Francisco Giner de los Ríos

Irene Bravo de Medina, Jennifer Carmona, Mónica Fernández, Lorena Mañes.

ÍNDEXContext històric.

Institución de libre enseñanza.BiografiaIdees i aportacions pedagògiques.

Fragment

CONTEXT HISTÒRICFins a la guerra civil la “institución de libre

enseñanza” va esdevenir centre de gravetat d’una època de la cultura espanyola i va ser el camí per la introducció a Espanya de les més avançades teories pedagògiques i científiques.

Al 1875 es restaura en Espanya la monarquia i la dinastia borbònica i el ministeri de foment.

Institución de libre enseñanzaEs crea el 1876 per F. Giner de los Ríos.Alguns professors es van indignar amb l’atac

a la llibertat de ciència i ensenyament.ILE es un centre d’experimentació

pedagògica de Giner i motor de la seva obra reformadora.

Mai va rebre ajuda econòmica ni de l’estat ni de cap altre institució.

Al 1876 es van aprovar els estatuts de la ILE.

Institución de libre enseñanzaAl 1878 va derivar a una escola de lliure

formació.Classes de rang universitari i amb caràcter

obert, impartides per professors amb diverses orientacions filosòfiques.

BIOGRAFIAPensador Espanyol (Màlaga, 1839 – Madrid,

1915)Va estudiar dret i filosofia.Gran influencia de Sanz del Río.1867 va obtenir la càtedra de dret Natural.1876 va fundar la institució de lliure

ensenyança.Al 1881 va ser restituït a la seva càtedra.continuador del Krausisme a l’últim terç del

S.XIX i primers anys del S.XX.Giner va ser detingut, encarcelat, i desterrat

al 1875.

IDEES I APORTACIONS PEDAGÒGIQUES

Comparen la pedagogia de Giner a la de la escola socràtica.

El professor influeix en els alumnes pel seu coneixement i sabiduria.

Relació entre alumnes i professor era intima, propera i familiar.

Escola evidentment practica (excursions freqüents).

Considera l’ensenyament una prolongació natural de l’escola infantil.

Fragment“Si de la obra de la Institución queda algo si

su labor educadora deja huella, habrá que buscarlo siempre en tonalidad moral de los espíritus. D. Francisco quería que sus muchachos fueran no solo sanos, fuertes, alegres, “en modo alguno melancólicos” sino también cultos y reflexivos, pero, sobre todo sinceros leales y veraces”(DO REGO, 1927)