LA HISTRIA

1. HERDOT

La historiografia va ser el primer gnere en prosa important de la literatura grega. El primer historiador grec va ser Herdot, nascut a Halicarns (sia Menor) el 484aC, tot i que va viure bona part de la seva vida a Atenes. Va dedicar la vida a escriure una histria sobre les Guerres Mdiques per a la qual va documentar-se exhaustivament: va viatjar molt per sia i Egipte, i per aix la seva obra inclou moltes informacions sobre aquests passos.Va morir el 425aC a Trios, colnia que els atenesos havien fundat al sud d'Itlia.

Va anomenar l'obra , que en grec vol dir recerca; per aix s anomenat el Pare de la Histria. Originriament la va presentar als atenesos en forma de discursos i ms endavant la va publicar per escrit. Ell mateix confesa a l'obra que el seu objectiu s evitar que uns fets tan destacats no caiguin en l'blit, cosa que realment va aconseguir. Consta de nou llibres en els quals es fa un reps a la histria de Grcia, Prsia, Egipte i altres pasos implicats a les Guerres Mdiques.

1.2 LES GUERRES MDIQUES

Les Guerres mdiques van ser dos conflictes armats que van tenir lloc a principi del segle VaC entre les gregues lliures i l'Imperi dels Perses. Aquestes guerres tenen una importncia cabdal, perqu van tenir repercusi en tot el que els grecs van fer en segles posteriors, fins a Alexandre; per aquest motiu Herdot les va elegir com a tema de la seva recerca.

Les Guerres Mdiques van comenar l'any 499aC quan les ciutats gregues de Jnia (oest d'sia Menor), que havien passat l'ltim mig segle sota el domini dels reis perses, es van revoltar.

Per vncer van demanar ajuda a les polis de Grcia, per noms dues ciutats, Atenes i Ertria, van enviar vaixells per recolzar els rebels.

Els perses van sufocar la revolta a sang i foc. Per evitar nous aixecaments i castigar els aliats, Darius I va decidir portar la guerra a Grcia.

sia Menor

Els perses primer van intentar ocupar el nord de Grcia, per una tempesta els va enfonsar la flota a prop de la Pennsula Calcdica i els va impedir continuar l'expedici. Poc desprs, Darius I va enviar ambaixadors a les ciutats gregues perqu se sotmetessin pacficament. Noms dues ciutats, Atenes i Esparta, i les seves aliades, s'hi van negar.Aleshores el Gran Rei va ordenar envair Grcia.

Darius I

La Primera Guerra Mdica va constar d'una sola batalla. A l'agost del 490aC, els perses van desembarcar a la plana de Marat, a uns quilmetres al nord d'Atenes. El seu objectiu era ocupar la ciutat i esclavitzar els atenesos. En front dels perses els atenesos van enviar un destacament de 10.000 homes. Els perses comptaven amb uns 20.000 (tot i que alguns escriptors exageren fins a 100.000); igualment els grecs partien amb desavantatge. El comandant atens Milcades era partidari d'atacar rpidament. Desprs d'unes hores de combat els perses van batre's en retirada, derrotats. Els atenesos havien guanyat. Unes hores ms tard van arribar els espartans, que s'havien retresat a causa d'unes festes religioses.

Dibuix dels vaixells perses a la platja de Marat.

10 anys desprs de la batalla de Marat, el nou rei dels perses Xerxes I, fill de Darius va ordenar atacar de nou Grcia, per venjar la derrota dels seu pare. Aix, l'any 480aC, un gran exrcit (Herdot diu que de ms de dos milions d'homes, xifra impossible) va entrar a Grcia pel nord, recolzat per una poderosa flota.

Xerxes I

La Segona Guerra Mdica es va resoldre en quatre grans batalles:Termpiles: Un petit exrcit de peloponessis, dirigits pel rei espart Lenides impedeixen que l'exrcit persa, ms nombrs, travessi aquest estret pas. La traici d'un ciutad grec va permetre als perses superar els grecs. Lenides i els 300 soldats de la seva gurdia personal van romandre a la posici per protegir la reraguarda dels grecs i van morir heroicament.

Salamina: En aquesta illa en front d'Atenes es va refugiar la poblaci de la ciutat quan els perses van ocupar-la i cremar. La batalla naval que va tenir lloc a l'estret entre la costa i l'illa es va resoldre a favor de la flota atenesa comandada per Temstocles.

Platea: Una aliana de polis gregues, dirigides per Esparta, va derrotar les forces perses que romanien a Grcia en aquesta batalla prop de Tebesi les va expulsar de Grcia.

Mcale: L'ltima batalla va ser un enfrontament naval a prop del cap de Mcale, a sia Menor. El comendant grec va ser Xntip, pare de Pricles.

Tucdides (ca 460-395dC) era fill d'una famlia benestant d'Atenes que posseia unes mines d'or a Trcia. Va participar com a comandant a la Guerra del Peloponns per l'any 323 va ser desterrat pel seu fracs en l'intent d'ajudar la ciutat d'Amfipolis, assetjada pels espartans. Desconeixem la data exacta de la seva mort tot i que sabem que va ser anys desprs del final de la guerra.

2. TUCDIDES

Tucdides no va posar cap ttol a la seva obra tot i que aquesta s coneguda com Histria de la Guerra del Peloponns. L'obra consta de vuit llibres, i abarca gaireb tota la guerra des de l'inici fins l'any 211aC ja que Tucdides va morir abans de poder finalitzar-la.Tucdides hi va incloure informacions de Grcia des de la fi de les Guerres Mdiques, especialment sobre les poltiques de Pricles, el qual admirava. Va ser un historiador diligent que va treballar sempre amb fonts de primera m i les va examinar amb deteniment; va ser tamb el primer historiador en veure la importncia de l'economia com a motor de la histria. L'obra est escrita en grec tic i destaca per la seva prosa que va ser presa com a model per autors posteriors. Tucdides tenia grans coneixements d'oratria i va un gran s dels discursos que posa en boca de personatges com Pricles, tot i que no sabem fins a quin punt aquests discursos van ser reals o creats per ell.

Les causes:Tucdides distingeix entre les causes i el desencadenant de la guerra. Ell va observar que la causa real del conflicte era el temor dels espartans al creixent poder d'Atenes, que en els anys posteriors a les guerres Mdiques havia construt un imperi comercial i poltic a expenses d'altres ciutats gregues.El desencadenant va ser el conflicte entre Atenes i Corint (aliada d'Esparta) per les colnies de Corcira i Potidea: Corcira era colnia de Corint amb qui estava esfrontada i va demanar ajuda als atenesos que els van recolzar; ms tard els atenesos van assaltar Potidea, una altra colnia de Corint. Aix Corint i Mgara, que tamb mantenia un conflicte amb Atenes, van demanar ajuda a Esparta.

2.2 LA GUERRA DEL PELOPONS

Els dos bndols:Atenes tenia com a aliats els membres de la Llila de Delos; el seu objectiu era mantenir el seu imperi al mar Egeu. Per consell de Pericles, el gran lder d'Atenes, els atenesos van evitar enfrontar-se als espartans en terra i es van limitar a refufiar-se rere les muralles de la ciutat i enviar expedicions per mar.

Esparta tenia com a aliats Mgara, Corint, Tebes i altres ciutats del Pelopons; el seu objectiu era acabar amb el poder d'Atenes. Els espartans eren els millors en el combat terrestre per no disposaven d'un flota prou poderosa per fer front a la d'Atenes.

Fases de la guerra431-421aC - La guerra Arquidmica (d'Arqudam, rei d'Esparta): Cada primavera l'exrcit espart atacava i saquejava els camps d'Atenes. Els atensos seguint la tctica de Pricles, es refugiaven rere les muralles i enviaven la flota a buscar provisions i atacar bases espartanes al Pelopons. En aquesta fase va tenir lloc la terrible pesta d'Atenes, els estralls de la qual van ser descrits per Tucdides amb gran precisi. Entre les vctimes hi va haver el mateix Pricles, a aqu els atenesos van destituir poc abans.

421-414aC Pau de Ncies: Atenes i Esparta van signar una treva l'any 421, negociada per l'atens Ncies. Els dos bndols van aprofitar aquest temps per refer-se de les prdues. L'any 415 Atenes va enviar una expedici contra Siracusa, a Siclia, comandada per Alcibades i Ncies, per va patir una greu derrota.

414-404C La segona guerra: Els espartans van reprendre les hostilitats per van adoptar una nova tctica; desprs de capturar la fortalesa atensa de Declia van augmentar la freqncia dels seus saquejos. Grcies a la mediaci de Lisandre, Prsia va finanar la construcci d'una flota perqu els espartans fesin front als atensos per mar. La situaci va ser desigual (victries atenesesaa Czic i les Arginuses; victria espartana a Ntion), fin que Lisandre va capturar la flota atenesa a Egosptam i va assetjar Atenes fins que aquesta es va veure obligada a rendir-se.