col.loquis tortosa

Download Col.loquis Tortosa

Post on 13-Sep-2015

63 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Col.loquis Tortosa

TRANSCRIPT

  • Cristfol Despuig

    LOS COLLOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA

    Edici, introducci i traducci a cura de Juan Antonio Gonzlez

  • Juan Antonio Gonzlez 248

    ISSN 1540 5877 eHumanista/IVITRA 1 (2012)

    INTRODUCCI Lobra

    Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa est considerada com lobra ms

    important de la prosa catalana del segle XVI. El seu autor, el tortos Cristfol Despuig (1510-1574), utilitza el gnere literari del colloqui per expressar les seves idees sobre un conjunt daspectes que van des de la histria de la seva ciutat fins a la situaci poltica del moment, passant per fets puntuals de la histria de Catalunya. Lobra estava acabada el 1557, per no va ser impresa en vida de lautor, sin que va circular en cpies manuscrites, entre altres raons perqu algunes de les idees exposades podrien haver servit als seus enemics per portar-lo davant la Inquisici.

    Lobra est estructurada en sis colloquis, als quals cal afegir una introducci on explica la seva intenci, els temes que tractar i el perqu dhaver triat la llengua catalana i no la llatina o la castellana per a la seva confecci.

    Els colloquis tenen lloc entre tres personatges: els tortosins Lvio, qui representa lestament nobiliari, Fbio, representant de loligarquia tortosina, i el cavaller valenci Don Pedro, arribat a Tortosa de pas cap a Barcelona. La trobada entre els tres dna peu a parlar daspectes molt diversos, tant del present com de la histria local i nacional, present i passada. Malgrat aquesta diversitat, podem trobar-hi dos temes predominants en cada un dels colloquis

    Aix, en el primer trobem un tema lingstic, amb una de les primeres defenses de ls de la llengua catalana davant laugment progressiu de ls de la castellana, i un altre de religis, amb dues vessants: una de caire internacional, en defensa de la poltica espanyola a Europa enfront de la seguida per Frana i els papes; altra de caire local, amb un atac, de ressons erasmians, a lactuaci del, en aquell moment, bisbe de Tortosa.

    El segon colloqui comena havent dinat. Aqu el primer dels temes s poltic: una crtica als castellans, als quals acusa de voler controlar el govern dEspanya i de menysprear tot all que no s de Castella, atac que va acompanyat duna defensa abrandada de Catalunya i els seus homes illustres. Laltre, local, relata com el compte Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat de Tortosa als rabs.

    Desprs dun parntesi en qu Don Pedro saluda uns ciutadans, t lloc el tercer colloqui, centrat primer en les lleis de Tortosa: els privilegis i llibertats que el comte va donar als ciutadans arran de la conquesta i de la posterior defensa que la ciutat, en solitari, va haver de fer contra un fort atac rab que pretenia recuperar-la. Tot seguit, Despuig fa palesa la pugna entre ciutadans i cavallers de la ciutat per ser elegits per al govern de la Diputaci del General de Catalunya.

    El quart colloqui se centra tamb en la ciutat: els honors que les dones van obtenir per haver collaborat en la defensa, i les millores que es poden observar en el moment actual, amb un retret als ciutadans per leducaci, massa centrada en el comer, que donen als fills. En una segona part explica la fundaci mtica de la ciutat, levoluci del seu nom i les restes arqueolgiques que shi troben.

    Lendem pel mat s el marc temporal del cinqu colloqui, dedicat exclusivament a comentar la guerra que mantingu Catalunya contra el rei Joan II, a causa de lenfrontament daquest amb el seu fill, Carles de Viana. La mort daquest en estranyes circumstncies serveix a Despuig per justificar la guerra, encara que el que en realitat defensa s una forma de govern, el pactisme entre governants i governats, emprada pels catalans en les seves relacions amb la Corona, tant amb laragonesa com amb lespanyola, que no sempre havia estat ben vista des de les posicions dominants de la monarquia.

    A la tarda, al colloqui sis, els interlocutors dialoguen sobre lorigen de Catalunya, defensant la llegenda dels Nou Barons de la Fama, i tot seguit es fa una extensa descripci de fauna, flora, pesca i economia de les terres tortosines.

  • Juan Antonio Gonzlez 249

    ISSN 1540 5877 eHumanista/IVITRA 1 (2012)

    La forma

    Lobra adopta la forma del colloqui, segons lautor, perqu creu que s la ms adequada a all que intenta dir i justifica tamb lestil baix y humil emprat. Escriu en catal perqu s la seva llengua i no vol tenir-la en menys que a la castellana o a la llatina, encara que reconeix en aquestes una certa superioritat, dextensi ds, per a la primera, i de qualitat, per a la segona.

    Com representa la llengua oral, entre els trets caracterstics trobem amb gran freqncia lhiprbaton i nombrosos incisos i anacoluts; el vocabulari s molt variat, amb certa quantitat de llatinismes i castellanismes, encara que en ocasions sigui difcil distingir els uns dels altres. Al colloqui sis, el vocabulari danimals, plantes i productes de la comarca s duna riquesa extraordinria. Mereix una menci especial la gran quantitat de refranys i frases fetes que omplen les pgines. La nostra edici

    1

    Objectius

    En el moment demprendre aquesta edici del Colloquis existien les segents edicions: a) la versi de Fidel Fita, feta el 1877, que ha estat ms difosa a partir de ledici en offset preparada per Jess Massip lany1975; della no sabem sobre quin manuscrit est feta;

    2 b) la versi dEullia Duran; aquesta es basa en el manuscrit B-20

    de lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona del que Duran ens diu que s una cpia, potser de comenaments del s. XVIII, de loriginal de Despuig; c) ledici modernitzada de Joan Tres, basada en el mateix manuscrit, que dna compte dalgunes de les omissions de lanterior.

    Per fer aquesta edici vam tenir a la vista les tres. El fet que entre elles hi hagus algunes discrepncies (i tamb amb el manuscrit B-20), ens va motivar per intentar donar resposta a les mateixes. Les que hem trobat amb ledici de Duran sn, sobretot, de grafies o paraules que manquen o estan canviades i, en alguns casos, la puntuaci que canvia el sentit de la frase. La de Tres, en ser modernitzada, no s comparable en qesti de grafies.

    A finals de 2011 (ja feia mesos que havem acabat la nostra edici) va sortir una altra preparada per Enric Querol i Josep Solervicens. Pren tamb com a base el manuscrit B-20, per incorpora dades de la de Fita i daltres fonts parcials, fins ara indites (el manuscrit GM/144 de la Biblioteca del Patriarca i el manuscrit 239 del fons Baluze de la Bibliothque Nationale de France) i la traducci al castell de Francesc Martorell, historiador tortos, impresa el 1626 (a ms de tenir en compte les anteriors de Duran i Tres). Amb aquesta edici, amb un gran nombre de notes explicatives, han quedat solucionats aspectes poc entenedors de les anteriors.

    Desprs de la seva publicaci, hem hagut de rectificar i afegir a la nostra versi primitiva algunes de les dades que aporta, amb la qual cosa creiem que ha quedat molt ms entenedora. La principal diferncia entre la seva versi i la nostra s el diferent tipus dedici: la seva s crtica, amb un predomini de les notes explicatives, per shan regularitzat els aspectes grfics que no afecten la fonologia; en canvi, la nostra s filolgica i hem mantingut les grafies com sn als originals, a ms dindicar qualsevol altre aspecte relacionat amb la transmissi del text. Altre dels objectius que ens havem proposat amb la nostra edici s el de demostrar que la de Fita es va fer a partir dun manuscrit diferent del B-20, per aix hem incorporat moltes de les diferncies que hem trobat respecte a ledici de Fita,

    1 Aquest apartat s un resum dun article ms extens (en premsa) en qu desenvolupem la teoria que sn

    dos els manuscrits base de les edicions existents. 2 Es pot llegir en lnia, tant a la Biblioteca Virtual Joan Llus Vives como a la Biblioteca de Catalunya o a

    Viquipdia.

  • Juan Antonio Gonzlez 250

    ISSN 1540 5877 eHumanista/IVITRA 1 (2012)

    encara que per lelevat nombre daquestes, no les incorporem totes, noms aquelles que milloren la lectura o que remarquen la teoria dels dos manuscrits.

    En aquells casos en qu la nostra cpia del manuscrit s illegible (sobretot a les primeres pgines del manuscrit, bastant deteriorades), prenem com a model ledici de Fita. Personatges i manuscrits originals

    Hi ha, per, unes qestions que conv tractar. La primera s la del nom dun dels personatges: Lvio (o Libio) / Lcio. El primer figura a la versi de Fidel Fita, per Duran creu que s una mala lectura de leditor, ja que al manuscrit B-20 figura gaireb sempre Lcio. No s aix al primer colloqui, on, a les abreviatures dels noms dels personatges, s prcticament constant Li o Ly. A la resta, majoritriament s Luci, que, en lletra manuscrita, noms es diferencia de Livi pel punt de la primera i.

    Nosaltres creiem que es tracta de una mala lectura del copista, que confon Lvio / Lcio, ocasionada per la similitud de ambds mots en lletra manuscrita; aix estaria reforat per la confusi en algun altre mot del primer colloqui, com Chuia, per Chiua / Chiva (f. 2r) o auvy per avuy (f. 8r) i les abreviatures indicades, i tamb per la freqncia amb qu surt el nom Lucio Marineo Sculo.

    3

    Aix queda comprovat al colloqui quart (f. 55r) on es veu transformat Lucio en Liuio (es refereix a lhistoriador Tito Livio) posant un punt damunt la primera i, quan sempre hi ha una titlla. Sembla que el copista ha confs Lcio / Lvio i que un revisor, que va anar omplint els buits i corregint algunes de les errades que trobava, adonant-se del fet, ho va rectificar amb gran facilitat.

    Pot ser definitiu que, en un apunt bibliogrfic fet per lhistoriador local del segle XIX Daniel Fernndez y Domingo en la seva obra Anales o historia de Tortosa, podem llegir que els personatges es diuen Fabio, Livio i D. Pedro