Què m’enamora de Barcelona

Avui he tingut un mal dia. Surto de casa, camino i deixo enrere la Font d’En Jujol i les dues Torres Venecianes, a veure si em distrec una mica de les meves cabòries. Comença a fer-se fosc i l’espectacle és a punt de començar. M’afanyo i sento com les gotes d’aigua de les fonts comencen a esquitxar-me la cara. Una gernació de turistes s’enfila, com jo, muntanya amunt esperant gaudir de l’exhibició.

Davant del MNAC, contemplo tota la ciutat, respiro i penso: “Riu-te del “skayline” de Nova York!, això sí que és una autèntica meravella”. El MNAC presidint l’escenari, el Tibidabo i Collserola al fons, el Botànic a una banda i Casaramona, amb l’exposició d’En Delacroix, a l’altre.

Baixo cap a la Font, m’assec, i captivada per l’aigua, la música i els llums de colors ja no penso més en els maldecaps. Sóc feliç!

Gemma Carbonell