I JORNADA DE DIAGNÒSTIC SOCIO-AMBIENTAL PARTICIPATIU

DE LES PLATGES CATALANES:

DOCUMENT DE CONCLUSIONS

01 d’abril de 2016

Barcelona

2

Sumari 1. Introducció ................................................................................................................................ 2

2. Dinàmica 1: Anàlisi de la situació de les platges catalanes ..................................................... 3

3. Dinàmica 2: Identificació, priorització i classificació de conflictes ........................................... 7

4. Dinàmica 3: Posada en comú .................................................................................................... 9

5. Selecció d’enllaços d’interès ................................................................................................... 10

Annex ............................................................................................................................................ 10

________________

1. Introducció Aquest document conté un resum de les conclusions de la I JORNADA DE DIAGNÒSTIC SOCIO-AMBIENTAL PARTICIPATIU DE LES PLATGES CATALANES que es va celebrar a Barcelona el 01 d’abril de 2016 i que va ser organitzada pel grup de recerca SGR Interfase, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A la Jornada, que es va dur a terme al Campus Mar de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), van acudir diferents actors interessats, afectats i/o responsables de la gestió de platges a Catalunya, complint així un dels objectius del SGR Interfase, que és precisament visibilitzar i reunir els dife-rents col·lectius de la temàtica.

Van donar la benvinguda als assistents el Dr. Eduard Ariza i l’estudiant doctoral Briana Angélica Bombana, becària de la CAPES (Brasil). La Jornada va començar amb una breu explicació de l’es-tudi que l’estudiant esmentada està desenvolupant al seu grup de recerca. L’objectiu d’aquest es diagnosticar l’estat de les platges catalanes mitjançant una visió i comprensió integradora d’aquests ambients i la proposta d’indicadors per mesurar-los. Cal destacar que la comprensió integrada és realitzarà gràcies a les dues jornades participatives amb els actors generals de la costa catalana conjuntament amb la informació obtinguda de les reunions amb grups focals de científics de diferents àrees. El procés total de la recerca-gestió serà llarg, possiblement tardarà entre 3 a 4 anys, entenent que hi hauran limitacions (p.e. Considerar tota la costa catalana com a un conjunt que dificulta la identificació de problemes molt locals) que ens demanaran paciència i ganes per treballar conjuntament.

La trobada es va dividir en tres blocs diferenciats. En el primer, es va abordar la situació actual de les platges catalanes, segons les visions i aspiracions legitimes de cada actor, a través de la dis-cussió i registre dels condicionants (restriccions, deficiències i riscos), els processos positius, les tendències i els actors de la costa catalana. La identificació i la classificació dels problemes van

3

ser l’objectiu de la segona dinàmica de la jornada, en la que, es va sol·licitar a cadascú dels parti-cipants escollir el problema que al seu parer és el més important a l’àrea estudiada i posar-lo en comú amb la resta del grup per tal de classificar-lo i reflexionar sobre aquests. Les dues primeres dinàmiques es van fer en sub grups heterogenis. Com a cloenda, ja a la posada en comú, repre-sentants de cada sub grup van compartir les idees principals dels seus respectius debats i la Bri-ana va fer una breu salutació final amb la invitació a la propera jornada. Les dinàmiques van ser moderades pels següents membres del grup SGR Interfase: Anna Marin, Briana Angélica Bombana, Eduard Ariza, Liliana Solé, Marta Molina i Raphael Souza, els quals van comptar amb l’ajuda d’un altre estudiant doctoral del Departament de Geografia: Nubia Carame-llo, encarregada de fer les fotografies. Com part essencial de l’esdeveniment, es destaca l’interès, la col·laboració i la participació de tots els assistents. La Jornada va ser, en definitiva, una excel·lent oportunitat per conèixer l’escenari actual de la costa catalana amb els seus condicionants, tendències, processos positius i actors; i per identifi-car els conflictes més importants existents, els quals han de ser considerats al llarg de la recerca. Des del SGR Interfase volem compartir els resultats amb tota la comunitat catalana mitjançant aquest document.

Grup de Recerca SGR Interfase. ________________

2. Dinàmica 1: Anàlisi de la situació de les platges catalanes Participants La totalitat de participants (Veure Annex) va ser dividida en 7 subgrups amb caràcter heterogeni. Objectiu Aquesta primera dinàmica va tenir com a objectiu principal que cada subgrup (Figura 1), de forma conjunta y consensuada, visualitzes l’estat de les platges a Catalunya. Per tal de facilitar la tasca, es va demanar als participants que debatessin sobre les principals condicionants que les costes afronten tal com riscos, deficiències i/o restriccions; també seleccionar les principals tendències, processos positius i actors que de forma directa o indirecta afecten i/o modifiquen algun aspecte dels ambients de les platges a Catalunya.

4

Figura 1. Exemple dels subgrups debatent les seves perspectives i opinions sobre la situació ac-tual de les platges catalanes. Resultats

- Condicionants: Un dels aspectes que reiteradament van fer referència els diferents par-ticipants com a principals condicionants, estava relacionat amb la gestió i la governança del sistema costaner. En aquest punt i a termes generals, es van destacar el solapament de legislació i de diferents organismes en la gestió del litoral i la manca de polítiques pú-bliques enfocades a llarg termini, fent especial èmfasi en que les polítiques aplicades te-nen una funció a curt termini degut a la planificació i interessos dels mandats polítics (4 anys); per tant, la falta de continuïtat i la manca de sostenibilitat en les polítiques públi-ques destaca com un dels principals condicionants per una gestió eficient del litoral. En aquest punt, també es va mencionar la falta de visió sistèmica o “desintegrada” de les institucions encarregades de la governança, polítiques i accions de gestió direccionades a satisfer els interessos del sector econòmic en comptes de ser pensades segons els factors ambientals, i la manca de recursos per sancionar o fer complir les normatives existents. En referència als condicionants en la gestió, destaca també la falta de participació ciuta-dana en els processos de governança, entenent aquesta com una millora en la democra-tització i legitimació de la presa de decisions i una millora en la formulació d’estratègies i accions de gestió més en consonància amb el bé comú. Especialment es va discutir que la participació ciutadana es du a terme en moments concrets dels processos de gestió i mol-tes vegades per complir protocols. Per tant, no necessàriament comporta que les perso-

5

nes interessades o afectades per la gestió de les platges s’involucri en el procés. Final-ment, van sorgir qüestions pràctiques sobre aquests processos tals com la durada i la fre-qüència o quins actors considerar. En la vessant socioeconòmica, es va destacar la saturació d’infraestructures i l’artificialit-zació del litoral com per exemple, les edificacions properes a la línia de costa construïdes amb anterioritat a la Llei de Costes del 88; la diversitat i solapament d’usos que tenen les platges, per exemple entre les activitats aquàtiques i els banyistes; i la falta de conscien-ciació i coneixement del sistema natural tant per part de la ciutadania com per part dels gestors i administradors. Finalment, en referència al sistema ecològic, la dinàmica i la incertesa dels processos na-turals que dibuixen la línia de costa i per tant, l’espai físic del que se’n pot fer ús, la desa-parició d’espècies d’alt valor ecològic, la contaminació i la sorra com a recurs poc renova-ble són algunes de les característiques mencionades que condicionen el litoral català.

- Tendències: algunes de les tendències de caràcter ecològic més reiterades entre els sub-

grups són les conseqüències del canvi climàtic (augment del nivell del mar i la conseqüent regressió de la línia de costa, intensificació de temporals, increment de temperatures i per tant, augment de la temporada de bany,...), pèrdua de sediments procedent de les conques hidrogràfiques, pèrdua de la biodiversitat, dèficit de nutrients al mar i increment d’espècies invasives. També es va fer esment de la tendència d’uniformitzar els usos i serveis de les platges innecessàriament per tal d’obtenir distintius (bandera blava o Q de qualitat turística), augment d’usuaris a les platges i la creixent exigència de serveis a les platges per part dels usuaris. Molt sovint no es verifica la necessitat del serveis exigits d’acord a la realitat de cada platja, no sent dimensionats per cada situació, p.e. instal·la-cions sanitàries, cartels informatius i neteja que han de complir un nombre mínim deter-minat. D’altra banda, com a tendències positives es va comentar que la costa cada cop es més valorada i més diversificada en quant als usos, que darrerament s’ha incrementat el co-neixement científic i tècnic envers el litoral i pel que fa a la governança, s’estan fent es-forços per incrementar la cooperació, la coordinació i la participació entre actors i institu-cions.

- Processos positius: diferents lleis, normatives i accions van ser reconegudes com a posi-tives per una gestió eficient de la costa, com per exemple, “el pla estratègic per la Gestió Integrada de la Zona Costanera” (PEGIZC), la llei d’ordenació territorial, la Directiva d’ai-gües de bany (Directiva 2006/7/CE) o la restauració d’espècies i hàbitats (p.e. sistemes dunars), així com també la millora de serveis de vigilància i seguretat, millora en la senya-lització de platges com les nudistes, i la classificació, impulsada per la Generalitat de Ca-talunya, de les platges en distints tipus (urbana, semi urbana i natural). A més a més, les platges es reconeixen com un lloc on es permet una gran quantitat d’usos diferents i per tant, entesa com un espai de nombroses oportunitats per diferents col·lectius.

6

Es va comentar com l’acció de plataformes ciutadanes i d’altres actors exerceixen pressió i incideixen políticament per millorar i que es percep una major educació i consciència ambiental per part de la ciutadania, com a conseqüència d’una major difusió d’informació sobre les platges.

- Actors: Els actors relacionats amb les platges que van ser llistats estan destacats a la figura

de sota (Figura 2). La mida de cada paraula és proporcional a la quantitat de vegades que van ser esmentats. Cal destacar que la quantitat de mencions no necessàriament significa una major importància dels actors, ja que partim del principi de que tots són legítims, contribueixen i representen la diversitat existent a la costa.

Figura 2. Actors esmentats al llarg de la dinàmica 1. Conclusions Com a consideració general es va observar una diversitat d’opinions, igualment legitimes, res-pecte a les àrees: ambiental, de gestió i polítiques, sociocultural, i econòmica, i les seves interac-ciones. Es va observar que molts conceptes i idees eren conflictives i van crear enriquidors debats entre els participants que provenien d’organismes amb diferents valors, perspectives i visions, com per exemple, entre organismes del sector privat i el públic, cada un amb objectius ben dife-renciats. Alguns dels elements prioritzats per els assistents fan referència a més d’una àrea. En alguns casos, es va posar en dubte l’efectivitat de classificar els conflictes en 4 blocs, a causa de la seva transversalitat. De forma generalitzada, es va concloure que el litoral català és un sistema

7

complex, constituït per una gran multiplicitat d’escales de temps i d’espai. Per exemple, la platja es modelada per l’onatge que a la vegada està condicionat a nivell local per la geografia i la cli-matologia de la regió però que també, a nivell global, es veu influenciat pels canvis climàtics del planeta. Aquesta complexitat, molt sovint, implica i incrementa l’existència de divergències i so-lapaments en els usos, responsabilitats, competències i accions a diferents escales. _________________

3. Dinàmica 2: Identificació, priorització i classificació de conflictes Participants Aquesta dinàmica es va dur a terme en 5 subgrups que van incloure la totalitat de participants de la jornada (Veure Annex). Resultats En aquest exercici, una plètora de conflictes van ser identificats (veure exemple a la Figura 3). A la Figura 4 s’assenyalen els conflictes esmentats durant la dinàmica. De la mateixa manera que en la Figura 2, les paraules que s’observen amb lletres més grans representen la quantitat de vegades que van ser comentats. Figura 3. Discussió en un dels subgrups el moment d’identificar i classificar els conflictes princi-pals de les platges catalanes.

8

Cal senyalar, que els conflictes més destacats no són necessàriament més legítims que els altres i, com alguns participants van senyalar, l’elecció del problema més important i central, ens pot fer oblidar la importància d’altres que també son essencials per entendre la situació actual de les platges i les relacions causa-efecte existents. Especialment, els conflictes de col·lectius específics entren en aquesta categoria (p.e. federacions de pescadors o col·lectius nudistes).

Figura 4. Conflictes esmentats en la dinàmica 2. Conclusions En aquesta dinàmica, es va constatar la diversitat d’opinions i de conflictes existents a la costa catalana, la majoria transversals a un tema específic. La priorització de conflictes va fer evident l’acord entre els participants que la gestió i la governança de les platges és el repte més impor-tant, i ens ha de portar a reflexionar sobre el rol legítim que cadascun dels actors ha de tenir dins el sistema costaner.

9

______________

4. Dinàmica 3: Posada en comú

Participants Encara que alguns dels participants no van poder restar fins al final de la jornada, la gran majoria va participar d’aquesta última dinàmica. Cadascun dels 5 subgrups de la dinàmica anterior va triar a un representant per resumir, en la sessió plenària, les conclusions del seu subgrup. Conclusions D’una manera general, els participants van arribar a la conclusió de que les platges catalanes són un espai “limitat, reduït, minvant”, on s’hi concentren els conflictes, ja que al marge del seu estat fràgil, són un lloc d’alta oportunitat, amb un fort atractiu social i un alt potencial econòmic.. La inclusió de les platges en el Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT) i la seva condició d’ ambient dinàmic, natural, on s’hi destaquen moltes escales de temps i d’espai, i on hi conflueixen una gran diversitat d’actors, sorgeixen com a clars condicionants. Es va senyalar la diversitat de perspectives, veus i interessos existents, que d’acord amb context, activitats i usos de cadascú, genera situacions conflictives i incompatibilitats. Per això, es va ob-servar la centralitat dels problemes de gestió i governança (p.ex. feble coordinació entre actors, solapament de competències i usos, buits legals, manca d’una visió de processos (especialment, naturals i socioeconòmics), etc.), al mateix temps que es van identificar els problemes observats “in situ”, com ho són la regressió de la línia de costa i la pèrdua de la biodiversitat (p.e. Reducció de praderies de la Posidonia oceanica) Així mateix, la identificació de les tendències presents va servir per explorar les possibilitats i per valorar el riscos existents (p.ex. canvi climàtic, pujada del nivell del mar, contaminació, massifi-cació d’usos, artificialització de l’ambient natural), els quals, quan són contrastats amb els pro-cessos positius llistats, demostren que la gestió de les platges no necessita començar de “zero”. Hi ha actualment normatives, institucions implicades, accions de gestió i d’educació ambiental, col·lectius actius, etc. que encara que poden estar desintegrats i ser insuficients, il·luminen el futur de les platges perquè són exemples d’una determinada voluntat sociopolítica. Per tal de consolidar aquest potencial, cal aprofundir i donar solidesa als processos de participació. La mo-dificació del’ status quo, llavors, s’emmarca dins la modificació del nostre entorn més immediat, tenint en compte que estem connectats amb altres nivells de gestió i de processos i tendències a esferes diferents. ______________

10

5. Selecció d’enllaços d’interès La voluntat dels participants d’ estar al cas dels avenços de la present recerca, va empènyer la creació d’una pàgina a Facebook sobre la mateixa. El grup de recerca Interfase també posa a disposició el Twitter de la doctoranda com a eina per a la difusió d’informació. Adjuntem ambdós enllaços: https://www.facebook.com/lesplatgescat/ https://twitter.com/brianabombana ________________

Annex Llista d’assistents de la present Jornada i de les institucions que representen:

1. Aaron Santana - Becari Predoctoral, Universidad de las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) 2. Ana Castañeda Fraile - Jefa de Proyectos y Obras, Demarcación de Costas, MAGRAMA 3. Anna Renard Disla - Club Català de Naturisme 4. Barbara Carfi - Tècnica d’accessibilitat, ECOM 5. Carla Garcia - Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge, Universitat de Girona (UdG) 6. Carmen Rodríguez - Responsable d’Afers Marítims, Direcció General de Pesca i Afers Ma-

rítims, Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, GENCAT 7. Carol Campillo Campbell - Entitat Ambiental S’Agulla de Blanes 8. Cinto Hom Santolaya - Arquitecte de la Subdirecció General de Ports i Aeroports, Direcció

General de Transports i Mobilitat, GENCAT 9. David Pericay Albertí - Coordinador de Platges de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro 10. Eduardo Martínez Gonzalo - Delegat de Mar i Costa, Federació Catalana de Pesca Espor-

tiva i Càsting 11. Elisabet Roca - Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil (LESEC), Universitat Poli-

tècnica de Catalunya (UPC) 12. Elisabeth Capilla Márquez - Inspectora de Seguretat Marítima Capitania Marítima de Bar-

celona, Marina Mercante, Ministerio de Fomento 13. Elisenda Miquel Ferran - Tècnica de Protecció Civil i coordinadora de Platges, Ajuntament

de Gavà 14. Enric Garriga Elies - Cap del Servei de Medi Ambient, Ajuntament de Vilanova / Consorci

dels Colls i Miralpeix - Costa del Garraf 15. Enric Mir i Nuet - Primer tinent d’alcalde i regidor d’Obres i Serveis i Sostenibilitat de

l’Ajuntament de Cabrera de Mar 16. Enric Sagrista - Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Ceab - CSIC) 17. Esther Ojeda - Servei de Costes, GENCAT

11

18. Eusebi Esgleas Pares - President de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pes-cadors

19. Ferran Pons – Facultat de Dret, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 20. Flora Portes - Centre d’Estudis del Mar (CEM), Diputació de Barcelona 21. Francesc Guerrero - Gerent Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 22. Francesc Sentís Escamilla - Regidor Medi Ambient, Ajuntament de Creixell 23. Françoise Breton - Grup SGR Interfase, Departament de Geografia, Universitat Autònoma

de Barcelona (UAB) 24. Frederic Tortosa - Vicepresident Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 25. Genís Carbó i Boatell - Àrea de Planificació d’Estudis Territorials, GENCAT 26. Gregori Muñoz-Ramos Trayter - Cap del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de Bada-

lona 27. Jordi Carreres Doll - Col·legi de Biòlegs de Catalunya 28. Jordi Simó Boladeras - Tècnic Municipal de l’àmbit de Platges i Litoral d’Arenys de Mar 29. José Jiménez - Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM), Universitat Politècnica de Catalu-

nya (UPC) 30. Josep Lascurain - Consultora SGM 31. Josep Navarro - Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques 32. Juantxu Barroso - Servei de Costes, GENCAT 33. Lluís Sala - Consorci Costa Brava 34. Lola Paniagua Vall - Centre d’Interpretació de la Natura, Platja Llarga Tarragona 35. Marc Casanovas Bassas - Servei de Ports, GENCAT 36. Marc Marí i Romeo - Director del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter,

GENCAT 37. Maria José Corrales - Agencia Catalana de l’Aigua (ACA), GENCAT 38. Miriam Villares - Institut de Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, UPC 39. Montse Olmo - Regidoria Turisme, Ajuntament de Cambrils 40. Montserrat Ventura i Cot - Tècnica de Medi Ambient, Ajuntament de Montgat 41. Noemi Pineda - Plataforma Preservem el Litoral 42. Norma Pla-Giribert Enrich - Auditora en Cap de Certificació AENOR 43. Patricia Giménez Font - Consorci El Far 44. Pep Hurtado - D·nota 45. Pepa Astillero - Plataforma Cuidem la Platja Llarga 46. Pere Vivancos Gonzalez - Ajuntament de Creixell 47. Pilar Cervantes - Técnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calafell 48. Pilar Vendrell Sales - Cap de Secció de Plans i Projectes, Servei de Planificació de l’Entorn

Natural, Subdirecció General de Biodiversitat, Direcció General Polítiques Ambientals - GENCAT

49. Purificació Canals - Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural, DEPANA 50. Rafael Sardà - Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Ceab - CSIC) 51. Ramon Badia - Creu Roja Catalunya 52. Raquel Santos - Departament de Geografia, Universitat Rovira i Virgili (URV) 53. Sergi Galanó - Col·lectiu de surfistes, Plataforma Preservem el Litoral 54. Silvia Carrillo Marco - Ajuntament Hospitalet de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

12

55. Tomàs Gallart - President Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics 56. Toni Tió - President Barcelona Clúster Nàutic 57. Xavier Amat - Ajuntament de Barcelona