experiÈncies · 2013-11-04 · tics com francesc gimeno (tortosa, 1858 - 1927), qui fou un artista...
TRANSCRIPT
CAT
Edita: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona 2008 Textos: Núria Gil Duran Fotografia:MarianoCebolla Dissenygràfic:MV&co,Estudicreatiu Impremta:ImpremtaEbroCB Dipòsit legal:
EXPERIÈNCIES TURISME CULTURAL A LES TERRES DE L’EBRE
Endinsa’t per la nostra riquesa cultural!
Pintures rupestres
Poblats ibèrics
Els castells i les torres del territori
Patrimoni arquitectònic religiós
Centres històrics i monumentals .Tortosa
Centres històrics i monumentals
Els museus
Les col·leccions
Sales d’exposicions
Patrimoni artístic
Batalla de l’Ebre
L’artesania als teus peus
Festes de recreació històrica
Els nens i nenes descobreixen i aprenen
Les Terres de l’Ebre al segle XXI
Informació
4-5
6
7
8-9
10
11
12-13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23-24
ElterritoridelesTerresdel’EbreilessevescomarquesBaixEbre,Montsià,Riberad’EbreiTerraAlta,inexorablementguiadespelcursdelriu,pelclimaiperlahistòria,tenenunaltcontingutd’in-terès cultural. Podreu conèixer des de Patrimoni de la Humanitat -declaratperlaUnesco-coméselcasdelespinturesrupestres,finsaconjuntsinuclishistòrics,bénsculturalsd’interèsnacionalid’interèslocal,museus,centresd’interpretacióoesculturapúbli-caarreudelesplacesicamins.Moltspersonatgesd’arreudelmón,s’hansentitatretsenalgunmomentdelasevavidaperlespeculiaritatsculturalsiidentitàriesqueelterritorielshaofert.DellitoralielDeltafinsalsPorts,desdelscarreronssinuososdelmónruralfinsalselementsornamentalsdelpatrimoniarquitectònicdelsconjuntshistòricsdepoblesiciutats.
El que no veuràs, ho percebràs. Descobreix el nostre patrimoni material i immaterial!
Endinsa’t a la nostra riquesa cultural!
“Per aquells dies el conreu de l’arròs encara es desconeixia. La ribera era una ininterrom-puda planúria de terres pantanoses; el jonc, el senill i la xisca i la menuda grama cobrien els prats, i les llúdries i les guineus pul·lulaven arreu pels aiguamolls.” (Sebastià Juan Arbó).
ElspaisatgesdelesTerresdel’Ebrehaninspiratmoltaliteratura,éselcasdeJosepPlaiJoanPerucho,Terres de l’Ebre del’escriptorSebastiàJuanArbó(SantCarlesdelaRàpita1902-Barcelona1984),ArturBladéiDesum-vila(Benissanet1907-Barcelona1995)onelpaisatge,lahistòriailaliteraturasónelsprotagonistesd’unrecorregutculturalpelscarrersdeBenissanet,nuclivoraelriusituatalacomarcadelaRiberad’Ebre.Així,JesúsMoncada(Mequinensa1941-Barcelona2005)ambCamí de sirga, s’apropiadelnomdelsenderquevorejaval’EbredesdeTortosafinsaMequinensa.Totsellss’hannodritdelsespaisdelesTerresdel’Ebreperescriureelsseusrelats.Alseuvoltants’articulendiversesrutesliteràries,jaquelamajorpartdelsseusescritssónmagnífiquesguiesperrecórrericonèixerelsparatgesdelescomarquesdel’Ebre.
Mésenllàdel’àmbitliterari,hemderecordarartistesplàs-tics com Francesc Gimeno(Tortosa,1858-1927),quifouunartistafidelalarealitatvisual.L’obradeFrancescGime-no,Camí del Port, Tortosa,deixàpalèscomsónd’agrestesipelatselsbarrancsdelportenalgunesèpoquesdel’any.O el pintor Joaquim Mir(Barcelona,1873-1940),dequis’haescritEl canvi de Mir marcaria una època, la de l’Ebre. ÉsundelsartistescatalansmésvaloratsdelsegleXXiambl’obraFantasia de l’Ebre,Miravet,JoaquimMirobteniael1930laMedallad’HonoralaExposiciónNacionaldeBellasArtesdeMadrid.
Sensedubte,undelspersonatgesméscèlebresvinculatsalterritorifouelpintorPablo Picasso.LessevesbreusperòintensesestadesaHortadeSantJoanalaTerraAlta,vanmarcarl’inicidelcubismeivaesdevenirunpuntiaparteneldesenvolupamentdelesavantguardespictòriquesdelsegleXX.
EXPERIÈNCIES
4 5Convent de Sant Salvador, Horta de Sant Joan
Gaudeix dels béns culturals, de la nostra història i de la nostra identitat!Emporta’t al teu cor les sen-sacions i emocions viscudes a les Terres de l’Ebre
BladécitantMn.Manyà,Visió de l’Ebre Català (ACABD)
Fruireudediversosvestigisd’èpocaibèrica,jaqueelsiler-cavonsviviendel’agricultura,laramaderiailamineriai,alsuddeCatalunya,estenguerenunaxarxadepetitsnuclisemmurallatsalvoltantdelriuEbre.Lesestructurescons-tructiveserenconsistents,reforçadesambbastionsitorres.NodeixeudevisitarelspoblatsdelCastellet de Banyoles,a Tivissa,olaMoleta del Remei,aAlcanar,jaquesónunadelesmillorsmostresdeculturaibèricaaCatalunya.
Propdel’ErmitadelaMaredeDéudelRemeid’AlcanartrobemLa Moleta del Remei,unpoblatibèricproperalli-toralialesrutescomercialsqueunienlaValldel’EbreamblamarMediterrània.Eraelcentreemmurallatd’unconjuntdepetitsnuclisdepoblaciópropers,onviuriaelboimillordelatribu,quicontrolavaelsexcedentsdelazonaielsintercanviavaperproductesdeluxeambdiferentspoblesdelaMediterrània.Laimportànciadeljacimentrauenquefouocupatdemaneraininterrompudaentrelasegonamei-tatdelsegleVIIaCilesdarreriesdelsegleIIaCcoincidintambl’arribadadelsromans.
L’artrupestredel’ArcMediterranidelapenínsulaIbèricaestàmoltbenrepresentatalesTerresdel’Ebre.Delsprimershabitantsconegutsdeltermed’Ulldecona ens resten elsonzeabricsalineatsalllargdelacinglera,situatsalaserradelaPietat-propdel’ErmitadelaPietat-,queformenelconjuntmésimportantdeCatalunyaique,comtotl’artrupestrellevantívanserdeclarats al 1998 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Des-taquenelsAbricsd’Ermites,und’ellsformatperunaescenaoneslocalitzencentsetantafiguresdecacera.LaCovaFosca-figuressemiesquemàtiquesdetracesnaturalistes-,il’AbricdelesEsquar-terades,ons’hidocumentennoufigures.
PodeuseguirlavostrapròpiarutacapaFreginals,laCovadelesCalobres,l’AbricdeMasets-balmapocprofundaonesconservendosgrupsdepintures-ial’AbricdeLlibreres,ontrobareudotzepictogramesd’estilrealista,entreellsunacabraicèrvols.AAlfara de Carles,trobareulaCovaPintada.AlPerelló,l’AbricdeCabraFeixet-onpodreudiferenciartresgrupsilocalitzarunarquerilaCovadeCalobres.IalaRiberad’Ebre,aTivissa,comptenambquatrejacimentsons’handocumentatrestespictòriques,comsónlaCovadelRamat,laCovadelCingle,laCovadelPiiladelTaller.
Pintures rupestres
> patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El conjunt més important de Catalunya
Cerqueu tota la simbologia de les figures humanes i animalístiques delsjaciments de l’art rupestre ebrenc, patrimoni de la Humanitat
Els pannells informatiusus acolliran i la vista panoràmicaus captivarà
ElpoblatdelCastellet de Banyoles,aTivissa(Riberad’Ebre),ésundelsjacimentsibèricsmésimportantsdeCatalunya.Apartirdelsmaterialsceràmicstrobats,escalculaquefoubastitalsegleIVaC.Estàsituatal’extremd’unturóquedominaelcursdelriuEbre,puntestratègicperalcontroldelcomerçfluvialentrelacostail’interiordelaPenínsula.El1912,s’hivantrobarunconjuntd’arracades,braçalets,anells,mànecsd’espilliunpetittresordevint-i-noumo-nedes.Però,vaserel1927quanesproduíladescobertamés important: l’anomenat Tresor de Tivissa,formatperunconjuntdepecesreligiosesúnicaCatalunya.
Centre d’Interpretació de la cultura dels ibers a la Casa O’Connor d’Alcanar.L’exposiciósobreelmóniber,desdel’edatdeferroalaromanització,éselcomplementindispensablealavisitade La Moleta del RemeialacasapairaldelsO’Connor,delsegleXIXambimportantsvestigismodernistes.
Poblats ibèrics > Els ibers de la Vall de l’Ebre s’anomenaven ilercavons i cercaven punts estratègics per instal·lar-s’hi.
6 7
Pintures rupestres, Ulldecona
Casa O’Connor, Alcanar
Detall pintures rupestres d’Ulldecona
Poblat ibèric, Alcanar Museu Comarcal del Montsià Poblat Ibèric, Alcanar
AlesTerresdel’Ebrepodreuinspirar-vosvisitantmésdevintcastells,entreelsqualsdestaquenperlasevaestra-tègicalocalització,perlasevadocumentadahistòria,perlasevamagnitudiperlesrecentsrehabilitacionsiexcel·lentconservacióeldelaSuda,aTortosa,eldeMiravet,eld’UlldeconaieldeMórad’Ebre.
> Castell de la Suda, a Tortosa.Enaquestturóprivilegiatalavoradel’Ebrehihamésdedosmilanysdeculturamediterrània,habitatpelsibersipelsromansiaixecatpelàrabs,jaalsegleVIII,sobrel’acròpoliromanadeDertosa.L’alçàriadelesmurallesdelaSuda,lafeieninexpugnable,cosaquevaferpossiblequeromanguésenmansdelsàrabsdurantmoltsd’anys.Des de principisdelsegleVIII,ifinsl’any1148,Tortosavaestarsotadominiandalusí.ÉsaleshoresisotaeldominidelcalifaAbdalRahmanIII,quanesconstrueixelcastelldelaSuda,miradorprivilegiatdelaciutatiactualParadorNacional de Turismo.
Enaquestaèpocalaciutatvaserunenclavamentestratè-gicdesd’onescontrolavenlescomunicacionscapals
Els castells del territori
Et ve de gust fer un cafè o allotjar-te en un castell?
> Castell d’Ulldecona. DeclaratBéd’InterèsCultural,estrobasituatsobreelpuigqueportaelseunom,almargeesquerredelriuSénia.Fouconqueritl’any1148perRamonBerenguerIViconceditposteriormental’ordedel’Hospital,quevaconstruirelsemblemàticsedificisdelestorres.Lavisitaalafortalesauspermetràdescobrirunatorrecilíndrica,unatorreprinci-paldebaserectangularquedominatotelconjunt,onestrobalaSalaNobleamblafinestracoronellaalavessantest,finestrageminadaambacabamenttrevolat.Amés,siseguiupujantfinslaterrassagaudireud’unaimpressionantpanoràmicadelricterritorionesvaenclavarelcastell.Nooblideuentraral’esglésiadeSantaMariadelsÀngels,d’unanauambvoltadecanódemigpuntsobrearcstoralsiabsissemicircular.
> Castell de Móra d’Ebre. Datadel’any1060,d’origenàrab,fouhabitatpelsbaronsd’EntençaipelsdeCardona,elmiradoralriuialapoblacióettransportaraneneltemps.Amés,potsassistiraunare-presentacióteatral,alafirad’antiguitats,aundelsconcertsques’organitzenotambéalesvisitesconcertades.DiulallegendaqueelsenyordelcastelldeMórad’Ebreesvatransformarenllopdesprésdemoririlasevaànimaimmor-talrondavapelpoblefentestranyesesimalifetes,finsitoteracapaçdetraspassarelriuambunsalt.
territorisdelnord,idesd’onesvisualitzavalaviafluvialquepermetial’accésalesterresdel’interior.CristòforDes-puig en els seus Col·loquis explicalesrecompensesqueelcomteRamonBerengueratorgàalsquatrecavallersquevarenassaltarlamuralla,aGuillemRamondeMontcadalidonàundelscastells,l’altreeldonàaPereSentmenatieltercerse’lreservàperaell.Peraquestmotiu,uspodeuimaginarperquèésimprescindiblevisitarelcastell,elpas-seigderondadesdel’absisdelacatedralilesavançadesdeSantJoan.
> Castell de Miravet.Està consideratelmillorexempledel’arquitecturamilitartempleradeCatalunya.L’excepcionalitatdel’emplaçamentrauenlapossibilitatdecontrolartotl’entornidominarlavisibilitatdelriuEbrecomaviad’accésal’interiordelapenínsula.Desprésdelaprimeraocupaciódelturó,documentadaalsegleIIaC,hivahaverlapresènciad’uncastrumromàienl’arribadadelmónislàmics’hiestableixunafortificacióohisn d’èpocacalifal.L’ordredel Temple s’encarregà de la remodelació a partir de1153,quanelterritoripassaamanscristianes.Fortifica-cióclaualllargdelaHistòriadeCatalunyaid’Espanya,jaqueelcastellesdocumentaenlaGuerradelsSegadors,laGuerradeSuccessió,lestresguerrescarlines,itambéalaGuerraCivilEspanyola.
> Restes del castell d’Amposta. UndelspuntsimprescindiblespervisitaraAmpostaésunaantigafortalesadelsegleXdefensadaambmurallesàrabsimedievals.ConstruïtvoraelriuEbre,sobreunassenta-mentibèriciconqueritperRamonBerenguerIValsegleXII.Seudel’ordedeSantJoandeJerusalemalaCoronadeCatalunyaiAragó.UnasèriedeplafonsinformatiusetpermetranrecórrerelrecintequeactualmentconservalabasedelatorredeSantJoan,elfossariunsesveltsarcsdepedrasituatsarrandelriu.JustalavoradelPontPenjant.
> Torre de la Carrova a Amposta.Aquestaespectaculartorred’arquitecturamilitar,forma-vapartdelconjuntdetorresdedefensaconstruïdesenèpocamedievalalllargdelrecorregutfluvial.Presentaunarobustaestructuraiunaacuradarestauraciódelsseuscomponentsgòtics,quedatendelsegleXIV.Enlamateixavisitatrobareuunesrestesdelavil·laromana,lafontdelaCarrovaiunazonadepícnic,perferunbondescans.
> Torre de Camarles.Perdefendre’sdelperilldelspirates,elsenclavamentsmili-tarsdel’antigacostamarítimaesfeienservirdelestorres.LadeCamarles,albellmigdelapoblació,vaserdonadaalcavallerGuillemdeSunyerperRamonBerenguerIV.
8 9
Castell de la Suda Castell d’Ulldecona Castell de Miravet Torre de la CarrovaCastell de Móra d’Ebre Torre de Camarles
“En un lloc on el riu formava un ample me-andre, una estranya embarcació intentava travessar-lo i guanyar l’altra riba, a recés de les indiscretes mirades del castell de Mira-vet, car ningú no sabia, en aquell moment, si estava en poder dels nacionals o dels carlins.” (Joan Perucho).
>Larutadelestresces:castell,cellericova.ConsisteixenvisitarelCastelldeMiravet,elCellerdePinelldeBraiilesCovesMeravellesdeBenifallet.
>Larutadelestrestorresal’Aldea.Sidisposeud’unabicicletademuntanya,feuunrecor-regutdedificultatmínima,envoltatd’arrossarsisèquiesdereccapalaTorredeBurjassénia,laTorredelaCandelailaTorredel’Ermita.
> Catedral de Santa Maria de Tortosa.Ladesaparegudaseuromànicaestavasituadaalmateixrecinte.Lesobresdelacatedralgòticas’inicienalsegleXIVis’allarguenfinsalameitatdelsegleXVIII.
L’edificipresentaplantabasilicaldetresnaus,sensecreuer,ambcapelleslateralsentreelscontrafortsicobertaambvoltadecreueria.DestacalacapelladelaMaredeDéudelaCinta-exempledebarrocmadur-,patronadelaciutatielclaustredelsegleXIII.Nousperdeul’exposiciópermanentdelacatedral(vegeucol·leccions),elsvitrallsdelaseuilamajestuositatdel’altarmajor.
> Convent de la Mare de Déu dels Àngels (Sant Salvador), d’Horta de Sant Joan.El 1985elconjuntdelamuntanyaiConventdelaMaredeDéudelsÀngelsvanserdeclaratsMonumenthistòrico-artístic.Lafundaciódel’esglésiaesremuntaaltempsdelstemplersielconjuntestàconstituïtperungrupd’edificisdecronologiesdiverses(XIII-XVII),disposatsalvoltantd’unclaustre renaixentista.
Lapartprincipalésl’església,construïdaelsegleXIII,durant el domini templer. JaendominihospitaleralsegleXIV,lanauvaserprolon-gadaambuncorelevat,unagalileaporticadaiesvaobrirl’actualportaprincipal,d’espectacularestructuraaixamfra-nadaicontornogival.Estàdecoradaperdotzearquivoltesamblescorresponentscolumnetesicapitellsdetemàticafloral.Elconventvaestarhabitatperunaimportantcomu-nitatfranciscanaidurantelsegleXVIhifeuestadadurantdotzeanysFraSalvador,quevaobrargransmiraclesiaraésconegutiveneratcomSantSalvadord’Horta.
> L’antic convent i ermitatge de Cardó.AltermedeBenifallet,totiques’accedeixperRasquera,tébenguardadaunallegendasacraanomenadalo salt del flare.S’explicaqueelfrare,enserdescoberteslessevesrelacionsenunapastora,esvavolersuïcidariesvallançaralbuitdesd’unaroca.Desprésdequedar-seenganxatenunabrancad’unarbreisalvar-se,elfrarevapenedir-se.
Patrimoni arquitectònic religiós
Centres històrics i monumentals. Tortosa
Enendinsar-vosalcentrehistòricdeTortosa,coneixereuel conjunt monumentaldeclaratBéd’InterèsCulturalpelsseusimportantsedificisrepresentatiusd’èpoquesdiverses,desdel’EdatMitjanafinselModernismeiusadonareudel’importantpetjadahistòricadelaciutat,quetambéaplegavestigisde l’antic Call jueu,undelsmésanticsdeCatalunya,onesconservaeltraçatdelscarrersestretsquecomuniquenambelspoussituatsalesplacetes.ElnuclihistòricdeTortosareposajustatocardel’Ebre,unriuquedesd’antichaestatunaentradanaturaldesdelamarcapal’interiordelaPenínsula.ÉsperaixòqueTortosavaesdevenirunaciutatvinculadaalcomerçfluvialial’intercanvicultural.Sarraïns,jueusicristianshivisquerenduranttempsideixarenpetjadaenunricpatrimonihistòriciartísticqueavuiencaraespotvisitar,com l’arc del Ro-meu,anticportald’accésalaciutat.Enmotiudel’inicidela Festa del Renaixementideformasimbòlicas’obrelaportaenunemotiuacteipertant,enfinalitzarlaFesta,estorna a tancar.Elnuclifundacionaldela ciutat de Tortosa s’articula al voltantdelCastell de la Suda(vegeucastells)d’origenmusulmà.L’edifici,queambl’ocupaciócristianafoupresópúblicairesidènciareial,sobresurtalapartméselevadadelnuclianticdelaciutat.L’estructuradelconjunt,però,vapatirfortesmodificacionsalsseglesXViXVII,quanlesexigènciesmilitarsobligarenaconstruirdiversosfortinsentreelsqualsdestacal’espectacularrecinteemmurallatde les Avançades de Sant Joan,recentmentrehabilitat.
AlspeusdelCastelldelaSuda,al’anticfòrumromà,esvaconstruirlaCatedraldeSantaMaria(vegeupatrimoniarquitectònicreligiós).IniciadaalsegleXIV,ésd’estilgòticillueixunafaçanabarroca.JustaldavantdelaCatedral,s’erigeixelPalauEpiscopaldels.XIII-XIV,organitzatalvoltantd’unpatiinterior. Com atestimonidel’activitatreligiosadelaciutattroba-reuelconjuntd’edificisdels.XVIfundatsperCarlesViconstruïtsentempsdeFelipIIamblafunciód’educarelsmoriscsonouscristians;ésimprescindiblevisitarelsReials Col·legis-Col·legideSantJaumeiSantMaties-,delsqualsendestacaelpati,demarcatestilrenaixentista,queesconsideraúnicaCatalunyail’Espai Sant Domè-nec,-actualCentred’InterpretaciódelRenaixement,quenouspodeuperdre-,antigaesglésiadeclaradaBéd’Inte-rèsNacionalqueconserval’Armaridel’anticArxiudelaCiutat.Un recorregutpelcentrehistòricdelaciutattambéhad’incloureunapassejadaapeuoenllagutperlafaçana fluvial de l’Ebreinodeixardebandalajoiadel’arquitecturamodernistaaTortosa,comésl’Antic Escorxador,obradel’arquitectePauMonguió,construïtalaribadelriu,ambunadecoraciódeceràmicavidrada,influènciamudèjaricompo-sicióordenadaambdiversospavellons.Si desdel’Escorxadorusdesplaceufinsl’eixample,contem-plareuelsmagníficsedificismodernistesconstruïtsafinalsdelsegleXIXiprincipisdelXX.El Mercat,edificid’estructu-rametàl·licaalacoberta,ésunadelesconstruccionsméscaraterístiquesdel’època.
10 11
Gravat de Wyngaerde. Tortosa, 1563 Reials Col·legis, Tortosa Fris Reials Col·legis, Tortosa
Claustre de la Catedral Sta. Maria de Tortosa Capella de la Cinta de la Catedral de Tortosa Claustre convent de Sant Salvador
“He vist la catedral. La Seu de Tortosa és tan fina i sensible com la de Barcelona. El claustre, una pura delícia. El conjunt gòtic és d’una aguda sensibilitat.” (Josep Pla).
Centres històrics i monumentals
AlesTerresdel’EbrepodemtrobaraltresnuclisdegranbellesacomelsbarrismedievalsdeBatea,Arnes,HortadeSantJoanoTivissa,od’origenàrabcomlavilavelladeMiravet,entred’altres.
> El Nucli Antic d’Horta de Sant Joan. Elnuclianticdelpobleconservaelseucaràctermedievalambcarrersestrets,ésperaixòquenoheudevisitarelnucliambvehicle,ousperdreulamiradad’unpobleen-cantador.Alsvoltantsdelaplaçadel’ajuntamentteniudosllocsperfectesperferundescans.Elconjuntarquitectònicd’Horta,queestàdeclaratBéCulturald’InterèsNacional,aportalaplaçaporticadadel’Esglésiagòtica,l’ajuntamentrenaixentistaielscarrersquel’envolten,onlocalitzareutotseguitelshabitatgesmonumentalsconstruïtsalsegleXVI.Lapresóestàalsbaixosdel’ajuntament,onestrobal’exposicióqueexplical’evolucióurbanad’Orta.LaCasadelaComandaoDelmeésunpalaurenaixentistadelsegleXVI-XVII,onantigamentresidiaelcomanadordel’ordedel’Hospital.
Unmonumenttemplermoltdestacableiqueestrobaforadelnucliantic,éselconventdelaMaredeDéudelsÀn-gels,mésconegutcomConventdeSantSalvador,(Vegeupatrimoniarquitectònicreligiós).Trobareureferènciesdelapoblacióescritdedosformesdiferents:OrtaiHorta.LesactivitatsdecaireculturalfanreferènciaaOrta,encomme-moracióacomfiguraalacartapobla.Al’actualitats’utilitzaHorta.
> Batea. Conservaunbonnombredeporxoscobertsiconstruccionsd’èpocamedieval.Elprincipalatractiuéselcarrermajor,totporxatambarcsapuntats,dels.XIV.Elprimercapdesetmanadejuliol,escelebraunmercatmedievalambientatenelsegleXV.
> Miravet.Alspeusdel’imponentcastelltemplerdevisitaobligada,trobareuelnuclianticde Miravet,ondestaquenl’edificidel’antigaAljamamoriscail’Esglésiavella,d’estilrenaixentis-ta.
>Móra d’Ebre.Unavegadapassatelpontd’arcadesquecreuaelriuEbre,uspodeuaproparaunracóemblemàticdelavila,laplaçadeDalt,onestàelmonumental’escultorJulioAntonioilaCasaMontagutdel’Era.Nodeixeudebandaunavisitaal’EsglésiaPrioral,dedicadaaSantJoanBaptistaid’origenromànic tardà.
> Ulldecona.Degranrellevànciahistòrico-artística,podeuvisitarelnucliantic d’Ulldecona,ambcasesdelsseglesXValXVIIIientraral’esglésiadeSantLluc,d’estilgòticisituadaalaplaçaporxada.
> Fatarella.ALaFatarella,podreudescobrirlarutadelsporxosilesportesmedievalsdelamurallaid’accésalnucli.Segonssembla,elsmotiusprincipalspertancarlavilaforenprote-gir-secontraelbandolerismeielsllops.
> ArnesAArnes,alaTerraAlta,espotcontemplarelformidablecentrehistòric,queconserval’estructuraoriginaldenuclifortificatiestàcatalogatcomaBéd’InterèsArtísticiHistò-ric.Destacal’edificidel’Ajuntament,unamagníficacons-trucciód’estilrenaixentistail’EsglésiadeSantaMagdalenad’estilbarroc.
> Tivissa. Conservaelcentrehistòricd’essènciamedievalonespo-dendescobrircasessenyorialsounentramatencerclatperrecintesemmurallats.Destacal’esglésiaparroquialdeSantJaumed’estilrenaixentistaielpoblatibèricdelCastelletdeBanyolesolespinturesrupestresdelaFontdelaVilella.
> El modernisme a les Terres de l’Ebre.El Celler cooperatiu de Pinell de Brai conegut com La Catedral del Vi,ésl’obramestradel’arquitecteCèsarMartinelliBrunet-deixebledeGaudí-.D’estilnoucentistadestacaperlasevafaçanaambdecoracionsceràmiquespintadesieljocd’arcadesinteriorsobratsambmaons.
El celler cooperatiu de Gandesa és una de les set mera-velles del Patrimoni Cultural material de Catalunya.Obradel1919realitzadaperCèsarMartinell,destacaperlasevaoriginalcobertaparabòlicaambvoltesplanesinteriorsderajolaigàrgolesdeceràmica.Elprestigiósarquitectetambéésl’autordeLa Casa de la Feligresa d’Ulldecona. Seguiu les rutes Modernistes de Tortosa i Amposta.
12 13
Arnes Antic escorxador, Tortosa Miravet Ajuntament d’Arnes Ermita d’Ulldecona Presó, Horta de Sant Joan
Ajuntament Horta de Sant Joan
Interior Celler Pinell de Brai
Us animeu a fer un recorregut medieval?
Els museus
> Centre Picasso a Horta de Sant Joan.
“Tot el que sé ho he après a Horta”. Pablo Picasso
AHortadeSantJoan,ésvisitaimprescindibleelCentrePicasso,ons’exposenreproduccionsfacsímildelsquadresquevapintaralalocalitations’explicaellligamquevatenirPicassopersempremésamblapoblació.Amés,alvoltantdelavilaespodenresseguirelsraconsiindretsquevaninspirarl’artista,onhivaviureos’hivapassejar.QuaneljovePicassotenia16anys,vavisitarHortadeSantJoanacollitpelseucompanyd’estudisManelPalla-rès,onvaromandrevuitmesos.Vaconèixerlavidarural,perdibuixar-laipintar-la.Onzeanysméstard,tornàaHor-taperpassar-hil’estiuambFernandeOlivier.Ésl’inicidelasevarevulsivaetapacubistaionvapintarobresquearaformenpartdelsfonsdemuseusdeciutatscomNovaYork,Moscou,Barcelona,SãoPaulo,ParísoFrankfurt.És el moment de fer de detectius!Unavisitaalcentrehistòricuspermetràlocalitzarelsin-dretsvinculatsalavidail’obradel’artista,coml’HostaldelTrompet,elconvent,lacovaobalma,ielcafèonanavaPicasso
> Exposició permanent Santa Mª Dertosae. Catedral de Tortosa.L’importantcol·lecciódelBisbatdeTortosa,queesremuntaalsegleXII,lapodeucontemplaralesdependènciesde
l’anticpalaudelbisbequeconformenlasaladelpriorilacanònicadeSantaMaria.Allípodreuvisualitzarendetallmésde200pecesdepatrimonitèxtil,orfebreria,pintura,escultura,còdexs,pergaminsillibresminiatsdelfonsartís-ticdelacatedral,aixícomelcadiratdelcorielstapissos.
Si seguiu latradiciódelallegendadelaMaredeDéudelaCinta,idesitgeuelmillorembaràsafamiliarsiamigues,haureudebeneirunacintairegalar-la,jaquetalcomladuialaMaredeDéuenelmomentdelpart,lacintafacilita-rà el naixement de la criatura.
Les col·leccions
AlesTerresdel’EbrehihadosmuseusinclososalRegis-tredeMuseusdelaGeneralitatdeCatalunya:ElMuseuComarcaldelMontsiàielMuseudeCeràmicaPopular.
> Museu Comarcal del Montsià a Amposta. En època dels romans Amni Imposita,quesignificaposada sobre el riu.
Elparcmunicipaldelapoblacióussituaràal’edificidelesantiguesescolespúbliquesMiquelGranell,del1912,obradel’arquitecteRamonSalas.L’edifici,totalmentrenovat,allotjaexposicionspermanentsalaSala de l’arròs i el seu conreu tradicional,onpodreuinterpretarelquehasignificatperalterritoriaquestcultiu.Améss’hipresentenimportantsexposicionstemporals.ElMuseu,equipamentculturaldereferènciaalterritori,desenvolupalasevaacciómuseís-ticapreferentmentenelpatrimoniarqueològic,etnològicinatural. Eldiscursexpositiu,desíntesiiinterdisciplinar,delaseucentrals’interrelacionaambunaxarxaterritorial,entreelsqualstrobeml’exposiciópermanentFreginals en el temps,aFreginals;laCol·lecciód’HistòriaNaturaldeSantaBàrbara;elpoblatibèricdelaMoletadelRemeiielCentred’InterpretacióalaCasaO’Connord’Alcanar;elCentred’InterpretaciódelaTerrissadeLaGalera,elCentred’InterpretaciódelesBarraquesdelDeltaaSantJaumed’Envejaidiferentsàreesd’interpretacióirutesculturals.
Enelmateixmuseuusoferiranserveisturísticscompletsiitinerarismagníficsqueusomplirandeconeixement.
> Museu de la Ceràmica popular a l’Ametlla de Mar.Unmonòlitapeudecarreterausconduiràirrevocablemental’edificidelmuseu,queestrobaenvoltatd’oliveresipins.Pecesdemésdetrescentscentresterrissers,d’arreud’EspanyaidePortugal,aixícomtambédeMarroc.Lavisitaestàestructuradaenquatrecircuits:els Usos de la Ceràmica, els Centres Terrissers, el Càntir i les seves formes ifinalmentpodreuconèixerelProcés i les tècniques de la ceràmica.
Elmuseudisposad’unfonsdemésd’11.000pecesdeter-rissaperfectamentcatalogadesqueformenunacol·leccióúnica.LagaleriadeMestresTerrissers,volserunhomenat-gealsartesansiartífexsd’aquestaculturaancestral.
14 15
Museu de la Ceràmica Popular
Centre Picasso Exposició Catedral, Tortosa Retaule de la Transfiguració
El Retaule de la Transfiguració, del Taller de Jaume Huguet (s. XV) i d’influència flamenca, us enlluernarà.
Altrescol·leccionsavisitar:Centre d’interpretació dels íbers a Tivissa,onvisualitzareulareproducciódelTresorIbèricdeTivissadescobertalpoblatdelCastelletdeBanyoles.Museu Serra d’Instruments musicals a Benissanet.Museu d’Història Natural a Santa Bàrbara. Una col-leccióde3.200mineralsifòssilsdecinquantapaïsosdels cinc continents.Observatori de l’Ebre a Roquetes. Fundat el 1904 pelsjesuïtes,éspioneraescalamundialenl’estudidel’activitatsolar,amésdedisposard’unacol·lecciód’aparellscientífics.
Museu Comarcal del Montsià Museu Comarcal del Montsià Museu de la Ceràmica Popular
Sales d’exposicions
EnelsvostresdesplaçamentsperlesTerresdel’Ebrepodreuvisualitzarmonumentsiesculturesperlesplacesiviesdecomunicació:ElmonumentalNus,aTortosa;elmonument al Regant,aDeltebre;l’esculturaAmposta; el Mil·lenariaTortosa,elmonumentalesBrigades Internacio-nals,aFlix;id’altresal’AmetlladeMar,l’Ampolla,Corbera,SantCarlesdelaRàpita...AlCentrelúdicTossesXXId’Amposta,hihadiversesobresd’artdegranformatqueuspermetrancontemplarescultu-resipinturesenelvostretempsd’oci.
> Art al Ras. Creativitat, natura i imaginació AlsCaminsnoasfaltatsdelsdotzepoblesdelaTerraAlta,escultors,poetesiescriptorstreballenl’artilanaturaambtècniquesimaterialsdiversos(fusta,pedra,argila,ferro...).Aquestrecorregutcomptaambmésde70escultures,oncadascunad’elles,etpermetlocalitzarunpuntonpartdel’obraéslapròpianatura.
> Jardins del Príncep.Natura i escultura.AlsjardinsqueestrobenentreelCastelldelaSudaielFortídeTenasses,totresseguintlamurallaquebastílaciutatalsegleXIV,podreupassejarperl’exposicióperma-nental’airelliuredelesobresdel’escultorSantiagodeSantiago.
Patrimoni artístic
> Museu de l’Ebre, a Tortosa.
Un museu a sota d’un pont! Un dels equipamentsculturalsméssingularsdelesTerresdel’Ebre,éselqueestàsituatalmateixpontdelmil·lenarideTortosa.AlMuseudel’Ebrehihaunaamplaprograma-ciód’exposicionsanualtantdel’àmbithistòriccomartístic.
> Sala Antoni Garcia de l’Antic Escorxador, a Tortosa. Podreucontemplarexposicionsdegranqualitattantdesdelpuntdevistadelmuntatgecomdelseudiscurstemà-tic.Mostresitinerantsques’hanvistarreudeCatalunya,oexposicionsindividualsicol·lectivesd’artistescontempora-nis.Amés,podràstraspassarlaportadel’anticescorxadormodernista.
> Sala d’exposicions del Convent de Sant Salvador a Horta de Sant Joan.Almateixconvent,situatalpeudelamuntanyadeSantaBàrbarauspodreuendinsaralasaladelconventonesmostrenexposicionsdegranrigoriqualitatartística.Desdelasalad’exposicionsunagranfinestraetpermetvisualitzarelmagníficclaustredelconvent.
> El Palau del Castellà a Gandesa.Tambéconegudacoml’antigapresó,s’hipresentenexpo-sicionsquepermetenalhora,conèixerl’importantedificihistòric.
> Pavelló Firal de Sant Carles de la Ràpita.AlpavellóFiraldeSantCarlesdelaRàpita,idurantelmesd’agost,secelebralaBiennal d’Art Gràficorganitzadacon-juntamentamblaciutatitalianaagermanadadeVillafrancaalMare,onespodencontemplaralvoltantd’unmilerd’obresd’artgràficdevariadestendènciesartístiques.
1716
Sala Antoni Garcia Sala Antoni Garcia Museu de l’Ebre
Monument al Regant Art al Ras Escultura pública, L’Ampolla
No oblides fer una passejada pels voltants i contemplar per una banda el riu i per l’altra el castell de la Suda Jardins del Príncep, Tortosa
Art al Ras
La Batalla de l’Ebre
> La pauma i la terrissa.Hihanombrosospoblesquehanconservatlatradicióartesana de la cistelleria. La paumaalesTerresdel’EbrehaestatrecuperadainicialmentperlesllatadoresdeMas de Barberans, per les d’Els Reguers, Rasquera, Paüls, Pinell de Brai o Alfara de Carles.Atotesaquestespobla-cions es mostra com es pot sumar artesania i disseny. El margalló,únicapalmeraautòctonad’Europa,materiallligatalaterrailatradicióebrencafinselsvoltantsdel1950,esrecuperaal’actualitatimostraelprocésdeltreballdelapauma:Laseparaciódelsbrins,elremull,eltrenatge...
AMiravet,TivenysilaGaleras’hiprodueixlaterrissa.Laproducciódeterrissaésunaactivitatartesanald’origenibè-ricimusulmàforçaarreladaenalgunespoblacionsdelesTerresdel’EbrecomMiravet alaRiberad’Ebre,Tivenys alBaixEbreoLa GaleraalMontsià.Esfancàntirs,rivells,gerresiestrisdecuina,complatsisafates.
LaGaleraésundelsaltrespoblesonviuenalgunesfamíli-esdeterrissaires.Enaquestapoblaciósecelebracadaanypelsvoltsdel’1demaiglaFiradelaTerrissa,onterrissai-resvingutsd’arreudeCatalunya,d’Espanyaidel’estran-germostrenlessevescreacions.Amés,s’hipotvisitarelCentred’Interpretaciódelaterrissa.D’altrabanda,TivenysorganitzaunaFirad’ArtesaniaiTu-rismeonestractademanerapreferentl’artdelaceràmica.Siusheuengrescatambl’artesania,ésimprescindiblevisitarelMuseu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar, al BaixEbre,ontindreulapossibilitatdeconèixerunadelescol·leccionsdeceràmicapopularmésimportantsdelmón.(Vegeumuseus)
L’artesania als teus peus
Lanitdel25dejuliolde1938esvainiciarlaBatalladel’Ebre.L’exèrcitrepublicà,totcreuantelriuEbreipersorpresa,guanyàelcontroldelesforcesnacionalsifeuretrocedirl’exèrcitfranquistadelterritoriquearavisiteu.ElConsorciMemorialEspaisdelaBatalladel’Ebre,COMEBE,eixcentraldetotselscentresd’interpretacióprojectatsalaTerraAltaialaRiberad’Ebre,hacreatrutespelsllocsmésimportantsdelabatallaméssagnantdelaGuerraCivilespanyola(1936-1939)quevatenirunadura-da de 115 dies. Corbera d’Ebre. El Centre d’interpretació 115 Dies,ésl’espaiderecepciódevisitants.Améspodreuvisitarl’ex-posició La trinxeraielPobleVelldeCorbera,declaratLloc d’Interès HistòricpelParlamentdeCatalunya,onlaFlama Permanentcontinuahomenatjantalscorberansquevanpatirelsbombardejos.La Fatarella.OntrobareuelMemorialdelesCamposines,l’EspaiHistòricdeLesDeveesielCentred’Interpretacióde les Unitats Internacionals.Vilalba dels Arcs.DesdelMiradordelBassotialesTrin-xeresdelsBarrancspodreucontemplarelsespaisdelsvuitdiesdesetgeinicial.VisiteuelCentreLa vida dels soldats a les trinxeres.
Gandesa. AlCentred’EstudisdelaBatalladel’Ebre,dispo-sareud’unaàmpliaexposiciódematerialidesdelColldelMoro,indretonesvaubicarelquartergeneralTerminus,coneixereuelturódesd’onesvacontrolarl’escenaridelaBatalladel’Ebre.Pinell de Brai. Nooblideuvisitarl’innovadorCentred’interpretació Les Veus del Frontiapreciarlesvistesques’ofereixendesdelCub de la Pau,alaSerradePàndols,aixícomlescasescaigudesoLa Ruta de la Pau,recorre-gut d’antigues trinxeres i clots de tiradors. Batea.Ontrobareuundelsdarrerscentresinaugurats,elCentreHospitals de sang. Cerqueulestrinxeresielsrefugisidescobrireuelsindretsonesvaviureunacruarealitat,laqualvadesencadenarelprincipidelfid’unaguerrailaderrotadelaRepúblicaidelsistema democràtic d’Espanya.
1918
Centre 115 dies Corbera d’Ebre Les Veus del Front, Pinell de Brai Corbera d’Ebre
La Batalla de l’Ebre és un símbol de la destrucció i la barbàrie de la guerra. Ara, fem un passeig per la pau!
> Art i lletres. Algunes coses a descobrir:Abecedari de la Llibertat,alPobleVelldeCorberadeclaratLlocd’InterèsHistòricpelParlamentdeCatalunya,alaTerraAlta.PoblequevasofrirelsefectesdevastadorsdelaGuerraCivilEspanyolaidesd’ons’obtéunamagníficapanoràmicasobrelesSerresdeCavallsidePàndols,espaisonesvandesenvoluparalgunsdelsfetsméscruentsd’aquestconflictebèl·lic.Monumentuniversalalapaumitjançantelcodideleslletresielcompromísdel’art.Enaquestprojecteartísticquepreténvincularl’art,lamemòriahistòricailalluitaperlaPautrobareu28lletresgegantsrealitzadesendiferentstècniquesiperdiversosartistesqueportenalesparaulesipertant,aldiàleg. Artesania de pauma
Artesania de terrissa
tt
Granera Anaradormir Gitar-se GalledaRetó NoiaXica AnaramenjaralgunacosaPoval EscombraXalar FregarplatsAnaraferunmos MossènEscurar Divertir-seOco! Compte!Fato PersonapocformalDesjecte Quantitatd’algunacosaXèic Comodíutilitzatenunaconversa.Sinò- nim de noi.
L’esplendor d’una ciutat al segle XVI
> La Festa del Renaixement de Tortosa. Ha estat catalogada ihonoradaenelsdarrersanysFestaLocald’InterèsTurísticdeCatalunya,FiestadeInterésTurísticoNacionaliPlacad’HonordelTurismedeCata-lunya.Diesonesreviu,enunesjornadeshistòriquesquesecelebrendurantlasegonaquinzenadejuliol,atapeïdad’actors,espectacles,tavernes,comerciants,músicsiteatralitzacions,abanderats,ciutadansivisitantsves-titsd’època,unarecreacióal’estildevidadelaTortosarenaixentista,talicomvaquedardescritalsdocumentsdel1544.Lesplacesielscarrersdelavilasónfesta,alegria,músicaicolor.LafestarememoralúdicamenticulturalelperíodehistòricdelsegleXVI.
Mengeu de Festa! AmblesJornadesgastronòmiquesdelsrestaurantsdeTortosa,admireulesespectacularsvestimentesdelamodadel’èpocaolarutadelasabogainousperdeulesllepoliesdelafesta.Elsabanderatsielscavalletssónunsdelsprincipalselementsdelafestaielspreferitsperalsnens.
Entreu i mirau lo llustre dels ciutadans!
> Móra Morisca a Móra d’Ebre.Mórad’Ebrereviuelpassatsotaladominacióàrab,onconvivienmusulmans,jueusicristians.Durantuncapdesetmanadelaprimeraquinzenadejuliol,elsbufonsilagastronomiaàrabdespleguenlaimaginació,elmercadalomercatd’artesansmostraelsoficisanticscomelsferrers,lesfiladores,elsforners,elspicapedrers,espectaclesdemúsica,dansaiteatrefanqueMóratorniasermorisca,amblacreuilamitjalluna.
Ambl’Escacsviventfruireupetitsigrans,Móraencetalafestaambelsoparmoriscalcastell
> Mercat Ibèric d’Alcanar. Alsetembre.Mitjançantactivitatsalcarrerdelnuclihistòrics’explicacomvivienitreballavenelsibersquehivanviurearafamésdedosmilanys
> Mercat Medieval de Batea. Aljuliol.Ambleseinesesfanlesfeines!Esfaunsorteigentreelsvisitants,quetécomapremiLo carro del fato.
Els nens i nenes descobreixen i aprenen
Busca els indrets picassians a Horta de Sant Joan
Esbrina iposaleslletresquefalten. Uneix els punts del mateix color.Esperemquelavisitat’hagideixat...
Hastrobat la Torre de la Carrova enminiatura,aAmposta?
Informa’t sobrelesactivitatsalPoblat ibèric de la Moleta del Remei,aAlcanarCerca les inicials del teu nom a l’Abecedari de la Llibertat,aCorberad’Ebre.
Observa debenpropalsabanderats i cavallets de la Festa del Renaixament a Tortosa.Creua pellateraldevianantselPont Penjat d’Amposta,comesfeiaantigament.
Jaheuanatal Pas de barca,de Miravet? Creuaràselriuambelstransbordadorquefuncionasensemotor
Endevina elsignificatdelvocabulariespecíficdelesTerresdel’Ebreienganxa’l amblaparaulasinònima
12
7
9
3 4
8
10
5 6
Festes de recreació històrica T R S D L’ R
2120
Festa del Renaixement Desfilada de NoblesBall de Cavallets
Siapostesperlainnovacióilesdarrerestendènciesartís-tiques,not’hasdeperdrelavisitaalCentred’ArtsVisualsaAmposta,uncentred’artcontemporani,onsecelebra-rantanmateix,lesexposicionsdelaBiennald’ArtCiutatd’Amposta.
L’artistanord-americàMattLamb,nascutaXicagoid’ori-genirlàndèsvaarribaraHortadelamàdelseumarxantalemany,lessevesinspiracionspicassianesil’exposicióLamb encounters Picasso.Lasaladeplensdel’Ajunta-mentd’HortaestàpresididaperunapeçadegranformatdelamateixasèriequelaposseeixelParlamentEuro-peuaEstrasburg.L’obra,onelgestésdeterminant,estàdominadapelcolor,l’expressionismeiladesestructuraciótemàtica.
L’escriptorEmiliRosales,ensofereixunextraordinarimisterihistòricambl’obraLa Ciutat Invisible,onrelataunmemorialdelSegleXVIIIielsplansdelreiCarlesIII,queamaguenlacreaciód’unagranciutatalDeltadel’Ebre,SantCarlesdelaRàpita,aimatgedeSantPetersburg,totseguintelfilinvestigadord’unaobradesaparegudadelgranmestredelapinturaitaliana,GiambattistaTiepolo.
Les Terres de l’Ebreal segle XXI
...Parlodelaverdord’undeltaimmens;Parlodelsvolsdelsibis(milersd’ibiscomvolvesvivesdelaneumésblanca)idelflamencrosat(del’intimrosad’unpitdenoiagairebéentrevist).Iparlodelcoll-verdbrunzintperl’airecomlapedrallançadaperlafona,del’anguilasubtilcomlaserpent,latencaplatejadadelesbasses.Parlodelgransilencionesfonienl’aiguadolçadelriu,lamaramarga
GerardVergés
22
EXPERIÈNCIES
informació d’interès
Àrea SCP Arqueologia i serveis al patrimoni culturalCastelldeMiravet.CamídelCastell,s/n43747MiravetTel. 695 186 873 Fax 977 600 135www.arearq.comarea_scp@terra.esVisitesguiadesitallersalCastelldeMiravetpernensiadults.
Conficon Turisme i tradicionsPintorGimeno,143500 TortosaTel. 977 443 174 / 670 795 216www.conficon-hostesses.comtortosa@conficon-hostesses.comVisitesguiadesivendaderecordsiartesania de Tortosa i les Terres de l’Ebre.
Delta Turístic Barceloneta,28bxs.43895L’AmpollaTel. 977 460 839 Fax 977 460 950 [email protected]ènciadeviatgesreceptiva.Visitesguiades i rutes culturals a les Terres del’Ebre.
Dertotravel SLArgentina,23-25,4a43500 TortosaTel. 977 44 80 [email protected]ènciadeviatgesreceptiva.Rutesculturals per Tortosa i les Terres de l’Ebre.
Guies del Port Aragó,7643597ArnesTel. 977 435 515 / 676 308 021 guiesdelport@gmail.comVisitesguiadesalpatrimoniculturaldelaTerraAlta.
Hife ToursAdriàd’Utrecht,143500 Tortosa Tel. 977 510 297Fax 977 510 [email protected]ènciadeviatgesreceptiva.Rutesculturals per Tortosa i les Terres de l’Ebrepergrups.
L’Escola del Parc Av.Colom,7343580DeltebreTel. 977 489 679 / 639 021 524 [email protected] guiades per gaudir i des-cobrirlaidentitatculturalipatrimonialdelesTerresdel’EbreielsseusParcs Naturals.
Ilercavònia CultureAv.Remolins,9-11,3r1a43500 TortosaTel. 626 103 477 / 977 413 938www.ilercavoniaculture.netilercavonia.culture@gmail.comRutesdepatrimonihistòricpergrups.RutadelsIbersd’Ilercavònia,RutadelsTemplersdelaBatlliadeMiravet,RutadelaBatalladel’Ebreirutespersonalitzades.
Lo Racó del TempleCarrerdelRiu,1443747MiravetTel. 656 266 [email protected]’interpretaciódelpatrimonihistòricinaturaldeMiravet.
Gubiana dels Ports, S.L ApartatdeCorreus,6943520RoquetesTel. 977 474 887 / 637 085 [email protected],personalitzadesipergrups,perlesTerresdel’Ebre.
Museu Comarcal del Montsià. Ser-veis educatius i culturalsGranCapità,3443870AmpostaTel. 977 70 29 54Fax 977 70 21 53E-mail:[email protected]:www.museumontsia.orgVisitesguiades,itinerarisitallersentornelpatrimonidelMontsiàilesTerresdel’Ebre
Natura & AventuraPl.d’Espanya,1843540SantCarlesdelaRàpitaTel. 977 742 987 / 646 598 324 Fax 977 741 068 www.naturayaventura.comnaturavtra@larapita.comVisitesguiadesperdescobrirelpatrimonihistòricielvalorculturaldelaReialciutatdeSantCarlesdelaRàpita.
Foto cedida per la Biennal d’Amposta
Empreses de guiatge i turisme cultural
Tradicions, Natura i Turisme PoletSantRoc,6843580DeltebreTel. 606 072 789 / 977 481 168josep_polet@yahoo.esServeideguiaiactivitatstradicionalspergrupsreduïts.
Viatges Calyper. Multiactivitat a les Terres de l’Ebre AndreuLlambrich,2543860L’AmetlladeMarTel. 977 493 936Fax 977 493 [email protected]ènciadeviatgesreceptiva.Excursi-onsivisitesguiadesalsatractiusd’in-terèsculturaldelesTerresdel’Ebre.
VisiturPalau,543500 TortosaTel. 977 446 110 / 629 912 928info@visitur.eswww.visitur.esVisitesguiadesperTortosailesTerresdel’Ebre.Vendad’articlesderecord.
Per saber-ne més...
Art al Ras, Terra Alta www.accesobert.comArtur Bladé i Desumvila, Benissanet www.riberaebre.org/arturbladeCastell de Miravet, Museu d’Història de Catalunya www.mhcat.net/oferta_museal/monuments/comarques_de_tarragona/cas tell_de_miravetCeller modernista de Gandesa www.coopgandesa.com/ca/elceller.phpCeller modernista del Pinell de Brai www.lacatedraldelvi.orgCentre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, Gandesa www.tinet.org/~cebeCentre Picasso, Horta de Sant Joan www.centrepicasso.catDomus Templi, Ruta dels Templers www.domustempli.comEcomuseu dels Ports, Horta de Sant Joan www.elsports.orgEspais de la Batalla de l’Ebre www.batallaebre.orgFesta de la Móra Morisca, Móra d’Ebre www.moramorisca.comFesta del Renaixement, Tortosa www.festadelrenaixement.catLa Pedra en Sec, Fundació el Solà www.fundacioelsola.orgMiravet i la Sénia, Zones d’Interès Artesanal www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/ziaMuseu del Montsià, Amposta www.museumontsia.orgObservatori de l’Ebre, Roquetes www.obsebre.esPintures rupestres, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco http://whc.unesco.org/en/list/874/multiple=1&unique_number=1026Poble Vell, Corbera d’Ebre www.poblevell.cat/caRuta dels Ibers. Museu d’Arqueologia de Catalunya http://ftp.mac.es/ruta_dels_ibers/ilercavons.htmSebastià Juan Arbó www.amposta.info/sebastiajuanarboTortosa a la Red de Juderías d’Espanya www.redjuderias.org/red/es/rv/miembros/tortosa/index.html
informació d’interès anotacions
C/del’Àngel,6,3ªplantaEdificiSiboni43500 TortosaTel. +34 977 444 447 - Fax +34 977 445 [email protected]