formaciÓ bÀsica en atenciÓ en el dol · 2017-04-03 · acompanyament en el dol abans de...

FORMACIÓ BÀSICA EN

ATENCIÓ EN EL DOL

Ponent: Candy Guerrero

Programa “Vic, Ciutat Cuidadora”

Acompanyament en el dol

ABANS DE COMENÇAR...

• La mort i el dol són dos mots que sense ser tabú, a la nostra societat

s’eviten

• Vivim en un món que cerca la bellesa, el plaer, la felicitat, l’èxit, la

vida i que per contra defuig la lletjor, el patiment, la tristesa, el fracàs,

la mort, sense adonar-se que no existirien els uns sense els altres.

• Quan algú viu de prop la mort d’un ésser estimat es sent estrany,

fora de lloc, perquè al dolor per la pèrdua s’hi suma la incomprensió

d’aquells que ens envolten, que no saben que dir o amb tota la bona fe

ens volen animar a passar pàgina


• Qui està de dol té dret a estar trist, a plorar, a estar malament i qui

l’envolta només pot estar allà, escoltar-lo i acompanyar-lo.

• La frase “t’acompanyo en el sentiment”, que ara sona buida i ha

perdut bona part del seu sentit, significa exactament això,

acompanyar el dol.


EL DOL

“Es denomina DOL al procés psicològic que es produeix a partir d’una

pèrdua. La paraula prové de dos vocables d’origen llatí “dolus” que

significa dolor i “duellum”, que significa desafiament (...).

L’experiència emocional d’enfrontar-se a la pèrdua és el que

anomenem elaboració del dol i obliga a l’adaptació d’una nova

situació“

(Arranz, Barbero, Barreto y Bayés, 2009)


TIPUS DE DOL

Les definicions de diferents tipus de dol es fan respecte a la durada del

procés i l’expressió de diferents reaccions de diversa índole.

• Cognitives: com pensaments obsessius respecte a la pèrdua,

ruminacions, etc.

• Físiques: insomni, angoixa, dolors musculars, cansament, etc.

• Emocionals: tristesa, ira, culpa, ràbia, etc


Sembla no haver acord en la durada del procés i tampoc en la

classificació dels diferents tipus de dol. Tot i que els podem resumir en:

DOL ANTICIPAT

S’anticipa la mort i inclou símptomes i processos del dol normal.

Permet integrar la realitat de forma gradual, resoldre assumptes

inacabats amb el malalt, canviar esquemes sobre la vida i la pròpia

identitat i fer plans pel futur.


DOL ABSENT

Els sentiments i el procés de dol estan absents; és com si no hagués

passat res. Es nega la mort de la persona o s'està en un estat de

commoció.

DOL RETARDAT

La persona manté el control sobre la situació sense expressar cap

tipus de patiment. Es tracta d’una reacció de negació, de shock, davant

d’una pèrdua que s’ha produït de manera inesperada, sobtada. Inclús

es pot donar un comportament de falsa eufòria. Pot derivar en un dol

complicat.


DOL COMPLICAT O DISTORSIONAT

Una part de la pèrdua es distorsiona i l'altra es suprimeix. Apareix una

ira amb extrema ràbia i una culpa extrema, exagerada i contínua. No hi

ha dol només pena i culpa.

DOL ENMASCARAT

La persona experimenta símptomes, somatitzacions que li causen

dificultats i patiment però no les associa a la pèrdua. En aquests

casos les persones visiten freqüentment el metge.


DOL CRÒNIC

El dolor inicial de la pèrdua no remet amb el pas del temps.

DOL NO ANTICIPAT

A conseqüència d'una pèrdua sobtada, la recuperació sol ser

complicada ja que la família no sol ser capaç de fer-se càrrec de les

implicacions que suposa la pèrdua. Hi ha desconcert, ansietat i

depressió.


DOL ABREVIAT

És una forma breu de dol normal, a on es substitueix ràpidament la

pèrdua perquè el vincle era lleu.

DOL PATOLÒGIC

La persona se sent impotent davant el dolor de la pèrdua i es trenca

el seu equilibri psicofísic. Pot tenir una durada, seqüeles i

conseqüències imprevisibles.


LA PÈRDUA

La pèrdua és una experiència inevitable per a l’ésser

humà. Durant la nostra vida, hem experimentat,

experimentem i seguirem experimentant pèrdues de

naturalesa diferent.


• La pèrdua es pot esdevenir de forma sobtada o

anticipada

• Pot ser permanent o temporal

• Ens pot afectar la visió del món més o menys

profundament


PÈRDUES RELACIONALS:

Separacions i/o divorcis, abandonaments, mort de persones properes, ruptures

familiars o d'amistats, avortaments, etc. La majoria de dols es troben dins

d'aquesta tipologia.

PÈRDUES DE CAPACITATS:

Les que tenen a veure amb perdre capacitats físiques i/o mentals per a

malalties.

Familiars/

Amics

En un mateix Materials Etapes evolutives

TIPUS DE PÈRDUES


PÈRDUES MATERIALS:

Pèrdues d'objectes o possessions.

PÈRDUES EVOLUTIVES:

Les pròpies dels canvis d'etapa, per exemple la vellesa, la jubilació, la crisis dels

quaranta, etc..

No totes les pèrdues generen un procés de dol que precisi de

tractament, però sí que qualsevol pèrdua de les esmentades pot

generar un dol patològic.


LES PÈRDUES QUE INICIEN PROCESSOS DE DOL

PODEN SER:

1. Pèrdua d’una persona estimada.

2. Pèrdua per motius de separació, divorci o empresonament.

3. Pèrdua d’un objecte o d’una circumstància amb una càrrega

emocional molt significativa per a la persona: la feina, la posició

social, béns significatius...

4. Pèrdua d’algun membre: amputacions, avortaments,

malformacions…


QUÈ ENS PASSA DURANT EL DOL NORMAL?

Incredulitat

Aïllament social

Somiar amb allò perdut

Evitar recordatoris

Sospirar

Atresorar objectes

Tristesa, culpa, enfadar-se, ansietat, impotència, anhel

Buit en l’estómac, opressió pit/gola, debilitat muscular, falta d’energia,

sequedat de boca


INDICADORS D’UN DOL COMPLICAT

Fets poc importants desenllacen reaccions emocionals intenses.

No es pot parlar de la pèrdua sense experimentar un dolor intens.

Aparició constant de pèrdues en el transcurs de les converses.

No desprendre’s de possessions materials.

Desenvolupar simptomatologia física com la víctima.

Canvis radicals de vida després de la pèrdua.

Depressió.

Sobre identificació amb allò perdut.

Augment d’impulsos destructius.

Fòbia envers la mort.

Circumstàncies de la pèrdua greus.


CAL PARLAR AMB ALGÚ SOBRE EL NOSTRE DOL SI TENIM ALGUN DE LES

SEGÜENTS REACCIONS:

INTENSOS SENTIMENTS DE CULPA, provocats per coses diferents al que

vam fer o deixem de fer en el moment de la mort del nostre ésser estimat.

PENSAMENTS DE SUÏCIDI que van més enllà del desig d"estar mort" o de

poder reunir-nos amb el nostre ésser estimat.

DESESPERACIÓ EXTREMA; la sensació mantinguda que per molt que ho

intentem mai tornarem a recuperar una vida que valgui la pena (la vida s'ha

acabat per a mi).


ANSIETAT O DEPRESSIÓ PROLONGADES, la sensació d'estar "atrapat" o

"alentit" mantinguda al llarg de períodes de diversos mesos; o, per contra, la

sensació d'estar bloquejada, incapaç de sentir res.

SÍMPTOMES FÍSICS que ens impedeixen portar una vida normal. Descuit de

la pròpia salut.

IRA INCONTROLADA O AMARGOR, que fa que els nostres amics i éssers

estimats es distanciïn poc a poc de nosaltres.

DIFICULTATS CONTINUADES de funcionament que es posen de manifest en

la nostra incapacitat per conservar la feina o realitzar les tasques necessàries

per a la vida quotidiana.


ABÚS DE SUBSTÀNCIES, confiant massa en les drogues o l'alcohol per

esmorteir el dolor per la pèrdua.

CONDUCTES AUTODESTRUCTIVES en treball (i acabin acomiadant), en les

relacions, posar-se en risc física o econòmicament ...


FASES DEL

PROCÉS DE DOL


FASES DEL PROCÉS DE DOL SEGONS KÜBLER-ROSS

• Elisabeth Kübler Ross (1926-2004) Va néixer amb molt poques possibilitats de

sobreviure: tercera germana bessona a la Suïssa dels anys vint.

• Va estudiar medicina, tot i la negativa de la seva família, i va lluitar per ser

reconeguda com a dona metge, primer, dins el seu país i, després, com a psiquiatra

als EUA.

• Va ser la primera psiquiatra que va descriure les fases de la mort: pànic, negació,

depressió, pacte i acceptació, que es van convertir en un clàssic de la psiquiatria.

• La seva màxima aspiració, però, la va trobar sempre amb els nens. Afirmava que els

més petits eren, sens dubte, també els més valents a l’hora d’encarar la mort, els que

comprenien millor que aquesta era un alliberament.


FASES DEL PROCÉS DE DOL SEGONS KÜBLER-ROSS

1. SHOCK/NEGACIÓ

2. IRA

3. PACTE/NEGOCIACIÓ

4. DEPRESSIÓ

5. ACCEPTACIÓ


1. FASE DE SHOCK O NEGACIÓ

Constitueix la defensa més radical que la persona pot aixecar.

Cal donar temps a les persones per mobilitzar un altre tipus de defenses.

Cal reconèixer la negació com un mecanisme per enfrontar-se a aquesta

situació. La negació es transforma en acceptació parcial.

Tothom necessita la negació en alguna de les seves formes.

Cal ser prou flexible per atendre la necessitat del moment.

Cal descobrir el que la persona està disposada a acceptar.


Cal saber desxifrar aquests codis, ja que ens donen idea de com es troba la

persona en el seu procés i què és el que està disposat a acceptar.

La negació és més intensa enfront d’un diagnòstic brusc o prematurament,

perquè el malalt no ha tingut temps de passar per les etapes del procés fins a

arribar a l'acceptació. Existeixen 3 nivells:

o Acceptació malaltia

o Acceptació risc

o Acceptació possible mort

Cal tenir en compte la disposició de la persona.

La negació parcial és habitual.

La negació funciona com un amortidor.


La negació és una defensa provisional i aviat serà substituïda per una

acceptació parcial.

En alguns casos el persona està en negació perquè la família no accepta

la realitat.

Cal descobrir el que la persona està disposada a acceptar.


2. FASE D’IRA O REBELDIA

Aquesta fase és molt difícil d'afrontar per la família. La ira es desplaça en

totes les direccions, gairebé a l'atzar.

El problema està en que poques persones comprenen i es pregunten on

pot venir el seu enuig.

Els sentiments:

o Ràbia

o Ressentiment

o Enveja


Ràbia per veure truncats una activitat, treball, projectes, etc.

El mecanisme habitual és descarregar tota la ràbia en aquelles persones

que sí podran realitzar tot allò.

Ràbia contra les persones que ens diuen que ens quedem quiets al llit,

quan sentim desitjos de sortir de la nostre pell i fer alguna cosa per saber que

encara funcionem a algun nivell.

Una persona a la qual es comprengui i respecti, a la qual es presti atenció i

se li dediqui una mica de temps, aviat baixarà el seu to de veu i reduirà les

seves irades peticions. Se sentirà un ésser humà valuós.


3. FASE NEGOCIACIÓ O DE REGATEIG "PACTES“

La tercera etapa involucra l'esperança que la persona pot d'alguna

manera posposar o retardar la mort.

Psicològicament, la persona està dient: «Entenc que vaig a morir, però si

només pogués tenir més temps ...».

Moment en el qual la persona intenta canviar el seu destí mitjançant

promeses a si mateix o a una divinitat


4. FASE DEPRESSIÓ

La depressió és deguda a la pèrdua i al dol.

La persona necessita mostrar tristesa i plorar.

El plor implica 4 sentiments: dolor, ira, por i alleujament.

Depressió. Cal diferenciar dos aspectes importants:

1. Depressió per les pèrdues

2. Depressió profunda per estar preparant-se per deixar aquesta

vida o aquest món

Si la persona no viu adequadament en aquesta situació la persona pot

optar pel suïcidi com a forma per acabar.


Suïcidi: la persona ha perdut la capacitat de controlar i gestionar la situació.

El suïcida renúncia a viure. Per a ell resulta més dolorós viure que morir.

Cal diferenciar la persona que se suïcida de la que demana l'eutanàsia.

El suïcida renúncia a viure. La persona que demana eutanàsia abandona el

procés de morir. Es cansa. Se sent fatigat i desitja acabar. Voleu sortir de la

seva passivitat. Vol que es faci alguna cosa.

La depressió és necessària i beneficiosa per a poder morir en una fase

d'acceptació i de pau.


5. FASE ACCEPTACIÓ

Fase de desinterès i separació de la persona.

L'acceptació es dóna com a conseqüència d’una mancança d’agraïment,

d’afecte, d’amor. El comportament:

o La persona no està deprimida ni enfadada ni irritada.

o La persona cessa de lluitar, combatre i entren en una situació de pau i

dignitat.

o La persona té la necessitat creixent de dormir i aïllar-se.

o Desapareix el dolor físic atès que s'ha produït una desconnexió del

sistema simpàtic.


Hi ha poques emocions.

No volen visites.

La persona té pau i té la sensació que el cicle s'ha completat.


QUINS SENTIMENTS

EXPERIMENTO?


SHOCK-INSENSIBILITAT:

És com si li estigués passant a un altre...

Com vivint entre núvols, res sembla real o et sents esmussada, com un autòmat,

incapaç de reaccionar.

Aquest atordiment inicial té sentit: et protegeix, esmorteeix la dura realitat mentre

et vas fent a la idea.

NEGACIÓ / INCREDULITAT:

Impossibilitat de creure que ha mort. No pot ser veritat!

Durant un temps penses i actues com si el teu ésser estimat continués viu. Sona

el telèfon i, per un instant, penses que és ell. No has perdut l'esperança que torni.

El busques, esperes.


ENUIG / RESSENTIMENT:

Per què ha passat?. ¡Aquests maleïts metges la van deixar morir!. Com em

deixes ara amb tot el que et necessito?. Tots segueixen vivint com si res hagués

passat!.

Estàs rabiós contra tots i contra tot. El ressentiment forma part del teu dolor i és

normal. No lluitis contra ell. Deixa que surti. A mesura que el teu dolor es vagi

calmant ira disminuint.


POR / ANGOIXA:

Què serà de mi?

És com si el teu el món s'hagués aturat. Et sents inquiet/a, confús/a,

desemparat/a, desesperat/a. Tens por de tornar-te boig/a, a no sobreviure sense

el teu ésser estimat. Por a morir tu també, a que passi una altra desgràcia.

Aquests sentiments tan intensos i tan desagradables formen part del dolor del

dol.

Dóna't permís per estar així: sentir-te fràgil, sentir por com un nen... deixa que

aquesta part de tu s'expressi.


TRISTESA:

Sento una pena molt gran i tot em fa plorar.

La tristesa és el sentiment més comú. Pot tenir moltes expressions: plor, pena,

malenconia, nostàlgia...

Dóna't permís per estar trist, per plorar... No et preocupis si plores molt o poc; el

plor no és la mesura del teu amor, cadascun s'expressa com pot, a la seva

manera.


CULPA / AUTORETRETS:

Si almenys hagués estat més afectuós/a... Si hagués trucat abans al metge... Si

hagués tingut més paciència ... Si li hagués dit més sovint t’estimo...

La llista pot ser interminable. La culpa és un sentiment natural al dol, sobretot al

principi. El passat no es pot canviar i ja tens prou sofriment com per castigar-te

d'aquesta manera. El millor antídot per a la culpa és acceptar les nostres

limitacions.

ALLEUJAMENT:

Gràcies que tot ha acabat.

El final d'una llarga i dolorosa malaltia o relació es poden viure amb una sensació

d'alleujament i descans.


SOLEDAD:

Em sento tan sola ara, el trobo a faltar en tantes coses, en tants moments... em

dol tant la seva absència.

Són tantes coses viscudes i compartides que necessitaràs molt per aprendre i

acostumar-te a estar sense ell o ella. La primera vegada de cada cosa sense

aquesta persona fa molt de mal: tornar per primera vegada a aquest lloc que tant

li agradava, el meu aniversari, les primeres Nadal, les vacances...


SENSACIÓ DE SENTIR o VEURE AL MORT:

Em sembla que em segueix cridant a la nit. L'altre dia em va semblar veure-ho

entre la gent. Sento la seva presència a prop de mi.

Són sensacions passatgeres absolutament normals després de la mort d'una

persona estimada. Solen donar-se en algunes persones en els primers mesos

després de la pèrdua. Es viuen amb serenitat i no se solen compartir per por de

ser jutjats.


AMBIVALÈNCIA / CANVIS D'HUMOR:

Ahir em sentia agraït als meus amics per la seva ajuda i ara no vull ni veure'ls.

Pots estar tranquil en un moment donat i esvalotat en l'instant següent.

Els sentiments poden ser canviants i contradictoris.

Accepta't que durant un temps pots estar així i Estima't.


COM AFRONTAR I

ADAPTAR-SE A

LA PÈRDUA?


• PRENDRE’S TEMPS PER SENTIR. Es útil escriure, dibuixar o pensar en

solitari. També és útil parlar dels nostres sentiments amb els altres.

• ES POT REALITZAR UN LLIBRE DE RECORDS. Pot ser molt útil escriure una

carta dirigida a l’objecte, animal o persona perduda, sobretot quan no hem tingut

temps d’acomiadar-nos.

• REALITZAR TASQUES QUE DISMINUEIXIN L’ANSIETAT, tals com exercici,

relaxació,...


• CONFIAR EN ALGÚ. He de cercar amics, familiars, terapeutes,… als que

puguem obrir-nos emocionalment i que ens puguin donar recolzament i oferir

comprensió. Pot ser útil també cercar grups de suport de persones que es

troben en la mateixa situació.

• DONAR UN SENTIT A LA PÈRDUA. Es pot fer a través de rituals, símbols… o

simplement cognitivament.


• LLEGIR LLIBRES, POEMES O FRASES RELACIONADES AMB EL DOL pot

ser una forma de reconèixer els propis sentiments o de reflexionar sobre el

significat del dol que s’està vivint.

• NO CONVÉ DESFER-SE D’OBJECTES O RECORDS PRECIPITADAMENT.

S’han de guardar coses com fotografies, cartes..., i tot allò de tipus personal que,

encara que sembli insignificant conservar-ho, pot ser d’ajuda posteriorment.


• NO RESISTIR-SE AL CANVI. Una pèrdua ens transforma. Hem de percebre el

canvi, tant els aspectes negatius com els positius.

• VIURE, FINALMENT LA PÈRDUA, COM UNA OPORTUNITAT

D’APRENENTATGE. Hem de cercar projectes i motivacions noves i hem

d’acomiadar-nos.

• NO VOLER CONTROLAR ALS ALTRES NI ESTAR PENDENTS D’ELLS. Els

altres tenen la seva pròpia manera de viure i elaborar el dol.


TOTS ELS DOLS

NO SÓN IGUALS?


Tot i que el procés de dol es posa en marxa de manera

natural en totes les persones, hi ha situacions que

poden fer més difícils, més dures, més llargues en el

camí de la recuperació.


TIPOLOGIA DE LA MORT

No és el mateix una mort esperada a la qual ens hem anat

preparant, que una mort sobtada.

Si la mort és inesperada, no és el mateix que la causa sigui una

malaltia, per exemple, un infart, que alguna cosa traumàtic o violent

com un accident.

Encara serà més difícil si ha estat per un suïcidi o com a

conseqüència d'un assassinat ...


RESPOSTA EN LA MEVA VIDA DAVANT LES ADVERSITATS

• Pot dificultar el dol la manera com em sòl enfrontar a les situacions de crisi.

• O si pateixo problemes d'ansietat o depressió.

LA RELACIÓ AMB LA PERSONA MORTA

• Què era aquesta persona per a mi, què em donava, com d'intensa que era la

unió.

• Tampoc serà el mateix si la nostra relació va ser tranquil·la, serena,

harmoniosa.

• Va ser més aviat difícil, conflictiva, ambivalent (barreja d'amor i odi), molt

dependent, etc...


RELACIÓ AMB LA PERSONA QUE S’HA PERDUT

• No és el mateix perdre als teus pares ancians (per dolorós que això

pugui ser) que la mort d'un fill, especialment si és encara nen o

adolescent...

• La pèrdua d'un fill és possiblement la pèrdua més dolorosa que pot

patir un ésser humà.

LA RESILIÈNCIA EN EL PROCÈS DE DOL

El terme "resiliència" fa referència a la capacitat de l'ésser

humà per refer-se de les adversitats i sortir-ne enfortit d'elles.

En els últims temps s'ha convertit en un terme molt utilitzat, que

escoltem en multitud de contextos.


És un procés que emergeix en el moment en què una persona

s'enfronta a una pèrdua, adversitat, infortuni, etc.,

Es posa en acció tota una la maquinària necessària per enfrontar

el succés.

Aquesta maquinària està constituïda per les habilitats

personals, càrrega genètica, recursos i xarxa social de suport,

de tal manera que li permetin superar l'adversitat, i no únicament

superar sinó traspassar-lo a través d'un desdoblament constatable

que el porti a un creixement personal.


Els éssers humans som tan sorprenents i meravellosos que davant

de situacions que es perceben com insòlites o difícils de solucionar,

trobem persones que davant aquestes situacions

aconsegueixen tirar endavant de manera sorprenent.

No vol dir que no elaborin un procés de dol i que en aquest procés

no experimentin dolor i sofriment com qualsevol persona, però ens

sorprenen en veure les seves vides, a escoltar-les, en veure la

seva obra, simplement a conèixer el seu sentit de vida tot d'una

situació tan traumàtica per a qualsevol ésser humà.


Kelly Davidson

Ha guanyat 3 vegades al càncer: amb

onze anys va superar un limfoma; amb 28

li va sobrevenir un càncer de mama que

acaba en una doble mastectomia i en 2011

li van diagnosticar càncer de tiroide. Un

cop operada, es va tatuar tots dos

pectorals per "donar la volta al negatiu a

positiu"


Pablo Ráez

• No et turmentis amb el passat, perdona't i estima't. No et

turmentis amb el futur (...), perds el temps de gaudir del

moment present

• Has de ser capaç de trobar la motivació en tu mateix, no

en els altres; ningú té més força i coratge que un mateix

• Que no et detingui un dia dolent, els dies dolents són

bons per valorar els dies bons

• La mort no és trist, el trist és que la gent no sàpiga viure

• Sempre fort! Mai et pots rendir amb les proves de la vida,

si hi són és per alguna cosa, i ja passaran. Cal tenir

coratge, paciència i actitud



INFÀNCIA I MORT


EL INFANT I EL DOL

El nen ho viu segons el concepte de mort que té elaborada, el tipus

de pèrdua i vincles, segons els trets propis de cada nen, possibilitat de

l’entorn i segons l’etapa de desenvolupament.

Sovint quan s’informa al infant sobre la mort d’un ésser estimat la seva

reacció gira entorn diverses preguntes:

És culpa meva?

Em pot passar a mi, al papa, la mama…?

Tornarà la persona morta?

Qui tindrà cura de mi?


En general el nen presenta una millor capacitat d’adaptació que l’adult

És normal que les reaccions del nen s’agreugin en dates assenyalades:

aniversaris, festes familiars, Nadal…

Els nens, com els adults, pateixen quan es dóna una situació de dol. El nen a

més de la pèrdua de la persona estimada, també perd la part de l’adult de

referència que està afectat pel dolor.

Es creu que se’ls ha d’evitar qualsevol pena o disgust i quan hi ha una pèrdua

ràpidament se’ls ofereix un entreteniment, se’ls neguen els sentiments i no

es deixa que vegin els signes de dolor en els adults.


Els adults fem el dol parlant del que ha passat, exterioritzant els sentiments i les

emocions, però els nens ho fan de forma diferent. Ells ho exterioritzen jugant.

Així exterioritzen tot el que els està passant.

Les emocions dels nens es poden expressar físicament: mal de cap, mal de

panxa, mal d’esquena… o poden presentar plor continuat, trastorns del son i

l’alimentació, conductes regressives (tornar a fer-se pipí, caca), joc o llenguatge

repetitiu.


ELS NENS HAN D’ANAR AL FUNERAL?

Fins fa poc temps, la gent es moria a casa i els nens eren presents sense

restriccions en els “velatoris”.

Aquesta és una qüestió que se’ns planteja en el moment en què la majoria de

gent es mor a l’hospital i posteriorment els difunts són traslladats als tanatoris.

És bo per el nen estigui present en l’entorn familiar durant el dol i a partir dels 4

anys pot participar en els rituals funeraris.


És bo i recomanable que el infant vegi com els adults del seu voltant expressen

la seva pena, això l’ajuda a adonar-se que els seus sentiments de dolor són

normals i dóna una oportunitat especial als adults per apropar-se al nen i ajudar-lo

en el seu procés de dol. S’ha d’evitar mantenir la mort en secret.

El funeral és un ritual d’acomiadament imprescindible per a iniciar el trànsit

en el procés del dol.

Poder participar ens els rituals de comiat és una part important del inici de

l’enfrontament del succés i del dol.


Si això és important per a l’adult, també ho és per al nen, tot i que ell necessita

que el preparem i li expliquem el que passarà: el que veurà al tanatori i durant el

funeral.

El nen participa en aquest ritual sempre que l’adult cregui que podrà ser

una situació controlada.

En cas que es cregui que el nen no ha d’anar al funeral perquè no es podrà

estar per ell, se li ha d’explicar en què consisteix tot el ritual, qui hi anirà, què

s’hi farà i també cal explicar-li el perquè no pot anar-hi.

Posteriorment cal buscar un moment en què ell pugui fer un petit ritual que

li pugui servir per acomiadar-se de l’ésser estimat.

RESUM:

• Digues sempre la veritat als nens . Ocultar-los informació els confon i acaben per

desconfiar del què se’ls explica.

• Sigues simple i directe . No facis servir eufemismes del tipus "s’ha quedat adormit" o

"l’hem perdut" quan et refereixis a la persona que ha mort.

• Tranquil·litza’l si suggereix d’alguna manera que té la culpa de la mort . Aquest és un

sentiment recurrent en els nens.

• No amaguis les teves emocions i explica-li què sents tu . Això l’ajudarà a comprendre’s

a ell mateix. Guarda’t els sentiments més intensos i dramàtics per als moments privats en

presència d’altres adults.

• Si és possible, deixa-li participar en les rutines de l’hospital, si es tracta d’una persona

malalta, o assistir al funeral . L’ajudarà a comprendre millor què és la mort.


• Dóna-li consol sempre que manifesti alguna emoció forta.

• Deixa’l que s’expressi . Per exemple, suggereix-li que escrigui i plasmi el que sent en un

diari personal o que ho faci usant qualsevol altra expressió artística.

• Accepta i normalitza les expressions d’emoció del nen.

• Parla amb ell o ella sempre que calgui .

• Ofereix-li suport extra en les seves tasques escolars i en les seves obligacions socials

durant el període de dol.

• Intenta entendre la seva manera d’enfrontar-se a la mort.

• Parla i busca el suport d’altres adults (professors, entrenadors, monitors...) que estiguin

en contacte amb el nen.


• Anima’l a que parli i faci preguntes sobre la mort . Demana-li que t’expliqui quins

són els seus sentiments i pensaments.

• Controla la resposta del nen en el temps. Després del primer any després de la

pèrdua, un 10% o un 15% dels nens pot patir problemes, principalment en forma de

depressió. En cas de necessitat, cal consultar un especialista en salut mental.

• Explica-li que és bo conservar els bons records que ha viscut amb aquella

persona que estimava, i que mantenir-los, l’ajudarà en el futur.


La mare de la Júlia pateix una malaltia terminal. Abans de

morir, però, li ha explicat a la nena que anirà a treballar en un

estel. És un conte que tracta el tema de les malalties i els

desenllaços dolorosos.

Parla de l’amor incondicional entre dues persones: la mare i el fill.

A banda de plantejar un tema tan important com la durabilitat i la

consistència de l’amor, Debi Glori aborda el tema de la mort. Està

molt bé per treballar-lo en qualsevol moment, encara que no

s’hagi produït cap mort.


CONTES PER INFANTS

Perdre alguna cosa i enfrontar-se al buit que ha deixat.

Qualsevol pèrdua ens provoca tristesa i desolació, sovint en

diferents graus. El conte explora diferents tipus de pèrdues i

treballa la resiliència, allò que ens permetrà sobreposar-nos a

l’adversitat.

L’oncle de l’Edu, un llop petit, mor en un accident quan sortien a

caçar. Enmig d’aquest tràngol, l’Edu trobarà un conillet que l’ajudarà

a enterrar-lo. La història parla amb naturalitat sobre la mort i fa palesa

la importància de l’amistat en els moments difícils.


Kor Derito és una ovella que té cos de núvol i que es posa malalta.

La mare la cuida, però finalment, mor i es converteix en el núvol

més bell de tots. Ara, l’ovella ajuda als infants a tenir dolços

somnis.

En aquest conte, aprendrem que la mort forma part de la vida i

que aquelles persones que estimem ens van deixant al llarg del

camí. Els avis, són una part molt important en l’existència dels

petits i una absència que probablement hauran d’afrontar.


En Flap s’ha mort i tota la família està trista. És

una història molt tendra que parla sobre la

pèrdua d’un ésser estimat. Us pot resultar útil

per treballar la mort dels animals de companyia,

un fet que, segons la vinculació que hi tingui

l’infant, pot ésser traumàtica i servir per fer-lo

reflexionar al voltant del fet de la mort en

general.

Malgrat que no sigui natural, és possible que al llarg de la nostra vida

com a docents en haguem d’enfrontar a la mort d’un infant, sigui per

malaltia o per accident. Aquest conte ens ajudarà a parlar del fet

d’una mort tan traumàtica com pot ser la d’un infant i a elaborar un

pensament tranquil·litzador per a tots.


Contes per treballar el dol, les pèrdues i els canvis amb

els nens:

http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8019241_614/llibre/index.php?sectio

n=3&page=-1

http://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort


http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8019241_614/llibre/index.php?section=3&page=-1

http://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort

RECORDATORI DE 3

HABILITATS SOCIALS

VITALS PER ACOMPANYAR


ESCOLTA ACTIVA

• Implica escoltar a l’altre amb atenció, interès, motivació, etc. És un procés

complex que va més enllà del “deixar parlar”.

Suposa:

Ser conscient de l’altre

Mantenir una posició corporal oberta al diàleg.

Mantenir el contacte visual.

Observar el llenguatge corporal de l’altre.

Escoltar sense interrompre.

Escoltar reflexivament.

Ser empatic.

Eliminar obstacles que frenen la comunicació

Retroalimentar la comunicació


L’EMPATIA

• Capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, és comprendre el que sent

a cada moment.

• Característiques de l’actitud:

Sents i observes, però no posseeixes.

Connexió + comprensió, però no perds la individualitat.

Ens sentim forts, lliures i disponibles per relacionar-nos amb

l’altre.

Límits de JO-TU estan definits i són clars.


L‘ASSERTIVITAT

• Habilitat personal que ens permet expressar sentiments, opinions i pensaments

en el moment oportú, de la forma adequada i respectant els drets dels altres.

• Components

Sap escoltar.

Domina la comunicació no verbal.

Sap expressar pensaments i emocions de manera directa i

respectuosa.

Pot dir que no a les peticions dels altres.



BIBLIOGRAFIA


BIBLIOGRACIA SOBRE DOL

• Elisabeth Kübler-Ross: Sobre el dol i el dolor

• Elisabeth Kübler-Ross: La mort: una aurora

• Eduardo Roselló Toca: Ay, pena, penita, pena

• Mª Antonia Planxats i Cristina Milián: Miradas hacia la vida. Ganar al perder

• Jorge L. Tizón: Dias de duelo, encontranco salidas

• Rosette Poletti i Barbara Dobbs: Como Crecer a travès del duelo

• Anji Carmelo: Ets dins del meu cor. Un espai en el dol

• Diana Liberman: Es hora de hablar del duelo. Del dolor de la muerte al amor a

la vida

• Jill Brooke: Cómo recuperar la felicidad tras la muerte de un ser querido

• Anji Carmelo: Camino de héroes


•MOnika Nemetschek: Renovar el ánimo. La elaboración del duelo

• Jorge Bucay: EL camino de las lágrimas

• Jean Monbourquette: Crecer. Amar, perder… y crecer

• Concepció Poch: La mort

• José Carlos Bermejo: La muerte enseña a vivir. Vivir sanamente el duelo

• Alfons Gea: Acompanyant la pérdua

• Jochen Jülicher: Todo volverá a ir bien, pero nunca será como antes. El compañamiento

del duelo

• C.S. Lewis: Un dol observat


Montse Esquerda i Anna Mª Agustí: El nen i la mort. Acompanyar els infants i els

adolescents en la pèrdua d’una persona estimada

John James: Cuando los niños sufren

Joy Johnson: Claves para ayudar a sus hijos ante el duelo y la pena

Concepció Poch: De la Vida i de la Mort. Recursos per a la família i l’escola

Françoise Dolto: Parlem amb els infants. Com explicar als nens el sentit de la

mort, el valor de la vida dins la societat i el significat de la festa.

DOL I INFÀNCIA


CINEMA I MORT

MOLTES GRÀCIES PER

LA VOSTRA ATENCIÓ

Humanitat

Imparcialitat

Neutralitat

Independència

Caràcter

Voluntari

Unitat

Universalitat

formaciÓ bÀsica en atenciÓ en el dol · 2017-04-03 · acompanyament en el dol abans de...

Documents