formaciÓ i orientaciÓ laboral

FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL Unitat Didàctica 4:

Http://www.xtec.net/aula

Retribució salarial 4.1.- Estructura del rebut de salaris

Pàgina núm. 1

FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL


4.2.- El rebut de salaris

Aquest capítol consta dels següents apartats:

.- L'encapçalament

.- Meritacions: percepcions salarials

.- Meritacions: percepcions no salarials

.- Deduccions

.- Deduccions per mandats judicials d'embargament

4.2.1.- L'encapçalament

A l'encapçalament del rebut de salaris han de figurar les dades de l'empresa i les del treballador. El període de temps que comprèn el full de salaris, el total de dies naturals corresponents al període de temps que es liquida, inclouen també els dies festius compresos en aquest període.

4.2.1.1.- Empresari, empresa i centre de treball

El nom o raó social de l'empresa, el seu domicili, el codi d'identificació fiscal i el codi de compte de cotització a la Seguretat Social.

Fins i tot sent bastant habitual la confusió, no són el mateix empresari, empresa i centre de treball.

En general, l'empresa apareix configurada com una unitat econòmica organitzativa, composta per persones i béns materials que, sota el poder de direcció de l'empresari, pretén la producció d'uns determinats béns i serveis.

Per empresari, o patró, s'entén tota persona física o jurídica, o comunitat de béns, que rep la prestació de serveis dels treballadors.

Per la seva banda, el centre de treball es configura com una unitat tècnica de producció; és a dir, una unitat productiva amb organització específica que haurà de ser donada d'alta, com a tal, davant l'autoritat laboral.

4.2.1.2.- Treballador

Nom i cognoms del treballador, la seva categoria o grup professional, el grup de cotització al qual pertany, el nombre d'identificació fiscal, el seu número al llibre de matrícula de l'empresa i el número d'afiliació a la Seguretat Social.

Pàgina núm. 2



En la relació laboral, s'entén per part de treballador aquella persona física que, voluntàriament i personalment, està obligada a realitzar, o realitza efectivament, una activitat retribuïda per compte i sota dependència aliena.

En formular la seva inscripció, l'empresari ha de sol·licitar l'obertura d'un compte de cotització a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de la província en la qual realitzi la seva activitat.

Sol·licitarà l'obertura de tants comptes com activitats desenvolupi a la província o modalitats de cotització tingui reconegudes per comptar amb treballadors que, per estar exclosos d'algunes situacions o contingències protegides, hagin de cotitzar per diferents conceptes, i podrà sol·licitar comptes de cotització independents quan vulgui individualitzar col·lectius concrets de treballadors.

Les empreses que contractin treballadors sota la modalitat de formació, o a temps parcial inferior a 12 hores a la setmana o 48 hores al mes, han de sol·licitar l'obertura de compte de cotització diferent de la de la resta del personal.

A cada compte de cotització se li assignarà un codi, el qual haurà de fer- se constar als documents de cotització.

A més del codi de compte de cotització de l'empresari, s'assignarà un número d'identificació per a cada centre de treball.

Les infraccions greus de l'empresari, en aquesta matèria, són susceptibles de ser sancionades amb multes d'un import comprès entre 50.001 i 500.000 pessetes.

4.2.1.3.- Afiliació dels treballadors

L'afiliació a la Seguretat Social és obligatòria per a totes les persones incloses al seu camp d'aplicació i única per a la vida de les mateixes i per a tot el sistema, sense perjudici de les altes i baixes en els diferents règims que l’integren, com també de les altres variacions que puguin produir-se amb posterioritat a l'afiliació.

Els empresaris estan obligats a sol·licitar l'afiliació a la Seguretat Social dels treballadors al seu servei, tret que ja estiguessin afiliats.

Les sol·licituds d'afiliació de treballadors a la Seguretat Social hauran de formular-se, utilitzant el model oficial TA-I, davant les Direccions Provincials de la Tresoreria General de la Seguretat Social o administracions de la mateixa, amb anterioritat a la iniciació de la prestació de serveis del treballador, mitjançant la presentació, en les esmentades dependències, dels documents establerts a l'efecte o la seva tramesa, a través de correu o fax, acompanyats de fotocòpia del

Pàgina núm. 3



document nacional d'identitat del treballador o, en cas de ser estranger del document identificatiu del mateix.

L'afiliació del treballador pot produir-se també directament pel mateix o a través de l'actuació de la Inspecció de treball i Seguretat Social, quan l'empresari hagués incomplert.

Els incompliments empresarials en aquesta matèria poden ser sancionats amb multes, l'import de les quals està comprès entre 50.001 i 500.000 pessetes.

Als efectes de la seva identificació en el sistema de la Seguretat Social, s'assignarà a cada treballador un número d'afiliació (NAF), de caràcter vitalici.

Una vegada reconegut el dret a l'afiliació del treballador se li lliurarà un document d'afiliació que tindrà efecte davant totes les entitats gestores i Tresoreria General de la Seguretat Social.

Altes i baixes:

Com l'afiliació també implica la incorporació del treballador al sistema de la Seguretat Social per estar inclòs al seu camp d'aplicació, l'alta implica l'acte formal d'adscripció a un determinat règim del sistema.

Amb independència de l'obligació de sol·licitar l'afiliació d'aquells treballadors que no ho estiguessin, els empresaris hauran de comunicar a les Direccions Provincials de la Tresoreria General o administracions de la Seguretat Social de la província en la qual figurin identificats els centres de treball les altes i baixes dels treballadors que ingressin o cessin en els mateixos.

L'incompliment de l'obligació de comunicació de les altes i baixes de treballadors per part de les persones obligades donarà lloc al fet que les mateixes puguin ser efectuades a instància del treballador o d'ofici per la Tresoreria General de la Seguretat Social sense perjudici de les sancions a les quals hi hagués possibilitat.

La no comunicació en temps i forma de l'alta de cada treballador constitueix una infracció greu sancionable amb multa entre 50.001 i 500.000 pessetes. Tanmateix, no comunicar en temps i forma les baixes dels treballadors que cessin en el servei a l'empresa, com també les altres variacions que els afectin, constitueix una infracció lleu sancionable amb multa entre 5.000 i 50.000 pessetes.

Els justificants del compliment de les obligacions d'alta es conservaran per part de l'empresari mentre el treballador no causi baixa, i en tot cas, durant 5 anys; els informes de baixa i de variacions es conservaran igualment durant el mateix període.

Pàgina núm. 4



L'incompliment d'aquesta obligació en constitueix una infracció lleu sancionable amb multa entre 5.000 i 50.000 pessetes.

Les altes, abans de la iniciació de la prestació de serveis, i les baixes, dins del termini dels 6 dies següents a la cessació en la feina, es comunicaran necessàriament mitjançant els corresponents models oficials (models TA-2), acompanyats del document d'afiliació i, en el cas d'alta, del document nacional d'identitat o el que a aquests efectes es declari equivalent o fotocòpia dels mateixos. Els documents d'alta es presentaran en les dependències de la Tresoreria General de la Seguretat Social o seran remeses a les mateixes per mitjà de correu o fax.

Les empreses, les agrupacions d'empreses i els professionals col·legiats també poden realitzar les afiliacions, altes, baixes i variacions de dades dels treballadors, a través de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, prèvia autorització de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

4.2.1.4.- Llibre de matrícula

Els empresaris hauran de portar en ordre i al dia un llibre de matrícula del personal on seran inscrits tots els seus treballadors des del moment en què iniciïn la prestació de serveis.

Haurà d'emportar-se un llibre de matrícula, en model oficial i habilitat pel cap de la Inspecció de treball i Seguretat Social de la província, per cada centre de treball, i es conservarà a disposició dels funcionaris de l'esmentada Inspecció.

La inscripció del treballador s'efectuarà en el moment en el qual iniciï la prestació de serveis, havent d'emplenar-se totes les dades relatives al mateix, llevat del número d'afiliació a la Seguretat Social, si encara no es conegués. El treballador inserirà la seva firma al moment de la inscripció i si està d’acord amb les dades consignades.

Quan el treballador sigui donat de baixa a l'empresa o canviï de categoria s'efectuarà l'oportuna anotació, fent constar la data exacta del fet a la casella corresponent i, en les observacions, el canvi de categoria o motiu de la baixa.

Es procedirà a una nova inscripció, amb la firma de l'interessat, en els supòsits de canvi de categoria o d'alta d'un treballador inscrit anteriorment. En ambdós casos se li assignarà un nou número de matrícula i s'assenyalarà el que amb anterioritat tenia.

No disposar al centre de treball o no portar en ordre i al dia el llibre de matrícula del personal o, en el seu cas, el sistema de documentació, la utilització de la qual hagués estat autoritzada per substituir l'esmentat llibre, constitueix una infracció greu sancionable amb multa entre 50.001 i 500.000 pessetes.

Pàgina núm. 5



4.2.1.5.- Inscripció en la Seguretat Social

Els empresaris, com requisit previ i indispensable a la iniciació de les seves activitats, sol·licitaran la seva inscripció en el sistema de la Seguretat Social fent constar si és l'Institut Nacional de la Seguretat Social o, en el seu cas, una Mútua d'Accidents de treball i Malalties Professionals la que assumirà la protecció per les contingències d'accident de treball i malaltia professional del personal al seu servei.

La inscripció de l'empresari en el sistema de la Seguretat Social serà única per a tot el territori de l'Estat i vàlida durant l'existència de la persona natural o jurídica corresponent.

L'obertura de centres de treball també serà comunicada per l'empresari a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a la seva identificació.

La inscripció de l'empresari i la identificació dels seus centres de treball s'efectuarà a nom d'aquell a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de la província que radiqui el domicili de l'empresari o estigui situat el centre de treball o a les administracions o agències de la Seguretat Social existents en l'esmentada província.

La sol·licitud d'inscripció d'empresa i la identificació del centre es formularà en model oficial (TA.6) acompanyat de la següent documentació:

• Si el titular és una persona natural: DNI o passaport o document

que el substitueixi si és un estranger.

• Si el titular és una persona jurídica: certificació del Registre Mercantil o un altre document fefaent, per exemple, escriptura notarial.

• Document d’associació o de proposició d’associació amb una Mútua d'Accidents de treball i Malalties Professionals quan sigui aquesta la que cobreixi les contingències d'accident de treball o malaltia professional del personal al seu servei.

• Declaració que permeti determinar les primes aplicables i conèixer, amb la deguda concreció, altres dades que siguin precises en aquells casos en els quals sigui l'Institut Nacional de la Seguretat Social qui cobreixi les contingències d'accident de treball o malaltia professional del servei.

4.2.1.6.- Categoria professional i lloc de treball

Mentre que la classificació professional consisteix en l'assignació d'una categoria, prevista en conveni col·lectiu, a un treballador d'acord amb la funció realitzada, la qualificació del lloc de treball parteix d'una valoració tècnica de la tasca específica del lloc de treball.

Pàgina núm. 6



Per això, la distinció entre Categoria professional i qualificació o valoració del lloc de treball es reflecteix en dos tipus de salaris: el salari de categoria, això és, l'assignat en el conveni col·lectiu corresponent a cada categoria o grup professional, i el salari de qualificació, resultat de la valoració del lloc de treball, atenent a les circumstàncies que en ell concorrin. D'aquesta manera, és possible que treballadors d'igual Categoria professional i per tant amb dret a idèntic salari de categoria, percebin retribucions diferents, en consonància amb el divers grau de valoració que hagin merescut els seus respectius llocs de treball.

La classificació professional haurà de realitzar-se per acord entre el treballador i l'empresari, amb submissió en els termes establerts en convenis col·lectius. Tanmateix, la valoració del lloc de treball es configura expressament com una de les decisions l'adopció de la qual competeix a l'empresari, previ informe, no vinculant, del comitè d'empresa.

4.2.1.7.- Antiguitat

Es considera com a tal aquell període de temps que el treballador porta prestant els seus serveis en una empresa, prenent-se com a terme inicial el primer de la seva contractació que hagi estat a títol de prova.

L'antiguitat del treballador a l'empresa es té en compte a efectes de categoria, de percepció de plus i premis, i per calcular les indemnitzacions corresponents en el supòsit d'acomiadaments disciplinaris, acomiadaments col·lectius i en casos d'extinció del contracte per causes objectives o per altres circumstàncies.

4.2.1.8.- Grup de cotització

Fa referència a cada un dels 11 grups en els quals es classifiquen, a efectes de cotitzar la Seguretat Social, les diferents categories professionals existents.

Els grups 1 a 7 comprenen bases de cotització mensuals, i els grups 8 a 11 bases de cotització diàries.

Els treballadors inclosos als grups 8 a l’11 cotitzen pels dies naturals que tingui el mes que es liquida (28, 29, 30 o 31), i els inclosos als grups 1 a 7 sempre per 30, perquè uns perceben retribució diària i els altres mensual. Això no obstant, per als treballadors enquadrats als grups 8 a 11 de cotització, es permet l'homologació de les bases i límits de cotització a 30 dies durant els 12 mesos de l'any, en el cas que la seva retribució sigui mensual.

Els grups de cotització vigents i les categories professionals que comprenen són les següents:

Pàgina núm. 7



Categories professionals cotització:

• Enginyers, llicenciats i personal d'alta direcció

• Enginyers tècnics, perits i ajudants titulats

• Caps administratius i de taller

• Ajudants no titulats

• Oficials administratius

• Subalterns

• Auxiliars administratius

• Oficials de 1a i 2a

• Oficials de 3a i especialistes

• Peons Treballadors menors de 18 anys

Són aquests els grups de categories professionals tipus o bàsiques, que no recullen les diverses i variades categories existents en els diferents convenis col·lectius. L'assimilació a un d'aquests 11 grups de les noves categories professionals creades per un conveni col·lectiu requereix resolució de la Tresoreria General de la Seguretat Social d'ofici o una proposta de l'autoritat laboral.

4.2.1.9.- Número d'identificació fiscal (NIF o CIF)

Cada empresari té un codi d'identificació o NIF (el que figura en les etiquetes que per al pagament d'impostos li facilita Hisenda) que deurà, igualment, consignar-se complet, tant als rebuts de salari com als documents de liquidació de quotes a la Seguretat Social, i que consta de nou posicions. La primera, quan aquest número no és el Document Nacional d'Identitat, sinó el d'identificació de les persones jurídiques davant les Administracions Públiques, és una lletra, les set següents són números i l'última, que actua com a codi de control, pot ser una lletra o un número. Per això, en el cas del número del Document Nacional d'identitat, la primera posició quedarà en blanc.

4.2.2.- Meritacions: Percepcions salarials

S'entén com a meritacions la suma total de les quantitats que percep el treballador per diferents conceptes. Entre aquests, és necessari distingir les denominades percepcions salarials, que retribueixen la feina efectiva del treballador d'aquelles altres, denominades percepcions no salarials o extrasalarials, que s’abonen al treballador si es produeixen determinades circumstàncies, però sense que guardin una relació directa amb la feina efectiva realitzada.

Pàgina núm. 8



La importància pràctica d'aquesta distinció entre percepcions de caràcter salarial i les de caràcter no salarial rau en el fet que mentre les percepcions de caràcter salarial cotitzen a la Seguretat Social no succeeix el mateix amb les de caràcter no salarial que, malgrat haver de reflectir- se al rebut de salaris, estan excloses de cotització.

Concepte de salari

Es considera salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècies, per la prestació professional dels serveis laborals per compte aliè ja retribueixin la feina efectiva, qualsevol que sigui la forma de remuneració, o els períodes de descans computables com de feina.

Els períodes de descans computables com de feina són:

• El descans setmanal i en dies festius.

• Les vacances anuals.

• El descans, no inferior a 15 minuts, en jornada que passi de 6 hores diàries, si així està establert mitjançant acord.

• Les absències justificades a la feina amb dret a retribució.

• Permisos i llicència per buscar feina.

• Les interrupcions de la feina que siguin imputables a l'empresari, falta de treball, o temps de tramitació en acomiadaments declarats nuls o improcedents.

En principi, existeix la clara presumpció que totes les quantitats que percep el treballador són salari. Així, la retribució pactada sota la denominació de retribució voluntària entra a formar part del salari i com a tal s'ha de tenir amb totes les seves conseqüències.

4.2.3.- - Meritacions: Percepcions no salarials

Són aquelles retribucions que percep el treballador com a conseqüència de la relació de treball, però que no retribueixen ni la feina efectiva realitzada pel treballador ni tampoc els períodes de descans que es computen com si de feina efectiva es tractés.

Aquestes percepcions no tenen, doncs, la consideració legal de salari i, llevat la prestació per desocupació, no cotitzen al règim general de la Seguretat Social. Això no obstant, hauran de reflectir-se al rebut de salaris les quantitats rebudes pels treballadors per tals conceptes.

4.2.3.1.- Indemnitzacions o bestretes per despeses relacionades amb la feina

Pàgina núm. 9



Són compensacions econòmiques per les despeses realitzades pel treballador com a conseqüència de la seva activitat laboral.

En general, l'empresari està obligat a reintegrar al treballador les despeses suplertes per aquest, indispensables per a l'execució de la feina. En cas que no estiguessin estipulats degudament, el treballador haurà d'advertir a l'empresari, abans o immediatament després de que s'originin, de la seva necessitat ineludible i de la seva quantia.

1.1. MENYSCAPTE de diner

El menyscapte de diner és aquella compensació que rescabala dels desajustos de saldo derivats d'un maneig petit i abundant de numerari.

Si el desajust a l'arqueig de caixa es degués a l'actuació maliciosa o culpa del treballador, no només perdrà el dret a l'acompte, sinó que a més, podrà ser objecte de l'acció disciplinària de l'empresa, com a autor d'una falta laboral.

Aquest plus, previst als convenis col·lectius, consisteix, generalment, en una quantitat fixa i, excepcionalment, en un percentatge mínim sobre les quantitats de diners amb què es treballa.

1.2. DESGAST D'EINES

Són les percepcions per desgast d'útils o eines pròpies del treballador. L'habitual és que siguin de l'empresari i han de tornar-se, després del seu ús, al centre de treball o, en el seu defecte, a casa de l'empresari.

Els escassos convenis que contemplen aquest plus acostumen a determinar-ho en una quantitat fixa mensual.

1.3. INDUMENTÀRIA PER AL TREBALL

Són percepcions destinades a l'adquisició de roba especial per a la feina. Per acreditar el dret a aquestes compensacions o indemnitzacions caldrà que l'obligació de l'empresari consti en un conveni o contracte individual o que el patró exigeixi al treballador l'ús d'un abillament determinat, bé per relacionar-se amb el públic, bé per realitzar una activitat laboral que requereixi una indumentària adequada, o també que la feina es desenvolupi en situació que deteriori de forma particular la indumentària.

Els convenis que preveuen el pagament de l'esmentat plus acostumen a establir un acompte perquè sigui el treballador el que adquireixi la seva pròpia roba per a la feina, i per això estableixen una quantitat, que pot ser abonada en un sol pagament a l'any o prorratejada pels 12 mesos de l'any.

1.4. DESPESES DE LOCOMOCIÓ

Pàgina núm. 10



Les despeses de locomoció rescabalen de les despeses que per l'esmentat concepte efectua el treballador als desplaçaments necessaris a causa de la seva feina i per ordre de l'empresa comprenen les despeses normals del treballador que es desplaci fora de la fàbrica, taller o centre habitual de treball per realitzar-lo en un altre diferent del mateix o diferent municipi.

L'empresa pot satisfer l'import dels mateixos o bé en el cas que el treballador es desplaci amb el propi vehicle, abonar-li un preu per quilòmetre recorregut, sent la seva quantia, en aquest últim cas, l'establerta en conveni col·lectiu o pacte individual amb l'empresari.

1.5. DIETES DE VIATGE

Les dietes de viatge són una retribució de caràcter irregular que compensa al treballador per les majors despeses que, als desplaçaments per necessitats de la seva feina fora del lloc de residència o de la localitat del centre de treball, es veu obligat a realitzar en haver domicili. Comprenen les despeses normals de manutenció i estada en restaurants, hotels i altres establiments d'hoteleria.

Es sol distingir entre dieta i mitja dieta segons el desplaçament exigeixi, o no pernoctar fora del domicili.

L'import de les dietes sol venir establert als convenis col·lectius i, a falta de regulació, es concreta per acord amb l'empresari.

L'obligació de les empreses d'anticipar el pagament de les dietes a la realització efectiva del desplaçament s'ha posat de manifest repetidament per la doctrina judicial.

1.6. PLUS DE DISTÀNCIA, PLUS DE TRANSPORT I EQUIVALENTS

Aquests plus no representen una retribució, sinó una compensació anàloga a la de les dietes.

Són aquelles quantitats que han d'abonar-se o rescabalar-se al treballador pel seu desplaçament des del lloc de la seva residència fins al centre habitual de treball i a la inversa. Són els convenis col·lectius els que, a efectes de la quantificació econòmica, solen concretar-la en una quantitat fixa diària o mensual, sempre que es compleixin els requisits exigits.

1.7 COMPENSACIÓ PER DESPESES DE TRASLLAT

És aquella compensació de caràcter econòmic a la qual té dret el treballador que és traslladat amb caràcter definitiu a un centre de treball diferent de la mateixa empresa que exigeixi canviar de residència. Comprèn tant les despeses pròpies del treballador com les dels familiars al seu càrrec, en els termes que es convinguin entre les parts, i que mai no serà inferior als límits establerts als convenis col·lectius.

Pàgina núm. 11



1.8 ALTRES ACOMPTES

Tenen també la consideració d'indemnització o acompte qualssevol altres d'igual naturalesa indemnitzatòria o compensatòria, que no impliquin contraprestació directa als serveis prestats.

4.2.3.2.- Indemnitzacions per mort

L'empresari ha d’abonar als hereus del treballador mort els salaris que hagués meritat i no percebut.

A més, en cas que la mort del treballador fos per causes naturals, l’empresari es veurà obligat a abonar als hereus una indemnització equivalent a 15 dies del jornal o salari de què gaudia en el moment de la seva mort.

Es pagarà únicament la indemnització quan el difunt deixi algun dels parents per l'ordre i en les circumstàncies que a continuació s'indiquen:

• Vídua.

• Descendents menors de 18 anys o inútils per al treball.

• Germans orfes menors de l'edat esmentada.

• Ascendents pobres que siguin sexagenaris o impossibilitats per al treball.

En aquest mateix apartat s'hauria d'incloure totes les indemnitzacions satisfetes per l'empresari en cas de mort del treballador, qualsevol que sigui la seva causa, natural o no, i que siguin degudes en virtut de conveni col·lectiu.

4.2.3.3.- Indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions, acomiadaments o cessacio

Tampoc no tenen la consideració de salaris les quantitats percebudes pel treballador en concepte d'indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.

3.1. INDEMNITZACIÓ PER TRASLLAT

Autoritzat el trasllat d'un treballador a una població diferent de la de la seva residència habitual, aquest tindrà dret a optar pel trasllat percebent una compensació per despeses, o a extingir el seu contracte mitjançant la indemnització que es fixi.

Si optés per l'extinció del contracte li correspondria una indemnització a raó de 20 dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any i amb un màxim de 12 mensualitats.

Pàgina núm. 12



3.2.INDEMNITZACIÓ PER SUSPENSIÓ DEL CONTRACTE

Si bé amb caràcter general la suspensió del contracte de treball no fa creditor al treballador de cap compensació, com que la suspensió eximeix de les obligacions recíproques de treballar i remunerar la feina, en alguns supòsits, com el de crisi de l'empresa, l'empresari pot assumir el lliurament de determinades quantitats, que tindran, per aquesta causa, caràcter indemnitzatori. Té aquest caràcter el complement de la prestació per desocupació atorgada per l'empresa als treballadors afectats per un expedient de regulació d'ocupació amb suspensió temporal dels contractes de treball.

En altres supòsits, com el de la suspensió del contracte per raó de compliment del servei militar, el conveni col·lectiu sol atorgar al treballador el dret a rebre íntegrament les pagues extraordinàries o un percentatge del salari. Aquestes compensacions tindran acollida en aquest apartat ja que no es corresponen amb una efectiva prestació de serveis.

3.3.INDEMNITZACIÓ PER ACOMIADAMENT O CESSACIÓ

Sota l'expressió acomiadament o cessació s'entén l'extinció del contracte per qualsevol causa, en virtut de la qual el treballador ha de ser indemnitzat, i comprèn:

• Les indemnitzacions per acomiadament col·lectiu aprovat en

expedient de regulació d'ocupació. La seva quantia és de 20 dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any i amb un màxim de 12 mensualitats.

• Les indemnitzacions per acomiadament disciplinari -reconegut o declarat improcedent- i per resolució del contracte a instància del treballador previ incompliment contractual de l'empresari. La quantia és de 45 dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes inferiors a un any i fins a un màxim de 42 mensualitats. Al contrari, els salaris de tramitació no tenen caràcter indemnitzatori sinó salarial.

• La indemnització addicional concedida al treballador, de fins a 15 dies de salari per any de servei fins a un màxim de 12 mensualitats, en consideració a les circumstàncies concurrents i als perjudicis causats per la readmissió o per la readmissió irregular en cas d'acomiadament declarat improcedent, havent optat l'empresari per la readmissió.

• La indemnització per resolució del contracte a instància del treballador com a conseqüència dels perjudicis causats per modificacions substancials de les condicions de treball. La seva quantia és de 20 dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes inferiors a un any i amb un màxim de 9 mensualitats.

Pàgina núm. 13



• La indemnització per extinció del contracte per causes objectives,

sent la seva quantia de 20 dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any i amb un màxim de 12 mensualitats.

• La indemnització per la improcedència de l'extinció per causes objectives, en cas de contracte per a foment de la contractació indefinida, en la quantia de 33 dies per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any i amb un màxim de 24 mensualitats.

La indemnització, d'una mensualitat o de salari, per l'extinció del contracte a causa de mort, jubilació o incapacitat de l'empresari.

• Les compensacions econòmiques que procedeixen al terme del contracte per obra o servei determinat i en els acomiadaments per causes objectives per omissió del preavís, i que consisteixen en l'obligació de l'empresari abonar al treballador l'import dels salaris corresponents al període de preavís no concedit.

• La compensació substitutòria dels salaris corresponents al període de preavís, en el cas de desistiment per part de l'empresari en la relació laboral de caràcter especial del personal d'alta direcció.

4.2.3.4.- Percepcions per matrimoni

Són aquelles donacions o liberalitats que l'empresari fa, abans de celebrar-se el matrimoni, en consideració al mateix i en favor d'un o dels dos contraents, treballadors d'aquest.

4.2.3.5.- Prestacions de la Seguretat Social

Es tracta de quantitats que, a través de l'empresari, l'INSS abona al treballador per una sèrie de conceptes.

5.1. INCAPACITAT TEMPORAL

Per incapacitat s'entén aquella situació en la qual es troba el treballador que, a causa de malaltia o accident, està impossibilitat amb caràcter temporal per a la feina i precisa assistència sanitària de la Seguretat Social.

a) Prestació econòmica

La prestació econòmica varia segons quin sigui el fet causant:

• La quantia de la prestació econòmica per incapacitat temporal

derivada de malaltia comuna o accident no laboral serà:

• Durant el període comprès entre el 4t i el 20è dia, ambdós inclusivament, de permanència de baixa: el 60% de la base

Pàgina núm. 14



reguladora. La prestació del 4t al 15è dia corre a càrrec de l'empresari, exclusivament. A partir del dia 16è, a càrrec de l'INSS.

• A partir del 21è dia de baixa: el 75% de la base reguladora.

El conveni col·lectiu d'aplicació a l'empresa pot establir condicions més favorables per al treballador, com poden ser les d'establir complements que completin, fins al 100%, el salari que el treballador percebia en actiu.

• La quantia de la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada d'accident de treball o malaltia professional serà del

75% de la base reguladora.

La quantia de la prestació es modificarà quan es modifiqui, al seu torn, la base de cotització, si va ser la mínima, la que va servir per a la determinació de la seva base reguladora.

b) Base reguladora

La base reguladora per al càlcul de la quantia del subsidi d'incapacitat temporal serà el resultat de dividir l'import de la base de cotització del treballador corresponent a la contingència de la qual aquella se’n derivi - accident de treball o malaltia professional i accident no laboral o malaltia comuna-, el mes anterior al de la data d'iniciació de la situació d'incapacitat pel nombre de dies als quals l'esmentada cotització es refereixi. És a dir; les fórmules a utilitzar serien:

• En cas d'IT per malaltia comuna, o accident no laboral:Base per

CC mes anterior a la baixa dividit per nombre de dies cotitzats l'esmentat mes (30, 31, 28 o 29)

• En cas d’IT per accident de treball o malaltia professional: Base de CP mes anterior menys hores extraordinàries dividit per número de dies cotitzats l’esmentat mes (30, 31, 28 o 29) més hores extraordinàries any anterior dividit per 365 (diari) o 360 (mensual).

Quan el treballador percebi retribució mensual i hagi romàs en alta a l'empresa tot el mes natural anterior, la base de cotització es dividirà per 30.

Quan el treballador hagi ingressat a l'empresa el mateix mes que s'iniciï la situació d'incapacitat temporal es prendrà com a base de cotització la d'aquest mateix mes per al càlcul de la base reguladora.

Pàgina núm. 15



Quan el treballador estigui contractat a temps parcial, la base reguladora serà el resultat de dividir la suma de les bases de cotització acreditades a l'empresa durant els tres mesos immediatament anteriors a la data del fet causant entre el nombre de dies treballats efectivament i, per tant, cotitzats en l'esmentat període.

c) Naixement del dret

Es tindrà dret al subsidi per incapacitat temporal:

• En cas d'accident de treball o malaltia professional, a partir del

dia següent al de la baixa en la feina. El salari íntegre corresponent al dia de la baixa és a càrrec de l'empresari.

• En cas d'accident no laboral o malaltia comuna, a partir del 4t dia de baixa a la feina ocasionada per la malaltia o l'accident.

d) Durada del dret

El subsidi s'abonarà mentre el treballador es trobi en situació d'incapacitat temporal.

Per això, la durada màxima serà:

• En cas de malaltia o accident, 12 mesos, prorrogables per uns

altres 6 quan es presumeixi que durant ells pugui el treballador ser donat d'alta mèdica per curació. Si el període d'incapacitat temporal es veiés interromput per períodes d'activitat laboral per temps superior a 6 mesos, se n'iniciarà un altre de nou encara que es tracti de la mateixa o similar malaltia. En un altre cas, la recaiguda abans dels 6 mesos computa a efectes de durada màxima.

• En el cas que el treballador sigui donat d'alta sense incapacitat permanent, tindrà dret a percebre el subsidi corresponent al dia de l'alta. Si l'esmentat dia fos dia festiu o vigília de dia festiu, el treballador tindrà dret així mateix a percebre subsidi per tals dies.

• En cas de malaltia professional la durada màxima del període d'observació serà de 6 mesos, prorrogables per altres o quan s'estimi necessari per a l'estudi i diagnòstic de la malaltia.

Al final del període d'observació, el treballador passarà a la situació que sigui procedent o continuarà a la d'incapacitat temporal, d'acord amb el seu estat.

El període d'observació computa a efectes de durada màxima de la situació d’incapacitat temporal derivada de malaltia professional.

Pàgina núm. 16



Als contractes a temps parcial, el subsidi s'abona únicament durant els dies contractats com de feina efectiva en els quals el treballador roman en situació d'incapacitat temporal.

e) Beneficiaris

Seran beneficiaris del subsidi per incapacitat temporal els treballadors que acompleixin els següents requisits:

• Estar afiliats a la Seguretat Social i en alta o situació assimilada a

l'alta. Els treballadors es consideraran de ple dret afiliats i en alta, a efectes d'incapacitat temporal derivada d'accident de treball o malaltia professional encara que el seu hagués incomplert les seves obligacions sobre això i sense perjudici de les responsabilitats que es derivin per al mateix.

• Ser impedit per a la feina per malaltia o accident o de baixa per observació de malaltia professional.

• En cas de malaltia comuna, haver complert un període de cotització de 180 dies dins dels 5 anys anteriors a la data en la qual es produeixi la baixa per tal causa.

Quan la incapacitat temporal sigui conseqüència d'un accident, laboral o no, o d'una malaltia professional no s'exigeix cap període previ de cotització.

f) Pagament delegat

Les empreses, considerades individualment i en relació amb el seu propi personal estan obligades a pagar, per delegació, el subsidi per incapacitat temporal. En els supòsits de malaltia comuna o accident no laboral el pagament per delegació és obligatori a partir del 16è dia després de la baixa, ja que entre el 4t i el 15è dia el pagament és a càrrec del propi empresari. En tal cas, el subsidi s'abonarà pels mateixos períodes que els salaris i es farà efectiu en les mateixes dates que aquests.

Les empreses que emprin menys de 10 treballadors i portin més de 6 mesos consecutius pagant a algun d'ells una prestació econòmica per incapacitat temporal, qualsevol que sigui la seva causa, podran traslladar en qualsevol moment l'obligació del pagament directe de la mateixa a l'INSS o, en el seu cas, Mútua d'Accidents de treball i Malalties Professionals, per la delegació de les quals ho efectuessin.

4.2.4.- Deduccions


.- Deducció per càrregues fiscals i de Seguretat Social

Pàgina núm. 17



.- Deducció de quantitats anticipades

.- Quantitats percebudes de tercers

.- Deduccions de caràcter sindical

.- Deducció per raó d'indemnització per danys

.- Deducció per pagaments indeguts

.- Deducció del valor dels productes rebuts en espècies

.- Deducció per absències no justificades

.- Deducció per sanció disciplinària

.- Deducció en cas de vaga o tancament patronal

4.2.4.1.- Deducció per càrregues fiscals i de Seguretat Social

A l'hora de confeccionar el rebut de salaris corresponent al període que es liquida, l'empresari haurà d'efectuar les deduccions que, per raó de les retribucions satisfetes, està obligat a retenir a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques; així mateix, deduirà la quota obrera que, com a cotització a la Seguretat Social, li correspongui. Totes les càrregues fiscals i de Seguretat Social a càrrec del treballador seran satisfetes pel mateix, sent nul tot pacte contrari. No obstant, si l'empresari hagués assumit l'esmentada càrrega ja no podrà suprimir-la en perjudici del treballador. Si podrà, en canvi, procedir a la congelació de l'esmentada quota transformant-la en un complement salarial, susceptible d'absorció i compensació.

1.1. -QUOTES DE LA SEGURETAT SOCIAL

Les deduccions a efectuar en el salari dels treballadors seran les resultants de l'aplicació dels diversos tipus a les bases de cotització. Així, en el règim general, els tipus són:

• Per a contingències comunes: 4,70%.

• Per a desocupació: 1,55% o 1,60% segons tipus de contracte sobre la base de cotització per a accidents de treball i malalties professionals.

• Per a formació professional: 0,10% sobre la base de cotització per a accidents de treball i malalties professionals.

• Addicional per Hores extraordinàries:

• 2% sobre l'import total per a les hores extraordinàries degudes a força major.

Pàgina núm. 18



• 4,70% sobre l'import total per les altres hores extraordinàries

(estructurals i no estructurals) que s'hagin realitzat.

L'empresari descomptarà als seus treballadors, en el moment de fer-los efectives les seves retribucions, l'aportació que correspongui a cada un d'ells. Si no efectués el descompte en l'esmentat moment no podrà realitzar-lo amb posterioritat, quedant obligat a ingressar la totalitat de les quotes al seu càrrec exclusiu. Retenir indegudament no ingressant-la dins del termini la part de quota de Seguretat Social descomptada als seus treballadors, o efectuar descomptes, no ingressant-los, superiors als establerts legalment, com també incrementar indegudament la cotització del treballador a efectes d'aconseguir millores en les prestacions molt greus sancionables amb multa d'import comprès entre 500.001 i 15 milions de pessetes. En determinats casos, tals actuacions poden donar lloc també a responsabilitats de caràcter penal.

1.2. RETENCIONS PER IRPF

L'empresari està obligat a retenir i ingressar al Tresor determinades quantitats en concepte de pagament a compte per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques quan satisfaci rendiments de feina o prestacions monetàries per compte de la Seguretat Social.

L'import de la retenció serà el resultat d'aplicar el tipus de retenció a la quantia total de les retribucions que se satisfacin o abonin, exclosos els endarreriments que correspongui imputar a exercicis anteriors i tenint en compte les regularitzacions que procedeixin

El tipus de retenció , que s'expressarà amb dos decimals, s'obtindrà multiplicant per 100 el quocient obtingut de dividir la quota de retenció per la quantia total de les retribucions. Quan la base per a calcular el tipus de retenció sigui zero o negatiu, el tipus de retenció serà zero.A diferència del descompte per quotes de la Seguretat Social, el patró pot efectuar la retenció impositiva en qualsevol moment posterior al previst legalment si per error no la va efectuar temporalment, o en la quantia correcta, hi hagi hagut o no requeriment de la Inspecció.

4.2.4.2.- Deducció de quantitats anticipades

En determinats supòsits, l'empresari pot procedir a la deducció de quantitats del total meritat pel treballador el mes que es liquida.

2.1. AVANÇAMENTS A COMPTE DE TREBALL REALITZAT

Pàgina núm. 19



El treballador, amb l’autorització dels seus representants legals, té dret a percebre, sense que arribi el dia assenyalat per al pagament, avançaments a compte del treball ja realitzat. La quantia màxima de l’avançament i la seva devolució, apareix regulada als convenis col·lectius o, en el seu defecte, als contractes individuals de treball.

Pot, en conseqüència, l'empresari deduir al rebut de salaris del treballador el que s'ha anticipat per aquest concepte.

2.2. AVANÇAMENTS ESTÍMUL

Respecte als salaris per treballs encara no realitzats s'autoritza a practicar avançaments sobre salaris futurs per induir els treballadors a acceptar una feina, avançaments que no poden excedir del salari base de 3 mesos i el reembors dels quals es farà en quantitats no superiors a un sisè del salari base de cada mes.

2.3. INDEMNITZACIONS PER EXTINCIÓ DEL CONTRACTE PER CAUSES OBJECTIVES

En el supòsit d'extinció del contracte per causes objectives, si l'extinció es declara improcedent i l'empresari procedeix a la readmissió, el treballador haurà de reintegrar-li la indemnització si li hagués estat lliurada. En cas de substitució de la readmissió per compensació econòmica, es deduirà d'aquesta l'import de l'esmentada indemnització.

2.4. - PRÉSTECS AMB GARANTIA DE SALARI

També pot ser objecte de deducció l'import de les quotes d'amortització dels préstecs que les empreses hagin concedit als seus treballadors.

És vàlid el pacte que imposa el reintegrament total del préstec en el moment d'extingir-se el contracte, qualsevol que fossin els venciments acordats inicialment.

4.2.4.3.- Quantitats percebudes de tercers

3.1 MENTRE LI SIGUI IMPEDIT EL TREBALL

En el supòsit que el treballador no pogués prestar els seus serveis, una vegada vigent el contracte, perquè l'empresari es retardés en donar-li treball per impediments imputables al mateix i no al treballador, aquest conservarà el dret al seu salari. Això no obstant, si el treballador guanyés en altres feines, durant l'impediment provinent de causes imputables a l'empresa, qualsevol altre emolument, es descomptarà de les obligacions de l'empresari.

També és procedent el descompte dels salaris quan l'empresari no pot donar ocupació al treballador per causes que no li siguin imputables, com ocorre en els supòsits de força major.

Pàgina núm. 20



3.2. COM A INDEMNITZACIÓ PER COMPLIMENT DE DEURE O CÀRREC

El treballador, previ avís i justificació, podrà absentar-se de la feina, amb dret a remuneració, durant el temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic i personal, comprès l'exercici del sufragi actiu. Ara bé, en el supòsit que el treballador per compliment del deure o acompliment del càrrec percebi una indemnització, es descomptarà l'import de la mateixa del salari al qual tingués dret a l'empresa.

3.3. COMPENSACIÓ DE SALARIS DE TRAMITACIÓ

Dels salaris de tramitació que corresponen al treballador quan el seu acomiadament disciplinari ha estat declarat improcedent o nul l'empresari podrà deduir el que hagués percebut el treballador si hagués trobat una altra feina amb anterioritat a la sentència.

4.2.4.4.- Deduccions de caràcter sindical

4.1. QUOTA SINDICAL

El recurs econòmic bàsic dels sindicats són les aportacions dels treballadors sindicats, normalment en forma de quotes fixes o proporcionals als salaris que perceben.

L'empresari procedirà al descompte de la quota sindical sobre els salaris i a la corresponent transferència a sol·licitud del sindicat del treballador afiliat i prèvia conformitat, sempre, d'aquest.

Observi's que no s'exigeix l'acord de sindicat i empresa en conveni col·lectiu perquè es procedeixi al descompte de la quota sindical de la nòmina dels treballadors afiliats a un sindicat i que voluntàriament així ho manifesten, perquè és aquest un dret dels sindicats reconegut expressament pel legislador. No pot, doncs, l'empresari evitar o obstaculitzar el seu exercici ni condicionar-ho de cap manera.

La prèvia conformitat del treballador, que no és necessari documentar per escrit, pot referir-se tant a l'efectuada a l'empresari abans del descompte, com a l'efectuada al sindicat abans que aquest sol·liciti el descompte.

4.2. CÀNON PER NEGOCIACIÓ

Als convenis col·lectius podran establir-se clàusules per les quals els treballadors inclosos en el seu àmbit d'aplicació atenguin econòmicament a la gestió dels sindicats representats a la comissió negociadora, fixant un cànon econòmic i les modalitats del seu abonament. En tot cas, es respectarà la voluntat individual del treballador, que haurà d'expressar-se

Pàgina núm. 21



per escrit en la forma i terminis que es determinin en la negociació col·lectiva.

Determinada la quantia del cànon i l'assumpció per l'empresari de l'haver de descomptar el seu import procedeix el que, abans de practicar la deducció, es requereixi la preceptiva conformitat escrita del treballador.

4.2.4.5.- Deducció per raó d'indemnització per danys

L'abonat de la feina, sense preavís, produeix l'extinció del contracte i, quan incompliment contractual del treballador, possibilita a l'empresari a exigir el rescabalament de danys i perjudicis.

L'obligació de rescabalament de danys i perjudicis apareix recollida en alguns convenis col·lectius. Es sol assenyalar que si els treballadors incompleixen la seva obligació de preavisar la seva cessació a l'empresa, aquesta podrà descomptar-los del seu saldo i liquidació la quantitat equivalent a un salari diari per cada dia de retard sense avisar.

També poden ser objecte de deducció els danys, valorats judicialment, infligits pel treballador als béns del patró afectes a l'explotació de la seva empresa i en l'àmbit de la relació laboral.

4.2.4.6.- Deducció per pagaments indeguts

No és possible la detracció directa de quantitats cobrades prèviament pel treballador com a conseqüència de pagaments indeguts que el patró hagi realitzat de salaris o dels seus complements. Tal actuació, en el seu cas, ha d'estar emparada per l'actuació judicial instada pel patró.

4.2.4.7.- Deducció del valor dels productes rebuts en espècie

També ha de deduir-se la quantia en la qual es va valorar la retribució en espècie i que, com a partida salarial que és a tots els efectes, va ser reflectida al rebut de salaris.

Deduïda del total meritat, l'esmentada quantia en resultarà una altra que es correspon amb el salari que el treballador té dret a percebre en diners efectius.

4.2.4.8.- Deducció per absències no justificades

El descompte és procedent tant en el cas de falta d'assistència a la feina durant dies feiners complets com en el supòsit de faltes de puntualitat a l'accés a la feina durant un determinat nombre d'hores o minuts.

El fet que el salari del treballador comprengui també la part proporcional corresponent al descans setmanal implica que, quan al treballador se li ha de descomptar tot o part del salari corresponent a algun dia de feina,

Pàgina núm. 22



haurà de descomptar-se-li també la part proporcional del descans setmanal.

4.2.4.9.- Deducció per sanció disciplinària

A l'exercici del poder disciplinari per part de l'empresari, el treballador pot ser sancionat, en virtut d'incompliments laborals, d'acord amb la graduació de faltes i sancions que s'estableixin en les disposicions legals o als convenis col·lectius que siguin d'aplicació. Una d'aquestes sancions sol ser la suspensió de feina i sou durant un període de temps més o menys ampli, en funció de la gravetat de la falta comesa. I en aquest cas, una vegada imposada la sanció en la forma deguda, l'empresari pot deduir de la retribució total del treballador el salari corresponent als dies de suspensió de feina i sou.

4.2.4.10.- Deducció en cas de vaga o tancament patronal

En els supòsits de vaga, tant legal com il·legal, és procedent el descompte dels salaris corresponents als dies feiners complets o hores del dia durant els quals s'exercita el dret de vaga.

És procedent el descompte de la retribució del descans setmanal en proporció amb els dies de la setmana durant els quals s'hagi exercit el dret de vaga. També és procedent el descompte proporcional de les gratificacions extraordinàries que tingui dret a percebre el treballador. No procedeix cap descompte per la retribució corresponent als 14 dies festius anuals i a les vacances, llevat el fet que la vaga fos qualificada d'il·legal, cas en què procediria el descompte de la part proporcional corresponent. En el cas de tancament patronal, qualificat com a legal, és procedent el descompte del salari corresponent als dies durant els quals hagi romàs tancat el centre de treball.

4.2.5.- Deduccions per raó de manteniments judicials d'embargament

Quan el jutge autoritzi l'embargament de sous o salaris haurà de tenir-se en compte que l'import que no superi de la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional és inembargable.

Les retencions sobre retribucions que siguin superiors al salari mínim legal es regiran per la següent escala, qualsevol que sigui la classe de deute de que es tracti:

• per a la primera quantia addicional fins a la qual suposi l'import

d'un segon salari mínim interprofessional, el 30%.

• per a la quantia addicional que suposi l'import de fins a un tercer salari mínim interprofessional, el 40%.

Pàgina núm. 23



• per a la quantia addicional que suposi l'import de fins a un quart

salari mínim interprofessional, el 50%.

• per a la quantia addicional que suposi l'import de fins a un cinquè salari mínim interprofessional, el 70%.

• per a la quantia addicional que suposi l'import de fins a un sisè salari mínim interprofessional, el 80%.

• per a qualsevol quantitat que passi de l'esmentada quantia, el 90%.

Si les esmentades retribucions estiguessin gravades amb descomptes permanents o transitoris, impostos, taxes, arbitris o altres càrregues públiques, la quantitat líquida que, deduïts aquests, percebi el deutor, serà la que serveixi de tipus per regular l'embargament.

La inembargabilitat no regirà quan l'embargament o la retenció tingui per objecte el pagament d'aliments deguts al cònjuge o als fills en virtut de resolució dels Tribunals en processos de nul·litat o separació matrimonials, o de divorci, o d'aliments provisionals o definitius en els supòsits del qual el jutge fixarà la quantitat a retenir.

4.3.- Estructura del rebut de salaris


.- Contingències protegibles

.- La base de cotització

.- Base de cotització per a contingències comunes

.- Base de cotització per a contingències professionals

.- Base de cotització per a la desocupació, fons de garantia salarial i formació professional

.- Guia pràctica

.- El càlcul de la base de cotització

4.3.1.- Contingències protegibles

La necessitat de tenir coberts determinats riscos obliga empresa i, en el seu cas, treballadors, a efectuar cotitzacions a la Seguretat Social per diferents conceptes. La seva relació apareix sistematitzada degudament al butlletí de cotització al règim general de la Seguretat Social, model TC-1.

Pàgina núm. 24



Contingències comunes

La cotització per aquest concepte està destinada a la cobertura de totes les situacions incloses a l'acció protectora del règim general de la Seguretat Social, sempre que es derivin de malalties comunes o accident no laboral. També atén la cobertura de les situacions de maternitat, adopció i acolliment previ durant els períodes de descans de què per tals situacions es gaudeixin.

Contingències professionals (AT i EP)

La cotització per a aquesta classe de contingències pretén la cobertura dels accidents de treball i malalties professionals, sempre que es produeixin amb ocasió o per conseqüència del treball que s'executi per compte aliè, facilitant l'accés a totes les prestacions recuperadores, rehabilitadores, readaptadores i altres ajuts, indemnitzacions o beneficis socials reconeguts.

En aquest concepte se'n distingeixen uns altres dos:

• Quotes per IT (incapacitat temporal): destinades a la cobertura

d'aquest risc específic.

• Quotes per IMS (incapacitat permanent, mort i supervivència): que es destinen a la cobertura de totes les contingències protegides diferents de l'IT.

Desocupació

La cotització per a desocupació es destina a la cobertura d'aquest risc específic que, encara que és una prestació de la Seguretat Social, està gestionat per l'Institut nacional d'ocupació.

Fons de garantia salarial

La cotització està destinada a garantir els salaris, indemnitzacions i salaris de tramitació que les empreses no abonin als seus treballadors, amb independència de la pròpia responsabilitat empresarial.

Formació professional

Les quotes estan destinades a finalitats de formació, reciclatge, requalificació i reclassificació professionals.

Cotització addicional per hores extraordinàries

A efectes d'incrementar els recursos generals de la Seguretat Social, les hores extraordinàries estan subjectes a una cotització addicional que serà diferent segons que estiguin realitzades per raons de força major o que no tinguin aquesta consideració (estructurals o no estructurals).

Pàgina núm. 25



4.3.2.- La base de cotització

Significat

La base de cotització per a totes les contingències i situacions emparades per l'acció protectora del règim general, incloses les d'accident de treball i malaltia professional, estarà constituïda per la remuneració total, qualsevol que sigui la seva forma o denominació, que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre el treballador o la que percebi efectivament, de ser aquesta superior, per raó de la feina que realitzi per compte aliè.

Conceptes computables

La remuneració o retribució total podrà incloure els següents conceptes: a. El salari base o part de la retribució del treballador fixada per unitat de temps o d'obra, en la quantia establerta per disposició legal, conveni col·lectiu o contracte individual.

b. Els complements salarials en qualsevol de les seves modalitats:

• Personals: antiguitat, aplicació de títols, idiomes o coneixements

especials o qualsevol altre de naturalesa anàloga que derivi de les condicions personals del treballador i que no hagi estat realitzat en ser fixat el salari base.

• De lloc de treball: increments per penositat, toxicitat, perillositat, brutícia, màquines, vol, navegació, embarcament, torns, treballs nocturns o qualsevol altre que percebi el treballador per raó de les característiques del lloc de treball o de la forma de realitzar la seva activitat professional, que comporta una conceptuació diferent de la feina normal.

• Per qualitat o quantitat de feina: primes o incentius, plus d'activitat, assistència o assiduïtat, hores extraordinàries o qualsevol altre que el treballador hagi de percebre per raó d'una millor qualitat o una major quantitat de feina.

• De venciment periòdic superior al mes: gratificacions extraordinàries, participació en beneficis i qualsevol altra que convencionalment pogués atorgar-se d'acord amb les situacions i resultats de l'empresa.

• En espècie: habitatge, automòbil, manutenció, hostalatge, viatges, préstecs de baix interès, plans de pensions, qualssevol altre subministrament, quan els esmentats beneficis no formin part del salari base. La seva valoració econòmica haurà de realitzar-se seguint els criteris que, a efectes fiscals, estableix la Llei de l'IRPF per a tals

Pàgina núm. 26



retribucions. Tals criteris de valoració són els següents:

1. Utilització d'habitatge:

• Si és arrendada, l'import del lloguer

satisfet pel patró.

• En un altre cas, el 10% del valor cadastral de l'habitatge, sense que la retribució així determinada pugui passar del 10% de les restants contraprestacions del treballador.

2. Vehicles:

• Lliurament: cost de l'adquisició,

tributs inclosos.

• Lliurament després de previ ús: valor normal de mercat.

• Ús: 20% del cost d'adquisició i tributs, o quantitat satisfeta per l'empresa per a la seva utilització.

3. Préstec amb interès inferior al legal dels diners: diferència entre un i un altre.

4. Manutenció, hostalatge, viatge de turisme i de similars: cost per al patró, tributs inclosos.

5. Primes o quotes de contracte d’assegurança o similar: cost per al patró, tributs inclosos.

6. Despeses d'estudis del treballador: cost per al patró, tributs inclosos.

7. Altres supòsits: valor normal del mercat.

• De residència: en territori nacional o

a l'estranger.

c. Els excessos remuneratoris, sobre els límits establerts legalment, de determinades despeses relacionades amb la feina: dietes i despeses de viatge, despeses de locomoció, plus de transport i distància, suplerts per menyscapte de diner, desgast d'eines o adquisició d’indumentària de

Pàgina núm. 27



treball, productes en espècie voluntari concedits per les empreses i determinades assignacions assistencials.

d. En general, totes aquelles quantitats percebudes d'acord amb diverses circumstàncies, i que hagin estat calculades conforme als criteris que legalment, convencionalment o contractualment estiguin establerts.

Conceptes no computables

No es computen a la base de cotització els següents conceptes:

a. Les dietes i assignacions per a despeses de viatge, sempre que la seva quantia no passi dels següents límits:

• La quantitat de 36.900 pessetes diàries, si es meriten per

desplaçament dins del territori espanyol.

o La quantitat de 61.000 pessetes diàries, si tinguessin lloc per desplaçament a l'estranger.

Aquestes quantitats són límits màxims i exigeixen per a la seva aplicació la justificació tant del desplaçament com de les despeses ocasionades. Quan es justifiqui la realitat del desplaçament, però no així la quantia de les despeses ocasionades, les quantitats anteriors es rebaixen a:

• La quantitat de 13.000 pessetes diàries, pels meritats en territori nacional.

• La quantitat de 22.600 pessetes diàries, si s'esdevenen a l'estranger.

Això no obstant, quan no s'hagi pernoctat en municipi diferent del lloc de treball habitual i fora del que constitueixi la residència del perceptor, les esmentades quantitats queden fixades, respectivament, en 8.300 i 15.200 pessetes diàries. L'excés sobre els límits assenyalats es computarà a la base de cotització a la Seguretat Social.

b. Les despeses de locomoció, en la quantia en la qual estiguin degudament justificades pel treballador o, si no les justifiqués, per l'import del preu del transport públic utilitzat o 24 pessetes per quilòmetre si es fa servir de servei públic. L'excés sobre els imports indicats s'inclourà a la base de cotització.

c. Els plus de transport urbà i de distància o equivalents. Aquests plusos no necessiten justificació i estan exclosos de la base de cotització sempre que la seva quantia no passi en el seu conjunt del 20% del salari mínim

Pàgina núm. 28



interprofessional establert mensualment, sense incloure-hi la part corresponent a pagues extraordinàries (14.136 pessetes el 2000).

L'excés resultant, en el seu cas, serà computat a la base de cotització. d. Les indemnitzacions per mort i les corresponents a trasllats, suspensions, acomiadaments i cessacions.

e. Les quantitats que s'abonin en concepte de menyscapte de diner i les indemnitzacions per desgast d'útils o eines i adquisició d’indumentària per a la feina, quan tals despeses siguin efectivament realitzades pel treballador i siguin les normals de tals d'útils o indumentària.

Aquestes quantitats i indemnitzacions, que en el supòsit de percebre's amb periodicitat superior a la mensual prorratejades en els dotze mesos de l'any, quedessin excloses de la base de cotització quan no passin del 20% del salari mínim interprofessional establert mensualment, sense incloure el prorrateig de les pagues extraordinàries(14.136 pessetes el 2000).

L'excés sobre aquest límit serà objecte d'inclusió a la base de cotització. f. Els productes en espècie concedits voluntàriament per les empreses. L'import d'aquests productes, valorats conforme als criteris establerts per la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, quedaran exclosos de la base de cotització sempre que la seva valoració conjunta no passi del 20% del salari Mínim interprofessional establert mensualment, sense incloure la part corresponent a pagues extraordinàries (14.136 pessetes el 2000).

L'excés sobre la quantia indicada serà computat a la base de cotització.

g. Les percepcions per matrimoni.

h. Les prestacions de la Seguretat Social.

i. Les millores de la Seguretat Social.

Les quantitats lliurades per l'empresari queden excloses de la base de cotització sempre que el benefici obtingut per l'interessat impliqui un complement de la percepció que li atorga el sistema de la Seguretat Social en la seva modalitat contributiva.

j. Les assignacions assistencials concedides per les empreses. No integren la base de cotització les fórmules indirectes de prestació del servei de menjador, com els vals de menjar, en la quantia que no superi el límit de 1.100 pessetes diàries. Si la quantia diària fos superior, l'excés serà computat a la base de cotització.

Pàgina núm. 29



Tampoc no s'inclouen a la base de cotització el lliurament gratuït o per preu inferior al del mercat d'accions o participacions de l'empresa quan no passa de 500.000 ptes./any o 1.000.000 de pessetes en 5 anys.

Així mateix, estan exclosos el lliurament dels propis productes de l'empresa o els descomptes o compensacions en la compra dels mateixos, sempre que la seva quantia no superi el 20% del salari mínim interprofessional establert mensualment, sense incloure la part corresponent a pagues extraordinàries (14.136 pessetes el 2000).

L'excés sobre les esmentades quanties s'inclourà a la base de cotització. k. Les hores extraordinàries, excepte per a la cotització per accident de treball i malalties professionals i sense perjudici de la seva cotització addicional.

l. Les quantitats percebudes pels treballadors que passin de la base màxima establerta per a cada grup de cotització en les contingències comunes i les que passin del límit màxim de cotització a la Seguretat Social en la cotització per contingències professionals i altres contingències.

Nul·litat de pacte

Serà nul tot pacte, individual o col·lectiu, que pretengui alterar les bases de cotització, incloent algun concepte no computable o excloent-ho quan ho és.

4.3.3.- Base de cotització per a contingències comunes

TREBALLADORS DE RETRIBUCIÓ DIÀRIA.

Per determinar la base de cotització corresponent a cada mes s'aplicaran les següents regles:

a. Còmput de retribucions

Es computaran les retribucions computables meritades a la taula que es refereix a la cotització.

b. Prorrateig

A les retribucions computades s'afegirà la part proporcional de les gratificacions extraordinàries establertes i d'aquells altres conceptes retributius que tinguin una periodicitat en la seva meritació superior a la mensual o que no tinguin caràcter periòdic i es satisfacin dins de l'any. A tal efecte, l'import anual estimat de les esmentades gratificacions extraordinàries i altres conceptes retributius es dividirà per 12.

c. Base mínima i màxima

Pàgina núm. 30



Si la base de cotització que resulti no estigués compresa entre la quantia de la base mínima i de la màxima corresponent al grup de cotització de la Categoria professional del treballador, es cotitzarà per la base mínima o màxima, segons que el resultant sigui inferior a aquella o superior a aquesta. La indicada base mínima serà d'aplicació qualsevol que fos el nombre d'hores treballades diàriament, excepte en aquells contractes de treball en els quals per disposició legal es disposa el contrari (contracte per a la formació, contracte de relleu, contracte a temps parcial o situació de pluriocupació).

d. Normalització

L'import de la base mensual de cotització s'ajustarà al múltiple de 3.000 més pròxim per defecte o per excés; si l'esmentat import equidistés de dos múltiples consecutius, s'aplicarà l'inferior. No serà procedent la normalització quan l'import de la base de cotització coincideixi amb el de la base mínima o amb el de la màxima corresponent.

Exemple: Suposant que la base mensual de cotització, sense normalitzar, assoleixi la xifra de

86.326 pessetes, la seva normalització es realitzaria de la següent manera:

86.326 : 3.000 = 28,77

En ser la resta, 0,77, superior a 0,50, es pren 29

29 x 3.000 = 87.000

TREBALLADORS DE RETRIBUCIÓ

Per determinar la base de cotització corresponent a cada mes s'apliquen les següents regles:

a. Còmput de retribucions

Es computaran, en forma diària, les retribucions computables meritades el mes a què es refereix la cotització.

b. Prorrateig

A les retribucions computades s'afegirà la part proporcional de les gratificacions extraordinàries establertes i d'aquells altres conceptes retributius que tinguin una periodicitat en la seva meritació superior a la mensual o que no tinguin caràcter periòdic i es satisfacin dins de l'any. A tal efecte, el seu import anual estimat es dividirà per 365.

c. Base mínima i màxima

Pàgina núm. 31



Si la base de cotització que resulti no estigués compresa entre la quantia de la base mínima i de la màxima corresponent al grup de cotització del treballador, es cotitzarà per la base mínima o màxima, segons que el resultant sigui inferior a aquella o superior a aquesta.

d. Normalització

L'import de la base diària de cotització es normalitzarà ajustant-lo al múltiple de 100 més pròxim per defecte o per excés; si l'esmentat import equidistés de dos múltiples consecutius, s'aplicaria l'inferior. El resultat normalitzat es multiplica pel nombre de dies que comprengui el període de cotització de cada mes. No serà procedent la normalització quan l'import de la base de cotització coincideixi amb el de la base mínima o amb el de la base màxima corresponent.

Exemple: Suposant que la base diària de cotització, sense normalitzar, assoleix la xifra de 3.124 pessetes, la seva normalització es realitzaria de la següent manera:

3.124 : 100 = 31,24

En ser la resta, 0,24, inferior a 0,50, es pren 31

31 x 100 = 3.100

TAULA DE BASES MÍNIMES I MÀXIMES

Grup de cotització Categories professionals 1.1.2000 31.121.2000

1. Enginyers, llicenciats i personal d'alta direcció

2. Enginyers tècnics, perit i ajudants titulats

3. Caps administratius i de taller

4. Ajudants no titulats

5. Administratius oficials

6. Subalterns

7. Auxiliars administratius

8. Oficials de 1r i 2n

9. Oficials de 3r i especialistes

10. Peons

11. Treballadors menors de 18 anys

Pàgina núm. 32



4.3.4.- Base de cotització per a contingències professionals

• Càlcul

Per determinar la base de cotització corresponent a cada mes, per les contingències d’accidents de treball i malalties professionals s'aplicaran les mateixes regles que per a les contingències comunes, incloent com a concepte computable les hores extraordinàries.

• Límit mínim i màxim La quantitat resultant no podrà ser superior al límit màxim (407.790 ptes./mes //2.450,87(), ni inferior al límit mínim (82.470 ptes./ mes //495,65(), qualsevol que sigui el nombre d'hores treballades diàriament, excepte en aquells contractes en els quals, per disposició legal, es disposi el contrari (contracte per a la formació, contracte de relleu, contracte a temps parcial i situació de pluriocupació).

4.3.5.- Base de cotització per a la desocupació, fons de garantia salarial i formació professional

La base de cotització per cobrir aquesta classe de contingències serà la corresponent a les contingències d'accidents de treball i malalties professionals.

4.3.6.- Guia pràctica

Base de cotització

La base de cotització és la quantitat determinada d'acord amb les retribucions que percep el treballador per compte aliè amb independència de la seva forma de percepció i denominació. A aquesta base se li apliquen els tipus de cotització, és a dir, els percentatges que estan establerts per obtenir la quota a ingressar en favor de la Seguretat Social.

Estan exclosos de la base de cotització els següents conceptes:

• Les dietes de viatge, despeses de locomoció, plus de distància i

plus de transports urbans.

• Les indemnitzacions per mort i les corresponents a trasllats, suspensions i acomiadaments.

• Les quantitats que s'abonin en concepte de menyscapte de diner i les indemnitzacions per desgast d'útils o eines i adquisició d’indumentària per a la feina.

• El productes en espècie concedits voluntàriament per les empreses.

• Les prestacions de la Seguretat Social i les seves millores.

• Les hores extraordinàries no es computen per a la base de contingències comunes però sí per a les contingències

Pàgina núm. 33



professionals (accident de treball i malaltia professional) i les quotes de recaptació conjunta (desocupació, fons de garantia salarial i formació professional)

Càlcul de la base de cotització:

• Es prenen les retribucions que corresponguin al mes al qual es

refereix la cotització, computats tots els conceptes no exclosos expressament.

• Es sumen a aquestes retribucions la part proporcional de les pagues extraordinàries i d'aquells conceptes retribuïts que no tinguin caràcter periòdic i que vagin a pagar-se durant tot l'any natural.

• Càlcul de les parts proporcionals:

• Per a això, si la retribució del treballador té caràcter mensual, l'import anual estimat de les esmentades gratificacions es divideix per 12.

• En un altre cas, retribució de caràcter diari, es dividirà per 365 i es multiplicarà pel nombre de dies que comprengui del període de cotització de cada mes.

• Si la base de cotització que resulta d'acord amb les normes anteriors no estigués compresa entre la quantia de les bases mínima o màxima corresponents al grup de cotització es cotitzarà per la base mínima o màxima, segons que el resultat sigui inferior a aquella o superior a aquesta. La base mínima és d'aplicació qualsevol que sigui el nombre d'hores treballades diàriament, excepte en aquells contractes en els quals per disposició legal es disposi el contrari (contractes a temps parcial, aprenentatge, formació).

• La base de cotització per accidents de treball i malalties professionals ha d'estar compresa entre el límit mínim i el màxim, amb independència del seu grup de cotització.

• L'import de la base diària de cotització es normalitzarà ajustant- ho al múltiple de 100 més pròxim per defecte o per excés. El resultat normalitzat es multiplica pel nombre de dies que comprengui la liquidació de cada mes.

• L'import de la base mensual de cotització es normalitzarà ajustant-la, al múltiple de 3000 més pròxim per defecte o i per excés Si l'import equidista de dos múltiples s'aplica l'interior

4.3.7.- El càlcul de la base de cotització

• Treballador, enginyer tècnic, que està tot el mes de gener de

1.998 d'alta a l'empresa, i que té les següents retribucions:

SOU mensual...........................................138.500

Pàgina núm. 34



Antiguitat...................................................21.000

Plus de nocturnitat.......................................8.750

Dietes de viatge..........................................36.759

Hores extraordinàries no motivades per força major...........6.500

Té tres pagues extraordinàries a l'any per import de ......138.500

• Calcularem la base de contingències comunes. No computen per a

aquesta base ni les dietes de viatge ni les hores extraordinàries. Sumant els altres conceptes retribuïts obtenim:

Import computable: 168.250 ptes.

• A aquest import hem de sumar-li la quantitat que resulta de les

pagues extraordinàries:

Té dret a 3 de 138.500, és a dir, a l'any percebre: 415.500 ptes.

• Com té pagament mensual, hem de dividir aquest import entre 12:

34.625 ptes.

• La base mensual és de 168.250 + 34.625 = 202.875 ptes.

• Hem de comprovar que aquest import està comprès entre la base màxima i mínima que d'acord amb la seva Categoria professional li correspon. És un enginyer tècnic, grup de cotització 2, base mínima 102.000, base màxima 407.790. Està entre les dues, ara hem de passar a normalitzar la base al múltiple de 3.000 més pròxim:

La base normalitzada per a contingències comunes és 204.000 ptes.

• La base per a contingències professionals serà:

• Vegem els conceptes que no computen. En aquest cas no computen únicament les dietes de viatge. Sumant els altres conceptes tenim:

Import computable: 174.750 ptes. Li sumem l'import de la part proporcional de pagues extraordinàries. 34.625 que hem calculat abans. Base mensual per a aquestes contingències: 209.375 ptes. Comprovem que aquesta base està entre el límit màxim i mínim, sense distinció de Categoria professional, 82.470 ptes. i 407.790 ptes.

Pàgina núm. 35



La normalització a múltiple de 3.000: Base normalitzada per a contingències professionals: 210.000 ptes. A més cotitzarà addicionalment per hores extraordinàries sobre l'import de 6.500 ptes.

4.4.- Determinació de les bases de cotització


.- Cotització

.- Base mensual de contingències comunes

.- Base diària de contingències comunes

.- Base mensual d'accidents de treball i malalties professionals

.- Cotització a temps parcial, contingències comunes

.- Límits màxims i mínims de cotització

.- Bases màxims i mínims de cotització

.- Altres cotitzacions

.- Règim general 1998 tipus de cotització

4.4.1.- Cotització

• La cotització és una activitat en virtut de la qual els subjectes

obligats aporten recursos econòmics al Sistema de la Seguretat Social.

• Ens referirem en aquest apartat al Règim General.

• Amb caràcter general hi estan obligats els empresaris i els treballadors que queden compresos al camp d'aplicació del Règim General.

• Existeix obligació de cotitzar des del començament de l'activitat laboral.

• És nul tot pacte individual i col·lectiu pel qual qualsevol de les dues parts, empresari o treballador, hi ha l'obligació de pagar la quota de l'altre.

• El responsable del pagament en períodes d'activitat laboral és l'empresari, que ha de descomptar als seus treballadors, en el moment de fer-los efectives les seves retribucions, l'aportació que correspongui als mateixos i ingressar-la conjuntament amb les seves pròpies.

Pàgina núm. 36



• L’empresari que, havent descomptat als seus treballadors les

quotes que els corresponen, no les ingressi dins de termini incorre en un delicte d'apropiació indeguda.

• Subsisteix l'obligació de cotitzar amb els casos d'incapacitat temporal i períodes de descans per maternitat, entre altres.

• Únicament s'extingeix l'obligació de cotitzar quan es comuniqui la cessació de l'activitat laboral a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

• Als cinc anys de la data en la qual va haver de cotitzar-se prescriu l'obligació de cotitzar. La prescripció s'interromp per les reclamacions de les quotes.

• El pagament de les quotes s'efectuarà al mes següent de la seva meritació, en cas contrari hauran d'ingressar-se amb el corresponent recàrrec.

4.4.2.- Base mensual de contingències comunes

Categoria Professional Base Mínima (Ptes./mes)

Base Màxima (Ptes./mes)

1. Enginyers i llicenciats 122.970 407.790 2. Enginyers Tècnics, perits, i ajudants titulats 102.000 407.790 3. Caps administratius i de taller 88.680 407.790 4. Ajudants no titulats 82.470 407.790 5. Administratius oficials 82.470 369.750 6. Subalterns 82.470 369.750 7. Auxiliars administratius 82.470 369.750

4.4.3.- Base diària de contingències comunes

Categoria Professional Base Mínima (Ptes./dia)

Base Màxima (Ptes./dia)

8. Oficials de 1ª y 2ª 2.749 12.325 9. Oficials de 3ª i Especialistes 2.749 12.325 10. Treballadors majors de 18 anys no qualificats 2.749 12.325 11. Treballadors menors de 18 anys 2.749 12.325

4.4.4.- Base mensual d'accidents de treball i malalties professionals

Treballadors Base Mínima (Ptes./mes)

Base Màxima(Ptes./mes)

Treballadors majors o menors de 18 anys 82.470 407.790

Pàgina núm. 37



4.4.5.- Cotització a temps parcial, contingències comunes

Les bases mínimes aplicables als contractes a temps parcial durant 1998 van ser les següents:

Categoria Professional Base Mínima (Ptes./hora) 1. Enginyers i llicenciats 615 2. Enginyers Tècnics, perits i ajudants titulats 510 3. Caps administratius i de taller 444 4. Ajudants no titulats 411 5. Administratius oficials 411 6. Subalterns 411 7. Auxiliars administratius 411 8. Oficials de 1ª i 2ª 411 9. Oficials de 3ª i Especialistes 411 10. Treballadors majors de 18 anys no qualificats 411 11. Treballadors menors de 18 anys 411

4.4.6.- Límits màxims i mínims de cotització

El límit màxim de la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social és, a partir d’1 de gener, de 407.790 pessetes mensuals // 2.450,87 €.

El límit mínim de cotització per a les contingències d'accident de treball i malaltia professional és l'equivalent al salari mínim interprofessional vigent en cada moment, incrementant pel prorrateig de les percepcions de venciment superior el mensual que percebi el treballador, sense que pugui ser inferior a 82.470 pessetes mensuals // 495,65 €.

4.4.7.- Bases de màxim i mínims de cotització

La cotització al Règim General de la Seguretat Social per contingències comunes estarà limitada per a cada grup de categories professionals per les bases mínimes i màximes següents:

Grup Cotització Categories Professionals Mínimes Màximes

1 Enginyers i llicenciats. Personal d'alta

direcció

2 Enginyers Tècnics, perits i ajudants

titulats

122.970 ptes./mes 102.000 ptes./mes


3 Caps administratius i de Taller 88.680 ptes./mes

4 Ajudants no titulats 82.470 ptes./mes


Pàgina núm. 38



5 Administratius oficials 82.470 ptes./mes

6 Subalterns 82.470 ptes./mes

7 Auxiliars administratius 82.470 ptes./mes

8 Oficials de primera i de segona 2.749 ptes./dies

9 Oficials de tercera i especialistes 2.749 ptes./dies

10 Peons 2.749 ptes./dies

369.750 ptes./mes 369.750 ptes./mes 369.750 ptes./mes 12.325 ptes./dies 12.325 ptes./dies 12.325 ptes./dies

Treballadors menors de 18 anys, 11 qualsevol que sigui la seva Categoria

professional

2.749 ptes./dies

12.325 ptes./dies

4.4.8.- Altres cotitzacions

A) Cotització a temps parcial, accidents de treball i malaltia professional Les bases mínimes aplicables als contractes a temps parcial durant 2000 van ser les següents: 411 ptes/hora (2,47 euros)

B) Cotització per contractes d'aprenentatge i formació

Concepte Empresa Treballador Total Per Contingències Comunes 3.969 791 4.760 Per Accidents de Treball i Malalties Professionals

IT: 306 IMS: 240 --- 546

Fons de Garantia Salarial 304 --- 304 Formació Professional 145 23 168

C) Formació

La cotització per cada aprenent, durant 2000, consistirà en una quota fixa mensual de 3.885 pessetes amb el següent detall:

Concepte Empresa Treballador Total Per Contingències Comunes 3.240 645 3.885

4.4.9.- Règim general 2000 tipus de cotització

Percentatges Conceptes Empresa Treballador Total Contingències comunes 23,6 4,7 28,3

Pàgina núm. 39



Hores extraordinàries motivades per força major 12 2 14 Hores extraordinàries no motivades per força major 23,6 4,7 28,3 Desocupació 6,2 1,6 7,8 Fons de Garantia Salarial 0,4 - 0,4 Formació professional 0,6 0,1 0,7

4.5.- GUIA

Objectius

En finalitzar aquesta unitat l'alumne haurà de ser capaç de:

• Identificar els diferents conceptes en els quals es pot dividir el

salari dels treballadors. • Distingir el salari de les percepcions extrasalarials que poden

rebre els treballadors. • Determinar i calcular les bases de cotització en els diferents

supòsits que es poden plantejar. • Interpretar els diferents quadres de tipus de cotització.

• Omplir correctament els rebuts de salaris o nòmines.

Continguts

4. - Retribució salarial 4.1. - El rebut de salaris 4.2. - Estructura del rebut de salaris 4.2.1. - L'encapçalament 4.2.2. - Meritacions: percepcions salarials 4.2.3. - Meritacions: percepcions no salarials 4.2.4. - Deduccions 4.2.5. - Deduccions per mandats judicials d'embargament 4.3. - Determinació de les bases de cotització 4.3.1. - Contingències protegibles 4.3.2. - La base de cotització 4.3.3. - Base de cotització per a contingències comunes 4.3.4. - Base de cotització per a contingències professionals (AT i EP) 4.3.5. - Base de cotització per desocupació, fons de garantia salarial i formació professional 4.3.6. - Guia pràctica 4.3.7. - Exemple de càlcul de la base de cotització 4.4. - Quadres de tipus de cotització 4.4.1. - Cotització 4.4.2. - Base mensual de contingències comunes 4.4.3. - Base diària de contingències comunes

Pàgina núm. 40



4.4.4. - Base mensual d'AT i EP 4.4.5. - Cotització a temps parcial, contingències comunes 4.4.6. - Límits màxims i mínims de cotització 4.4.7. - Bases màximes i mínimes de cotització 4.4.8. - Altres cotitzacions 4.4.9. - Règim general - tipus de cotització

Agenda del dia

Sessions

Primera

Activitats Temps • Llegir i assimilar els continguts dels

apartats 4.1, 4.2 • Fer l'activitat Núm.1 1 h 30 m.

Segona

• Llegir i assimilar els continguts dels

apartats 4.3 • Fer l'activitat Núm.2 • Fer l'activitat Núm.3

1 h 30 m.

Tercera

• Llegar i assimilar els continguts de

l´apartat 4.4

• Fer l´activitat Núm.4

1 h 30 m.

Quarta • Llegir i assimilar els continguts dels apartats 4.5 1 h 30 m.

• Repassar el punt 4.3.6

Cinquena

• Repassar el punt 4.3.7

• Autoavaluació

1 h 30 m

Temps estimat per a la unitat 1: 7,30 hores 4.6.- ACTIVITATS

Activitats Unitat Didàctica Núm. 4 - Drets i deures dels treballadors

Activitat Núm. 1 - Abonament d'una mensualitat ordinària

Abonament d’una mensualitat ordinària

El Robert presta els seus serveis per a l'empresa "XL" mitjançant contracte de treball indefinit, amb la categoria d'ajudant administratiu, percebent segons conveni les següents retribucions:

Pàgina núm. 41



• Salari base: 92.000 ptes./mes

• Plus activitat: 34.000 ptes./mes

• Plus transport: 8.000 ptes./mes

També té dret a tres pagues extraordinàries per un import, cadascuna d'elles, del salari base mensual.

La seva situació personal és la de casat, tenint cònjuge al seu càrrec.

Es demana: Calcular la nòmina del mes de març de 2000

Solució 1

Pàgina núm. 42



Pàgina núm. 43



Activitat Núm. 2 - Realització d'hores extraordinàries

Realització d’hores extraordinàries

L’Anna, amb la categoria de verificadora a l'empresa "AC" dedicada a la fotografia, presta els seus serveis des de fa cinc anys amb un contracte ordinari per temps indefinit i a jornada completa.

Les retribucions que percep durant el mes de març de l'any 2000, són segons el que estableix el conveni col·lectiu, les següents:

• Salari de conveni: 103.515 ptes.

• Antiguitat: 8.000 ptes.

• Hores extres: 10.200 ptes.

També té dret a dues pagues extres per un import, cadascuna d'elles, equivalent a salari més antiguitat. La seva situació personal és la de casat amb cònjuge al seu càrrec. Es demana: Confeccionar el rebut de salaris del mes.

Solució 2

Pàgina núm. 44



Pàgina núm. 45



Activitat Núm. 3 - Situació d'incapacitat temporal per malaltia comuna

Incapacitat temporal per malaltia comuna

El Raül, amb la categoria professional d'Oficial Administratiu, és contractat per l'empresa "Z" l'1 de gener del 1995 mitjançant un contracte ordinari per temps indefinit.

Les seves retribucions establertes en el contracte, són les següents:

• Salari base: 120.000 ptes.

• Antiguitat: 12.000 ptes.

A més a més, té dret a percebre dues pagues extres equivalents, cadascuna d'elles, al salari base més antiguitat.

El 6 de març de 2000 és donat de baixa per una malaltia comuna, sent donat d'alta el 29 del mateix mes, en curar-se

La base de cotització per contingències comunes del mes anterior al de la baixa mèdica és de 154.000 ptes. A la mateixa quantia ascendeix la base de cotització per contingències professionals.

La seva situació personal és: casat, amb cònjuge al seu càrrec i un fill menor de 18 anys.

Es demana: Calcular la nòmina del mes de març

Solució 3

Pàgina núm. 46



Pàgina núm. 47



Activitat Núm. 4 - Contracte Formació

Contracte de Formació

L'empresa X ha contractat un treballador de 18 anys, sota la modalitat d'un contracte de Formació, des de l’1-1-2000, a temps complet i dedicant a formació el 15 % de la seva jornada.

La seva retribució, pel temps de treball efectiu és de 2.100 ptes./diàries, amb dues pagues extres de 30 dies de salari cadascuna.

El treballador és solter i no té fills, i se li calculen uns ingressos anuals de 882.000 ptes. a efectes de l'IRPF. Suporta unes cotitzacions a la Seguretat Social de 9.768 ptes. Es demana: Calcular la nòmina corresponent al mes de març del 2000. Solució 4

Pàgina núm. 48



Pàgina núm. 49

formaciÓ i orientaciÓ laboral

Documents