guidimakha - codesenvolupament.cat · mali 334198-revista guidimakha v3ok.indd 3 4 1 9 8 -r e vista...

1

GUIDIMAKHAIniciatives de codesenvolupament núm. 1

34198-Revista Guidimakha V3ok.indd 134198-Revista Guidimakha V3ok.indd 1 22/3/17 11:4722/3/17 11:47

2

Amb aquesta col·lecció d’INICIATIVES DE CODESENVOLUPAMENT, des de la Taula Catalana de Codesenvolupament volem presentar programes exitosos per tal que puguin donar-se a conèixer i de mostrar els seus resultats. Volem posar en valor aquesta modalitat de cooperació, ja que som conscients que els projectes de codesenvolupament inicien un canvi estructural o econòmic i acaben propiciant un canvi polític i social. Aquí radica la seva força.


3

Guidimakha

LOCALITZACIÓ I MAPA

Regió de GuidimakhaSuperfície: 10.000 km2Limita a l’oest amb la regió del Gorgol i al nord-est amb la d’Assaba. Al sud-oest amb Senegal i a l’est amb Mali.Població estimada de 204.663 habitants, (Soninkés, Fulas i Maures negres). Recursos: agricultura (sorgo) i ramaderia. Escassa pluviometria, sequera severa en els darrers 10 anys.Capital Selibaby, 2 departaments: Seli-baby i Ould Yengue.Emigració a França, Catalunya, Almeria, Saragossa i Segovia.

DURADA

Comença l’any 2004 amb el projecte d’abastiment d’aigua potable a Bouanze i continua actualment.

FINANÇAMENT

S’han invertit un total de 655.615,92 € en els projectes a la regió del Guidimakha, els finançaments rebuts provenen de:

Aportacions emigrats.

Aportacions de les persones beneficiàries.

Aportacions de l’ONGD Santa Perpètua Solidària (SPSolidària).

Subvencions públiques:• Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.• Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.• Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

TAGANT

INCHIRI ADRAR

TIRIS ZEMMOUR

ALGÈRIA

MARROC

SÀHARAOCCIDENTAL

NOUAKCHOTT

TRARZA

DAKHLETNOUADHIBOU

BRAKNA

ASSABA

CORGOL

GUIDIMAKA

SENEGAL

MALI


4

FINANÇAMENTS REBUTS

943535656,9

215174,79

395349,23Públic

Contrapart

Propi

Persones Beneficiàries

PERSONES BENEFICIÀRIES

Les persones beneficiàries es defineixen a partir dels projectes que s’han executat a cadascun dels poblats on es treballa, cal dir que tot els actuacions executen i prio-ritzen el component de formació i d’apropiació de les activitats.

• Habitants del municipi de Bouanze: sistema d’aigua potable; taller de costura; hort gestionat per les dones; servei de neteja viària, recollida i classificació de residus; formació en reciclatge i selecció de residus; i dotació d’una ambulància.

• Habitants del municipis de Tachott Beranne: sistema d’aigua potable, centre matern-infantil i formació en reciclatge i selecció de residus i dotació d’una ambulància.

• Habitants del municipis de Artemou: construcció d’aules, equipament i re-habilitació de l’escola pública.

FINANÇAMENT IMPORT PERCENTATGE

Públic 395.349,23 € 60,30 %

Contrapart 215.174,79 € 32,82 %

Propi 35.656,0 € 5,44 %

Persones beneficiàries 9.435,00 € 1,44 %

TOTAL 655.615,92 € 100,00 %


5

• Habitants del municipi de Dafort: sistema d’aigua potable.• Habitants del municipi de N’Diao: magatzems per a la cooperativa agrícola i

dotació d’una ambulància.

Localització Temàtica TOTAL PERSONES BENEFICIÀRIES

TOTAL FAMÍLIES

BOUANZEAigua

CooperativaCiutat neta

9.7509.750

10.000

400400400

TACHOTTAiguaPMI

9.50019.000

450800

NDIAO 3.500 44

ARTEMOU 3.500 11

DAFORT Aigua 15.834 650

PARTENARIAT I ORGANITZACIÓ

Entitat catalana. Santa Perpètua Solidària (SPSolidària): És una ONGD de caràcter local, amb base al municipi de Santa Perpètua de Mo-

goda. Fundada al setembre de 1997, no compta amb personal remunerat i són els seus socis i voluntaris els qui s’encarreguen de dur a terme les activitats. Va començar la seva tasca amb projectes de desenvolupament i a demanda d’algunes persones nouvingudes es van plantejar començar a treballar en codesenvolupament. A partir d’aquell moment SPSolidària canvià la seva base organitzativa inicial, formada bà-sicament per persones autòctones i s’hi van afegir grups organitzats de persones migrades, provinents de Mauritània, Senegal, Gàmbia i Marroc. Actualment la Junta Directiva de l’entitat està formada per persones autòctones i migrades.

Entitats Mauritanes:Association Frères Unis de Bouanze (AFUB); Association de Ressortissants de N’Diao;

Groupe d’Animation et Développement à la Basse (GADB); Daforo Kofo; Association de Ressortissants d’Artemou (DIJIKE).

Aquestes entitats constituïdes al Sud, tenen la seva corresponsable tant a les dife-rents localitats d’origen, (fins ara: Bouanze, Artemou, Dafort, Tachott Beranne i N’Diao), com a la diàspora, constituint-se com entitats, tant a l’estat espanyol (Almeria, Sòria), com a Catalunya, (fonamentalment al Vallès), a França (Paris) i a la capital de Mauritània, Nouakchott.

Com a exemple l’ AFUB, va ser Fundada l’any 1975, reuneix la diàspora d’emigrants de Bouanze, tenen l’objectiu de fomentar el desenvolupament de la seva localitat. Els socis que viuen a Europa paguen una quota i, segons el projecte que calgui executar,


6

aporten un suplement a aquesta quantitat. L’associació té antenes a cadascun dels municipis on s’han executat projectes, formada tant per residents mauritans com mauritans de la diàspora, tant a Catalunya com a d’altres regions de l’Estat i d’altres països europeus.

Totes aquestes entitats tenen la mateixa manera de funcionar, són molt similars entre elles i persegueixen els mateixos objectius, tot i que cal recalcar que l’AFUB, ha tingut un paper pioner que les demés entitats han emulat.

Organització del cicle de gestió del projecte, tant al nord com al sud:La característica essencial de l’organització és la participació i implicació, cons-

tant i en tots els passos del cicle de gestió, de la comunitat de persones migrades en origen i la seva organització a Santa Perpètua Solidària.

Cal remarcar que l’ètnia Soninké, predominant al Guidimakha, manifesta una bona predisposició a l’organització social i col·lectiva a l’entorn del projecte derivat de la seva tradició col·lectiva. El cas de Bouanze és un clar exemple d’organització i treball col·lectiu (AFUB) que ha servit de mirall per a totes les entitats dels altres po-blats que n’han reproduït l’organització i el mode de funcionament.

I finalment, dir que el projecte de codesenvolupament adquireix el seu màxim sentit al nord quan les persones migrades, partícips de tot el procés, passen a formar part de Santa Perpètua Solidària, assumint càrrecs a la Junta Directiva, participant en altres projectes diferents al del seu lloc d’origen, essent d’aquesta manera agents socials rellevants en la nostra comunitat.

Resumim els passos que es segueixen per assolir la participació d’ambdues co-munitats, al nord i al sud:

Sistemàtica de la participació:

CONTACTE INICIAL AMB ELS IMMIGRANTS I PLANTEJAMENT DEL PROJECTE

• Les persones nouvingudes s’organitzen per comunitats d’ori-gen i legalitzen la seva organització a Catalunya al registre d’entitats de la Generalitat.

• Inclusió d’aquestes noves entitats a Santa Perpètua Solidà-ria, formant part de la seva estructura amb presència a les assemblees i a la Junta.

• La Contrapart s’organitza i es legalitza a Mauritània (país d’origen dels immigrants i destinació del projecte). És im-portant que la comunitat estigui ben organitzada i que les dones hi participin activament.

• Es torna a fer la identificació del projecte i se n'estudia la viabilitat.


7

FORMULACIÓ • Participació de les persones nouvingudes en l’elaboració i la redacció del projecte, assumint tasques concretes, com són l’obtenció de pressupostos a origen, la relació amb les institucions mauritanes: municipi, alcalde, govern provin-cial i govern estatal (Ministeris competents amb la matèria del projecte).

• Les persones migrades obtenen els permisos necessaris i les validacions del projecte amb els compromisos de la Co-munitat de destinació: Assemblea de notables, Debugumé (cap de la assemblea de caps de família, que representa a tota la comunitat), Associació de dones i també de joves, si existeix.

• El projecte és referendat per tota la Comunitat i es mani-festen els suports i els compromisos que adquireixen en destinació: peonades, contribució econòmica, cessió del sòl, si s’escau, materials, etc.

PLANTEJAMENT DEL PROJECTE A SANTA PERPÈTUA EN JUNTA I ASSEMBLEA ANUAL I RECERCA DE FINANÇAMENT

• El projecte ha de ser aprovat inicialment per la Junta i en segon lloc per l’assemblea general.

• La Junta de l’entitat dirigeix la cerca de finançament amb la participació dels socis i sòcies.

EXECUCIÓ • Establiment de les persones responsables del projecte, tant al nord com a destinació.

• Participació activa de les persones nouvingudes a Santa Perpètua, com a membres de l’entitat.

• En destinació es tria un comitè de gestió del projecte, refe-rendat per l’assemblea de caps de família.

• Seguiment i informació de l’evolució i desenvolupament del projecte, mantenint informada a la junta de qualsevol incidència, dificultat o fita assolida.

• Enviament de factures, informes de gestió, fotografies, etc.

JUSTIFICACIÓ I INFORME FINAL • Les persones responsables del projecte, amb el suport de la Junta Directiva de SPSolidària, elaboren els informes per justificar les subvencions a les institucions donants.

AVALUACIÓ • Viatge al municipi on s’ha executat el projecte d’alguna de les persones responsables del projecte.

• Assemblea comunitària per avaluar-ne l’execució de ma-nera participativa.


8

ORÍGENS I RELAT DE LA INICIATIVA

L’any 2004 Santa Perpètua Solidària va rebre la visita d’un grup d’immigrants mau-ritans, residents al municipi, que volien impulsar un projecte d’abastiment d’aigua al seu municipi d’origen. Aquests companys tenien contacte amb altres immigrants mauritans a França (primer país d’immigració dels mauritans) a Sòria i a Almeria. Havien presentat el projecte a diferents ONG esperant tenir suport, fins a aquell moment sense èxit. El contacte amb SPSolidària el va propiciar el contacte que els immigrants mauritans tenien amb la comunitat gambiana a Santa Perpètua, i que en aquells moment ja participaven en les activitats de l’entitat. Cal dir que tant el gambians com els mauritans són de l’ètnia soninké. La Junta de SPSolidària va reflexionar sobre la demanda i va decidir donar suport al projecte, però amb una condició inicial: les persones migrades mauritanes havien de formar part de l’entitat i havien de participar en el desenvolupament de totes les altres activitats, ja fossin projectes a Mauritània o a d’altres països com en les activitats de sensibi-lització i incidència.


9

Es va aconseguir finançament i es va executar el primer projecte a Bouanze que tenia com objectiu resoldre el dèficit d’aigua potable per als seus habitants. Es va construir un pou, es va realitzar una xarxa de distribució d’aigua potable i es va organitzar la comunitat per al manteniment i per a la gestió del serveis d’aigua potable. La comunitat decideix que el servei d’aigua potable es pagarà per assegu-rar-ne la sostenibilitat i per constituir un fons comú de contingència. A més i com a iniciativa comunitària es va creure oportú, en tenir accés fàcil i abundant a aigua potable, començar una cooperativa agrícola formada per dones que gestionés un hort comunitari. Així doncs les dones, a més de formar part del comitè de gestió de l’aigua i d’haver participat activament en la planificació i execució del projecte, ara estan organitzades en cooperativa i gestionen l’hort i els seus excedents.

La comunitat del sud s’organitza a l’AFUB per gestionar l’execució del projecte i la seva sostenibilitat

TRANSVERSALITAT DE GÈNERE

Constitució del

Comité d’Aigüesper gestionar les

instal·lacions

Es genera ocupació

Es paga el serveid’aigua potable

Constitució dúnfons comú decontingència

Maquinària Font (dones)Mantenimentsi reparacions

Així doncs, en aquell moment es va considerar que el projecte era una bona pràc-tica per les següents raons:

• Integració de la comunitat immigrant a Catalunya.• Contrapart present en tot el cicle del projecte.• Gestió i manteniment del projecte per part de la comunitat.• Es genera ocupació.• Generació de noves activitats de desenvolupament econòmic i social.• Implicació i apoderament de les dones.• Es constitueix un fons comú de contingència.


10

Les dones organitzades en cooperativa decideixen optar per distribuir la pro-ducció de l’hort entre les famílies de les dones cooperativistes i establir un rols de treball voluntari, on hi participen homes i familiars de les cooperativistes. També es plantegen llogar la maquinària que tenen per l’hort, un tractor i un camió, a d’altres comunitats i finalment vendre els excedents de la producció.

El fet que el municipi de Bouanze disposés d’aigua potable, d’una cooperativa agrícola de dones i d’una comunitat organitzada va comportar l’arribada de població veïna al municipi. Servint-se de l’experiència de Bouanze altres comunitats han emu-lat l’experiència tant al nord com a la regió de Guidimakha.


11

Impacte

*dones cooperativistes

* Aparició organització MIXTA de joves (projecte propi)

*Increment nombre de socis i reforç de L’AFUB

* Reforç del paper social de les dones

* Millora de l’economia local

* Disminució de l’emigració a Europa

BORSAd’ajuts socials

MICROCRÈDITSfoment de l’autoocupació

de les dones

Fins a l’actualitat s’han executat els següents projectes:

LOCALITZACIÓ PROJECTE PERIODE

Bouanze Construcció d’un pou per a l’abastiment d’aigua potable

2004

Bouanze Projecte Joan Arbiol, hort i constitució de la cooperativa agrícola de dones

2008 - 2009

Tachott Berane Abastiment d’aigua potable 2008 -2011

Bouanze Ciutat neta 2010

Ndiao Magatzem Cooperativa agrícola 2013

Artemou Dotació d’un edifici d’aules per l’escola 2013

Dafort Abastament aigua potable 2012 -2014

Tachott Cuidem les nostres mares I 2014

Tachott Cuidem les nostres mares II 2015

Tachott Cuidem les nostres mares III 2016

Artemou Arranjament de les teulades de l'escola 2015

Després d’aquesta experiència reeixida de codesenvolupament, de treball con-junt transnacional es vol destacar que durant les eleccions municipals a Bouanze, l’AFUB va decidir donar suport al seu president per presentar-se com a candidat a alcalde, i va sortir electe. D’aquesta manera es pot veure que la societat civil orga-nitzada de forma participativa i amb una actitud de servei ha arribat a incidir molt positivament en la població local fins al punt que els han confiat el govern municipal.

També destaquem la provisió de serveis públics que s’ha fet des del projecte, sobretot pel que fa a l’aigua potable i finalment, i no per això menys important sinó al contrari, l’apoderament de les dones i la seva presència en espais de decisió co-munitaris.


12

Així doncs, tot i que en aquesta experiència podríem destacar molts punts forts i bones pràctiques aplicades, volem subratllar especialment l’apoderament de les dones, el fet organitzatiu, l’apoderament comunitari i la capacitat de la població de replicar l’experiència.

APODERAMENT DE LES DONES

Volem destacar dos fets que exemplifiquen clarament com s’ha aconseguit que a través de la implicació de les dones en la vida comunitària, mica en mica aquestes van prenent més responsabilitats i fan una aportació importantíssima al desenvolu-pament comunitari amb les idees i millores als projectes que duen a terme.

BOUANZE:En el projecte de la cooperativa hortícola de dones que es va començar a exe-

cutar l’any 2008, en un inici la persona responsable de la gestió i de la comptabilitat era un home, donat que les dones no es sentien prou apoderades ni formades per poder dur-la a terme. La cooperativa funcionava però els beneficis eren pocs i no es podien reinvertir per fer millores. En un moment donat les dones van voler respon-sabilitzar-se de la gestió i la comptabilitat, donat que l’home que n’era responsable no era del tot honest.


13

A partir d’aquell moment les dones gestionen la cooperativa i han aconseguit poder tenir beneficiïs que els hi permeten: invertir en nous equipaments, fer el man-teniment, pagar sous a les persones que treballen com assalariades a l’hort i el més important és que han creat una bossa d’ajut social per a dones.

Aquesta bossa permet donar microcrèdits a les dones de la població que han es-tablert petits negocis, s’han establert criteris i s’han fixat terminis de devolució, pres-tant imports petits sense interessos. Aquests petits negocis que gestionen les dones generen ingressos, d’aquesta manera les remeses que envien les persones migrades ja no són només per a la subsistència, sinó que permeten l’estalvi i pensar en un futur millor per a la generacions que pugen.

TACHOTT:


14

A partir de l’Associació de dones s’ha format un grup de dones amb certa pre-sència i reconeixement al poble. Això s’ha assolit gràcies al centre matern i infantil que es va construir, en el marc del projecte, dues dones van aconseguir una beca de formació com a llevadores i una tercera dona es va pagar ella la formació. Totes tres ara ajuden a les dones del poble i dels pobles dels voltants en els temes que fan referència a l’embaràs i al part.

FET ORGANITZATIU I APODERAMENT COMUNITARI

La filosofia de treball com a entitat mixta que assumeix Santa Perpètua Solidària implica des de la seva base la participació activa dels col·lectius de persones migra-des en l’entitat i en la formulació, execució i avaluació dels projectes tant de les seves localitats d’origen com de les dels altres membres d’altres col·lectius que també par-ticipen en l’entitat.

Aquest fet multiplica els efectes de la transnacionalitat, fent-la efectiva tant als pa-ïsos d’origen i destinació com a d’altres països d’origen d’altres membres de l’entitat.

També implica una tasca de cohesió social a Santa Perpètua de Mogoda fent que les persones nouvingudes participin en la vida associativa de la població i esdevin-guin actors actius i participatius amb projectes de transformació social. Fent més efectiva aquesta transnacionalitat i afavorint la participació i el coneixement de no-ves realitats a la població local.

Emfatitzar el fet que les persones migrades provinents de Mauritània (també ho podem veure en persones migrades d’altres països) han fet un gran esforç organitza-tiu intentant aglutinar la diàspora en associacions de desenvolupament i d’incidèn-cia cap als canvis estructurals en els seus països d’origen.


15

A Bouanze es va dur a terme el projecte ciutat neta, que consistia en la formació i informació en temes de salut i higiene urbana i també de recollida, selecció i reciclatge de residus. A Bouanze aquest projecte es va desenvolupar per part de l’organització juvenil “Brigadistes de AFUB “, en correspondència amb els joves Brigadistes SPS de SPSolidària.

Tachott va veure que el projecte portava molts avantatges a les persones residents a Bouanze, i que el poble estava més net i que això també incidia en una millor salut per a totes les persones, però sobretot per als infants. Varen decidir demanar a Bouanze i a SPSolidària els materials de formació i com s’havia fet la campanya per poder replicar-la a Tachott, la varen replicar i d’aquesta manera la població de Tachott gaudeix també de millors condicions d’higiene. Construint també dipòsits segregats per a piles, a mes de formació en classificació, recollida, reciclatge i hàbits saludables.

La iniciativa de replicar la campanya va venir de la preocupació de dones de Tachott, amb la complicitat del responsable de la recollida de residus de la comunitat i cal insistir que es va fer front a totes les despeses generades, amb aportacions comunitàries.

Les persones residents a Artemou, amb l’associació comunitària al capdavant (Dijiké) volien dur a terme un projecte d’abastiment d’aigua per a la població. Van demanar a Santa Perpètua Solidària si els hi podien facilitar els projectes que s’havien portat a terme en altres localitats per poder portar-lo a execució. La població va encarregar i finançar els estudis necessaris i la construcció del pou, de la torre d’aigua i de les infraestructures necessàries, sempre observant el que s’havia executat a Bouanze i Tachott.

Si destaquem la participació activa de les persones migrades en la vida associa-tiva a Santa Perpètua, cal que pensem en els vincles que aquestes persones tenen amb els seus llocs d’origen i que els van portar a crear l’Association Frères Unis de Bouanze per contribuir al desenvolupament del municipi. Aquest vincle, juntament amb el coneixement del context i amb la voluntat d’organitzar-se també al sud, fa que els projectes s’hagin identificat d’una manera participativa i que un dels altres punts forts sigui l’organització i participació al sud.

Aquesta participació al sud sumada a les noves corrents de pensament i d’ac-tuació que venen de les experiències de les persones migrades al nord fan que les mentalitats vagin canviant i que l’apoderament tant personal com col·lectiu de les poblacions del sud augmenti. Aquest canvi de mentalitat impulsat per l’organització del nord es veu en la presència i important participació de joves i dones en l’execució del projecte, que també els apodera personalment i col·lectiva, i els ajuda a tenir major presència i incidència en els espais de decisió.

I finalment no podem oblidar també que aquesta incidència i apoderament co-munitari porta a canvis socials i polítics importants, en aquest cas destacar l’elecció com a alcalde de la municipalitat del president de l’AFUB a Bouanze.


16

A la població de Dafort hi va haver problemes amb la ubicació de la torre d’Aigua i de les canalitzacions, dos barris enfrontats i que no es posaven d’acord. El temps passava i la població no arribava a l’acord. Santa Perpètua Solidària va retirar els fons previstos per a realitzar la construcció de la torre i les canalitzacions. Les dones de la localitat, de tots dos barris, es van posicionar i organitzar, en veure que es perdia un projecte que podia beneficiar molt a la població, sobretot perquè els beneficis es podien veure en les poblacions veïnes on ja s’havia desenvolupat projectes d’aigua potable, com Bouanze i Tachott. Davant de la important i efectiva pressió de les dones de tota la població, finalment les parts es va posar d’acord i van demanar a Santa Perpètua Solidària si podien fer servir els estudis i el projecte, i la mateixa població va col·lectar els diners necessaris per a la construcció del sistema d’abastiment d’aigua potable, demanant que SPSolidaria efectuï el seguiment i la avaluació final del projecte.


17


18


19


20


guidimakha - codesenvolupament.cat · mali 334198-revista guidimakha v3ok.indd 3 4 1 9 8 -r e vista...

Documents