fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.514

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

16 de juliol de 2017 Diumenge XV durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Els quatre valors

En una plaça d’Atenes es trobava un dia un home que vivia de l’endevinació. Un altre se li va acostar, pretenent burlar-se’n

mitjançant una astúcia. Portava un ocellet a la mà tancada i el va posar a prova: «Porto un ocell a la mà. Si vostè en sap tant, digui si està viu o mort.» Si hagués dit «viu», hauria premut més la mà i l’ocell apareixeria mort, i a l’inrevés, si la resposta hagués estat «mort», obriria la mà i sortiria volant. L’endeví va contestar: «L’ocell està com tu vulguis, viu o mort.»

Com l’ocell d’aquell home, el nostre destí és a les nostres mans. Hi ha molts factors que determinen la nostra vida, però els que pesen més són les nostres decisions pròpies, i això és així perquè les persones posseïm alguna cosa intangible molt important: la llibertat. Sí, tenim el futur a les nostres mans. En contra del determinisme, l’Església sempre ha considerat que gaudim d’un do, un valor que és la llibertat, «un signe eminent de la nostra imatge divina», com diu el Concili Vaticà II.

Al costat de la llibertat, la doctrina social de l’Església destaca tres valors més: la veritat, la justícia i la caritat.

La veritat és el fonament no sols de tot coneixement sinó també de les relacions interpersonals i socials. El dimoni té per sobrenom «pare de la mentida», i és que no hi ha res que ens allunyi més de Déu i dels altres com mentir, actitud que no perd actualitat a jutjar per la creació del terme postveritat amb què es designa l’alteració de la veritat amb la finalitat de tergiversar l’opinió pública sobre un fet.

La justícia es basa en la dignitat i el dret de les persones, que són anteriors a qualsevol altra consideració. Per exemple, en les relacions laborals, rebre el salari just no pot dependre de la llei de l’oferta i la demanda, o de la voluntat d’enriquiment de l’empresari. És un altre pilar de la civilització. Si els grecs van ensenyar a buscar la veritat, els romans ens van llegar la justícia.

I al costat d’aquests valors, en ser cristianitzats, hi ha l’amor, la caritat que els complementa i supera tots. Sense amor als altres, la temptació seria imposar la veritat en comptes de proposar-la, la llibertat podria convertir-se en llibertinatge egoista i la justícia en una aplicació freda de les lleis sense tenir en compte el valor superior de cada persona.

Són valors humans i per això valors cristians.‘ Sense amor als altres, la temptació seria imposar la veritat en comptes de proposar-la

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 55,10-11)

Diu el Senyor: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat.»

Salm responsorial [64,10abcd.10e-1.12-13.14 (R.: Lc 8,8)]

Vetlleu per la terra i la regueu,l’enriquiu a mans plenes.El rierol de Déu desborda d’aiguapreparant els sembrats.

R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Fecundeu la terraamarant els seus solcs,aplanant els terrossosablanint-la amb els xàfecs,i beneïu el que hi germina. R.

Coroneu l’anyada amb l’abundor que cau del cel,la fertilitat regalima de la vostra carrossa.Aclama joiós l’herbei de l’estepa,s’engalanen els turons. R.

Les prades es vesteixen de ramats,les valls, cobertes de blat,aclamen joioses i canten. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,18-23)

Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l’univers creat està atent, esperant que es reveli d’una vegada la glorificació dels fills de Déu. L’univers creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l’hi ha sotmès, donant-li, però, l’esperança que un dia serà alliberat de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l’Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l’hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 13,1-23)Versió breu

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti.»

«Així com la pluja i la neu cauen del cel...

...I no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar», deia Isaïes (55,10), jo, veient que la creu, dempeus i braços estesos, està a punt d’emprendre el vol, em dic: «Pluja i neu, l’amor del cel, i la creu, amor i estel.» Estel que ens guia a la felicitat, d’acord amb allò de Jesús: «Fa més feliç donar que rebre», tot i que donar sigui una creu per a l’egoisme.

L’Anna, fillola meva, des del dia que l’ictus la deixà, crucificada amb Crist, amb el món penjant dels seus braços, el seu cor va dient amb fermesa, com sant Pau: «L’univers serà alliberat. Nosaltres, com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l’hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit» (Rm 8,23).

I jo em dic: «Pluja i neu, l’amor del cel, i la creu, amor i estel».

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

Diumenge XVdurant l’any

—El Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Tarragona, quilòmetre 0 de la ruta modernista a la ciutat

l’entrevista

(p.4)

Ajudar els presos i les seves famílies. Aquest ha estat l’ob-jectiu des dels seus inicis del Centre pastoral d’acollida

al pres i al necessitat a la capital del Baix Camp. Un servei format per voluntaris i nascut als anys setanta, a la Parròquia de La Puríssima Sang de Reus —més tard es va traslladar al barri Gaudí—. Ara ha iniciat una nova etapa del seu camí ja que des del mes de febrer s’ha integrat a Càritas Interparro-quial de Reus.

Amb motiu de l’acte d’inauguració, presidit pel Sr. Arquebis-be, del nou local d’aquest Centre (c. Roger Belfort, 4 i 6, Reus) aquest mes de juliol, donem a conèixer la tasca continuada al llarg dels anys d’aquest Centre que ha rebut nombroses dis-tincions en reconeixement a la seva tasca vers els més neces-sitats i desfavorits com la Menció honorífica de l’Ajuntament de la ciutat l’any 2005 o el Memorial per la Pau Josep Vidal i Llecha l’any 2012.

—Qui va posar en marxa aquest servei?

El Centre Pastoral el va fundar el traspassat Mn. Josep Maria Anglada Just fa més de quaranta anys juntament amb Paquita Sans i una servidora. Amb el pas dels anys no volíem que aquest llegat s’oblidés sinó que, al contrari, volíem aprofitar aquesta experiència per a dotar-la dels recursos de qualitat i professionalitat que la societat d’avui dia demana.

Pensem que encara queda molt a fer, molt per a humanitzar i per a no excloure el diferent. Ho in-tentem fer mitjançant la comprensió, atenent les paraules del papa Francesc: «Perdona sempre». Perquè, qui no estima els seus fills?

D’esquerra a dreta: Pilar Carreras i Paquita Sans

—Què suposa per al Centre la integració amb Càritas inter-parroquial de Reus?

Estar sota l’aixopluc de Càritas et dona encara més confiança en la feina que estàs fent, és una relació d’acord mutu que hem iniciat durant el darrer any sota la direcció d’Antonio García el qual està al capdavant de Càritas Interparroquial Reus i que s’ha materialitzat amb aquesta inauguració del nou local del carrer de Bellfort, números 4 i 6 de Reus.

—Com es planteja aquesta nova etapa?

En aquesta nova etapa hem optat per especialitzar-nos enca-ra més com a centre de referència d’atenció als presos i a les seves famílies —n’hem arribat a atendre unes tres-centes—. Per això, acudim cada setmana al Centre Penitenciari Mas d’Enric de Tarragona. Allí conversem amb els presos i els ate-nem en les seves inquietuds i necessitats; també aprofitem per fer arribar l’Evangeli a la presó, una tasca que porta a terme directament Mn. Agustí Ayats.

Des del nou Centre intentem exercir una feina d’inclusió so-cial, lluitant contra la desigualtat. D’aquí que formem part del programa de gestió alimentària amb l’aplicatiu informàtic eQuàliment de l’àrea de Benestar social de l’Ajuntament de Reus. També ens coordinem amb l’educador social de Mas d’Enric i mantenim relació amb el Banc dels Aliments, Funda-ció Privada Reddis i el centre de drogodependències la Illeta.

—El Centre Pastoral d’acollida i ajuda al pres de Reus, un servei amb 40 anys d’història

Pilar Carreras Mas, responsable del Centre pastoral d’acollida al pres i al necessitat de Reus:

«Cada setmana, des de fa 40 anys, conversem amb els presos i els atenem en les seves inquietuds i necessitats»

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

publicació

per a reflexionar en un minut

Cicle ALitúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 16: Diumenge XV de durant l’any [Is 55, 10-11; Salm 64, 10abcd.10e- 11.12-13.14; Rm 8, 16-23; Mt 13, 1-23; o bé més breu: 13, 1-9 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 17: [Ex 1, 8-14.22; Salm 123, 1-3.4-6.7-8; Mt 10, 34-11,1] Sant Aleix

Dimarts, 18: [Ex 2, 1-15a; Salm 68, 3.14.30-31.33-34; Mt 11, 20-24] Santa Marina

Dimecres, 19: [Ex 3, 1-6.9-12; Salm 102, 1-2.3-4.6-7; Mt 11, 25-27] Santa Àurea

Dijous, 20: [Ex 3, 13-20; Salm 104, 1 i 5.8-9.24-25.26-27; Mt 11, 28-30] Sant Apol·linar, bisbe i màrtir (ML)

Divendres, 21: [Ex 11, 10-12, 14; Salm 115, 12-13.15-16.17-18; Mt 12, 1-8] Sant Llorenç de Bríndisi, prevere i doctor de l’Església (ML)

Dissabte, 22: Santa Maria Magdalena (F) [Ct 3, 1-4a; o bé 2Co 5, 14-17; Salm 62, 2.3-4.5-6.8-9; Jn 20, 1.11-18 (LE/LH pròpies)]

Diumenge, 23: Diumenge XVI de durant l’any [Sa 12, 13.16-19; Salm 85, 5-6.9-10. 15-16a; Rm 8, 26-27; Mt 13, 24-43; o bé més breu: 13, 24-30 (LE/LH pròpies)]

proposta

Una Església amb ideals

La mediocritat no entén d’ideals perquè es mou elegantment pel món líquid de l’aparença. I l’Església va ser constituïda sobre el fonament d’un ideal en majúscules: el Regne de Déu i la salvació dels homes. I per assolir aquest objectiu Jesús va dir que ell n’era el camí, la veritat i la vida.

I, fent-ho breu, el sentir de l’Església al llarg dels segles, ha entès que és a través de l’exercici joiós i generós de les virtuts, teologals i cardinals, que aquest ideal es desplega.

Estimats, el moment es viu, i ens impulsa a refermar novament el nostre compromís joiós en l’ideal de Déu. És per això que Crist ens ha guanyat. És cert que no és senzill viure la gratuïtat de la vida cristiana, envoltats de moltes experiències que ens qüestionen, entristeixen o captiven. És per això que us vull exhortar que reprenguem junts el bell camí dels ideals que ens constitueixen.

Reprendre l’ideal de la vida cristiana suposa ressituar Déu al centre, i això ens impulsa a dur una vida de pietat. Posar Déu al centre de les nostres vides suposa gaudir de la presència d’Aquell pel qual tot ha vingut a l’existència, també nosaltres. Ell és qui tot ho sosté i tot ho durà a plenitud. La presència de Déu a les nostres vides es converteix en una experiència joiosa que ens revitalitza, sempre i quan, també nosaltres, ens fem presents en aquest encontre.

Quantes vegades, a mi em passa molt, quan camines pel carrer mig despistat no t’adones de qui t’ha passat pel costat? Viure l’ideal de Déu és fer-nos conscients a la seva presència. Hi ha una sèrie d’actituds i pràctiques de sempre que ens ajuden a ser conscients d’aquesta doble presència: senyar-nos al matí i al vespre, senyar-nos al sortir de casa, beneir la taula, senyar-nos a l’entrar a l’església, fer una genuflexió davant el Santíssim, encendre una espelma a una imatge, contemplar una imatge o una icona, repetir una jaculatòria, portar una creu o una imatge a la butxaca, una estampa o un escapulari..., quantes coses petites però tan importants!

Reprendre l’ideal de Déu suposa viure’l. El papa Francesc ens recorda que només es pot viure en la missió. Fer, participar, actuar, compartir, experimentar, ajudar, aprendre, són actituds bàsiques indispensables per viure l’ideal de Déu. Som deixebles missioners, el cristià passiu és un fòssil deambulant d’un museu etnològic. El papa emèrit Benet XVI ens exhortava als cristians d’Europa a ser una minoria creativa. Doncs, això!

I finalment vull subratllar que l’ideal de Déu només podrà ser sostingut en el temps si ens fem nostra la fraternitat, l’ideal de comunitat, el projecte de família de Déu. No hi ha cap missió que no requereixi d’un petit grup, d’una cèl·lula familiar que acompanyi. Els humans sense família som més fràgils, més vulnerables i més fàcilment manipulables. No és endebades que la família en sentit estricte, les associacions i altres sistemes de cohesió social bàsica són bombardejats per múltiples corrents de poder (però ara això són figues d’un altre paner). Estimats, no podem recuperar el goig de viure l’ideal cristià sense una participació activa a la trobada dominical, sense un grup de referència, sense una pregària en comú, una coresponsabilitat palpable.

En definitiva, us animo a reprendre amb gestos concrets el vostre ideal cristià, a ajudar-nos mútuament a no participar d’un ser mediocre en l’Església.

Simó Gras i Solé, pvre.

Montserrat ofereix un nou curs intensiu de formació d’organistes d’Església

Del 22 al 27 d’agost se celebrarà a Montserrat la 24a edició del curset de formació per a organistes d’Església.

Adreçat a tots els qui exerceixen d’organista en una comunitat parroquial o religiosa i a qui, amb un o altre instrument, presten un servei musical a la litúrgia, s’ofereix a totes les diòcesis catalanes, amb el patronatge de la Conferència Episcopal Tarraconense, la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts cristianes (Ateneu Universitari Sant Pacià) i la Fundació Abadia de Montserrat 2025.

El temari, en diversos nivells, consta de: Teoria i pràctica de l’acompanyament (harmonia tonal i modal), improvisació, coneixement i utilització de l’orgue, repertori organístic, cant gregorià i introducció a la Bíblia i a la Litúrgia. El curset també inclou activitats complementàries, com ara concerts.

Els interessats a rebre informació poden trucar a la coordinadora del curset: 626 924 414 (M. Dolors Casanovas) o escriure-li un correu electrònic: mariadolorscasanovas@yahoo.es.

Més informació a www.organistesesglesia.net.

l’apuntEl 68,1% dels catalans consideren molt important

tenir coneixements sobre les diferents confessions religioses

Aquest és un dels indicadors que recull el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat

2016, impulsat per la Direcció General d’Afers Religiosos, en col·laboració amb el Centre d’Estudis d’Opinió.

Aquest document que ofereix un retrat de la realitat religiosa a Catalunya i de la convivència entre les diverses confessions constata l’augment de la importància del fet religiós per a la ciutadania. Aquest percentatge és un 7% superior a les dades de l’anterior estudi, de l’any 2014. El director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha destacat que el Baròmetre «permet fer una anàlisi de l’evolució de les dades de l’estudi en què s’avalua el coneixement de la població catalana i la seva actitud vers la diversitat religiosa».

Segons el Baròmetre, també s’ha incrementat el nombre de persones que consideren molt o força important que les institucions públiques i les confessions religioses col·laborin més (s’ha passat d’un 58,1% dels enquestats l’any 2014 a un 62,8% en el darrer baròmetre). Igualment ha crescut el nombre de ciutadans que considera molt o força important que les administracions públiques promoguin el diàleg interreligiós entre les diferents confessions religioses del país (passant d’un 60,5% el 2014 a un 65% aquest 2016).

Cultura religiosa a l’escola

Entre les principals conclusions de l’estudi també destaquen la consolidació de l’aposta per la cultura religiosa a l’escola, la millora de la percepció pel que fa a les relacions entre les diferents comunitats religioses i la baixa percepció de discriminació per motius religiosos (un 5,5% dels enquestats). Així, un 72,1% dels enquestats està a favor que el sistema educatiu incorpori una nova assignatura sobre les principals religions del món.

Aquesta segona onada del Baròmetre s’ha realitzat a partir de 1.600 enquestes presencials a persones majors de 16 anys.

Litúrgia de la setmana

—Ruta modernista a Tarragona. El Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Tarragona, conegut com l’església del Col·legi Jesús i Maria, serà el quilòmetre zero de la ruta modernista a Tarragona que també inclourà la visita a edificis de la ciutat projectats per arquitectes tarragonins com Josep Maria Jujol, entre d’altres. L'obertura al públic d’aquest Santuari, declarat Bé Cultural d'Interès Local, posa de relleu Tarragona com a lloc d'origen de la devoció a la Mare de Déu del Sagrat Cor i com a ciutat d'acollida de la primera i més desconeguda obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.

L’empremta de Gaudí és present sobretot en tres elements del Santuari: la utilització dels arcs catenaris a la volta del cambril, el manifestador —sagrari— de fusta sobredaurada i d’enormes proporcions i l’altar amb un frontal d’alabastre format per tres plafons que allotgen bustos de serafins jalonats per tres columnes.

Durant aquest mes de juliol, es podrà visitar de dilluns a dissabte de les 11.00 h a les 14.00 h i de les 16.00 h a les 19.00 h i a l’agost també obrirà el diumenge. Les entrades —de 3 i 5 euros— es poden adquirir a través del web del Patronat de Turisme (www.tarragonaturisme.cat).

—Creació de nous cardenals. El Sr. Arquebisbe va assistir el dia 28 de juny, vigília de la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau, al Consistori públic de creació de cinc nous cardenals a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, entre els quals hi havia l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella. En l’homilia, el Sant Pare, dirigint-se als cinc nous cardenals, els va dir que Jesús els crida a mirar la realitat i no distreure’s per altres interessos o perspectives. «Ell no us ha cridat perquè us convertiu en “prínceps” de l’Església ni perquè us assegueu a la seva dreta o esquerra. Us crida a servir com Ell i en Ell. A servir el Pare i els germans», va destacar. Mons. Omella és el vuitè arquebisbe de Barcelona elevat a la dignitat de cardenal.

—Sínode dels joves. El mes d’octubre de 2018 se celebrarà la XV Assemblea General Ordinària sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional». Per aquest motiu la Secretaria General del Sínode ha posat en marxa una pàgina web (http://youth.synod2018.va), un portal que informa de totes les qüestions relatives a aquesta cita sinodal i que, a més, compta amb una enquesta, adreçada als joves d’entre 16 i 29 anys, disponible en cinc idiomes, entre els quals l’espanyol, on s’ofereix l’oportunitat d’escoltar la seves inquietuds i opinions.

També, des de la Delegació diocesana de Joventut s’ha enviat un qüestionari a més d’un centenar de persones de l’arxidiòcesi entre preveres, animadors i joves de les parròquies com de les escoles, creients i no-creients. La Delegació serà l’encarregada de preparar posteriorment un document recollint totes les respostes rebudes per enviar a la Santa Seu.

—Nou prefecte de la Doctrina de la Fe. El papa Francesc ha nomenat el mallorquí Mons. Lluís-Francesc Ladària nou prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en substitució del cardenal Gerhard Ludwig Müller. El jesuïta de Manacor va ser nomenat el juliol de 2008 secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe per Benet XVI, càrrec que havia exercit fins ara.

Breu història dels Concilis ecumènicsDavid Abadias. Ed. CPL, 2017. Col·lecció Emaús n. 139. 167 p. PVP: 9,90 €.

«Els vint-i-un concilis ecumènics (és a dir, universals) són uns moments fonamentals en la vida i la història de l’Església. I sovint coneixem ben poc quins van ser, per què es van convocar, quines qüestions volien resoldre, com

van desenvolupar-se, què van acordar, quines conseqüències van tenir, una informació i uns coneixements sens dubte ben interessants per a tota persona que vulgui estar al cas de tot el camí fet pels cristians al llarg de la història. Aquest és, precisament, l’objectiu d’aquest llibre.