HOY EMPIEZA TODO

Drac Mgic

Valncia 248 pral. 1

08007 Barcelona

Tel.: 93 216 00 04

Fax: 93 215 35 19

E-mail: drac@dracmagic.com

www: dracmagic.com

S E C U N D R I A

Bertrand Tavernier

Curs 2002-2003

SinopsiDaniel, de 40 anys, s professor i

d i rector duna escola infantil a

H e rnaing, un abatut poble

francs dexminers, la poblaci

del qual viu en condicions

infrahumanes als diferents con-

junts residencials de les re s t e s

dels prspers temps de la mine-

ria. Els habitants fan tot all que

poden per subsistir sota aques-

tes circumstncies. Daniel s un

home sensible, tena, un apas-

sionat de la seva feina. Escriu al

seu diari els seus problemes i les

seves pors en durs, per potics,

t e rmes. Tot i aix, es troba atra-

pat en una esgotadora jerarq u i a

que no el deixa extralimitar-se en

les seves funcions deducador, i

es veu obligat a seguir les nor-

mes bsiques densenyament

m e n t re els seus alumnes van a

lescola literalment morts de

gana i en parr a c s .

1

Hoy empieza todo

Ttol original: a commence aujourdhui

Direcci: Bertrand Tavernier

Gui: Dominique Sampiero, Tiffany

Producci: Alain Sarde, Frdric Bourboulon, Frana, 1998

Fotografia: Alain Choquart

Msica original: Louis Sclavis

Muntatge: Sophie Brunet, Sophie Mandonnet

Interpretaci: Philippe Torreton (Daniel), Maria Pitarresi (Valeria), Nadia Kaci (Samia),

Veronique Ataly (Sra. Lienard), Nathalie Bcue (Cathy), Emmanuelle Bercot (Sra.

Tievaux), Franoise Bette (Sra. Delacourt), Christine Citti (Sra. Baudoin) i els nens del

parvulari Derrire les Haies, dAnzn

Durada: 117 minuts

Versi: original en francs subtitulada en castell

GUIA DIDCTICA - SECUNDRIA

Objectius pedaggics

Analitzar la situaci social, econmica i poltica delpoble on es desenvolupa lacci del film.

Valorar els principis tics i ideolgics que mouenels protagonistes del film a lhora denfro n t a r-se al

sistema poltic.

Reconixer els factors de lentorn dels nens inenes de la pellcula que ms influeixen en el seu

c o m p o rt a m e n t .

Considerar les condicions laborals sota les qualshan de treballar els professors i pro f e s s o res que

i n t e rvenen a la pellcula.

Procediments

Identificaci dels diferents personatges re p re s e n-tants de lestament poltic que apareixen al film tot

valorant-ne la funci.

Anlisi de lestructura narrativa i temporal del film:quan temps transcorre entre el principi i el final?,

hi ha salts temporals a destacar?, sidentifica el

d i rector amb algun bndol o personatge?

Identificaci de les principals caracterstiques del e s t ructura familiar contempornia a partir dels

d i f e rents nuclis familiars que apareixen al film.

Actituds

Fer una valoraci crtica del paper dels pares enla tasca educativa de preparar els fills per adaptar-

se a totes les circumstncies socials, com el fet

danar a lescola, fer nous amics,...

C o m p re n d re lexistncia dun model econmicdels estats que margina el sector educatiu davant

d a l t res presumptament ms innecessaris, com el

militar o el cientfic.

2GUIA DIDCTICA - SECUNDRIA

Hoy empieza todoBertrand Tavernier

Crisi dels sistemes pblics deprotecci socialHoy empieza todo retrata duna manera crua lesi rregularitats socials provocades en una escolainfantil francesa per part dels sistemes pblics dep rotecci social del govern ve. El suposat estatdel benestar (a1 ) que tant elogien els polticsimplica, a ms a ms de la manca de pro t e c c i social, altres fenmens com latur, la marg i n a c i ,els problemes familiars, la pobresa, lexclusisocial i els maltractaments, tots ells mpliamentre p resentats a la pellcula de Bertrand Ta v e rn i e r.La mare soltera que no en t ni per poder gaudirde llum a casa seva exemplifica aquestes man-cances i ens fa pensar en una societat encarams propera a lestat del malestar que al quep ropugnen la gran part dels poltics.

Sembla que lestat del benestar shagi imposatper estar al servei dun determinat grup de perso-nes privilegiades tot obviant-ne altres que segura-ment necessiten ms ajuda i atenci govern a-mental. La crisi dels sistemes pblics de pro t e c-ci social se centra en el desconeixement perp a rt dels treballadors de lEstat de lexistnciadaquest contingent de persones. Ta v e rnier explo-ra els suburbis duna societat apare n t m e n tdesenvolupada i mostra el p a s s o t i s m e del governdavant daquesta situaci, la seva incompetnciaper intentar solucionar els problemes de moltagent. Problemes que influeixen de manera dire c-ta i fulminant sobre la manera deducar els fills.

Totes aquestes irregularitats afecten tamb el tre-ball dels professors, que, malgrat tot, no defallei-xen en la seva tasca educativa. I no defallir, mal-grat tots els inconvenients, s anar a contraco-

rrent, anar contra el sistema, s a dir, s denun-ciar que al govern no li interessa leducaci. Iaquest desinters s degut a tres motius. Primer,per la manca de recursos destinats a atendre lesnecessitats reals de leducaci, s a dir, dunainversi orientada a la presncia dun major nom-b re de materials i equipaments educatius i unadignificaci real del que es mereix la figura delensenyant. Durant els ltims anys un gran nom-b re deducadors i educadores han abandonat laseva feina per depressi o per defalliment acausa de la seva impotncia davant dun sistemams interessat a invertir gran part de la seva eco-nomia en investigaci armamentstica i guerre s .En segon lloc, perqu el sistema estimula la com-petitivitat i, daquesta manera, genera marg i n a c i social. Leconomia de profit, present a totes lesn o s t res societats opulentes, s la que ha ensorr a tla indstria minera dAnziers, el poble de H o yempieza todo. Les conseqncies daquesta mar-ginaci deriven en problemes especials a lesescoles. Uns problemes que, a la majoria de pol-tics, no els interessa re s o l d re perqu la sevasoluci no s immediata ni precisa, sin quere q u e reix un perode de temps que no estan dis-posats a esperar. Per ltim, al sistema no li inte-ressa leducaci perqu, basat com est en leco-nomia de profit, fomenta uns valors individualis-me, competitivitat i afany de poder totalmentoposats als que fomenta leducaci altru i s m e ,solidaritat i afany digualtat; si leducaci fosp rou bona, efica i estesa a totes les personesper fer que mantinguessin sempre els valors queels ensenya, ella sola produiria un canvi del siste-ma; si els valors dels poltics que ens govern e nsn aix s perqu els seus membres o no vanre b re una bona educaci o la que van re b re nova ser prou efica.

s prou evident, per, que les arrels o les solu-cions a aquests problemes no estan a labast delspersonatges que apareixen a Hoy empieza todo.Tant les famlies dels nens i nenes com els edu-cadors de lescola esperen alguna cosa de lano-menat sistema, una cosa de la qual senten,com ens passa a molts de nosaltres, parlar moltper no saben ben b qu s i si realment pro c u-ra fer alguna cosa per ajudar-los. El fet s que

3passa, i passa el temps, i els problemes daquestagent, lluny dapaivagar-se, saccentuen trgica-m e n t .

Lheroi contemporaniEnmig del desgavell provocat per la desestru c t u-raci familiar, la violncia, latur i altres factorsque pateixen els nens i les nenes davui en dia,e m e rgeix una figura vital que els tracta sabent-losensenyar i sabent-los compre n d re, leducador.Aquesta persona es dedica amb cos i nima a laseva feina. A Hoy empieza todo, Daniel, malgratles circumstncies adverses que pateix, no sesent mai venut i continua amb el seu ideal re v o-lucionari, amb el seu esperit de voler canviar lescoses. La seva lluita no suposa cap canvi en laf o rma de pensar dels poltics, per almenys acon-seguir un futur una mica ms prsper per atotes aquelles famlies del seu entorn. s la figurade Daniel, a qui correspon la qualificaci dhero i-ca en els nostres dies, aquella que ha de substi-tuir la incompetncia de la burocrcia amb unadedicaci total, ms enll de leducativa, vers elsseus alumnes. Leducador acabar fent funcionsdassistent social ajudant les famlies amb pro b l e-mes socials i econmics davant la ineficcia dels rgans de govern. Daniel reflexiona sobre tot aixa lhora que senfronta a les dificultats diries dela seva feina, influenciat pel seu estat dnim, quecanviar amb el pas de les estacions del pessi-misme de la tardor a lesperana primaveral.

El professor de Hoy empieza todo tamb s unexemple de voluntat per als pares dels nens inenes que van a la seva escola. Uns pares queresponen a la tipologia de persones que port e nels seus fills a lescola per tenir-los collocatsdurant gran part del dia. A ms a ms, quan arr i-ben a casa, no sn capaos deducar-los en loficide la vida. La incomunicaci entre pares i fillsp o rta a aquests darrers a no saber formular elsseus problemes i les seves necessitats i, per tant,els seus pares obliden els deures que tenen coma tals. Aix fa que algunes de les re s p o n s a b i l i t a t sp a t e rnes i maternes recaiguin sobre els educa-dors. En molts casos, lorigen dels problemes slluny en el temps. Molts pares van nixer malau-radament en famlies pobres desestru c t u r a d e s ,cosa que ha fet que posteriorment carreguin la

seva ira contra la societat en els seus fills. Al filmexisteix el cas dun nen que no ha aprs a dir niuna sola paraula.

Daniel lluita contra lindividualisme regnant en elmn contemporani aixoplugant-se en lamor quep rofessa per la seva feina deducador i pels nensi nenes. La tasca de lensenyant es caracteritzaper buscar sempre el b dels altres a travs deltrasps de coneixements duna forma igualitriaper a tothom. Daniel podria haver-se refugiat alseu cmode lloc de treball amb tota la segure t a tduna feina estable, per el seu incansable espe-rit de lluita no el deixa impert rrit. El seu esfor,en un mbit tan petit com s el duna escolainfantil dun poble francs, ha de servir dexempleper a altres persones que lluiten contra les injust-cies socials des de diferents mbits.

El director francs senfronta amb carcterd u rgncia als problemes duna comunitat que elspoltics pretenen amagar sota la proclamaci dunfutur ms prsper. Ta v e rnier ens ofereix unad e t e rminada visi del mn exempta de grans dis-cursos i amb una massiva presncia dinconfor-mistes que no es resignen davant de re s .Ta v e rnier ho mostra tot sense amagar res a lob-jectiu de la cmera. Tot el que hem de veure hoveiem. No hi ha res que prohibeixi al director gra-var el que vulgui. Tot hi s per ser vist, des de laimpotncia fins a lesperana. La cmera no fams que actuar com un personatge ms. No snoms un testimoni del que passa, sin quetamb busca la reflexi per part de lespectador.

Hoy empieza todo

(a1 ) Abans de la 2 Guerra Mundial ja hi haviahagut indicis histrics que lEstat comenava ai n t e rvenir en leconomia i, a ms a ms, intentavaregular la desigualtat del mercat. A finals delsegle XIX, Bismarck ja va fer s dels instru m e n t sestatals per configurar un sistema obligatori das-segurances per malaltia, treball i jubilaci. El tre-b a l l a d o r, doncs, comena a pagar una cert aquota a lEstat per tenir un fons que lajudar encas daccident, malaltia, etc. Aquest Estat asse-gurador suposava la forma ms efica de fre n a rlincompliment de feines per part del tre b a l l a d o r.La concepci de la pobresa canvia. Ara ja s con-siderada com un problema i es busquen meca-nismes per frenar lexpansi de la misria. Esp ren conscincia del risc que suposa tre b a l l a r.

4Proposta dactivitats

Definir la situaci actual de lestat del benestarals pasos europeus tot destacant les part i c u l a r i-tats nacionals en matria dintervenci laboral ie c o n m i c a .

Exposar les principals raons que fan que moltesfamlies quedin desestructurades i enumerar lesconseqncies que provoca en les generacionsf u t u re s .

Analitzar les formes cinematogrfiques daquesttipus de cinema tot comparant-les amb les for-mes del cinema comercial de grans pro d u c-cions. Plantejar ls que es fa de la cmera, dela illuminaci, el tractament dels dilegs, delsa c t o r s .

Hoy empieza todo

Preguntes per al debat

Quins problemes han dafrontar els mestre s

p rotagonistes i quins mitjans tenen per solucio-

n a r- l o s ?

Qu shauria de canviar en el sistema educatiu

per palliar les desigualtats socials?

5Hoy empieza todoFITXA DE TREBALL - SECUNDRIA

Al llarg de la pellcula trobem diverses escenes en qu Daniel, el pro f e s-s o r, conversa amb els inspectors pblics que visiten lescola. Quines caracte-rstiques destacareu daquests encontres? Creieu que alg dells pot fer

alguna cosa per canviar la situaci de les famlies dels nens i nenes? Per qu?

Analitzeu el cas dalgun dels nens o nenes protagonistes del film de Bertrand Ta v e rn i e r. Quinc o m p o rtament adopta? Creieu que aquest est condicionat per algun entorn proper al nen? Laseva postura a escola s la mateixa que poden tenir a casa seva o al carrer? Quina s la sevarelaci amb en Daniel?

Arriba un moment a Hoy empieza todo en qu Daniel no noms desenvolupa la seva feina coma professor sin que es converteix en un assistent social. A partir de quin moment podem afir-mar aix? El seu comportament s voluntari o shi veu obligat? Per qu? Quines reaccions susci-ta a la resta de personatges?

Les famlies dels nens i nenes de lescola sn un clar exemple de la crisi econmica que espateix a molts llocs dEuropa. Quins sn els principals problemes que suposa per a les famliesaquesta crisi? Qui hauria de pre n d re les mesures pertinents? A Hoy empieza todo, existeixaquest esperit de lluita contra els mals daquestes famlies? En quina mesura intenten solucio-n a r-ho els diferents personatges?

Bertrand Tavernier

Esa gente sigue imponiendo directrices que han sido redactadas por funcionarios que estn enun despacho y nunca han escuchado de la gente de la calle lo que realmente necesita. A quies re f e reix Bertrand Ta v e rnier en aquesta declaraci? Creieu que t ra? Raoneu la re s p o s t a .

El ttol de Hoy empieza todo no s una casualitat, sin que respon a la voluntat del director dedir alguna cosa en referncia a la feina dels educadors. Qu creieu que ens diu? Per a qu hade servir leducaci en el cas concret dels nens i nenes de lescola? Quina s la funci socialdels professionals de leducaci?

La pellcula de Ta v e rnier obre petites escletxes desperana per als nens i nenes de lescoladAnziers. Destaqueu les escenes que exemplifiquen aquesta afirmaci. El film s optimista opessimista? Per qu? Hi ha vencedors i venuts? Comenteu quina sensaci final us ha causat lap e l l c u l a .

6

Hoy empieza todo

SinopsiDaniel, de 40 anys, s professor i

d i rector duna escola infantil a

H e rnaing, un abatut poble

francs dexminers, la poblaci

del qual viu en condicions

infrahumanes als diferents con-

junts residencials de les re s t e s

dels prspers temps de la mine-

ria. Els habitants fan tot all que

poden per subsistir sota aques-

tes circumstncies. Daniel s un

home sensible, tena, un apas-

sionat de la seva feina. Escriu al

seu diari els seus problemes i les

seves pors en durs, per potics,

t e rmes. Tot i aix, es troba atra-

pat en una esgotadora jerarq u i a

que no el deixa extralimitar-se en

les seves funcions deducador, i

es veu obligat a seguir les nor-

mes bsiques densenyament

m e n t re els seus alumnes van a

lescola literalment morts de

gana i en parr a c s .

Hoy empieza todo

Ttol original: a commence aujourdhui

Direcci: Bertrand Tavernier

Gui: Dominique Sampiero, Tiffany

Producci: Alain Sarde, Frdric Bourboulon, Frana, 1998

Fotografia: Alain Choquart

Msica original: Louis Sclavis

Muntatge: Sophie Brunet, Sophie Mandonnet

Interpretaci: Philippe Torreton (Daniel), Maria Pitarresi (Valeria), Nadia Kaci (Samia),

Veronique Ataly (Sra. Lienard), Nathalie Bcue (Cathy), Emmanuelle Bercot (Sra.

Tievaux), Franoise Bette (Sra. Delacourt), Christine Citti (Sra. Baudoin) i els nens del

parvulari Derrire les Haies, dAnzn

Durada: 117 minuts

Versi: original en francs subtitulada en castell

PROGRAMA DE M - SECUNDRIA

La crtica opinaLo que Hoy empieza todo cuenta, en borbotones

de imgenes y palabras engarzadas con pre c i s i n

algebraica, no se puede contar de viva voz. Slo

cabe decir vaguedades orientativas como sta: re l a-

ta la vida cotidiana y la tarea diaria dentro de las

p a redes de una guardera preescolar pblica, situa-

da en una destartalada urbanizacin de casas pre f a-

bricadas de los alre d e d o res de Valenciennes, habi-

tada por familias obreras, muchas de ellas en el

p a ro tras el cierre de las minas y las fbricas de la

ciudad. Entre las paredes de una guardera infantil,

donde un puado de apasionados pedagogos y asis-

tentes sociales ensea sus primeras palabras, sus

p r i m e ros gestos y sus primeros pasos en el conoci-

miento del mundo y de s mismos a los hijos ms

pequeos de familias que se limitan a sobre v i v i r,

nufragos en medio de la abundancia, Ta v e rnier nos

a b re de par en par el acceso al ltimo escaln del

polvorn humano en que se est convirt i e n d o

Francia y, con ella, todo Occidente.

ngel Fernndez Santos, El Pas, Festival deBerln, 17 de febrer de 1999

Escrito por su hija Ti ffany y el marido de sta el

poeta y pedagogo Dominique Sampiero, el film

p a rte de la realidad contempornea para tejer una

e s t ructura dramatrgica y una puesta en escena

voluntariamente alejadas de la narracin clsica.

Una escena inicial impactante (la impotencia del

p rotagonista al no estarle permitido acompaar a su

casa a la nia abandonada por su madre alcohlica)

m a rca el tono. Pero, a partir de ah, Hoy empieza

todo se desarrolla como una partitura de jazz, con

constantes fracturas de ritmo o el productivo inter-

cambio de fraseos entre un solista excepcional,

Philippe To rreton, y un coro que conjuga actore s

p rofesionales con habitantes de la misma localidad

donde mile Zola se document para escribir

G e rm i n a l .

Esteve Riambau, Fotogramas, octubre de 1999

Rodada en una verdadera escuela, donde la cma-

ra al hombro realiza autnticas proezas por los

angostos pasillos del centro circulando entre nios

que aportan una enorme verosimilitud a la trama,

Hoy empieza todo asume con inusitada efectividad

t res frentes: la actitud de este educador luchador,

su problemtica relacin con una madre soltera y

los terribles dramas familiares que se ocultan tras

ro s t ros infantiles de inocencia mancillada [...].

Siendo, como es, un terrible aplogo moral, esta

e j e m p l a r, extraordinaria, pelcula de Ta v e rnier re h -

ye el maniquesmo, emociona noblemente y suscita

tambin la sonrisa emanada de unos nios mere c e-

d o res de mejores adultos.

Llus Bonet Mojica, La Vanguardia, 25 doctubre de1999

Origen del filmEl gui de Hoy empieza todo s o rgeix originalment

com a fruit dun amic de Bertrand Ta v e rnier que

p o rta ms de 25 anys exercint la professi de mes-

t re al poble de Hernaing, una regi de Va l e n c i e n n e s ,

al nord de Frana, on un trenta per cent dels seus

habitants est a latur i ell es nega a acceptar la

impotncia. Aquest home s Dominique Sampiero ,

marit de la filla de Bertrand, Ti ff a n y.

Opinions del director Yo he querido contar en esta pelcula la vida de los

e d u c a d o res, que son los autnticos hroes moder-

nos y no los futbolistas que ganan millones y enci-

ma estn dopados. Mis convicciones se reflejan en

la pantalla, pero no trato de imponer un mensaje

c o n c reto al pblico. No trato de demostrar nada ni

atacar a las instituciones sistemticamente. Primero

y principalmente estoy interesado en los personajes

que amo, en acercarlos al espectador con sus

defectos y virtudes. Denunciar problemas e injusti-

cias o criticar el mal funcionamiento del sistema es

inevitable cuando ests tratando con personajes

l u c h a d o res que son capaces de mover el mundo.

Me interesan ms los personajes que batallan con-

tra estos disfuncionamientos, escndalos e injusti-

cias que el motivo de su lucha. Ms bien si me

emociono con su lucha es por ellos y no al re v s .

Por supuesto que comparto la mayora de sus con-

vicciones e indignaciones, sino no podra estar

s i e m p re a su lado y dotarlos de razn. O sino quiero

saber de antemano quien est equivocado y quien

no. Es algo que descubro durante el rodaje y me

re s e rvo el derecho de modificar mi visin. El cine es

una forma de arte que mezcla emocin con luz.

Cuando utilizas la luz, tambin iluminas las cosas

que no funcionan. Pero es verdad que me siento

atrado por personajes comprometidos que re c h a z a n

tirar la toalla.

Bertrand Tavernier, dossier de premsa de Hoyempieza todo

Hoy empieza todo

Filmografia de Tavernier

El beso de Judas, sketch de Les Baisers (1963); Une chance explosive, sketch de La chance et lamour (1965);El relojero de Saint Paul (1974); Que la fte commence (1975); Le juge et lassassin (1976); Des enfants gats(1977); La muerte en directo (1980); Une semaine de vacances (1980); Coup de torchon (1981); Portrait dePhilippe Soupault (1983); Mississipi blues (1983); Un dimanche a la campagne (1984); Alrededor de la mediano-che (1986); La pasin de Beatriz (1987); La vida y nada ms (1989); Daddy nostalgie (1990); L.627 (1992); Lavida y nada ms (1996); Hoy empieza todo (1999); Histoires de vies brises: les double peine de Lyon (2001);Laissez-passer (2002).