v pla insular de gestiÓ del patrimoni histÒric · abast. un coneixement més gran dels béns ens...

V PLA INSULAR DE GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC 2016-2018

Recinte de taula de Torralba d’en Salord (Alaior)


2

1. Introducció

2. Programa per a la millora de l’administració i la gestió del patrimoni històric2.1 Objectius2.2 Mesures2.3 Accions

3. Programa de protecció i salvaguarda del patrimoni històric3.1 Objectius3.2 Mesures3.3 Accions

4. Programa de conservació, restauració i adequació per a la visita del patrimoni històric de Menorca4.1 Objectius4.2 Mesures4.3 Accions4.4 Actuacions sobre els béns històrics4.5 Actuacions sobre els béns que integren la candidatura de la Menorca talaiòtica a patrimoni mundial

5. Programa d’investigació i difusió del patrimoni històric de Menorca5.1 Objectius5.2 Mesures5.3 Accions5.4 Actuacions sobre els centres patrimonials5.5 Actuacions sobre els béns històrics5.6 Actuacions sobre els béns que integren la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial

6. Programa de formació6.1 Objectius6.2 Mesures6.3 Accions

7. Programa de salvaguarda i difusió de la cultura popular i del patrimoni immaterial7.1 Objectius7.2 Mesures7.3 Accions

8. Candidatura dels béns arqueològics de l’època talaiòtica de Menorca a patrimoni mundial8.1 Objectius8.2 Mesures8.3 Accions

Annex 1

03

04040505

15151516

2020202124

31

373737384851

53

57575757

61616161

68686969

74


3

1. INTRODUCCIÓ

Aquest és el cinquè pla de gestió del patrimoni històric de l’illa de Menorca que s’elabora en compliment de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears. L’article 99 de l’es-mentada llei diu que, cada dos anys, els consells insulars han d’aprovar un pla d’objectius sota el nom genèric de Pla de Gestió, que estableixi el «conjunt d’actuacions i prioritats de l’acció pública destinades a ordenar i facilitar les tasques preventives, la intervenció, la conservació i la difusió». Es tracta, per tant, d’un document que obliga les administracions competents en matèria de patrimoni històric de les Illes Balears ―els consells insulars― a dissenyar un full de ruta les determinacions del qual han de ser vinculants.

La vigència del IV Pla finalitzava el mes de desembre de 2015, de manera que l’any 2016 ja hauria d’ha-ver vigit un nou pla. No obstant això, el fet del canvi de legislatura i d’equip polític i gestor ha fet neces-sari repensar i adaptar algunes de les polítiques relacionades amb el patrimoni històric, i això ha portat a endarrerir pràcticament un any la redacció del V Pla, les accions del qual ja han començat l’any 2016 i s’estendran fins ben entrat el 2018. Aquesta circumstància no és nova, de fet l’elaboració dels plans de gestió no s’ha fet mai matemàticament cada dos anys. El primer Pla de Gestió abraçava els anys 2000-2001, el segon els anys 2003-2004, el tercer els anys 2005-2007 i el quart els anys 2014-2015.

També cal dir que, tant el IV Pla com aquest, s’han trobat condicionats per la candidatura de la cultura talaiòtica de Menorca a patrimoni mundial, circumstància que ha fet que, si el patrimoni arqueològic d’època prehistòrica de Menorca sempre ha tingut un pes molt important per a l’Administració en el marc dels programes de gestió i de difusió, ara s’hagi convertit en prioritari, tant pel que fa a dedicació d’esforços humans com pressupostaris.

L’estructura del pla continua sent la mateixa que la dels anteriors; és a dir, s’articula en programes genèrics vinculats a cada una de les tasques que la protecció del patrimoni històric requereix: la millora de l’administració i de la gestió, la protecció i salvaguarda, la conservació i restauració, la formació, la investigació i difusió, la salvaguarda i difusió de la cultura popular i del patrimoni immaterial i, finalment, un que específicament tracta de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. Cadascun dels programes conté objectius, mesures i accions.

S’observarà que molts d’aquests objectius, mesures i accions es mantenen des dels primers plans aprovats pel Consell Insular. Això és, o perquè no tenen termini de finalització, perquè formen part de la feina habitual del Servei de Patrimoni, o bé perquè encara no s’han pogut assolir, per un motiu o altre, i romanen pendents. En altres casos, l’efecte és el contrari, de manera que qüestions que no figuraven en el Pla s’han hagut d’afrontar per causes sobrevingudes.

No podem obviar que l’elaboració de l’expedient de la declaració de la Menorca Talaiòtica com a patri-moni de la humanitat, que ha esdevingut una prioritat, ha condicionat el treball del Servei de Patrimoni: fent avançar algunes accions, endarrerint-ne d’altres o, simplement, afegint-n’hi de noves.

En aquest pla de gestió es recupera el programa dedicat a la salvaguarda i la difusió de la cultura popu-lar, del qual penja la protecció del patrimoni immaterial a la vista de la nova legislació que ha entrat en vigor en relació amb aquesta matèria. En canvi, s’han eliminat tots els punts del pla de gestió anterior que tractaven de política de biblioteques o arxius que no tenien a veure amb salvaguarda de patrimoni bibliogràfic o documental.


4

2. PROGRAMA PER A LA MILLORA DE L’ADMINISTRACIÓ I LA GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

Entre l’aprovació del primer Pla de Gestió i l’actual hi ha hagut un recorregut ampli que ens ha permès millorar l’actuació del nostre departament gràcies a l’aprofundiment del coneixement dels béns que inte-gren el patrimoni de Menorca, el qual s’ha anat adquirint a partir de l’elaboració, la revisió, l’actualització i la informatització d’instruments com són catàlegs, inventaris, registres, cartes arqueològiques, etc. Aquest fet ajuda a fer més eficaç la nostra gestió de prevenció i de protecció dels béns.

L’extens coneixement sobre la situació i les característiques dels béns del patrimoni històric de Menorca que té el nostre departament es posa a l’abast d’altres serveis del mateix Consell Insular de Menorca i també d’altres administracions, sobretot dels ajuntaments, que actualitzen d’aquesta manera els seus inventaris, els quals són documentació annexa dels plans generals d’ordenació urbana dels municipis.

L’objectiu principal del programa per a la millora de l’administració i la gestió és aconseguir desenvolu-par les competències que el CIM té atorgades mitjançant una gestió eficaç i eficient en la protecció del patrimoni històric. Aquest és un programa que incideix en la mateixa dinàmica del Servei de Patrimoni Històric, facilitant les tasques destinades a la prevenció i protecció dels béns.

En virtut dels plans anteriors, el coneixement i el registre dels béns del patrimoni històric han conegut un notable increment:

• S’ha finalitzat la carta paleontològica.• S’han redactat els catàlegs de patrimoni arquitectònic i etnològic des Migjorn Gran, Sant Lluís,

es Mercadal i Alaior.• S’ha avançat considerablement en la carta arqueològica submarina.• S’ha catalogat el patrimoni militar ubicat a la costa.• S’han aprovat, amb la revisió dels PGOU, els espais d’interès arqueològic dels nuclis antics de

Maó i Alaior.• S’han aprovat les cartes arqueològiques d’Alaior, Maó, Sant Lluís i es Migjorn Gran amb la revisió

dels seus PGOU i NS.• S’han catalogat els fons bibliogràfics públics, i alguns de privats, anteriors a 1900.

Per a 2016 i 2017 es preveu tramitar les actualitzacions dels catàlegs del patrimoni històric de Ciutadella (revisió PGOU), es Mercadal i es Castell.

2.1 OBJECTIUS

Objectiu general

Protegir els béns del patrimoni històric de Menorca a través de la recerca i la gestió de la informació sobre la seva situació, tant física com científica, mitjançant el processament de totes les dades al nostre abast. Un coneixement més gran dels béns ens proporcionarà estratègies de gestió més eficaces. Es tracta d’ampliar al màxim possible el coneixement dels béns integrants del patrimoni històric insular, perquè sense aquest coneixement la tasca de conservar-lo es fa més difícil.


5

Objectius específics

2.1.1 Continuar amb la identificació dels béns del patrimoni històric.2.1.2 Emetre informes sobre les intervencions que afecten els béns d’interès cultural i els béns del Catàleg insular.2.1.3 Completar la distribució territorial dels béns immobles.2.1.4 Completar i ampliar els catàlegs de les distintes tipologies dels béns.2.1.5 Mantenir i actualitzar els catàlegs existents.2.1.6 Promoure la coordinació i l’assessorament de les actuacions d’entitats i institucions en la protecció del patrimoni històric.2.1.7 Promoure la coordinació i l’assessorament en matèria d’arxius, biblioteques i museus.2.1.8 Professionalitzar la gestió del patrimoni històric.2.1.9 Mancomunar serveis de protecció i conservació del patrimoni històric a escala insular.2.1.10 Unificar criteris tècnics i procediments administratius.

2.2 MESURES

2.2.1 Mantenir el Registre de BIC i el Catàleg insular del patrimoni històric, que són competència del CIM.2.2.2 Revisar i actualitzar els documents de catalogació existents (cartes arqueològiques i catàlegs municipals).2.2.3 Revisar i actualitzar els catàlegs específics que s’han elaborat els darrers anys.2.2.4 Continuar amb l’elaboració dels catàlegs específics de béns mobles i immobles.2.2.5 Coordinar les entitats relacionades amb la salvaguarda del patrimoni Històric.2.2.6 Gestionar i aportar col·laboració tècnica en els expedients de les diferents comissions tècniques.2.2.7 Col·laborar tècnicament en els expedients del Departament de Turisme i d’Ordenació del Territori.2.2.8 Col·laborar tècnicament amb els ajuntaments de Menorca.2.2.9 Assessorar els particulars que són titulars de béns del patrimoni històric.2.2.10 Iniciar i completar procediments administratius de declaració de BIC i d’inscripció en el Catàleg insular del patrimoni històric de Menorca.2.2.11 Iniciar i completar procediments administratius de delimitació dels entorns de protecció de BIC.2.2.12 Potenciar davant les administracions competents els reglaments com a mesura de gestió i unificació de criteris tècnics.2.2.13 Tramitar els reglaments necessaris per a la gestió dels museus i de les col·leccions museogràfiques insulars.2.2.14 Elaborar instruments de gestió sobre el patrimoni documental que permetin la unificació de criteris.

2.3 ACCIONS

2.3.1 Incorporació de nova documentació o dades que completin i millorin el registre informatitzat dels béns d’interès cultural

El Registre de BIC i els catàlegs de què disposa el Servei de Patrimoni conformen una gran base de da-des informatitzada construïda a partir del treball dut a terme per a la confecció dels diferents inventaris que s’han anat elaborant durant molts d’anys. Aquesta base de dades s’ha de mantenir i perfeccionar a partir del treball que contínuament realitzen els vigilants del Servei, investigadors o altres persones, per iniciativa pròpia o per impuls del mateix servei.


6

En finalitzar la vigència del Pla de Gestió anterior, el Registre de BIC tenia un total de 1.491 béns immo-bles que, segons el seu caràcter, poden ser classificats de la manera següent:• Patrimoni arqueològic = 1.402• Patrimoni arquitectònic = 72• Patrimoni etnològic = 17

I segons la seva tipologia• Zona arqueològica = 1.118• Monument = 371• Conjunt històric = 1• Patrimoni bibliogràfic = 1

2.3.2 Actualització i millora del suport informàtic de la base de dades de gestió del patrimoni històric i la seva incorporació al SIG del CIM

L’aplicació informàtica de gestió de les dades del Registre Insular de BIC, del Catàleg insular i del Catàleg del CIM la va crear l’any 2000 el Servei d’Informàtica Local de Menorca (SILME) i periòdicament s’hi introdueixen noves dades i nous registres. Aquesta aplicació es posa a l’abast dels professionals i dels investigadors que ho sol·licitin. Durant la vigència del Pla de Gestió anterior, SILME va dur a terme els treballs pertinents per tal d’agilitzar-ne el funcionament i millorar-ne la consulta. Actualment, es compta amb una nova aplicació que, després de passar el període de prova el primer semestre de 2016, es pre-veu que comenci a ser utilitzada al final de 2016.

2.3.3 Tramitació de nous expedients de declaració de BIC

Sepulcre de Son Olivaret (Ciutadella). Foto: Museu de Menorca


7

En aquest pla es preveu continuar els expedients de declaració de béns d’interès cultural ja incoats i iniciar-ne de nous fins arribar a l’aprovació definitiva del Ple del CIM; concretament:• Església del Socors.• Necròpolis islàmica de POIMA IV fase, que no es va poder fer durant la legislatura passada.• Assessorar el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports a concloure la declaració de BIC de la

delimitació de l’entorn de protecció del sepulcre de Son Olivaret, atès que aquest jaciment en aquests moments encara és de titularitat estatal.

• Tècnica de la construcció de la pedra en sec com a patrimoni immaterial.• Lloc d’interès etnològic de Punta Nati (Ciutadella).

2.3.4 Ampliació del Catàleg insular del patrimoni històric

Els béns inclosos en el Catàleg insular gaudeixen de la segona categoria de protecció d’acord amb la llei autonòmica. No obstant això, la inscripció en el Catàleg significa seguir un procediment administratiu gairebé tan complex com el de BIC.Les declaracions que es preveuen prioritàries, malgrat que probablement no es podran assolir totes durant la vigència d’aquest pla són:• Exvots de l’ermita de Gràcia de Maó• Selecció dels béns mobles restaurats amb l’ajut econòmic del CIM• Cementeri de Maó• Pedreres de s’Hostal de Ciutadella

2.3.5 Correcció del sistema de coordenades cartogràfiques

Aquesta tasca és una de les que perduraran en aquest pla i en futurs plans de gestió, perquè, per una banda, no s’ha finalitzat la revisió de les cartes arqueològiques antigues i, per l’altra, són molts els catàlegs i els inventaris que s’estan elaborant i aprovant, que s’han d’anar comprovant. Finalment, l’aparició con-tínua de noves tècniques de georeferenciació possibiliten afinar cada vegada més la situació dels béns de caràcter immoble.És una feina que es duu a terme en coordinació periòdica amb els Serveis Tècnics de cartografia del CIM.

2.3.6 Compleció de les cartes arqueològiques existents

Aquest és un dels treballs que té encomanat el Servei de Patrimoni Històric. Es tracta d’incorporar a la carta arqueològica els nous jaciments que es van localitzant o de completar la informació sobre els ja coneguts. Aquesta tasca s’efectua a partir de la feina de camp dels vigilants del servei, dels treballs d’investigació que realitzen universitats o particulars, per als quals és indispensable l’autorització del conseller de Cultura, o, fins i tot, dels que es realitzen a iniciativa del mateix departament. La incorpo-ració implica l’elaboració de la respectiva fitxa de catalogació amb les coordenades UTM de localització i la tramesa als ajuntaments respectius perquè els incorporin als catàlegs municipals corresponents.

2.3.7 Manteniment la informació gràfica i fotogràfica dels béns del patrimoni històric de Menorca

A partir també del treball de camp dels vigilants de patrimoni, o a través de les diferents intervencions arqueològiques i paleontològiques, s’aconsegueix mantenir al dia la documentació sobre els béns que estan inscrits en qualsevol dels registres al nostre departament. Aquesta informació proporciona una documentació inapreciable sobre el seu estat de conservació i la seva evolució al llarg del temps.

Actualment és una documentació digital, però també és altament interessant la que és manté en altres formats més convencionals.


8

2.3.8 Elaboració d’inventaris i catàlegs de grups específics de béns integrants del patrimoni històric

Continuant el treball iniciat pels plans de gestió anteriors, per a aquest bienni es preveu iniciar els in-ventaris següents: • Inventari de la Col·lecció paleontològica i geològica Benet Mercadal• Inventari del patrimoni marítim

En anys anteriors es va elaborar un catàleg dels béns paleontològics immobles, ara se’ns presenta el repte de catalogar les col·leccions d’aquests tipus de béns que es troben en mans d’institucions o de particulars. Els hereus de l’estudiós Benet Mercadal volen lliurar al Consell Insular de Menorca la col·lec-ció paleontològica i geològica que va reunir aquest erudit, però això necessita d’una catalogació prèvia perquè resulti d’utilitat per a l’estudi i la investigació.

Per altra part, els anys 2016, 2017 i 2018 es dedicarà un esforç especial a la protecció del patrimoni marítim de Menorca. Així, primer s’elaboraran uns criteris de catalogació que ens permetin destriar els diferents elements patrimonials segons el seu grau d’interès. L’any 2017 es preveu l’organització d’unes jornades per consensuar aquests criteris amb el sector, i el 2018 iniciar la catalogació a partir dels criteris establerts. Aquests criteris, i la programació d’accions específiques per ordenar el procés de catalogació, s’incorporaran al VI Pla de Gestió del Patrimoni Històric

2.3.9 Elaboració de l’Inventari de patrimoni immaterial de Menorca

En els darrers anys, a escala mundial, estatal i autonòmica, s’han publicat diverses normatives en relació amb la protecció del patrimoni immaterial. El Govern de les Illes Balears va modificar l’any 2004, en aquest sentit, els articles 5 i 67 de la Llei 12/1998 per tal de donar-hi cabuda al procediment de decla-ració de BIC dels béns etnològics immaterials, sense perjudici del que disposava la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional en relació amb les festes. El Govern d’Espanya va ratificar, l’any 2009, la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, aprovada per la UNESCO el 17 d’octubre de 2003. Així mateix, va promulgar la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. En atenció a aquests antecedents i fonaments legals, el patrimoni immate-rial es manifesta en els àmbits següents:• tradicions i expressions orals: llegendes, rondalles, contes, dites, refranys, endevinalles, vocabulari autòcton • arts de l’espectacle: teatre, jocs i esports tradicionals, música, cançons, danses, glosat• usos socials i rituals: creences, formes tradicionals d’organització, festes, fires• coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers• tècniques artesanals tradicionals• gastronomia, elaboracions culinàries i alimentació• aprofitament específic dels paisatges naturals• formes de socialització col·lectiva i organitzacions

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports ha contractat una investigadora perquè durant el 2016 elabori una base de dades per a l’inventari de la cultura immaterial de Menorca. Al mateix temps, juntament amb l’IME i l’Agència de la Reserva de Biosfera, es donarà contingut científic a l’inventari i s’avançarà en l’estudi de la toponímia de Menorca (vegeu el programa 7).

2.3.10 Continuació de l’elaboració de la Carta Arqueològica Submarina de Menorca

En col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Menorca, el CIM elabora la Carta Arqueològica Submarina, que en l’actualitat té 329 jaciments de diferents tipus: derelictes, ancoratges i troballes aïllades.

En el decurs dels anys 2011 i 2012, amb motiu de la subvenció que el Ministeri de Cultura atorgà al CIM en el marc del Pla Nacional de Protecció del Patrimoni Subaquàtic, aquesta tasca es va portar a terme amb la col·laboració del Club Nàutic de Ciutadella.


9

Es continuaran, doncs, els treballs per completar la Carta Arqueològica Submarina de Menorca i també i, si és possible, es continuarà participant en el Pla Nacional per portar a terme la investigació arqueològi-ca del derelicte de Binissafúller, que ha aportat materials i dades extraordiinaris sobre un vaixell del segle iv aC. Tot això gràcies al treball de la secció d’arqueologia subaquàtica d’Amics del Museu de Menorca.

L’Associació Sa Nitja organitza, cada any, diferents cursos per a l’obtenció del PADI i de metodologia arqueològica submarina. La informació facilitada per aquesta associació s’incorpora al Catàleg de pro-tecció del patrimoni històric del CIM.

Tota la informació s’informatitza i s’inclou dins el programa de gestió del servei de PH. Només hi ha 15 jaciments subaquàtics declarats BIC i caldrà avaluar la possible declaració de la zona arqueològica descoberta a la costa sud l’any 2010.

2.3.11 Tramitació de les delimitacions dels entorns de protecció de béns d’interès cultural declarats per manament legal

A causa de la gran quantitat de béns d’interès cultural de caràcter arqueològic declarats abans de l’en-trada en vigor de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, ens trobam que la majoria no disposen de la delimitació de l’entorn de protecció afectat, com ordenen tant la llei esmentada com la Llei 12/1998 del patrimoni històric de les Illes Balears.

Actualment hi ha 53 entorns de protecció de zones arqueològiques delimitats i aprovats.Durant la vigència del Pla de Gestió anterior es va donar preferència a la delimitació dels jaciments arqueològics que formaven part de la llista seriada candidata a ser declarada patrimoni mundial per la UNESCO i que no tenien delimitat el seu entorn de protecció. Així, es van tramitar les delimitacions dels poblats de Torellonet Vell, Montefí, sa Cudia Cremada Vella, Torralba d’en Salort, Son Mercer de Baix, Torrellisar, la necròpolis de Calescoves, els hipogeus de Biniai Nou, Caparrot de Forma, la sala hipòstila de Galliner de Madona i els santuaris de So na Caçana.

Per al proper període s’han de tramitar les delimitacions, que ja s’han definit per causes diferents a ini-ciativa de la propietat, del poblat de Torralba (Ciutadella), del talaiot de Bini-segarra (Alaior), del talaiot de Sa Beguda (Alaior), del poblat de Turmadèn d’en Vinent o de la cova de Corniola (Ciutadella), la zona arqueològica de les cases de sa Torre Vella (Alaior), el poblat d’Algaiarens (Ciutadella), i l’hipogeu i les restes de mur a la urbanització de Coves Noves (es Mercadal).

També es proposa, a iniciativa del Departament, iniciar la tramitació de dos dels monuments del patri-moni arquitectònic de gestió pública: Fort Marlborough i Castell de Sant Felip.

2.3.12 Comissió Mixta amb l’Església catòlica

En aquest període es preveu donar continuïtat a la col·laboració que es manté amb l’Església catòlica per al manteniment del seu ric patrimoni històric. Aquesta col·laboració es materialitza en diverses reu-nions de la Comissió Mixta que ordena l’article 4 de la Llei 12/1998 de patrimoni històric de les Illes Ba-lears, presidida conjuntament pel conseller de Cultura i Educació i el bisbe de Menorca. El Consell Insular de Menorca manté una partida específica i nominativa en els seus pressupostos per atendre aquesta col·laboració i signa anualment un conveni; no obstant això, el darrer conveni signat data de 2013 i els anys següents només s’han fet addendes, la darrera de desembre de 2015. L’any 2017 se signarà un nou conveni de col·laboració. És en el sí de la Comissió Mixta on es decideix quins seran els béns del patrimoni de l’Església que seran restaurats amb l’ajut del CIM cada anualitat.


10

2.3.13 Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric del Port de Maó i la Cala de Sant Esteve

El Consell Insular de Menorca, juntament amb el Ministeri de Defensa, el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments de Maó i des Castell, conformen el Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric del Port de Maó i la Cala de Sant Esteve, amb la finalitat de conservar i valoritzar els béns del patrimoni que van tenir un important paper en la defensa del port de Maó: les fortificacions de Sant Felip i la Mola, així com les torres de defensa de la bocana del port, en són alguns exemples.

El 21 de febrer de 2011 el Ple del CIM va acordar sol·licitar al Ministeri de Cultura la declaració de la Mola com a conjunt històric, amb el seu entorn de protecció. A aquest efecte enviava tota la documentació necessària per a la incoació de l’expedient, part de la qual fou extreta del document del Pla Director de la Mola facilitat pel Consorci. La declaració com a conjunt històric implica la redacció del pla especial de protecció (PEP) previst tant en l’article 36.2 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, com en el PGOU de Maó.

Dia 6 de maig de 2013, la Subdirecció General de Belles Arts i Béns Culturals i d’Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport va respondre al CIM que s’obriran dos expedients: un de baixa com a monument i un altre d’incoació per a la declaració com a lloc històric, i no com a conjunt històric.

Mentre no s’aprovi aquest PEP, qualsevol de les intervencions que es plantegin realitzar dins els béns que gestiona el Consorci, tots amb la categoria de bé d’interès cultural, necessiten l’autorització prèvia de l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric, així com el seguiment i la supervisió del CIM.

Catedral de Santa Maria de Ciutadella


11

Aprofitant que el 2016 finalitza el període de vigència del contracte del Consorci amb l’empresa Cordial Hoteles, SL, i que per tant s’haurà de prorrogar o bé licitar un nou contracte, el Consell Insular de Menor-ca plantejarà als òrgans de govern del Consorci la necessitat d’instar el Ministeri de Cultura a redactar i aprovar el PEP de la Mola, per tal que l’empresa adjudicatària de la gestió de la Mola sàpiga a què atendre’s en relació amb les possibilitats d’actuació futures en aquest espai.

D’altra banda, dins el 2016 s’ha signat un conveni, entre el Ministeri de Defensa, l’Ajuntament des Castell i els departaments de Promoció Turística i Cultura i Educació del Consell Insular, amb la intenció de recuperar els túnels que van ser excavats durant la Guerra Civil de 1936 per tal que es puguin afegir a la visita del Museu Militar de la plaça Esplanada des Castell.

2.3.14 Junta Interinsular del Patrimoni Històric

La Llei 12/1998 del patrimoni històric de les Illes Balears va crear la Junta Interinsular del Patrimoni His-tòric amb la finalitat de coordinar els criteris de protecció, intervenció i gestió del patrimoni històric de les Illes Balears, així com per a facilitar l’intercanvi d’informacions. Agrupa els tres consells insulars i el Govern de les Illes Balears. El conseller competent en matèria de cultura i patrimoni històric del Consell Insular de Menorca n’és membre nat.

Després de diversos anys en què aquesta Junta no havia estat convocada, el 27 d’abril de 2016 va re-prendre la seva activitat, a iniciativa de la Consellera de Transparència, Cultura i Esports de l Govern de les Illes Balears. Es va acordar de fer una convocatòria de com a mínim una reunió anual, per tal d’establir les prioritats, i donar impuls a la coordinació entre tècnics de totes les administracions impli-cades per dur a terme els acords que es prenguin en la Junta Interinsular. Tot i que de moment no s’ha proposat una data d’inici, es considera necessari encetar durant aquesta legislatura els treballs per a la reforma de la Llei 12/1998 del patrimoni històric de les Illes Balears.

2.3.15 Junta Interinsular de Museus

L’any 2004 es va crear la Junta Interinsular de Museus per tal de facilitar l’intercanvi d’informació i la coordinació entre els consells insulars i el Govern de les Illes Balears pel que fa als criteris de gestió de les xarxes de museus de cada una de les illes, els programes d’actuació i les mesures de foment (art. 29 de la Llei 4/2003). El conseller competent en cultura i patrimoni històric és membre nat de la Junta.

Igualment, també es va constituir una comissió tècnica interinsular, el novembre de l’any 2009, formada per tècnics dels museus del GIB i dels serveis de patrimoni històric dels consells, que es va reunir fins al mes de juny de 2011, en acabar de redactar el Reglament de desplegament de la Llei de museus, que tanmateix encara no s’ha tramitat. La causa d’aquest retard és que, com en el cas de la Junta Interinsular del Patrimoni Històric, la Junta Interinsular de Museus també ha estat cinc anys sense reunir-se, fins al 19 de juliol de 2016, que ho va tornar a fer, a iniciativa de la Consellera de Transparència, Cultura i Es-ports del Govern de les Illes Balears, i es va marcar la línia de treball que desenvoluparà durant aquesta etapa:

1. Es prioritzarà el desplegament normatiu de la Llei de museus, paralitzat des del 2012. Es parteix del darrer esborrany del Reglament de museus, consensuat en la sessió número 10 (2 de juny de 2011) de la Comissió Tècnica de Museus. Fins al mes de novembre de 2016 els consells insulars hi poden fer les seves aportacions, dins el mateix mes es reunirà la Comissió Tècnica per continuar la tramitació del Reglament.

2. A causa de les dificultats pressupostàries de la CAIB i de les limitacions per cobrir llocs de treball, derivades de la legislació estatal recent, tots els museus de les Illes Balears tenen en aquest moment un greu dèficit de personal. Tot i que la gestió del Museu de Menorca va ser transferida al Consell Insular


12

de Menorca l’any 2011, el seu personal continua depenent del Govern de les Illes Balears, i per tant és aquesta administració la que ha de proveir la cobertura dels llocs de treball vacants. La directora del Museu de Menorca va presentar en l’esmentada reunió de la Junta interinsular les necessitats actuals en matèria de personal. La Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears durà a terme una dotació progressiva dels llocs de treball vacants de tots els centres culturals públics que en depenen, a partir de les propostes recollides i del document «Prioritats de personal als centres culturals -arxius, museus i biblioteques-, 2016-2019».

2.3.16 Gestió de la Comissió Tècnica Insular de Museus de Menorca

Com ordena la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, el Ple del Consell Insular de Menorca va aprovar, en la sessió de dia 23 de febrer de 2004, el Reglament de la Comissió Tècnica de Museus de Menorca, com a òrgan superior consultiu en matèria de museus i col·leccions en l’àmbit insular (modificada en el BOIB 97, d’11/07/2006). No obstant això, l’esmentada comissió no s’ha reunit en el decurs de les dues darreres legislatures.

Mentre el GIB no aprovi definitivament el Reglament de museus, elaborat en la Comissió Tècnica Interin-sular de Museus l’any 2011 i que permetria efectuar el reconeixement dels museus i de les col·leccions museogràfiques insulars, es tornarà a activar aquesta comissió per tal de consensuar un reglament específic per a la nostra illa.

2.3.17 Elaboració i aprovació del Reglament de museus de Menorca

Es preveu que l’any 2017 el Consell Insular de Menorca, en exercici de la seva capacitat reglamentària, i després de l’aprovació definitiva del Reglament de museus de la CAIB, aprovi el seu propi Reglament insular de museus. Just estigui aprovat, s’iniciaran els tràmits administratius per reconèixer els museus següents: Museu de Menorca, que obtindrà automàticament el reconeixement en virtut de l’article 5.4 de la Llei de museus de les Illes Balears; el Museu Municipal de Ciutadella des Bastió de sa Font, i el Museu Militar de Menorca; a més de les col·leccions museogràfiques del Museu del Seminari Diocesà de Ciutadella, del Centre d’Art i d’Història Hernández Sanz i l’Ateneu de Maó, la de Ciències Naturals de Binissuès, la de Geologia de Ferreries, i les exposicions permanents que acollirà el Convent de Sant Diego d’Alaior.

2.3.18 Elaboració de les taules d’avaluació de fons dels arxius de Menorca

Les taules d’avaluació documental són documents detallats sobre el valor administratiu, jurídic i històric de les sèries documentals de l’Administració abans d’incorporar-se als arxius. Aquestes fitxes permeten de-terminar el termini de vigència de les sèries i establir les que han de formar part del patrimoni documental.

L’objectiu és iniciar l’elaboració d’aquests documents de forma mancomunada entre tots els ajunta-ments i el Consell Insular en el si de la Comissió Tècnica d’Arxius de Menorca, a fi de determinar la documentació administrativa que ha de formar part del patrimoni històric i, a partir d’aquestes, poder elaborar protocols de preservació.

2.3.19 Implementació dels protocols de gestió de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca

L’Arxiu d’Imatge i So (AISM) es gestiona actualment de forma externa i, per tant, amb la possibilitat que incideixin sobre els fons i les col·leccions diversos tècnics amb criteris diferents. Per tot això, és impres-cindible establir uns criteris únics amb els quals treballar en els diferents àmbits de gestió.

El plec de condicions del darrer contracte de gestió, que finalitzà la seva vigència el mes de juliol de 2016, incloïa l’obligació de l’entitat concessionària d’elaborar una sèrie de protocols amb la finalitat de


13

millorar, simplificar i homogeneïtzar la gestió del servei, i d’establir unes pautes clares a l’hora de dur a terme qualsevol tasca relacionada amb el tractament arxivístic dels documents d’un fons. L’associació Aladern, concessionària de l’AISM durant el període 2014-2016, en compliment del contracte, ha lliurat al Departament de Cultura i Educació cinc protocols:• Protocol d’adquisició de fons. Determina les passes i la valoració que cal seguir abans d’acceptar un

fons o una col·lecció per part de l’AISM.• Protocol de definició dels circuïts de treball. Estableix la ruta i les tasques que cal seguir una vegada

els documents entren dins l’Arxiu i passen al dipòsit definitiu.• Protocol de preservació. Queden establertes les pautes i les recomanacions que s’han de seguir per

tal de garantir la preservació dels documents.• Protocol de digitalització. Estableix les pautes i recomanacions necessàries per tal d’aconseguir els

requisits tècnics per garantir una còpia adient i amb qualitat del document.• Protocol de prevenció, detecció i actuació en cas de desastres. Elaborat provisionalment com a es-

borrany, estableix les pautes i els materials necessaris que ha de tenir el centre per tal d’actuar en les condicions tècniques davant una inundació.

L’associació Aladern ha estat l’única entitat que s’ha presentat al nou concurs de gestió, i per tant serà l’encarregada d’enllestir i implementar aquests protocols.

2.3.20 Coordinació amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca

El CIM va impulsar la creació de la Fundació Destí Menorca, que l’any 2015 va passar a denominar-se Fundació Foment del Turisme de Menorca, un organisme que té entre els seus objectius el desenvolu-pament de nous productes turístics, la gestió dels béns del patrimoni històric de titularitat o de gestió directa del Consell Insular de Menorca, i la coordinació de les rutes turístiques que formen Menorca Cultural, que l’any 2013 va substituir el que es denominava Xarxa Menorca Monumental.

Cercle 7 al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior)


14

Els béns patrimonials que gestiona són:• Naveta des Tudons• Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés i el seu centre d’interpretació• Torre de Fornells• Fort Marlborough

Tots aquests llocs disposen de cartells informatius que n’expliquen les característiques principals i, a més, el fort, la torre de defensa i el poblat de Torre d’en Galmés tenen petits centres d’interpretació amb audiovisuals i altres informacions. Tenen també serveis d’informació turística, serveis sanitaris públics adaptats i tríptics informatius en diversos idiomes. A més a més, el personal que hi treballa informa els visitants sobre altres recintes que formen part de les rutes però que no necessàriament gestiona la Fundació Foment del Turisme de Menorca.

Tot i que comparteix la gestió dels béns del patrimoni històric amb el Departament de Cultura i Edu-cació, la Fundació Foment del Turisme de Menorca depèn del Departament de Promoció Turística. Les tasques que desenvolupen cadascun són diferents, però han d’anar perfectament coordinats.

El Departament de Cultura i Educació gestiona els treballs de manteniment que s’executen en aquests monuments a l’empara del conveni de col·laboració entre el CIM i els ajuntaments; açò és: neteja de vegetació, restitució de pedres caigudes, manteniment de barreres, neteja d’escombraries i papereres, i instal·lació de plafons explicatius.

Per a l’any 2017 es preveu redissenyar el projecte de rutes culturals i consolidar el que es denomina producte cultural, per tal d’establir una plataforma més amplia i amb major difusió. Així mateix, també es pretén posicionar millor la riquesa cultural de Menorca fent promoció dels seus béns a diferents fires, com Fitur i les fires de turisme de Londres, Berlín o París.

Durant els anys que abraça aquest nou pla de gestió es preveu incrementar el control de les visites i el consegüent estudi de públic.

2.3.21 Comissió Assessora d’Arts Visuals

L’any 2016 s’ha reformat i actualitzat el Reglament de la Comissió d’Arts Plàstiques, que no es reunia des de l’any 2007, a fi d’adaptar-lo a les noves tècniques artístiques i estendre la participació a més grups de creació artística. Amb aquesta intenció és ue se li ha canviat el nom, i a partir d’ara es denominarà Comissió Assessora d’Arts Visuals. A més dels membres del mateix Departament de Cultura i Educació, hi són representats l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears, l’Institut Menorquí d’Estudis, els galeristes, els ajuntaments i algunes persones de prestigi reconegut.

L’any 2017 es donarà impuls a aquest organisme participatiu per tal que assessori el Departament en activitats tals com l’organització d’exposicions, el suport a la creació en arts visuals i l’adquisició d’obres per a la col·lecció d’art del CIM.


15

3. PROGRAMA DE PROTECCIÓ I SALVAGUARDA DEL PATRIMONI HISTÒRIC

3.1 OBJECTIUS

És aquest un programa de caràcter preventiu que té per objectiu la cura del patrimoni històric de Menor-ca des de totes les perspectives possibles: la vigilància, la investigació, la inspecció, la conscienciació... Està directament relacionat amb la missió que la Constitució i tota la legislació derivada té encomanada directament a l’Administració competent, en aquest cas, al Consell Insular de Menorca a conseqüència de les successives lleis de transferències. Però, atès que és una competència compartida, és fonamental la coordinació entre tots els agents que tenen competències en matèria de patrimoni històric.

Els objectius són difícilment assolibles a curt i a mitjà termini i, per tant, s’han d’actualitzar en cada nou pla de gestió.

Objectiu general

Protegir el patrimoni històric de Menorca per tal de traspassar-lo a les generacions futures.


3.1.1 Lluitar contra l’espoli.3.1.2 Consolidar i concretar els diferents nivells de vigilància sobre els béns del patrimoni històric de Menorca.3.1.3 Millorar l’eficàcia i la coordinació entre els equips humans de vigilància, inspecció i control.3.1.4 Articular accions àgils i efectives davant les situacions d’urgència que afectin de manera negativa la conservació del patrimoni històric.3.1.5 Implicar la societat en la conservació del patrimoni històric.

3.2 MESURES

3.2.1 Sistematitzar l’actuació del sistema de vigilància del patrimoni històric.3.2.2 Ampliar les àrees de vigilància.3.2.3 Coordinar-se amb la resta d’agents implicats en la defensa del patrimoni.3.2.4 Donar l’autorització prèvia dels projectes d’obres que afecten els béns del patrimoni històric.3.2.5 Col·laborar amb els tècnics municipals que emeten informes sobre projectes relacionats amb béns del patrimoni històric i assessorar-los.3.2.6 Inspeccionar el compliment de les resolucions de l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric.3.2.7 Donar suport a les entitats que treballen en la salvaguarda del patrimoni històric.3.2.8 Adquirir o propiciar l’adquisició de béns per part de les administracions públiques.


16

3.3 ACCIONS

3.3.1 Lluita contra l’espoli

La lluita contra l’espoliació del patrimoni històric ha de ser una matèria recurrent en tots els plans de gestió perquè, lamentablement, no té fi. S’entén per espoliació tota acció o omissió que posi en perill de pèrdua o destrucció tots o alguns dels valors dels béns que integren el patrimoni històric de Menorca i, per tant, comprèn molts tipus d’accions: utilització de detectors de metalls en béns integrants del pa-trimoni històric sense autorització, excavacions clandestines, obres no autoritzades que poden afectar el PH, la no comunicació de troballes arqueològiques ni el seu lliurament a l’Administració, extracció del fons de la mar d’objectes de més de cent anys d’antiguitat, etc. La Llei 12/1998 del patrimoni històric de les Illes Balears estableix un règim sancionador per a aquestes accions, i el CIM és qui l’ha d’aplicar.

3.3.2 Sistema de vigilància dels béns integrants del patrimoni històric

Un dels elements més efectius per lluitar contra l’espoliació és ser més eficaços en el control i la vigilàn-cia dels béns del patrimoni històric. Açò significa organitzar recorreguts sistemàtics per l’illa, així com d’aleatoris, amb la doble finalitat d’impedir les espoliacions o descobrir els danys causats als béns al més prest possible, a fi d’actuar i evitar mals majors.

El Servei de Patrimoni Històric del CIM compta amb dues persones destinades a les tasques de vigilàn-cia, que recorren l’illa per tal de conèixer l’estat dels béns i detectar accions negatives o perjudicials per a la seva conservació.

Les àrees de vigilància se centren, sobretot, en zones arqueològiques poc conegudes, sense deixar d’ac-tuar en els jaciments més accessibles i amb major difusió i visites. A aquest efecte, s’ha proporcionat als cossos i a les forces de seguretat de l’Estat la documentació necessària per establir rutes de jaciments arqueològics sensibles a l’espoliació, i es mantenen reunions periòdiques per intercanviar i actualitzar informació al respecte.

Per altra banda, és important cercar sinergies i complicitats entre la població i visitants, i cercar nous informadors i vigilants a través dels excursionistes o dels propietaris i els pagesos dels llocs on s’ubiquen els béns.

3.3.3 Cooperació amb els cossos i les forces de seguretat

És evident que el nostre treball s’ha de coordinar amb els altres agents que també tenen entre les seves funcions i responsabilitats la lluita contra l’espoliació del patrimoni històric, com són les policies locals, SEPRONA o la Policia Nacional. Actualment es té una relació fluida amb tots els cossos i les forces de seguretat. El curs que va organitzar el Departament de Cultura i Educació anys enrere sobre legislació de patrimoni històric va tenir conseqüències molt interessants pel que fa a millorar la coordinació, però sobretot per posar damunt la taula els problemes amb els quals ens trobam i les solucions que s’han d’adoptar. L’organització de nous cursos s’ha de tenir present, atès que es tracta d’entitats en les quals canvien constantment les persones.

3.3.4 Redacció d’ un protocol de pautes d’actuació immediata davant l’espoli

Fruit de la col·laboració entre els cossos i les forces de seguretat de l’Estat i el Servei de Patrimoni Històric, es fa necessari articular un protocol en el qual s’estableixin les actuacions perquè qualsevol persona, agent o entitat que pugui tenir coneixement d’un espoli pugui posar-ho en coneixement de les autoritats competents. En aquest sentit es redactarà, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, un protocol de pautes que cal seguir en aquests casos, que permeti una resposta ràpida i facilitar les investigacions per part dels organismes competents.


17

3.3.5 Manteniment de campanyes de conscienciació per a la lluita contra l’espoli de tota mena

Durant la vigència del present pla de gestió es reeditarà i s’actualitzarà un manual de bones pràctiques en matèria de patrimoni històric i una auca en el mateix sentit destinada al públic més jove.

També s’actualitzaran i es reposaran cartells als jaciments arqueològics més visitats, a fi d’alertar del perill de pujar als monuments talaiòtics, tant per la necessitat de preservar la integritat del mateix mo-nument com per a les persones.

3.3.6 Inspecció de Patrimoni Històric

El Servei d’Inspecció és una part fonamental del Servei de Patrimoni. Porta el control sobre la vigilància i actua en els casos en què s’observin danys. La seva acció consisteix a aixecar acta d’inspecció, infor-mar-ne el Servei de Patrimoni Històric i els serveis jurídics, i fer el seguiment dels expedients sancio-nadors.

Així mateix, manté la base de dades dels béns integrants dels patrimoni i del Registre dels Béns d’In-terès Cultural.

També ha de fer el seguiment de les resolucions del conseller i dels acords de la Comissió Tècnica As-sessora de Patrimoni Històric; així com dels treballs que executa l’empresa concessionària de la neteja i la senyalització dels béns culturals.

Cartells instal·lats a Trepucó (Maó)


18

3.3.7 Resolució d’expedients en matèria de patrimoni històric

Un cinquanta per cent del treball del Servei de Patrimoni se centra en les autoritzacions dels projectes de les obres que afecten el patrimoni històric. Els expedients d’obres que poden afectar el patrimoni històric són tramesos al nostre departament perquè n’emetem informe. Açò s’ha de fer també amb els instruments de planejament del territori i amb les intervencions arqueològiques i paleontològiques. Els expedients d’obres són remesos principalment pels ajuntaments, alguns en compliment de la legislació general, com són els que afecten un bé d’interès cultural o un espai d’interès arqueològic, o també en compliment de les ordenances que tenen aprovades i que solen fer referència als mateixos catàlegs de protecció municipal. Els expedients de sol·licitud d’autoritzacions d’intervencions arqueològiques i pa-leontològiques són remesos pels investigadors interessats.

La resolució del conseller es fa sobre la base de l’informe tècnic que analitza els projectes i la seva incidència en el bé del patrimoni històric en concret. Sovint, per a l’elaboració d’aquests informes es compta i s’ha de comptar amb la col·laboració dels tècnics municipals i dels tècnics redactors dels projectes.

Així mateix, abans de finalitzar l’any 2016, també s’especificarà la documentació necessària que han d’aportar els usuaris per complir degudament els tràmits d’aquests expedients.

3.3.8 Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric

El Reglament orgànic del Consell Insular de Menorca, que va entrar en vigor el 10 de maig de 2003, a la vegada que derogava la Comissió Insular de Patrimoni Històric i distribuïa les seves competències entre el Ple, la Comissió de Govern, el Consell Executiu i el conseller delegat del departament competent en cultura, va crear la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric, amb la intenció que emetés dictamen de tots els expedients que havien d’afectar els béns d’interès cultural i que havia de resoldre el Ple del CIM.

Les seves reunions són trimestrals i, a més dels assumptes que afecten béns d’interès cultural o dels expedients que necessiten aprovació del Ple, també assessora el/la conseller/a en temes que són de caràcter més general.

3.3.9 Comissió Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella

El mes de maig de 2009 l’Ajuntament de Ciutadella va crear la Comissió Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella, i el mes de juliol següent n’aprovà el reglament. Es tracta d’una comissió assessora que té com a objecte informar i dictaminar sobre les intervencions i obres públiques que es proposin realitzar sobre els edificis i els espais ubicats dins el conjunt històric, regit pel seu Pla especial de protecció, i sobre els inclosos en el Catàleg de patrimoni històric arquitectònic i etnològic del PGOU. El Servei de Patrimoni Històric del CIM en forma part com a vocal.

3.3.10 Establiment dels centres museístics on s’han de dipositar els béns mobles procedents d’intervencions arqueològiques, dipòsits o troballes casuals

La Llei de patrimoni històric de les Illes Balears confereix als consells insulars la competència en la salvaguarda dels béns mobles arqueològics i paleontològics que s’han adquirit a través d’intervencions autoritzades, donacions, troballes casuals o confiscats per actuacions policials, que passen a ser de titularitat pública i s’integren en el patrimoni del Consell Insular de Menorca, que els diposita en el mu-seu públic que considera més adequat segons els criteris que també marca la mateixa llei i que són, sobretot, els que disposen de les adequades mesures de conservació i seguretat.

Amb aquest criteri, en general, els béns procedents del terme municipal de Ciutadella es dipositen en el Museu Municipal des Bastió de sa Font i els de la resta de l’illa en el Museu de Menorca.


19

El Consell Insular de Menorca és qui autoritza els trasllats de béns mobles dels quals és titular i que estan dipositats en els museus.

3.3.11 Valoració de la reubicació dels fons documentals de l’Arxiu Històric de Menorca, de l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de Maó i de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca

L’Arxiu Històric de Menorca, actualment denominat Arxiu Històric de Maó però que conté documentació del conjunt de Menorca pel fet d’haver estat l’Arxiu Provincial, té els seus fons dispersos en dos locals i en condicions ambientals de conservació molt poc favorables. L’Arxiu de l’Ajuntament de Maó està tam-bé dispers, amb importants problemes d’espai.

Igualment pateix problemes d’espai l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, ubicat actualment a la planta baixa de Can Victori, que ha anat adquirint per donació elements de maquinària que s’haurien d’emmagatze-mar en condicions òptimes de conservació.

Atès que es produeix la desafectació d’immobles del Ministeri de Defensa, que afecta molt especialment Maó, seria un bon moment per plantejar-se la reubicació de tots aquests arxius en un sol espai físic, que permetés la millora de les condicions de conservació d’un dels patrimonis documentals més importants de Menorca, sense menystenir l’estalvi econòmic que la gestió mancomunada podria suposar.


20

4. PROGRAMA DE CONSERVACIÓ, RESTAURACIÓ I ADEQUACIÓ PER A LA VISITA DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA

4.1 OBJECTIUS

Objectius generals

Aquest programa pretén impulsar la realització d’intervencions concretes de conservació i restauració que, per diferents criteris, es considera que són necessàries i prioritàries per tal de possibilitar la per-durabilitat dels béns.


4.1.1 Tenir cura del patrimoni històric de Menorca i procurar aturar el procés de deteriorament que pot posar en perill la seva integritat.4.1.2 Complir la legislació vigent envers la conservació dels béns integrants del patrimoni històric.4.1.3 Retornar als béns del patrimoni històric les característiques definitòries que s’han pogut perdre amb el pas del temps.4.1.4 Fomentar la restauració de béns del patrimoni històric.4.1.5 Difondre entre la població la necessitat de conservar els béns.4.1.6 Fer el seguiment del compliment de la normativa relativa a l’1 % cultural, tant del Consell Insular com de les altres administracions.4.1.7 Fomentar i promoure les accions de conservació.

4.2 MESURES

4.2.1 Fer el diagnòstic de l’estat de conservació dels béns del patrimoni històric.4.2.2 Fer el manteniment dels béns immobles de la xarxa de béns culturals que conformen les rutes de Menorca Cultural.4.2.3 Conservar els béns del patrimoni històric de titularitat del CIM.4.2.4 Col·laborar amb altres administracions en la conservació del patrimoni històric de què són titulars.4.2.5 Col·laborar amb els particulars en la conservació del seu patrimoni històric.4.2.6 Donar suport a les entitats que duen a terme accions de conservació del patrimoni històric.4.2.7 Potenciar la digitalització de documents com a mesura de protecció i difusió del patrimoni bibliogràfic i documental.


21

4.3 ACCIONS

4.3.1 Conveni entre el CIM i els ajuntaments de Menorca per a la neteja, el manteniment i la senyalització dels monuments de les rutes de Menorca Cultural

El Consell Insular de Menorca i els ajuntaments signen des de fa anys un conveni de col·laboració que garanteix el manteniment dels béns del patrimoni històric de Menorca que s’han posat a l’abast dels visitants i que s’inclouen dins les rutes de promoció turística. Aquest conveni preveu una inversió per part de cada ajuntament segons l’amplitud del seu terme, el nombre de jaciments per conservar que ha proposat i les seves disponibilitats pressupostàries. El CIM hi aporta la part econòmica més notable. El Servei de Patrimoni Històric realitza la gestió que suposa la contractació d’una empresa en règim de concessió i fa el control dels treballs que es duen a terme: control de la vegetació, neteja d’escombraries, aixecament de les pedres caigudes ―tant del monument com de les parets seques que el circumden―, manteniment de barreres, senyalització de la carretera, instal·lació de plafons explicatius, condiciona-ment d’itineraris, etc. El darrer conveni, signat el desembre de 2015, abraça fins al 2019, i el servei cob-reix un total de cinquanta béns d’interès cultural.L’any 2015 es van substituir els cartells explicatius de tots els monuments que formen part de la candi-datura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni de la humanitat.

La partida del pressupost del Consell Insular de Menorca per a l’any 2016 destinada a aquesta finalitat ha augmentat notablement per tal de poder atendre les despeses derivades de fer actuacions amb més profunditat en alguns dels jaciments inclosos en la llista de la candidatura a patrimoni mundial. Aquestes actuacions s’han centrat, l’any 2016, en Trepucó, Torre d’en Galmés, Rafal Rubí, Sant Agustí Vell, Torellonet Vell, Roques Llises i Comerma de sa Garita, Binissafullet, Cornia, Son Mercer de Baix, Torreta de Tramuntana, Torrellisar, Torretrencada i Torrellafuda, en els quals també es completarà la senyalització. A més, s’han substituït les senyalitzacions per carretera en mal estat o no normalitzades dels jaciments arqueològics de Torretrencada, Torrellafuda, Calescoves, basílica de Son Bou, Sant Agustí Vell, Rafal Rubí, Torellonet Vell/es Fornàs de Torelló i Santa Àgueda, i s’ha dedicat una atenció especial al Fort Marlborough.

El 2017 concentrarem els esforços en el jaciment de Son Catlar, que no forma part de la candidatura, tant en la desforestació com també en la renovació de la senyalització; en les necròpolis de Calescoves i Cala Morell, en el Castell de Santa Àgueda, en la Naveta des Tudons i la Torre de Fornells. De la mateixa manera que s’ha fet amb els béns talaiòtics, es renovarà la senyalització de Fort Marlborough i de la Torre de Fornells.

4.3.2 Conveni amb l’Església catòlica

El ric patrimoni històric de l’Església catòlica necessita una atenció especial, com reconeix la Llei del PH de les Illes Balears, que es concreta en el suport econòmic de les administracions públiques en la seva conservació, de la manera que ja hem exposat en el punt 2.3.12.

Anualment s’acorda en el si de la Comissió Mixta Consell Insular de Menorca i Bisbat els béns que han de ser restaurats i es plasma l’acord en un conveni, com hem comentat en el punt abans esmentat. L’any 2016 l’aportació del CIM es dedicarà a la restauració d’una part de l’església de Sant Francesc de Ciutadella.A més dels béns de caràcter artístic, ocasionalment també es fan col·laboracions per a l’ordenació dels inventaris de la biblioteca, l’arxiu i el museu diocesans. En aquests moments, en què tant l’arxiu com el museu tenen els seus responsables, és la biblioteca la que necessitaria una atenció especial, sobretot en relació amb la conservació dels exemplars històrics.


22

Murada de Son Catlar (Ciutadella). Foto: Proyecto Modular


23

4.3.3 Convocatòria d’ajuts a la restauració de béns del patrimoni històric

L’any 2016 s’ha recuperat la convocatòria d’ajuts a la restauració de béns del patrimoni històric, amb la intenció de salvaguardar els que es troben en mal estat i en greu perill de deteriorament. Es dóna prioritat als béns que són públics i susceptibles de formar part del Catàleg insular del patrimoni històric.

Es preveu continuar amb aquesta convocatòria els anys vinents. Per a la convocatòria de l’any 2017 s’estudiarà si es redacten unes bases úniques per a la concessió dels ajuts d’investigació, d’excavació i de restauració.

4.3.4 Digitalització dels fons bibliogràfics de caràcter històric

Es continuarà amb la digitalització del fons bibliogràfic de caràcter històric de la Biblioteca de Maó, amb fons del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

Així mateix, s’establirà una política de digitalització de fons bibliogràfics històrics de Menorca.

4.3.5 Digitalització de la premsa menorquina

En la mesura que ho permeti la contractació de personal de la Biblioteca Pública de Maó, es continuarà amb el projecte cooperatiu Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, duit a terme entre el Ministeri de Cultura, les comunitats autònomes i altres organismes i institucions, per a la preservació i l’accessibilitat de la premsa històrica publicada a Espanya.

Dins aquest projecte cooperatiu es digitalitzen les publicacions menorquines del fons de la Biblioteca Pública de Maó i, amb les digitalitzades pel Consell Insular de Menorca, es posen a l’abast a través de http://prensahistorica.mcu.es. El cost del projecte l’assumeix íntegrament el Ministeri de Cultura.

4.3.6 Gestió de l’1 % cultural

Segons la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, un 1 % de les obres públiques de més de 300.000 € finançades totalment o parcialment per organismes públics s’ha de destinar a la conservació, la protecció i l’enriquiment del patrimoni històric o al foment de la creativitat artística, i s’ha d’aplicar preferentment a la mateixa obra o en el seu entorn immediat.

El Ple del Consell Insular de Menorca va aprovar, en la sessió de 21 de març de 2016, els criteris que utilitzaria en el repartiment de l’1 % cultural d’aquesta administració, que són els següents:1. La destinació de l’1 % cultural de les obres públiques del Consell Insular de Menorca de més de

300.506,05 € serà proposada pel Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.2. El Departament de Cultura i Educació elaborarà dins l’any 2016 una llista de prioritats d’inversió que

s’incorporarà al Pla de Gestió del Patrimoni Històric de Menorca.3. Les inversions en millora, conservació i protecció del patrimoni històric relatives a aquest concepte

s’han de fer, preferentment, dins el terme municipal on s’hagi produït l’obra pública que hagi generat l’1 % cultural.

4. En el cas d’obres viàries, tenen prioritat els béns integrants del patrimoni històric situats a l’entorn o en una zona propera de la carretera on s’hagin fet les obres, per tal de pal·liar, si és el cas, els seus efectes negatius damunt aquest patrimoni.

4.3.7 Gestió de l’impost de turisme sostenible L’impost de turisme sostenible que s’ha implantat a les Illes Balears l’any 2016 (Llei 2/2016, de 30 de març) ha creat un fons perquè la recaptació s’utilitzi en la realització de projectes que promoguin un turisme


24

de qualitat, entre ells els adreçats a la recuperació i la rehabilitació del patrimoni històric i cultural. El Con-sell Insular de Menorca ha prioritzat una sèrie de béns del patrimoni històric de Menorca perquè es puguin beneficiar d’aquest fons: una part molt deteriorada de la murada islàmica de Santa Àgueda (Ferreries), la restauració de la torre de defensa de la Torreta o de Rambla (Maó) i la restauració de la torre de Sanitja.

4.3.8 Consorci del Museu Militar de Menorca i del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i la Cala de Sant Esteve

Com hem apuntat en l’apartat 2.3.13, el Consorci del Museu Militar de Menorca i del Patrimoni Histori-comilitar del Port de Maó i Cala Sant Esteve, del qual el Consell Insular forma part, pren les decisions sobre les obres de conservació i millora de les instal·lacions històriques.

En el decurs d’aquest nou període es pensa obrir per a la visita pública una part dels túnels que es van excavar sota de l’Esplanada des Castell durant la Guerra Civil 1936-1939, fruit de la col·laboració econò-mica entre l’Ajuntament des Castell, les conselleries de Cultura i Educació i de Promoció Turística del Consell Insular de Menorca, el Govern de les Illes Balears i el Ministeri de Defensa.També s’estan cercant alternatives per a la conservació de l’anomenat Punt 0 de la Fortalesa de la Mola, molt malmès per causes geològiques.

D’altra banda, juntament amb l’Església ortodoxa russa, es vol recuperar el monument funerari en forma d’obelisc, de la Mola, construït l’any 1820 per honorar els mariners de la flota russa morts a Menorca el 1769, víctimes de l’escorbut, i que van ser enterrats primer a xala Figuera i posteriorment al cementeri dels grecs a la Mola. Durant el 2015 es van excavar algunes sepultures amb l’objectiu de delimitar aquest lloc i cercar l’antic emplaçament de l’obelisc.

4.4 ACTUACIONS SOBRE ELS BÉNS HISTÒRICS

4.4.1 Restauració del pont del Camí d’en Kane en el tram de Binimoti

Aproximadament la meitat de l’antic Camí d’en Kane, o bé ha desaparegut o bé es troba en mans pri-vades per causes diferents. Un dels trams transcorre per la finca de Binimoti, i un dels ponts construïts per salvar un torrent es troba en molt mal estat de conservació. Per a l’any 2016 es vol negociar amb la propietat de la finca la rehabilitació d’aquest element i per a l’any 2017 l’obertura de l’esmentat camí als excursionistes, sobretot després que s’hagi constatat que aquest tram del camí continua sent públic.

4.4.2 Restauració del mosaic de la basílica des Fornàs de Torelló (Maó)

La basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló (Maó) és l’única d’aquestes característiques de Menorca que conserva in situ el mosaic que cobria la nau central i el presbiteri. És de titularitat estatal. A finals dels anys setanta del segle xx es va construir una coberta sobre pilars amb la intenció de protegir el mosaic i altres restes molt vulnerables, com la pica baptismal. Anys més tard, es van fer necessàries altres obres de consolidació i reforç de la coberta. Actualment li cal novament una restauració, tant del mosaic, que ha perdut visibilitat, com de la coberta, i serà el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports qui l’any 2016 es farà càrrec de les despeses que ocasioni aquesta restauració.

4.4.3 Fort Marlborough (es Castell)

El Fort Marlborough és una fortificació d’època anglesa construïda a l’inici del segle xviii que completava la defensa del castell de Sant Felip des de la cala de Sant Esteve. Actualment és un dels principals cen-tres de visita cultural del Consell Insular de Menorca i actua com a centre d’interpretació dels cent anys de domini de la corona britànica sobre Menorca.


25

Torre de Fornells

La Fundació Foment del Turisme gestiona les visites al centre i el seu manteniment es porta a terme mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM. Justament, la situació del Fort Marlborough, molt a prop de la mar, i el fet que sigui una fortificació en gran part subterrània, ocasiona que s’hi hagin de fer millores cada pocs anys, tant per garantir la seguretat del mateix monu-ment com també en el seu muntatge museogràfic.

Es continuarà l’estudi de públic que es fa cada any, basat en les enquestes que emplenen els visitants voluntàriament i anònimament. L’any 2015, 11.789 persones van visitar aquest monument. Es preveu que continuï dins la ruta de Menorca Cultural

Durant el 2016 s’han fet obres de manteniment més intensiu de tots els elements metàl·lics de l’entrada i dels paraments del punt d’informació als visitants, i s’ha eliminat la vegetació de la part superior del monument i dels paraments del fossat interior, que constituïa un factor important de deteriorament.

L’any 2017 es renovarà tota la senyalització per carretera fins arribar al monument.

4.4.4 Torre de defensa de Fornells (es Mercadal)


26

Aquest monument de finals de l’època anglesa a Menorca va ser adquirit, restaurat i museïtzat pel Consell Insular de Menorca. Actualment es fa càrrec de la seva gestió la Fundació Foment del Turisme.El manteniment i la neteja del camí es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM; no obstant això, la seva situació geogràfica, que per una banda li pro-porciona un atractiu especial, per una altra n’és la principal causa de degradació, per la qual cosa cal preveure en el pressupost partides importants de manteniment i conservació, tant del monument com dels elements de la museïtzació.

L’any 2016 s’han fet petites millores en la il·luminació exterior, i el 2017 es farà una inversió més impor-tant en els elements metàl·lics de l’entrada i en l’estucat exterior. També es renovarà tota la senyalització per carretera fins arribar a la torre. És necessari, així mateix, renovar-ne la il·luminació interior, i la Funda-ció Foment del Turisme de Menorca està estudiant l’actualització de la museïtzació amb la incorporació dels textos en anglès.

És un monument mot visitat tant per escolars com pel públic en general. L’any 2015 van visitar-lo 9.273 persones.

4.4.5 Castell de Sant Nicolau (Ciutadella)

El castell espanyol de Sant Nicolau, gestionat per l’Ajuntament de Ciutadella i que formava part de la Xarxa Menorca Monumental, actualment es troba tancat al públic, tot i que fa uns anys s’hi va fer una inversió per museïtzar-lo i habilitar-lo com a centre de visitants. És un bé cultural amb un alt potencial d’interès turístic i cultural. La seva situació, cèntric i a la vegada apartat del passeig habitual, el fa objec-te d’actes vandàlics esporàdicament.

4.4.6 Castell de Sant Felip (es Castell)

En el Castell de Sant Felip, fruit de la continuada política de restauració i d’obertura de parts del castell al públic ―sobretot galeries subterrànies―, des de fa uns anys es desenvolupen visites guiades al recinte, tant en horari de matí com de nit, aquests últimes a l’estiu, i es tracta de visites guiades i teatralitza-des que tenen un gran èxit de públic i que resulten un atractiu interessant dins aquest àmbit. La gestió d’aquest centre la duu directament el Consorci del Museu Militar de Menorca.

L’any 2016 s’ha il·luminat l’exposició sobre el Raval de Sant Felip, a l’antic polvorí del segle xviii, deno-minat Sala del General Castaños. També s’ha ampliat el recorregut per a la visita a la Gran Galeria de Contramines del Castell, i es mostra al visitant tota la tipologia de defensa subterrània amb què comp-tava Sant Felip.

L’any 2017 es renovaran les senyalitzacions per carretera.

4.4.7 La Mola (Maó)

L’empresa Cordial Hoteles duu la gestió d’aquest recinte per concessió del Consorci Militar del Port de Maó i Museu Militar de Menorca. Es continua amb la dinàmica d’organització de visites guiades i esde-veniments culturals (seminaris, congressos, reunions) en el recinte.

Dins el 2016 finalitza el període de vigència del contracte del Consorci amb l’empresa Cordial Hoteles, SL, i s’haurà prorrogar o bé fer la licitació d’un contracte nou.

A la Mola s’ha adequat l’ala esquerra de la tenalla per ubicar-hi ubicar el material d’artilleria que s’ha recuperat i restaurat.


27

4.4.8 Poblat talaiòtic de Son Catlar (Ciutadella)

El manteniment i la neteja del poblat es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM.

Aquest poblat és actualment de visita lliure. Té accés i aparcament separats de les cases de lloc, i la seva situació, molt a prop de les platges del sud de Ciutadella, origina una bona perspectiva per a les visites culturals si es troba la manera d’atreure aquest públic.

Malauradament, per falta d’acord entre la propietat i el Consell Insular de Menorca, aquest jaciment no es troba en la relació de la candidatura a patrimoni mundial.

L’any 2016 s’ha endreçat l’entrada est de la murada per tal de facilitar el pas dels visitants i s’han fet interessants excavacions arqueològiques en dues de les torres adossades també del sector est de la murada, de la mà d’un equip de la Universitat d’Alacant.

Per a l’any 2017 es preveu senyalitzar l’itinerari interior, completar els cartells i actualitzar la senyalització per carretera.

4.4.9 Basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló (Maó)

La basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló, de titularitat estatal, és actualment de visita lliure. Té un bon accés, i també un aparcament.

Conserva un important paviment de mosaic i unes estructures arquitectòniques molt febles que van obligar a fer-hi una coberta protectora i un tancament per tal d’evitar que fossin trepitjades. La neteja del mosaic és especialment delicada, ja que en omplir-se de pols ambiental les figures no es poden apreciar. El seu estat haurà de ser revisat per un restaurador especialista en aquests béns.

A causa de la seva situació, molt a prop de la ciutat, es fa difícil la conservació dels elements explicatius, però les seves possibilitats per a la vista cultural són moltes, atès que té aparcament i es troba en una zona amb altres atractius culturals, com és el poblat talaiòtic de Torelló i una ruta de camins rurals que potencia l’Ajuntament de Maó.

El manteniment i la neteja de la basílica es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM. L’any 2016 s’ha reforçat la senyalització de direcció del monument en la zona del poblat talaiòtic de Torelló i se n’ha actualitzat el cartell explicatiu.

Per la seva part, l’Instituto del Patrimonio Histórico Español, a petició del CIM, es farà càrrec de la res-tauració del mosaic, actualment totalment opac, i també de la renovació dels elements de la coberta malmesos a causa del temps, la qual cosa s’espera que hagi finalitzat l’any 2017 (veure 4.3.1).

4.4.10 Basílica paleocristiana de l’illa del Rei (Maó)

El manteniment i la neteja es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajunta-ments de l’illa i el CIM.

L’any 2008 s’hi va desenvolupar una intervenció arqueològica a càrrec d’un equip format per integrants de la Universitat de Granada i de l’equip que treballa a Pollentia. Posteriorment, l’equip de la Universitat de Boston va fer-hi una prospecció i elaborà la planimetria de l’entorn de la basílica.

L’Associació d’Amics de l’Illa de l’Hospital i l’Ajuntament de Maó tenen un conveni de col·laboració pel qual es duen a terme diferents accions de rehabilitació i restauració de l’antic edifici de l’hospital britànic.


28

En el decurs d’aquest període, s’ha previst reparar el tancament de la basílica i actualitzar el cartell ex-plicatiu, així mateix, l’Associació d’Amics de l’Illa de l’Hospital vol promoure un projecte de museïtzació infogràfica del monument i cercar un equip d’arqueòlegs que pugui reprendre les excavacions arqueolò-giques.

4.4.11 Ciutat romana de Sanitja

L’associació sense ànim de lucre Sa Nitja mantenia obert des de l’any 1999 l’ecomuseu del mateix nom al lloc de Santa Teresa. Fruit d’un acord particular d’arrendament amb la propietat del lloc, l’associació va obrir una sala d’exposició relacionada amb les troballes arqueològiques de la ciutat romana de Sa-nitja. En aquesta exposició s’exhibien objectes procedents de les excavacions arqueològiques (amb el corresponent permís de dipòsit del Consell Insular de Menorca i del Museu de Menorca), que la mateixa associació duu a terme des de 1999 en aquest indret, tant al campament romà republicà com a la ciutat i la necròpolis.L’acord privat d’arrendament de les cases del lloc no es va renovar l’any 2012, fet que ha tingut com a conseqüència el desmantellament del centre d’interpretació. La desaparició del centre d’interpretació farà necessari incloure la zona del campament dins el conveni de neteja entre el CIM i els ajuntaments, així com la instal·lació de cartells informatius a l’efecte d’explicar millor les restes que varen deixar al descobert les excavacions arqueològiques.

4.4.12 Nínxols de Cala en Forcat (Ciutadella)

Es tracta d’unes estructures de cronologia i funció desconegudes, tot i que han estat adscrites a l’èpo-ca romana. Als encontorns hi ha sepultures excavades a la roca i alguns fragments, molt escassos, de ceràmica medieval islàmica.La paret rocosa on estan excavats els nínxols presenta una esquerda important, que s’està eixamplant per culpa de les arrels dels arbustos que creixen a la part de dalt. Se n’eliminarà la vegetació i es valorarà la possibilitat de consolidar l’esquerda i instal·lar un cartell que indiqui que es tracta d’una estructura arqueològica.

4.4.13 Naveta de Cotaina

Es portarà a terme una desforestació del monument i s’estudiaran les actuacions necessàries per ga-rantir-ne l’estabilitat.

4.4.14 Naveta de Torrellisar

Es portarà a terme una desforestació del monument i s’estudiaran les actuacions necessàries per ga-rantir-ne l’estabilitat.

4.4.15 Restauració de la torre de defensa de sa Torreta (Maó)

Els darrers vint anys s’han anat consolidant i restaurant diverses torres de defensa costaneres: Alcalfar, Son Ganxo, sa Caleta, Sant Nicolau, Fornells, Princesa i cala Taulera, però encara són moltes les que estan en estat deplorable, una d’elles la de sa Torreta o Rambla, a punt de col·lapsar. En la legislatura anterior es va redactar el projecte de restauració i consolidació d’aquesta torre, i com figura en el punt 4.3.18 és una de les prioritats del Departament d’Educació i Cultura en el possible finançament a càrrec de l’Impost de turisme sostenible de les Illes Balears.

4.4.16 Restauració de la torre de defensa de Sanitja (es Mercadal)

Igualment que en el punt anterior, la restauració de la torre de defensa de Sanitja serà una prioritat en


29

el bienni 2016-2017 per a la gestió del Departament de Cultura i Educació del CIM, que ja compta amb el projecte d’obres redactat durant la legislatura anterior. Aquesta prioritat es veurà reflectida en la pos-sibilitat que ofereix el recentment implantat impost de turisme sostenible de les Illes Balears (vegeu el punt 4.3.18).

Torre de Sanitja (Mercadal)


30

4.4.17 Pedreres de s’Hostal (Ciutadella)

L’any 2004 es va signar un conveni amb l’associació Lithica i l’Ajuntament de Ciutadella per fer inver-sions en la rehabilitació de la pedrera de s’Hostal. Posteriorment se signaren nous convenis, la vigència del darrer dels quals va finalitzar l’any 2012. En l’actualitat els esforços econòmics de l’Associació Lithi-ca, que és qui gestiona les pedreres, se centren en el manteniment del conjunt de pedreres i, a més, en la redacció del projecte d’activitats, que presenta una dificultat especial ateses les característiques del recinte.

El Consell Insular de Menorca tramitarà, com s’exposa en el punt 2.3.4, la declaració de bé catalogat d’aquestes pedreres a fi de facilitar tant les inversions públiques com les tramitacions administratives citades anteriorment

4.4.18 Castell de Santa Àgueda (Ferreries)

L’any 2007 va ser adquirit pel CIM i constitueix un bé de gran potencial atesa la importància històrica i patrimonial que té, ja que és un dels pocs vestigis d’època islàmica que es conserven a Menorca.

En el decurs d’aquests darrers anys s’hi han dut a terme les actuacions següents:

• La restauració de la capella• La restauració de la torre 10 i el tram de la murada• La restauració de l’aljub

Amb aquestes intervencions, a més dels estudis arqueològics, es va habilitar un accés per a vehicles, atesa la gran dificultat d’emprar un helicòpter, a fi de pal·liar els obstacles que presenta el camí empedrat a l’hora de pujar el material necessari per a realitzar els treballs de consolidació i restauració dels ele-ments arquitectònics. En aquests moments les prioritats de restauració són moltes, perquè la vegetació envaeix les restes, però les estructures que semblen presentar més perill de col·lapse són:

• Dependències d’època moderna vora la capella• Alguns trams de la muralla del recinte central• La casa d’armes• La torre circular núm. 11

També s’ha de valorar la rehabilitació del boer que hi ha devora l’aljub, perquè pot ser un espai destinat a la gestió del castell. Actualment, aquesta acció es troba pressupostada i espera finançament.

L’any 2015 es va redactar un projecte de restauració d’una zona de la murada que amenaça col·lapse, i entre els anys 2016 i 2017, com ja hem fet constar en altres punts, es confia que es pugui restaurar grà-cies als ingressos produïts per l’impost de turisme sostenible de les Illes Balears (vegeu el punt 4.3.18) i també als Fons Feder. Així mateix, s’està treballant en l’adequació d’un aparcament per als visitants a prop de l’antiga escola de Santa Cecília, segons preveu el Pla Especial de Protecció de Santa Àgueda aprovat definitivament l’any 2008.

4.4.19 Restauració del Convent de Sant Diego (Alaior)

La restauració del Convent de Sant Diego es va iniciar a principis de l’any 2011 i, per raons pressupos-tàries, es va aturar el març de 2012. El setembre de 2013 es van reiniciar els treballs. Una vegada dissolt el Consorci l’abril de 2011, es va passar a gestionar mitjançant una comissió de seguiment de la qual formaven part l’Agència del Turisme de les Illes Balears (ATB), el CIM i l’Ajuntament d’Alaior. L’any 2015 es va modificar el pla d’usos de l’edifici.


31

Com que es tracta d’un bé d’interès cultural, el Servei de Patrimoni Històric del CIM vetla per l’execució del projecte, amb especial esment al seguiment arqueològic i la conservació de les grisalles que hi ha a part de les parets. L’any 2014 el Consell Insular de Menorca va encarregar la redacció d’un projecte de restauració de les grisalles per al qual se cerca finançament.

El 30 de juliol de 2016 es van finalitzar i lliurar les obres a l’ATB. Resten pendents una sèrie d’interven-cions que no s’han pogut executar dins aquest contracte en haver arribat al límit legal del sobrecost. L’ATB s’ha compromès a pressupostar i licitar aquestes intervencions dins el 2017. Així mateix, l’Ajunta-ment d’Alaior i el Consell Insular de Menorca assumiran el cost de l’obra civil per a la connexió de l’edifici a la xarxa elèctrica.

4.5 ACTUACIONS SOBRE ELS BÉNS INTEGRANTS DE LA CANDIDATURA DE LA MENORCA TALAIÒTICA A PATRIMONI MUNDIAL

4.5.1 Hipogeus de Biniai Nou (Maó)

S’estudiarà la manera d’habilitar l’accés al monument amb un aparcament associat.

4.5.2 Navetes de Rafal Rubí (Alaior)

Tot i que aquest jaciment forma part de la xarxa de neteja, manteniment i senyalització general, per la seva situació, necessita una acció més profunda, sobretot perquè, a causa de l’abandonament del conreu de les tanques veïnes a les navetes, la vegetació arbustiva ha experimentat un creixement des-mesurat. A més, les obres de la carretera general també han afectat molt negativament la visualització d’aquests monuments funeraris, uns dels millors conservats de l’illa.

És per tot això que l’any 2016 s’ha fet una eixermada molt més àmplia i profunda amb l’objectiu de dig-nificar el seu entorn més proper. Durant els anys 2016 i 2017 s’ha d’adequar un nou accés a les navetes i una zona d’aparcament, aprofitant les modificacions fetes al projecte de la carretera general.

4.5.3 Naveta des Tudons (Ciutadella)

La naveta des Tudons, el millor conservat d’aquests tipus de monument funerari, exemple de l’origi-nalitat de la prehistòria menorquina, és el jaciment arqueològic més conegut i també més visita. És per aquesta raó que, malgrat estar inserit dins d’una propietat privada, el Consell Insular de Menorca s’ocupa del seu manteniment i de la neteja de l’entorn, tot això mitjançant el conveni de col·laboració que manté aquesta institució amb els ajuntaments de l’illa. A més, el Consell Insular de Menorca també gestiona des de fa anys les visites culturals i turístiques al monument gràcies a un conveni de col·labo-ració amb la propietat, conveni que l’any 2016 s’ha renovat i que permet al Consell, a canvi d’un lloguer, cobrar una entrada i disposar d’una caseta d’informació als visitants. Aquest punt d’atenció als visitants és gestionat per la Fundació Foment de Turisme. S’han col·locat cartells de prohibit pujar al monument. L’any 2015 va rebre 33.447 visites.

Per a la temporada de 2017, es treballarà en un espai d’interpretació de la naveta, que s’ubicarà al cos-tat de la caseta de recepció de visitants. D’altra banda, es plantejarà crear una petita zona de descans per als visitants davall els arbres situats més a prop del monument, a través de la instal·lació de bancs. Així mateix, es prendran mesures encaminades a millorar la visibilitat de l’interior de la naveta i a reduir l’impacte visual del tancament existent a l’entrada de l’edifici.

A més, es treballarà per facilitar l’accessibilitat al monument a les persones amb dificultats de mobilitat i s’està estudiant la possibilitat de millorar-ne l’accés aprofitant les obres previstes a la carretera general,


32

en el tram Ferreries-Ciutadella, així com el disseny d’un centre d’interpretació de la mort a la zona de serveis que s’habilitarà en aquest lloc amb les obres de la carretera general, i que substituiria l’espai d’interpretació abans esmentat.

4.5.4 Poblat talaiòtic de Montefí (Ciutadella)

Aquest jaciment es troba delimitat per la carretera general Maó-Ciutadella i per la ronda Sud d’aquesta població. Atès l’impacte que això suposa per a les visites al poblat, s’ha previst estudiar la possibilitat d’augmentar la protecció visual cap a aquestes infraestructures viàries.

4.5.5 Poblat talaiòtic de Torrellafuda (Ciutadella)

Es netejarà de vegetació de la murada del poblat i s’eliminarà l’acumulació de pedres existent davant la façana del recinte de taula.

També s’estudiarà la possibilitat d’eliminar la vegetació que creix a la part superior de la cova de Dio-dorus i de consolidar-ne el sostre.

Finalment, es plantejarà la possibilitat de buidar de pedreny la cova existent a l’entrada del poblat.

4.5.6 Poblat talaiòtic de Sant Agustí (es Migjorn Gran)

El Pla de Gestió de la Candidatura preveu, per a aquest període, habilitar un accés des de la zona monu-mental del poblat a la denominada cova des Bous. No obstant això, a finals de 2015 i principis de 2016 es va desforestar una zona molt important al sud del «talaiot de ses bigues de mata» per tal d’ampliar la visita al poblat, cosa que ha posat al descobert un bon nombre d’estructures arquitectòniques i més coves. Per tal de facilitar la visita al «talaiot de ses bigues de mata», s’espedregarà la zona situada al sud d’aquest edifici. També es té previst netejar de vegetació, ordenar i senyalitzar la zona d’aparcament al costat de la carretera.

4.5.7 Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior)

Cercle Cartailhac al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior)


33

Torre d’en Galmés és el gran poblat talaiòtic de l’illa de Menorca, per la seva extensió, perquè compta amb una tipologia variada i completa dels elements constructius que defineixen els espais d’hàbitat de la cultura talaiòtica, i també perquè permet entreveure una incipient intencionalitat urbana. És de titu-laritat estatal; no obstant això, el Consell Insular de Menorca s’ocupa de la seva conservació i gestió. La Fundació Foment de Turisme de Menorca gestiona les visites culturals.

Des de l’any 2000 el poblat ha estat objecte d’intervencions i restauracions arqueològiques i d’adequa-ció per a la visita cultural, gestionades pel Consell Insular de Menorca, tot i que a partir de partides pressupostàries també d’altres administracions.

El manteniment i la neteja del poblat es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM, en el marc del qual s’ha senyalitzat l’itinerari i s’han instal·lat els cartells explicatius.

L’any 2016 s’ha fet una desforestació més intensiva que altres anys, en part amb la col·laboració d’Amics del Museu de Menorca; s’han col·locat cartells per prohibir pujar als monuments; s’ha renovat la museo-grafia del Centre d’Interpretació inaugurat l’any 2006; s’ha endreçat l’aparcament del centre, i se n’ha actualitzat la senyalització.

Per a l’any 2017 es treballarà per augmentar la superfície de l’aparcament, que resulta clarament insufi-cient. A més, cal redactar un pla especial de protecció i un pla director per planificar-hi les intervencions i formalitzar un acord de gestió amb el Ministeri de Cultura, propietari del poblat.

També es treballarà per retirar les pedres provinents d’excavacions antigues i que es troben dins la zona arqueològica, les quals es dipositaran fora de la zona amb estructures, a la zona sud de la parcel·la. A més, es retiraran les terreres presents a la zona arqueològica i es taparan correctament les cales realit-zades en campanyes passades.

Abans de concedir nous permisos d’excavació, s’acordarà amb els directors de les excavacions el lloc on es dipositaran el sediment i les pedres que s’extreguin de la zona excavada. 4.5.8 Necròpolis de Calescoves (Alaior)

La gran necròpolis de Calescoves, amb més d’un centenar de coves picades artificialment a les parets dels penya-segats que conformen les dues cales obertes a la costa sud de Menorca, també forma part, merescudament, de la candidatura a patrimoni mundial.

L’any 2000 el Consell Insular de Menorca va aconseguir desallotjar la necròpolis de les persones que s’havien instal·lat a les coves, amb la qual cosa en desvirtuaven el significat, provocaven greus proble-mes de conservació i n’impedien la visita cultural i didàctica normalitzada. A partir d’aquell moment, el Consell Insular de Menorca s’ocupa de la seva conservació i vigilància, que es veu reforçada els mesos d’estiu amb la col·laboració tant de la Policia Local d’Alaior com del SEPRONA.Continuarem gestionant amb l’atenció que mereix aquest important jaciment, que a més de les coves compta amb una zona ritual amb inscripcions romanes i un embarcador d’època clàssica que ens ha deixat un interessant derelicte a sota les aigües. Aquest és un paratge tant natural com cultural que s’ha de mantenir per al gaudi de tothom.

L’any 2016 s’ha actualitzat la senyalització per carretera. Per a l’any 2017 s’han de reparar algunes de les portes metàl·liques de les coves que es troben en mal estat i eliminar-ne unes altres per a facilitar la visita a la necròpolis. Ttambé es farà una campanya im-portant de desforestació de les vies d’accés. D’ altra banda, es valorarà la possibilitat de consolidar les inscripcions romanes a fi d’impedir que es continuïn degradant.


34

Així mateix, s’insistirà en el fet que el Pla Especial de Protecció del jaciment que va elaborar el CIM sigui tramitat per l’Ajuntament d’Alaior, cosa especialment necessària per a regular l’accés a la cala i per a habilitar un aparcament a la zona on l’any 2012 es va tancar l’accés rodat.

Un altre objectiu d’aquest període és controlar els ancoratges d’estiu a la cala, que malmeten el derelic-te, i també regular l’activitat d’escalada que es realitza en els penya-segats, que a vegades afecta alguna de les coves d’enterrament.

4.5.9 Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt (Maó)

És aquest un altre dels grans poblats talaiòtics menorquins i el que conserva en peu una de les taules més espectaculars de l’illa.

La societat rural del lloc porta a terme des de l’any 2009 la gestió d’aquest poblat talaiòtic, l’accés del qual està ben senyalitzat. Igualment disposa d’un itinerari de visita, plafons explicatius, un lloc de recep-ció de visitants i un aparcament.

L’any 2016 s’han col·locat cartells per prohibir de pujar als monuments.

Es valorarà la possibilitat de buidar de pedreny algunes de les coves del poblat.

4.5.10 Santuaris de So na Caçana (Alaior)

Aquest interessant jaciment arqueològic pensam que es podria haver utilitzat com a santuari perquè, gràcies a les excavacions arqueològiques fetes per un equip del Museu de Menorca en els anys noranta del segle xx, es va descobrir el que semblen tres recintes de taula, cosa absolutament peculiar en els poblats talaiòtics menorquins, que només en tenen un.

Des de 2011 és gestionat per l’entitat Tanyt, associació sense ànim de lucre. Es preveu que es pugui incloure dins la ruta talaiòtica de Menorca Cultural si s’adopten els criteris de gestió d’aquesta. Té apar-cament, plafons explicatius i s’ha editat material de guia.

4.5.11 Poblat talaiòtic de Trepucó (Maó)

La titularitat del jaciment es reparteix entre el Consell Insular de Menorca, que té la zona més monu-mental; l’Ajuntament de Maó, que té la zona nord, i algunes persones privades que són propietàries les tanques a l’oest i al sud.

Fa uns anys s’hi va fer un aparcament per facilitar les visites culturals, s’hi van posar cartells explicatius i s’hi van instal·lar una caseta de llenya amb informació i banys públics per a l’acollida de visitants. La caseta era atesa per un/a informador/a que també comptabilitzava les visites.

L’any 2015 es van renovar els plafons explicatius i el 2016, finalment, s’ha tret la caseta, que havia deixat d’utilitzar-se durant la legislatura passada i es trobava en mal estat. A més, s’ha endreçat l’aparcament, s’ha allisat el camí que enllaça l’aparcament amb la zona monumental per facilitar-hi l’accés amb cadira de rodes, s’ha col·locat un cartell de prohibit pujar al monument, s’ha construït una escala que permet passar de la zona monumental a la tanca del talaiot petit de l’oest, s’ha fet una important desforestació d’aquesta tanca, s’ha fet una actuació de neteja de vegetació de la murada oest i s’ha restaurat una zona molt malmesa a causa de les arrels dels arbres d’aquest important element del poblat. Es preveu que durant la vigència d’aquest pla de gestió es pugui reexcavar la zona del talaiot oest a fi d’eliminar els testimonis de l’excavació dels anys vuitanta del segle xx.


35

El manteniment i la neteja del poblat es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM. Cal proseguir les gestions per tal d’aconseguir la titularitat pública de la resta del poblat i poder-lo integrar dins l’itinerari de visita.

4.5.12 Poblat Talaiòtic de Torretrencada (Ciutadella)

Els propietaris del lloc de Torretrencada, durant anys, van gestionar les visites a aquest poblat i s’ocu-paven del seu manteniment i explicació, tot això gràcies a un acord amb l’Ajuntament de Ciutadella i el Consell Insular de Menorca i al finançament del Programa Leader. Actualment ja no és així. En aquest indret es poden visitar tant les restes arqueològiques com també alguns elements etnològics molt destacables. Té aparcament i l’accés també és independent de la finca agrícola. És un bé inclòs dins la candidatura a patrimoni mundial.

L’any 2016 el Servei de Patrimoni s’ha ocupat de renovar la senyalització per carretera d’aquest jaciment.

La propietat vol iniciar, durant els anys 2016 i 2017, una aplicació mòbil denominada AppTaula amb la qual el visitant al poblat talaiòtic podrà gaudir d’una experiència de realitat augmentada a través del seu propi dispositiu mòbil.

L’any 2017 s’estudiarà la possibilitat d’integrar-lo en el conveni de neteja i manteniment dels béns d’in-terès cultural que signen el Consell Insular de Menorca i els ajuntaments de l’illa.

4.5.13 Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort

És el jaciment arqueològic més visitat de Menorca. La seva situació, amb un accés i un aparcament que permeten l’entrada d’autobusos, fa que siguin uns 30.000 els visitants anuals que veuen una de les taules més espectaculars de la prehistòria menorquina. Gestiona aquest jaciment la Fundació Illes Balears, que ha realitzat inversions destinades a la comoditat dels visitants, com són els banys públics, la senyalització dels itineraris de visita, l’edició de fulls explicatius i també una bona difusió.

L’any 2011 el CIM va editar la memòria de les excavacions arqueològiques efectuades al poblat i en l’ac-tualitat està en projecte incorporar a l’itinerari de visita una cova posttalaiòtica convertida en cisterna en època moderna.

L’any 2015 el Consell Insular de Menorca va actualitzar la major part dels cartells explicatius de l’itinerari interior, i el 2016 la Fundació Illes Balears, amb la col·laboració del nostre Departament, ha actualitzat la resta de cartells. En el decurs dels anys 2016 i 2017 la Fundació Illes Balears restaurarà la sala hipòstila del poblat amb un ajut del Consell Insular de Menorca.

Es valorarà la possibilitat d’eliminar acumulacions de pedres i estructures d’època recent que dificulten la interpretació del poblat.

4.5.14 Es Coll de Cala Morell (Ciutadella)

S’arreglarà l’accés cap al jaciment i es col·locaran les indicacions necessàries per guiar-hi els visitants des de l’aparcament. Així mateix, s’eliminarà el muret de pedra en sec, d’època contemporània, que se sobreposa a les estructures prehistòriques, per tal de facilitar la interpretació de les restes.

4.5.15 Necròpolis de Cala Morell (Ciutadella)

És una de les necròpolis prehistòriques més visitades de l’illa, inclosa dins la candidatura de la Menorca Talaiòtica. Durant aquest període s’hi portarà a terme una neteja de vegetació i s’indicarà el recorregut


36

dins el jaciment. També s’eliminarà totalment la vegetació de la part superior de la cova que mira cap al camí i es valorarà la possibilitat de consolidar-ne la zona de l’entrada.

Es buidarà el sediment dels patis de les coves 9 i 10, acumulat d’ençà que es va acabar la seva excavació.

4.5.16 Sepulcre de ses Roques Llises (Alaior)

Durant el 2016 s’ha facilitat l’accés des del camí amb l’obertura d’un portell. A més, s’ha d’indicar l’accés per a vianants des de l’entrada del jaciment de Torre d’en Galmés i s’han d’instal·lar indicacions des del portell fins al monument. Per tal de facilitar l’accés i la comprensió del monument, s’espedregarà la zona del pati de na Comerma de Sa Garita.

4.5.17 Monument de na Comerma de sa Garita (Alaior)

Durant el 2016 s’ha facilitat l’accés des del camí amb l’obertura d’un portell. A més, s’ha d’indicar l’accés per a vianants des de l’entrada del jaciment de Torre d’en Galmés i s’han d’instal·lar indicacions des del portell fins al monument. Per tal de facilitar l’accés i la comprensió del monument, s’espedregarà la zona del pati.

4.5.18 Poblat talaiòtic de sa Torreta de Tramuntana (Maó)

L’accés a aquest important poblat talaiòtic del nord de Menorca provoca la confusió dels que volen conèixer el jaciment. És per aquest motiu que, en el període 2016-2018, s’ha d’estudiar la manera de facilitar la visita. No obstant això, l’any 2016 s’ha senyalitzat l’itinerari interior amb fletxes.

4.5.19 Poblat talaiòtic de Cornia Nou (Maó)

Durant el 2016 s’ha fet una neteja intensa de vegetació i s’ha buidat del pedreny i de les deixalles que omplien una de les coves.

4.5.20 Poblat talaiòtic de Torelló (Maó)

Durant el 2016 s’ha portat substituït el tancament metàl·lic d’un dels sitjots i s’ha netejat de vegetació. A més s’hi ha col·locat una barrera i s’ha adequat l’accés existent per la part de darrere del talaiot.

4.5.21 Torrellisar (Alaior)

Durant el 2016 s’han col·locat fletxes per indicar el recorregut.

Talaiot de Cornia Nou (Maó). Foto: Museu de Menorca


37

5. PROGRAMA D’INVESTIGACIÓ I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA

5.1 OBJECTIUS

Objectius generals

Programa dirigit a aprofundir en el coneixement que ens aporta el patrimoni històric, a valorar-ne les restes materials i a fomentar aquest valor entre la població. La investigació i la difusió del patrimoni històric són dues tasques que utilitzen mitjans diferents, però són complementàries i no es poden des-vincular. Investigar significa augmentar el valor del patrimoni històric, perquè només es valora allò que es coneix. També significa millorar el contingut de la informació i els recursos expositius i divulgatius de manera que es possibilita una oferta turisticocultural amb garanties de rigor i qualitat.


5.1.1 Donar suport a la recerca històrica de l’illa i promoure-la.5.1.2 Difondre i donar a conèixer els resultats de les investigacions i recerques.5.1.3 Valorar la història i el patrimoni històric insular.5.1.4 Crear instruments que condueixin al compliment de la funció social dels béns del patrimoni històric.5.1.5 Promoure les visites als béns del patrimoni històric.5.1.6 Difondre el patrimoni fora de l’illa.5.1.7 Estimular les persones i les entitats que treballen en la salvaguarda del patrimoni històric.5.1.8 Difondre les actuacions que, en relació amb el patrimoni històric, promogui el Departament de Cultura i Educació.5.1.9 Gestionar el Museu de Menorca, l’Arxiu Històric i la Biblioteca Pública.5.1.10 Promoure convenis de col·laboracions amb les universitats amb l’objectiu de fomentar els estudis relacionats amb el patrimoni històric insular.

5.2 MESURES

5.2.1 Donar suport als investigadors en la seva tasca.5.2.2 Publicar i difondre els resultats de les investigacions.5.2.3 Col·laborar amb les universitats que centrin el seu interès en la recerca prehistòrica i històrica de Menorca.5.2.4 Col·laborar en les activitats de les associacions i les administracions que duguin a terme accions de valorització del patrimoni i donar-los suport.5.2.5 Redissenyar, conjuntament amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca, les denominades Rutes Culturals.5.2.6 Crear la xarxa de museus de Menorca.5.2.7 Donar suport a projectes expositius de qualitat sobre béns mobles i organitzar-ne de propis.5.2.8 Publicar elements de difusió del patrimoni històric.5.2.9 Fer accessibles les memòries d’intervencions arqueològiques i altres investigacions a través d’un lloc web.5.2.10 Promoure l’elaboració de la memòria científica de les investigacions Arqueològiques.5.2.11 Gestionar els centres de visita cultural dependents del CIM i els béns d’interès cultural privats o dependents d’altres administracions coberts per diversos convenis de col·laboració.5.2.12 Generar nous indicadors en l’àmbit del patrimoni.


38

5.3 ACCIONS

5.3.1 Convocatòria d’ajuts a la investigació científica

Després d’uns anys de suspensió de les convocatòries destinades a la investigació científica, l’any 2016 s’ha reprès aquesta acció destinada al foment de la recerca històrica, centrada en els projectes que proposaven la finalització de memòries d’excavacions arqueològiques. A més, també s’ha aprovat un projecte d’inventari de fons paleontològic.

S’espera continuar amb aquesta activitat l’any 2017.

Formaran part de les prioritats del Departament els inventaris i els catàlegs específics de béns integrants del patrimoni històric que no són BIC ni estan inscrits en el Catàleg insular, per tal de millorar la gestió d’aquests elements i augmentar-ne així la protecció, especialment del patrimoni marítim. També serà prioritària la finalització de memòries d’excavacions arqueològiques no en curs; així com les investiga-cions en els àmbits cronològics sobre els quals disposam de menys informació.

5.3.2 Convocatòria d’ajuts a les intervencions arqueològiques

La metodologia arqueològica és l’única font que ens permet conèixer moments de la nostra història quan no tenim o no ens poden ajudar les fonts escrites. En aquest sentit, són diversos els grups de recer-ca que mantenen projectes d’excavacions i prospeccions arqueològiques en el territori insular, als quals cal donar suport amb l’objectiu que els consolidin, ja que són aquests els que donen fruits de qualitat i ofereixen perspectives de llarg recorregut.

Des de l’any 2005 s’ha fet una convocatòria específica i separada de la d’investigacions i, per tant, amb un pressupost ampliat. Continuant amb aquesta dinàmica, es convocaran anualment ajuts perquè tots els investigadors tenguin l’oportunitat de poder presentar els seus projectes i que aquests siguin finançats. Tots els projectes hauran d’estar d’acord amb el Decret 14/2011, que aprova el Reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears.

En l’actualitat hi ha diferents projectes d’investigació que s’executen:

• Al poblat de Torre d’en Galmés, l’equip d’Amics del Museu de Menorca investiga a la zona sud del poblat.• Al poblat de naviformes de Cala Morell investiga un equip format per professionals de Mallorca i

Menorca en un projecte d’intercanvi, vinculats al projecte Entre Illes promogut pel Museu de Manacor.• A la ciutat romana de Sanitja investiga un equip de l’Associació Sa Nitja.• Al recinte de taula de Sa Cudia Cremada investiga l’equip denominat Sa Cudia Cremada Field School.• A la murada de Son Catlar, un equip de la Universitat d’Alacant i diversos arqueòlegs menorquins

vinculats al projecte Modular.• Al jaciment de So na Caçana l’Associació Tanyt promou un projecte d’investigació en què també

intervenen arqueòlegs de diverses procedències de l’Estat espanyol.• Al poblat de Sant Agustí s’està revisant la planimetria del poblat.• A la cova denominada Diodorus del poblat de Torrellafuda, un equip de la Universitat de Barcelona

vol analitzar les inscripcions romanes que conté. En aquest cas s’ha de tenir en compte que s’hauria de consolidar el paladar de la cova abans de qualsevol intervenció.

El Departament preveu també la possible col·laboració en la realització d’intervencions arqueològiques que es presentin amb caràcter d’urgència; és a dir, no previstes. En els darrers anys s’ha col·laborat en excavacions arqueològiques urbanes realitzades en el marc d’obres promogudes pels ajuntaments de Ciutadella i Maó: carrer d’Artrutx i plaça del Príncep respectivament, com les més assenyalades.


39

Des de 2000 i fins a 2011 el Departament va finançar com a promotor tots els treballs de la investigació de la cova del Pas, amb una important inversió econòmica per part del CIM. La investigació duta a terme va ser possible gràcies al conveni signat entre el CIM, la UIB, la UB, la UAB i Caixa de Catalunya, amb la coordinació dels especialistes necessaris per abordar una investigació molt complexa, no només en els seus aspectes pràctics, sinó estrictament científics i de laboratori. La memòria científica fruit d’aquesta col·laboració es preveu que es lliuri al CIM aquest any 2016.

De la mateixa manera, el Departament de Cultura i Educació col·laborarà en altres importants investi-gacions arqueològiques que diferents equips han proposat i que signifiquen un avenç important en el coneixement del nostre passat, com ara l’estudi de la cova funerària de Biniedrís (Alaior).

És evident que la investigació en el camp de l’arqueologia, no només en la realització d’excavacions arqueològiques, serà una prioritat en els anys vinents per tal de poder donar suport a la candidatura de patrimoni mundial.

5.3.3 Creació d’un web per allotjar-hi les memòries d’investigació arqueològica

Una de les accions que es volen dur a terme consisteix a penjar en línia les memòries presentades al CIM sobre intervencions arqueològiques, ja siguin intervencions planificades com d’urgència. És aquesta una forma de posar a l’abast, tant dels especialistes com de la ciutadania en general, una informació de gran rellevància per al coneixement del nostre passat.

5.3.4 Exposicions temporals sobre l’arqueologia urbana a partir del material recuperat a les excavacions d’urgència a Maó i Ciutadella

En els darrers vint anys, tant a Maó com a Ciutadella, s’han realitzat nombroses intervencions arqueolò-giques a conseqüència de les obres que afectaven el subsòl d’aquestes ciutats històriques que han per-mès treure a la llum importants restes arqueològiques, tant mobles com immobles, i gràcies a les quals s’ha enriquit molt el coneixement sobre la història de la ciutat. La proposta es concreta a organitzar una exposició temporal en què s’expliqui la història d’aquestes ciutats mitjançant les restes arqueològiques més rellevants que ha posat al descobert l’arqueologia.

Aquesta acció va quedar pendent en la legislatura passada i s’intentarà que es pugui realitzar el proper període, ja que actualment es troba en procés una mostra sobre la necròpolis romana de Maó

5.3.5 Exposicions temporals sobre arqueologia d’època talaiòtica

Amb l’objectiu de difondre els béns integrants de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a ser declarada per la UNESCO patrimoni mundial, s’han previst una sèrie d’activitats, entre elles diverses mostres sobre investigacions relacionades amb els 32 monuments de la llista de candidatura.

L’any 2016 ja se n’han fet dues. La primera, denominada «L’illa dels talaiots», que abraça els 32 monu-ments de la sèrie, s’ha pogut veure al Museu de Menorca els primers mesos de l’any, posteriorment a Sant Diego d’Alaior, i finalment, durant els mesos d’estiu, a la sala del Roser de Ciutadella. La segona exposició, denominada «Desenterrant el passat: les excavacions arqueològiques a Cornia Nou», mostra les troballes fetes en les excavacions d’aquest poblat talaiòtic, i s’ha exposat al Centre d’Art i Història Hernández Sanz de Maó durant els mesos d’abril i maig de 2016.

S’ha programat, per als anys 2017 i 2018, una exposició per donar a conèixer l’arquitectura talaiòtica a diversos museus de la península ibèrica. De moment s’han concretat quatre llocs: el Museu Arqueològic de Madrid (Al-calà de Henares), el Museu Arqueològic de Catalunya, el MARQ d’Alacant i el Museu de Prehistòria de València. Falta concretar un museu de l’Illa de Mallorca, i es continuarà treballant per dur aquesta exposició a altres llocs.


40

Cartell de l’exposició “L’illa dels Talaiots”


41

5.3.6 Difusió dels centres d’interès patrimonial de Menorca

L’any 2001, amb l’objectiu de coordinar la difusió dels centres d’interès patrimonial de Menorca, tant públics com privats, es va crear la Xarxa Menorca Monumental. Es tractava d’una marca que unificava diferents centres adherits (21), públics u privats, sota una mateixa imatge, un web amb enllaços als di-versos webs de cada centre i una miniguia editada en català, castellà, anglès, alemany i italià. Per altra banda, el Consell Insular analitzava les visites que rebien els centres dels membres adherits i, conjun-tament, es planificaven estratègies per estimular la visita. Els resultats d’aquestes anàlisis s’havien de concretar en un pla d’actuació o en una guia per a l’adopció de mesures que per resoldre les mancances o els aspectes a millorar detectats.El 2013 el Consell Insular de Menorca va plantejar actualitzar el funcionament d’aquesta xarxa, de ma-nera que se’n va modificar el reglament a fi de permetre la creació d’una sèrie de rutes culturals ges-tionades per la Fundació Destí, ara Fundació Foment del Turisme de Menorca. Segons l’article primer, l’objecte principal d’aquestes rutes continua sent conservar, explicar i difondre el patrimoni cultural de Menorca a través dels béns que s’hi integrin. Es tractava, en definitiva, i segons consta en el reglament: d’aconseguir extreure un rendiment social i turístic del patrimoni històric i jugar un paper fonamental en el desenvolupament econòmic d’una població que ha optat pel desenvolupament sostenible en el marc de la reserva de biosfera. Per a la difusió del patrimoni històric i cultural de Menorca es promou de manera acurada la visita i el gaudi d’alguns béns immobles i mobles situats a diferents indrets de l’illa, cercant un equilibri segons la seva situació, cronologia i tipologia. Aquests immobles formen així unes rutes turístiques de centres de visita cultural, de manera que es vertebra i es dóna un sentit global tant a les actuacions que es portin a terme sobre aquests béns com a l’explicació de la història de Menorca i dels menorquins, amb la qual cosa es crea el producte turístic cultural de Menorca.

Es van crear les rutes culturals següents, des d’un punt de vista turístic, amb uns recorreguts i uns iti-neraris per a cada una d’elles i en funció de les característiques dels béns o les entitats que les integren:• Ruta Menorca Talaiòtica• Ruta Menorca Britànica• Ruta Menorca Fortificada• Ruta Menorca Museística: dels museus i les col·leccions museogràfiques• Ruta Menorca Religiosa• Ruta Menorca Etnològica: etnologia i artesania• Ruta Gastronòmica

Es poden crear altres rutes sempre que se’n motivi la incorporació, que, en tot cas, ha d’aprovar el Pa-tronat de la Fundació Foment del Turisme de Menorca.

En aquest període es vol crear un club de producte de turisme cultural, gestionat per la Fundació Foment del Turisme de Menorca, que comportarà el redisseny de les rutes culturals, i es promourà la incorpora-ció d’iniciatives i activitats d’iniciativa social i privada per contribuir a la seva visibilitat i per vetlar per la coherència i la qualitat del conjunt de l’oferta cultural en el seu vessant turístic.

5.3.7 Web de Menorca Cultural

El lloc web de la Fundació Foment del Turisme de Menorca, www.menorca.es, inclou una sèrie de pàgi-nes dedicades a la marca «Menorca Cultural», que inclouen informació sobre les rutes culturals i altres opcions. Es considera que la presentació i la distribució actuals de la informació no són les més adequa-des, ja que no garanteixen prou la visibilitat i la facilitat de gestió de la informació per part de l’usuari. En paral·lel a la revisió del reglament de les rutes culturals i a la creació del club de producte de turisme cultural, també es revisarà i es redissenyarà aquesta web.


42

5.3.8 Estudi sobre indicadors en l’àmbit de la cultura

L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) és un projecte de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) al servei de la reserva de biosfera de Menorca. Entre les seves funcions hi ha la recollida d’indicadors bà-sics de diferents temàtiques relacionades amb l’illa de Menorca, entre ells els relatius a l’àmbit cultural expressats en el nombre de visitants als centres culturals, a museus i a activitats culturals. D’acord amb els indicadors recollits, l’OBSAM elabora els seus informes.

És important continuar amb aquesta línia, però l’any 2017 es repensarà i s’actualitzarà el sistema d’in-dicadors.

5.3.9 Jornades de Patrimoni Històric de Menorca

Cada dos anys se celebren les jornades amb aquest nom amb la finalitat d’acostar el patrimoni històric a la ciutadania. Els actes comprenen el lliurament del Premi M. Lluïsa Serra, un acte acadèmic que consisteix en una conferència d’un expert sobre el tema escollit i una excursió popular a un bé que és emblemàtic però poc conegut. El cap de setmana, i també el Dia Internacional dels Museus, les visites als centres culturals són gratuïtes.

5.3.10 Premi M. Lluïsa Serra

El premi, que té com a distintiu una insígnia d’or amb la forma d’una taula, es va crear l’any 2001 amb l’objectiu de reconèixer la tasca d’una persona o una entitat que s’hagi distingit per la seva dedicació en favor de la valoració i la salvaguarda del patrimoni històric de Menorca.

En data 19/11/2012, el reglament es va modificar per tal d’ampliar el perfil i els àmbits d’activitat dels candidats. Actualment el premi, de caràcter biennal, pretén distingir una persona, persones o entitats culturals, que s’hagin destacat en la defensa i l’enriquiment del patrimoni històric de Menorca o en la creació cultural vinculada a l’illa de Menorca. L’activitat d’aquestes persones o entitats ha d’anar adreça-da a la protecció, la conservació, l’enriquiment, el foment, la investigació i la difusió del patrimoni històric o cultural de l’illa de Menorca.

En la creació cultural el premi es concedeix en un dels àmbits següents: literatura, assaig, música, arts plàstiques, arts audiovisuals i arts escèniques.

Les entitats poden remetre propostes al CIM fins a mitjan febrer i, d’acord amb aquestes propostes, la Comissió Tècnica Assessora del PH de Menorca informa sobre quina és la més adequada i el/la conse-ller/a eleva la proposta al Ple del CIM.

5.3.11 Jornades de Patrimoni Europeu

A instància del Consell d’Europa cada any s’organitzen unes jornades de sensibilització per donar a conèixer el ric patrimoni històric de les nacions que l’integren, jornades a les quals el Consell Insular s’adhereix. En general consisteixen en jornades participatives de portes obertes a béns del patrimoni històric que normalment no són gaire accessibles. Cada any hi ha un motiu comú que marca el mateix Consell d’Europa: l’any 2015 es van dedicar al patrimoni industrial, i l’any 2016, sota el títol de «Patrimoni de tots/totes», s’ha previst que es dediquin a les comunitats patrimonials.

El Departament de Cultura i Educació preveu adherir-se a les Jornades del Patrimoni Europeu tant l’any 2016 com el 2017. Per a les de 2016, es té la intenció de fer un acte de reconeixement al voluntariat en matèria de patrimoni.


43

5.3.12 Fons d’art del Consell Insular de Menorca

La col·lecció d’art del Consell Insular de Menorca es compon bàsicament de mostres de l’art contem-porani de creadors de la nostra illa. No obstant això, també hi ha alguns exemples importants d’art dels segles xviii i xix, com els quadres que representen la família de Pasqual Calbó pintats pel mateix artista, una aquarel·la de Chiesa, una col·lecció de mapes de l’illa del segle xix o una obra d’Hernández Monjo, entre altres.

El CIM disposava anualment d’una partida pressupostària per a adquisicions i era la Comissió d’Arts Plàstiques qui assessorava el departament per fer les adquisicions segons les ofertes rebudes. La fina-litat d’aquesta acció era el foment de la creativitat artística. No obstant això, aquesta partida no s’ha mantingut la darrera legislatura i la Comissió d’Arts Plàstiques va quedar inactiva. S’espera que sigui la Comissió d’Arts Visuals, recentment creada l’any 2016, qui agafi el relleu. Els criteris d’adquisició els haurà de definir aquesta Comissió.

Totes les obres de la col·lecció d’art del Consell Insular estan catalogades i assegurades. Una part està exposada a les dependències administratives tant de Maó com de Ciutadella, així com a Can Victori, i altres són a la sala de reserva climatitzada. Es disposa d’un recull d’informació de molts dels artistes dels quals es té obra. Actualment, el fons d’art del Consell Insular de Menorca compta amb 571 obres a les quals s’han afegit 364 més provinents del Llatzeret de Maó.

Per acord de constitució de l’antiga Fundació Can Oliver, de la qual el CIM i l’Ajuntament de Maó eren patrons, es va establir que el fons d’art contemporani i el fons de gravats del segle xviii, propietat del CIM, es podrien dipositar en aquest casal com a part del fons d’art a exhibir. El projecte museogràfic redactat així ho recull, i una part dels gravats són exposats al Centre d’Art i d’Història Hernández Sanz que gestiona l’Ajuntament de Maó.

En diverses ocasions s’han fet exposicions temporals amb part del fons del Consell Insular de Menorca, la darrera l’any 2016 dedicada a la donació d’obra que va fer l’artista Pilar Perdices el mes de març de 2011 a l’Ajuntament de Maó i al Consell Insular de Menorca. Aquesta exposició s’ha organitzat conjun-tament per les dues administracions i s’ha instal·lat de manera temàtica a tres sales: Can Oliver, Sant Antoni i el Claustre del Carme. Amb motiu de l’any Calbó, que commemorarà el bicentenari de la seva mort, s’hi exposaran els retrats de la família que formen part de la col·lecció del Consell Insular de Menorca.

Pintura de Pasqual Calbó del fons artístic del CIMe


44

5.3.13 Edició de publicacions sobre béns del patrimoni històric

El Departament de Cultura i Educació disposa d’una petita col·lecció de publicacions de caràcter divulgatiu sobre investigacions relatives a la història i al patrimoni de Menorca. Fins ara s’han publicat les següents: la reedició d’una biografia del governador anglès Richard Kane escrita per Bruce Laurie (2001); el Catàleg de capelles i ermites rurals, escrit per Lucia Pons Olives (2002), i la publicació sobre les excavacions de Talaies de n’Alzina elaborada per Javier Navarro Chueca (2003). També es va donar sengles ajuts a l’Associació d’Amics del Museu de Menorca per a la publicació de Sínies i vinyes, horts i molins, d’Albert Martínez (2001), i per a una publicació sobre els sostres pintats de Maó titulada La tradició clàssica en la decoració de residències a Maó, de la qual són autors Guillem Sintes Espasa i Àngels Hernández Gómez (2002). El 2007 es publicà un recull sobre les investigacions arqueològiques titulat L’arqueologia a Menorca: eina per al coneixe-ment del passat. El 2010 es publicà la memòria de les excavacions en el poblat de Torralba d’en Salort, redactada per M. Fernández-Miranda, i el 2012, les III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, celebrades a Maó el 3 i 4 d’octubre de 2008, en format digital.

També s’ha col·laborat en l’edició de les guies Menorca Talaiòtica: guia de jaciments, d’RGM edicions (2015) i Guia Menorca talaiòtica; la prehistòria de l’illa, de Triangle Books (2015).

Per a aquest període es preveu la publicació de la memòria de la investigació de la cova del Pas, atès que no va ser possible fer-ho durant la vigència de l’anterior pla, tal com es tenia previst.

A més, ja està en preparació l’edició del llibre infantil Explorem Menorca al qual feim referència en l’apartat 6.3.2 d’aquest pla.

L’any 2015 s’ha donat un nou impuls a la revista del Departament de Cultura i Educació, Àmbit, amb una atenció destacada als temes relacionats amb l’actualitat del patrimoni històric. Els darrers anys aquesta revista, abans editada en paper, havia quedat reduïda a uns documents en pdf que es penjaven al web del Departament. Des de la tardor de 2015 s’ha optat per l’edició d’una revista digital, ben maquetada i il·lustrada, que es difon a través de la web del Consell Insular, les xarxes socials i el portal de premsa digital Isuu. El nou format i la seva major difusió han incrementat notablement el nombre de visualitza-cions i descàrregues. Es preveu continuar amb l’edició en aquest format, amb una periodicitat trimestral.

5.3.14 Edició de guies, fulls de mà i altres elements de difusió sobre centres de visita cultural

Amb l’objectiu d’ajudar a fer més comprensibles les visites als centres culturals, s’editen fulls de mà en distints idiomes. Fins ara, es disposa dels de Fort Marlborough, la torre de defensa de Fornells, el poblat de Torre d’en Galmés, la necròpolis de Calescoves i el poblat de Trepucó. Els fulls de mà es lliuren gra-tuïtament a les persones que visiten els monuments i els edita la Fundació Foment del Turisme.

També amb la mateixa finalitat s’editen guies de visita més completes, com les dedicades a la torre de Fornells (2001); als edificis d’època anglesa, sota el títol Menorca amb sabor britànic (2002); a la necròpolis de cala Morell (2003); a Fort Marlborough, que és una reedició de la publicada pel Museu Militar, de la qual és autor Francisco Fornals, reeditada també en català i anglès (2004), i a Torre d’en Galmés (2007).

Per a aquest pla es planteja la reedició de la guia de Torre d’en Galmés, que ha quedat desfasada a la llum de les darreres excavacions; l’edició de les guies del poblat de Montefí i del castell de Santa Àgueda, que no es van poder editar durant la vigència del pla anterior, i la de la naveta d’Es Tudons. També es començarà un projecte d’audioguies als jaciments arqueològics de la Menorca Talaiòtica, d’iniciativa privada. Per altra banda, s’impulsarà la creació d’una aplicació per a dispositius mòbils, amb realitat augmentada, per als jaciments de la candidatura de la Menorca Talaiòtica.


45

S’ha de fer menció, finalment, a l’edició de mapes de visita dels 32 jaciments talaiòtics inclosos en la llista de la candidatura a patrimoni mundial de la Menorca Talaiòtica.

5.3.15 Trasllat de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca

Actualment l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca ocupa part de la planta baixa de Can Victori. Té dis-ponibles una sala de recepció i consulta, una sala de magatzem i primera intervenció, una sala de tractament tècnic i un dipòsit. Al soterrani de la casa hi ha la sala d’exposicions, ús compatibilitzat amb el de sala d’actes.

Com hem comentat en el punt 3.3.11, actualment s’està cercant una ubicació més idònia per a aquest arxiu a causa de la manca d’espai.

5.3.16 Web de recursos bibliogràfics

L’any 2004 la Xarxa de Biblioteques de Menorca tingué el seu primer lloc web, en el qual s’oferia infor-mació sobre les biblioteques públiques, activitats, novetats, estadístiques, etc. i enllaços a altres biblio-teques de Menorca en què figuren els autors i obres històriques.

A finals de 2012 s’obrí el nou web, amb un concepte més ampli, com una eina per difondre tota la biblio-grafia menorquina, tant antiga com moderna. Tot i que les biblioteques en continuen sent les protago-nistes, l’objectiu del lloc és reunir tot el món menorquí que gira al voltant del llibre i la informació. Així, la nova pàgina disposa dels espais següents:

1. Autors: en el qual podem trobar la biografia i la bibliografia dels principals autors menorquins de tots els temps.

2. Edicions menorquines: en què podem trobar els darrers llibres publicats a Menorca, per menorquins o sobre Menorca. A poc a poc anirem incorporant tota la informació recollida des de 1999 en el primer catàleg d’edicions menorquines.

3. Llibreries i altres punts de venda.4. Informació sobre esdeveniments literaris i culturals apareguts en la premsa de Menorca.

Durant la vigència d’aquest pla s’hi ha previst la incorporació d’un nou apartat amb altres publicacions menorquines d’interès, entre les quals es trobaran de forma específica les memòries d’intervencions arqueològiques i investigacions sobre el patrimoni històric els autors de les quals n’hagin autoritzat, prèviament, la consulta pública.

5.3.17 Catàleg bibliogràfic de Menorca

Fins aquest moment la informació sobre els recursos bibliogràfics de Menorca es troben dispersos en diferents catàlegs de biblioteca. Per als propers any pretenem unificar tota la informació en un sol ca-tàleg, independentment que la resta de catàlegs puguin contenir la informació del seu centre. L’objectiu és, doncs, convertir l’actual catàleg bibliogràfic www.bibliomenorca.es en el catàleg col·lectiu de fons bibliogràfics de Menorca. És per aquest motiu que s’han abocat les dades del catàleg de la Biblioteca de Maó i dels registres de fons menorquins en el Catàleg col·lectiu de patrimoni bibliogràfic.

Un cop finalitzat aquest procés, amb una sola consulta és possible obtenir informació de tots els fons distribuïts per les biblioteques i les col·leccions de Menorca:

• Biblioteques públiques• Biblioteca Rubió i Tudurí• Biblioteca de l’Ateneu de Maó


46

• Col·lecció Hernández Mora-Hernández Sanz• Biblioteca del Seminari Diocesà (fons antic)• Col·lecció Francesc d’Albranca (Bibl. des Migjorn)• Col·lecció José Ignacio Montobbio i Jové (Bibl. de Ciutadella)• Col·lecció Salord i Farnés (Bibl. de Ciutadella)• Fons antic de l’IES Ramis i Ramis• Col·lecció del Fons de Cooperació• Fons de teatre del Cercle Artístic (Bibl. de Ciutadella)

5.3.18 Recursos fotogràfics accessibles

L’any 2011 s’adquirí un nou programa informàtic que permet, a la vegada, catalogar els fons de l’Arxiu d’Imatge i So i aplicar-los al web per tal que puguin ser consultats en línia.

Des d’aquell moment s’ha fet l’abocament, l’adaptació i estructuració de la informació continguda en l’antiga base de dades. Un cop finalitzat aquest procés es fa necessari adquirir un nou servidor per tal de poder oferir les imatges de l’Arxiu a través de la Xarxa. Aquests mateixos programa i servidor haurien de ser els que permetessin l’accés a les memòries d’intervencions arqueològiques i d’investigació sobre el patrimoni històric del web de biblioteques.

5.3.19 VII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears

El Departament d’Educació i cultura del CIM col·laborarà amb el Col·legi d’Arqueòlegs de les Illes Ba-lears en la celebració de les VII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears que el 2016 tindran lloc a Me-norca, concretament els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre, al Museu de Menorca. Els temes a debat seran relacionats amb la investigació, l’excavació, la conservació i restauració, la gestió, la legislació i la difusió de l’arqueologia de les Illes Balears.

5.3.20 Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental

El mes d’abril de l’any 2017 tindrà lloc a Menorca un congrés nacional dedicat a la prehistòria recent, que porta per títol «Con-grés de Prehistòria i Protohistòria de la Me-diterrània Occidental. Vida i mort durant el ii i el i mil·lenni aC». S’hi exposaran els nous coneixements generats sobre l’èpo-ca i l’àrea geogràfica en qüestió durant els darrers anys, prestant especial atenció a la prehistòria de Menorca. A través d’aquest congrés es donarà a conèixer la prehistòria de Menorca al món acadèmic. Es tracta d’un congrés coorganitzat per la Universitat de Granada i el Consell Insular de Menorca.

Cartell del Congrés de Prehistòria de la Mediterrània Occidental


47

5.3.21 III Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial

L’any 2012 se celebrà a Maó el «Primer Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mun-dial: Arqueologia» entre els dies 9 i 13 d’abril, gràcies a un conveni signat entre el CIM, la Universitat Complutense de Madrid i l’IME, amb el finançament procedent del Pla de Dinamització de l’Oferta Tu-rística. El 2015 se celebrà el «Segon Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial: Persones i comunitats», entre els dies 29 d’abril i 2 de maig. En ambdós congressos hi participaren al voltant de 130 persones procedents de 22 països de diferents continents, amb una important repercus-sió a les xarxes socials. Algunes d’aquestes persones són càrrecs o tenen responsabilitats en organitza-cions internacionals com ICOMOS, i en ambdós s’han elaborat i publicat no sols documents de bones pràctiques presentats a ICOMOS, sinó també les actes de les ponències i comunicacions, entre elles les de Menorca, amb la qual cosa es posa a l’abast dels gestors de patrimoni històric un material molt útil per a la seva pràctica professional. A més a més, la celebració d’aquests congressos constitueix no només una bona difusió de la riquesa cultural de Menorca en l’àmbit internacional, sinó també una pla-taforma d’aprofundiment i debat sobre les qüestions essencials de la gestió del béns declarats patrimoni mundial.

Per a l’any 2017 es preveu dur a terme els treballs d’organització i difusió del tercer congrés que se celebrarà la primavera de 2018, centrat en les accions integrals de protecció, gaudi, ús i difusió del patrimoni mundial.

5.3.22 Adhesió a la Candidatura Internacional de la Tècnica Constructiva de la Pedra en Sec per for-mar part de la Llista representativa de la UNESCO de patrimoni cultural immaterial de la humanitat

El Ple del Consell Insular de Menorca, dia 16 de maig de 2016, va adoptar l’acord d’adherir-se a la Can-didatura Internacional de la Tècnica Constructiva de la Pedra en Sec per formar part de la Llista repre-sentativa de la UNESCO de patrimoni cultural immaterial de la humanitat, iniciativa internacional en la qual participa la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i que coordina la Secretaria d’Estat de Cultura del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

5.3.23 Congrés Mundial de la Pedra en Sec

Es donarà suport a la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella en l’organització del Congrés Mundial de la Pedra en Sec que tindrà lloc l’any 2018, l’objectiu del qual és la conservació, l’estudi de les edifi-cacions i la seva preservació. Aquests congressos, que se celebren des de fa més de vint anys, són una ocasió excepcional per fer intercanvi de coneixements i establir cooperacions entre diferents entitats, institucions públiques, investigadors i investigadores de diferents parts del món.

El suport a aquest congrés és especialment rellevant, atès que el Consell Insular de Menorca va adoptar l’acord adherir-se a la candidatura internacional de la Pedra en Sec per formar part de la Llista represen-tativa de la UNESCO de patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

5.3.24 Xarxa Insular de Museus

La Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, en l’article 12, crea les xarxes insulars de museus, d’àmbit insular, com a conjunts organitzats de museus i col·leccions museogràfiques que hagin estat reconeguts, que ho sol·licitin i n’obtenguin la inclusió, amb la finalitat de prestar un servei públic cultural ordenat i educatiu.

És voluntat del Departament de Cultura del CIM encetar aquest procés de reconeixement de museus i col·leccions i d’inclusió en la xarxa insular. Entre els anys 2009 i 2010 la Comissió Tècnica Interinsular de Museus va elaborar un reglament de desplegament de la Llei de museus per tramitar-lo davant el


48

Consell de Govern. Atès que des de l’any 2007, arran de la modificació de l’Estatut d’autonomia, els consells insulars tenen la competència de reglamentar, s’haurà de promoure l’aprovació autonòmica del reglament per tal que totes les illes tenguin el mateix o, si no, aprovar-lo el CIM. En aquest sentit, el Consell de Mallorca ja ha aprovat el seu propi reglament.

L’aprovació del reglament permetrà reconèixer els museus i les col·leccions museogràfiques existents a l’illa i constituir-ne la xarxa insular.

5.3.25 Mapa museístic insular

L’article 42 de la llei esmentada en l’apartat anterior diu que el departament competent en matèria de cultura ha d’elaborar, publicar i tenir actualitzat el mapa museístic de cada una de les Illes Balears inte-grat en els plans de gestió del patrimoni històric. En el mapa s’han d’incloure els museus i les col·lec-cions museogràfiques reconegudes, tot especificant-ne les característiques, l’estat, les mancances i les necessitats existents en l’àmbit territorial o sectorial i que constitueixin objectius de l’Administració. En la mesura que el reglament de museus i col·leccions sigui aprovat, el mapa museístic s’anirà actualitzant.

5.3.26 Realització d’estudis de públic

Es reprendran els estudis de públic que es feien fa uns anys als centres culturals dependents del CIM i que, a més de comptabilitzar els visitants durant la temporada turística, també tenien com a objectiu definir-ne el perfil en alguns centres seleccionats com Fort Marlborough i la Torre de Fornells.

Actualment només es comptabilitzen les visites als centres que compten amb informadors i únicament durant les hores en què els centres estan oberts, la qual cosa no sempre coincideix, com és el cas de Torre d’en Galmés, que té visita lliure la major part de l’any i, a l’estiu, les hores del dia en les quals la caseta d’acollida de visitants roman tancada. El nombre de visitants comptabilitzats pels informadors es passa a l’OBSAM, que és qui ho publica a la seva pàgina web com un indicador més de la temporada turística.

Es preveu redissenyar l’enquesta que definia el perfil del visitant en els centres de turisme cultural de Fort Marlborough i de la Torre de Fornells i incloure-hi preguntes relacionades amb la qualitat del servei que reben els visitants.

5.4 ACTUACIONS SOBRE ELS BÉNS HISTÒRICS I ELS CENTRES PATRIMONIALS

5.4.1 Museu de Menorca (Maó)

Ubicat en el claustre de Sant Francesc, el Museu de Menorca és de titularitat estatal i de gestió de la Comunitat Autònoma. Des de l’any 2011 el CIM gestiona aquest centre, amb les partides econòmiques transferides del Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció Insular de Cultura. El seu fons és d’his-tòria de Menorca, tot i que la part més completa és la dedicada a l’arqueologia. Habitualment organitza exposicions temàtiques sobre els seus fons i també acull exposicions itinerants promogudes pel Govern de les Illes Balears i altres entitats. És l’únic museu que, segons la Llei 4/2003, obté automàticament el seu reconeixement com a tal (article 5.4) i que s’ha d’integrar, també automàticament, en la xarxa de museus insular (disposició addicional primera).Disposa de la majoria dels requisits que s’enumeren en l’article 5 de la Llei, exceptuant el pla director, que s’haurà d’adequar al que aprovi l’Estat per als museus de la seva titularitat. A més, també disposa d’una biblioteca especialitzada en els seus fons, tallers de restauració, sala d’actes i sala d’esbarjo.A mitjan 2015 el MEC va engegar el projecte d’obres de climatització, la qual cosa s’havia demanat durant anys, a més de solucionar altres deficiències detectades. Això ha obligat a tancar les sales d’ex-posició permanents i a mobilitzar totes les peces de les col·leccions del Museu. No obstant això, l’activitat


49

de cara al públic no s’ha paralitzat, i durant els anys 2016, 2017 i 2018 hi ha previstes nombroses expo-sicions temporals, tallers infantils i altres actes. L’any 2016 el Consell Insular de Menorca ha dotat el Museu d’un magatzem extern per tal de pal·liar la manca d’espai per als materials procedents d’excavacions arqueològiques, fonamentalment el material lític.Actualment es prioritari sol·licitar al MEC la renovació de l’exposició permanent aprofitant que les sales s’han hagut de buidar. Durant 2016, a iniciativa del CIM, s’ha dissenyat un nou discurs expositiu i s’es-pera que l’any 2017 es pugui comptar amb una nova museografia.També és urgent que el Govern de les Illes Balears, per la seva part, torni a dotar el museu de la figura del restaurador/a.S’estan fent passes per poder obrir el bar al públic l’any 2017.

5.4.2 Centre d’Art i d’Història Hernández Sanz (Maó)

L’any 2015 l’Ajuntament de Maó va obrir el Centre d’Art i d’Història Hernández Sanz en la casa senyorial coneguda com a Can Oliver, comprada gràcies a unes subvencions destinades a la desestacionalització turística i rehabilitada amb fons del Ministeri de Foment. Els propietaris d’aquesta casa de la burgesia comercial de Maó la van fer decorar per artistes italians, i justament els seus sostres i parets pintats són un dels principals atractius de la visita.El centre s’ha nodrit del fons de les col·leccions que es conservaven al denominat Museu Hernández Sanz-Hernández Mora situat a Claustre del Carme i que expliquen la història de Menorca, i sobretot de Maó, dels segles xviii, xix i xx a partir de l’obra gràfica, els mobles, les peces d’art decoratives i els llibres que havien col·leccionat els erudits menorquins Francesc Hernández Sanz i el seu fill Joan Hernández Mora. Del segle xx es conserva part de la producció artística de Francesc Hernández Mora i part de la col·lecció de gravats del Consell Insular de Menorca. Inicialment es va constituir una fundació per gestionar el Centre, de la qual el Consell Insular de Menorca era patró fundador, però per raons d’eficiència en la gestió ha quedat inactiva. La gestió del centre és ara responsabilitat directa de l’Ajuntament de Maó, amb la col·laboració econòmica i el suport tècnic del Consell Insular.

5.4.3 Museu Municipal de Ciutadella des Bastió de sa Font

El Museu Municipal de Ciutadella, gestionat directament per l’Ajuntament, s’ubica al denominat Bastió de sa Font, que formava part de les antigues murades de Ciutadella i que va servir de dipòsit d’aigua durant molt de temps. És un museu de caràcter generalista; però gran part de les seves col·leccions són de caràcter arqueològic i etnològic. El Consell Insular de Menorca el fa dipositari de tot el material procedent de les excavacions arqueològiques del municipi, la qual cosa significa que ha atresorat un im-portant fons relacionat amb la formació i la història de Ciutadella, sobretot d’època romana i medieval, així com amb la prehistòria del municipi, destacant principalment el material procedent de les coves del Càrritx i del Mussol.Té pendent una reorganització de l’exposició permanent per tal de poder integrar tots aquests materials recuperats en les excavacions dels darrers vint anys. Aquest museu destaca per la feina de caràcter didàctic que desenvolupa.Les inversions en la millora de les instal·lacions en aquests darrers anys han estat molt escasses, atès que estava previst inaugurar una nova seu del museu a Can Saura. Darrerament aquest projecte s’ha aturat i, si el museu ha de continuar al Bastió, caldrà adoptar mesures importants, com ara:• Redactar el pla director.• Renovar l’exposició permanent amb el seu discurs expositiu.• Habilitar una zona per a laboratori i una zona per als investigadors.

5.4.4 Museu Diocesà (Ciutadella)

Gestionat pel Bisbat de Menorca, el Museu Diocesà està situat dins un conjunt arquitectònic d’especial


50

rellevància: al claustre de l’antic convent de Sant Agustí, que va ser el Seminari Diocesà i que disposava d’una de les esglésies barroques més belles de Menorca. Les seves col·leccions són d’arqueologia i d’art sacre, però també té uns interessants gabinets de física i d’història natural procedents del material di-dàctic del seminari, així com algunes donacions de pintura com ara la Col·lecció Daura.En aquest període se’n continuaran reorganitzant els fons i s’adaptaran a la Llei de museus, amb el re-coneixement com a col·lecció museogràfica.

5.4.5 Museu Militar (es Castell)

Situat a la caserna de Cala Corb de l’Esplanada des Castell, és també la seu de l’entitat que el gestiona, el Consorci del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i de la Cala Sant Esteve. Té la missió d’explicar la història militar de Menorca. Les seves col·leccions es componen, fonamental-ment, de material militar amortitzat, però també de mapes, fons documental i arts decoratives (material recuperat de Sant Felip i de l’antic Raval des Castell). També és important el fons d’enginyeria militar. Actualment té disset sales, entre les quals destaquen les del segle xviii i la dedicada a la fortalesa de la Mola. Són interessants les sales de caràcter temàtic, com la dedicada al Tractat d’Amiens o la dedicada a la historiadora Micaela Mata. Per a finals de 2016 s’inaugurarà la Sala Coronel Fornals i es reformaran les sales d’Artilleria i la del Governador Kane.Aquest museu complementa les visites a l’arquitectura militar del port de Maó: Sant Felip, Fort Marl-borough i la Mola. Per als anys 2017 i 2018 es preveu que des del museu es pugui accedir als túnels excavats durant la Guerra Civil de 1936, que seran museïtzats.

En l’actualitat té les prioritats següents:

• Redactar el pla de gestió.• Adequar l’edifici i instal·lar-hi mesures de conservació preventiva.• Instal·lar-hi mesures de seguretat.

5.4.6 Convent de Sant Diego

Claustre de Sant Diego (Alaior)


51

En paral·lel al seguiment de les obres de rehabilitació, la comissió formada per l’ATB, l’Ajuntament i el Consell Insular ha dut a terme al llarg dels últims mesos una important redefinició dels usos del Convent de Sant Diego, que s’ha consensuat entre les tres administracions i s’ha sotmès a un procés de consulta a la ciutadania i a les entitats culturals d’Alaior. El setembre de 2016 l’ATB licitarà la redacció del pla de gestió i viabilitat i, paral·lelament, els pròxims mesos les tres administracions implicades constituiran un nou organisme per a la gestió d’aquest nou centre cultural. Es preveu que la redacció dels projectes de finalització de la rehabilitació i la creació de producte turístic d’aquesta infraestructura es financi a través de la recaptació de l’impost del turisme sostenible.

5.4.7 Arxiu Històric i Biblioteca Pública de Maó

Es troben ubicats a l’edifici noble de Can Mercadal, cedit als anys quaranta del segle xx per l’Ajuntament de Maó al Ministeri de Cultura, com a titular del servei, per instal·lar-hi l’Arxiu i la Biblioteca provincials. L’any 1984 es materialitzà el traspàs de la gestió dels serveis a la Comunitat Autònoma, i amb la Llei 3/2011, de 25 de març, es delegaren les competències de gestió al Consell Insular de Menorca.

L’Arxiu és dipositari, entre altres fons de rellevància especial, dels de la Reial Governació i del Reial Patrimoni, dels protocols notarials de Menorca i, en aquest moment, també de part de l’Arxiu Històric de Maó.

Pel que fa a la Biblioteca, disposa d’un important fons històric local, com a biblioteca pública provincial és, des de l’any 1958, la dipositària del dipòsit legal de Menorca. El Mapa de lectura de Menorca, aprovat pel Consell Executiu del Consell Insular de Menorca de 18 d’abril de 2011, la reconeix com a biblioteca central insular, categoria que inclou funcions patrimonials.

Atès que custodia el fons bibliogràfic i documental públic més important de Menorca, la prioritat és el manteniment de les condicions ambientals que en permetin la preservació òptima. En aquest sentit, com que l’edifici ja no pot contenir el total dels fons, part dels quals es troben en un altre edifici llogat, de manera que cal pensar en una ubicació definitiva d’aquests fons en millors condicions ambientals i de custòdia.

Altres prioritats importants són redactar el pla de biblioteca que permeti valorar la situació i proposar millores a curt i a mitjà terminis, i establir un pla de digitalització de fons que reculli com a prioritari els fons local.



Aquesta pedrera, gestionada per l’associació Lithica, ha estat objecte de diferents convenis de col·labo-ració signats amb el CIM per a la realització dels diferents programes que l’associació porta a terme. Amb els darrers convenis s’ha ajudat a la realització de treballs relacionats amb la pedra seca, la recu-peració de les pedreres de s’Hostal i la redacció del projecte d’activitats. En l’actualitat els esforços es destinen a aconseguir la llicència permanent per a espectacles mitjançant la redacció dels projectes tècnics requerits.

Aquest bé va ser un dels primers de ser adherits a la Xarxa Menorca Monumental, té web propi i apareix també en el programa Salut Jove i Cultura.

L’any 2016 ha tramitat el projecte activitats, que li permetrà continuar amb el seu important programa cultural de difusió de la pedrera i de la tècnica dels picapedrers.


52

L’any 2017 s’espera culminar la tramitació de la inclusió d’aquest bé de caràcter etnològic en el Catàleg insular del patrimoni històric.

5.5.2 Xarxa Municipal des Mercadal

L’Ajuntament des Mercadal organitzà, el 2009, una xarxa de visites als béns del patrimoni històric situats al poble. Aquests béns són:

• Aljub des Mercadal. Situat al centre urbà, l’aljub va ser construït per enginyers militars anglesos durant la primera meitat del segle xviii. El seu aspecte és de fortificació i actualment encara està en funcionament, ja que és costum que els habitants des Mercadal hi vagin a recollir aigua els dis-sabtes matí. L’any 2001 va ser declarat bé catalogat pel Consell Insular de Menorca i inclòs en el Catàleg insular del patrimoni històric. L’any 2005 el Ministeri d’Agricultura i Pesca invertí en la seva rehabilitació la partida corresponent a l’1 % cultural de les obres que realitzà en aquell municipi.

• Molí fariner del pla de ses Eres des Mercadal. L’any 2004 el Consell Insular de Menorca va adquirir la maquinària d’una petita fàbrica de farines situada al carrer del Pla de ses Eres des Mercadal i la va cedir, a través d’un conveni de col·laboració, a l’Ajuntament.

• Ferreria del carrer de Baix des Mercadal. Igual que en el cas anterior, també es posa a la visita pública un taller complet de ferreria al carrer de Baix des Mercadal. En aquest cas, va ser l’entitat bancària Sa Nostra qui va adquirir el conjunt i el cedí a l’Ajuntament.

Es preveu que l’Ajuntament des Mercadal s’adhereixi a la ruta de Menorca Cultural.

5.5.3 Sa Farinera de s’Arangí (es Mercadal)

L’antiga fàbrica de farines construïda l’any 1905 es va convertir el 2005 en un establiment turístic, però conservant les parts més essencials de la seva arquitectura. Els seus gestors van restaurar i posar a l’abast dels visitants la maquinària que s’utilitzava per a la mòlta del blat, que funcionava amb un motor. Quan es va construir la farinera, el sistema de funcionament era l’austrohongarès, amb energia produï-da per gasogen; posteriorment es va utilitzar el vapor i, finalment, l’any 1957, el motor elèctric. Va ser declarada bé catalogat amb data de 23/4/2001 (BOIB núm. 61, de 22/5/2001) i inscrita en el Catàleg insular de patrimoni històric. Fins que es va tancar fa tres anys, aquest bé era l’únic bé del patrimoni historicoindustrial museïtzat i obert a les visites. Formava part de la Xarxa Menorca Monumental i en l’actualitat està tancada. Es preveu realitzar les gestions tendents a la seva nova obertura perquè conti-nuï dins la ruta Menorca Cultural.

5.5.4 Molí de Dalt de Sant Lluís

El Molí de Dalt de Sant Lluís, situat just a l’entrada del poble, és propietat del Consell Insular de Menor-ca i el gestiona l’Ajuntament. A més de conservar la maquinària i les veles, el seu interior mostra una interessant col·lecció etnològica amb representació d’estris d’un bon nombre d’oficis antics. Podem dir que és la col·lecció museogràfica més important d’aquestes característiques que es pot visitar a l’illa.

5.5.5 Assentament romà de Sanitja (es Mercadal)

Continuen sense interrupció els treballs d’excavació de la ciutat romana i la necròpolis, així com de pros-pecció i documentació dels derelictes de l’entorn subaquàtic, per part d’un equip de l’Associació Sa Nitja.


A la murada de Son Catlar, un equip de la Universitat d’Alacant i diversos arqueòlegs menorquins vinculats


53

al Projecte Modular intervenen amb l’objectiu d’obtenir noves dades sobre l’arquitectura de tradició púnica.

5.5.7 Cova de Biniedrís (Alaior)

Continuació de les excavacions arqueològiques per part d’un equip vinculat a la Universitat de Granada.

5.5.8 Derelicte de Binissafúller (Sant Lluís)

Durant uns anys l’equip d’Amics del Museu de Menorca va portar a terme investigacions arqueològiques subaquàtiques al derelicte de Binissafúller, com a continuació dels treballs realitzats en la segona meitat dels anys setanta del segle xx per l’investigador Fernández Miranda. Es tracta d’un vaixell púnic, dels segles iv-iii aC, l’excavació del qual aporta una gran i àmplia informació sobre el comerç en aquesta època. Gràcies a l’ajut econòmic rebut del Ministeri de Cultura a través del seu Pla Nacional de Protecció del Patrimoni Subaquàtic, el 2011 es va poder realitzar una campanya d’excavació arqueològica suba-quàtica que avançà notablement la investigació i aportà noves dades i materials. L’acabament d’aquesta requereix dues campanyes més; això no obstant, el seu finançament, en paralitzar-se el Pla Nacional, resta pendent de dotació.

L’any 2016, amb un ajut del Departament de Cultura i Patrimoni, s’han reprès les excavacions submari-nes d’aquest important jaciment subaquàtic.

5.5.9 Derelicte de Cavalleria (es Mercadal)

Gràcies a les tasques desenvolupades per Argo Maris, i al robot que porta al vaixell Bon Pigalle, durant els anys 2009 i 2010 es va dur a terme l’aixecament fotogràfic d’un derelicte de gran importància històri-ca i arqueològica: un vaixell d’uns vint canons, que suposadament podria ser del segle xvii o xviii. La seva data històrica encara està per determinar, per la qual cosa es preveu que en funció de les disponibilitats tècniques i econòmiques es pugui establir un programa d’investigació.

5.5.10 Port de Maó

Els sondejos realitzats com a tasques prèvies al dragatge del port de Maó han donat positius en alguns trams. Actualment el material extret es troba dipositat al Consell Insular de Menorca, i Autoritat Por-tuària, promotora del dragatge, ha editat la publicació corresponent per difondre els treballs científics. Es preveu la possible organització d’una exposició temporal de les troballes.


5.6.1 Poblat talaiòtic de Sant Agustí (es Migjorn Gran):

Durant el 2017 es realitzarà la planimetria detallada d’una part del poblat, amb l’ajut d’una subvenció del Consell Insular.


Continuen les excavacions arqueològiques promogudes per Amics del Museu de Menorca, mentre que la Universitat de Boston ha manifestat la seva intenció d’enllestir tot el treball de laboratori i gabinet de les excavacions realitzades fins ara abans de emprendre noves campanyes.


54

Talaiot de Sant Agustí (Es Migjorn Gran)


55

5.6.3 Necròpolis de Calescoves (Alaior)

Durant el 2016-2017 es recolliran mostres de la cova des Jurats, en el marc d’un projecte d’investigació promogut per la Universitat de Granada, per portar a terme anàlisis micromorfològiques que ajudin a entendre l’ús de la cova.


L’any 2016 s’han reprès les excavacions arqueològiques en aquest jaciment, ara vegada promogudes per l’entitat Tanyt en col·laboració amb arqueòlegs de la Universitat de Granada, i amb l’organització d’un camp de treball.

En el marc del Projecte Modular, promogut per la Universitat d’Alacant, s’hi han portat a terme interven-cions no invasives (fotografia zenital) per tal d’estudiar les construccions visibles. Es preveu la difusió dels resultats.


Continuen les tasques d’excavació promogudes pel Museu Municipal de Ciutadella i pel Museu d’Història de Manacor. La presència d’aquesta segona institució s’explica pel fet que la intervenció en aquest jaci-ment forma part d’un projecte d’investigació que també inclou una excavació a sa Ferradura, un jaciment de característiques semblants ubicat a Manacor (Mallorca).


Continuen les excavacions arqueològiques promogudes pel Museu de Menorca, centrades a l’edifici oest del talaiot oest.

5.6.7 Poblat talaiòtic de sa Cudia Cremada (Maó)

Continuen les excavacions arqueològiques promogudes per l’associació Sa Cudia Cremada Field School, centrades al recinte de taula.


Es preveu que durant la vigència d’aquest pla de gestió es pugui reexcavar la zona del talaiot oest, on encara hi ha els testimonis de l’excavació dels anys vuitanta del segle xx. Aquesta intervenció permetrà recollir noves dades sobre aquesta zona del poblat a fi de complementar la informació recollida durant la primera intervenció.





56

5.6.10 Poblat talaiòtic de Torrellafuda (Ciutadella)Dins el marc del Projecte Modular, desenvolupat per la Universitat d’Alacant, s’hi ha portat a terme una prospecció i altres actuacions no invasives. Es preveuen noves actuacions i la difusió dels resultats ob-tinguts.

Un equip de la Universitat de Barcelona està treballant en un projecte per estudiar les inscripcions ro-manes que conté la cova de Diodorus. En aquest cas s’ha de tenir en compte que s’hauria de consolidar el paladar de la cova abans de qualsevol intervenció, aspecte recollit en l’apartat 4.5.5.

5.6.11 Es Castellàs des Caparrot de Forma (Maó)La intervenció arqueològica, promoguda per la Universitat de Sassari (Sardenya), s’ha donat per acaba-da. Actualment s’està treballant en l’estudi dels materials i es té prevista l’elaboració d’una monografia.


57

6. PROGRAMA DE FORMACIÓ

6.1 OBJECTIUS

Objectius generals

Garantir el coneixement del patrimoni històric de Menorca i de les estratègies necessàries per a la seva conservació per part dels professionals i de la població en general.


6.1.1 Fer extensiva a la major part de la població la importància cultural del patrimoni històric.6.1.2 Prioritzar el coneixement dels nostres monuments entre els més petits com a estratègia per a la seva conservació futura.6.1.3 Subministrar eines a la població en general per facilitar la identificació del patrimoni històric.6.1.4 Proporcionar coneixements i eines intel·lectuals a les persones que treballen en la protecció del patrimoni històric: professionals, cossos i forces de seguretat, empresaris, pagesos, etc.6.1.5 Formar nous professionals en totes les categories laborals en la protecció del patrimoni.6.1.6 Estendre la consideració del patrimoni històric com un valor transmissor de cultura.6.1.7 Explicar el patrimoni com a factor de desenvolupament econòmic i social.

6.2 MESURES

6.2.1 Elaborar material didàctic per als centres educatius.6.2.2 Coordinar els centres d’ensenyament secundari per realitzar accions positives per al coneixement i l’apreciació del patrimoni històric.6.2.3 Organitzar cursos de formació per a professionals en la protecció del patrimoni.6.2.4 Facilitar als treballadors del Servei de Patrimoni del Consell Insular cursos de reciclatge i formació contínua.6.2.5 Col·laborar amb el Departament d’Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports.

6.3 ACCIONS

6.3.1 Programa Salut Jove i Cultura

En anys anteriors, el Departament de Cultura del CIM oferia anualment un programa activitats culturals per als centres educatius denominat Illa-escola. A partir del curs 2011/2012 aquest programa es va unificar amb el programa Salut Jove, del Servei de Promoció de la Salut del Consell Insular, i va passar a ser gestionat pel Departament de Benestar Social i Joventut amb el nom de Salut Jove i Cultura. L’objectiu d’aquest programa és recollir i difondre tant activitats pròpies com d’altres administracions i entitats culturals, entre les quals una part important són de valorització del patrimoni històric. A partir del curs 2016-2017 es tornarà a gestionar des del Departament de Cultura i Educació i continuarem amb el programa iniciat ja fa uns anys de visites guiades als béns d’interès cultural. Actualment s’ofereixen als centres educatius les visites guiades a les basíliques paleocristianes de Son Bou i des Fornàs de Torelló, al Castell de Santa Àgueda, a Fort Malborough, a la Naveta des Tudons, a les necròpolis de Cala Morell i Calescoves, als poblats talaiòtics de Torre d’en Galmés i Trepucó i a la torre de defensa de Fornells. Les visites, per a les quals el Consell Insular de Menorca proporciona un ajut econòmic als centres per desplaçament, són acompanyades de material didàctic. Les unitats didàctiques s’ofereixen en format digital a la Naveta des Tudons, Torre d’en Galmés i Trepucó.


58

6.3.2 Edició de nou material didàctic

En aquests darrers anys s’han elaborat les unitats didàctiques de Torre d’en Galmés, Naveta des Tudons i Calescoves. L’objectiu és difondre-les, donar-les a conèixer i que els grups escolars les puguin emprar en les seves visites. Per al curs 2016-2017 s’ha d’actualitzar el material existent d’ajuda a la visita de les restes del Castell de Santa Àgueda i l’auca i el tríptic destinats a promoure bones pràctiques en matèria de patrimoni entre els escolars, editat l’any 2000.

Per al 2017, diversos departaments del Consell Insular de Menorca, entre ells el de Cultura i Educació, promouen l’edició d’un llibre adreçat el públic infantil que, sota el títol Explorem Menorca, pretén donar a conèixer als més petits la reserva de biosfera de Menorca, el Camí de Cavalls i el patrimoni arqueolò-gic, especialment la Menorca Talaiòtica. Aquest llibre tindrà un fort caràcter interactiu, i el seu format el farà susceptible de ser utilitzat com a material didàctic i com a eina lúdica per a les famílies. Es pensa tant en el públic local com en el visitant, i per aquesta raó s’editarà en català, en castellà i en anglès. El Consell Insular de Menorca distribuirà un nombre significatiu d’exemplars a tots els centres educatius de primària de Menorca.

L’Arxiu d’Imatge i So ha desenvolupat també diverses unitats didàctiques per donar a conèixer l’Arxiu i les seves funcions als grups escolars que periòdicament el visiten. L’objectiu és continuar aquesta acció amb altres guies didàctiques de les exposicions que va desenvolupant l’Arxiu. A més, també es vol im-pulsar el treball d’alguns centres de secundària que han elaborat altre material divulgatiu.

6.3.3 Curs per a guies turístics

A partir de les demandes que realitza el sector del guiatge turístic, consideram que s’han de tornar a organitzar cursos de formació en patrimoni històric a fi que les explicacions que aporten en relació amb els béns d’interès cultural s’adeqüin als criteris del rigor documental. El curs ha d’anar adreçat a guies professionals i a informadors d’oficines de turisme i de turisme cultural. S’ha de dissenyar i coordinar amb el Departament d’Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports del CIM perquè es pugui rea-litzar dins dels seus programes, amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca, i ha de comptar amb el consens del sector.

Es preveu que l’any 2017 es faci un nou curs.

6.3.4 Curs d’agent per a la protecció del patrimoni històric

Els cursos realitzats en anys passats, adreçats a professionals dels cossos i les forces de seguretat i a personal dels ajuntaments, van congregar un important nombre de persones interessades. Es tractaren principalment temes de legislació i d’experiències en actuacions policials, i és interessant continuar amb aquesta línia tractant també la coordinació entre el Servei de Patrimoni i els serveis tècnics dels ajun-taments. S’ha de fer fora de l’horari laboral, atesa la càrrega de treball que tenen aquests funcionaris. L’any 2016 s’ha realitzat un curs amb agents forestals de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears amb la intenció de coordinar accions mútues de protecció.

Per a l’any 2017 es preveu també l’organització d’un curs destinat als negocis i clubs d’immersions sub-marines destinat a la difusió de la necessitat de protegir els derelictes que rodegen l’illa de Menorca.

6.3.5 Camps de treball d’arqueologia

El Consell Insular de Menorca continuarà promocionant els camps de treball d’arqueologia, que són una bona base per als estudiants d’aquesta especialitat que volen tenir experiències pràctiques en l’excava-ció arqueològica, la realització de planimetries i el tractament de les restes mobles.


59

Es continuarà donant suport a la tasca començada al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, on treballen cada estiu joves dirigits per membres de l’Associació d’Amics del Museu de Menorca. Aquesta activitat proporciona també als estudiants un contacte amb diferents metodologies. A més, es converteix en un atractiu més de les persones que visiten el monument, que veuen com es fa una excavació arqueològica, i també fa avançar el coneixement que tenim del poblat en posar al descobert noves estructures.

El camp de treball impulsat per un equip de la Universitat de Boston (USA) i que s’ha desenvolupat durant anys a Torre d’en Galmés ha quedat interromput, tot i que es tornarà donar suport a aquesta iniciativa en cas que es reprengui.

Per la seva banda, des de fa uns anys, l’Associació Sa Nitja organitza a la ciutat i a la necròpolis de la ciutat romana de Sanitja, des d’abril a novembre, els seus camps de treball, en els quals participen prin-cipalment alumnes procedents de l’estranger.L’any 2015 es va iniciar un nou camp de treball internacional al poblat talaiòtic de Sa Cudia Cremada, denominat Sa Cudia Cremada Field School i dirigit per joves arqueòlegs menorquins. Aquest camp tin-drà continuïtat durant els propers anys.

Així mateix, l’any 2016 l’associació Tanyt ha iniciat una nova experiència, semblant a l’anterior, al jaci-ment arqueològic de So na Caçana i que també tindrà continuïtat durant els propers anys.

Excavació arqueològica a Sa Cudia Cremada (Maó). Foto: Sa Cudia Cremada Field School


60

6.3.6 Conveni SOIB-corporacions locals

L’any 2011 van quedar suspesos els convenis entre el SOIB i les corporacions locals que permetien a la nostra administració la contractació de persones aturades per a formar una brigada destinada al man-teniment de jaciments arqueològics. L’any 2015 la Conselleria de Treball del Govern de les Illes Balears va formalitzar una nova convocatòria i, malgrat que vam presentar un projecte, la nostra demanda de subvenció no fou atesa. Si s’obren noves convocatòries, continuarem presentant sol·licituds de subven-ció al SOIB en funció de la disponibilitat pressupostària.

Principalment ens centrarem en dos programes. El primer d’adequació de jaciments arqueològics per a les visites de turisme cultural, especialment els de la llista indicativa a la candidatura de la Menorca Ta-laiòtica a patrimoni mundial, amb la intenció de contractar i formar laboralment persones aturades amb especials dificultats per entrar en el mercat laboral que, d’aquesta manera, podrien adquirir habilitats noves i, en certa mesura, especialitzades. I, en el cas que la convocatòria ho permetés, un altre progra-ma seria de dinamitzadors del patrimoni històric, que ens permetria mantenir durant una bona part de l’any treballadors que acollirien els visitants dels centres culturals, els donarien informació i farien un seguiment del seu grau de satisfacció, a la vegada que es formarien en matèries relacionades amb el patrimoni històric i adquiririen experiència laboral, atès que s’adreçaria a joves procedents de l’Escola de Turisme o a llicenciats molt recents. Aquesta acció es durà a terme juntament amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca.


61

7. PROGRAMA DE SALVAGUARDA I DIFUSIÓ DE LA CULTURA POPULAR I DEL PATRIMONI IMMATERIAL La cultura popular i d’arrel tradicional ha d’estar present en les polítiques de patrimoni històric i cultural a fi de propiciar la salvaguarda i la difusió dels diferents elements que configuren el ric patrimoni immaterial de Menorca.

7.1 OBJECTIUS

Objectiu general

L’objectiu d’aquest programa és complir i fer complir la Llei de cultura popular i tradicional de les Illes Balears, llei que té com a missió protegir i impulsar els elements que configuren al patrimoni cultural im-material de Menorca. Amb aquest objectiu, el Consell Insular de Menorca vol donar suport a les entitats i associacions que treballen en l’àmbit de la cultura popular, assegurar el coneixement de la cultura d’arrel tradicional i dels elements del patrimoni immaterial de Menorca dins i fora del marc geogràfic de la co-munitat autònoma de les Illes Balears i complir amb el compromís adquirit per les reserves de biosfera de ser també preservadores de cultura i, per tant, elaborar sengles inventaris de patrimoni immaterial.


7.1.1 Identificar i conèixer l’estat dels béns immaterials de Menorca a fi de possibilitar-ne la protecció.7.1.2 Sistematitzar la informació sobre la cultura popular i el patrimoni immaterial de l’illa mitjançant la creació i el manteniment de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca7.1.3 Desplegar la Llei de cultura popular i tradicional de les Illes Balears.7.1.4 Fomentar l’estudi dels elements de la nostra cultura popular i tradicional.

7.2 MESURES

7.2.1 Incloure el treball de protecció i foment de la cultura popular i tradicional dins les tasques del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, amb la consegüent dotació de la infraestructura tecnològica i dels recursos humans que calguin en la mesura del que sigui possible.7.2.2 Potenciar un cens d’institucions i entitats relacionades amb la cultura popular i amb el patrimoni immaterial.7.2.3 Promoure un cens de béns materials i immaterials del patrimoni cultural popular com a eina imprescindible per poder conèixer els fons susceptibles de formar part d’aquest patrimoni.7.2.4 Promoure la declaració d’entitats relacionades amb la cultura popular i tradicional com d’interès cultural, com preveu la Llei de cultura popular i tradicional.

7.3. ACCIONS

7.3.1 Elaboració de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME)

D’acord amb el mandat de la Unesco a tots els territoris declarats reserva de biosfera, correspon al Consell Insular de Menorca, com a òrgan de gestió insular d’aquesta figura, elaborar l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME), el qual ha de constituir un inventari dels elements vius del


62

patrimoni immaterial de l’illa, a fi que les reserves de biosfera també esdevenguin preservadores de cultura. D’acord amb la proposta de la Unesco, l’IPCIME es dividirà en set àrees:

1. Activitats productives, processos i tècniques2. Creences, festes rituals i cerimònies3. Tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació4. Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals5. Manifestacions musicals i sonores6. Salut, alimentació i gastronomia7. Formes de sociabilitat col·lectiva i organització social

Per dur a terme aquest inventari, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) cedirà al Consell Insular el programa informàtic que han fet servir per elaborar l’inventari de les Terres de l’Ebre, que la Unesco ha agafat com a referència per a l’inventari de la resta de reserves de biosfera.

La realització de l’IPCIME anirà a càrrec d’un grup de treball integrat per membres de diversos departa-ments del Consell Insular (Servei de Política Lingüística i Cultura Popular, Servei de Patrimoni Històric, Agència de la Reserva de Biosfera), per representants de l’Institut Menorquí d’Estudis, pel representant del Consell Insular de Menorca a la Comissió de Toponímia de les Illes Balears i per la investigadora contractada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports per a l’elaboració d’una base de dades per a l’in-ventari de la cultura immaterial de Menorca.

Dins el 2016 s’ha constituït una comissió tècnica per iniciar els treballs de l’IPCIME, que s’encarregarà de determinar els béns que s’han d’inventariar dins cada una de les àrees. Participen en aquesta comissió diferents tècnics del Departament de Cultura i Educació del CIM, de la Reserva de Biosfera de Menorca, de l’Institut Menorquí d’Estudis i especialistes en la matèria. També s’han iniciat els contactes amb l’IRMU per a la cessió del programa informàtic i es participarà en unes jornades sobre inventaris de patrimoni immaterial que, organitzades per la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, tindran lloc a Formentera dins el mes de novembre.

Durant el 2017 es preveu que el Consell Insular de Menorca aprovi, per acord de Ple, la creació de l’In-ventari de Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). Així mateix, es durà a terme el treball de camp sobre els béns que es vulguin inventariar, s’elaboraran les fitxes de catalogació corresponents i s’introduirà tota la informació en la base de dades creada específicament per a aquest fi. La previsió és de poder inventariar un mínim de cinc béns per a cada àrea durant el 2017.

A partir del 2018 prosseguiran els treballs de catalogació de béns i d’introducció en l’Inventari de Patri-moni Cultural Immaterial de Menorca.

7.3.2 Elaboració de l’Inventari de Béns Mobles i Immobles de la Cultura Popular de Menorca

En compliment de la disposició addicional segona de la Llei de cultura popular i tradicional de les illes Ba-lears, en aquest període s’ha de treballar en la caracterització, l’homogeneïtzació i la fixació dels elements que han de configurar l’inventari, així com en el procediment per incorporar unitats a l’inventari insular.

Així, es dissenyarà la fitxa amb la informació mínima que s’haurà d’aportar de cada element de l’inven-tari, que es dividirà en els apartats següents:1. Béns immobles de caràcter etnològic: ponts de bens, pous de torn, forns de calç, molins de vent, etc.2. Béns mobles de festes tradicionals de l’illa: buldrafes, fabiols, carotes, etc.3. Béns mobles de festes cíviques i religioses: betlems, passos de Setmana Santa, vestimenta de les

confraries, etc.4. Gegants, capgrossos i diables


63

5. Instruments musicals6. Eines d’oficis artesanals7. Eines i ormeigs del camp8. Béns i ormeigs relacionats amb la pesca9. Vestimenta tradicional10. Joguines i objectes lúdics11. Col·leccions d’interès cultural Dins el 2017 es plantejarà en el si de la Comissió Assessora de Cultura Popular de Menorca l’elaboració d’aquest inventari.

7.3.3 Elaboració o actualització del Cens d’institucions i entitats relacionades amb la cultura popular i tradicional

La finalitat d’aquest cens és registrar totes les institucions, les entitats i els particulars que conservin, investiguin i difonguin els béns, tant de caire material com immaterial, de la nostra cultura popular i tradicional. Com que la cultura popular i tradicional és viva, les entitats i els particulars relacionats són canviants, per la qual cosa el cens s’haurà d’actualitzar anualment a fi que el CIM pugui tenir un coneixe-ment dels diferents grups, del seu treball i de les seves mancances.

Dins el 2016 s’actualitzarà el cens d’aquestes entitats.

7.3.4 Declaració de l’interès cultural per a entitats relacionades amb la protecció i el foment de la cultura popular

D’acord amb l’article 11 de la Llei de cultura popular i tradicional, el Govern de les Illes Balears ha de regular el procés de declaració d’interès cultural de les entitats dedicades a la protecció i el foment de la cultura popular.El Consell Insular, per la seva part, durant el període que abasta aquest pla ha de proposar l’inici de la tramitació administrativa de la declaració d’interès cultural per a les associacions i entitats menorqui-nes dedicades a la protecció i el foment de la cultura popular i tradicional que consideri mereixedores d’aquesta declaració.Durant els anys de vigència del Pla es preveu que el Consell Insular de Menorca creï, per acord de Ple, el Registre Insular d’Entitats d’Interès Cultural i aprovarà el Reglament sobre el procediment de declaració d’entitats d’interès cultural a l’illa de Menorca.

7.3.5 Declaració de festes d’interès cultural

D’acord amb l’article 5 de la Llei de cultura popular i tradicional, correspon a cada consell insular, amb l’informe previ del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, declarà festes d’interès cultural aquelles festes tradicionals pròpies dels diferents pobles de Menorca que tenguin es-pecial arrelament i rellevància en el territori.El Consell Insular de Menorca ha de reglamentar, per tant, durant el període que abasta aquest pla, el procediment per declarar festes d’interès cultural de l’illa.Dins el 2016 el Consell Insular de Menorca crearà, per acord de Ple, el Registre Insular de Festes d’In-terès Cultural i aprovarà el Reglament sobre el procediment de declaració de festes d’interès cultural a l’illa de Menorca.

A partir de 2017 s’estudiaran els casos de les festes tradicionals de Menorca en relació amb les quals es consideri convenient incoar el procediment per declarar-les d’interès cultural.


64

Imatge de les festes de Sant Joan de Ciutadella


65

7.3.6 Manteniment de la Comissió Assessora de Cultura Popular de Menorca

L’any 2001 es constituí la Comissió Assessora de Cultura Popular amb la finalitat de crear un àmbit de participació en la fixació i el desenvolupament de les polítiques de foment de la cultura popular.És objectiu d’aquest Pla insular de gestió del patrimoni històric mantenir aquesta Comissió Assessora, fonamental en l’elaboració i el desenvolupament de les polítiques sectorials en la matèria, la qual cosa passa per assegurar la seva vida regular, la seva influència en la presa de decisions, etc.Dins el 2016 s’ha constituït la Comissió Assessora de Cultura Popular de Menorca per a la legislatura 2015-2019, que es preveu que mantengui les reunions periòdiques adients per desenvolupar les seves funcions.

7.3.7 Foment de la glosa

Foment de l’ensenyament i divulgació de la glosa, tant escrita com improvisada, com a exponent de pri-mer nivell de la nostra cultura popular, a través de les actuacions següents que es duran a terme durant tot el període de vigència del Pla:

1. Manteniment de l’oferta de tallers de glosat a les escoles a través del programa Salut Jove i Cultura.2. Continuïtat de la convocatòria anual del Premi Josep Vivó de glosa escrita.3. Publicació de les gloses guanyadores i finalistes del Premi Josep Vivó.4. Continuïtat de la celebració institucional del denominat Glosat de la Diada, iniciat l’any 2000, dins

els actes de la festa de Sant Antoni, Festa del Poble de Menorca.5. Suport a la celebració de trobades de glosadors a Menorca.

7.3.8 Foment dels balls tradicionals

Un altre dels elements fonamentals en l’expressió pública de la cultura tradicional d’un país són els seus balls. En aquest sentit, durant el període de vigència del Pla, s’han de prioritzar les actuacions següents:

1. Consolidació del programa de Ballades a sa Plaça, amb el desplegament del conveni amb Femefolk.2. Consolidació de les ajudes al manteniment de les escoles de balls tradicionals mitjançant conveni

amb Femefolk.3. Suport a la investigació i divulgació del patrimoni menorquí de balls tradicionals mitjançant la

publicació o ajudes a l’edició d’estudis sobre aquest element de la cultura popular.

7.3.9 Foment de la cançó popular

La cançó popular s’ha de considerar igualment com a element fonamental que caracteritza la cultura d’un país; per la qual cosa cal promoure la recuperació i actualització de la música i la cançó popular a través de les actuacions següents, que es duran a terme durant tots els anys de vigència del Pla:

1. Suport als concerts de cançó popular a través del programa Menorca, Música i Teatre.2. Suport als treballs d’actualització del cançoner popular produïts per diferents grups musicals de l’illa.3. Suport als treballs d’investigació i divulgació sobre els instruments propis de la nostra música

popular i tradicional.

7.3.10 Foment de la rondallística

Durant els últims anys s’ha produït un increment més que perceptible de l’interès per la rondalla i el conte a Menorca. Són moltes les iniciatives que, sobre aquests components de la cultura popular, s’han generat a la nostra illa. Per tant, les actuacions que s’han de dur a terme en aquesta matèria han d’anar encaminades a consolidar-ne la recuperació i a donar vida a les nostres rondalles i contes.


66

Per tant, les actuacions que es duran a terme durant el període de vigència del Pla, encaminades a con-solidar-ne la recuperació i a donar vida a les nostres rondalles i contes, són les següents:

1. Desenvolupament d’un programa regular de sessions de contacontes i rondalles a les biblioteques públiques de Menorca amb la doble finalitat de promoure la cultura popular pròpia i fomentar la lectura.

2. Foment del coneixement i la creació de contes i rondalles entre els estudiants de secundària i batxi-llerat, a través de la convocatòria del Premi Francesc de Borja Moll de contes i rondalles, a fi que les noves creacions puguin arribar a formar part de la rondallística menorquina.

3. Suport a la publicació de reculls de rondalles de la nostra tradició.

7.3.11 Protecció i foment dels esports i jocs autòctons

Fins fa poc, activitats socials com són els jocs i els esports no eren considerats components importants de la cultura tradicional d’un país. Aquesta circumstància i la progressiva implantació dels denominats “esports de masses” han modificat la realitat dels jocs i els esports que abans podien identificar les comunitats humanes. Ara, tots consideram que els esports i els jocs propis d’una comunitat, exclusius d’aquesta, són també exponent i manifestació de cultura i identitat; fet que ha permès valorar costums que els anys havien deixat perdre.

Una política integral a favor de la cultura popular i tradicional ha de recollir, per força, actuacions con-cretes de foment d’aquests jocs, com ara:

1. Manteniment de les ajudes als esports autòctons: doma menorquina, trot, tir amb fona, joc maonès, joc de la bolla, vela llatina, truc, etc.

2. Consolidació de la presència dels jocs autòctons en el marc del programa Esport en l’Edat Escolar i en les activitats infantils i juvenils organitzades pel Consell Insular de Menorca: campaments, festes, jornades, etc.

3. Promoció dels jocs i els esports autòctons mitjançant la presència d’aquests en els actes de cele-bració de la Festa del Poble de Menorca.

4. Desenvolupament de programes de recuperació de jocs populars (Dins i fora, mèrvols, es Cuc, etc.) amb els centres de primària i de secundària.

5. Suport a la publicació d’estudis i treballs relacionats amb els jocs i els esports autòctons.6. Les actuacions 1, 2, 3 i 5 es duran a terme durant tot el període de vigència del Pla.

A part, l’actuació número 4 es proposa dur-la a terme dins el 2017 o 2018 incloent un taller específic sobre aquests jocs populars dins el programa Salut Jove i Cultura adreçat als centres d’ensenyament de l’illa.

7.3.12 Divulgació de la cultura popular i tradicional

Durant la vigència del Pla, el Consell Insular de Menorca ha de dur a terme les actuacions següents:

1. Divulgació tots els elements de la cultura popular i el patrimoni immaterial de Menorca a través del web de cultura popular creat el 2011 (www.culturapopularmenorca.cat), mitjançant el qual es dóna publicitat a les activitats programades per les diferents entitats menorquines relacionades amb les diferents manifestacions de la cultura popular i es divulga, a través dels seus continguts, el coneixe-ment del patrimoni immaterial de l’illa.

2. Suport a la investigació i la publicació de treballs sobre elements de la cultura popular encara poc estudiats.

3. Organització d’activitats de difusió dels béns del nostre patrimoni immaterial menys coneguts o en perill de desaparició.


67

7.3.13 Suport a l’activitat de les entitats i associacions que treballen en matèria de cultura popular

El Departament de Cultura i Educació, durant els anys de vigència del Pla, ha mantenir, i si és possible incrementar, les ajudes, via conveni o via subvenció, a les entitats dedicades a l’estudi, la salvaguarda i la promoció de la cultura popular i tradicional, entre les quals destaquen:

• Soca de Mots• Col·lectiu Folklòric de Ciutadella• Femefolk (Federació Menorquina de Grups Folklòrics)• Amics de la Mar de Menorca• Amics de la Mar-Port de Maó• Centre d’Estudis Locals - Fòrum Tercer Mil·lenni d’Alaior• Grup de Pessebristes de Maó• Associació Lithica• Coordinadora de Confraries• Colles de geganters i grallers• Colla de Diables de Maó• Colla de diables «Myotragus» de Ferreries• Associació de Rondallaires i Contacontes

7.3.14 Promoció d’activitats de caràcter general

En el període de vigència del Pla es preveuen, com a mínim, les actuacions següents:

1. Organització de jornades o diades de cultura popular a les diferents poblacions de l’illa.2. Manteniment del programa Menorca, Música i Teatre.3. Suport a l’organització de mostres de diferents manifestacions de la cultura popular: mostres gas-

tronòmiques, exposicions temàtiques (eines, vestimenta, maquetes, instruments, etc.), recreacions de festes o costums tradicionals (mesurades, bunyolades, menjades de llet espessa, porquejades, etc.), conferències, xerrades i debats, etc.

Dins el 2017 es reprendran les jornades o diades de cultura popular a Menorca, que no s’organitzen des del 2009.


68

8. CANDIDATURA DELS BÉNS ARQUEOLÒGICS DE L’ÈPOCA TALAIÒTICA DE MENORCA A PATRIMONI MUNDIAL

8.1 OBJECTIUS

Objectiu general

La declaració de la cultura talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial per la UNESCO és un dels objectius més importants que s’ha fixat el Departament de Cultura i Educació com a salt qualitatiu en la gestió integral del patrimoni històric de l’illa. Aquest objectiu ha comptat amb la unanimitat de tots els grups polítics de la institució menorquina des del primer moment que es va plantejar en la Secció d’Història i Arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis l’any 2006. Així mateix, compta amb l’adhesió de tots els ajuntaments de l’illa, amb dos acords favorables del Parlament de les Illes Balears i amb un ampli acord social dels menorquins i les menorquines. El bé seriat que s’ha inclòs ja en la Llista indicativa de patrimoni mundial de l’Estat espanyol està com-post per trenta-dos jaciments arqueològics representatius de la cultura talaiòtica menorquina. El 29 de gener de 2013 va suposar una gran passa endavant en la tramitació de l’expedient, quan el Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO aprovà la inclusió de la candidatura Cultura Talaiòtica de Menorca en la Llista indicativa de patrimoni mundial.Durant la legislatura 2011-2015 es va elaborar l’expedient de la candidatura. A l’inici de la legislatura 2015-2019, el MEC va remetre l’expedient al Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO. A finals de 2016 els béns que componen la llista indicativa seran avaluats per aquest organisme i s’espera que l’any 2017 finalment es declarin patrimoni mundial.Per poder passar amb èxit l’avaluació, l’any 2016 s’han extremat els esforços del Departament pel que fa a les tasques relacionades amb la conservació del bé seriat i la participació de la població, a la qual cosa s’ha dedicat un pressupost especial.

Cova de la necròpolis de Cala Morell (Ciutadella) inclosa a la candidatura de la Menorca Talaiòtica


69

Fins a aquest moment, els esforços divulgatius de la candidatura s’han centrat en la mateixa illa, però per a finals de l’any 2016 i durant tot el 2017 s’han d’estendre a fora de Menorca. En el cas de ser decla-rats, dins aquest mateix any es preveu concretar un òrgan de gestió futura en el qual també intervenguin el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments de l’illa.Però serà durant la vigència d’aquest pla de gestió que la candidatura serà avaluada i, si escau, aprovada la declaració de patrimoni mundial, la qual cosa significarà situar la riquíssima arqueologia menorquina dins el panorama mundial.


8.1.2 Mantenir i ampliar l’acord social envers la candidatura a patrimoni mundial de la cultura talaiòtica de Menorca. 8.1.3 Estendre el coneixement de la candidatura a les altres illes de l’arxipèlag balear i a la resta de l’Estat espanyol.8.1.4 Ampliar el coneixement de la candidatura arreu del món.8.1.5 Convertir la prehistòria de Menorca en un projecte educatiu insular.8.1.6 Implicar en la gestió dels béns arqueològics de la candidatura totes les administracions públiques de Menorca.8.1.7 Implicar en la gestió dels béns arqueològics de la candidatura el Govern de les Illes Balears.

8.2 MESURES

8.2.1 Implementar un pla de gestió dels 32 jaciments de la llista de la candidatura.8.2.2 Regular la relació del Consell Insular amb la propietat dels béns de la sèrie que són de titularitat privada.8.2.3 Facilitar l’accessibilitat a tots els jaciments de la sèrie.8.2.4 Mantenir la connexió entre les entitats, el Consell Insular i altres administracions a través de la Comissió Tècnica Assessora de la Candidatura.8.2.5 Incrementar les partides destinades a la conservació, el manteniment i la restauració dels béns que integren la candidatura. 8.2.6 Incrementar les partides destinades a la investigació i a la difusió dels béns que integren la candidatura.

8.3 ACCIONS

8.3.1 Manteniment de la Comissió Tècnica Assessora per al seguiment de la candidatura dels béns arqueològics de l’època talaiòtica de Menorca

El Ple del Consell Insular de Menorca, en la sessió de 20 de febrer de 2012, va acordar la creació d’una comissió assessora per al seguiment de la candidatura dels béns arqueològics de l’època talaiòtica de Menorca com a patrimoni de la humanitat. Aquesta Comissió, els membres de la qual són representatius de la societat menorquina, juntament amb el Comitè Tècnic que es deriva d’aquest òrgan, és un espai d’informació i debat en el qual s’han traçat les línies mestres de l’expedient i la seva posterior tramitació davant la UNESCO.Durant la vigència d’aquest pla es preveu mantenir el funcionament de la Comissió i del Comitè Tècnic.

8.3.2 Creació d’un sistema de participació de la propietat dels 32 béns de la candidatura en la seva gestió

La major part dels jaciments arqueològics de la llista seriada que és candidata són de titularitat privada.


70

L’any 2014 es van signar convenis amb l’objectiu d’establir la col·laboració entre el Consell Insular de Menorca i la propietat dels béns, en virtut dels quals s’autoritzava el CIM a desenvolupar actuacions complementàries encaminades a la millora de la gestió, la senyalització, la investigació, la informació, la difusió, el manteniment i l’accessibilitat del bé. La propietat també es comprometia a permetre l’ac-cés al bé, durant tot l’any, al públic en general, a informar el Consell Insular de qualsevol anomalia o problema que afectés la gestió del monument i a facilitar i prestar la seva col·laboració en tot allò que estigués al seu abast per a la consecució dels objectius del conveni. El Consell Insular, per la seva part, es comprometia a adoptar les mesures necessàries per a garantir la bona gestió del monument talaiòtic col·laborant en el manteniment i la neteja del monument i del seu accés, així com en la senyalització, en la instal·lació de plafons informatius i en totes les actuacions tendents a la millora del seu estat i coneixement. També es comprometia a respectar la condició de propietat privada dels terrenys on estan ubicats el béns i a consensuar les intervencions no previstes en els convenis abans de dur-les a terme.No obstant això, no es preveia cap element comú de participació en el desenvolupament general de la candidatura. Atesa aquesta circumstància, en aquest període de vigència del Pla de Gestió, la Comissió Tècnica Assessora per al seguiment de la candidatura dels béns arqueològics de l’època talaiòtica de Menorca es podrà veure ampliada ocasionalment pels representants de la propietat els jaciments que són privats.

8.3.3 Gestió dels béns inclosos en la llista de la candidatura

Tot i que el document de l’expedient de la nominació a la llista del patrimoni mundial indica les accions concretes que es preveuen realitzar, que es relacionen, en el capítol del Pla de gestió específic de la sèrie, pràcticament tots els jaciments arqueològics de la candidatura a patrimoni mundial formen part del grup de béns que el Consell Insular de Menorca i els ajuntaments de l’illa gestionen directament. És per aquest motiu que les accions que s’han portat a terme l’any 2016 i les que es preveuen realitzar durant el període de vigència del Pla, ja estan expressades als apartats 4.5 i 5.6, d’actuacions sobre els béns integrants de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

8.3.4 Sistema informatitzat d’interpretació de la sèrie

En el decurs de la vigència del present Pla de Gestió s’ha d’implementar un sistema informatitzat d’in-terpretació de la sèrie de jaciments de la candidatura. L’any 2015 es va adquirir una taula d’interpretació interactiva al Museu de Menorca a la qual li manca el software, qüestió que s’ha de solucionar abans de l’obertura del museu després de les obres de condicionament i s’ha d’implementar al Museu Municipal de Ciutadella des Bastió de sa Font. Altres accions que s’han realitzat durant el 2016 en aquest sentit es concreten en la col·laboració del Consell Insular amb dues iniciatives privades: una és la implementació d’un sistema d’audioguia per als jaciments que compten amb caseta de recepció de visitants, i l’altra l’elaboració d’una aplicació de realitat augmentada per al jaciment de Torretrencada.

8.3.5 Millora de l’accessibilitat de les visites als jaciments arqueològics de la sèrie a les persones amb dificultats de mobilitat.

Els jaciments arqueològics de la sèrie candidata a patrimoni mundial es troben situats a zones rurals, alguns d’ells amb una orografia complicada, però això no és excusa perquè no puguem fer passes i avançar a facilitar-ne la visita a totes les persones i de totes les etats, és per aquest motiu que s’està tre-ballant en un pla de millora de l’accessibilitat per a persones amb dificultats de mobilitat, fins a arribar a elaborar, a la finalització del període de vigència del pla, una ruta de jaciments arqueològics accessibles. A efectes pràctics, es començarà l’any 2017 pels jaciments de Trepucó i la Naveta des Tudons, que ens donaran la pauta de com intervenir en la resta.

Paral·lelament es treballarà per facilitar les visites, també, a les persones amb altres tipus de handicaps, com poden ser problemes de visió i d’oïda, a través de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.


71

8.3.6 Rehabilitació dels camins d’accés a jaciments arqueològics de la sèrie

La situació de la major part dels jaciments en zones agrícoles ocasiona que els camins d’accés siguin sense asfaltar, de manera que es deterioren amb les inclemències del temps o també a causa del pas de maquinària i camions. És per aquest motiu que l’any 2017 es rehabilitaran els camins de Son Mercer de Baix, de Torrellafuda i del promontori de Cala Morell.

8.3.7 Actuacions de difusió de la Menorca Talaiòtica

1. Al llarg de l’any 2016 s’han dut a terme les activitats de difusió de la candidatura següents:

a) Àmbit insular• Presència a les revistes locals• Retolació exterior de dos autobusos de línia• Instal·lació de tanques publicitàries per atreure visitants a la Naveta des Tudons, Torre d’en Galmés

i Trepucó• Instal·lació d’opis (cartells retroil·luminats) a les parades de busos per donar a conèixer la candidatura• Activitats didàctiques a centres educatius (durant tot el curs les han realitzades uns 500 alumnes

de 1r de l’ESO• Exposició sobre la Menorca Talaiòtica al Museu de Menorca, a la sala de Sant Diego d’Alaior i al

Museu de Ciutadella, amb l’edició de llibrets de l’exposició en català, castellà i anglès• Programa d’activitats «Som Talaiòtics? Viure a Menorca abans i ara», que inclou excursions con-

ferències i activitats infantils.• Cicle de conferències «Què significa ser patrimoni mundial?», a càrrec de representants d’altres in-

drets de l’Estat que ja han aconseguit ser patrimoni mundial, en col·laboració amb l’Ateneu de Maó• Estrena de l’obra musical Nura i els titans de la pedra, composició original de Mario Errea inspirada

en la Menorca Talaiòtica, el 16 de gener de 2016• Concerts de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears a Montefí i Torre d’en Galmés• Edició d’un calendari sobre la Menorca Talaiòtica• Visites guiades a jaciments arqueològics, destinades a la ciutadania menorquina• Concurs de preguntes sobre la Menorca Talaiòtica a la revista Àmbit per tal d’impulsar els menorquins

a visitar els jaciments• Programa mensual a la Cadena Cope Menorca• Col·laboració amb el suplement educatiu «Xoc», del diari Menorca, que cada setmana publica la

fitxa d’un jaciment arqueològic de la candidatura• Curs a la UIMIR relatiu al patrimoni mundial• Col·locació de butlletes d’adhesió a la candidatura, i urnes, a ajuntaments, biblioteques, museus i

jaciments arqueològics• Exposició i xerrades del cicle «Tres moments crucials de la recerca arqueològica a Menorca» a les

biblioteques de Maó i Ciutadella

b) Àmbit autonòmic• Campanya de difusió centrada en la projecció d’un espot a les sales de cinema de tota la comunitat

autònoma, coincidint amb l’estrena de la darrera entrega de Star Wars• Concurs radiofònic a IB3, amb accions de difusió vinculades que el guanyadors desenvolupen a

diferents indrets patrimonials significatius de l’Estat• Emissió d’un reportatge de 10 minunts de durada, al Canal 4.

c) Àmbit estatal• Publicació d’un reportatge a la revista Historia y Vida• Publicació d’un reportatge a la revista Azul Marino• Publicació d’un reportatge a la revista Enigmas• Conveni de col·laboració amb l’equip de bàsquet de Sant Lluís, pel qual a cada partit es penja una


72

pancarta amb el logo de la candidatura, es fa una fotografia amb l’equip rival fent el gest identificatiu de la candidatura i els entreguen una guia de la Menorca Talaiòtica

• Recuperació de la Trobada Nacional de Fotògrafs «Menorca a la Vista», que el 2016 ha tingut com a tema central la Menorca Talaiòtica

• Curs a la UNED relatiu a la prehistòria de Menorca, que es va poder seguir en línia des d’altres indrets• Xerrada sobre la candidatura de la Menorca Talaiòtica a la Universitat d’Alacant• Jornada sobre la Menorca Talaiòtica a la Universitat Catalana d’Estiu• Creació d’un grup de personatges rellevants de l’àmbit de l’arqueologia i la cultura en general, en

l’àmbit estatal, que donin suport a la candidatura menorquina

d) Àmbit internacional• Presència específica de la Menorca Talaiòtica a FITUR• Intensificació de la presència a les xarxes socials (facebook, twitter) incloent-hi la traducció a l’an-

glès de tots els textos• Publicació d’un reportatge sobre la candidatura a la revista Patrimonio Mundial, publicació que

s’edita en castellà, anglès i francès

e) Altres actuacions• Adaptació de la pàgina web per millorar-ne la visualització des de dispositius mòbils• Ampliació dels continguts de la pàgina web• Creació d’una audioguia per als jaciments (iniciativa privada amb el suport del Consell Insular)

2. Per a l’any 2017 es preveuen les activitats de difusió de la candidatura següents:• Presència a les revistes locals• Retolació exterior de dos autobusos de línia• Instal·lació de tanques publicitàries per atreure visitants a la Naveta des Tudons, Torre d’en Galmés

i Trepucó• Instal·lació d’opis (cartells retroil·luminats) a les parades de busos per donar a conèixer la candidatura• Activitats didàctiques a centres educatius• Programa d’activitats «Som Talaiòtics? Viure a Menorca abans i ara», que inclourà excursions con-

ferències i activitats infantils• Continuació del cicle de conferències «Què significa ser patrimoni mundial?», a càrrec de represen-

tants d’altres indrets de l’Estat que ja han aconseguit ser patrimoni mundial, en col·laboració amb l’Ateneu de Maó

• Edició d’un calendari sobre la Menorca Talaiòtica• Visites guiades a jaciments arqueològics, destinades a la ciutadania menorquina• Concurs de preguntes sobre la Menorca Talaiòtica a la revista Àmbit, per impulsar els menorquins

a visitar els jaciments• Col·locació de butlletes d’adhesió a la candidatura, i urnes, a ajuntaments, biblioteques, museus i

jaciments arqueològics• Publicació de reportatges a revistes de difusió especialitzades • Intensificació de la presència a les xarxes socials (facebook, twitter) incloent-hi la traducció a l’an-

glès de tots els textos• Ampliació dels continguts de la pàgina web• Exposició itinerant a escala estatal (Madrid, València, Barcelona, Palma) sobre la Menorca Talaiòtica• Desenvolupament d’una línia de marxandatge amb el logo de la Menorca Talaiòtica• Invitació als representants de la candidatura d’Antequera perquè visitin Menorca i després donin a

conèixer la nostra candidatura a Antequera• Col·laboració amb la Fundació de Foment del Turisme: a banda de la ja esmentada presència a

FITUR de la Menorca Talaiòtica, es buscarà la participació d’ASHOME en la promoció de la candida-tura mitjançant l’apadrinament de jaciments, la difusió de marca, etc.


73

Muntatge de l’exposició “La arquitectura talayótica en la Prehistoria de Menorca” al Museu Regional de la Comunitat de Madrid

3. Altres actuacions previstes a llarg termini són:

• Creació d’un Centre d’Interpretació de la Menorca Talaiòtica a les cases de Binicodrell (es Migjorn Gran), propietat de l’ajuntament i actualment pendents de rehabilitació i definició de l’ús

• Creació d’un òrgan de gestió de la sèrie de béns de la Menorca Talaiòtica quan s’hagi produït la declaració.


74

ANNEX 1

PRESSUPOST DE LES ACCIONS PREVISTES EN EL V PLA DE GESTIÓ

Aquest pressupost es nodreix dels programes següents del pressupost del Consell Insular de Menorca per a l’any 2016 i la previsió per a l’any 2017.

Programa 2016 201733000 Gestió administrativa 150.649,62 € 151.449,62 €33600 Patrimoni Històric 815.584,93 € 933.564,93 €33200 Patrimoni documental i biblioteques 386.502,76 € 423.502,76 €33210 Biblioteca Pública i Arxiu Històric 178.569,00 € 178.569,00 €33300 Museu de Menorca 200.815,00 € 200.815.00 €33400 Creació i promoció cultural 751.542,36 € 933.542,36 €

Les quantitats referides a l’anualitat de 2017 del quadre són únicament de caràcter de previsió perquè el pressupost de la institució no s’ha aprovat.

Els apartats que no tenen expressada la quantitat econòmica és perquè la despesa està integrada en el pressupost general, és a dir que l’acció la realitzen els mateixos funcionaris de la institució, en aquest cas s’indica que és Capítol 1 del CIM.

En el cas d’accions que depenen d’altres entitats o administracions diferents del Consell Insular de Me-norca només s’indica qui és el responsable de dur-la a terme.

Les quantitats relatives a 2016 són reals, so obstant, els imports per a l’any 2017 i 2018 només s’indi-quen en cas que la quantitat ja estigui compromesa pressupostàriament o es disposi de la informació sobre el seu cost.


PROGRAMA PER A LA MILLORA DE L’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

ACCIONS

2.3.1 Incorporar nova documentació i/o dades que completin i millorin el registre informatitzat dels béns d’interès cultural

2016 2017 2018Capítol 1 CIM Capítol 1 CIM Capíto 1 CIM


75

2.3.2 Actualitzar i millorar el suport informàtic de la base de dades de gestió del patrimoni històric i la seva incorporació al SIG del CIM

2016 2017 2018Capítol 1 CIM Capítol 1 CIM Capítol 1 CIM

2.3.3 Tramitar nous expedients de declaració de BIC


2.3.4 Ampliar el Catàleg Insular del patrimoni històric


2.3.5 Corregir el sistema de coordenades cartogràfiques


2.3.6 Completar les cartes arqueològiques existents


2.3.7 Mantenir la informació gràfica i fotogràfica dels béns del patrimoni històric de Menorca


2.3.8 Inventaris i catàlegs de grups específics de béns integrants del patrimoni històric

2016 2017 2018Capítol 1 CIM Capítol 1 CIM Capítol 1 CIMCol·lecció Benet Mercadal: 5.000 € Criteris patrimoni marítim: 5.000 €

2.3.9 Inventariar el patrimoni immaterial de Menorca

2016 2017 2018Capítol 1 CIM 10.000 (veure 7.3.1)

2.3.10 Continuar l’elaboració de la Carta Arqueològica Submarina de Menorca

2016 2017 20186.000 € 6.000 € 6.000 €

2.3.11 Tramitar les delimitacions dels entorns de protecció de béns d’interès cultural declarats per manament legal



76

2.3.12 Comissió Mixta amb l’Església Catòlica

2016 2017 2018Capítol 1 CIM (veure 4.3.2) Capítol 1 CIM (veure 4.3.2) Capítol 1 CIM (veure 4.3.2)

2.3.13 Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric del Port de Maó i la Cala de Sant Esteve

2016 2017 201820.000 € 20.000 € 20.000 €

2.3.14 Junta Interinsular del Patrimoni Històric


2.3.15 Junta Interinsular de Museus


2.3.16 Gestionar la Comissió Tècnica Insular de Museus de Menorca


2.3.17 Elaborar i aprovar el Reglament de Museus de Menorca


2.3.18 Elaborar les taules d’avaluació de fons dels arxius de Menorca

2016 2017 2018Capítol 1 CIM Capítol 1 CIM (veure 4.3.2) Capítol 1 CIM (veure 4.3.2)

2.3.19 Implementació dels protocols de gestió de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca


2.3.20 Coordinació amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca


2.3.21 Comissió Assessora d’Arts Visuals



77

PROGRAMA DE PROTECCIÓ I SALVAGUARDA DEL PATRIMONI HISTÒRIC

ACCIONS

3.3.1 Lluitar contra l’espoli


3.3.2 Sistema de vigilància dels béns integrants del patrimoni històric


3.3.3 Cooperar amb els cossos i forces de seguretat


3.3.4 Redactar un protocol de pautes d’actuació immediata davant l’espoli


3.3.5 Mantenir campanyes de conscienciació per a la lluita contra l’espoli de tota mena

2016 2017 2018 Cartells no pujar als monuments Manual Bones Pràctiques 10.259,39 € 1.040 €

3.3.6 Inspecció de Patrimoni Històric


3.3.7 Resoldre expedients en matèria de patrimoni històric


3.3.8 Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric


3.3.9 Comissió Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella



78

3.3.10 Designar els centres museístics on s’han de dipositar els béns mobles procedents d’intervencions arqueològiques, dipòsits o troballes casuals


3.3.11 Valorar la reubicació dels fons documentals de l’Arxiu Històric de Menorca i de l’Arxiu Històric de l’ajuntament de Maó i l’arxiu d’Imatge i So de Menorca


PROGRAMA DE CONSERVACIÓ, RESTAURACIÓ I ADEQUACIÓ PER A LA VISITA DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA

ACCIONS

4.3.1 Conveni entre el CIM i els ajuntaments de Menorca per a la neteja, manteniment i senyalització dels monuments de les rutes de Menorca Cultural

2016 2017 2018CIM: 66.138 € CIM: 66.138 € CIM: 66.138 €Ajuntaments: 32.796,30 € Ajuntaments: 32.796,30 € Ajuntaments: 32.796,30 €

4.3.2 Conveni amb l’Església catòlica

2016 2017 201830.000 € 35.000 € 35.000 €

L’Església Catòlica aporta la resta del valor de les restauracions que s’acorda realitzar anualment a la Comissió Mixta.

4.3.3 Convocatòria d’ajuts a la restauració de béns del patrimoni històric

2016 2017 201840.000 € 40.000 € 40.000 €

4.3.4 Digitalització dels fons bibliogràfics de caràcter històric


4.3.5 Digitalització de la premsa menorquina



79

4.3.7 Gestió de l’1% Cultural


4.3.8 Gestió de l’impost de turisme sostenible 2016 2017 2018Capítol 1 CIM Capítol 1 CIM Capítol 1 CIM

4.3.9 Consorci del Museu Militar de Menorca i del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i la Cala de Sant Esteve.

2016 2017 20188.629,79 € 22.500 €

També aportacions del Consorci i de l’Ajuntament des Castell per a l’habilitació per a la visita dels túnels de la Guerra Civil des Castell.


4.4.1 Restauració del pont del Camí d’en Kane en el tram de Binimoti

2016 2017 2018 Sense valorar Sense valorar

4.4.2 Restauració del mosaic de la Basílica des Fornàs de Torelló (Maó)

2016 2017 2018Ministeri d’Educació, Ministeri d’Educació, Cultura i Esports Cultura i Esports 4.4.3 Fort Marlborough (Es Castell)

2016 2017 201820.624,65 € 10.000 € 10.000 €

4.4.4 Torre de defensa de Fornells (Es Mercadal)

2016 2017 2018 10.000 € 10.000 €

4.4.5 Castell de Sant Nicolau (Ciutadella)

2016 2017 2018Ajuntament de Ciutadella Ajuntament de Ciutadella Ajuntament de Ciutadella

4.4.5 Castell de Sant Felip (Es Castell)

2016 2017 2018 4.000 €

Aportacions del Consorci del patrimoni militar del Port de Maó i es Castell


80

4.4.6 La Mola (Maó)

2016 2017 2018Consorci Patrimoni Militar Consorci Patrimoni Militar

Aportacions del Ministeri d’Educació i Cultura per a rehabilitacions a la Mola; aportacions de l’Església ortodoxa russa per a l’obelisc commemoratiu del cementeri; aportacions de Cordial Hoteles.


2016 2017 2018 5.000 € 10.000 €

4.4.8 Basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló (Maó)

2016 2017 2018Veure 4.3.1 Veure 4.3.1

4.4.9 Basílica paleocristiana de l’Illa del Rei (Maó)

2016 2017 2018 Pendent conveni

4.4.10 Ciutat romana de Sanitja

2016 2017 2018Sa Nitja Gestió Patrimoni Med Sa Nitja Gestió Patrimoni Med

4.4.11 Nínxols de Cala’n Forcat (Ciutadella)

2016 2017 2018 Conveni SOIB. Veure 6.3.6

4.4.12 Naveta de Cotaina

2016 2017 2018 Conveni SOIB Veure 6.3.6

4.4.13 Naveta de Torrellisar

2016 2017 2018 Conveni SOIB Veure 6.3.6

4.4.14 Restauració de la torre de defensa de Rambla o sa Torreta (Maó)

2016 2017 2018 187.510,46 €

Sol·licitat a la convocatòria del Pla de l’Impost de turisme sostenible 2016


81

4.4.15 Restauració de la torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal)

2016 2017 2018 250.116,41

Sol·licitat a la convocatòria del Pla de l’Impost de turisme sostenible 2016

4.4.16 Pedreres de S’Hostal (Ciutadella)

2016 2017 2018Capítol 1 CIM Capítol 1 CIM

4.4.17 Castell de Santa Àgueda (Ferreries)

2016 2017 2018 118.089,59 €

Sol·licitat ajut a Fons Feder i a Pla de l’Impost de turisme sostenible 2016.

4.4.18 Restauració del Convent de Sant Diego (Alaior)

2016 2017 2018 CIM 60.000 €

També aportacions de l’ATB

4.5 ACTUACIONS SOBRE ELS BÉNS INTEGRANTS DE LA CANDIDATURA DE LA MENORCA TA-LAIÒTICA A PATRIMONI MUNDIAL

4.5.1 Hipogeus de Biniai Nou (Maó)

2016 2017 2018 5.000 € 5000 €

S’estudiarà la manera d’habilitar l’accés al monument amb un aparcament associat encara per valorar.

4.5.2 Navetes de Rafal Rubí (Alaior)

2016 2017 2018500 € 5.000 € 5.000 €

S’estudiarà la manera d’habilitar l’accés al monument amb un aparcament associat encara per valorar.

4.5.3 Naveta des Tudons (Ciutadella)

2016 2017 2018 27.365,78 €


82

4.5.4 Poblat talaiòtic de Montefí (Ciutadella):


4.5.5 Poblat talaiòtic de Torrellafuda (Ciutadella):

2016 2017 20181.100 € 8.927,30 €

4.5.6 Poblat talaiòtic de Sant Agustí (Es Migjorn Gran)

2016 2017 20186.812,47 € Conveni SOIB. Veure 6.3.6

4.5.7 Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior) 2016 2017 20187513,36 € Conveni SOIB. Veure 6.3.6


2016 2017 2018 Conveni SOIB. Veure 6.3.6


2016 2017 2018Talatí de Dalt SRM Talatí de Dalt SRM Talatí de Dalt SRM


2016 2017 2018Associació Tànyt Associació Tanyt


2016 2017 20184.704,17 € 5.596,80 €

4.5.12 Poblat Talaiòtic de Torretrencada (Ciutadella)

2016 2017 2018600 €

Gestió a càrrec de Torretrencada SRM

4.5.13 Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort (Alaior)

2016 2017 2018900 €


83

Gestió a càrrec de Fundació de les Illes Balears


2016 2017 20182.272,66 € 20.000 €

4.5.15 Necròpolis de Cala Morell (Ciutadella)

2016 2017 2018173,03 € 5.000 €

També Conveni SOIB, veure 6.3.6

4.5.16 Sepulcre de Ses Roques Llises (Alaior)

2016 2017 20181.123, 64 €

4.5.17 Monument de na Comerma de sa Garita (Alaior)

2016 2017 2018 Conveni SOIB, veure 6.3.6

4.5.18 Poblat talaiòtic de Sa Torreta de Tramuntana (Maó)

2016 2017 2018 Conveni SOIB, veure 6.3.6


2016 2017 20183.202 €

També Cornia Nou SRM

4.5.20 Poblat talaiòtic de Torellonet Vell (Maó)

2016 2017 20186.812,47 €

4.5.21 Torrellisar (Alaior)

2016 2017 2018Dins contractació de neteges


84

PROGRAMA D’INVESTIGACIÓ I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA

ACCIONS

5.3.1 Convocar ajuts per a la investigació científica

2016 2017 201820.000 € 20.000 €

5.3.2 Convocar ajuts per a les intervencions arqueològiques

2016 2017 201860.000 € 60.000 €

5.3.3 Crear un web per penjar les memòries d’investigació arqueològica

2016 2017 2018 Capítol 1 CIM

5.3.4 Realitzar exposicions temporals sobre l’arqueologia urbana a partir del material recuperat a les excavacions d’urgència a Maó i Ciutadella

2016 2017 2018 Sense valorar

5.3.5 Realitzar exposicions temporals sobre arqueologia d’època talaiòtica

2016 2017 201898.650 €

En el marc de la Candidatura Menorca Talaiòtica. Amb Col·laboració de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports (Arquitectura Talaiòtica), La Caixa (L’illa dels talaiots) i l’Ajuntament de Maó (Desente-rrant el passat. Cornia Nou)

5.3.6 Difusió dels centres d’interès patrimonial de Menorca

2016 2017 2018Fundació Foment del Turisme Fundació Foment del Turisme Fundació Foment del Turisme

5.3.7 Web de Menorca Cultural


5.3.8 Estudi sobre indicadors en l’àmbit de la cultura

2016 2017 2018 5.000 €

5.3.9 Jornades de Patrimoni Històric de Menorca

2016 2017 2018 3.000 €


85

5.3.10 Premi M. Lluïsa Serra

2016 2017 2018 1.000 €

5.3.11 Jornades de Patrimoni Europeu

2016 2017 2018700 € 700 €

5.3.12 Fons d’art del Consell Insular de Menorca

2016 2017 20186.183,74 €* 8.000 €

*Exposició Pilar Perdices amb col·laboració també de l’Ajuntament de Maó.

5.3.13 Edició de publicacions sobre béns del patrimoni històric


5.3.14 Edició de guies, fulls de mà i altres elements de difusió sobre centres de visita cultural

2016 2017 201810.000 € 10.000 € 10.000 €

5.3.15 Trasllat de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca


5.3.16 Web de recursos bibliogràfics


5.3.17 Catàleg bibliogràfic de Menorca

2016 2017 2018Capítol 1 del CIM Capítol 1 del CIM Capítol 1 del CIM

5.3.18 Recursos fotogràfics accessibles


5.3.19 VII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears

2016 2017 2018900 € 6.000 €


86

5.3.20 Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental

2016 2017 2018 20.000 €

5.3.21 III Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial

2016 2017 2018 5.000 € Sense valorar

5.3.22 Adhesió a la candidatura internacional de la Pedra en Sec per formar part de la Llista representativa de la UNESCO de patrimoni cultural immaterial de la humanitat


5.3.23 Congrés Mundial de la Pedra en Sec


5.3.24 Xarxa Insular de Museus


5.3.25 Mapa Museístic Insular


5.3.26 Estudis de Públic


5.4 ACTUACIONS SOBRE ELS BÉNS HISTÒRICS I CENTRES PATRIMONIALS

5.4.1 Museu de Menorca (Maó)

2016 2017 2018200.815,00 € 200.815,00 €

5.4.2 Centre d’Art i d’Història Hernández Sanz (Maó)

2016 2017 201860.000 € 60.000 € 60.000 €

5.4.3 Museu Municipal de Ciutadella des Bastió de sa Font

2016 2017 2018Ajuntament de Ciutadella Ajuntament de Ciutadella Ajuntament de Ciutadella


87

5.4.4 Museu Diocesà (Ciutadella)

2016 2017 2018Bisbat de Menorca Bisbat de Menorca Bisbat de Menorca

5.4.5 Museu Militar (Es Castell)

2016 2017 2018Consorci Museu Militar Consorci Museu Militar

5.4.6 Convent de Sant Diego

2016 2017 2018Agència turisme de Balears Agència Turisme de Balears 5.4.7 Arxiu Històric i Biblioteca Pública de Maó

2016 2017 2018178.569 € 178.569 € 178.569 €



2016 2017 2018Associació Líthica Associació Líthica Associació Lítihica

5.5.2 Xarxa Municipal des Mercadal

2016 2017 2018Ajuntament des Mercadal Ajuntament des Mercadal Ajuntament des Mercadal

5.5.3 Sa Farinera de S’Arangí (Es Mercadal)

2016 2017 2018Sense valorar Sense valorar

5.5.4 Molí de Dalt de Sant LLuís

2016 2017 2018Ajuntament de Sant Lluís Ajuntament de Sant Lluís Ajuntament de Sant Lluís

5.5.5 Assentament romà de Sanitja (Es Mercadal)

2016 2017 2018Veure 5.3.2


2016 2017 2018Veure 5.3.2


88

5.5.7 Cova de Biniedrís (Alaior)

2016 2017 2018Veure 5.3.2

5.5.8 Derelicte de Binisafúller (Sant Lluís)

2016 2017 2018Veure 5.3.2

5.5.9 Derelicte de Cavalleria (Es Mercadal)

2016 2017 2018Sense valorar Sense valorar

5.5.10 Port de Maó

2016 2017 2018Autoritat Portuària Autoritat Portuària Autoritat Portuària


5.5.1 Poblat talaiòtic de Sant Agustí (Es Migjorn Gran)

2016 2017 2018Veure 5.3.2


2016 2017 2018Veure 5.3.2


2016 2017 2018Universitat de Granada Universitat de Granada


2016 2017 2018Veure 5.3.2


2016 2017 2018Veure 5.3.2


89


2016 2017 2018Veure 5.3.2

5.5.7 Poblat talaiòtic de Sa Cudia Cremada (Maó)

2016 2017 2018Veure 5.3.2





5.5.10 Poblat talaiòtic de Torre Llafuda (Ciutadella)

2016 2017 2018Universitat de Barcelona

5.5.11 Es Castellàs des Caparrot de Forma (Maó)


PROGRAMA DE FORMACIÓ

ACCIONS

6.3.1 Programa Salut Jove i Cultura

2016 2017 20183.000 € 4.000 €

6.3.2 Edició de nou material didàctic


6.3.3 Curs per a guies turístics

2016 2017 2018 Agència Turisme Balears

6.3.4 Curs d’agent per a la protecció del patrimoni històric

2016 2017 2018Capítol 1 CIM


90

6.3.5 Camps de treball d’arqueologia

2016 2017 2018Veure 5.3.2

6.3.6 Conveni SOIB-corporacions locals

2016 2017 201813.815,27 € 61.610,58 €

Conveni amb SOIB

PROGRAMA DE SALVAGUARDA I DIFUSIÓ DE LA CULTURA POPULAR I DEL PATRIMONI IMMATERIAL

ACCIONS

7.3.1 Elaboració de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME)

2016 2017 2018 20.000 €

Col·labora Agència Reserva de la Biosfera

7.3.2 Elaboració de l’Inventari de Béns Mobles i Immobles de la Cultura Popular de Menorca


7.3.3 Elaboració o actualització del Cens d’institucions i entitats relacionades amb la cultura popular i tradicional


7.3.4 Declaració de l’interès cultural per a entitats relacionades amb la protecció i el foment de la cultura popular


7.3.5 Declaració de festes d’interès cultura


7.3.6 Manteniment de la Comissió Assessora de Cultura Popular de Menorca



91

7.3.7 Foment de la glosa

2016 2017 20181.200 € 1.200 € 1.200 €

7.3.8 Foment dels balls tradicionals

2016 2017 20185.500 € 5.500 € 5.500 €

7.5.9 Foment de la cançó popular


7.3.10 Foment de la rondallística


7.3.11 Protecció i foment dels esports i jocs autòctons


7.3.12 Divulgació de la cultura popular i tradicional


7.3.13 Suport a l’activitat de les entitats i associacions que treballen en matèria de cultura popular


7.3.14 Promoció d’activitats de caràcter general

2016 2017 2018 8.000 €

CANDIDATURA DELS BÉNS ARQUEOLÒGICS DE L’ÈPOCA TALAIÒTICA DE MENORCA A PATRIMONI MUNDIAL

ACCIONS

8.3.1 Manteniment de la Comissió Tècnica Assessora per al seguiment de la candidatura dels béns arqueològics de l’època talaiòtica de Menorca.



92

8.3.2 Creació d’un sistema de participació de la propietat dels 32 béns de la candidatura en la seva gestió

2016 2017 2018 Capítol 1 CIM Capítol 1 CIM

8.3.4 Gestió dels béns inclosos en la llista de la candidatura


8.3.5 Sistema informatitzat d’interpretació de la sèrie

2016 2017 20181.996.50 € Sense valorar

8.3.6 Facilitar l’accessibilitat de les visites als jaciments arqueològics de la sèrie per a persones amb dificultats de mobilitat.


8.3.7 Rehabilitacions dels camins d’accés a jaciments arqueològics de la sèrie

2016 2017 2018 75.310,29 €

8.3.8 Actuacions de difusió de la Menorca Talaiòtica

2016 2017 2018150.000 € 120.000 € Sense valorar

v pla insular de gestiÓ del patrimoni histÒric · abast. un coneixement més gran dels béns ens...

Documents