esade, 50 anys inspirant futurs

, 50 anys inspirant futurs

Amb el pAtrocini

A • Abel lluch, XAvier • Agell JAné, núriA • AlbA Muñoz, irene • Alcocer Soro, MAriA JoSep • AleMAny gil, luiSA • AlfAro fAuS, MAnuel • AlfonSo lozAno, rAúl • AlgArrA bAScon, lAurA • AlonSo Merino, DAniel •

ÁlvArez AleXiS, evA • ÁlvArez ÁlvArez, JoSé luiS • AnDrADe MArtínez, viviAnA • AngeluS SAñuDo, linDA • Anglí vAllDeoriolA, XAvier • AnguíS roDríguez, cArMe • AñoveroS terrADAS, beAtriz • AñoveroS triAS De

beS, Julio • AnSótegui olcoz, cArMen • Antolín MASrierA, cArolinA • AñAñoS noguerA, MAurici • ApArici bruguéS, pere • ArboleDA, John • ArcAleAn, cAlin • ArenAS viveS, DAniel • ArgiléS forné, SílviA • ArgiléS

llorenS, núriA • ArJonA SebAStiÁ, céSAr • ASenSio buchAcA, MArtA • ASpA eSpinASA, rAMon • Augé ArtigueS, MAriA ÀngelS • b • bAlbÁS fernÁnDez, MAríA concepción • bAlch, clAire-roSe • bAlDerStone, John •

bAlDwin, belinDA • bAllAbrigA clAveríA, fernAnDo • bAnchS lópez, MontSerrAt • bAnDe firviDA, DAviD • bAquero cArretero, pep • bArDAJí gÁlvez, lolA • bArtlett cAStellÀ, enric r. • bAStero roDríguez, MAiteDer

• bAtAllé DeScAlS, pere • bAtiStA foguet, JoAn M. • bAtlle Suñer, MAríA ASunción • bAtllori lloverAS, glòriA • beckerShAuS, cAroline • begg, chArleS-DoMinic • bell, roger • belligoi, geoff • beltrAn plerA,

DAviD • beneJAM botellA, cAritA • berché Moreno, eDuArDo • berDAh cohen, nicole • berkA, AnnA • bieto cAubet, eugèniA • binefA cAMAnforte, MAriA JeSúS • binkert, AgneS kAthArinA • biSbe viñAS, JoSep • biStué

guArDiolA, òScAr • blAnco Merinero, frAnceSc • boADA AnDréS, núriA • bofArull viu, ivAn • bonet guinó, eDuArD • bonet MAlet, AnA • borniArD pino, Joyce-eliSAbet • bou AlAMeDA, elenA • bourrellier perDigo,

MAite • bovet plA, MontSe • bozA freSco, rAquel • brAin, robyn • brinckMAnn, JAn • brunAt cAMpAMAny, JorDi • brunel, liSe • bueSo SArDinero, SilviA • buSquetS cAlopA, MArtA • buSquetS cArretero, XAvier

• byrA, DAniel peter • c • cAbello SAiz, liDiA • cAbezAS cAStro, MAríA purificAción • cAlAtAyuD bArberÀ, MAnuelA • cAñellAS pAScuAl, MontSe • cAno giner, JoSep lluíS • cApArróS nebrA, olgA • cArDonA torrAS,

celS • cArDonA torrAS, eSperAnçA • cAretA MuntADA, tereSA • cArneroS egeA, AntoniA • cArpi MArtín, rebecA • cArqueiJeDA gArciA, SAnDrA • cArr, kAtie Annice • cArreño lópez, DolorS • cArrerA gArcíA-

vicente, SoniA • cArrerAS fiSAS, ignASi • cASAbAyó bonÁS, MònicA • cASAburi, ivAnA • cASASnovAS cAveStAny, guillerMo • cASSi giMeno, JorDi • cAStelló MolinA, JAiMe • cAStellón guilA, norMA • cAStellS gAlí, ivet •

cAStellS puJol, AleXAnDrA • cAStillo DíAz, SAcrAMento • cAStiñeirA fernÁnDez, Àngel • cAStro cArrillo, DeliA • cAtAlÀ puigbó, criStinA • cAtAlÁn cAtAlÁn, JAvier • ceSter guerrero, SílviA • chAhi, fAtihA • chAplin,

cAtherine AleXAnDrA • chiAneSe, clAuDiA • cipriÁn lópez, AnAïS • cirerA bernAl, cArMe • clApéS clApéS, Mercè • clArke, Dee • clArke, SArAh • clotA bArceló, MíriAM • cockroft, AnnA • colell SAncho, MònicA

• colet petit, enric • collet, frAnçoiS • coMAJuncoSA ferrer, JoSep • contiJoch toMÁS, JoSep M. • copín pererA, JAvier • corbAtón lópez, SilviA • cortéS Xifré, toni • coSAno coSAno, lAurA • coStA guiX, gerArD •

cribillerS rierA, frAnceSc • cruickShAnk owen, MAtthew • currAn, SArAh MArie • curtó pAgèS, ferrAn • D • De grAu guinot, beAtriz • De lA villA riviere, JoSé MAríA • De wit gieSeMAnn, cAMilA • DíAz fort, eliSenDA

• DíAz gAbArrón, AnnA • DíAz gArcíA, Albert • DíAz olAno, JorDi • Díez herreroS, MAriAn • DiMovA, borJAnA • DolAn, SiMon • DoMénech bullich, ArAceli • DoMènech cuffí, MireiA • DonéS MAS, AnnA • DonoSo

vigoróS, AnnA • Downey, cAtherine • DuArte SÁnchez, criStinA • DuMitreScu, AriADnA • DuplÁ MArín, tereSA • DurÁn ponSA, núriA • e • elliS, Anthony • enzler fAnDoS, SAnDrA • eScAcenA berMúDez, JAvier

• eSpeltA luque, criStinA • eSpín zArAgozA, SílviA • eSpuñA cAMArASA, Albert • eStévez gonzÁlez, lino • eStiAn torelló, MArcoS • f • fÁbregAS coStA, ceScA • fAbregAt felDSztAJn, JorDi • fenero hernAnDo,

núriA • férez fernÁnDez, MAnuel • fernÁnDez berlAngA, AinoA • fernÁnDez boSch, Sergi • fernÁnDez cArrASco, victoriA • fernÁnDez De cAStro kringS, AleX • fernÁnDez lópez, JorDi • fernÁnDez Molinero,

SuSAnA elenA • fernÁnDez prADoS, finA • fernÁnDez roDrigo, rAquel • fernÁnDez SÁnchez, JuAn luiS • fernÁnDez torné, MAriA • fernÁnDez-MAnzAnoS pAino, DAviD • ferré pruñonoSA, cèliA • flynn, nick • folch

puy, eliSenDA • folguerA bellMunt, conXitA • font MAnté, ÀleX • font SAurA, AnnA • fooDy JAqueS, richArD • forte ArcoS, SAntiAgo • frAnch bullich, JoSep • g • gAlÁn De frutoS, roSAlíA • gAl-boguñÀ cAMóS,

MontSerrAt • gAlerA-rotger MArtin, SArA • gAliMAny celMA, pere • gÁllego lópez, pilAr • gAllego vAllS, guilleM • gAllucci cAlAbreSe, cArlo • gÁrAte otegui, MAríA luiSA • gArcíA ArcoS, pAblo • gArcíA De lA

fuente, eDMunDo • gArcíA gAy, rAMon • gArcíA lAnchA, olAyA • gArcíA rey, MAríA • gArcíA roMero, cArleS • gArcíA Solé, MArc • gArcíA teJero, Miguel Ángel • gAScón Muñoz, toni • geADA pico, MArie clAuDine

• geneScÀ DueñAS, gAbriel • genuyt, véronique • geronA reuS, eSther • giAvi rAMírez, flo • giMbert rÀfolS, XAvier • giMénez bAlAguerA, elenA • giMénez thoMSen, criStinA • giMeno SAnDig, Alberto • giner

cAlAbuig, SuSAnA • ginéS cAStellet, núriA • góMez ÁlvArez, Alberto • góMez DoMénech, pAtriciA • góMez MolinA, héctor • góMez SerrAno, SoniA • góMez villAnuevA, begoñA • gonzÁlez SAAveDrA, Antonio •

gonzÁlez SAlgADo, DeliA • gorinA torrentS, Sergio • grAnger lynch, MAry • grAtAcóS Alberti, M. Mercè • grAu SAncho, núriA • grAu SArAbiA, MònicA • green, Jon • greenwooD, nick • gruber, vAlerie • guÀrDiA

torrentS, XèniA • guArDingo bAch, cArMe • guArné viDAl, MArtA • guevArA pou, giSelA • guilArte SÁnchez, MAríA luz • guilerA gili, núriA • guillén tenA, MoDe • gutiérrez MArtín, MiriAM • gwilliAM, philip-erneSt •

h • hAnDley, MeliSSA • herAS forcADA, Miguel Ángel • herbolich gAllAgher, JiM • hernÁnDez ceMbellin, AurorA • hernÁnDez fernÁnDez, blAncA • hernAnDo JuncoSAS, AnnA • howley, MAeve cAtherine • hübner,

corneliA • hugAS SAbAter, JAuMe • i • igleSiAS beDóS, oriol • ilie, cAMeliA • iñeStA coDinA, AnnA • iriSArri nAfArrAte, iñAki • izquierDo tAboADA, Sergio • J • JArque MolinS, XèniA • JelevA kAvAlDJievA, DonkA •

JohnSon eDerrA, DAniel JAMeS • JoSé ferrer, MontSe • Jover AlcÁntArA, yolAnDA • JurADo SAlvAn, enrique • JurgenS, cAroline eliSe • k • koMrowSki, chriStinA • kuhnlein cAtAlDo, beth lAuri • l • lAbAScoule pike,

JoSiAne • lAbAzuy MirAnDA, AnA iSAbel • lAborDA coronil, AnnA • lAgüerA negre, DAviD • lAhoz lecinA, higinio • lAMollA orMo, frAnceSc • lAngton, eMily • lArrión AnzuolA, irene • leAverton, AMy • levDAnSkA,

olenA • linAreS roger, olgA • linn, frAnciS gerArD • little beASley, pAtriciA • llAMAS gAllego, frAnceSc • llAurADó hiJAzo, SuSAnA • llebAríA SAMper, Sergio • lliDo SÁnchez, JorDi • llop SArSAneDAS, oriol •

amb el patrocini de

3

4 Presentació

7 Arrels d’un futur

12 50 anys d’història

64 El 50è aniversari

130 Inspirant futurs

Missió i universitat: quin futur volem? P. Adolfo Nicolás, superior general de la Companyia de Jesús

Missió, raó de ser i valors Declaració de valors de la Comunitat d’ESADE

154

168

182

Un present obert al futur (extracte de la memòria 2008-2009)

4

ara fa cinquanta anys, un grup d’empresaris i professionals de barcelona van voler crear una institució educativa amb la vocació de servir la societat del seu temps i de millorar-la. era al final dels anys cinquanta. en aquell temps, no hi havia una bona formació empresarial i, convençuts de la importància de l’educació i dels valors humans i socials, van decidir encomanar aquest projecte ambiciós a la companyia de Jesús, per tal que organitzés i dirigís el nou centre –instal·lat llavors en un petit xalet al centre de la ciutat–, ja que els jesuïtes tenien una gran experiència en aquest àmbit en altres centres, com Georgetown als estats units o deusto al nostre país.

per tal de consolidar-ne la continuïtat, van crear la fundació esade, i al consell director del patronat li van encarregar la missió ambiciosa de formar persones responsables, amb sòlids valors socials i ètics, per tal que esdevinguessin professionals capaços de dirigir i millorar les empreses i la societat.

crec, sincerament, que aquesta idea fundacional és la que ha presidit i encara presideix el projecte d’esade, perquè esade continua essent un gran projecte i una gran il·lusió per al conjunt excel·lent de persones que han conformat i que conformen el seu personal d’administració i serveis, l’excepcional claustre del professorat i l’equip directiu.

i, alhora, és una gran realitat. el patronat que he tingut l’honor de presidir ha posat a disposició d’esade un conjunt de centres acadèmics modèlics, a barcelona, a madrid i a buenos aires i, més recentment, a sant cugat del Vallès, que han convertit els més de 36.000 alumnes que han passat per les seves aules en el patrimoni més important d’esade, en el seu gran orgull. per les obres els coneixereu: en els nostres antics alumnes podreu veure que aquell gran projecte que van tenir uns visionaris l’any 1958, gràcies al treball i al suport de moltes persones al llarg d’aquests cinquanta anys, és avui una realitat tangible, reconeguda mundialment, i alhora continua essent un projecte jove, amb el qual “inspirem futurs”.

l’enhorabona per aquests cinquanta anys. i la meva gratitud a tot l’equip que ho ha fet possible.

Pedro Fontana President de la Fundació ESADE (des de juny de 2009)

Joan Manuel SolerPresident de la Fundació ESADE (2005-2009)

en l’al·locució inicial de la celebració del nostre cinquantenari, vaig referir-me a l’estudi Built to Last, dels professors Jim collins i Jerry porras. Hi analitzen el fet que les empreses que han aportat un autèntic valor econòmic i social, i han tingut èxit al llarg de més de cent anys, tenen dues característiques comunes: la primera, la passió pel canvi, per la innovació, i, la segona, una identitat viscuda, uns valors que es reflecteixen en les decisions de cada dia.

crec sincerament que esade és una institució que ha estat fidel als valors fundacionals i ho continua essent, però que també ha estat capaç de canviar i d’adaptar-se als temps, d’internacionalitzar-se i de fer apostes pioneres i innovadores en la formació, en la recerca i en el debat social.

la nostra vocació és contribuir al desenvolupament de persones altament competents en la direcció i la gestió de les organitzacions i en l’exercici de les professions jurídiques, que puguin afrontar amb solvència la presa de decisions en entorns de complexitat i d’incertesa creixents. persones conscients dels límits i de la seva responsabilitat en la creació d’espais de col·laboració i de millora col·lectiva. persones que integrin la dimensió ètica en el seu comportament personal i professional en una continuïtat de sentit, compromeses perquè saben que la seva competència i la seva consciència els exigeixen determinació i voluntat per tirar endavant iniciatives i projectes amb dedicació, sentit del canvi, generositat i altura de mires. persones, en definitiva, que puguin oferir el millor d’elles mateixes en benefici del bé comú, perquè són compassives, en el sentit més genuí, és a dir, que “senten amb” els altres i són per als altres.

la missió d’esade és formar persones d’aquestes característiques, però també impulsar la creació de coneixement per mitjà de la recerca i la revisió crítica del saber existent, com també promoure la reflexió, l’anàlisi i el debat social sobre els temes de rellevància, sobre els dilemes que afecten el desenvolupament i la transformació social, des de les perspectives jurídica i empresarial.

amb la mirada posada en els milers d’alumnes i participants que ens acompanyen cada curs, en les desenes de milers d’antics alumnes i l’àmplia xarxa d’empreses, institucions i persones amb les quals col·laborem, recollim novament el testimoni i donem les gràcies a tots els qui han contribuït a forjar aquest llegat tan desafiador i compromès. no volem ser la millor escola del món; ens interessa molt més ser una de les millors escoles per al món.

Carlos Losada Director general d’ESADE

5

6

des del punt de vista de l’empresa, de la formació de directius i de la integració a la societat, esade ha acomplert un paper signifi-catiu en els seus primers cinquanta anys d’història. això s’explica, bàsicament, pels trets que van diferenciar esade des del principi: formar professionals socialment responsables i altament qualifi-cats en la gestió empresarial, fent especial atenció a la realitat política, social i econòmica del país.

la dimensió d’aquest protagonisme, la reflecteixen, de manera intensa, tant la seva trajectòria pionera i l’esperit innovador, com les fites aconseguides. però, sobretot, cal reconèixer l’esforç indubtable i la preparació sòlida de tots els qui han format i formen l’equip d’esade, que, al llarg d’aquestes cinc dècades, han dut a terme un treball magnífic.

el coneixement continua essent l’actiu més important de qualsevol empresa i un dels factors clau de la seva supervivència, especialment en moments d’incertesa econòmica i de canvis constants com els que estem vivint. per això, esade continua potenciant amb força la formació dels actuals i els futurs executius, per tal que, amb el seu ajut i lideratge, puguin convertir-se en vertaders motors d’innovació, de creixement i de progrés econòmic i social.

estic plenament convençut de l’èxit de l’estratègia de futur que esade es proposa dur a terme. impulsar la internacionalització, potenciar la innovació i la recerca rellevant, i augmentar la vinculació amb l’empresa, fomentant l’esperit i la iniciativa emprenedora, refermarà encara més el compromís fundacional de formar professionals competents i ciutadans responsables.

aquest 50è aniversari, encara que sigui entranyable i representatiu de l’excel·lent feina feta, no és un aniversari més. És una ocasió immillorable per consolidar la labor, l’evolució i l’essència d’una gran escola de negocis, reconeguda com una de les millors del món i que, sempre fidel a les seves arrels i a la seva història, es projecta amb fermesa cap al futur. per això, estem orgullosos de formar part del patronat de la fundació esade, de patrocinar la càtedra Vicens Vives i l’institut d’innovació social, com també de poder contribuir, des de la nostra empresa, a ajudar-vos a construir el futur.

Salvador Gabarró i SerraPresident del Grup Gas Natural

7

arrels d’un futur text extret de l’obra Arrels d’un futur. Una historia de ESADE y de la Asociación

de Antiguos Alumnos (barcelona, 2004) pel seu autor, pere-a. fàbregas, membre

del patronat de la fundació esade i president d’honor d’esade alumni.

8

esade és el resultat d’una barreja suau i aromàtica de diversos elements, tots rellevants i, sens dubte, d’una gran profunditat i interès, com són la ciutat de barcelona, la seva societat civil, l’educació universitària i la companyia de Jesús.

Barcelona, la societat civil, la universitat, la

companyia de Jesús (segles xiii a xvii)barcelona és una ciutat peculiar, amb una forta personalitat, que és més ben coneguda arreu del món arran dels Jocs olímpics de 1992, però que durant segles ha estat una ciutat oberta, un centre de cultura, d’intercanvi i de coneixement, i un port important. Ja en temps reculats, al segle xiii, va adquirir personalitat jurídica pròpia, és a dir, la capacitat de representar-se directament davant el rei i d’administrar la seva economia. els empresaris i mercaders de l’època es van organitzar al voltant de la junta de comerç i el consolat de mar.

així, doncs, al segle xiii barcelona ja era capaç de guiar el seu destí. els empresaris havien creat la xarxa de comerç més extensa d’aquell temps, que cobria tota la mediterrània i, a més, amb la seva pròpia jurisdicció. davant l’aparició d’una necessitat, un problema o una oportunitat, la societat civil de barcelona s’havia autoorganitzat, aportant esforç i professionalitat; per això, el progrés i els resultats van ser evidents.

la universitat medieval es caracteritzava bàsicament per dos aspectes. el primer era la universitas scholarium et professorum, que emfatitzava la idea de comunitat, de relació personal. amb una finalitat similar a la dels gremis medievals, els mestres havien d’ensenyar els aprenents de mestre perquè, al final del procés, els alumnes aconseguissin la facultas ubique docendi, és a dir, la facultat d’ensenyar ells mateixos com a mestres a qualsevol lloc, i així continuar el procés. el segon aspecte, també rellevant, era la recerca de la veritat, l’a-lêtheia grega, entenent com a veritat l’adaequatio mentis et rei, és a dir, la coincidència entre el que es pensa i la realitat captada per la ment.

les primeres universitats europees van sorgir el segle xii. aquest va ser el cas de parís, Bolonya i oxford.

la de barcelona, tanmateix, no va aparèixer fins més tard a causa de les discussions i les disparitats entre el rei, la ciutat i la primera universitat de la zona, l’estudi General de lleida, així com pels problemes generats per la Guerra civil catalana. tot això en va diferir l’inici de les activitats fins al privilegi que atorgaria carles i el segle xVi.

el darrer element és la companyia de Jesús, que també va aparèixer el segle xVi. el seu fundador, ignasi de loyola, va mantenir una important relació amb catalunya i barcelona, que el va portar a escriure el 1536: “em sembla, i no ho dubto, que tinc més càrrec i deute a aquesta població de barcelona que a cap altre poble d’aquesta vida.”

aquests elements confluirán, per primera vegada, en la constitució del col·legi de cordelles, a la rambla de barcelona, dedicat a l’ensenyament superior, promogut per la societat civil i la família cordelles, la direcció del qual s’encomana a la companyia de Jesús el 1662.

les escoles de la Junta de comerç (segle xviii)en el segle xViii, hi va haver dos esdeveniments d’especial rellevància. d’una banda, la Guerra de successió espanyola i la pèrdua definitiva de l’organització política pròpia de catalunya amb felip V (1714). en aquest context, barcelona també perd la seva universitat, que es trasllada a la ciutat de cervera.

d’altra banda, en sentit contrari, cinquanta anys més tard s’aconseguirà establir les bases per a un gran canvi que permetrà a catalunya fer un salt endavant: l’autorització per comerciar amb amèrica des del port de barcelona, atorgada per carles iii, que addicionalment restitueix als comerciants de la ciutat els seus mecanismes organitzatius, és a dir, el cos de comerciants, la Junta de comerç i el consolat de mar.

les possibilitats del tràfic comercial amb amèrica plantejaran als comerciantes de barcelona una gran oportunitat, però també el greu problema de com es poden formar els professionals necessaris, ja que no disposen d’universitat.

la societat civil de l’època i l’organització dels comerciantes, la Junta de comerç, són conscients que cal disposar de professionals formats per donar resposta a l’evolució dinàmica de la societat, que la universitat és lluny i que li cal adequar-se als nous temps i als nous desenvolupaments, i no esperen solucions d’un estat incipient que encara no ha pensat que l’administració pública hagi de tenir res a veure amb l’ensenyament. així, doncs, la societat civil d’aquella època inventarà una solució: les escoles de la Junta de comerç, que resoldran el problema durant anys. una vegada més, i no serà l’última, se segueix el mateix procés: sorgeix un problema, la societat civil s’organitza i posa en marxa la solució.

al final del segle xViii i l’inici del xix es crearan, depenent de la Junta de comerç, escoles de nàutica, nobles arts, química, taquigrafia, botànica, mecànica,

física, economia política, comerç, arquitectura, matemàtiques i idiomes.

evidentment, els inicis i la consolidació del procés de desenvolupament econòmic de catalunya, amb l’obertura del comerç amb amèrica, no haurien estat possibles sense els professionals d’aquestes escoles. la incidència dels seus antics alumnes en la societat de l’època va ser realment transcendental, tant pel nombre com per la qualitat.

els ensenyaments tècnics (segle xix)a espanya, l’etapa de la regència de maria cristina, de 1833 a 1841, serà una autèntica època de canvi per a la modernització del país.

la universitat torna a barcelona. tanmateix, la universitat espanyola d’aquesta època és una institució molt obsoleta. n’hi ha prou de llegir el text d’un informe oficial de 1834: “recorreguem aquestes universitats, on encara es conserva la divisió del peripatetisme i el sistema o cercle de les ciències que es va establir fa sis segles. alguna vegada, com per excepció i d’esquitllentes, s’hi ensenyen els primers elements de les matemàtiques, mai la veritable física, ni la química […]”.

Quan per disposició legal desapareixen la Junta de comerç i les seves escoles, el relleu el pren un altre element de la societat civil emergent, els fabricants, que mitjançant la Junta de fàbriques crearan l’institut industrial de catalunya, que, tal com indica roser solà, permet descobrir “un peculiar món empresarial català, que, davant uns reptes liberalitzadors d’obertura de fronteres, reacciona de manera positiva, s’alia amb les forces de la cultura i comença un camí que no es limita a la defensa, sinó que busca la millora tecnològica per aconseguir més competitivitat”. el 1849, l’institut començarà a impartir classes de química industrial, mecànica industrial, filatura, dibuix mecànic i teoria del teixit. posteriorment, les escoles de la Junta de comerç passaran a formar la base de l’escola industrial de barcelona, antecessora de l’escola tècnica superior d’enginyers industrials de barcelona.

amb tot, espanya és encara un país endarrerit. a títol il·lustratiu, el 1866 només hi ha 39 societats industrials per accions i d’aquestes 15 són a barcelona, pràcticament el 40 %.

els primers cinquanta anys del segle xxla situació general de l’ensenyament al principi del segle xx era encara realment deplorable, amb uns índexs alts d’analfabetisme. el primer ministeri d’instrucció pública i belles arts no es va crear fins a l’any 1900.

arrels d’un futur

9

por una vegada, apareix una iniciativa pública relacionada amb l’empresa: la universitat industrial, promoguda per la diputació de barcelona i posteriorment per la mancomunitat de catalunya, creada el 1904 amb l’objectiu de preparar les persones que es necessitaven per a la indústria, tant si eren obrers especialitzats, tècnics de grau mitjà o directius. amb tot, el projecte tenia el suport d’un patronat, integrat per les forces vives de la ciutat, de nou la societat civil.

mentrestant, la companyia de Jesús inicia les activitats de l’observatori astronòmic de l’ebre, a roquetes (tarragona).

allí sorgirà una altra institució docent important, que posteriorment es traslladarà a barcelona i passarà a denominar-se institut Químic de sarrià (iQs). també en les primeres albors del segle xx, els jesuïtes creen a barcelona l’institut comercial de la immaculada (ici), dedicat als ensenyaments de comerç i comptabilitat.

més tard, el país passarà per unes dècades difícils: la segona república, la Guerra civil, la segona Guerra mundial, la dictadura del general franco, etc. i, gairebé d’improvís, en la dècada dels cinquanta, europa i també espanya es posen en marxa. es crea la comunitat econòmica europea (1957), actual unió europea, projecte superador de tants conflictes i actituds enfrontades.

després d’una època d’aïllament, espanya signa els primers acords internacionals de cooperació i s’aprova el pla d’estabilització i liberalització econòmica (1959), precursor dels anys del desenvolupisme i de l’abandonament de l’autarquia econòmica. a la universitat, es creen les facultats de ciències polítiques, econòmiques i comercials (1953-1954).

en el terreny específic de la formació empresarial, destaca com a pionera la universidad comercial de deusto, creada a bilbao per la companyia de Jesús el 1916. però no és fins al final dels anys cinquanta que es produeix l’expansió dels ensenyaments en direcció empresarial. apareixen en aquells anys noves institucions, que es creen des de diferents perspectives: l’escola d’organització industrial (eoi, madrid, 1955), dependent del ministeri d’indústria; l’instituto católico de administración y dirección de empresas (icade, madrid, 1956) i la escuela superior de técnica empresarial (este, sant sebastià, 1956), centres promoguts per la companyia de Jesús, així com l’instituto

de estudios superiores de la empresa (iese, barcelona, 1958), pertanyent a la universidad de navarra, de l’opus dei.

l’aparició d’esade (1954-1975)dins el context de ressorgiment de l’economia espanyola d’aquests anys, apareixen les primeres adaptacions dels models de les escoles de negocis americanes. els canvis permeten veure que res no serà ja com abans i que s’imposen nous plantejaments i noves actituds.

esade apareix com al seu dia van aparèixer les escoles de la Junta de comerç al final del segle xViii. És un moment de canvi; cal gent preparada per afrontar el desenvolupament econòmic immediat, superador de les misèries de la Guerra, la postguerra i el llarg període d’autarquia econòmica. la millor societat civil de l’època detecta les necessitats i es disposa a aportar el seu esforç i compromís.

la idea d’esade sorgeix amb el plantejament del col·legi de cordelles el segle xVii, creat per una família de notaris, advocats i canonges que, després de posar-lo en marxa, van sol·licitar a la companyia de Jesús que el dirigís.

en aquest context, un grup d’empresaris i professionals es reuneix a barcelona l’any 1954. roglan ho resumeix així: “la primavera de 1954 un grup de professionals i empresaris catalans concep la idea de fundar a barcelona un centre universitari dedicat a la recerca empresarial i a la formació de persones capaces de crear i dirigir empreses i organitzacions de tota mena. així neix el projecte d’esade.”

la llista dels promotors del projecte, tots empresaris i professionals rellevants, incloïa tretze persones.

PROMOTORS DEL PROJECTE D’ESADE (1954-1958)

ignasi Vidal GironellaJoan Vidal Gironellaantonio Jover lamañaleandro Jover lamañaesteve negra Vallsramon más-bagá crosfernando del pozo i de Querolalbert folch rusiñolfernando maristany pomarfrancesc torras ferrerantoni pérez portabellafrancesc J. pérez portabellaJosep i. de anzizu borrell

les gestions per passar de la idea a la realitat van començar immediatament. els promotors van sol·licitar a la companyia de Jesús la seva implicació en la creació d’un centre d’estudis superiors per a la formació directiva i empresarial. elevada la proposta al superior general de la companyia, p. Juan b. Janssens, aquest, amb data de 27 de maig de 1958, signa la carta aprovatòria que obre el procés formal pel qual la companyia de Jesús assumeix el paper d’entitat copromotora i a la qual s’assigna la direcció d’esade.

el 17 d’octubre de 1958 se signa el contracte privat entre la societat promotora enseñanza i formación, sa (efsa) i la companyia de Jesús, contracte que posteriorment serà elevat a escriptura pública. des d’aleshores, diversos acords entre ambdues entitats promotores l’han anat adequant als canvis tant de la societat com de l’evolució de la mateixa institució: el darrer, de juny de 2003, recull i ratifica l’esperit inicial mantingut en les successives actualitzacions en les quals s’ha anat expressant de manera inequívoca la voluntat de mantenir i aprofundir la col·laboració paritària entre la companyia de Jesús i la societat civil, així com la ratificació de l’encàrrec acceptat des del principi per la companyia de Jesús d’assumir la responsabilitat de la direcció d’esade. per poder complir amb aquesta responsabilitat, la companyia es reserva la facultat de proposar a l’òrgan de govern de l’entitat titular d’esade el nom de la persona escollida per l’orde per ocupar el càrrec de director general.

actualment, l’entitat jurídica titular és la fundació esade, els estatuts de la qual consoliden i reforcen l’estructura jurídica d’una institució concebuda i fonamentada, des de l’origen, sobre la base de la col·laboració paritària entre la companyia de Jesús i la societat civil. per això, la composició del seu òrgan de govern –el patronat– és, així mateix, paritària, i correspon al provincial de la província tarraconense de la companyia de Jesús el nomenament de la meitat dels membres.

el primer president serà l’empresari ignasi Vidal Gironella i el primer director, el jesuïta lluís a. sobreroca ferrer. el gener del 1959 es disposa d’un primer local al passatge de Josep llovera, 4, de barcelona. l’1 d’octubre del mateix any s’inaugura formalment l’activitat de l’escola superior d’administració i direcció d’empreses (esade) i s’inicien les classes del primer curs de la llicenciatura en ciències empresarials, amb una primera promoció de 34 alumnes.

en els anys successius, paral·lelament a la total implantació de la llicenciatura en ciències

10

empresarials, s’hi van incorporant programes per a directius i programes especialitzats. el 1962, leandro Jover lamaña és nomenat president.

l’inici del programa master of Business administration (mBa) el curs 1964-1965 coincideix amb el nomenament d’un nou director, mariano Íbar. És precisament la línia de programes mBa, implantats arreu del món, la que amb el temps propiciarà el reconeixement internacional d’esade.

el desenvolupament d’esade obliga a ampliar-ne les instal·lacions i el curs 1965-1966 l’escola es trasllada a un edifici de nova planta, de 6.500 m2, situat a l’avinguda de pedralbes, la qual cosa comporta una considerable ampliació d’espais, de serveis i, evidentment, d’imatge.

el 1969, xavier adroer és nomenat nou director d’esade, i dirigirà els destins de la institució fins al 1988.

esade en el context democràtic (1975-1989)la desaparició del general franco i l’inici de la transició espanyola a la democràcia, l’aprovació d’una constitució i l’adequació de la societat als models democràtics del món occidental es produeixen en un moment en què esade ja ha superat l’etapa de llançament inicial. en el curs 1972-1973 ja hi ha més de mil antics alumnes.

d’un bon començament, esade havia pres partit per opcions democràtiques i havia treballat a favor de la necessària apertura política, promovent, en la mesura de les seves possibilitats, actituds de pensament plural, de diàleg i de convivència. l’arribada de la democràcia al país va referendar aquests convenciments profunds, amb la qual cosa l’adaptació o adequació d’esade al nou context democràtic va ser fàcil, ràpida i eficaç.

el 1978, assumeix la presidència d’esade ignasi m. Vidal arderiu. el 1982 esade inicia l’activitat formativa a madrid, amb la implantació de programes d’executive education.

la necessitat que els llicenciats d’esade poguessin accedir a una titulació oficial a espanya aconsella l’adscripció dels estudis de ciències empresarials a la universitat politècnica de barcelona, actualment universitat politècnica de catalunya (upc), adscripció que serà autoritzada per la Generalitat de catalunya el 1985. tanmateix, aquesta tramitació s’encreua amb la llei de la reforma universitària de 1983, que, entre altres canvis, permet la constitució i

el funcionament d’universitats privades al país. a l’empara d’aquesta nova llei es constituirà la universitat ramon llull, a la qual esade s’incorporarà de manera progressiva.

el 1983 s’inaugurarà un nou edifici d’esade al carrer marquès de mulhacén, que afegeix 7.800 m2 a les disponibilitats d’espai. el 1984 assumeix la presidència d’esade Jaume iglesias.

esade continuava evolucionant molt de pressa, tant en dimensió com en influència sociològica, i també en la qualitat i el nivell acadèmic i institucional. el 1988 Jaime filella és nomenat nou director general. s’inicia el programa de doctorat (phd).

el 1989 la Generalitat de catalunya va atorgar a esade la creu de sant Jordi, que obeïa a la motivació següent: “per la tasca de capacitació dels seus alumnes per a l’exercici de les funcions directives i administratives d’alt nivell des d’una perspectiva científica i humana i amb un sentit crític de les necessitats de l’home en una societat sotmesa a un constant procés de transformació.” es reconeixia el tarannà especial d’esade.

la constitució d’esade alumni (1988-2009)en aquells temps de canvis rellevants, després dels primers trenta anys d’existència d’esade es va posar en evidència la circumstància, clarament peculiar, que al cap de tants anys no hi hagués una organització d’antics alumnes que els acostés a la institució, que els facilités serveis, que dinamitzés la seva capacitat d’aportació a l’escola i de suport a la institucionalització en els diferents entorns. aquesta mancança era especialment significativa en un temps en què el nombre d’antics alumnes creixia en gran manera i en què esade havia de rebre el màxim d’impulsos per continuar la seva brillant tasca de construcció de futur.

per resoldre aquest dèficit es va posar en marxa el projecte de constitució de l’associació d’antics alumnes, actual esade alumni, els dos primers promotors de la qual van ser pere-a. fàbregas i francesc rafart, representants dels antics alumnes en la Junta de Govern d’esade.

el disseny de l’associació va establir que la nova institució, encara que molt pròxima a esade, tingués personalitat jurídica pròpia. així mateix, es va constituir com a associació única a la qual poguessin incorporar-se els antics alumnes de tots els programes. els conceptes fonamentals eren la promoció del networking i el desenvolupament del sentiment de belonging, és a dir, xarxa i pertinença.

superades les dificultats inicials, el desenvolupament i els èxits d’esade alumni durant els seus primers vint anys d’existència han estat

espectaculars. actualment és una de les primeres institucions d’antics alumnes de les escoles de negocis d’europa, amb 14.360 socis en actiu l’agost del 2009. durant aquests anys, la institució ha tingut cinc presidents, que han mantingut el democràtic costum de portar a cap un sol mandat i no presentar-se a la reelecció: pere-a. fàbregas, Joan miquel albouy, xavier pérez farguell, francisco Guarner i Germán castejón, el president actual.

la Jornada anual d’esade alumni, iniciada el 1995, actualment té lloc a barcelona i a madrid, i reuneix més de 2.500 persones en una cita anual de coneixement i relació, en què s’atorguen els premis Jaume de cordelles, actualment premis esade. finalment, cal destacar que esade alumni forma part de l’assemblea de membres de la fundació esade, i és un dels primers donants a la institució.

els primers anys a la universitat

ramon llull (1990-1998)la caiguda del mur de berlín el 1989 i la posterior dissolució de la unió soviètica emmarquen una nova era que conduirà a la progressiva globalització i a l’aparició de nous referents. a espanya, el desenvolupament permanent de la societat, amb la progressiva aparició d’universitats privades, i el descens de la taxa de natalitat introduiran nous elements a l’espai de desenvolupament d’esade, tant en termes de competitivitat com d’eficiència.

el 1992 lluís m. pugès i Juan antonio delgado són designats nou director general i nou president, respectivament.

l’evolució d’esade no s’atura, i el curs 1992-1993 es comença a oferir una secció de l’mba en anglès com a idioma vehicular. el 1991 s’inaugura un tercer edifici singular a l’avinguda d’esplugues que, amb una superfície de 12.500 m2, anirà acollint progressivament diverses activitats i programes d’esade.

una fita important en l’evolució d’esade va ser la creació, el 1994, de la facultat de dret. la nova facultat dissenya una carrera de dret en la qual, a més d’una rigorosa formació jurídica, s’ofereixin elements específics molt vinculats a les professions jurídiques, com ara anàlisi d’estats financers, informàtica jurídica, dret internacional i idiomes. la seva creació va tenir lloc en el marc de la universitat ramon llull (url), a la qual també s’incorporaran els estudis universitaris de direcció d’empreses.

els darrers anys (1998-2009)tots els canvis institucionals introduïts en els darrers anys convergeixen en un nou estatut

11

d’esade, que és aprovat el 1998 i que defineix així la seva missió: “esade és una institució privada d’ensenyament superior amb una clara vocació d’internacionalitat, compatible amb el seu esperit fundacional de fidelitat i servei a catalunya i a espanya. la seva missió és la recerca i la docència en els àmbits de l’administració i direcció d’empreses, el dret i les ciències socials en general, i també la formació científica i humana d’homes i dones capaços d’actuar professionalment amb sentit crític orientat a la realització plena de la persona i a la transformació de la societat. tot això amb una actitud solidaria i de servei, dins un context plural i democràtic, en el marc de les tradicions humanística i cristiana.” els valors vius de la institució continuen ferms, enfocats al futur.

Joan Josep brugera substitueix Juan antonio delgado, traspassat sobtadament, en la presidència d’esade el 1999. aquest mateix any s’arriba a un acord amb la companyia de Jesús que permetrà l’ús d’una zona del centre borja dels jesuïtes a sant cugat per ubicar instal·lacions acadèmiques i de recerca en un nou campus, que inicia les activitats la primavera del 2009, amb el trasllat allí dels estudis universitaris d’administració i direcció d’empreses, seguint el model europeu. el nou campus universitari està cridat a tenir una interrelació creixent amb el parc d’innovació creapolis, promogut per esade a la mateixa finca, concebut com un nou i avançat espai per a la interacció d’empreses innovadores, la recerca i l’ensenyament.

l’any 2000, carlos losada va ser designat director general. cal destacar que tant el nou director general com el nou degà, xavier mendoza, i diversos alts càrrecs d’esade són ja antics alumnes de la institució.

el nou equip directiu promou un rigorós procés de reflexió estratègica i defineix una nova dinàmica institucional i un nou model de gestió. el creixement i l’acceptació de l’activitat d’esade a madrid fan necessari disposar d’uns nous espais i, d’aquesta manera, es gestiona la utilització d’un primer edifici de 2.500 m2 a la zona de chamartín, que posteriorment serà completat amb un segon edifici contigu que aportarà 1.200 m2 addicionals.

el pas següent serà buenos aires, amb la constitució d’un campus destinat a programes d’executive education, inaugurat l’any 2003.

carlos losada, en l’obertura del curs 2001-2002, es referia al moment i la dinàmica d’esade en els termes següents: “no és aquest, doncs, moment per a la complaença: cal mirar amb serenitat, però també amb fermesa, enfora d’esade. Hem de mantenir-nos atents a les noves demandes socials que ens exigeixen canviar. refugiar-se en allò que s’ha aconseguit constitueix una de les actituds més agradables, però també una de les més pernicioses si ens proposem aportar el valor social afegit per al qual es va crear esade i que avui justifica la seva raó de ser.”

esade ha crescut i ha seguit una infatigable línia ascendent, aconseguint posicionaments rellevants en els rànquings internacionals, tant europeus com mundials. després dels seus primers joves cinquanta anys, esade és una institució prestigiosa en l’àmbit acadèmic i notòria en el seu posicionament social, que ha aconseguit ser conseqüent permanentment amb els seus fins fundacionals, resumits per Joan manuel soler, president de la fundació esade des de l’any 2005 fins a la primavera de 2009, amb aquestes paraules: “Jesuïtes i empresaris van emprendre un projecte ambiciós per formar persones responsables, amb forts valors socials i ètics, com a directius capaços de dirigir i millorar les empreses i la societat.”

avui en dia esade és una institució que anualment ofereix formació a més de 12.000 persones, amb campus a barcelona, madrid, sant cugat i buenos aires, amb diferents centres acadèmics, com ara la business school, la facultat de dret, l’executive language center o el centre turisme sant ignasi - url, que té un alt i reconegut nivell en les seves activitats docents i de recerca.

la qualitat, la imatge i l’esforç de l’organització han aconseguit una internacionalització creixent de les seves activitats, que atreuen estudiants i directius d’arreu del món. així mateix, un professorat cada vegada més internacional es completa amb un ampli equip d’investigadors. en coherència amb la seva internacionalització creixent, el suport d’administració i serveis incorpora professionals de diferents procedències internacionals.

el recorregut ha estat extens: en tan sols cinquanta anys s’ha passat d’aquelles inquietuds inicials de com preparar professionals per a l’etapa posterior a l’autarquia dels anys quaranta del segle xx, a una institució plenament adaptada a la internacionalització, amb capacitat d’aportar coneixements, inquietuds i, evidentment, valors, en un context global.

escrivia fa uns anys: “esade pot i ha de contribuir amb força i estil a una universitat europea competitiva que permeti avançar en el context empresarial i social, amb els matisos de la vella europa i un profund respecte a les seves arrels. un dels valors de futur de barcelona està en la seva capacitat de crear un management amb aromes mediterrànies, un management des d’un dels bressols de la cultura del món.”

Pere-A. Fàbregas Vidal (Lic&MBA 1967)

Fundador i expresident de l’Associació d’Antics Alumnes

Més informació sobre història i identitat d’ESADE a www.esade.edu

BiBliograFia fàbregas, pere-a. (2004).

Arrels d’un futur. Una historia de ESADE y de la Asociación

de Antiguos Alumnos. barcelona: esade.

roglan, Joaquim (1998). 1958-1998. ESADE, 40 anys.

barcelona: esade.

background papers: lluís maria pugés.

ignasi Vila

documentació complementària de

lluís m. pugès i ignasi Vila a www.esade.edu/historia

13

50 anys d’Història

1958-2008

50 anys d’històriaEl 1958, un grup de professionals i empresaris de Barcelona es van posar en contacte amb la Companyia de Jesús per crear un centre universitari destinat a la formació en direcció d’empreses. Les converses van culminar l’octubre de 1958, amb la constitució de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE).

1998-2008:

1968-1977:

1978-1987:

1988-1997:

1958-1967:

16

Els fundadors van veure clarament que, per desenvolupar i modernitzar el país, calien professionals competents en la gestió d’empreses, que, a més, fossin persones socialment responsables. En un xalet del passatge de Josep Llovera de Barcelona, EsadE comença a impartir classes als primers 34 estudiants de la Llicenciatura en Ciències Empresarials i Màster en direcció d’Empreses. El 1960 s’inicien les activitats de formació i desenvolupament directiu, i el 1964 es comença a impartir el programa MBa. El 1965 s’inaugura la nova

Acte a l’auditori provisional del

nou edifici de l’avinguda de

Pedralbes, curs 1966-1967

seu d’EsadE a l’actual avinguda de Pedralbes, i també l’Escola d’idiomes enceta l’activitat.La gestació i el naixement d’EsadE s’emmarquen en un clima polític, econòmic i social complex. després de la ii Guerra Mundial, Espanya queda al marge de la reconstrucció europea i aïllada dels organismes internacionals. El model d’economia autàrquica porta a la fallida i el Plan de

Estabilización de 1959 marcarà unes bases dures. amb els fluxos d’emigrants i l’arribada dels primers

turistes europeus, el 1961 s’apliquen els Planes de Desarrollo. d’una Espanya que cantava “la canción del Cola-Cao” i que seguia amb interès les aventures de la Família Ulises del tBO, es passa a l’aparició dels primers televisors, en què se senyalen amb dos rombes les pel·lícules no recomanades per als menors. L’espanyol mitjà sospira per tenir un sis-cents, que serà el seu primer cotxe, i ja pot escoltar un concert dels Beatles en directe. a l’Església Catòlica es perceben aires de renovació amb la celebració del Concili Vaticà ii.

ELs iniCis

17

1958-1967

La lectura de la Família Ulises enganxa els futurs estudiants

18

El 1957 s’inicia la fabricació del Seat 600 a Espanya

Primera seu d’ESADE, en un xalet del passatge de Josep Llovera de Barcelona

Classe impartida a la seu del passatge de Josep Llovera

Activitats artístiques de l’alumnat

19

Invitació a la primera conferència pública a ESADE: “Formació de dirigents d’empresa. Experiències estrangeres i nacionals”

Pare Lluís Antoni Sobreroca

Supervisió de la construcció del nou edifici

20

Els Beatles arriben a Barcelona (1965)

21

Maqueta del nou edifici a l’actual avinguda de Pedralbes de Barcelona

Primer fullet d’ESADE per a l’alumnat

Primeres monedes de plata de 100 pessetes

22

Visita dels estudiants d’ESADE a la Casa d’Exercicis Espirituals de Manresa

Jornades Internacionals sobre Laboratoris

d’Idiomes, de 1967

El director d’ESADE impedeix que els “grisos” entrin a l’Escola invocant la seva condició eclesiàstica

23

Trobada de jesuïtes que han col·laborat en la posada en funcionament d’ESADE

Participants d’un dels primers

programes d’Alta Direcció

Curs d’Alta Direcció, amb el professor Josep Maria de Segarra

Recuperant forces al menjador

d’Alta Direcció

Estudiant a la biblioteca del nou edifici

24

Lliçó inaugural de Josep M. de Muller i d’Abadal, president de la Diputació de Barcelona (1967-1968)

25

Gallina Blanca i Cola-Cao, dos dels productes més reconeguts de l’època

La revolta estudiantil del maig del 68 a França i els moviments juvenils con-traculturals marquen l’inici d’una dè-cada de canvis en el món occidental. Un any després, neil armstrong és el primer home que arriba a la Lluna, cosa que significa “un gran pas per a la humanitat”. amb la mort de Franco, el príncep Joan Carles és proclamat rei i Espanya inicia un període his-tòric de transició cap a la democràcia. Es legalitzen els partits polítics i els sindicats, es convoquen les primeres eleccions democràtiques, s’aprova el 1978 una nova Constitució i es restableix la Generalitat de Catalu-nya. aquesta nova etapa democràtica coincideix amb una situació de crisi

econòmica i el creixement de la in-flació. Mentrestant, turistes d’arreu del món continuen arribant a un país que està canviant els hàbits socials i culturals. a tVE triomfen el concurs Un, Dos, Tres i els Payasos de la Tele, i esportistes com ara el tennista Manolo santana o el moto-ciclista Ángel nieto assoleixen els primers llocs a escala mundial.Els anys setanta, la institució creix i es consolida, i es converteix en molt més que una escola. L’aposta d’EsadE per la democràcia i les llibertats és clara, i durant els anys previs a la transició, i en la transició mateixa, té un paper de fòrum cívic i social, on s’organitzen cicles de

conferències per presentar en públic les diverses opcions polítiques i sin-dicals que aleshores encara són clan-destines. a més de consolidar-se com una institució respectada pel seu ta-rannà democràtic, pluralista i tolerant, EsadE esdevé pionera a oferir un en-focament universitari a l’ensenyament de les ciències empresarials, que trenca els models comptables i administratius tradicionals i s’acosta a les experiències internacionals més innovadores. aquesta vocació internacional d’EsadE es concreta, el 1969, en l’obertura del primer Centre de documentació Europea a Espanya, dipositari de totes les publicacions de la Comunitat Econòmica Europea.

MÉs qUE Una EsCOLa

26

Curs d’Alta Direcció, amb els

professors Fred Weschler i Sergio Barraza

(1971-1972)

27

1968-1977

El professor Josep Angrill en una de les seves classes de Comptabilitat

El professor Carles Comas impartint una classe d’Economia

Primera petjada humana a la Lluna (1969)

28

Adéu al bitllet d’una pesseta

S’emeten els primers bitllets de 5.000

pessetes

Constitució i primera Conferència Anual de l’EFMD

Lliçó inaugural, a càrrec del professor Antonio Marzal

29

El canvi cap a la democràcia

30

Arias Navarro comunica a la societat espanyola la mort

del Generalísimo Franco

El professor Robert Tornabell impartint classe de Finances

Conferència del professor José Luis Aranguren

Conferència de l’economista Ramón Tamames

31

La televisió arriba a les llars

La fi de la dictadura permet l’aparició de l’Avui i El País (1976)

Taula rodona en què participen sindicats encara en la clandestinitat

Sala d’ordinadors

32

Antoni M. Güell, professor de Sociologia

33

Alto el foc al Vietnam (1973)

Conferència de Jordi Pujol: “El moment actual”, pronunciada el 21 de gener de 1974, acompanyat de Xavier Adroer, director general d’ESADE

Taula rodona sobre forces polítiques amb representants de partits polítics encara en la clandestinitat

Nou edifici a l’actual avinguda d’Esplugues, 108, futura seu dels Seminaris d’Alta Direcció i d’ESADE Idiomes

34

Publicació interna de l’Associació d’Alumnes

d’ESADE

Laboratori d’Idiomes

35

ESADEamb l’inici de la nova etapa democràtica, EsadE viu un fort creixement i se’n potencien les activitats de formació i de recerca. La progressiva obertura econòmica i política del país encara fa més necessària la projecció internacional de les empreses espanyoles, i EsadE vol potenciar especialment la formació de directius amb vocació i visió internacionals. Per assolir aquest objectiu, s’incorpora activament a diverses xarxes i aliances internacionals perquè el seu alumnat pugui fer estades en universitats d’arreu del món, i així neix el Partnership in international

Management (PiM). al final dels anys vuitanta, EsadE és una de les institucions promotores de la Community of European Management schools (CEMs), l’aliança líder a Europa constituïda per la principal escola de negocis de cada país i per empreses multinacionals importants.

EL MÓNL’atur és la gran xacra del període de canvi econòmic, polític i social que està vivint Espanya. Com a conseqüència de l’aprovació de l’Estatut, es convoquen eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 i Jordi Pujol és elegit president de la Generalitat. adolfo suárez dimiteix

i l’intent de cop d’estat del 23-F manté en suspens el país durant una jornada molt tensa. El 1982, els socialistes guanyen àmpliament les eleccions generals i Felipe González és elegit president del Govern. El 1986, Espanya ingressa en la Comunitat Econòmica Europea com a membre de ple dret. a la pantalla gran, el musical Grease introdueix la moda de la brillantina de John travolta i els pantalons “pitillo” d’Olivia newton-John. Els més petits segueixen les aventures d’E.T., de steven spielberg, o de Heidi a la televisió, i el 1983 assistim al naixement de tV3, un nou canal en llengua catalana.

L’ExPansió

36

Vista aèria dels edificis 1 i

2 (1984-1985)

37

1978-1987

TVE emet els reconeguts dibuixos japonesos de Heidi (1975)

Un grup de professors davant de l’edifici del carrer de Marqués de

Mulhacén (1984-1985)

Grease triomfa a la gran pantalla

Aprenent Política d’Empresa amb el professor Francesc Lamolla

Descans i cafès al bar

38

39

Nova biblioteca a l’Edifici 2

Conferència de l’economista José Luis Sampedro

El professor Alfonso Carlos Comín

El professor Joan Sureda en una de les seves classes

Grup de professors als anys vuitanta

40

Grafismes i explicacions del professor Pere Batallé (1984-1985)

41

1978-1987

Encapçalat per Felipe González, el Partit Socialista Obrer Espanyol es proclama

vencedor de les eleccions generals de 1982

La Llei del tercer canal (1983) permet el naixement de TV3

Reunió d’AIESEC

Acte de commemoració del 25è aniversari d’ESADE

Celebració de l’ascensió a l’Everest dels professors Joan Massons i Conrad Blanch (1984-1985)

Estudiants de l’MBA dels anys vuitanta

L’equip de gestió del programes d’Alta Direcció

42

El popular bàrman Sansón ofereix una copa a l’alcalde Pasqual Maragall

1987 1992 1998 2003 2008

El Departament d’Activitats Culturals, DAC, entre altres activitats d’extensió formativa, publica la revista ReDACción en què participen alumnes i professors.

43

1987

ESADEEsadE es continua desenvolupant i es dota d’infraestructures físiques i tecnològiques homologables internacionalment, com el nou edifici de l’avinguda d’Esplugues, que amplia notablement el campus de Barcelona, en el qual s’imparteixen programes de la Business school i els de l’Executive Language Center. El 1989, un grup d’antics alumnes decideix agrupar diverses iniciatives i constituir l’associació d’antics alumnes, l’actual EsadE alumni, amb la finalitat de crear una xarxa de relacions i de serveis que acompanyi els professionals que s’han format a

EsadE. La creació de la Universitat ramon Llull, l’any 1991, amb la seva estructura federativa, permetrà iniciar les activitats de la nova Facultat de dret i integrar l’Escola superior d’administració i direcció d’Empreses en aquesta universitat.

EL MÓNLa caiguda del mur de Berlín i els processos de democratització als països de l’Europa de l’Est marquen l’inici d’una nova etapa en les relacions internacionals de superació de la divisió en blocs militars. Els Jocs Olímpics de 1992 serveixen per projectar al món la

ciutat de Barcelona, que experimenta una transformació urbanística i s’obre al mar. El 1996, José María aznar és elegit president, després d’un període de catorze anys de governs socialistes. Els canvis en les tecnologies de la informació faciliten la comunicació i transmeten en directe conflictes com la guerra del Golf o donen a conèixer les condicions difícils en què viuen els països anomenats del tercer Món. Mentrestant, a les televisions triomfen les sèries japoneses de dibuixos animats, a les ràdios s’escolten les cançons d’U2 i apareixen els primers telèfons mòbils.

aMPLiant hOritzOns

44

Entrada de l’edifici de l’avinguda

d’Esplugues, 96

45

1988-1997

Lliçó inaugural de l’empresari Pere

Duran Farell

ESADE fa música

46

La primera promoció d’ESADE celebra les noces de plata, amb el pare Sobreroca

47

La torxa olímpica, símbol de record per al centenar d’alumnes d’ESADE que

contribuiren en l’organització de Barcelona’92

Estudiants al vestíbul de l’Edifici 1

El professor i director general d’ESADE Jaume Filella

48

Equip de futbol format per professors

49

Incorporació d’ESADE a la URL

Coral d’ESADE

El professor J. Nepo García Nieto

Presentació del nou edifici de l’avinguda

d’Esplugues, 96

Crònica, publicació trimestral d’ESADE

50

Visita a ESADE dels alcaldes de Madrid, Barcelona, Sevilla i Santiago de Compostel·la amb motiu del

Simposi Internacional de Turisme

José María Aznar i Narcís Serra amb el director general d’ESADE Lluís M. Pugès en sengles conferències a ESADE

51

Cau el mur de Berlín (1989)

Cerimònia de graduació al Palau de Pedralbes

Cerimònia de graduació de la CEMS a Barcelona

52

Visita a ESADE del Príncep d’Asturias

53

Mostra de programes d’ESADE

ESADELes publicacions econòmiques més prestigioses (The Wall Street Journal, BusinessWeek, The Financial Times) situen EsadE i els seus programes, especialment els MBa, entre els primers del món. L’any 2003 s’amplia el campus d’EsadE a Madrid amb un segon edifici i s’obre un nou campus a Buenos aires (argentina), els dos dedicats a la formació de directius. aprofitant la creació de l’Espai Euro-peu d’Educació superior, EsadE llança els programes de màster per a joves titulats (els màsters Bolonya): els Msc i els màsters en dret. EsadE alumni supera els 11.500 associats, compta amb 20 chapters internacionals i 30 clubs sectorials i territorials, i esdevé

la segona associació d’antics alum-nes més important d’Europa. El 2006 s’inaugura EsadEFOrUM, un espai per al debat i la reflexió sobre els reptes del futur, i s’anuncia la construcció d’un nou campus a sant Cugat del Vallès, on s’impartiran els programes universitaris de management i que també serà la seu d’EsadE Creapolis. “inspirem fu-turs” és l’eslògan seleccionat per com-memorar el 50è aniversari d’EsadE.

EL MÓNEn un context de globalització de l’economia, en què sorgeixen amb for-ça països emergents com ara la xina, l’Índia, el Brasil o rússia, a la Unió Europea entra en circulació l’euro com a moneda comuna de la majoria

dels països europeus. Els atemptats terroristes de l’11-s a nova york sacsegen l’escena internacional. di-versos conflictes bèl·lics, la problemà-tica del canvi climàtic, les relacions nord-sud, els fenòmens migratoris i el diàleg entre civilitzacions marquen l’agenda internacional. La revolució de les comunicacions, especialment internet i la telefonia mòbil, s’estén arreu del món i modifica les formes d’organitzar el treball i les relacions. dies després dels atemptats terroris-tes de Madrid, els socialistes guanyen les eleccions i José Luis rodríguez zapatero és nomenat president del Govern. Matrix, Harry Potter, Google, l’MP3 o l’iPod són ensenyes de la nova generació de joves.

EsadE, insPirant FUtUrs

La nova identitat visual (2003) simbolitza

l’esperit d’una nova etapa que es basa en un passat sòlid i que

mira cap al futur amb seguretat i il·lusió

54

55

1998-2007

56

Campus a Madrid, al carrer de Mateo Inurria, 25-27

Primera seu a Madrid, al carrer de Cinca, 13

Acte de graduació de la primera promoció de MSc Programmes in Management

57

Facultat de Dret, al carrer Marqués

de Mulhacén, 40-42

58

ESADE als rànquings de la premsa internacional

Inici del curs de la primera promoció EMBA a Madrid (2002-2003)

59

Participants d’un curs d’Executive Education

a ESADE Madrid

60

Acte d’investidura de Jordi Pujol, doctor honoris causa per la URL

www.guiame.net

Acte d’investidura d’Antonio Garrigues

i Ricard Fornesa, doctors honoris causa

per la URL

Portal institucional d’ESADE: www.esade.edu

61

Remodelació de l’Edifici 1 i construcció del nou ESADEFORUM

Acte inaugural de l’any acadèmic 2006-2007 de la Universitat Ramon Llull a ESADEFORUM

El professor i director general d’ESADE, Carlos Losada

2008 2005 19982000 1989

La revista Alumni manté el lligam comunicatiu

amb els antics alumnes d’ESADE

62

ESADE traspassa fronteres: Campus a Buenos Aires (Argentina)

L’euro substitueix la pesseta

Apareix l’iPod Nano

63

S’inicia la celebració dels actes de l’E50

Projecte de campus a Sant Cugat del Vallès

i ESADE Creapolis

El 50è anivErsari

2008-2009

CElEbrEm Els 50 anysHem tingut l’oportunitat de celebrar la nostra història, reviure-la i compartir-la. El recull d’imatges de les pàgines següents és el testimoni gràfic de la il·lusió amb què s’ha viscut aquest aniversari.

68

20·12·2007L’aniversari

inici de les celebracions del aniversari

è

69

Els membres de la comunitat d’ESADE

que van néixer quan es va fundar la institució

van celebrar el seu aniversari

Ramon Garcia, l’aleshores administrador general i director del Servei de Recursos Humans, adreçant-se al personal amb motiu de la inauguració de l’exposició “ESADE 5.0”

L’Espai ESADEFORUM, més acostumat a actes acadèmics, va resultar ser un entorn propici

per acollir també trobades de caràcter

intern i familiar

7070

exposició d’imatges històriques per al futur

25·05·2008 exposició

7272

25·05·2008 exposició

12·02·2008posteriorment, L’exposició es va trasLLadar a madrid i buenos aires.

7373

reconeixements

Distinció de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Medalla d’Honor 2008 de l’Ajuntament de

Barcelona

reconeixements

amb motiu del 50è aniversari, l’ajuntament i la cambra de comerç de barcelona van voler reconèixer la tasca educativa, social i econòmica duta a terme per esade i van concedir-li, respectivament, els seus guardons més distingits. L’any 1988, la Generalitat de catalunya ja havia reconegut esade amb la creu de sant Jordi.

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de

Catalunya, concedida l’any 1988

7474

James G. marchsociòleg i professor emèrit de la stanford university, investit doctor honoris causa per la universitat ramon Llull,a proposta d’esade

18·09·2007 doctor honoris causa

7575

Dr. James G. march

“Les grans idees innovadores són esbojarrades des del punt de vista del coneixement establert. a vegades, una nova idea esbojarrada acaba essent espectacularment important. tanmateix, només una petita part d’aquestes acabarà essent una gran idea i, habitualment, després d’un cert temps. malgrat que s’han dedicat molts esforços a descobrir vies fiables que portin a la creativitat i a facilitar la identificació precoç de bones idees, la major part d’aquest esforç no s’ha vist reconegut... podem augmentar la creació i la persistència de les bones idees noves, però aleshores també s’incrementa la creació i la persistència de les males idees noves.aquests són els tipus de dilemes que caracteritzen l’existència humana i no ens hauria de sorprendre que es trobin també en el món del management i en aquells que haurien de fomentar-hi l’aprenentatge.”

A l’esquerra, el degà d’ESADE, Dr. Alfons Sauquet, pronunciant la laudatio

Sobre aquestes línies, d’esquerra a dreta: Dr. Josep Maria Garrell, secretari general

de la Universitat Ramon Llull; Leopoldo Rodés, president de la Universitat Ramon

Llull; Dra. Esther Giménez Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull; M. Àngels

Cabasés, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya,i

Dr. Carlos Losada, director general d’ESADE

76

6th annual colloquium of the european academy for business in society (eabis)

20·09·2007reunió internacionaL

afavorir la penetració de l’ètica en la vida empresarial és una vocació transversal a diversos estaments acadèmics d’esade. L’escola manté en aquest camp un rol capdavanter que va ser decisiu a l’hora d’acollir, el setembre de 2007, la trobada anual de l’european academy for business in society. eabis és la institució de referència de l’estudi de la responsabilitat corporativa, i el seu col·loqui anual és l’encontre més important del món entre empresa i acadèmia en aquest àmbit. a esade, més de 350 executius sènior, experts i exponents de la societat civil van discutir el rol de l’empresa en relació amb la governança internacional (integració europea, canvi climàtic, objectius del mil·leni), regional (clústers, aliances intersectorials) i individual (el dia a dia corporatiu).

7777

El sopar de cloenda va tenir lloc a l’emblemàtic Saló de Contractacions de la Casa Llotja

78

Acte d’obertura de l’any acadèmic 2007-2008

30·10·2008Acte

Lliçó inaugural a càrrec de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (Lic&MBA 1990)

79

“Fa cinquanta anys, eSADe va trencar motlles. Va ser una idea oberta i pionera enmig de la grisor. Va obrir un camí que després altres escoles de negocis varen seguir.Aquest mes d’octubre fa cinquanta anys que un grup de persones, a Barcelona, varen saber anar un pas per endavant de la resta de la societat. Varen ser agosarats en un entorn aleshores molt incert. Molt poc evident. Varen tenir una determinada actitud d’obertura mental, d’il·lusió, d’anticipació, d’esforç, de compromís cívic, d’esperit crític que en aquells moments no era gens freqüent. Ni fàcil.”“No ho dic jo, ho diuen gent que saben molt bé de què parlen: fa pocs dies, per segon any consecutiu, eSADe ha estat considerada per the Wall Street Journal la primera escola de negocis a l’àmbit internacional. Aquesta classificació, que es basa en l’opinió de prop de 4.500 empreses d’arreu del món que recluten titulats en MBA, el que destaca dels directius formats a eSADe és la seva ‘integritat i capacitat de treball en equip’. Penso que aquest és un bon reconeixement, perquè el que es posa en relleu són capacitacions i habilitats lligades al nucli dur de la persona, a la seva intel·ligència emocional, als seus recursos psicològics, relacionals o socials al món de l’empresa.”

80

30·10·2008Acte

En el transcurs de l’acte es va nomenar professors

honoraris els doctors Lluís M. Pugès, antic

director general d’ESADE, i Eduard Bonet, professor

i primer director del programa de doctorat

81

“eSADe es caracteritza per l’excel·lència en la docència en tots els àmbits de l’empresa. I només això ja és prou rellevant, perquè fer bé les coses no es dóna sempre per descomptat. És important el com es fan les coses, el do the things right. Però també és cert que és important el do the right thing, el què fem. Per això valoro el vessant d’eSADe de reflexió, debat i creació de discurs entorn de la per-sona, els valors i la societat.”“Fa cinquanta anys de l’inici, a Barcelona, d’una de-terminada actitud, d’una manera concreta de fer les

coses i de pensar la ciutat i el país. Ara, com fa cin-quanta anys, calen actituds valentes, emprenedores, visionàries, de superació enfront del canvi, enfront de les amenaces i les oportunitats. enfront del futur.”“Us convido a fer junts aquest camí de lideratge i il·lusió per Barcelona i per la seva gent. Us convido que seguiu inspirant futurs però, sobre-tot, que seguiu construint futurs. Us ho demana, humilment, un exalumne d’eSADe.”

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

8282

Lideratges clau en les societats avançades càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’eSADe, Sant Benet de Bages

19·11·2007ReUNIÓ

De l’activitat que es duu a terme en el marc de la càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’eSADe, en destaca la celebració d’un acte central anual que rep el nom de Jornada de Reflexió i Debat. L’any 2007, aquesta Jornada va celebrar la seva segona edició. Prenent com a punt de partida l’enunciat “els lideratges clau en les societats avançades: el lideratge des de la perspectiva de gè-nere i el lideratge científic”, ponents i participants van construir amb les seves intervencions un debat de caire multidisciplinari i cohesionat al voltant d’un esforç: determinar l’estat actual de la qüestió, elaborar-ne un diagnòstic acurat i albirar perspectives futures de progrés col·lectiu en la matèria tractada.La Jornada de Reflexió i Debat de la càtedra se celebra cada tardor al Monestir de Sant Benet de Bages i compta amb el patrocini de caixa Manresa. en la seva tercera edició, celebrada el setembre de l’any 2008, l’equip de la càtedra, els experts convidats i els assistents va prendre com a punt de partida el fruit obtingut de les Jornades anteriors per abordar la qüestió del lideratge polític i del lideratge intel·lectual a partir de la pregunta: “Polítics sense idees, intel·lectuals sense poder?”

8383

Joan Rigol, Valentí Roqueta i Adolf Todó

conversen després del col·loqui

Intervenció de Jordi Pujol durant el sopar de cloenda

8484

04·12·2007JORNADA ANUAL

Jornada Anual de l’Institut d’Innovació Social d’eSADeL’Institut d’Innovació Social d’eSADe s’obre a professionals de tots els sectors per tal de dotar-los de les competències necessàries per a la construcció d’un món més just i sostenible. Amb aquest objec-tiu, l’Institut participa en els programes d’executive education, MBA i altres progra-mes universitaris, i posa a disposició tant del sector privat com del no lucratiu inicia-tives de formació com el Programa eSADe-”la caixa” per a ONG, que enforteixen la contribució de cada persona i organització a humanitzar els processos inherents a la globalització i el desenvolupament.Paral·lelament, l’Institut emprèn iniciatives de generació i difusió de coneixement, de consultoria i de sensibilització per tal d’afavorir un comportament socialment responsable de les empreses, una gestió òptima de les organitzacions del tercer sector i un teixit de relacions productives entre l’empresa i el sector no lucratiu.

8585

Visita de la ministra d’educació

04·12·2007VISItA

La ministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, va presentar a ESADE el Pla nacional d’R+D 2008-2011

86

18·12·2007EXPOSICIÓ

Acte d’inauguració de l’exposició “FER FER” al Palau Robert, Barcelona

87

UNA EXPOSICIÓ SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL MANAGEMENT

El management és un coneixement que s’ha anat generant durant els darrers 250 anys, que beu de moltes fonts, però que té identitat pròpia. Alguns el consideren un dels coneixements més rellevants que ha aportat el segle XX, i avui dia és inevitablement present a les nostres vides.L’exposició “FER FER” es planteja com un recorregut per l’evolució del management. Des de la confusió actual de termes i conceptes (com si fos una torre de Babel moderna), s’atura en alguns dels moments que n’han marcat la història (il·lustrada per mitjà d’un objecte o d’una eina) i acaba donant la paraula a deu personatges que han estat protagonistes d’aquesta evolució, entre els quals hi ha empresaris i acadèmics.El management es pot aprendre, i aquesta exposició commemora els 50 anys de la constitució d’ESADE, una escola de negocis nascuda de la societat civil barcelonina, dedicada a la formació de directius en els àmbits de les organitzacions i del dret, a fi que siguin professionals competents i ciutadans responsables, i que avui té una projecció molt àmplia i un gran reconeixement internacional.

88

18·12·2007EXPOSICIÓ

89

23·03·2009

Exposició i col·loquis “HACER HACER” al CaixaForum Madrid

9090

Jornada Anual d’ESADE Alumni a BarcelonaAmb la presència de S. A. R. els Prínceps de Asturias i de Girona al Gran Teatre del Liceu


“Entre les nostres escoles de negocis, destaquen el prestigi i el reconeixement internacionals que ESADE ha assolit, amb l’esforç i la dedicació que generacions successives hi han sabut esmerçar, en els seus tres campus de Barcelona, Madrid i Buenos Aires. La vostra recerca permanent de l’excel·lència acadèmica, juntament amb els valors humanistes que inspiren alhora el desenvolupament personal i la responsabilitat social, us permeten formar no tan sols professionals competents de l’empresa i del dret, sinó també ciutadans compromesos”.

Felip de Borbó i GrèciaSa Altesa Reial el Príncep de Asturias i de Girona

9292

Intervenció d’Isidre Fainé, president de ”la Caixa”

Al·locució de Germán Castejón, president d’ESADE Alumni

En el transcurs de l’acte es va lliurar un testimoni del reconeixement de la institució als familiars i descendents dels fundadors d’ESADE


9393

L’escenari del Gran Teatre del Liceu

va servir per il·lustrar els 50 anys d’història de ESADE

9494

II Jornada d’ESADE Alumni a Madrid

“E50: Inspirando futuros”


9595

L’acte es va celebrar a l’edifici emblemàtic de Mutua Madrileña al Paseo de la Castellana de Madrid

9696

28a promoció del Full Time MBA

14·03·2008ACTE DE GRADUACIÓ

9797

La taula presidencial va estar formada per Glòria

Batllori, directora del programa MBA;

Alfons Sauquet, degà de la Business School;

O. Kjorven, secretari d’Estat de Desenvolupament

Internacional del Govern de Noruega, i Xavier Sánchez,

director d’ESADE Alumni

Els graduats, en l’esperat moment de l’entrega dels diplomes

9898

27·03·2008CONFERèNCIA

L’empresa responsable del segle XXI. “La rendibilitat

ajustada a principis”A càrrec de Francisco González, president del BBVA

98

9999

Concert solidari E50

El dijous 3 d’abril va tenir lloc, en el marc incomparable de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, un concert, promogut per la Fundació ESADE, amb l’actuació de l’Orquestra Juvenil de San Ignacio de Moxos (Bolívia), que va presentar el seu espectacle “Tras las huellas de Loma Santa”.

Cooperació E50: Arrels FundacióEn el marc del 50è aniversari, es va impulsar un projecte de col·laboració amb Arrels Fundació, fundació privada dedicada a l’atenció de persones sense sostre de Barcelona. Es van dur a terme diferents iniciatives: accions de voluntariat individual i col·lectiu (67 persones, entre alumnes i personal, van participar en la realització del recompte censal dels “sense sostre” a Barcelona); donació d’equipament informàtic, de roba i de mantes; donació econòmica (individual i institucional), i participació el dia de Sant Jordi amb parades de roses i d’artesania del taller d’Arrels.

Iniciatives solidàries d’ESADE 50è aniversari

100100

El Chapter França celebra el cinquantenari d’ESADE i els cinc anys del Chapter

09·04·2008E50 AL MÓN

Aquesta imatge de l’acte de celebració del 50è aniversari d’ESADE al Chapter França es va repetir en la resta de chapters internacionals que ESADE Alumni té disseminats per diferents llocs del món

Durant l’any, les reunions i activitats dels exalumnes se succeeixen a Washington, Nova York, Regne Unit, Brasil, Xile, Equador, Perú, Japó, Romania, Benelux i Xina

Si els clubs territorials d’ESADE Alumni fomenten el networking local amb trobades i activitats d’actualització acadèmica, en l’àmbit internacional aquesta funció l’acompleixen els chapters. Als chapters, la formació acadèmica i humana adquirida a ESADE, i també l’orientació professional al lideratge empresarial, constitueixen un bagatge comú que n’uneix els integrants i que periòdicament els aglutina al voltant d’activitats que mantenen viu l’esperit de la institució arreu del món.

101101

Reconeixement del Memorial Democràticdels Treballadors de SEAT a l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE

09·04·2008RECoNEIxEMENTS

D’esquerra a dreta: la consellera de Treball, Mar Serna; el director de l’Institut d’Estudis Laborals, Carlos Obeso; el director general d’ESADE, Carlos Losada, i Carles Vallejo i Silvestre Gilaberte, del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT

Les circumstàncies polítiques en les quals s’ha desenvolupat la història d’ESADE han fet que la institució es trobés davant de situacions que oferien una oportunitat per incidir de manera notable i positiva en el desenvolupament socioeconòmic del país. En aquest sentit, ESADE va rebre l’abril de l’any 2008 el reconeixement dels treballadors de SEAT pel suport de l’escola a la normalització del sindicalisme en anys que foren difícils pels moviments d’aquesta naturalesa.

102102

21·04·2008CoL·LoquIS

Cicle de col·loquis. Records d’ESADE

Els antics directors generals, degans i professors d’ESADE Mariano G. Ibar i Josep Messa, els doctors Jaume Filella, Robert Tornabell i Eduard Bonet, són alguns dels personatges de la història d’ESADE, que acumulen un bagatge ric i extens. Amb la intenció de fer aflorar aquest fons comú fet de records, vivències i lliçons tant acadèmiques com vitals, el Claustre del Professorat d’ESADE va promoure, coincidint amb el 50è aniversari, un cicle de col·loquis on l’ESADE sènior va prendre relaxadament la paraula.

103103

25·04·2008CoL·LoquIS

104104

25·04·2008VISITA

Visita i lliçó d’Emilio BotínAssignatura: Política d’Empresa

Emilio Botín va impartir una lliçó magistral a l’Espai ESADEFORUM

Emilio Botín va voler assistir com un oient més a la presentació de projectes per part dels alumnes

105

19·05·2008ACTE

105

Els mercats financers

Isidre Fainé, president de ”la Caixa”

Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

Josep Oliu, president de Banc Sabadell

106

19·05·2008JORNADA

“Els escenaris de la gestió pública al segle XXI”Institut de Governança i Direcció Pública

Passat, present i futur van confluir en un acte que no només commemorava el 50è aniversari d’ESADE sinó que, alhora, celebrava els vint anys d’existència de l’Institut de Governança i Direcció Pública.L’institut, en aquests anys, ha desenvolupat una activitat acadèmica prolífica i ha acollit intervencions de més de 2.000 gestors públics. En aquesta jornada, la mirada de ponents i assistents va examinar diversos reptes de futur del sector com el lideratge i la col·laboració publicoprivada.

108

24·05·2008JORNADA

Jornada de portes obertes

108

A la manera d’altres institucions emblemàtiques de la societat, ja siguin polítiques, econòmiques o educatives, ESADE va voler celebrar amb motiu del 50è aniversari una jornada de portes obertes a les famílies de la comunitat d’ESADE.Tant els espais històrics com els resultants de la renovació aquitectònica de l’escola van acollir la visita de més d’un centenar de persones que van voler conèixer la institució per dins i els seus directius de prop.

109109

110

28·05·2008AssembleA

Assemblea de Patronsla Fundació i el seu Patronat tenen com a funció principal garantir que el projecte educa-tiu d’esADe mantingui, en tot moment, un vincle compassat amb l’evolució del món em-presarial i de la societat civil. A través de la col·laboració econòmica, en recerca i en serveis, els membres de la Fundació vetllen perquè esADe proporcioni als directius del futur una formació que respongui als reptes d’avui i de demà.

L’Assemblea de Patrons és una reunió

anual conjunta dels membres de la

Fundació ESADE i del seu òrgan de govern,

el Patronat

111

28·05·2008AssembleA

Dinar-col·loqui sobre els reptes econòmics d’europa,amb la presència de Joaquín Almunia, en el marc de l’Assemblea de Patrons

si la finalitat de l’Assemblea de Patrons és orientar la tasca educativa d’esADe cap a la solució dels reptes més actuals de l’economia, l’any del 50è aniversari aquest maridatge va donar-se al màxim nivell, ja que va ser el comissari europeu d’economia, Joaquín Almunia, qui va intervenir a la reunió.

112

Descobriment de la placa a la primera seu d’esADe,al passatge de Josep llovera

28·05·2008Reconeixements

L’equip directiu va desplaçar-se a la primera seu de l’escola, actualment seu de l’empresa MED, que presideix

l’antic alumne Jordi Robinat (Lic&MBA 1978), per descobrir-hi una placa commemorativa i declarar,

un cop més, la vigència dels valors fundacionals

113113

Workshop on organisational stressinstitut d’estudis laborals d’esADe (iel)

29·05·2008ReUniÓ inteRnAcionAl

experts mundialment reconeguts dels camps del management, la psicologia i la medicina van reunir-se en un acte que va aprofundir en una de les línies de recerca essencials a l’iel: el diàleg interdisciplinari per prevenir l’estrès i per relacionar l’activitat professional amb la salut, el benestar i la qualitat de vida.

114114

14·06·2008olimPíADes e50

olimpíades e50

115

les celebracions per al 50è aniversari van incloure una jornada esportiva en què, almenys per un dia, el treball en equip es va transformar en una experi-ència lúdica, saludable i familiar. el complex esportiu de can caralleu va ser l’escenari d’un ampli ventall d’activitats, en què els participants a les olimpíades e50 i les seves famílies van poder gaudir d’estones de futbol, bàsquet, vòlei, tennis, ioga, tir amb arc, piscina i bicicleta, com també de l’ac-tuació de pallassos, de jocs inflables i d’activitats de pintura i màgia.

115

116116

Henry mintzberg, catedràtic de la mcGill University (canadà). investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon llull, a proposta d’esADe

25·06·2008DoctoR honoris causa

A la dreta de Henry Mintzberg, el doctor

Xavier Mendoza, que va pronunciar la laudatio

117117

Dr. Henry Mintzberg

“el lideratge implicat. el lideratge efectiu és un lideratge implicat: la persona s’implica i, d’aquesta manera, implica els altres. es tracta de persones profundament implicades en la seva feina. es dediquen al seu sector, a la seva organització, a la seva gent de manera seriosa i tranquil·la. Hi estan a prop per experimentar les conseqüències de les seves accions.Aquests líders es preocupen molt més de prevenir que de posar remeis; connecten molt més del que controlen; manifesten molt més per l’exemple que pel que decideixen –també a través de la seva pròpia remuneració i de la retenció del seu personal. Aquests líders no estan encimbellats al lloc més alt. treballen a consciència. tant que parlem dels treballadors i de les xarxes de coneixement i, en canvi, quedem embadalits davant l’alta direcció. Un directiu que es posa al capdamunt d’una xarxa en queda fora”.

118118

06·07·2008REUNIÓ INtERNacIoNal

7th International conference on

Mobile Business

ICMB 2008 va servir perquè es presentessin les últimes novetats i tendències del sector, relacionades

sovint amb la interconnexió de tecnologies (televisió, Internet)

per fer arribar els continguts al telèfon mòbil

119119

23·10·2008PRESENtacIÓ

Presentació de la

col·lecció Biblioteca de GestiónEn un any especialment orientat a la perspectiva històrica com el del cinquantenari, ESaDE i Edicio-nes de Belloch van presentar la col·lecció Biblioteca de Gestión, que recopila, precisament, els clàssics del management del passat i actuals, i els combina amb textos dels professors del claustre d’ESaDE per contribuir a l’extensió de la cultura de la gestió i a l’enfortiment del criteri dels directius.

120120

30·10·2008actE

121121

acte d’obertura de l’any acadèmic 2008-2009a càrrec del governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández ordoñez

122122

Miguel Ángel Fernández OrdóñezGovernador del Banc d’Espanya

“És un plaer per a mi ser avui aquí amb vostès, coincidint amb la celebració del 50è aniversari d’aquesta institució, que al llarg d’aquest mig segle s’ha consolidat com una de les escoles de negocis més prestigioses del món. Ningú no discuteix avui que l’educació és el factor més important per avançar en el desenvolupament econòmic i social. Per tant, vull començar la meva intervenció traslladant-los la meva felicitació pel treball fet i animar-los perquè continuïn per aquest camí”.

30·10·2008actE

123123

124

30·06·2008actE DE GRaDUacIÓ

XlV Promoció de la llicenciatura i Màster en Direcció d’Empreses i X Promoció de la llicenciatura i Màster en Dret

a més de les celebracions i els homenatges del 50è aniversari, durant el curs es va seguir l’activitat lectiva habitual, que va conduir a la superació dels objectius acadèmics. Els alumnes d’últim any dels programes de llicenciatura i Màster en Direcció d’Empreses, d’una banda, i en Dret, de l’altra, van rebre els seus títols en un acte que va aplegar més de 1.200 persones a l’auditori de Barcelona.

126126

11·12·2008actE

acte amb els familiars dels fundadors d’ESaDE

127127

En el marc de les celebracions del cinquantè aniversari, ESaDE va reunir els familiars dels patrons fundadors en una trobada que va simbolitzar el reconeixement de l’escola actual a les persones que van crear i posar en marxa la institució. Van assistir-hi, entre d’altres, fills, esposes i altres parents dels patrons fundadors, i també membres actius de la comunitat d’ESaDE, com ara carlos tomás, que fou un dels primers a exercir-ne el càrrec de secretari general i de director de relacions públiques.

CelebraCions de l’e50 arreu del món

128

argentina

veneçuela

Colòmbia

perú

xile

mèxiC

brasil

estats units

129

portugal

alemanya

andorra

regne unit

suïssa

benelux

àustria

espanya

frança

itàlia

Índia

xina

131

InspIrAnT FuTurs

inspiringfutures

133

EsADE té, en la seva empremta fundacional, alguns signes d’identitat que han inspirat l’activitat de la institució i han permès fer una aportació ben significativa i innovadora a la societat.

Mitjançant la formació, la recerca i el debat social, EsADE ha contribuït al llarg de la seva història a potenciar autèntiques línies de força en el plantejament teòric i en l’actuació pràctica en els camps de l’empresa, del dret i de les organitzacions socials:

Promovent una visió oberta del management, que abasta tota mena d’organitzacions: empreses, administracions públiques i entitats no lucratives.Impulsant el procés de modernització de l’economia espanyola i la seva reeixida internacionalització en les dues últimes dècades.Potenciant la innovació i l’esperit emprenedor, per mitjà de la formació d’empresaris capaços d’impulsar models de negoci innovadors i sostenibles.Transferint el seu know-how de formació universitària i de postgrau en direcció d’empreses a la formació de juristes, amb unes connotacions tan innovadores com ho han estat les que, des de fa cinquanta anys, han marcat la formació dels nostres directius. Introduint i fomentant la responsabilitat social de l’empresa, de manera que combini la perspectiva de la competència professional amb una visió del lideratge com a compromís i servei a la societat.

Al llarg dels seus primers cinquanta anys d’existència, EsADE ha estat innovant els processos formatius, ampliant els horitzons geogràfics, intensificant la creació i la difusió de coneixement i, en definitiva, actualitzant la seva aportació a la societat, fruit d’una actitud constant d’autoanàlisi i de sintonització amb l’entorn i les seves demandes.

Els darrers anys, successius processos de reflexió estratègica han anat marcant les pautes per reorientar constantment el rumb vers el futur.

EsADE vol continuar inspirant futurs, com ho ha fet fins ara. A les pàgines següents, s’apunten cinc dels eixos inspiradors per al seu futur immediat:• Recerca i innovació, condicions per a la

qualitat acadèmica• Oberts al món: internacionalitat• Formació de juristes i perfil de les

professions jurídiques• Iniciativa empresarial - Entrepreneurship• Responsabilitat social de l’empresa (RSE)

Cinc eixos de futur

134

inspiring futures

una institució acadèmica que es vulgui projectar al món ha de prestar una atenció molt especial al que constitueix el nucli central de la seva activitat, és a dir, a l’àmbit acadèmic. EsADE és una institució que es projecta al món amb l’ambició de transformar-lo i de millorar-lo. Per això, presta la màxima atenció als quatre processos clau en la construcció de la seva qualitat acadèmica. Es tracta de desenvolupar la màxima qualitat (1) en la impartició, és a dir, en la pedagogia; (2) en la síntesi dels coneixements existents; (3) en la captació del coneixement, i, finalment (4), en la creació de coneixement.

Aquests quatre àmbits d’actuació són interdependents i no es pot assolir l’excel·lència sense fer atenció a cadascun d’ells. Tanmateix, una institució pot destacar per la seva excel·lència concentrant els esforços en alguns d’aquests àmbits. Així mateix, al llarg de la història de la institució, l’enfocament o la centralitat de cadascun d’aquests àmbits es pot modificar significativament. A vegades, aquestes modificacions són el resultat de l’evolució interna de la institució, com a conseqüència de la maduració dels assoliments obtinguts en una àrea determinada. Els canvis de prioritats també poden estar motivats per canvis a l’entorn i per la voluntat de la

135

recerca i innovació, condicions per a la qualitat acadèmica

136

institució de donar-hi resposta. Així, per exemple, una institució que es fixa com a objectiu oferir un alt grau de qualitat en la pedagogia, pot tenir un gran impacte en un àmbit territorial més local o més estable. Igualment, després d’assolir l’excel·lència en la pedagogia, la institució pot concentrar els esforços en la millora de la capacitat de síntesi. no obstant això, concentrar els esforços exclusivament en la pedagogia i en la síntesi pot comportar dificultats significatives per projectar-se en entorns més amplis.

EsADE afronta avui la globalització amb una atenció continuada als seus programes i als seus participants. però, en aquest context, la recerca ha deixat

de ser un complement conjuntural. Ben al contrari, en un context global en el qual totes les veus es poden sentir, la recerca n’esdevé un element central de l’activitat, una condició sine qua non. D’una banda, un discurs d’incidència global és una forma de transformar la nostra societat i, a més, s’ha convertit en una de les plataformes més poderoses de projecció per a una institució acadèmica. D’altra banda, la recerca, encara que els seus fruits siguin menys originals, és la condició per participar en el debat acadèmic global. Finalment, les exigències pròpies de l’activitat investigadora presenten alguns dels trets centrals d’EsADE, com ara el rigor, l’exigència i una ambició legítima d’excel·lència.

137

L’activitat investigadora a EsADE es pot articular en els seus diferents instituts, centres i càtedres, l’existència dels quals ja constitueix un bon indicador del progrés en la creació de coneixement. En cadascun d’aquests nuclis d’activitat acadèmica, s’estableixen ponts entre diferents disciplines i relacions amb altres institucions internacionals, de manera que es converteixen en petits think tanks que participen en l’avenç del coneixement i en la seva difusió, i n’informen tant a través de les seves publicacions, recollides des de l’any 2005 al Research Yearbook, com a través d’assignatures i programes, alguns d’ells desenvolupats en cooperació amb altres centres universitaris, com stanford, en l’àmbit de la responsabilitat social de l’empresa, o Georgetown, a través del Global Executive MBA.

L’altra cara de la recerca és la innovació. La innovació és aspiració a transformar l’statu quo; a desenvolupar noves idees que causin impacte, que ajudin a millorar el món en què vivim. La innovació garanteix que la creació de coneixement no sigui un exercici acadèmic tancat en si mateix, sinó orientat cap al canvi, cap a la transformació.

Els darrers anys, el potencial innovador d’EsADE s’ha manifestat en la seva capacitat per elaborar programes innovadors amb altres institucions, com el pasadena Art Center College of Design; per actuar decisivament en la construcció de xarxes europees d’excel·lència, com l’European Institute of Innovation and Technology, i també en l’actuació i l’impuls d’EsADE Creapolis, parc de Creativitat Empresarial.

La recerca i la innovació no són dimensions noves a EsADE. Constitueixen el nucli d’una institució acadèmica i són elements centrals de la cultura d’EsADE. són, doncs, part de la seva identitat i en delimiten un horitzó, alhora que assenyalen la voluntat i l’aspiració de millorar contínuament per servir millor l’objectiu de formar adequadament les persones i

contribuir a millorar la societat.

Alfons Sauquet Degà de la Business School

138138

inspiring futures

139

La voluntat de projecció internacional ha estat present en la visió, els valors i l’estratègia d’EsADE des de fa més de tres dècades.

La participació al Programme in International Management (PIM) va ser un primer pas molt important en la internacionalització dels programes d’ESADE. Fundat el 1973 per la stern school of Business de la new York university i per l’HEC paris, EsADE en va esdevenir el quart membre l’any 1975. En l’actualitat, 54 escoles de negocis d’arreu del món són membres del pIM, i constitueix la xarxa d’intercanvi d’estudiants de postgrau en management més gran i amb una millor reputació a escala mundial.

139

Oberts al món: Internacionalitat

140

una altra fita important va ser la fundació de la Community of European Management Schools (CEMS), el 1988, per iniciativa d’HEC paris i d’EsADE, i a la qual es van afegir com a membres fundadors la università Bocconi de Milà i la Universität zu Köln. La CEMS compta avui dia amb 28 institucions acadèmiques de reconegut prestigi internacional i amb el suport de prop de 60 empreses multinacionals líders en els sectors respectius. Les escoles membres de la CEMs imparteixen conjuntament el CEMS Master’s in International Management, programa que ocupa el primer lloc en el darrer rànquing mundial elaborat per The Financial Times en la categoria de màsters en management adreçats a persones sense experiència laboral (octubre de 2009).

El 1992, el Programa MBA a temps complet es va convertir en el primer programa d’EsADE impartit íntegrament en anglès. Actualment, tots els postgraus a temps complet, com també alguns a temps parcial, s’imparteixen en anglès (MSc in Management, MBA, Executive Master in Marketing & Sales, Global Executive MBA, Master of Research, PhD in Management Sciences). Des dels anys noranta, la internacionalització progressiva dels programes i dels estudiants també ha anat acompanyada d’una

141

internacionalització significativa del Claustre del professorat i d’un fort compromís amb la recerca.

La qualitat dels programes oferts per EsADE ha estat àmpliament reconeguda a escala internacional, tal com ho demostra el fet que ha estat la primera escola de negocis espanyola a assolir les tres acreditacions internacionals més prestigioses del sector (EQUIS, AACSB i AMBA). En l’actualitat, la dimensió internacional és present en tots els aspectes que conformen la vida acadèmica i institucional d’EsADE: els programes formatius, l’alumnat, el professorat i el pAs, la recerca, les relacions amb els antics alumnes, amb les empreses i amb els partners acadèmics, o la composició dels òrgans de govern.

Com a resultat d’aquest llarg procés, EsADE ha esdevingut una escola reconeguda mundialment que se situa en els primers llocs dels rànquings internacionals elaborats per prestigiosos mitjans de comunicació (BusinessWeek, The Financial Times, The Wall Street Journal). Tanmateix, la globalització creixent de la formació en management, especialment en els àmbits dels postgraus i de la formació directiva, planteja nous desafiaments per a EsADE, que podríem resumir en tres grans reptes: aprofitar plenament les oportunitats derivades de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), tenir una presència global i construir una marca global.

El repte de l’EEEs. L’aposta pel nou campus de sant Cugat, operatiu des del febrer de 2009, i el desplegament progressiu de l’oferta dels anomenats màsters Bolonya (MSc in Management i Master of Research) constitueixen els dos elements centrals per posicionar EsADE com una de les escoles de referència a Europa en l’àmbit de l’EEEs.

El repte de tenir una presència global. Barcelona, Madrid i Buenos Aires són nodes importants en un món cada cop

més globalitzat. Els campus d’EsADE en aquestes tres ciutats, juntament amb els global centers situats a são paulo i a Munic, com també els estrets lligams amb les principals escoles dels Estats units, posicionen EsADE com a nexe d’unió i d’interrelació privilegiat entre tres importants regions del món: Europa, l’Amèrica Llatina i els Estats units. D’altra banda, davant de la importància de conèixer de primera mà el desenvolupament de les economies de la regió de l’Àsia i el pacífic, en els darrers anys EsADE ha ampliat els acords de col·laboració existents i n’ha signat de nous amb les principals escoles de l’Índia, la Xina, Taiwan, el Japó i singapur. Finalment, convé assenyalar que aquesta presència global es veu reforçada i complementada per la xarxa formada pels antics alumnes d’ESADE, presents en prop de 100 països, i pels chapters internacionals d’EsADE Alumni, actualment presents en 25 països d’arreu del món.

El repte de construir una marca global. Es tracta del repte més difícil i que requereix més temps, ja que és el resultat de múltiples elements, d’entre els quals en podríem destacar quatre: a) assolir l’excel·lència acadèmica en tots els programes; b) disposar de programes d’abast mundial (com ara el Full Time MBA i el Global Executive MBA, impartit conjuntament amb la university of Georgetown, als quals esperem que s’afegeixin en un futur proper els MSc in Management); c) comptar amb una àmplia base d’antics alumnes internacionals distribuïts arreu del món i compromesos amb ESADE, i d) tenir una capacitat sostinguda de generar coneixement que aporti perspectives realment innovadores i impactants, orientades a millorar la pràctica del management a les organitzacions i oferir una major contribució a la societat. Xavier MendozaDirector general associat

142142

inspiring futures

143

La Facultat de Dret d’EsADE va néixer el 1992, fonamentada en cinquanta anys de tradició formativa universitària, per satisfer una demanda del món professional: formar juristes capaços d’afrontar els nous reptes que planteja la professió jurídica. I, alhora, amb la voluntat d’erigir-se en un centre de reflexió i de debat de les grans qüestions jurídiques.

Des dels inicis, la Facultat de Dret ha destacat per la seva clara orientació internacional, que es materialitza en una xarxa consolidada de programes d’intercanvi amb més de cinquanta universitats de prestigi d’Europa i Amèrica. I un altre element que la diferencia és la connexió amb el món jurídic professional, ja que és l’única facultat de dret d’Espanya que compta amb

El dret, la formació i el perfil de les professions jurídiques

144

un consell professional format per representants de totes les professions jurídiques i de més de trenta despatxos de prestigi internacional.

Amb uns programes dissenyats amb rigor i enormement innova-dors, té l’objectiu que l’estudiant assimili els conceptes fona-mentals del sistema jurídic espanyol i, alhora, aprofundeixi en els conceptes propis dels principals ordenaments actuals a escala internacional, i desenvolupi les competències que exigeix l’exerci-

ci de les diferents professions jurídiques: comunicació escrita i oral, lideratge, negociació, presa de decisions, treball en equip, responsabilitat social i sensibilitat multicultural, entre d’altres.

Amb aquest objectiu, la Facultat ha anat conformant, al llarg dels anys, un sistema pedagògic propi i summament flexible, basat en l’aprenentatge actiu i en la reflexió, que combina diverses metodologies fonamentades en el seguiment i l’aten-ció personalitzats de l’estudiant.

145

El futur de la nostra Facultat de Dret està marcat per les perspectives dels tres eixos claus sobre els quals es basa el seu projecte: el dret, la formació del jurista i el perfil de les professions jurídiques.

La Facultat ha d’afrontar, en primer lloc, la necessitat d’expli-car la transformació en curs del paradigma de dret que hem conegut al llarg del segle XX, que es basava en la llei com a expressió tècnica de l’aspiració de certesa o de seguretat jurídica i en l’eficiència com a resposta a una economia marcada per l’objectiu d’incrementar la producció de béns assequibles. Aquest paradigma es va alterar ja durant el segle XX mitjançant una mena de “mcdonalització” del dret que, per una part, l’ha uniformitzat, fent sorgir un dret subs-tancialment semblant en tots els països civilitzats d’un món global (dret que, tot i que encara és local, té, com la Big Mac, la mateixa aroma a escala universal) i, per l’altra, l’ha privat de qualsevol coherència a causa del seu propòsit de respondre amb eficiència els requeriments puntuals d’una gran diversitat de pretensions econòmiques particularitza-des. És l’evolució que desemboca en la pèrdua de certesa o seguretat i en l’aparició d’instruments reguladors que s’enfronten a la llei general (autoregulació, lleis a mida). La Facultat s’ha d’implicar en l’explicació complexa i en la superació d’aquesta transformació, que no és gens pacífica.

En segon lloc, la Facultat té assumida, com a funció cardi-nal la formació del jurista. si bé és cert que l’experiència de segles d’ensenyament i de recerca en dret ha consolidat uns elements formatius d’un gran valor, també ho és que tot el que fa referència a la formació universitària està avui profundament agitat i, amb raó, subjecte a crítica i a revisió. En aquest àmbit, el repte de la Facultat és mantenir la iden-titat i l’equilibri, sense desaprofitar les noves propostes. El procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació superior —model que sorgeix dels anomenats acords de Bolonya— pretén postular una aplicació nomotètica i universal, que

s’ha de singularitzar, sense fonamentalismes a favor o en contra, amb relació a la didàctica de la ciència del dret. En dependrà la viabilitat de l’estat dels recursos, de manera que l’assumpció del que convingui no serà factible si no és paral·lela a la incorporació dels mitjans (persones, mate-rials i instal·lacions). Aconseguir aquests recursos, man-tenir les millors pràctiques i incorporar-ne de noves seran factors que condicionaran un èxit incert però possible.

Finalment, la Facultat està compromesa amb les profes-sions jurídiques. La Facultat forma juristes, però pràctica-ment tots reben aquesta formació per integrar-se a l’exer-cici d’alguna de les múltiples professions que exigeixen la perícia en el dret. si la Facultat dóna l’esquena a aquesta realitat, traeix la seva funció social. I el repte rau en la necessitat d’atendre la transformació i la problemàtica profundes en què estan immerses avui, i amb vista al futur, les diverses professions jurídiques, en què l’advocacia apareix com a arquetip de les altres. En aquest àmbit, els reptes són apassionants, compromesos i, a vegades, contradictoris: l’especialització; la incorporació de bases de dades d’accés públic que, a partir de l’elaboració de patrons de transaccions, aconsellen conductes a seguir i debiliten l’àmbit reservat a l’expert; l’expansió de la litigiositat; la internacionalització; la formació continuada, la configuració progressiva dels serveis d’advocat com una mercaderia, la asimetria entre l’actuació dels advocats i dels tribunals, entre d’altres. En definitiva: la recuperació dels valors de justícia i de solidaritat i la seva integració en un quadre axiològic que doni resposta a les demandes de la societat actual.

Pere Mirosa Enric R. BartlettDegà de la Degà de la Facultat de Dret Facultat de Dret 2001-2009

146146

inspiring futures

147147

La fundació d’EsADE va ser fruit de la iniciativa i de la visió emprenedora d’un grup d’empresaris i de professionals. La seva determinació i l’experiència de la Companyia de Jesús van ser la combinació perfecta per crear un nou projecte: una escola per formar professionals del management. Aquest caràcter emprenedor forma part de l’ADn d’EsADE. I, en el futur, volem continuar inspirant aquest esperit emprenedor en les noves generacions.

Iniciativa empresarialEntrepreneurship

148

Estem convençuts que les societats avancen gràcies a l’existència de persones i d’equips que saben detectar noves oportunitats i que són capaces de mobilitzar recursos perquè aquests nous projectes esdevinguin una realitat.

Aquest esperit emprenedor es pot aplicar a la creació de noves empreses, però també al foment de noves iniciatives dins de les empreses existents o en altres àmbits socials, com ara les organitzacions del tercer sector o les administracions públiques.

EsADE va ser una de les primeres escoles de negocis que va incloure als plans d’estudis la realització d’un projecte de creació d’empresa com a treball final de carrera, com també l’assignatura Entrepreneurship en els programes MBA. Cada any, més de 400 alumnes cursen a ESADE assignatures que fomenten l’esperit emprenedor amb metodologies actives l’objectiu de les quals és aprendre a identificar noves formes de negoci, a elaborar el pla d’una nova empresa o bé a desenvolupar projectes innovadors.

El professorat que imparteix aquestes assignatures és expert en l’acompanyament d’emprenedors. A més, compta amb el suport de directius i de professionals que fan de “tutors” dels equips d’estudiants que estan desenvolupant un nou projecte.

La creació l’any 1997 de l’actual ESADE Entrepreneurship Institute (EEI) pretén interrelacionar l’activitat docent, la recerca i les accions de projecció social que es duen a

149

terme per potenciar-les, i convertir-se així en un centre de referència a escala internacional.

El Grup de recerca en Iniciativa Emprenedora (GRIE) d’ESADE-Universitat Ramon Llull ha estat reconegut com un grup de recerca consolidat i aplega investigadors que treballen en els àmbits de la creació d’empreses, les empreses de ràpid creixement, el finançament de noves empreses, el foment del corporate entrepreneurship i de l’empresa familiar.

La seva activitat investigadora ha estat presentada en congressos internacionals i ha motivat la realització de diverses tesis doctorals, que han estat publicades en articles científics en les principals publicacions especialitzades i en altres formats, com ara llibres i informes.

En col·laboració amb l’Associació d’Antics Alumnes d’EsADE, es vol donar suport als nous projectes i fomentar el debat social sobre el futur de l’entrepreneurship, i com es pot ajudar a promoure’n i fomentar-ne el desenvolupament.

La inauguració d’EsADE Creapolis ofereix, a més, un nou espai per fomentar de la creació d’empreses de base científica.

Cinquanta anys després de la fundació d’EsADE, volem continuar inspirant futurs i fomentar l’esperit emprenedor per tal d’aconseguir una societat més desenvolupada i socialment més justa.

Eugènia Bieto Marcel PlanellasSubdirectora general Secretari general corporativa

inspiring futures

150

151

EsADE és una institució universitària compromesa amb la seva missió i la seva raó de ser. El compromís institucional consisteix a formar persones amb el nivell de competència professional més elevat possible, amb un clar perfil internacional, conscients, així mateix, de les seves responsabilitats com a ciutadans i com a professionals.

La nostra contribució a impulsar i fomentar la responsabilitat social en moltes empreses i organitzacions ha estat, fins ara, significativa, tal com s’ha reconegut en diversos rànquings i instàncies d’acreditació. A més, EsADE va ser una de les primeres institucions espanyoles signants del Global Compact i dels Principles for Responsible Management Education, promoguts per l’Organització de les nacions unides.

Responsabilitat social de l’empresa (RSE)

152

Tot plegat ens obliga a avançar i consolidar una praxi institucional coherent, en què no tan sols continuarà sent clau el desenvolupament d’una formació i d’una recerca rellevants en l’àmbit de la rsE, sinó que anirà adquirint una importància progressiva la nostra visibilitat com a organització amb bones pràctiques, fins i tot modèliques, en tot allò relacionat amb les polítiques que afecten les persones de la comunitat acadèmica, l’ús racional i sostenible dels recursos, el plantejament de les nostres accions i iniciatives socials i, en definitiva, les nostres pràctiques de govern, de transparència i de rendició de comptes. En aquest sentit, avançar i consolidar la nostra política interna de rsE és un autèntic repte de futur.

un altre desafiament permanent és com afrontem la formació i el desenvolupament de la responsabilitat social de l’empresa,

compaginant la perspectiva de la competència professional amb una visió de lideratge com a servei i compromís amb la societat. Tot i que EsADE ha estat reconeguda internacionalment com una de les escoles pioneres a incorporar en els seus programes formatius la promoció de la rsE, hem de continuar aprofundint en un enfocament de la gestió de les organitzacions que s’adeqüi progressivament a les realitats i les exigències dels nous temps.

Certament, estem compromesos amb la rsE per aconseguir que cada cop hi hagi més directius que optin per integrar-la en els valors i en l’estratègia de l’empresa. Creiem que, actuant així, impulsaran un tipus d’empresa que s’ajustarà més i millor a les demandes futures dels stakeholders. serà el tipus d’empresa que triomfarà en aquest segle XXI, perquè és indiscutible l’interès progressiu dels consumidors

153

i dels organismes reguladors per conèixer i millorar l’impacte social i mediambiental de les empreses. Els processos de deslocalització en el marc de la globalització, el canvi climàtic, l’augment del preu dels productes alimentaris, l’accés als medicaments per part dels països pobres, etc., són algunes de les qüestions socials i polítiques la solució de les quals requereix, a banda de l’actuació dels governs i dels organismes internacionals, que les empreses en prenguin consciència i canviïn la manera d’actuar.

El protagonisme creixent de la rsE al llarg d’aquesta primera dècada del segle XXI es mostra encara més decisiu en el context de la intensa —i previsiblement prolongada— crisi econòmica. Les noves exigències pressionen les companyies en qüestions de transparència, de gestió del risc i de bon govern. I és en aquest nou escenari en què, de manera potser sorprenent per a algunes persones, la rsE està assolint rellevància i sentit, perquè les bones pràctiques que promou es comencen a considerar com una part de la solució i no pas com una qüestió col·lateral o de segon ordre. I, tot plegat, perquè les empreses han constatat que la rsE reporta beneficis en aspectes importants per a la competitivitat. D’una banda, ajuda a millorar-ne la reputació i el nivell de reconeixement i de valoració per part dels principals stakeholders. De l’altra, reforça significativament el grau d’implicació dels treballadors i enforteix la capacitat de les companyies per atraure i retenir talent, aspectes decisius en les polítiques de recursos humans. Finalment, la rsE esdevé una aliada de les empreses en el desenvolupament de les seves competències estratègiques. Comença a ser considerada com una catalitzadora per a la innovació, ja sigui perquè impulsa l’evolució cap a noves formes d’actuació i nous models de negoci o bé perquè potencia el desenvolupament de productes o mercats que responen als nous plantejaments i les noves demandes socials i mediambientals.

En definitiva, el repte permanent d’EsADE continuarà sent dur a terme una recerca rigorosa per crear coneixement rellevant en l’àmbit de la rsE i, d’aquesta manera, enriquir el debat social sobre aquestes qüestions i contribuir a una formació que ajudi les persones a crear i dirigir empreses capaces de generar més valor econòmic de manera compatible amb la generació de més valor social i mediambiental. I és des d’aquesta perspectiva que hem d’enfocar la nostra contribució: posar en valor un coneixement que faci possible una solidaritat ben informada que orienti l’acció cap al compromís per la justícia i pel desenvolupament humà de la societat.

Ignasi Carreras Enrique López ViguriaDirector de l’Institut Secretari tècnic i d’Innovació Social president de Comitè de RSE d’ESADE

UN PRESENT

OBERT AL FUTUREXTRACTE DE LA MEMÒRIA, CURS 2008-2009

ExEcutivE LanguagE cEntEr

3.685 ALUMNES

2.226 ALUMNES EXTERNS D’ANgLèS

426 ALUMNES EXTERNS D’ESPANyOL

897 ALUMNES IN-COMPANy D’ANgLèS, FRANCèS, ALEMANy I ITALIà

136 ALUMNES D’INTERCANvI qUE hAN REBUT CLASSES D’ESPANyOL

FacuLtat dE drEt

855 ESTUDIANTS

FacuLtat dE drEt

855

ExEcutivE LanguagE cEntEr

3.685

businEss schooL7.518 PARTICIPANTS

UNITAT DE PROgRAMES UNIvERSITARIS2.038 estudiants

MBA 626 participants

EXECUTIvE EDUCATION 4.143 participants

EXECUTIvE MASTERS 711 participants

businEss schooL

7.518

programEs acadèmics

12.058 PERSONES hAN PARTICIPAT EN ELS DIFERENTS PROgRAMES ACADèMICS DURANT EL CURS 2008-2009

Dades rellevantscurs 2008-2009

156

urL turismE sant ignasi216 estudiantsCENTRE PROMOgUT PER LA FUNDACIó ESADE

rànquings intErnacionaLs

mba4tMillor MBA del mónAmérica EconomíaJuny de 2009

6è Millor MBA del mónBusiness WeekOctubre de 2008

8èMillor MBA del mónForbesAgost de 2009

18è Millor MBA del mónFinancial Timesgener de 2009

ExEcutivE Education8aMillor escola de negocis del món en programes a midaFinancial TimesMaig de 2009

10a Millor escola de negocis del món per a empreses llatinoamericanesAmérica EconomíaNovembre de 2008

programEs univErsitaris3r Màster CEMS per la internacionalitat del programa i dels seus participantsFinancial TimesSetembre de 2008

16èMillor màster en direcció d’empreses d’EuropaFinancial TimesSetembre de 2008

FacuLtat dE drEt1rMillor màster en la seva especialitat: Dret Internacional dels NegocisEl MundoJuny de 2009

2nMillor màster en la seva especialitat: Assessoria i gestió TributàriaEl MundoJuny de 2009

mEtrEs quadrats dE supErFíciE

campus barcelona-pedralbes: Edifici 1 9.300 m² Edifici 2 7.475 m² Edifici 3 12.700 m²campus barcelona-sant cugat: 16.260 m²campus madrid: 2.500 m²campus buenos aires: 1.487 m²

rEsum dE prEmsa

impactes a la premsa escrita: 4.126 (nacional) i 1.021 (internacional)articles d’opinió: 419 (nacional) i 39 (internacional)

nombrE d’actEs i dE participants

Actes públics organitzats: 273Participants: 36.434

157

158

vocació intErnacionaL

ESADE éS UNA INSTITUCIó D’EDUCACIó SUPERIOR gLOBAL, qUE PROMOU LA INTERNACIONALITzACIó DE LES SEvES ACTIvITATS, TANT EN LA DOCèNCIA COM EN LA RECERCA.

nombrE d’Estudiants intErnacionaLs

1.151 ALUMNES INTERNACIONALS MATRICULATS ALS PROgRAMES

82 NACIONALITATS

EsadE campuscampus barcelonacampus madridcampus buenos aires

cEms acadEmic mEmbErscopenhagen business school, copenhaguen, Dinamarcacorvinus university of budapest, Budapest, hongriaÉcole des hautes Études commerciales, París, FrançaEscuela de graduados en administración y dirección de Empresas (EgadE), Tecnológico de Monterrey, MèxicEsadE business school, Barcelona, EspanyaFaculdade de Economia da universidade nova de Lisboa, Lisboa, PortugalFundação getulio vargas - Escola de administração de Empresas de são paulo, São Paulo, Brasilhelsinki school of Economics, hèlsinki, Finlàndiaiag, université catholique de Louvain, Lovaina, Bèlgica Koç university, Istanbul (Turquia)

mEs, London school of Economics, Londres, Regne Unitmichael smurfit school of business, university college dublin, Dublín, Irlandanational university of singapore, Singapurrichard ivey school of business, university of Western ontario, London, Canadànorwegian school of Economics and business administration, Bergen, Noruega rsm Erasmus university, Rotterdam, Països Baixosst. petersburg state university school of management, Sant Petersburg, Rússiastockholm school of Economics, Estocolm, SuèciaWarsaw school of Economics, varsòvia, Polòniauniversità commerciale Luigi bocconi, Milà, Itàliauniversität st. gallen, St. gallen, Suïssauniversität zu Köln, W irtshaffs-und socialwissenschaftche Fakultät, Colònia, Alemanyauniversity of sydney, Sydney, Austràliauniversity of Economics, Praga, República TxecaWirtschaftsuniversität Wien, viena, àustria

cEms associatE acadEmic mEmbErschinese university of hong Kong, hong Kong, XinaKeio university, Tòquio, Japótsinghua university, Pequín, Xina

thEmis acadEmic mEmbErsFreie universität berlin, Berlín, Alemanyauniversité paris xii, París, Françauniversità commerciale Luigi bocconi, Milà, ItàliaEsadE Law school, Barcelona, Espanya

Joint ExEcutivE Education programmEsmcdonough school of business / Walsh school of Foreing service, georgetown university, Washington D.C., Estats Unitsstanford graduate school of business. stanford university, Califòrnia, Estats Unitsuniversità commerciale Luigi bocconi, Milà, Itàliauniversität st. gallen, St. gallen, Suïssa

main acadEmic partnErs(EntrE d’aLtrEs)georgetown university, Washington, Estats Unitsstandford university, Califòrnia, Estats Unitsharvard business school, harvard university, boston, Massachussetts, Estats Unitsbabson college, Wellesley, Massachussetts, Estats UnitsFudan school of management, Fudan university, Xangai, Xinaindian school of business, hyderabad, Índiaguanghua school of management,peking university, Xina

159

Recerca i coneixementESADE porta a terme una recerca de rellevància per a la comunitat acadèmica internacional i per als nostres partners en els àmbits específics del management i del dret.

producció acadèmica

80 journals45 articles en journals indexats35 articles en altres journals rellevants

37 llibres35 capítols77 contribucions científiques139 conferències4 working papers20 casos10 monografies9 tesis doctorals

programa dE doctorat

90 doctorands (49 a ESADE i 41 a ESADE-ESAN)20 nacionalitats

pubLicacions pròpiEs

ESADE KnowledgeBriefingsResearch Yearbook 2008-2009Butlletins de recercaInforme Económico de ESADE

rEcursos humans

138 persones implicades en la recerca20 unitats de recerca

proJEctEs dE rEcErca

78 projectes de recerca

unitats dE rEcErca

INSTITUTS:Institut de governança i Direcció PúblicaInstitut d’Estudis LaboralsInstitut d’Innovació SocialInstitut d’Iniciativa EmprenedoraInstitut de Probàtica i Dret Probatori

CàTEDRES:Càtedra LideratgeS i governança DemocràticaCàtedra de gestió del Disseny

CENTRES:Centre de Direcció TurísticaCentre d’Indústries Culturals i CreativesCentre de la MarcaSurvey Research CenterConsorci per a la InnovacióOEME - Observatori de l’Empresa Multinacional Espanyola

gRUPS DE RECERCA:gRACO - grup de Recerca en Aprenentatge i Coneixement a les OrganitzacionsgREC - grup de Recerca en Enginyeria del ConeixementBuNeD - Business Network DynamicsgRIE - grup de Recerca en Iniciativa Emprenedora gLIgP - grup de Recerca en Lideratge i Innovació en gestió Públicagrup de Recerca en Estudis LaboralsgRUgET - grup de Recerca en gestió TurísticagRECOMAR - grup de Recerca en Consum i MarcagREF - grup de Recerca en Economia i Finances

160

Antics alumnesESADE compta amb una xarxa de més de 36.000 antics alumnes que exerceixen la seva professió en els principals sectors econòmics i socials en 95 països diferents.

actEs

657EsadE aLumni En xiFrEs

socis

14.280

assistEnts

30.921

161

10 CLUBS TERRITORIALS• Andalusia Occidental• Andalusia Oriental• Aragó• Astúries• Balears• Canàries• Comunitat Valenciana• Galícia• Girona• Lleida

21 CLUBS FUNCIONALS I SECTORIALS• Assegurances• Automoció• BIT• CEI• Comunicació• Direcció Pública• Dret• Empresa Familiar• Espai Vicens Vives• Esport i Gestió• Finances• Gestió Turística• Global Business• Immobiliari• Indústries Culturals• Innovació• Màrqueting• Negocis i Responsabilitat Social• Operacions• Recursos Humans• Salut i Farma

La xarxa d’EsadE aLumni

14.280 SOCIS

450 DELEgATS DE PROMOCIó

750 ANTICS ALUMNES COL·LABORADORS ACTIUS EN LES ACTIvITATS DE L’ASSOCIACIó

32 ChAPTERS I DELEgACIONS INTERNACIONALS

• Alemanya• Andorra• Argentina• Àustria• Benelux• Brasil• Canadà• Chicago• Colòmbia• Costa Rica• Dubai• Equador

• França• Greater China• Índia• Israel• Itàlia• Japó• Los Angeles• Mèxic• Miami• Nova York• Perú• Portugal

• Rússia• Singapur• Suïssa• Turquia• UK• Veneçuela• Washington• Xile

162

pLantiLLa d’EsadE En data 31.08.09

PersonesPersones amb una manera diferent de fer les coses, amb valors diferencials i una visió humana i plural deles organitzacions i de la societat.

pLantiLLa525 PERSONES

PERSONAL D’ADMINISTRACIó I SERvEIS313 persones

PROFESSORS212 professors

pErsonaL d’administració i sErvEis90 homes (28,75 %)223 dones (71,25 %)

MITJANA D’EDAT 40,02 anys

PROCEDèNCIA INTERNACIONAL38 persones 12,14 % de la plantilla16 nacionalitats

PERSONES qUE hAN REALITzAT FORMACIó267 en desenvolupament professional85 en idiomes

proFEssoratProfessorat de Management i Dret: 12715 nacionalitats

70 % doctors 6 professors a temps parcial34 professors visitants499 col·laboradors acadèmics8 professors honoraris3 professors emèrits311 directius / professors convidats

70 professors de l’Executive Language Center45 professors i col·laboradors acadèmics 9 nacionalitats

163

EMPRESAS y ORgANIzACIONES qUE hAN APOyADO PROyECTOS CONCRETOS COMPANIES AND ORgANISATIONS ThAT hAvE CONTRIBUTED TO SPECIFIC PROJECTS

dirEcció

PATRONAT

PresidentJoan manuel soler pujol (fins al maig de 2009)pedro Fontana garcía (des del maig de 2009)

vicepresidentignasi salvat Ferrer

SecretariJosep E. milà mallafré

Membresmelecio agúndez agúndez (fins al maig de 2009)alfredo bassal riera (fins al maig de 2009)artur carulla Fontpere a. Fábregas vidalpedro Fontana garcía (fins al maig de 2009)Juan José López burniolpedro navarro martínezJoan maría nin gènova xavier pérez Farguellmanuel raventós negraEugenio recio Figueiras (fins al maig de 2009)mario rotllant soláalfredo sáenz abad (fins al maig de 2009)Josep oriol tuñí vancells

Des del maig de 2009, s’hi incorporen:Eduard bonet guinósol daurella comadránJesús m. Eguiluz ortúzarJaume guardiola romojaroJosep m. rubiralta vilaseca

COMITè EXECUTIU

carlos Losada Director general

alfons sauquet Degà de la Business School

pedro mirosa Degà de la Facultat de Dret

Eugènia bieto Subdirectora general corporativa

xavier mendoza Director general associat

marcel planellas Secretari general

Enrique López viguria Secretari tècnic

manel peiró vicedegà acadèmic

carlo m. gallucci Director executiu de Programes Universitaris

glòria batllori Directora executiva de Programes MBA

Jaume hugas Director d’Executive Education

ramon aspa Director executiu de l’Executive Language Center

Francisco Longo President del Claustre del Professorat

164

Relació amb empreses, organitzacionsi personesgràcies al consell i suport de la societat civil i empresarial, el projecte social i educatiu d’ESADE es manté viu i aspira a anar més enllà.

intErnationaL

advisorY board

bernard castaing Exvicepresident mundial de Beauty Care de Procter&gamble (França)

xavier Ferran Partner de Lion Capital (Espanya)

hanneke c. Frese Exdirectora del Capabilities group de zürich International Company (Suïssa)

antonio garrigues President de garrigues Abogados (Espanya)

michael c. Jensen Professor emèrit de harvard Business School (Estats Units)

christine Lagarde Ministra d’Economia, Finances i Treball (França)

alex o. Lendi President i CEO de Lis Internacional Company (Liechtenstein)

philippe Louvet Director de Desenvolupament Corporatiu i Formació de L’Oréal (França)

bernard ramanantsoa Degà d’hEC School of Management (França)

david risher Exvicepresident d’Amazon.com (Estats Units)

alfredo sáenz vicepresident segon i conseller delegat del grupo Santander (Espanya)

mario vaupel Director d’ERgO Management Akademie (Alemanya)

ingo Zuberbier Exvicepresident de Lintas World Wide (Alemanya)

carlos Losada Director general d’ESADE

Eugènia bieto Subdirectora general corporativa d’ESADE

alfons sauquet Degà d’ESADE

Jaume hugas Director d’Executive Education d’ESADE

glòria batllori Directora executiva de Programes MBA d’ESADE

colin mcElwee Director de Màrqueting Corporatiu d’ESADE

165

consELL proFEssionaL d’EsadE consELL proFEssionaL dE La FacuLtat dE drEt

Juan arenaExpresident de Bankinter i president del Consell Professional d’ESADE

maite arangovicepresidenta del grupo vIPS

santiago bergarechevicepresident del grupo Ferrovial

anna m. birulésPresidenta d’ABC

Luis condePresident de Seeliger y Conde

Juan ignacio Entrecanalesvicepresident d’Acciona

miguel Fernández de pinedovicepresident del Club d’Indústria, Tecnologia i Mineria

maría garañaPresidenta de Microsoft Espanya

manuel márquezConseller delegat d’Amper

Juan pablo LázaroPresident de la Comissió d’Innovació i Desenvolupament Tecnològic de la CEOE Madrid

Juan Lladóvicepresident i conseller delegat del grupo Técnicas Reunidas

iván marténvicepresident sènior i soci director del Boston Consulting group

amparo moraledaDirectora de l’àrea Internacional d’Iberdrola

vicente morenoPresident i conseller delegat d’Accenture Espanya

Juan José nietoPresident d’hSM group

ignacio polancoPresident del grupo Prisa

Francisco románConseller delegat de vodafone Espanya

Juan manuel solerPresident de quadis

• AAMC Abogados y Asesores Tributarios• Abogacía General del

Estado en Barcelona• Allen & Overy• Arasa & De Miquel - Advocats

Associats• Baker & McKenzie Abogados• BDO Audiberia Abogados

y Asesores Tributarios• Brosa Abogados y Economistas• Brugueras, García Bragado,

Molinero y Asociados• Bufet Antràs, Advocats Associats• Clifford Chance Abogados• Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, S.L.P.• Deloitte Abogados

y Asesores Tributarios• D & G Advocats, S.L.• Ernst & Young Abogados• Font Abogados y Economistas• Freshfields Bruckhaus Deringer LLP• Garrigues, Abogados

y Asesores Tributarios• Gay-Vendrell Advocats• Gómez Acebo & Pombo Abogados, S.L.• Jausas• JGBR Horwath Abogados

y Asesores Tributarios• KPMG Abogados• Landwell-PricewaterhouseCoopers• Manubens & Asociados Abogados• Mazars & Asociados• Pedrosa Lagos• Pérez-Llorca• Roca Junyent Advocats Associats• Sagardoy Abogados• Uría Menéndez • Ventura Garcés & López-Ibor Advocats• VIALEGIS Asesores

Legales y Tributarios

166

assEmbLEa dE mEmbrEs dE La Fundació EsadE

PERSONES FÍSIqUES• Albouy Martí, Joan Miquel • Brugera Clavero, Juan José• Espiau Espiau, Manuel• Fábregas Vidal, Pere-À• Gallardo Ballart, Jorge• Guarner Muñoz, Francisco• Iglesias Sitjes, Jaume• Khalo Glykidis, Esteban• Magriñá, Luis• Masó Vázquez, Enric• Pérez Farguell, Xavier• Pugès Cambra, Antoni M.• Soler Pujol, Joan Manuel• Vidal Arderiu, Ignasi M.

PERSONES JURÍDIqUES• Abertis• Accenture• Agbar, Fundación• Agrolimen• Aramark• Bacardi España• Banc Sabadell, Fundació• Bayer • BBVA• Bimbo• Caixa Catalunya• “la Caixa”• Caixa Manresa, Fundació• Caja Madrid• Cámara Oficial de Comercio,

Industria y Navegación de Barcelona

• Caprabo• Celsa Group TM

• Cementos Molins• Clickair• Cobega • Damm, Fundación• Danone• Deloitte• Endesa Red• ESADE Alumni• FMC Foret• Freixenet• Miarnau, Fundación• Gas Natural SDG• Goldman Sachs • Grupo Catalana Occidente• Henkel Ibérica• Hewlett-Packard Española• IBM• Laboratorios Dr. Esteve• Metalogenia• Miguel Torres• Nestlé España• Novartis en España, Grupo• Panrico• Penteo ICT Analyst• PricewaterhouseCoopers• Puig, Fundació• Quadis• Repsol YPF• Roca • Santa&Cole• Santander, Grupo• Seat• Unilever• Werfen Group

166

167

EmprEsEs i organitZacions quE han contribuït a proJEctEs concrEts

167

Empreses, organitzacions i persones que han donat suport a la finalitat fundacionald’ESADE a través del Programa de Relacions Corporatives

RECERCA I FORMACIó

APORTACIONS PRINCIPALS• ABERTIS INFRAESTRUCTURAS• ACCENTURE• AGROLIMEN• BBVA• CAIXA DE MANRESA• CRITERIA CAIXACORP• DELOITTE• EGARSAT • FUNDACIÓ ”LA CAIXA”• FUNDACIÓ CAIXA CATALUNYA• FUNDACIÓ CAIXA DE SABADELL• FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA• FUNDACIÓN AGBAR• FUNDACIÓN CULTURAL

BANESTO• FUNDACIÓN INSTITUTO

EDAD y vIDA• FUNDACIÓN NOVIA SALCEDO• FUNDACIÓN

PRICEWATERhOUSEECOOPERS

• FUNDACIÓN REPSOL• GAS NATURAL SDG• HOTELES HESPERIA• IBM• ICEX • INTER PARTNER ASSISTANCE

ESPAÑA• INVEST IN SPAIN• KPMG• MICROBANK ”LA CAIXA”• PORTEvRO-SERvIçOS DE APOIO

AS EMPRESAS, UNIPESSOAL, LDA • PRICEWATERhOUSECOOPERS• PROMOCIóN y PLANIFICACIóN

hOTELERA• SOC. ESTATAL PARA LA PROM.

y ATRACCIóN DE INvERSIONES EXTERIORES

ALTRES• AJUNTAMENT DE TERRASSA• AOPC

• ASEPEYO• BANCAJA• CÁMARA DE

COMERCIO AMERICANA• CAMBRA DE COMERÇ,

INDUSTRIA I NAvEgACIó• CELSA• COORDINADORA DE

gESTIóN DE INgRESOS• ECR EUROPE• FUNDACIÓ PRIVADA MIARNAU• GREMI D’EDITORS

DE CATALUNyA• INSTITUT DE GESTIÓ

ESTRATègICA, PROMOCIó ECONÒMICA I SOCIETAT DE LA INFORMACIó

• IZASA• MINISTERIO DE INDUSTRIA,

TURISMO y COMERCIO• ORANGE CATALUNYA • UNIÓ CATALANA D’HOSPITALS• WILICO WIRELESS NETWORKING

atracció dE taLEnt

APORTACIONS PRINCIPALS• Fundació Banc Sabadell• Cresa Patrimonial

ALTRES• Deutsche Bank• “la Caixa”

INFRAESTRUCTURES I SERvEIS• Cementos Molins• Diputació de Barcelona• Figueras International Seating• Roca• QlikView

SOCIS D’hONORAgrolimenESADE Alumni

SOCISCementos MolinsClickairCelsa group TMPanricoRepsol yPFWerfen group

PROMOTORS SENIORAbertisEndesa gas Natural SDggrupo SantanderISS Facility ServicesNestlé Españagrupo Comsa EMTERoca

PROMOTORSAccentureAcsa SoriguéAramarkBacardi EspañaBayerBBvACaixa ManresaCaja MadridCaprabogrupo Catalana OccidenteCobega CriteriaDanoneDeloitte ElecnorFMC ForetFreixenetFundació AgbarFundació Caixa CatalunyaFundació DammFundació Puiggrupo Mahou San MiguelGrupo Novartis en EspañahenkelIBMMetalogeniaPenteo ICT AnalystPricewaterhouseCoopersSanta & Colezurich

COL·LABORADORS Crédito y Caución FIATCInceSuez EnergyMiguel Torres

169169

Missió i universitat: quin futur voleM?

ConferènCia a CàrreC del P. adolfo niColás, suPerior general de la CoMPanyia de Jesús

170

Missió i universitat: quin futur volem?Conferència a càrrec del P. adolfo nicolás, superior general de la Companyia de Jesús

12·11·2008

171

en primer lloc, voldria agrair-vos a tots la presència en aquesta ocasió i saludar especialment Joan Manuel soler, president de la fundació esade, per tota l’ajuda i el suport del Patronat. una salutació també a la rectora de la universitat ramon llull, esther giménez-salinas; al director general d’esade, Carlos losada, i als companys de taula i de feina, amb qui hem parlat i seguim reflexionant. salutació també al senyor bisbe de la seu d’urgell, Joan enric vives, i a tants d’altres que probablement oblido o no sé que són aquí. a tots, el meu agraïment per la seva presència.

És certament una gran satisfacció ser avui a esade i a Barcelo-na. Com saben, pel que ha dit a la presentació el pare provinci-al lluís Magriñà, vaig passar aquí nou anys de la meva infan-tesa, abans de ser jesuïta. són els nou anys en què es fa una persona, dels quatre als tretze. vaig aprendre català malament, i em sap greu no poder-lo parlar, perquè era un “català del carrer”. en aquell temps, no podíem parlar català a l’escola i no el vam estudiar. Malgrat els anys transcorreguts, sembla que la llengua torna a florir en mi, tot i que certament no la domino ni em permet controlar un llenguatge més elegant; per tant, parlaré en castellà.

va ser el començament d’una vida en la qual he estat convidat a submergir-me en diverses cultures: la japonesa, especialment, i també altres de l’àsia oriental. aquestes successives “immersi-ons” m’han fet viure la immensa riquesa humana de les diverses cultures i m’han fet sentir el desig de no menysprear res i apren-dre de tothom. Com dic, és per a mi una gran satisfacció tornar a Catalunya, on va començar tot això.

recordo que no era gaire agradable canviar de col·legi, i jo vaig canviar bastant per raons de mobilitat i per raons econòmiques. era més aviat un noi tímid, però els canvis m’han servit sobretot quan he anat a l’àsia, perquè els asiàtics són tímids, més que jo, i també perquè a l’àsia m’he hagut de trobar amb noves comu-nitats amb les quals s’ha d’aprendre a entrar a poc a poc, com entrava jo en els col·legis de Barcelona. o sigui, que tot serveix.

El momEnt actual d’ESadE

És també una gran satisfacció ser en aquest lloc, a esade. es diu dels jesuïtes que la nostra missió ens porta a les “fronteres”, als llocs on es debat i es treballa pràcticament per resoldre els grans problemes de la humanitat: sortir de la pobresa i progres-sar en el desenvolupament humà; organitzar la convivència amb

172

criteris de solidaritat, justícia i respecte mutu; cercar pràctica-ment els valors que humanitzen les persones i les societats.

esade és clarament un lloc de frontera: per això, aquí em sento realment “a casa”. Primerament, esade és un lloc cada vegada més internacional: professors i alumnes d’arreu del món vénen aquí a ensenyar i a aprendre superant barreres culturals i socials. a més, en una societat d’organitzacions, el dret i la direcció d’em-preses són decisius per organitzar un món més humà. en la vostra recerca i docència, es discuteixen quins són els grans valors que haurien de presidir un desenvolupament al servei de l’ésser humà concret. i, finalment, l’afany d’esade per ser plataforma de diàleg i d’influència pública en qüestions importants per a la societat

us situa igualment en una zona d’encreuament. esteu —o estem tots— treballant en una frontera veritablement decisiva.

He dit “esteu”, però he corregit per “estem”, perquè a esade hi treballem junts laics i jesuïtes, creients i no creients, que compartim els valors expressats en la missió d’esade i en la de-claració de valors que heu aprovat i publicat recentment. aquesta és també una situació de frontera: en els vostres cinquanta anys d’història, heu construït una convivència que ha superat anti-gues barreres que tant mal han fet a espanya i arreu del món. a esade, el pluralisme, també el religiós, ha estat ocasió per a una convivència molt fructífera al voltant de valors compartits, en un clima de llibertat, tolerància i respecte mutu.

12·11·2008

173

esade forma part de la universitat ramon llull, i en aquesta pertinença es dóna també una frontera: la universitat es reconeix “d’inspiració cristiana” i acull una pluralitat de centres nascuts de diverses iniciatives religioses i laiques. ni esade ni els jesu-ïtes hi tenim l’última paraula, i així es mostra la nostra comuna vocació de servei, sense pretensió de poder.

voldria aprofitar aquest moment per fer un incís i felicitar l’insti-tuto Católico de artes e industrias (iCai), un centre de la Compa-nyia de Jesús que enguany també celebra el seu centenari. des que es va fundar, el 1908, ha cercat promocionar per mitjà de l’educació les classes menys afavorides i possibilitar que la ma-joria de la població accedís a una bona formació tècnica. aquell primer iCai s’ha convertit en escuela de ingenieros i acull també iCade, ambdues institucions pertanyents a la universidad de Comillas, el rector de la qual tenim avui entre nosaltres: felicitats també a ells!

també esade es troba en un moment important de la seva història: us he de felicitar per aquests cinquanta anys que heu complert i que estem celebrant. a aquesta felicitació cal afegir el reconeixement del gran esforç que realitzeu per orientar la institució en diverses línies decisives, totes necessàries en una bona universitat i, esecialment, en una universitat vinculada a la Companyia de Jesús.

en primer lloc, impulseu un intens procés d’internacionalització: professors, personal i alumnes de tots els programes provenen, cada vegada més, de països molt diversos. teniu una presència institucional a l’argentina i puntual a molts llocs d’amèrica, europa i àsia i, de manera incipient, a l’àfrica. la internacionalització és, sens dubte, una necessitat de supervivència i desenvolupament per a un centre universitari en l’era d’internet i dels transports rà-pids, però és també una crida que totes les universitats vinculades a la Companyia de Jesús han d’atendre per unir els recursos mun-dials al servei del desenvolupament humà i per promoure un diàleg profund entre cultures. en aquest sentit, crec que la internaciona-lització no hauria de consagrar el domini d’una cultura sobre les altres: al contrari, hauria de donar a totes les cultures l’oportunitat d’incidir, des dels propis valors, en la construcció d’un corpus de sabers que estigués al servei d’un desenvolupament humà arrelat en el que és concret i en el que és universal.

Per ser presents en l’arena internacional, heu hagut de fer —i feu— un gran esforç en el camp de la recerca. i això us situa també en una frontera o, més ben dit, en una cruïlla. Perquè la lògica espontània d’un centre universitari és investigar allò per a què pot obtenir recursos. en aquesta lògica, pot passar que

s’investiguin coses útils però només per a certs grups socials o que la recerca immediatament pràctica passi al davant de la que aborda problemes fonamentals de l’economia, les empreses i la justícia. la creació d’instituts de recerca especialitzats en la innovació social i en la gestió pública mostra el vostre interès per detectar els problemes clau de la governabilitat d’un món com-plex. en definitiva, per ser coherents amb els valors proclamats, no podeu veure en la recerca tan sols un instrument de prestigi i de supervivència, sinó sobretot un treball que us permeti dir una paraula autoritzada en els fòrums i debats realment importants del món econòmic i jurídic: els que repercuteixen en el desenvo-lupament humà per a tothom.

en el terreny educatiu, el cinquantè aniversari us ha portat un “regal” difícil: la posada en marxa de l’espai europeu d’educa-ció superior (eees). tal com assenyalaré més endavant, l’en-senyament jesuïta a tots els nivells ha volgut ser útil i pràctic: s’ha preocupat sempre per centrar-se en l’alumne, en el seu desenvolupament integral. en aquest sentit, la nova orientació de l’ensenyament universitari a europa pot ser una bona ocasió per avançar i aprofundir en una pedagogia integral i integrada, orientada de manera personalitzada a l’alumne. sens dubte, això implica un gran esforç de creativitat i de canvi, que pot donar resultats molt positius en els vostres alumnes. Però la implan-tació de l’eees se situa també en una frontera, perquè el treball d’aprenentatge de competències pot estar orientat solament a satisfer les necessitats immediates del mercat, o es pot propo-sar també aconseguir un desenvolupament integral i integrat dels alumnes, segons un concepte de persona capaç d’enfrontar-se amb les necessitats profundes de la societat actual. al capdavall, tal com deia el meu antecessor, el P. Kolvenbach, l’èxit d’un cen-tre educatiu s’ha de mesurar pel que els seus alumnes arriben a ser un cop l’han abandonat. en aquest sentit, la nova orientació docent pot ajudar aquests alumnes d’una manera més profunda i personalitzada perquè arribin a ser persones de qualitat humana, ciutadans compromesos i grans professionals.

Com deia al principi, esade és un centre d’encreuament i de frontera. Per això, els jesuïtes ens sentim a gust aquí: és un bon lloc per a la nostra missió. i, alhora, ens sentim coresponsables, amb tots vosaltres, d’orientar correctament la capacitat d’inci-dència en la societat que té esade.

tal com diu el lema que ha presidit la celebració del vostre aniversari, voleu “inspirar futurs”, i crec sincerament que teniu la capacitat de fer-ho. la pregunta inevitable és: quina mena de futur voleu inspirar? voldria reflexionar amb vosaltres sobre aquest punt.

174

12·11·2008

175

“InSpIrar futurS”

en efecte, “inspirar futurs” és un lema que, segons que m’han explicat, va ser escollit per una gran majoria entre altres propostes. em sembla un lema afortunat i, valgui la redundància, “inspirador”.

la paraula inspirar té la mateixa arrel que esperit, que originària-ment significa ‘vent’, ‘alè’. Però al món hi ha molts “esperits”, és a dir, molts valors, de vegades contradictoris. Max Weber va parlar de l’“esperit” del capitalisme i avui dia n’hi ha molts que parlen d’un esperit del neoliberalisme. de fet, les escoles de negocis i les facultats de dret poden triar entre molts esperits. si volem “inspirar futurs”, quin “esperit”, quin vent volem que infli les nos-tres veles? quins valors volem que configurin el futur?

Permeteu-me, encara, alguna pregunta més. un antic refrany diu que “ningú no dóna el que no té”. si voleu “inspirar futurs”, això significa que voleu treballar el vostre “esperit” per poder-lo comunicar? Però esperit és una paraula polisèmica, amb diversos significats, ja que al món coexisteixen i, a vegades, s’enfronten “esperits”, és a dir, valors molt diferents i fins i tot oposats. quin esperit volem cultivar? i qui volem inspirar?

afortunadament, l’“esperit” i l’espiritualitat van deixant de ser patrimoni exclusiu de les religions i dels creients. Molts homes i dones del nostre temps, allunyats per motius diversos de les grans tradicions religioses, no renuncien per això a cultivar el seu esperit. som en un món plural i, per tant, la definició de l’esperit és difícil de precisar. Però sembla que els diferents itineraris con-flueixen en alguns punts forts: el cultiu d’una sensibilitat humana profunda que doni, alhora, empatia i capacitat de discerniment; la sortida de les perspectives espontàniament egocèntriques amb les quals ens situem davant les persones i davant tota realitat; la recerca d’una manera de veure i viure el món pacífica, compassiva i solidària. treballar l’esperit pot significar també “desenvolupar la qualitat humana”. en tot cas, la persona “espiritual” és la que cerca, discerneix i intenta donar cos a les grans opcions de la vida, des d’una gran llibertat inspirada en l’amor.

la paraula esperit és plena de suggeriments simbòlics. a la Bíblia, l’esperit és el vent que empeny amb força i la direcció del qual no pot ser encasellada en unes regles donades per endavant. en l’escena de Pentecostès, l’esperit sant és “vent” i també “foc” que transforma les persones: el resultat és que els amics de Jesús vencen la por, surten al carrer i prediquen amb convenciment i llibertat el sorprenent missatge del seu amic i mestre. simptomàticament, els jesuïtes, en la nostra última Congregació general, hem triat aquesta metàfora del foc (i de l’esperit) com a símbol que resumeix el que sentim que és la nostra missió: “ser un foc que encén altres focs”, és a dir, que “ins-

pira”. “inspirar” és tot el contrari de coaccionar, imposar o adoctrinar. És suggerir, apel·lant al millor que l’altre porta dins. És convidar en el diàleg al desenvolupament autònom de cada u.

en un món en què els fonamentalismes de tota mena, religiosos i ideològics, divideixen, enfronten i arriben a justificar la violència, el veritable esperit posa en marxa processos de diàleg respectuós. l’espiritualitat, és a dir, el cultiu de l’esperit, és el millor sòl en el qual pot arrelar la llavor del diàleg intercultural i interreligiós, que és un element decisiu per a un futur econòmic i polític més lliure, més just i pacífic.

els jesuïtes som creients que, reconeixent-nos imperfectes i egoistes, ens sentim cridats a ser companys de Jesús, com ho va ser sant ignasi. això vol dir que nosaltres volem ser moguts per l’esperit de Jesús: la seva manera de ser, el seu tarannà, els seus valors, les seves preferències. Ho diem amb molta humilitat, per-què és una pretensió desmesurada. en tot cas, per a nosaltres, és una crida i un regal que provoca el nostre agraïment i motiva la nostra resposta, que volem que sigui total i incondicionada.

aquesta aspiració està marcada per una recerca, per un discerni-ment. sant ignasi, que va viure en la frontera cultural de l’edat mitja-na amb el renaixement i de l’església romana enfront de la reforma, va haver d’afrontar la necessitat de discernir, entre els molts “espe-rits” del seu temps, per decidir per quin es volia deixar “inspirar”.

tal vegada, doncs, els jesuïtes i la nostra tradició podem col-laborar en aquesta identificació de l’esperit que volem que configuri la pràctica educativa de les universitats vinculades a la Companyia de Jesús.

en aquest sentit, diego de ledesma, professor jesuïta i rector del Col·legi romà (avui universitat gregoriana de roma), adduïa en el segle xvi quatre raons perquè els jesuïtes treballessin en instituci-ons educatives.

“Primer, perquè proveeixen la gent amb molts avantatges per a la vida pràctica; en segon lloc, perquè contribueixen al correcte govern dels afers públics i a l’apropiada formulació de les lleis; en tercer lloc, perquè donen decòrum, esplendor i perfecció a la nostra naturalesa racional, i, en quart lloc, que és de summa importància, perquè són la defensa de la religió i ens guien amb gran seguretat i facilitat en la consecució del nostre fi últim.”

aquestes quatre raons han estat interpretades i desenvolupades pel meu predecessor, el P. Kolvenbach, com a quatre finalitats últi-mes de l’educació dels jesuïtes. de manera condensada,

176

el P. Kolvenbach les anomenava pels seus noms llatins: la utilitas, la iustitia, la humanitas i la fides (utilitat, justícia, humanitat i fe).

la reflexió sobre aquestes quatre dimensions constitueix un nucli fonamental del pensament universitari del P. Kolvenbach, que jo as-sumeixo com una de les característiques de la universitat jesuïta. voldria ara reflexionar amb vosaltres de quina manera aquestes quatre dimensions poden definir l’“esperit” que voleu “inspirar” en els “futurs” del món.

InSpIrant futurS amb un ESpErIt

d’utilitas, iustitia, humanitas I fides

a) Un esperit “útil”l’esperit que inspira futurs és, en primer lloc, un esperit “útil”. un esperit que vol resoldre els problemes i atendre les necessitats de les persones concretes, especialment dels més pobres.

l’educació jesuïta ha volgut ser sempre una educació orientada a la pràctica, tant en la recerca com en la docència. Però la utilitat i el sentit pràctic no poden ser curts de mires. la recerca, tal com he subratllat abans, ha de pretendre no solament resoldre els problemes a curt termini, sinó també col·laborar a solucionar els grans problemes que afecten actualment la humanitat: el desen-volupament sostenible i just, la convivència intercultural, els valors que donen sentit a l’acció transformadora de la societat.

la docència realment pràctica s’ha d’orientar a la formació de bons professionals que, essent tècnicament competents, sàpiguen descobrir i viure el sentit social de tota professió: el servei expert a la societat en un camp concret. en el cas d’esade, esteu treballant en els camps de la direcció d’organitzacions i en el dret. una professionalitat que no solament s’adapta al món tal com és, sinó que “aspira” (paraula que al·ludeix també a l’esperit) a transformar-lo i fer-lo més humà.

l’esperit de la utilitas és un esperit que engendra professionals conscients de la diversitat de riqueses que pot produir l’exercici d’una professió: riquesa econòmica; satisfacció ecològicament sostenible de necessitats vitals, i també sentit de l’existència i construcció d’una comunitat més respectuosa de la dignitat humana. aquesta consciència de les múltiples repercussions que l’exercici professional té en la societat fa el professional necessà-riament humil, l’obre al treball en equip i, finalment, el projecta a consensuar decisions, a actuar. es tracta de decisions inserides en contextos complexos i difícils: perquè les cruïlles i les fronteres se’ns acosten i es multipliquen al voltant nostre.

i, enmig d’aquesta complexitat, es pot obrir pas una senzilla forma d’utilitas que és el servei. formar persones en la “utilitat”, formar

persones “útils”, és potser formar servidors. no formar els millors del món, sinó formar els millors per al món. en conseqüència, l’excel·lència d’un professional es mesura, abans de tot, amb el paràmetre del servei més gran a la família humana.

tal vegada aquesta descripció del professional pot semblar molt idealitzada i poc “pràctica”. Però, és realment “útil” a la societat el professional que només cerca els béns externs de la professió: la recompensa econòmica, el prestigi i el poder? És que la socie-tat no necessita aquesta altra mena de professionals? no són els realment “útils”?

Però formar professionals d’aquesta mena no és possible si no es cultiva en ells també l’“esperit” de la justícia i el de la humanitat.

b) Un esperit de “justícia”l’esperit inspirador de futurs és, en segon lloc, un esperit de justícia. la promoció de la justícia és una dimensió de la missió dels jesuïtes que es va explicitar especialment a partir de la 32a Congregació general: una trobada de responsables jesuïtes que va tenir lloc a roma el 1975 i que va marcar profundament la nostra identitat i la nostra missió. les congregacions generals posteriors han confirmat una vegada i una altra aquesta opció per la justícia com a exigència de la nostra espiritualitat.

el que s’ha dit en aquestes congregacions generals és que la nos-tra fe és fe en el déu de Jesús, que vol el bé de tots els homes i dones del món, i que només podem dir que la vivim si el nostre amor a les persones concretes ens porta a defensar-ne els drets, és a dir, a promoure una societat més justa. aquest senzill des-cobriment ha canviat la nostra perspectiva: ens ha acostumat a mirar el món des de la perspectiva dels pobres, dels que pateixen la injustícia. Per això, la nostra opció per la justícia és també una opció preferencial pels pobres.

aquestes opcions han significat una gran transformació per a la Companyia de Jesús. una transformació difícil a vegades. vosal-tres sou experts en organització i sabeu que les transformacions de la “cultura organitzativa” no es fan sense dificultats ni ten-sions. Però, actualment, és un canvi assumit, per bé que som conscients que l’hem de renovar cada dia, perquè el món en el qual vivim no ajuda a mantenir aquesta opció.

en tot cas, els jesuïtes no podem oblidar que el compromís amb la justícia ha tingut conseqüències doloroses per a nosaltres, entre les quals el vessament de sang de companys jesuïtes i de molts amics nostres. Per això, estem convençuts que cap de les institucions vinculades a la Companyia de Jesús ha de romandre

12·11·2008

177

ignorant d’aquest compromís: tampoc les universitats, incloent-hi les facultats de dret i les escoles de negocis.

l’arrel econòmica de la injusta desigualtat que divideix dramàtica-ment el món és evident, bé que no és l’única. i és també evident el paper que les empreses i el dret tenen tant en la creació de situacions injustes com en la promoció d’un desenvolupament eco-nòmic just i sostenible. Per això, és responsabilitat d’un centre com esade no separar la creació de riquesa de la seva justa distribució. es tracta de superar la divisió del saber que permet despreocu-par-se de la repercussió social i humana del funcionament de les empreses en el mercat. avui en dia, les grans empreses parlen de “responsabilitat social”. la responsabilitat social més important d’un centre universitari com esade és ser promotor de justícia, en tots els àmbits: en les relacions individuals, en les organitzacions i també en les societats en què opera, amb una visió alhora local i global. una justícia que, com han subratllat les nostres últimes congregacions generals, ha d’integrar noves dimensions: la sosteni-bilitat en forma de justícia mediambiental, la dimensió de gènere i la convivència humana en un món multicultural.

un centre universitari ha de promoure la justícia en totes les seves activitats. naturalment, en la seva organització interna i amb els seus propis stakeholders. en la recerca sobre els grans problemes de la humanitat, com ja he assenyalat. en la seva feina de catalitzador i impulsor d’idees i projectes que canvien la societat envers una justícia més gran. en la docència, promovent la sensibilització dels estudiants. tal com deia el P. Kolvenbach,

els centres universitaris han de fer possible que els estudiants, “al llarg de la seva formació […] deixin entrar en les seves vides la realitat pertorbadora d’aquest món, de tal manera que aprenguin a sentir-lo, a pensar-lo críticament, a respondre als seus sofriments i a comprometre-s’hi de manera constructiva. Haurien d’aprendre a percebre, pensar, jutjar, triar i actuar a favor dels drets dels altres, especialment dels que estan en més inferioritat de condicions”.

els estudiants no tan sols necessiten sensibilització, sinó també rigor acadèmic, per enfocar correctament les qüestions socials al llarg de la seva vida professional. tal com també deia el P. Kolven-bach, necessiten una “solidaritat ben informada”.

en aquest sentit, l’esperit de justícia ja actua a esade. aquest es-perit convida a l’estreta col·laboració entre la facultat de Manage-ment en tots els seus programes, la facultat de dret i l’executive language Center. demana també el treball conjunt d’organitzaci-ons d’índole diversa: empreses, administracions públiques i ong. i ens porta finalment a l’impuls de xarxes globals (entre les quals, les xarxes jesuïtes de business schools i de facultats de dret), que puguin donar respostes adequades a reptes com més va més planetaris.

c) Un esperit humanistatal com hem esmentat, en el segle xvi diego de ledesma es referia a la humanitas com l’atribut que “dóna decòrum, esplendor i perfecció a la nostra naturalesa racional”.

els jesuïtes tenim una visió esperançada (no sempre optimista) de l’ésser humà perquè creiem fermament en “la misericòrdia de déu i el seu amor a l’home” (Carta de sant Pau a tito, 3,4; text de la Missa de nadal). l’última Congregació general diu que la nostra manera de procedir és “descobrir els senyals de déu arreu, sabent que l’esperit de Crist està actiu en tots llocs i situacions i en totes les activitats i mediacions que intenten fer-lo més present en el món” (“un fuego que enciende otros fuegos”, Cg 35, d. 2, n. 8). som convidats a ser conscients de l’acció de déu en llocs i persones en què mai no hauríem pensat, a descobrir-lo “interessat per totes les zones àrides del seu món” (ibíd., n. 12). Per tot això, volem ajudar al desenvolupament integral dels homes i dones del nostre temps.

així, en els nostres centres universitaris, volem acollir l’alumne en la seva realitat concreta. alumnes marcats, en el món occi-dental, per la cultura de les societats riques i consumistes. amb dificultats per orientar-se en la vida en les societats pluralistes i individualistes. amb tot el bagatge, positiu i negatiu, de la post-modernitat. volem ajudar aquests alumnes a descobrir totes les

178

seves dimensions, també les que sovint són silenciades en la nostra societat. el treball de la dimensió espiritual de la persona s’ha d’oferir en llibertat en els nostres centres perquè els que l’acullen la puguin desenvolupar.

l’espai europeu d’educació superior orienta les universitats a organitzar l’aprenentatge dels alumnes desenvolupant-ne les competències. les competències poden estar orientades només al mercat, però també poden ser compreses en el marc d’un hu-manisme que les porti a ser elements d’una formació integrada i integral de la persona humana.

en aquests darrers temps, els jesuïtes i els laics implicats en l’educació universitària parlen de quatre característiques de la persona humana íntegra i integral, a partir de quatre qualitats que comencen per la lletra c. en efecte, l’esperit humanista genera persones conscients, competents, compassives i compro-meses. Conscients d’elles mateixes i del món en què viuen, amb els seus drames, però també amb els seus goigs i esperances. Competents per afrontar els problemes tècnics, socials i humans que afronta un professional. Persones també mogudes per una forta compassió. aquesta paraula ha estat, sovint, mal usada, aplicada a un sentimentalisme superficial que humilia la persona a la qual pretesament es vol ajudar. Però, en realitat, com-passió, amb un guió que separa les dues parts de la paraula, indica una cosa molt profunda i molt humana: la capacitat de sentir com a propi el goig i el dolor dels altres; la capacitat de posar-se a la seva pell; la capacitat d’acompanyar-los i ajudar-los des de dins de la situació; la constatació que l’altre, qualsevol altre, espe-cialment l’altre que pateix, és el meu germà o la meva germa-na. aquesta compassió és el motor a llarg termini que mou el compromís: la forma d’amor en la qual l’ésser humà no tan sols dóna alguna cosa, sinó que es dóna ell mateix al llarg del temps. i m’agradaria afegir que la compassió és, segons el meu punt de vista, la virtut més universal. el centre ètic del budisme és la compassió. l’islam proposa una vida compassiva: les almoines i compartir amb els pobres, com a elements centrals. Crec que, sempre que hi ha hagut una renovació religiosa o espiritual, la compassió n’ha estat un element central.

en el fons de l’esperit humanista hi ha la convicció i l’experièn-cia que els éssers humans podem ser transformats a un nivell que va més enllà de la moral i els bons sentiments en ús. que podem treballar allò que han anomenat la “qualitat humana”. És difícil definir-la, però reconeixem fàcilment les persones que la tenen. no és res elitista i la trobem sovint en persones molt senzilles. en la declaració de valors que heu redactat, l’heu definit com una “combinació de coneixement, criteri, sensibilitat,

equilibri i profunditat, que genera persones serenes, coherents, fiables, capaces d’encarnar —jo hi afegiria “amb apassiona-ment”— els valors fonamentals que ens fan més humans”.

d) Un esperit de fel’última dimensió de l’esperit, segons la caracterització del jesuïta diego de ledesma, és la fides. resulta especialment de-licat parlar de la fides, de la fe. És delicat perquè, actualment, a esade i a la major part de les universitats que estan vinculades als jesuïtes, una part significativa del personal no docent i del professorat no comparteix plenament la nostra fe. Pot semblar que parlar de la fe és parlar, una altra vegada, del que separa i divideix. tanmateix, crec que cal parlar-ne, de la fe. Perquè els je-suïtes som creients i volem mostrar les intencions: dir clarament per què sentim com a pròpia la missió que ens uneix a tothom, i expressar també el que, amb una gran modèstia, ens sembla que podem aportar des de la nostra experiència. Personalment, he de confessar que em trobo molt a gust, molt a casa, en una institució que és conscient del procés de secularització que està tenint lloc. els anys viscuts a l’àsia m’han familiaritzat amb un món que sent i veu les coses d’una manera diferent, en el qual la fe no és una fe exclusiva. la fe és una obertura de la persona a la transcendència, una obertura que es pot comunicar de mil maneres als altres, i no necessàriament amb paraules.

a més, parlar de la fe resulta difícil perquè, en aquest món en què cauen les fronteres polítiques, les religions es converteixen de vegades en excusa per construir noves fronteres, per tancar-se en la por i per excloure els diferents.

la fe és una vivència difícil de formular i a la qual vull referir-me “amb temor i tremolor”, perquè altres formulacions d’aquesta vivència generen, de fet, inhumanitat i violència.

els jesuïtes hem escoltat la Bona notícia que Jesús va anunciar: déu és a la vora de tot home i de tota dona. i quan les persones s’obren a aquesta proximitat amorosa, surten d’elles mateixes i miren els altres i el món “d’una altra manera”: com germans i germanes de tothom, com creació de déu. el nostre déu no és un déu guerrer, intransigent ni excloent. És, segons que diuen les paràboles de Jesús, com un pare que festeja alegrement la torna-da del seu fill, com un bon samarità que ajuda concretament les víctimes de la violència humana pels camins del món.

no creiem que la nostra fe ens faci més bons que els altres, perquè creiem i experimentem que som dèbils i fràgils. els meus companys jesuïtes d’esade us mostren diàriament la seva debi-litat i fragilitat, i si em coneguessin a mi una mica més veurien

12·11·2008

la meva, però com que visc lluny els semblo millor. tanmateix, la nostra és una vivència de gratuïtat: el millor del que som ho hem rebut. i sentim que la fe ens ha ajudat a “créixer en humanitat”, perquè ens dóna confiança que tot ésser humà porta en ell una potencialitat que el transcendeix i que sempre pot desenvolu-par-se i créixer. la fe ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens ajuda a estimar desinteressadament, assumint pacientment els nostres límits. i, per això, la fe ens convida a superar les pors que són inherents a la nostra condició humana: la por al dolor, a la malaltia, a la inseguretat, a la pobresa i a la soledat.

aquest esperit de fe ens impulsa a desenvolupar pacientment i apassionadament “la utilitat, la justícia i la humanitat”. la “utili-tat” és també servei a la creació contínua del món. la “justícia” és acollir el que Jesús anomenava “el regne de déu”: la crida a transformar el món a l’encalç de la solidaritat i la reconciliació.

la “humanitat” és creure profundament en l’amor de déu a l’és-ser humà, i en la seva capacitat de transcendència.

Per tot això, els jesuïtes estem a gust treballant de costat amb persones que comparteixen la passió per la utilitas, la iustitia i la humanitas, encara que no comparteixin la nostra fe. escoltem la veu de Jesús que deia que, quan hi ha en joc el bé de la humani-tat, “qui no està contra vosaltres, està de part vostra” (lc 9,51). Perquè el criteri d’autenticitat de la nostra fe és el treball pel bé dels éssers humans.

Creiem que junts podem treballar l’“esperit humà”. això significa treballar la nostra capacitat d’estimar. la nostra llibertat pro-funda. la qualitat de les nostres relacions. treballar perquè les persones, els col·lectius i les societats siguin més sensibles i madurs, més justos i solidaris.

180

VISIó I compromISoS

Cultivar, viure i desenvolupar aquestes quatre dimensions de l’esperit no és una tasca fàcil. el context social i cultural en el qual us moveu a Catalunya i a espanya planteja reptes d’un altre ordre, però que cal tenir en compte.

en primer lloc, vivim una cultura laica que, sovint, és laïcista, és a dir, que relega la qüestió de la fe i de la religió a l’espai es-trictament individual i privat. el sant Pare ha parlat de la laïcitat positiva. si puc comparar el que passa a europa, potser a espa-nya, amb la laïcitat japonesa, diria que la japonesa és una laïcitat més antiga però que és pacífica. És una laïcitat serena, respec-tuosa amb la religió, respectuosa amb el pensament dels altres. un dels contrastos amb els quals m’estic enfrontant recentment és el que hi ha entre la laïcitat pacífica que jo he vist al Japó i la laïcitat més desassossegada que he vist per aquí. esade pot ser un bon “laboratori experimental” en el qual es visqui una “laïcitat positiva”, en el qual les posicions laiques i creients dialoguin pú-blicament, en peu d’igualtat, sobre els grans reptes que afronta la humanitat actualment.

aquest diàleg públic és necessari perquè la realitat d’esade (com la de tot el món occidental) és la convivència de per-sones que defineixen de maneres molt diverses les seves opcions fonamentals davant la vida. Per això, creiem que cal explicitar què significa treballar junts en la tasca universitària. Homes i dones, creients i no creients, creients de diferents confessions religioses col·laboren en les universitats jesuïtes d’arreu del món. i ho fan des de perspectives diverses. Per als uns, és un compromís professional. d’altres s’identifiquen a fons amb la missió compartida en els centres universitaris jesuïtes (com uniJes). Per a d’altres, aquesta missió és vis-cuda des d’una experiència creient. en tot cas, és important que ens sentim compromesos amb una gran causa comuna: la formació universitària, la qualitat presidida per l’“esperit” de les quatre dimensions definides abans.

la visió i la missió serveixen de ben poc si no es concreten en projectes estratègics específics i que puguin ser avaluats. Per això, és important que els centres d’uniJes a espanya com-passin, en la mesura que puguin, els seus objectius, els seus mètodes i els seus processos d’avaluació.

finalment, una reflexió que té en compte els temps postmoderns que vivim. en un món complex i canviant, són molt importants la flexibilitat, la capacitat de canvi i d’innovació. Però són impor-tants si estan al servei de fites de llarg abast i de compromisos seriosos, que superen les dificultats, els desànims i les ofertes temptadores que desvien de l’objectiu perseguit. la recerca i la docència són tasques de llarg abast, que requereixen compromi-sos duradors.

concluSIó

Permeteu-me expressar, per acabar, un desig i una recomanació, fins i tot una petició. en una societat sobrecarregada d’estímuls, la interioritat és important i també ho és el treball de l’esperit humà que ens obre a l’esperit amb majúscules. Modestament, els jesuïtes creiem que podem aportar alguna cosa en aquest camp. l’espiritualitat ignasiana (que troba la seva arrel en l’ex-periència personal de sant ignasi, el nostre fundador) és un regal que ens ha estat fet i que els jesuïtes oferim, convençuts del seu valor per a tota persona en recerca, en el món actual.

la historiadora Karen armstrong va escriure dos anys el llibre La

gran transformación. És un llibre que m’ha resultat molt sugge-rent. Hi analitza el camí espiritual de quatre cultures que van produir, entre els segles v i iii abans de Crist, un canvi de consci-ència humana de tal envergadura que Kart Jaspers va anomenar aquest temps “l’època axial”. doncs bé, Karen armstrong creu

12·11·2008

181

descobrir en el camí espiritual de cinc segles que preparen el temps axial la marxa feixuga i d’intensa recerca per trobar la clau de com es pot superar la violència, la inhumanitat i el sofriment que ens infligim els uns als altres per mitjà de la injustícia, l’ex-clusió, el prejudici o la guerra.

el que resumeix les intuïcions del temps axial és el retorn al camí interior. aquesta intuïció, compartida per Confuci, lao-tzu, Mencio, Buda, els místics de l’upanishad, la Bhagavad gi-ta-, Jeremies, ezequiel, sòcrates i Plató, emergeix després de quatre segles de cercar solucions externes, rituals, substitutes del canvi radical de mentalitat i de cor.

desafortunadament, aquestes intuïcions es perden amb la simbiosi manipuladora del que és religiós i el que és polític; amb la manipu-lació de la recerca autènticament religiosa i de la veritable preocu-pació política per ideologies i altres interessos. torna de nou amb Jesús i sant Pau, més tard amb Mohamed… i, crec jo, amb ignasi de loiola i els místics espanyols, alemanys, escandinaus.

És el meu desig profund que nosaltres també puguem integrar aquest camí de vida interior i transformador amb les altres pre-ocupacions acadèmiques i socials que són a l’arrel del projecte esade, i que donen forma històrica a les preocupacions més profundes i concretes de l’esperit religiós. la comunitat, l’esglé-sia o la confessió concretes poden ajudar a definir la identitat i la tradició; però és el cor obert i transformat el que dóna cos, en el treball, en l’empresa, en la tecnologia o en el govern, a la recerca multisecular d’un món més just, humà i fratern, quelcom que Jesús va anunciar en termes del regne de déu. nosaltres, els jesuïtes, acabem de passar per l’experiència d’una Congregació general (la trenta-cinquena de la nostra història). Hi hem tractat de reflexionar sobre la nostra identitat, la nostra missió, la nostra col·laboració amb d’altres, la nostra gestió de la planificació i el govern. són molts els reptes que la Congregació general ens ha assenyalat. i esperem saber i poder afrontar-los. aprofito aquesta oportunitat de parlar davant tants de vosaltres que ens veieu i acompanyeu de prop, que compartiu la nostra missió i us preocupeu, a vegades, de la nostra consistència es-piritual i del nostre futur. aprofito, repeteixo, aquesta oportunitat per demanar-vos ajuda. no em refereixo només al suport que ja ens doneu amb la vostra dedicació total, intel·ligent i generosa, a les obres que tirem endavant i que contribueixen a la seva bona direcció i fins i tot al seu èxit. us demano ajuda per acompanyar-nos pel camí més profund amb fidelitat al camí interior rebut de sant ignasi. no tingueu por de desafiar-nos quan ens vegeu confusos en la nostra identitat religiosa o eclesial; no dubteu de corregir-nos quan ens creguem millors, massa amos del que per-

tany a tothom; feu costat a la visibilitat diària i convincent de la nostra vida en l’esperit; dissuadiu-nos amb decisió de tot el que torbi la visió i motivació de servir la humanitat en la humilitat de la recerca, l’ensenyament i el treball, per fer que el nostre món sigui una mica millor.

Permeteu-me que repeteixi aquí el que vaig dir en la meva última homilia en acabar la Congregació general. tant la missió en la qual estam compromesos, com la nostra herència ignasiana, pertanyen a l’església i a la humanitat. tothom qui participa d’ambdues és el nostre col·laborador. i quan d’altres van més enllà que nosaltres en cor i esperit, aleshores som nosaltres els seus col·laboradors. aquest és l’únic terreny en el qual és honest competir per als qui tenim en Crist el model i el mestre.

a més, per molt que tots nosaltres hàgim rebut una influència especial d’un o altre professor o mestre en els nostres anys uni-versitaris, tots sabem que la veritable educació és fruit del treball coordinat i complementari de tothom. una universalitat més gran —i a això es refereix la universitat— demana una col·laboració més gran i ofereix més riquesa de formació personal i social. el que la globalització porta d’excessiva influència d’una manera de viure o de pensar ha de ser equilibrat per la solidaritat original i creativa de la universitat. aquesta, mitjançant moltes aportacions i serveis, prepara persones i grups per a una llibertat veritable-ment responsable.

en acabar aquesta llarga exposició, vull expressar una espe-rança. la Congregació general ens ha deixat un manament de revisió a fons de les nostres estructures de govern. no és una tasca fàcil, i nosaltres no tenim la mena de coneixements, d’experiència o de saviesa per portar a cap aquest manament. És la meva esperança que puguem comptar amb vosaltres per a això. He conegut l’altura acadèmica d’esade des d’àsia (xina i filipines) i ara des d’europa, i espero que també més a prop, des de roma, puguem beneficiar-nos d’aquesta mateixa saviesa en forma d’assessorament, mentre ens acompanyeu en les noves tasques de planificar i de governar.

És hora de concloure les meves paraules. a tots vosaltres de-sitjo, abans de res, donar-vos les gràcies perquè, amb el vostre esforç i il·lusió diaris, feu possible la formació de persones al servei dels altres. i, en segon lloc, vull transmetre-us humilment el meu suport i la meva oració perquè continueu amb tenacitat aquesta sacrificada però apassionant tasca en la qual esteu compromesos.

Moltes gràcies.

183

Missió, raó de ser i valors

deClaraCió de valors de la CoMunitat d’esade*

184

esade és una institució acadèmica universitària independent, sense finalitat de lucre, creada el 1958, a Barcelona, per iniciativa d’un grup d’empresaris i de la Companyia de Jesús. des de l’any 1995, forma part de la universitat ramon llull

185

declaració de valors de la comunitat d’esade

La nostra comUnitatels valors d’esade com institució estan expressats en la seva declaració de missió.

esade vol formar persones amb un alt nivell de competència professional, conscients de les seves responsabilitats com a ciutadans del propi país i del món, sensibles a la solidaritat i la justícia social, i capaces de comprometre’s en projectes col·lectius. Per a això, vol fomentar la “qualitat humana”: una combinació de coneixement, criteri, equilibri i profunditat, que genera persones serenes, coherents, fiables i capaces de viure valors fonamentals.

formar part d’una institució universitària com esade ha d’implicar una actitud de compromís amb la missió de la institució, un compromís que s’expressa en els valors que en regeixen la convivència quotidiana i l’activitat acadèmica. les persones que comparteixen aquests valors formen la comunitat d’esade.

els membres d’esade formen part lliurement de la seva comunitat i, dintre de l’acceptació bàsica d’aquests valors, cadascú ha de decidir la seva manera personal de viure’ls. en aquest mateix clima de llibertat i de respecte mutu, esade convida els seus membres a promoure accions i comportaments que siguin coherents amb aquells valors.

la declaració està oberta als canvis que la comunitat vagi experimentant.

Missióla missió d’esade és impulsar la docència i la recerca en els àmbits de la direcció d’empreses i del dret, a fi de contribuir a la formació científica, social i humana de persones que es caracteritzin per un elevat nivell de competència professional i per una plena consciència de la seva responsabilitat en el desenvolupament d’una societat que promogui la dignitat de les persones, en el marc de les tradicions humanista i cristiana, i en un context de diàleg intercultural.

raó de seresade, com a institució acadèmica universitària, està compromesa amb la seva raó de ser per impulsar la docència i la recerca en els àmbits de la direcció d’empreses i del dret, amb la finalitat de:• Formar persones amb un nivell màxim de

competència professional i un clar perfil internacional, conscients de les seves responsabilitats com a ciutadans i com a professionals. Per això, tracta el procés pedagògic des d’una perspectiva global i integral, com un servei a la persona i a la societat.

• Crear i difondre coneixement, a partir de l’estudi crític del saber existent i d’una recerca d’alt rigor científic i de rellevància nacional i internacional.

• Afavorir el debat social, amb informació i propostes sobre temes rellevants i prioritaris per al futur, per tal de contribuir des de la independència a la transformació de la societat cap a unes cotes de justícia i de llibertat més elevades.

186

ELs nostrEs vaLorsla comunitat d’esade es compromet a promoure d’un conjunt de valors coherents amb la qualitat humana i l’excel·lència acadèmica i professional, valors que vol posar al servei de la societat local i global en què està immersa.

aquests valors són: • Actuar amb integritat en el treball acadèmic i professional.

vol dir comportar-se, fins i tot en circumstàncies difícils, de forma compromesa amb valors fonamentals, com el rigor i l’esforç en l’acompliment, l’honradesa, l’esperit crític, l’equitat i el sentit de la responsabilitat.

• Respectar els companys, totes les persones i un mateix, i ser sensible a la situació concreta dels altres.significa reconèixer la dignitat de totes les persones i ser una persona capaç d’acompanyar i d’ajudar els altres quan ho necessiten, i així col·laborar a construir un món més just i humà.

• Valorar positivament la diversitat i aprendre de les diferències entre persones, idees i situacions.significa comprendre que les diferències de gènere, estatus socioeconòmic, origen ètnic, cultura, llengua, religió, orientació sexual, qualitats físiques o d’altres diferències són oportunitats enriquidores per aprendre d’altres persones, del món i d’un mateix.

• Buscar, compartir i contribuir al bé comú de la comunitat d’ESADE.

significa ser conscient que l’obtenció del propi bé no es pot deslligar del bé de tota la comunitat i es reflecteix en actituds de respecte i de responsabilitat envers la comunitat.

• Assumir responsabilitats i compromisos al servei d’una societat més justa.significa comprendre no tan sols el que la realitat “és” de fet, sinó també el que “hauria de ser” d’acord amb la justícia, valor fonamental expressat a la declaració universal dels drets Humans.

EL nostrE compromísd’acord amb aquests valors, els membres de la comunitat d’esade es comprometen, en definitiva, a actuar amb integritat personal, exigència professional i responsabilitat social.

• Integritat personal significa que les paraules i les accions siguin coherents entre si, amb les pròpies conviccions o creences i amb els valors inclosos en aquesta declaració.

• Exigència professional significa rigor en l’acompliment, cultura de l’esforç, actualització continuada, capacitat d’autonomia i cooperació, creativitat transformadora i esperit de servei i de superació.

• Responsabilitat social significa assumir i tenir en compte les conseqüències de les pròpies decisions i el seu efecte en la justícia de les organitzacions i de la societat, tant local com global.

(*) Aquesta Declaració de Valors va ser aprovada pel Patronat de la Fundació ESADE

el 24 de gener de 2008, amb l’informe previ favorable dels òrgans de direcció, i després d’un

procés obert a la participació del professorat, del personal d’administració i serveis, i dels

representants de l’alumnat.

187

volem expressar el nostre agraïment més profund a totes les persones

i les institucions que ens han acompanyat al llarg d’aquests primers

cinquanta anys de vida i als qui actualment formen part de la comunitat

d’esade –professorat i personal no docent–, els noms dels quals es

reprodueixen a les guardes del llibre com a mostra de reconeixement.

agraïments

188

ediCió

Per a l’elaboració d’aquest llibre, s’ha fet servir paper lumisilk semimat de 170 g/m2 garantit amb la certificació forest stewardship Council (fsC). la certificació fsC assegura que la fibra verge utilitzada en la fabricació d’aquest paper procedeix de masses certificades amb les màximes garanties d’una gestió forestal responsable des del punt de vista social i mediambiental, i d’altres fonts controlades. Consumint paper fsC, promovem la conservació dels boscos del planeta i el seu ús responsable.

CoordinaCiórelacions Públiques d’esade

assessoraMent lingüístiCservei lingüístic d’esade

disseny i realitzaCióBPMo edigrup / www.bpmoedigrup.com

PriMera ediCióabril de 2010

diPòsit legalB-12.580-2010

fotografiesarxiu fotogràfic d’esadeBPMo Photo

ProduCCió editoriallaia libros

l’equip que ha coordinat i elaborat aquest llibre expressa l’agraïment més sincer a totes les persones que, amb la seva ajuda i col·laboració, han fet possible que aquest projecte es faci realitat. Ha estat elaborat amb el màxim rigor i cura.

6

llovet boSch, MArc • lobAto pérez, enric • longo MArtínez, frAnciSco • lópez burgueño, Miguel • lópez luque, Miguel • lópez viguriA, enrique • lópez-riobóo Moreno, tereSA • loSADA MArroDÁn, cArloS •

lozAno Soler, JoSep MAriA • luengo elvirA, vAlentinA • lugo villAcAMpA, evA • luMbiArreS llAnAS, eSther • M • MAeStre trillo, AnnA • MAkinen, JuttA eMiliA • MAnchón bArceló, cArlotA • MAnent oStÁriz ,roSA M.

• MAnero MeSoneS, gregorio • MAngrAné pArrAl, JuDith • MArAngeS bAyó, JAuMe • MArcet riSA, neuS • MArch plAnA, Albert • MArcuSSon, MAtt • MÀriA SerrAno, JoSep frAnceSc • MAriMón Arbiol, M. JoSé • MArín

tuyA, belén • MArtí ripoll, MArgAritA • MArtí vilAnovA, DÀliA • MArtín MillÁn, criStinA • MArtin young, will • MArtínez guASch, núriA • MArtínez lAMelA, Àngel • MArtínez ribeS, lluíS • MArtínez toloSAnA, pAtriciA •

MArzAl yetAno, eliA • MASSonS rAbASSA, JoAn • MASucci, vAninA • MAyo SubirAtS, núriA • MccorMick brADy, SArA • Mcelwee, colin • MeJíAS cArAvAcA, MAríA De loS ÁngeleS • MeMbrive AguStín, líDiA • MenA lópez,

frAnceSc XAvier • MenA lópez, SAnDrA • MenDozA MAyorDoMo, XAvier • MenguAl rubio, JoSé Antonio • MercADé nAvArro, iSAbel • Mercuri, MAriA clAuDiA • Merino MArtínez De pinilloS, lAurA • MeSnA weiDner,

cArole • MichAeliDeS, gAby • Miller wheeller, DAn lee • Miquel fornóS, ÀngelS • MirAlleS MASSAnéS, JoSep • MirAlleS SegurA, JoSep • MirAnDA villAlbA, tAMArA • MirAS AlbArrÁn, MilA • MiroSA MArtínez,

pere • MolinA cApellA, JorDi • MonbouSSin, yveS • MontAlvo gArcíA, ADolfo • MontAñA MAtoSAS, JorDi • MontAñéS perAire, MArtA • MonteAguDo plAnA, núriA • MonteS oyA, iSAbel • MorA llonch, glòriA •

MorA pintADo, JorDi • Morente MegiAS, JoSefA • MorriS JAMeS, roSA • MotillA SAbAté, SuSAnA • Müller, iSAbellA kArin • MullerAS vinziA, borJA • Muñoz AviléS, MAríA JoSé • Muñoz giMeno, frAnceSc • Muñoz

MonteS, SílviA • Muñoz roig, AlfonS • Muñoz vilA, AnnA • Mur torné, ignAcio • Murillo bonvehí, DAviD • Murko, MAJA • Mutchler, lee Ann • n • nAvArro cAbAllero, JuAn • nAvArro oliver, iSAbel • nAvArro

SÁnchez, SoniA • nebot hervAS, ADelA • neff foX, JAckie • niño góMez, AnA iSAbel • noguerA uStrell, JoAn • nuAlArt gonzÁlez, lAurA • núñez AlMAzÁn, conchitA • o • obeSo AbAlDe, cArloS • o’brAte chASe, JiM •

octubre ciuDAD, tere • ogAyA vAlléS, Mercè • olAbArríA borrell, criStinA • ollé vAllS, MontSe • oller coMAS, DAviD • orovAl plAnAS, JoSep M. • orúS fArré, DolorS • o’SullivAn brown, MAurA • owen hAwArD,

rhiAn • p • pAchón lArioS, MontSerrAt • pADillA boiX, pilAr • pÁez fuenteS, verónicA cArolinA • pAlAu MontAñAnA, JeSúS • pArADA bAlDerrAMA, peDro • pArDo SpinolA, eSter • pArellADA llADó, MontSe • pAríS

viDA-ribAS, SAntiAgo • pArrAMón roDríguez, eSter • pAScuAl De roSSelló, criStinA • pAtiño lópez, cArMen • peiró poSADAS, MAnel • peiX ventAyolS, AnnA • pelÁez SAnz, frAnciSco • pellegrini, JAninA • pérez cASAS,

bernAt • pérez MAtA, nAtÀliA • pérez oJeDA, SuSAnA • pérez orDen, AMeliA • peroSAnz lozAno, MireiA • pfeil, ronAlD wAyne • piñol Morte, MAríA • piqué AlDoMÀ, fÀtiMA • plAnAS herrero, finA • plAnellAS ArÁn,

MArcel • plAzA vAlleJo, olgA • pleSS, nicolA • poblAcioneS gAztelu, JoSé • porcAr prAtS, JAuMe • poveDA pASAMAr, JeSúS • power, John • prAtDepÀDuA iSern, AleiX • puig bAStArD, pere • puigbó SAnviSenS, JuDith

• r • rAMiS puJol, JuAn • rAyA cortéS, MerceDeS • reDó pArDo, rAquel • reMenDo coS, SòniA • renArt MAnent, núriA • reXAch pérez, iSAbel • riberA regull, rAiMon • rierA gil, AnA criStinA • rigo ArnAvAt, AntòniA

• ring, helgA • riuS SAtué, MònicA • rivAS roDríguez, AnAbel • rocA priAnte, iSAbel • roDón MòDol, JoAn • roDríguez AlArcón, JuliA • roDríguez ArroJo, AleJAnDrA • roDríguez bArrio, JoSé Antonio • roDríguez

cleMente, grAciA • roDríguez góMez, evA • roDríguez gonzÁlez, Jorge luiS • roDríguez hereDiA, Antonio DAniel • roig AlDASoro, JoAn • roig nAvArro, cArleS • roig virgili, cArMe • rolo AlAye, MAurici • roMÁn

vilA, Miguel Ángel • roMero ÁlvArez, cArMen • roMero velASco, MArgAritA • rontein teillArD, JeAnne MArie renée • roS frizón, lyDiA • roSA ÁlvArez, MerceDeS • roSell góMez, pere • rovirA lloberA, XAri •

rowDon, benJAMin • ruAno brAvo, MAríA Del MAr • rubinAt roSillo, SòniA • rucAbADo AguilAr, JoSep • ruiz MÁrquez, MónicA • ruiz MArtínez, neuS • rull AMilS, SílviA • S • SAbAl cÁrDenAS, JAiMe • SAbAté SAuMell,

JoSep • SAcreSt lloSAS, toni • SAinz pelegrí, vegA • SAlDAñA JuvillA, MónicA • SAloM viDAl, AnnA • SÁnchez SegurA, iSAbel • SÁnchez torreS, eSther • SAncho cASADeSúS, AnA • SAncho rovirA, XAvier • SAntAnA

MAriScAl, AleJAnDro • SAnz cAbAllero, JuAn ignAcio • SASSot pérez Del pulgAr, criStinA • SAuquet rovirA, AlfonS • SAyerAS MASperA, JoSep • SegArrA coStA, enric • SenDrA eroleS, ricArD • Señor Montero, AnA •

SepúlveDA gutiérrez, peDro • SerlAvóS SerrA, ricArD • SerrA cArrerA, líDiA • SerrA eliAS, MAriA DolorS • SerrA MArtín, Albert • SerrA SegurA, AntòniA MAriA • SerrA ticó, frAnceSc • SerrAno MirAS, MArtine •

SerrAno rASero, ignAcio • SeSé MuniAtegui, feliciAno • SierrA oliverA, vicentA • SiMón Del burgo, SAntiAgo • Singh, JAtinDer Jit • SiSternAS nAvAleS, MònicA • SkirA lAplAce, feliciA • SMith, MiriAM • SMith, triciA •

SolÀ ASenSio, cArolinA • SolÀ MArtí, AnA • SolAnellAS llobet, XAvier • Solé bArreDA, MònicA • Solé buXó, criStinA • Soler bigAS, beAtriz De • Soler teiXiDor, JoSep • Soler vicente, ceferí • Stöckli, chriStinA •

SureDA pAScuAl, JoAn • SureDA vArelA, MAriA • Suriol ferrer, XAvier • SveJenovA neDevA, SilviyA • Sweeney, gerry • t • tArife conDe, AnA JuliA • tobAruelA cArrerA, beAtriz • toMbArelli, kiMberly • tornAbell

cArrio, robert • torrecillA guMbAu, cArleS • torrente SAnz, roSAnA • trAgAnt eStefAnell, SílviA • triAS De beS uStÁriz, belén • tríAS SAgnier, Miguel • trullÀS flotAtS, DolorS • trullén fernÁnDez, JorDi •

u• ulieD MArtínez, AguStín • unDerwooD, MichAel • uSon roDríguez, MAite • v • vAllS giMénez, JoSep frAnceSc • vAn De broek, hAnS • vAn De pAverD, eSther • vAn Der herten, urSi • vAn lotringen benAvent,

SAnDrA • vArelA nieto, pAblo • vArelA otero, roSA • vÁzquez olivÁn, AnA MAríA • vÁzquez tAvAreS, lAurA MAríA • veDinA, rebekkA • verAStegui góMez, MAríA JoSé • vergéS ortiz, JoSep M. • verhoeven,

Jeroen • verniS DoMènech, AlfreD • vilA Del cAStillo, MontSe • vilA fernÁnDez-SAntAcruz, MAr • vilADAS ollé, helenA • vilAhur fornéS, frAnceSc • vilAnovA igleSiAS, roSA • vilAnovA pichot, MArc •

vinAiXA SerrA, JorDi • viveS De prADA, luiS • von lippA, frAnziSkA • w • wAllAce, eileen • wArehAM, JonAthAn • wernicke, kirSten • weSt, SArAh • weSterMAnn, bernD • wilSon, JonAthAn MichAel •

X • Xifré clAvel, trini • Xifré Del cAMpo, eSther • y • yAgüe MénDez, beAtriz • ySA figuerAS, tAMyko • z • zAMbrAno cASteJón, yolAnDA • zArAgozA núñez, Miguel Ángel • zurAno llort, MontSe • zyMAntAS, JurA

7

llovet boSch, MArc • lobAto pérez, enric • longo MArtínez, frAnciSco • lópez burgueño, Miguel • lópez luque, Miguel • lópez viguriA, enrique • lópez-riobóo Moreno, tereSA • loSADA MArroDÁn, cArloS •

lozAno Soler, JoSep MAriA • luengo elvirA, vAlentinA • lugo villAcAMpA, evA • luMbiArreS llAnAS, eSther • M • MAeStre trillo, AnnA • MAkinen, JuttA eMiliA • MAnchón bArceló, cArlotA • MAnent oStÁriz ,roSA M.

• MAnero MeSoneS, gregorio • MAngrAné pArrAl, JuDith • MArAngeS bAyó, JAuMe • MArcet riSA, neuS • MArch plAnA, Albert • MArcuSSon, MAtt • MÀriA SerrAno, JoSep frAnceSc • MAriMón Arbiol, M. JoSé • MArín

tuyA, belén • MArtí ripoll, MArgAritA • MArtí vilAnovA, DÀliA • MArtín MillÁn, criStinA • MArtin young, will • MArtínez guASch, núriA • MArtínez lAMelA, Àngel • MArtínez ribeS, lluíS • MArtínez toloSAnA, pAtriciA •

MArzAl yetAno, eliA • MASSonS rAbASSA, JoAn • MASucci, vAninA • MAyo SubirAtS, núriA • MccorMick brADy, SArA • Mcelwee, colin • MeJíAS cArAvAcA, MAríA De loS ÁngeleS • MeMbrive AguStín, líDiA • MenA lópez,

frAnceSc XAvier • MenA lópez, SAnDrA • MenDozA MAyorDoMo, XAvier • MenguAl rubio, JoSé Antonio • MercADé nAvArro, iSAbel • Mercuri, MAriA clAuDiA • Merino MArtínez De pinilloS, lAurA • MeSnA weiDner,

cArole • MichAeliDeS, gAby • Miller wheeller, DAn lee • Miquel fornóS, ÀngelS • MirAlleS MASSAnéS, JoSep • MirAlleS SegurA, JoSep • MirAnDA villAlbA, tAMArA • MirAS AlbArrÁn, MilA • MiroSA MArtínez,

pere • MolinA cApellA, JorDi • MonbouSSin, yveS • MontAlvo gArcíA, ADolfo • MontAñA MAtoSAS, JorDi • MontAñéS perAire, MArtA • MonteAguDo plAnA, núriA • MonteS oyA, iSAbel • MorA llonch, glòriA •

MorA pintADo, JorDi • Morente MegiAS, JoSefA • MorriS JAMeS, roSA • MotillA SAbAté, SuSAnA • Müller, iSAbellA kArin • MullerAS vinziA, borJA • Muñoz AviléS, MAríA JoSé • Muñoz giMeno, frAnceSc • Muñoz

MonteS, SílviA • Muñoz roig, AlfonS • Muñoz vilA, AnnA • Mur torné, ignAcio • Murillo bonvehí, DAviD • Murko, MAJA • Mutchler, lee Ann • n • nAvArro cAbAllero, JuAn • nAvArro oliver, iSAbel • nAvArro

SÁnchez, SoniA • nebot hervAS, ADelA • neff foX, JAckie • niño góMez, AnA iSAbel • noguerA uStrell, JoAn • nuAlArt gonzÁlez, lAurA • núñez AlMAzÁn, conchitA • o • obeSo AbAlDe, cArloS • o’brAte chASe, JiM •

octubre ciuDAD, tere • ogAyA vAlléS, Mercè • olAbArríA borrell, criStinA • ollé vAllS, MontSe • oller coMAS, DAviD • orovAl plAnAS, JoSep M. • orúS fArré, DolorS • o’SullivAn brown, MAurA • owen hAwArD,

rhiAn • p • pAchón lArioS, MontSerrAt • pADillA boiX, pilAr • pÁez fuenteS, verónicA cArolinA • pAlAu MontAñAnA, JeSúS • pArADA bAlDerrAMA, peDro • pArDo SpinolA, eSter • pArellADA llADó, MontSe • pAríS

viDA-ribAS, SAntiAgo • pArrAMón roDríguez, eSter • pAScuAl De roSSelló, criStinA • pAtiño lópez, cArMen • peiró poSADAS, MAnel • peiX ventAyolS, AnnA • pelÁez SAnz, frAnciSco • pellegrini, JAninA • pérez cASAS,

bernAt • pérez MAtA, nAtÀliA • pérez oJeDA, SuSAnA • pérez orDen, AMeliA • peroSAnz lozAno, MireiA • pfeil, ronAlD wAyne • piñol Morte, MAríA • piqué AlDoMÀ, fÀtiMA • plAnAS herrero, finA • plAnellAS ArÁn,

MArcel • plAzA vAlleJo, olgA • pleSS, nicolA • poblAcioneS gAztelu, JoSé • porcAr prAtS, JAuMe • poveDA pASAMAr, JeSúS • power, John • prAtDepÀDuA iSern, AleiX • puig bAStArD, pere • puigbó SAnviSenS, JuDith

• r • rAMiS puJol, JuAn • rAyA cortéS, MerceDeS • reDó pArDo, rAquel • reMenDo coS, SòniA • renArt MAnent, núriA • reXAch pérez, iSAbel • riberA regull, rAiMon • rierA gil, AnA criStinA • rigo ArnAvAt, AntòniA

• ring, helgA • riuS SAtué, MònicA • rivAS roDríguez, AnAbel • rocA priAnte, iSAbel • roDón MòDol, JoAn • roDríguez AlArcón, JuliA • roDríguez ArroJo, AleJAnDrA • roDríguez bArrio, JoSé Antonio • roDríguez

cleMente, grAciA • roDríguez góMez, evA • roDríguez gonzÁlez, Jorge luiS • roDríguez hereDiA, Antonio DAniel • roig AlDASoro, JoAn • roig nAvArro, cArleS • roig virgili, cArMe • rolo AlAye, MAurici • roMÁn

vilA, Miguel Ángel • roMero ÁlvArez, cArMen • roMero velASco, MArgAritA • rontein teillArD, JeAnne MArie renée • roS frizón, lyDiA • roSA ÁlvArez, MerceDeS • roSell góMez, pere • rovirA lloberA, XAri •

rowDon, benJAMin • ruAno brAvo, MAríA Del MAr • rubinAt roSillo, SòniA • rucAbADo AguilAr, JoSep • ruiz MÁrquez, MónicA • ruiz MArtínez, neuS • rull AMilS, SílviA • S • SAbAl cÁrDenAS, JAiMe • SAbAté SAuMell,

JoSep • SAcreSt lloSAS, toni • SAinz pelegrí, vegA • SAlDAñA JuvillA, MónicA • SAloM viDAl, AnnA • SÁnchez SegurA, iSAbel • SÁnchez torreS, eSther • SAncho cASADeSúS, AnA • SAncho rovirA, XAvier • SAntAnA

MAriScAl, AleJAnDro • SAnz cAbAllero, JuAn ignAcio • SASSot pérez Del pulgAr, criStinA • SAuquet rovirA, AlfonS • SAyerAS MASperA, JoSep • SegArrA coStA, enric • SenDrA eroleS, ricArD • Señor Montero, AnA •

SepúlveDA gutiérrez, peDro • SerlAvóS SerrA, ricArD • SerrA cArrerA, líDiA • SerrA eliAS, MAriA DolorS • SerrA MArtín, Albert • SerrA SegurA, AntòniA MAriA • SerrA ticó, frAnceSc • SerrAno MirAS, MArtine •

SerrAno rASero, ignAcio • SeSé MuniAtegui, feliciAno • SierrA oliverA, vicentA • SiMón Del burgo, SAntiAgo • Singh, JAtinDer Jit • SiSternAS nAvAleS, MònicA • SkirA lAplAce, feliciA • SMith, MiriAM • SMith, triciA •

SolÀ ASenSio, cArolinA • SolÀ MArtí, AnA • SolAnellAS llobet, XAvier • Solé bArreDA, MònicA • Solé buXó, criStinA • Soler bigAS, beAtriz De • Soler teiXiDor, JoSep • Soler vicente, ceferí • Stöckli, chriStinA •

SureDA pAScuAl, JoAn • SureDA vArelA, MAriA • Suriol ferrer, XAvier • SveJenovA neDevA, SilviyA • Sweeney, gerry • t • tArife conDe, AnA JuliA • tobAruelA cArrerA, beAtriz • toMbArelli, kiMberly • tornAbell

cArrio, robert • torrecillA guMbAu, cArleS • torrente SAnz, roSAnA • trAgAnt eStefAnell, SílviA • triAS De beS uStÁriz, belén • tríAS SAgnier, Miguel • trullÀS flotAtS, DolorS • trullén fernÁnDez, JorDi •

u• ulieD MArtínez, AguStín • unDerwooD, MichAel • uSon roDríguez, MAite • v • vAllS giMénez, JoSep frAnceSc • vAn De broek, hAnS • vAn De pAverD, eSther • vAn Der herten, urSi • vAn lotringen benAvent,

SAnDrA • vArelA nieto, pAblo • vArelA otero, roSA • vÁzquez olivÁn, AnA MAríA • vÁzquez tAvAreS, lAurA MAríA • veDinA, rebekkA • verAStegui góMez, MAríA JoSé • vergéS ortiz, JoSep M. • verhoeven,

Jeroen • verniS DoMènech, AlfreD • vilA Del cAStillo, MontSe • vilA fernÁnDez-SAntAcruz, MAr • vilADAS ollé, helenA • vilAhur fornéS, frAnceSc • vilAnovA igleSiAS, roSA • vilAnovA pichot, MArc •

vinAiXA SerrA, JorDi • viveS De prADA, luiS • von lippA, frAnziSkA • w • wAllAce, eileen • wArehAM, JonAthAn • wernicke, kirSten • weSt, SArAh • weSterMAnn, bernD • wilSon, JonAthAn MichAel •

X • Xifré clAvel, trini • Xifré Del cAMpo, eSther • y • yAgüe MénDez, beAtriz • ySA figuerAS, tAMyko • z • zAMbrAno cASteJón, yolAnDA • zArAgozA núñez, Miguel Ángel • zurAno llort, MontSe • zyMAntAS, JurA


Amb el pAtrocini

esade, 50 anys inspirant futurs

Documents