explora islÀndiade la natura en un paisatge únic i can - viant, que explica la història més...

EXPLORA

ISLÀNDIA

ISLANDIA.indd 1 06/02/19 20:17

Amb la col·laboració del Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya

Primera edició: març del 2019

© de l’edició original en anglès:APA Publications, 2018

© 9 Grup EditorialCossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 • 43800 VallsTel. 977 60 25 91

[email protected]

Traducció: Aina Olivé Busquets

Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-817-8

DL T 30-2019


EXPLORA

ISLÀNDIA


ÍNDEXIntroduccióRutes recomanades per a… 6Explora Islàndia 10Menjar i beure 16A comprar 18Entreteniment 20Activitats a l’aire lliure 22Dates clau de la història 26

Les millors rutes1. El centre de Reykjavík 302. El port de Reykjavík 353. Rutes en bicicleta per Reykjavík 394. Reykjanes 445. El sud-oest 496. Heimaey 56

7. El sud-est 618. Els fiords de l’est 669. El nord-est 7110. Mývatn 7611. Akureyri i els voltants 8112. El nord-oest 8913. Els fiords de l’oest 9214. Snæfellsnes i l’oest 9815. L’interior: ruta Kjölur 10316. L’interior: ruta Sprengisandur 107

Guia pràcticaAllotjament 112Restaurants 118Vida nocturna 124A-Z 126Idioma 136


RUTES RECOMANADES PER A…

ENAMORATS DE LA CUINA

Reykjavík (ruta 1) està en procés de ressorgiment com a destinació culinària, amb els nous restaurants nòrdics. Fora de la capital, trobareu llagosta a Höfn (ruta 7), o tasteu un antic terror, el tauró fermentat, a Bjarnarhöfn (ruta 14).

DIVERSIÓ A L’ILLA

Visiteu l’agradable Heimaey (ruta 6), sota l’ombra d’un amenaçador volcà

vermell; Hrísey (ruta 11), amb perdius domesticades; o passeu la nit

a l’antic assentament de Flatey, a Breiðafjörður (ruta 13).

AMANTS DE LA MÚSICA

La sala de concerts Harpa, a Reykjavík (ruta 3), és una obra d’art. Es fan recitals d’estiu a l’església Blava de Seyðisfjörður (ruta 8); o podeu aprendre música folklòrica islandesa a Siglufjörður (ruta 11).

MERAVELLES NATURALS

Els volcans estrepitosos i estanys de fang de colors abunden al voltant

de Mývatn (ruta 10). Feu excursions per les glaceres a Skaftafell (ruta 7), o gaudiu de les èpiques cascades a

Gullfoss (ruta 5), Dynjandi (ruta 13) o Dettifoss (ruta 9).


RELAXAR-SE

Les múltiples piscines i balnearis d’Islàndia són una delícia. Els més famosos són el Llac Blau (ruta 4) i els Banys Naturals de Mývatn (ruta 10). El més nou és el Beer Spa, a Árskógssandur (ruta 11).

VIKINGS I SAGUES

Aproximeu-vos a una visió general de les sagues al Centre d’Assentaments

a Borgarnes (ruta 14), navegueu cap a l’illa Drangey (ruta 12), on

s’exilià el melangiós antiheroi Grettir, o contempleu artefactes vikings al

Museu Nacional (ruta 1).

CAMINAR

El Parc Nacional Vatnajökull ofereix uns passejos bonics i excursions de múltiples dies a Skaftafell (ruta 7) i Jökulsárgljúfur (ruta 9). Els excursionistes experts es poden dirigir al desert Hornstrandir (ruta 13) o a l’obac interior (rutes 15 i 16).

FAUNA

Húsavík (ruta 9) és la capital d’Europa per a l’observació de balenes. Els

afeccionats als ocells estan de sort: trobareu ànecs a Mývatn (ruta 10),

paràsits a Skeiðarársandur (ruta 7) o una barreja de penya-segats d’ocells a

Látrabjarg (ruta 13).


INTRODUCCIÓUna introducció a la geografia, els costums i la cultura d’Islàndia, a més a més d’informació detallada sobre gastronomia, història i el millor que podeu fer quan hi sigueu.

Explora Islàndia 10

Menjar i beure 16

A comprar 18

Entreteniment 20

Activitats a l’aire lliure 22

Dates clau de la història 26


EXPLORA ISLÀNDIA

10 INTRODUCCIÓ

Establerta pels vikings, atrets per l’atractiu de terra fresca i buida, els islandesos sempre han sobreviscut gràcies a la previsió, la imaginació i l’enginy. Tot i que Islàndia té una his-tòria cultural llarga i rica, que s’es-tén fins a l’Era de les Sagues, és la mateixa terra, esculpida per les forces de la natura en un paisatge únic i can-viant, que explica la història més con-tundent del país.

GEOGRAFIA I DISTRIBUCIÓ

Islàndia cobreix 103.000 km2 de terra, però es tracta d’un país poc poblat, amb només tres persones per quilòme-tre quadrat. Un 64% dels islandesos viu a la zona de la capital, Reykjavík, men-tre que un 5%, a la segona “ciutat” del nord, Akureyri. La resta d’Islàndia està buida, a excepció d’algunes granges disperses i petits pobles pescadors a la costa. El 62% de la superfície del país està classificat com a no habita-ble: l’interior sencer és un alt desert hostil i deshabitat. La glacera més gran d’Europa, Vatnajökull, s’estén al llarg d’aproximadament 8.400 km2 al sud-est, amb volcans subgla cials que cau-

sen estralls a les regions del voltant quan entren en erupció.

Islàndia creua la dorsal mesoatlàn-tica, on les dues plaques tectòniques que formen la superfície de la Terra es van distanciant a poc a poc. El país s’està dividint literalment en dos, amb un ritme aproximat de creixement de dos centímetres per any. Els terratrèmols i l’activitat volcànica són comuns al llarg de la immensa falla tectònica diagonal de doble vessant, que va des de Reykjanes i el Vestmannaeyjar, al sud-oest, fins a Kafla, al nord-est.

En termes geològics, Islàndia no és més que un bebè, compost d’algunes de les roques més noves de la terra, i encara s’està formant. Al llarg dels segles, les erupcions han cobert grans zones amb lava per la superfície de l’illa i han projectat amunt núvols asfixiants de cendra, tot tapant la llum del sol i arruï-nant les collites. Cada dia hi ha milers de petits terratrèmols i xocs, la majoria només detectables pels sismòlegs.

La presència de tanta energia natu-ral tot just sota terra no només permet veure l’immens poder de la natura a Islàndia, sinó també sentir-lo, escoltar-lo i olorar-lo.

Islàndia és un lloc de contrastos exagerats: inhòspit i destruït, però extremadament bonic; ple de gel afilat i erupcions ardents; amb una capital petita que genera una quantitat immensa de cultura extravagant i energètica.

ISLANDIA.indd 10 06/02/19 20:19

ExPLORA ISLàNDIA 11

DESPLAÇAMENTS

La circumval·lació (o ruta 1) encercla la vora de l’illa (tot i que es desvia dels fiords). No es va completar fins al 1974, ja que abans les arenes movedisses i les inundacions glacials eren massa com-plexes per als constructors de carreteres. Us podeu desplaçar per la circumval·lació en autobús públic, tot i que el servei és limitat, sobretot a l’hivern. Des de Reyk-javík, múltiples rutes en autobús visiten l’oest i sud-oest. Per rodejar tot el país, però, el cotxe és la millor opció.

Les rutes de la guia comencen a la capital. Dues excursions a peu i un fabu-lós passeig en bicicleta us permetran familiaritzar-vos amb la història i la cul-tura d’Islàndia i gaudir de les excèntri-ques cafeteries, bars bohemis i grans restaurants de Reykjavík. Després, co -breixen el país en direcció contrària a les agulles del rellotge, tot començant per la volàtil península Reykjanes, on hi ha el Llac Blau. La ruta sud-oest incorpora el Cercle Daurat, una ruta turística famosa que passa per tres tresors: Þingvellir, Geyser i la cascada Gullfoss.

Després les rutes segueixen la circum-val·lació al llarg de la costa sud, cap a un preciós desert glacial, abans d’explorar els fiords de l’est i fer diverses excur-sions d’un dia per Egilsstaðir. Abans de dirigir-vos cap al nord, incloeu Húsavík per observar les balenes i Mývatn per als ocells i zones volcàniques, pas previ a gaudir de l’encant gentil de la “ciu-tat” d’Akureyri. Cap a l’oest, a través de

pobles pescadors històrics i grans colò-nies de foques, les rutes deixen la cir-cumval·lació per incloure les pujades i baixades dels remots i purs fiords de l’oest, abans d’explorar la mística penín-sula Snæfellsnes i l’oest ple de sagues. Les dues últimes rutes travessen l’àrid interior d’Islàndia.

HISTÒRIA

El viking noruec Ingólfur Arnarso fou el primer colonitzador oficial d’Islàndia. S’establí el 874 a Reykjavík i plantà fenc a Austurvöllur; es pot veure un mas i arte-factes vikings en dos museus excel·lents de la ciutat. Altres vikings el van seguir, i es va crear una nació democràtica el 930 amb la formació del parlament alþingi.

Però, cap al segle X, el país s’havia massificat tant que Èric el Roig el va abandonar per Groenlàndia; al segle XII s’havien talat tots els arbres, i això forçà Islàndia a dependre d’altres països per aconseguir combustible, vaixells i cases; i al segle xIII, les disputes familiars van portar el país a una guerra civil. Enmig de la confrontació va aparèixer el rei noruec, que s’oferí generosament per eradicar la violència tot prenent el poder.

El control del país va passar a Dina-marca el 1397, després que les coses es compliquessin molt més. Però Islàn-dia depenia dels danesos pel que fa a vaixells i provisions, i sovint les naus no arribaven. Fins i tot la mateixa terra semblava posar-se en contra dels islan-desos amb l’activitat volcànica violenta

Cases nòrdiques al voltant del llac Tjörnin, Reykjavík

ISLANDIA.indd 11 06/02/19 20:19

12 INTRODUCCIÓ

(sobretot l’erupció devastadora del Laki el 1783), que enverinava collites i bes-tiar. Podeu veure la dimensió de l’esde-veniment del Laki per tot el voltant de Kirkjubæjarklaustur, a la costa sud.

La vida a Islàndia era increïblement dura. Només amb el moviment d’inde-pendència del segle XIX hi començà a haver una nova esperança i Islàndia es va convertir finalment en una república el 17 de juny de 1944. El canvi sobtat en el seu estatus, d’una nació rural pobra i endarrerida a una de moderna i pròs-pera, es produí amb la Segona Guerra Mundial i l’ocupació de les tropes ameri-canes, que portaren una construcció frenètica i un creixement econòmic. L’ex-pansió de la indústria pesquera va portar riqueses i una amarga lluita amb la Gran Bretanya, ja que Islàndia volia defen-sar el seu preuat bacallà. Actualment la pesca és important, tot i que el turisme l’està començant a superar, encoratjat per l’associació d’Islàndia amb el feno-men internacional de Joc de trons.

CLIMA

Influenciat pel càlid corrent del golf i els predominants vents del sud-oest, el clima oceànic temperat d’Islàndia és sorprenentment suau tenint en compte la seva posició al límit del Cercle àrtic. Els estius, però, són generalment freds i el país sovint és humit i ventós, amb un clima que canvia de manera dràstica entre el dia i la nit, o fins i tot cada hora. Porteu roba per a totes les possibilitats.

Pels volts del solstici (21 de juny), el sol s’amaga a l’horitzó a mitjanit i torna a les 3 h de la matinada; en aquestes tres hores, el terreny queda envoltat per un estrany crepuscle energitzant. El juny i l’agost són la temporada alta de vacan-ces, quan el nombre de visitants i els preus pugen. Per contra, l’hivern és fosc: al voltant del 21 de desembre, el sol surt a les 11 i es pon a les 15.30 h. Un consol és que de setembre a meitat d’abril hi ha prou foscor per veure les aurores polars (vegeu la pàgina 83).

Per a la meteorologia d’Islàndia, ve -geu www.vedur.is/english.

POBLACIÓ

La població d’Islandia és tan sols de 338.000 habitants, dues terceres parts dels quals viuen a Reykjavík i els vol-tants. El creixement de la capital ha estat ràpid, des de 5.000 habitants el 1901 fins a gairebé 217.000 el 2016, la qual cosa ha alterat completament la societat islandesa. Els ciutadans en edat d’estar retirats van néixer i créixer al camp; els seus nets han crescut completament als “terrenys de formigó de lava” de la ciutat.

La seva llarga història d’aïllament ha motivat que els islandesos siguin un grup homogeni: tres quartes parts vikings i una celtes. Són treballadors i dúctils, super-vivents de tot tipus de calamitats, tant naturals com induïdes, al llarg dels segles. Actualment, Islàndia es troba al capdamunt de l’OECD Better Life Index, i els islande-sos gaudeixen d’un atur baix, riquesa, salut

Alba sobre la llacuna de Jökulsárlón, plena d’icebergs

ISLANDIA.indd 12 06/02/19 20:19

ExPLORA ISLàNDIA 13

i educació per sobre de la mitjana i molt poca contaminació. La mitjana d’edat és de 83 anys.

A més de la tenacitat, els islandesos sovint han necessitat inventiva i imaginació per sobreviure i han desenvolupat un gran sentiment de comunitat. Els islandesos es van unir per la necessitat i van vèncer fites

impossibles, tot forjant una identitat nacio-nal extremadament forta, i un patrimoni cultural del qual n’estan molt orgullosos.

COSTUMS LOCALS

Tot i que Reykjavík és una ciutat, manté l’ambient de poble petit. Tothom es

Húsavík és un dels millors llocs d’Europa per a l ’observació de balenes

NO MARXEU D’ISLÀNDIA SENSE...

Banyar-vos en una piscina geotèrmica. No hi ha res com relaxar-se en aigua calenta mentre la neu cau al vostre voltant. El Llac Blau és la piscina geotèrmica més famosa d’Islàndia, però teniu una alterna-tiva més tranquil·la: els Banys Naturals de Mývatn. Vegeu la pàgina 79.Veure les aurores polars. Els visitants acostumen a anar a Islàndia els mesos més foscos d’hivern per intentar observar els extraordinaris espectacles de llum de l’aurora boreal. Vegeu la pàgina 83.Observar balenes. Húsavík, “capital de l’observació de balenes” d’Islàndia, es tro -ba a la badia de Skjálfandi, rica en plàncton i peix. Navegueu-hi a prop en antics vaixells de roure i veureu iubartes saltant i esquit-xant amb la cua. Vegeu la pàgina 74. Informar-vos sobre les sagues. Les sa -gues lacòniques, la contribució més gran d’Islàndia a la cultura mundial, estan ple-nes de personatges fascinants i cobreixen gran varietat de temes. Vegeu la pàgina 33. Fer una excursió excèntrica de compres. Mimeu-vos amb música, menjar o un jersei tradicional teixit a mà (lopapeysa), o rega-leu-vos un capritx d’un disseny fosc de conte

de fades amb bosses de mà de pell de peix, bols de sulfur i caixes de música teixides amb plomes. Vegeu la pàgina 18. Passejar al llarg d’una platja de sorra negra. Al llarg de la costa sud hi ha onades violentes. Mentre intenteu mantenir-vos drets pel vent, meravelleu-vos pel fet que no hi ha terra entre vosaltres i l’Antàrtica. Vegeu la pàgina 55. Caminar per una glacera. Un passeig a través d’un món estrany de calderes d’ai-gua, crestes i escletxes, plenes de cendra volcànica antiga i petits munts de molsa glacial. Vegeu la pàgina 64. Menjar xai o peix. El peix, el marisc i el xai són frescos, deliciosos i de bona quali-tat arreu d’Islàndia, però gaudiu sobretot de la renaixent tradició de restaurants de Reykjavík. Vegeu la pàgina 118. Viure l’experiència dels volcans actius. El paisatge fumejant, sulfurós i ple de lava és pertot arreu. Visiteu l’illa de Heimaey, en perill als anys setanta, o feu una excursió als cràters de Móði i Magni (nom dels fills de Thor), formats el 2010 amb l’erupció d’Ey-jafjallajökull, que paralitzà durant sis dies el trànsit aeri d’Europa. Vegeu la pàgina 55.

ISLANDIA.indd 13 06/02/19 20:19

explora islÀndiade la natura en un paisatge únic i can - viant, que explica la història més...

Documents