PapersRegió Metropolitana de BarcelonaTerritori·Estratègies·Planejament

Papers

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 1

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 2

FEDERACIÓ DE MUNICIPISDE CATALUNYA

Àrea metropolitana de BarcelonaMancomunitat de municipis

PapersRegió Metropolitana de BarcelonaTerritori·Estratègies·Planejament

Estratègies territorials a les regions catalanes

Papers39

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 3

La col·lecció Papers. Regió Metropolitana de Barcelona és publicada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona sota el patrocini i l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

El present número ha estat finançat per la Diputació de Barcelona.

Les opinions expressades en els treballs publicats a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona són d’exclusiva responsabilitatdels seus autors.

CCOONNSSEELLLL DDEE RREEDDAACCCCIIÓÓCarles Anglada i CasasJosep Maria Carrera i AlpuenteJoan Chavero i JaumiraLaia Claverol i TorresJuli Esteban i NogueraAmador Ferrer i AixalàPilar Figueras de DiegoEduard Saurina i MaspochRamon Torra i XicoyJosep Maria Vegara i Carrió

DDiirreeccttoorrJosep Maria Vegara i Carrió

GGeerrèènncciiaaAntoni Cuadras i Camps

SSeeccrreettaarriiaa ddee RReeddaacccciióóJoan Miquel Piqué i Abadal

CCoooorrddiinnaacciióó eeddiittoorriiaallNúria Aguilar Camprubí

Distribució i SubscripcionsIERMBT. 93 223 42 14E-mail: iermb@amb.es

TTrraadduucccciióó ddeellss aabbssttrraaccttssHortènsia Ojeda i Marí (francès)Joan Miquel Piqué i Abadal (anglès)

CCoorrrreecccciióóAndreu Navarro Rodríguez

©© AAjjuunnttaammeenntt ddee BBaarrcceelloonnaaFFeeddeerraacciióó ddee MMuunniicciippiiss ddee CCaattaalluunnyyaaMMaannccoommuunniittaatt ddee MMuunniicciippiiss ddee ll’’ÀÀrreeaa MMeettrrooppoolliittaannaa ddee BBaarrcceelloonnaaDDiippuuttaacciióó ddee BBaarrcceelloonnaa

EEddiicciióóInstitut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

DDiisssseennyyOficina de Disseny de l’AMB

MMaaqquueettaacciióópuntgroc comunicacióBarcelona, juny 2003D. L.: B. 29.150-2003 ISBN: 84-88068-74-3

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 4

7

ALEXANDRE TARROJAGeògraf

Oficina de la Xarxa Barcelona Municipis de QualitatDiputació de Barcelona

9

JULI ESTEBANArquitecte

Gabinet d’Estudis Urbanístics. Ajuntament de Barcelona31

JORDI LUDEVID, JOSEP MARIA CARRERA arquitectes i urbanistes, JOAN MALUQUER biòleg, MIQUEL MARTÍ,enginyer de Camins, Canals i Ports, llicenciat en Ciències

Polítiques, MONTSERRAT MERCADÉ, geògrafa i JOAQUIM SABATÉ arquitecte i economista

43

JOAN VICENTEGeògraf

Universitat de Girona. Càtedra de Geografia i Pensament Territorial

61

FRANCESC GONZÁLEZ i JOSEP OLIVERASGeògrafs

Universitat Rovira i Virgili75

JOAN VILAGRASA IBARZGeògraf

Universitat de Lleida101

JOAN VILAGRASA IBARZGeògraf

Universitat de Lleida127

ALEXANDRE TARROJA, LARA DOMINGO, MARIA HERRERO, GEMMA LOZANO,

VALERIÀ PAÜL i SERGI SALADIÉGeògrafs

151

JOAN LÓPEZGeògraf

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona183

Presentació

Estratègies territorials per a Catalunya: una visió socio-ambiental i des dels territoris

La Regió Metropolitana de Barcelona

Les Comarques Centrals

La Regió de Girona: un model territorial en transfor-mació, amb potencial i fràgil

El Camp de Tarragona: frens, possibilitats i planeja-ment territorial

La Plana de Lleida. Especialització econòmica i conne-xió a la Catalunya de les ciutats

L’Alt Pirineu i Aran: entre l’eficiència econòmica i lasostenibilitat

Terres de l’Ebre: una identitat i un projecte de futur. Laposició geogràfica, el riu, el paisatge i el capital social,motius d’un nou model de desenvolupament social iambiental

Els punts clau en el desenvolupament territorial de lesregions catalanes: una síntesi

SumariSumari

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 5

PresentacióPresentació

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 6

Les regions catalanes afronten en l'actualitat un moment clau en el seu desenvolupament te-rritorial, tant per la seva consolidació com a àmbits de planejament com per la necessitat de

dotar-se de les eines que permetin guiar aquest desenvolupament. La seva consolidació com aàmbits de planejament obre el potencial de pensar el territori des de les pròpies experiències enun moment en què passen a primer terme com a objectius i estratègies els recursos territorials iel paisatge, la cohesió social, un model de cooperació en xarxa policèntrica i una idea de desen-volupament que es mesura en l’accés al benestar dels ciutadans.

Com a resposta a aquesta situació, a Catalunya han començat a sorgir interessants experièn-cies que mostren una nova forma, si no de fer, perquè el nivell de competències no ho permet,sí, com a mínim, de pensar el territori que sorgeix des del propi territori. Es poden trobar, així,un bon nombre de propostes, realitzades des de les regions i coherents amb les directrius es-tablertes a l'Estratègia Territorial Europea, que parteixen de criteris d'ocupació del sòl, articula-ció dels sistemes urbans, gestió dels recursos, equitat social o recerca de la competitivitat no-tablement diferents als que han caracteritzat el desenvolupament territorial a les dècadesprecedents.

El present volum mira de fer-se ressò d'aquesta nova forma de pensar el territori i recull algu-nes d'aquestes propostes sorgides a les regions catalanes. Així, el volum consta de set articles,un per a cadascun dels àmbits de planejament de Catalunya, on es recullen les idees i els mo-dels de desenvolupament per a cada regió a partir de la seva diagnosi prèvia, però on tambées descriuen les seves potencialitats i s'adverteix de les seves necessitats. Tots els articles hantractat de seguir una estructura semblant i de tenir en compte sis punts considerats de gran im-portància per al futur desenvolupament d'aquestes regions: la competitivitat, l'accessibilitat ex-terior, la vertebració interior, la sostenibilitat ambiental, l'equitat social i la governabilitat.

El primer d'aquests articles, a càrrec de Juli Esteban, se centra en la regió metropolitana de Bar-celona; Jordi Ludevid, Josep Maria Carrera, Joan Maluquer, Miquel Martí, Montserrat Mercadé iJoaquim Sabaté tracten sobre les Comarques Centrals; Joan Vicente, sobre la Regió de Girona;Francesc González i Josep Oliveras, sobre el Camp de Tarragona; Joan Vilagrasa, sobre la Pla-na de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran; finalment, el treball de les Terres de l'Ebre ha estat a càrrecd'Alexandre Tarroja, Lara Domingo, Maria Herrero, Gemma Lozano, Valerià Paül i Sergi Saladié.

Els treballs van acompanyats de dos articles, un introductori i un altre conclusiu, a càrrec dels co-ordinadors del volum. En el primer d'ells, Alexandre Tarroja descriu els elements i les caracterís-tiques bàsiques que guien les propostes realitzades per a les regions. En el segon, que clou el vo-lum, Joan López realitza una síntesi dels punts clau destacats per les regions.

Cal lamentar la sobtada mort del professor Joan Vilagrasa pocs dies abans que aquest núme-ro veiés la llum. Coneixedors de l'entrega i la dedicació amb què va realitzar els dos articles queconstitueixen la seva aportació i de la il·lusió amb què esperava la seva publicació i la de la res-ta dels treballs, volem dedicar-li aquest volum en modest homenatge a la seva persona.

7

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 7

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 8

Estratègiesterritorials per aCatalunya: una visiósocioambiental i des dels territoris11

ALEXANDRE TARROJAGeògraf

Oficina de la Xarxa Barcelona Municipis de QualitatDiputació de Barcelona

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm, 39, maig 2003, pàgs. 9-29

1 Document presentat a la jornada sobre Els sistemes urbans de Catalunya i la seva relació amb el territori de Barcelona, celebrada al Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona el 22 d’octubre de 2002. L’autor agraeix els comentaris i les idees suggerits per Juli Esteban, Francesc González, Maria Herrero, Joan López,Carme Miralles i Montserrat Mercadé a una primera versió d’aquest document.

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 9

10

1 Cap a un desenvolupament socioambiental delterritori en la perspectiva de l’Estratègia Territo-rial Europea

2 Estructura territorial: una xarxa policèntricaamb polaritats referents per a un territori diversi integrat

3 Model urbanístic: contenció de la dispersió i lafragmentació urbanes

4 Una nova cultura de la mobilitat: la necessàriacoordinació entre localització d’activitats urba-nes, infrastructures i promoció del transport pú-blic

5 Preservació i gestió prudent dels recursos i elpaisatge: reducció de la petjada ecològica i ges-tió de la matriu d’espais oberts i el paisatge

6 Estratègies territorials per a la igualtat d’opor-tunitats: equitat i cohesió social

7 Competitivitat territorial: capitals humà i so-cial i estratègies diversificades adequades al po-tencial endogen de cada regió

8 Xarxes de governabilitat de les polítiques territo-rials: formulació participativa i gestió concertada

9 Algunes remarques finals

Sumari

Abstract

Les diagnosis i propostes que es realitzen en l'actualitat des de les regions catalanes mostren com s'està configurant una nova forma d'enten-dre les estratègies de desenvolupament i ordenació del territori que, en molts aspectes, té punts de coincidència amb les directrius de l'Es-tratègia Territorial Europea, tant pel que fa als objectius i els criteris de partida com a les metodologies que se segueixen i els instruments ques'utilitzen. Les estratègies territorials de totes les regions coincideixen a establir uns elements comuns: el paisatge i els recursos territorials,juntament amb l’equitat social, passen a ser un tema central que cohesiona i integra la resta d’estratègies. Són factors comuns també una vi-sió cooperativa o complementària de les interrelacions amb les altres regions i entre els sistemes urbans, tot formant estructures policèntri-ques.

Las diagnosis y propuestas que se realizan en la actualidad desde las regiones catalanas muestran cómo se está configurando una nueva for-ma de entender las estrategias de desarrollo y ordenación del territorio que, en muchos aspectos, tiene puntos en común con las directricesestablecidas en la Estrategia Territorial Europea, tanto en lo que respecta a los objetivos y criterios de partida como en lo que se refiere a lasmetodologías que se siguen y los instrumentos que se utilizan. Las estrategias territoriales de todas las regiones coinciden en establecer unoselementos comunes: el paisaje y los recursos territoriales, junto con la equidad social, pasan a ser un tema central que cohesiona e integra elresto de estrategias. Son factores comunes igualmente una visión cooperativa o complementaria de las interrelaciones con las otras regiones yentre los sistemas urbanos, formando estructuras policéntricas.

Diagnosis and proposals that are currently being carried out from the Catalan regions show how it is taking shape a new way of understand-ing development strategies and land planning, that, in many aspects, has common features with the guidelines of the European Spatial Deve-lopment Perspective, either regarding the objectives and initial criteria or regarding the methodologies which are followed and the instrumentsused. The territorial strategies of all the regions agree on the establishment of some common elements: the landscape and territorial resour-ces, together with social equity, become a central issue that gathers and integrates the rest of strategies. Besides, co-operative vision and in-terrelations complementariety with other regions and urban systems are also common factors, forming polycentric structures.

Les diagnoses et les propositions qui se réalisent actuellement dans les régions catalanes montrent comment se configure une nouvelle ma-nière de comprendre les stratégies de développement et d’aménagement du territoire qui, dans de nombreux aspects, ont des points communsavec les directrices établies dans la Stratégie Territoriale Européenne, tant en ce qui concerne les objectifs et les critères de départ comme lesméthodologies et les instruments utilisés. Les stratégies territoriales de toutes les régions coincident à établir des éléments communs: le pay-sage et les ressources territoriales qui, unis a l’égalité sociale, deviennent un thème central qui cohésionne et intègre le reste des stratégies.Ce sont également des facteurs communs, une vision coopérative ou complémentaire des interrelations avec les autres régions et entre les sistè-mes urbains, formant des structures polycentriques.

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 10

Estratègies territorials per a Catalunya: una visió socioambiental i des dels territoris

ALEXANDRE TARROJA

Introducció

Els propers anys es completarà una sèrie d’infrastruc-tures de transport i comunicacions que suposaran unaimportant accentuació de la integració del conjunt delterritori català. Les conseqüències d’aquesta reduccióde les distàncies dins Catalunya no són encara evi-dents, però sens dubte obriran noves oportunitats i ex-pectatives a parts importants del territori català quesuposaran un canvi en les interrelacions entre les dife-rents regions.

En aquest nou context, les regions estan formulant op-cions de futur i estratègies de desenvolupament terri-torial partint de les problemàtiques pròpies i dels seuspotencials interns, que queden recollits en els articlesque componen aquest volum.

Tanmateix, aquestes visions des dels territoris no no-més comparteixen una visió coherent i integrada de lespreocupacions socials i ambientals de desenvolupa-ment del conjunt del país, sinó que manifesten una es-pecial preocupació per les interrelacions, les comple-mentarietats i l’encaix entre les diferents parts delterritori.

Aquestes estratègies territorials per a Catalunya partei-xen, doncs, d’una nova perspectiva:

D’una banda, de la visió de les problemàtiques i es-tratègies del conjunt del país des de cadascuna de lesregions: per tant, en una perspectiva dialèctica queparteix de les comunitats, de baix a dalt (i ja no d’unplanejament jeràrquic en cascada), i en què destacaque els territoris ja no es plantegen només en termesde les seves relacions amb Barcelona, sinó de les inter-relacions i possibilitats de col·laboració en xarxa entretotes elles i amb els territoris adjacents.

D’una altra, de la prioritat dels objectius de cohesiósocial, gestió prudent dels recursos ambientals i com-petitivitat equilibrada de les diferents parts del terri-tori.

Tot plegat en un marc de governabilitat de les políti-ques territorials caracteritzat per la col·laboració enxarxes interinstitucionals i la participació de les comu-nitats locals.

1 Cap a un desenvolupament socioambiental delterritori en la perspectiva de l’Estratègia Territo-rial Europea

El present article es proposa sintetitzar breument elstrets comuns més destacats que defineixen aquestanova visió del desenvolupament socioambiental del ter-ritori tal com s’està proposant en les estratègies terri-torials que emergeixen des de les regions.

El repàs de les diagnosis i propostes que fan aquestconjunt d’estudis mostra com s’està configurant unnous discurs de les estratègies de desenvolupament iordenació del territori. Els objectius, criteris, metodolo-gies i instruments d’aquesta nova visió mostren unanotable coincidència amb les directrius de l’EstratègiaTerritorial Europea i, alhora, es diferencien de les for-mes com s’ha dut a terme l’ordenació del territori aCatalunya els darrers vint anys. Una concepció del des-envolupament com un procés de millora en la satisfac-ció de les necessitats de les persones i de creació decondicions socioculturals, polítiques, econòmiques iambientals per tal de mantenir aquest procés de millo-ra en el llarg termini.

Abans d’entrar en el repàs de les línies directrius co-munes d’aquestes noves estratègies, convé destacarquatre aspectes de fons d’aquest nou discurs sobre eldesenvolupament socioambiental del territori que el si-tuen en l’òrbita de la perspectiva de l’Estratègia Terri-torial Europea (ETE).

1.1 Prioritat dels objectius socials i ambientals

D’acord amb els objectius de l’ETE, a Catalunya lesnoves estratègies territorials de les regions emfasitzenuns nous objectius del desenvolupament del territorique es fonamenten en l’atenció a les necessitats de lespersones i la gestió prudent dels recursos ambientals.Els tres objectius de fons es podrien sintetitzar en:

–Gestió prudent dels recursos i el patrimoni ambientalamb una visió a llarg termini o una perspectiva desostenibilitat ambiental.

–Equitat social, entesa com a igualtat d’oportunitatsde les persones i els territoris.

–Competitivitat social i econòmica equilibrada del con-junt del territori, partint del fet que el desenvolupa-ment econòmic ha de ser funcional al benestar sociali que els propis territori i comunitat són els principals

11

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 11

actius per al desenvolupament i el benestar social decada territori.

1.2 Promoció de models d’ús i ocupació urbanadel territori i d’estructures territorials que afavo-reixin aquests objectius socials i ambientals

Massa sovint, els discursos sobre desenvolupamentsocial i econòmic local i sobre “sostenibilitat” ambien-tal han estat desvinculats dels models d’ús i ocupacióurbana i de les estructures d’articulació del territori.Les noves estratègies territorials que emergeixen de lesregions mostren una clara determinació de vincularaquestes perspectives. En aquest sentit es parteix de lareflexió que el model territorial no és només una con-seqüència d’un model de desenvolupament, sinó queés una opció per un model o altre d’ocupació i articu-lació del territori. El model territorial és, doncs, un ele-ment fonamental per tal d’assolir els objectius abansesmentats de cohesió social, gestió prudent dels recur-sos en el llarg termini i competitivitat equilibrada delterritori. Així, els nous plantejaments per a l’ordena-ció més “física” del territori posen l’accent en dos as-pectes:

–Un model d’ocupació i ús del sòl “raonablementcompacte” que eviti l’expansió urbana dispersa, pre-servi el sistema d’espais oberts, tendeixi a reduir lapetjada ecològica i eviti la segregació social en l’espai

–Unes estructures territorials basades en el potencialcompetitiu de la xarxa policèntrica de sistemes urbansde Catalunya que sembla superar per fi el vell dis-curs del “desequilibri territorial” (que ha caracteritzatles propostes d’ordenació del territori a Catalunya du-rant el darrer segle) en favor d’un nou discurs de les po-tencialitats dels territoris i les comunitats locals, ambtot el potencial que comporta per afavorir la igualtatd’oportunitats i competitivitat en el territori.

1.3 Necessitat d’una política pública territorialdecidida, amb una visió integrada i a escala re-gional

L’experiència de donar prioritat als mecanismes demercat per damunt de l’acció del sector públic ha de-mostrat els seus costos en termes de desigualtats so-cials, problemes ambientals i desequilibris en la com-petitivitat territorial. En aquest context es fa necessàriauna intervenció decidida i innovadora del sector públic,

amb polítiques públiques territorials que actuïn sobreel model de desenvolupament i el model territorial.

Però per tal de ser realment efectiva sobre aquests mo-dels, cal que aquesta política tingui una visió integra-da i en diàleg de les distintes formes de planificació ter-ritorial i les polítiques públiques sectorials que actuende forma separada els darrers anys sobre un mateix ter-ritori:

–Planificació estratègica i plans de desenvolupamentlocal (social i econòmica).

–Planificació d’usos del sòl (urbanística, territorial id’espais d’interès naturals).

–Estratègies ambientals (agendes 21, plans per a lasostenibilitat, etc.).

–Estratègies sectorials d’infrastructures i equipaments(per exemple, carreteres, ferrocarrils, transport públic,comerç, equipaments, etc.).

–Polítiques amb influència en el territori (socials,econòmiques, ambientals, etc.).

En definitiva, una decisió en favor d’una estratègia iuna política territorial superadores de la sectorialitza-ció, que no tan sols se centrin en les interrelacions en-tre els processos i les polítiques que es donen en unmateix territori, sinó que parteixin de les identitats i realitats socioterritorials singulars i específiques decada territori com a principals condicionants i actius de les seves opcions de desenvolupament.

En aquest sentit emergeix la rellevància de l’escala in-termèdia de les regions o vegueries per a l’ordenació delterritori: àmbits territorials funcionalment molt inte-grats i interrelacionats; que integren sistemes comple-mentaris urbans, “rurals” i d’espais oberts; amb unaforta component d’identitat comunitària i amb pro-blemàtiques compartides; i alhora amb una escala quepermet una visió estratègica sense caure en visions o in-teressos estrictament locals.

1.4 Una nova forma de projectar i gestionar lesestratègies territorials: participació de les comu-nitats, xarxes territorials i governabilitat

Un quart element comú en aquesta nova perspectivaés la forma en què es plantegen tant la formulació deles estratègies o projectes territorials com la gestió de les polítiques territorials. Els elements més caracte-rístics són tres.

12

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 12

En primer lloc, i com ja s’ha indicat anteriorment, la ne-cessitat que la formulació de les opcions de futur o pro-jecte del territori sorgeixi de la pròpia comunitat, del coneixement directe de la problemàtica i la realitat específiques de cada territori i d’una certa consciènciad’identitat territorial. Es tracta, per tant, d’unes estratè-gies de desenvolupament construïdes de baix a dalt,que donin el protagonisme a la veu de les comunitats iamb amplis processos de participació i concertació.

En segon lloc, la preocupació per l’articulació amb elsterritoris veïns a diferents escales: el consens entre els ens locals per dissenyar un projecte comú de futur,l’articulació amb la resta de regions de Catalunya (i nonomés amb una centralitat barcelonina) per cercar avan-

tatges cooperatius i la inserció en el marc europeu i pe-ninsular. El disseny de les estratègies territorials de lesregions passa, doncs, per l’articulació de xarxes territo-rials de col·laboració a diferents escales.

Finalment, el reconeixement de la multiplicitat d’actorsque intervenen en el territori i, per tant, de la necessi-tat d’una gestió de les polítiques territorials basada enel diàleg, la cooperació i la concertació en diverses di-mensions: entre administracions de distints “nivells”,entre territoris i amb la societat civil. La governabilitatde les polítiques territorials desborda actualment lescompetències de qualsevol administració i, per tant,només serà possible en la mesura que s’articulen xar-xes interinstitucionals de cooperació i col·laboració.

13

Font: Tarroja, A. (2000): “Per un discurs socioambiental en les estratègies de desenvolupament del territori”. Barcelona: Diputació de Barcelona. Elements de de-bat territorial, núm. 11.

EEssttrraattèèggiiaa iinntteeggrraaddaa ddee ddeesseennvvoolluuppaammeenntt ssoocciiooaammbbiieennttaall ddeell tteerrrriittoorriiFigura 1

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 13

2 Estructura territorial: una xarxa policèntricaamb polaritats referents per a un territori diversi integrat

Un dels plantejaments bàsics de l’Estratègia TerritorialEuropea és la promoció d’un model territorial policèn-tric, entès com a xarxes de ciutats fortament integra-des a diverses escales. Aquest model policèntric poten-cia una xarxa densa de ciutats mitjanes que actuencom a nuclis difusors de centralitat per difondre tantcompetitivitat com qualitat de vida i accessibilitat alsserveis sobre el conjunt del territori. Les estratègiesque emergeixen en les diferents regions de Catalunyase situen clarament en aquesta perspectiva de xarxespolicèntriques, però alhora reconeixen la diversitat enel potencial dels nodes o les càpsules de la xarxa en unterritori, i proposen per tant unes polaritats referents.

2.1 Potencial de la xarxa policèntrica de siste-mes urbans per a una competitivitat equilibradai la igualtat d’oportunitats

Així, les regions coincideixen a destacar el potencialde la xarxa policèntrica de ciutats (o, avui millor, sis-temes urbans) que es relacionin entre elles de formamultidireccional i amb estratègies de complementa-rietat i col·laboració. Aquesta estructura territorialsembla idònia per afavorir una competitivitat mésequilibrada i una equalització de les oportunitats il’accessibilitat als serveis, les infrastructures, el co-neixement, la renda i la qualitat de vida en el conjuntdel territori, tendint per tant a una major eficiència delconjunt del sistema i a superar les velles dicotomiescentre-perifèria.

El desenvolupament territorial policèntric no nomésmodera la polarització territorial, sinó que permetaprofitar el potencial de cada part del territori i establirestratègies de cooperació i complementarietat entreells; alhora que la xarxa de ciutats mitjanes permetuna diversificació de la base econòmica i social i téefectes multiplicadors sobre l’entorn.

Així, es proposa enfortir la centralitat dels nodes (laxarxa de sistemes urbans) com a centres difusors dedesenvolupament, accessibilitat i qualitat de vida, al-hora que única forma de limitar l’escampall urbà pertot el territori i la consegüent pressió sobre els espaisoberts; a la vegada, es posa l’èmfasi en les interrela-cions en xarxa entre aquestes centralitats.

2.2 Xarxa policèntrica de sistemes urbans, peròamb polaritats referents

Tanmateix, una xarxa policèntrica de sistemes urbansno significa que tots els nodes tinguin un mateix pesen el sistema o un mateix nivell de centralitat. Tots elsestudis coincideixen en el potencial que suposa per ala seva regió la coexistència d’un pol (o més) de grancentralitat, una àrea urbana central econòmicamentdinàmica, diversificada i terciaritzada (Girona, Tarrago-na-Reus, Lleida, Tortosa-Amposta, l’eix Igualada-Man-resa-Vic), que actua com a referent extern, combinadaamb una xarxa densa, de capil·laritat complexa i equi-librada de ciutats / sistemes urbans amb capacitatsproductives pròpies i molt sovint especialitzades. Enaquest sentit són de remarcar les transformacions enl’estructura territorial que s’han produït en algunes re-gions per l’emergència de noves centralitats (més enllàde la tradicional xarxa de ciutats mitjanes), sovint en-torn d’activitats de serveis i, molt particularment, de ladinàmica econòmica induïda pel turisme als territorislitorals.

Així, per a cada regió es combina una xarxa policèntri-ca de ciutats que cobreix tot el territori amb un o mésnuclis centrals articuladors del conjunt, en un modelque es reprodueix a diverses escales dins de cada regió.

Aquest model d’estructura territorial és força coinci-dent amb el que es proposa per a la regió metropolita-na de Barcelona, on es considera que la coexistènciade Barcelona i una xarxa de sistemes urbans consoli-dats no només no és contradictòria, sinó que crea unessinèrgies positives i uns avantatges cooperatius per alconjunt de la regió.

2.3 Un territori divers però integrat: les regionsno només prenen posició en relació amb Barce-lona, sinó també amb les altres regions i en ei-xos internacionals

El conjunt de Catalunya es caracteritza tant per la di-versitat de territoris que el formen, amb realitats, pro-blemàtiques i especialitzacions socioeconòmiques,ambientals i territorials ben diferenciades, com per laseva forta integració i interdependència de conjunt.Aquesta combinació de diversitat i integració fa neces-saris projectes i estratègies a escala regional (i de sis-temes urbans), però sense perdre mai de vista la co-

14

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 14

herència, la complementarietat i les sinèrgies entre lesopcions de cada territori.

Tanmateix, de les estratègies de les diferents regionses desprèn un nou model d’estructura territorial delconjunt: davant un context immediat de major connec-tivitat i integració en xarxa de les diferents parts del ter-ritori, que comportarà nous avantatges de desenvolu-pament, la principal decisió de totes i cadascuna de lesregions és precisament situar-se no només en relacióamb Barcelona, sinó entre elles i amb altres territorisfora de Catalunya.

Emergeix, doncs, una proposta d’articulació del territo-ri en xarxes: les regions no se situen només per relacióamb un nucli central a la regió metropolitana de Bar-celona, sinó que volen articular-se en una xarxa com-plexa i multidireccional d’interrelacions, tant amb lesaltres regions amb les quals poden establir estratègiesde cooperació i complementarietat com, i això és pot-ser més novedós, prenent posició i inserint-se en eixosdinàmics de desenvolupament d’escala europea i pe-ninsular.

Així, s’identifiquen quatre grans estratègies d’articula-ció de xarxes territorials de les regions:

a) El propòsit de cada regió per prendre posició estratè-gica i inserir-se en eixos de comunicació d’escala euro-pea, actuant com a frontissa amb altres regions o ciu-tats de l’entorn. Així emergeixen dos eixos principalsde connectivitat exterior: l’arc mediterrani i l’eix de l’E-bre: com Girona amb l’arc mediterrani nord (Llengua-doc-Rosselló), el Camp de Tarragona i les Terres de l’E-bre amb l’arc mediterrani sud (País Valencià), la Planade Ponent i les Terres de l’Ebre amb l’eix de l’Ebre(Aragó), o l’Alt Pirineu i Aran amb el conjunt de la co-munitat transfronterera dels Pirineus.

b) La decisió de cara al futur de potenciar eixos trans-versals de relacions entre les regions (que no busquinel suport de la relació amb Barcelona), com ara l’eixtransversal (Plana de Ponent, Comarques Centrals, Gi-rona) o el triangle Lleida-Camp de Tarragona-Terres del’Ebre.

c) La voluntat d’aprofitar els futurs increments d’acces-sibilitat per intensificar i diversificar les seves relacionsterritorials amb la regió metropolitana de Barcelonacom a porta de connexió internacional i referent inter-nacional i per la seva oferta de serveis avançats.

d) La millora de les xarxes de capil·laritat dins de cadaregió, com a única forma d’estendre l’accessibilitat i laconnectivitat sobre el conjunt del territori i, per tant, la competitivitat, la qualitat de vida i l’increment de lesinterrelacions entre totes les parts del territori.

En aquest context es configura una connectivitat exte-rior del conjunt del territori català a dos nivells: totesles regions volen millorar l’accessibilitat a Barcelonacom a polaritat de connexió internacional (port, aero-port), però alhora cerquen una connectivitat pròpiaamb els territoris del seu entorn fora de Catalunya (es-tació de l’AVE, xarxa regional d’aeroports, centres lo-gístics, etc.).

Així, sembla reproduir-se a escala del conjunt del paísuna estructura territorial similar a la proposada per acadascuna de les regions, on s’identifiquen sinèrgies icomplementarietats (més que no competència) per lacoexistència d’una xarxa policèntrica de ciutats i unaàrea urbana central articuladora que actua com a refe-rent exterior: la centralitat de l’àrea de Barcelona és unactiu per a la difusió d’activitat econòmica i qualitat devida sobre el conjunt del territori, alhora que la xarxade ciutats és un potencial per al desenvolupament deBarcelona.

2.4 Principals eixos de desenvolupament territo-rial: litoral, transversal i vveerrttiiccaallss

Les propostes de les regions apunten, doncs, al reforçd’una estructura territorial fortament integrada en xar-xes multidireccionals més que no en un model radialamb suport a Barcelona. En aquesta Catalunya en xar-xa destaquen, però, uns eixos d’especial dinamismeque articulen les interrelacions entre regions.

a) El corredor litoral, que alhora constitueix la part cen-tral de l’arc mediterrani, ja plenament consolidat entreGirona i el Camp de Tarragona i que ha reforçar la sevaarticulació amb les Terres de l’Ebre com a frontissaamb el País Valencià. En aquest eix, l’aglomeració deBarcelona i la xarxa de ciutats mitjanes de la seva re-gió metropolitana es configuren com un nucli especia-litzat en terciari estratègic i economia del coneixement(i secundàriament en indústria modernitzada i lleure) ien infrastructures de connectivitat internacional (port,aeroport) que vehicula la presència internacional delpaís i suposa en principal nucli productiu en sectorstecnològicament avançats.

15

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 15

b) Un nou eix de fort dinamisme que s’articula a par-tir de la xarxa de ciutats suportada per l’Eix Transver-sal; aquest eix no es configura com un continu urbà (adiferència de l’eix litoral), sinó com una xarxa policèn-trica: Lleida, triangle Tàrrega-Cervera-Guissona, Iguala-da, Manresa, Vic, Girona (i Olot i Figueres). Les tres re-gions directament implicades remarquen la necessitatde reforçar aquest eix tant en termes d’infrastructurescom d’impuls econòmic, tant per la seva posició es-tratègica en relació amb els eixos mediterrani i de l’E-bre com pel potencial de desconcentració productivade la regió metropolitana de Barcelona. Aquest nou eixes veuria consolidat amb les propostes de desdobla-ment de la carretera de l’Eix Transversal i de creaciód’un eix transversal ferroviari d’alta velocitat.

c) Tot i la referència a l’Eix Transversal, cal tenir presentque aquest no és tant una estructura territorial linealcom de xarxa atès que el seu potencial es basa, enbona part, en les ciutats que actuen com a “cruïlles”amb els diversos eixos verticals que, cap al litoral, elconnecten amb l’eix mediterrani (Igualada-Martorell,Manresa-Terrassa, Vic-Granollers, etc.) i cap al Pirineusuposen una difusió d’activitat i qualitat de vida.

d) El triangle Lleida-Camp de Tarragona-Terres de l’E-bre. De les propostes dels territoris emergeix un trian-gle de les regions del sud i ponent. Aquest triangle sesuporta en l’extensió del dinamisme de l’arc mediter-rani entre el Camp de Tarragona i Tortosa-Amposta(connectant amb el País Valencià) i amb dos eixos ver-ticals de connexió on caldria reforçar les interrelacionsdel corredor mediterrani amb la Plana de Ponent (con-nectant amb l’eix de l’Ebre per Aragó): l’eix de l’auto-pista i l’AVE per Valls i Montblanc i l’eix de l’Ebre perMóra i Flix.

2.5 Superació del discurs del centre-perifèria idesequilibris per a un discurs de xarxes de com-plementarietat i col·laboració

Aquesta estructura territorial policèntrica i d’interrela-cions multidireccionals en xarxa que deriva dels estu-dis suposa la definitiva superació de la lectura tradicio-nal del territori català en termes de “desequilibriterritorial” entre centre i perifèria o de “macrocefàlia”barcelonina. El desenvolupament de l’àrea de Barcelo-na i el del conjunt del territori català no són contradic-toris; ans al contrari, són complementaris.

Malgrat la mancança d’una política territorial de conjuntdecidida en aquests anys, els processos de descon-centració i dispersió de l’activitat i la terciarització del’activitat econòmica, juntament amb la iniciativa delsgoverns locals per aprofitar aquestes noves oportuni-tats, ha suposat una clara tendència a la difusió i l’e-qualització de la renda i la qualitat de vida en el conjuntdel territori. Tanmateix, en aquest sentit cal tenir pre-sent que l’equalització de les rendes mitjanes entre re-gions o comarques pot ocultar nous fenòmens de dife-renciació socioterritorial a una escala de més detall(geopardizzazione de la segregació socioespacial) querequereixen polítiques territorials de proximitat i espe-cífiques.

En aquest sentit és ben significatiu que des de cap delsterritoris no hi hagi una posició en el vell discurs del “des-equilibri territorial” reclamant la redistribució de les activitats econòmiques i de la població concentrades ala regió metropolitana. Ben al contrari, les estratègiesproposades es fonamenten en la projecció del potenciali les oportunitats pròpies de cada territori i de la seva posició estratègica dins de xarxes en relació amb Barce-lona, amb les altres regions i amb els eixos europeus ipeninsulars sobre els quals se situa. Són els propis ter-ritoris els que proposen iniciatives per tal de potenciarles oportunitats o corregir les debilitats la seva posicióen la xarxa de relacions.

En definitiva, es tracta d’un model territorial que cer-ca els avantatges cooperatius i les complementarie-tats entre territoris més que no la competència entreells.

3 Model urbanístic: contenció de la dispersió i lafragmentació urbanes

Tot i la diversitat de problemàtiques i dinàmiques terri-torials en cadascuna de les regions, en tots els territo-ris es manifesta una preocupació pels costos econò-mics, socials i ambientals del model dominant dedispersió urbana accelerada, caracteritzada per l’ocu-pació extensiva en baixa densitat i la fragmentació i se-gregació de les funcions urbanes en l’espai. Aquestapreocupació es reflecteix en els models urbanístics pro-posats en les estratègies de les distintes regions quetenen en comú el propòsit de contenir aquesta disper-sió de la urbanització pel territori i integrar els usos ifuncions urbanes de forma complexa.

16

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 16

Aquest plantejament reconeix que el model d’ús i ocu-pació del territori té un paper fonamental per induir unmodel de desenvolupament territorial que afavoreixi laigualtat d’oportunitats i la sostenibilitat ambiental. Calper tant incorporar criteris socials i de sostenibilitat enla planificació del model urbanístic per tal de reduir ex-ternalitats negatives socials i ambientals de la urbanit-zació.

L’aplicació d’aquest model d’ocupació i ús del territorinomés és possible amb directrius i instruments d’orde-nació que actuïn a les escales regional i de sistema urbà(supramunicipal, però subcomarcal) en tant que es fanecessària una visió coherent i coordinada de les políti-ques de localització d’usos i activitats dels municipisque territorialment actuen com un sistema integrat.

3.1 Contenir l’expansió urbana dispersa: de laciutat difusa a la ciutat “raonablement com-pacta”

Un plantejament comú és la contenció de la pressiódel creixement urbà i d’infrastructures dispers i en bai-xa densitat que s’escampa per tot el territori, que mal-barata el sòl com si aquest fos un recurs il·limitat,fragmenta l’estructura d’espais oberts i fa perdre laidentitat dels paisatges. Aquesta forma de creixement,que ha esdevingut dominant els darrers anys, compor-ta importants costos socials i ambientals pel que fa lapressió sobre els espais oberts, el consum de recursos,la segregació social, l’increment exorbitat de la mobili-tat, el trinxament del territori per infrastructures, l’es-campall desendreçat de construccions periurbanes, lestransformacions en el mosaic territorial, etc.

Així, per tal de racionalitzar el consum de sòl, es pro-posa recuperar el model urbanístic de ciutat “raonable-ment compacta”, pròpia de la regió mediterrània, va-lorant el territori i el patrimoni natural com a recursosescassos. Aquest model urbanístic posa l’accent en:

a) La preservació de l’estructura d’espais oberts i elpaisatge (com es veurà més endavant).

b) La utilització més eficient de les àrees ja urbanitza-des, potenciant els nuclis urbans ja existents (la xarxade sistemes urbans) amb una transformació urbanaque consideri densitats i morfologies per tal de compac-tar trames, créixer dins d’entorns urbans consolidats,rehabilitar i mantenir els centres històrics i els barris,

gestionar millor el parc d’habitatges no ocupats o in-frautilitzats, i minimitzar la urbanització de noves àrees.

Alguns territoris insisteixen en el tractament acurat deprocessos de fort impacte sobre el territori que tampocno suposen un veritable impuls econòmic, com podenser la residència secundària en uns llocs o els polígonsde logística i emmagatzematge en altres. Ambdós su-posen un fort consum de sòl i importants impactes al’entorn, però indueixen escassa activitat. Precisamentla urbanització vinculada a l’activitat turística s’ha mos-trat com un dels principals inductors de la dispersió ur-bana en regions com, per exemple, Girona o el Camp deTarragona; mentre que la proliferació de polígons d’ac-tivitats logístiques suposa també un fort potencial depressió sobre els espais oberts en territoris d’alta acces-sibilitat com poden ser les cruïlles entre els principals ei-xos d’infrastructures: cruïlles de l’Eix Transversal ambels eixos verticals que el connecten amb el corredor me-diterrani i la regió metropolitana de Barcelona (Comar-ques Centrals) i cruïlles de l’eix de l’Ebre i el corredormediterrani (Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre).

3.2 De la fragmentació i l’especialització funcio-nal del territori a la ciutat complexa

Un element relacionat directament amb l’anterior, quesecundàriament apunten les diferents estratègies terri-torials de les regions, és la necessitat de contrarestarla tendència recent a la fragmentació i segregació d’es-pais urbans altament especialitzats i aïllats els unsdels altres (polígons industrials, centres comercials i delleure, urbanitzacions residencials, etc.). Aquesta se-gregació ha suposat una pèrdua d’accessibilitat entrefuncions urbanes i, per tant, un increment de les ne-cessitats de mobilitat motoritzada.

El model urbanístic alternatiu que es proposa es fona-menta en la superació del zonning (separació d’activi-tats), afavorint alternativament la integració dels usoscompatibles amb la pròpia trama urbana residencial:especialment pel que fa al comerç, els equipaments oel lleure, però també l’activitat productiva terciària o laindústria associada a l’economia del coneixement (debaix impacte ambiental), tendint així a unes ciutatsmés diverses, complexes, integrades i que requereixinmenys mobilitat.

El mateix principi és aplicable a les propostes de con-trarestar la segregació social urbana dels grups de po-

17

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 17

blació per tendir a una ciutat socialment més diversa iintegrada. Aquest punt es tractarà en l’apartat sobreequitat social.

El resultat configura doncs un model de xarxa d’àreesurbanes formades per teixits compactes i complexossobre la base d’una estructura territorial d’espaisoberts, que afavoreixin l’equitat social i la sostenibili-tat ambiental.

4 Una nova cultura de la mobilitat: la necessàriacoordinació entre localització d’activitats urba-nes, infrastructures i promoció del transport públic

La dispersió i segregació de les funcions urbanes dinsd’àmbits territorials cada cop més extensos (ciutats-re-gió, àrees metropolitanes) exigeix un gran nombre dedesplaçaments quotidians per tal de satisfer les matei-xes necessitats: residència, lloc de treball i estudi, ser-veis, comerç, etc. Aquest model de mobilitat quotidia-na extensiva, en creixement quasi exponencial idependent del cotxe, està comportant un seguit decostos ambientals, socials i econòmics que no sónsostenibles a llarg termini. Un altre element de preocu-pació per a les regions és, doncs, precisament el crei-xement exacerbat de la mobilitat motoritzada (en nom-bre, distància, temps, recorreguts i sobretot costos) i ladependència cada cop més gran del vehicle privat quecomporten el model extensiu i fragmentat d’ocupaciódel territori.

4.1 Coordinació entre model urbà i infrastructu-res de transport públic

Les actuacions més efectives per reduir els costos de lamobilitat actual no es troben tant en les polítiques detransport com en la vertebració del territori, actuant so-bre els factors que originen la mobilitat amb polítiquesd’ordenació del territori i urbanístiques: localitzaciód’activitats, usos del sòl, reforçament de centralitats,etc. L’única política efectiva per tal de limitar el creixe-ment de la mobilitat motoritzada passa, doncs, per lacoordinació entre les polítiques d’usos del sòl (particu-larment els instruments de planejament urbanístic, entant que són els que estableixen la localització delscreixements urbans); els plans sectorials que determi-nen la localització de determinades activitats urbanes,i les infrastructures i els serveis de transport públic.

En aquest sentit, la clau per controlar un incrementexacerbat de la mobilitat passa més per la políticad’accessibilitat que per la de mobilitat: aproximar lesdistàncies (temps i cost) entre les activitats urbanes iles persones, reforçant centralitats i evitant la dispersióen baixa densitat sobre el territori d’uns i altres per talque calgui desplaçar-se menys per satisfer les matei-xes necessitats. Un element clau en aquest sentit ésgarantir l’accés en transport públic als centres de ser-veis com a forma d’estendre la qualitat de vida. End’altres països, per exemple, Holanda, Suècia i Norue-ga, s’han elaborat propostes que tipifiquen i condicio-nen la localització dels usos i les activitats urbanes (no-ves promocions residencials, determinats equipamentspúblics, etc.) en funció de la preexistència o dotació enparal·lel d’un servei de transport públic que hi garan-teixi l’accés sense dependre del vehicle privat. Es trac-ta, doncs, de condicionar la implantació de determina-des activitats en el territori a la seva accessibilitat enigualtat d’oportunitats per a totes les persones i sensegenerar noves demandes de mobilitat.

4.2 Plans de mobilitat sostenible per a la promo-ció del transport públic

Tanmateix, aquesta política a llarg termini de coordina-ció dels usos del sòl i les infrastructures de transport hade venir acompanyada per una política de transport pú-blic a curt termini: la potenciació de sistemes de trans-port públic col·lectiu eficients amb l’objectiu de reduirla dependència del vehicle privat, els costos associats a la mobilitat motoritzada i alhora igualar les oportuni-tats dels segments de població amb capacitat de mobi-litat reduïda.

Per tal de fomentar el transport col·lectiu es proposal’elaboració de plans de mobilitat sostenible a escalade sistema urbà i d’autoritats de transport supramuni-cipals que gestionin de forma integrada les xarxes imodes de transport.

En aquest foment del transport col·lectiu hi té un pa-per clau la ferma decisió del sector públic en favor deles inversions en ferrocarril (en les seves distintes tipo-logies, des de l’alta velocitat fins al tramvia passantper rodalies) com a principal resposta a les necessitatsde mobilitat tant dins dels sistemes urbans d’unes de-terminades dimensions com entre sistemes urbansfortament integrats.

18

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 18

4.3 Estructura policèntrica, ciutat compacta itransport públic

En el model urbanístic de dispersió i extensió de la ciu-tat en baixa densitat, la gran dispersió dels desplaça-ments, la seva multidireccionalitat i la dispersió delsfluxos (molts recorreguts però de poc volum) en formade núvol fan que es redueixi el nombre d’usuaris po-tencials de cada ruta, i els costos de la dispersió en ori-gen i destinació propis de la baixa densitat urbana fanque el transport públic no sigui eficaç per servir aques-ta mobilitat i calgui recórrer al vehicle privat.

Per contra, el model urbanístic de ciutats “raonable-ment compactes” i articulades en xarxes, proposat enles estratègies regionals, permetria concentrar els prin-cipals fluxos de mobilitat sobre un nombre limitat detrajectes (entre centres i no en una extensió urbanadispersa), amb un volum de demanda suficient (per laconcentració de viatgers entre centres), i amb costosde dispersió limitats tant en origen com en destinació,que permetrien un servei eficient de transport públicentre les ciutats articulades en xarxa.

4.4 La xarxa de capil·laritat com a element clauper a la igualtat d’oportunitats de tot el territori

Un darrer aspecte que cal remarcar en l’àmbit de lamobilitat és la importància de la xarxa secundària decarreteres com a element clau per a la vertebració de tot el territori. En efecte, una densa xarxa de capil-laritat és la que garanteix l’accessibilitat de totes i ca-dascuna de les parts del territori tant a les infrastruc-tures de transport d’alta capacitat i velocitat com a laxarxa de sistemes urbans compactes i, per tant, és unelement clau per estendre i igualar tant les oportuni-tats de desenvolupament com la qualitat de vida (ac-cessibilitat als serveis públics, lleure, etc.), a més d’in-crementar les interaccions entre les parts.

En aquest sentit, la xarxa secundària està formada so-vint per carreteres històriques que massa vegades nohan estat posades al dia i que no sempre estan benencaixades amb les grans infrastructures. Es fa, pertant, imprescindible invertir en el manteniment, la re-novació i la compleció d’aquesta xarxa d’una gran ri-quesa i potencial de vertebració del conjunt del terri-tori.

5 Preservació i gestió prudent dels recursos i elpaisatge: reducció de la petjada ecològica i lagestió de la matriu d’espais oberts i el paisatge

Un aspecte especialment innovador d’aquesta propos-ta del desenvolupament del territori és la introducciódels criteris de sostenibilitat ambiental dins les estratè-gies territorials i, molt particularment, la seva vincula-ció directa amb el model (urbanístic) d’ús i ocupaciódel territori. Les polítiques ambientals deixen doncs deser una política sectorial per impregnar i integrar-seplenament en les estratègies de desenvolupament delterritori.

A grans trets es podrien diferenciar tres grans àmbitsd’anàlisi dins aquest bloc: els plantejaments dirigits aminimitzar la petjada ecològica dels sistemes urbans;el tractament positiu de l’estructura o matriu d’espaisoberts, i la consideració i gestió del paisatge amb laseva component cultural i de valorització social.

5.1 Estratègies de reducció de la petjada ecolò-gica dels sistemes urbans

El concepte de sostenibilitat ambiental alerta sobre elfet que l’actual model de desenvolupament consumeixrecursos a un ritme molt més ràpid del que el mediambient és capaç de renovar-los (en el cas que siguinrenovables), alhora que genera residus a un ritme tam-bé molt més ràpid del que és capaç d’assimilar-los. Lasocietat, per tant, pot conviure amb les limitacionsd’un entorn físic que li proveeix uns recursos que sónlimitats i que té uns llindars d’admissió de residus mésenllà dels quals està provocant trastorns en el conjuntdel sistema. Es tracta, en definitiva, de no hipotecarles oportunitats de desenvolupament i la qualitat devida a mig i llarg termini, per tal de preservar els recur-sos i el patrimoni natural per a les generacions futures.

La sostenibilitat ambiental està vinculada directamental model de desenvolupament territorial dominant. Elmodel vigent d’ocupació extensiva del territori afavo-reix el consum de sòl, el consum energètic i d’aigua,l’emissió de gasos contaminants i la pressió sobre elsespais oberts, entre d’altres problemàtiques. En canvi,un model de creixement urbà compacte i complex (quelimiti l’especialització funcional del territori) i que valo-ri els espais oberts reduiria el consum de sòl i d’ener-gia i afavoriria la preservació del patrimoni i els recur-sos naturals.

19

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 19

Així, es proposen, de forma explícita o implícita, unmodel i una estructura territorial que afavoreixin l’es-talvi i la gestió prudent dels recursos escassos al nos-tre entorn (com són el sòl i l’aigua); l’avanç cap a ci-cles més tancats de recursos (energia, aigua); laminimització tant dels impactes ambientals com delsresidus que es generen; i la internalització i visualitza-ció dels costos del consum de recursos.

Una iniciativa especialment interessant és la integracióde la política d’aigua dins de les estratègies territorialstractant de no incrementar les dependències de l’exte-rior en matèria hídrica i de garantir un cert equilibri en-tre l’oferta i la demanda al territori. Un aspecte que calconsiderar és la integració en l’ordenació del territoride les activitats que són grans consumidores d’aigua(regadius, camps de golf, activitat turística i industrial,etc.) per tal de garantir un aprofitament més eficient icoherent amb l’entorn territorial.

Un altre aspecte en què paren més atenció de formaexplícita les estratègies territorials aquí analitzades sónels plans de gestió ambiental de la ramaderia i l’agri-cultura per tal de minimitzar la contaminació de sòls iaigües provinents del residus ramaders i adobs quí-mics.

Així mateix, també s’incorporen, de forma innovadoraen les estratègies de desenvolupament, referències a laminimització, la gestió i el reciclatge dels residus sòlidsurbans; al tractament i el reaprofitament de les aigüesresiduals, i a la tendència a l’autosuficiència en la pro-ducció d’energia elèctrica.

5.2 L’ordenació i la gestió de la matriu d’espaisoberts com a element estructurador del territori,més enllà de les illes d’espais naturals

La forta pressió urbanitzadora a què està sotmesabona part del territori fa necessària la incorporació enels esquemes d’estratègies territorials l’ordenació i lagestió dels espais oberts (agrícoles, forestals, erms,conreus abandonats, etc.). Aquesta consideració had’anar més enllà de la convencional classificació coma “sòl no urbanitzable”, que no ha limitat eficientmentl’escampall d’infrastructures, construccions i usos pe-riurbans sobre el conjunt del territori.

L’ordenació i la gestió dels espais oberts esdevé,doncs, una part essencial de les estratègies territorials

aquí estudiades i un dels elements estructuradors delmodel d’ocupació i ús del territori en un doble sentit:

a) La preservació “en positiu” de l’estructura d’espaisoberts pot ser la forma més eficient de contenir l’ex-pansió urbana.

b) Només incorporant l’ordenació i la gestió dels es-pais oberts en esquemes més amplis d’estratègies ter-ritorials es podrà avançar cap a l’harmonització o coordinació entre el desenvolupament territorial i laprotecció dels espais oberts (que més que ser contra-dictoris probablement es necessiten un a l’altre).

Els experts consideren que limitar la gestió dels espaisoberts a “illes” d’espais d’interès natural (model PEIN)és manifestament insuficient. Alternativament propo-sen el tractament integral de tota la matriu ecològica ipaisatgística que conforma el conjunt d’espais oberts(agraris i forestals), estructurant un sistema que garan-teixi la màxima continuïtat, connectivitat i extensió ique doni més atenció als processos i la complexa fun-cionalitat ecològica d’aquests espais.

Tanmateix, la diversitat del territori fa que no puguiaplicar-se un tractament homogeni a tots els espaisoberts, sinó que cal identificar unitats paisatgístiquesamb funcions, vulnerabilitats, capacitats de càrrega inecessitats de gestió diferenciades.

Així, les estratègies regionals proposen l’elaboració deplans especials dels espais oberts a escala de sistemesurbans i tipologies i directrius a escala regional; tambés’estableix la necessitat d’establir mecanismes de pro-tecció de les àrees, conques o paisatges agraris per talde garantir-ne la qualitat, pervivència i connectivitat, i de consolidar els espais d’interès naturals protegits(incrementant la inversió en la seva gestió) i les conne-xions entre ells. Tanmateix, un dels principals reptespendents és com dotar a molts d’aquests espaisoberts d’un sentit i funcionalitat econòmica i producti-va que, en darrer terme, és l’única que en pot garantirla pervivència i el manteniment.

En definitiva, el complex mosaic que conforma la ma-triu d’espais oberts deixa de ser un espai residual o dereserva (el sòl no urbanitzable, definit de forma nega-tiva) o una qüestió estrictament de protecció d’unspocs espais d’excel·lència (“parcs naturals”) per pas-sar a ser part integral, estructurant i vertebradora delterritori i que també configura, per negatiu, els siste-

20

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 20

mes urbans i els espais urbanitzables. En el marc d’unnou projecte de desenvolupament del territori, quetracta d’harmonitzar el patrimoni i els recursos natu-rals i culturals amb el desenvolupament local, trencantla distància entre “urbà” i “rural” i definint-los com acomplementaris. Per tot això, es fa imprescindible in-corporar la gestió dels espais oberts dins d’esquemesde desenvolupament territorial integrats i no reduir-losa una planificació sectorial.

5.3 Les transformacions, l’ordenació i la gestiódel paisatge

Però la preservació dels espais oberts no obeeix nomésa criteris ecològics, sinó també a criteris culturals, pa-trimonials i d’identitat. En aquest sentit, el conceptede paisatge pot suposar un valor afegit en tant que in-corpora també una dimensió cultural, humanitzada id’identitat del territori que permet desvetllar de mane-ra integrada la importància dels elements ecològics inaturals així com la dels àmbits productius i culturalspresents i històrics; existeix en tant que la societat, lesmirades, el defineixen i el carreguen de significat i devalors. El paisatge es configura com un complex mo-saic, treballat intensament, amb trets distintius a cadaescala. Així, tot el territori és paisatge, independent-ment de la seva qualitat o excel·lència i de la seva fun-cionalitat en els processos ecològics o productius.

Els darrers anys s’ha produït a Catalunya un esclat deldebat sobre les transformacions, l’ordenació i la gestiódel paisatge. Aquest ha estat un debat vinculat direc-tament al model d’ús i ocupació del territori que reflec-teix com a aquest li manca una ordenació efectiva. Enefecte, al nostre país, mentre que els darrers vint-i-cincanys s’han desenvolupat unes cultures significades detransformació de la ciutat construïda i de gestió delsespais naturals protegits, la resta d’espais (la majorpart del territori) han estat els receptors de les prin-cipals transformacions territorials, notablement la dis-persió urbana i l’escampall desordenat d’infrastructu-res, activitats i construccions periurbanes, agroindus-trials i turístiques. Aquesta ocupació del terreny haquedat massa sovint fora de la cultura d’ordenació delterritori.

En aquest sentit, la incorporació del paisatge és un ele-ment clau en les estratègies territorials en tant que in-corpora perspectives de complexitat i de valoritzaciósocial i cultural (la representació, els significats i les

percepcions que donen les comunitats al mosaic terri-torial) i, per tant, esdevé un component important enla qualitat de vida de les persones (comunitats locals ivisitants) i en la identitat del propi territori. En aquestsentit, el concepte de paisatge dóna peu a una visió in-tegrada (ambiental, social, econòmica, cultural) delconjunt del territori (independentment de la seva qua-litat o excel·lència, i independentment que sigui urbào rural) i, per tant, de les seves transformacions i el seutractament.

6 Estratègies territorials per a la igualtat d’opor-tunitats: equitat i cohesió social

Un altre element innovador dels estudis aquí analitzatsés la incorporació explícita de l’equitat social com unaspecte clau en les estratègies de desenvolupament iordenació del territori. En efecte, des de la perspectivade l’ETE, l’economia o les infraestructures passen a seren bona mesura instrumentals per a objectius d’equi-tat i cohesió social, que són objectius finals de les po-lítiques públiques.

Les estratègies territorials de les regions coincideixen aintegrar alguns aspectes que l’ETE ja destaca enaquest sentit: els plans integrals de recuperació de zo-nes urbanes; l’accessibilitat als serveis i el coneixe-ment; les polítiques contra l’exclusió social i cultural, ila integració de la població immigrada.

6.1 El dret a la ciutat, o la política urbana, no ésnomés política urbanística: programes integralsde rehabilitació de zones urbanes

De forma coherent amb l’estructura territorial i el mo-del urbanístic proposat (en favor d’una xarxa d’àreesurbanes compactes tot transformant els teixits urbansexistents), totes les regions posen l’accent en la neces-sitat de polítiques de rehabilitació dels centres histò-rics i barris en risc de degradació.

L’objectiu és evitar la formació d’àrees segregadesamb fortes problemàtiques socials i desigualtats enl’accés als serveis i les oportunitats, tot afavorint unaciutat socialment diversa i integrada.

Els diferents estudis proposen programes integrals derehabilitació de nuclis històrics i barris en risc de mar-ginalitat o degradació que van en la línia del programa

21

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 21

Urban de la Comissió Europea: considerar que la polí-tica urbana no es limita a la intervenció urbanística,sinó que ha d’anar acompanyada de mesures de revi-talització econòmica, d’integració social i de dotaciód’equipaments.

6.2 Polítiques d’habitatge

En aquest sentit cal tenir ben present que el principalmecanisme de segregació social al territori són elsmercats del sòl i l’habitatge i que, per tant, caldrà queel sector públic intervingui de forma decidida per reduirla diferent valoració al mercat de les distintes parts delterritori com a manera de minimitzar la segregació so-cioespacial.

Així, hi ha coincidència en la necessitat d’una veritablepolítica pública d’habitatge: un millor aprofitament delparc d’habitatges existent; el foment de l’habitatge delloguer; la promoció dels habitatges de protecció ofi-cial; les promocions per a col·lectius amb necessitatsespecials (particularment la gent gran), i l’atenció a lesinterferències que provoquen en el mercat fenòmenscom la residència secundària o l’adquisició d’habitat-ges com a refugi d’inversions. Així mateix, caldrà sa-ber aprofitar les oportunitats que pot suposar la reser-va del 20% de sòl per a habitatge social que estableixla nova llei d’urbanisme.

6.3 Igualtat d’oportunitats en l’accés als serveisi al coneixement

Un dels objectius principals de l’ETE és garantir laigualtat d’oportunitats de totes les persones i els terri-toris en l’accés als serveis i al coneixement. En aquestsentit, les regions mostren un especial interès per laxarxa d’equipaments contra l’exclusió i per garantir la igualtat d’oportunitats, especialment pel que fa agarantir l’accés als serveis en tot el territori, inclosesles zones de poblament dispers o poc dens. En algunscasos es proposa reconèixer els sistemes urbans supra-municipals com a àmbits de prestació serveis compar-tits entre la “capitalitat” i la rodalia a través de plansde col·laboració intermunicipal d’equipaments pú-blics. Així mateix, es proposen mesures com condicio-nar la localització d’equipaments socials i educatius al’existència de servei de transport públic per tal de ga-rantir l’accés de la població amb limitacions de mobi-litat en vehicle privat.

En definitiva, la combinació d’igualtat d’oportunitatsen les polítiques d’educació i formació amb la garan-tia d’accés a les noves tecnologies conformen un ins-trument clau tant per al desenvolupament sostenible(en tant que basat en el capital humà i social endogen)d’una ciutat o territori com per evitar noves formes desegregació social.

6.4 Lluita contra l’exclusió social i integració dela població immigrada

Així mateix, les estratègies de desenvolupament hau-rien de parar especial atenció a les polítiques específi-ques adreçades a grups de població en risc d’exclusiósocial així com, i molt especialment, d’integració de lapoblació immigrada, amb necessitats de serveis moltconcretes (habitatge, educació, sanitat, cultura, etc.).La integració de les polítiques d’immigració en les es-tratègies territorials és potser encara una assignaturapendent, fins i tot en el camp del discurs, i adquireixenespecial rellevància en tant que bona part de les regionspreveuen un increment significatiu de la població extra-comunitària els propers anys atenent a les expectativesde desenvolupament econòmic, particularment en sec-tors identificats com estratègics: els serveis a les perso-nes, el turisme i la indústria agroalimentària.

En qualsevol cas cal notar que aquestes polítiques in-tenses i transversals adreçades a col·lectius en riscd’exclusió no es poden entendre com a universals i ho-mogènies, sinó que, ben al contrari, exigeixen una for-ta adaptació a l’especificitat territorial, per identificarles necessitats concretes de cada lloc i adaptar-s’hi.Són, per tant, polítiques de proximitat

Alhora, en la mesura que els capitals humà i socialhan esdevingut elements clau per a les estratègies depromoció econòmica local, les polítiques que influei-xen en el desenvolupament personal i les relacions so-cials cohesionadores (associacionisme, participació)són també funcionals en la competitivitat social ieconòmica del territori.

7 Competitivitat territorial: capitals humà i so-cial i estratègies diversificades adequades al po-tencial endogen de cada regió

Les tendències innovadores en desenvolupament terri-torial posen l’accent especialment en la complementa-

22

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 22

rietat entre dos enfocaments: d’una banda la im-portància del capital humà (formació de les persones)i el capital social (xarxes socials i institucionals) com afactors clau que expliquen l’èxit de determinades re-gions; i d’una altra, la necessitat de basar la competi-tivitat de cada territori en les seves pròpies especifici-tats, potencials endògens i avantatges comparatius.

Així, cada territori proposa estratègies de desenvolupa-ment diversificades, “a mida”, basades en el coneixe-ment de la seva especificitat i aprofitant els avantatgescomparatius potencials i els factors locals del propi ter-ritori, sense caure en models importats d’altres en-torns ni en reclamar la desconcentració d’activitats desd’altres territoris.

7.1 La densitat de les xarxes institucionals i so-cials del territori com a factor clau de les regionsinnovadores

Un dels elements clau que expliquen l’èxit competitiui la qualitat de vida de la població en ciutats i regionsés l’existència d’una voluntat de situar la innovació il’aprenentatge al centre de la seva estratègia de desen-volupament. Les regions innovadores es caracteritzenper la combinació d’aspectes tangibles d’innovacióempresarial amb aspectes intangibles d’innovació so-cial que podrien sintetitzar-se en la combinació dequatre factors de desenvolupament:

a) Un entramat dens d’actors locals dinàmics (institu-cions públiques, organitzacions econòmiques i societatcivil) que acordin un projecte de territori; impulsin ini-ciatives i recursos; facin circular la informació i el co-neixement, i insereixin la regió en el seu context.

b) La construcció social d’uns recursos i actius especí-fics (un capital territorial) i diferencials del territori, quepoden ser diverses combinacions de recursos humansqualificats (formació, know-how), infrastructures deserveis a empreses, patrimoni cultural i natural i capi-tal sinergètic (valors culturals compartits).

c) Unes xarxes empresarials amb processos d’interac-ció i aprenentatge, connectades a l’entorn local i alcontext global, que actuïn com a motors de la innova-ció empresarial local.

d) Unes xarxes de cooperació interinstitucional, ambdinàmica de col·laboració entre institucions, implicació

dels poders públics en la promoció del desenvolupa-ment, concertació públic-privat i participació ciutadanaque defineixin un projecte de regió i posin en comú re-cursos i competències.

En aquesta perspectiva, les polítiques per a la cons-trucció de regions innovadores passa per tres líniesprincipals d’actuació:

a) Promoure l’aprenentatge i la innovació individual icol·lectiva: oferta educativa de qualitat i adequada ales demandes laborals; serveis de suport a la innovacióempresarial (centres tecnològics i de serveis, etc.); di-fusió de bones pràctiques, i valorització del patrimoni.

b) Densificar les xarxes locals empresarials i institucio-nals: suport a projectes de col·laboració (universitat-empresa, pactes locals per l’ocupació, etc.); centres locals d’informació i assessorament; i programes d’ac-tivitat social.

c) Inserir les regions en xarxes exteriors: participació enxarxes de ciutats i regions per posar en comú experièn-cies i recursos; suport a productes i serveis locals (fires,exposicions, etc.), i marketing urbà.

7.2 La Universitat com a factor de competitivitat:formació i recerca per a la innovació i la moder-nització de sectors amb tradició local

La formació dels recursos humans i un entorn dens enrelacions socials i institucionals “intangibles” (capitalsocial) que afavoreixin la innovació és una de les es-tratègies a què es fa més referència en els estudis quetendeixen a proposar una competitivitat basada en lainnovació i les activitats d’alt valor afegit.

Així, els territoris proposen una estreta col·laboracióentre la Universitat i els sectors productius locals, tantpel que fa a garantir una formació dels recursos hu-mans locals que esdevingui factor de competitivitat,com pel que fa a la recerca i el desenvolupament queafavoreixi un entorn innovador.

En un i altre cas, es proposa un sistema universitari es-pecialitzat (vinculat als sectors productius locals) quesigui motor i suport per a la innovació i la modernitza-ció de sectors que ja compten amb una forta tradició iknow-how local.

23

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 23

El desenvolupament de la modernització dels sectorstradicionals de l’economia local és una de les opcionsque es repeteixen en una i altra regió, amb la voluntatd’incrementar el valor afegit de la producció. Així, enel cas del sector agroalimentari s’insisteix repetida-ment en la necessitat de transitar del sector primari alsecundari i terciari: millorar la qualitat del producte idesenvolupar noves activitats derivades de transforma-ció, comercialització i distribució que aporten valor afe-git al producte.

La formació i la recerca universitària es configuren,doncs, com un dels principals factors de competitivitatterritorial; factors que cal complementar amb un en-torn institucional i organitzatiu local dens.

7.3 Estratègies d’equilibri entre una especialit-zació competitiva a escala internacional i unatendència a la diversificació en sectors emer-gents

En termes d’especialització productiva, la major partde les regions proposen una doble estratègia que com-bina consolidar l’especialització en un sector d’activitaten el qual tenen una posició altament competitiva aescala internacional i que actua com a referent econò-mic (turisme i lleure a Girona, Camp de Tarragona i AltPirineu; agroalimentari a Plana de Ponent) amb la voluntat que serveixi de motor per a una certa diversi-ficació de la base econòmica en una sèrie de sectorsemergents (per exemple, a Girona l’agroalimentari, l’e-ducatiu i el sanitari). Els territoris tracten d’evitar unexcés d’especialització i es proposen aprofitar l’incre-ment d’accessibilitat i integració del territori per diver-sificar les seves bases econòmiques.

En qualsevol cas, cal tenir present que en la major partde regions no es pot parlar d’un únic avantatge com-petitiu per al conjunt del seu territori, sinó que en al-guns casos les especialitzacions econòmiques de lesciutats o sistemes urbans que conformen la regió sónprou diferenciades (i complementàries) i possibilitenuna diversitat d’opcions al conjunt regional.

De la mateixa manera, totes les diagnosis destaquenels contrastos que es produeixen dins la pròpia regióen què coexisteixen zones dinàmiques amb altres ambmenys possibilitats que fan aconsellable una trans-ferència de capacitats de creixement de les primeresenvers les segones. En aquest sentit, una estratègia co-

muna és, doncs, l’extensió de la competitivitat delssistemes urbans més dinàmics a la resta del territori.

De les diagnosis sembla emergir, doncs, una estructu-ra territorial formada per sistemes urbans relativamentespecialitzats que conformen unes regions amb unsector competitiu ben situat en els mercats interna-cionals, que cal potenciar a través de la innovació i lamodernització, però amb una base relativament di-versificada pel que fa al seu conjunt i que es voldria accentuar. Això possibilita una integració de les econo-mies regionals en xarxa que afavoreix la complementa-rietat entre sistemes urbans amb especialitzacions di-ferents i les sinèrgies de la col·laboració entre sistemesamb una mateixa especialització.

7.4 Riscos derivats del fet que els territoris afa-voreixin les activitats logístiques

De forma coherent amb l’opció d’incrementar el valorafegit de la producció local per mitjà dels circuits de comercialització i distribució, totes les regions es-tudiades estan a favor de la implantació d’un o mésnusos logístics-productius en punts de màxima acces-sibilitat del seu territori (dues a la Plana de Ponent,dues a Girona, diverses a la cruïlla entre l’Eix Transver-sal i eixos verticals, el port de Barcelona, Aldea-Am-posta, etc.). Segons aquestes propostes, els centreslogístics han de facilitar la comercialització de la pro-ducció local.

Tanmateix caldrà analitzar tres aspectes d’aquestespropostes tan reiterades per veure la seva viabilitat alconjunt del territori:

–fins a quin punt aquesta xarxa de centres logístics ge-nera complementarietats (si saben trobar una espe-cialització pròpia) o competència entre elles;

–fins a quin punt els centres logístics no estan mésorientats a la distribució final prop dels mercats quea la distribució en origen prèvia a l’exportació;

–fins a quin punt els llocs de treball que generen i laseva qualificació compensen el fort impacte que te-nen tant en consum de sòl com en densificació deltrànsit.

En qualsevol cas, una iniciativa innovadora és la deci-sió de transvasar moviment de mercaderies al sistemaferroviari.

24

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 24

7.5 Igualtat d’oportunitats en l’accés a les tec-nologies de la informació i el coneixement

En aquest mateix context, els analistes coincideixen enla importància de garantir l’accés en igualtat de condi-cions de tots els territoris, totes les persones i tots elsagents socials i econòmics a les noves tecnologies dela informació i les telecomunicacions i, molt especial-ment, a les xarxes telemàtiques. Altrament, hi hauriael risc que grups de ciutadans o territoris sencers tin-guessin un ritme massa lent d’adopció de noves tec-nologies. Així es reclama recuperar la iniciativa públicaper tal de garantir la banda ampla i la cobertura de te-lefonia mòbil a tot el territori.

8 Xarxes de governabilitat de les polítiques terri-torials: formulació participativa i gestió concer-tada

8.1 Noves estratègies territorials: una visió inte-grada a escala regional a través de la participa-ció i la concertació

Com ja s’ha enunciat en l’apartat introductori, les no-ves estratègies territorials es caracteritzen per quatreelements: la visió integrada de les polítiques que in-flueixen en un territori, amb especial atenció al modelterritorial; l’oportunitat de l’escala regional; la partici-pació activa de les comunitats locals en la formulaciódel projecte de territori, i l’elaboració de l’estratègiacom un procés de diàleg i concertació.

a) Visió integrada de les polítiques sectorials que in-flueixen en un territori

Les noves estratègies territorials ofereixen una visió in-tegrada i un diàleg que tracta de treballar en les arti-culacions i les interrelacions entre les principals formesde planificació del territori que han actuat de forma se-parada els darrers anys, i amb especial accent en elsaspectes relacionats amb el model d’ús i ocupació delterritori:

–Planificació estratègica i plans de desenvolupamentlocal (social i econòmica).

–Planificació d’usos del sòl (urbanística, territorial id’espais d’interès naturals).

–Estratègies ambientals (agendes21, plans per a lasostenibilitat, etc.).

–Sectorials d’infrastructures i equipaments (per exem-

ple, carreteres, ferrocarrils, transport públic, comerç,equipaments, etc.).

–Diverses polítiques amb influència en el territori (so-cials, econòmiques, ambientals, etc.).

b) Oportunitat de l’escala regional

–En tant que permet un tractament integrat d’una xar-xa policèntrica de sistemes urbans, el seu entorn il’estructura d’espais oberts amb un enfocament inte-grat de les relacions “ciutat-camp” i una visió integra-da i complementària del que és “urbà” i “rural”.

–En tant que el territori està format per un conjuntd’espais diversos i complementaris, però sense ne-cessitat ni vocació d’homogeneïtat; atesa la diversi-tat, cada regió ha de formular les seves pròpies es-tratègies, adaptades a les seves potencialitats iavantatges comparatius.

–En tant que és una escala idònia per a la participaciódels governs locals i la societat civil en el procés dedisseny d’estratègies.

c) Protagonisme de les comunitats locals

L’elaboració de les estratègies territorials no només hade donar la veu, sinó també el protagonisme a la par-ticipació de les comunitats locals que tenen el coneixe-ment de les especificitats regionals i alhora la capaci-tat d’articular el diàleg, la complicitat i el compromísamb els agents socials locals per establir consensos.Això atorga un especial protagonisme als governs locals com a articuladors d’aquesta participació ciuta-dana.

d) El projecte territorial com a procés de diàleg i con-certació

L’estratègia territorial s’entén alhora com un procés denegociació i concertació entre les comunitats locals iles administracions implicades en la política territorialper tal d’identificar els problemes i les oportunitatsclau de la regió, basant-se en els grans reptes i dinà-miques i a la recerca d’un consens sobre una visió iunes estratègies compartides. És per tant un procés defort contingut polític, en tant que expressió de volun-tats i opcions de futur.

El resultat no és tant un document normatiu com unesdirectrius o criteris amb perspectiva estratègica quehan de servir de marc de referència per al desplega-ment coherent i amb objectius comuns de polítiques

25

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 25

públiques, programes específics, plans directors terri-torials o plans sectorials que poden correspondre a ad-ministracions diferents. Les directrius es concreten aescala regional, però l’aprofundiment del seu contin-gut no és objecte d’una sola autoritat, sinó que potabastar la responsabilitat d’autoritats diferents encar-regades del desenvolupament territorial i els planeja-ments sectorials.

8.2 Instruments per a l’ordenació del territori

En aquest context, les propostes que sorgeixen de lesdiferents regions coincideixen en proposar la necessitatde dos tipus bàsics d’instruments d’ordenació del ter-ritori: directrius d’ordenació d’escala regional i plansdirectors de coordinació de sistemes urbans. Mentreque les directrius regionals tindrien un caràcter més es-tratègic i de marc de referència integrada a escala re-gional, els plans directors de coordinació urbanística-territorial tindrien un caràcter més vinculant i normatiua escala de sistemes urbans supramunicipals, però in-fracomarcals.

a) Directrius d’ordenació del territori

Pel que fa als continguts, les propostes remarquen es-pecialment la necessitat que aquest instrument d’or-denació “física” del territori tingui una perspectiva es-tratègica i que posi l’accent particularment en ladefinició dels sistemes urbans, l’estructura d’espaisoberts i les infrastructures regionals. Alhora, aquestesdirectrius d’ordenació del territori haurien de posar-seen diàleg amb les iniciatives locals de planificació, enparticular el planejament urbanístic, les agendes 21 iels plans estratègics, així com amb altres plans secto-rials com els de promoció econòmica, turístics, de mo-bilitat, etc.

b) Plans directors de coordinació de sistemes urbans

Un segon instrument reclamat des dels territoris són elsplans directors de coordinació o de criteris estratègicsdels sistemes urbans que formen la xarxa policèntri-ca dins cadascuna de les regions. Aquests plans tin-drien el propòsit de coordinar per a cadascun d’aquestsàmbits urbans supramunicipals els planejaments ur-banístic, de sòl industrial, de mobilitat i transport pú-blic, d’espais lliures i d’habitatge. Alhora haurien depossibilitar una gestió urbanístico-territorial supramu-nicipal.

8.3 Govern de les estratègies territorials: legiti-mitat política, representació dels interessos delterritori i capacitat tècnica i de diàleg

Per tal de fer efectiu l’impuls, la formulació i la poste-rior gestió d’aquests instruments d’ordenació del terri-tori, les propostes sorgides dels territoris coincideixena reclamar la necessitat d’algun tipus de govern de ni-vell regional o de vegueria, aproximadament coinci-dents amb els set àmbits de planificació territorial deCatalunya, però sense que això suposés fer més com-plex l’entramat institucional vigent. Aquest nivell degovern hauria de tenir competències de coordinació de polítiques i ordenació del territori.

Sense entrar en el debat de la revisió del model d’or-ganització territorial de l’administració a Catalunya(que algunes regions reivindiquen), el que sembla evi-dent és la necessitat que la formulació del projecte-es-tratègia territorial i el seus posteriors seguiment, ges-tió i avaluació siguin conduïts per una institució capaçde combinar de forma eficaç i eficient un seguit de re-quisits:

–Legitimitat política de representació de la identitat iels interessos del territori i les comunitats.

–Capacitat tècnica per a la formulació del projecte ter-ritorial i per a la gestió de les polítiques territorials en-comanades.

–Capacitat de negociació i diàleg dins de xarxes inter-institucionals en què caldrà concertar les actuacions iels projectes concrets que el duguin a terme (i que esdesenvolupen en l’apartat següent).

–Capacitat de generar confiança i de transmetre la par-ticipació activa dels governs locals i de la societat ci-vil en la definició i el desenvolupament de les políti-ques territorials.

Així mateix, cal remarcar la necessitat de comptar ambinstruments tant polítics com tècnics de seguiment iavaluació continuada de les transformacions territorialsi de les estratègies i polítiques territorials.

8.4 Nova gestió de les polítiques i els projectesterritorials: xarxes de cooperació territorial i con-certació interinstitucional

Les polítiques i els projectes territorials es caracteritzenper la complexitat d’agents que hi intervenen: actual-ment, qualsevol política o projecte territorial s’escapa

26

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 26

de les competències i les capacitats de decisió d’unasola administració i requereix la intervenció concertadade diversos nivells d’administració o territoris. Enaquest context de difusió dels límits competencials,les polítiques i els projectes urbans ja no s’executendes de la jerarquia, sinó que requereixen la cooperaciói la concertació interadministrativa així com amb elsagents econòmics i les entitats de la societat civil. Al-hora, la cooperació i la concertació són uns valors afe-gits respecte a l’actuació aïllada tant de les polítiquessectorials com dels diferents agents.

Aquest plantejament tendeix a donar prioritat als pro-blemes i les polítiques per damunt de les administra-cions i la distribució de competències. El nou planteja-ment és del tipus: tots plegats tenim un problema oun projecte, què pot aportar cadascú per resoldre’l o ti-rar-lo endavant?

Aquestes xarxes interinstitucionals de cooperació terri-torial tenen diverses dimensions que es poden combi-nar de forma variable:

–Govern multinivell o xarxes verticals entre els dife-rents nivells de l’administració implicats en una polí-tica o projecte: europea, estatal, autonòmica, provin-cial, metropolitana, comarcal, municipal, etc.

–Xarxes de cooperació territorial horitzontal entreterritoris que poden ser veïns (per exemple, munici-pis d’un mateix sistema urbà, d’una mateixa regió oafectats per una mateixa infrastructura o espai prote-git) o pot tractar-se de ciutats o regions allunyadesentre elles, però amb interessos comuns a la recercade complementarietats, col·laboracions, interaccionso intercanvis de coneixement (per exemple, munici-pis amb una determinada especialització productiva oamb una problemàtica ambiental comuna).

–Xarxes de col·laboració transversal entre els dife-rents departaments d’una mateixa administració.

–Xarxes de participació, diàleg i concertació amb lasocietat civil i amb els agents econòmics.

En el terreny de les propostes concretes, totes les re-gions coincideixen a demanar nous mecanismes de cooperació i actuació coordinada amb criteris comunsentre totes les administracions que participen en lespolítiques i el desenvolupament del territori. En parti-cular en la mesura que les grans infrastructures sóncompetència estatal, la política territorial i l’ordenaciódel territori és competència autonòmica i l’urbanismeés competència local.

Alhora, des de totes les regions es coincideix a propo-sar el foment de mecanismes de cooperació entre mu-nicipis (convenis, consorcis, mancomunitats, etc.), par-ticularment per a la prestació de serveis dins delssistemes urbans (entorns urbans supramunicipals).Encara més enllà, alguns territoris proposen cercarnous instruments de redistribució o compensació debeneficis i càrregues territorials (en la línia de les legis-lacions francesa i italiana) que permetin redistribuir elsbeneficis que suposa per als municipis la concentraciód’activitats productives en benefici de la inversió en es-pais oberts i paisatge en altres parts del territori.

9 Algunes remarques finals

L’article ha tractat de fer un repàs del discurs i els prin-cipals conceptes comuns de les noves estratègies terri-torials que s’estan formulant des de les regions de Ca-talunya. Tres aspectes destaquen especialment:

–Els projectes de desenvolupament i model territoriales proposen des de les pròpies regions, és a dir, debaix a dalt des de les comunitats, les identitats i elconeixement directe de les problemàtiques i poten-cialitats.

–La prioritat dels objectius d’equitat social, gestió pru-dent dels recursos ambientals i competitivitat equili-brada del territori.

–La concepció en xarxa tant de les interrelacions en elterritori a diferents escales com de la necessitat decooperació interinstitucional per formular i gestionarels projectes de territori.

Aquests projectes territorials per a les regions s’em-marquen així en la perspectiva de desenvolupamentterritorial que proposa l’Estratègia Territorial Europea.D’acord amb aquesta, es veu la necessitat de dur a ter-me polítiques públiques territorials decidides i innova-dores, amb una visió integrada dels diferents elementssocials, econòmics i ambientals que influeixen en unterritori; així com per un model d’ús, ocupació i articu-lació del territori que afavoreixin l’assoliment dels ob-jectius d’equitat social, gestió ambiental prudent iequilibri competitiu.

El discurs d’aquestes noves estratègies territorials sor-gides de les regions s’articula així entorn de set con-ceptes bàsics per al desenvolupament socioambientaldel territori:

27

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 27

a) Una estructura territorial articulada a travésd’una xarxa policèntrica de sistemes urbans quees reprodueix a diferents escales

El concepte de xarxa policèntrica (amb polaritats refe-rents) multidireccional fortament integrada permet ex-plotar, d’una banda, els avantatges cooperatius de lacomplementarietat entre sistemes urbans i regions i,d’una altra, difondre la competitivitat i la qualitat devida sobre el conjunt del territori. Aquesta integracióen xarxes es reprodueix a diferents escales: des de lainserció en eixos de desenvolupament europeus i pe-ninsulars a l’articulació de la diversitat d’espais queconformen cada regió. En aquest sentit, és especial-ment significativa la voluntat de les regions de pro-moure xarxes i eixos de col·laboració entre elles i ambterritoris adjacents més enllà de Catalunya. Aquestplantejament comporta, alhora, la superació dels dis-cursos tradicionals de centre-perifèria, de desequilibriterritorial o de competència per un nou discurs de laidentitat, el potencial, les oportunitats i les voluntatsdels territoris i de les xarxes de complementarietat icol·laboració interterritorials.

b) Un model urbanístic-territorial que continguila dispersió i la fragmentació urbanes

La preocupació pels costos ambientals, socials i econò-mics del model urbanístic dispers i fragmentat es re-flecteix en propostes de contenció de la dispersió de laurbanització al territori i d’integració complexa delsusos i les funcions urbanes que defineixin un modelurbanístic i territorial amb criteris d’equitat social igestió prudent dels recursos ambientals. Així es posal’accent en qüestions com la preservació de l’estructu-ra d’espais oberts i el paisatge; la utilització més efi-cient de les àrees urbanes consolidades; la potenciacióde ciutats “raonablement compactes” o la supera-ció del zonning d’activitats urbanes per a un model deciutat funcionalment i social complexa, diversificada iintegrada.

c) Una nova cultura de la mobilitat

Davant l’explosió d’una mobilitat quotidiana cada copmés dependent del vehicle privat i amb creixents cos-tos socioeconòmics i ambientals, les polítiques deci-dides de promoció del transport públic són impres-cindibles, però no suficients. Les solucions efectivesper reduir la mobilitat motoritzada passen necessà-riament per actuar sobre els factors que l’originen;

d’una banda, la coordinació entre usos del sòl, loca-lització d’activitats, serveis i equipaments, infrastruc-tures de transport i sistemes de transport públic, deforma que es tendeixi a donar prioritat a l’accessibi-litat a les oportunitats per damunt de la mobilitat;d’una altra, la vertebració d’una xarxa policèntrica deciutats “raonablement compactes” i complexes que,en reduir la dispersió dels desplaçaments, faci viableun sistema eficient de transport públic. Alhora, es fanecessària una major atenció a la xarxa de capil·lari-tat per tal de garantir la igualtat d’oportunitats en totel territori.

d) Gestió prudent dels recursos ambientals: re-ducció de la petjada ecològica i gestió de la ma-triu d’espais oberts i del paisatge

Les noves estratègies territorials integren plenamentles qüestions ambientals no com un element sectorialmés, sinó com una estratègia central del model dedesenvolupament territorial. D’una banda, amb es-tratègies de reducció de la petjada ecològica vincula-des al model territorial, particularment amb una ges-tió prudent de recursos escassos com el sòl i l’aigua iuna major internalització dels costos ambientals delmodel territorial. D’una altra, amb una ordenació igestió positiva del paisatge com a complex mosaicque conforma la matriu d’espais oberts, tot valoritzantel paisatge com a element estructurador i vertebradordel model territorial (i no només com a “illes” prote-gides). La preservació i el manteniment d’aquesta ma-triu d’espais oberts pot garantir la continuïtat delsprocessos ecològics i contenir l’expansió urbana. Enaquest sentit, el concepte de paisatge es desvetllacom especialment potent per a l’ordenació del territo-ri, en tant que integra una visió de conjunt de les se-ves funcions ecològiques, la “qualitat” del territori iles seves identitats, percepcions i valoritzacions socio-culturals, i per tant també de qualitat de vida de lespersones.

e) Equitat i cohesió social

La qualitat de vida i el benestar de les persones i les co-munitats emergeixen com un dels principals objectiusde les noves estratègies relatives al territori. L’opció perun o altre model urbanístic, territorial i de desenvolupa-ment té òbvies conseqüències en l’assoliment d’a-quests objectius. Els projectes d’aquest caire per a lesregions plantegen actuacions concretes que vinculen elmodel territorial amb l’equitat social: els programes in-

28

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 28

tegrals de rehabilitació d’àrees urbanes (que integrenpolítiques urbanístiques amb d’altres socials, econòmi-ques i ambientals); les polítiques decidides d’habitatgeper minimitzar la segregació socioespacial; la igualtatd’oportunitats en l’accés als serveis, els equipaments iel coneixement; la lluita contra l’exclusió social; les po-lítiques d’immigració, i la promoció de relacions socialscohesionadores de la comunitat.

f) Factors de competitivitat del territori: els capi-tals humà, social i territorial

La potenciació d’entorns innovadors i d’aprenentatgeemergeix com a estratègia clau per al desenvolupamentde les regions. En aquest sentit, les polítiques per afa-vorir la competitivitat del territori han d’influir sobre elstres factors que expliquen l’èxit de les regions: la den-sitat de les xarxes locals de col·laboració social i institu-cional (capital social); la formació de qualitat dels recur-sos humans i la recerca per a la innovació i modernitza-ció productiva (capital humà); i la identificació delpotencial i l’avantatge competitiu basat en l’especifici-tat de cada territori (capital territorial).

El model territorial policèntric permet, alhora, una es-tratègia combinada d’especialitzacions locals i diversi-ficació regional, aprofitant els avantatges cooperatiusde la integració en xarxa dels sistemes urbans comple-mentaris i difonent la competitivitat dels espais mésdinàmics sobre el conjunt del territori.

g) Xarxes de governabilitat de les polítiques ter-ritorials: formulació participativa, diàleg i gestióconcertada

El gran repte d’aquestes estratègies territorials és, però,les seves aplicació i gestió. En aquest sentit, les propos-tes sorgides des dels territoris paren una especial aten-ció a la governabilitat de les polítiques territorials.

La formulació del projecte territorial es planteja com unprocés polític de diàleg i negociació entre els agentsimplicats a la recerca d’un consens sobre les opcionsde futur i estratègies compartides. Bona part del pro-tagonisme d’aquest procés de formulació ha de recau-re en la participació i el compromís de les comunitatsi els governs locals.

La gestió de les polítiques i projectes que se’n derivenes caracteritzen per la multiplicitat d’administracions iagents que hi intervenen. Es fa, per tant, imprescindi-ble una gestió concertada en xarxes interinstitucionalsde cooperació territorial en què s’integrin els territorisimplicats en el projecte (per veïnatge o per interessoscompartits), els diferents nivells d’administració, elsdepartaments de cada administració, la societat civil iels agents econòmics.

Però, en qualsevol cas, el govern d’aquests projectes-es-tratègies territorials requereix d’uns instruments institu-cionals que l’impulsin i en facin el seguiment, la gestiói l’avaluació continuada. Aquesta institució ha de ser ca-paç de combinar de forma eficaç i eficient la legitimitatpolítica de representació del territori; la capacitat tècni-ca de formulació i gestió; la capacitat de diàleg i nego-ciació dins xarxes interinstitucionals de cooperació, i lacapacitat de generar confiança i transmetre la participa-ció dels governs locals i la societat civil.

29

001-029Papers39 10/10/03 08:45 Página 29

La Regió Metropolitana de Barcelona

JULI ESTEBANArquitecte

Gabinet d’Estudis UrbanísticsAjuntament de Barcelona

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm, 39, maig 2003, pàgs. 31-41

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 31

Abstract

El desenvolupament de les infrastructures estratègiques i de mobilitat que permetin exercir la funció de capitalitat amb la màxima eficàcia pos-sible, l'ampliació de l'àmbit territorial fins abastar les comarques que mostren ja relacions intenses amb el centre metropolità, la localitzaciódels increments d'urbanització previstos tenint en compte els models de desenvolupament existents, però decidint al mateix temps sobre elcaràcter que han de tenir els teixits urbans i l'estructura de centralitats resultants, així com la protecció i el reforçament dels espais lliures, sónels elements bàsics que han de guiar el futur desenvolupament de la Regió Metropolitana de Barcelona.

El desarrollo de las infraestructuras estratégicas y de movilidad que permitan ejercer la función de capitalidad con la máxima eficacia posible,la ampliación del ámbito territorial hasta alcanzar las comarcas que muestran ya relaciones intensas con el centro metropolitano, la localiza-ción de los incrementos de urbanización previstos teniendo en cuenta los modelos de desarrollo existentes. pero decidiendo al mismo tiemposobre el carácter que deben tener los tejidos urbanos y la estructura de centralidades resultantes, y la protección y el refuerzo de los espacioslibres son los elementos básicos que tienen que guiar el futuro desarrollo de la Región Metropolitana de Barcelona.

The development of strategic and mobility infrastructures able to perform a role of capitality in the most effective way, the enlargement of theterritorial scope up to the involvement of those comarques that already show a strong relationship with the metropolitan core, the localizationof the foreseen growth of urbanization taking into account the existing development models but deciding at the same time about the condi-tion that urban fabrics and the structure of resultant centralities must have and the protection of the open spaces are the basic elements thatshould guide the future development of the Metropolitan Region of Barcelona.

Le développement des infrastructures stratégiques et de la mobilité qui permettent d’exercer la fonction de capitalité avec la meilleure effica-cité possible, l’élargissement du territoire pour arriver aux régions qui ont déjà d’intenses relations avec le centre métropolitain, la localisationdes accroissements d’urbanisation prévus compte tenu des modèles de développement existant tout en décidant le caractère des tissus urbainset la structure des centralités resultantes et la protection el le renforcement des espaces libres sont les éléments basiques qui doivent guiderle futur développement de la Région Métropolitaine de Barcelona.

32

1 L’àmbit territorial

2 Les infrastructures estratègiques

3 El model d’ocupació del sòl per la urbanització

4 Les infrastructures de mobilitat

5 Els sistemes d’espais lliures

Sumari

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 32

La Regió Metropolitana de Barcelona

JULI ESTEBAN

1 L’àmbit territorial

Curiosament, l’àmbit que venim denominant RegióMetropolitana de Barcelona té el seu origen en la vo-luntat de planejament territorial d’aquest espai expres-sada ja fa quasi quaranta anys i encara no acomplida.En efecte, l’àmbit de les set comarques és el que vaadoptar a la dècada de 1960 el que es va denominarllavors Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelo-na, per bé que distingia entre les cinc comarques quecomponien la regió I de la Divisió Territorial de 1937,que considerava l’Àrea d’acció immediata, de les delGarraf i l’Alt Penedès, constitutives del que se’n deiaÀrea d’acció diferida.

Recordem que l’esmentat pla director sorgeix com aresposta tècnica il·lustrada a la necessitat de revisiódel Pla General de Barcelona i de la seva zona d’in-fluència, aprovat l’any 1953 amb un àmbit que des-prés seria el de la Corporació Metropolitana de Barce-lona, i que a través del Pla General Metropolità hamantingut una certa vigència fins avui. Els tècnics quetenien encomanada la revisió d’aquell pla se n’adona-ren que per abordar amb el mínim rigor exigible l’or-denació de l’espai sotmès a un ja manifest fenomenmetropolità calia sortir dels 456 km2 que abastava elplanejament urbanístic plurimunicipal que es revisava.

Tanmateix, com és conegut, la revisió acabà sent la del’àmbit petit. Això no és poc important, ja que cin-quanta anys de planejament de conjunt d’un àmbit de27 municipis no és un fet menyspreable, però evident-ment bona part dels processos urbanístics induïts pelfenomen metropolità van quedar fora d’aquest pla.

La següent oportunitat es produí, paradoxalment, ambmotiu de la supressió de la Corporació Metropolitanal’any 1987. La llei 7/87 va camuflar la seva actitud cla-rament contrària a la gestió del fet metropolità amb laproposta d’un pla territorial que havia d’abordar l’orde-nació de l’espai metropolità en un àmbit més capaç: elde les cinc comarques que componen l’antiga Regió I.Posteriorment, al llarg dels treballs de redacció d’a-quest pla, es va aprovar l’ampliació de l’àmbit amb lescomarques del Garraf i el Penedès. Tornàvem a tenirreconstituït l’àmbit de l’antic Pla Director de la dècadade 1960. Com en aquell cas, el nou Pla Territorial Me-tropolità tampoc no arribà a fer sentir els seus efectes.Encara que els treballs tècnics s’acabaren el 1998, ésconegut que no arribaren ni a ser debatuts a escala po-lítica. En tot cas, n’ha quedat la consolidació d’un àm-

bit que denominem Regió Metropolitana de Barcelonacom l’expressió d’un deure pendent.

Posteriorment hi ha hagut estudis1 que han constatatque el fenomen metropolità s’estén a un espai forçamés gran que el de la Regió Metropolitana de Barcelo-na. Per tant, la pertinència d’un planejament territoriald’aquest àmbit és menys clara. A favor hi ha la histò-ria de les temptatives no consumades i que l’estabili-tat que necessiten els plans fa que els seus àmbits nopuguin anar-se variant contínuament a remolc de l’ex-tensió dels fenòmens de relació territorial. Tanmateix,sí que cal que l’entorn d’estudi sigui en tot cas el su-ficient per entendre l’abast i el comportament espacialde les relacions metropolitanes.

Més enllà dels límits de la Regió Metropolitana hi haàrees del Baix Penedès, l’Anoia, el Bages i Osona quetenen relacions més intenses amb el centre metropo-lità que territoris inclosos al seu àmbit, com podria serel cas de l’Alt Penedès. L’extensió de l’estudi a aques-tes àrees proporciona l’àmbit suficient per considerarplenament les tres formes de configuració urbana enquè es manifesta el fenomen metropolità, la ciutatcompacta central, la ciutat contínua de la primeracorona, i la ciutat discontínua formada pels sistemesurbans polaritzats en les capitals de les àrees que en-cara conserven l’estructura geogràfica històrica.

La possibilitat que el planejament territorial pugui treba-llar amb la perspectiva d’aquest àmbit pot contribuir aevitar una metropolitanització banal d’aquestes comar-ques. Per això caldran, però, planejament i accions quepropiciïn el reforçament de la seva integració a l’estruc-tura territorial des de les seves pròpies característiques.

L’ampliació dels àmbits d’estudi permet així mateix laconsideració del paper d’un element territorial de pri-mer ordre: l’Eix Transversal.

L’Eix Transversal no és un element independent del sis-tema metropolità. De la comprensió del seu significatterritorial depèn el caràcter que cal donar a una via tancontrovertida com el quart cinturó, o B-40, que tambéhavia estat denominada via orbital (!).

El paper primordial com a articulador de sistemes ur-bans de la segona corona que cal atribuir al quart cin-

33

1 La delimitació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. CPSV. Josep Roca, Joa-quim Clusa, Enriqueta Díaz, CPSV, Barcelona 1997.

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 33

turó només pot definir-se amb rigor si es té en comp-te la configuració de l’entorn de l’Eix Transversal coma via en què ha de tenir la funció bàsica de canalitzarel pas a través, sense perjudici del seu paper d’inter-connexió de les capitals de les comarques interiors.

Defensem doncs un planejament de la Regió Metropo-litana que no perdi de vista la seva inserció en un ter-ritori més ampli on es juguen algunes opcions d’espe-cial transcendència per a aquesta, territori que la ja nollunyana posada en servei de línies regionals d’alta ve-locitat ampliarà encara més, fins a incorporar els en-torns de Girona, Tarragona i Lleida.

En tot cas, els instruments d’ordenació del territori iles accions encaminades al seu desenvolupament sos-tenible creiem que haurien de respondre als criteris iobjectius que s’apunten en els següents apartats.

2 Les infrastructures estratègiques

Per a tot l’àmbit de la regió i de Catalunya sencera, ésfonamental que la funció de capitalitat que exerceixl’aglomeració central metropolitana es desenvolupiamb la màxima eficàcia i en el màxim espai territorialpossible. A més de la reconeguda capitalitat de Cata-lunya, la co-capitalitat d’Espanya, o la capitalitat d’unamacroregió europea són papers que requereixen un nivell suficient d’infrastructures de connectivitat decaràcter estratègic. En concret l’aeroport, el port i eltren d’alta velocitat són, si bé de diferent naturalesa,les peces bàsiques d’aquest entramat infrastructural.

Com a dada comuna de les tres es pot dir que òbvia-ment el planejament territorial de la Regió Metropolita-na no ha tingut cap possibilitat d’intervenció en les decisions que els darrers anys s’han pres respecte d’aquestes infrastructures, pel fet de no haver existiten els moments que tocava. El planejament territoriald’aquesta àrea no hauria estat segurament determi-nant en relació amb les opcions adoptades, però bensegur que podria haver estat un argument sòlid en fa-vor de determinades solucions. Cal assenyalar que elPGM no ha pogut tenir tampoc aquest paper per les li-mitacions que es derivaven dels seus 27 anys d’anti-guitat. En tot cas, cal ser conscient que en les deci-sions corresponents a matèries en què l’Estat té lacompetència, i estan regulades per lleis sectorials, elplanejament no serà quasi mai determinant. Serà entot cas un argument més per utilitzar en les inevitables

negociacions, amb un grau d’eficàcia que dependrà dela seva qualitat i del consens que el doni suport. Ésprecisament en el terreny del consens entre les forceseconòmiques i socials del territori on es fonamenta lacapacitat d’acció dels plans estratègics, que hem d’en-tendre compatibles i complementaris amb el planeja-ment territorial.

Amb data d’avui es pot dir que les principals decisionsrelatives a l’abast i la configuració de les infrastructu-res esmentades ja estan preses i que no és probableque –al marge d’algunes concrecions pendents– en unperíode relativament llarg de temps es plantegin novesdecisions de la importància de les adoptades. Per tant,les previsions d’aquestes infrastructures són pel que faal planejament territorial una dada que cal tenir encompte, però una dada extremament important.

A més del valor com a factors de competitivitat que te-nen un port i un aeroport de suficient capacitat, i untren d’alta velocitat amb un nivell de servei elevat, ladimensió i localització d’aquests elements constituei-xen factors de polarització del territori d’una grantranscendència. Així mateix, la previsió d’una àrea lo-gística associada al port, la idea d’una ciutat aeropor-tuària de serveis i activitat econòmica associada a l’ae-roport i les estacions de l’AVE com a nous centres deconcentració terciària són fets d’indubtable importàn-cia en l’estructura espacial de les activitats econòmi-ques de la Regió Metropolitana, que el pla territorialhaurà d’avaluar adequadament, en tant que referèn-cies de primer ordre en la definició d’una propostad’ordenació del territori que respongui als paràmetresbàsics de la dinàmica econòmica actual.

Resta, tanmateix, un aspecte cabdal per resoldre. Unaspecte del qual la falta d’una solució satisfactòriahauria de ser causa suficient d’alguns replanteja-ments. En referim a la solució que cal donar als fluxosde mercaderies que motivaran el futur port i la zonad’activitats logístiques previstes. Està clar que el modede transport d’aquestes mercaderies no pot ser altreque el ferroviari. Atès que convé que la via tingui am-ple internacional, una opció estudiada és la d’utilitzarla via de l’AVE, la qual cosa seria possible només endeterminats estadis de desenvolupament del port i laZAL, i en determinades intensitats d’ús de la via d’al-ta velocitat pels trens de passatgers.

Un principi que caldria no perdre de vista en la soluciódefinitiva d’aquest assumpte és que el desplaçament

34

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 34

de mercaderies generat no ha de constituir fluxos ad-dicionals de camionatge que podrien col·lapsar qualse-vol via i produir greus afectacions ambientals. Si fosaixí realment caldria dubtar que sigui una bona ideatenir un port i una ZAL de l’extensió que es pretén enel centre de l’aglomeració metropolitana.

3 El model d’ocupació del sòl per la urbanització

Tractar de l’ocupació del sòl per la urbanització vol dir fo-namentalment tractar de la distribució en l’espai de l’habitatge i de les activitats econòmiques. A aquestrespecte cal dir també que al territori es dóna una deter-minada situació, resultat dels processos anteriors, i quehi ha unes expectatives d’increment que es poden ava-luar amb certa aproximació. Caldrà tractar de com es lo-calitzen aquests increments i com poden fer variar, o no,el model existent, sense oblidar el caràcter que han detenir els teixits urbans resultants i amb quina estructu-ra de centralitats s’organitzen a l’espai territorial.

Amb relació a la situació actual del territori i llevat del’errònia i inconvenient localització de diverses urbanit-zacions de baixa densitat, i de la freqüent falta de con-sideració dels marges fluvials, es pot dir que en el pro-cés d’ocupació del sòl per la urbanització ha estatdeterminant la configuració física del territori, la qualconstitueix el substrat estructural de la forma que haanat prenent aquesta ocupació.

En principi, es poden distingir tres tipus d’àrees:

–L’àrea de l’aglomeració central, formada per mu-nicipis que han exhaurit les seves possibilitats d’ex-tensió urbana i es troben majoritàriament en proces-sos de regressió demogràfica.

–Les àrees associades a sistemes geogràfics ourbans que mantenen processos d’extensió ur-bana.

–Delta del Llobregat (Sant Boi-Castelldefels). Aquestaàrea juntament amb l’aglomeració central configura l’àrea litoral central de la regió. Per l’existència de l’aero-port i la continuïtat espacial es podria entendre tambétota aquesta àrea com a part de l’aglomeració central dela Regió Metropolitana, i així es fa en aquest text.

–Vall Baixa del Llobregat, marge dret, marge esquerre /Sant Feliu-Molins de Rei.

–Vallès Occidental (riera de Rubí / sistema de Terrassa,riu Ripoll / sistema de Sabadell).

–Granollers-Mollet (rieres de Sant Cugat, Caldes, Con-gost, Tenes, riu Besòs).

–Resta del Vallès Oriental (Montseny-Montnegre).–Maresme.

•Sistema Masnou-Mataró.•Sistema Arenys de Mar-Calella.

–Llobregat. Sistema Martorell-Abrera-Olesa.–Garraf. Sistema Sitges-Vilanova-Sant Pere de Ribas.

–Les àrees que mantenen una estructura comar-cal amb una capitalitat prou clara, encara que es pu-gui diferenciar dintre d’elles més d’un sistema urbàplurimunicipal: Penedès, Anoia, Bages, Osona. Espot entendre també que les ciutats capitals d’aques-tes comarques formen amb Vilanova una tercera co-rona de polaritats metropolitanes.

Sense ànim d’exhaustivitat es poden assenyalar com aprocessos significatius de canvi que s’han vingut do-nant amb diferent intensitat en el territori els darrersvint-i-cinc anys els següents:

–Millora de la qualitat de la urbanització i dels espaispúblics a les àrees urbanes, amb especial valoraciódels espais i elements simbòlics dels municipis.

–Pèrdua de població als teixits centrals de les àrees ur-banes, que s’ha estès al conjunt del municipi en elscasos d’exhauriment del sòl urbanitzable.

–Terciarització de l’activitat i processos de transforma-ció de les velles àrees industrials. Tendència a la crea-ció d’espai per a noves activitats econòmiques mésque per a noves àrees d’habitatges.

–Processos de suburbanització de l’activitat, l’habitat-ge i el comerç.

–Desenvolupament d’una proporció molt importantdel sòl urbanitzable. A l’àmbit del PGM es pot dir quetot el sòl urbanitzable amb bones condicions ha ini-ciat el seu procés de desenvolupament, com a mínimel seu planejament parcial.

–Creixement dels municipis petits a causa de l’ofertade sòl residencial excedent de les seves necessitatsinternes que ha estat possibilitat pel seu planejamentgeneral2.

–Revisions del planejament general als municipisgrans amb criteris de contenció del creixement d’ha-bitatges. Dimensions del sòl d’habitatge en funció de

35

2 Vegeu l’article “Aproximacions a l’estructura espacial de l’Àrea Metropolita-na de Barcelona”, Josep M. Carrera, Papers núm. 36. Barcelona 2002.

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 35

la demanda interna, i també en alguns casos, impos-sibilitat física de creixement per exhauriment del sòlapte per ser urbanitzat.

Són processos amb alguns components positius, enespecial en aquelles coses que afavoreixen l’autoesti-ma municipal i la potenciació dels valors de proximitat,tanmateix aquests processos també han comportat:

–Excés d’ocupació de sòl per teixits de baixa densitat iimplantacions suburbanes.

–Dispersió de l’ocupació de sòl i afectació de l’espailliure.

–Localització d’una proporció important de l’habitatgeen municipis amb pocs llocs de treball i sense conne-xió ferroviària.

–Escassetat d’habitatge en uns anys de forta demandaper emancipació.

–Desequilibri quantitatiu dels llocs de treball localit-zats per habitatge en bona part del territori.

–Increment de la necessitat de desplaçament i de-pendència del vehicle privat.

Els propers anys, aquest territori tindrà a més proba-blement un cicle notablement expansiu pel que fa a lacreació de llocs de treball i necessitats de nou habitat-ge. Els creixements de població que expressa el censde 2001 en són la primera senyal clara. Amb la hipò-tesi, coherent amb els objectius de desenvolupamenteconòmic del país, que tindrem els propers vint anystaxes positives de creixement dels llocs de treball, lesquals podem suposar entre l’1,25% i l’1% anual, es po-den argumentar per a aquest període les necessitatsd’incrementar els habitatges principals al voltant d’u-nes 500.000 unitats, i de crear espai per a també uns500.000 nous llocs de treball3.

Aquestes demandes poden traduir-se físicament enuna important quantitat d’edificació addicional, queen part podrà ubicar-se a les àrees urbanes existents oen curs d’urbanització, però que en una part no gensmenyspreable requerirà la urbanització de noves àreesde sòl.

Cal subratllar que aquesta circumstància comportaràefectes molt substancials en el model d’ocupació desòl, i per tant la responsabilitat d’orientar correctament

aquest procés és molt gran. D’aquí a vint anys po-dríem tenir un model notablement redreçat en unanova dimensió espacial, o podem aguditzar de formanotable tots els efectes negatius que els processos detransformació sota òptiques fragmentàries estan pro-duint en el territori.

Són imprescindibles, per tant, projectes de conjunt,que en cap mesura vol dir projectes uniformadors; pre-cisament només actuacions intencionades concebudesdes d’una visió territorial àmplia podran evitar la uni-formització per suburbanització a què ens porten lesdinàmiques dispersives que venim sofrint.

Al territori de la Regió Metropolitana distingim, com s’hadit, tres àrees clarament diferenciades: l’aglomeraciócentral, els sistemes urbans de la segona corona, i elsespais comarcals de la tercera. A cada una d’aquestesàrees cal aplicar tractaments adequats amb criteris i ob-jectius específics per aconseguir una regió que valori ladiversitat del territori i funcioni de la forma més eficient.

A l’aglomeració central caldrà, principalment:

–Mantenir els teixits compactes i el caràcter mixt delsusos. Continuar treballant en la qualificació dels seusespais i en la potenciació dels seus valors simbòlicsque fonamenten l’estructura de centralitats interna.

–Preservar l’ús d’habitatge als teixits urbans residen-cials. Fomentar la rehabilitació dels habitatges i lamillora de la qualitat de vida que faci aquests teixitscompetitius amb les alternatives suburbanes.

–Propiciar la transformació urbanística de les àrees ob-soletes –en especial els vells teixits industrials– cap anous teixits urbans equilibrats pel que fa als habitat-ges i als possibles llocs de treball que la transforma-ció pot acollir.

–Es tracta d’una àrea on el Pla General Metropolità vaestablir de forma pràcticament definitiva quin ésl’àmbit màxim acceptable de l’àrea urbanitzable. Entot cas, les correccions del model d’ocupació de sòlhaurien d’anar en la línia de suprimir algunes opcionsd’urbanització de baixa densitat –majoritàriament zo-nes 21– altament discutibles per la seva localització.

En els sistemes urbans de la segona corona cal-dria en canvi posar l’accent en:

–Potenciar les ciutats com a polaritats urbanes princi-pals i necessàries per a la correcció d’un model d’o-cupació excessiu i confús.

36

3 “La Regió Metropolitana de Barcelona els propers vint anys. Prospectiva demercat de treball, demografia i habitatge”, Gabinet d’Estudis Urbanístics, Ga-binet Tècnic de Programació, 2003.

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 36

–Ser radicalment restrictiu en l’admissió d’implanta-cions periurbanes d’equipaments, comerç, o qualse-vol element que admeti possibilitats de localitzacióals teixits urbans.

–Propiciar l’augment de pes demogràfic i d’activitatd’aquelles polaritats amb disponibilitat de sòl i bonesconnexions ferroviàries existents o previstes. Es po-drien assenyalar com a polaritats susceptibles de sermés importants: Granollers-Canovelles-les Franque-ses, i Martorell-Abrera-Sant Esteve, entre d’altres. Encanvi, probablement Sabadell ha assolit tota l’ocupa-ció de sòl possible, i a Terrassa el darrer pla d’orde-nació urbanística estableix també l’àmbit que sem-blaria aconsellable no excedir.

–Limitar l’oferta de sòl per habitatge que superi clara-ment la seva demanda interna als nuclis urbans ambpocs llocs de treball localitzats i sense connexió ferro-viària. Evitar també, òbviament, nous creixements re-sidencials separats de les àrees urbanes.

–Fomentar tant com sigui possible els processos de reestructuració dels teixits de baixa densitat disper-

sos. Aquests processos haurien de crear centralitats imillora de l’accessibilitat. Tanmateix, són processosdifícils en què cal seleccionar bé els objectius, i dei-xar al marge aquells assentaments que per topogra-fia i localització són poc aptes com a àrees de re-sidència permanent.

A les àrees comarcals de la tercera corona, on in-clouríem l’entorn de Vilanova i l’Alt Penedès, junta-ment amb l’Anoia, el Bages i Osona, les polítiques territorials, tot i que haurien de participar d’alguns ob-jectius esmentats, tindrien com a eixos principals:

–Propiciar l’extensió urbana de les capitals comarcalsperquè siguin capaces d’acollir una part substancialdel creixement de llocs de treball i habitatges que espreveu per als propers vint anys. Es tracta de ciutatsamb una tradició i una estructura urbana consolida-des, que tenen o poden tenir unes bones connexionsferroviàries i que poden assolir un important eixam-ple que faci compatibles la intensitat i la qualitat ur-

37

La Regió Metropolitana de BarcelonaFigura 1

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 37

bana. Resultat d’aquesta política seria naturalmentun augment de la seva importància i projecció com apolaritats territorials.

–En coherència amb la proposta d’un increment relati-vament ràpid que representaria, a més, una proporcióimportant respecte de la dimensió de les ciutats exis-tents, caldran les mesures necessàries, amb partici-pació de les administracions públiques d’àmbit supe-rior, per assegurar un desenvolupament equilibrat pelque fa a la relació quantitativa llocs de treball-habi-tatge, al nivell d’equipaments necessari i a la compo-sició social de la població.

La incorporació d’aquestes ciutats a la configuraciód’una sòlida estructura de polaritats metropolitanes ila seva contribució a facilitar una localització adientdels nous habitatges i llocs de treball que caldran, re-querirà probablement un règim especial de concertacióamb les administracions d’àmbit superior.

En resum, i de forma inevitablement simplificada, po-dríem dir que amb relació al model d’ocupació del sòl,les accions territorials se centrarien en la rehabilitaciói millora a l’aglomeració central, en la reestructura-ció als sistemes urbans de la primera corona i en elcreixement compacte i equilibrat als espais comar-cals de la tercera corona.

4 Les infrastructures de mobilitat

El primer que cal subratllar amb relació a les necessi-tats de mobilitat és el valor determinant que hi té elmodel d’ocupació de sòl, en concret l’extensió, la di-versitat i la densitat dels teixits urbans. És força clarque les àrees que integren llocs de treball i habitatgefaciliten que hi hagi una proporció de desplaçamentsresidència-treball de recorregut relativament curt. Laproporció no es pot assegurar, però sí que es pot asse-gurar que la segregació en àrees residencials i àreesd’activitat econòmica comporta un 100% de viatgesmés llargs. D’altra banda, la densitat, en disminuirl’extensió, facilita així mateix el desplaçament curt,però també el que és fins i tot més important en unàmbit metropolità, proporciona les masses crítiques depoblació perquè es puguin crear sistemes de transportpúblic eficients, en especial els ferroviaris.

D’aquí que podríem dir que si bé la concreció de lesinfrastructures fixes de mobilitat en el planejament ter-ritorial té sovint poca fiabilitat per la independència de

criteri que solen mantenir els departaments compe-tents i els gestors dels serveis, la definició del modeld’ocupació de sòl és una forma d’assegurar, encaraque sigui amb posterioritat, la creació de les infrastruc-tures necessàries ja que pot motivar previsions d’unnombre de viatges suficient. Dit d’una altra manera:més enllà que en el planejament territorial s’incloguinassaigs de connexions i de traçats, la condició bàsicaque ha de complir al respecte és que per les caracte-rístiques del model d’implantació sigui defensable laseva dotació de sistemes de transport públic eficientque abastin la proporció desitjable del seu àmbit.

A la Regió Metropolitana ens trobem, però, en la si-tuació inversa. No ha estat possible encara l’acordrespecte d’un model d’implantació urbana d’escalaterritorial, i en canvi està aprovat des d’abril del 2002un Pla Director d’Infrastructures del Transport públicmetropolità (PDI) elaborat i tramitat per l’Autoritat delTransport Metropolità (ATM) d’àmbit regional i prime-ra experiència d’organisme concertat Generalitat-Ad-ministració local per al tractament d’assumptes d’àm-bit regional metropolità.

L’explicació d’aquesta aparent paradoxa són els dèfi-cit de transport actuals i els previsibles en funció delmodel d’implantació existent, els quals són el primerque s’ha d’atendre i a més tenen substància suficientper merèixer un pla que defineixi les infrastructures quecal crear. Per aquest motiu el pla és molt precís i inten-siu en actuacions que corresponen a la part més den-sament ocupada del territori i ho és menys a mesuraque es refereix a àrees on no es poden fer previsionsfiables respecte a l’evolució dels assentaments urbans.En concret, el pla centra la seva atenció en l’aglomera-ció central metropolitana i en els sistemes urbans deSabadell i Terrassa. El seu caràcter lliscant amb revi-sions cada cinc anys i l’existència d’una llista obertad’actuacions en altres àmbits pot permetre una pro-gressiva adequació a les necessitats que es vagin ava-luant. Cal doncs considerar el PDI com un instrumentútil per a una programació racional de les actuacions eninfrastructures de transport col·lectiu, si bé caldrà tenirpresent tanmateix el desajustament entre objectius i re-cursos que pot donar-se en algunes actuacions.

Al marge del PDI, s’han expressat també en el documentUna nova proposta ferroviària per Catalunya4 idees inte-

38

4 Document del (PSC-CpC) presentat per Juan Clos i Pasqual Maragall alCol·legi d’Enginyers de Camins (12-9-2002).

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 38

ressants que de fet el complementen, en especial en elsàmbits on aquest no es decideix encara a intervenir.

Crec que al marge de diferències substancials en laseva intenció i metodologia, els dos documents es-mentats expressen en conjunt uns objectius de verte-bració del territori metropolità amb el quals són forçacoherents les idees de desenvolupament territorial ques’apunten en aquest article. Mantenint la referència alstres àmbits considerats podríem dir que pel que fa ales infrastructures de mobilitat caldrà actuar en les lí-nies que s’indiquen a continuació:

A l’aglomeració central l’objectiu serà homogeneït-zar l’accessibilitat als serveis de transport d’infrastruc-tura fixa, sense perjudici d’una certa ponderació enfunció de la demanda. De fet, aquest és el contingutprincipal de PDI, en especial les seves propostes denous traçats ferroviaris, d’intercanviadors a crear o mi-llorar per potenciar el funcionament en xarxa de me-tros, ferrocarrils i tramvies.

Als sistemes urbans de la segona corona, les ac-tuacions haurien de mantenir un doble front ferroviarii viari.

Els serveis ferroviaris són també a aquesta escala l’ins-trument principal de vertebració del territori potenciantla centralitat i dimensió de les polaritats més ben ser-vides. D’altra banda, si bé amb menor quota que a l’a-glomeració central, els ferrocarrils haurien de ser tam-bé en aquest àmbit el mitjà prioritari de transport.L’accent de l’actuació estaria aquí en les estacions, elsintercanviadors cotxe o bus-tren, i en la millora detraçats i doblats de vies necessaris per a unes freqüèn-cies competitives. En concret, la xarxa de rodalia de Renfe i els Ferrocarrils de la Generalitat haurien deprosseguir en la notable millora de servei dels darrersdeu anys fins a constituir un veritable metro regional.Cal dir que el PDI i el document Una nova proposta ferroviària... contenen propostes en aquest sentit, quela definició d’un model de desenvolupament territorialpermetria fonamentar i completar.

Tanmateix, al territori dels sistemes urbans de la sego-na corona no es pot oblidar l’atenció a la xarxa viàriasecundària, és a dir, aquella formada per les carreteresno segregades. Cal recordar que les vies segregades oautopistes han estat els darrers trenta anys les que hantingut pràcticament l’exclusiva del desenvolupamentviari territorial, mentre que la irrigació territorial de me-

nor escala ha estat confiada en bona part als traçatshistòrics sense capacitat per donar resposta a una de-manda que cal no potenciar però que hi és5. La insu-ficiència d’aquesta xarxa és motiu de nombrosos collsd’ampolla i d’un ús inadequat de les autopistes per atrajectes locals. No podem oblidar que als sistemes ur-bans de la segona corona una proporció important delsdesplaçaments s’haurà de fer per carretera a causa dela configuració i la intensitat de la implantació urbanai industrial que hem assolit, la qual comporta que unapart substancial de l’espai urbanitzat resti fora de l’a-bast dels serveis ferroviaris.

Pot ser important, per tant, en aquest àmbit la políti-ca d’intercanviadors carretera-tren, si bé l’intercanvia-dor vehicle privat-tren pot tenir dificultats tant d’im-plantació com funcionals per les superfícies de sòl querequereixen per a una certa eficàcia en termes quanti-tatius. Un bon intercanvi entre bus i tren pot ser unaeina important que caldria desenvolupar en aquestapart del territori.

Pel que fa als espais comarcals de la tercera coro-na, la proposta assenyalada de potenciar decidi-dament la importància en habitants, activitat i equipa-ments de les polaritats territorials ha de comportarcom a mesura inseparable una millora profunda de lesconnexions i els serveis ferroviaris entre aquestes pola-ritats i els altres àmbits metropolitans, així com entreelles mateixes en el que sigui possible. Cal subratllarque en el model que es defensa, l’estació de ferrocar-ril com a principal punt d’accés al centre d’una àrea ur-bana gran, compacta i raonablement densa, consti-tueix una referència estructural de primer ordre.

Recordem també que el document Una proposta ferro-viària... insistia en la millora de les comunicacions del’àrea central metropolitana amb Igualada, Manresa iVic, i en la creació d’un eix interior ferroviari que esta-bliria noves connexions entre aquestes ciutats.

5 Els sistemes d’espais lliures

Sense perjudici del que s’ha dit fins aquí, cal deixarben clar que el planejament territorial ha de tenir coma primer objectiu la protecció i el reforçament dels sis-temes d’espais lliures territorials, i que les decisions

39

5 Vegeu l’article “La xarxa viària a la regió metropolitana de Barcelona. Un ba-lanç”. Manel Larrosa, Papers núm. 38, Barcelona 2003.

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 39

respecte a urbanització i infrastructures s’haurien deprendre sense perdre-ho de vista.

Els espais lliures són el component més feble del terri-tori, en tant que el seu rendiment social sovint no éstraduïble en termes monetaris, i perquè amb relacióals sòls per a la urbanització i al sòl per a les infras-tructures té un dèficit clar de planejament. Si béaquells han estat l’objecte principal dels plans urbanís-tics i dels projectes sectorials en els espais lliures, lle-vat d’algunes peces singulars, només tenim la norma-tiva fragmentària que en cada terme municipal elsplans d’ordenació urbanística estableixen per a un trosde sòl no urbanitzable el sentit del qual difícilment poden copsar plenament.

Només des d’un enfocament territorial es poden re-conèixer i avaluar els sistemes d’espais lliures, i establirles mesures necessàries per potenciar-los i protegir-losamb la solidesa argumental suficient per resistir la de-manda fragmentària però incessant de noves ocupa-cions per a la urbanització de sòl i per a usos periurbans.

A la Regió Metropolitana de Barcelona, aquesta pro-blemàtica es planteja de forma generalitzada i ambtota la seva virulència possible. Tanmateix, pel diferentgrau que ha assolit l’ocupació de sòl als tres àmbits territorials considerats, els criteris i objectius tindranen cadascun d’ells diferents accents pel que fa aaquest assumpte.

A l’aglomeració central, on s’assoleix un grau méselevat d’ocupació de sòl per la urbanització, i on el PlaGeneral Metropolità va poder articular una ordenacióde l’espai amb una mínima amplitud d’enfocament,és segurament l’àmbit on la preservació dels espaislliures que resten està més consolidada. Cal, però, feralgunes matisacions:

Podríem dir que està força consolidada allà on la topo-grafia ajuda i on s’han desenvolupat instruments com-plementaris de protecció i gestió de l’espai lliure: Coll-serola i les parts del part del Garraf i de la serralada deMarina que constitueixen límits de l’aglomeració urba-na. Tanmateix, resten pendents algunes peces de sòl urbanitzable de baixa densitat amb vocació d’ésser su-primides, i algunes discutibles infrastructures viàries–segregades– que amenacen la integritat de Collserola.

L’altra gran peça d’espais lliures considerada pel plane-jament urbanístic plurimunicipal des de l’any 1953 la

constitueixen el Delta i la Vall Baixa del Llobregat. Aquíles amenaces són més greus. D’una banda, les infras-tructures –previstes o no pel PGM– van menjant i tros-sejant l’espai. D’una altra, hi ha els interrogants queobre una gradual desaparició de l’activitat agrícola.

Pel que fa a les infrastructures és clar que després del’aeroport, l’AVE i el necessari ferrocarril que ha de moure les mercaderies del port, caldria fixar defini-tivament el punt final. Pel que fa a l’agricultura, la cri-si de la qual ha estat potenciada en part per les infras-tructures, cal deixar ben clar que les seves alternativesde futur passen per la preservació del Delta i la VallBaixa com a espai lliure, per exemple, constituint ungran mosaic de boscos de ribera, d’àrees de matolls ide peces que romanguin agrícoles que en conjunt fa-cin compatibles el seu ús com a parc extensiu, un pai-satge coherent amb el lloc i una certa explotació agrà-ria-forestal. En qualsevol cas, l’aglomeració central nohauria de renunciar mai a aquest espai lliure de fortaidentitat geogràfica, que en bona part s’ha pogut man-tenir al llarg de cinquanta anys no gens fàcils per al territori.

A més de la preservació d’aquestes àrees bàsiques, al’aglomeració central caldria garantir i potenciar tantcom fos possible algunes connexions clau entre els es-pais; en podem subratllar les següents: Garraf-Delta através de la riera dels Canyars, Garraf-Vall Baixa als vol-tants de la Colonia Güell, Delta-mar a través de lesàrees d’aiguamolls, Collserola-Sant Mateu a través delturó de Montcada.

Al territori de la segona corona, hi estan presents elsdos sistemes d’espais corresponents a la cadena litoral(Garraf, Collserola, serralada de Marina) i a la prelito-ral (serres de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Mont-seny). Sobre aquesta geografia bàsica hi ha diversesàrees sotmeses a règims de protecció. En aquest àmbit,el planejament territorial hauria d’insistir en la creaciód’una estructura general d’espais lliures que incorporiles peces singulars a sistemes continus que en el possi-ble donin lloc a una xarxa que s’estengui en tot el terri-tori. És aquí, on tenim una important ocupació de sòlperò encara no agregada en grans peces, on té especialsentit la preservació de connectors entre espais lliuresque a la vegada actuen com a separadors6 entre àreesurbanitzades. Aquests connectors han de tenir la màxi-

40

6 Connectors-separadors, concepte proposat per Albert Serratosa en el nonatPla Territorial Metropolità de 1998.

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 40

ma amplada possible i només en alguns punts difícilstindran la configuració d’un passadís. Sens dubte, unpla territorial que abordi decididament aquesta qüestióha de permetre intensificar i estendre la connectivitatque persegueix l’Anella Verda que ha estat promogudaper la Diputació de Barcelona amb l’objectiu d’integraren un sistema continu d’espais lliures les peces aïlladesque avui són objecte de protecció.

Concretament, el planejament territorial hauria de po-sar especial atenció en els següents espais:

–Les continuïtats entre l’entorn del Montseny i la serra-lada Litoral a la vall del Besòs, on caldrà tractar ambmolta cura l’espai entre el sistema urbà de Granollersi el de Cardedeu-Llinars.

–Les poques àrees de contacte entre la serralada Lito-ral i el mar que resten lliures d’urbanització, les qualshaurien de ser objecte d’una rigorosa protecció.

–La connexió del Vallès amb la serra de Sant Mateu,pels espais de carena divisoris de les aigües del Ripolli la riera de Caldes.

–La connexió de Collserola amb la serra de Sant Llo-renç del Munt, entremig dels sistemes urbans de Sa-badell i Terrassa i habilitant un corredor suficient en-tre Sant Cugat i Cerdanyola. Segurament és aquestun dels espais més compromesos, especialment a lesproximitats de la A-7.

–La difícil continuïtat Collserola-Vallès-Llobregat entreRubí, Castellbisbal i el Papiol.

–El contacte del massís del Garraf amb el mar.–Les àrees d’espais lliures de contacte amb el mar queresten en el tram Sitges-desembocadura del Foix, quehaurien de ser objecte també d’una rigorosa protecció.

Als espais comarcals de la tercera corona, atès elmolt menor grau d’ocupació del territori per la urbanit-zació, la política de preservació dels espais lliures terri-torials hauria de tenir un caràcter més general. Senseperjudici que el planejament pugui distingir àrees enfunció de diferències en la normativa de protecció i elscriteris de gestió adequats per a cada part del territori,en aquest àmbit les accions fonamentals passen perproscriure qualsevol intent d’urbanització dispersa, sermolt restrictius amb les usos periurbans i propiciar elcreixement compacte de les principals polaritats urba-nes d’aquest territori.

Es tracta en definitiva que a la vegada que es potenciala participació de les àrees urbanes en les dinàmiquesde desenvolupament metropolità, aquesta part del ter-ritori no perdi les identitats, basades en unes relacionsurbano-rurals clarament diferents de les dels altres dosàmbits, que ha conservat fins avui.

Certament, a la Regió Metropolitana de Barcelona hiha més aspectes que cal considerar, però per abordarels problemes complexos es precisa d’algunes síntesisconceptuals i algunes prioritats. Des d’aquesta pers-pectiva sostindria que els eixos sobre els quals calconstruir el projecte territorial són els apuntats aquí,per bé que es podrà dir que això no és cap novetat, jaque qualsevol projecte territorial s’ha d’ocupar de lesinfrastructures, del model d’implantació dels habitat-ges i les activitats i de la preservació dels espais lliu-res. En tot cas, aquí s’ha intentat posar l’accent en elsprincipals criteris relatius a aquests eixos bàsics quehaurien de guiar el projecte territorial de la Regió Me-tropolitana de Barcelona, i que en una síntesi final po-dríem resumir en:

–Partir d’un enfocament territorial ampli, que comptiamb les comarques centrals per a la definició del mo-del territorial.

–Diversificar el tractament projectual en funció de la si-tuació i circumstàncies del territori que bàsicamentens defineixen tres àmbits de diferent caràcter.

–Aprofitar l’oportunitat –i abordar els problemes–d’un probable període de creixement intens de les ac-tivitats i els habitatges, que pot ser causa de canvisimportants en el model d’ocupació del territori.

–Potenciar les infrastructures de transport col·lectiucom a mitjà bàsic dels desplaçaments metropolitansi com a instruments de polarització urbana.

Naturalment tot això, de forma compatible amb:

–Preservar i reforçar els sistemes d’espais lliures terri-torials en coherència amb les característiques decada àmbit.

Com sabem, aquest darrer criteri no és específic d’a-quest espai ni d’aquest temps, però cal tenir-lo presen-ten en tot lloc i en tot moment, ja que malgrat que solser el de més probable consens inicial, és el de mésimprobable observança final.

41

030-041Papers39 10/10/03 08:44 Página 41

Les Comarques Centrals1

JORDI LUDEVIDArquitecte i urbanista

JOSEP MARIA CARRERAArquitecte i urbanista

JOAN MALUQUERBiòleg

MIQUEL MARTÍEnginyer de Camins. Canals i Ports

Llicenciat en Ciències PolítiquesMONTSERRAT MERCADÉ

GeògrafaJOAQUIM SABATÉ

Arquitecte i economista

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm, 39, maig 2003, pàgs. 43-59

1 Aquest article constitueix un resum de l’Informe territorial sobre les Comarques Centrals de Catalunya, encarregat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropoli-tans de Barcelona l’octubre del 2002. L’objectiu d’aquest encàrrec, similar al d’altres previs (Terres de Ponent, Regió de Girona, Alt Pirineu, Camp de Tarragona,etc.), era el d’elaborar una breu diagnosi sobre la problemàtica territorial, infrastructural, ambiental i urbanística de la regió; assenyalar les qüestions més relle-vants per afrontar la problemàtica descrita i indicar les accions que caldria emprendre. Alhora es pretenia fonamentalment analitzar els sistemes urbans de Cata-lunya i la seva relació amb l’àmbit metropolità de Barcelona.L’informe s’havia d’ajustar en tots els casos a una estructura i un índex temàtic molt precís de cadascun dels capítols, que ens ha semblat enraonat mantenirdoncs en aquesta síntesi.

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 43

Abstract

Les Comarques Centrals es veuen fortament influïdes per l'extensió territorial de les dinàmiques metropolitanes de la propera regió de Barce-lona. L'absorció per part d'una base econòmica, social i territorial pròpia dels forts impactes produïts per la immersió en una economia de crei-xent interdependència i complexitat, per l'arribada de nous col·lectius socials i per la implantació de models territorials mancats de la necessà-ria base de planejament i ordenació, esdevé el principal repte per a aquesta regió.

Las Comarques Centrals están fuertemente influidas por la extensión territorial de las dinámicas metropolitanas de la cercana región de Bar-celona. La absorción por parte de una base económica, social y territorial propia de los fuertes impactos producidos por la inmersión en unaeconomía de creciente interdependencia y complejidad, por la llegada de nuevos colectivos sociales y por la implantación de modelos territo-riales desprovistos de la necesaria base de planeamiento y ordenación se convierte en el principal reto para esta región.

The Comarques Centrals are nowadays strongly influenced by the territorial extension of the metropolitan dynamics of the nearby region of Bar-celona. The absorption of an economic, social and territorial basis typical of the strong impacts produced by the immersion in an economy ofgrowing interdependence and complexity, by the coming of new social groups and by the implantation of territorial models that lack the ne-cessary planning base and order becomes the principal challenge for this region.

Les Comarques Centrals sont fortement influencées, actuellement, par l’extension territoriale des dynamiques métropolitaines de la proche ré-gion de Barcelona. L’absorption par une part d’une base économique, sociale et territoriale et propre des forts impactes produits par l’immer-sion dans une économie de croissante interdépendance et complexité, par l’arrivée des nouveaux collectifs sociaux et par l’implantation desmodèles territoriaux dépourvus de la base nécessaire du projet d’aménagement devient le principal défi pour cette région

44

1 Comarques Centrals i Regió Metropolitana de Barcelona

2 Població, habitatge i treball a les ComarquesCentrals

3 Cinc punts clau en el desenvolupament territorial de les Comarques Centrals3.1 Accessibilitat exterior i vertebració interior3.2 Sostenibilitat3.3 Equitat social3.4 Competitivitat territorial3.5 Govern, governabilitat, plans territorials

4 Cloenda

Bibliografia

Sumari

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 44

Les Comarques Centrals

JORDI LUDEVID, JOSEP MARIA CARRERA,JOAN MALUQUER, MIQUEL MARTÍ,

MONTSERRAT MERCADÉ i JOAQUIM SABATÉ

1 Comarques Centrals i Regió Metropolitana deBarcelona

Per tal d’analitzar el desenvolupament futur de les Co-marques Centrals hom pot començar distingint possi-bles escenaris d’evolució demogràfica. Un d’ells aten-dria fonamentalment a les dinàmiques recents de lescinc comarques, tot considerant el seu comportamentsense rebre immigrants procedents d’altres comarques(que d’altra banda avui ja estan arribant en nombreconsiderable) i sense un creixement de la seva activitatproductiva. Les pautes de creixement canviarien forçasi les Comarques Centrals haguessin d’allotjar unaproporció creixent, no només d’indústries de poc valorafegit, magatzems i activitat logística que es despla-cen des de la Regió Metropolitana de Barcelona, sinótambé d’habitatges i de població que no tindran cabu-da els propers anys dins l’àmbit metropolità.

Ambdós escenaris extrems poden ser analitzats, però,amb condicions de transformació diverses, tant pel quefa al reforçament de l’autocontenció de les ComarquesCentrals i al funcionament en xarxa dels seus sistemesde ciutats, com a la millora de les seves connexionsamb Barcelona i els principals nodes productius de l’à-rea metropolitana de Barcelona. En tots els casos és desuposar, a més, que continuï el procés d’expulsió d’ac-tivitat industrial des de l’àrea metropolitana de Barcelo-na cap a la segona corona, també anomenada RegióMetropolitana estesa.

També és previsible que, per assumir la demanda d’ha-bitatge generada per l’àrea metropolitana de Barcelonao perquè els diferents municipis de les Comarques Cen-trals treballin en xarxa, caldrà reforçar els nodes de laxarxa de forma “compacta” i, per tant, apostar per unreforçament notable del pes de les principals ciutats(Igualada, Manresa, Vic i Berga).

Les anàlisis realitzades han estat fonamentades en lestendències recents d’aquest àmbit, de la Regió Metropo-litana i del conjunt de Catalunya (estructura demogràfi-ca, organització productiva, potencial de població activa,requeriments d’actius per tal de mantenir determinatsnivells d’activitat, etc.) i han cercat de mesurar el creixe-ment previsible i les demandes d’habitatges i de sòl pera diferents usos als principals sistemes urbans.

L’escomesa i el pes de les Comarques Centrals dins elconjunt català han estat profundament afectats per lestransformacions econòmiques de la segona meitat del

segle XX. Si haguéssim de sintetitzar els trets fona-mentals d’aquests canvis i avaluar les relacions entreles Comarques Centrals i la Regió Metropolitana deBarcelona, diríem que:

1. Els darrers quinquennis s’ha produït un importantincrement de la mobilitat laboral i una disminució del’autocontenció de les Comarques Centrals. L’incre-ment de la mobilitat es manifesta entre poblacions dela mateixa comarca i en el conjunt de les ComarquesCentrals, però també de manera destacada en les re-lacions amb Barcelona i la Regió Metropolitana. L’àreade Barcelona tendeix a superar l’atracció dels centresregionals com a receptors de fluxos laborals de les Co-marques Centrals.

2. L’augment considerable de les destinacions a les co-rones metropolitanes en el seu conjunt mostra que lainfluència del sistema metropolità barceloní tendeix aarribar a les Comarques Centrals.

3. És significatiu l’elevat nivell de la mobilitat laboralque Manresa estableix amb la segona corona metropo-litana, indicatiu dels lligams amb els mercats de tre-ball de Sabadell i Terrassa. Sembla suggerir-se unanova configuració de l’espai productiu català, en laqual Manresa s’integraria de fet en l’espai econòmicmetropolità, amb una creixent interrelació amb la se-gona corona metropolitana.

4. D’altra banda, continua el procés de descentralitza-ció de llocs de treball des de Barcelona cap a la prime-ra i la segona corona metropolitanes. En tant que Igua-lada i Vic continuen augmentant notablement elsfluxos cap a la ciutat de Barcelona, Manresa, Berga iSolsona presenten un guany de fluxos que compensaamb escreix les pèrdues dels destinats a la capital.

5. Estan augmentant considerablement les relacionsentre les dues corones metropolitanes i les ciutats deles Comarques Centrals, tant pel que fa a la descen-tralització de la residència a l’interior de la Regió Me-tropolitana com a la creixent imbricació dels mercatslaborals de les àrees urbanes de Manresa, Vic i Iguala-da amb els del Vallès Occidental, el Vallès Oriental i elBaix Llobregat.

6. Cal destacar tanmateix importants fenòmens de lo-calització de residència i activitat econòmica a les ro-dalies de les principals capçaleres comarcals (Vic, Man-resa i Igualada).

45

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 45

7. Algunes comarques d’aquest àmbit es veuen afecta-des pels fenòmens de desconcentració de la poblaciómetropolitana, i totes elles presenten saldos migratorispositius amb la Regió de Barcelona, molt notables en elcas de les més properes (Anoia fonamentalment, Bagesi Osona).

8. Cal, però, tenir en compte que una part importantde les migracions són dutes a terme per les personesmés ben formades i professionalitzades, per especialis-tes qualificats. Això suposa una descapitalització delsrecursos humans de les Comarques Centrals. Que s’in-verteixi aquesta tendència dependrà, a més de les mi-llores d’accessibilitat, de les polítiques urbanístiques,de promoció i d’imatge.

9. Si atenem a les dades de mobilitat laboral i de mi-gracions, s’està produint una clara tendència al trenca-ment dels eixos tradicionals de les valls fluvials, per de-bilitament del paper dels centres regionals i per nivellsd’integració cada vegada més elevats amb Barcelona ila seva Regió Metropolitana.

10. L’evolució de Manresa es diferencia lleugeramentde la de Vic i Igualada, ja que mentre que les darrerespresenten nivells d’integració creixent amb la RegióMetropolitana, Manresa sembla tenir un comporta-ment més autònom, en el sentit que és menys recep-tora de la desconcentració de la població barcelonina ique l’evolució del seu mercat de treball sembla depen-dre en major grau de la seva pròpia dinàmica econòmi-ca interna. Manresa rep en menor grau que Vic i Igua-lada la difusió de població i activitats que generaBarcelona, però al seu torn sembla manifestar unamajor capacitat de generar processos autònoms o au-tocentrats de desenvolupament.

Estem, de fet, assistint a un canvi en les lògiques defuncionament de les capçaleres comarcals. Es tractade ciutats crescudes a l’empara dels eixos fluvials coma centres regionals vertebradors del territori central,que avui, però, mostren una creixent integració en lesdinàmiques metropolitanes.

2 Població, habitatge i treball a les ComarquesCentrals

El model socioeconòmic, la proximitat geogràfica i l’es-tructura de la xarxa de comunicacions fa que les Co-marques Centrals (Anoia, Bages, Osona, Solsonès i

Berguedà) estiguin cada vegada més vinculades al ter-ritori metropolità. Així, malgrat que hi hagi un compor-tament diferencial, el que succeeix a l’àmbit metropo-lità repercuteix marcadament sobre les ComarquesCentrals.

En un context de represa del creixement demogràfic(per immigració) i de forta demanda d’habitatge (peremancipació i immigració), es poden identificar diver-sos escenaris possibles de cara al futur d’aquest terri-tori. En un extrem tindríem un desenvolupament queen podríem dir “endogen” (basat en les potencialitatsactuals d’aquest àmbit, sense implicacions de la RegióMetropolitana, força irreal en el context actual). Un se-gon es plantejaria aprofitar les dinàmiques metropoli-tanes i els recursos propis per bastir uns nous eixos dedesenvolupament que potenciïn, d’una banda, unamés estreta relació entre els nuclis principals i el seuhinterland, i d’una altra, una relació més equilibrada ode reciprocitat respecte a l’àmbit metropolità de Bar-celona.

Atenent a les característiques de l’evolució recent sin-tetitzades abans creiem que aquest segon és més versemblant. La tendència que s’està insinuant enaquests darrers 15 anys a les Comarques Centrals és aaugmentar la seva dependència de la Regió Metropoli-tana. Val la pena plantejar-se quin model de futur esvol per aquest territori, tenint present aquest àmbit es-pacial de referència (RMB i les Comarques Centrals).Analitzats detalladament diversos escenaris, el nostreestudi considera clau defensar a les Comarques Cen-trals un notable creixement demogràfic i d’activitat es-tructurat a partir dels nuclis urbans principals. Per ex-plicar-ho d’una manera gràfica, podríem dir que convéque moltes d’aquestes ciutats construeixin ara “l’Ei-xample” que no van saber o no van poder executar elsdos segles anteriors. Només així s’aconseguirà mante-nir una identitat pròpia i un pes relatiu raonable peraquesta regió, en la mesura que el mercat de treball,l’habitatge i els serveis assoleixen unes proporcionsequilibrades que possibilitin els nivells d’autocontenciói autosuficiència desitjables.

Tenim, en tots els escenaris analitzats, una realitat in-defugible: la necessitat d’un gran parc d’habitatge nouper als propers 20 anys a Catalunya, més de la meitatdel qual es necessitarà abans dels 10 propers anys. Elsllocs de treball contribuiran d’una manera més modes-ta en l’ocupació de sòl, però no pas d’una manera ne-gligible.

46

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 46

Partim dels objectius d’optimitzar els sistemes urbans,d’absorbir d’una manera equilibrada i no amb un biaixsectorial desfavorable part del creixement global me-tropolità, i de considerar de nou les dimensions delscentres comarcals per donar-los una capacitat renova-da de vertebració i intermediació de llur àmbit territo-rial i alhora mantenir una elevada autocontenció i au-tosuficiència.

L’estratègia que minimitza l’ocupació de sòl i optimit-za els sistemes urbans i el seu nivell d’equipamentpassa per potenciar la transformació de les capitalscomarcals en ciutats d’un rang superior, mitjançantun creixement equilibrat, un eixample del segle XXI,que superi la pèrdua de pes específic sofert peraquestes ciutats durant els darrers dos segles. Aquestcanvi d’escala hauria d’implicar no només els munici-pis principals (Manresa, Vic, Igualada, Manlleu, Tore-lló, etc.), sinó també els nuclis veïns que han partici-pat del creixement i la dinàmica dels centrescomarcals, tot superant el concepte de límit municipalrestrictiu. Aquest principi, que pot suposar duplicar elpes demogràfic d’aquests centres comarcals, sempreque vagi acompanyat de l’activitat econòmica i equi-paments públics i privats pertinents, fóra probable-ment desitjable àdhuc amb un escenari global d’es-tancament demogràfic i econòmic. L’existència del’Eix Transversal, que comunica les principals capitalscomarcals, ofereix la possibilitat afegida d’augmentarla cohesió dins d’aquest territori i possibilitar que unapart rellevant del mercat laboral i d’habitatge secun-dari es concentri en l’àmbit de les Comarques Cen-trals.

En l’actual situació, la hipòtesi de duplicar la poblacióde les capitals comarcals es pot assolir imaginant queaquest àmbit absorbeixi el 20% del creixement urba-nístic previst en l’escenari de referència per a l’àmbitmetropolità i les Comarques Centrals, tot incloent tanthabitatges com activitats i serveis.

L’assumpció d’una determinada quota de creixementimplica lògicament posar a punt una quantitat notablede sòl, amb la repercussió política, social i ambientalcorresponent. De tota manera, inhibir-se o reaccionartard davant d’aquesta situació de ben segur que por-tarà a nivells d’improvisació en la planificació que po-drien tenir conseqüències molt més greus.

3 Cinc punts clau en el desenvolupament territo-rial de les Comarques Centrals

3.1 Accessibilitat exterior i vertebració interior

Les Comarques Centrals tenen per la seva posició geo-gràfica un paper clau en el sistema de comunicacionsi en la vertebració del conjunt del territori de Catalu-nya. L’articulació directa de les comarques de Ponentamb les comarques gironines (relacions transversals) ila connexió de les comarques pirinenques amb la Ca-talunya litoral passen en bona part per les ComarquesCentrals. Per tant, del sistema d’infrastructures depènen gran mesura que sigui possible una organització territorial de Catalunya com una xarxa policèntrica desistemes urbans funcionalment integrats.

D’altra banda, la connexió directa amb la Regió Metro-politana de Barcelona a través dels corredors fluvials,enfortida arran de les recents millores en aquests ei-xos, ha fet que les dinàmiques metropolitanes ja es fa-cin sentir amb força en aquestes comarques. Però almateix temps, aquestes han quedat històricament al marge dels grans sistemes de comunicació inter-nacionals que conflueixen en la Regió Metropolitana a través dels corredors litoral i prelitoral (l’actual im-plantació de l’AVE en constitueix el darrer exemple).Aquesta combinació d’una alta accessibilitat entre lesComarques Centrals i la Regió Metropolitana i d’unaaccessibilitat menor (respecte a d’altres regions catala-nes) als grans sistemes de transport internacionalsconstitueix un risc per a la competitivitat d’aquesta re-gió, que podria convertir-se en simple receptora de lesactivitats expulsades de la Regió Metropolitana.

Hem cercat d’analitzar com el desenvolupament futurde les infrastructures a les Comarques Centrals potcondicionar, d’una banda, l’organització territorial enxarxa de Catalunya, i d’una altra, la influència de lesdinàmiques metropolitanes en aquestes comarques.S’ha fet analitzant l’estat actual de les xarxes d’infras-tructures i examinant les principals actuacions de mi-llora del sistema de comunicacions en aquestes co-marques els propers anys (tant les que influeixen en laseva relació amb la Regió Metropolitana com les quefacilitarien un millor funcionament en xarxa al conjuntde Catalunya).

Les opcions sobre la millora de l’accessibilitat i la ver-tebració territorials a les Comarques Centrals durant lapropera dècada atenen a tres grans objectius:

47

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 47

a) el reforçament simultani de la integració funcionalde les Comarques Centrals amb la Regió Metropolita-na de Barcelona i del seu funcionament en xarxa ambla resta de comarques catalanes en el marc d’un mo-del d’organització territorial basat en les interde-pendències i sinèrgies creixents entre sistemes urbans;

b) l’aposta per un model de mobilitat equilibrat en l’úsdel transport públic i el transport privat, tot concen-trant bona part de les inversions en infrastructures ales Comarques Centrals en la millora del transport pú-blic;

c) l’establiment de les condicions necessàries per aldesenvolupament de les activitats logístiques i de lasocietat de la informació, com dos dels sectors mésdinàmics en els propers anys.

A partir d’aquests objectius es plantegen les principalspropostes per a la millora de les xarxes d’infrastructu-res a les Comarques Centrals, que serien:

1. Potenciar els serveis de ferrocarrils de rodalia de Barcelona fins a Igualada, Manresa i Torelló de mane-ra que la durada dels trajectes se situï entre 40 i 50 mini la freqüència de pas sigui com a mínim cada mitjahora, i cada 15 min en hores punta. Aquest servei de ro-dalia es converteix en una peça clau de l’accés des deles Comarques Centrals als principals nodes dels siste-mes de transport internacionals de l’àrea metropolitana(estacions de l’AVE, aeroport, port). La millora del serveide rodalia implica una total renovació de la infrastructu-ra d’aquestes línies, a través de les quals es produiriatambé el transport de mercaderies des de les futuresàrees logístiques de les Comarques Centrals cap al portde Barcelona i cap a les línies de ferrocarril de llarg re-corregut. El Bages, on hi arriba més d’una línia de fer-rocarril, constitueix una comarca idònia per acollir elprincipal centre d’intercanvis de mercaderies amb accésa la xarxa ferroviària de les Comarques Centrals. La mi-llora de la línia ferroviària fins a Torelló s’ha de comple-tar amb un nou traçat ferroviari fins a la Cerdanya queaugmenti la competitivitat de la línia Barcelona-Puig-cerdà-França. Al marge de la realització o no d’un ferro-carril transversal, la línia entre Manresa i Lleida exigeixactuacions de millora d’un traçat que en alguns tramsés del tot obsolet.

2. Rescat o abaratiment del peatge de l’autopista Ter-rassa-Manresa: es pretén que l’Anoia, el Bages i Oso-na quedin efectivament connectades amb Barcelona

mitjançant vies ràpides segregades de doble calçadaque situïn les capitals de comarca a 40 min de Barce-lona. El desdoblament de la C-55 entre Martorell iManresa, la millora de la C-17 fins a Ripoll i les obresde condicionament de la calçada de la N-II també afa-voriran la millora de les comunicacions de les Comar-ques Centrals amb la Regió Metropolitana.

3. Actuacions de millora de la xarxa viària bàsica quearticula les Comarques Centrals amb la resta de re-gions no metropolitanes de Catalunya:

–desdoblament de l’Eix Transversal, almenys entre Vici Manresa;

–nou traçat de la C-37 entre Manresa i Igualada i en-tre Igualada i Valls;

–acabament de la C-15 entre Igualada i Vilanova i laGeltrú;

–execució de l’enllaç directe entre Vic i Olot;–acabament del desdoblament de l’Eix del Llobregatentre Sallent i Berga combinat amb la rebaixa i el fu-tur rescat del peatge del túnel del Cadí;

–millora de l’Eix del Cardener entre Cardona i Solsona.

Aquestes millores en la xarxa viària bàsica augmenten lavertebració interna de la regió i la seva articulació ambles altres regions, permeten donar resposta a l’augmentprevist de la mobilitat obligada i del transport de merca-deries entre els sistemes urbans, i milloren la comunica-ció de la Comarques Centrals amb els nodes d’accés alssistemes de transport internacionals no metropolitans(estacions de l’AVE de Lleida, Girona o Tarragona, portde Vilanova, aeroports de Reus i Girona).

4. Desplegament d’una xarxa de línies regulars d’auto-busos que, seguint els eixos viaris bàsics, constitueixinun sistema de transport públic que connecti els princi-pals sistemes urbans:

–eix transversal Girona-Vic-Manresa-Cervera-Lleida;–eix del Llobregat Manresa-Berga-Puigcerdà;–eix del Cardener Manresa-Solsona-la Seu d’Urgell-An-dorra;

–Igualada-Cervera-Lleida;–Manresa-Igualada-Valls/Vilafranca-Tarragona.

Caldrà elaborar un pla de transport públic per carrete-ra a les Comarques Centrals.

5. Creació de d’estacions intermodals a Igualada, Man-resa i Vic on s’articulin les línies de ferrocarrils de roda-

48

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 48

lia, les línies regulars d’autobusos intercomarcals i la xar-xa de transport públic supramunicipal a través de la inte-gració de les estacions i la coordinació dels horaris.

6. Adaptació dels principals sistemes urbans de les comarques centrals (conca d’Òdena, Pla del Bages iPlana de Vic) a les condicions de màxima integraciófuncional i d’alta mobilitat obligada mitjançant el des-envolupament d’una estructura viària i un sistema detransport públic urbà supramunicipals.

7. Inversions de millora i manteniment de la xarxa decarreteres comarcals i locals que han de garantir unbon accés a la xarxa viària bàsica des de totes les po-blacions. Resulta especialment necessària la millora del’eix subpirinenc entre Ripoll i Berga, de la carretera C-154 entre Vic, Prats de Lluçanès i Gironella, així comde la carretera que uneix Campdevànol amb Guardio-la de Berguedà.

8. Desenvolupament de convenis amb operadors pú-blics i privats en el marc de plans estratègics que faci-litin la difusió de les tecnologies de telecomunicaciód’acord amb els següents criteris:

–concentrar els esforços de l’Administració pública enles àrees que atrauen espontàniament menys inver-sions;

–diversificació de les tecnologies (ADSL, banda ampla,UMTS);

–foment de la competència entre operadors privats;–adaptació de les administracions públiques als ser-veis telemàtics;

–desenvolupament de telecentres que facilitin l’accés ila familiarització dels usuaris amb les noves tecnolo-gies.

També caldrà elaborar un pla d’infrastructures bàsi-ques per a les Comarques Centrals, amb particularatenció a les xarxes de cable, gas i telecomunicacions.

3.2 Sostenibilitat

Fins fa poc més de 10 anys els criteris urbanístics par-tien de l’espai urbà i construït per estendre’s progressi-vament vers el “no urbanitzable”, o reserva il·limitadade sòl en funció de la demanda urbana. Posteriorment,la sensibilitat naturalista va impregnar amb certa celeri-tat els diferents estaments tècnics i administratius i esva passar a l’antítesi: delimitar els espais protegits, o

pendents de protegir, per orientar el creixement cap a laresta del territori no tan valoritzat ambientalment. Pen-sem que aquestes visions, mútuament excloents o an-titètiques, cal que siguin superades perquè han conduïtmassa sovint a discordances molt marcades en els lí-mits entre l’espai lliure i l’ocupat, que ha posat en qües-tió la continuïtat de les comunitats, el manteniment deprocessos i hàbitats secundaris2 o de suport (per exem-ple, planes agrícoles associades a comunitats de faunade cingleres o forestal), o els corredors entre espaisconstruïts.

Pensem que cal retornar, amb el bagatge dels errorscomesos, al començament, a planificar a partir de l’es-pai construït, tenint present que el que l’envolta no ésel buit, sinó un espai lliure, natural, agrícola o senzilla-ment no impermeabilitzat, de manera que qualsevolintervenció d’envergadura que necessiti actuar sobreaquest espai cal que es fonamenti a partir d’un acuratestudi previ sobre les seves característiques (fragilitat,sensibilitat, singularitat, biodiversitat, bellesa i visiópaisatgística). A partir d’ací cal plantejar en l’esquemaurbanitzador com minimitzar l’afectació d’aquests es-pais i potenciar, a partir de les cessions d’espai verd,els hàbitats més estratègics i/o valuosos i, sobretot, lacontinuïtat dels elements connectors, relligadors tantestructurals de la biodiversitat com paisatgístics (cur-sos fluvials, rengleres d’arbres i tanques, etc.).

Els projectes d’infrastructures o creixements menorshan de tenir un marc adient de regulació; no es pot trac-tar de limitar-los amb restriccions apriorístiques de l’es-pai no ocupable, ja que això pressuposa massa sovint untreball improvisat de jerarquització dels diferents territo-ris i hàbitats, parcial, manipulable i relliscós, alhora quecontraproduent: per passiva delimiten on es pot fer detot sense gaire miraments o amb un estudi d’impacte de tràmit, a posteriori de l’avantprojecte urbanístic detorn. Pensem que el territori i l’urbanisme són quelcomdinàmic i que no poden funcionar dissociadament; ni in-tentant congelar el creixement per unes condicions con-junturals que pretenguin allargar-se indefinidament ni“museitzant” els espais “més valuosos” per protegir-losd’una voràgine expansiva que de totes acabarà, d’unamanera o altra, afectant-los. Cal inventariar i regular totel territori d’una manera adient i amb diferents graus deflexibilitat, no només els espais urbans o naturals d’es-pecial protecció.

49

2 A vegades més escassos i per això estratègicament més valuosos que elshàbitats “principals”.

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 49

De manera coherent amb aquest plantejament, pen-sem que més que fer una llista més o menys extensade recomanacions cal centrar-se en la protecció acti-va del territori i el paisatge a partir de dos tipus d’ac-tuacions:

1. L’establiment de categories normatives de regulacióde l’espai rural a partir de l’estudi i la definició d’àreespaisatgístiques homogènies i/o teixits rurals, que hau-rien de donar un nombre suficient i alhora raonable decategories, convenientment cartografiades en un mapade mosaic, basat en criteris tant de caire naturalísticcom agronòmics, culturals i d’altres.

2. Els estudis de detall dels principals projectes que cal certament dissenyar durant els propers anys. Entreaquests destacaríem especialment els dels eixamplesde les ciutats principals, els quals haurien d’absorbiridealment el 90% del creixement urbanístic de les Co-marques Centrals els propers 20 anys. La gran dimen-sió d’aquests projectes permetria, d’una banda, elcanvi d’escala i projecció d’aquestes ciutats en el marccatalà, tot augmentant paral·lelament l’autocontenciói l’autosuficiència. Pel que fa al territori o medi natu-ral, unes poques grans operacions optimitzen i mini-mitzen l’ocupació del sòl directe, d’una banda, i indi-recta, d’una altra, tenint en compte els enllaços viarisi altres actuacions no estrictament urbanes. A més, sesoluciona molt la fragmentació del territori en concen-trar les actuacions, les quals disposen, a més, d’unaquantitat de cessions prou important com per refer o restaurar hàbitats i paisatges i incorporar corredors ovies verdes que poden, si s’escau, creuar el propi cascurbà. Finalment, a nivell tècnic i econòmic, les opera-cions d’Eixample, per la seva magnitud, poden gaudird’un conjunt de recursos tant tècnics com econòmicsper tal de fer els estudis específics previs de medi na-tural que es requereixen i, a la vegada, per fer-ne lagestió o el manteniment posterior necessari.

3.3 Equitat social

A les Comarques Centrals com arreu, les actuals for-mes de creixement i especialitzacions urbanes i territo-rials estan conduint a noves formes d’exclusió i segre-gació social. Les polítiques adreçades a l’equitat sociali la cohesió ciutadana, com són sectorials, cal quequedin inserides en el marc de l’ordenació territorial,atès que la segregació social s’expressa també com auna evident segregació espacial i territorial. Per tant, la

intervenció sobre el territori estaria orientada a contro-lar l’especialització d’aquest i a evitar la segregació territorial esmentada.

La màxima expressió de la manca d’equitat es trobaavui en l’accés a l’habitatge i a alguns serveis seguitper la concentració dels sectors socials més vulnera-bles en barris determinats, els quals al seu torn patei-xen una sèrie de mancances, diferents segons siguinbarris vells i degradats o polígons residencials cons-truïts per allotjar grups de població amb escassos re-cursos econòmics. Aquesta segregació es manifestavatradicionalment també, i encara ho fa en el cas d’al-guns col·lectius, en la dificultat per accedir als serveispúblics i als equipaments socials i culturals.

D’altra banda, l’equitat és també condició de la cohe-sió ciutadana en la mesura que els diferents grups so-cials són capaços d’integrar-se i construir la civitas en-lloc de fragmentar i segregar el cos social de la ciutat.Les administracions públiques han d’influir de maneradirecta en cadascun dels aspectes apuntats. Així, la co-hesió ciutadana interna és també un factor constitutiudel capital social i de la vida urbana, com també de lacompetitivitat territorial.

Sense la cohesió ciutadana aquesta tasca esdevé a ve-gades més que difícil, impossible. És doncs també desde l’Administració pública que cal incentivar la partici-pació ciutadana en els diferents projectes de ciutat: elseu èxit depèn d’això. Així mateix, equitat social i co-hesió ciutadana esdevindran primordials en una faseque es preveu de creixement. Però el més important ésevitar que resultin negatius o tinguin uns costos so-cials i econòmics semblants als que es donaren a laRMB en les dècades de 1960 i 1970 (i a les Comar-ques Centrals en menor mesura); per tant, caldrà rea-litzar previsions de demandes d’habitatges, serveis iequipaments socials per tal d’absorbir-los a mesuraque es produeixin.

És davant d’aquests importants creixements previstosque l’elevat consum de sòl que suposa l’habitatge enbaixa densitat i la discriminació social, amagada sota lasimple separació d’usos, planteja la necessitat de recu-perar la ciutat compacta, amb la seva barreja d’usos,així com la readequació dels estàndards d’habitatge.

Al sistema urbà d’Igualada, el creixement que ha pre-dominat és el compacte. Es tractaria de seguir aquestmodel. Les ciutats d’Igualada, Manresa i Vic poden

50

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 50

transformar-se, substituint els seus sòls industrials perresidencials, completant els espais buits que encara hiha, i fent la reserva necessària per als equipaments,però sense haver d’ocupar completament el poc sòlque els hi resta.

Pel que fa al parc d’habitatges, s’hi estan realitzant in-tervencions des de diferents direccions: política de re-habilitació de nuclis antics, rehabilitació d’habitatgesen petits nuclis rurals i en masos disseminats per a laseva conversió en segona residència, intervenció públi-ca als polígons residencials i barris perifèrics, etc.

La situació en aquest procés de recuperació és molt di-ferent en cada ciutat. Així, a Vic s’està en una fase de“millora” del parc d’habitatges existent força mésavançada que a Manresa o Igualada. Per la seva ban-da, Manresa ja ha endegat polítiques d’intervenció enel parc d’habitatges que permetin la seva adequació, iIgualada està en procés d’identificació de les pro-blemàtiques per poder plantejar les estratègies ne-cessàries d’intervenció.

D’altra banda, en la darrera dècada la construcció d’habitatges ha augmentat a les Comarques Centralsen una proporció superior a l’índex de creixement de lapoblació: 6,1% de creixement mitjà anual d’habitatgesiniciats i habitatges acabats per al període 1992-2001,contra el 0,6% de creixement mitjà anual de poblacióper al període 1991-2001. Aquesta diferència en elsritmes de creixement indiquen un desajust entre elcreixement del parc d’habitatges i el de la població, acausa sobretot del canvi en les pautes socials de la po-blació; així, en el conjunt de les Comarques Centralsexisteix un superàvit d’habitatges (entre construïts i denova construcció) en relació amb la demanda potencialestimada de la població autòctona resident.

El problema, en línies generals, no és tant la manca desòl residencial com el model de creixement urbà triat.Així mateix, la substitució/compleció (i per tant com-pactació en ambdós casos) és molt lenta, el preu delsòl és més elevat i les obres de construcció més cares.

L’altra forma de creixement ha estat en baixa densitat(habitatge unifamiliar, preferentment adossat). I ésaquest tipus de creixement, produït sobretot en muni-cipis integrants dels sistemes urbans, el que, a més derepresentar un elevat consum del sòl i un encarimentdels serveis urbans, acaba per constituir una nova for-ma de segregació social.

Si el mercat d’habitatge de compra es caracteritza perles dificultats d’accés a causa dels seus elevats preus, elde lloguer presenta una situació especialment difícil, béper manca d’habitatges, bé per preus excessivamentelevats, però sobretot perquè la relació qualitat/preu ésencara més baixa que en el cas dels habitatges de com-pra de segona mà.

A les Comarques Centrals, segons dades del cens de 1991, dels habitatges construïts en el període1961-1991 el 78% eren de propietat i el 19% de llo-guer. Tampoc deixa de ser significatiu comprovar quesón els habitatges de més antiguitat els que tenen unmajor percentatge en situació de lloguer, mentre queels de menor antiguitat són majoritàriament de com-pra: el 51% d’habitatges anteriors a 1950 eren decompra mentre que el 31% eren de lloguer.

Actualment, la promoció d’habitatge públic és moltbaixa, malgrat que la construcció de nou habitatge ésforça elevada. Hi ha pocs exemples de promoció d’ha-bitatge públic, amb el que es vol destacar la realitzadaper diversos sindicats d’Igualada (CCOO, UGT, etc.),els quals estan executant una segona promoció d’ha-bitatge social (en plurifamiliar), al barri de les Comes,junt al barri promogut per l’Incasol. Les intervencionsde rehabilitació i revitalització s’han hagut d’adreçar ados sectors de ciutat força diferenciats.

D’una banda, els barris perifèrics, sorgits o no d’ope-racions urbanístiques de baixa qualitat i elevada rendi-bilitat, d’una altra estan els barris vells de les ciutatsen què s’ha permès la seva degradació.

Pel que fa a l’accés als serveis i els equipaments, la do-tació d’equipaments bàsics ha anat completant-se, tot ique existeixen encara alguns buits (per exemple, a Man-resa el teatre encara s’està rehabilitant, i el procés d’u-nificació dels dos hospitals està comportant una sèrie dedesajustaments que afecten tant el personal que hi tre-balla com l’atenció pública; o bé la necessitat d’unificarl’hospital d’Igualada en un únic centre, ja previst).

Respecte a la identificació dels col·lectius amb dificul-tats per accedir-hi, es comença a tenir informació, peròexisteixen buits i polítiques d’intencions però no d’ac-cions. Per exemple, supressió de barreres arquitectòni-ques per al col·lectiu de disminuïts físics, però tambéper a l’elevat col·lectiu de gent gran. No existeix un es-tudi detallat que identifiqui aquests col·lectius de ma-nera clara en la majoria de nuclis de la regió.

51

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 51

Ara com ara, la població immigrada es localitza bàsi-cament en les poblacions on hi ha activitat econòmicai per tant té majors possibilitats laborals: feines pocqualificades, tant relacionades amb l’agricultura i laconstrucció com els serveis, inclosos el de restauraciói el domèstic, perfils de treball demandats pels empre-saris.

A les Comarques Centrals la distribució de la poblacióimmigrada és desigual: Vic (entorn del 10%) i Manlleu(entorn del 13%) són els que en reben més, seguidesper Manresa (6%) i Vilanova del Camí.

La immigració no s’ha manifestat a Igualada de formasignificativa. Presenta una taxa de residents d’origenestranger molt inferior a la mitjana catalana: 4,75%del total d’immigrants el 2002. Vilanova del Camí n’a-cull més, amb el que en aquest cas la unitat d’anàlisiés la Conca d’Òdena. El cert és que, de manera pau-latina, a l’Anoia està creixent el nombre d’immigrants,sobretot perquè s’ha començat a notar un dèficit enmà d’obra en determinats sectors industrials.

Algunes d’aquestes poblacions (Manresa, Manlleu,Vic, etc.) han endegat plans i programes d’acollimento integració de la població immigrada. Així mateix, elConsell Comarcal del Bages ha realitzat un Pla Integrald’Immigració per a la comarca, que exclou Manresa–que ja en disposa d’un–, i des de la Mancomunitatd’Òdena s’ha començat a redactar un pla.

L’accés als serveis i els equipaments bàsics està garan-tit per a gairebé tota la població, però cal que s’incor-pori en la planificació una major sensibilització enversels col·lectius amb majors dificultats de mobilitat, su-primint de manera efectiva les barreres arquitectòni-ques i emplaçant aquests equipaments en llocs de fà-cil accés sense necessitat d’haver de recórrer altransport privat i garantint la seva condició de serveisde proximitat. Per contra, continua existint un sec-tor de població que es manifesta impermeable a l’ac-cés als serveis i equipaments d’escala urbana.

Des de l’òptica de la població local apareix com a moltnecessari avançar paral·lelament en la seva implicació,ja que aquesta sol manifestar rebuig (reconegut o no)cap a la immigració quan aquesta és especialment visi-ble i es posen de manifest les grans diferències culturals.

Sota l’epígraf de cohesió ciutadana s’expressa la in-quietud per part de la societat civil i de l’Administració

pública per la construcció del teixit social que permetiavançar en la creixent complexitat social. Per a l’Admi-nistració representa la necessària implicació de la so-cietat en els projectes que permeten construir i pertant avançar. Per a la societat representa l’exercici d’uncert control sobre l’Administració així com una plata-forma d’expressió i de pressió quan sent que no ésprou escoltada en les seves necessitats.

El gruix de la societat civil, que expressa la capacitat or-ganitzativa d’aquesta però també la seva capacitat d’in-fluència en la vida pública, té el repte d’organitzar-se demanera més efectiva per tal que les iniciatives no es per-din ni es dilueixin i tinguin un ressò més ampli.

L’activació de la participació ciutadana des de l’Admi-nistració pública, entesa com una manera d’implicarla societat en els projectes de ciutat i que permet des-envolupar una major consciència col·lectiva i participa-tiva, té el repte de buscar mecanismes en què la par-ticipació ciutadana no sigui utilitzada com a camp debatalla política si no es vol condemnar-la al fracàs,això és, com un mer instrument de reafirmació de lapròpia política per damunt dels interessos comuns dela ciutat.

3.4 Competitivitat territorial

Les Comarques Centrals estan formades per dos gransespais clarament diferenciats. D’una banda, hi ha elconformat per espais rurals i zones d’antiga industria-lització i activitat minera encara immersos en un pro-cés de reconversió. D’una altra, hi ha l’espai definit al’entorn dels principals sistemes urbans i que tendeixa la integració amb la Regió Metropolitana de Barcelo-na i a una embrionària articulació entre ells.

Els tres principals sistemes urbans de la ComarquesCentrals (Pla de Bages, Plana de Vic i Conca d’Òdena)es caracteritzen per ser industrials per excel·lència,però amb un important creixement i reforçament delsserveis vinculats al coneixement i a la societat del ben-estar.

El Berguedà, comarca identificable per les colònies in-dustrials i la mineria, però també pels espais naturals,està encara ara immersa en la crisi, la sortida de laqual no s’acaba de veure (és indicatiu que el creixe-ment comarcal de la població continuï sent negatiu).Està cercant de reorientar la seva oferta cap a l’activi-

52

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 52

tat turística, però mantenint en joc l’oferta de sòl in-dustrial i fent un esforç d’adaptació als nous requeri-ments tecnològics.

El Solsonès, per les seves característiques (zona fores-tal, existència de sòl industrial, bàsicament a l’entornde Solsona, existència del Centre Tecnològic Fores-tal de Catalunya, desenvolupament del turisme rural,etc.), ofereix una oportunitat clau de basar l’especialit-zació productiva en el sector forestal.

Apostem per un reforçament de la competitivitat que esbasi en impulsar les especialitzacions productives terri-torials existents o potencials en determinats subsec-tors, però des d’una perspectiva que consideri la cade-na de creació de valor completa, del sector primari alterciari, i que per tant permeti un cert domini i controlsobre tot o sobre una part bàsica del sistema productiu,eventualment recolzada en la creació o potenciació delscentres de coneixement vinculats a aquestes especialit-zacions.

En la línia de transformar l’antic sistema productiu ba-sat en la divisió dels sectors (primari, secundari i ter-ciari) en un sistema productiu que integri totes les fa-ses del procés, l’opció defensada seria convertir-los encentres de referència a escala catalana, però també eu-ropea.

Així mateix, caldria articular aquests dos espais en unaúnica regió, en què les diferents especialitzacions els re-lliguin i en què es pugui produir una transferència de recursos i capital social d’una part a l’altra del territori.Amb tot, resulta clau per a la competitivitat d’aques-ta regió el millorar l’accessibilitat entre els sistemes urbans i entre aquests i els grans sistemes de transportinternacionals si no es vol córrer el risc de convertir-seen simple receptora de les activitats expulsades de laRegió Metropolitana.

Igualment, caldrà incrementar la integració dels mer-cats de treball, tant entre els diferents sistemes de lesComarques Centrals com entre aquests i la RMB. Lasuma de recursos disponibles i l’accessibilitat i integra-ció de mercats ha de suposar l’atracció i mobilitzacióde recursos econòmics i humans de la regió i una mi-llora de la seva competitivitat.

En l’anàlisi de la competitivitat territorial intervenendos elements bàsics: els recursos disponibles (mate-rials i humans) i el reconeixement de les especialitza-

cions productives territorials. Per recursos disponiblesentenem els recursos materials (sòl industrial, empre-sa predominant i sector d’activitat, patrimoni natural icultural, etc.), els recursos humans o socials (formaciói qualificació bàsicament), així com alguns instru-ments territorials per a desenvolupar-los (promocióeconòmica i tecnològica, projectes urbanístics i territo-rials, etc.).

Els recursos disponibles s’han analitzat en tres unitats:recursos materials, capital social i instruments. En els recursos materials, atesa la forta especialització enl’activitat manufacturera, l’anàlisi se centra sobretot en l’oferta de sòl industrial, la caracterització de lesempreses predominants i els sectors d’activitat, peròtambé en el patrimoni cultural i natural.

El capital social ha estat vist també com a recurs prio-ritari en la mesura que si els recursos materialsatrauen o rebutgen la implantació de determinats tipusd’activitat, formació i qualificació del capital humà,poden condicionar la qualitat de l’activitat desenvolu-pada i el bloqueig o la consecució dels projectes desti-nats a millorar la competitivitat del territori, tant a es-cala local com regional.

La competitivitat territorial ha de basar-se en els pro-pis recursos i els seus potencials, millorant o modi-ficant els aspectes que actuen com un fre al seu de-senvolupament. Recursos materials, capital social iinstruments amb què s’han dotat són els tres peussobre els que reposa les seves expectatives futures decreixement.

A les Comarques Centrals, a més de destacar la ma-nufactura tradicional (antics eixos fluvials, “nous” sis-temes urbans), es pot considerar també el sector ali-mentari: l’Alta Anoia (Segarra calafina), el vitícola del’Anoia Sud i àmplies zones d’Osona, el Bages i el Ber-guedà.

Igualment s’està produint una tendència a la concen-tració empresarial de l’activitat agrària i ramadera.Així, mentre que la superfície agrària es manté esta-ble, el nombre d’explotacions s’ha reduït (també per al’Anoia: de 2.254 el 1989 a 1.384 el 1999).

Per comarques, al Bages el pes de la petita empresaera del 60,1% el 1999 (el 62,3% el 1991), però l’acti-vitat productiva es troba fortament concentrada enunes quantes empreses (amb 18 empreses de les 562

53

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 53

que hi havia l’any 1999 se sobrepassava la meitat dela producció de la comarca).

A Manlleu, d’acord amb dades de 2001, hi ha un clarpredomini de la microempresa (0-10 treballadors) ambel 88,1% del total d’empreses i el 33,4% de treballa-dors, seguida de la petita (11-50 treballadors) amb el10,5% del total de firmes i el 36,2% de treballadors.Amb tot, el pes de la mitjana empresa (51-250 treba-lladors), que representa l’1,2% del total de compa-nyies, és notori ja que concentra el 21,9% de treballa-dors assalariats del municipi.

A l’Anoia, les microempreses representen el 85,6% iles petites el 12,5% (iguals percentatges per a la co-nurbació d’Igualada) amb el 30% i 34% d’assalariats,respectivament (dades de 1999). Hi havia 8 grans em-preses i 51 de mitjanes. D’aquestes, 6 estaven localit-zades a la conurbació, 3 pertanyen al gènere de punt i1 al de confecció.

Es pot dir que gairebé tots els municipis de les Comar-ques Centrals, en diferent mesura, comencen a inte-grar el patrimoni cultural com un element de promocióeconòmica. Amb tot, es poden detectar diferènciessubstancials quant a la concepció i el grau de desen-volupament.

Les principals conclusions són les que segueixen:

–el sòl industrial és una de les bases de creixement defutur de les Comarques Centrals;

–el diferencial de preus del sòl industrial és alhora fac-tor d’oportunitats i riscos;

–la millora de les xarxes de comercialització i serveis ales empreses és un factor de competitivitat;

–cal veure el patrimoni cultural com a recurs de com-petitivitat territorial;

–finalment, el reforçament de les empreses orientadesa les diferents especialitzacions productives territo-rials esdevé una qüestió clau.

Les Comarques Centrals són molt riques quant aexistència de grups, més o menys organitzats, de ciu-tadans, empresaris, professionals, etc. Amb tot, el pro-blema més greu que s’hi identifica és l’excessiva frag-mentació, la confrontació oberta quan els interessossón contraposats i, per tant, la falta d’efectivitat mas-sa sovint de molts d’ells, el bloqueig de molts projec-tes que haurien pogut avançar, etc.

Hom proposa i estudia principalment tres instrumentsd’actuació.

El primer el constitueixen els Ens de Promoció Econò-mica, desenvolupats sobretot pels ajuntaments, que hiincideixen com a captadors/atractors d’activitat.

El segon instrument és de característiques i objectiusradicalment diferents. Les dimensions predominantsde les empreses i la progressiva incorporació de tecno-logia així com les majors exigències de qualitat delsproductes en un mercat cada cop més competitiu, fe-ren necessari la creació de centres tecnològics amb elsobjectius de transferir tecnologia i coneixement a lesempreses alhora que des d’ells es realitzarien tasquesd’I+D.

Finalment, el tercer instrument considerat com a factorde competitivitat han estat aquells projectes urbanís-tics de ciutat planejats i executats sota la perspectiva decreació de noves centralitats, alhora que faculten el ter-ritori en els diferents àmbits de promoció. És així ques’han tingut en consideració des de projectes que facili-ten la concentració dels centres de coneixement alhoraque acompleixen la funció de millora urbana del seu en-torn, fins a projectes que plantegen la gestió del patri-moni cultural com a factor de competitivitat. Determi-nats projectes urbanístics tenen una especial influènciaen el desenvolupament econòmic i la millora de la com-petitivitat territorial en la mesura que creen i recreennous espais integrant creixement urbà i activitat econò-mica; altrament dit, són projectes de promoció de cen-tralitats de serveis avançats, coneixements i/o comer-cials. En són exemples clars a les Comarques Centrals:

• Antiga travessera N-II Igualada, actual avinguda deMestre Montaner, per la promoció d’un eix d’activi-tats del coneixement i comercial de nivell. En aquestcas es tracta d’aprofitar aquest magnífic eix urbà (2 km de llargada) amb una doble funció: actuarcom a frontissa urbana entre la indústria i la ciutat,i potenciar la conurbació d’Igualada més enllà de lapròpia comarca.

• Parc de les Colònies, al Berguedà. Comprèn el tramde 20 km de riu entre l’Ametlla de Merola i Cal Ro-sal i integra/articula 15 fàbriques i 14 colònies, relli-gades per un teixit de camins rurals i canals. El pro-jecte es basa tant en la qualitat del seu patrimoniarquitectònic, cultural i natural com en el seu em-plaçament respecte a la RMB.

54

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 54

• Campus Universitari de Manresa, que s’està defininta l’entorn de l’escola universitària politècnica deManresa, en la zona de futura connexió amb l’Eix. Laconcentració dels centres universitaris hauria de per-metre la construcció d’equipaments i la concreciód’iniciatives de formació i recerca.

• Cardona i la muntanya de la sal, com a atractor de tu-risme i desenvolupament econòmic en una zona queno només va quedar castigada pel tancament de mi-nes, sinó que ha obligat a la reconversió productiva iel reciclatge d’una part important de la població local.

• Parc de la Sèquia, els objectius del qual són diversos:la protecció activa del territori no urbà, el desenvolu-pament del turisme local i l’atracció del lleure, i elprojecte de l’espai obert.

• Extensió de Vic a l’altra banda de la via del tren:aprofitar el soterrament de la via, sinèrgies creadesper grans equipaments com el Sucre i la Universitatde Vic, procés de desconcentració residencial i pro-ductiva de la RMB, etc.

• Parc d’activitats a Manlleu i Parc de la Vinya del Ba-ges.

3.5 Govern, governabilitat, plans territorials

Les Comarques Centrals estan en un moment de canvi.La Regió Metropolitana impulsa i difon el creixementcap a zones més perifèriques i exerceix una forta pres-sió cap a aquests nous sòls. Com a conseqüència, lesComarques Centrals hauran de desplegar estratègiesque els permetin afrontar-ho amb capacitat directivaproactiva, d’autogovern. En cas contrari, el projecte territorial li vindrà fet des de fora.

Un nombre significatiu d’institucions i entitats estanrealitzant projectes de desenvolupament territorial. Arabé, un dels problemes importants identificats ha estatla disgregació d’accions, projectes, programes i estu-dis. Aquesta disgregació-desagregació es produeix entots els àmbits i nivells de les comarques. Existeixforça informació especialitzada –gairebé totes lesqüestions clau que afecten el desenvolupament hanestat tractades i estudiades–, i hi ha propostes i mesu-res d’actuació. Però s’han trobat molts pocs treballsque els tractin de manera global i agregada.

Comença a haver una percepció més global del territo-ri. Aquesta percepció es reflecteix en alguns projectessobre la taula: l’Eix del Llobregat i el Pla de Bages ensón dos bons exemples. Però per al conjunt de les Co-marques Centrals encara s’està força lluny d’una visió,una imatge i una mapificació, i d’uns estudis globals iagregats, atès que l’àmbit de referència no va mésenllà dels sistemes urbans, o d’una agrupació més omenys natural de municipis, o de la comarca quan ésel consell comarcal qui els promou.

El discurs del que s’és i cap on es vol anar està mésconstruït del que sembla. Falta, però, un llarg camí percoordinar-lo i explicitar-lo entre els diferents agents im-plicats fins a definir els instruments (de govern i finan-cers) de diàleg i les taules de cooperació necessàries.És una idea comuna el no voler convertir-se en un nouVallès. Aquest sentiment es troba tant a escala de po-lítics, tècnics i professionals com al carrer.

La manca de coordinació en la planificació, quan estracta de la indústria i el sòl residencial, es tradueix enuna disgregació de projectes i recursos encara mésevident. Tots els municipis volen tenir els seus polí-gons industrials, encara que siguin de grandària insu-ficient, o les seves àrees residencials de baixa densi-tat, etc. Ningú no vol renunciar a reproduir a escalalocal el que es produeix a escala global. La manca dela perequació fiscal palesa uns efectes negatius im-portantíssims.

Hi ha, doncs, un divorci entre el que es percep com anecessari (ciutat compacta, millora del transport pú-blic, racionalització de l’explotació dels recursos natu-rals, compatibilització dels usos del sòl en àrees ho-mogènies, etc.) i el que realment passa (proliferació depetits polígons industrials en molts municipis, extensióde les ciutats jardí, proliferació d’activitats lúdiques id’oci consumidores de sòl i recursos).

El finançament i la gestió han estat identificats com aproblemes greus per al desenvolupament territorial.Les administracions locals es troben mancades de re-cursos financers, mentre que al mateix temps hand’assumir més funcions (promoció econòmica, benes-tar social, etc.); els consells comarcals es troben man-cats de recursos financers i les competències que te-nen són força limitades; les entitats privades, bénecessiten subvencions per a sobreviure, bé no s’impli-quen en els projectes si no els veuen clars, etc.

55

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 55

Els mecanismes de gestió resulten progressivamentobsolets, en la mateixa mesura que el model de desen-volupament territorial s’ha anat tornant cada cop méscomplex. En alguns treballs territorials es fa algunaproposta, però no s’acaben de perfilar alternatives sen-se que aquestes no suposin tocar l’organització territo-rial i la Llei de Base del Règim Local, de manera quela millor possibilitat que es presenta és la cooperació iconcertació entre les diferents institucions i entitats enprojectes concrets.

El mapa municipal presenta abundants irregularitats idisfuncions, i en molts casos resulta inadequat en rela-ció amb les realitats humanes, de comunicacions i ur-banístiques. Les entitats municipals descentralitzadestenen un paper marginal. El mapa comarcal presentados sectors qüestionats: el Moianès i el Lluçanès. Elgran nombre de municipis amb pocs habitants fan delsconsells comarcals un ens idoni per assolir el llindar depoblació mínim per a la prestació de molts serveis. Elteixit associatiu entre municipis (en particular manco-munitats) és feble.

Els continus urbans o ciutats reals depassen claramentels límits municipals i requereixen d’una acció concer-tada. Caldria facilitar tot tipus de col·laboració entremunicipis, encara que pertanyin a comarques o a àm-bits de planificació diferents. I també cal cercar fórmu-les de reconeixement del Lluçanès i del Moianès.

L’Administració local no té ben resolt el seu propi fi-nançament. Caldria, doncs, fer el pas de la cultura de lasubvenció a la cultura de la implicació i la participació.D’aquí la cada cop més urgent necessitat de fomentarla cohesió ciutadana, tant per no encallar iniciatives (desacords, manifestacions) com per implicar els agentseconòmics en el desenvolupament del territori.

En aquest ordre de coses hi ha un bon nombre de pro-jectes que bé progressen de manera molt lenta, bé nitant sols veuen la llum. Caldria, doncs, la implicaciódels agents econòmics en el desenvolupament del ter-ritori, molt més quan s’ha vist que això és possible ales Comarques Centrals, on comencen a existir inicia-tives d’aquest ordre.

En són exemple:

• La constitució recent de la Societat Projectes Territo-rials del Bages, SA (Pla de Bages), en què hi ha lacol·laboració entre el capital públic (ajuntaments) i el

privat (Caixa de Manresa i un nodrit grup d’empre-ses) per a la promoció del Pla de Bages. La nova so-cietat promourà iniciatives que tendeixin a l’impulsdel Pla de Bages. Una de les seves principals ideesés la gestió de sòl industrial amb el respecte al mediambient i el manteniment de l’alta qualitat de l’en-torn natural per fer del Pla de Bages un territori com-petitiu a l’hora d’atreure empreses d’alt valor afegit.

• L’Eix del Llobregat (Diputació de Barcelona i munici-pis de la conca), el Parc de la Sèquia (municipis per ontranscorre, Diputació de Barcelona, Caixa de Manre-sa, i un grup d’empreses i empresaris) i el Parc de lesColònies són alguns exemples de col·laboració entreels nivells públic i privat i a escala supramunicipal.

La concertació estratègica ha esdevingut una eina dedesenvolupament territorial, mentre que la coordinaciónecessària entre els diferents ens existents es manifes-ta en tots els àmbits que afecten el territori. Aquesta és,en última instància, una bona expressió del funciona-ment en xarxa, per damunt del funcionament jeràrquic.

• Consorcis per a la promoció turística i econòmica(Consorci de les Valls del Montcau, Consorci de Mu-nicipis del Lluçanès), per a la promoció econòmica(Pla Estratègic de la Vall de Ges, Orís i Vidrà, perexemple), per a la promoció i el desenvolupament deprojectes urbanístics i infrastructures (Societat Pro-jectes Territorials del Bages, SA, per exemple), etc.

• L’existència d’ens locals supramunicipals facilita enpart el canvi, tot i la resistència d’alguns municipis.

• La promoció turística és un dels àmbits que co-mença a comptar amb la coordinació entre els dife-rents municipis, tot i que prou sovint requereixen laparticipació i la col·laboració d’ens supramunici-pals (la Diputació de Barcelona sobretot).

• La promoció econòmica encara es realitza bastantdes de l’òptica del propi municipi, tot i que comen-cen a haver plans estratègics realitzats per diversosmunicipis en què la promoció econòmica té una es-pecial rellevància.

• La planificació estratègica, que requereix del consensde tots els agents que intervenen al territori, i lespromocions d’iniciativa pública executades peragents privats han de ser dues eines que afavoreixinel desenvolupament territorial.

56

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 56

La fragmentació administrativa municipal comporta lafragmentació dels efectes fiscals dels nous usos sobreel territori. Suposa també un incentiu a la insolidaritat iun desincentiu a la projectació territorial i del paisatgecomú. Sembla per tant transcendent i necessari fer-honotar, en el benentès que una caixa comuna fiscal, a es-cala comarcal, ni que sigui parcial, voluntària, obligadao incentivada, seria una mesura de gran abast estratè-gic per a una realitat urbana i territorial que ha canviatd’escala.

Finalment, i d’altra banda, el paper de les capçalerescomarcals, ciutats mitjanes o ciutats intermèdies,serà clau. En efecte, la governabilitat i la viabilitat deles propostes territorials dependran directament de lacapacitat que les capçaleres comarcals –les capitalsde comarca– tinguin d’actuar no ja com a ciutatsmitjanes, sinó com a ciutats intermèdies, amb capa-citat de liderar les estratègies acordades. El governefectiu del territori depèn d’això, i no sembla que lalegalitat actual en fomenti les mesures i els instru-ments.

4 Cloenda

La construcció d’una imatge per a les Comarques Cen-trals no serà una tasca senzilla. No tant perquè siguiirreal com perquè les comarques que l’han d’articularhan de desenvolupar un sentit de conjunt.

Sobre el procés de construcció d’imatge, hi ha duestendències oposades. La primera, i més aparent, indi-caria que aquesta imatge és il·lusòria, que cada ciutato sistema urbà mira el seu propi entorn i, a tot estirar,la comarca, i que estableix lligams seguint els seus in-teressos (Manresa amb el Vallès Occidental o Terrassa,Igualada amb Barcelona, etc.) i tots ells amb Barcelo-na i la RMB.

Cadascuna d’elles ja fa un cert temps que ha co-mençat a prendre posicions respecte a les pròpies ca-pacitats i dèficit, de com poden articular el seu espai icom haurien de relacionar-se amb Barcelona i la sevaàrea, i la resta d’Europa.

Així, es veu clarament que la pràctica totalitat del terri-tori remarca la necessitat de vincular-se o reforçar elslligams amb la RMB (i en concret amb el potent con-cepte de Barcelona), això sí, des del reforçament de lapròpia identitat i la consolidació dels propis sistemes

urbans, si bé s’ignora l’extensió del mateix sentimenta les altres comarques.

Sembla que les percepcions són força excloents entreelles. Per regla general, la manca d’afinitat en les prò-pies especialitzacions n’és el motiu original o pretext. Isi bé és cert que busquen la complementarietat en elspropis sistemes urbans, no la veuen entre les diferentscomarques centrals, a una escala major, una escala re-gional. És a dir, l’escala que donaria una massa críticainteressant per dialogar amb Barcelona i la Regió Me-tropolitana.

Tot i que la difusió del creixement metropolità afectatots els sistemes urbans, aquest es produeix de dife-rent manera. Així, Igualada és força metropolitana iamb prou feines té relació amb Manresa i Vic; Vicmanté també forts lligams amb Barcelona i, malgratque l’Eix Transversal comença a reforçar la relació ambManresa, no sembla que hagi de ser aquesta la sevaprincipal prioritat.

Manresa reforça la relació amb la RMB i alhora té ca-pacitat de creixement endogen, cosa que podria dei-xar-la al marge de l’articulació del conjunt si no reforçala relació amb les altres dues ciutats.

D’altra banda, el Berguedà i el Solsonès estan dins l’à-rea d’influència del Bages, la qual cosa reforça la po-sició de Manresa: el Solsonès via Cardener, el Ber-guedà via Llobregat. La problemàtica d’aquestes duescomarques és força diferent a la de les altres.

El Berguedà s’ha convertit en un dels corredors entreBarcelona i la seva Regió Metropolitana i els Pirineus iFrança. Això no obstant, aquesta mateixa situació decorredor pot resultar positiva si se sap (o es poden) afa-vorir els propis potencials, atès que compta amb ele-ments actualment valorats (i en algun cas revaloritzats)i amb ells pot atreure una part dels transeünts.

Respecte el Solsonès, cal dir que per les seves caracte-rístiques orogràfiques és un territori força isolat. PelSolsonès no s’hi passa, s’hi ha d’anar expressament.Això no obstant, té un potencial de desenvolupamentque cal tenir en compte.

Hi ha una segona tendència identificada, menys visi-ble: que comença a existir una voluntat de coordina-ció. La idea bàsica seria el pragmatisme d’una massacrítica per a la defensa de identitats i interessos que,

57

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 57

sent diferents, tenen la mateixa escala o grandària, ique la construcció d’aquesta xarxa de col·laboració“regional” s’hauria de començar a fer desactivant elspossibles recels entre els diferents municipis i comar-ques.

La coordinació i col·laboració comença a produir-setant entre municipis del mateix àmbit natural (de laConca d’Òdena, el Pla de Bages, el Lluçanès, etc.)com de diferents àmbits (Manresa i Vic és el cas mésnotable).

Així, per exemple, comença a ser voluntat explícitadels ajuntaments de Manresa i Vic buscar fórmules decol·laboració i coordinació en aspectes que els són co-muns i que potser requereixen fer front comú cara aBarcelona o la seva àrea (lobby de pressió per aconse-guir finançament, per exemple).

Caldran noves estratègies per aprofitar les noves di-nàmiques territorials, tant les metropolitanes (queexerceixen una cada cop més forta pressió en aquestterritori) com les de creixement global. Aquestes es-tratègies passen per la utilització de les masses críti-ques de negociació adequades per a cada problema.En aquest sentit, la regió de les Comarques Centralsseria vista com una oportunitat que cal posar a provai desenvolupar.

Aquesta xarxa de col·laboració està naixent des d’àm-bits que no tenen una influència tan visible en la so-

cietat: l’Eix Tecnològic Girona-Lleida, en què són pre-sents el Centre Tecnològic de Manresa (CTM) i el Cen-tre Tecnològic d’Osona i Ripollès (CTOR), o també elsgrups o associacions professionals d’arquitectes i en-ginyers de les diferents comarques, que basteixenponts i projectes en comú, etcètera.

En definitiva, la construcció d’aquesta imatge o identi-tat pròpia passaria també per la construcció i la con-solidació de les infrastructures necessàries (de conne-xió exterior i vertebració interior) i per la creació d’unfòrum comú entre les diverses administracions locals,també per la creació d’un sentiment de conjunt o co-munitat de la població, per la consciència d’un interèscomú i de la utilitat pràctica de la cooperació regionalen un món globalitzat i en una Catalunya vista com axarxa policèntrica de ciutats mitjanes.

La construcció d’una imatge passa també, finalment,per una adequada conceptualització del que una regióaixí descrita podria ser. Les Comarques Centrals noserien mai una regió geogràfica clàssica, hidrogràficai geomorfològica, atesa la diversitat que incorpora.Ara bé, sens dubte podria ser explicada i sentida apartir d’una lògica distinta, nova, necessària. Perexemple, com la regió més contemporània de Cata-lunya. Una regió mosaic, amb cinc peces, que, confi-gurant el collage central del país, necessita taules ixarxes de cooperació entre iguals per projectar-se en-davant i per autogovernar-se. Per poder influir en elseu propi futur.

58

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 58

Bibliografia

Ajuntament d’Igualada (2001): Pla d’acció cultural d’I-gualada, Institut Municipal de Cultura d’Igualada,Ajuntament d’Igualada. Igualada.

Burgaya, Josep (2003): “Suelo industrial”, a La Van-guardia, 24-1-2003, Barcelona.

Carbassa Pola, Montserrat (2000): “La petita i mitjanaempresa de l’Anoia”, a Revista d’Igualada, número 6,pp. 37-55. Igualada.

Ludevid, Jordi; Botifoll, Carme; Closes, David; Rueda,Salvador; Illa, Josep; Francesc Ludevid, Manuel (1997):Arquitectura Territorial, medi natural i desenvolupa-ment urbà al Pla de Bages.

Ludevid, Jordi (2002): Pla Director del Parc Patrimonialde la Sèquia de Manresa.

Ludevid, Manel (2001): Els centres locals d’assessora-ment empresarial: diagnòstic i propostes de futur,Àrea de Promoció Econòmica, Diputació de Barcelona.Barcelona.

Lluça, Rafel (2002): Canvi industrial i projectes de desenvolupament al Bages i al Berguedà, 1975-1998.Centre d’Estudis del Bages. Manresa.

Mercadé, Montserrat (2002): Síntesi dels estudis i pro-postes sobre desenvolupament del territori a les Co-marques Centrals de Catalunya. Diputació de Barcelo-na (mimeo).

OPE (2001): El teixit empresarial de Manlleu (informe),Oficina de Promoció Econòmica, Ajuntament de Man-lleu. Manlleu.

Palau Arnau, Josep M. (1999): “La conurbació d’Igua-lada en l’escenari econòmic i territorial de la Catalu-nya-ciutat”, a Revista d’Igualada, núm. 3, pp. 47-65.Igualada.

Palau Arnau, Josep M. (2001): Informe EconòmicAnual, l’Anoia 2001, Servei de Promoció Econòmica iDesenvolupament, Ajuntament d’Igualada. Igualada.

Palau Arnau, Josep M. (2002): Informe EconòmicAnual, l’Anoia 2002, Servei de Promoció Econòmica iDesenvolupament, Observatori socioeconòmic de l’A-noia, Ajuntament d’Igualada. Igualada.

Sabaté, J., i altres (1998): Projecte Espai Blau. Valora-ció dels recursos patrimonials, de l’estructura i orde-nació del riu Llobregat, Diputació de Barcelona. Barce-lona.

Sabaté, J., i altres (2000): Projecte Espai Blau. Valora-ció dels recursos patrimonials, de l’estructura i orde-nació dels rius Cardener i Anoia, Diputació de Barce-lona. Barcelona.

Sáez Bárcena, Javier (1992): “El sòl industrial”, a Qua-derns de competitivitat, núm. 8, Direcció General d’In-dústria, Departament d’Indústria i Energia, Generalitatde Catalunya. Barcelona.

Solé Vilanova, Joaquim (1999): “El futur de la comar-ca de l’Anoia”, a Revista d’Igualada, núm. 1, pp. 59-78. Igualada.

Vall, Pere, i Miralda, Ángel (2002): Parc de les Colòniesdel Llobregat.

59

042-059Papers39 10/10/03 08:46 Página 59

La Regió de Girona:un model territorialen transformació,amb potencial i fràgil1

JOAN VICENTEGeògraf

Càtedra de Geografia i Pensament TerritorialUniversitat de Girona

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm, 39, maig 2003, pàgs. 61-72

1 Aquest text és la síntesi i conclusió dels sis informes de diagnòstic realitzats per encàrrec de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Els sisinformes eren: Accessibilitat exterior, Vertebració interior, Competitivitat territorial, Territori i medi ambient, Cohesió social i, el darrer, Governabilitat.

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 61

Abstract

Al llarg dels darrers anys la Regió de Girona ha transformat clarament el seu model territorial, tot sobreposant a una estructura policèntrica unade clarament jerarquitzada que comença a emergir. D'aquesta manera, Girona i la seva àrea urbana han guanyat una centralitat diversificada.Aquesta transformació, però, necessita d'un projecte clarament definit que, adaptat a l'actual dinamisme, expliciti i potenciï o corregeixi el mo-del territorial que en resulta per tal d'evitar dèficit infrastructurals, desequilibiris territorials, malbaratament de recursos i impactes negatius so-bre el medi.

A lo largo de los últimos años la Regió de Girona ha transformado claramente su modelo territorial sobreponiendo a una estructura policéntri-ca una claramente jerarquizada que empieza a emerger. De esta manera, Girona y su área urbana han ganado una centralidad diversificada.Esta transformación, necesita un proyecto claramente definido que, adaptado al actual dinamismo, explicite y potencie o corrija el modelo ter-ritorial resultante para evitar déficit infraestructurales, desequilibrios territoriales, despilfarro de recursos e impactos negativos sobre el medio.

During the most recent years the Regió de Girona has clearly transformed its territorial model, superimposing an emerging clearly hierarchicstructure to a polycentric one. This way, Girona and its urban area has gained a diversified centrality. This transformation, though, needs aclearly defined project that, adapted to the current dynamism, makes explicit and supports or corrects the resultant territorial model in orderto avoid infrastructural shortages, territorial imbalances, resource wasting and negative impact on the environment.

Au cours des dernières années la Regió de Girona a nettement changé son modèle territorial superposant à une structure polycentrique uneautre nettement hiérarchisée qui commence à émerger. Ainsi Girona et son aire urbaine ont gagné une centralité diversifiée. Cette transforma-tion nécessite un projet clairement défini qui, adapté à l’actuel dynamisme, explicite et accroît la puissance ou corrige le modèle territorial ré-sultant pour éviter les déficits infrastructurels, les déséquilibres territoriaux, le gaspillage des ressources et les impactes négatifs sur l’envi-ronnement.

62

1 Un model en transformació sense projecte.Una diagnosi

2 Sis punts clau per al desenvolupament territorial de la Regió de Girona2.1 La competitivitat territorial2.2 L’accessibilitat exterior2.3 La vertebració interior

2.4 La sostenibilitat ambiental2.5 La cohesió social2.6 La governabilitat

3 Un territori complex i fràgil. Un model

4 Quina estratègia d’escala regional?

Sumari

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 62

La Regió de Girona: un modelterritorial en transformació, ambpotencial i fràgil

JOAN VICENTE

L’article s’estructura en tres parts: una primera de de-finició del model territorial vigent i del proposat; unasegona de breu síntesi dels punts més destacats per aldesenvolupament territorial de la Regió de Girona; iuna tercera en la qual s’apunten criteris i actuacionsestratègiques per aquest model proposat.

1 Un model en transformació sense projecte.Una diagnosi

Una de les principals conclusions de l’anàlisi que s’hafet en relació amb la Regió de Girona és la progressi-va transformació del model territorial. En abstracte,aquesta transformació es concreta en l’emergènciad’una estructura funcional jeràrquica que se sobre-posa a una altra de policèntrica. No es tracta d’unaafirmació banal: el policentrisme –un sistema ambmoltes ciutats petites i mitjanes– ha estat un dels va-lors distintius i positius de la regió de Girona que, adiferència d’altres territoris del país, presenta encaraun nombre de centres urbans important i ben distri-buït, cadascun d’ells amb una àrea comarcal d’in-fluència.

Més planerament, l’anàlisi sosté que des de fa una dè-cada, Girona i la seva àrea urbana han guanyat una cen-tralitat creixent i diversificada, molt més enllà de la“simplement” política, que ha matisat el policentrismesense trencar-lo. No s’està dient que el factor de capita-litat de Girona no existís fins ara, sinó que aquesta ca-pitalitat es reduïa quasi únicament a la que es derivavadel paper polític.

En efecte, el creixement quantitatiu i qualitatiu de l’à-rea urbana de Girona ha estat notable, de manera

que es pot afirmar que després de moltes dècadesestà començant a aprofitar la seva renda de localitza-ció com a punt en un eix de comunicacions molt im-portant, com a organitzadora de bona part de l’espaigironí i com a centre ben relacionat amb Barcelona.El resultat ha estat una transformació de la ciutat i del’àrea urbana fins a una escala i lògica de sistemaurbà. Per la seva banda, les àrees urbanes d’Olot, Fi-gueres, la Costa Brava central i la Selva marítima hanesdevingut realitats supramunicipals ben consolidadesi dinàmiques, si bé totes elles han reforçat les rela-cions, de tota mena, amb l’àrea urbana central. Coma situacions singulars, les àrees del Ripollès, la Cer-danya i la Selva marítima han reforçat també les se-ves relacions amb la Regió Metropolitana de Barcelo-na, encara que en unes condicions ben diferents l’unade l’altra.

En definitiva, la Regió de Girona viu un molt notabledinamisme territorial –que s’expressa en el creixementeconòmic, demogràfic, etc.– si bé no està repartit ho-mogèniament. S’ha de tenir ben present que pràctica-ment un terç dels municipis gironins pateixen un pro-gressiu envelliment i pèrdua d’activitat, amb totes lesconseqüències socials, econòmiques, culturals i terri-torials que això suposa. És a dir, la Girona rural i demuntanya no participa de les dinàmiques de la restadel territori, malgrat la presència cada cop més impor-tant del turisme residencial.

El problema d’aquest nou model rau que tant la trans-formació com la seva consolidació s’estan produintsense un projecte conjunt que l’expliciti, li doni suporto el corregeixi. Per això, els dèficit infrastructurals, elmalbaratament de recursos i els impactes negatius da-munt el territori són molts i importants.

63

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 63

64

Dinàmica demogràfica de les comarques gironines. Període 1991-2001Figura 1

Increment del parc d’habitatges dels municipis de les comarques gironines. Període 1981-2001

Figura 2

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’institut d’Estadística de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’institut d’Estadística de Catalunya.

Mitjana de les C. Gironines = 13.8 %

< - 10 %

-10 % - 0 %

0 - 10 %

10 % - 20 %

20 % - 50 %

> 50 %0 5 10 Km

0 5 10 Km

Mitjana de les C. Gironines = 52.4 %

No hi ha dades 1981

> 15 %

15 % - 30 %

30 % - 60 %

60 % - 100 %

< 100 %

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 64

65

conreu de secà

conreu de regadiu

forestal

urbà

Usos del sòl

Usos del sòl, 1997Figura 3

Font: Elaboració pròpia a partir de la web del Departament de Medi Ambient.

Municipis majors de 1000 habitants, 1999Figura 4

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 65

66

GIRONA BANYOLES

BLANES-LLORET

1987 1997

1987 1997

1987

1997

Evolució del procés d’urbanització en alguns sistemes urbansFigura 5

FIGUERES-ROSES

SANT FELIU-PALAMÓS-PALAFRUGELL

1987

1997

1987

1997

Font: Elaboració pròpia a partir de la web del Departament de Medi Ambient.

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 66

2 Sis punts clau per al desenvolupament territo-rial de la Regió de Girona

2.1 La competitivitat territorial

Una idea de base que s’ha exposat en relació amb lacompetitivitat és el model territorial que s’està estruc-turant durant la darrera dècada a partir d’un mapa po-licèntric de ciutats que tendeix cap a un altre d’àreesurbanes i d’una àrea metropolitana central que co-mença a generar relacions jeràrquiques.

El problema d’aquesta transformació de model territo-rial és que s’està produint sense un projecte que o béel matisi o bé el potenciï i, com a resultat, va acumu-lant disfuncions de tot tipus: infrastructurals, socials,ambientals, etc.

Per aquesta competitivitat una vegada s’opta per orga-nitzar l’espai gironí des del seu policentrisme tot i re-coneixent l’àrea metropolitana, els elements clau per ala competitivitat passen per –a més de les infrastruc-tures ja esmentades–: una política que garanteixi polsde producció, de logística i de recerca d’escala regionali supraregional; una gestió dels recursos naturals as-senyada –que en bona part vol dir proteccionista–, desde l’aigua al paisatge, i una opció explícita per a la pro-tecció i la gestió del patrimoni cultural

2.2 L’accessibilitat exterior

L’accessibilitat a les comarques de Girona, malgrat laseva posició geogràfica estratègica, presenta un seguitde debilitats que condiciona de manera notable tant lafuncionalitat actual del territori com les perspectives defutur. Aquestes problemàtiques se centren en dos aspec-tes fonamentals, com són la fluïdesa de les connexionsamb la regió metropolitana i dels recorreguts –tant ferro-viaris com viaris– de més llarga distància tant cap a laresta d’Europa com als altres llocs de la Península.

Per estructurar mínimament aquests temes clau es potfer una aproximació per mitjans de transport. Així, co-mençant pel tren, la xarxa presenta dèficit importantsquant a capacitat i, no tant, quant a freqüència a la lí-nia Figueres-Barcelona, un eix de mobilitat laboral dià-ria. D’altra banda, les línies des de Blanes cap a Bar-celona i, sobretot, França-Puigcerdà-Ripoll-Barcelonapresenten un servei que difícilment pot competir ambl’automòbil.

Respecte a línies de recorregut més llarg, la relació ambla resta d’Europa en aquests moments sembla suficient,però amb els altres llocs de la Península, pràcticamenttotes les connexions s’han de fer des de Barcelona.

Tot això, és clar, queda pendent de l’arribada de l’AVE–sense pressupost ni calendari creïble–, que hauriad’alterar tant les relacions amb Barcelona i amb la res-ta d’Europa com la pròpia dinàmica interior de les co-marques.

En la mateixa imprecisió es mouen els dos centres lo-gístics que han estat anunciats repetidament a la Sel-va i a l’Alt Empordà, que haurien de tenir una dimen-sió estratègica per a tot el país.

Quant a la xarxa viària, en aquests moments presentauna de les situacions pitjors del país, tant per conges-tió com per mal estat d’alguns eixos principals: la N-IIamb dos carrils està saturada, l’Eix Transversal tambéestà saturat i és insegur, els accessos a la Costa Bra-va es troben en la mateixa situació i l’eix Barcelona-Vic-Ter-Cerdanya té unes condicions que el limiten quasi arecorregut turístic en tot el seu pas gironí. D’altra ban-da, està a punt d’iniciar-se el túnel de Bracons sensehaver aconseguit un consens sobre la seva necessitat.

Finalment, pel que fa a ports i aeroports, les qüestionses limiten a les possibilitats reals de mantenir una ac-tivitat comercial rellevant al port de Palamós –tenint encompte el context territorial on s’insereix– i a les pers-pectives de l’aeroport de Vilobí, difícils des de projec-tes endògens i complexos de moment, dins un pro-jecte aeroportuari català.

2.3 La vertebració interior

La vertebració interior, des d’una perspectiva d’infras-tructures, presenta disfuncions importants i una granincògnita que pot alterar fortament la funcionalitat delterritori. Les disfuncions, pel que fa al tren, són degu-des a la ineficiència de les línies entre Blanes i Gironai entre Puigcerdà i Vic. Respecte a la xarxa viària, elproblema a curt termini és de congestió, però a llargtermini és de sostenibilitat, especialment per a la mo-bilitat a la costa i entre aquesta i l’interior, ja que elsdesdoblaments tenen, o han de tenir, un límit.

La gran incògnita és la que genera la perspectiva del’alta velocitat, que hauria d’originar dos pols d’activi-

67

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 67

tat i de connectivitat molt importants –a Girona i a Fi-gueres– als quals s’hauria de vincular la resta de siste-mes urbans gironins. D’altra banda, els problemes decongestió que poden patir els propis entorns de Giro-na i de Figueres també podrien esdevenir colls d’am-polla per a tot el sistema.

Tot això posa damunt de la taula una qüestió més àm-plia, com és quina perspectiva té l’ampliació i milloradel transport públic. I encara un assumpte més impor-tant i que significaria un real canvi de model de mobi-litat: és possible la creació d’una nova xarxa ferro-viària?

2.4 La sostenibilitat ambiental

La Regió de Girona té en la diversitat paisatgística undels seus principals valors i elements d’identitat. Unadiversitat que es configura a partir d’uns espais obertscostaners, agraris i boscosos molt antropitzats i d’uneslògiques d’assentaments humans de llarga construc-ció. Aquesta definició es veu ara, i des de fa anys, for-tament qüestionada pel procés accelerat d’urbanitza-ció i de creació de xarxes de tota mena.

Partint de la consideració dels espais oberts com a de-terminants per a la definició del model territorial, elsfenòmens que en aquests moments l’estan transfor-mant són molts i molt diversos: la dispersió de la urbanització, la crisi de la societat rural, la sobre explo-tació i la degradació de recursos naturals, la fragmenta-ció dels connectors ecològics, etc.

Front a tots aquests processos, l’anàlisi ha evidenciatque molts dels instruments de gestió dels recursos esmostren insuficients, ja sigui el planejament general,el PEIN o el pla de gestió de residus. Per tant, es defi-neixen com a claus unes polítiques de protecció efi-cients i de planificació creïbles, que no congelin el pai-satge però que n’evitin la degradació.

2.5 La cohesió social

Com passava en el camp de la governació, les pro-blemàtiques en relació amb la cohesió social que pre-senta el territori gironí no es diferencien massa de lesque pateixen altres àrees del país. Per tant, polítiquesgenerals en relació amb la sanitat, l’educació, la infan-tesa, la vellesa o l’ocupació hauran de marcar una

bona part de les accions necessàries per a la millora dela cohesió.

Això no treu que es puguin trobar algunes especifici-tats que apuntin accions concretes, fins i tot en un ter-ritori com aquest que gaudeix d’una imatge exterior de molta riquesa difusa. Segurament, una primera sin-gularitat és la que deriva de les característiques econò-miques de Girona i el gran pes del turisme. Aquest pesés el que fa molt difícil, per exemple, definir unes do-tacions d’equipaments socials suficients, que respon-guin tant a les necessitades continuades de la pobla-ció estable com a les de la població flotant. Aquestamateixa economia és la que també contribueix decisi-vament a una problemàtica del mercat de l’habitatgeque s’expressa tant en un alt nivell de preus com enuna especial dificultat per al mercat de lloguer.

D’altra banda, comença a ser perceptible que la sos-tinguda dinàmica de creixement econòmic ha compor-tat un augment demogràfic de determinades àrees–Girona, Selva marítima, plana de l’Alt Empordà, etc.–que generen nous dèficit socials, sobretot en escoles icentres sanitaris.

També cal destacar dos aspectes en els quals les co-marques de Girona presenten dèficit i reptes més mar-cats que en altres territoris: les escoles bressol –persota de la mitjana– i la presència d’immigració extra-comunitària –per damunt de la mitjana–. Són duestemàtiques que posen en relleu una altra de les carac-terístiques de moltes polítiques socials: el problema demolts ajuntaments que han d’afrontar qüestions nocompetencials sense recursos.

Finalment, la creu en aquestes àrees és una bona partdel territori gironí que ha accentuat la seva desconne-xió en relació amb el desenvolupament econòmic. Éspràcticament el 30% de municipis de la demarcacióque han caigut en la difícil lògica, que es retroalimen-ta, d’envelliment i manca de serveis bàsics.

2.6 La governabilitat

En relació amb la governació, es fa difícil definir tantun punt clau com accions que tinguin un abast i unarepercussió estrictament gironina. El problemes ques’observen són en gran mesura els mateixos que espoden trobar a altres territoris del país. De tota mane-ra, això no treu que la complexa estructura territorial

68

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 68

d’aquest espai –de pobles, ciutats, àrees urbanes i sis-temes urbans– posi en evidència la necessitat de tro-bar tant mecanismes de cooperació entre ajuntamentscom d’ordenació que s’ajustin a la realitat funcional, jasigui pel procés d’urbanització que supera límits admi-nistratius com per la pèrdua de població rural.

De la mateixa manera, aquest territori és també un ex-cel·lent exemple de la dificultat de mantenir uns deter-minants nivells de serveis en municipis que comptenamb una població flotant que multiplica per molt l’es-table.

3 Un territori complex i fràgil. Un model

El territori gironí es caracteritza per un paisatge de lito-ral, planes agràries, sistemes de muntanya i una den-sa xarxa fluvial fortament antropitzats des de fa moltsde segles. Des de la perspectiva dels espais oberts, aixícom la costa en una bona part ja ha sofert un procésd’urbanització que delimita bastant què és el que calprotegir, les planes agràries i les serralades necessitend’una avaluació real i d’un model de protecció i gestióque en garanteixin la pervivència, qualitat i connexió en-tre elles. El problema per assolir aquest objectiu rau en la molt forta presència d’infrastructures i en la pres-sió urbanitzadora que comporta un model econòmic enel qual els sectors de la construcció i de serveis turís-tics tenen un pes determinant. Així, la prioritat i l’es-tratègia en relació amb els espais oberts haurien d’anarlligades a la:

–Definició de polítiques que garanteixin l’activitat agrà-ria i forestal.

–Consolidació i ampliació mesurada dels espais prote-gits: per garantir el denominat “arc perimetral” cons-tituït per l’Albera, l’Alta Garrotxa, l’Alt Ripollès, la serralada Transversal, l’Ardenya i les Gavarres.

–Definició, protecció i restauració de connectors ecolò-gics i paisatgístics.

–Ampliació de la protecció dels espais costaners no ur-banitzats.

–Política de limitació de la urbanització difusa.–Definició d’unes pautes per a la interacció entre lesgrans infrastructures i el paisatge.

–Política social i econòmica per als municipis rurals ide muntanya.

Partint d’aquesta lectura i model d’ordenació i conne-xió dels espais oberts, el territori gironí ha de ser un

sistema constituït per una xarxa d’àrees urbanes recol-zades en les ciutats madures i en una àrea urbana cen-tral que marca una referència tant en relació amb lapròpia regió con en relació amb escales més allunya-des. Per damunt de les àrees urbanes, s’ha de reconèi-xer l’existència de sistemes urbans emergents que tenen un gran potencial sempre que el seu desenvolu-pament s’ordeni: plana de la Tordera, Sant Feliu-Pala-frugell, Figueres-Roses, i el sistema que gira a l’entornde Girona amb vèrtexs a Banyoles, Santa Coloma deFarners, Cassà de la Selva i la Bisbal d’Empordà. En elmateix nivell d’aquests sistemes cal col·locar les àreesurbanes d’Olot i de Ripoll.

Aquest mapa d’espais oberts i de ciutats, àrees i siste-mes urbans ha d’organitzar la seva funcionalitat en unsistema de comunicacions potent de manera que esgaranteixin les següents lògiques:

–Com s’ha dit, definició d’un model per a la interaccióentre les grans infrastructures i els espais oberts.

–Connexió eficient entre els diferents sistemes urbansi el central de Girona.

–Accés eficient des de tot el territori als dos futurs nu-sos logístico/productius i de comunicacions a les àreesurbanes de Girona i de Figueres.

–Previsió de connexió ferroviària entre tots els sistemesurbans i Girona.

–Polítiques conjuntes d’espais oberts, de sòl industriali de transport públic a l’interior de cadascun dels sis-temes urbans.

–Capil·laritat viària fins a arribar, en bones condicions,a tot el sistema de viles i pobles i com a alternativa anous grans eixos viaris.

Aquest model territorial ha de basar-se en una estruc-tura econòmica que mantingui i reforci la diversificacióactual. Això vol dir que el sector turístic i d’oci en seràuna referència fonamental –perdent pes relatiu enunes àrees i guanyant-ne en altres–; que les activitatsagràries s’han de mantenir i millorar la seva relacióamb la indústria alimentària; que la indústria ha detrobar condicions de sòl i d’infrastructures eficients; ique els serveis públics han de ser motor, també, per a la generació i millora de l’economia privada, tot tenintla universitat i la sanitat com a casos paradigmàtics.

La potenciació de la diversificació i la competitivitats’ha d’expressar infrastructuralment en la definició dedos àmbits logístico/productius a la plana de la Selva ia l’Alt Empordà. D’altra banda, els sistemes urbans

69

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 69

emergents que s’han esmentat i les àrees de Ripoll iOlot també haurien de definir estratègies per a la po-tenciació de les seves bases econòmiques.

Una altra imatge tòpica en relació amb les comarquesde Girona és la de l’alta qualitat de vida. Sense negarvalors tant absoluts com relatius que avalen aquestaimatge, és cert que també aquest territori pateix d’al-guns dels problemes generals en relació amb el benes-tar i la cohesió social i d’alguns d’específics, lligats ala seva estructura territorial, social i econòmica. Cen-trant-se en els problemes específics de l’equitat, la Re-gió de Girona presenta situacions força específiquesd’importància de la immigració extracomunitària, dedificultats d’accés a l’habitatge a causa de la pressióde la segona residència, de suficiència dels serveis pú-blics per la demanda estacional i d’accés a aquestsserveis des d’una part important de l’espai rural i demuntanya. Aquestes necessitats també tenen a veureamb un altre aspecte que caldria millorar, no només ala Regió de Girona, com és la governació. Per tant, lesprioritats del model territorial quant a l’equitat serien:

–Política d’habitatge protegit, especialment on el crei-xement demogràfic i la segona residència són relle-vants.

–Replantejament dels models de definició de les ne-cessitats de serveis i equipaments públics, atenentals creixements i canvis demogràfics i a la demandaestacional.

–Política social i econòmica per als municipis rurals ide muntanya.

–Foment dels mecanismes de cooperació intermunici-pal, sobretot per a municipis petits.

4 Quina estratègia d’escala regional?

A partir d’aquest discurs aparentment “endogen” delmodel territorial es defineixen també els principals rep-tes de la Regió de Girona en relació amb la seva posi-ció territorial, que serien:

–Rendibilització del pas del més important corredoreconòmic entre la Península Ibèrica i la resta d’Europa.

–Definició d’una oferta territorial alternativa i comple-mentària a la de la Regió Metropolitana de Barcelonai singular en el conjunt del país.

En relació amb el primer aspecte, la reflexió porta aavaluar com a gran potencial sense rendibilitzar el pas

i l’existència d’unes molt importants infrastructuresd’escala europea: la carretera N-II, l’autopista A-7, elferrocarril, l’Eix Transversal i l’aeroport. Com es veurà,pràcticament totes elles comparteixen uns trets: no ha-ver estat pensades per al territori de Girona, tenir im-portants deficiències i no disposar de complementsque n’afavoreixin la generació d’externalitats.

Amb més detall, únicament l’aeroport va ser resultatde la confluència de polítiques endògenes amb políti-ques generals, en aquest cas en relació amb el turis-me. Quant a l’eficiència, és evident que la carretera N-II és totalment obsoleta, que l’Eix Transversal, almarge de la seguretat i densitat de trànsit, no resol elseu acabament a Girona, i que l’aeroport no acon-segueix transcendir, de moment, aquest ús inicial turístic.

Pel que fa a les externalitats, només l’autopista i la N-II n’han generat, si bé sense cap mena de planifica-ció prèvia. D’aquesta manera, s’ha tendit a generar ac-tivitat al llarg dels seus recorreguts amb uns efectes territorials, paisatgístics i, també, de competitivitatmés aviat discutibles.

Cal tenir present, a més, que malgrat les òptimes con-dicions teòriques, no s’ha estat capaç de materialitzarcap mena de plataforma logística, centre intermodal,etc., i el més important és que hi ha sòl industrial depromoció pública que no està connectat directamentamb les infrastructures esmentades. Tot això, o quasitot, sí que es pot trobar al Rosselló.

En definitiva, el primer repte esmentat de rendibilit-zació de la posició geogràfica en relació amb la Penín-sula i Europa passa per una millora substancial d’in-frastructures que ja existeixen –i també una reconcep-tualització que les relacioni amb el territori– i per lacreació de noves. No s’ha d’oblidar, d’altra banda, queel futur pas de l’alta velocitat ferroviària tant pot agreu-jar aquest problema d’alienació infrastructural com serel revulsiu per resoldre’l. Aquesta mateixa infrastructu-ra, l’alta velocitat, pot esdevenir un factor de dualitza-ció territorial dins de la pròpia regió.

Pel que fa a la relació de les comarques de Girona ambl’entorn metropolità de Barcelona, el model proposatpassa pel paper que volen tenir aquestes comarques enel conjunt del país i, respecte als instruments, pel ques’acaba de dir en relació amb les infrastructures i elsequipaments. És a dir, les comarques de Girona es plan-

70

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 70

Corredors supraregionals

Corredors regionals

Sistemes urbans emergents

Àrees urbanes

Centres logístics, tecnològics iproductius

Centres subcomarcals

tegen incrementar el seu paper en l’economia producti-va i de serveis a la producció, de manera que s’esvaeixiel risc d’una progressiva residencialització i es matisi laimportant dependència dels sectors turístic i de la cons-trucció, especialment en algunes comarques.

Dins d’aquesta lògica, s’ha de fer esment de les situa-cions particulars del Ripollès, la Cerdanya i el sud de laSelva que, per diferents motius, cada vegada quedenmés vinculades amb la regió metropolitana. En el casdel Ripollès, tant la pèrdua de base econòmica produc-tiva com les infrastructures l’aboquen cap a la regiómetropolitana, passant per Osona, sempre precària-ment.

En el cas de la Selva, la progressiva integració d’algunsmunicipis en la dinàmica metropolitana es presentaproblemàtica pel fet que es dóna també amb una pre-carietat infrastructural molt greu i amb una desorganit-zació territorial evident, quasi només regida per una lò-gica de mercat immobiliari.

En definitiva, les dues estratègies territorials d’escalaregional, com no podia ser d’altra manera, es retroali-menten: esdevenir un nus en unes xarxes en les qualsara s’és gairebé exclusivament espectador i resoldreproblemes de compensació entre sectors econòmics.Per tant, aquesta estratègia passa per:

–Millora de les infrastructures existents i redisseny enfunció del territori que les acull.

–Creació de noves infrastructures i equipaments.–Garantir l’accés de tot el territori a aquestes infras-tructures i equipaments.

El marc de tot això, cal insistir-hi, ha de ser el d’un ter-ritori capaç de mantenir i millorar la diversitat paisat-gística –urbana, agrària, forestal, costanera– i la inte-gració territorial, sens dubte un altre dels elements quemarquen la identitat territorial, i la competitivitat, de laRegió de Girona.

71

Mapa de síntesi. Model territorial proposat de la regió de GironaFigura 6

Font: Elaboració pròpia.

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 71

72

Lògiques de connexió d’espais naturals

Conques agràries de connectivitat

Xarxa fluvial bàsica

Àrees de muntanya

Propostes estratègiques per als espais oberts

Estratègia ambientalFigura 7

Font: Elaboració pròpia.

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 72

060-073Papers39 10/10/03 08:48 Página 73

El Camp de Tarragona: frens, possibilitats i planejament territorial

FRANCESC GONZÁLEZ JOSEP OLIVERAS

GeògrafsUniversitat Rovira i Virgili

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm, 39, maig 2003, pàgs. 75-99

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 75

Abstract

El Camp de Tarragona mostra una estructura social i econòmica consolidada i força diversificada, producte del procés de desenvolupament ex-perimentat durant les dècades precedents. En l'actualitat, els objectius se centren en mitigar els efectes perniciosos provocats per aquell des-envolupament accelerat, tot reconduint-los a partir de criteris de sostenibilitat, al mateix temps que s'estenen els seus efectes positius a lesàrees geogràfiques i els col·lectius socials que fins ara se n'han vist al marge.

El Camp de Tarragona muestra una estructura social y económica consolidada y muy diversificada, producto del proceso de desarrollo experi-mentado durante las décadas precedentes. En la actualidad, los objetivos se centran en mitigar los efectos perniciosos originados por aqueldesarrollo acelerado y en reconducirlos a partir de criterios de sostenibilidad, al mismo tiempo que sus efectos positivos se extienden a las áreas geográficas y los colectivos sociales que hasta ahora se han visto al margen.

The Camp de Tarragona shows a social and economic structure consolidated and quite diversified, product of the development process showedduring the former decades. Nowadays, the objectives focus on mitigating the pernicious effects caused by that accelerated development, re-conducting them from sustainability criteria, at the same time that the positive effects are spread to those geographic areas and social groupsthat have been kept out so far.

Le Camp de Tarragona montre une structure sociale et économique consolidée et très diversifiée, produit du procés de développement expéri-menté durant les dernières décennies. Actuellement, les objectifs se centrent à mitiger les effets pernicieux provoqués par ce développementaccéléré, en les reconduisant à travers des critères de sustantabilité à la fois que ses effets positifs s’étendent aux aires géographiques et auxcollectifs sociaux qui, jusqu’à présent ont été laissés en marge.

76

1 Introducció a l’àmbit territorial

2 Cinc punts clau en el desenvolupament territo-rial del Camp de Tarragona2.1 Competitivitat2.1.1 Les zones industrials2.1.2 El comerç2.1.3 Port i aeroport 2.1.4 Port Aventura i el turisme2.1.5 La Universitat Rovira i Virgili2.2 La sostenibilitat ambiental2.2.1 El creixement urbà2.2.2 Els conflictes pels usos del sòl2.2.3 El metabolisme urbà i els fluxos d’energia, aigua

i residus

2.3 L’accessibilitat exterior2.4 La vertebració interior2.5 L’equitat social2.5.1 L’habitatge2.5.2 Els serveis educatius2.5.3 Els serveis sanitaris2.5.4 Serveis i equipaments culturals2.6 La governació del territori

3 Una proposta d’accions

Bibliografia

Sumari

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 76

El Camp de Tarragona: frens, possibilitats i planejament territorial

FRANCESC GONZÁLEZ I JOSEP OLIVERAS

1 Introducció a l’àmbit territorial

Des de l’Edat Mitjana el Camp de Tarragona ha estat ladenominació que la gent del país ha posat a la plana li-toral encerclada per diferents serres del Prelitoral i queté com a origen la jurisdicció municipal de la ciutat i ca-pital romana de Tarraco. El Camp en sentit estrictecomprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp iel Tarragonès; en conjunt, uns 1.557,1 km2 i el 4,9% dela superfície de Catalunya. A aquest Camp estricte(CTE), i a partir de l’aprovació del Pla Territorial Generalde Catalunya, s’hi van afegir a efectes de planificació te-rritorial les comarques del Priorat, la Conca de Barberài el Baix Penedès. Les dues primeres amb forts vinclessocials i econòmics amb el Camp i l’última amb in-fluències compartides entre el Camp de Tarragona, l’AltPenedès i l’àmbit metropolità de Barcelona. Les sis co-marques de l’àmbit territorial del Camp de Tarragona(ATCT) sumen 2.997,7 km2, que suposa el 9,4% de lasuperfície de Catalunya, i tenen una població oficial de453.289 habitants que l’any 2001 era el 7,1% de la po-blació censada al país, mentre que la població del CTEera de 364.912 habitants, el 5,7% de la total. Aquestesdades ben simples ja mostren que el percentatge de po-blació del CTE dins el conjunt de Catalunya és superioral de la superfície, mentre que en l’ATCT és més impor-tant el percentatge superficial.

El Camp de Tarragona (ATCT) comença a destacar elsúltims deu anys com a espai concentrador del crei-xement demogràfic català, esponjant el creixement dela regió metropolitana de Barcelona. Si entre l’any1991 i el 2000, en xifres absolutes, Catalunya va aug-mentar la població en 297.593 habitants, el Camp ho va fer en 62.011 o sigui gairebé el 21% del totalcatalà. Les migracions al Camp de Tarragona tenen

a veure amb la industrialització petroleoquímica delsanys setanta del segle XX, seguida de la terciaritza-ció de la seva economia, molt lligada al comerç i elsserveis i al desenvolupament del sector turístic. En elcas del Baix Penedès, la seva proximitat a la RegióMetropolitana de Barcelona contribueix també al seucreixement.

L’evolució demogràfica municipal del 1991 al 2000mostra com la població ja no només es concentra alsistema urbà central (Tarragona-Reus), sinó que les po-blacions de la costa guanyen habitants en termes ab-soluts (el Vendrell, Salou, Cambrils, Vila-seca, Calafell,Torredembarra i Cunit). Hi ha un eix de creixement i deconcentració de població que segueix tot el litoral, es-pecialment de Cambrils a Cunit, i es formen conurba-cions amb nuclis veïns que fàcilment arriben o passendels 20.000 habitants. L’any 1991 encara era majo-ritària la població dels municipis que no tenien límitamb el mar, deu anys més tard la situació ja havia can-viat. El creixement de la població i la urbanització afec-ta també a un seguit de municipis de la segona líniades del litoral, farcits d’urbanitzacions que actuen coma complement d’alguns municipis marítims, com en elcas dels Pallaresos respecte a Tarragona o Albinyanarespecte al Vendrell.

L’assentament de la població està estretament relacio-nat amb la topografia, les facilitats de comunicació i laimplantació de l’activitat econòmica, cosa que explica-ria el fort creixement del Baix Penedès (el 58,5% entre1991 i 2001), el notable increment del Tarragonès i delBaix Camp (17,1% i 11,3%), el feble creixement del’Alt Camp i la Conca de Barberà (5,1% i 4,3%) i laminva de població del Priorat (–2,7%), malgrat l’èxitdels seus vins.

77

Àmbit Població Població Creixement Creixement Saldo %1991 2000 real (CR) natural (CN) migratori (SM) SM/CR

Alt Camp 34.016 35.443 1.427 161 1.266 88,7Baix Camp 131.599 143.512 11.913 5.988 5.925 49,7Baix Penedès 38.080 56.843 18.763 4.346 14.417 76,8Conca de Barberà 18.001 18.541 540 – 686 1.226 100,0Priorat 9.475 9.121 346 – 502 156 0,0Tarragonès 155.881 178.831 22.950 13.785 9.165 39,9ATCT 387.052 442.299 55.247 23.092 32.155 58,2

Creixement de la població al Camp de TarragonaTaula 1

Font: Diputació de Tarragona, 2000. Elaboració pròpia.

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 77

Per desentrellar el paper que tenen les localitats enl’articulació del territori cal analitzar l’entramat de rela-cions existents entre elles, realitat a la qual hi acostael coneixement de la mobilitat obligada per raons la-borals, les àrees de transport públic i les de cohesió laboral. Si s’analitza la població ocupada resident dinsl’àmbit (POR) i els llocs de treball localitzats (LTL) escomprova que hi ha un alt grau d’autocontenció i au-toocupació, per sobre del 90%, però amb tendència auna disminució progressiva si es comparen les darreresdades. Les àrees bàsiques de cohesió laboral que apa-reixen per la interrelació de fluxos laborals entre uns ialtres municipis de la comarca són les de Reus, Tarra-gona, Valls, el Vendrell, Montblanc i Santa Coloma deQueralt, i en un determinat nivell d’anàlisi apareix tam-bé alguna àrea secundària relacionada amb alguna localització industrial, com en el cas de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant, a causa de les nuclears. La co-marca del Priorat queda pràcticament englobada dinsl’àrea de cohesió de Reus. I, si es té en compte la pro-

porció de població ocupada resident de cada comar-ca que es desplaça a treballar fora del seu municipi icomarca de residència, aleshores es comprova que laproporció d’obertura no és molt alta, fora del cas delPriorat i el del Baix Penedès, on comença a notar-se la influència de la regió metropolitana.

L’anàlisi de les àrees de transport públic no fa més quecorroborar el paper de Tarragona en la centralització defluxos de viatgers, seguit de Reus, mentre que Valls iel Vendrell actuen de centres d’una petita àrea comar-cal. En realitat, per tot l’àmbit territorial hi ha una mul-tiplicitat de línies de transport que en determinats ho-raris proporcionen una fàcil connectivitat als habitantsdels nuclis costaners i de les zones més planeres delCTE. Les àrees de cohesió per motius laborals es com-plementen amb les de transport públic de viatgers,amb la de la intensitat del tràfec per les carreteres del’àmbit, amb la urbanització i amb la població assen-tada a cada localitat.

78

-500 a 0

0 a 100

100 a 500

500 a 1000

1000 a 25000

Evolució de la població del Camp de Tarragona, 1991-2001Mapa 1

Font: Elaboració pròpia a partir dels censos i padrons de població.

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 78

L’àmbit territorial (ATCT) queda estructurat a partird’uns eixos de comunicació bàsics que són en primerlloc la Nacional 340, que gairebé segueix el litoral, i l’au-topista paral·lela (A-7). En segon lloc, tangents a aques-tes vies i amb confluència a Tarragona, hi ha la Nacio-nal 240, en direcció a Valls, Montblanc i Lleida, i la Na-cional 420, que per Reus i Falset es dirigeix cap a terresaragoneses. L’autopista A-2, que discorre per les comar-ques del Baix Penedès, l’Alt Camp i la Conca de Bar-berà, té poca influència en les relacions internes de l’àmbit territorial, a diferència de les altres vies i de lesseves múltiples interconnexions, que s’intensifiquen enel triangle Cambrils-Valls-Torredembarra. Dins aquestaàrea cal assenyalar els eixos secundaris d’Alcover-la Sel-va del Camp; el del Catllar-la Secuita-els Pallaresos, queconnecta la vall del Gaià amb la del Francolí; i el de Vila-llonga del Camp, el Morell i la Pobla de Mafumet.

Les poblacions i la urbanització es densifiquen al llargde les vies esmentades amb un màxim al cor o centre del’àmbit, seguint l’eix del litoral i els eixos Tarragona-Reus i Tarragona-Valls. Uns eixos urbans secundaris quetenen també un cert paper estructurador dins el territo-ri (ATCT) són l’eix Vimbodí-l’Espluga de Francolí-Mont-blanc, i especialment la BV-2113, que deixa la N-340 alVendrell per seguir el litoral cap a Vilanova i la Geltrú ique accedeix a localitats turístiques i urbanitzacions desegones residències (Calafell, Cunit).

2 Cinc punts clau en el desenvolupament territo-rial del Camp de Tarragona

2.1 Competitivitat

La urbanització i la distribució de la població sobre elterritori guarda una estreta relació amb l’estructuraeconòmica existent al sistema urbà. Aquesta activitates reparteix a l’interior de les ciutats, però també re-quereix espais i localitzacions específiques que podenser externes als nuclis urbanitzats (polígons indus-trials, sòl agrícola, espais de lleure o comercials al cos-tat de les infrastructures de comunicació). En el cas delCamp de Tarragona existeixen diferents centres conte-nidors d’activitat que no només diversifiquen l’econo-mia, sinó que, a causa de la seva importància, estruc-turen el sistema urbà i són puntes de llança per a lacompetitivitat territorial amb d’altres àmbits. Pols con-tenidors d’activitat són els polígons industrials i comer-cials, el port de Tarragona, Universal-Port Aventura, laUniversitat Rovira i Virgili i els equipaments sanitaris.

22..11..11 LLeess zzoonneess iinndduussttrriiaallss

Els polígons industrials establerts al Camp responen amodels diferents de producció, implantació i estratègiacompetitiva. Els petroleoquímics són sens dubte elsmés importants, per la seva implantació continuada enel temps (a partir dels anys seixanta) i el seu volum deproducció. Entre el polígon Sud (Tarragona, Vila-seca iReus) i el Nord (la Pobla de Mafumet, el Morell, Cons-tantí i Perafort), les refineries d’asfalts i petroli i lesplantes petroquímiques ocupen 1.400 ha; produeixenmés de 18 milions de tones l’any, generen ocupació de manera directa a uns 5.600 treballadors, a 3.000 deforma indirecta, i a uns 21.000 de manera induïda so-bre empreses dels serveis. Es tracta d’un model d’im-plantació industrial intensiu en capital, amb unes for-tes inversions anuals. Les empreses que s’hi ubiquensón multinacionals o grans empreses nacionals quedestinen bona part de la producció a l’exportació i que,pel tipus de productes obtinguts, satisfan la major partde la demanda catalana i espanyola. El principal pro-blema d’aquest model d’implantació industrial és laproximitat als barris perifèrics de les ciutats que els en-volten, fet que obliga a prendre mesures de prevenciói actuació en relació amb el risc com és la confecció delPlaseqta (Pla de Seguretat de la Química de Tarrago-na), juntament amb una certa competència pels usosdel sòl (però no per la coexistència d’usos) amb el sec-tor turístic.

El segon model industrial el configuren els petits i mit-jans polígons industrials molt més dispersos territorial-ment. En general són espais de promoció industrialendògena, amb una ubicació ben connectada als prin-cipals eixos de comunicació, de poques hectàrees d’ex-tensió, amb un grau d’ocupació mitjà o baix (sobretoten el cas de nous polígons), amb predomini d’empre-ses de caràcter local o regional, amb un nivell d’urba-nització i dotació de serveis desigual, i que aprofitenles dinàmiques de desconcentració industrial de la Re-gió Metropolitana de Barcelona i fins i tot de la matei-xa àrea industrial de Tarragona-Reus aprofitant la sevaòptima accessibilitat als mercats, la disponibilitat desòl barat (factor clau), o la possibilitat de reclutar màd’obra industrial amb un cert valor afegit.

Territorialment es distingeixen tres àmbits industrialsamb diferents opcions de competitivitat i pes produc-tiu. En primer lloc el centre del Camp, amb els polí-gons petroleoquímics de les multinacionals i de lesgrans inversions cícliques, al costat del port de Tarra-

79

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 79

gona i les línies de ferrocarril. És la zona industrial mésdinàmica de totes, amb promocions de sòl industrial acàrrec d’empreses privades, organismes públics o mix-tos, i amb els preus del sòl més elevats.

El segon àmbit és un espai industrial perifèric i dispersper les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, la Con-ca de Barberà i el Baix Penedès. Els valors de captaciód’inversió i d’ocupació són secundaris respecte a l’àm-bit anterior, però tenen una gran importància per a lespoblacions on s’hi localitzen els polígons industrials,els quals solen ser d’iniciativa privada o pública, fins itot municipal, com en el cas de la Selva del Camp. Lesindústries que s’hi implanten no solen formar un com-plex industrial i la decisió de localització es pren mésper l’oferta de sòl que no pas pel teixit urbà existent.

El tercer àmbit és encara més perifèric i dispers, ambpoca implantació industrial i molt poca aportació alPIB comarcal. La comarca del Priorat és un exempled’aquesta situació, així com diferents àrees interiors deles comarques abans esmentades.

Des del punt de vista industrial, el Camp de Tarragonaenfoca les seves opcions de competitivitat des de laperspectiva de la seva posició i situació geogràfica enl’enllaç del corredor mediterrani amb el corredor de l’E-bre. En aquest sentit el seu potencial de creixement éssuperior al d’altres àmbits territorials erosionats a cau-sa de la seva major densitat demogràfica i industrial,que els hi pot produir determinats conflictes.

22..11..22 EEll ccoommeerrçç

El sector comercial té molta més importància que laconsideració estricta del seu pes econòmic. Els establi-ments comercials són un element de cohesió territorialen generar mobilitat per raons laborals i de consum,produeixen activitat econòmica cap a d’altres sectorscom són els serveis, fan una funció de suport al turis-me, i realitzen un transcendent paper social en funcióde la continuïtat dels negocis familiars i de l’abundosamà d’obra jove que ocupen. En general, la superfíciecomercial ha crescut a totes les comarques i pobla-cions importants, encara que l’Alt Camp havia expe-rimentat una lleugera pèrdua del nombre d’establi-ments entre 1995 i 1998. L’impost d’activitat econò-mica comercial (IAEC) representava el 52,4% de totl’IAE l’any 1996 i el 51,2% al cap de tres anys, pèrduagairebé insignificant. Paral·lelament, la quota de mer-cat de les principals ciutats i capitals de comarca del

Camp s’ha mantingut o ha disminuït molt lleugera-ment entre 1996 i 2001, a excepció del Vendrell, queexperimenta un avanç de 5 punts; però sobre el con-junt de Catalunya ha tingut un lleuger augment. Noobstant això, la capacitat de consum del Camp de Tar-ragona (ATCT) és alta, com ho posa de manifest quela quota de mercat queda per sobre de la quota de po-blació, cosa que voldria dir que la capacitat d’adquisi-ció de béns i serveis queda per sobre de la que li cor-respondria en relació amb els seus habitants.

El pes comercial de l’àmbit territorial es concentra alsmunicipis de Tarragona i Reus, els establiments delsquals contribuïen amb el 52,5% i el 55% dels IAE co-mercials de les respectives comarques i posseïen con-juntament més del 79% de la quota de mercat de totl’ATCT. Els efectes de la concentració comercial aug-mentaria encara més si s’hi sumessin els valors delsmunicipis veïns costaners, amb una presència impor-tant del comerç turístic (Cambrils, Salou, Torredem-barra). L’àrea d’influència comercial de les dues ciutatsabasta pràcticament tota la província, i més directa-ment tot l’ATCT i les comarques de la Terra Alta i la Ri-bera d’Ebre.

A banda dels components estructurals i les caracterís-tiques de negoci del sector comercial de l’ATCT, allòque reflecteix millor les possibilitats de competitivi-tat territorial és la configuració de diferents nous mo-dels comercials, en contrast amb els tradicionals, queobeeixen no només a canvis de comportament delsconsumidors, sinó també a fenòmens com les políti-ques de planejament i usos del sòl, l’exacerbació de lamobilitat quotidiana i el procés d’urbanització en mar-xa. D’una banda, hi ha hagut diferents intents força reeixits de potenciació del comerç als centres històrics,realitzats en combinació amb la rehabilitació del barriantic i la creació de zones per a vianants, i d’una altra,l’aparició de centres comercials multiespecialitzats denova construcció integrats al centre urbà (Parc Centralde Tarragona), o polígons comercials separats dels nu-clis urbans i vinculats a una gran superfície comercial(Caprabo del Vendrell) o bé a una multiplicitat d’ellescom és el cas del polígon de les Gavarres entre Tarra-gona i Reus. Els equipaments comercials integrats al’àrea urbana poden tenir efectes activadors sobre lavida urbana, mentre que els polígons perifèrics plante-gen diferents problemes, sent el primer d’ells la pròpiaconcepció urbanística, totalment mancada d’elementsd’agrupació i de gaudi per als visitants fora dels ele-ments que ofereixen els propis establiments.

80

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 80

22..11..33 PPoorrtt ii aaeerrooppoorrtt

Un altre espai contenidor estratègic del Camp de Tarra-gona és el port, que té una múltiple dimensió. D’unabanda actua com un barri urbà, o ciutat dins la ciutat,amb una marcada especialització econòmica, peròtambé amb una vida social, de lleure i cultural, diürnai nocturna. Per ell mateix, el port aportava el 0,28% dela riquesa total de Catalunya i es configura com unaautèntica ciutat autònoma. D’altra banda, té una di-mensió regional en diversos sentits: econòmicamentcom a espai que contribueix notòriament al dinamis-me econòmic regional i estatal, logísticament com apunt de distribució de productes en relació amb el seuhinterland o per la seva col·laboració amb el port deBarcelona, i territorialment en la mesura que necessi-ta articular-se correctament amb el seu entorn a travésd’una política d’infrastructures i la planificació del seucreixement que afecta a més d’un terme municipal iespecialment al CTE. La inversió anual del port és del’ordre dels 53,11 milions d’euros, una inversió impor-tant relacionada amb la reformulació estratègica del’expansió futura que comprèn la previsió de grans in-frastructures de transport i la realització d’una ZAL(Zona d’Activitat Logística) amb la finalitat que el portcapti nous tràfics marítims i actuï de plataforma d’en-trada de productes de la UE.

L’aeroport de Reus és el segon node estratègic detransport del Camp de Tarragona, amb una notable re-percussió sobre l’activitat econòmica de l’àmbit, espe-cialment per a la zona turística. El volum de passatgersestà a l’entorn dels 700.000 anuals, mentre que lesoperacions de mercaderies són marginals. En el nouPla Director aprovat per l’AENA l’any 2001 es preveuenunes inversions de l’ordre dels 79,9 milions d’eurosdestinades a fer de l’aeroport un node especialitzat icomplementari en el marc de l’espai aeroportuari ca-talà. El futur de l’aeroport passaria per tenir més volsregulars, mantenir l’especialització turística, incremen-tar la funció d’aeroport de càrrega i actuar de comple-mentari del de Barcelona.

22..11..44 PPoorrtt AAvveennttuurraa ii eell ttuurriissmmee

Un altre element activador del Camp de Tarragona ésPort Aventura, que utilitza la denominació comerciald’Universal Mediterrània. Aquest parc recreatiu temàticha suposat una important inversió de capital (50.000milions de pessetes només en la primera fase del pro-jecte, que era la de posada en funcionament), però

també ha comportat importants canvis en les infras-tructures de comunicació i els equipaments hotelers.El parc rep més de tres milions de visitants per tempo-rada, i el fet que estigui obert gairebé uns nou mesosde l’any ha contribuït a allargar la temporada turísti-ca de Salou i Vila-seca amb repercussions en altres mu-nicipis veïns. El parc s’ha convertit en un focus d’atrac-ció de tota la zona turística litoral i en un fort reclamturístic cap a altres regions del país i de l’estranger. Ac-tualment, a l’àmbit s’hi localitza el 34,2% de l’ofertade places hoteleres de Catalunya i el 22,3% de les decamping, i la major part d’aquesta oferta –més del90%– es concentra als municipis litorals. No tota l’o-ferta turística té les mateixes característiques, ja que hiha municipis molt especialitzats en hostaleria, com Salou, Vila-seca, Cambrils, mentre que altres ho sónen segones residències (el Vendrell, Calafell, Cunit); Tarragona rep també turisme cultural; i cap a l’interiores desenvolupa el turisme rural, especialment a lesserres de Prades i del Montsant.

22..11..55 LLaa UUnniivveerrssiittaatt RRoovviirraa ii VViirrggiillii

Un equipament clau per mantenir avantatges competi-tives per tot l’àmbit és la Universitat Rovira i Virgili(URV), una base fonamental per a la integració delCamp de Tarragona en la societat del coneixement. Enel curs 2001-2002 la URV oferia 43 titulacions i dife-rents programes de doctorat que cursaven 12.749alumnes. La seva plantilla de personal docent i inves-tigador era de 1.008 persones i hi havia 365 perso-nes dedicades a l’administració i els serveis. El pressu-post de l’any 2002 ascendia a 59,2 milions d’euros is’ha calculat que els darrers deu anys l’efecte de la uni-versitat sobre el PIB territorial ha estat de l’ordre del4%, amb un valor total acumulat d’uns 750 milionsd’euros. A través de la Fundació URV es realitza unaimportant activitat de transferència mitjançant contrac-tes amb empreses i institucions que en el curs 2001-2002 sumava un valor de 5,14 milions d’euros. LaURV ha contribuït també a elevar el nivell educatiu su-perior de la província i ha esdevingut un element es-sencial de cara a la formació de recursos humans pera les empreses de l’àmbit. Igualment, la inversió a càr-rec dels pressupostos ha generat un important efecteindirecte per al conjunt de l’economia local, amb espe-cial incidència sobre els sectors de la construcció, elmaterial elèctric, els productes metàl·lics i la maquinà-ria, independentment de l’efecte de reconfiguració ur-bana a les poblacions que acullen els seus campus, fo-namentalment Tarragona i Reus.

81

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 81

2.2 La sostenibilitat ambiental

22..22..11 EEll ccrreeiixxeemmeenntt uurrbbàà

En la diagnosi de la situació mediambiental de l’ATCTs’han considerat dos punts essencials: primer, el me-tabolisme del sistema urbà de l’àmbit (fluxos d’aigua,energia, residus), i segon, el model territorial sobre elqual s’assenta, en relació amb el grau d’eficiència quese suposa en l’aprofitament dels recursos.

Aquí cal considerar el nivell d’urbanització, on prop del80% de la població vivia en municipis de més de5.000 habitants i més del 70% en municipis de mésde 10.000 habitants i, tot i representar el 9,4% de lasuperfície del país, contenia l’11,4% del sòl urbà totali el 10,1% del sòl urbanitzable. Els últims anys la ur-banització ha avançat a passos accelerats. Entre 1988i 2001 s’han convertit en urbanes 1.497 ha, o el queés el mateix, s’han urbanitzat 3,3 ha per cada 1.000habitants.

El creixement urbà està molt relacionat amb els eixosde comunicacions, mentre que els nuclis tradicionalsd’interior, ubicats també majoritàriament sobre la pla-na del Camp, responen a un poblament rural dispersen origen que ha teixit una xarxa de comunicacionssecundària. La urbanització es manifesta amb moltaforça a la plana litoral per sota de la corba de nivelldels 100 metres d’altitud, i secundàriament entre els100 i 200 metres. El conjunt de la costa, entre Cuniti l’Hospitalet de l’Infant, és gairebé un eix d’urbanit-zació continua resseguit per unes comunicacions li-neals que en constitueixen l’esquelet, en una franjaambientalment molt fràgil i que suporta la màximaocupació urbana i la màxima densitat de població es-tacional. Dins aquesta franja es poden distingir treszones:

a) L’eix litoral Nord (d’Altafulla a Cunit), estructuratper la línia del ferrocarril Barcelona-València i per laNacional-340, alterna morfològicament nuclis ur-bans i segones residències, i a partir del Vendrellestà funcionalment força orientat cap a la regió me-tropolitana de Barcelona.

b) L’eix costaner Vila-seca-Salou-Cambrils, caracterit-zat també per la continuïtat de l’espai urbà en for-ma de xalets, apartaments turístics, centres de lleu-re (entre els quals destaca Port Aventura comafaiçonador de bona part de l’espai d’aquesta àrea)i indústria petroquímica. Aquesta zona està connec-tada funcionalment amb les ciutats de Tarragona iReus mitjançant vies de primer ordre, i també estàdotada de connexions internes al voltant de la xarxasecundària de carreteres.

c) El tram litoral entre Mont-roig del Camp i l’Ametllade Mar, on la consolidació urbana interna no és tangran com a les altres dues zones i se cenyeix bàsica-ment al recorregut de la N-340.

L’espai central del CTE, format per la conurbació Tarra-gona-Reus ha tingut també molta importància en laurbanització d’aquest territori. S’han format barris pe-rifèrics al llarg de la N-340 a Tarragona i concèntrics alvoltant de Reus i de les seves sortides principals. És, amés, un espai on se situen els polígons de la gran in-dústria, l’aeroport, el polígon comercial de les Gavarresi una xarxa de vies secundàries interurbanes. L’auto-via de Tarragona a Reus es va omplint a banda i ban-da, des de la primera ciutat, d’habitatges de preusmés assequibles que els dels centres històrics i els dellitoral. Un segon eix, de menor entitat, ressegueix lacarretera C-240 entre Reus i Salou, amb una mesclaheterogènia d’usos i domini encara del sòl no urbanit-zat. Barris formats per blocs d’habitatges segueixentambé la sortida de Tarragona per la N-240 o carrete-

82

Àmbit Superfície Sòl urbà Sòl urbanitzable Sòl no urbanitzableATCT 1988 299.772 10.920,38 13.888,96 276.970,41ATCT 2001 299.792 12.417,00 5.552,00 281.803,00Diferència 2001-1988 ————- 1.496,62 –8.336,96 4.832,59Catalunya 3.189.430 100.403,00 54.838,00 3.026.031,00% ATCT/Catalunya 2001 9,4% 11,4% 10,1% 9,3%

Font: Direcció General d’Urbanisme. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia.

Classificació del sòl del Camp de Tarragona. 1998-2001 (en ha)Taula 2

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 82

ra de Valls i per la Comarcal TP-2031 o carretera deSantes Creus; es constitueix, a més, entre el Francolí iel Gaià i en una segona línia de municipis respecte ala costa, un tacat d’urbanitzacions en segones residèn-cies tipus xalet i cases aparellades (els Pallaresos) quees van transformant en primera residència i que for-men un espai de difícil cohesió i organització.

El sector nord-oriental del Camp, sector que corresponbàsicament a la comarca del Baix Penedès i part del’Alt Camp, es pot considerar un altre àmbit d’urbanit-zacions i també de suburbanització en relació amb laRegió Metropolitana de Barcelona, especialment alsencontorns del Vendrell. La dispersió urbana que té ori-gen en aquest fenomen s’estén resseguint algunes deles carreteres que articulen l’interior del Camp, com ésel cas de la C-246 o carretera del Vendrell a Valls.

Finalment, i en contrast amb els eixos anteriors, apa-reix el sector d’interior per damunt dels 200 metres

d’altitud i escassament connectat a les vies de comu-nicació principals. Tot i així pot fer-se una distinció en-tre els cada cop menys nombrosos àmbits rurals, quemantenen gairebé intacta l’estructura d’assentamentstradicional (llocs, agregats, etc.), amb un comporta-ment relativament estàtic davant el procés d’urbanitza-ció; i d’altres espais rurals on s’hi ha afegit peces ur-banes (polígons industrials o urbanitzacions de segonaresidència) vinculades als nuclis històrics o alienes aelles.

La dispersió urbana que despunta en algunes parts del’ATCT predisposa el territori a l’aparició i la consolida-ció d’una sèrie d’impactes:

a) La dificultat tècnica de relligar urbanísticament lessuperfícies afectades per l’escampament i la reduc-ció del control públic en les transformacions territo-rials que sovint es manifesten segons criteris d’“es-pontaneïtat” del mercat.

83

Sòl urbanitzat i xarxa principal de carreteres al Camp de TarragonaMapa 2

Font: MIRAMÓN, G.C., Departament de Medi Ambient i elaboració pròpia.

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 83

b) L’elevat consum de sòl que tendeix a enrarir els es-pais col·lectius i les estructures comunitàries.

c) La propensió a separar i segmentar els usos sobre elterritori fa augmentar les distàncies dels desplaça-ments i perpetua la predominança del sistema demobilitat basat en el vehicle privat, de la qual cosase’n deriva un elevat consum energètic i una frag-mentació del territori en general i dels espais natu-rals en particular a causa de la proliferació d’infras-tructures de transport.

d) L’organització de l’espai segons el model de disper-sió es tradueix en un elevat cost públic, tal com éspalès a molts espais amb un ús predominant de se-gones residències i de baixa densitat urbana. L’ofer-ta de serveis públics i d’infrastructures només éspossible a un cost inferior si es propugna la concen-tració en l’espai de les zones residencials.

e) Les modalitats de creixement en aquesta configura-ció espacial acostumen a generar processos d’iden-tificació territorials dèbils.

22..22..22 EEllss ccoonnfflliicctteess ppeellss uussooss ddeell ssòòll

S’ha remarcat ja la important concentració d’infras-tructures, població i activitats que es dóna al sectorcentral de l’àmbit, a l’aglomeració de Tarragona-Reus ial llarg de l’eix del litoral. Sobre aquest entramat apa-reixen alguns conflictes d’usos ja sigui per proximitatd’activitats que competeixen per trobar lloc sobre unasuperfície migrada, ja sigui per la transformació d’usostradicionals per altres de més lucratius o bé per lapresència de línies de fixació i per l’excessiva antropit-zació en determinats espais. Els conflictes més impor-tants són els següents:

• Sòl industrial/residencial. Als barris de ponent de Tarragona (Camp Clar, Torreforta, Bonavista), la Ca-nonja i un sector de Vila-seca coexisteixen a escassadistància usos residencials i de gran indústria petro-leoquímica. La pol·lució de l’aire és més forta que ala riba esquerra del Francolí, algun accident ocorre-gut (per fortuna sense masses conseqüències) i lapor al fet que es pogués donar alguna catàstrofecom les ocorregudes en altres ciutats (Tolosa deLlenguadoc, per exemple) fa necessari tenir ben in-formada la població dels riscos possibles i tenir ac-tualitzats constantment els plans d’emergència. Lazona industrial limita l’expansió d’aquests barris i

imposa restriccions a l’establiment de nous equipa-ments i a l’augment de la població residencial.

• Sòl industrial/equipaments turístics. A la Pineda deVilaseca i a Port Aventura la indústria química és elteló de fons de l’activitat turística i genera com-petències pels usos del sòl, independentment que elsector turístic estima com a molt negatius els impac-tes que les torxes de foc i fum produeixen a l’atmos-fera. El port i l’aeroport també produeixen determi-nats impactes negatius sobre el sector turístic, elprimer a causa dels abocaments d’olis al mar i laconsegüent aparició de taques de quitrà a les plat-ges; l’impacte del segon és menor i afecta en el so-roll dels vols els residents de les zones més properes.

• Sòl agrícola i natural/residencial. El desenvolupa-ment de l’eix costaner, la manca de planificació o latolerància en la gestió urbanística i les fortes plus-và-lues obtingudes en la transformació de sòl rústec enurbà han promogut la ràpida transformació de sòlagrícola en urbà i l’expansió de les urbanitzacions debaixa densitat. Aquesta colonització de totxanes s’hafet a costa d’espais d’alt valor agrícola o d’espais degran valor natural (aiguamolls, pinedes litorals, du-nes, roquers, etc.) que a causa de la seva fragilitat ésimpossible que puguin refer-se de forma fraccionadai aïllada.

• Les infrastructures de comunicació com a elementsdesvertebradors. El traçat paral·lel de grans vies decomunicació (carreteres, ferrocarril, autopista) i totala xarxa secundària generen un fort impacte territo-rial en forma de consum de sòl, sorolls, i, sobretot,exerceixen un efecte barrera que impedeix o dificul-ta la relació entre diferents parts del territori, fins itot entre parts d’un mateix nucli urbà. Les carreteres,justament per la seva accessibilitat, han servit de pi-vot per a l’expansió de zones residencials i indus-trials, però creant en determinats llocs colls d’ampo-lla en el trànsit de vehicles.

• Degradació de les zones d’interès natural i absènciad’espais lliures de gran qualitat. La pressió humanasobre el litoral ha condicionat l’estructura i aspectede diversos espais naturals valuosos fins al punt defer-los desaparèixer o transformar-los radicalment: elcap de Salou, els aiguamolls de la costa, els siste-mes dunars, els boscos i pinedes de platja, la degra-dació i contaminació dels turons litorals o de la xar-xa hídrica, la regeneració de les platges, en són els

84

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 84

exemples més clars. La desestructuració del sistemad’espais naturals al Camp prové sobretot de la subs-titució dels espais lliures i de valor natural per altresusos. La mateixa construcció de passeigs marítims ala zona de contacte entre el sistema terrestre i el ma-rítim indica la poca estima que es té a la preservaciódels espais naturals.

La situació descrita afecta especialment la zona litorali central de l’ATCT, mentre que al Priorat o la Conca deBarberà l’espai urbanitzat era encara inferior al 5% de la superfície total (any 1992), ben al contrari del Tarragonès, que depassava el 20%, i el Baix Penedès,amb el 12%. Aquestes són dues comarques en què lasuperfície urbanitzada era superior a la forestal i que ésun exponent de la diferència entre les comarques dellitoral i les de l’interior que tenen més coixí territorialde sòls no urbanitzats.

Els espais protegits pel PEIN (Pla d’Espais d’InterèsNatural) de l’àmbit territorial del Camp cobreixen el14% del territori, 6 punts per sota del global de Cata-lunya. A Catalunya hi ha de mitjana 102,96 ha de solprotegit mitjançant PEIN per cada 1.000 habitants,mentre que al Camp la xifra baixa fins a 95,04 ha i, acausa de la urbanització, la superfície PEIN en relacióamb el sòl urbà existent és la meitat que a Catalunya(6,42 ha PEIN a Catalunya per cada ha de sòl urbà i3,46 ha a l’ATCT). Espais com les serres de Prades i elMontsant (ambdós parcs naturals) o les serres de Lla-beria, Querol i el Montmell, a banda del seu valor es-pecífic i intrínsec dels seus components biològics, con-tribueixen a fixar uns límits en unes àrees urbanitzadesque tendeixen a dispersar-se. La xarxa d’espais natu-rals que hauria de quedar connectada per corredorsbiològics compensa la pressió de la urbanització sobreel conjunt del sistema i afavoreix el manteniment de labiodiversitat i dels usos, recursos i paisatges no ur-bans. Els espais protegits haurien de ser més intensosal litoral, on es manifesten en l’actualitat les dinàmi-ques d’ocupació del sòl més voraces vinculades a l’ac-tivitat immobiliària. En l’ordenació del territori litoral,els sistemes naturals haurien de ser contemplats coma instruments per a la limitació del creixement enaquells espais més vulnerables i esdevenir recursosque poden revaloritzar una franja territorial abocada amantenir la vocació turística.

L’ordenació del territori haurà de tenir en compte afa-vorir un planejament restrictiu en els àmbits més vul-nerables i reparar o recompondre el territori d’acord

amb les característiques d’un país mediterrani on ciu-tats, pobles, viles i masos han mantingut una peculiarharmonia amb el seu entorn.

22..22..33 EEll mmeettaabboolliissmmee uurrbbàà ii eellss fflluuxxooss dd’’eenneerrggiiaa,, aaiigguuaaii rreessiidduuss

Els problemes de sostenibilitat urbana no tenen nomésa veure amb la qualitat ambiental i socioeconòmica al’interior de les ciutats, sinó que han d’incorporar elconjunt dels ecosistememes urbans, els quals inclouentambé els ambients subministradors de materials ienergia que entren a les ciutats, així com els espais re-ceptors dels fluxos de sortida de residus. Les ciutats,d’altra banda i en la major part, tenen un metabolis-me de tipus lineal que comporta introduir els recursosdes de l’exterior, i un cop usats, els seus residus sóntransportats a altres àmbits que reben uns elements in-compatibles amb el sistema natural receptor. Aquest fetimplica que per millorar la sostenibilitat és fonamentalgarantir una diferent gestió dels cicles energètics i pas-sar d’un metabolisme lineal a un de cíclic.

Pel que fa a l’aigua, la posada en marxa del minitrans-vasament de l’Ebre ha significat el final del dèficit d’ai-gua al Camp a costa d’incrementar la seva petjadaecològica cap a la conca d’aquest riu. Malgrat que du-rant els gairebé 13 anys de funcionament, els aqüíferslocals s’han regenerat, no hi ha hagut polítiques localsd’aprofitament dels recursos propis. Ben al contrari, elconsum d’aigua continua partint del principi fictici queés un recurs que no s’esgota.

Els municipis agrupats en el Consorci d’Aigües de Tar-ragona han passat a ser de 21 als 44 actuals, mentreque les indústries consorciades han passat de 18 a 31,i la xarxa de recorregut de l’abastament ha incremen-tat en 141,6 km la seva longitud (de 176,8 km a318,4 km). Significativament, el consum d’aigua haaugmentat, amb alts i baixos, des de 1990 fins al2001 tant pel que fa a les indústries com, sobretot, alsajuntaments. Aquest augment es reparteix al llarg del’any, però és especialment sensible durant els mesosd’estiu, quan s’assoleixen els pics de demanda, tantpels municipis com per les indústries.

Pel que fa a les aigües residuals, la proliferació deplantes depuradores (unes 30) ha significat la possibi-litat de reutilitzar les aigües per regar parcs, jardins icamps de golf o per a ús agrícola, amb un preu forçacompetitiu respecte l’aigua de primera mà.

85

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 85

Al Camp de Tarragona, la gestió energètica plantejaproblemes de sostenibilitat en el sentit que, fins i toten el cas de l’energia elèctrica d’origen nuclear, presen-ta un balanç producció-consum clarament deficitari.L’any 1999 l’empresa Fecsa-Enher declarava que elconsum del Camp era de l’ordre dels 4.100 Mwh i quela demanda de potència contractada era d’uns 2.500Mwh; és a dir, la potència de dues nuclears i mitja. Elconsum energètic se soluciona, per tant, predominant-ment mitjançant la importació de recursos. A més, lamajor part dels fluxos energètics procedeix d’energiesderivades de combustibles fòssils i nuclears, mentreque les fonts d’energia renovable locals són escassa-ment utilitzades. En el cas de l’energia eòlica, cal solu-cionar prèviament determinats problemes relacionatsamb l’impacte territorial que els aerogeneradors podencausar al paisatge.

El consum energètic s’ha incrementat considerable-ment, amb un creixement del 6% anual, xifra que in-dica una duplicació del consum cada 10-15 anys. Lademanda deriva especialment del sector industrial,però no es pot oblidar el consumidor turístic i vacacio-nal, ja que el consum més alt es dóna el mes d’a-gost.

Pel que fa al consum de gas, el creixement dels darrersanys ha estat encara més espectacular que el de l’ener-gia elèctrica. De 1984 a 1998 el consum de gas es vamultiplicar per 16 i fonamentalment es destina al con-sum industrial, cosa que ha afavorit recentment la in-troducció del gas natural en diferents poblacions delCTE.

El transport horitzontal origina també un importantconsum d’energia, independentment del consum de

sòl que les vies de trànsit comporten. La circulació devehicles, associada a la mobilitat com a element com-positiu de l’organització dels sistemes urbans actuals,ha estat comparada metafòricament al comportamentdels gasos. El trànsit es comporta com un gas, i a me-sura que augmenta el seu volum va ocupant comple-tament els conductes pels quals circula. La mobilitat al’ATCT s’ha incrementat notablement entre 1991 i1996 tot recorrent en total gairebé el 48% més dequilòmetres. Aquesta distància recorreguda total s’hamaterialitzat gràcies al transport privat, sobre el qualha recaigut el 81,8% dels nous desplaçaments, men-tre que el transport públic només ha estat responsabledel 18,2% que resta de l’increment.

L’augment de la mobilitat general al Camp de Tarrago-na presenta unes característiques poc sostenibles. De1991 al 1996 els increments van ser deguts gairebésense excepció a l’augment del transport privat. L’ex-cepció és el Baix Penedès per l’augment del transportpúblic per ferrocarril a causa de l’augment dels serveisde rodalies entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona.

El nivell de motorització lligat a l’ús del transport pri-vat s’ha disparat i el parc total s’ha incrementat en un20% de 1995 a 1999, equivalent a 61.663 unitats;igualment ha augmentat la matriculació de vehiclesnous i el nombre d’accidents de circulació, cosa querealment ha de fer pensar en trobar alternatives aaquest model basat gairebé exclusivament en l’ús delvehicle privat.

El model lineal del metabolisme urbà acaba el seu cursamb l’expulsió de l’energia captada un cop transfor-mada en residus o altres productes. La recollida selec-tiva és fonamental per reciclar els productes, activitatque genera valor afegit en convertir el residu en recursi en no haver-lo d’eliminar. La producció de residus al’ATCT augmenta els darrers anys, la qual cosa vol dirque no s’acompleixen les directrius de la UE de reduirla producció i de gestionar els residus. Les infrastructu-res de tractament han experimentat un augment con-siderable tot i que hi ha comarques com la Conca deBarberà o el Baix Penedès on encara en són deficità-ries, mentre que algunes plantes de tractament estansaturades i altres subutilitzades. La recollida de residusencara és poc significativa a la majoria de municipis iles empreses gestores han crescut considerablement(més de 50), amb la qual cosa comencen a consolidar-se com a subsector econòmic.

86

Consum d’aigua segons diferents tipologies

Taula 3

hm2/persona/diaCiutat de Tarragona (ús domèstic) 177Ciutat de Tarragona (ús domèstic, industrial i públic) 234Població turística 300Habitatge unifamiliar aïllat amb jardí 600Càmping 120Apartament turístic 150Hotel 240

Font: Consorci d’Aigües de Tarragona. Elaboració pròpia sobre els anys1989-2001.

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 86

2.3 L’accessibilitat exterior

Com ja s’ha exposat abans, el Camp de Tarragona, es-pecialment l’espai central, és un indret privilegiat desdel punt de vista de les vies que el travessen. Les dife-rents vies principals permeten una connexió relativa-ment ràpida amb l’exterior, tant amb l’arc mediterranicom amb el corredor de l’Ebre. L’accessibilitat mitjanades del centre del Camp fins a les principals ciutats es-panyoles de l’eix de l’Ebre i Madrid no supera en capcas les 5,5 hores, cosa que permet donar una especialflexibilitat al transport per carretera de mercaderies.

La intensitat mitjana de tràfec diària (IMD) a les carre-teres de l’interior del polígon Cambrils-Tarragona-elVendrell-Valls-Reus oscil·la entre 10.000 i 35.000 vehi-cles/dia, tot i que durant l’estiu el trànsit de vehiclesaugmenta considerablement.

La congestió del traçat viari principal, per alguns tramsi moments de l’any, és un dels principals problemes dela xarxa. D’una banda es produeix per la dualitat fun-cional que es dóna en l’ús d’aquesta xarxa, ja que eltipus de trànsit de llarga distància, interregional i inter-nacional, per a la qual estava pensada originàriament,s’hi uneix un trànsit local no gens negligible que nopot fer un ús adequat de la xarxa secundària. Això ésdegut en part a la insuficient connexió de part de laxarxa secundària, pensada en termes radioconcèntricsi jerarquitzada al voltant dels assentaments principals,però també per l’aïllament en què es troben determi-nats àmbits residencials que van ser dissenyats senseplanificar vies d’enllaç amb d’altres teixits urbans i queobliguen a usar carreteres de jerarquia superior per adesplaçaments locals.

Respecte a la xarxa ferroviària, ha estat la propera entra-da en funcionament de la línia d’alta velocitat entre Ma-drid i Barcelona, juntament amb la millora de la línia deBarcelona a València, que ha fet replantejar els traçats,les connexions i la ubicació de les estacions. En primerlloc es va aconseguir que la connexió entre la línia de Barcelona a Madrid i la del litoral es fes al Camp de Tarragona. La realització dels prop de 60 quilòmetres de l’enllaç entre les dues línies ferroviàries suposarà laconstrucció d’una estació de la línia d’alta velocitat a la Secuita-Perafort i una altra al sud de l’aeroport deReus. Paral·lelament es construirà una estació de canvid’amplada de via i una altra a Salou-Universal Medi-terrània, a les quals cal afegir les reformes de les esta-cions existents de Vila-seca i de Reus, la de Tarragona i

la terminal de mercaderies. Deixant de banda els inte-ressos legítims de cada consistori d’acostar al màximels seus residents a les estacions centrals i de buscaruna connexió directa (dins del terme) amb les línies fer-roviàries, des del punt de vista territorial, en aquestplantejament, s’aprecia un cert desgavell derivat de:

a) L’elevat nombre d’estacions, que no hauria de con-duir en cap cas al fet que el Camp de Tarragona (CTE)es convertís en un coll d’ampolla del trànsit ferroviari.

b) La multiplicitat d’infrastructures ramificades que re-quereixen vies d’enllaç a les principals, amb la con-següent ocupació de sòl d’alt valor estratègic i la di-ficultat afegida que genera el seu traçat per unespai àmpliament urbanitzat i densament poblat.

c) La generació d’estacions de diferents jerarquies, ladifícil funcionalitat del baixador de Perafort (que no-més es pot suplir amb serveis llançadora entre l’es-tació i els municipis més importants), o el cul-de-sacen què queden les estacions de Tarragona i de Sa-lou-Universal Mediterrània quant a la línia d’AVE.

El futur aspecte de la xarxa ferroviària del Camp represen-ta una oportunitat per al conjunt del territori, però des delmoment en què es tradueix en una localització territorialconcreta, implica que hi haurà espais i poblacions quesortiran més beneficiades que d’altres, la qual cosa fa en-cara més necessària una ordenació del territori que a mésdels enllaços externs tingui molt en compte la vertebracióinterna. Les línies de reflexió territorial sobre aquestaqüestió passarien entre altres mesures per:

• Establir un pla de mobilitat interna del Camp de Tarra-gona que permeti enllaçar entre elles les principals ciu-tats de l’àmbit, tot adaptant el sistema de transportpúblic a l’estructura del poblament, reduir la de-pendència respecte al vehicle privat i establir eixos deconnexió amb les àrees més deconnectades de l’ATCT.

• Acostar els equipaments als nodes de comunicacióper tal de reforçar la seva centralitat i contribuir a laformació d’economies de localització.

• Afavorir la intermodalitat entre diferents sistemes detransport i tipus de línies ferroviàries en el majornombre de nodes possible.

• Aprofitar els trajectes regionals de prestacions eleva-des per reforçar la xarxa de ciutats de Catalunya.

87

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 87

• Reforçar el paper de l’eix mediterrani ubicant més alsud l’intercanviador de l’ample ibèric a l’interna-cional.

• Aprofitar el pas dels traçats ferroviaris per reformar oregenerar sectors urbans, millorar la connectivitat in-terna (tramvia intermunicipal costaner) i crear cen-tralitats urbanes al voltant de les estacions.

• Evitar o minimitzar alguns dels impactes territorialsque planteja la renovació del traçat ferroviari.

En definitiva, l’arribada de l’alta velocitat suposa crearunes expectatives estratègiques, especialment al CTE,que justifiquen el seu alt cost. Els efectes directes pas-sen per l’augment general de l’accessibilitat, la gene-ració d’economies de localització generades per l’en-llaç del corredor del mediterrani amb el de la línia deValència, l’accés dels productes del port i de la gran in-dústria a Europa, la connexió directa amb ciutats de je-rarquia superior, l’ampliació de l’àmbit d’influència delport, etc. El territori és rendibilitza, però també quedatraumatitzat amb noves infrastructures, que nomésuns adequats projectes i realitzacions i la cerca d’unabona rendibilitat social pot anivellar.

L’accessibilitat exterior també vindrà condicionada perles millores que s’efectuïn a l’aeroport de Reus i al portde Tarragona. El primer ha de buscar més trànsit regu-lar i no dependre tant dels vols charter i buscar la com-plementarietat amb l’aeroport de Barcelona, ciutatamb la qual quedarà molt ben comunicat gràcies alstrens d’alta velocitat i als trens ràpids regionals. El se-gon té previst ampliar el volum de mercaderies trans-portades i haurà de superar la pèrdua de pes específicque els últims anys ha tingut en relació amb algunsdels seus competidors.

2.4 La vertebració interior

La xarxa de carreteres secundària és essencial per almanteniment de les relacions quotidianes que garan-teixen el normal funcionament de la vida col·lectiva. La dispersió de les diferents parts habitades del terri-tori (zones industrials, zones residencials, pobles, viles,ciutats, urbanitzacions, etc.) i els estils de vida quese’n deriven determinen un espai de mobilitat moltmés ampli, amb més punts de destinació i origen i més multidireccional, on cada cop és menys domi-nant la mobilitat obligada per raons de treball i més lamobilitat quotidiana per motius de compra, de lleure,d’activitats escolars, etc., que remeten a un espai devida molt més extens que el del lloc on es dorm. D’a-quí la importància de la xarxa secundària de carreteresper tal de relligar el territori i donar a tots els seus ha-bitants la possibilitat d’accedir fàcilment als centresd’interès.

La situació al Camp de Tarragona (ATCT) és ben il·lus-trativa del model de mobilitat anterior. Els 330 quilò-metres de carreteres secundàries i els centenars dequilòmetres de camins del Camp gestionats per la Di-putació de Tarragona tenen un ús molt més intens res-pecte al trànsit que es pensava que haurien de supor-tar en el moment en què foren construïts, i presentenunes quantes limitacions funcionals que tenen a veureamb quatre aspectes:

a) Malgrat que la situació òptima és que una carreterasecundària tingui una amplada no inferior a sis me-tres, encara existeixen al voltant del 30% de viesque tenen una amplada de plataforma de cinc me-tres o inferior. La zona compresa entre l’eix costaneri les ciutats de Reus i Tarragona té, en canvi, les mi-llors amplades de plataforma, amb més de set me-tres de mitjana, i a més solen ser les més ben as-faltades.

b) Existeix també una dualitat en l’ús de la xarxa. Lescarreteres de la part interior de Camp tenen un tràn-sit de vehicles baix, amb una IMD inferior als 1.000vehicles. En canvi, les carreteres litorals i les de l’en-torn de Tarragona i de Reus tenen un nivell de tràn-sit important, en molts casos al voltant dels 5.000vehicles diaris, i superen fàcilment els 10.000. A lacosta, especialment als sectors on predomina la dis-persió urbana, les carreteres tradicionals es conver-teixen en metropolitanes a mesura que s’intensificael seu trànsit, i poden degenerar en situacions de

88

Moviment de passatgers i aeronausa l’aeroport de Reus

Taula 4

Anys Passatgers Aeronaus1994 319.147 1.9201995 473.847 4.0671996 433.896 3.8941997 516.379 4.1181998 481.980 3.7001999 630.263 11.4822000 728.221 13.196

Font: AENA.

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 88

sobreús o de congestió en determinats moments del’any.

c) Existeix una escassa dedicació pressupostària a laconservació de carreteres secundàries (1.202 eu-ros/km en el cas de la Diputació), cosa que fa quesigui impossible mantenir els paviments en bon es-tat, i més si es tenen en compte els danys ocasio-nats per les pluges torrencials i altres accidents me-teorològics, o la pressió de proves automobilístiquesde competició.

d) Existeixen alguns casos d’escanyament de carre-teres, que no enllacen amb la resta ni amb la xar-xa principal, o bé que només serveixen per localit-zar noves urbanitzacions residencials, la presència

de les quals requereix una reorganització de la xarxa.

En relació amb el ferrocarril, una de les paradoxes quepresenta l’arribada de l’alta velocitat quant a la millorade la mobilitat és que la connexió entre els espais cen-trals més allunyats arribarà a ser més ràpida que la dedos espais perifèrics connectats per línies convencio-nals. Anar de Tarragona a Barcelona o a Madrid podriaser més ràpid que fer el trajecte Flix-Tarragona o bé Flix-Barcelona. Per l’interior de l’ATCT només el tram de Tarragona a Sant Vicenç de Calders té una bona fre-qüència per ser utilitzat com a transport local habitual,mentre que connectar Cambrils amb Falset, Montblanci Tarragona, aquesta última ciutat amb Salou, etc., su-posa una espera considerable que la fa poc apta per a

89

La xarxa de carreteres secundàries al Camp de TarragonaMapa 3

Font: MIRAMÓN, G.C., Departament de Medi Ambient i elaboració pròpia.

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 89

desplaçaments habituals, i l’estació de Valls queda foradels circuits locals. Colin Ward i Michael Bonavia hansubratllat que la importància d’una xarxa de ferrocarrilés precisament que es tracta d’una xarxa, un sistema deconnexions múltiples, cosa que passa en altres llocsd’Europa, però no al Camp de Tarragona.

L’anàlisi del transport públic de viatgers dóna tambéconstància de la dualitat del sistema urbà del Camp.Les àrees de transport que s’hi perfilen es caracteritzenper una generosa xarxa de localitats interconnectades,un abast molt important que arriba a tota la provínciai fins i tot més enllà. Aquesta imatge de conca d’abastregional ve donada per la suma de l’extensió de l’àreade Tarragona, la qual ocupa la superfície més gran,

juntament amb la de Reus; aquesta darrera disposad’una superfície lleugerament menor, però també decaire regional. La cartografia expressa també una mà-xima complexitat de fluxos al sector central d’aquestàmbit, entre els tres pols de Tarragona, Reus i Valls iels seus entorns territorials més propers. Finalment,apareixen dos focus més, força integrats en el con-junt, els de Valls i el Vendrell. Aquests mantenen unes àrees de transport pròpies, però que no depassenl’àmbit comarcal i de proximitat. A més, estan connec-tats directament amb els pols principals del subsiste-ma, dels quals funcionen, en certa mesura, com apunts de suport, és a dir, com a escales provisionals detrajectes cap als centres principals, cosa que reforçaencara més el paper central de Tarragona.

1 a 10 11 a 50 51 a 100 101 a 200 > 200

Mitjana de viatges setmanals

0 25 km

Fluxos de transport al Camp de Tarragona, 1995Mapa 4

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guia del Transport Públic de Catalunya. 1995.

90

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 90

En contrast amb el sector central apareixen uns espaisbuits sense connexió a la xarxa de transport públic entota la franja septentrional i nord-oriental de la demar-cació i en alguns municipis aïllats. La inexistència d’ac-cés a la xarxa de transport públic, i per tant l’absènciad’àrees de transport, s’explicaria per la difícil rendibili-tat del negoci que suposa la combinació de pocs habi-tants amb les dificultats de comunicació i d’accessibi-litat a causa de les deficients infrastructures viàries idels obstacles topogràfics.

Més enllà de remarcar la centralitat i l’àmbit perifèric delsistema urbà, queda demostrat que el creixement del ser-vei de transport públic ha de tenir continuïtat, per sobredels dèficit que algunes línies puguin ocasionar. La sevaimportància radica en ser una alternativa a la prolifera-ció del trànsit de vehicles privats, la qual cosa contri-bueix a mitigar la congestió del trànsit per les carreteresi també a ser un element d’equiparació social en apor-tar possibilitats de mobilitat als segments de poblaciósense automòbil.

2.5 L’equitat social

L’homogeneïtzació de la renda familiar a l’àmbit co-marcal o regional pot amagar acusades diferències aescala local o de barri. Similarment, malgrat l’acosta-ment genèric de les rendes, no es pot dir que latendència a l’augment de la diferència entre els ingres-sos més alts i els més baixos actuï a favor d’una millorredistribució social de la riquesa. Hi ha encara consi-derables desigualtats socials en funció del gènere, l’e-dat, el lloc de residència, etc. L’habitatge és una de lesfonts principals de desigualtats, ja que la seva adqui-sició o lloguer, sobretot per part de la gent jove, és gai-rebé indispensable per a l’emancipació i la formació dellars, i per tant, indirectament és un element que ha in-tervingut decididament en la caiguda de la natalitat.

22..55..11 LL’’hhaabbiittaattggee

Al Camp de Tarragona, la compra de l’habitatge, un béde primera necessitat, requereix fortes inversions fami-liars, que només poden realitzar-se a base d’hipote-ques a llarg termini i a interessos baixos. A Valls, l’es-forç d’adquisició d’un habitatge nou de 90 m2 era de6,5 vegades la renda familiar anual; a Reus, de 7,5, ia Tarragona, de 9,5. A més, el cost econòmic de l’en-trada de l’habitatge (estimada en un 20%) i per unaunitat familiar era del 131% respecte a la renda anual,

a Reus del 153% i a Tarragona del 190%. Les xifres delcost econòmic de l’accés a l’habitatge de segona màrondarien la meitat de les exposades. Queda clar quel’habitatge, a més de ser un dels factors principals dela fixació de domicili, suposa també un filtre als des-plaçaments en el sentit que la capacitat de tria resi-dencial està relacionada directament amb el nivell derenda.

Al Camp de Tarragona, el sector de la construccióaportava de l’ordre del 22,5% del PIB l’any 1995, xi-fra realment important i que no tenia en compte elsserveis i altres activitats complementàries d’aquestaactivitat. Des de l’any 1987 fins l’any 2000, al Campde Tarragona s’ha acabat un total de 82.532 habitat-ges, aproximadament el 16% del total de Catalunya.El volum de construcció obtingut representa afegir el30,4% més d’habitatges al parc total del Camp exis-tent l’any 1991. Si es baixa al detall comarcal, els ha-bitatges acabats entre l’any 1988 i el 2000 represen-ten més d’una quarta part del parc total de l’any1991 (33% al Baix Penedès, 31% al Tarragonès i26% al Baix Camp); a la Conca de Barberà, el pesera del 17%, el 16% a l’Alt Camp i només del 5% alPriorat. Les comarques que més han participat en elcreixement del parc d’habitatges han estat el Tarra-gonès (43,4% del total), el Baix Camp i el Baix Pe-nedès (26,2 i 24,3%), mentre que la participació deles altres tres comarques ha estat marginal. Si l’anà-lisi es fa a escala municipal, les localitats del litoralsón les que més habitatges han posat al mercat (mésde 10.000 a Tarragona, 9.240 a Cambrils, etc.).Aquest increment d’habitatges ha estat molt per so-bre del creixement de la població; això vol dir l’e-xistència de molts habitatges destinats només a sego-na residència o comprats per invertir diners i que espoden trobar desocupats.

En l’anàlisi de la construcció d’habitatges els últimsanys s’aprecia una diferència entre el grup de comar-ques amb més dinàmica immobiliària (el Tarragonès iel Baix Penedès) i la resta. El primer grup de comar-ques tenia els percentatges de construcció d’habitat-ges plurifamiliars més alts, així com les superfíciesmitjanes construïdes menors, mentre que el segongrup tenia uns percentatges de construcció unifami-liars lleugerament majors i unes superfícies construï-des més grans. A la majoria de municipis aquest fets’explica sobretot per l’especifitat del mercat immobi-liari costaner, on la pressió sobre la disponibilitat desòl per urbanitzar és menor i l’edificació en altura és

91

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 91

preferida a la de xalets o adossats. De la mateixa ma-nera, en ser més alt el preu del metre quadrat de sòl,el nombre d’habitatges amb molta superfície redueixconsiderablement els segments de demanda als qualsva adreçat.

Contràriament a les comarques d’interior (exclòs elBaix Camp), el preu del sòl és menor i la superfície ur-banitzada no està tan consolidada com al litoral, ambla qual cosa és més factible l’aparició de cases unifa-miliars i es pot pagar un preu de venda semblant als

92

Comarques A/Habitatges B/Habitants A/B C/Llars Excedent teòric A-CAlt Camp 2.295 1.427 1,6 571 1.724Baix Camp 14.030 11.863 1,2 4.745 9.285Baix Penedès 11.825 18.763 0,6 7.505 4.320Conca de Barberà 1.622 540 3,0 216 1.406Priorat 284 –346 –0,8 –138 422Tarragonès 23.140 22.950 1,0 9.180 13.960ATCT 53.196 55.197 1,0 22.079 31.117

Relació entre el creixement demogràfic i el parc d’habitatges (1991-2000)Taula 5

Font: Censos de població i habitatges. Elaboració pròpia. El nombre teòric de llars s’ha obtingut dividint la xifra de nous habitants per 2,5, suposant que de mit-jana cada nou habitatge seria ocupat per 2,5 persones.

0

1-50

50-100

100-500

>500

Habitatges acabats al Camp de Tarragona per 1000 habitants, 1987-2000Mapa 5

Font: GC, Direcció General d'Urbanisme i elaboració pròpia.

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 92

de la costa, però a canvi d’un habitatge de major su-perfície. Similarment succeeix amb la construcció d’habitatge protegit, ja que en aquells indrets on ladinàmica immobiliària és forta, la competència priva-da suposa un major esforç per a l’adquisició de sòl i laconstrucció d’edificis per part de l’administració o perempreses que es dediquen a la promoció privada d’ha-bitatges de protecció especial. Per al període 1994-2000, els valors més baixos en la participació de l’habitatge protegit en el total d’habitatges acabats corresponen a les comarques del Tarragonès (10,46%)i el Baix Penedès (13,3%), mentre que a la resta aug-menta la participació per sobre del 18%.

La rehabilitació d’habitatges és encara una assignatu-ra pendent al Camp de Tarragona, especialment a lesciutats amb barris vells grans i, novament, a les co-marques de major dinamisme immobiliari. Malgrat elcreixent nombre d’habitatges rehabilitats (455 l’any1996 i 1.041 l’any 2000), el percentatge de rehabili-tació respecte al total de Catalunya ha disminuït pas-sant del 5% al 2,7%. L’anàlisi comarcal demostra denou que són els àmbits rural i d’interior els que de-mostren un major interès per la rehabilitació d’edifi-cis, explicat parcialment per la conversió de part delpatrimoni d’immoble rural en segona residència esti-val i per un cert neoruralisme, mentre que el litorals’interessa més per la construcció d’obra nova, la qualpermet obtenir plusvàlues més grans. No deixa de serun element per a la reflexió que alguns pobles delCamp estiguin en perill de despoblament, almenysfora de l’època de vacances; que altres hagin desapa-regut irremeiablement (Selma, Marmellar, la Mussara,Fatxes, Castelló, etc.) i que existeixin sectors de barrisantics en procés de degradació (Valls, part del Vendrelli Reus). Aquestes situacions podrien revertir-se amb lasubstitució de només l’1% o el 2% de l’obra nova allitoral per la rehabilitació de cases en alguns d’a-quests espais.

En realitat es podrien establir a l’àmbit del Camp deTarragona (ATCT) dos grans grups de municipis en re-lació amb el tema de l’habitatge. Un d’ells estaria for-mat per municipis rurals i de l’interior, amb escàs vo-lum de construcció (malgrat que pugui ser significativaa petita escala), uns preus barats, amb major presèn-cia de la tipologia de casa gran unifamiliar (en relacióamb el litoral) i major interès per la rehabilitació d’ha-bitatges. Un segon grup estaria format per les ciutats,l’eix costaner i part dels municipis de la segona líniade la costa, on el desenvolupament immobiliari és

constant perquè té una demanda força estable i es veufomentat per l’activitat turística. En aquest grup lapressió de la demanda fa que l’impacte sobre la pujadels preus de l’habitatge sigui forta.

22..55..22 EEllss sseerrvveeiiss eedduuccaattiiuuss

El nivell d’equipaments educatius al Camp de Tarrago-na sembla força correcte. A les poblacions amb majornombre d’habitants es concentra també la majoria decentres i de professorat; així, entre Tarragona i Reus su-men 84 centres (33% del total) i existeixen 99 munici-pis (75,5% del total i 98,7% de la població de l’ATCT)amb almenys un centre escolar. La diferenciació per ti-pus de centres segons el municipi també és força cor-recte. Amb l’excepció de Vilaplana (546 habitants), nohi ha cap nucli de més de 500 habitants que no dis-posi d’un centre escolar d’infants o de primària. Els 32municipis que no tenen cap centre d’aquests tipus su-men una població total de 5.410 persones amb moltpocs efectius escolars. Tanmateix en la majoria de ca-sos hi ha nens en edat escolar que necessiten des-plaçar-se per tal d’assistir a les classes. Lògicament,en contrast amb els nuclis rurals, a les ciutats grans,al litoral i en algunes poblacions capitals de comarca ocentres de mercat (Valls, Montblanc, l’Espluga de Fran-colí, el Vendrell) es concentra el major nombre de cen-tres escolars i els de major jerarquia. Per la seva ban-da, els municipis de segona línia es caracteritzen pertenir bona cobertura de centres de primària i existir al-gunes poblacions que, sense ser capital comarcal, dis-posen també de centres de secundària, els quals estroben força repartits pel territori, eviten la seva con-centració a les ciutats grans i afavoreixen una bona co-bertura escolar sense necessitat d’haver de recórrerllargues distàncies (35-40 km).

Les actuacions en equipaments educatius marquen l’e-xistència de tres àmbits diferenciats al Camp de Tarra-gona pel que fa a les necessitats d’aquests tipus: elsespais rurals i de muntanya sense equipaments que,en alguns moments, poden arribar a plantejar la ne-cessitat de mancomunar-se per obtenir i compartir elservei; l’entorn rural i els municipis de l’interior on noes requereixen noves actuacions atès l’estancamentdemogràfic, però que pel nombre d’escolars encara necessiten i poden suportar un centre escolar; i el lito-ral i les ciutats grans on es concentra la població, lesmigracions familiars i residencials i l’activitat econòmi-ca i, per tant, es generen demandes creixents de tot ti-pus de serveis.

93

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 93

22..55..33 EEllss sseerrvveeiiss ssaanniittaarriiss

La confecció del mapa sanitari de Catalunya hapermès acostar els serveis bàsics de sanitat a la po-blació, amb la qual cosa ha millorat el reequilibri ter-ritorial pel que fa a la sanitat bàsica i ha permèsguanys en la qualitat de vida en els espais que no dis-posaven o tenien lluny aquests tipus de servei. AlCamp de Tarragona, totes les comarques disposencom a mínim de consultoris de medicina general opediatria i clíniques dentals, però només al Tarragonèsi al Baix Camp trobem almenys algun centre extra-hospitalari per a cada tipus d’assistència: consultesespecialitzades, diagnosi o tractament, rehabilitació,planificació familiar, diàlisi, salut mental, revisionsmèdiques a conductors i altres. En el pol oposat, a lescomarques del Priorat i de la Conca de Barberà tenenels centres més bàsics (consultoris de medicina gene-ral, clínica dental i diagnosi a la Conca i només elsdos primers tipus al Priorat). Malgrat això, els centresexistents a les comarques petites tenen una proporciómés favorable d’usuaris per centre (347 habitants percentre al Priorat), enfront de les comarques més po-blades (1.454 al Tarragonès), relació que encara ésmés alta en el cas dels serveis més especialitzats(220.000 usuaris per centre de diàlisi). En relació ambel conjunt de Catalunya, les xifres de l’equipament sa-nitari al Camp de Tarragona són satisfactòries per a lamajoria de casos ja que, a excepció dels centres de re-habilitació i clíniques dentals, el nombre d’usuaris percentre és menor. Per comarques, no obstant això, hiha diferències: el Tarragonès i el Baix Camp tenen unnombre d’usuaris per centre superior a la mitjana ca-talana, però la comarca que queda en una situació demés inferioritat és el Baix Penedès, a causa del seufort augment de la població.

Pel que fa a l’equipament hospitalari, la situació de partida és bona ja que se supera la mitjana catalana de llits per cada 1.000 habitants (5,86), amb un valor de6,3 llits cada 1.000 habitants l’any 2000. El desglossa-ment territorial torna a mostrar situacions similars a ladels centres extrahospitalaris. La Conca i el Priorat nodisposen d’hospital, mentre que l’oferta del Baix Pe-nedès és del tot insuficient (en aquests moments hi haprevista la construcció d’un hospital comarcal) i la delTarragonès té una relació de llits hospitalaris per sota dela mitjana catalana i de la de l’ATCT. L’absència de cen-tres hospitalaris a la Conca i el Priorat és justificable pelnombre reduït d’habitants d’aquestes comarques i perla coordinació existent entre les àrees bàsiques i els hos-

pitals de Valls (cas de la Conca) i Móra d’Ebre i Reus pelque fa al Priorat.

Per l’evolució de la demografia i el pes de les noves mi-gracions és més que segur que no es podrà rebaixar elnombre de places hospitalàries, ans al contrari, ja queun increment de la qualitat de vida i del benestar vaacompanyat d’uns bons indicadors de serveis sanitaris.

22..55..44 SSeerrvveeiiss ii eeqquuiippaammeennttss ccuullttuurraallss

La disposició de l’oferta cultural al Camp de Tarragonano difereix massa de la tendència general catalana. Espresenten uns valors en alça en la cultura audiovisual,reforçada per l’increment d’emissores de ràdio de FM ide televisió locals, així com per l’augment del nombred’espectadors de cinema i la consegüent recaptació.En canvi, les llibreries, manifestació de les formes tra-dicionals de consum cultural, mantenen unes relacionsbotiga/usuaris més elevades del que seria desitjable(25.000 habitants per llibreria), i els punts de venda derevistes i diaris –què ara també venen alguns llibres–estan força més propers a la mitjana general (970 ha-bitants per punt de venda a l’ATCT). També s’apreciauna vitalitat destacada en determinats elements i orga-nismes culturals que, tot i no participar precisamentdel consum de masses (instituts i centres d’estudis,grups de teatre, colles castelleres, etc.) tenen moltaimportància per la identificació territorial i la cohesiócol·lectiva que generen, i pel bon nivell d’associacionis-me i voluntarisme que els dóna suport.

Pel que fa als equipaments culturals de base (teatres,museus, biblioteques, arxius, cinemes), la situació espot considerar acceptable, encara que hi ha diferènciesnotables entre comarques, i una cosa és l’existènciad’un equipament i l’altre són les condicions en què estroba i l’ús que se’n fa. Si ens aproximem a la capacitatcultural a partir de l’establiment d’un rang cultural pelnombre d’equipaments existents i el comparem amb elrang demogràfic de cada comarca, ens trobem ambquatre possibles tipologies: 1) Comarques amb insufi-cient dotació i rang poblacional elevat. 2) Bona dotacióen equipaments culturals i rang poblacional elevat. 3)Insuficient dotació en equipaments culturals i dèbil rangpoblacional. 4) Bona dotació en equipaments culturalsi dèbil rang poblacional.

Al Camp hi ha dues comarques del segon tipus (el Tarragonès i el Baix Camp) i quatre més del tercer(l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i el Baix

94

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 94

Penedès). Les comarques amb bona dotació en equi-paments corresponen a les que tenen les ciutats méspoblades, cosa que vol dir que per a determinades ac-tivitats tenen un mercat més ampli que les altres i quea les ciutats és on es concentra la major part dels ser-veis i equipaments. Dins el darrer grup de comarquesles diferències són significatives; així, el Priorat té dè-ficit per la inexistència d’alguns equipaments i serveisculturals, i poca presència i abast en la majoria de laresta; la Conca de Barberà i l’Alt Camp tenen en can-vi pràcticament tots els serveis i equipaments, però notenen la capacitat de produir una oferta com les co-marques de Tarragona i Reus; finalment, el Baix Pe-nedès és un cas a part, ja que se situa exactament so-bre la mitjana, el Vendrell té uns bons equipamentsculturals, però el creixement en habitatges i la pobla-ció flotant que suporta el situarien en una posició unamica feble.

L’autèntica idea de reequilibri territorial no té tant aveure amb la proliferació d’infrastructures i equipa-ments sobre el territori com amb el fet que no hi hagidiscriminació dels ciutadans i ciutadanes per raó delseu lloc de residència. En el context actual les necessi-tats bàsiques de la població estan ben cobertes i ladisponibilitat d’articles de consum elemental també,per la qual cosa els indicadors clàssics de nivell de vidaperden sentit a l’hora de fer distincions territorials. Al’absència d’una ruptura clara quant a renda i el nivellde vida s’hi afegeix la impossibilitat de marcar àreesprecises de pobresa i de riquesa. Les desigualtats so-cials poden ser més importants a les zones urbanesque a les rurals i els equipaments poden ser insufi-cients quan la població experimenta notables incre-ments (cas del Baix Penedès). D’entrada és importantque tothom tingui la possibilitat d’accedir als serveis iels equipaments bàsics sense haver de recórrer llar-gues distàncies, cosa que encara no està totalment resolta per algunes poblacions dels municipis més perifèrics, rurals i de muntanya (comarques de l’AltCamp, i especialment de la Conca de Barberà i el Priorat).

2.6 La governació del territori

Analitzades les diferents escales administratives delCamp de Tarragona, s’entén que l’eficàcia en la gestiópública i en el govern haurà de fer front a dos aspec-tes crucials: Primerament, a la solució d’alguns proble-mes inherents a la forma i el contingut de les divisions

administratives actuals, i secundàriament, a la flexi-bilització i adaptació de les divisions administrativestradicionals per tal de fer front als canvis estructuralssocioeconòmics recents i a la fragmentació i el des-equilibri del mapa municipal actual.

Pel que fa a l’escala municipal cal resoldre les disfun-cionalitats territorials produïdes pel creixement urbàdesordenat que provoca que urbanitzacions d’un mu-nicipi quedin desvinculades del seu nucli principal i ha-gin de rebre serveis d’un nucli d’un altre municipi,amb la consegüent complicació de la gestió. Igual-ment, cal afavorir la fusió o mancomunitat voluntàriade serveis dels municipis petits que disposen de moltspocs medis per fer front als serveis que han de donar.Actualment, una cinquantena de municipis de l’ATCTparticipen d’alguna mancomunitat que té a veure ambla gestió de serveis o equipaments concrets, com es-corxadors, abocadors, gestió de residus, desenvolupa-ment rural, planificació i ordenació del territori, etc.Una altra forma d’agrupació per resoldre determinatsproblemes ha estat la del consorci, que normalmentagrupa a més municipis que les mancomunitats i al-guns d’ells tenen una veritable importància estratègicaregional, com el Consorci d’Aigües de Tarragona, elConsorci per a la Recollida de Residus (RSU) de l’AltCamp, el Consorci per a l’Abastament d’Aigua de laConca de Barberà, etc.

Pel que fa a l’administració comarcal, i deixant de ban-da la qüestió de la seva delimitació, es caracteritza peruna feblesa derivada de la poca capacitat de finança-ment i escassa presència en l’estructura pressupostà-ria de l’administració pública, que els dóna poca capa-citat de resposta davant de les necessitats del mónlocal i, fins a cert punt, no permet convertir-los en ve-ritables instruments de representació dels interessoslocals. A aquests problemes se’ls uneix una manca decompetències pròpies i un sistema d’elecció indirectadels càrrecs que dificulta la situació d’aquests ens.

A l’escala provincial cal referir-se breument al paper dela Diputació de Tarragona, amb uns pressupostos peral 2001 de 91,13 milions d’euros, que té com a undels seus objectius el de posar a l’abast dels ens localstots els mitjans administratius i tècnics necessaris perincrementar l’eficàcia en la gestió i la capacitat de res-posta davant les demandes dels seus habitants. Laseva tasca de suplència per resoldre els problemes delsmunicipis petits es considera imprescindible, i un hi-potètic intent de substitució hauria d’assegurar que

95

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 95

l’ens implantador mantingués un nivell similar o supe-rior de prestacions.

La conversió de les Terres de l’Ebre en un àmbit de ser-veis descentralitzats i delegats de l’administració de laGeneralitat, fa preveure que en algun moment l’actualprovíncia de Tarragona es pugui dividir a efectes del’administració autonòmica i de planificació territorialen dues regions o vegueries, l’esmentada abans i la delCamp de Tarragona. En aquest cas, la nova organitza-ció hauria de complir molt fidelment amb el principi desubsidiarietat per no duplicar esforços i serveis amb al-tres nivells administratius. En principi, l’administracióregional hauria de tenir cura dels grans equipaments iels serveis més costosos per atendre un llindar més altde població (hospitals, grans infrastructures, subminis-trament d’aigua, etc.), amb la qual cosa es podriendescongestionar els nivells inferiors d’aquestes tas-ques i permetre a municipis i consells comarcals pres-tar els serveis més propers al ciutadà.

La novetat més important dels últims temps sobre lanecessitat d’agrupar esforços i de vèncer la problemà-tica de la fragmentació administrativa ha estat la crea-ció del Consorci del Camp de Tarragona i de la sevaÀrea d’Influència el maig del 2001. En els seus inicis,la necessitat que diferents municipis, i especialmentels de Reus, Tarragona, Valls i Vila-seca, fessin plante-jaments comuns va néixer dels problemes que sorgienper part dels habitants i els agents socials i econòmicsde l’aglomeració central del Camp de Tarragona (CTE),que alguns han vist com una incipient àrea metropoli-tana, malgrat que encara es troba lluny dels principalsindicadors que configuren una àrea d’aquest tipus,fora dels representats per la mobilitat entre uns i altresmunicipis. El consorci està format per la pròpia Dipu-tació Provincial, els consells comarcals de tot l’ATCT,els ajuntaments més importants de l’àrea central delCamp de Tarragona estricte (CTE) i altres institucions iorganitzacions.

El consorci es planteja unir totes les parts signantsamb la finalitat de superar possibles localismes queimpedeixen l’assoliment dels objectius, la qual cosapermetrà aconseguir la resolució dels problemes d’in-frastructures i serveis existents. Els objectius es basenen la coordinació de diferents actuacions en matèriad’infrastructures, planejament territorial, gestió de lamobilitat i dels serveis mediambientals, coordinació deles polítiques de seguretat pública, etc. De moment, elconsorci ha tingut un paper important en la resolució

del traçat ferroviari pel Camp de Tarragona i es buscaconstituir una autoritat que gestioni el transport públicde l’àmbit central d’aquest territori. Malgrat que lacomposició del consorci presenti algunes disfuncions ique caldrà veure com es va desenvolupant la seva ac-tuació, en principi no deixa de ser un reconeixement deque l’actual organització administrativa ha de ser pre-gonament reformada i que cal trobar solucions a lesproblemàtiques comuns de les aglomeracions urbanesi litorals.

3 Una proposta d’accions

Al llarg de les pàgines anteriors s’ha efectuat un resumd’una diagnosi molt més àmplia que mostra les poten-cialitats però també els perills que té l’àmbit territorialdel Camp de Tarragona, a causa del creixement de-mogràfic i econòmic d’unes àrees, especialment lesdel litoral i de l’aglomeració Tarragona-Reus, l’estanca-ment d’unes altres, una certa desorganització territo-rial, i la manca de planejament gestionat des del pro-pi àmbit. De la diagnosi en van sorgir tota una sèried’accions, unes més generals i altres més específi-ques, part de les quals es traspassen també en aquestpaper a mode de conclusions:

1. Desenvolupar el Pla Territorial Parcial del Camp deTarragona com a eina per al guiatge de l’ordenació del territori en aquest àmbit. El Pla Territorial Parcialhauria de complementar-se amb els altres plans terri-torials parcials i especialment amb el de la regió deBarcelona, desfer desigualtats espacials i impulsar estratègies de planificació intermunicipal. Igualmenthauria de servir per vertebrar algunes peces del siste-ma urbà del camp que es troben marginades i mal co-municades amb el sistema urbà central.

2. Establir un pla director de la costa i un pla directorper resoldre el conflicte d’usos entre la zona turística ila de gran indústria de la zona central del Camp de Tarragona (CTE).

3. Reduir la petjada ecològica produïda al sistema urbàdel Camp mitjançant l’aplicació de principis de soste-nibilitat als processos de producció, distribució i con-sum vigents.

4. Ponderar les noves qualificacions de sòl destinat ausos urbans, industrials i infrastructures donada la for-ta ocupació generada els darrers anys en espais costa-

96

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 96

ners i en l’aglomeració urbana del camp. En aquestsentit s’hauria d’evitar la creació de zones residencialsde baixa densitat, ja que determinen increments im-portants del consum de sòl, ocupació d’espais lliures,augment del consum energètic i dependència enversels mitjans de locomoció privats.

5. Potenciar el model mediterrani de ciutat compactaen oposició al de ciutat difusa i intentar minimitzar lesdistàncies que han de recórrer els habitants de l’àmbit(ATCT). Els nuclis històrics s’haurien de revitalitzar, elsindrets on predomina la dispersió urbana s’haurien dedotar d’elements tensionadors, evitar la industrialitza-ció difusa, etc.

6. Evitar la degradació del mosaic territorial, sobretottenint en compte que al Camp de Tarragona encara ésrelativament vigorós i que disposa d’ecosistemes va-riats i complexos (zones agrícoles, boscos de munta-nya, rius i rieres, aiguamolls i sistemes dunars, etc.).Igualment és important preservar la connexió entre elsdiferents components del mosaic a partir de la protec-ció dels corredors biològics.

7. Protegir el patrimoni rural i paisatgístic d’indretsamb activitat agrícola, turística o amb paisatge atrac-tiu que requereixen el manteniment d’una bona verte-bració territorial (especialment al Priorat, Baix Camp,Alt Camp i Conca de Barberà).

8. Establir una gestió integrada de l’aigua considerantels ecosistemes fluvials en el seu conjunt. Reduir la ne-cessitat d’aportació de cabals d’altres conques millo-rant l’eficiència en l’ús del recurs i aprofitar els recur-sos locals existents.

9. Perseguir una gestió sostenible dels residus a basede la seva reducció i una adequada política de reutilit-zació i minimització de deixalles irrecuperables i peri-lloses. Dedicar esforços a l’ampliació de la recollida se-lectiva i el reciclatge i construir plantes de tractamentmenys agressives que les incineradores.

10. Refer una xarxa de transport ferroviari per al Campde Tarragona que alimenti el model polinuclear de ciu-tats i evitar que les carreteres continuïn alimentant elprocés de dispersió urbana. En aquest sentit s’hauriad’augmentar la freqüència de trens entre les capitalsde comarca i els nuclis de més de 3.000 habitants, es-pecialment a l’època estival.

11. Executar els projectes de millora de la xarxa viàriaque encara estan per resoldre, especialment l’eix de laN-340 de Tarragona a Valls i millorar i completar totala xarxa secundària.

12. Respecte al servei de transport públic amb auto-bús, caldria establir serveis d’alta freqüència en horespunta entre els centres urbans principals, reforçar leslínies rurals i de muntanya o crear serveis “a la carta”i de minibusos o de taxis compartits.

13. L’accés a l’habitatge constitueix un dels principalsproblemes de les famílies treballadores i dels joves delCamp de Tarragona. Per resoldre el problema de lamanca d’habitatges a preus assequibles caldria incre-mentar la construcció d’habitatge públic per frenarl’ascens dels seus preus, convertir part dels aparta-ments de lloguer en habitatges d’ús habitual, poten-ciar la rehabilitació de cases i habitatges.

14. Considerar la Universitat com una institució es-tratègica per al desenvolupament de l’ATCT, consolidari ampliar l’oferta universitària en formació permanent iespecialitzada (tercers cicles, màsters i postgraus) so-bre coneixements relacionats amb els sectors econò-mics clau de l’àmbit territorial. Establir contractes decol·laboració entre les institucions, les empreses i laUniversitat per reforçar el paper de la recerca aplicadai contribuir al progrés material i cultural de la població.

15. Els serveis sanitaris haurien de mantenir i incre-mentar determinades prestacions, per exemple en hos-pitals de dia, i parar l’atenció sobre determinats seg-ments d’usuaris específics que augmentaran ennombre, especialment els ancians.

16. Es recomana incrementar les partides públiquesdestinades a equipaments i activitats culturals, perquèindependentment dels efectes intangibles, els serveis iempreses culturals ocupen cada cop a més persones.El foment de la interculturalitat ha de ser tingut encompte també dins de les polítiques que cal fer a es-cala comarcal i municipal per acollir els immigrantsprocedents d’ultramar.

17. Potenciar el funcionament i l’activitat del Consorcidel Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència imolt especialment les actuacions relacionades amb elsproblemes de la conurbació central del Camp de Tarra-gona.

97

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 97

18. Fomentar tots els mecanismes possibles de coope-ració intermunicipal per millorar la prestació de serveisi resoldre disfuncionalitats urbanes.

19. Adoptar una administració del territori que siguiflexible i compleixi amb el principi de subsidiarietat pertal d’evitar coincidències de funcions i ineficiències.

20. Establir la regió com a administració superior de

l’àmbit del Camp de Tarragona. La regió seria l’ensdescentralitzador de la Generalitat de Catalunya i rea-litzaria funcions que en part du a terme la Diputació,sota la direcció política dels representants de l’àmbitterritorial. En el cas de l’actual província de Tarragona,mentre no hi hagi una nova divisió administrativa del’Estat, la Diputació de Tarragona hauria de repartir elsseus pressupostos en dues regions: la de les Terres del’Ebre i la del Camp de Tarragona.

98

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 98

Bibliografia

AAVV (1999): Catalunya segle XXI. La democràcia delsciutadans. Barcelona: Edicions 62.

Anton, S. (1997): Diferenciació i reestructuració del’espai turístic. Processos i tendències al litoral de Ta-rragona. Tarragona: El Mèdol.

Arauzo Carod, J.M. (1999): Ocupació en el sector cul-tural a les comarques de Tarragona. Tarragona: Dipu-tació de Tarragona.

Bettini, V. (1998): Elementos de ecología urbana. Ma-drid: Trotta.

Girardet, H. (2001): Creando ciudades sostenibles.València: Ediciones Tilde.

González Reverté, F. (2002): “Estrategias de sostenibi-lidad para espacios suburbanos en Cataluña. El casodel Baix Penedès”. Geocrítica: Scripta Nova. Revistade geografía y ciencias sociales 6 (122).

Indovina, F. (1998): “Algunes consideracions sobre la‘ciutat difusa’”. Documents d’Anàlisi Geogràfica 33:21-32.

Llop Tous, J. (2002): La industrialització de Tarragona(1957-1971) i les seves circumstàncies. Tarragona:Arola Editors.

Nel·lo, O. (2001): Ciutat de ciutats. Barcelona: Edito-rial Empúries.

Oliveras, J., i S. Roquer (1990): “Le litoral méridionalde la Catalogne. Agriculture, tourisme, industrie: unpartage difficile de l’espace”. Géographie d’une Es-pagne en mutation. Fourneau, F., Humbert i M. Valen-zuela (eds.), 53-72. Madrid: Casa de Velázquez.

Roquer Soler, S., ed. (1999): Diagnosi socioeconòmi-ca. Estratègies de desenvolupament a la província deTarragona. Tarragona: URV.

Rueda, S., A. Sanz, F. Magrinyà et al. (1999): La ciutatsostenible: un procés de transformació. Girona: Serveide Publicacions de la Universitat de Girona.

Segarra Blasco, A., ed. (1999): Creixement econòmic iorganització industrial a l’arc de la Mediterrània i al corredor de l’Ebre. Tarragona: URV i Autoritat Portuà-ria de Tarragona.

Segarra Blasco, A., ed. (2002): L’Impacte de la Univer-sitat Rovira i Virgili sobre el territori. Valls: Cossetània.

Terradas, J. (2001): Ecologia urbana. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.

Ward, C., A. García Calvo i A. Estevan (1996): Contrael automóvil. Sobre la libertad de circular. Barcelona:Virus editorial.

99

074-099Papers39 10/10/03 08:49 Página 99

La Plana de Lleida. Especialització econòmica i connexió a la Catalunya de les ciutats1

JOAN VILAGRASA IBARZGeògraf

Universitat de Lleida

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm, 39, maig 2003, pàgs. 101-124

1 Aquest article és un resum de l’estudi Bases per al Pla Territorial de la Plana de Lleida (128 pàgines més annexos estadístics i cartogràfics) realitzat per a l’Ins-titut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Els autors de l’estudi han estat Jordi Martí Henneberg i Josep Martí Jufresa (Accessibilitat), Joan VilagrasaIbarz (Competitivitat), Carme Bellet Sanfeliu i Joan Vilagrasa Ibarz (Medi ambient i territori), Carme Bellet Sanfeliu, Joan Ganau Casas i Joan Vilagrasa Ibarz (Equi-tat social) i Jesús Burgueño Rivero (Governabilitat). La realització cartogràfica és de Montse Guerrero Lladós i Carme Bellet Sanfeliu. Laia Pérez Altisent ha col·la-borat com a documentalista i en la cartografia. La coordinació i direcció és de Joan Vilagrasa Ibarz.

100-125Papers39 10/10/03 08:50 Página 101

Abstract

La Plana de Lleida, a més de mantenir i modernitzar la seva base eminentment agrària, vol aprofitar els increments d'accessibilitat que expe-rimentarà en un futur immediat, sobretot arran de l'arribada del tren d'alta velocitat, l'acabament de l'autovia N-II i la connexió amb l'EixTransversal, que se sumaran a l'actual autopista A-2, per esdevenir un important centre d'activitat logística al mateix temps que es dota delsserveis avançats necessaris per desenvolupar aquestes funcions.

La Plana de Lleida, además de mantener y modernizar su base eminentemente agraria, quiere aprovechar los incrementos de accesibilidad queexperimentará en un futuro inmediato, sobre todo a partir de la llegada del tren de alta velocidad, la finalización de la autovía N-II y la cone-xión con el Eix Transversal, que se sumarán a la actual autopista A-2 para convertirse en un importante centro de actividad logística al mismotiempo que se dota de los servicios avanzados necesarios para desarrollar estas funciones.

The Plana de Lleida, besides maintaining its basically agricultural basis, wants to take advantage of the increasing accessibility that is goingto experience in a near future, mostly from the arrival of the High Speed Train, the final works of the N-II highway and the connection with theEix Transversal, that are going to sum up to the current A-2 motorway, to become an important centre of logistic activities at the same timethat the area provides itself with the advanced services needed to develop these functions.

La Plana de Lleida outre le maintien et la modernisation de son origine agricole, veut tirer profit des accroissements d’accessibilité qu’elle con-naitra dans un futur immédiat, surtout avec l’arrivée du Train de Grande Vitesse, l’achèvement de la Nationale II et la connexion avec l’EixTransversal (Axe Transversal) qui s’ajouteront à l’actuelle autoroute A-2 pour devenir un important centre d’activité logistique tout en se pour-voyant des services avancés nécessaires pour le développement de ces fonctions.

102

1 Introducció1.1 El territori1.2 La població1.3 L’estructura territorial1.4 L’especialització econòmica

2 Cinc punts clau per al desenvolupament terri-torial de la Plana de Lleida

2.1 L’increment de la competitivitat i de l’eficiènciaeconòmica

2.2 Transports i comunicacions: millora de l’accessibi-litat i la cohesió del territori

2.3 Sostenibilitat ambiental2.4 Equitat social2.5 Estructura administrativa i governació

3 El model territorial

Sumari

100-125Papers39 10/10/03 08:50 Página 102

LLa Plana de LLleida.. EEspecialització econòmica i connexió a la CCatalunya de les ciutats

JOAN VILAGRASA IBARZ

1 Introducció

1.1 El territori

El territori de Ponent no té un medi físic ni una topo-grafia regular. Al nord, els seus límits estan a cavall dela serra del Montsec i, de fet, la frontera amb la regiópirinenca, presa per raons pràctiques i de forma estàn-dard segons els límits municipals i comarcals, cavalcasobre la línia d’altituds màximes. Al sud passa quel-com similar tot i que amb una dimensió menor. L’al-tura va incrementant-se en la mesura que ens apropema la serra del Montsant i a les muntanyes de Prades, alsud de la comarca de les Garrigues. Entremig d’amb-dues serralades se situa la Plana, articulada en granpart a l’entorn del riu Segre. Conseqüentment, aques-ta disposició suposa unes altituds amb una amplitudmolt considerable, des de les alçades superiors als1.000 metres a les inferiors a 100.

El sistema de poblament segueix una distribució al ter-ritori que privilegia els assentaments en les àrees mésproperes al riu i amb topografia regular i d’alçada limi-tada. Al nord, només a la vall del Segre, en aquesta la-titud més oberta que les dels rius Noguera Ribagorça-na o Noguera Pallaresa, hi ha nuclis d’una grandàriaconsiderable que s’endinsen cap al Pre-pirineu, comsón Artesa de Segre i Ponts. A les àrees més escarpa-des i elevades del sud hom no troba cap municipi ambpoblació superior als 1.000 habitants. A la Plana cen-tral hi destaquen, d’una banda, els nuclis a l’entorn del’eix format pel riu Segre –d’entre els quals despunta,òbviament, la capital, però que compta amb un altranucli de grandària notable com és Balaguer– i, cap alsud, els municipis del Baix Segre; també, els de laconca oberta formada en la confluència entre el Segrei el Noguera Ribagorçana, on se situen bona part delsmunicipis del Segrià Nord. D’altra banda, les planesque s’endinsen cap a Llevant s’organitzen, fonamen-talment, a l’entorn del viari històric. A l’antic CamíRal, on hi ha l’actual carretera N-II, hom hi troba unrosari d’assentaments i nuclis importants, com sónMollerussa, Bellpuig, Tàrrega i Cervera. Quelcom simi-lar passa a l’antiga via romana entre Tarraco i Ilerda iramificada cap a Osca i Caesar Augusta. Aquesta viaha consolidat la carretera N-240, on hom hi troba al-gunes poblacions notables, principalment el municipide les Borges Blanques i el d’Almacelles.

Les característiques territorials d’aquesta àrea s’orga-nitzen, com s’ha dit, a partir de la xarxa hidrogràfica.

Més enllà dels rius principals, hom es troba amb la notorietat, per tal d’explicar el territori, de la xarxa de reg. Com és sabut, els recs antics de Lleida (canal dePinyana, entre el Noguera Ribagorçana aigües amuntd’Alfarràs i el Segre a Lleida, i la sèquia de Fontanet, pa-ral·lela al Segre al seu marge esquerre, des de l’aigua-barreig amb el Noguera Ribagorçana i el Corb fins a aigües avall de Lleida) configuren, almenys des de l’E-dat Mitjana, una xarxa densa i irregular de canalitza-cions que compon l’anomenada horta de Lleida. Seglesmés tard, a partir de la segona meitat del segle XIX, elrec s’amplià notòriament tant cap a les planes de l’Ur-gell a llevant, mitjançant el canal d’Urgell, com a l’àread’encaix entre el Cinca i el Segre a Ponent, amb el ca-nal d’Aragó i Catalunya. Ambdues zones, a més a mésde les zones regades tradicionalment, configuren enl’actualitat més de 150.000 ha regades al conjunt de lesterres de Lleida (inclosa la Franja de Ponent).

De forma conseqüent amb la topografia del territori iamb el desplegament del regadiu, hom troba una diver-sitat d’usos del sòl. Com ja s’ha comentat, les princi-pals taques que assenyalen els usos urbans es troben si-tuades a l’entorn del sistema fluvial, i de forma generala la plana. A la zona dels recs antics es dóna una con-centració gran dels assentaments. En canvi, a les àreesde rec més modern o a l’àrea de secà de llevant la den-sitat d’assentaments és menor; en aquests llocs desta-quen els nuclis articulats per les principals carreteres.

Al regadiu hi ha dos grans tipus d’usos agraris, quesón presents a tot el territori regat, tot i que amb in-tensitats ben diferents. Els fruiters de regadiu hi sónnetament dominants a la zona a l’entorn del Segre idel Noguera Ribagorçana i a les zones de rec més an-tic, creant un triangle de gran densitat entre el Nogue-ra Ribagorçana, el Segre i el canal de Pinyana i perllon-gant-se cap al sud, pel Baix Segre, fins a l’aiguabarreigamb el Cinca. En la mesura que ens allunyem d’aques-tes àrees de rec més antic, la intensitat de l’arbre frui-ter de regadiu decau i és substituït progressivamentpels conreus herbacis de regadiu, netament dominantsa les àrees regades pels canals d’Aragó i Catalunya id’Urgell. En el regadiu nou, l’arbre fruiter hi continuasent present, però amb una intensitat molt menor.També hi destaca, en aquesta mateixa àrea, l’esplen-dorosa taca de vinya que assenyala l’explotació de Raï-mat al municipi de Lleida.

Al nord i el sud de l’àrea regada, encara a la zona delpla, s’observen diversos espais on hi predomina l’her-

103

100-125Papers39 10/10/03 08:50 Página 103

baci de secà; aquestes àrees, relativament escasses,entronquen amb les planes centrals no regades del’Urgell y la Segarra. Algunes d’aquestes àrees són lesque canviaran previsiblement més en un futur im-mediat atesa la posada en funcionament del rega-diu en alguns d’aquests espais. Al nord, es deixen no-tar els efectes de l’Algerri-Balaguer, i al sud-oest, elfutur canal Segarra-Garrigues. Els conreus herbacis desecà de la plana alternen de forma progressiva ambels arbres fruiters no regats, bàsicament els tradi-cionals del sistema de conreu mediterrani, com sónl’olivera i l’ametller. A l’Urgell no regat i a la Segarrasón predominants els conreus herbacis, mentre que el

predomini de l’olivera és perceptible, sobretot, al sudde la regió, coincidint amb les Garrigues i amb el Segrià garriguenc. En la mesura que s’incrementa l’altura també augme-ta la presència de bosquines i prats, visibles especialment al Pre-pirineu i en la mesura que hom s’apropa a les altures màximes delMontsec.

1.2 La població

La regió de la Plana de Lleida (figura 1) abasta el17,4% del territori i el 4,7% de la població, i suposa

104

Mapa de situació i hipsomètricFigura 1

Font: Elaboració pròpia a partir de la base cartogràfica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

100-125Papers39 10/10/03 08:50 Página 104

el 4,3% del PIB (1996) de Catalunya. Forma un siste-ma territorial d’uns 300.000 habitants repartits en149 municipis. Aquest sistema territorial mostra ungrau elevat de concentració atès que el 37,5% de lapoblació es troba al municipi capital i aquest i altres 6 municipis abasten el 56% dels habitants.

L’evolució demogràfica des de l’última meitat de seglemostra de forma molt clara com els municipis ambevolució positiva, a més a més de la capital, són al-guns del seu entorn, els nuclis més grans, com Molle-russa, Balaguer, Tàrrega i Cervera i uns pocs altresmés dispersos, en total una quarantena del gairebé

105

Valor Afegit Brut a preus de mercat, 1996Agricultura Indústria Comerç Serveis

les Garrigues 34,91 20,86 8,43 35,81Noguera 26,67 19,37 11,21 42,75Pla d'Urgell 21,86 30,32 9,10 38,72Segarra 16,81 45,78 6,84 30,57Segrià 10,49 19,93 8,25 61,33Urgell 17,54 28,23 8,94 45,29Catalunya 2,01 30,96 6,78 60,24

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

Dades bàsiquesTaula 1

DimensionsComarca Km2 Població 2001 Densitat Municipis Entitatsles Garrigues 799,70 19.355 24,20 24 25Noguera 1.733,00 34.972 20,18 30 122Pla d'Urgell 304,50 29.872 98,10 16 20Segarra 721,20 18.345 25,44 21 108Segrià 1.393,70 166.826 119,70 38 85Urgell 586,20 31.316 53,42 20 42Ponent 5.538,30 300.686 54,29 149 402Catalunya 31.895,30 6.361.365 199,45 946 3.893

Municipis i població segons la seva grandària

Grandària Municipis Habitants %< 100.000 1 113.040 37,5515.000-10.000 2 26.190 8,7010.000-5.000 4 28.514 9,475.000-2.000 17 52.893 17,572.000-1.000 28 38.543 12,801.000-500 37 25.592 8,50> 500 60 16.255 5,40

Variació de la població 1950-2001 i 1991-2001

1950 1991 2001Variació Variació

1950-2001 1991-2001les Garrigues 39.820 19.429 19.355 –22,8 –0,5Noguera 25.056 34.782 34.972 –12,2 0,5Pla d'Urgell 24.741 28.802 29.872 20,7 3,7Segarra 21.593 17.040 18.345 –15,0 7,7Segrià 99.407 162.904 166.826 68,2 2,4Urgell 31.762 29.789 31.316 –1,4 5,1Ponent 242.379 292.746 300.686 24,2 2,7Catalunya 3.218.596 6.059.494 6.361.365 97,6 5,0

100-125Papers39 10/10/03 08:50 Página 105

centenar i mig de municipis. L’evolució de la dècadade 1990 assenyala, en primer lloc, que guanys i pèr-dues de població són, en general, més reduïts. Moltsmunicipis que en el conjunt del període entre els anys1950 i 2001 han perdut molta població, ara en guan-yen; altres que en guanyaven, com la capital, ho fan enaquest últim decenni de forma molt moderada. Dinsd’aquest context cal prestar atenció als guanys als mu-nicipis de l’entorn de la capital, producte dels proces-sos de desconcentració urbana. Una desconcentraciósimilar afecta Mollerussa respecte els municipis delseu entorn. D’altra banda, hi ha creixements relativa-ment elevats a les capitals de l’Urgell, la Segarra i aGuissona (taula 1).

1.3 L’estructura territorial

Si hom té presents els centres d’àrees de mercat labo-ral i els principals fluxos de mobilitat, segons dades de1996, a la Plana de Lleida poden observar-se dues àre-es ben diferenciades, una, fortament articulada per la ciutat de Lleida, i l’altra, que abasta un territori menysjerarquitzat, organitzada pels principals nuclis de l’Ur-gell i la Segarra. Hi ha, per tant, dues regions funcio-nals, definides inicialment per la mobilitat quotidianade la població però que, més enllà, reflecteixen com-ortaments diferents en molts altres aspectes.

La primera l’anomenem regió funcional de Lleida i abas-ta un sistema territorial que comprèn de forma amplales comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell i les Garrigues, a més a més del Baix Cinca i la Llitera ala província d’Osca. Aquesta és una regió nodal o pola-ritzada a l’entorn de la capital, que exerceix una influèn-cia cabdal, mesurable, per exemple, a partir de la mo-bilitat obligada de la població. L’àrea d’atracció laboraldirecta de Lleida abasta el sud del Segrià i el conjunt deles Garrigues, el sud de la Noguera i previsiblementbona part de la Franja. Articula directament alguns nu-clis importants demogràficament i econòmicament,que mostren, al seu torn, petits mercats laborals (Alma-celles, Alcarràs, les Borges Blanques, tot l’eix del Segriànord a l’entorn de la N-230).

A més a més, compta amb un sistema de ciutats pe-tites al seu entorn i a una distància entre 20 i 30quilòmetres (Balaguer, Mollerussa, les Borges Blan-ques, Fraga, Binèfar). D’entre elles Balaguer (conjun-tament amb Vallfogona de Balaguer) i Mollerussa de-fineixen àrees de cohesió laboral consolidades i

autòctones, i de forma més feble Artesa de Segre i Pons (figura 2A).

La distribució de llocs de treball localitzats acaba de di-buixar les polaritats territorials de forma clara: només17 municipis tenen més llocs de treball que poblacióocupada. Hi destaquen a molta distància Lleida (ambun saldo positiu de 2.623 llocs de treball el 1996) iMollerussa (399). A l’entorn d’aquestes dues pobla-cions se situa, a més a més, la resta dels municipis desaldo positiu: Alcarràs, Alcoletge, Soses –prop de Llei-da–; Miralcamp, Fondarella, Golmés –a l’entorn deMollerussa. Al seu torn, Vallfogona de Balaguer esconstitueix amb un nucli d’atracció de llocs de treballque compensa en part el saldo negatiu de Balaguer.

L’altra regió s’articula a l’entorn dels nuclis menorsperò potents de Cervera, Guissona i Tàrrega i abastade forma genèrica les comarques de l’Urgell i la Segar-ra. En aquest cas, els tres nuclis estableixen de formaconjunta un sistema de mobilitat laboral complex i“horitzontal”, basat en una multiplicitat de fluxos en-tre aquestes tres poblacions. És interessant, a més amés, fer notar l’escassa mobilitat entre aquests nuclisi la ciutat de Lleida. Els llocs d’atracció laboral princi-pals són Cervera (saldo positiu de 1.018 llocs de tre-ball)2 i Guissona (649). Tàrrega compensa les entradesi les sortides (figura 2B).

Agramunt i Bellpuig formen part d’ambdós sistemesterritorials. Agramunt, de saldo laboral negatiu, captallocs de treball d’Artesa i orienta els seus fluxos cap aTàrrega, Guissona i Cervera com a destinacions labo-rals principals. Bellpuig, amb saldo lleugerament posi-tiu, s’orienta principalment cap a Mollerussa i Lleida,però també cap a Cervera.

1.4 L’especialització econòmica

La Plana de Lleida és una regió on l’activitat agrícolaés molt superior que a la resta de Catalunya. La pobla-ció activa agrària és encara del 16,5%, davant demenys del 3% de Catalunya. Altres sectors especialit-zats, si es presta atenció a l’ocupació (tant en percen-tatge sobre el total com en proporció al percentatge ca-talà), són la construcció, l’administració pública il’educació.

106

2 Les dades són d’abans de la crisi i tancament de l’empresa LEAR de Cerve-ra, que atreia treballadors dels pobles i comarques veïnes.

100-125Papers39 10/10/03 08:50 Página 106

107

Ciutat de Lleida: Mobilitat laboral 1996Figura 2A

Tàrrega-Cervera-Guissona: Mobilitat laboral 1996Figura 2B

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

100-125Papers39 10/10/03 08:50 Página 107

La distribució del Valor Afegit Brut (VAB) per comarquesremarca l’especialització agrària, de forma molt especiala les Garrigues i la Noguera, les dues comarques mésallunyades del corredor de transports i concentració depoblació que és la carretera N-II. Tot i així, el VAB agrí-cola és molt elevat arreu, incloent el Segrià on, malgratel pes de la capital, supera el 10%. Els altres elementsque cal remarcar són la debilitat industrial, amb l’excep-ció de la Segarra (46% VAB), i el pes dels serveis (lleu-gerament per sobre de Catalunya) al Segrià (61,3%).

El pes de l’activitat agrària recolza en una utilització delsòl molt orientada cap a les terres llaurades. Aquestessuposen prop del 68% de la superfície agrària, mentreque al conjunt català són del 35,5%. Només cap a laNoguera i la Segarra prepirinenques i, en menor grau,al sud de la comarca de les Garrigues hi ha percentat-ges notables d’usos forestals i de pastures. A la Plana,existeixen dues situacions ben diferents en funció de ladisponibilitat o no de regadiu.

Altrament, la regió concentra el 44% d’Unitats Rama-deres (UR) de Catalunya. La potència econòmica rama-dera recolza sobretot en el porcí (més de 700.000 UR,el 44% català) i l’aviram (prop de 400.000 UR, el 57%del conjunt català); en alguns municipis és importantel boví (poc més de 100.000 UR, i amb percentatgelleugerament superior a la quarta part del total català).Tot i que el conjunt de la Plana de Lleida enregistra im-portants percentatges de ramaderia, les principals con-centracions es donen en torn al Segrià, el Pla d’Urgelli el sud de la Noguera, coincidint substancialmentamb l’àrea regada. També és en aquests municipis ones dóna una major presència d’aviram, que equilibra elpes del porcí. En general, la ramaderia ha tingut unatendència expansiva en l’últim quart de segle.

L’estructura agropecuària esmentada recolza, d’altrabanda, en l’agricultura familiar i, en general, en la pe-tita explotació. Un dels problemes centrals de la gestióde l’agricultura i la ramaderia resulta de l’alt grau d’en-velliment dels titulars. Més de la quarta part sobrepas-sen els 64 anys i gairebé les tres quartes parts dels ti-tulars tenen més de 45 anys. Aquesta estructurademogràfica dificulta els processos de modernització id’inversió, molt necessaris per poder aprofitar de for-ma òptima les potencialitats agropecuàries i les que espuguin derivar en un futur de l’ampliació del regadiu.

En l’àmbit industrial hi destaca, del conjunt, el de

transformació de productes alimentaris, que pel nom-bre d’empreses és amplament superior a la mitjanacatalana en totes les comarques3. Si es presta atencióa les empreses inscrites a Lleida y amb un volum defacturació mitjà i gran (més de 900.000 €), la indús-tria alimentària factura el 31,3% del total, al qual s’had’afegir el 24,8% de majoristes de mercaderies peri-bles i el 4,8% de grans empreses agrícoles. En total,gairebé el 60% de la facturació de l’empresa gran (omitjana) local s’orienta cap aquest sector. La localitza-ció econòmica assenyala també una forta concentracióa Lleida (37% del diner facturat i el 45% dels treballa-dors). Lògicament hi destaquen a continuació els mu-nicipis més grans (Tàrrega, Mollerussa i Balaguer).

En conjunt, però, la regió a l’entorn de Tàrrega, Guis-sona i Cervera (incloent Bellpuig i Agramunt) se situanetament en un segon lloc amb més de la quarta partde la facturació. En aquest sentit, un element que calconsiderar és que, tot i que el sector agroalimentaricontinua sent cabdal en l’economia industrial de la Se-garra i de l’Urgell, existeixen altres sectors més ben des-envolupats que a les altres comarques. D’una banda,i prestant atenció a les dades proporcionades pel censde l’IAE, es dóna una composició industrial més simi-lar a la mitjana catalana, amb un pes relatiu menor del’agroindústria. D’altra, la facturació de les grans em-preses també mostra una certa diversificació major enaquestes àrees, sobretot a Tàrrega, on el sectormetal·lúrgic és molt important.

2 Cinc punts clau per al desenvolupament terri-torial de la Plana de Lleida

2.1 L’increment de la competitivitat i de l’efi-ciència econòmica

De l’anàlisi de la situació a la Plana de Lleida que aquíes resumeix, deriva un conjunt de propostes orientadescap a la més gran eficiència productiva.

–Especialització agroalimentàriaEn primer lloc cal continuar afavorint l’especialitzacióagroalimentària. En aquest sentit, l’objectiu és conso-lidar, modernitzar i fer créixer un gran pol agroindus-trial centrat a la Plana de Lleida. Aquest objectiu es

108

3 Sobre la indústria agroalimentària vegeu MIR, P. (ed.) (2002:) Lleida. Econo-mia i població, Lleida, Universitat de Lleida.

100-125Papers39 10/10/03 08:50 Página 108

desglossa en tres de més específics.El primer consisteix en ampliar el regadiu i millorar elsrendiments de l’agricultura ponentina. En l’actualitatl’espai de regadiu de la Plana, incloent-hi l’espai admi-nistrativament aragonès, és de gairebé 150.000 ha.Actualment està en transformació cap al regadiu unes95.000 ha més. Més enllà de la posada en funciona-ment de nou espai de regadiu cal considerar l’estat i lanecessitat de modernització del regadiu tradicional (ca-nals de Pinyana, Urgell, Aragó i Catalunya) (figura 3).

Així mateix aflora la necessitat d’estudiar propostes de

finançament de la posada en funcionament del rega-diu per a les explotacions agrícoles. Aquesta propostas’ha de formular des de dos objectius. D’una banda,la racionalització de la despesa d’aigua (els regadius deLleida consumeixen en total més de 1.300 hectòme-tres d’aigua) assolible amb la modernització dels siste-mes de reg i, d’altra banda, el suport financer a l’ex-plotació agrícola local, perquè sigui la que puguigaudir de les noves infrastructures de regadiu.

En aquest mateix sentit, per millorar l’eficiència pro-ductiva i els processos de modernització i preservar el

109

Xarxa hidrogràfica i zones regadesFigura 3

Font: Elaboració pròpia a partir de la base cartogràfica de la Confederació Hidrològica de l’Ebre.

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 109

teixit social, cal anar cap a una altra dimensió de lesexplotacions agràries. La creació d’un registre públicd’explotacions podria afavorir els processos de concen-tració parcel·lària.

Més enllà de la producció agrícola cal millorar la trans-formació i la distribució. És a dir, calen estructures em-presarials agroalimentàries potents. Com s’ha dit, elcomplex agroalimentari suposa prop del 60% de lafacturació total de les empreses mitjanes i grans ambcapital local (enregistrades a Lleida). Però entre ellesnomés hi ha algunes cooperatives de segon grau, ambespecialitzacions diverses en sectors agroalimentaris.Sembla que una estratègia que cal assolir és la poten-ciació d’aquestes cooperatives. Les cooperatives queassumeixen aquest paper són Actel, en fruita dolça icereals; Agroles, en olis; Copaga, en pinsos (aquestaempresa ha efectuat suspensió de pagaments ambdata de juny del 2002) i Transalfals, en farratges. Faltauna iniciativa similar en l’àmbit càrnic tot i que hi hacooperatives de primer grau prou potents i que mit-jançant l’associacionisme i la promoció comuna podenesdevenir una entitat cooperativa de segon grau (enaquest sentit hi destaquen les cooperatives d’Artesade Segre –que ha donat un pas important amb la com-pra de l’escorxador l’Agudana–, d’Ivars d’Urgell i d’Al-menar).

De forma complementària cal consolidar les llotgesagropecuàries (Mercolleida i Bellpuig) com a punt dereferència del mercat agrícola (especialment fruitadolça, gra i farratges i pecuari –especialment porcí– aMercolleida i aviram i conill a Bellpuig).

El trasllat del mercat de fruites de Lleida a les novesinstal·lacions properes al polígon industrial del Camídels Frares i prop del Centre Intermodal de Mercaderies(CIMALSA) pot afavorir el seu potenciament tot con-centrant el sector al seu entorn. Altrament, cal preveu-re l’ampliació de la llotja Mercolleida, en la seva actualubicació, per tal que es converteixi en un gran centrede serveis impulsor del sector agroalimentari. Així ma-teix, fruit de la col·laboració entre les administracions,caldria potenciar un polígon agroalimentari de comer-cialització, transformació i serveis al sector.

–Distribució de mercaderies

En segon lloc cal afavorir un centre potent de distribu-ció de mercaderies que reculli la creixent vocació

econòmica de la Plana de Ponent en matèria de trans-ports i distribució. Aquest centre ha de facilitar l’expor-tació de la producció pròpia i captar, en competènciaamb els centres més grans i potents de Barcelona i Sa-ragossa, una quota rellevant del transport de mercade-ries regional.

És en aquest sentit que cal preveure la posada en fun-cionament de la CIM-Lleida. CIMALSA i l’Ajuntamentde Lleida han promogut aquest centre logístic de mésde 420.000 m2. Aquest centre pretén agrupar en unmateix indret les diverses instal·lacions, serveis i fun-cions que requereixen les activitats pròpies del sector,com són la consolidació, el fraccionament, l’emmagat-zematge de càrregues, l’acolliment de vehicles i tripu-lacions, així com també la recepció d’empreses de serveis logístics en general (tallers, assegurances, infor-mació, etc.). Una central integrada contribueix a la mo-dernització del sector, tot traslladant les instal·lacionsde les empreses de transport a llocs ben connectats idotats dels mitjans necessaris per a les tripulacions,els vehicles i el tractament logístic de les mercaderies.Actualment, el polígon es troba ja en fase de venda deparcel·les.

D’altra banda, la posada en funcionament del trend’alta velocitat suposarà la descongestió del viarid’ample espanyol. Aquest ha de servir de forma crei-xent per a la connexió del transport de mercaderiestant cap als ports de Barcelona i de Tarragona com capa l’interior peninsular. En aquest sentit, Renfe estàadequant el baixador del Pla de Vilanoveta com a es-tació de mercaderies de la ciutat de Lleida. Aquesta estació té una localització privilegiada ja que es trobaprop dels principals polígons industrials, del nou cen-tre integrat de mercaderies i del nou mercat de fruitesi verdures, que previsiblement generarà al seu entornla localització d’espais de comercialització agrària.

Més enllà del baixador del Pla de Vilanoveta hom hade considerar la potencialitat d’altres estacions ferro-viàries per al tràfic de mercaderies. Per la seva proximi-tat a la capital i per l’aprofitament de sòl existent hidestaca l’estació de Puigverd de Lleida.

Altrament, hi cap la possibilitat de l’establiment d’unaxarxa ferroviària d’ample europeu entre Saragossa i lafrontera francesa que es comentarà més endavant. Lesconsideracions sobre la plataforma logística basada enel polígon CIM i les estacions de ferrocarril convencio-nal es veurien d’aquesta manera potenciades molt

110

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 110

considerablement en poder establir-se un centre dedistribució de fàcil penetració a la xarxa ferroviària eu-ropea. També, de forma potencial, l’ample europeupermetria desenvolupar estratègies similars a les àreesde Tàrrega i Cervera.

–Àrea logística terciària

En tercer lloc, es té l’oportunitat de convertir l’entornde l’estació del ferrocarril de Lleida en una àrea logís-tica terciària. L’arribada del tren d’alta velocitat (AVE)a Lleida fa necessària l’adequació de l’espai de l’esta-ció de ferrocarril per tal d’aconseguir la màxima con-nectivitat i un centre intermodal de transport de viat-gers. Així mateix, aquestes reformes suposen unaveritable reestructuració de l’espai urbà4. Dins d’a-quests context, i en el marc del Pla Especial de l’Esta-ció (actualment en tràmit), es preveu l’adequació debona part del sòl per a activitats terciàries. Aquestesestan concebudes com les que poden aprofitar millorles oportunitats que ofereix l’increment de la mobilitatdeguda a l’AVE. De forma complementària s’ha esta-blert per part de l’Ajuntament la construcció d’un cen-tre de congressos proper a l’estació. D’altra banda, laproximitat entre l’estació i l’espai firal del marge es-querra del Segre (que estaran connectats amb un ponti una passarel·la) potencia també l’activitat firal de laciutat.

–Ensenyament i recerca

En quart lloc cal considerar la Universitat de Lleida(UdL) com un element d’enfortiment de la competitivi-tat territorial. La de Lleida és una universitat d’àmbitd’influència regional amb impacte a la pròpia provín-cia i a la Franja de Ponent. Malgrat això hi ha centresque mostren un abast d’influència més gran, extrare-gional, especialment els cicles superiors d’EnginyersAgrònoms i Forestals, els estudis de Medicina i l’Insti-tut Nacional d’Educació Física de Catalunya. El nom-bre d’estudiants s’ha estabilitzat entorn dels 10.000,el 40% dels quals resideix a la ciutat durant el curssense tenir-hi el domicili familiar. Les dimensions del’estudiantat afegides als aproximadament 700 profes-sors i 300 empleats genera unes vàlues econòmiquesespecífiques i incontestables. Avaluacions sobre l’any

1996 han constatat que la universitat genera prop del2% de l’ocupació, més del 2% del VABcf, i aporta unaltre 2% de la demanda interna de la ciutat. L’efectemultiplicador que generen la producció, la renda i elssalaris (8.040,5 milions d’euros) sobre la ciutat és ele-vat: 11.898 milions sobre la producció, 7.675 milionssobre la renda, 3.913 milions sobre els ingressos sala-rials i 1.288 llocs de treball. La presència de la UdL hafacilitat la consolidació de la ciutat com a zona de ser-veis, i és un dels motors del desenvolupament recentdel sector terciari (59,2% del VABcf de tota la ciutat)5.Dins d’aquest marc, que assenyala, ja per ell mateix,la importància actual de la Universitat de Lleida calcontemplar com a objectiu estratègic clau la seva con-solidació com a centre de formació i de recerca a l’en-torn del complex agroalimentari. Aquest objectiu dónaespecificitat a la Universitat de Lleida i contribueix a lamillora de l’eficiència productiva territorial. D’acordamb aquest objectiu central cal considerar algunesmesures fonamentals: mantenir l’exclusivitat de les ti-tulacions superiors d’enginyeria agrícola i de forest; fo-mentar la recerca en l’àmbit agroalimentari mitjançantl’enfortiment del centre mixt IRTA-UdL i els grups derecerca propis de la universitat, orientar tant com siguipossible altres titulacions cap a la recerca i la trans-ferència de tecnologia en el sector agroalimentari (perexemple, enginyers industrials, potenciant els estudisde fred i calor industrial –cal recordar que a l’àrea hiha 1.800.000 m3 d’instal·lacions de fred per guardar450.000 tm de fruita fresca, més 40.000 tm de con-servació alimentària en congelats).

Una situació força diferent és la relacionada amb la re-cerca relativa a les noves tecnologies de la informació.En aquest cas els grups de recerca, tot i existir, estanpoc consolidats segons els paràmetres ortodoxos uni-versitaris; en canvi, existeix una creixent demanda so-cial que pot justificar la potenciació de la recerca al’entorn de les TIC. Així ho corrobora, per exemple, lataula input-output de la ciutat de Lleida en destacar la notable transformació tecnològica en curs en els sec-tors manufacturers i en la majoria de branques de ser-veis, associada a processos d’innovació i de modernit-zació6. Més recentment, en les taules de discussió delPla de Dinamització de l’Alta Velocitat de Lleida s’haposat de manifest un sector de les TIC força emprene-

111

5 ENCISO, J.P.; FARRÉ, M.; SALA, M., TORRES, T. (2001): “Efectes econòmicsde la universitat en la ciutat”, a VILAGRASA, J. (ed.), Ciutat i universitat a Llei-da, Lleida, Ajuntament i Universitat de Lleida, pp. 129-157.6 MIR, P. (ed.) (1999), Les taules input-output de Lleida, 1986 i 1996, Lleida,Ajuntament.

4 Vegeu, en aquest sentit, BELLET, C. (2002): “El impacto espacial de la im-plantación del tren de alta velocidad en el medio urbano”, Revista de Geogra-fía, segona època, 1, pp. 57-77.

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 111

dor i dinàmic, que exporta serveis i està abocat a lesPIMES7. Tot i això, en el rànking de municipis per co-neixement alt, la Plana de Lleida hi apareix de formamodesta. La ciutat de Lleida, en sisè lloc i amb unapuntuació inferior a la d’altres ciutats mitjanes catala-nes de població similar (per exemple, Tarragona o Gi-rona). Més enllà, els nuclis lleidatans no apareixen mésque passat el primer mig centenar de municipis (Cer-vera en el lloc 53, Tàrrega en el 70; Mollerussa en el93, Balaguer en el 96)8.

Com a últim punt i més enllà de la formació università-ria cal contemplar com una demanda creixent i no sem-pre d’unes dimensions adequades a les necessitats delterritori, la formació professional. Una anàlisi generalmostra, en primer lloc, l’excés d’especialitats “tradicio-nals” que recolzen en estudis de baixa qualificació se-gurament de tradició molt antiga (l’antic “secretariat”,reconvertit en les branques d’administració, o l’antic“comerç”, ara denominat Comerç i mercadotècnia) o,en un grau inferior, els estudis orientats cap a oficis ar-tesanals (electricitat, manteniment de l’automòbil).Cal, en canvi, avaluar si l’oferta en determinades bran-ques està en relació amb la demanda; per exemple, en“indústries alimentàries” o “fabricació mecànica”.

D’altra banda, un estudi9 sobre els nous jaciments detreball a la ciutat de Lleida ha posat de manifest l’e-xistència d’un ventall ample de noves ocupacions al’entorn dels serveis a domicili, atenció a la infància,ajut als joves amb dificultats d’inserció, turisme, des-envolupament cultural local, valoració del patrimonicultural, educació permanent i formació continuada,nous hàbits de consum, millora de l’habitatge, segure-tat, transports col·lectius locals, revaloració dels espaispúblics locals, gestió del medi ambient, noves tecnolo-gies de la informació i comunicació. Una part impor-tant d’aquestes ocupacions té el seu punt de partidaen especialitats de la formació professional, especial-ment de segon grau. Més recentment les autores del’estudi esmentat, en col·laboració amb altres, hananalitzat l’impacte que sobre l’ocupació pot crear el

tren d’alta velocitat10. Seran els sectors lligats a les no-ves tecnologies de la informació i comunicació, el turisme i el desenvolupament cultural i local i la valo-ració del patrimoni cultural els sectors que previsible-ment es vegin més beneficiats.

En qualsevol cas sembla necessària la coordinació delsprogrames de formació professional i també els de for-mació permanent, amb la participació dels agentseconòmics i socials del territori per tal d’avaluar amb mésdetall les necessitats formatives de la força de treball.

2.2 Transports i comunicacions: millora de l’ac-cessibilitat i la cohesió del territori

L’àrea de Ponent presenta dèficit importants en infras-tructures, però, alhora, ocupa una posició central i, peraixò, la travessen grans vies de comunicació internacio-nal: l’autovia de la N-II, l’autopista A-2 i la línia ferro-viària d’alta velocitat, que ha arribat el febrer de 2003a Lleida i que es perllongarà cap a la frontera els pro-pers anys. A partir d’aquesta situació, el repte és do-ble: millorar els accessos de l’interior de la regió aaquesta xarxa bàsica, però també la intermodalitat perfacilitar l’ús del transport públic.

En la xarxa ferroviària convencional ha disminuït elnombre d’usuaris, a diferència del conjunt de Catalu-nya i d’Espanya. L’explicació es troba en la deficiènciadel servei en termes de velocitat i d’oferta horària. Leslínies de Cervera i Balaguer són les més lentes i maldotades, i a Barcelona, en el millor dels casos, s’hiarriba a 75 km/h de velocitat mitjana. També ha influïten la disminució de la demanda la qualitat dels com-bois, l’estat de la via, les escasses facilitats a la inter-modalitat del tren amb el cotxe i l’autobús, així com ladescoordinació entre trens regionals i de llarg recorre-gut. També s’utilitza poc la via fèrria per al transportde mercaderies.

–El tren d’alta velocitat

Pel que fa a l’impacte de l’AVE a la Plana de Ponent,cal considerar que l’actual tram des de Madrid fins ala frontera, quan estigui finalitzat, connectarà nuclis demajor població que el tram Madrid-Sevilla. Per aquestmotiu, el seu ús i impacte socioeconòmic serà supe-rior. El conjunt de ciutats del nou tram es veurà, doncs,afavorit per la necessitat ineludible que hi ha de con-

112

7 Pel que fa al Pla de Dinamització de l’Alta Velocitat a les Terres de Lleida,vegeu, http://www.lleidatav.org8 TRULLEN, J. (2001): La Catalunya-ciutats (xarxes de ciutats i economia delconeixement), Barcelona, UAB-Dep. d’Economia Aplicada.9 FARRÉ, M.; TORRES, T. (1997): Dona, mercat i treball i nous jaciments d’o-cupació a curt i llarg termini a la ciutat de Lleida, Lleida, Ajuntament de LLei-da, inèdit. 10 ALDOMÀ, I; ALLEPUZ, R.; ENCISO, P.; FARRÉ, M.; SALA, M.; TORRES, T.(2002): Dinàmica econòmica i noves oportunitats a http://www.lleidatav.org

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 112

nexió entre les dues metròpolis espanyoles i amb l’ex-terior. En aquest sentit, Lleida, lloc de pas obligat en-tre Catalunya i l’interior d’Espanya, obtindrà el benefi-ci d’una infrastructura que respon a necessitatsglobals. És un element clau saber utilitzar aquesta po-sició geogràfica privilegiada per dotar-se d’uns mitjansde comunicació òptims.

L’increment de mobilitat quan la via d’alta velocitat es-tigui a ple rendiment pot ser molt significatiu. En con-cret, el tram Lleida-Barcelona serà el més beneficiatper l’establiment d’un servei regional ja que, com s’haargumentat, el seu estat actual és el més precari deCatalunya. A més, hi ha la possibilitat d’erigir-se en pi-vot d’una àmplia àrea a l’est d’Aragó, que es podriaconnectar amb Catalunya i Europa a través de la xarxaferroviària. L’enllaç directe amb l’eix mediterrani tam-bé serà finalment una realitat a través de la futura es-tació a l’aeroport de Reus.

La nova oferta en alta velocitat, quan estigui acabadafins a Barcelona, modificarà també les àrees d’atraccióde l’estació de Lleida. En primer lloc, l’àrea d’atracció deviatgers a Barcelona serà molt reduïda, ja que com-prendrà bàsicament el Segrià, que s’ampliarà cap a laFranja de Ponent. Balaguer només s’incorporarà a l’àrea d’influència de l’AVE si milloren notablement lesfacilitats per accedir a l’estació de Lleida. En canvi, l’àrea d’atracció per anar a Madrid abastarà bona partde la província i fins i tot el sud-oest de la de Tarragona.Finalment, els viatges en direcció València atrauran al’estació clients de totes les terres de Lleida i la Franja11

(figura 4).

L’arribada de l’AVE representa un moment de trenca-ment en el planejament de la mobilitat. Cal aprofitarl’avinentesa per dissenyar una nova política que propi-ciï un canvi en la cultura de la mobilitat. En concret, ésnecessari un reequilibri modal que estimuli l’ús deltransport col·lectiu en detriment del cotxe particular,avui majoritari. L’AVE ha de captar el moviment depassatgers a distàncies intermèdies. La xarxa conven-cional ha de servir per complementar-se amb les esta-cions de l’AVE i per organitzar un transport regional ide rodalia eficaç.

Així les millores en la xarxa, el servei i les facilitats enabonaments, han de perfilar una oferta més atractiva,

que condueixi a atraure nous viatgers. Un aspecte fo-namental és facilitar la intermodalitat tren-tren i ambaltres modes.

La correcta utilització de l’AVE a Lleida necessita duescondicions bàsiques: en primer lloc, cal garantir la in-terconnexió fluïda Lleida-Figueres, que ha de possibili-tar la creació d’un sistema de ciutats ben articulades aCatalunya. Però, per generar efectes positius a totl’àmbit territorial, cal configurar a l’estació de l’AVE uncentre intermodal eficient que garanteixi la intermoda-litat tren-tren, però també amb els autobusos, el cot-xe privat, el taxi i el lloguer d’automòbils.

–Les mercaderies

En el transport de mercaderies, la relació fonamentals’ha d’establir amb els ports de Tarragona i Barcelona,aprofitant que la via actual s’anirà alliberant de com-bois de passatgers. Hi ha la possibilitat oberta d’utilit-zar la nova via d’alta velocitat, però només per a mer-caderies lleugeres, fins al transport de cotxes, perposar una referència entenedora. Tanmateix pot ava-luar-se el cost d’un nou accés al port de Barcelona através d’Igualada, que exigiria un nou tram d’aquestaciutat a Cervera, així com un nou traçat paral·lel a l’EixTransversal, que facilitaria el comerç directe per la viade Girona cap a la frontera.

–El transport col·lectiu

Per aconseguir els objectius anteriors és necessari, desd’un punt de vista polític, ampliar la responsabilitat deplanificació del transport cap als consells comarcals im-plicats i a la Diputació, així com constituir una autoritatdel transport d’àmbit supramunicipal. A més, cal que laGeneralitat desenvolupi un model de mobilitat en elmarc del Pla Territorial Parcial de les Terres de Lleida.

En general, es tracta d’establir una xarxa radial detransport col·lectiu en una zona que comprèn uns250.000 habitants, de la Franja a Cervera, amb centrea Lleida i en concret a l’àrea intermodal de l’estació. Laconstatació d’aquesta jerarquia territorial reforça l’apli-cació del concepte de regió urbana a la ciutat de Llei-da i el seu entorn immediat.

En relació amb el transport regular de viatgers per car-retera, existeixen diferents companyies que ofereixen

113

11 MARTÍ, J. (dir) (2002): “Infraestructura de transport i mobilitat” ahttp://www.lleidatav.org

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 113

114

Àrees d’atracció des de Lleida per anar en l'AVE a Barcelona, Madrid i ValènciaFigura 4

Font: Jordi Martí (dir.) (2002), “Infraestructura de transport i mobilitat” a http://www.lleidatav.org

Saragossa

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 114

servei a l’àrea de Lleida. Encara que aquest tipus detransport és irrellevant en la mobilitat obligada residèn-cia-treball (menys del 5% del total), resulta vital per alsestudiants, la tercera edat i en desplaçaments ocasio-nals. L’ús més intens és a tota una primera corona quegravita sobre la capital, destacant-hi Alcarràs, Almace-lles, Alcoletge i els pobles de la carretera de la Vall d’A-ran fins Alfarràs. Aquesta intensitat de servei dismi-nueix a partir de la primera corona, però torna a sersignificativa en els trajectes de Lleida a Barcelona i Sa-ragossa.

Cal partir de la constatació que hi ha una cultura moltassentada que valora el transport privat. Hem de serconscients que el transport públic difícilment pot do-nar resposta a totes les necessitats concretes delsusuaris a cada moment. Per tant, el que cal és propi-ciar la intermodalitat entre tots els modes, però princi-palment entre el cotxe, l’autobús i el tren.

En el cas que ens ocupa hi ha una possibilitat interes-sant d’intermodalitat cotxe-tren, que és la d’aparcar alnou centre intermodal de Lleida o a una de les estacionsde l’àmbit de Ponent. En el cas de millorar aquests tra-jectes amb l’oferta d’una tarifa integrada i un servei ràpid, seria factible que moltes estacions de la xarxa esconvertissin en nuclis de descongestió de l’intercanvia-dor de Lleida. Organitzar-hi una oferta d’estacionamentàmplia i barata popularitzaria aquesta opció. D’altrabanda, consolidar-ne l’estació significaria orientar elsnous creixements urbans, ja que així ho permet el seuemplaçament, llevat dels casos d’estacions cèntriquescom Mollerussa o Tàrrega.

–La xarxa viària

El transport per carretera adopta dues formes, el trans-port regular públic i el privat. Les intensitats de tràficmostren una àrea de forta mobilitat dins el triangle for-mat per Lleida, Tàrrega i Balaguer, que tradicional-ment és el més dinàmic. Però des que es va inaugurarel tram Lleida-Tàrrega de l’autovia, s’ha constatat unapolarització del tràfic i, per tant, de l’activitat econòmi-ca, sobre aquest eix est-oest. Això fa especialment ne-cessari potenciar un segon cinturó a Lleida, des d’Al-macelles a Balaguer i Tàrrega aprofitant el traçat de lescarreteres actuals, millorant-les amb l’objectiu d’es-ponjar el territori i evitar la polarització.

La zona de Ponent no només compta ara amb l’A-2,

sinó amb una important via sense peatge de Lleida aBarcelona, la N-II, que a més connecta amb Girona através de l’Eix Transversal. Els projectes de futur apro-vats són el desdoblament de l’Eix Transversal i l’auto-via Lleida-Osca com a tram d’un altre gran eix trans-versal, aquest, però, del País Basc a Tarragona. Si hiafegim el projecte d’autovia Lleida-Vall d’Aran, l’àreadel Segrià i, per extensió, tota la zona de Ponent,aquest territori compta amb perspectives raonables deconvertir-se en un nus de comunicacions immillorabledins el quadrant nordoriental d’Espanya i la macrore-gió pirinenca.

S’és conscient que aquest és un objectiu a llarg termi-ni. De moment, la capacitat de la xarxa de carreteresper continuar resolent la mobilitat a Lleida depen-drà de la qualitat del seu traçat. En aquest sentit, hemde destacar que el Ministeri de Foment ha iniciat l’úl-tima fase de la tan esperada autovia fins a Barcelona.A més, té en projecte la connexió de la N-230 amb laN-240 a l’avinguda de Pinyana i l’establiment de doblecarril entre Lleida i els Alamús. D’altres obres d’interèspendents, com l’autovia a Osca, es preveuen per amés llarg termini. D’altra banda, la Generalitat té dife-rents obres en marxa i projectades per a la millora con-creta del traçat, d’entre la que destaca la variant sudde Lleida.

És evident que la millora de les carreteres incentiva l’úsdel vehicle privat, però quan es tracta d’una necessitats’ha de realitzar en les millors condicions, i això noobsta la promoció del transport públic. Aquest seràsens dubte necessari per aparcar a l’àrea de l’estacióde Lleida, on les 1.100 places previstes poden resultarinsuficients si les utilitzen també els residents a l’àreai les persones que hi treballen. El costum generalitzatd’accedir a la capital del Segrià en cotxe pot suposarhaver de penjar sovint el cartell de complet als dosaparcaments. Si una persona que arriba pendent de l’horari per accedir a l’AVE es troba en aquesta situa-ció, pot provocar una gran incertesa que afecti negati-vament l’ús del tren.

En qualsevol cas sembla important aconseguir unestàndard bàsic en l’estat de la xarxa de carreteres.Aquest, que ha estat en manta ocasió plantejat i rei-vindicat, ha d’implicar l’acabament de la xarxa generalencara en construcció (l’autovia i la connexió de l’EixTransversal), la dotació de nous eixos generals est-oest(com l’autovia Osca-Lleida i el rescat de l’autopista A-II des de Saragossa fins a Montblanc, això si hom no

115

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 115

vol acabar construint-hi una autovia paral·lela).Més enllà, i per a millorar l’accessibilitat interior, esde-vé fonamental actuar en els accessos a la ciutat deLleida, on se suporta el tràfic més intens, en la xarxaradial que hi conflueix i en viaris que connectin, ensentit est-oest, àrees que actualment estan excloses omal comunicades amb l’eix central que suposa l’auto-via N-II, i que abasten nuclis de població notables comBalaguer o Agramunt. Accedir al Pirineu i permeabilit-zar la regió en direcció nord-sud és una altra directriuque és necessari considerar. Finalment, cal manteniren bones condicions la xarxa capil·lar de carreteres se-cundàries com un element de connectivitat i d’accés alserveis bàsics de la població.

–L’aeroport

Paral·lelament a la posada en marxa de la infrastructu-ra aeroportuaria prevista al Pla Territorial General deCatalunya, es proposa, com a mesura complementà-ria, la connexió de l’aeroport d’Alfés amb la variantsud mitjançant un vial d’enllaç amb entrada a l’auto-pista. Una segona estació de l’AVE al by-pass reforça-ria aquest punt del territori.

2.3 Sostenibilitat ambiental

–Reserves naturals i patrimoni

Les zones incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural(PEIN) amb extensions més grans es troben al nord del’àrea, especialment a la serra del Montsec i a Sant Llo-renç de Montgai. Aquí el relleu subratlla el predominid’usos forestals, d’agricultures extensives, de mancade poblament i l’existència d’unes comunicacions es-cadusseres. Bona part dels espais de menor grandàriapresents al PEIN segueixen, tot i que a una altra es-cala, les mateixes normes o característiques basadesen la topografia: les muntanyes de Prades, que freguenper l’extrem sud el límit amb la comarca de les Garri-gues, la serra Llarga, la serra de Bellmunt o la vall delLlobregòs als inicis del Pre-pirineu, els Tossals d’Alma-tret, els Erms d’Aitona, el Mas de Melons o els Bes-sons a la Plana, sempre afermant la dificultat del rec,i per tant, dels usos agraris intensius.

L’altre element que destaca en la definició de les zo-nes d’interès natural és el sistema fluvial, del qual endestaquen espais que cal preservar de forma clara i de

net interès paisatgístic i natural, com són l’aiguabar-reig entre el Segre i el Cinca, Utxesa, l’àrea de la Mit-jana a Lleida, l’estany d’Ivars d’Urgell i l’aiguabarreigentre el Noguera Ribagorçana i el Segre. Més enllà calvalorar, de forma genèrica, tota la vegetació de riberaal llarg de tot el sistema fluvial.

En relació amb la xarxa fluvial, el rec i la xarxa de ca-nalitzacions i sèquies cal considerar el valor patrimo-nial, històric i paisatgístic de les zones més antiguesdel regadiu, amb uns parcel·laris estrets, sovint de di-mensions reduïdes i, per tant, poc rendibles des de lesperspectives d’una explotació agrària racional i moder-na. Aquestes trames d’horta, especialment les localit-zades on la pressió de la urbanització i de la construc-ció d’equipaments i infrastructures és més gran, alsencontorns de la ciutat de Lleida, necessiten d’un trac-tament específic que desenvolupi els criteris del ques’ha de conservar i en relació amb quins criteris i ambquins recursos. Per al cas de Lleida, el recentmentaprovat Pla Municipal d’Ordenació Urbana i Territorialestableix els sistemes d’interès natural i agrari i, pertant, no urbanitzables i amb diferents graus de protec-ció. Aquesta especificació caldria estendre-la cap alsaltres municipis de l’horta de Lleida i en aquells indretson la xarxa viària ha anat generant implantacions in-dustrials i logístiques. Especialment als municipis tra-vessats per l’autovia i la variant de Lleida de l’autoviaN-II.

Per tant, cal establir la revisió de les figures d’espaisprotegits. En aquest sentit hom considera que el PEINrecull de forma molt raonable els llocs d’interès natu-ral que cal protegir, que són, gairebé sempre, sense úsagrícola o bé amb usos extensius. A ells, però, cal afe-gir-hi, prèvia avaluació i estudi acurat, els aspectes quecal preservar i revaluar patrimonialment dels espais delrec i d’agricultura intensiva més lligada a l’horta histò-rica i al rec antic. També cal definir i delimitar millorels espais de vegetació de ribera que segueixen les lle-res del riu i que poden actuar com als grans corredorsecològics de la zona. En aquest sentit, és desitjableprocedir a la Catalogació dels Elements Paisatgísticsde Ponent com a pas previ per a l’elaboració d’un PlaDirector del Paisatge.

D’altra banda, el cens dels béns d’interès cultural decla-rats a la regió mostra un criteri molt aleatori. Semblaque hi ha una catalogació bastant exhaustiva de cas-tells. Però el problema es planteja en conèixer que altresbéns d’interès cultural, com l’arquitectura civil o la con-

116

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 116

sideració d’entorns monumentals, han estat inventa-riats de forma molt més escadussera. En totes les cate-gories apareix Lleida com a ciutat històrica cabdal i queconcentra part important del patrimoni, i també Bala-guer (menys a l’apartat d’arquitectura civil), segona ciu-tat de la xarxa urbana i d’indubtable pes històric.

Per tant, caldria efectuar una revisió dels béns inventa-riats i la inclusió d’alguns, especialment en les catego-ries de conjunts monumentals i arquitectures civil i re-ligiosa. Una lectura atenta de la carta arqueològicahauria de permetre, al seu torn, l’increment de bénsd’interès cultural inventariats. En aquest sentit convéla realització d’un catàleg del patrimoni cultural queampliï i actualitzi el conjunt d’elements de valor patri-monial i permeti iniciar els tràmits per declarar-losbéns d’interès cultural.

Paral·lelament, l’elaboració d’un pla de senyalitzacióde les àrees naturals i patrimonials protegides i d’in-terès facilitaria la posada en valor i la seva promocióturística.

–Problemes ambientals

D’entre els problemes ambientals específics de Ponenthi ha, sens dubte, els derivats de les activitats agríco-les i ramaderes. Quant a les primeres, l’encara grangeneralització del reg a manta suposa sovint un rentatexcessiu del sòl amb el seu consegüent empobriment.En aquest sentit, i més enllà de la modernització delreg per raons econòmiques, aquest també es fa neces-sari per raons de tipus ambiental (a més a més de laraó, també bàsica, d’estalvi d’aigua).

Així mateix, l’aportació de nitrats directes derivada dela utilització d’adobs químics cal que sigui considera-da també a l’hora d’analitzar l’empobriment del sòl.Ara bé, les conseqüències ambientals de la ramaderiadestaquen per ser percebudes, sovint, com el primerdels problemes ambientals a la Plana de Ponent. Unaprimera qüestió és la generació d’olors de les granges.En aquest sentit, només un municipi, la ciutat de Llei-da, té en les seves ordenances de planejament l’esta-bliment d’un cinyell d’aïllament entre l’àrea urbana il’àrea de possible implantació de granges.

Més enllà, la producció de purins és molt elevada atota la regió, igualada només per algunes comarquescentrals (Osona i Bages) i gironines (Alt Empordà) a les

quals s’han calculat més de 2.500 tones de nitrogencontingudes en l’excreció de bestiar per hectàrea desuperfície agrària comarcal12. El tractament de purinsha estat, d’altra banda, atès els últims anys amb lacreació de convenis entre la Generalitat i els consellscomarcals per tal de gestionar les dejeccions ramade-res. Actualment existeixen a l’àrea nou basses d’em-magatzematge dels purins i només dues plantes detractament i reconversió (Alcarràs i Juneda).

Caldria, doncs, establir un pla de gestió ambiental del’agricultura i la ramaderia que estableixi una diagnosiacurada de les problemàtiques ambientals derivadesde l’ús de l’aigua, dels nitrats i dels purins, i formulimesures per combatre-les.

Paral·lelament es poden impulsar altres accions orien-tades cap a la millora genèrica del medi ambient, comsón l’increment de la recollida selectiva de residus ur-bans i assegurar una depuració d’aigües residuals a totel territori mitjançant la construcció de les EDAR pre-vistes i necessàries.

–Política de sòl i dinàmica immobiliària

Dels 149 municipis, 62 (41,6%) no tenen encara capfigura de planejament; això abasta el 40% del territo-ri i el 8,5% de la població. Aquestes xifres contrastenfortament amb el conjunt de Catalunya, on els muni-cipis sense planejament suposen el 17,2%. La Planade Lleida té el 38% dels municipis catalans sense pla-nejament aprovat i el 48,1% de la població catalanaque viu en municipis sense planejament. En general,són municipis petits, la gran majoria per sota dels1.000 habitants, amb les excepcions de Serós i Albe-sa, que tenen més de 1.500, i la Granja d’Escarp, ambpoc més de 1.100.

D’entre els que tenen alguna figura de planejament,als municipis menys dinàmics i amb menys pressió ur-banitzadora abunden les delimitacions de sòl urbà i alsque són una mica més dinàmics, les normes subsidià-ries de planejament. Només dos municipis, Lleida iMontgai (aquest amb només 813 habitants), tenen PlaGeneral, aquest darrer redactat el 1958, amb la qualcosa és el document amb més antiguitat dels vigents.

El territori de la plana suposa el 17,2% de la superfí-

117

12 Memòria del Departament de Medi Ambient 1999, http://www.gencat.es

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 117

cie del conjunt de Catalunya i només representa el7,6% del conjunt de sòl urbà. La relació entre sòl urbài superfície dels termes del conjunt de la plana o l’in-dicador de població sobre sòl urbà deixen clara la rela-tiva baixa pressió dels usos urbans a l’àrea. Malgrataixò, entorn dels principals nuclis de la plana s’ha anatconfigurant una sèrie de sistemes urbans amb unapressió d’usos més gran. Aquests sovint depassen elslímits municipals i apunten a l’aparició de zones deconsolidació urbana més o menys contínues.

El principal sistema és el de l’àrea de Lleida, que abas-ta un radi d’uns 10-20 minuts de viatge en automòbil.La creació d’aquest continu urbà s’ha anat desenvolu-pant a l’entorn dels eixos radials que comuniquen laciutat amb els municipis veïns, procés que s’ha re-forçat els últims anys al nord amb el funcionament dela variant de la N-II. Afecta els municipis d’Alcarràs,Alpicat, Torrefarrera, Torre Serona, Corbins, Alcoletge,els Alamús, Puigverd i Albatàrrec.

A més a més, cal considerar les àrees de Mollerussa,Balaguer i Tàrrega. En el primer cas la petita superfíciedel terme i l’elevat dinamisme econòmic han afavorit lacreació d’un continu urbà amb Miralcamp, Fondarella iGolmés, que afecta també els municipis de Palau i Vi-lasana. A Balaguer hi ha una certa continuïtat amb elsmunicipis de Vallfogona (la Ràpita) i la Sentiu (Tossal deles Forques). A Tàrrega, l’entrada en funcionament de la variant ha consolidat la tendència de relligat de tra-mes urbanes entre els municipis de Tàrrega, Vilagrassai Anglesola.

Les taques de sòl urbanitzable, i de forma particularel relacionat amb activitats econòmiques, s’organitzena l’entorn dels grans eixos viaris: la façana de la N-II,la C-13 i, els darrers anys, la variant de la N-II concen-tren bona part del sòl destinat a sòl industrial de l’à-rea. L’accés a aquestes vies ràpides comporta fins itot l’aparició de taques de sol urbanitzable i àreesd’activitat ja en funcionament allunyades del nucliurbà principal, com és el cas de Vilasana, les Borgeso la Sentiu, o el cas de Tàrrega, on la creació del noupolígon industrial la Canaleta s’ha localitzat prop del’accés a la variant de la N-II més enllà del nucli ori-ginal consolidat.

La inversió en grans infrastructures viàries contribueixa crear noves expectatives de creixement o a consolidarles expectatives existents. En aquest darrer aspecte caldestacar l’efecte que tingué l’entrada de la variant de

la N-II sobre els municipis del nord del sistema de Llei-da, on les revisions i la redacció de nou planejamentrecollí les noves expectatives generades a l’entorn de lanova infrastructura.

Entre 1981 i 2001 es construeixen a la Plana de Llei-da 35.456 nous habitatges. La relació d’habitatgesproduïts a l’any per cada 1.000 habitants (5,6) se si-tua lleugerament per sota de la mitjana catalana (6).

La producció d’habitatges presenta, però, una gran con-centració. D’entrada, més de la meitat del total d’ha-bitatges són a la ciutat de Lleida. Ja amb xifres molt inferiors apareixen les produccions dels altres nuclis im-portants de la plana: Tàrrega (2.131), Balaguer (1.853),Mollerussa (1.699) i Cervera (909). Destaca també elnotable volum de producció d’altres nuclis menors comsón els casos d’Alpicat (932) o el de Guissona (559), imunicipis amb una notable expansió urbanística els darrers anys, tot i que amb menors volums de produc-ció, com Artesa de Segre i Ponts (figura 5).

El cas d’Alpicat és un clar exponent dels processos deconsolidació d’àrees urbanes supramunicipals a l’en-torn dels nuclis més dinàmics de la plana. A l’entornde la ciutat de Lleida, els municipis d’Alpicat, Torrefar-rera, Rosselló, Benavent de Segrià, Corbins, Albatàr-rec i Sudanell presenten uns volums de producció relativa molt notables que responen a demandes pro-cedents de la ciutat de Lleida. El menor preu del sòl,la demanda sobre habitatges unifamiliars que caracte-ritza bona part de la producció d’aquests nuclis, i laproximitat a Lleida serien alguns dels factors explica-tius. Quelcom semblant pot assenyalar-se sobre l’en-torn de Mollerussa. D’altra banda, Tàrrega, Guissonai en menor mesura Cervera tenen xifres importants deproducció d’habitatges, així com alguns dels munici-pis annexos.

Com a síntesi de les accions que cal realitzar s’asse-nyala que s’han de completar les tasques de planeja-ment de primera escala. El planejament hauria d’evi-tar els processos de dispersió de la urbanització alterritori, fomentar la compactació de trames i fixar elsnous creixements a l’entorn dels nuclis consolidats. Alrespecte s’apunten tres línies de treball bàsiques perassolir aquest objectiu: en primer lloc, la potenciaciódels nuclis urbans existents, la reutilització, l’edificaciói l’eliminació dels buits urbans. En segon lloc, el con-trol dels processos d’urbanització dispersa, lligats al’especulació immobiliària, especialment a l’entorn de

118

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 118

Lleida i al fenomen de la segona residència als muni-cipis prepirinencs (Camarasa, Àger i Avellanes i SantaLinya). Finalment, protegir els espais d’interès natural,el sòl productiu, les lleres de rius i els espais hidrogrà-fics, i fomentar un procés de desenvolupament i ocu-pació del territori sostenible.

Així mateix cal fomentar el desenvolupament de figu-res de planejament urbanístic supramunicipal enaquells entorns on els processos d’urbanització gene-ren continus urbans més o menys desenvolupats: àreade la ciutat de Lleida, Balaguer, Mollerussa i Tàrrega.Aquest desenvolupament hauria de preveure la gestiócomuna d’infrastructures, equipaments i serveis per a

119

Habitatges construïts de nova planta (1981-2001)Figura 5

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

01 - 101102 - 328329 - 932933 - 213118903

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 119

les diferents àrees o sistemes urbans.2.4 Equitat social

–Els equipaments i la jerarquia territorial

L’anàlisi dels equipaments existents és una eina forçaútil per establir el funcionament de la jerarquia urbanade l’àrea. Per aquest motiu s’ha recollit i estudiat la in-formació referent a diversos tipus d’equipaments: sa-nitaris, educatius, esportius, de protecció civil i de se-guretat (taula 2). Tot i que la dotació bàsica d’aquestsequipaments pot considerar-se bastant satisfactòria,l’anàlisi detallada revela algunes disfuncions i necessi-tats que cal abordar.

En un primer nivell d’equipaments se situa clarament laciutat de Lleida, que en molts aspectes ofereix serveisexclusius a tot el territori (universitat, conservatori, hos-pitals, etc.). En el segon nivell trobem Balaguer, Cerve-ra, Mollerussa i Tàrrega, amb una oferta àmplia i varia-

da, suficient per tal que els municipis propers puguincobrir la major part de les seves necessitats. Les BorgesBlanques, per la seva qualitat de capital comarcal gau-deix d’alguns equipaments de primer nivell, però perproximitat a la capital i per major debilitat funcional,també es pot situar en el següent nivell jeràrquic.

En un tercer nivell hi ha municipis més petits. Lapresència d’alguns d’aquests, com ara Alcarràs i Al-macelles, s’explica bàsicament perquè serveixen unapoblació pròpia força nombrosa (superen els 5.000 ha-bitants), però la seva influència territorial queda moltlimitada pel fet d’estar tan a prop de Lleida. Altres cen-tres combinen la grandària demogràfica amb una cer-ta centralitat territorial: Agramunt, Almenar, Artesa deSegre, Bellpuig i Ponts. Finalment, algun altre, comara la Granadella, que amb prou feines arriba al milerd’habitants, s’explica per la voluntat de l’Administra-ció per dotar de serveis bàsics zones poc poblades idinàmiques, com són les Garrigues altes, a partir de la

120

Selecció d’equipamentsTaula 2

Sanitat Ensenyament Protecció civil Seguretat EsportiusCAP Hospital ESO ESO IEM i FP Parc * Mossos

GimnàsPista

públic públic privat superior de bombers d'Esquadra d'atletismeAgramunt 1 1 v 3AitonaAlcarràs 1 1 2Almacelles 1 1 1 v 1Almenar 1 1 1 v 1Alpicat 1 1Arbeca 1Artesa de Segre 1 1 v 1Balaguer 1 2 2 1 P 1 3 1Bellcaire 1Bellpuig 1 1 1les Borges Blanques 1 1 1 1 v 1Cervera 1 2 2 P 1 3la Granadella 1 1 vGuissona 1 1 v 2Juneda 1Linyola 1Lleida 7 3 11 12 8 P 1 16 2Mollerussa 1 2 1 1 P 1 5 1Ponts 1 1 v 1 1Seròs 1 1 v 1Tàrrega 1 3 2 3 1 7

* Parc de bombers professionals (P) i voluntaris (v).Font: Departament de Sanitat i Seguretat Social, Departament d'Ensenyament, Departament d'Interior i Direcció General de l'Esport.

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 120

potenciació de la seva capital tradicional.Pel que fa a l’equipament educatiu, hi ha un nombreelevat de municipis sense escola. Cal avaluar les pos-sibilitats de manteniment o els costos (socials) delsdesplaçaments diaris dels infants. Més enllà, existeixuna gran escassetat d’escoles bressol, amb el que aixòcomporta en la dificultat d’inserció laboral de les do-nes. Pel que fa a l’ensenyament professional ja s’haesmentat la necessitat d’adequació entre oferta docenti demanda social i laboral.

Quant a la demanda sanitària, el primer nivell de l’hos-pital universitari de la xarxa hospitalària pública(XHUP) i els altres equipaments públics i privats de laciutat de Lleida mostren una adequació a la demandaterritorial força adequada. Tot i això, el nivell de pres-tacions pateix d’insuficiències cròniques del sistemasanitari català (precarietat de l’equipament d’urgèn-cies; llistes d’espera per a visites especialitzades o pera intervencions quirúrgiques, etc.). Els especialistes as-senyalen, més enllà, la importància de la utilització deles noves tecnologies per fer més eficient i còmoda l’a-tenció sanitària. Una implantació en xarxa en la sani-tat hauria d’alleugerir visites i desplaçaments.

Altrament, hi ha les necessitats d’una població relati-vament envellida, i que ho serà més en els propersanys. Globalment, el percentatge de gent gran a la Pla-na de Ponent està tres punts per sobre que a Catalu-nya; en canvi, el percentatge de places de residència estroba més de dos punts per sota de la mitjana catala-na. Més enllà, cal preveure que l’increment de la de-manda serà intens durant les properes dècades, i tam-bé que l’atenció domiciliària i l’habitatge assistit sónconceptes encara pràcticament per desenvolupar a laregió.

–L’habitatge

El volum total de parc d’habitatges familiars a la Pla-na era el 1991 de 123.643. Un aspecte diferencial delparc d’habitatges de l’àrea és l’important percentatged’habitatge utilitzat com a residència habitual de les famílies (habitatge principal), amb el 75%. El percen-tatge d’habitatge secundari es manté en el 9,5%, moltper sota de les dades del conjunt de Catalunya, però assoleix un percentatge similar en parc vacant: a l’en-torn del 15% a la plana i el 16,3% a Catalunya. Les ca-racterístiques de les fortes inversions realitzades els darrers anys en el mercat, fan pensar que el proper cens

les dades de parc vacant augmentaran de forma consi-derable. A les terres de Lleida aquest tipus d’inversióimmobiliària és força tradicional. A manca d’inversionsmés productives, l’immobiliari es converteix en un mer-cat segur.

Les dades sobre antiguitat i deficiències en l’estat delparc amaguen grans diferències intramunicipals. Unaanàlisi detallada d’aquestes diferències permet veuredues problemàtiques. D’una banda, l’antiguitat i eldeteriorament del parc als municipis més envellits idespoblats, amb especial incidència a la part nord dela Noguera, el nord i l’est de la Segarra i l’Urgell, i lesGarrigues orientals. D’altra banda, el que persisteixdes dels anys de postguerra: el deteriorament progres-siu dels centres històrics. Deteriorament físic que so-vint va acompanyat d’un procés de marginalitat sociali econòmica. Les anàlisis de Lleida i Balaguer així homostren13.

Una política de sòl sostenible ha de basar-se en el re-aprofitament i la millora d’allò que ja es troba consoli-dat. Així doncs, per tal de millorar la situació dels cen-tres històrics, cal continuar amb les tasques derecuperació, reforma i millora dels nuclis. S’ha de dirque aquestes són ja notòries al centre històric de laciutat de Lleida, després d’anys de desplegament delprograma de rehabilitació integral (ARI).

Una de les principals dificultats per accedir al mercat del’habitatge és el preu. Tot i així, les anàlisis que es rea-litzen periòdicament sobre el mercat de l’habitatgemostren que, malgrat els notables increments dels darrers anys, el preu de l’habitatge al conjunt de les terres de Lleida es manté sensiblement inferior al delconjunt d’altres àrees. A tall d’exemple, la ciutat de Llei-da, on la tensió sobre els preus i el mercat és la més notable de la plana, sol destacar-se com la capital deprovíncia amb els preus d’habitatge més moderats.

En general, tot i que les dificultats per accedir a la pro-pietat de l’habitatge serien menors que les presents enaltres indrets, la davallada general de la producció del’habitatge de promoció pública i l’augment generalit-zat dels preus continua deixant a bona part de la de-manda potencial fora del mercat, especialment el con-

121

13 Al respecte pot consultar-se VILAGRASA, J.; BRU, J.; MARTÍ, J.; BARRU-FET, A. (1996): “Característiques socioeconòmiques i estructura física del cen-tre històric de Lleida”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 41, pp.323-378 i VILAGRASA, J. (dir.) (1998): Diagnosi socioeconòmica i territorialde Balaguer i del seu sistema urbà, Balaguer, Ajuntament de Balaguer, inèdit

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 121

junt de rendes més baixes i els grups de població jove. Subsisteixen a més una sèrie de problemàtiques re-lacionades amb les necessitats d’allotjament, quecaldrà afrontar en un futur immediat. Cal destacar, enprimer lloc, el baix nombre de parc destinat al règimde lloguer, fet que origina moltes rigideses en el mer-cat i dificulta que determinats grups hi accedeixin: lapoblació de pas i els treballadors amb mobilitat, i elsgrups amb ingressos menys estables. El lloguer a les terres de la plana representava el 1991 només el17% dels d’habitatges principals, front el 23,8% peral conjunt de Catalunya. Aquest és un dels dèficit mésimportants en matèria d’habitatge, sobretot als nu-clis urbans amb més grandària. A la ciutat de Lleida,el percentatge se situa al 24,4%, percentatge insu-ficient si es considera el fet de ser una ciutat uni-versitària.

Una altra qüestió que cal tenir en compte de cara al fu-tur és com afrontar les necessitats d’allotjament de lagent gran, que com hem vist és ja avui molt notableen determinats nuclis, sobretot en àrees rurals. El pro-gressiu envelliment de la població, l’augment de l’es-perança de vida i de la qualitat de vida dels estrats d’edat més avançada porten a reflexionar sobre les ne-cessitats d’allotjament d’aquestes persones. Caldràpensar en noves fórmules, nous productes que puguinoferir una més gran independència i alhora garantirmajor qualitat de vida.

Finalment, una altra qüestió que ha esdenvingut pro-blemàtica els darrers anys és l’allotjament de la po-blació immigrant, no només la que ja s’ha instal·lat ovol instal·lar-se de forma més o menys estable, sinótambé aquells grups que desenvolupen activitats la-borals temporals, moltes d’elles relacionades ambtasques agrícoles estacionals a les àrees rurals de laplana.

122

Taula 3 Dimensions dels municipis

Comarques Població mitjana Població mitjana sense la capital Municipis <250 hab.Garrigues 806 612 8 (33%)Noguera 1.166 742 6 (20%)Pla d’Urgell 1.867 1.334 0Segarra 874 532 11 (52%)Segrià 4.390 1.454 0Urgell 1.566 978 5 (25%)

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i elaboració pròpia (Jesús Burgueño).

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 122

2.5 Estructura administrativa i governació

El mapa municipal presenta abundants irregularitats idisfuncions, i en molts casos resulta inadequat en re-lació amb les realitats humanes, de comunicacions iurbanístiques.

La gestió i els recursos financers dels municipis estanaltament condicionats per la seva població. Per carac-teritzar la dimensió dels municipis es consideren unparell d’indicadors: la població mitjana municipal(més significativa si descomptem les capitals) i elnombre de municipis amb menys de 250 habitants,amb el percentatge que representen respecte del total(taula 3).

Al Pla d’Urgell i el Segrià no hi ha, efectivament, mu-nicipis molt petits, i a les dues comarques la dimensiómitjana supera el miler d’habitants. Però en la majoriade la resta de comarques la dimensió és molt menor.En tres comarques la dimensió mitjana sense capitalsse situa entre els 500 i els 750 habitants. L’Urgell pre-senta un valor pròxim al miler d’habitants gràcies a lapresència d’Agramunt, amb gairebé 5.000 persones.El nombre total de municipis amb menys de 250 ha-bitants és de 30.

Una altra característica bàsica per a la caracteritzaciógeogràfica del territori és la seva consideració o nocom de muntanya. En particular, a la Noguera i la Se-garra hi ha un nombre significatiu de municipis que te-nen la consideració legal de municipis de muntanya,amb el que això representa per a l’obtenció d’ajuts. Entotal se’n comptabilitzen 18. Cal aprofundir en la defi-nició d’àrees de muntanya coherents, que ajudin a pro-jectar una imatge pròpia, atractiva i amb personalitatdiferenciada de la Plana, particularment al Montsec, laserra de la Llena i els altiplans segarrencs. Cal revisarl’exclusió com a municipis de muntanya de termescom Torà, Artesa de Segre o Bovera.

Les entitats municipals descentralitzades tenen un pa-per marginal per no dir que és una figura gairebé des-coneguda. Només n’hi ha tres al nord de la Noguera(Fontllonga i Ametlla, Gerb i Santa Maria de Meià) idues al Segrià (Sucs i el Pla de la Font). Aquestes nosón més que una petita minoria d’entre el gran nom-bre de nuclis o entitats singulars de població que exis-teix. Dues comarques de la Plana de Lleida –la Nogue-

ra i la Segarra– presenten també xifres molt elevadesd’ESP (230 entre les dues). Especialment en aquestesdues comarques les entitats municipals descentralitza-des haurien de ser una fórmula per potenciar la parti-cipació veïnal de les comunitats locals històriques.

La Plana de Lleida s’organitza en sis comarques. LaGeneralitat republicana i la Llei comarcal de 1987 ha-vien assenyalat inicialment cinc comarques, però de laconsulta municipal es va derivar el reconeixement delPla d’Urgell. En la consulta municipal esmentada esvan manifestar altres opinions contràries al mapa co-marcal projectat que no van ser ateses: com la Riberade Sió, el Segre Mitjà o les Garrigues sud-orientals.

En el mateix sentit, l’Informe sobre la revisió del mo-del d’organització territorial de Catalunya, presentat alParlament el gener de 2001, recomanava la creació dela comarca del Segre Mitjà, que la Ribera de Sió fosconsiderada una àrea específica dins la comarca del’Urgell, la incorporació voluntària de set municipis delsud del Segrià a les Garrigues, entenent que “L’ads-cripció d’aquests pobles a les Garrigues hauria de fa-cilitar un cert reconeixement del sector més occidentalcom a rodalia diferenciada i per a la prestació de ser-veis”14. L’assumpte de la divisió territorial continuasent, doncs, una qüestió amb alguns aspectes pen-dents a la Plana de Lleida.

L’escàs nombre (sis en total) i ambició de les manco-munitats de Ponent resulta preocupant en tant que re-flecteix una minsa voluntat de col·laboració entre mu-nicipis. És cert que en molts casos les comarquespoden suplir aquesta mancança, però no és menys certque sovint tenen una extensió superior a la dels proble-mes reals de creixement urbà, de gestió de superfícieindustrial, d’establiment d’un determinat servei, etc.Aquesta manca de mancomunitats contrasta vivamentamb el fraccionament del mapa municipal. D’altrabanda, a la Plana de Lleida hi ha 16 agrupacions peral manteniment de secretaria. En aquest sentit calaprofitar i potenciar la figura dels agrupaments muni-cipals com a embrió que permeti una intensa col·labo-ració entre petits municipis veïns.

Hi ha 18 consorcis. La seva tipologia és molt ample.Quantitativament destaquen els consorcis de promocióeconòmica i d’impuls d’aspectes agropecuaris (8) al-guns d’ells relacionats amb la gestió de fons europeusde desenvolupament. També hi ha consorcis dedicatsa la gestió dels residus (3), de caire cultural i patrimo-

123

14 http://www.gencat.es/sial/noticies/informe_ordena.pdf

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 123

nial (3) i d’inserció social (1). Hi ha tres consorcis mésque depassen l’àmbit territorial de la Plana de Ponent.

Finalment cal assenyalar que el grau de col·laboraciódels consells comarcals amb els ajuntaments de lescapitals de comarca és escàs o nul. En aquest sentits’hauria d’aconseguir que els ajuntaments estiguessinpresents orgànicament en els consells comarcals i cal-dria establir els mecanismes de proporcionalitat quefessin, per exemple, que un ajuntament com el de Llei-da es pugui sentir més identificat amb el Consell delSegrià.

3 El model territorial

El model territorial desitjable assumeix dues premis-ses. La primera la constitueix l’assoliment del nou sistema de comunicacions, amb l’increment de l’ac-cessibilitat exterior, que obre una posició territorial re-lativament nova.

D’una banda, potencia la incorporació de la Plana dePonent al sistema territorial de ciutats de Catalunya,creixentment interconnectades i properes en temps dedesplaçament a Barcelona. L’increment de l’accessibi-litat es manifesta a partir de dues infrastructures bàsi-

124

15 Vegeu, en aquest sentit, MIR, P. (dir.): Pla estratègic de Lleida. Desenvolu-pament de les línies estratègiques, objectius i actuacions, Lleida, Ajuntamentde Lleida.

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 124

ques que estaran finalitzades els anys immediats: elTren d’Alta Velocitat amb efectes directes sobre la re-gió funcional de Lleida i l’acabament de l’autovia de laN-II i de la connexió amb l’Eix Transversal, amb granimpacte a l’àrea de cohesió econòmica de Guissona-Cervera-Tàrrega.

D’altra banda, situa Lleida com un territori veí i properen temps i distància a Saragossa, nucli que està des-plegant una activitat creixent en les diferents branquesproductives i com a centre logístic de distribució. Tot ique de dimensions molt menors, la Plana de Lleidapot tenir un paper complementari lligat a la idea de“porta de Catalunya”.

La creixent incorporació a un territori amb una mésgran mobilitat i que competeix per l’atracció de la in-versió i de l’activitat obliga a dissenyar estratègiesd’especialització. Aquesta és la segona premissa. En-cara que només referida a la ciutat de Lleida, la diag-nosi del Pla Estratègic de Lleida (1998)15 establia unaespecialització gran en el sector agroalimentari, unavocació de especialització creixent en transports i lo-gística, l’existència d’un sector petit però dinàmicd’empreses lligades a les tecnologies de la informaciói comunicació (sembla que especialitzades en la ges-tió de Pimes) i un augment d’especialització en elsserveis. A això cal afegir, en l’àmbit de Cervera-Tàrre-ga, una diversificació industrial considerable, mésenllà de l’agroalimentària.

Per tant, i més enllà dels altres objectius assenyalatsquant a la millora del benestar, preservació del mediambient i organització administrativa del territori, les lí-nies centrals que cal assolir per a la Plana de Lleida s’han de resumir en la voluntat d’incorporació a la “ciu-tat de ciutats”, que pot ser Catalunya en el futur imme-diat, i en l’assoliment d’una especialització econòmicabasada en la seva pròpia tradició i potencial.

125

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 125

100-125Papers39 10/10/03 08:51 Página 126

L’Alt Pirineu i Aran,entre l’eficiènciaeconòmica i la sostenibilitat1

JOAN VILAGRASA IBARZGeògraf

Universitat de Lleida

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm, 39, maig 2003, pàgs. 127-149

1 Aquest article és un resum de l’estudi Bases per al Pla Territorial de l’Alt Pirineu (150 pàgines més annexos estadístics i cartogràfics) realitzat per a l’Institut d’Es-tudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Els autors de l’estudi han estat Jordi Martí Henneberg, Xavier Farré Sahún i Josep Martí Jufresa (Accessibilitat), JoanVilagrasa Ibarz (Competitivitat), Carme Bellet Sanfeliu, Mercè Gili Fernàndez i Joan Vilagrasa Ibarz (Medi ambient i territori), Carme Bellet Sanfeliu, Joan GanauCasas i Joan Vilagrasa Ibarz (Equitat social) i Jesús Burgueño Rivero (Governabilitat). La realització cartogràfica és de Montse Guerrero Lladòs i Carme Bellet San-feliu. Laia Pérez Altisent ha col·laborat com a documentalista i en la cartografia. La coordinació i direcció és de Joan Vilagrasa Ibarz.

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 127

Abstract

L'Alt Pirineu i Aran ha experimentat durant els darrers anys un clar transvasament del sector agrari com a base de la seva estructura econòmi-ca cap al sector serveis, i de manera molt marcada al turisme. Aquesta transformació ha representat importants beneficis per a la zona, peròtambé ha comportat una important pressió sobre el medi, l'habitatge i els serveis, que pot acabar afectant negativament els residents.

L’Alt Pirineu i Aran ha experimentado durante los últimos años un claro trasvase del sector agrario como base de su estructura económica ha-cia el sector servicios, y de manera muy marcada hacia el turismo. Esta transformación ha representado importantes beneficios para la zona,pero también ha comportado una importante presión sobre el medio, la vivienda y los servicios, que puede acabar afectando negativamentea los residentes.

The Alt Pirineu i Aran has experienced during the latest years a clear flow from a agricultural sector as the base of its economy to the servicesector, and specially to the tourist sector. This transformation has represented important benefits for the area, but it has also implied an im-portant level of stress for the environment, housing and services, that may have negative effects for the citizens.

L’Alt Pirineu i Aran a connu durant les dernières années un net transvasement du secteur agricole comme base de sa structure économiquevers le secteur des services et d’une façon très nette le tourisme. Cette transformation représente d’importants bénéfices pour la zone, maisaussi comporte une importante pression sur l’environnement, le logement et les services qui peut avoir un effet négatif sur les habitants.

128

1 Introducció1.1 El territori1.2 La població1.3 L’estructura territorial1.4 L’especialització econòmica

2 Cinc punts clau per al desenvolupament terri-torial de l’Alt Pirineu i Aran

2.1 L’increment de la competitivitat i de l’eficiènciaeconòmica

2.2 Transport i comunicacions: millora del transport icohesió del territori

2.3 Sostenibilitat ambiental2.4 Equitat social2.5 Estructura administrativa i governació

3 El model territorial

Sumari

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 128

LL’’Alt PPirineu i AAran, entre l’eficiència econòmica i la sostenibilitat

JOAN VILAGRASA IBARZ

1 Introducció

1.1 El territori

La regió de l’Alt Pirineu i Aran (figura 1) abasta prop d’u-na cinquena part del territori, l’1% de la població i supo-sa també l’1% del PIB de Catalunya. Forma un sistematerritorial de 64.067 habitants (2001) repartits en 77municipis. Aquest sistema territorial ve condicionat perunes condicions climàtiques i orogràfiques específiquesde la muntanya i alta muntanya que han condicionat l’e-volució i l’actual distribució de la població al territori

L’Alt Pirineu s’ha de definir com un paisatge de mun-

tanya i d’alta muntanya. Cobreix des de les serraladespre-pirinenques del Montsec al sud del Pallars Jussàfins als Pirineus axials. Bona part de la comarca cita-da, en tot l’entorn de la Conca de Tremp i la vessantsud de l’Alt Urgell, a l’entorn d’Oliana, és, encara,d’àmbit pre-pirinenc. La resta de la comarca de l’AltUrgell i la Cerdanya es troben en àrees d’alta munta-nya tot i que la vall ampla que conforma el riu Segresuavitza la topografia, i és aquesta àrea on hi ha unnombre més gran de població. Les altres tres comar-ques, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Val d’A-ran constitueixen àrees on l’alta muntanya hi és moltmés present, amb amples zones de muntanya, ambtopografia irregular i pendents molt elevades.

129

Mapa de situació i hipsomètricFigura 1

Font: Elaboració pròpia a partir de la base cartogràfica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Comarques

Municipis

3310

1500

0

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 129

Els usos del sòl es distribueixen de forma coherentamb l’hipsometria descrita anteriorment. Els usos ur-bans i el poblament en general prefereix la localitzacióal fons de les valls o bé a prop d’ells. De fet, bona partdel despoblament pirinenc ha tingut una influènciagran als pobles que per alçada i per topografia hanquedat més allunyats2. D’altra banda, la concentracióde nuclis de poblament es dóna de forma més visibleen les obertures de les valls, com a la Conca de Tremp,l’Urgellet i la Cerdanya.

Quant als usos agraris, aquests mostren de forma cla-ra la seva adaptació al territori. Els conreus herbacis desecà són presents a la Conca de Tremp i al tram migdel riu Segre, a l’entorn d’Oliana, és a dir, en un mediencara pre-pirinenc. Més enllà hom observa la presèn-cia d’aquests usos de forma molt més concreta i esca-dussera i sempre prop del fons de les valls i seguint laxarxa de rius principals. També prop de la xarxa fluviali, sovint, prop dels nuclis més poblats hom troba leszones de regadiu, que són considerables a l’entorn deTremp, de la Seu d’Urgell i a tocar de Puigcerdà.

En la mesura que hom s’allunya de les valls dels riusprincipals i s’incrementa l’altura se succeeixen les bos-quines i prats, els prats supraforestals, els boscos i, fi-nalment, als indrets més elevats, el sòl d’escassa onul·la vegetació.

1.2 La població

La distribució de la població a l’Alt Pirineu és molt des-igual: els 12 municipis que sobrepassen els 1.000 ha-bitants representen, gairebé, el 70% de la població. Laconcentració de població es dóna a les capitals comar-cals o en uns pocs nuclis més com la Pobla de Seguro Oliana. A banda dels 77 nuclis capitals de municipihi ha 145 entitats singulars. D’elles, només 21 sobre-passen els 100 habitants.

L’Alt Pirineu tingué el seu màxim de població els de-cennis centrals del segle XIX, quan, en conjunt, supe-rava els 100.000 habitants (107.280 d’acord amb elcens de 1860). Des d’aleshores ha anat disminuint enpoblació, tot i algunes excepcions en el temps i en al-guns municipis. Per primera vegada després de molttemps, els anys noranta del segle XX s’ha incrementat

lleugerament la població. Aquest creixement és moltminso si s’atenen les xifres absolutes (4.685 habi-tants) tot i que suposa un creixement relatiu elevat,gairebé tres punts per sobre de la mitjana catalana. Elsincrements, però, no són iguals a tot el territori: elsmés elevats es donen als municipis amb més empen-ta turística, mentre que hi ha encara pèrdues acusadesde població en molts altres municipis (taula 1).

A aquest poblament cal afegir, però, un element quegravita sobre molts dels aspectes de l’activitat econò-mica i de les infrastructures i serveis. Es tracta de l’e-xistència d’una notable població no resident i que“usa” el territori. S’ha avaluat que a les comarques pi-rinenques la població estacional es duplica els dies nolaborables i la població mitjana anual suposa un mul-tiplicador d’1,6 respecte l’empadronada. Més enllà dela xifra, la població estacional representa aglomera-cions en moments molt concrets, i es poden donar, enperíodes determinats, concentracions molt superiors,amb el que això pot comportar d’accés als serveis i uti-lització comuna d’infrastructures. En aquest sentit,Anna Cabré ha avaluat la població “punta” a la Vald’Aran en 40.000 habitants i en 30.000 a l’Alt Urgell3.

1.3 L’estructura territorial44

La feblesa demogràfica i l’estructura orogràfica pròpiad’una àrea de muntanya plantegen un esmicolamentbàsic del sistema territorial, que fa que aquest sigui di-fícilment aprehensible com a sistema únic. Les formesde poblament segueixen de forma molt exacta els siste-mes fluvials, que defineixen no només l’actual estructu-ra comarcal, sinó també els sistemes funcionals: l’eixdel Garona defineix el sistema de la Val d’Aran, l’eix delNoguera Ribagorçana abasta la comarca de l’Alta Riba-gorça encara que cal considerar, com a part del seu sis-tema funcional, un nombre considerable de municipisde la Ribagorça oriental que graviten majoritàriamentsobre el Pont de Suert. L’eix del Noguera Pallaresa queabasta les dues comarques del Pallars, constitueix l’eixmés llarg i amb un trencament bàsic entre les dues co-

130

3 Aquestes dades foren donades per Anna Cabré a les Jornades Quin futur peral Pirineu?, la Seu d’Urgell, 15 i 16 de novembre de 1998.4 Durant els anys vuitanta es realitzà un conjunt molt notable d’anàlisis del territori i de l’economia de l’Alt Pirineu. Al respecte pot consultar-se el treballpioner de M. Arqué, A. Garcia i X. Mateu (1980): “La penetració del capitalis-me a l’Alt Pirineu”, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 1, pp. 9-67. Tambéconstitueixen un material de consulta rellevant els 16 volums del programaMAB 6 Alt Pirineu, publicats per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell entre 1985i 1988.

2 F. López Palomeque (dir.) (1996): Revitalització de pobles deshabitats demuntanya, Barcelona, Departament d’Obres Públiques i Política Territorial dela Generalitat de Catalunya.

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 130

marques basat en el pas d’una orografia pre-pirinenca iamb pendents poc elevades pròpia de la Conca deTremp a una orografia més trencada i definida per vallsestretes, pròpia del Pallars Sobirà.

L’Alt Segre constitueix l’últim dels eixos, que travessales comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell. És el més

poblat, amb uns 34.000 habitants i té les dues pobla-cions més grans, la Seu d’Urgell i Puigcerdà. Mésenllà, una característica fonamental d’aquesta àreasón les relacions estretes amb Andorra, especialmenta l’Urgellet, on es pot parlar d’un sistema territorial re-colzat en els eixos fluvials Alt Segre-Valira, que confi-gura l’àrea més densa de tots els Pirineus, amb uns

131

Dades bàsiquesTaula 1

DimensionsComarca Km2 Població 2001 Densitat Municipis EntitatsAlt Urgell 1.446,90 19.466 13,5 19 148Alta Ribagorça 426,80 3.617 8,5 3 37Cerdanya 546,40 14.516 26,6 17 92Pallars Jussà 1.290,00 12.390 9,6 14 142Pallars Sobirà 1.355,20 6.140 4,5 15 137Vall d'Aran 620,50 7.938 12,8 9 44Total Alt Pirineu 5.685,80 64.067 11,3 77 600Catalunya 31.895,30 6.361.365 199,4 946 3893

Municipis i població segons la seva grandària

Grandària Municipis Habitants %<10.000 1 11.101 17,6810.000-5.000 2 12.651 20,152.000-5.000 3 9.215 14,681.000-2.000 7 10.313 16,43500-1.000 12 8.876 14,14100-500 41 10.186 16,23>100 6 432 0,69

Variació de la població 1950-2001 i 1991-2001Població Població Població Variació Variació

1950 1991 2001 1950-2001 1991-2001Alt Urgell 21.706 19.000 19.466 –10,3 2,5Alta Ribagorça 4.237 3.514 3.617 –14,6 2,9Cerdanya 11.794 12.396 14.516 23,1 17,1Pallars Jussà 18.503 12.860 12.390 –33,0 –3,7Pallars Sobirà 10.388 5.418 6.140 –40,9 13,3Val d'Aran 6.555 6.184 7.938 21,1 28,4Total 73.183 59.372 64.067 –12,5 7,9Catalunya 3.218.596 6.059.494 6.361.365 97,6 5,0

Valor Afegit Brut a preus de mercat, 1996 (%)Agricultura Indústria Construcció Serveis

Alt Urgell 7,94 19,67 12,21 60,18Alta Ribagorça 3,20 25,89 9,91 61,00Cerdanya 5,64 10,00 16,86 67,50Pallars Jussà 11,11 22,43 10,82 55,64Pallars Sobirà 6,27 15,65 9,50 68,57Val d'Aran 0,56 13,56 9,53 76,35Catalunya 2,01 30,96 6,78 60,24

Font: Idescat.Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 131

100.000 habitants censats i bastants més de reals.Aquesta situació confereix a l’àrea jerarquitzada per laSeu d’Urgell i a la pròpia ciutat característiques ben es-pecífiques5 (taula 2).

1.4 L’especialització econòmica

L’activitat agrícola encara és molt superior que a la res-ta de Catalunya. La població activa agrària és del’11%, mentre que la de Catalunya és del 3%. Altresespecialitzacions rellevants són l’hostaleria, que abas-ta també prop de l’11% de la població ocupada, i du-plica el percentatge de l’ocupació catalana, i la cons-trucció, també amb percentatges d’ocupació id’especialització molt elevats.

Un altra especialització que cal remarcar, tot i que so-bre un contingent de població molt menor, és el sectord’electricitat, gas i aigua, en relació amb l’activitat pro-ductora d’electricitat, una de les activitats econòmi-ques centrals fins fa unes dècades. Tot i la impor-tància actual, el nombre de persones ocupades ha

disminuït molt les últimes dècades. Tot i això, l’aprofi-tament hidroelèctric de l’Alt Pirineu ha posat de mani-fest l’existència d’un recurs (l’aigua) i d’un patrimoni(principalment els embassaments) que cal aprofitarper a la millora d’activitats tradicionals i l’impuls denoves.

La distribució del Valor Afegit Brut (VAB) per comar-ques mostra, però, com el pes de l’ocupació agrícolano es correspon amb la generació de riquesa. L’agri-cultura se situa en gairebé totes les comarques (ambl’excepció de la Val d’Aran) per sobre de la mitjana ca-talana, però és el sector serveis el que contribueix deforma més acusada a l’economia regional. Si s’excep-tua el Pallars Jussà, on l’agricultura té un pes molt im-portant, els percentatges del sector serveis se situen al’entorn, per sobre o molt per sobre de Catalunya, i hidestaquen la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i la Cerda-nya, les comarques més especialitzades en el sector tu-rístic. Hi destaca també el pes de la construcció, entots els casos bastant per sobre de la mitjana catalanai amb un pes molt rellevant a la Cerdanya. Un copmés, l’especialització com a àrea turística juga a favord’aquesta activitat. Contràriament, el pes de la indús-tria és minso arreu.

132

Indicadors de jerarquía territorialTaula 2

Concentració de població % Funcions ActivitatsAlt Urgell la Seu d'Urgell 57,0 48 200

Oliana 9,5 20 32Altres (17) 33,5 11 84

Alta Ribagorça el Pont de Suert 59,4 25 48Altres (2) 40,6 11 39

Cerdanya Puigcerdà 50,0 40 138Alp 8,5 19 39Bellver de Cerdanya 11,2 15 27Altres (14) 30,3 14 49

Pallars Jussà Tremp 43,5 41 110la Pobla de Segur 22,9 18 50Isona i Conca Dellà 9,7 13 19Altres (11) 23,9 7 22

Pallars Sobirà Sort 29,8 26 53Altres (14) 70,2 14 88

Val d'Aran Vielha e Mijaran 53,3 40 151Naut Aran 18,9 17 75Altres (7) 27,8 17 56

Font: Vilagrasa, 1997 (Quin futur per al Pirineu? la Seu d’Urgell, 15 i 16 de novembre).

5 Vegeu, al respecte, J. Vilagrasa (dir.): Pla Estratègic de la Seu d’Urgell, la Seud’Urgell, Ajuntament, 1998.

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 132

L’agricultura ha experimentat els últims decennis can-vis molt acusats. El primer és el decrement d’explota-cions agràries, que ha anat parell a un increment deles hectàrees en explotació. La utilització del sòl agrarireflecteix una dualitat en l’agricultura de la regió. AlPallars Jussà es troba una producció notable d’agricul-tura de secà, unes petites àrees de regadiu i una voca-ció ramadera on hi domina l’estabulació del porcí jun-tament amb una cabana ovina molt considerable. Unasituació similar es dóna als municipis del sud de l’AltUrgell. A les àrees netament pirinenques, on hi predo-minen les pastures naturals o de regadiu, s’hi dóna, encanvi, una major presència del boví. Aquest és moltpredominant a la Cerdanya i l’Urgellet i combina ambquotes variables d’oví a la resta de comarques. Val adir que les explotacions bovines han experimentat elsúltims anys canvis molt significatius basats en la pro-gressiva caiguda del nombre de vaques de llet, quehan passat de suposar el 45% del boví a poc més del22%, i que s’han anat substituint per ramats de carn.Aquests últims, sobretot en la variant semiestabulada,estan generant una sortida a la ramaderia local.

L’estructura agrària esmentada recolza en l’agriculturafamiliar i, en general, en la petita explotació. Un delsproblemes centrals de la gestió de l’agricultura i la ra-maderia resulta de l’alt grau d’envelliment dels titulars.Més d’una cinquena part dels titulars té més de 64 anysi el 72% supera els 45 anys d’edat. Aquesta estructurademogràfica dificulta els processos de modernització id’inversió, molt necessaris per poder mantenir unes cer-tes potencialitats agropecuàries a la regió.

Les activitats industrials i terciàries mostren, com és lò-gic, una certa implantació als municipis de mésgrandària, tot i que no s’adapten exactament a la je-rarquia segons la població. El que s’observa, en aquestsentit, és el major nombre relatiu d’activitats als mu-nicipis amb base econòmica especialitzada en turisme.En consonància amb aquestes dades hi ressalta, comsucceïa ja amb la mà d’obra, el nombre d’activitats lli-gades a l’hostaleria, així com a la construcció.

L’anàlisi de l’activitat per branques i a cada comarcarevela algunes peculiaritats i especialitzacions. L’hosta-leria és una branca molt rellevant a la Val d’Aran, l’Al-ta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Cerdanya. A les duesdarreres, i especialment a l’última, el pes de la cons-trucció és també molt elevat. Al Pallars Jussà i a l’AltUrgell hi destaca el nombre d’indústries alimentàries,que a la segona es combina amb la construcció i amb

els serveis personals donant un perfil molt accentuatper l’existència d’un nucli urbà com és la Seu d’Urgell.En aquesta ciutat i els municipis adjunts existeix unteixit empresarial autòcton més diversificat que en al-tres indrets i que subratlla la importància de la ciutat.

El sector turístic té dimensions molt importants que jahan estat assenyalades en part. Més enllà, convé recor-dar que compta amb un total de 30.600 allotjamentsque es distribueixen principalment al Pallars Sobirà i laVal d’Aran (63% del total). Hi destaquen el relativamentpoc elevat nombre de places de la Cerdanya, on l’apos-ta ha estat a l’entorn de la segona residència (i les da-des elevades del sector de la construcció són en aquestsentit prou precises), per sota de l’Alt Urgell. El PallarsJussà és el que mostra un menor nombre de places. Laimportància i l’esbiaixament municipal del turisme al’Alt Pirineu també pot avaluar-se a partir de les dadesexistents sobre segona residència que assenyalen comel nombre de residències secundàries és superior o moltsuperior a les residències habituals al conjunt de la Cer-danya, als municipis propers a les pistes d’esquí de laVal d’Aran i del Pallars Sobirà, a Boí i als municipis delPallars Jussà de la serra del Montsec.

2 Cinc punts clau per al desenvolupament terri-torial de l’Alt Pirineu

2.1 L’increment de la competitivitat i de l’efi-ciència econòmica

De l’anàlisi de les dades bàsiques de l’estructuraeconòmica del Pirineu es poden desprendre els se-güents objectius de millora de l’economia.

–Activitat turística

Com a fita inicial cal aprofitar l’empenta del sector tu-rístic, que ha esdevingut clau en la represa econòmicade l’àrea els últims anys. Això posa sobre la taula al-gunes qüestions bàsiques. Principalment, la importàn-cia del sector turístic de la neu (esquí alpí) i les possi-bilitats de mantenir o incrementar el seu impacteeconòmic positiu al territori. En aquest sentit, les vi-sions no són comunes. D’una banda, hi ha qui esgri-meix la possibilitat d’instal·lar una altra estació d’es-quí, que per condicions naturals i d’obtenció de neu sesitua a la part septentrional del Pallars Sobirà. Altresvisions, en canvi, mantenen una posició crítica respec-

133

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 133

te a l’augment de pistes i estacions, argumentant elslímits econòmics d’aquest tipus de turisme i els costosambientals associats al desenvolupament immobiliari.En qualsevol cas, ambdues posicions tenen un punt encomú en l’objectiu de desenvolupar un model turísticbasat en la creació d’infrastructures hoteleres i en elcontrol del consum de sòl generat per la segona re-sidència i la construcció d’apartaments6.

En segon lloc, l’objectiu de diversificació versus l’espe-cialització quant a l’activitat turística. Fins fa poc la neuera no només un sector clau, sinó gairebé únic. La diver-sificació cap a altres segments (esports d’aventura, tu-risme cultural, etc.) ha fet possible que l’activitat delsector no depengui d’una sola estació i cal continuar po-tenciant aquesta tendència. Això posa sobre la taula,per exemple, la possibilitat d’establir trams “d’aigüesbraves” i “d’aigües tranquil·les”, itineraris turístics es-pecialitzats, millores en el patrimoni cultural i infrastruc-tures territorials necessàries per potenciar-los.

Relacionada amb les activitats turístiques, ha emergitamb molta força, des de fa temps a la Cerdanya i mésrecentment a altres comarques pirinenques, la vitalitatdel sector de la construcció, tal com s’ha plantejatabans. En aquest sentit, cal fomentar un desenvolupa-ment ordenat del sector, respectuós amb el medi i queno suposi un consum excessiu de sòl. Per tant, l’acti-vitat turística, especialment la més massiva, posa de manifest la fragilitat i la vulnerabilitat del medi demuntanya. Així, cal avaluar els conflictes entre creixe-ment econòmic i conservació del medi, el consum desòl i el model de desenvolupament turístic i de plane-jament urbanístic vigent.

Totes aquestes qüestions fan convenient la realitzaciód’un Pla d’Infrastructures Turístiques, hauria d’avaluarla potencialitat de noves instal·lacions d’esquí sempreen el marc del desenvolupament sostenible, impulsarla diversificació i que l’activitat turística no es desenvo-lupés únicamente en una sola estació, fomentar el tu-risme cultural (basat en els recursos del patrimoni cul-tural i natural) com a sector específic d’alt potencial icomptabilitzar activitat turística i respecte al medi am-bient.

–Activitat agrària

Paral·lelament és necessari mantenir i incrementar lesaltres activitats econòmiques no lligades directamental turisme. Hi ha un conjunt d’activitats tradicionals ala muntanya que cal renovar i mantenir. N’hi ha d’al-tres, amb menor implantació, que cal afavorir.

En primer lloc, l’agricultura i la ramaderia. Tot i la sevasituació en regressió respecte d’altres sectors, cal man-tenir-les com a unes de les activitats presents al Piri-neu i encara molt notable en alguna de les seves co-marques. Una política agrària afavoridora de l’activitatal Pirineu ha d’incloure la millora dels regadius i el seuincrement i la reconversió i els canvis en els conreus, i l’impuls a la ramaderia extensiva tot lligant-la a lacreació d’una producció de qualitat i a una industrialit-zació i una comercialització adequades. En relació ambaquests objectius s’ha d’estimular la concentració par-cel·laria i l’obtenció de terreny per a les activitats agrí-coles i ramaderes extensives

Atesa l’estructura laboral actual, cal fer compatible l’a-gricultura amb el turisme rural i amb altres activitatslaborals de caire estacional o temporal, moltes d’elleslligades a l’activitat turística o a la construcció. Enaquest sentit, és interessant l’impuls d’un estatut deltreballador pluriactiu amb l’objectiu d’adaptar les nor-matives laborals a la realitat socioeconòmica del terri-tori.

En relació amb la connexió entre les activitats agrària iturística esdevé interessant l’aprofitament per a diver-sos usos del patrimoni hídric. Cal, doncs, un estudi del’aprofitament integral dels recursos hidràulics i del pa-trimoni hidroelèctric. Aquest estudi ha de mesurar i de-fensar el manteniment dels nivells d’aigües i ha d’in-cloure la modernització del regadiu i la creació de nousregadius, la utilització de la làmina d’aigua per a tot ti-pus d’activitat turística i de lleure, i assegurar els cabalsmínims per raons mediambientals.

La millora de l’agricultura passa, però, per un incre-ment i una millora dels processos de transformació dela producció. Això posa de manifest la necessitatd’establir mesures d’ajut a la indústria alimentària i ala xarxa de comercialització dels seus productes, es-pecialment en els sectors que generin més valor afe-git. Així doncs, cal valorar la producció artesanal delsproductes ramaders i agrícoles, la producció amb con-notacions “naturals” i “ecològiques” i la producció es-

134

6 Vegeu, al respecte, Mercè Gili (1999): “Turisme de neu. L’etern conflicte en-tre el creixement econòmic i la conservació del paisatge. El cas de Naut Aran”,III Congrés de Ciència del Paisatge i Turisme, Barcelona, Universitat de Bar-celona, vol.1, pp. 61-76.

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 134

pecialitzada (productes dietètics, herbes medicinals,conserves especials, etc.). Cal regular la marca Piri-neus com a imatge de qualitat i de control de la pro-ducció.

–Ensenyament

La formació de la població és una necessitat ineludibleper tal de crear ocupació qualificada a l’entorn de lesactivitats econòmiques arrelades a l’àrea i les de futur.Aquest objectiu es desglossa en quatre de més espe-cífics.

El primer és adequar i ampliar els cicles formatius, es-pecialment els de segon grau. Actualment hi dominenles especialitzacions d’oficis més tradicionals i man-quen les especialitats lligades a la base econòmica delterritori, especialment les relacionades amb el sectorturístic, representades molt escassament.

Una altra necessitat que cal impulsar és la formació enidiomes estrangers com a eina fonamental de desen-volupament laboral a causa tant de la situació fronte-rera com de la base econòmica turística. En conse-qüència, caldria garantir, almenys, una escola oficial deidiomes per al conjunt de la regió.

En relació amb els aspectes de la formació, tot i quemés àmplia que la de FP, s’hauria d’incentivar la crea-ció de nius de treball o vivers d’empreses que vincules-sin els joves recentment titulats amb les noves profes-sions emergents. En aquest sentit, cal pensar en lapossibilitat de crear una escola d’emprenedors com apas intermedi entre la formació i l’ocupació i creació denegoci propi.

Finalment, cal pensar en la potenciació d’un nucli ambactivitats universitàries. Aquest nucli existeix potencial-ment a la Seu d’Urgell, que abasta els estudis de Tu-risme de la Universitat de Lleida (UdL) (escola adscri-ta), el gruix de l’activitat de l’Escola d’Estiu de la UdL,els cursos d’Estiu de l’Alt Pirineu i una delegació de laUniversitat Nacional d’Educació a Distància (UNED).Més enllà, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) tédelegació a Andorra, i aquest país està impulsant laseva pròpia universitat. Tot aprofitant aquests ele-ments cal anar cap a la creació d’un centre interuniver-sitari de formació continuada amb postgraus, mestrat-ges i programes específics de reciclatge que podenrecolzar en l’ensenyament virtual o semivirtual.

2.2 Transport i comunicacions: millora del trans-port i cohesió del territori

Cal diferenciar en tres nivells l’ús de les xarxes detransport. D’una banda, la població local requereix ac-cés als seus propis centres de serveis i fàcil mobilitat acurta distància per als desplaçaments quotidians perraons de treball, compres, estudi i oci. El segon es re-fereix a l’accessibilitat interregional de la població localque vol accedir als centres urbans i a l’inrevès. En ter-cer lloc hi ha la necessitat de travessar l’àrea per partdels fluxos de transport de pas, que al Pirineu és densen sentit nord-sud, entre França i Espanya.

La fisiografia, de pendents elevats, deixa als fons deles valls poc espai disponible per a l’activitat econòmi-ca, la residència i les infrastructures de transport. Elsfluxos de mobilitat diària de la població local no creenproblemes de trànsit. Aquests fluxos comparteixen lesinfrastructures viàries amb d’altres usos, la massifica-ció dels quals sí que crea problemes de mobilitat local.

Les infrastructures de transport han de servir priorità-riament les necessitats de la població local: mobilitat,d’una banda, i accessibilitat per al turisme del qual endepèn econòmicament, d’una altra. Així doncs, caldriaanar separant d’alguna manera els fluxos que no pre-tenen l’accés al Pirineu, sinó travessar-lo. Això afectales mercaderies i els viatgers interurbans; i implica lesxarxes de gasoductes internacionals, autopistes elèctri-ques, i les xarxes viària i ferroviària de gran capacitat.

–Xarxa ferroviària

El disseny de la xarxa ferroviària, a Espanya, incloïal’objectiu de permeabilitzar el Pirineu. L’objectiu maifou assolit. Els problemes bàsics són la diferènciad’ample de via amb la resta d’Europa, quant al serveia les mercaderies, i el mal rendiment de poques i ve-lles línies amb serveis deficients, quant als viatgers. Noobstant això, la sustentació del sistema econòmic glo-bal exigeix preveure alternatives als modes de transportque usen combustibles fòssils; el ferrocarril pot esde-venir una de les claus de volta en aquest sentit.

La xarxa del ferrocarril convencional es va traçar durantla primera meitat del segle XX. Es redueix a dues líniesd’ample ibèric, Lleida-la Pobla de Segur i Barcelona-Ri-poll-Puigcerdà. Ambdues tenen greus problemes defuncionalitat a causa de la disposició horària dels ser-

135

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 135

veis i el temps de duració del viatge. L’eficiència de laxarxa actual no difereix gaire de l’existent mig segleabans.

La línia de la Pobla està en procés de traspàs a la Ge-neralitat, i cal esperar la resolució del Parlament sobreel projecte d’enllaçar amb França per Salau o per la Vald’Aran. A la línia de Puigcerdà, l’existència d’un nusamb dos passos transpirinencs i tres amples diferentsde via, ha deixat obertes més perspectives, però alho-ra també més problemes latents. La situació actual ésde coll d’ampolla, per bé que estiguin en estudi les mi-llores substancials d’ambdues línies. La xarxa existentacompleix funcions de vertebració territorial i de mobi-litat per a sectors socials molt reduïts, però el patrimo-ni que representa la pròpia via i les estacions mereixser revaloritzat.

El tren d’alta velocitat té impacte a la regió quant a l’ac-cessibilitat exterior. A curt termini tan sols cal adaptarels serveis existents actualment a l’AVE de Lleida o deBarcelona, pensant tant en les necessitats dels piri-nencs possibles usuaris de l’AVE a partir d’aquestes ciu-tats com en l’accessibilitat dels possibles turistes.

A mig termini, el Govern andorrà ha previst estendreun ferrocarril per a la mobilitat local d’aquesta àrea ur-bana de muntanya. Aquest transport, que en bona lò-gica hauria de ser d’ample europeu, ha d’estar connec-tat de bon començament amb la Seu d’Urgell il’aeroport; i també amb Puigcerdà per connectar-lo ala xarxa internacional. La línia satisfaria la mobilitat debona part de la població i contribuiria a consolidaraquesta àrea més densa que s’ha anomenat sistematerritorial Valira-Alt Segre.

L’estratègia a curt termini és aconseguir la revitalitza-ció de les línies existents. Hi ha pressupostades millo-res en la xarxa, i cal exigir el seu acompliment, consi-derant la necessitat de conversió futura a ampleeuropeu com un fet des d’ara. Una possible acció quecal realitzar és la promoció específica a les estacionsproperes al Pirineu i a les grans estacions europees,per fer conèixer als turistes que recorren Europa en trenla possibilitat d’accedir al cor del Pirineu pel mateixtransport. S’hi pot afegir una millor connexió intermo-dal en ambdues estacions terminals coordinant les lí-nies d’autobusos existents, i amb taxis o empreses delloguer de cotxes. Les accions tenen sentit, en amb-dues línies, només si hi ha una reducció sensible delstemps de trajecte i una millora notable dels serveis.

–Xarxa viària

El transport per carretera és la modalitat de transportmajoritària en l’actualitat. La xarxa viària que li dónasuport és molt heterogènia fruit d’una orografia decongostos, pendents i desnivells elevats i d’opcionsgens generoses pel que fa a les inversions.

L’estructura de la xarxa viària segueix aproximadamentels eixos de quatre grans valls: Segre, Noguera Pallare-sa, Noguera Ribagorçana i Garona. Les tres darreresrutes es connecten entre elles prop de les capçaleres,però existeix una altra carretera nacional que desprésde seguir el curs alt del Segre aprofita alguns interflu-vis per constituir-se en eix pirinenc transversal. L’Eix Pi-rinenc (N-260) uneix Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Sort,la Pobla de Segur, el Pont de Suert i Castejón de Sos.Aquesta via va tenir importants pressupostos aprovatsperquè hi ha un cert consens en la seva urgència ate-sa la seva funció de millorar l’accessibilitat interior dela regió. Tot i així, resta un nombre elevat de tramssense restaurar i en condicions molt deficients.

De forma general, cal destacar que el problema mésimportant de l’accessibilitat per carretera no és ladistància en quilòmetres ni el temps que es tarda, quesempre fóra millorable. Són, en canvi, la seguretat enles vies que voregen embassaments i en les travessiesde poblacions, i la coincidència de fluxos de viatgersamb caravanes de tràilers que trenquen el ritme d’unvehicle convencional. Aquests camions utilitzen pertravessar el Pirineu la N-230, eix del Ribagorçana-Ga-rona. El turisme utilitza els quatre eixos citats, però perla concentració temporal resulta que els embussos detrànsit són esporàdics a les valls tot depenent del ca-lendari d’activitats de lleure. Els accessos a Andorra tenen elevades intensitats mitjanes a causa de la mo-bilitat transfronterera diària residència-treball, una necessitat específica que té en el tren lleuger una so-lució alternativa a la carretera de quatre carrils, coms’ha vist.

–Transport col·lectiu

El servei públic de transport és un mecanisme que nomillora gaire la mobilitat interna. Avui per avui nomésés funcional per a la mobilitat dels escolars i batxillers,i en el cas d’empreses com els ressorts d’esquí. Qual-sevol sistema de transport públic es trobarà amb elproblema que per captar demanda requereix una mas-

136

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 136

sa crítica mínima de població. Així, a la regió, les prin-cipals línies estan poc freqüentades i hi ha poca den-sitat de serveis. D’altra banda, els temps de trajectesón elevats. A l’Alt Urgell s’ha assajat des de fa tempsun servei de taxis col·lectius a la demanda, per donarserveis a persones sense vehicle dels pobles allunyats itambé per moure’s cap a les ciutats grans (principal-ment Barcelona i Lleida). Explorar i ampliar aquestsserveis pot ser una bona alternativa de transportcol·lectiu a les comarques de muntanya.

–Accessibilitat exterior

Tota Europa –i si es vol més concretament, la integra-ció econòmica entre Espanya i França– precisa xarxesd’alta capacitat. Des d’aquest punt de vista, el Pirineuesdevé una simple barrera orogràfica que cal permea-bilitzar. Això afecta menys les persones que el trans-port de mercaderies, un sector fonamentat majoritària-ment en els camions –els poids lourds–. En aquestsentit, l’estratègia més ambiciosa és la de la ComissióI de la Comunitat de Treball dels Pirineus7, que plante-ja desviar el volum de mercaderies que satura Irún i laJonquera cap a un ferrocarril d’ample europeu queconnectaria per la meitat l’anella circumval·latòria AVEdels Pirineus. Aquesta és una visió de futur sostenibleadequada, en l’actual situació tecnològica. Si es pensaque un sol pas no serà suficient per al trànsit previst,cal apostar fort per a la construcció d’un altre transec-te en l’anella d’alta velocitat, també amb túnel de bai-xa cota, si és possible, sigui per l’eix del Llobregat i laCerdanya, sigui per la Noguera Pallaresa, enlloc de di-verses autovies a cotes mitjanes-altes.

L’accessibilitat per carretera de la població local cap al’exterior està sempre molt orientada cap a una o duesvies concretes, i això és degut al fet que aquestes se-gueixen les grans valls nord-sud. Millorar l’accessibili-tat cap a l’exterior dels pirinencs pot fer-se també mi-llorant les comunicacions transversals interiors, perquèsortint ràpidament de la pròpia vall s’accedeix enmolts casos a la veïna, amb accés més ràpid a zonesurbanes. Pot ser el cas de l’Alta Ribagorça, que ambmillores cap a la Val d’Aran s’apropa molt a Toulouse.O dels Pallars, que pot quedar molt a prop d’Andorrao de Foix, o del mateix túnel del Cadí cap a Barcelona.I en tot cas, la regió urbana en formació Andorra-la

Seu d’Urgell-Puigcerdà requereix millor connexió ambles quatre comarques occidentals.

En la planificació del Ministeri de Foment per a les au-tovies de l’Estat hi ha una autovia Lleida-França seguintaproximadament la N-230 (tot i que el traçat encara noestà definit clarament). L’aprofitament econòmic d’a-questa via no justifica el decrement dels temps d’accésdes de la urbs quan això compromet seriosament laconservació del paisatge, que és el recurs demandat.Tampoc el transport amb camions justifica una rutad’alta capacitat, allò més sostenible és aconseguir eltraspàs de les mercaderies al ferrocarril.

Es creu que realitzar en primer lloc la N-260, l’eix piri-nenc, serviria per donar noves direccions possibles a lacomunicació exterior de totes les valls i potenciar la in-tegració interna. El finançament d’aquesta obra tambéforma part del citat pla d’autovies de l’Estat, així que ésuna qüestió de fermesa política, per reclamar que la infrastructura transversal es materialitzi abans que la depenetració8.

–Vertebració interior

La xarxa més bàsica de transport que dóna capil·laritata la resta d’infrastructures viàries és la xarxa de carre-teres no asfaltades o pistes forestals. L’accessibilitatdels pobles més aïllats en depèn, així com la mobilitatper a l’explotació ramadera, forestal, i turística. Lesdues primeres motiven l’obertura de les pistes. El tu-risme n’aprofita la nova accessibilitat creada, però encanvi el seu impacte ambiental no està controlat mésque quan la massificació crea greus problemes, espe-cialment en àrees protegides. El primer filtre físic queimpediria la destrucció del medi per massificació éstancar-ne els accessos allà on s’acabi l’asfalt. L’asfalthauria d’arribar a tots els pobles habitats que no entinguin o als que siguin rehabilitables.

En resum, l’estratègia més adequada i sostenible peral Pirineu té dos eixos: el transvasament del movimentde mercaderies al ferrocarril en l’horitzó temporal mésproper possible, i la millora de les comunicacions inte-riors. La demanda d’accessibilitat del turisme és mésdifícil de satisfer, acostumada a la millora continuadade les vies de penetració que el mateix sector defineix.

137

8 Vegeu O. Nel·lo (coord.) (1999): Bases per al Pla Estratègic de l’Alt Pirineu, Bar-celona, Institut d’Estudis Metropolitans, i també, Pla Estratègic de les comarquesde muntanya, Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya.

7 Vegeu Infrastructures i transports, un repte per als Pirineus (2000), consulta-ble a htpp://www.cfnavarra.es/obraspublicas/ departamento/pdf/ComI_Via.pdf

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 137

Com a compromís entre la satisfacció de les necessi-tats locals, la permeabilització i l’accessibilitat turísti-ca, l’estratègia no són les autovies, sinó carreteres detres carrils permanents. Un element que pot consolidarla necessària col·laboració amb Andorra és la reober-tura de l’aeroport de la Seu.

Entre les línies de transport que comporten una im-portant inversió en infrastructura nova que cal donarprioritat a mig termini, hi ha el tren lleuger de Puig-cerdà a Andorra, els túnels de la Bonaigua i el de Salau, i sobretot la millora de l’eix transpirinenc en eltram de la Pobla de Segur al Pont de Suert. En qual-sevol cas, cal mantenir en perfecte estat de conserva-ció, seguretat i circulació tota la infrastructura ja exis-tent, especialment el ferrocarril, que ha de millorarmolt notablement la seva eficiència.

La Unió Europea, que és l’escala a què es demana lapermeabilitat, té capacitat tecnològica i pressupostàriaper desviar el transport de mercaderies a túnels ferro-viaris de nova construcció, a baixa cota i ample euro-peu, tal com ha previst la Comissió d’Infrastructuresde la Comunitat de Treball dels Pirineus.

2.3 Sostenibilitat ambiental

La disposició del territori descrita al principi d’aquest article posa de manifest, més enllà dels usos del sòl tra-dicionals, la seva idoneïtat per als usos econòmics actuals lligats a l’aprofitament turístic del medi. Així, la localització de les principals activitats esportives i d’a-ventura és fàcilment relacionable amb els recursos na-turals de l’alta muntanya, i també amb l’aprofitamenthumà que històricament se n’ha fet. D’aquesta mane-ra hom pot observar les principals àrees d’aigües bra-ves per a esports d’aventura, els espais d’aigües tran-quil·les per a la navegació, molt lligades a la utilitzacióhidroelèctrica dels embassaments; les possibilitats del’escalada als congostos, el muntanyisme en relacióamb els cims més alts i l’esport de l’esquí en les sevesdiverses modalitats9.

Aquesta és la realitat actual, i no seria sobrer realitzar,cara al futur, un catàleg d’indrets adequats a les pràc-tiques turístico-esportives per tal de potenciar-les. Enel mateix sentit hi destaca també el conjunt del parcdel Segre a la Seu d’Urgell, únic indret “construït” ex-

pressament per a la pràctica d’esports i orientat des-prés a l’oferta turística.

–Reserves naturals i patrimoni

Com és sabut, el gran valor natural i paisatgístic del’Alt Pirineu fa que aquesta regió es configuri com unade les àrees d’interès natural més extenses de Catalu-nya. Les 186.309 ha incloses en el Pla d’Espais d’In-terès Natural (PEIN) suposen quasi la tercera part delterritori de l’Alt Pirineu i, alhora, també el 30% del to-tal del sòl qualificat com d’interès natural a Catalunya(figura 2). Aquest fet, és clar, cal relacionar-lo amb lescaracterístiques de la topografia i del medi físic. Lògi-cament, bona part dels PEIN existents engloben lesàrees més elevades dels Pirineus axials, i es configurencom a espais interfluvials. Del conjunt hi destaquen elparc nacional d’Aigüestortes, el parc nacional de lesSerres del Cadí-el Moixeró i, a una altra escala, les re-serves naturals d’Artiga de Lin i de l’Alt Àneu.

L’Alt Pirineu no és només un espai natural. Aquesta re-gió ha estat profundament humanitzada i existeix unaespecial combinació entre medi natural de muntanya ipetjades de la civilització. Aquesta s’ha manifestat demolt diverses formes: en l’explotació agrícola i ramade-ra; més recentment, en l’explotació hidroelèctrica; so-vint de forma espectacular en el llegat arquitectònic i ur-banístic. Segurament, aquesta combinació entre medinatural i medi històric és el que confereix una certa ori-ginalitat a aquesta regió (ben diferent, en aquest sentit,dels Alps, per exemple, on hi “domina” de forma moltmés acusada la component natural). Prendre mesuresde conservació integral i posar en valor el territori cons-titueix una tasca que cal desenvolupar en el futur.

La declaració de Patrimoni de la Humanitat de les es-glésies romàniques de la Vall de Boí constitueix unexemple magnífic del que es diu, ja que aquestes, mésenllà del seu valor intrínsec, aprofiten altres capitals,com són la neu, el paisatge o la seva proximitat a undels accessos al parc nacional d’Aigüestortes. L’arren-cada que ha suposat la declaració com a Patrimoni dela Humanitat del romànic ha de servir, tant per garan-tir la protecció d’aquests indrets de la vall com per do-nar a conèixer i posar a l’abast altres valls i indrets pi-rinencs amb vàlues també molt considerables.

Hi ha un total de 148 declaracions de béns d’interèscultural que són gairebé exclusivament esglésies (un

138

9 TAGETTO (Taller de Gestió Territorial del Turisme i Oci) (2002): El turismeurbà i territorial de les Terres de Lleida a http://www.lleidatav.org

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 138

centenar) i castells (45). El problema és que, segura-ment, les declaracions, a part d’allò més obvi, s’hanrealitzat de forma bastant aleatòria, tot i que a un rit-me meritori des dels anys vuitanta. En tot cas, semblaque són escadusseres les declaracions de conjunts itambé les de l’arquitectura civil. Caldria igualment re-collir la informació arqueològica disponible per tald’obtenir un altre ventall d’indrets que cal considerarper a la seva protecció i promoció.

En resum, sembla que cal un catàleg d’indrets d’ús ac-tual i d’ús potencial adequats a les pràctiques turístico-

esportives, així com revisar les figures d’espais protegitsavaluant les variacions i els impactes recents en àrees in-closes en el PEIN. En aquest sentit es proposa la Catalo-gació d’Elements Paisatgístics de l’Alt Pirineu com a pasprevi per a l’elaboració d’un pla director del paisatge.

En l’apartat de béns d’interès cultural caldria revisarels béns inventariables i la inclusió d’alguns d’ells, es-pecialment en les categories de conjunts monumentalsi arquitectures civil i religiosa, així com en patrimoniarqueològic. Tot això hauria de permetre la realitzaciód’un Catàleg del Patrimoni Cultural de l’Alt Pirineu que

139

Espais d’interès naturalFigura 2

Font: Elaboració pròpia a partir de la base cartogràfica de l’ICC.

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 139

faci possible la seva sistematització per a la seva posa-da en valor.

–Problemes ambientals

Els diversos indicadors sobre residus i depuració d’ai-gües a l’Alt Pirineu mostren una situació de clars-obs-curs. La producció mitjana de residus urbans per habi-tant és superior a la regió que al conjunt de Catalunyatot i que cal considerar que les xifres són molt variablesde comarca a comarca. En general, hom pot observarque són algunes de les comarques de pressió turísticamés gran les que produeixen més residus urbans perhabitant. Marcadament, el Pallars Jussà, la Val d’Aran ila Cerdanya. Altrament succeeix que la recollida selecti-va de deixalles, que es una mica superior en percentat-ge a l’Alt Pirineu que al conjunt de Catalunya, varia deforma molt acusada d’un indret a un altre. Per dadesagregades per comarques hi destaca l’Alt Urgell, que re-cicla prop del 30% de les deixalles; aquest fet es deu,bàsicament, a la tasca important de la Mancomunitatd’Escombraries de l’Urgellet. A les altres comarques elspercentatges són molt diferents. El Pallars Jussà encarase situa per sobre de la mitjana catalana, encara quemolt lleugerament, i la resta de comarques està neta-ment per sota o molt per sota, com és el cas de la Vald’Aran i de la Cerdanya. Per això, en algunes de les co-marques on es produeixen més deixalles per persona,es recicla menys quantitat. Per tant, les xifres mitjanescomarcals i el seu referent a Catalunya queden emmas-carades per l’elevat percentatge de recollida dels muni-cipis mancomunats de l’Urgellet.

Bàsicament corresponen una deixalleria i un dipòsitper comarca, excepte l’Alt Urgell, que mostra una do-tació més nombrosa. El problema, probablement, ésatendre a la colmatació d’aquests abocadors i a la pre-visió d’espais nous. Les seves localitzacions semprehan estat conflictives i cal preveure els indrets amb ca-pacitat d’assumir-los. Aquest fet és, tal vegada, mésrellevant en aquesta regió atès, d’una banda, l’escena-ri de futur que dibuixa un increment de la producció deresidus en relació amb l’increment de l’activitat turísti-ca i, d’una altra, uns paratges naturals de vàlua espe-cialment fràgils i especialment sensibles a aquest ti-pus d’infrastructures.

D’altra banda, la depuració d’aigües no arriba a moltsdels municipis de l’Alt Pirineu. Sí que hi ha servei perals més grans i, en l’actualitat, hi ha una important

fase constructora de depuradores. Tot i això, però, hiha una quantitat elevada de municipis de poca pobla-ció que no tenen aquest servei.

Tant en l’àmbit dels residus sòlids com en el de la depu-ració d’aigües cal preveure un cas específic i que afectade forma greu a alguns municipis de l’Alt Urgell. An-dorra, incomplint els acords internacionals, no depurales aigües residuals que van directament al Valira i, ambell, cap a la juridicció espanyola. La primera depuradoraque es troba és la de Montferrer, aigües avall de la Seud’Urgell. Aquest fet suposa un problema greu per aaquesta població. Altrament, amb el tradicional trans-port de terres de desmunt des d’Andorra a diversos in-drets de l’Alt Urgell (fet que caldria qüestionar) s’handonat sovint casos de transport de runa i d’altres mate-rials sòlids nocius. Aquest tràfic, que intenta ser contro-lat a la frontera, ha provocat també diversos problemesambientals en aquesta comarca.

–Política de sòl i dinàmica immobiliària

Només el 65% dels municipis de l’àrea compten ambdocument de planejament, percentatge que contrastaamb l’alt grau de cobertura present al conjunt del ter-ritori català, el 83% dels municipis. La manca de fi-gures de planejament afecta de forma especial els mu-nicipis menys poblats, però en conjunt representa el32,7% de la superfície total de l’àrea i el 12% del con-junt de la població.

Els dèficit es concentren de forma clara a les comar-ques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i, en menor mesu-ra, el Pallars Sobirà. La imatge contrària l’ofereixen laCerdanya, la Val d’Aran i l’Alta Ribargorça, que tenenplanejament aprovat a tots els municipis. Aquesta si-tuació es correspon força amb les diferències en lapressió immobiliària i dinàmica urbanitzadora.

Només la Seu d’Urgell i Naut Aran compten amb plageneral, mentre que els municipis de la Cerdanya, l’Al-ta Ribargorça, la resta de la comarca de la Val d’Arani alguns municipis del Pallars Sobirà (Alt Àneu, Espot,Sort, Llavorsí i Rialp), del Pallars Jussà (Tremp, Salàs iTalarn) i Montferrer i Castellbó a l’Alt Urgell tenen nor-mes subsidiàries. Les Delimitacions de Sòl Urbà abas-ten a prop del 30% dels documents vigents.

Una de les característiques del planejament és, en ge-neral, la seva relativa antiguitat, ja que en més de la

140

126-149Papers39 10/10/03 08:52 Página 140

141

Evolució del sòl urbà 1987-1997

B) Àrea de la Cerdanya

A) Àrea de Vielha-Naut Aran

Figura 3

Font: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia.

126-149Papers39 10/10/03 08:53 Página 141

meitat dels casos els documents foren aprovats durantels primers anys de la dècada de 1980. En aquesta si-tuació es troba la pràctica majoria dels municipis de laVal d’Aran i la Cerdanya, on caldria pensar especial-ment en revisar-los.

L’especificitat del territori i les dinàmiques turístiquesdemanden l’existència d’un tractament territorial espe-cífic amb el desenvolupament de figures de planeja-ment i gestió de caràcter supramunicipal. Això no so-lament per l’ordenació de les àrees urbanitzades quegeneren certs continus urbans (la Seu-Montferrer, elcontinu urbà a l’entorn a l’eix principal a Mig Aran,etc.), sinó també per garantir una millor protecció delsespais naturals, i una eficient gestió dels serveis a lapoblació.

D’altra banda, caldrà considerar el tractament especí-fic del sòl no urbanitzable, sòl que, de forma especialen aquest territori, esdevé un dels seus principals re-cursos. A aquest respecte cal apuntar la necessitat dedesenvolupar tractaments diferencials per als espaistot establint diferents nivells protecció i delimitant es-pecials mesures per als territoris més fràgils. La simpleclassificació de “no urbanitzable” no garanteix la pro-tecció i cura del medi.

L’evolució de la taca urbana a l’Alt Pirineu ha estatmolt intensa les darreres dècades. Les dinàmiques decreixement, però, no han estat homogènies i presen-ten uns patrons de localització força específics. Els nu-clis més grans de les valls principals i els entorns deles infrastructures viàries més importants han anatgenerant un model d’ocupació del territori de tipus li-neal, en bona part com a conseqüència de l’orografia.Els casos de l’entorn de la Seu i de l’àrea de Trempsón força explicatius en aquest cas. La capitalitat iaugment dels serveis així com un cert desenvolu-pament de l’activitat industrial han propiciat el creixe-ment i l’extensió de l’ocupació de sòl. Els creixementsresidencials han d’explicar-se també per la progressi-va concentració de la població a les valls principals.Tot plegat ha generat l’extensió de la taca urbana,que en el cas de la Seu porta fins i tot a generar uncontinu amb els municipis veïns sobre els quals s’haabocat aquesta dinàmica expansiva: Montferrer i Cas-tellbó. A l’àrea de Tremp es fa notar també el pes dela carretera en els creixements i el desenvolupamentlineal de la taca urbana, com també succeeix a la Po-bla de Segur.

La localització de les estacions d’esquí esdevé un al-tre dels paràmetres explicatius de l’evolució del con-sum de sòl. El model seguit, en general, a l’àrea dedesenvolupament immobiliari al peu de l’estació d’es-quí alpí genera noves formes d’ocupació. Aquesta ca-suística és reflectida de forma clara en el desenvolupa-ment urbanístic de la Val d’Aran, on els creixementsmés notables s’han anat generant als nuclis de la Valdel Garona a Mig i Naut Aran, els punts més accessi-bles a l’estació Baqueira-Beret (figura 3A). Molt me-nors són els creixements de les històriques polaritatsdel Baix Aran, Bossòst i Les, i pràcticament inexistentsa les valls perpendiculars. A Rialp, la proximitat ambl’estació d’esquí també ha generat una notable expan-sió de la taca urbana, en aquest cas amb tipologiesedificatòries denses.

Per la seva banda, l’orografia més favorable de la Cer-danya permet un model d’expansió i creixement forçadiferent del que hem anat comentant fins ara. L’ocu-pació del territori i l’expansió de la taca urbana sónaquí força més disperses i extensives, basades en laproliferació d’urbanitzacions de segona residència i derelativa baixa densitat, amb el que el consum de sòl haestat molt més gran encara (figura 3B).

La consideració de la quantitat de sòl urbà i urbanitza-ble reflecteix les diferencies en les expectatives de crei-xement, concentrades clarament als municipis de laCerdanya, el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i en menormesura l’Alta Ribagorça. A escala municipal, les ex-pectatives de creixement són encara més eloqüents.Els municipis amb un clar perfil turístic són els quemantenen una proporció més elevada de sòl urbanitza-ble comparat amb l’actual sòl urbanitzat, i per tant espreveu una notable extensió de la superfície urbanitza-da. Hi destaquen molts dels municipis de la Cerdanya(Prats i Sansor és el cas més espectacular, Prullans,Bellver o Lles), i també Espot, Naut Aran, Rialp i Vallde Boí.

El territori de l’Alt Pirineu compta ja amb una àmpliaexperiència sobre les reversions territorials (econòmi-ques i socials) que genera el model de turisme ques’ha desenvolupat des dels anys setanta i els dubtesque planteja aquest model de creixement basat enl’expansió immobiliària amb impacte en el paisatge ien el consum de sòl. L’aprovació de l’ampliació de lespistes de Baqueira-Beret i l’anunci de nous projectescom el de la Vall Fosca a la Torre de Cabdella forcen,tal vegada ara, a plantejar-se la possibilitat de progra-

142

126-149Papers39 10/10/03 08:53 Página 142

mar altres models de creixement turístic. El que s’hadut a terme a l’Alt Pirineu és un model que es consi-dera obsolet a la resta d’Europa, on ja fa temps que estreballa sobre noves alternatives basades en el desen-volupament i l’aprofitament del parc ja construït i laconsolidació dels nuclis originals, alhora que es fo-menta l’allotjament col·lectiu i de caràcter rotatiu. Eldesenvolupament sostenible del territori no té perquèser incompatible amb l’expansió i la dinàmica del sec-tor turístic; les incompatibilitats provenen, més aviat,del model que s’adopta.

Entre 1981 i l’any 2001 s’han construït a l’Alt Pirineu14.735 habitatges, que suposen una mitjana anual de702 habitatges nous i un ràtio d’11 habitatges anualsper cada 1.000 habitants (6 per 1.000 habitants a Ca-talunya). L’àrea, doncs, ha concentrat els darrers anysalguns dels índexs de producció relativa més impor-tants de Catalunya.

Els volums més elevats de producció es concentren cla-rament en dues grans tipologies de municipis:

–Els municipis més grans en àmbits més o menysdinàmics, amb una base econòmica que no depèn deforma estricta del turisme: la Seu, Tremp, la Pobla,Oliana... Cal destacar, però, els baixos índexs de pro-ducció relativa (ràtio d’habitatges per cada 1.000 ha-bitants), especialment en els municipis grans del Pa-llars Jussà (la Pobla i Isona i Conca Dellà).

–Els municipis de base turística són els que tenen unaproporció més elevada d’habitatges per 1.000 habi-tants. Les comarques de la Cerdanya i la Val d’Aranassoleixen nivells de producció propers als 20 habitat-ges per 1.000 habitants, que en alguns municipisarriben a l’entorn dels 50: Fontanals de Cerdanya,Bolvir, Prats i Sansor, Naut Aran, i a l’Alta Ribagorça,la Vall de Boí (taula 3).

Al cens d’habitatges de 1991, el 39% dels estatgeseren qualificats com a secundaris (front al 17% a Ca-talunya). A l’espera de les noves dades censals potaventurar-se que el pes relatiu de l’habitatge secunda-ri a l’àrea s’incrementarà de forma substancial ja queentre 1991 i el 2001 s’han construït al conjunt de l’à-

143

Taula 3 Municipis amb producció i ratio d'habitatges per 1.000 habitants més elevats (període 1981-2001)

Habitatges acabats Mitjana anual (a) (a) / 1000 habitantsSeu d'Urgell, la 2.162 103,0 9,3Vielha e Mijaran 1.598 76,1 18,0Naut Aran 1.431 68,1 45,5Puigcerdà 1.367 65,1 9,0Vall de Boí, la 856 40,8 46,4Llívia 683 32,5 30,5Bellver de Cerdanya 663 31,6 19,4Tremp 611 29,1 5,4Alp 609 29,0 23,6Fontanals de Cerdanya 555 26,4 65,1Ger 364 17,3 43,9Sort 341 16,2 8,9Bolvir 325 15,5 55,5Esterri d'Àneu 305 14,5 22,1Guils de Cerdanya 270 12,9 39,4Pobla de Segur, la 222 10,6 3,7Prats i Sansor 215 10,2 47,8Urús 152 7,2 38,3Montellà i Martinet 132 6,3 12,5Rialp 126 6,0 11,6Espot 120 5,7 18,6Alt Àneu 99 4,7 11,3

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

126-149Papers39 10/10/03 08:53 Página 143

rea 10.326 habitatges nous (una quarta part del parcexistent el 1991), nivells de producció que difícilmentpoden explicar-se per demandes internes. La distribu-ció espacial del parc de segones residències mostrauna concentració molt notable als municipis amb mésgran activitat turística, a l’igual que la producció d’ha-bitatges.

L’ocupació temporal de volums importants del parc ge-nera uns costos (socials, econòmics i espacials) moltimportants, entre els que destaquen els especialmentproblemàtics per a l’Administració local: desestructura-ció dels assentaments, pressió sobre els mercats del sòli immobiliari i la dificultat per mantenir (planificar i ges-tionar) els serveis i les infrastructures locals.

Com a contrast, als municipis més allunyats de lesvalls centrals, de les infrastructures principals i ambminsa dinàmica turística és força notable el pes de l’habitatge vacant com a resultat d’un procés de des-poblament i abandonament dels habitatges als nuclismenys accessibles.

Una conclusió de conjunt en l’àmbit de política am-biental i patrimonial, de sòl i territorial, abona la ne-cessitat d’elaborar un pla territorial específic per a l’AltPirineu, capaç de tractar amb cura l’especificitat i fra-gilitat d’aquestes terres de muntanya.

2.4 Equitat social

–Els equipaments i la jerarquia territorial

L’anàlisi dels equipaments permet establir el funciona-ment del territori d’aquesta àrea. Per aquesta raó s’harecollit i estudiat la informació referent a diversos tipusd’equipaments: sanitaris, educatius, esportius, de pro-tecció civil i de seguretat, culturals i recreatius. La ma-joria dels equipaments esmentats són promoguts i or-denats pel sector públic. La seva localització obeeix auna planificació territorial de caire polític que recolzade forma molt important en les capitalitats comarcals.Més enllà, els nuclis més poblats mostren una especia-lització i dotació més grans (taula 4).

144

Resum d’equipaments seleccionatsTaula 4

Sanitat Ensenyament Protecció civil Seguretat EsportiusCAP Hospital ESO ESO IEM i FP Parc * Mossos

GimnàsPista

públic públic privat superior de bombers d'Esquadra d'atletismeAlp VBellver de Cerdanya VBossòst VColl de Nargó VEspot VEsterri d’Àneu 1 VIsona i Conca Dellà VJosa i Tuixén VLes VLlívia VMontferrer i Castellbó VOrganyà VPont de Suert 1 1 V 1 1 1Oliana 1 1 VPobla de Segur, la 1 1 P 1Puigcerdà 1 1 1 V 1 2Seu d’Urgell, la 1 1 1 6 P 1 1Sort 1 1 1 V 1Tremp 1 1 1 3 P 1 1Vall de Cardós VVielha e Mijaran 1 1 1 1 V 1

V: voluntaris; P: professionals.Font: Elaboració pròpia a partir de les webs de diferents departaments de la Generalitat.

126-149Papers39 10/10/03 08:53 Página 144

Així, en un primer nivell se situa la Seu d’Urgell, queofereix alguns serveis superiors en rang i nombre al deles altres capitals comarcals, tot i que, en conjunt, sónaquestes les que de forma clara articulen el territori.En el segon nivell trobem alguns nuclis grans com laPobla de Segur, Oliana o Esterri d’Àneu. En un tercernivell se situen els municipis més petits. Aquí cal con-siderar variacions considerables que es relacionen di-rectament amb la grandària del municipi i, en algunsequipaments, especialment els lúdics i esportius, perla seva funcionalitat turística que els potencia.

Segurament, els casos més significatius són els equi-paments sanitaris i educatius. En ambdós casos lescorresponents conselleries de la Generalitat han dis-senyat sengles mapes –sanitari i escolar– que sobre labase municipal delimiten àrees homogènies servidesper centres on es concentren els equipaments. Els mu-nicipis capitals de comarca, la Pobla de Segur i Olianasón centres d’àrea en tots dos casos, als quals s’hi afe-geix, en el cas del mapa escolar, Esterri d’Àneu.

En tots dos casos, les divisions en àrees són fruit de lajerarquització dels equipaments respectius. Així, en elcas de l’ensenyament, cada àrea disposa –si més no–d’un centre on es pot cursar l’Educació SecundàriaObligatòria. Pel que fa a les Àrees Bàsiques de Salut,cadascuna compta, també com a mínim, amb un cen-tre d’assistència primària. Però a partir d’aquesta ofer-ta bàsica, d’una banda, la complexa jerarquia delsequipaments i, d’una altra, l’existència d’equipamentsprivats permeten, tant en sanitat com en ensenya-ment, afinar més.

L’equipament sanitari recolza en els quatre hospitalsde la xarxa pública existents, situats a la Seu d’Urgell,Puigcerdà, Tremp i Vielha e Mijaran. Si hom prestaatenció als serveis mèdics que és possible obtenir alsdiferents municipis, s’observa que aquests, siguin pú-blics o privats, també es concentren en aquests quatrenuclis. Fora d’ells només hi ha uns altres pocs nuclisamb serveis molt bàsics (consultoris dentals, perexemple) o molt especialitzats i, en aquest cas, lligatsa l’oci i el turisme, com és el balneari de la Vall de Boí. Per contra, cal destacar que els consultoris mèdics falten als llocs més petits i estan només presents a 25 municipis, per la qual cosa 11.064 habitants viuenen municipis sense consultori mèdic. Pel que fa al ser-vei de farmàcies, cal fer consideracions similars. Men-tre que el servei, mesurat per 1.000 habitants, està persobre de la mitjana de Catalunya, el que succeeix és

que la dispersió de bona part de població en munici-pis petits i en nuclis de població dins d’un mateix mu-nicipi els fa poc accessibles.

Els serveis que presten els hospitals públics es corres-ponen, d’altra banda, a un nivell poc especialitzat. Totsells mantenen com a hospital de referència l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova de Lleida. En el cas del’Alt Urgell i per proximitat hi ha la possibilitat d’apro-fitar la infrastructura hospitalària andorrana. Actual-ment, l’Hospital d’Andorra presta servei als urgellencsen algunes especialitats. Cal estudiar, en aquest sen-tit, les possibilitats de normalitzar i ampliar els pactesentre la sanitat andorrana i la catalana per tal de con-vertir l’Hospital d’Andorra en centre de referència auna part de l’Alt Pirineu.

L’accés ràpid i efectiu a la sanitat és, avui en dia, undret bàsic dels ciutadans. Un dels problemes clau delshospitals pirinencs és la seva pobre dimensió dins delmapa sanitari català actual, ja que no es té en comp-te el problema de les distàncies (més grans que a al-tres indrets de Catalunya), i existeix també una deman-da important per part de la població flotant derivadadel turisme, tot i que aquest aspecte ha millorat nota-blement els últims anys. La millora del servei ha d’a-nar parella a l’increment de la col·laboració entre elshospitals pirinencs. És també fonamental l’incrementde la comunicació i l’establiment de mecanismes rà-pids d’accés per apropar la població dels municipis iels nuclis sense consultori mèdic a l’atenció primària i per accedir als serveis especialitzats o per obtenir undiagnòstic; també cal establir fórmules de transport ràpid d’urgències, com pot ser disposar d’una xarxad’heliports.

Relacionada amb la sanitat hi ha la necessitat d’aten-dre les demandes de la gent gran. Aquest grup repre-senta a la regió un percentatge molt elevat del total depoblació (el 21,3% front al 16,3% de Catalunya). Ladispersió d’aquesta població en petits municipis i ennuclis que no són capitals de municipi torna a ser unproblema que cal considerar, per tal d’atendre correc-tament les seves necessitats sociosanitàries. Mésenllà, el nombre de places en residències, tot i ser enel seu conjunt proporcionalment superior a les del con-junt de Catalunya, són segurament insuficients atesesles expectatives d’envelliment de la població. En algu-nes comarques (Alta Ribagorça, Cerdanya, Val d’Aran)són del tot deficitàries si es comparen amb les xifresmitjanes catalanes.

145

126-149Papers39 10/10/03 08:53 Página 145

Els diferents nivells educatius marquen una determina-da especialització que, a la seva vegada, mostren l’es-tructura jeràrquica dels municipis de l’àrea. El primerproblema que s’ha de considerar és la important man-cança d’ensenyament primari a 33 municipis, queafecta 7.701 habitants.

Una altra mancança greu és la referida a l’escola infan-til, només present a les capçaleres comarcals i algunsaltres nuclis més grans: la Pobla de Segur, Oliana, Bell-ver de Cerdanya, Esterri d’Àneu i Naut Aran. Aquesta ésuna mancança que implica una més gran dificultat d’in-serció de les dones en el mercat laboral. Cal, en aquestsentit, estudiar possibles alternatives que van des de lamajor dotació d’escoles bressol allí on hi hagi una mas-sa crítica suficient, fins a estudiar la possibilitat d’esta-blir, com a treball remunerat, mainaderes o “mares dedia”, com a servei específic als nuclis més petits.

L’ensenyament secundari marca el segon nivell jeràr-quic del sistema educatiu. Només els municipis quesón centre de Zona Educativa, esmentats més amunt,compten amb algun equipament que ofereixi aquesttipus d’ensenyament. Finalment, batxillerat i estudisde FP són privilegi exclusiu de les capitals comarcals.

–L’habitatge

Tal com ja ha estat apuntat, una de les característiquesgenerals de l’habitatge a l’Alt Pirineu és el pes notablede l’habitatge secundari, que representava el 1991prop del 40% del conjunt dels habitatges familiars.

La pressió que exerceix la demanda d’aquest tipus d’habitatge genera una demanda de sòl addicional deprocedència externa que respon sovint a conjunturesespecífiques (preu del diner, conjuntura econòmica ge-neral, etc.) difícils de preveure i encara més difícils decontrolar. D’altra banda, repercuteix de forma indiscri-minada sobre els preus del sòl i de l’habitatge dificul-tant, per tant, les condicions d’accés a l’habitatge prin-cipal (tant de lloguer com de venda) per als estratsmés desafavorits.

A més a més, un parc gran, malgrat estar ocupat no-més temporalment, ha de ser proveït de tots els ser-veis i dotat d’infrastructures i d’urbanització i cal man-tenir-lo. Això planteja problemes conceptuals sobrecom planificar i per a qui, i problemes pràctics de fi-nances locals.

La relació entre dinàmica turística i alta producció d’habitatge en renda lliure sembla força clara. La Vald’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà són les comar-ques amb els percentatges d’habitatge de renda lliuremés elevats, totes elles amb més del 90% de la pro-ducció. Per municipis, la notable producció immobilià-ria de Naut Aran i Val de Boí és de renda lliure en laseva pràctica totalitat. És també notable el pes de la renda lliure a Vielha, la pràctica totalitat dels muni-cipis de la Cerdanya (amb l’excepció de la capital) i entres municipis del Pallars Sobirà: Sort, Esterri i Espot.

Contràriament a la producció d’habitatge de renda lliu-re, en bona part dedicada a la segona residència, laproducció de protecció oficial els últims anys ha estatrealment molt baixa. Aquesta no ha arribat al 10% dela producció total, percentatge que a Catalunya per almateix període se situa en el 21%. El pes més impor-tant de l’habitatge de protecció oficial és amb gran di-ferencia al Pallars Jussà. Tremp i la Pobla de Segur re-presenten més d’una quarta part de la producció totalen el període 1981-1999, mentre que Isona i Talarn sesituen a l’entorn del 20%.

La protecció oficial presenta també xifres notables alPont de Suert, municipis de l’Alt Urgell (especialmentels més grans: la Seu d’Urgell, Organyà i Oliana), Rialpal Pallars Sobirà i Puigcerdà i Guils a la Cerdanya. Larelació d’aquests municipis presenta una sèrie de ca-racterístiques comunes: municipis grans, on són nota-bles les necessitats d’habitatge principal i en algunscasos sense massa dinàmica turística.

Ateses les dades de producció, les rendes més baixesi menys regulars poden tenir dificultats per entrar almercat. De forma especial, aquesta situació afecta elsestrats més joves de la població. Caldria per tant faci-litar la producció d’habitatge de protecció oficial.

Un altre estrat que haurà de tenir-se present és la po-blació gran, amb una presència molt notable, com jas’ha vist. El progressiu envelliment de la població,l’augment de l’esperança i de la qualitat de vida delsestrats d’edat més avançada porten a reflexionar so-bre les necessitats d’allotjament assistit, els habitat-ges amb serveis comunitaris o el foment dels habi-tatges compartits, que cal impulsar sobretot als nuclisque són capçalera de comarca i als assentaments mésgrans, que gaudeixen de més serveis i possibilitat d’as-sistència.

146

126-149Papers39 10/10/03 08:53 Página 146

Una altra característica de les necessitats d’allotjamental Pirineu és la presència d’un notable gruix de la de-manda marcadament estacional o temporal en relacióamb la demanda laboral. L’escassetat del mercat delloguer orientat cap a demandes de renda baixa, espe-cialment en els llocs turístics, és, en canvi, un impedi-ment per a l’accés a l’habitatge.

De forma contrària a la dinàmica expansiva de l’habi-tatge de nova planta, hi ha una feble reutilització delparc (parc vacant i rehabilitació dels habitatges en malestat). Caldria, doncs, facilitar els processos de rehabi-litació: fiscalment, amb ajuts financers, facilitats degestió… així com l’ús i la rehabilitació de les residèn-cies i les cases de pagès, com a mesura per al mante-niment del patrimoni construït i per a l’estalvi de sòlurbanitzat.

2.5 Estructura administrativa i governació

L’Alt Pirineu ha patit un desordenat i agut procés dereforma del seu mapa municipal. El mapa actual enmolts casos resulta inadequat respecte a les realitatshumanes, de comunicacions i urbanístiques. L’Alt Pi-rineu, té 77 municipis. En relació amb la superfícieaixò dibuixa una dimensió municipal molt superior –eldoble o més– a la mitjana catalana (33,7 km2) excep-te a la Cerdanya.

Aquestes dimensions s’expliquen perquè l’Alt Pirineués l’àmbit territorial català on la reducció de municipisha estat més acusada els dos darrers segles. La refor-ma de 1847 només va mantenir el 40% dels munici-pis que hi havia, i la xifra total es va situar en 156. No-vament les rectificacions posteriors van ser moltescadusseres fins a la segona meitat de l’etapa delfranquisme. Les annexions d’aquell període van afectar

totes les comarques i van situar el nombre total demunicipis en la meitat.

Hi ha 42 entitats municipals descentralitzades (EMD).L’origen de la major part de les EMD es troba en dosfactors: les agregacions municipals antigues i la dispo-sició de béns comunals (prats i boscos) per algunes co-munitats suprimides com a ajuntament. Les EMD,amb un cert grau d’autonomia i autoorganització mu-nicipal, no són més que una petita minoria d’entre elgran nombre de nuclis o entitats singulars de població–que sumen 600- que no tenen, però, cap personali-tat jurídica. Les EMD són i han de ser una fórmula departicipació veïnal de les comunitats locals històriques,particularment indicada en el cas de l’Alt Pirineu-Aran.Allà on hi hagi prou vitalitat demogràfica serà conve-nient potenciar la seva implantació.

La gestió i els recursos financers dels municipis està al-tament condicionada per la seva població. Per tal decaracteritzar la dimensió dels municipis s’utilitzen unparell d’indicadors: la població mitjana municipal (méssignificativa si descomptem les capitals) i el nombre demunicipis amb menys de 250 habitants, amb el per-centatge que representen respecte del total (taula 5).

Si descomptem les capitals de comarca, la poblaciómitjana dels municipis pirinencs rarament supera els500 habitants, i en el cas del Pallars Sobirà a penes sesuperen el 300 habitants de mitjana. El Pallars Jussà re-basa una mica aquesta xifra perquè és l’única comarcapirinenca on un municipi que no és capital (la Pobla deSegur, 2.832 habitants) té més de dos milers d’habi-tants. Els municipis de l’Alta Ribagorça tenen una di-mensió molt superior gràcies a les reformes municipals.

El nombre de municipis molt petits (<250 habitants)se situa en totes les comarques, excepte l’Alta Riba-

147

Taula 5 Dimensions dels municipis

Comarques Població mitjana Ídem sense la capital Municipis <250 habitantsAlt Urgell 1.024 465 7 (37%)Alta Ribagorça 1.206 733 0Cerdanya 854 453 7 (41%)Pallars Jussà 885 539 6 (43%)Pallars Sobirà 409 308 4 (27%)Val d’Aran 882 463 5 (56%)

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i elaboració pròpia (Jesús Burgueño).

126-149Papers39 10/10/03 08:53 Página 147

gorça, entre el 25% i el 60%. A la Val d’Aran és parti-cularment elevat en termes relatius, i a l’Alt Urgell i laCerdanya en termes absoluts.

Els consells comarcals poden ser una eina importantde gestió intermunicipal. Això pot resultar rellevant pera l’impuls de la planificació urbanística supramunici-pal, entre d’altres serveis. Cal, però, que els ajunta-ments estiguin presents orgànicament en els consellscomarcals i no instrumentalitzar el consell comarcalcom a contrapoder de l’ajuntament de la capital.

Al marge dels consells comarcals, hi ha altres figuresjurídiques que vinculen d’una o altra manera diferentsmunicipis: agrupaments municipals, mancomunitats iconsorcis.

A data de 2000, hi havia 13 agrupacions a l’Alt Piri-neu. En relació amb aquests agrupaments, l’Informesobre la revisió del model d’organització territorial deCatalunya10 recomanava la utilització i la potenciaciód’aquesta figura de coordinació municipal per tal degenerar dinàmiques de col·laboració municipal intensaentre municipis.

Quant a l’escàs nombre i ambició de les mancomuni-tats (només sis), resulta preocupant en tant que reflec-teix una minsa voluntat de col·laboració entre munici-pis. És cert que en molts casos les comarques podensuplir aquesta mancança, però no és menys cert quesovint tenen una extensió superior a la dels problemesreals de creixement urbà, de gestió de superfície indus-trial, d’establiment d’un determinat servei, etc.

Els consorcis no són ens locals, sinó figures jurídiquesde col·laboració entre institucions, locals o no. Entre lesinstitucions locals generalment participen alhora ajun-taments i consells comarcals o la diputació. Hi ha un to-tal de 10 consorcis. N’hi ha sis que estan dedicats a lapromoció econòmica, normalment amb capacitat degestió de fons europeus de desenvolupament, un a l’im-puls cultural i un altre al desenvolupament urbanístic.Tres més són consorcis diversos amb municipis i institu-cions d’altres àmbits territorials.

Com a conclusió cal dir que s’ha de potenciar per to-tes les vies possibles la col·laboració entre municipis.En el cas de l’Alt Pirineu i l’Aran particularment en elnivell de vall. Cal fomentar la identitat de vall i la con-

certació estratègica dels municipis de valls o conjuntsterritorials com ara: Baish Aran, Vall d’Àneu, Vall deCardós, Vall Ferrera, Valls del Flamisell, Baridà, vallsd’Organyà, valls d’Oliana, Montsec... D’altra banda,als municipis més grans cal establir vincles estables decol·laboració entre els que formen una sola realitat ur-bana: Tremp i Talarn, la Pobla de Segur i el Pont deClaverol, la Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbò i lesValls de Valira.

El Pla Territorial General de Catalunya de 199511 iden-tifica la província de Lleida com un sol àmbit territorialanomenat Ponent, amb l’exclusió del tros de la Cerda-nya, del Solsonès i del municipi de Gósol (Berguedà),que resten a l’àmbit de les comarques centrals. L’Infor-me sobre la revisió del model d’organització territorialde Catalunya senyalava la necessitat de considerar l’AltPirineu i Val d’Aran com un àmbit “que compleix unescondicions específiques que requereixen un reconeixe-ment i un tractament institucional diferenciat”. I peraixò recomanava dues disposicions: el seu reconeixe-ment com a àmbit de planificació territorial i “la creaciód’una organització funcional de caràcter representatiudel territori i, eventualment, amb participació de l’Ad-ministració de la Generalitat”.

El primer aspecte, la incorporació de l’Alt Pirineu coma àmbit de planificació, ha estat aprovat pel Parlamentde Catalunya (Llei 24/2001, de 31 de desembre). Elnou àmbit d’aplicació del pla territorial parcial s’ano-mena Alt Pirineu i Aran, i incorpora les sis comarques.La segona recomanació de l’Informe s’ha concretat enla creació (Llei 28/2002 de 30 de desembre) de l’Insti-tut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Piri-neu i Aran.

3 El model territorial

El model territorial es desprèn, inicialment, de la se-güent idea clau: El Pirineu és la “muntanya del sudd’Europa”.

Les característiques associades al concepte muntanyasón: una àrea de baixa densitat, una gran fragilitat delmedi i dels recursos i de l’estructura socioeconòmicatradicional, l’existència de recursos naturals (especial-ment la neu, l’aigua i el paisatge, complementats amb

148

11 Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Ge-neralitat de Catalunya.10 htpp://www.gencat.es/sial/noticies/informe_ordena.pdf

126-149Papers39 10/10/03 08:53 Página 148

els recursos de tipus patrimonial), i la consideració delturisme com a la locomotora del creixement, tot i con-siderar també la necessitat del manteniment d’unapluriactivitat econòmica.

Com a “sud d’Europa” cal considerar en primer lloc laseva posició central dins de l’euroregió formada pelsMidi-Pyréneés, Llenguadoc, Rosselló, Aragó i Catalu-nya, amb uns 17 milions d’habitants. En segon lloc, lanecessitat de convertir-se en un espai permeable icombatre la realitat i la imatge que els Pirineus sónuna barrera. Finalment, es necessari considerar la si-tuació fronterera que obliga a la intercooperació regio-nal europea. Per sobre de tot, per proximitat, per situa-ció especial en no ser membre de la Unió Europea, iper volum de població al centre del massís, s’han d’es-tablir lligams específics amb Andorra.

Els punts forts territorials on poden recolzar les mesu-res d’activació econòmica són:

–L’existència d’una massa crítica suficient a l’entorndel sistema territorial Valira-Alt Segre (Andorra-Urge-llet-Cerdanya) de més de 100.000 habitants perma-nents. Aquesta perspectiva força a considerar Andorracom a un element existent i fonamental del conjunt del’Alt Pirineu. Tanmateix, recolza en el fet que els dosmunicipis més poblats de l’àrea siguin la Seu d’Urgell(11.101 habitants) i Puigcerdà (7.263 habitants).

–A la resta de la regió, un comportament territorialmolt lligat a l’accessibilitat a les pistes d’esquí. Els

sistemes territorials dinàmics es defineixen per l’e-xistència propera d’aquesta activitat (per exemple, aVielha e Mijaran i Naut Aran, a una bona part del Pa-llars Sobirà o a la Vall de Boí).

–Una posició de fortalesa només relativa però que calpotenciar pel que fa a les capitals comarcals que que-den fora dels criteris anteriors (Tremp, el Pont deSuert) i també dels municipis amb més població (laPobla de Segur, Oliana, Isona). Tots ells han perdutpoblació en el període més recent (1996-2001), peròcontinuen concentrant un contingent considerable dela població total de la comarca i dels serveis.

D’altra banda, “la muntanya”, com a element especí-fic que caracteritza l’Alt Pirineu, posa també de mani-fest els principals perills que cal combatre en el camíd’aconseguir una eficiència econòmica més gran.Aquests deriven d’una pressió depredadora, definidano tant per l’activitat econòmica com per determinatsmodels de creixement. El consum excessiu de sòl, ba-sat en l’ocupació immobiliària i en detriment d’altresopcions més respectuoses amb el medi n’és un exem-ple singular. També “la muntanya” esdevé un elementdistorsionador dels criteris habituals de benestar so-cial. Les distàncies i les dèbils densitats castiguen lapoblació en utilitzar-se estàndards territorials d’àreesurbanes o denses. Entendre l’Alt Pirineu com a àreaespecífica de planejament i, més enllà, caminar cap aformes d’organització territorial pròpies ha de facilitar,sens dubte, una millor posició per solventar aquestesfebleses.

149

126-149Papers39 10/10/03 08:53 Página 149

Terres de l’Ebre: una identitat i un projecte de futur. La posició geogràfica, el riu, el paisatge i el capital social,motius d’un nou modelde desenvolupamentsocial i ambiental 1

ALEXANDRE TARROJALARA DOMINGOMARIA HERREROGEMMA LOZANO

VALERIÀ PAÜLSERGI SALADIÉ

Geògrafs

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm, 39, maig 2003, pàgs. 151-181

1 Aquest article té el seu origen en els treballs del I Taller de joves geògrafs desenvolupat a Tortosa del 19 al 21 de juliol de 2002 amb el títol “Criteris socioambien-tals i participació local en les polítiques territorials: estratègies territorials de les Terres de l’Ebre”. El taller va ser organitzat pel Col·legi de Geògrafs, l’Associació Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre i les associacions de joves geògrafs de les universitats Autònoma de Barcelona, Barcelona i Rovira i Virgili. Coordinació deltaller: Lara Domingo, Maria Herrero, Sergi Saladié i Àlex Tarroja. Ponents: Ignasi Aldomà, Jordi Blay, Antoni Caniccio, Jaume Font, Pere Josep Jiménez, Sebastià Jornet, Gemma Lozano, Josep Oliveras, Ramon Roig, Sergi Saladié, Elisabet Sau i Manolo Tomàs. Participants: Borja Alegria, Daniel Ariza, Maria Batet, Lorena Beas,Dani Calatayud, Nacho Callejas, Fulgencio Cánovas, Xose Constenla, Ignasi Cuadros, Arcadi Gafas, Francesc Gomà, Xesco Guillem, Loles Herrero, Joan Jaume Inies-ta, Jordi Iserte, Adela Jerónimo, Guifré Lloses, David Mongil, Conchi Mora, Remi Muñoz, Sònia Olmeda, Rosa Prats, Ivan de la Red, Noemí Requena, Manel Serra, David Serrano, Juli Valdunciel i Cristian Zaar. També han col·laborat en la recollida de dades per a l’article: Lucia González, Núria Matamala i Joan Tort. A tots ells i elles els agraïments dels signants de l’article per les seves valuoses aportacions i molt especialment a Pepín Beltran, de l’Associació Universitat d’Estiu de les Terresde l’Ebre, per fer possible el taller i pel seu continuat suport i paciència.

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 151

152

Les Terres de l'Ebre duen a terme importants esdeveniments que afectaran de manera decisiva el futur del seu territori. La presa de conscièn-cia de la importància d'aquests esdeveniments per part de la seva població ha conduït a un procés de debat i reflexió sobre el present i el fu-tur del propi territori que, més enllà de les reivindicacions específiques sobre alguns aspectes concrets, ha permès elaborar una proposta dedesenvolupament i ordenació del territori basada en els seus propis recursos, les activitats lligades al lloc, la qualitat de vida de les persones iel respecte als recursos naturals i el paisatge.

Las Terres de l’Ebre llevan a cabo en la actualidad importantes cambios que afectarán de manera decisiva al futuro de su territorio. La tomade conciencia de la importancia de estos cambios por parte de su población ha conducido a un proceso de debate y reflexión sobre el presen-te y el futuro del propio territorio que, más allá de las reivindicaciones específicas sobre algunos aspectos concretos, ha permitido elaborar unapropuesta de desarrollo y ordenación de territorio basada en sus recursos propios, las actividades ligadas al lugar, la calidad de vida de las per-sonas y el respeto a los recursos naturales y el paisaje.

The Terres de l’Ebre are currently living important events that will affect in a decisive way the future of its territory. The awareness of the po-pulation of the importance of these events have led to a process of debate and reflection on the future of the territory itself that, beyond thespecific claims about some concrete aspects, has allowed the elaboration of a development proposal and land planning based on its own re-sources, the activities linked to the place, the quality of life of people and the respect to the natural resources and landscape.

Les Terres de l’Ebre connaissent actuellement d’importants changements qui affecteront de façon décisive le futur de son territoire. La prise deconscience de l’importance de ces changements, compte tenu de sa population, a conduit à un procés de débat et de réflexion sur le présentet le futur du territoire qui, au delà des revendications spécifiques sur certains aspects concrets, a permis d’établir une proposition de dévelop-pement et d’aménagement du territoire basée sur ses propres ressources, les activités du lieu, la qualité de vie des habitants et le respect desressources naturelles et du paysage.

1 Les veus de l’Ebre afirmen un nou model de desenvolupament social i ambiental per al terri-tori

2 Articulació d’un territori divers a la cruïlla en-tre l’arc mediterrani i l’eix de l’Ebre

3 “Lo riu és vida”: un model de desenvolupa-ment articulat entorn de la gestió prudent delsrecursos naturals

4 El paisatge: valors ecològics, econòmics i cul-turals sota pressions transformadores

5 Una nova estratègia de competitivitat equili-

brada, basada en els recursos propis del territo-ri, la formació i la cohesió social

6 Estratègies per a la igualtat d’oportunitats alterritori

7 Un nou model de governabilitat basat en laparticipació ciutadana, la representació institu-cional dels interessos del territori i les xarxes decooperació interinstitucionals

8 L’Ebre ens remet a un nou model de desenvo-lupament social i ambiental... per a Catalunya?

Bibliografia

Sumari

Abstract

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 152

ALEXANDRE TARROJA, LARA DOMINGO, MARIA HERRERO, GEMMA LOZANO,

VALERIÀ PAÜL, SERGI SALADIÉ

1 Les veus de l’Ebre afirmen un nou model de desenvolupament social i ambiental per al territori

Després d’un llarg temps de ser la regió oblidada deCatalunya, els darrers anys, la força de les mobilitza-cions ciutadanes en defensa dels recursos del seu ter-ritori (l’aigua, l’energia, el paisatge) han invertit els termes i han situat les Terres de l’Ebre al centre del de-bat territorial i a les portades de la premsa nacional. Lagent de l’Ebre ha recobrat la veu i s’ha fet escoltaramb més força que mai.

Però aquest conflicte sobre l’apropiació dels recursosdel territori no es pot entendre només en clau local ni de reacció defensiva. Com diu Oriol Nel·lo: “Cata-lunya sencera ha de ser conscient que és a l’Ebre on esjuga, en no petita part, el seu futur (...) l’esdevenidordel país depèn, en bona mesura, del que ocorri enaquelles comarques històricament marginades i explo-tades”. I és que en el rerafons de les mobilitzacionsciutadanes de l’Ebre rau una proposta afirmativa moltmés profunda i transcendent que reclama un nou mo-del de desenvolupament del territori centrat en les per-sones i el medi ambient. Un model que doni protago-nisme a la veu del lloc i les comunitats locals en laformulació de les seves propostes de futur; que supo-si una gestió prudent dels recursos del territori i delpaisatge; i que més enllà dels plans i discursos afavo-reixi una intervenció decidida del sector públic per as-solir objectius de qualitat de vida, respecte al mediambient i equilibri competitiu de totes les parts del territori. Aquest són els pilars d’un projecte de futur iun nou model de desenvolupament per a les Terres del’Ebre.

1.1 De l’oblit al protagonisme: mobilitzacionsciutadanes en defensa dels recursos del territori

El 25 de febrer de 2001 els ciutadans de l’Ebre salta-ven a les primeres pàgines dels mitjans de comunica-ció en prendre els carrers de Barcelona amb pancartesque deien: “No volem ser ciutadans de tercera”, “Aixòtambé és Catalunya?” i “Lo riu és vida”. Aquestes co-marques, que suposen el 10,2% del territori però no-més el 2,5% de la població de Catalunya, llargamentoblidades adquirien uns renovats protagonisme i ac-tualitat.

En efecte, d’ençà de la Guerra Civil, les Terres de l’Ebres’havien caracteritzat per la contínua pèrdua de pes re-latiu, demogràfic i econòmic dins el conjunt de Catalu-nya; l’escassa atenció per part de les administracions; elsretards i les desarticulacions en infrastructures, la des-orientació en estratègies de desenvolupament econòmic;la implantació de grans complexos energètics nuclears ihidroelèctrics incapaços d’impulsar l’economia i la so-cietat locals; manca de reconeixement institucional; totaixò combinat amb l’ajuda inestimable del que LluísCasassas anomenava, eufemísticament, “resistencia-lisme tortosí” (per referir-se a l’immobilisme de deter-minats sectors de la societat local). Mentre, els estudissobre ordenació del territori parlaven en termes de “co-marques a tancar”, “ciutats regressives o parades” i“comarques agràries estancades”, i Josep Bayerri espreguntava el 1985 en el títol del seu llibre Les Terres del’Ebre, encara un futur...?

Tanmateix, la consciència col·lectiva i la força dels mo-viments ciutadans en defensa dels recursos, l’aigua i elpaisatge, del territori en definitiva, han recreat unanova mirada i una nova centralitat sobre aquestes co-marques fins a esdevenir un subjecte de primer ordredel debat públic i polític a Catalunya, tot retrobant al-hora una veu pròpia i un reconeixement extern. La si-tuació de malestar per l’oblit crònic i l’oposició gene-ralitzada a les imposicions foranes del Plan HidrológicoNacional (PHN), el Mapa Eòlic o les propostes de no-ves centrals tèrmiques ha adquirit una magnitud for-midable a la societat ebrenca, amb un caràcter inter-classista. Aquesta majoria a favor d’un model dedesenvolupament respectuós amb uns recursos natu-rals escassos al país i uns paisatges que li donen iden-titat col·lectiva ha expressat també la voluntat de novoler continuar sent el sud oblidat i exigir una interven-ció decidida del sector públic per a la millora de la sevaqualitat de vida.

1.2 De la llunyania a la centralitat: una posiciópotencialment estratègica de cruïlla entre els ei-xos mediterrani i de l’Ebre, i entre Catalunya, elPaís Valencià i Aragó

La renovada centralitat d’aquest territori té també unaltre vessant que es juga a una escala europea i penin-sular. Les Terres de l’Ebre tenen una posició potencial-ment estratègica tant de cruïlla entre els dos eixos

153

Terres de l’Ebre: una identitat i un projecte de futur. La posiciógeogràfica, el riu, el paisatge i el capital social, motius d’unnou model de desenvolupamentsocial i ambiental

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 153

econòmics més dinàmics de la península, l’arc medi-terrani i l’eix de l’Ebre, com de punt de trobada entreles cultures de Catalunya, el País Valencià i Aragó.

Les decisions sobre desenvolupament del territori i in-frastructures que es prenguin ara a les Terres de l’Ebretenen una transcendència que va més enllà del propiterritori: a l’Ebre també estan en joc relacions entreCatalunya i el País Valencià, el futur d’un espai ibèricreticular i no radial, o la pròpia posició de Barcelona enla xarxa urbana euromediterrània o arc llatí.

Els diferents estudis sobre el desenvolupament territo-rial d’aquestes comarques coincideixen en el fet queun dels seus principals actius territorials és la seva lo-calització estratègica en el triangle d’activitat de Barce-lona, València i Saragossa. L’escurçament de distàn-cies per la millora de les infrastructures de transport alcorredor mediterrani han transformat un territori carac-teritzat tradicionalment per ser una frontera o confíllunyà i perifèric respecte a Barcelona (n’és una bonaexpressió el tradicional lema de “ni catalans, ni valen-cians”) en un atractiu punt central entre les àrees me-tropolitanes de Barcelona i València. Ara Barcelona iValència han passat a estar molt a prop en temps,cosa que genera noves oportunitats d’atracció d’activi-tat econòmica que caldrà encaixar bé amb el propi mo-del de desenvolupament de les Terres de l’Ebre. Alho-ra, l’Ebre té un potencial i una vocació històrica com acamí de penetració cap a l’Aragó i el centre de la Pe-nínsula.

Per tal que aquest potencial de la localització estratè-gica esdevingui un veritable recurs territorial, perquèrealment actuï com a ròtula o cruïlla, cal desvetllar-lo,construir-lo i valoritzar-lo socialment a través d’unespolítiques intencionades d’infrastructures i d’impulssocial i econòmic. En aquestes decisions està en jocque les Terres de l’Ebre siguin un buit central, una terra de pas o que s’insereixin com un veritable nusd’activitats, amb un paper propi. La competitivitat deles comarques de l’Ebre passa sens dubte per actua-cions decidides que les insereixin com a node o cruïllaen aquests eixos.

Però aquesta posició estratègica no es limita als eixosde dinamisme econòmic, sinó que és també un punt detrobada entre tres països històricament i cultural moltunits: Catalunya, el País Valencià i Aragó.

1.3 Necessitat d’un projecte de futur, necessitatd’unes polítiques

Els recursos del territori (l’aigua, el paisatge, etc.), laposició estratègica i la mobilització ciutadana per undeterminat model de desenvolupament són punts departida o els motors al voltant dels quals formular unprojecte de futur per a les Terres de l’Ebre.

Un dels factors que fins ara ha limitat el potencialcompetitiu d’aquest territori ha estat precisament lamanca d’una estratègia de conjunt pròpia i no de-penent de les dinàmiques de Barcelona, Tarragona oMadrid.

Per tant, aquest projecte ha de formular-se necessària-ment des del lloc, des de la comunitat, amb la partici-pació activa i el compromís dels ciutadans i les ciuta-danes, de la societat civil, dels moviments socials, delsgoverns locals. Fent evidents els projectes interns de lasocietat i el territori.

És per això que aquest article no es proposa en cap casformular una estratègia territorial per a les comarquesde l’Ebre “des d’un despatx de Barcelona”, sinó sim-plement tractar de recollir, transmetre i donar cohesióa les veus que en aquest sentit estan sorgint des delpropi territori. Es tracta, per tant, d’un exercici de diàleg.

Un diàleg que vol recollir les veus que des del territorireclamen el respecte i la conservació dels recursos na-turals i els paisatges que li donen identitat; un desen-volupament social i econòmic “sostenible” basat en elpotencial dels propis recursos; una qualitat de vida iunes oportunitats per als ciutadans equiparables a lesde la resta de Catalunya; i una nova articulació de larepresentació dels interessos del territori. Un projectede futur que acabi amb la marginalitat i el menysteni-ment del territori i que no es basi en el principi “d’in-versions a canvi d’aigua”.

Tanmateix, un projecte no és més que un marc de re-ferència socialment consensuat per a les polítiques pú-bliques i dels agents socials. Però per tal de fer efectiuel desenvolupament del territori, el que caldrà és des-plegar de forma efectiva polítiques públiques, inver-sions i intervencions innovadores, decidides i coordina-des del sector públic.

154

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 154

2 Articulació d’un territori divers a la cruïlla en-tre l’arc mediterrani i l’eix de l’Ebre

2.1 Un litoral dinàmic, un interior amb dificul-tats de desenvolupament

Tot i l’existència d’una identitat de conjunt consolida-da de les Terres de l’Ebre (dilatada en el temps mit-jançant estructures territorials com el bisbat, la vegue-ria i el corregiment de Tortosa, i construït com aidentitat moderna molt recentment), no es pot parlard’una unitat en termes de dinàmiques econòmiques isocials. En efecte, l’estructura actual de les Terres del’Ebre en relació amb la seva competitivitat podria clas-sificar-se, simplificant, en una dualitat contrastada en-tre el dinamisme del corredor litoral i la plana deltaica(la major part de les comarques del Baix Ebre i elMontsià) i les dificultats de desenvolupament de les terres interiors (Ribera d’Ebre i Terra Alta). Els nivellsde competitivitat entre el corredor litoral i les terres in-teriors són molt heterogenis.

El Baix Ebre i el Montsià no només concentren el 77%de la població de les Terres de l’Ebre, sinó també elcreixement demogràfic (tendint a accentuar encaramés la concentració), les principals infrastructures decomunicacions, el dinamisme urbà (Tortosa, Ampos-ta), l’agricultura més productiva (el delta, Alcanar),una activitat industrial modesta però diversificada iamb clusters emergents (la Sènia-Ulldecona) i nuclisd’activitat turística (l’Ametlla, l’Ampolla, Sant Carlesde la Ràpita, el delta).

Per contra, l’eix de l’Ebre, les serres i l’altiplà de la Ri-bera d’Ebre i la Terra Alta es caracteritzen per l’estan-cament o regressió demogràfica, fins i tot dels princi-pals nuclis urbans (entre 1981 i 2001 Móra d’Ebre iMóra la Nova passen de 7.459 a 7.503, Flix de 5.009a 4.122, Gandesa de 2.831 a 2.629, Ascó de 2.037 a1.693 i Riba-roja de 2.104 a 1.329); l’envelliment dela població; la manca de centralitats realment articula-dores del territori (Móra, Gandesa, Flix); infrastructuresde comunicacions insuficients; l’agricultura de secà(Terra Alta); una indústria molt concentrada i exògena(Flix, Ascó), i un afavoriment del turisme com a es-tratègia de futur incerta que ha sabut generar pocaconfiança.

Així, ja la tipologia de desenvolupament comarcal delPla Territorial General de Catalunya de 1995 conside-rava el Baix Ebre i el Montsià com a comarques “en

creixement moderat del sector agrari” en evolució capa “creixement destacat agrari” i “creixement moderatindustrial”; la Ribera d’Ebre es caracteritzava d’“es-tancament agrari” en evolució a “creixement moderatagrari” i “estancament industrial” i la Terra Alta coma “estancament agrari” sense perspectives de millora.La Terra Alta, les Garrigues i el Priorat eren les úni-ques comarques de Catalunya sense perspectiva desortir de l’estancament ni canviar de vocació principal,és a dir, sense estratègia de futur en el Pla TerritorialGeneral.

Sens dubte, un dels objectius estratègics de les Terresde l’Ebre ha de ser saber estendre les dinàmiques po-sitives que es generen a la franja litoral cap a les terresinteriors (amb objectius diferenciats però complemen-taris) a través d’una millor articulació entre ambdóssectors i d’una complementarietat de les activitats.

2.2 Una centralitat regional compartida en eltriangle Tortosa-Amposta-l’Aldea

Tot i que Tortosa fou la tercera ciutat de Catalunya finsa inicis del segle XIX, alguns autors, entre ells JosepBayerri, han atribuït a “la manca d’una ciutat que ac-tués com a centre director potent” la incapacitat histò-rica d’aconseguir un reconeixement administratiu per ales Terres de l’Ebre. D’altres han arribat a afirmar quel’atonia de Tortosa podria arribar a posar en perill lacontinuïtat del corredor del Mediterrani. En els criterisper a un pla estratègic de les Terres de l’Ebre promo-gut pel PSC s’afirmava: “S’ha notat la falta d’una omés ciutats amb suficient pes econòmic i demogràficque empenyin i dinamitzin el conjunt del territori”. Enaquest sentit, ja el Regional Planning de 1932 propo-sava una cruïlla de comunicacions entre el corredorcostaner i l’eix de l’Ebre, a més de la potenciació deTortosa com a nus de la xarxa reticular de ciutats i ca-pitalitat activadora de la regió.

Tanmateix, el traçat de les grans infrastructures detransport han traslladat la centralitat i el dinamisme de la regió de Tortosa cap al corredor d’infrastructu-res del Mediterrani, significadament amb el nou traçatferroviari d’alta velocitat per Amposta, amb estació al’Aldea, que s’accentuarà amb les iniciatives del polí-gon industrial Catalunya Sud i la prevista plataformalogística de l’Aldea. De no intervenir amb polítiquesd’infrastructures i impuls social i econòmic que reinse-reixin Tortosa en aquesta centralitat, la capital històri-

155

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 155

ca pot quedar progressivament al marge del nou espaide centralitat.

En aquest nou context, el paper vertebrador central delterritori ja no el pot exercir una sola ciutat, sinó la novacentralitat polinuclear emergent formada pel triangleTortosa-Roquetes, Amposta i l’Aldea, on es concentrael 29,5% de la població de les Terres de l’Ebre. La rei-vindicada centralitat regional s’ha de reforçar, doncs, enel conjunt d’aquest triangle, que hauria d’actuar comun sistema urbà funcionalment integrat (que no conur-bat), coordinant les polítiques urbanístiques, de serveisi equipaments, de transport públic, etc. Alhora hauriade comptar amb l’extensió pel corredor d’infrastructu-res cap a l’Ampolla i la Ràpita, i per l’Ebre cap a Del-tebre, un entorn que concentra en el seu conjunt el46,6% de la població de les Terres de l’Ebre i amb unamassa crítica suficient per afavorir l’atracció d’activitat,comerç i serveis.

En aquest sistema urbà ampliat de les Terres de l’Ebre(la Ràpita, Amposta, Tortosa, Deltebre, l’Ampolla) ésespecialment necessària una coordinació de les políti-ques urbanístiques que limiti la tendència actual al’expansió urbana dispersa i extensiva en baixa densi-tat pel que fa als usos residencials, industrials, comer-cials, logístics i les infrastructures, reforci la continuïtatamb els teixits urbans existents i preservi el paisatge.És també bàsic un sistema de transport públic que re-lligui més i millor el sistema urbà.

2.3 Inserció de les Terres de l’Ebre com a nodeen l’arc mediterrani

Com s’ha indicat en la introducció, el triangle Tortosa-Amposta-l’Aldea té un potencial de desenvolupamentper la seva localització estratègica en l’arc mediterrani(l’eix econòmic i de mercaderies més important de laPenínsula), a mig camí de Barcelona i València i en lacruïlla amb el potencial eix de l’Ebre cap a Lleida i Sa-ragossa. Però l’aprofitament d’aquest potencial passa,en una part no gens menyspreable, per decisions i in-versions en infrastructures que facin que deixi de serun lloc de pas o un buit a mig camí per esdevenir unnode, una cruïlla, una ròtula; en definitiva, un punt deparada amb una funció i un valor afegit propis. Comafirma Oriol Nel·lo, l’arc mediterrani “té un punt on elrisc de ruptura és alt: les Terres de l’Ebre”.

L’escurçament de les distàncies en temps a Barcelo-

na i València pot convertir el que eren uns confins pe-rifèrics en un nou lloc central, d’interès per a l’atrac-ció d’inversions. Tanmateix, cal parar atenció al fetque les polítiques que cal desenvolupar han d’anarmolt més enllà de les inversions en infrastructures ihan d’integrar-se en un projecte de desenvolupamentdel territori que influeixi en la qualitat de vida i el res-pecte al medi ambient. Per posar un exemple, una es-tratègia fonamentada només en l’atractiu de l’ofertade sòl industrial a baix preu té el greu risc d’atraureprincipalment projectes inversors exògens a la recercade grans superfícies (fort consum de sòl), però quecreïn pocs llocs de treball i de baixa qualificació, noactivin l’economia local ni tradueixin els beneficis enincrement de la renda local i alhora generin externali-tats negatives per al medi ambient i les infrastructu-res locals, com en el cas de les activitats logístiques id’emmagatzematge.

2.3.1 Infrastructures viàries del corredor medite-rrani

El Baix Ebre i el Montsià són ja actualment terra de pasde grans infrastructures d’abast europeu: l’autopistaA-7, el futur desdoblament de la N-340 i el ferrocarrilde velocitat alta. Cal ara garantir un accés correcte iuna permeabilitat d’aquestes infrastructures que finsara han estat de pas.

Pel que a la infrastructura viària, les veus de l’Ebrecoincideixen a reclamar:

–L’increment dels accessos a l’autopista A-7 per millo-rar la seva permeabilitat amb el territori.

–La supressió del peatge de l’A-7 (finalitzava el 2006,però es va prorrogar fins al 2019) o, si més no, laseva progressiva rebaixa per aprofitar millor la dotaciód’infrastructures i reduir l’impacte negatiu per al crei-xement industrial de la regió pel sobrecost que avuisuposa per al tràfic de mercaderies a Barcelona iValència.

–El desdoblament complet de la N-340 (actualmentcongestionat per la densitat de trànsit pesant) ambcaracterístiques d’autovia, tot suprimint les travessiesurbanes, amb bons accessos a Tortosa i l’estació del’Aldea i que actuï com a autovia de connexió entreTortosa i Amposta.

–La duplicació de la N-340 per l’interior, connectantamb la duplicació ja iniciada al País Valencià.

156

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 156

2.3.2 Ferrocarril d’alta velocitat: l’estació del’Aldea com a nus de comunicacions de les Terres de l’Ebre

Tanmateix, el ferrocarril d’alta velocitat del corredor me-diterrani és potser el millor exemple d’infrastructura depas, en el sentit que passa de llarg. El bypass de Torto-sa va traslladar l’estació “central” de les Terres de l’Ebrea l’Aldea, lluny de qualsevol nucli important de pobla-ció i amb accessos molt millorables; encara més, ac-tualment, cap tren Euromed (servei de velocitat alta deBarcelona a València i Alacant) té parada a l’estació de l’Aldea. La dotació d’infrastructura existeix, però elservei és molt insuficient.

La inserció ferroviària de les Terres de l’Ebre amb l’arcmediterrani passa avui per l’operativitat real de l’esta-ció de l’Aldea com a centre de comunicacions intermo-dal del territori de primer ordre. Això implica:

–Parada del servei de velocitat alta (Euromed).–Servei de llançadora ferroviària entre l’Aldea, Tortosai Amposta, coordinat amb els trens interregionals en-tre Barcelona i València i que ampliï la freqüència deservei actual entre Amposta i Tortosa (ferrocarril “me-tropolità” del triangle Tortosa-Amposta-l’Aldea).

–Intercanviador amb el sistema de transport públic percarretera.

–Estació intermodal de mercaderies connectada ambl’autopista, l’autovia N-340, l’autovia de Tortosa-Eixde l’Ebre, el centre logístic i el polígon Catalunya Sud.

–Millora dels accessos a les autovies de Tortosa i Am-posta.

–Garantir que el tram d’alta velocitat entre Tarragona iCastelló tingui prestacions d’AVE.

Alhora, caldria preveure l’enllaç de l’estació intermodalde mercaderies amb el port comercial de la Ràpita i elport industrial d’Alcanar (propietat d’una cimentera),que podrien actuar com a ports comercial i exportadorde les Terres de l’Ebre.

2.4 Els municipis més meridionals

Juxtaposats a aquest nucli central de les Terres de l’E-bre, hi ha tres municipis al sud de la comarca delMontsià que mantenen una forta identitat i una voca-ció econòmica específica i puixant (Alcanar, Ulldeconai la Sènia), els quals requereixen un tractament propi ique insisteixi en el paper de ròtula que exerceixen amb

el País Valencià. Aquests tres municipis concentren el12% de la població regional en un territori ben petit iobert físicament a la plana litoral del Maestrat, amb laque comparteixen un paisatge força similar. Si bé totala regió ho és, de similar, a escala de detall sónaquests territoris els que millor treballen en conjuntamb el País Valencià, especialment amb Vinaròs.Aquest paper de pont és fonamental que continuï exis-tint de cara al futur.

2.5 Territoris interiors: una estructura urbana feble i poc articuladora del territori

La realitat dels territoris interiors no permet parlar prò-piament d’una xarxa policèntrica estructurada de ciu-tats. Els nuclis urbans són poc potents i exerceixen unacentralitat molt moderada sobre el territori en l’àmbitdels serveis: Móra d’Ebre-Móra la Nova tenien 7.444habitants en el seu conjunt l’any 2001, Flix en tenia3.952 (amb una pèrdua del 20% de la població els darrers 20 anys) i Gandesa, 2.641.

La competitivitat equilibrada i la igualtat d’oportuni-tats d’accés als serveis en aquest territori passa tantper la millora de la seva connectivitat exterior amb Tor-tosa, Lleida, el Camp de Tarragona i l’Aragó, com peruna millor articulació al seu interior. En aquest sentit,cal no oblidar que tant Móra com Gandesa compartei-xen la seva identitat com a Terres de l’Ebre amb unaforta relació amb el Camp de Tarragona, ja evidencia-da en l’estudi de mercats de Pau Vila, previ a la sevaproposta de divisió territorial de Catalunya.

Per la seva localització estratègica en una cruïlla de co-municacions interregionals (eix de l’Ebre i carretera i ferrocarril de Tarragona a Saragossa), l’accessibilitat ambFlix i Gandesa, el seu potencial demogràfic, el dinamis-me econòmic i l’oferta de serveis, Móra té les condicionsidònies per actuar com a centralitat vertebradora de lesterres interiors i com a centre difusor d’oportunitats,serveis (socials, personals, a empreses) i qualitat devida en el conjunt d’aquest territori. Per tal de fer efec-tiva aquesta centralitat potencial caldria, però, d’unabanda una millora en l’oferta de serveis públics, comerçi lleure; i d’una altra en les infrastructures d’inserció alseu entorn regional i d’articulació interior del territori(xarxa de capil·laritat que faciliti l’accés als centres deserveis des de qualsevol part del territori). El reforç d’a-questa centralitat hauria de complementar-se amb unamillora de la capacitat vertebradora de Flix i Gandesa.

157

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 157

El reforç d’aquestes tres centralitats, acompanyat de lamillora de la xarxa de capil·laritat de comunicacions interior i el servei de transport públic, té el potenciald’integrar el conjunt d’aquest territori en termes demercats de treball i de mobilitat quotidiana no labo-ral (els municipis d’aquestes comarques presenten lesautocontencions laborals més altes de Catalunya). Comja ha succeït en altres parts del territori català forta-ment integrades en xarxa (Empordà, Osona, etc.), aixòafavoriria el manteniment de la població en l’actual es-tructura d’assentaments dels territoris interiors, en lamesura que seria possible continuar vivint (i treballant)als pobles, gaudir d’oportunitats laborals en el conjuntde la regió (per la complementarietat entre les especia-litzacions de cada nucli) i tenir serveis públics, profes-sionals, comercials i de lleure als centres articuladors,tot en distàncies en temps pròpies de la mobilitat quo-tidiana.

2.6 Eix viari de l’Ebre: cruïlla entre els dos prin-cipals eixos econòmics del país i vertebrador iactivador dels territoris interiors

Antigament, l’Ebre fou el principal eix de la Península;així, fou l’eix de penetració dels romans a Espanya (elpropi topònim Ibèria prové del riu Ebre) i més endavantl’eix principal de tràfic de mercaderies mitjançant lanavegació fluvial, cosa que proporcionà prosperitat a la ciutat de Tortosa, fins que l’arribada del ferrocarril a la segona meitat del segle XIX el convertí en un eixmarginal.

Avui per avui, l’Eix de l’Ebre entre Tortosa i Lleida ésmés un potencial del territori que no una realitat: laIMD a Móra és inferior a 5.000 vehicles/dia, i al tramcentral, inferior als 2.000 vehicles/dia. Tanmateix ofe-reix una triple oportunitat: inserir les Terres de l’Ebrecom una veritable cruïlla entre els dos eixos econòmicsmés dinàmics de la Península, l’arc mediterrani i l’eixPaís Basc, Saragossa, Camp de Tarragona-Barcelona(bypass per a fluxos entre el País Valencià i l’Aragó il’interior de Catalunya, així com cap a França si es con-firmen les opcions de dur l’autovia fins a l’Aran); es-tendre la dinàmica econòmica del corredor litoral a lescomarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta en millo-rar-ne sensiblement l’accessibilitat a la centralitat deTortosa-Amposta-l’Aldea; i vertebrar internament el territori d’aquestes dues comarques, afavorint les cen-tralitats de Móra i Flix.

Convertir la C-12 de Tortosa a Lleida en una autovia es-tratègica longitudinal a la Península és un argumentbàsic (tot i que mai suficient per ell sol) per al desen-volupament de les comarques interiors i per evitar l’ex-cessiva concentració de les dinàmiques econòmiquesnomés al corredor litoral sense revertir en la resta deTerres de l’Ebre. Per tal que acompleixi aquestes fun-cions són especialment importants els seus enllaçosamb l’autopista A-2 per Fraga i amb el corredor medi-terrani per l’Aldea i Amposta i la proposada duplicacióinterior de la N-340. Aquests són els arguments em-prats per convertir en autovia l’eix València-Terol-Osca,i ara esgrimits per fer-ne un tren d’altes prestacions.

Tanmateix, és evident el risc d’impactes ambientalsd’aquesta infrastructura en determinats punts del terri-tori i, per tant, en caldrà tenir una cura especial en do-nar una solució especialment respectuosa amb l’en-torn i el paisatge.

2.7 Articulació de les comarques interiors: Móracom a nus de comunicacions i millora de la xarxa de capil·laritat

Però a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, més enllà de lamillora de l’accessibilitat al corredor mediterrani, es fapalesa la necessitat de millorar també la deficient xar-xa viària de capil·laritat que cohesioni i vertebri social-ment el territori i resolgui l’actual incomunicació rela-tiva. Aquesta xarxa ha d’afavorir l’articulació interiorque eixampli els espais de desplaçament diari residèn-cia-treball-serveis i així iguali les oportunitats d’accésals serveis i al mercat de treball al conjunt del territorii estructuri realment una xarxa urbana policèntrica.

En aquest sentit, l’actuació més estratègica passa perla millora i potenciació d’un eix transversal interior a laN-420, que enllaça Tarragona, Móra i Gandesa ambcontinuacions cap a Alcanyís i Casp, que hauria de te-nir característiques de via ràpida. Aquest eix interiorsuposaria una millor connexió exterior de la Ribera i laTerra Alta amb el Camp de Tarragona i l’Aragó i, alho-ra, una millor vertebració entre les dues comarques,particularment entre les localitats de Móra i Gandesa.

En aquest context d’autovia de l’eix de l’Ebre i millorade la carretera de Tarragona a Alcanyís, Móra veuria re-forçada sensiblement la seva centralitat als territoris in-teriors, en tant que es troba a la cruïlla entre els doseixos. Aquesta encara podria prendre més rellevància

158

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 158

amb la instal·lació d’un centre intermodal de mercade-ries en la connexió dels eixos de l’Ebre i la N-420 ambla línia ferroviària Ca6 de Tarragona a Saragossa perMóra i Casp.

D’altra banda, en aquesta línia ferroviària es fa tambéimprescindible una millora del servei i les freqüències(actualment, tan sols quatre serveis al dia en el tramcatalà) amb el doble objectiu de connectar els princi-pals nuclis de la Ribera entre ells i amb Tarragona, Bar-celona i Saragossa; aquesta línia hauria de ser comple-mentada amb una millora del servei de transportpúblic per carretera per l’eix de l’Ebre entre Tortosa iLleida.

3 “Lo riu és vida”: un model de desenvolupa-ment articulat entorn de la gestió prudent delsrecursos naturals

El nou protagonisme de les Terres de l’Ebre i l’esclat demobilitzacions ciutadanes sense precedents en aquellterritori s’ha articulat al voltant de la defensa d’uns re-cursos naturals escassos a la resta de país: l’energia,el paisatge i, per damunt de tots, l’aigua. A les Terresde l’Ebre ha sortit a la llum un debat de fons sobre unmodel de desenvolupament del territori centrat en unanova cultura de gestió prudent del medi ambient. Comdiu Oriol Nel·lo: “A l’Ebre no es debat només el destíd’uns quants milers d’hectòmetres cúbics d’aigua.S’hi debat la possibilitat d’avançar cap a una nova for-ma d’utilització d’un recurs estratègic de primer ordre,cap a una nova cultura de l’aigua (...) Un debat que re-sulta essencial per al desenvolupament de la societatcatalana en el seu conjunt”.

Sens dubte es fa imprescindible integrar les conside-racions ambientals al centre de l’estratègia territorial ino com a un aspecte sectorial. Un aspecte amb capa-citat pedagògica en aquest sentit és la tendència a ci-cles de recursos tancats al territori, tot equilibrant laproducció i el consum i a la internalització de les ex-ternalitats negatives (impactes i residus), així com laseva visualització.

No es pot obviar, però, que bona part d’aquestes deci-sions (Plan Hidrológico, Mapa Eòlic, etc.) es prenendes de fora del propi territori; en aquest sentit és evi-dent que la capacitat de negociació a través d’una re-presentació institucional dels interessos del territori, de mecanismes efectius de participació ciutadana i de

cooperació interadministrativa (coordinació amb altresautonomies i amb el Govern central) adquireixen unaespecial transcendència.

En aquest context, no deixa de sobtar la manca d’ini-ciatives d’Agendes 21 local impulsades pels governslocals de la regió (tant sols Flix i Horta de Sant Joan te-nen un pla d’acció ambiental i Amposta una diagnosiambiental). La manca d’una institució de govern prò-pia de les Terres de l’Ebre dificulta sens dubte la ne-cessària iniciativa d’una Agenda 21, àmpliament parti-cipativa, per al conjunt de les quatre comarques,

3.1 “Duem l’aigua al desert i el desert a l’ai-gua?”: l’aigua i l’Ebre, signes d’identitat i recursde desenvolupament del territori

L’aigua, el riu que dóna nom a aquestes terres i atota la Península, no és només, com ha estat sempre,el principal signe d’identitat d’aquest territori, sinótambé el seu principal recurs, potencial i avantatgecomparatiu per al desenvolupament social i econòmicde la regió.

Debatre les implicacions i els preses de posició entorndel PHN, del transvasament de l’Ebre i la nova cultu-ra de l’aigua depassen evidentment els objectius i lespossibilitats d’aquest article (el propi Pla Territorial deles Terres de l’Ebre de 2001 evità entrar en la qüestió,cosa que no deixa de ser una paradoxa si tenim encompte que el riu és el protagonista de la regió), peròla seva transcendència en l’esdevenidor d’aquestes terres exigeix incorporar-lo al centre de la discussió so-bre les seves estratègies de futur. En qualsevol cas, noes pot obviar que la gran majoria de la societat ebren-ca s’ha pronunciat obertament rebutjant el transvasa-ment previst al PHN, malgrat les promeses (que al-guns han anomenat “xantatge”) d’inversions per valorde 1.400 milions d’euros en infrastructures que s’ofe-reixen a canvi de l’aigua. Sembla evident que les solu-cions als problemes de l’Ebre i el delta haurien d’exe-cutar-se independentment del transvasament.

Sigui com sigui, hi ha acord unànim en la necessitatde garantir un cabal mínim, tant a efectes ecològicscom de subministrament, a les necessitats del propiterritori. En aquest sentit, el propi Francesc Sancho,delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, ha afir-mat repetidament que “cal garantir que no és puguitreure aigua del riu si no es demostra que en sobra”.

159

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 159

La clau de volta és òbvia, algú està en capacitat de de-mostrar que li “sobra” aigua al riu?

3.2 Regressió i salinització del delta

Els estudis sobre el delta ens mostren que aquest estroba en regressió d’ençà la dècada de 1940 i ques’hi accentua notablement a partir de la construcciódels embassaments hidroelèctrics de Mequinença(1966) i Riba-roja (1969). La reducció de l’aportacióde sediments al delta es deu principalment a tres fac-tors: la retenció de sediments als embassaments; lareducció del cabal per sota dels mínims amb capaci-tat per moure sorres del gra necessari per formar lesplatges litorals; i la regulació de les riuades o avingu-des extraordinàries que mobilitzaven més sediments i de major gra (com diu Narcís Prat; “sense avingudes,l’Ebre s’acaba”). Els estudis incorporats al Pla Territo-rial de les Terres de l’Ebre sobre el drenatge de l’em-bassament de Riba-roja per tal de reincorporar sedi-ments a l’Ebre demostren que es tracta d’un projectetècnicament molt complex i costós i de resultats moltincerts.

Una nova reducció del cabal a causa del transvasa-ment tindria conseqüències difícils de preveure en undelta, el 45% de les terres del qual es troben per sotadels 0,5 m d’alçada, i en què el trencament de l’ist-me del Trabucador (i a voltes també el del Fangar)amb les llevantades ha deixat de ser notícia per con-vertir-se en un fet habitual que es repeteix diverses ve-gades l’any.

A la problemàtica de la regressió s’hi afegeixen les dela salinització de les aigües, la subsidència (enfonsa-ment) del delta, la pujada del nivell del mar (3 mm/any), l’increment d’evaporació relacionable amb l’ano-menat amb totes les prudències “canvi climàtic” (30 hm3/any en tota la conca) i l’increment de vege-tació a la conca (30 hm3/any), increment que si bé éspositiu per a la lluita contra l’erosió genera retencióhídrica.

Respecte a la salinització, els estudis mostren que, pertal d’estabilitzar la falca salina cal un cabal de 300-350 m3/s; que amb el cabal mínim proposat per la Ge-neralitat (135 m3/s) la falca salina arribaria a Deltebredurant tot l’any; i que amb el cabal proposat pel Go-vern central (100 m3/s) aquesta pujaria fins mésamunt d’Amposta.

Sembla, doncs, evident que hi ha poc marge per atransvasaments, especialment si es té en compte queactualment hi ha anys que, al seu pas per Tortosa, elriu només porta una mitjana de 120-130 m3/s. Els es-tudis mostren que el cabal necessari per cobrir totesles necessitats està entorn dels 11.600 hm3/any i quedes de 1979 aquest cabal només ha estat superat cincanys.

3.3 Nova cultura de l’aigua, nova política hídrica

La gestió de l’aigua és una qüestió que depassa les es-tratègies de les Terres de l’Ebre i que cal entendre enclau nacional. Cal una decisió política i social ferma en aquesta escala per una nova cultura de l’aigua ba-sada en l’estalvi, l’ús racional i la reutilització de l’aigua,de la mateixa manera que es fa imprescindible una mi-llor cooperació interadministrativa per a la gestió i la re-cuperació del conjunt de la conca de l’Ebre tant pel quefa als cabals anuals i estacionals ecològics mínims, elsusos i la qualitat de les aigües, la prevenció i intervencióen episodis de contaminació i la proliferació d’espèciesinvasores i/o exòtiques (com ara el musclo zebra delCaspi), com a facilitar el diàleg entre els territoris per al’ús racional de l’aigua de la conca de l’Ebre.

En aquest context, es fa imprescindible que el Pla Inte-gral de Protecció del Delta de l’Ebre (encarregat pel con-sorci del mateix nom, CPIDE), que té per objectiu man-tenir les condicions del delta, definir el règim hídric delriu, evitar la regressió, garantir la qualitat de les aigüesi definir un model agronòmic, sigui un instrument con-sensuat per tots els agents del territori i que les inver-sions no estiguin vinculades al transvasament.

3.4 Unes terres especialitzades en la producciód’energia per a l’exportació?

Les Terres de l’Ebre (i particularment la Ribera) tenenla més alta concentració de fonts de generació d’ener-gia a Espanya: entre les comarques de l’Ebre i el mu-nicipi adjacent de Vandellòs es produeix el 73% de l’e-nergia elèctrica de tot Catalunya, quan la població tansols suposa el 2,5% i el PIB el 2,8%. Es tracta, doncs,d’un territori fortament especialitzat en la producciód’energia per a l’exportació: els embassaments de Flixi Riba-roja produeixen 1.300 megawatts anuals i lesdues nuclears d’Ascó (llicències de 1970 i 1974 i en-trada en funcionament el 1983 i 1986), 930 mega-

160

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 160

watts cadascuna, amb una concessió d’aigua per refri-geració de 77 m3/s.

Conseqüentment, la densitat de la xarxa elèctrica d’al-ta tensió és especialment elevada, creua el territori entotes direccions i amb uns traçats fets sota l’únic cri-teri de minimització dels costos econòmics (distànciesmínimes en línia recta) i sense introduir criteris am-bientals ni paisatgístics. A aquesta xarxa cal afegir-hiencara el gasoducte que condueix el gas natural des dela regasificadora de Barcelona a Bilbao i València. Labifurcació es produeix a Móra, des d’on surten duesconduccions: per la Plana del Burgar i el Montsià capa València i per la Terra Alta cap a Bilbao. Tanmateix,la majoria de municipis per on passa el gasoducte noestan connectats encara a la xarxa de distribució degas natural, fet que caldria resoldre per diversificar l’e-conomia i atraure noves activitats industrials, especial-ment a la Ribera.

Aquesta especialització energètica, però, no ha supo-sat una activació de l’economia i la societat locals, nien forma de llocs de treball directes, ni indirectes. Enaquest sentit, hi ha propostes d’aprofitar l’especialitza-ció per localitzar a les Terres de l’Ebre centres descen-tralitzats del Consell de Seguretat Nuclear i l’EmpresaNacional de Residus, així com centres de formació d’e-mergències de risc tecnològic.

En aquest context d’alta especialització en producciód’energia per a necessitats externes al propi territori,amb impactes ambientals i riscos tecnològics, senseque s’hagi demostrat la seva bondat en termes d’acti-vació local, sorgí la proposta d’Enron i l’Ajuntament deMóra la Nova d’instal·lar la central tèrmica de ciclecombinat amb major potència d’Europa (1.600 mega-watts) aprofitant el gasoducte de Barcelona-València-Bilbao i l’aigua de l’Ebre per a refrigeració. Tot i els su-posats avantatges en termes de creació d’ocupació,millora d’infrastructures, noves oportunitats per a lesempreses locals i finançament municipal, la iniciativasuposà una gran mobilització ciutadana de rebuig, so-bretot pels efectes microclimàtics que suposadamentes podrien generar i que podrien afectar la produccióde fruita primerenca de la conca de Móra, que acabàper aturar el projecte.

Tanmateix, paradoxalment, el subministrament d’ener-gia en aquest territori presenta deficiències remarca-bles que cal millorar de forma prioritària per tal d’evi-tar perjudicis a les empreses instal·lades.

3.5 Encara un nou conflicte energètic: el MapaEòlic

Tot i l’ampli consens social sobre l’impuls a la produc-ció d’energies renovables (la Comissió Europea ha fixatun objectiu del 12% per a l’any 2010), a les Terres del’Ebre s’ha obert un nou i ampli conflicte social i am-biental sobre la implantació de centrals eòliques. Elconflicte gira entorn de dues qüestions: d’una banda,la concentració de projectes de centrals eòliques en unterritori ja molt especialitzat en la producció d’energiaelèctrica; i d’una altra l’impacte ambiental i paisatgís-tic de bona part dels projectes.

En total són 42 les centrals eòliques que han estat ins-crites al Registre de Règim Especial de Catalunya. Aixòno vol dir que tots aquests projectes acabin duent-se aterme i, de fet, el Departament d’Indústria de la Gene-ralitat proposa 28 centrals per al conjunt de les Terresde l’Ebre. Aquestes 28 centrals tindrien una potènciainstal·lada conjunta d’uns 700 megawatts, prop detres quartes parts del total previst per a Catalunya l’any2010.

Tot i que el Mapa Eòlic aprovat per la Generalitat l’any2002, després de cinc anys de debat, declara incom-patible la instal·lació d’aerogeneradors en els espaisd’interès natural inclosos al PEIN, deixa un ampli mar-ge de zones de valor ecològic i paisatgístic on es po-dran implantar centrals eòliques condicionades a laprèvia declaració d’impacte ambiental. En aquest sen-tit, la tendència a instal·lar les centrals a les serres i ca-renes (alt impacte ambiental i visual, així com delsvials d’accés amb greus riscos d’erosió) no s’explicanecessàriament només per la força o la constància delsvents, sinó també pel menor cost del lloguer dels ter-renys i la facilitat de negociació amb els propietaris degrans parcel·les poc rendibles econòmicament o ambels propis ajuntaments, necessitats de fonts d’ingres-sos complementàries per compensar l’insuficient fi-nançament establert en la legislació d’hisendes locals.En aquest sentit, caldria repensar un mapa eòlic enquè es tingui en compte el potencial eòlic de tot el territori.

En aquest sentit, cal garantir que les necessàries im-plantacions d’aerogeneradors siguin compatibles ambla protecció dels indrets de valor ecològic, paisatgístic,patrimoni històric i d’especial significació per a la iden-titat local. Caldrà, doncs, introduir en els projectes unarigorosa avaluació dels seus impactes ambientals i pai-

161

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 161

satgístics, així com un disseny acurat de la integraciódels aerogeneradors en el seu entorn.

3.6 Conflictes entorn dels abocadors de residussòlids urbans

Els residus municipals de les quatre comarques es ges-tionen en dos abocadors: el de Mas de Barberans, quegestiona els de la comarca del Montsià, i el de Tivissa,que gestiona de forma consorciada els residus de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat, el Baix Ebre(d’ençà de la clausura de l’abocador de l’Aldea a finalsdel 2002) i, en èpoques d’estacionalitat, part dels nu-clis turístics costaners del Baix Camp.

La saturació d’aquest darrer abocador, juntament ambproblemes d’inadequació normativa i filtracions, haimpulsat el projecte d’un segon abocador a Tivissa.Aquest ha generat un nou conflicte social i ambientalen tant que les seves dimensions són excessives res-pecte a les necessitats de les comarques consorciadesi és probable que aculli més residus provinents de laCosta Daurada.

4 El paisatge: valors ecològics, econòmics i cul-turals sota pressions transformadores

Les Terres de l’Ebre compten amb un paisatge que ésalhora un patrimoni natural i cultural, un recurs per aldesenvolupament econòmic (agrari i turístic), un ele-ment de qualitat de vida i un signe d’identitat per a lagent de l’Ebre.

La moderada dinàmica urbana i industrial de la regió hapermès la preservació fins als nostres dies d’un paisat-ge amb identitat pròpia, relativament poc uniformitzat iestandarditzat pels processos urbanitzadors i relacionatamb el passat rural del territori. Tanmateix, moltes partsdel territori estan sotmeses a noves dinàmiques trans-formadores que convé ordenar i gestionar amb instru-ments d’ordenació del territori, atesa la velocitat de lestransformacions i l’escassa consideració de l’impacteambiental i paisatgístic de molts projectes d’infrastruc-tures i urbanització.

Per al manteniment i la projecció de tots aquests va-lors es fa imprescindible una política d’ordenació i ges-tió del paisatge que vagi molt més enllà de la simpleprotecció de peces d’espais naturals aïllades. Una ges-

tió del paisatge que parteixi de la integració de tots elsseus valors i processos socials i ambientals haurà desuposar també el reconeixement que el paisatge és viui en contínua transformació (tant del territori com de laseva percepció social) i, per tant, ha de defugir reduc-cionismes estrictament conservacionistes, idealitzadorsdel passat, museïtzadors o “pessebristes”.

4.1 “Arxipèlag” d’espais protegits

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992 va es-tablir catorze espais protegits a les Terres de l’Ebreamb un total de 69.867 ha que suposen el 21,4% delterritori. D’entre els espais PEIN en destaquen, d’unabanda, el Parc Natural del Delta de l’Ebre (10.401 ha),declarat el 1983, que comprèn terrenys perifèrics delsistema deltaic i algunes llacunes i illes interiors, i d’u-na altra, el Parc Natural dels Ports (35.189 ha), decla-rat el 2001, que comprèn gairebé tota la part catalanadel massís del mateix nom.

Els espais dels parcs naturals del Delta de l’Ebre i delsPorts són elements centrals de protecció i activació delterritori. Tanmateix, al massís dels Ports es fa impres-cindible una major coordinació amb el País Valencià iAragó, tendent a configurar un gran parc natural queagrupi les parts del massís de totes tres comunitats.

L’”arxipèlag” d’espais protegits es completa amb24.277 ha distribuïdes entre els espais d’interès natu-ral de les serres de Cardó i el Boix; les serres de Pàn-dols i Cavalls; la serra de Llaberia; les Muntanyes de Ti-visssa i Vandellòs; la serra del Montsià; Riba-roja; laPlana de Sant Jordi; els barrancs de Sant Antoni, Llo-ret i la Galera; Ribera d’Ebre a Flix; les Illes de l’Ebre;la ribera d’Algars; i el Cap de Santes Creus.

D’altra banda, el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre(PTTE) de 2001 ha efectuat un esforç de classificar32.800 ha més com a sòl no urbanitzable de proteccióespecial, pensades com un sistema complementari alPEIN. Així, el seu principal criteri de delimitació ha es-tat la connexió biològica entre els espais del PEIN i l’am-pliació d’aquests en les seves vores definint vint-i-un es-pais denominats “connectors biològics i vores delsPEIN”, als quals encara cal afegir onze “elements natu-rals de valor local”. El conjunt protegit totalitza, doncs,103.000 ha, el 31,6% del conjunt del territori.

Fora dels espais de protecció especial, el PTTE zonifica

162

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 162

també uns espais de protecció funcional (boscos i ma-tollars i planes fluvial i deltaica) i uns espais de protec-ció preventiva o reserves aptes per a futurs creixementsurbans (secà i erms, regadiu, i sistemes).

El PTTE desenvolupa els usos compatibles en les dife-rents categories de sòl no urbanitzable que defineix,però tanmateix no acaba de perfilar un veritable plad’ordenació dels recursos naturals i del paisatge per acadascun d’aquests àmbits. En qualsevol cas, la majorpart d’aquests espais protegits corresponen a sistemesmuntanyencs marginals respecte les zones de dinàmi-ques urbanes i els corredors d’infrastructures on es pro-dueixen les principals dinàmiques transformadores.

4.2 El paisatge com a recurs ecològic, econòmici identitari

La teoria de l’ecologia del paisatge ens adverteix que li-mitar la gestió dels espais oberts a “illes” protegidesés insuficient per garantir els processos ecològics i pro-posen un tractament integrat del mosaic de la matriuecològica que conforma el sistema del conjunt d’es-pais oberts.

Però anant més enllà, i com s’ha apuntat en la intro-ducció d’aquest capítol, es fa necessari integrar laperspectiva de la preservació dels processos ecològicsamb la valorització social i econòmica del territori coma recurs per al desenvolupament, la qualitat de vida ila identitat dels ciutadans. En aquest sentit el concep-te de paisatge té un potencial remarcable per tractar de forma integrada aquesta complexa constel·lació defactors, en integrar els aspectes ecològics amb les ac-tivitats humanes que es donen al territori i els aspec-tes culturals (identitat local, qualitat de vida, percepciódels visitants, etc.). I, sobretot, no només amb unaperspectiva estàtica en el temps, sinó amb una espe-cial consideració de les transformacions que s’hi pro-dueixen i la seva gestió i intervenció. Donat l’ús gene-ralitzat de l’expressió ‘paisatge’, aquest també és unaforma de donar cabuda a la participació local, a la me-diació de conflictes, a la relació sentimental amb el territori i a múltiples dimensions encara per explorar.La manca de connexions entre algunes intervencions alterritori i la gent del mateix territori troba en la parau-la paisatge un vincle amb grans oportunitats.

Les Terres de l’Ebre presenten una gran diversitat pai-satgística que, simplificant molt, Jordi Blay ens resu-

meix de manera didàctica en cinc grans àmbits: litoral,delta, terrasses fluvials, planes i altiplans, i serres. Ca-dascun d’aquests grans àmbits es caracteritza per undeterminat mosaic d’usos del sòl, activitats humanes,assentaments i transformacions històriques i en cursque acaben configurant un paisatge característic per acadascun d’ells.

a) El litoral: urbanització extensiva i corredord’infrastructures

El paisatge tradicional es caracteritzava pels penya-se-gats, estanys, cales, garrofers i oliveres, conreus desecà i petits nuclis pesquers. Els darrers quaranta anysha estat profundament transformat pel turisme de soli platja, les urbanitzacions (intensives a la vora dels nu-clis i extensives disperses per tot el litoral), l’abando-nament del secà (i per tant el creixement de brolles ipinedes) i les grans infrastructures del corredor medi-terrani (mai completades), sovint a la mateixa costa.

El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre entén que el mo-del turístic litoral no ha tocat encara sostre en aquestapart del litoral i cal promoure’l. En consonància, el pro-cés d’urbanització extensiva als municipis litorals conti-nua en expansió (l’Ametlla, l’Ampolla, la Ràpita i Alca-nar) on els darrers anys s’ha ocupat una bona part de lafranja litoral, reduint els espais lliures a sectors de difí-cil accés. A l’Ametlla, pràcticament tot el front litoralestà classificat com a urbanitzable (excepte l’espaiPEIN); així, el 2002 encara es va urbanitzar Cala Calafa-tó, un sector de front litoral d’alt valor natural i paisat-gístic. A l’Ampolla la revisió en curs del Pla General pre-veu també l’ampliació del sòl urbanitzable. En aquestsentit, caldria que el Govern es mostrés favorable a pro-tegir els darrers reductes d’espais litorals no urbanitzatsde la costa catalana per la seva singularitat en el conti-nu urbà que és avui el litoral català.

b) La plana deltaica: el turisme d’espais naturalscom a agent de conservació i de pressió urbanaalhora

Allò que avui entenem com a paisatge tradicional deldelta és el producte de la colonització agrícola basadaen la combinació de dessecació i regadius iniciada amitjans del segle XIX i no culminada fins a mitjans delsegle XX. Fins aleshores havia estat un espai marginalde ramaderia extensiva, cacera, pesca, canyissars, bos-cos de ribera i llacunes. El paisatge avui es caracterizapel mosaic dels arrossars i els canals, amb un pobla-

163

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 163

ment agrari disseminat i restes de llacunes, canyissarsi sorrals al marge litoral.

Aquest paisatge s’està transformant per l’increment enla productivitat dels conreus, el creixent turisme tantde sòl i platja (urbanitzacions Riumar i Eucaliptus), lapèrdua d’interès dels usos tradicionals i la degradacióde la qualitat de l’aigua. La declaració com a parc na-tural de part del delta ha permès limitar les urbanitza-cions i mantenir alguns aiguamolls. Tanmateix, cal te-nir present que el parc natural només inclou les voresdels hemideltes i les prolongacions (Trabucador, el Fan-gar), és a dir, els espais més vulnerables en una situa-ció de regressió i els més marginals des del punt devista de l’agricultura; una excepció són els Ullals, méscap a l’interior, amb un interessant paisatge de ribera.

Al delta, el paisatge ja és un recurs i hi ha acord quecal conservar-lo (acord afavorit pel seu valor econòmicen forma de turisme), però ara l’increment de visitantssuposa una nova pressió en forma d’infrastructures decomunicacions i d’allotjaments que amenaça ambtransformar-lo. El 2001 la Generalitat es va veure obli-gada per sentència judicial a modificar el Pla Directordel Delta de l’Ebre de 1995, que permetia l’amplia-ció de la urbanització Riumar i permetia una nova ur-banització al riu de Migjorn i un hotel de luxe a la Tan-cada. Tanmateix, sorgeixen nous projectes de fer unamarina (urbanització amb canals) i d’explotació turísti-ca del canal de Carles III.

c) Les terrasses fluvials de l’Ebre: la urbanitzaciódispersa i la pèrdua del paisatge de l’horta

El paisatge tradicional es caracteritzava per l’horta, ca-nals i sèquies, la combinació de nuclis grans o mitjansamb poblament disseminat, la navegació de llaguts ila vegetació de ribera a les ribes i illes. El creixementde l’activitat econòmica i l’especialització energèticahan fet perdre l’interès econòmic dels usos tradicionalsi, alhora, s’han modernitzat els recs i s’ha produït unaforta expansió dels conreus de cítrics i fruita dolça. Elresultat ha estat la pèrdua del paisatge de l’horta, de-dicada a verdures i llegums, i el seu patrimoni hidràu-lic (amb entubament de recs i sèquies); l’aplanamentde terrasses per al cultiu de cítrics; l’escampall d’àreesresidencials, industrials i comercials disperses i exten-sives, les dificultats de manteniment dels nuclis antics;així com d’infrastructures i usos energètics de l’aiguade fort impacte en el paisatge.

d) Planes i altiplans: entre el paisatge de ban-cals com a suport a la producció agrícola de qua-litat i el regadiu i els aerogeneradors

El paisatge tradicional estava marcat pel conreu desecà, mosaics laberíntics de vinyes, oliveres i ametllersa la Ribera i la Terra Alta, caracteritzat pels bancals ofeixes, l’arquitectura de pedra seca i petites hortes demolins i sènies. La pèrdua de població i l’abandona-ment del secà han suposat el creixement de la brolla ila pineda i la degradació dels bancals, acompanyadade l’alteració de la topografia pels aplanaments per aconreus de regadiu més productius. A més cal afegir-hi els impactes concrets de granges de ramaderia in-tensiva, indústries, graveres a llits de torrents i la pla-na, i la densa xarxa d’alta tensió provinent de lescentrals hidroelèctriques i nuclears que creuen tot el te-rritori sense consideracions paisatgístiques.

El paisatge de bancals i mosaics de conreus llenyososde la Terra Alta té un potencial com a valoritzador d’u-na producció de qualitat de vi i fruita dolça, seguint elmodel del Priorat. Tanmateix, en l’horitzó s’albiren no-ves alteracions en aquest paisatge: d’una banda la pro-duïda per les centrals eòliques; d’una altra la produïdaper les expectatives de transformació en regadius ambla consegüent transformació radical del paisatge actual(i la més que probable compra de terres per inversorsdel País Valencià per a la producció de cítrics, tal comja s’ha esdevingut al Baix Ebre i el Montsià).

e) Les serres: un paisatge poc transformat ambpotencial turístic?

Paisatge tradicional de garrigues, màquies, prats secs,pinedes i alzinars, amb pocs assentaments humans imasos disseminats. És un paisatge relativament poctransformat però amb un important impacte a causad’incendis forestals. La pèrdua d’interès de l’ús forestali de ramaderia extensiva ha donat lloc a l’abandona-ment dels masos i el patrimoni cultural. Les previsionsde centrals eòliques poden suposar una nova transfor-mació. Alhora ha incrementat els visitants turístics i, jafa dècades, es van implementar dues urbanitzacions alsPorts (Toscar i Mascar), però a les serres hi ha poca con-fiança de la població en la capacitat de l’atractiu turís-tic de les serres per activar l’economia local. Alguns d’aquests municipis han estat declarats “zones demuntanya” (en complir els criteris de la Llei 2/83 d’AltaMuntanya) i han tingut plans zonals que han intentatmillorar la seva dotació infrastructural i de serveis.

164

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 164

En conclusió, la diversitat paisatgística és un patrimo-ni que cal preservar, però sense caure en el conserva-cionisme extrem ni en convertir-la en un museo orien-tat a l’explotació turística, sinó entenent el paisatgecom un mosaic viu, gestionant-hi les dinàmiques itransformacions en curs per tal de preservar la identi-tat de lloc i, amb ella, el seu valor productiu, social icultural. La clau passa, però, per dotar a cadascuna deles peces del mosaic que conformen aquests paisatgesd’un sentit i una funcionalitat econòmica i productivaque, en darrer terme, és l’única que en pot garantir lapreservació i manteniment. Vincular activitats econò-miques puixants o consolidades al paisatge, com lavinya als bancals o els fruiters a la ribera, és una es-tratègia de qualificació del producte, de diferenciaciócomercial en què es fa visible la relació entre la produc-ció i el territori, i sobretot és una forma dinàmica demanteniment del paisatge.

A l’efecte calen instruments d’ordenació i gestió ade-quats a cadascun d’aquests paisatges, a les peces queconfiguren el seu mosaic característic i a les activitats,dinàmiques i transformacions que s’hi produeixen. Elpaisatge no pot ser tractat de forma sectorial, sinó queha de ser un argument vertebrador de les intervencionsen el territori.

5 Una nova estratègia de competitivitat equili-brada, basada en els recursos propis del territo-ri, la formació i la cohesió social

5.1 Factors endògens de competitivitat: el capi-tal territorial, humà i social de les Terres de l’Ebre

Els factors que expliquen la competitivitat de les re-gions poden sintetitzar-se en tres elements que partei-xen de les potencialitats endògenes del propi territori:el capital territorial o construcció social d’uns recursosi actius específics i diferencials del territori que actuencom avantatge comparatiu; el capital humà, o forma-ció qualificada de les persones relacionada amb el ca-pital territorial; i el capital social, o la densitat i coope-ració de la xarxa de la societat civil, l’empresariat i lesinstitucions públiques. Aquests factors, però, no sóninamovibles, sinó que es configuren en un momentdonat i poden ser transformats o potenciats a través dela intervenció tant del sector púbic com del conjunt de la societat.

Des d’aquest plantejament, i com s’ha vist en elsapartats anteriors, les Terres de l’Ebre disposen d’unnotable patrimoni i de recursos endògens potencials:la seva posició geogràfica estratègica, l’aigua, el pai-satge, l’energia, uns valors socials i culturals compar-tits iuna producció agroalimentària de qualitat, entred’altres. Però per tal que siguin un veritable avantatgecomparatiu per al desenvolupament cal encara “cons-truir-los socialment”, posar-los en valor.

Pel que fa al capital humà, com es veurà més enda-vant, la regió presenta les taxes més baixes de pobla-ció amb estudis universitaris. L’oferta de formació vin-culada a les especialitzacions locals és encara moltfeble; i les iniciatives de recerca i desenvolupament iels serveis de suport a la innovació empresarial tambéhi són escassos. Tot plegat permet anticipar la neces-sitat de polítiques públiques intenses en formació i re-cerca per revertir aquesta situació.

Finalment, pel que fa al capital social, aquestes co-marques s’havien caracteritzat per la manca d’una ins-titució amb capacitat de representació dels interessosde conjunt, una societat civil poc estructurada, una es-cassa articulació d’un teixit empresarial feble i frag-mentat i la manca de lideratge institucional. Tanma-teix, la intensitat de les mobilitzacions ciutadanespermeten ser optimistes en el sentit de cohesionar mi-llor el conjunt de la societat i de trobar nous espais ins-titucionals d’intercanvi i cooperació. Alhora han incen-tivat un procés il·lusionant de renovació generacionalen la societat civil, renovació que també s’observa enels governs locals i fins i tot en l’empresariat. Institu-cionalment, sorgeixen també nous ens amb capacitatpotencial d’articular la societat, com ara el Consell So-cial de les Terres de l’Ebre i el Consorci del PIDE. L’as-soliment d’una institució de govern amb legitimitat icapacitat de representació dels interessos col·lectiusdel territori podria ser la clau de volta d’aquest procésd’articulació d’una cooperació densa entre societat ci-vil, empresariat i governs locals.

5.2 Quin model de desenvolupament volen lesTerres de l’Ebre?

Un factor que fins ara ha limitat de forma més clara elpotencial competitiu de les Terres de l’Ebre ha estatprecisament la falta d’una estratègia de conjunt pròpiai no depenent de dinàmiques externes a la regió.Aquesta mancança és deguda tant a la inexistència

165

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 165

d’un model de desenvolupament des del sector públiccom de lideratge i cooperació local, a més de la man-ca de dinamisme de determinats grups socials locals.

Les mobilitzacions ciutadanes han incorporat com a pro-pi el discurs del desenvolupament sostenible com a concepte indissociable (discurs emergent els darrersanys en el conjunt de la societat). El concepte de desen-volupament ha canviat, fins al punt que projectes queara es veuen com a agressions al territori pel seu impac-te ambiental, fa anys s’haurien vist com a oportunitatsde creixement econòmic. Avui, però, ja no és evident quela lògica del creixement quantitatiu i intensiu (més po-blació, més infrastructures, més urbanització, més rega-dius, més sòl industrial, més turisme) es tradueixi ne-cessàriament en l’assoliment dels objectius de qualitatde vida i preservació de l’entorn.

L’opció de futur presa avui per la gent de l’Ebre és unmodel qualitatiu propi del territori que integri de formaharmònica un desenvolupament econòmic basat en elspotencials endògens i les activitats arrelades al lloc, laqualitat de vida de les persones i el respecte per als re-cursos i el paisatge. Aquest nou model de desenvolu-pament requereix, doncs, noves estratègies, actituds iintervencions envers el territori; és a dir, un planteja-ment que combini de forma innovadora inversions eninfrastructures, valorització dels recursos propis del territori (aigua, paisatge, energia, posició geogràfica,agricultura de qualitat), gestió dels recursos naturals,formació o generació de capital social; i que compati-bilitzi alhora estratègies d’especialització productiva enparts del territori amb una estratègia de diversificaciódel conjunt de l’economia.

En aquest sentit, cal considerar positius alguns projec-tes sorgits des del propi territori que, malgrat tenir unimpacte quantitatiu modest, han afavorit la innovacióempresarial (particularment en l’agricultura, la trans-formació agrària i el turisme), així com nous instru-ments de cooperació entre governs locals, iniciativesempresarials i participació ciutadana en la línia de ge-nerar capital social. En aquesta direcció cal destacarl’impacte qualitatiu de les iniciatives comunitàries comel Proder Ribera d’Ebre, els Leader Plus Terra Alta, Li-debre i Massís dels Ports. La gestió d’aquests progra-mes pels governs locals ha portat a establir vincles en-tre la iniciativa pública i la privada per endegarprogrames de desenvolupament rural i definir conjun-tament les línies d’actuació i la seva execució. Aques-ta fórmula de participació dels agents locals en el plan-

tejament de solucions a la problemàtica rural i la pre-sa de decisions ha estat ben acollida en el territori i hademostrat ser una via d’èxit per als projectes de desen-volupament en tant que dóna suport a iniciatives em-presarials sorgides del propi territori.

En qualsevol cas, però, la definició concreta d’aquestaopció de futur de desenvolupament passa, en primerlloc, pel consens participatiu entre governs locals, so-cietat civil i agents econòmics sobre un projecte i unaestratègia territorial que, d’acord amb els objectiuscompartits assenyalats abans, defineixi actuacionsconcretes; garanteixi la cohesió i l’harmonització dedesenvolupament i gestió prudent dels recursos i elpaisatge; estableixi instruments de gestió i d’interven-ció; i mobilitzi competències i recursos econòmics. Unprojecte compartit i amb voluntat d’intervenció decidi-da pot ser per si mateix un factor de competitivitat.Però per damunt de tot, per tal que el projecte i l’es-tratègia no quedin només un discurs ben intencionat,com sovint ha succeït, el que caldrà és desplegar deforma efectiva, decidida i innovadora polítiques públi-ques, inversions i intervencions impulsades des delsector públic.

5.3 El paradoxal desequilibri entre el PIB i la renda produït pel model de desenvolupament exogen

Malgrat els seus importants recursos territorials, les Terres de l’Ebre és un dels territoris amb la renda mésbaixa de Catalunya, el 85,93% de la mitjana catalana.L’anàlisi comparada del producte interior brut (PIB) i larenda familiar disponible (RFD) de les Terres de l’Ebrepresenta una situació paradoxal: el PIB per càpita és molt superior a la mitjana catalana, però això no estradueix en renda per a la població, atès que la RFD és molt inferior a la mitjana del país.

En efecte, d’acord amb les dades de l’Anuari Econò-mic Comarcal de la Caixa de Catalunya, l’any 1996 el PIB d’aquestes comarques representava el 2,82%del de Catalunya (per a una població que en represen-ta el 2,5%), mentre que la RFD era tan sols del 2,38%de la del país. O, el que és el mateix, si considerem lamitjana catalana com un índex 100, el PIB de les Ter-res de l’Ebre seria de 109,33, però la RFD tan sols de85,93. Aquest desequilibri és molt accentuat a la co-marca de la Ribera d’Ebre.

166

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 166

Aquest desequilibri posa de manifest un model desen-volupament exogen que es caracteritza per la presènciad’empreses amb centres de decisió i interessos fora dela regió, que tenen un pes relatiu important en la inver-sió i la producció, els beneficis de les quals no es traduei-xen en renda per a la població local, ni tampoc impulsenl’activitat al seu voltant. La producció d’energia i la quí-mica de la Ribera en són els exemples més evidents.

Tanmateix, aquest diferencial tendeix a reduir-se lenta-ment en ambdues direccions els darrers anys. La partfavorable és que la RFD d’aquests comarques puja perdamunt de la mitjana catalana i entre 1986 i 1996 haaugmentat de 81,84 (Catalunya índex 100) a 85,93,tot i que les quatre comarques continuen estant persota de la mitjana catalana. En canvi, la part preocu-pant és que el PIB de les Terres de l’Ebre perd pes dinsel conjunt de Catalunya: si el 1992 suposava el 2,92%del total català, el 1999 és tan sols el 2,79%. És a dir,en termes de producció, les comarques de l’Ebre crei-xen per sota de la mitjana catalana.

Això s’explica perquè, malgrat l’intens procés de trans-formació i de diversificació de l’economia de la regióels darrers anys (major presència del sector industrial),aquesta encara conserva una especialització productivacentrada en sectors poc dinàmics de l’economia. Percontra, hi estan poc representades les activitats que elsdarrers anys estan generant un major valor afegit a l’e-conomia, en particular els serveis. Un projecte de futurper a les Terres de l’Ebre ha de tenir en compte el po-tencial de desenvolupament i de renda que pot aportarla potenciació i atracció d’un tipus o altre d’activitats.

5.4 Especialització productiva en sectors pocdinàmics de l’economia i presència deficitàriadel sector serveis

Avui, l’economia de les Terres de l’Ebre és més varia-da i no depèn només de l’agricultura, però tot i aixíconserva una forta especialització en sectors que apor-ten poc valor afegit i són poc dinàmics.

La producció agrària està molt per damunt de la mit-jana catalana, fins al punt que el 1999 suposava el8,44% del PIB de la regió quan al conjunt del país re-presenta tan sols l’1,80%. En termes d’ocupació, l’any1996, l’índex d’especialització d’agricultura i ramade-ria era de 5,42 (Catalunya igual a 1,00), mentre queassolia el 9,94 en pesca (concentrada a l’Ametlla,

l’Ampolla i la Ràpita). En 29 dels 52 municipis el sec-tor agrari suposa encara més del 25% de l’ocupació.L’especialització agrària s’accentua a les terres inte-riors de secà i, en menor mesura, a la plana deltaica.

El pes de la indústria és quantitativament modest,però malgrat això té una aportació al conjunt de l’eco-nomia molt superior a la mitjana catalana (el 50,34%a la regió pel 36,54% a Catalunya). Això s’explica d’u-na banda per l’escàs pes dels serveis i d’una altra, perla important aportació al PIB del sector energètic (es-pecialització del 2,04 en ocupació respecte a Catalu-nya, concentrada a Ascó, Flix i Riba-roja). En canvi, laindústria manufacturera té una presència molt inferiora la mitjana catalana, amb una especialització del 0,78i encara molt concentrada en uns pocs nuclis: la quí-mica de Flix (43% d’ocupació), el cluster del moble ala Sènia i Ulldecona (55% i 42%, respectivament),l’entorn de Tortosa (31% a Roquetes, 30% a Tivenys,25% a Tortosa) i en menor mesura a Móra d’Ebre iMóra la Nova (22-23%).

La construcció aporta el 9,16% del PIB regional, perdamunt del 7,19% del conjunt del país, i un remarca-ble índex d’especialització de l’1,46 i molt concentra-da als municipis del delta.

La presència del sector serveis és especialment defi-citària i presenta les xifres més baixes del país, tansols el 32,05% del PIB, quan al conjunt català ja assoleix el 53,75%. El fet és especialment preocupantatès que l’escassa activitat de serveis encara se cen-tra en les branques de menor valor afegit o depenentsdel sector públic.

En termes d’especialització, el comerç es troba al 0,94de la mitjana catalana, l’administració pública suposael 0,89, l’educació el 0,84, l’hostaleria i la restaura-ció el 0,81 i la sanitat i serveis socials el 0,79. El sec-tor comercial es concentra a les centralitats comarcals(entre el 14-16% de l’ocupació a Tortosa, Móra i Gan-desa) i els nuclis turístics litorals (13-16% a l’Ametlla,l’Ampolla i la Ràpita); l’hostaleria i la restauració només tenen una certa rellevància als nuclis turístics li-torals (6-12% d’ocupació); i l’administració pública iels serveis educatius, sanitaris i socials es concentrenmolt notablement a Tortosa (23% d’ocupació) i muni-cipis de l’entorn, Móra (d’Ebre 21%, la Nova 15%), iels “beneficis” de les nuclears, a Ascó (18%), però percontra, ni Amposta ni Gandesa no exerceixen una es-pecialització en els serveis públics (12% d’ocupació).

167

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 167

Però el fet més destacat és la gairebé nul·la presènciadels serveis avançats, tan sols el 0,60 en mediació fi-nancera i el 0,54 en serveis a les empreses i les im-mobiliàries. Únicament Tortosa i Móra d’Ebre assolei-xen el 10% d’ocupació, mentre que Amposta i Flixestan en el 7% i Gandesa, la Sènia i Ulldecona tansols en el 5%.

En aquest sentit, un desenvolupament integrat social ieconòmic exigeix polítiques adreçades a la diversifica-ció del conjunt de l’economia i la potenciació de sec-tors que aporten major valor afegit i que actualment hiestan subrepresentats, com la indústria manufacture-ra, els serveis públics i els serveis a empreses. Tanma-teix, cal tenir present que l’increment del sector serveisfarà que les futures iniciatives es concentrin als princi-pals nuclis urbans, amb el risc d’una major diferencia-ció de les rendes en el territori.

Aquesta diversificació pot partir de l’especialitzaciód’activitats que ja estan funcionant bé en diversesparts del territori i l’enfortiment d’una major integracióen xarxes multidireccionals entre ells (en termes demobilitat quotidiana i mercats de treball) basada en lacomplementarietat integrada en xarxes de cooperació iredistribució.

5.5 Potenciació d’un sector agroalimentari ambalt valor afegit: modernització, transformació,comercialització i productes de qualitat

Les Terres de l’Ebre són la regió de major especialitza-ció relativa en agricultura del país, amb una alta diver-sitat de conreus que són l’element bàsic de l’economiaen algunes parts del territori: l’arròs al delta; els cítricsa Alcanar (produeix el 99% de Catalunya i amb majorrendibilitat que al País Valencià, en part per la grandà-ria de les parcel·les); la principal regió avícola del país(empreses Fabra i Roig); l’olivera amb D.O. Siurana; lavinya a la Terra Alta (amb increments importants devendes i preus des de 1998); i el préssec, el cirerer i elsametllers a les terres interiors.

Tanmateix, aquest important potencial del sectoragroalimentari (ja destacat en el Regional Planning de1932 com a vocació del territori) no s’ha traduït enca-ra en una política decidida de modernització i innova-ció dels sistemes productius i comercials que l’impul-si a gran escala i per a tot el territori. El sector agraride la regió està envellit, presenta les taxes més altes

de Catalunya d’assalariats eventuals i està condicionatper la dicotomia entre una forta concentració de lapropietat front a un gran nombre d’explotacions agrà-ries de dimensions molt petites (per exemple, de les7.780 explotacions que hi ha al delta, 100 concentrenla meitat de la superfície, la major part d’elles de pro-pietat forana a la regió i tortosina, mentre que 7.200tenen menys de 5 ha). D’altra banda, cal tenir presentque l’evolució del sector agrari pot veure’s amena-çada per canvis previsibles en la política agrària de la Unió Europea i més si tenim en compte que latendència els darrers anys ha estat la migrada defen-sa d’algunes d’aquestes produccions als fòrums deBrussel·les.

La clau perquè el sector agrari suposi una activació del’economia i les rendes passa per desenvolupar unaproducció de major valor afegit que, d’alguna mane-ra, comporti una transició del sector primari al tercia-ri (serveis especialitzats d’alt valor afegit). En aquestsentit es fa necessària una estratègia agrària integra-da participada pels diferents agents públics i privatsimplicats (IRTA, cooperatives, sindicats, consumidors).Aquesta estratègia ha d’implicar una decisió concerta-da per l’alta qualitat dels productes, la prioritat desectors, la modernització i innovació, la comercialitza-ció, la gestió racional dels recursos terra i aigua i lapreservació del paisatge que dóna identitat pròpia alterritori.

a) Producció i marques de qualitat

La creació d’una marca de qualitat de l’Ebre podria serun factor interessant de promoció de productes comara l’oli, el vi, els cítrics, l’arròs, els préssecs o les car-xofes. Però, sens dubte, la marca de qualitat ha de venir acompanyada d’un propòsit previ per a una pro-ducció de qualitat i, per tant, de la innovació i la modernització. Els paisatges de qualitat del secà po-den ser un suport idoni per a la imatge de qualitat delproducte, com ja està succeint al Priorat i el Monsantassociat a les respectives denominacions d’origen viní-coles.

El vi de la Terra Alta té un especial potencial en aquestsentit, com a recurs per activar la societat i l’economialocals de forma respectuosa amb l’entorn. L’explo-sió de la DO Priorat ha tingut un efecte d’arrossega-ment de les DO Montsant, Costers del Segre i TerraAlta, amb importants increments de vendes i preus.Tanmateix, tot i els avenços recents, hi ha encara camí

168

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 168

per recórrer a la Terra Alta en la millora del producte.La clau perquè aquesta activació del sector reverteixi ala comarca rau en el fet que sigui impulsada per les cooperatives locals i no per grans inversors aliens al ter-ritori, com ha succeït en bona part al Priorat. Com ensexplica Joan Tort, l’èxit de la DO Priorat ha revertit deforma significativa en el desenvolupament local a lacomarca.

D’altra banda, cal donar també suport a les iniciativeslocals en els camps de la producció artesanal de qua-litat, de l’agricultura ecològica i de pràctiques de con-reu ambientalment correctes en els conreus tradicio-nals. En aquests camps cal també una estratègia decomercialització i pedagogia dels consumidors.

b) El regadiu: tensió entre inserció a circuits co-mercials i transformació del paisatge

El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre adopta el Pla deRegadiu del Departament d’Agricultura de la Generali-tat, que preveu 40.500 ha de nous regadius a la regió:25.000 ha per al canal Xerta-la Sènia, 9.500 ha a laTerra Alta i 6.000 ha a l’Aldea-Camarles. El sectoragrari local reclama aquestes inversions com a formad’incrementar la productivitat.

En efecte, els regadius de suport garantirien una esta-bilitat en les collites, amb uns llindars mínims de pro-ducció regular, que farien possible la programació delsector i l’increment de la productivitat. Tanmateix,l’experiència d’altres territoris mostra que no són tanevidents les virtuts del regadiu com la seva suposadatraducció en un canvi de mentalitat empresarial, millora d’eficiència per ús de tècniques i incrementd’activitats associades (emmagatzematge, transport,transformació, serveis a l’empresa agrària) que com-porti el manteniment de població jove al territori i incrementi la renda. De fet, a les terres interiors esconfia en els nous regadius, però sovint no tant per lamodernització o el relleu generacional, sinó per la ven-da de parcel·les a preu alt a inversors del sector degres i ceràmica del País Valencià que revertirien pocen la activació de l’economia i la societat locals. D’al-tra banda, hi ha el risc que, a mig termini, el rec desuport acabi esdevenint en transformació dels con-reus: d’oliveres i garrofers a cítrics al Montsià, i d’oli-veres, vinyes i ametllers a presseguers i cirerers a la Ri-bera i la Terra Alta. En aquest sentit caldrà avaluar latensió entre la inserció d’aquests territoris als circuitscomercials i les transformacions en un paisatge que té

el potencial d’ajudar a la venda de productes de qua-litat.

c) Valor afegit a través de la innovació i els ca-nals de distribució

El tercer element clau per a l’increment del valor afegitde la producció i les rendes del sector agroalimentaripassa per una estratègia de modernització, innovació icomercialització. Així, es fa necessari potenciar la for-mació professional i impulsar un centre de recerca itecnificació agrària de les Terres de l’Ebre com a es-tratègies de professionalització, innovació i recanvi ge-neracional al sector; millorar els ajuts agroambientalsper una gestió compatible amb l’entorn i la seva difu-sió; promoure instal·lacions de transformació indus-trial agroalimentària; i establir canals propis de distri-bució i comercialització a través de marques dequalitat que aporti més valor a la producció. La moder-nització i l’impuls del sector cooperatiu i la incentiva-ció d’estructures associatives poden ser un elementclau en aquest sentit.

d) Pesca i aqüicultura

La pesca i l’aqüicultura són una realitat emergent ambefectes econòmics de primer ordre en algunes locali-tats: l’Ametlla (22% de l’ocupació), la Ràpita (16%) il’Ampolla (13%); l’aqüicultura factura per un valor de12 milions d’euros l’any i la pesca, per 10 milionsd’euros l’any. En aquest sentit calen estratègies de re-forç del marisqueig, les piscifactories i la cria de peixen captivitat a alta mar. Cal donar un major impuls aaquest darrer sector, i més si tenim en compte que elprincipal competidor dins de la UE, Grècia, comptaamb un entorn natural de costa molt articulada, queresulta més favorable. Però potser un dels elementsclau és l’ordenació de les badies del delta per tal queresolgui els problemes actuals de cabal i qualitat del’aigua que limita, quan no impedeix, la producció de piscifactories i la cria de peix. La resta de la cos-ta, de caràcter més rocallós, també hauria d’estar mésben ordenada de forma que siguin compatibles l’aqüi-cultura i el medi ambient. Alhora caldria pensar en pei-xos de consum qualificat en la línia d’algunes de lesempreses del sector que no produeixen peix per a Ca-talunya, sinó per a mercats exteriors, i impulsar centresde formació i transferència de tecnologia com l’esco-la de formació marítimo-pesquera de l’Ametlla, el Cen-tre Nacional d’Aqüicultura de la Ràpita i l’escola decultius marins.

169

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 169

5.6 Il·lusió i riscos d’afavorir el sòl industrial i lalogística

La posició estratègica del triangle central de la regióTortosa-Amposta-l’Aldea en l’arc mediterrani, el pas degrans infrastructures d’escala europea i peninsular,l’escurçament de les distàncies amb Barcelona i Valèn-cia, l’eventual impuls d’un eix de l’Ebre i l’avantatgecomparatiu d’un sòl industrial a preu barat respectedels territoris veïns ha creat importants expectatives ioportunitats per a l’atracció d’activitats industrials i lo-gístiques (distribució de mercaderies). Aquestes, però,no estan exemptes de riscos per al territori.

El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, i bona part dela societat ebrenca, es mostra en favor de la dotació de nous espais industrials en aquest triangle central.Els dos projectes emblemàtics són el polígon Catalu-nya Sud, de 136 ha (destinades a parcel·les industrialsde grans dimensions a baix cost que podrien atraureimportants empreses de transformació), i la platafor-ma logística intermodal de l’Aldea (que podria suposaruna millora de la capacitat d’exportació i el transportmultimodal de mercaderies). Ambdós es troben excep-cionalment ben comunicats amb l’estació de mercade-ries sobre la línia ferroviària d’alta velocitat, l’autopis-ta A-7, l’autovia N-340 i els potencials eix de l’Ebre iport industrial d’Alcanar.

Tanmateix, cal tenir present que una estratègia basadaexclusivament en l’avantatge competitiu de l’accessibi-litat i el preu del sòl barat respecte de la regió metro-politana de Barcelona comporta riscos evidents.Aquesta oferta pot ser altament atractiva per a activi-tats de capital exterior a la regió que precisen d’un altconsum de sòl i que són independents d’un entorn so-cial qualificat i innovador. Activitats com ara l’emma-gatzematge i la distribució de mercaderies suposenuna gran ocupació urbanística (en un entorn relativa-ment densificat), generen pocs llocs de treball i pocqualificats, i suposen externalitats negatives, com arales derivades de l’increment del tràfic pesant. La sevacapacitat d’activació social i econòmica de l’entorn éslimitada i els beneficis difícilment es tradueixen en ren-da local. Un model de desenvolupament basat exclusi-vament en aquests avantatges corre el risc de no serfuncional als objectius de millora de la qualitat de vidai respecte al medi ambient. De fet, comarques coml’Alt Penedès ja han manifestat el seu rebuig a aquesttipus d’implantacions, amb arguments de defensa delpaisatge.

D’altra banda, per tot el territori han proliferat pe-tits polígons industrials locals promoguts per la Ge-neralitat (35 actuacions de l’Incasol amb un total de615 ha), sovint sense serveis ni instal·lacions conso-lidades. En aquest sentit cal una política de sòl que defugi l’estricte localisme i se centri en localitzacionsestratègiques i garantint estàndards de qualitat.

Una operació de caràcter estratègic per activar les co-marques interiors i potenciar la funció central del trian-gle Móra-Gandesa-Flix seria la dotació de sòl mixt pera petita indústria i logística intermodal en la zona decruïlla entre l’eix de l’Ebre, l’eix interior N-420 de Tar-ragona a Saragossa per Móra i Alcanyís, i la línia ferro-viària de Tarragona a Saragossa per Móra (on convin-dria una estació de mercaderies) i Casp.

5.7 Estratègia necessària de diversificació indus-trial basada en les iniciatives locals

L’aportació quantitativa de la indústria al PIB de les Terres de l’Ebre, superior al 50%, amaga una realitatqualitativa molt diferent. Bona part d’aquesta aporta-ció prové de la producció d’energia elèctrica a la Ribe-ra que, com s’ha vist, genera pocs llocs de treball di-rectes (500 a Ascó), forta dependència exterior i pocadinàmica al seu entorn. Mentre, la indústria manufac-turera hi és escassa i encara molt concentrada en unspocs sectors, localitats i empreses: la química de Flix(300 llocs de treball, però amb futur incert); l’agroali-mentari i els transformats metàl·lics a l’entorn de Tor-tosa; la pell, els colorants i la confecció a Móra i Gan-desa; i l’emergent cluster del moble a la Sènia iUlldecona. D’altra banda, per les seves característi-ques aquestes activitats industrials generen pocs llocsde treball qualificats, pocs serveis avançats a les em-preses i poca densitat de l’entramat empresarial.

D’acord amb el model de desenvolupament proposatdes del territori, la diversificació industrial haurà de sercompatible amb el respecte pel medi ambient, el po-tencial propi del territori i les iniciatives locals que jaestan funcionant bé.

Per això fóra convenient un pla de desenvolupament idiversificació econòmica que potenciï i doni suport ales iniciatives locals de caràcter endogen basant-se enpetites iniciatives industrials, vinculades a les activitatsbàsiques del territori i que evitin grans implantacionsforanes que generin més fragilitat i dependència. Per a

170

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 170

la promoció d’aquestes iniciatives locals innovadoreses fa necessària una col·laboració entre els sectors pú-blic i privat (en la línia dels programes Leader i Proder)que densifiqui les xarxes locals: formació professionaladequada a les demandes; serveis de suport a la inno-vació empresarial; centres locals d’informació i asses-sorament; espais d’intercanvi de coneixement, recur-sos i bones pràctiques; i iniciatives conjuntes deprojecció exterior dels productes i els serveis locals.

És clar, sense oblidar la possibilitat que les empresesproductores d’energia elèctrica reinverteixin en el terri-tori part dels beneficis que hi generen (més enllà de lafiscalitat municipal), tant participant en els plans de di-versificació com, per exemple, promovent un centretecnològic d’energies alternatives a la Ribera d’Ebrevinculat a la concentració de projectes d’implantacióde centrals eòliques en aquesta regió, o iniciatives re-lacionades amb el medi ambient i la gestió racional del’aigua.

5.8 El turisme: un important potencial, però unaalternativa real de desenvolupament?

Les anàlisis i propostes sobre les Terres de l’Ebre coin-cideixen en els atractius turístics de la qualitat delsseus paisatges: el delta, els Ports, l’Ebre, etc. Tanma-teix, fins a la data no han estat encara transformats enun veritable actiu per a un desenvolupament que facicompatible la qualitat de vida de la seva gent i la pre-servació del paisatge; és a dir, que no destrueixi el seuatractiu.

El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre pren partit cla-rament per la promoció de l’activitat turística i diferen-cia diversos espais d’interès turístic:

–A la franja litoral es considera que el model de “sol iplatja” no ha tocat encara sostre i suposa una arris-cada aposta el fet d’incrementar les residències se-cundàries a l’Ametlla i la Ràpita, tot i el fort impactede la urbanització extensiva, la degradació dels dar-rers espais litorals no urbanitzats del país i la limita-da activació econòmica local que suposa aquest mo-del turístic més enllà dels beneficis del procésurbanitzador.

–Al delta, el Pla Director proposa compatibilitzar l’ex-plotació agrícola amb l’increment de l’oferta d’allot-jaments i serveis turístics (informació, restauració)fora dels nuclis urbans i al llarg d’una anella viària tu-

rística. Una sentència del Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya (TSJC) de l’any 2001 ja va obligar amodificar el Pla Director en el sentit de prohibir l’am-pliació de la urbanització Riumar i una nova urbanit-zació prop del riu Migjorn. Ara apareixen projectesd‘alt impacte ambiental com la marina d’Agro-Vi-naròs a Sant Jaume d’Enveja (36,5 ha, 905 habitat-ges, 260 amarradors, un hotel i 3 canals principalsde 27 m d’ample, en terrenys requalificats l’any2001) i el pla per al canal Carles III. El conflicte en-tre freqüentació turística i preservació dels espais na-turals comença a ser-hi evident.

–La promoció del turisme a les comarques interiors esbasa en el projecte de navegabilitat de l’Ebre fins aRiba-roja i el seu potencial per atraure activitats (ser-veis de navegació, restauració, lleure, etc.) i posar envalor els atractius turístics de les terres adjacents.Tanmateix, tot i les inversions efectuades en drenatgei modificació d’assuts, el projecte de navegabilitat hamostrat moltes limitacions, com ara la manca d’uncabal suficient per a la navegació i la proliferació d’al-gues. Així, l’any 2002 el nombre de passatges ha da-vallat en un 20% respecte l’any anterior (25% a laresclosa de Xerta) i es troba en les mateixes xifres queel període 1997-1999. El projecte ha generat poc interès en promotors i turistes i poca credibilitat alpropi territori. Sembla evident que aquest projectenecessita un replantejament, malgrat l’esforç previ re-alitzat en la seva definició i en la catalogació de recur-sos associats al projecte.

–Agroturisme d’interior.–Turisme vinculat al patrimoni històric i cultural.

D’altra banda, els analistes coincideixen en el fet queun dels frens al desenvolupament turístic ha estat lamanca d’una estratègia, organització i marca turísticapròpia i la multiplicitat de microestratègies poc coordi-nades. Això ha relegat les Terres de l’Ebre a una sub-sidiarietat respecte a l’àrea turística de la Costa Dau-rada, amb la qual presenta notables diferències. Enaquest sentit es fa imprescindible una estratègia dedefinició de productes diversificats, promoció i comer-cialització conjunta a través d’un Patronat o Consorciturístic propi. Tanmateix, la recentment creada marcaCatalunya Sud no sembla la més encertada per donaridentitat pròpia al producte turístic.

La potenciació del turisme és irrenunciable com a es-tratègia complementària per al desenvolupament d’a-questa regió, tant pels llocs de treball directes com perl’activació del comerç i els serveis locals. La diversitat

171

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 171

de paisatges del delta, els Ports i les serres o la TerraAlta, relativament poc urbanitzats, suposa un atractiuturístic. Tanmateix, cal oferir un producte de qualitat,no massificat, distribuït per tot el territori i que vetlliperquè l’explotació dels atractius locals en comportitambé la preservació. En aquest sentit cal donar suporta les iniciatives i els serveis innovadors en aquest sec-tor, coherents amb aquests objectius, així com pro-moure un petit empresariat turístic professionalitzatper generar una oferta de qualitat. En aquest sentit s’hauria de crear una xarxa turística en sentit amplique anés des de la formació (escoles superiors, mò-duls professionals) fins a la infrastructura especialitza-da i dirigida a turisme de qualitat (residències-casa depagès, centres de negoci) i foments empresarials (as-sociacionisme).

Apostar decididament pel turisme obre, però, algunesqüestions que caldrà resoldre:

–El desenvolupament de les terres interiors no pot fo-namentar-se només en el turisme perquè depèn d’unmercat extern i flexible, que no genera llocs de treballqualificats i és fortament estacional. El turisme, aixòsí, pot ser una estratègia de diversificació comple-mentària d’activitats agràries de qualitat i iniciativesindustrials endògenes.

–L’“explotació” turística comporta un risc de degrada-ció del mateix paisatge que li dóna atractiu inicial.

–Alhora, el risc de la “tematització”, “museització” o“pessebrització” de pobles i paisatges per promoureel seu atractiu turístic, que no deixa de ser una formade fer artificial el territori. El Pla Territorial de les Ter-res de l’Ebre ja apunta en aquest sentit quan parla deposar decents els marges del riu i amagar en segonalínia les activitats i les construccions que puguin res-tar atractiu turístic.

5.9 Serveis a les persones i les empreses: man-ca actual i falta d’estratègia

Com s’ha indicat anteriorment, la presència del sectorserveis és especialment deficitària i presenta les xifresmés baixes del país, tan sols el 32,05% del PIB (pel53,75% a Catalunya) i uns índexs d’especialització delterritori preocupantment baixos: entre el 0,79 i el 0,89en administració pública, educació i sanitat i serveissocials (coherents amb els dèficit en equipaments iserveis públics respecte a la mitjana catalana, que s’a-nalitzaran més endavant); i entre el 0,54 i el 0,60 en

serveis financers i a les empreses. A més, aquesta es-cassa activitat en serveis es concentra molt especial-ment a Tortosa i Móra (23% i 21% d’ocupació en ser-veis a les persones, 10% en serveis a empreses), senseque ni tan sols a les altres dues capitals comarcals(Amposta i Gandesa) hi hagi una concentració signifi-cativa (12% a persones, 7% i 5% a empreses). L’es-tructura de serveis és feble i encara se sustenta en ser-veis públics proveïts per les administracions.

En aquest context, sobta que el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre no proposi (més enllà del turisme) capestratègia per al sector d’activitat més dinàmic i queaporta major valor afegit al conjunt del país.

Sense entrar a definir aquí una estratègia pròpia enaquest sentit, el model de desenvolupament social iambiental proposat apunta, per ell mateix, dues líniesde desenvolupament possible.

D’una banda, una decisió ferma del sector públic perdotar a les Terres de l’Ebre d’un nivell d’equipaments iserveis públics equiparables als de la resta del país quegaranteixi la igualtat d’oportunitats, la qualitat de vidai l’accés als serveis en tot el territori (s’analitzarà ambmés detall en els apartats de formació i equitat social).En aquest sentit, és fonamental una decisió en favorde la formació qualificada i adequada als potencials dedesenvolupament del territori que, alhora, pot induiruna activació addicional del sector de serveis.

D’una altra banda, el desenvolupament de la qualitat,la innovació, el valor afegit i la gestió ambientalmentprudent en els sectors agroalimentari, industrial i turís-tic ha de venir acompanyada de nous serveis a les em-preses que activin i modernitzin aquests sectors. Simés no, en la primera fase d’impuls es fa necessàriauna estreta col·laboració entre el sector públic i les em-preses per promoure aquests centres de serveis a la in-novació i la qualitat empresarial (que en una segonafase haurien de passar a ser estructures de cooperacióempresarial). A part dels serveis genèrics a les empre-ses, calen iniciatives específiques. Així, al llarg de l’ex-posició precedent ja s’ha fet referència a possibles ini-ciatives de centres de recerca, tecnològics i de serveisrelacionats amb l’activitat agroalimentària (particular-ment al Baix Ebre, el Montsià), les energies alternati-ves i els riscos tecnològics (Ribera), la diversificació in-dustrial (Ribera, Montsià), el turisme (Baix Ebre, TerraAlta) i la gestió ambiental, particularment de l’aigua,l’energia i el paisatge.

172

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 172

Tanmateix, cal tenir present que aquest increment delsector serveis farà que les futures iniciatives es concen-trin als principals nuclis urbans (Tortosa, Amposta iMóra), amb el risc ja esmentat d’una major diferencia-ció de les rendes en el territori. Per garantir una com-petitivitat equilibrada, convé una distribució d’aques-tes iniciatives de serveis públics i a empreses en laxarxa de ciutats que vertebren el territori, d’acord ambl’especialització de cadascuna de les parts, i la millorade la capil·laritat del territori.

En aquest mateix sentit, resulta fonamental evitar l’aï-llament tecnològic de parts del territori, tot garantintl’accés a la xarxa telemàtica d’alta velocitat com a ele-ment necessari per al desenvolupament de l’activitatempresarial. Tant és així que es fa imprescindible unadecidida actuació pública, atès que la poca demandafa poc atractiva la zona per a les inversions de les ope-radores de fibra òptica i telefonia mòbil (que encaraavui presenten fortes deficiències de cobertura).

5.10 Estratègia d’innovació i qualitat basada enla formació dels capitals humà i social

La clau de volta per avançar cap a un model de desen-volupament basat en la qualitat i la innovació passaper la formació de capital humà i social. En aquestsentit és fonamental promoure la formació, la capaci-tat emprenedora i la cooperació entre empreses, el sis-tema educatiu i el sector públic que connecti la forma-ció amb les necessitats i les oportunitats del teixitproductiu local.

Actualment, les Terres de l’Ebre és la regió de Cata-lunya amb el nivell d’instrucció més baix i el menorpercentatge de població amb estudis universitaris, aixícom, el que potser és més remarcable, el menor per-centatge d’estudiants majors de setze anys. La mancad’un sistema universitari propi i de demanda de tre-ball qualificats (amb un sector de serveis infrarepre-sentat) suposa una contínua “fuita de cervells”, atèsque molts joves que marxen a estudiar fora de la re-gió no troben després llocs de treball qualificats al llocd’origen.

En aquest sentit es fa necessària una promoció públi-ca decidida de la formació de qualitat que combini unsistema universitari propi amb una oferta de formacióprofessional i cicles formatius de grau mitjà i superior.Les estratègies de formació han de basar-se, en qual-

sevol cas, en les especificitats i les oportunitats delpropi territori, com a actius per al desenvolupamentsocial i econòmic. Aquest és un factor imprescindibleper obrir noves possibilitats de desenvolupament en laindústria i els serveis inexistents fins ara.

a) Formació d’un sistema d’ensenyament supe-rior i de recerca vinculat al territori

L’oferta d’ensenyaments universitaris a les Terres del’Ebre està dispersa i atomitzada. Hi operen la Funda-ció Universitària Doctor Manyà (1997), promoguda perl’Ajuntament de Tortosa i el Consell Comarcal del BaixEbre i adscrita a la Universitat Rovira i Virgili (URV) (di-plomatures d’empresarials i turisme i postgraus); l’Es-cola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta, ads-crita a la URV (1983, diplomatura d’infermeria); laUniversitat Internacional de Catalunya (1997, enginye-ries tècniques d’explotacions agrícoles i agropecuàries,d’hortofructicultura i jardineria, i d’indústries agràries ialimentàries); l’Institut Universitari Observatori, de l’E-bre de la Universitat Ramon Llull (doctorat en geofísi-ca); la Universitat Oberta de Catalunya (1999); la Uni-versidad Nacional de Educación a Distancia (1974), ila Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre; pràctica-ment totes elles amb seus disperses entorn de Tor-tosa.

En aquest sentit es fa imprescindible la consolidaciód’un campus a Tortosa que integri, si més no, els es-tudis adscrits a la URV (infermeria, empresarials i tu-risme); hauria de preveure, a més, l’ampliació a novestitulacions com ara enginyeria tècnica informàtica, ma-gisteri, humanitats i ciències ambientals. Alhora, po-dria ser interessant que aquests ensenyaments con-centressin les seves instal·lacions en un campus únical nucli històric de Tortosa, amb el doble objectiu decrear un ambient de campus i de contribuir a la reha-bilitació integral del centre històric de la ciutat. L’es-cassa demanda local i la limitada capacitat d’atraccióde demanda exterior no permetran una oferta gaireàmplia, però pot facilitar la retenció a les Terres de l’E-bre de joves formats.

A mig termini no seria descartable que a partir d’a-quest campus de la URV a Tortosa sorgís una Univer-sitat de les Terres de l’Ebre. Alhora, convindria crearun consorci amb participació de l’administració, la universitat pública i les universitats privades per tal de coordinar les demandes i les ofertes educativesdel territori.

173

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 173

La consolidació de la universitat a Tortosa ha de ser undels motors activadors de l’entorn social i econòmic deles Terres de l’Ebre a partir de la transferència de co-neixements i la recerca. Alhora, la presència d’estu-diants i docents universitaris pot suposar un impuls so-cial i la millora del sector de serveis, el comerç,l’habitatge i l’oferta cultural de la ciutat.

La modernització i professionalització de les activitatsemergents i potencials al territori reclama també unscicles formatius professionals de nivell secundari diri-gits a les noves tecnologies i tècniques de producció il’increment dels cicles de formació professional ate-nent als sectors productius propis de cada part del territori: vinícola, piscícola, hortofructícola, de l’oli, del moble, etc.

b) Recerca i desenvolupament

La innovació i modernització dels sectors amb tradiciólocal o emergents ha de partir de la transferència deconeixements i tecnologia dins una cultura de col·la-boració entre centres de recerca i sectors productiuslocals. En aquest sentit es fa necessària una determi-nació de potenciar el sector de la recerca i el desenvo-lupament, actualment poc present a les Terres de l’E-bre. Algunes possibles iniciatives basades en larealitat del territori i amb un important potencial acti-vador de l’economia podrien girar entorn de la produc-ció agroalimentària i de cultius marins, les energiesrenovables, la gestió de riscos tecnològics i emergèn-cies, el turisme, la gestió de l’aigua i el paisatge i l’e-ducació ambiental.

Alhora, aquests espais de col·laboració entre l’empre-sa, la recerca i les administracions poden ser un nuclia partir del qual impulsar una cultura de col·laboracióentre firmes d’un mateix sector que valori els avantat-ges cooperatius com a impulsors de la innovació en elsector. La construcció d’un entramat dens de col·labo-ració entre els agents locals (públics i privats), en defi-nitiva de capital social, és una de les claus per al des-envolupament del territori.

6 Estratègies per a la igualtat d’oportunitats alterritori

El model de desenvolupament del territori que sorgeixde les mobilitzacions ciutadanes a les Terres de l’Ebreés també un model a favor de la igualtat d’oportuni-

tats i la qualitat de vida. Alguns aspectes cabdals deles estratègies d’igualtat d’oportunitats ja han estatanalitzats en apartats precedents, com ara les infras-tructures que han de facilitar l’accés als serveis pú-blics, la preservació dels recursos naturals i el paisat-ge, la competitivitat de totes les parts del territori i laformació i l’accés al coneixement. Tots aquests sónelements fonamentals per a l’objectiu final de qualitatde vida i igualtat d’oportunitats dels ciutadans i ciuta-danes, com ja va establir la Carta Europea d’Ordena-ció del Territori de 1983, que definia l’ordenació del territori com “la millora de la qualitat de vida”.

Però la igualtat d’oportunitats no es pot entendre només dins de la regió, sinó respecte al conjunt delpaís. En aquest sentit, un objectiu prioritari ha de serassolir uns nivells de dotació i accés als serveis i equi-paments públics de benestar social equiparables alconjunt del país, situació que en l’actualitat no es pro-dueix. Assolir la igualtat d’oportunitats en l’accés alsserveis és la forma de generar estructures bàsiquesque permeten garantir la cohesió social.

6.1 Igualtat d’oportunitats en l’accés als serveissocials i sanitaris

Les transformacions socials recents fan que hi hagi unbuit d’informació important pel que fa a la identificacióde col·lectius amb necessitats de polítiques intensesper evitar el risc d’exclusió social o d’accés desigual alsserveis i que requereixen polítiques socials específi-ques. En aquest sentit, cal remarcar que aquestes polí-tiques socials intenses i transversals adreçades acol·lectius en risc d’exclusió no poden plantejar-se coma universals i homogènies, sinó que exigeixen un conei-xement detallat de les problemàtiques i les necessitatsespecífiques de cada part del territori per tal d’adaptar-s’hi. Són, per tant, polítiques de proximitat. En qualse-vol cas, no deixa de sobtar que el Pla Territorial de lesTerres de l’Ebre no faci cap referència als serveis i equi-paments públics i simplement remeti a la planificaciósectorial de la Generalitat.

L’anàlisi d’aquests col·lectius depassa en molt l’abastd’aquest article i requereix l’elaboració d’un pla inte-gral de serveis socials, amb la participació dels governslocals coneixedors de les problemàtiques específiques,i que defineixi programes i recursos per a la gent gran,les persones amb disminució, la infància i l’adolescèn-cia amb risc social, les famílies monoparentals o els

174

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 174

programes integrals per a la lluita contra la pobresa il’exclusió social.

A tall d’exemple, un dels col·lectius més necessitatsde polítiques socials específiques és el de la gent gran.En efecte, la població de l’Ebre és sensiblement mésenvellida que la del conjunt de Catalunya: el 18,9% depoblació té més de 65 anys, pel 14,3% al conjunt delpaís (i fins al 23,5% a la Terra Alta), i taxes de de-pendència senil de 32-33 al Baix Ebre i el Montsià,38,8 a la Ribera i 48,3 a la Terra Alta (per 25,4 de mit-jana a tota Catalunya). Es dóna la paradoxa que tro-bant-se aquestes comarques entre les més envellidesdel país, hi ha un nivell de serveis per a la gent gran(centres de dia i residències) extraordinàriament baix.

El fet que les comarques més envellides (Terra Alta iRibera) siguin les que disposen d’una xarxa urbanamés feble (menys serveis de proximitat per manca demassa crítica) i amb un transport públic insuficient, fanecessari donar prioritat, d’una banda, als serveis d’a-tenció domiciliària (hi ha experiències de programeseuropeus que combinen la inserció laboral de dones enatur amb programes d’atenció domiciliària a gentgran), i d’una altra, un pla específic de transport sani-tari. En una direcció similar, seria necessari posar enfuncionament un servei d’urgències extrahospitalàriesa tot el territori.

6.2 Immigració: un procés recent, un repte de futur

D’acord amb els estudis del grup Població i Territori,de la Universitat de Barcelona, la població estrangeraresident a les Terres de l’Ebre a finals de l’any 2001 erad’unes 9.313 persones (el 85% de les quals eren ex-tracomunitaris), segons dades dels padrons munici-pals, entorn del 6% del total de població de la regió.La població immigrada es concentra principalment alMontsià (4.492 persones, el 7,6% de la població) i elBaix Ebre (3.859 persones, el 5,5% de la població).L’arribada d’immigració estrangera és un fenomen re-cent a les Terres de l’Ebre, atès que el 1996 nomésse’n comptabilitzaven 1.472 immigrants, de formaque en tan sols cinc anys la xifra s’ha multiplicat per 6.El procés és, doncs, molt recent (d’ençà de 1996) is’està produint amb una extraordinària rapidesa, cosaque dificulta enormement la capacitat de reacció de lespolítiques locals.

Sens dubte, les transformacions agrícoles cap a pro-duccions més intensives i amb demanda de treball as-salariat poc qualificat i especialitzat (i per tant poc re-munerat), i sovint estacional (cítrics, fruita dolça), ésuna de les causes d’arribada de nous immigrants; així,a Alcanar suposen ja el 10% de la població. Tanma-teix, a Ulldecona i la Sènia arriben també al 10%, pos-siblement vinculats al sector del moble de fusta; lesciutats de Tortosa i Amposta acullen un nombre crei-xent d’immigrants de l’Amèrica Llatina, probablementmés dedicats al sector de serveis. Aquesta tendènciacal esperar que s’accentuï durant els propers anys, a laqual s’afegirà el procés de reagrupament familiar.

L’origen dels immigrants extracomunitaris és molt di-vers; així, el 32% prové de l’Europa de l’Est (la meitatdels quals són romanesos, però també hi ha xifres sig-nificatives d’ucraïnesos, lituans i russos), el 31% delMagreb (sobretot marroquins, però també algerians) iel 25% d’Amèrica Llatina (el 67%, equatorians i co-lombians). Les comunitats d’Europa de l’Est tenen unapresència especialment significada al Montsià i a la Terra Alta; les d’Amèrica Llatina, a les ciutats de Torto-sa i Amposta; mentre que al Baix Ebre i a la Riberapredomina el col·lectiu magrebí.

Les polítiques transversals adreçades a la immigració(habitatge, educació, serveis socials, cultura, etc.) hande partir necessàriament d’aquesta gran diversitat i es-pecificitat de les situacions locals: els col·lectius immi-grants que es localitzen a cada part del territori, la sevadiferent inserció al mercat de treball i social, etc.

En aquest sentit, cal tenir present que la decisió de do-nar suport a determinats sectors d’activitat econòmicaté una implicació directa en l’arribada de nous immi-grants. Com ja és evident en altres parts del territori ca-talà, els tipus de producció agrícola amb necessitats detreball poc qualificat i eventual atrau un tipus de pobla-ció immigrant diferent que les activitats de transforma-ció agroalimentària (per la qualificació professional), al-hora que el turisme pot suposar l’arribada de noustreballadors als sectors de l’hostaleria i la restauració.

En qualsevol cas, sembla evident que la tendència delmodel productiu de les Terres de l’Ebre i l’estructurad’edats envellida suposarà una notable accentuació del’arribada d’immigrants extracomunitaris i que aques-ta haurà de ser una política prioritària els propers anys.Les necessitats d’habitatge per acollir-los i el fet d’evi-tar la seva segregació socioespacial en municipis o

175

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 175

barris són dues de les prioritats que caldrà consideraren primer lloc.

6.3 Polítiques d’habitatge

El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (PTTE) preveiaun increment de 27.000 habitants a la regió durant elspropers quinze anys. D’acord amb les expectatives dedesenvolupament econòmic, el PTTE preveia la se-güent distribució territorial del creixement de poblacióper sistemes urbans supramunicipals: Tortosa-Roque-tes, 10.000 nous habitants; Amposta-la Ràpita 7.000;Aldea-Deltebre 5.000; l’Ametlla-Perelló 1.500; Alca-nar-Ulldecona-la Sènia 1.500; Móra 1.500; Flix-Ascó1.000, i Gandesa 500. El pla no fa cap referència a l’o-rigen d’aquesta població, tot i que caldrà pensar que,cas d’acomplir-se les expectatives de creixement, seràen la seva major part d’origen extracomunitari.

Per tal d’acollir aquests 27.000 nous habitants, elPTTE estima unes necessitats de 19.000 nous habitat-ges, estimació d’un gran impacte sobre un parc queera de tan sols 49.300 habitatges principals segons elcens de 1991. Amb les densitats que es preveuen alpla (30 habitatges per hectàrea [hge/ha], excepte Am-posta i l’Aldea, on augmenta a 40 hge/ha, i Tortosa a50 hge/ha), aquestes hipotètiques necessitats no po-drien ser absorbides per l’actual oferta de 2.600 ha desòl urbanitzable i caldria afegir-hi 480 ha a les comar-ques litorals i 34 ha a les comarques interiors. Coms’ha indicat en apartats anteriors, caldrà parar especialatenció a contenir el creixement urbà dispers i en bai-xa densitat que ha caracteritzat bona part de les pro-mocions recents a les comarques litorals de la regió,així com al millor aprofitament del parc d’habitatgesdesocupats. De fet, algunes de les densitats d’habitat-ge proposades al PTTE són encara inferiors a les den-sitats actuals del territori.

El pla no fa referència, però, a una política d’habitat-ge: quin percentatge d’aquests hauran de ser habitat-ges socials o protegits, quin percentatge de lloguer oquines les tipologies d’edificació (unifamiliar extensi-va? Eixamples?). Davant la previsió d’arribada de nousimmigrants, aquestes polítiques haurien de tenircaràcter prioritari per tal d’evitar la seva segregació so-cioespacial. La reserva del 20% del sòl nou per a habi-tatge social que estableix la Llei 2/2002 d’Urbanisme,tot i ser insuficient, suposa un potencial per a aques-tes polítiques que caldrà saber aprofitar.

La manca generalitzada d’un parc d’habitatge de llo-guer a Catalunya s’accentua molt especialment a lesTerres de l’Ebre, que és la regió amb menor proporciód’habitatges en règim de lloguer del país, tan sols el13,4%. De confimar-se l’expectativa d’arribada denova població, caldrà una política específica adreçadaa incrementar l’oferta de lloguer.

6.4 Programes integrats de rehabilitació dels nuclis antics

Algunes poblacions, especialment Tortosa, Móra d’E-bre i Gandesa, tenen centres històrics o ravals que pre-senten importants processos de degradació, envelli-ment i marginalitat urbana i social, amb greus riscosde segregació socioespacial.

En aquest sentit, es fa imprescindible adreçar progra-mes integrals de rehabilitació, en la línia del modelproposat pel programa Urban de la Comissió Europea.La recuperació i millora d’aquests barris ha de combi-nar de forma innovadora les polítiques urbanístiquesde microcirurgia i la dotació d’equipaments i espaispúblics, amb mesures d’activació econòmica (especial-ment comercial) i polítiques de serveis socials adreça-des a la seva revitalització. Alhora, aquestes polítiqueshan de tenir una visió de conjunt de la ciutat, atès quela intervenció en un barri pot comportar efectes indi-rectes en d’altres. Dues línies d’intervenció poden pas-sar per la rehabilitació i reinserció al mercat d’habitat-ges i per la introducció de noves activitats ambcapacitat d’induir noves dinàmiques socials.

Pel que fa a l’habitatge, a altres parts del país han sor-git iniciatives innovadores de subvencionar la rehabili-tació d’habitatges amb la condició d’introduir-los almercat de lloguer durant un període mínim equivalenta l’amortització de la inversió pública efectuada.Aquests nous habitatges de lloguer al centre podenservir d’acollida de poblacions amb dificultats d’accésal mercat d’habitatge o riscos d’exclusió social, com esfa a Manresa a través de l’oficina de mediació entrepersones amb necessitats específiques i els propietarisprivats d’habitatges que podrien entrar al mercat delloguer gràcies a aquestes subvencions de rehabili-tació.

Pel que fa a les activitats inductores, la valorització delpatrimoni com a atractiu turístic i la dotació d’equipa-ments públics que generin nova dinàmica social i co-

176

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 176

mercial són uns recursos que han demostrat la sevafuncionalitat a diverses ciutats del país. Així, la inser-ció del campus d’estudis superiors al centre històric deTortosa podria tenir una capacitat inductora de l’activa-ció social i econòmica especialment significativa.

7 Un nou model de governabilitat basat en laparticipació ciutadana, la representació institu-cional dels interessos del territori i les xarxes decooperació interinstitucionals

El gran repte de l’estratègia territorial esbossada enaquestes pàgines és, però, les seves aplicació, gestió iavaluació. La formulació dels plans, la definició d’actua-cions que se’n derivin i la gestió de les polítiques públi-ques consegüents reclamen una nova forma de gover-nabilitat del territori. Una governabilitat entesa com aprocés de diàleg, negociació i concertació que compren-gui les comunitats locals i totes les diferents adminis-tracions implicades per tal d’establir objectius i estratè-gies compartides de cara al futur en els quals emmarcarles actuacions concretes que cal desenvolupar pels dis-tints agents.

7.1 Participació ciutadana i cohesió social

Les noves estratègies territorials no només han de do-nar a les comunitats locals la veu, sinó també el pro-tagonisme. És al territori on hi ha el coneixement deles problemàtiques i els potencials específics i, alhora,on és possible articular el diàleg, el compromís i lacomplicitat entre els agents socials per assolir consenssobre el model de desenvolupament i els projectes quecal donar prioritat.

Sovint s’havia al·ludit a les Terres de l’Ebre com un ter-ritori amb una societat poc cohesionada, una societatcivil poc densa, poca capacitat organitzativa i d’expres-sió dels interessos ciutadans i, en definitiva, d’influèn-cia en la vida pública. Tanmateix, les plataformes ciuta-danes en defensa dels recursos del territori evidencienuna situació inversa i amb un gran potencial de cohesiósocial. Les Terres de l’Ebre han estat protagonistes delmoviment social més important viscut a Catalunya elsdarrers anys, que han arribat a transcendir el seu propiterritori.

Com explica Josep Pont, les plataformes sorgiren en-torn de l’any 2000 per la conjunció del sentiment la-

tent de ser “ciutadans de segona” (les Terres de l’Ebreestaven permanentment fora de les grans inversions eninfrastructures); una estructura tradicional de distribu-ció del poder i l’activitat centrada en unes poques fa-mílies que han dominat la vida política durant dèca-des, i que tan bé descriu Jesús Moncada a les sevesnovel·les, i la reacció davant un seguit de projectesagressius amb l’entorn i elaborats sense tenir encompte la voluntat de la ciutadania, com el transvasa-ment de l’Ebre, les centrals tèrmiques de Móra i Van-dellòs i la proliferació de projectes de centrals eòliques.

Aquesta nova organització i la participació ciutadanahan arrelat a la societat ebrenca i poden sobreviuremés enllà de les causes per les quals es van formar. Laimplicació de la societat en els problemes del territoriés prou forta com per garantir la continuïtat de la par-ticipació en la vida pública. En aquest sentit, perexemple, és evident que la Plataforma en Defensa del’Ebre no s’entén ja només com una reacció al transva-sament, sinó que ha esdevingut propositiva d’un mo-del de desenvolupament urbanístic i turístic que res-pecti el medi ambient i el paisatge. De la mateixamanera, les plataformes sorgides a la Terra Alta o la Ri-bera l’any 2000 en defensa del patrimoni natural da-vant la implantació indiscriminada de centrals eòliqueshan passat també a tenir un discurs més ampli relacio-nat amb les transformacions ambientals i del paisatge.Són mobilitzacions d’una nova generació capaces defer propostes possibles.

En definitiva, les plataformes han suposat un puntd’inflexió en la cohesió social, l’autoafimació i el resor-giment d’una identitat pròpia de pertinença a un terri-tori abans caracteritzat per una escassa autoestima; imarquen, sobretot, una ruptura pel que fa a la partici-pació ciutadana en la vida pública a les Terres de l’E-bre en favor d’un model de desenvolupament respec-tuós amb el medi ambient.

7.2 Necessitat d’una institució amb capacitat de representació dels interessos del territori i denegociació exterior: la vegueria de les Terres de l’Ebre

Tanmateix, per tal d’impulsar, formular i gestionaraquestes estratègies de desenvolupament sorgides delpropi territori cal un ens institucional amb capacitat decombinar de forma eficaç i eficient la representació de la identitat i els interessos del conjunt del seu terri-

177

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 177

tori; amb capacitat de generar diàleg i participacióamb la ciutadania i els governs locals; amb capacitatde negociació i diàleg amb les administracions autonò-mica i estatal, i amb capacitat tècnica per a la gestió il’avaluació de les polítiques territorials regionals.

Des de les Terres de l’Ebre s’ha reivindicat llargamentun reconeixement institucional (província o vegueria)d’aquest territori, amb competències i recursos peremprendre iniciatives pròpies per aconseguir el seudesenvolupament i amb capacitat de representació i denegociació. La divisió comarcal i regional de Pau Vilade 1932 ja proposava una vegueria V a l’Ebre (tot i queamb la Ribera d’Ebre assignada a Reus). La reclama-ció de la vegueria feta en declaració programàtica del’Assemblea General d’Entitats del Congrés de CulturaCatalana de 1976 fou recollida pel Govern provisionalde la Generalitat presidit per Josep Tarradellas, que el1978 creà el Consell Intercomarcal de les Terres de l’E-bre (CITE) amb la finalitat de representar la participa-ció de les quatre comarques (inclosa la Ribera) en lespropostes d’aprofitament de recursos i de planificacióterritorial que les poguessin afectar. Malhauradament,aquest reconeixement de la personalitat política i insti-tucional del territori no tingué més transcendència nicontinuïtat fins als anys recents. El 1993, el Parlamentde Catalunya creà l’Institut per al Desenvolupament deles Comarques de l’Ebre (Idece) com a organismeautònom de la Generalitat, que reconeixia aquest àm-bit a efectes d’ordenació del territori amb la funció“d’elaborar, avaluar i executar o impulsar plans de pro-moció i desenvolupament de caràcter global o sectorialde les comarques que integrin i potencïin els esforçosque es fan a la zona i alhora afavoreixin la coordinacióde totes les administracions actuants”. Aquesta unitatd’ordenació territorial és consolidà l’any 1995 en laLlei del Pla Territorial General de Catalunya, que reco-neixia les Terres de l’Ebre com un dels sis àmbits deplanejament territorial parcial de Catalunya (el pla territorial parcial fou el primer que es va aprovar a Ca-talunya, el 2001). L’informe de la comissió d’expertssobre la revisió del model d’organització territorial deCatalunya de l’any 2000 recomanava també la crea-ció de la vegueria de les Terres de l’Ebre. Finalment,arran de les mobilitzacions ciutadanes, el Govern de laGeneralitat creà (decret 79/2001) la Delegació del Go-vern a les Terres de l’Ebre, que suposa el reconeixe-ment institucional més gran assolit per la regió fins almoment, tot i que presenta limitacions manifestes,com el fet que no tots els departaments de la Genera-litat hi tinguin delegació.

Sens dubte, la tan reclamada vegueria de les Terres del’Ebre és la institució que millor podria assumir aques-tes funcions de diàleg participatiu amb els governs lo-cals i la societat civil, representació institucional i políti-ca dels interessos del territori, capacitat de negociacióamb altres administracions i capacitat tècnica de gestióde polítiques públiques.

Per tal que això sigui així, la vegueria hauria de ser, al-hora, un òrgan de descentralització del Govern de la Ge-neralitat i un òrgan de cooperació entre els governs lo-cals (municipis i consells comarcals) amb la suficientdotació de competències i recursos propis per a l’asso-liment dels seus fins, i, a ser possible, d’elecció directaper tal de garantir una major identificació de la ciutada-nia amb els seus responsables polítics i la legitimitatd’aquests.

Amb l’existència de la vegueria, amb funcions de con-certació estratègica i representació, els consells comar-cals remarcarien la seva funció essencialment tècnicade suport i coordinació dels serveis municipals. Enaquest nou context d’objectius per als consells comar-cals, podria prendre sentit una reordenació del mapa co-marcal del Baix Ebre i el Montsià més ajustat als siste-mes urbans i les realitats diferencials del territori, ambun major reconeixement de les unitats funcionals delsdos hemideltes com a diferenciades de la vall de l’Ebrei el pla la Galera; o el reconeixement de les dues unitatsque conformen la Ribera, amb centralitats a Móra i Flix.

7.3 Articulació de xarxes de cooperació territo-rial

Però actualment, la complexitat de les polítiques i elsprojectes territorials fa que s’escapin de les competèn-cies, els recursos i les capacitats de decisió d’una solaadministració. L’execució de les polítiques territorialses caracteritza avui per la multiplicitat d’agents i d’ad-ministracions que hi intervenen i, per tant, requereixenla cooperació i concertació entre les administracionsactuants, així com amb la societat civil i els agentseconòmics.

En aquest context el govern regional o vegueria podriatenir una funció central en l’impuls i l’articulació d’a-questes xarxes de cooperació territorials:

D’una banda, articulant xarxes innovadores de coope-ració entre els municipis, conjuntament amb els con-

178

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 178

sells comarcals. Aquestes xarxes poden adreçar-se a lagestió conjunta de polítiques o serveis per raons de veï-natge (els exemples més característics poden ser la coordinació del planejament urbanístic en sistemes ur-bans, la gestió d’espais d’interès natural, la prestacióconjunta de serveis municipals o sistemes innovadorsde redistribució de beneficis i càrregues tendents a laperequació fiscal). Però l’aspecte més interessant pas-sa per configurar xarxes d’intercanvi d’experiències iconeixements entre els municipis per tal de promourepolítiques públiques cohesionades i innovadores, ja si-guin adreçades als interessos o les problemàtiques co-muns als municipis (com pugui ser una xarxa de loca-litats turístiques o una xarxa de consistoris ambpolítiques d’immigració) o a tot el territori (com ara lagestió ambiental o la gestió del paisatge).

D’una altra, articulant les xarxes de cooperació verti-cal o multinivell de diàleg i negociació amb les admi-nistracions implicades en les decisions sobre aquestterritori: els municipis, els consells comarcals, la Ge-neralitat, l’Administració central i, fins i tot, la UnióEuropea. Aquesta cooperació multinivell es fa impres-cindible per garantir l’actuació coherent i coordinada,amb criteris comuns, de les administracions que in-tervenen a les Terres de l’Ebre. Cal establir tambécontactes institucionals permanents amb tots els terri-toris veïns per coordinar solucions a problemes co-muns d’infrastructures, gestió de l’aigua, gestió deparcs naturals, etc.

Però també és necessari articular espais innovadors dediàleg amb la ciutadania i les entitats de la societat ci-vil. En aquest sentit, pot exercir un paper interessant elConsell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, cons-tituït el gener de 2003, organisme integrat a l’Ideceamb l’objectiu d’afavorir el diàleg entre les administra-cions, els sectors empresarials i els sindicats en lesqüestions que afectin el desenvolupament socioeconò-mic d’aquest territori. Tanmateix, caldrà sobretot cer-car mecanismes innovadors de participació ciutadanamés àmplia.

8 L’Ebre ens remet a un nou model de desenvo-lupament social i ambiental... per a Catalunya?

Les Terres de l’Ebre proposen al país un nou model dedesenvolupament del territori basat en la gestió pru-dent dels recursos i el paisatge, la participació ciutada-na, la competitivitat equilibrada, la qualitat de vida i la

inserció en xarxes europees i peninsulars. El debat so-bre aquest model de desenvolupament no és nomésun debat de l’Ebre, és el de tot Catalunya.

L’Ebre, com a terra de camí, ens remet a repensar laposició del país en xarxes d’abast europeu i peninsu-lar, com la cruïlla entre l’arc mediterrani i l’eix de laconca de l’Ebre i, per tant, les relacions econòmiques,socials i culturals amb els nostres veïns.

L’Ebre, com a terra de diversitats, ens remet a repen-sar una articulació del país a partir de la base d’unaxarxa policèntrica i multidireccional de complementa-rietats i avantatges cooperatius entre els llocs, capaçde difondre sobre tot el territori una qualitat de vidaequiparable i una competitivat equilibrada.

L’Ebre, com a terra de recursos naturals, ens remet apensar en la necessitat de noves formes de gestió pru-dent de l’aigua i de l’energia. La necessitat d’una novacultura dels recursos, d’integrar les consideracions am-bientals al centre del model de desenvolupament perno comprometre la qualitat de vida de les generacionsfutures, d’avaluar estratègicament les implicacionsambientals de totes les intervencions al territori, de mi-nimitzar la petjada ecològica de les àrees urbanes enaspectes com el consum d’aigua i d’energia.

L’Ebre, com a terra de patrimoni paisatgístic, ens re-met a una ordenació i una gestió integral del paisatgeque va més enllà dels espais protegits. Una gestió delpaisatge que integri els seus valors ecològics, produc-tius, de qualitat de vida, culturals, identitaris, d’atrac-tiu turístic; que reconegui que el paisatge és viu i entransformació; que en limiti la degradació sense caureen la seva conversió en un museu; que actuï més enels processos que en les formes. Un tractament delpaisatge que no sigui sectorial, sinó vertebrador del’ordenació del territori.

L’Ebre, com a terra amb dificultats de desenvolu-pament econòmic, ens remet a la necessitat d’unacompetitivitat equilibrada del conjunt del territori. Unmodel de desenvolupament qualitatiu més que de creixement quantitatiu, que doni prioritat a la renda ila qualitat de vida de les persones per damunt del pro-ducte interior brut. La necessitat de promoure estratè-gies de desenvolupament endògenes, arrelades en elsrecursos específics del lloc, en la creació d’entorns in-novadors, en la formació de les persones, en la densi-tat de les xarxes de col·laboració social i institucional.

179

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 179

Per damunt de tot, un desenvolupament respectuósamb els recursos i el paisatge.

L’Ebre, com a terra amb dèficit en l’accés a serveis iamb transformacions socials recents, ens remet a lanecessitat d’una política decidida d’igualtat d’oportu-nitats de totes les persones i de tots els territoris enl’accés als serveis i al coneixement. La necessitat depolítiques d’habitatge i rehabilitació integral urbanaper evitar la segregació socioespacial; de tractamentespecífic dels col·lectius amb risc d’exclusió social;d’adreçar seriosament la creixent immigració en tota laseva complexitat.

L’Ebre, com a terra de mobilitzacions ciutadanes imancada de reconeixement institucional, ens remet aun nou model de governabilitat basat en la participa-ció ciutadana, les formes de representació institucionaldels interessos del territori i les xarxes de cooperacióentre institucions. En definitiva, la necessitat de donarla veu i el protagonisme al propi territori, a les perso-nes, en el disseny de les seves opcions de futur, del seuprojecte

L’Ebre, com a terra amb identitat i amb projecte de fu-tur, ens remet en definitiva a un nou model de desen-volupament fonamentat en les persones (la participa-ció, la qualitat de vida, el capital humà i social), en lagestió prudent dels recursos (l’aigua, el paisatge) i enla valorització dels potencials del propi territori (desen-volupament endogen).

Tanmateix, l’Ebre, com a terra mancada de polítiquesi inversions, ens remet també al fet que les estratègiesde desenvolupament territorial no es quedin en plans idiscursos i que es tradueixin en el desplegament depolítiques públiques, inversions i intervencions innova-dores i decidides.

Bibliografia

Arrufat, R.; J. J. Grau, i Joan Sabaté (1993): La TerraAlta: estructures productives i evolució social. Caixa deCatalunya, Barcelona.

Associació per al Desenvolupament Rural de la Riberad’Ebre: PRODER Ribera d’Ebre. www.gencat.net/ode-cat/html/fitxa/print_472.htm.

Bayerri, J. (1985): Les Terres de l’Ebre, encara un fu-

tur...? Dertosa, Cooperativa Gràfica Dertosense, Tor-tosa.

Bayerri, J.: “El paper dels pobles i ciutats en la cons-trucció de la vegueria de l’Ebre”, Acte promogut pelFòrum Amposta XXI, Amposta, 9 de febrer de 2002.Inèdit.

Bel, G.: “15.000 + muchos miles: ¿y ahora qué?”, ElPaís, 2 de març de 2001 http://es.groups.yahoo.com/group/territori/message/219.

Bel, G., i A. Segarra (coord.) (2000): “Estudis comar-cals de les Terres de l’Ebre”, a Anuari Econòmic Co-marcal 2000. Caixa de Catalunya, Barcelona, pàgs.161-339.

Beltran, J.: “Les terres de l’Ebre, una regió sense reflexadministratiu”, a Jornades de reflexió a la CatalunyaCentral: l’organització territorial a debat, Manresa, 14i 15 de desembre de 2002. www.regio7.com/territori/ebre.html.

Blay, J. (2000): Paisatge tradicional i dinàmiques ac-tuals a les Terres de l’Ebre. Inèdit.

Capellà, H. (2002): “El espejismo del turismo en tresàreas rurales: Terra Alta, Matarranya i Els Ports”, a Losespacios rurales entre el hoy y el mañana. Actas del XICongreso de Geografía Rural. Universidad de Canta-bria, Santander, pàgs. 79-100.

Carod Rovira, J. L.: “Un futur per a les Terres de l’E-bre”, Avui, 6 de juny de 2001 http://es.groups.yahoo.com/group/territori/message/576.

Consorci d’Iniciatives de la Terra Alta: Programa LeaderPlus Terra Alta www.gencat.net/odecat/html/fitxa/print_471.htm.

Consorci LIDEBRE: Programa Leader Plus Lidebre.www.gencat.net/odecat/html/fitxa/print_473.htm.

Elcacho, J.: “Entrevista a Narcís Prat: si es vol mante-nir el delta no hi ha prou aigua per transvasaments”,Avui, 13 d’abril de 2003. http://www.avui.com/avui/diari/03/abr/13/340113.htm.

Fundació Privada Massís dels Ports: Programa LeaderPlus Massís dels Ports www.gencat.net/odecat/html/fitxa/print_474.htm.

180

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 180

Grau, J. J., i J. Sorribes (1982): Montsià: estructura idinàmica sòcio-econòmica. Caixa de Catalunya, Barce-lona.

Grau, J. J., i J. Sorribes (1985): L’economia del BaixEbre: estructura i dinàmica sòcio-econòmica. Caixa deCatalunya, Barcelona.

Grau, J. J., i J. Sorribes (1985): L’economia del BaixEbre: els antecedents històrics. Caixa de Catalunya,Barcelona.

Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi: 10propostes per a millorar la qualitat de vida a les Terresde l’Ebre. 17 i 18 de febrer de 2000. www.psc.es/am-bit/terresebre/documents/view.asp?id=15834&capt=1561.

Lozano, G. (2000): Les transformacions en el model dedesenvolupament local a la comarca de la Ribera d’E-bre (memòria de recerca). Universitat Autònoma deBarcelona, Bellaterra. Inèdit.

Nel·lo, O.: “Terres de l’Ebre: subjecte i projecte”, Avui,19 de febrer de 2002 http://es.groups.yahoo.com/group/territori/message/1368.

Observatori de Desenvolupament Estratègic a Catalu-nya: Jornada sobre el desenvolupament estratègic a lesTerres de l’Ebre, Tortosa, 4 de març de 2003.

Partit dels Socialistes de Catalunya: Bases per a un plaestratègic de Catalunya: les terres de l’Ebre. ca. 1999http://www.psc.es/ambit/ulldecona/documents/de-fault.asp?apt=2562.

Paül, V. (2003): Les Terres de l’Ebre o les estratègiesterritorials pendents per a la regió ‘oblidada’ de Cata-lunya. Inèdit.

Prat, N.: “L’Ebre 2010. Que els polítics catalans tin-guin la visió de futur per salvar el riu”, Avui, 28 de no-vembre de 2002.

Pujadas, I.; A. Garcia, C. López, i M. Navarro (2003):“La immigració estrangera a les Terres de l’Ebre: can-vis recents i reptes de futur”, a Perspectives Territo-rials, 4, pàgs. 19-37.

Seró, R. (1972): Les transformacions econòmiques aldelta de l’Ebre. Banca Catalana, Barcelona.

Sorribes, J., i J. J. Grau (1989): La Ribera d’Ebre:transformacions sòcio-econòmiques i perspectives defutur. Caixa de Catalunya, Barcelona.

Torres, P. (dir.) (2002): Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. Generalitat de Catalunya, Barcelona, http://www.gencat.es/ptop/program/descarrega/memebre.pdf.

Torres, P. (2002): “El model de desenvolupament terri-torial de les Terres de l’Ebre”, a Perspectives Territo-rials, 1, pàgs. 65-74.

Tort, J. (2002): “Highly specialized production as an al-ternative in economically depressed areas. The winesof Priorat (Tarragona, Spain)”, a K. Jussila; R. Majo-ral, I B. Cullen (coord.): Sustainable Development andGeographical Space. Aldershot, Ashgate, pàgs. 261-269.

181

150-181Papers39 10/10/03 08:54 Página 181

Els punts clau en el desenvolupamentterritorial de les regionscatalanes: una síntesi

JOAN LÓPEZGeògraf

Institut d’Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm, 39, maig 2003, pàgs. 183-198

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 183

Abstract

Les set regions catalanes han coincidit a posar en relleu la importància d'aspectes com la posició, el coneixement, els recursos i la voluntatcom a algunes de les potencialitats més destacades per afrontar el seu procés de desenvolupament territorial, al mateix temps que han apun-tat l'existència d'alguns requisits necessaris per poder dur-lo a terme. Al costat d'aquestes potencialitats i necessitats comunes existeixen al-tres elements que requereixen del debat, la col·laboració i el consens entre les regions per tal d'optimitzar la manera com s'articulen territo-rialment.

Las siete regiones catalanas han coincidido en poner de relieve la importancia de aspectos como la posición, el conocimiento, los recursos y lavoluntad como algunas de las potencialidades más destacadas para afrontar su proceso de desarrollo territorial, al mismo tiempo que hanapuntado la existencia de algunos requisitos necesarios para poder llevarlo a cabo. Al lado de estas potencialidades y necesidades comunesexisten otros elementos que requieren del debate, la colaboración y el consenso entre las regiones para optimizar la manera como se articulanterritorialmente.

The seven Catalan regions have agreed in highlighting the importance of aspects like the location, the knowledge, the resources, and the will,as some of the most outstanding potentials to face the process of territorial development, and at the same time they have pointed out theexistence of some necessary requirements to carry it out. Beside these common potentials and necessities, other elements exist that requirea debate, cooperation and consensus among the regions in order to optimize the way in which they territorially articulate.

Les sept régions catalanes sont d’accord pour souligner l’importance des aspects tels que la position, la connaissance, les ressources et la vo-lonté comme certains des potenciels plus remarquables pour affronter son procés de développement territorial tout en signalant l’existence decertaines conditions nécessaires pour son exécution. A côté de ces potentiels et nécessités communes il existe d’autres éléments qui ont be-soin du débat, de la collaboration et du consensus entre les régions pour optimiser la manière d’articuler le territoire.

184

1 Les regions1.1 Potencialitats1.2 Requeriments

2 Articulació2.1 Posicionament2.2 Encaix

Sumari

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 184

Els punts clauen el desenvolupament territorial de les regions catalanes: una síntesi

JOAN LÓPEZ

Introducció

A partir de l’anàlisi de les regions catalanes realitzadaal llarg dels articles precedents, ha estat possible iden-tificar una sèrie d’elements que els caracteritzen i queintervenen de manera decisiva en la forma que aquestssistemes es relacionaran entre ells.

El coneixement de les característiques i les necessitatsd’aquestes regions és de vital importància per tal deconèixer els interessos i els requeriments particulars.Però també per tal d’identificar els seus trets comunsi dissenyar fórmules de tractament conjuntes, per ela-borar estratègies que permetin la seva racionalització iordenació i, així, potenciar línies de col·laboració i evi-tar possibles conflictes d’interessos. I, sobretot, esde-vé de vital importància per tal de disposar de la infor-mació de base necessària per començar a dissenyar unmodel territorial del que fins ara han estat mancades,model que respecti les particularitats de cada regióperò que, alhora, permeti avançar de manera ordena-da en una mateixa direcció.

1 Les regions

Les set regions catalanes mostren característiquesforça diferents en aspectes que van des de la sevaaportació actual a la població o a la producció delconjunt de Catalunya fins a l’estructura econòmica o la dotació de serveis i equipaments. La taula 1 per-met una primera caracterització en aquest sentit apartir de les magnituds més importants de cada regió.Malgrat aquestes diferències, però, les dinàmiquesque les afecten presenten importants similituds.Aquesta coincidència és la que permet destacar unasèrie de potencialitats i de necessitats comunes a to-tes elles.

1.1 Potencialitats

Entre les potencialitats destacades per les regions ca-talanes per tal d’afrontar el seu desenvolupament terri-torial, hi ha quatre elements que apareixen de manerareiterada: la posició, el coneixement, els recursos –tantnaturals com econòmics– i la voluntat de participar enel seu propi projecte. Cada regió, però, ha estat capaçd’adaptar-les a les seves potencialitats.

a) Posició

La importància de la situació de cada regió respecte ala resta del país s’ha vist notablement reforçada durantels darrers anys a causa de la realització d’importantsinfrastructures de comunicació que permeten l’establi-ment de relacions amb un àmbit molt superior al quefins al moment es produien. Malgrat les mancancesencara existents, ja sigui per la inexistència de la in-frastructura com, sobretot, per la inferior capacitat odèficit de servei repecte a les necessitats reals, les no-ves oportunitats que ofereix la construcció d’aquestesnoves infrastructures han estat destacades per totesles regions. Així,

–La Regió Metropolitana de Barcelona uneix a la sevaindiscutible centralitat actual respecte al conjunt delterritori català, les connexions amb l’exterior que re-presentarà l’arribada del tren d’alta velocitat des deMadrid i Saragossa i la seva posterior connexió ambla frontera francesa; la millora del servei ferroviariamb la resta de l’arc mediterrani i, a una escala su-perior, l’execució dels projectes inclosos en l’anome-nat Pla Delta, especialment les ampliacions del porti l’aeroport de Barcelona, que representaran un nota-ble increment de la capacitat de transaccions tant depersones com de mercaderies amb la resta del món.

–Les Comarques Centrals poden aprofitar la seva situa-ció estratègica per beneficiar-se de les millores en lesconnexions amb la Regió Metropolitana de Barcelona(gràcies a les actuacions realitzades als eixos de la C-17, A-18 i N-II principalment) i amb la resta de les re-gions (a causa de l’obertura de l’Eix Transversal), aixícom de les esperades millores en els eixos d’unió ambel Pirineu (C-16 i Eix Subpirinenc) i amb el Camp deTarragona (eix Manresa-Igualada-Valls). Amb aquestafunció articuladora del territori català les ComarquesCentrals poden compensar en certa mesura la històri-ca marginació que han patit respecte a les grans in-frastructures de comunicació d’escala internacional(sistema ferroviari, AVE, ports i aeroports).

–La Regió de Girona espera superar els propers anysles actuals deficiències de capacitat que pateixen lesseves principals vies d’accés i aprofitar, d’aquestamanera, una xarxa ben articulada però clarament in-fradotada. La carretera N-II, l’Eix Transversal i els ac-cessos a la Costa Brava i al Pirineu són els màximsexponents d’aquesta situació. La superació d’aques-tes limitacions de capacitat, l’arribada del tren d’altavelocitat i la seva connexió amb França, i la potencia-ció de l’aeroport poden suposar una millora clau de

185

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 185

les relacions de la Regió de Girona tant amb la restade Catalunya com a escala internacional.

–El Camp de Tarragona gaudeix d’una situació estratè-gica al corredor mediterrani i té excel·lents conne-xions amb l’eix de l’Ebre. Aquesta situació li hapermès beneficiar-se del pas o la proximitat de lesprincipals infrastructures que connecten Barcelonaamb la resta de la Península (autopistes A-2 i A-7, carretera N-340 i xarxa ferroviària), connexions que esveuran incrementades properament amb l’arribadadel tren d’alta velocitat i la millora del corredor ferro-

viari del Mediterrani. A aquestes potencialitats cal su-mar, com succeïa en el cas de Girona, la potenciacióde l’aeroport de Reus, que possibilita l’establimentde relacions directes a escala internacional.

–La Plana de Lleida pot aprofitar les millores d’accessibi-litat que el seu territori ha experimentat i continuarà te-nint a curt termini per reforçar la seva posició estratègi-ca entre Catalunya i la resta del país. Així, l’arribada deltren d’alta velocitat dos anys abans que a la resta de re-gions catalanes és segurament el revulsiu per aquestarecol·locació de la Plana de Lleida, a la qual cal afegir

186

l'Alt Empordà

el BaixEmpordà

el Gironès

REGIÓ DE GIRONAel Pla del'Estany

REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

el Maresmeel Vallès

Occidental

el Barcelonès

el VallèsOriental

la Selva

el Ripollès

Osona

la Garrotxa

COMARQUES CENTRALS

el Berguedà

la Cerdanya

el BaixLlobregat

el Garraf

l'AltPenedès

el Bages

l'Anoia

la Segarra

ALT PIRINEU I ARAN

el PallarsJussà

la Noguera

el Solsonès

Val d'Aran

el PallarsSobirà

l'Alt Urgell

l'AltaRibagorça

CAMP DE TARRAGONAel Tarragonès

l'AltCamp

el BaixCamp

el BaixPenedès

el Priorat

PLANA DE LLEIDA

l'Urgell

la Concade Barberà

les Garrigues

el Segrià

el Plad'Urgell

la Riberad'Ebre

TERRES DE L'EBRE

el Baix Ebre

la TerraAlta

el Montsià

Regions i comarques de CatalunyaMapa 1

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 186

187

������������� !"�#��$�%���!&�'�(��!�%�#"�)*"�+��"

������������� � �������� �������� ������ ��� ���� �������� �� ������������������ � �� ����� ��� � ������ � ������ ����� ������ ������ ��

���������� ����� !"#���� !"$���� %&'���� !(!���� !#)���� **���� $%���� )#" ���������������� *���� $���� *���� "���� "���� "���� #���� #!+���,-����./�%0 (1%($2"���� $1"&"2"���� $1$")2$���� %1))*2*���� $1$('2(���� $1"'$2"���� (1%"!2)���� (!1')$2%

��������%&&! #1()&1()&���� #%*1"#$���� $$(1""!���� #$!1)&%���� %))1&*)���� "%1""%���� !$*1**!���� "1(#(1!!&3� ������.4��1�%&&!5/�%0 !1($"2)���� *"2(���� ))2#���� !$&2*���� $#2&���� !!2&���� #'2#���� !)'2)����6��� ��!))!7%&&! !%$1)"'���� %$1'!)���� $#1$#*���� "#1'$&���� "1(((���� (1%'&���� %1'!)���� %'(1"!"8�����6��� ��!))!7%&&! %2'*���� "2&#���� )2'$���� !#2($���� %2!%���� $2%(���� !2*)���� #2#*����6��� �� �������%&&& *1("#2&&���� 7$'2&&���� *#(2&&���� !1&&#2&&���� 7%)#2&&���� 7%&%2&&���� 7#&"2&&���� '1!$!2&&8�������������%&&! &2!*���� 7&2&!���� &2!(���� &2%%���� 7&2!&���� 7&2(%���� 7&2%"���� &2!(����6��� ������������ ��� �%&&& 7!%1(()2&&���� %1#(!2&&���� (1"%"2&&���� *1!(&2&&���� 7*'$2&&���� %%)2&&���� "%'2&&���� )%&2&&8�������������%&&! 7&2%'���� &2$*���� &2"$���� !2$'���� 7&2%"���� &2(*���� &2#&���� &2&!9�����������6��� ��%&&& !'1)!"2&&���� %1#%*2&&���� $1"&#2&&���� %1$()2&&���� !1'%#2&&���� #&&2&&���� %1%%(2&&���� ((1)((2&&8�������������%&&! &2#(���� &2$*���� !2&!���� &2$"���� &2"!���� &2"#���� !2#!���� &2$(

�9��%&&!�.���� ���������!))$0 "$1&$!2%���� $1!%$2*���� '1&)*2'���� *1&&"2!���� #1#%(2!���� !1&'%2'���� (1%!"2#���� )#1&&(2!8�������������9�������� ���%&&! ")2%&���� $2#$���� '2"!���� *2#$���� #2*!���� !2!$���� (2#%���� !&&2&&����6��� �����������!))$7%&&!�.!))$:!&&0 !%(2!$���� !!)2*!���� !%%2&"���� !%!2"'���� !!)2'!���� !!*2#(���� !%%2#%���� !%%2$&8��9���������%&&! &2#%���� (2($���� %2$$���� %2!"���� !!2"%���� (2'"���� $2**���� !2"#8��9��� �;������%&&! (&2'!���� ('2&#���� %%2)$���� ($2(#���� %!2)(���� %$2#*���� $'2(*���� (!2((8��9��� ���������%&&! "2!!���� )2'$���� )2'%���� )2&'���� )2)$���� !$2))���� '2&)���� *2%!8��9�����<����%&&! "%2"*���� #'2*"���� "#2"'���� $(2#%���� $"2$!���� $#2"'���� %*2**���� $)2'%

�9�5=����� ��%&&!�.�����!))$0 !#1'!"2*%���� !!1)'$2''���� !#1"%$2)%���� !$1$&(2$'���� !#1*')2&*���� !*1%'&2&!���� %&1('"2$!���� !#1'!)2*%��������>������������ ��!))" !1$&)1$&%���� !$#1!$'���� %&$1"!%���� !$!1!#"���� !&'1#%&���� %(1"()���� $%1!*$���� %1%&#1"$%�9�5�>��!))" #(1&)#2#'���� ((1%#)2"$���� ()1('(2')���� #"1($(2!)���� #&1*)$2)'���� #$1'&$2""���� "!1"#"2('���� #%1"('2$%����������������������?����!))" !1$%$1&)&���� !#"1)("���� %&!1#!%���� !##1$&*���� !&#1$&"���� %&1'))���� #)1$'$���� %1!)%1)($�9�5����!))" #%1"$#2&!���� (#1''(2)&���� #&1%&$2!$���� #'1#'%2**���� #%1(%(2')���� $!1'!!2&)���� "#1'""2()���� #%1'""2(#

�� ���,����������� ��������4����� ��!))"�.��������� ��0 !!1&&$���� !!1!'#���� !%1(!'���� !!1(')���� !!1'!(���� !(1&#)���� !&1#&% ��� !!1!)'�� �������� ������ ��� ,� ������������������%&&&7&! !1*"(���� %*$���� (#&���� %$(���� %$#���� "*���� )'���� (1&$&�� �������� ������ ������ ����������%&&&7&! **'���� '%���� ')���� **���� "(���� !$���� %"���� !1!(&��������4���������!1&&&�4����� �� $2!���� $2&���� #2"���� "2&���� #2!���� #2"���� #2$���� $2&�������������<�����������������������������%&&! !1#(%���� !$!���� %'$���� $""���� ($&���� &���� (&���� %1'!#����������!&1&&&�4����� ���%&&! (2%"���� (2$(���� $2!$���� !%2$%���� !!2*&���� &2&&���� !2)&���� #2##+��<������������������ ����� 1����������������@ ����%&&! %$1)%*���� (1"(%���� (1"*"���� %1(#'���� %1(*!���� ""(���� #$#���� ()1&*!����������!&1&&&�4����� ���%&&! $)2&$���� '#2)(���� ""2()���� $!2)"���� *)2%'���� !&$2'!���� %'2*'���� "!2"&

+A�����B�.4���B����0 $%1"""���� !%1%&(���� !*1&*!���� !%1#!*���� *1#!&���� %1('(���� #1#!!���� !&'1$"!+A������ ��?�����.4���B����0 %"1!*&���� $1&"'���� !%1%!"���� $1$$%���� !1#%'���� '%%���� (1$'%���� $#1'('+A�� ����� ��?�����.4���B����0 %##1""(���� $#(1($%���� $%*1""%���� %'!1'&(���� $##1))!���� $"$1($'���� (!'1%&%���� (1&%"1&(!+A�����B�.80 !"2%'���� %2!'���� (2&*���� #2!#���� !2(#���� &2#%���� !2($���� (2#&+A������ ��?�����.80 '2&)���� &2)&���� %2!)���� !2'$���� &2%"���� &2!#���� !2!&���� !2*%+A�� ����� ��?�����.80 *$2"(���� )"2)%���� )#2*#���� )#2&!���� )'2#&���� ))2##���� )*2$$���� )#2''

+���,-������9 �.4���B����0 "!1"!!���� ')1')$���� !*&1'%*���� #%1&("���� %#1!)'���� !'"1(&)���� ")1'"*���� "##1*#%8�����,-������9 ���������� !)2&#���� !"2&(���� (&2"*���� !#2&%���� #2(*���� (%2**���� %!2#%���� %&2%!

���������%�<�������������C� �� ����������C� ����%�<�������������C� �� ����������C� �����������������������C� �� ,��������������������������C� �

� �����<��������������������4��� ��������������C� ����������<����������������������� ���� ����*�.����*����� �0� �����<���������������<�����4��� ��������������C� ����������<����������������������� ���� ����%1�� ������������� ����� ����������������9����4����������@<���� ��!&&�����<�������������������� ��1

�����������A���������������������D� ���, ��E

���������� ����������������2�����6��� �� �����������������2�����������2��� ���,����������� ���������B���2��� �������� �� ���� ��������2��� �������� �� ���� ����� ����2���������4���������!1&&&�4����� ��2�������������<�������������������������������������� ����� �E9 ��������������-��������������� ��E�F� ����������-�������������� ���%&&%F

+���,-���2�������2�������������������� ��������������������������?���E�9 ��������������-��������������� ��1�4��E55GGG1�������1��1��������� �����������.�9�0E����6����������� ��E�F���������������9����������%&&!F�.4��E55GGG1���6����1��5���6����5���5�������5����������5������5�H���H&%14��0

3������<��� ���1�I�� ��������6���������� ����� ���������� ��� ������!))$1������,������������A�E��� ������������������ ��2�3������� ��������������������������>������;�������E�F+���,-�������� ���� ������,������������A�������������2�%&&!F

4��E55GGG1�� ���1��5�5�������5�� ����54���5�� �(14��1 �����������������������A������ ��?������������������������������.������������� �0� ����������J��������

+���,-������9 E��� ������������������ ��2�3������� ��������������� �E�F�����������������9 ���@�� ������F2�+���,-��������� ������%&&!14��E55GGG1�� ���1 ��5�������5 5��� 14��

Regions de Catalunya, magnituds bàsiquesTaula 1

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 187

la conversió definitiva de la carretera N-II en autovia il’enllaç amb l’Eix Transversal, que, a més de servir al sis-tema urbà de Lleida, afavoriran també l’àrea Guissona-Cervera-Tàrrega. A aquestes connexions est-oest s’hade sumar les esperades actuacions en sentit nord-sud,en especial la millora de la carretera N-240 entre Llei-da i Osca, i la construcció de l’autovia Pamplona-Lleida-Tarragona que, juntament amb les millores d’accés alPirineu, poden convertir la Plana de Lleida en nus estra-tègic de comunicacions. El projectat aeroport d’Almace-lles reforçaria encara més aquest paper.

–L’Alt Pirineu i Aran és, en aquest escenari, la regióque possiblement presenta més dificultats per con-vertir la seva situació geogràfica en una potencialitatde desenvolupament. Tot i així, la superació de laimatge de barrera, tant orogràfica com fronterera,permet reinterpretar la seva posició com a centre d’u-na euroregió formada per Midi-Pyrénnées, Llengua-doc, Rosselló, Aragó i Catalunya, i com a contrapuntde les àrees densament poblades de Barcelona, Tou-louse, Montpeller i Saragossa. El desenvolupamentd’aquest paper passa, però, per la millora de la ma-jor part de les seves infrastructures viàries i ferrovià-ries i dels serveis que suporten aquestes darreres, aixícom per l’equiparació en la dotació d’altres elementsbàsics generalitzats a la resta de regions com sónbona part d’infrastructures de telecomunicacions.

–Les Terres de l’Ebre, de manera molt similar al Campde Tarragona, poden aprofitar la seva situació a lacruïlla dels eixos mediterrani i de l’Ebre. Com s’haapuntat en aquell cas, l’existència d’importants in-frastructures viàries (A-7 i N-340) així com la poten-ciació de les ferroviàries (corredor mediterrani) són elselements de partida que han d’aprofitar les Terres del’Ebre per potenciar la seva funció articuladora delsterritoris que l’envolten.

b) Coneixement

El segon gran element destacat per totes les regionscom a potencial per al seu desenvolupament és el delconeixement, el qual prové del nivell de formació i dela informació que rep la seva població.

Així, d’una banda, l’extensió de l’oferta formativa, es-pecialment de nivell superior, que s’ha produït a les terres catalanes durant els darrers anys ha estat un ele-ment clau en l’increment de les capacitats dels seus habitants. La creació de noves universitats i, sobretot, la proliferació de facultats i escoles universitàries arreudel territori ha permès aquest augment generalitzat del

nivell de formació. Al seu costat, l’increment del nivellde vida i de programes d’ajut que han fet possible queaquesta població invertís una major part de temps i de recursos en la seva formació, la major capacitat dedesplaçament i l’augment de les possibilitats d’inter-canvi a escala internacional han contribuït en la matei-xa direcció. Aquest fet, i malgrat l’existència de proble-mes com el remarcat per les Comarques Centrals dedescapitalització dels recursos humans més qualificatsdes de les àrees menys desenvolupades a favor de les re-gions més actives econòmicament, és el que permet ales regions catalanes comptar amb una població que, a més de conèixer la realitat quotidiana del seu territo-ri, és capaç d’analitzar-lo des d’una òptica qualificada.

D’altra banda, l’explosió per a les possibilitats d’infor-mació que han comportat els avenços en les tecnolo-gies de telecomunicacions ha fet possible a aquestamateixa població estar exhaustivament informada nosols respecte a la seva pròpia realitat, els seus proble-mes i les seves oportunitats, sinó també sobre allò quees fa en altres indrets i, el que és més important, so-bre com es fa.

Formació i informació esdevenen d’aquesta manerados elements fonamentals per tal que les regions cata-lanes coneguin, reflexionin, comparin, discuteixin iproposin sobre la seva realitat territorial.

c) Recursos

Totes les regions destaquen d’una manera o una altraels seus recursos naturals i econòmics com a elementsclau en el seu desenvolupament territorial.

Els recursos naturals, a diferència d’èpoques prece-dents, són considerats ara no pel seu potencial de desenvolupament a partir de l’explotació directa de lesseves riqueses materials (dels boscos, dels rius, delsubsòl), sinó sobretot per la revalorització d’alguns ele-ments fins fa poc menyspreats: el paisatge, els espaisprotegits, les reserves naturals, etc. Aquests elementspassen a ser valorats per la seva capacitat per ordenar elterritori de manera equilibrada i sostenible, per incre-mentar la qualitat de vida de la població, com a reclamd’atracció turística i de l’activitat econòmica o, simple-ment, com a signe d’identitat.

En són exemples la voluntat de la Regió Metropolitanade Barcelona de potenciar el creixement compacte iamb mixtura d’usos de les principals ciutats, i de fre-

188

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 188

nar el desenvolupament de noves implantacions urba-nes d’aquells elements que puguir ser localitzats enaquests nuclis; la de les Comarques Centrals d’inven-tariar i regular el territori i de caracteritzar-lo partint d’u-nitats de paisatge, i d’elaborar un projecte d’ordenacióespecífic i un pla de gestió dels espais agro-forestalsque tingui en compte les connexions ecològiques i pai-satgístiques; la de la Regió de Girona de preservar la di-versitat paisatgística que representen els espais costa-ners, agraris i forestals de l’amenaça que suposal’actual model d’urbanització; la del Camp de Tarrago-na de revaloritzar els espais lliures, no urbanitzats, coma salvaguarda de la qualitat de vida en un medi cadacop més antropitzat; la de la Plana de Lleida de poten-ciar els espais d’interès naturals, els sòls productius,les lleres dels rius i els espais hidrogràfics, així com defomentar el desenvolupament i l’ocupació del territoride manera sostenible; la de l’Alt Pirineu i Aran de com-patibilitzar l’activitat turística amb la sostenibilitat am-biental; i la de les Terres de l’Ebre, on, a més de l’afe-rrissada defensa del patrimoni que representa el riu, iel paisatge i les formes de vida que porta aparellats, esvol optar també per un model que faci compatible l’ac-tivitat turística amb la preservació del medi.

Al costat d’aquest paper atorgat all recursos naturals,els recursos econòmics són considerats com a actiusque han de servir no sols com a sustentació per al desenvolupament dels territoris, sinó també, i sobre-tot, com a elements d’especialització, identificació ipotenciació de cada regió.

En aquest sentit, la Regió Metropolitana de Barcelonagaudeix d’una posició de privilegi en disposar d’unabase econòmica prou diversificada i unes infrastructu-res de suport a la producció que li permetran exercirsegurament les funcions de més alta jerarquia i man-tenir la seva supremacia en quantitat (70% del PIB) iqualitat en la seva aportació econòmica al conjunt deCatalunya.

La resta de regions opten de manera més decidida perdestacar els seus principals actius tot seguint els cri-teris d’especialització i identificació destacats mésamunt. Així, les Comarques Centrals assenyalen tantla seva important base industrial com l’agrària i fores-tal i la possibilitat de potenciar-la a partir de la integra-ció de totes les fases dels processos productius que lesafecten, tot dotant-se d’aquells elements la mancadels quals ha represenetat fins ara un fre en aquestsentit: xarxes de cooperació, canals de comercialitza-

ció, oficines de promoció econòmica, suport a la for-mació i la investigació o serveis a les empreses; la Re-gió de Girona té la capacitat de combinar la seva acti-vitat turística amb un desenvolupament industrialdotat del necessari suport infrastructural i desenvolu-pat en coherència amb el model territorial desitjat; demanera molt similar, el Camp de Tarragona destaca lapossibilitat de reorientar el seu sistema industrial perfer-lo més compatible amb la resta d’activitats, espe-cialment amb la turística; la Plana de Lleida, per laseva banda, compta amb una important base agràriaque pot ser potenciada amb la dotació dels elementsde suport –transport, logística, formació, investigació–necessaris per a la seva modernització; l’Alt Pirineudisposa d’un patrimoni natural i cultural capaç de po-tenciar la seva activitat turística i perfectament compa-tible amb altres activitats pròpies de la regió, com sónl’agricultura i la ramaderia; finalment, les Terres de l’E-bre afegeixen a una producció agrícola de qualitat lapossibilitat de desenvolupar una indústria diversificadai una activitat turística adaptada al seu model de desenvolupament.

d) Voluntat

Finalment, hom pot identificar en els diagnòstics i pro-postes de les set regions l’existència d’una voluntat, noúnicament dels principals agents polítics i socials,sinó, en molts casos, de la majoria de la població d’a-questes regions, de dissenyar i liderar el seu propi pro-jecte de desenvolupament territorial.

Aquesta voluntat és fruit de la creixent presa de cons-ciència de la seva situació, els seus problemes i les se-ves necessitats, però també de les seves potencialitatsi de la seva pròpia capacitat. L’augment del nivell d’in-formació a tots els territoris ha permès aquesta cons-cienciació, i no únicament ha mostrat la conveniènciad’assumir la responsabilitat del seu propi projecte,sinó que també ha alertat dels riscos de no fer-ho.L’increment del nivell de formació, per la seva banda,ha permès conèixer els mecanismes necessaris per ferefectiva aquesta voluntat.

El ressò que, a tall d’exemple, han tingut les mobilit-zacions de la població de les Terres de l’Ebre en contradel Plan Hidrológico Nacional ha estat, al seu temps,estímul per a molts altres territoris per tal de reflexio-nar, prendre posició i reclamar la capacitat per fer efec-tives les seves propostes. Més enllà de la reivindicacióespecífica sobre el manteniment d’uns cabals mínims

189

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 189

que garanteixin el futur del medi, de l’activitat tradi-cional i dels mitjans de vida de la seva població, lesmobilitzacions en defensa de l’Ebre han mostrat la capacitat d’una població per pensar un model de desenvolupament i per reclamar el seu dret a fer-loefectiu.

Quan al coneixement més directe del territori que sem-pre ha caracteritzat els seus pobladors s’ha afegit el deles fórmules necessàries per elaborar propostes, finsara reservat a altres instàncies, la consciència que ésdes del propi territori des d’on es poden realitzar lesmillors aportacions per al seu disseny i desenvolupa-ment ha fet sorgir en el conjunt de regions catalanesaquesta voluntat de ser els responsables del seu propiprojecte.

Les regions catalanes mai no havien experimentat demanera generalitzada un volum tan gran de transfor-macions en aquests quatre camps com el que viuen enl’actualitat. I, el que és més important, el fet que esprodueixin de manera simultània i afectant tots els territoris permet gaudir de les sinèrgies que es despre-nen de la seva interacció. D’aquesta simultaneïtat id’aquesta interacció ha sorgit a totes les regions la ca-pacitat per reinterpretar les seves potencialitats i, d’a-questa manera, transformar la posició en posiciona-ment, el coneixement en projectes, els recursos enproductes i la voluntat en accions.

1.2 Requeriments

Aquestes potencialitats es presenten, però, acompa-nyades de nombrosos reptes que les diverses regionshauran d’afrontar per tal d’assolir els seus objectius dedesenvolupament territorial. Així, es poden observar,en primer lloc, uns elements propis de cada sistemaque, si bé poden arribar a ser de gran importància peral benestar i per a la garantia de desenvolupament lo-cal, responen a característiques específiques i que, pertant, requeriran tractaments concrets i individualitzatsper a cada cas.

Entre aquests elements són freqüents els que fan re-ferència a aspectes com la necessitat de corregir certsimpactes ambientals produïts en punts concrets delsterritoris, les millores de determinats punts de les res-pectives xarxes viàries (bàsicament de vertebració inte-rior, però en algunes ocasions també de connexió ambl’exterior), les mesures que afecten a l’activitat econò-

mica (especialment les tendents al manteniment i lamodernització de sectors tradicionals de gran pes en la base econòmica, o les referents a la seva diversifica-ció) i la promoció d’ofertes turístiques associades alspatrimonis naturals o culturals respectius.

La seva especificitat, però, juntament amb el baix ni-vell d’interrelació amb la resta d’àmbits que compor-ten, obliga a fer-ne un tractament molt resumit enaquest article, tot remetent als articles anteriors dedi-cats a cada regió per obtenir un major nivell de detall.

Al costat d’aquests elements propis se’n poden obser-var d’altres comuns a totes les regions, no únicamentperquè la problemàtica que presenten és molt similar,sinó sobretot perquè requereixen de fórmules de trac-tament similars, de caire general i dutes a terme a es-cala superior a la del seu propi àmbit.

Els elements més destacats i les necessitats apuntadesen aquest sentit poden ser aplegats en sis grans grups.

a) Creixement urbanístic accelerat i sovint des-controlat

Malgrat les importants millores en la qualitat de l’ur-banisme de molts municipis produïdes durant els dar-rers anys, especialment a partir de la constitució delsajuntaments democràtics l’any 1979, s’ha pogut ob-servar, al mateix temps, un important procés de crei-xement urbanístic que afecta, en les diverses variants,totes les regions. No és tant el volum, necessari enmolts casos per tal d’atendre unes demandes dequantitat i qualitat d’habitatge que havien acumulatimportants dèficit durant les dècades precedents,com, sobretot, la forma en què ha tingut lloc aquestcreixement, que ha portat a un consum indiscriminatde sòl a totes les regions catalanes. A banda del de-bat sobre els orígens d’aquest procés, les seves cau-ses i la capacitat o incapacitat de les administracionsper tal de controlar-lo, es poden destacar dues neces-sitats bàsiques per tal de fer front durant els propersanys a la problemàtica que aquest desenvolupamenturbanístic ha provocat:

–Planificació i ordenació del territori, en tots els casosa escala regional, i en molts d’altres també al muni-cipi, ja que en determinats àmbits el nombre de lo-calitats que disposen d’alguna figura de planejamentés encara molt baix. Així, dels 946 municipis de Ca-talunya, en l’actualitat únicament 246 tenen un Pla

190

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 190

General d’Ordenació Urbana (més o menys actualit-zat), 458 disposen de normes subsidiàries, 84 noméscompten amb delimitació de sòl urbà i 158 no tenencap figura de planejament.

–Dotar-se d’un model territorial basat en principisd’urbanització compacta i amb mixtura d’usos, i enla identificació i protecció d’espais lliures. Les propos-tes d’un model polinuclear articulat a partir de nucliscompactes i prou diversos com per garantir l’oferta deles funcions urbanes en el seu interior són comunesa totes les regions.

b) Dèficit d’infrastructures

La dotació d’infrastructures mostra importants diferèn-cies en funció de l’àmbit territorial i, per tant, requeri-ments també diversos en cada cas. Tot i així, es podendetectar algunes necessitats comunes, com serien:

–Foment de les infrastructures de comunicacions ter-restres, tant viàries com ferroviàries, i de telecomuni-cacions, tot potenciant-les, a més, com a elementsd’ordenació territorial.

–Garantia d’un elevat grau d’accessibilitat a tots elspunts del territori, tot tenint en compte que les xar-xes de transport i comunicacions de gran capacitathan d’estar sustentades per xarxes de capil·laritatque permetin l’articulació de les diverses escales territorials.

–Garantia que les infrastructures concebudes a unadeterminada escala beneficien, o com a mínim noperjudiquen, la resta d’escales territorials. Tal seria elcas, per exemple, del tren d’alta velocitat, però tam-bé de moltes de les infrastructures de comunicació del’Alt Pirineu o de les Terres de l’Ebre.

–Consideració no únicament de les demandes detransport de persones, sinó també de la creixent im-portància de les mercaderies, especialment en deter-minats nodes estratègics, com ara la gran àrea logís-tica que conformaran la ZAL, el port i l’aeroport deBarcelona a l’àrea del delta del Llobregat.

–Compliment dels terminis previstos per a l’execucióde les obres.

c) Problemàtica relacionada amb el transport i lamobilitat

La mobilitat i el transport, a banda de les necessitatsinfrastructurals de caire general que ja s’han apuntat iles que puntualment es donin en cada àmbit, presen-ten també determinades necessitats de gestió, una

part de les quals, val a dir, ja han trobat resposta en al-guna de les regions:

–Redacció de Plans de Mobilitat per a tots els territo-ris, plans que estiguin elaborats a partir de criteris desostenibilitat.

–Creació d’autoritats de transport d’àmbit supramuni-cipal, seguint l’exemple de l’Autoritat del TransportMetropolità a l’àrea de Barcelona, el Consorci delTransport del Camp de Tarragona o el projecte de con-sorci per a l’àrea de Lleida.

–Foment del transport col·lectiu i els mitjans sosteni-bles (anar a peu, en bicicleta, etc.).

–Foment de la intermodalitat i la integració de les diver-ses xarxes de transport, parant atenció tant a les com-binacions de transport públic-públic com a les de pú-blic-privat.

d) Manca de polítiques de foment de la sosteni-bilitat

És comuna a totes les regions l’existència d’una pro-blemàtica ambiental derivada de les mancances en laplanificació territorial i urbanística, així com d’un im-portant dèficit pel que fa als serveis associats a les polítiques mediambientals. És necessari, en aquestsentit:

–Dotació de les eines de planejament necessàries pergarantir la protecció i la gestió eficaç del medi am-bient.

–Foment del concepte de paisatge com a patrimoni na-tural i cultural, com a recurs per al desenvolupamenteconòmic i com a element de qualitat de vida; de l’a-dopció de criteris de sostenibilitat en la planificació ila gestió territorial, així com de la dotació dels instru-ments necessaris per al seu seguiment, com podrienser, a més de l’esmentat planejament, els observato-ris ambientals.

–Establiment dels mecanismes d’estalvi energètic igestió de residus que permetin reduir la petjadaecològica dels territoris.

–Foment i extensió territorial de la recollida de residusi dotació dels equipaments necessaris per al seu reci-clatge posterior.

e) Dificultat d’integració social i d’accés a l’habi-tatge, els serveis i els equipaments

La dificultat d’accés a l’habitatge així com a determi-nats serveis i equipaments és també força variable en

191

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 191

funció de les regions. La seva estructura física, el po-blament o les característiques de la seva base econò-mica són elements que determinen el nivell i l’eficàciade la seva dotació. En tots els casos, però, es podendetectar algunes necessitats primordials:

–Adopció de mesures de foment de l’habitatge basa-des en quatre aspectes bàsics:

–recuperació dels centres històrics,–promoció de l’habitatge de lloguer,–promoció de l’habitatge de protecció oficial,–promoció d’habitatge per a col·lectius amb necessi-tats especials, principalment per a la gent gran.

–Creació d’una xarxa territorial de serveis socials ba-sada en el principi de subsidiarietat, però que nodeixi de banda criteris d’eficiència. És a dir, pro-moció dels mecanismes que garanteixin l’accés aaquests serveis tant a escala municipal com supra-municipal, ja sigui:

–per major dotació dels serveis socials,–per millor distribució territorial,–per increments per accedir-hi,–per la recerca de fórmules de col·laboració de cairesupramunicipal.

–Atenció, informació i formació per tal que determi-nats col·lectius no es vegin privats de gaudir d’a-quests serveis i equipaments, ja sigui per l’existènciade barreres físiques, bé per l’existència de barreresculturals.

–Foment de les mesures d’integració dels immigrants,no únicament a partir de l’accés als serveis i equipa-ments exposat abans, sinó també facilitant les opor-tunitats de feina, habitatge i participació que perme-tin la permeabilització social i evitin la formació deghettos.

–Incentivació de la participació ciutadana en la presade decisions, per tal que les demandes de la pobla-ció puguin ser recollides directament pels responsa-bles polítics, però també per involucrar la ciutadaniaen els procesos de transformació de la societat.

f) Ineficiències de l’estructura i mapa adminis-tratius

Finalment, l’estructura i el mapa administratius, mal-grat mostrar particularitats significatives per a cadaàmbit, requereixen una revisió global, la qual hauria de

prendre en consideració com a mínim les necessitatssegüents:

–Creació d’òrgans administratius a escala regional, in-tentant, però, el major encaix i simplificació possibledintre del complex entramat de nivells administratiusexistent en l’actualitat.

–Foment tant de fórmules de col·laboració supramuni-cipal com de creació d’entitats municipals descentra-litzades, especialment en les àrees de poblament mésdispers, com és el cas, sobretot, de l’Alt Pirineu i Aran.

2 Articulació

Al llarg dels darrers anys s’ha fet evident un notableaugment del nivell d’integració de les regions catala-nes. Els increments d’accessibilitat aconseguits gràciesa la realització de noves infrastructures de comunica-ció, juntament amb la revolució en el terreny de les te-lecomunicacions, ha permès aquesta intensificació enles relacions fins a arribar a configurar un territori que,en molts aspectes, funciona de manera integrada, ique, a més, respon de manera creixent al que ha estatdescrit com a model en xarxa.

Les evidències de l’increment de relacions entre elsàmbits són nombroses: segons dades de l’Institutd’Estadística de Catalunya, entre els anys 1988 i 2001,i sobre una població gairebé estable, la immigracióanual de població provinent de la resta de provínciescatalanes es va multiplicar per 1,55 a Lleida, per 1,93a Tarragona, per 2,09 a Girona i per 2,12 a Barcelona.Al mateix temps, els moviments quotidians mostrenincrements igualment notables: entre el 1986 i el1996 la proporció de residents que es desplaçaven dià-riament a treballar a fora de la seva província es vamultiplicar per 2,3 a les províncies de Girona i Lleida iper més de tres a les de Barcelona i Tarragona.

Però l’increment de relacions és constatable també apartir de la proliferació territorial de nombroses empre-ses industrials i de serveis que abans buscaven única-ment la centralitat i l’accessibilitat de Barcelona, o apartir de l’expansió de l’ensenyament universitari, o dela mateixa oferta cultural i de lleure, programada ja pera una població que supera els límits tradicionals d’a-questes regions. L’estrenyiment de relacions entre elssistemes urbans ha estat tan profund que en moltesocasions arriben a desdibuixar-se els seus límits tradi-cionals.

192

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 192

2.1 Posicionament

Davant d’aquest escenari, cadascuna de les regionscatalanes veurà segurament alterades en el futur lesseves relacions amb la resta, com de fet ja ha succeïtal llarg dels darrers anys. Les principals alteracions enaquest sistema de relacions vindran condicionades pelposicionament que han dissenyat les pròpies regions apartir de l’establiment d’uns principis de desenvolupa-ment territorial que cal seguir.

En general, es poden observar alguns elements clauque guien aquestes preses de posició:

–L’interès de tots els àmbits territorials de dotar-sedels instruments de planificació i gestió territorial ne-cessaris per modificar la forma en què s’ha produïtfins al moment l’expansió urbanística, sovint desor-denada i sense respondre a un model territorial con-cret. Els proposats models d’urbanització compacta iamb consideració dels espais lliures com a elementsprincipals en l’ordenació del territori poden trencar latendència actual d’expansió, basada en la recercatant d’habitatge més barat fora de les àrees més den-sificades (i molt especialment l’àrea barcelonina) comd’uns valors ambientals que, sovint, queden malme-sos arran d’aquesta ocupació i de la manca de crite-ris d’ordenació que els protegeixin.

–El desig expressat de no convertir-se en àrees de for-ta especialització residencial en funció d’altres àm-bits, com comença a succeir en algunes de les zonesmés properes a la regió de Barcelona com a conse-qüència de la seva expansió progressiva, la qual, d’al-tra banda, pot experimentar un salt important arrande l’entrada en funcionament del tren d’alta velocitat.

–La disminució, en termes relatius, de l’avantatge dela regió de Barcelona pel que fa a accessibilitat;aquest fet, fins al moment, ha estat factor determi-nant en la localització d’un important volum d’activi-tat econòmica i, en equilibrar-se amb la resta de territoris, pot aprofitar la més gran disponibilitat d’espai, els preus inferiors del sòl o qualsevol altrefactor local d’avantatge comparatiu per instarl·lar-s’hi.

–En el mateix sentit, la progressiva disminució de lesdiferències existents entre les dotacions dels diversossistemes territorials d’elements de suport a l’activi-tat, com ara la formació, els serveis especialitzats ales empreses o les zones logístiques.

–La comprensió per part de tots els àmbits territorialsde les implicacions que el canvi d’escala territorial

comporta per a la seva estructura econòmica, amb la voluntat d’una certa diversificació que garanteixi laseva autonomia, però també d’especialitzar-se enaquells sectors per als quals disposen d’un avantatgecomparatiu fins a un nivell que respongui a les neces-sitats d’una escala territorial superior.

–La voluntat de controlar una utilització turística del territori que, a banda dels beneficis que aporta coma font d’ingressos, té un fort component d’estaciona-litat i comporta no solament una gran ocupació delsòl, sinó també un fort encariment de l’habitatge perals residents.

–La voluntat dels diversos àmbits d’estrènyer les sevesrelacions entre ells i amb altres zones exteriors, alli-berant-se de bona part dels condicionants que, fins almoment, obligaven al seu pas per la regió de Barce-lona. La construcció i el reforçament d’importants in-frastructures que trenquen la tradicional centralitat dela regió de Barcelona permetrà aquestes relacions di-rectes. Però, a més, la millora en infrastructures iequipaments de relació amb l’exterior, que vindran asumar-se a les de la regió de Barcelona, com són elsports i els aeroports, redibuixarà probablement elmapa de fluxos de persones i de mercaderies i, ambaixò, de relacions econòmiques entre els territoris.

Aquests elements suposaran segurament les princi-pals transformacions pel que fa al posicionament i l’establiment del sistema de relacions de les regionscatalanes, i representaran probablement un canvi detendència important en la manera que s’han produïtfins ara.

Al costat d’aquests elements de posicionament co-muns a tots els territoris, les pròpies regions han apun-tat de manera més o menys explícita quines relacionsvoldrien establir amb la resta d’àmbits i, de maneramolt especial, amb la regió de Barcelona.

Així, d’una banda, es pot observar en tots els sistemesurbans la voluntat d’aprofitar els futurs incrementsd’accessibilitat per intensificar i diversificar les rela-cions amb la resta d’àmbits.

–El Camp de Tarragona vol aprofitar la seva localitza-ció estratègica per desenvolupar un paper de frontis-sa entre els sistemes urbans de Catalunya –principal-ment el de la regió de Barcelona– i la resta delsPaïsos Catalans. Al mateix temps, però, es pretén in-crementar les relacions a escala internacional a partird’un major aprofitament del seu aeroport.

193

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 193

–En el cas de la Plana de Lleida, les relacions més im-portants en l’actualitat es mantenen amb l’Alt Piri-neu, pels condicionants físics i administratius exis-tents, i amb la regió de Barcelona, a través dels eixosde Manresa i Igualada, i bàsicament com a mercatexterior de proveïdors i clients així com per la utilitza-ció del seu port barceloní com a via de sortida de partde la seva producció. Tot i així, existeix la voluntatd’incrementar les relacions amb les Comarques Cen-trals i la Regió de Girona, tot aprofitant l’incrementd’accessibilitat que representarà la finalització del’Eix Transversal; amb el Camp de Tarragona, bàsica-ment a partir de la utilització del seu port com a se-gona sortida per mar dels seus productes; amb lesTerres de l’Ebre, a causa de l’eix que constitueix la C-12; i amb la Franja de Ponent i fins i tot amb Sa-ragossa, amb l’entrada en funcionament del trend’alta velocitat.

–En el cas de l’Alt Pirineu les relacions actuals, a mésde les existents amb la Plana de Lleida, venen mar-cades fortament pels intercanvis amb la regió de Barcelona, no sols com a mercat per a la compra i lavenda de productes, sinó també per l’afluència de po-blació barcelonina a les instal·lacions turístiques piri-nenques. Aquestes relacions, que es poden enfortirproperament gràcies a la potenciació del servei ferro-viari entre les dues zones, han de ser compatibles,però, amb les desenvolupades amb altres àmbits. Perla configuració de la regió de l’Alt Pirineu, aquestesrelacions apunten a més territoris fora de Catalunya,especialment a les regions pirinenques limítrofes, decaracterístiques i necessitats molt similars a les seves.

–A la Regió de Girona, per la seva banda, existeix unaespecial preocupació no tant per augmentar el volumde relacions amb els altres àmbits com per redefinirel seu paper en aquest sistema de relacions. Així, laimportant dotació d’infrastructures de comunicacióde què disposa (o disposarà en un futur immediat)pot ser aprofitada d’una manera més beneficiosa perals interesos de la regió. De la mateixa manera, lesactivitats econòmiques, especialment les industrials,responen sovint a patrons de localització lineals alllarg d’aquestes vies, per la qual cosa necessiten unreplantejament a escala regional.

–De la mateixa manera, a les Comarques Centrals noúnicament existeix una voluntat per estrènyer les rela-cions amb la resta d’àmbits territorials sinó, sobretot,per cohesionar el seu propi territori, fortament condi-cionat per la seva orografia i la proximitat a la regióde Barcelona, que tendeixen a fomentar l’estructura

radial envers aquesta. S’aspira, d’aquesta manera, acombinar l’actual vinculació amb la Regió Metropoli-tana de Barcelona amb l’enfortiment de l’estructuraregional.

–Finalment, les Terres de l’Ebre volen aprofitar els re-cents canvis en l’accessibilitat que ha experimentat icontinuarà experimentant la regió durant els propersanys per fer sorgir una nova centralitat polinuclear for-mada pel triangle Tortosa-Amposta-l’Aldea per tal decombinar el potencial de la seva posició estratègicaentre l’arc mediterrani i l’eix de l’Ebre amb les mesu-res que permetin reduir el relatiu aïllament en què esveuen submergides les comarques interiors.

D’altra banda, aquest increment de relacions ha deportar associat un repartiment equilibrat i consensuatde les funcions de cada territori, tant pel que fa a lapoblació com a l’activitat, tot evitant la subordinació ila dependència de cap territori respecte a la resta. Enaquest sentit, es vol evitar que els esmentats incre-ments d’accessibilitat generin la conversió exclusiva enzona residencial dels diversos sistemes urbans a partird’una concentració d’activitat a d’altres àrees, espe-cialment la regió de Barcelona, o l’especialització ensectors d’activitat molt concrets, com ara el turisme, almateix temps que es busquen activitats més adients ales característiques de cada àmbit.

Apuntaven en aquesta direcció les propostes del Campde Tarragona, de correcció dels desequilibris existentsa l’interior del seu àmbit, de diversificació de la sevabase econòmica i de potenciació de les relacions ambl’exterior; de la Plana de Lleida, d’exercir un paper des-tacat en el sector agrari i el logístic, aquest darrer coma complementari del de Barcelona; de l’Alt Pirineu,amb la millora de l’accessibilitat i els serveis per a totel seu territori, i la voluntat d’incrementar les relacionsamb la resta de regions pirinenques; de la Regió de Gi-rona, amb un replantejament global de la disposició iutilització de les seves infrastructures i equipamentsactuals en benefici de la pròpia regió; de les Comar-ques Centrals, de frenar la descapitalització dels recur-sos humans més qualificats, que en l’actualitat mos-tren una clara tendència a exercir la seva activitat al’àrea de Barcelona; i de les Terres de l’Ebre, on les re-cents mobilitzacions en contra del transvasament del’aigua del riu ha comportat que la ciutadania hagipres consciència de la necessitat d’elaborar una es-tratègia territorial pròpia i no dependent de les dinàmi-ques d’altres punts de Catalunya o de la resta del país.

194

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 194

2.2 Encaix

Les propostes contingudes en aquestes preses de posi-ció han de tenir en compte, però, l’existència d’una sè-rie d’elements que afecten el conjunt de sistemes ur-bans no tant en allò que fa a la seva coincidènciad’interessos i fórmula de tractament, sinó a les rela-cions existents entre ells. Es tracta d’elements que calcoordinar i fer compatibles entre els territoris i que, pertant, requereixen d’un tractament des d’una òptica en-globadora que permeti la seva racionalització i ordena-ció per tal de potenciar estratègies de col·laboració ievitar possibles conflictes d’interessos.

Cal, en aquest sentit, analitzar, debatre i consensuar laforma en què s’ordenen i es fan compatibles els des-envolupaments dels territoris en aspectes que afectentant la població i els serveis que aquesta necessitacom la localització de les activitats productives i elsmitjans de què disposen per relacionar-se entre ells.

a) La població i els serveis que necessita

Si bé les xifres del darrer Cens de Població indiquenque el 70% dels habitants de Catalunya viu al 10% delseu territori, altres interpretacions, com les provinentsdels càlculs de població flotant o població/dia, mos-tren una imatge molt més fidel a la realitat. En aques-ta realitat, un volum considerable de la població re-sident a les àrees més poblades, principalment a laregió de Barcelona, passa bona part del seu temps, es-pecialment en períodes vacacionals o de cap de setma-na, en altres punts del territori català, amb la qualcosa incrementa de fet la població real d’aquests llocs,tot i que en la majoria de casos és amb una marcadaestacionalitat. És a dir, els sistemes urbans són “utilit-zats” cada vegada més per població que no hi resideixde manera hatibual, o, per expressar-ho en altres ter-mes, que no hi està empadronada, amb les implica-cions que aquesta situació comporta: fiscals, electo-rals, etc.

Aquest desequilibri existent entre la població residenthabitual i la població flotant, si bé d’una banda repre-senta uns ingressos significatius per a unes zones queen una altra situació podrien arribar a tenir seriosesdificultats per trobar fonts de riquesa alternatives,d’altra banda deixa al descobert importants desajustsentre les necessitats d’un grup i les d’un altre.Aquests desajusts es poden observar en els següentsaspectes:

–Serveis i equipaments. Molts dels serveis i equipa-ments de les zones d’especialització turística sónpensats per tal de satisfer les necessitats de la po-blació visitant, especialment pel que fa a la seva lo-calització, concentrada a les àrees de major recepciói sovint lluny dels centres urbans, i a la seva esta-cionalitat. És visible, en aquest sentit, la preocupacióper tal d’evitar que els residents es vegin privats tantde la proximitat de determinats serveis com del seufuncionament fora de les èpoques de major activitatturística.

–Habitatge. La important demanda de residència se-cundària en moltes zones turístiques, especialmentdel litoral tarragoní i gironí, però també en punts del’Alt Pirineu, origina una important pressió sobre elpreu del sòl, la qual cosa afecta les possibilitats de lapoblació resident d’accedir a una primera residència.Cal, així, potenciar els mecanismes que garanteixin laigualtat d’accés a la primera residència de tots elsciutadans, independentment del fet que visquin enuna àrea turística. La promoció d’habitatge de protec-ció oficial o de lloguer són les primeres mesuresapuntades en aquest sentit.

–Infrastructures. En algunes zones d’especialitzacióturística la població que hi accedeix durant els pe-ríodes de vacances o de cap de setmana excedeixamb molt el volum dels residents habituals. Moltesde les principals infrastructures d’aquests indrets,principalment viàries, però també d’altres tipus (perexemple, el sanejament), tendeixen a dissenyar-seper garantir l’accés i la demanda de serveis dels tu-ristes, avantposant-les als interessos i les necessitatsdels habitants de la zona. Els punts de fricció no eslimiten únicament a la població turística, sinó ques’estenen a tots els aspectes en què les infrastructu-res són destinades a afavorir les relacions entrepunts exteriors, i utilitzen el territori per on passenúnicament com a suport físic.

La necessitat de reconsiderar les prioritats que s’ator-guen a la població resident i a la població flotant o depas és present en totes les regions, tant pel que fa a lesinfrastructures com als serveis i a l’habitatge. En aquestcontext, el paper d’emissor d’aquesta població flotantés desenvolupat bàsicament per les àrees urbanes, i demanera especial per la regió de Barcelona. L’adopció de mesures per tal de pal·liar l’impacte de l’activitat tu-rística sobre les àrees de recepció per part dels territorisafectats obligarà la població provinent dels nuclis emis-sors a replantejar-se els seus hàbits d’utilització d’unsespais que fins al moment han estat percebuts bàsica-

195

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 195

ment com a una extensió estacional i unifuncional delseu propi àmbit de residència.

b) Localització de l’activitat productiva

L’anàlisi comparada de les propostes de distribució deles activitats productives realitzades per a les diversesregions posa de manifest, una vegada més, la diferen-ciació entre dos tipus d’activitats clau: les que, tot i sernecessàries, la seva presència en el territori no és de-sitjada pels particulars; i aquelles altres que es podenqualificar d’atractives perquè la seva presència és de-sitjada a tot arreu, malgrat que, per les seves caracte-rístiques, requereixin d’una certa concentració terri-torial que garanteixi el llindar necessari per fer-les eficients.

Les referències al primer tipus d’activitats han estatmés aviat escasses a totes les regions, perquè la deci-sió sobre la seva distribució correspon segurament aun altre nivell de planificació. Per contra, el segon tipusd’activitats apareix en diverses ocasions, de maneraque en alguns casos les seves propostes de localitzacióes dupliquen. Entre els elements d’aquest tipus a quès’ha fet referència al llarg dels informes territorials des-taquen, per exemple:

–L’especialització en el sector agrari, apuntada per laPlana de Lleida, la qual no es basarà únicament en elsuport i la modernització de l’activitat agrària, sinótambé en el desenvolupament de tota una sèrie deserveis associats que li donin l’esmentat suport. Enaquest sentit, regions com l’Alt Pirineu i Aran o lesTerres de l’Ebre mostren també un interès en la po-tenciació de la seva base agrària, que caldrà fer com-patible.

–L’especialització en el sector dels transports i la logís-tica, destacada per la Regió de Girona a partir de lacreació de dues grans àrees a la Selva i a l’Alt Em-pordà, però també per la Plana de Lleida –que volaprofitar els seus futurs increments d’accessibilitatamb la potenciació de la Central Integrada de Merca-deries a Lleida i a Cervera i potenciar les infrastructu-res ferroviàries per al transport de mercaderies– o perles Comarques Centrals. En aquest context, caldràavaluar de manera conjunta aquests i altres projectes,com ara el del delta del Llobregat, per tal de raciona-litzar un sistema de distribució logística a tota Cata-lunya.

–La creació de parcs tecnològics, apuntada a la Regióde Girona amb un projecte lligat a la seva universitat,

però que s’haurà de fer compatible amb les voluntatsexpressades per altres àmbits i amb els parcs ja exis-tents, alguns d’ells a la regió de Barcelona, per tal deno multiplicar de manera excessiva l’oferta d’aques-tes instal·lacions.

–El repartiment de determinats serveis d’ensenyamentd’alta jerarquia no només pel seu nivell educatiu,sinó també per la seva especialització (determinatsmòduls de cicles formatius, etc.). La selecció en ladistribució territorial d’aquests nivells més alts d’en-senyament és necessària per tal d’abastar àmbits suficientment extensos que garanteixin el llindar su-ficient de demanda, i és perfectament compatibleamb determinats processos d’especialització dels territoris.

L’existència d’aquestes duplicitats d’oferta, juntamentamb les mancances apuntades pel que fa a les activi-tats menys atractives, requerirà necessàriament d’unatasca d’anàlisi, debat i selecció per tal de decidir sobrela seva localització òptima.

c) Dotació d’infrastructures de comunicació

S’ha pogut observar una clara coincidència en la neces-sitat de proporcionar els mitjans de comunicació ne-cessaris per tal de garantir les relacions entre totsaquells elements. L’aspecte de major complexitat enaquest sentit no és únicament el de determinar quinmodel s’adopta per tal de garantir aquestes relacions–en concret, quins elements es consideren d’estructu-ra jeràrquica i com s’estableix aquesta jerarquia, iquins elements es consideren d’estructura homogè-nia–, sinó també el de decidir sobre quina prioritat esdóna a la realització de cadascuna d’aquestes infras-tructures.

La definició d’aquest model haurà de tenir en compteles referències fetes als següents aspectes:

–L’accessibilitat exterior a partir del reforçament del’accessibilitat amb els pols internacionals destacadapel Camp de Tarragona; la voluntat de gestionar demanera autònoma el seu aeroport apuntada per laRegió de Girona, o la de la Plana de Lleida de ferefectiu el projecte d’aeroport a Lleida o la realitzaciódels projectes inclosos en l’anomenat Pla Delta a laRegió Metropolitana de Barcelona, són elements quecal incloure en un debat superior sobre com s’orga-nitzen de manera eficient les connexions a l’interiorde Catalunya i, sobretot, de Catalunya amb l’exterior.

196

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 196

–El tren d’alta velocitat i la localització de les seves es-tacions, que, a més de les discrepàncies sobre el seutraçat, deixa entreveure alguns conflictes d’interesosquant al nombre i la distribució de les estacions:dues proposades a la Plana de Lleida (al centre de laciutat de Lleida i al by-pass de la ciutat), tres a la Re-gió de Girona (a Figueres, Girona i a l’aeroport), tresal Camp de Tarragona (Central, la Secuita-Perafort iSalou-Universal’s), a les quals cal afegir les localitza-des a la regió de Barcelona. L’ordenació del sistemaper garantir la seva funcionalitat com a tren d’alta ve-locitat requerirà de la coordinació i, potser, la simpli-ficació de totes aquestes propostes.

–El traçat de la xarxa ferroviària convencional i el ser-vei donat a cada tram, on caldrà fer compatibles i do-nar prioritat a les demandes sorgides dels diversosàmbits: l’Alt Pirineu, amb el tren rururbà de Puig-cerdà a Andorra; la Plana de Lleida, amb les línies Sa-ragossa-Lleida-Cervera-Manresa-Vic-Ripoll-Puigcerdà iSaragossa-Lleida-la Pobla de Segur-Tremp-Vall d’A-ran-França; la Regió de Girona, amb la millora delservei Catalunya Express, els corredors ferroviaris Bla-nes-Girona i el transversal Olot-Figueres o la transfor-mació a ample europeu dels corredors que uneixen laregió de Barcelona amb la frontera francesa; i elCamp de Tarragona, amb la millora de servei de l’eixmediterrani o del sistema de rodalies i dels intercan-viadors entre les xarxes de diferent escala.

–La xarxa viària, on, de la mateixa manera que succeïaamb la xarxa ferroviària, caldrà compatibilitzar i donarprioritat a les demandes dels diferents àmbits: l’AltPirineu, amb els túnels de la Bonaigua i el Salau, il’Eix Transpirinenc entre la Pobla de Segur i el Pont deSuert; la Plana de Lleida, amb la finalització de l’EixTransversal i l’autovia N-II, i la construcció de l’auto-via Pamplona-Tarragona, que permetrà la connexióràpida de Lleida amb aquesta ciutat i amb Osca; laRegió de Girona, amb el desdoblament dels eixos Gi-rona-Olot, Girona-Costa Brava, N-II i Eix Transversal;i el Camp de Tarragona, amb l’enllaç de Tarragonaamb el litoral nord a través de la variant de la N-340i l’eix interior port de Tarragona-Valls-Montblanc perla N-340.

–La xarxa de telecomunicacions, on les prioritats en elcobriment del conjunt del territori català amb siste-mes de banda ampla determinaran en bona mida lacapacitat de desenvolupament econòmic de cadaàrea, i on aquesta necessitat de cobriment no hauràde passar per alt les importants llacunes existents en-cara pel que fa a sistemes i tecnologies de capacitatinferior.

Com s’ha apuntat, tots aquests són elements que hanaparegut de manera més o menys constant al llarg deles anàlisis dels sistemes urbans, però que requereixend’un debat i una planificació a escala superior.

La coordinació i compatibilitat dels elements que afec-ten la població i dels referits a l’activitat productiva o ales infrastructures de comunicació requerirà d’una anà-lisi i un tractament que permeti la seva ordenació, totmirant d’evitar el sorgiment de conflictes entre els territoris i d’aconseguir el major grau de satisfacciótant per a cadascun d’ells com per al conjunt.

Al mateix temps, el procés d’articulació de les regionscatalanes seguint aquests principis de compatibilitat icomplementarietat ha de ser paral·lel al viscut al seuinterior. La descripció de les regions ha permès obser-var l’existència –en alguns casos clarament consolida-da, en d’altres més incipient i en d’altres únicament la-tent– de sistemes urbans més o menys articulats:

–Al Camp de Tarragona, on al costat del triangle Reus-Tarragona-Valls, principal articulador de la regió, altreseixos comencen a adquirir especial importància; al li-toral i en els punts de relació amb l’àrea de Barcelona,com és el cas del Vendrell i de Torredembarra, així coma l’interior, com és el de Vimbodí-l’Espluga de Franco-lí-Montblanc.

–A la Plana de Lleida, que queda clarament diferencia-da en dues àrees: una articulada al voltant de la ciu-tat de Lleida, que comprèn la major part de les co-marques del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell i lesGarrigues, a més d’una part de la Franja; i una altramenys jerarquitzada i entorn de nuclis menors peròpotents i equilibrats, com són Cervera, Guissona i Tàrrega, i que abasta bàsicament les comarques del’Urgell i la Segarra.

–A l’Alt Pirineu i Aran, on la feblesa demogràfica i ladifícil orografia compliquen l’articulació del territorien un sistema potent, i la condicionen en bona parta una feble estructuració en funció dels principalscursos fluvials: la Garona al nord, les Nogueres, ensentit vertical i, sobretot, el Segre, que arriba a con-ferir a la Seu d’Urgell un cert paper articulador grà-cies a la seva situació en relació amb els altres dosnuclis: Puigcerdà i Andorra.

–A la Regió de Girona, on al costat del sistema urbàgironí producte de l’evolució de la ciutat i de la sevaàrea urbana, sorgeixen altres àrees fortament conso-lidades al voltant d’Olot i de Figueres, a la Costa Bra-va central i la Selva marítima, les quals han reforçat

197

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 197

al mateix temps les seves relacions amb l’àrea urba-na de Girona.

–A les Comarques Centrals, amb tres polaritats co-marcals –Vic, Manresa i Igualada– que, si bé durantels darrers anys tendeixen a perdre força tot veientcom les seves àrees d’influència s’integren progressi-vament en les dinàmiques metropolitanes de la regióde Barcelona, conserven encara una gran capacitatvertebradora dels territoris que les envolten.

–A les Terres de l’Ebre, que miren de suplir la mancade potència de cap ciutat en concret per tal d’erigir-se en capitalitat destacada de la regió amb el sorgi-ment d’una nova centralitat polinuclear basada en eltriangle Tortosa-Amposta-l’Aldea, la formació de laqual serà afavorida pels futurs projectes de desenvo-lupament d’infrastructures i que farà compatible l’e-xistència d’una centralitat regional potent amb l’arti-culació no únicament dels tres nuclis, sinó també delconjunt de les Terres de l’Ebre.

–A la Regió Metropolitana de Barcelona, on conviuenamb la clara supremacia de la conurbació barceloninauna sèrie de sistemes articulats al voltant de les ano-menades “ciutats madures”, Mataró, Granollers, Sa-badell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vi-lanova i la Geltrú, i fins i tot d’altres subsistemes, comels de Sant Celoni, Mollet o Sant Sadurní d’Anoia.

Aquests sistemes s’articulen jeràrquicament seguintuna estructura polinuclear i facilitant la integració il’establiment de relacions tant amb els territoris queels envolten com, per a les funcions de major comple-xitat, amb la resta de sistemes urbans i capitalitats re-gionals. L’existència d’aquesta estructura articulada al’interior de les regions ha de ser no solament previs-ta, sinó també assumida, aprofitada i potenciada en elprocés de vertebració de les regions catalanes.

Si bé la definició del model territorial que sorgirà del’ordenació d’aquest sistema de relacions haurà de realitzar-se, com s’ha dit, a una escala superior, les re-gions catalanes han estat capaces d’elaborar les sevespròpies estratègies territorials i els seus projectes, i derealitzar les demandes necessàries per fer-les possi-bles. La satisfacció d’algunes d’aquestes demandes és

responsabilitat de les mateixes regions. D’altres, enconstituir interessos i preocupacions comuns a tots elsterritoris, requereixen l’adopció de mesures a escalasuperior, com ara la necessitat d’instruments de plani-ficació, de polítiques de foment de la sostenibilitat, degarantia d’accés als serveis i a l’habitatge o d’adapta-ció del mapa i l’estructura administrativa. Finalment,un tercer grup de requeriments necessita de la coordi-nació i la col·laboració entre les regions per tal de fercompatibles no únicament les funcions assumides percadascuna d’elles, sinó també de permetre la sevacomplementarietat.

Amb tot, el futur escenari de relacions entre les regionsreclama la coordinació i la col·laboració necessàriesper:

–dissenyar polítiques d’actuació conjuntes en els as-pectes en què l’arrel del problema i el seu tractamentaixí ho requereixin;

–garantir l’equilibri entre els territoris, equilibri entèsno tant com a homogeneïtat en el repartiment d’in-frastructures i funcions, sinó com a reconeixementdel paper que ha de desenvolupar en un sistema territorial que esdevindrà més ampli i, sobretot, coma garantia de qualitat de vida;

–permetre la complementarietat de funcions entre elssistemes urbans, de manera que les funcions que caldesenvolupar no només no se solapin amb les de laresta d’àmbits, sinó que fins i tot obtinguin una mésgran eficiència del repartiment;

–aconseguir el consens en totes les qüestions prece-dents, ja que únicament amb les aportacions realitza-des des de cada territori i el seu reconeixement per laresta es pot garantir el bon funcionament del sis-tema.

La tendència apuntada per tots els àmbits territorialscap a una progressiva articulació dels sistemes urbansbasada en una estructura polinuclear és fàcilmenttransferible a un sistema territorial més extens, en elqual, la regió de Barcelona serà segurament la queallotgi una major part de les funcions de més alta je-rarquia.

198

182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 198