Mobilitat, immigraciói inactivitat: tres aspectes clau peral futur del mercat de treball

FRANCESC CASTELLANAPresident delegat de l’Àrea de Promoció

Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona

Papers, Regió Metropolitana de Barcelonanúm. 40, novembre 2003, pàgs. 57-75

Abstract

L’article aborda una reflexió del mercat de treball des de tres enfocs: d’una banda, analitzant la mobilitat quotidiana dels treballadors i la con-següent configuració d’àmbits territorials de referència i delimitació de mercats de treball locals; d’altra banda, reflexionant sobre la possibleinfluència que el fenomen de la immigració pot tenir sobre el mercat de treball; i finalment, dedicant una atenció especial al col·lectiu delsinactius, que sovint no es considera com a força de treball potencial, però que inclou individus que poden constituir una important reserva decara a situacions que es plantegen a mig i llarg termini.

El artículo aborda una reflexión en relación con el mercado de trabajo desde tres enfoques: por un lado, analizando la movilidad cotidiana delos trabajadores y la consiguiente configuración de los ámbitos territoriales de referencia y delimitación de mercados de trabajo locales; porotro lado, reflexionando sobre la posible influencia que el fenómeno de la inmigración puede tener sobre el mercado de trabajo; y finalmente,dedicando una atención especial al colectivo de los inactivos, que frecuentemente no se considera como fuerza de trabajo potencial, pero queincluye individuos que pueden constituir una importante reserva de cara a situaciones que se plantean a medio y largo plazo.

The article poses a reflection about the labour market focusing three different subjects: on the one hand, analyzing the commuting and theconsequent configuration of reference territorial scopes and the delimitation of local labour markets; on the other hand, reflecting about the possible influence that the phenomenon of inmigration could have over labour market; and finally, devoting an special attention to the non-active population, a group that quite often is not considered as a labour force potential, but that includes individuals that may become an im-portant reserve for future situations that may eventually occur in the mid and long term.

L’article formule une réflexion sur le marché de l’emploi à travers trois perspectives: tout d’abord il analyse la mobilité quotidienne et la con-séquente configuration des portées territoriales de références et de la délimitation du marché de l’emploi local; d’autre part il réfléchit sur lapossible influence que le phénomène de l’immigration peut avoir sur le marché de l’emploi, et finalement il consacre une particulière atten-tion à la population inactive, groupe qui, souvent, n’est pas considéré comme potentiel de main d’œuvre, mais qui tient en compte les indivi-dus qui peuvent devenir une importante réserve pour les futures situations qui peuvent, par la suite, se produire à court et à long terme.

58

1 La mobilitat i els canvis en l’amplitud geogràfica del mercat de treball: mercat de treball i àmbits territorials1.1 El concepte de mercat de treball. Diferència entrellocs de treball i treballadors ocupats1.2 Delimitació dels mercats de treball de la provínciade Barcelona1.3 Mercats de treball a la província de Barcelona1.4 Mercats de treball, infrastructures i polítiques ac-tives d’ocupació

2 El paper de la immigració en l'estructura del mercat de treball: situació i potencial. El cas català2.1 Immigració i mercat de treball a Espanya

2.2 Immigració i mercat de treball a Catalunya2.3 Reflexions finals

3 Inactivitat: un potencial laboral desaprofitat3.1 La inactivitat, concepte clau per a noves oportuni-tats en el mercat de treball3.1.1 Risc de l’exclusió3.2 Les persones inactives: un col·lectiu important irellevant3.2.1 Anàlisi estadística3.2.2 Perfils d’inactivitat3.3 Factors que afavoreixen la inactivitat3.4 Per què des de les polítiques públiques i des dela societat s’ha d’abordar la qüestió de la inactivitat?3.5 Algunes propostes per a l’actuació pública

Sumari

Mobilitat, immigració i inactivitat: tres aspectes clau per al futur delmercat de treball

FRANCESC CASTELLANA

1 La mobilitat: els canvis en l’amplitud geogrà-fica del mercat de treball

1.1 El concepte de mercat de treball. Diferènciaentre llocs de treball i treballadors ocupats

La conca d’ocupació, el mercat local de treball, és l’es-pai on es concilien l’oferta i la demanda de treball per talde donar com a resultat un lloc de treball. Així doncs, aescala local és on els empresaris demanden treballadorsi on els treballadors ofereixen la seva força de treball.

Així, per tal de definir el mercat de treball local caldrà de-limitar l’espai geogràfic on es troben l’oferta –els treballa-dors– i la demanda –les empreses–. Aquest espai geogrà-fic pot ser més o menys ampli, tot afectant un o mésmunicipis, i els llocs de treball poden ser més oberts o méstancats, estar o no al propi municipi. Aquests fets originenla mobilitat obligada: els desplaçaments forçats que fanels treballadors per ocupar els llocs de treball vacants.

Podem fer, doncs, una definició pràctica de mercat detreball local dient que és l’espai físic fins a on els tre-balladors han de traslladar-se per ocupar un lloc de treball i els empresaris cerquen els treballadors neces-saris per ocupar els llocs de treball vacants.

La delimitació territorial d’aquests mercats és possible apartir del indicador de la mobilitat obligada per motiusde treball; aquesta és la font estadística homogènia dela qual disposem per elaborar una anàlisi d’aquest tipus.

La mobilitat és una resultant que depèn del lloc de re-sidència de l’oferta de treball i de la localització del llocde treball. Facilita la mobilitat, en un sentit ampli, l’e-xistència de xarxes o infrastructures de comunicació iels transports públics.

L’ús social del temps, la relació entre la feina laboral ila feina familiar, els nivells d’infrastructures i els trans-ports són els elements que determinen l’accessibilitatde les empreses a una oferta més oberta i a les perso-nes un accés més enllà del seu municipi.

1.2 Delimitació dels mercats de treball de la pro-víncia de Barcelona

Les infrastructures viàries i de comunicació que es do-nen a l’àrea metropolitana faciliten la mobilitat en ge-neral, i la mobilitat per motius de treball en particular,

i apropen tots els ciutadans a la ciutat de Barcelona,tots el camins porten a Barcelona. Davant d’aquestfet, és una tasca no gens fàcil delimitar els mercats detreball de la província de Barcelona si no es fa abstrac-ció de la metròpoli central.

Per definir aquests mercats de treball s’ha utilitzat,d’entrada, la matriu d’origen i destinació de la mobili-tat obligada per motiu de treball, que s’obté a partirde la informació que donen els ciutadans en el cens depoblació. A cada ciutadà se li ha demanat si està ocu-pat o no i en quin municipi està ubicat el seu lloc detreball. Si el lloc de treball està situat al mateix muni-cipi on resideix el ciutadà, aquest no es desplaçarà forai, per tant, habitualment no realitzarà viatges internsper motiu de treball. Si el municipi on està ubicat ellloc de treball del ciutadà és un altre diferent al de re-sidència, l’individu mantindrà relacions laborals ambun altre municipi, on caldrà desplaçar-se.

Així, tots els ciutadans d’un mateix municipi que decla-ren estar ocupats formaran la denominada poblacióocupada resident (POR). D’aquests, una part es que-darà a treballar al mateix municipi (PORm) i una altrapart anirà a un municipi diferent (PORam). La suma detotes les destinacions declarades pels ciutadans ocu-pats formaran els llocs de treball localizats (LTL). És evi-dent que POR i LTL no tenen que coincidir, ni en quan-tia ni en persones.

Els indicadors que normalment s’utilitzen en aquestcamp d’anàlisi i que ens ajuden a interpretar la situa-ció dels mercats de treball són els següents:

• Autocontenció, definida com el percentatge d’ocu-pats que estan treballant al propi municipi o territori,és a dir, treballadors que no surten del municipi o àm-bit territorial per anar a treballar.• Autosuficiència, definida com el percentatge de llocsde treball del municipi o àmbit territorial que estanocupats per treballadors que resideixen al propi muni-cipi o territori.• Atractor / expulsor net, que ens indica si el municipio l’àmbit territorial disposen de suficients llocs de tre-ball per donar ocupació al total d’ocupats del munici-pi o àmbit territorial.

La metodologia utilitzada per definir els mercats de tre-ball de la província de Barcelona s’ha basat en aquestcriteris i ha consistit a agregar els municipis en succes-sives fases, fent abstracció de la metròpoli:

59

• Primera fase: Partint d’un municipi qualsevol, s’hanbuscat els municipis de destinació –on van a treballarels ocupats d’aquest municipi– i els municipis d’ori-gen –d’on provenen els treballadors que ocupen elsllocs de treball localitzats al municipi–. Amb aquestainformació s’han calculat els indicadors d’autosuficièn-cia i autocontenció.

• Segona fase: Al municipi inicial s’ha agregat el mu-nicipi al qual va a treballar un major percentatge d’o-cupats del municipi d’origen, conformant així un hi-potètic únic municipi; per a aquest es tornen a calcularels indicadors d’autosuficiència i autocontenció.

• En successives fases s’ha reiterat aquesta operació.

• Última fase: L’operació d’agregar municipis al mer-cat de treball creat pel municipi d’origen es fa fins queun determinat municipi agregat faci disminuir el per-centatge d’autosuficiència i/o autocontenció, fet queens indica que el darrer municipi agregat no té com acentre d’emissió/recepció el mercat de treball analitzat,sinó un altre.

Les condicions que s’han posat a la delimitació demercats de treball de la província de Barcelona han estat:

–Que els municipis agregats facin augmentar l’autosu-ficiència i/o autocontenció.–Que tots els municipis de la província han de quedardins d’algun mercat o conca de treball.–Que un municipi no pot estar en més d’un mercat.–Que els municipis d’un mercat o conca han de ser li-mítrofs amb algun altre del mateix mercat.–Que els mercats o conques han d’aglutinar almenys15.000 persones potencialment actives. –Finalment, i com s’ha indicat més amunt, que el mu-nicipi de Barcelona s’ha considerat un mercat per simateix, a causa del seu efecte desviador en qualsevoltractament numèric de la informació sobre autocon-tenció i/o autosuficiència.

1.3 Mercats de treball a la província de Barcelona

El resultat d’aquesta anàlisi ha estat la divisió del ter-ritori de la província en 18 mercats, tot i que les res-triccions comentades anteriorment han donat lloc a di-ferents tipus de divisions.

Així, la restricció de formar mercats amb un mínim de15.000 persones potencialment actives té un sentitpurament en la recerca d’eficiència de les polítiquesactives d’ocupació, ja que mercats amb població infe-rior porten a desenvolupar mesures amb molt baixaeficiència econòmica. Però aquesta restricció ha fetque dos submercats, com ara el de Moià i Prat deLluçanès, que d’acord amb la resta de restriccions for-marien un mercat de treball local propi, resten agru-pats a d’altres mercats, en concret a Manresa i Vic, res-pectivament.

Una altra restricció, com és la de considerar Barcelonaun mercat a part, ha portat també a analitzar algunsmercats en doble sentit. En primer lloc, sense tenir encompte les seves relacions laborals amb Barcelona, fetque donava unes baixes taxes d’autocontenció i autosu-ficiència. En segon lloc, fent una anàlisi conjunta, queha permès veure l’efecte de Barcelona sobre aquestmercats. En aquesta situació estan els mercats de Ba-dalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Andreu de laBarca, Mollet del Vallès i Sant Feliu de Llobregat1.

1.4 Mercats de treball, infrastructures i políti-ques actives d’ocupació

Les polítiques de desenvolupament local han de teniren compte l’abast geogràfic dels mercats de treball lo-cal, i no sols pel principi d’eficàcia en les seves ac-cions, sinó que també ho ha de fer per l’eficiència derecursos que s’hi esmercen. Quan un municipi o terri-tori du a terme polítiques en relació amb les infrastruc-tures de transport necessàries per al seu desenvolupa-ment, ha de tenir en compte el mercat de treball localal qual pertany i les relacions externes d’aquest en elseu conjunt. Aquesta visió àmplia i global de les infras-tructures de transport ajudarà al necessari ajust méseficient entre oferta i demanda del mercat de treball lo-cal i a la millora competitiva de la seva economia.

D’altra banda, quan s’apliquen polítiques actives d’o-cupació, el municipi o territori ha de prendre en consi-deració que els seus ciutadans poden ocupar llocs detreball a d’altres mercats de treball locals. En el mateixsentit, si s’apliquen polítiques actives adreçades a lespersones ocupades en un municipi, es poden benefi-ciar a ciutadans residents a d’altres municipis.

60

1 Vegeu a l’Annex el mapa dels mercats de treball de la província de Barcelo-na i el llistat de municipis que conformen cada un d’ells.

Això no vol dir en absolut que no s’apliquin les mesu-res des del món local; tot al contrari, el que han de ferels actors locals és delimitar el seu àmbit geogràfic demercat de treball local de forma que les polítiques apli-cades es dissenyin tenint en compte el conjunt de mu-nicipis que li conformen i les interrelacions amb d’al-tres mercats locals.

Fóra bo, doncs, que tots els municipis que conformenun mercat de treball local acordessin la seva coopera-ció de forma que les polítiques d’infrastructures detransport i les polítiques actives d’ocupació es disse-nyessin en el si del mercat de treball local, tot interna-litzant les economies externes que puguin generar; s'aconseguiria així una bona oferta d’ocupació i de la competència professional que podria contribuir a l’assoliment de la necessària cassació entre oferta i demanda laboral amb una mobilitat necessària i sos-tenible.

La disponibilitat de diferents tipus de transport entre elsmunicipis fa que la població accepti millor i estigui mésdisposada a anar a treballar fins a un lloc determinat ono. Així, aquesta disponibilitat afectarà la mobilitat i,per tant, el territori abastat pel mercat de treball local.La disponibilitat d’accés a la xarxa de transport públic.Les contínues millores i ampliació de la xarxa de trans-port públic tenen un efecte directe sobre l’amplitud delsmercats de treball. Els ciutadans poden anar més llunya cercar una ocupació, en menys temps de transport i aun cost més reduït. L’efecte d’aquesta possibilitat ésl’ampliació geogràfica dels mercats de treball locals.Dos exemples recents a l’àrea metropolitana de Barce-lona. Primer: la unificació tarifària, que ha fet disminuirde forma significativa el cost de la mobilitat diària delstreballadors. Segon exemple: el futur Trambaix, les no-ves línies 9 i 12 del metro que obriran la possibilitat dedesplaçament de molts treballadors a noves zones perocupar llocs de treball vacants.

2 El paper de la immigració en l'estructura delmercat de treball: situació i potencial. El cas ca-talà

El fenomen migratori és un fet històric que ha confor-mat la societat i l’economia catalanes al llarg deltemps i també és una de les particularitats més desta-cades de l'actualitat. El seu coneixement real es moltescàs i fragmentat; a més, provoca prejudicis i ideesnegatives que s'expandeixen ràpidament entre l'opinió

pública. Es desconeixen, malgrat l’experiència, les im-portants aportacions de les migracions als països dedestinació en general i a Catalunya en particular. Estracta d'un fenomen certament complex. Des d'instàn-cies plenament coneixedores d'aquesta matèria, comés el Síndic de Greuges, s’afirma en els seus informesanuals: “És més fàcil criticar allò que no es fa que noencertar en allò que s'ha de fer”.

En l'àmbit espanyol, els baròmetres mensuals que fael Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) són uninstrument per mesurar la influència d’aquest feno-men en la societat espanyola i per avaluar com quedacondicionat pels avatars polítics. Per exemple, en elbaròmetre del mes d’abril d’enguany la immigració eraconsiderada el novè problema més important a Espa-nya, a diferència de baròmetres anteriors, on la immi-gració va arribar a ser considerada el tercer problemamés rellevant. A més, és important destacar queaquesta avaluació baixa a l’onzè lloc quan els enques-tats responen a la pregunta de quins són els tres pro-blemes que els afecten més directament.

Així doncs, es donen factors objectius i d’altres subjec-tius que defineixen el fenomen.

2.1 Immigració i mercat de treball a Espanya

La problemàtica dels immigrants i la seva incorporacióal mercat de treball requereix dedicar especial atencióa tres qüestions que han estat objecte de permanentdebat els últims temps:

a) D’una banda, la viabilitat de l’actual política d’esta-bliment d’un nombre màxim d’immigrants que podenarribar a Espanya a treballar; és a dir, la regulació ac-tual del contingent. Regulació, per cert, establerta peruna normativa com és l’Acord del Consell de Ministresde 21 de desembre de 2001, que va ser molt criticadai que ja ha motivat una important sentència, el 15 d’a-bril de 2003, del Tribunal Superior de Justícia de la Co-munitat Valenciana (Sala Contenciós-administrativa),que confirma una sentència dictada pel Jutjat Conten-ciós-administratiu número 2 de València que declara lanul·litat d’una resolució administrativa dictada a l’em-para d’aquest acord.

La fixació del contingent de la immigració que podemabsorbir sense incrementar las fractures socials i millo-rar la nostra economia és necessària contra el aquí hi

61

cabem tots, si no volem caure en el verbalisme ben in-tencionat. Els actors socials, econòmics i institucionalstenen que arribar a un necessari acord en aquest as-sumpte, ja que en són els responsables directes o in-directes, perquè la immigració es dóna a partir de dosfets: la manca d’oportunitats per sobreviure als païsosd’origen i, per contra, les oportunitats de treball alspaïsos de destinació.

b) D’altra banda, la necessitat d’establir normes i sis-temes de control que permetin de reduir l’elevat graud’irregularitat i inestabilitat en l’àmbit del mercat detreball. L’aflorament d’aquest mercat irregular i la sevaconversió en mercat de treball formal contribuirà sensdubte a evitar que l’economia catalana fonamenti laseva competitivitat en el baix cost de la mà d’obra ifarà que l’arreli sobre components del mercat de tre-ball que n’aportin valor afegit.

c) En tercer lloc, és imprescindible que els principis decomplementarietat i subsidiarietat institucionals si-guin presents a l'hora d’afrontar el fenomen migrato-ri. El món local no pot ser posat als peus dels cavallsi que sense cap recurs afegit se li encomani la recer-ca de solucions. Es tracta d’una responsabilitat del’Estat i les comunitats autònomes en la qual el mónlocal pot i vol col·laborar. L’Estat i les comunitatsautònomes són competents davant del fet migratori, iprincipalment els respectius departaments de Gover-nació, Treball, Indústria, Comerç, Educació i Benestarsocial.

Actualment, ens trobem davant d’una nova realitat pera la qual creiem que encara no estem suficientmentpreparats, com és el progressiu increment d’immi-grants, en situació regular o irregular, als nostres po-bles i ciutats i també la progressiva incorporació d’a-questes persones al mercat de treball català i de laresta d'Espanya, en forma regular o irregular. Davantd’aquesta realitat, cal debatre sense por sobre l’hi-potètic perill de construir un mercat de treball segre-gat, és a dir, de bones condicions per a uns pocs (suposant les bones condicions dels treballadors i tre-balladores nadius) i de precarietat i temporalitat per ala major part dels altres (els immigrants).

Hem de constatar la importància dels canvis produïtsen els fluxos migratoris els últims anys, amb la desta-cada presència de la immigració que prové de païsosde Llatinoamèrica i, molt especialment, l’important in-crement del nombre de permisos de temporada que ha

tingut lloc durant els últims dos anys. En efecte, ésdigne de menció que l’any 1999 es van concedir a Es-panya 34 permisos de temporada, 508 l’any 2000,3.578 l’any 2001 i 9.733 l’any 2002, amb un elevatpes al sector agrícola, que va proporcionar ocupació a8.570 treballadors immigrants. Igualment, cal mencio-nar i prestar atenció al fet que dels 9.733 treballadorsimmigrants de temporada, 5.497 tenien la nacionalitatpolonesa (3.470 dones i 2.027 homes) i 2.176 la ro-manesa (278 dones i 1.898 homes), mentre que eramolt més reduït, per exemple, el nombre de treballa-dors de Colòmbia i del Marroc, un total de 530 i 515,respectivament, tots ells homes.

És un fet que les empreses continuen necessitant per-sonal immigrant a tota la Unió Europea i que, per des-comptat, Catalunya i la resta d'Espanya no són una ex-cepció, com demostren les enquestes del Centred’Investigacions Sociològiques, la lectura dels docu-ments emanats de les organitzacions empresarials i lamateixa realitat del mercat de treball. Si bé la qüestióreal sobre la qual s’ha de debatre seriosament és la se-güent: ¿són treballadors amb els mateixos drets que elsnacionals espanyols i comunitaris, o bé són objected’explotació laboral en raó de les poques possibilitatsque tenen d’exercir els seus drets els que tenen la sevasituació regularitzada, i cap si aquesta és irregular?

S’ha de posar en relleu les contradiccions entre elsmarcs normatius d’estrangeria dels diferents Estats dela UE i les polítiques de contractació del personal im-migrant. Contradiccions que han portat a algun autora parlar de l’actuació contradictòria dels governs, quesón conscients de la necessitat de mà d’obra immigra-da i alhora posen en pràctica formes de regulació polí-tica de l’estrangeria cada vegada més restrictives. Enaquest sentit, les dades conegudes, a partir d’un estu-di dut a terme per l’Instituto Nacional de Empleo, sónprou significatives: si l’any 1999 es van formalitzar aEspanya 406.035 contractes amb estrangers (comuni-taris i no comunitaris), la xifra ha crescut fins als967.775 contractes l’any 2001 –el 6,88% del total decontractes registrats–, el 91,10% dels quals era de du-rada determinada i el 8,9% indefinits. Una altra dadasignificativa és la del nombre de treballadors estran-gers afiliats a la Seguretat Social, que el 31 de maig de2003 era de 949.780, sent 206.437 de la Unió Euro-pea i els restants 734.343 d’altres països. En variacióinteranual, el nombre d’afiliats d’altres països s’ha in-crementat en 152.749 persones, és a dir, s’ha produïtun increment del 26,26%.

62

A l’Europa comunitària no hi falta treball, encara quesigui una qüestió diferent parlar de treball amb drets,i en l’àmbit internacional les Nacions Unides constatenl’abisme existent moltes vegades entre els drets pro-clamats oficialment i el tracte real que reben els immi-grants. En això Espanya no suposa una excepció: aixího demostra l’activitat de la Inspecció de Treball i Se-guretat Social, que l’any 2001 va proposar sancionsper valor de 37 milions d’euros, i certament no és ca-sual que el gruix de les infraccions es concentrés endeterminats sectors, com ara l'hostaleria, la construc-ció i l'agricultura. Per tot això, és necessari i convenientactuar contra la degradació del mercat de treball i con-tra totes les situacions d’explotació laboral, ja que, talcom es defensa en un recent document de la FundacióRafael de Campalans sobre les polítiques migratòries,l’existència d’un sector de la nostra economia basat enla sobreexplotació i en les condicions laborals il·legalsno solament és un factor distorsionador del procés mi-gratori, sinó que també actua com a factor de degra-dació i de precarització del conjunt del mercat de tre-ball. En un informe especial sobre la immigració a laRibera de Navarra, de l’11 de desembre de 2001, rea-litzat per la defensora del Poble de Navarra, s’alerta demanera clara sobre el fet que el deteriorament i l’in-compliment de les normes laborals moltes vegades,quan es tracta de treballadors estrangers, està obrintpas “a un procés d’involució del sector laboral en ge-neral a costa dels immigrants, en el qual les condi-cions de contractació irregular poden arrossegar lescondicions del conjunt dels treballadors dels sectorsafectats”.

Al respecte, cal aportar dues reflexions de personesprou coneixedores de la problemàtica de la immigracióque insisteixen sobre les qüestions apuntades. D’unabanda, l’ex ministre de Treball Manuel Pimentel ha ditamb tota claredat que plantejar un creixement sostin-gut a Espanya (i, afegim nosaltres, també a Catalunya)sense recórrer a immigrants és impossible. D’una al-tra, la secretària general del Defensor del Poble d’Es-panya deia, en ocasió de la celebració de les jornadesde coordinació de defensors del poble de tot l’Estat del’any 2001, que cada vegada serà més important l’a-portació dels immigrants al benestar social espanyol,amb una presència cada cop més destacada en el móndel treball.

En una altra línia, cal fer esment d’una dada rellevant:el 18% dels immigrants en situació regularitzada tenentitulació universitària i el 42,3% ha finalitzat els estu-

dis secundaris; és a dir, que l’ocupació majoritària dellocs de treball de baixa qualificació no guarda relacióamb la titulació i els coneixements de gran part delsimmigrants que tenen la seva situació regularitzada.

2.2 Immigració i mercat de treball a Catalunya

L’anàlisi de la importància que està assolint la immi-gració a Catalunya, i més en concret la immigració la-boral, és fàcilment visible a partir de dues dades signi-ficatives.

D’una banda, l’anàlisi de l’evolució de la població es-trangera a Barcelona durant el període entre 1996 i2003. Segons dades del padró municipal, el mes degener de 2003 hi havia 163.046 estrangers; és a dir, el10,7% sobre el total de la població de la ciutat. Ladada és especialment significativa si la comparemamb els 74.019 estrangers empadronats dos anysabans.

A més a més, el mapa de la immigració a la ciutat deBarcelona ha variat considerablement els últims anys,i la prova d’això és el canvi en la classificació per na-cionalitats, que està encapçalada pels equatorians(26.891), seguits dels colombians (12.429), mentreque els nacionals del Marroc queden en la tercera po-sició (11.985). Tampoc no és gens menyspreable, perla influència que té sobre el nombre de treballadorsper compte propi, que hi hagi 9.944 ciutadans de na-cionalitat paquistanesa.

D’altra banda, segons un recent estudi de la ComissióObrera Nacional de Catalunya sobre l’evolució de l’o-cupació a Catalunya l’any 2002, els treballadors es-trangers representen gairebé el 14% (294.321) de lacontractació enregistrada a les oficines d’ocupació. Ésa dir, que el nombre de treballadors estrangers, si afe-gim els que es troben en situació irregular, pot apro-par-se a una cinquena part del conjunt de la poblaciótreballadora ocupada a Catalunya.

Les dades que aporta aquest estudi són també prousignificatives perquè demostren una certa diferència detracte entre els estrangers i els nacionals. Així, mentreque els contractes indefinits fets als estrangers van su-posar el 10,59% del total, els que es van realitzar alconjunt de la població treballadora espanyola van sig-nificar el 13,12%, i el percentatge de contractes tem-porals va ser de 89,4 i 86,36%, respectivament.

63

Per analitzar la influència de la presència dels immi-grants en el mercat de treball català, cal tenir presentstambé altres dades destacades aportades a l’estudide Comissions Obreres: d'una banda, l’abast de lapresència d’immigrants en el sector agrícola, on elstreballadors estrangers concentren més del 64% detots els contractes; d'una altra, cal analitzar on esconcentren els treballadors immigrants, amb un pesdestacat en el sector de la construcció (19% dels contractes fets als immigrants) i el de l'hostaleria(15,3%).

En definitiva, i tal com s’afirma en les propostes quees formulen en el document objecte de comentari,“cada cop apareix amb més volum la inserció laboraldels treballadors estrangers a Catalunya”, plantejant-se la necessitat de seguir de prop les condicions detreball d’aquest col·lectiu i la qualitat de la seva ocu-pació per tal de prevenir possibles actuacions discrimi-natòries.

2.3 Reflexions finals

Volem cloure aquesta part de l'article fent dues refle-xions finals:

–El nivell polític i administratiu clau per al tractamentdel fenomen migratori és l’àmbit local. L’Administra-ció local és la primera institució amb la que els im-migrants tenen un contacte directe per al seu arrela-ment, fet que converteix en rellevant l’actuació delsajuntaments en aquest camp. Així, fruit d’aquestademanda, han començat a proliferar oficines munici-pals d’acollida per orientar socialment i laboral elsimmigrants, i es duen a terme mesures de discrimi-nació positiva per a les seves famílies.

És, per tant, imprescindible menys verbalisme i mésfets, començant per l’articulació de polítiques socials id’ocupació entre els diferents nivells de l’Administraciósuperant les reticències de l’Estat (i algunes de les co-munitats autònomes) a traspassar part de les sevescompetències a l’Administració local.

–D’altra banda, creiem que cal encoratjar tothom a de-batre sense falses prudències i pors el fenomen de laimmigració i les seves repercussions social i sobre elmercat de treball. Moltes vegades emmascarem sotaformes i arguments diferents el desig de no entrar adiscutir sobre problemes i fenòmens que cada vega-

da necessiten de més debat i discussió en la recercade solucions. Una política i una actitud immobilistano és la millor solució per encarar el fenomen migra-tori; així doncs, calen propostes serioses, basades enel consens social, que serveixin per construir una so-cietat millor per a tothom, en la qual els drets del to-tes les persones estiguin plenament reconeguts, i quees posi l’accent en la integració dels immigrants en lanostra societat, la nostra cultura, els nostres drets ideures, i en la millora de la qualitat del treball. En pa-raules de les conclusions del Congrés de la Unió Pro-gressista de Fiscals, que va tenir lloc els dies 25 i 26d’octubre a la població gallega de La Toxa: “El fenó-meno de la inmigración y los problemas que conllevasólo pueden resolverse a través de la integración delos inmigrantes en la sociedad y en la economía, me-diante políticas y normas que garanticen los derechosque la Constitución les reconoce”.

És evident que la –per ara– darrera reforma de la Lleid’Estrangeria promoguda pel Govern espanyol no aju-da a assolir aquests objectius a causa de la retalladadels drets de les persones immigrades que preveu. Lacondició de trobar-se en situació il·legal en l'aspecteciutadà i precària en l'àmbit laboral, que el Governdóna a molts residents immigrants, no sembla el camímés adequat per aconseguir la seva plena integracióque ens reclamen la societat, l’economia i sobretot ladignitat humana.

3 Inactivitat: un potencial laboral desaprofitat

La població no ocupada avui és un important subjected’anàlisi, principalment per la necessitat d’oferir possi-bilitats d’ocupació a les persones que tenen entre 16 i64 anys (edat de treballar), i també per observar a quiexpulsa el mercat de treball, a qui no ofereix possibili-tats de tenir feina, i finalment com condicionen l’ocu-pació les transformacions culturals de la família, elsnous papers en la responsabilitat i en la igualtat.

El present article pretén aproximar-se al fenomen de lainactivitat des d’una perspectiva econòmica, però tam-bé social, intentant aprofundir amb un major conei-xement sobre el col·lectiu afectat per la inactivitat i exposar algunes propostes per afrontar el repte de pro-porcionar-li la seva volguda ocupació.

64

3.1 La inactivitat, concepte clau per a novesoportunitats en el mercat de treball

Entenem per població inactiva el conjunt de personesque, trobant-se en edat laboral –entre els 16 i els 64anys–, podrien treballar però en canvi no estan en dis-posició de fer-ho per diferents motius, ja sigui per de-cisió personal voluntària, per incapacitat, per tenir res-ponsabilitats familiars que ho impedeixen o perquècreuen que no trobaran cap ocupació que s’ajusti alseu perfil professional.

És, per tant, aquest col·lectiu una clau important perincrementar l’ocupació. Constitueix, junt amb l’atur, lareserva de persones que si trobessin ocupació farien in-crementar la capacitat de creació de riquesa, una mési millor integració social i finalment més cohesió socialen el país.

Una referència de la importància política que s’atorgaa l’ocupació i, per tant, que fa necessari insistir sobrela inactivitat, són els acords de les cimeres europeescelebrades a Lisboa (maig de 2000) i Estocolm (marçde 2001), que van establir la necessitat d’incrementarl’ocupació per tal d’assolir una economia europea mésavançada i més competitiva, així com per donar al va-lor treball el paper integrador, socialitzador, que té a lanostra societat com a eina per conquerir més cohesiósocial.

Posteriorment, i en la mateixa línia, a la cimera de Lis-boa els països de la Unió Europea van establir un ob-jectiu estratègic per arribar a la plena ocupació i re-forçar la cohesió social i regional. Aquest objectius’especifica en “la voluntat de convertir la Unió en l’e-conomia més competitiva i dinàmica del món, una so-cietat basada en el coneixement, capaç d’assolir uncreixement econòmic sostenible amb més i millorsllocs de treball i una major cohesió social”. Aquestafita estratègica es concreta en un objectiu quantitatiuper assolir a llarg termini: arribar, el 2010, a una taxad’ocupació total del 70%, una taxa d’ocupació feme-nina del 60% i una taxa d’atur genèrica del 6%.

Finalment, a Estocolm, els països de la Unió Europeavan marcar uns objectius quantitatius a mig termini iuns objectius qualitatius de consistència. La cimera vaestablir dos tipus d’objectius qualitatius: d’una banda,la millora de les aptituds bàsiques, especialment entecnologies de la informació, a partir de l'educació bà-sica, la formació ocupacional i permanent; d’una altra,

la modernització dels mercats laborals i el foment de la mobilitat dels treballadors per incrementar laseva adaptació als canvis. Respecte als objectius quan-titatius, el propòsit és assolir el 2005 una taxa d’ocu-pació global del 67%, una taxa d’ocupació femeninadel 57% i una taxa d’ocupació per als homes mésgrans de 55 anys del 50%.

Aquests objectius europeus, que en principi afecten di-rectament l’ocupació i la desocupació, exigeixen actuartambé en el concepte de la no ocupació i, per tant, so-bre la inactivitat per tal d’assolir-los.

Si traslladem les fites d’aquests objectius d’ocupació idesocupació de la Unió Europea a la província de Bar-celona, ens trobem que caldrà incrementar tres puntspercentuals la taxa d’ocupació actual. Aquest incre-ment no sembla en principi molt difícil d’aconseguiren set anys. El repte es planteja quan aquestes perso-nes que estan inactives, per diverses causes “no volen”o “no poden” participar en el mercat de treball, qües-tió que fa més complex trobar el tipus de mesures quecal adoptar per assolir aquests objectius.

3.1.1 Risc de l’exclusió

Qualsevol persona que estigui apartada del mercat detreball, sigui voluntàriament o involuntària, pot incór-rer en el desarrelament de la societat en la qual esmou, ja no sols per la manca de recursos econòmics,pel fet de no tenir ingressos, sinó també perquè el tre-ball és el primer i més important canal de comunica-ció social, de socialització positiva. Això dóna al tre-ball una importància qualitativa, i més tenint encompte que el treball sobrepassa el seu objectiu deproduir béns i serveis de la forma més eficient possi-ble, a canvi d’obtenir uns ingressos, que a la seva ve-gada serviran per a adquirir els béns i serveis pro-duïts. El treball és també un element de socialitzaciópositiva per a les persones.

Aquesta característica del treball de produir béns i ser-veis de la manera més eficient possible comporta unaconseqüència molt important: seran contractats en pri-mera instància aquells treballadors i treballadores quepuguin desenvolupar la feina de la forma més eficient,els més productius, i en últim lloc, els que aportinmenys valor afegit a la producció. Per tant, els treballa-dors i treballadores amb més dificultats davant el tre-ball seran els menys sol·licitats, i poden acabar per

65

convertir-se en desocupats, inactius o exclosos social-ment.

3.2 Les persones inactives: un col·lectiu impor-tant i rellevant

Si ens centrem en la província de Barcelona, segons da-des de l’EPA, l’any 2002 hi havia 893.293 personesinactives, xifra molt rellevant en relació amb un total de3.138.561 persones en edat de treballar, és a dir, el28,5%. D’aquestes, el 71% són dones, i la franja méssignificativa és la de les dones entre 25 i 55 anys. Aquestfet podria coincidir en part amb el cicle reproductiu i lesseves responsabilitats assignades per les famílies.

3.2.1 Anàlisi estadística

Observem en el cas de la província de Barcelona, ladistribució per sexe i edat en la figura 1. El major nom-bre de persones inactives es concentra en els majors de

50 anys i els menors de 25. Aquests dos col·lectius su-posen el 70,21% dels inactius, el 26% dels joves i el44% dels més grans.

En el cas dels homes, la inactivitat es concentra en elsmenors de 25 anys i els majors de 60. Bàsicament, estracta d’aquells que estan estudiant, en el cas dels jo-ves, i respecte als més grans, són persones prejubiladeso desmotivades per la seva difícil reinserció laboral.

En el cas de les dones, la distribució és més homogè-nia i s’accentua abans dels 19 i a partir dels 50 anys;per tant, les estudiants i les desmotivades de difícilreinserció laboral.

En la figura 2 es veu molt clarament la diferència degènere pel que fa a la inactivitat. Aquesta és força si-milar fins als 25 anys, quan les dones tenen cura delsseus fills i interrompen la seva carrera professional. A partir d’aquest moment hi ha un creixent biaix ambels homes que es corregeix per l’augment dels homesinactius a partir dels 55 anys.

66

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

De 16 a 19 anys

De 20 a 24 anys

De 25 a 29 anys

De 30 a 34 anys

De 35 a 39 anys

De 40 a 44 anys

De 45 a 49 anys

De 50 a 54 anys

De 55 a 59 anys

De 60 a 64 anys

Dones

Homes

Figura 1 Estructura de la inactivitat per col·lectius.Provincia de Barcelona, 4 trimestre 2002. Epa

3.2.2 Perfils d’inactivitat

El concepte d’inactivitat abasta una gran heterogeneï-tat de col·lectius i, per tant, l’anàlisi de les causes dela inactivitat i de les solucions possibles és d’una grancomplexitat.

Volem il·lustrar l’heterogeneïtat de les persones inacti-ves assenyalant aquells grups que poden ser més sig-nificatius:

67

Falsosinactius

Inactius voluntaris

Inactius involuntaris temporals

Inactius voluntarispermanents

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

16-19anys

20-24anys

25-29anys

30-34anys

35-39anys

40-44anys

45-49anys

50-54anys

55-59anys

60-64anys

Homes

Dones

Figura 2 Taxa d'inactivitat per edat i sexe. Provincia de Barcelona. 4t trimestre 2002 (basat en l’Enquesta de Població Activa)

Associat a l’economia submergida o bé els quebusquen feina de manera informal, sense inscriu-re’s en les oficines oficials

Associat a la disponibilitat i característiques de cer-tes ofertes laborals de les empreses, a la manca deserveis públics d’atenció a les persones (a càrrec d’in-fants i gent gran), per manca de repartiment de lescàrregues domestiques dins de la família o els atu-rats/des desmotivats i amb problemes d’autoestima

Lligats a una opció familiar (cura de nens o gentgran) o personal, amb una estratègia de reincorpo-ració al mercat de treball

Degut a una situació d’opció personal voluntària

Alguns perfils concrets de persones inactives són:

–Persones que arriben a la inactivitat per desmotivacióo perquè tenen massa obstacles que els impedeixenaccedir al mercat de treball i acaben retirant-s'hi.

–Persones que treballen en l’economia submergida.–Dones que no treballen de forma temporal per tenircura de persones dependents (fills petits, altres fami-liars dependents).

–Dones que, de forma permanent, no volen treballarfora de casa principalment per patrons culturals.

–Joves procedents de fracàs escolar.–Joves amb estudis que retarden la seva incorporacióal mercat de treball.

–Persones amb discapacitats.

Dins d’aquesta multiplicitat de grups s’amaguen mol-tes causes tant de tipus personal i familiar com de lapròpia estructura del mercat de treball, així com enfunció dels papers socials i culturals que s’assignen alshomes o a les dones.

3.3 Factors que afavoreixen la inactivitat

Abans d’entrar d’una manera més detallada, encaraque no exhaustiva, a analitzar les motivacions que po-den explicar la inactivitat, caldria emmarcar-ho.

–Per començar, la participació en el mercat de treballes basa cada cop més en el cicle vital de les personesi, des d’aquesta òptica, en certs períodes la inactivi-tat és l’opció més coherent. Les persones en un mo-ment de la seva vida decideixen estudiar i no treba-llar, en un altre poden optar per tenir un fill o volertreballar a mitja jornada per participar activament enla seva primera fase educativa, o més endavant deci-deixen tenir cura dels avis.

–També pel canvi en el valor del treball; arrel d’això oentre d’altres coses, avui en dia no s’està disposat atreballar del que sigui i a qualsevol preu (en parlaremmés endavant d’aquest aspecte).

–També s’han produït, afortunadament, canvis moltimportants en els valors sociopsicològics, culturals ifamiliars, tot i que encara no estem ni a la meitat delcamí recorregut a la Unió Europea en relació amb l’e-quitat social.

68

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Responsabilitatspersonals o familiars

Formació

Malaltia o incapacitat

Jubilació

Estacionalitato desencantament

Altres raons

dones

homes

Figura 3 Motius de la inactivitat. Província de Barcelona. 4t trimestre 2002 (basada en l’Enquesta de Població Activa)

–Finalment, un altre aspecte que cal tenir molt presentés en determinats casos la precarització i baixa qua-litat d’una part de les ofertes de treball.

Les darreres dècades s’ha produït al conjunt dels paï-sos europeus una important modificació dels patronsde comportament de la població en relació amb elmercat de treball. Així, des de la dècada de 1970 s’haproduït un increment de l’activitat en general, però ladona ha anat incrementant la seva participació en elmercat de treball a canvi d’una suau però progressivadisminució de la participació dels homes per l’efecteavançament de les jubilacions.

Hi ha una primera lectura de les causes de la inactivi-tat que podem fer des de la vessant de l’anàlisi esta-dística. Fem-ho amb dades recents i contrastades de laprovíncia de Barcelona.

El primer motiu d'inactivitat és la formació, la granmajoria entre 16 i 24 anys, si bé el pes per gènere ésmolt diferent.

En segon lloc, la malaltia o incapacitat, que represen-ta el 27% en el cas dels homes i el 9% en el cas deles dones.

En tercer lloc, per als homes la causa d’inactivitat és lajubilació, que representa el 19%; en canvi, per a lesdones ocupen aquest tercer lloc les responsabilitatspersonal o familiars, amb el 6%.

Apropem-nos també des d’una perspectiva més sociolò-gica i d’anàlisi, que ens permeti conèixer aquestes altresraons que observem a la figura 3 (el 68% en el cas de lesdones!). Entenem que poden resumir-se en tres:

–D’una banda, els problemes de conciliació i reparti-ment de les responsabilitats personals i/o familiars.Aquestes poden representar veritables barreres d’en-trada al mercat de treball. Aquests aspectes preocu-pants són a títol d’exemple:

• Condicions sociolaborals negatives.• Manca de flexibilitat horària de la majoria d’em-

preses.• Escàs repartiment de les responsabilitats familiars.• Desinterès de les empreses per les conseqüències

dels costos familiars sobre la productivitat.• Incompatibilitats dels horaris laborals amb els d’al-

guns serveis públics.

• Escasses infrastructures i de serveis públics que faci-litin la mobilitat.

–D’altra banda, la baixa qualitat d’algunes ofertes detreball, que no permeten compensar els costos lligatsa la conciliació de la vida laboral i la vida familiar osimplement no compensen.

–La manca de formació i de patrons de conducta en-vers el món de treball que fan que en aquests casosel trànsit entre l’atur i la inactivitat, el circuit negatiu,sigui molt ràpid.

–En les dades de la inactivitat hem apreciat que les correlacions que existeixen entre el nivell d’educació ila inactivitat ens expressen que les ocupacions mésdemandades són les que exigeixen un nivell d’educa-ció més elevat.

–El nivell d’educació és i serà un determinant clau pera la inactivitat. Així, a més nivell d’estudis més eleva-da és l’activitat, de forma que les persones analfabe-tes i sense estudis presenten una taxa d’inactivitatdel 65%, mentre que la població amb estudis supe-riors presenta una inactivitat del 10%.

3.4 Per què des de les polítiques públiques i desde la societat s’ha d’abordar la qüestió de lainactivitat?

Les justificacions per intervenir en l’àmbit de la inacti-vitat són múltiples, i totes elles de pes. Podem trobarjustificacions més macro i més micro, més generals imés personalitzades. Repassem les que poden consi-derar-se més importants:

–Desaprofitament d’un capital humà important, allòque els economistes anomenen cost d’oportunitat.Una part d’aquest capital humà està qualificat i for-mat. Les conseqüències d’aquest desaprofitamentcomporten una minva de generació de riquesa, decompetitivitat i de cohesió social.

–Per a un tipus d’inactius –els que podríem anomenaraturats desanimats–, la inactivitat representa unfracàs de les polítiques públiques, en especial les d’o-cupació. Aquests responen a col·lectius de difícil in-serció, que sovint han estat en el passat clients habi-tuals del serveis públics. Per a ells, els programes iprojectes adreçats a la inactivitat representen unadarrera oportunitat.

–El treball en condicions dignes dóna independència i

69

autonomia a les persones, i és per això que des deles administracions públiques s’ha de facilitar l’accésal treball per a tothom que ho vulgui. En alguns ca-sos, el primer pas que cal fer és d’ajuda a la cons-trucció del desig i definició del projecte d’identitat.Aconseguir això representa un gran pas en el seu desenvolupament personal.

–Segons recents recerques de la Comissió Europea, unde cada sis inactius voldria treballar, el 56% delsinactius i el 46% de les inactives voldrien treballar enun escenari de cinc anys. Només una persona decada tres no vol treballar.

3.5 Algunes propostes per a l’actuació pública

Hem començat aquest article fent èmfasi en el fetque en realitat la inactivitat agrupa un conjunt decol·lectius diferents amb casuístiques pròpies i, pertant, no existeixen solucions generals, sinó una com-binació de mesures segons el col·lectiu al qual femreferència.

El conjunt de propostes no ha d’anar orientat només ales persones, sinó que també les empreses tenen unaresponsabilitat important.

Entre les mesures que proposem promoure trobem:

–Millora dels serveis públics d’ocupació, per tal que fa-cilitin la intermediació entre l’oferta i la demanda,mitjançant sistemes d’atenció personalitzada i infor-mació transparent i accessible als ciutadans.

–Millora dels sistemes de comunicació, que facilitin la

mobilitat i incentivin la incorporació al mercat de tre-ball.

–Mesures de foment de la conciliació de la vida perso-nal, professional i familiar.

• Més i millors serveis públics de guarderies, cura degent gran i transport.

• Més ajuts a les famílies.• Promoció i desenvolupament de determinats sectors

com el teletreball, almenys fins a paràmetres compa-rables amb la mitjana europea.

• Major flexibilitat horària (escola, treball, etc.), pensa-da també en termes de conciliació.

• Desenvolupament de contractes a temps parcial, peraproximar-nos a la mitjana europea.

–Suport en la definició del projecte professional de lespersones i mesures d’acompanyament (informació,sensibilització, orientació, formació...). Cal aconseguirtrencar certs patrons únics de conducta que aboquena la inactivitat una vegada se surt del mercat de treball.

–Acompanyament en el període del cicle vital de lespersones, especialment de les dones, dedicat a lacura i l'educació dels petits, perquè la reinserció pos-terior al mercat de treball es faci en igualtat d’opor-tunitats i, per tant, que aquest període no esdevinguiuna barrera de tornada.

–Responsabilitat social de les empreses, en el benentès que es considera no com un cost major, sinócom un atractiu per gaudir d’un personal motivat, for-mat i generador de valor afegit.

–Avançar en un model social més just que fomenti l’e-quilibri entre homes i dones tant en les oportunitatsprofessionals com en la distribució de les responsabi-litats familiars.

70

71

PINEDA DE MAR

SANT CELONI

GRANOLLERS

VIC

BERGA

MANRESA

MATAR”

MOLLET DEL VALL»S

SABADELLTERRASSA

BADALONA

SANT ANDREU DE LA BARCA

SANT FELIU DE LLOBREGAT BARCELONA

VILADECANS HOSPITALET DE LLOBREGAT

VILAFRANCA DEL PENED»S

IGUALADA

VILANOVA I LA GELTR⁄

9

1

8

2

3

4

5

6

7

10

11

12

14

15

16

Municipis majors de 50.000 hab

1 Badalona

2 Barcelona

3 Cerdanyola del VallËs

4 Cornell‡ del Llobregat

5 Granollers

6 Hospitalet del Llobregat

7 Manresa

8 MatarÛ

9 Prat de Llobregat

10 RubÌ

11 Sabadell

12 Sant Boi de Llobregat

13 Sant Cugat del VallËs

14 Santa Coloma de Gramenet

15 Terrassa

16 Viladecans

17 Vilanova i la Geltr˙

13

17

Annex Mapa dels mercats de treball locals de la província de Barcelona

MATARÓ

MOLLET DEL VALLÈS

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

VILANOVA I LA GELTRÚ

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

1 Badalona

2 Barcelona

3 Cerdanyola del Vallès

4 Cornellà de Llobregat

5 Granollers

6 l’Hospitalet de Llobregat

7 Manresa

8 Mataró

9 el Prat de Llobregat

10 Rubí

11 Sabadell

12 Sant Boi de Llobregat

13 Sant Cugat del Vallès

14 Santa Coloma de Gramenet

15 Terrassa

16 Viladecans

17 Vilanova i la Geltrú