POLTICA I IDEOLOGIA FEIXISTA

Rgims contraris a la revoluci social, al moviment obrer, a l'individualisme i a les institucions liberals.

Practiquen una poltica de repressi i censura, recolzada en el poder de la polcia i l'exrcit i la violncia, si s necessari, de grups paramilitars.

Ideologia difusa, anticomunista, tradicionalista, reaccionria i de fervor nacionalista.

Tenen com a objectiu la construcci d'un estat fort, nacional i uniforme, i amb vocaci expansionista.

Magnifiquen les actituds d'intolerncia que quallen, de manera especial, entre les classes mitjanes i baixes, afectades per la crisi econmica.

Propugnen valors tradicionals: una famlia amb la dona a casa i molts fills.

GOVERNS I ORGANITZACIONS FEIXISTES

DICTADURES MILITARS A ESPANYA I PORTUGAL

La dictadura de Salazar a Portugal [1927-1974] i la dictadura de Franco a Espanya [1939-1975] comparteixen els mateixos valors, objectius i enemics que els feixismes d'entreguerres i compten amb el beneplcit de l'esglsia reaccionria. s el feixime nacionalcatolicista.

GRUPS PARAMILITARS FEIXISTES AMB PODER DES DE 1933

Es tracta de moviments feixistes, poderosos i influents, a partir de l'arribada al poder de Hitler (1933) i que actuen, amparats pel rgim nazi:. la fletxa negra d'Hongria que aconsegueix el 25 % dels vots el 1939. la gurdia de ferro Rumania. els terroristes d'Ustach a Crocia

FEIXISME ITALI [1924-1945]

El feixisme itali arriba al poder desprs de la marxa sobre Roma de les camises negres (1922). Desprs d'aquesta demostraci de fora del PartitNacional Feixista, el rei Victor Manuel III nomena a Mussolini cap del govern.L'any 1924, Mussolini s'autoproclama Duce (guia) i instaura un rgim autoritari que prohibeix els partits poltics, substitueix el Parlament per unaCambra dels Fasci i organitza un estat fort que exerceix un control absolut sobre la vida social, cultural i econmica.El feixime itali i el populisme de Mussolini exerceixen una gran influnciaideolgica entre el pensament i les organitzacions de la dreta europea. Els feixismes, tot i manifestar-se contraris a la modernitat i el progrs, van sercapaos de combinar un conjunt absurd de creences irracionals amb l'sdels mitjans tecnolgics i la mobilitzaci de masses: rdio, cinema, esport, msica i una retrica i una escenografia revolucionria [les concentracionsde masses a Piazza Venecia, contemplant a Mussolini des del balc] Per a la retrica feixista, ells eren els revolucionaris de la contrarrevoluci.

Mussolini des del balc Plazza Venecia a Roma Declaraci de guerra, 1940 http://www.youtube.com/watch?v=EA6R7awo0Ek

El feixisme italiNeix a causa de Insatisfacci pels acords de pauCrisi social i econmica Per frenar les reivindicacions socialistes i comunistes, B. Mussolini creaEls fasci di combattimento (1919)1921, Partit Nacional FeixistaEl 28 doctubre de 1922La Marxa sobre Roma, 1922Cop dEstatFort sentiment nacionalista reivindicatiuReivindicacions obreres

La dictadura feixista de MussoliniEstat totalitariDucePartit Feixista Camises negresSmbols de la Roma ImperialProhibici dels partits i sindicatsSense llibertats individuals Control policialPoltica econmicaAutarquia (autosuficincia)Grans obres pbliquesIntervencionisme econmicPoltica socialCorporativisme (treballadors, propietaris i representants de lEstat) Tractat de Letr amb lEsglsiaOrganitzacions feixistes Infantils, juvenils i dobrers (Opera Nazionale, Dopo Lavoro)En definitiva, es buscava elControl totalitari i repressiu de la societatPoltica exteriorPoltica expansionista (Invasi dEtipia)Pacte dAcer, Triple Eix

Lascens dels nazis al poderRepblica de Weimar19191933Crisi econmicainflaci1924Pla DawesCreixementeconmic1929crisiEl partit naziNSDAPAnton DrexlerAdolf HitlerJerarquitzaciSeccions paramilitars (SA)Antisemitismexits electorals1930 (107 escons)1933 (majoria amb conservadors i nacionalistes)El president HindenburgnomenaHitler (Canceller)1923Fracs del cop dEstat de Mnic

EL NAZISME A ALEMANYA

Hitler fund, el 1919, el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d'Alemanya (NSDAP), a partir de les idees expressades en el seu llibre Mein Kampf (la mevalluita): menyspreu per la democrcia i el comunisme; antisemitisme; superioritatraa ria i uni dels pobles de llengua alemanya en un Reich (Imperi).Hitler va captivar la gent prometent feina i culpant de la crisi jueus, comunistes i demcrates La crisi de 1929 va colpejar amb duresa els alemanys, especialment les classesmitjanes i baixes. L'any 1932 hi havia ms de 6 milions d'aturats. El malestar social va afavorir els extremismes. Els votants dels partits burgesos de centre i de dreta es van inclinar en massa pel partit nazi que, a les eleccions de 1932, va aconseguir 13 milions de vots. Hitler va ser nomenat canceller el gener de 1933. Poc desprs, els nazis van provocar l'incendi del Parlament i van culpar els comunistes. El 1934 Hitler es proclam Fhrer (guia) i Canceller del III Reich.

Alemanya es va convertir en un Estat policac dominat pel terror. Els cossos policials repressius eren la Gestapo i les seccions de Seguretat (SS). Tamb van crear les Joventuts Hitlerianes per adoctrinar els joves.

13579111315171924192519261927192819291930193119321933Milions de vots del NSDAPNombre daturats14-9-193031-7-19326-11-19325-3-1933Milions de votantsData eleccions

LEstat naziLder: Hitler (Fhrer)Estat policialGestapoSSHimmlerPartit nicEliminaci llibertats individualsIIIr ReichPropagandaCulte a la personalitatJ. GoebbelsControl dels mitjans de comunicaci, cultura i educaciProhibici partits i sindicatsGoebbelsHimmler: Hitler

Consolidaci de la dictaduraINCENDI DEL REICHSTAG (27-2-33) NIT DELS GANIVETS LLARGS (30-6-34). NIT DE CRISTALL (9-11-38) sn eliminats membres de la SAServeix per illegalitzar els comunistes Serveix per eliminar els sectors radicals del partit naziInici de la persecuci dels jueusPoltica racialantisemitismeLleis de NurembergNit dels vidres trencatsPersecuci sistemticaholocaustPoltica econmicaIntervencionisme i autarquiaObres pbliques, indstria pesant, qumica i armamentstica

NAZISME A ALEMANYAcontrol absolut de la cultura

La retrica revolucionria i mobilitzadora dels feixismes port a Hitler a adoptar i modificar smbols dels moviment obrer: la senyera roja amb la creu gammada i la declaraci de l'1 de maig Festa oficial.

La cultura moderna i l'art d'avantguarda foren considerades idees corruptores de la moral i l'esttica del poble alemany. El rgim naz ridiculitz l'avantguarda amb les exposicions sobre art degenerat a Munich l'any 1937 o l'exposici msica degenerada celebrada a Dsseldorf el 1938; clausur l'escola d'arquitectura de la Bahaus i censur totes les creacions d'avantguarda. Es van confiscar dels museus 16.500 obres d'art modern (destrudes o venudes)

L'hostilitat dels nazis cap a la llibertat individual, va fer desaparixer de les universitats 1/3 part dels seus professors i port a l'exili artistes i intellectuals.

Els nazis van sotmetre l'educaci a un control total, amb l'obligaci d'inculcar els principis del nacionalsocialisme: teoria racial, educaci esportiva paramilitar...

https://www.youtube.com/watch?v=NmdO9tWeptY

NAZISME: RACISME I CONTROL MASSES.El racisme de Hitler era una elocubraci postdarwiniana formulada a finals del segle XIX. Un discurs que reclamava la col.laboraci de la gentica aplicada o eugensia i aspirava a crear una super raa (la raa ria) mitjanant la reproducci sel.lectiva i la eliminaci dels menys aptes.

Els fascismes manifestaren una especial admiraci pels uniformes, la disciplina, el sacrifici, les armes... La sang i el poder donaven sentit a la vida i a la masculinitat. L'esttica nazista sedu la juventut i els oficials que havien lluitat en la 1 guerra mundial.

El programa social del nazisme subjug les masses: vacances, esport, campaments escolars i cotxe (l'escarabat de Wolswagen). Per l' xit del nazisme va ser superar la crisi. Va ser el crac del 29 el que transform Hitler d'un fenomen marginal al domini d'Alemanya. La recuperaci econmica va donar prioritat a la indstria d'armament, van crear un exrcit i una aviaci moderna. Hitler es va sentir preparat per construir el seu gran imperi.http://www.youtube.com/watch?v=iBwM58qwSpY

PRCTIQUES DEUTANSIA A LALEMANYA NAZI OBJECTIU: LA PURESA DE LA RAA RIA LAktion T4 (1939-1941) va ser un programa d'eugensia creat i executat pels metges del rgim nazi. El programa consistia en suprimir a aquelles persones considerades inferiors pel rgim nazi: malalts incurables, adults que no eren frtils, discapacitats fsics o mentals, homosexuals, etc. Es calcula que entre 200.000 i 275.000 persones van ser executades mitjanant aquest programa. El nom Aktion T4 prov dels cuarters generals de lorganitzaci encarregada dexecutar el porgrama, uns cuarters situats a Berln al carrer Tiergartenstrae 4 (el carrer del Jard del Zoo, nmero 4). Es va dur a terme a Alemanya i a lannexionada ustria,

El programa Aktion T4 va ser mpliament acceptat per la majoria dels metges, sense gaire resistncia per part seva. La oposici real al programa va venir per dos fronts: familiars dels afectats (pacients, familiars) i cercles religiosos, tant catlics com protestants.El bisbe alemany Clemens August von Galen (1878-1946) es va enfrontar pblicament a lAktion T4 mitjanant pastorals (escrits episcopals) i altres escrits. El rgim nazi no va considerar oport assassinar-lo mentre durs la guerra, per evitar convertir von Galen en un mrtir de la resistncia. Tamb es van manifestar pblicament altres sacerdots catlics com Bernhard Lichtenberg deg de la catedral de Berln. Molts daquests opositors van ser arrestats i empresonats per aquest fet; el mateix Lichtenberg va morir durant el seu trasllat al camp de concentraci.

http://www.rtve.es/television/20110301/1987-memoria-campos/412516.shtml

Memoria de los campos (1946) Alfred Hitchcock. Tve a la carta

CAMPS EXTERMINI O L'HORROR NAZIHitler considerava una prioritat retornar la puresa racial. Per aconseguir-ho, es va recloure o es va assassinar tothom que es considerava que no era perfecte racialment: els bojos, els discapacitats mentals i fsics i els homosexuals. I es va implantar una poltica antisemita: boicot als seus negocis, prohibici dels matrimonis mixtos i els jueus van deixar de ser ciutadants alemanys.

L'any 1938, se'ls va obligar a portar un distintiu i es va produir la nit dels vidres trencats: desenes de jueus van ser assassinats, les botigues saquejades, lessinagogues incendiades i 26.000 jueues van ser tancats en camps d'extermini. La persecuci provoc un gran exili de jueus: es calcula el 1932 vivien 600.000 jueus a Alemanya, dels que noms en van quedar, en poc anys, 200.000.

Per el pitjor arrib el 1942 quan Hitler va decidir aplicar la soluci final.

Tots els jueus i els gitanos d'Alemanya i dels pasos conquerits (Txecoslovquia, ustria, Polnia...) van ser deportats a camps d'extermini, on es calcula que van morir uns 5 milions de jueus.

Soluci final amb el decret Nit i boira (7 desembre 1941)Totes aquelles persones lexistncia de les quals pot ser perillosa per al Reich han de desaparixer sense deixar rastre en la nit i la boira del desconeguthttp://www.youtube.com/watch?v=ye34lbS7NAM&feature=relatedReportatge camps dextermini nit i boira Dir. Alain Resnais, 1955

EXEMPLES DE CAMPS DE CONCENTRACI I EXTERMINIhttp://www.youtube.com/watch?v=fzDdnpzRuNsCamp extermini Auschwitz-Birkenau

ANYCAMPS EXTERMINI NAZIGRUPS DEPORTATS1933DACHAUOpositors alemanys (comunistes, socialistes, demcrates...), grups tnics, religiosos (catlics, Testigos de Jehov...) discapacitats, bojos i homosexuals1938MAUTHAUSEN RAVENSBRCKOpositors alemanys, republicans espanyols, jueus, minories...1940AUSCHWITZ-BIRKENAUEl ms gran i representatiu dels camps dexterminiPolonesos, russos, gitanos, bojos, discapacitats... La majoria (90%) jueus...1942CHELMNO, TREBLINKA, SOBIBORCamps ms petits per creats especficament per a lexterminiTots els grups, socials i poltics, que poguessin qestionar la puresa i superioritat ria

"La soluci final va comenar a executar-se la primavera del 1942. Les primeres massacres massives per gas van comenar a Belzec el 17 de mar de 1942. Aquest camp tenia capacitat per matar 15.000 persones diries. Al mes segent van comenar a funcionar Sobibor (20.000 persones diries), Treblinka i Maidanek (25.000) i Auschwitz, que segons les paraules de Hess era la instituci ms gran d'aniquilament hum de tots els temps (...). El desembre de 1941, Hitler exercia el seu domini al voltant d'uns 8.700.000 jueus, D'aquest total, cap a principis del 1945, n'havia assassinat com a mnim 5.800.000: 2.600.000 polonesos, 750.000 russos, 750.000 romanesos, 402.000 hongaresos, 277.000 txecoslovacs, 180.000 alemanys, 104.000 lituans, 106.000 holandesos, 83.000 francesos, 70.000 letons, 65.000 grecs i altres d'austracs, 60.000 iugoslaus, 40.000 blgars, 28.000 belgues i 9.000 italians."

Paul Johnson, Tiempos modernos

VIOLNCIA, HORROR I PROPAGANDA

Per controlar la poblaci el terror no s suficient: tamb s important convncer-laPer aix la propaganda va tenir un paper central en el manteniment del rgim nazi. Goebbels va ser l'encarregat de dirigir l'aparell de propaganda. Tots els mitjans eren controlats pel partit nazi: la premsa, la rdio i el cinema. La producciindustrial d'aparells de rdio es va multiplicar: del 25% al 65% durant el nazisme. Limitats a les ones mitjanes, la rdio no permetia captar emissores estrangeres.

Com a resultat de la repressi i la propaganda, l'oposici al nazisme gaireb fou nulla. De tota manera, s difcil saber quants alemanys donaven suport activament als nazis, quants el rebutjaven per no s'atrevien a dir-ho i quants simplement vivien sense qestionar-se la situaci.

El 1939 la ciutat Txeca de Terezin fou convertida en pres de la Gestapo, el 1941 els seus 3.000 habitants foren evacuats per crear un camp d'extermini modlic destinat a personalitats rellevants de la comunitat jueva. L'activitat cultural del camp era intensa i el rgim ho va utilitzar per apaivagar les crtiques internacionals.Tanmateix, de les 140.000 persones enviades a Terezin, van sobreviure un 10%.Testimoni supervivent catalana dels camps dextermini nazi: Neus Catalhttp://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/arxiu-tve-catalunya-personatges-neus-catala/2085556/

LA MSICA DEL III REICH

WAGNER, FUNDADOR ESPIRITUAL DE L'ALEMANYA DEL III REICH

El partit Nacionalsocialista (NSDAP) havia convertit Els mestres cantaires de Nuremberg en smbol de la seva lluita heroica per la regeneraci del poble alemany. Promoguda, al rang d'pera oficial, la consagraci de Hitler com a canceller tingu lloc sota el signe de Wagner.Wagner fou proclamat fundador espiritual de l'Alemanya del III Reich. Les seves obres foren tendenciosament interpretades per tal de justificar i legitimar les accions del rgim. El servei de propaganda nazi es va ocupar de difondre les analogies identificatries, com el cas dels nebelungs, representants d'una raa germnica superior que, a la recerca del seu espai vital i seguint la llei del ms fort, es veu empesa a foragitar els dbils.L'any 1942 Wagner acompany la reuni de treballadors a la fbrica AEG i la filmaci del concert transmet la idea d'una comunitat nacional, uniforme i controlada, una germanitat que unifica estatus social i un cnon de bellesa neoclssic, arcaic i popular. L'escena final d'el crepscle del dus de Wagner, fou utilitzada per notificar, per rdio, l'1 de maig de 1945, la mort del Fhurer.

http://www.youtube.com/watch?v=ONvUzbBcVhUConcert sifonia de Wagner a la fbrica AEG, 1942

http://www.youtube.com/watch?v=zwaKad2tZUU&feature=relatedPel.lcula propaganda nazi. Msica pera de Wagner (Srukas, 1941)

CARL ORFF, EVOCACI NACIONALISTA DE L'EDAT MITJANADe 1930 a 1933 Orff fou director de la Societat Bach de Munic i s'envolucren l'estudi de la msica antiga. La seva tasca culmin en la cantata escnicade Carmina Burana, recuperant poemes dels segles XII i XIII, escrits en llatmedieval i baix alemany. La cantata va ser un veritable trampol per la carrerade Carl Orff, que grcies a ella es va convertir en glria oficial del rgim i dequi va rebre encrrecs ideolgicament compromesos amb el nazisme.

http://www.youtube.com/watch?v=6OJFD1J-EIY&feature=fvst

Msica de masses, catalitzadora de la identitat alemanyaEl nacionalsocialisme va associar amb sutilesa a elements provinents dels cants obrers, can popular i de les organitzacions juvenils catliques. El repertori de canons nacionalsocialistes era una barreja de textos poltics i apoltics, de nacionalisme alemany i racisme radical.La cano de Horst Wessel-pel nom d'un activista de les SS assassinat a Berln per un comunista-, Hisseu la bandera!.A les cerimnies oficials era interpretada regularment juntament amb l'himne nacional.Durant la guerra, la msica meldica i popular acompanyava els soldats. La can de Lily Marlne tamb seria cantada al front aliat...

http://www.youtube.com/watch?v=eosr0wj6kZI&feature=related

AKTION T-4 PROGRAMA AUTANSIA NAZI

Segons Adolf Hitler en Mein Kampf, " el Reich tiene la misin de reunir y preservar la parte ms valiosa de los elementos raciales germnicos, por lo tanto slo se permitir reproducirse a aquellos que fueran hereditariamente sanos". Por lo tanto el Estado tena que poner "los medios mdicos ms modernos al servicio de esta idea". "el que no sea sano y meritorio (wrdig) ni fsica ni mentalmente no puede perpetuar su desgracia en el cuerpo de sus hijos".

Declaraci jurada de lenfermera P. Kneissler en relaci a la prctica de leutanasia: En 1939, recib una citacin del Jefe Superior de Polica, ordenndome que el 4 de enero de 1940 me presentara en el Ministerio del Interior, radicado en el edificio de la Casa de Coln. Una vez en este lugar, un seor llamado Blankenburg habl a nuestro grupo, compuesto por 22 o 23 personas. Explic la necesidad de mantener en secreto el programa de eutanasia y nos inform de que el Fhrer haba elaborado una ley sobre eutanasia, la cual promulgaba por hallarnos en guerra. Colaborar o no en este trabajo qued a la absoluta voluntad de los asistentes a la reunin. Ninguno de los presentes opuso reparo alguno al programa y Blankenburg nos tom juramento. Juramos guardar secreto y obediencia y Blankenburg nos advirti que la violacin de este juramento sera castigado con la pena de muerte... Terminada la reunin, fuimos llevados en un autobs al Palacio Grafeneck, donde nos recibi el director de esta institucin, el doctor Schumann. Nuestro trabajo en Grafeneck no comenz hasta marzo de 1940, pero haba personal masculino que llevaba trabajando all haca tiempo. Uno de mis cometidos era, junto con el seor Schwenniger, tambin miembro de la institucin, dirigirme a diversos centros y retirar de ellos a sus pacientes para traerlos a Grafeneck. El seor Schwenniger, jefe de nuestro servicio de transportes, llevaba listas nominales de los pacientes que deban ser trasladados... Los pacientes que nos entregaban no eran en modo alguno casos graves; ciertamente eran enfermos mentales, pero muchos de ellos presentaban un aspecto fsico saludable. Cada transporte estaba formado por unas setenta personas, y efectubamos transportes de esta clase casi todos los das... Una vez ingresados los pacientes en Grafeneck, eran alojados en los barracones all existentes, donde los doctores Schumann y Baumhardt los reconocian someramente a base de cuestionarios. Eran estos dos mdicos quienes tenan la ltima palabra sobre si un paciente deba ser gaseado o no.Aunque algunos enfermos no fueron llevados a la cmara de gas, en la mayora de los casos los pacientes eran muertos dentro de las 24 horas siguientes a su llegada. Permanec casi un ao en Grafeneck y, por lo que s, fueron pocos los pacientes que no fueron llevados a la cmara de gas. En la mayora de los casos, antes de gasearlos se administraba a los enfermos una inyeccin de de 2 cc. de morfina y escopolamina. Estas inyecciones eran puestas por el mdico. La aplicacin del gas era efectuada por determinados hombres escogidos. El doctor Hennecke hizo la diseccin de algunos cadveres. En este programa fueron tambin incluidos nios idiotas de edades comprendidas entre 6 y 13 aos.Despus de cerrado Grafeneck, march a Hadamar, donde estuve hasta 1943. En Hadamar se sigu practicando la misma clase de trabajo, con la diferencia de que, en vez de con el gas, los pacientes eran eliminados con veronal, luminal y morfina-escopolamina. Se daba muerte a unos 75 pacientes al da. Desde Hadamar fui trasladada a Irrsee de Kaufbeuren, donde prosegu mi trabajo. Diriga este establecimiento el doctor Valentin Falthauser. Los pacientes eran eliminados tanto mediante inyecciones como tambin por la ingestin de pastillas.

Nosaltres, els nacionalistes, hem destablir una distinci ben marcada entre lEstat, que s el continent, i la raa, que s el contingut. El continent no t ra de ser si no s capa de conservar i de preservar el contingut. El fi suprem de lEstat racista tamb ha de ser assegurar la conservaci dels representants de la raa primitiva, creadora de la civilitzaci que fa de la bellesa i el valor duna humanitat superior.LEstat racista haur acomplert el paper suprem de formador i deducador quan hagi gravat en el cor del jovent que li ha estat confiat lesperit i el sentiment de la raa (...).La poltica exterior de lestat racista ha dassegurar a la raa que abraa aquest Estat els mitjans de subsistncia damunt del planeta, establint una relaci natural, vital i sana, entre la densitat i laugment de la poblaci, duna banda, i lextensi i la qualitat del sl on es viu, de laltra.Noms un territori prou ampli pot garantir a un poble la llibertat de la seva vida.Nosaltres, els nacionalsocialistes, hem posat deliberadament punt final a lorientaci de la poltica exterior alemanya de lavantguerra. Comenarem ara all on fa sis segles shavia quedat aquesta poltica. Aturarem letern xode germnic cap al Sud i lOest dEuropa i dirigirem la mirada cap a les terres de lEst. Tancarem, per fi, lera de la poltica colonial i comercial de lavantguerra i passarem a orientar la poltica territorial alemanya de lesdevenidor. 4El mateix dest sembla voler mostrar-nos-en el cam. Haver abandonat Rssia en mans del bolxevisme va comportar deixar el poble rus sense aquella classe pensant que, fins aleshores, nhavia creat i garantit lexistncia com a Estat. Ms dun cop, pobles inferiors, guiats per sobirans i organitzacions dorigen germnic, van arribar a constituir poderoses nacions que van subsistir mentre es va poder conservar el nucli radical dirigent. Feia segles que Rssia shavia mantingut grcies al nucli germnic de les seves esferes superiors, nucli del qual podem dir que avui est completament exterminat. En lloc seu, sha imposat el jueu; per, aix com s impossible que el poble rus es tregui del damunt , ell tot sol, el jou israelita, no s menys impossible que els jueus aconsegueixin sostenir, a la llarga, sota el seu poder, el gegant organisme rus ...Adolf Hitler, Mein KamphQuines afirmacions racistes trobes en aquest text?

Llei per la defensa de la sang i l'honor alemanys

Profundament convenut que la preservaci de la sang alemanya s la condici primera de la supervivncia del poble alemany i animat de la irreductible voluntat d'assegurar definitivament l'esdevenidor de la naci alemanya, el Reichstag ha adoptat per unanimitat i promulga la llei segent:Article 1Queden prohibits els matrimonis entre jueus i sbdits de sang alemanya o assimilada. Els matrimonis concertats malgrat aquesta prohibici sn nuls de tot dret, dhuc si, per tal d'eludir la llei, haguessin estat contrets a l'estranger. Noms el procurador pot invocar una causa de nullitat.Article 2 Queden prohibides, aix mateix, les relacions extramatrimonials entre jueus i sbdits de sang alemanya o assimilada.Article 3Queda prohibit que els jueus contractin com a empleades de la llar dones de sang alemanya o assimilada, de menys de 45 anys.Article 4Queda prohibit que els jueus enarborin o engalanin amb els colors nacionals.En canvi, poden engalanar amb els colors jueus. L'exercici d'aquest dret queda garantit per l'Estat. Article 5Aquell que contravingui les disposicions de l'article 1 pot ser sotms a reclusi.L'home que contravingui les disposicions de l'article 2 pot ser sotms a pres o reclusi.Aquell que contravingui les disposicions de l'article 3 i 4 pot ser sotms a multa o a una pena de pres fins a 1 any.Article 6El Ministeri de l'Interior del Reich, d'acord amb el representant del Fhrer, dictar les prescripcions legals i administratives necessries per a l'aplicaci i publicaci d'aquesta llei.Article 7. Aquesta llei entrar en vigor el dia segent de la seva promulgaci, tret de l'article 3, la vigncia del qual ser a partir de l'1 de gener de 1936.Nuremberg, 15 de setembre de 1935.El Fhrer i Canceller del Reich.

FONTS CONSULTADES

La msica i el III Reich. De Bayreuth a TerezinCatleg exposici La Pedrera. Caixa Catalunya. Barcelona, 2007

HOBSBAWN, ERIK Histria del segle XXEd. Crtica. Barcelona, 2000

Cincies socials, histria 4rt ESO Ed. Vicens Vives/ Ed. Barcanova/Ed. Santillana

Histria del mn contemporani BatxilleratEd. Vicens Vives

ALEX ROSSEl ruido eterno. Escuchar al siglo XX a travs de su msicaEd. Seix Barral. Madrid 2010

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aktion_T4

*******************