pla municipal d'igualtat de dones i homes · pla municipal d’igualtat de dones i homes de...

PLA MUNICIPAL D’IGUALTAT DE DONES I HOMES

2014 – 2018

AJUNTAMENT DE TORELLÓ

Aprovat definitiva 23 de febrer de 2015

Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló

2

SUMARI

1. Presentació.......................................................................................................3

2. Marc conceptual de les polítiques d’igualtat..................................................4

2.1 Evolució històrica: de les reivindicacions feministes a l’agenda política.

2.2 El paper dels governs locals

2.3 Els plans d’igualtat

3. Marc normatiu...................................................................................................8

3.1 Àmbit internacional

3.2 Àmbit comunitari

3.3 Àmbit estatal, autonòmic i local

4. Objectius i línies estratègiques..........................................................................16

4.1 Objectius

4.2 Línies estratègiques

5. Procés d’elaboració del Pla ................................................................................ 18

5.1 Metodologia

6. Diagnosi..............................................................................................................21

6.1 Contextualització territorial

6.2 Acció contra la violència masclista

6.3 Qualitat de vida

6.4 Repartiment de treballs i usos del temps

7. Pla d’acció........................................................................................................66


3

1. PRESENTACIÓ

El marc conceptual de les Polítiques d’igualtat comença amb la frase: “La igualtat

d’homes i dones és un principi jurídic universal”.

Quines paraules tan maques: igualtat, homes, dones . . . Sí , molt maques, però si les

analitzem fredament és quan veiem el camí que ens queda per recórrer per tal que

aquests mots deixin de ser només això i es converteixin en el compliment del

compromís de promoure les polítiques d’igualtat tant per part dels governs estatals

com locals.

És, doncs, amb aquesta il·lusió que presentem avui el III Pla Municipal d’igualtat

entre dones i homes 2014 – 2018 , un pla que volem que sigui no tan sols el Pla de la

Regidoria de Polítiques d’Igualtat, sinó el PLA DE TOTS, un pla CONJUNT on des de

TOTES les àrees de l’Ajuntament s’introdueixi el principi d’igualtat en les actuacions

municipals.

“Igualtat entre Dones i Homes “… No seria fantàstic que arribés el dia en què no es

necessitessin polítiques específiques de dones i que no haguéssim de reivindicar la

igualtat d’oportunitats??

Avui tenim aquest document a les mans. Posem-nos a treballar! Fem-ho possible!

Carme Francolí Casas

Regidora de Polítiques d’Igualtat

Ajuntament de Torelló


4

2. MARC CONCEPTUAL DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

La igualtat de dones i homes és un principi jurídic universal reconegut a diversos

textos internacionals i europeus, així com a la Constitució Espanyola de 1978.

Aquest principi constitueix un pilar bàsic de les societats democràtiques modernes i

vertebra el reconeixement de drets i llibertats de les dones en diferents àmbits de la

vida.

Aquest reconeixement formal ha permès un progrés en el cos legislatiu i també en

el context institucional, amb el desenvolupament de polítiques públiques d’igualtat

i d’estructures i organitzacions especifiques.

Tot i haver estat un pas decisiu, a l’actualitat continuen presents diverses formes de

discriminació vers les dones com la violència masclista, major atur femení,

segregació laboral, manca de representació en càrrecs de responsabilitat política,

social, cultural i/o econòmica o els problemes de conciliació de la vida personal i

familiar que són, entre d’altres, indicadors que la igualtat plena i efectiva és encara

una fita a assolir.

2.1 Evolució històrica: de les reivindicacions feministes a l’agenda política

Les polítiques públiques d’igualtat de gènere sorgeixen per donar resposta a les

demandes i necessitats de les dones i tenen com a finalitat eradicar les desigualtats

existents entre dones i homes en els diferents àmbits de la vida social, política,

econòmica i cultural.

La seva incorporació en l’agenda pública, gràcies a les reivindicacions feministes i al

moviment de dones que s’ha donat al llarg de la nostra història, ha estat fonamental

pel progrés dels drets de les dones i pel desenvolupament de la igualtat i la justícia

en les nostres societats contemporànies.

Tot i que es té coneixement de protestes expressades per dones que es remunten a

l’Edat Mitjana, la majoria de pensadores feministes coincideixen en dir que el

feminisme, com a moviment social i teòric, apareix vinculat a la Il·lustració. Durant


5

els segles XVIII i XIX, les demandes es centraven principalment en els drets civils,

l’accés a l’educació, al treball, al sufragi femení i, en definitiva, a la defensa i el

reconeixement de la plena ciutadania de les dones.

Els anys 60 i 70 representen una època d’intensa agitació política per al feminisme

que busca noves formes d’organització per produir transformacions culturals i

socials més profundes. Denuncien l’exclusió de la dona de l’esfera pública i reclamen

igualtat de tracte.

La presència del feminisme en la política formal es dóna en els anys posteriors, ens

els què comença l’etapa de reconeixement normatiu, es creen els primers

organismes específics i s’impulsen les primeres estratègies polítiques formals de

cara a augmentar la participació i visibilització de les dones en l’esfera pública,

establint mecanismes d’acció positiva.

Sens dubte, la intervenció de la comunitat internacional ha estat decisiva en el

recorregut de les polítiques d’igualtat de gènere i, en concret, el reconeixement de

la necessitat d’introduir l’estratègia del gender mainstreaming o transversalitat de

gènere que, tal i com defineix el Consell d’Europa, resulta una eina clau per

l’organització (reorganització), la millora, el desenvolupament, i l’avaluació dels

processos polítics, de manera que una perspectiva d’igualtat de gènere s’incorpori en

totes les polítiques, a tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment

involucrats en l’adopció de mesures polítiques.

A partir d’aquí, les polítiques d’igualtat de gènere s’articulen en base a l’anomenada

estratègia dual que combina aquesta perspectiva transversal amb les accions

positives que continuen, en molts casos, essent necessàries per equilibrar

determinades condicions de desigualtat que persisteixen a la nostra societat.


6

2.2 El paper dels governs locals

L’administració pública local, per les seves pròpies característiques que la

configuren com un govern proper a la ciutadania i a la realitat social, es situa en una

posició idònia per assumir un paper actiu en el desenvolupament de les polítiques

d’igualtat, dins del marc de les seves competències. Així ho reconeix la pròpia Carta

Europea d’Autonomia Local quan estableix que (...) l’exercici de les responsabilitats

públiques ha d’incumbir, preferentment, a les autoritats més properes als ciutadans

(...)1.

En aquest sentit, les iniciatives de la Comunitat Internacional influenciaren, des d’un

bon inici, les administracions locals, que començaren a impulsar les primeres accions

i a crear el primers serveis d’atenció a les dones, dirigides principalment a atendre

les situacions de violència de gènere.

De la mà del progrés normatiu i institucional, i amb la presència cada cop més

evident del moviment associatiu de dones, els Governs Locals inicien una etapa de

forta implicació política amb la igualtat, que va més enllà d’una postura

assistencialista, adoptant mesures de sensibilització i de transformació social. A

patir de la dècada dels 90, els Governs Locals adquireixen un paper protagonista en

el desenvolupament d’aquestes polítiques, creant estructures tècniques

específiques com les Regidories de Dones o d’igualtat, impulsant serveis per les

dones, creant programes estables, destinant recursos econòmics i humans, com les

agents d’igualtat, i incorporant la transversalitat de gènere com estratègia per

introduir el principi d’igualtat en totes les polítiques públiques locals.

1 Article 4.3 de la Carta Europea d’Autonomia Local


7

2.3 Els Plans d’Igualtat

Entre els principals instruments de planificació i implementació de les polítiques

públiques de gènere cal destacar els Plans d’Igualtat. Els Plans constitueixen el

conjunt ordenat d’objectius i mesures que permeten desenvolupar una estratègia

integral orientada a millorar i equilibrar la situació de dones i homes en un territori

i/o organització, a partir d’una anàlisi prèvia d’aquesta situació.

El seu impuls sorgeix del reconeixement de les desigualtats i discriminacions

existents per raó de gènere, i del rebuig i la voluntat d'actuar per transformar

aquesta realitat. Les actuacions s’encaminen a afavorir la igualtat entre homes i

dones en tots els àmbits de la societat, i a propiciar un model de ciutadania més

igualitari, basat en el respecte i l’equitat.

Amb aquest objectiu, els governs locals de la demarcació de Barcelona, en el marc

de les seves competències, dissenyen i implementen els Plans Locals d’Igualtat.

Concebuts com una eina de treball transversal, els Plans incorporen totes o diverses

àrees del Consistori per tal d’introduir el principi d’igualtat en totes les actuacions

municipals. Aquest necessari plantejament transversal requereix de l’adquisició de

compromisos polítics i també de la sensibilitat, la voluntat i la implicació de tot el

personal municipal.

El Pla d’Igualtat és, doncs, un document clau que, a més de servir per a la

planificació i la posta en marxa d’actuacions concretes, ha de preveure el seguiment

i l’avaluació posterior del camí recorregut en aquesta matèria i ha de poder mesurar

l’impacte o els efectes del mateix en les condicions de vida de la ciutadania a la què

s’adreça i, especialment, en la millorar de la situació de les dones.


8

3. MARC NORMATIU

Tal com hem vist, l’evolució de les polítiques d’igualtat, així com les estratègies per

la seva implementació, han vingut fortament determinades per un important

desplegament normatiu que s’ha donat en l’àmbit comunitari, estatal, autonòmic i

local, com a resultat, en gran part, dels instruments jurídics, polítics i tècnics

impulsats des de Nacions Unides. Així, avui disposem d’un marc legal en els

diferents nivells institucionals que propugna el respecte al principi d’igualtat entre

homes i dones i fonamenta la implementació de les polítiques d’igualtat en tots els

àmbits socials.

3.1 Àmbit Internacional

En l’àmbit internacional, el paper de les Nacions Unides ha estat fonamental en el

desenvolupament de les polítiques de gènere.

A partir de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, l’any 1948, per

part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, la comunitat internacional

adquireix una nova consciència en relació a la situació mundial de les dones i adopta

el compromís de portar a terme conferències mundials periòdiques per elaborar

estratègies i plans d’acció. Aquestes conferencies han contribuït enormement a

situar la igualtat de gènere en el centre de l’agenda política mundial.

Així, l’any 1975 se celebra a Mèxic la I Conferència Mundial de la Dona i, quatre anys

després, s’aprova la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de

Discriminació contra la Dona (CEDAW). Ratificada per Espanya l’any 1984, és

considerada la carta internacional dels drets humans de les dones, amb 30 articles

que recullen aquests drets en diversos àmbits socials i estableixen les mesures a

adoptar pels governs. La II i III Conferència Mundial de la Dona (Copenhaguen,

1980 i Nairobi, 1985) van permetre adoptar importants plans d’acció amb mesures

en l’àmbit laboral i educatiu i promoure la creació d’oficines de la dona de caràcter

estatal.


9

Però, sens dubte, serà la IV Conferència de Beijing de 1995 la que marcarà un punt

d’inflexió en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat, amb l’aprovació per

unanimitat de la Plataforma d’Acció i la incorporació del mainstreaming de gènere o

transversalitat de gènere com a mecanisme d’actuació.

Així, s’obra una etapa en la que es busca analitzar els fonaments, les causes i les

estructures que es troben a la base de les desigualtats existents. Per tant, a banda

de les accions encaminades a garantir la condició jurídica i social de la dona, també

es planteja la necessitat de reorganitzar les institucions i d’adquirir compromisos

polítics i econòmic que puguin transformar la societat en el seu conjunt.

Posteriorment, i per tal de realitzar un seguiment del compliment dels compromisos

adquirits a Beijing, s’han realitzat tres conferències més, però ja no han suposat un

avenç tan significatiu com va representar Beijing, tot i que han permès reafirmar els

compromisos contrets el 1995.

3.2 Àmbit Comunitari

A nivell europeu, les primeres directrius i disposicions jurídiques a favor de la

igualtat de tracte entre les dones i els homes queden recollides al Tractat de Roma,

de 1975, que imposa la obligació als Estat Membres de garantir l’aplicació del principi

d’igualtat salarial per un mateix treball o un treball d’igual valor. Des d’aleshores, la

igualtat de gènere s’ha anat consolidant en el dret comunitari fins a convertir-se en

un dels principis fonamentals.

Així es constata amb l’aprovació al 1997 del Tractat d’Amsterdam, el qual articula la

igualtat entre homes i dones, l’antidiscriminació i les mesures d’acció positiva. El

text normatiu comunitari situa la igualtat de gènere com a principal objectiu de la

unió Europea i com element estructural de la seva política social. El tractat

d’Amsterdam reforça també la idea d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les

polítiques públiques, és a dir, d’aplicar el mainstreaming o transversalitat de gènere.

Aquest principi adquireix una rellevància definitiva amb el IV Programa d’Acció


10

Comunitari 1996-2000 i amb l’aprovació l’any 2000 de la Carta dels drets

fonamentals de la Unió Europea i es consagra amb el Tractat de Lisboa del 2007.

En relació a la participació equilibrada de dones i homes en els processos de presa

de decisions, el punt de partida fou la Declaració d’Atenes, el 1992, en la què, per

primera vegada, es parla de la infrarepresentació de les dones en els càrrecs de

decisió com a problema polític i de la “democràcia paritària”. El Consell recomana

als estats membres adoptar una estratègia global per a promoure la participació

equilibrada.

La legislació europea compta amb diverses directives principalment referides a

l’àmbit del treball, igualtat salarial, permisos laborals i qüestions relatives a la

seguretat social. És important destacar l’efecte que ha tingut aquest marc legal

europeu a l’estat espanyol, donant lloc a la Ley Orgànica para la Igualdad Efectiva de

Mujeres y Hombres.

3. 3 Àmbit estatal, autonòmic i local

A l’estat espanyol, el tractament legislatiu en relació a la igualtat no arriba fins la

Constitució Espanyola del 1978, que en el seu article 14 proclama que tots els

espanyols som iguals davant la llei sense que pugui prevaldre discriminació per raó

de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància

personal o social. Igualment, a través de l’art 9.2, compromet als poder públics a

que garanteixin la igualtat i la llibertat de tot els individus.

Pel que fa al tractament de la violència vers les dones, la Llei Orgànica 1/2004 de

mesures de protecció integral contra la violència de gènere, suposa una fita sense

precedents en el nostre ordenament jurídic. Implica el reconeixement legal de la

violència de gènere com un problema social de gran rellevància i fa palès el

compromís dels poders públics a intervenir de forma coordinada per la salvaguarda

dels drets de les dones víctimes de violència. La llei contempla el dret de les dones

víctimes de violència de gènere a rebre informació, assessorament i atenció

integral adequada a la seva situació personal, incloent-hi també l’atenció als/a les


11

menors que es troben sota la pàtria potestat o la guarda i custodia de la dona

agredida.

En relació al tractament dels diferents àmbits de discriminació i amb l’objectiu de

construir una societat més justa i igualitària, s’aprova la Llei Orgànica 3/2007, de 22

de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Aquesta llei suposa un reconeixement explícit de les desigualtats existents a la

nostra societat i, per tant, la necessitat d’implicar tots els poders públics per

combatre-les i promoure la igualtat real.

La llei posa l’accent en la importància de les accions preventives i en la consideració

de la dimensió transversal de la igualtat com a principi fonamental del text

normatiu, tot i que reconeix també la necessitat d’adoptar accions positives per

part dels poders públics a l’empara de la licitud constitucional.

Tot i que el text normatiu avarca tots els àmbits socials i té en compte els diferents

elements de desigualtat, podríem dir que és en l’àmbit de les relacions laborals on

introdueix les novetats més consubstancials. En el següent quadre que es presenta

a la pàgina següent, es presenten, de manera resumida, les principals mesures i

àmbits d’actuació previstes en la llei estatal.

Pel que fa a l’àmbit competencial de les Administracions Públiques, la Llei 3/2007,

de 22 de març, estableix com a criteris d’actuació :

� Garantir la igualtat efectiva en l’accés a l’ocupació pública i en el desenvolupament de la carrera professional.

� Facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, sense que afecti a la promoció professional.

� Fomentar la formació en igualtat.

� Presència equilibrada en els òrgans de selecció i valoració.

� Mesures efectives de protecció davant l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

� Eliminar qualsevol discriminació retributiva, directa o indirecta.


12

PRINCIPALS MESURES I ÀMBITS D’ACTUACIÓ LLEI 3/2007

Pautes generals d’actuació dels poders públics

� Principi de transversalitat. � Principi de presència equilibrada a les llistes electorals i en els

nomenaments. � Elaboració de Pla estratègic Igualtat d’oportunitats per part de

l’Administració General de l’Estat que inclogui informe d’impacte de gènere.

� Col·laboració entre les Administracions Públiques. Les Entitats Locals integraran el dret d’igualtat en l’exercici de les seves competències.

Foment de la igualtat en el principals àmbits socials

Incorporació de la perspectiva de gènere en: Educació, cultura, salut, societat de la informació, esports, desenvolupament rural, polítiques d’ordenació del territori i habitatge, cooperació per al desenvolupament. Mesures de foment de la igualtat en els mitjans de comunicació i instruments de control per la publicitat no sexista.

Garantia del dret al treball en igualtat d’oportunitats

� Mesures acció positiva a través de la negociació col·lectiva. � Discriminació directa/ indirecta i mesures de tutela judicial efectiva. � Accés a l’ocupació: dones com a grup prioritari en les polítiques

actives d’ocupació. � Formació i promoció professional. � Protecció davant l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. � Obligació per les empreses de més de 250 treballadors/es d’aprovar

Plans d’igualtat. � Conciliació de la vida personal, familiar i laboral:

- Permís de paternitat de 13 setmanes. - Ampliació del permís de maternitat (a fer ús qualsevol

dels progenitors) en cas de fill/a amb discapacitat. - Reconeixement de treballadors/es autònoms/es i altres

règims de la seguretat social. - Reducció de jornada: s’amplia l’edat del menor a 8 anys i

es redueix a 1/8 de la jornada el límit mínim de reducció. - Excedència voluntària: es redueix 4 mesos durada mínima. - Excedència per cura de familiars: s’amplia 2 anys durada

màxima i es reconeix el gaudiment de forma fraccionada. � Modificacions de la Seguretat Social:

- Flexibilització cotització prèvia per accedir prestació maternitat.

- Nou subsidi pel cas de que no es compleixin els requisits mínims.

- Prestació econòmica paternitat. � Ocupació pública: Presència equilibrada d’homes i dones en òrgans

selecció i valoració, eliminar la discriminació retributiva directe o indirecte per raó de sexe i altres mesures en sentit anàleg amb el sector privat.

Creació d’organismes específics

Creació d'una Comissió Interministerial d'Igualtat entre dones i homes i Unitats d'Igualtat en cada Ministeri. Constitució d’un Consell de participació de la dona, com a òrgan col·legiat que ha de servir de via per a la participació institucional en aquestes matèries.


13

A Catalunya, el reconeixement legal de la igualtat el trobem a la Llei Orgànica

6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que

reconeix a la Generalitat de Catalunya, d’acord amb les competències conferides per

la Constitució Espanyola, competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere

( art 153).

L’àmbit competencial inclou:

a) La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de les normes, plans i

directrius generals en matèria de polítiques de dones, així com establir accions

positives.

b) La promoció de l'associacionisme de dones.

c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització, detecció i

prevenció de la violència masclista així com els serveis i recursos destinats a una

protecció integral.

El nou Estatut regula els drets civils i socials de les dones i reconeix el respecte a la

vida, la dignitat, la seguretat i l’autonomia de les dones, així com el dret a participar

en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i

privats ( art 19).

Pel que fa als principis d’actuació dels poder públics, l’article 41 de l’Estatut,

estableix que aquests hauran de respectar el principi d’igualat i hauran de:

� Garantir el compliment en l’accés a la ocupació, la formació, la promoció

professional, les condicions del treball, incloent-hi la retribució, i en totes

altres situacions, així com garantir que les dones no siguin discriminades per

raó d’embaràs o maternitat.

� Garantir la incorporació per part dels poder públics de la transversalitat en

totes les polítiques públiques per tal d’aconseguir la igualtat i la paritat de

gènere.


14

� Afrontar de manera integral tots els actes de violència o sexistes i

discriminatoris; fomentar el reconeixement del paper de les dones en tots el

àmbits i promoure la participació dels grups i les associacions de dones en

l’elaboració i avaluació de les dites polítiques

� Reconèixer el valor econòmic del treball de cura i atenció dins l’àmbit

domèstic i familiar en el marc de les polítiques econòmiques i socials

� Vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos

que puguin afectar la seva dignitat, integritat i benestar físic i mental,

particularment respecte del propi cos i de la seva salut reproductiva i sexual.

L’Estatut també incorpora la paritat en la composició i règim electoral del Parlament

(article 56).

Pel que fa al tractament de la violència masclista, el Govern de Catalunya aprova la

Llei 5/2008 del dret de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, la qual

introdueix importants novetats conceptuals i situa la lluita contra aquesta xacra

social en l’agenda política prioritària.

La Llei defineix la violència com aquella que s’exerceix contra les dones com a

manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un

sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. A més, fa visibles totes

les formes en què s’exerceix aquesta violència (física, psicològica, sexual i

econòmica) i tots el àmbits en què es pot produir (en la parella, context familiar,

laboral, social o comunitari).

Els principals objectius de la Llei són:

• Eradicar la violència masclista i remoure les estructures socials i els estereotips

culturals que la perpetuen.

• Establir mesures integrals de prevenció, detecció i sensibilització amb la finalitat

d’eradicar-la de la societat.


15

• Reconèixer els drets de les dones que la pateixen a l’atenció, l’assistència, la

protecció, la recuperació i la reparació integral.

La Llei també defineix i ordena la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, formada

per tots els agents i serveis directament implicats, i reconeix als municipis una sèrie

de competències, que es concreten en:

a) Programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i

efectuar la derivació als diferents serveis en els termes especificats per aquesta llei.

b) Prestar o gestionar altres serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral,

d’acord amb el que s’estableixi per mitjà d’un conveni amb l’Administració de la

Generalitat.

c) Col·laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions que

aquesta llei estableix.

d) Complir totes les altres funcions establertes per aquesta llei que, en raó de les

competències respectives, els correspongui assumir amb relació a les dones que

pateixen o han patit violència masclista.

Els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants poden delegar llurs

competències a una mancomunitat de municipis o a altres ens locals.

Com ja hem dit, l’administració pública local es troba en una posició idònia per

desenvolupar un paper actiu en el marc de les polítiques d’igualtat. Així ho reconeix

la Carta Europea d’Autonomia Local i també la Carta Europea per la igualtat de

dones i homes en la vida local.

Igualment, la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en el

seu article 28, reconeix la competència dels municipis per realitzar activitats

complementàries relatives, entre d’altres, a la promoció de la dona.

En relació a l’ocupació pública que implica a treballadors/es de les Administracions

Locals, la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’empleat Públic, estableix que les

administracions públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i

d'oportunitats en l'àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, han d'adoptar mesures

dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.


16

4. OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES

El present pla d’igualtat suposa una eina fonamental per impulsar i aplicar les

polítiques de gènere de forma transversal i contribuir a que el nostre municipi

garanteixi la igualtat efectiva entre homes i dones.

Respon al compromís institucional davant la ciutadania de treballar per la igualtat

de gènere i incidir en les diferents dimensions de la desigualtat al nostre Municipi. I

per això, les diferents àrees i regidories del Govern Municipal adquireixen la

responsabilitat de treballar de forma transversal, propiciant la participació de la

societat civil i desenvolupar les accions oportunes per la consecució dels objectius

del Pla.

4.1 Objectius

El Pla d’Igualtat de gènere per a la ciutadania es regeix pels següents objectius:

� Adoptar el compromís polític per promoure les polítiques d’igualtat per

afavorir a la transformació en les relacions entre homes i dones així com el

progrés de la nostra ciutadania

� Comptar amb una gestió transversal i integral de les polítiques i recursos

municipals

� Determinar les estratègies a adoptar i treballar per la consecució de les

accions.

� Potenciar el treball conjunt entre l’Ajuntament i la ciutadania, i,

especialment promoure la participació de les dones per tal de recollir

necessitats, interessos i expectatives.

� Potenciar la formació professional en perspectiva de gènere del personal de

l’Ajuntament, així com entitats i associacions, i a tota la ciutadania en

general.


17

� Reforçar i visualitzar la Regidoria d’Igualtat per generar un treball

transversal amb la resta de Regidories i departaments que estructuren la

corporació municipal.

4.2 Línies estratègiques

El Pla d’Igualtat inclou diverses línies estratègiques, relacionades amb els diferents

àmbits de treball i dimensions de la desigualtat de gènere, amb una vocació de

transversalitat que implica les diferents regidories municipals, amb l’objectiu

d’incorporar el principi d’igualtat en totes les polítiques públiques locals.

Les 5 línies estratègiques que inclou el present pla d’igualtat són:

Línia 1 • Compromís amb la Igualtat

Línia 2 • Acció contra la violència masclista

Línia 3 • Drets i qualitat de vida

Línia 4 • Treballs i temps

Línia 5 • Reconeixement del lideratge i la participació de

les dones


18

5. PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PLA

Per tal d’articular tot el procés d’elaboració del nou Pla, cal diferenciar quatre fases:

Fase 4

Fase 1

Inici

Fase 2

Avaluació i Diagnosi

Moment de definició i planificació de tot el procés. Es crea

la Comissió del Pla d’igualtat que liderarà el projecte, es

concreten la/es persona/es referent/s, la temporització de

les sessions de treball i es delimita la informació i la

documentació necessàries.

En aquesta fase es procedeix a la recollida i tractament de

la informació, tant quantitativa com qualitativa. Amb

l’avaluació del Pla anterior, s’analitza el procés seguit per

la seva implementació, les línies d’actuació treballades i els

resultats obtinguts. Amb la Diagnosi, es busca obtenir un

mapa de les característiques del territori i de les

necessitats de la població –especialment, de les dones-,

alhora que s’analitza de forma introspectiva l’acció

Tenint en compte els resultats de l’avaluació i la diagnosi,

es posa en marxa un procés participatiu -amb personal

tècnic i polític de l’ajuntament, i també amb la ciutadania-

amb l’objectiu d’establir, de forma consensuada, les

mesures que es considerin necessàries per tal de corregir

les desigualtats de gènere identificades i d’impulsar totes

aquelles actuacions que contribueixin a reforçar els

aspectes de justícia i equitat en el nostre territori.

Un cop recollides les propostes d’actuació, d’acord amb

les línies estratègiques establertes, es plasmen en un pla

d’acció, que ha de recollir també els indicadors per a ser

avaluat, la temporització i els recursos necessaris per

poder-lo dur a terme. El pla d’acció és validat per la

Comissió d’Igualtat, que serà també responsable

d’assegurar la seva implementació, seguiment i avaluació.

Fase 4

Redacció i validació final

Fase 3

Pla d’Acció


19

5.1 Metodologia

Al inici del procés es realitza una sessió informativa amb l’objectiu d’explicar la

necessitat i el compromís polític d’avaluar el Pla d’igualtat existent i fer un de nou.

Van assistir representants tècnics i polítics de les següents àrees: Alcalde,

urbanisme, seguretat ciutadana, cultura, promoció econòmica, ensenyament,

benestar social, salut pública, comunicació i participació i obres i serveis.

En l’informe d’avaluació del II Pla per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones

de l’ajuntament de Torelló, estan abastament explicades les fases d’anàlisi

documental, realització d’entrevistes i anàlisi dels qüestionaris enviats a la plantilla i

a les entitats ciutadanes.

A més, en la fase de realització del pla d’acció del III Pla municipal d’igualtat de

dones i homes 2014-2018, s’han realitzat dos tallers participatius, un amb personal

tècnic de l’ajuntament i l’altra amb persones representants d’entitats ciutadanes.

Aquest treball grupal ha estat realitzat a càrrec de la consultora Niu de Projectes, i

tenia per objectiu reflexionar i debatre de manera conjunta al voltant de les

problemàtiques i necessitats de les dones (a partir dels resultats de l’avaluació i la

diagnosi), per tal de recollir propostes d’intervenció i accions específiques pel pla

d’acció del nou pla d’igualtat.

Al taller amb entitats varen assistir 12 persones, algunes representants d’entitats i

d’altres a títol personal amb una trajectòria de participació i implicació a la vida

social de Torelló.

Al taller amb professionals municipals van participat 12 persones de diferents àrees i

serveis: Regidoria de Benestar social, salut pública i polítiques d’igualtat, Museu de

la Torneria, recursos humans, Pla de Barris, Diversitat i ciutadania, ensenyament,

comunicació i participació, promoció econòmica, biblioteques.


20

Totes les aportacions fetes pels assistents s’han tingut en compte a l’hora

d’elaborar el pla d’acció, valorant les prioritats de l’ajuntament i les possibilitats

reals de la seva implementació.


21

1. COMPROMÍS GÈNERE

6. DIAGNOSI MUNICIPAL

6.1 Contextualització territorial

Els àmbits relacionats amb l’organització territorial es consideren habitualment

temes que no tenen cap vinculació ni relació amb la igualtat entre dones i homes.

Però l’espai públic, és a dir, els carrers i places del municipi, així com els transports

col·lectius i els equipaments públics són espais essencials de la nostra vida social; i la

seva ordenació, la seva qualitat, la seva seguretat i la seva bellesa condicionen, en

bona mesura, la nostra vida col·lectiva. Per això, la seva planificació ha de tenir en

compte les necessitats dels diferents col·lectius de persones que conformen el

municipi.

Les dones, pels rols i activitats que desenvolupen habitualment, molt lligades a les

tasques familiars i domèstiques, fan un ús de l’espai urbà més intens i diferenciat del

masculí: majors desplaçaments dins del municipi, major ús dels recursos i serveis,

major ús del transport públic i menor disponibilitat del vehicle privat, més

desplaçaments amb càrregues vinculades al treball familiar- domèstic (cotxets per

infants, carrets d’anar a comprar...). Per tant, la manca d’accessibilitat, la manca

d’un transport públic adequat tenen un major impacte en la vida de les dones i són

elements que dificulten la seva mobilitat i que limiten la seva vida quotidiana.

Però en canvi, les dones no han estat ni són presents (o hi són de forma minoritària)

en el disseny i la planificació dels municipis i els espais públics, ni en els espais de

decisió i formulació de les polítiques territorials i mediambientals i, per tant, són

usuàries principals d’espais dissenyats per homes.

Tanmateix, la reducció i la desaparició d’espais comuns i la pèrdua de teixit veïnal i

social ha ocasionat canvis importants pel que fa a la percepció del carrer: abans era

un lloc de trobada i relació social mentre que ara és un “lloc de ningú” sols per

transitar. La percepció del carrer com a lloc aliè i de trànsit, augmenta la sensació

d’inseguretat, que en el cas de les dones té un pes especial perquè són les qui, amb


22

major freqüència, pateixen situacions de violència. Això restringeix la llibertat de

moviments de les dones i limita les seves possibilitats d’ús i gaudi de l’espai urbà.

És necessari incorporar la perspectiva de gènere en la planificació dels municipis per

tal de promoure serveis adients i pròxims, dotar suficientment d’infraestructures i

serveis (llars d’infants, escoles, centres de salut, equipaments esportius, culturals,

espais verds...), garantir l’accessibilitat i la seguretat dels espais públics i la mobilitat

de totes les persones i, en definitiva, fent el municipi més habitable per a tothom,

no només per a les dones. La clau rau en pensar el municipi amb els diferents ulls de

les persones que hi viuen: dones i homes de diferents edats, orígens, condicions i

formes de viure.

Un bon exemple de planificació territorial amb perspectiva de gènere ha estat la

inclusió del foment de l’equitat de gènere en l’ús de l’espai públic i els equipaments

en les actuacions de rehabilitació integral de barris promogudes per la Llei 2/2004 de

millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen d’atenció especial.

6.1.1 Estructura urbana i espai públic: accessibilitat, seguretat i participació de les dones

Municipi situat al sector septentrional de la Plana de Vic, cap de la Vall del Ges.

Limita al nord amb Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló a l'est amb sant Maria del

Corcó, al sud amb Manlleu i a l’oest amb les Masies de Voltregà. El terme comprèn la

vila de Torelló i la colònia de la Coromina.

La vila de Torelló forma part del sistema de viles i ciutats de la comarca d'Osona,

que s'estructura a partir de les carreteres N-S (C-17 Barcelona-Puigcerdà) i E-O (C-37

Eix Vic -Olot) i la via del ferrocarril Barcelona-Puigcerdà.

Torelló és una vila antiga de forta tradició manufacturera i industrial des del segle

XVI amb els paraires, els teixidors i la torneria que van derivar en el tèxtil, la

metal·lúrgia i la torneria els segles XIX i XX. A l’actualitat les tradicions industrials

han donat lloc a un teixit més diversificat i a més dels sectors tradicionals hi ha

indústria de la joguina, de la fusta i del mobiliari i també agroalimentària.


23

La vila de Torelló, a la confluència del riu Ges amb el Ter va créixer inicialment al

voltant de l'església de Sant Feliu. Amb l'etapa industrial de mitjans del segle XIX es

construí l'Eixample i es saltà a l'altre banda del riu Ges. Després d'uns aiguats, als

anys 40, es construïren les cases barates a l'extrem sud-est de la vila, i les posteriors

dècades s'ha expandit cap el nord-oest, sota l'estació de ferrocarril.

6.1.2 Habitatge

L’accés a un habitatge digne és un dret fonamental de la ciutadania. Per tal de

garantir aquest accés, la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei

2/2002, del 14 de març d’Urbanisme, insta les administracions públiques a vetllar per

la qualitat dels habitatges i per les condicions en les quals s’hi accedeix, dedicant

una atenció especial a l’accés de les famílies econòmicament menys dotades. Dins

aquesta problemàtica hi ha col·lectius més vulnerables, com el jovent, les persones

en situació de pobresa i exclusió social (o en risc de patir-la), les unitats

monomarentals i monoparentals, la població immigrada i la gent gran. I les dones en

alguns d’aquests col·lectius són majoria o es troben en una situació més precària.

L’ajuntament de Torelló, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya ha

impulsat l’habitatge social al municipi. Si analitzem les demandes acceptades

observem una major presència de dones, vuit punts per sobre de la demanda


24

masculina. Aquesta diferència podria estar en relació amb un dèficit de redistribució

que afecta de forma significativa a les dones i les fa les principals destinatàries de les

polítiques socials.

6.1.3 Mobilitat

La mobilitat és un factor fonamental en la qualitat de vida d'una ciutat. L'existència

de transports públics amb freqüències i recorreguts adaptats a les necessitats

canviants dels habitants, redueix la tendència creixent de l'ús del vehicle privat.

Totes les dades de mobilitat que es contemplen a les estadístiques estan en relació

amb els estudis o amb el treball remunerat però en canvi no hi ha informació sobre

la mobilitat obligada derivada del treball familiar-domèstic, quan és una part molt

important de la mobilitat obligada en qualsevol municipi. Partim doncs de dades

incompletes que no visualitzen el treball no remunerat que, tot i que cada cop més

compartit entre ambdós sexes, encara assumeixen majoritàriament les dones.

A Torelló disposa d’un Pla de Mobilitat Urbana i per a la seva elaboració va realitzar

una diagnosi participada l’any 2009. Malgrat que entre els seus objectius contempla

entre altres, el d’augmentar la integració social, incrementar la qualitat de vida, no

comprometre les condicions de salut i aportar més seguretat als desplaçaments,

Demandes d'habitatge social. 2012Font: Agència de l'Habitatge de Catalunya.

54%

46%

dones homes


25

observem com ni en la seva metodologia i en els resultats presentats no contempla

les realitats diferencials de dones i homes.

La mobilitat a Torelló està dins la tendència generalitzada d’un fort protagonisme

del vehicle privat. A la gràfica següent observem com l’índex de motorització no ha

deixat de créixer des de l’any 1991 fins l’actualitat. En els darrers anys les taxes de

Torelló es situen per sobre de les de Catalunya i les de Vic, tot seguint la tendència

de creixement de la Comarca d’Osona.

Aquesta forta dependència del vehicle privat implica una forta dependència de

totes aquelles persones que no disposen d’un vehicle en propietat o que tenen

dificultats per accedir al seu ús quotidià, entre els col·lectius amb dèficits de

mobilitat trobem a les dones, particularment a les dones grans i/o immigrants.

Si analitzem el mitjà de transport que utilitza la població de Torelló per als seus

desplaçaments trobem que fonamentalment utilitzem el cotxe propi o anar a peu

amb percentatges molt similars, un 47% i un 42% respectivament.


26

És interessant posar en relació aquesta dada amb la tipologia de viatges que

realitza la població, el 67,5% són a l’interior del propi municipi.

Aquest fet ens obliga a preguntar-nos qui protagonitza aquesta mobilitat interior i

quina és la seva finalitat. La pròpia Diagnosis de Mobilitat afirma que “les activitats

comercials i d’empreses així com les escolars són les que generen més fluxos,

tanmateix els establiments de salut i els equipaments diversos són també uns bons

indicadors en el moment d’identificar els moviments que es produeixen al nucli

urbà”. El que no contempla la Diagnosi és que majoritàriament aquestes activitats

estan protagonitzades per dones ja que encara són majoritàriament les


27

encarregades de les activitats derivades del treball domèstic i de la cura de les

persones.

Entre els equipaments que articulen la xarxa de desplaçaments interns destaquem: I evidentment cal destacar la importància dels equipaments escolars que

representen els equipaments d’ús quotidià que generen un major nombre de

viatges diaris en comparació a la resta. Per aquest motiu dins del Pla de Mobilitat de

l’Ajuntament de Torelló es contemplen de forma particularitzada.

Equipaments Culturals:

� Arxiu Municipal � Biblioteca del Barri de Montserrat � Biblioteca Dos Rius � Teatre Cirvianum � Museu de la Torneria de la Vall del Ges

� Escola de Música Equipaments Esportius:

� Camps de futbol del barri de Montserrat � Camp Municipal de futbol

� Pavelló Municipal d’esport � Piscina Municipal coberta � Piscina Municipal d’estiu

Equipaments Joventut:

� Torelló Jove Equipaments Medi Ambient:

� Deixalleria de la Vall del Ges

Equipaments Sanitaris

� Centres de dia de l’Oreig � Centre d’assistència primària

Equipaments de la vida quotidiana:

� Mercat Municipal


28

6.1.4 Actuacions de l’ajuntament

L’Ajuntament de Torelló ha expressat reiteradament el seu compromís amb la

millora de la mobilitat i la gestió territorial. Un compromís que es va concretar amb

el Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, amb la Llei de Barris i amb l’actual

Pla de Mobilitat Urbana de l’Ajuntament de Torelló.

El Pla contempla un Programa d’Actuacions2 que si bé no incorpora la perspectiva

de gènere si que proposa una sèrie d’actuacions que defineix com a genèriques

però que a la praxis impacten de forma més significativa sobre les dones i aquelles

persones amb responsabilitats domèstiques i de cura.

En aquest sentit passarem a destacar algunes de les actuacions proposades:

� Habilitació d’itineraris escolars: aquesta acció és fonamental per a la

seguretat de nois i noies i també per a les dones i/o aquelles persones

encarregades de la gestió quotidiana de la infància.

� Garantir itineraris per a vianants segurs i accessibles: aquesta actuació té

per objectiu garantir un disseny de l’espai públic a l’abast de tothom,

incrementar els desplaçaments fets a peu i augmentar la seguretat dels

vianants. Ja hem analitzat com són les dones i la gent gran qui realitzen un

major nombre de desplaçaments a peu i transiten molt més l’espai públic.

� Adequació del pas sota la via del tren actual: aquesta acció té per objectiu

millorar l’accessibilitat i particularment la seguretat d’aquest espai, així

s’expressa en la descripció de l’actuació: “l’actual pas per a vianants soterrat

respecte la via de ferrocarril es troba en estat bastant precari i li cal un

manteniment de les parts no estructurals. S’ha de millorar la il·luminació,

canviar les baranes i pintar de nou tot el pas de forma que els vianants no es

trobin insegurs com succeeix actualment”. Com podem constatar el

problema no radica en que el text s’expressi exclusivament en masculí, sinó

que constata que aquest anàlisi s’ha realitzat sense contemplar la 2 Octubre de 2010


29

perspectiva de gènere i per tant invisibilitza el fet de que són les dones

fonamentalment qui experimenten i manifesten una major inseguretat en

certs espais públics com és el descrit.

Com es pot observar en la imatge es tracta d’un espai amb importants dèficits de

seguretat. En aquest sentit seria molt interessant poder realitzar una cartografia

dels espais segurs i insegurs per a les dones de Torelló, en la línia que s’han realitzat

en altres municipis de Catalunya. Destacar que tant la Unió Europea com Nacions

Unides recomanen incorporar la perspectiva de gènere com un element

imprescindible en les polítiques de gestió de l’espai públic i de la millora de la

seguretat.


30

Resum

Punts forts

� Compromís amb la millora de la gestió urbana.

� Existència d’un Pla de Mobilitat d’ Urbana de Torelló.

� Definició d’accions que milloren l’accessibilitat de l’espai públic a la gent

gran, les dones, i aquelles persones encarregades de les tasques de cura.

Així com d’aquelles que tenen com a finalitat incrementar la seguretat.

� Promocions públiques d’habitatges als que accedeixen més dones que

homes.

Aspectes a millorar

� El Pla de mobilitat Urbana de Torelló no ha incorporat la perspectiva de

gènere ni en la seva elaboració ni en la definició de les accions.

� Necessitat d’impulsar un model de transport públic que connecti els nòduls

de gestió de la vida quotidiana: centres de salut, escoles, mercat,

administracions...

� És necessari incorporar la perspectiva de gènere en el disseny del municipis

i incloure la participació de les dones.

� Millorar la seguretat als espais públics, especialment en parcs o zones de

pas poc habitades i poc il·luminades.

� Les famílies amb menys recursos com les monoparentals sovint queden

excloses de les promocions públiques d’habitatge perquè no arriben al

mínim d’ingressos exigits, la qual cosa fa necessari trobar fórmules

compensatòries que permetin l’accés d’aquestes famílies als habitatges de

promoció pública.


31

A mode de conclusió...

CAL MILLORAR LA MOBILITAT, L’ACCESSIBILITAT I LA SEGURETAT DELS ESPAIS PÚBLICS, DESENVOLUPANT ENCARA MÉS LES POLÍTIQUES QUE JA ES DUEN A TERME EN AQUEST SENTIT I INCORPORAR ESPECÍFICAMENT LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY I LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL DEL MUNICIPI.


La violència que s’exerceix contra les dones suposa un seriós atemptat contra la

dignitat i la integritat física i moral de les persones i, en conseqüència, una greu i

intolerable violació dels drets humans.

La violència de gènere és una manifestació de les relacions de poder històricament

desiguals entre els homes i les dones que fonamenta el patriarcat. La Declaració

sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona de les Nacions Unides (1993)

defineix la violència de gènere com ‘ tot acte de violència basat en la pertinença al

sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o

psicològic per a les dones, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció i la

privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la

privada’. La IV Conferència Mundial de la Dona, celebrada a Beijing (Xina) l’any 1995,

reconeix que ‘a totes les societats, en menor o major mesura, hi ha dones i nenes

subjectes a maltractaments físics, psíquics i sexuals sense distinció de nivell

d’ingressos, classe o cultura’

La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista,

utilitza l’expressió de violència masclista, a la que defineix com “la violència que

s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de

desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i

que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les

intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o

psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

La llei catalana recull les diferents formes de la violència de gènere: violència física,

violència psicològica, violència sexual i abusos sexuals i violència econòmica, així


32

com els àmbits on es pot manifestar: en l’àmbit de la parella, en l’àmbit familiar, en

l’àmbit laboral (assetjament sexual i/o per raó de sexe), en l’àmbit social o

comunitari (on s’inclouen les agressions sexuals, l’assetjament sexual, el tràfic i

explotació sexual de dones i nenes, la mutilació genital femenina, els matrimonis

forçats, la violència derivada dels conflictes armats i la violència contra els drets

sexuals i reproductius de les dones (avortaments selectius, esterilitzacions

forçades).

Així doncs, la violència cap a les dones no constitueix només un conjunt de

successos esporàdics, ni limitats a la relació de parella. És un problema amb entitat

política, fruit d’una ideologia patriarcal que vulnera els drets humans de les dones,

que limita la seva autonomia i que, en alguns casos, acaba amb les seves vides.

L’administració local, com a ens públic més proper a la ciutadania, té un paper

cabdal en la promoció dels mecanismes necessaris per donar una resposta ràpida i

eficaç a les situacions de violència de gènere. L’abordatge de la violència de gènere

ha de contemplar tots els àmbits d’intervenció: la detecció, la prevenció i la

sensibilització, l’atenció a les dones i la seva recuperació així com la coordinació

interdepartamental i interinstitucional que permeti optimitzar els recursos i

l’eficàcia de les intervencions.


33

6.2.1 Incidència de la violència de gènere a Torelló

Per analitzar la incidència de la violència de gènere al municipi hem recollit dades facilitades per la Regidoria de Benestar Social i la de Seguretat Ciutadana i Mobilitat.

Tal i com va expressar el Regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Casals, en la

presentació de les dades policials, “el 2013 es va tancar a Torelló amb 333 fets

delictius coneguts, enfront dels 427 de l’any anterior. Això representa una

disminució del 22%. D’altra banda, el 2013 es van produir a Torelló 18 casos de

violència de gènere, repetint la mateixa xifra que l’any anterior”.

El gràfic que presentem a continuació il·lustra l’evolució dels fets delictius al

municipi i constata, tal i com va afirmar el Regidor de Seguretat Ciutadana, que si la

tendència és la significativa reducció dels mateixos això no es produeix en el cas

de la violència masclista que continua presentant el mateix índex d’impacte.

Un dels problemes generalitzats a l’hora d’analitzar les dades relatives a la

violència masclista és que no disposen d’un registre unificat, això implica que

només disposen de les dades específiques de cada un dels serveis implicats però al

no estar aquestes en relació no podem saber el nombre real de les dones i nens i

nenes que pateixen situacions de violència. Un exemple per il·lustrar aquest fet són

les dades relatives a l’impacte de la violència a Torelló a l’any 2012: la policia local va

registrar 18 denúncies i en la Memòria de Serveis Socials només es contemplen 3

casos de maltractaments familiars.

Delictes (-25,2%)

172

29

318

28

123

22

518 19

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

2012 172 29 3 18 28

2013 123 22 5 18 19

Delictes contra patrimoni

Delictes contra el trànsit

Delictes contra les persones

Delictes violència familiar/gènere

Altres delictes


34

Aquesta diferència en les dades pot estar motivada per diferents factors:

� Que no totes les dones que varen denunciar un episodi de violència masclista

hagin estat també ateses pels Serveis Socials municipals.

� Que hagin estat derivades i ateses pel servei VicDones, referencial a la

Comarca per l’abordatge i tractament de la violència masclista.

En aquest sentit és molt important detenir-nos en les dades facilitades pel servei

VicDones relatives a l’any 2013. Recordem que si es van registrar 18 denúncies per

violència al municipi 15 dones de Torelló van ser ateses pel servei VicDones, sumant

un total de 35 atencions.

Malauradament no disposem de les dades concretes de perfil i demandes

d’aquestes dones però si que podem establir una radiografia global de les

característiques sociològiques de les persones ateses al servei.

� La franja d’edat més significativa de dones ateses és la de 30 a 45 anys, que

representa el 46.4% del total. En l’atenció a les dones d’aquesta franja d’edat

les professionals han detectat que moltes s’adrecen al servei perquè van

patir abusos sexuals quan eren menors d’edat.


35

� El servei dóna resposta a un perfil divers i plural de dones, més enllà dels

estereotips que vinculen la violència a la manca de recursos personals i

socials, així ho indica que el 48,7% de les dones ateses disposen com a mínim

de batxillerat o tenen estudis superiors.

� Respecte a l’estat civil la majoria de dones ateses estan casades o tenen una

relació estable de parella.

� La gran majoria de dones ateses són de nacionalitat catalana i espanyola, el

74% del total vers un 23% de dones extracomunitàries.

Aquestes dades expressen la transversalitat de la problemàtica, qüestionen

l’existència d’un perfil psicològic o social de les dones que pateixen violència,

qüestionen prejudicis àmpliament estesos i ajuden a entendre la violència masclista

com un fet estructural que no és aliè a la vida de qualsevol dona.

Cal també tenir en consideració noves tendències d’expressió de la violència de

gènere:

� Es detecten més casos de violència psicològica que fa uns anys.

� Es detecta una elevada incidència de la violència de gènere en la població més

jove, tant des dels cossos policials com des dels espais que treballen

directament amb adolescents i joves. Cada cop són més joves les dones que

pateixen violència de gènere.

� Des de l’àmbit sanitari es detecta un increment dels maltractaments a pares,

mares, avis i àvies. Hi ha la percepció que la violència de gènere i la violència en

l’àmbit familiar va en augment.

� Les principals necessitats o dificultats que plantegen les dones que viuen

situacions de violència de gènere tenen a veure amb: com fer-ho per tallar amb

les relacions abusives i evitar aquest tipus de relacions de parella; amb

l’ambivalència de sentiments vers l’agressor (sentiments d’odi i amor simultanis


36

que no entenen); i amb l’actuació envers els fills i filles i davant la manipulació

d’aquests/es un cop separats del pare.

� Augment de casos de violència de gènere en els últims anys, especialment entre

parelles estrangeres o mixtes.

6.2.2 Serveis i recursos

El municipi de Torelló disposa d’un Circuit contra la violència de gènere que es va

revisar entre el 2008 i el 2009 amb el suport de Tamaia. Està centrat en l’atenció

dels casos més greus i urgents, i no desplega, tal com assenyala la Llei 5/2008 del

dret de les dones a eradicar la violència masclista, els àmbits de prevenció, detecció,

atenció i recuperació. Tanmateix aquest procés es va viure com una bona

experiència. La Comissió que es va formar, amb representants dels Mossos

d’Esquadra, del Centre d’Atenció Primària i les regidories de Benestar Social,

Seguretat Ciutadana i Polítiques d’Igualtat, no s’ha tornat a trobar des de que es va

finalitzar i aprovar el circuit.

D’altra banda, l’ajuntament està adherit al servei d’informació i atenció a les dones,

VicDones- SIAD Osona, ubicat a Vic, que dóna cobertura a tota la comarca. Les

dones ateses als serveis de Benestar Social de Torelló, en situacions de violència

masclista, reben atenció individual i són derivades a Vic, coordinant-se amb el servei

VicDones-SIAD Osona per al seguiment d’aquests casos. Es detecta un cert nombre

d’abandonaments de tractament en el moment en que finalitzen les sessions de

suport psicològic que ofereix el SIAD i les dones passen a ser ateses per

professionals de la xarxa de salut mental, que en la majoria dels casos no són

especialistes en violència masclista. També es coordinen amb el Consell Comarcal

d’Osona, participant en les reunions que s’han iniciat per a la realització d’un nou

circuit d’abast comarcal.

Respecte al coneixement del servei per part del personal municipal trobem que la

meitat de les persones que han respost el qüestionari d’avaluació del Pla d’igualtat

han sentit a parlar del servei d’informació i atenció a les dones SIAD Osona


37

VicDones, o afirmen conèixer-ho, però un 57,7% (el 43,3% són dones) no sap dir quins

serveis ofereix. A les observacions recollides destaca la necessitat d’informar i

sensibilitzar a la població en aquesta temàtica.

Coneixement del Servei VicDones-SIAD Osona pel personal municipal

Malgrat aquestes dades el 77% afirma saber com actuar davant un cas de violència

masclista. Entre les respostes més freqüents estan:

� Trucar a la policia i/o mossos d’esquadra.

� Avisar al servei de Benestar Social.

� Avisar als serveis que formen part del circuit.

� Denunciar.

� Aconsellar a la dona que s’assessori o denunciï.

� Acompanyament i suport a la dona i derivació.

� Demanar orientació a VicDones-SiadOsona.

N'he sentit a parlar

Si

No


38

6.2.3 Prevenció i sensibilització vers la violència masclista

La Regidoria d’igualtat, conjuntament amb joventut i educació, ha mantingut al llarg

d’aquests anys les activitats preventives a l’alumnat de 1er de Batxillerat i 3er d’ESO,

en una proposta consolidada de tallers de prevenció de relacions abusives i

d’educació sexual i afectiva.

Tallers de prevenció de relacions abusives Tallers de Sexualitat i afectivitat

0

50

100

150

Alumnat 1erBatxillerat

91 150 78 104 97

2009 2010 2011 2012 2013150

160

170

180

190

Alumnat 3erESO

163 164 173 188 173

2009 2010 2011 2012 2013


39

També volem destacar la Campanya comunitària de rebuig de la violència masclista,

“No a la violència masclista” a la que estan adherides les següents entitats:

1. AMPA Llar d’infants Blancaneus

2. AMPA CEIP Dr. Fortià Solà

3. AMPA Escola Sagrats Cors

4. IES Cirvianum

5. CEIP Marta Mata

6. CEIP Vall del Ges

7. Escola Rocaprevera

8. Escola Sagrats Cors

9. IES Jaume Callís (Vic)

10. Escola de Música Municipal de Torelló

11. Escola d’Arts Plàstiques de Torelló

12. Grup Xarxa de Torelló

13. Agrupament Escolta Comte Jofre i Verge de Rocaprevera

14. Associació d’Estudis Torellonencs

15. Associació de Marxants d’Osona

16. Associació Osona contra el Càncer-Junta Local de Torelló

17. Osona amb els Nens

18. Grup Actiu Torelló (GAT)

19. Gent Gran en Marxa del Casal de la Gent Gran de Torelló

20. Residència Cals Avis

21. Grup de Puntaires Vall del Ges

22. Fundació Privada Festival de Cinema de Muntanya de Torelló

23. Grup Carrossaire Els Pescallunes

24. Associació Cultural Deixebles de Sant Feliu

25. AAVV del Barri de Montserrat

26. Càritas Interparroquial

27. Club Bàsquet Ges

28. Club Billar Torelló

29. Tennis Taula Torelló

30. Natació Club Torelló

31. Club Esportiu Esparvers d’Osona

32. Club de Gimnàstica Gimgès

33. Societat Ocellaire de Torelló

34. Club de Bitlles Catalanes Somiserem del Ges

35. TILBO

36. Àrea Bàsica de Salut (ABS) Vall del Ges

37. Torelló Esquí Club (TEC)


40

Resum

Punts forts

� Protocol i Circuit municipal d’atenció a les situacions de violència masclista.

� Conveni amb VicDones com a servei de referència en l’atenció de la

violència masclista: atenció psicològica, assessorament jurídic, treball

grupal.

� Accions de prevenció i sensibilització de la violència de gènere que es duen

a terme des de l’ajuntament de manera periòdica, com la commemoració

del 25 de novembre.

� Realització de tallers de prevenció de la violència als instituts.

� Dimensió comunitària de la sensibilització i prevenció de la violència:

Campanya No a la Violència Masclista.

� Existència d’una associació específica de caràcter comarcal.

Aspectes a millorar

� Necessitat de reforçar la coordinació professional en l’abordatge de la

violència de gènere i incrementar la formació / informació als i les

professionals implicats/des.

� És necessari ampliar l’atenció a dones en situació de violència de gènere i

llurs fills/es realitzant activitats grupals que afavoreixin la seva recuperació.

� Revisar, adaptar els continguts i incrementar les accions de prevenció en

adolescents i joves, amb centres educatius, i les accions de sensibilització i

informació a la ciutadania.

� Conèixer i divulgar entre la població tots els recursos, serveis i programes,

tant d’entitats públiques com privades, adreçats a la lluita contra la

violència de gènere.


41

� Prestar una especial atenció a les manifestacions actuals de la violència

masclista: augment en la població jove, violència cap a mares i pares,

increment de la violència en les parelles mixtes.

A mode de conclusió…

CAL MILLORAR L’ABORDATGE DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE DES D’UNA PERSPECTIVA INTEGRAL, INCIDINT EN TOTS ELS ÀMBITS D’ACTUACIÓ: PREVENCIÓ I SENSIBILITZACIÓ SOCIAL, DETECCIÓ, ATENCIÓ A DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA I COORDINACIÓ ENTRE TOTS ELS AGENTS IMPLICATS.


42

6.3. Qualitat de vida

6.3.1. Composició de la població

L'estructura de la població del municipi de Torelló és molt similar a la de la comarca

d'Osona. Comparat amb l'estructura de la població de Catalunya o de la demarcació

de Barcelona hi ha menys població jove i adulta-jove i per tant, una mica més de

proporció de població gran i molt gran. Tanmateix les diferències són reduïdes.

L'estructura de la població de Torelló és molt semblant a la de moltes petites viles i

ciutats de la UE.

Població per sexe i edat

PIRAMIDE DE POBLACIÓ MUNICIPALHOMES DONES

5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5

de 0 a 4de 5 a 9

de 10 a 14de 15 a 19

de 20 a 24de 25 a 29de 30 a 34

de 35 a 39de 40 a 44de 45 a 49de 50 a 54

de 55 a 59de 60 a 64de 65 a 69

de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84

> 84

COMARCAHOMES DONES

5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5

de 0 a 4de 5 a 9

de 10 a 14de 15 a 19de 20 a 24de 25 a 29de 30 a 34de 35 a 39de 40 a 44de 45 a 49de 50 a 54de 55 a 59de 60 a 64de 65 a 69de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84

> 84

CATALUNYAHOMES DONES

5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5

de 0 a 4de 5 a 9

de 10 a 14de 15 a 19de 20 a 24de 25 a 29de 30 a 34de 35 a 39de 40 a 44de 45 a 49de 50 a 54de 55 a 59de 60 a 64de 65 a 69de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84

> 84


43

La piràmide de la població del municipi de Torelló té una forma que podríem

classificar a mig camí entre tubular i invertida. A grans trets la població de 0-14

anys significa el 15% del total, la de més de 65 anys el 17% , i el gran grup de 15 a 64

anys, la població potencialment activa el 67%.

Diferències entre els grups dels homes i de les dones: com és habitual el grup de

dones grans, de 65 anys i més, és més nombrós que el dels homes. El grup de

dones de 65 anys i més significa el 19% del total de les dones i en canvi el grup del

homes de 65 anys i més, no arriba al 15% del total dels homes.

Hi ha una diferència entre els grups d'homes i dones que és específica del cas de

Torelló (i parcialment d'Osona): hi ha una manca, petita però significativa, de

dones en els grups de 35-39, 40-44 i de 45 a 49, dones en edat productiva, i al final

de l'edat reproductiva. Els grups de dones de 35 a 39 anys tot just arriben al 4%,

mentre el d'homes el supera àmpliament, i el grup d'edat de dones de 40 a 49 no

arriben al 4%: són grups significativament més reduïts que els dels homes. Aquest

fet no es repeteix a les piràmides de Catalunya i de la demarcació de Barcelona,

encara que sí que s'observa un fet similar, però amb menys intensitat, a la piràmide

d'Osona.

La mobilitat, la presència o l'absència de les dones joves i de les dones adultes-joves

es considera estratègica pel desenvolupament econòmic local. Les regions de la UE

amb equilibri d'homes i de dones en grups d'edat de transició (dones joves) o grups

de dones adultes, o fins i tot amb surplus de dones, són les que tenen millors

indicadors d'equitat, i també millors indicadors en dinamisme i de benestar3.

3 (veure síntesi i resultats de SEMIGRA Selective Migration and Unbalanced Sex Ratio in Rural Region, estudi del programa UE de recerca en desenvolupament territorial http://www.espon.eu/main/Menu_Projects/Menu_TargetedAnalyses/semigra.html).


44

POBLACIÓ PER SEXES

� Manca significativa de dones adultes i de dones adultes-joves, entre els grups de

població de 35 a 39, de 40-44 i de 45-49.

� Nombre i pes relatiu del grup de dones de 65 anys i més. Tot i que l'envelliment és

un fenomen general i que sempre està format per un grup de dones més nombrós

aquest és un fet significatiu perquè afecta directament a la configuració dels serveis

locals.

� La paritat entre els grups de dones i homes i fins i tot un excedent en els grups de

dones adultes i adultes joves és característic de les societats amb millors indicadors

de creixement, dinamismes i fins i tot cohesió. Les dones adultes, i adultes joves es

caracteritzen els darrers anys per ser un col·lectiu amb una elevada proporció de

formació mitjana i alta. Per això, la manca de dones adultes i adultes joves es

considera un indicador de manca de dinamisme, d'atractius i d'oportunitats en el

present i amb important efectes en el futur proper. La manca de dones en aquest

grups d'edat podria significar que hi ha hagut un filtre i que ha marxat la població

més formada, i per tant, hi ha una pèrdua d'oportunitats important.

RELACIÓ DE FEMINITAT CATALUNYA De 25 a 29 any 100,60 De 30 a 34 any 95,76 De 35 a 39 any 92,56 De 40 a 44 anys 92,91 Total 102,76

OSONA

De 25 a 29 anys 100,49 De 30 a 34 anys 96,74 De 35 a 39 anys 87,59 De 40 a 44 anys 90,61 De 45 a 49 any 93,14 Total 100,67

TORELLÓ

De 25 a 29 any 102,55 De 30 a 34 any 100 De 35 a 39 any 89,31 De 40 a 44 any 85,27 De 45 a 49 any 96,11 Total 103,72


45

6.3.2. Dinàmica de la població

Torelló és una vila amb un creixement de la població i un volum de població notable

lligat a les activitats manufactureres. El pes del sector industrial és el responsable

que el 1950 ja hagués superat els 5.000 habitants i tingués una notable dimensió

urbana que ha marcat el caràcter de la vila.

Les migracions són el principal factor de creixement demogràfic de Torelló durant

tot el segle XX (com a Catalunya). Cal destacar però la importància del creixement

relatiu de les dècades dels anys 60 i 70 i del pes del component migratori en el

creixement de la població durant aquesta etapa. Les dècades dels 60 i les 70 són

claus en la composició de l'estructura de la població de Torelló avui: aquests

efectius els veiem a la part alta de la piràmide (els adults grans i les persones grans i

molt grans).

Durant aquesta etapa Torelló assoleix dimensió urbana arribant als 10.000

habitants.

El creixement de la població es moderà molt durant les dècades dels 80 i els 90,

tanmateix es va mantenir un creixement de la població per sobre de la mitjana de la

comarca d'Osona, de la demarcació de Barcelona i de Catalunya.

Amb l'arribada de la primera dècada del 2000, el creixement de la població és més

intens i està lligat els recents moviments migratoris. Tanmateix el creixement de la

població de Torelló ha estat en aquesta etapa i en termes relatius inferior al de la

comarca d'Osona i de Catalunya. Aquestes dades es poden interpretar com un altre

indicador de feblesa en el dinamisme (en comparació a d'altres àmbits).

Període en 10 anys % de Creixement

1960-1970 37,62 1970-1981 23,08 1981-1991 7,51 1991-2000 6,02 2001-2010 13,66 Àmbit municipal. Font: IDESCAT:CED Evolució de la població de fet


46

Període en 10 anys % de Creixement

1960-1971 15,68 1971-1981 12,00 1981-1991 2,65 1991-2000 10,11 2001-2010 18,96 ÀMBIT COMARCAL font: IDESCAT, Centre d’Estudis demogràfics CED

� Creixement de la població per immigració.

� Dimensió urbana de la vila (town) en el context de la comarca d'Osona.

� Creixement de la població més feble que en altres etapes i més feble que a la

comarca. Indica menor dinamisme.

� En contrast amb el dinamisme de dècades anteriors, s'observa un ritme de

creixement de la població els darrers anys, inferior al de la comarca d'Osona i

de Catalunya (però similar al de la demarcació de Barcelona).

5200

5400

5600

5800

6000

6200

6400

6600

6800

7000

7200

2000200120022003200420052006200720082009201020112012

Homes

Dones


47

6.3.3 Població per sexe i nacionalitat

La vila de Torelló té una proporció de població nouvinguda inferior a la de la

comarca d'Osona, que també la té inferior a la de la demarcació de Barcelona, que

és quasi idèntica a la de Catalunya.

Una proporció més baixa de població nouvinguda es podria interpretar com una

confirmació de les dades anteriors: un creixement i un dinamisme més feble que en

altres àmbits de la demarcació de Barcelona. Però també es pot fer una lectura més

neutra: Torelló no atrau grans contingents de població nouvinguda. Ara bé, la

població nouvinguda és el principal component del creixement de la població de

Torelló la darrera dècada.

ÀMBIT MUNICIPALHOMES DONES

5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84

> 84

COMARCAHOMES DONES

5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5

De 0 a 4

De 5 a 9

De 10 a 14

De 15 a 19

De 20 a 24

de 25 a 29

De 30 a 34

De 35 a 39

de 40 a 44

De 45 a 49

De 50 a 54

De 55 a 59

De 60 a 64

De 65 a 69

De 70 a 74

De 75 a 79

De 80 a 84

> 84


48

POBLACIÓ IMMIGRADA

� La població nouvinguda és el component més important del creixement de la

població de Torelló la darrera dècada.

� Tanmateix, si es compara amb d'altres àmbits com la comarca d'Osona o

Catalunya, el creixement de la població a través de població nouvinguda és

més feble. Aquest fet també indica un dinamisme més feble.

Taxa de joventut (16-24 anys) en relació a la població total del municipi

Índex de dependència infantil i juvenil

Any MUNICIPAL DEMARCACIÓ BARCELONA CATALUNYA

Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total 2013 25.31 25.56 25.43 24.27 25.59 24.93 24.72 25.62 25.18

Índex de primera infantesa

Any MUNICIPAL

DEMARCACIÓ BARCELONA

CATALUNYA


Índex de dependència senil

Any MUNICIPAL


CATALUNYA


Índex d’envelliment

Any

MUNICIPAL DEMARCACIÓ BARCELONA CATALUNYA Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total

2013 118.99 87.79 103.22 127.35 86.24 106.18 123.60 85.96 104.23




49

Índex de sobreenvelliment

Índex de dependència global



Relació de masculinitat/feminitat

Any MUNICIPAL


CATALUNYA

FEMINITAT MASCULINITAT F M F M 2013 103.72 96.41 104.36 95.83 102.77 97.31

Índex Sintètic de fecunditat

Any MUNICIPAL

DEMARCACIÓ BARCELONA CATALUNYA

2013 1.37 1.47 1.39

Taxa d’estrangeria global

Any MUNICIPAL


CATALUNYA


Taxa de població juvenil nascuda a l’estranger

Any MUNICIPAL


CATALUNYA


Índex d’autoctonia

Any MUNICIPAL DEMARCACIÓ

BARCELONA COMARCAL

2013 29.95 60.88 72.59 Les dades dels índex i de les taxes demogràfiques mostren una imatge coherent

amb la població descrita:

� Envelliment i sobre envelliment una mica més elevat que altres àmbits. No hi

ha més població gran, hi ha menys joves.

Any

MUNICIPAL DEMARCACIÓ BARCELONA

CATALUNYA

Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total

2013 22.12 12.38 17.20 17.65 10.58 14.69 17.82 11.02 14.93


50

� L'índex sintètic de fecunditat i les dades relacionades amb la població infantil

són lleugerament més baixes.

� En desagregar les dades per sexe destaca la importància del grup de dones

de més de 65 anys en valors absoluts i en el pes relatiu sobre el total (índex

de dependència senil, índex d'envelliment, de sobreenvelliment i de

dependència global) .

� Constatar la menor proporció d'estrangers si es compara amb d'altres

àmbits. Tanmateix els estrangers joves signifiquen quasi el 20% del total i això

té implicacions per al futur laboral dels propers anys.


51

DADES DE SÍNTESI

En una lectura de les dades de diagnosi bàsiques del municipi de Torelló des de la

perspectiva de gènere destaca:

� La manca (relativa) de dones adultes i adultes joves a la composició de

l'estructura de la població, grups d'edat 35-39, 40-44 i 45-49 anys.

� Les extraordinàriament elevades taxes d'atur de les dones de més de 50

anys que quasi doblen les de la demarcació de Barcelona.

� El pes de les dones de més de 65 anys en l'estructura de la població.

� La manca de dones adultes i adultes joves s'interpreta com una manca de

dinamisme i d'oportunitats (hi ha una correlació positiva entre la paritat

entre els grups de dones i d'homes i el dinamisme, el creixement i la

cohesió). També pot implicar la pèrdua de les dones més formades. Cal

posar en relació la manca de dones als grups d'edat adulta i adulta-jove i

les elevades taxes d'atur de les dones adultes grans.

� Destacar també l'envelliment, i el pes de les dones en el col·lectiu de la

gent gran. Aquesta és una característica comuna a la comarca, la

demarcació de Barcelona i Catalunya però important des de la perspectiva

de les polítiques locals.

� Una lectura global de les dades bàsiques de diagnosi reitera les dades i els

indicadors que mostren un feble dinamisme: menor creixement de la

població, menor immigració, menor renda bruta familiar disponible per

habitant. Observar que els grups de dones i més específicament la manca

de dones adultes i adultes-joves i l'elevat atur de les dones adultes grans

és un bon indicador de la situació.


52

6.4 Repartiment de treballs i usos del temps

Quan es parla dels treballs es fa des del que han significat i signifiquen per a les

persones com a mitjà de subsistència, com a estructuradors de la seva vida i com a

mitjà de reproducció d’aquesta vida. Quan es parla de treball no es pot fer

referència exclusivament al treball mercantilitzat sinó també als treballs, sovint

invisibilitzats i sense consideració de valor de mercat, que són imprescindibles per a

l’existència i el benestar de les persones, com és el treball domèstic i de cura de les

persones, exercits majoritàriament per dones.

La desvinculació clàssica de les tasques vinculades al desenvolupament econòmic i

els treballs de l'esfera reproductiva ha establert desigualtats de gènere

significatives, la divisió sexual del treball, que afecta la vida de les dones i que es

manifesta de diferents formes.

Tot i la presència massiva de les dones al món del treball remunerat, la participació

de les dones en l’economia i l’ocupació encara està marcada per una major

precarietat: salaris més baixos, major temporalitat i parcialitat, major presència en

l’economia submergida, segregació horitzontal (ocupacions i professions

masculinitzades i feminitzades) i vertical (dificultats per accedir i mantenir-se en

llocs de responsabilitat o comandament).

D’altra banda, la configuració dels rols tradicionals i de les tasques assignades no

s’ha modificat en l’àmbit privat, en l’espai domèstic, on les dones assumeixen la

major part de les responsabilitats familiars i domèstiques, un treball invisible i no

remunerat.

La necessitat vital d’aquests treballs i del treball remunerat que aporti ingressos i

independència econòmica generen una dinàmica de sobrecàrrega de treball per a

les dones, amb dobles jornades de treball (remunerat i familiar- domèstic) i la

realització simultània d’aquests dos treballs (doble presència). Aquesta realitat té

conseqüències negatives en la participació econòmica de les dones com les

entrades i sortides del mercat laboral motivades pel cicle vital, els rols de gènere i


53

les discriminacions de les empreses envers les dones embarassades o en edat

reproductiva que dificulten la incorporació de les dones al mercat de treball,

disminueixen les possibilitats de promoció professional, fan que hi hagi una major

presència de dones en treballs vinculats als treballs de cura i domèstics (menys

valorats i pitjor pagats) i una manca de dones en professions i càrrecs que

requereixen una dedicació molt alta (més reconeguts i amb majors salaris), etc.

A més a més, el temps personal, de lleure, d'oci i de participació social, sovint està

pensat i estructurat en funció del treball productiu, és a dir, en relació al temps

masculí, i gairebé mai es tenen en compte els horaris del treball reproductiu. Les

polítiques del temps han de fer emergir el temps personal de les dones i construir

societats on aquestes puguin gaudir en igualtat de condicions.

Totes aquestes problemàtiques posen de manifest la necessitat de conciliar la vida

personal, familiar i professional, tant per als homes com per a les dones i, sobretot,

la necessitat de fomentar la coresponsabilitat dels homes en l’àmbit domèstic, a

partir d’una concepció de responsabilitat compartida dels temps i dels treballs.

Torelló és una vila amb un creixement de la població i un volum de població notable

lligat a les activitats manufactureres. El pes del sector industrial és el responsable

que el 1950 ja hagués superat els 5.000 habitants i tingués una notable dimensió

urbana que ha marcat el caràcter de la vila.


54

6.4.1 Desigualtats en el mercat de treball

Població activa

La població activa local estimada de Torelló pel 20134 és de 7.163 persones, de les

quals el 53,8% són homes i el 46,2% són dones. La taxa d’activitat masculina es situa

en un 7,6 per sobre de la femenina. En totes les edats és major la població activa

masculina que la femenina però particularment en les franges de 35 a 39 i de 40 a 44

anys respectivament, en les que l’activitat masculina està deu punts per sobre en la

primera franja i a tretze punts en la segona:

� Població de 35 a 39 anys: 55% taxa d’activitat masculina. 45% taxa d’activitat

femenina.

� Població de 40 a 44 anys: 56,4% taxa d’activitat masculina. 43,6% taxa

d’activitat femenina.

Població activa estimada per sexe i edat. 2013

Homes

Dones

Homes 58 251 405 528 607 513 484 452 385 174

Dones 46 230 381 486 499 396 414 400 326 128

De 16

a 19

De 20

a 24

De 25

a 29

De 30

a 34

De 35

a 39

De 40

a 44

De 45

a 49

De 50

a 54

De 55

a 59

De 60

a 64

4 Dades extretes del Programa Hermes, de la Diputació de Barcelona.


55

Població ocupada

Pel que fa a la població ocupada, hem de dir que no disposem de dades actuals

segregades per sexe. Per tant, no podem analitzar en profunditat alguns fenòmens

com el treball a temps parcial o la segregació ocupacional (concentració de les

dones en determinades ocupacions i/o famílies professionals), sigui horitzontal (la

concentració es produeix en determinades ocupacions / famílies professionals) o

vertical (els llocs de màxima responsabilitat estan quasi exclusivament ocupats per

homes).

En la següent gràfica observem el pes de les persones ocupades per sectors:

Persones ocupades per àmbit. 2013

1%

45%

6%

48%

Agricultura Indústria Construcció Serv eis


56

OCUPACIÓ

• Hi ha 3.539 persones ocupades al municipi, el 71% assalariades i el 29% autònomes.

• Observem com s’ha produït una important polarització de l’economia del municipi: el

sector serveis ocupa al 48% dels treballadors i treballadores seguit de la indústria que

n’ocupa un 45%, amb una forta caiguda de la construcció a un 6% i l’agricultura ocupa un

anecdòtic 1%.

• Aquestes dades estan absolutament en relació amb la segregació horitzontal del

mercat de treball, on les dones estan presents majoritàriament al sector serveis , cal

destacar també que les dones immigrades són les principals protagonistes del servei

domèstic (tasques de neteja de domicilis o cura de persones grans i/o malaltes),

especialment afectades per la irregularitat i que s’enfronten a una major dificultat per

a la inserció laboral.

Contractació

A Torelló, l’any 2013, es van registrar 2.561 contractes de treball, dels quals 1.095 van

correspondre a homes i 1.466 a dones, un 43% i un 57% respectivament.

Contractació registrada. Evolució per sexe Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Període Homes Dones Total 2013, Gener 102 154 256 2013, Febrer 63 89 152 2013, Març 54 81 135 2013, Abril 55 74 129 2013, Maig 76 98 174 2013, Juny 116 158 274 2013, Juliol 144 138 282 2013, Agost 100 168 268 2013, Setembre 96 165 261 2013, Octubre 93 127 220 2013, Novembre 85 97 182 2013, Desembre 111 117 228 2014, Gener 180 272 452 2014, Febrer 88 133 221 2014, Març 140 134 274

TOTAL 1.095 1.466 2.561


57

Com podem observar la contractació femenina ha estat 14 punts per sobre de la

masculina, però aquesta tendència s’inverteix en la població estrangera on el 71%

dels beneficiaris dels contractes són homes vers el 29% dels contractes destinats a

dones.

1095

1466

21185

autòctona estrangera

contractació per sexe i procedència

homes dones

De la contractació registrada a Torelló en el primer trimestre de l’any 2014 trobem

que el 57% de les persones beneficiaries de la mateixa han estat dones, vers un 43%

de contractació adreçada als homes. Aquest fet està absolutament en relació a la

creació de llocs de treball en sectors àmpliament feminitzats. No obstant, si

analitzem la qualitat de la contractació observarem que les dones són majoria en la

contractació eventual: El 58% de la contractació eventual està protagonitzada per

dones front al 42% dels homes.

28

19

370

515

Indefinits

Eventuals

Contractació registrada. Tipus i sexe

homes dones


58

CONTRACTACIÓ

• Les dones són majoria en els contractes registrats durant l’any 2013 i el primer

trimestre del 2014 al municipi de Torelló. El 57% dels contractes realitzats durant

l’any 2003 han estat destinats a dones vers un 43% dels contractes dels homes.

• Aquesta tendència s’inverteix en la població estrangera, en la que les dones

només són beneficiaries del 29% dels contractes realitzats.

• Si analitzem la qualitat de l’ocupació observem un predomini dels contractes temporals, en els que les dones són majoria.

L’atur

Des de l’any 2005 i fins al primer trimestre de l’any 2014, l’atur a Torelló presenta

una tendència creixent. Les dades mostren com l’atur s’ha més que duplicat des

d’aleshores fins a l’actualitat, però sempre s’ha caracteritzat per un major impacte

de l’atur femení que s’ha sostingut també durant els anys més virulents de la crisi.

A l’any 2005 les dones representaven el 71% de la població aturada i a l’actualitat el

52,5% del total.

evolució atur per sexe

Homes Dones

Homes 154 146 148 270 588 563 577 595 620 597

Dones 375 374 384 447 634 615 659 670 708 662

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


59

Aquesta tendència continua en el primer trimestre de l’any 2014 amb 1.240 persones

registrades com aturades, de les quals 657 són dones i 583 homes. Així doncs, l’atur

manté de forma continuada un major impacte entre les dones.

El municipi de Torelló partia d’una alta taxa d’atur femení, com ja sabem l’actual crisi

econòmica ha incrementat l’atur tant entre homes com entre dones, amb un

impacte major inicialment en sectors fortament masculinitzats com és la

construcció, el que va provocar, entre d’altres factors, que els percentatges d’atur

s’igualessin, però malgrat aquestes tendències durant tot el període analitzat (2005-

2014) l’atur de les dones s’ha mantingut per sobre del masculí.

L’atur femení és major que el masculí en totes les franges d’edat. La proporció més

elevada de dones aturades es dóna en les franges d’edat dels 35 als 49 anys,

justament les edats que coincideixen amb l’etapa de criança de fills i filles i que posa

de manifest com les responsabilitats familiars són un impediment per al treball

remunerat de les dones.

6.4.2 Actuacions de l’ajuntament per al foment de l’ocupació

L’Ajuntament de Torelló, des de la regidoria de Promoció Econòmica, Comerç,

Turisme, ofereix diversos serveis a la ciutadania en matèria d’ocupació, formació i

empreses. L’àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, ubicada a les

instal·lacions de l’edifici de La Cooperativa, té per objectiu la realització de les

Atur per sexe. Març 2014

53%47%

dones homes


60

polítiques de promoció econòmica a través de programes, com ara, l’impuls de

polítiques actives d’ocupació, l’assessorament i suport al teixit empresarial i el viver

d’empreses entre d’altres recursos.

L’Ajuntament, davant l’impacte de la crisi sobre la població jove, va impulsar el

Programa Inserim, per tal de facilitar l’accés de la població Jove al mercat laboral.

Es tracta d’un programa d’itineraris integrats d’inserció sociolaboral adreçat a joves

de 17 a 25 anys. El projecte el promou l’Ajuntament de Torelló, a través de les

regidories de Promoció Econòmica, Joventut, Educació i Benestar Social i compta

amb una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya, per al Programa de

Projectes Innovadors, i amb el cofinançament del Fons Social Europeu. A l’actualitat

aquest programa ja no es porta a terme.

Davant la major presència de

l’atur femení a totes les franges

d’edat, l’Ajuntament, juntament

amb Creu Roja, va impulsar el

passat 18 de març de 2014 un

programa específic per fomentar

la igualtat de gènere en l’àmbit

dels treballs.

Es tracta d’una proposta que anirà dirigida als col·lectius de majors de 45 anys i/o

dones en situació d’atur. Aquests projectes s’emmarquen dins dels programes

d’itineraris integrals d’inserció que porta a terme la Creu Roja, dins el Programa

Operatiu Pluriregional “Lluita contra la Discriminació”. L’objectiu principal és la

millora de l’ocupabilitat de les persones i l’apropament al mercat de treball de

persones ateses que es trobin en situació d’atur. Es treballa amb la metodologia

d’itineraris personalitzats d’inserció, amb les fases d’orientació, formació i

intermediació laboral.

Això permetrà que els joves defineixin els seus interessos, desenvolupin competències i entrin en contacte directe amb els sectors professionals.


61

En el context de crisis econòmica en què ens trobem, aquests col·lectius tenen

barreres especials que limiten el seu accés al mercat de treball. En alguns casos

necessiten: una reorientació professional cap a altres sectors professionals; una

actualització dels seus coneixements de recerca de feina com introducció de les TIC;

accions d’apoderament per prevenir situacions de desactivació del mercat de

treball; accions d’apropament al mercat de treball a través del contacte directe amb

empreses de sectors específics.

6.4.3 Usos del temps socials, coresponsabilitat en les tasques familiar- domèstiques i conciliació de la vida personal, familiar i laboral

Coresponsabilitat en el treball familiar- domèstic

A Espanya i a Catalunya, les responsabilitats domèstiques i familiars són un dels

principals obstacles per a la plena participació de les dones al mercat de treball i, en

molts casos, són causa del seu abandonament.

Gràfica 4.6. Persones que es dediquen exclusivament a les tasques de la llar per

sexe. Font: Idescat.

97,1%

2,9%

Homes

Dones


62

CORESPONSABILITAT A LA LLAR

• Al municipi, el 97,1% de les persones que es dediquen al treball reproductiu són

dones i només el 2,9% són homes.

• A la província de Barcelona, segons dades de l’Enquesta 2011 sobre Condicions de

vida i hàbits de la població de Catalunya, les persones que organitzen les tasques

domèstiques i familiars a la llar són majoritàriament dones. En el 51’4% dels

casos la persona principal és una dona i només en el 10’1% ho és l’home. En la

resta, es comparteix l’organització de les tasques de la llar entre homes i dones

i/o entre tots els membres de la unitat familiar.

• A la província de Barcelona, el 24’8% de les dones dediquen 40 o més hores a la

setmana a les tasques de la llar mentre que només dedica aquest temps un 10’8%

dels homes. En canvi, el 35’3% dels homes front el 12’7 de les dones hi dediquen

menys de 10 hores setmanals.

• A les llars dels i les alumnes de primària del municipi són les dones les que

assumeixen en la majoria de casos les tasques de la llar, mantenint-se els rols

de gènere.

• La manca de coresponsabilitat de dones i homes en el treball familiar- domèstic

és un dels principals elements de desigualtat entre dones i homes al municipi i

un dels aspectes prioritaris a treballar, per tal de promoure un canvi de rols en

els homes.

Conciliació de la vida personal, familiar i laboral

El fet que les dones portin el gruix de les tasques domèstiques, cura dels fills i filles i

cura dels progenitors, enfront de la minsa participació masculina, ha obligat les

dones a adoptar estratègies diverses per la conciliació de la vida personal, familiar i

laboral. Per exemple, l’externalització de les tasques al mercat (en la mesura que els

ingressos ho permeten) o a altres familiars (majoritàriament àvies) i la doble jornada


63

i doble presència en el cas de moltes dones, especialment aquelles amb menys

recursos. En qualsevol dels casos, tant si s’externalitzen les tasques domèstiques

com si es produeix una doble jornada, la responsabilitat de les tasques domèstiques

i de cura de la família recau en les dones.

D’altra banda, s’han desenvolupat polítiques, normatives i programes amb l’objectiu

d’incorporar i mantenir les persones, especialment les dones, en el mercat de treball

i afavorir la conciliació. Però les mesures de conciliació s’han adreçat

fonamentalment a les dones la qual cosa ha contribuït a que la conciliació es

consideri com un problema exclusiu de les dones. Però les polítiques de conciliació

haurien d’anar més enllà i incentivar, entre altres coses, la participació de sexe

masculí en el camp reproductiu, i la responsabilitat de les institucions i de la societat

per aconseguir una conciliació en condicions d’igualtat entre dones i homes.

En aquest sentit, les polítiques de conciliació de la vida personal, familiar, laboral i

social s’ha de dissenyar i implementar trencant els estereotips de gènere i implicant

als homes com a protagonistes fonamentals, ja que si no és així el seu efecte és

pervers: consolida la precarietat de les dones en l’espai productiu, la doble

presència i no avança en la coresponsabilitat d’homes i dones en la cura de les

persones.

A Torelló, segons la informació qualitativa recollida, les dificultats per a la

conciliació de la vida personal, familiar i laboral és un dels motius principals pels

quals les dones no accedeixen igual que els homes als llocs de responsabilitat i

presa de decisions (tant a nivell polític com empresarial). També explica l’escassa

participació de dones i homes en edat reproductiva en les activitats que es fan al

municipi o en les entitats i associacions.


64

Resum

Punts forts

� Borsa de treball municipal i cursos de formació ocupacional, amb una

important participació de dones.

� Existència de programes específics d’inserció laboral per a col·lectius amb

unes altes taxes d’atur, com la gent jove, les dones i la població major de 45

anys.

� Participació elevada de les dones en les activitats culturals, lúdiques i

esportives de lleure que es fan al municipi, sobretot de dones grans o de

mitjana edat.

Aspectes a millorar

� Incrementar la taxa d’activitat i d’ocupació de les dones.

� Impulsar polítiques d’ocupació que contribueixin a eliminar la segregació

horitzontal i vertical de l’ocupació i la major parcialitat de les dones.

� Reduir l’atur, tenint en compte que hi ha més dones que homes a l’atur i en

recerca de feina, incidint especialment en el col·lectiu de més de 40 anys.

� Conèixer l’ús del temps (personal, d’oci i lleure, familiar, laboral) de dones i

homes, el repartiment dels treballs i les seves necessitats en aquest

aspecte.

� Impulsar accions que fomentin la coresponsabilitat de dones i homes en el

treball familiar-domèstic, ja que aquest és un dels principals elements de

desigualtat entre dones i homes al municipi.

� Dur a terme accions que afavoreixin la conciliació de la vida personal,

familiar i laboral quan es programin activitats al municipi, per permetre que

dones i homes amb responsabilitats familiars hi puguin participar.


65

� Promoure activitats culturals, d’oci i lleure per a totes les edats,

especialment per dones adultes o de mitjana edat.

A mode de conclusió...

CAL MILLORAR LA SITUACIÓ LABORAL DE LES DONES, FOMENTAR LA CORESPONSABILITAT D’AMBDÓS SEXES EN EL TREBALL FAMILIAR- DOMÈSTIC I AFAVORIR LA CONCILIACIÓ DE LA VIDA PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL.


66

7. PLA D’ACCIÓ

7.1 Compromís amb la Igualtat

L’administració es compromet a impulsar la igualtat a través de les polítiques locals,

amb la plena convicció que això significa incidir en la millora de la cohesió social, el

benestar i la qualitat de vida de les persones, així com en el creixement i

sostenibilitat de la nostra economia.

Malgrat les fites aconseguides, aquest compromís amb la igualtat implica

necessàriament tornar a reformular algunes iniciatives i definir-ne de noves per tal

d’avançar cap a una ciutadania més igualitària.

El compromís amb la igualtat implica la posta en marxa d’accions específiques que

permetin millorar la situació de les dones i equilibrar les condicions entre ambdós

gèneres, sinó també, i sobretot, incorporar la perspectiva de gènere a totes les

polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, per tal d’evitar la falsa neutralitat

de les accions polítiques i promoure un impacte equilibrat i just per a homes i dones.

Així, la transversalitat de gènere ha d’estar present en la cultura organitzativa i

institucional, esdevenint un mitjà per promoure la participació de les diferents àrees

de l’Ajuntament i una eina per a l’efectivitat i l’impacte del Pla.


67


68

LÍNIA ESTRATÈGICA 1: COMPROMÍS AMB LA IGUALTAT OBJECTIU GENERAL: Situar la igualtat entre dones i homes com a dret fonamental de totes les persones i com a valor central de l’acció municipal i de totes les polítiques locals. OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1.1 Incorporar la igualtat en tots els plans, programes i projectes municipals, potenciant un model de treball institucional que posi l’accent en la transversalitat, la coordinació i la presa de decisions conjuntes.

1.2 Identificar les desigualtats de gènere encara existents i actuar sobre els factors que les provoquen.

1.3 Incorporar tota la ciutadania en les polítiques d’igualtat i promoure un model d’organització local que impliqui les entitats, associacions i tot el teixit social present en el territori.

ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS

D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES

TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST

Any inici Durada

< 1

.00

0

< 5

.000

> 5

000

Creació de la Comissió de seguiment del Pla

Comptar amb un òrgan responsable del compliment del Pla, el control de les activitats dutes a terme i grau acompliment objectius

Acta de constitució: Nombre de participants, objectius i terminis. Actes de les reunions: Nombre participants ( per sexe) , de reunions i grau d’acompliment d’assistència. Memòries anuals de seguiment.

Regidoria Igualtat Alcaldia Benestar Social Cultura Promoció econòmica Comunicació i Participació

2014 Continua

Pressupost amb perspectiva de gènere

Mantenir el pressupost i RRHH igualtat

Partides pressupostàries Regidoria d’Igualtat Intervenció Secretaria

2015 Continua


69

Formació en pressupostos amb perspectiva de gènere

Personal municipal format en pressupostos amb perspectiva de gènere

Nombre de participants segregats per sexe

Regidoria d’Igualtat Intervenció Secretaria

2015 Puntual

Formació específica en matèria de gènere

Oferir eines professionals al personal tècnic i polític per la implementació de la igualtat.

Número de cursos i de serveis implicats Nombre de participants segregats per sexe

Regidoria d’Igualtat Diversitat Benestar social Ocupació Habitatge

2015 2018

Pla Intern d’Igualtat Disposar d’un Pla d’Igualtat Intern

Diagnosi: enquestes, formularis, entrevistes Nombre Reunions Nombre serveis implicats Aprovació i presentació del Pla.

Regidoria d’Igualtat i de Recursos Humans

2015 2016

Millorar la difusió d’informació de les activitats d’igualtat

Millorar la secció de la web Dona-Home

Publicació digital de l’agenda de les activitats d’igualtat

Igualtat i Comunicació i Participació

2015 Continua

Impuls de campanyes municipals: 8 de marc, 28 de maig i 25 de novembre

Visibilitzar, reflexionar i sensibilitzar sobre la situació de les dones en les esferes socials.

Memòries anuals de seguiment. Nombre de serveis implicats.

Regidoria d’igualtat Comissió de seguiment del Pla d’igualtat

2014 Puntual X

Accions concretes per la promoció de les dones a la cultura i la difusió de la producció artística i intel·lectual

Visibilitzar i reconèixer el paper de les dones en la producció artística

Memòries anuals de seguiment

Regidoria d’Igualtat i de Cultura, i entitats ciutadanes

2015 Continua X

Creació d’un espai de coordinació interdepartamental

Planificació, gestió i avaluació de les polítiques amb l’enfocament transversal a totes les àrees i institucions ciutadanes

Creació de dues Taules: social i de violència masclista

Regidoria d’igualtat, Consell de Benestar Social

2015 Continua


70

Dades segregades per sexe

Dades segregades per sexe en bases de dades i registres municipals

Incloure sistemàticament la variable de sexe en les estadístiques, enquestes i recollida de dades

Igualtat, RRHH, Cultura, Esport, Promoció econòmica

2015 Continua

Formació al personal municipal que intervé en l’àmbit educatiu

Promoure accions amb perspectiva de gènere i coeducativa

Nombre de cursos i de participants disgregat per sexe

Regidoria d’Igualtat i Regidoria d’educació

2015 Puntual

Dissenyar un programa coeducatiu a nivell comarcal per aplicar a les escoles

Establir els objectius i accions a curt i llarg termini amb aplicació a diferents centres

Avaluació dels resultats de les activitats desenvolupades

Regidoria d’Igualtat Regidoria d’educació

2014 Continua

Vetllar pel contingut no sexista del material de les biblioteques i espais culturals i de lleure.

Difondre material igualitari i respectuós, allunyat d’estereotips sexistes

Model de criteris de selecció del material adequat

Regidoria d’Igualtat i Xarxa de Biblioteques

2014 Continua

Tallers d’educació afectivo-sexual

Prevenir i garantir l’accés a tota la informació i recursos

Material divulgatiu Regidora d’igualtat, Joventut i Salut

2014 Continua X

Promoure l’ús d’un llenguatge inclusiu en totes les publicacions de l’Ajuntament

Promoure una comunicació igualitària

Publicacions on-line, revistes i altres mitjans de divulgació

Regidoria d’Igualtat Comunicació i Participació Radio Ona Setmanari Torelló

2015 Contínua

Formació en llenguatge inclusiu

Promoure una comunicació igualitària

Nombre de participants segregats per sexe

Regidoria d’Igualtat Comunicació i Participació Radio Ona Setmanari Torelló

2015 Puntual

Vigilar i actuar contra la reproducció d’imatges sexistes i estereotips de gènere en els mitjans de comunicació locals.

Transmissió d’una cultura igualitària i respectuosa

Regidoria d’Igualtat i departament de comunicació

2014 Contínua


71

Inclusió de la diversitat i en el en els plans d’ocupació, protocols de violència i altres mesures i accions polítiques

Adequar les accions a les diverses realitats que viuen les dones tenint en compte totes les variables discriminatòries

Nombre d’accions revisades. Nombre de serveis implicats.

Regidoria d’Igualtat Departament de promoció econòmica i Comissió de seguiment de protocols d’abordatge violència

2014 continua


72


La violència és una de les xacres socials més greus que persisteix a la nostra cultura,

que vulnera els drets humans i que atempta contra la plena ciutadania, l’autonomia,

la dignitat i la llibertat de les dones.

L’Ajuntament es compromet a desenvolupar un paper actiu en la lluita contra la

violència masclista, promovent, en el marc de les seves competències, les mesures

adients per a la seva eradicació.

Aquest compromís és coherent amb el mandat de la Llei 5/2008, del dret de les

dones a eradicar la violència masclista, que propugna la responsabilitat dels poder

públics i la necessitat d’intervenir de manera integral. Això significa desenvolupar

mesures de prevenció i sensibilització social, de detecció de la problemàtica, i

d’atenció i recuperació de les dones que la pateixen, i dels seus fills i filles.

Per tal de desenvolupar aquesta intervenció integral, les actuacions s’han de basar

en un model de treball en xarxa que requereix d’eines i estratègies de coordinació i

cooperació entre els diferents serveis, institucions i agents socials per tal d’abordar

la violència masclista de manera efectiva i evitant la doble victimització de les dones.


73

LÍNIA ESTRATÈGICA 2: ACCIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA OBJECTIU GENERAL: Disminuir l’impacte de la violència masclista i avançar en la seva eradicació.

OBJECTIUS ESPECÍFICS: 2.1. Promoure la sensibilització i la conscienciació social i professional i vetllar per unes relacions igualitàries al municipi.

2.2 Garantir la intervenció integral i el treball en xarxa i cooperatiu de tots els serveis i institucions, en el marc del protocol d’eradicació de la violència masclista.

2.3 Implicar el màxim de serveis presents en el territori i també la ciutadania per tal d’afavorir la identificació precoç de la violència i millorar la seva prevenció.

2.4 Ampliar el focus de treball vers els micromasclismes i la violència subtil que tolera i fomenta la violència masclista en l’àmbit públic i privat.

2.5 Contribuir a la capacitació i formació específica del personal tècnic i polític.




Any inici Durada

< 1

.00

0

< 5

.00

0

50

00

a +

Impulsar accions i campanyes de sensibilització dirigides a la ciutadania

Sensibilitzar la ciutadania del municipi vers la violència masclista

Nombre i tipus d’activitats organitzades Nombre de participants per sexe, edats

Regidoria d’Igualtat 2014 Continua X

Reactivar la Comissió de violència

Garantir l’eficàcia del protocol i el compliment del treball en xarxa. Alhora permet ser un espai de suport pel tractament de casos

Periodicitat de les reunions Nombre de participants i de serveis que provenen Grau d’assistència Actes de les reunions i mesures plantejades

Regidoria d’Igualtat i tots els servis implicats

2014 Continua

Difusió i aplicació del circuit de violència i presentació a les persones professionals implicades

Implementació del protocol de violència comarcal

Nombre de serveis implicats Nombre de professionals implicats Nombre de reunions

Regidoria d’Igualtat i tots els serveis implicats

2014 Continua


74

Promoure la formació dels professionals dels diferents serveis que intervenen

Millora continua de les actuacions professionals

Nombre de cursos, xerrades, monogràfics Nombre serveis implicats

Regidoria d’Igualtat i tots els servis implicats

2015 2016

Millorar els canals de traspàs d’informació i derivació de casos

Per garantir l’efectiu funcionament del circuit. Protocolitzar un tractament adequat de la informació

Nombre de casos derivats Tipus d’informació incorporada

Regidoria d’Igualtat i tots els serveis implicats

2014 Continua

Continuar l’adhesió al VicDones-SIAD Osona

Garantir els recursos del circuit i el protocol de violència

Nombre de dones usuàries serveis d’acolliment i de llarga estada per edat, origen i situació familiar/jurídica

Regidora d’igualtat i àmbit de Benestar/ serveis socials

2014 Continua

Millorar l’atenció psicològica

Oferir el servei d’atenció psicològica a Torelló

Periodicitat del servei Nombre de casos atesos

Regidora d’igualtat i àmbit de Benestar/ serveis socials

2014 Continua

Promoure la prevenció implicant als centres educatius i altres entitats

Fomentar el treball en xarxa per la seva detecció i abordatge. Implicar al jovent.

Nombre d’actuacions Nombre de centres implicats

Regidoria d’igualtat i Taula de violència masclista

2016 Continua

Tallers de prevenció de relacions abusives

Promoure les relacions igualitàries entre nois i noies i prevenir la violència masclista

Nombre de tallers Nombre de persones assistents per sexe

Regidoria d’igualtat, joventut i educació.

2014 Puntual X


75

7.3 Drets i qualitat de vida

L’administració local entén el dret a una vida digna i al benestar físic, psicològic i

social com a valor fonamental i, per tant, adquireix una dimensió clau en les seves

polítiques públiques.

La garantia d’aquesta qualitat de vida passa per l’equitat en els processos de

distribució i accés als recursos, espais i oportunitats que es presenten en un

territori. Per això, cal treballar perquè aquesta igualtat pugui donar-se franquejant

els diferents factors de desigualtat que afecten de forma directa o indirecta la salut,

l’educació i el benestar de les persones, o qualsevol altre que impedeixi llur lliure

desenvolupament, especialment de les dones.

A més, cal que les actuacions s’adrecin a propiciar que aquest sigui un municipi

inclusiu, socialment cohesionat i capaç de generar un repartiment equitatiu dels

recursos i de cobrir les necessitats i interessos de les dones i els homes, tenint en

compte les seves especificitats i les diferents etapes dels seus cicles vitals.


76

LÍNIA ESTRATÈGICA 3: DRETS I QUALITAT DE VIDA OBJECTIU GENERAL: Situar la sostenibilitat de la vida en el centre de les polítiques públiques locals, promovent les condicions per a que totes les persones gaudeixin d’una

vida digna.

OBJECTIUS ESPECÍFICS: 3.1. Sensibilitzar envers les diferències de gènere que afecten la qualitat de vida de les persones i treballar per l’eliminació de les desigualtats que se’n generen.

3.2 Tenir en compte la diversitat de situacions i el cicle de vida de les persones en tots els plans, programes i projectes que es portin a terme, especialment en els àmbits de salut, educació, atenció social, diversitat.

3.3 Promoure un model de ciutat inclusiva, cohesionada i accessible per a totes les persones.

ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES


Any inici Durada

< 1

.00

0

< 5

.000

5.00

0 a

+

Difusió de les rutes segures, accessibles i zones per vianants existents.

Treball transversal, traspàs d’informació amb altres àrees municipals (urbanisme, salut pública)

Nombre d’actuacions per projecte

Regidoria d’Igualtat, Urbanisme, Salut Pública

2014 Contínua X

Actualitzar el Pla de mobilitat en un procés participatiu

Incloure la perspectiva de gènere en el Pla de mobilitat actual

Nombre de serveis implicats Nombre de mesures

Regidoria d’igualtat, benestar social, urbanisme, medi ambient i comissió de benestar social

2016 Puntual

Mapa d’espais insegurs i mesures de millora

Actualitzar el mapa existent Nombre de serveis implicats Nombre de mesures

Regidoria d’igualtat, benestar social, urbanisme, medi ambient

2015 Puntual

Nomenclatura de nous carrers amb noms de dona

Visibilitzar noms de laics de dones vinculats a personatges històrics o actuals que siguin rellevants en algun àmbit (ciència, etc).

Nombre de carrers Regidoria d’Igualtat Alcaldia Comissió de nomenclatures

2014 Continua


77

Millorar l’accés als recursos d’habitatge en casos de violència

Incrementar l’efectivitat del protocol tenint en compte el ventall de situacions

Nombre de casos atesos Regidoria d’igualtat Taula de violència masclista Habitatge

2014 Continua

Garantir l’accés de les dones en situacions de fragilitat social a l’escola d’adults

Per garantit la igualtat d’oportunitats en l’àmbit de l’educació d’adults

Nombre de cursos Nombre de persones assistents per sexe

Regidoria d’igualtat, educació i benestar social.

2014 Puntual

Creació d’un servei d’orientació sexual

Atenció a les famílies en diversitat (sexe, ètnia...)

Existència del servei Nombre d’actuacions

Regidoria d’igualtat 2016 Continua X

Tallers de diversitat (sexe, ètnia...) en centres educatius

Dirigides a sensibilitzar sobre la diversitat, orientació sexual.

Nombre de tallers Nombre d’assistents per sexe Nombre de centres implicats

Regidoria d’igualtat, joventut i educació C entres educatius

2015 Puntual X

Organitzar conferències i tallers sobre vida saludable en centres de salut i educatius.

Eines per conèixer amb més profunditat la salut de les dones i recursos per millorar la qualitat de vida

Nombre d’activitats Nombre d’assistents per sexe Nombre de centres implicats

Regidoria d’Igualtat i Salut Pública

2014 Continua X

Accions de sensibilització i campanyes com el 28 de maig

Dirigides a sensibilitzar sobre les principals malalties que afecten a les dones i donar eines preventives

Nombre d’activitats Nombre d’assistents per sexe

Regidoria d’Igualtat i Salut Pública

2014 Puntual X

Potenciar la igualtat en l’esport i la inclusió de les dones en totes les seves disciplines

Promoure la incorporació i presència de les dones en l’esport

Nombre de grups de dones esportistes

Regidoria d’Igualtat i d’esports

2016 Continua


78

7.4 Treballs i temps

Tot i que la taxa d’ocupació femenina ha augmentat considerablement en els últims

anys, les dones encara es veuen afectades per unes condicions laborals més

precàries: més presència en l’economia submergida, salaris més baixos, major

temporalitat, segregació horitzontal –sectors professionals feminitzats i poca

diversificació de les opcions–, i segregació vertical –dificultats per a accedir a càrrecs

de responsabilitat o comandament–.

A més, la manca de reconeixement social del treball de cura i atenció a l’àmbit

domèstic i familiar, i la quasi inexistent coresponsabilitat entre dones i homes,

augmenten les dificultats de conciliació de la vida laboral, personal i familiar i

esdevenen també causes directes en la precarització laboral femenina. Temps i

treball són, doncs, dos elements que interactuen i als què cal prestar atenció i cercar

mesures que impliquin tots els sectors socials i que promoguin una veritable

transformació cultural.

En aquest sentit, les polítiques públiques han de promoure un nou pacte social

entre els diferents agents socials, per tal d’impulsar un nou model d’organització del

treball, dels serveis i dels temps, que integri les necessitats familiars i personals dels

homes i de les dones.

Les actuacions han d’anar dirigides a promoure la participació equilibrada de dones i

homes en la vida laboral, familiar, personal i social, sense que això suposi un

detriment en la carrera professional i/o qualitat de vida de les persones i,

especialment, de les dones. Per això, cal també promoure l’accés de les dones al

món laboral i professional en igualtat de condicions, fomentar l’emprenedoria i

l’autoocupació de les dones i el reconeixement del talent femení com motor de

desenvolupament econòmic i social.


79

LÍNIA ESTRATÈGICA 4: TREBALLS I TEMPS OBJECTIU GENERAL: Promoure una redistribució equitativa dels treballs i dels temps entre dones i homes, tant en l’àmbit públic com privat.

OBJECTIUS ESPECÍFICS: 4.1. Impulsar mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i promoure una utilització equitativa per part de dones i homes.

4.2 Fomentar la coresponsabilitat familiar i social en la cura de les persones.

4.3 Afavorir l’accés i la permanència de les dones en el mercat de treball en condicions d’igualtat. 4.4 Fomentar l’emprenedoria de les dones i el treball cooperatiu. 4.5 Potenciar el teixit productiu garantint la igualtat i l’aprofitament del talent femení.




Any inici Durada

< 1

.00

0

< 5.

000

500

0 a

+

Incloure el missatge de corresponsabilitat en totes les campanyes

Promoure una cultura compartida i una implicació per part de tota la societat

Nombre de campanyes

Regidoria d’Igualtat 2014 Continua

Incloure la importància del valor econòmic i social del treball de cura en la formació ocupacional

Visibilitzar el valor econòmic i social del treball de cura

Nombre d’actuacions Regidoria d’Igualtat Benestar social

2014 Continua

Material informatiu de mesures legals: dret a la paternitat i cura de persones dependents

Augmentar el nombre d’homes que sol·liciten el permís de paternitat i reduccions de jornada per necessitats de cura

Nombre de permisos Regidoria d’Igualtat RRHH

2014 Continua

Mapa dels serveis municipals amb horaris

Promoure mesures que facilitin la corresponsabilitat i

Nombre de serveis amb flexibilitat horària Grau de proximitat dels

Regidoria d’igualtat 2015 Puntual


80

conciliació. serveis.

Ampliar horaris de la formació ocupacional

Facilitar la inserció laboral.

Nombre de serveis Regidoria d’igualtat 2014 Continua

Mirem endavant. Inserció laboral adreçat a tota la ciutadania

Facilitar la inserció laboral

Nombre d’activitats Nombre de persones participants per sexe

Regidoria d’Igualtat i promoció econòmica

2016 Continua X

Mesures d’ocupació específiques per dones amb majors dificultats d’ocupació

Augmentar l’ocupació de les dones aturades i/o risc d’exclusió social

Informe de jaciments d’ocupació

Regidoria d’Igualtat Promoció econòmica Benestar social

2015 Continua

Tallers i activitats de foment de l’ús de les TIC per part de les dones

Per promoure noves formes de treball basades en l’aprofitament de les TIC

Nombre de tallers Nombre d’assistents per sexe

Regidoria d’Igualtat i àrea de desenvolupament econòmic i ocupació

2016 Puntual X


81

7.5 Reconeixement del lideratge i la participació de les dones

L’administració pública, com institució propera a la ciutadania, és un observador de

primera línia de les necessitats i interessos de la ciutadania i, per tant, ha de ser

capaç de canalitzar les seves demandes.

Des de fa uns anys, es parla de participació lligada a la política, com una eina per

democratitzar decisions i construir nous processos socials que donin poder a les

persones. Els mecanismes desplegats però, defensen formes de participació que no

sempre acaben reflectint totes les veus de la ciutadania.

Tot i que la participació política i social de les dones ha anat en progressiu augment,

el cert és que aspectes psicosocials, polítics, econòmics, d’horaris, i també

d’interessos, dificulten o, en el pitjor dels casos, impedeixen, el lliure accés de les

dones a les esferes públiques i de decisió.

Per això, les polítiques públiques han de treballar per transformar les formes i els

canals de participació per a que siguin compatibles amb la vida quotidiana de les

persones, eliminant la dicotomia entre formal i informal, enfortint les capacitats

diferenciades de dones i homes i potenciant l’apoderament individual i col·lectiu.

Les actuacions s’adrecen, per tant, a pal·liar les deficiències existents i a promoure

noves mesures de representació equilibrada, partint del convenciment que les

noves demandes i realitats socials necessiten de la les aportacions de les dones,

d’un nou model de gestió i de renovades línies d’acció en l’agenda política.

Així mateix, cal seguir treballant per donar valor i visibilitat a totes les aportacions

que les dones fan a la cultura i donar la importància que mereixen les seves

contribucions a la memòria històrica.


82

LÍNIA ESTRATÈGICA 5: RECONEIXEMENT DEL LIDERATGE I LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES OBJECTIU GENERAL: Treballar per una democràcia equitativa i participativa, promovent la governança i la participació de les dones en tots els nivells de la vida pública. OBJECTIUS ESPECÍFICS: 5.1. Assegurar que els mecanismes de participació siguin una plataforma de representació de totes les veus, i de la presa de poder tant individual com col·lectiu. 5.2. Fomentar la participació de les dones en totes les esferes socioculturals de la ciutat. 5.3. Potenciar la incorporació i el lideratge de les dones en tots els nivells de responsabilitat i presa de decisions dels espais institucionals. 5.4. Acompanyar i donar suport als grups de dones, reconeixent el seu valor i les seves potencialitats. 5.5 Reconèixer, valorar i difondre els treballs i els sabers de les dones i de la genealogia feminista al llarg de la història.




Any inici Durada

1.0

00

A 5

.00

0

50

00

a +

Participació activa en la difusió del Pla

Recuperar esperit i recursos inicials

Nombre de serveis i entitats implicats

Regidoria d’Igualtat 2014 Continua

Fomentar la participació de les dones nouvingudes

Facilitar la seva integració i la cohesió social

Nombre d’actuacions

Regidoria d’Igualtat Benestar social Diversitat i ciutadania

2014 Continua

Incrementar la participació de les entitats existents

Fomentar la participació social

Nombre d’entitats Nombre d’actuacions

Regidoria d’Igualtat, participació ciutadana

2015 Continua

Campanya específica qüestionant dels rols sexistes

Promoure una cultura compartida i una implicació per part de tota la societat. Acció proposada en el grup de treball ciutadania

Nombre d’actuacions Regidoria d’igualtat i participació

2015 Puntual

pla municipal d'igualtat de dones i homes · pla municipal d’igualtat de dones i homes de...

Documents