GUB 29-p.01 a 04 ok 22/9/08 12:23 Página 1

2

La imatge

La nit de Sant Joan va ser enguany una de les revetlles més tranquil·les dels darrers temps gràcies aldesplegament de més de 400 agents de la Guàrdia Urbana. A la imatge, el dispositiu de matinada per

tal de buidar les platges i preparar-les per als equips de neteja. (Foto: Mattia Insolera)

GUB 29-p.01 a 04 ok 22/9/08 12:23 Página 2

3

Índex

Editorial

De portada- Conveni per protegir els menors en risc

A fons- Barcelona es capbussa en les obres d’estiu

Notícies GuB- L’actualitat en vídeo al Web de la GUB- BCN renovarà la xarxa de semàfors- L’oficina de la bici obrirà al gener- Barcelona debat sobre policia i sexualitat- Fitxes informatives per a grans actes- Més zona verda a petició dels veïns

Marc legal- El Fons de garantia de pensions i prestacions

Els nostres recursos- La nova quinta de la Guàrdia Urbana

Actuem- Mecànic i traficant- 128 sancions durant la nit més curta- Pla contra manters i furts al Parc Güell

Seguretat i Mobilitat- Una dècada apostant per la mobilitat- Les ciutats reclamen més autoritat local

El reportatge- L’escorta de transports especials

Parlem de- El Comitè de Qualitat

La nostra gent- José Luis Romero: “Ser guàrdia urbàalimenta la imaginació”

Activitats esportives i socials- GUB arrasa amb 20 medalles a l’Europeu- Futbol i xai abans de San Fermín- Triomf de l’equip de tir a Barcelona- Apunta’t a la Pedalada!

Un apunt d’història- 25 anys de l’Escola policial catalana (II)

El tauler- La promoció interna reforça l’estructura de GUB- Felicitacions a la Guàrdia Urbana- Col·labora amb la teva revista!

Recorda- Meduses a l’esguard

Desconnecta i humor

GuBRevista de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona

Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-508004 - Barcelonaccmail: GU_REVISTA@BCN.CAT

Consell Editorial: Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas,Miquel Fernàndez, José Manuel González,Vanessa Martínez i Àlex Palau

Director: Evelio Vázquez

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76www.op-team.com

Coordinació: Àlex Palau(alexpalau@op-team.com)

Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios

Redacció i fotografia:Àlex Palau i Vanessa Martínez

Col·laboradors en aquest número:José A. López París, Juan I. Paso, JoanRabaixet, Joaquim Arandes, Jordi Vilasaló,Xavier Roig, Luis Buitrón, Mattia Insolera,Víctor Argelaguet

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCLDipòsit legal: B-52.027-2001

5

8

24

31

32

36

35

26

28

4

21

10

39

18

38

17

GUB 29-p.01 a 04 ok 22/9/08 12:23 Página 3

4

Editorial

La Guàrdia Urbana és, i ha de ser, uncos flexible i proper al ciutadà. Proper,per poder captar la realitat de Barcelo-na i les necessitats de la seva gent, iflexible, per tenir la capacitat d’adap-tar-se als seus canvis, responent sem-

pre de forma exemplar davant de les més variadesi mutables exigències socials.

És en aquesta vocació on neix el conveni decol·laboració amb l’Agència de Salut Pública permillorar l’atenció i el seguiment dels menors en si-tuació de risc. Des del maig, els agents que detec-tin a joves entre 14 i 17 anys consumint drogues alcarrer oferiran a ells i als seus pares la possibilitatd’acollir-se a un programa psicopedagògic. L’ob-jectiu d’aquest programa és redreçar la seva perju-dicial conducta i implicar en aquest procés a lesseves famílies, amb l’incentiu d’eximir-los de lacorresponent sanció administrativa.

Una altra responsabilitat essencial dels agentsés la d’esdevenir models de conducta i de respecteen el nostre tracte amb tots els ciutadans i ciuta-danes. Per això, des de la Guàrdia Urbana hemmostrat un cop més la nostra aposta per la nor-malitat i el compromís amb la lluita contra tota

forma de discriminació, donant suport a l’orga-nització a Barcelona del IV Congrés Europeu dePolicies Gais. Perquè obrir la mentalitat social alrespecte parteix, de manera fonamental, de l’ac-titud dels qui representem l’autoritat.

En aquestaperenne capa-citat d’adap-tació de laGuàrdia Urba-na tenen unpaper essen-cial les novespromoc ions .

Agents que, com el centenar de joves que es vanintegrar al Cos el 30 de juny, ens fan més forts,més capaços i també, més conscients de les pro-blemàtiques latents i emergents que requereixenla nostra decidida resposta.

Enguany no podem oblidar un altre repte querequerirà la nostra màxima atenció i professio-nalitat, com és el de les nombroses obres previs-tes per als mesos d’estiu. Una trentena de tre-balls d’urbanització i pavimentació que afecta-ran especialment les vies a l’entorn del Passeig deGràcia, la plaça de Lesseps, el Poblenou, la ZonaFranca i la plaça de les Glòries. En tots aquestspunts, els dispositius policials ja es despleguenper garantir la seguretat i la mobilitat. Tot, permostrar que un any més la Guàrdia Urbana no favacances a l’hora de servir a la ciutadania.

El Cos més jove, la ment més oberta

Millorar l’atenció alsmenors en risc i la lluitacontra la discriminació sóncompromisos clau

GUB 29-p.01 a 04 ok 22/9/08 12:23 Página 4

55

Conveni per protegirels menors en riscEls agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra oferiran la possibilitatd’acollir-se a un programa d’atenció psicoeducativa als joves que detectin consu-mint drogues al carrer. El protocol d’actuació va entrar en vigor el 23 de maig iofereix una alternativa a les sancions per als menors d’edat.

De portada

El conveni signat amb l’Agència de SalutPública estableix la coordinació amb elscossos de seguretat de Barcelona per talde canalitzar cap a un programa d’atenció

psicoeducativa aquells joves que siguin enxam-pats consumint drogues a la via pública. El proce-diment s’aplica als menors entre 14 i 17 anys i re-sidents a Barcelona, que infringeixin l’article 25.1de la Llei Orgànica 1/1992 sobre Protecció de laSeguretat Ciutadana. A partir del passat 23 demaig, en resposta a aquesta infracció els agentsde la Guàrdia Urbana informaran als adolescents i

als seus pares o tutors legals, per telèfon o a tra-vés del corresponent Full Informatiu, de la possi-bilitat d’acollir-se a un Programa d’Atenció Psico-pedagògica. La participació en aquest programa és

La participació en elprograma psicopedagògicés voluntària i oberta ales famílies dels menors

Dades del protocol de menors, extretes de l’estudi de 54 actes rebudes durant el primer mes de funcionament.

GUB 29-p.05 a 07 ok 29/7/08 13:28 Página 5

66

De portadavoluntària i s’aplica com a mesura alternativa alprocediment administratiu per consum i tinençail·lícita d’estupefaents.

“La col·laboració dels cossos de seguretat ésessencial per establir estratègies que ajudin a de-tectar els menors en risc, ja que els agents són undels principals detectors d’aquestes conductes”,han declarat en nota de premsa els responsablesde l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Servei d’Orientació

L’encarregat de dur a terme el programa és elServei d’Orientació sobre Drogues. Aquest servei

ofereix als menors denunciats un espai de reflexiói treball, obert també a les seves famílies, per talque prenguin consciència de la seva importànciaen la tasca preventiva.

Un dels primers objectius que es marca el pro-grama és que els menors en risc comencin la pri-mera sessió del programa psicoeducatiu als pocsdies de produir-se la denúncia. Un cop els menorsja participin en el programa, l’objectiu és que as-sumeixin la seva responsabilitat en la comissiód’aquest tipus d’infraccions, que es comprometin acanvis concrets de comportament i que s’autoava-luïn amb l’ajuda d’especialistes.

El nou programa que desenvolupa el Serveid’Orientació sobre Drogues s’adreça a adolescentsi joves consumidors d’estupefaents que no presen-tin un problema de dependència. Amb aquestaidea, s’han establert mecanismes de control per-què els menors reincidents o els que ja hagin par-ticipat en el programa prèviament, no es puguinbeneficiar de l’anul·lació de sancions per mitjàd’aquest sistema. �

Els menors entre 14 i 17anys residents a Barcelonaes podran acollir a unprograma psicoeducatiuper esquivar la sanció perconsum d’estupefaents

Drogues i adolescents Un 58% dels joves entre 14 a 18 anysafirma ser consumidor d’alcohol, un27,8% tabac i més del 20% decànnabis. Són les dades que s’extreuendel darrer estudi que el Plan NacionalSobre Drogas ha realitzat entreestudiants de Secundaria de tot l’Estat.L’enquesta, que registra el consum delsmenors durant els darrers 30 dies,també situa prop del 9% el nombred’adolescents que freqüenten elspsicoestimulants.

Agents de la UT-2 sorprenen un grup de menorsconsumint estupefaents.

GUB 29-p.05 a 07 ok 29/7/08 13:28 Página 6

77

La intervenció policialamb menors i estupefaents

L’actuació davant la tinença o consum d’es-tupefaents requereix una denúncia admi-nistrativa mitjançant l’acta D10PL i el comísde les substàncies. Així mateix, quan es trac-

ta de menors cal complimentar també l’imprèsA106PL, com a Informe per als Serveis Socials.

En el moment de realitzar l’acta s’ha de sol·lici-tar al menor la filiació del seu pare, mare, tutor orepresentant legal, així com un número de telèfonper poder contactar amb aquests, a qui la dotaciópolicial comunicarà el fet denunciat.

Contacte i trasllat

Com a norma general, els menors implicats hande ser traslladats fins on es trobin els seus pares otutors legals, o a les dependències policials. A co-missaria, si no se’n localitzen els responsables oaquests es neguen a recollir-los, els menors seran

lliurats a l’Oficina d’A-tenció al Menor de Mos-sos d’Esquadra. Com aexcepcionalitat, quan si-gui major de 16 anys i estracti d’una situació deNO RISC per a ell, nocaldrà fer el lliuramentdel menor i únicamentes comunicarà el fet pertelèfon als pares. Quanes lliuri el menor als pa-

res o tutors legals, els agentshauran de complimentar l’Acta de Lliurament delmenor o incapaç (A35PL).

El trasllat de menors s’ha de realitzar sempre quesigui possible en vehicles sense distintiu. Així ma-teix, en el supòsit que siguin noies estaran acom-panyades per agents del mateix sexe. Un cop a lesdependències policials, els menors s’ubicaran en unlloc adequat per protegir els seus drets i la sevaconfidencialitat. �

Una patrulla d’agentscomprova la documentaciód’una menor en un parcprop d’una escola del’Eixample.

Els menors en risc han deser traslladats fins als seuspares o a dependènciespolicials, comunicant elsfets denunciats per telèfonals seus responsables

GUB 29-p.05 a 07 ok 29/7/08 13:28 Página 7

88

A fons

Arriben les vacances, la calor i les clàssi-ques obres d’estiu de la ciutat. Enguany,l’Ajuntament fa front a un dels disposi-tius d’actuacions de millora urbana més

important dels darrers anys: 30 intervencions depavimentació, urbanització i millores en el trans-port públic conviuen amb els turistes que ensvisiten i els barcelonins que es queden a la ciutat.En molts dels casos, no es tracta d’obres noves,sinó de fases intensives d’actuacions ja encetadesque el Consistori opta per fer durant l’estiu, apro-fitant la disminució de la densitat del trànsit.

Millores d’accessibilitat

L’adaptació d’estacions de metro per a personesamb mobilitat reduïda conformen bona part de lesobres d’estiu previstes. La línia 3 va patir talls en elservei els caps de setmana del 12 i 13, i del 19 i 20de juliol, entre Diagonal i Vall d’Hebrón, degut a lesobres a l’estació de Fontana. Les obres de l’inter-canviador de Diagonal també obligaran a suspen-dre la circulació de trens entre Hospital Clínic iSagrada Família de l’1 al 10 d’agost. D’altra banda,la instal·lació d’un ascensor en aquesta mateixa es-

Lesseps, el Passeig de Gràcia, la plaça de les Glòries, el Poblenou i la Zona Francapateixen la major part de les afectacions urbanes per les obres estiuenques que elConsistori ha previst per als mesos de juliol i agost. Els 30 treballs previstos con-templen accions d’urbanització, millores en el transport públic i pavimentació.

BCN es capbussa en les obres d’estiu

GUB 29-p.08 a 09 ok 29/7/08 13:30 Página 8

99

Passeig de Gràcia quedaràtallat al trànsit en sentitde baixada i perdrà doscarrils de pujada a l’agost

tació farà que el Passeig de Gràcia quedi tallaten sentit de baixada, i perdi dos carrils de pujadadurant tot el mes d’agost. La línia verda no seràl’única afectada, l’avinguda Meridiana veurà tallatun dels carrils d’entrada a la ciutat fins a mitjansde setembre per les obres de la L9. L’ampliació del’estació de Selva de Mar (L4) tallarà un dels late-rals de Diagonal en sentit Besòs, mentre que lesobres a l’estació de Collblanc de la L5, obligaran adesviar la circulació i a tallar 150 metres de Tram-baix de mitjans a finals d’agost.

Grans obres

L’Ajuntament aprofitarà per renovar més de 32quilòmetres de paviment en 17 punts de la ciutat,així com per dur a terme accions a la ronda deDalt, la plaça de Catalunya o la ronda del Mig.D’altra banda, continuaran les obres de remodela-ció de la plaça Lesseps, amb talls nocturns de lacirculació, així com les d’urbanització de la rondaGeneral Mitre, on el trànsit ja circula pels carrilscentrals definitius. La deconstrucció del tambor deGlòries, una de les actuacions destacades, va en-cetar-se el 8 de juliol amb el tall tant dels acces-sos a les rampes interiors com del moviment decanvi de sentit sortida-entrada a la ciutat. Elsefectius de la Guàrdia Urbana van personar-se a laplaça per tal de garantir la mobilitat del trànsit ila seguretat dels vianants, així com per informaradequadament dels desviaments disponibles. �

La nova plaça de les Glòries

El mes de juliol es van encetar els treballs de deconstrucció del tambor deGlòries, eliminant els talussos i les rampes interiors, les façanes interiors iexteriors i els forjats d’aparcament. El nou projecte de la plaça de les Glòries,aprovat ara fa un any, preveu desmantellar l’actual anella per donar pas a unaforma rectangular d’espais verds, que taparà el subsòl per on passaran lescarreteres i les estacions de tren i metro (imatge esquerra). Juntament amb lanova plaça de les Glòries, el Consistori té projectats els nous equipaments pelbarri, que comprenen el Centre del Disseny, un edifici administratiu del’Ajuntament i el trasllat del mercat dels Encants Vells, que passarà a estarcobert i se situarà al Bosquet dels Encants, entre l’avinguda Meridiana, laplaça de les Glòries, el carrer dels Castillejos i la Gran Via (imatge dreta).

GUB 29-p.08 a 09 ok 29/7/08 13:30 Página 9

Marc legal

1177

Per a la utilització d’aquest Fons, ha d’haverconstatació judicial d’incompliment deldeure de satisfer les pensions i que aquestincompliment comporti una situació de pre-

carietat econòmica. La Llei estableix que la violènciamasclista es pot exercir de diferents formes, entreelles, la violència econòmica. Un tipus de violènciaque consisteix en la privació intencionada i no justi-ficada de recursos per al benestar físic o psicològicd’una dona i, si s’escau, de llurs filles o fills, i la limi-tació en la disposició dels recursos propis o compar-tits en l’àmbit familiar o de parella.

Per a ésser beneficiària del Fons, la persona titularde la pensió o la que la representi, ha d’haver cursatl’execució del corresponent títol judicial que recone-gui el dret a rebre la pensió establerta i no haver co-brat per causa que no sigui imputable a la beneficià-ria. Les prestacions derivades del Fons són compati-bles amb altres prestacions que puguin atorgar les

administracions públiques de Catalunya.El Govern es reserva el dret de repetició de les pen-

sions pagades pel Fons contra les persones que han in-complert la resolució judicial de pagament de la pen-sió. Alhora, les persones beneficiàries del Fons tenenl’obligació de continuar els tràmits judicials per perce-bre la pensió. En cas que obtinguin el cobrament de lespensions impagades, la beneficiària té l’obligació deretornar les quantitats cobrades amb càrrec al Fons. �

La violència masclista presenta moltes i molt diverses cares, més enllà de la terriblexacra del càstig físic. La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar laviolència masclista, regula en els seus articles 49 a 52 el Fons de garantia de pensionsi prestacions, per cobrir l’impagament de pensions alimentàries i compensatòries.

Per Joan Rabaixet

Aquest fons públic cobreixl’impagament de pensionsalimentàries icompensatòries mentre labeneficiària continuï ambels tràmits judicials

Fons de garantia depensions i prestacions

GUB 29-p.17 ok 29/7/08 13:48 Página 17

1188

Els nostres recursos

Guàrdia Urbana té present i té un granfutur del que ja formeu part”. El cap dela Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, dona-va així la benvinguda a la nova promo-

ció d’agents al Saló de Cent de l’Ajuntament, el pas-sat 25 de juny. Un total de 99 agents, 90 nois i 9noies, van rebre les seves plaques davant l’atentamirada de familiars, amics i parelles que omplien avessar els bancs de la sala i esperaven emocionats a

que acabés l’acte institucional per abraçar i felicitarels nous membres de la GUB. La regidora de Pre-venció, Seguretat i Mobilitat, Assumpta Escarp,també va dirigir-se a la nova cantera recordant-losla importància de la seva tasca: “La Guàrdia Urbanaés un espai de diàleg, de compromís i de força. Es-teu a punt de començar una nova etapa de la vos-tra vida. Feu-ho amb il·lusió però també amb res-ponsabilitat”. A banda de la promoció 80-B, també

La nova quinta dela Guàrdia UrbanaEl Saló de Cent va donar la benvinguda al gairebé un centenar de nous agents de lapromoció 80-B de Guàrdia Urbana. La nova lleva es va estrenar en el servei opera-tiu durant la revetlla de Sant Joan i ja ha començat el seu any de pràctiques en lesdiferents Unitats Territorials.

Els primers agents de la promoció, recollint la placa que els acredita com a membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

“

GUB 29-p.18 a 20 RECURSOS ok 29/7/08 13:50 Página 18

1199

van rebre la benvinguda de les autoritats 10 agentsamb formació policial prèvia que estaven a puntd’acabar el seu any de pràctiques al Cos.

Placa “d’honor i d’orgull”

Els nous agents van rebre la placa que els acre-dita com a guàrdies urbans. Un símbol que totsmiraven encuriosits i somrients un cop assegutsals bancs del Saló de Cent. L’alcalde Hereu, com jaés tradicional, va encarregar-se de la cloenda del’acte: “Són 160 anys d’història, els de la GuàrdiaUrbana, així que la cosa té la seva solemnitat”. He-reu els va instar a treballar en pro dels ciutadans ifer de la seva tasca un motiu de satisfacció per ala ciutat: “La placa l’heu de dur amb honor i amborgull. Us espera la ciutat de Barcelona i vosaltressou molt importants per a la Corporació. No esta-reu sols, però teniu molta responsabilitat”. L’acteinstitucional va tancar-se amb la tradicional foto-grafia de família, aquest cop al bell mig de laplaça Sant Jaume, per deixar pas a la celebracióamb els familiars i amics que van acompanyar els99 agents entre canapès i flaixos.

Jordi Hereu: “Us esperala ciutat de Barcelona. Noestareu sols però teniumolta responsabilitat”

El retrat de família de la promoció 80-B de nous agentsa les escales de les Fonts de Montjuïc.

1.000 agents al 2011

La nova lleva havia començat la seva formació al’Institut de Seguretat Pública de Catalunya el se-tembre del 2007. Del total de 113 alumnes que vaniniciar el curs, 99 van aprovar-lo, passant a formarpart de la promoció 80-B de la Guàrdia Urbana. Elsnous agents van incorporar-se al servei operatiu el23 de juny i, posteriorment, van realitzar un curs ad-dicional de 70 hores per conèixer a fons el funciona-ment específic del Cos, actualitzar els coneixementsde l’Escola i aplicar-los al context de Barcelona.Aquest gairebé centenar d’agents que conformen lanova quinta, contribueixen a complir amb els objec-tius del consistori de rejovenir i reforçar la plantilladel Cos amb 1.000 places d’agent fins al 2011. �

Policies de la nova lleva observen la insígnia del Cos, quecomplementaran amb els carnets d’agent.

Els 99 agents formen part del pla que preveuincorporar un miler denous guàrdies fins al 2011

GUB 29-p.18 a 20 RECURSOS ok 31/7/08 12:10 Página 19

Eduard Nus 26 anysPrimer de la promoció

Eduard Nus viu a Barcelona i vaincorporar-se al servei operatiuel matí de la revetlla de Sant Jo-an. “No vaig tenir cap dificultatperquè només havia de vigilar el trànsit i ja hohavia fet a l’Escola”. Al llarg dels nou mesos deformació, Nus va compartir classes amb com-panys que ja havien tastat l’experiència de pa-trullar: “Alguns dels que venien de la policia lo-cal ens explicaven que els donaven l’uniforme iels enviaven a patrullar. Aquí sortim amb unabase, tot i que on s’aprèn és al carrer”. Nus no téclar encara en quina unitat vol acabar treba-llant: “Ara toca saber com funciona tot. Quanaprengui ja escolliré on vull fer de policia”. - Una qualitat per ser un bon agent de la GUB?“La tranquil·litat”.

Francisco de la Fuente21 anysSegon de la promoció

Francisco de La Fuente no vadubtar en escollir la Guàrdia Ur-bana com una opció de futur:“En el meu cas, el fet de tenirtots dos pares treballant-hi em va condicionarper accedir, perquè ja conec a fons el Cos”. De laFuente considera fonamental el curs de 70 ho-res que reben els agents per conèixer l’operatiude la GUB: “Ara és quan ens comencen a expli-car què és la Guàrdia Urbana, què s’hi fa i comfunciona”. El benjamí del podi d’honor de la pro-moció vol provar sort a la Unitat d’Accidents i liagradaria passar el seu any de pràctiques a Ciu-tat Vella: “Hi ha molta més feina que en altresdistrictes, però també hi aprens més”. - Una qualitat per ser un bon agent de la GUB?“La companyonia”.

Sulayman Sanyang27 anysTercer de la promoció

Sulayman Sanyang, va incorpo-rar-se al servei operatiu un diamés tard que els seus companys ies va trobar amb la post-revetlla de Sant Joan ales platges: “Em va tocar buidar la platja de dor-milegues i borratxos, però va anar bé. Jo vaig te-nir sort però a d’altres companys els deien de tot!”.Durant l’any de pràctiques Sanyang vol provarsort amb les UNO: “M’agrada la nit i és una opcióque estic considerant”. Dels 9 mesos de formació,destaca la interacció amb la resta de nois i noies:“He tingut 29 companys genials. Teníem molt bo-na relació i encara la mantenim” Ara ja té ganesd’acabar amb la teoria i començar a patrullar:“Han estat molts mesos d’estudi, ara toca l’acció”.- Una qualitat per ser un bon agent de la GUB?“L’empatia”.

Eva Genaró22 anysPrimera noia de la promoció

Eva Genaró és natural de Tortosa,tot i que viu a Barcelona. “Vaigescollir la Guàrdia Urbana pel ti-pus de feina i perquè no tens els problemes demobilitat d’altres cossos. Aquí saps que et quedesa Barcelona”. El seu primer dia com a agent de laGUB va patrullar el centre per informar la gentsobre la revetlla: “Va ser molt tranquil. Anavaamb un company i un veterà i explicàvem a lagent que no podien tirar petards a Les Rambles icoses per l’estil”. Genaró valora l’estada a l’Escolamolt positivament: “Allà aprens a ser policia, peròd’una manera molt quadriculada, és al carrer onet formes: compartint nou mesos amb companysque ja havien fet patrulla he après molt”.- Una qualitat per ser un bon agent de la GUB?“La professionalitat”.

2200

Els nostres recursos

“Ara toca saber com funciona tot.Quan aprengui ja escolliré on vull ferde policia”

“Conec bastant bé la GuàrdiaUrbana perquè tinc tots dos parestreballant-hi”

“M’agrada la nit i l’acció, per aixòestic considerant la possibilitat detreballar a les UNO”

“La convivència amb els companysdurant la formació a l’Escola m’haenriquit molt”

GUB 29-p.18 a 20 RECURSOS ok 29/7/08 13:50 Página 20

2211

Actuem

Mecànic i traficant

El 20 de juliol, agents de la Guàrdia Urbana deBarcelona van detenir Domingo G. C. a l’inte-rior del local que regenta al carrer Pujades.Un taller de motos que presumptament era

utilitzat pel detingut per a una segona activitatmenys honrada: la venda d’estupefaents.

Els agents van observar un trànsit sospitós declients que entraven i sortien del taller, i que aquestsromanien molt poc temps al seu interior. Per aquestmotiu es va establir un servei de vigilància del local.Un client que sortia del taller, a qui se li va trobar una“paperina” de cocaïna, va revelar l’origen de la dro-ga, acusant directament al propietari. Un cop a l’in-terior del local, els agents van sorprendre dos clientsmés, els quals també van ser identificats, i van trobarprop de 250 grams d’haixix i 60 grams de cocaïna.Durant l’escorcoll també van trobar dues balances de

precisió per pesar ladroga, així com dife-rents eines per al seutall i dosificació.

Dóna la casualitatque, fa uns mesos,agents de la GuàrdiaUrbana també vandetenir l’encarregatd’una fusteria de Sant

Andreu que utilitzavael seu negoci per facilitar la droga als seus clients. Eldetingut també aprofitava l’estada dels clients a l’in-terior del local per a les transaccions. �

Sota aquestes línies, part del material confiscat durantl’escorcoll del taller.

Dos guàrdiesde paisà vandetenir el 16de juny a tres

homes per tràfic dedrogues. La seva acti-tud va cridar l’atenciódels agents: camina-ven separats i fent-sesenyals. Després de se-guir-los fins al carrer de la Cera, els guàrdies van re-gistrar dues bosses que transportaven i van trobarun quilo de cocaïna. En l’escorcoll del pis d’un delsdetinguts es van trobar tres quilos més, substànciade tall, balances, una premsa i estris de barrejar. �

Fer-se passar per policies. Amb aquesta trilla-da estratagema volien “confiscar” carterestres ciutadans d’origen romanès el passat 16de juliol, a l’entorn de la plaça Luis Milet. No

van passar del primer intent. Agents de la GUB vanpresenciar com els tres homes es col·locaven al vol-tant d’una dona i, mentre un desplegava un mapaamb l’excusa de preguntar-li una direcció, l’altre limostrava una cartera al crit de “Policia!”. El seu ob-jectiu era que la víctima els entregués el seu bitlle-ter, moment en el que els agents, a escassos metresde l’acció, van detenir els assaltants. �

3 detinguts, 4quilos de coca

Policia!Doni’m lacartera...

La Guàrdia Urbana deté el propietari d’un taller de motos per un presumpte delic-te contra la salut pública. El detingut aprofitava l’estada dels clients al taller perfacilitar la droga als compradors. En l’escorcoll del local els agents van decomissarprop de 250 grams d’haixix i 60 grams de cocaïna.

GUB 29-p.21 a 23 ACTUEM ok 29/7/08 13:53 Página 21

Actuem

431efectius dela GuàrdiaUrbana vanvetllar per-

què la nit més curta de l’any fostambé la que menys incidents regis-trés, fita complicada en una festaque es desenvolupa majoritàriamental carrer. 85.000 persones van esco-llir les platges de la ciutat per cele-brar la revetlla. Tanmateix, els inci-dents van ser mínims i va destacarmés l’acció preventiva dels efectiussobre la venda il·legal d’alcohol queno pas les actuacions durant la cele-bració. Al llarg de la nit, els agentsvan requisar 61.000 llaunes de be-guda a venedors ambulants, i vansancionar 128 persones, 114 per actes incívics (lamajoria per fer les necessitats a la via pública) i 14més per actes vandàlics, com cremar contenidors.

27 tones de festa

A les sis del matí, els agents van desallotjar lesplatges per tal que comencessin les feines de nete-

ja i garantir que a les 10:00 estiguessin llestes perals primers banyistes. BCNeta va comptabilitzar 27tones de residus, la majoria ampolles i gots. Durantla jornada, Guàrdia Urbana va establir un dispositiuespecífic per garantir la mobilitat del trànsit i la se-guretat viària a la ciutat, coordinat amb Mossosd’Esquadra. Els efectius van situar-se en punts demàxima concentració de gent, com el centre i el li-toral, als enclavaments on s’encenien fogueres i alspunts de venda de petards, així com a la zona fo-restal de Collserola per ser aquest un enclau sensi-ble en una nit on el foc és el protagonista. �

128 sancions durantla nit més curta

Els agents van requisar61.000 llaunes de beguda avenedors ambulants i esvan sancionar 128 persones

Agents de la UPAS retiren els usuaris de la platja perdeixar via lliure als serveis de neteja, després de la nit deSant Joan del 2005. (Imatge d’arxiu)

Una vegada més, i seguint amb la tendència dels darrers anys, la revetlla de SantJoan es va viure sense incidents destacats a Barcelona. Tot i que les platges de laciutat van acollir més de 85.000 persones que celebraven el solstici d’estiu, lesactuacions de la Guàrdia Urbana van ser majoritàriament de caràcter preventiu.

2222

GUB 29-p.21 a 23 ACTUEM ok 29/7/08 13:53 Página 22

2233

Pla contra mantersi furts al Parc Güell

Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i Policia Nacional posen en marxa un disposi-tiu especial per reforçar la lluita contra la venda ambulant i els furts a l’entorn delParc Güell. Les actuacions periòdiques van començar al juliol i reforçaran una pres-sió sobre els manters i carteristes que enguany suma 800 intervencions.

Els mesos d’estiu uns20.000 turistes visi-ten diàriament elParc Güell. Davant

d’una afluència tant nom-brosa, cada cop són més elsvenedors ambulants i carte-ristes que intenten fer el seuagost amb permís –o sense–de les butxaques dels emba-dalits visitants. Per acabaramb aquesta tendència, des de ju-liol s’han programat dispositiusespecials per reforçar el control il’acció punitiva a la que habitual-ment ja se sotmet a aquestes acti-vitats. Periòdicament, un operatiud’agents de la GUB (UPAS i UT-6),del CME i del CNP, tant de paisà com uniformats,es conjuguen per interceptar en un matí el màximnombre de manters i de material preparat per a lavenda ambulant. Alhora, el nodrit desplegamentpolicial també serveix per dissuadir els carteristes.

Emboscats

Els camins i la vegetació del Parc Güell ama-guen una infinitat de racons propicis per fer-sefugisser a l’esguard policial. Alguns carrerons bos-cosos del parc són utilitzats pels manters per apar-car els vehicles que els serveixen de “magatzemmòbil”. Detectar aquests amagatalls és un pas clauper arribar als venedors ambulants i, més impor-tant encara, per localitzar el material que vénen.

Una altra peça del joc la conformen les torres deguaita, encarregades d’advertir de la presènciad’agents. Reconèixer-los i neutralitzar-los suposatenir mitja feina feta: sense espietes, els manters icarteristes tenen els segons comptats. �

Els dispositius específicscontra la venda ambulantsumen 800 intervencionsen el que va d’any

Agents de la UPAS requisen material preparat per a lavenda ambulant durant el dispositiu del 6 de juliol.

GUB 29-p.21 a 23 ACTUEM ok 29/7/08 13:53 Página 23

2244

Seguretat i Mobilitat

El 22 de juliol, un centenar i mig de personesentre polítics, autoritats i representants d’enti-tats vinculades a l’àmbit viari es van reunir alSaló de Cent per commemorar una fotografia

històrica: la que en la mateixa data ara fa 10 anys vasegellar el naixement del Pacte per la Mobilitat. Durantuna dècada, el Pacte ha treballat de forma participati-va en diferents estratègies de mobilitat per millorar lavida de la ciutat, aplicant sempre el criteri de la soste-nibilitat i l’eficiència en els desplaçaments urbans, i po-sant èmfasi en la seguretat viària. Actualment, més de50 entitats, associacions, experts i operadors com TMB,RENFE o Ferrocarrils de la Generalitat, formen partd’aquest projecte municipal.

Realitats consolidades

Acords en l’àmbit de la sensibilització, en la millorade la gestió del trànsit o del foment del transport pú-blic... Al llarg d’aquests 10 anys, els vuit grups de treballque integren el Pacte per la Mobilitat han debatut iparticipat en iniciatives tan importants per a la ciutatcom l’Operació Nadal, la implantació de l’Àrea Verda, elBicing i les campanyes de foment de l’ús de la bicicle-ta, el tractament dels punts de risc viari i dels informessobre accidentalitat de la GUB, la Setmana de la Mobi-litat o la recent remodelació de la xarxa de semàfors. �

Fa 10 anys l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un projecte per modernitzar lesiniciatives en l’àmbit viari urbà. Un projecte aglutinador al que s’hi van sumar migcentenar d’entitats i associacions ciutadanes, i que revolucionaria, per sempre, elsconceptes de circulació, trànsit o seguretat viària: el Pacte per la Mobilitat.

Una dècada apostantper la mobilitat

Un llibre recull el treballdesenvolupat en el marcdel Pacte per la Mobilitatdurant aquests 10 anys

Assumpta Escarp es dirigeix als presents durant l’actecommemoratiu dels 10 anys del Pacte, el 22 de juliol.

Decàleg d’objectius del Pacte

1. Transport públic de qualitat i integrat2. Millorar la velocitat del transportpúblic de superfície3. Augmentar i millorar la xarxa viàriadedicada als vianants4. Augmentar el nombre i qualitat de lesplaces d’aparcament5. Millorar la informació de la ciutadaniai la senyalització de la via pública6. Aconseguir una normativa legaladequada a la mobilitat de Barcelona7. Millorar la seguretat viària i elrespecte entre usuaris del transport8. Controlar la contaminació i el sorollcausats pel trànsit9. Fomentar l’ús habitual de la bicicleta10. Agilitzar i ordenar la distribucióurbana de mercaderies

GUB 29-p.24 a 25 ok 29/7/08 13:54 Página 24

2255

La seguretat ciutadana s’ha convertit en undels temes que més preocupen als ciuta-dans i, per extensió, a aquells qui adminis-tren les ciutats i n’han de procurar el be-

nestar, el respecte i la convivència. Amb aquestapremissa es va reunir el 17 i 18 de juliol el II FòrumIberoamericà de Seguretat Ciutadana, on es vanpresentar de primera mà les experiències en gestióde conflictes que s’han dut a terme en diferentsciutats d’Espanya, Portugal, Brasil, Argentina, Mè-xic, Equador, Colòmbia, Uruguai i Perú.

En el seu discurs l’alcalde de Barcelona, JordiHereu, va demanar als Estats que tinguin més encompte als ajuntaments a l’hora de dissenyar, pla-nificar i executar les polítiques de prevenció i se-

guretat, argüint que “és a nivell local on es juga labatalla de la convivència i la seguretat”. Hereu varecolzar una seguretat “transversal” basada en laprevenció, la proximitat i la participació, i va apos-tar pel major protagonisme dels professionals dela relació amb la comunitat, mediadors de conflic-tes, tècnics de prevenció i treballadors socials.

A la cloenda es va lliurar la Declaració de Bar-celona a l’alcaldessa de Sant Salvador, seu de lapropera edició. El document recull una trentenade conclusions i acords assolits durant el Fòrum, iserà presentat a l’octubre en la XVIII Cimera Ibero-americana de Caps d’Estat i de Govern. �

El II Fòrum Iberoamericà de Seguretat Ciutadana va reunir a Barcelona a represen-tants i experts de 24 països. La cimera va situar la ciutat com a primer escenari deconvivència i de tensions, i va reivindicar el paper de les autoritats locals en la ges-tió de les polítiques de seguretat, civisme, convivència i prevenció.

Jordi Hereu: “És a nivelllocal on es juga la batallaper la convivència i perla seguretat”

Les ciutats reclamen més autoritat local

El Fòrum és una iniciativa de laSecretaria General Iberoamericana,organitzada per l’Ajuntament i laDiputació de Barcelona, amb el suportde la FEMP. Enguany el debat es vacentrar entorn de “La Violència i lespolítiques públiques en l’àmbit local”.

El Fòrum va convocar a Barcelona a 18 alcaldesiberoamericans i a experts en Seguretat Ciutadana.A la dreta, Jordi Hereu durant la seva intervenció.

GUB 29-p.24 a 25 ok 29/7/08 13:54 Página 25

2266

El reportatge

L’escorta detransports especialsLa Unitat de Circulació gestiona cada any el pas de gairebé 5.000 grans comboisque travessen la ciutat. Les patrulles motoritzades acompanyen i guien el complextrasllat de gegantines mercaderies: des de vaixells a maquinària pesada, passantper bigues de la mida d’un gratacel y fins i tot balenes.

És de nit i la llum dels fars precedeix els mo-toristes de la Unitat de Circulació mentreavancen amb exasperant lentitud pels carrersde Barcelona. Darrere seu, envaint per com-

plet l’amplada de les grans avingudes –sense tràfic aaquella hora–, els segueix una enorme mola de noumetres de diàmetre i 1.100 tones de pes. Es tracta delfrontal d’una de les tuneladores que treballen en laconstrucció de la línia 9 del metro.

La Unitat de Circulació va gestionar l’any passat4.735 transports urbans de mercaderies ‘especials’.Maquinària pesada, interminables bigues i peces deformigó, vagons de tren, vaixells... qualsevol càrregaindivisible que excedeixi el tamany convencional hade rebre una autorització prèvia per creuar la ciutat.

Més de la meitat d’aquests tras-llats requereixen, a més, un dis-positiu d’acompanyament poli-cial. Una patrulla que oscil·la en-tre dos i vuit agents, segons el vo-lum del transport, i que s’encarre-ga d’escortar el comboi des de laseva entrada a la ciutat i fins alseu punt de destinació. “Elsacompanyaments més complicatses realitzen per la nit, per evitarque afectin a la mobilitat i a laseguretat de la resta d’usuaris dela via pública”, comenta el sot-sinspector Xavier Roig, segon capde la unitat.

Una ruta a prova d’imprevistos

Una funció essencial que desenvolupa la Unitatde Circulació en els transports especials és la super-visió de l’itinerari. Escortant vehicles articulats quepoden arribar a comptar amb 20 eixos i més d’uncentenar de rodes, resulta essencial preveure qualse-vol circumstància: els girs més complicats, si caldràtallar alguns trams perquè el camió els recorri con-tra direcció... Alhora, molts dels conductors quetransporten aquest tipus de càrregues procedeixend’altres països, i no coneixen l’entramat de la ciutat.“Quan dissenyem la ruta hem de tenir en compte lesespecificitats de la via en cada moment. Saber siestà en obres, si hi ha prevista una manifestació o sies poden produir aglomeracions de tràfic”, afegeixRoig. Durant les operacions sortida/entrada de lesvacances i en dates en què es preveu un gran movi-

Un agent de la Unitat de Circulació precedeix el trasllatd’un vaixell del Saló Nàutic al recinte firal de Montjuïc.

GUB 29-p.26 a 27 ok 29/7/08 13:56 Página 26

2277

ment de vehicles, la Unitat de Circulació denega lesautoritzacions als transports especials, evitant unacongestió extra de les vies urbanes.

Balenes i vaixells

Un cop a l’any, desenes de iots i embarcacions detotes les mides travessen els carrers de Barcelona. Peròel seu moll d’atracament no és al Port, sinó al recintefiral de la plaça d’Espanya. El Saló Nàutic de Barcelo-na és un dels majors esdeveniments d’aquest tipus quese celebren al món, i una de les dates en què la Uni-tat de Circulació ha d’assignar més agents a l’acom-panyament de transports especials. Però en la història

recent la Guàrdia Urbana ha escortat carregaments delmés divers. Entre les més curioses i impressionants, lad’alguna de les balenes que el 2002, 2004, 2006 i 2008van arribar arrossegades fins el Port. El trasllat delscetacis –degudament tapats per no suscitar l’efectebadoc entre els conductors– va ser guiat pels agentsmotoritzats fins als abocadors de la perifèria.

Ensems, una de les etapes en què més es va reque-rir el treball d’acompanyament de transports especialsva ser durant els Jocs Olímpics del 1992. Només per ala construcció de les Rondes de Circumval·lació, es vanhaver d’escortar desenes de combois formats per finsa cinc i sis vehicles, carregats amb les estructuresmetàl·liques de 52 metres de longitud que havien desostenir l’obra. �

El trasllat de balenesvarades al Port, de lesgegantines tuneladoresdel metro o d’estructuresde 50 metres de llarg, escompten entre els milersde combois que Circulacióva escortar l’any passat

Una patrulla escorta el trasllat d’una gegantinaestructura de formigó per la Zona Franca, el 7 de juliol.

Autoritzacions on-line

Des de fa tres anys, un portal Webdissenyat per a la Unitat de Circulaciópermet sol·licitar les autoritzacions per atrasllats especials a través d’Internet. Uncop concedits, els permisos atorguen unmarge de 60 dies per efectuar eltrajecte. “Tenim molt bona relació ambles empreses de transport que operen aBarcelona. Posem a la seva disposiciótots els mitjans tècnics perquè obtinguinles autoritzacions amb antelació i no sesolapin”, explica el sotsinspector Roig.

La Unitat de Circulació està integradaper 129 efectius, 69 dels qualsparticipen en l’escorta de transportsespecials. La majoria d’acompanyamentsels duen a terme patrulles motoritzadesde dos agents. Tanmateix, en situacionsexcepcionals els combois poden integrarfins a vuit motoristes que, en cas depluja, substitueixen els seus vehicles percotxes patrulla.

GUB 29-p.26 a 27 ok 29/7/08 13:56 Página 27

2288

Parlem de

El Comitè de Qualitat L’any 2003 la Guàrdia Urbana de Barcelona creà el Comitè de Qualitat, un ens quevetlla perquè el Cos mantingui l’estàndard de qualitat que requereix la norma ISO9001:2000. Aquest grup treballa mes a mes per aconseguir un funcionament òptimde l’Organització que repercuteixi en la nostra màxima prioritat: el servei al ciutadà.

Auditories internes, externes, reunionsmensuals i un comitè creat exclusivamentamb un únic objectiu: la qualitat. LaGuàrdia Urbana de Barcelona va publicar

l’any 1996 la seva Carta de Serveis, moment en quèl’organització va abocar-se a aconseguir uns estàn-dards de qualitat en els seus serveis i la posteriorcertificació mitjançant la norma ISO 9001:2000 so-bre “Sistemes de gestió de la qualitat. Fonaments ivocabulari”. Així, amb el triple objectiu de moder-nitzar el Cos, aconseguir la certificació de qualitat iunificar els criteris d’actuació, l’any 2003 es va cre-ar el Comitè de Qualitat. Des d’aleshores, són mol-tes les millores rellevants en el sistema de gestió del

Cos: l’aplicatiu IRIS, per recollir i registrar cada sug-geriment, comentari o queixa ciutadana, el dissenyde l’ordre en què el material policíac es guarda almaleter dels cotxes patrulla o les fitxes informativesde grans esdeveniments, de recent incorporació, sónalguns dels avenços qualitatius que ha dut a terme

Un cop al mes el Comitè de Qualitat es reuneix a Prefectura per fer el seguiment de les diferents àrees de treball.

El Comitè valora ianalitza mensualment elsbarems de qualitat de laGuàrdia Urbana

GUB 29-p.28 a 30 ok 29/7/08 13:58 Página 28

2299

la Guàrdia Urbana gràcies a la gestió del Comitè deQualitat. “És fonamental tenir una base de dades onregistrar tota la informació. I amb aquesta informa-ció, prendre decisions”, comenta l’intendent majorVilanova, director de Qualitat de la GUB.

Interacció interna i externa

El Comitè de Qualitat es reuneix un cop al mesper analitzar els objectius anuals i els processos quees duen a terme per aconseguir-los, identificar lesàrees de millora del Cos i garantir la comunicació ex-

terna i interna per decidir quines accions correctivessón necessàries a l’hora d’assolir els estàndards dequalitat. A nivell de comunicació interna, cada agentté el seu representant al Comitè Operatiu de les Divi-sions, on es recullen els suggeriments i queixes de laplantilla i es fan arribar al Comitè de Qualitat mit-jançant els delegats de les divisions territorials.Aquesta interacció és fonamental per tal de donarresposta a les necessitats que els agents demandenarrel de treballar cos a cos amb el ciutadà. “Si somcapaços de gestionar l’enorme flux d’informació queens proporciona la nostra gent millorarem moltíssimcom a cos de policia”, assegura l’intendent major Vi-lanova. A nivell extern, l’IRIS té un paper cabdal: fade nexe entre el ciutadà i l’Organització. “Les queixesmajoritàriament fan referència a l’Ordenança del Ci-visme, que no es respecta, i a la presència de vehiclesabandonats”, afirma Sagrario Navas, tècnica del Ser-vei de Comunicació i Qualitat del Comitè.

Conforme / no conforme

La Guàrdia Urbana ha de superar de dues a tresauditories internes anuals per verificar que totes les

Objectius de Qualitat a laGuàrdia Urbana per 2008

1. Temps d’arribada en casd’emergència inferior als 10 minuts.2. Assolir un grau de presència del90% per a les patrulles de proximitatde quatre rodes en torns de matí itarda.3. Atendre totes lesincidències/emergències urgents.4. Millorar l’atenció en les demandesrebudes a través del 092.5. Planificar el servei en funció de lesdemandes i prioritzar el servei en elshoraris de major demanda.6. Prioritzar la prevenció per evitarmolèsties i sorolls.7. Reduir el percentatge de trucadesderivades respecte les gestionades finsa l’1%.8. Millorar el procediment decomunicació del temps d’arribada deles patrulles.9. Millorar la definició dels indicadorsde qualitat de les comunicacionsgestionades amb l’IRIS.10. Augmentar les denúnciesefectuades amb PDA respecte lesgestionades per Galileo.11. Consolidar l’aplicatiu de l’OITmitjançant el qual se sol·liciten dadessobre accidents.

GUB 29-p.28 a 30 ok 29/7/08 13:58 Página 29

3300

Parlem de

activitats relacionades amb la qualitat es desenvo-lupen segons el Manual de Qualitat, i que el Siste-ma de Gestió de la Qualitat es manté de maneraeficaç. Un cop establerts els punts de control delsprocessos, s’estudia mes a mes si els resultats s’a-dapten als estàndards de qualitat que exigeixen elsobjectius. En cas afirmatiu, se’ls atorga la qualifica-ció de conforme, i en cas d’existir una desviació i noarribar al llindar, de no conforme. És en aquest da-rrer cas quan s’han de dur a terme accions correc-tives. “La pròpia unitat o departament on s’ha de-tectat la desviació és la que ens fa arribar una pro-posta d’acció correctiva que estudiem i analitzem”,detalla l’intendent Buitrón, secretari del Comitè. Lesno conformitats més habituals són les relatives a ladocumentació i els coneixements del personal:“Costa que la gent s’acostumi a un nou tipus degestió. Però per això està el Comitè, per insistir-hi”.Aquests anàlisis interns preparen el Cos per superaramb èxit l’auditoria externa, que es fa un cop al’any i que atorga la certificació ISO 9001:2000. �

Composició del Comitè de Qualitat

Director de Qualitat: Cap de la Divisió de Coordinació Delegat DT Zona 1: Cap de la Zona 1 de la Divisió TerritorialDelegat DT Zona 2: Cap de la Zona 2 de la Divisió TerritorialDelegat Divisió de Coordinació: Cap de la Sala Conjunta de ComandamentDelegat Divisió de Trànsit: Cap de la Unitat de CirculacióDelegat Divisió de Seguretat: Cap de la UPASDelegat Inspecció de Serveis: Cap de la Unitat de Règim InteriorComunicació i Qualitat: Tècnic/a del Servei de Comunicació i QualitatSecretari Comitè: Cap del SSTO

UT i UNO certificades

El passat mes de juny, laGuàrdia Urbana deBarcelona va rebre lanova certificació ISO9001:2000, per a lesactivitats de “Prestació deserveis realitzats per lesUT i les UNO” i de “Gestiói coordinació de lesactuacions resultants de lesdemandes al 092 (Sala Conjunta)”. El procés previ a obtenir el certificat ISO passa per un

acurat i constant treball de supervisió interna del Cos.

Procés de les demandes i suggeriments vinculats a laQualitat a Guàrdia Urbana.

GUB 29-p.28 a 30 ok 29/7/08 13:58 Página 30

La nostra gent

“Ser guàrdia urbàalimenta la imaginació”

El caporal de la UT-7 José Luis Romero publica el seu primer llibre Siempre quisebailar como el negro de Boney M. Una novel·la que relata les vivències d’un inves-tigador privat per la Barcelona més fosca i lúgubre, on compartirà escenari amb elscossos policials de la ciutat, aquells amb qui l’autor treballa a diari.

10del matí, parcdel Retiro. Unagent es plan-ta davant les

paradetes de la Feria del Libro,baixa de la moto i s’encara ambel venedor: “Quiero el libro delcompañero”. El “compañero”és José Luis Romero, caporalde la Guàrdia Urbana i ara es-criptor amb una exitosa no-vel·la al mercat, Siempre quisebailar como el negro de BoneyM, que va veure la llum perprimera vegada a la Feria delLibro de Madrid el passat 30 demaig. Romero ja havia ficat elnas al món de la literatura peròde forma amateur, fins que va guanyar el primerpremi del concurs de relats breus de la Policia de Cà-ceres. “A partir d’aquell moment, amb l’ajuda delmeu amic i escriptor Jorge Larena, i el seu bolígrafcorrector, em vaig posar amb la novel·la. De fet, elllibre ha estat una sorpresa per a quasi tothom, peròha tingut una acollida magnífica”. La seva obra es vapresentar a Barcelona el 12 de juny a la llibreria Laie,on en unes hores es van exhaurir tots els exemplars.A més, la revista Qué leer l’ha coronat com a núme-ro 1 de les 41 novel·les recomanades per als mesosd’estiu. Què més es pot demanar a una òpera prima?

La Barcelona fosca

Evaristo Conrado, el protagonista de la història,beu de les experiències de Romero com a guàrdia

urbà, tot i que l’autor afirmaque la trama és totalmentinventada: “La professió et faconèixer realitats que com aparticular no veuries, i aixòalimenta l’esperit, la imagi-nació i les ganes d’escriure,però no explico històries ve-rídiques”. Tot i això, el capo-ral ha volgut envoltar Conra-do d’uns personatges ques’allunyen del clixé de ciutatcosmopolita i moderna: “Heinclòs persones desempara-des, oblidades per la societatamb les que els companys sesentiran identificats perquè,com a policies, tractem amb

elles de manera habitual”. De la mateixa manera,l’escriptor ha situat l’argument a la Barcelona delssuburbis, “aquella que no apareix a les guies turís-tiques i sí a les pàgines de successos”. “Al llibre hiha patacades, tirotejos i final feliç per a tothommenys per als dolents, és clar! La Barcelona foscaexisteix, i moltes vegades la seva realitat supera laficció!”.

De moment, Romero no té previst deixar el Cosper dedicar-se a temps complet a la seva facetad’escriptor, però sí que gaudirà d’unes llargues imerescudes vacances: “He trigat un any en escriu-re-la i uns mesos més en editar-la i publicar-la, untemps que he robat a la meva família i que ara elspenso retornar”. “Per cert, aquest títol...?”: “Un ho-menatge als estius de la meva adolescència a lesdiscoteques, des de Torredembarra fins a Platjad’Aro”. �

3311

José Luis Romero, amb la seva novel·la, durantla presentació del passat 12 de juny.

GUB 29-p.31 ok 29/7/08 14:02 Página 31

3322

XxxxxxxxxxActivitats

12ors, un argent i set bronzes. Aquestés l’espectacular resultat que vanobtenir els cent agents de la Guàr-dia Urbana que van participar a

Pontevedra en els segons Jocs Europeus de Policiesi Bombers. Un medaller digne d’admiració que su-pera amb creus els vuit guardons obtinguts en laprimera edició dels Jocs. El campionat va acollir untotal de 2.300 participants, 1.000 més que fa dosanys, un xifra que mostra la bona salut de l’esdeve-niment i que el situa com un dels referents espor-tius europeus de cossos de seguretat.___________

GUB arrasa amb 20medalles a l’Europeu

Atletisme i ciclisme vanser els esports estrella peral medaller del CeGUB,sumant 11 metalls en total

Un centenar d’agents de la Guàrdia Urbana es van desplaçar a terres gallegues perdisputar l’Europolyb, que enguany celebrava la seva segona edició. Després de 7 diesde competició, el medaller de la GUB va recollir 20 guardons, tota una fita tenint encompte que van participar-hi més de 2.300 esportistes de 14 països diferents.

__.Enguany van ser 43 lesmodalitats en què van haverde competir els agents ibombers. Però l’esperit Euro-polyb no només se centra enl’esport. Paral·lelament a lesproves esportives, durant elsset dies de competició es vancelebrar jornades de segure-tat i emergències, una con-centració motera i dues cur-ses gratuïtes i obertes a tot-hom, entre d’altres activitatslúdiques com concerts i ani-

mació per a grans i petits. L’anyvinent, l’organització de l’Europolyb se la disputa-ran Madrid, Saragossa, València i Tenerife. �

AtletismeL’atletisme ha estat undels esports que mésalegries ha donat. JosepTorres, d’Obres, va pujaral lloc més alt del podi en800 i 1500 metres pista(Master C). Eva García,de la UT1, va ser bronzeen 100 metres llisos (Sènior A), mentreIsabel Priego, de la UT3, fou or en lacategoria Open d’aquesta prova. TabitaGonzález, de la UT7, va completar l’èxitamb dos ors en mitja marató i 1500 pista.

GUB 29-p.32 a 33 ok 29/7/08 14:04 Página 32

3333

CiclismeEl ciclisme va ser un dels grans triomfs delcampionat: cinc medalles per a només dosrepresentants. Els agents de la UPASJacinto González i Montse Aranda vanconquistar quatre ors (González enespecialitat mountain-bike i Aranda enruta de carretera, duatló i bicicleta demuntanya). El bronze va arribar de la màde González en bici de carretera.

Futbol platjaL’equip de futbolplatja va deixar-se lapell a la sorra percoronar-se com avencedor. Desprésd’una angoixantsemifinal que es vadecidir als penals,els del CeGUB van guanyar la final a laPolicia de Vigo per un ajustat 2 a 1.

Vòlei platjaL’equip de vòleiplatja va quedar-se aun pas d’endur-sel’or a casa. Elscompanys es vanhaver de conformaramb la medalla deplata en perdre la

final contra la Policia Local de Vigo perun resultat de 2 sets a 1. Bàsquet

La cistella va estarmolt complicada aPontevedra. L’altnivell dels equips deMadrid, Canàries oMallorca, va fer suarde valent el 5x5 delCeGUB. Finalment,els de Reyner van ser bronze guanyant lafinal de consolació a Bomberos de Madrid.

Futbol femeníLes agents de l’equip de futbol sala femenívan contribuir a engrandir la gesta de les12 medalles d’or de Guàrdia Urbana alsJocs, proclamant-se guanyadores absolutesdel podi de l’Europolyb.

Tir al platRamon Almansa, de la UT de Sants-Montjuïc i membre de la secció de tir alplat del CeGUB, va pujar al tercer esglaódel podi gallec per penjar-se un dels setbronzes que la Guàrdia Urbana vaaconseguir en total a l’Europolyb.

TenisJosé A. Otal vatornar de Galíciaamb les raquetes idos bronzes a labutxaca. Otal vaanar escalantposicions a la graellafins a quedar-se a les

portes de la final, tant en la rondaindividual com per parelles.

TaekwondoEl representant del CeGUB enTaekwondo, José Luis Campos, de la UTde Sant Martí, va aconseguir un or i unbronze per sumar al medaller del Cos.Campos va competir en categoria sèniorobtenint la tercera posició en combat i laprimera en tècnica.

GUB 29-p.32 a 33 ok 31/7/08 12:13 Página 33

3344

Activitats

Els veterans del CeGUB van desplaçar-se el20 de maig a Villava, a pocs kilòmetres dePamplona, per participar en un amistósorganitzat per la policia de la localitat.

Abans, però, va haver-hi temps per visitar el cascantic i els emblemes de la seva festa de famamundial: San Fermín. Els veterans van fer l’itinera-ri que fan els braus durant les festes i van gaudirde la gastronomia de tapa i canya al carrer SantNicolás. L’amistós es va jugar en un terreny cobertper un mantell de polsim blanc dels pollancres,que gairebé no deixava veure les línies. Al final de

Triomf del’equip de tira Barcelona

Apunta’t ala Pedalada!

L’equip de tir de la Guàrdia Urbana va endur-se vuit trofeus al III Campionat de Tir ‘Me-morial Santi López’, que va celebrar-se el 29de maig a les instal·lacions de Tir Olímpic de

Barcelona, a Montjuïc. La jornada, que va començara les 9:00 i es va allargar fins a passades les dues dela tarda, va aplegar 63 agents de Mossos d’Esquadrai Policies Locals de Barcelona, Tarragona i rodalies,distribuïts en 21 equips. Un cop finalitzades lessèries de tirades, i amb el podi ja tancat, es va fer eldinar de germanor on van repartir-se els premis coma cloenda de la jornada. �

Collserola serà un any més l’escenari de la bi-cicletada dels actes patronals de GUB: la VPedalada de BTT ‘Memòria Ángel Abasolo’.La marxa tindrà lloc l’1 d’octubre i la parti-

cipació està oberta a tothom que vulgui gaudir de lanatura i la bona companyia. La sortida serà a les 10del matí del velòdrom d’Horta, on s’instal·laran car-pes d’avituallament, assistència mecànica i mèdica,massatgistes i patrocinadors. Els participants reco-rreran 30 quilòmetres de pistes forestals per LlarsMundet, Can Catà i Can Borrell entre d’altres. L’acti-vitat està limitada a 500 participants i les inscrip-cions es podran fer a partir de setembre. Enguany, amés del sorteig de material, a l’arribada el campió delmón Dani Comas farà una exhibició de biketrial. �

Futbol i xai abansde San Fermín

Palmarès de la GUB en el III Campionat1r classificat i 5è classificat per equips1r classificat en la categoria de pistolareglamentària1a classificada categoria femenina2n classificat general individual2n, 4t i 5è classificats categoria revòlver

la jornada, els amfitrions van convidar els partici-pants a degustar un xai en pepitòria a la seu Erga-Larreak, una societat exclusivament masculina. �

Inscripcions

10 € de l’1 al 26 de setembre15 € a partir del 27 de setembreSocis CeGUB i IPA: 5 € de descomptewww.bttcegub.blogspot.comwww.bcn.cat/guardiaurbana

GUB 29-p.34 ok 29/7/08 14:06 Página 34

Un apunt d’història

25 anys de l’Escolapolicial catalana (II)La creació de l’Escola de Policia de Catalunya el desembre de 1985, culminava unany cabdal en la definició del nou model de seguretat pública. Un model, en quèl’Escola esdevenia una peça ineludible i decisiva. L’any següent, 788 policies localsvan seguir cursos i es va començar a impartir formació per a comandaments.

Amb l’estructura organitzada com a orga-nisme autònom, els cursos de 1987 i 1988a l’Escola de Policia es van continuar de-dicant a la preparació dels policies locals i

dels comandaments de Mossos d’Esquadra, definintels trets bàsics del model formatiu del centre. Des-prés d’aquestes passes inicials, i coincidint amb elnomenament de Jesús M. Rodés com a director a fi-nals de 1988, l’Escola va fer un salt qualitatiu. Apartir de 1989, es van programar de manera sis-temàtica cursos anuals de formació bàsica adreçatsa aspirants a agent de Mossos d’Esquadra i de Poli-cies Locals, integrant-se a l’Escola el primer curs deformació bàsica específica de la Guàrdia Urbana deBarcelona, en la seva promoció 62.

El 1990 l’Escola va organitzar el seu primer acteamb participació internacional: el V Simposi sobreJustícia Criminal, Tràfic de Drogues i Crim Organit-zat, que va reunir a 50 especialistes procedents de30 països. En l’àmbit acadèmic, l’Escola va començara cooperar amb altres cossos policials de l’Estat, comla Guàrdia Civil, cosa que va millorar notablement laformació tècnica policial i queva servir per una coneixençamútua que esdevindria moltútil més endavant.

L’any següent es va pro-mulgar la Llei 16/1991 de lespolicies locals, que establial’obligació de superar un cursselectiu a l’Escola per accedira la categoria d’agent, aixícom la promoció a les escalesde comandament. Aquesta Llei

consolidava l’Escola com a centre únic de formacióde la Policia de Catalunya i com a punt de referèn-cia per a diverses policies del país.

El desplegament

En l’actualitat, la implantació del model policialcatalà ha generat un procés de creixement i d’espe-cialització lligat al desplegament dels Mossos d’Es-quadra, que l’Escola ha tingut d’acarar. La consolida-ció dels seus programes, l’increment de l’oferta for-mativa, l’optimització del equipaments i l’adequacióde la seva estructura interna han estat requisits percomplir amb les funcions que li encomana la Llei.Tanmateix, el model d’integració social de les nostrespolicies, la seva naturalesa civil i la seva dependènciaadministrativa de la Generalitat i dels Ajuntaments,fan que hi hagi una àmplia participació social i ins-titucional en els òrgans de direcció i administració del’Escola, així com en la definició dels seu objectius.

Voldria fer-vos partícips de la il·lusió que dónaveure com, cada mes de setembre, l’Escola s’ompled’uniformes nous amb l’arribada dels alumnes delcurs de formació bàsica. De seguida, els aspirants

s’acostumen a saludar al-çant la mà cap a la gorra,a formar davant de les ban-deres i a l’horari acadèmicde cinc dies a la setmanaamb un mínim de 7 horeslectives diàries. Tot aixòperquè, després de 9 mesos,superats els nervis i l’esforçde fi de curs, recullin els di-plomes que els acreditencom a agents de policia. �

3355

Per Joaquim Arandes

Aspirants a agent durant una pràctica a l’ISPC.

GUB 29-p.35 ok 31/7/08 12:42 Página 35

3366

El tauler

FELICITACIONS A LA GuB

JUBILACIONS

• Del Centro Leonés en Catalunya a la Guàrdia Urbana per la seva col·laboració en l’acte festiu que el Centre vaorganitzar pels principals carrers de la ciutat, el qual es va desenvolupar amb tota normalitat.

• De la Productora Vaqueret S.L. a la Guàrdia Urbana per la seva col·laboració durant el rodatge de la pel·lícu-la ‘Petit Indi’.

• Del Gran Teatre del Liceu a la Guàrdia Urbana per la col·laboració i l’esforç que en tot moment ha donat du-rant el desenvolupament del projecte ‘El Liceu a la Platja’.

• De Francisca Ramoneda, presidenta de la Comunitat de Propietaris de Rambles 73, als agents Morales(22.516) i Tena (23.131) per la seva actuació en els greus incidents ocorreguts en dos pisos de la finca, els qualseren utilitzats com apartaments turístics.

• Del Cònsol General de Mèxic a Barcelona a la Guàrdia Urbana i als responsables municipals, per la seva col·la-boració durant la visita del President de Mèxic el passat mes de juny.

• De la direcció de TMB a la Guàrdia Urbana per la dedicació i l’acompanyament que els agents van fer a les cu-bes de combustible durant l’aturada del transport.

• De l’AA.VV. Porta a la Guàrdia Urbana per la seva desinteressada col·laboració en la Festa Major del barri.

• De l’equip del festival Tradicionàrius als agents de la UT6 per la seva tasca, la qual ha contribuït a l’èxit delfestival com altres anys.

• De la Comissió de Festes Taxonera-Mas Falcó-Penitents i de l’AMPA Pare Poveda a la UT6 i molt especial-ment a les monitores d’Educació Viària per la seva col·laboració en la festa major del barri.

• Ginés Saura Sánchez

• Andrés Villa Megías

• Ángel Pina Martínez

La promoció interna reforça

l’estructura de comandaments

El Tribunal d’avaluació de la promoció interna de Guàrdia

Urbana va proposar el passat 26 de juny el nomenament

de 12 nous sergents i 45 nous caporals en pràctiques.

Previ al seu nomenament definitiu, el 30 de juny els

comandaments van començar els cursos específics per a les

seves respectives categories a l’Institut de Seguretat

Pública de Catalunya.

NNoottaa ddee ccoonnddooll

DDeess dd’’aaqquueesstteess ppààggiinneessvvoolleemm ffeerr eexxtteennssiiuu eell ssuuppoorrttaa llaa ffaammíílliiaa ddee JJoosseepp MMaarrttíí,,ttèèccnniicc rreessppoonnssaabbllee ddee llaapprroodduucccciióó ddee WWeebbss ddee ll’’ÀÀrreeaaddee PPrreevveenncciióó,, SSeegguurreettaatt iiMMoobbiilliittaatt,, qquuii rreecceennttmmeennttvvaa ppeerrddrree llaa vviiddaa aa ccaauussaadd’’uunn aacccciiddeenntt ddee ttrràànnssiitt..

GUB 29-p.36 a 37 ok 29/7/08 14:10 Página 36

3377

Col·labora amb la teva revista!Col·laboraamb la teva revista!La revista GuB és un espai per a tots els membresde la Guàrdia Urbana, i volem que així la sentis.Per això, t’animem a que participis amb les tevesaportacions, comentaris, idees...Volem que la secció El Tauler sigui un Espai d’in-tercanvi: informa'ns d'activitats, anuncia qualsevol

tema que creguis que pot interessar als teus com-

panys i companyes o envia’ns qualsevol iniciativa

que vulguis posar en marxa amb els teus col·legues

de feina. Tots rebem la revista a casa, fes servir

aquest espai per contactar amb els companys.

Ho pots fer escrivint a: gguu__rreevviissttaa@@bbccnn..ccaatt

o enviant per correu ordinari la informació

en paper o en suport digital al departament

de Comunicació i Qualitat, al carrer

De la Guàrdia Urbana 3-5.

T’esperem!

1100 SSeerrggeennttssDavid Martínez Vicién

Benito Granados Santaella

Juan Vila Boldú

Pedro José Jiménez Lahuerta

Carlos Pastor Valle

Juan Antonio Hernández Moreno

Jesús González López

Ricardo Navarro Carrión

Óscar Soaz Plazas

Javier Cavedo Sacristán

Luis Martín Marcos

Adolfo García Sarmiento

Marcel Roig Rovira

Juan Antonio Malpartida Perianes

Pere Anula Martínez

Javier Alzueta Belver

Eloi Roig Rovira

Ángel J. Ponce De León Burguete

Juan Gálvez Pulido

Carlos Sanz Nebot

Carlos Alcaraz Carrillo

David Vázquez Fernández

Miguel Fco. Romero Correa

Alejandro Delgado Díez

Ana Belén Martínez Escribá

David San Miguel Tormo

Manel Marín Marín

J. Ramón Martínez Gabriel

Luis Rodríguez Velasco

Jordi Palau Mateo

Gustavo Guerrero Albarral

Carlos Aragón Flores

4455 CCaappoorraallssÁngel Andrés García Ruiz Emilio Carmona Carnerero Juan Guzmán Moreno José Manzano Rodríguez Sergio Cirueño Collado José Forca Álvarez

J. Carlos Oliva Mateos Fco. Javier Casado Bujalance Begoña Alday López David Blanca Bernardino César Laorden De Santiuste Miguel Ángel Gil GarcíaDaniel Corral Fuentes Santiago Sánchez Barquilla Antonio García Jiménez Antonio Jiménez Rodríguez Juan José Leal Castillo Raúl Daniel Montanet Alonso Pablo César Vadillo Rodríguez Manuel Fernández Yeste Albert Artero Nualart Josep M. López Martín Néstor Arnau Núñez Miguel Fermín Martínez Pedro Ribas Rodríguez

GUB 29-p.36 a 37 ok 29/7/08 14:10 Página 37

3388

Recorda

Les meduses, elsturistes indesitjats

Les meduses són animals del grup dels Cnidarisque en la seva etapa adulta viuen flotant enel mar. Es caracteritzen per la possessió decèl·lules urticants que fan servir per capturar

preses i defensar-se. Quan aquestes cèl·lules entrenen contacte amb una presa potencial es dispara unmecanisme que crea una petita ferida en la qual s’i-nocula una substància urticant. El mateix que passaquan una persona toca una medusa.

Les meduses viuen allunyades de la costa, peròperiòdicament són transportades pels corrents fins ala costa en quantitats variables segons els anys. L’a-rribada de meduses és un fenomen natural que télloc principalment a la primavera i durant bona partde l’estiu. Tanmateix, no es coneixen amb exactitudels factors que controlen les seves arribades, i no espoden fer previsions sobre les quantitats de medusesque arribaran a les platges.

Quan la concentració de meduses és molt alta s’a-costuma a desplegar la bandera vermella de la CreuRoja. Però atenció: no val a fiar-se’n ni fora de l’ai-gua. Els seus tentacles conserven la capacitat urti-cant encara que la medusa estigui morta o varada ala sorra. A més, també poden inocular la substànciaurticant per xoc osmòtic o tèrmic, sense necessitatde que hi tinguem contacte.

Espècies catalanes

Les substàncies urticants són específiques de ca-da espècie i, per tant, no totes les meduses tenen lamateixa capacitat per urticar. Les espècies més co-munes a les costes de Catalunya són la Pelagia noc-tiluca, a la primavera, i la Rizostoma pulmo, típica del’estiu. El contacte amb aquestes meduses pot pro-

vocar reaccions locals en forma d’urticàries i erup-cions a la pell, que poden manifestar-se durant ho-res. Excepcionalment, es poden presentar símptomesmés greus com nàusees o vòmits. En general, elsnens, les persones amb antecedents al·lèrgics i lesque ja han patit picadures de meduses, són les méssensibles. Cal recordar que una persona picada que-da sensibilitzada, i que pot presentar una reacciómés severa si és picada per segon cop. �

Imprevisibles pel que fa a la seva arribada, però amb conseqüències de sobresconegudes, les meduses són un any més un indesitjat protagonista de les platgescatalanes. Aprendre a prevenir la seva temuda picada, a protegir les nostres famí-lies o a alleujar-ne els efectes, és essencial perquè no ens esguerrin l’estiu.

Què fer en cas de picada?- Aplicar una bossa de plàstic ambglaçons durant 15 minuts sobre la zonade la picada.- No aplicar mai aigua dolça a la zonaafectada; qualsevol neteja s’ha de feramb aigua de mar.- Retirar les restes de tentacles adheridesa la pell al mateix temps o després del’aplicació del gel, protegint-nos el dits.- No fregar ni gratar la zona picada ambres, ni amb la sorra, ni amb la tovallola.- No utilitzar amoníac.- Si apareixen complicacions, caltraslladar-nos immediatament a uncentre sanitari.

Els tentacles conserven lacapacitat urticant encaraque la medusa estiguimorta o varada a la sorra

GUB 29-p.38 ok 31/7/08 12:44 Página 38

3399

Desconnecta + humor

Humorper Nasi

Jeroglíficper Serrallonga

Tres pistesper Serrallonga

SOLUCIÓ A LES “TRES PISTES”1/ Es tracta de l’Antic Hospital de la Santa Creu, ubicat alcarrer Hospital, 56.

2/ S’aixecà a partir de 1401, en el solar de l’antic hospitalde Colom.

3/ Fou traslladat el 1930 a l’edifici bastit per Domènech iMontaner a l’Eixample. D’aleshores ençà és ocupat per laBiblioteca de Catalunya (1931, oberta el 1940), l’EscolaMassana (1935), l’Escola de Bibliotecàries (1938) i, des de1982, la Casa de Convalescència torna a ser la seu del’Institut d’Estudis Catalans.

Solució

1/ Edifici del districte de Ciutat Vella, quedóna nom al carrer on és

2/ S’aixecà a partir de 1401...

3/ ...i fou traslladat el 1930

Solució

SOLUCIÓ AL JEROGLÍFICPA (R) ÍSParís

PÀTR

RIA

Carrer i passatge del districte del’Eixample

GUB 29-p.39 a 40 ok 29/7/08 14:15 Página 39