1. ESTUDIDIMPACTEAMBIENTALPERAPARCSELICSAMB AEROGENERADORSSENSEASPES.UNAAPLICACIPRCTICA. ALUMNE: ANDREY GOROBETS TUTOR DEL TREBALL: IBAN GARCIA-BORES COMAS TREBALL DE FINAL DE GRAU DE GEOGRAFIA I ORDENACI DEL TERRRITORI JUNY 2013 2. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 2 TAULADECONTINGUT 1.INTRODUCCI.......................................................................................................................................................................................................5 2.METODOLOGIA.....................................................................................................................................................................................................7 3.HISTRIAIDEFINICIDEIA..................................................................................................................................................................................9 3.1.NAIXEMENTIEVOLUCIDELAVALUACID'IMPACTEAMBIENTAL.........................................................................................................................................................................9 3.2.DEFINICIONSDESTUDID'IMPACTEAMBIENTALIDELAVALUACID'IMPACTEAMBIENTAL.................................................................................................................13 4.DIFERENTSMTODESDEIAEXISTENTS...............................................................................................................................................................17 4.1GUIADEMTODESPERAESTUDID'IMPACTEAMBIENTALSEGONSCANTERISADLER(1997)................................................................................................................18 4.2.METODOLOGIAD'ESTEVANBOLEA..........................................................................................................................................................................................................................................24 4.3.ALTRESTIPOLOGIESDEMTODES...........................................................................................................................................................................................................................................28 5.FUNCIONAMENTDELSPARCSELICS,IINGRESSOSDELENERGIAELICAAESCALALOCALACATALUNYA.........................................................30 5.1.EVOLUCIHISTRICA.....................................................................................................................................................................................................................................................................30 5.2.DEFINICIIFUNCIONAMENTDELSPARCSELICS..........................................................................................................................................................................................................33 5.3.INGRESSOSIPACTESDELENERGIAELICAAESCALALOCALACATALUNYA..................................................................................................................................................39 5.3.1.CONTEXTUALITZACI......................................................................................................................................................................................................................................................................39 5.3.2.TIPUSDINGRESSOSMUNICIPALS..............................................................................................................................................................................................................................................41 5.3.3.RELACIENTRELAFACTURACIESTIMADADELESCENTRALSELIQUESIELSINGRESSOSMUNICIPALS......................................................................................49 5.3.4.IMPACTELABORALDELESINSTALLACIONSELIQUESANIVELLMUNICIPAL................................................................................................................................................50 5.4.AVANTATGESIINCONVENIENTSENLINSTALLACIDELSPARCSELICS.........................................................................................................................................................51 6.LEGISLACI.........................................................................................................................................................................................................52 6.1.MBITEUROPEU................................................................................................................................................................................................................................................................................52 6.2.MBITESTATAL.................................................................................................................................................................................................................................................................................54 6.3.MBITTERRITORIAL.......................................................................................................................................................................................................................................................................57 7.REVISIDELESAPLICACIONSDELSEIAALSPARCSELICS..................................................................................................................................62 7.1.MODELITZACIQUALITATIVA...................................................................................................................................................................................................................................................62 7.2.MTODEDEVICENTECONESA...................................................................................................................................................................................................................................................62 7.3.MTODEDEGMEZ-OREA............................................................................................................................................................................................................................................................67 7.4.REVISIBIBLIOGRFICA...............................................................................................................................................................................................................................................................70 7.5.EXTRAPOLACIDETENDNCIES..............................................................................................................................................................................................................................................70 3. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 3 8.ADAPTACIDUNMTODEDEIAPERALSPARCSELICSAMBAEROGENERADORSSENSEASPES.......................................................................71 9.APLICACIPRCTICADELMTODEDEIAADAPTATPERALSPARCSELICSAMBAEROGENERADORSSENSEASPES...........................................75 9.1.DESCRIPCIDELPROJECTE.........................................................................................................................................................................................................................................................77 9.2.DESCRIPCIDELEMPLAAMENT............................................................................................................................................................................................................................................79 9.2.1.AIGUAMRCIA.....................................................................................................................................................................................................................................................................................79 9.2.2PONTONS................................................................................................................................................................................................................................................................................................85 9.3.CARACTERSTIQUESGENERALSDELAZONADEDESENVOLUPAMENTPRIORITARIIII...............................................................................................................................90 9.3.1.ACCESSOS...............................................................................................................................................................................................................................................................................................90 9.3.2.ASSENTAMENTS.................................................................................................................................................................................................................................................................................91 9.3.3.GEOLOGIA/HIDROLOGIA................................................................................................................................................................................................................................................................91 9.3.4.VEGETACI...........................................................................................................................................................................................................................................................................................92 9.3.5.CLIMATOLOGIA...................................................................................................................................................................................................................................................................................93 9.4.IDENTIFICACIIVALORACIDIMPACTES..........................................................................................................................................................................................................................96 9.4.1.IDENTIFICACIDIMPACTES........................................................................................................................................................................................................................................................97 9.4.2.MATRIUDIDENTIFICACIIDEVALORACIDIMPACTESABANSDELAPLICACIDELESMESURESCORRECTORES...................................................................99 9.5.PROPOSTESDEMESURESCORRECTORES..........................................................................................................................................................................................................................102 9.5.1.ATMOSFERA.......................................................................................................................................................................................................................................................................................102 9.5.2.CONTAMINACIDELESAIGES..............................................................................................................................................................................................................................................103 9.5.3.GEOLOGIA/SL.................................................................................................................................................................................................................................................................................103 9.5.4.VEGETACI........................................................................................................................................................................................................................................................................................103 9.5.5.PAISATGE............................................................................................................................................................................................................................................................................................104 9.6.MATRIUDIDENTIFICACIIDEVALORACIDIMPACTESDESPRSDELAPLICACIDELESMESURESCORRECTORES...........................................................105 10.CONCLUSIONS.................................................................................................................................................................................................107 11.BIBLIOGRAFIA.................................................................................................................................................................................................110 11.1.IMATGES...........................................................................................................................................................................................................................................................................................110 11.2.LLIBRES............................................................................................................................................................................................................................................................................................112 11.3.PGINESWEB................................................................................................................................................................................................................................................................................113 11.4.PDFS..................................................................................................................................................................................................................................................................................................117 11.5.PRESENTACIONSPOWERPOINT/XERRADES.................................................................................................................................................................................................................119 11.6.VIDEOS..............................................................................................................................................................................................................................................................................................119 12.AGRAMENTS..................................................................................................................................................................................................120 13.ANNEXOS........................................................................................................................................................................................................121 ANNEX1:ALTRESPROJECTESDAEROGENERADORSSENSEASPES.............................................................................................................................................................................121 VORTEX:AEROGENERADORPERVORTICITAT.............................................................................................................................................................................................................................121 4. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 4 TORNADOLIKE............................................................................................................................................................................................................................................................................................122 ZEROBLADE..................................................................................................................................................................................................................................................................................................123 FULLER............................................................................................................................................................................................................................................................................................................124 CWPGREEN...................................................................................................................................................................................................................................................................................................125 ANNEX2:TAULESREALITZADESPERACALCULARLESMATRIUSDIMPORTNCIA............................................................................................................................................126 CLCULDELAMATRIUDIMPORTNCIAABANSDELESMESURESCORRECTORES.................................................................................................................................................126 CLCULDELAMATRIUDIMPORTNCIADESPRSDELESMESURESCORRECTORES............................................................................................................................................131 ANNEX3:FITXESDELESMESURESCORRECTORESAPLICADES.....................................................................................................................................................................................136 ANNEX4:FOTOGRAFIESREALITZADESDURANTELTREBALLDECAMPALAZONAQUEENVOLTALAZDPIII....................................................................................143 5. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 5 1.INTRODUCCI La temtica principal del nostre treball est relacionada, primer de tot, amb la necessitat dinnovaci i de substituci dels aerogeneradors actuals, i, consegentment, amb la realitzaci dEstudi dImpacte Ambiental en una Zona de Desenvolupament Prioritari de Catalunya, on est previst implantar el parc elic. No obstant aix, en el nostre treball no proposarem implantar-hi un parc elic amb aerogeneradors amb aspes, com s habitual veure avui dia, sin que proposarem implantar-hi un amb aerogeneradors sense aquestes. Hem cregut convenient realitzar el nostre treball sobre aquesta temtica, ja que considerem molt important el fet de modernitzar, avanar, i innovar, de la mateixa forma que amb totes les coses que ens envolten, en el tema dels aerogeneradors, ja que, com sabem, els actuals sn molt sorollosos, tenen un impacte ambiental major del que seria raonable avui dia, en comparaci amb els avenos molt rpids que estem vivint, sobretot en lmbit de la tecnologia, i, a part daix, sn molt perillosos per a les aus. No obstant aix, tamb hem cregut convenient adaptar un mtode dEstudi d'Impacte Ambiental de parcs elics amb aerogeneradors amb aspes als parcs elics sense aquestes, o, si ms no, ser pioners en realitzar-lo del possible parc elic daquestes caracterstiques, que pugui preveure els impactes negatius i positius amb la seva installaci en un indret determinat, identificar- los a temps, i minimitzar-los o potenciar-los el ms aviat i el ms eficientment possible, per a que l'indret no sen ressenti i es pugui preservar tal i com l'han trobat abans de limplantaci daquest durant el major temps possible o, si acaba canviant, que no sigui a conseqncia de la realitzaci d'aquest. Durant les ltimes dcades, tal com hem comentat anteriorment, la humanitat ha experimentat molts canvis que han succet d'una forma molt rpida: canvis poltics, culturals, econmics, socioambientals,... No obstant aix, tots aquests canvis han fet que la humanitat domini cada vegada ms el medi ambient, a part d'explotar-lo d'una forma molt ineficient i cada vegada ms intensament, creient que aquest s noms seu, sense pensar que les generacions futures tamb voldrien disfrutar-lo. A travs d'aquest domini, actualment trobem fenomens associats, com el Canvi Climtic, la Desertitzaci, la Prdua de la vegetaci, entre molts altres. Per tots aquests motius, i ms, hem cregut convenient innovar en lmbit de leficincia energtica, com s limplantaci del parc elic amb aerogeneradors sense aspes, adaptant un mtode dEstudi d'Impacte Ambiental (EIA) per a parcs 6. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 6 elics amb aerogeneradors sense aspes: per a proposar una eina ms eficient, menys costosa, que cuidi i protegeixi ms el medi ambient, el respecti el mxim possible, i l'afecti amb el menor grau possible, s a dir, que promogui un Desenvolupament Sostenible. Molta gent pensa que promoure un Desenvolupament Sostenible s noms tocar els temes mediambientals, per no s aix, ja que un Desenvolupament Sostenible significa creixement econmic sostenible, equitat social, i protecci ambiental, on la combinaci dels tres factors produeix una major qualitat de vida de la societat. A l'actualitat, existeixen molts mtodes dEstudi d'Impacte Ambiental (per a camins, d'una carretera, d'una platja, d'un balneari, etc.) de llocs que tenen a veure, principalment, amb l'activitat econmica d'un territori i amb l'eficincia d'aquest. No obstant aix, en aquest treball sadaptar un mtode dEstudi d'Impacte Ambiental tamb d'una activitat econmica, com pot ser el parc elic, per amb la novetat daerogeneradors sense aspes, per a que aquesta activitat cuidi el medi ambient a llarg termini a travs de l'utilitzaci de la seva energia produda, que s un dels temes amb ms importncia avui dia entre la nostra societat. A part daix, amb l'utilitzaci de l'energia provinent del parc elic es reduria l'utilitzaci de les energies contaminants, les anomenades no renovables. L'energia elica, produda, principalment, pel funcionament del parc elic, s una font d'energia neta, renovable constantment, i, per tant, inesgotable, que no emet dixid de carboni (CO2 ) a l'atmosfera, no produeix contaminants necessaris per a la formaci de la pluja cida, i no produeix residus txics. 7. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 7 2.METODOLOGIA Per tal de realitzar adequadament el nostre treball, hem cregut convenient seguir els passos segents: Font: elaboraci prpia Histria i definici dEIA. En aquest apartat explicarem de quina manera sha arribat a la necessitat de crear els EIA i definirem, segons diferents autors, qu s EIA. Diferents mtodes existents dels EIA. En aquest apartat anotarem, mitjanant diferents taules, les caracterstiques principals de tots els mtodes existents dels EIA. Funcionament dels parcs elics, i ingressos de lenergia elica a escala local a Catalunya. En aquest apartat explicarem el mecanisme de funcionament del parc elic, i revisarem els ingressos i els pactes de lenergia elica a escala local a Catalunya. Legislaci dels parcs elics a Catalunya, a Espanya, i a la Uni Europea. En aquest apartat revisarem breument les lleis i els decrets existents dels parcs elics a Catalunya, a Espanya, i a la Uni Europea, sobretot per a poder orientar-nos per a la correcta realitzaci dels apartats segents. Histriai de]inici d'EIA Diferents mtodes existents delsEIA Funcionament delsparcselics, iingressosde l'energiaelicaa escalalocala Catalunya Legislacidels parcselicsa Catalunya, Espanya,iUni Europea Revisideles aplicacions delsEIAals parcselics Adaptacid'un mtoded'EIA peralsparcs elicsamb aerogeneradors senseaspes Aplicaci prcticadel mtoded'EIA adaptat 8. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 8 Revisi de les aplicacions dels EIA als parcs elics. En aquest apartat cercarem i revisarem, a partir de les caracteristiques principals de tots els mtodes comentats a l'apartat anterior, quins d'aquests mtodes poden ser els adequats o sutilitzen ms freqentment als parcs elics. Adaptaci d'un mtode dEIA per als parcs elics amb aerogeneradors sense aspes. En aquest apartat adaptarem un dels mtodes adequats dels parcs elics daerogeneradors amb aspes (revisats a l'apartat anterior) als parcs elics daerogeneradors sense aquestes, per tal de realitzar-lo, a lapartat segent, en una de les Zones de Desenvolupament Prioritari de Catalunya, escollides prviament. Aplicaci prctica del mtode dEIA adaptat per als parcs elics amb aerogeneradors sense aspes. En aquest apartat aplicarem el nostre mtode adaptat a un futur parc elic amb aerogeneradors sense aspes, ubicat en una de les Zones de Desenvolupament Prioritari de Catalunya, per tal de saber si s funcional o no. 9. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 9 3.HISTRIA1 IDEFINICIDEIA En aquest apartat, primer de tot, comentarem de quina manera s'ha arribat a determinar la necessitat dAvaluaci d'Impacte Ambiental i com ha evolucionat i s'ha expandit a tot el mn, i, a continuaci, definirem tant l'Avaluaci d'Impacte Ambiental (AIA) com l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) segons les diferents fonts webgrfiques escollides per a la correcta realitzaci d'aquest treball, per tal de comenar a entendre els conceptes ms bsics i per a poder seguir d'una manera ms entenedora la resta del nostre treball. 3.1.NAIXEMENTIEVOLUCIDELAVALUACID'IMPACTEAMBIENTAL Abans de comentar de forma detallada el procs del naixement i de levoluci de la Avaluaci dImpacte Ambiental, representarem tot aquest de forma molt esquemtica: Font: elaboraci prpia 1 Riera, Pere. Avaluaci d'Impacte Ambiental. (pgines 11-22) Departament de Medi Ambient (Generalitat de Catalunya). Edici: Rubes Editorial S.L, novembre 2000. Primera edici. Gmez Orea, Domingo. Evaluacin de Impacto Ambiental. (pgines 23-32) Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2003. 2a edici (revisada i ampliada). Forcada Delgado, Eduardo. El impacto ambiental en la agricultura: metodologas y procedimientos (pgines 32-34) Edici: Analstas Econmicos de Andaluca, 2000. FiIIG.M. Necessitatd'AIAen aspecteseconmics imilitars CreaciNEPA(llei nord-americanade polticaambiental) Pioneraalmn Progressiva expansiatotel mn 10. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 10 La necessitat de realitzar una Avaluaci d'Impacte Ambiental es va comenar a apreciar desprs de la II Guerra Mundial, quan als Estats Units es van realitzar fortes inversions en infraestructures de carretera per dos motius: econmic, que demanava inversions de l'Estat en diferents infraestructures per tal d'augmentar la productivitat econmica i de disminuir els costos de transport tant per a les persones com per a les mercaderies, i militar, que demanava forta inversi en autopistes que no interferien amb les rees urbanes. La majoria d'aquests grans projectes requeria un anlisi cost-benefici, on s'havia d'assegurar que els beneficis obtinguts per la societat estarien per sobre dels costos, per no pas ambientals, fet pel qual els grups ecologistes es van queixar. La soluci va ser en la creaci i la realitzaci d'Estudis d'Impacte Ambiental, i el marc per a regular i definir aquests va ser la llei nord- americana de poltica ambiental (National Environmental Policy Act, NEPA), pionera al mn. Aquesta llei demanava l'utilitzaci del coneixement cientfic, i la collaboraci interdisciplinria de les diferents cincies. Els objectius d'aquesta llei eren establir una poltica nacional que contribueixi a una bona i profitosa harmonia entre les persones i el seu entorn i promoure iniciatives que previnguin o eliminin danys al medi ambient i a la biosfera i estimular el benestar i la riquesa de les persones, amb la cooperaci de disciplines diferents. L'evoluci va ser rpida: van aparixer diferents guies, manuals, mtodes sobre com realitzar els estudis d'impacte ambiental. Alguns eren generals, i altres ms especfics per a determinats tipus d'impactes. A part daix, NEPA, com a ltim objectiu, volia constitur un consell de qualitat ambiental, que va evolucionar cap a l'Agncia de Protecci Ambiental dels Estats Units (Environmental Protection Agency, EPA). Les primeres avaluacions d'impacte ambiental tendien ms a la generalitzaci que no pas a un contingut selectiu. Aquest fet va passar per dues raons: hi havia incertesa en el fet d'incorporar disciplines variades en l'anlisi dels impactes ambientals, i pel fet de portar als promotors als tribunals de justcia, en el cas de que l'estudi d'impacte ambiental fs poc acurat. Per tant, les primeres avaluacions d'impacte ambiental eren costoses en temps i en diners. Per aquest motiu, el consell de qualitat ambiental va emetre noves regulacions per a reformar la situaci: Introducci de l'scoping (procs que delimita el conjunt d'impactes a estudiar). 11. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 11 Limitaci de la llargria dels estudis d'impacte ambiental (entre 150 i 300 pgines). Integraci dels estudis d'impacte ambiental en la presa de decisions. Emfatitzaci del carcter cientfic i interdisciplinari dels estudis d'impacte ambiental. Canad va ser el primer pas en adoptar l'obligaci de realitzar estudis d'impacte ambiental, en una legislaci de l'any 1973, per noms de l'entorn fsic. Austrlia, l'any 1974, va legislar en aquest sentit, on els estudis d'impacte ambiental es realitzaven tant sobre el medi fsic com sobre l'hum. Actualment, l'Avaluaci d'Impacte Ambiental s una prctica habitual als pasos desenvolupats i subdesenvolupats. Els Pasos Baixos van ser els primers en realitzar estudis d'impacte ambiental, fins i tot abans que la Uni Europea ho reguls l'any 1986. L'acord es va concretar en la Directiva europea 85/337/CEE, de 27 de juny de 1985, que havia d'entrar en vigor l'any 1988. Aquesta Directiva avalua les incidncies dels projectes pblics i privats sobre el Medi Ambient, regularitzant-se, d'aquesta manera, el dret comunitari. Els pasos del nord i centre de la Uni Europea, en general, mantenen un grau d'adhesi a les provisions de la Directiva ms gran que no pas els del sud. L'estat espanyol va realitzar una adaptaci d'aquesta Directiva, ja que li faltava mig any per a entrar a formar part de la Uni Europea. El contingut bsic es concretava en dos documents: Estudi d'Impacte Ambiental (EIA), que havia de contenir una descripci del projecte a avaluar, una descripci de les mesures a prendre per tal d'evitar, reduir, o solucionar els impactes negatius (fsics i socioeconmics) ms significatius, les dades utilitzades per identificar i avaluar els impactes principals, i un resum de tot l'estudi escrit de forma no tcnica; i Declaraci d'Impacte Ambiental (DIA), que havia de contenir la decisi final sobre el projecte, amb les modificacions o condicions establertes, i la justificaci raonada de la decisi. A ms, la Directiva exigia la participaci pblica abans de que es realitzs el projecte. 12. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 12 Cada pas de la Uni Europea havia de trasposar el contingut de la Directiva a la seva legislaci. L'Estat espanyol ho va fer l'any 1986, a travs del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'Avaluaci d'Impacte Ambiental, realitzant modificacions minses. A Catalunya, l'adaptaci es va fer dos anys desprs, amb el Decret 114/1988, de 7 d'abril. L'any 1997, la Uni Europea va aprovar la Directiva 97/11/CE, que esmenava l'anterior Directiva 85/337/CE, detallant ms els continguts dAvaluacions d'Impacte Ambiental i els projectes a avaluar. El govern espanyol, l'any 2000, va adaptar la seva legislaci a la nova Directiva europea amb el Decret 9/2000, de 6 d'octubre, que modifica l'anterior 1302/1986, de 28 de juny. A Catalunya, la llei 3/1998, de 27 de febrer, de l'intervenci integral de l'Administraci ambiental, i el Reglament posterior de 136/1998, de 18 de maig, van introdur alguns matisos en les avaluacions d'impacte ambiental que es requereixen. En aquesta rpida expansi van contribur diferents organismes, alguns dels quals sn els segents: Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE). Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Organitzaci Mundial de la Salut (OMS). Banc Interameric de Desenvolupament (BID). 13. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 13 3.2.DEFINICIONSDESTUDID'IMPACTEAMBIENTALIDELAVALUACID'IMPACTEAMBIENTAL Segons Guillermo Espinosa, autor de l'article Fundamentos de Evaluacin de Impacto Ambiental 2, Avaluaci d'Impacte Ambiental (AIA) s una acci preventiva, mitjanant la qual s'avaluen els impactes positius i negatius que les poltiques, plans, programes, i projectes generen sobre el medi ambient, i es proposen mesures per a ajustar-los a nivells d'acceptabilitat. s un anlisi sistemtic, reproduble, i interdisciplinari dels impactes potencials, tant d'una acci proposada com de les seves alternatives, als atributs fsics, biolgics, culturals, i socioeconmics d'una rea geogrfica determinada, amb el propsit d'assegurar-se que els recursos ambientals d'importncia es reconeguin al principi del procs de decisi i es protegeixin a travs de plantejaments i decisions pertinents Per altra banda, l'autor tamb comenta que s un procs d'advertncia que verifica el cumpliment de les poltiques ambientals: per tant, s una seqncia de pasos lgics per a revisar accions humanes sobre el medi ambient. Segons l'article Gua para Elaborar Estudios de Impacto Ambiental 3 , el procs d'EIA requereix una avaluaci total, multidisciplinria, i interdisciplinria dels impactes ambientals existents d'un projecte proposat, i, quan es requereixi, de plantejaments d'alternatives apropiades per al projecte o per als seus components. 2 Espinosa, Guillermo. Fundamentos de Evaluacin de Impacto Ambiental [PDF]. Centro de estudios para el desarrollo de Xile. Santiago (Xile), 2001. [Data de consulta: 23-2-13] Captol 2. Proceso y sistemas de EIA. Pgines 23-24. [Accs lliure] . 3 Gua para Elaborar Estudios de Impacto Ambiental [PDF]. Elaboraci de la Gua a partir de diversos documents. [Data de consulta: 23-02-13]. Introducci. Apartat 4. El Enfoque para un Proceso de EIA. [Accs lliure] . 14. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 14 Segons Dr. Rubn Lijteroff, director del Grup de Serveis Ambientals UNSL, i director de I&G, autor de la presentaci sobre Evaluaciones de Impacto Ambiental 4 , les Avaluacions d'Impacte Ambiental sn processos d'anlisi que serveixen per a prevenir els futurs impactes ambientals tant negatius com positius de les accions humanes. Permeten triar entre diferents alternatives d'un projecte donat: les que cumpleixin amb els objectius proposats per al projecte, maximitzin els beneficis, i disminueixin els impactes no desitjables. Per altra banda, a la presentaci tamb es comenta que Avaluaci d'Impacte Ambiental s un procediment jurdico-administratiu, que t com a objectiu l'identificaci, predicci, i interpretaci dels impactes ambientals que un projecte, activitat, o servei produria en cas de ser executat. Pel que fa a Estudi d'Impacte Ambiental (EIA), s un estudi tcnic, de carcter interdisciplinari, que, incorporat en el procediment dAvaluaci d'Impacte Ambiental (AIA), est destinat a predir, identificar, valorar, i corregir les conseqncies o efectes ambientals que determinades accions poden causar sobre la qualitat de vida de l'home i del seu entorn. Segons Vicente Conesa Fernndez, autor del llibre Gua Metodolgica para la Evaluacin del Impacto Ambiental 5 , Avaluaci d'Impacte Ambiental s un procediment jurdico-administratiu, que t per objectiu l'identificaci, predicci, i interpretaci dels impactes ambientals que en un projecte o activitat produria en cas de ser executat, aix com la prevenci, correcci, i valoraci dels mateixos, tot all amb la finalitat de ser acceptat, modificat, o rebutjat per part de les diferents Administracions Pbliques Competents. Es tracta d'una eina necessria per a palliar efectes forats per situacions que es caracteritzen per: 4 Lijteroff, Rubn. Evaluaciones de Impacto Ambiental [PowerPoint]. [Data de consulta: 24-02-13]. [Accs lliure] (Primer document). 5 Conesa Fernndez, Vicente. Gua Metodolgica para la Evaluacin del Impacto Ambiental. (pgines 22-27) Collaboradors: Vicente Conesa Ripoll, Luis A. Conesa Ripoll, Vicente Ros Garro. Prleg de Mara Teresa Estevan Bolea. Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2000. 3a edici (revisada i ampliada). 15. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 15 Pobra sincronitzaci entre el creixement de la poblaci i el creixement de l'infraestructura i els serveis bsics que han de ser destinats a aquesta. Creixent demanda d'espais i serveis com a conseqncia de la mobilitat de la poblaci i el creixement del nivell de vida. Progressiva degradaci del medi natural, amb incidncia especial a: Contaminaci i mala gesti dels recursos atmosfrics, hidrulics, geolgics, edafolgics, i paisatgstics. Trencament de l'equilibri biolgic i de les cadenes eutrfiques, com a conseqncia de la destrucci de diverses espcies animals i vegetals. Perturbacions imputables a residus, tant d'origen urb com d'industrial. Deteriorament i mala gesti del patrimoni histric i cultural. El Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, que aprova el Reglament sobre Avaluaci d'Impacte Ambiental, defineix, al seu 5 article: S'enten per Avaluaci d'Impacte Ambiental el conjunt d'estudis i sistemes tcnics que permeten estimar els efectes que l'execuci d'un determinat projecte, obra, o activitat causa sobre el medi ambient 6 . Segons Domingo Gmez Orea, autor del llibre Evaluacin de Impacto Ambiental 7 , el terme impacte s'aplica a l'alteraci que introdueix una activitat humana al seu entorn (part del medi ambient afectada per l'activitat o ms mpliament, que interacciona amb ella), i es manifesta segons: La modificaci d'algun dels factors ambientals o del conjunt del sistema ambiental. La modificaci del valor del factor alterat o del conjunt del sistema ambiental. 6 Gmez Orea, Domingo. Evaluacin de Impacto Ambiental. (pgina 218) Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2003. 2a edici (revisada i ampliada). 7 Gmez Orea, Domingo. Evaluacin de Impacto Ambiental. (pgines 169-181) Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2003. 2a edici (revisada i ampliada). 16. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 16 L'interpretaci o el significat ambiental de dites modificacions per a la salut i el benestar hum. Per tant, l'impacte s la diferncia de l'evoluci de l'entorn amb i sense acci humana, i pot tenir diferents interpretacions ambientals segons el temps i el lloc. Segons Eduardo Forcada Delgado, autor del llibre El impacto ambiental en la agricultura: metodologas y procedimientos 8 , l'objectiu d'Avaluaci d'Impacte Ambiental s el de realitzar una identificaci i valoraci el ms objectiva i imparcial possible dels impactes produts per la realitzaci d'una obra, projecte, o activitat, i establir les mesures de control i correctores pertinents per tal d'evitar-los (prcticament impossible), o redur-los fins a nivells tolerables per al Medi Ambient. Per altra banda, l'autor tamb defineix Estudi d'Impacte Ambiental com a un element de carcter tcnic, necessriament objectiu, i de carcter interdisciplinari, en el que s'identifiquen i es valoren els impactes ambientals ocasionats per l'execuci d'un projecte, i que s'ha de caracteritzar per la transparncia. Tal com hem pogut observar, tots els autors coincideixen, en les seves definicions sobre Avaluaci d'Impacte Ambiental (AIA) o sobre Estudi d'Impacte Ambiental (EIA), sobre l'identificaci i la minimitzaci dels impactes, principalment els negatius, que pugui comportar la realitzaci d'un projecte en un indret determinat, s a dir, d'una activitat humana, per tal de que tant la qualitat de vida de la societat com la qualitat mediambiental d'aquell indret estiguin el menys afectats possible. 8 Forcada Delgado, Eduardo. El impacto ambiental en la agricultura: metodologas y procedimientos (pgina 18;66) Edici: Analstas Econmicos de Andaluca, 2000. 17. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 17 4.DIFERENTSMTODESDEIAEXISTENTS En aquest apartat anomenarem i comentarem els diferents mtodes existents dEstudi dImpacte Ambiental, representant-los en taules diferents, dividides en nom del mtode, any de creaci, instituci de creaci, aplicaci, i caracterstiques, per tal de poder comparar-los amb ms agilitat i ms senzillesa. Aquest apartat es troba dividit en tres grups de metodologies: Guia de mtodes per a Estudi dImpacte Ambiental segons Canter i Sadler. Metodologia dEstevan Bolea. Altres tipologies de mtodes. A continuaci, veurem tots aquests grups de metodologies. 18. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 18 4.1GUIADEMTODESPERAESTUDID'IMPACTEAMBIENTALSEGONSCANTERISADLER(1997) 9 NOM MTODE ANY CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Analgic - Recull l'informaci de projectes existents similars al que es vol realitzar. Llista de comprovaci - Qestions que s'han de contestar a mesura que es va realitzant un EIA. - Serveix per a identificar impactes ambientals, i del projecte. - Hi ha una absncia de relaci causa-efecte. - No es pot realitzar una interpretaci global de l'impacte. Llista de comprovaci enfocada a les decisions - Compara diferents alternatives, realitzant un anlisi d'equilibri. - Comparar diferents alternatives, i arribar a un equilibri. - til en la fase de sntesi. Anlisi ambiental cost-benefici - Analitzar el cost-benefici dEIA, per tenint en compte els recursos naturals i el seu valor econmic. Font: elaboraci prpia 9 Metodologas de evaluacin de impacto ambiental. [PDF] [Data de consulta: 23-02-13] Captol 3.1. Evaluacin de Impacto Ambiental. [Accs lliure] . EIA for Developing Countries. [PDF] Mes i any de publicaci: Desembre 1997. [Data de consulta: 23-02-13]. Captol 3: Methods for Environmental Impact Assessment. [Accs lliure] . Conesa Fernndez, Vicente. Gua Metodolgica para la Evaluacin del Impacto Ambiental. (pgines 59-69) Collaboradors: Vicente Conesa Ripoll, Luis A. Conesa Ripoll, Vicente Ros Garro. Prleg de Mara Teresa Estevan Bolea. Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2000. 3a edici (revisada i ampliada). Forcada Delgado, Eduardo. El impacto ambiental en la agricultura: metodologas y procedimientos (pgines 80-140) Edici: Analstas Econmicos de Andaluca, 2000. 19. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 19 NOM MTODE ANY CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Opini dels experts - Crea models qualitatiu/quantitatiu per a la predicci dels impactes o simulaci de processos mediambientals. - Assenyala els impactes especfics d'un projecte sobre els components mediambientals. Sistemes experts - Conixer les respostes dels experts a unes preguntes, per tal de poder realitzar un anlisi particular. Indexs o indicadors - Conixer la vulnerabilitat d'un territori en termes mediambientals. Proves de laboratori i models a escala - Aconseguir informaci qualitativa i/o quantitativa sobre els impactes d'un projecte. Font: elaboraci prpia 20. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 20 NOM MTODE ANY CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Avaluaci de paisatges - Valorar els recursos esttics i visuals, a partir dels indicadors, i realitzar una puntuaci. Revisi bibliogrfica - Recollir informaci sobre els projectes i els seus impactes. - til per a la detecci dels canvis, i per a la proposta de mesures de mitigaci per tal de minimitzar els efectes negatius d'un projecte. Clculs de balan de matria - Comparar els canvis entre l'estat inicial i l'estat final d'un territori, realitzant el projecte. - Es tenen en compte la contaminaci de l'aire, de l'aigua, i la generaci dels residus slids i perillosos. Matrius d'interacci - Serveix per a realitzar diferents estudis dins del procs dEIA. - Emfatitzar all desitjable en les activitats dins d'EIA. Font: elaboraci prpia 21. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 21 NOM MTODE ANY CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Monitoritzaci - Interpretar els canvis fisico-qumics, biolgics, culturals, i socio-econmics que pot comportar la realitzaci d'un projecte. - Sn importants els indicadors. Estudis de camp - Analitzar els impactes resultants de la realitzaci d'un projecte. - Sn importants els indicadors. Xarxes - Serveix per representar les relacions entre impactes primaris, secundaris, i terciaris. - Definir la relaci qualitativa acci-impacte, a travs dels arbres d'impacte, diagrames causa- efecte,... Sobreposici de mapes 1969 L. Mc Harg - Serveix per representar lnies de gasoductes, de transmissi de l'energia elctrica. - Descriu les condicions actuals i preveu canvis resultants de l'execuci d'un projecte. Font: elaboraci prpia 22. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 22 NOM MTODE ANY CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Fotografies o fotomontatges - Serveix per observar la qualitat visual de l'ambient. - Est relacionat amb el mtode de l'avaluaci de paisatges, afegint-li l's d'una fotografia digitalitzada. Modelitzaci qualitativa - Serveix per relacionar accions vries amb canvis en els components ambientals. - Comprendre els impactes positius i negatius a travs de la realitzaci d'un projecte. - Es basa en l'opini dels experts. Modelitzaci quantitativa - S'utilitza en plantes de producci d'electricitat que cremen combustibles fssils. - Anticipar-se als canvis mediambientals i dels recursos a travs de la realitzaci d'un projecte. Avaluaci de riscs - Identificar els riscos tant per a la salut humana com per al risc ecolgic. Font: elaboraci prpia 23. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 23 NOM MTODE ANY CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Construcci d'escenaris 1991 Menguzzato i Renau - Poltiques, plans, programes. - Crear consideracions alternatives futures a travs de suposicions inicials diferents. Extrapolaci de tendncies - Enfocament a condicions ambientals futures sense accions proposades. - Agafar tendncies histriques, i transformar- les en suposicions futures sense cap acci proposada, tenint en compte el canvi continu. Font: elaboraci prpia 24. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 24 4.2.METODOLOGIAD'ESTEVANBOLEA 10 NOM MTODE ANY DE CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES CNYRPAB Departament de Desenvolupament i Planificaci Regional de Nova York - Identifica els impactes que ocasiona un projecte, obra, o activitat. - Destaca els impactes directes i indirectes que produeix una acci determinada. - No t en compte la temporalitat. Bere - Estratgies tecnolgiques alternatives. - Compara els efectes diferencials que les diferents alternatives produrien en el medi ambient. Sorensen - Usos alternatius del territori. - Es descompon en condicions inicials per a determinar les condicions finals, estudiant els efectes. - s un mtode dinmic. Gua Metodolgica del MOPU Ministeri d'Obres Pbliques i Urbanisme - Carreteres, ferrocarrils, grans preses, repoblacions forestals, aeroports. - Descriu la situaci abans de la realitzaci del projecte, preveu els impactes, i proposa alternatives i programes de vigilncia. Font: elaboraci prpia 10 Conesa Fernndez, Vicente. Gua Metodolgica para la Evaluacin del Impacto Ambiental. (pgines 59-69) Collaboradors: Vicente Conesa Ripoll, Luis A. Conesa Ripoll, Vicente Ros Garro. Prleg de Mara Teresa Estevan Bolea. Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2000. 3a edici (revisada i ampliada). 25. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 25 NOM MTODE ANY DE CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Mtode del Banc Mundial Banc Mundial - Projectes amb sollicitud de financiaci. - Identifica els efectes d'un projecte sobre el medi ambient, i analitza les conseqncies. - Identifica els factors ambientals per facilitar la presa de decisi. Tricart - Zones que poden limitar els usos del territori. - Recull dades i coneixements cientfics. - Interacci dinmica entre processos i sistemes localitzats. - Important la cartografia. Planificaci ecolgica de M. Falque - Similar al mtode de les transparncies. - Noms ampla l'anlisi ecolgic del territori. Holmes - Judici subjectiu: els factors ambientals es classifiquen per ordre d'importncia, es comparen alternatives, i s'escull la millor. - Mtode esttic i qualitatiu. Universitat de Gergia - Determina l'importncia relativa de components ambientals (present i futura), i les solucions alternatives. Font: elaboraci prpia 26. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 26 NOM MTODE ANY DE CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Hill-Schechter - Avalua els beneficis i costos socials, amb l'ajuda de preus no fixats pel mercat (bns i serveis mediambientals). Fisher-Davies - Avalua els impactes ambientals en el marc de planificaci. Conesa 1997 Vicente Conesa - Est basat en mtodes Leopold i Batelle- Columbus: Estudi de l'activitat i de l'entorn. Valoraci qualitativa i quantitativa de l'impacte ambiental. Sistema d'alerta. Programa de vigilncia ambiental. Informe final. Font: elaboraci prpia 27. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 27 NOM MTODE ANY DE CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Gmez-Orea 1988 Domingo Gmez-Orea - Adaptable a tot tipus de projectes. - Metodologia: Diagrama de fluxos. Identificaci d'impactes. Entorn afectat. Caracteritzaci dels efectes. Valoraci dels impactes. Prevenci d'impacte ambiental (mesures protectores, correctores, i compensatries). Programa de vigilncia ambiental. Comunicaci dels impactes (document de sntesi). Font: elaboraci prpia 28. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 28 4.3.ALTRESTIPOLOGIESDEMTODES 11 NOM MTODE ANY CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Leopold 1971 Servei Geolgic del Departament d'Interior dels EE.UU - Projectes miners i de construcci. - Subjectiva relaci causa-efecte entre accions i factors, a partir de la magnitud (intensitat de l'impacte) i importncia d'aquest. - No t en compte l'interacci entre els diferents factors ambientals. - No distingeix efectes entre curt i llarg termini. Batelle-Columbus 1972 Batelle-Columbus Laboratories - Planificaci i gesti dels recursos hdrics. - Escala Micro: impacte ambiental sobre els recursos hdrics, i Macro: planificar projectes a llarg termini amb el mnim impacte ambiental possible. Transparncies 1969 L. Mc Harg - Ruta de carreteres, autopistes, - Geobiofsiques i les activitats humanes del territori. - Les dues tipologies de mapes amb les caracteristiques es sobreposen, i s'obtenen les zones de gran sensibilitat ambiental, i de mnima sensibilitat ambiental. Predicci - Transformaci de contaminants a l'atmosfera. - Realitzen models de l'emissor, del difusor, i del receptor de la zona afectada per contaminaci. Font: elaboraci prpia 11 Metodologas de evaluacin de impacto ambiental. [PDF] [Data de consulta: 23-02-13] Captol 3.1. Evaluacin de Impacto Ambiental. [Accs lliure] . EIA for Developing Countries. [PDF] Mes i any de publicaci: Desembre 1997. [Data de consulta: 23-02-13]. Captol 3: Methods for Environmental Impact Assessment. [Accs lliure] . Conesa Fernndez, Vicente. Gua Metodolgica para la Evaluacin del Impacto Ambiental. (pgines 59-69) Collaboradors: Vicente Conesa Ripoll, Luis A. Conesa Ripoll, Vicente Ros Garro. Prleg de Mara Teresa Estevan Bolea. Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2000. 3a edici (revisada i ampliada). 29. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 29 NOM MTODE ANY DE CREACI INSTITUCI DE CREACI APLICACI CARACTERISTIQUES Ad Hoc12 - Una situaci especfica, sense tenir en compte cap esquema. - Recollir formaci, experincia, i intuci d'un grup d'experts, i introdur-la en un informe. - T molts inconvenients: No abasteix tots els impactes. Els criteris d'avaluaci dels impactes no sn comparables. s ineficient, requereix un esfor en realitzar panells i en reunir els experts. Les conclusions sn dificils d'entendre. Sistemes d'Informaci Geogrfica - Tractament de dades espacials. - Aquest mtode es realitza mitjanant quatre passos: Estat mediambiental abans de la realitzaci del projecte. Inventaris dels factors ambientals i generaci de cartografia temtica. Valoraci dels impactes. Elecci d'alternatives. 12 EIA for Developing Countries. [PDF] Mes i any de publicaci: Desembre 1997. [Data de consulta: 23-02-13]. Captol 3: Methods for Environmental Impact Assessment. [Accs lliure] . 30. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 30 5. FUNCIONAMENT DELS PARCS ELICS, I INGRESSOS DE LENERGIA ELICA A ESCALA LOCAL A CATALUNYA En aquest apartat coneixerem levoluci histrica que han tingut els aerogeneradors fins a acabar formant part dels parcs elics, el funcionament dels parcs elics, els ingressos i els pactes de lenergia elica a escala local a Catalunya, i els avantatges i els inconvenients daquests. 5.1.EVOLUCIHISTRICA13 Histricament, els primers molins van ser construts a Sistan, Afganistan, al s.VII d.C. Eren molins d'eix vertical amb fulles rectangulars, fets de 6 a 8 veles de mol cobertes amb teles, sent utilitzats per activitats diferents, com per moldre cereals o extreure aigua. A Europa els primers molins van aparixer al s. XII a Frana i Anglaterra i es van distribuir per tot el continent. Eren unes estructures de fusta, conegudes com torres de mol, que es feien girar a m al voltant d'un pal central per aixecar les seves aspes al vent. El mol de torre es va desenvolupar a Frana al llarg del s.XIV. Consistia en una torre de pedra coronada per una estructura rotativa de fusta que suportava l'eix del mol i la maquinria superior del mateix. Aquests primers exemplars tenien una srie de caracterstiques comunes. De la part superior del mol sobresortia un eix horitzontal. D'aquest eix partien de quatre a vuit aspes, amb una longitud entre 3 i 9 metres. Les bigues de fusta es cobrien amb teles o planxes de fusta. L'energia generada pel gir de l'eix es transmetia, a traves d'un sistema d'engranatges, a la maquinria del mol emplaada a la base de l'estructura. Els molins d'eix horitzontal van ser usats extensament a Europa Occidental per moldre blat des de 1180 en endavant. Noms cal recordar els ja famosos molins de vent 13 Historia de los aerogeneradores [Pgina web] OPEXenergy (Empresa dedicada a operaci i manteniment de plantes industrials) [Data de consulta: 14-5-13] [Accs lliure] 31. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 31 en les aventures de Don Quixot. Encara hi ha molins d'aquesta classe, per exemple, a Holanda. Als Estats Units, el desenvolupament de molins de bombeig, reconeixibles per les seves mltiples veles metlliques, va ser el factor principal que va permetre limplantaci de l'agricultura i la ramaderia en moltes rees d'Amrica del Nord, fins llavors impossibles sense accs fcil a l'aigua. Aquests molins van contribuir a l'expansi del ferrocarril al voltant del mn, suplint les necessitats d'aigua de les locomotores a vapor. Les turbines modernes van ser desenvolupades al comenament de 1980, si b, els dissenys continuen en desenvolupament. La indstria de l'energia elica en temps moderns va comenar el 1979 amb la producci en srie de turbines de vent pels fabricants Kuriant, Vestas, Nordtank, i Bonus. Aquelles turbines eren petites per als estndards actuals, amb capacitats de 20 a 30 kW cadascuna. Des de llavors, la talla de les turbines ha crescut enormement, i la producci s'ha expandit a molts pasos. A causa del baix preu daltres fonts denergia, els aerogeneradors es van anar abandonant, fins que, darrerament, la preocupaci per medi ambient i per lefecte hivernacle han fet augmentar molt linters per les energies renovables, recuperant energies prcticament abandonades, com lenergia elica. Els darrers avenos permeten aprofitar millor el vent i, en conseqncia, produir ms energia i reduir-ne el cost. L'energia elica s avui el sector energtic amb un creixement ms rpid a tot el mn. 32. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 32 A continuaci, realitzarem un esquema amb diferents fotografies que mostraran levoluci que han tingut els molins de vent des dels seus inicis fins a lactualitat: Un dels primers molins de vent Torre de mol Mol de bombeig Aerogeneradors actuals Font: 33. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 33 5.2.DEFINICIIFUNCIONAMENTDELSPARCSELICS El parc elic s un indret, terrestre o martim, on hi ha una agrupaci daerogeneradors, per disminuir limpacte ambiental i aprofitar millor les installacions de transformaci i devacuaci de lenergia elctrica, que produeixen energia elctrica renovable. Es troba, en general, en un lloc on el vent s fort i regular. El nombre daerogeneradors que componen el parc elic s molt variable, i depn de la superfcie disponible i de les caracterstiques del vent a la zona. Parc elic de la Serra de Rubi El parc elic installat a la zona de costa produeix el doble de lelectricitat que un installat a linterior, ja que, per una banda, hi fa ms vent, a causa de ser prop del mar/oce, i, per altra banda, desapareix lefecte negatiu del relleu. Com major s laltura de la torre, major s la producci denergia. Font: 34. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 34 Abans de construir el parc elic, sestudia el vent a lemplaament elegit durant un temps superior a un any, mitjanant penells (aparells per a assenyalar la direcci del vent, que consten generalment duna sageta capa de girar per lacci del vent al voltant dun eix vertical) i anemmetres (aparell per a mesurar la velocitat del vent). Amb les dades recollides es traa una rosa dels vents que indica les direccions predominants del vent i la seva velocitat14 . Un aerogenerador s un aparell d'alta tecnologia, que t un paper fonamental en el parc elic, i que permet transformar lenergia del vent en energia elctrica. Cadascun mesura uns 85 metres d'alada aproximadament (des del terra fins a l'eix), i les pales fan un dimetre de 100 metres aproximadament, arribant fins a 140 metres d'alada mxima. T uns sensors de temperatura i de vent, que li ajuden a ajustar la seva posici per tal de poder captar millor el vent d'aquell moment. Antigament, les pales dels aerogeneradors eren fixes. En canvi, actualment sn mbils, perque, d'aquesta manera, es poden aprofitar els vents fluixos. Els aerogeneradors comencen a girar a partir de 10 km/h, i quan el vent bufa a ms de 90 km/h, aquests s'aturen automticament, encara que poden arribar a funcionar amb vent de fins a 190 km/h, per generant perill tant per a la societat com per al medi ambient. La fora del vent s captada per un rotor, que transforma lenergia cintica del vent en energia mecnica giratria de leix principal. Mitjanant una caixa dengranatges, anomenada multiplicador, es transforma la velocitat de leix principal a la velocitat de gir adequada pel generador elctric, que al seu torn transforma lenergia mecnica en energia elctrica de corrent altern15 . 14 Els parcs elics. [Pgina web] [Data de consulta: 2-03-13] [Accs lliure] . 15 Estudi dimpacte i integraci paisatgstica del parc elic de les Forques II [PDF] Generalitat de Catalunya [Data de consulta: 16-3-13] [Accs lliure] . 35. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 35 Tot aquest procs el podem veure esquematitzat de la segent manera: Font: elaboraci prpia L'energia elica es genera de la segent manera16 : Esquema del rotor La radiaci solar, absorvida irregularment per l'atmosfera, dna lloc a masses d'aire amb diferents temperatures i, per tant, diferents densitats i pressions. L'aire, al desplaar-se des de les altes pressions cap a les baixes pressions, dna lloc al vent. S'estima que l'energia continguda en el vent s el 2% del total de l'energia solar que arriba a la Terra. Font: 16 Funcionamiento de un parque elico. [Pgina web] Gamesa, compania de centres productius elics [Data de consulta: 2-03-13] [Accs lliure] . Elrotorcaptalaforadelvent Transformacidel'energiacinticaala mecnicagiratriadel'eixprincipal Elmultiplicadorlatransformaala velocitatdegiradequadapelgenerador elctric Transformacidel'energiamecnicaen energiaelctricadecorrent 36. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 36 L'electricitat produda pels aerogeneradors es recull, es mesura, i es prepara per a la seva distribuci, a travs de les companyies elctriques. Les companyies elctriques compren aquesta energia. Com ms clients trin aquest tipus d'energia, les companyies elctriques utilitzaran amb ms freqncia els recursos renovables, redunt les emissions totals, i preservant el medi ambient. Tot aquest procs el podem observar duna manera molt esquemtica: Font: elaboraci prpia Cada aerogenerador genera, com a mxim, 2,5 MW, que poden abastir a 500 families aproximadament. L'electricitat generada pel gir de les pales es passa, a travs d'uns cables, a una central elctrica. Per a que la corrent elctrica generada pels aerogeneradors es pugui aportar a la xarxa s necessari que la seva freqncia estigui perfectament sincronitzada amb la de la xarxa elctrica, que, a lestat espanyol, s de 50 Hz. Absorcidelaradiacisolarper l'atmosfera Massesd'aireadiferenttemperatura, densitat,ipressi Desplaamentdel'airedelesaltesales baixespressions:VENT Lescompanyieselctriquescompreni distribueixenl'electricitatprodudapels aerogeneradorsmitjanantelvent 37. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 37 Esquema de la central elica Pel que fa a la producci elctrica, existeixen dos tipus dinstallacions. Duna banda, els parcs elics, sistemes que subministren electricitat a la xarxa i, duna altra, les installacions autnomes, s a dir, sense connexi a la xarxa, que sn de menor potncia i normalment sutilitzen en aplicacions delectrificaci rural. L'energia produda per un aerogenerador varia segons el potencial propi de la zona, segons la disponibilitat de l'aerogenerador per funcionar en presncia del vent, i segons la disposici dels aerogeneradors en el parc. Font: Els aerogeneradors tenen tres pales, ja que s la soluci ms estable i equilibrada dinmicament (molt ms que els monopales o els bipales), i econmicament ms efica que els sistemes amb un nombre de pales major. Als parcs elics hi ha entre 0 i 6 persones treballant fsicament, en funci de la quantitat dels aerogeneradors. Dins dels propis aerogeneradors hi ha un sistema electrnic de vigilncia que detecta qualsevol fet produt fora d'all normal, i un ascensor per a dues persones. Est prohibit que una sola persona estigui dins de l'aerogenerador. Cada 6 mesos es realitza una revisi exhaustiva de tota la maquinria. La vida til dels aerogeneradors sol ser entre 20 i 25 anys. En el moment en que s'espalla, aquest es treu, i es recicla com a ferralla, ja que prcticament tota la seva estructura est feta de 38. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 38 ferro. En el seu lloc es pot afegir terra vegetal, i, d'aquesta manera, es pot recoperar l'estat del sl anterior a l'installaci d'aquest17 . El mar obre noves oportunitats per als parcs elics marins, sobretot perqu el vent circula a velocitats molt elevades i les economies d'escala permeten linstallaci de turbines d'una grandria superior. La tecnologia de les turbines eliques d'aquests parcs es basa en els mateixos principis que la dels parcs terrestres: es construeixen bases de formig per sostenir l'estructura de les turbines, que pot ser de diversos dissenys. Els parcs elics marins La part superior d'aquesta base es pinta d'un color brillant per fer-la visible als vaixells, i inclou una plataforma d'accs per facilitar el manteniment dels equips. Els cables submarins porten l'energia a un transformador que la converteix en alt voltatge abans de portar-la a la xarxa de distribuci. Espanya s el quart estat del mn pel que fa a potncia elica installada, per darrere de Xina, Alemanya i Estats Units dAmrica18 . A 1 de gener de 2011 a Espanya hi havia 888 parcs elics en operaci. Catalunya ocupa el 8 lloc en el rnquing de les Comunitats Autnomes amb major nombre de parcs elics en funcionament, amb 31 parcs, representant el 4,1% del total en servei a Espanya. Font: 17 Funcionament d'un parc elic [Vdeo]. Televisi de Catalunya, 2011. [Data de consulta: 2-03-13] [Accs lliure] . 18 Com funciona un aerogenerador. [Pgina web] EolicCat, Associaci Elica de Catalunya [Data de consulta: 2-03-13] [Accs lliure] . 39. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 39 A Catalunya hi ha parcs elics a Roses (Alt Empord), Tortosa (Baix Ebre), El Perell (Baix Ebre), i a Trucafort (Baix Camp i Priorat); i dinstallacions autnomes nhi ha a Figuerola del Camp (Alt Camp), Vilopriu (Baix Empord), i Valls dAguil (Alt Urgell). 5.3.INGRESSOSIPACTESDELENERGIAELICAAESCALALOCALACATALUNYA19 5.3.1.CONTEXTUALITZACI Catalunya va ser pionera a l'Estat espanyol en el desenvolupament de l'energia elica, amb les primeres mesures eliques el 1978, la installaci del primer aerogenerador experimental (15 kV) el 1983, i la construcci de la primera central elica de l'Estat a Garriguella (Alt Empord, Girona), amb cinc aerogeneradors de 25 kW cadascun, el 1984. Per no va ser fins la segona meitat de la dcada de 1990 que es va iniciar el desplegament comercial de lenergia elica a Catalunya, amb la construcci de la central elica Pebesa (Tortosa, Baix Ebre), l'any 1995, i les centrals eliques de Trucafort (a cavall entre el Priorat i el Baix Camp) i les Colladetes (El Perell, Baix Ebre), lany 1998. Des de llavors, prcticament cada any, i fins a lactualitat, s'ha posat en marxa com a mnim una nova central elica. Les empreses promotores i una bona part de les institucions pbliques (ajuntaments, Generalitat de Catalunya,...) s'han mostrat a favor del procs d'implantaci de centrals eliques a partir d'una srie d'arguments, molts d'ells compartits pels que estan en contra del procs, que intenten positivitzar el model emprat per al desplegament elic. D'una banda posen en relleu que es tracta d'una tecnologia no contaminant que contribueix a la disminuci de les emissions de contaminants a l'atmosfera, al mateix temps que es redueix la dependncia energtica exterior. D'altra banda, i sobretot per una part important dels ajuntaments implicats, s'ha argumentat que les centrals eliques podien representar una oportunitat per contribuir al 19 Saladi Gil, Sergi. Impacte econmic de lenergia elica a escala local a Catalunya. Estudi comparatiu. Departament de Geografia (Universitat Rovira i Virgili, mar 2013) [Data de consulta: 30-4-13]. 40. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 40 desenvolupament econmic dels respectius municipis i per fixar poblaci al territori atenent a les expectatives laborals que es prometen per part dels promotors. Situaci de lenergia elica a Catalunya a finals del 2011 Les centrals eliques estaven repartides en un total de 39 municipis i 11 comarques, parts de les quals es trobaven a la provncia de Tarragona. Font: Saladi Gil, Sergi. Impacte econmic de lenergia elica a escala local a Catalunya La ra del desplegament de lenergia elica a Catalunya ha sigut bsicament per tres motius: Gran dependncia de les energies brutes (el 80% de lenergia prov de les centrals nuclears i trmiques). Localitzaci geogrfica dels projectes de producci elctrica (desequilibri territorial entre els centres productors i els centres consumidors, provocant prdues en la transformaci i en la distribuci de lenergia elctrica). Concentraci empresarial (la generaci elctrica est centralitzada en grans plantes productores, controlades per poques empreses, i amb grans beneficis econmics anuals). Aix, segons Eoliccat, a finals de 2011 a Catalunya hi havia en funcionament un total de 36 centrals eliques, amb una potncia elctrica installada de 1.008,62MW i 699 aerogeneradors, produnt anualment 2100 GWh, equivalent al 4,2% del consum elctric de Catalunya. A part daix, realitzant i consultant diferents estudis, sha determinat que, entre els anys 2006 i 2012, les administracions pbliques han facturat 4400 euros/any/MW installat, representant el 3,35% de la facturaci de les empreses, creant 0,3 llocs de treball per cada MW installat. 41. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 41 5.3.2.TIPUSDINGRESSOSMUNICIPALS Els dos tipus dingressos municipals per a les centrals eliques sn els segents: Impostos obligatoris: o Impost de Bns Immobles de Caracterstiques Especials (IBICE): entre el 0,6% i l1,3% del valor cadastral. A partir de lany 2008. o Impost dActivitats Econmiques (IAE): sempre que limport net de la xifra de negoci anual sigui superior a 1M. o Altres taxes municipals: utilitzaci de camins, ocupaci de domini pblic, etc. Convenis: signats entre els ajuntaments i les empreses explotadores. Determinen, principalment, les retribucions al municipi. Com ms antics sn, menys quantitat dingressos hi ha. Com podrem observar en els grfics segents, el municipi de Vandells i lHospitalet de lInfant fa augmentar molt considerablement les mitjanes tant dels rendiments econmics com dels percentatges dingressos de tot tipus, ja que els seus pressupostos i ingressos es troben sobredimensionats en comparaci amb el territori i amb la poblaci que aquest abarca, tenint activitats econmiques molt importants i molt diversificades. 42. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 42 Rendiment econmic municipal de la potncia elica installada segons impostos obligatoris . Font: Saladi Gil, Sergi. Impacte econmic de lenergia elica a escala local a Catalunya Laugment del rendiment est subjecte a un major percentatge dels impostos obligatoris, i a lactualitzaci dels elements a tributar. 43. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 43 Percentatge dels ingressos provinents dels impostos obligatoris de les centrals eliques sobre el total dingressos municipals . Font: Saladi Gil, Sergi. Impacte econmic de lenergia elica a escala local a Catalunya El major percentatge dels ingressos depn del major nombre daerogeneradors, dels majors impostos obligatoris, de menor quantitat de poblaci, i descassa activitat econmica. 44. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 44 Percentatge dels ingressos provinents dels impostos obligatoris de les centrals eliques sobre els impostos municipals . Font: Saladi Gil, Sergi. Impacte econmic de lenergia elica a escala local a Catalunya 45. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 45 Rendiment econmic municipal de la potncia elica installada segons convenis signats entre els ajuntaments i les empreses eliques . Font: Saladi Gil, Sergi. Impacte econmic de lenergia elica a escala local a Catalunya Existeixen dues tipologies de convenis: Fix anual per MW, a part de lIPC anual. Percentatge de facturaci, amb mnim garantit per MW. Com millors sn els convenis, majors sn els rendiments. 46. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 46 Percentatge dels ingressos provinents dels convenis de les centrals eliques sobre el total dingressos municipals . Font: Saladi Gil, Sergi. Impacte econmic de lenergia elica a escala local a Catalunya Un major percentatge dingressos depn duna menor poblaci, i duna escassa activitat econmica. 47. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 47 Rendiment econmic municipal de la potncia elica installada segons el total dingressos . Font: Saladi Gil, Sergi. Impacte econmic de lenergia elica a escala local a Catalunya Un major rendiment econmic depn de lequilibri entre un percentatge alt dels impostos obligatoris i millors convenis. 48. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 48 Percentatge del total dingressos provinents de les centrals eliques sobre el total dingressos en els pressupostos municipals . Font: Saladi Gil, Sergi. Impacte econmic de lenergia elica a escala local a Catalunya Un major percentatge del total dingressos depn duna menor poblaci, i descassa activitat econmica. 49. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 49 5.3.3.RELACIENTRELAFACTURACIESTIMADADELESCENTRALSELIQUESIELSINGRESSOSMUNICIPALS En termes generals, els 1.020MW de potncia installada a Catalunya a 31 de desembre de 2011, van produir 1.884.000MWh. El promig resultant va ser, doncs, de 1.847,1MWh per cada MW de potncia elctrica installada, una xifra que sha daugmentar amb els anys i amb una major eficincia dels parcs elics mitjanant linnovaci. La facturaci de les centrals eliques accepta dos tipus retribucions: Tarifa regulada: 79,08/MWh (21,7% de la potncia). Preu mercat + prima: 85,60/MWh (66,4% de la potncia) i 77,60/MWh (11,9% de la potncia). Cal destacar laugment del percentatge de la retribuci de 85,6 euros/MWh per la disminuci de les altres, ja que s la retribuci que ms diners dna. Per tant, la retribuci mitjana ponderada de lany 2011 suma 83,23/MWh. La producci elctrica estimada per a lany 2011 era de 889.175,47MWh. La facturaci estimada de les centrals eliques lany 2011 era de 74.006.074,28. Els ingressos totals municipals procedents de les centrals eliques lany 2011 eren de 2.484.870,3. El percentatge de la facturaci lany 2011 era de 3,4% (2% impostos i un 1,4% convenis). 50. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 50 5.3.4.IMPACTELABORALDELESINSTALLACIONSELIQUESANIVELLMUNICIPAL Limpacte laboral de les installacions eliques a nivell municipal s el segent: Total fixes + eventuals: 0,24 llocs de treball per MW installat. Total fixes + eventuals (empadronats municipis): 0,03 llocs de treball per MW installat. Limpacte sobre la poblaci activa dels municipis s el segent: 0,3% de la poblaci activa (un 1% si sexceptua el municipi de Vandells i lHospitalet de lInfant). 0,2% de la poblaci activa amb contractes fixes (un 0,7% si sexceptua el municipi de Vandells i lHospitalet de lInfant). Per tant, podem dir que les installacions eliques generen pocs llocs de treball, tant fixes com eventuals. No obstant aix, es creen ms llocs de treball eventuals, principalment pel manteniment de la maquinria, ja que noms es realitzen aquestes tasques entre una i dues vegades a lany. 51. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 51 5.4.AVANTATGESIINCONVENIENTSENLINSTALLACIDELSPARCSELICS A continuaci, resumirem en una taula els principals avantatges i inconvenients en linstallaci dels parcs elics: AVANTATGES20 INCONVENIENTS No emeten substncies txiques Ocupen el territori No produeixen residus slids Alteren la flora i la fauna No provoquen la pluja cida Fan desaparixer les aus migratries en lindret No utilitzen recursos ni emeten gasos responsables de lefecte hivernacle (CO2 ) Alteren la percepci visual i acstica No provoquen grans moviments del terreny ni alteren els cabals daigua No consumeixen molta energia Font: elaboraci prpia 20 Directrices para la evaluacin del impacto de los parques elicos en aves y murcilagos [PDF] Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar, BirdLife International Versi 1.0 [Data dedici: Desembre 2008, Madrid] [Data de consulta: 16-3-13] [Accs lliure] < http://www.aeeolica.org/uploads/documents/564-directrices-para-la-evaluacion-del- impacto-de-los-parques-eolicos-en-aves-y-murcielagos_seo-birdlife.pdf>. 52. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 52 6.LEGISLACI En aquest apartat revisarem la legislaci existent tant dAvaluaci dImpacte Ambiental en general com dels parcs elics en concret, dividint aquesta en tres mbits diferents, de ms global a ms concret: europeu, estatal, i territorial. 6.1.MBITEUROPEU Abans de comentar breument la legislaci existent a nivell europeu, veiem lesquema-resum daquesta: Font bandera: Directiva 85/337/ CEE Modi]icaci perla Directiva 97/11/CE Directiva 2001/42/ CEE 53. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 53 La Normativa Comunitria (Directiva 85/337/CEE), modificada per la Directiva 97/11/CE, classifica els parcs elics com a projectes d'indstria energtica que es sotmetran a avaluaci quan els estats membres considerin que les seves caracterstiques ho exigeixin21 . La Directiva 2001/42/CEE sobre Avaluaci Ambiental de determinats plans i programes t per objectiu l'integraci del medi ambient en l'elaboraci i l'aprovaci d'aquells plans i programes que puguin tenir efectes ambientals significatius22 . 21 Conesa Fernndez, Vicente. Gua Metodolgica para la Evaluacin del Impacto Ambiental. (pgines 132-133) Collaboradors: Vicente Conesa Ripoll, Luis A. Conesa Ripoll, Vicente Ros Garro. Prleg de Mara Teresa Estevan Bolea. Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2000. 3a edici (revisada i ampliada). Gmez Orea, Domingo. Evaluacin de Impacto Ambiental. (pgines 243-245) Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2003. 2a edici (revisada i ampliada). 22 Gmez Orea, Domingo. Evaluacin de Impacto Ambiental. (pgina 246) Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2003. 2a edici (revisada i ampliada). 54. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 54 6.2.MBITESTATAL Abans de comentar breument la legislaci existent a nivell estatal, veiem lesquema-resum daquesta: Font bandera: RDL 1302/1986 RD 1131/1988 Aprovael Reglamentper l'execucidel RDL1302/1986 RDL9/2000 Modi]icaelRDL 1302/1986 Llei6/2001 Modi]icaelRDL 1302/1986 Mateixa]inalitat queRDL9/2000 55. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 55 El Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, dAvaluaci d'Impacte Ambiental, incorpora a l'ordenament jurdic espanyol la Directiva de la CEE. Aquest Reial Decret assigna a Avaluaci d'Impacte Ambiental els projectes pblics o privats, consistents en la realitzaci d'obres, installacions, o qualsevol altra activitat (grans preses, repoblacions durant greus transformacions edafolgiques negatives, extracci de minerals,...)23 . El Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, aprova el Reglament per a l'execuci del Reial Decret Legislatiu 1302/198624 , de 28 de juny, dAvaluaci d'Impacte Ambiental, definint les activitats que han destar obligatriament sotmeses a Avaluaci d'Impacte Ambiental, i concretant el contingut d'Estudi d'Impacte Ambiental. En aquest Reial Decret es comenta que Avaluaci dImpacte Ambiental garantitza una visi ms completa i integrada de les actuacions sobre el medi en el que vivim, una major creativitat, major responsabilitat social en els projectes, eliminaci ms efica dels efectes negatius que produeixen certes activitats, la motivaci per a investigar en noves tecnologies, i, en definitiva, una major reflexi en els processos de planificaci i de presa de decisions (principi incorporat mitjanant lActa nica Europea). Aquest Reial Decret s aplicable a l'Administraci de l'Estat i a les de les Comunitats Autnomes que manquin de competncia legislativa en matria de Medi Ambient. El Reial Decret-llei 9/200025 , de 6 d'octubre, de modificaci del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, dAvaluaci d'Impacte Ambiental, amplia el llistat dactivitats que han destar obligatriament sotmeses a Avaluaci dImpacte Ambiental. A lAnnex 1 (Projectes contemplats a l'apartat 1 de l'article 1), grup 3 (Indstria energtica), apartat i) es parla sobre els parcs elics: installacions per a lutilitzaci de la fora del vent per a la producci de lenergia que tinguin 20 o ms aerogeneradors, o que es trobin a menys de dos quilmetres duna altra installaci del mateix tipus26 . L'objectiu d'aquest Reial Decret s incorporar plenament al dret intern espanyol la Directiva 85/337/CEE amb les modificacions introdudes per la nova Directiva 97/11/CEE, i establir els requisits mnims per a la realitzaci dels projectes elics, citant el contingut davaluaci 23 Gmez Orea, Domingo. Evaluacin de Impacto Ambiental. (pgina 245;254) Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2003. 2a edici (revisada i ampliada). 24 Reial Decret 1131/1988, de 30 de Setembre, pel que s'aprova el reglament per a l'execuci del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de Juny, d'Avaluaci d'Impacte Ambiental [Pgina web] Butllet Oficial de l'Estat (BOE) [Data de publicaci: 5-10-88] [Data de consulta: 15-02-13] [Accs lliure] . 25 Reial Decret-llei 9/2000, de 6 d'Octubre, de modificaci del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de Juny, d'Avaluaci d'Impacte Ambiental [Pgina web] Butllet Oficial de l'Estat (BOE) [Data de publicaci: 7-10-00] [Data de consulta: 15-02-13] [Accs lliure] . 26 Riera, Pere. Avaluaci d'Impacte Ambiental. (pgina 99) Departament de Medi Ambient (Generalitat de Catalunya). Edici: Rubes Editorial S.L, novembre 2000. Primera edici. Gmez Orea, Domingo. Evaluacin de Impacto Ambiental. (pgina 247;276) Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2003. 2a edici (revisada i ampliada). 56. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 56 mediambiental corresponent a aquests projectes potencialment sensibles. La Llei 6/200127 , de 8 de maig, de modificaci del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, dAvaluaci d'Impacte Ambiental t la mateixa finalitat que el Reial Decret-llei 9/2000. D'altra banda, el Pla d'Energies Renovables a Espanya (2005-2010)28 , publicat a l'agost de l'any 2005 per l'Institut de Diversificaci i Estalvi d'Energia, va relacionat amb el Decret 147/2009, de 22 de setembre, que t per objectiu que a la Uni Europea, l'any 2010, el 12% del consum d'energia primria sigui d'origen renovable, i a l'Estat espanyol aquest percentatge ha de pujar fins al 24,9%. No obstant aix, a finals de l'any 2004 s'havia arribat al compliment acumulat del 28,4% sobre l'objectiu global. 27 Llei 6/2001, de 8 de Maig, de modificaci del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de Juny, d'Avaluaci d'Impacte Ambiental [Pgina web] Butllet Oficial de l'Estat (BOE) [Data de publicaci: 9-05-01] [Data de consulta: 15-02-13] [Accs lliure] . 28 Plan de Energias Renovables en Espaa (2005-2010) [PDF consultable a travs d'una pgina web] Ministeri d'Indstria, Comer i Turisme [Data de consulta: 1-03-13] [Accs lliure] . 57. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 57 6.3.MBITTERRITORIAL Abans de comentar breument la legislaci existent a nivell territorial, veiem lesquema-resum daquesta: Font bandera: Reial Decret 436/2004 Reial Decret 661/2007 Llei 6/2009 Decret 147/2009 Reial Decret- Llei 1/2012 Decret 114/1988 Decret 35/1989 Decret 62/1989 Llei 54/1997 Decret 174/2002 58. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL PER A PARCS ELICS AMB AEROGENERADORS SENSE ASPES. UNA APLICACI PRCTICA. ANDREY GOROBETS 58 A Catalunya hi ha el Decret 114/1988, de 7 d'abril, dAvaluaci d'Impacte Ambiental (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya n 1000, del 3 de juny de 1988)29 . La seva finalitat s desenvolupar el marc legislatiu vigent per tal dadequar-lo a les condicions especfiques de la protecci del medi ambient a Catalunya, i per a concretar el procediment administratiu a seguir per a Avaluaci dImpacte Ambiental dels projectes pblics i privats, la realitzaci dels quals correspongui a la Generalitat de Catalunya30 . A part, tamb hi trobem el Decret 35/1989, de 24 de febrer (Direcci General del Medi Natural), i el Decret 62/1989, de 13 de mar (Direcci General del Medi Ambient)31 . La Llei 54/1997 del sector elctric estableix un rgim especial per a aquelles installacions que utilitzen fonts d'Energia Renovables amb una potncia installada inferior als 50 MW, de manera que aquestes no estan obligades a fer ofertes al sistema, i alhora, tenen garantit l'accs a la xarxa. A ms, la Llei reconeix els beneficis mediambientals d'aquestes fonts mitjanant la percepci d'una prima, permetent a les energies renovables entrar en competncia amb les tecnologies convencionals, sobre les quals els costos externs-socials i mediambientals-generats no estan repercutits. La Llei precisa que el preu de l'electricitat venuda per les installacions eliques ha d'estar comprs entre el 80% i el 90% del preu mitj de lelectricitat. El Reial Decret 436/2004, que va entrar en vigor el 12 de mar de 2004, estableix un rgim econmic durador basat en una metodologia de clcul de retribuci que, previsiblement, permetr un avan ms rpid en la implantaci elica. 29 Conesa Fernndez, Vicente. Gua Metodolgica para la Evaluacin del Impacto Ambiental. (pgines 62-66) Collaboradors: Vicente Conesa Ripoll, Luis A. Conesa Ripoll, Vicente Ros Garro. Prleg de Mara Teresa Estevan Bolea. Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2000. 3a edici (revisada i ampliada). Gmez Orea, Domingo. Evaluacin de Impacto Ambiental. (pgina 245) Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2003. 2a edici (revisada i ampliada). 30 Decret 114/1988, de 7 dabril de 1988, dAvaluaci dImpacte Ambiental [Pgina web] Generalitat de Catalunya [Data de publicaci: 3-6-88] [Data de consulta: 27-3-13] [Accs lliure] < http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-d114-1988.html>. 31 Gmez Orea, Domingo. Evaluacin de Impacto Ambiental. (pgina 252) Edicions Mundi-Prensa, Madrid-Barcelona-Mxic, 2003. 2a edici (revisada i ampliada).