núm. 205 setmana del 6 al 12 de novembre del 2009 sort im · d’oriol fontelles, un mestre...

sortimnúm. 205 setmana del 6 al 12 de novembre del 2009

Secrets artístics de Lloret de Mar Les llacunes del delta de l’Ebre amb bicicleta Castell de Blanes La gran Nova York Mayumana Sortim amb Jesús Vilamajó Les millors estrenes de cinema i teatre

cada divendres amb

Rutes seguint els escrits sobre la Guerra Civil

C_01 Portada.indd 1 30/10/09 10:49:10

núm. 205 setmana del 6 al 12 de novembre del 2009

sortim

C_03 Sumari.indd 3 30/10/09 10:45:30

portada

Lletres i rutesde la Guerra Civil

a Catalunya

C_04-09 Tema portadaGC.indd 4 30/10/09 10:50:34

Text Eva Auqué Fotos Ivan Sánchez


6

Any 2002. La Tina, una professora de Sort, rescata uns quaderns de l’escola de Torena, a punt

de ser enderrocada… Així arrenca Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, que ens arrossega des dels Pirineus pallaresos del present fins als de la postguerra. Tot un èxit editorial que molt aviat podrem veure com a minisèrie per TV3. Als enamorats de l’obra els recoma-nem anar a Sort (1) per fer els itinera-ris que recorren els escenaris que la van inspirar (www.valldassua.cat , tel. 973 620 544). Ideades per l’Ajuntament, les rutes de Les veus del Pamano rememo-ren el relat enfocat a Torena (a la reali-tat, Llessuí), on l’autor desfila la vida d’Oriol Fontelles, un mestre convertit en heroi quan decideix arriscar la vida aju-dant exiliats del nazisme. Al llibre hi ensumem l’ambient d’un poble dividit entre vencedors i vençuts. I el vivim en seguir les rutes que travessen el riu Pamano, que voregen les bordes de Meneurí, on Cabré amaga contrabandis-tes… O quan entrem a Llessuí per buscar l’escola de Fontelles.A Sort trobem altres camins que recupe-ren relats genials, com el de Pedra de tarte-ra. Maria Barbal el fa néixer a Altron (Pallarès al llibre). Allà hi teixeix la histò-ria de la Conxa i ens fa sentir la guerra des de la pell d’una dona a qui el conflicte, del qual sap poca cosa, li ensorra la vida.

Històries de fronteraA quatre hores de Sort hi ha un museu fet d’històries d’exili. Les dels que escapaven del nazisme ajudats per passadors dels Pirineus (2). Uns fets que Assumpta


7

TRINXERES, BOMBES I

BÚNQUERS


8

Montellà rememora al seu nou llibre Con-trabandistes de la llibertat. Però aquí hi tro-bem, sobretot, vides de republicans que van fugir de Franco. És el Museu de l’Exili, MUME (www.museuexili.cat; tel. 972 55 65 33) de la Jonquera. Els seus guies us duran fins a Coll de Lli per reviure la fugida de civils, dirigents de la Generalitat i del go-vern Republicà, i al Mas Perxés, on es va estar Companys abans de passar a França. També us mostraran l’escenari de fets històrics, com el que va popularitzar el documental de Felip Solé El tresor del setè camió, emès per TVC, i el llibre de Montellà. En la seva fugida cap a França, els republi-cans van carregar set camions amb els tresors que guardaven a la Mina Canta, a la Vajol. El setè no va arribar mai a port i molts buscadors de tresors encara el cer-quen a la zona per quedar-se amb el botí.Elisabeth Eidenbenz, una suïssa de vint-i-quatre anys, és la protagonista de l’altra gran història contada també per Montellà, La maternitat d’Elna, feta docu-mental i explicada pels guies del MUME.Aquesta suïssa va canviar les vides de dones i nens exiliats acollint-los en una casassa del poble francès d’Elna. Un paradís enmig de la tragèdia que encara sentim passejant per les seves sales (visites: Oficina de Turisme, www.ot-elne.fr; tel. 33 (0) 468 22 05 07). Molts dels acollits pro-cedien del camp de refugiats d’Argelers. Un infern que van patir 100.000 perso-nes, recollit al documental Camp d’Argelers,que TV3 emetrà el desembre.

Herois anònimsAl Pla de l’Estany (3), a prop de Banyo-les, unes rutes permeten reviure la histò-ria d’un heroi sense nom. Javier Cercas la va voler explicar a Soldats de Salamina i David Trueba en va fer una pel·lícula. Els camins senyalitzats (www.plaestany.org/

turisme; tel. 972 58 32 58) us conduiran a llocs com el santuari de Santa Maria del Collell, on arrenca la història. Allà a prop, quan la guerra ja s’acabava, el fundador de la Falange, Rafael Sánchez Mazas, va esca-par d’un escamot de republicans en retira-da cap a França. La força dels fets, però, es viu als boscos de l’entorn, on el falangista va ser descobert i perdonat per un republi-cà que, per sobre de tot, era persona.

La guerra a la ciutatSi algú calca la grisor de la Barcelona (4)de la guerra és Rodoreda a La plaça del Diamant. La Colometa, a cada pensament, ens arrossega a la tristesa. Per reviure la lectura us proposem la Ruta Rodoreda. Guerra, exili i postguerra (www.itineraplus.com; tel. 93 342 83 33). El passeig, idea de la Fundació Mercè Rodoreda, recorre Gràcia buscant els escenaris del llibre. Des


9

boca d’una jove enamorada d’un briga-dista italià, amic d’Orwell. Plegats viuran els successos des de l’Hotel Colón i el Poliorama, ple de membres del POUM.

La batalla dels 115 diesEl Consorci Memorial d’Espais de la Bata-lla de l’Ebre (5) (Comebe, www.batallaebre.org; tel. 977 421 528) ha publicat La batalla de l’Ebre: un riu de sang, de Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua. El títol és una bona companyia a l’hora de fer les rutes de la batalla proposades pel Museu de Corbera d’Ebre. Els camins us duran a llocs com el Poble Vell de Corbera, en ruïnes des dels bombardejos del 38, o a la serra de Pàn-dols, a la cota 705, per albirar l’escenari de la tragèdia. Aquest també és el lloc que van triar els supervivents de la Lleva del Biberó per alçar-hi un monument dedicat als nois que no van tenir la seva sort.

del carrer del Perill, víctima dels bombar-dejos, fins a la plaça de la Revolució, on s’entra al refugi que la Colometa evitava. Una nova proposta és baixar a la Rambla. Allà la invasió de turistes fa difícil recor-dar que va ser l’escenari dels fets de Maig (del 3 al 7 de maig del 1937). Malgrat que no hi ha cap ruta que els repassi, sí que existeixen un parell de llibres que us guiaran pels indrets on van tenir lloc. Homenatge a Catalunya, de George Orwell, n’és un, i hi trobareu la descripció dels fets que l’escriptor anglès va viure com a brigadista al costat del POUM. Orwell detalla l’enfrontament de militants del PSUC, UGT, Estat Català i les forces de l’ordre de la Generalitat amb els de la CNT-FAI, grups anarquistes i del POUM, que va acabar amb cinc-cents morts. A la novel·la Aquell primer de maig, Jordi Varela hi explica els mateixos fets per

0 40 km

Girona

Barcelona

Lleida

Tarragona

Vic

MAR MEDITERRÀNIA

1

4

2

3

5

6

Berga

Balaguer

Gandesa

Sort

Vielha Perpinyà

ANDORRA

Tortosa

Banyoles

Olot

Igualada

Tremp

Puigcerdà

Figueres

Manresa

LlessuíMeneurí

Altron la Jonquerala Vajol

Mas Perxés

Agullana

ArgelersElna

Santa Mariadel Collell

Corbera d’Ebre

les Avellanes

Pantà de Camarasa

Camarasa

la Sentiu de Síó

Preixens

l’Ebre

FRANÇA


núm. 205 setmana del 6 al 12 de novembre del 2009 sort im · d’oriol fontelles, un mestre...

Documents