llengua i immigració

1 Laura Ibáñez Esquius

LLENGUA I IMMIGRACIÓ

La immigració i l’evolució de l’ús del català a Ripollet

IES Can Mas Laura Ibáñez Esquius

Treball de Recerca 2n Batxillerat Gener 2009

Llengua i immigració


Gràcies a tots els que m’han dedicat una mica del seu

temps, fent possible aquest

treball.



Índex

1. Introducció i exposició de motius 05

2. Metodologia de la recerca 06

3. Hipòtesi 08

4. Marc teòric 10

5. Immigració dels anys 60 a Ripollet

5.1 Creixement demogràfic 16

5.2 Què passava a Andalusia? 18

5.3 Arribada a Catalunya 20

5.4 Un principi complicat 21

5.5 La rebuda 22

5.6 Adaptació 23

5.7 Mantenir les arrels 24

5.8 De vila a ciutat 25

6. Evolució de l’ús del català

6.1 El català durant el franquisme 28

6.2 El català actualment 32

7. Comentari i valoració de les entrevistes 38

8. Conclusió 41

9. Valoració del TR 44

10. Annexos.

10.1 Entrevistes 46

10.2 Taules 84



10.3 Taula comparativa entre la llei de política

lingüística del 1983 i la del 1998 89

10.4 Pamflets informatius 111

10.5 Bibliografia 118



1. Introducció i exposició de motius

Aquest treball té com a objectiu principal estudiar l’arribada massiva de

persones immigrants als anys seixanta i setanta a Ripollet, i observar

l’evolució de l’ús del català des de llavors fins a l’actualitat.

El centre va proposar-me diversos temes per al treball, però cap m’acabava

de convèncer. Vaig buscar una alternativa i després de donar-hi moltes

voltes, vaig decidir triar aquesta temàtica, perquè penso que les migracions

d’aquella època han marcat un abans i un després a Ripollet. Res no seria

com és ara, si aquestes migracions no haguessin existit.

Una altra de les coses que va fer decidir-me per aquest tema va ser la meva

curiositat per saber perquè a Ripollet hi havia tanta gent de fora, d’on i

perquè venien... Ja que des de ven petita el meu entorn familiar ha estat

entre “catalans”, en canvi la majoria de famílies dels meus amics són

procedents de llocs de la resta d’Espanya, la majoria d’ells són

castellanoparlants, moltes vegades mengen coses típiques d’allà, els

agraden les sevillanes i el flamenc... i sempre m’havia preguntat perquè era

així.

També m’encuriosia força el motiu pel qual la majoria dels ripolletencs no

parlen català habitualment. Passeges per Ripollet i rarament sents a gent

que el parli, i mai n’havia acabat d’entendre el perquè.

Vaig trobar que la realització del treball de recerca era una bona oportunitat

per resoldre aquest conjunt de dubtes i curiositats, que sempre m’havien

rondat pel cap.



2. Metodologia de la recerca

Crec que puc destacar en la confecció d’aquest treball tres parts :

Primer hi ha una fase d’aproximació a l’època, durant la qual vaig informar-

me llegint diversos llibres, i consultant Internet sobre la situació política,

econòmica i demogràfica d’ Espanya i Catalunya.

Un cop vista la situació general de l’època, vaig aprofundir més en l’arribada

massiva de gent del sud d’ Espanya a Catalunya, i concretament a Ripollet.

Una vegada vaig tenir una idea més o menys clara de qui venia, com i

perquè, vaig passar a informar-me sobre la situació de prohibició del català

i la cultura catalana durant el franquisme, i a continuació de les diverses

polítiques lingüístiques i la situació actual.

La segona fase seria la de les entrevistes. He fet entrevistes a gent vinguda

als anys seixanta i setanta per tal que m’expliquessin la seva experiència, -

com venien, què sabien de Catalunya i Ripollet, com els van rebre...-.

De la mateixa manera he entrevistat a gent nascuda a Ripollet, que va

viure aquesta arribada continuada de gent, per tal que m’expliquessin com

ho vivien la gent autòctona.

Per acabar també he parlat a gent més especialitzada en el tema.

Del tema de les migracions, he entrevistat a les autores del llibre “Històries

Compartides” que tracta de la immigració dels anys 60 i 90 a Ripollet, i als

membres de l’entitat Mai Més, ja que van editar un CD-ROM on entre

d’altres coses parlen de les migracions dels anys seixanta. Pel que fa a la

part de llengua, he entrevistat a la Carme Forcadell, assessora de llengua

interculturalitat i cohesió social del Departament d’Educació per veure quina

valoració fan de l’evolució de l’ús del català des dels anys 60 fins a

l’actualitat, a la Carme Rigal que treballa a l’oficina de català de Ripollet, i

per acabar també vaig anar a parlar amb l’Oriol Olivé professor de català

del meu institut, perquè m’expliqués com veia ell la situació.



I l’ultima part ha estat la redacció del treball. Per fer-la he hagut de

seleccionar la informació útil de tota la que he anat recopilant al llarg de la

recerca, estructurar-la, i començar a redactar.

Per tant podem dir que aquest treball s’ha basat en la lectura de diversos

llibres especialitzats, les entrevistes realitzades tan a gent que ha viscut els

fets, com a gent que posteriorment ha estudiat i tractat el tema, per

finalment fer una reflexió sobre el tema i per tal d’extreure’n les conclusions

i expressar-les com a final del recerca.



3. Hipòtesi

Ripollet és una de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona amb un

dels nivells de desconeixença del català més elevats. Això es veu reflectit a

la vida quotidiana dels ripolletencs. Vas a comprar i t’atenen en castellà,

escoltes les converses que la gent manté i la majoria són en castellà, a

l’escola entre nens/es parlen en castellà, al institut encara més, inclús

alguns dels professors fan classes en castellà... Però això no vol dir que no

l’entenguin o no el sàpiguen parlar, sinó que no és la seva primera llengua i

no tenen la necessitat directa d’utilitzar-lo.

Crec que la causa d’aquest fet es remunta a les migracions constants que

ha rebut Catalunya en l’últim segle. Ripollet va passar de ser un poblet amb

1.963 persones el 1920 a tenir-ne 26.009 el 1981 .

En els moments de major creixement demogràfic , als anys 60 del segle

passat, la majoria no entenien ni sabien parlar català. Aquest estava

prohibit pel règim franquista, això provocava que no tinguessin cap

necessitat directa d’aprendre’l, i per tant dificultava l’adaptació a la cultura

catalana dels nouvinguts. També estaven prohibides les associacions, i

activitats típiques catalanes, fet que empitjorava la inserció a la nova

cultura dels immigrants. Aquests un cop estabilitzada la seva situació van

crear diverses associacions per tal de no perdre les seves arrels, com ara

“ Peña Flamenca la Macarena”, el “Centro Aragonés”...

Actualment ens trobem en un període democràtic, el català i la cultura

catalana ja no estan prohibits, fa anys que s’estan aplicant polítiques de

normalització lingüística, que es donen subvencions per a entitats i

activitats que fomenten l’ús del català ... Tot i això la situació del català com

a llengua vehicular i d’ús social no ha millorat gaire a Ripollet.



És molt possible que totes les mesures de normalització lingüística no hagin

tingut l’efecte desitjat per un mal plantejament, o una mala aplicació.

També pot haver-hi influït el fet que la cultura catalana és minoritària

respecte a l’espanyola, i el peix gran sempre s’acaba menjat el petit. El

factor històric també hi te un paper rellevant, ja que durant molts anys

s’han fet mans i mànigues per tal de fer desaparèixer aquesta cultura de la

península.

Tots aquests fets són els que investigaré i intentaré confirmar amb aquest

treball de recerca.



4. Marc teòric

Durant el segle XIX l’economia espanyola es basava sobretot en l’agricultura

i la ramaderia. Els latifundis (grans extensions de camps) eren propietat de

molt pocs, aquests contractaven a jornalers per a que els hi treballessin les

terres. La majoria de conreus a terres espanyoles es dedicaven al cultiu de

cereals. L’agricultura catalana, de caire més aviat familiar, es va centrar

majoritàriament en el conreu de la vinya, cítrics, arròs i olivera. Es va dur a

terme una gran modernització dels instruments de treball. Des del segle

XVIII els excedents del camp es van invertir en el comerç i la

industrialització que va arrencar amb força al segle XIX i va configurar l’àrea

metropolitana de Barcelona com un àrea econòmicament avançada i amb

capacitat d’atracció de la població rural de Catalunya i la resta d’Espanya.

A partir del 1888 van arribar els primers treballadors procedents de Múrcia

a Barcelona, degut a la demanda laboral que va general l’Exposició

Universal.

Entre el 1877-1900 van arribar a Catalunya 93.670 persones procedents

d’Aragó i el País Valencià (l’any 1877 hi havia 1.752.033 habitants, el 1900

ja n’eren 1.996.322), això va facilitar el creixement de la mà d‘obra per

proveir la indústria, ja que a Catalunya s’havia desenvolupat molt més que

en altres comunitats de la Península. Tot i així, es trobava amb 2 obstacles

que l’hi dificultaven el creixement :

- la manca de fonts d’energia

- la dificultat de trobar mercats

Al començament del segle XX Espanya es trobava davant d’uns quants

problemes, dels que cal destacar el retard econòmic i cultural que patia

respecte la resta d’Europa. Estava governada per un règim corrupte i

artificial que no respectava el poble, manipulaven els sufragis ...

El seu exèrcit estava ferit per la derrota a Cuba, treballava amb un material

antiquat, i patia un excés de comandants. La majoria de militars que el

composaven creien que els nacionalismes perifèrics representaven la

disgregació del seu concepte de pàtria.



Entre el 1900 i el 1930 la població espanyola va créixer gairebé un terç.

Aquest augment va ser degut bàsicament a la disminució de la taxa de

mortalitat (van desaparèixer la majoria d’epidèmies, hi va haver força

millores sanitàries i d’higiene pública... ) i el manteniment d’una taxa de

natalitat alta. En canvi a Catalunya les dues taxes es van anar reduint.

Durant aquest període es va iniciar una lenta però inaturable emigració del

camp a la ciutat. Catalunya també va començar a rebre una forta

immigració de la resta d’Espanya.

Durant el primer terç del s. XX , el camp espanyol va passar de l’economia

de subsistència a l’economia de mercat. Tot i que hi treballaven menys

persones van augmentar les terres cultivades i la productivitat, sobretot a

partir de la 1ª Guerra Mundial. Això va ser a causa de la reducció en la

pràctica del guaret, la introducció de millores tècniques, augment dels

regadius, l’ús d’adobs químics i la diversificació de la producció ( cítrics,

ametlles, patates, remolatxa sucrera...).

La indústria va evolucionar ja que hi va haver tres canvis fonamentals: la

substitució del vapor per l’electricitat, la concentració de la indústria pesant

al País Basc, i l’augment de la productivitat de la mineria.

Tot i això va topar amb dos inconvenients: la dificultat de competir amb

l’exterior ( a causa del elevat cost dels productes), i la debilitat del mercat

interior espanyol.

La indústria catalana va trobar-se amb alguns problemes. Entre ells cal

destacat la dependència de l’exterior, tant per matèries primeres com per

l’energia (el 98% de la maquinària que utilitzaven era feta a Gran

Bretanya). No obstant l’any 1911 es van alliberar de la dependència del

carbó. També van potenciar la indústria metal·lúrgica, química i

automobilística. Van dur a terme una renovació tècnica i de maquinària.

Moltes de les indústries familiars van convertir-se en S.A.



A l’inici del s. XX els obrers vivien en condicions d’estricta subsistència.

Vivien en pisos petits, normalment compartits amb altre gent, sigui família

o rellogats.

Les condicions laborals eren molt precàries, treballaven 10 o 12 hores

diàries, inclosos els diumenges, no hi havia contractes laborals, la higiene

era inexistent, igual que la seguretat laboral. Els sous amb prou feines

arribaven per cobrir les necessitats alimentàries. La majoria de treballadors

eren analfabets.

Entre 1939 i 1975, es va viure sota la dictadura franquista. Van ser uns

anys difícils. La dictadura va imposar un tipus d’estat autoritari, que va

anul·lar les institucions d’autogovern catalanes, va reprimir la llengua i la

cultura catalana i qualsevol manifestació d’identitat nacional.

Tot i l’ immobilisme polític durant la dictadura, es va produir una obertura

econòmica, això va permetre que Catalunya i la resta de l’Estat, un cop

superades les difícils condicions de vida de la llarga postguerra, passés per

unes de les millors fases d’expansió econòmica.

La industrialització dels anys seixanta va anar acompanyada de l’arribada

massiva d’immigrants d’altres zones de l’Estat.

La gran majoria venien d’Andalusia, on els camperols es trobaven en una

situació força precària. El 66% de la població es dedicava a l’agricultura.

Practicaven el monocultiu, d’olivera i cereal, això causava grans parades

estacionals i per aquest motiu hi havia èpoques en que molt poca gent

treballava. Un 15% dels agricultors andalusos estaven permanentment

parats, i durant la parada estacional un 48% no treballaven. Cal tenir en

compte que els salaris que cobraven eren molt minsos.

Per tot això, molts d’ells van decidir emigrar cap a altres zones de l’Estat.

Un dels destins més usuals va ser Catalunya.

Dels molts pobles i ciutats de Catalunya, Ripollet ha estat un dels que va

rebre un gran nombre d’immigrants. L’any 1920 a Ripollet hi havia censades

1.963 persones, i l’any el 1981 ja eren 26.009 habitants.



Venien de llocs i maneres molt diverses, en tren, cotxe, caminant... En

arribar aquí la seva prioritat era buscar un lloc on viure (alguns vivien en

barraques, d’altres de rellogats, en una pensió... ) i una feina (normalment

a les indústries dels afores).

Un cop estabilitzats, amb casa, feina més o menys estable, i amb la família

reunida, molts d’ells es van dedicar a buscar solucions a l’enyorança que

sentien de la seva terra i costums. Van fer-ho creant associacions i

entitats, com ara la “ Peña de Cante Jodo”, el “Cuadro Andaluz de

Ripollet”,...

La manca d’entitats pròpies catalanes, prohibides pel franquisme, pot ser un

dels factors que ha dificultat l’arrelament de les nostres tradicions als

nouvinguts. Pel que fa a la llengua, la majoria l’entenen i la saben parlar (si

més no mínimament), però el fet de no necessitar-la en el seu dia a dia (ja

que estava prohibit utilitzar-la), ha fet que no l’acabessin de perfeccionar i

no la parlin habitualment. El motiu d’aquest fet pot ser una mala gestió de

la política lingüística.

Abans de continuar amb el treball de recerca, faré una petita posada en

situació de Ripollet, ja que tot el treball gira entorn a aquest poble.

Ripollet, es troba a la vall baixa del riu Ripoll , abans de la confluència del

riu Besòs, dins la depressió prelitoral.

La ciutat està limitada per Barberà del Vallès al nord, a l’est i sud-est amb

Montcada i Reixac i amb Cerdanyola al sud i sud-oest.

Actualment té una extensió de 4,39 km2 i una població de 37.398

habitants.



Ripollet havia estat un poble bàsicament agrícola, dedicat majoritàriament

al conreu de la vinya.

Però a partir del segle XX es va començar a industrialitzar, fet que va

afavorir l’arribada de nouvinguts.

Amb l’arribada d’aquests Ripollet va anar evolucionant, es van construir

molts habitatges nous (per tal de fer front a la demanda, que creixa

contínuament) , es van asfaltar carrers i carreteres, van instal·lar

l’enllumenat públic, van dur a terme la construcció de claveguerams...



LA IMMIGRACIÓ DELS ANYS 60 A

RIPOLLET



evolució de la població de fet a Ripollet

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

1930 1940 1950 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991

anys

habi

tant

s

habitants

5.1 Creixement demogràfic

L’any 1960 Ripollet tenia una població de fet de 5.262 habitants, això

implica un augment de gairebé el doble de la població respecte el cens de

1950 on hi ha registrats 3.736 habitants. El creixement continua durant la

dècada dels seixanta, el 1965 hi ha registrats 11.307 habitants (duplicant

així la xifra d’habitants de cinc anys enrere -1960-), el 1970 es

comptabilitzen 20.197 habitants ( altre vegada el doble que cinc anys

abans). Durant la dècada dels setanta la població continua en creixement

constant, però ja a un ritme més moderant. Així tenim que el 1975 hi ha

empadronats 23.905 habitants, el 1981 ja són 26.009 habitants.

Aquestes dades es veuen reflectides en la taula següent:

Evolució de la població de fet a Ripollet.

(extracció detaula 1 dels annexos)

Any 1930 1940 1950 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991

habitants 3.324 3.702 3.736 5.262 11.307 20.197 23.905 26.009 25.582 26.835

Font: Indescat i Centre d’Estudis Demogràfics

Com podem comprovar en la taula anterior el període de més creixement

demogràfic és entre el 1960-1970.



Aquest creixement és degut a l’arribada d’immigrants provinents de la resta

de l’estat. Al llarg de la dècada del 1960-1970 la gran majoria dels

nouvinguts provenien d’ Andalusia, i tot i que en menys quantitat també

va arribar gent d’ Extremadura, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Galícia i

Aragó. Ho podem observar en la taula següent :

Població segons el lloc de naixement i l’any d’arribada a

Ripollet. (extracció de taula 2 dels anexos )

Lloc de naixement

1941-

1950

1951-

1960

1961-

1970

1971-

1980

Catalunya

4 23 61 64

Barcelona 2 18 49 51

Girona 0 2 5 6

Lleida 1 3 7 6

Tarragona 1 0 0 1

resta de l'Estat 514 1.613 5.464 2.673

Andalusia 293 1.000 3.265 1.646

Aragó 44 97 170 78

Astúries 4 6 11 10

Balears 4 2 7 5

Canàries 1 1 3 6

Cantabria 5 2 6 6

Castella-la Manxa 20 130 386 152

Castella i Lleó 28 71 258 156

País Valencià 20 35 55 38

Extremadura 21 138 991 425

Galícia 13 24 118 56

Madrid 10 13 37 31

Múrcia 44 67 79 28

Navarra 2 3 8 5

País Basc 3 2 9 9

La Rioja 1 4 8 2

Ceuta o Melilla 1 18 53 20

Estranger 5 15 73 151

Font: Idescat. Estadística de població



5.2 Què passava a Andalusia?

A Ripollet ha arribat gent procedent de molts llocs de la península, com ja

hem vist, però les que van arribar en més quantitat van ser persones

provinents d’Andalusia. Com ja he dit, en uns 30-40 anys, van arribar a

Ripollet prop de 6.000 persones andaluses. Per això em centraré en explicar

els principals motius que van fer que haguessin d’emigrar de la seva terra.

L’arribada d’aquesta gran quantitat d’emigrants va ser degut al creixent

nivell d’atur que hi havia en aquell moment a la regió andalusa. Podem

observar-ho en la taula següent:

Atur 1955-1978 (extracció de la taula 3 dels annexos )

1955 1960 1964 1969 1975

Almeria 6.202 5.608 3.413 3.289 5.438

Granada 2.088 4.820 5.001 3.340 28.812

Jaén 26.227 9.261 8.015 5.651 21.715

Màlaga 11.474 16.448 17.991 11.780 41.626

Cadis 13.926 16.404 17.805 9.102 46.716

Cordoba 7.192 10.472 15.440 9.334 51.116

Huelva 3.545 2.871 2.468 7.625 14.238

Sevilla 7.850 11.281 16.274 15.081 63.255

Andalusia 78.500 77.175 86.407 65.202 272.906

Font: Banc de Bilbao i enquestes de població activa

El 1955 un 56,69 % de la població andalusa es dedicava a l’agricultura. El

monocultiu d’olivera i cereal implicava grans parades estacionals, per tant hi

havia demanda de feina en determinades temporades de l’any -un 15% dels

jornalers que treballaven el camp estaven permanentment aturats, i durant

les aturades estacionals un 48% aproximadament no podia treballar-.

Com podem observar en la taula que ve a continuació, el percentatge de

treballadors del sector primari disminueix considerablement del 1955 al

1975. En paral·lel, trobem un augment considerable en l’increment del

percentatge de construcció i indústria a Catalunya, la causa d’aquest fet la



trobem en que la majoria d’immigrants van entrat a treballar en la

construcció i al creixent sector industrial.

Estructura de la població activa (% sobre el valor total)

(extracció de la taula 4 dels annexos )

Agricultura i

pesca

Indústria Construcció Serveis

1955 1975 1955 1975 1955 1975 1955 1975

Andalusia 56,60 30,41 15,53 17,30 6,43 11,65 21,35 40,64

Catalunya 19,56 7,99 38,39 42,81 6,66 11,65 35,39 37,55

Espanya 46,05 23,00 21,63 27,42 6,45 10,39 25,87 39,19

Font: Banc Bilbao. Series Homogènies 1955-1975

Evolució de la població activa (% d’augment el 1975 sobre el 1955) (extracció de la taula 4 dels annexos )

Agricultura i

pesca

Indústria Construcció Serveis

Andalusia -49,5 4,9 70,6 79,3

Catalunya -40,3 63,1 155,9 55,2

Espanya -44,2 41,6 80,1 69,3

Font: Banc Bilbao. Sèries Homogènies 1955-1975

Hem d’afegir també que els salaris eren força precaris. Això provocava la

necessitat de sortir a buscar noves oportunitats, una millor qualitat de vida.

Entre els llocs escollits pels emigrants andalusos per intentar refer la seva

vida, Catalunya hi té un paper molt important.

En la taula següent podem observar aquest fet:

Saldo migratori (1955-1975)

(extracció de la taula 5 dels annexos )

Població

de fet

1955

Creixement

vegetatiu

1955-75

Població de

fet 1975

Saldo migratori

net

Andalusia 5.739.241 1.776.765 6.116.443 -1.399.563

Catalunya 3.533.768 938.565 5.647.573 1.175.240

Font: Banc Bilbao. Sèries Homogènies 1955-1975



5.3 Arribada a Catalunya

La majoria dels immigrants es decidien per Ripollet, doncs al ser un poble

de l’àrea metropolitana es trobava força proper a la capital, però era molt

més accessible per a trobar un habitatge, alhora era un poble força

industrial, i això es traduïa en grans possibilitats de trobar feina.

Un altre dels motius que va portar la gent cap aquí era que tenien algun

familiar, amic o conegut que ja hi vivia, això a part de motivar-los a prendre

aquesta gran decisió els facilitava, entre d’altres coses, una primera

estància només arribar.

Moltes vegades venien famílies senceres,

pares, fills, avis... En d’altres casos venia

un o dos membres primer, estabilitzaven

la seva situació econòmica i laboral, i

quan podien portaven a la resta de la

família o la creaven aquí.

Arribaven aquí de diverses maneres,

alguns compartint cotxe i molts d’altres

en autocars. Un altre mitjà força utilitzat

pels immigrants era el “sevillano”, un

tren que portava des de les poblacions

del sud d’Espanya fins a l’estació de França.

El viatge, en tots els casos, era d’allò més llarg, com m’explicava Hortensia

Camacho “Vine en autobús, tardó 16 horas, pero al fin llegamos”, Celestino

Martínez també em deia “Vine con el sevillano de Tablas… Tardó casi 24

horas en llegar. Iba muy lento, y paraba en muchas estaciones.” ,duraven

moltes hores, alguns fins i tot dies, depenia del lloc de sortida i del

recorregut.

En arribar aquí moltes vegades es trobaven amb controls de la Guàrdia

Civil, en els quals se’ls demanava si tenien algun contracte de treball a

Catalunya, en alguns casos si tenien un familiar aquí els concedien uns dies



per presentar-lo, però majoritàriament aquells que no tenien cap mena de

contracte, eren portats a “El Palau de les Missions de Montjuïc”, i al cap

d’uns dies eren retornats als seus llocs d’origen.

Entre el 1952 i 1957, van ser deportats 15.000 d’aquests immigrants.

Quan venien en tren, per tal d’evitar aquests controls, el que feien era

baixar abans d’arribar a l’estació de França (que era un dels llocs on

estaven situats aquesta mena de controls) .

5.4 Un principi complicat

Normalment arribaven aquí només amb un parell de maletes sota el braç, i

en alguns casos els pocs diners que havien aconseguit de vendre les seves

pertinences al poble.

Era un començament difícil,

partint des de zero, en la majoria

dels casos. Primer de tot havien

de trobar un lloc per viure. Només

arribar, la majoria es dirigien a

casa d’algun familiar o conegut

que ja estigues aquí, però es clar

acostumaven a ser pisos molt

petits, i amb molta gent, i no

estaven massa a gust.

En cas de no tenir a ningú aquí,

les primeres nits les passaven en pensions. A Ripollet van obrir-se diverses

cases d’hostes, per tal d’acollir aquesta nova demanda.

Tot i que aquí a Ripollet no se’n van donar gaires casos, als voltants de

Barcelona, molts només van poder comprar-se i/o construir-se una barraca

als afores de la ciutat.

Quan ja tenien alguns diners estalviats es buscaven un pis per a ells sols.



El segon objectiu que tenien era aconseguir feina. La majoria coincideixen

en que en aquells moments era relativament senzill trobar-ne fàcilment.

Com em deia Leoncio Reseco “ a la semana de estar aquí ya estábamos

todos trabajando”.

Això era a causa de la creixent industrialització de l’àrea metropolitana de

Barcelona , en aquell moment es van obrir a Ripollet diverses indústries que

van donar cabuda tant a la gent del poble i voltants, com als acabats

d’arribar.

Entre elles hi havia la Uralita, que

va obrir les portes el 1909. En el

seu moment va donar feina al 50%

de la població activa. També cal

destacar la Sintermetal S.A. que es

va situar a Ripollet el 1961, Mir Miró

va obrir el 1965, la Trilla, i moltes

d’altres.

5.5 La rebuda

Emigrar a un lloc nou sempre és difícil, tan pels qui arriben com pels qui els

reben. És complicat adaptar-se a una cultura que no és la teva, però també

té la seva dificultat rebre’n a una de nova.

En el cas de les migracions dels anys 60 la majoria dels nouvinguts

reconeixen que van ser rebuts amb normalitat, sense incidents.

Celestino Martinez i Isabel Polo m’explicaven que “nos recibieron muy bien,

nunca hemos tenido problemas con la gente de aquí, ni en el trabajo, ni en

las tiendas, nunca. ”, en canvi Hortensia Camacho em comentava que

notava una mica de ressentiment en la gent d’aquí “Me trataban normal,

pero no les gustaba demasiado que viniésemos, querían ser ellos solos y ya

está, no querían a gente de fuera.”

Pel que fa a la gent d’aquí reconeixen que al principi els sobtava una mica

l’arribada d’aquella quantitat de gent de fora. Els feia una mica de respecte,

ja que no acabaven d’entendre a què venien. Carme Ustrell m’explicava que

“Al principi hi havia una mica de rebuig, perquè els d’aquí no ho acabaven



de veure massa clar. Ens semblava que no es volien integrar, per exemple

per la llengua, molts portaven molts anys aquí i no feien cap esforç per

aprendre-la. Se’ls acceptava eh!, però sempre hi havia aquelles petites

discrepàncies, de per què venen aquí, que ens volen prendre la feina...”,

Maria Castellano coincideix força amb aquesta opinió, ella també em

comentava que “Hi havia de tot. Però em sembla que a la majoria no ens

feia gaire gràcia, igual que ara tampoc ens agrada massa que vinguin

marroquins, àrabs...

Què no ens havien fet res eh!, però les seves costums eren molt diferents, i

quan tu tens el teu país amb les teves i te les remenen doncs no fa massa

gràcia.”

5.6 Adaptació

L’adaptació és força relativa, tot depèn del que s’entengui per adaptació.

L’enciclopèdia catalana defineix adaptació com el procés mitjançant el qual

un individu, un grup o una col·lectivitat s’acomoden i viuen en un medi físic

i social.

Si seguim aquesta definició podem dir que els immigrants dels anys 60

s’han adaptat perfectament a Catalunya, ja que no han tingut cap mena de

problema amb el medi físic i tampoc amb el social, ja que no han emigrat a

un lloc tant diferent del seu.

Però l’adaptació es limita només a això?

Jo crec que no, crec que adaptació engloba molt més. Per adaptar-se a un

lloc s’ha d’aprendre una llengua, unes tradicions, costums i maneres de

fer... això si, no vol dir perdre les pròpies.

Per tant crec que ha aquesta definició s’hi ha d’afegir l’aspecte cultural, que

és del que jo parlaré.

A nivell cultural, hi ha hagut diversos nivells d’adaptació. Hi ha qui ha

assolit completament la nova cultura, des de la llengua fins als costums més

típics. D’altres en canvi els tenen en compte però no se’ls han fet seus, hi

n’hi ha d’altres que no s’han adaptat gens, per diverses causes.



Quan preguntes a algun immigrant d’aquella època si se sent català, la

resposta majoritària és un “Si” d’allò més rotund.

Quan una persona se sent d’un lloc és perquè en més o menys mesura s’hi

ha adaptat, se l’ha fet seu, i això s’ha complert en la majoria dels que van

immigrar en aquell moment.

A nivell de costums i tradicions, també se n’han fet de seves, en veuràs fent

coses d’allò més típiques, des de menjar-se un pa amb tomàquet, regalar

un llibre i/o una rosa per Sant Jordi, o fent cagar el tió amb els més petits

de la casa el dia de Nadal. I te’ls trobaràs igualment menjant-se unes

“migas”, i escoltant flamenc a la Feria de Abril. Però com ja he dit, hi ha de

tot.

La majoria on ha tingut més problemes és en el català, però això ho

explicaré més endavant en un apartat dedicat exclusivament a aquest fet.

5.7 Mantenir les arrels

Emigrar implica deixar enrere família, amics, i part de la vida.

Tot i no tenir gaires diners ni massa temps, tothom trobava en algun

moment o altre, uns dies per tornar al poble de visita. Normalment hi

anaven durant les festes majors, per Nadal...

Leoncio Reseco em deia: “ las fiestas que son en agosto allí, siempre que he

podido he ido”.

Per això un cop la seva situació ha estat més o menys estabilitzada, qui

més qui menys ha intentat mantenir les seves arrels, ja sigui tornant al

poble de tant en tant, o creant punts de reunió amb gent vinguda del

mateix lloc.

Amb aquest objectiu s’han creat diverses entitats com ara la “Peña de

Cante Jondo”, “la Peña Flamenca La Macarena” (1978), “El cuadro Andaluz”

(1984), l’associació de veïns de Can Mas organitza anualment el Concurs de

Migas des del 1978, “El centro Aragonés ”(1996), “Asociación Rociera

Andaluza Alegrías del Sur” (2000) ...



Els bars es van convertir en un punt

de reunió molt freqüent, tan pels

ripolletencs de tota la vida, com pels

immigrants, ja que es podia mirar la

televisió, jugar a cartes, i fer-la

petar una estona.

La importància dels bars en aquells

moment és evident, el 1963 hi havia

43 bars i tres cinemes (un altre punt de trobada pels ripolletencs del

moment). A la foto tenim el Cafè Faró, un bar força concorregut de Ripollet.

5.8 De vila a ciutat

Amb l’arribada de tantíssima gent, Ripollet va canviar en molts aspectes. A

nivell urbanístic ho ha fet considerablement. En aquella època Ripollet el

constituïen quatre carrers i va anar

creixent sense massa planificació

urbanística, es va desenvolupar

seguint més aviat les necessitats

generades per la població.

Les noves edificacions es van

concentrar majoritàriament als

barris de Can Tiana- Pont Vell, el

nucli antic i Sant Jaume –Can Mas,

s’hi van construir blocs d’edificis,

donant així un altre perfil a la vila. A finals de 1962 es van donar d’alta 159

habitatges en set blocs de pisos diferents. Sis anys més tard, ja n’eren

3.226 i 421 en construcció. Eren obres de baixa qualitat amb l’objectiu

d’encabir a tanta gent com fos possible. Es van construir els pisos del

sindicat, al barri de Can Clos, on van anar a parar famílies que residien a les

barraques de Montjuïc.



El nombre d’habitatges creixia

constantment, en canvi els serveis i les

infraestructures es van quedar enrere.

L’ensenyament era bàsicament privat i

estava força massificat; el transport

públic es reduïa a una línia d’autobús

que unia Ripollet i Barcelona, i la sanitat

pública estava coberta per un consultori i per la Creu Roja. Aproximadament

amb 12.500 habitants només es comptava amb un metge titular i dos

d’exercici lliure, els mateixos que quan hi havia una població de menys de

6000 habitants.

Per donar veu a les mancances

va néixer el 1973 l’associació

de Veïns de Ripollet (95% dels

seus membres eren d’origen

immigrant) . Com podem

observar en la fotografia anterior, es van realitzar diverses manifestacions

demanant, equipaments i serveis: escoles d’adults, ambulatori...



EVOLUCIÓ EN L’ÚS DEL CATALÀ



6.1 El català durant el franquisme

Durant els quaranta anys de la dictadura de Franco, qualsevol podia visitar

les poblacions catalanes sense que arribés a adonar-se que es trobava en

un país que posseïa una llengua pròpia. Això era a causa de la repressió

duta a terme per la dictadura franquista sobre la nostra cultura.

Entre d’altres coses va aconseguir fer desaparèixer el català de la vida

pública, no apareixia ni en els rètols i anuncis, ni als llibres i diaris, ni a la

ràdio, ni a l’ensenyament...

El General Álvarez Arenas, Cap dels Serveis d’Ocupació, va emetre la

circular següent respecte a la prohibició de retolació i publicitat en català:

<< Jefatura de los Servicios de ocupación. –Secretaría Política

CIRCULAR

El ayuntamiento de Barcelona tomó el plausible acuerdo, en un todo conforme con

el espíritu del Movimiento Nacional, de dar un plazo, que termina el día 31 de Julio

próximo, para que los industriales y comerciantes redacten en el idioma oficial los

nombres y reclamos de sus establecimientos, transcurrido cuyo plazo será exigido

el cumplimiento de la mencionada obligación, sin prejuicio de la sanciones

gubernativas a que haya lugar.

[...]

Barcelona, 21 de junio de 1939 – Año de la Victoria.

El General Jefe de los Servicios de Ocupación, ELISEO ÁLVAREZ ARENAS>>

Com podem comprovar en el fragment següent,aparegut en un diari

lleidatà, juntament amb l’abolició de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -

l’aprovat durant la II República- , el català deixava de ser la llengua oficial

de Catalunya.

<< Barcelona, 16. Según disposición reciente ha quedado prohibido el uso

del catalán en su calidad de idioma oficial en las provincias de Cataluña.

Desde ahora en adelante, únicamente se permitirá el idioma español como

idioma oficial de todas las provincias catalanas. – FARO >>



També estava prohibit donar un nom català a les naus. Així ho disposava

l’Ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç de 15 de gener de 1945:

<< Queda terminantemente prohibida toda designación de buques que no

esté escrita en castellano, que es el idioma oficial, símbolo de la unidad de

la Nación>>

A part d’excloure de l’ensenyament l’ús del català, van ordenar retirar de

les escoles els llibres, quaderns i impresos escrits en català. Així o explicava

La Vanguardia (Barcelona, 17-IX-1939):

<<HAN DE SER RETIRADOS DE LAS ESCUELAS TODOS LOS IMPRESOS NO

REDACTADOS EN CASTELLANO

En virtud de lo dispuesto con anterioridad y en ocasión de la apertura de

curso de las Escuelas públicas se ha dispuesto por la Superioridad que, a

partir de esta fecha, sean retirados de todas las Escuelas de Primera

Enseñanza de esta provincia los libros, cuadernos, impresos y trabajos de

toda clase que no estén redactados en lengua castellana, dejando bien

sentado que las responsabilidades que puedan caber por cualquier omisión

que pueda comprobarse recaerá directamente sobre los maestros o

directores de estas instituciones de enseñanza>>

També es va prohibir l’ús del català a les esglésies de Catalunya. Aquest

fragment va aparèixer al “Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de

Barcelona” número 1, 15-III-1939:

<< NOTA DE LA VICARÍA GENERAL DE LA DIÓCESIS DE BARCELONA A LOS

RECTORES DE LAS IGLESIAS A FIN DE QUE NO SE USE EN LOS ACTOS DE

CULTO OTRA LENGUA VERNÁCULA QUE LA ESPAÑOLA

A los reverendos rectores de Iglesias

Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por

las dignísimas Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendos

Rectores de Iglesias, en la seguridad de que nuestro ruego sea

devotamente atendido, que en los actos de culto público que se celebren en



sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la lengua

española.

El Vicario General, José M. Torrent, C.O.

Barcelona, 2 de marzo de 1939>>

La situació de la població catalana en els anys de la postguerra havia

facilitat aquell intent de genocidi cultural. Havien perdut la majoria dels

seus quadres dirigents, intel·lectuals, polítics i socials, ja que s’havien hagut

d’exiliar, i els pocs que quedaven havien estat apartats de la vida pública.

També ajudava el gran terror imposat pel règim franquista, sobretot durant

els primers anys de dictadura. Catalunya rebia una doble repressió, a part

de l’antidemocràtica (conjunta a tot l’Estat), la que s’aplicava a qualsevol

expressió cultural catalana.

Tot i això, no es va aconseguir acabar ni amb el català, ni amb la nostra

cultura, ja que tot i la prohibició la gent va continuar parlant-lo, encara que

fos només en l’àmbit familiar.

Va haver-hi diferents organismes culturals que van impulsar l’ús del català i

cultura catalana en diferents àmbits. Com per exemple l’Ómnium Cultural i

el moviment pedagògic Rosa Sensat. Pel que fa a l’àmbit escolar va haver-

hi diverses escoles privades que a partir dels anys seixanta

aproximadament també van fer l’ensenyament bàsicament en català, com

ara Schola Delfos de Ripollet.

Aquest fet queda reflectit en unes notes informatives del bisbe Justí Guitart:

<< La lengua usual u ordinaria en Cataluña, no sólo en el campo y en la

montaña, sino aun en las grandes poblaciones, incluso Barcelona, es la

lengua propia de la región, es decir la catalana.

En los pueblos rurales, por rara excepción se oye hablar en castellano.

Prácticamente resulta que sólo lo hablan Guardias Civiles o Carabineros

(donde los hay), quienes en su inmensa mayoría son oriundos de otras

regiones de España.

También en las Capitales, y entre personas de toda condición, aun las más

cultas, los naturales del país hablan constantemente entre sí su propia

lengua; no sólo en la intimidad familiar, sino en todo su trato y relaciones



sociales. El castellano se usa únicamente cuando se alterna con personas de

habla castellana, y en los actos oficiales, académicos y otros semejantes

[...] >>

Cap a finals del franquisme, en adonar-se que havien fracassat en aquest

aspecte, alguns personatges franquistes van negar l’intent d’acabar amb

la cultura catalana, com podem veure en el fragment d’una obra publicada

el 1967 per Maximiliano García Venero :

<< Nadie les impidió que hablaran en catalán. Al principio se recataron

para hacerlo, más en brevísimo plazo utilizaron, en público y sonoramente

su lengua vernácula. Algún observador- que por cierto estimaba, y mucho,

a la lengua de Cataluña- expuso que hubiera sido preferible que utilizasen la

lengua nacional española, al menos por cortesía. En oficinas y centros, por

doquiera se hallasen dos catalanes, se utilizó, libremente, la lengua

regional...>>

Fins que no va finalitzar la dictadura franquista, no es va tornar a oficialitzar

el català.

Per això durant els anys seixanta i setanta, que com hem vist són els anys

de major arribada d’immigrants procedents de la resta de l’Estat, els

nouvinguts no tenien cap mena de necessitat directa d’aprendre el català.

A més a Ripollet se li afegeix la dificultat que l’arribada de gent va ser molt

massiva, molts no van arribar a barrejar-se amb la gent “autòctona”, ja que

anaven a parar tots als mateixos barris, i indústries, i quan es topaven amb

algun català, aquest canviava de llengua per a entendre’s. Com

m’explicaven en Celestino i l’Isabel “…la mayoría de veces cuando he tenido

que decir que no sabía catalán, la gente ha cambiado al castellano sin

problemas… ”

Però com em deien la Sandra Domènec i Mª. Jesús García “...moltes

vegades donem per fet que no el sabran parlar i ens dirigim a ells

directament en castellà, i així tampoc els en facilitem l’aprenentatge...”



6.2 El català actualment

Tot i així, la majoria d’immigrants d’aquell moment, l’han acabat entenen en

la majoria dels casos, molts també el saben parlar, o si més no el

“xapurregen”.

Com podem veure en la taula que ve a continuació la majoria dels

nouvinguts arribats entre el 1960 i el 1980, l’entén, la meitat més o menys

el sap parlar i llegir. Els que no l’entenen són minoria.

Població segons coneixement del català i any de residència a

Catalunya. Ripollet 1996

Any de residència a Catalunya

Població de Dos anys i

més L’entén El sap parlar

El sap llegir

El sap escriure

No l’entén

Sense canvi 16.086 15.676 13.117 12.714 8.855 410 Després de 1990 466 310 117 135 72 156 De 1990 a 1986 612 466 196 226 101 146 De 1985 a 1981 232 187 73 84 56 45 De 1980 a 1976 617 517 194 218 107 100 De 1975 a 1971 2.271 1.750 551 669 245 521 De 1970 a 1966 2.471 1.956 531 620 170 515 De 1965 a 1961 3.127 2.545 693 803 137 582 De 1960 a 1951 1.651 1.408 514 513 82 243 De 1950 a 1941 523 458 233 196 28 65 De 1940 a 1931 125 112 86 69 17 13 De 1930 a 1921 90 82 62 47 9 8 Abans de 1921 29 23 20 15 4 6 Total 28.300 25.490 16.387 16.309 9.883 2.810

Font: Idescat. Estadística de població

A la taula que ve a continuació trobem el lloc de naixement, en relació a la

coneixença del català. Com podem comprovar la majoria de les persones

d’Andalusia i altres regions que van arribar, l’han acabat entenen, són molt

pocs els que encara no l’entenen (981 dels 6.202 arribats).



Població segons coneixement del català i lloc de naixement.

Ripollet 2001

Població

de el sap el sap el sap no dos anys Lloc de naixement l'entén parlar llegir escriure l'entén i més Barcelona 16.920 14.232 14.379 10.603 389 17.309 Girona 87 76 71 47 0 87 Lleida 205 175 176 98 8 213 Tarragona 117 104 101 63 4 121 Andalusia 5.221 2.058 2.338 598 981 6.202 Aragó 409 222 235 69 30 439 Astúries 63 35 36 16 6 69 les Balears 40 28 26 19 2 42 les Canàries 13 10 10 5 3 16 Cantàbria 33 16 20 6 4 37 Castella-la Manxa 566 242 271 79 113 679 Castella i Lleó 491 229 274 87 81 572 País Valencià 195 117 117 53 14 209 Extremadura 1.240 462 556 139 296 1.536

Galícia 242 111 124 48 33 275 Madrid 116 74 75 32 15 131 Múrcia 203 91 95 24 22 225 Navarra 27 15 17 11 2 29 Pais Basc 55 30 36 13 2 57 la Rioja 16 5 7 2 0 16 Ceuta i Melilla 88 35 49 8 10 98 Nascuts a l'estranger 755 362 403 206 335 1.090 Total 27.102 18.729 19.416 12.226 2.350 29.452 Font: Idescat. Estadística de població

Totes aquestes persones l’han arribat a entendre, saber llegir i escriure,

gràcies a la seva voluntat d’adaptació i a les mesures preses des del

govern, a partir de l’època democràtica.

Entre d’altres coses s’han aplicat lleis de polítiques lingüístiques, la primera

aprovada el 18 d’abril del 1983, i una de nova el 7 de gener del 1998.

La primera d’aquestes lleis va néixer de l’acord entre els diversos partits

polítics del moment, amb l’objectiu de tornar a oficialitzar el català, i

fomentar-ne el seu ús, per tal de recuperar els quaranta anys de prohibició.

Es va enfocar sobretot a l’àmbit educatiu, per tal d’aconseguir una bona

immersió lingüística des de ben petits.



TÍTOL II DE L’ENSENYAMENT Article 14 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament en tots els nivells educatius. 4.Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L’Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.

També es va intentar fomentar-ne l’ús des dels mitjans audiovisuals, així es

van crear la televisió de Catalunya (TV3), i Catalunya Radio l’any 1983.

TÍTOL III DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Article 21 1. La Generalitat ha de promoure la llengua i la cultura catalanes en els mitjans de comunicació propis a què fa referència l’article 16.3 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya. La llengua normalment emprada hi ha d’ésser la catalana.

Article 23 1. La Generalitat ha d’estimular i fomentar amb mesures adequades el teatre, la producció de cinema en català, el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules no catalanes, els espectacles i qualsevol altra manifestació cultural pública en llengua catalana.

També es va intentar impulsar des de les institucions, i empreses públiques.

TÍTOL I DE L’ÚS OFICIAL Article 5 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de la Generalitat i de l’Administració territorial catalana, de l’Administració local i de les altres corporacions públiques dependents de la Generalitat.



Article 13 Les empreses de caràcter públic han de posar els mitjans per tal de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic posseeixin el coneixement del català necessari per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat.

La segona llei es va crear per tal de reforçar les mancances de l’anterior. Es

van modificar i ampliar alguns articles, i se’n van crear de nous en vista de

les noves necessitats, com per exemple en l’àmbit de la informàtica, les

noves tecnologies i la publicitat.

Article 29 Les indústries de la llengua i la informàtica El Govern de la Generalitat ha d’afavorir, estimular i Fomentar amb mesures adequades: a) La investigació, la producció i la comercialització de tota mena de productes en català relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de reconeixement de veu, de traducció automàtica i similars o altres de possibles d’acord amb els avenços tecnològics.

Article 35 La publicitat 1. En la publicitat institucional de la Generalitat i de les administracions locals, de llurs empreses públiques o concessionàries i de les altres institucions i corporacions catalanes de dret públic feta en l'àmbit territorial de Catalunya, s'ha d'utilitzar de manera general el català. 2. El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector.

Però han servit totes aquestes polítiques de normalització lingüístiques ?

Com molt bé m’explicava la Carme Forcadell : “ L’evolució de l’ús del català

fins ara ha estat positiva, perquè hem passat d’una situació d’il·legalitat a

una de legalitat, el català estava prohibit i ara s’ensenya a les escoles, per



tant el canvi ha estat molt positiu. Una altra cosa és si l’ús del català és tan

bo com caldria esperar després de més de 30 anys de democràcia i si hem

avançat prou. En aquest cas és que no, perquè encara estem en

desigualtat jurídica i legal respecte del castellà.”

S’ha avançat si, però encara queda molt camí per recórrer. Ripollet és un

clar exemple, des dels inicis de la democràcia que s’ensenya el català a les

escoles, que podem veure TV3 i escoltar Catalunya Radio... Però en canvi

surts al carrer i rarament sents a gent parlant en català. Per què?

Doncs entre d’altres coses perquè amb aquestes polítiques s’intenta

estendre l’ús del català a tots els àmbits, però no crea la necessitat directa

d’haver de parlar-lo. Tu pots mirar TV3, però també TVE 1 , Tele 5,

Antena3... Pots escoltar Catalunya Radio o Rac 1, però també la SER, la

COPE i moltes d’altres. Pots anar a l’ajuntament i tens el dret de ser atès en

català, però també en castellà. Amb tot això vull dir que si, es clar que s’ha

avançat, però podem seguir vivint a Catalunya i no tenir ni idea de català, i

en la majoria dels casos no tindrem cap dificultat per fer vida normal si

sabem castellà.

Aquest és un dels motius pel qual molta de la gent que ha immigrat a

Catalunya, no ha acabat de fer el pas per aprendre o millorar el seu català,

per a què fer-ho si amb el castellà en tinc prou?

Tot i així hi ha gent que s’interessa per intentar aprendre’l, per tots ells

s’han creat diversos cursos, activitats i material per facilitar-los aquest

aprenentatge. Entre ells hi ha els cursos de català de l’Escola d’Adults, el

projecte (*) que ha creat un espai virtual d’aprenentatge que

posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua

catalana (el curs es pot fer seguint la modalitat lliure o la modalitat amb

tutoria).

També hi ha el “voluntariat per la llengua” (*), programa que

facilita que totes les persones que tenen coneixements bàsica de

català i es volen llançar a parlar-lo el puguin practicar en un

context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de

llengua innecessariament.



Aquests cursos són impulsats des del Consorci per a la Normalització

Lingüística, i com m’han explicat des de l’oficina del català de Ripollet, estan

tenint molt bona rebuda a la ciutat.

Aquest Nadal han editat un catàleg (*)amb totes les joguines disponibles en

català, amb el que s’ha intentat animar tant a comerços com a les famílies a

comprar jocs en català. (*) Trobareu els pamflets informatius d’aquests cursos als annexos.



7. Comentari i valoració de les entrevistes

He realitzat onze entrevistes. Les he classificat en tres grups: les realitzades

a persones que van arribar a Ripollet entre els anys 1960 i 1970, les de

persones nascudes a Ripollet i que van viure la immigració dels anys 60, i el

de les persones que han estudiat i reflexionat sobre el tema de la

immigració i de la llengua. He realitzat

Les entrevistes del primer grup, realitzades a Leoncio Reseco, Hortensia

Camacho, Celestino Martinez i Isabel Polo (tots ells nascuts fora de

Catalunya, i arribats entre el 1960 i 1970).

Puc destacar que en general no sabien gairebé res de Catalunya, hi venien

buscant un futur millor,i majoritàriament els portava a decidir-se el fet de

tenir-hi algun conegut.

Cap d’ells va venir directament a Ripollet, sinó que al principi van anar a

parar a Barcelona i d’altres poblacions de l’àrea metropolitana, on tenien a

algun familiar. Un cop tenien estalviats alguns diners, van decidir venir a

viure a Ripollet, ja que els resultava molt més econòmic.

Els primers dies, els van resultar complicats, pel fet de canviar d’ambient,

gent, etc. tot i que reconeixen que no els va costar massa trobar feina.

En general expressen que van sentir-se ben rebuts pels ripolletencs, tot i

que amb algun matís.

Els quatre coincideixen en que el què més els va costar, va ser arribar a

familiaritzar-se amb el català, ja que al principi no entenien res, però a

còpia d’anar-lo escoltant el van arribar a entendre. A uns quants els en van

ensenyar al seu lloc de treball. Actualment tots l’entenen, alguns el saben

parlar, però cap l’utilitza habitualment, perquè no els és necessari.

La majoria no tenen pensat tornar al seu poble, i afirmen que se senten

com un català més.

M’ha sobtat força que cap d’ells trobi similituds entre la seva experiència al

venir cap aquí, i el que viuen els immigrants actuals, ja que jo hi veig molts

paral·lelismes.



Els ripolletencs entrevistats del segon grup són Carme Ustrell, Maria

Castellano i Ramon Argenter.

Tots ells coincideixen en que Ripollet als anys 60, era un poble petitó, de

pagès, on es treballava la vinya. Tot i així era un poble amb molta vida, ja

que tenia 4 cinemes, una festa major força popular, club esportius, diverses

entitats, i a més tothom coneixia a tothom.

Recorden que els immigrants dels anys 60, venien amb les maletes sota el

braç. Comenten que a vegades venien famílies senceres, arribaven en taxi a

Ripollet i es dirigien a casa d’algun familiar o conegut.

Afirmen que va ser gent d’allò més treballadora, i en general creuen que

s’han adaptat bé. Expliquen que els van rebre bé, però que al principi hi

havia com una mica de desconfiança, no els acabava de convèncer el fet

que arribes tanta gent de cop.

Del tercer grup veiem que les que han tractat una mica més el tema són les

autores del llibre “Històries compartides”, i l’entitat Mai més!. Curiosament

els motius pels quals van tractar el tema van ser força semblants, ja que els

dos pretenien buscar les similituds entre les immigracions dels anys 60 i les

actuals, amb objectius diferents això si. Mai més pretenia trencar amb el

racisme i la Sandra Domènec i Mª. Jesús García volien fer un treball més

d’investigació.

Coincideixen també en que el canvi més important que podem relacionar

amb l’arribada d’aquesta gent al poble, és el creixement urbanístic que

aquest ha fet per tal de poder satisfer la demanda. Valoren que a nivell de

poble s’han adaptat completament, ja que han creat les seves entitats,

associacions de veïns... El punt més feble de l’adaptació, creuen que és a

nivell lingüístic ja que tot i arribar a entendre’l molts no s’atreveixen a

donar el pas per parlar-lo públicament.

Troben una gran quantitat de paral·lelismes entre les immigracions actuals i

les dels anys 60, tots venien i venen en busca d’una vida millor, tenen

sentiments molt semblants, d’enyorança, por... Però també hi ha

diferències, com ara que als anys 60 hi havia una gran demanda de

treballadors i actualment no n’hi ha massa, a més llavors no es

necessitaven massa papers ni permisos per treballar, i actualment són quasi

infinits.



La Carme Forcadell i la Carme Rigal, tenen un coneixement força ampli de

la situació del català. M’expliquen que la immigració va ser tan massiva,

que molts no arribaven a barrejar-se amb gent d’aquí, a més la situació de

prohibició del català, no ajudava gens, i quan ja va esta legalitzat en molts

casos ja era massa tard per canviar els hàbits de la gent.

Les polítiques normalització han estat enfocades a l’aprenentatge del

català, i no al foment del seu ús, per tant tenim a molt joves que el saben

parlar i escriure, però que no l’utilitzen. La Carme Forcadell em comentava

que s’han pres moltes mesures, però que moltes vegades topen amb

impediments per part de l’estat espanyol, ja siguin lleis, tribunals... i

llavors no poden aplicar-se correctament. Tot i això treballen per millorar el

dia a dia del català, e intentar donar les eines i els mitjans per a que tots

els que vulguin el puguin aprendre, independentment de les perspectives

pessimistes de futur.

En general han estat unes entrevistes molt productives i enriquidores.

M’han servit per corroborar informació que havia trobat en els llibres, i

sobretot per ampliar-la, ja que en els llibres trobés informació teòrica, però

no et parlen massa de com se sentia la gent al abandonar la seva terra, ni

al arribar a un lloc desconegut ... Tampoc expliquen com ho van viure els

catalans. Les entrevistes a la gent més especialitzada, m’han ofert un altre

punt de vista al tema, m’han parlat de coses en que jo no havia caigut, i

m’han confirmat diversos aspectes ens els que dubtava.



8. Conclusions

Com s’ha anat veient al llarg del treball, la immigració del anys seixanta i

setanta ha estat un dels factors que ha afavorit el canvi que s’ha produït a

Ripollet en els últims anys.

Tal com queda reflectit en l’apartat de creixement demogràfic (pàgina 16)

entre el 1960 i el 1970 es va quadruplicar el nombre d’habitants. Va passar

de ser un poble petit, dedicat a l’agricultura i amb poc més de 5.000

habitants, a ser una ciutat industrial amb prop de 23.000 habitants.

Aquest canvi ha estat a causa de la creixent industrialització i l’arribada

massiva de gent provinent de la resta de l’Estat, majoritàriament

d’Andalusia, degut a l’alt nivell d’atur del moment en aquelles zones.

Ripollet ha canviat a nivell urbanístic i econòmic, però el canvi més

considerable és el de la població. Abans era un poble format bàsicament per

gent catalana, i amb les immigracions dels anys seixanta els catalans

nadius van passar a ser minoria absoluta.

Els nouvinguts van arribar en un moment en el qual la llengua i la cultura

catalana estaven prohibides per la dictadura, això va causar que molts no

veiessin com una necessitat essencial d’aprendre català. Aquest fet sumat a

la situació personal de cadascú, en la que es prioritzaven, lògicament, la

estabilització personal i econòmica abans que aprendre una nova llengua,

ha fet que el català sigui gairebé inexistent al poble.

Tot i així després de trenta anys de democràcia, dues lleis de polítiques

lingüístiques, i diversos projectes de la Generalitat de Catalunya,

Ajuntaments, i Consorci de Normalització Lingüística, la situació ha millorat,

si. El català és la llengua de les institucions i de serveis com ara

l’ensenyament, però no de la gran majoria de la gent del carrer. Segueix

sense ser estrictament necessari saber català per viure a Catalunya.



Per tant podem afirma que els projectes i iniciatives que s’han dut a terme,

han servit, però no han estat tan efectius com era d’esperar, ja que encara

no s’ha aconseguit que la gent del carrer es faci seu el català.

A més em d’afegir el fet que hi ha una llengua protegida per l’Estat, i una

altra que no té cap estat que la protegeixi, i això comença a causar certa

disglòssia.

Amb el temps, la gran majoria de gent que va arribar entre els anys 60 i 70

l’han arribat a entendre, i el saben parlar mitjanament bé. -Això queda

reflectit en l’estadística de la pàgina 32- Però això no vol dir que l’utilitzin

habitualment, tot el contrari, a la gran majoria els costa molt, i s’excusen

dient que no en saben prou, que els fa por equivocar-se, o simplement que

estan a Espanya i la llengua que s’ha d’utilitzar és l’espanyol. Ara bé, en

aquests moments he pogut constatar que la tercera generació dels

immigrants dels anys 60 utilitzen més el català ( ja que és la llengua que

s’utilitza a les escoles) i aquest fet anima i arrossega als seus avis (primera

generació d’immigrants) a expressar-s’hi també. I això succeeix gràcies a

que comencen a tenir elements en les seves vides quotidianes que realment

els motiva a fer el petit gran pas de llançar-se a parlar en català, encara

que només sigui amb els nets, però per aquí es comença.

Actualment se’ns afegeix una nova dificultat, ja que la gent arribada durant

la dècada dels seixanta no està del tot adaptada pel que fa a la llengua, i

ara per ara tornem a rebre gran nombre d’immigrants, procedents de

països i cultures molt diferents a la nostra. Si la gent que venia d’altres

zones de l’Estat i que per tan tenia una cultura molt més propera a la

nostra, no s’ha acabat d’adaptar, ho faran tots els que arriben ara? Esperem

que si, ja que ells si que tenen la necessitat, d’aprendre un nou idioma.

Però triaran el català? O es decantaran cap al castellà, que a part de poder

utilitzar-lo a Catalunya, el poden fer servir a la resta de l’Estat i a d’altres

països del món?

Això depèn de com fem les coses d’ara en endavant, jo crec que la clau de

l’assumpte és fer-los sentir el català com a seu, i això no s’aconsegueix

només mitjançant les lleis, i activitats proposades des de les institucions i



entitats, és una mica cosa de tots. Si entre tots fem entendre a la gent que

viu i ve a viure aquí, que el català és la llengua de Catalunya i que per tant

l’han d’aprendre perquè els serà útil. Això s’aconsegueix parlant-los en

català des d’un principi, perquè encara que pensem que si els parlem en

castellà ens entendran millor, l’únic que aconseguim es que no acabin

d’entendre perquè han d’aprendre una altre llengua si la gran majoria els

parla en castellà.

Si, això és tot un repte i si no aconseguim superar-lo difícilment millori la

situació de la nostra llengua de cara al futur. Tot depèn de com fem les

coses a partir d’ara.



9. Valoració del treball de recerca

Per posar punt i final al treball faré una petita valoració del meu treball de

recerca, ja que sempre és bo fer autocrítica.

Com a aspectes a millorar, crec que podria haver fet moltes més

entrevistes, a persones immigrades, per tal de recollir més experiències i

poder enriquir una mica més la part del treball dedicada a aquest aspecte.

També m’ha faltat anar a l’Escola d’Adults, ja que pel que m’han explicat

han fet un paper força important pel que fa a l’oferta de classes de català

al poble, ha estat molta gent la que va a les seves classes, i per tant són

coneixedors de la situació del català a Ripollet. Segurament m’haguessin

pogut facilitar informació, i explicar-me la seva tasca.

Encara es pot treure molt de suc al tema, tant de la immigració com pel que

fa a l’evolució en l’ús del català, ja que són temes molt amplis, i jo n’he fet

una pinzellada general, sense centrar-me en cap aspecte en concret.

Tot i així crec que m’ha quedat un treball força complert, que compleix tots

els objectius marcats, i que corroboren la meva hipòtesi inicial.

Estic força satisfeta de la temàtica que vaig escollir, ja que ha donat força

de si, i m’ha servit per resoldre dubtes que sempre m’havien rondat pel cap.



Annexos



10.1 Entrevistes

Celestino Martinez i Isabel Polo

Nascuts el 1932 a Pegalajar , Jaén

Quan va arribar a Catalunya?

Llegamos en el 1963 más o menos. Fuimos al Poble Nou en Barcelona,

I a Ripollet?

Estamos aquí des del 70 o así. Vinimos porque estábamos en Barcelona en

el piso con mis padres y claro estábamos muy apretados. Teníamos un

amigo aquí, y nos apañó este piso el sindicato. Y entonces vinimos aquí a

Ripollet. Y aquí estamos.

Per quines raons va venir cap aquí? En quina situació es

trobava al seu poble?

Pues por lo mismo que lo dejaron muchísimos [Jaén] y que vinieron aquí.

Buscábamos el bienestar. Aquí se trabajaba con más facilidad, allí era

bastante difícil.

La vida en Jaén era mala, apenas había trabajo, y en el poco que había

ganabas muy poco dinero, muy poco.

Venían los trenes llenos de gente, que quería una vida mejor.

Per què Catalunya i no per un altre lloc?

Pues porque todos tiraban para aquí.

Además yo [Celestino] tenía aquí a dos hermanas ya, y claro ellas estaban

aquí ya, y nos dijeron: Venga va veniros aquí que se vive mejor.



Y vinimos derechos hacia aquí.

Què en sabia de Catalunya?

Nada.

Esto era muy raro para nosotros, era ui! Barcelona con lo lejos que está.

Com va venir?

En tren.

En el sevillano?

Bueno sí, en el Sevillano de Tablas, que no era como los de ahora con

sillones y tal, no. Además tardó casi 24 horas en llegar. Iba muy lento, y

paraba en muchas estaciones. Estaba muy lleno de gente que venía aquí,

hasta de Melilla.

Vinimos sólo con las maletas, lo que teníamos en el pueblo se quedó en el

pueblo.

Un cop aquí en quina situació es va trobar ?

Los primeros días y meses fueron muy duros. Estábamos mucha gente en

un piso muy pequeño. Entonces mi suegra ya se cogió un piso, porque se

vendió una casa que tenía en el pueblo. Y entonces ya estábamos mejor,

más anchitos, ya había una habitación para los niños.

Y al ser todo esto tan grande, tan diferente al pueblo se nos hacía muy raro.

Además no conocíamos a casi nadie. [Isabel] Yo lloraba más que Jeremías

entonces.

[Isabel] Al principio entré a trabajar en la cocina de un bar. Y al cabo de

poco tuve la suerte de encontrar trabajo pronto, en una empresa muy

grande y muy buena, donde he estado hasta que me he jubilado.



Tuvimos que poner a los niños en un colegio internos, porque con el trabajo

no podíamos llevarlos, ni recogerlos, y a la hora de las comidas no había

nadie en casa y Celestino estaba enfermo…

Pero ya después estuvimos bien.

Al principio a todo el mundo cuando viene aquí, a no ser que tenga mucho

dinero, le cuesta un poco.

Què és el que més enyorava i/o enyora?

La familia es lo que más echábamos de menos. Porque dentro de lo que

cabe vinimos los dos solos con los cuatro niños, aquí solo teníamos parte de

la familia de él.

S’ha plantejat tornar a viure a la “seva terra natal”?

Que va. Aquí estamos muy bien.

Li va costar aprendre el català?

Al principio costaba, porque ni lo entendías, ni lo sabías. Y ahora sigo sin

saber hablarlo muy bien, pero lo entiendo.

Pero siempre hay buenas personas que te contestan bien, pero los

catalanes así más cerrados te decían que estaban en su derecho de

hablarnos en catalán, que si no lo sabemos pues haberlo aprendido. Pero es

normal.

Pero la mayoría de veces cuando he tenido que decir que no sabía catalán,

la gente ha cambiado al castellano sin problemas.



Com el van tractar els ripolletencs?

Muy bien, nunca hemos tenido problemas con la gente de aquí, ni en el

trabajo, ni en las tiendas, nunca.

Forma part d’alguna entitat, associació...?

Formamos parte de la Asociación de Vecinos Can Clot.

Y en el casal d’Avis, también. Pero somos más de estar por casa.

Veu alguna relació entre el que va viure vostè, i el que estan

passant els immigrants actualment?

No.

Se sent català?

Claro que somos catalanes, ya no pertenecemos allí. No hemos nacido aquí,

pero tenemos a nuestros hijos, nietos y nos tira mucho mas todo esto. Allí

sólo vamos en verano.

I ja per acabar hi ha quelcom que vulgui afegir?

No.



Hortensia Camacho Sanz

Nascuda a la Puebla de Don Rodrigo a Ciudad Real el

1954

Treballa d’assistenta


Pues tenia 12 años, en el 66 sería más o menos. Primero fuimos a

Barcelona. Y cuando me case, vinimos a vivir a Ripollet, porque una

hermana de mi marido vivía en un bloque dónde había muchos pisos

vacíos, y cómo era más barato un piso en Ripollet que en Barcelona, pues

vinimos aquí.

Per quines raons va venir cap aquí? En quina situació es trobava

al seu poble?

Porque tenía una hermana mayor aquí en Barcelona, y es lo que pasa,

venían al pueblo y te contaban cosas, y te pensabas que Barcelona era

quien sabe que.

A mi me llamaba la atención vivir en la ciudad, por eso vine, no fue por falta

de trabajo ni cosas de esas.

Com va venir?

Vine en autobús, tardó 16 horas, pero al fin llegamos.



Li va costar estabilitzar la seva situació (aconseguir feina,

habitatge...)?

No, no me costó, al principio vivía con mi hermana, y yo cuidaba a mi

sobrino. Después me metieron a cuidar a una niña, que era hija de una

cuñada de una cuñada mía, todo quedaba en familia.

Después yo quería meterme a trabajar en una fábrica, pero a mi hermana

no le hacía mucha gracia, y me metieron a servir en una casa de la Via

Augusta. Éramos tres criadas, y cuatro personas en la familia. Teníamos

que ir con cofia, guantes, uniforme…

Me enseñaban el catalán, porque con ellos tenía que hablar en catalán. Me

costaba mucho acostumbrarme a la vida de esa gente tan rica, no me

adaptaba, y al final tuvieron que venir a buscarme. Y me volví al pueblo,

durante un año. Pero después volví ha venir, porque en ese momento no

me gustaba vivir en el pueblo. Me metí a trabajar en una fábrica de

electrónica. Allí conocí a mi marido.


A mis padres y mis hermanos.

También se echan de menos las fiestas, el pasártelo bien, porque yo aquí

en Barcelona no me iba a divertir a ningún sitio.


Si me lo he planteado muchas veces, porque es un sitio que cada día me

gusta más. Si yo me pudiera, me iba ahora mismo, con los ojos cerrados.

Es otra calidad de vida.




Muchísimo.

El parla habitualment? Per què?

No, porque aquí en casa no lo hablamos.

Ahora empiezo ha hablarlo con mi nieto, porque desde que está en la

“escula” todo lo habla en catalán.

Y haber, que saber se hablar catalán, pero me da miedo meter la pata y no

decirlo bien.


Me trataban normal, pero no les gustaba demasiado que viniésemos,

querían ser ellos solos y ya está, no querían a gente de fuera.

En que ho notava?

Mira, por ejemplo, tu te perdías por algún sitio, y preguntabas y siempre te

contestaban en catalán, y te quedabas exactamente igual. Estabas en una

conversación, cuando me hablaban en castellano bien, pero a la que

hablaban entre ellos, lo hacían en catalán y yo no me enteraba de nada.


No.





Si, ahora los inmigrantes sobran, y nosotros que éramos en cierta manera

inmigrantes y sobrábamos también.

Se sent català?

Si.



Leoncio Reseco

Nascut el 1958 a Almoharín, Càceres

Treballa en una empresa de productes químics


Vaig arribar, amb uns 13 anys, cap al 1971. Vaig anar al prat del Llobregat.

I a Ripollet?

Pues hace unos 26 años, yo tendría unos 24 años.

Per quines raons va venir cap aquí? En quina situació es trobava

al seu poble?

Porque allí en mi pueblo no había mucho trabajo, y entonces mi familia

decidió venirse aquí a Cataluña para estar mejor. Buscaban una nueva vida

y trabajo, claro.

Què en sabia de Catalunya? Per què va decidir-se per Catalunya i

no per un altre lloc?

Porque aquí en Catalunya teníamos al hermano de mí madre que ya hacía

unos años que se había venido y estaba trabajando aquí. Él nos comento

que aquí había trabajo y se vivía bien, y nos vinimos para aquí.

I que el va portar a Ripollet?

A Ripollet me vine, porque conocí a mi señora en el trabajo, entonces nos

casamos, y como ella era de aquí de Ripollet, pues vinimos a vivir aquí.



Com i amb qui va venir?

Vinimos en un autocar, yo, mi familia y la familia de mis primos, vinimos

todos juntos.

Un cop aquí en quina situació es va trobar ?

Fuimos a vivir a unos pisos de alquiler, yo con 13, a punto de cumplir los 14

me puse a trabajar en una empresa de vidrio que hacían botellas y tal, y

por la noche me sacaba el certificado de estudios primarios.

En aquellos tiempos era muy fácil encontrar faena. Salías de un sitio y te

metías en otro. A los 14 años ya podías entrar a trabajar.

Li va costar estabilitzar la seva situació (aconseguir feina,

habitatge, portar la família...)?

No, nos fue bastante bien, a la semana de estar aquí ya estábamos todos

trabajando, yo, mi padre, mi madre, y mi hermana pequeña iba al colegio.

Es que había mucho trabajo antes.


Hombre la tierra siempre se añora un poco, pero en si nada. Porque me

vine con mis padres, y aquí lo tenía todo. Únicamente dejamos allí a unos

primos y tíos.

Y si, las fiestas que son en agosto allí, siempre que he podido he ido, y las

añoro porque me gustaba aquello, pero que si un año no voy tampoco pasa

nada.




No, ni cuando sea mayor tampoco. Yo me quedare aquí.


No, porque en la empresa que me metí al llegar aquí la mayoría de la gente

era catalana, y te hablaban catalán y tenias que aprenderlo a la fuerza,

porque no había trabajo de otra manera.

No, no me costo demasiado aprenderlo, cuando eres joven, no cuenta nada

aprender.

El parla habitualment? Per què?

No el parlo per què la meva filla em diu que parlo molt “raro” i em parlen

en castellà.

I adaptar-se a la nova cultura (costums, maneres de fer,

educació...) li va ser difícil?

No, gens.

A mi el que no m’agrada es que “mezclen” la política amb l’esport. I aquí

això ho fan molt, sembla que per què estiguem a Catalunya haguem de ser

del Barça, i per aquí no passo. Que hi ha més equips.

I del tema educació jo no veig molt clar que ho hagin de fer tot en català,

perquè el català només val aquí a Catalunya, surts d’aquí i no et val per a

res. S’hauria de fer “mitat” en castellà “mitat” en català, ja que el català

s’extingirà igualment.

Abans estàvem en una dictadura on havia de ser tot en castellà, i ara

sembla que estiguem en una altre on ha de ser tot en català. Vas al col·legi

i ho fan tot en català, no et deixen triar l’idioma en que vols estudiar, ha de



ser tot en català i això tampoc és, a més a més els nens al final no saben

ni llegir ni escriure bé ni en català ni en castellà.


Bé, normal. No, no jo em vaig integrar la mar de bé, els meus germans

també, l’única que no va aprendre el català va ser la meva mare que va

morir sense saber-ne gens.


No.



No, no tiene nada que ver, yo me desplazaba dentro de mi territorio, y

ellos vienen de otro país. Además antes había mucho trabajo y ahora no

hay para todos.

Se sent català?

No. Yo me siento español, primero español y después catalán. Pero estoy

muy a gusto aquí eh!



Carme Ustrell Gimeno

Nascuda el 1958 a Ripollet

Auxiliar Administrativa

Com era Ripollet als anys 60?

Exactament a l’any 60 no t’ho puc dir, perquè era molt petita.

Però cap al 65, 66 que jo tenia 6 o 7 anys, recordo que els carrers estaven

sense asfaltar, hi havia moltes vinyes i camps. Dels carrers que ara hi ha a

Ripollet, només hi havia la Rambla Sant Jordi, el casc antic, que és no hi ha

el col·legi de les monges, i para de comptar.

No hi havia pisos. Els carrers no estaven il·luminats...

Formava part d’alguna entitat, associació...? Encara en forma

part?

Quan era joveneta formava part del ball de gitanes, que és típic aquí a

Catalunya. I ara de més gran he estat a l’AMPA de l’escola dels “Hermanos ”

[Sant Gabriel].

En quin barri vivia? Encara hi viu?

Vivia al carrer Jacint Verdaguer, que ara és el centre de Ripollet, però en

aquells moment estava a les afores del poble com si diguéssim.

A partir d’aquest carrer tot eren camps.

No, quan em vaig casar, “vam” anar a viure a un altre pis.



Recordes alguna festa tradicional que se celebres, i que amb el

pas del temps s’ha deixat de celebrar?

La festa major encara es celebra ara, però no té res a veure amb la que és

feia abans. Abans hi havia l’envelat, que es feia com en les festes d’abans,

amb tot de lones, amb “lampares” d’aquelles amb cristall tallat, la gent

s’arreglava molt, els concerts es feien tots a dins de l’envelat els dilluns a la

nit, i venien artistes a nivell nacional. Ara es fan a l’aire lliure, es gratuït, els

grups que venen no són massa coneguts, vaja que no té res a veure amb el

que feien abans... Avui en dia tot això s’ha perdut. Per mi la festa major

d’abans tenia molta més qualitat.

I recordes alguna festa que abans no es celebres i ara si?

Doncs la diada per exemple, abans no la podíem celebrar perquè estava

prohibida, fins l’any 77 no es va poder celebrar. I ara així no me’n recordo

de cap altre... “Bueno” ara és fa això de la gibrelleta i aquests coses que

abans no existia.

Que recorda de les migracions dels anys 60? (arribada massiva

de gent del centre i sud d’Espanya)

Doncs als anys 60 no recordo que arribés massa gent, jo recordo que érem

la gent del poble i prou. Després més cap als 1970 si que ja recordo que

arribava molta més gent. Venien famílies senceres, pares, fills, avis...

Perquè allà vivien molt malament. Els pares treballaven, i els avis cuidaven

dels seus néts, si es que aquests no treballaven també.



Com els van rebre? Quina postura van adoptar la majoria de

ripolletencs; rebuig, indiferència, amabilitat...?

Al principi hi havia una mica de rebuig, perquè els d’aquí no ho acabaven de

veure massa clar. Ens semblava que no es volien integrar, per exemple per

la llengua, molts portaven molts anys aquí i no feien cap esforç per

aprendre-la. Se’ls acceptava eh, però sempre hi havia aquelles petites

discrepàncies, de per què venen aquí, que ens volen prendre la feina...

Quins canvis creus que ha produït al poble l’arribada massiva de

gent?

El poble s’ha hagut d’anar “expandint ” a tots els nivells. A nivell industrial,

Ripollet s’ha industrialitzat molt des de llavors, el que ara és el polígon

industrial abans tot eren camps i vinyes. També s’han construït molts blocs

d’edificis. Fins al punt en que ara podem dir que Ripollet és una ciutat

dormitori, ja que la gent només bé aquí a treballar i/o dormir, no tenim

gaires zones verdes, ni llocs d’oci ...

I a nivell cultural?

Doncs no se que dir-te, s’està intentant mantenir les costums, que no

desapareguin les tradicions, com ara el ball de gitanes, els Tres Tombs...

Creus que s’han adaptat?

Crec que en aquest moment ja si.

La llengua és el que més ha costat, n’hi havia molts que et deien que els

parlessis en castellà, no els veies que fessin massa esforç per aprendre la

llengua d’aquí, el català. Però ara com ara qui més qui menys l’entén i el

parla.



Vol afegir alguna cosa més?

Del tema així d’immigració crec que s’ha de dir que ha servit tan els que

van venir com als d’aquí, perquè uns van trobar una vida millor i els altres

ens ha servit per anar modernitzant carreteres, indústries, tot en general.

Ha servit per a què tot estigui més actualitzat



Maria Castellano Romero

Nascuda 1939 a Alcántara (Extremadura), només va

estar-hi 40 dies, ja que van venir a viure a Barcelona.

Secretaria

Com era la vida als anys 60?

Era una època molt trista, com una cosa gris, no era una vida alegre, era

tot molt gris. Per exemple, no podies fer reunions amb vàries persones ja

que estava prohibit, llavors ens ajuntàvem en alguna parròquia. Jo em vaig

ajuntar amb una gent que eren de la via Laietana, en un club d’escacs.

“Llevorens” en allà hi havia gent que jugava als escacs i uns altres que ens

reuníem un una sala a part, érem tot gent jove (d’uns 20 anys),i

organitzàvem i anàvem d’excursió.

En aquells moments diria que era força fàcil trobar feina, però eren feines

bastant mal pagades, i no sempre t’asseguraven.

A mi no em van assegurar per una raó, el meu pare cobrava punts, que

eren uns diners que et donaven si tu tenies fills. Llavors resultava que els

punts que cobrava el meu pare era bastant semblant al meus sou, i jo els

vaig dir (que vaig fer molt mal fet per què ara estaria cobrant la jubilació.

Per què abans hi havia una llei que si tu treballaves durant 2 anys ja tenies

dret a una jubilació ) que no m’asseguressin.

Cerdanyola era un poble molt poble, només hi havia un parell de blocs de

pisos, la resta eren cases.

El pont de les Fontetes, no existia, hi havia un tauló de fusta que et

permetia creuar el riu d’un cantó a l’altre. A partir d’allà tot eren camps i

vinyes.



Com es que va marxar de Barcelona per venir a Cerdanyola?

Barcelona era molt car, comprar-se un pis allà era gairebé impossible. I

varem conèixer a un senyor que volia construir pisos aquí a Cerdanyola, i

com que eren força barats varem decidir venir a viure aquí.

Un cop aquí, va formar part d’alguna entitat, associació...?

No... Acabada de casar vaig tenir els nens, i no tenia massa temps. On si

que vaig participar durant aquesta època va ser de cuinera a les colònies de

l’escola.

Llavors més tard amb un grup de gent varem començar a arrelar una

masia, que teníem llogada, per poder fer-hi colònies. D’aquí en va sortir un

cau, on vaig apuntar els nens, i els pares sempre donàvem un cop de mà,

amb la intendència i aquestes coses.

I ara fa 18 anys que estic amb una entitat que es diu Bambalina (abans es

deia Rialles, però per determinats problemes es va canviar de nom ), que

organitza activitats infantils.

Recordes alguna festa tradicional que es celebres, i que amb el


Doncs ara no me’n bé cap altre al cap...

Nosaltres es que les festes les celebràvem amb la família a Barcelona.

Tampoc es que hi haguèssin moltes festes, no era un poble de masses

festes.



I alguna què hagi aparegut nova?

Doncs jo diria que els Tres Tombs ara se celebra i jo diria que llavors no...

Com va viure les migracions dels anys 60, què en recorda?

Ens van sobtar una mica, ja que venia molta gent i aquests eren molt

pobres.

Tenien altres maneres de fer, que a vegades ens semblaven una mica mal

educades, per exemple quan parlaven semblava que cridessin, parlen molt

fort.

També se’m feien estranyes les olors del menjar que pujaven per cel obert.

Els agradava l’oli molt fort, fer fregits. I a mi aquestes olors no

m’agradaven.

Però s’ha de dir que eren gent molt, molt treballadora. Quan tenien una

mica de diners es compraven un pis, i si se’ls quedava petit, estalviaven per

comprar-ne un altre, i mica en mica anaven millorant el seu nivell de vida.

Treballaven moltes hores, i tota la família: pares, fills, avis...

Me’n recordo d’una família d’allà de les Fontetes, que treballaven fent

faldilles i pantalons. I quan la dona deixava de cosir perquè havia d’anar a

fer el sopar, per exemple, el seu marit seguia cosint. Perquè els pagaven

per peça de roba (20 pessetes si no m’equivoco), i clar es tardava molt en

fer-ne una. I sempre senties les maquines de cosir funcionant.

Hi havia molta gent que al principi havien de viure en barraques, ja que

suposo que s’ho van haver de vendre tot per venir cap aquí i es van quedar

sense res. Però això a mi em quedava molt lluny, jo no hi vaig conviure

amb tot això, passava majoritàriament a l’Hospitalet, Barcelona...



Com arribaven a Catalunya?

Jo recordo a molta gent arribant en tren.


catalans; rebuig, indiferència, amabilitat...?

Hi havia de tot. Però em sembla que a la majoria no ens feia gaire gràcia,

igual que ara tampoc ens agrada massa que vinguin marroquins, àrabs...

Què no ens havien fet res eh, però les seves costums eren molt diferents, i

quan tu tens el teu país amb les teves i té les remenen doncs no fa massa

gràcia.

Els meus pares també van venir de fora, ja que allà es morien de gana.

Però jo, sempre m’he sentit d’aquí.

Quins canvis creus que van produir al poble?

A nivell d’infraestructures i això, s’han perdut moltes cases, torres... Perquè

només s’han construït pisos i més pisos, però això no és culpa dels que van

venir, sinó que els que manaven no van tenir res en compte, es va

començar a construir sense cap mena d’harmonia, una casa alta, una

baixa, un bloc de pisos....

Això és el que més trobo a faltar. A l’avinguda Catalunya tot eren torres,

precioses, i ara tot això s’ha perdut...

Creus que els nouvinguts es van adaptar?

Home, són tres generacions ja. Aquesta gent ha anat a col·legi, s’ha fet

amb la gent d’aquí... vaja que fan vida com els d’aquí, que són d’aquí ja

com si diguéssim.

Jo crec que si, que la majoria s’han adaptat. Hi ha gent que és i se sent

molt més “catalana” que els que són d’aquí.



“Aviam” , que també hi ha gent que no s’adaptarà mai, ja que es tanquen

en banda,i per exemple no volen ni sentir parlar del català, però jo crec que

la majoria si que s’ha adaptat.

Per què creus que no es parla massa català a Ripollet?

Doncs mira perquè s’ha creat com un gueto, la gent que venia de fora era

molta, vivien tots ens la mateixa zona, a l’escola la majoria de nens també

eren de fora i per tant entre ells parlaven castellà... Bàsicament perquè no

han tingut la necessitat d’aprendre’l. Potser també els faltava una mica de

predisposició.

Aquí a Cerdanyola, com que va venir més gent de Barcelona, crec que es va

equilibrar més la cosa.

Allà on vivia jo, a la meva escala, tot era gent de fora, però la majoria va

acabar aprenent català, ja que a l’escola també hi havia més gent catalana.

Vol afegir alguna cosa més?

Doncs no.



Ramon Argenter Bellavista.

Nascut a Ripollet el 1944 (Rambla Sant Jordi)

Locutor de Ràdio Ripollet.

Com era Ripollet als anys 60?

En aquells anys només hi havia quatre esports: Ripollet de futbol, de

basquet, el tennis taula i el club ciclista Ripollet.

La gent del poble, clar tots érem catalans, i els castellans que hi havien, que

havien vingut d’altres llocs de Ripollet ja feia anys que eren aquí i parlaven

el català. Tenim una mania, quan venia algun castellà, fos d‘on fos dèiem :

és un “murciano”. Tot i que de Múrcia no n’hi havia aquí, la majoria venia

d’Andalusia i altres llocs.

Aquí es pot dir que tenim quatre cinemes, el del Centre Parroquial ( que

passaven pel·lícules per nens),el Coliseum, el Cot i el Talia (que també

tenia una sala de ball). Doncs imagina’t 6000 habitants i quatre cinemes i

mirà ara, som molts més i ni un. La gent de Ripollet per fer més festa

anaven a Cerdanyola i aquests venien a Ripollet. I els que tenien cotxe o

moto, podien anar a Sabadell i Barcelona.

Perquè aquells anys aquí no hi havia autobús, per moure’t havies d’anar a

peu fins a Cerdanyola, agafar el tren, o demanar un taxi. Al tren que

passava a la nit, el de les 2 de la matinada, se’n deia el dels “Borratxos”.

Moltes vegades el capellà estava espiant per la finestra a veure qui tornava

amb aquell tren i algun cop ho deixava caure al sermó del dia següent. Clar

era l’època en què si veies al et capellà per carrer, havies de creuar i fer-li

un petó a la mà.

Hi havia dos col·legis el dels nacionals que en dèiem [actual Anselm Clavé] i

el de les monges.

Bé el que tenia més “peles” anava a Barcelona.

Ripollet era un poble així pagès, amb moltes vinyes. Tu pensa que des de la

Rambla en amunt tot eren horts i vinyes. La gent que vivia aquí treballava

al camp o a les fàbriques de cartó que hi havia (Can Barneda, Can Calvet i

Can Pont) i la resta treballava a la Uralita. Molts homes també anaven a



Sabadell a treballar en la part mecànica i sobretot a la fundició que Can

Palau de Ribes. També hi havia qui es dedicava al transport, tant en carros

com en camió.

Formava part d’alguna entitat, associació...?

Doncs jo als 12 anys vaig entrar al Club de Tennis Taula de Ripollet. I

també estava en els “Amics del Teatre”. Compaginava les dues coses.

No hi havia gaire més cosa.

Encara en forma part?

Amb el teatre vaig dimitir el 2001, ja que era president de l’entitat. I també

vaig deixar la presidència del Tennis Taula, ara en soc el president honorífic.

En quin barri vivia?

A la Rambla Sant Jordi.

Encara hi vius?

No.

Per què?

La casa era de lloguer, i va arribar un moment en la que els amos la van

necessitar i vam haver de marxar. Llavors el meu pare va comprar uns

terrenys i van construir una casa.



Recordes alguna festa tradicional que es celebres, i que amb el


Recordo sobretot els focs de Sant Joan, pensa que es feien fogueres a cada

cantonada, a veure qui feia la foguera més gran. Els veïns durant els mesos

abans buscaven llenya, i la guardaven. Durant la revetlla també es muntava

un entarimat, es feia venir una orquestrina i es feia un ball.

També durant el Corpus es guarnien els carrers de flors i serradures

tenyides, amb els que es feien catifes al llarg del carrer. També pintàvem el

troncs dels plataners de blanc i amb una sanefa d’esparreguera .

Tothom esperava la festa major, ja que la fira es col·locava als carrers del

poble. Ara s’ha anat allunyant no perquè els veien es queixessin, sinó

perquè les maquines s’han modernitzant i cada vegada ocupaven més lloc.

També es muntava un envelat.

La Coral, durant la Pasqua sortien a cantar les caramelles per les cases de

Ripollet, però cap als anys 70 es va perdre, ara em sembla que s’estan

tornant a fer.

Per Sant Cristòfol tothom portava a beneir els pocs cotxes, camions i motos

del poble. Abans cada patró feia la seva festa, per exemple per Sant Eloi, l’u

de desembre, patró dels mecànics i fèiem festa, una costellada, un partit de

futbol i ball.

La revetlla de Sant Jaume es celebrava a Mas Rampinyo, i Sant Pere se

celebrava a Cerdanyola

Que recorda de les migracions dels anys 60?

Venien amb unes quantes maletes, d’aquelles de fusta . Arribaven a la

Rambla amb taxi, i preguntaven pel carrer tal o qual on tenien a algú

conegut. Venien perquè on ells vivien no tenien feina, al arribar aquí

treballaven a la construcció, al metro a Barcelona o ajudaven als pagesos

de per aquí.




ripolletencs; rebuig, indiferència, amabilitat...?

Jo crec que ens molesta més ara que vingui gent de fora que “llavorens”.

Aquella gent s’integraven jo crec que més llavors que ara. La prova està en

que molta gent de fora es va casar amb gent de tota la vida del poble. Els

meus germans per exemple un està casat amb una noia de Valladolid, una

germana amb un noi que venia de Santander i l’altre amb un noi

d’Esparraguera.

Com que eren pocs els que venien s’adaptaven millor, després amb

l’arribada dels andalusos ja va canviar, perquè en venien molts i és més

difícil.

Quins canvis creus que van produir al poble?

S’ha construït molts pisos i pisos. Al principi tots els de fora anaven a “la

ciudad sin ley”, que és com en dèiem de la zona baixa de la Rambla. La

gent d’aquí vivia més aviat al casc antic.

I a nivell cultural?

Els que van venir es van fer les seves entitats, el ball d’aquí, el ball d’allà....



Sandra Domènec i Mª. Jesús García

Autores del llibre: Històries compartides. La immigració

dels anys seixanta i noranta a Ripollet.

Guanyador del I Premi d’ Investigació “El fil de la

memòria”

Què us va portar a investigar i escriure sobre les migracions dels

anys 60?

Nosaltres vam veure la convocatòria del premi del fil de la memòria i ens

vam plantejar presentar-hi algun projecte, ja que les dues som periodistes.

Ens van passar pel cap diverses idees, com ara tractar les entitats del

poble, però ens vam adonar que era un tema massa ampli. I un dia així

xerrant amb altre gent, se’ns va acudir parlar de les migracions dels anys

seixanta, que és “algu” que va influir molt a Ripollet i no hi ha res escrit.

Valorant aquesta opció, ens vam adonar que Ripollet ha rebut dos grans

fluxos migratoris: el dels anys seixanta i el dels noranta. Com que vam

trobar molts paral·lelismes entre ells vam decidir basar els nostre llibre en

això.

Vam presentar l’esborrany del projecte al concurs, i el vam guanyar.

Un dels nostres objectius en escriure aquest llibre era demostrar que hi ha

diferencies entre els dos fluxos migratoris, però que també hi ha més

paral·lelismes dels que la gent s’imagina. I a partir d’aquí demostrar a la

gent que té perjudicis amb la gent que està venint, que s’enrecordi de la

seva història, perquè qui més qui menys té algú en la seva família que ha

vingut de fora. Que ara tenim una certa por a tot allò que ve de fora, però

que als anys seixanta va venir moltíssima gent i es va superar amb total

normalitat, es més una part d’aquesta gent que va venir ha ajudat a

evolucionar Ripollet.

Què és el que més us va cridar l’atenció?



Doncs els paral·lelismes aquests que dèiem. Perquè tu t’imagines que n’hi

hauran, però no tants.

Quan entrevistes a algú i t’explica com va venir, o com va anar a parar a

Ripollet, et trobés que tenien les mateixes pors, els mateixos sentiments,

les mateixes decepcions, tan els que van venir als anys seixanta com als

noranta. I a mi personalment és el què més em va impactar [Sandra].

Venien aquí perquè algú tenien algú que ja hi vivia, i els deia que aquí

trobarien feina. El tema de la vivenda també és força comú, ara es parla

molt dels pisos patera, però abans era igual, venia algú del poble, doncs l’hi

feien un raconet allà a casa fins que és podien comprar un pis.

[Maria Jesús] A mi em va cridar molt l’atenció els sentiments que ells

tenien envers Catalunya. Molts tornen al seu poble de vacances, però és

aquella sensació que van allà i se senten de fora encara que allà tenen a la

seva família, però ells se senten d’aquí. I quan tu els preguntes si tornarien

allà, la majoria et diran que no.

No tots ells parlen en català, alguns l’han aprés, però n’hi ha molts que no

el parlen perquè no els ha estat necessari per viure, ni treballa, ni

relacionar-se.

També et sobta el detall amb que recorden les coses, el dia en que van

arribar, l’hora, les parades que va fer el tren, els primers dies que van viure

aquí...

Quins canvis creieu que aquestes migracions han produït al

poble?

L’arribada massiva el primer que va comportar va ser la construcció

massiva d’habitatges, perquè aquesta gent necessitava un lloc on viure.

Alhora la creació d’entitats, la majoria de les quals encara existeixen

actualment. Es va crear la primera associació de veïns. Les primeres

reivindicacions, perquè després del franquisme hi havia moltes coses a fer.

També va comportar el desenvolupament de Ripollet a nivell de carrers, que

els 1970 és van començar a asfaltar, il·luminar, clavegueram, aigua

corrent... Clar, Ripollet no estava preparat per rebre a tota aquesta gent, i



va servir per posar les piles al poble, per dir-ho d’una manera planera.

També es van crear moltes empreses.

Creieu que aquesta gent s’ha adaptat?

Si, a nivell de poble totalment.

Potser el punt més feble és el de la llengua, però tots l’entenen, i justifiquen

el no parlar-lo amb la falta de necessitat. A vegades no s’atreveixen a donar

el pas de parlar-lo públicament.

Però la majoria ara que tenen néts, comencen a parlar-lo amb ells, ja que

els nens tornen de l’escola parlant en català i els avis comences a parlar

català amb ella. El que no han fet les polítiques lingüístiques ho

aconsegueixen els néts.

Veieu algun paral·lelisme entre aquestes migracions i les

actuals?

Si, n’hi ha molts, però també hi ha moltes diferències. La situació és

completament diferent, començant per la llengua, els que arriben

actualment tenen la necessitat d’aprendre una llengua, normalment fan els

primers cursos de català, però després veuen que el castellà els és més

necessari, i al no utilitzar-lo doncs l’obliden .

Els problemes de vivenda, el viatge, la creació d’entitats són punts comuns

entre les onades migratòries.

La diferència més gran és la situació laboral. Als anys seixanta es

necessitava treballadors a totes les empreses, per tant tots els que

arribaven trobaven feina ràpid. Però els que venen actualment troben

moltes més dificultats,ja que no és tan fàcil trobar feina, o trobar una feina

millor q la que tenien als seus països, es troben amb molts problemes

burocràtics, amb estafadors...

Però els seus sentiments són els mateixos hagin emigrat en un moment o

en l’altre.



Com veieu la situació del català actualment al poble?

Home, jo crec que Ripollet és un poble que sempre ha acollit a molts

nouvinguts, i és com un peix que es menja la cua. Si els que van venir en

un moment no tenien la necessitat d’aprendre’l ni de parlar-lo, als dels anys

noranta els ha passat el mateix.

Tot i això la majoria l’entenen, però molt poca gent el parla. També moltes

vegades donem per fet que no el sabran parlar i ens dirigim a ells

directament en castellà, i així tampoc els en facilitem l’aprenentatge.

Creieu que s’ha aplicat una bona política lingüística? Que en

canviaríeu?

Doncs no se, l’administració és en català, i això està molt bé, però potser no

s’ha fet tan l’esforç per a facilitar aquest aprenentatge.

La política lingüística la tens, però si no fem la pedagogia d’acostar aquesta

llengua, el mecanisme falla, i encara més si a més al carrer no s’aplica.

També hi ha un apart de societat mandrosa, que no fa cap esforç per a

entendre’l. I clar les polítiques tampoc funcionen si la gent no està una mica

predisposada.

La gent tampoc té la consciència de que estan a Catalunya, i que aquí es

parla el català, ho deuen veure com una cosa més, però que no els és

necessària . També ajuda el fet que no sigui la seva llengua materna, i per

això els costa molt més parlar-la.

Voleu afegir quelcom?

Que la història real de Ripollet està en aquestes persones, en els records

d’aquestes persones.

Va ser un moment clau en el desenvolupament del poble , el poble seria

molt diferent si no hagués arribat tota aquesta gent.



Mai Més!

Què us va portar a investigar i escriure sobre les migracions dels

anys 60?

Volíem buscar les similituds amb les immigracions actuals. Per tal de

reforçar la nostra tesis que les immigracions són un fet històric i que han

passat sempre, no només ara. La qüestió és que L’Estat Espanyol sempre

ha estat emissor i no receptor fins fa uns anys. Aquest fet ha aferrat la

creença d’invasió per part de les noves migracions.

Poder parlar dels tòpics sobre d’immigració, per tal de crear aquest fil

conductor. Expressar que la por a allò que és diferent es repeteix al llarg de

la història. Tant als anys 60 com a l’actualitat, el que canvia son els grups

de poblacions que migren. Abans del camp a la ciutat, de zones més

agrícoles i subdesenvolupades a zones més industrials i desenvolupades. I

actualment el flux migratori es dóna entre països pobres i països rics.

Què és el que més us va cridar l’atenció?

La similitud que tenien en el moment de l’arribada, les situacions de

precarietat, la por, les dificultats de trobar feina, el desconeixement de la

llengua i les resistències que es poden crear assimilar tots aquests aspectes

culturals. El fet de viure molta gent en pisos petits. La sensació de no ésser

de cap lloc.



Quins canvis creieu que aquestes migracions han produït al poble ?

Han produït un augment de la població, dels serveis, de la construcció,

entitats culturals... A nivell urbanístic moltes, ja que abans Ripollet eren

poquetes cases i la resta era terreny agrícola. Es van edificar molts pisos i

gairebé tot el polígon industrial. A barris com Can Mas és on es van

concentrar la majoria de persones als anys 60, i veiem com actualment

també és així amb les noves migracions.

Creieu que aquesta gent s'ha adaptat?

Valorem que l’adaptació és un concepte molt relatiu i que aquesta

apreciació no podem valorar-la. Des del punt de vista de viure-hi, com no

han marxat a un altre país amb costums diferents si. En relació a la llengua

no per la conjuntura política i social dels anys seixanta i perquè es movien

en entorns o no la necessitaven aprendre. Ara les terceres generacions

(nets/es) l’aprenen a l’escola i els pares i mares també el parlen en molts

casos. El moment de la normalització i que sigui obligatori a l’escola va

marcar un punt de partida. Tot i així a Ripollet es parla molt poquet el

català. Un altre fet és que persones grans aprenen ara el català o comencen

a perdre la vergonya a parlar-ho i a trencar la barrera de la negació.

Veieu algun paral·lelisme entre aquestes migracions i les

actuals?

Si i tant, en els motius de marxar per buscar una millora en la qualitat

de vida seva i dels seus fills, fugint de la pobresa. Les conjuntures

polítiques i les causes són diferents però el lligam comú és la recerca de

una vida millor. Com hem comentat abans les similituds en la precarietat

quan arriben, vivint molta gent en pisos petits i la recerca de feina. Amb

la diferència que ara són considerats immigrants il·legals i els poden

deportar al seu país. Un concepte que no els valora ni com a persones.



Com veieu la situació del català actualment al poble?

Doncs a Ripollet i com moltes poblacions de l’àrea metropolitana de BCN

l’índex del català encara que sigui parlat al carrer és molt baix. Però el fet

que estigui normativitzat, i regulat als centres d’ensenyament afavoreix al

seu aprenentatge i en certa manera implica a les famílies en el moment que

han d’ajudar a fer els deures o ajudar en les tasques escolars.

Per altra banda, la conjuntura política de les migracions dels anys 60 no van

afavorir gens la motivació pel seu aprenentatge, més encara quan estava

prohibit pel règim franquista. Així ha provocat que el tema de l’ús lingüístic

del català augmenti amb les generacions i anirà avançant en un treball de

formigueta.

Creieu que s'ha aplicat una bona política lingüística?

No ho sabem. La realitat és que s’ha fet feina. Des de la l’ensenyança

obligatòria als centres educatius, l’ús a d’administracions, als mitjans de

comunicació, a la publicitat...

Per altra banda, la possibilitat de fer cursos per adults i aprendre i en

aquests moments hi ha molts materials didàctics digitalitzats i cursos a

distància. També projectes per a aprendre el català les persones

nouvingudes.



Carme Forcadell Lluís

Assessora de llengua interculturalitat i cohesió social del

Departament d'Educació

Com veu l’evolució que ha fet l’ús del català des dels anys 60?

L’evolució de l’ús del català des dels anys 60 fins ara ha estat

positiva, perquè hem passat d’una situació d’il·legalitat a una de

legalitat, el català estava prohibit i ara s’ensenya a les escoles, per

tant el canvi ha estat molt positiu.

Una altra cosa és si l’ús del català és tan bo com caldria esperar després

de més de 30 anys de democràcia i si hem avançat prou, en aquest cas és

que no, perquè encara estem en desigualtat jurídica i legal respecte del

castellà. Encara hi ha una llengua protegida per la Constitució i una

altra que és portada als tribunals cada cop que intenta fer un pas

endavant.

Encara hi ha una llengua protegida per l'Estat i una altra que no té cap

estat que la protegeixi.

Per què creu que molta de la gent que va venir als anys 60 no

utilitza el català normalment?

Perquè no hem fet les coses prou bé, no els hem fet sentir la llengua

catalana com a seva. És cert que quan van arribar aquestes persones no hi

havia les condicions polítiques adients per poder-ho fer i quan es va

poder fer ja era massa tard, perquè és molt difícil canviar els hàbits

lingüístics un cop estan adquirits. I com he dit tampoc no ho vam fer bé.



Quins factors creu que afavoreixen que cada vegada es parli més

castellà i menys català?

Són molts factors, només parlant d’això es podria fer tota l’entrevista,

te’n diré alguns: A Catalunya es pot viure perfectament sense parlar

català, perquè la llei permet que es pugui viure sense parlar català, en

canvi no permet que es pugui viure a Catalunya sense parlar castellà.

A hores d’ara el castellà és l'única llengua obligatòria, a més és una

llengua útil, tothom parla castellà però no tothom parla català i els

catalans i catalanes som responsables d’això perquè canviem de llengua i

fent això convertim la nostra llengua en una llengua inútil, perquè hi

renunciem i la supeditem.

Hi ha a més molta immigració de països de parla hispana que afavoreixen

aquests comportaments que nosaltres tampoc no som capaços de canviar.

Te’n diria molt més, però em sembla que ja n’hi ha prou.

En aquest sentit vull recordar que no hi ha cap llengua que s’hagi deixat

de parlar perquè no la parlin els de fora, sinó perquè els parlants

l’abandonen.

Quines mesures s’han pres des del govern per fomentar l’ús del

català? I des dels ajuntaments?

Crec que de mesures se n’han pres moltes, s’han fet lleis tot i que

malauradament no es compleixen, perquè sempre hi ha lleis espanyoles que

estan per sobre de les catalanes i quan no és així hi ha uns tribunals

espanyols que retallen les lleis de protecció del català. Sempre s’han dut

a terme mesures de foment però no han estat gaire eficients ni eficaces,

perquè s’han basat en la bona voluntat de les persones, dels parlants,

però no en criteris empresarials ni de mercat no han venut la idea del

català com un valor afegit per exemple.



Creu que han estat les adequades?

Algunes sí, però la majoria no, seria molt llarg d’explicar, però ja et

dono pistes en la pregunta anterior.

Cal basar-se en criteris d’eficiència i fer del català un valor positiu,

no el català en lloc del castellà, sinó el català també perquè és un valor

afegit, cal sumar.

Com veu el futur del català?

El veig bé si ho fem bé, però hem de canviar lleis, criteris d’actuació i

valors, i no canviar de llengua tan fàcilment com ho fem ara.



Carme Rigal Torra

Tècnica de normalització lingüística

Per què creu que molta de la gent que va venir als anys 60 no

utilitza el català normalment?

La immigració que es va produir va ser massiva. Les persones que van

arribar no van tenir la necessitat de parlar català perquè estaven envoltats

d’immigrants com ells que provenien de la seva terra. El nucli

catalanoparlant va quedar molt reduït davant la immigració en massa. Amb

els anys i amb les mesures per intentar promoure l’ús de la llengua catalana

en aquestes zones hi ha persones que han après el català per voluntat

pròpia, però n’hi ha molts que mai han vist ni la necessitat ni han tingut la

convicció personal per fer el pas.

Quins factors creu que afavoreixen que cada vegada es parli més

castellà i menys català?

Durant molts anys les mesures per fomentar la normalització de la llengua

catalana han estat enfocades a l’aprenentatge. Així hi ha tota una generació

de joves capaços de parlar el català, però que només el fan servir en el

marc de les classes.

Convé concentrar més esforços al foment de la cultura i el lleure en català.

Sovint s’ha associat el català a llengua de prestigi però no té la connotació

de llengua jove. Cal treballar en aquest sentit.

Quines mesures s’han pres a Ripollet per fomentar l’ús del català?

S’han fet cursos de català per a persones adultes i actuacions de

dinamització lingüística diverses des dels anys noranta.



Creu que han estat les adequades?

Han estat adequades, però de ben segur n’haurien calgut més.

Com veu el futur del català?

Nosaltres treballem perquè el dia dia del català sigui millor. Si es mira a

llarg termini la pervivència de qualsevol llengua minoritàira perilla.

Quina és la funció de les oficines del català? En quins àmbits

treballen? Els resultats són els esperats?

El Consorci per a la Normalització Lingüística és un ens creat a partir de la

voluntat comuna de la Generalitat i de nombrosos ajuntaments, Consells

Comarcals i Diputacions amb l’objectiu de facilitar el coneixement, l’ús i la

divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits.

Amb aquesta finalitat, el Consorci per a la Normalització Lingüística disposa

d’un equip humà especialitzat i de mitjans tècnics per atendre les

necessitats de formació, d’assessorament o de gestió lingüística.

La relació de col·laboració entre les empreses i entitats i el Consorci es

formalitza amb la signatura d’un conveni o acord de col·laboració en què, a

banda de la voluntat de progressar en el procés de normalització lingüística,

les dues organitzacions assumeixen els compromisos necessaris per garantir

l’èxit del pla de treball proposat.

Empreses i organitzacions

Perquè el català sigui present en tots els àmbits

• Plans a mida per a empreses i entitats que volen iniciar un procés de

normalització lingüística.



• Anàlisi lingüística de l’organització.

• Pla de formació del personal per adequar el seu nivell de català a les

necessitats del lloc de treball.

• Assessorament lingüístic.

Català per a adults

Per millorar els coneixements de català

• Formació presencial i a distància, i autoformació.

• Cursos per aprendre a parlar el català (nivells bàsic i elemental).

• Cursos per aprendre a usar correctament el català escrit (nivells intermedi

i de suficiència).

• Cursos específics: de conversa, d’atenció oral al públic, per a gestors, etc.

• Cursos de llenguatge d’especialitat: llenguatge comercial, administratiu i

jurídic.

Assessorament

Per resoldre dubtes i escriure en català amb seguretat

• Informació sobre recursos lingüístics.

• Informació sobre eines informàtiques en català.

• Disponibilitat de models de documents per a associacions i empreses.



10.2 Taules Taula 1: Evolució de la població de fet. Ripollet

Població

Any 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936

136 630 1.441 1.375 1.532 1.705 1.501 1.567 1.963 3.324 3.526 Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics

Població

Any 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991

3.702 3.249 3.736 4.214 5.262 11.307 20.197 23.905 26.009 25.582 26.835

Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics



Taula 2: Població segons el lloc de naixement i l'any d'arribada a Catalunya Ripollet. Any 1996.

Lloc de naixement

1920 i

abans 1921- 1930

1931- 1940

1941- 1950

1951- 1960

1961- 1970

1971- 1980

1981- 1990

1991- 1996

Catalunya 1 0 5 4 23 61 64 60 43 Barcelona 1 0 4 2 18 49 51 56 39 Girona 0 0 0 0 2 5 6 0 4 Lleida 0 0 1 1 3 7 6 2 0 Tarragona 0 0 0 1 0 0 1 2 0 resta de l'Estat 26 85 115 514 1.613 5.464 2.673 670 321 Andalusia 10 43 46 293 1.000 3.265 1.646 327 154 Aragó 3 4 19 44 97 170 78 29 13 Astúries 0 0 1 4 6 11 10 9 3 Balears 1 1 0 4 2 7 5 6 3 Canàries 0 0 0 1 1 3 6 7 4 Cantàbria 0 0 0 5 2 6 6 12 3 Castella-la Manxa 0 3 4 20 130 386 152 36 21 Castella i Lleó 2 2 6 28 71 258 156 42 24 País Valencià 5 10 11 20 35 55 38 15 17 Extremadura 3 4 7 21 138 991 425 94 33 Galícia 0 2 6 13 24 118 56 50 13 Madrid 0 3 3 10 13 37 31 13 7 Múrcia 1 10 12 44 67 79 28 6 1 Navarra 1 0 0 2 3 8 5 2 3 Pais Basc 0 2 0 3 2 9 9 15 17 La Rioja 0 0 0 1 4 8 2 1 3 Ceuta o Melilla 0 1 0 1 18 53 20 6 2 Estranger 2 5 5 5 15 73 151 114 119



Taula 3. Atur 1955-1975



Taula 4. Estructura de la població activa (% sobre el valor total)



Taula 5 Saldo migratori (1955-1975)



Taula comparativa entre la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya

La taula es presenta en tres columnes. A la de l’esquerra hi ha els títols dels conceptes generals, a partir dels epígrafs de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (LPL). Al centre hi ha els articles de la LPL i a la dreta els articles de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya (LNL), encarats amb els concordants, si n'hi ha, amb la Llei anterior.

Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL L’objecte de la Llei

CAPÍTOL PRELIMINAR Principis generals

Article 1 L'objecte d'aquesta Llei

1. L'objecte d'aquesta Llei és el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, per tal d'emparar, fomentar i normalitzar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, i l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran, i de garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.

2. Els objectius principals d'aquesta Llei són:

a) Emparar i fomentar l'ús del català per tots els

ciutadans i ciutadanes. b) Donar efectivitat a l'ús oficial del català i del

castellà, sense cap discriminació per als ciutadans i ciutadanes.

c) Normalitzar i fomentar l'ús del català en

l'Administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació social, les indústries culturals i el món socioeconòmic.

d) Assegurar l'extensió del coneixement del català a

tots els ciutadans i ciutadanes. 3. És també un objectiu d'aquesta Llei assolir la igualtat pel que fa als drets i els deures lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les accions necessàries i la remoció dels obstacles que avui la dificulten.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

1. La present Llei té per objecte el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya per tal de dur a terme la normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i de garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.

2. Atesa la situació lingüística de Catalunya, són, doncs, objectius d'aquesta Llei:

a) Emparar i fomentar l'ús del català per tots els

ciutadans. b) Donar efectivitat a l'ús oficial del català.

c) Normalitzar l'ús del català en tots els mitjans de

comunicació social. d) Assegurar l'extensió del coneixement del català.

Secretaria de Política Lingüística. Passatge de la Banca, 1-3. 08002 Barcelona Pàg. 1 Telèfon 935 671 000. Fax 935 671 001. http://www.gencat.net/presidencia/llengcat



Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL El català, llengua pròpia

Article 2 La llengua pròpia 1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.

2. El català, com a llengua pròpia, és:

a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i

en especial de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia.

b) La llengua preferentment emprada per

l'Administració de l'Estat a Catalunya en la forma que aquesta mateixa determini, per les altres institucions i, en general, per les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic.

3. El que disposa l'apartat 2 implica un compromís especial de les institucions per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans i ciutadanes, amb independència del caràcter oficial del català i del castellà.

Article 2

El català és la llengua pròpia de Catalunya. (…).

TÍTOL I DE L’ÚS OFICIAL

Article 5

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de la Generalitat i de l'Administració territorial catalana, de l'Administració local i de les altres corporacions públiques dependents de la Generalitat.

Secretaria de Política Lingüística. Passatge de la Banca, 1-3. 08002 Barcelona Pàg. 2



Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Les llengües oficials i els drets lingüístics

Article 3 Les llengües oficials

1. El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà.

2. El català i el castellà, com a llengües oficials, poden ésser emprades indistintament pels ciutadans i ciutadanes en totes les activitats públiques i privades sense discriminació. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia.

Article 4 Els drets lingüístics

1. D'acord amb l'article 3 de l'Estatut d'autonomia, i en el marc d'una política activa de la Generalitat per a crear les condicions que permetin d'arribar a la igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a:

a) Conèixer les dues llengües oficials.

b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües

oficials, oralment i per escrit, en les relacions i els actes públics i privats.

c) Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials

en els termes que aquesta Llei estableix. d) Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües

oficials en tots els àmbits. e) No ésser discriminat per raó de la llengua oficial

que empra. 2. Tothom pot adreçar-se als jutjats i als tribunals per a obtenir la protecció judicial del dret a emprar la seva llengua.

3. Tothom pot adreçar-se a l'Administració de la Generalitat i al Síndic de Greuges sol·licitant que, en l'àmbit de llurs competències, actuïn per garantir-li els drets lingüístics de forma específica.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 2

1. (...). Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: adreçar- se en català, de paraula i per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades; expressar-se en català en qualsevol reunió; desenvolupar en català les activitats professionals, laborals, polítiques i sindicals, i rebre l'ensenyament en català.

2. Les manifestacions de pensament o de voluntat i els actes orals o escrits, públics o privats, no poden donar lloc a Catalunya a cap mena de discriminació si són expressats totalment o parcialment en llengua catalana i produeixen tots els seus efectes jurídics igual com si fossin expressats en llengua castellana, i, per consegüent, pel que fa a llur eficàcia, no poden ésser objecte de cap mena de dificultat, d'ajornament, de requeriment de traducció ni de cap altra exigència.

3. En cap cas ningú no pot ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.

TÍTOL PRELIMINAR Article 3

Les persones jurídiques han de respectar també, en llur activitat a Catalunya, allò que estableix l’article anterior.

Article 4 1. Els ciutadans poden adreçar-se als jutjats i als tribunals per obtenir la protecció judicial del dret a emprar llur llengua. 2. Sens perjudici del dret dels afectats a fer-ho directament, el Consell Executiu de la Generalitat està legitimat, amb tota la capacitat jurídica necessària, per a actuar d'ofici o a instància de qualsevol persona, juntament amb els afectats o separadament, exercitant les accions polítiques, administratives o judicials necessàries per fer efectius els drets dels ciutadans reconeguts en l'article 3 de l'Estatut i en la present Llei.1

TÍTOL I DE L’ÚS OFICIAL Article 6 3. Pel que fa a la llengua, la documentació derivada de les actuacions administratives, els avisos, els impresos i els formularis de les entitats damunt esmentades redactats en català tenen validesa oficial.

Article 7.1 1. Pel que fa a la llengua, a Catalunya són vàlides i eficaces totes les actuacions administratives fetes en català.

1 Apartat declarat nul pel Tribunal Constitucional.

Passatge de la Banca, 1-3• 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01 Pàg. 3



Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Els principis rectors de l'actuació de la Generalitat

Article 5 Els principis rectors de l'actuació de la Generalitat

1. La Generalitat ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, l'ús normal i oficial del català i del castellà, l'ensenyament de les dues llengües a tota la població, la capacitació i l'habilitació lingüístiques del personal al servei de les administracions i la igualtat plena dels ciutadans i ciutadanes quant a drets i deures lingüístics, en tots els àmbits.

2. La Generalitat ha de fer actuacions d'emparament, de protecció i de promoció i foment de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, amb l'adopció de les mesures necessàries i la destinació dels recursos suficients.

Unitat de la llengua catalana

Article 6 La unitat de la llengua catalana

1. La llengua catalana és un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat lingüística. La Generalitat ha de vetllar per la protecció de la unitat del català i ha de fomentar l'ús i la projecció exterior del català i la comunicació entre els diferents territoris de parla catalana.

2. D'acord amb la legislació vigent, correspon a l'Institut d'Estudis Catalans l'autoritat lingüística.

Oficialitat i

protecció de l’occità

d’Aran

Article 7 Reconeixement i protecció de l'aranès

L'aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d'Aran, es regeix, pel que fa a l'ús, per la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, i, supletòriament, pels preceptes d'aquesta Llei, els quals mai no poden ésser interpretats en perjudici de l'ús de l'aranès.

TÍTOL V DE LA NORMALITZACIÓ DE L’ÚS DE L’ARANÈS

Article 28

1. L'aranès és la llengua pròpia de la Vall d'Aran. Els aranesos tenen el dret de conèixer-la i d'expressar- s'hi en les relacions i els actes públics dins aquest territori.

2. La Generalitat, juntament amb les institucions araneses, ha de prendre les mesures necessàries per garantir el coneixement i l'ús normal de l'aranès a la Vall d'Aran i per impulsar-ne la normalització.

3. Els topònims de la Vall d'Aran tenen com a forma oficial l'aranesa.

4. El Consell Executiu ha de proporcionar els mitjans que garanteixin l'ensenyament i l'ús de l'aranès als centres escolars de la Vall d'Aran.

5. El Consell Executiu ha de prendre les mesures necessàries perquè l'aranès sigui emprat en els mitjans de comunicació social a la Vall d'Aran.

6. Qualsevol reglamentació sobre ús lingüístic consegüent a aquesta Llei ha de tenir en compte l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Publicació de les normes

CAPÍTOL I L'ús institucional

Article 8 La publicació de les normes 1. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya es publiquen, en edicions simultànies en català i en castellà, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Correspon al Parlament de fer-ne la versió oficial castellana.

2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si escau, de les disposicions generals i les resolucions normatives del Govern, de l'Administració i les institucions de la Generalitat i de les administracions locals de Catalunya es fa en edicions simultànies en català i en castellà.


Article 6

1. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya s'han de publicar en edicions simultànies, en llengua catalana i en llengua castellana, en el Diari Oficial de la Generalitat. El Parlament n'ha de fer la versió oficial castellana.

En cas d'interpretació dubtosa, el text català serà l'autèntic2. Quant a la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado, hom s'ha d'atenir al que disposa la norma legal corresponent.

2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, quan s'escaigui, de les disposicions normatives i les resolucions oficials de l'Administració pública de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya s'ha de fer en edicions simultànies, en català i en castellà.

La llengua de les administracions a Catalunya

Article 9 La llengua de les administracions de Catalunya

1. La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre- les en castellà, si ho demanen.

Article 10 Els procediments administratius

1. En els procediments administratius tramitats per

l'Administració de la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya s'ha d'emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.

Regulació reglamentària

Article 9 La llengua de les administracions de Catalunya

2. El Govern de la Generalitat ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l'ús del català en les activitats administratives de tots els òrgans de la seva competència.

3. Les corporacions locals i les universitats han de regular l'ús del català en l'àmbit de les competències respectives, d'acord amb el que disposa l'apartat 1. També l'han de regular, en aquest mateix sentit, totes les altres corporacions públiques.

Article 5

2. El català i el castellà, com a llengües oficials a Catalunya, hi han d'ésser emprats preceptivament per l'Administració en la forma determinada per la Llei.

Article 7

2. El Consell Executiu ha de regular mitjançant disposicions reglamentàries la normalització de l'ús del català en les activitats administratives de tots els òrgans de la seva competència.

3. Les corporacions locals ho han de fer en l'àmbit de la seva competència d'acord amb els principis i les normes recollits en aquesta Llei.

2 Incís declarat nul pel Tribunal Constitucional.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Els procediments administratius

Article 10 Els procediments administratius

2. L'Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin, en la llengua oficial demanada, una testimoniança traduïda d'allò que els afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa al sol·licitant ni retards en el procediment ni suspendre'n la tramitació i els terminis establerts.

Article 8

1. En l'àmbit territorial de Catalunya qualsevol ciutadà té dret a relacionar-se amb la Generalitat, amb l'Administració civil de l'Estat, amb l'Administració local i amb les altres entitats públiques en la llengua oficial que escollirà 2. En els expedients iniciats a instància de part, si hi havia altres interessats i així ho sol·licitaven, l'Administració els ha de lliurar, en l'idioma demanat, testimoniança d'allò que els afecta 3. En els expedients iniciats d'ofici, qualsevol que sigui la llengua oficial que s'hi utilitzi, l'Administració ha de lliurar, en l'idioma sol·licitat, els documents o les testimoniances que els interessats requereixen.

La capacitació lingüística del personal de les administracions a Catalunya

Article 11 La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya

1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.

2. Per a fer efectiu el que disposa l'apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l'ensenyament del català al personal al servei de l'Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques i de l'Administració de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d'aquest personal.

3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local i de l'administració i els serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti, en els termes establerts per la legislació de la funció pública.

TÍTOL IV DE L’IMPULS INSTITUCIONAL

Article 24

1. El Consell Executiu de la Generalitat, a través de l'Escola d'Administració Pública, ha de garantir l'ensenyament del català a tots els funcionaris i al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i de les corporacions locals de Catalunya.

2. També pot ocupar-se de l'ensenyament de la llengua catalana als funcionaris dependents de l'Administració central, en els termes convinguts amb aquesta.

3. El ple domini de les dues llengües oficials és condició necessària per obtenir el certificat final d'estudis de l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat.

L’Administra- ció de l’Estat

Article 12 L'Administració de l'Estat

1. Són vàlides les actuacions administratives dels òrgans i els ens de l'Administració de l'Estat, tant les orals com les escrites, fetes a Catalunya en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.

2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de l'Estat a Catalunya en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.


Article 6 3. Pel que fa a la llengua, la documentació derivada de les actuacions administratives, els avisos, els impresos i els formularis de les entitats damunt esmentades redactats en català tenen validesa oficial.

Article 7 1. Pel que fa a la llengua, a Catalunya són vàlides i eficaces totes les actuacions administratives fetes en català.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL La Generalitat ha de promoure, d’acord amb els òrgans competents, la normalització de l’ús del català en l’Administració perifèrica de l’Estat, (…) en les empreses públiques i en qualsevol altre àmbit no depenent de la Generalitat. (…).

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01 Pàg. 6



Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL L’Administra- ció de Justícia Les actuacions judicials

Article 13 Les actuacions judicials

1. Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.

2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.

3. Tothom qui ho sol·liciti ha de rebre en la llengua oficial demanada les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que l'afecten, sense retards per raó de llengua.

4. El que disposen els apartats 1, 2 i 3 és aplicable també als tribunals eclesiàstics i als arbitrals.

5. En la provisió de places del personal al servei de l'Administració de justícia dependent de la Generalitat s'ha d'aplicar el que disposa l'article 11, d'acord amb la normativa específica corresponent, en els termes que siguin establerts per reglament.

Article 9

1. En l'àmbit territorial de Catalunya els ciutadans poden utilitzar en les relacions amb l'Administració de justícia la llengua oficial que escolliran, i no se'ls pot exigir cap mena de traducció.

2. Pel que fa a la llengua, els escrits i els documents presentats en català davant els tribunals i els jutjats radicats a Catalunya, així com les actuacions judicials fetes en català a Catalunya, són plenament vàlids i eficaços.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

La Generalitat ha de promoure, d’acord amb els òrgans competents, la normalització de l’ús del català en (…) l’Administració de justícia, en els registres, (…). Pel que fa a l’Administració de Justícia, s’ha de promoure així mateix l’establiment de les normes adequades en matèria lingüística en els processos que es resolen fora de Catalunya.

Els documents públics

Article 14 Els documents públics

1. Són vàlids els documents públics atorgats en qualsevol de les dues llengües oficials.

2. Els documents públics s'han de redactar en la llengua oficial que esculli l'atorgant, o, si n'hi ha més d'un, en la llengua que acordin. Si no hi ha acord pel que fa a la llengua, l'escriptura o el document s'han de redactar en totes dues llengües oficials.

3. Abans de redactar el document, s'ha de preguntar explícitament als atorgants quina llengua escullen; en cap cas la tria de l'una o de l'altra no ha de comportar retard en la redacció i l'autorització del document. Si no s'escull expressament la llengua, el document es redacta en català.

4. Els fedataris públics han de lliurar en castellà o en català, segons que ho sol·liciti la persona interessada, les còpies i les testimoniances, i han de traduir, quan calgui, els respectius documents i matrius, sota llur responsabilitat. En la nota de la matriu i al peu de la còpia ha de constar el fet de la traducció, però no cal protocol·litzar-la.

5. Els despatxos dels fedataris públics han d'estar en condicions d'atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

Article 10

Els documents públics atorgats a Catalunya s'han de redactar en la llengua oficial que l'atorgant escollirà, o, si hi ha més d'un atorgant, en la que aquests acordaran. En tots els casos els fedataris públics han d'expedir en castellà les còpies que hauran de tenir efecte fora dels territoris en què el català és idioma oficial. Els fedataris públics han d'expedir en castellà o en català, segons que ho sol·licitarà l'interessat, les còpies o les testimoniances i de traduir, quan calgui, les respectives matrius i documents sota llur responsabilitat.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Els documents i els contractes civils i mercantils

Article 15 Els documents civils i mercantils

1. La llengua no és requisit de forma dels documents privats. Per tant, són vàlids els redactats en qualsevol idioma, sens perjudici de les traduccions que les lleis civils, mercantils o processals exigeixin per a executar-los, en el cas que l'idioma no sigui oficial a Catalunya.

2. Els documents privats, contractuals o no, qualsevol que en sigui la naturalesa, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya són vàlids i no requereixen cap traducció per a exigir-ne judicialment o extrajudicialment el compliment en l'àmbit territorial de Catalunya.

3. Els documents a què es refereix l'apartat 2 s'han de redactar en la llengua oficial que les parts acordin. Nogensmenys, si es tracta de contractes d'adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, s'han de redactar en la llengua que escullin els consumidors i consumidores i han d'estar a disposició immediata dels clients i clientes en exemplars separats en català i en castellà.

4. Són vàlids els títols valor de tota mena, inclosos els que representen accions de societats mercantils, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.

5. Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres a llurs clients i clientes han d'ésser redactats, si més no, en català.

Els convenis col·lectius de treball

Article 16 Els convenis col·lectius de treball 1. Són vàlids els convenis col·lectius de treball redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.

2. Els convenis col·lectius de treball s'han de redactar en la llengua oficial que acordin les parts o, si no hi ha acord, en les dues llengües oficials i en exemplars separats.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Els registres públics

Article 17 Els registres públics

1. Són vàlids els assentaments registrals fets en qualsevol de les dues llengües oficials.

2. En tots els registres públics de Catalunya, llevat dels que tenen només caràcter administratiu, els assentaments s'han de fer en la llengua oficial en què és redactat el document o en què es fa la manifestació. Si el document és bilingüe, es fan en la llengua indicada per qui el presenta al registre.

3. Els registradors han de lliurar les certificacions en la llengua oficial emprada en la petició.

4. Les oficines dels registres han d'estar en condicions d'atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient que el faci apte per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

5.S'ha de garantir que a l'oficina del registre es pugui fer amb immediatesa i fiabilitat, oralment o per escrit, la interpretació i la traducció de qualsevol assentament a la llengua oficial sol·licitada per la persona interessada.

6. Els formularis i els altres impresos que estiguin a disposició del públic a les oficines dels registres han d'ésser redactats, almenys, en català.

Article 11

En tots els registres públics dependents de la Generalitat els assentaments s'han de fer en la

llengua oficial en què és redactat el document o es fa la manifestació. Si el document és bilingüe, s'inscriurà

en la llengua que indicarà qui el presenta al registre. Totes les certificacions que expediran els funcionaris dels registres es faran en català o en castellà, d'acord amb la llengua emprada en la Petició.


La Generalitat ha de promoure, d’acord amb els òrgans competents, la normalització de l’ús del català en (…) en els registres, (…).

La toponímia

CAPÍTOL II L'onomàstica

Article 18 La toponímia

1. Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa.

2. La determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local.

3. La determinació del nom de les vies urbanes i els nuclis de població de tota mena correspon als ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya correspon al Govern de la Generalitat, incloses les vies interurbanes, sigui quina en sigui la dependència.

4. Les denominacions a què es refereixen els apartats 2 i 3 són les legals a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar. Correspon al Govern de la Generalitat de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant en tots els casos les normes internacionals que han passat a formar part del dret intern.

Article 12

1. Els topònims de Catalunya, excepte els de la Vall d'Aran, tenen com a única forma oficial la catalana.

2. D'acord amb els procediments legals establerts, correspon al Consell Executiu de la Generalitat la determinació dels noms oficials dels territoris, dels nuclis de població, de les vies de comunicació interurbanes dependents de la Generalitat i dels toponímics de Catalunya. El nom de les vies urbanes ha d'ésser determinat per l'ajuntament corresponent.

3. Aquestes denominacions són les legals de tots els efectes dins del territori català i la retolació s'hi ha d'acordar. El Consell Executiu de la Generalitat ha de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant en tots els casos les normes internacionals que l'Estat ha fet seves.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Els noms de persona

Article 19 L'antroponímia

1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a l'ús de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms i a incloure la conjunció "i" entre els cognoms.

2. Les persones interessades poden obtenir la constància de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms en el Registre Civil, qualsevol que en sigui la data de la imposició, per simple manifestació a la persona encarregada, amb aportació dels documents que n'acreditin la correcció lingüística, els quals s'han d'establir per reglament.

3. Aquesta norma és aplicable als noms i als cognoms aranesos respecte a la normativa lingüística aranesa.

La llengua de l’ensenyament

CAPÍTOL III L'ensenyament

Article 20 La llengua de l'ensenyament 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius.

TÍTOL II DE L'ENSENYAMENT

Article 14

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius.

La llengua dels centres d’ensenyament

Article 20

2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

Article 20

Els centres d'ensenyament han de fer de la llengua catalana vehicle d'expressió normal, tant en les activitats internes, incloent-hi les de caràcter administratiu, com en les de projecció externa.

L’ensenyament no universitari

Article 21 L'ensenyament no universitari

1.El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari.

2.Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.

3. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d'estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria.

4. En l'ensenyament postobligatori l'administració educativa ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l'ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d'aquests ensenyaments.

Article 14

5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.

2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.

3.La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari.

4.Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL

Article 21 5. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.

6. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa.

7. L'acreditació del coneixement del català no pot ésser exigida en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part d'aquest, o que han cursat l'ensenyament obligatori fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Govern de la Generalitat ha d'establir per reglament.

8. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català.

Article 14

5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè:

a) els alumnes no siguin separats en centres diferents

per raons de llengua; Article 15

Hom no pot expedir el certificat de grau de l'ensenyament general bàsic a cap alumne que, havent començat aquest ensenyament després de publicada la present Llei, no acrediti en acabar-lo que té un coneixement suficient del català i del castellà. Tanmateix, l'acreditament del coneixement del català pot no ésser exigit en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part d'aquest, o que han cursat l'ensenyament general bàsic fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Consell Executiu establirà per reglament.

L’ensenyament universitari

Article 22 L'ensenyament universitari

1. En els centres d'ensenyament superior i universitari, el professorat i l'alumnat tenen dret a expressar-se en cada cas, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.

2. El Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca, incloses les lectures de tesis doctorals i la realització d'oposicions.

3. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans adequats perquè l'alumnat i el professorat perfeccionin la comprensió i el coneixement de la llengua catalana.

4. Les universitats poden, en cas necessari, establir criteris específics d'ús lingüístic en les activitats relacionades amb compromisos internacionals.

Article 16

1. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.

2. Les universitats catalanes han d'oferir cursos i altres mitjans adients per assegurar la comprensió de la llengua catalana als alumnes i als professors que no l'entenen.

La formació permanent i els ensenyaments de règim especial

Article 23 La formació permanent i els ensenyaments de règim especial

1. En la programació de cursos de formació permanent d'adults és preceptiu l'ensenyament del català i del castellà.

2. En els centres d'ensenyament de règim especial d'idiomes és preceptiu oferir l'ensenyament de les dues llengües oficials.

3. En els centres d'ensenyament de règim especial dependents de la Generalitat en què no s'ensenya llengua s'ha n d'oferir cursos de llengua catalana als alumnes que en tinguin un coneixement insuficient.

Article 17

1. En la programació de cursos de formació permanent d'adults és preceptiu l'ensenyament del català i del castellà.

2. En els cursos d'ensenyaments especialitzats en què s'ensenya llengua és preceptiu l'ensenyament de les dues llengües oficials.

3. En els centres d'ensenyaments especialitzats dependents de la Generalitat en què no s'ensenya llengua s'han d'oferir cursos de llengua catalana als alumnes que en tinguin un coneixement insuficient.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL El professorat

Article 24 El professorat

1. El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l'ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d'estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent.

2. Els plans d'estudi per als cursos i els centres de formació del professorat han d'ésser elaborats de manera que l'alumnat assoleixi la plena capacitació en les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de cada especialitat docent.

3. El professorat dels centres d'ensenyament universitari de Catalunya ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de la seva tasca docent. Aquesta norma no és aplicable al professorat visitant i a altres casos anàlegs. Correspon a les universitats d'establir els mecanismes i els terminis pertinents per al compliment d'aquest precepte.

Article 18

1. D'acord amb les exigències de llur tasca docent, els professors han de conèixer les dues llengües oficials.

2. Els plans d'estudis per als cursos i els centres de formació del professorat han d'ésser elaborats de manera que els alumnes assoleixin la plena capacitació en llengua catalana i en llengua castellana, d'acord amb les exigències de cada especialitat docent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Tercera

1. A fi que els professors coneguin les dues llengües oficials a Catalunya, mentre els centres de formació de professorat no hauran elaborat llurs plans d'estudi, el Consell Executiu posarà els mitjans necessaris per assegurar el coneixement suficient de la llengua catalana a tots els alumnes que hi cursin estudis.

2. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei el Consell Executiu de la Generalitat organitzarà els cursos corresponents per als docents en actiu en tots els nivells per tal d'assegurar llur capacitació en llengua catalana.

Els mitjans de radiodifu- sió i televisió públics

CAPÍTOL IV Els mitjans de comunicació i les indústries culturals

Article 25 Els mitjans de radiodifusió i televisió públics

1. En els mitjans de radiodifusió i de televisió gestionats per la Generalitat i per les corporacions locals de Catalunya la llengua normalment emprada ha d'ésser la Catalana. En aquest marc, els mitjans dependents de les Corporacions locals poden tenir en compte les característiques de llur audiència.

2. Sens perjudici de l'aplicació del que disposen els apartats 1 i 5 de l'article 26, els mitjans a què fa referència l'apartat 1 de l'article present han de promoure les expressions culturals de Catalunya, especialment les que es produeixen en llengua catalana.

3. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de garantir la programació regular d'emissions radiofòniques i televisives en aranès per a la Vall d'Aran.

4. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la recepció correcta a Catalunya de les televisions d'altres territoris que emeten en llengua catalana.

TÍTOL III DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Article 21

1. La Generalitat ha de promoure la llengua i la cultura catalanes en els mitjans de comunicació propis a què fa referència l'article 16.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La llengua normalment emprada hi ha d'ésser la catalana.

2. El Consell Executiu de la Generalitat ha de reglamentar la normalització de l'ús de la llengua en els mitjans de comunicació social sotmesos a la competència o gestió de la Generalitat, amb l'objectiu d'assegurar la comprensió i millorar el coneixement de la llengua catalana tenint en compte la situació lingüística de l'àrea de difusió de cada mitjà en concret.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Els mitjans de radiodifu- sió i televisió de concessió

Article 26 Els mitjans de radiodifusió i televisió de concessió

1. Sens perjudici de l'aplicació de la Llei 8/1996, del 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, les entitats a què fa referència la Llei esmentada han de garantir que com a mínim el cinquanta per cent del temps d'emissió de programes de producció pròpia de qualsevol mena i dels altres teleserveis que ofereixin sigui en llengua catalana.

2. El que disposa l'apartat 1 s'aplica també als concessionaris de televisions de gestió privada d'àmbit territorial de Catalunya.

3. Les emissores de radiodifusió de concessió atorgada per la Generalitat han de garantir que com a mínim el cinquanta per cent del temps d'emissió sigui en llengua catalana, bé que el Govern de la Generalitat, atenent les característiques de llur audiència, pot modificar per reglament aquest percentatge.

4. El Govern de la Generalitat ha d'incloure l'ús de la llengua catalana en percentatges superiors als mínims establerts com un dels criteris en l'adjudicació de concessions d'emissores de televisió per ones terrestres, de canals de televisió distribuïda per cable i de les emissores de radiodifusió.

5. Les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès.

6. Les emissores a què fa referència aquest article que emeten o distribueixen per a la Vall d'Aran han de garantir una presència significativa de l'aranès en llur programació.

Article 22

1. En el marc del que estableix l'article 16.2. de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat podrà subvencionar les publicacions periòdiques redactades totalment o parcialment en català mentre subsistiran les condicions desfavorables que n'afecten la producció i la difusió. Aquesta subvenció serà atorgada sense discriminació i dins les previsions pressupostàries.

2. La Generalitat ha d'impulsar la normalització del català en les emissores, les quals pot subvencionar sota el corresponent control parlamentari i amb la deguda previsió pressupostària.

Els mitjans de comunica- ció escrits

Article 27 Els mitjans de comunicació escrits

1. En els mitjans de comunicació escrits i en les publicacions periòdiques editades per la Generalitat i per les corporacions locals la llengua normalment emprada ha d'ésser la catalana.

2.El Govern de la Generalitat ha de fomentar i pot subvencionar les publicacions periòdiques de difusió general redactades totalment o majoritàriament en català

3. El Govern de la Generalitat i les corporacions locals han de fomentar i poden subvencionar les publicacions periòdiques d'àmbit local o comarcal redactades totalment o majoritàriament en català.

4. L'atorgament de les subvencions a què fan referència els apartats 2 i 3 ha de seguir criteris objectius de difusió, comercialització i ús del català, dins les previsions pressupostàries i sota control del Parlament o dels plens de les corporacions locals.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Les indústries culturals i les arts de l’espectacle

Article 28 Les indústries culturals i les arts de l'espectacle

1. El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar: a) La creació literària i científica en català, la difusió dins i fora de l'àmbit lingüístic propi i la traducció a altres llengües d'obres literàries i científiques en català, i la traducció al català d'obres escrites en altres idiomes. b) L'edició, la distribució i la difusió de llibres i de publicacions periòdiques en català. c) La producció cinematogràfica en català i el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules d'expressió original no catalana, i la distribució, en qualsevol format, i l'exhibició d'aquests productes d) La producció, la distribució i la difusió d'enregistra- ments sonors i de material audiovisual en català. e) La producció i la representació de les arts de l'espectacle en català. f) La creació, la interpretació i la difusió de música cantada en català. g) La producció, l'edició i la distribució de material escrit i auditiu en llengua catalana destinat a persones invidents, i una oferta cultural bàsica, en català, per a aquest mateix sector. h) Qualsevol altra manifestació cultural pública en català.

2. Totes les mesures que s'adoptin per a fomentar l'ús del català en les indústries culturals i d'altres s'han d'aplicar amb criteris objectius, sense discriminacions i dins les previsions pressupostàries. 3. Per tal de garantir una presència significativa de la llengua catalana en l'oferta cinematogràfica, el Govern de la Generalitat pot establir per reglament quotes lingüístiques de pantalla i de distribució per als productes cinematogràfics que es distribueixin i s'exhibeixin doblats o subtitulats en una llengua diferent de l'original. Les quotes establertes per a les produccions cinematogràfiques doblades o subtitulades en català no poden excedir el cinquanta per cent de l'oferta de distribuïdors i exhibidors en còmput anual i s'han de fonamentar en criteris objectius. La regulació corresponent s'ha de fer en el marc de la Llei de l'Estat 17/1994, del 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i segons el règim que aquesta estableix.

TÍTOL III DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Article 23

1. La Generalitat ha d'estimular i fomentar amb mesures adequades el teatre, la producció de cinema en català, el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules no catalanes, els espectacles i qualsevol altra manifestació cultural pública en llengua catalana.

2. La Generalitat ha de contribuir al foment del llibre en català amb mesures que en potenciïn la producció editorial i la difusió.

3. Totes les mesures que s'adoptaran per fomentar aquests mitjans i altres que es puguin considerar s'hauran d'aplicar amb criteris objectius, sense discriminacions i dins les previsions pressupostàries.

Les indústries de la llengua i la informà- tica

Article 29 Les indústries de la llengua i la informàtica

El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i Fomentar amb mesures adequades:

a) La investigació, la producció i la comercialització de tota mena de productes en català relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de reconeixement de veu, de traducció automàtica i similars o altres de possibles d'acord amb els avenços tecnològics. b) La producció, la distribució i la comercialització dels programaris informàtics, dels jocs d'ordinador, de les edicions digitals i de les obres multimèdia en llengua catalana, i la traducció, si escau, d'aquests productes al català. c) La presència de productes i d'informacions en català a les xarxes telemàtiques d'informació.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Les empreses públiques

CAPÍTOL V L'activitat socioeconòmica

Article 30 Les empreses públiques 1. Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d'emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin. 2. Les empreses a què fa referència l'apartat 1 han d'emprar normalment el català en les comunicacions i les notificacions, incloses les factures i els altres documents de tràfic, adreçades a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà o, si és el cas, en català, si ho demanen.


Article 13

Les empreses de caràcter públic han de posar els mitjans per tal de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic posseeixin el coneixement del català necessari per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat.

Les empreses de servei públic

Article 31 Les empreses de servei públic

1. Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d'altres, han d'emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.

2. Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones residents a Catalunya per les empreses i les entitats a què fa referència l'apartat 1, incloses les factures i els altres documents de tràfic, s'han de fer almenys en català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen.

3. El que disposa l'apartat 2 en relació amb les factures i els altres documents de tràfic s'entén sens perjudici de la competència de l'Estat per a organitzar els serveis esmentats quan els presta directament o per mitjà de les seves empreses i entitats.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 3

Les persones jurídiques han de respectar també, en llur activitat a Catalunya, allò que estableix l'article anterior.

L’atenció al públic a les empreses

Article 32 L'atenció al públic

1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.

2. El Govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Informació i documenta- ció dels establiments

Article 32

3. La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Les empreses concertades o subvencionades

Article 33 Les empreses concertades o subvencionades

Les empreses que han subscrit un concert o un conveni de col·laboració amb la Generalitat o amb les corporacions locals de Catalunya, o són beneficiàries d'ajuts o subvencions d'aquestes, han d'utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic, com a mínim quan estiguin vinculats a l'objecte de l'ajut o el conveni.

La informació a les persones consumidores i usuàries. L’etiquetatge i l’embalatge

Article 34 La informació a les persones consumidores i usuàries

1. Les dades que figuren en l'etiquetatge i en l'embalatge i les instruccions d'ús dels productes que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya poden figurar en català, en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió Europea.

2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l'etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d'origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya han d'ésser necessàriament, com a mínim, en català.

3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l'etiquetatge i les instruccions d'ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya, d'una manera especial els dels productes alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també el tabac, per a garantir-hi la presència progressiva del català, seguint els principis d'aquesta Llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de l'ordenament jurídic.

La publicitat

Article 35 La publicitat

1. En la publicitat institucional de la Generalitat i de les administracions locals, de llurs empreses públiques o concessionàries i de les altres institucions i corporacions catalanes de dret públic feta en l'àmbit territorial de Catalunya, s'ha d'utilitzar de manera general el català.

2. El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL L’activitat professional i laboral

Article 36 L'activitat professional i laboral

1. El Govern de la Generalitat i els col·legis professionals han de fomentar l'ús del català en les activitats professionals. 2. El Govern de la Generalitat ha d'estimular i fomentar l'ús del català en els centres de treball, en les relacions laborals i en els convenis col·lectius, en els pactes d'empresa i en els contractes de treball i ha de promoure la participació directa dels sindicats i les organitzacions empresarials per a assolir aquest objectiu. 3. Els convenis col·lectius de treball i els pactes d'empresa poden contenir clàusules lingüístiques orientades a fomentar el coneixement del català dels treballadors i treballadores i a garantir-ne l'ús en els centres de treball i en els contractes laborals, els fulls de salaris i tota altra documentació. El Govern de la Generalitat ha d'estimular que els convenis col·lectius incorporin aquestes clàusules.

Els rètols

i informacions dels centres laborals

Article 36

4. Els rètols i les informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l'interior dels centres laborals adreçats a les persones que hi treballen han de figurar, almenys, en català.

Les mesures de foment

CAPÍTOL VI L'impuls institucional

Article 37 Les mesures de foment

1. El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar l'ús del català en les activitats laborals, professionals, mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives, lúdiques i de qualsevol altra mena. 2. El Govern de la Generalitat i les corporacions locals, en l'àmbit de les competències respectives, han de fomentar la imatge pública i l'ús del català i poden establir bonificacions i exempcions fiscals per als actes relacionats amb la normalització i el foment de l'ús de la llengua catalana.

Article 25

1. El Consell Executiu de la Generalitat ha de fomentar la normalització de l’ús del català en les activitats mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives i de qualsevol mena.

2. Així mateix ho han de fer, en l’àmbit corresponent, les corporacions locals les quals poden atorgar reduccions o exempcions d’obligacions fiscals per als actes relacionats amb la normalització de l’ús de la llengua catalana.

Els centres de suport

Article 38 Els centres de suport

1. El Govern de la Generalitat, d'acord amb les corporacions locals, ha de crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació del català, en especial allà on ho exigeixi la situació sociolingüística. Aquests centres de suport depenen del Consorci per a la Normalització Lingüística, el qual actua com a òrgan de desplegament de les polítiques territorials de normalització. 2. Els centres a què fa referència l'apartat 1 han de comptar amb els mitjans humans i materials suficients per a l'exercici de llurs funcions.

Article 26

Allà on així ho exigeix la situació sociolingüística, el Consell Executiu, d'acord amb les corporacions locals afectades, ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana.



Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Les mesures de planifica- ció

Article 39 Les mesures de planificació

1. El Govern de la Generalitat s'ha de dotar d'instruments de planificació lingüística general consistents en programes periodificats, per tal d'establir els objectius i les mesures més convenients en cada moment i avaluar-ne els resultats. L'elaboració dels instruments de planificació ha d'ésser concertada amb els diversos agents i col·lectius implicats, i s'han de tenir en compte els principis de participació, simplificació i eficàcia.

Article 27

1. El Consell Executiu ha d'establir un pla perquè la població prengui consciència davant la normalització de l'ús lingüístic a Catalunya consegüent a la vigència d'aquesta Llei.

Mapa sociolingüís- tic

Article 39

2. El Govern de la Generalitat ha d'elaborar un mapa sociolingüístic de Catalunya, que ha d'ésser revisat cada cinc anys, per tal d'adequar a la realitat la seva acció de política lingüística i, alhora, per a valorar la incidència de les actuacions fetes.

Article 27

2. El Consell Executiu ha d'ordenar l'elaboració d'un mapa sociolingüístic de Catalunya, que serà revisat periòdicament, per tal d'adequar a la realitat la seva acció reguladora i executiva de política lingüística i, alhora, de valoració de la incidència de la planificació en el progressiu coneixement de la llengua catalana.

Informe al Parlament

Article 39

3.El Govern de la Generalitat ha d'informar cada any el

Parlament de les actuacions de política lingüística i dels resultats obtinguts en el marc dels instruments a què fan referència els apartats 1 i 2.

Col·laboració amb altres institucions i entitats

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera Col·laboració amb altres institucions i entitats

1. Sens perjudici de l'aplicació d'aquesta Llei, el Govern de la Generalitat ha de vetllar per aconseguir la generalització de l'ús del català, en un marc de col·laboració amb la Unió Europea, l'Administració de l'Estat, el Consell General del Poder Judicial i les empreses públiques i privades d'àmbit estatal, europeu o internacional, especialment les de serveis i les de radiodifusió i televisió. 2. El Govern de la Generalitat ha de vetllar per la presència del català en els mitjans de comunicació d'abast estatal, europeu i internacional.


La Generalitat ha de promoure, d’acord amb els òrgans competents, la normalització de l’ús del català en l'Administració perifèrica de l'Estat, en l’Administració de justícia, en els registres, en les empreses públiques i en qualsevol altre àmbit administratiu no dependent de la Generalitat.

Col·laboració amb institucions d’altres territoris de llengua catalana

Segona Convenis de col·laboració amb institucions d'altres territoris de llengua catalana

1. La Generalitat ha de promoure acords, convenis i tractats amb les comunitats autònomes aragonesa, balear i valenciana i amb els estats andorrà, francès i italià per a fomentar l'intercanvi cultural entre territoris i comunitats de parla catalana i la coordinació i la cooperació entre comunitats o entre estats en matèria de política lingüística, per a assegurar, amb les mesures adequades, la promoció, l'ús i la protecció de la llengua catalana i per a obtenir-ne la generalització i l'extensió del coneixement i l'ús en tot l'àmbit lingüístic, amb respecte per totes les variants.

2. La Generalitat, per tal d'afavorir un espai català de comunicació, ha de promoure la difusió i la recepció dels mitjans de comunicació en llengua catalana.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Projecció exterior

Tercera Projecció exterior

1. El Govern de la Generalitat ha de vetllar per la projecció de la llengua i la cultura catalanes fora del seu àmbit lingüístic, principalment en el món acadèmic i de la recerca, i també en les institucions de la Unió Europea i les seves polítiques. Per a assolir aquest objectiu, la Generalitat pot participar en un organisme comú als territoris de llengua catalana.

2. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la difusió i l'aprenentatge del català a les comunitats catalanes de l'exterior, en els termes de la Llei 18/1996, del 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior.

Grafia normativa dels noms i cognoms

Quarta Grafia normativa dels noms i els cognoms catalans

La substitució dels noms i de les grafies normativament incorrectes per les correctes dels cognoms, establerta per l'article 19, es regeix pel procediment fixat per l'article 2 de la Llei de l'Estat 17/1977, del 4 de gener, sobre reforma de l'article 54 de la Llei del registre civil, o la normativa equivalent que la substitueixi.

Garanties de compliment

Cinquena Garanties de compliment

Aquesta Llei no estableix sancions per als ciutadans i ciutadanes. Tanmateix:

a) L'incompliment dels preceptes de l'article 26 es

considera incompliment de les condicions essencials de la concessió, al qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 8/1996, del 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, i per les lleis de l'Estat 31/1987, del 18 de desembre, d'ordenació de les telecomunicacions, i 25/1994, del 12 de juliol, per la qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directriu 89/552/CEE.

b) L'incompliment dels preceptes dels articles 15, 30,

31 i 32.3 imputable a les empreses i les entitats concernides es considera una negativa injustificada a satisfer les demandes de les persones usuàries i consumidores, a la qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Les consignacions pressupostà- ries

Sisena Les dotacions econòmiques

En els pressupostos de la Generalitat s'han de fer les consignacions necessàries per a dur a terme les actuacions i adoptar les mesures derivades de l'execució d'aquesta Llei amb els mitjans i els recursos suficients, amb una atenció especial al cost d'un sistema educatiu plurilingüe, d'una administració en règim de doble oficialitat i de la difusió cultural en una llengua d'àmbit restringit, tenint en compte, també, les necessitats objectives de distribució territorial i sectorial.

Funcions de vigilància i impuls

Setena Funcions de vigilància i impuls

La Generalitat ha de vetllar perquè la normativa i l'actuació administrativa dels altres poders públics de l'Estat respectin els principis de l'ordenament constitucional i estatutari i d'aquesta Llei, i ha d'impulsar la modificació legislativa de les normes estatals que siguin un obstacle per a l'ús del català en tots els àmbits o limitin la plena igualtat lingüística dels ciutadans i ciutadanes.

Règim de funció pública

Vuitena Règim de la funció pública

Els preceptes d'aquesta Llei vinculen el personal al servei de l'Administració d'acord amb les normes reguladores de la funció pública.

Normes d’usos lingüístics

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera Les normes d'usos lingüístics

Les normes d'usos lingüístics a què fa referència l'article 9.3 han d'ésser aprovades en el termini màxim de dos anys comptats des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Terminis d’adaptació empresarial

Segona L'adaptació empresarial

1. Les empreses i les entitats afectades per aquesta Llei tenen un termini de dos anys per a adaptar-se al que disposen l'article 15 i les disposicions del capítol V. Aquest termini és de cinc anys per als empresaris i empresàries autònoms.

2. En un termini de cinc anys o, si és superior, el que resulti de la data de caducitat, poden continuar en el mercat els productes i els serveis a què fa referència l'article 34 sense complir les normes lingüístiques relatives a l'etiquetatge.




Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL Les emissores de radiodifusió i televisió

Tercera Les emissores de radiodifusió i televisió

Els articles 25 i 26 s'apliquen a les emissores els títols habilitants de les quals correspon d'atorgar a la Generalitat i que es concedeixen o es renoven després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Modificació de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya

DISPOSICIONS FINALS

Primera Modificació de la Llei 8/1987, del 15 d'abril

1.Es modifica l'article 5 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

"Article 5 "1. El català és la llengua pròpia de l'Administració local de Catalunya i, per tant, ha d'ésser la llengua d'ús normal i general en les seves activitats. "2. Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a escollir la llengua oficial amb què es relacionen amb els ens locals, i aquests tenen el deure correlatiu d'atendre'ls en la llengua escollida, en els termes establerts per la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística."

Primera

2. Es modifica l'article 294.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent3:

"Article 294.1 "D'acord amb llurs ofertes d'ocupació pública, les entitats locals han de seleccionar el personal per mitjà de convocatòria pública i dels sistemes de concurs, oposició i concurs oposició lliures, en els quals han de quedar garantits els principis d'igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat. En el procés de selecció, s'ha d'acreditar el coneixement del català i, en els ens locals d’Era Val d'Aran, també de l'aranès, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti."

Redacció antiga de l’art. 5 de la Llei 8/1987

1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és

també de la seva Administració local. Tota la documentació derivada de les actuacions administratives dels ens locals redactada en català té validesa oficial.

2. Les convocatòries de les sessions dels òrgans de govern dels ens locals, els ordres del dia, les actes i la resta d’escrits i documentació derivats de llur funcionament, es poden redactar en català, sense necessitat de cap mena de traducció.

3. El que estableix l’apartat anterior és també aplicable als actes orals o escrits que realitzin els membres de les corporacions locals en l’exercici de llurs drets.

4. Tots els ciutadans tenen dret a escollir la llengua amb què es relacionen amb els ens locals, i aquests tenen el deure correlatiu de lliurar les resolucions i qualsevol altra documentació en la llengua escollida pels ciutadans, si així ho manifesten expressament en cada cas.

5. Els comunicats i qualsevol altra documentació que hagi de tenir efectes fora del territori en què la llengua catalana és oficial han d’ésser redactats en llengua castellana, sens perjudici que ho siguin també en català.

Redacció antiga de l’art. 294.2 de la Llei 8/1987

D’acord amb llurs ofertes d’ocupació pública, els ens locals han de seleccionar el personal per mitjà de convocatòria pública i dels sistemes de concurs, oposició o concurs-oposició lliures, en els quals han de quedar garantits els principis d’igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat.

3 Modificat de nou pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.



Objecte Articles de la LPL Articles de la LNL

Primera 3. Es modifica l'article 310.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent4: "Article 310.2 "Els ens locals de Catalunya han d'incloure el requisit del coneixement oral i escrit del català en les bases de la convocatòria del concurs per a proveir llocs de treball reservats a funcionaris i funcionàries de l'Administració local amb habilitació de caràcter estatal, i de l’aranès, en el cas dels funcionaris i funcionàries que han de prestar serveis a l’àmbit territorial d’Era Val d’Aran".

Redacció antiga de l’art. 310.2 de la Llei 8/1987

Els concursos són convocats anualment per la Generalitat, simultàniament amb les administracions de les altres comunitats autònomes.

Desplega- ment reglamentari

Segona Desplegament reglamentari

S'autoritza el Govern de la Generalitat per a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei.

DISPOSICIONS FINALS

Primera S'autoritza el Consell Executiu de la Generalitat perquè faci l'aplicació i el desplegament reglamentari d'aquesta Llei.

Substitució i vigència de normes

Tercera Substitució i vigència de normes

1. La Llei 7/1983, del 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, és substituïda pels preceptes d'aquesta Llei, sens perjudici que, en tot allò que no hi resulti contradictori, passi a formar part de la tradició jurídica catalana.

2. Són vigents, en allò que no s'oposi a aquesta Llei, i sens perjudici de la modificació reglamentària que se'n pugui fer, les disposicions dictades per a desplegar la Llei 7/1983.

3. Són vigents, en allò que no s'oposi a aquesta Llei, els preceptes de la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'Estatut del consumidor, i les normes dictades per a desplegar-los.

4 Modificat de nou pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.


Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració


10.4 Pamflets informatius

Servei d’autoaprenentatge de català



Jocs i DVD en català



Català per a adults



Voluntariat per la llengua



Parla. cat



Consorci per a la Normalització Lingüística



Bibliografia

- PRATS, Joaquim i Trepa, Cristòfol. Història. Barcanova, 2007

- MIMÓ, Joan i MARTOS Ramon. Ripollet, cent anys d’història gràfica.

Ema Publicacions, 1996.

- GARCÍA, María Jesús i DOMÈNECH Sandra. Històries compartides. La

immigració dels anys seixanta i noranta a Ripollet. Ema Publicacions,

2007.

- BENET, Josep. L’intent franquista de genocidi cultural contra

Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.

- CANDEL, Francesc. Els altres catalans. Edicions 62.

- SOLÉ, Lluís. Geografia de Catalunya. AEDOS, 1958

- VALLVERDÚ, Francesc. Dues llengües: Dues funcions? Edicions 62,

1989.

- VALLVERDÚ, Francesc. La normalització lingüística a Catalunya.

Editorial Laia, 1986.

- BOSQUE, Joaquin . Empleo, paro y emigración en Andalucía

- ARIAS, Jesús i COZAR, Enriqueta. Los males de la población andaluza

en la actualidad.

- FORCADELL, Carme. Llengua i immigració.

Altres fonts de documentació.

- Institut d’estadística de Catalunya (http://www.idescat.net)

- Exposició “Històries compartides. La immigració dels anys seixanta i

noranta a Ripollet.” Molí d’en Rata.

- Oficina del català de Ripollet.

- Consorci de Normalització Lingüística.

- http://www.gencat.net/catalunya/cat/poblacio.htm



- http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94fef60a1e7a129d41

0b0c0e1a0/?vgnextoid=bcbb929450071110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextc

hannel=bcbb929450071110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

- http://www.ine.es

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_de_Catalunya#Segl

e_XX

- http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Emigra3/emigra3p.htm

llengua i immigració

Documents