[Versión castellana]

JULIO ALONSO ARÉVALO

Cap de la Biblioteca de la Facultat de Traducciói DocumentacióUniversidad de SalamancaGrup d'investigació E-LECTRAalar@usal.es

JOSÉ ANTONIO CORDÓN GARCÍA, RAQUEL GÓMEZ DÍAZ

Professors de la Facultat de Traducció i DocumentacióUniversidad de SalamancaGrup d'investigació E-LECTRAjcordon@usal.es, rgomez@usal.es

Estudi sobre l'ús dels llibres electrònics a les biblioteques universitàries de Castella iLleó

Resum

Objectiu: L'objectiu de l'estudi és fer un diagnòstic del llibre electrònic a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó; és a dir,analitzar-ne el grau d'incorporació a les col·leccions i el nivell de penetració, amb la finalitat d'articular-ne sistemes de difusió i ús i planificarestratègies de futur.

Metodologia: S'han dut a terme diverses enquestes per compilar la informació des de la triple perspectiva dels responsables dels serveisd'adquisicions, dels bibliotecaris i dels usuaris de llibres electrònics a les biblioteques universitàries.

Resultats: Les dades obtingudes mostren com la tendència seguida en les biblioteques universitàries de Castella i Lleó són similars a lesd'altres països amb més tradició en l'ús dels llibres electrònics.

Abstract

Objective: The aim of the study is to offer a diagnosis of the use of e-books in the university libraries of Castilla y León, i.e. to analyse thedegree of incorporation of e-books in their collections and their level of penetration, in order to develop systems of dissemination and useand to plan future strategies.

Methodology: various surveys were conducted in order to compile information from a three-way perspective: that of those responsible foracquisition services, that of the librarians and that of the users of e-books in the university libraries.

Results: The information obtained shows how the procedures followed by the university libraries of Castilla y León are similar to those inother countries with greater experience in the use of e-books.

1 Introducció

Les TIC han enfortit i han afavorit les prestacions de les biblioteques quant a qualitat i capacitat de servei; això ha canviat el centre degravetat, que ha passat de la col·lecció física a la col·lecció virtual. Primer van ser les obres de referència, després les revisteselectròniques, i actualment és la incorporació del llibre digital, que complementa el cercle que alguns han anomenat la "tercera onada" de larevolució digital (Cordón Garcia [et al.], 2010).

Encara que la lectura digital es practica des de fa força temps, aquesta tendència s'ha instituït com a pràctica consolidada i irreversible elsúltims anys. No s'ha d'oblidar que aquest tipus de lectura abasta un ventall ampli de continguts, articles de revistes, blogs, premsa, etc.,amb l'únic requisit d'estar disponibles en un dispositiu electrònic, sigui dedicat, com e-reader, o no (tauleta, ordinador, mòbil, etc.).

La incorporació de les diferents tecnologies a la biblioteca està determinada, entre altres motius, per un canvi en els models d'aprenentatge,i la biblioteca té la possibilitat d'adquirir-hi un paper molt rellevant i convertir-se en un element clau de l'ensenyament, ara més flexible imés adaptada a l'alumne (Cordón García [et al.], 2012). Tenint en compte això, pràcticament totes les biblioteques han dissenyat, o hoestan fent actualment, plataformes per oferir els seus productes digitals en línia, i és en aquest entorn on el llibre electrònic pot jugar unpaper crucial. D'aquí la importància de saber com s'implanta i d'aportar algunes estratègies que en millorin la incorporació.

1.1 El llibre electrònic a la biblioteca universitària

El llibre electrònic no és una novetat en l'àmbit acadèmic. La comercialització va començar els anys noranta, paral·lelament a lacomercialització de les revistes electròniques, encara que van tenir un èxit i una acceptació discrets. Aquells anys s'utilitzava més com a

material complementari per a la consulta i ratificació d'una dada concreta que com a matèria d'estudi o d'investigació (Stelle; Woodward,2009). No obstant això, aquesta tendència s'ha modificat en part gràcies a la disponibilitat de més tipus de dispositius que faciliten iflexibilitzen l'experiència de la lectura (netbook, tauletes, e-reader, mòbils).

Al principi, els llibres electrònics es van presentar a la biblioteca com "els solucionadors" d'alguns dels grans problemes que sempre hantingut les biblioteques universitàries: l'espai, la deterioració i la reposició de materials, la gestió de la col·lecció, la disponibilitat de manualsmúltiples, etc. Però això no ha estat així, sinó que el llibre electrònic ha obert la porta a problemes nous: la varietat de models d'adquisició;la diversitat de formats; problemes de normalització, de selecció i de gestió, o les limitacions establertes pels editors a través de sistemesDRM, als quals és necessari respondre.

L'usuari i també els fons de les biblioteques universitàries responen a unes característiques concretes, per això és necessari fer-ne estudisper detectar com es realitza aquesta implementació. Sobre aquest tema ja hi ha alguns estudis que mostren, per exemple, que lespreferències dels usuaris s'orienten més a l'accés a recursos en línia que a l'ús de llibres i altres materials en els locals de les biblioteques.Així mateix mostren com es produeix un increment en l'accés als recursos electrònics en línia enfront d'un fort descens en el nombre depréstecs de llibres impresos realitzats en les biblioteques (Shen, 2011).

Figura 1. Gràf. esq. Descens en el nombre depréstecs en BU als Estats Units. Gràf. dta.Increment del nombre d'accessos a llibres

electrònics

A més l'arribada del llibre electrònic a labiblioteca propicia la recerca de novespossibilitats per a la gestió de la col·lecció,així, per exemple, l'OCLC s'ha plantejat unprojecte per estudiar la viabilitat de lagestió de l'externalització per mitjà deproveïdors de serveis compartits de les

col·leccions de llibres impresos de baix ús de les biblioteques universitàries, el projecte també inclou la digitalització de llibres impresos agran escala (Malpas, 2011). A més, les editorials i distribuïdors que treballen en l'àmbit científic plantegen models de negoci orientats afacilitar la transició del model analògic al digital, com és el cas d'Ebsco o d'eBrary.

L'explosió de vendes de llibres electrònics durant el 2011 s'ha continuat desenvolupant. Els llibres electrònics van representar el 14 % deltotal d'unitats venudes als Estats Units el segon trimestre de l'any, en comparació amb el 3 % durant el mateix període de 2010 (Paxhia;Parsons, 2011). En l'àmbit acadèmic, el 95 % de les biblioteques universitàries nord-americanes disposen de llibres electrònics, amb unamitjana de 65.208 volums per biblioteca (Library Journal, 2011). A més, un de cada tres nord-americans té d'un dispositiu dedicat de lectura(Rainie [et al.], 2012), i el 33 % dels bibliotecaris universitaris nord-americans consideren que els llibres electrònics han augmentat lacirculació de materials i han portat nous usuaris a la biblioteca.

Segons l'informe "Situación actual y perspectivas del libro digital en España II", la lectura a través de dispositius dedicats s'estima que estroba al voltant del 3,3 % l'últim semestre de 2012 (Libro, 2012). Per això volíem saber quina és la realitat i quines són les perspectives delllibre electrònic a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó.

2 Objecte i metodologia de l'estudi

L'objectiu de l'estudi és conèixer la situació del llibre electrònic a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó, així com la percepció i lespràctiques dels usuaris i dels professionals de les diferents universitats. Per això, es van seleccionar les biblioteques de les quatreuniversitats públiques de Castella i Lleó i de la Universidad Pontificia de Salamanca.

Per a la recollida d'informació es van dissenyar tres enquestes dirigides a tres col·lectius diferents. La primera, dirigida als responsables delsserveis d'adquisició, recull informació sobre usos i pressupostos de les seves col·leccions de llibres electrònics. Aquesta enquesta, ambpreguntes obertes, es va enviar per correu electrònic a tots els responsables de les biblioteques universitàries objecte d'estudi, durant el mesde maig de 2012. La taxa de resposta va ser del 100 %.

La segona es va adreçar al personal de les biblioteques. S'hi va recollir informació sobre la percepció dels bibliotecaris sobre el llibreelectrònic al seu entorn de treball, els factors que n'impulsen la compra i l'activitat de circulació en el públic. Finalment, amb l'enquestadirigida als usuaris d'aquestes biblioteques universitàries, es volia saber què coneixen i què utilitzen. Aquestes dues últimes enquestes esvan realitzar amb l'eina de Google Drive entre els mesos de març i juny de 2012. Aquestes dades obtingudes han permès comparar lasituació amb la d'altres entorns. A pesar que la taxa de resposta no ha estat tan elevada com s'esperava (només s'han emplenat 13qüestionaris en el cas del personal de les biblioteques i 58 qüestionaris en el cas dels usuaris) la validesa de les dades és suficient perveure com els bibliotecaris de les universitats de Castella i Lleó consideren el futur del llibre electrònic a les seves biblioteques. Pel que faals usuaris, una dada significativa és que un percentatge elevat de respostes correspon al personal docent i investigador, amb el qual lesrespostes s'han vist enriquides amb opinions d'un sector que no sol aparèixer en les enquestes.

3 Situació dels llibres electrònics a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó

Amb l'objectiu d'obtenir més claredat sobre les preguntes s'estableix l'anàlisi de les dades principals de cadascun dels col·lectius.

3.1 Enquesta als responsables dels serveis

3.1.1 Adquisicions

Les universitats de Castella i Lleó disposen de gairebé 7,5 milions de llibres a les biblioteques. El llibre electrònic encara representa una partmolt petita de les col·leccions, amb uns 28.000 exemplars, la qual cosa representa una mitjana d'uns 5.500 llibres per biblioteca, una xiframolt llunyana dels 65.207 llibres electrònics de mitjana dels quals disposaven les biblioteques universitàries dels Estats Units, segons lesdades proporcionades per l'informe "Ebook Penetration Reports 2011" (Library Journal, 2011).

La proporció de la inversió en llibres electrònics és encara molt baixa pel que fa al pressupost que les universitats inverteixen enadquisicions generals, amb una mitjana del 2,33 % de la inversió total en adquisicions, o un 4,92 % de la inversió en recursos electrònics;cal tenir en compte que les revistes s'emporten la major part de la inversió dels recursos electrònics per la qual cosa el percentatge delpressupost destinat als llibres electrònics és molt petit. Com a xifra comparativa, les biblioteques universitàries nord-americanes inverteixenuna mitjana del 7,2 % dels pressupostos en llibres electrònics. (Library Journal, 2011)

Total Electrònics

Burgos 4,00% 4,53%

León 1%

Pontificia 3%

Salamanca 2,80% 5,30%

Valladolid 0,85%

2,33% 4,92%

Taula 1. Representació de la inversió en llibres electrònicsFont: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

3.1.2 Accés als materials

L'accés als materials electrònics a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó es du a terme a través de les plataformes delsdistribuïdors o editors que han integrat els recursos al catàleg de les biblioteques. A més, algunes de les universitats també ofereixen llibresi tesis doctorals a través del repositori institucional, com és el cas de la Universidad de Salamanca, que manté un acord amb el servei depublicacions de la universitat per al dipòsit d'aquest material publicat en format electrònic, en CD-ROM, a través de la col·lecció "Vitor".Totes les biblioteques universitàries de Castella i Lleó que pertanyen al consorci BUCLE disposen d'alguna norma que obliga a dipositar lestesis doctorals al repositori institucional.

3.1.3 Els dispositius de lectura

Pel que fa als dispositius de lectura, les dues universitats de Salamanca ofereixen e-readers en préstec. En la majoria dels casos ambtargetes precarregades amb llibres clàssics, i en algun cas també amb materials especialitzats disponibles amb llicències Creative Commons.Aquesta pràctica és molt habitual a les biblioteques espanyoles, potser per la poca disponibilitat de continguts, a diferència del que passa abiblioteques universitàries nord-americanes, on segons el mateix informe de Library Journal només el 26 % de les biblioteques deixen enpréstec dispositius lectors.

Plataformes OPAC Repositori E-readers

Burgos X X X

León X X

Pontificia X X X X

Salamanca X X X X

Valladolid X X

Taula 2. Sistemes d'accés als llibres electrònics i disponibilitat de dispositiusFont: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

3.1.4 Formats i disciplines cobertes

Quant als formats dels continguts, en la majoria dels casos es tracta —com és habitual en l'àrea científica— de documents en format PDF,tot i que hi ha plataformes que ofereixen materials en format EPUB, més utilitzat per a la literatura de ficció.

Segons afirmen els responsables dels serveis de biblioteques, la majoria dels usuaris llegeixen aquests documents a la pantalla del'ordinador, són pocs els usuaris que els llegeixen en dispositius dedicats. Només la Universidad de León ofereix tauletes als usuaris. En el

cas de biblioteques nord-americanes, el 32 % dels lectors en l'àmbit acadèmic llegeixen els continguts oferts per les biblioteques endispositius dedicats (16 % ereaders i un 17 % en tauletes).

Pel que fa a la cobertura de les col·leccions, s'adeqüen a les disciplines que cobreix cada universitat, i aquest criteri és un dels referents decara a la selecció de materials. En el cas de la Universidad de Valladolid hi ha una selecció més orientada a les disciplinescientificotècniques Altres universitats —com la de Salamanca— cobreixen gairebé totes les àrees, tot i que hi ha una clara orientació cap ales àrees científiques. Quant a les projeccions de futur per disciplines, hi ha el convenciment, comú a totes les universitats, que eldesenvolupament futur del llibre electrònic serà més evident a les àrees cientificotècniques.

3.1.5 Criteris de compra i models d'adquisició

Pel que fa als criteris de compra, gairebé totes les biblioteques del sistema apunten com a criteri principal l'econòmic; en segon lloc, hi hacriteris relacionats amb l'accessibilitat, la disponibilitat, la propietat i l'adequació de les col·leccions. Gairebé tots els responsables posen demanifest la importància de l'accés multiusuari.

Respecte als models d'adquisició preferits, hi ha unanimitat sobre la preferència de la compra individualitzada i a perpetuïtat (Pick andchose), tot i que en gairebé tots els casos les biblioteques disposen de paquets oferts pels editors sota subscripció anual, amb llicènciesmultiusuari gairebé sempre (Martín González; Pivetta, 2008).

Les quatre universitats públiques disposen de col·leccions d'Elsevier, tres de les quals d'Ebsco, dos d'Springer. Altres distribuïdors presentssón Dawson, NetBiblio, E-Libro i Ovid tal com es mostra a la taula següent.

Elsevier Springer EBSCO Dawson NetBiblio E-Libro OVID

Burgos X X X

León X X X

Pontificia X X

Salamanca X X X

Valladolid X X

Taula 3. Proveïdors de llibres electrònicsFont: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

Una de les formes d'adquisició es desenvolupen a Estats Units és la cooperació a través dels consorcis creats per a l'adquisició d'altresrecursos electrònics. En aquest sentit, les biblioteques objecte d'estudi pertanyen al consorci BUCLE i adquireixen de forma cooperativa elsllibres electrònics de la col·lecció "IEEE Xplore Digital Library. Conference Proceedings".

Quant al rendiment de les col·leccions, la majoria de les biblioteques universitàries no disposa d'altres mecanismes de mesura que els queproporcionen els editors o distribuïdors, de vegades mancats de models normalitzats o basats en criteris diversos i poc clars. Només laUniversidad de Salamanca fa servir una eina de mesura específica: ERM as a Service de l'empresa SwetsWise (http://www.swets.com

/swetswise/erm-as-a-service) .

3.1.6 Difusió de col·leccions

Igual que ocorre amb altres estudis duts a terme, com el desenvolupat el 2009 per JISC (JISC 2009), un dels aspectes clau és eldesenvolupament d'un pla de màrqueting per a la difusió de les col·leccions, ja que molts usuaris ignoren l'existència d'aquest tipus de fons.

En gairebé tots els casos els llibres es difonen a través del catàleg i plataformes dels editors (totes excepte Burgos), o a través de notíciesa la web de la biblioteca (és el cas de les dues universitats situades a Salamanca), però només la Universidad de Salamanca organitzacursos de formació sobre el llibre electrònic i la lectura digital.

3.1.7 Llibre electrònic i circulació de la col·lecció

Pel que fa a les projeccions de futur hi ha el criteri gairebé unànime que les col·leccions de llibres electrònics augmentaran (León iUniversidad Pontificia) o almenys seguiran en la mateixa tònica els propers anys a les biblioteques (Burgos i Valladolid), malgrat la crisieconòmica general, que consideren que limitarà fortament la capacitat d'adquisició general de les biblioteques universitàries de la zona.

Segons els responsables dels serveis i els directors de biblioteques l'ús generalitzat dels llibres electrònics està obstaculitzat per un conjuntde factors, com els relacionats amb usos i costums d'estudiants i investigadors, els preus, la poca disponibilitat de títols d'interès i, en menormesura, altres qüestions relacionades amb la disponibilitat, accessibilitat, crisi econòmica i preus dels dispositius de lectura.

A la pregunta sobre si el llibre electrònic té un impacte important sobre la circulació general de llibres a les biblioteques universitàries, lamajoria responen que encara no és evident, però que ho serà ben aviat. Els diferents serveis d'adquisicions consideren que el llibreelectrònic representarà entre un 5 i un 15 % del pressupost per als propers cinc anys, amb una mitjana de representació als pressupostos

destinats a adquisicions del 10 %. Les dades plantejades sobre aquesta qüestió per a les biblioteques dels Estats Units, prenent com a fontl'estudi del Library Journal, són del 18 % del pressupost destinat a adquisicions.

Previsió 5 anys pròxims

Burgos 15%

León 10%

Pontificia 5%

Salamanca 5%

Valladolid 15%

Mitjana 10%

Taula 4. Previsions d'inversió en llibres electrònicsFont: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

3.1.8 Valoració dels atributs del llibre electrònic

Finalment es va sol·licitar la valoració de l'1 al 10 dels atributs relacionats amb el llibre electrònic, entre aquestes característiques hi ha laimmediatesa, l'accessibilitat, la disponibilitat, la mobilitat i usabilitat. Tots els aspectes van ser valorats per una puntuació que s'apropava oque superava els 9 punts, fet que posa de manifest el valor en alça que suposa el llibre electrònic en el futur de les biblioteques de laregió.

Immediatesa Accessibilitat Disponibilitat Immediatesa Usabilitat

Burgos 6 10 9 8 7

León 10 10 10 10 10

Pontificia 10 10 10 10 10

Salamanca 10 8 9 10 7

Valladolid 10 10 10 10 10

Mitjanes 9,2 9,6 9,6 9,6 8,8

Taula 5. Valoració sobre els llibres electrònicsFont: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

En conclusió, el llibre electrònic en l'actualitat té una representació baixa i un impacte molt limitat a les biblioteques universitàries deCastella i Lleó, probablement aquesta fotografia que hem fet per a aquesta regió és extensible a la majoria de les comunitats del territoriespanyol. Encara queden molts aspectes per resoldre, com els que tenen a veure amb els models de llicències, limitacions d'ús odisponibilitat de continguts. De qualsevol manera el convenciment sobre la implantació progressiva del llibre electrònic a les biblioteques éssignificatiu, malgrat la forta incidència de la crisi econòmica als pressupostos destinats a adquisicions. Tots els responsables de lesbiblioteques analitzades preveuen que els llibres electrònics augmentaran els propers anys i que tindran un impacte més gran en lacirculació.

3.2 Enquesta al personal de les biblioteques

Per a l'enquesta realitzada al personal bibliotecari, es va prendre com a exemple la desenvolupada per la revista Library Journal (2011). Esvolia conèixer la percepció dels professionals sobre els llibres electrònics, la política seguida a les universitats i les perspectives de futur. Apesar que la taxa de resposta no va ser gaire elevada (només es van rebre 13 respostes), serveix per obtenir un perfil fiable, atès queestan representats tots els sectors (8 % de facultatius, 48 % d'ajudants, 31 % de tècnics i un 15 % d'auxiliars) en una distribució propera al'estructura de les categories professionals que hi ha a les universitats. No es fa distinció de gènere ja que no es considera rellevant per al'estudi.

3.2.1 Canvis en els usuaris

L'enquesta posa de manifest que a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó la demanda de llibres electrònics és baixa. Alguns usuarispregunten ocasionalment al personal bibliotecari sobre al tema, fins i tot algun usuari sol·licita que s'adquireixi algun material en formatelectrònic De totes maneres també es percep —segons els resultats de l'enquesta— una tendència a la baixa en la demanda de llibrestradicionals en préstec. Menys de la meitat dels enquestats van respondre que algun usuari els ha preguntat si disposen de llibreselectrònics. També és important apuntar que la majoria del personal no sap que la seva biblioteca té una política definida sobre aquest tipusde material. En algunes de les respostes es detecta una confusió entre el dispositiu de lectura (e-reader) i l'arxiu (e-book), per la qual cosase suggereix que els responsables bibliotecaris desenvolupin una política de formació i informació sobre aquest fenomen per al personal.

Una de les qüestions d'interès plantejades fa referència als canvis que causarà la inserció del llibre electrònic en la pràctica professional. En

aquest sentit, pràcticament el 60 % dels enquestats consideren que l'arribada del llibre electrònic afectarà d'alguna manera la pràcticaprofessional; per a d'altres, només es tracta d'un canvi de format que no tindrà cap incidència. Mentre que alguns professionals apunten capa un futur eminentment digital, necessari per als propis sistemes d'aprenentatge, més flexibles i adaptats a les necessitats dels usuaris, aixícom als sistemes a l'ensenyament virtual, altres professionals apunten a un canvi en la gestió de les col·leccions, els pressupostos, processosd'adquisició, catalogació i les visites presencials dels usuaris a la biblioteca. Una part important opina que el llibre electrònic facilitarà elpréstec i uns altres assenyalen les dificultats que planteja el DRM, així com la poca disponibilitat de títols en format digital.

Es va plantejar si el llibre electrònic canviaria la forma i els usos de lectura. En general, la majoria considera que sí (92 %), ja queaugmenta les possibilitats d'accés i mobilitat, a més, integra de recursos multimèdia, cosa que influirà en els hàbits de lectura, especialmenten relació amb la lectura científica, com ja passa amb altres productes com les revistes electròniques. També s'apunta cap a altres sistemesd'edició, com la còpia fragmentada, l'adquisició de capítols i fins i tot s'esmenten les diferències d'atenció i percepció de l'usuari existententre la lectura digital i l'analògica.

3.2.2 Formats dels llibres electrònics

Un altre dels elements de gran interès és veure els avantatges de cadascun dels formats. El llibre electrònic en general s'associa ambaccessibilitat, mobilitat, immediatesa i espai, i en menor mesura amb integració d'elements multimèdia, llegibilitat, perdurabilitat i ecologia.El llibre en paper s'associa generalment al seu nivell d'autonomia, és a dir, a la no necessitat d'un dispositiu lector, a una millor llegibilitat oa la importància dels elements referencials (paginació, tacte, olor, etc.). Cal destacar que hi ha característiques que s'associen a ambdóstipus de formats, com la llegibilitat i la perdurabilitat. Pocs apunten a la integració de recursos multimèdia, i associen el llibre en paper ambels llibres d'imatges i fotografies. Gairebé tots els enquestats consideren que tots dos suports conviuran, encara que alguns destaquen laimportància que tindrà el format digital en l'edició científica.

3.2.3 ús dels dispositius entre els bibliotecaris

El 54 % dels bibliotecaris enquestats usen algun tipus de dispositiu de lectura dedicat: el 27 % utilitza tauletes, un 55 % fa servir lector dellibres electrònics (e-reader) i un 18 % els fa servir tots dos. Pel que fa a la percepció i experiència d'ús, els que disposen dels dos tipus dedispositius lectors manifesten que utilitzen el dispositiu de tinta electrònica per a la lectura de plaer, i que utilitzen la tauleta per a lestasques professionals, com a consulta d'articles, premsa, xarxes socials, etc. Algun dels enquestats comenta que tot i que disposa de lectorde llibres electrònics segueix llegint en paper perquè li resulta més plaent, encara que considera que la lectura electrònica és més pràcticaper qüestions de mobilitat, espai, etc. Algun dels enquestats diu que li resulta molt agradable la lectura en format electrònic, però es queixade la poca disponibilitat de títols de llibres que li agradaria llegir.

3.2.4 Formació dels usuaris

Quant a la necessitat de formació dels usuaris de la biblioteca en l'àrea de la lectura digital, el 92 % dels enquestats declara que laconsideren necessària, sobretot per als usuaris de més edat ja que els "nadius digitals" estan més familiaritzats amb els nous dispositius. Entot cas es considera necessària l'orientació de la formació en l'ús de plataformes. Alguns bibliotecaris apunten a la necessitat d'un programade formació com a mitjà de publicitat dels recursos de la biblioteca, que d'una altra manera difícilment serien coneguts.

3.2.5 Llibres electrònics i circulació dels materials

El 84 % dels enquestats considera que el llibre electrònic tindrà un efecte positiu en l'augment de la circulació de llibres de la col·lecció.Però és necessari tenir en compte factors com els sistemes de control com el DRM que limiten l'ús dels llibres, la incidència de la crisi,l'oferta de títols i sobretot els preus que estableixen els editors i distribuïdors, que incidiran negativament en l'adquisició de nous materials ien la disminució de la circulació de llibres impresos. Gairebé tots consideren que l'arribada del llibre electrònic millorarà la imatge de labiblioteca entre els usuaris.

3.2.6 Coneixement sobre l'existència de llibres electrònics a la biblioteca

També es volia saber si el personal de les biblioteques universitàries de Castella i Lleó coneixia l'oferta de llibres electrònics al seu centre.Segons les dades proporcionades pels directors dels serveis d'adquisicions, totes les biblioteques, en major o menor mesura d'algunacol·lecció d'aquesta mena de documents, no obstant això la meitat dels bibliotecaris enquestats ho desconeixen. Això indica que lesbiblioteques universitàries de Castella i Lleó han de programar una política de formació i informació del personal sobre el llibre electrònic,usos, col·leccions i perspectives, amb la finalitat de prestar un millor servei i fer rendible la inversió realitzada.

Figura 2. Coneixement sobre l'existència de llibres electrònics a les bibliotequesEnquesta al personal de la biblioteca

3.2.7 Disposició de la col·lecció

Pel que fa a la disposició de la col·lecció, la resposta ésconfosa, ja que una bona part respon que la disposició és através de l'OPAC quan es refereixen als propis dispositius.Així les dades que es proporcionen en aquest cas no tenengaire validesa, ja que en tots els casos els llibres s'ofereixenalmenys a través de les plataformes dels distribuïdors. Noobstant això una bona part del personal de la bibliotecadesconeix aquesta circumstància.

Figura 3. Disposició de la col·lecció llibres electrònics a lesbiblioteques

Enquesta al personal de la biblioteca

3.2.8 Formats

Quant als formats, sorprèn que un terç dels bibliotecarisdesconegui aquesta informació. Això no obstant, els dosterços que van respondre a aquesta qüestió diuen quefonamentalment s'ofereixen en format PDF, més habitual dela literatura científica que l'estàndard EPUB, que és el formatmés utilitzat en la literatura recreativa.

Figura 4. Formats de la col·lecció de llibres electrònics a les biblioteques universitàriesEnquesta al personal de la biblioteca

3.2.9 Àrees de coneixement

Pel que fa a les àrees de coneixement, més de la meitat dels enquestatsconsideren que les ciències (ciències pures, medicina, enginyeria iarquitectura) seran les disciplines en les quals més es generalitzarà l'ús delsllibres electrònics. Això coincideix amb la resposta de l'apartat anterior delsencarregats dels serveis d'adquisicions. Una proporció important, un 27 %,destaca les humanitats, concretament les literàries, si bé sembla que esrefereixin a llibres de ficció i no a llibres científics, i a la capacitat de llegir

en dispositius de tinta electrònica i no en tauletes, ja que indiquen que els llibres científics necessiten color o fotografies i consideren que nosón aptes per al format digital. Aquesta opinió mostra un desconeixement important de les possibilitats d'aquest format i dels dispositius perintegrar imatges a gran resolució i elements multimèdia, com hiperenllaços, animacions, vídeo o realitat augmentada.

Figura 5. Disciplines que augmentaran l'ús de llibres electrònicsEnquesta al personal de la biblioteca

De forma unànime, es considera el format digital augmentaràels propers anys, si bé alguns dels enquestats matisen queno ho farà en la proporció esperada a causa de la crisiactual. També en aquest apartat consideren que el formatdigital coexistirà amb el format imprès.

3.2.10 Factors que dificulten l'ús dels llibreselectrònics

En relació amb la qüestió anterior hi ha els motius que impedeixen que els usuaris de les biblioteques universitàries encara no utilitzin mésllibres electrònics. En aquest sentit més de la meitat dels bibliotecaris van indicar que encara no hi ha una oferta adequada per part de leseditorials quant a títols d'interès per a l'estudi o la recerca, o títols en idiomes diferents de l'anglès, com a principal factor per afavorir l'úsde llibres electrònics a les biblioteques universitàries. Una altra de les causes d'aquest ús escàs o nul està relacionada amb eldesconeixement, per part dels usuaris, dels llibres dels quals disposa la biblioteca i, en menor mesura, amb aspectes relacionats amb elsprocessos d'adquisició, manca de dispositius o llicències excessivament restrictives.

Figura 6. Factors que dificulten l'ús de llibres electrònicsEnquesta al personal de la biblioteca

3.2.11 Atributs dels llibres electrònics

Finalment es va demanar als professionals de lesbiblioteques universitàries de Castella i Lleó que avaluessinels atributs que s'associen amb el llibre electrònic, tenint encompte la immediatesa, l'accessibilitat, la disponibilitat o lamobilitat, mitjançant preguntes tancades que havien depuntuar entre 0 i 5, en les quals zero és un atribut menor.En tots els casos, el valor mínim d'aquests atributs és com amínim de 3 punts, i el valor de la mobilitat i la usabilitatsón, respectivament, els més puntuats, ja que més de dos

terceres parts dels enquestats els valoren per sobre de 5 punts.

3.3 Enquesta als usuaris

El tercer sector al qual ens vam adreçar va ser als usuaris. Tot i que la taxa de resposta no va ser gaire elevada (60 respostes), tenint encompte els resultats les dades es poden considerar vàlides. La distribució de respostes per gèneres va ser equilibrada, un 53 % homes i un47 % dones.

La mitjana d'edat dels enquestats va ser alta, al voltant dels 37 anys, ja que les categories d'usuaris que van respondre a les qüestions erenmajoritàriament professorat (90 %), i en menor mesura bibliotecaris (8 %) i alumnes (2 %). Això té a veure amb les possibilitats de difusióde l'enquesta i les polítiques sobre distribució de llistes de les universitats. Es pot dir que és una enquesta vàlida per analitzar el perfil delsdocents i investigadors de les biblioteques universitàries de Castella i Lleó. Respecte a les àrees de coneixement dels enquestats, el perfil ésmolt equilibrat entre ciència i tecnologia (43 %) i ciències socials i humanitats (57 %).

3.3.1 Tinença de dispositius

Pel que fa als dispositius dedicats a la lectura que tenen els usuaris, els resultats indiquen que més de la meitat dels enquestats en tenenun (el 53 %), ja siguin tauletes o lectors de tinta electrònica. Aquesta qüestió aporta dues dades importants, la primera és que en l'àmbitacadèmic hi ha més persones que disposen de dispositius lectors que la mitjana de la població, i l'altra que probablement les persones quedisposen de dispositiu són més inclinades a respondre a enquesta sobre llibres electrònics.Quant al tipus de dispositiu, la meitat disposen de tauletes i l'altra meitat de dispositius de tinta electrònica (e-readers). Pel que fa a lesmarques. la més popular és l'iPad d'Apple, amb un 39 % dels entrevistats, i un 11 % disposa d'una tableta amb sistema Android (Samsung,Motorola, Assus, etc.). Quant als e-readers, els més habituals són Kindle d'Amazon (19 %) i Sony Reader (17 %). és significatiu que l'11 %dels enquestats facin servir el telèfon mòbil com a dispositiu lector.

Figura 7. Tipus de dispositiuEnquesta a usuaris

3.3.2 Finalitat de l'ús del dispositiu

Pel que fa a la finalitat d'ús del dispositiu de lectura, lamajoria el fa servir per llegir textos científics: articles derevista, llibres o informes tècnics. Un nombre important delsenquestats també el fa servir per a la lectura d'oci, consultarInternet, lectura de revistes divulgatives i en menor mesuraper jugar o llegir còmics. Aquest fet posa de manifest que lalectura digital és una activitat que va més enllà de la lecturade llibres electrònics —tot i que el desenvolupament haestat gràcies a la lectura de llibres—, ja que aquests

dispositius, especialment les tauletes i els ordinadors, es fan servir per llegir tot tipus de continguts. Per exemple, en el cas d'Espanya,segons el Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros de 2011, el nombre de lectors digitals és del 52,7 %, encara que els que fanservir un dispositiu dedicat són el 3,9 % dels usuaris (FGEE, 2012).

3.3.3 Aplicacions utilitzades en la lectura

L'iBooks d'Apple per a iPad és l'aplicació de lectura més utilitzada, amb un 38 % dels casos, seguit dels usuaris que no fan servir capaplicació específica, perquè quan llegeixen en format digital ho fan amb dispositius de tinta electrònica (e-readers). Altres aplicacions delectura utilitzades són PDF notes i similars, que són les aplicacions més adequades per a la lectura científica sobre formats PDF, ja que

permeten anotar, subratllar, enviar i pujar al núvol en un 10 % dels casos; finalment, es fa servir l'aplicació de lectura d'Amazon disponibleper iPad en un 8 %.

Figura 8. Aplicacions utilitzades per a la lecturaEnquesta a usuaris

3.3.4 Nivell de coneixements sobre els recursos

També ens interessava saber nivell de coneixements que els usuarisconsideren que tenen sobre els recursos de la seva universitat.Referent a això, un 42 % indica que en tenen un bon coneixement,tot i que més de la meitat (56 %) considera que en tenen unconeixement escàs o pobre. Només en un 2 % dels casos—corresponent a la categoria professional bibliotecària— considerenque és excel·lent. D'aquí es dedueix la necessitat d'una política dedifusió i formació més bona en l'ús i coneixement dels recursoselectrònics de les universitats, com ja s'ha posat en relleu en altresapartats d'aquest estudi.

Sobre si l'usuari sap si la biblioteca disposa de col·leccions de llibres electrònics, és molt significatiu que un 42 % desconeix que labiblioteca té llibres electrònics, i com que, tal com s'ha mostrat, les universitats inverteixen en aquests recursos, és necessari establir unapolítica de formació i informació de cara a un millor aprofitament d'aquests recursos.

Quant a la utilització dels llibres electrònics, el 65 % declara que mai ha fet servir llibres electrònics de la seva biblioteca. Això dóna unaidea del baix nivell de penetració que té el llibre electrònic entre els usuaris de les biblioteques universitàries de Castella i Lleó. Entre elsque l'utilitzen (un 35 %), la freqüència d'ús és molt baixa, normalment la majoria ho el fan sevir menys d'una hora per setmana. Només un2 % l'utilitza més de 10 hores setmanals.

Figura 9. Ús dels llibres electrònics de la universitatEnquesta a usuaris

Així mateix, es va demanar a aquells que no utilitzaven llibres electrònicsque n'indiquessin els motius, amb diferents respostes no excloents. Laresposta més contundent va ser que no sabien on trobar-los al web de labiblioteca. Aquesta resposta ens porta a incidir en la necessitat dedesenvolupar polítiques per corregir aquesta deficiència. A més,destaquen algunes respostes: només hi ha llibres per a altres àrees (16respostes), preferència pels llibres de paper (14 respostes), no ésnecessari utilitzar-los (14 respostes) i que l'oferta encara no és atractiva(12 respostes)

Figura 10. Nivell de coneixement dels recursos de launiversitat

Enquesta a usuaris

Quant al tipus de recursos que els usuaris emprenen les seves activitats, els llibres electrònics tenenuna freqüència d'ús menor que altres recursos—tal com es mostra en la figura següent—, adiferència dels llibres impresos, que utilitzen 59dels 60 usuaris que van respondre l'enquesta, oles revistes electròniques, les obres de referènciaen línia o la premsa en línia, amb un nivell d'úspròxim al 90 % en tots els casos, tant per a lafeina com per a ús personal.

Figura 11. Ús de recursos per tipusEnquesta a usuaris

3.3.5 ús dels llibres electrònics

Els llibres electrònics els fan servir per a la docència i la recerca 23 dels 60 usuaris que van respondre l'enquesta. Setze més els fan servirnomés per a lectura recreativa. I no utilitzen llibres electrònics 13 dels 60 enquestats. és a dir, el 44 % fa servir llibres electrònics ambfinalitats de feina o recerca, i un 31 % els fa servir per a la lectura recreativa. Un 25 % dels enquestats no utilitza mai llibres electrònics.

Cal tenir en compte que el llibre electrònic fa pocque s'ha començat a desenvolupar enfront d'altresrecursos ja consolidats, com és el cas de lesrevistes electròniques o la premsa en línia, ontrobem preferències significatives per a l'ús delformat electrònic respecte a l'imprès, que serienmés acusades si s'hagués mesurat la freqüènciad'ús de totes dues.

3.3.6 Fiabilitat atribuïda als llibreselectrònics

Un altre aspecte interessant és conèixer el nivell de fiabilitat que els usuaris concedeixen a aquests recursos. La mesura es calcula sobre 60punts, que és el nombre de respostes rebudes. Segons aquesta anàlisi, s'atorga als llibres electrònics un nivell alt de fiabilitat, i ocupa elquart lloc respecte a la resta de recursos. El major nivell de fiabilitat el tenen els llibres impresos (56 punts), seguits de les revistes irevistes electròniques (54 punts), que obtenen el mateix nivell de confiança tant en el format imprès com en el digital. El llibre electrònic(43 punts) encara és a 11 punts respecte al nivell de confiança que els usuaris atorguen als llibres impresos. Encara que el nivell deconfiança és molt més gran que el que es té a altres productes digitals com ara blogs (9 punts), podcasts (16 punts), Vikipèdia (24 punts)o premsa digital (38 punts). Encara que cal dir que el llibre i les revistes en general obtenen un nivell més alt de confiança general perquètant en el format imprès com digital són productes sotmesos a arbitratge per part d'experts.

Figura 12. Nivell de fiabilitat que s'atribueix als llibreselectrònics

Enquesta a usuaris

3.3.7 Dispositius utilitzats per a lalectura

Pel que fa als dispositius utilitzats per a la lecturadigital entre els usuaris de l'àmbit científic,gairebé el 70 % quan llegeix en format digital hofa a la pantalla de l'ordinador, un 13 % fa servirun e-reader i un 19 % utilitza tauletes, amb més

possibilitats per a la lectura científica, ja que permeten visualitzar adequadament quadres i integrar millor que la tinta electrònica recursosmultimèdia com hipervincles, vídeo, animació, etc.

Quant a les preferències entre la versió impresa i electrònica d'un document, no hi ha diferències entre els que fan servir preferentment laversió digital (31 %) i els que trien la versió impresa (29 %).

Figura 13. Ús del llibre electrònic i en paperEnquesta a usuaris

3.3.8 Capacitats dels llibres electrònics

Pel que fa a les capacitats que els usuaris assignen tant alsllibres electrònics com als impresos, els enquestatsconsideren que els electrònics són més adequats per tenircura del medi ambient, a més de ser millors pel que fa al'accés als continguts, capacitat de fer cerques, facilitat percompartir, facilitat per desar i perquè presenten méspossibilitats de navegació, de manera que molt adequats sise n'han de manejar diversos a la vegada. A més, és mésfàcil organitzar-los, copiar-ne continguts, i són més adequatsa l'hora de prendre notes. No obstant això consideren que en

format imprès l'oferta de títols és més gran, els llibres en paper són més fàcils d'usar, més llegibles, més aptes per a una lectura seqüencial,millors per subratllar i en general se'ls atorga un major grau d'usabilitat que als digitals.

Figura 14. Valoració dels atributs dels llibres electrònics i en paperEnquesta a usuaris

3.3.9 Aspectes que n'afavoriran l'ús

Segons els usuaris per afavorir-ne l'ús és necessària una oferta de títols millor, de mésactualitat, a preus més assequibles, en plataformes que en facilitin l'accés i amb hiperenllaçosmultimèdia a altres recursos. Un preu més reduït i qüestions com la possibilitat de copiar ocompartir continguts també n'afavoririen l'ús.

Figura 15. Raons que afavoriran l'ús dels llibres electrònicsEnquesta a usuaris

3.3.10 Accés als llibres electrònics

Més de la meitat dels usuaris enquestats inicien la cerca de llibres electrònics a través de Google o d'un altre motor de recerca (53 %), un21 % ho fa a la pàgina d'algun distribuïdor o editor web, un 12 % en pàgines pirates P2P i un 8 % a través de pàgines web. Un 6 %n'inicia la cerca a través d'altres mitjans.

Figura 16. Accés als llibres electrònicsEnquesta a usuaris

La major part dels usuaris assenyala que han conegutl'existència dels llibres electrònics gràcies a Google i altresmotors de recerca (20 %), un 17 % per mitjà del catàleg dela biblioteca, un 16 % a través de la premsa, un 14 % através del web de la biblioteca i un altre 14 % a través delsbibliotecaris. Altres mètodes, com cartells, xarxes socials, ialtres col·legues, han estat menys efectius.

Figura 17. Fonts per saber la disponibilitat dels llibres electrònicsEnquesta a usuaris

La majoria considera d'importància vital les activitats deformació i informació sobre llibres electrònics i altres recursosd'informació que proporcionen les biblioteques, per a un 84 %és molt important, per a un 12 % és important, i només un 4% la considera de poca o gens importància. Per tant, es posade manifest la necessitat d'orientar un pla de formació iinformació en els aspectes formatius i informatius.

3.3.11 Eines per a la formació i informació

Segons els usuaris, les millors eines per informar i formar elsusuaris sobre llibres electrònics són els tutorials d'aprenentatge—perquè permeten una determinada autonomia i estan sempre

disponibles— seguits de l'atenció personalitzada del bibliotecari (34 %) i els cursos de formació dedicats en un 17 % dels casos. Es dónamenys importància als cursos i als vídeos instructius o a les guies en paper.

3.3.12 Coneixement de formats

Quant als formats documentals, el més conegut continua sent PDF, també és el més habitual en l'àmbit acadèmic, seguit de l'estàndard pera llibres electrònics EPUB, que coneixen menys de la meitat dels enquestats, i altres formats com els que fa servir l'empresa Amazon comMobi i AZW.

4 Conclusions

Es fa imprescindible el desenvolupament d'un política activa d'informació i de formació dels usuaris a tots els nivells, tenint en comptenivell de desconeixement tan alt que presenten sobre les col·leccions de llibres electrònics que tenen les biblioteques universitàries.

La demanda de llibres electrònics és baixa a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó (65 % mai no han utilitzat llibreselectrònics de la seva biblioteca). Entre els usuaris (un 35 %), la freqüència d'ús és escassa (menys d'una hora per setmana). Només un2 % els utilitza més de 10 hores setmanals. Això reforça la idea anterior, i més si es té en compte l'increment previsible de lescol·leccions els propers anys.

També els professionals de les biblioteques de les universitats de Castella i Lleó consideren que la inserció del llibre electrònic a lesbiblioteques canviarà la pràctica professional, ja que gairebé el 80 % dels enquestats consideren que l'arribada del llibre electrònicafectarà d'alguna manera la seva feina. Els canvis afectaran la forma i usos de lectura, per les possibilitats d'accés i mobilitat, així comper la integració de recursos multimèdia.

És necessària la formació dels usuaris en matèria de lectura digital encara que els sistemes de lectura digital són cada vegada mésintuïtius, i que les noves generacions de lectors hi estan ben familiaritzats.

La poca oferta de títols, els preus elevats, els sistemes que en restringeixen l'ús són els factors determinants del poc ús i la pocacirculació dels llibres electrònics, segons tots els grups d'enquestats. Aquest conjunt de problemes es resoldrà quan les editorialsespecialitzades vagin incrementant-ne l'oferta a les biblioteques i articulin un model de negoci viable.

Accessibilitat, immediatesa, mobilitat i usabilitat són els aspectes millor valorats dels llibres electrònics entre els enquestats; en això escoincideix amb tots els estudis desenvolupats en altres àmbits.

S'atorga als llibres electrònics un nivell de fiabilitat alt, de manera que ocupen el quart lloc respecte a la resta de recursos. El llibreelectrònic (43 punts) encara és a 11 punts dels llibres impresos pel que fa a nivell de confiança. Encara que el nivell de confiança ésmolt major que el que es dóna a altres productes digitals

Quant al tipus de recursos que es fan servir per a la recerca o per a treballs de classe, els llibres electrònics encara són molt lluny de lafreqüència d'ús d'altres recursos, com els llibres impresos, que utilitzen 59 dels 60 usuaris que van respondre l'enquesta, o les revisteselectròniques, les obres de referència en línia o la premsa en línia, amb un nivell d'ús proper al 90 % en tots els casos, tant per a lafeina com per a l'ús personal.

El 44 % fa servir llibres electrònics per a la feina o la recerca, i un 31 % ho fa per a la lectura recreativa.

Preguntats sobre què creuen que afavoriria un major ús de llibres electrònics, les respostes s'encaminen cap a una millor oferta de títolsdisponibles, i sobretot més títols d'actualitat, amb preus més assequibles, en plataformes que en facilitin la capacitat d'accés i quedisposin d'hiperenllaços multimèdia a altres recursos.

Es constata la necessitat d'una millor política de difusió i formació en l'ús i coneixement dels recursos electrònics de les universitats. Lagran majoria considera d'importància vital les activitats de formació i informació sobre llibres electrònics i altres recursos d'informacióque proporcionen les biblioteques.

Bibliografia

Cordón Garcia, J.A.; Alonso Arévalo, J.; Martín Rodero, H. (2010). "Los libros electrónicos: la tercera ola de la revolución digital". Anales deDocumentación, vol. 13, p. 53-80. <http://revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/106991/101681 (http://revistas.um.es

/analesdoc/article/viewFile/106991/101681) >. [Consulta: 15/12/2012].

FGEE. Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros de 2011 (2012). Madrid: Ministerio de Cultura.<http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/Habitos_lectura_CompraLibros_2011.pdf

(http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/Habitos_lectura_CompraLibros_2011.pdf) >. [Consulta:15/12/2012].

JISC (2009). "E-book collections management in UK universities: focus group report". London: JISC. <http://observatory.jiscebooks.org/

(http://observatory.jiscebooks.org/) >. [Consulta: 15/12/2012].

Library Journal (2011). Survey of Ebook Penetration & Use in U.S. Academic Libraries.<http://c0003264.cdn2.cloudfiles.rackspacecloud.com/Academic%20Library%20Report%202011_TOC.pdf

(http://c0003264.cdn2.cloudfiles.rackspacecloud.com/Academic%20Library%20Report%202011_TOC.pdf) >. [Consulta:07/03/2013].

Malpas, C. (2011). Cloud-sourcing Research Collections: Managing Print in the Mass-digitized Library Environment. Dublin, Ohio: OCLC. ISBN978-1-55653-394-5. <http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-01.pdf (http://www.oclc.org/research

/publications/library/2011/2011-01.pdf) >. [Consulta: 15/12/2012].

Martín González, J.C.; Pivetta, E. (2008). "Factores clave en el proceso de adquisición de libros electrónicos". El Profesional de laInformación, 2008, vol. 17, no. 4, p. 408-413. <http://elprofesionaldelainformacion.metapress.com/app/home

/journal.asp?referrer=parent&backto=linkingpublicationresults,1:105302,1&linkin=633699178115400201

(http://elprofesionaldelainformacion.metapress.com/app/home/journal.asp?referrer=parent&

backto=linkingpublicationresults,1:105302,1&linkin=633699178115400201) >. [Consulta: 15/12/2012].

Paxhia, S.; Parsons, J. (2011). Consumer Attitudes Toward E-Book Reading: An ongoing survey of U.S. e-book consumer behavior andpreferences. New York: Book Industry Study Group. <http://www.bisg.org/docs/ConsumerAttitudes4_SamplePages.pdf

(http://www.bisg.org/docs/ConsumerAttitudes4_SamplePages.pdf) >. [Consulta: 15/12/2012].

Rainie, L.; Zickuhr, K.; Purcell, K.; Madden, M.; Brenner, J. (2012). The rise of e-reading. Washington D.C: Pew Internet Project.<http://libraries.pewinternet.org/files/legacy-pdf/The%20rise%20of%20e-reading%204.5.12.pdf

(http://libraries.pewinternet.org/files/legacy-pdf/The%20rise%20of%20e-reading%204.5.12.pdf) >. [Consulta: 15/12/2012].

Shen, J. (2011). "The E-Book Lifestyle: An Academic Library Perspective". The Reference Librarian, vol. 52, no. 1, p. 181–189.<http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/02763877.2011.529401 (http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080

/02763877.2011.529401) >. [Consulta: 15/12/2012].

Situación actual y perspectivas del libro digital en España II :documento de trabajo (2012). Madrid: Ministerio de Cultura.<http://anatomiteca.com/wp-content/uploads/2012/04/situacion_librodigital_2.pdf (http://anatomiteca.com/wp-content

/uploads/2012/04/situacion_librodigital_2.pdf) >. [Consulta: 15/12/2012].

Stelle, L.; Woodward, H. (2009). Understanding how student and faculty really use e-books. London: Joint Information Systems Committee(JISC). <http://conferences.aepic.it/index.php/elpub/elpub2009/paper/viewPDFInterstitial/79/36

(http://conferences.aepic.it/index.php/elpub/elpub2009/paper/viewPDFInterstitial/79/36) >. [Consulta: 15/12/2012].

Data de recepció: 18/12/2012. Data d'acceptació: 13/03/2013.

Apèndix I

Enquesta a encarregats d'adquisicions

Nom de la seva biblioteca

Lloc de treball

Quin és el nombre total de volums en totes les matèries de la seva biblioteca?

Quin va ser el pressupost total de la biblioteca per a adquisicions (impresa i digital) per al curs 2010/2011?

Disposa la seva biblioteca de llibres electrònics? Quants?

Que manera ofereix la seva biblioteca llibres electrònics als usuaris?Plataformes

OPAC (Catàleg)

E-readers

Repositori

En quin format s'ofereixen els e-books?EPUB

PDF

Ambdós

Altres

Quins dispositiu(s) utilitzen els usuaris amb més freqüència per llegir llibres electrònics?Ordinador

E-reader

Tauletes

Smartphones

Altres

Quines categories de llibres electrònics s'ofereixen als usuaris de la seva biblioteca?

En quina disciplina(s) considera que es projectarà un major creixement de llibres electrònics en els propers 2 a 3 anys?

Quins factors influeixen en la decisió de comprar un llibre electrònic per a la seva institució?

Com solen els usuaris trobar els e-books a la seva biblioteca?OPAC

Plataformes

Publicitat

Serveis d'informació

Es realitza alguna campanya de promoció i ús?

Quins tipus de model de compra sol utilitzar la biblioteca per a l'adquisició de llibres electrònics?

La seva biblioteca realitza l'adquisició de llibres electrònics a través d'un consorci?

Amb quin model de llicència d'ús de llibres electrònics treballa la biblioteca?

Disposen de dades de circulació de llibres electrònics a la seva biblioteca?

Circulen a la biblioteca targetes amb llibres precarregats en dispositius de lectura?

En comparació d'aquest any acadèmic, es pot esperar del proper any que la circulació de títols de llibres electrònics augmenti, esmantingui o disminueixi?

Es mantingui

Augmenti

Disminueixi

Què impedeix als estudiants i professors la lectura de continguts en llibres electrònics de la seva biblioteca?

Amb quina freqüència els usuaris informen de problemes tècnics quan es descarreguen un llibre electrònic?

Consideres que la popularitat dels llibres electrònics té un impacte en l'ús de llibres impresos?

Com estan representats els e-books al pressupost de l'adquisició de la seva biblioteca?

Quin percentatge del pressupost d'adquisicions de la biblioteca representen en l'actualitat els llibres electrònics?

Quin percentatge del pressupost d'adquisicions de la biblioteca considera que representaran els llibres electrònics els propers 5 anys?

De quins proveïdors adquireix els seus llibres electrònics la biblioteca?

Quin és el seu proveïdor preferit d'e-book per a la seva biblioteca?

Disposa la seva biblioteca de repositori institucional?

El repositori institucional disposa de llibres electrònics? Digui quina és la quantitat i el percentatge respecte a altres tipus de documents.

Existeix algun tipus de mandat de dipòsit per a les tesis doctorals?

Per favor, avaluï la importància dels següents atributs tenint en compte un llibre electrònic (0 / 10).Immediatesa

Accessibilitat

Disponibilitat

Mobilitat

Usabilitat

Apèndix II

Enquesta de percepció entre personal bibliotecari

Has detectat algun canvi en els teus usuaris pel que fa a la sol·licitud o preguntes sobre els llibres electrònics? Podies indicar-nos enquin sentit s'ha produït?

Consideres que la inserció del llibre electrònic a les biblioteques canviarà la pràctica professional? Pots raonar breument la resposta?

Consideres que el llibre electrònic canviarà la forma de lectura i consulta de monografies per part dels usuaris? Ens pots indicar tres oquatre activitats en les quals creus que passarà això?

Pots indicar-nos tres o quatre virtuts del llibre electrònic i tres o quatre del llibre en paper? Com penses que evolucionaran tots dos?

Utilitzes algun tipus de dispositiu de lectura electrònica? En cas positiu, ens pots comentar breument quin és la teva percepció i la tevaexperiència?

Creus que és necessari formar els usuaris en l'ús dels nous dispositius i de les plataformes d'accés als continguts electrònics?

Creus que la incorporació del llibre electrònic serà positiva quant a millorar la circulació dels llibres a la teva biblioteca?

Disposa la teva biblioteca de llibres electrònics? Quants?

De quina manera ofereix la seva biblioteca llibres electrònics als usuaris?

En quin format s'ofereixen els e-books?

En quina disciplina(s) consideres que es projectarà un major creixement de llibres electrònics en els propers 2 o 3 anys?

Consideres que en els propers anys la circulació de títols de llibres electrònics augmentarà, es mantindrà o disminuirà?

Què impedeix als estudiants i professors la lectura de continguts en llibres electrònics de la teva biblioteca?

Consideres que la popularitat dels llibres electrònics està tenint un impacte en l'ús de llibres impresos?

Si us plau, avalua la importància dels atributs següents tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Immediatesa)

Español

Si us plau, avalua la importància dels atributs següents tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Accessibilitat)

Si us plau, avalua la importància dels atributs següents tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Disponibilitat)

Si us plau, avalua la importància dels següents atributs tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Mobilitat)

Si us plau, avalua la importància dels atributs següents tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Usabilitat)

Biblioteca a la qual pertanys

Categoria professional

Ets...

Paraules clau

Llibres electrònics; Biblioteques universitàries; Enquestes; Gestió de col·leccions; Estudis d'usuaris; Consum d'informació; Avaluació delsserveis; Castella i Lleó

Citació recomanada

Alonso Arévalo, Julio; Cordón García, José Antonio; Gómez Díaz, Raquel (2013). «Estudi sobre l'ús dels llibres electrònics a lesbibliotecas universitàries de Castella i Lleó». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny, núm. 30.<http://bid.ub.edu/30/alonso.htm> [Consulta: 09-07-2013].