1. QU ESTUDIAREM? ESTUDIEM HISTRIA 2. QU S LA HISTRIA La Histria s la cincia que estudia all que sesdevingu en el passat. s cincia perqu sestudia a partir dunes fonts que sn documents de fets anteriors a la nostra poca. Papir bblic. Museu del llibre de Jerusalem 3. LES FONTS PODEN SER: Restes arqueolgiques. Poblat ibric dUllastret Restes arqueolgiques de lAbric Roman. Capellades Eina de slex paleoltica 4. Amfiteatre rom de Tarragona Tombes antropomorfes dOlrdola Restes humanes al museu arqueolgic dAnkara Conductes daigua de plom a Pompeia Catacumbes de Sant Sebasti. Roma Daga medieval. Museu arqueolgic dAnkara. 5. Textos de qualsevol tipologia: narraci de fets, cartes, contractes, discursos, notcies, escrits de comptabilitat,... O escrits sobre qualsevol tipus de material: Escriptura cuneforme sobre fang Escriptura jeroglfica sobre pedra Escriptura sobre paper 6. Dades matemtiques de producci, consum, estadstica, .... Exportacions britniques de teixits de cot (en %) Any Europa i Estats Units Resta del mn 1820 604 396 1840 295 705 1860 190 790 1880 98 902 1900 71 929 Exportacions britniques de teixits de cot (en %) Font: HOBSBAWM, Eric J.: Industria e imperio, Ariel. 7. Mapes. Per estudiar la configuraci del mn en diferents moments de la Histria 8. Pintures i gravats de qualsevol mena: Pintura rupestre sobre roca Pintura grega sobre cermica Sant Climent de Tall. Pintura mural La Segada. Pintura sobre tela Guernika. Pablo Picasso. Pintura cuibista sobre tela. 9. Filmacions: http://www.youtube.com/watch?v=9vejvMk7qo4 http://www.youtube.com/watch?v=9vejvMk7qo4 10. SEPARACI DE PODERS PODER LEGISLATIU Parlament Elabora lleis Aprova pressupostos Escull president del govern PODER EXECUTIU Govern Executa les lleis. Crea reglamentacions per a fer efectiva la llei. PODER JUDICIAL Tribunals Castiga les infraccions de la llei. Arbitra conflictes entre parts. 11. QUINS ASPECTES DE LA HISTRIA ESTUDIAREM? SOCIETAT. Estudia la manera de viure de les persones en una poca determinada. Observa els estaments socials, bsicament: Classes dirigents. Classes militars. Classes religioses. Classes negociants. Classes intellectuals. Classes populars. Cada societat estableix unes prioritats, de manera que unes classes acumulen poder i sovint riquesa per sobre dunes altres que sn dominades 12. CULTURA. Comprn la filosofia, les creences i la manera dentendre el mn. QUINS ASPECTES DE LA HISTRIA ESTUDIAREM? Les religions moltes vegades han determinat la manera dentendre el mn de grans masses de la poblaci 13. QUINS ASPECTES DE LA HISTRIA ESTUDIAREM? LART. s una manifestaci de la cultura, del pensament, de les creences i de la forma de viure de cada poca. Pot esdevenir documental, sobretot la pintura, en la mesura que ens mostra detalls del moment en qu fou pintada: maneres de vestir, armes, construccions, festes,... El matrimoni Arnolfini de Jan Van Eyck, 1434. Art Galery. Londres