horitzo 2004

Full informatiu del treball amb suport a les BalearsAny 4 • núm. 6 • desembre 2004

Entrevistes a preparadoreslaborals

• Discapacitats i capacitats 2• Bonificacions per als contractants 3• Entrevistes a preparadores laborals 4 5• Empreses col·laboradores que han contractat

persones amb discapacitat 6 7• Entrevista a en Lluís Feliu, empresari 8• Entrevista a n’Antònia Pérez,

encarregada de bugaderia 9• Investigació 10• La taula de treball amb suport atén 1.133 persones 11• Novetats 11

Entrevistes a les

empreses

SUMARI

DISCAPACITATS I CAPACITATS

L es persones amb discapacitat tenen molt aoferir. Aquesta és una realitat que sovint no es té gaire en compte però resulta obligat

recordar que, pel f et que aquestes persones ten-guin un tant per cent de minusvalidesa, no per aixòsón m enys v àlides q ue l a r esta d e l a p oblació.Només a p artir d ’aquesta c onsideració p odremcomençar a p lantejar-nos s eriosament q uè e nsdemanen les persones amb discapacitat icomençar a d onar r esposta e fectiva a l es s evesnecessitats. Comencem però, en primer lloc, ambles obligades definicions i classificacions.

Què entenem per discapacitat?Segons alguns autors, sota el concepte de disca-

pacitat s’inclouen un conjunt de limitacions diver-ses que afecten en major o menor grau les facultatshabituals i necessàries per afrontar les exigènciesde l a v ida d iària, e n àmbits t an d iversos c om l acura personal, les destreses motores, les habilitatssocials i comunicatives, la vida a la comunitat, etc.

No totes les discapacitats tenen el mateix origenni afecten els mateixos òrgans, facultats, etc. N’hiha una gran majoria que tenen l’origen en malaltiescontretes en el transcurs de la vida i que s’incre-menten a mesura que la persona va envellint. Unasegona causa es relaciona amb problemes a l’inicide la vida, a causa de trastorns congènits, proble-mes d urant l ’embaràs o e l p art. I e n ú ltim l loc,podem trobar les causes de certes discapacitats enels accidents domèstics, laborals i de trànsit.

Per tant, les persones amb discapacitat poden pre-sentar discapacitat de tipus físic, sensorial, intel·lec-tual o amb trastorns de salut mental; i es diferencienper les necessitats específiques que presenten.

Prejudici i idees preconcebudesUna v egada e xplicat t ot a ixò, c onvé a nar un a

mica més enllà i reflexionar sobre un fet indiscuti-ble: gairebé sempre que s’intenta definir la disca-pacitat e s posa l ’accent en l es l imitacions, man-cances, i dificultats de les persones amb discapaci-tat. Com si ens volguessin deixar ben clar tot allò queno poden fer , tot allò de què no són capaços, elsobjectius que mai podran assolir . Afortunadament,no és menys cert que, amb els anys, les coses hancanviat d e f orma p ositiva i d es d e m olts à mbits

s’està lluitant de valent perquè aquestes conside-racions canviïn. Però en l’inconscient col·lectiu demolts encara queda el prejudici, les idees precon-cebudes, la seriosa dificultat per considerar que lespersones amb discapacitat poden ser realment útilsals altres i a la societat.

En un món com el nostre on tot es veu i es valo-ra en funció de l a r endibilitat, l es persones ambdiscapacitat s embla q ue n o h i e ncaixen p erquèpareix que les seves limitacions fan que no siguinrendibles. Davant aquest supòsit és important dei-xar molt clar que en la majoria dels casos les dis-capacitats representen limitacions parcials que notenen perquè impedir una inserció sociolaboral nor-malitzada i que aquestes persones poden reeixir enmolts d ’àmbits i e xcel·lir e n mo ltes f acultats.Només cal comptar amb e ls suports necessaris itenir la cura de trobar les tasques adequades.

Capacitats laborals: integració i autonomiaSi tenim present aquests factors, podrem donar

resposta a una de les necessitats més importantsde l es p ersones a mb d iscapacitat q ue e stan e nedat laboral: tenir feina. Segons la majoria d’inves-tigadors, t enir f eina é s u n d els m otius q ue m éssatisfacció produeix a les persones amb discapaci-tat, ja que gràcies al seu treball poden assolir altresobjectius també molt importants com la inde-pendència o l’estabilitat. D’altra banda, ningú dubtaque el fet de tenir feina constitueix una millora enla qualitat de vida, és una important via d’integra-ció social i de presència a la comunitat, a part deproporcionar el volgut benestar material.

Si a la societat en general, i al món empresarialen particular, comença a haver-hi un interès real perconèixer de primera mà el món de les persones ambdiscapacitat, i hi ha un esforç seriós per modificaractituds i expectatives fossilitzades a causa de defi-nicions i conceptes poc integradors i pessimistes, ise les comença a considerar com el que són: perso-nes realment vàlides i capaces, haurem fet el botnecessari de les pures definicions a les personesconcretes i es posaran les bases del compromís quegaranteixi la participació i la igualtat d’oportunitatsper a les persones amb discapacitats.

Discapacitats i capacitats

Horitzó Laboral. Full informatiu del treball amb suport a les Balears.

Edició: Taula per a la inserció laboral de les persones amb discapaci-tat amb necessitat de suport.http://treballambsuport.caib.esFinançament: SOIB - Conselleria de T reball i Formació, ISSEM,Ajuntament d e P alma, C onsell d e M enorca, C onsell d ’Eivissa iFormentera, IFOC - Ajuntament de Calvià.Consell de redacció: Joan Miquel Fiol (SOIB), Joana Fuster (ISSEM),

Sandra Méndez ( Consell de Menorca ), Carlos Lara ( Conselld’Eivissa i Formentera ), Bernat Calafat ( Ajuntament de Palma ),Eugènia Crespí (IFOC - Ajuntament de Calvià), Fina Pons (Amadip),Miquela Escalas (Aspas), Margalida Cladera (Coordinadora), ToloRigo (Intress) i Lurdes Florit (Coordinadora de Menorca).Redacció, adaptació de texts i disseny:(www.inreves.com)Impressió: amadip.esment.Dipòsit legal: PM-1773-19972 C

rèdi

ts

“Tenir feina ésun dels motiusque més satis-

facció pro-dueix a les

persones ambdiscapacitat,ja que gràciesal seu treballpoden assolir

altres objectiustambé moltimportants

com la inde-pendència ol’estabilitat”

Jaume Martorell(Tècnic d’orientació amadip.esment)

http://treballambsuport.caib.es

BONIFICACIONS PER ALS CONTRACTANTS

A ccedir a un lloc de feina suposa, moltes

vegades, un repte; per a moltes persones

és molt més que això. En la nostra socie-

tat hi ha grups que tenen més dificultats que d’al-

tres per accedir a un lloc de feina, és el cas de les

persones que tenen algun tipus de discapacitat.

Per això les adminis tracions donen facilitats a les

empreses contractants pel que fa a beneficis fis-

cals i de seguretat social.

Incentius segons els tipus de contracte

Contractes indefinits

• Subvenció de 3.907 euros per cada contracte

a temps complet. Quan el contracte es concerti a

temps parcial aquest import es reduirà proporcio-

nalment a la jornada pactada.

• Bonificació de les quotes empresarials de la

Seguretat Social, incloses les d’accidents de tre-

ball i malaltia professional, i les quotes de recap-

tació conjunta durant tota la durada del contracte

en les següents quanties:

– 70% per cada treballador contractat menor de

quaranta-cinc anys. En el cas de contr actació de

dones amb discapacitat, aquest percentatge serà

del 90%.

– 90% per cada treballador contractat major de

quaranta-cinc anys. En el cas de contr actació de

dones amb discapacitat, aquest percentatge serà

del 100%.

• Subvencions per a adaptació de llocs de tre-

ball o dotació de mitjans de protecció personal fins

a 901,52 euros.

• Subvencions per a la for mació professional

dels treballadors amb discapacitat.

• Deducció en l’impost sobre societats, en la quota

íntegra, la quantitat de 6.000 euros per cada perso-

na/any d’increment del terme mitjà de la plantilla de

treballadors minusvàlids contractats per temps inde-

finit, experimentat durant el primer període impositiu

iniciat el 1998, respecte a la plantilla mitjana de tre-

balladors minusvàlids de l’exercici immediatament

anterior amb aquest tipus de contracte.

• Per al càlcul de l’increment del terme

mitjà de plantilla es computaran exclusivament

els treballadors amb discapacitat/any amb con-

tracte indefinit que desenvolupin la jornada

completa.

Contractes temporals (de 12 mesos a 3 anys)

• Les empreses que contractin a jornada com-

pleta treballadors amb discapacitat, tindran dret

a una reducció del 75% de les quotes empresa-

rials a la Seguretat Social per contingències

comunes. Aquesta reducció serà del 100% per al

primer treballador contractat, sempre que no

hagin tingut cap treballador al seu servei des de

l’1 de gener de 2003.

• En el cas que es contractin dones amb disca-

pacitat, les empreses t indran dret a una bonifica-

ció del 90% en la cotització empresarial per con-

tingències comunes si la dona contr actada té una

edat igual o superior a 45 anys, i del 80% en cas

que sigui menor d’aquesta edat.

• L’empresa que contracti treballadors amb dis-

capacitat podrà sol·licitar subvencions a càrrec del

Servei Públic d’Ocupació Estatal destinades a l’a-

daptació dels llocs de treball o dotació d’equips de

protecció personal de fins a 902 euros.

• No seran d’aplicació les anteriors reduccions

de quotes:

– pels treballadors que hagin estat contractats

amb posterioritat a l’1 de gener de 2003;

– en les contractacions que afectin el cònjuge,

ascendents, descendents i altres parents per con-

sanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclusi-

vament, de l’empresari o dels qui tenguin càrrecs

d’adreça o siguin membres dels òrgans d’admi-

nistració de les empreses, que revesteixin la

forma jurídica de societat, i les quals es produei-

xin amb aquests últims.

Contracte de formació (de sis mesos a dos anys)

L’edat màxima de 21 an ys prevista per a for-

malitzar aquest tipus de contracte no s’aplicarà en

el cas de treballadors amb discapacitat.

Les empreses, en aquest cas, tindran dret a una

reducció del 50% de la quota empresarial de

Seguretat Social prevista per a aquests contractes.

Es podran sol·licitar subvencions a càrrec del

Servei Públic d’Ocupació Estatal destinades a l’a-

daptació dels llocs de treball o dotació d’equips de

protecció personal de fins a 902 euros.

Bonificacions per als contractants

3http://treballambsuport.caib.es

Entrevista a na Teresa, preparadora laboral

4

Na Teresa Font, psicòloga, atén persones amb discapa-

citat intel.lectual. Des de 1993 fa de preparadora labo-

ral, treball en el qual té una gran experiència com a

coordinadora.

– En què consisteix la feina del preparadorlaboral i quines són les seves funcions tècniquesi professionals?

– El primer que es fa és recerca de feina per alcol·lectiu que estam preparant. T enim una sèriede persones adscrites a la borsa de recerca, alsquals anam preparant perquè puguin entrar en elmón competitiu i ordinari.

Es tracta de cercar la feina més idònia per acada una d’aquestes persones. Aquest fet implicaun assessorament continu d’empresaris, d’usuarisi de famílies. Realitzam una anàlisi ambiental deles tasques per realitzar i treballam per adaptar ellloc de feina a les persones amb discapacitat iviceversa; s’ha de fer un ajustament entre perfils.La feina del preparador laboral és que l’usuarimantengui el lloc de feina i el contacte amb lamillor satisfacció per a l’empresari, per als com-panys i, també, per a les famílies.

– Com encaixen els treballadors amb discapa-citat en una empresa i per què és important latasca que realitzen?

– Totes les persones tenen una sèrie de l imita-cions i de dificultats; el món empresarial és moltcompetitiu i el suport que els donam no és exacta-ment per competir en igualtat de condicions, peròsí almanco perquè es puguin comparar amb altrestreballadors. En una empresa hi ha feines bastantmonòtones o repetitives difícils de cobrir que altrestreballadors les utilitzen per progressar en l’escalalaboral; els treballadors amb discapaciat, en canvi,cobreixen molt bé aquest buit, estan molt motivatsi a més aconsegueixen treure el millor de la restadels seus companys de feina. Això, d’entrada, noho p ots v endre a l ’empresari, p erò quan en u n

determinat departament funciona un jove amb dis-capacitat, d e f orma a utomàtica e s p rodueix u nefecte dominó i altres departaments de l’empresareclamen treballadors d’aquestes característiques.

– A on comença i a on acaba el treball ambsuport? El ventall és molt ampli?

– El preparador laboral ha d’actuar i intervenir entot allò que afecta el treball. Això és la teoria però,a la pràctica, tot afecta la feina. Alguns dels nos-tres t reballadors són molt vulnerables a variablesexternes; t’adones que has d’intervenir en aspectessocials, mèdics, econòmics, psicològics, adminis-tratius, judicials, etc. És el més difícil. Fas d’amic,de c ompany d e f eina, d e c onfessor, d ’assessorlaboral i tot el que li pugui afectar a la vida.

Un preparador laboral en si mateix és un equipmultiprofessional, has de ser molt polivalent: hasde fer de comercial i has de convèncer l’empre-sari i, a la vegada, has de tranquil·litzar la famíliai els companys de feina. Un preparador laboralper a discapacitats intel·lectuals dóna molteshores de suport, no només en el lloc de feina, sinócom ha d’arribar-hi, ajudar-lo a trobar un lloc demenús per dinar... Has d’aconseguir que s’impli-qui amb els companys, per exemple, a l’hora delberenar. També assessoram els seus companyspel que fa al tracte: no se l’ha de sobreprotegir, nise l’ha de marginar, hi ha d’haver un tracte d’iguala igual. La finalitat de tot això és l’autonomia deltreballador amb discapacitat.

– Per què és important avui dia el paper quedesenvolupa el preparador laboral?

– Perquè ha de tranquil·litzar les dues parts.Nosaltres sempre diem que tenim dos clients:d’una banda, els empresaris i, de l’altra, els usua-ris i les seves famílies.

– Què ofereix als empresaris i als treballadorsun preparador laboral?

– Als empresaris els donam tranquil·litat davantallò desconegut i confiança en la feina ben feta:tenim un compromís de qualitat mitjançat certifi-cats. Miram de trobar el lloc i el treballador idonii, per tant, fem una selecció de personal. Donemsuport i assessorament continu als empresaris,encarregats i companys. És important que l’em-presari no hagi de destinar ni més recursoshumans ni més temps per a l’adaptació al lloc defeina que la resta d’altres treballadors.

ENTREVISTA A NA TERESA, PREPARADORA LABORAL

“La finalitat del preparador laboral és l’autonomia del treballadoramb discapacitat”

“En empresesgrans, quanen un deter-minat depar-tament fun-

ciona un jove amb dis-capacitat, de

forma automà-tica es pro-

dueix un efec-te dominó”

“El preparadorlaboral és unequip multi-professional;

no nomésactua amb tot allò que afecta el tre-ball, també

intervé en as-pectes socials,

mèdics,econòmics,psicològics,

administratiuso judicials”


Entrevista a n’Amalia, preparadora laboral

5

N’Amalia és educadora social i treballa de preparadora

laboral des de 1990. Actualmet treballa a l’Intress

(Institut de Treballs Socials i Serveis Socials), gestionat

pel Centre Ocupacional Migjorn.

– En què consisteix la feina del preparadorlaboral i quines són les seves funcions tècniquesi professionals?

– La feina de preparador inclou moltes i dife-rents tasques però l’objectiu principal es resu-meix a aconseguir un lloc de feina normalitzatper a persones amb discapacitat i consolidar -lo.Tot això forma part d’un procés molt ampli quecomprèn accions com:

• Difondre el programa per donar a conèixer elTreball amb Suport a empreses, entitats edu-catives, serveis socials i a la població general.• Orientar i assessorar laboralment i personalmentla persona amb discapacitat i la seva família.• Assessorar les empreses en temes relacio-nats amb contractes, incentius i altresaspectes administratius, a més de tot el quetingui a veure amb el treballador amb disca-pacitat contractat.

La funció més imp ortant i que caracteritzaaquesta metodologia consisteix a acompanyar idonar suport al treballador amb discapacitat en elmateix lloc de treball, fins que pot desenvolupar laseva feina sense necessitar el nostre supor t.

– A on comença i on acaba el treball ambsuport? El ventall és molt ampli?

– Efectivament és molt ampli, es pot dir oncomença però no quan acaba. Si mirem les fasesno sempre es segueix l’ordre, es pot tornar enrereper petites regressions, per canvis de tasques, percanvis de categoria. També s’hi han d’afegir altresfuncions com la feina amb les famílies dels usua-ris, amb l’empresa i amb el mateix usuari fora del’empresa.

Fa poc hem posat en marxa les altes positives,això significa que si l’usuari ha complit les sevesexpectatives, les de l’empresa i les de la sevafamília, i tots estan d’acord, es firma un acordd’alta positiva. Això significa que ja no es neces-sita la presència del preparador perquè el procésfuncioni, però normalment mantenim un vincleper si ens necessita qualsevol de les parts.

El fet de treballar suposa molts de canvis dinsla vida dels usuaris (diners que possibiliten gau-dir d’altres coses, noves relacions, reconeixe-

ments dels familiars, possibilitat de vida inde-pendent...), aspectes que no són laborals peròque necessiten ésser treballats pel bé de la persona.El preparador no sols és laboral, també és social,nosaltres sempre el definim com un constructor deponts cap a la vida normalitzada.

– Per què és important avui dia el paper quedesenvolupa el preparador laboral?

– Enllaçant amb la pregunta anterior, el nostrepaper és important perquè ajuda la persona aVIURE de forma normalitzada i a demostrar queaixò és possible.

– Què ofereix als empresaris i als treballadorsun preparador laboral?

– Als empresaris els oferim sobretot seguretat,la nostra presència transmet tranquil·litat i l’o-portunitat de col·laborar amb persones més des-favorides. Quan ha passat un temps des de lacontractació, l’empresari se sent molt satisfetd’haver estat participant d’aquest procés i con-vençut que pot funcionar.

També cal destacar els incentius que tenen elsempresaris s egons l a modalitat d e c ontracte quetriïn, malgrat que les bonificacions podrien millo-rar, a vegades és un element que ens ajuda que elsempresaris donin la passa, ja sigui perquè hi estanobligats per la llei o simplement perquè ho volenprovar. En quinze anys la mentalitat empresarial hacanviat molt i la gent està més conscienciada en eltema i no els hi ve de nou, el que oferim.

Pel que fa al treballador, li donem autoconfiança,el que necessita per potenciar les seves habilitats ifem que s’oblidi del que no sap fer o no pot apren-dre. Les famílies també han canviat el xip respecteal fet que els seus fills treballin: abans hi havia porque fossin explotats, poca confiança en les sevescapacitats, por a perdre les pensions... Ara valorenmolt més la necessitat de normalitzar la v ida delseus fills per assegurar un bon futur.

ENTREVISTA A N’AMALIA, PREPARADORA LABORAL

“E l nostre paper és important perquè ajuda la persona a viure de forma normalitzada”

“Quan ha pas-sat un tempsdes de la con-

tractació,l’empresari se sent moltsatisfet d’ha-

ver estat parti-cipant d’a-

quest procés iconvençut quepot funcionar”

“Al treballador,li donem auto-confiança, elque necessitaper potenciar

les seves habi-litats i fem ques’oblidi del queno sap fer o nopot aprendre”


EMPRESES COL•LABORADORES QUE HANCONTRACTAT PERSONES AMB DISCAPACITAT

Administracions públiques• AJUNTAMENT D’ALAIOR • AJUNTAMENT DE CALVIÀ• AJUNTAMENT DE CAMPANET• AJUNTAMENT DE CAPDEPERA• AJUNTAMENT DE CIUTADELLA • AJUNTAMENT DE FELANITX• AJUNTAMENT DE FERRERIES• AJUNTAMENT D’INCA• AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR• AJUNTAMENT DE MANACOR• AJUNTAMENT DE MAÓ• AJUNTAMENT DE MARRATXÍ• AJUNTAMENT DE MURO• AJUNTAMENT DE PETRA• AJUNTAMENT DE

POLLENÇA - EMSER 2000• AJUNTAMENT DE PORRERES• AJUNTAMENT DE SANT LLUÍS• AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ

DES CARDASSAR • AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA• AJUNTAMENT DE SANTA MARGALIDA• AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DEL CAMÍ• AJUNTAMENT DE SENCELLES• AJUNTAMENT DE SINEU• AUTORITAT PORTUÀRIA• CENTRE BALEARS EUROPA• CENTRE DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL

DE SALUT MENTAL • CONSELL DE MALLORCA• CONSELL INSULAR D’EIVISSA

I FORMENTERA• CONSELL INSULAR DE MENORCA• CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA

(CENTRE DEL PROFESSORAT D’INCA)• CONSELLERIA D’INTERIOR• DELEGACIÓ DEL GOVERN

(OFICINA D’ESTRANGERIA)• FINCA D’EXPERIMENTACIÓ AGRÀRIA

CA’N MARINES• FUNDACIÓ HOSPITAL DE MANACOR• FUNDACIÓ HOSPITAL SON LLÀTZER• GESMA• HOSPITAL DE SON DURETA• HOSPITAL RESIDÈNCIA ASSISTIDA

CAS SERRES• IBANAT• IB - SALUT• IMFOF (AJUNTAMENT DE PALMA)• INSTITUTO SOCIAL DE LA MARINA • MANCOMUNITAT DES PLA• PATRONAT HOSPITAL GERIÀTRIC

MUNICIPAL DE CIUTADELLA• POLIESPORTIU SANT FERRAN• S’INSTITUT - LLAR D’ANCIANS

Hoteleria i restauració• ACORN INTERNATIONAL - SPAIN• APARTAMENTOS CALA SANTANYÍ• APARTAMENTOS LOS NARANJOS• APARTAMENTOS NOVA• ASSOCIACIÓ HOTELERA COLÒNIA

DE SANT JORDI• ATESE SLTS. INVEST, S. A.

(HOTEL PORT ADRIANO)• BESTWESTERN HOTEL SON CALM • BURGUER KING PEGUERA• CAFETERIA DE SON DURETA

• CAFETERIA SHETLAND• CALA MANDIA, S. A.• CLUB HOTEL AGUAMARINA

- PROMETURSA• CLUB SON XORIGUER, S. L.• EL DORADO SUN CLUB• EURO MAR D’OR, S. A. • FLETO - CAFETERIA SON DURETA• HOPI, S. A. (HOTEL BAHÍA DE PALMA)• HOTEL ACAPULCO PLAYA - GRUPOTEL • HOTEL ALMIRANT FERRAGUT• HOTEL APARTAMENTOS SAN DIEGO• HOTEL ARABELLA • HOTEL BARCELÓ PUEBLO MENORCA• HOTEL CALA’N BOSCH CIUTADELLA• HOTEL CANYAMEL PARK• HOTEL CASTILLO SON VIDA • HOTEL CLUB CALA MANDIA - INSOTEL • HOTEL DON MANOLO • HOTEL EDEN PARK• HOTEL ESMERALDA CIUTADELLA• HOTEL ESPERANZA MAR• HOTEL GARONDA• HOTEL GAVINAR• HOTEL GOLDEN PLAYA• HOTEL GREEN-GARDEN• HOTEL HONOLULU• HOTEL LAGOMONTE• HOTEL LANCASTER• HOTEL LEMAR• HOTEL MALLORCA MARRIOT• HOTEL MONPORT• HOTEL NOVO PARK • HOTEL ORIENT - GRUPOTEL• HOTEL PALMANOVA• HOTEL REY DON JAIME I• HOTEL ROYAL CRISTINA (IBEROSTAR)• HOTEL SAFARI PARK• HOTEL SAMOS • HOTEL SAN DIEGO• HOTEL SOL ANTILLAS - BARBADOS• HOTEL SON MATÍAS BEACH• HOTEL SUNWING RESORT ALCUDIA• HOTEL SUNWING RESORT CALA BONA• HOTEL UTO PALACE• HOTEL VISTANOVA • HOTEL VIVA ALCUDIA• HOTEL VIVA BLUE• HOTEL VIVA CALA MESQUIDA• HOTEL VIVA CA’N PICAFORT • HOTEL VIVA CLUB• HOTEL VIVA MALLORCA• HOTEL VIVA PALMANOVA• HOTEL VIVA SUN• HOTEL VIVA TROPIC • HOTELERA SOL MELIÀ• HOTELES MAC - PORT ALCÚDIA• HOTELES MAC - HOTEL PORT ADRIANO• HOTELES SANTA PONÇA• HOTETUR• INVISA HOTELES - HOTEL LA CALA • MARDAVALL HOTEL & SPA• MARINA HOTELS• MCDONALDS MAGALLUF• MCDONALDS PALMA NOVA• MEDITERRANEA CATERING• MG’S HOTELS• MG’S HOTELS - HOTEL CABALLERO• PROMETURSA - CLUB HOTEL AGUAMARINA

Empreses col•laboradores que han contractat persones amb discapacitat

6

• PROMOTORA TURÍSTICA MEDITERRANEA, S. A.

• REAL GOLF DE BENDINAT• RESIDENCIAL VORANOVA• RESTAURANT CA’N PUCETA• RESTAURANT CAN ARABÍ• RESTAURANT ES MUSSOL CAFÈ• RESTAURANT S’ESCORXADOR• RESTAURANT VERD I BLAU • RESTAURANTE COYUNDA• RESTAURANTE LA YAYA• RESTAURANTES SKALOP• SA COMA RESORT, S. A.• SET HOTELS, S. L.: HOTEL SANTO

TOMAS D’ES MIGJORN• SODEXHO• SOLTOUR• TELEPIZZA• VIVA HOTELS

Serveis administratius• ASESORÍA EMP. PRAT. JURI.• BUFETE LLEONART, S. L.• DEL CAMPO, MAS

I SEGURA, ADVOCATS• FORTUNY I ASSOCIATS. DESPATX

LABORAL, JURÍDIC I COMPTABLE • MARTÍN DE LA TORRE & ASOCIADOS• MUTUA BALEAR • ORGANIZACIÓN BONET• “SA NOSTRA” CAIXA DE BALEARS.

FUNDACIÓ SA NOSTRA

Indústria• ACCIONES DE ALMASA• ANGA BISUTERIA, S. L.• ARTES GRÁFICAS DE BALEARES, S. A.• AUTHEX, S. A. LABORATORIOS• BORDADOS COMPUTERIZADOS, S. L.• CÁRNICAS SEMAR• CARPINTERÍA Y ACABADOS

ES MERCADAL, S. L.• CASA BUADES, S. A.• CERERIA FUSTER• COINGA• CONFORAMA• CONSTRUCCIONS S’ARENAL

BOSCH MENORCA• DENIX, S. A.• DISBAL• EINES DE MALLORCA• EMBOTITS MATAS• EMI GRÁFIC SERIGRAFÍA • F. E. CUINES I BANYS• FERRERIA J. BAUZÀ• GRÁFICAS Y MANIPULADOS

MESTRES, S. A.• GREENTONER• GRUCAMA. GRUAS Y CARRETILLAS

DE MALLORCA, S. L. L.• GRUPO TOLEDO• GUZMÁN E HIJOS• IMPRESRAPIT• INDUSTRIAS MARQUÉS, S. L.• INGRAMA, S. A. • ISMA PRIMA• JAIME MASCARÓ, S. A.• JAIME PONS SINTES, S. L.• LA GLORIA PANADERÍA


Bugaderia• BUGADERIA MÉS BLANCA, S. L. • FONT DE SA CALA• LAVANDERÍA OROSOL• ROYAL TINTORERÍA LAVANDERÍA

Distribucions i transports• AMETLLER PONS, ANTONI• AUTOCARES POU• BARCELÓ, S. A.• BENEJAM PONS, ANDRÉS• CONFORAMA• DISTRIBUCIONS MERCAT, S. A.• DISTRIBUIDORA BALEARS

DE UNIFORMES, S. L.• DISTRIBUIDORA PALMER • DISTRIBUÏDORA ROTGER• JAVIER MARTÍNEZ BEAUS, S. L.• LLAR PUBLICITAT, S. L. • MOBLES CA’N BARATO• UTE TRANSPORT SANITARI

PROGRAMAT MALLORCA

Serveis• AIR EUROPA LÍNEAS AÉREAS, S. A.• APARCAMIENTOS INSULARES, S. L.• AQUACITY• ASC BALEARES • ATESE (ATENCIÓN Y SERVICIO, S. L.)• AZAHAR• BETACAR• CAIXA DE BALEARS “SA NOSTRA”• CALVIÀ 2000• CLINICA JUANEDA• CLÍNICA PALMA PLANAS• CLUB DE BENCHMARKING• COILMA• COLABORADORA HOTELERA, S. A. • COMTE SALLENT (APARCAMENTS)• DESCAFON, S. L.• DIELECTRO BALEAR• DORNIER• ELÉCTRICA ADOLFO • ELECTRICIDAD Y FONTANERÍA

ANTONIO SEGUÍ• ES AMANECER• ESCULL PROJECTES EDUCATIUS• EULEN, S. A. • EUROCLÍNIC SON VERÍ• FITNES FIRST ESPAÑA, S. A.• FUNDACIÓ “SA NOSTRA”• FUNDACIÓ REIAL MALLORCA• FUNDACIÓ UIB• FUTURA• GABRIEL ANGEL POU POU

(ENTRENAMENT DE CAVALLS)• GLOBALIA ACTIVOS INMOBILIARIOS • GRUPO 65 • HANDLING INEUROPA• HERMANOS ROSSELLÓ GOMILA, S. L. • IBEROJET• INEUROPA. HANDLING MALLORCA UTE• INTRESS• INVERSIONES NOVA SPORT, S. L.• LOCUTORIO TELEMUNDO• LLAR PUBLICIDAD, S. L.• LSG/SKY CHEFS• MALLORCA TENIS CLUB• MARINELAND• MEDIOS RR. PP.• NEWCO. AIRPORT SERVICES • OPEL INCA CENTRO AUTO, S. A. • PALMA 2001. APARCAMENT, S. L.

• PUBLIDIRECT BALEAR• REAL GOLF DE BENDINAT• RECART MANACOR, S. L.• RELAX SOL SL (RESIDENCIA GALES)• RENTOKIL ITINIAL, S. A. • REOLID CONSULTING. PROYECTOS

DE INGENIERÍA• RESIDÈNCIA SA NOSTRA • SANTA PONÇA MANAGEMENT• SPANAIR• SQUARZA• TECNAPARC, S. L.• TRIATGE 2000, S. A. • TRIATGE ARJOY• UTE CESPA, S. A. & SANMARTÍ, S. L.• VIAJES BARCELÓ• VIAJES HALCON, S. A. (GLOBALIA)• VIAJES IBERIA, S. A. (IBEROSTAR)• VIGILANCIA Y SISTEMAS, S. L.

Panificadores i pastisseries• FORN CA’N MIQUEL• HISPAN - PAN HISPANO, S. A. • PANADERÍA Y PASTELERÍA BALLESTER

Agrícoles i jardineria• AGROILLA SAT• CENTRE EQÜESTRE S’HORT VELL • COOPERATIVA AGRÍCOLA DE MONTUÏRI• GARDEN SON FERRER• ISLA VERDE. JARDINERÍA

Y SERVICIOS, S. L. • JARDINERÍA Y RIEGOS AZAHAR• JARDINS S’OLIVERA• MAGATZEM VERD. JARDINERÍA

Y SERVICIOS, S. L.• PRODUCTORS MALLORQUINS DE FRUITS

SECS • REDORKA, S. L.• ROSA BUENO• SAT FRUITA BONA HORTOFRUCTÍCOLA

Escoletes infantils• AIXA• COL·LEGI SANT VICENÇ DE PAUL

DE MANACOR• ESCOLA INFANTIL ES PORIOL• ESCOLETA INFANTIL DE SANT LLORENÇ • ESCOLETA SOL I LLUNA

Construcció• ALICATADOS ANTONI CARDELL • CONSTRUCCIONS ALORDA COLL, S. L. • CONSTRUCCIONS LLABRÉS FELIU• LBC. LABORATORIO BALEAR

DE LA CONSTRUCCIÓN• MELCHOR MASCARÓ, S. A. • SERVICIOS Y MANTENIMIENTO LLABRÉS

FELIU, S. L.

ONG• ALCARI• CARITAS• CREU ROJA • DEIXALLES CALVIÀ• GOB• ORFEÓ MAONÉS• SERVEIS AMBIENTALS DE MESTRAL, S. L.

Oci• CLUB BENDINAT• GOLF FANTASÍA• GOLF SANTA PONÇA

Empreses col•laboradores que han contractat persones amb discapacitat

7

• MADEPLAST, S. A.• MALLORCA DOLÇ• MALLORQUINA DE MÁRMOLES• METALISTERÍA YUNKE• MOBLES CA’N BARATO• MUEBLERÍA MANACOR, S. A.• MUNDIFOREST, S. L. • NOTHRWEST TERRITORY, S. L.• PERFUMERÍA ROVER, S. L. • PINTORES FAIDELLA, S. L. • PRILAC• QUELY, S. A. • RAMADERS AGRUPATS• SILLAS MENORCA, S. L.• SUNLIMIT, S. L.• TALLER TOLO ENSENYAT• TALLERES FUSTER• TECNOTEXTIL. BORDADOS

COMPUTERIZADOS, S. L.• TEJAR BALEAR• TIRME, S. A. • TORRENT, S. L.

Grans superfícies i comerços• C & A. MODA, S. A.• CA’N BEIA PRODUCTES AGROPECUARIS • CAPRABO SA COMA• CAPRABO CALA BONA• CAPRABO FELANITX• CAPRABO POLLENÇA• CAPRABO PORTO CRISTO • CARREFOUR• DECATHLON• DIELECTRO BALEAR, S. A. • DISTRIBUCIONS MERCAT, S. A. • DISTRIBUÏDORA ROTGER, S. A.• DURAN. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ• EL CORTE INGLÉS• EROSKI CENTER - SYP EIVISSA• FERRETERIA CA’N JANER• FRUITA VIVA• HIPER CENTRE FELANITX• HIPER CENTRO EIVISSA• HIPER CENTRO INCA • LEROY MERLIN• LO+FRESCO• MINIPRIX• MOYÀ SAUS E HIJOS• MULTICINES PORTO PI, S. L.• PROEMA, S. L.• SOUVENIRS JUANA Y MIGUEL• SPAR• SUPER APROP - CALA FIGUERA• SUPERMERCADOS EROSKY CENTER SYP

Neteja i manteniment• A. V. DE CALA BLAVA• A. V. EDIFICI PORTITXOL • AR. AGUSTÍN ROSSELLÓ, S. L. • BALIMSA. BALEARES DE LIMPIEZA, S. A. • BRILLO BALEAR, S. A.• CESPA I. U.• CONTENEDORES LLUCMAJOR • ECONAR• EMDEMA, S. A. • EUROLIMP• FCCSA• ISS EUROPEAN CLEANIG SYSTEM, S. A.• KLUH LIANER ESPAÑA, S. L.• LIMPIEZAS COSTA DE CALVIÀ• LIMPIEZAS GARAYALDE BALEARES, S. A.• LIREBA. LIMPIEZAS Y REFORMAS • MARPE LIMPIEZAS• OH! LIMPIA• TOP CLEAN


Entrevista a en Lluís Feliu, empresari

8

ENTREVISTA A EN LLUÍS FELIU, EMPRESARI,DIRECTOR DE “DURAN”

Lluís Feliu Duran dirigeix l’empresa “Duran,materiales de construcción”, una empresa queha crescut amb el pas del temps. Per a LluísFeliu, el fet que sigui una empresa amb unaplantilla àmplia i amb feines concretes ha facili-tat la incorporació d’un treballador amb discapa-citat com a mosso de magatzem, una aposta per-sonal d’aquest empresari.

– Quines motivacions el varen induir per dur aterme la contractació de persones amb discapacitat?

– Quan una empresa es fa molt gran el que had’acceptar són espais per a certa gent i pensar enels altres. Ja feia més de 5 anys que defensavala cabuda a l’empresa per a una persona ambdiscapacitat. Quan una empresa és petita unasola persona ha de fer moltes feines i cerquen unperfil molt versàtil, però en una empresa granpots encarregar a un treballador una feina moltconcreta. En aquest sentit vàrem veure la possi-bilitat de contractar una persona amb discapaci-tat i així ho vàrem fer.

– Quines tasques realitza la persona que técontractada?

– Es tracta d’un jove que té un contracte demosso de magatzem amb la mateixa categoria quetenen els altres mossos. Les seves tasques són demanteniment i neteja de zones de cara al públic,a més de col·laborar en treballs de muntatge.

– Es troba satisfet amb l’experiència de tenirtreballadors amb discapacitat?

– La persona que li hem assignat la feina estàfent tot allò que li havíem encarregat i per tantno es pot estar més satisfet. Feina ben feta.

– Quines passes ha seguit per contractar untreballador amb aquestes característiques?

– Va ser a través d’un company que és prepa-rador laboral al qual li vaig fer saber la mevaidea de contractar una persona amb aquestescaracterístiques.

– Com valora el tipus d’incentius que ofereixl’administració pel fet de tenir a l’empresa per-sonal amb discapacitat?

– Francament, com a empresari he de dir quesón molt pocs, tot i que no he estat gaire pendentd’això. Els incentius fiscals no ha estat precisa-ment el que ens ha motivat a contractar-lo. Si fos-sin interessants podria dir que hi hauria una sego-na motivació però no és el cas, ja que són pocs.Quan parlava amb el preparador laboral, el meuinterès radicava en el fet de trobar una personaamb discapacitat que es pogués adaptar a la feinai no en el fet d’estalviar-me un duro.

– De cada vegada hi ha més empreses que hanseguit les seves passes?

– Crec que sí i en part es lògic que cada vega-da hi hagi més gent que es vagi sensibilitzant.S’estan fent passes per conèixer aquesta reali-tat. També és veritat que inicialment al mónempresarial li costava introduir a la sevaempresa treballadors amb discapacitat, peròaixò sempre passa als mallorquins davant undesconeixement. També va passar quan vàrenvenir els primers treballadors de la península, iha passat quan han arribat els nous estrangersimmigrants. S’ha de passar per una fase denormalització.

– Què els diria als empresaris que encara notenen en nòmina aquests treballadors?

– El primer que han de fer es conèixer aques-ta realitat. Conèixer els joves amb discapacitatque puguin estar fent feina a casa seva. V eureque un administratiu en cadira de rodes no pre-senta cap problema i que és molt fàcil adaptarl’oficina a aquest treballador . I en el cas d’untreballador amb discapacitat psíquica, s’had’explicar als empresaris que hi ha feines dinsl’empresa que les poden fer perfectamentaquests treballadors. Crec que més que conèi-xer el programa i les facilitats que implica tenir

“S ’han de donar a conèixer aquestes persones per desfer qualsevol tabú i les pors que pugui tenir un empresari”“Una persona

amb discapaci-tat té necessi-tat de demos-

trar que éscapaç de ferallò que lidiuen i pertant té una

doble motiva-ció a la feina”


“S’haurien dedonar facilitats

perquè elsempresarispoguessin

veure com tre-ballen aques-tes persones ala seva empre-sa, en períodede prova i deforma subven-

cionada”

Entrevista a n’Antònia Pérez, encarregada de bugaderia

9

contractat aquest personal el que s’ha de fer ésconèixer aquestes persones per desfer qualse-vol tabú i les pors que pugui tenir un empresa-ri. A més, nosaltres ens hem adonat que aques-tes persones estan molt més motivades qued’altres. Una persona amb discapacitat ténecessitat de demostrar que és capaç de ferallò que li diuen i per tant té una doble moti-vació a la feina. I això es nota i ho hem pogutcomprovar. De fet no hem tancat les portes percontractar més personal amb discapacitat.

– Troba que s’han d’obrir més línies en el futurentre l’administració i les empreses per potenciarla contractació d’aquests treballadors?

– Crec que el més important és donar -ho aconèixer i fes més tasques de promoció alsempresaris. Personalment crec que a més

s’haurien de donar facilitats perquè els empresarispoguessin veure com treballen aquestes persones ala seva empresa, en període de prova i de formasubvencionada. C rec q ue é s u na m anera d e f erveure als empresaris que aquests treballadors sónvàlids com qualsevol altre. Consider , a més, queaquesta fòrmula a la llarga serà positiva tant per al’administració, com per a empresaris i treballadors.Tots hi guanyaríem amb aquesta via. S’ha de pensarque als empresaris els costa pena, especialment ales empreses més petites, invertir uns doblers enuna cosa que no saben si funcionarà, simplementper falta de coneixements. Si, en canvi, els dónesfacilitats per veure com treballen aquestes perso-nes, no hi ha dubte que contractaran més personald’aquestes característiques. D’altra banda, considerpositiu el seguiment que fan els educadors aaquests treballadors dins l’empresa.

Antònia Pérez és l’encarregada de la bugaderiade l’hotel Mardavall de Palmanova. I ho és desque varen obrir l’establiment, ara fa tres anys.Als seus 47 anys, du damunt les seves espatllesuna experiència de més de 20 en aquesta pro-fessió. La seva darrera i grata experiència és tenirdos treballadors amb discapacitat física iintel·lectual a la bugaderia i afirma que si depen-gués d’ella n’agafaria més.

– Es troba satisfeta amb l’experiència de tenirtreballadors amb discapacitat?

– Estic molt satisfeta. Per a mi són personescom els altres, treballen igual que els altres. I per-sonalment n’agafaria més gent. Ens hem adonatque al nivell personal la relació entre els treballa-dors, des que ells han vingut, ha canviat deforma positiva.

– Quants de treballadors té vostè a la sevaempresa i quines tasques realitzen?

– Són dues persones que treballen amb nosal-tres a la bugaderia d’un total de 13 en elsmesos d’estiu, quan hi ha màxima activitat. Fanla mateixa feina que els altres companys: carre-guen la rentadora, l’assecadora, pengen tovallo-les. N’Andrés du dues temporades entre nosal-tres i na Rene farà quatre mesos. Ara acaben lafeina fins l’any que ve que els tornarem a aga-far una altra vegada.

– Quines passes ha seguit per contractar untreballador amb aquestes característiques?

– Va ser la responsable de l’hotel que em va

ENTREVISTA A N’ANTÒNIA PÉREZ, ENCARREGADA DE LA BUGADERIA DEL’HOTEL MARDAVALL PALMANOVA

“Estic encantada: si depengués de mi, contractaria més treballadors amb discapacitat”

“Fa relativament poc que l’adminis-tració i la societat en general hanapostat de forma seriosa per lainserció laboral de les persones ambdiscapacitat”


Entrevista a n’Antònia Pérez, encarregada de bugaderia / Investigació

10

suggerir la possibilitat de contractar una perso-na amb discapacitat. Jo ja tenia experiència detractar persones amb discapacitat intel·lectualfa anys i sabia que podia ser una molt bonaidea. Vàrem començar amb n’Andrés, que eltinguérem un mes de prova. El primer any vaestar un poc seriós perquè no estava acostumata estar amb tanta gent i se sentia estrany i noparlava. Però enguany, en canvi, s’ha amollat ino s’atura de parlar amb tots. T othom l’estimamoltíssim. L ’experiència ha estat tan positivaque l’empresa va contractar una altra personaamb discapacitat, aquesta vegada física.

– De cada vegada hi ha més empreses que hanseguit les seves passes?

– No tenc coneixements suficients per contes-tar-te la pregunta. No obstant això, conec casosparticulars, per exemple el d’una persona que fafeina a la cuina d’una fundació que pertany a unaentitat bancària. Aquesta persona està molt con-tenta de fer-hi feina, igual que els empresaris, ivol tornar repetir. En tot cas de moment té ja unaaltra feina a una bugaderia a Palma Nova. En totcas, pens que fa relativament poc que l’adminis-tració i la societat en general han apostat deforma seriosa per donar facilitats per trobar feinaa persones amb discapacitat. S’estan movent mésperò crec que encara hi ha molts d’empresaris

que no s’han decidit per manca de coneixements,i és una llàstima. Ho haurien de provar i donar-losuna oportunitat. Crec que el millor que els pucsuggerir és que els coneguin. Si els tinguessinuns dies de prova i veiessin com fan feina segurque quedarien encantats i els contractarien a laseva empresa.

– Com valora la relació que hi ha entre elpreparador laboral i el treballador amb disca-pacitat?

– És molt positiva perquè els visiten de tanten tant i es preocupen per ells. Els motiven afer feina i això és molt positiu. Crec que aques-ta motivació s’hauria d’aplicar a tots els aspec-tes d’aquestes persones, per exemple a l’en-torn familiar. Hem de pensar que aquestes per-sones s’estan integrant a la societat i per tanthan de gaudir dels mateixos drets que qualsevoltreballador que du un sou a casa. Per tant, crec,que si tenen ganes de fer un viatge o compraruna cosa que els fa il·lusió, els pares no s’hihan de negar, ja que ells s’ho han guanyat. L aprohibició d’un viatge o d’un capritx podiadesmotivar-los, perquè la resta de la gent ho fasi fa feina. Treballen i cobren com els altres, iper tant han de tenir la seva motivació. I aixòés molt important per a la seva integració i elseu desenvolupament personal.

“Si aquestespersones

tenen ganesde fer un viat-ge o compraruna cosa queels fa il·lusió,els pares nos’hi han de

negar, perquès’ho han

guanyat comqualsevol altre

treballador”

Amb l’objectiu de conèixer en profunditat elprocés d’adaptació a l’empresa dels treballadorsamb necessitats de suport (T ANS) s’ha realitzataquest estudi basat en tres enfocaments diferentsque afecten els principals protagonistes del pro-cés esmentat: el TANS, el preparador laboral (PL)i el company de treball / supervisor .

Entre els principals resultats de la investigaciócal destacar que, a més del suport del PL, esconstata la presència d’altres agents de suportdins l’empresa.

S’observa, també, la disponibilitat dels suportsproporcionats per altres empleats que no treba-llen directament amb el T ANS (proximitat físi-ca). La disponibilitat dels suports o ajudes ensituacions no relacionades directament amb lafeina és més significativa com més temps decontractació presenta el TANS, i fomenta a llargtermini la participació dels T ANS en activitatsextralaborals (oci i lleure compartit). A més,s’ha demostrat una correlació entre el nivell desatisfacció laboral i la presència de contactes

regulars dins l’empresa.Pel que fa al PL, s’ha de dir que porta a terme

tota una diversitat de funcions que transcendei-xen l’àmbit laboral, com ara les activitats dirigi-des a la integració social, i s’observa una relaciósignificativa entre el temps de dedicació del roldel PL i el desenvolupament de funcions dins elsprocessos d’inclusió laboral.

A mesura que l’atenció i suport directes del PL vadisminuint s’incrementa la implicació dels suportsnaturals proporcionats pels companys de treball, elsquals assumeixen funcions del PL que generalmentes van diluint entre la resta d’empleats.

Els companys de treball i supervisors conside-ren el PL com un recurs de suport que no suposauna intromissió en l’empresa. El PL aconsegueixintegrar-se dins l’activitat de l’empresa com unrecurs “natural” més. La seva presència és valo-rada positivament pels empleats que veuen que eltemps d’intervenció directa no suposa en capmoment una distorsió en el manteniment de laproducció ni en el ritme de treball.

INVESTIGACIÓLa presència del suport natural en els processos d’inclusió laboral mitjançant el model de treball amb suport (TAS)Francesc Serra Buades (Institut de Serveis Socials i Esp. de Mallorca)

S’observa clarament lainiciativa iimplicació

dels companysen les tasquesdels treballa-

dors ambnecessitats de suport

proporcionantajudes


La Taula de treball amb suport atén 1.133 persones

11

LA TAULA DE TREBALL AMB SUPORT ATÉN 1.133 PERSONES

Els diferents programes inclosos en la

Taula de treball amb suport han donat

atenció personalitzada a un total de

1.133 persones durant els 10 primers mesos

de l’any 2004. Aquest fet suposa un increment

de 356 persones ateses en relació amb el

mateix període de l’any 2003. D’aquestes per-

sones, un total de 525 són dones, mentre que

el nombre d’homes és un poc superior: són un

total de 608.

Pel que fa als trams d’edat dels usuaris dels

programes de treball amb suport, els més joves

han estat els usuaris més majoritaris, amb un

total de 314 peticions, formulades per persones

que tenen entre 16 i 24 anys. Tot seguit se situa

el tram d’edat dels 35 als 45 anys, amb un total

de 259 persones. Les persones ateses entre els

25 i els 29 anys han estat 211. Finalment, el

nombre de persones ateses entre els 30 i 34

anys han sumat un total de 179 casos, molt

igualat amb les 170 persones majors de quaran-

ta-cinc anys.

En relació amb el tipus de discapacitat dels

usuaris dels diferents programes, destaca el fet

que un total de 417 persones presenten alguna

discapacitat intel·lectual, mentre que el nombre

de persones amb alguna discapacitat física ha

estat de 181. Seguidament, les persones ateses

amb algun trastorn de salut mental han estat

157. El nombre de casos que han presentat mul-

tidiscapacitat (un total de 144) és molt similar

al nombre dels que han presentat discapacitat

auditiva (un total de 141). D’altra banda, 88

casos han estat joves amb necessitats educatives

especials (NEE), i finalment, 5 casos han estat

persones amb discapacitat sensorial.

Pel que fa a les estadístiques laborals, durant

el 2004 s’han realitzat 326 nous contractes (60

més que en el període de 2003) i se n’han reno-

vat 91. El nombre total de contractes mantinguts

s’ha situat en un total de 165, mentre que els

contractes indefinits han arribat fins a 154. En

aquests moments queden 324 persones que

continuen cercant feina i 270 usuaris en perío-

de de formació.

• Podeu conèixer la pàginaweb de la T aula de Programesper a la Inserció Laboral dePersones amb Discapacitat ambNecessitat de Suport anant a:http://www.treballambsuport.caib.es

• Hem editat un CD publici-tari per donar a conèixer alsempresaris la metodologia deTreball amb Suport.

• Del dia 15 al 17 de juny de2005 es celebra a Barcelona elVII Congrés de T reball ambSuport.

• Hem elaborat un Catàleg deServeis que podeu veure a lanostra pàgina web.

• En Xisco Serra, tècnic del’ISSEM, ha realitzat una tesisobre “La presència del suportnatural en els processos d’inclu-sió laboral mitjançant el modelde treball amb suport”.

• La Fundació Deixalles s’haincorporat a la Taula de Progra-mes per a la Inserció Laboral dePersones amb Discapacitat ambNecessitat de Suport.

Persones ateses segons sexe

Dones 525 46,3%

Homes 608 53,7%

Total 1.133 100%

Persones ateses segons edat

16-24 314 27,7%

25-29 211 18,6%

30-34 179 15,8%

35-45 259 22,9%

> 45 170 15,0%

Total 1.133 100%

Persones ateses segons tipus de discapacitat

Discapacitat física 181 16,0%

Discapacitat intel·lectual 417 36,8%

Discapacitat auditiva 141 12,4%

Amb trastorn de salut mental 157 13,9%

Discapacitat sensorial 5 0,4%

Joves amb NEE 88 7,8%

Multidiscapacitat 144 12,7%

Total 1.133 100%

Període 2004

Nombre de treballadors 493

Contractes nous 326

Contractes renovats 91

Contractes mantinguts 165

Total contractes 582

Contractes indefinits 154

Usuaris en formació 270

Usuaris en recerca actual 324

NOVETATS


C/ de’n Bosc, 107002 Palma

Tel.: 971 71 16 27 / Fax: 971 72 23 32Correu e.:

[email protected]

Av. de Palma de Mallorca 1 A07760 Ciutadella (Menorca)

Tel.: 971 481 447 / Fax: 971 484 279Correu e.: [email protected]

C/ de Costa Rica, 23 · 07014 PalmaTel.: 971 45 81 50 / Fax: 971 28 07 86

C/ de la Vinyassa, 12 C, baixos07005 Palma

Tel.: 971 77 12 29 / Fax: 971 46 02 76Correu e.:

[email protected]

CENTRE DE FORMACIÓOCUPACIONAL MIGJORNCtra. de Campos, km 0

07620 LlucmajorTel.: 971 66 08 37 / Fax: 971 66 90 38

Institut de Formació i Ocupació de Calvià (IFOC)

C/ sa Porrassa, s/n 07181 Magalluf - Calvià

Tel.: 971 13 20 68 / Mòbil: 670 45 71 93 Fax: 971 13 13 16

Correu e.: [email protected]

Regidoria de Serveis SocialsPl. de Cort, 4, 2n. 07001 Palma

Tel.: 971 72 76 11 / Fax.: 971 22 59 54Correu e.: [email protected]

C/ del General Riera, 67 · 07010 PalmaTel.: 971 76 15 63 / 33 25

Fax: 971 76 04 75

Pl. de la Biosfera, 5 · MaóTel.: 971 35 62 46

Correu e.: [email protected]

C/ del Gremi de Teixidors, 3807009 Palma

Tel.: 971 17 63 00

Av. d’Espanya, 49 · 07800 EivissaTel.: 971 19 59 00Fax: 971 19 59 11

horitzo 2004

Documents