amistat · gaudir d’un entorn i ubicació privilegiats al costat del transport públic. amb...
TRANSCRIPT
portada avantitol
Port.Tit.light port.tit.bold
Amistat Nº
18 A
bri
l 200
9
Fundació
noves tecnologies
Facilitar la comunicació
el patronatPresidenta d’HonorS.A.R. la Infanta Elena
Patronat d’HonorMariano Supervía, Inés Benedetti, Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma
Patronatpresident: Xavier Matas vicepresidenta: Mercè Escrigas tresorer: Jordi Segarra vocals: Lourdes Canet, Rosa Sensat, Albert Trias, Lluís Ibáñez, Josep Navarrosecretari: Alfredo Briales
EditaFundació privada Llars de l’Amistat Cheshiredirector general: Dr. Josep M. ColonC/ Benedetti, 60-6208017 Barcelona (Espanya)
[email protected]: Montse Fita
editorialNous serveis
Entre els reportatges de la nostra publicació del passat mes de juliol,
per commemorar el quarantè aniversari de la Fundació, s’explicava
el model actual i la realitat quotidiana de les vuit Llars que disposem o
gestionem. En una mateixa Llar conviuen un nombre determinat de per-
sones, entre 30 o 36, que reben atenció per pal·liar les seves limitacions
personals i poder desenvolupar-se amb la màxima autonomia possible
ateses les seves limitacions.
40 anys d’activitat per a una Fundació sense ànim de lucre i dedicada
exclusivament a l’atenció del col·lectiu de discapacitats ja és una fita
important. Però des de fa anys envegem un objectiu que sigui un model
alternatiu de les actuals Llars. Es tracta de donar els mateixos serveis
d’ajuda personal, però amb un règim de convivència en mòduls total-
ment independents, on els residents puguin viure sols o acompanyats.
Els Mòduls Independents de Convivència (MIC) seran apartaments pro-
pietat de la Fundació situats en un mateix edifici, que es destinaran a per-
sones dependents. Els usuaris podran gaudir d’independència en totes
les seves activitats, però amb l’ajut dels professionals quan els hagin de
menester.
Aquest nou centre de la Fundació, un cop remodelades les actuals instal-
lacions de la Clínica Sant Jordi a la Via Augusta de Barcelona, permetrà
gaudir d’un entorn i ubicació privilegiats al costat del transport públic.
Amb aquest projecte, la Fundació estarà en condicions d’ampliar la seva
oferta de serveis, amb la intenció i voluntat de fer un pas endavant en
l’autonomia de les persones amb dependència, i oferir espais que per-
metin preservar la intimitat de l’usuari.
LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE
sumari
Disseny i realitzacióBPMO EdigrupC/ Guitard, 43, 1r - 08014 BCNTel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15 www.bpmo.es
Dipòsit legalB-45328-2002
La Fundació informa pàg. 3Racó d’opinió
Notícies
Reportatge pàg. 10Facilitar la comunicació
24 hores amb pàg. 12Belén Cremades
Entrevista pàg. 14Zero Límits
Convivència pàg. 16Ofèlia Ribes i Sònia Santana
Voluntaris pàg. 18Marta Vila
3
la fundació informaracó d’opinió
Fomentem la cultura de l’esportLa temporada passada, el Club Esportiu Llars de l’Amistat Cheshire
va començar a treballar amb la idea de crear una escola esportiva
per donar continuïtat als joves esportistes amb alguna discapacitat.
A lguns dels joves discapa-citats deixen la pràctica esportiva per no poder
assistir a escoles especialitzades de la zona del Maresme sud, és dir, Mataró, Vilassar, Premià, etc.Gràcies a un esportista del Club Espor-tiu, que viu a Premià de Mar, es va aconseguir poder fer ús de la sala poli-valent Santa Anna de l’Ajuntament per fer entrenaments. I aquest mateix jove
esportista és el que ens ha motivat per realitzar aquesta activitat els dimarts i dijous de 18 a 20 h.Aquesta temporada comptem amb 8 esportistes, dels quals 3 ja competei-xen com a federats amb 6, 15 i 18 anys. Els altres 5 estan en l’etapa de formació. És excepcional el cas d’un jovenet de 3 anys que està comen-çant a aprendre a llançar la bola amb la canaleta.
L’aportació dels veteransEl que fa especial aquesta activitat és que no solament són els professionals de la Llar La Gavina i el Club Esportiu els que donen suport a aquesta població de persones discapacitades del Maresme, sinó que són els esportistes i no espor-tistes de la Llar els que fan l’entrena-ment personalitzat a aquests joves, i els transmeten les seves experiències i la seva forma de fer, així com les tècniques que en el futur, quan arribin al nivell de competició, hauran d’aplicar. Es podria resumir en què els veterans formen el planter del futur.És un projecte molt bonic per al qual ens agradaria comptar amb algun suport extern, encara que de moment només la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire ens fa una aportació, i deixen que els professionals de la Llar La Gavina, en les seves hores de feina, col·laborin en aquest projecte.
Els esportistes i no esportistes de la Llar són els que fan l’entrenament personalitzat a aquests joves, i els transmeten les seves experiències i la seva forma de fer
la fundació informa
Celebracions nadalenques
El passat Nadal tots els centres de les Llars de l’Amistat
Cheshire es van abocar en la celebració de les festes.
Per tal que els residents poguessin sentir el veritable
sentit d’aquestes dates es van organitzar totes i cada
una de les tradicions: muntar el pessebre, decorar la
Llar, l’arribada dels Reis d’Orient… així com els tradicionals dinars
de Nadal amb la companyia dels membres del Patronat. Tot plegat, moments
entranyables que volem recollir amb aquestes imatges.
4
la fundació informa
5
6
la fundació informa
Exposició fotogràfica ‘Jo sóc’El fotògraf Juli de Luna va plasmar en la seva exposició Jo sóc, acollida a l’espai El Claustre de l’Hospital de Torroella de Montgrí, la vida i els problemes de les persones afectades de paràlisi cerebral. Un reportatge gràfic que desgrana els aspectes més íntims de la vida de les persones amb paràlisi cerebral, i que els residents de la Llar Oxalis van anar a veure. Carregat de contingut emocio-nal, es tracta d’un projecte de fons on es plasmen tant rostres d’alegria com de tristesa, de coratge i de pànic, que porten a una idea compartida: les ganes de viure dels afectats.
Visita a l’AquàriumEls residents de les Llars Pla d’en Bonet, Sant Salvador, Terres de Ponent i Oxalis van endinsar-se en el món marítim a través d’una visita a l’Aquàrium de Bar-celona. Envoltats d’aigua i peixos, l’acti-vitat es va convertir en una experiència única, que es va arrodonir amb un pícnic al mateix recinte. Després de passar un dia molt gratificant, cada grup va tornar a la seva Llar.
Tocar la neuAprofitant les neva-des, la Llar Oxalis va organitzar una sortida a Set Cases per tocar la neu. El fred i un paisatge de postal, tot ben blanc, van envoltar els excursionistes en aquesta expe-riència.
Dia Internacional de la DiscapacitatEl passat dia 3 de desembre, la Llar de Sant Salvador va participar de manera activa en el Dia Internacional de la Dis-capacitat. Per exemple, es va col·locar un estand a la Rambla de Tarragona al costat dels d’altres entitats, amb l’ob-jectiu de donar-se a conèixer i intentar cercar voluntaris.
7
la fundació informa
Visita al Museu dels TraginersUn grup de residents de La Gavina va visi-tar el Museu dels Traginers situat a Igua-lada. El guia va aproximar als assistents la història d’aquests homes, autèntics prota-gonistes del transport de mercaderies dels segles passats. Com és freqüent, després de la sortida, l’AMPAGA de La Gavina va convidar a dinar els residents.
Jornada esportiva al Camp NouEl passat dia 7 de gener, els culers de la Llar Pla d’en Boet van estar al costat dels seus ídols esportius en una visita a les instal·lacions esportives del Barça. També una petita representació de la Llar Oxalis, on no es perden cap partit de l’equip de Guardiola, van tenir l’oportuni-tat d’estar al costat dels cracs blaugrana en l’anada al Camp Nou.
Concurs de pastissosEl Taller de Cuina de la Llar Oxalis va aprofitar el dia de Sant Valentí per organitzar un concurs de pastissos, en què van participar tots els residents i usuaris de la Llar. Gairebé tothom va endur-se algun premi, ja que el jurat havia de fer tria per moltes categories: presentació, imaginació, gust, etc. Un reconeixement ben original va ser el premi a l’estalviador, per l’elaboració d’un pastís a partir dels sobrants d’altres.
Sortida llamineraAquest any, la Llar La Gavina va anar a la Fira de la Xocolata de Barcelona. Una sortida ben llaminera, ja que els assis-tents van tastar tota mena de xocolates. A més, van poder participar en altres activitats com ara les de maquillatge. I per concloure la sortida, l’AMPAGA de La Gavina els va convidar a dinar.
8
la fundació informa
Visita al Centre de Formació Teatral El GallinerEls participants del Taller de Teatre de la Llar Oxalis van poder gaudir de la visita al Centre de Formació Teatral El Galliner, nascut a l’empara de l’Associació Gironina de Teatre (AGT). El Galliner és la única escola teatral de tota la província que ofereix una formació global continuada (avalada per l’Associació Catalana d’Escoles de Teatre). Aquest centre, plenament consolidat i amb un prestigi creixent, acull cada any més de 300 alumnes procedents de múltiples localitats.
Experiències musicalsLa Llar Terres de Ponent emfatitza les experiències i el contacte amb l’art. Per exem-ple, el Taller de Música de la Llar es va dedicar a treballar la cançó El vals de la papa-llona, entre d’altres.
La coordinadora de l’Àrea de Serveis a la Persona visita Sant SalvadorEl passat dia 22 de gener, la Llar Sant Salvador va rebre la visita de la regidora de zona i coordinadora de l’Àrea de Serveis a la Persona, Victòria Pelegrín, que va venir acom-panyada per la tècnic del Servei del Discapacitat de Tarragona, Marilar Molero. Totes dues van visitar les instal·lacions de la Llar i van conversar amb els residents mentre prenien un cafè de benvinguda.
Carnaval amb gresca i glamurEls nois de la Llar Oxalis van anar a Platja d’Aro a gaudir de la rua de carnaval. Alhora que disfrutaven de la celebra-ció, van comptar amb la companyia de familiars que també s’havien desplaçat a la localitat costanera. Tots plegats van fer una gran gresca. Dies abans, havien celebrat el Dijous Gras o Llarder amb una sortida al Parc Fontajau de Girona, on també van poder comunicar-se amb altres nens i donar així el tret de sortida a un altre any de carnaval. D’altra banda, la Llar Terres de Ponent va viure un carnestoltes ple de glamur, al pur estil nord-americà. Directament des de Hollywood, tot un planter d’artistes van passar a recollir el seu Oscar en una cerimònia molt atractiva.
9
la fundació informa
El temporal afecta la Llar Sant SalvadorLa Llar Sant Salvador també es va veure afectada pel devastador temporal que va assolar Catalunya aquest hivern. En Carles Balañà, resident de la Llar, va fer fotografies per tenir material gràfic de l’ensurt i els moments difícils que es van viure a la Llar. Entre d’altres, hi va haver problemes amb el subministrament elèctric, amb la recepció de la televisió i l’aigua. A més, el vent va arrencar alguns pins i va causar desperfectes a les teula-des i a la tanca de la Llar.
Santa LlúciaCom és tradicional, els residents de la Llar de Pla d’en Boet van anar a la Fira de Santa Llúcia a la Catedral de Barce-lona. Tot i que feia molt fred, van pas-sejar-se per les paradetes, enmig de la gentada, i després per omplir la panxa van desplaçar-se fins a un restaurant del Masnou per fer un bon tiberi.
Antics companys visiten la Llar OxalisAntics companys del Centre Públic d’Educació Especial de Palau van visitar la Llar Oxalis. Va ser un dia molt emotiu, ja que els residents d’Oxalis van compartir una estona amb antics companys i professors que havien fet un camí conjunt fins que van arribar a la majoria d’edat. El Centre Públic d’Educació Especial de Palau és un centre educatiu de serveis específics, de caràcter provincial que dóna resposta educativa a nens i nenes i joves d’entre 3 i 18 anys. L’especialitat del centre està determinada per la patologia dels seus alumnes i tots ells tenen en comú, i és de caràcter rellevant, una deficiència neuromotora.
BenvingudesA la Llar Terres de Ponent donem la ben-vinguda a la Mary, en Ramón i la Carme, que s’han incorporat a la vida del centre. Esperem que estiguin molt a gust entre nosaltres.
Anem amb metro
El passat 29 de gener de 2009 un grup de 6 usuaris de la Llar Joan Trias, acom-panyats de 4 professionals, van realitzar un recorregut pel metro de Barcelona amb un guia del TMB, que en va explicar el funcionament.
10
reportatge
no tenen capacitat de comunicació (alternativa) com per a aquelles que la tenen però necessiten ajuda per millorar-la (augmentativa).En aquest segon cas, explica la pedagoga de la Llar La Gavina, Esther Pla, primer cal fer “la màxima teràpia amb la logopeda, i quan ja no s’ha pogut treballar més, és quan comencen a aplicar-se els sistemes de comunicació augmentativa a partir d’un comunicador adaptat a les necessitats i característiques de cada persona”. Per exemple, en funció de l’afectació de cada resident es poden utilitzar sistemes d’accés que comprenen des d’un licorni, un polsador per a la mà o el genoll, fins a la tecnologia làser. “En tot cas es tracta de potenciar la part del cos amb més control”, afegeix per la seva banda la pedagoga de la Llar Joan Trias, Marta Lafarga.
L a tecnologia ha obert nous horitzons per a les persones que pateixen alguna dis-
capacitat i tenen dificultats per comu-nicar-se. Si bé fa uns anys s’utilitzaven bàsicament plafons de comunicació confeccionats manualment, entrats al segle XXI les Llars d’Amistat Cheshire compten amb diferents sistemes alter-natius i augmentatius de comunicació (SAAC) molt més evolucionats i per-sonalitzats en funció de les necessitats de cada resident y de la seva afecta-ció. Són tant per a les persones que
Com millorar la comunicació?La comunicació és un dels aspectes més importants de la nostra vida. Amb la incorporació de les noves tecnologies es poden superar barreres, per exemple, en el cas de persones amb alguna discapacitat. Un projecte en el qual ja estan treballant de forma activa les Llars Joan Trias i La Gavina.
11
centre de recursosLa col·laboració de la Fundació Maria Fran-cisca Roviralta i Laboratoris Synton ha fet possible que la Llar La Gavina i la Llar Joan Trias disposin de nou material de comu-nicació. “Partint d’aquest material –explica Esther Pla–, estem treballant en un projecte per crear un centre de recursos per tal que la resta d’usuaris de les Llars puguin venir a Alella a provar i veure quina és la solució més adient per al seu cas. Les noves tec-nologies de comunicació són molt cares i val la pena provar-les primer per confirmar que realment seran d’utilitat”.
reportatge
La Llar Joan Trias també ha ampliat el seu material destinat a la comunicació. Un fet que, a partir de la proposta de Marta Lafarga, ha fet possible l’organització de tallers individuals de comunicació alternativa y augmentativa.
La personalització, clauFactors com la facilitat de transportar el material, per exemple inte-grat a una cadira de rodes, o que sigui senzill d’utilitzar, són molt importants per als usuaris d’aquests nous desenvolupaments de comunicació. Precisament, aquest ha estat un dels passos més importants que s’han fet amb la incorporació de nous dispositius que, a banda de ser més petits i lleugers, obren les portes a noves possibilitats de comunicació per als residents de les Llars. Entre aquests programes figura, per exemple, l’anomenat Ke:nx dissenyat per treballar i adquirir hàbits de comunicació, ortografia i sintaxi. El seu principal avantatge, apunta Marta Lafarga, és que “ens permet personalitzar molt els continguts, cosa que és fona-mental en el cas de les persones amb paràlisi cerebral”.
La veritable revolució tecnològica arriba, però, de la mà de pro-grames que permeten convertir un ordinador en un comunica-dor dinàmic de símbols, text o bé ambdues coses, així com de comunicadors-parladors que faciliten als residents anar a com-prar i demanar ajuda si ho necessiten, entre altres accions.Quant a reptes de futur, Marta Lafarga apunta: “Treballem per ampliar al màxim de gent les tecnologies de les quals disposem”, mentre que Esther Pla emfatitza sobre la voluntat de la Llar La Gavina d’obrir-se als altres centres “per deixar-los provar el nou material i veure si pot tenir alguna aplicació per a ells”.
La revolució tecnològica arriba de la mà de programes que permeten convertir un ordinador en un comunicador dinàmic de símbols i text
Belén CremadesLa Belén es va instal·lar a la Llar Emilio Benedetti
fa 3 anys. Durant aquest temps, aquesta dona,
que exercia com a advocada, no ha deixat de
treballar per mantenir la seva independència
i interessos.
12
24 hores amb
10.00 h. Un cop ha finalitzat l’esmorzar, la Belén té sessió de fisioteràpia. Ella compta amb una bona mobilitat però per culpa de la seva malaltia, l’escle-rosi múltiple, es cansa molt i necessita descansar entre exercicis.
10.30 h La Belén está “enganxada” al correu electrònic. Compta amb 43 destinataris amb els quals s’escriu habitualment i manté un contacte que físicament resulta difícil. Consulta el correu un parell de cops al dia, mentre escolta música rock i pop.
10.00 h 10.30 h
11.00 h
11.00 h. En Mike és un nou voluntari a la Llar, que dóna classes d’anglès als residents
un parell de cops per setmana. I la Belén te ganes
d’aprendre’n.
13
15.00 h. Cada tarda, sobre aquesta hora, un taxi del servei Porta a Porta ve a buscar-la per portar-la a l’associació catalana La Llar de l’afectat d’esclerosi múltiple.
15.00 h
13.00 h. A l’hora de dinar, comparteix taula i una estona de conversa amb els seus companys de la Llar.
13.00 h
16.00 h. Al centre cada dia fa una activitat diferent. Avui toca fisioteràpia, però també fa pintura acrílica, ioga i logopèdia.
16.00 h
24 hores amb
12.00 h. Pels matins reserva una estona per escriure. Activitat que l’apassiona. Ja té finalitzades dues novel·les. L’última, Recuérdame, de caires autobiogràfics, l’ha presentat a una editorial. Molta sort, Belén. Però la seva faceta artística no s’acaba aquí, la Belén ens ensenya algunes pintures i una escultura que va fer quan podia modelar el fang.
12.00 h
18.00 h. La Belén es queda a l’associació fins ben entrada la tarda, fa un cafè i peta la xerrada amb els seus amics. Cap a les 19 h un taxi passa a buscar-la per tornar-la a la Llar, sopar i anar a dormir d’hora.
18.00 h
17.00 h. Sovint aprofita la proximitat del mercat d’Hostafrancs per fer algunes compres que necessita. A més a més, l’animació del barri de Sants la posa de molt bon humor.
17.00 h
entrevista
14
La capacitat dels discapacitats és el nostre gran missatge
i quina és la sensació després d’ha-ver fet realitat el somni d’arribar en deu dies, sense l’ajuda de ningú, a l’antàrtida? Eric: Doncs molt bona, però per a nosal-tres el nostre gran mèrit ha estat acon-seguir dur a terme l’expedició, no arribar a l’Antàrtida. Xavier: Exacte. Jo crec que la nostra his-tòria és totalment el triomf de la feina en equip, de la insistència, de la constància, de la fe. Fins i tot quan no teníem ni els diners per poder viatjar al Pol Sud –ja que no els vam aconseguir fins a tres mesos abans de marxar– teníem clar que al final els aconseguiríem. Hauria estat molt temptador desentendre’ns de l’entrenament diari fins que no hagués-sim tingut els diners però vam comen-çar amb molta força i voluntat i no vam perdre mai la fe.Eric: I aquest és el nostre gran triomf; al costat de tota la feina que vam fer durant l’any i mig anterior, l’expedició pel Pol Sud va ser un passeig.
i què és el que us motivava a no tirar la tovallola?Eric: Bàsicament el fet d’adonar-nos que ens trobem en una societat en la qual es potencien les discapacitats de la gent. I és que la societat actual esta
Ni el 5% de visió que l’Eric Villalón té des que va néixer, ni el fet que el Xavier Valbuena perdés una
cama en un accident de moto, o que el Jesús Noriega nasqués privat d’una mà, han fet que aquests
tres grans lluitadors perdessin mai la il·lusió de complir parts dels seus somnis. I és que, com ells
afirmen: “Sí som –en part– discapacitats físics. I què?”. Fa poc més d’un mes van coronar l’Antàrtida i
es van convertir en els primers expedicionaris discapacitats que hi arriben. I això només és l’inici d’una
fundació que té molt a dir, la fundació Zero Límits. A continuació l’Eric i el Xavier ens ho expliquen.
després de tot el que heu aconse-guit, us heu convertit en un referent per a moltes persones. Esperàveu tant de ressò? Eric: La veritat és que no. De fet, teníem por que el projecte quedés una mica diluït i la gent pensés que era una espè-cie d’aventura de tres nois amb una discapacitat física que volien anar a l’An-tàrtida. I, realment, per a nosaltres arri-bar al Pol Sud sense el fet d’estimular la gent no ens servia de res. Nosaltres amb aquesta expedició volíem animar les
persones que tenen problemes perquè lluitin pels seus somnis, perquè alguns amb esforç i constància es poden acon-seguir.Xavier: Sí, i de fet, el que ens animava a nosaltres a continuar lluitant per tirar endavant aquest projecte –pel qual hem hagut de treballar durant any i mig per poder dur-lo a terme– era que sempre que l’explicàvem la gent s’apassionava i, fins i tot, algunes persones s’hi impli-caven. Això sumava encara més valor al nostre projecte.
Eric ViLLaLón i XaViEr VaLbuEna
entrevista
15
contínuament atacant-nos: que si estem grassos, que si som lletjos… I al final et fan sentir com un minusvàlid des-graciat… I eren les ganes de trencar amb aquestes barreres que ens posen i cridar: “Minusvàlid jo? Que he durant un any i mig he estat lluitant amb mans i dents per aconseguir tirar endavant un projecte, sense que ningú ens digués ‘vine que et portaré la motxilla’”?.Xavier: Sí. I és que, per exemple, a mi em falta una cama però no és una cosa essencial en la meva vida. És molt aparent però poc significatiu. En canvi que siguis una persona profundament violenta o egoista és poc aparent però és una gran discapacitat que et limita molt com a persona. Es tracta de pre-guntar-te què pots fer i potenciar-ho, ja que reforçar-te en les teves mancances no val la pena.
És aquest el missatge que s’amaga darrere del vostre projecte?Eric: Sí, la capacitat dels discapacitats és el gran missatge. I amb ell volem
i com creieu que es pot reforçar aquest missatge des de la societat?Eric: Si aconseguíssim que aquest mis-satge s’absorbís al món escolar i des de casa tindríem una gran feina guanyada, ja que, sobretot, davant d’un nen que ja neix amb una discapacitat la responsa-bilitat és dels pares. Han d’ajudar-los a potenciar les seves capacitats i tractar-los com un més. Xavier: Des de la societat s’ha de deixar de posar límits a les persones. Qualsevol pot tenir un accident demà i perdre un membre del seu cos, i això no ha de ser un impediment per viure, perquè la vida segueix. Hem de comptar amb els instruments i els ànims necessaris per aconseguir complir els somnis que ens proposem, sempre amb una dosi de realisme. Hem d’abandonar la imatge estereotipada de la suposada normalitat física basada en les barbies i els kens.
que la gent explori la seva realitat. Tenir una feina que no t’agrada pot ser una discapacitat per a tu, així que intenta buscar el que t’agrada i lluita per acon-seguir-ho. Hi ha molta gent capacitada aparentment que és totalment discapa-citada per ser feliç.Xavier: Sí, un altre missatge és que a base d’esforç i constància alguns dels teus somnis, no tots, es faran realitat. Val la pena lluitar pels somnis, perquè tot i que no es compleixin t’aportaran
moltes coses i n’aprendràs molt. Hi ha moltes persones, capacitades i disca-pacitades, que ens diuen que els fem fer replantejar-los la seva vida. I això és fantàstic.
Es tracta de preguntar-te què pots fer i potenciar-ho, ja que reforçar-te en les teves mancances no val la pena
convivència
16
T otes dues són noves a la Llar Pla d’en Boet. Aquest fet, junt amb una personalitat molt viva
–cada una amb el seu estil–, les ha unit.La Sònia té 33 anys i va arribar a l’agost a la Llar Pla d’en Boet després de viure en un altre centre de discapacitats on no es trobava a gust. Tenia problemes amb el seus companys i va decidir traslladar-se a una llar de la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire. Recorda que aquesta època es va prolongar més d’un any durant el qual ho va passar força malament. Aquí, només arribar, ja va trobar que la gent era diferent. “Ara ja sé una mica com és tothom i cada per-sona té les seves característiques”, ens explica. Del centre valora especialment les excursions i sortides que fa setma-nalment, així com el fet d’estar a prop de la platja. Pel que fa a la convivèn-cia amb la resta de residents, reconeix que no és sempre fácil: “Vaig arreglant de mica en mica els problemes que sorgeixen. Em costa posar-me d’acord amb la gent. Potser és que sóc dife-rent”. També ens comenta que la gent pensa que és una “xula”, però no acaba d’entendre perquè ho diuen. Ella opina que potser és perquè té un caràcter fort o perquè sempre diu el que pensa.Tot i fer una valoració positiva de la seva vida a la Llar, a la Sònia li agradaria anar a casa seva a dormir o a passar els caps de setmana. Aquest estiu farà un creuer amb la seva família, i quan en parla se li dibuixa un somriure difícil d’oblidar. I és que troba a faltar els seus.
Quan un nou resident arriba a una de les nostres Llars sempre és una novetat
per a tots: per al que entra i per als que ja viuen al centre. En aquesta ocasió,
hem parlat amb l’Ofèlia i la Sònia de la Llar Pla d’en Boet de Mataró perquè ens
expliquin la seva experiència després d’uns mesos en convivència.
OFèLia ribEs i sònia santana
Adaptant-nos a la Llar
convivència
17
que aniria bé que un dia a la setmana es parlessin entre tots dels temes d’interès general.Amb aquests primers mesos al centre, la Sònia i l’Ofèlia s’han fet amigues. Juntes van als tallers, a les xerrades dels
dilluns, les sortides i les sessions de boccia, esport que no havien fet mai i amb el qual es troben força bé, tot i que no sempre guanyin. “Hi ha coses que passen entre nosaltres que de vegades saben una mica de greu, però a poc a poc les anem parlant i negociant”, diu l’Ofèlia. I és en aquest esperit on es troba l’èxit de la convivència.
L’exemple de l’OfèliaL’Ofèlia l’escolta atentament quan parla, i assenteix amb el cap perquè segurament són coses que ja sap. Ella va arribar a la Llar el mes de novembre. Des del primer moment es va trobar com a casa i així ho va transmetre a la resta de companys i personal del centre. De personalitat positiva, voluntariosa i cari-nyosa costa imaginar que no posi de bon humor a qui tingui a prop. L’Ofèlia diu que sap que des que ella ha arribat la gent comenta que la Llar s’ha animat molt. Està contenta.“Jo sempre havia viscut amb els pares, però feia tres anys que volia venir a un centre perquè sóc molt de moviment i m’agrada participar i fer coses. Desitjava independitzar-me i anar a la meva, però a casa amb els pares no podia. Al morir la meva mare, va arribar el moment. Així el meu pare em té a prop, ell viu a Canet de Mar, i em ve a buscar els divendres per passar el cap de setmana a casa. Però m’agrada més viure a la Llar que a casa. Aquí puc ser una persona diferent, més independent, i fer amics més de la meva edat que al poble”.Parlant sobre convivència, l’Ofèlia ens explica que fa uns 10 anys que fa colònies amb un grup de Girona i l’experiència l’encanta: “La diferència és que a les colònies tothom fa la seva feina. Jo, aquí, vaig fent. Em faig el llit i em vesteixo sola. Quan som a taula, vaig a la cuina a buscar els meus estris. I és que no em sembla bé acomodar-se perquè t’ho facin tot. M’agrada ajudar els meus companys i penso que, entre tots, podríem millorar la col·laboració en les tasques de la casa; fer una roda per parar taula, per exemple”. És la seva proposta.
amistat i negociacióLa Sònia està d’acord que cal intentar mantenir-se actiu i “fer aquelles coses que, encara que ens costin, som capaços de fer. Al fer-les ens sentim més útils i no ens avorrim tant”. Tot i que reconeix no haver-ho comentat amb el grup, està d’acord
Cal intentar mantenir-se actiu i fer aquelles coses que, encara que ens costin, ens fan sentir més útils
voluntaris
18
La Marta té 20 anys i és voluntària des dels 16. No és habitual trobar una noia
tan jove amb aquestes ganes de donar-se i gaudir dels altres. En els dos anys
que fa que va a la Llar Oxalis de Girona ha fet amics, ha conegut la seva parella
(un altre voluntari, el Dani) i ha après coses que la configuren com a persona.
centrant objectiusLlavors, va tenir l’oportunitat de treballar en una entitat com a coordinadora de projectes de paràlisi cerebral, a Barcelona. Va ser aquí on va descobrir la seva vocació, tot i que l’experiència la va esgotar físicament i mentalment. En aquesta feina va conèixer alguns residents de la Llar Oxalis de Girona i va començar a anar-hi com a voluntària. “Quan arribes a la Llar, els professionals t’expliquen quatre coses bàsiques, i des-prés cal fer servir els teus recursos per comunicar-te amb cada un. El sistema de comunicació canvia molt: tenen plafons amb pictogràfics, símbols… de forma que s’estableix un vincle molt personal, en el qual la comunicació funciona a través de tot el cos, de les mirades: els ulls cap a dalt volen dir ‘sí’, els ulls cap a baix ‘no’… Si al cap de passar unes hores amb ells ja no et sents còmode, és possible que no hi tornis, però jo penso que tothom hauria de tenir aquesta experiència”, explica.Fins fa un temps, la Marta anava al centre tres dies a la setmana i s’emportava un grup a prendre alguna cosa, al cinema… Ara,
Marta ViLa
Q uan tenia 16 anys, i a causa d’una sèrie d’experiències per-sonals amb una certa proble-
màtica social en el seu entorn, la Marta sentia l’inquietud de donar part del temps de què disposava als altres. Tenia ganes de créixer, tenia la necessitat de madu-rar i, sobretot, volia ajudar la gent que realment la podia necesitar. Lluny dels interessos d’altres joves de la seva edat, va començar a anar a l’Hospital Trueta per estar amb nens malalts, i també va cuidar una persona gran durant un any. Però la seva mort sobtada la va submer-gir en una crisi personal: “Vaig començar a preguntar-me com podia ser que ho perdessis tot de cop. No sabia què volia fer amb la meva vida”.
Un intercanvi emocional
voluntaris
19
per qüestions personals, hi va quan pot, tot i que intenta ser regular perquè és conscient que es tracta de “persones amb les quals s’agafa un vincle molt fort que no es pot tallar de cop perquè els afecta molt: No saben el què, no poden comuni-car-se i es poden crear un mal de cap molt gran. Explicar per què no pots venir i ser constant és bàsic”, diu.Actualment, treballa cuidant una nena amb paràlisi cerebral, la va a buscar a l’escola, fan els deures juntes, la dutxa… per no
acabar de perdre el vincle, ja que vol seguir professionalment en aquest món. Ella ha arribat a la conclusió que un no es pot fer voluntari per solucionar problemes personals: “Tothom no serveix i calen unes certes aptituds: empatia, sensibilitat, saber transmetre, alegria… Hi ha com un perfil de voluntari. Són per-sones sensibles amb les quals resulta fàcil comunicar-se”.
Pros i contresEl cas és que aquesta voluntària ha desenvolupat una confiança especial amb alguns residents de la Llar com ara el Marc i l’Imma, i ens confessa que la seva relació l’aporta molts bons moments, veure coses que desconeix i tocar de peus a terra. “Jo els tinc confiança per explicar-los de tot, coses bones i coses dolentes,
“La tasca del voluntari és donar, rebre, sentir, passar l’estona, estar a gust, aprendre… És un intercanvi emocional. Com en una amistat”
perquè penso que necessiten una nor-malització. La tasca del voluntari és donar, rebre, sentir, passar l’estona, estar a gust, aprendre… És un intercanvi emocional. Com en una amistat”, resol convençuda. Però és cert que no tot és de color de rosa. A vegades hi ha malentesos: “Quan et comuniques amb plafons, tu constru-eixes la frase i parles interpretant l’altre, de forma que de vegades pots anar errat. També noto la duresa i la tristesa que els entra quan els expliques que fas coses que voldrien fer i no poden. És per això que m’he trobat amb èpoques en què he hagut de desconnectar perquè ells m’absorbeixen molt. Em dono al 100% i hi ha un moment que he de dir prou. Em costa desconnectar, i crec que és perquè encara sóc jove”.
