Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

1

ÍNDEX ∙ Introducció ..................................................................................... 2 ∙ Aproximació al hip­hop ................................................................. 3

Orígens …........................………………………………… 3 Moviment cultural ...........…..................………………….. 4 Rap en espanyol ………...………………………………… 5

∙ Identitat vs circuits comercials ..........…......…………….............. 6

∙ Rap i societat de consum ....................………………………....... 8 ∙ De la denúncia social a la lírica ...........………….......................... 12 ∙ MC Nach ……….........................................…………………….. 16

∙ A manera de conclusió... ...........................………………............. 24 ... i final obert ................................................................................ 25

∙ Materials consultats ....................................………....................... 25

HIP­HOP: EL RAP ENTRE LA IDENTITAT

I L’AMBIGÜITAT Treball final de curs

Música, tecnologia i identitat

Professor: Joan Elies Adell Alumne: Xavier Bademunt

Febrer de 2009

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

2

INTRODUCCIÓ Quan cap a finals dels anys 80 la música rap es comença a sentir a Espanya ja fa més de quinze anys que s’ha iniciat a Nova York i més de cinc que ballarins de breakdance es reuneixen a les places de les grans ciutats espanyoles. El moviment cultural del hip­hop té en la música rap un dels seus elements, a més del ball i la pintura al carrer. El rap és un tipus de música popular, juvenil i urbana, i com a tal és un fet important en la realitat viscuda per les persones, en les quals crea identitat social. Aquesta identitat social no és la mateixa allà on neix en primer lloc, Estats Units, i allà on apareix més endavant, per exemple Espanya, simplement pel fet que l’extracció racial i social no és la mateixa. En Espanya, el rap s’adapta a la realitat social i es pot nodrir, en un primer moment, de les tradicions pròpies que res no tenen a veure amb les dels seus orígens americans.

Amb el pas del temps, el rap va evolucionant i, tot i mantenir un discurs oposat a l’institucional i oficial, ha de recollir els canvis que es van produint en la societat si és que vol seguir explicant la realitat. La societat esdevé global i cada cop es fa més difícil mantenir un discurs local de la realitat, per tant la cultura també es va globalitzant.

El rap, cada cop més conegut, va introduint­se en els circuits comercials i l’èxit que va assolint, l’inclou de ple dret a la societat de consum, tot i que entre l’ambigüitat de ser un producte de consum, d’una banda, i la fidelitat als aspectes culturals del hip­hop dels inicis, de l’altra.

Finalment, amb una realitat totalment global (a la qual s’ha hagut d’anar adaptant la realitat local) la música rap va introduint temàtiques noves, d’interès per a tota mena de jovent, i alguns autors deriven les seves rimes cap a formes més líriques

_______________________________________

Apunt lèxic

No em puc estar de comentar la situació lèxica dins la llengua catalana d’un parell de termes indispensa­ bles a l’hora de redactar el tema objecte d’aquest treball. A la versió on­line (s’ha de suposar que la més actualitzada) del DIEC2, la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, no apareixen els termes hip­hop ni rap (en la seva accepció musical, lògicament), fet que indica que no estan acceptats per l’Institut. No obstant això al Gran Diccionari de la llengua catalana dels dic­ cionaris de l’Enciclopèdia catalana, ja a la primera edició de 1998, apareix el mot rap, “(de l’ang. to rap ‘picar, tocar)”, com a “Modalitat de música popular consistent en una recitació que se superposa a una base rítmica ràpida i reiterativa”. No hi apareixen, però, ni els mots rapejar (en l’accepció que aquí ens interessa) ni hip­hop.

Pel que fa a les dues de les enciclopèdies més emblemàtiques en llengua catalana, el Gran Larousse cata­ là, en la primera edició de 1993, contempla el mot rap, “(mot angl que vol dir ‘cop sec’), com a “Estil de música disco en el qual el cant és recitat de manera martellejant”. Tampoc no apareixen els mots rapejar i hip­hop. A l’Enciclopèdia, versió on­line de la Gran Enciclopèdia Catalana, hi ha els mots rap, com a “Modalitat de música popular consistent en una recitació que se superposa a una base rítmica ràpida i reiterativa”, i raper, com a substantiu “Intèrpret de rap” i com a adjectiu “Relatiu o pertanyent al rap o als rapers”. No hi apareix el verb rapejar, però a l’entrada del mot hip­hop, en parlar dels quatre pilars del hip­hop, es diu: “... i l’MC (recitador que canta o ‘rapeja’ sobre les bases que disposa el discjòquei)”.

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

3

APROXIMACIÓ AL HIP­HOP Orígens El hip­hop fins fa relativament poc ha estat un gran desconegut que s’ha anat nodrint d’una sèrie de tòpics que n’han donat una visió superficial, poc creïble i marginal. Parlar de hip­hop remet a música repetitiva, gent jove vestida amb roba de talles molt per so­ bre de les seves necessitats, pantalons en situacions que atempten contra la més elemen­ tal llei de la gravetat i escrits i signatures inintel∙ligibles fets amb signes atapeïts i com­ plicats sobre les parets de les ciutats. El hip­hop, però és molt més i ens hi intentarem apropar.

A la ciutat de Nova York, cap als anys 70, grups de joves, bàsicament pertanyents a comunitats afroamericanes, es reuneixen per esmerçar el seu temps lliure i les moltes hores de carrer, compartint inquietuds i espais de divertiment on desenvolupar­les que els són negats per l’status institucional en els seus barris de residència, socialment des­ favorits i amb elevats índexs de marginació. Aquestes inquietuds se solen orientar en dos sentits, en la celebració de festes més o menys improvisades al carrer i en l’exposició, efímera, dels seus dibuixos o missatges, pintats amb colors cridaners en espais que els permetin l’exhibició pública i el reconeixement dels altres.

Pel que fa a aquest tipus de dibuixos, el graffiti i el tag, es tracta de pintar­los en zones d’accés restringit que permetin una certa comoditat i impunitat (donat que la legalitat de l’activitat no està contemplada pel sistema i per tant està perseguida), però, d’altra ban­ da, que puguin ser vistes pel major nombre de gent possible. El lloc per excel∙lència que reunia aquestes condicions eren els vagons de metro; de nit, les estacions tancades i les cotxeres permetien una actuació discreta dels artistes i al dia següent l’obra es convertia en itinerant i, al llarg de les línies de metro, tota la ciutat de Nova York es convertia en improvisada sala d’exposicions.

Quant a les festes de carrer, que derivaran en la manifestació artística de diverses for­ mes relacionades amb la música, sol haver­hi música i ball i els ritmes que tenen més èxit són el soul i el funky. Per marcar­ne l’origen, sol posar­se una fita: Cap al 1973, un joveníssim Kool Herc organitza festes de carrer a l’estil de la seva terra, Jamaica, que tenen molts seguidors. La gràcia d’aquestes sessions musicals és que comencen a prac­ ticar el sistema de “recuperació”, que es coneixerà com a backspin, i que consisteix en fer tornar enrere el disc per així allargar motius musicals concrets per donar temps als balladors per realitzar els seus moviments a l’hora de ballar la música que sonava. D’altre banda, els qui posen els discos aïllen els ritmes i els cantants reciten, tot impro­ visant, sobre aquestes bases musicals aïllades, sembla ser que a l’estil de la música ja­ maicana on cantants o el mateix DJ motivaven el públic dient frases d’ànim sobre la part instrumental de les cançons que sonaven. Sis anys després, el rap començava a ser un fenomen social però es difonia únicament al carrer i era desconegut per al gran pú­ blic. El 1979 deixa de tenir el carrer com a únic mitjà d’expressió, una productora de la discogràfica Sugarhill Records, Sylvia Robinson, contracta tres persones per formar el grup Sugarhill Gang i publica “Rapper’s Deligth”, un single considerat majoritàriament com el primer enregistrament de rap. La cançó, de quinze minuts de durada, va ser un èxit, se sentia a totes hores per les emissores de ràdio i va vendre vuit milions de còpies.

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

4

Moviment cultural A partir d’aquests inicis més o menys anecdòtics, el hip­hop s’ha convertit en un movi­ ment cultural molt estès (lògicament ajudat pel desenvolupament de les comunicacions i la globalització en general), que ha superat amb escreix el límit del que en el seu mo­ ment es va qualificar de moda o de fenomen sense transcendència ni projecció. Al con­ trari, lluny d’aquelles expectatives localistes i limitades, el hip­hop ha anat esdevenint un fenomen global, interracial, internacional i interclassista. Si bé és lògica la conside­ ració de moviment cultural (hi ha un grup social i un conjunt de creacions que es poden transmetre com a herència social), també és cert que per als seus seguidors no és només un estil musical, una forma d’expressió gràfica o una moda, sinó una manera de pensar i de viure . La frase de Krs­One defineix el que s’està dient: “Nosaltres no estem fent hip­hop. Nosaltres no som part de la cultura hip­hop. Nosaltres som hip­hop”. Tradicionalment s’ha entès el hip­hop com el moviment que aglutina en el seu si tant els elements relatius a l’estil musical (Disc Jockey, textos recitats/cantats i ball) com l’estil de pintura al carrer. La música, coneguda per rap, consisteix en cantar (o recitar) textos rimats seguint una base musical repetitiva i sincopada que fa que la música sigui rítmica i ballable. Els dos elements fonamentals del rap són la persona que canta i la que posa la base musical: el cantant és conegut com a MC, sigles que fan referència a la seva condi­ ció de “mestre de cerimònies”, i el DJ l’activitat del qual va més enllà del simple fet de triar i fer sonar els discos i consisteix en crear música mitjançant la personalització de bases musicals i tècniques de scratch (producció de sons per la manipulació del movi­ ment normal del disc de vinil sobre el plat del tocadiscos). Un altre aspecte relacionat amb la música, potser entès més com un divertiment o com a exhibició d’habilitats, és el beatboxing que consisteix en la imitació amb la boca (i millor amb l’ajut d’un micròfon que fa el resultat més creïble) dels sons propis de la música rap, és a dir, la imitació dels ritmes que produeix el DJ. Un altre dels elements del hip­hop és el ball de ritmes musicals evolucionats, bàsica­ ment, del funk i del breakbeat. Els moviments (de vegades veritables acrobàcies) amb què es ballen aquests ritmes, es coneixen com a breakdance i a la persona que el practi­ ca se la denomina breaker, b boy o b girl. Per tant els tres elements que se’n deriven de la música tenen en els seus orígens, i com ja s’ha comentat, una simbiosi producte de les necessitats mútues, és a dir, l’allargament de seqüències musicals, principalment sols de bateria, de cançons funk, per tal que els breakers puguin realitzar els seus passos de ball; d’altra banda, els animadors (d’aquí el nom de “mestre de cerimònies”) també tenen més temps per incitar a través del micròfon a balladors i públic a més de no haver de posar la seva veu per sobre de les parts vocals de la música que sona. Les intervencions de l’ MC es convertiran amb el temps en la part cantada del rap.

L’expressió del hip­hop pel que fa a les arts plàstiques és la pintura al carrer, el graffiti. És una activitat urbana consistent en pintar, normalment amb aerosol, tota mena de su­ perfícies “públiques” que permetin la difusió de l’obra, des de parets a mobiliari urbà passant per trens, metros o camions. Un aspecte important de l’expressió artística del graffiti és l’autoria de l’obra, el graffiter signa les seves obres per donar­se a conèixer, per competir amb d’altres graffiters o fins i tot per marcar el seu territori o deixar cons­ tància del seu pas per zones o barris determinats de la ciutat. Això ha derivat en el fet que alguns “graffiters” és dediquin a la mera exhibició del seu nom o d’una mena de logo que els identifica (aquí no sempre cal l’aerosol, amb un retolador gruixut n’hi ha

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

5

prou), però que res no aporta al graffiti com a art de carrer i que està més en la línia d’aquells “aquí va estar…” amb què milers d’adolescents (i no tan adolescents) han omplert sempre, des de pupitres d’aula a refugis de muntanya passant per lavabos d’estacions. Aquesta signatura és coneguda com a tag. L’estètica del graffiti pateix de dos efectes contraposats, d’una banda, es persegueix l’artista pel que de vandàlica té una actuació que deixa la seva empremta en llocs públics sense el consentiment dels seus propietaris particulars o institucionals (i no sempre amb garanties estètiques), però, d’altra banda, l’estètica del graffiti cada cop surt més del seu entorn habitual i es va im­ posant en certs ambients de consum com el còmic i el disseny (de roba, de portades de discos i d’altres objectes). Cada cop és més evident que el hip­hop no és un moviment tancat, si d’una banda ja s’ha comentat que ha superat les poques expectatives de perdurabilitat que alguns li atribuïen en forma de moda passatgera o de moviment intranscendent, d’altra es veu que el propi assentament social i la seva evolució l’estan duent cap a la integració dins del moviment d’altres activitats de tipus recreativo­esportives, per exemple, el món de les bicicletes BMX o de l’skate, quant a esports individuals i de pràctica urbana, i sobretot el món del basquet (més del bàsquet nord­americà i l’entorn de l’ NBA) quant a esports d’equip, tenen ressonàncies de hip­hop, no només per l’estètica de molts dels seus prac­ ticants sinó també perquè estan en el punt de mira d’alguns rapers que es confessen se­ guidors o que els dediquen cançons. És cert, però, que la relació és una mica de trascan­ tó i que els més puristes d’uns i altres es qüestionen la versemblança que els quatre ele­ ments clàssics del hip­hop siguin identificables amb aquestes activitats esportives.

Rap en espanyol La música rap en llengua espanyola es desenvolupa als anys 80 entre les comunitats llatines de Nova York i d’altres zones dels Estats Units, sempre seguint l’estela del rap en anglès, de fet els primers rapers que enregistren temes en espanyol ho fan en discos on també hi ha cançons en llengua anglesa i fins i tot en spanglish. Kid Frost al 1984 i Mellow Man Ace al 1989 van ser els primers en enregistrar discos en aquest sentit.

El fenomen del hip­hop apareix a Espanya cap a la meitat dels anys 80, si bé seria més correcte dir que el que s’inicia en aquella època és una de les seves manifestacions, en concret el breakdance. Sembla ser que l’estrena de les pel∙lícules Beat Street i Brea­ kdance, totes dues al 1984, i l’actuació televisiva del grup Break Machine, també al 1984, van introduir la moda del ball i l’estètica en el vestir (sabatilles esportives lligades per sota de la llengüeta, xandalls, gorres, cintes de cabell, guants...). Frank T, MC con­ golès de naixement, traslladat a Torrejón de Ardoz des de ben petit i més tard integrant del Club de los Poetas Violentos, grup que marcaria el camí del poc rap que es feia aleshores a Espanya, comentava que entre 1983 i 1987, l’època del breakdance, només es parlava de break i no de rap ni de hip­hop, que ell els va conèixer parlant amb els negres de la base militar nord­americana del seu poble i “dejé de hablar de música bre­ ak, para hablar de rap”. L’inici de la música rap a Espanya des del punt de vista de la discografia és, com a mí­ nim, curiós; TDeK, un grup madrileny, d’estètica punk i també conegut per les actituds violentes que generaven les seves actuacions en directe, enregistra quatre discos de hardcore punk entre 1984 i 1988. Quan el 1989 surt al mercat el seu següent disc Las Nuevas Aventuras de Masters TDeK, han canviat el nom del grup a Masters TDeK i el

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

6

nou disc es considera “el primer de hip­hop a Espanya”. En aquesta mateixa tònica, al­ tres grups com Os Resentidos i Negu Gorriak enregistren temes considerats de hip­hop sense que se’ls pugui considerar rapers ja que el que feien era aplicar aquest tipus de música a formes com el heavy rock o el hardcore punk ja citat. Entre finals de 1989 i 1990 s’enregistren els primers discos de llarga durada que recopi­ len música rap de diversos grups i solistes “Madrid hip­hop” i Rap’in Madrid”. La ma­ joria d’edat de la música rap en Espanya es produeix amb l’edició de “Madrid, Zona Bruta”, el 1994, del grup El Club de los Poetas Violentos integrat per diversos MC i DJ que treballaven per separat. El quinze anys de rap a Espanya han suposat una contínua evolució d’aquest tipus de música fins arribar al moment actual en què ciutats com Barcelona i Madrid, Sevilla i Màlaga, Saragossa o Alacant, per citar­ne algunes de les més destacades, segueixen donant grups i solistes que permeten augurar un bon futur per al rap, això sí, amb el convenciment que, sense deixar de ser fidels a unes temàtiques de denúncia social i de protesta contra el sistema institucional, molts dels rapers actuals estan modificant no només les seves formes sinó alguns dels seus continguts temàtics, que tendeixen cada cop més a una certa profunditat “filosòfica” i “lírica”. Si a això afegim la procedència social i la integració laboral no marginals de molts dels MC actuals i la voluntat (en alguns casos assolida) d’integració en els circuits comercials d’edició i difusió de la seva música, no és d’estranyar que l’actual consumidor de rap s’allunyi progressivament del perfil racialment marginat i socialment desfavorit dels orígens per esdevenir interra­ cial, interclassista i internacional, és a dir, global. Sembla lògic que aquests canvis re­ troalimentin el propi gènere modificant­ne aspectes considerats intocables fins fa molt poc. Potser sigui més difícil oposar­se al consumisme i a la cultura institucional des de la participació en els circuits comercials. Potser la reivindicació, la denúncia i la crítica social passin a ser simples referents tractats des d’una perspectiva externa i llunyana. Potser entri en crisi la pertinença al grup. En qualsevol cas, sembla que el rap ha esde­ vingut una barreja entre el carrer, on va néixer, i el consum de la societat actual, el rap actual no vol desentendre’s del problemes del carrer, però fa ús dels mitjans que li pro­ porciona la societat capitalista, aquesta dualitat és el millor exemple del paral∙lelisme entre rap i realitat social, sigui quina sigui, la del carrer o la del consum.

IDENTITAT VS CIRCUITS COMERCIALS

El hip­hop és ara un fenomen adult, lluny dels condicionants de festa i ballaruga dels seus orígens, però potser caldrà pensar­hi sobre si l’edat estrictament cronològica ve acompanyada de la suficient maduresa intel∙lectual. Quan el moviment es coneix a Es­ panya havia passat aproximadament una dècada des dels seus orígens novayorquesos i encara n’havia de passar una altra fins que comença la difusió dels enregistraments de música rap i per tant una certa concreció de la ideologia inherent al moviment basada en el contingut de les lletres de les cançons. Si bé és cert, doncs, que quan el hip­hop arriba a l’estat espanyol ja du un bagatge d’anys d’evolució als Estats Units, val la pena desta­ car que el procés espanyol no es basa en l’estricta imitació del que ve d’allà, sinó que també requereix d’un creixement propi en funció de l’adaptació d’allò nou en el seu entorn, entorn que d’entrada s’entén com a diferent a aquell que li va donar origen, però que l’adaptació pot fer veure­hi algunes semblances.

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

7

El hip­hop es comença a manifestar a Espanya als anys en què el seu discurs s’ha anat carregant d’ideologia als Estats Units, no obstant això el primer que arriba és el seu component més lúdic, el ball. De sobte, en certs llocs de les grans capitals es comencen a veure menys skates i més sabatilles i les acrobàcies canvien de forma de la mateixa manera que el so de fons deixa de ser el fregar de les rodes i esdevé la percussió reitera­ tiva de ritmes funk; sembla ser que el lloc de concentració dels primers balladors de breakdance, a Madrid, va ser en una zona fins aleshores freqüentada per practicants de l’skateboard, però ja s’ha dit que tot i una certa correspondència entre practicants d’aquesta activitat esportiva i el hip­hop, la seva relació no és ni molt menys de causa­ efecte. Per tant, tenim dos aspectes, l’extracció urbana i l’ambient lúdico­festiu que comporten un paral∙lelisme entre els inicis a Nova York i els que tenen lloc a les grans ciutats espanyoles. Cap als anys 80, quan alguns joves d’aquí comencen a ballar break, el discurs nord­ americà ha anat abandonant l’entreteniment d’adolescents que passen l’estona en festes al carrer per esdevenir un discurs més compromès amb els conceptes de classe i de raça. Com han dit diversos autors, el rap aporta als 80 la denúncia social de la doble margina­ ció d’uns joves que són negres i proletaris en el país de l’opulència, de les grans oportu­ nitats personals i del fer­se a si mateix, denúncia que anirà radicalitzant les seves pro­ postes cap al final de la dècada. Als 90 ja es pot parlar clarament de militància, amb reminiscències de moviments anteriors bastits al voltant de l’orgull de ser negre, que es manifesta en el que s’anomena rap militant on es canta tant l’orgull de pertànyer a una raça com la impotència per les condicions de vida de misèria econòmica i de marginació social. Aquells reis de la festa que abans només incitaven al ball són els nous líders ide­ ològics que sense desertat del ritme i el ball obren la ment dels joves que viuen als bar­ ris negres de Nova York. El to reivindicatiu de les seves composicions i l’enfrontament sistemàtic al poder establert fan d’aquest, un moviment d’oposició a la cultura instituci­ onal, en general, i a la música institucional, en concret, i és en aquest sentit que el hip­ hop gaudeix d’una gran importància dins del procés històric dels afroamericans dels Estats Units, perquè amb aquest moviment cultural s’ha produït un fenomen d’identificació social a través de la música. Ara bé, en el moment en què el rap, superats els moments inicials d’identificació amb el breakdance, va conformant una certa presència a Espanya, es desferma el debat sobre la seva idiosincràcia. Si bé d’una banda està clar que es tracta d’un tipus de música juvenil i urbana que s’organitza al marge del consens cultural de les institucions, d’una altra, es qüestiona el que sigui o no una manifestació més de l’imperialisme estadounidenc com ho poden ser la immensa majoria de pel∙lícules que s’estrenen o de sèries televisives que s’emeten a l’estat o els McDonald’s i succedanis que uniformitzen una certa restauració, bàsicament juvenil, de les ciutats europees. A hores d’ara, la colonització cultural, si més no al món del rap, té unes discrepàncies contundents entre allò americà i allò espanyol, pot ser fàcil l’adaptació dels gustos ci­ nematogràfics o gastronòmics del jovent (sobretot si el discurs dels films no ha de fer pensar gaire i el producte alimentari no ha de gaudir de gaires complicacions culinàries), però res no és tan fàcil quan els MC són blancs i els seus seguidors són també blancs i d’extracció social diversa. És a dir, des del punt de vista del rap que es produeix a Espa­ nya l’enfocament ha de ser necessàriament diferent, la raça ha deixat de ser un referent que ha estat substituït per d’altres també existents als orígens americans, com els fenò­ mens socials (tant la denúncia, com l’expressió de la marginalitat o la manifestació de la

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

8

pertinença al grup) o l’enfrontament amb el poder, o d’altres de nous, com la crítica política o la preocupació pel futur o l’ecologia. Un aspecte que ja s’ha estudiat per d’altres autors, és el de la tradició, aspecte també divergent entre els inicis americans i la recepció europea. Estaríem d’acord en què la tradició dels rapers negres dels Estats Units els remet als seus ancestres africans, cosa que no té sentit en els rapers espanyols que han de buscar la seva tradició, com ja s’ha dit, en els orígens geogràfics i culturals dels seus avantpassats abans que emigressin a les grans ciutats i s’establissin a les seves rodalies. Dit d’una altra manera, el rap espanyol no canta ni utilitza la tradició america­ na, sinó que n’adapta la pròpia i, en canvi, sí que fa ús de l’expressió del gueto on ha estat substituïda la raça i mantinguda la marginació per classe social i per procedència geogràfica, si més no de les generacions anteriors.

Però ja no és així. O no és així en la seva totalitat. La música dels marginats que canten la pròpia marginalitat topa, de sobte, amb la paradoxa d’un èxit clamorós que n’ “oficia­ litza” la distribució (actualment poden arribar a editar­se a Espanya fins a quatre o cinc discos de rap mensuals, depenent de l’època, i comença a ser habitual que alguns rapers venguin fins a 5.000 còpies i que algunes de les patums arribin a les 40.000). Èxit que també “desmarginalitza” creadors i receptors. Però no cal anar a l’altre extrem i consi­ derar l’oficialització i desmarginalització del rap com una “desculturització”, l’entrada en el circuit comercial no comporta la immediata identificació del rap com a producte de consum habitual, sinó que mantenint un rerefons de protesta i denúncia està canviant alguns dels seus esquemes per d’altres de més lúdics i integradors. No obstant això, si, com també s’ha dit, la subversió ja només rau en el llenguatge, es corre un doble perill, d’una banda, el discurs pot ser cada cop menys compromès i esdevenir una mena de “quota marginal” que han de complir els discos que s’editin, o, d’altra banda, que s’acabi no parlant del missatge, del missatge subversiu, de les lletres de les cançons, perquè el que interessi als creadors i als consumidors sigui l’accés al sistema, més que el discurs ideològic rebel.

Davant de tot això s’està evidenciant un horitzó, com a mínim, canviant producte de l’ambigüitat que acompanya la situació actual del rap i que permet diversos enfoca­ ments de la realitat actual. La imatge del raper de fa uns anys, fill de les àrees metropo­ litanes de les grans ciutats que canta la realitat del seu barri i la marginalitat dins la ciu­ tat, està patint canvis, alguns es van adaptant al consumisme (i fins i tot hi fan referència en alguns dels seus temes) i d’altres van virant els continguts de les seves rimes cap a una vessant més lírica que identitària.

RAP I SOCIETAT DE CONSUM

La difusió d’abast mundial de la música rap, la seva entrada en els circuits comercials i en segells discogràfics cada cop menys independents i els milions de joves sense distin­ ció de classes ni de races que en són consumidors ha provocat als Estats Units l’allunyament del hip­hop dels barris negres on fa trenta­cinc anys que va començar i s’està convertint en una mena d’aparador on tot s’hi val, si més no, pel que fa al fet d’exhibir que és posseeix el més car i el més exclusiu i per no parlar d’enfrontaments, empresonaments i alguna que altra mort, que també n’hi ha hagut.

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

9

És ja habitual l’aparició de marques de prestigi, sobretot de cotxes, en les lletres d’alguns dels rapers més coneguts i és de destacar el caràcter “autobiogràfic” de la ma­ joria d’aquestes lletres. Coneguts MC americans com 50cent, Ludacris o The Game fan aparèixer a les seves lletres marques de cotxes com Mercedes Benz, Lamborghini, Porsche, Hummer o Range Rover, cotxes que sembla que ornen els seus garatges parti­ culars. El cas de Mercedes és emblemàtic, la marca apareix en més de cent temes de rap i sembla ser que marca la diferència, també en el món del rap, entre qui la té i qui no. Els rapers Ciara i Petey Pablo canten al tema “Goodies”: “ Just because you drive a Benz / I'm not goin home with you. / You won't get no nookie or the cookies / I'm no rookie”. La capacitat dels rapers d’incloure a la seva iconografia motius propis del consumisme de la societat capitalista ja ve de lluny, quan als anys 80 el rap era a les beceroles i no tenia res a veure amb la immersió consumista actual, la referència a sabatilles esportives en les lletres que es cantaven ja marcava diferències, i aquesta pràctica també es dóna en l’actualitat, l’MC Ludacris es manté fidel a la marca de roba esportiva que amb més freqüència apareix a les lletres de rap, al tema “Number One Spot” diu “ It`s a celebrati­ on and everyone should invite me / Roll with the crew or meet the bottom of a Nike...” tot i que la seva veritable afecció són els Cadillac, perquè com diu a “Get back”, “It's the knick knack paddywhack, still ride in Cadillacs / Family off the street! made my ho­ mies put the baggies back ...”. Des de cotxes i sabatilles a alcohol del car i armes, com s’ha dit més amunt tot s’hi val al rap que ara s’estila als Estats Units. 50 Cent, MC negre nascut a Nova York, no s’està de mencionar al tema “Disco Infierno (The Massacre)” el xampany i el conyac de més “prestigi”: “Listen pimpin' I ain't new to this, I'm true to this. / Pay attention boy, I teach how to do this shit. / So you mix a lil' Cris with a lil' Dom Perignon. / And a lil' Hen­ nessy, you know we finna carry on”. No és tan habitual com els cotxes, les sabatilles o les begudes, però tampoc no és estranya l’aparició d’armes en les rimes del rap americà més actual; fa de mal dir, però a la societat americana les armes solen formar part d’un cert consum i el hip­hop no n’és aliè (a més a més hi ha el rampell prepotent i violent inherent a aquest moviment) i les lletres se’n fan ressò, per exemple, de l’AK­47, sem­ bla ser que l’arma més utilitzada a les guerrilles de tot arreu i que rapers com Snoop Dogg citen a “Drop It Like It's Hot”:

“[…] I hang out tough, I'm a real Boss Big Snoop Dogg, yeah he's so sharp On the TV screen and in the magazines If you play me close, you're on a red beam Oh you got a gun so you wanna pop back? AK47 now nigga, stop that!”

Capítol a part és la introducció en el món de la roba de marca d’algunes de les grans estrelles del rap americà aprofitant la tirada de la seva imatge, així Damon Dash i Jay­Z creen la marca Rocawear per a gent jove amb tota mena de roba i complements que va fer furor al canvi de segle fins a 2005, en què els dos socis es van separar, i 50 Cent amb la marca G­Unit Clothing Company s’associa, el 2003, amb Mark Ecko, fundador de Ecko Unltd, per crear una línea de roba jove. La relació entre coneguts MC i determina­ des marques és tan estreta que les dues parts surten afavorides de la simbiosi, Mark Ec­ ko va comentar arran de la presentació de la línea producte de l’associació amb 50 Cent:

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

10

“Estic molt content de poder treballar amb 50 Cent. Ecko Unltd sempre ha tingut una bona relació amb ell. Nosaltres el vam recolzar quan era un artista sense contracte i sa­ bíem del que era capaç. Per això, aquesta col∙lecció és una prova més de tot el que ha aconseguit”. La resposta del cantant va ser simple i directa: “Qualitat. Crec que és la millor companyia de moda”. El rap en espanyol no es queda al marge i, salvant les distàncies, també apareix a les seves lletres tot aquest component consumista. Mucho muchacho, l’MC del Prat de Llobregat, canta a “mujeres, alcohol, Lexus, desfiles y quemar miles” al seu tema “Rà­ bia en Strickly” i a “Gasto mis días”, del disc Chulería, ja fa cinc anys que rimava:

“[…] tira esos tenis y ponte los tacones adoro esos complementos, cadenas, cinturones. Vamos a pasarlo bien, no como esos mamones, yo te llevaré con Channel a Ibiza de vacaciones hay un tren sin paradas, sin estaciones.”

Ara sí que en haver­hi com a referents comuns elements de la societat de consum és més fàcil trobar en el rap espanyol una certa imitació de l’americà, així Flavio Rodriguez a “Mi mujer, baby baby baby” cita marques de xampany i conyac (dels bons), les matei­ xes que havia citat 50 Cent:

“[…] Brillas como un bling… Tienes chispa como el Cristal… Madura como el Hennessy… Eres la mujer ideal ”

I no és l’únic, perquè en “Stardust” del disc Vintage, el raper Chirie Vegas també al∙ludeix al conyac Hennessy:

“[…] Soy el inventor en la zona extrarradio, bebiendo Hennessy, Tip y Kennedy, Gamberros Pro apartamentos...”

Zatu, l’ MC de SFDK, canta a un altre tipus de luxes: “[…] mi ron el Legendario y pago en la tienda con talonario. 2006 os puse el nivel por las nubes casa con piscina y en la puerta un BMW.” A 220 todos se estampan, el Zatu te canta, tío, odio el champán.”

Però no tothom celebra que l’èxit assolit per aquest tipus de música hagi portat alguns rapers al glamour i al consum excessiu. Juan Ignacio Guerrero, raper d’orígen català i resident a Coria del Rio, s’inicia en el món sevillà del rap a finals dels 90 formant el grup La Alta Escuela amb Tote King, Juanma i DJ Randy, tots ells coneguts després per la seva trajectòria en solitari. Al 2004, ja com a Juaninacka publica el tema “Bienvenido Mr. Marshall” al disc Caleidoscopio. El títol és el de la pel∙lícula de Garcia Berlanga de

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

11

principis dels 50 on s’ironitza sobre l’aïllament internacional de l’Espanya de la dicta­ dura franquista, el programa d’ajuda econòmica a Europa del govern estadounidenc, el Plan Marshall, i l’arribada de “l’amic americà” que solucionarà tots els problemes . El referent és immediat i, com a la pel∙lícula, la cançó és el desencís del protagonista, raper novell que fa de teloner de la gran estrella que ja ni rapeja, decebut de com s’ha tornat el seu ídol, per a Juaninacka “El rap es un negocio. El negocio de Mr. Marshall”

“[...] La gente irá a verlo, aunque les dan donde les duele, en el bolsillo. La entrada es un atraco, pero es tu MC favorito en vivo y no miles de toyacos. Leyenda urbana en vivo, vas al show. Seguro, tanto tú como yo, nos enamoramos de su flow. Hace ya tiempo con sus bases rapeé mis primeras letras, de sus letras copié mis primeras frases[...]

Esperan al ídolo del ghetto, que ha bajao del cielo para cobrarle y rapearle a unos catetos . [...]

Cuando ven que está ahí en carne y hueso, suena el primer clásico; todos se mueren por eso, se mueven con eso. Algo no va bien, el estribillo es playback. ¿Lo has notado tú también? Rapea temas de otros. ¿Qué está haciendo el guiri ese? Cachondearse de nosotros. Vaya basura de directo. Coño, ya lo noto. ¿Cómo? Ya se termina, tras una media hora ahí encima, el cabrón se bajó de la tarima y se plantó, y se llevó la pasta por la cara. [...]

Mr. Marshall, que se baja de un escenario Que accedió pisar a cambio de un caché millonario con prepotencia. Le dio vergüenza ajena y, siendo franco, miré con envidia sus cadenas de oro blanco. [...]

Nada, el guiri la cagó, le salto el CD. [...]

Mr. Marshall sale en un video fumándose un peta en un coche de lujo, yo con mi boli y mi libreta. No tengo fans, no tengo carné, no tengo pasta. Tengo su disco, el disco de Mr. Marshall. Mr. Marshall un día fue auténtico, antes de que empezara a sacar un montón de discos idénticos al mercado. Pero nadie le dijo 'basta'. El rap es un negocio, el negocio de Mr. Marshall.

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

12

DE LA DENÚNCIA SOCIAL A LA LÍRICA

A l’hora d’analitzar el moment actual del rap a Espanya intentarem fer una lectura des de la perspectiva dels canvis experimentats en els continguts de les seves rimes i la seva orientació cap a formes d’expressió cada cop més intimistes i subjectives. És a dir, constatar que el rap dels MC de més èxit en el panorama actual ha anat substituint (o mantenint­los de manera més testimonial) els temes sobre l’extracció social o la margi­ nalitat, per altres de més sentimentals o emotius. No s’està dient que els temes socials hagin desaparegut de les rimes actuals, sinó que, d’una banda, han variat el seu enfocament i, de l’altra, conviuen amb altres de més inti­ mistes i subjectius. La denúncia social no és ara tan propera al barri i a la desestructura­ ció social dels qui hi viuen, sinó que és més general i hi tenen cabuda aspectes com la política, la preocupació pel planeta i pel futur, altres marginacions per gènere, orientació sexual, raça, origen diferent... Un primer exemple, el tema “¿Qué me pasará en la boca? on Frank T reflexiona des de la seva condició de negre i emigrant integrat (originari de l’actual República Democràti­ ca del Congo fa 34 anys que viu a Espanya on va arribar quan en tenia 2) sobre tòpics de la immigració. L’emigrant il∙legal que ha de robar per menjar, “[...] Mira mi chupa esta es más cara que tu, tengo colegas que consiguen gratis mascaras Bantú, así que tu, ¿crees que yo entraría a tu tienda al tuntún a robarte? ¿Yo a robarte qué, una lata de atún? Tengo pinta de recién llegao en patera según vos, dígaselo a los polis que he venido yo a atracarte...”

L’emigrant amb problemes de comunicació, “[...] ¿Que me pasará en la boca? ¿Por qué yo hablaré así? ¿Será porque llevo mucho tiempo aquí? ya que siempre que algo digo bien todo el mundo se extraña, ¿no hay hombres de color que hablen así en España? Los cuentos e historias ficticias ahora tienen forma humana y en mil añicos tópicos se rajan, no encajan en conceptos de cerebros tan pequeños, me mira como si yo fuese un coche de diseño, sus ojos no se apartan de mi en el retrovisor, ¿como es posible que pueda hablar así un hombre de color? si habla hasta mejor que yo, se que eso dice en su interior,

[...] esperando a que formule la pregunta del millón. ¡Jesús, que bien habla usted! ¿De dónde es usted?, ¿como puede usted hablar en castellano así de bien? normalmente un de color siempre habla con mucho acento, ahora si le he ofendido perdone usted, lo siento...”

L’emigrant que sobreviu delinquint, “[...] Estoy perdido en la ciudad, sabes no se como llegar y no quiero preguntar aunque tendré que preguntar, muchos pasan de largo lo hacen hasta sin mirarme, aunque bueno, siempre hay alguien bueno dispuesto a

ayudarme. Alguien que no piense que soy de los que te roban o tal vez un camello, sí, de los que venden droga... ”

L’emigrant i els problemes per trobar feina, “[...]

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

13

de hecho el sitio en cuestión es la oficina de un trabajo, el test que ellos me hicieron por teléfono gusto, mi actitud les encantó, suficiente les bastó.

Ya estoy en la oficina y me preguntan quien soy, y digo; soy el del teléfono el que a aprobado el test, de repente las toses, los suspiros y susurros tienen forma, aquí no contratan negros por norma, me hacen entrar en el despacho del jefazo y me pregunta si realmente soy yo el del teléfono, contesto; ¡pero bueno hombre! ¿Que es esto, una broma? ¿Que creéis que cuando hablo es otro tipo el que me dobla? me dice; le comprendo hombre no se ponga así, no se si contratarle es que esto nuevo para mi, normalmente un de color siempre habla con mucho acento, ahora si le he ofendido perdone usted, lo siento.”

Seguint amb la tònica de l’explicació d’històries intimistes, més o menys personals, trobem el tema de Zenit “Se quedó solo”. Zenit és un raper que fa temps que es mou pel rap de Madrid i després de col∙laborar en discos d’altres autors com Frank T, crea un segell propi per poder editar el seu primer disc Producto infinito. “Se quedó solo” és una cançó on explica, des d’una perspectiva marginal, l’evolució d’un adolescent (“quinceañero típico que cree tener dieciocho”) a qui els estudis no el motiven “odia la rutina, el más gallito de la classe...”, “... al volver a casa... directo a su habitación, pare­ ce que hoy estudia, / sólo lo parecia...”, que s’enamora per primer cop, “la cría que co­ nocía desde hacía sólo un día.../ Al final de aquella noche le besó / y para enamorarse / con un beso le bastó,,” cosa que comporta l’allunyament del grup “descuidó las amista­ des...” i en la “...la convivencia de su grupo / su presencia nunca cupo / de él nunca más se supo...”; la primera feina, vista d’entrada com la solució a tots els mals, “Su primer trabajo. Su madre està contenta. / El chaval se centra y mientras un oficio aprenda / que venga lo que tenga que venir...”, que produeix nous ambients però també noves margi­ nacions, “... que pa pasar del aprobao / haya probao suficiente de ese polvo cortao / que todos han catao...” i formes de supervivència, traficarà, “Redada improvidada y se la come doblada...” i “aunque consiguió salvar su culo / al final se quedó solo”. Va viure “encerrado entre los megas de su ordenador”, va arribar a ser MC, i publicar una cançó en un CD col∙lectiu, i d’altres que van acabar als top­manta, per al final ser “... una más de esas silenciadas gargantas / que salió por la puerta de atrás del mundo del espectacu­ lo... / ... todo lo que logró fue nulo / vendieron su culo / y al final se quedó solo.” En definitiva, la marginació juvenil més pessimista feta rap, la personalització en el subjec­ te narratiu del trànsit des de l’adolescència cap a la vida adulta vista a través de tots els tòpics (crec que no se’n deixa ni un, potser només li falta ser okupa) relatius al jovent d’avui en dia.

Els aspectes més quotidians, de vivències personals i més tòpics, són els que permeten que els joves consumidors de rap, de procedències geogràfiques i extraccions socials ben diverses se sentin actualment identificats amb el rap, tot i que, d’altra banda, els cantants també recorren a temàtiques de caire més ideològic com l’església o la política que pel seu caràcter més general són lluny del localisme de barri i s’adiuen més al camí que va prenent el rap actual.

Al disc Frankattack de fa ja deu anys, Frank T critica, arran d’experiències personals de discriminació racial, ideologies polítiques d’extrema dreta

“[...] Libertad de expresión o libertinaje expresal, muy pequeña es la barrera que hay entre el bien y el mal, yo aquí tranquilo rapeando, tu por facha insultando.

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

14

[...] Te agarras a un algo, religión o secta, partido político intenta o mejor inventa, eh cuenta las cifras y luego me dices, tu solo, de uno a uno a ver si tienes narices. Yo seré un negro de mierda, pero tu madre es una mierda, o sea que tu, otra mierda y tus nazis son mierdas, tu novia es otra mierda por salir con una mierda y tus hijos cuando nazcan serán mierdecillas. ¿Usar la inteligencia, un tonto de estos? ¡Que va! Cuando el negro de su equipo marca un gol se alegra, en que quedamos, nos pegamos, abrazamos, nos juntamos, me vuelves loco, ves lo que origina la falta de coco. Versos, poesía, es el arte de la rima, mi capacidad esta encima, mente materia prima, yo cuento con clase y con clase también corto, utilizo la inteligencia, no como tu que eres un tonto.

[...] Si haces caso a Ynestrillas, eres tonto. Si vas al fútbol con nazis, eres tonto. Si eres de bases autónomas, eres tonto. Si quieres ser un picoleto , eres tonto. Jesús Gil y su partido es de tontos Defender a Pinochet es de tontos...”

En el cas de Manuel Rodríguez és cosa de família, de nom artístic Tote King és germà del també raper Shotta, nascut a Sevilla forma part del rap andalús que es va formar al voltant del grup La Alta Escuela, ja citat, col∙labora entre d’altres amb Zatu, La Mala Rodríguez o el seu germà. Al 2004 publica el seu primer disc en solitari, Música para enfermos amb col∙laboracions de Falsa alarma, Shotta, Xhelazz o Sólo los Solo. Fitxat per Boa (la discogràfica que edita discos dels MC més capdavanters en l’actualitat, SFDK, Falsa Alarma o Violadores del Verso) ha tret nous discos al 2006 i al 2008. Al tema “Devotos”, del seu primer disc en solitari, critica amb contundència inusitada la Setmana Santa sevillana, “Cuando llega esta semana es cuando más deseo que llueva”,

“[...] el estado es aconfesional, tu opción ilegal, nadie lo sabe? por allá vienen, las ordas que cada año ocupan y llenan Sevilla de mierda como un rebaño, me da vergüenza verte cristiano yo a nadie adoro,

[...] y el ayuntamiento...no lo prohíbe, se exhiben, reinciden porque sobreviven, a diferencia de algún pobre diablo que el paraíso espera, dejó este mundo con su sangre en las trabajaderas, siempre hay un pobre que curra y un pureta engominao que bebe wisky el capataz espabilao, como sea da igual, esta mierda no hay quién la entienda (no hay quién la entienda), por qué no sacan pasos en las tres mil viviendas?

[...] No te extrañe ver a algunos guiris cagaos perdíos, pensando que el Ku­klux­klan los ha seguío,

[...] "Tote no seas exagerao, es algo popular tío", como el partido...por eso ni me fió,

[...] si, soy un bárbaro moderno antimisticismo,

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

15

tráeme algo litúrgico y vomito aquí mismo,

[...] Tote King lo tiene claro no soy un borrego, vaya esta semana santa a la playa.”

S’ha fet esment en diferents ocasions de l’ambigüitat que permet l’èxit de la música rap en els més diversos entorns, així s’ha d’entendre que rapers tan crítics amb la cultura institucional i les tradicions acceptin, si és el cas, contractes que puguin ser interpretats com una mena de claudicació al sistema. És el cas del propi Tote King que al 2006 i amb el DJ Griffi va fer per a la cadena de televisió La Sexta un vídeo promocional del mundial de bàsquet que aquell any es va fer al Japó, “siendo yo el que conecto la música del hip­hop y la pasión del baloncesto”.

“[...] Cuando quieras ven no lo pases mal esto suena bien va a empezar el mundial […] Siente los colores y comparte el objetivo... canta conmigo el logo al rojo vivo Esto suena por la Sexta, España es la perfecta pa ganar el mundial son los jugones, encesta ¿Quieres que machaquen ya...? […] Tenemos cuatro NBA's y mucho más con calidad, rivalidad unos maquinas... No os vamos a dejar pensar prepárense pa ver espectáculos de cine, tiros imposibles, "triplings" y mates como misiles y otras cosas... je! De esta peña habilidosa que roza la perfección, con los triples de Garbajosa […] Te cuento: nadie nos detiene Gasol, Munbru, Berni, Navarro, Jiménez, fluyen por la cancha como yo con el ritmo sin cortes, poesía en movimiento, deporte, prenden fuegos en el balón molten escucha el tema que el Tote te trae y contágiate, acércate al campo y disfruta empápate y vibra con esto, siendo yo es que conecto la música del hip­hop y la pasión del baloncesto ¡Ey! Que se enteren bien, son Tote King y Griffi viendo los partidos y apoyando al 100%, jugando para la afición en dirección a las canastas, va, revienta el pabellón.”

No és l’únic raper que usa la televisió com a mitjà per accedir al gran públic. El gener de 2009, l’MC madrileny El Chojín (cal pronunciar chollín) va participar en un progra­ ma de Telecinco, veritable circ mediàtic, on els participants fan les coses més inversem­ blants per assolir el rècord Guiness del que sigui. Potser algú pot qüestionar el fet que El Chojin participi en el mateix programa on algú intenta batre el record mundial, per exemple, de posar­se el major nombre de calçotets un sobre l’altre, però, deixant de

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

16

banda el “tot s’hi val”, el cert és que el raper, a més d’interpretar en directe un dels te­ mes del seu proper disc, va fer una feina divulgativa del rap i va batre el rècord mundial de nombre de síl∙labes rapejades en un minut, nou­centes vint­i­una. No deixa de ser paradoxal (ironia rapera?) que el tema que interpreta, i del qual difícilment s’entén al­ guna cosa (només un complicat sistema de còmput per ordinador ens indica el nombre de síl∙labes rapejades), sigui “Vo­ca­li­za” on critica els rapers que no es fan entendre:

“[...] Uhmm... No entiendo lo que dices no me toques las narices da igual lo que me rimes vo­ca­li­za.

[...] No pretendo polemizar pero es que muchos MC no saben vocalizar no los entiendo, tienen huecos los textos, si no tienes nada que hablar quédate en silencio.

[...] Debes comprender que para hacer esto bien No sólo rimar que también hay que valer. Venga! Si nadie comprende tus letras ¿Cómo puedes querer que a la peña le pueda importar lo que piensas.”

MC NACH

Ignacio Fornés Olmos és un MC nascut a Albacete i format a Alacant. Com ell mateix explica a l’entrevista que li fa Dani Mateo (actualment col∙laborador a Sé lo que hiciste­ is de La Sexta) al programa de televisió Noche sin tregua del canal de notícies de cultu­ ra hip­hop, hhdirecto, el seu primer nom artístic va ser Nach Scratch (joc fònic entre Nacho, la forma col∙loquial del seu nom i la tècnica dels DJ per produir soroll movent el disc de vinil sobre el plat del tocadiscos), però la dificultat de pronúncia d’un mot no conegut per molta gent i la cacofonia del conjunt, va fer que finament es decidís només pel Nach. Després d’uns inicis caòtics a la recerca d’un estil propi (d’aquesta època són les ma­ quetes D.E.P. ­1994­ i Trucos ­1997­), el 2000 surt a la llum el seu primer disc En la brevedad de los días i el 2003 es consagra definitivament com un dels capdavanters del rap espanyol actual quan el disc Poesía Difusa és el més venut de l’any. L’interès del públic motiva l’edició d’un DVD amb l’enregistrament del concert en directe. La dispo­ nibilitat de temps que li suposa aquest èxit de vendes li permet de treballar amb més calma i amb dedicació plena a la creació, cosa que es va materialitzar el 2005 quan pu­ blica un doble CD amb temàtiques diferents. A Ars Magna segueix tractant temes sobre medi ambient, pas del temps o mercat discogràfic amb l’estil intimista que el caracterit­ za, i a Miradas, els temes són més conceptuals i estan tractats des de la perspectiva vital de diferents persones. El 2008 publica el disc Un dia en Suburbia. Durant els períodes de creació dels discos, participa en altres projectes musicals, el 2004 canta el tema “Juega” que respon al fet que la federació espanyola de bàsquet el triés per escriure una

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

17

mena d’himne per potenciar la temporada 2004­2005 de la lliga ACB; el 2006 publica el disc Colaboraciones on cada cançó és cantada amb d’altres MC o grups.

Nach destaca no només per l’èxit de vendes dels seus discos o per la seva aparició (vol­ guda o no) en circuits institucionals, sinó sobretot per la diversitat de temàtiques de les seves rimes i pel treball seriós sobre unes bases musicals i uns cors, que de vegades semblen coquetejar amb la música pop. S’ha dit d’ell que “és el raper espanyol més im­ portant de la història, no només per la seva capacitat per composar rimes i rapejar sinó també per la profunditat i riquesa lírica de la seva poesia”.

L’obra de Nach revisada en el seu conjunt possibilita alguns agrupaments per tal de cor­ roborar la homogeneïtat temàtica de la seva producció al llarg dels anys. Així, el raper és manté fidel als apunts biogràfics que va esmerçar al seu primer disc amb els temes “Basado en hechos reales”,

“[…] Solo contra el mundo y sin nada que perder, Con alma de vagabundo y con mucho rap que hacer, Para así no enloquecer, para así poder crecer, Desahogarme en tus oídos es mi más grande placer, Siempre es lo mismo, la misma calle,

[…] El mismo bar que hay a lo lejos, Me miro en un espejo y siento que me hago viejo, Recordando personas, situaciones y lugares, Repasando mi vida, basado en hechos reales.”

i “Para mi madre”: “[...] conseguiste tu propósito, soy hombre de provecho, te acuerdas mama, de aquellos tiempos, difíciles momentos, el dinero escaseaba y ocho hijos te miraban hambrientos, pero nunca faltó nada, jamás faltó el amor,

[...] ahora tengo el mando en la partida de la vida, por fin estoy ganado, he llegado lejos, seguí tus sabios consejos...”

En el tall “Repaso mis pasos” del disc Ars Magna (2005), Nach explica autobiogràfica­ ment tota la seva vida creativa i professional, relacionada amb el rap, des de les prime­ res incursions adolescents a la creació de En la brevedad de los dias, el seu primer disc de l’any 2000.

“[...] Todo empezó de manera sencilla, quería tener las mejores zapatillas, ser el cabecilla en mi pandilla…

[...] Era solo un muchacho inquieto, diamante en bruto, en mi instituto buscaba ganarme el respeto, fueron tiempos felices las aulas del Jorge Juan, el hip hop entró en mi vida y me atracó como un imán. Pronto empecé a rimar y a pillar cintas,

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

18

mis hermanos se reían de mis pintas, pero me daba igual, soñaba con ser MC, Beastie Boys, Pabli Kenemi, Randy Mc, 92 era el principio.”

Val la pena sentir de primera mà totes les il∙lusions, esperances i també decepcions amb què transcorre aquest període (entre 1992 i 1999) de la vida de Nach, rimes en estat pur, la història del rap personificada:

“[...] Nunca olvidaré aquel tiempo, 9,8, 9,9, yo seguía aquí puliendo mi talento, cero por ciento fue mi primer sello, mentira, fue mi primera decepción y primera explosión de ira. Escape de ahí, busqué otras vías, mientras creaba las teorías de la brevedad de los días…”

El tema “Ángel” del disc de 2008 Un dia en Suburbia assoleix potser el moment més àlgid quant al lirisme de les seves lletres i a la qualitat de la música i els efectes corals que les acompanyen. La cançó explica la història de la seva germana gran, afectada de paràlisi cerebral i que va morir als setze anys, “tu recuerdo es mi oración, vives en mi corazón / hermana mía allí donde estés, eres mi ángel / ángel, mi ángel, mi ángel, / quie­ ro dedicarte esta canción”:

[...] te recuerdo postrada en la cama mi mirada infantil desviada, te veía, no concebía el drama...

[...] maldigo a quien te negó el regalo de sentir el sol, de ver amanecer, de conocer a tu primer amor[...] pero tu llama, hermana, aun derrama cera en mi recuerdo y en este corazón latiendo te conservo, porque eres mi ángel

[...] y te canto porque sé que oyes este llanto triste y me resguardas del peligro, que me ves coger un micro y estás orgullosa quiero contarte tantas cosas pero me ahogo de tanto pensar, cómo sería la vida sin aquel mazazo, poder charlar, sentir tu abrazo y tu perfume...”

Un altre apartat de l’obra d’aquest MC és aquell en què el propi rap és el nucli temàtic. Molts són els autors que en parlar de la realitat quotidiana i de les vivències personals parlen de la seva pertinença al món del hip­hop i proclamen el seu orgull raper. En Nach aquest tema és recurrent al llarg de tots els seus discos i com tots els altres sol ser tractat des d’una perspectiva intimista. Ja al 2000, el tema “Rimas invencibles”, “Haced sitio B­Boys, / que la batalla ha dado inicio, / vengo a sacar de quicio falsos MC’s con falsos juicios...”, “Vuelve el escurridizo, el rebelde, / el MC que siempre resuelve proble­ mas...”, “vivo libre como el viento, / imparable como el tiempo, /¿Quieres tú seguir mi ejemplo?:

[...] bienvenido a mi palacio, donde el verso va deprisa y el tiempo corre despacio, los fachas son los únicos que no entran en mi casa,

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

19

pero no se les pega, se les da un libro a ver si se les pasa...”

Les rimes de “Tipos de MC’s” del 2005 a Ars Magna són un gaudi conceptual i estètic. En una mena de decàleg dels que segons ell són els deu perfils de les persones que es dediquen a rapejar, els dedica una estrofa a cadascú d’ells:

[...] El típico crítico, chico underground, que habla con descaro y escucha rap raro... El tonto que sigue cualquier moda nueva y que ahora hace rap porque es lo que se lleva... El b­boy cerrado y cuadriculado, su propio concepto es Perfecto... El niño mañaco, novato y toyaco que empieza y que quiere ir a saco... El freaky internauta, asiduo de foros que marcan la pauta... El chungo malote, ganster de bote, estilo negrote y mirada de hielo... El tío que solo habla de mierda de todo el que crece, su gente es la polla, al resto aborrece... El ser radical, marginal, que detesta que no hablen de algo social... El fashion sin gancho, de pantalón ancho, con Fubu y bandana, que quiere ser MC... El inconfundible, intocable, que cree ser la estrella y que no se rebaja a la masa plebeya...

A “El dia que murió el arte”, del mateix disc que l’anterior, “¿Sabeis? a veces pienso que he perdido la fe / en esta industria falsa e hipócrita / donde muchos se hacen llamar artista”, Nach oposa l’autenticitat del hip­hop als interessos d’una indústria discogràfica que només pensa a fer diners sense que els mitjans importin:

[...] Llenais vuestras listas de ventas con la morralla más canalla del planeta, es increíble, el hip hop no se toca ni se retoca, el hip hop es profundo y real y así seguirá siempre. Seguiremos siendo artesanos de la verdad que vivimos, mientras vosotros sólo sois sombras de las sombras de un triste timo, el día que murió el arte.”

I en la mateixa tònica són les lletres a “Ni retirada ni rendición” de 2006 (“Ni rendición ni huída ni fuga, / la aventura de rimar y de mostrar la vida como una arruga, / haré rap de culto como Roots Manuva, / haré rap oculto, rap adulto sin ninguna duda...”), a “Hemos creado un monstruo”, també de 2006 i en col∙laboració amb Chojin (“... que con historias se pueden crear imperios / la euforia en las calles, la fobia en los ministeri­ os...”), o a “Manifiesto” del seu darrer disc del 2008 on fa un cant a tot el que aconse­ gueix ser global, com a concepte on hi caben diversitats de cultures, per mitjà del rap:

“[...] Mi padre es el sol, mi madre la luna mi hermano es el viento y el planeta tierra mi cuna mis únicos hijos son las frases que me invento y mi mayor regalo es vivir este momento… en el que siento que callar es un pecado capital.

[...] Nach otro juglar en la jungla jugando a ser libre Nach otro juglar jugando a juzgar al que juzga impasible…

[...] Tus hijos no van a clases porque escuchan rap no hay porque preocuparse, tus hijos escuchan rap porque tienen clase…

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

20

[...] si al rap solo le guía la fría filosofía de vivir al día R de revolución, A de actitud P de poesía xenofilia esa es mi ciencia…

[...] A todo el planeta tierra, donde sea que me escuchen […] todos! a los que esta mierda engancha este es el rap que purifica que la vida os mancha.”

La temàtica social es tracta en cançons com “Cambiando el mundo”, del disc de 2000, on una veu externa al text li demana al cantant que canviï el món, “tu eres mago de la palabra, el que hace de contar historias un arte, ¿por qué no cambias la realidad, tío?”, i presenta una sèrie de situacions on la realitat s’inverteix, “que se eduque en la calle y se cierren las aulas”, “que los niños recuerden y que jueguen los ancianos”, per acabar el jo­narratiu “intentando cambiar el mundo con mis besos, con grandes versos, / calado de hip hop hasta los huesos”. De 2003, al disc Poesía difusa és “El chico problemático” sobre “... esos niños con miradas de adultos / sin ilusiones i sin sueños” adolescents en barris marginals, educats en la societat de consum, desmotivats i sense referents perso­ nals perquè “... jamás encontró afecto / en una sociedad infecta / que sólo acepta a hom­ bres perfectos”. La denuncia social pren la forma d’un futur pessimista en “2055” del disc Ars Magna:

“[…] Siento mi mundo llorar, no quiere explotar, se acerca el final de los días… […] Unos mueren sin comida y otros por obesidad… […] Psicosis en Metrópolis, tu también caerás… […] 2055 es el caos infinito, reina el delito, suenan sirenas, disparos y gritos… […] Hace tiempo que es ácido el sabor del llanto del cielo… […] Es el final de nuestros días de agonía, ya nadie confía en encontrar salidas a esta crisis, los oasis de esperanzas son sólo pura utopía. Sed bienvenidos al principio del apocalipsis.”

Però les rimes de Nach no només canten el futur apocalíptic, també hi té cabuda el pre­ sent amb les il∙lusions dels enamorats en dos temes que poden servir com a exemple. Al primer, “Amor libre”∙de 2003, el jo­poètic expressa l’amor que té per l’ésser estimat, “Porque te quiero por encima de cualquier pero...” “... y hoy de nuevo volví a soñar con mis frases / para que las escuchases y volases” i no s’està d’afirmar “tu amor me hace libre”, que remet sens dubte al tu risa me hace libre del poeta alacantí Miguel Hernán­ dez, mentre el cor acaba cantant a l’amor en general, a tot l’amor, “...al amor loco, / amor de mi per vos y de vos por otro, /amor de un encuentro, / amor bendito, amor en bruto, / amor de una vida o de un minuto...”

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

21

Al segon tema d’aquest bloc “Clandestinos”, Miradas (2005), s’escenifiquen tres amors dels de “Cuando el amor esta prohibido / el dolor se siente, / el sufrimiento es añadido / porque no comprenden / que el amor no entiende / de edades ni reglas, de razas ni se­ xos...”, tres amors clandestins, el de dos homosexuals, el de dues persones de diferent religió i el d’una alumna i el seu professor.

La relació entre el hip­hop i el bàsquet mereix un apartat diferent que en aquest cas in­ clourà el tema “Juega” del qual en 2004 es publica un Maxi Single amb el vídeoclip i les versions principal, instrumental i a capela . El món del bàsquet, del bàsquet americà, té cert paral∙lelisme amb el fenomen del hip­ hop sense arribar a ser, com alguns han reivindicat, “el cinquè element del hip­hop”. No obstant això, als mateixos barris negres de Nova York on s’inicia la cultura hip­hop hi ha una altra activitat de carrer, el Street Basket, esport practicat pel jovent en zones ur­ banes asfaltades, normalment aïllades amb tanques, amb cistelles de tauler més petit i anelles de les quals pengen xarxes de cadenat metàl∙lic; els jugadors practiquen un bàs­ quet fora de la constricció de les tàctiques i les “pissarres” dels professionals on es prio­ ritza el divertiment, la llibertat en el joc i l’habilitat (de vegades veritables malabaris­ mes) en el control de la pilota. Jugadors negres, professionals a l’NBA, van iniciar­se en el bàsquet de carrer (alguns encara conserven les maneres) amb música de carrer, cosa que comporta que molts jugadors escoltin rap. Professionals del bàsquet com Carmelo Anthony, Kobe Bryant, Allen Iverson o Shaquille O’Neal han intentat l’aventura del rap (O’Neal ha publicat tres discos) tot i que, segons els entesos, juguen millor a bàsquet que no rapegen. A l’estat espanyol s’intenta imitar aquesta relació, però, sense tradició de bàsquet de carrer i per tant sense professionals iniciats al carrer, la relació s’estableix amb l’ajuda del tipus de roba dels equipaments de bàsquet (talles grans i amploses o pantalons per sota de la cintura). També han ajudat a la convivència entre el hip­hop i el bàsquet dos fets cabdals, d’una banda, alguns MC dels més coneguts (El Chojin, Tote King o Nach) confessen haver estat practicants d’aquest esport i, d’altra banda, la lliga ACB al 2004 i la cadena televi­ siva La Sexta al 2006 encarreguen a Nach i Tote King, respectivament, la creació d’unes rimes i vídeos de promoció.

Nach a la cançó autobiogràfica “Repaso mis pasos”, ja citada, diu: “[...] Aunque mis feos rapeos eran vicios, las letras en mis libretas ya ocupaban todo el sitio, San Blas fue el barrio, mi santuario, jugaba al básquet a diario en el hipódromo junto al estadio. Baloncesto y rap eran mi vida, llevaba mis walkman y mi pelota allí donde iba,…

“[...] Continué escribiendo sin ser experto, en cada frase, cada pase, esperando mi momento, fiché por Montemar, quería comerme el mundo, mi record de anotación 48 puntos…

“[...]

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

22

Es lo que vi, viví, el rap estaba en mi, lo descubrí, me sentí feliz al fin aquí, yo ya así sin más repaso los pasos que vi, entre hermanos, sueños y partidos de baloncesto crecí.”

I per encàrrec de la lliga professional de bàsquet espanyola, Nach protagonitza amb les seves rimes l’himne de la lliga 2004­2005. Al llarg de la cançó anomena vint­i­vuit ju­ gadors que participaven en la lliga ACB, fa l’ullet a l’NBA i proclama la relació entre el rap i el bàsquet:

[...] este MC no falla, leyenda de las canchas allí siempre di la talla crecí cerca de la playa "costa este"...

[...] Juega y pon tus cinco sentidos defiende a muerte, entrena y no des respiro el baloncesto y el rap son parecidos sólo hay que clavarlas para ganar el partido así que juega Juega y dalo todo en cada tiro controla tus movimientos o habrás perdido el baloncesto y el rap son parecidos solo hay que clavarlas para ganar el partido así que juega Es rap de estadios y parques es rap de aros doblados, de redes de alambre, codazos y sangre puro espectáculo ,tu ponme obstáculos que como Mazijauskas las enchufo desde cualquier ángulo defiende en zona, presiona, roba la bola, tapona no ganarás si perdonas, no te honrarán si abandonas...

[...] Vivir es competir de forma noble...

[...] Juega y no falles...juega...estadios y calles defiende el balón...machácalo...eres el rey del Playground de la liga...así que juega, juega, juega...

L’últim apartat quant a la classificació de l’obra de Nach pot identificar­se com a jocs lingüístics. S’exemplifica amb dos temes que si bé no estan exempts de continguts que permetrien de situar­los en alguns dels apartats anteriors, també és cert que per la seva forma es poden agrupar sota el concepte de divertiment lingüístic. Són els temes “Pala­ bras”, del disc Ars Magna (2005) i “Efectos vocales”, de Un día en Suburbia (2008). El primer consisteix en una enumeració exhaustiva de substantius, verbs i algun sintagma i l’única aparició de tres o quatre frases:

“[...] Carros, bafles, cables, rap, juego, respiro, decido, consigo, vivo en sociedad Gran ciudad, sin piedad, soledad, ansiedad, libertad, oportunidad, encuentro...

[...] Bellas, dulces, largas, juergas hasta el alba Sólo el rap me salva, son palabras...

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

23

El segon, “Efectos vocales”, està dividit en tres parts, cadascuna de les quals només té paraules amb la vocal a, o i e, respectivament:

“[...] Trabaja, plasma las palabras, hazlas balas, Atrapa ráfagas, sal, machaca cada sala, Ladra hasta rasgar la garganta, Saca las garras, las armas, Las gradas harán palmas, La fama tarda, patán, jamás hallarás paz, Amargas caras largas arrastran la maldad, Andarás a rastras, pagarás caras las cagadas...

[...] Yo no compongo con porros, Solo pongo ron o fonk, Propongo colocón como colofón, Formo monólogos, todos los bolos son hornos, Os toco con chorros sonoros, colosos como Concords, Lo corroboro, controlo todos los modos, Conozco todos los logros...

[...] Ver gente decente perecer me estremece, Le Pen es el germen, el PP merece el trece, Mequetrefes venden 3 CDs, ¿qué se creen? Se creen jefes de este Edén, ¡Que les den! ¡Herejes! Deben entender que defenderme es querer perder,

[...] ¡Respétenme! Dejen de verter pestes, Seres terrestres ven que me elevé entre entes celestes, Verme envejecer, ceder, ¡never!...

Una anècdota arran d’aquesta cançó és a l’anunci que el Ministerio de Sanidad i Con­ sumo fa, a partir de novembre de 2008, per a la campanya per a la prevenció d’embarassos no desitjats. En el vídeo, una parella a punt de tenir una relació sexual conversen sobre l’ús del preservatiu en clau de rap:

“­¡Stop! Tronco, yo no corono rollos con ‘bombos’ o condón o yo pongo stop. Como fosos, como pozos, somos dos. O con condón ... o yo sobro. ­ ¡Bombón...! Yo propongo condón como modo. Lo cojo, lo toco, lo pongo, con condón yo floto pronto. ­ Sólo con condón. ­ Sólo con coco.”

L’ús de la lletra o com a única vocal i el mot condón que també apareix al tema de Nach “Os jodo con condón, con don, conpón como yo costoso...” ha portat el raper a escriure la seva opinió al respecte en l’apartat “Reflexiones” del seu lloc web:

“[…] En un principio mi indignación tenía que ver con el hecho de que el tema se pa­ reciera tanto al mío y que otra vez se volvía a hacer una campaña donde el hip hop

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

24

aparecía sin tener en cuenta la esencia de este estilo musical donde se notaba que gente ajena al hip hop hacían uso de él para hacer algo moderno y juvenil […] Una campaña publicitaria hecha en rap y con la vocal “0”, semejante en forma y con diez palabras iguales a mi tema, gran parte de la comunidad hip­hop riéndose de ella, y parte de mis seguidores (y los que no lo son tanto) pensando que yo tengo al­ go que ver con ella, y yo sin comerlo ni beberlo en medio de esto, o por lo menos así es como me sentí...”

Recapitulant. El rap ha evolucionat els últims anys cap a un major grau de reconeixe­ ment degut, en part, a què la introducció d’aquest tipus de música en els circuits comer­ cials s’ha assolit amb l’èxit que demostren el nombre de vendes i els de joves seguidors. D’altra banda, i sense abandonar els temes clàssics d’exaltació del propi moviment i de denuncia social de situacions desfavoridores i de marginalitat, el rap s’ha anat nodrint d’altres temàtiques d’interès general en el món actual i alguns rapers donen a les seves rimes unes formes més intimistes i poètiques, que alhora serveixen per a retroalimentar l’èxit. Aquesta és, doncs, la idea que s’ha volgut exemplificar analitzant el cas de l’MC Nach i comentant algunes de les seves cançons.

A MANERA DE CONCLUSIÓ... La visió del hip­hop, i del rap en concret, que s’ha volgut donar ha estat la d’un procés evolutiu que, com a tal, ha propiciat importants canvis des de la primera època, tant es­ tadounidenca com espanyola. L’arrelament inicial a una raça i a uns barris marginals ha produït una identitat social, pròpia de la música popular contemporània, que en el cas espanyol no s’ha d’entendre com una mimesi de la identitat nord­americana, sinó com una adaptació a altres condicionants més autòctons, la tradició (la d’aquí), la marginació social i la pertinença al grup (als barris de les grans ciutats o d’altres ciutats perifèri­ ques) i la denúncia o reivindicació social i política, sempre des de la perspectiva d’un fenomen cultural jove i oposat al discurs oficial. L’èxit del moviment entre seguidors cada cop més diversos i de diferent procedència, produeix un augment d’expectatives, tant en els autors com en les discogràfiques que produeixen la seva música, que porta a la paradoxa de la integració, de vegades traumà­ tica, d’aquesta identitat contrària al discurs oficial en els circuits comercials. Això produeix dos canvis importants, el rap (i molts dels rapers americans, però també espanyols) passen a formar part de la societat de consum i de les seves maneres i, d’altra banda, el continguts de les cançons afegeixen altres temàtiques i totes, les noves i les clàssiques, se solen tractar des d’una perspectiva més genèrica i per tant fora del loca­ lisme dels inicis.

Tant l’exemplificació d’aquests dos canvis amb casos concrets com la revisió de l’obra d’un dels rapers més emblemàtics del rap actual en espanyol, no han tingut cap mena de pretensió exhaustiva, per altra banda difícil en el cas d’un autor tan prolífic com Nach. L’agrupament temàtic que s’ha fet de l’obra d’aquest darrer autor, s’ha d’entendre com un dels possibles i les cançons comentades s’han de considerar com una lectura aproxi­ mada, també entre d’altres possibles.

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

25

En tots els casos, la revisió ha estat una manera d’exemplificar que els plantejaments del que ara es rapeja disten molt de la filosofia inicial del hip­hop. Potser no seria agosarat dir que la música rap actual, tot i mantenir les formes i els referents del hip­hop, degut als èxits de vendes, a les legions de seguidors diversos, a les temàtiques i a les bases musicals més treballades, s’atansen a allò que fins no fa gaire era la “cançó protesta” dels cantautors i el seu ús de la denúncia social i de la marginació per motius de classe i d’ideologia... salvant totes les distàncies que calguin i amb perdó dels puristes.

... I FINAL OBERT

Un exercici de les característiques d’aquest treball no pot quedar, ni molt menys, tancat. Són molts els rapers actuals de gran volada que poden ser motiu d’una anàlisi com la que s’acaba de fer i d’altres no tan coneguts que diuen coses dignes de ser comentades. I queden qüestions pendents. Algunes:

La irrupció recent (2006) del “rap pijo” de Porta, nascut al barri barceloní de Sarrià, amb més seguidores que seguidors i amb més detractors que seguidores, i les polèmi­ ques organitzades al seu voltant. La precarietat del rap en català (si és que el poc que hi ha és rap...).

L’adaptació del rap a les tecnologies de la informació i la comunicació amb nombrosís­ sima presència a Internet de tot tipus de llocs web, des de notícies, històries i enciclopè­ dies a bases de dades i pàgines oficials (i no tan oficials) dels MC de més èxit. El carrer del hip­hop és ara la xarxa i la identitat actual del rap, com en tot, és la globalització.

MATERIALS CONSULTATS

Hipflow (2006), núm. 25. ISSN: 1698­9546 Hipflow (2007), núm. 35. ISSN: 1698­9546 [ADELL], Joan Elies (2002). “Tecnologías identitarias en un mundo globalizado. Una

aproximación a la escena hip­hop de Barcelona”. Jovenes. Revista de estudios so­ bre juventud. Año 6, núm. 17: p. 202­217

ADELL PITARCH, Joan Elies (2008). Literatura i música. Materials de la UOC. Barcelo­ na: FUOC

MARTORELL, Núria. “L’auge d’una cultura musical. El gran salt del hip­hop”. El Perió­ dico de Catalunya [Barcelona] (8 febrer 2009)

SEISDEDOS, Iker. “Los amos del rap”. El País Semanal [Barcelona] (27 agost 2006) ft. Lloc web de Frank T. [en línia]. htpp://www.frankt.com/ [Consulta 20 febrer 2009] HHDIRECTO (2009). [en línia]. htpp://www.hhdirecto.net/ [Consulta 14­20 febrer 2009] HHG (2005­2008). [en línia]. htpp://www.hhgroups.com/ [Consulta 14­20 febrer 2009]

Xavier Bademunt TREBALL FINAL Música i identitat Curs d’especialització Professor Joan Elies Adell Estudis literaris i tecnologies digitals

26

Hiphopedia. [en línia]. htpp://www.hiphopedia.net/ [Consulta 14­20 febrer 2009] Sitio web oficial NACH (2008) [en línia]. htpp://www.nach.es/ [Consulta 14 febrer

2009] vp. Versos perfectos.(2005­2008). [en línia]. htpp://www.versosperfectos.com/ [Consul­

ta 14 febrer 2009]