

superiors al -30% (concretament, en volum en

un -33% i en valor en un -34,1%). Les

importacions han tingut un comportament

similar. En volum han caigut en un -33,1% i

en valor en un -9,3%.

A més, la taxa de cobertura mitjana de tots

aquests productes se situa el 2009 en un

24,9%, experimentant una variació negativa

del -10,8% respecte l’any anterior. Aquesta

72

variació negativa és conseqüència de la major

caiguda dels valors de les exportacions.


� Segons un informe elaborat per

l’Associació d’Elaboradors de Plats

Refrigerats (AEPPR) i TNS , el 50% dels

espanyols compren plats refrigerats. Els

consumidors més joves (25-34 anys)

prefereixen els plats de pastes i els adults

(34-49 anys) els plats de llegums. Essent el

producte estrella la pizza, consumida per

totes les edats.

� Segons dades de Nielsen, el mercat de

brous, sopes i cremes ha crescut el 2009 a

Espanya, tant en volum com en valor. Aquest

creixement ha estat impulsat, principalment,

per la marca de distribuïdor (MDD), que s’ha

incrementat la seva presència en un 9% en

volum i un 18% en valor. La MDD s’ha

convertit en la segona marca del mercat

només darrere de l’empresa Gallina Blanca.

73

3.14. Indústria vinícola

Variables Evolució

2009

Ingressos d’explotació - -

Vendes netes - - Ocupació =

Consum de primeres matèries =

Despeses de personal = Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - - -

Preus consum + + + + + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

Les vendes netes d’aquest subsector han experimentat una forta caiguda el 2009, que s’ha

estimat entre el -10,5% i el -8,5%. Igualment, els ingressos d’explotació també han decrescut

entre un -6% i un -4,5%. En el cas de la variable d’ocupació s’ha estimat un període de

manteniment amb valors al voltant del 0%.

Les tres causes principals de l’evolució negativa d’aquest subsector són: les pèrdues de vendes

al canal Horeca; la caiguda del consum a les llars a causa de la pujada de preus dels vins; i la

forta disminució de les exportacions (variació negativa de dos dígits) tant a nivell de volum com a

nivell de valor.

74


Aquesta indústria està formada per totes les

empreses de Catalunya que elaboren vins,

vins escumosos i vins a partir de most

concentrat. Igualment, s’ha inclòs a totes

aquelles que elaboren vins de baixa

graduació alcohòlica o sense alcohol, i que

mesclen, depuren i embotellen el vi.



representa el 5,5% del total de la indústria



Els resultats obtinguts en aquest treball

mostren que els ingressos d’explotació de

les empreses del subsector vinícola han

experimentat una caiguda que se situa entre

el -6% i el -4,5%.

De forma molt similar ha variat el volum de

vendes netes al 2009, ja que l’interval

obtingut mostra que aquesta se situa entre el

-10,5% i el -8,5%. Aquesta important caiguda

de les vendes es pot explicar, principalment,

per tres causes. Per les pèrdues de vendes al

canal Horeca, per la caiguda del consum a les

llars a causa de la pujada de preus dels vins; i

per una altra banda, per la forta caiguda, en

valor i en volum, de les exportacions del

subsector.

A més, s’ha calculat que la variable

d’ocupació del subsector s’ha mantingut

estable, ja que l’interval resultant està proper

al 0%.

Igual ha passat amb les variables de

despeses de personal i consum de

primeres matèries que en aquest període

ambdues també han oscil·lat al voltant del

0%.

Altres indicadors

Segons el panel alimentari, el consum de vi

a les llars catalanes en l’any mòbil octubre-

setembre 2009 ha experimentat un

creixement positiu del 0,7% en volum, però

d’un 13% en valor. Aquesta diferencia està

marcada per la variació positiva dels preus

mitjos de consum d’aquests productes (un

12,3% aproximadament).

Cal puntualitzar que a nivells d’Espanya la

tendència en el consum de vins ha estat

negativa. Durant el 2009, el consum general

de vins i escumosos ha caigut en un -8,7% en

volum i en un -2,4% en valor, a causa de la

pujada del preus mitjos. Sobretot, aquesta

caiguda és conseqüència del decreixement

del consum de vins tranquils sense

denominació d’origen (D.O.), que en volum ha

estar en un -9% i en valor en un -12% fins

novembre de 2009. Igualment, els escumosos

i caves també han experimentat caigudes del

-10% en volum i del -6% en valor fins

novembre.

Tal com s’ha comentat anteriorment, una de

les causes de la caiguda de les vendes del

75

subsector, és el que ha tingut lloc al comerç

exterior . El subsector vinícola és el quart més

important de Catalunya respecte el valor de

les exportacions, que han arribat el 2009 a

461.976 milers d’euros. En el cas del volum

de les exportacions de vins, s’observa que

han experimentat un decreixement de -18,3%,

però en valor aquest descens és major, ha

caigut en un -20,5%. En el cas de les

importacions el comportament és similar. El

volum de les importacions s’ha reduït en un

-7,4%, i en valor la caiguda ha estar major i

s’ha situat en un -49,3%. La diferència entre

el volum i el valor és conseqüència d’una

baixada de preus a nivell internacional.

Aquesta tendència dels preus podria estar

ocasionada per una major competència en

aquests mercats internacionals.

La taxa de cobertura d’aquest subsector és

del 541,5% al 2009, fet que suposa una

variació positiva del 56,7%. L’elevada taxa de

cobertura, amb valors molt per sobre del

100%, indica que les exportacions han

superat amb un marge ampli el valor de les

importacions. Aquest fet mostra la rellevància

que tenen les exportacions en aquest

subsector, i per aquest motiu, la forta caiguda

de les exportacions suposa una causa

important de l’evolució negativa del subsector.

A més, el creixement positiu d’aquesta taxa

marca la major caiguda del valor de les

importacions respecte les exportacions.


� El Nadal ha permès que el sector

vinícola es recuperés una mica al 2009.

Malgrat seguir tenint pèrdues a final d’any, en

els primers 11 mesos la caiguda del

subsector va ser encara major.

� El sector vinícola ha caigut al 2009 a

conseqüència de la menor demanda interna

de l’economia i de la caiguda de les

exportacions. Sobretot, la major caiguda de

consum ha tingut lloc en el canal Horeca. A

aquesta situació es suma el canvi normatiu

europeu dels mecanismes de regulació dels

mercats que ha eliminat la política

d’emmagatzematge.

� El cava va vendre un 3,7% menys

d’ampolles que al 2008 . El sector del cava

va tancar el 2009 amb una xifra de negoci del

929,1 milions d’euros (-5,28% menys que

2008), segons el Consell Regulador del Cava.

Part d’aquest descens és degut a la caiguda

de les exportacions a Alemanya (el seu

principal mercat exterior) on va vendre un

32% menys que l’any anterior. Encara que les

vendes a la resta de països on s’exporta

aquest producte van augmentar. A més, les

marques de distribució van guanyar pes el

2009 fins créixer en un 19,75%.

� El consum de xampany francès a

Espanya va experimentar una caiguda del

27% el 2009, retornant a valors de 2005. Les

76

vendes d’aquests productes s’han reduït en

un 9,1% a nivell global. A excepció del seu

mercat intern, que es va mantenir, tots els

principals importadors van tenir retrocessos.

Les importacions de Regne Unit van caure en

un 15,2%, les d’EEUU en un 27%, i les

d’Alemanya en un 5,4%.

77

3.15. Indústria d’altres begudes alcohòliques

Variables Evolució

2009



matèries - Despeses de personal - Exportacions (valor) = Importacions (valor) + +

Preus consum = + + + Variació per sobre del 10%









Evolució 2009:

Les principals variables econòmiques del subsector han experimentat caigudes al 2009. S’ha

estimat que els ingressos i les vendes s’han disminuït entre el -4,5% i el -2,5% i la variable

d’ocupació entre el -2% i el -0,5%.

Els dos segments principals d’aquest subsector han evolucionat de forma diferent. En el cas del

segment de cerveses, les vendes s’han mantingut a causa de la compensació entre el consum

fora i dins del les llars. I en el cas d’altres begudes alcohòliques i licors, la caiguda de vendes

supera el -10%.

El descens del turisme i les pèrdues de vendes al canal Horeca, són les principals causes de

l’evolució negativa d’aquest subsector.

El volum d’exportacions d’aquest sector ha crescut en més del 36% el 2009. Sobretot a causa

del creixement del segment de les cerveses.

78


Aquest subsector està comprés per totes les


Catalunya l’activitat de les quals consisteixi en

l’elaboració de sidra i begudes fermentades

de fruites, la destil·lació i mescla de begudes

alcohòliques, així com la fabricació de

cerveses (amb i sense alcohol) i de malta. És

a dir, es podria subdividir el subsector en dos

grans blocs: empreses de fabricació de

cerveses i malta; i empreses d’elaboració

d’altres begudes alcohòliques.




alimentària a Catalunya.



treball, els ingressos d’explotació de les

empreses d’aquest subsector s’han reduït

entre el -4,5% i el -2,5%.

Un comportament similar ha estat en la

variable del volum de vendes netes , ja que

l’interval estimat en aquest estudi se situa

entre el -4,5% i el -2,5%.

Cal puntualitzar, que dins del subsector

existeixen diferències entre l’evolució dels dos

blocs identificats anteriorment: cerveses i

altres begudes alcohòliques. En el cas de les

cerveses les vendes s’han mantingut en

aquest any. I en el cas dels licors les vendes

han baixat per sota del -10%.

Però existeixen dues causes comunes que

afecten a ambdós segments i que expliquen

la caiguda generalitzada del subsector.

Aquestes són la disminució del turisme i la

caiguda de les vendes al canal Horeca. La

diferència entre els dos segments és que en

el cas de les cerveses la pèrdua del canal

Horeca s’ha compensat amb l’increment de

les vendes per consum a les llars (ja que els

consumidors han deixar de consumir aquests

productes en bars i restaurants, però no a les

llars). Tanmateix, en el cas d’altres begudes

alcohòliques no s’ha compensat aquesta

disminució del consum fora de les llars.

En el cas de la variable d’ocupació , s’ha

estimat en aquest estudi que també l’evolució

ha estat negativa, però menys intensa que les

variables anteriors. El 2009 la fluctuació de

l’ocupació s’ha estimat entre el -2% i el

-0,5%.

El comportament de la variable de despeses

de personal ha evolucionat de forma similar

a l’ocupació. S’ha calculat un interval de

variació entre el -1,5% i el 0%.

Per una altra banda, la variable que fa

referència al consum de primeres matèries

ha experimentat fluctuacions similars a les

vendes. L’interval estimat se situa entre els

valors del -4,5% i del -2,5%.

79

Altres indicadors

Segons dades del panel alimentari del

MARM, el consum d’altres begudes

alcohòliques a les llars de Catalunya en l’any

mòbil octubre-setembre 2009 s’ha reduït en

un -1,2% en termes de valor, però en termes

de volum ha existit un lleuger creixement del

0,5% a causa de la baixada dels preus mitjos

en un -0,2%.

Tal com s’ha comentat anteriorment,

existeixen diferències entre l’evolució del

segment de cerveses i la del segment d’altres

begudes alcohòliques. Mentre que les

cerveses s’han mantingut en quant a volum

amb una variació del -0,2% (variació positiva

del 5,3% en valor), en el cas de la resta de

begudes alcohòliques i licors el consum a les

llars descendeix en un -10,8% en volum i en

un -8,8% en valor.

Si s’analitza el comerç exterior d’aquest

subsector, en termes generals, el volum de

les exportacions ha estat en un 36,8%, però

en termes de valor s’ha mantingut, ja que ha

decrescut només en un -0,8%. En el cas de

les importacions la tendència és positiva

(creixement del 7,3%) en termes de valor i

negativa (decreixement del -14,8%) en termes

de volum.


d’aquest subsector al 2009 se situa en un

44,5%, el que suposa un creixement negatiu

del -7,6% respecte l’any anterior. Aquesta

variació negativa és causada per un major

valor de les importacions respecte les

exportacions.


� Malgrat les pèrdues del sector cerveser al

2009, sobretot per la caiguda del sector

Horeca, en aquest any el consum de

cervesa s’ha mantingut. Es preveu un

increment en aquest sector del 3% a nivell

internacional el 2010, a causa de l’augment

de les vendes en països emergents (segons

Plato Logic). A més, aquesta mateixa font

indica que, actualment, les 4 primeres

companyes cerveseres controlen el 50% del

mercat internacional, i són: AB InBev,

SABMiller Heineken i Carlsberg.

� El sector de la indústria dels licors s’ha

experimentat una caiguda del -12% en els 6

primers mesos de l’any respecte el volum.

Aquesta mateixa tendència negativa va

començar el 2003 i s’ha prolongat durant els 6

exercicis consecutius. En aquests mesos les

vendes en el canal Horeca van caure en un

-33,3%.

� La Federació de Begudes Espirituoses

d’Espanya (FEBE), reclama al Govern que

baixi els imposts especials de begudes

alcohòliques per fomentar el consum

d’aquestes begudes i augmentar la recaptació

fiscal mitjançant l’IVA.

80

3.16. Indústria de begudes no alcohòliques

Variables Evolució

2009



matèries - Despeses de personal - Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) -










Evolució 2009:

Les principals variables analitzades mostren que el 2009 la indústria de les begudes no

alcohòliques ha travessat una etapa de decreixement. Tant els ingressos d’explotació com les

vendes netes han fluctuat entre el -4% i el -2%. La variable d’ocupació s’ha estimat entre el -2%

i el 0%.

Les principals causes d’aquesta caiguda del subsector són: la disminució del turisme, les

pèrdues de vendes al canal Horeca, i a més, en el cas de les aigües envasades, el canvi

d’hàbits dels consumidors cap a un major consum de l’aigua de l’aixeta.

A més, aquest subsector ha estat molt afectat per la forta reducció, tant en valor com en volum,

de les exportacions.

81




Catalunya que es dediquen a la fabricació i

elaboració de begudes analcohòliques,

excepte el vi i la cervesa sense alcohol.

Cal dividir aquest subsector en dos grans

grups. El grup que comprèn totes les

empreses que produeixin aigües minerals

naturals i aigües embotellades; i el grup de

les empreses que fabriquen begudes

analcohòliques aromatitzades o ensucrades

com llimonada, taronjada, cola, tòniques i

begudes energètiques.




agroalimentària de Catalunya.


Segons els resultats obtinguts, els ingressos


subsector han experimentat una etapa de

retrocés, ja que l’interval se situa entre el -4%

i el -2%.

S’ha observat un comportament similar en la

variable del volum de vendes netes , ja que

l’interval generat en aquest estudi se situa

també entre els valors del -4% i del -2% . Les

causes d’aquesta caiguda de vendes es

resumeixen en: la reducció de les vendes al

canal Horeca, la disminució del turisme, i el

menor consum d’aigua envasada en

substitució de l’aigua de l’aixeta. Aquesta

tercera causa només afecta al segment

d’aigües i és motivada per un canvi d’hàbits

dels consumidors en període de crisis, que

deixen de comprar aigua embotellada i la

substitueixen per aigua de l’aixeta. A més

aquest comportament dels consumidors és el

causant d’una pitjor evolució del segment de

les aigües respecte el segment dels refrescs i

gasoses.

En el cas de la variable d’ocupació , s’ha

estimat que l’evolució també ha estat negativa

però de manera més suau respecte les

variables anteriors. S’ha calculat un interval

que fluctua entre el -2% i el 0% .

Igualment, el comportament de la variable de

les despeses de personal és similar a la

d’ocupació. La variació estimada en aquest

cas també se situa entre el -2% i el 0%.

Finalment, la variable que fa referència al

consum de primeres matèries ha

experimentat fluctuacions similars a les

vendes. Situant-se l’estimació entre els valors

del -4% i del -2%.

Altres indicadors

Segons les dades del panel alimentari, el

consum mig a les llars de Catalunya

d’aigües i begudes analcohòliques ha caigut

en un -3,4% en termes de volum en l’any

mòbil octubre-setembre 2009. Aquest

percentatge canvia de signe quan s’analitza

82

en termes monetaris, situant-se la variació en

un 1,1%. La diferència entre aquestes dues

variacions mostra una pujada de preus mitjos

del 4,6%.

Tal com s’ha comentat anteriorment, es pot

diferenciar entre dos grans segments dins

d’aquest subsector: aigües minerals i

embotellades, i gasoses i begudes

refrescants.

En el cas de l’aigua envasada, la variació del

consum a les llars ha caigut tant en volum

com en valor (-8,9% en volum i un -13,3% en

valor), a pesar de la caiguda de preus mitjos

sobre del -4,9%. Aquesta evolució confirma el

canvi d’hàbits dels consumidors, comentat

anteriorment, cap al major consum d’aigua de

l’aixeta en una situació de conjuntura

econòmica com l’actual.

En el cas de les gasoses i begudes

refrescants, s’han produït increments, tant a

nivell de volum com de valor (5,4% i 8,7%,

respectivament), malgrat la pujada de preus

mitjos del 3,1%. A més, cal puntualitzar que el

creixement d’aquest segment de productes,

principalment, és conseqüència de l’augment

de les vendes dels refrescs isotònics, els

quals han crescut en un 38,2% (41,9% en

valor).

En relació al comerç exterior , tant el volum

de les exportacions com de les importacions a

nivell general del subsector han decrescut el

2009. En el cas de les exportacions la

caiguda es valora en un -41,1% en volum, i

en el de les importacions en un -8,9%. Si es

valora en termes monetaris, també s’ha

apreciat una reducció però d’una forma més

suavitzada (les exportacions han caigut en un

-33,5% i les importacions en un -4,6%). La

principal causa de la forta caiguda de les

exportacions és el descens en més del 57%

del valor de les exportacions de begudes

gasoses i refrescants (el valor de les

exportacions d’aigua només s’ha situat en un

-6,7%).


general de les begudes no alcohòliques al

2009 és del 79,4%, el que suposa una

variació negativa del -43,5% respecte l’any

anterior. El 2008 aquesta taxa es trobava

fixada en valors superiors al 100%, perquè les

exportacions van cobrir el valor de les

importacions. Però aquest període de

conjuntura econòmica actual, ha ocasionat

una forta caiguda de les exportacions per

sobre del valor de les importacions, fet que ha

marcat el creixement negatiu d’aquesta taxa, i

que ha generat una taxa de cobertura per

sota del 100%.


� Segons les dades de la consultora

Estadística Cuatro, el sector de les begudes

refrescants va caure al 2009 en un -3,2%

(dels quals el 84,9% correspon als refrescs

tradicionals i el 15,1% a els denominats nous

refrescs). La major caiguda procedeix de les

gasoses que han descendit en un -9%, i les

coles (que representen més del 50% del

mercat) i van caure en un -3,1%. Una de les

principals causes d’aquesta disminució del

83

mercat és les pèrdues ocasionades al canal

Horeca per la crisis (les ampolles de vidre

cauen en un -24,5% i els dispensadors en un

-10,6%). .

� La crisi passa factura al consum fora

de les llars, fet que afecta al consum

d’aigües envasades que va caure en aquest

període.

� La categoria d’aigües amb sabor és la

que més notarà el descens de les vendes

del subsector, fet que suposarà un fre a

aquesta nova categoria. Segons els fabricants

el consumidor prefereix unes altres begudes

que incorporen productes naturals amb suc

(refrescs sense gas) com alternativa als

refrescs tradicionals.

� L’empresa Coca-Cola Espanya , ha

disminuït el seu volum de vendes al 2009 en

aproximadament el -3%. A pesar d’aquest

resultat negatiu, l’empresa va mantenir la

quota de participació en el segment de

begudes no alcohòliques (en volum en un

24,8% i un 50,3% en valor).

84

4. CONCLUSIONS

� Per concloure i observar de forma generalitzada l’evolució de tots els subsectors de la

indústria alimentària es mostra la taula següent:

Taula 13: Resum de l’evolució de les principals var iables per subsector

Evolució de les principals variables a 2009

SUBSECTORS

Ing

ress

os

d’e

xp

lota

ció

Ve

nd

es

Ne

tes

Ocu

pa

ció

Ex

po

rta

cio

ns

(va

lor)

Imp

ort

aci

on

s

(va

lor)

Indústria Càrnia - - - - - Indústria del peix, mol·luscos i crustacis - - - - - - - - - -

Indústria de fruites i hortalisses - - - - - - - - - Indústria d’olis i greixos - - - - - - - - -

Indústria làctia = - - - - - - - - Indústria de la molineria - - - - - - - - - - - - - -

Indústria d’alimentació animal - - - + + + - - - Indústria del pa, galetes i pastisseria - - - = =

Indústria del cacau, xocolata i productes de confiteria + + - + + +

Indústria de pastes i similars - + - + + -

Elaboració del cafè, te i infusions - - - - - - - - Indústria d’aliments infantils i dietètics - - - = + + - - -

Indústria de la resta de productes + + = - - - - Indústria vinícola - - - - = - - - - - -

Indústria d’altres begudes alcohòliques - - - = + + Indústria de begudes no alcohòliques - - - - - - -








85

� L’actual conjuntura econòmica ha afectat negativament a la indústria alimentària de

Catalunya. S’ha estimat que al 2009, les vendes han caigut un -3,3% i els ingressos

d’explotació un -3,1%.

� Els subsectors que millor han evolucionat i millor han resistit la situació de crisis

actual són: els del “cacau, xocolata i confiteria”, el de “pastes alimentàries”, la “indústria

làctia” i el de “resta de productes alimentaris”.

� Els subsectors que han evolucionat pitjor en aquest període són: la “indústria de la

molineria” i la “indústria vinícola”.

� El consum intern a Catalunya el 2009 ha experimentat una caiguda, sobretot, en el

cas del canal Horeca.

� A nivell general, les marques blanques o del distribuïdor (MDD) han guanyat pes en

el mercat de l’alimentació i de les begudes.

� A més, la majoria d’empreses consultades han considerat que l’increment de l’IVA

tindrà una repercussió negativa per a l’empresa. Entre els motius més repetits es troben:

que l’increment de l’IVA pujarà el preu final del producte i aquest fet repercutirà en una

caiguda del consum; i que per mantenir preus hauran de reduir les despeses de personal.

86

5. FONTS SECUNDÀRIES

� Informes i publicacions:

- Anàlisi dels comptes econòmics dels sector agroalim entari (2006-2007). Departament

d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2010

- Directorio Central de Empresas . INE. 2009.

- Estadística, producció i comptes de la indústria 20 07. IDESCAT. 2009

- Informe Anual de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 1998-

2003. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2005.

- Informe Anual de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 2004 .

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2006.







- Informe Económico 2008 . FIAB. 2010

- Perspectivas de la economía mundial. Actualización de las proyecciones centrales . Fons

Monetari Internacional. 2010.

- World Economic Outlook . Fons Monetari Internacional. 2009.

� Webs i recursos consultats:

- Asofruit (Associació de professionals de fruites i hortalisses).

http://www.asofruit.es/cat/presentacio.php

87

- ASFAC (Associació Catalana de Fabricants de Pinsos). http://www.asfac.org

- AIABECA (Associació d'Indústries d'Alimentació i Begudes de Catalunya).

http://www.bonmacor.es/aiabeca/index.htm

- Base de dades SABI. 2010

- Cambres de Comerç de Catalunya. www.cambrescat.es/

- Catalonia Qualitat. www.cataloniaqualitat.com

- Consell regulador del cava. www.crcava.es

- Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR

- Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. www.gencat.cat/treball/

- EUROSTAT. http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/

- Federació catalana d’indústries de la carn (FECIC). http://www.fecic.es/

- Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). http://www.fcac.coop

- Federación Española de la Industria de la Alimentación y las Bebidas. (FIAB). www.fiab.es/es/

- Fundació Món Rural. www.fmr.cat

- Gremi de Peixaters de Catalunya. http://www.gremipeixaters.com/links.asp?lan=es

- Idescat. 2009. www.idescat.cat/

- INE. 2009. www.ine.es/

- Instituto Español de Comercio Exterior. www.icex.es/

- Mercolleida. www.mercolleida.com/

- Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. www.marm.es/

- Ministerio de Trabajo e Inmigración. www.mtin.es/

- Unió Vinícola del Penedès – UVIPE. http://www.interceller.com/uvipe/cat.htm

88

ANNEX

A.1. Metodologia

El procés metodològic utilitzat per a l’elaboració d’aquest informe ha estat el resultat d’un estudi

que s’ha realitzat prèviament denominat “Metodologia per a l’elaboració de l’informe sobre l’estat de

situació de la indústria agroalimentària de Catalunya”, i que publica la Fundació del Món Rural.

D’aquest document previ s’extreu que la millor metodologia per desenvolupar aquest informe ha

d’estar enfocada des d’una anàlisi quantitativa de cada subsector, però reforçada i aprofundida

amb informació qualitativa.

Les fases i tasques que s’han realitzat per a l’elaboració d’aquest informe són:

1. Recollida d’informació quantitativa

2. Entrevistes qualitatives

3. Fonts secundàries

4. Correccions finals

5. Elaboració de l’informe

Recollida d’informació quantitativa

Aquesta fase consisteix en recopilar informació quantitativa de les empreses que formen els

diferents subsectors. A tal efecte, s’ha dissenyat un qüestionari, que es mostra en l’annex 2, i s’ha

obtingut una mostra representativa d’empreses de la indústria alimentària per a realitzar les

enquestes telefòniques.

El qüestionari, amb format on-line, va constar de nou preguntes sobre la situació del subsector de

l’empresa enquestada, i en el cas d’algunes variables concretes com ingressos d’explotació i

despeses de personal, sobre la situació específica de l’empresa. Set d’aquestes qüestions són

preguntes tancades i fan referència a les variables que permeten conèixer la situació econòmica i

actual del subsector, marcant un interval de creixement o decreixement sobre l’evolució de la

variable el 2009. A més, hi ha dues preguntes obertes, en una d’elles l’enquestat va poder donar la

seva opinió sobre l’efecte que podria tenir l’augment de l’IVA; i en l’altra va poder identificar unes

89

altres variables importants per a la presa de decisions, que no estan incloses en el qüestionari

actual però podrien incorporar-se en informes futurs. Els intervals considerats en aquest qüestionari

oscil·len entre els valors del -15% i del 15%; quan les empreses no han pogut situar-se dintre

d’aquests intervals, van poder respondre de forma oberta amb el valor exacte.

Les variables i magnituds utilitzades en el qüestionari es resumeixen en la taula següent.

Variable Unitats de mesura Àmbit Valor en

l’enquesta

Ingressos d’explotació Euros Sector/empresa Relatiu

Vendes netes de productes Unitats físiques Sector Relatiu

Personal Ocupat Nombre de treballadors Sector/empresa Relatiu

Consum de primeres matèries Unitats físiques Empresa Relatiu

Despeses de personal Euros Empresa Relatiu

Exportacions/Importacions Euros Sector/empresa Relatiu

Aquest qüestionari on-line s’ha realitzat sobre una mostra representativa d’empreses de la indústria

alimentària de Catalunya. La mostra representativa d’empreses s’ha obtingut mitjançant la

formulació estadística que es mostra:

Considerant que:

n és la dimensió de la mostra.

N és la dimensió de la població.

k és la constant que va dependre del nivell de confiança, i es va obtenir de les taules

estadístiques.

e és el error mostral desitjat (diferència entre el valor mostral i la població).

p és la proporció d’observacions respecte la població total que compleixen la característica que

s’analitza. Normalment, es desconeix aquest valor i es suposa que és 0,5.

q =1-p és la proporció d’observacions respecte la població total que no compleixen la

característica que s’analitza. Normalment, es desconeix aquest valor i es suposa que és 0,5.

S’ha considerat que el nivell de confiança hauria d’estar al 95,5% (per tant, k=2). A més,

l’experiència teòrica i empírica indica que l’error mostral hauria d’estar entre 5% i 10%, per això s’ha

considerat que en aquest cas un error acceptable estaria situat en un 6,5%. També, segons les

90

dades d’Idescat a Catalunya hi ha un total de 3.631 empreses7 vinculades amb la indústria

agroalimentària. Per tant, perquè la mostra sigui representativa s’haurien d’assolir unes 222

respostes vàlides. Les empreses s’han identificat i obtingut aleatòriament a partir de la base de

dades SABI.

Cal puntualitzar que s’ha fet un mostreig estratificat, ja que la població està dividida en 16

subsectors, i per tant, la composició de la mostra hauria de tenir en compte la participació

percentual dels diferents subsectors respecte la població total. A més, per trobar la representativitat

de la mostra s’hauria de considerar el pes que tenen les empreses per dimensió dintre de cada

subsector.

Per això, s’han classificat les empreses, dins de cada subsector, per categories de dimensió, tant a

nivell del nombre de treballadors (microempreses, menys de 10 treballadors; petites, entre 11 i 50

treballadors; mitjanes, entre 51 i 250 treballadors; i grans, més de 250 treballadors), com a nivell de

facturació (microempreses, menys de 2 milions d’euros; petites, entre 2 i 10 milions d’euros;

mitjanes, entre 11 i 50 milions d’euros; i grans, més de 50 milions d’euros).

Subsectors

Nom

bre

resp

oste

s

Em

pres

es G

rans

Em

pres

es

Mitj

anes

Em

pres

es P

etite

s

Mic

roem

pres

es

Indústria càrnia 47 3 7 17 20

Peix 5 0 0 3 2 Fruites i

hortalisses 5 0 0 2 3

Greixos i olis 6 0 1 2 3

Làcties 7 0 0 2 5

Molineria,midons 4 0 1 1 2 Alimentació

animal 11 1 2 4 4

Pa i Galetes 59 1 3 23 32

Cacau i xocolata 6 1 1 2 2

Pastes 3 0 0 1 2

Cafè i te 4 0 1 1 2 Alimentació

infantil 5 0 1 2 2

Altres 24 1 2 7 14

Vinícola 29 1 1 5 22 Altres begudes alcohòliques 4 0 0 1 3

Aigües i no alcohòliques 3 0 0 1 2

Total 222 222

7 IDESCAT i DIRCE (Directori central d’empreses de l’INE), 2008

91

La taula anterior recull el total d’empreses que s’han enquestat per subsector (segons el pes dins

de la indústria alimentària) i per dimensió.

Entrevistes qualitatives

Tal com s’ha comentat anteriorment, per reforçar i complementar la informació quantitativa

obtinguda mitjançant les enquestes telefòniques, s’ha entrevistat a alguns agents (empreses i

associacions) rellevants de cada subsector. La finalitat d’aquestes entrevistes és captar les

heterogeneïtats internes de cada subsector, entendre millor el funcionament dels subsectors, i

corregir la informació quantitativa recollida.

Aquests agents entrevistats s’han identificat i triat seguint criteris de: a) dimensió de l’empresa,

b) representativitat i ajustament a l’evolució del subsector, i c) disponibilitat per col·laborar amb el

projecte.

Informació de fonts secundàries

Per una altra banda, també s’ha reforçat la informació amb la recopilació d’informació d’altres fonts

secundàries vinculades amb cada subsector analitzat. La finalitat d’aquesta tasca és corregir i fer

valoracions generals sobre l’evolució dels subsectors i de l’economia en el seu conjunt.

Correccions finals

Una vegada recopilada tota la informació, tant qualitativa com quantitativa de la indústria

alimentària i els subsectors, s’ha construït un interval de variació (creixement o decreixement) de

cadascuna de les variables definides anteriorment per l’any 2009.

El primer pas per obtenir l’interval va ser calcular les mitjanes de les variables consultades en el

qüestionari mitjançant les enquestes telefòniques. A més, aquest interval es va ponderar amb la

participació de les empreses dins del subsector segons la dimensió.

L’interval inicial s’ha corregit amb la informació qualitativa recollida en les entrevistes als agents

rellevants; amb les dades històriques, fins el 2007, dels informes anuals de la indústria alimentària

del DAR, amb l’estimació de l’evolució dels subsectors el 2008 a partir de la base de dades SABI, i

amb la informació recollida d’altres fonts secundàries consultades.

92

A.2. Qüestionari utilitzat

Qüestionari Fundació Món Rural:

Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària Empresa: __________________ Nº:_______ Sector/Activitat: ___________________ Data:______

1.1 Variació mitjana dels ingressos d'explotació del seu sector (€)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �

En cas de ser un valor major que 15% o menor que -

15%, especificar el valor aproximat

1.2 Variació mitjana dels ingressos d'explotació de la seva empresa (€)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �

En cas de ser un valor major que 15% o menor

que -15%, especificar el valor aproximat

2. Variació mitjana del volum de vendes de productes del seu sector (unitats físiques)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �



3.1 Variació de l’ocupació del seu sector (unitats físiques)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �



3.2 Variació de l’ocupació de la seva empresa (unitats físiques)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �



93

4. Variació mitjana del consum de primeres matèries de la seva empresa (unitats físiques)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �



5. Variació de les despeses de personal de la seva empresa (€)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �



6.1 Variació mitjana de les exportacions del seu sector (€)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �



6.2 Variació mitjana de les exportacions de la seva empresa (€)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �



7.1 Variació mitjana de les importacions del seu sector (€)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �

En cas de ser un valor major que 15% o

menor que -15%, especificar el valor aproximat

94

7.2 Variació mitjana de les importacions de la seva empresa (€)

Menys de -15 %

Entre -15 i -11%

Entre -10 i -6%

Entre -5 i -1%

Entre -0,9 i 0,9%

Entre 1 i 5%

Entre 6 i 10%

Entre 11 i 15%

Més de 15 %

∆% Gen/Dec

2009 � � � � � � � � �



8. Repercussió i efectes sobre l’activitat de l’empresa de l’augment de l’IVA

9. Indiqui altres indicadors rellevants per a la seva empresa.

95

A.3.Definició de variables

A continuació es defineixen totes les variables incloses en el qüestionari, i són:

- Ingressos d’explotació . Import total en euros obtinguts com a resultat d’agregar els diferents

ingressos lligats a l’explotació durant l’any de referència.

Ingressos d’explotació = Volum de negoci (vendes netes de productes i de mercaderies, i prestació

de serveis) + Altres ingressos (Treballs per a l’immobilitzat, subvenció per a l’explotació, i altres

ingressos d’explotació).

En el qüestionari, s’ha recollit la variació mitjana (és a dir en termes relatius) dels ingressos

d’explotació del subsector i de l’empresa durant el 2009.

- Vendes netes de productes . És el volum total de les vendes de productes, en unitats físiques,

efectuades per l’empresa durant l’any de referència de tots aquells béns fabricats per la mateixa

empresa, un cop descomptats els ràpels sobre vendes, les devolucions i els descomptes derivats

de defectes de qualitat o retards en el termini de lliurament de les comandes. S’hi inclouen tant

productes acabats, com semiacabats, com possibles subproductes, residus o materials recuperats.

El qüestionari va recollir informació sobre la variació mitjana d’aquesta variable en el cas del

subsector en el qual participa al 2009.

- Ocupació . Conjunt de persones fixes i eventuals que durant l’any de referència (des de gener a

desembre de l’any anterior al moment de l’enquesta) exercien una tasca (remunerada o no) per a

l’empresa, i que, a més de pertànyer, era remunerat per aquesta empresa. S’hi inclou el personal

de vacances, permís, malaltia i a temps parcial (si treballen més d’1/3 de la jornada completa).

La informació que es va preguntar en el qüestionari fa referència, tant a nivell del subsector com a

nivell de l’empresa, a termes relatius. És a dir, es va obtenir informació sobre la variació mitjana de

l’ocupació de l’empresa i del subsector.

96

- Consum de primeres matèries . És el volum, en unitats físiques, de les compres netes (un cop

descomptats els ràpels i les devolucions de compres) de primeres matèries efectuades per

l’empresa durant l’any de referència, disminuïdes o augmentades pel volum corresponent a la

variació d’existències.

En el qüestionari es van recollir les dades en termes relatius (és a dir, la variació mitjana) respecte

a l’empresa al 2009.

- Despeses de personal . Recull l’import total agregat, en euros, dels pagaments efectuats per

l’empresa en concepte de sous i salaris, indemnitzacions i càrregues socials, durant l’any de

referència. El formulari va recollir la variació mitjana d’aquesta variable a nivell d’empresa al 2009.

- Exportacions. És l’import total (valorat en euros) dels productes venuts (tant acabats, com

semiacabats, com residus) per l’empresa fora d’Espanya, en l’any de referència.

El qüestionari va preguntar per la variació mitjana d’aquesta variable (tant a nivell d’empresa com a

nivell de subsector) al 2009.

- Importacions . És l’import total (valorat en euros) dels productes i primeres matèries comprats

fora d’Espanya que s’utilitzen en el procés de producció per elaborar el producte final, en l’any de

referència.

Es va recopilar informació mitjançant el formulari sobre la variació mitjana d’aquesta variable (tant a

nivell d’empresa com a nivell de subsector) al 2009.

97

A.4. Indicadors addicionals

S’ha preguntat a les empreses per uns altres indicadors o variables que consideren rellevants per a

la presa de decisions dins de l’empresa. En el cas del subsector de la carn, s’han detectat alguns

indicadors com el volum de sacrificis d’animals i el preu de les primeres matèries. Per aquest motiu,

es presenta en aquest annex l’evolució d’aquestes variables en els darrers anys.

Amb la finalitat de dimensionar el volum de la producció de carn, s’ha analitzat el volum de

sacrificis d’animals que han tingut lloc, a Espanya i a Catalunya entre els mesos de gener i de

novembre de 2008 i de 2009.

En la taula següent es mostra que al 2009, el volum de sacrificis (en pes) de Catalunya ha

representat el 34,5% del total d’Espanya (2 punts més que a l’any 2008). A més, aquest

percentatge mostra la rellevància que té aquest subsector en el total d’Espanya. A més, la

producció de carn a Catalunya ha crescut en un 0,4%, sobretot per l’increment dels sacrificis

porcins (2,3%) i dels cabrums (65,7%).

Sacrificis animals en pes (Tones)

Producció Gen-Nov

2009 Gen-Nov

2008

Var. 2008/ 2009

Espanya 527.375 608.088 -13,3% Boví Catalunya 96.114 114.377 -15,9%

Espanya 105.478 123.556 -14,6% Oví

Catalunya 15.340 16.983 -9,7%

Espanya 6.910 7.032 -1,7% Cabrum

Catalunya 619 373 65,7%

Espanya 3.044.689 3.173.526 -4,1% Porcí

Catalunya 1.274.031 1.245.815 2,3%

Espanya 5.817 5.789 0,5% Equí

Catalunya 1.399 1.456 -3,9%

Espanya 1.186.890 1.238.166 -4,1% Aviram

Catalunya 297.416 299.314 -0,6%

Espanya 54.375 55.547 -2,1% Conills

Catalunya 15.684 15.808 -0,8%

Espanya 4.931.533 5.211.704 -5,4% Total Catalunya 1.700.603 1.694.125 0,4%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MARM

98

Igualment, una altra de les variables rellevants detectades és el preu de les primeres matèries ,

per a això, es presenten a continuació diferents gràfics que mostren els preus de mercat en els

darrers anys.

Preus de mercat del porcí Preus de mercat del xai

Font: Dades de DAR i Mercolleida

Preus de mercat de la vedella Preus de mercat del p ollastre


Preus de mercat del conill


informe avançat de la indústria 2009 · 2016. 3. 12. · s’anomena “informe anual de la...

Documents