1  

 

FITXES LOCALS

2  

 

CAS: AMPOSTA  

 

 

 

 

 

ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011 

DADES BÀSIQUES  Superfície: 138,3 km2 

Població: 21.365 habitants (2010) 

Nombre d’empreses: 2.671 (2010)   

 

3  

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ 

 

Evolució 

 

Comparativa amb la demarcació i Catalunya (100 = 2000) 

 

 Amposta és, després de Tortosa, el municipi amb més habitants de la demarcació de les Terres de l’Ebre. L’any 2010 la seva població era de 21.365 persones, un 30,5% superior a  la de  l’any 2000. Aquest vigorós  increment de  la població ha estat continu durant  la darrera dècada i s’ha mantingut fins i tot en el darrer període, el que ha permès eixamplar el diferencial de creixement de població respecte del conjunt de la demarcació i de Catalunya. Així, el creixement acumulat de població entre el 2000 i el 2010 ha estat vuit punts superior a la mitjana de la demarcació i 10,5 punts superior a la mitjana catalana.   

4  

POBLACIÓ PER GRUPS D’EDAT Evolució 

 

Comparativa amb la demarcació i Catalunya (2010) 

 La població d’Amposta presentava  l’any 2010 una estructura d’edat molt  similar a  la mitjana catalana. Respecte de  la mitjana de  la demarcació mostra en canvi una estructura  lleugerament més rejovenida. Així,  la taxa de població de més de 64 anys és quatre punts inferior a Amposta, mentre que  la població amb menys de 15 anys és 1,7 punts  superior.     Així mateix  cal destacar  la  tendència al rejoveniment de la població experimentat a la darrera dècada al municipi i que ha permès reduir el percentatge de persones de 65 i més anys en tres punts,  que es compensen en bona part per l’increment de població de 0 a 14 anys, que va guanyar 2,1 punts.  

5  

POBLACIÓ SEGONS ORIGEN Evolució 

 

Comparativa amb la demarcació i Catalunya (2010) 

  L’estructura de  la població a Amposta era  l’any 2010  força  similar al    conjunt de  la demarcació, essent  la principal diferència els pesos relatius  de  persones  nascudes  a  la  pròpia  comarca  (quatre  punts  inferior  al  conjunt  de  la  demarcació),  i  aquelles  nascudes  a  d’altres comarques de Catalunya  (quatre punts superior al conjunt de  la demarcació). El percentatge de nascuts a  l’estranger era del 20,3%, ben lluny del 2,8% de l’any 2000, i se situava gairebé tres punts per sobre de la mitjana catalana (17,5%).  

6  

PIB PER SECTORS Evolució 

 

Comparativa amb la demarcació i Catalunya (2008)i 

7,2 7,81,3

11,1

35,0

22,2

16,7

11,1

10,7

65

46,1

65,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Amposta TdE Catalunya

Agricultura Indústria Construcció Serveis 

L’estructura econòmica d’Amposta guarda importants similaritats amb el conjunt de l’economia catalana. Així, el pes dels serveis (65%) és gairebé idèntic a la mitjana catalana (65,8%). En canvi, tant la construcció com l’agricultura tenen major importància relativa respecte de la mitjana catalana, el que va en detriment de la indústria, el pes de la qual (11,1%) és la meitat de la mitjana catalana. En els darrers anys s’ha observat una important minva del pes relatiu de la indústria, que ha perdut més de vuit punts percentuals, i que ha estat compensat per un major pes de la construcció i sobretot, dels serveis. 

7  

RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA  Evolució del diferencial de RFDB per habitant  amb la demarcació i Catalunya (100) 

  

 Recursos i destinacions sobre total de la RFDB (2008) 

 

La renda familiar disponible bruta mitjana a Amposta era de 16.700 euros l’any 2008, darrer pel qual es disposa de dades. Aquesta xifra és 700  euros  superior  a  la mitjana  de  la  demarcació,  però  un  6,3%  inferior  a  la mitjana.    Tot  i  que  les  dades  de  principi  de  la  dècada apuntaven a una convergència amb la mitjana catalana, aquesta es va trencar a partir del 2003, mentre que en canvi el diferencial amb la mitjana de  la demarcació, que  va  esdevenir positiu  el mateix  any, ha  anat  creixent  any  rere  any des de  llavors.  L’estructura d’usos  i destinacions de la renda familiar és força similar a la de la demarcació.  

8  

OCUPACIÓ Evolució, 2000­2010 

 

Comparativa amb Catalunya (2000=100) 

 

 Un total de 7.308 persones estaven afiliades als diferents règims de  la Seguretat Social a 31 de desembre de 2010. Aquesta xifra representa el 28,5% més que l’any 2000, i està en la línia del creixement demogràfic que ha experimentat el municipi durant aquest període. L’afiliació al RGSS va experimentar una forta expansió entre el 2000 i el 2007, creixent el 64,2% durant aquest període, per posteriorment  iniciar  una  contracció.  L’afiliació  al  règim  d’autònoms  va  seguir  un  ritme molt més moderat,  si  bé  aquest  fou lleugerament superior a la mitjana catalana. Com en d’altres municipis de la demarcació, la xifra màxima d’afiliats al RETA s’assolí al 2008, un any després del màxim al règim general.  

9  

OCUPACIÓ PER SECTORS Evolució temporalii 

 

Comparativa amb la demarcació i Catalunya, 2010 

  Les activitats vinculades al sector serveis són les que concentraven un major nombre d’afiliats l’any 2010, amb el 62,9% del total. No obstant aquesta xifra era gairebé 12 punts  inferior a  la mitjana catalana. En canvi,  les activitats  industrials tenien un percentatge d’afiliats  6,6  punts  superior  a  la mitjana  catalana, mentre  que  el  percentatge  d’afiliats  a  la  construcció  era  gairebé  tres  punts superior. Cal destacar que aquest ha estat el sector on s’han observat més canvis respecte del 2005, perdent la meitat del seu pes relatiu, i que s’ha compensat pel major pes relatiu dels serveis. 

10  

OCUPACIÓ PER ACTIVITATS Principals activitats econòmiques, mitjana 2010  (%  sobre total d’afiliats) 

Diferencial respecte de Catalunya, mitjana 2010  

 

La  indústria  manufacturera  i  el  comerç  són  les  dues  activitats  empresarials  que  compten  amb  majors  afiliats,  seguides  de  la construcció. Aquestes tres activitats ocupen a més de la meitat de la població afiliada.  En relació al conjunt de Catalunya s’observa que tant la indústria manufacturera com la construcció presenten diferencials força positius, de 6,8 punts i de 4,8 punts, respectivament. També  l’agricultura  presenta  un  diferencial  positiu  significatiu  (3,1  punts),  mentre  que  les  activitats  sanitàries,  d’informació  i comunicacions i administratives presenten diferencials sensiblement negatius (‐2,3 , ‐2,4 i ‐4,3 punts percentuals, respectivament).   

11  

ATUR Evolució de la taxa d’aturiii 

 

Comparativa amb la demarcació i Catalunya 

 

La taxa d’atur d’Amposta, que s’havia mantingut en nivells molt baixos fins l’any 2008,  va enfilar‐se de manera espectacular fins assolir el 12,9% de  la població entre 15  i 64 anys  l’any 2010.   Aquest  ràpid deteriorament del mercat  laboral  s’ha  traduït en un  canvi de tendència del diferencial amb  la demarcació  i el conjunt de Catalunya. Així, si a  l’any 2000,  la  taxa d’atur d’Amposta era 1,3 punts inferior a la mitjana catalana, l’any 2010 aquesta ha esdevingut 1,1 punts superior.   

12  

HABITATGES INICIATS Evolució 

 

Habitatges iniciats per 1.000  habitants.  Comparativa. 

 

 El  nombre  d’habitatges  iniciats  va  accelerar‐se  fortament  durant  la  darrera  dècada,  coincidint  amb  el  darrer  cicle  econòmic expansiu, arribant a un màxim de 1.031 unitats  l’any 2006. A partir del 2008, però, el ritme d’habitatges nous ha passat a nivells inferiors als del període 1990‐1998. El ritme de construcció de nous habitatges en relació a la població ha seguit una pauta gairebé idèntica a la del conjunt de la demarcació, i per tant, molt més intensa que la mitjana catalana. Cal tenir en compte però, que una part d’aquest ritme ve justificat pel notable increment poblacional que ha experimentat Amposta durant els darrers anys.  

13  

MOTORITZACIÓ Evolució de l’índex  de motorització de vehicles lleugersiv 

400

420

440

460

480

500

520

540

560

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Amposta Catalunya

437,8 462,3 453,9

35,633,5 42,0

0

100

200

300

400

500

600

2000 2005 2010

Turismes Motos 

L’índex de motorització de vehicles lleugers a Amposta era de 496 vehicles per 1.000 habitants l’any 2010, el que representa gairebé 40 punts menys que  la mitjana catalana. Tot  i que  la taxa de motorització va créixer a bon ritme durant el període 2000‐07,  fins arribar gairebé  a  convergir  amb  la mitjana  catalana,  es  va  produir  una  caiguda  significativa  entre  el  2007  i  2009.  Cal  destacar  també  el diferencial negatiu es deu exclusivament al menor nombre de motocicletes per 1.000 habitants, que a Amposta (42,0 motocicletes per 1.000 habitants) és una mica menys de la meitat de la mitjana catalana (88,7).   

14  

   

ANÀLISI ESTRATÈGICA  

IDEES FORÇA  Població relativament jove  Forta dependència de la construcció durant el cicle d’expansió 

econòmica.  Estructura econòmica diversificada  Pes reduït de les activitats quaternàries i quinàries en relació a la 

mitjana catalana  

L’estructura socioeconòmica d’Amposta l’any 2010 és molt representativa de la demarcació. L’important augment de població de la darrera dècada, provinent sobretot d’originaris de l’estranger, s’ha traduït en un rejoveniment de la població.  Aquest increment de població també ha implicat un fort increment de l’activitat econòmica, la qual està prou diversificada. No obstant això, el municipi presenta un petit dèficit d’ocupacions en activitats de serveis d’alt valor afegit. Així mateix, el col∙lapse de l’activitat immobiliària ha afectat notablement  l’estructura ocupacional del municipi,  tot explicant el  fort  increment de  la  taxa d’atur experimentat en els darrers anys. 

 

15  

 

 

 

 

 

FONT DE LES DADES  

Idescat 

Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya  (dades d’afiliació). 

 

                                                            i  L’activitat de la Central Nuclear d’Ascó s’inclou com a activitat industrial. ii Les dades d’ocupació combinen els afiliats al règim general i al règim d’autònoms. iii La taxa d’atur es calcula com el quocient entre el nombre d’aturats registrats a 31 de març i la població entre 16 i 64 anys del municipi d’aquell any. iv  L’índex de motorització de vehicles lleugers es calcula com la suma de turismes i motocicletes per mil habitants.