guia metodològica per la redacció de plans locals d ... · redacció i desplegament del seu pla...

Sèrie_Territori 26

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a la millora de la gestió de les polítiques públiques locals.

La Diputació de Barcelona dona suport als ajuntaments en la de�nició de la seva pròpia política d’habitatge, a través de la redacció i desplegament del seu pla local d’habitatge (PLH)

Amb l’objectiu de difondre i consolidar aquests plans com l’instrument de referència on concretar les propostes i els compromisos municipals en matèria d’habitatge, aquesta «Guia metodològica per a la redacció de plans locals d’habitatge» vol servir de referent pràctic per a l’elaboració d’aquest document.

La nova edició de la guia es el resultat d’una re�exió a fons a partir de l’experiència de més de vuitanta plans redactats en els darrers anys, i té per objecte l’adequació dels PLH al context socioeconòmic actual i al nou paper a desenvolupar pel mon local, buscant la seva simpli�cació i l’optimització.

Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i ActivitatsComte d'Urgell, 187, Edifici del Rellotge, 2a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/hua

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori 26

Guia metodològicaper a la redacció de plans locals d’habitatge2014

26

Gui

a m

eto

do

lòg

ica

per

a la

red

acci

ó d

e p

lans

loca

ls d

’hab

itat

ge.

201

4

ISBN: 978-84-9803-688-6

Coberta Guia local-llom 10mm.pdf 1 30/09/14 16:19

Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i ActivitatsEdifici del Rellotge, 2a plantaComte d’Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected] · www.diba.cat/hua

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a la millora de la gestió de les polítiques públiques locals.

La Diputació de Barcelona dona suport als ajuntaments en la de�nició de la seva pròpia política d’habitatge, a través de la redacció i desplegament del seu pla local d’habitatge (PLH)

Amb l’objectiu de difondre i consolidar aquests plans com l’instrument de referència on concretar les propostes i els compromisos municipals en matèria d’habitatge, aquesta «Guia metodològica per a la redacció de plans locals d’habitatge» vol servir de referent pràctic per a l’elaboració d’aquest document.

La nova edició de la guia es el resultat d’una re�exió a fons a partir de l’experiència de més de vuitanta plans redactats en els darrers anys, i té per objecte l’adequació dels PLH al context socioeconòmic actual i al nou paper a desenvolupar pel mon local, buscant la seva simpli�cació i l’optimització.

Consulteu altres publicacions al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria

Guia metodològica per a la redacció de plans locals d’habitatge2014

GUIA LOCALS HABITATGE.indd 1 30/09/14 16:32

Guia metodològica per a la redacció de plans locals d’habitatge2014

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori, 26


Servei de Planificació d’Habitatge i Millora UrbanaGerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i ActivitatsÀrea de Territori i SostenibilitatDiputació de Barcelona

© de l’edició: Diputació de BarcelonaSetembre, 2014

Producció: Gabinet de Premsa i ComunicacióComposició: Anglofort, S.A.ISBN: 978-84-9803-689-3DL: B 18138-2014


Sumari

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Antecedents, marc legal i naturalesa del PLH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Procés de redacció, tramitació i participació ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Síntesi del PLH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

L’estat de l’habitatge al municipi: anàlisi i diagnosi . . . . . . . . . . . . . . 15

1. L’emmarcament urbà i territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 1.1 Situació i estructura territorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 1.2 Estructura urbana residencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 1.3 Rol del municipi en el model territorial residencial existent . . . . . . . . . . . . 18

2. Les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 2.1 Dinàmica demogràfica i residencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 2.2 Oferta i accessibilitat al mercat de l’habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 2.3 Problemàtiques i necessitats d’habitatge assequible i social . . . . . . . . . . . 21

3. El parc d’habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 3.1 Característiques generals del teixit residencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 3.2 La qualitat del parc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 3.3 L’ús del parc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

4. El planejament urbanístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 4.1 Planejament d’aplicació o referència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 4.2 Estat d’execució del sòl residencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 4.3 Potencial i previsions de creixement residencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

5. Els recursos i les iniciatives existents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 5.1 Recursos relacionats amb l’habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 5.2 Patrimoni municipal relacionat amb les polítiques d’habitatge . . . . . . . . . . 36 5.3 Iniciatives en matèria d’habitatge al municipi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

6. Diagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 6.1 Resum: la situació de l’habitatge al municipi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 6.2 Interpretació relacionada: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats . . 41 6.3 Síntesi: elements clau per a la definició de la política local d’habitatge . . . 42


6 Guia metodològica per a la redacció de plans locals d’habitatge

El pla d’acció: objectius, estratègies i propostes . . . . . . . . . . . . . . . . 45

7. Directrius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 7.1 Objectius generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 7.2 Estratègies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

8. Desplegament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 8.1 Objectius específics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 8.2 Programes i actuacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 8.3 Calendari i finançament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

9. Execució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 9.1 Agents de l’habitatge al municipi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 9.2 Gestió del pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 9.3 Mecanismes i instruments de seguiment i avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

10. Programació any 1 (opcional) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61


Presentació

La Diputació de Barcelona, i específicament, la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA), té una llarga tradició de suport als ajuntaments en la definició de la seva política d’habitatge, materialitzada a través de la redacció de prop de vuitanta plans locals d’habitatge (PLH), amb una cobertura territorial i poblacional molt rellevant.

No obstant això, l’agreujament de la crisi econòmica, la pràctica paralització del sec-tor immobiliari, l’eclosió de noves problemàtiques i el context de canvi en les polítiques sectorials de les administracions central i autonòmica, han situat els ajuntaments en un context d’actuació de gran incertesa (poc adient per afrontar els reptes que com-porta la redacció d’un PLH), focalitzant la seva acció en les demandes i necessitats més urgents (sovint, situacions d’emergència residencial i problemàtiques socials associades).

No es pot dir que a data d’avui s’hagin dissipat significativament les dificultats i incer-teses abans esmentades, però sí que s’han anat materialitzant alguns canvis norma-tius rellevants, alhora que s’ha produït una obligada adaptació als nous escenaris amb els quals haurem de conviure en els propers temps.

En aquest context, en els darrers mesos, des de la GSHUA hem portat a terme una reflexió a fons sobre el paper dels plans locals d’habitatge, a partir de l’experièn- cia desenvolupada en anys anteriors, amb la finalitat de minimitzar les deficiències evidenciades i d’adaptar els plans als requeriments de la nova situació.

Fruit d’aquesta feina és aquesta guia, desenvolupada per tècnics de la GSHUA i que ha comptat amb les opinions i les aportacions valuoses d’interlocutors de diverses administracions i de professionals amb trajectòria reconeguda en aquest àmbit.

Les dificultats del moment present, i l’atenció preferent a la gestió de les problemàti-ques més apressants no han de suposar la renúncia a la definició d’una política local d’habitatge pròpia, de caràcter integral, que abordi reptes ambiciosos i on les accions del dia a dia encaixin adequadament amb objectius i iniciatives de més llarg abast.

Marc Castells i BerzosaDiputat delegat d’Infraestructures, Urbanisme i HabitatgeDiputació de Barcelona


Pròleg

La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge defineix el pla local d’habi-tatge (en endavant, PLH) com l’instrument que determina la política municipal d’habitatge i com el marc d’actuació per a la concertació d’aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya. D’acord amb el que es desprèn de la regulació que en fa l’article 14 de l’esmentada llei, el PLH ha d’incloure una triple perspectiva: analítica (en contenir l’estudi i el diagnòstic de la problemàtica municipal en matèria d’habitatge), estratègica (en establir els objectius i les estratègies municipals en matèria d’habitat-ge) i programàtica (en definir i programar les actuacions de l’ajuntament relatives a l’habitatge en un període de sis anys). Pel que fa a la seva tramitació, la Llei requereix el desenvolupament de mecanismes de participació ciutadana al llarg del procés de redacció, la materialització del procediment d’exposició pública, la posterior aprova-ció pel Ple municipal i, finalment, la tramesa del pla a la Generalitat de Catalunya (al departament competent en matèria d’habitatge), que pot requerir de manera motivada la seva modificació atenent a criteris de legalitat, disponibilitats pressupostàries o in-teressos supralocals.

Per a la redacció dels PLH, la Gerència de Serveis d’Urbanisme, Habitatge i Activi-tats va desenvolupar una metodologia específica que ha anat aplicant en els PLH de municipis de la demarcació de Barcelona, i que es va constituir com el principal document de referència per a l’elaboració d’aquest instrument a la resta de Cata- lunya.

L’experiència en tots aquests anys permet fer un balanç crític de la figura dels plans locals d’habitatge, del seu contingut, del seu procés de redacció i aprovació. En pri-mer lloc, els PLH han tingut un paper decisiu en la comprensió i extensió de l’habi-tatge com una política local específica, han ajudat a estendre una visió àmplia, inclu-siva i integrada del tema de l’habitatge (tant en el coneixement i interpretació de la situació existent com en la definició de propostes i actuacions) i, finalment, han estat la via per la qual electes i tècnics s’han familiaritzat amb l’ampli i complex ventall de disposicions i instruments que han aparegut a la darrera dècada. Alhora, també s’han posat de manifest les insuficiències o limitacions d’aquests plans, tal com s’han con-figurat fins al moment: documents de gran complexitat i exhaustivitat –amb un cost i temps de redacció no sempre assumibles–, un excés de rigidesa en les seves de-terminacions i una certa desproporció entre el seu ambiciós contingut i la seva im-plementació real.

A aquestes consideracions, cal afegir-hi les associades a la crisi econòmica i als nous i difícils escenaris que emergeixen. Així, els profunds canvis que estan afectant les



polítiques d’habitatge a Catalunya i en tot el context europeu (socioeconòmics, en el sector immobiliari, en les problemàtiques residencials, en el paper de les administra-cions públiques, en la situació i els requisits d’estabilitat econòmica i financera, en les normatives sectorials etc.) incideixen decisivament en com cal redefinir les polítiques d’habitatge impulsades des dels ajuntaments.

Tot plegat justifica sobradament la necessitat de reformular els PLH, per tal de supe-rar les disfuncions i insuficiències esmentades i amb l’objectiu de reforçar el seu paper central en el disseny i la planificació de l’acció dels ajuntaments en matèria d’ha-bitatge.

Aquesta nova guia pretén respondre a les consideracions anteriorment ressenyades i en garanteix l’ajust a la normativa de referència, però buscant la simplificació, la flexi-bilitat i l’adaptació a les noves circumstàncies.

Pel que fa a la seva estructura, articula els continguts en dos apartats clarament di-ferenciats. El primer bloc, anomenat L’estat de l’habitatge al municipi: anàlisi i diag-nosi, acota els apartats d’anàlisis a cinc capítols: un primer (L’emmarcament urbà i territorial) per tal d’identificar l’impacte del model territorial en el mercat de l’habi-tatge local; un segon (Les persones) dirigit a identificar les problemàtiques de la po-blació del municipi amb relació a l’habitatge; un tercer (El parc d’habitatges) dirigit a identificar les problemàtiques i necessitats d’estat i d’ús dels edificis d’habitatges; un quart, (El planejament urbanístic) destinat a identificar el potencial del sòl residen-cial municipal i sobretot les seves previsions d’execució durant el període de execució del PLH, i un cinquè (Els recursos i iniciatives existents) dirigit a interpretar la capa-citat d’intervenció de l’ajuntament. Pel que fa a les principals novetats que introdueix, cal destacar que:

• Inclou de forma específica l’anàlisi d’aquelles qüestions i problemàtiques relacio-nades amb l’habitatge que han adquirit especial significat els darrers anys: proble-mes de pagament i preservació de l’habitatge, estoc de parc vacant d’obra nova, etc.

• Afavoreix la visió supralocal de la problemàtica de l’habitatge incloent com a nous continguts qüestions com l’anàlisi del rol del municipi en el model territorial català, de les característiques del mercat de l’habitatge supralocal que poden influir en la política municipal, o la identificació dels fluxos residencials intermunicipals (passats i previstos) més significatius i la seva interrelació amb les característiques del mer-cat de l’habitatge (preus i volum de l’oferta, renda de les llars).

• Redueix el pes estratègic de les quantificacions (incloses com un element més de les anàlisi i no tant com objecte final de la diagnosi, i proposades amés en clau d’escenaris diversos i forquilles), i s’ha fet èmfasi en la dimensió qualitativa i relacional de la diagnosi.

• Fomenta la utilització de fonts sistemàtiques de dades, per fer menys requeriments a treballs específics i/o de camp.


Pròleg 11

El segon bloc, anomenat El pla d’acció: objectius, estratègies i propostes, articula la di-mensió propositiva del PLH en tres nivells que es relacionen entre ells. El primer, de ca-ràcter polític i estratègic, es dirigeix a establir les aspiracions i prioritats que hauran de guiar l’acció municipal en matèria d’habitatge durant els propers sis anys (objectius ge-nerals i estratègies); el segon, de caràcter més tècnic i operatiu, orientat a apuntar les mesures a emprendre per aconseguir els resultats esperats (objectius específics, pro-grames i actuacions, calendari i finançament); el tercer, destinat a impulsar i afavorir l’execució del pla mitjançant la identificació dels agents i els gestors encarregats de l’im-puls, seguiment i avaluació del pla, com també les eines i indicadors que han de facili-tar-ne la tasca. Pel que fa a les principals novetats que introdueix, cal destacar que:

• Concreta, limita i deixa a consideració municipal el grau de detall del contingut pro-gramàtic del pla, que es proposa concretar bàsicament a escala de programa, i no tant a escala d’actuació. En aquest sentit, s’entén que el grau de concreció dels continguts de cada programa, adaptats a la voluntat municipal, haurà de perme-tre’n la utilització com a full de ruta per a la seva execució posterior.

• Limita i flexibilitza la programació econòmica dels programes i actuacions, posant l’èmfasi en les possibles formes de finançament, i no tant en la descripció del pres-supost estimat detallat de cadascuna de les actuacions. Igualment, se suprimeix l’apartat específicament dedicat a identificar la proposta de compromisos financers municipals que requereixen un concert amb la Generalitat de Catalunya, que pas-sa a formar part de l’apartat dedicat genèricament al finançament del pla.

Anàlisi

Argumentació i síntesi

Interrelació i síntesi(DAFO)

Visió integrada

FASE B. EL PLA D’ACCIÓ...

PLH: Fase A. L’estat de l’habitatge al municipi

EMMARCAMENT URBÀ I

TERRITORIAL

PAPER MUNICIPI CONTEXT

TERRITORIAL RESIDENCIAL

PERSONES

PROBLEMÀTIQUES I PERSPECTIVES

ACCÉS I MANTENIM. HABITATGE

PARC D’HABITATGES

PROBLEMÀTIQUES I PERSPECTIVES

PARC RESIDENCIAL

PLANEJAMENT URBANÍSTIC

PREVISIONS EXECUCIÓ SÒL RESIDENCIAL

RECURSOS I INICIATIVES

CAPACITAT INTERVENCIÓ

MUNICIPAL

DEBILITATS

FORTALESES

AMENACES

OPORTUNITATS

Diagnosi



• Manté el contingut i es reforça qualitativament la formulació dels òrgans, mecanis-mes i eines de gestió, seguiment, i avaluació del pla.

Aquesta voluntat de garantir l’adaptabilitat del grau de concreció de la dimensió pro-positiva de cada pla a les necessitats, possibilitats i voluntats de cada ajuntament es complementa amb un quart nivell de caràcter optatiu per a aquells municipis que vul-guin avançar cap a l’execució de les propostes plantejades. En aquest sentit, es pro-posa amb caràcter opcional la incorporació d’un nou apartat dedicat a la concreció del programa d’execució del PLH durant el primer any del seu desplegament.

Finalment, cal fer esment del caràcter orientador d’aquesta guia, que està concebuda especialment com un instrument de suport als equips redactors del PLH que redacta la GSHUA de la Diputació de Barcelona a petició dels ajuntaments, i que en tot cas, haurà d’adaptar-se a les característiques de la problemàtica específica de cada mu-nicipi i a les possibilitats i voluntat d’anàlisi i d’intervenció de cada ajuntament.

FASE A. L’ESTAT DE L’HABITATGE AL MUNICIPI...

Què?

Com?

Quant?

PLH: Fase B. El pla d’acció municipal

DIRECTRIUSVisió política i estratègica

DESPLEGAMENTInstrumentació tècnica

i operativa

EXECUCIÓGestió, avaluació

i seguiment

PROGRAMACIÓ ANY 1(opcional)

OBJECTIUS GENERALS

ESTRATÈGIES

OBJECTIUS ESPECÍFICS

PROGRAMES I ACTUACIONS

AGENTS, GESTORS INDICADORS

(proposta) CONSIGNACIÓ

PRESSUPOSTÀRIA I RESPONSABLES

ANY 1


Introducció

Continguts:

• Descripció dels antecedents del pla local d’habitatge (en endavant PLH) elaborat, de l’origen de la seva formulació, del marc legal que el fonamenta i de la naturalesa que aquests textos normatius li atorguen.

• Descripció del procés seguit per a la redacció del PLH, que comprèn, com a mí-nim, la durada i les fases del procés d’elaboració del pla, així com també els agents implicats i la seva funció. Igualment, descripció del procés d’informació pública i del procés de participació ciutadana realitzats.

• Síntesi-resum del diagnòstic i propostes del pla.

Fonts i enfocament metodològic:

• Descripció dels antecedents: es farà a partir de la informació municipal disponible

(acord de formulació del pla per part de l’ajuntament, i, quan escaigui, conveni d’assis-

tència Ajuntament–Diputació de Barcelona, PLH anteriors) i del marc normatiu vigent.

• Descripció del procés de redacció del PLH: es farà una síntesi dels informes dels

processos d’exposició pública i de la memòria de participació ciutadana, que s’hau-

rà d’incorporar com a annex al document final del PLH.

Orientació i novetats:

Es proposa mantenir un primer apartat introductori en el qual es descriguin els antece-

dents, la base legal, el procés d’elaboració i tramitació desenvolupat, i una síntesi del pla.

En aquest sentit, l’apartat manté l’estructura de la proposta metodològica anterior, si bé

s’ha tret la referència a l’estimació i la justificació de l’assoliment de l’Objectiu de Solida-

ritat Urbana fins al moment en què s’aprovi un nou tractament legal d’aquesta determina-

ció o es desenvolupi el reglament que l’ha de concretar, com també els supòsits que obli-

garien a reformular el PLH abans que en finalitzi el període de programació de sis anys,

entenent que amb una formulació de PLH més flexible com la que es proposa no caldrà

tenir en compte aquesta qüestió.



• Incorporació dels informes dels processos d’exposició pública i de la memòria

de participació ciutadana:

– Pel que fa a l l’informe del procés d’exposició pública, haurà d’incloure, com a mí-

nim, la descripció de les seves fases i dates prinicipals, l’anàlisi i valoració de les

aportacions realitzades, i la descripció de la forma de devolució o de retorn als

participants.

– Pel que fa a la memòria de participació ciutadana, haurà de descriure de manera

detallada el procés de participació seguit i els resultats, i haurà de contenir, com

a mínim, la descripció dels instruments de participació (sessions informatives, au-

diències públiques, tallers, etc.) que hagin articulat el procés de participació ciu-

tadana escollit, l’anàlisi i la valoració de les aportacions realitzades en el si del pro-

cés participatiu (tant les incorporades a la diagnosi i proposta d’actuacions, com

les desestimades) i la descripció de la forma de devolució o de retorn dels resul-

tats del procés participatiu que es va fer als participants en el procés (informes,

notificacions, presentacions públiques, etc.).

• Síntesi del PLH: la informació s’extreurà principalment de la diagnosi i del segon bloc,

en què es definirà el pla d’acció municipal per als propers sis anys, i inclourà un qua-

dre o diagrama resum en què se sintetitzin i interrelacionin els objectius, les estratè-

gies, els programes i les actuacions del pla. Extensió recomanada: 3-6 págines.


L’estat de l’habitatge al municipi: anàlisi i diagnosi


1. L’emmarcament urbà i territorial

1.1 Situació i estructura territorials

Continguts:

• Breu descripció de la situació del municipi dins de Catalunya i del seu encaix dins de les divisions territorials d’àmbit superior (província, regió o vegueria, comarca), com també d’altres realitats supramunicipals significatives (àrees metropolitanes, mancomunitats, àrees de muntanya, etc.).

• Breu descripció de l’estructura del territori del terme municipal, destacant la iden-tificació, l’enquadrament territorial del nucli o nuclis de població existents.

• Es recomana l’elaboració de plànols o infografies on es representi la situació i l’es-tructura territorials del municipi, incloent els nuclis o nuclis urbans existents (si con-vé) i els principals elements de l’estructura del territori (rius i rieres, xarxa viària i ferroviària, etc.).


• La informació per elaborar aquest apartat s’extraurà del web del Departament de

Territori i Sostenibilitat (planejament territorial), del Registre de Planejament Urbanís-

tic de Catalunya (RPUC) i del Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC), complementada

amb informació municipal, la interpretació de fotografia aèria i l’observació sobre el

terreny.


Es proposa la incorporació d’aquest apartat nou per contextualitzar el municipi amb re-

lació al model territorial en què s’emmarca, conèixer-ne l’estructura i identificar el paper

que té en un mercat de l’habitatge de dimensió eminentment supralocal.



1.2 Estructura urbana residencial

Continguts:

• Descripció de l’estructura urbana residencial del nucli o, si escau, dels nuclis de població existents, posant l’accent en els barris o zones urbanes en què es divideix, el seu origen i funció respecte del conjunt del teixit urbà municipal, i de l’estructura viària principal, els equipaments i les dotacions importants que poden tenir influèn-cia amb relació a la política d’habitatge del municipi, etc.

• Es recomana l’elaboració de plànols o infografies on es representin els nucli o els nuclis urbans i es descriguin gràficament els aspectes més destacats a l’apartat.


• La informació per elaborar aquest apartat s’extraurà de la informació del Registre de

Planejament Urbanístic de Catalunya (RPUC), del Mapa Urbanístic de Catalunya

(MUC) i del web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Ca-

talunya, complementada amb informació municipal, la interpretació de fotografia

aèria i l’observació sobre el terreny.

1.3 Rol del municipi en el model territorial residencial existent

Continguts:

• Descripció del paper i de la funció del municipi en el model i el mercat residencial de l’entorn, assenyalant les qüestions que puguin influir en la política local d’habi-tatge (municipi localitzat en una zona significativament turística; condicionat per la funcionalitat d’un o diversos municipis grans propers; que exerceix un rol de capi-talitat o centralitat sobre el seu entorn; localitzat en una zona en què es preveuen importants creixements els propers anys, etc.).

• Identificació del rol que el planejament territorial vigent atorga al municipi o als nu-clis del municipi, i específicament l’estratègia o estratègies de desenvolupament urbanístic establertes pel pla territorial parcial de què formi part el municipi.

• Es recomana l’elaboració de plànols o infografies on es representi el rol del muni-cipi en el model residencial de l’entorn en què es localitza i dels aspectes més des-tacats a l’apartat.


• La informació per elaborar aquest apartat s’extraurà del web del Departament de

Territori i Sostenibilitat (planejament territorial), complementada amb informació mu-

nicipal, la interpretació de fotografia aèria i l’observació sobre el terreny.


2. Les persones

2.1 Dinàmica demogràfica i residencial

Continguts:

• Descripció de les característiques demogràfiques del municipi que siguin rellevants per aproximar-se al coneixement de les necessitats i demandes potencials d’habi-tatge de la població, analitzant les principals variables relacionades amb:

– L’estructura i dinàmica de la població: volum (nre.), evolució, components de crei-xement (moviment natural i migracions), estructura per sexe i edat, nacionalitat.

– L’estructura i dinàmica de les llars: volum (nre.), evolució, dimensió mitjana i tipo-logia.

• La caracterització dels moviments residencials intermunicipals dels darrers anys (origen-destí i edat) i la seva interrelació amb el mercat de l’habitatge.


Una vegada realitzada la contextualizació territorial de la situació de l’habitatge, es pro-

posa la inclusió en un únic apartat de totes les qüestions que tenen a veure amb la iden-

tificació i l’estimació de les problemàtiques i les necessitats de la població amb relació

a l’habitatge. L’apartat inclou:

• L’anàlisi de l’estructura i de la dinàmica demogràfica i residencial del municipi. La prin-

cipal novetat és la simplificació de la metodologia emprada per fer les projeccions

demogràfiques i de llars, com també la inclusió d’un apartat d’anàlisi nou dels movi-

ments residencials intermunicipals.

• L’anàlisi de les possibilitats de la població. Aquest nou apartat agrupa tant el conei-

xement dels ingressos o de la situació sociolaboral de la població, com de les carac-

terístiques del mercat i les condicions de finançament.

• La identificació i l’estimació de les necessitats de la població amb relació a l’habitat-

ge. En aquest sentit, es manté l’estimació de les necessitats d’accés, es proposa com

a novetat el tractament específic de les estimacions dels problemes per mantenir l’ha-

bitatge, es duu a terme una millora qualitativa i un aprofundiment metodològic en el

tractament de les persones en risc d’exclusió social-residencial, i es simplifica i flexi-

bilitza el càlcul metodològic de les diferents estimacions.



• La projecció de la població i de les llars (necessitats totals d’habitatges) del muni-cipi pels sis anys d’aplicació del pla local d’habitatge.


• Dinàmica i estructura demogràfiques de la població i les llars: es realitzarà a par-

tir del càlcul i la interpretació de les dades existents a l’Institut Nacional d’Estadís-

tica (en endavant INE) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (en endavant IDESCAT).

S’hi incorporaran taules i gràfics recollint els aspectes analitzats.

• Caracterització dels fluxos residencials intermunicipals: es realitzarà, sempre que

sigui possible, a partir de l’anàlisi, l’explotació i la interpretació de les dades del pa-

dró municipal, i s’haurà acordat prèviament amb l’ajuntament, els municipis o els

àmbits supramunicipals de referència per calcular aquests fluxos. Quan no sigui

possible treballar les dades del padró per calcular aquests fluxos, es realitzarà mit-

jançant l’opinió i coneixement dels interlocutors polítics i tècnics municipals.

• Projeccions de població i de llars/habitatges totals: sempre i quan no hi hagi unes

estimacions de població i de llars del municipi elaborades recentment i que es con-

siderin vàlides, caldrà elaborar unes noves projeccions a partir de les dades esta-

dístiques depurades més recents disponibles (INE, IDESCAT), complementades

amb la informació disponible del darrer padró municipal.

Per a les projeccions de població s’utilitzarà el mètode de components en el cas de

municipis o àmbits supramunicipals superiors als 250.000 habitants, i de pes (a par-

tir de les projeccions comarcals elaborades per l’IDESCAT) per a la resta de munici-

pis. Es proposa treballar amb escenaris (mínim 3) mostrant finalment els resultats

com una forquilla amb mínim i màxim arrodonits. Per a les projeccions de llars, s’uti-

litzarà el mètode de persona principal per municipis o àmbits supramunicipals supe-

riors als 250.000 habitants, i el de dimensió mitjana de la llar per a la resta municipis.

Es proposa treballar amb escenaris (mínim 2) mostrant finalment els resultats com

una forquilla de mínim i màxim arrodonits. Igualment caldrà aproximar-se a quina

proporció de les llars estimades seran de nova creació.

2.2 Oferta i accessibilitat al mercat de l’habitatge

Continguts:

• Descripció de la dinàmica constructiva dels darrers anys, comparada amb l’àmbit funcional d’habitatge, la comarca, la província i el conjunt de Catalunya, i diferen-ciada per tipologia d’habitatge.

• Descripció de les característiques de l’oferta d’habitatges: volum, tipologia (obra nova/segona mà; unifamiliar/plurifamiliar), superfície, règim de tinença, preus (dife-renciats segons règim de tinença), condicions de finançament de les transaccions (tipus d’interès i durada del préstec), i incidència fiscal (impostos). Sempre i quan

2. Les persones 21

sigui possible, comparació del preu mitja de l’habitatge en oferta amb les dades dels municipis propers o amb els que hi hagi significatius fluxos d’entrada i sortida de la població, de la comarca, de la província i de Catalunya.

• Aproximació a les possibilitats de la població potencialment demandant d’habitat-ge (renda de les llars, taxa d’ocupació, característiques personals i familiars). Sem-pre i quan sigui possible, comparació de les dades d’ingressos i taxa d’ocupació de la població del municipi amb les dades dels municipis propers o amb els que hi hagi significatius fluxos d’entrada i sortida de la població, de la comarca, de la pro-víncia i de Catalunya.


• Dinàmica constructiva: es farà a partir de l’anàlisi, l’explotació i la interpretació de

les dades dels col·legis d’aparelladors, accessibles per mitjà de l’Observatori d’Ha-

bitatge de la Diputació de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de

la Generalitat de Catalunya.

• Característiques de l’oferta: es farà a partir de l’anàlisi, l’explotació i la interpretació

de les dades dels webs portals immobiliaris, fiances de lloguer dipositades a l’Institut

Català del Sòl (INCASÒL), i de l’Observatori d’Habitatge de la Diputació de Barcelona.

• Aproximació a les possibilitats de la població: es farà a partir de l’anàlisi, explotació

i interpretació de les dades de Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD), de l’Enques-

ta de Població Activa (EPA), del Banc d’Espanya, o del Departament de Treball (ac-

cessibles majoritàriament a partir de l’Observatori d’Habitatge i de la iniciativa Her-

mes de la Diputació de Barcelona), de l’Enquesta de la Joventut de Catalunya, i/o de

l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya, complemen-

tades amb informació municipal (especialment del Registre de Sol·licitants d’Habitat-

ge Protegit, si n’hi ha).

2.3 Problemàtiques i necessitats d’habitatge assequible i social

Continguts:

• Identificació dels grups de població del municipi amb dificultats per mantenir o accedir a un habitatge a preu assequible. A priori, i entenent que aquests grups poden variar en cada municipi, podrien estar configurats per:

– Població jove potencial amb necessitat d’emancipar-se o accedir per primera vegada a un habitatge.

– Població amb problemes de pagament o amb risc de pèrdua de l’habitatge.1

1. Sobre la base de la tipologia ETHOS de col·lectius en risc o estat d’exclusió social-residencial, excloent aquelles

situacions que ja s’analitzin en altres apartats del pla com la sobreocupació, l’infrahabitatge o en alguns casos els

problemes de pèrdua d’habitatge per problemes de pagament. En aquest sentit, si les problemàtiques de pagament



– Població en risc o estat d’exclusió social-residencial.

– Altres (si escau): gent gran, canvis en l’estructura familiar, etc.

• Estimació de les necessitats d’habitatge o de solucions residencials en condi-cions assequibles de la població municipal pels sis anys d’aplicació del pla local d’habitatge.


• Identificació i tipificació dels col·lectius amb dificultats per mantenir o accedir a

un habitatge assequible: a partir de l’anàlisi, explotació i interpretació de la infor-

mació aportada per l’ajuntament (en especial pels serveis socials, l’oficina local d’ha-

bitatge i el Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit, si n’hi ha), complementada

amb la informació generada en altres apartats del pla (dinàmica constructiva, carac-

terització de l’oferta i aproximació a les possibilitats de la demanda potencial).

• Estimació de les necessitats relacionades amb problemàtiques socials d’habitat-

ge: aproximació quantitativa als col·lectius amb dificultats d’accés o de precarietat en

la tinença que s’hagin identificat, descrivint la forma d’aproximar-se o calcular aques-

tes estimacions, i mostrant els resultats en nombre de llars i forquilles amb un màxim

i un mínim arrodonits. D’entrada, es proposa la manera següent d’estimar quantitati-

vament las necessitats d’alguns dels principals tipus de col·lectius o situacions de ne-

cessitat d’habitatge social:

– Primer accés: s’estimarà, sempre que sigui possible, a partir de la identificació dels

joves que viuen en llars adultes a partir de les dades del padró. Si no es disposa

d’aquesta informació es prendrà com a referència l’estructura d’edat del municipi

a partir de les dades de l’IDESCAT. En tots dos casos es recomana considerar com

a joves les persones entre 18 i 34 anys, entenent que les situacions entre el grup

de 18-25 anys i el de 26-34 son generalment molt diferents.

A partir de l’aproximació al volum brut de població jove no emancipada, s’apro-

fundirà en el coneixement de quin volum d’aquesta població podria necessitar o

demandar un habitatge mitjançant l’anàlisi i la interpretació de les dades del capí-

tol d’emancipació domiciliària i família de l’Enquesta de la Joventut de Catalunya

2012. Posteriorment, caldrà procedir a la transformació del nombre de joves que

potencialment requereixen o demanden emancipar-se en llars, aplicant un coefi-

cient de reducció que caldrà estimar en cada cas a partir de la interpretació de la

resta d’indicadors indirectes analitzats en el capítol,2 moment en el qual es podrà

establir un llindar de necessitats d’habitatge assequible, amb una forquilla de mí-

nim i màxim arrodonits.

no són molt rellevants al municipi, es recomana no tractar-las específicament com una tipologia de dificultats o

necessitats, sinó integrar-les dins de les problemàtiques d’exclusió social-residencial.

2. Que en tot cas pot oscil·lar entre un màxim de 2 (això significaria que tots els joves del municipi formen llar al ma-

teix municipi i tots en parella) a un mínim d’1,2 (això significaria que tots els joves s’emancipen en el mateix munici-

pi i quasi bé cap d’ells en parella).


2. Les persones 23

– Població amb problemes de pagament: les problemàtiques de pagament de la hi-

poteca s’identificaran a partir de les dades del Servei d’Intermediació en Deutes

de l’Habitatge (en endavant SIDH) de la Diputació de Barcelona, o en cas que l’Ajun-

tament no tingui conveni per al SIDH, a partir de les dades de serveis so-

cials i de l’oficina local d’habitatge (si n’hi ha), categoritzant la problemàtica sem-

pre que sigui possible segons la seva situació (hipoteca pont, en fase d’execució

hipotecària, en fase de subhasta o llançament).

Les problemàtiques de pagament del lloguer s’identificaran a partir d’informació

qualitativa dels serveis socials i/o d’habitatge municipals, i s’analitzarà, si és pos-

sible, en quants casos s’acompanyen d’altres tipus de necessitats objecte de su-

port dels serveis socials municipals. Atès que aquests problemes de pagament

poden trobar-se també en l’apartat de llars en risc d’exclusió social caldrà evitar

duplicitats en la mesura que sigui possible.

Sobre la base dels casos ja detectats, es proposa aproximar-se a l‘evolució fu-

tura de la problemàtica a partir de la interpretació i l’explotació d’indicadors

indirectes analitzats en altres apartats d’aquest capítol (previsions previsibles

dels preus de l’habitatge, ingressos de la població, taxa d’ocupació, etc.), la

valoració de l’equip redactor i l’opinió i coneixement dels interlocutors munici-

pals.

– Llars en risc d’exclusió social-residencial: s’estimaran a partir de l’anàlisi, l’explo-

tació i la interpretació de la informació quantitativa i qualitativa que aportin els ser-

veis socials, l’oficina local d’habitatge (si n’hi ha) i la resta d’interlocutors municipals

relacionats amb aquestes problemàtiques; es categoritzaran en els següents ni-

vells (fonamentats en la classificació ETHOS):

Exclusió residencial manifesta: persones sense habitatge propi i persones

sense sostre.

Risc greu d’exclusió residencial: persones vivint sotmeses a violència domès-

tica, llars habitant estructures temporals, ruïnoses o barraques, càmpings o

caravanes.

Risc lleu d’exclusió residencial: habitatges que no acompleixin la normativa

vigent, sotsarrendament informal, acollida familiar.

Tot i que l’exclusió social-residencial sovint és la combinació de problemàtiques

laborals, socials i residencials, es tractarà d’esbrinar en quins supòsits correspon

a les polítiques d’habitatge donar resposta o col·laborar amb els serveis socials

en la resolució d’aquests problemes.

Finalment, es proposa aproximar-se a l‘evolució futura de la problemàtica a partir

de l’explotació i la interpretació d’indicadors indirectes, la valoració de l’equip re-

dactor i l’opinió i el coneixement dels interlocutors municipals.

– Altres: en funció de la naturalesa dels col·lectius amb problemàtiques i necessitats (gent

gran, canvis en estructura familiar, etc.), s’estimaran a partir de la interrelació dels se-

güents: les projeccions de població i llars realitzades, la informació estadística dispo-

nible, la informació i opinió municipal, i la valoració de l’equip redactor.


3. El parc d’habitatges

3.1 Característiques generals del teixit residencial

Continguts:

• Descripció del volum (nombre d’edificis i habitatges) i de les característiques mor-fològiques i tipològiques del parc residencial del municipi, com també dels nuclis, barris o zones urbanes que el componen: antiguitat, tipus de teixit, tipologies edi-ficatòries, densitat residencial, superfície i alçada dels edificis i superfície dels ha-bitatges.

• Es recomana l’elaboració de plànols o infografies on es representin les caracterís-tiques morfològiques i tipològiques del parc residencial i es diferenciïn els nuclis, els barris o les zones urbanes.


Una vegada analitzada la situació dels habitants del municipi amb relació a l’habitatge,

es proposa tractar l’anàlisi de les característiques i de la qualitat del parc, com també

de les problemàtiques amb relació a l’estat (necessitats de rehabilitació, renovació, mi-

llora del parc) i l’ús (parc vacant, sobreocupació) del parc residencial. En aquest sentit,

si bé l’apartat manté en línies generals l’estructura d’anàlisi de la proposta metodològi-

ca anterior, inclou significatives novetats:

• Es fa èmfasi en l’anàlisi de la qualitat del parc i es proposa un grau de detall més gran

en la identificació, la caracterització i l’estimació de les necessitats de renovació, re-

habilitació i millora del parc residencial, donant un pes important a les inspeccions vi-

suals que complementin el tractament de dades estadístiques i d’informació munici-

pal existents. Igualment, s’inclou com a novetat l’obligació de fer una aproximació al

grau d’eficiència energètica del parc, tot i tenir present la pràctica absència de dades.

• Pel que fa a l’ús de l’habitatge s’inclou com a novetat l’anàlisi del parc vacant d’obra

nova existent al municipi, diferenciat del parc vacant de segona mà, i es proposen

ajustos metodològics per facilitar l’aproximació més detallada possible garantint el

compliment de la normativa de protecció de dades.




• Es farà a partir de l’anàlisi, l’explotació i la interpretació de les dades del Censo de

Población y Vivienda 2011, complementades amb les dades del Cadastre (per co-

nèixer la superfície útil dels habitatges i caracteritzar tipològicament els edificis i ha-

bitatges) i les inspeccions visuals de l’equip redactor.

• Pel que fa a l’anàlisi desagregada per nuclis, barris o àrees urbanes, no s’haurà de fer

una explotació estadística rígida de les dades per secció censal del Censo de Pobla-

ción y Vivienda 2011 (en el cas que s’hagin publicat) o de la informació desagregada

per unitats inframunicipals que permet el Cadastre, sinó la interpretació d’aquestes

dades amb relació a la identificació dels àmbits i sectors urbans que configuren el

municipi identificats per part d’interlocutors municipals.

3.2 La qualitat del parc

Continguts:

• Descripció de les característiques físiques del parc residencial dels nuclis, els bar-ris o les zones urbanes del municipi: estat de conservació, accessibilitat, eficiència energètica i situacions d’infrahabitatge, com també de la seva concentració espa-cial en determinats àmbits, barris o sectors urbans.

• Descripció de la dinàmica rehabilitadora i de manteniment (tant pública com priva-da) del parc d’edificis i habitatges dels darrers 3-5 anys, com també de les gesti-ons de situacions d’urgència, substitució d’edificacions i reallotjaments realitzats durant aquest període.

• Es recomana l’elaboració de plànols o d’infografies on es representin les caracte-rístiques físiques del parc residencial diferenciat per nuclis, barris o zones urbanes.


• Descripció de les característiques físiques del parc residencial: es farà a partir de

l’anàlisi, l’explotació i la interpretació de les dades del Censo de Población y Vivien-

da 2011, complementades amb la informació municipal existent –llicències d’obra

de rehabilitació, ordres d’execució i execucions subsidiàries, informes i opinió dels

interlocutors tècnics i polítics, informació procedents de les ITE (obligatòries, realit-

zades i pendents– i les inspeccions visuals de l’equip redactor. Més concretament,

i per a cadascuna de les qüestions per analitzar:

– Estat de conservació del parc residencial: anàlisi, explotació i interpretació de les

dades sobre l’estat de conservació dels edificis del Censo de Población y Vi-

vienda 2011 (sempre i quan sigui possible, comparació del preu mitjà de l’habitat-

ge en oferta amb les dades dels municipis propers o amb els que hi hagi signifi-

catius fluxos d’entrada i sortida de la població, de la comarca, de la província i de


3. El parc d’habitatges 27

Catalunya), complementades amb la informació municipal i les inspeccions visuals

de l’equip redactor.

Amb relació a les inspeccions visuals, caldrà definir una mostra en funció del co-

neixement previ dels diferents teixits urbans (per concretar en cada cas, si bé s’es-

tableix la inspecció d’un mínim del 3% dels edificis d’habitatges principals del

municipi i un màxim de 100, obviant els edificis construïts a partir de l’any 2000)

i categoritzar els edificis d’acord amb el període d’edificació, tipologia i sistema

constructiu. A partir d’aquesta primera classificació del coneixement del grau de

conservació dels components visibles de l’edifici, se’n pot derivar una avaluació

estimativa de l’estat de la resta de subsistemes.

– Accesssibilitat: anàlisi, explotació i interpretació de les dades sobre edificis acces-

sibles i edificis de PB+3 amb ascensor del Censo de Población y Vivienda 2011,

complementades amb els informes i l’opinió dels interlocutors tècnics municipals,

i amb les inspeccions visuals de l’equip redactor ja esmentades. En aquest sentit,

es proposa valorar qualitativament la possibilitat de millora dels edificis no acces-

sibles o sense ascensor en funció de les següents situacions:

Edifici amb condicions suficients d’accessibilitat: no requereix intervencions

específiques.

Edifici amb accés limitat per algun tipus de barrera arquitectònica.

Edifici B+3 plantes sobre rasant, sense ascensor, amb possibilitat d’implan-

tació en espai comú (pati o caixa d’escala).

Edifici B+3 plantes sobre rasant, sense ascensor, amb possibilitat d’implan-

tació mitjançant ocupació de l’espai públic.

Edifici B+3 plantes sobre rasant, sense ascensor, amb implantació físicament

inviable.

– Eficiència energètica: atesa l’absència de dades de qualitat, es recomana fer una

aproximació en funció de l’antiguitat dels edificis, la tipologia constructiva i la di-

nàmica rehabilitadora, complementada amb les inspeccions visuals de l’equip re-

dactor ja referides quan es parlava de la inspecció de l’estat de conservació. Per

als edificis construïts a partir de 2007, es recomana contrastar el potencial del re-

gistre de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).

– Situacions d’infrahabitatge: d’acord amb la normativa vigent, es plantegen dues

possibles tipificacions d’aquesta situació: infrahabitatge dinàmic i infrahabitatge

estàtic.3 En molts casos, els mecanismes de detecció seran els mateixos per als

dos tipus i s’hauran de basar en delimitacions d’àmbits susceptibles de contenir

aquesta problemàtica i en el treball d’inspecció posterior.

Respecte de l’infrahabitatge dinàmic, es proposa fer una primera aproximació esta-

dística mitjançant l’anàlisi, l’explotació i la interpretació de les dades del Cens de

3. Els immobles que corresponguin al concepte «dinàmic» hauran de ser objecte de polítiques de rehabilitació. Els

que responen al concepte «estàtic» són els que considerarem infrahabitatges en condició irreversible, i per tant,

hauran de ser objecte d’altres polítiques d’habitatge.



Població i Habitatge 2011 referents a l’estat de conservació dels habitatges, super-

fície dels habitatges, evacuació d’aigües residuals i manca de serveis o lavabos dins

l’habitatge, fent la hipòtesi que la inexistència d’aquests serveis o deficiència del parc

representen la impossibilitat d’obtenció de la cèdula d’habitabilitat, complementa-

des amb les dades de superfície útil del Cadastre i els informes i l’opinió dels inter-

locutors tècnics municipals. No existeixen, però, dades sobre composició de l’habi-

tatge, característiques de l’accés als habitatges i de les peces que els componen.

Quant a l’infrahabitatge estàtic, derivat d’incompliments de normatives d’habitatge

diferents de les condicions d’habitabilitat i/o les situacions de barraquisme i parc

amb necessitats de substitució, es proposa que el pla es limiti a consignar si exis-

teixen o no a partir de la informació que pugui aportar l’ajuntament.

– Concentració espacial de les problemàtiques: anàlisi, explotació i interpretació de

la informació recollida a la resta de blocs de l’apartat, complementada amb la que

aportin els serveis municipals (fent especial referència als projectes de regenera-

ció, renovació o rehabilitació sobre àrees concretes del municipis desenvolupats,

en execució o presentats a alguna convocatòria d’ajuts), i contrastada amb l’ob-

servació del territori per part de l’equip redactor i les dades de l’anàlisi d’altres

apartats del PLH.

Igualment, es recomana explorar el potencial dels sistemes de dades sobre àrees

urbanes vulnerables o concentració socioespacial de les problemàtiques de prò-

xima o possible difusió, com el Sistema d’Informació Territorial i de Mapes de RISC

(SITI) del Departament de Territori i Sostenibilitat, o de probable actualització, com

l’Atlas de Vulnerabilidad Urbana del Ministerio de Fomento, de probable actualit-

zació al llarg de 2014, una vegada es publiquin les dades desagregades per sec-

cions censals del Censo de Población y Vivienda de 2011.

• Descripció de la dinàmica rehabilitadora i de manteniment (tant pública com pri-

vada): la informació per elaborar aquest apartat s’extraurà de les dades municipals

existents (llicències d’obra de rehabilitació i de finals d’obra, ajuts a la rehabilitació

municipals i autonòmics sol·licitats i atorgats, TEDI realizats i pendents, ordres d’exe-

cució i execucions subsidiàries realitzades), i de la informació que puguin aportar els

interlocutors municipals sobre les iniciatives municipals relacionades amb les situa-

cions d’urgència ateses, substitució d’edificacions i reallotjaments realitzats.

3.3 L’ús del parc

Continguts:

• Anàlisi de les característiques de tinença i estructura de la propietat, com també de les comunitats de propietaris i col·lectius veïnals o relacionats amb l’habitatge: nombre, característiques, iniciatives, relacions internes i externes, etc.

• Descripció i identificació de l’ús (principal o secundari) i dels nivells d’ocupació del parc residencial, amb l’estimació (quantitativa i qualitativa) del edificis i habitatges potencialment buits, així com també dels habitatges sobreocupats existents.


3. El parc d’habitatges 29


• Característiques de tinença i estructura de la propietat, de les comunitats de pro-

pietaris i dels col·lectius veïnals: es farà a partir de l’anàlisi, l’explotació i la inter-

pretació del Cens d’Edificis i Habitatges 2011 (règim de tinença) i del Cadastre (es-

tructura de la propietat), així com també de la informació i la valoració que aportin

els interlocutors tècnics municipals, els agents veïnals-ciutadans i d’altres apartats

d’anàlisi (pel que fa a l’estat i les característiques de les comunitats de propietaris i

els col·lectius veïnals i sobre les possibilitats de la població).

• Nivells d’ocupació: inclou les anàlisis dels habitatges potencialment buits i els ha-

bitatges sobreocupats:

– Parc potencialment buit: partint de l’anàlisi, explotació i interpretació de les dades

del Censo de Población y Vivienda 2011 per tenir una primera aproximació esta-

dística, s’aprofundirà en l’anàlisi mitjançant el creuament de les dades del padró i

del cadastre per trobar un primer univers d’habitatges en què no hi ha cap perso-

na empadronada. D’acord amb la informació existent o disponible per a cada ajun-

tament es complementarà aquest univers amb les dades sobre l’estoc d’habitat-

ges d’obra nova procedents de l’APCE (si hi ha aquestes dades), amb l’habitatge

públic buit existent al municipi identificat a partir de la informació que pugui apor-

tar l’ajuntament i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (si n’hi ha), amb els habi-

tatges buit propietat dels bancs identificat a l’anàlisi de l’oferta immobiliària dels

portals webs, i amb les dades dels habitatges dels quals l’ajuntament tingui indicis

de desocupació permanent (per denúncies recollides per aquest motiu en adreces

concretes, per saber que estan buits després de l’execució d’un procés de llança-

ment, etc.). Caldrà depurar i posar en comú les dades obtingudes per diferents

vies per evitar possibles solapaments. Com a resultat d’aquest procés, s’obtindrà

un global d’habitatges amb indicis de desocupació permanent.

Optativament, es podrà contrastar aquest indici de desocupació amb l’anàlisi dels

consums d’aigua amb ús residencial aportats per les empreses subministradores

d’aquest servei al municipi (considerant habitatge potencialment buit aquell que

tingui un consum d’aigua igual o inferior a 5 m3 anuals), depurant els resultats mit-

jançant la resta de les adreces coincidents amb alguna de les altres categories

d’habitatge buit i contrastant-los amb els interlocutors municipals.

– Habitatges potencialment sobreocupats: anàlisi, explotació i interrelació de les da-

des del padró d’habitants municipal i del cadastre, per tal d’aproximar-se al nom-

bre de casos en què no es manté la ràtio (m2/persona) permesa per la normativa,

complementada amb la informació i valoració dels interlocutors municipals. Con-

cretament, es partirà de la identificació de les llars amb set persones o més em-

padronades, per tal de fer-ne el creuament amb la superfície de l’habitatge (via

cadastre) i el contrast del resultat amb els interlocutors municipals. Cal tenir pre-

sent que si existeix relació de parentesc entre els membres de la llar no es consi-

derarà sobreocupat tot i superar la ràtio m2/persona.


4. El planejament urbanístic

4.1 Planejament d’aplicació o referència

Continguts:

• Identificació del planejament d’aplicació, incloent les modificacions en tràmit rela-cionades amb l’ús residencial amb potencial d’habitatge total i destinat a polítiques socials que estiguin com a mínim en estat d’aprovació inicial.

• Identificació i descripció dels sectors, polígons i àmbits que tinguin un ús principal-ment residencial i que qualifiquin o prevegin reserves d’habitatge amb protecció oficial.

• Identificació i localització del sòl de sistemes urbanístics per habitatge dotacional o allotjaments col·lectius protegits, si n’hi ha.

• Identificació de les previsions de reserves de terrenys de possible adquisició, refe-rides a qualsevol classe de sòl, per constituir o ampliar els patrimonis públics de sòl i d’habitatge, si n’hi ha.

• Com a resultat dels continguts anteriors, estimació del nombre d’habitatges nous (totals i destinats a polítiques socials) previstos pel planejament.


Una vegada analitzades la situació dels habitants i la del parc residencial del municipi,

es proposa tractar l’anàlisi de l’estat, el potencial i les previsions del planejament urba-

nístic municipal amb relació a l’habitatge en general i amb vocació social en particular.

En aquest sentit, si bé l’apartat manté l’estructura d’anàlisi de la proposta metodològica

anterior, inclou novetats significatives:

• No es destaca tant l’anàlisi detallat del potencial del planejament, sinó les seves pre-

visions d’execució durant el període de desplegament del PLH. En aquest sentit, úni-

cament s’exigeix l’anàlisi detallada dels polígons i dels sectors urbanístics de previ-

sible execució.

• Es fa èmfasi i s’inclou com a novetat l’anàlisi de l’estat d’execució, el potencial i les

previsions de transformació del sòl urbà consolidat. Igualment s’obre la porta, d’acord

amb la voluntat municipal, a l’anàlisi del potencial del sòl no urbanitzable en casos

molt específics.



• Elaboració dels plànols o infografies on es representi l’estructura urbana del terme municipal, situant i delimitant els sectors i àmbits on es prevegin reserves d’habi-tatge amb protecció oficial o es localitzi sòl de sistemes urbanístics per habitatge dotacional o allotjaments col·lectius protegits.


• La informació d’aquest apartat s’extraurà del web del Registre de Planejament Urba-

nístic de Catalunya (RPUC) i del Mapa Urbanístic de Catalunya, complementada amb

la informació i valoració qualitativa dels interlocutors polítics i tècnics de l’ajuntament.

4.2 Estat d’execució del sòl residencial

Continguts:

• Descripció general del grau d’execució del planejament, identificant específicament els processos desenvolupats al llarg dels darrers anys (3-5). Concretament:

– Identificació, caracterització i quantificació (nombre d’habitatges resultants) de la dinàmica de transformació residencial recent produïda en Sòl Urbà Consolidat, identificant en la mesura que sigui possible els perfils més habituals de transfor-mació: edificació de solars buits; colmatació de parcel·les infraedificades; densi-ficació de parcel·les subdensificades; substitució d’edificacions obsoletes; re- sidencialització d’edificacions d’altre ús; finalització d’obres aturades, etc.

– Identificació, descripció i quantificació (nombre d’habitatges) dels desenvolupa-ments urbanístics majoritàriament residencials produïts en sectors i àmbits d’ac-tuació (en Sòl Urbanitzable i Sòl Urbà no Consolidat). Concretament, s’identifica-ran i descriuran aquells sectors i polígons majoritàriament residencials que en els darrers 3-5 anys hagin arribat a aprovació definitiva del document de planejament o del de gestió urbanística.4

• Es recomana l’elaboració de plànols o infografies on es representi l’estat d’execu-ció del planejament i/o el desenvolupament residencial produït els darrers 3-5 anys.


• Identificació de la dinàmica de transformació residencial recent: la informació

d’aquest apartat s’extraurà de la informació existent a les llicències municipals con-

cedides, complementades amb la valoració i el coneixement dels tècnics municipals.

La seva quantificació i interpretació per perfils de transformació s’haurà d’adaptar a

la forma en què estiguin sistematizades i detallades les llicències municipals.

4. En el cas de municipis en que existeixi un volum significatiu de persones residint en sòl no urbanitzable, identifi-

cació de la dinàmica de transformació residencial produïda en aquest tipus de sòl.


4. El planejament urbanístic 33

• Identificació, descripció i quantificació dels desenvolupaments urbanístics en sec-

tors i àmbits d’actuació: la informació per elaborar aquest apartat s’extraurà de la

informació del Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya (RPUC), del Mapa

Urbanístic de Catalunya (MUC) i del web del Departament de Territori i Sostenibilitat

de la Generalitat de Catalunya, complementada amb informació municipal. Una ve-

gada identificats i caracteritzats els sectors i polígons, caldrà recórrer al projecte de

reparcel·lació o a les llicències d’obra per saber quants habitatges es van generar o

es poden generar. Amb tot, caldrà diferenciar el nombre total d’habitatges de règim

lliure i de règim protegit.

4.3 Potencial i previsions de creixement residencial

Continguts:

• Identificació i aproximació al potencial residencial total i destinat a polítiques socials del Sòl Urbà Consolidat, derivat dels processos de transformació residencial previstos durant el període d’execució del pla.5 En la mesura que sigui possible, caldrà identificar els tipus de transformació més previsibles (estimant quantitativa-ment el nombre d’habitatges que es podrien generar) i els àmbits on serà més pro-bable que es produeixin aquestes transformacions.

• Identificació i quantificació del potencial d’habitatges total i destinat a polítiques socials derivats de l’execució dels sectors i polígons majoritàriament residencials en Sòl Urbanitzable i Sòl Urbà No Consolidat, descrivint les característiques i pa-ràmetres urbanístics d’aquells que, tot i no disposar encara d’aprovació definitiva, ni de l’instrument de planejament, ni de l’instrument de gestió urbanística, es pre-veu que es desenvolupin al llarg del període de vigència del pla i presentin un po-tencial residencial significatiu.

• Identificació i quantificació de les previsions de creixement residencial derivades de la construcció d’habitatges en sòl inclòs en el sistema urbanístic per habitatge dotacional o d’allotjaments col·lectius protegits.


• La quantificació del potencial residencial total i destinat a polítiques socials del Sòl

Urbà Consolidat s’acotarà al perfil de transformació més habitual i/o previsible del

municipi o a algun àmbit determinat de la ciutat. L’aproximació a les previsions de

creixement residencial (nombre d’habitatges totals i socials) derivada de processos

de transformació residencial previstos pels propers sis anys en sectors i àmbits d’ac-

tuació es farà a partir de la valoració dels interlocutors polítics i tècnics municipals.

5. En el cas de municipis en què, per les seves característiques o per voluntat municipal així es decideixi, incloure

l’aproximació al potencial i les previsions de creixement residencial en sòl no urbanitzable.



• La quantificació del potencial d’habitatges totals i destinats a polítiques socials (quan

sigui possible diferenciats per tipologia o règim) dels sectors i polígons majoritària-

ment residencials es farà a partir de l’anàlisi, l’explotació i la interpretació del Regis-

tre de Planejament Urbanístic de Catalunya, el Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC)

i la informació urbanística aportada per l’ajuntament. L’aproximació a les previsions

de creixement residencial s’obtindrà de la valoració i l’opinió dels interlocutors polí-

tics i tècnics municipals.

• L’aproximació al potencial de creixement residencial (nombre habitatges) sobre sòl

de sistemes per a la creació d’habitatge dotacional públic o d’allotjaments col·lectius

protegits es farà a partir de la informació del pla director d’equipaments municipals

(si n’hi ha) i, en tot cas, de la identificació de l’existència o no de la clau dotacional

en el planejament, del grau d’ús i d’ocupació del sòl qualificat com a equipament,

dels sòls d’equipaments de propietat municipal susceptibles d’allotjar aquestes ini-

ciatives per disposar d’un emplaçament estratègic, i de la informació i la valoració

dels interlocutors polítics i els tècnics municipals.


5. Els recursos i les iniciatives existents

5.1 Recursos relacionats amb l’habitatge

Continguts:

• Descripció de l’organigrama polític i tècnic de l’ajuntament (empreses municipals i oficines locals d’habitatge incloses, si existeixen) relacionat amb la política d’ha-bitatge. Pel que fa a l’organigrama tècnic, detallar les funcions, situació laboral, dedicació i perfil professional dels tècnics que desenvolupen iniciatives o serveis relacionats amb l’habitatge.

• Descripció del pressupost de les estructures tècniques relacionades amb habitat-ge (serveis tècnics, empresa municipal, oficina local, etc.), identificant, quan sigui possible, l’import de les partides relacionades amb les iniciatives d’habitatge asse-nyalades a l’apartat anterior.

• Identificació i caracterització d’altres agents públics, privats o socials (tercer sec-tor, cooperatives, etc.) amb incidència o impacte significatius en la política d’habi-tatge o en l’activitat constructiva, rehabilitadora o immobiliària del municipi.


Finalment, es proposa parlar de l’anàlisi de la capacitat d’intervenció municipal mitjan-

çant la identificació dels recursos i iniciatives a l’abast del municipi. En aquest sentit, si

bé l’apartat manté en línies generals l’estructura d’anàlisi de la proposta metodològica

anterior, inclou novetats significatives:

• Dins de l’anàlisi dels recursos existents, juntament amb la descripció detallada dels

recursos i serveis municipals relacionats amb l’habitatge, es destaca la identificació

d’altres agents públics o privats (com també les seves iniciatives) que puguin ajudar

a desenvolupar la política local d’habitatge.

• Es focalitza l’atenció sobre el patrimoni municipal existent relacionat amb les políti-

ques d’habitatge, incloent la identificació dels béns existents, així com també l’anàli-

si detallada de la seva naturalesa jurídica (incloent si forma part o no del Patrimoni

Municipal de Sòl i Habitatge), el seu estat i ús, amb la voluntat de fomentar-ne l’opti-

mització per part de l’ajuntament posteriorment.




• L’elaboració d’aquest apartat es basarà en el tractament, l’anàlisi i la interpretació de

la informació i les valoracions que aportin els interlocutors polítics i els tècnics mu-

nicipals.

• En el cas de la identificació d’altres línies de cofinançament, es complementarà la

informació procedent de fonts municipals amb la informació de què disposi la Ge-

rència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona

(o altres departaments de la mateixa), de les iniciatives del Departament de Territo-

ri i Sostenibilitat i de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, d’altres

administracions supralocals, o d’entitats o empreses que desenvolupin iniciatives

relacionades amb la política d’habitatge.

5.2 Patrimoni municipal relacionat amb les polítiques d’habitatge

Continguts:

• Identificació dels béns immobles propietat de l’ajuntament, concretant-ne la natu-ralesa jurídica, els nivells d’ocupació i l’estat de conservació, com també de les previsions del sòl que durant els propers sis anys preveu rebre l’ajuntament deriva-des de cessions d’aprofitament urbanístic (i el seu potencial d’habitatges totals i socials).

• Específicament, identificació i caracterització dels béns (inclosos els dineraris) que formen el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, si està constituït.

• Es recomana l’elaboració de plànols o infografies on es representin la localització i les característiques del patrimoni municipal relacionats amb les polítiques d’habi-tatge.


• L’apartat s’elaborarà a partir de l’anàlisi, l’explotació i la interpretació de les dades i

la informació subministrades pels interlocutors tècnics municipals. Concretament,

pel que fa a la identificació dels béns immobles, es demanarà una relació numerada

dels béns immobles o sòls de propietat municipal que siguin habitatges o que siguin

susceptibles de destinar-se a habitatge: edificis i habitatges residencials; equipa-

ments que siguin edificis en desús o amb previsió que quedin en desús a curt ter-

mini susceptibles de convertir-se en habitatge (perquè hi hagi una voluntat o una

previsió municipal de destinar-lo a habitatges) com ara cases de mestres, cases de

metges, dispensaris, escoles, casernes de la guàrdia civil, antics consistoris, etc.;

sòls i solars d’ús residencial; altres immobles de propietat municipal que no perta-

nyin als tres grups anteriors i es vulguin incorporar.


5. Els recursos i les iniciatives existents 37

Per a cadascun d’aquests béns immobles caldrà detallar, a més a més del tipus de

bé immoble: el nombre d’unitats d’habitatge reals o potencials; la seva tipologia (edi-

fici pluri o unifamiliar); la seva destinació (o no) a un ús social (habitatges amb pro-

tecció oficial, habitatges dotacionals, etc.); la seva adreça; el seu estat d’ocupació

(ús o desús) i de conservació; la seva destinació actual, en el cas d’estar sent utilit-

zat; i la seva inclusió (o no) en el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge. Aquesta re-

lació numerada es podrà fer d’acord amb l’inventari municipal.

5.3 Iniciatives en matèria d’habitatge al municipi

Continguts:

• Identificació, descripció i anàlisi de les iniciatives en matèria d’habitatge desenvo-lupades els darrers anys per part de l’ajuntament, diferenciades per àmbits: plani-ficació i gestió urbanística, promocions i gestió d’habitatge social, manteniment i rehabilitació del parc residencial, mediació en el mercat privat per al foment del llo-guer social, formes d’organització dels serveis d’habitatge, gestió patrimonial, etc.

• Identificació i anàlisi de les iniciatives en matèria d’habitatge existents al municipi o desenvolupades en el els darrers anys per part d’altres administracions públiques, altres agents privats o del tercer sector (sempre i quan les iniciatives tingui vocació social), com també les desenvolupades sota alguna forma de cooperació interad-ministrativa o publicoprivada.

• Identificació de possibles línies de cofinançament de les polítiques d’habitatge, tant públiques com privades, no aprofitades al municipi (si n’hi ha).

• Identificació i breu descripció d’altres plans i projectes municipals amb incidència en l’habitatge (pla de mandat, plans estratègics, etc.)


• L’elaboració d’aquest apartat es basarà en el tractament, l’anàlisi i la interpretació de

la informació i les valoracions que aportin els interlocutors polítics i els tècnics mu-

nicipals.

• En el cas de la identificació de possibles línies de cofinançament no aprofitades, es

complementarà la informació procedent de fonts municipals amb la informació de

què disposi la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Dipu-

tació de Barcelona sobre iniciatives del Departament de Territori i Sostenibilitat i de

l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de la Generalitat, d’altres administracions su-

pralocals, o d’entitats o empreses que desenvolupin iniciatives relacionades amb la

política d’habitatge.


6. Diagnosi

6.1 Resum: la situació de l’habitatge al municipi

Continguts:

A partir de les reflexions i les dades recollides al bloc d’anàlisi, caldrà fer un resum argumentat i interrelacionat que inclogui com a mínim referència a:

• El paper del municipi en el context territorial residencial (tenint en compte especialment la informació analitzada a l’apartat 1). Concretament:

– Identificació de les qüestions relacionades amb l’encaix del municipi dins del mo-del territorial català que poden influir en la política local d’habitatge (si n’hi ha): estructura territorial, estratègies i límits de creixement del municipi d’acord amb el planejament territorial i urbanístic que puguin condicionar la satisfacció de les necessitats i demandes de la població, etc.

– Identificació d’aquelles qüestions del mercat de l’habitatge supralocal que poden influir en la política municipal d’habitatge: diferències de preus o de característi-ques de l’oferta entre el municipi en qüestió i el seu entorn.

Orientació i novetats

Es proposa una reorientació del bloc de diagnosi del PLH, en aquest sentit:

• Es fa un tractament molt més qualitatiu, integral i relacional dels diferents elements

d’anàlisi, més enllà de la mera quantificació de necessitats i de la seva coherència

amb el potencial d’habitatges totals i destinat a polítiques socials existent.

• D’acord amb això, es destaca l’argumentació sintètica del paper del municipi en el

context territorial residencial, en la identificació i estimació de les problemàtiques i

perspectives tant d’accés i manteniment de l’habitatge com de conservació i ús ade-

quat del parc residencial, en els condicionants i les perspectives d’execució del po-

tencial del planejament i el sòl residencial, i en la capacitat d’intervenció municipal.

• Metodològicament, es proposa la utilització d’una matriu DAFO com a element aglu-

tinador i de síntesi de la diagnosi, si bé es dóna molta flexibilitat per a la utilització de

les eines i tècniques que es considerin més adients, entenent que la qualitat de la

diagnosi no dependrà tant de la metodologia utilitzada com de la capacitat d’esbri-

nar, interrelacionar i sintetitzar les conclusions de l’anàlisi per part de l’equip redactor.



– Identificació dels fluxos residencials intermunicipals (passats i previstos) i la seva interrelació amb les característiques del mercat de l’habitatge (preus i volum de l’oferta, renda de les llars).

• Les problemàtiques i perspectives d’accés i preservació de l’habitatge (tenint en compte especialment la informació analitzada a l’apartat 2). Concretament:

– Caracterització de l’oferta i valoració de la seva possible vocació social, partint de les possibilitats i expectatives de la població en relació amb l’habitatge, i de la naturalesa jurídica i econòmica de les diferents fórmules d’habitatge social, ajuts o solucions habitacionals.

– A partir del resum de les estimacions de necessitats d’habitatge total i social realitzades (diferenciades per grups, col·lectius o problemàtiques), identificació de les modalitats d’habitatge amb vocació social o altre tipus de mesures més adients per a cada col.lectiu analitzat amb problemàtiques relacionades amb l’habitatge.

• Les problemàtiques i les perspectives de conservació i ús adequat del parc resi-dencial (tenint en compte especialment la informació analitzada a l’apartat 3). Con-cretament:

– Identificació de les qüestions relacionades amb la morfologia i tipologia de les trames urbanes que poden influir en la política local d’habitatge (si n’hi ha).

– Estimació de les necessitats de rehabilitació, manteniment i millora del parc re-sidencial diferenciades per tipologies, identificant les característiques socioeco-nòmiques de la població i les CCVV que condicionen (o poden condicionar) la millora de la qualitat del parc residencial.

– Identificació del grau de concentració especial de les problemàtiques i necessi-tats de rehabilitació, renovació o regeneració urbana en determinats àmbits, sec-tors o àrees del municipi, assenyalant les característiques socioeconòmiques de la població i les CCVV que condicionen (o poden condicionar) la millora de la qualitat del parc residencial.

– Estimació del parc vacant existent susceptible de ser ocupat amb vocació social, especificant, quan calgui, la concentració espacial de les problemàtiques en de-terminats àmbits o àrees del municipi.

• Els condicionants i les perspectives del planejament i del sòl residencial (tenint en compte especialment la informació analitzada a l’apartat 4). Concretament:

– Identificació de les qüestions relacionades amb l’estructura urbana que poden influir en la política local d’habitatge (si n’hi ha).

– Identificació de qüestions relacionades amb les característiques, previsions tem-porals i l’estat del planejament que poden influir en la política local d’habitatge (antiguitat, no programació d’habitatge assequible, paralització del desenvolupa-ment dels sectors i polígons sectors, identificació d’àmbits de recomanable trans-formació urbanística, etc.).


6. Diagnosi 41

– Estimació del nombre de nous habitatges (totals i socials) previstos els propers sis anys (Sòl Urbà Consolidat + Sòl Urbà No Consolidat + Sòl Urbanitzable + Sòl No Urbanitzable –si s’escau).

– Coherència entre les necessitats d’habitatge i l’estimació dels nous habitatges previstos els propers sis anys (totals i socials).

– Coherència entre les necessitats de millora i manteniment del parc i l’existència d’àmbits o sectors, i/o de determinacions de la normativa del planejament que fomentin o facilitin la regeneració, la renovació i la rehabilitació urbanes.

• La capacitat d’intervenció municipal (tenint en compte especialment la informació analitzada a l’apartat 5). Concretament:

– Aproximació a la voluntat, perspectives i prioritats polítiques municipals amb re-lació a l’habitatge.

– Coherència entre les problemàtiques/necessitats relacionades amb l’accés o risc de pèrdua de l’habitatge (el seu volum i les seves característiques), els recursos disponibles (tècnics, econòmics, patrimonials), i les iniciatives existents per satisfer o disminuir aquestes problemàtiques/necessitats (ja siguin municipals, ja siguin d’altres agents públics o privats).

– Coherència entre les necessitats de rehabilitació, manteniment i millora del parc, els recursos existents (tècnics, econòmics, patrimonials) i les iniciatives existents per satisfer o disminuir aquestes problemàtiques/necessitats (ja siguin munici-pals, ja siguin d’altres agents públics o privats).

– Coherència entre les necessitats d’optimització de l’ús del parc, els recursos exis-tents (tècnics, econòmics, patrimonials) i les iniciatives existents per satisfer o disminuir aquestes problemàtiques/necessitats (ja siguin municipals, ja siguin d’altres agents públics o privats).

Enfocament metodològic:

• A determinar per l’equip redactor, si bé es considera que la qualitat del contingut

de l’apartat no dependrà només de la metodologia utilitzada, sinó també de la

capacitat d’esbrinar, interrelacionar i sintetitzar les conclusions dels diferents

blocs d’anàlisi per part de l’equip redactor, i de la mateixa qualitat de les anàlisis

realitzades.

6.2 Interpretació relacionada: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats

Continguts:

• Elaboració d’una síntesi dirigida dels anteriors apartats de la diagnosi, amb la fina-litat de conèixer i visualitzar de manera senzilla, ràpida i sintètica l’estat de l’habi-tatge al municipi i quines són les necessitats i problemàtiques per afrontar.




• Es proposa presentar aquesta informació resumida en forma de matriu DAFO. L’or-

denació dels elements dins del DAFO ha de respondre a la següent lògica:

– Les fortaleses o punts forts són els factors, situacions, capacitats o recursos

interns que constitueixen elements positius per assolir els objectius proposats

a l’inici del PLH sobre els quals l’ajuntament té, o pot tenir, una incidència clara.

– Les debilitats o punts febles són els elements, situacions, capacitats o recursos

interns que representen una problemàtica, limitació o obstacle per assolir els ob-

jectius plantejats en l’àmbit d’habitatge sobre els quals l’ajuntament té, o pot

tenir, una incidència clara.

– Les oportunitats són els elements, situacions, tendències o condicionaments de

l’entorn que poden ser potencialment favorables per impulsar polítiques d’habitat-

ge. Són situacions no generades per l’ajuntament, però que poden ser apro-

fitades per a la millora o modificació d’una necessitat o problemàtica.

– Les amenaces són els elements, situacions, tendències o condicionaments de

l’entorn que poden significar una dificultat o un obstacle. Són situacions sobre les

quals l’ajuntament no té control i que poden ser un entrebanc en la consecució

dels objectius perseguits pel pla.

• Per classificar dins del DAFO cada factor identificat cal tenir en compte que:

– La diferenciació entre els factors interns i externs vinculats a l’habitatge s’ha de fer

en funció, no de la disposició física dels factors identificats, sinó del control que

és té sobre ells. Així, els factors en què l’ajuntament pot incidir d’alguna manera

són interns (punts forts o punts febles) i, per contra, els que afecten però estan

fora del seu control són externs (amenaces o oportunitats).

– A vegades un mateix factor es pot interpretar simultàniament com una amenaça

o com una oportunitat, i el fet que es faci d’una manera o una altra ja és un indi-

cador de quin és el camí que segurament es triarà.

6.3 Síntesi: elements clau per a la definició de la política local d’habitatge

Continguts:

• Finalment, i per tal d’afinar en la diagnosi sobre l’estat d’habitatge al municipi, cal-drà reforçar i complementar la síntesi de la diagnosi amb una valoració integrada dels seus components.

6. Diagnosi 43


• Es parteix del supòsit de la realització prèvia d’una matriu DAFO a l’apartat anterior

(6.2). En aquest sentit, es considera que la valoració integrada de les conclusions

reflectides en la DAFO ha de respondre com a mínim a:

– La identificació de quines de les qüestions reflectides a la síntesi de la diagnosi

(normalment la matriu DAFO) es consideren fonamentals per definir la política mu-

nicipal d’habitatge dels propers anys.

– La interpretació del pes, la importància i les interrelacions entre els diferents blocs

de la matriu DAFO.

Aquesta interpretació haurà de facilitar la concreció política posterior dels objectius i

de les estratègies del pla.

En aquest sentit, la interrelació entre els diferents blocs i continguts de la matriu DAFO

s’haurà d’interpretar de manera conjunta, genèrica i integral, ja que la seva finalitat no

és tan sols especificar les múltiples relacions i possibilitats existents, sinó identificar

de forma sintètica les diferents alternatives que es poden assumir per millorar l’estat de

l’habitatge al municipi (corregir les debilitats aprofitant les oportunitats de l’entorn; man-

tenir les fortaleses davant de les amenaces existents; explotar les oportunitats aprofi-

tant les fortaleses pròpies, afrontar les amenaces assumint les debilitats pròpies, etc.).


El pla d’acció: objectius, estratègies i propostes


7. Directrius

7.1 Objectius generals

Continguts:

• A partir de les prioritats municipals i de la diagnosi realitzada, establiment de les finalitats municipals en matèria d’habitatge, que han d’assenyalar la direcció de la política local d’habitatge (què es vol fer) durant els propers sis anys.


En la formulació dels objectius generals s’ha de tenir en compte que:

• Han de donar una resposta política clara, realista i assumible als principals reptes

que es proposen pels sis anys de desplegament del PLH.

• Han de ser breus, acotats (preferentment entre 3 i 6), i alhora comprensibles.

• Han de donar resposta a quins canvis s’esperen assolir amb el pla. En cap cas, han

de fer referència a les estratègies o actuacions.

• Normalment es formulen mitjançant verbs que indiquen accions no mesurables:

afavorir, consolidar, millorar, prevenir, impulsar, promoure, vetllar, etc.

• Poden articular-se de formes molt diferents en funció de les prioritats polítiques,

les necessitats i les particularitats de cada municipi.


Es proposa iniciar la part propositiva del pla local d’habitatge identificant, de forma cla-

ra i diferenciada de la resta d’apartats, la visió política i estratègica del pla mitjançant

l’establiment dels objectius generals i les estratègies.

Aquesta formulació dels objectius generals i les estratègies constitueix un primer nivell

del pla d’acció que es dirigeix a identificar les aspiracions i les prioritats que hauran de

guiar l’acció municipal en matèria d’habitatge durant els propers sis anys, i ha de servir

de base per concretar el desplegament i l’execució posteriors del pla, de caràcter més

tècnic i operatiu, i orientat a establir les mesures a emprendre per aconseguir els resul-

tats esperats.


7.2 Estratègies

Continguts:

• Sobre la base dels objectius generals establerts, identificació de la forma en què es pretenen assolir (com ho faré). En aquest sentit, les estratègies han de complir una doble funció: d’una banda, establir les directrius generals necessàries per avan-çar cap als objectius del pla i, d’altra, servir com a guia que orienti la posterior ins-trumentació operativa del pla.


En la formulació de les estratègies s’ha de tenir en compte que:

• Han de respondre a criteris i prioritats polítiques amb relació a l’habitatge (per tant

no han de tenir una dimensió ni instrumental ni operativa).

• Han de ser acotades (preferentment entre 5 i 8), les mínimes i necessàries per asso-

lir els objectius del pla, i estar suficientment desenvolupades i justificades.

• Han de ser realistes (possibles dins del context on es desenvolupa el pla).

• Han de tenir en compte, sempre que sigui possible, amb quins agents podrem comp-

tar.

• Poden articular-se de formes molt diferents en funció dels objectius, de les neces-

sitats, de les possibilitats i de les particularitats de cada municipi.

8. Desplegament

8.1 Objectius específics

Continguts:

• Sobre la base i de forma coherent amb els objectius generals, establiment de les fites mesurables que expressen i concreten els resultats finals a aconseguir. En aquest sentit, es constitueixen com un element central, ja que per mitjà del seu se-guiment i avaluació es podrà conèixer si realment s’estan assolint els propòsits per als quals s’ha desplegat el pla.

• Es vincularan, en l’apartat següent, als programes i actuacions, i es traduiran en forma indicadors, preferentment de resultat.

Orientació i novetats

Es proposa agrupar el desplegament de la dimensió programàtica de les propostes (ob-

jectius específics, propostes, calendari de desplegament i finançament) en un únic apar-

tat que, si bé manté la filosofia de l’anterior versió metodològica, inclou novetats signi-

ficatives:

• Concreta, limita i deixa a consideració municipal el grau de detall del contingut pro-

gramàtic del pla. En aquest sentit, es reforça la definició dels programes i es flexibi-

litza el grau de concreció de les actuacions perquè s’adapti a les necessitats, possi-

bilitats i voluntats municipals.

• Limita i flexibilitza la programació econòmica dels programes i actuacions, destacant

les possibles formes i alternatives de finançament i desplegament del pla, i no tant la

descripció del pressupost estimat detallat de cadascuna de les actuacions.

• En conseqüència, reforça la consideració del PLH com a «full de ruta» de la política

municipal d’habitatge, la qual s’haurà de concretar i programar anualment en els pres-

supostos, d’acord amb les prioritats municipals.



Enfocament metodològic

En la formulació dels objectius específics s’ha de tenir en compte que:

• Han d’establir què es vol aconseguir, no com aconseguir-ho. Per tant, no han de te-

nir una dimensió ni instrumental ni operativa.

• Han de ser rellevants, concrets, assolibles (coherents amb els recursos i les possi-

bilitats existents) i orientar-se als resultats que es produiran si el pla funciona cor-

rectament. En cap cas, poden estar definits mitjançant afirmacions ambigües.

• Han de ser mesurables, per poder determinar el seu grau de compliment, i facilitar

el posterior seguiment i avaluació del pla. En aquest sentit, és necessari que es for-

mulin sota un nivell de referència o unitat de mesura determinada (números ab-

soluts, intervals, percentatges, euros, requeriments, etc.) sota criteris de realisme i

prudència.

• Normalment es formulen mitjançant verbs que ajuden a conèixer els resultats de for-

ma quantificada: incrementar, mantenir, disminuir, assolir, resoldre, donar, obtenir, etc.

8.2 Programes i actuacions

Continguts:

• Descripció detallada, operativa i instrumental de las iniciatives (programes i actua-cions) que es considera necessari desenvolupar per assolir els objectius plantejats al municipi en matèria d’habitatge d’acord amb les estratègies establertes.

• Per a cadascuna de les actuacions incloses (o no) en els diferents programes, s’hau-ran d’elaborar unes fitxes resum com a síntesi.

• Es recomana la incorporació d’un o diversos diagrames o quadres que visualitzin la interrelació i coherència entre objectius, estratègies i propostes, així com també plànols o infografies amb la ubicació de les actuacions.

• Es podran preveure actuacions no incloses en el període de programació del pla quan la seva importància ho justifiqui i no es puguin executar dins dels sis anys previstos pel PLH. Aquestes actuacions tindran un nivell de concreció menor que el de les actuacions incloses en el període de programació del pla.


• L’articulació dels programes i les actuacions respondrà a les necessitats, voluntats

i manera de treballar de cada municipi, si bé és important establir uns criteris co-

muns per al seu disseny. Així, es considera que:

– Un programa fa referència a un conjunt d’actuacions mútuament relacionades que

contribueixen de manera conjunta a assolir un objectiu comú.


8. Desplegament 51

– Una actuació és una intervenció individualitzada, de durada concreta, constituïda

per una seqüència encadenada de tasques. Les actuacions es corresponen amb

la naturalesa i el grau de detall dels instruments previstos al Catàleg d’instruments

per a les polítiques locals d’habitatge de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Ur-

banisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.

– Els programes i les actuacions poden ser de caràcter sectorial, vinculats a una

única estratègia o objectiu, o de caràcter transversal, vinculats a més d’una estra-

tègia o objectiu.

– Els programes i les actuacions es poden agrupar en àmbits d’actuació, que poden

respondre a diferents criteris com, per exemple, la tipologia de les actua-

cions, els col·lectius diana, el nivell territorial, els nivells de prioritat, els agents ges-

tors, etc.

• El grau de detall dels continguts de cada programa haurà de ser el màxim possible,

tenint en compte que ha de servir com a full de ruta per a la execució posterior de

l’actuació, però amb el grau de detall que requeriria una eina de gestió.

• Concretament, la descripció de cada programa haurà d’incloure com a mínim els

continguts següents: el nom (i codi identificatiu) del programa; la justificació de la

seva idoneïtat i coherència amb relació als objectius i estratègies del pla; la seva

descripció, incloent les actuacions que el componen i el calendari de desplegament;

les fonts de finançament previstes o possibles; la forma de gestió que es proposa;

la identificació d’altres programes i actuacions del PLH amb què estigui vinculat, i

les fitxes resum de cadascuna de les actuacions.

• Pel que fa a aquestes fitxes de cadascuna de les actuació (incloses o no en progra-

mes), hauran de contenir:

– Un primer bloc de «Descripció» que inclogui: el nom del programa en què s’inclou

l’actuació; el nom i codi de l’actuació; la seva finalitat; el contingut (que pot inclou-

re les diferents fases en què s’articula); i els objectius específics del PLH amb els

que es vincula.

– Un segon bloc d’ «Execució» que inclogui: el calendari de desplegament de l’ac-

tuació, les fonts de finançament previstes; l’estimació econòmica (els elements de

cost i, si escau, el pressupost); la forma de gestió que es proposa; els agents mu-

nicipals implicats (principal i altres); altres agents implicats en l’actuació (públics

o no); altres actuacions del PLH vinculades; i els indicadros de procés, estructura

i resultat. A tall d’exemple:


ACTUACIÓ:(codi+nom)

Programa:

DE

SC

RIP

CIÓ

Finalitat: Imatge

Contingut:

Objectius específics

PLH vinculats:

EX

EC

UC

IÓ

Calendari:

Fonts de Finançament:

Estimació econòmica:

Gestió:

Agents Municipals (principal i altres):

Altres (públics i privats):

Actuacions vinculades:

Indicadors Procés - Estructura:

Resultat:

8.3 Calendari i finançament

Continguts:

• Descripció integrada i sintètica del calendari de desplegament dels programes i actuacions proposats, incloent l’elaboració d’un quadre resum de programació tem-poral del PLH.

• Descripció integrada i sintètica de les fonts i agents de finançament (intern de l’ajun-tament o extern, tant públic com privats) que haurien de permetre l’execució dels programes i les actuacions inclosos en el PLH.

• Optativament, i d’acord amb la voluntat municipal, resum del pressupost (incloent costos i ingressos estimats) de les actuacions que es preveu desenvolupar durant el primer any de desplegament del PLH.


8. Desplegament 53

• D’acord amb el grau de concreció del pressupost, es recomana l’elaboració de quadres o diagrames resum de la programació financera del PLH que representin les fonts de finançament i, si escau, el cost estimat dels programes i les actuacions.


• La descripció integrada i sintètica del calendari de desplegament haurà de destacar

la seqüència, l’articulació i la vinculació dels programes i les actuacions que confi-

guren el PLH, especificant com a mínim:

– Quins programes o actuacions no incloses en cap programa estan supeditats a la

realització prèvia d’altres o a l’obtenció de recursos externs.

– Quins programes o actuacions no incloses en cap programa es poden i està pre-

vist activar des del primer any.

• L’elaboració del quadre de planificació temporal haurà de permetre identificar de

manera visual la seqüència lògica de les actuacions, la durada prevista i les depen-

dències que poden existir.

• La descripció integrada i sintètica de les fonts i dels agents de finançament depen-

drà en gran part de les sinergies i col·laboracions que es produeixin entre l’ajunta-

ment i altres agents públics i/o privats. Per tant haurà de fer èmfasi en la valoració

de la viabilitat dels programes i actuacions que conformen el PLH, especificant/re-

cordant com a mínim:

– Quins condicionants, mecanismes i col·laboracions s’hauran de produir per fer

possible el desenvolupament del pla.

– Quines alternatives (si n’hi ha) es poden plantejar per al finançament d’un mateix

programa en el cas que no es pugui finançar de la forma prevista inicialment.


9. Execució

9.1 Agents de l’habitatge al municipi

Continguts:

• Identificació del rol que l’Ajuntament vol donar per a l’execució del pla a altres agents no municipals amb possible incidència o impacte en la política d’habitatge municipal. Concretament, amb relació a:

– Altres agents públics: Agència de l’Habitatge de Catalunya, Diputació de Barce-lona, Consells Comarcals, etc.

– Agents privats: empreses promotores i rehabilitadores, agents immobiliaris, en-titats financeres etc.

– Agents socials: entitats del tercer sector, cooperatives, associacions, col·lectius, organitzacions no governamentals especialitzades o relacionades amb l’habitat-ge, etc.


• L’elaboració d’aquest apartat es basarà en el tractament, anàlisi i interpretació de la

informació i les valoracions que aportin els interlocutors polítics i tècnics municipals,

complementada amb la informació de què disposi la Gerència de Serveis d’Habitat-


L’execució eficaç de les propostes recollides al PLH requereix, més enllà del compromís

del govern municipal, l’establiment i posada en marxa dels mecanismes que permetin

passar del document del PLH aprovat pel Ple municipal, a la programació anual de les

actuacions, a la gestió efectiva d’allò programat, a l’avaluació de l’execució realitzada i,

si cal, a la reprogramació corresponent (sense entrar en els supòsits de revisió del pla).

En aquest sentit, l’apartat manté en línies generals l’estructura de la proposta metodo-

lògica anterior i apunta a una millora qualitativa de la formulació dels òrgans, mecanis-

mes i eines de gestió, seguiment i avaluació del pla, buscant la plena participació i cor-

responsabilització de l’Ajuntament en l’elaboració d’aquest apartat.



ge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona (o altres departaments de la

corporació), el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Agència de l’Habitatge de

la Generalitat de Catalunya, altres administracions supralocals o entitats o empreses

que desenvolupin iniciatives relacionades amb la política d’habitatge.

9.2 Gestió del pla

Continguts:

• Definició, amb la plena participació dels interlocutors tècnics i polítics municipals, de les estructures, persones, funcions i mecanismes de gestió del pla. Concreta-ment, caldrà especificar:

– La identificació dels agents responsables de la gestió del PLH, establint les com-petències i les funcions que haurà d’assumir el personal tècnic municipal implicat en el desenvolupament dels programes i actuacions del pla, específicament:

La persona que assumeix la coordinació del PLH, com a màxima responsa-ble de la gestió executiva.

Els agents municipals responsables de la gestió dels programes i actuaci-ons definides al pla, així com també les altres persones que intervinguin com a col·laboradores en les actuacions esmentades, amb funcions de ca-ràcter sectorial o transversal (secretaria, intervenció, participació ciutadana, etc.).

– La identificació dels òrgans municipals directament implicats en la gestió del PLH, que s’encarregaran de fer el seguiment del desplegament i l’execució de les ac-tuacions del PLH. Específicament:

Un nivell de direcció i supervisió política del projecte (alcaldia, regidoria, jun-ta de govern, etc.), amb la finalitat de prendre decisions per garantir que els diferents programes i actuacions s’executen tal i com estan planificats, i acordar les reprogramacions necessàries per a la correcta implantació del PLH.

Un nivell de gestió i seguiment tècnic del projecte (coordinador/a del PLH, comissió de gestió tècnica creada en aquest sentit, etc.), amb la finalitat de fer el seguiment del grau d’execució i compliment dels programes i actuaci-ons del pla i de proporcionar al nivell de direcció i seguiment polític els in-formes i les propostes necessàries per al correcte desenvolupament de les seves funcions.

Qualsevol altre òrgan o espai de participació, seguiment, o consulta en què participin agents socials, econòmics, ciutadans o altres administracions.


9. Execució 57


• L’elaboració d’aquest apartat es concretarà d’acord amb les especificitats de cada

municipi: composició dels òrgans de govern; cartipàs municipal i regidories existents

vinculades amb els àmbits d’actuació del pla; dimensió i característiques de l’estruc-

tura tècnica i administrativa municipal; existència (o no) i característiques d’organis-

mes autònoms, societats mercantils, etc.; tradició organitzativa de l’administració

municipal; magnitud i complexitat del programa d’actuació del pla, etc.

9.3 Mecanismes i instruments de seguiment i avaluació

Continguts:

• Definició, amb la plena participació dels interlocutors tècnics i polítics municipals, dels mecanismes de seguiment i avaluació del pla. Concretament, caldrà especificar:

– La proposta d’eines de seguiment i avaluació del PLH (reunions, informes i fitxes de programació, etc.). Optativament, i d’acord amb la voluntat municipal, es con-cretarà la programació del primer any de desplegament del PLH.

– La definició del sistema d’indicadors per a l’avaluació del PLH, mitjançant el qual es mesurarà tant el desenvolupament de les actuacions i els programes (indica-dors de procés) com el nivell de progrés i la consecució dels objectius generals i específics del pla (indicadors de resultat i d’impacte).


• Proposta d’eines de seguiment i avaluació del PLH: s’haurà de proposar en quins

moments i amb quins mecanismes (reunions, informes i fitxes de programació, etc.)

es durà a terme el seguiment i l’avaluació del seu desenvolupament, facilitant la in-

formació al nivell de direcció i supervisió polític, al nivell de gestió i seguiment tèc-

nic, al coordinador del PLH i als òrgans o espais de participació dels agents socio-

econòmics i ciutadans que es puguin crear en el desenvolupament de les seves

funcions.

• Definició del sistema d’indicadors: en general es definiran els següents tipus d’in-

dicadors: els de gestió o procés, que serviran per conèixer el nivell de desenvolupa-

ment i els costos vinculats als programes i actuacions; els de resultat, vinculats di-

rectament a la consecució dels objectius operatius; i els d’impacte, que mesuraran

fins a quin punt, a mitjà i llarg termini, s’ha acomplert amb la raó de ser del pla.


10. Programació any 1 (opcional)

Continguts:

• Si escau, i d’acord amb la voluntat municipal, concreció del programa d’execució del PLH durant el primer any de desplegament, especificant una proposta de pres-supost dels programes i actuacions per desenvolupar al llarg de l’any, així com tam-bé de les funcions i responsabilitats per assumir per part de tots els departaments i persones de l’ajuntament implicades en la seva execució. Aquest programa anual, que conformarà el document tècnic de base per acordar posteriorment en el nivell polític les actuacions per realitzar durant l’any 1 de desplegament del pla i la con-signació pressupostaria de dites actuacions, ha d’estar configurat per:

– La identificació de les actuacions per desenvolupar durant l’any 1 de programa-ció del pla, així com també de les interdependències entre elles.

– El calendari de reunions ordinàries previstes dels òrgans de coordinació tècnica i supervisió política i d’altres òrgans que intervinguin en el desenvolupament del pla.

– Els fluxos de treball existents (moments i dates de lliurament de documentació, protocols d’actuació, etc.).

– Un quadre-resum del procés d’ implantació i seguiment anual del pla, com tam-bé fitxes de programació i seguiment de les actuacions per executar.


Tot i que es garanteix l’adaptabilitat del grau de concreció de la dimensió propositiva

de cada pla a les necessitats, possibilitats i voluntats de cada ajuntament, s’inclou un

nou apartat de caràcter opcional, de concreció del programa d’execució del PLH durant

el primer any de desplegament.

Aquest programa anual, que hauria de facilitar i fonamentar les bases per a la posterior

implantació del pla, detallaria la consignació pressupostària dels programes i actuacions

a desenvolupar al llarg de l’any 1, com també la determinació de les funcions i responsa-

bilitats per assumir per part dels departaments de l’ajuntament implicats. Aquest progra-

ma anual constituiria el document tècnic de base per acordar posteriorment en el nivell

polític les actuacions a realitzar durant l’any 1 de desplegament del pla i la consignació

pressupostària de les actuacions.



– La identificació dels riscos, amenaces i interferències que poden afectar el des-envolupament previst del pla al llarg de l’any programat.

– El resum executiu (plànol d’actuacions, planificació temporal, recursos humans implicats, pressupost total, etc.).


• El procés de programació ha d’estar dirigit per la persona que tingui la funció de co-

ordinador del PLH. Alhora, hi haurien de participar els diferents agents implicats en

la futura execució del pla. Preferentment, s’hauria d’elaborar durant els mesos de

setembre-octubre, per poder utilitzar-lo com a document tècnic de base per con-

cretar la consignació pressupostària de les actuacions del pla de l’any següent. En

el cas que el PLH s’aprovi durant el primer semestre de l’any, és recomanable que

el coordinador tècnic del pla, durant mesos de setembre-octubre comprovi la con-

veniència del programa anual previst inicialment i, si escau, el revisi.

Les reunions de l’òrgan de coordinació tècnica i de l’òrgan de supervisió política

s’han de fer amb suficient marge de temps entre elles perquè es pugui deixar cons-

tància escrita dels acords establerts tècnicament, enviar els document requerits a

l’òrgan de supervisió política, i que els acords polítics finalment adoptats puguin

concretar-se en la consignació pressupostària de les actuacions i la seva assigna-

ció a l’agenda de treball dels departaments i el personal tècnic de l’ajuntament.


Annexos

Continguts:

• Incorporació, si escau, de la documentació i els materials de treball que es consi-derin d’interès perquè completin, complementin o fonamentin alguns dels contin-guts del pla. Per exemple:

– Estudis complementaris realitzats o existents.

– Materials de treball d’enquestes i treballs de camp.

– Informes complets dels processos d’informació pública i de participació ciutadana.

– Altres.


Es proposa mantenir un apartat final d’annexos on s’inclogui la documentació i els ma-

terials de treball que es considerin d’interès perquè completen, complementen o fona-

menten els continguts del pla.

Documents de TreballSèrie Territori

1 Plans d’ordenació forestal en boscos de titularitat municipal

2 VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el dia 10 de novembre de 2005 al Centre de Cultura de Sant Llorenç Savall

3 Polítiques locals d’habitatge i actuacions en matèria d’activitats

4 Manual de comunicació per a les oficines locals d’habitatge

5 Models silvícoles en boscos privats mediterranis

6 Diagnosi ambiental al Parc de Collserola: Projectes de ciències ambientals. Universitat Autònoma

7 V Trobada d’Estudiosos del Garraf: Comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels

8 Elements per al disseny i la implantació d’una oficina local d’habitatge


10 La planificació de la prevenció contra incendis forestals a la província de Barcelona

11 Plec de prescripcions tècniques dels projectes d’execució d’edificació: Actualització a la normativa de l’any 2009

12 I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central. V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor

13 Implantació del pas de vianants a les travesseres urbanes

14 Plec de prescripcions tècniques dels projectes d’urbanització d’espai públic urbà

15 Patrimoni públic de sòl i habitatge: Inventari i gestió

16 VII Monografies del Foix

17 El valor de les noves tecnologies d’informació territorial a l’Administració local

18 VII Monografies del Montseny

19 Urbanisme i participació: Iniciatives i reptes de futur: Conclusions del grup de treball sobre urbanisme i participació ciutadana en l’àmbit local

20 VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

21 Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà: Arbrat diari

22 VI Monografies del Garraf i Olèrdola

23 II Monografies dels Parcs de la Serralada Litoral Central; VI Monografies del Montnegre i el Corredor

24 III Monografies del Foix

25 VIII Monografies del Montseny

EstudisSèrie Territori

2 L’ordenació urbanística: Conceptes, eines i pràctiques

3 Instruments de planificació i gestió de la mobilitat local a Europa

4 Competències en matèria de carreteres de les administracions locals de segon nivell

Altres publicacions sobre territori

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Altres publicacions sobre territori

5 Ciutats en (re)construcció: Necessitats socials, transformació i millora de barris

6 Paisatges en transformació: Intervenció i gestió paisatgístiques

7 Accessibilitat al tren en cadira de rodes: Cap a un estàndard internacional del gap d’embarcament

8 La política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona

9 Estratègies vers la ciutat de baixa densitat: De la contenció a la gestió

10 Mapa de serveis i indicadors d’habitatge de la província de Barcelona: Anuari 2010

12 Economies d’aglomeració i regions urbanes a Europa: La regió de Barcelona, un cas d’estudi

Documentos de TrabajoSerie Territorio

5 Modelos silvícolas en montes privados mediterráneos

10 La planificación de la prevención de los incendios forestales en la província de Barcelona

17 El valor de las nuevas tecnologías de información territorial en la Administración local

EstudiosSerie Territorio

1 La ciudad de baja densidad: Lógicas, gestión y contención

4 Competencias en materia de carreteras de las administraciones locales de segundo nivel

5 Ciudades en (re)contrucción: Necesidades sociales, transformación y mejora de barrios

11 Repensar las políticas urbanas: Apuntes para la agenda urbana