i pla d'igualtat municipal entre dones i homes de ... · l’article 4.1 de la llei 9/2003, de...

I PLA D'IGUALTAT

MUNICIPAL ENTRE

DONES I HOMES DE

CARCAIXENT

2019-2022

I Pla d'Igualtat municipal entre dones i homes del municipi de Carcaixent

Hi ha un temps per a deixar que succeïsquen les coses i un altre per a fer que

succeïsquen

2


SUMARI1 PRESENTACIÓ................................................................................................................................4

2 INTRODUCCIÓ................................................................................................................................5

3 MARC LEGISLATIU.......................................................................................................................6A) Normativa autonòmica...........................................................................................................6B) Normativa estatal...................................................................................................................7C) Normativa europea.................................................................................................................7D) Normativa internacional........................................................................................................8

4 PRINCIPIS ORIENTADORS DEL PLA..........................................................................................9

5 DIAGNÒSTIC. DETECCIÓ DE NECESSITATS..........................................................................10A) Mercat laboral......................................................................................................................11B) Violència de gènere..............................................................................................................12

6 ÀREES D'ACTUACIÓ:..................................................................................................................13

7 PLA D'ACCIÓ.................................................................................................................................14A) Formació i ocupació.................................................................................................................14B) Participació i promoció de l'associacionisme...........................................................................16C) Corresponsabilitat i nous usos del temps..................................................................................18D) Cultura, educació i temps lliure................................................................................................19E) Mitjans de comunicació i ús no sexista del llenguatge.............................................................23F) Salut i inclusió social.................................................................................................................24G) Urbanisme.................................................................................................................................25H) Prevenció i eliminació de la violència de gènere.....................................................................26

8 ORGANISMES IMPLICATS, I INDICADORS AVALUACIÓ.....................................................28

9 VIGÈNCIA DEL PLA I CRONOGRAMA D'ACTUACIÓ............................................................39A) Vigència....................................................................................................................................39B) Cronograma..............................................................................................................................40

10 AVALUACIÓ I SEGUIMENT......................................................................................................49A) Avaluació..................................................................................................................................50B) Comissió de seguiment.............................................................................................................51

11 GLOSSARI....................................................................................................................................52

12 BIBLIOGRAFIA...........................................................................................................................64A) Pla Igualtat................................................................................................................................64B) Glossari.....................................................................................................................................64

3


1 PRESENTACIÓ

A pesar dels grans avanços en matèria d'igualtat aconseguits, encara són moltes les

barreres a eliminar per obtindre una societat lliure de discriminacions i de violències

masclistes.

És cert que els avanços normatius en matèria d'igualtat i de prevenció i eliminació de la

violència de gènere són nombrosos, però aquestes lleis no són suficients si no comporten

unes estratègies i uns instruments que possibiliten un canvi real. Estratègies i instruments

que cal que es materialitzen en programes, projectes i pressupostos.

Les dades parlen per elles mateixes i és clar que la nostra societat encara està

impregnada de múltiples desigualtats, per la qual cosa és necessari passar a mesures

concretes que eliminen aquestes diferències.

És indispensable establir un Pla per a combatre des de tots els àmbits les desigualtats

històriques que han patit i segueixen patint les dones al nostre municipi.

4


2 INTRODUCCIÓ

El I Pla d'Igualtat d'oportunitats entre homes i dones de Carcaixent és el document marc

d'actuació per a l'Ajuntament de Carcaixent en matèria d'igualtat i es presenta com un

instrument de treball on s'arrepleguen les actuacions que cal realitzar des de les distintes

entitats municipals, dirigides a eliminar les situacions de desigualtat de les dones en tots

els àmbits de la vida social i encaminades a aconseguir una igualtat real i efectiva entre

dones i homes.

Aquest document és fruit del compromís polític per tal d’avançar en aquest camí d’igualtat,

per tant totes les regidories han d’implicar-se en aquest Pla, així com també hi han de

participar i col·laborar agents socials, associacions locals, empreses, i altres entitats del

municipi de Carcaixent.

És imprescindible treballar la transversalitat de gènere en l’àmbit municipal, però no com

una àrea específica, sinó com a principi rector de la forma de treballar i entendre el treball

que l’administració ha de dur a terme per a garantir una igualtat real i efectiva. La

transversalitat cal que es materialitze en les ferramentes, estructures i canvis necessaris a

nivell intern, perquè aquest principi tan important es convertisca, efectivament, en un fet,

en una realitat que impregne tota la labor de l’administració local.

És un Pla obert i flexible, que ha d’adaptar-se a les necessitats específiques de la

població de Carcaixent i en el qual ha d’implicar-se tota la ciutadania, i al qual han de

destinar-se els recursos i mitjans necessaris perquè es pose en marxa.

Per a valorar aquesta situació, es realitza un diagnòstic que ens aporta informació sobre

aquesta realitat i, posteriorment, es determinen els objectius i les accions a desenvolupar,

tancats en el temps però oberts a les modificacions de l’evolució de la ciutadania de

Carcaixent.

5


3 MARC LEGISLATIU

Tal com s'arreplega en la GUIA GENERALITAT

A) Normativa autonòmica

L’article 11 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana determina que la

Generalitat vetlarà, en tot cas, perquè les dones i els homes puguen participar plenament

en la vida laboral, social, familiar i política sense discriminacions de cap tipus, i garantirà

que ho facen en igualtat de condicions. A aquests efectes, es garantirà la compatibilitat de

la vida familiar i laboral.

L’article 33.3 k) de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la

Comunitat Valenciana, reconeix que els municipis valencians tenen competències pròpies

en la promoció de polítiques que permeten avançar en la igualtat efectiva d’homes i

dones.

L’article 4.1 de la Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i

homes, estableix que els poders públics valencians adoptaran les mesures apropiades per

a modificar els patrons socioculturals de conducta assignats en funció del gènere, amb la

finalitat d’eliminar els prejudicis, els usos i els costums de qualsevol índole basats en la

idea d’inferioritat o en funcions estereotipades de dones i homes contràries al principi

d’igualtat.

En la Llei 4/2012, de 15 d’octubre, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Carta de Drets

Socials de la Comunitat Valenciana, s’estableix el conjunt de principis, drets i directrius

que informen l’actuació pública de la Generalitat en l’àmbit de la política social, que és

expressió de la convivència social dels valencians i de les valencianes.

6


B) Normativa estatal

L’article 14 de la Constitució espanyola proclama el dret a la igualtat i a la no-discriminació

per raó de sexe. Per la seua banda, l’article 9.2 consagra l’obligació dels poders públics

de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què

s’integra siguen reals i efectives.

La Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, naix amb la vocació

d’erigir-se en la llei-codi de la igualtat entre dones i homes.

Realitza una projecció del principi d’igualtat que comprén distints àmbits, en els quals

puga generar-se o perpetuar-se la desigualtat. Per això, la consideració de la dimensió

transversal de la igualtat, senya d’identitat del modern dret antidiscriminatori, com a

principi fonamental.

La Llei es refereix a la generalitat de les polítiques públiques a Espanya, tant d’estatals,

com d’autonòmiques i locals.

C) Normativa europea

La igualtat és, així mateix, un principi fonamental en la Unió Europea. Des de l’entrada en

vigor del Tractat d’Amsterdam fins a l’actual Tractat de la Unió Europea i el Tractat de

Funcionament de la Unió Europea, la igualtat entre dones i homes i l’eliminació de les

desigualtats entre els uns i les altres són un objectiu que ha d’integrar-se en totes les

polítiques i accions de la Unió i dels seus membres.

S’han dictat nombroses directives comunitàries sobre igualtat de sexes d’importància en

matèria d’igualtat d’oportunitats i de tracte, les quals s’han transposat a l’ordenament

espanyol.

7


D) Normativa internacional

La igualtat entre dones i homes és un principi jurídic universal reconegut en diversos

textos internacionals sobre drets humans, entre els quals destaca la Convenció sobre

l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, aprovada per l’Assemblea

General de les Nacions Unides al desembre de 1979 i ratificada per Espanya el 1983. En

aquest mateix àmbit ressalten els avanços introduïts per conferències mundials

monogràfiques, com la de Nairobi de 1985 i Pequín de 1995.

En l’Organització Internacional del Treball (OIT), la igualtat entre dones i homes està

consagrada ja en la constitució i projectada en les normes internacionals del treball.

Els quatre convenis clau de l’OIT són: el Conveni sobre igualtat de remuneració, el

Conveni sobre la discriminació en l’ocupació, el Conveni sobre els treballadors amb

responsabilitats familiars i el Conveni sobre la protecció de la maternitat.

8


4 PRINCIPIS ORIENTADORS DEL PLA

• Igualtat efectiva de dones i homes

"El principi d'igualtat de tracte entre dones i homes suposa l'absència de tota

discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe i, especialment, les derivades de

la maternitat, l'assumpció d'obligacions familiars i l'estat civil" (Article 3 de la Llei

Orgànica 3/2007, de 22 de març).

• Transversalitat de gènere o mainstreaming: El mainstreaming de gènere és

l’organització (la reorganització), la millora, el desenvolupament i l’avaluació dels

processos polítics, de manera que una perspectiva d’igualtat de gènere s’incorpore

en totes les polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, per part dels actors

normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques (EG-S-MS, 1999: 26).

• Diversitat: La igualtat d'oportunitats per a totes les persones independentment de

la seua procedència, cultura, nacionalitat, religió, orientació sexual. Entenem la

societat com un tot divers i diferent.

• Prevenció de la violència masclista: La millor forma de previndre i eliminar les

violències masclistes és aconseguir una societat lliure de desigualtats, ja que la

violència de gènere és la màxima expressió de les desigualtats existents entre

dones i homes.

9


5 DIAGNÒSTIC. DETECCIÓ DE NECESSITATS

Carcaixent és un municipi pertanyent a la comarca de la Ribera Alta. Té una població de

20.649 habitants (març 2018), 10.236 homes (49,57%) i 10.413 dones.(50,43%) La

conurbació que forma en l'actualitat amb els municipis d'Alzira i Algemesí constitueix, amb

els seus 95.000 habitants, el segon nucli de població de la província, després de la capital

i la seua àrea metropolitana.

Prèviament a l’elaboració del Pla, s’ha realitzat un diagnòstic sobre la situació del municipi

que ens ha ajudat a identificar les necessitats bàsiques a considerar per a implementar la

perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals, amb la finalitat de corregir

aquells aspectes que puguen donar lloc a desigualtats o discriminacions.

L’estructura de la població per grups d’edats i sexe és la següent:

10

Població de Carcaixent per sexe i edat 2017 (grups quinquennals)

Edat Homes Dones TotalDe 0 a 4 436 460 896De 5 a 9 568 523 1091

De 10 a 14 522 520 1042De 15 a 19 553 535 1088De 20 a 24 557 521 1078De 25 a 29 629 555 1184De 30 a 34 685 662 1347De 35 a 39 804 761 1565De 40 a 44 926 800 1726De 45 a 49 882 779 1661De 50 a 54 791 752 1543De 55 a 59 666 696 1362De 60 a 64 556 551 1107De 65 a 69 445 498 943De 70 a 74 389 475 864De 75 a 79 333 446 779De 80 a 84 211 391 602De 85 a 89 134 268 402De 90 a 94 44 125 169De 95 a 99 8 18 26Més de 99 4 4 8


Si fem una referència a la població segons la nacionalitat, per a l’any 2017, el 9,1% de la

població és estrangera. El 39,2% provenen de la Unió Europea, el 14,6% d’Europa no

comunitària i 34,3% d’Àfrica, 7,4% d’Amèrica i el 4,3% restant és d’Àsia, Oceania i

apàtrides. En concret, es distribueix entre 60 nacionalitats diferents. La població

majoritària és la marroquina, seguida de la romanesa i en un tercer lloc de l’armènia.

En relació a la distribució per sexe de les persones estrangeres, el 56,8% són homes

mentre que el 43,2% són dones.

En el cas de les persones procedents d'Àfrica, el 63% són homes i el 37%, dones.

Aquesta diferència està justificada perquè solen ser ells els que inicien el procés migratori

i elles solen vindre després amb una posterior reagrupació familiar.

Quant al nivell educatiu, s'observa una feminització en el nivell educatiu més alt, mentre

que el nombre d’homes amb estudis de 2n grau és superior. Aquest fet es deu a la

masculinització en estudis de la formació professional i també es pot atribuir al fet que

l'oferta de cicles formatius que ofereix l’Institut de Formació Professional de Carcaixent és

majoritàriament de la branca de manteniment de vehicles. I, per últim, la relació de dones

sense estudis i analfabetes és superior al nombre d'homes.

A) Mercat laboral

El mercat laboral de Carcaixent és principalment terciari, hi destaca el sector serveis.

Atenent estadístiques del Servef, a final del setembre de 2018, el nombre de persones

demandants parades a Carcaixent és 1.082 dones i 629 homes, mentre que el nombre de

contractacions és major en el cas dels homes. Al desembre de 2017 s'havien realitzat 519

contractes a homes i 248 a dones, menys de la meitat.

Aquesta desigualtat en la contractació és comptant al llarg dels anys, els homes

presenten el doble de contractacions respecte de les dones en el municipi.

11


B) Violència de gènere

De les consultes reflectides en la base de dades des de l’inici del treball de l’agent

d’Igualtat, són prou les dones que acudeixen a l’oficina per problemes de violència amb la

parella o ex-parella. La majoria venen derivades per professionals, principalment forces de

seguretat, serveis socials i centre de salut, encara que moltes d’elles no estan disposades

a interposar denúncia.

En algunes ocasions és la família la que ha demanat orientació, ja que la dona no és

conscient d’estar patint violència.

Per altra part, es treballa en coordinació amb l’agent de la guàrdia civil que porta el

seguiment de les dones que tenen mesures de protecció i resideixen a Carcaixent, i que a

data de finals d’any 2017 són 43.

12


6 ÀREES D'ACTUACIÓ

Atenent les necessitats detectades a la ciutat de Carcaixent, hem establert vuit àrees

d'actuació que considerem imprescindibles per a aconseguir la igualtat real i efectiva entre

les dones i els homes de la ciutat de Carcaixent.

Aquestes àrees són les següents:

A) Formació i ocupació.

B) Participació i promoció de l'associacionisme.

C) Corresponsabilitat i nous usos del temps.

D) Cultura, educació i temps lliure.

E) Mitjans de comunicació i ús no sexista del llenguatge.

F) Salut i inclusió social.

G) Urbanisme.

H) Prevenció i eliminació de la violència de gènere.

13


7 PLA D'ACCIÓ

A) Formació i ocupació:

1. Integrar la perspectiva de gènere en els serveis municipals:

• Elaborar el Pla d'Igualtat intern del personal de l'Ajuntament.

• Integrar la perspectiva de gènere en els diferents processos i models

existents per treballar, col·laborar i participar amb la corporació municipal:

◦ Introduir l’elaboració prèvia d’informes d’impacte de gènere en els

projectes municipals com una eina de treball amb la finalitat de no

incorporar, de forma involuntària, noves discriminacions per raó de sexe.

◦ Prioritzar en la concessió de subvencions municipals a aquelles entitats,

empresses i associacions participants que establisquen entre el seus

objectius una convivència igualitària i no sexista.

◦ Establir clàusules en els diferents contractes on l’existència de polítiques

d’igualtat així com la possessió del propi Pla d’Igualtat es convertisquen

en un requisit indispensable per poder accedir a aquests.

◦ Incrementar el percentatge de processos selectius d'accés i promoció de

l’ocupació pública que inclouen continguts d'igualtat en els seus temaris.

◦ Tindre en compte la perspectiva de gènere a l’hora de confeccionar els

pressupostos municipals.

• Consolidar l'Àrea d'Igualtat com a encarregada de supervisar la

transversalitat.

◦ Generar una Comissió d’Igualtat amb representants de diferents

departaments de la Corporació, sectors necessaris del municipi, i d’altre

que es tinguen en consideració on s’estipulen els criteris i les accions a

realitzar en matèria d’igualtat.

◦ Participar activament amb els diferents agents existents a l'hora de

planificar, programar i, si s'escau, realitzar diferents accions.

◦ Editar un catàleg per als diferents sectors del municipi (teixit associatiu,

consells existents, departaments de l'Ajuntament, etc.) on queden

recollits els diferents criteris, qüestions, etc., que cal tindre en compte per

14


a garantir la igualtat entre homes i dones.

2. Realitzar formació adequada a les necessitats detectades en les dones de

Carcaixent:

• Fer un estudi concret sobre la realitat formativa i laboral, etc., de les dones

de Carcaixent per a detectar les necessitats concretes d’aquestes.

• Conscienciar i treballar amb l’Escola de Persones Adultes del municipi per

afrontar les necessitats detectades i implicar-la en el procés de canvi i de

formació d’aquestes.

• Les formacions concretes s’establiran arran de les necessitats detectades,

una de les quals, és, per exemple, el coneixement de noves tecnologies, etc.

3. Disminuir els estereotips i prejudicis associats a determinats llocs de

treball:

• Establir una coordinació amb els departaments d’Orientació dels centres de

secundària del municipi per posar damunt la taula aquesta situació, treballar-

la conjuntament i produir un canvi en aquest paradigma.

4. Afavorir l’elaboració de Plans d’Igualtat tant en el sector privat i com al

teixit associatiu.

5. Establir a les borses d’emergència de l’Ajuntament que les víctimes de

violència tinguen una puntuació concreta per trobar-se en aquesta

situació.

15


B) Participació i promoció de l'associacionisme:

1. Impulsar polítiques socials que ajuden a augmentar el nombre

d'organitzacions socials que tenen per objecte o que inclouen objectius

adreçats a la igualtat de dones i homes en les seues programacions:

• Crear una línia de subvencions per a les associacions de dones establides

al municipi.

• Consolidar un servei d’assessorament per a la creació, consolidació i

seguiment de les entitats i associacions de dones situades al territori.

2. Fomentar el moviment associatiu de dones i la participació d'aquestes en

aquest.

• Visibilitzar les accions que actualment s’estan portant a terme per part de les

associacions de dones de tot el municipi.

◦ Realitzar en col·laboració amb totes les associacions del territori

Jornades de Participació, on, a través d’un element vertebrador comú, es

tracten diferents temes al voltant de la igualtat, la no discriminació, etc.

◦ Establir trobades de les associacions feministes actives al municipi.

• Consolidar el Consell de les Dones de recent creació i convertir-lo en un

espai generador d’idees, propostes i accions:

◦ Promoure l’autonomia del Consell en la presa de decisions així com en

la proposta i realització d’accions.

◦ Proporcionar formació adient per a aconseguir l’empoderament de les

persones participants (com per exemple, gestió de grups, confecció de

projectes i sol·licitud de subvencions, etc.).

◦ Ser un suport per al Consell quant a resolució de dubtes,

acompanyament d’accions i difusió d’aquestes, etc.

• Augmentar el reconeixement de la contribució del moviment feminista i de

les associacions de les dones a favor de la millora social:

◦ Organitzar un acte de reconeixement institucional concret i visible de

caràcter anual on estiguen representades totes les associacions que

treballen amb dones del municipi.

16


3. Incrementar l’accés, la presència i la participació de les dones en els àmbits

de la decisió d’influència:

• Donar a conéixer els diferents òrgans i espais de participació existents

mitjançant campanyes de difusió específiques.

• Dur a terme jornades de participació adreçades a dones on puguen decidir

qüestions que els afecten:

◦ Establir les necessitats i temes d’interés que motiven les dones del

municipi per determinar els espais i les qüestions a tractar dins les

jornades de participació.

17


C) Corresponsabilitat i nous usos del temps:

1. Fomentar polítiques que incentiven la conciliació corresponsable.

• Sensibilitzar el teixit empresarial en aquest àmbit:

◦ Realitzar xarrades específiques al teixit empresarial i associatiu sobre

aquesta temàtica.

◦ Generar, participar i/o coordinar la taula d’entitats existent al municipi

per donar resposta als dubtes, promoure l’intercanvi d’idees i establir

sinergies més positives dins del territori.

• Donar a conéixer al territori el servei municipal d’informació i assessorament

d’aquestes qüestions tant per a les entitats i empreses com per a particulars.

◦ Incrementar el percentatge d’homes que s’acullen a mesures per a la

conciliació.

2. Realitzar jornades adreçades a tota la població que tinguen com a eix

vertebrador els usos del temps.

3. Incrementar i portar a terme estudis específics sobre la situació de les dones

i/o amb perspectiva de gènere per a tindre una visió més concreta de la

realitat, detectar necessitats i dificultats:

• Crear nous projectes que responguen a les necessitats i dificultats detectades

com, per exemple, la creació d’un banc del temps, entre d’altres.

18


D) Cultura, educació i temps lliure:

1. Treballar sinergies entre els diferents agents del territori i totes les àrees

municipals corresponents mitjançant una taula de coordinació conjunta per a

avançar en la idea d’una visió no sexista de la societat:

• Tindre en compte la perspectiva de gènere a l’hora de confeccionar els

pressupostos corresponents per portar endavant les propostes plantejades a

la taula de coordinació.

◦ Destinar una part del pressupost de la biblioteca per a la bibliografia

feminista.

• Incloure una programació continuada al llarg de l’any al voltant de la dona.

• Sensibilitzar en dates puntuals com el 8M i el 25N i altres dates que

s’estimen oportunes.

2. Afavorir que els programes i activitats que conformen l'activitat cultural

garantisquen la igualtat d'oportunitats i la no–discriminació per raó de sexe:

• Impulsar la presència de dones en els jurats per a la concessió de premis

artístics, científics..., promoguts per l'Ajuntament o altres entitats que

gaudisquen d'ajudes municipals pel seu desenvolupament.

• Establir un concurs literari on l’eix central i la temàtica de les propostes siga

la igualtat, el trencament de prejudicis i estereotips envers les dones.

3. Realitzar investigacions de les aportacions històriques i culturals de les

dones del municipi.

• Fomentar la presència de les dones en les manifestacions culturals

tradicionals.

• Incorporar continguts d'igualtat en actuacions formatives no específicament

dirigides a la igualtat.

• Dur a terme un concurs per tots els centres de secundària de Carcaixent per

visibilitzar les dones emblemàtiques de la ciutat.

19


4. Dinamitzar el cicle festiu tenint en compte la perspectiva de gènere:

• Participar en l'organització del ral·li fent incís en el fet que les proves tinguen en

compte aquesta perspectiva.

• Establir un premi concret per a la falla no sexista.

• Vetlar perquè no hi haja manifestacions sexistes i discriminatòries en els

diferents actes que es deriven de les festes populars (ex. carnestoltes, ral·li,

falles, etc.).

• Propiciar que la mostra de teatre compte amb obres d’autoria femenina i/o

obres lliures d’estereotips i prejudicis, així com amb obres específiques on es

treballen la prevenció de la violència i promoguen valors en matèria d’igualtat.

• Dur a terme campanyes específiques per a previndre agressions sexistes en els

llocs d'oci i de festes.

5. Treballar els estereotips i prejudicis envers els rols de gènere establerts:

a) Àmbit esportiu: Visibilitzar l’esport femení:

• Posar en valor allò aconseguit per les dones dins dels diferents esports

existents.

• Realitzar jornades de visibilització mitjançant taules redones amb testimonis i

experiències d’esportistes il·lustres de la ciutat.

• Establir espais físics de visualització tant de caràcter temporal –exposicions–

com permanents.

b) Àmbit cultural:

• Conscienciar de la importància de l’existència d’un Pla d’Igualtat en cadascuna

de les empresses, associacions i entitats.

• Fer pedagogia sobre què és un Pla d’Igualtat, en què consisteix, quins

avantatges té i per què és necessari:

➢ Fer un butlletí informatiu/catàleg que estiga pressent en tots els organismes

de la corporació municipal.

➢ Establir en les xarrades que es realitzen en matèria d’igualtat i

20


corresponsabilitat un punt del dia on es tracte aquesta qüestió de manera

explícita.

• Incorporar dins del Club de Lectura existent un trimestre fix on es tracten llibres

feministes.

• Consolidar el racó feminista de la Biblioteca municipal.

c) Àmbit educatiu no formal:

• Treballar la programació de l’Escola d’Estiu tenint en compte la perspectiva de

gènere:

➢ Establir espais de convivència real on tothom, independentment de les

seues diferències, realitze activitats conjuntes.

➢ Promoure una dinàmica de funcionament participativa, assembleària i adient

amb propostes «neutres» i no tan marcades i delimitades pels valors

establerts a la societat actual.

➢ Potenciar l’intercanvi d’activitats com una eina de diversificar l’oferta així

com posar en qüestió els valors establerts.

• Vetlar perquè en les activitats extraescolars municipals s’aplique una

programació amb perspectiva de gènere i es treballen valors d’integració, no

discriminatoris i igualitaris, promovent l’intercanvi d’aquestes i incloent-hi equips

mixtos en les accions d’equip.

• Conscienciar de la importància de la coeducació i la corresponsabilitat:

➢ Realitzar tallers i xarrades d’aquesta temàtica tant a dones com a homes.

d) Àmbit educatiu formal:

• Portar a terme una coordinació amb educació i les figures d’igualtat i

convivència (CIIC) existents a les escoles per a propiciar l’intercanvi de

coneixement, promoure idees i realitzar propostes per treballar els rols de

gènere des d’una perspectiva de gènere i valors d’igualtat.

• Incorporar, tant a les escoles d’infantil, de primària i de secundària com a

l’Institut en la programació concreta on es treballen qüestions d’igualtat,

integració i no discriminatòries, un espai de visibilitat en dates assenyalades

com ara el 8 de març, el 25 de novembre i d’altres que es consideren

oportunes, de forma que es convertisquen en un treball continuat i conjunt dels

21


diferents agents.

e) Àmbit d’associacions i d’entitats:

• Conscienciar les diferents entitats, associacions i agents del municipi

de la importància de la seua col·laboració en aquest tema, tant com a

detectors de possibles desigualtats com a promotors de canvi de

paradigma.

• Incorporar les associacions i entitats existents a les taules, consells i

altres òrgans participatius que treballen els diferents temes d’igualtat,

la coordinació d’activitats, etc.

• Donar veu a les associacions i entitats perquè puguen fer propostes

d’actuació concretes.

22


E) Mitjans de comunicació i ús no sexista del llenguatge:

1. Establir mecanismes de control per a garantir l'ús d'un llenguatge no sexista i

una imatge no estereotipada en les comunicacions externes i internes que

s'emeten des de la corporació municipal.

• Revisar les publicacions de l'Ajuntament i que facen ús del llenguatge

inclusiu i no sexista: facebook municipal, pàgina web, pamflets informatius,

llibre de festes, etc.

• Incorporar l'enfocament de gènere en les accions de comunicació.

• Formar en l'ús d'un llenguatge no sexista les persones treballadores de la

corporació municipal.

2. Incrementar el nombre de programes i continguts que en els mitjans de

comunicació social promoguen una presència equilibrada i una imatge plural

d'ambdós sexes, al marge de cànons de bellesa i estereotips sexistes.

3. Realitzar campanyes de visibilització dels estereotips i prejudicis existents en

la societat actual fent pedagogia per treballar-los i construir una societat més

igualitària.

23


F) Salut i inclusió social:

1. Promoure hàbits de vida saludables per contribuir al benestar físic i psíquic

de la salut de la població des d'una perspectiva de gènere, fent especial

èmfasi en les dones que es troben en situacions més vulnerables:

• Incorporar la perspectiva de gènere en els tallers, publicacions, cursos,

xarrades, etc., que es porten a terme per a la promoció de la salut.

2. Dotar les dones amb recursos d'informació i assessorament que

contribuïsquen a una millora de la seua autonomia personal.

3. Generar un espai de sororitat per a les dones del municipi:

• Visibilitzar les diverses formes de discriminació que pateixen les dones més

vulnerables, com poden ser les dones migrants i d’altres que es troben en

situació de risc o d’exclusió social.

• Treballar els estereotips i prejudicis concrets associats a aquestes.

• Donar recursos concrets a les necessitats específiques d’aquestes dones.

4. Integrar la perspectiva de gènere en les àrees de salut municipals:

• Conscienciar de la importància de la detecció primerenca de la violència

masclista.

• Adequar els protocols locals d'actuació a les necessitats de les dones,

especialment a les més vulnerables.

24


G) Urbanisme:

1. Augmentar el reconeixement social de dones a través d'elements urbans.

• Dispensar i posar en funcionament itineraris històrics i culturals per a

evidenciar les aportacions de les dones al municipi.

• Crear una norma que regule els processos d'elecció de noms per a la guia

de carrers i l'elecció de monuments, amb la finalitat última de fomentar la

incorporació de noms de dones a carrers, places, monuments i, així,

augmentar-ne el reconeixement simbòlic social.

2. Assegurar que totes les zones del municipi siguen «espais segurs» per a

totes les dones:

◦ Garantir una il·luminació adequada en tot el municipi.

◦ Establir punts de suport i ajuda mútua en diversos lloc de la població.

3. Realitzar jornades de la importància de l’urbanisme des d’una perspectiva

feminista oberta al territori.

4. Oferir formació específica i de reciclatge per part del departament

d’Urbanisme al voltant de la perspectiva de gènere.

25


H) Prevenció i eliminació de la violència de gènere:

1. Actualitzar el Pla d’Actuació Municipal per a previndre la violència de gènere.

2. Conscienciar la població i les dones en particular de com afecten les

desigualtats de gènere la seua realitat i dels canvis en el seu nivell

d'autonomia, independència i poder de decisió personal:

• Impulsar el desenvolupament de models de comportaments no violents.

• Augmentar la detecció primerenca i la informació de conductes violentes.

• Contribuir a la reparació i al desenvolupament de l'autoestima de les dones

mitjançant tallers, xarrades i altres recursos.

3. Garantir la protecció de les dones víctimes de violència i de les persones a

càrrec, en totes les fases del procés d'atenció integral.

• Incorporar la Policia Local a les interaccions amb el Sistema VioGen.

• Augmentar el nombre de professionals del sistema educatiu, sanitari, policial,

judicial, laboral i social, que actuen de forma proactiva i d’acord amb els

protocols establerts en la detecció primerenca de la violència contra les dones.

• Dotar d'ajudes d'emergència per a casos de violència de gènere, per exemple,

per a fer un trasllat al centre especialitzat en violència de gènere.

• Afavorir la inserció laboral de les víctimes de violència contra les dones que ho

necessiten.

• Donar suport emocional i acompanyament a les víctimes i a les seues famílies.

• Fer una intervenció especialitzada i específica amb les persones menors

víctimes de violència de gènere, dotar-les d’allò que necessiten per a superar

les seqüeles de la violència patida.

26


4. Dur a terme tallers adreçats a homes al voltant de la violència de gènere.

5. Generar un grup de dones supervivents:

• Crear un espai segur i lliure de prejudicis i d’estereotips per a les dones víctimes

de violència.

• Aconseguir reescriure la seua història vital per afavorir processos resilients.

• Donar suport individualitzat i d’acompanyament a les diferents dones

participants.

• Proporcionar ferramentes personals i de resolució de conflictes davant de la

seua situació.

6. Fomentar un voluntariat que realitze labors d’acompanyament i suport a les

víctimes de violència de gènere:

• Proporcionar formació sobre qüestions que es consideren bàsiques per a dur a

terme aquestes tasques. Com per exemple, formació bàsica en la problemàtica

de la violència de gènere, gestió d’emocions, habilitats socials, formes

d’acompanyament...

• Realitzar un document de regulació de tasques, funcions, drets i deures de les

persones voluntàries i de les acompanyades.

• Establir un codi ètic de funcionament d’aquest voluntariat.

7. Fer un butlletí informatiu per a donar a conéixer a la ciutadania els drets i els

recursos existents de les dones víctimes de violència de gènere.

27


8 ORGANISMES IMPLICATS, I INDICADORS AVALUACIÓ

28

2.R

ealit

zar

form

ació

ad

equ

ada

a le

s n

eces

sita

ts d

etec

tad

es e

n le

s d

on

es d

e C

arca

ixen

t

A9. Fer un estudi concret de la realitat formativa i laboral de les dones de Carcaixent.A10. Conscienciar i treballar conjuntament amb l’Escola de Persones Adultes.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Regidoria de Promoció Econòmica (Dept. d’Ocupació).Entitats o associacions de comerciants del municipi.SERVEF.Escola de Persones Adultes (EPA).

- Tindre l’estudi de la realitat formativa i laboral actualitzat.

- Nombre de coordinacions realitzades amb l’EPA.


29

A) FORMACIÓ I OCUPACIÓ:

Accions Organismes Implicats Indicadors

- Nombre de coordinacions realitzades.

- Nombre de plans d’igualtat elaborats al municipi.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Institut Municipal d’Educació.Centres escolars de Secundària del municipi.Regidoria de Promoció Econòmica. Agència de Desenvolupament Local (ADL).

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Regidoria de Promoció Econòmica (Dpt. d’Ocupació.)Entitats o associacions de comerciants del municipi.

Regidoria de Personal. Regidoria d’Igualtat i Benestar Social. Agents socials.

- Nombre de casos on s’haja tingut en compte la puntuació.


30

- Nombre de jornades i trobades realitzades.

OE4. Consolidar el Consell de les Dones.

Alcaldia i Departament d'Igualtat i de Benestar Social. - Realització d’un acte anual.

- Nombre de jornades i trobades realitzades.

B1.

Imp

uls

ar p

olít

iqu

es s

oci

als

qu

e au

gm

ente

n e

l no

mb

re d

’org

anit

zaci

on

s so

cial

s ad

reça

des

a la

igu

alta

t d

e d

on

es i

ho

mes

OE2.Consolidar el servei d’assessorament per a la creació, consolidació i seguiments per aquestes associacions.

Regidoria d'Igualtat i de Benestar Social.Regidoria de Transparència i Participació Ciutadana.

- Nombre d’assessorament realitzats.

- Nombre d’associacions creades.

B2.

Fo

men

tar

el m

ovi

men

t as

soci

atiu

de

do

nes

i l

a se

ua

par

tici

pac

ió.

OE3. Visibilitzar les accions que s’estan realitzant.

A11. Realitzar jornades de participació al voltant de la igualtat.A12. Dur a terme trobades de les associacions feministes actives al municipi.

Regidoria d'Igualtat i de Benestar Social.Regidoria de Participació Ciutadana.

A13.Promoure l’autonomia del Consell.A14. Proporcionar formació adient.A15.Ser font de suport i resolució de dubtes.

Consell de les Dones.Regidoria d'Igualtat i de Benestar Social.

- Nombre de reunions realitzades.

-Nombre d’accions promogudes pel Consell.

- Nombre d’associacions que participen en el Consell.

OE5. Augmentar el reconeixement de la contribució del moviment feminista.

A16. Organitzar i realitzar un acte de reconeixement institucional.

B3.

Incr

emen

tar

l’acc

és, l

a p

resè

nci

a i l

a p

arti

cip

ació

de

les

do

nes

en

els

àm

bit

s d

’infl

uèn

cia.

OE6. Donar a conéixer els diferents òrgans de participació existents.

Regidoria de Serveis Municipals (Dept. Comunicació).Regidoria de Transparència i Participació Ciutadana.

- Nombre d'accions de difusió realitzades amb aquesta informació concreta.

OE7. Dur a terme jornades de participació adreçades a dones on tinguen poder de decisió.

A17. Establir les necessitats i temes d’interés que motiven les dones de Carcaixent.

Regidoria d'Igualtat i de Benestar Social. Regidoria de Participació Ciutadana.


31

C) CORRESPONSABILITAT I NOUS USOS DEL TEMPS:Objectiu general Objectius específics Accions Organismes implicats Indicadors

OE1.Sensibilitzar el teixit empresarial.

- Nombre de jornades o accions realitzades.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social

C1.

Fo

men

tar

po

lítiq

ues

qu

e in

cen

tive

n la

co

nci

liaci

ó

corr

esp

on

sab

le.

A18. Realitzar xarrades específiques per al teixit empresarial i associatiu.A19. Participar/Coordinar la taula d’entitats per a propiciar la seua activitat.

Regidoria de Promoció Econòmica (Dept. d’Ocupació) iagents de Desenvolupament Local (ADL)Regidoria d’Igualtat i Benestar Social

- Nombre de xarrades realitzades.

- Nombre de coordinacions realitzades.

OE2.Donar a conéixer al territori el servei municipal d’informació i assessorament d’aquestes qüestions.

A20. Incrementar el percentatge d’homes que s'acullen a aquestes mesures.

Regidoria de Promoció Econòmica (ADL i dept. d'Ocupació)Regidoria d’Igualtat i Benestar SocialRegidoria de Transparència i Participació CiutadanaRegidoria Serveis Municipals (Dpt. Comunicació)

- Número d’accions de difusió del servei dutes a terme.

- Número d’assessoraments realitzats.

- Nombre d’homes adherits a les mesures de conciliació.

C2.

Rea

litza

r jo

rnad

es p

er a

to

ta la

p

ob

laci

ó t

enin

t co

m a

eix

ve

rteb

rad

or

els

uso

s d

el t

emp

s.

OE3. Visibilitzar les accions que s’estant realitzant.

Regidoria d’Igualtat i Benestar SocialRegidoria de Transparència i Participació CiutadanaRegidoria de Serveis Municipals (Dept. Comunicació)

C3.

Incr

emen

tar

i po

rtar

a t

erm

e es

tud

is

esp

ecíf

ics

sob

re la

sit

uac

ió d

e le

s d

on

es

per

a d

etec

tar

les

nec

essi

tats

i d

ific

ult

ats

con

cret

es d

’aq

ues

tes.

OE4. Crear nous projectes arran de les necessitats detectades.

- Nombre d’estudis concrets duts a terme.

- Nombre de projectes generats.


32

D) CULTURA, EDUCACIÓ I TEMPS LLIURE:Objectiu general Objectius específics Accions Organismes implicats Indicadors

- Assignació del pressupost destinat.

- Nombre d’activitats organitzades.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social - Nombre d’activitats organitzades.

Totes les regidories

Totes les regidories.

D1.

Tre

bal

lar

sin

erg

ies

entr

e el

s d

ifer

ents

ag

ents

del

ter

rito

ri i

àree

s m

un

icip

als

per

a t

reb

alla

r en

un

a vi

sió

no

sex

ista

de

la

soci

etat

.

OE1. Elaborar els pressupostos amb perspectiva de gènere.

A21. Destinar una part del pressupost de la Biblioteca a bibliografia feminista.

Regidoria de Cultura Regidoria d'Hisenda (Dept. Intervenció).

OE2.Incloure una programació continuada al voltant de la dona.

Totes les regidories.Consell de les Dones.Associacions i entitats del municipi.Centres educació del municipi.

OE3. Sensibilitzar en dates puntuals (8M i 25N)

D2.

Afa

vori

r q

ue

els

pro

gra

mes

i ac

tivi

tats

ex

iste

nts

gar

anti

squ

en la

ig

ual

tat

d’o

po

rtu

nit

ats

i la

no

-dis

crim

inac

ió

OE4. Impulsar la presència de dones en espais de participació (jurats, etc.)

- Nombre d’espais on es treballa la paritat en la seua composició.

OE5. Establir un concurs literari on l’eix central siga la igualtat, trencament estereotips, etc., adreçat a la població general.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Regidoria de Cultura.

- Realització del concurs.

- Nombre de persones participants.

D3.

Rea

litza

r in

vest

igac

ion

s d

e le

s ap

ort

acio

ns

his

tòri

qu

es i

cult

ura

ls

de

les

do

nes

del

mu

nic

ipi.

OE6. Fomentar la presència de les dones en les manifestacions culturals.OE7. Incorporar continguts d’igualtat en actuacions formatives no específicament dirigides a la igualtat.

- Nombre de dones participants en les diferents manifestacions culturals.

- Nombre d’activitats formatives on s’incloga formació en igualtat i gènere.

OE8.Dur a terme un concurs per tots els centres de Secundària de Carcaixent per visibilitzar les dones emblemàtiques del municipi.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.

Centres de Secundària del municipi.

- Realització del concurs.

- Nombre de centres participants.


33

D) CULTURA, EDUCACIÓ I TEMPS LLIURE:Objectiu general Objectius específics Accions Organismes implicats Indicadors

OE9. Participar en l’organització del Ral·li.

Regidoria de Festes - Dotació del premi l’any 2020.

Regidoria de Cultura

- Nombre de campanyes realitzades.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.

Totes les regidories

O18: Àmbit d’associacions i d’entitats - Nombre d’associacions i entitats incorporades.

D4.

Din

amit

zar

el c

icle

fes

tiu

ten

int

en

com

pte

la p

ersp

ecti

va d

e g

èner

e.Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Regidoria de Festes.Regidoria de Cultura.

- Nombre d’accions realitzades en la celebració del Ral·li.

OE10. Establir un premi concret per a la falla no sexista.

OE11. Vetllar perquè no hi haja manifestacions sexistes ni discriminatòries en els diferents actes que es deriven de les festes populars.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social

Regidoria de Festes

Regidoria de Cultura

- Nombre de manifestacions sexistes i discriminatòries.

OE12. Propiciar que la Mostra de Teatre compte amb obres d’autoria femenina, obres lliures d’estereotips i/o obres específiques que treballen la prevenció de la violència...

- Nombre d’obres d’autoria femenina.

- Nombre d’obres lliures d’estereotips, etc.

OE13. Dur a terme campanyes específiques per previndre agressions sexistes en els llocs d’oci de festes.

Regidoria de ComunicacióRegidoria d’Igualtat i Benestar Social

D5.

Tre

bal

lar

els

este

reo

tip

s i p

reju

dic

is e

nve

rs a

ls r

ols

del

gèn

ere

esta

ble

rts

a:

OE14. Àmbit esportiu: Visibilitzar l’esport femení

A22. Realitzar jornades de visibilització.A23. Establir espais físics de visualització (temporals o permanents).

Regidoria d’Esports.Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Regidoria de Participació Ciutadana.Regidoria de Cultura.Piscina Coberta.

- Nombre de jornades dutes a terme.

- Nombre d’accions de visibilitzacions realitzades.

OE15. Àmbit cultural:Conscienciar de la importància de l’existència del Pla d’Igualtat.

A24. Fer una butlleta informativa que estiga present en tots els organismes municipals.A25. Incorporar dins del Club de Lectura un trimestre fix dedicat a la literatura feminista.A26. Consolidar el racó feminista de la Biblioteca Municipal.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Regidoria de CulturaDepartament de Comunicació

- Confecció de Butlletí.

- Nombre de llibres de literatura feminista treballats.

- Consolidació del racó feminista.

OE16. Àmbit educatiu no formal: a)Treballar la programació de l’Escola d’Estiu.

A27. Establir espais de convivència real.A28.Promoure una dinàmica de funcionament participativa, assambleària i adient.A29. Potenciar l’intercanvi d’activitats.

- Nombre d’activitats i espais establerts.

- Nombre d’assemblees realitzades.

- Nombre d’activitats d’intercanvi dutes a terme.b) Vetllar perquè en les activitats extraescolars municipals s’aplique la perspectiva de gènere.

- Nombre d’activitats amb perspectiva de gènere realitzades.

OE17. Àmbit educatiu formal.

A30.Establir coordinació amb les figures CIIC i propiciar l’intercanvi, etc.A31. Aprofitar el treball que es realitza a les escoles i l’Institut al voltant de la igualtat per visibilitzar-ho en dates assenyalades (8N, 25N i d’altres).

Centres escolars del municipi.Figures CIICRegidoria de Cultura.Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.

- Nombre de coordinacions dutes a terme.

- Nombre d’actes on participe l’àmbit educatiu del municipi.

A32. Incorporar a les taules existents les noves associacions i convidar i conscienciar les ja creades perquè s'hi sumen a treballar en matèries d’igualtat.

Regidoria de Transparència i Participació Ciutadana.Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Associacions i entitats del municipi.


34

E) MITJANS DE COMUNICACIÓ I ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE:Objectiu general Objectius específics Accions Organismes implicats Indicadors

Departament de Comunicació. - Nombre de revisions realitzades.

Departament de Comunicació

E1.

Est

ablir

mec

anis

mes

de

con

tro

l per

g

aran

tir

l’ús

d’u

n ll

eng

atg

e n

o s

exis

ta i

un

a im

atg

e es

tere

oti

pad

a en

les

com

un

icac

ion

s q

ue

s’em

eten

des

de

la

corp

ora

ció

mu

nic

ipal

.OE1. Revisar les publicacions de l’Ajuntament.

OE2.Incorporar l’enfocament de gènere en les accions de comunicació.

Totes les regidories.Departament de Comunicació.

- Nombre d’accions amb enfocament de gènere.

OE3. Formar en l’ús del llenguatge no sexista.

Regidoria d’Igualtat i Benestar SocialRegidoria de CulturaDepartament de Comunicació

- Nombre de formacions realitzades.

E2.

Incr

emen

tar

el n

om

bre

de

pro

gra

mes

i co

nti

ng

uts

qu

e en

els

mit

jan

s d

e co

mu

nic

ació

so

cial

pro

mo

gu

en u

na

pre

sèn

cia

equ

ilib

rad

a i u

na

imat

ge

plu

ral

d’a

mb

dó

s se

xes.

Totes les regidoriesDepartament de Comunicació

- Nombre de programes confeccionats amb una presència equilibrada i una imatge plural.

E3.

Rea

litza

r ca

mp

anye

s es

pec

ífiq

ues

de

visi

bili

tzac

ió d

els

este

reo

tip

s i p

reju

dic

is

exis

ten

ts.

- Nombre de campanyes realitzades.


35

F1.

Pro

mo

ure

hàb

its

de

vid

a sa

lud

able

s p

er c

on

trib

uir

al b

enes

tar

físi

c i p

síq

uic

d

e la

po

bla

ció

des

d’u

na

per

spec

tiva

de

gèn

ere.

OE1. Incorporar perspectiva de gènere en els tallers, publicacions, cursos, etc., que es porten a terme per a la promoció de la salut.

Totes les regidories.Centre de Salut.

- Nombre de tallers, etc.,amb perspectiva de gènere dins de la salut.

OE2.Dotar les dones amb recursos d’informació i assessorament.

Regidoria d'Igualtat i Benestar SocialADL

- Nombre d’assessoraments realitzats.

OE3. Generar un espai de sororitat per a les dones del municipi

A22. Visibilitzar les diverses formes de discriminació que pateixen les dones més vulnerables.A23. Treballar els estereotips i prejudicis associats a aquestes.A24. Donar recursos concrets per a les necessitats d’aquestes.

Regidoria d'Igualtat i Benestar Social.Regidoria de Cultura.Regidoria de Transparència i Participació Ciutadana.Centre de Salut

- Creació de l’espai.

- Nombre d’accions realitzades dins d’aquest espai.

F2.

Inte

gra

r la

per

spec

tiva

de

gèn

ere

en le

s àr

ees

de

salu

t m

un

icip

als

OE4. Conscienciar de la importància de la detecció primerenca de violència masclista.

Regidoria d'Igualtat i Benestar Social.Centre de Salut

- Nombre de coordinacions establertes.

OE5. Adequar els protocols d’actuació existents.

- Nombre de protocols actualitzats.


36

G) URBANISMEObjectiu general Objectius específics Accions Organismes implicats Indicadors

- Creació d’un procés participatiu.

Regidoria de Serveis Municipals

G1.

Au

gm

enta

r el

rec

on

eixe

men

t so

cial

de

do

nes

a t

ravé

s d

’ele

men

ts

urb

ans.

OE1. Dispensar i posar en marxa itineraris històrics i culturals per a evidenciar les aportacions de les dones al municipi.

Regidoria de Turisme i Medi Ambient.Regidoria de Cultura.Regidoria de Festes i Patrimoni.Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Departament d’Intervenció.Departament de Transparència i Participació Ciutadana.

- Nombre d’itineraris establerts.

OE2.Crear una norma que regule els processos d’elecció de noms de carrers, monuments, etc.

G2.

Ass

egu

rar

qu

e to

tes

les

zon

es d

el m

un

icip

i sig

uen

«e

spai

s se

gu

rs»

per

a t

ote

s le

s d

on

es.

OE3 Garantir una il·luminació adequada en tot el municipi.

- Nombre de punts millor il·luminats.

OE4. Establir punts de suport i ajuda mútua en diversos llocs de la població.

Regidoria de Serveis MunicipalsRegidoria d’Igualtat i Benestar social.

- Nombre de punts de suport i ajuda mútua establerts.

G3.

Rea

litza

r jo

rnad

es d

e la

im

po

rtàn

cia

de

l'urb

anis

me

des

d’u

na

per

spec

tiva

de

gèn

ere.

Regidoria de Serveis MunicipalsRegidoria d’Igualtat i Benestar social.

- Nombre de jornades realitzades.

G4.

Ofe

rir

form

ació

esp

ecíf

ica

i d

e re

cicl

atg

e p

er a

l dep

arta

men

t d

’Urb

anis

me

al v

olt

ant

de

la

per

spec

tiva

de

gèn

ere.

Regidoria de Serveis MunicipalsRegidoria d’Igualtat i Benestar SocialRegidoria de Cultura.

- Nombre de formacions dutes a terme.


37

H) PREVENCIÓ I ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE:Objectiu general Objectius específics Accions Organismes implicats Indicadors

- Actualització del Pla.

- Realitzar l'adhesió.

H1. A

ctu

alit

zar

el P

la

d’A

ctu

aci

ó M

un

icip

al p

er a

P

revi

nd

re la

Vio

lèn

cia d

e

Gèn

ere.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social i resta de regidories i departaments de la corporació municipal.

H2. C

on

sci

encia

r la

po

bla

ció

de

com

afe

cte

n

les

desi

gu

alt

ats

de

gèn

ere

la

seu

a re

alit

at i

del

s can

vis e

n e

l se

u n

ivell

d’a

uto

no

mia

, in

dep

end

ènci

a i

po

der

de d

eci

sió

pers

on

al.

OE1. Impulsar el desenvolupament de comportaments no violents.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social i resta de regidories i departaments de la corporació municipal

- Nombre d’accions realitzades.

OE2. Augmentar la detecció primerenca de conductes violentes i la informació d’aquestes.

- Nombre de deteccions dutes a terme.

OE3. Contribuir a la reparació i al desenvolupament de l’autoestima de les dones.

A25. Realitzar tallers, xarrades adreçades a l’objectiu específic.

- Nombre de tallers i xarrades realitzades.

H3.

Gara

nti

r la

pro

tecc

ió d

e le

s d

on

es v

ícti

mes

de

vio

lèn

cia

i

de

les p

ers

on

es a

càrr

ec.

OE4. Incorporar la PL a les interaccions amb el Sistema VioGEn.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social Policia LocalConselleria

OE5. Augmentar el nombre de professionals del sistema proactiva i d’acord als protocols establerts en la detecció primerenca de la violència contra les dones.

- Nombre de professionals incorporats.

OE6. Dotar d’ajudes d’emergència per casos de violència de gènere.

Regidoria Serveis Municipals.Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.

- Nombre d’ajudes donades.

OE7. Afavorir la inserció laboral de les víctimes de violència.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Regidoria de Promoció Econòmica.ADL

- Nombre de dones víctimes de violència insertades.

OE8. Donar suport emocional i acompanyament a les víctimes i les seues famílies.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Altres entitats especialitzades.

- Nombre de casos atesos.

OE9.Fer una intervenció especialitzada amb els menors víctimes de violència.



38

H) PREVENCIÓ I ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE:Objectiu general Objectius específics Accions Organismes implicats Indicadors

OE10. Crear un espai segur i lliure.

OE11. Afavorir processos resilients.

H4.

Du

r a

term

e ta

llers

ad

reça

ts e

spec

ífic

amen

t a

ho

mes

so

bre

la

vio

lèn

cia

de

gèn

ere.


- Nombre de tallers realitzats.

H5.

Gen

erar

un

gru

p d

e d

on

es s

up

ervi

ven

ts.


- Generació del grup.

- Nombre de sessions dutes a terme.

OE12. Proporcionar ferramentes personals i de resolució de conflictes.

H6.

Fo

men

tar

un

vo

lun

tari

at q

ue

real

itze

lab

ors

d’a

com

pan

yam

ent

i su

po

rt a

les

víct

imes

de

vio

lèn

cia

de

gèn

ere.

0E13. Proporcionar formació adient per dur a terme aquest voluntariat.

Regidoria d’Igualtat i Benestar Social.Regidoria de Transpàrencia i Participació Ciutadana.Altres entitats especialitzades.

- Nombre de formacions dutes a terme.

OE14. Realitzar una regulació de les diferents accions així com establir un codi ètic de funcionament.

- Nombre d’accions reguladores de l’acció.

- Confecció del codi ètic.

9 VIGÈNCIA DEL PLA I CRONOGRAMA D'ACTUACIÓ.

A) Vigència

Aquest Pla d'Igualtat tindrà una vigència per a quatre anys consecutius, específicament hi

tindrà una validesa des de la seva aprovació (prevista per a novembre de 2018) fins a

desembre de 2022, quatre anys després de la seua posada en marxa.


B) Cronograma

40

A1.Informes impacte de gènere.

A2.Prioritzar concessió subvencions municipals.

OE3.Consolidar l’Àrea d’Igualtat com a eina de transversalitat.

A6. Reactivar la Comissió d’Igualtat.

A9. Fer un estudi concret de la realitat formativa i laboral de les dones de Carcaixent.

A10. Conscienciar i treballar conjuntament amb l’Escola d’Adults.

3.Disminuir els estereotips i prejudicis associats a determinats llocs de treball.

4.Afavorir l’elaboració de plans d’igualtat en tots els sectors.

OE2.Integrar la perspectiva de gènere en els diferents processos i models existents per treballar, col·laborar i participar amb la corporació municipal.

A3. Establir clàusules als contractes amb el requisit que les entitats que s’hi presenten tinguen el Pla d’Igualtat.A4. Incrementar el percentatge de processos selectius que incloguen temaris d’igualtat.A5. Tenir en compte la perspectiva de gènere a l’hora de confeccionar els pressupostos municipals.

A7. Participar en els diferents agents existents per planificar, programar i realitzar diferents accions.A8. Editar un catàleg amb els diferents criteris, preguntes freqüents, etc., per a garantir la igualtat entre homes i dones.

OE1.Establir una coordinació amb els departaments d’orientació municipals per a treballar aquesta qüestió.

5.Establir a les borses d’emergència criteris de puntuació adients per a víctimes de violència.


41

2019 2020 2021 20221r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim.

Gen Feb Mç Ab Mg Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Gen Feb Mç Ab Mg Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Gen Feb Mç Ab Mg Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Gen Feb Mç Ab Mg Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

B. ÀREA DE PARTICIPACIÓ I PROMOCIÓ DE L'ASSOCIACIONISME

OE1.Crear línia de subvencions per a aquestes associacions.

B2.Fomentar el moviment associatiu de dones i la seua participació.


A11. Realitzar jornades de participació al voltant de la igualtat.

A12. Dur a terme trobades de les associacions feministes actives al municipi.

OE4. Consolidar el Consell de les Dones

A13.Promoure l’autonomia del Consell.

A14. Proporcionar formació adient.

A15.Ser font de suport i resolució de dubtes.

OE5. Augmentar el reconeixement de la contribució del moviment feminista.

A16. Organitzar i realitzar un acte de reconeixement institucional.

OE6. Donar a conéixer els diferents òrgans de participació existents.

A17. Establir les necessitats i temes d’interés que motiven les dones de Carcaixent.

B1.Impulsar polítiques socials que augmenten el nombre d’organitzacions socials adreçades a la igualtat de dones i homes.

OE2.Consolidar servei d’assessorament per a la creació, consolidació i seguiments per aquestes associacions.

B3. Incrementar l’accés, la presència i la participació de les dones en els àmbits d’influència.

OE7. Dur a terme jornades de participació adreçades a dones on tinguen poder de decisió.


42

2019 2020 2021 2022

1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim.


C. ÀREA DE CORRESPONSABILITAT I NOUS USOS DEL TEMPS

C1.Fomentar polítiques que incentiven la conciliació corresponsable.

OE1.Sensibilitzar el teixit empresarial.

A18. Realitzar xarrades específiques per al teixit empresarial i associatiu.

A19. Participar/Coordinar la taula d’entitats per a propiciar la seua activitat.

A20. Incrementar el percentatge d’homes que s’acullen a aquestes mesures.


OE4. Crear nous projectes arran de les necessitats detectades.

OE2.Donar a conéixer al territori el servei municipal d’informació i assessorament d’aquestes qüestions.

C2. Realitzar jornades per a tota la població tenint com a eix vertebrador els usos del temps.

C3. Incrementar i portar a terme estudis específics sobre la situació de les dones per a detectar les necessitats i dificultats concretes d’aquestes.


43

OE2.Incloure una programació continuada al voltant de la dona.

OE3. Sensibilitzar en dates puntuals (8M i 25N).

A21. Destinar una part del pressupost de la Biblioteca a bibliografia feminista.

OE4. Impulsar la presència de dones en espais de participació (jurats, etc.).

OE6. Fomentar la presència de les dones en les manifestacions culturals.

D4. Dinamitzar el cicle festiu tenint en compte la perspectiva de gènere.

OE9. Participar en l’organització del Ral·li.

OE10. Establir un premi concret per a la falla no sexista.

D2. Afavorir que els programes i activitats existents garantisquen la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació.

OE5. Establir un concurs literari on l’eix central siga la igualtat, trencament estereotips, etc.

D3. Realitzar investigacions de les aportacions històriques i culturals de les dones del municipi.

OE7. Incorporar continguts d’igualtat en actuacions formatives no específicament dirigides a la igualtat.

OE8.Dur a terme un concurs per tots els centres de Secundària de Carcaixent per visibilitzar les dones emblemàtiques del municipi.

OE11. Vetllar perquè no hi haja manifestacions sexistes ni discriminatòries en els diferents actes que es deriven de les festes populars.

OE12. Propiciar que la mostra de teatre compte amb obres d’autoria femenina, obres lliures d’estereotips i/o obres específiques que treballen la prevenció de la violència.

OE13. Dur a terme campanyes específiques per a previndre agressions sexistes en els llocs d’oci de festes.


44

2019 2020 2021 2022



D. ÀREA DE CULTURA, EDUCACIÓ I TEMPS LLIURE II

D5. Treballar els estereotips i prejudicis envers als rols del gènere establerts a..

OE14. Àmbit esportiu: Visibilitzar l’esport femení

A22. Realitzar jornades de visibilització.

A23. Establir espais físic de visualització (temporals o permanents).

A26. Consolidar el racó feminista de la Biblioteca Municipal.

A27. Establir espais de convivència real.

A28.Promoure una dinàmica de funcionament participativa, assembleària i adient.

A29. Potenciar l’intercanvi d’activitats.

A30.Establir coordinació amb les figures CIIC i propiciar l’intercanvi, etc.

O18: Àmbit d’associacions i d’entitats

OE15. Àmbit cultural:Conscienciar de la importància de l’existència del Pla d’Igualtat.

A24. Fer una butlleta informativa que estiga pressent a tots els organismes municipals.A25. Incorporar dins del Club de Lectura un trimestre fix dedicat a la literatura feminista.

OE16.1. Àmbit educatiu no formal:Treballar la programació de l’Escola d’Estiu.

OE16.2. Àmbit educatiu no formal: Vetllar perquè en les activitats extraescolars municipals s’aplique la perspectiva de gènere.

OE17. Àmbit educatiu formal.

A31. Aprofitar el treball que es realitza a les escoles i a l’Institut al voltant de la igualtat per visibilitzar-ho en dates assenyalades (8N, 25N i d’altres).

A32. Incorporar a les taules existents les noves associacions i convidar i conscienciar les ja creades perquè s’hi sumen a treballar en matèries d’igualtat.


45

2019 2020 2021 2022

1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim.Gen Feb Mç Ab Mg Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Gen Feb Mç Ab Mg Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Gen Feb Mç Ab Mg Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Gen Feb Mç Ab Mg Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

E. ÀREA DE COMUNICACIÓ I ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE

OE1. Revisar les publicacions de l’Ajuntament.

OE2.Incorporar l’enfocament de gènere en les accions de comunicació.

OE3. Formar en l’ús del llenguatge no sexista.

2019 2020 2021 2022



F. ÀREA DE SALUT I INCLUSIÓ SOCIAL

OE2.Dotar les dones amb recursos d’informació i assessorament.

OE3. Generar un espai de sororitat per a les dones del municipi

A23. Treballar els estereotips i prejudicis associats a aquestes.

A24. Donar recursos concrets per a les necessitats d’aquestes.

F2. Integrar la perspectiva de gènere en les àrees de salut municipals.

E1.Establir mecanismes de control per a garantir l’ús d’un llenguatge no sexista i una imatge estereotipada en les comunicacions que s’emeten des de la corporació municipal.

E2. Incrementar el nombre de programes i continguts que en els mitjans de comunicació social promoguen una presència equilibrada i una imatge plural d’ambdós sexes.

E3. Realitzar campanyes especifiques de visibilització dels estereotips i prejudicis existents.

F1.Promoure hàbits de vida saludables per contribuir al benestar físic i psíquic de la població des d’una perspectiva de gènere.

OE1. Incorporar perspectiva de gènere en els tallers, publicacions, cursos, etc., que es porten a terme per a la promoció de la salut.

A22. Visibilitzar les diverses formes de discriminació que pateixen les dones més vulnerables.


46

G. URBANISME

G1.Augmentar el reconeixement social de dones a través d’elements urbans.

OE3 Garantir una il·luminació adequada en tot el municipi.

OE4. Establir punts de suport i ajuda mútua en diversos llocs de la població.

OE1. Dispensar i posar en marxa itineraris històrics i culturals per a evidenciar les aportacions de les dones al municipi.

OE2.Crear una norma que regule els processos d’elecció de noms de carrers, monuments, etc.

G3. Realitzar jornades de la importància de l’urbanisme des d’una perspectiva de gènere.

G4. Oferir formació específica i de reciclatge pel departament d’Urbanisme al voltant de la perspectiva de gènere.


47

2019 2020 2021 20221r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim.


H. ÀREA DE PREVENCIÓ I ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I

OE1. Impulsar el desenvolupament de comportaments no violents.

OE3. Contribuir a la reparació i al desenvolupament de l’autoestima de les dones.

A25. Realitzar tallers, xarrades adreçades a l’objectiu específic.

OE4. Incorporar la PL a les interaccions amb el Sistema VioGEn.

OE6. Dotar d’ajudes d’emergència per casos de violència de gènere.

OE7. Afavorir la inserció laboral de les víctimes de violència.

OE9.Fer una intervenció especialitzada amb els i les menors víctimes de violència.

H1. Actualitzar el Pla d’Actuació Municipal per a Previndre la Violència de Gènere.

H2. Conscienciar la població de com afecten les desigualtats de gènere la seua realitat i dels canvis en el seu nivell d’autonomia, independència i poder de decisió personal.

OE2. Augmentar la detecció primerenca de conductes violentes i la informació d’aquestes.

H3. Garantir la protecció de les dones víctimes de violència i de les persones a càrrec.

OE5. Augmentar el nombre de professionals del sistema proactiva i d’acord als protocols establerts en la detecció primerenca de la violència contra les dones.

OE8. Donar suport emocional i acompanyament a les víctimes i les seues famílies.


48

2019 2020 2021 2022



H. ÀREA DE PREVENCIÓ I ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE II

H5. Generar un grup de dones supervivents

OE10. Crear un espai segur i lliure.

OE11. Afavorir processos resilients.

OE12. Proporcionar ferramentes personals i de resolució de conflictes.

0E13. Proporcionar formació adient per a dur a terme aquest voluntariat.

H4. Dur a terme tallers adreçats específicament a homes sobre la violència de gènere.

H6. Fomentar un voluntariat que realitze labors d’acompanyament i suport a les víctimes de violència de gènere.

OE14. Realitzar un regulació de les diferents accions així com establir un codi ètic de funcionament.

H7. Fer un butlletí informatiu per donar a conèixer a la ciutadania els drets i els recursos existents de les dones víctimes de violència de gènere.

10 AVALUACIÓ I SEGUIMENT

Seguint les recomanacions que s'especifiquen al MANUAL D'ELABORACIÓ DE PLANS

MUNICIPALS D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS de la GENERALITAT.

El seguiment és el procés que permet comprovar el grau de compliment real del Pla,i

serveix per a poder detectar les possibles desviacions del document inicial, durant el

procés d'implementació o implantació.

Aquesta fase serà duta a terme per la Comissió de seguiment.

Aquest seguiment es realitza sol·licitant informació a les parts implicades, a través de

fitxes i qüestionaris, entre altres mitjans, que inclourien dades relatives a les mesures

dutes a terme, dificultats oposades en la seua execució, propostes de millora, etc., amb

l'objectiu d'analitzar posteriorment aquesta informació per a verificar les consecucions fins

al moment i poder incloure-hi els ajustos necessaris.

Aquesta fase començarà des del mateix moment de la implantació i es realitzarà cada tres

mesos.

És important recalcar la idea que és un Pla flexible i dinàmic, i que durant tota la vigència

es poden anar adaptant o redefinint les accions establides, per a aconseguir els objectius

plantejats. Dur a terme un seguiment adequat de la seua posada en marxa és l'eina idònia

per a aconseguir-ho.

En resum, la fase de seguiment servirà per a conéixer el grau d'implantació, l'evolució

temporal i els resultats, i crear un espai per a la reflexió, millora i presa de decisions de

cara al futur.


A) Avaluació

L'avaluació és el procés mitjançant el qual analitzem el grau de compliment i idoneïtat de

les accions executades fins al moment en relació amb els objectius plantejats.

Realitzarem una anàlisi tant qualitativa com quantitativa, i establirem els mètodes i

recursos necessaris per a la seua major eficàcia. La Comissió encarregada de l'avaluació

es centrarà entorn de tres eixos principals:

Resultats obtinguts: grau de compliment de les activitats programades, dels

objectius previstos i necessitats ateses. És important analitzar els indicadors

d'avaluació establits per a cadascuna de les actuacions.

Procés: valoració dels recursos humans i materials utilitzats, així com el

compliment del calendari previst.

Impacte: valoració de l'impacte de les mesures executades, analitzant el grau de

millora respecte a la situació prèvia a la posada en marxa del Pla (canvis en la

població, en el personal, cultura, hàbits, etc.).

Es realitzarà una avaluació anual: al final de cadascun dels anys de vigència del Pla,

com a mitjà de control, per a conéixer si s'estan aconseguint els objectius previstos en el

cronograma per a l'any i, en cas contrari, redefinir les accions que siguen necessàries i

ajustar-les a la nova situació de cara a aconseguir el que s'estableix inicialment.

Després de la finalització del període de vigència del Pla, es realitzarà l'avaluació final: .

Amb les conclusions obtingudes en aquesta avaluació, es farà la consegüent anàlisi de la

situació actual respecte a la de partida. Aquesta avaluació final ens proporcionarà

informació útil sobre la validesa de les execucions en el Pla, i oferirà una idea bastant

clara de si els mètodes de treball utilitzats han sigut encertats. Si aquesta avaluació

resulta positiva, serà un gran al·licient per a seguir treballant per la igualtat. Si no és així,

es podran redefinir les actuacions per a continuar avançant i trobar el camí adequat per a

aconseguir els objectius.

50


B) Comissió de seguiment

Es tracta d'una estructura de suport per a consolidar la implantació de la transversalitat de

gènere en l'Ajuntament.

La seua missió principal és vetlar per la implementació del Pla municipal d’Igualtat

d’oportunitats entre dones i homes de l’Ajuntament, i perquè les polítiques i l’organització

municipal garantisquen la igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes del poble de

Carcaixent.

La comissió de seguiment del Pla Local d’Igualtat estarà formada per persones que

representen el teixit associatiu, social, econòmic i polític del municipi de Carcaixent, així

com per diferents tècnics i tècniques municipals.

Anualment la comissió de seguiment del Pla d’Igualtat ha de reunir informació relativa a

l’aplicació efectiva del principi d’igualtat entre dones i homes, amb especificació per mitjà

de la desagregació per sexe de les dades. Per a facilitar el seguiment i l’avaluació,

s’elaborarà un sistema d’indicadors de les mesures que arreplegue el Pla d’Igualtat de

l’Ajuntament.

51


11GLOSSARI

ACCIÓ POSITIVA: Són mesures específiques, a favor de les dones, per a corregir

situacions paleses de desigualtat de fet respecte als homes, amb la finalitat de fer efectiu

el dret constitucional a la igualtat. Aquestes accions, que seran aplicables mentre

subsistisquen aquestes situacions, hauran de ser raonables i proporcionades en relació

amb l'objectiu perseguit en cada cas (Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i

homes – LOIEMH – art. 11).

ASSETJAMENT PER RAÓ DE SEXE: Qualsevol comportament realitzat en funció del

sexe d'una persona, amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la seua dignitat, i de crear

un entorn intimidatori, degradant o ofensiu (LOIEMH, art. 7.2).

ASSETJAMENT SEXUAL: Qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual

que tinga el propòsit o produïsca l'efecte d'atemptar contra la dignitat d'una persona, en

particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu (LOIEMH, art. 7.1).

AGENT D'IGUALTAT: Aquesta figura ha estat impulsada per la Unió Europea (UE) en la

dècada dels huitanta. Es tracta d'una figura ocupacional que s'ha consolidat en aquesta

dècada en els diferents països que conformen la UE. Aquesta figura està reconeguda a

Espanya en la Classificació Nacional d'Ocupacions (CNO). Les seues competències

professionals es refereixen, bàsicament, al "disseny, la gestió i l'avaluació de programes

d’acció positiva referits a la igualtat d'oportunitats per a la dona en els terrenys de

l'educació, la formació professional, l’ocupació i, en general, de totes les formes de

participació ciutadana'' (CNO, 94; cod. 2939).

52


BRETXA DE GÈNERE: Diferència entre les taxes masculina i femenina en la categoria

d'una variable; es calcula restant Taxa Femenina-Taxa Masculina. Com menor siga la

“bretxa”, més a prop estarem de la igualtat (Institut Andalús de la Dona). Es refereix a les

diferents posicions d'homes i dones i a la desigual distribució de recursos, d’accés i de

poder en un context donat. Constatar una bretxa de gènere en un context significa

normalment que hi existeix una desigual distribució, on el col·lectiu que pertany al gènere

femení forma el grup que queda amb menys recursos, poder, etc. (Diccionari sobre

gènere i temes connexos).

BRETXA SALARIAL: Es refereix a les diferències salarials entre dones i homes, en el

desenvolupament tant de treballs iguals com de treballs “feminitzats”.

BRETXA TECNOLÒGICA: S'utilitza per a designar les desigualtats entre dones i homes

en la formació i en l'ús de les noves tecnologies.

COEDUCACIÓ: Mètode educatiu que parteix del principi de la igualtat dels sexes i de la

no discriminació per raó de sexe. Coeducar significa educar conjuntament xiquets i

xiquetes en la idea que hi haja diferents mirades i visions del món, diferents experiències i

aportacions fetes per dones i homes que han de conformar la cosmovisió col·lectiva i

sense les quals no es pot interpretar ni conéixer el món ni la realitat. Coeducar significa no

establir relacions de domini que supediten un sexe a l'altre, sinó incorporar en igualtat de

condicions les realitats i la història de les dones i dels homes per a educar en la igualtat

des de la diferència. “És molt important no identificar l'escola coeducativa amb l'escola

mixta. La segona es limita a “ajuntar” a les aules xiquets i xiquetes, incorporant les

alumnes al món dels homes i deixant fora del món acadèmic tot allò que té a veure amb el

món i amb la història de les dones. L'escola coeducativa necessàriament ha de plantejar-

se la presència real de les dones –i no sols a les aules-, també en tot allò referit a

l'organització i la gestió del sistema educatiu i dels centres escolars així com a la relació i

interacció entre l'alumnat i el professorat, als currículums establerts, a les programacions

d'aula i als materials i llibres de text” (www.educastur.princast.es).

53


COMPOSICIÓ EQUILIBRADA (Vegeu Democràcia paritària): La presència de dones i

homes de manera que, en el conjunt a què es referisca, les persones de cada sexe no

superen el seixanta per cent ni siguen menys del quaranta per cent (LOIEMH, Disposició

addicional primera). És la definició proporcionada per la Llei d'Igualtat que està també

present en textos internacionals, i és utilitzada per a solucionar el percentatge lligat a la

democràcia paritària en relació a la necessària presència de dones i homes en els llocs de

decisió.

CONCILIACIÓ: Suposa propiciar les condicions per a aconseguir un adequat equilibri

entre les responsabilitats personals, familiars i laborals. És la definició de la Llei orgànica

per a la igualtat efectiva de dones i homes que també està present en textos

internacionals. La igual dignitat de la persona i la seua igualtat en drets no s'ha inserit en

la normativa fins després de la Segona Guerra Mundial. L'afirmació de la igualtat entre

dones i homes és l'expressió d'un nou estat de coses que posa en relleu no sols la

necessitat de transformar les mentalitats sinó, també, d'adequar l'organització social a

unes condicions perquè cada dona i cada home puguen combinar la seua vida personal,

familiar i laboral de manera que puga tindre temps lliure per a desenvolupar totes les

seues potencialitats (GCEA). No obstant això, és un concepte que tradicionalment ha

aparegut lligat, en exclusiva, a les dones, per la qual cosa és necessari transcendir el seu

significat per a aconseguir una autèntica “corresponsabilitat”, prestant especial atenció als

drets dels homes en aquesta matèria, evitant que les dones siguen les úniques

beneficiàries dels drets relatius a la cura de fills i filles i altres persones dependents, ja que

l’assumpció en solitari, per part de les mares, d'aquests drets entra en col·lisió amb el seu

dret d'accedir a l’ocupació i romandre-hi.

CORRESPONSABILITAT: Concepte que va més enllà de la mera “conciliació" i que

implica compartir la responsabilitat d'una situació, infraestructura o actuació determinada.

Les persones o agents corresponsables posseeixen els mateixos deures i drets en la seua

capacitat de respondre per les seues actuacions en les situacions o infraestructures que

estiguen al seu càrrec.

54


DÈFICIT DEMOCRÀTIC: És l'efecte provocat per una participació política desequilibrada

d'homes i dones, la qual cosa repercuteix en una disminuïda legitimitat democràtica

(Institut Interamericà de Drets Humans).

DEMOCRÀCIA PARITÀRIA (Vegeu composició equilibrada): sistema d’organització social

i política en la qual es considera que homes i dones han de participar per igual en la presa

de decisions i en totes les esferes de la societat, igualtat de participació i drets dels

diferents col·lectius que componen la societat i que han de formar part dels òrgans

decisoris i de govern. El concepte democràcia paritària es defineix, operativament, com

una representació equilibrada d'homes i dones, de manera que cap dels dos sexes tinga

una presència major al 60% ni menor al 40%. La LOIEMH consagra el dret a la

representació en igualtat en la disposició addicional 2a, en què reforma la Llei orgànica del

regim electoral general mitjançant l'aplicació de la denominada presència equilibrada.

DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS: Són part dels drets humans. La seua finalitat és

que totes les persones puguen viure lliures de discriminació, riscos, amenaces, coercions i

violència en el camp de la sexualitat i la reproducció. L'Estat ha de garantir que tota

persona puga: 1) decidir quants fills i filles tindrà; 2) decidir l'espaiament dels fills i les

filles; 3) controlar el seu comportament sexual segons la seua pròpia forma de ser, sentir i

pensar sense tindre por o vergonya; i 4) estar lliure de malalties i deficiències que

interferisquen amb les seues funcions sexuals i reproductives

(www.amnistiapr.org/educacion/ presentacions/ glosarioterminos.pdf)

DESAGREGACIÓ DE DADES PER SEXE: És un mitjà de conéixer quina és la posició de

dones i homes en tots els espais mitjançant la recollida i desglossament de dades, i

d'informació estadística per sexe. Això permet una anàlisi comparativa de qualsevol

qüestió, tenint en compte les especificitats del gènere i visibilitzar la discriminació. Està

recomanat pels organismes internacionals compromesos en la defensa dels drets com un

mitjà per fomentar la igualtat de dones i homes, entre altres, la Resolució del Consell de la

Unió Europea relativa a les activitats consecu tives a l’any europeu de la igualtat

d'oportunitats per a tots (2007). A Espanya, la variable sexe està present en la recollida de

55


dades de la majoria d’estadístiques oficials, però cal fer un pas més i introduir-hi el

concepte de transversalitat que suposa introduir la perspectiva de gènere en totes les

estadístiques (M. Pazos).

DISCRIMINACIÓ DIRECTA (Vegeu Principi d'Igualtat de Tracte): Es considera

discriminació directa per raó de sexe la situació en què es troba una persona que siga,

haja sigut o poguera ser tractada, en atenció al seu sexe, de manera menys favorable que

una altra en situació comparable (LOEIMH, art. 6.1). A més a més, tenen la consideració

de discriminació directa:

L'assetjament sexual i per raó de sexe“ (Article 7.3).

El condicionament d'un dret o expectativa de dret a l'acceptació d'una situació

d'assetjament per raó de sexe o sexual (Article 7.4).

Tot tracte desfavorable a les dones relacionat amb l'embaràs o la maternitat (Article

8).

Qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produïsca en una persona com a

conseqüència de la presentació per la seua part d'una queixa, reclamació, denúncia,

demanda o recurs, dirigida a impedir la seua discriminació i a exigir el compliment

efectiu del principi d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes (Article 9).

Tota ordre de discriminar directament per raó de sexe.

DISCRIMINACIÓ HORITZONTAL: Significa que, a les dones, se'ls facilita l'accés a

ocupacions o estudis que es pressuposen típicament femenins – serveis o indústria de

menor desenvolupament –, al mateix temps que troben obstacles i dificultats per a

assumir ocupacions que, socialment, es continuen considerant masculines, lligades a la

producció, la ciència i els avanços de les tecnologies.

DISCRIMINACIÓ INDIRECTA: Es considera discriminació indirecta per raó de sexe la

situació en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutra posa persones d'un

sexe en una situació de desavantatge particular respecte a persones d'un altre,

exceptuant que aquesta disposició, criteri o pràctica, puga justificar-se objectivament

atenent una finalitat legitima i que els mitjans per a aconseguir-la siguen necessaris i

adequats (LOIEMH, art. 6.2).

56


DISCRIMINACIÓ VERTICAL: Coneguda com a “sostre de cristall”, és aquella que

estableix límits a les possibilitats d'ascens laboral de les dones. Aquest fenomen reconeix

que es registra una democratització en l'accés a diversos llocs de treball per part de les

dones, però adverteix que els llocs relacionats amb les possibilitats de decisió continuen

sent patrimoni dels homes.

DIVERSITAT DE GÈNERE: Planteja la necessitat d'incorporar els valors de gènere com

una manera útil d'abordar la complexitat i ambigüitat de diferents entorns. Les dones no

són considerades com un grup desfavorit, com un col·lectiu que reivindica drets, sinó com

a subjectes que tenen valors a aportar a la societat, en general.

APODERAMENT: Terme incorporat en la IV Conferència Mundial de les Dones de Pequín

en 1995, per a referir-se a l'augment de la participació de les dones en els processos de

presa de decisions i accés al poder. Actualment, aquesta expressió comporta també una

altra dimensió: la presa de consciència del poder que, individualment i col·lectivament,

ostenten les dones i que té a veure amb la recuperació de la seua pròpia dignitat com a

persones.

ESTEREOTIPS: Són conjunts de creences o imatges mentals molt simplificades i amb

pocs detalls sobre un grup determinat de gent que són generalitzats a la totalitat dels

membres del grup. El terme sol utilitzar-se en sentit pejoratiu, ja que es considera que els

estereotips són creences il·lògiques que sols poden ser desmuntades mitjançant la

sensibilització, la reflexió i, sobretot, l’educació (Secretaria Tècnica del Projecte Equal,

2007).

ESTRATÈGIA DUAL (Integració de la perspectiva de gènere / transversalitat): Integrar

sistemàticament les situacions, les prioritats i les necessitats respectives de dones i

homes en totes les polítiques, amb vista a promoure la igualtat entre homes i dones i

recórrer a totes les polítiques i mesures generals amb la finalitat específica d'aconseguir la

igualtat, tenint en compte activament i obertament, des de la fase de planificació, els seus

efectes en les situacions respectives de les unes i dels altres quan s'apliquen, supervisen i

s’avaluen (comunicat de la Comissió COM9667 final de 21.2.1996).

57


FEMINISME: Corrent de pensament que reivindica la igualtat d'homes i dones. El

feminisme té els seus referents teòrics propis que es remunten a la Il·lustració. És un

pensament d'igualtat, o en altres paraules, és una tradició de pensament polític, amb tres

segles d'antiguitat, que sorgeix en el mateix moment en què la idea d'igualtat i la seua

relació amb la ciutadania és plantejada per primera vegada en el pensament europeu.

Admesa la igualtat de tots els éssers humans, quina raó hi ha perquè la meitat dels

éssers humans, totes les dones, no tinguen els mateixos drets reconeguts que té el

col·lectiu complet humà? Aquesta qüestió és l'origen del pensament feminista (A.

Valcarcel).

El feminisme constata la desigualtat per raó de sexe que comporta una situació

d'inferioritat sociocultural de les dones enfront dels homes. Això el porta a reclamar i a

defensar la igualtat de dret d'oportunitats dels sexes. La reivindicació de drets per a les

dones parteix de la desigualtat de drets de les dones al llarg de la història en les lleis que

els regulaven i en les relacions socials. El feminisme suposa, per tant, una forma diferent

de mirar i entendre el món, el poder i les relacions entre els sexes. El feminisme no és un

corrent de pensament monolític sinó que presenta diferents corrents, que, a més a més,

ha anat evolucionant al llarg del temps (www.educastur.princast.es).

GÈNERE: Concepte que fa referència a les diferències socials (en oposició a les

biològiques) entre homes i dones que han sigut apreses, canvien amb el temps i

presenten grans variacions tant entre diverses cultures com dins d'una mateixa cultura

(Glossari de termes relatius a la igualtat entre homes i dones. Comissió Europea, 1998).

IGUALTAT DE SEXE (Vegeu Discriminació per raó de sexe): La igualtat de sexe s'entén

com una relació d'equivalència en el sentit que les persones tenen el mateix valor,

independentment dels caràcters o actituds que se'ls associen per ser dones o homes. És

un dret fonamental que es recolza en el concepte de justícia social. Implica, per tant,

l'absència de tota forma de discriminació per raó de sexe.

58

http://www.educastur.princast.es/


IGUALTAT D'OPORTUNITATS: Principi que pressuposa que homes i dones tinguen les

mateixes garanties de participació plena en totes les esferes. És un concepte bàsic per a

l’aplicació de la perspectiva de gènere, ja que cerca beneficiar per igual homes i dones,

perquè tant ells com elles puguen desenvolupar plenament les seues capacitats i millorar

les seues relacions (tant entre tots dos sexes, com amb l'entorn que els envolta). “La

igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes és un principi informador de

l'ordenament jurídic i, com a tal, s'integrarà i s’observarà en la interpretació i l'aplicació de

les normes jurídiques” (LOIEMH, art. 4).

IMPACTE DE GÈNERE: Consisteix a identificar i valorar els diferents resultats i efectes

d'una norma o una política pública en un sexe i en l’altre, a fi de neutralitzar-los per a

evitar-ne els possibles efectes discriminatoris.

Decisions que semblen no sexistes poden tindre un impacte diferent en les dones i en els

homes, encara que aquesta conseqüència no estiguera prevista ni es desitjara. Per això,

es procedeix a una avaluació de l'impacte en funció del gènere per a evitar conseqüències

negatives no intencionals i per a millorar l'eficàcia de les polítiques (Guia per a l’avaluació

de l'impacte en funció del gènere UE).

A Espanya, es va aprovar la Llei 30/2003, de 13 d'octubre, sobre mesures per a incorporar

la valoració d'impacte de gènere en les disposicions normatives que elabore el Govern,

exemple que han seguit la majoria de les comunitats autònomes.

INDICADOR: Un indicador és una eina imprescindible per a avaluar un projecte, un

programa o un pla d'intervenció social. Els indicadors defineixen la norma de realització

que cal obtindre per a aconseguir un objectiu. Són, en conseqüència, evidències que

demostren els assoliments en qualsevol nivell. Permeten descriure una realitat per a

reflectir-ne l’evolució i el desenvolupament.

L'Institut Nacional d'Estadística defineix els indicadors socials com a «compendis de

dades estadístiques bàsiques que donen una mesura concisa de la situació i dels canvis

relatius a aspectes de les condicions de vida de la població que són objecte de

preocupació social»; és a dir, els indicadors socials són enunciats i especificats amb una

finalitat concreta de mesurar o representar una variable teòrica definida prèviament sobre

la qual tenim interés.

59


INVISIBILITAT: Al llarg de la història, les dones i les seues aportacions han sigut negades

i ocultades. La història de la humanitat s'ha construït des de la visió androcèntrica del món

que exclou les dones, sense arribar ni tan sols a anomenar-les (d’ací, per exemple, la

utilització dels termes masculins com a genèrics teòricament globalitzadors i inclusius on

la seua única realitat és que oculten i exclouen la presència de les dones). Aquesta

invisibilitat de les dones es deu a la desigualtat entre homes i dones que parteix de la

superioritat dels uns sobre les altres. Per a canviar aquest món androcèntric i patriarcal,

és necessari recuperar la història de les dones, tant pel que fa a dones singulars com

respecte a totes les aportacions que les dones han fet des de les seues diferents mirades

i realitats quotidianes (www.educastur.princast.es).

LLENGUATGE SEXISTA: El llenguatge sexista és aquell que reflecteix i expressa

parcialitat cap a un dels sexes i, per tant, tracta els membres de l'altre de manera

discriminatòria. En la majoria dels casos, aquesta parcialitat es manifesta a favor del sexe

masculí i en detriment del sexe femení. L'existència del llenguatge sexista és el resultat

del sexisme en la mateixa societat i, com un fenomen social, està íntimament relacionat

amb les actituds socials.

PATRIARCAT: Forma d’organització social, política i econòmica apareguda en les

societats agràries on alguns homes adults dominen les dones i les xiquetes i els xiquets

amb la finalitat de transmetre la propietat i assegurar la filiació legitima de les filles i dels

fills. Les dones són confinades a l'espai privat i a la funció reproductora, mentre que els

homes es reserven l'espai públic. En el seu sentit literal significa govern dels pares. Els

debats sobre el patriarcat van tindre lloc en diferents èpoques històriques, i van ser

represos en el segle XX pel moviment feminista dels anys seixanta en la cerca d'una

explicació que donara compte de la situació d'opressió i domini de les dones i en

possibilitara l’alliberament. Gerda Lerner (1986) ho ha definit en sentit ampli, com «la

manifestació del domini masculí sobre les dones i les xiquetes i els xiquets de la família i

l'ampliació d'aquest mateix domini sobre les dones en la societat en general». Les

teoritzacions sobre patriarcat van ser essencials per al desenvolupament dels diferents

corrents del feminisme, en les seues versions radical, marxista i materialista, entre d’altres

(www.amnistiapr.org/educacion/presentaciones/glosarioterminos.Pdf).

60

https://www.ecured.cu/Sexismo

https://www.ecured.cu/Lenguaje


PERSPECTIVA DE GÈNERE: La perspectiva de gènere és una categoria analítica que

acull totes aquelles metodologies i mecanismes destinats a l’«estudi de les construccions

culturals i socials pròpies per als homes i per a les dones, la qual cosa identifica el femení

i el masculí» que suposa l'existència d'una desigual distribució de poder entre gèneres en

totes les classes socials.

PLANS D'IGUALTAT: Els plans d'igualtat marcaran els objectius concrets d'igualtat a

aconseguir, les estratègies i les pràctiques a adoptar per a la seua consecució, així com

l'establiment de sistemes eficaços de seguiment i l’avaluació dels objectius fixats

(LOIEMH, art. 46.1). Sorgeixen a la Unió Europea per a fomentar la igualtat entre dones i

homes. També s’anomenaven Plans d'Igualtat d'Oportunitats. Tant l'Estat com les

comunitats autònomes els han aprovats. Poden ser de caràcter general per a totes les

polítiques de l'Estat, la Unió Europea o les comunitats autònomes, o també per a les

empreses i administracions públiques.

PRINCIPI D'IGUALTAT DE TRACTE ENTRE DONES I HOMES (Vegeu Discriminació):

Principi informador d'ordenament jurídic que s'integra en aquest i que ha d'observar-se en

la interpretació i l'aplicació de les normes jurídiques. Suposa l'absència de tota

discriminació per raó de sexe, ja siga directa o indirecta. S'empra el terme discriminació

de sexe per a al·ludir a una situació en la qual una persona o un grup de persones rep un

tracte diferenciat per raó del seu sexe, la qual cosa condicionarà que li siguen reconeguts

més o menys drets i oportunitats.

ROLS I ESTEREOTIPS DE GÈNERE: El rols de gènere són tasques i activitats que una

cultura assigna als sexes. Els estereotips de gènere són idees massa simplificades però

fortament assumides sobre les característiques d'homes i dones. L’estratificació de gènere

descriu una distribució desigual de recompenses entre homes i dones, reflectint les seues

posicions diferents en una jerarquia social.

61


SEXISME: Aquest terme es refereix a la suposició, creença o convicció que un dels dos

sexes és superior a l'altre. És comunament expressat en un context de certs

comportaments i estereotips tradicionals basats en el sexe, els quals resulten ser un

conjunt de pràctiques discriminatòries cap als membres del suposat sexe inferior. L'ús

més freqüent es refereix a la convicció de la superioritat de l'home respecte a la dona.

És un mecanisme pel qual es privilegia un sexe sobre un altre. Conceptes i conductes

patriarcals que manté en una situació d'inferioritat i subordinació el sexe femení. Aquesta

està present en totes les formes de la vida social i en tots els àmbits de les relacions

humanes, és a dir, les formes pràctiques d'actuar (Glossari feminista Universitat Nacional

del Comahue, Argentina).

SISTEMA SEXE – GÈNERE: Sistema sociocultural pel qual s'associa al sexe reproductiu

un conjunt de valors, creences i actituds. En Occident, a una dona se li associen

conceptes com ara sensibilitat, dolçor, bellesa, espai interior, altruisme, paciència, família,

etc., i aquestes característiques són assumides com a naturals per la societat. De forma

oposada i complementària, s'adjudica a l'home les característiques de proveïdor,

conqueridor, caçador, agressiu, amo de l'espai públic, etc. Des d’ací es construeix una

relació simbòlica desigual de la dona, privada i dèbil, i l'home, públic i fort, en un joc de

submissió–dominació. (Glossari de termes sobre Gènere, Sexualitat i Discriminació.

Amnistia Internacional-Xile. Unitat de Consciència de Gènere).

Mentre el sexe fa referència a la diferència biològica existent entre dos individus, el

gènere és una construcció sociocultural, que defineix característiques emocionals,

intel·lectuals i de comportament pel fet de pertànyer a algun dels dos gèneres: masculí o

femení. El procés de socialització (l’aprenentatge de patrons culturals i socials que

permeten integrar-se en un grup social) és diferent segons el sexe, assignant models

(culturals i socials) diferents per a les dones i per als homes, en funció del que

tradicionalment ha estat establert per a uns i per a unes altres; sent, en definitiva, en

funció de models imposats. Segons Seyla Benhabib, és la manera essencial en què la

realitat social s'organitza, es divideix simbòlicament i es viu experimentalment.

62


TRANSVERSALITAT: Suposa la integració de la perspectiva de gènere en el conjunt de

polítiques, considerant, sistemàticament, les situacions, les prioritats i les necessitats

respectives de les dones i dels homes, amb vista a promoure la igualtat entre tots dos

sexes i tenint en compte, activament i obertament, des de la fase de planificació, els seus

efectes en les situacions respectives d'unes i uns altres quan s'apliquen, es supervisen i

s'avaluen.

USOS DEL TEMPS: Els estudis i les investigacions demostren que dones i homes 'usen'

el seu temps de maneres diferents. Elles i ells utilitzen diferents temps per als seus

treballs remunerats, no remunerats, l'estudi, el seu oci o les seues necessitats personals.

En termes generals, les dones dediquen més part del seu temps a les tasques

domèstiques i els homes, al treball remunerat, la qual cosa sens dubte té, entre altres

conseqüències, diferències en el nivell econòmic de les unes i dels altres.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE: “Constitueix violència de gènere tot acte de violència basat en

la pertinença de la persona agredida al sexe femení, que tinga o puga tindre com a

resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les

amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es

produeixen en la vida pública com en la privada” (Llei orgànica 1/2004, de 28 de

desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, art. 1). La

violència de gènere es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la

nostra societat. Es tracta d'una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de

ser-ho, per ser considerades pels seus agressors mancades dels drets mínims de llibertat,

respecte i capacitat de decisió. Aquest tipus de violència s'estén també als fills i a les filles

menors d'edat i el seu objectiu últim és la submissió de la dona.

VISIBILITZACIÓ: Procés de fer visible l'invisible, de traure a la llum i incorporar la història

i la vida de les dones a la nostra realitat i a la història. La visibilització suposa el

reconeixement i la revalorització de la història de les dones, del seu paper en el món i en

la vida, en definitiva, la idea d'igualtat entre homes i dones (www.educastur.princast.es).

63

http://www.educastur.princast.es/


12 BIBLIOGRAFIA

A) Pla Igualtat

• Manual d'elaboració de Plans d'Igualtat Municipals. Generalitat Valenciana

• Guía para Elaborar Planes Locales de Igualdad. Federación Española deMunicipios y Provincias.

• II PLA MUNICIPAL D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES2016-2019. Ajuntament de Bocairent.

• I PLA D IGUALTAT AJUNTAMENT D’ONTINYENT.

• Pla Marc d’Igualtat entre dones i homes. Ajuntament de València.

• DIAGNÒSTIC MUNICIPAL DE CASTELLÓ DES DE LA PERSPECTIVA DEGÈNERE: 2017.

• https://www.uv.es/igualtat/GLOSARIO.pdf

B) Glossari

http://femp.femp.es/files/566-182-archivo/guia%20**elaboracion%20Planes

%20Locals%20Igualtat.pdf

Dones en Xarxa: www.nodo50.org/mujeresred/vocabulario.html

Institut Andalús de la Dona. Diccionari sobre gènere i temes connexos.

www.educastur.princast.es

Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes – LOIEMH – art. 4, 6.1,

6.2 7.3,7.4, 8, 911, 7.1, 7.2, 46.1. Disposició addicional 1a, disposició addicional 2a

Institut Interamericà de Drets Humans.

www.amnistiapr.org/educacion/ presentacions/ glosarioterminos.pdf

IV Conferència Mundial de les Dones de Pequín en 1995.

Secretaria Tècnica del Projecte Equal, 2007.

Comunicat de la Comissió COM9667 final de 21.2.1996.

64

http://www.nodo50.org/mujeresred/vocabulario.html

http://femp.femp.es/files/566-182-archivo/Guia%20elaboracion%20Planes%20Locales%20Igualdad.pdf

http://femp.femp.es/files/566-182-archivo/Guia%20elaboracion%20Planes%20Locales%20Igualdad.pdf

https://www.uv.es/igualtat/GLOSARIO.pdf


Glossari de termes relatius a la igualtat entre homes i dones. Comissió Europea,

1998.

Classificació Nacional d'Ocupacions (CNO, 94; cod. 2939).

Guia per a l’avaluació de l'impacte en funció del gènere UE.

Llei 30/2003, de 13 d'octubre, sobre mesures per a incorporar la valoració

d'impacte de gènere en les disposicions normatives que elabore el Govern Estatal.

Institut Nacional d’Estadística.

Glossari feminista Universitat Nacional del Comahue, Argentina.

Glossari de termes sobre Gènere, Sexualitat i Discriminació. Amnistia Internacional-

Xile. Unitat de Consciència de Gènere.

Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra

la violència de gènere.

65

i pla d'igualtat municipal entre dones i homes de ... · l’article 4.1 de la llei 9/2003, de...

Documents