ideari · És en aquest context que el nostre ideari ens ha de continuar inspirant i aju-dant a...
TRANSCRIPT
Ideari
3Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi
Pròleg
L’any 1998 es presentava públicament el que avui és l’Ideari de Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi. Ara, a l’inici del 2014, ens disposem a reeditar-ne la segona edició.
Al llarg d’aquests quinze anys l’escola ha tingut un creixement institucional molt important i forma part d’un potent col·lectiu d’escoles en xarxa sota la titularitat de la Fundació Jesuïtes Educació, fundació de la Companyia de Jesús que integra les seves escoles a Catalunya. Així mateix, ha començat, amb totes les escoles de la xarxa, a caminar vers un ambiciós projecte de trans-formació integral del seu procés d’ensenyament i aprenentatge, dels seus espais i de la seva organització, L’HORITZÓ 2020, que pretén assolir el nou model d’escola que requereix la preparació dels futurs ciutadans del nostre segle. Tot plegat en una dinàmica de fidelitat creativa a la missió educativa de la Companyia de Jesús: formar persones integrals —competents, conscients, compassives i compromeses— per a una societat diferent emmarcada en ple segle xxi.
En la més pura tradició ignasiana, podem afirmar que aquesta reedició del nostre ideari es produeix en un moment d’intensa cerca per part de la nostra escola i de la xarxa Jesuïtes Educació del seu Magis. Emprant les paraules que el P. Provincial Lluís Magriñà, sj, va pronunciar quan ens encarregava construir el projecte de la Pedagogia Ignasiana del segle xxi:
“Us animo a continuar avançant, us animo a caminar cap a la frontera, a treballar decididament per aquest futur de l’educació que albirem. És el nostre magis. És la nostra responsabilitat i la nostra il·lusió.”
És en aquest context que el nostre ideari ens ha de continuar inspirant i aju-dant a mantenir el compromís que en ell es proclama: fer del Sant Ignasi un temps i un espai permanent per aprendre a ser, a saber, a conviure i a viure la fe.
antoni parelladaDirector General
5Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi
La nostra promesa
Un ideari és una promesa, i fer-lo públic compromet. És quelcom que es proposa avui, però es projecta cap al futur. Quelcom que ja és viu però de què sempre queda molt per realitzar. Proclamar un ideari és apuntar a una meta cap a la qual es camina en el dia a dia. Els homes vivim de promeses, i una promesa és profundament humanitzadora. És mantenir viva una esperança, i viure en esperança, deixa obertes tantes possibilitats!
Un ideari expressa el carisma d’una institució. La institució és la que ha de portar el carisma endavant. Entre carisma i institució les coses no sempre són fàcils. Els dos són necessaris. Cadascú té la seva funció. Si el pes de la institució és molt fort, el carisma acaba ofegat. Si el carisma no té institució que li doni suport, no dura més enllà d’una generació. Aquesta tensió és inevitable, però genera una dialèctica que dóna vida.
Els educadors del Sant Ignasi proposem l’ideari com quelcom que entre tots podem anar fent realitat. Volem ajudar, sobretot, a formar persones, possibi-litant als alumnes l’adquisició d’un bagatge que els faci viure il·lusionadament. A això aspirem. Els valors –humans, socials i cristians– que ens animen presenten un ideal i una imatge d’home i de dona, vitalment engrescadors.
La col·laboració amb les famílies i els estudiants grans mereix una atenció molt especial. La qualitat d’aquesta col·laboració és un dels majors con-dicionants del procés educatiu que ens proposem. La família és un agent educatiu de primer ordre, com també ho és l’escola. Educar una mateixa persona amb criteris discordants no és un bon camí. D’aquí ve la neces-sitat que tenim de fer explícit el nostre ideari educatiu, d’exposar amb claredat el tipus de persona que volem ajudar a formar i els valors que ens animen, i d’aquí ve la necessitat de considerar honestament la seva accep-tació. L’ideari és una eina per a la col·laboració, però també d’autoexclusió. ¿Quin sentit tindria educar en uns criteris que no fossin els que conside-rem desitjables?
7Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi
El nostre Ideari
Aprendre és la paraula que millor descriu el que els alumnes han de fer en una institució educativa. Els aprenentatges que defineixen la nostra propos-ta educativa són quatre:
APRENDRE A SERAprendre a conèixer-se i acceptar-se a si mateix, a desenvolupar les pròpies facultats i capacitats, a tenir recursos propis, a anar conquerint la llibertat, a assumir responsabilitats personals i socials, per tal d’assolir un veritable estat de maduresa.
La riquesa de la condició humana prové de les seves múltiples dimen-sions: la intel·lectual, la volitiva, l’afectiva, l’ètica, l’estètica, la religiosa, la creativa, la física... Volem educar cada una d’aquestes dimensions, però amb una visió integradora, portant a la unitat de la persona realitats que encara es viuen en dispersió.
La temptació és pensar que el que val és «tenir» i no «ser». Es diu que el que té «és», i per això sovint s’ensenya a adquirir coses, com si la possessió engrandís l’ànima. L’experiència profunda i l’Evangeli diuen que és quan es dóna que es rep, quan es perd que es guanya, quan es viu l’essencial que s’és més lliure. «Tot el que és essencial és invisible als ulls.»
APRENDRE A SABERNosaltres som conscients que som facilitadors de l’aprenentatge: volem desenvolupar les facultats internes dels alumnes, transmetre cultura, capa-citat per a l’estudi, ajudar a treballar i assimilar, fer pensar...
El nostre compromís és aconseguir ja a l’escola que els alumnes arribin a captar que estudiar és comprendre, enriquir-se, conèixer a fons les coses, obrir camps nous. En el saber hi ha també com una «pubertat de l’esperit», com un despertar a la cultura, es trenca alguna cosa per dins: es passa del pensament aliè al pensament propi, del camí marcat per altres al camí assumit per un mateix, d’un estat receptiu a una passió creativa.
Conèixer i saber no és, però, solament obra de la raó i de la ment, sinó també d’una comprensió, connaturalitat i empatia que fan arribar més enllà. Hi ha un saber fet d’experiència i estudi; i un altre, més profund i ric, fet de confiança. «El cor té les seves raons que la raó ignora.»
8 9Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi
Formació personalper aprendre a ser
La formació personal és el tronc central on se sustenten totes les altres dimensions formatives. Tots els educadors, tot el personal, participen d’aquesta tasca, d’aquest procés, la peça clau del qual és el tutor personal. Pretenem que cada alumne arribi a l’excel·lència personal perquè pugui valorar i fer servir totes les seves possibilitats. L’alumne ha d’adquirir pro-gressiva consciència que ell és el principal protagonista de la seva formació, que en definitiva el responsable de la seva formació és ell mateix.
la nostra acció educativa vol facilitar:
El coneixement d’un mateix. Conèixer les pròpies capacitats, limita-cions, valors, errors, pors, recursos, desitjos, pensaments, aficions, afec-tes, sentiments, somnis, dolors, alegries... Adonar-se de la història i de l’entorn personals, tenir la capacitat d’escoltar-se en el silenci, ser fidel a la pròpia consciència... Descobrir qui és un mateix. I fer-ho amb bon humor, cosa que ens permet relativitzar els petits entrebancs que tenen l’origen en nosaltres mateixos o en els altres.
Una actitud positiva respecte a si mateix, als altres i davant la vida, basa-da en la capacitat de dialogar, contemplar i estimar, de rebre i de donar, d’experimentar joia i de donar-ne, de superar-se personalment. Tot des del convenciment que créixer humanament és un procés que no s’acaba mai.
Un esperit obert, receptiu i sensible, que porta a conèixer i a inte-ressar-se per les realitats socials, culturals, artístiques, científiques i tècni-ques que conformen el nostre món. Un coneixement que guia el descobriment de l’entorn, que revela la riquesa de la diversitat i les enormes possibilitats positives de la complexitat. Un interès que ens a duu a la recerca de les cau-ses de les gravíssimes injustícies que afecten gran part de la humanitat. Un esperit sensible a tota bellesa i expressió artística; una sensibilitat que faci-lita de posar-se en el lloc dels altres.
El sentit de responsabilitat. La responsabilitat no s’esgota en un mateix. Madurar vol dir assumir noves i més àmplies responsabilitats que afecten els altres. Sentir-se responsable està en l’arrel de les actituds fraternals i solidà-ries que volem fomentar. Cal que el coneixement del món que procurem i la sensibilitat que cultivem condueixin a una voluntat activa de servei als altres. El sentit de la responsabilitat condueix a la predisposició al compromís.
APRENDRE A CONVIURELa persona és única i irrepetible. Però, perquè això sigui així, necessita altres persones. Un aprèn a ser gràcies a l’amor i l’entrega dels qui et reconeixen com a ésser individual i et respecten com a tal. S’ha de comptar amb altres persones. No vivim sols.
Aprendre a conviure és aprendre a estimar, a acceptar, a renunciar, a no ser el centre de tot, a mirar amb els altres la vida. Avui dia, en el nostre món, no es pot ser persona sense que els altres -tots- ho siguin.
Encara que per conviure s’ha de ser respectuós i tolerant amb les per-sones, hi ha coses per les quals val la pena viure: l’amor, la justícia, la lliber-tat, la pau, la veritat... i d’altres per les quals no val la pena: la falsedat, l’odi, la injustícia, la mesquinesa, la supèrbia, l’enveja, el menyspreu... No tot s’hi val. Volem treballar en escales de valor vàlides i ser-hi conseqüents.
APRENDRE A VIURE LA FELa nostra escola, des de la tradició ignasiana, creu que el model de persona que representa Jesús de Natzaret val la pena de ser transmès, i -malgrat les nostres incoherències- vol fer-ho.
La fe es rep i es transmet com un do, com un regal. I es comunica amorosament perquè sigui viscuda. Cada generació l’ha de viure en el seu món, en el seu moment històric, i l’ha d’emplenar de sentit. Només si és viva serà capaç de donar vida. «La fe s’expressa en la caritat.»
L’escola, respectuosa amb la llibertat de tots, promou la reflexió sobre la fe i la seva celebració i vivència. Essent de la Companyia de Jesús, té la voluntat de comunicar un saber vital de Jesús i de l’Església, com a comu-nitat dels que creuen en Crist, el fill de Déu.
Posar els alumnes en la via d’aquests quatre aprenentatges: ser, saber, conviure i viure la fe cristiana, requereix d’accions formatives que des-vetllin i potenciïn les seves capacitats.
10 11Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi
gressivament la seva responsabilitat personal, ja que ell és l’única perso-na insubstituïble en aquest procés.
Adquirir la capacitat de treballar en equip, elaborant i realitzant projectes acadèmics, esportius, d’ajuda social, artístics, de lleure... La formació d’un equip de treball a partir d’un grup de companys demana capacitats relacionals, comunicacionals, organitzatives i de lideratge. El treball en comú exigeix l’acceptació de la pròpia responsabilitat i el domi-ni dels impulsos individualistes per posar-se al servei de la tasca col-lectiva. D’altra banda el treball en equip pot ajudar a comprendre que la capacitat d’un grup de treball és més que la suma de les capacitats indi-viduals.
Formació socialper aprendre a conviure
L’escola és un lloc idoni per aprendre a conviure. S’hi donen moltes de les relacions i situacions humanes que trobem a la societat, una multiplicitat d’ambients, moments diversos i convivència amb persones d’edats molt diferents. Mentre un es va coneixent a si mateix fa també la descoberta de l’altre i aprèn a entendre’l i posar-se en el seu lloc.
Saber conviure també inclou sentir-se compromès personalment en la transformació de la societat per tal de fer-la més humana, més justa i més fraternal. Amb aquesta finalitat, l’escola vol desenvolupar un sistema peda-gògic sensible a l’evolució de la societat i un pla de formació i acció social adequat a les diferents edats per educar persones capaces de deixar-se «tocar» per la realitat d’altres, capaces de reaccionar solidàriament amb persones marginades i pobres. Els alumnes grans, en acabar l’escola, hau-rien d’inserir-se activament en la societat, compromesos i amb consciència dels problemes, sentint-se coresponsables dels esdeveniments i capaços de prendre posició i trobar vies de participació cívica.
la nostra acció educativa vol donar capacitat per:
Respectar les persones, les seves idees i els seus sentiments, sense que això impedeixi expressar serenament i senzillament el que hom sent com a propi. El respecte als drets i a la dignitat de la persona humana, drets que té cada persona pel fet de ser-ho, i per tant inconculcables, és
Formació intel·lectual per aprendre a saber
La formació intel·lectual té per finalitat no només l’aprenentatge d’uns coneixements vàlids per sempre sinó també la creació de les actituds i dels hàbits que han de permetre, al llarg de tota la vida, adquirir nous coneixements i habilitats. Aprendre a aprendre es fa més necessari que mai en un món en contínua transformació cultural i tecnològica. La for-mació intel·lectual ha de donar accés a una competència professional que voldríem al servei de la justícia i la llibertat, al servei dels altres.
la nostra acció educativa vol ajudar a:
Motivar i potenciar la curiositat i el gust per descobrir i saber, des de l’inici del procés educatiu i a qualsevol nivell, provocant així l’apa-rició d’una inquietud intel·lectual que porti a l’autoexigència en el procés d’aprenentatge.
Saber pensar, desenvolupar les capacitats de reflexió i d’anàlisi, el rigor intel·lectual, l’esperit crític i autocrític... Aquest saber pensar ha de con-duir a l’obtenció d’una organització personal que comporti un mètode i uns hàbits d’estudi adequats.
Dominar el llenguatge oral, escrit i visual. Facilitar l’adquisició d’una sòlida i progressiva competència en el llenguatge és un dels objectius cab-dals de la nostra formació. I no únicament i principal per motius d’ordre acadèmic o intel·lectual, essent la llengua el principal instrument d’aprenen-tatge, sinó sobretot per augmentar les capacitats expressives i comunica-cionals. Aquests objectius s’apliquen al català, llengua pròpia de la institució, al castellà i, lògicament amb una altra mesura, a l’anglès i altres llengües que es puguin estudiar.
Personalitzar el procés d’aprenentatge, atenent la diversitat de punts de partida i la diversitat de capacitats, amb una especial cura d’aquells que necessiten més suport. El suport a les necessitats educati-ves individuals no és només una bona intenció sinó un element constitutiu de l’organització escolar, i per això la recuperació dels dèficits greus d’aprenentatge, o d’actitud, que presenten alguns alumnes dels nivells obligatoris no és pas una dificultat afegida a la tasca central de l’escola sinó una de les missions que donen sentit a la institució. La personalitza-ció del procés d’aprenentatge també vol dir que l’alumne assumeix pro-
12 13Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi
si ja tenim aquest ideal, perquè l’experiència ens ensenya que difícilment es pot transmetre allò que no és té ni es viu.
Formació religiosaper aprendre a viure la fe
Formar persones és ja una realitat cristiana, però Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi és una institució educativa confessional de la Companyia de Jesús. I aquesta entén l’educació com un apostolat de l’Església. Sant Ignasi és una escola oberta a tothom que s’ofereix preferentment a aquells alumnes que desitgen ser acompanyats en el procés de formació i maduració de la fe en Jesús de Natzaret.
Al col·legi tots els alumnes tenen classes de cultura religiosa, però això sol no dóna la fe. Ni l’escola ni la família poden donar la fe cristiana. Parlar de la fe cristiana és parlar d’una adhesió personal a la proposta de Jesús. Aquesta opció es realitza en les capes més profundes de l’esperit humà, toca de ple la llibertat personal. El que el pares i educadors podem fer, i creiem que ho hem de fer, és acompanyar els alumnes fins al llindar de la fe, però el darrer pas és necessàriament lliure i, per tant, personal.
L’espiritualitat ignasiana ens anima a renovar-nos amb un esperit de recerca contínua de la voluntat de Déu, i a aguditzar la nostra sensibilitat espiritual per captar els matisos amb què Déu vol que el creient visqui en les diferents etapes de la història. Això és el que es coneix com a «esperit de discerniment», personal, quan un es pregunta què vol Déu d’un mateix, o social, quan, a la llum de la fe i de l’Esperit de Jesús, s’analitzen els fets i esdeveniments del moment històric present.
Hi ha una manera de ser cristià (cristianisme sociològic) que està desapareixent en aquest canvi de mil·lenari, però sempre hi haurà homes i dones que, llegint l’Evangeli, canviaran les seves vides i voldran seguir el camí i l’estil de vida de Jesús (les benaurances, l’amor, el servei als altres, el Regne de Déu com a realització de la fraternitat humana...).
la nostra acció educativa inclou:
Proposar l’Evangeli. Reconeixent en l’Evangeli de Jesús i en Jesús mateix l’arrel més fonda de la nostra existència com a institució educati-va, ens definim com una escola evangelitzadora que proposa Jesús de Natzaret com a model de persona i l’Evangeli de Jesús com a font d’inspi-
l’opció preferencial des de la qual volem educar. La tolerància com a valor en la relació amb els altres no és indiferència, és un respecte actiu que comporta interès, sensibilitat i voluntat de diàleg. El respecte a les persones inclou també el respecte a les generacions futures, i això passa pel respec-te al medi ambient. Sovint hem aplicat la intel·ligència i les possibilitats tecnològiques a finalitats immediates sense tenir-ne en compte les conse-qüències, però avui ja no podem al·legar ignorància.
Ajudar les persones, començant per les més properes, i estar atents a les seves necessitats disposats a ajudar: companys de classe, famili-ars, amics... En definitiva tot el que tenim i som ho devem als altres, i ajudant-los no fem més que tornar un deute. L’actitud d’ajuda s’anirà estenent cap a àmbits més llunyans que no formen part del nostre món quotidià o tan llunyans que ni els coneixem. Els altres poden necessitar el nostre temps, els nostres diners, els nostres coneixements, la nostra paciència... És el que entenem per gratuïtat. L’escola mateixa ha d’estar atenta a les necessitats d’altres institucions educatives i disposada a ajudar.
Resoldre conflictes. Els conflictes entre persones o grups són ben sovint inevitables. Cal educar per fer comprendre que el conflicte, que sol generar tensió, no és necessàriament una situació negativa, que hagi d’acabar amb guanyadors i perdedors, ni en què els drets de la persona quedin danyats. Els conflictes interiors inherents al creixement i a la maduració personals, els conflictes entre grups amb interessos oposats, i ben sovint legítims, i també els conflictes interpersonals, són una gran oportunitat educativa. La seva correcta resolució passa pel diàleg i la voluntat de cooperació, fa créixer les persones i enforteix els grups. La capacitat de resoldre conflictes demana una educació encaminada a aquesta finalitat.
Identificar i combatre les causes de la injustícia. La marginació, la pobresa, la violència, les guerres, les malalties endèmiques, la violació dels drets, tenen causes cada cop més ben identificades que podríem resumir en l’anomenada violència estructural. La formació intel·lectual i personal dels nostres alumnes els hauria d’abocar a estils de vida austers -allò que és nostre no ho és del tot- i a compromisos de solidaritat exercits des d’organitzacions socials i polítiques que, treballant per un ordre soci-al més just, són expressió d’aquella esperança humana i cristiana que es formula dient que el bé podrà més que el mal. La Companyia de Jesús parla en nombrosos textos de formar persones que siguin «homes i dones per als altres i amb els altres». Educadors i pares ens hem de preguntar
14 15Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi
El nostre compromís
En el llindar del tercer mil·lenni, i davant de les incerteses i desafiaments de l’esdevenidor, la comunitat educativa de Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi, conscient que l’educació amaga un gran tresor que pot fer progressar la humanitat en els ideals de pau, llibertat i justícia, vol proclamar senzilla-ment el seu compromís sincer, al servei de l’educació.
El nostre ideari és una promesa pública que ens compromet, i és també una porta oberta a l’esperança. Els valors humans, socials i cristians que ens inspiren tenen un extraordinari potencial per viure il·lusionadament la tasca educativa.
Serà responsabilitat de tots la creació d’un clima institucional de confi-ança, responsabilitat i llibertat, per tal que la nostra tasca educativa sigui eficaç, creativa i joiosa. I donat que l’acció educativa sempre es produ-eix en un determinat context social, seran fonamentals l’obertura a l’ex-terior, l’atenció als signes dels temps, i la nostra capacitat d’anàlisi crí-tica i d’actuació reflexiva.
El nostre compromís d’avui manté viva la flama d’una institució que va néixer el 1622 i que inicia el segle xxi amb una identitat pròpia i una clara vocació de servei a la comunitat. El nostre compromís consisteix a fer del Sant Ignasi un temps i un espai permanent per aprendre, aprendre a ser, a saber, a conviure i a viure la fe.
ració d’una vida profundament humana i fraternal, plena de sentit per a un mateix i per als altres.
Oferir acompanyament. L’escola s’ofereix per acompanyar els alumnes en el seu procés d’opció religiosa. Respectant sempre la llibertat, de les famílies o dels alumnes segons l’edat, l’escola fa un ampli oferiment de grups de catequesi, recessos, celebracions de la fe, espais de pregària, sagraments... L’objectiu no és l’adoctrinament sinó el suport a un camí que no es pot fer sol.
Integrar la fe i la vida. L’escola ajuda els creients a fer de la vida i de la fe un tot integrat: els coneixements i la vivència, la pregària i el servei, la celebració sagramental de la fe i el compromís social. Per al creient la fe és una manera d’entendre i viure la vida que ho engloba tot.
Donar imatge viva d’Església. Laics i jesuïtes treballen conjuntament en la formació religiosa, aportant cadascú la seva manera pròpia de viure la fe cristiana. Junts vetllen perquè l’escola sigui coherent amb el tarannà joiós i servicial de l’Evangeli i celebren la fe com a comunitat de creients.
Diàleg des de la fe amb el món i la cultura. La fe no es pot viure de manera desarrelada. Els creients vivim enmig d’un món que ens interpel·la i demana respostes que permetin desxifrar el sentit de la vida de l’home i, sobretot, que permetin viure; i que s’expressa en multitud de manifes-tacions culturals i amb diversitat de propostes ètiques. És essencial que l’escola ofereixi una reflexió sistemàtica i alhora oberta sobre la fe i sobre la manera com els creients la viuen. I que ajudi a situar i elaborar els interrogants que la nostra societat té plantejats i faci possible «donar raó de la nostra esperança» per tal de contribuir amb això a la construcció d’un món millor.
primer edició Octubre 1998 segona edició Gener 2014
Jesuïtes Sarrià - Sant IgnasiCarrasco i Formiguera, 3208017 BarcelonaTel. 93 602 30 [email protected]