2

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixLletra d’Impremta

Col·laboradors

Francisca ArtiguesSebastià CovesBartomeu FontcubertaGuillem RossellóFrancesca SuauFrancesca M. Vallbona

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098www.mundofree.com/iessantanyi

Fes arribar les tevescol·laboracions al responsable de

curs o bé atentol@sabaula.com

CorrectorSebastià Coves

Cap de fotografiaMaria Antònia Oliver

Carla Armijos, Natalya Braithwaite,Coral Campoy, Antoni Escalas,Soraya Estrada, David Juàrez, NoorLouin, Marta Martín, Maria JoséMartínez, Mireia Miguel, Maria delMar Miquel, Alicia Morcillo, JaumeNadal, Catalina Nadal, Joan MiquelNevado, José Antonio Palomino,Vladimira Peeva, SebastiàPuigserver, Alba Rentero, MiquelaRigo, Marta Salom, Albert Serra,Natividad Soto, Sebastiana Vidal

CoordinadoraFrancesca M. Vallbona

les de Mozart, resolien millor elsexàmens, que aquells que nomésdedicaven aquell temps al'ordinador. El professor Jenkinspensa que això també funcionaescoltant Bach.Tot i les proves científiques, moltesveus autoritzades es mostrenescèptiques, com ChristopherChabris de la Harvard Medical

School, el qual no va trobar milloresestadísticament significatives(Nature, 1999). Moltes publicacionsse’n feren ressò, i la CNN vaexposar uns titulars que deien:"Mozart és agradable però noaugmenta el coeficient intel·lectual".Tot i així el fenomen va continuarcreixent i avui dia es troben centresarreu del món on es donentractaments a base de Mozart.Pobre Mozart, on és ell en tot això?Segurament mai hauria pensat que laseva música pogués tenir la capacitato el do de la curació. Però en aquestafany humà d'invenció i ficció,qualsevol excusa és bona per creureel que sigui, fins i tot oblidar el queés més essencial: la música. Lamúsica és per gaudir-ne, per passar-ho bé, també per viure millor. El queés absurd és seguir la multitud quesegueix el curandero Campbell o unaltre, fer-ne doctrina i esperarmiracles.

CELEBRACIÓ DEL CARNAVAL AL'INSTITUT

RedaccióEl passat dia 24 de febrer a l'institut es va celebrar el carnaval. Durant unapart de la tercera hora i tot el primer esplai tothom que va voler va poderpassejar-se vestit amb allò que li va semblar més divertit i atractiu. Hi havia detot: perruques rosses i morenes, capells diversos, caretes, boines, corbatesplenes de colors, alguns vampirs, vaquers i indis...

L'activitat va ser un èxit ja que hi varen participar la majoria de professors id'alumnes, com es pot veure clarament a les fotografies de la contraportada.

Per encetar la festa, es va llegir un petit escrit (fet per Ignasi Alonso) sobre elcarnaval, el qual reproduïm ara:

Avui ens tr obam aquí r eunits per unir en sant matrimoni la car n i el peix:la carn que hem menjat fins ara amb el peix que haur em de menjar. Soma carnaval, quan el món és a l'enr evés, les dones tor nen homes, els homes,animals, bé, això sempr e ho hem estat, per tant, les dones també tor nenanimals. Mirau com el r ei Momo travessa amb el seu car ro daurat ianuncia la fi de l'hivern; és l 'hora de menjar coques de tallades i de pintar-se la cara: mengeu, beveu fins que véngui el temps del peix i tot s'hagiacabat.

Ve de la pàgina 3

La f o t o d e l a p o r t a da c o r r e s p on a l mu r a l d i s s e n y a t p e r J o an Miqu e lNe vad o , i r e a l i t z a t p e r e l l ma t e i x amb a j u da d e l s a l umn e s d e 4 t d ’ESO.

OPINIÓ 3

Escriure sobre W. A. Mozart, després de tot el que ja s'haescrit i s'escriurà, resulta difícil si es vol aportar algunacosa nova. De Mozart s'han dit moltes coses però tambés'han inventat moltes històries.Nosaltres donarem la nostra modesta opinió sobre untema del qual Mozart era completament aliè, i tractaremuns fets que segurament han estat mal interpretats. Peròprimer haurem d'aclarir què és això de "l'efecte Mozart".El metge francès Alfred Tomatis ha dedicat més de 50anys de la seva vida a l'estudi dels efectes del so, i va serell el primer en parlar de "l'efecte Mozart". Però quirealment en va treure els beneficis, sobretot econòmics,va ser el que va patentar el "producte": D. Campbell,escriptor, psicòleg, terapeuta, educador musical...Campbell va publicar el 1997 un polèmic llibre convertiten èxit de vendes i traduït a 14 idiomes, amb 8 CDsadjuntats, 5 per a nens, 2 per a nadons i 1 per al fetus.Segons aquest personatge la música de Mozart és bonaper a corregir devers 50 problemes com: el mal de cap,mal d'esquena, l'asma, l'obesitat, l'alcoholisme,l'epilèpsia, malalties del cor, la sida, etc...Gerard Depardieu, reconegut actor francès, explicavacom la música de Mozart va curar el seu fill tartamut.Seria un exemple clar de "l'efecte Mozart", llegendacientífica iniciada el 14 d'octubre de 1993 per un estudipublicat a la revista Nature. Aquest estudi realitzat a laUniversitat de Califòrnia (Irvine, EEUU), demostravacom uns estudiants que havien escoltat la sonata per ados pianos en re major de Mozart durant 10 minutsvaren resoldre millor unes proves de raonament del'espai, que els altres que havien escoltat una altramúsica o simplement no havien escoltat res. La notíciava córrer ràpidament per tot el món amb titulars com:"Mozart pot augmentar la intel·ligència del seu fill".Varen aparèixer CDs amb títols com: "Mozart per apares i mares", "Barroc per al seu fill", "Música perabans de néixer", etc.Darrera tot aquest muntatge apareixia D. Campbell,músic americà, que ni és científic ni té res a veure ambl'estudi original, però va saber treure el suc a una idea,enregistrant l'expressió "efecte Mozart", a més de fer-sed'or amb els seus " best-sellers" on parla dels efectescuratius de la música.Per què Mozart i no un altre?Pel Doctor Tomatis, tota la producció musical de Mozartés fresca i serena, és una música jove, sensecontaminacions i el seu ritme és el de l'univers i el del coshumà. Ell pensa que aquesta música repercuteix en elsistema nerviós, en el neurovegetatiu i el neurogàstric, en

"L'EFECTE MOZART"Francesca Artigues

tot el cos. Justifica tot aquest efecte per l'anàlisi espectrali tot un seguit de gràfics que fa sobre la música deMozart i d'altres compositors, Salieri, Bach, Beethoven,Haydn, els cants gregorians, etc. L'espectre de lafreqüència de la música de Mozart es reconeixsistemàticament i és diferent a la d'altres compositors. Entot cas, l'únic que podria semblar-s'hi és la música deHaydn.Tota aquesta anàlisi feta sobre els experiments del Dr.Tomatis apareix explicat al llibre "Pourquoi Mozart"(1991).Altres opinions i estudis sobre el tema diuen que lamúsica de Mozart té unes propietats molt particulars quela distingeixen de la resta, ja que els seus ritmes, melodies,mètriques, tons, timbres i freqüències aconsegueixenestimular el cervell humà, milloren la sensibilitatemocional i la creativitat. Els biògrafs d'Einstein apuntenque el científic era un expert en Mozart i un excel·lentviolinista. El professor John Jenkins del Royal College ofPhysician va declarar a la BBC, que els nens que rebienclasses de piano, que aprenien melodies senzilles, incloses

EN EL 250 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE MOZART

Passa a la pàgina 2

4 OPINIÓ

Entre les moltes commemoracions d'aquest any hem detenir en compte, també, la dels diversos esdevenimentsque varen tenir lloc el 1906. Aquest es considera un anyclau en la història de la cultura i de la literatura catalanesja que hi convergeixen una sèrie de circumstàncies queseran definitives pel seu esdevenir:

És considerat l'inici del Noucentisme, un dels movimentsculturals més rellevants i que ha deixat més empremta enla història de la cultura catalana del segle XX.- Prat de la Riba (president del govern català) publica Lanac iona l i ta t ca ta lana , obra que serà clau per consolidarel nacionalisme.- Eugeni d'Ors inicia al diari La Veu de Cata lunya unasecció diària, titulada Glosar i que es convertirà en la guiateòrica i pragmàtica del moviment.- Josep Carner publica Els fruits saborosos i Miquel Costai Llobera Horac ianes , obres que reflecteixen l'esperitclassicista que vol recuperar la poesia noucentista.- i se celebra el I Congrés Internacional de la LlenguaCatalana.

2006: ANIVERSARI DELS DOS CONGRESSOSDE LA LLENGUA CATALANA

Francesca M. Vallbona

què els ideòlegs, els artistes i els intel·lectuals es coordinenamb els polítics: els intel·lectuals aporten l'entramatideològic i estètic i els polítics se'n fan ressò gestionant ala pràctica el programa intel·lectual i moral delnoucentisme.

El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana ésfonamental en tot aquest procés. Mn Antoni M. Alcovern'és un dels impulsors. Pompeu Fabra hi participa ambuna ponència que es diu Qüestions d'ortografia catalana.Després del congrés es funda l'Institut d'Estudis Catalans,la Secció Filològica del qual serveix per encarrilardefinitivament la qüestió ortogràfica. És la culminació delprocés de normativització de la llengua catalana. Si esvolia arribar a gaudir d'una llengua plenamentnormalitzada era imprescindible i prioritària la codificacióde la llengua, és a dir disposar d'un model comú a tot elterritori catalanoparlant, amb una descripció de les seveslleis gramaticals i amb un inventari íntegre del lèxic. En elterreny de la ciència aplicada en surt una gramàticaimpressionant, una gramàtica normal. En el terreny delpoder immediat, en surt el català periodístic i escrit.

Aquesta, potser, és la fita més important aconseguida pelI Congrés, la normativització del català, però, sens dubte,s'hi plantejaren altres qüestions clau: l'alfabetització en lallengua pròpia i l'extensió del seu ús, la necessitat d'unmarc legal que n'estableixi l'ús oficial, la presènciaobligatòria en l'ensenyament i en els mitjans decomunicació, la traducció del clàssics, l'estudi científic dela llengua, l'edició de llibres originals. Tot això va quedarestablert en els primers anys del segle XX i, si no haguésestat per circumstàncies polítiques adverses, no haguéssimhagut d'esperar molt més de mig segle perquè es fessin,definitivament, realitat.

L'any 1986 es va celebrar el II Congrés Internacional de la

Tot això emmarcat en un context de modernitat i denovetat situat de ple en el nou-cents. Un dels objectiusfonamentals del Noucentisme va ser la lluita per la creaciód'una llengua literària apta per a tots els usos de l'activitatsocial. En aquest aspecte, hi col·laboren des dels políticsfins al escriptors. Potser es tracta d'un moment únic en

OPINIÓ 5

Llengua Catalana. Vuitanta anys després un gran nombred'entitats i institucions prengueren la iniciativa deconvocar el II Congrés, amb la finalitat d'analitzar, desd'una perspectiva sociolingüística, quina era la situació delmoment de la llengua catalana i quines eren les condicionsadequades per al seu desenvolupament futur com avehicle normal de comunicació, tant en el si de lacomunitat que la té com a pròpia com en les sevesrelacions amb les altres llengües del món. Hi va haveractes arreu de tot el territori catalanoparlant, de nord asud, d'est a oest; a totes les ciutats grans i a molts depobles i llogarets; a totes les universitats, als carrers. S'hiva parlar de qüestions de sociolingüística, de normativa (lallei de normalització lingüística de les Illes Balears ésd'aquest mateix any), de literatura, de llengua estàndard,de la llengua dels mitjans de comunicació... de tot allòrelacionat amb l'ús de la llengua. La necessitat desensibilitzar tota la societat respecte a la situació i lesperspectives de la llengua catalana féu que, paral·lelamental treball de les Àrees Científiques, es promoguessin ungran nombre d'actes de projecció popular: cercaviles,teatre, concerts...

A la UIB, on jo estudiava en aquells moments, es ferenconferències, taules rodones, presentacions de llibres... itots els estudiants de Filologia vàrem col·laboraractivament i voluntària en l'organització de les activitats i,

sobretot, en la divulgació del congrés entre la restad'estudiants i entre la població aliena al món universitari.Record aquells dies com un dels moments en què va serpossible dur a terme una tasca conjunta, amb gent demolts diversos àmbits però amb un objectiu comú:treballar per la normalització de la llengua catalana.

En els vuitanta anys que separen el 1906 del 1986 havienpassat moltes coses, després d'una guerra i d'unapostguerra que impliquen un retrocés respecte a allòaconseguit durant el Noucentisme i la Segona República,es produeix la recuperació de la democràcia que suposaràel restabliment de les institucions autonòmiques: l'Estatut(1983) declara el català llengua pròpia de les Illes Balears ili confereix el caràcter de llengua oficial, conjuntamentamb el castellà. I la llei de normalització lingüística (1986)preveu nombroses mesures a favor del català, proclamal'obligació de la comunitat autònoma de fer possiblel'exercici dels drets lingüístics i distingeix entre lanaturalesa de l'oficialitat del català (basada en un criteriterritorial) i la del castellà (que és de naturalesa individual).La llei pretén fer efectiu l'ús general i normal de la llenguacatalana en l'àmbit oficial i en l'administració; garantir elconeixement i l'ús del català com a llengua vehicular del'ensenyament; promoure l'ús del català a tots els mitjansde comunicació i crear una consciència social pel que fa ala importància del coneixement i de l'ús del català.

Ara, any 2006, cent del primer congrés i vint del segon.Què tenim? Potser ha arribat el moment de tornar aanalitzar la nostra situació sociolingüística. Tenim uneslleis per aplicar i per complir, unes lleis favorables a lanormalització, que fa vint anys els meus companys i joperseguíem amb il·lusió i esperança. Però,malauradament, tenim un context força diferent: nosempre l'aplicació d'aquestes lleis acaba sent favorable peracomplir l'objectiu per al qual havien estat promulgades ihem d'afrontar la integració, social i, sense cap mena dedubte, també lingüística d'un gran nombre de gent d'altresllocs del món, gent de procedència geogràfica i culturalmolt diversa i tots, des del polítics fins a la gent del carrer,hem d'aconseguir que la integració a aquest territori siguiefectiva perquè la convivència també ho sigui.

Només ens cal recordar les paraules de Prat de la Riba aLa nac iona l i ta t ca ta lana : "...la llengua d'un poble és laseva ànima, feta visible i tangible. Per conèixer un pobles'ha de posseir la seva llengua; per apreciar la sevaliteratura s'ha de conèixer la llengua en què està escrita.Cada nació pensa com parla i parla com pensa. Quiatempta la llengua d'un poble, atempta la seva ànima i lafereix en les fonts mateixes de la vida."

I això, no ho podem oblidar, ni obviar.

6 ACTUALITAT

Alqueria Blanca, Calonge, Es Llombards, Bisbe Vergeri IES Santanyí. També hi havia el batlle i altresrepresentants de l'ajuntament, que era qui organitzavala celebració del dia de la pau i la no violència.

L'encarregat de l'àrea de cultura de l'ajuntament vaobrir l'acte i va explicar que aquest dia havia estatinstituït pel santanyiner Llorenç Vidal i que cada any secelebrava al voltant de dia 30 de gener.

A continuació, representants de cada centre varen llegiruns textos relacionats amb la pau. En el cas delsalumnes de l'IES Santanyí varen llegir fragments delllibre Petit llibre d'un solitari de Llorenç Vidal.Després, com a conclusió, tothom va cantar una cançóque també havia compost el mateix autor i que tambéestava dedicada a la pau i a la no violència.

És que els homos estam tan embrutits que no podemrenunciar a la llei animal de la violència contínua? Ésque totes les transformacions socials han de sorgir de laguerra (aqueix crim contra la Llum), de la violència i dela destrucció? És que els sers humans, com les bèsties, noentenem altre llenguatge? Si tornam odi per odi, mal permal, violència per violència, l'odi, el mal i la violència nos'acabaran mai.

Petit llibre d'un solitari, Llorenç Vidal

Carla Armijos, Coral Campoy, Noor Louin, Albert Serra, Jaume Nadal, 1r B

CELEBRACIÓ DEL DIA DE LA PAU I LA NOVIOLÈNCIA

Dia 27 de gener es va fer a l'IES un homenatge aMozart coincidint amb el 250è aniversari del seunaixement i amb el dia escolar per a la pau i la noviolència. Els alumnes de música varen fer cartellssobre la vida del compositor i a cada canvi d'hora i altemps dels esplais es va poder escoltar música deMozart.

Sobre les 11.30h els alumnes de 1r d'ESO vàrem anarcap a la plaça de Santanyí, allà, hi havia nins i nines detotes les escoles del municipi: Cala d'Or, Blai Bonet,

ACTUALITAT 7

Durant aquest segon trimestre laComissió d'ecocentre ha organitzatuna sèrie d'activitats conjuntes ambdiferents departaments. Aquest és,per exemple, el cas de lacol·laboració amb els alumnes del'assignatura optativa Imatge iexpressió que han confeccionat unasèrie de cartells per col·locar alsdiferents contenidors de manera quesigui més clar per a tothom quin és elque correspon a cada tipus dedeixalla. També, els alumnes deprimer cicle de Processos decomunicació han elaborat unscartells convidant tota la comunitateducativa al reciclatge.

ACTIVITATS SEGON TRIMESTREComissió ecocentre

EXCURSIÓ AL PARC DE TECNOLOGIESAMBIENTALS

David Juárez, Soraya Estrada, 1r batx. AEl 10 de gener els alumnes de primer i segon de batxillervaren anar a "es Parc", el famós parc de tecnologiesambientals de Mallorca situat a Son Reus.Allà els varen dur a una sala on els varen explicar: laproblemàtica del consum i dels residus, que com ja sesap cada vegada consumim més i, per tant, produïm mésresidus, i si aquests no són tractats correctament es potconvertir en un problema molt greu; com es solucionavaabans el problema dels residus, que ho feien soterrant-los; com es gestionen tots el residus de Mallorca, qued'això s'encarreguen les administracions públiques i elGovern de les Illes Balears -Consell de Mallorca-; lapolítica que tenen, la qual és molt senzilla d'entendre, laseva política es basa en les 4 R (Reciclar, Reutilitzar,Reduir i Recuperar); però, sobretot, varen insistir molten el tema del tractament dels residus i els avantatges iinconvenients que té reciclar, l'avantatge principal ésreduir els efectes que poden produir al medi ambient elsresidus que són llançats a llocs on no deuen. Il'inconvenient principal seria que la gent no estàconscienciada de tot el que ha de fer per reciclar.La idea principal que es varen dur els alumnes d'aquellaxerrada era que el problema dels residus és un problemamolt important i que si tots recicléssim aquest problemadisminuiria notablement.Després d'aquella xerrada, els varen dur a veure,

mitjançant un "transport elevat", totes les instal·lacionsde què disposa el parc de tecnologies ambientals. Varentenir la mala sort que quan estaven fent aquesta volta totsels treballadors estaven berenant, i no varen poderapreciar com es treballa realment a aquest parc, però, detotes formes, varen poder apreciar les magnifiquesinstal·lacions de que disposa "es Parc".Pot ser que aquest parc de tecnologies ambientals siguiun dels millors d' Europa i tenir les millors instal·lacions,però tuden molts de diners en publicitat, el tren per lesvisites i tot allò que fan perquè la gent hi vagi, i penturaaquest diners es podrien aprofitar d'una altra maneramillor.

8 ACTUALITATOLIMPÍADA DE

BIOLOGIA

El passat 31 de gener els alumnes de 2n debatx. B: María José Martínez, Sebastiana Vidal,José Antonio Palomino i Miquela Rigo, vàremanar a la UIB a participar a l'Olimpíada deBiologia. Allà vàrem poder conèixer un pocl'ambient universitari, que ens va parèixeragradable, encara que ens vam sentir un pocestranys.Les proves consistien en una part pràctica i unade teòrica. La part teòrica durava una hora imitja i hi havia 70 preguntes tipus text sobrecontinguts de 1r i 2n de batxillerat. Desprésd'això vàrem fer un petit descans i vàremcontinuar amb la part pràctica. Aquesta partdurava una hora i consistia en una projecciód'imatges amb fotos d'animals, vegetals ipreparacions microscòpiques que havíem dereconèixer.Algunes de les preguntes eren fàcils, encara quen'hi havia de molt complicades. Va ser unabona experiència, preparatòria per a laselectivitat, ja que ens examinàvem amb moltagent, la majoria desconeguda.A continuació ens varen convidar a dinar idesprés vàrem fer una visita a la UIB. A la visitaens varen mostrar l'edifici on s'imparteix lacarrera de Biologia; vàrem poder veure algunslaboratoris i vàrem poder veure com funcionaun microscopi electrònic.Al final de la jornada, vàrem tenir un petitproblema amb el taxi, que no ens va voler venira cercar, encara que havíem quedat d'acord quesí que vendria; gràcies a la solidaritat de laprofessora vàrem poder arribar a bon port.Una setmana després ens varen arribar elsresultats i en podem fer una bona valoració jaque vàrem quedar entre els 50 primers. Per serel primer any, no està malament.En definitiva, tots pensam que va ser unaexperiència nova, interessant i recomanablepels següents participants.

Sebastiana Vidal, María José Martínez, JoséAntonio Palomino, Miquela Rigo, 2n batx B

ELS ALUMNES DE 1rA SA CANOVA

Sebastià PuigserverEls passats 30 de gener i 6 de febrer els alumnesde primer d'ESO varen visitar Sa Canova en unasortida organitzada pel departament de Naturals.El camí va ser molt llarg ja que vàrem anar fins aSa Pobla. Malauradament un dels dies va fer moltfred i l'altre va ploure sense aturar. Sort quevàrem poder encendre l'estufa i fer les activitatsdins els espais coberts.

Sa Canova és un camp agrícola experimental. Allàes duen a terme activitats encaminades aproporcionar coneixements i experiències quefacilitin als alumnes apropar-se i conèixer millorl'entorn.A Sa Canova vàrem estudiar com es pot observari mesurar el temps atmosfèric. Per això la visita vaincloure les següents activitats:- Conèixer com és una estació meteorològica.- Observar i mesurar el temps. Per una banda,incidint en l'observació dels meteors que espoden valorar a través dels sentits (nebulositat,visibilitat, força del vent ...) per veure quinessensacions provoca l'ambient, implicant l'alumnede forma personal i reforçant especialment l'hàbitd'observar l'entorn. Per una altra banda, inicianten el maneig d'instruments per mesurar el tempsatmosfèric (termòmetre, penell, baròmetre...)- Treballar el racó de la meteorologia, posant encomú les observacions i les mesures i intentantfer-ne correlacions amb les dades.

ACTUALITAT 9

LLIURAMENT DELSDIPLOMES DEL V

MEMORIAL DE SENISU

Francesca M. VallbonaEl passat dimarts dia 7 de març al Teatre Municipal deManacor es va retre homenatge a qui va ser un destacatglosador i defensor de la cultura popular Sebastià NicolauSenisu.Durant l'acte es va recordar la seva figura a través d'un vídeoon se'l va poder escoltar recitant una sèrie de gloses.A continuació diversos glosadors de la comarca recitaren,també, gloses seves i, finalment, coincidint amb lapresentació de l'auca de L'amo de so Na Moixa, vàrempoder escoltar la rondalla en boca de Felip Munar, estudiósde tot allò relacionat amb la cultura popular.Entre el públic, hi havia els alumnes i els professors delscatorze centres docents que, aquest curs, han participat, enla V Mostra de gloses Sebastià Nicolau Sureda, entre elsquals hi érem els representants de l'IES Santanyí: JoanGaspar Aguiló, Miquel Estelrich i Santiago Simarro de 3r C.Finalment, es varen lliurar els diplomes i uns obsequis a totsels participants.

Un momen t d e l ’ a c t e d e l l i u r amen t d e l s d i p l om e s .

REUNIÓ AMB PRIMÀRIADireccióEl dimecres 1 de febrer es varen reunir membres iprofessors dels equips directius de les escoles de primàriadel municipi i de l'institut que juntament amb l'inspectorcoordinen el pas dels alumnes de sisè de primària cap a 1rd'ESO. Aquestes reunions es fan periòdicament i sónmolt importants per facilitar el trànsit dels alumnes deprimària cap a secundària .En la pausa de la reunió els alumnes d'IP serviren unberenar a tots els assistents.

FIRA FUTUR JOVE

IPEnguany, la Conselleria d'Educació ha organitzat la firafutur jove. És una fira per donar a conèixer l'oferta deformació professional que tenim els joves de Balears.Una vegada haver acabat l'ESO es pot cursar un cicleformatiu de grau mitjà i en haver aprovat batxillerat espot cursar un cicle de grau superior.Els alumnes d'IP hem participat a la fira fent 2 cóctelsque han tengut molt d'èxit:- Un batut de cafè: que es un cafè fred, amb nata i sucre,batut dins la coctelera.- Pink Lady un altra beguda refrescant sense alcohol, ésun cóctel que du xarop de poma, almívar, suc de poma igranadina.Els alumnes que hem anat a IFEBAL (Palma) a feraquesta activitat hem estat:Aitor Montalbán López i Daylé Esquirol Dicta.Hem compartit l'estand d'hoteleria i Turisme ambalumnes d'IP de cuina de l'IES Calvià.

És molt divertit conèixer gent icompartir el que hem aprés.El que més ens ha cridat l'atenció dela fira han estat les activitats demecànica de cotxes trucats. Tambéhi havia un estand molt interessanten el que a una al·lota, li feienpintura corporal. Els de la policialocal explicaven que per entrar alcos es necessita el batxillerat.Els de perruqueria feien pentinatsmolt divertits: crestes, recollits,pinxos, etc... Els feien fotos.Els alumnes del programaALTER del nostre institut tambévaren mostrar peces d'artesaniaque fan en el curs, que per certvaren agradar molt als joves quevisitaven la fira.

10 ACTUALITAT

El primer dia, el que vàrem fer va ser passajar-mos pelsaeroports, ja que, tant a Palma com a Barcelona hi vahaver retard, i en arribar a Atenes, instal·lar-nos a l'hotel,anar a sopar i després alguns varen anar a passejar i elsaltres varen quedar a l'hotel. Ja des del primer dia vàrempoder observar la gran destresa que tenen els grecs al'hora de conduir.Dia 27 vàrem fer una visita pel més important d'Atenes,vàrem veure l'estadi Panatinaikos, l'Acròpolis i el templede Zeus i l'horabaixa el vàrem tenir lliure i cadascú el vaaprofitar de la manera que li va parèixer millor. Aquest diavàrem dinar molt bé, i hem de dir que, en general, el mejargrec és molt bo. El vespre vàrem anar a sopar i després delsopar hi va haver l'anècdota del dia, que és que ens vàremadonar que al mateix lloc que sopàvem hi estava sopant enMichel Brown, un dels actors de la famosa telenovel·laPasión de Gavilanes. Després d'això vàrem sortir un pocde marxa, ja que na Sebastiana feia els 18 anys.Dia 28 vàrem visitar Delphos i l'horabaixa també el vàremtenir lliure, el qual alguns varen anar de compres i un parellvàrem anar a una exposició sobre el pintor Escher i naMaria del Mar va aprofitar per comprar material per al'exposició que es farà el dia escolar de les matemàtiques.Dimecres dia 1 havíem d'anar de creuer, però al finalvàrem tenir el dia lliure. Al matí vàrem anar amb unfunicular a una muntanya on es veu tot Atenes i desprésd'això ens vàrem dividir entre un parell de grups, unsvaren anar al Museu Arqueològic, altres de passeig i altresa museus de música i cultura popular grega. L'horabaixaens vàrem tornar a trobar tots a l'estadi olímpic on ens vaimpactar la grandesa però també com de deixat està tot.

El passat 26 de febrer els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem emprendre la nostra aventuraatenenca amb moltes ganes de conèixer una nova ciutat, veure els monuments que semprehavíem vist als llibres i passar-nos-ho bé tots plegats.

CAP A ATENES 2006Miquela Rigo, 2n batx. B

Dia 2 de març vàrem anar de creuer on vàrem visitar tresde les moltes illes que hi ha a Grècia. Dins el vaixell elsque varen voler varen poder ballar tant balls grecs comaltre tipus de ball, fins i tot l'Aserejé i també vàrem ballardues jotes. Al vespre, com que era el darrer, vàrem sortirtots, però al final, després de fer un parell de voltes, lamajoria varen quedar a l'hotel i els altres se'n varen tornarde marxa.El darrer dia, que es va convertir en el penúltim, tothomva fer un poc la seva, la majoria varen aprofitar percomprar el que els feia falta i a les 4 ens va venir a cercarl'autocar per anar cap a l'aeroport. Allà va ser on vacomençar la bona. Al principi hi havia gent que no teniabitllet per anar d'Atenes cap a Barcelona perquè elsordinadors no funcionaven i, a més a més, n'hi havia quenomés tenien bitllet per anar fins a Barcelona i, enprincipi, no en tenien per anar de Barcelona a Palma.Apart d'això, quan vàrem arribar a les aduanes hi haviamultitud de gent acaramullada, ja que hi havia vagad'aduanes i només hi havia dues portes obertes. Al finalvàrem arribar vius a l'avió i vàrem poder anar cap aBarcelona. Però en arribar a la Ciutat Comtal ens vàremtrobar sense avió, ja que ens havia deixat i vàrem haver dequedar a dormir allà.Finalment, el dissabte tot va anar bé i vàrem arribar abon port.La cara més dolenta del viatge varen ser les estades alsaeroports i el millor va ser tota la resta. Per tant, lavaloració, en general és molt bona i us puc assegurar quehi tornaríem.Fo t o d e g r u p a De l f o s .

Una g u a r da d ’ a s e s i s om e r e s p a s s e j a n t p e r Hyd r a .

ACTUALITAT/ENTREVISTA 11

P: En què consisteix la tasca d’un Inspectord’educació?R: La feina d’inspector és la d’arbitratge quan hi haconflictes, llavors sol intervenir perquè les parts enbrega es posin d’acord.Són dues tasques: una decontrol i una altrad’assessorament.La de control ésbàsicament vigilar ques’acompleixin les lleis, quees respectin els drets detots: estudiants,professors...La d’assessoramentconsisteix a fer que aquestsdrets que s’han de protegirtinguin una certa riquesamitjançant els consells, queneixen d’una experiència,per fer que els problemeses minimitzin.P: Quina formació esnecessita per exerciraquesta professió?R: Per a ser inspector es necessiten anys d’experiènciadocent, habitualment és un mínim de 8 anys, i titulacióuniversitària.P: De quins altres centres teniu esment?R: Actualment m’ocupo de tots els centres de Santanyí,alguns instituts de s’Arenal i també un col·legi de Palma.P: Què pensau del nostre institut i quina és la sevasituació en relació amb altres centres?R: Conec poc el vostre centre encara. És un institut querecull alumnes de les zones perifèriques. Aquestaconfluència de diversos alumnes fa que s’assembli alsinstituts de s’Arenal.La meva visió del centre és que hi ha un equip deprofessors que es plantegen seriosament tirar endavantuna tasca educativa, amb un esperit de coordinació que

Aquest curs estrenam inspector. Les nostres reporteres l’han volgut conèixer de més aprop.

ENTREVISTA A L’INSPECTOR D’EDUCACIÓMIQUEL SBERT

Miquel Sbert va néixer l'any 1952 a Llucmajor. L'any 1972 va començar sent professor de Catalài l'any 1985 va anar a ensenyar a l'nstitut de Llucmajor, principalment als batxillerats. L'any1990 es va fer inspector...

Vladimira Peeva, Natalya Braithwaite, Processos 4tfa que hi hagi un dinàmica educativa.Veig un bon clima entre alumnat. Sempre hi ha casosproblemàtics, però aquest conviure de pluralitat deprocedència no crea un ambient tens, sinó que és un

lloc on sembla quees fa feina a gust ique hi ha una bonaconvivència entremembres de la unitatescolar.La meva valoració ésextraordinàriamentpositiva. He trobatuna bona acollida.Tenc notícies de lesa c t i v i t a t sextraescolars queprotagonitzen elsalumnes im ’ i m p r e s s i o n e nmolt, marquenpositivitat al centre.A nivell deconvivència mepareix un centre

exemplar.P: Què pensau de compartir les classes amb lesobres?Això són problemes circumstancials.Quan hi ha unasituació incidental hem d’arreglar-la i procurar passar elmal temps prest. És molt incòmode però s’acabarà id’aquí a un cert temps serà un record vostre.P: Teniu algun missatge que vulgueu fer arribar alslectors de la revista ‘’Téntol’’?R: Conservau allò que teniu assolit amb la revista , no hiha límit. És una manera de fer que aquests anys d’estuditinguin un element més de motivació i que passats unsanys ho recordareu com un moment esplèndid. I unacosa que aconseguiu, pensau que, si no la féssiu,quedaria sense fer. Coratge i Força!

12 ACTUALITATTEATRE A L'INSTITUT: JOANET DE SA GERRA

Departament de llengua catalana i literaturaAquest avaluació els alumnes de 1r d’ESO van assistir a larepresentació de la rondalla En Joanet de sa Gerra demossèn A.M. Alcover.

La versió, adaptada als nous temps, va ser interpretada perun sol actor que, amb modulacions de veu i petitselements caracteritzadors, interpreta, també, altrespersonatges. Es tracta d'una versió a l'estil clown queincorpora elements innovadors: en el lloc de la favera quefa servir en Joanet per pujar al cel apareixen unes ulleresinfotròniques que el condueixen cap a un llum giratorique, amb veu metàl·lica, respon a en Joanet i als seusdesitjos.Dóna la casualitat que l'actor, Jaume Manresa, és un delsintegrants del famós grup musical en català Antònia Font.Els alumnes s'ho varen passar d'allò més bé, varen seguiratentament tota la representació i gaudiren amb lainterpretació.

DEPARTAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERESSant Jordi 2006

III CONCURS DE NARRACIONS CURTES

El Departament de llengües estrangeres , amb motiu del dia del llibre ,convoca unconcurs de narrativa curta en Francès, Alemany i Anglès.

- En Anglès hi haurà dues categories: ESO i Batxillerat.- En Francès i Alemany hi haurà una categoria: ESO.

La convocatòria es regirà per les següents bases:- Els treballs tendran una extensió màxima de tres fulls, mecanografiats a dobleespai amb lletra del tamany 12. També tendran una portada on constarà el títol del'obra, però no el nom de l'autor/a.- Les obres podran ser d'un tema original o basades en una història coneguda sobre la qual els autors faran ús dela seva creativitat i enginy per fer-ne una versió pròpia. Tanmateix, les obres presentades hauran de complir aquestrequisit:- Les històries han de contenir un mínim de quatre personatges amb professions distintes i, a partir d'aquís'organitzarà la trama argumental.- Les narracions seran anònimes i es posaran dins un sobre gran que també inclourà un sobre petit retolat amb eltítol de l'obra presentada i, dins, hi haurà les dades identificatives de l'autor/a.- El termini de lliurament de les obres acaba el dia 24 d'abril.- Els treballs es donaran als respectius professors de les distintes llengües.- Els treballs guanyadors seran publicat a la revista del centre.- A cada categoria hi haurà un primer premi de 50 euros.- El jurat estarà format pels professors del Departament de Llengües Estrangeres.

Ànims, aprofita l'ocasió per passar-t'ho bé i donar a conèixer el teu talent als teuscompanys. No hi pots faltar!

Mach mit! Engresca-t’hi! Hurry up! Vas-y!

ACTUALITAT 13

PROVES CANGUR 2006Les Proves Cangur de la SCMdel 2006, es van celebrar dia21 de març. La prova consistiaa respondre correctament 30

preguntes: 10 de 3 punts, 10 de4 punts i 10 de 5 punts.Aquestes proves tenendiferents nivells segons elscursos i s'efectuen a Catalunya,

Antoni Escalas, 3r C

Comunitat Valenciana i IllesBalears. Les preguntes,respostes i les puntuacions espoden trobar a la pàgina web:www.cangur.org

ENQUESTA14

En vista de les darreres normatives a favor d’una vida més sana i del control més ferm que es du a terme a les entradesi sortides dels instituts, ens hem demanat si el riu porta tanta aigua com renou troben que fa. Per això hem plantejata professors i companys unes simples preguntes:1. Què et semblen les escenes amoroses que a vegades es veuen dins l’institut?2. Et sembla bé que no es pugui fumar dins el recinte escolar com a qualsevol lloc públic?3. Creus que a l’institut hi ha consum de “substàncies”?4. Per què creus que s’ha generalitzat tant l’ús de l’MP3?

SEXE, DROGUES I ROCK & ROLLMarta Salom, Maria del Mar Miquel, 3r A

Steve Majelcodumni (2n A)1. Bé, perquè sial futur has detenir parellaestà bé que hofacis.2. Sí, em pareixbé, perquè faolor i als que no

fumen els molesta aquesta olor.3. Sí, perquè hi ha persones quefumen maria.4. Perquè a vegades la gent estàavorrida. Sí, em pareix bé.

Irene Marín (3r C)1. Me pareix bép e r q u èdemostren elseu amor, peròtampoc nos'han de passar.2. Sí, em semblabé, perquè el

fum és molt dolent per la salut.3. Sí, però ara la policia controla afora de l'institut.4. Perquè ens avorrim a classe iperquè si n'escoltam no molestam aningú. Sí, em pareix bé.

Alfonso (Prof. de Física iQuímica)1. Esper que lesgaudeixin.2. Sí, em semblabé, perquè ésuna agressiócontra els queno fumen.

3. Per acusar a algú d'això, que és unacosa seriosa, ja que és un delicte,hauria de tenir proves. I si les tingués,hauria de fer alguna cosa.4. Per escoltar música fa molts anysque existeixen sistemes portàtils (quejo sempre he utilitzat perquè a mim'agrada escoltar música); trob quehi ha gent que n'utilitza perquè estàde moda perquè abans no utilitzavenres. A aquesta gent ja se'ls passarà.

Arantxa (Professora d’Anglès)1.Trob ques'haurien decontrolar unpoc, que això esfa en laintimitat.2. Per suposatque sí.

3. Esper que no.4. Uns per no fer res i altres peracompanyar. No, no em sembla bé.

Inès Vicens (4t B)1. Està béperquè és unamanera dedemostrar elssentiments.2. Sí, perquè lagent que nofuma no té per

què aguantar l'olor i respirar l'airecontaminat.3. De la gent que menys t'esperes.4. Perquè la joventut es modernitzamés. Una monada de bé.Laura Binimelis (3r D)

1. Sí, em pareixbé perquètothom és lliure(ha, ha, ha).2. A mi, m'ésigual.3. Sí, perquè hiha gent que ve

molt col·locada.4. Perquè tranquil·litza. Sí que emsembla bé.

Toni Bordoy (2n Batx A)1. Què facin elque vulguin,són lliures.2. Jo no fum,però em pareixque a deforapodrien deixarfumar, d'acord

que a dins l'edifici no, però a fora sí.3. No, perquè pas del tema.4. Perquè pots escoltar música en eltemps lliure i l'MP3 és còmode.

Joan Rigo (2n Batx A)1. Que facin elque vulguin.2. Moltm a l a m e n t ,perquè si hihavia el pati defora per fumar,no sé per què

ara han d'anar al carrer.3. No ho sé, no en tenc ni idea.4. Perquè són còmodes i els potsescoltar tot el dia. Sí, em pareix bé.

ENQUESTA 15

José Llamas (3r A)1. Trob que estàbé, perquè sis'estimen hohan dedemostrar iperquè avegades no espoden veure a

altres llocs.2. Sí, però haurien de deixar fumar afora, els que fumen.3. Sí, però menys que en altres anys iperquè hi ha la policia.4. Perquè ens inspira. Sí, em semblabé ja que no molesta a ningú.

Miguel Bermúdez (4t B)1. Em pareixbé, és moltguapo (algunes,altres no tant)2. Sí, perquè elfum molesta iperquè somesportista i no

em vull contaminar.3. No, crec que no. Però si n'hi ha elsprofes no s'enteraran, perquè són unpoc...4. Perquè a la gent, li agrada lamúsica i perquè la gent s'avorreix aclasse. Em sembla molt bé.

Diana Carrera (4t B)1. Què està bé,perquè això faque hi hagi mésbon ambienti...(em fanenveja).2. Sí, perquè lagent a qui no

agrada aquesta olor ha de poderrespirar aire pur.3. Sí que ho crec, i de la gent quemenys t'esperes.4. Perquè la gent està acostumada aestudiar amb música, i així et sentscom a casa teva.

VISITA DELCONSELLER

DireccióEl passat dimecres, 15 de febrer, elConseller Francesc Fiol acompanyatd'altres membres de la Conselleria ide l'Ajuntament de Santanyí, varenvisitar les obres del nostre centre.Es va constatar l'endarreriment deles obres, sobretot de la zona de larehabilitació de la biblioteca, peròse'ns va dir que a l'estiu tot estaràpreparat per poder començar elproper curs amb totes les condicions.Així ho esperam tots.

Se t emb r e 2005

Oc tub r e 2005

Nov emb r e 2005

De s emb r e 2005

Gen e r 2006

Feb r e r 2006

Mar ç 2006

Març 2006, cap a l’aula d’informàtica

16 CREACIÓ

Mireia MiguelLA GUERRA DE TROIA

Enguany els de segon del batxillerat humanístic han llegit LLaa IIllííaaddaa d'Homer. En aquestamonumental obra, la primera escrita en la literatura occidental, l'autor ens narra només unapart dels fets transcorreguts en la famosa Guerra de Troia: "la còl·lera d'Aquil·leu" des queAquil·leu decideix abandonar la lluita perquè Agamèmnon li ha pres l'esclava que li pertocava,Briseida, fins a la mort i els funerals del príncep troià Hèctor. Aquí teniu les opinions del curs:

Personalment La Ilíada d'Homer és un llibre que m'hacostat molt de llegir. Apart de ser molt extens, utilitza unllenguatge massa antic i sovint difícil d'entendre; es notaque és un llibre de la Grècia antiga (s. VIII aC) en lesnombroses i llargues comparacions, en els epítets queutilitza, i en la forma d'expressar-se, en general. Tot aixòfa que la seva lectura sigui difícil.Tot i això, la història que narra Homer és molt interessanti entretinguda: suposo que existiran adaptacions que facinla seva lectura més amena, però és una gran satisfaccióllegir l'obra original. És molt interessant veure com és lahistòria que explica la mitologia grega, molt diferent de laque conten a la pel·lícula Troia.En definitiva, m'ha costat molt llegir, aquest llibre, peròm'ha agradat bastant.Gonzalo Calado

Per a mi, haver llegit els llibres, (tant L'Odissea com LaIlíada) ha suposat una gran satisfacció ja que per unabanda suposa un enriquiment en el meu vocabulari id'altra banda he pogut saber tot el que va passar abans idesprés de la guerra de Troia sense tenir cap dubte.Centrant-me dins l'obra, crec que ha estat moltinteressant, però el que no m'ha agradat és que hagi morttanta gent pel desig de París i d'Helena.Pens que per culpa d'ells va sofrir molta gent, i altres vanrealitzar els seus desigs.Per altra banda, he de dir que l'autor, Homer, s'allargavamolt amb les explicacions, però gràcies a això podemsaber com era cada personatge, ja que l'autor utilitza moltels epítets i les comparacions.Rocío Romero

Personalment crec que La Ilíada d'Homer és una gran iimportant obra de la literatura clàssica. La història ésmeravellosa, però així i tot a l'hora de llegir-la es fa unpoquet dura i pesada. Això no vol dir que el llibre nom'agradés, ja que quan el llegia em produïa duessensacions molt diferents. Per una part, quan la lectura esfeia pesada, em feia ganes tancar el llibre i deixar-lo fer,però per una altra, les ganes de saber el que passava, emfeien continuar una miqueta més i dir, "ja m'aturaré alpròxim capítol". Crec que si l'argument de l'obra nohagués estat entretingut, no podria haver continuatllegint-lo. Quan l'altre dia vaig acabar el llibre, vaig sentiruna gran satisfacció, ja que sé que haver llegit obres de laimportància d'aquesta, t'enriqueixen com a persona, comens va dir un professor de català. També estic orgullosa demi mateixa, perquè sé que no tothom pot aconseguir llegiri acabar aquest llibre. Del llibre, en particular, m'hanagradat especialment els epítets i les comparacions i,sobretot, m'ha agradat comprovar com moltes vegades elcinema canvia i modifica la "vertadera història". Desprésde veure la pel·lícula Troia i de llegir aquest llibre, hecomprovat com les coses no són com ens fan veure i totala gent que ha vist aquesta pel·lícula, té una ideaequivocada dels fets.Sobre el treball que hem fet, he de dir que ha estatrelativament senzill, ja que un cop havies llegit l'obra, notenies gaires problemes per respondre les qüestions.Maria Magdalena Rigo

Diomed e s , U l i s s e s , Né s t o r , Aqu i l · l e u , Agamèmnon

CREACIÓ 17

Com ja he dit, el que conta la Ilíada és només una petita partde tot el mite de la guerra de Troia...

...Tot va començar quan Zeus i Posidó es disputaven laNereida Tetis. Van decidir donar-la a un mortal en saber perun oracle que el fill de Tetis seria més poderós que el seu pare.L'escollit fou Peleu, el rei dels mirmídons, però Tetis nodesitjava casar-se amb un mortal i el va rebutjar. Els déusexplicaren a Peleu com ho havia de fer per aconseguir-la:l'havia d'atrapar i no deixar-la escapar; la Nereida estransformaria en multitud de coses (foc, aigua, vent, tigre, lleó,serp, ocell i finalment en una sípia enorme) i al final s'hauriade rendir i adoptar la forma humana. I així va ser.En compensació els déus van oferir a la parella unes nocesfabuloses, a les quals assistiren tots els déus. Tots... menys una,Eris, la deessa de la Discòrdia. Tot i que no hi havia estatconvidada s'hi va presentar i com a venjança va deixar enmigde tothom un present: una poma d'or amb la inscripció "pera la més bella". Les deesses Hera, Atena i Afrodita esbarallaven per la poma, i Zeus decidí que era millor que elmortal més bell jutgés per a qui havia de ser la poma.El jutge seria Paris, fill del rei Príam de Troia, que feia de pastoren una muntanya. Allà s'adreçaren les tres deesses i cadascunaintentà subornar Paris amb regals: Hera li oferí convertir-lo enrei d'Europa i Àsia, Atena, fer-lo invencible en la batalla, iAfrodita, l'amor de la dona més bella. Paris va triar Afrodita i vaanar a la recerca d'Hèlena, la dona més bella.El problema era que Hèlena estava casada amb Menelau, reid'Esparta. Paris es presentà al seu palau com a amic, i traintl'hospitalitat del rei, raptà la seva dona i se l'endugué cap a Troia.Els antics pretendents d'Hèlena havien fet el jurament querespectarien la tria d'Hèlena i fins i tot ajudarien l'escollit adefensar la fidelitat de la seva esposa. Així que tots s'uniren,amb el rei Agamèmnon de Micenes al capdavant, iemprengueren una expedició per recuperar Hèlena.Aquesta fou, segons la mitologia, la causa de la guerra deTroia, que durà deu anys, i en què participaren fins i tot elsdéus, prenent part a favor dels uns o dels altres segons lesseves simpaties. Els grecs aconseguiren vèncer gràcies al'astúcia d'Odisseu, rei d'Ítaca. Els grecs van construir uncavall de fusta on es van amagar els guerrers més valents i vanfer veure que havien tornat a la pàtria deixant el cavall com aofrena als déus. Els troians van introduir dins les muralles dela ciutat el funest regal. Aquella mateixa nit, quan dormiendesprés de festejar la rendició dels enemics, els grecs sortirende l'amagatall i van fer una autèntica carnisseria. Van saquejartota la ciutat i després la van cremar. Les dones, les van feresclaves i molt pocs troians es van salvar, que fugiren guiatsper Eneas. Però aquesta ja és una altra història.

Si voleu conèixer el mite de la Guerra de Troia amb mésdetalls podeu visitar la pàgina:http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/index1.htm

Malgrat que m'ha costat un poc llegir-lo, per la forma comestà escrit més que res, ja que el llenguatge és bastantpoètic, al final no puc negar que m'ha agradat. M'ha cridatmolt l'atenció la manera de ser dels personatges, pensoque és molt realista, tant dels déus (que malgrat que sóndéus es comporten com a humans), com dels homes. Elsconflictes que sorgeixen entre ells, les enveges, les alegries,les penes...Tots els sentiments estan descrits d'una maneraen la qual fins i tot et pots arribar a sentir identificat enalguns casos. Un altre aspecte que m'ha sorprès ha estat lacruesa amb què es narren les escenes de la guerra, en lesquals no s'omet cap detall, per escabrós que sigui.En conclusió, crec que per a ser una obra escrita fa tantde temps (s. VIII aC.), alguns aspectes són bastant actuals,cosa que fa molt més interessant i entretinguda la lectura,i que fa que pugui competir amb qualsevol de les obresescrites al nostre temps, fet que té molt mèrit.Cal dir, per als que hagin vist la famosa pel·lícula Troya, laprotagonitzada per Brad Pitt, que aquesta dista bastant delmite original, així que als qui vulguin saber la vertaderahistòria us recomano que la llegiu.Mari Àngela Ortiz

Atena Aqu i l · l e u Hè c t o r Apo l · l oB a t a l l a e n t r e A q u i l · l e u i H è c t o r . A t e n a a j u d aAqu i l · l e u , i Apo l · l o a b and ona j a e l s e u p r o t e g i t ,p e r qu è e l d e s t í h a d e c i d i t q u e e l v e n c e d o r h a d e s e rAqu i l · l e u .

18 CREACIÓ

HORÒSCOP ESPECIAL PRIMAVERA 2006Vladimira Peeva, Natalya Braithwaite, Processos 4t

Taure21/4 - 21/5Comences una fase nova i

hauries de reflexionar sobre totl'aconseguit en la teva vida. Confia en tuperquè t'ho mereixes. Atenció a la salut,fes exercici i controla el pes.Paraula de l'estació: PetitEt durás bé amb: AquariColor: TaronjaNombre: Quatre

Bessons22/5 - 21/6Et sents còmode en la tevavida.La teva situació

econòmica millora considerablement.Ets valorant pels que t'envolten. Pren-tela vida amb calma.Paraula de l'estació: FàcilEt durás bé amb: VergeColor: VerdNombre: U

Aries21/3 - 20/4L'any comença molt mogut. Lateva situació financera t'angoixa,

però no hi ha motius, simplement intentaprogramar valorant millor els teus movimentsfuturs. La salut, de ferro, acompanya un fortcreixement mental i espiritual.Paraula de l'estació: VoluntatEt durás bé amb: BessonsColor: PlataNombre: Sis

Any Nou...nois, diners i marxa! O no? Descobreix com se't donarà la Primavera del 2006 enl'amor, les relacions, l'ànim... i un extra: paraules, nombres, colors i compatibilitats que etfaran gaudir d'aquesta estació! T'ho perdries?

Lleó24/7 - 23/8 Sigues sincer amb tumateix, és un bon moment

per apropar-te als teus somnis. Enfocala teva atenció cap al costat bo de lavida.Paraula de l'estació: PlaerEt durás bé amb: CapricornColor: MarróNombre: Cinc

Verge24/8 - 23/9 Millora la teva vidapersonal per a que millori

la teva salut. Hi ha molta gent quet'aprecia, deixa't estimar.Atreveix-te aimaginar.Paraula de l'estació: LliureEt durás bé amb: VergeColor: OrNombre: Set

Cranc22/6 - 23/7Descansa, descansa idescansa. La teva vida social

i sentimental requereix més atenció perpart teva. Sigues més amorós/a amb elsque et necessiten.Paraula de l'estació: EleccióEt durás bé amb: BalançaColor: BronzeNombre: Tres

Escorpí24/10 - 22/11Qualssevol cosa que facisestará bé, però has deser

valent/a i aceptar sense culpabilitat lesconseqüències que deriven de les tevesaccions. Gaudiràs més si alliberes els teussentiments.Paraula de l'estació: LuxeEt durás bé amb: TaureColor: GrocNombre: Nou

Sagitari23/11 - 21/12Et sentiràs més jove iatractiu/va a la vegada, sereu

responsables. És un bon moment perguanyar confiança fent travessures i perdent-li la por a la vida. Arriscau. La teva situaciósentimental s'aclara. El cor se sent bé.Paraula de l'estació: LlunyàEt durás bé amb: PiscisColor: BlauNombre: Zero

Balança24/9 - 23/10 Els canvis de la teva vidat'exigeixen molta energia.

Intenta no ferir els sentiments dels altres.Març és el teu mes de l'amor. Cuida lasalut, et pot crear mal humor perquè etsents invencible.Paraula de l'estació: DemàEt durás bé amb: SagitariColor: NegreNombre: Quatre

Aquari21/1 - 19/2Estàs tranquil/a en l'aspectesentimental. Les coses

personals no són com les esperaves.Mira de somriure més i cercar allò còmicen la vida. Cuida la teva imatge persentir-te millor.Paraula de l'estació: Crear Et durás bé amb: SagitariColor: VermellNombre: Dos

Peixos20/2 - 20/3Els astres et preparensorpreses.Treballa sobre el teu

estat d'ànim. Somriu més sovint. La salutmillora considerablement. Els sentimentsmilloren amb l'entrada de Març. Et sentiràsfeliç, valent/a i d'altra banda passiu/va.Dona't petits plaers que et facin feliç.Paraula de l'estació: DubteEt durás bé amb: BessonsColor: DauratNombre: Cinc

Capricorn22/12 - 20/1Febrer sera un mésesgotador. Asumeix riscs

sentimentals. L'amor truca a la tevaporta en Març, intenta utilitzar el cap perdeixar clar el que esperes de la vida enaquest terreny. Ves alerta amb la salut,exposa't al sol més sovint.Paraula de l'estació: MaiEt durás bé amb: LleóColor: VioletaNombre: Vuit

CREACIÓ 19

Quantes malalties infeccioses podreu trobar dins aquestembull de lletres?Diana Carrera, 4tB

Un animal.

Què li passa?No menges sopa?.Com duus la lliçó?

Ben segur que ve?.Què fas a gimnàstica?

JEROGLÍFICS

DE BON HUMORProcessos de Comunicació, 4tUn senyor entra a una farmàcia i diu:

- Voldria 999 preservatius.- Em sap greu, les capces són de 1000.- Què es pensa, que som un depravat?

Dos homes van caminant pel carrer. El d'enmig cau.

Un mut li diu a un sord que un cec l'està mirant.

Era un home que espenya el cotxe i no sap explicar perquè s'ha espenyat. El mecànic li diu que anirà amb ell perveure quin és el problema. Quan anaven per la carreteraen quinta, a 100 quilòmetres per hora, i el mecànic no hiveu cap cosa rara. En aquell moment un altre cotxe lipassa davant i el conductor diu al mecànic: aferra't fortque ara posarem la R de rallye (posa la marxa enrera i...).

Un nin diu a son pare:- Mon pare, a on són els Pirineus.- No ho sé, demana-ho a ta mare, que tot ho arracona.

20 DIVERTIMENTSINFANTONS!

Series capaç d’identificar els infantons que apareixen per aquí abaix?Pista: possiblement encara no havien pensat si serien profes o no.

11

22 33

44 55

66

77

88

110099

DIVERTIMENTS 21

11221111

1133

1144 1155 1166

1177

1199

1188

22 MÚSICA / OCI

† Començarem amb Sínkope un grupque es formà l'any 1990 fins ara però noés fins al 2003 que comencen a arribarmés al públic. Formació actual. VitoÍñiguez (veu), Mario Santos (guitarra),Manolo Peña (bateria), Miguel Álvarez(baix) i Alberto David (guitarra). Però esal seu directe on es veu el que en realitates Sínkope, allà demostren el que enrealitat ells són capaços de donar

Recomanacions: En Tarros de Miel, Aun Beso mío le Llaman Ruina† Dikers és un grup que es troba enplena evolució artística. Això vol dir queestà en una etapa de maduració artística,

PROMOCIONS ALTERNATIVES V2Alicia Morcillo, Catalina Nadal, PC 4t

cercant el seu so ja que el seu primertreball d'estudi era per un públic mésadolescent, Dikers es va formar al l'estiude 1998.Els seus components són: IkerPiedrahita (veu), Iñaki Urroz, DavidCuesta i Roberto Urzaiz , tenien entre 16i 19 anys.Recomanacions: Las noches que meinventé, Soy (amb Fernando Madina deReincidentes) i Dale gas† El grup de heavy metal asturiàAvalanch és una banda amb unatrajectòria musical impecable i coherent.Amb sis discs d´estudi i un en directe (Amés del DVD i les versions en anglès dedos dels seus àlbums), edicions dels seustreballs en nombrosos països europeus iamericans, milers de fans en tot el món iuna més que demostrada solvència endirecte. Els seus components són:Alberto Rionda, Dany León, FranFidalgo, Marco Álvarez, Ramón Lage,Roberto Junquera.Recomanacions: Alas de cristal,Lágrimas Negras i Hijo Pródigo.

† El grup Estrago es va formar a finalsde 1998 en Pamplona, però el nom delgrup data de Febrer de 2004,anteriorment durant cinc anys varen serconeguts com Samsara i un par de mesoscom Samady. Per tant és un "nou" grupamb una trajectòria i una demostradaexperiència als escenaris. No s'had'oblidar el trajecte recorregut comSAMSARA, ja que és la història delsactuals Estrago. Aquest grup elcomponen Miguel Aulló (Veu), IñakiLasheras (Guitarra i cors), FelixGalarreta (Bateria), Iñaki Ororbia (Baix)i Imanol Armendáriz (Guitarra i cors)Recomanacions: Mis sueños, Hada,Humillada, En tu colchón.

Més informació a:www.manerasdevivir.com

Gràcies a Mery i Tory 4tB que han estatde gran ajuda.

UN JOC FAMILIAR: SIMSMarta Martín, Natividad Soto, Alba Rentero, 1r BEl joc més venut de tots els temps és els Sims.És un joc on pots formar famílies i crear les seves pròpies cases.Una vegada que estan instal·lats a la casa han de seguir la seva vidaquotidiana.Els pares han de treballar i els nins han d'estudiar.Tots els sims han de passar per 6 etapes: recents nascuts, infants,nins, joves, adults.Al transcurs de la seva vida els van passant diferents coses.Quan un és jove ja pot trobar parella per quan siguin adults espugin casar i formar una altra família.Si vols pots contractar una assistenta a la llar perquè t'ajudi anetejar la casa.Si quan tens un fill no l'atens bé l'assistenta social se l'emporta.També si són nins que no estudien i treuen males notes els nins

se'n van a una escolamilitar per a sempre.Les famílies podenestar formades des d'1fins a 8 membres.A aquest joc també espoden fer matrimonisdel mateix sexe que, jaque no poden tenir fills,els adopten; potsadoptar nins blancs, decolor, xinesos i, fins i tot, extraterrestres. El matrimoni format per unhome i una dona, a més a més de tenir fills, també en poden adoptar.Nosaltres recomenan aquest joc.

MARATÓ 23