3Cri

si e

nerg

tic

a,

c ap

a un

fina

l d'e

raL'any 2005 el consum mundial d'energia comercial va ser un 63% mselevat que el 1980; la previsi per al 2030 s que superi en un 50% el de 2005. Aquest increment est directament relacionat amb el model dedesenvolupament dominant, basat en el creixement econmic. Un modelque, per funcionar, ha fet s dels combustibles fssils, per que ara haentrat en crisi: l'esgotament de les reserves de petroli i gas (per a lesquals s'estima, a escala mundial, una durada de 42 i 60 anys, respectiva-ment, en cas de mantenir-se l'actual ritme de producci), o el canvi cli-mtic associat al seu s, estan dibuixant el final d'una era. L'economiaconvencional no ha tingut en compte que el planeta s finit. L's dels combustibles fssils ha contribut decisivament al desenvolupa-ment socioeconmic mundial. El seu abs, per, malmet els avenosaconseguits. I aquest abs ha estat constant en les societats riques del planeta. Tanmateix, les previsions sobre la demanda energtica per al'any 2030 assenyalen un augment del 85% en les economies emergents(un 19% als pasos de l'OCDE), la qual cosa implica una disminuci majori accelerada de les reserves existents. L'escassetat de recursos, la seva concentraci en zones polticamentinestables i la creixent dependncia que pateixen les economies riquesara tamb les emergents han perms que el control de la seva produccis'hagi utilitzat com a arma de pressi econmica i poltica, provocant la resposta militar real o en forma d'amenaa i atorgant a l'energia unanova dimensi dins la seguretat internacional.Enfront d'aquest escenari, cal aixecar la mirada cap al Sol, nica font d'e-nergia inesgotable, i cap a altres recursos renovables. Per la tecnologiaper fer-ne un aprofitament eficient i satisfactori per a les necessitatsenergtiques actuals i futures no est encara disponible. El 2005, l'sd'energies renovables suposava poc ms del 7% del consum energticmundial. A ms, la producci de biocombustibles entra en competnciadirecta amb la producci agrcola i trasllada la crisi a la seguretat ali-mentria, fet que afecta principalment la poblaci ms pobra, que stamb la ms vulnerable. D'altra banda, l'energia nuclear tampoc nosembla una alternativa real: ni per qestions econmiques, ni per segu-retat, a banda de la dependncia i la finitud de l'urani. La perspectiva s complexa. Els combustibles fssils, en el seu declivi,estan obligats a coexistir amb les energies renovables, en ascens. La tecnologia pot ajudar a millorar l'eficincia o, fins i tot, a desenvoluparnoves eines que permetin una major disponibilitat d'energia. Per cal evitarla trampa que s'endevina darrere de la fe tecnolgica: si trobssim unafont energtica inesgotable i d's universal, podria el nostre planetasuportar la utilitzaci creixent i illimitada d'energia? Com dir JorgeRiechmann, necessitem una aristotlica cultura del just mig pel que fa a l's d'energia: saber quant s suficient.

4El futurdels combustiblesfssils

La idea que cal reemplaar els hidrocarburs (carb, gas i petro-li) per altres fonts energtiques ms netes gaudeix dun granfavor entre lopini publica. No obstant aix, prop del 80% delenergia primria comercial consumida arreu del mn snhidrocarburs. s obvi que durant un llarg perode de temps noens podrem espavilar sense petroli, gas i carb.

En aquest context, aquest article es planteja fer una miradaa lhoritz del 2030 per intentar trobar respostes a una srie depreguntes de gran importncia: Disposem de suficients reser-ves i recursos de petroli, gas i carb per fer front a la futurademanda? Quins pasos hauran dassegurar lextracci dhi-drocarburs? Quines implicacions tindr aix sobre el comermundial? Quin grau de dependncia hauran de suportar elspasos industrialitzats? Quan es produir el zenit en lextraccide petroli? Existeixen riscos dinterrupci del subministra-ment? I, quin ser limpacte ambiental sobre el planeta causatper ls continuat i creixent dels hidrocarburs?

Previsions sobre la demanda mundialdhidrocarburs

LAgncia Internacional de lEnergia (AIE) pronostica quedurant el perode 2005-2030 la demanda mundial denergiaprimria augmentar ms de la meitat, i creixer anualment aun ritme de l1,8%, amb la particularitat que prop de les tresquartes parts daquest augment provindr dels pasos endesenvolupament, on es concentrar el major creixement eco-nmic i demogrfic.

Els hidrocarburs totalitzaran prop del 84% de lincrementprevist i el seu percentatge sobre el total augmentar lleugera-

ment, dun 81% el 2005, a un 82% el 2030. Daquests hidro-carburs, el petroli continuar sent el ms utilitzat. Sestimaque la seva demanda creixi anualment un 1,5%, i passi dels83,7 milions de barrils diaris (Mbd) el 2003, a 116 Mbd el2030. Dues terceres parts de lincrement de la demanda mun-dial de petroli provindran del sector del transport ja que no espreveu que cap altre combustible alternatiu pugui, daqu al2030, desafiar seriosament ls dels derivats del petroli.

La demanda de gas tamb augmentar rpidament. Ambun creixement anual del 2,1% el 2030, el consum de gas supe-rar prop del 67% lactual. Les prximes tres dcades, lesnoves plantes de generaci delectricitat, especialment les decicle combinat, representaran prop de la meitat de lincrementmundial en la demanda de gas.

La demanda de carb augmentar a un ritme dun 2,2%anual. La Xina i lndia, que disposen de grans recursos a baixpreu, totalitzaran prop del 75% de lincrement de la demandamundial. En lhoritz del 2030, i a escala mundial, el carbcontinuar sent la principal font de generaci elctrica.

La qesti de la disponibilitat de recursosi reserves dhidrocarburs

Les estimacions sobre els recursos de petroli recuperablesdel subsl difereixen considerablement entre si, segons si elsclculs inclouen, o no, els petrolis no convencionals (petrolispesats, arenes asfltiques i pissarres bituminoses), el petrolique es troba en el subsl drees marines ultraprofundes o enzones rtiques, i si es maximitzen o minimitzen els efectes delprogrs tecnolgic en les activitats dexploraci i extracci.

Prospectiva cap a l'horitz de 2030

Mariano Marzo Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geocincies Marines,Universitat de Barcelona

5El futur dels combustibles fssils

Si ho simplifiquem, es pot afirmar que les opinions varienentre dos pols extrems: els ms pessimistes consideren que lapossibilitat dampliar el volum de reserves conegudes mitjan-ant una millor i ms intensa explotaci dels camps ja desco-berts s molt limitada i que els recursos mundials perdescobrir totalitzen una xifra inferior a una quarta part de lesreserves mundials inventariades. Altres, ms optimistes, invo-quen al progrs tecnolgic i laccs a noves rees, fins ara inac-cessibles, per incrementar notablement el volum de lesreserves extrables de jaciments ja coneguts, com tamb pertrobar i desenvolupar nous recursos.

LAIE es decanta per la posici ms optimista i afirma queels recursos i reserves mundials de petroli sn suficients percobrir la demanda prevista, almenys fins al 2030. Per a lAIE,el principal escull que cal superar s evitar que les tensionsgeopoltiques o altres factors econmics o poltics, endarrerei-xin les inversions de capital i el desplegament cientfic i tcnicrequerits perqu lextracci mundial de cru no sestanqui oentri en declivi abans de la data citada.

Els pasos de lOrient Mitj i nord dfrica tenen un paperclau en el futur del mercat mundial del petroli. El subsl de laregi acull una mica ms del 60% de les reserves provades decru que queden al planeta. A ms, la regi cont el 35,5% delsrecursos mundials de petroli convencional encara per desco-brir. LAIE no oculta que les xifres de reserves provades quemaneja sn les subministrades pels governs i que existeixendubtes sobre la fiabilitat i exactitud daquestes, ja que mai nohan estat sotmeses a verificacions per part dorganismes

externs independents. En concret, existeixen serioses sospitessobre la fiabilitat dun brusc i injustificat increment de reser-ves anunciat fa unes dcades pels pasos de lOrient Mitj. Lesesmentades reserves van passar de 400.000 milions de barrils aprincipi dels vuitanta a 700.000 milions el 1989, assolint els764.000 milions al final de 2004.

Pel que fa al gas natural, lAIE tamb considera que els recur-sos mundials sn suficients per cobrir la demanda mundial pre-vista per al 2030, encara que per a aix caldr concretar un granesfor inversor. Una qesti molt important s que la FederaciRussa i lOrient Mitj acaparen les dues terceres parts de lesreserves mundials de gas natural i que prop del 40% daquesteses concentren en tan sols dos pasos: Rssia i Iran. A ms, gaire-b un ter de les reserves mundials de gas natural es troben enca-llades. s a dir, els seus costos dextracci i transport als mercatssn massa alts perqu la seva explotaci resulti rendible, encaraque es confia que els avenos tecnolgics i la disminuci de cos-tos en lmbit del gas natural liquat (GNL) contribueixin a solu-cionar el problema.

Les reserves mundials econmicament recuperables de carbes troben al voltant del bili de tones, un fet que, al ritme actualdextracci, asseguraria el subministrament durant ms de 200anys. Estats Units, Rssia, la Xina i lndia, ocupen els llocs delu al quatre, respectivament, en el rnquing mundial de reser-ves, totalitzant ms del 67% daquestes. A diferncia del petrolii el gas, una mica menys de la meitat de les reserves mundialsestan localitzades en pasos de lOrganitzaci per a la Cooperacii el Desenvolupament Econmic (OCDE).

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

-150 -125 -100 -75 -50 -25 0 25 50

3.0001.500500

Orient Mitj i Nord d'frica

frica Subsahariana

Amrica Llatina i Carib

Europa de l'Est i sia Central

Pasos dingressos alts

sia Oriental i Pacfic

sia Meridional

Consum energtic(milions tm dequivalent de petroli)

Els valors negatius indiquen que la regi s exportadora neta d'energia

Importaci denergia (% de lenergia utilitzada)

Con

sum

ene

rgt

ic (k

g d'

equi

vale

nt d

e pe

trol

i per

cp

ita)

Elaboraci Fundaci CIDOB. Fonts: Agncia Internacional de l'Energia (AIE) i Banc Mundial, World Development Indicators 2008, Washington, 2008

Figura 1. Consum i dependncia energtica (2005)

6El futur dels combustibles fssils

Lextracci i el comer mundial dhidrocarburs

Durant les prximes dues dcades, lextracci de petroliconvencional continuar concentrada en un petit nombre depasos, i els membres de lOrganitzaci de Pasos Exportadorsde Petroli (OPEP), particularment els de lOrient Mitj, veu-ran que els seus percentatges dextracci augmenten, a mesuraque aquesta disminuir en altres regions ja madures. Les pre-visions sn que lextracci als pasos que no sn membres delOPEP assoleixi el seu mxim el 2010 i que a partir daquestmoment sinici un lent declivi. A mig termini, fora delOPEP, els nics pasos productors que experimentaran unauge significatiu en lextracci de cru sn Rssia, Kazakhstan,Azerbaidjan, Brasil i Angola.

Per al 2030, sespera que els petrolis no convencionalscontribueixin amb prop del 10% al subministrament mun-dial de petroli. La major part daquests recursos provindrande les arenes asfltiques del Canad i dels crus pesats deVeneuela. Entre les dues regions contenen 580.000 milionsde barrils de reserves recuperables, s a dir, ms que la tota-litat de les reserves de cru convencional de lOrient Mitj.

En el futur, tots els pasos i regions que avui dia snimportadors nets seran encara ms dependents, tant en ter-mes absoluts com percentuals. Aquest increment ser parti-cularment dramtic en el cas de la Xina, un importador netdes de 1993 i que el 2030 necessitar importar prop del75% de la seva demanda. En conjunt, lany 2030, els pasosde lOCDE importaran el 85% de les seves necessitats depetroli en contrast amb el 63% de lany 2002.

Pel que fa al gas natural, lextracci experimentar unmajor creixement als pasos de lex Uni Sovitica i lOrientMitj, tot i que tamb augmentar rpidament a frica iAmrica Llatina. Per al 2030, el desajust geogrfic entre lesregions que contenen els recursos i les que concentren lademanda condicionar que els mercats del gas que haginexperimentat un major creixement siguin molt ms depen-dents de les importacions. En termes absoluts, el majorincrement daquestes tindr lloc als pasos europeus delOCDE en qu la seva dependncia augmentar del 36% el2002, al 65% el 2030. Els pasos de lOCDE dAmrica delNord (Estats Units, Canad i Mxic) que en lactualitat sn,en un major o menor grau, autosuficients, veuran com el2010 necessitaran importar prop dun 4% de les seves neces-sitats, percentatge que sincrementar fins al 18% el 2030.La Xina i lndia tamb esdevindran, a curt termini, pasosimportadors de gas natural.

Els gasoductes constituiran encara durant les prximesdues dcades les principals vies de transport de gas aAmrica del Nord, Europa i Amrica Llatina. No obstantaix, sespera una rpida expansi del comer de GNL. Lesprojeccions sn que el 2030, ms del 50% del comer inter-regional de gas natural es realitzi a travs del transport martimdel GNL, fet que significa un augment del 30% respecte alsvolums actuals.

A diferncia del petroli i el gas natural, les reserves mun-dials de carb presenten una distribuci geogrfica variada igaireb la meitat de les reserves mundials estan localitzadesen pasos de lOCDE. En el futur, s probable que la mine-ria del carb sexpandeixi de manera notable a la Xina, elsEstats Units, lndia, Austrlia, frica del Sud, Indonsia,Canad, Colmbia i Veneuela, i que experimenti un des-cens als pasos europeus de lOCDE. Probablement,Austrlia, Indonsia i la Xina socuparan del provement delsmercats de la zona asitica del Pacfic, mentre que frica delSud, els Estats Units, Colmbia i Veneuela faran el mateixamb els mercats europeus i atlntics. La localitzaci geogr-fica dfrica del Sud li permetr proveir Europa, sia i elcontinent americ.

El zenit de lextracci o peak oil

Una qesti clau per al futur del subministrament delpetroli s intentar resoldre quan sassolir el zenit mundialen lextracci o peak oil.

Lexperincia demostra que la histria dexplotaci duncamp de petroli sajusta a la denominada corba dHubbert,una corba en forma de campana, de traat irregular al detall,per en qu poden identificar-se clarament dos limbes, unascendent i un altre descendent. Tots dos estan separats perun punt o zona dinflexi que sinicia, aproximadament,quan sha bombat la meitat del cru recuperable. Aquest punto zona, conegut amb el nom del zenit o pic de lextracci,sidentifica amb el moment en qu sorgeixen els problemes.Els esforos tcnics i financers poden disminuir la taxa dedeclivi, per no invertir la tendncia a la baixa de lextracci.Per aix s important intentar aclarir la incgnita de quansassolir el zenit en lextracci mundial de cru.

LAIE argumenta que si les inversions previstes arriben atemps i si els pasos productors sobren a aquestes inversions, el

L'AIE argumenta que si lesinversions previstes arribena temps i si els pasos productors s'obren a aquestes inversions, el zenitno es produir abans del2030. Altres anlisis situenel zenit de la producci decru entorn del 2010

7El futur dels combustibles fssils

zenit no es produir abans del 2030. Una previsi en lnia ambles del Servei Geolgic dels Estats Units (USGS) que contem-pla dos escenaris extrems: en el menys probable (5%), el zenittindria lloc el 2047, i en el ms probable (95%), el 2026. Si, encomptes descenaris extrems, considerem un de probabilitatmitjana (50%), el zenit se situaria el 2037. Aquestes anlisis,juntament amb el fet que les projeccions de lUSGS no tenenen compte els hidrocarburs no convencionals, han portatalguns economistes a afirmar que els prxims 25 a 50 anys elmercat disposar duna quantitat illimitada de cru.

No obstant aix, aquesta visi no s compartida peraltres anlisis que es mostren molt ms pessimistes. Perexemple, lAssociation for the Study of Peak Oil & Gas(ASPO) situa el zenit de la producci de cru entorn del2010. ASPO, que inclou en la seva anlisi els petrolis noconvencionals, pren com a punt de partida les estimacionsde reserves i recursos de Campbell i Laherrre, que sostenenque en aquests moments hem consumit ja gaireb la meitatdels recursos recuperables del planeta, de manera que,segons la corba dHubbert, s probable que el zenit de lex-tracci es produeixi durant aquesta dcada o a comena-ment de la segent.

Els riscos dinterrupci temporal del subministrament

Lexpansi del comer mundial del petroli i del gas aug-mentar el risc dinterrupcions temporals de subministra-ment, no solament per la inestabilitat poltica crnicadalguns dels principals pasos exportadors, sin perqu perassolir els mercats, tant el cru com el GNL han de travessaralguns estrets especialment vulnerables a esdeveniments(accidents, pirateria, atacs terroristes o conflictes bllics)que poden comportar-ne el tancament o bloqueig temporal.

Els punts estratgics de lOrient Mitj i el Nord dfrica, atravs dels quals circulen bona part de les exportacions dhi-drocarburs, sn els estrets dOrmuz i de Bab el-Mandeb, aixcom el Canal de Suez. El 2004 van canalitzar, respectivament,el 21%, el 4% i el 5% del subministrament mundial de cru.Per al 2030, les previsions de lAIE sn que els esmentats per-centatges augmentin notablement. Aquestes dades, juntamentamb el fet que entorn del 80% de les exportacions totals depetroli de lOrient Mitj van ser embarcades a travs dal-menys una daquestes tres rutes martimes, ens donen una ideade la importncia daquestes en el comer mundial del cru. Pelque fa al GNL, les previsions per al 2030 sn que lactualvolum dexportacions es multipliqui per set, fins arribar al 4%del subministrament mundial.

Altres punts dimportncia estratgica per al comerinternacional de petroli i GNL sn els estrets de Malacca i elBsfor. El 2003, el primer pas va canalitzar el 14% de lademanda mundial de cru. No obstant aix, sespera queaquest percentatge augmenti fins al 20% el 2030. Per la sevapart, el Bsfor constitueix la porta de sortida dels recursosdel mar Caspi.

Les emissions de dixid de carboni

Laugment del consum dhidrocarburs projectat perlAIE significa un augment del 57% en les emissions mun-dials de dixid de carboni el 2030 i un canvi drstic de les-tructura geogrfica de les noves emissions. Histricament,els pasos de lOCDE han estat els principals emissors degasos amb efecte dhivernacle a latmosfera, de manera queel 2002 van totalitzar un 54% del total de les emissionsmundials. No obstant aix, el 2030, els pasos en desenvolu-pament totalitzaran ja prop de la meitat de les emissionsmundials.

0

100

200

300

400

500

600

700

1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030

1015 B

TU

OCDE

NO OCDE

La BTU (British Thermal Unit) s una unitat d'energia que s'utilitzaprincipalment als Estats Units, i que equival a 1.055 joules

Elaboraci Fundaci CIDOB. Font: Energy Information Administration (EIA) International Energy Outlook 2008, setembre 2008. Consultable a: www.gov/oiaf/ieo/index.html

Figura 2. Consum mundial d'energia comercial (histric i projectat) (1980-2030)

8El futur dels combustibles fssils

Conclusions

La demanda mundial denergia primria augmentar demanera inexorable daqu al 2030, i es concentrar, preferent-ment, als pasos en vies de desenvolupament, amb sia i, msparticularment, la Xina i lndia al capdavant.

Els combustibles fssils continuaran sent durant les prxi-mes dues dcades la font principal denergia primria.

Les estimacions oficials asseguren que els recursos mun-dials de petroli, gas i carb sn suficients per cobrir lincre-ment previst de la demanda, almenys fins al 2030. No obstantaix, en el cas del petroli existeixen serioses incerteses. Tant enel cas daquest hidrocarbur, com en el del gas natural els sub-ministraments seran coberts majoritriament des de lOrientMitj i lantiga Uni Sovitica.

El comer internacional dels combustibles fssils experi-mentar una gran expansi. Tots els pasos que actualment snimportadors nets de petroli, molt particularment els dsia iels que pertanyen a lOCDE i la UE, augmentaran la sevadependncia de lOrient Mitj. De la mateixa manera, elsmercats del gas que experimentin un major creixement com,per exemple, Europa, tamb seran ms dependents de lesimportacions.

Lexpansi prevista en el comer mundial del petroli i gasaugmentar el risc dinterrupcions temporals de subministra-ment, tant per la inestabilitat poltica dels principals pasosexportadors, com perqu els hidrocarburs han de travessaralguns punts perillosos, com els estrets dOrmuz, Bab el-Mandeb i Malacca.

Com a conseqncia de lincrement de ls dels combusti-bles fssils, les emissions de gasos amb efecte dhivernacle alatmosfera, com el CO2, experimentaran un augment del57% respecte dels nivells actuals. La major part daquest incre-ment tindr lloc als pasos en desenvolupament.

Una reflexi final

El futur dels hidrocarburs presenta nombroses incertesesdes del punt de vista de la seguretat de subministrament. Ams, les tendncies dibuixades pels escenaris de tipus businessas usual suposen un impacte ambiental intolerable per al pla-neta. No obstant aix, si no es planteja la revisi del nostreactual model socioeconmic basat en lacceptaci del dogmadel creixement econmic exponencial i illimitat, la seva subs-tituci a curt termini per altres energies primries s, ara perara, una quimera. La societat afronta una disjuntiva elemental:es tracta doptar per considerar el creixement econmic comun fi per si mateix o com un mitj per assolir una certa quali-tat, no solament material, de vida.

Referncies bibliogrfiques

AGNCIA INTERNACIONAL DE LENERGIA (AIE). World Energy Outlook 2007.Pars: OCDE/AIE, 2007.BP. Statistical Review of World Energy June 2008. Londres, 2008. Consultable a:www.bp.com.MARZO, Mariano. El ocaso de la era del petrleo. Revista de Occidente. No. 286(2005). P. 86-103.UNITED STATES GEOLOGICAL SURVEY. World Petroleum Assessment 2000,Washington, 2000.

9L'energia abundant i barata s un regalenverinat

Continuar predicant que la tecnologia arribar just en elmoment adequat per sortir del forat ambiental s ser un entu-siasta de la Primera Llei de Walt Disney: El desig ho far realitat.

Nicholas Georgescu-Roegen(Georgescu-Roegen, 2007b: 115)

Vuit tesis sobre energia i societat

Voldria, abans dexposar les idees que defensar en aquestbreu article, enunciar succintament en forma de tesi algu-nes conviccions que constitueixen el rerefons del que seguir.

- Parlar de model energtic s parlar de model de societat iviceversa. Si es tracta el problema de lenergia, cal tractartamb la resta. Per exemple: s compatible una societat demo-crtica en el sentit fort de la paraula: autogovern dels ciuta-dans i ciutadanes a tots els nivells amb un abastamentdelectricitat basat en lenergia nuclear?

- Un accs suficient a lenergia exosomtica contribueix deci-sivament, sens dubte, al benestar de les persones. Existeix, perexemple, una correlaci forta entre lndex de DesenvolupamentHum (IDH) de Nacions Unides i ls denergia, tot i que persota de cert llindar1. A partir de certa quantitat denergia, aques-ta correlaci desapareix: el malbaratament del sobreconsum nocontribueix a laugment del benestar. Lenergia no dna la felici-tat. El problema s que s que dna poder. De fet, en anglspower significa al mateix temps poder i energia.

- Avui tenim un sistema energtic en crisi tant pel que fa ales fonts (final del petroli barat i posterior esgotament delscombustibles fssils) com pel que fa als embornals (escalfa-ment antropognic del planeta). I aix significa una crisi eco-lgica i social generalitzada. Un tercer procs molt amenaadors la destrucci decosistemes i lhecatombe de biodiversitat,que no pot ser tractat aqu. Tot aix ens hauria dobligar areplantejar les nostres formes de produir, comerciar, residir,consumir, viatjar, divertir-nos, etc.

- Aquesta crisi s tan important que arrisquem el final de lacivilitzaci humana potser, fins i tot, el de la mateixa espciehumana2.

- Lenergia nuclear de fisi no s una soluci3.- s urgent sortir del model fossilista cap al de les energies

netes, no cap a les brutes. Aix implica: reduir molt significativa-ment el consum denergia (gesti de la demanda, autoconten-ci); millorar substancialment leficincia energtica(ecoeficincia); i augmentar molt rpidament la quota de lesenergies renovables (biomimesi o coherncia entre sistemeshumans i sistemes naturals4).

- Noms les renovables poden constituir la base energticaduna societat veritablement sostenible. La dimensi de sosteni-bilitat, per tant, apunta cap a una civilitzaci solar.

- Si la nostra perspectiva s satisfer les necessitats humanesbsiques de forma sostenible, labastament energtic noms ambrenovables s perfectament possible, si hi ha voluntat poltico-social per a aix. Els problemes tcnics es poden resoldre. Per sila perspectiva s continuar alimentant el creixement econmicamb sobreconsum energtic, lassumpte es complica. Vull cen-trar ara la meva reflexi sobre aquest tema.

Per una cultura de l'autocontenci

Jorge Riechmann Professor titular de Filosofia Moral, Universitat de Barcelona; Professor convidat de Sociologia, Universidad Complutense de Madrid

Dificultats de la transici cap a un modelenergtic solar

A llarg termini, no est clar que es pugui mantenir el sobre-consum energtic actual amb fonts alternatives. I no cal parlardestendrel igualitriament a vuit o nou mil milions de perso-nes. Lespcie humana, sens dubte, pot tornar a viure solamentdel Sol, com ja ho va fer durant millennis; per, amb unnivell de poblaci tan elevat? Amb una economia en perma-nent expansi material? Amb aquesta globalitzaci, divisiinternacional del treball i explosi del transport mundialimpulsat pel petroli barat? Lenergia que, en conjunt, rebemdel Sol s enorme. Lestoc total de combustibles fssils encaradisponible equival energticament a noms un parell de set-manes de radiaci solar sobre la Terra. Per aquesta radiaci sdbil i dispersa. Per aix, el repte principal per a la Recerca iDesenvolupament (R+D) energtica en el segle XXI ser con-centrar i emmagatzemar lenergia de la radiaci solar, amb laseva dbil intensitat.

Amb el petroli de millor qualitat que sextreu i es refinafcilment disposvem en el segle XX dun gran excedentdenergia (diferncia entre lenergia obtinguda i lenergiautilitzada per obtenir-la), que movia els sectors no energticsde leconomia. Amb una tep (tona dequivalent de petroli),extriem 50 tep, aproximadament. I aix, durant el segle XXhem nedat en labundncia energtica. Per amb les energiesalternatives no hi ha excedents tan grans: de 2 a 10 tep percada tep invertit, actualment. Per aix, les infraestructureshaurien de ser entre 5 i 25 vegades ms grans que les delpetroli. Aix exigeix recursos materials (i temps per a unatransici ordenada). Els costos de transici sn alts(Kaufmann, 2006: 20)5.

Nicholas Georgescu-Roegen va fer una distinci entrereceptes factibles (coses que sabem fer) i tecnologies viables (con-junts de receptes factibles autosostingudes per un procs dali-mentaci bsic, matrius tecnolgiques duradores). Lestecnologies viables sn autoreproductives. Georgescu deiaque, al llarg de la histria humana, noms han existit dues tec-nologies viables: el control del foc societats preindustrials,Prometeu I; i la mquina de vapor societats industrials,

Prometeu II. Ara que arriba la fi del model energtic fossilista,quina ser la tercera tecnologia viable si s que arriba a haver-ne (Prometeu III)? (Georgescu-Roegen, 2007b: 90-94).

La fusi nuclear apunta Ernest Garca seria una tecno-logia viable (podria mantenir la resta dels processos econ-mics), per resulta molt dubts que arribi a ser algun diauna recepta factible. Lenergia solar s clarament una recep-ta factible, per no estem segurs que pugui ser una tecnolo-gia viable per a una civilitzaci industrial expansiva (Garca,2006: 91).

Cal tenir en compte el lloc des don es formulen aquestesconsideracions crtiques. No sc helioescptic (no descrec deles energies renovables, al contrari), sin escptic respecte deles economies de creixement indefinit. Com viem abans, le-nergia que rebem del Sol s enorme i, tanmateix, no seria sufi-cient si pretengussim mantenir els nivells de consum dematerials i energia de les insostenibles societats industrialsmodernes (Altvater, 1994: 39). El problema de fons s elsobreconsum energtic6. No es tracta de pensar simplement ensubstituir les energies fssils (i lenergia nuclear) per energiasolar, deixant la resta com est: simultniament ha daugmen-tar radicalment leficincia energtica (i reduir-ne el consum),modificar-se qualitativament ls de lenergia, canviar els siste-mes de transformaci, reconstruir la cultura.

Per, i si la inventiva tecnolgica ens proporcions una nova font denergiaabundant i barata?

En el curs destiu de la Universidad de ZaragozaDesenvolupament sostenible i canvi climtic (celebrat a Jacadel 21 al 23 de juliol de 2008), el professor Daz Pineda cate-drtic decologia a la Universidad Complutense de Madrid(UCM) va cridar latenci sobre la transcendncia potencialdel treball de lempresari i genetista Craig Venter els ltimsanys. Existeixen certes bactries (per exemple, algunes viuen auna profunditat de 2.500 m a loce Pacfic, en zones dactivi-tat volcnica en qu laigua est a 400C) que obtenen la sevaenergia del dixid de carboni (CO2) i produeixen hidrogen

7.Domar aquesta activitat bacteriana amb eines denginyeriagentica obriria potser la porta a un model energtic basat enlhidrogen (un important vector energtic) amb vehicles elc-trics moguts amb piles de combustible, per exemple; al mateixtemps, es podria segrestar lexcs de dixid de carboni de lat-mosfera8.

Una nova promesa de banya de labundncia: encaramillor? Davant la perspectiva daquesta possible abundnciaenergtica, el professor Daz Pineda va afegir una reflexi quenoms sorprendr els irreflexius: no estava segur de si aquestapotencial disponibilitat dhidrogen abundant i barat seria unabenedicci, o ms aviat una maledicci per a la humanitat.

Podria ser, doncs, aquest mann energtic una trampa?Efectivament. Pensem que les societats industrials del segleXX van emmalaltir dexcs de petroli barat, de manera an-

10

L'energia abundant i barata s un regal enverinat

Necessitem una culturadel just mig pel que fa a l's d'energia: saberquant s suficient. Avuiestem molt lluny d'aquestacultura de l'autocontenci

11

L'energia abundant i barata s un regal enverinat

loga a com els seus ciutadans i ciutadanes emmalalteixen(per sobreps i les molsties associades) dexcs de carn i degreixos animals. Si injectem un excs denergia en un siste-ma complex, aquest ser incapa dassimilar-la i acabar des-organitzant-se. Els sistemes autoorganitzats existeixen ensituacions en les quals aconsegueixen suficient energia, perno massa. Si no aconsegueixen suficient energia de suficientqualitat (per sota dun llindar mnim), les estructures orga-nitzades no tenen base i no es produeix autoorganitzaci. Sise subministra massa energia, el caos sapodera del sistema,ja que lenergia sobrepassa la capacitat dissipativa de lesestructures i aquestes sensorren. De manera que els sistemesautoorganitzats existeixen en el terreny intermedi entre elque s suficient i el que no s excessiu (Kay i Schneider,1994: 35).

s la mateixa dinmica dels sistemes complexos adaptatiusla que condueix cap a la virtut de la suficincia, cap al termemig (entre lescassetat denergia i el seu sobreconsum): espodria sospitar que Aristtil se sentiria cmode entre elsmoderns terics de sistemes complexos.

Com indicava amb lucidesa Nicholas Georgescu-Roegenfa ms de trenta anys, en el planeta Terra que s un sistemaobert quant a energia, per tancat pel que fa als materials, allarg termini la matria (i no lenergia) pot convertir-se veri-tablement en el motiu descassetat fonamental per a la huma-nitat (Georgescu-Roegen, 2007a: 71). En un sistema complexi tancat pel que fa als materials, que contraresta el constantincrement dentropia grcies a les forces neguentrpiques9 dela vida basada en la llum solar i la fotosntesi, desorganitzar elsistema per la via dinjectar-li massa energia pot conduir alcollapse.

I tenim un exemple recent. El petroli abundant i barat,aquest caramel fssil a la porta dun collegi, era un regal enve-rinat: avui ho podem veure amb claredat. Va estructurar leco-nomia i la societat del segle XX amb resultats que a la fi shanrevelat desastrosos. Com el regal excessiu que es lliura a unnen petit, i que el malcria per a la resta de regals, hem estatincapaos de gestionar adequadament aquesta preciosa hern-cia fssil: una riquesa dilapidada que ens ha fet malb.Diguem-ho amb la imatge que abans avanvem: per a lafec-tat dobesitat mrbida, descobrir un nou tipus daliment moltbo, amb concentracions encara majors de sucres i greixos, norepresenta una benedicci sin tot el contrari. Com a societat,el sobreconsum de combustibles fssils ens ha dut a una situa-ci anloga a la daquest malalt.

Necessitem una cultura de lautocontenci

Per si la nostra reflexi anterior va ben encaminada, silexcs denergia s perjudicial per a una societat de la mateixamanera que lexcs de menjar ho s per a un individu, alesho-res laparent desavantatge de les energies renovables que abansexplorvem la seva escassa densitat energtica, comparadaamb la dels combustibles fssils, per exemple resulta ser una

espcie davantatge. Sn congruents amb la societat sosteniblecap a la que hem davanar. Si continuem sense assabentar-nosde realitats bsiques lentropia existeix, els recursos naturalssn limitats, la biosfera s irreemplaable, el planeta s finit ilestem degradant molt rpidament, vivint dins duna bom-bolla, sense voler mirar cara a cara la realitat, serem atropellatsper aquesta.

Ens prenem, o no, la sostenibilitat seriosament? Per a lesempreses que somplen la boca parlant de desenvolupamentsostenible, un mitj de transport ecolgic s un autombil queconsumeix 6 litres cada 100 km. Per si ens prenem seriosa-ment la sostenibilitat, aquest autombil que gasta una micamenys que la mitjana no s de cap manera un transport eco-lgic. El tren, lautobs i la bicicleta s que ho sn.

Si vols, pots s el lema duna de les grans caixes destalvisespanyoles. Aix es mal educa la gent, fomentant la immaduracreena en lomnipotncia a tots els nivells. Viure com si no hihagus temps i com si no exists lespai (menjar cireres totlany, volar low-cost a laltre extrem de la Terra) s la promesse debonheur de la globalitzaci capitalista. s una promesa dom-nipotncia que es vehicula a travs de la tecnocincia i que esdesentn de la finitud humana. I ens condueix cap a un desas-tre socioecolgic gaireb inimaginable.

Des de la nostra resistncia: el temps existeix, lespai exis-teix, lentropia existeix, som ssers marcats per la finitud, iacceptar la mortalitat i els lmits de la nostra condici s elsecret de la llibertat humana. Per aix, el que necessitem no smolta electricitat barata a partir dhidrogen bacteri o de fusinuclear (suposant que aquestes tecnologies arribessin a estardisponibles a mig o llarg termini), sin una aristotlica cultu-ra del just mig pel que fa a ls denergia: saber quant s sufi-cient, si parlem dels watts o quilocalories que necessitem perviure. Avui estem molt lluny daquesta cultura de lautocon-tenci, per hem davanar rpidament cap a aquesta.

Notes

1. Aix ho assenyala, per exemple, Cayetano Lpez, catedrtic de Fsica de laUniversidad Autnoma de Madrid (UAM) i director del Departament dEnergiadel Centro de Investigaciones Energticas, Medioambientales y Tecnolgicas(CIEMAT). 2. El nou informe del Grup Intergovernamental dExperts sobre el CanviClimtic (IPCC) que es public el 2007, indica que si les emissions es mante-nen al ritme actual, la pujada de la temperatura mitjana global (TMG) ser de5C a causa de la prdua de reflectivitat del gel que desapareix a lrtic i delemissi accelerada de met. Una pujada de 8C de la TMG causaria la des-aparici del 90% de les espcies vives, inclosa, s clar, lespcie humana.Antonio Ruiz de Elvira catedrtic de Fsica a la Universidad de Alcal entre-vistat per Salvador Lpez Arnal a El Viejo Topo, gener de 2007.3. Remeto a tres llibres recents i en ledici dels quals he participat (i les tesisgenerals dels quals comparteixo): CIRERA, Anna; BENACH, Joan iRODRGUEZ FARR, Eduard. tomos de fiar? Impacto de la energa nuclearsobre la salud y el medio ambiente. Madrid: Libros de la Catarata, 2007.RODRGUEZ FARR, Eduard i LPEZ ARNAL, Salvador. Casi todo lo que usteddesea saber sobre los efectos de la energa nuclear en la salud y el medioambiente. Barcelona: El Viejo Topo, 2008. CODERCH, Marcel i ALMIRN,Nria. El espejismo nuclear: Por qu la energa nuclear no es la solucin sinoparte del problema. Ed. Los Libros del Lince, 2008.

4. El principi de biomimesi pretn donar resposta als problemes del mal dissenydels sistemes socioeconmics respecte de la biosfera. Es tractaria de recons-truir els primers atenent al seu millor encaix amb els ecosistemes: per a aques-ta finalitat, la imitaci dalguns trets dels ecosistemes permetria guanyar encoherncia entre aquests i els sistemes humans. He desenvolupat aquestesidees a Biommesis. Ensayos sobre imitacin de la naturaleza, ecosocialismo yautocontencin (Riechmann, 2006). 5. Fa ms de trenta anys que el pare de leconomia ecolgica, NicholasGeorgescu-Roegen, advertia: Les tecnologies viables basades en la radiacisolar o en les reaccions nuclears requereixen, per donar-los forma, una immen-sa quantitat de materials en el primer cas, per concentrar la seva baixa intensi-tat; i en lltim, per restringir la seva alta densitat. nicament els combustiblesfssils poden ser utilitzats amb installacions ms petites (a causa de la sevaelevada densitat energtica), i en alguns casos virtualment sense cap menadinstallaci. (...) La matria s un factor tecnolgic tan important (i restrictiu)com lenergia (Georgescu-Roegen, 2007b: 91). 6 Lnica estratgia viable s reduir les necessitats energtiques per poder satis-fer-les amb volums assequibles de fonts netes i renovables (Sempere, 2006: 54).7. Daltra banda, en un projecte dinvestigaci dut a terme al mar dels Sargazos el2005, Venter va trobar, en bactries marines, 800 variacions del gen que produeix elfotoreceptor rodopsina, fet que permetria produir hidrogen a partir de la fotosntesi. 8. El que s complicat s alterar la seqncia gentica dels microorganismesper augmentar la seva capacitat dabsorbir CO2 i de generar hidrogen. Per ara,leficincia de les bactries en el procs s de noms l1%, encara que en teoriapodria arribar fins al 27%. El descobridor del genoma es conforma amb el fetque la productivitat dels organismes oscilli entre l1,1% i el 10%. I aqu intervlenginyeria gentica, ja que per convertir les bactries en devoradores de CO2 iproductores dhidrogen, cal alterar la seva seqncia gentica i produir una novageneraci de microorganismes. Venter insisteix que aix s possible, i recordaque els investigadors de la qumica nord-americana Du Pont de Nemours ja hanassolit un xit considerable modificant el mapa gentic de certes bactries. ElMundo, 14 de juliol de 2003.Uns anys ms tard, Venter est tractant de patentar genomes microbians sint-tics i els mtodes per obtenir-los. La sollicitud de patent nord-americananmero 20070122826 titulada Minimal bacterial genome (genoma bacterimnim), que el empresari i genetista va presentar el 2007, descriu la creaci enlaboratori del primer organisme viu totalment sinttic; una bactria nova ambuna informaci gentica que prov dADN sintetitzat qumicament. Reclamadrets de propietat exclusius sobre un organisme que pot crixer i reproduir-se,fet amb un conjunt de gens essencials que tamb es reclamen en la sollicitud.Reclama el monopoli exclusiu sobre: un conjunt de gens que constitueixen ungenoma bacteri mnim; lorganisme sinttic format daquests gens; qualsevolversi de lorganisme que pugui fer etanol o hidrogen; qualsevol mtode de pro-ducci detanol o hidrogen que utilitzi aquest organisme; un mtode cientfic perprovar la funci de gens insertant altres gens a un organisme sinttic; una versidigital del genoma de lorganisme. (Vegeu el comunicat dETC Group Sollicitudde patent del J. Craig Venter Institute sobre la primera espcie del mn sintetit-zada totalment en laboratori, del 7 de juny de 2007).9. N. de led.: Capacitat de lorganisme, a partir del treball constant de control icura, de diferenciar-se de lentorn, davant la tendncia universal de dispersidels seus components (entropia).

Referncies bibliogrfiques

ALTVATER, Elmar. El precio del bienestar. Expolio del medio ambiente y nuevodesorden mundial. Valncia: Edicions Alfons el Magnnim, 1994.GARCA, Ernest. Del pico del petrleo a las visiones de una sociedad post-fosilis-ta. A: El final de la era del petrleo barato. Mientras Tanto. No. 98 (primavera2006).GEORGESCU-ROEGEN, Nicholas. Bioeconoma: una nueva mirada a la natura-leza de la actividad econmica. A: Ensayos bioeconmicos (edici dscarCarpintero). Madrid: Los Libros de la Catarata, 2007a. GEORGESCU-ROEGEN, Nicholas. Mitos sobre la energa y la materia. A: Ensayos bioeconmicos (edici dscar Carpintero). Madrid: Los Libros de laCatarata, 2007b. KAUFMANN, Robert K. Planificar para el cenit de la produccin de petrleo.Worldwatch. No. 25 (edici espanyola). Madrid, 2006.KAY, James J. i SCHNEIDER, Eric. Embracing complexity: the challenge of theecosystem approach. Alternatives. Vol. 20. No. 3 (juliol-agost 1994).RIECHMANN, Jorge. Biommesis. Ensayos sobre imitacin de la naturaleza, eco-socialismo y autocontencin. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2006.SEMPERE, Joaquim. Los riesgos y el potencial poltico de la transicin a la erapost-petrleo. A: El final de la era del petrleo barato. Mientras Tanto. No. 98(primavera 2006).

12

L'energia abundant i barata s un regal enverinat

13

Energia i medi ambient

Des de fa ms dun segle es coneix el carcter de gas amb efectedhivernacle del dixid de carboni, gas carbnic o CO2 el de lesbombolles de les begudes carbonatades. El fsic i qumic suecSvante Arrhenius va mostrar, el 1986, la relaci positiva entre laconcentraci de CO2 i la temperatura de laire prop del sl; enconcret, quan hi ha ms presncia daquest gas, la temperatura smajor (Arrhenius, 1986). Les dades instrumentals directes i indi-rectes no deixen dubtes sobre laugment de la concentraci deCO2 en la troposfera des de mitjan segle XIX fins a lactualitat,passant dunes 280-290 ppmv (parts per mili en volum) durantla segona meitat del segle XIX, a 384 ppmv, el 2008. Cal esperar,per tant, per acabar aquest sillogisme, un augment de la tempe-ratura planetria en superfcie, segons lincrement de CO2 enlaire al llarg de lltim segle o segle i mig.

Una pregunta clau que no es pot obviar s la causa de lincre-ment de la concentraci de CO2. I entre els possibles processosper a un augment daquesta importncia sobresurt la cremaingent de combustibles fssils, en principi carb i, posterior-ment, i sense deixar-lo, petroli i gas natural. Les economies delspasos industrialitzats shan basat, daquesta manera, en una fontdenergia, en un principi barata ms si es veu amb lptica delmoment actual1 i abundant, per, amb el temps, finita i fungi-ble. El 1992, per a la celebraci del Dia Meteorolgic Mundial,lOrganitzaci Meteorolgica Mundial (OMM) va difondre unnmero rod, potser amb la inexactitud inherent que tenen,per suficientment explcit i aproximat duna realitat devastado-ra per al planeta: el consum global anual de combustibles fssilsequivalia a la quantitat que el planeta havia emmagatzemat coma dipsit geolgic durant un mili danys. Tres lustres desprs, larelaci, sens dubte, ha empitjorat.

Unes precisions sobre lefecte dhivernacle

s habitual sentir parlar de lefecte dhivernacle com la causadels mals del planeta. Fins i tot en alguna ocasi lautor daquesttreball, en finalitzar una de les seves conferncies, ha estat pre-guntat sobre com es pot acabar totalment amb lefecte dhiverna-cle. Lefecte dhivernacle denominaci que tot i que estuniversalment acceptada en totes les llenges (greenhouse effect,en angls; effet de serre, en francs; efeito estufa, en portugus; efec-te dhivernacle, en catal; etc.) s incorrecta2, fa referncia a lacapacitat que tenen certs gasos de ser prcticament transparentsa la radiaci solar, que permeten que passi i arribi a la superfcieterrestre, mentre que, al contrari, lemissi de radiacions terres-tres s absorbida per aquests i reemesa o retornada de nou cap ala superfcie. El resultat net final s que una fracci ms o menysimportant de la radiaci que la superfcie del planeta emet cap alexterior, per equilibrar linput de radiaci solar, queda retingu-da en la superfcie i en les capes baixes de latmosfera, amb elconsegent escalfament. Aquest fet explica les condicions trmi-ques presents a la superfcie de la Terra, on la temperatura mitja-na global s propera als 15C, ideal per al desenvolupament de lamajoria dels ssers vius, incloent els humans. El planeta esdevaix cmode i acollidor, grcies a lefecte dhivernacle, totalmentnatural i bo, que produeixen el vapor daigua, el CO2, el met,lxid nitrs i algun altre gas, presents, de forma natural, en lai-re que respirem. Si el planeta no tingus atmosfera o no hihaguessin gasos amb efecte dhivernacle, com els citats, no sdifcil preveure que la temperatura mitjana global en superfcieseria duns -18C, un fet que dibuixaria un planeta menys apte oconfortable per a la vida que coneixem.

La nova realitat de l'escalfament global

Javier Martn Vide Catedrtic de Geografia Fsica, Universitat de Barcelona

14

Energia i medi ambient

La realitat de lescalfament global

Lany 2007 va sortir el Quart Informe del Grup Inter-governamental dExperts sobre Canvi Climtic (IPCC, 2007)que s, amb gran diferncia, el document ms complet sobrelestat del sistema climtic i la seva evoluci recent. LIPCC,que est promogut per lOMM i el Programa de NacionsUnides per al Medi Ambient (PNUMA), ha preparat ja qua-tre informes, que van aparixer els anys 1990, 1995, 2001 i2007. El Quart Informe t 450 autors principals, hi han con-tribut amb textos especfics uns altres 800, i ha passat pel fil-tre de la revisi de 2.500 experts que representen, en conjunt,130 estats. Com els informes anteriors, est format, principal-ment, de tres grans blocs o grups de treball: en primer lloc, elprpiament climtic; en segon lloc, impactes, adaptaci i vul-nerabilitat, i, finalment, mitigaci. Per dir-ho duna maneraclara, el Quart Informe s com la bblia (actualitzada) delcanvi climtic.

En aquest Quart Informe, com ja havia passat en els infor-mes precedents, les sries climtiques, s a dir, sries llargues ihomognies conformades a partir de dades meteorolgiquesinstrumentals de qualitat registrades sistemticament, hanperms establir la temperatura mitjana anual en superfcie delplaneta des de mitjan segle XIX fins a lactualitat amb un altgrau de precisi. Aquesta srie, visualitzada de forma grficaen la figura 1, ha estat elaborada finalment a partir de milersde registres, que cobreixen raonablement el planeta, amb lesnaturals diferncies regionals.

Levoluci de la temperatura, expressada en la figura 1com a diferncia respecte del perode de referncia 1961-1990, mostra quatre etapes: un tram inicial, que cobreix lasegona meitat del segle XIX, sense tendncia; un primerascens durant les primeres dcades del segle XX; una estabi-litzaci o, fins i tot, un cert retrocs, a partir de mitjan segle

passat; i un ntid ascens final des de la segona meitat delsanys setanta del segle XX fins a lactualitat. En aquest punt,hem de recordar que la variabilitat temporal s una de lescaracterstiques essencials del comportament de les variableso elements climtics. Dit duna altra manera, de forma natu-ral, sense recrrer a la hiptesi de canvis climtics, la tempe-ratura, la precipitaci, etc. mostren gaireb sempre unaacusada variabilitat temporal, expressada en anys clids i enanys freds, plujosos i secs, etc., sense que aix impliqui capcanvi substancial. No obstant aix, lascens final de la srietrmica global de ms dun segle i mig de longitud s moltexplcit i, sobretot, estadsticament significatiu. En el QuartInforme sindica que en lltim segle (1906-2005) la tempe-ratura mitjana anual ha augmentat en 0,74C, taxa conside-rable quan es contextualitza en el conjunt dels canvisclimtics del passat, tot i que no s fcil de transmetre al granpblic, que pot veure noms set dcimes de grau centgrad.El Quart Informe afegeix que 11 dels 12 anys ms clids desde 1850 es concentren en els ltims dotze. Podem afirmar,doncs, que vivim en un planeta ms clid que 25 o 30 anysenrere.

A les sries climtiques instrumentals citades, que avalen larealitat de lescalfament, suneix un nombrs conjunt de fetscoherents amb un planeta ms clid avui que en el passatrecent. Entre aquestes evidncies sobresurt el retrocs gairebgeneralitzat de les glaceres de muntanya, com les alpines, lesde lHimlaia o les andines; la prdua de superfcie i volum delgel mar de lrtic que augura daqu a pocs anys una rutafranca, lliure de gels, a travs del Pol Nord al final de lestiuboreal; i lelevaci del nivell del mar, estimada globalment enuna mica ms de 3 mm/any durant lltima dcada. A aquestfenomen contribueix no solament lablaci glacial3, sinsobretot lexpansi trmica o laugment de volum, per elevacide la temperatura, de laigua marina.

0,6

0,4

0,2

0,0

-0,2

-0,6

-0,4

-0,8 13,2

13,4

13,6

13,8

14,0

14,2

14,4

14,6

C

Mitjana anual

Srie suavitzada

Marge derror

Tendncia lineal dels darrers 100 anys

Tendncia lineal dels darrers 50 anys

Dif

ern

cia

resp

ecte

a la

mit

jana

del

per

ode

196

1-19

90 (

C)

1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000

Els 12 anys ms clidsd'aquesta srie sn:

1998, 2005, 2003, 2002, 2004, 2006,2001, 1997, 1995, 1999, 1990 i 2000

Font: IPCC, 2007

Figura 1. Evoluci de la temperatura mitjana mundial (1850-2005)

En el cas de lmbit geogrfic propi, com la pennsula Ibrica,levoluci de la temperatura ha estat parallela a la planetria,amb els anys ms clids concentrats en les ltimes dcades. Finsi tot la taxa de variaci ha estat ms alta que la global, superior aun grau centgrad lltim segle (Brunet et al, 2006). Podem afir-mar, doncs, que vivim tamb en una regi geogrfica i en un pasms clids que un quart de segle enrere (Moreno, 2005; Llebot,2005; Martn Vide et al., 2007; Sousa et al., 2007).

La participaci antrpica en el canvi climtic actual

El canvi climtic no s una novetat en la llarga histria delplaneta Terra. En el passat geolgic hi van haver molts canvisclimtics, alguns duna magnitud clarament superior a la delactual. Fins i tot predominen en aquesta histria de 4.600milions danys perodes ms clids que lactual. Tots van teniruna causa natural, externa al planeta com la major o menoractivitat solar, o els cicles orbitals, o endgena com les varia-cions en lactivitat volcnica del planeta. A diferncia dels can-vis climtics passats, ara una part substancial de lescalfamentexpressat en lepgraf anterior es deu, amb altssima probabili-tat, a lactivitat antrpica, sobretot, a les emissions de gasosamb efecte dhivernacle (IPCC, 2007).

La clau de latribuci antrpica de lescalfament actual lhansubministrada els models climtics, que sn leina ms potentde qu disposem per a la comprensi del clima i la seva evolu-ci, tant futura com passada. El perfeccionament dels modelsclimtics ha donat els ltims anys la prova definitiva per a lamajor part de la comunitat internacional de climatlegs sobre lanaturalesa nova, per la seva causa, del canvi climtic actual. Elsmodels climtics sutilitzen per preveure laugment de la tempe-ratura que es produir daqu a 25, 30, 50 anys, o el 2100. Pertamb es poden utilitzar cap enrere i, daquesta manera, verifi-car si els valors pronosticats coincideixen amb els efectivamentmesurats lltim segle. Doncs b, els valors que subministrensajusten notablement als observats fins a la dcada dels anyssetanta del segle XX contemplant noms la variabilitat naturaldel clima, fonamentalment com sha dit les variacions en lac-tivitat solar i en la volcnica. A partir daquesta dcada, elsmodels sn incapaos de reproduir b les temperatures realmentmesurades, que es troben sistemticament per damunt de lespronosticades. s a dir, les ltimes tres dcades haurien dhaverestat considerablement ms fredes, segons la influncia dels fac-tors que causen la variabilitat natural. Noms quan en aquestsmodels afegim la variabilitat dorigen antrpic, s a dir, fona-mentalment la derivada dels gasos amb efecte dhivernacle i delsaerosols o partcules contaminants en suspensi, els resultatsdels models tornen a ajustar-se als valors observats. Necessiten,per tant, el factor o forament antrpic per donar resultats coin-cidents amb els ja observats. Per a la majoria de la comunitat declimatlegs s, per tant, clara lempremta humana, o de les acti-vitats que comporten contaminaci atmosfrica, en el clima aescala planetria (Martin Vide et al., 2007).

Energia i medi ambient

Stuf

fEye

See

El desmesurat s de lenergia fssil i lescalfament global

El consum actual de combustibles fssils s tan ingent que,tot i que la seva crema no fos la causa principal de lescalfa-ment observat, shauria de posar, almenys, i mentre altresfonts denergia no cobreixin amb seguretat les necessitats rao-nables dels humans, unes severes restriccions en tractar-sedun recurs no renovable, fungible. Sentn, del que sha ditanteriorment, que la demanda desorbitada i creixent denergiaqueda fora daquestes necessitats raonables.

Dalguna manera, i encara que sembli una frivolitat,davant de laugment previsible dels riscos climtics, de lesinestabilitats poltiques i dels impactes negatius en el medisocial i en el sistema econmic que comportar el canvi clim-tic, aquest es podria qualificar doport. Oport pel fet que hade suposar, ms en tant que els seus efectes negatius resultinclarament discernibles i propers al ciutad, el toc dalerta defi-nitiu en les conscincies dels ms de 6.700 milions dhabitantsdel planeta i, sobretot, en les classes dirigents i els poders eco-nmics, sobre linajornable i drstic canvi en el model econ-mic, de desenvolupament i,especialment, ds de lener-gia. Ls i abs dels recursosnaturals del planeta comenaa passar factura als humans.Heus aqu una alerta clarasobre la necessitat de qestio-nar-se els models vigents decreixement econmic indefi-nit, insostenible, que comen-cen a topar ja obertamentamb els mateixos lmits fsics ifinits del planeta.

El canvi climtic s ja unanova realitat que afegeix unara ms, durgncia, per alcanvi del model energticbasat en els combustibles fs-sils. En efecte, les projeccionsdels models climtics, sota diferents escenaris demissions, ohiptesis sobre variables socioeconmiques i ds de recursosfssils, dibuixen sempre un planeta ms clid que lactual,durant les properes dcades. En certa manera, fem el que fem,lescalfament s inevitable durant tota la nostra vida i proba-blement la dels nostres fills, a causa de la inrcia dels processosen el sistema climtic per a qualsevol escenari socioeconmicno utpic. Aquesta fatalitat no ha de conduir a la inacci, per-qu el ventall de previsions daugment de la temperatura sampli, entre 1,8C i 4,0C el 2100, respecte al final del segleXX (IPCC, 2007). Es tracta, doncs, de mitigar el gaireb segurescalfament fins als nivells ms baixos possibles. Les nombro-ses accions i mesures possibles de mitigaci, com les seleccio-nades en un procs pblic, obert i ben organitzat per la recentConvenci Catalana del Canvi Climtic4, van en molts casos

dirigides a la reducci de les emissions de CO2 procedents enltim extrem de la crema de combustibles fssils. La mitigacies pot interpretar com un mal menor, per necessria per evi-tar que augments de temperatura per damunt de poc ms de2C puguin produir efectes irreversibles i catastrfics en elssistemes naturals i, per tant, en la humanitat.

I la mitigaci podria ser fins i tot una font de noves opor-tunitats...

Algunes reflexions finals

Diu el professor Ludwig Krmer, una de les persones clauen el desenvolupament de la legislaci ambiental europea, queel medi ambient no t veu per donar la seva opini en lesdecisions que lafecten, esmentant amb aix que als ciutadanssels ha de permetre una participaci ms directa en les deci-sions ambientals (Krmer, 2008). Efectivament, laccs a lainformaci, com a punt de partida, perqu sense aquesta no hiha coneixement, i, sobretot, el debat i la participaci activadels ciutadans han de conduir, amb el respecte a unes determi-

nades regles del joc, a decisionsdemocrtiques i vinculants enla complexa problemtica de lasostenibilitat.

El problema del carboni enlatmosfera s tan greu i urgentque veus molt importants faunes dcades en contra de le-nergia nuclear, com JamesLovelock, avui advoquen rotun-dament pel seu s (Lovelock,2007). Aquest debat sobrepassaels lmits daquest article. En totcas, substituir lenergia dorigenfssil i, al mateix temps, garantirles necessitats energtiques rao-nables dels humans comportauns canvis tcnics, socials i eco-nmics, i fins i tot culturals,

importants, i uns terminis no breus que obligaran a aprofitar le-nergia procedent de lurani, sempre que les centrals nuclears enfuncionament compleixin escrupolosament amb les mesures deseguretat ms estrictes, sense donar suport a la construcci denoves centrals. Construir noves centrals nuclears, com passa enalguns pasos, sha de veure com un remei que podria arribar aser pitjor que la malaltia (elevats costos, recurs no renovable,residus altament contaminants, perills ambientals molt greus encas daccidents, etc.).

Amb nim positiu, hem de parlar de noves oportunitatsamb el canvi climtic. Domingo Jimnez Beltrn, fundador delObservatori de la Sostenibilitat a Espanya i exdirector delAgncia Europea del Medi Ambient (AEMA), mant la tesique hem indicat anteriorment que, tot i que no hi hagus canviclimtic, shauria de canviar el model energtic i el model de

16

Energia i medi ambient

450 (7,7)

465 (9,7)

587 (9,8)

639 (20,0) 808 (9,8)

1.254 (10,6)

1.257 (9,8)

1.34 (1,2)

5.005 (3,9)

6.044 (20,6)Estats Units

Xina

ndia

Jap

Rssia

Alemanya

Canad

Regne Unit

Corea del Sud

Itlia

Entre parntesi s'assenyalen lesemissions per cpita (tm). Lamitjana mundial s de 4,5 tm percpita.

Els 10 principals pasos emissors de CO2(milions tm) (2004)

Elaboraci Fundaci CIDOB. Fonts: Agncia Internacional de l'Energia (AIE) i Banc Mundial, World Development Indicators 2008, Washington, 2008

17

Energia i medi ambient

desenvolupament. I afegeix que el canvi climtic ens ha donatla ra per realitzar aquest canvi i per fer-lo urgentment. Lamitigaci de lescalfament, duna banda, i el desenvolupamentsostenible i les noves poltiques energtiques que requereix elcanvi de model energtic salimenten recprocament dunamanera positiva. I econmicament favorable, com va demos-trar lInforme Stern5.

El canvi climtic s un problema econmic i social de granmagnitud. Fins i tot, per a alguns autors, com Ramon Folch,posar tot lmfasi en el perill ambiental que suposa s perills,perqu condueix al fet que els responsables de les poltiqueseconmiques es desentenguin de lafer, pensant en el fet que estracta duna preocupaci prpia dambientalistes (Folch,2008). Hi ha, tanmateix, elements per a loptimisme pel quefa al grau de conscincia que els principals poders mundialstenen sobre la gravetat del canvi climtic i la fi de lera delpetroli barat, com han estat les recents declaracions i accionsde lAdministraci nord-americana, del G-8 o dalgunes mul-tinacionals del petroli, com la British Petroleum.

Davant de linevitable escalfament, mitigaci i adaptaciconstitueixen conceptes i accions clau. Sobre ladaptaci calassenyalar que adaptar-se als nous escenaris climtics iambientals s tamb aprofitar les noves oportunitats. Per posarun exemple, lelevaci del nivell del mar obligar en algunscasos a obres costoses de protecci de les platges, per laug-ment mateix de la temperatura que hi ha al darrere pot, en unpas com Espanya, desestacionar positivament el turisme,duna manera econmicament favorable. Els turistes que mas-sifiquen les nostres costes durant els mesos de juliol i agost jatroben durant el mes de maig i fins ben entrada la tardor con-dicions climtiques molt agradables per al seu oci. Un altredest turstic, el de la muntanya amb ofertes concentrades enels esports de la neu no t un futur clar, davant de lascens dela cota de lelement blanc i la seva previsible escassetat en lesmuntanyes ibriques i en altres. Canviar del concepte desta-ci desqu, sustentada en la neu i amb un calendari restringit,a estaci de muntanya, amb una oferta diversificada, dexcur-sionisme, contacte i gaudi de la naturalesa, aire pur, etc., ioberta tot lany constitueix tamb una nova oportunitat en elcam de ladaptaci al canvi climtic.

La metfora del cowboy i lastronauta quadra b en totaquest discurs. El cowboy senfronta a un mn dhoritzonsillimitats, els recursos del qual ha de descobrir, conquerir iexplotar. No es planteja lmits, ni fronteres. En canvi, lastro-nauta, cenyit en les parets claustrofbiques de la seva petitanau espacial, s molt conscient de ls que ha de donar als seusrecursos limitats, que ha de gestionar adequadament, i delsseus residus. Noms lenergia solar que arriba a la seva nau sun element segur. Els humans hem deixat de ser cowboys i somavui astronautes duna petita i frgil nau, nfima en lespaisideral, amb el Sol com a referent principal.

Notes

1. Com ens recorda amb freqncia el professor Mariano Marzo, de laUniversitat de Barcelona, hem arribat al final de lera del petroli barat.2. Lescalfament de laire a linterior dun hivernacle es deu principalment al fetque la coberta plstica interromp la convecci, s a dir, lascens de laire clid illeuger. 3. N. de lEd.: Prdua de gla soferta per una glacera.4. Es pot consultar a:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/occc/html/index_occc.html5. Per encrrec del Govern britnic, leconomista Nicholas Stern va elaborar, el2006, un informe en qu arribava a la conclusi que tractar de forma decidida lareducci dels gasos amb efecte dhivernacle, entre aquestes les emissions deri-vades del consum de combustibles fssils, suposaria ara una inversi del 1% al2% del PIB mundial, quantitat certament elevada, per molt inferior al 5% finsal 20% del PIB mundial que costaria daqu a uns anys no haver-ho fet.

Referncies bibliogrfiques

ARRHENIUS, Svante. On the Influence of Carbonic Acid in the Air upon theTemperature of the Ground. London, Edinburgh, and Dublin PhilosophicalMagazine and Journal of Science (fifth series). No. 41 (1896). P. 237-275.BRUNET, Manola; SALADI, Oscar; JONES, Phil; SIGR, Javier; AGUILAR,Enric; MOBERG, Anders; LISTER, David; WALTER, Alexander; LPEZ, Diego iALMARZA, Carlos. The development of a new dataset of Spanish DailyAdjusted Temperature Series (SDATS) (1850-2003). International Journal ofClimatology. No. 26 (2006). P. 1.777-1.802.FOLCH, Ramon. Energia i sostenibilitat. Catalunya 2030. A: VILA, Anna iTERRADAS, Jaume (eds.). Aula dEcologia. Cicle de conferncies 2007.Bellaterra: UAB, Servei de Publicacions, 2008. P. 49-56.IPCC. Cambio climtico 2007: Informe de sntesis. Contribucin de los Gruposde trabajo I, II y III al Cuarto Informe de evaluacin del GrupoIntergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climtico. Ginebra: IPCC,2007. Consultable a: www.ipcc.chKRMER, Ludwig. The Environment and the Ten Commandments. Journal ofEnvironmental Law. No. 20(1) (2008). P. 5-7.LLEBOT, Josep Enric (coord.). El canvi climtic a Catalunya. Barcelona: CADS,IEC, 2005.LOVELOCK, James. La venganza de la tierra. La teora de Gaia y el futuro de lahumanidad. Barcelona: Planeta, 2007.MARTN VIDE, Javier; LLEBOT, Josep Enric; PADILLA, Emilio i ALCNTARA,Vicent. Aspectos econmicos del Cambio Climtico en Espaa. Barcelona:Estudios Caixa Catalunya, 4, 2007.MORENO, Jos Manuel (dir./coord.). Evaluacin Preliminar de los Impactos enEspaa por Efecto del Cambio Climtico. Proyecto ECCE - Informe final.Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, 2005.SOUSA, Arturo; GARCA BARRN, Leoncio i JURADO, Vicente (coords.). El cam-bio climtico en Andaluca: Evolucin y consecuencias medioambientales.Sevilla: Consejera de Medio Ambiente de la Junta de Andaluca, 2007.

18

La geopoltica de l'energia

Durant la dcada actual, els temes energtics han tornat aocupar el primer pla en lescenari mundial desprs duns 20anys dhivernaci. Las guerres al Golf Prsic i a lsiaCentral, laugment del preu del petroli, lesclat de la Xina ilndia en leconomia energtica mundial, una nova onadade nacionalismes energtics, els talls de subministrament delgas rus als estats vens de trnsit, i les estridents amenacesdHugo Chvez dinterrompre les exportacions de petroli alsEstats Units, juntament amb una pltora daltres temes, hanrenovat la discussi global sobre la naturalesa i el futur de lapoltica energtica. I al darrere, mentrestant, es produeixendebats aferrissats sobre els lmits geolgics i econmics de laproducci de petroli el denominat debat del pic del petro-li o peak oil, i lespectre del canvi climtic indut pels com-bustibles fssils plana sobre lhoritz.

Un dels prismes tradicionals a travs del qual sha conti-nuat analitzant aquests temes es coneix popularment amb elnom de la geopoltica de lenergia: fins a quin punt la polti-ca nacional i les poltiques exteriors, juntament amb el com-portament corporatiu, defineixen i reivindiquen interessosnacionals en el regne de lenergia; de quina manera la compe-tncia nacionalista i corporativa en un sistema internacionalanrquic influeixen en el sistema energtic global, i com, al seutorn, levoluci del sistema energtic global influeix en la geo-poltica. A partir del reconeixement que lenergia ha arribat aconstituir un dels pocs temes autnticament centrals i globalsdel mn actual, aquest article intenta fer una anatomia breu iintroductria de la geopoltica de lenergia.

Laspecte militar de lenergia

Des de fa almenys un segle, som plenament conscients delpaper central que t lenergia en levoluci de la guerra i en eldest de les empreses militars: s el que es podria anomenar elsfonaments energtics del hard power o poder dur. La con-versi que va fer Churchill de la Royal Navy des de la depen-dncia del carb domstic a la dependncia del petroliimportat, va representar un increment de la vulnerabilitat res-pecte de les fonts energtiques estrangeres a canvi duna velo-citat i una flexibilitat ms grans al mar dels seus vaixells, ilaposta va donar els seus fruits durant la Primera GuerraMundial. El desplegament de les tropes de Rommel pel norddfrica tenia com a objectiu impedir que el petroli delOrient Mitj arribs als Aliats, i al mateix temps recollir-loper a Alemanya. Quan Montgomery, finalment, el va aturar,la disponibilitat dels subministraments de petroli per aprovi-sionar els exrcits que lluitaven al desert va ser el factor deci-siu del seu xit. El fracs de Hitler en el seu intentdapoderar-se dels camps de petroli del Caucas i del Caspi vaser el que va condemnar la desafortunada invasi de la UniSovitica. La Batalla de les Ardenes podia haver anat dunaaltra manera si les tropes alemanyes haguessin trobat msdipsits de combustible dels Aliats. Finalment, la campanyade bombardeigs sobre Alemanya no va arribar a ser realmentun xit fins que es van abandonar els objectius civils i indus-trials indiscriminats per tal de concentrar-se en destruir lesplantes de combustible sinttic de Hitler.

Breu anatomia d'un afer global

Paul Isbell Director del Programa Energia,Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratgicos

19

La geopoltica de l'energia

Durant la Guerra Freda, el Golf Prsic es va convertir en uncamp de batalla geopoltic a causa de la importncia decisiva delseu petroli per a les economies i les forces militars tant dEuropacom dels Estats Units. Si hagus tingut xit, lintent sovitic da-conseguir influncia sobre els estats de lOrient Mitj els hauriaperms guanyar un port daiges clides per a larmada soviticai crear un monopoli sovitic sobre el petroli del mn. Aquestapossibilitat va portar a la declaraci explcita per part dels nord-americans que lrea tenia una importncia estratgica vital per alsinteressos del Mn Lliure. Quan la Revoluci iraniana vaamenaar de sepultar tot lOrient Mitj en un sentiment antia-meric, els Estats Units van reclutar Saddam Hussein com el seugendarme local i li van donar suport en la seva invasi de lIran.Quan un Hussein afeblit per la guerra va intentar ms tard anne-xionar Kuwait amb una maniobra que li hauria valgut doblar lesreserves de petroli iraquianes i amenaar potencialment lesreserves de lArbia Saudita, una coalici internacional lideradapels Estats Units el va expulsar de Kuwait. Finalment, quan unsmilitants sunnites radicals finanats principalment amb elsdiners del petroli saudita van destruir les Torres Bessones deNova York, una coalici liderada pels Estats Units va envairlAfganistan i lIraq, en un intent desclafar els rgims acusats dedonar-los suport, i mirant de modificar lequilibri de poder a laregi amb la persecuci de les armes de destrucci massiva.

Per fins i tot en un perode de pau relativa, ja desprs dela Guerra Freda, la geopoltica i lenergia continuen interac-cionant de diverses maneres. En primer lloc, la geopolticasovint influeix en levoluci de leconomia energtica. Malgrataix, levoluci de lenergia influda inicialment per la geo-poltica o no tamb ha tingut un impacte cada cop msimportant en la naturalesa i en la direcci de la geopoltica.

Limpacte de la geopoltica en lenergia

Intervencions militars. Hi ha diverses maneres per lesquals la geopoltica pot influir en lescenari de lenergia. Primerde tot, les guerres i les intervencions militars motivades perraons energtiques o no poden interrompre els fluxos comer-cials internacionals de gas i petroli, exercint pressions a lalasobre els preus de lenergia. La intervenci de les Nacions Unidesi els Estats Units a Kuwait el 1991 va treure del mercat milionsde barrils de petroli al dia, fent que el preu del barril de petroliarribs temporalment als 40 dlars, mentre que les sancions pos-teriors contra lIraq van impedir larribada al mercat de gransquantitats de petroli durant molts anys. La invasi nord-ameri-cana de lIraq el 2003 va treure un altre mili de barrils al dia delmercat, i la subsegent inestabilitat del pas ha impedit que laseva producci de petroli es recupers totalment, per no parlardassolir el seu autntic potencial per duplicar el seu nivell deproducci dabans de la guerra. Ara, un atac contra lIran redui-ria amb tota certesa els fluxos del petroli procedent del GolfPrsic en un moment en qu la capacitat excedent1 s mnima atot arreu excepte a lArbia Saudita, i el xoc podria ser devastador

si lIran aconsegus revenjar-se interrompent dalguna manera eltrfic a travs de lestret dOrmuz (per on passa cada dia gairebla quarta part del petroli mundial). Amb un preu per barril de200 dlars, que s una possibilitat real a curt termini, fins i totsense intervencions militars que afectin els fluxos del Golf Prsic,aquesta paralitzaci podria fer pujar els preus, si ms no tempo-ralment, fins a uns nivells que ning no s capa davaluar dunamanera precisa. Fins i tot els canvis en la percepci respecte de laprobabilitat que es produeixi un esdeveniment com aquest a curttermini fa anar els preus de mercat del petroli amunt i avall dunamanera absolutament voltil.

La prima geopoltica. De fet, simplement la percepcidun augment de la inestabilitat social o poltica en una regiproductora de petroli o a prop daquesta pot injectar una primageopoltica en el preu mundial del petroli. Aix s aix sobretotperqu aquestes inestabilitats locals han interromput sovint laproducci i la distribuci del petroli, o simplement han impeditque una regi desenvolups una producci prometedora depetroli. Els recents esclats de violncia a Palestina, el Lban olIraq han augmentat regularment la prima geopoltica. Elssabotatges, la violncia i els segrestos per part de militants alDelta del Nger han restringit la producci nigeriana perqucompanyies petrolieres com la Shell shan vist obligades a tancar

una part important de les seves installacions i a plantejar-se sivalia la pena fer noves inversions. Durant molts anys, les activi-tats de les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia(FARC) han dificultat el desenvolupament del potencial delshidrocarburs a Colmbia. Fins que les companyies petrolieresnacionals xineses, que operen amb uns criteris de costos, riscos ibeneficis diferents de les companyies privades occidentals, novan comenar a recrrer el mn (i particularment frica) bus-cant potencials de producci, cap companyia petroliera haviaconsiderat seriosament desenvolupar lexplotaci del cru alSudan. Tant si aquestes inestabilitats locals realment priven fsi-cament els mercats mundials de fluxos fsics de cru, com si sim-plement augmenten la percepci de lamenaa que representa

La geopoltica sovint influeixen l'evoluci de l'economiaenergtica. L'evoluci de l'energia tamb ha tingut un impacte cada cop msimportant en la naturalesa ien la direcci de la geopoltica

20

La geopoltica de l'energia

aquesta situaci, el resultat s generalment el mateix: un aug-ment en el preu mundial del petroli. Si b no hi ha consens res-pecte de la forma de quantificar la prima geopoltica,determinats observadors creuen que aquesta prima equival auns 50 dlars del preu que t actualment el barril.

El paper i la poltica de la capacitat excedent.Aquesta dinmica es veu magnificada quan la demanda mun-dial s relativament forta, loferta mundial triga a respondre aaquests senyals en els preus (per la ra que sigui) i la capacitatexcedent s histricament baixa, com passa actualment (dosmilions de barrils diaris contra el doble o el triple daquest nivellen el passat), i particularment quan es concentra noms en unsquants pasos (avui, la capacitat excedent est gaireb limitada alArbia Saudita). Daltra banda, quan la capacitat excedent sgran i general, fet que permet compensar fcilment les interrup-cions, les percepcions de la inestabilitat regional o fins i tot elstalls reals tenen un impacte menor en els preus del mercat.Loportuna utilitzaci de la capacitat excedent saudita durant laprimera guerra del Golf, per exemple, va fer que el pic dels preusfos limitat i temporal. No obstant aix, en aquests moments nos gens clar si es podria posar en joc prou rpidament una capa-citat excedent suficient per compensar els efectes que tindria enel mercat del petroli un atac a lIran.

Malgrat aix, el nivell de la capacitat excedent en el sistemaglobal depn dun nombre de factors variable. Que un deter-minat pas productor tingui una certa capacitat excedent quepugui posar-se en producci rpidament, podria ser conse-qncia duna poltica dextracci pensada especficament permantenir-la. A la llarga, aix s el que lArbia Saudita ha trac-tat daconseguir. El manteniment de la capacitat excedent,sigui com sigui, pot veures influt per les quotes de produccide lOrganitzaci dels Pasos Exportadors de Petroli (OPEP).Si un nombre suficient de membres de lOPEP volgus limitarla caiguda del preu del petroli o augmentar-ne el preupodrien posar-se dacord per fer talls en la producci o perestablir-hi lmits per tal dexercir pressi sobre loferta a curttermini, i el resultat final seria la creaci duna capacitat exce-dent que ms endavant, en funci de circumstncies i deci-sions ulteriors, podria tornar-se a posar a to.

Alternativament, una forta desacceleraci econmicamundial podria reduir la demanda de petroli, deixant algunspasos productors amb una capacitat excedent a curt termini.No obstant aix, la decisi de mantenir sempre una determi-nada capacitat excedent implica la presa de decisions inverso-res particulars a llarg termini que interaccionen amb lesexpectatives relatives a les futures tendncies de la demanda itamb a les preferncies geopoltiques. LArbia Saudita vagenerar grans quantitats de capacitat excedent durant els anyssetanta, quan la demanda encara era forta i lobjectiu delOPEP era mantenir els preus en els seus nivells mxims sos-tenibles. Va utilitzar una part de la seva capacitat excedent percontrolar els augments de preu provocats per la interrupci deles exportacions iranianes durant la Revoluci iraniana, fentun gran favor econmic i geopoltic a leconomia mundial i

molt especialment als Estats Units, tot i que els saudites vanser incapaos de compensar totalment la pujada de preusgenerada durant aquesta segona sacsejada del petroli. Perquan la demanda mundial va comenar a esfondrar-se, acomenament dels anys vuitanta, molts productors de lOPEPvan comenar a enganyar respecte de les seves quotes i a apro-fitar-se de la voluntat de lArbia Saudita de reduir fortamentla producci per tal de posar fre a la caiguda dels preus. Lariada de petroli dels tramposos (que alhora que feien trampesvan esgotar la seva capacitat excedent) en un moment en qula demanda sesfondrava, va amenaar de fer caure en barrinaels preus del petroli, carregant tot el pes exclusivament sobreles espatlles saudites una crrega que, en essncia, volia dirsacrificar les rendes del petroli per subvencionar les elevadesrendes del crtel dels tramposos.

Finalment, lArbia Saudita va decidir utilitzar el seu pesgeopoltic com a productor fluctuant dins del crtel per restaurarla disciplina i per enviar un missatge clar als altres productors:utilitzant la seva gran capacitat excedent per augmentar rpida-ment la producci, els saudites van crear una tal superabundn-cia en el mercat que els preus van caure fins als 10 dlars perbarril a mitjan anys vuitanta, fent daquesta manera una fortapressi econmica sobre els altres estats productors, molt mspetits, de lOPEP. Al capdavall es va restaurar la disciplina al cr-tel i la producci es va tornar a posar a to amb els objectius ante-

Ric

hard

Obe

ncha

in

21

La geopoltica de l'energia

riors, la qual cosa va permetre lArbia Saudita (i uns quantsestats ms) refer la seva capacitat excedent. Quan SaddamHussein va envair Kuwait, amenaant implcitament fins i totels camps de petroli saudites, lArbia Saudita es va disposar aintervenir un cop ms en el mercat, incrementant ls de la sevacapacitat excedent. La coalici de les Nacions Unides lideradapels Estats Units va restaurar la sobirania i el petroli deKuwait, per lefecte indirecte va ser assegurar tamb la sobira-nia i el petroli de lArbia Saudita. Quan els fluxos de petrolide lIraq es van veure finalment interromputs, els saudites vantornar el favor obrint laixeta per tal de garantir que qualsevolpic internacional en els preus seria limitat i temporal.

Ms recentment, per, la forta demanda de petroli al llarg dela dcada actual ha significat que molts productors tant delOPEP com de fora de lOPEP shagin vist obligats a produiral mxim de la seva capacitat a curt termini. La possibilitat decrear ms capacitat excedent en el futur depn, de tota manera,de les decisions que es prenguin per estimular, o permetre, unaugment de les inversions en exploraci i desenvolupament denoves capacitats de producci de petroli. Si b lArbia Saudita,que tradicionalment ha exercit una influncia moderadora enels debats de lOPEP sobre pujades de preus, pot estar disposa-da a invertir en una expansi de la seva capacitat de producci,sobretot tenint en compte la intensa pressi que rep per fer-hode les grans economies de consum, no est gens clar que estigui

disposada a sacrificar tota la seva capacitat excedent noms pertranquillitzar els pasos consumidors a molt curt termini, espe-cialment quan sembla que sest produint una desacceleraci atot el mn. Tampoc no est gens clar que altres productors depetroli, de dins o fora de lOPEP, estiguin especialment preocu-pats per les pressions a lala sobre els preus com a conseqnciade la reducci de la taxa dinversi en lexploraci de pous depetroli, el desenvolupament de camps petroliers i la produccide petroli, que continua sent el resultat de les seves prpies pol-tiques de nacionalisme energtic que han restringit cada copms laccs a la inversi en aquests sectors, reservant-lo per a lesseves prpies companyies energtiques nacionals.

Esforos per garantir laccs a uns hidrocarburscada cop ms escassos i concentrats. La geopolticaentorn de laccs al petroli s una altra de les rutes per les quals lageopoltica afecta lescenari energtic. El fet fonamental respecteal gas i al petroli, els dos hidrocarburs que encara representen gai-reb el 60% de lenergia primria mixta del mn, s que aques-tes fonts denergia estan distribudes, en termes geogrfics, dunamanera molt desigual, i es troben de fet molt concentrades ennoms un grapat de pasos. Ms del 70% del que actualment esconsideren reserves provades del que es coneix com a petroli i gasconvencionals es troba a lOrient Mitj (especialment al GolfPrsic), a les regions del mar Caspi del Caucas i de lsia Central,i a Rssia. Aquest Gran Creixent que va des de la PennsulaArbiga fins a lilla de Sakhalin, divideix en dues parts la massacontinental eurasitica i deixa les dues grans regions consumido-res i importadores dhidrocarburs Europa i lEst i el Sud-estAsitic a una i altra banda de la lnia divisria, i a totes duesmirant cap als propietaris de les grans reserves i cap als gransestats productors per a les seves importacions actuals i futures.

Deixant de banda, de moment, les reserves relativamentms petites del mar del Nord i de la zona mediterrnia, aixdeixa entre un 15% i un 20%, aproximadament, de les reser-ves provades mundials dhidrocarburs convencionals en el PetitCreixent, un altre arc que es desplega des dAlaska, a travsdel Canad occidental, fins a Texas i Mxic, i a travs del golfde Mxic i del Carib fins a la regi andina (Per, Equador,Colmbia, Bolvia i Veneuela), i a les costes brasileres, arri-bant finalment al golf de Guinea a lfrica Occidental(Nigria, Guinea Equatorial i Angola). Tot i que el PetitCreixent tamb divideix lHemisferi Occidental, deixantgrans rees consumidores, com la costa est nord-americana,per exemple, i Xile, a costats oposats de la franja productora,tamb travessa el major pas consumidor (els Estats Units, itamb el Brasil, que ara s a punt de convertir-se en un expor-tador net de petroli), fent que malgrat que les dues Amriquestinguin ms reserves que, per exemple, Europa, siguin alhoraencara ms dependents de les importacions de ms enll delPetit Creixent. En aquest sentit, els pasos consumidors msgrans del mn depenen i continuaran depenent per als seushidrocarburs dels productors del Gran Creixent. En particu-lar, lArbia Saudita continua essent la clau geopoltica delpetroli, mentre que Rssia s leix geopoltic del gas.

22

La geopoltica de l'energia

Integraci del mercat versus rivalitat geopoltica.En un mn en pau, i en el context duna integraci econmi-ca cada cop ms gran en termes comercials i de fluxos finan-cers particularment si aquesta integraci estigus benregulada o regulada duna forma mtuament acceptableaquesta distribuci geogrfica desigual dels hidrocarburs delmn no plantejaria gaires problemes, si s que en plantejavaalgun. Els pasos amb reserves de gas i petroli podrien desen-volupar-les per a lexportaci, aprofitant els seus avantatgesabsoluts i comparatius, mentre que els pasos que tinguessinmenys reserves amb relaci al seu consum actual i potencialpodrien importar petroli i gas. De fet, en un mn cada copms integrat com aquell cap al qual el mn semblava encami-nar-se al principi de la dcada actual la densitat del comer iels vincles financers tendeixen a apaivagar i a contenir les anti-gues i les potencials rivalitats geopoltiques.

Fins i tot durant la Guerra Freda, el mn occidental va expe-rimentar una pau i una prosperitat ms grans, en qu la integra-ci econmica va servir tant de motor com delement cohesiuper al sistema occidental. El comer del gas i del petroli fins itot ms enll del mn occidental va funcionar relativament ben aquell context, malgrat la creixent concentraci geogrficadaquests recursos. Indubtablement, el mercat internacional delenergia no ha estat ni molt menys un mercat perfectamentcompetitiu (en el sentit dels economistes), donada la naturalesadaquestes mercaderies i lexistncia del crtel de lOPEP. Itamb s evident que les distorsions geopoltiques del mercat delenergia els nacionalismes energtics de part tant dels estatsproductors com dels estats consumidors van fer malb fins acert punt el panorama energtic durant la segona meitat delsegle XX. No obstant aix, en termes energtics, el mn es vaanar integrant cada cop ms si b no duna manera perfecta iva semblar que hi havia potencial per a unes relaciones energti-ques internacionals harmonioses i mtuament beneficioses.Lestabliment de lAgncia Internacional de lEnergia (AIE)durant els anys setanta, la creaci dun seguit de frums per aldileg productor-consumidor, i lxit inicial de la Carta delEnergia, que va estendres cap a lest des dEuropa per inclouregran part del continent eurasitic, van ser algunes de les prime-res expressions daquest potencial.

Per mentre la primera dcada del nou segle sacosta al seufinal, el panorama que sest desplegant s tot el contrari.Mentre els preus del petroli han iniciat la seva llarga marxa capamunt des daproximadament uns 20 dlars per barril acomenament del 2000 fins a aproximadament 140 dlars perbarril a lestiu de 2008 dos fenmens tergiversadors hanennuvolat lhoritz futur del sistema internacional de lener-gia. El primer fenomen ha estat el nacionalisme energticentre els estats consumidors: una tendncia tant a adaptar lapoltica exterior als objectius de la seguretat energtica (oalmenys a una versi geopolticament centrada de la seguretatenergtica) com a adaptar els actors del sector de lenergiaprincipalment les companyies energtiques als objectius dela poltica exterior. Aquestes tendncies revelen una preocupa-ci per lescassetat de recursos i la seva concentraci en pasos

inestables o potencialment hostils, i la por que no sigui possi-ble confiar en les relacions del mercat per tal de garantir elsfluxos de gas i petroli als pasos consumidors. La poltica exte-rior dels Estats Units (particularment les seves intervencionsmilitars a lOrient Mitj) i de la Xina (particularment lexpan-si de les seves companyies energtiques estatals per lsiaCentral, lOrient Mitj, frica i Amrica Llatina) sn proba-blement els exemples ms visibles daquestes tendncies.

El nacionalisme energtic: els estats consumidors.De fet, un dels futurs escenaris potencials ms pertorbadors amig i llarg termini s el duna competncia poltica o fins i totmilitar cada cop ms forta per uns recursos de gas i petroli cadacop ms escassos, independentment de si aquesta escassetat s elproducte dunes limitacions geolgiques, el resultat dunamanca dinversions a causa de les poltiques energtiques delsproductors, duna lluita per assegurar-se hidrocarburs de difcilaccs en rees comunals internacionals (a lrtic, per exemple),o simplement la percepci, fonamentada o no, per part duna oms nacions consumidores poderoses segons la qual aquestaescassetat s una possibilitat real en el futur.

Hi ha una srie drees del mn productores denergia onja es pot observar com diverses rivalitats geopoltiques poten-cials van agafant forma. Una daquestes es troba al llarg delflanc sud de Rssia, en un seguit de repbliques ex sovitiquesdel Caucas, el Caspi i lsia Central, on els esforos diplom-tics i empresarials nord-americans per obtenir aliats energticsi militars han topat amb la diplomcia russa, lobjectiu de laqual s mantenir aquests pasos allunyats dels Estats Units idins de lesfera dinfluncia de Rssia. A lsia Central en sen-tit estricte, tant Rssia com la Xina han afegit una altra capade geopoltica en forma de lOrganitzaci per a la Cooperacide Xangai (OCS), lobjectiu de la qual s aprofundir i reforarels llaos entre Rssia, lsia Central, la Xina i possiblementaltres pasos asitics, independentment de les relacions queestableixin amb Europa i els Estats Units. Aquest agrupament,cada cop ms estret, podria tenir com a conseqncia la divi-si dels recursos energtics del Caspi i de lsia Central entreRssia i els consumidors dsia, i especialment la Xina.

Una altra rea de competici geopoltica incipient s frica,on les companyies petrolieres nacionals xineses (CPN) rivalit-zen amb les companyies petrolieres internacionals privades occi-dentals (CPI), i on lEstat xins ha establert uns compromisospoltics i econmics amb els pasos africans en unes condicionsen general no aplicades per la UE o pels Estats Units, i sense lestpiques exigncies occidentals respecte duna transici visiblecap a la democrcia de mercat. El suport poltic i econmic quela Xina ha donat al Sudan on les companyies petrolieres xine-ses han fet inversions importants ns un bon exemple: mentreque la majoria de pasos occidentals sesfo