exemplar publicable dels continguts de … · 29 saps el cost econòmic del personal? 30 tens idea...

muntaner, 393, 3r 1a C, 08021 barcelona

àngel guimerà, 25, entl, 08201 sabadell

tel. 902 26 88 77 fax 93 745 04 11

[email protected]

www.mercaconsult.cat

EXEMPLAR PUBLICABLE DELS CONTINGUTS DE L’ACCIÓ FORMATIVA:

CREACIÓ D’EMPRESES

CREACIÓ D’EMPRESES

DE LA IDEA A L’EMPRESA, EMPRENDRE AMB ÈXIT

Servei de Creació d’Empreses Materials formatius professionals

Creació d’empreses

1. DEFINICIÓ D’EMPRESA 1.1. QUÈ ÉS UNA EMPRESA Per definir què és una empresa cal tenir clar una sèrie de conceptes.

• Negoci: activitat que genera un benefici. • Empresa: organització amb vocació de continuïtat que porta a terme activitats

orientades a obtenir un benefici. • Organització: una estructura, per petita que sigui a on es duen a terme uns

processos de producció i treball. Per tant, i com es desprèn de la definició un dels aspectes que busquem amb la creació d’una empresa és perdurar en el temps, aquesta vocació de continuïtat. Per aconseguir-ho, és necessari un procés de construcció i creixement. 2. LA NOSTRA IDEA D’EMPRESA

QUI QUÈ QUAN ON COM Qui: equip promotor de la idea. Què: la idea, concretada al màxim possible en aquest moment. Quan: no és només un temps concret, sinó que implica un després de... On: definició del lloc ideal per desenvolupar la idea. Com: Concretar el com amb el pla d’empresa. Aquesta serà la tasca del curs. 3. AVALUACIÓ DE LES IDEES DE NEGOCI

Un dels primers passos a desenvolupar quan decidim emprendre, és avaluar la idea per veure si té possibilitats d’èxit. Perquè el projecte sigui viable hi ha d’haver demanda i s’ha de disposar dels recursos necessaris per dur-la a terme, a més de comptar amb capacitat emprenedora. Si hi ha demanda significa que hi ha consumidors del nostre producte, un mercat potencial, una necessitat creada... Respecte als recursos, no només ens referim als diners necessaris per crear l’empresa, sinó a tot tipus de recursos: econòmics, infraestructura, personals, materials... La capacitat emprenedora ve donada per l’equip promotor. Aquest ha de tenir clar quina és la seva tasca, la seva capacitat tècnica i disponibilitat professional, així com les ganes de portar a terme la idea i convertir-la en una empresa.



TEST DE LA IDEA

Sí No No ho sé

El producte o servei té compradors?

Hi ha al mercat un producte o servei igual o similar?

Sé a quin preu es ven?

Tinc previst a quin preu el puc vendre?

El preu venda és superior al cost de producció?

S’adapta a allò que el mercat necessita?

Sé quina infraestructura necessito?

Sé quin equipament necessito?

Tenim els mitjans financers suficients?

Tenim possibilitats d’aconseguir finançament?

Podrem disposar del personal suficient?

Està definit l’equip promotor?

Tinc moltes ganes de tirar endavant el projecte?

Estic en disposició de dedicar-hi temps i esforç?

Em sembla que tot l’equip té la mateixa disposició que jo?

Sé que estic assumint un risc?

Estic disposat a fer-ho?



2. QUÈ ÉS EL PLA D’EMPRESA?

És un document que:

• Identifica, descriu i analitza una idea de negoci. • Examina la viabilitat tècnica, econòmica i financera. • Desenvolupa els procediments i estratègies necessaris per convertir la idea en

un projecte empresarial concret. 2.1. PER A QUÈ SERVEIX EL PLA D’EMPRESA?

• Ens permet portar a terme un estudi exhaustiu de totes les variables que poden afectar el nostre projecte.

• Potencia el desenvolupament de noves estratègies i activitats. • Ha de servir de carta de presentació de la nova empresa davant de terceres

persones.

2.2. CONDICIONS PER A LA SEVA UTILITAT

• Qualitat d’informació: la informació ha de ser clara, concisa, veritable i comprovable

• Actualitat: la informació i les dades han de ser actuals, perquè poden afectar el nostre projecte.

• Totalitat d’informació: ha de tractar totes les àrees. • Unitat de criteri en la redacció.

2.3. QUINA ÉS LA SITUACIÓ DEL NOSTRE PROJECTE EN AQUEST MOMENT? Cal que ens plantegem on som, què tenim, què ens falta. 2.3.1. La situació del projecte

molt bastant poc gens

1 Saps on vols desenvolupar la teva activitat?

2 Coneixes l’entorn, població, hàbits...?

3 Tens definit el producte o servei?

4 Saps quins poden ser els teus clients?

5 Saps si hi ha altres productes com el teu al mercat?

6 Has valorat bé les diferències del teu?



7 Coneixes el sector de la teva activitat?

8 Coneixes la teva competència?

9 Has valorat què et diferencia dels teus competidors?

10 Coneixes gent que treballi en el sector?

11 Tens experiència en el sector?

12 Tens pensat com et donaràs a conèixer?

13 Has fet una previsió de vendes?

14 Saps com distribuiràs el teu producte?

15 Has fixat un preu de venda per als teus productes?

16 Has fet comparacions amb altres productes similars?

17 Has demanat opinió sobre el preu?

18 Saps quant es triga a fabricar o prestar el servei?

19 Saps el cost de fabricació?

20 Has definit els processos de la teva empresa?

21 Saps quins són els teus processos clau?

22 Els tens desglossats?

23 Saps quins són els teus processos estratègics?

24 I els de suport?

25 Saps el personal que necessitaràs?

26 En tens definides les característiques?

27 Saps com trobar el personal que necessites?

28 Has pensat com es pot organitzar l’empresa?

29 Saps el cost econòmic del personal?

30 Tens idea del cost de producció?



31 Saps quins poden ser els teus proveïdors?

32 Has definit els criteris per avaluar els proveïdors?

33 Coneixes diferents possibilitats?

34 Tens clar quin és l’equip promotor?

35 Saps quin perfil professional tenen?

36 Has valorat si s’adeqüen al que es necessita?

37 Saps quina forma jurídica tindrà la teva empresa?

38 Saps quins són els tràmits de constitució?

39 I quin cost tenen?

40 Saps quines seran les teves obligacions fiscals?

41 Has valorat si necessites patents o marques?

42 Saps els tràmits que has de fer?

43 Saps quant et costa una patent?

44 Saps quant costa mantenir una marca?

45 Has valorat quina protecció necessites?

46 T’has informat de diferents assegurances?

47 Saps les llicències específiques de la teva activitat?

48 I les condicions que ha de reunir el local?

49 Has mirat diferents gestors?

50 Saps quins recursos necessites?

51 Els tens quantificats en diners?

52 Has calculat el fons de previsió?

53 I el punt d’equilibri?

54 Tens recursos propis?



55 Saps on aconseguir els recursos?

56 Has iniciat algun tràmit?

2.3.2. L’equip promotor de la idea Un altre pas inicial és decidir quin és l’equip promotor. Cal que aquest estigui ben definit.

L’equip promotor es pot composar per una sola persona, o bé per un equip. És important saber diferenciar entre promotors i col·laboradors.

És important que les persones implicades tinguin capacitat emprenedora i es comprometin amb el projecte. Cal detectar l’aportació de cada promotor (a més de l’econòmica, de capacitat, formació...) i el grau de compromís amb el projecte. A l’hora de buscar socis o inversors hem de tenir clar quina és la participació que volem: si és purament econòmica o volem un soci que també s’impliqui a l’empresa. Les retribucions econòmiques han de respondre a l’aportació de cadascun dels socis. Hi ha unes retribucions de treball i unes retribucions de capital. Ha de quedar clara i definida la participació de cada soci i la capacitat de decisió en la gestió de l’empresa. Qui té el control.

SALARI

RETRIBUCIÓ

TREBALL

BENEFICIS

RETRIBUCIÓ

CAPITAL


Creació d’Empreses

EQUIP PROMOTOR

NOM I COGNOMS

ESTUDIS RELACIONATS

EXPERIÈNCIA RELACIONADA

CONEIXEMENTS DE L’ACTIVITAT

CONEIXEMENTS DEL SECTOR IDIOMES INFORMÀTICA ALTRES



APORTACIONS DE L’EQUIP PROMOTOR

NOM I COGNOMS

APORTACIÓ PROFESSIONAL

APORTACIÓ ECONÒMICA

APORTACIÓ INFRAESTRUCTURA

VALORACIÓ APORTACIÓ

DEDICACIÓ SETMANAL

ASPIRACIÓ SOU

NIVELL RESPONSABILITAT



3. DEFINICIÓ DEL PRODUCTE O SERVEI S’ha de concretar i ampliar la descripció de la idea de negoci a través dels productes o serveis que la conformen, i descriure amb detall:

• Demanda a la qual es dóna resposta • Descripció bàsica de les característiques tècniques • Elements innovadors que s’incorporen • Aspectes diferenciadors respecte de la competència

El producte o servei és el que condiciona la identitat de l’empresa. L’acceptació del producte o servei (vendes) genera els ingressos. Al pla d’empresa hem de reflectir les decisions que com a promotors prenem sobre el nostres productes.

Definició del producte o servei des del punt de vista de les necessitats dels clients (utilitat, avantatges...).

Cartera de productes o serveis. Determinar el nombre i la forma d’agrupar-los... Els serveis també s’han de catalogar per poder oferir-los.

Diferenciació del producte o servei. Característiques que converteixen el producte en únic i diferent respecte d’altres. Aquest aspecte és molt important a l’hora de vendre el nostre producte o servei, per diferenciar-nos de la competència, del que ja existeix. Hem de donar molta importància als aspectes diferenciadors i els avantatges que proporcionen als clients potencials.

Marques, models, envasos... afavoreixen la identificació del producte, i són un aspecte fonamental a l’hora de crear una imatge d’empresa. Per exemple, l’etiquetatge pot ser molt important si es tracta de productes alimentaris, cosmètics... però també els serveis poden tenir un envàs, una presentació determinada que els faci més atractius.

Desenvolupament de serveis relacionats. Instal·lacions del producte, Manteniment, garanties, finançaments, serveis postvenda. Oferiment d’altres productes o serveis relacionats en col·laboració amb altres empreses o professionals.

Producte o

Servei

Característiques

Marca Identificació Empaquetat Presentació

Serveis

relacionats



A l’hora de definir el nostre producte o servei, ho hem de fer clarament. Destacar els trets diferenciadors.

• Per què és diferent? • Quins són els beneficis per als nostres clients? • Quines innovacions hem introduït respecte del que ja existeix?

Hem de buscar els arguments de venda. Basar-nos en les característiques dels productes i el mercat potencial.

4. PLA DE MÀRQUETING 4.1. CONCEPTE DE MERCAT És una àrea dintre de la qual els venedors i els compradors d’una mercaderia mantenen relacions comercials. El lloc on assisteixen les forces de l’oferta i la demanda per realitzar transaccions de béns o serveis a un determinat preu. 4.2. DEFINICIÓ DEL MERCAT Els mercats són els consumidors reals i potencials del nostre producte. 4.2.1. Classes de mercat

• Mercat total. Tots els consumidors de tots els productes. Totes les necessitats per ser satisfetes.

• Mercat potencial. Consumidors que a més de voler un servei o un producte estan en condicions d’adquirir-lo.

• Mercat fita. És el segment del mercat potencial seleccionat de forma específica com a destinatari del nostre producte.

• Mercat real. Es la part del mercat fita al que hem aconseguit arribar.

Hem de tenir clar quins és el segment de mercat al qual ens adrecem. Acotar-lo per poder establir millor una estratègia d’implantació i posicionament en el mercat. Quin és el mercat que volem i podem (per l’estructura de l’empresa) assolir. Ens podem plantejar objectius a curt, mig i llarg termini respecte de la nostra quota de mercat.



4.3. ESTUDI DE MERCAT

L’estudi de mercat és l’eix de tot projecte empresarial. Una empresa ven productes o serveis, i per tant necessita compradors o clients.

Analitzar qui són els clients, quines són les seves necessitats, demandes, expectatives i com respondre-hi són l’objectiu prioritari de l’estudi de mercat a realitzar. La investigació ha d’analitzar el macroentorn per una banda, i el microentorn per una altra. 4.3.1. Anàlisi macroentorn Tenir informació dels grans factors que afecten totes les empreses, sobre els quals no podem influir, però que cal conèixer, influeixen sobre la nostra empresa.

• Factors econòmics (creixement del consum i tendències. Mesures del govern respecte al consum, preu del diner, dels carburants, impostos...). Es tracta de definir tendències

• Factors tecnològics: poden aparèixer nous productes o serveis que substitueixen el nostre o que modifiquen alguns aspectes de fabricació o de prestació de servei. Identificar noves tecnologies que afecten el sector o activitat

• Factors polítics i/o legals: moneda única, lleis de protecció al consumidor, lleis mediambientals, laborals... Conèixer tot el que pot afectar el desenvolupament del projecte

• Factors socials i culturals: actituds o expectatives que van canviant. Creixent valor del temps, importància de la salut, noves formes de família, culte al cos, ecologia... Conèixer les tendències actuals i futures d’estils de vida i la seva repercussió en l’activitat de l’empresa

L’anàlisi del macroentorn és la introducció a l’estudi de mercat més centrat en el nostre sector. Emmarca el projecte en la realitat present i intenta definir tendències de futur.

4.3.2. Anàlisi del microentorn Aquesta anàlisi està orientada a l’estudi dels clients potencials, la competència, els intermediaris i els proveïdors.

Aquest estudi és fonamental, hem de definir estratègies per atraure clients i competir.

4.3.2.1. Clients Qui són els nostres clients potencials. Identificar-los. El NOSTRE SEGMENT DE MERCAT

• Clients potencials: són aquells que volen el nostre producte o servei i el poden pagar.

• Consumidors finals: no sempre coincideixen amb els clients i per tant hem de

tenir en compte les seves necessitats.



Un cop hem identificat el nostres clients, hem de determinar-ne les característiques o perfils.

• Client particular: Descriure’l en funció de criteris com edat, nivell de renda, hàbits de consum...

• Client empresa: Descriure’l en funció del sector d’activitat, dimensió, producte que

ven, localització geogràfica... Exercici 1: Fer una definició acurada dels nostres clients potencials i dels nostres consumidors finals.

4.3.2.2. Anàlisi de la competència Cal conèixer i analitzar la nostra competència, sigui quina sigui la seva mida, per poder trobar els trets diferenciadors de la nostra empresa i els nostre lloc al mercat. Hem d’analitzar diferents aspectes:

Nom de l’empresa

competidora

Productes Serveis

Nivell de preus

Localització Nivell de facturació

Classe de competència

Punts dèbils

respecte al mercat

Punts forts respecte al mercat

- Enumeració

dels productes

- Analitzar si són iguals al

nostre

- Diferenciació

- Preus de productes similars

- Si el

nostre preu és superior

justificar

- Geogràfica

- Àmbit

influència

- Intentar

conèixer el nivell de

facturació Clients

importants

- Presència al mercat

Directa

Indirecta Agressiva Amable

Etc.

Analitzar els punts

dèbils

Conèixer els punts

forts

Exercici 2: Determinar els aspectes diferenciadors del nostre projecte respecte a la competència directa

4.3.2.3. Anàlisi dels proveïdors En molts casos els nostres proveïdors influeixen directament en la qualitat i el preu del producte o servei que nosaltres produïm. Per això cal que els estudiem i cal que els avaluem contínuament.

Les empreses amb les quals contractem determinats serveis (distribució, gestoria, publicitat...) també les hem d’avaluar com a proveïdors. Exercici 3: Determinar els criteris per escollir un determinar proveïdor analitzant el que ens interessa.



ANÀLISI DE PROVEÏDORS

Proveïdor Mida de l’empresa

Tipus de clients

Catàleg de productes

Forma i terminis de lliurament

Ubicació geogràfica

Preus i condicions de

pagament

Serveis post venda



4.4. PRESENTACIÓ DEL PRODUCTE El nostre producte o servei no existeix si no és conegut: si no hi ha consumidors que saben de la seva existència i que tenen informació suficient sobre ell com per poder-s’hi interessar. Al marge de l’envàs, l’etiqueta, etc. que formen part del producte i influeixen en la seva acceptació, heu de presentar el nou producte o servei en societat. El primer que ha fer el nostre producte o servei és CAPTAR L’ATENCIÓ DEL CONSUMIDOR POTENCIAL. Només els clients que saben de l’existència del nostre producte se’n poden plantejar la compra. En un mercat on hi ha milions de missatges sobre milers de productes o serveis, s’ha de dissenyar una estratègia capaç d’atraure ‘la mirada’ del consumidor. Les estratègies són diverses, però tenen un denominador comú: en algun sentit són diferents o són úniques. Proporcionen una informació que el consumidor percep com a valuosa. La presentació es basa en la definició de producte i de client potencial que hem realitzat prèviament. També s’ha de tenir en compte la política de comunicació. Es descriuran els mitjans més adients per a cada cas particular (Internet, premsa local, fulletons, etc.) per donar a conèixer el nostre producte o servei. 4.5. POLÍTICA DE PREUS

Per fixar el preu dels nostres productes o serveis, el primer que hem de tenir present és el cost.

Per calcular el preu d’un producte o servei s’han de tenir presents tots els components. El producte o servei finalitzat, els costos associats al producte són les despeses variables. Si augmenta la venda augmenten, si la venda disminueix, disminueixen. Es tracta de determinar el cost per unitat.

El càlcul del cost s’ha de realitzar per cada producte diferent que tinguem. En el cas de serveis personalitzats, en els que no hi ha cap igual s’ha de funcionar per pressupost i ha d’estar molt ben delimitat. El preu és una eina més del màrqueting empresarial en la mesura que és un element més d’informació del nostre producte. Com qualsevol altre element d’informació, el preu informa de quant val el producte. La percepció del valor d’un producte o servei té elements tan objectius com subjectius. Hem de definir d’entrada quina serà la nostra política de preus, això significa triar una entre diverses estratègies possibles: El preu de venda haurà de cobrir el cost (despeses variables) i ha de deixar un marge comercial, per cobrir les despeses fixes i generar benefici.



A partir d’aquí hi ha diferents estratègies: - Preus per sobre del mercat: significant la diferència del nostre producte

respecte de la competència. - Preus per sota del mercat: per guanyar quota de mercat o competir directament

en preus. - Preus com el mercat: en entorns de marcat molt competitius.

4.6. INTERMEDIARIS O CANALS DE DISTRIBUCIÓ

Hem de definir quins seran els canals de distribució del nostre producte o servei. Si serà una distribució directa, si serà una distribució externa. I també per què escollim aquesta distribució.

La distribució està molt relacionada amb la imatge i per tant amb la publicitat i la promoció.

4.7. PUBLICITAT I PROMOCIÓ Publicitat inicial. De quina manera donarem a conèixer el nostre producte o servei.

El tipus de publicitat està estretament relacionat amb les característiques del nostre producte o servei i amb els nostres clients potencial. 4.8. IMATGE És important tenir una imatge que ens identifiqui enfront dels nostres competidors. I per tant hem de tenir un logotip adequat que identificarà tots els nostres documents (targetes de visita, pressupostos, factures...). Sovint pot resultar interessant fins i tot confeccionar un “Manual d’estil” per tal que totes les comunicacions amb l’exterior per part de la nostra empresa resultin coherents amb la imatge corporativa. La presentació i l’etiquetatge dels nostres productes o serveis forma part de la nostra imatge i per tant s’ha de tenir present. No es tant sols un valor afegit al producte, es també una publicitat directa. Al moment de fer la publicitat hem de pensar en:

• La informació que volem donar i com la plasmarem. En quin suport • A qui li volem donar • Com la fem arribar • Com mesurem l’efectivitat



5. ORGANITZACIÓ, CONTROL I QUALITAT La política de preus es basa en diferents aspectes. Per una banda cal tenir en compte el cost de producció del producte o servei. Sembla obvi, però no es així ja que hi ha moltes variables que sovint no es tenen en compte.

Primer cal que tinguem clar quin és el procés de producció per poder definir el cost de la mateixa. RECURSOS ACTIVITATS L’activitat empresarial transforma entrades en sortides. Per aconseguir-ho, necessitem recursos (infraestructura, materials, humans...) i també realitzem una sèrie d’activitats. La seqüència d’activitats que realitzem per obtenir el nostre producte o servei final és el procés productiu. Per definir clarament el nostre procés hem de concretar. QUI fa QUÈ QUAN ON I COM En tot procés hi ha unes despeses variables. És a dir que formen part del producte i que canvien quan canvia la venda. També hi ha unes despeses fixes que són les que es generen per mantenir l’estructura de l’empresa i que no depenen de una major o menor venda. 5.1. GESTIO I CONTROL Gestionar és prendre decisions i per tant s’ha de tenir la capacitat i la autoritat per fer-ho. Hem de prendre decisions sobre totes les qüestions que afecten a l’empresa, des del principi. A més de les decisions sobre el producte o servei, sobre els proveïdors, publicitat... que hem comentat anteriorment, hem de plantejar-nos la gestió contínua dels recursos.

ENTRADES SORTIDES



5.2. LA GESTIO DELS RECURSOS La gestió d’una empresa no és altra cosa que la gestió de recursos, sota els principis de:

• EFICÀCIA • EFICIÈNCIA • ECONOMIA

Entenem com eficàcia aconseguir les fites de l’organització, eficiència fer-ho amb el menor consum de recursos possibles i economia l’aplicació d’un criteri de no malbaratament. Per tant, davant de qualsevol acció que implica el nostre procés productiu ens hem de preguntar:

• Estic aconseguint el que volia? – EFICÀCIA • Ho estic aconseguint amb els recursos òptims? – EFICIÈNCIA • Ho estic aconseguint sense malbaratar cap recurs? – ECONOMIA

Quan definim qualsevol procés productiu hem de respondre afirmativament a aquestes tres qüestions. Bàsicament l’empresari es troba sempre amb tres tipus de recursos que haurà de gestionar de la millor manera possible:

• ELS RECURSOS MATERIALS • ELS RECURSOS INMATERIALS • ELS RECURSOS HUMANS

5.2.1. La gestió dels recursos materials La Gestió dels recursos materials implica tant la tria dels recursos d’aquest tipus que necessitem com la manera de finançar-los. Convé fer una llista acurada dels recursos materials que necessitarem, el seu cost i el calendari previst per incorporar-los al negoci. Cal determinar la ubicació, on es desenvoluparà l’activitat: entorn, població, hàbits de consum, tendències futures... Escollir el millor lloc possible. Les decisions sobre infraestructura, equipaments, mobiliari... Tenen molta importància, ja que determinaran quin serà el nostre pla d’inversions inicials. Tot allò que necessitem per iniciar la nostra activitat.



5.2.2. La gestió dels recursos humans La selecció de les persones Una de les decisions primeres que s’han de prendre en el moment d’endegar un projecte està relacionada amb les persones que hauran de treballar en l’organització. Això significa respondre dues qüestions:

• Quantes persones hauran de treballar en aquest negoci? • Quines habilitats i competències han de tenir aquestes persones?

Respondre a la primera pregunta significa tenir clar quin serà l’organigrama Inicial de l’empresa. Els organigrames són representacions gràfiques de l’estructura formal d’una organització, que mostren les interrelacions, les funcions, els nivells jeràrquics, les obligacions i l’autoritat existents. D’altra banda s’ha de preveure també si serà necessària o no la incorporació de persones en moments determinats (puntes de treball), o amb el creixement del negoci (incorporació posterior). Respondre a la segona pregunta significa tenir una idea de quin ha de ser el PERFIL de les persones que formaran part de la nostra empresa. En aquest punt, s’ha d’establir una política de retribucions per a les persones que eventualment puguin treballar per a l’empresa. En la política retributiva s’han de tenir en compte totes les retribucions, incloent-hi la Seguretat Social, pagaments en espècie, incentius i altres. També s’ha d’establir la política de retribució de l’equip promotor: sou, repartiment de beneficis, etc. Les decisions que prenem sobre els recursos humans afecten directament al model d’organització que volem a la nostra empresa. La selecció de les persones es pot realitzar internament (per part del propi equip promotor) o externament (per part d’empreses especialitzades). Evidentment és més car que aquest procés es realitzi per part d’agents externs, però cal no oblidar una màxima: La selecció més cara és seleccionar la persona equivocada. A l’hora de definir els perfils dels diferents llocs de treball de la nostra empresa, ho farem a través d’un DPT o Job Description (Fitxa de descripció del lloc de feina) o fitxa de competència. A la fitxa de competència o DPT definirem el nivell d’educació que volem, referint-nos a l’educació acadèmica que dóna una base necessària i predisposa a l’aprenentatge, la formació específica referent a la professió i al lloc de treball concret, les habilitats que considerem idònies per desenvolupar el treball concret i l’experiència mínima i la desitjada.



FITXA DE COMPETÈNCIA

Nom del lloc de treball:

Funcions i responsabilitats:

Tasques Concretes:

Condicions econòmiques:

Mínimes

Desitjades

Candidat

Educació

Formació específica

Habilitats

Experiència

Observacions



5.3. EL CONTROL DE GESTIÓ El control de gestió es basa en la comparació entre els objectius, de tot tipus, previstos inicialment i els resultats reals, quantificant i qualificant, quan sigui possible, les desviacions amb l’objectiu d’analitzar les causes de les desviacions per orientar de manera continua el negoci. El control de gestió és un procés continu, que es desenvolupa de manera permanent:

DEFINICIO OBJECTIUS

VALOR REAL

COMPARACIO AMB OBJECTIUS

DESVIACIONS

DINTRE DELS LÍMITS?

OBJECTIUS DEFINITS

SI

CONTINUEM AVANÇANT

PRESA DECISIONS I

ACCIONS CORRECTIVES

NO

Un control de gestió eficaç comença amb una selecció i temporització adequada dels objectius, l’establiment de sistemes de mesura i anàlisi de desviacions, la seva periodicitat i el mètode per a la presa de decisions correctives, quan sigui necessari.

OBJECTIUS Període 1

VENDES Previsió Real Desviació

Vendes productes/serveis A

MARKETING

Promoció

Publicitat

PRODUCCIÓ

Millores produïdes

Nova maquinària

RECURSOS HUMANS

Remuneració treballadors

CAPITAL

Crèdits retornats

5.4. LA QUALITAT I LA MILLORA CONTINUA La qualitat i la millora són conceptes inseparables. Millorar contínuament ens portarà a produir productes i serveis de major qualitat, més atractius, de major valor afegit i més apreciats pels clients. S’han de definir els criteris d’acord amb els quals mesurarem la qualitat dels nostre productes i serveis, tenint en compte que l’objectiu de la qualitat és:

Satisfer o superar les exigències i les expectatives del client

En aquest sentit es poden realitzar diverses accions per mesurar el grau de satisfacció del client: En aquest sentit la millora contínua és una eina de qualitat, sinó la més important, si fonamental. La millora contínua implica un compromís permanent amb la millora, una preocupació constant per les necessitats del client. La millora implica escoltar al client, però també planificar la gestió de la millora. És important establir un pla per dur-la a terme, basat en criteris objectius.



6. EL PLA FINANCER

El pla financer és el resum econòmic de la nostra empresa. Amb una projecció a tres anys, analitza la viabilitat del nostre projecte. Aquest, a més d’aportar dades a nivell econòmic, també ens ajuda a concretar, ordenar, avaluar i finalment quantificar totes les decisions que sobre la nostra empresa hem anat prenent (infraestructura, recursos materials, recursos humans, publicitat, forma jurídica...) En el pla financer treballarem totes les dades del que volem fer i els hi donarem valor en diners. També es possible que el fet de quantificar ens porti a modificar o a aplaçar algunes de les decisions preses. 6.1. PLA D'INVERSIONS INICIAL. PLA DE FINANÇAMENT En el pla d’inversions es desglossen totes les despeses que tindrem abans de començar l’activitat i que són necessàries per poder iniciar-la. Les despeses que es consideren inversió són aquelles que s’efectuen per l’adquisició de béns (immaterials o materials) amb una vida útil superior a un any.

• Despeses de constitució i posada en marxa. Són les despeses necessàries que es donen fins que l’empresa inicia l’activitat productiva. (Constitució, despeses de gestor, notaris... Inclou la publicitat inicial.)

• Despeses primer establiment. Despeses necessàries per a que l’empresa pugui començar a funcionar. (Estudis tècnics de producció, selecció de personal...)

• Immobilitzat immaterial. Despeses ocasionades per l’adquisició de béns intangibles, però que són necessaris i tenen un valor que podria augmentar (Propietat industrial, patents i marques, drets de traspàs, import pagat pels drets d’arrendament d’un local, aplicacions informàtiques...)

• Immobilitzat material. Despeses ocasionades per l’adquisició de béns materials (Edificis i locals, instal·lacions, maquinària, inversions per adequar el local realitzades, elements de transport...)

• Dipòsits i finances a llarg termini. Pagats com a garantia del compliment d’una obligació. Exemple la fiança que es paga al llogar un local.

• Actiu circulant. L’actiu circulant està format pels diners en efectiu o en comptes i els drets sobre els clients, etc., que es converteixen en diners a curt termini. A l’inici de l’activitat està integrat per les existències i la provisió de fons que tenim per poder fer front a les primeres despeses malgrat no tinguem ingressos. És la nostra Tresoreria.



6.2. PLA DE FINANÇAMENT Per poder fer front a totes les despeses que hem descrit al pla d’inversions necessitem diners. Al pla de finançament es concreta d’on provenen els diners per poder pagar les despeses d’inversió.

• Recursos propis. Aportats pels promotors (poden constituir o no capital social). • Crèdits o préstecs. Particulars o bancaris. Hi ha diferents productes bancaris:

o Préstecs: ens deixen tot els diners de cop i els anem tornat a poc a poc. Aconsellable per adquirir immobilitzat.

o Comptes de crèdit: anem disposant del diner a mida que el necessitem. Aconsellable per tenir una provisió de fons disponible sense haver de tenir els diners.

Ambdós generen una despesa (interessos) i s’han de retornar en el termini establert. • Proveïdors. Immobilitzat. Leasing. Podem adquirir alguns béns necessaris,

locals, maquinària... a través del leasing. D’aquesta manera disposem del bé des del principi i ajornem el pagament en un termini llarg, que en alguns casos pot coincidir amb la vida mitja del mateix.

• Capitalització. Si som beneficiaris del subsidi d’atur podem capitalitzar-lo. D’aquesta manera, ens donaran un tant % per inversions inicials i la resta cobrint la cotització d’autònoms fins a esgotar la prestació.

• Subvencions. Subvencions concedides per iniciar la nostra empresa.

DESPESES ESTABLIMENT

Despeses de constitució i posada en marxa Despeses necessàries fins que l'empresa inicia l'activitat productiva

honoraris d'advocats, gestors... taxes notarials

impostos estatals elaboració de memòries

estudis viabilitat estudis mercat

llicencia obertura promoció i publicitat inicial

Despeses primer establiment. Despeses necessàries per que l’empresa pugui començar a funcionar

estudis tècnics despeses de selecció de personal



IMMOBILITZAT IMMATERIAL

Propietat industrial. Patents i marques Patents

Marques D. de traspàs Import pagat pels drets d’arrendament del local

Drets de traspàs Aplicacions informàtiques: import satisfet per la compra de software

Aplicacions informàtiques

IMMOBILITZAT MATERIAL

Edificis i locals: construccions. Instal·lacions inseparables de la construcció

Edificis i locals Instal·lacions

Maquinària: tot tipus de maquinària que sigui necessària per a l’elaboració del producte

Instal·lacions. Inversions per adequar el local realitzades després de l’adquisició

Elements de transport: vehicles de tot tipus destinats al transport Eines i utillatges: models , motlles, matrius i altres instruments o eines que s’utilitzen autònomament o conjuntament amb la maquinària

Mobiliari i estris: Tot tipus de mobles. Material i equipament d’oficina Immobilitzat financer. Dipòsits i finances a llarg termini. Pagats com a garantia del compliment d’una obligació

Dipòsits fiances



ACTIU CIRCULANT

Existències. matèries primeres productes en curs productes acabats

mercaderies recanvis

envasos i embalatges Tresoreria.

provisió de fons PLA D'INVERSIONS INICIAL RESUM

A – INMOBILITZAT

DESPESES ESTABLIMENT Despeses de

constitució

Despeses primer establiment

INMOBILITZAT INMATERIAL patents i marques Drets de traspàs Aplicacions

informàtiques

INMOBILITZAT MATERIAL Edificis i locals Terrenys Maquinària Instal·lacions Elements de

transport

Eines i utillatges Mobiliari i estris INMOBILITZAT FINANCER dipòsits i fiances B - ACTIU CIRCULANT EXISTÈNCIES

Matèries primeres Productes en curs Productes

acabats

Mercaderies Recanvis Envasos i

embalatges



TRESORERIA Provisió de fons TOTAL INVERSIONS PLA DE FINANÇAMENT RESUM

RECURSOS PROPIS

CRÈDITS O PRÉSTESCS PROV. IMMOBILITZAT. LEASING CAPITALITZACIÓ SUBVENCIONS TOTAL FINAÇAMENT

6.2.1. Amortitzacions Les inversions s’amortitzen, això vol dir que cada any comptabilitzem com a despesa una part del valor dels béns adquirits. A nivell legal hi ha unes taules que ens indiquen la quantitat que podem deduir en concepte d’amortitzacions d’acord amb la classe de bé que es tracti. És convenient fer un pla d’amortitzacions.

PLA D’AMORTITZACIONS

CONCEPTE IMPORT % AM. ANY 07 ANY 08 ANY 09

TOTAL ANY



6.2.2. Ingressos i despeses Els ingressos són els diners que entren a l’empresa, i es poden donar per diferents conceptes. El bàsic i principal són les vendes de productes i o serveis, però també hi poden haver d’altres: subvencions, la part de capitalització que cobreix la cotització d’autònoms, etc.

Com fer una previsió de vendes Si la nostra empresa es dedica a la producció o a la compra venda d’articles hem de desglossar els diferents articles i calcular la nostra capacitat màxima de producció i/o de venda.

Exemple: ampolles d’oli verge 500 al mes Després calcularem per mesos, el % de la producció total que podem vendre (per treure aquestes dades és important el coneixement del sector i d’altres empreses similars, així aconseguirem aproximar-nos a la realitat). Si la nostra empresa és de prestació de serveis, també existeix una capacitat màxima de producció, però moltes vegades ens movem amb números molt petits (pot ser que la nostra capacitat màxima sigui de 2 o 3 al mes i en aquest cas és molt difícil treballar amb el %). En aquest cas ens hem de basar en objectius, tant de prestació de serveis com de captació de clients. Al moment de traspassar-ho al programa del pla financer ho hem de quantificar. 6.2.3. Despeses Les despeses es realitzen per poder dur a terme la nostra activitat. S’agrupen per conceptes:

• Sous i salaris. Tant el sou dels promotors com els dels treballadors. • Seguretat social a càrrec de l’empresa, dels treballadors i del promotor • Amortitzacions. Les que corresponen segons el pla d’amortitzacions • Despeses generals. Totes les despeses necessàries. Lloguers,

subministraments, material oficina, neteja, transports, reparacions, manteniment, serveis bancaris, serveis exteriors.

• Despeses financeres (interessos) • Consums. És a dir compres de mercaderies o matèries primeres. Per determinar

exactament el consum d’existències (matèries primeres, mercaderies...) hem de tenir presents les existències inicials i les finals de manera que:

CONSUMS = EXIST. INICIALS + COMPRES – EXIST. FINALS

Hi ha unes despeses que són FIXES, és a dir que es produeixen tant si hi ha vendes com si no, i unes altres que són VARIABLES, i que, per tant, es produeixen quan hi ha venda. Les despeses variables són les que van estretament lligades al producte o servei: matèries primeres, mercaderies, envasos, publicitat lligada al producte, personal (encara que una part de personal pot anar lligada a la producció)... Cada cas pot variar. Cal que definim quines de les nostres despeses son fixes i quines variables.



6.2.4. Rendiment o resultat El rendiment és el resultat de restar les despeses als ingressos: INGRESSOS – DESPESES = RENDIMENT

Si el rendiment és positiu tenim guanys Si el rendiment és negatiu tenim pèrdues

El compte de resultats és el compte on es reflecteixen els ingressos i les despeses i els resultat de l’activitat (positiu o negatiu) en un període de temps establert prèviament. El compte de resultats (també anomenat Compte de pèrdues i guanys) ens indica com va la nostra empresa. Si perd o guanya i quant.

Es poden fer comptes de resultats mensuals, trimestrals, anuals... ingressos vendes altres despeses sous i salaris retribució promotor retribucions assalariats comissions seguretat social a càrrec de l’empresa cotitzacions autònoms cotitzacions règim general dotacions per amortitzacions del immobilitzat de despeses de constitució despeses generals tributs lloguers subministraments manteniment i reparacions publicitat i promoció serveis exteriors transports assegurances altres despeses financeres interessos préstecs comissions i altres despeses consums

RESULTAT



6.2.5. El punt d’equilibri

El punt mort o punt d’equilibri és el volum de vendes necessari per a cobrir totes les despeses de l’empresa, les variables i les fixes. Per sobre del punt d’equilibri es comencen a generar beneficis.

La fórmula per obtenir el punt d’equilibri és: DESPESES FIXES

PUNT D’EQUILIBRI = --------------------------------------------------- DESPESES VARIABLES 1 - -------------------------------------- VENDES Exercici 4. Defineix quines son les teves despeses fixes i quines les variables. Exercici 5. Calcula el teu punt d’equilibri amb les dades de que disposes. 6.2.6. El balanç de situació Al Balanç de situació es reflecteixen l’actiu i el passiu de la nostra empresa. L’ACTIU: tot allò que tenim. Béns i drets.

• El valor dels béns que hem anat adquirint – les amortitzacions (tant si els béns son materials com immaterials)

• Les fiances o dipòsits que tenim immobilitzats • Les existències de mercaderies o matèries primeres • Les quantitats que ens deuen els clients al moment del balanç i que es

cobraran a curt termini • Les quantitats que hem anticipat als proveïdors al moment del balanç i que

repercutiran en mercaderia a curt termini • Els diners que tenim en efectiu a caixa o al banc

EL PASSIU: Tot allò que servei per finançar l’actiu. El capital i les obligacions o deutes.

• Capital social • Deutes a curt termini, (amb proveïdors...etc.) • Deutes a llarg termini (préstecs...etc.)

La suma total de l’actiu = La suma total del passiu

ACTIU

IMMOBILITZAT DESPESES AMORTITZABLES

Despeses de constitució INVERSIONS IMMATERIALS Propietat industrial Patents, marques drets de traspàs aplicacions informàtiques Amort. Acum. Immov. Immaterial INVERSIONS MATERIALS

Terrenys



construccions maquinaria altres instal·lacions mobiliari equips de procés d’informació elements de transport

Amort. Acum. Immob. Material FIANCES I DÍPOSITS A LLARG TERMINI

Fiances a llarg termini

dipòsits a llarg termini EXISTÈNCIES

Existències DEUDORS

Anticipis a proveïdors clients electes a cobrar anticipis salaris hisenda publica deutora COMPTES FINACERS

comptes corrents tresoreria

SUMA ACTIU PASSIU

NO EXIGIBLE

Capital social Reserves Remanent Resultat negatiu d' exercicis anteriors pèrdues i guanys

subvencions oficials al capital EXIGIBLE A LLARG TERMINI

préstecs bancaris a llarg t.

proveïdors a llarg t. EXIGIBLE A CURT TERMINI

Proveïdors Creditors Anticipis a clients Sous pendents de pagament Hisenda publica creditora Seguretat social creditora deutes a curt termini amb bancs SUMA PASSIU



7. CONSTITUCIÓ DE L’EMPRESA

EMPRESARI INDIVIDUAL Persona que realitza en nom propi una activitat.

SOCIETAT CIVIL

Pacte entre dos persones (o més) per posar en comú capital i treball per repartir Beneficis

SOCIETAT LIMITADA

Societat mercantil en la que els socis posen recursos en comú per portar a terme una activitat empresarial i obtenir beneficis

SOCIETAT ANONIMA Com la limitada però el capital social està dividit en accions

SOCIETAT LIMITADA LABORAL

Societat mercantil (SL o SA) on mes del 50 % del capital està subscrits per treballadors

SOCIETAT COOPERATIVA Societats amb plena autonomia. Capital variable i gestió democràtica

Definició

Socis Mínim

responsabilitat

fiscalitat

Documentació

EMPRESARI INDIVIDUAL

Persona física

1

Il·limitada Patrimoni propi

Tributació individual Rendiment net - IRPF

Conta. Simplificada s. social

COMUNITAT DE BÉNS

Figura jurídica (unió de persones físiques)

2




SOCIETAT CIVIL

Figura jurídica (unió de persones físiques)

2




SOCIETAT LIMITADA (capital mínim 3.012 €)

Persona jurídica

1 Unip.

limitada al capital i patrimoni de la societat

Tributació societat Impost societats

Repartiment beneficis

Pla general comptable Registre mercantil Registre socis

SOCIETAT ANONIMA (capital mínim 60.102,21 €)

Persona jurídica

1 Unip.


Tributació societat Impost societats Repartiment beneficis


SOCIETAT LABORAL Limitada o anònima

Persona jurídica

3


Tributació societat Impost societats Repartiment beneficis


SOCIETAT COOPERATIVA (capital mínim 3.000 €)

Persona jurídica

3

Ho defineixen els estatuts.

Tributació societat Impost societats Reinversió de part dels beneficis obligatòria




Els tràmits de constitució són diferents per a un empresari individual, per a una SCP, per a una SL o una SA

EMPRESARI INDIVIDUAL

SOCIETAT CIVIL PRIVADA

SOCIETAT LIMITADA

Llicència municipal d’obertura



Certificació negativa del nom o raó social

Acta de constitució Privada

Acta de constitució i estatuts socials

Escriptura pública de constitució

Declaració prèvia

Sol·licitud CIF provisional

Declaració prèvia Sol·licitud CIF

provisional

Liquidació ITP/AJD O segell exempt Liquidació ITP/AJD

Inscripció registre mercantil

SI TÉ LOCAL

Declaració censal i Alta IAE



Inscripció de l’empresa a la

seguretat social


seguretat social


seguretat social

Comunicació obertura centre

treball

Comunicació obertura centre

treball

Comunicació obertura centre treball

SI HI HA TREBALLADORS

Obtenció llibres matrícula i visites





7.1. CRITERIS PER TRIAR LA FORMA JURÍDICA MÉS CONVENIENT La decisió de triar un tipus o un altre de forma jurídica per a l’inici de l’activitat és una decisió important en l que influeixen diversos factors. Els que s’han de tenir en compte abans de triar una forma o una altra són:

• Nombre de socis que volen fundar l’empresa o el negoci. • Objecte de l’activitat que es durà a terme. • Capital social del que es disposa. • Despeses inicials que s’està disposat a assumir. • Responsabilitat que s’està disposat a assumir. • Obligacions fiscals. • Avantatges fiscals. • Tràmits legals necessaris.

En funció d’aquests aspectes triarem una forma jurídica o una altra.

S’han de valorar els avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles en funció del nostre cas particular.

Altrament, hem de tenir en compte que algunes formes de societat són transformables en altres per la qual cosa la forma jurídica també pot ‘evolucionar’ amb les necessitats i conveniències. 7.2. LA GESTIÓ EXTERNA DE LA PLANIFICACIÓ JURÍDICA I FISCAL La gestió de la majoria de la problemàtica fiscal, laboral i jurídica és convenient (donada la seva complexitat i transcendència) la seva externalització, és a dir, encarregar-li a un professional. El professional habitual per aquests tipus d’operacions és el gestor administratiu (que normalment incorpora funcions d’assessoria laboral i fiscal). El gestor pot fer:

• La comptabilitat de l’empresa o negoci. • Les declaracions i liquidacions dels diferents impostos. • Nòmines, altes SS i altres tràmits laborals. • Assessoria fiscal. • Tràmits de constitució, alta censal, etc.

Convé que el gestor:

• Ens generi confiança • Parli un llenguatge que entenem • Ens expliqui els tràmits que farà i per què • Tingui un línia d’atenció que puguem utilitzar

La relació amb el gestor ha de ser fluïda i regular, no es pot limitar a portar factures i oblidar-se dels temes. Convé, malgrat que l’especialista és ell, fer un seguiment de les



activitats, mantenir-se informat, i utilitzar els seus serveis d’assessoria més enllà dels purs tràmits. Sovint una mateixa problemàtica es pot enforcar des de diferents punts de vista i és convenient assessorar-se sobre les diferents opcions tenint clar que sovint la decisió final és nostra i que la responsabilitat sobre la majoria d’accions l’haurem d’assumir en tant que empresaris. 7.3. ASSEGURANCES, PATENTS I MARQUES En la majoria d’activitats és convenient, fins i tot obligatori, ser titular d’algun tipus d’assegurança. Les assegurances possibles que es poden aplicar al mon empresarial són múltiples. Convé definir quins tipus d’assegurances tindrem i quins riscos creiem convenient assegurar. 7.4. PATENTS I MARQUES Les patents s’identifiquen generalment amb els drets de propietat industrial. Els drets reconeguts que es poden protegir són:

• Marca: paraules, combinacions de paraules, imatges, figures, símbols, gràfics, lletres, xifres, formes tridimensionals (envasos, formes de producte o presentació). 10 anys de protecció.

• Noms Comercials: Signes o denominacions d’una empresa. 10 anys de protecció.

• Patent: Procediments, nous aparells, nous productes o millores significatives de productes existents. 20 anys de protecció.

• Models d’utilitat: Utilitats noves a objectes ja inventats. 10 anys de protecció. • Disseny industrial: Aparença d’una part o de la totalitat d’un producte. 5 anys

de protecció. • Topografies de Semiconductors: circuits integrats. 10 anys de protecció.

Tot i que la protecció de patents i marques és un procés que comporta temps i diners és convenient quan creiem que el nostre negoci es basa en la creació de mètodes, productes, processos o serveis nous.

exemplar publicable dels continguts de … · 29 saps el cost econòmic del personal? 30 tens idea...

Documents