felicitat i sentit de la vida
TRANSCRIPT
Capítol 10: El sentit de la vida i la felicitatEl llibre del Manel i la Camil·la(Ernst Tugendhat)
El criteri per dividir els capítols del llibre pot ser el dels personatges que comparteixen un mateix temps i espai. Quan canvien els personatges o canvien els moments i l´espai que els envolten, podem dir que ha canviat també l´escena. Una mateixa qüestió pot ocupar diferents escenes o en una única escena els personatges poden plantejar més d´una qüestió. Una de les activitats que hem de fer al llarg del trimestre és dividir els capítols del llibre en escenes a partir del criteri que hem plantejat.
Activitat 1
Quantes escenes podem descobrir en el capítol 10?
Quines són les problemàtiques ètiques que es plantegen?
De quina pàgina a quina pàgina es distribueixen les escenes?
En tota confrontació ideològica, els personatges de mica en mica es van definint cada vegada que intervenen a favor o en contra d´una tesi. Les representacions d´aquestes controvèrsies a l´aula serà una de les activitats que realitzarem al llarg del curs. Un dels exercicis serà com es planteja el debat a partir de les intervencions dels personatges i de quina manera es va estructurant tota l´argumentació fins arribar a una última conclusió.
El sentit de la vida es troba en la vida després de la mort.
El sentit de la vida s´ha de trobar en aquesta vida.
Concepció transcendent
Concepció immanent
En la vida no es pot aconseguir tot el que un vol
Arguments entorn al suïcidi
Qui fracassa en els seus projectes pot pensar que ja no val la pena continuar vivint.
L´existència d´una vida després de la mort és força dubtós
Després de la mort es poden acomplir tots els nostres afanys
Hem de tractar de passar-nos-ho bé i aprofitar la vida que tenim.
No entenc per què hi ha gent que es suïcida
No puc imaginar que es pugui ser feliç si es pensa d´aquesta manera
Arguments entorn al suïcidi
Concepció transcendentalista Concepció immanentista
Classifiqueu els arguments anteriors entre aquestes dues concepcions
Arguments entorn al suïcidi
Concepció transcendentalista
12.En la vida no es pot aconseguir tot el que un vol.13.No puc imaginar que es pugui ser feliç d´aquesta manera14.No entenc per què hi ha gent que es suïcida15.Després de la mort es poden aconseguir acomplir tots els nostres afanys.
Concepció immanentista
3. Qui fracassa en els seus projectes pot pensar que ja no val la pena continuar vivint.
4. L´existència d´una vida després de la mort és força dubtós
5. Hem de tractar de passar-nos-ho bé i aprofitar la vida que tenim
Com s´ordenen aquests arguments?
Arguments entorn al suïcidi
1- No entenc per què hi ha gent que es suïcida
2- Qui fracassa en els seus projectes pot pensar que ja no val la pena continuar vivint.
5- En la vida no es pot aconseguir tot el que un vol 6- Hem de tractar de passar-nos-ho bé i
aprofitar la vida que tenim.7- No puc imaginar que es pugui ser feliç si es pensa d´aquesta manera
4- L´existència d´una vida després de la mort és força dubtós
3- Després de la mort es poden acomplir tots els nostres afanys
Quin és el sentit de la
vida?
LA FELICITAT
“quan les persones són felices senten
que les seves vides tenen sentit”
“quan són infelices els costa trobar un
sentit a la seva vida”
Què és la felicitat?
Passar-s´ho bé, sentir plaer, una
cosa momentània i efímera.
És un sentiment que es relaciona amb tota la nostra vida
a
b
Passar-s'ho bé, sentir plaer, una
cosa momentània i efímera.
aÉs una constant en la filosofia desvincular el concepte de felicitat amb el plaer.Des dels seus inicis les doctrines hedonistes han hagut de dedicar grans esforços a replicar els repetits atacs de les doctrines contràries que identifiquen aquesta doctrina amb egoisme i manera d´entendre la vida més aviat pròpia dels porcs que dels humans.
Passar-s'ho bé, sentir plaer, una
cosa momentània i efímera.
aAristòtil distingia tres tipus de felicitat. Cadascuna de les quals corresponia a tres estils diferents de vida: la vida voluptuosa, la vida política i la vida contemplativa. El dictamen aristotèlic sobre el primer estil de vida és força contundent: “Els homes vulgars es mostren completament servils a preferir una vida de bèsties” (Ètica a Nicòmac, 1096 b)
Passar-s'ho bé, sentir plaer, una
cosa momentània i efímera.
aEpicur afirmava que “quan diem que el plaer constitueix un fi, no ens referim als plaers dels corruptes ni als que es troben en la dissipació –com creuen alguns que ignoren o discrepen o interpreten capciosament el que diem-, sinó al fet que no hi hagi dolor al cos ni pertorbació a l´esperit. Per què el que porta una vida feliç no són els banquets i saraus continus, ni les delícies de noiets i dones, ni les dels peixos i totes les altres coses que ofereix una taula refinada, sinó el raonament sobri, que analitza les causes de cada tria i de cada refús i eradica les opinions, que són la causa de la pertorbació més gran que s´imposa a l´esperit”. (Carta a Meneceu)
Passar-s'ho bé, sentir plaer, una
cosa momentània i efímera.
aJohn Stuart Mill, un representant de l´hedonisme en el segle XIX, també va fer la seva especial separació entre un hedonisme sofisticat i un hedonisme vulgar.La seva proposta d´hedonisme sofisticat es reflecteix amb la frase: “prefereixo ser un Sòcrates insatisfet a un porc satisfet”.
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/del-principi-de-plaer-al-principi-de.html
Vegeu el text de Sigmund Freud en
Dues concepcions de la felicitat
Epicur
Vegeu text de Juan Antonio Rivera en
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/la-felicitat-com-resultat-dun-viatge.html
Dues concepcions de la felicitat
Friedrich Nietzsche
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/la-felicitat-com-resultat-dun-viatge.html
Vegeu text de Juan Antonio Rivera en
És un sentiment que es relaciona amb tota la
nostra vida
b
Si, com sostenen els pares de la Camil·la, la felicitat no s'entén d´aquesta manera aleshores ...
a) La vida s´interpreta com un rosari de moments de joia interromputs per moments d´avorriment
b) S´ha d´intentar que els moments divertits superin als moments d´avorriment
c) Hi ha el perill que si es considera que els moments d´avorriment superen els de diversió es plantegi buscar “activitats” que puguin dilatar artificialment els moments divertits o fer oblidar els altres.
És un sentiment que es relaciona amb tota la
nostra vida
b
... el bé humà (la felicitat) és una activitat de l´ànima conforme a la virtut, i si les virtuts són vàries, conforme a la millor i més perfecta, i a més en una vida sencera. Ja que una oreneta no fa estiu, ni un sol dia, i així tampoc fa agradable i feliç un sol dia o un temps limitat. (Aristòtil, Ètica a Nicòmac, 1098 a)
És un sentiment que es relaciona amb tota la
nostra vida
b
... la felicitat necessita d´una virtut perfecta i una vida sencera, ja que poden succeir molts canvis de tot tipus al llarg de l´existència, i és possible que el més pròsper pateixi en la vellesa grans calamitats, com s´explica de Príam en els poemes troians, perquè ningú no considera feliç a qui ha patit aquestes vicissituds i ha acabat miserablement. (Aristòtil, Ètica a Nicòmac, 1100 a)Aristòtil
És un sentiment que es relaciona amb tota la
nostra vida
b
De la definició realitzada pels pares de la Camil·la es desprèn la idea que la que la felicitat és el sentiment provocat per la mirada retrospectiva a tota la nostra existència, de l´avaluació d´un continu temporal que ha resultat positiva.
El text aristotèlic de la pàgina anterior pot afegir elements un tant tràgics a aquesta concepció de la felicitat:2)Mai no pots declarar per tancada la valoració de la teva existència mentre aquesta continuï. 3)La felicitat humana és fràgil i provisional, mai no és completa.4)L´amenaça de la disminució o pèrdua de la felicitat acompanya constantment la vida, en tant que la vida persisteix.
És un sentiment que es relaciona amb tota la
nostra vida
b
Malgrat aquest toc de pessimisme, de realisme, Aristòtil considera, després d´haver examinat les condicions que fan possible assolir una bona vida, que hi ha una que apropa l´ésser humà, considerant les seves limitacions, a la felicitat plena: l´existència virtuosa durant una vida sencera.
Condicions d´una bona vida:2.Una vida conforme a la virtut més perfecta.3.Una existència virtuosa que no sigui flor d´un dia, sinó de tota una vida.4.Una vida que compti amb el vent de cara (que no l'espatlli l´infortuni).5.Una existència rodejada de béns exteriors: riquesa, bellesa, salut, bona família, amics, vida llarga ...
És un sentiment que es relaciona amb tota la
nostra vida
b
Com reacciona el virtuós aristotèlic davant la desgràcia?Llegiu i comenteu el text d´Aristòtil en
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/la-virtut-davant-linfortuni.html
Segons una antiga sentència estoica, la
felicitat depèn de saber distingir entre
Les coses que depenen de nosaltres
Les coses que no depenen de nosaltres
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/algunes-claus-de-la-felicitat.html
Comenteu les màximes del filòsof estoic Epíctet en
Epíctet
Les coses que no depenen de nosaltres “... no hem d´oblidar que hi ha
persones que els toca néixer en condicions desfavorables, que neixen pobres o amb una malaltia greu o en un país que està en guerra o on sovintegen les catàstrofes naturals. Aquestes persones tenen menys oportunitats de donar sentit a les seves vides i ser felices”. (Senyor Ibarra)
Les coses que depenen de nosaltres
1. “Malgrat tot això que la vida tingui sentit depèn de nosaltres mateixos.”
2. “... la vida va agafant sentit a mesura que anem fent coses creatives i constructives per als altres.”
3. “... i també coses més simples, com escriure un conte, dibuixar, ajudar els amics, formar una família.”
(Senyor Ibarra)
Les amenaces sobre la felicitat
Però què passa amb les persones que fracassen sempre, facin el que facin? Les seves vides, aleshores, deixen de tenir sentit?(Sebastià)
La vida és plena de riscos. Molt sovint, però, els assumim perquè ens portaran a coses importants. No et sembla que sense aquests esforços la vida seria buida i no tindria cap mena de ritme?(Senyor Ibarra)
Els actes que ens fan realment feliços són
aquells que val la pena fer
1- Ho fas per no avorrir-te.2- Ho fas perquè aprens i millores personalment.3- Ho fas per passar l´estona.4- Ho fas perquè fas feliç a l´altra gent.
Valoreu aquest tipus d´actes. Quins creieu que són els que fan que una persona pugui sentir-se plenament feliç?
Els actes que ens fan realment feliços són
aquells que val la pena fer
Hi ha activitats que només serveixen per satisfer necessitats presents..
Hi ha activitats que tenen una projecció de futur.
Poseu dos exemples de cada tipus d´activitat i assenyaleu quines són les que proporcionen una felicitat més plena.
Hi ha una norma general que ens indiqui com
hem de viure la vida?
“Les coses que donen sentit a la vida són diferents per a cada individu.” (Manel)
“Si vull donar un sentit a la meva vida, he de procurar no ser egoista i imitar gent com la Mare Teresa de Calcuta o en Martin Luther King, que van dedicar tota la seva vida als altres o a alguna causa social.” (Glòria)
Amb quin dels dos esteu més d´acord?
Distinció entre ètica i moral
Els problemes ètics tenen a veure amb l´individu i com enfoca la seva pròpia vida sense la intervenció dels altres.
Els problemes morals tenen a veure més amb la manera com l´individu porta a la pràctica el seu ideal de vida sense molestar els altres.
“Les regles morals són límits que no hem de traspassar, i el que cal fer és buscar el sentit de la nostra vida dins d´aquests límits” (Senyor Ibarra)
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/etica.htmlhttp://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/moral.html
Llegiu en
“Però a vostè no li sembla que una persona que no troba un sentit a la seva vida el pot trobar després de la mort?” (Glòria)
“Potser sí, però podríem pensar que en fer-ho nomes mira d´evitar donar un sentit a la vida. Hi ha persones que conclouen que hi deu haver una segona vida després de la mort, perquè l´angoixa seria una prova del fet que la nostra vida és incompleta, i per això hauríem de tenir un coneixement d´una vida completa. Però també ho podem veure d´una altra manera. El fet de tenir por de la mort pot ser un indici de la idea que només tenim una vida i que tot depèn d´ella.” (Senyor Ibarra)
Conclusions capítol 10
1ª Existeix una relació entre el sentit de la vida i la felicitat.2ª No és el mateix la felicitat i l´obtenció de plaer: el plaer és quelcom momentani; la felicitat, en canvi, abasta una vida sencera.3ª La vida en si mateixa no té sentit, depèn del nostre esforç que ho tingui, tot i que pot influir la sort.4ª La vida humana és un procés continu que no es pot fragmentar. No és l´assoliment d´objectius el que importa. Els objectius som com les etapes provisòries de la nostra vida. 5ª Els éssers humans som profundament socials. Fem les coses perquè les altres persones també les apreciïn i les disfrutin.6ª No existeix cap regla general que ens digui com hem de viure la nostra vida.7ª No podem retreure a ningú que no faci de la seva vida un model per a la vida moral. 8ª Les regles morals són els límits que no s´han de traspassar i el que s´ha de fer és buscar el sentit de la nostra vida dins d´aquests límits.9ª El fet que tenim por a la mort pot ser un indici que només tenim una vida i que tot depèn d´ella.