HISTÒRIA D’UNESLLAVORS

Una vegada hi havia, en una botiga de flors,

… una bossa de llavors.

LLAVORSLLAVORS

Les llavors esperaven que algú vingués a comprar-les.

La vida de les llavors, mentre esperaven, era molt avorrida.

I de tant en tant feien una reunió per poder parlar i distreure’s una mica.

Un dia que es posaren a parlar i a somiar sobre el seu futur, una de les llavors digué:

Com m’agradaria que em compressin aviat i que aquesta tardor em

sembressin!

I que vingués una

forta ventada i

m’alcés de terra!

Així viatjaria i

visitaria ciutats…

…i muntanyes, i

boscos i llacs…

Una altra digué: Com m’agradaria que em

sembressin en un jardí,

D’aquells on hi van molts nens que

passegen i corren i criden i juguen!

Doncs a mi m’agradaria estar

dins un test,…

…dins un test, al balcó de casa una àvia, que em cuidaria em mimaria, i cada matí, quan m’acariciés, li donaria, somrient, el

“bon dia”.

Així parlaven i es distreien. De sobte, una veu va dir:

Jo no voldria moure’m de dins

la bossa.

…aquí no faig res, estic tranquil·la, ningú no em molesta; si em planten, em regaran i l’aigua em

molesta.

El sol m’escalfarà i em cremarà;

El vent em bellugarà i em farà moure, caldrà

que m’esforci per treure arrels i grillar.

Una altra llavor,

que fins aquell moment

s’estava quieta en un racó,

va dir:

Doncs jo vull que em plantin en una terra ben adobada i que em

rebi amb amor; que vingui el jardiner i em regui, que remogui la

terra per ajudar-me a sortir,…

…encara que em costi un esforç, trauré arrels i grillaré,…

…i fent un esforç més gran, traspassaré la terra i el sol

m’acariciarà i em farà créixer,…

…el vent em farà fer gimnàtica i aniré creixent.

JO CONFIO EN EL JARDINER, EN EL SOL, EN EL VENT I EN LA PLUJA, JA QUE M’AJUDARAN A CRÉIXER I, PER AIXÒ, ME’LS ESTIMO.

Quan sigui gran, floriré,…

I les meves flors seran boniques i faran goig, allà on siguin.

De les meves flors, en sortiran noves llavors,…

…QUE CONTINUARAN CONFIANT EN QUI ENS AJUDA A CRÉIXER, ESTIMANT-LO.