El Sembrador és la història d’unes llavors... Que van ser sem-brades en un camp però que no pas totes van arri-bar a donar fruit. Si segueixes el conte veuràs què va passar...

De bon matí, quan encara no havia sortit el sol, un home va anar a sembrar llavors al seu camp. Portava un sarró ple de bones llavors. A dins, les llavors es preguntaven què farien en la seva vida un cop haurien nascut i s'haurien fet grans.

Unes llavors deien: Nosaltres volem ser sembrades al mig del camí . Així algú ens agafarà i ens portarà a córrer món i coneixerem més coses.

Unes altres deien: Nosaltres volem ser sembrades enmig de pedres, perquè com les pedres són fortes ens protegiran .

Encara unes altres deien: Nosaltres volem ser sem-brades entre espines, perquè en néixer les espines ens vetllaran dels animals perquè no se’ns mengin.

Unes quantes moltes deien: Nosaltres volem ser sembrades enmig del camp, en la terra bona, i es-perar a ser grans per donar el fruit que calgui.

Totes reien i esperaven el moment en que el pagès les sembrés per terra allà on elles volien néixer i créixer. I tal dit, tal fet, totes van anar a parar al lloc que havien desitjat.

Però...

1

Les llavors que havien caigut arran i sobre el camí, veien passar la gent, que les trepitjava i les hi feia mal. Per desgràcia algunes d’elles ja es morien llavors mateix. D’altres veien com els ocells afamats venien volant i s’aturaven allí al camí i s’omplien el pap amb moltes llavors... No en va quedar ni una. Totes van ser o bé tre-pitjades, o bé menjades pels ocells, i allí es van acabar els seus somnis.

Les llavors que van caure enmig de les pedres van tenir una mica més de sort, però els va passar igual que les que havi-en caigut enmig de les bardisses, arços i espines. Van arri-bar a néixer totes, i feien una bona cridòria de contentes. Anaven creixent tan ràpidament que el seu brot de seguida va midar més d’un pam. Veien sortir el sol i rebien la pluja, i se sentien segures enmig de les espines. Ningú les trepitja-va, ni tampoc els ocells se les menjaven. Poc a poc van co-mençar a tenir set, però com que les seves curtes arrels no podien arribar a la terra més profunda, doncs no hi havia ni gruix de terra ni humitat, a mesura que avançava el dia teni-en més set, i la calor era encara més asfixiant, sobretot al migdia, quan el sol era tant fort. De en mica, doncs, es van anar assecant i morint, i també els seus somnis de vida es va acabar en pocs dies.

Les llavors van ser sembrades i van caure en diversos indrets...

2 3

4

Les llavors que van caure enmig de les pedres al començament van tenir una mica més de sort que les que havien caigut arran del camí...

Què els va passar? _________________________ _________________________________________

Però més endavant els va passar igual que les que havien caigut enmig de les bardisses, arços i espi-nes...

Així doncs, ________________________________ __________________________________________

Poc a poc van començar a tenir set, però com que les seves curtes arrels no podien arribar a la terra més profunda, doncs no hi havia ni gruix de terra ni humitat, a mesura que avançava el dia tenien més set, i la calor era encara més asfixiant, sobretot al migdia, quan el sol era tant fort.

Què els va passar?_____________________________________

__________________________________________________________

Pobres llavors les que van caure entre esbarzers i pedres... res de bo van fer. Van acabar totes mor-tes i sense donar cap fruit. Van tenir moltes pre-tensions, però no van poder fer res de res.

A la Vida cal vigilar el camí que triem...

5

6

7

Hi havia però, les llavors que van caure enmig del camp i que van anar naixent en cada trosset de terra on havien caigut. Veien sortir el sol al matí, i sentien la seva escalfor al migdia. I al cap-vespre restaven encantades veient com el sol es ponia i com el cel s’anava pintant de colors. Van experimentar la pluja que remullava les seves petitetes fulles, mentre les petitones arrels s’anav-en fent camí terra endins i anaven xuclant la humitat que els donava aliment i que les ajudava a créixer. Sentien la frescor del vent, i es balancejaven amb l’aire fresc de la matinada i encara més amb el vent fort del cap vespre. Però com que havien arrelat be es mantenien fermes i tenien la vida ben assegurada.

Les llavors en terra bona van donar fruit? _________

Per què van donar fruit? _______________________ ___________________________________________

Desprès d’un temps, aquells brots que eren fruit de cada una de les llavors, es van fer tan alts que fins i tot ja podien veure l’horitzó. I anaven tra-ient espigues que maduraven amb el sol del mig-dia. Eren unes espigues plenes de llavors, a punt ja per a donar més vida. Així doncs, va arribar el dia en que una màquina les va segar totes i van ser desades, ben junte-tes, en un gran dipòsit on van sentir la joia i la festa de ser un munt infinit de llavors gràcies a haver-se donat elles mateixes a una terra ben preparada i així multiplicar-se cada una per deu, per seixanta o per cent.

8 9

10

QUÈ VOL DIR TOT AIXÒ JESÚS?

Li van preguntar els seus deixebles. I Jesús els explica com aquest conte de les llavors és un exemple per a nosaltres. Ells diu: Mireu les llavors que van caure arran del camí. Són com les perso-nes que tenen grans ideals però sense cap arrel i que, a la primera temptació, a la primera dificultat ho deixen córrer tot i pleguen. No donen mai cap fruit.

Les llavors que han caigut enmig de les espines i pedres s’ass-emblen a les persones que han escoltat molt bé el meu missatge i que creixen plenes d’entusiasme, però que els falta arribar al fons i no volen fer-ho. Aviat se cansen, perden el seu vigor i no donen fruit.

En canvi, les llavors que han caigut enmig del camp són com les persones que, a més d’escoltar les meves paraules, miren d’anar-hi ben al fons, com les arrels. Així, quan es fan grans són persones de testimoni de vida, de servei als de casa i als altres, d’esforç i d’estudi, de sacrifici... fins que la seva vida és plena de fruit de bo-nes obres, cada un segons la seva capacitat.

Què els passa a les persones que són com les llavors caigudes enmig de pedres o espines? (Posa sí o no) Que escolten però no fan ____ Que creuen només uns dies ___ Que altres coses les distreuen ___ Que es deixen vèncer per les dificul-tats quan són difícils ____ Que l'entusiasme dura poc ____ Que no van al fons de la Paraula ___

Què els passa a les persones que són com les llavors caigudes ran del camí? (Posa sí o no) Que no s’esforcen ___ Que són gandules ___ Que es deixen portar ___ Que no fan cas dels grans ___ Que perden les ganes d’esforç ___ Que escolten però no fan ___ Que ________________________

Què els va passar a les llavors que van caure enmig del camp? ____________________________ Totes van donar el mateix fruit? ____________________________ Unes el 100, altres el 60, altres el 10? ____________________________

Què passa a les persones que són com les llavors caigudes enmig del camp? (Posa sí o no) Que escolten la Paraula de Déu sincerament ____ Que en fan cas i van al fons de la qüestió ____ Que malgrat les crítiques no es deixen enganyar___ Que presumeixen de ser les millors ____ Que per a elles el Missatge de Jesús és torna vida ___ Que jo també puc ser d’aquestes persones si m'esforço ___ Que puc donar fruit o bones obres segons el meu esforç i capacitat ____ Contesta la pregunta de Jesús: que ho has entès? ______

11

12