estudi d'impacte ambiental de millora general. … · 2010-11-25 · estudi d'impacte...

alfred

Rectángulo

alfred

Rectángulo

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL DE MILLORA GENERAL. VARIANT D'AMER. CORREDOR BRUGENT -TER. CAR RETERA C-63 DEL PK

45+000 AL PK 50+000. TRAM: AMER. CLAU: IA-AG-03020.1

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208163_EIA_Variant_Amer\entrega nov 2010\definitiva\22-11-2010\Suport informàtic\memòria\EIA Variant d'Amer ENTREGA FINAL con correciones cfp.doc Estudi d'Impacte Ambiental. I

INDEX

1. PRESENTACIÓ......................................................................................................................1

1.1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 1 1.2. OBJECTE DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL ...................................................... 1 1.3. OBJECTE DEL PROJECTE................................................................................................... 1 1.4. ANTECEDENTS....................................................................................................................... 1 1.5. MARC LEGAL.......................................................................................................................... 1 1.6. RESULTAT DE LES CONSULTES PRÈVIES..................................................................... 1 1.7. CONTINGUT DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL ................................................ 1

2. ESTUDI DEL MEDI...............................................................................................................1

2.1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 1 2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CARACTERÍSTIQUES GENERALS................................. 1 2.3. EL MEDI FÍSIC ........................................................................................................................ 1

2.3.1. El clima........................................................................................................................... 1 2.3.2. Qualitat atmosfèrica........................................................................................................ 1 2.3.3. Soroll .............................................................................................................................. 1 2.3.4. Geologia i geomorfologia............................................................................................... 1 2.3.5. Edafologia....................................................................................................................... 1 2.3.6. Hidrologia i Hidrogeologia............................................................................................. 1

2.4. MEDI BIÒTIC........................................................................................................................... 1 2.4.1. Vegetació potencial ........................................................................................................ 1 2.4.2. Vegetació actual ............................................................................................................. 1 2.4.3. Comunitats vegetals........................................................................................................ 1 2.4.4. La flora ........................................................................................................................... 1 2.4.5. Forests públics ................................................................................................................ 1 2.4.6. Arbres monumentals i d’interès comarcal o local ........................................................ 1 2.4.7. La fauna .......................................................................................................................... 1 2.4.8. Hàbitats d’interès comunitari.......................................................................................... 1 2.4.9. Espais naturals protegits ................................................................................................. 1 2.4.10. Connectivitat biològica................................................................................................... 1

2.5. EL PAISATGE .......................................................................................................................... 1 2.5.1. Introducció...................................................................................................................... 1 2.5.2. Descripció de l’escenari preoperacinal........................................................................... 1 2.5.3. Unitats paisatgístiques .................................................................................................... 1

2.5.4. Anàlisi estètica del paisatge............................................................................................ 1 2.5.5. La qualitat del paisatge................................................................................................... 1 2.5.6. Fragilitat ......................................................................................................................... 1 2.5.7. Repercussions sobre el paisatge. .................................................................................... 1

2.6. PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC.................................................................................. 1 2.7. USOS DEL SÒL ........................................................................................................................ 1 2.8. PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA .......................................................................................... 1 2.9. INFRASTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ ......................................... 1 2.10. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS........................................................................................ 1

2.10.1. Població .......................................................................................................................... 1 2.10.2. Activitats productives..................................................................................................... 1 2.10.3. Anàlisi dels sectors productius ....................................................................................... 1

2.11. RISC D’INCENDIS FORESTALS.......................................................................................... 1 2.11.1. Introducció...................................................................................................................... 1 2.11.2. Antecedents i marc legal ................................................................................................ 1 2.11.3. Estudi d’Impacte Ambiental........................................................................................... 1 2.11.4. Anàlisi de la Combustibilitat i Inflamabilitat ................................................................. 1 2.11.5. Anàlisi de la continuïtat i superfícies de les masses forestals ........................................ 1 2.11.6. Anàlisis de les dades dels incendis................................................................................. 1

3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE..........................................................................................1

3.1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 1 3.2. ALTERNATIVES ESTUDIADES........................................................................................... 1

3.2.1. Alternativa 1 ................................................................................................................... 1 3.2.2. Alternativa 2 ................................................................................................................... 1

3.3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ............................................................................................ 1 3.3.1. Reposició de carreteres i camins .................................................................................... 1 3.3.2. Drenatge longitudinal y transversal................................................................................ 1 3.3.3. Secció tipus..................................................................................................................... 1 3.3.4. Moviments de terres ....................................................................................................... 1

3.4. ACCIONS DEL PROJECTE................................................................................................... 1

4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES ................................................1

4.1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 1 4.2. METODOLOGIA ..................................................................................................................... 1 4.3. DESCRIPCIÓ I CRACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES .................................. 1 4.4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES ................................................... 1



G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208163_EIA_Variant_Amer\entrega nov 2010\definitiva\22-11-2010\Suport informàtic\memòria\EIA Variant d'Amer ENTREGA FINAL con correciones cfp.doc Estudi d'Impacte Ambiental. II

4.4.1. Geomorfologia i relleu ....................................................................................................1 4.4.2. Hidrologia subterrània.....................................................................................................1 4.4.3. Hidrologia superficial .....................................................................................................1 4.4.4. Medi biotic ......................................................................................................................1 4.4.5. Espais protegits, paisatge i fauna ....................................................................................1 4.4.6. Risc d’incendis forestals .................................................................................................1

4.5. SINTESI DE L’AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES - EFICIÈNCIA AMBIENTAL.............................................................................................................................1

4.6. EFICIÈNCIA TÈCNICA ..........................................................................................................1 4.7. EFICIÈNCIA GLOBAL ...........................................................................................................1

5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ D’IMPACTES ............................................................1

5.1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................1 5.2. DETECCIÓ I IDENTIFICACIÓ D’INTERACCIONS.........................................................1

5.2.1. Identificació d’impactes del projecte ..............................................................................1 5.2.2. Caracterització i avaluació del impactes .........................................................................1

5.3. IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES DEL PROJECTE ............................................................1 5.3.1. Qualitat atmosfèrica ........................................................................................................1 5.3.2. Soroll...............................................................................................................................1 5.3.3. Geologia i geomorfologia ...............................................................................................1 5.3.4. Edafologia .......................................................................................................................1 5.3.5. Hidrologia .......................................................................................................................1 5.3.6. Fauna...............................................................................................................................1 5.3.7. Vegetació i flora..............................................................................................................1 5.3.8. Paisatge ...........................................................................................................................1 5.3.9. Patrimoni històrico-artístic..............................................................................................1 5.3.10. Usos del sòl .....................................................................................................................1 5.3.11. Planificació urbanística ...................................................................................................1 5.3.12. Infraestructures i elements de l’entorn humà ..................................................................1 5.3.13. Aspectes socioeconòmics................................................................................................1

5.4. AVALUACIÓ D’IMPACTES DEL PROJECTE ...................................................................1 5.4.1. Avaluació d’impactes en fase de construcció .................................................................1 5.4.2. Avaluació d’impactes en fase d’explotació.....................................................................1

5.5. SINTESI I CONCLUSIONS.....................................................................................................1

6. MESURES CORRECTORES ...............................................................................................1

6.1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................1

6.2. MESURES PROTECTORES I CORRECTORES SOBRE EL MEDI FÍSIC ....................1 6.2.1. Mesures sobre l’impacte acústic ....................................................................................1 6.2.2. Mesures sobre la qualitat de l’aire .................................................................................1 6.2.3. Mesures sobre l’impacte sobre la geologia i geomorfologia .........................................1 6.2.4. Mesures sobre l’impacte sobre el sòl ..............................................................................1 6.2.5. Sobre el sistema hidrològic superficial i subterrani ........................................................1

6.3. MESURES PROTECTORES I CORRECTORES SOBRE EL MEDI BIÒTIC.................1 6.3.1. Sobre la fauna .................................................................................................................1 6.3.2. Vegetació i integració paisatgística.................................................................................1 6.3.3. Tractaments de restauració, revegetació i d’integració paisatgística. .............................1 6.3.4. Gestió de residus .............................................................................................................1 6.3.5. Sobre el paisatge .............................................................................................................1

6.4. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL....................................................................1 6.4.1. Reposició de la Vía Verda del Carrilet ...........................................................................1 6.4.2. Programa d’Actuació Arqueològica................................................................................1

6.5. MESURES CORRECTORES SOBRE LA POBLACIÓ, L’ESTRUCTURA TERRITORIAL I L’ACTIVITAT ECONÒMICA. ...............................................................1 6.5.1. Prevenció del deteriorament de la qualitat de l’aire i afecció a la població....................1 6.5.2. Adequada valoració dels béns objecte d’expropiació. ....................................................1 6.5.3. Limitació en la ocupació de sòl.......................................................................................1 6.5.4. Restitució d’accessos ......................................................................................................1 6.5.5. Control del moviment de la maquinària..........................................................................1 6.5.6. Restauració de sòl degradat ............................................................................................1 6.5.7. Foment de la contractació de la ma d’obra local i abastament de materials per a

l’obra mitjançant subministrador pròxima a l’àrea del Projecte. ....................................1 6.6. PRESSUPOST DE LES MESURES CORRECTORES ........................................................1

7. PROGRAMA DE VIGILANCIA AMBIENTAL ................................................................ 1

7.1. INTRODUCCIÓN .....................................................................................................................1 7.2. OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE VIGILANCIA AMBIENTAL...................................1 7.3. DIRECCIÓ I IMPLEMENTACIÓ DEL PVA........................................................................1

7.3.1. Registre ambiental d’obra ...............................................................................................1 7.4. FASE DE CONSTRUCCIÓ......................................................................................................1 7.5. PLA DE VIGILANCIA AMBIENTAL EN FASE DE CONTRUCCIÓ ..............................1

7.5.1. Control de l’ocupació de l’espai .....................................................................................1 7.5.2. Protecció de la qualitat de l’atmosfera............................................................................1 7.5.3. Protecció de la qualitat atmosfèrica: soroll .....................................................................1



G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208163_EIA_Variant_Amer\entrega nov 2010\definitiva\22-11-2010\Suport informàtic\memòria\EIA Variant d'Amer ENTREGA FINAL con correciones cfp.doc Estudi d'Impacte Ambiental. III

7.5.4. Protecció del sòl ............................................................................................................. 1 7.5.5. Morfologia del terreny. Orografia. ................................................................................. 1 7.5.6. Hidrologia....................................................................................................................... 1 7.5.7. Control sobre la vegetació i flora ................................................................................... 1 7.5.8. Protecció de la fauna....................................................................................................... 1 7.5.9. Control de les actuacions sobre el patrimoni historicoartístic. ....................................... 1 7.5.10. Restauració de les superfícies afectades ......................................................................... 1

7.6. FASE D’EXPLOTACIÓ........................................................................................................... 1 7.6.1. Qualitat de l’atmosfera ................................................................................................... 1 7.6.2. Nivell de soroll ............................................................................................................... 1 7.6.3. Processos erosius ............................................................................................................ 1 7.6.4. Hidrologia. Drenatges superficials ................................................................................. 1 7.6.5. Vegetació. Control de les plantacions i hidrosembres.................................................... 1 7.6.6. Fauna. Connectivitat i permeabilitat. Passo de fauna ..................................................... 1

8. DOCUMENT DE SINTESI....................................................................................................1

8.1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 1 8.2. ESTUDI DEL MEDI ................................................................................................................. 1 8.3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTI I ACCIONS........................................................................ 1 8.4. ESTUDI D’ALTERNATIVES ................................................................................................. 1 8.5. IDENTIFICACIÓ I AVALAUCIÓ DE IMPACTES............................................................. 1 8.6. MESURES CORRECTORES.................................................................................................. 1

ANNEXES.........................................................................................................................................1

ANNEX N. 1. MATRIU CAUSA-EFECTE D’IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES ....................1

ANNEX N. 2. ESTUDI AMBIENTAL ACUSTIC .......................................................................1

ANNEX N. 3. PLÀNOLS .................................................................................................................1

ANNEX N. 4. PRESSUPOST ..........................................................................................................1



G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208163_EIA_Variant_Amer\entrega nov 2010\definitiva\22-11-2010\Suport informàtic\memòria\EIA Variant d'Amer ENTREGA FINAL con correciones cfp.doc Estudi d'Impacte Ambiental. 1

1. PRESENTACIÓ

1.1. INTRODUCCIÓ Es redacta el present estudi d’impacte ambiental de l’estudi informatiu de “Millora General. Variant d’Amer. Corredor Brugent – Ter. Carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000. Tram: Amer”, clau IA-AG-03020.1, per encàrrec de Gestió d’Infraestructures, S.A. (GISA), atenent a l’Ordre d’Estudi Nº 080719 de la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest document és donar continuïtat al procediment reglat d’avaluació d’impacte ambiental establert en la Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació del reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny d’avaluació d’impacte ambiental (BOE núm. 11 de 09/05/2001) iniciat mitjançant el Document Previ Ambiental de data Abril de 2009 i redactat per IBERINSA. El projecte objecte d’aquest estudi en tant que inclòs en l’Annex I del Reial Decret Legislatiu 1302/1986 s’ha de sotmetre indefectiblement a una avaluació d’impacte ambiental de la manera que preveu aquesta disposició. A més, d’acord amb el que indica l’article 2.2 de la Llei 6/2001, l’òrgan ambiental de l’Administració ha de donar al titular del projecte, a la seva sol·licitud, la seva opinió quan a l’abast específic, segons cada tipus de projecte, de l’estudi assenyalat a l’apartat 1. Mitjançant Informe de referència OTAAG/20090199 emès pels Serveis Territorials a Girona del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, s’estableixen el termes i abast específic que ha de tenir l’estudi d’impacte ambiental d’acord al Document Previ Ambiental facilitat per la Direcció General de Carreteres (DPTOP) a aquests Serveis Territorials i de data 04.2009. La variant d’Amer de la carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000 discorre íntegrament i de forma exclusiva pel terme municipal d’Amer (La Selva). Aquest estudi d’impacte ambiental ha estat elaborat per l’enginyeria IBERINSA i avalua el projecte de la variant d’Amer de la carretera C-63.

1.2. OBJECTE DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL L’informe emès pels Serveis Territorials a Girona del Departament de medi Ambient i Habitatge de referència OTAAG/20090199 determina l’amplitud i el nivell de detall que ha tenir l’estudi d’impacte ambiental, alhora que conté i integra els arguments emesos per l’Agència Catalana de l’Aigua en relació al projecte. L’ACA ha estat l’únic òrgan de l’administració que ha respòs a la demanda de consulta a les distintes administracions afectades i públic en general, per part dels esmentats Serveis Territorials. Amb aquest informes es concreten els aspectes a analitzar en l’estudi d’impacte ambiental que es sintetitzen en la seva literalitat en els següents:

Anàlisi d’alternatives

1. S’avaluaran les diferents alternatives d’encreuament amb l’espai fluvial amb l’objecte d’adoptar aquell traçat o mètode constructiu que impliqui una menor afecció de la ribera i seleccionant aquells punts on la qualitat ecològica del curs fluvials sigui la més baixa. En qualsevol cas i d’acord amb l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua de 17 de juliol, es respectarà íntegrament la llera i el seu sistema hídric. Com a criteri general, i per minimitzar l’ocupació, s’optarà per creuaments el més perpendiculars possible a la llera.

2. S’efectuarà una anàlisi d’alternatives pel que fa a la tipologia d’enllaços a projectar i

en relació al consum de sòl agrícola

Medi fluvial 3. S’analitzarà l’afecció als espais xarxa Natura 200, tot especificant els possibles

efectes sobre els hàbitats i les espècies d’interès comunitari presents als llarg de la traça així com l’adequació de l’estudi informatiu a les directrius de gestió de Natura 2000, incloses en l’Acord GOV/112/2006.

4. Per a la caracterització hidrològica i hidràulica, es tindrà en compte preferentment

els estudis de modelització hidràulica i zonificació realitzats per la Planificació dels espais Fluvials de les Conques del Baix Ter. En cas d’afecció a cursos inclosos en aquests documents es prendrà com a referència el document “Recomanacions Tècniques per els estudi d’inundabilitat d’àmbit local (GT1)”.

5. Per al disseny dels elements de drenatge, es consultarà el document

“Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial (GT4)”.

Fauna

6. Es documentarà la presència de nàiades, a través de prospeccions de camp, en el conjunt de recs i canals que puguin veure’s afectats a l’entorn del projecte, amb l’objecte de preveure les mesures preventives o correctores oportunes.

7. S’avaluaran les possibles repercussions del projecte sobre les poblacions de picot

garser petit (Dendrocopos minor) presents en els ambients fluvials i de plantacions d’arbres a l’entorn de la proposta. A partir d’aquesta informació es definiran els períodes de treball i, si s’escau, mesures compensatòries consistents en la instal·lació de caixes nius de fusta en aquests àmbits.

Connectivitat

8. l’estudi d’impacte ambiental abordarà l’anàlisi del possible efecte barrera (connectivitat ecològica) del projecte envers l’espai LIC “Riu Brugent” així com la




suficiència dels viaductes i obres de drenatge per garantir la permeabilitat de la infraestructura als fluxos ecològics al llarg de l’espai fluvial. S’aportarà una valoració individualitzada de les OD susceptibles d’adequació com a passos de fauna, analitzant la suficiència dels índex d’obertura i/o la necessitat de la seva ampliació per complir amb els criteris dels manuals tècnics.

Contaminació acústica

9. S’incorporarà a l’EIA un estudi acústic de les zones i receptors afectats per la nova

carretera així com les mesures correctores necessàries per a atenuar els nivells sonors en els receptors identificats. L’estudi d’impacte acústic inclourà com a receptors totes aquelles edificacions situades a la zona de soroll a qui el Pla especial urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals del municipi atorga usos residencials.

10. Més enllà del compliments dels llindars fixats per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i normativa de desenvolupament, també s’aplicaran mesures correctores en aquells receptors emplaçats en el medi rural que vegin incrementat el seu nivell d’immissió sonora en més de 5 dB(A), així com en aquells en els que el nivell d’avaluació del receptor sigui inferior a 1 dB(A) respecte als valors límit d’emissió.

Mesures correctores

11. Per al disseny de les mesures correctores que s’hagin d’emplaçar en l’àmbit fluvial

es tindran en compte les següents consideracions:

− Anàlisi dels condicionants generals més importants de l’àrea d’intervenció, clima, tipus de terreny, orografia, insolació, microtopografia...

− Anàlisi dels condicionants específics de l’àrea d’intervenció, velocitat i calat del flux de l’aigua en diferents períodes de retorn, tensió tangencial màxima admissible del terreny, cohesió de les partícules del sòl, entre d’altres.

− Característiques biotècniques idònies de les espècies vegetals a amprar, capacitat d’adaptació, grau de colonització i capacitat de propagació, taxes de creixement, resistència, caràcter autòcton, època d’hibernació i requeriments de manteniment.

12. Per la resolució de la morfologia i vegetació de ribera que pugui quedar afectada per

l’execució del projecte s’empraran mètodes de revegetació i, si s’escau de bioenginyeria, així com espècies autòctones.

Patrimoni cultural

13. L’EIA documentarà les actuacions necessàries efectuades per determinar si el

projecte afecta restes arqueològiques i paleontològiques. En cas que hi hagi restes afectades, l’estudi ha de contenir les mesures correctores a aplicar per minimitzar l’afectació i, si és possible, proposar alternatives al projecte que l’evitin.

Zones de préstec i d’abocador

14. L’estudi d’impacte ambiental haurà d’incloure un estudi detallat de les possibles

zones de préstec i/o abocador per a cobrir les necessitats del projecte. Aquestes zones es consideraran com a àrees d’afectació del projectes, s’hauran d’escollir d’acord amb els criteris de mínim impacte ambiental i major proximitat a l’àmbit del projecte i caldrà definir els perfils inicials i final i les mesures correctores necessàries per a la seva restauració.

1.3. OBJECTE DEL PROJECTE L’objecte de l’estudi informatiu és analitzar diferents alternatives de traçat de la variant d’Amer i en conseqüència la millora del trànsit en aquest tram, entre el PK 45+000 y PK 50+000, de la carretera C-63. El traçat actual, d’uns 5 km de longitud, discorre per via urbana de nord a sud, tota travessant el municipi d’Amer. La C-63 te en tot el traçat, inclòs en l’àmbit d’estudi, un carril per sentit. El projecte del qual s’avalua l’impacte ambiental pretén millorar aquesta carretera eliminant la travessia urbana amb la construcció de la variant, disminuir el trànsit pel interior del municipi i de manera més general millorar la connexió d’Olot amb Girona, tot i que no es previst d’incrementar el nombre de carrils per sentit.

Les alternatives considerades per a aquesta variant són les dues observades Estudi informatiu. Millora general. Variant d’Amer. Corredor Brugent-Ter. Carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000. Tram: Amer (Clau: EI-AG-03020.1 octubre 2010).

S’han estudiat dues alternatives de traçat: L’alternativa 1 té una longitud aproximada de 5.4 Km i travessa el terme municipal d’Amer pel costat est de la població; l’alternativa 2 té una longitud aproximada de 5.2 Km i travessa el terme municipal d’Amer per el costat oest de la població.

1.4. ANTECEDENTS Per a la realització d’aquest estudi d’impacte ambiental s’han tingut en compte els següents documents que es configuren con el principals i fonamentals antecedents a aquest estudi. Aquests documents són:

Estudi Previ Corredor Brugent-Ter. Carreteres C-63 i N-141e. Tram: Amer-Salt. Clau: EP-AG-03020, realitzat per PEYCO, S.A., l’any 2003.

Estudi Informatiu Millora General. Corredor Brugent - Ter. Carreteres C-63 i N-141e.

Tram: Amer – Salt. Clau: EI-AG-03020, realitzat per G.O.C., l’any 2006.




Estudi Complementari de traçat. Noves alternatives demanades a la Informació Pública de l’Estudi Informatiu, Corredor Brugent – Ter. C-63 i N141e. Amer – Salt. Clau: EI-AG-03020, realitzat per INGENIERIA DE TRAZADO, S.L., l’any 2007.

Estudi d’Impacte Ambiental de Millora General. Corredor Brugent-Ter. Carreteres C-

63 i N-141. Tram: Amer – Salt, Clau: IA-AG-03020, realitzat per ARDA Gestió i Estudis Ambientals, l’any 2006.

Document Complementari de l’Estudi d’Impacte Ambiental de millora general. Corredor

Brugent-Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram: Amer – Salt. Clau: IA-AG-03020, realitzat per ARDA Gestió i Estudis Ambientals, l’any 2007.

1.5. MARC LEGAL La legislació vigent sobre avaluació d’impacte ambiental es recull en les següents regulacions: • DIRECTIVA 97/11/CE del Consell, de 3 de març de 1997 per la que es modifica la Directiva

85/337/CEE relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

• DIRECTIVA 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l'avaluació de les

repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. • REAL DECRETO LEGISLATIVO 1302/1986 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo,

de 28 de junio, de Evaluación de Impacto Ambiental. • REAL DECRETO 1131/1988 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, de 30 de

septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución del R.D.L. 1302/1986 de Evaluación de Impacto Ambiental.

• REAL DECRETO-LEY 9/2000, de 6 de octubre, de modificación del Real Decreto legislativo

1302/1986, de 28 de junio, de Evaluación de Impacto Ambiental. • LEY 6/2001, de 8 de mayo, que modifica el Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de

junio de 1986, de Evaluación de Impacto Ambiental. • LEY 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y

programas en el medio ambiente. • LLEI 3/1998, de 27 de febrer, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. • DECRET 114/1988 de la Generalitat de Catalunya, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte

Ambiental • LLEI 1/1999 de 30 de març, modificació de la disposició final quarta de la Llei 3/1998.

• DECRET 136/1999 de 18 de maig, pel qual s'aprova el reglament general de desplegament de la Llei 3/1998.

• LLEI 13/2001 de 13 de juliol, modificació de la Llei 3/1998. • DECRET 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel

qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos.

D'acord amb les disposicions del tractat de la CEE en la Directiva 85/337 del 27 de juny, l'Estat espanyol assumeix competències en matèria de medi ambient. A la Directiva 97/11, entre d’altres, es procedeix a l’ampliació dels projectes subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental, definint 21 categories de projectes enfront els 9 que es relacionaven a la Directiva 85/337. Aquest fet comporta que el dret comunitari sobre medi ambient adquireixi rang constitucional, imposant-se sobre la normativa dels Estats membres. La incorporació d'aquestes Directives comunitàries a l'Estat espanyol s'ha dut a terme mitjançant el Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental, i el Reglament corresponent Real Decreto Legislativo 1131/1988, de 30 de setembre, pel que s'aprova el reglament per a l'execució del Real Decreto Legislativo 1302/1986. Posteriorment, aquest Real Decreto Legislativo ha estat modificat per tres disposicions més, que són el Real Decreto Ley 9/2000, la Ley 6/2001 i la Ley 9/2006 de 28 d’abril sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i projectes en el medi ambient, mitjançant la seva Disposició Final Primera. D'altra banda, la Generalitat de Catalunya, fent ús de la potestat legislativa que li confereix la Constitució i l'Estatut, ha desenvolupat la normativa estatal i comunitària mitjançant el Decret 114/1988, de 7 d'abril d'avaluació d'impacte ambiental, parcialment derogat per la Llei 3/1998 i les posteriors modificacions a aquesta llei, que són la Llei 1/1999 i la Llei 13/2001. Els projectes que s’han de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental estan relacionats en forma d’annex a la legislació anteriorment esmentada. A la Ley 6/2001, a l’annex 1 de “Proyectos contemplados”, es defineix el grup 6 com a “Proyectos de Infraestructuras”, en el que s’hi inclou la variant objecte d’aquest estudi d’impacte ambiental. Tot i amb això, a la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres es destaca, en aquest sentit, que “l’objectiu de la Llei de garantir la integració dels valors mediambientals en la presa de decisions amb incidència sobre el territori, i de vetllar per la integració paisatgística i ecològica de la xarxa viària en el seu entorn“. “En la línia que s’exposa, la Llei, d’una manera clarament innovadora, entén l’obligatorietat de redactar un estudi d’impacte ambiental i de seguir el procediment d’avaluació a tots els projectes de carreteres que puguin tenir una incidència sobre el medi, i amplia els supòsits de subjecció establerts tant en l’àmbit comunitari com en la normativa estatal”. A l’article 14, Capítol II, la Llei diu que els estudis i projectes esmentats en l’article 13 han d’incorporar, com a document diferenciat, un estudi d’impacte ambiental, llevat d’aquells que queden exclosos de l’elaboració preceptiva del projecte de traçat.




A l’article 13, del mateix capítol, al punt segon diu “l’elaboració del projecte de traçat és preceptiva, llevat que es tracti d’executar actuacions que tinguin per objecte la millora i conservació del ferm, la senyalització de la via o l’execució d’elements tècnics complementaris. El Decret 293/2003, pel que s’aprova el Reglament de Carreteres com a desplegament de la Llei 7/1993, defineix al article 37 el contingut dels estudis d’impacte ambiental. Per tant, l’estudi que s’avalua s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb el que estableix la Llei de carreteres 7/1993 i el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres. El present estudi d'impacte ambiental s'ajusta, pel que fa a l’estructura del mateix, a la legislació catalana, segons contingut del Decret 114/1988 i segons el Decret 293/2003. En matèria d’incendis forestals, destacar el compliment del Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres i l’ordre MAB/62/2003 per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

1.6. RESULTAT DE LES CONSULTES PRÈVIES Aquest Estudi d’Impacte Ambiental té com a objectiu l’anàlisi ambiental, avaluació d’impacte i determinació de mesures correctores de l’estudi informatiu de Millora General. Variant d’Amer. Corredor Brugent – Ter. Carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000. Tram Amer. L’estudi compren un tram inclòs en l’Estudi Informatiu previ, de l’any 2006, realitzat per G.O.C (Estudi Informatiu Millora General. Corredor Brugent - Ter. Carreteres C-63 i N-141e. Tram: Amer – Salt. Clau: EI-AG-03020) i el corresponent Estudi d’Impacte Ambiental, també realitzat a l’any 2006 per ARDA Gestió i Estudis Ambientals (Estudi d’Impacte Ambiental de Millora General. Corredor Brugent-Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram: Amer – Salt, Clau: IA-AG-03020) i document complementari al cas (Document Complementari de l’Estudi d’Impacte Ambiental de millora general. Corredor Brugent-Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram: Amer – Salt. Clau: IA-AG-03020). Tota aquesta documentació conforma part dels antecedents a aquest estudi. Per a la redacció d’aquest present Estudi d’Impacte Ambiental, s’ha considerat convenient no ampliar les consultes prèvies atès que la documentació antecedent ja conté tota la informació pertinent i necessària.

1.7. CONTINGUT DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL Tenint en compte el marc legal on es defineix el contingut dels estudis d’impacte ambiental, així com la necessitat d’identificar els trets fonamentals de les actuacions proposades amb potencial incidència ambiental i les característiques del medi on es projecta la infraestructura, el contingut d’aquest estudi d’impacte ambiental és concreta en els següents termes:

En aquest primer apartat de presentació s’hi identifica el promotor del projecte, es defineixen els objectius de l’estudi d’impacte i de l’estudi informatiu que constitueix la base del projecte, i es relaciona el marc legal que regeix el procediment d’avaluació d’impacte ambiental, en particular la modificació del Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental que introdueix la Disposició Final Primera de la Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i projectes en el medi ambient.

El segon apartat correspon a l’estudi del medi que suposa l’estudi de l’estat actual del

territori, anterior qualsevol transformació conseqüent al desenvolupament del projecte, caracteritzant els factors ambientals (clima, sòls, hidrologia, vegetació, patrimoni historicoartístic, aspectes socioeconòmics,...) establint els condicions ambientals en que s’enfronta el projecte, per a definir, finalment, el grau de sensibilitat ambiental que s’observa en aquest territori.

El tercer apartat fa referència a la descripció del projecte. S’identifiquen els aspectes

fonamentals del projecte i les accions amb incidència ambiental associades al projecte.

L’avaluació de les alternatives conforma el quart apartat d’aquest estudi. Té per objectiu identificar la millor solució projectada des d’una perspectiva ambiental condiran tots i cadascun dels factors ambientals amb el que cada alternativa interacciona.

El cinquè apartat tracta de la identificació i avaluació d’impactes. Constitueix l’apartat

central de l’estudi en el que s’identifiquen, caracteritzen i avaluen els efectes dels projecte de millor de les alternatives definida en l’apartat anterior en cadascun dels vectors ambientals.

El sisè apartat contempla les mesures correctores proposades per a prevenir, corregir o

compensar els impactes ambientals identificats. Es detallen les actuacions a implementar i l’estimació del cost que suposa la implantació de les mesures preventives, correctores i compensatòries proposades.

En el setè apartat, corresponent al programa de vigilància ambiental, es defineixen els

procediments que garanteixen la correcta i adequada aplicació de les mesures correctores, i conseqüentment, la reducció de l’afectació ambiental associada a l’execució i operació del projecte analitzat. Alhora, en aquest apartat es determinen les actuacions a realitzar en el cas de l’aparició de nous impactes ambientals o la ineficàcia de les mesures correctores proposades.

El document de síntesi ocupa el vuitè i darrer apartat constitueix el resum i les conclusions

de l’estudi redactat en termes de fàcil comprensió de l’estudi d’impacte ambiental abordat.

A més, el document també incorpora els annexes i plànols necessaris per a la realització del present l’estudi d’impacte ambiental.




2. ESTUDI DEL MEDI.

2.1. INTRODUCCIÓ. L’estudi de l’estat inicial del medi ha de permetre caracteritzar la situació ambiental inicial de la zona en la que es pretén desenvolupar el projecte, identificant d’aquesta manera els condicionants ambientals presents en l’àrea i com aquests afecten les distintes solucions o alternatives considerades. En conseqüència, desvetllar els impactes que es produiran amb el projecte considerat i definir les mesures correctores i compensatòries, si és el cas, que contribueixin a reduir el tipus i magnitud de l’impacte produït.

2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CARACTERÍSTIQUES GENERALS El projecte Millora general. Variant d’Amer. Corredor del Brugent_Ter. Carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000. Tram Amer discorre exclusivament pel terme municipal d’Amer a la comarca de la Selva. La comarca de la Selva es situa entre la Serralada Transversal i la part de migjorn de la Costa Brava, la limiten pel nord les comarques de la Garrotxa i el Gironès, per l’est la comarca del Baix Empordà i el mar, pel sud les comarques del Vallès Oriental i el Maresme i per l’oest Osona. La Selva, a causa dels condicionants físics del territori, està molt influenciada per les grans unitats estructurals que la conformen. A grans trets, es poden diferenciar tres subsectors: la zona litoral, la plana i la zona de muntanya, cadascun d’ells amb les seves peculiaritats. La zona litoral correspon a la Costa Brava sud amb el relleu accidentat de la Serralada Litoral conformant les conegudes cales i penya-segats d’aquesta costa. La part més sud d’aquest litoral, amb la platja de S’Abanell, conforma ja l’inici de les platges planes que dominen el paisatge costaner del Maresme, doncs aquesta Serralada Litoral s’enretira més terra endins. La plana selvatana, la segona unitat estructural de la comarca, s’estén entre les Serralades Prelitoral i Litoral i, de nord a sud, entre la conca del riu Ter i la del riu Tordera. Constitueix un conjunt de planúries a uns 200 m d’altitud que conformen una zona natural de comunicació entre les contrades de Barcelona i les de més al Nord. Els dos rius conformen dos subsectors d’entitat pròpia: el passadís de la Tordera, encaixat entre el Montseny i el Montnegre, i la vall del Ter, que sense solució de continuïtat connecta amb la comarca del Gironès. En una posició central s’hi emmarca la plana selvatana. La zona de muntanya, correspon al sector delimitat per la Serralada Prelitoral, el massís de les Guilleries i la part mes oriental del massís del Montseny; és una zona de muntanya situada per sobre dels 300 m, amb el cim de les Agudes (1.700 m), al Montseny, i el de Sant Miquel Solterra (1.204 m) a les Guilleries. El municipi d’Amer, amb una superfície de 40,1 Km2 és situat a l’extrem septentrional de la comarca.

Comprèn la part inferior de la vall del riu Brugent, l’antiga vall d’Amer, fins al límit amb els municipis de Sant Julià de Llor i Bonmatí. La major part del terme està molt ben definida orogràficament, ja que s'estén per la totalitat de la vall baixa del Brugent. El riu Brugent travessa el terme de nord a sud fins a El Pasteral on desaigua al Ter. A l’Oest, la vall queda delimitada per les Guilleries: els vessants orientals del Pla de Sant Martí Sacalm al nord (800 m), i els serrats de les Sorres i de les Saleres Velles al sud, amb els punts culminants del Puig Bernat (767 m) i del Puig d'Estela. A l’Est s'alça l'espadat de Santa Brígida, que s’estén cap el Sud fins als Tres Rocs i el Puig d'Alia (496 i 469 m, respectivament). En aquest punt el terme gira a l’Est seguint la línia dels cingles de la Barroca. Aquí la vall s'obre i deixa pas a la plana ondulada de Sant Climent, que ocupa el quadrant sud-oriental del municipi. Des del Pasteral, al final de la vall, cap a ponent, el curs encaixat del Ter marca el límit sud del terme, englobant-hi el petit poble de Lloret Salvatge o de la Muntanya. La vila d'Amer (186 m) es troba en el punt on la vall, cap al nord, es comença a estrènyer, al bell mig del terme, i s'estén per un ample espai planer deixat per un meandre a la dreta i a tocar del Brugent. Al municipi d’Amer, la formació vegetal que hi predomina és sense dubte el bosc, tret és clar, del fons de la vall, on l’assentament urbà ha condicionat el poblament vegetal al seu entorn més pròxim, conreant primer les terres al voltant del riu i desprès destinant-la a la implantació industrial. L’àrea es correspondria al domini dels boscos d’alzina en les seves diverses variants en funció del vessant que ocupen com també de les característiques del sòl. Prenent el riu Brugent com a eix diferenciador a efectes descriptius de la vegetació del municipi d’Amer, l’àrea situada a l’oest d’aquest eix, és a dir els vessant orientals de Sant Martí i els serrats del Torn i de les Saleres Velles, aquest zona més ombrívola, fora el domini de l’alzinar muntanyenc, a cotes més altes, per bé que a tocar de la vall, alzinar litoral, més eixut, s’hi establiria de forma més plena. En aquesta àrea occidental, a les zones més humides i més obagues, l’alzinar muntanyenc conviu amb formacions més o menys aparents de roure de cerroides i roure de fulla petita. L’alzinar muntanyenc s’identifica com la formació vegetal de major extensió, a l’est del riu Brugent, la costa de Sta Brígida i cap el Sud fins als Tres Rocs i el Puig d'Alia, per bé que per dessota de Sant Climent d’Amer s’hi localitza la sureda, de manera que és aquesta zona la de presència exclusiva d’aquesta variant d’alzinar pròpia d’indrets oligotròfics i amb sòl àcid. El riu Brugent confereix unes condicions pròpies, evidentment quan a disponibilitat hídrica, per l’establiment de la vegetació de ribera.

2.3. EL MEDI FÍSIC 2.3.1. El clima L’estudi del clima de la zona d’Amer s’aborda amb l’objectiu de descriure i analitzar les principals característiques que el defineixen quant a règim tèrmic i pluviomètric, règim de vents i principals fenòmens meteorològics.




Amb aquest objectiu s’ha utilitzat dues fonts d’informació, al nostre entendre complementàries, donat que a la zona no hi ha estacions meteorològiques que disposin d’una sèrie temporal suficient per a proporcionar una informació acurada de la climatologia d’aquesta àrea. La Organització Meteorològica Mundial recomana, per a estudis dels clima, un període de temps suficient de mínim 30 anys. Per aquest motiu s’han utilitzat d’una banda, la informació que facilita l’Atles Climàtic Digital de Catalunya i per l’altra, per aspecte més concrets, l’estació de la Xarxa meteorològica de Catalunya (Xmet) que el Servei Meteorològic de Catalunya tenia instal·lada, fins a l’any 2002, a la població de Santa Coloma de Farners. D’aquesta estació es disposa informació del període 1997- 2002 i fornirà informació d’aquells paràmetres climatològics que l’Atles no facilita. L’Atles Climàtic Digital de Catalunya (ACDC) ”és un conjunt de mapes climàtics digitals de temperatura mitjana de l'aire (mínimes, mitjanes i màximes), precipitació i radiació solar generats utilitzant tècniques estadístiques (regressió múltiple amb correcció de residus), Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG o GIS) i interpolació espacial a partir de les dades de les estacions meteorològiques. Fou una iniciativa inicial de la Unitat de Botànica i del Departament de Geografia de la UAB que desenvolupà una feina de recerca per tal d'aprofundir en aspectes relacionats amb la interpolació espacial de dades discretes en l'espai (estacions meteorològiques), primàriament orientada a relacionar dades climàtiques i de vegetació, però més endavant intensament abocada a aspectes climàtics”1. Mitjançant aquesta eina informàtica es pot obtenir informació termopluviomètrica del qualsevol punt de Catalunya de qualsevol període de l’any doncs la informació que facilita correspon a la mitjana de tots els anys dels quals es tenen dades. Per a generar aquest mapes s’ha treballat amb 160 estacions meteorològiques de temperatura de l’aire (una estació per a cada 200 km2) i 257 estacions de precipitació (una cada 125 km2). Aquestes estacions s’han escollit seguint el compromís entre la longitud de les sèries (estabilitat temporal) i la densitat (cobertura espacial). Finalment i sota l’aval de tests estadístics, s’ha treballat amb sèries de 15 anys pel cas de temperatures i de 20 anys pel cas de precipitacions. Pel que fa a la radiació solar s’han usat 46 estacions amb 4 anys de dades. Les dades obtingudes mitjançant aquest Atles Climàtic Digital corresponen al punt situat en les coordenades UTM: X= 467180,225, Y= 4651152,481; un punt situat al centre del municipi d’Amer. Mentre que les de Santa Coloma de Farners es corresponen a l’estació localitzada a les coordenades UTM: X= 472250, Y=4635025 situada a 167 m d’altitud.

2.3.1.1. Temperatura Les característiques fonamental de la temperatura de l’aire a la zona d’Amer, segons les dades facilitades per les dues fonts d’informació comentades resten resumides a la següent Taula 1.

1 http://magno.uab.es/atles-climatic/catala/presentacio.htm

Taula 1. Caracterització tèrmica del municipi d’Amer

Font: Atles Climàtic Digital de Catalunya i Servei Meteorològic de Catalunya

Mitjanes mensuals(1)

(º C) Temperatures Absolutes(2)

(º C) Mes T mitjana T màx. T min

Oscil·lació tèrmica (º C) Màx. Min.

GENER 6,8 11,9 1,6 10,3 23,4 -4,9

FEBRER 7,8 13,2 2,3 10,9 24,9 -7,0

MARÇ 10,0 15,7 4,4 11,3 32,6 -1,9

ABRIL 11,8 17,5 6,2 11,3 29,0 -0,6

MAIG 15,5 21,2 9,9 11,3 35,1 2,2

JUNY 19,1 24,8 13,5 11,3 35,4 7,9

JULIOL 22,2 28,1 16,2 11,9 38,7 10,1

AGOST 22,2 27,9 16,4 11,5 40,0 10,9

SETEMBRE 19,5 25,0 14,1 10,9 36,3 6,3

OCTUBRE 15,2 20,4 9,9 10,5 33,0 -0,1

NOVEMBRE 10,3 15,3 5,5 9,8 26,1 -5,5

DESEMBRE 7,6 12,5 2,6 9,9 23,0 -7,9

ANUAL 14,0 19,0 9,0 10,0 40,0 -7,9 (1) Dades procedents de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya. (2) Dades precedents de l’estació meteorològica de Sta. Coloma de Farners (1997-2002). Servei Meteorològic de

Catalunya. De la taula anterior se’n desprèn que la temperatura mitjana anual a la zona es situa en els 14,0 ºC. S’identifiquen els mesos de Juliol i Agost com els mesos més càlids, amb una temperatura mitjana de 22,2 ºC Gener és el mes més fred, quan la temperatura mitjana assoleix el valor més baix de l’any, en aquest cas de 6,8 ºC. La amplitud tèrmica, és a dir, la diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la del mes més fred, segons aquestes dades, és de 15,4 ºC. Una amplitud mitjana en termes qualitatius. La temperatura mitjana anual de les màximes es situa en els 19,0ºC, mentre que la de les mínimes, també en termes de mitjana anual, rau en 9,0 ºC. La oscil·lació tèrmica, és a dir, la diferencia entre la temperatura mitjana de les màximes i la mitjana de les mínimes, és de 10 ºC en termes de mitjana anual. La oscil·lació tèrmica s’esdevé màxima als mesos d’estiu particularment Juliol (11,9 ºC) i Agost (11,5 ºC), i és mínima a l’hivern, sobretot a Novembre (9,8 ºC), però també al Desembre (9,9 ºC), Gener (10,3ºC) i Febrer (10,9 ºC) Paulatinament la distancia entre aquests extrems s’accentua, fins als 11,3 ºC de Març fins a Juny. Tenint en compte que la oscil·lació mitjana anual es troba en el 10 ºC, el marge de variació d’aquest paràmetre termomètric es situa en -0,2 ºC i +1,9 ºC. El valors extrems en termes de temperatures màxima i mínima absoluta s’identifiquen en els valor de 40,0 ºC i -7,9 ºC, valors extrems que es correspon a l’estació meteorològica de Sta. Coloma de Farners en la sèrie 1997-2000.




Figura 1. Distribució anual de les temperatures.

Font: Atles Climàtic Digital de Catalunya

Valors mitjos de temperatura

0,02,55,07,5

10,012,515,017,520,022,525,027,530,0

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

Mesos

Temperatura (ºC)

Tmitjana Tmàx Tmin

Figura 2. Distribució anual de les temperatures absolutes. Font: Meteocat. Sta. Coloma de Farners (1997-2002)

Valors Absoluts de Temperatura

-10,0

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0


Mesos

Temperatura (ºC)

Max Min

Ateses les característiques tèrmiques d’aquesta zona, la possibilitat de gelades es restringeix als mesos de Desembre a Febrer, com a període probable. El mètode Emberger de càlcul del període de gelades estableix una determinada probabilitat en funció de les temperatures mitjanes mensuals de les mínimes, segons la categorització definida a la Taula 2.

Taula 2. Criteris de probabilitat de gelada segons Emberger.

Probabilitat de gelada Temperatura mitjana mensual de les mínimes

Gelada segura (Tmin) ≤ 0 ºC Gelada molt probable (75-80%) 0 ºC < (Tmin) ≤ 3 ºC Gelada poc probable (20-25%) 3 ºC < (Tmin) ≤ 7 ºC Lliure de gelades (Tmin) < 7 ºC

D’acord amb aquests criteris de classificació, hi ha probabilitat segura que es doni aquest fenomen meteorològic si la temperatura mitjana mensual de la mínima és inferior o igual a 0 ºC, condició aquesta que en cap cas es dona en l’àmbit territorial d’Amer. El valor més baix quant a temperatura mitjana mensual de les mínimes es troba a Gener, amb 0,4 ºC.. Per tant aquest meteor és probable a la zona però no segur. Al següent gràfic (Figura 3) resumeix la situació de Amer i entorn segons els distint períodes de gelada

Figura 3. Probabilitat de gelada a Amer i entorns, segons criteri d’Emberger.

Font. Elaboració pròpia a partir de l’Altes Climàtic de Catalunya


Període segur Període molt probable Període poc probable Període lliure de gelada

Així doncs, destaca un període lliure de gelada comprés entre el 16 de Maig i el 14 d’Octubre. A la tardor, entre el 15 d’Octubre i el 14 de Novembre, i a la primavera, del 16 de Març fins el 15 de Maig, es defineixen dos períodes on la gelada es poc probable. Per últim el període comprés entre el 15 de Novembre fins al 15 de Març resta definit com el període en que és molt probable que hi hagi gelada. Com ja s’ha dit en cap cas queda definit un període en què indefectiblement hi ha gelada. El fet que es considerin les quinzenes alhora de definir els diferents períodes és perquè el mètode d’Emberger realitza el càlcul per interpolació lineal, assignant el dia 15 de cada mes el valor de la temperatura mitjana mensual de les mínimes.




2.3.1.2. Precipitacions De mateixa manera que per l’anàlisi termomètrica la caracterització dels règim pluviomètric d’Amer i entorns també s’utilitzaran les dades al respecte fornides per l’Atles Climàtic Digital de Catalunya i addicionalment, s’han utilitzat també les procedents de l’estació meteorològica de Sta.Coloma de Farners, del periode 1997-2002. La Taula 3 resumeix els principals paràmetres que defineixen les característiques pluviomètriques de la zona estudiada. D’un cantó s’indica la precipitació mitjana mensual de la zona així com també la mitjana anual corresponent i de l’altra, també hi figuren el nombre de dies amb pluja calculat com el promig mensual corresponent a la sèrie de dades que es disposa, en aquesta cas de l’estació meteorològica de Sta. Coloma de Farners (1997-2002). La intensitat diària de pluja prové de la relació entre la precipitació mensual acumulada i els dies amb pluja.

Taula 3. Caracterització pluviomètrica del municipi d’Amer i entorns

Font: Atles Climàtic Digital de Catalunya i Servei Meteorològic de Catalunya

Mes Precipitació acumulada

(mm)

Nombre de dies amb pluja

Intensitat diària de pluja

(mm/dia) GENER 68,4 9 7,3

FEBRER 64,4 3 20,3

MARÇ 67,5 5 13,5

ABRIL 81,3 9 8,7

MAIG 93,9 11 8,8

JUNY 68,7 6 12,5

JULIOL 42,3 5 8,5

AGOST 73,0 6 12,9

SETEMBRE 72,1 7 10,3

OCTUBRE 101,2 9 11,9

NOVEMBRE 94,0 8 11,8

DESEMBRE 74,5 5 14,0

ANUAL 864,0 83 10,5 Així doncs, la precipitació anual a la zona s’avalua en 864 mm amb una total de 83 dies/any amb pluja i amb una intensitat de pluja, també en termes de mitjana anual de 10,5 mm/dia. Pel que fa a la distribució de la pluja al llarg de l’any s’observen dos màxims, un a la tardor, a l’Octubre, amb una precipitació mitjana acumulada xifrada en 101,2 mm, i l’altra a la primavera, al mes de Maig, amb una precipitació de 93,9 mm. Per la seva banda la precipitació mínima es localitza al Juliol amb només 42,3 mm. Juliol és de molt el mes més sec, amb la menor precipitació, fins al punt que el segons mes amb menys precipitació correspon a Febrer però aquí ja es recullen 64,4 mm.

Figura 4. Distribució anual de la precipitació.

Font: Atles Climàtic Digital de Catalunya

Precipitació Acumulada

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0


Mesos

mm

Considerant les estacions de l’any, tardor i primavera són per aquest ordre les estacions mes plujoses. A la tardor es recull el 29,7% de la precipitació anual, mentre que a la primavera, entre març i maig, la precipitació recollida representa el 26,9% de l’anual. L’estació menys plujosa, més seca, és l’estiu on hi correspon el 20,4% de l’anual. El 23% restant es produeix a l’hivern, de Desembre a Febrer. De mitjana a la zona es calculen 6,9 dies de pluja al mes, tanmateix però no coincideixen els mesos més secs amb els de menys dies de precipitació. Tot i que Juliol es presenta com el mes més sec de l’any (42,3 mm) i només 5 dies de precipitació, tant Març com Desembre presenten el mateix nombre de dies de pluja i la precipitació és molt major, de 67,5 mm i 74,5 mm, respectivament. El mes amb major nombre de dies amb pluja correspon a Maig, amb una mitjana d’11 dies. Al respecte de la intensitat de pluja, la major intensitat de pluja correspon al mes de Febrer amb 20,3 mm/dia al que segueix Desembre amb una intensitat de 14,0 mm/dia i Març amb 13,5 mm/dia. Considerant les estacions, les dades indiquen que hivern és l’estació amb una pluja més intensa, amb més ruixats. Hi plou 17 dies de mitjana amb una intensitat de 12,15 mm/dia. Tardor és l’estació més plujosa amb una intensitat de pluja important, 11,13 mm/dia, a la que segueix l’estiu amb una intensitat de 10,8 mm/dia. A la primavera la pluja és més repartida (25 dies), però no gaire més que a la tardor (24 dies), tot i que amb una pluja molt menys intensa (9,7 mm/dia de mitjana).




2.3.1.3. Diagrama Ombrotèrmic El climograma de Walter-Gaussen o diagrama ombrotèrmic és un recurs gràfic que resumeix les característiques tèrmiques i pluviomètriques d’una determinada estació meteorològica. Aquest diagrama s’hi representen les característiques termomètriques (temperatura mitjana mensual) i pluviomètriques (precipitació mitjan mensual) en una relació escalar de precipitació doble que la temperatura. Segons la hipòtesi de Gaussen, cada 2 mm de precipitació correspon a 1 ºC de temperatura. La figura següent (Figura 5) mostra el climograma corresponent al municipi d’Amer, a partir de les dades proporcionades pel l’Atles Climàtic Digital de Catalunya.

Figura 5. Diagrama Ombortèrmic de Walter – Gaussen del municipi d’Amer.

Font: Elaboració pròpia segons dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0


Mesos

Precipitació (mm)

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

T mitjana (ºC)

Precip. Acumulada Tmitjana

El climograma defineix un episodi àrid sempre que la corba de temperatura mitjana mensual superi la de precipitació, situació aquesta que es denota al mes de Juliol, per be que per interpolació es pot assumir aquest episodi àrid el comprés entre mitjans de Juny i mitjans d’Agost. Aquest climograma és un exemple típic del clima mediterrani, humit en aquesta cas, on les temperatures no sofreixen gaires oscil·lacions. Són discretament baixes a l’hivern, augmentant paulatinament a la primavera fins assolir els valors més elevats a l’estiu, fonamentalment entre juliol i agost, per continuar davallant suament a la tardor. Quan a la pluja s’observen clarament dos episodis pluja, si fa no fa equivalents en quantitat, centrats a la primavera i tardor.

2.3.1.4. Classificació climàtica La classificació climàtica es realitzarà segons la proposta de Thronthwaite (1948), la característica principal de la qual és que utilitza l’evapotranspiració potencial (ETP) com a paràmetre fonamental per a la delimitació dels diferents tipus climàtics, en funció d’aquesta ETP i també en funció de tres índex hídrics: Ih o índex d’humitat, Ia o índex d’aridesa i Im o índex d’humitat global. Càlcul de l’ETP L’evapotranspiració potencial (ETP) de cada mes es calcula segons l’expressió:

ETP LT

I

a

= × ×⋅⎡

⎣⎢⎢

⎤

⎦⎥⎥

1610

On: T = temperatura mitjana mensual L = coeficient de correcció per la durada del dia (funció de la latitud) I = índex de calor anual, segons l’expressió:

ITi

i=

⎛⎝⎜

⎞⎠⎟

=∑ 51

12 1 514,

A partir de l’expressió I es calcula el paràmetre a segons l’expressió:

a I I I= ⋅ × − ⋅ × + ⋅ × +− − −0 10 77 1 10 17 10 06 3 6 2 3,675 , ,92 ,49239 El coeficient de correcció per la durada del dia (L) es calcula per a cadascun dels 12 mesos de l’any i tenint en compte la latitud d’Amer (42 º 6’ N) i interpolant linealment el valors de la taula de Dunne i Leopold (1978). La Taula 4 mostra els valors d’ETP mensuals segons l’equació de Thronthwaite, s’indiquen també els valors de la temperatura mitjana mensual de cas mes, el valor de l’índex de calor anual (I) així com el valor calculat del paràmetre a i els valors estimats del coeficient L.




Taula 4. Determinació de l’ETP segons mètode de Thronthwaite

Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya

Mes T mitjana (ºC) L (ϕ = 42º) ETP

(mm)

GENER 6,8 0,82 15,58

FEBRER 7,8 0,83 19,27

MARÇ 10,0 1,03 34,39

ABRIL 11,8 1,12 47,62

MAIG 15,5 1,26 79,81

JUNY 19,1 1,27 109,15

JULIOL 22,2 1,28 137,05

AGOST 22,2 1,19 127,42

SETEMBRE 19,5 1,04 92,13

OCTUBRE 15,2 0,95 58,48

NOVEMBRE 10,3 0,82 28,58

DESEMBRE 7,6 0,79 17,66

I = 60,44 a = 1.461172

A partir de l’ETP calculada i tenint en compte la temperatura mitjana mensual, es pot realitzar el Balanç Hídric de la zona, pel mètode de l’esgotament exponencial, com s’expressa a la Taula 5.

Taula 5. Determinació de l’ETP segons mètode de Thronthwaite Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya

SET OCT NOV DIC ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO TOTALP 72,1 101,2 94 74,5 68,4 64,4 67,5 81,3 93,9 68,7 42,3 73 864ETP 92,13 58,48 28,58 17,66 15,58 19,27 34,39 47,62 79,81 109,15 137,05 127,42 767,14P - ETP -20,03 42,72 65,42 56,84 52,82 45,13 33,11 33,68 14,09 -40,45 -94,75 -54,42 134,16PPA 209,65 - - - - - - - - 40,45 135,2 189,62 574,92R 12,288 55,008 100 100 100 100 100 100 100 66,731 25,872 15,013 VR 2,725 52,283 44,992 0 0 0 0 0 0 -33,27 -40,86 -10,86 ETA 74,825 58,48 28,58 17,66 15,58 19,27 34,39 47,62 79,81 101,97 83,159 83,859 645,2Dèficit 17,305 0 0 0 0 0 0 0 0 7,181 53,891 43,561 121,94Excedent 0 0 20,428 56,84 52,82 45,13 33,11 33,68 14,09 0 0 0 256,1

Amb les dades del Balanç Hídric s’obtenen els índex d’humitat, d’aridesa i d’humita global. L’índex d’humitat (Ih) és el percentatge de l’excedent hídric anual (S) respecte l’evapotranspiració potencial anual (ETP)

100⋅=ETP

SIh

L’índex d’aridesa (Ia) és defineix com el percentatge del dèficit anual (D) respecte l’evapotranspiració potencial anual (ETP)

100⋅=ETP

DI a

L’índex d’humitat global o índex hídric anual (Im) es calcula a partir dels anteriors segons la relació:

ahm III ⋅−= 6,0 el factor 0,6 te per objecte donar més pes als mesos en què la precipitació supera l’evaporació , degut a la capacitat de retenció del sòl. Finalment es defineix un darrer índex o índex d’eficàcia tèrmica a l’estiu (Nv) definit como la relació de l’evapotranspiració potencial a l’estiu entès com els mesos de juny, juliol i agost (ETPe) respecte l’evapotranspiració potencial anual (ETP), segons l’expressió:

P Precipitació mitjana mensual acumulada

ETP Evapotranspiració mensual, en mm (calculada a ¡Error! No se encuentra el origen de la referencia.)

P-ETP Aigua que percola o s’acumula al sòl, en mm PPA Pèrdua potencial d’aigua acumulada en el període sec mm (Calculada como el sumatori de los valores negatius de P-ETP)R

Reserva de agua (Calculada segons l’equació on R0 es la reserva màxima, i igual a 100 mm)

VR Variació de la reserva de agua entre un mes i l’anterior, en mm ETA

Evapotrasnpiració real, en mm (A l’estació humida ETA=ETP. A l’estació seca, amb mesos amb con P-ETP < 0, es calcula como ETA= P + |VR|

Dèficit Calculat como ETP - ETA

ExcedentCalculat como (P-ETP)-VR, considerant nuls els valors negatius

R R ei

PPAR

i

= ⋅−

00




100⋅=ETPETPN e

e

Així els distint índexs relatius al territori d’Amer, es resumeixen segons la Taula 6.

Taula 6. Índexs de caracterització climàtica per al municipi d’Amer.

Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya

Evapotranspiració potencial anual (mm). ETPanual = 767,14 Índex d’humitat Ih = 33,38 Índex d’aridesa Ia = 15,9 Índex d’humitat global o hídric anual. Im = 23,7 Eficàcia tèrmica estival. Ne = 48,14

El valors d’aquests índex defineixen el clima de la zona d’Amer com a Humit I (B1), Mesotèrmic (B’2), plujós amb petita o nul·la maca d’aigua (r) i amb una eficàcia tèrmica estival molt baixa (b’4). Les següents taules (Taula 7, Taula 8, Taula 9 i Taula 10) indiquen segons l’índex determinat, els criteris i categories que s’utilitzen per a la classificació climàtica de Thornthwaite .

Taula 7. Classificació climàtica de Thornthwaite. Categorització climàtica segons l’Índex d’humitat global

Índex d’humitat gobal (Im) Tipus de clima Símbol

≥ 100 Perhumit A

80 a 100 Humit IV B4

60 a 80 Humit III B3

40 a 60 Humit II B2

20 a 40 Humit I B1

0 a 20 Subhumit C2

-20 a 0 Sec subhumit C1

-40 a -20 Semiàrid D

-60 a -40 Àrid E

Taula 8. Classificació climàtica de Thornthwaite.

Tipus climàtics en funció de la ETP (mm). Eficàcia tèrmica anual

ETP (mm) Símbol Definició

≥ 142 E ' Gelada permanent

142 a 285 D' Tundra

285 a 427 C '1

427 a 570 C'2 Microtèrmic

570 a 712 B '1

712 a 855 B' 2

855 a 997 B'3

997 a 1140 B'4

Mesotèrmic

> 1140 A' Megatèrmic

Taula 9. Classificació climàtica de Thornthwaite.

Categorització climàtica es funció de la variabilitat estacional de la humitat

Climes humits (A, B, C2) Climes secs (C1, D, E)

Ia Símbol Dèficit d’aigua Ih Símbol Excés d’aigua

Ia< 16,7 r Plujós (poca o nul·la manca d’aigua Ih< 10 d Sec (petit o nul

excés d’aigua)

16,7 < Ia< 33,3 s Estiu subsec (dèficit moderat d’aigua a

l’estiu) 10 < Ih< 20 s

Estiu subsec (excés moderat d’aigua al

hivern)

16,7 < Ia< 33,3 w Hivern subsec (dèficit

moderat d’aigua al hivern)

10 < Ih< 20 w Hivern subsec (excés moderat

d’aigua a l’estiu)

Ia > 33,3 s2 Estiu molt sec (gran

dèficit d’aigua a l’estiu)

Ih > 20 s2 Estiu molt sec (gran

excés d’aigua al hivern)

Ia > 33,3 w2 Hivern molt sec (gran

dèficit d’aigua al hivern)

Ih > 20 w2 Hivern molt sec

(gran excés d’aigua a l’estiu)




Taula 10. Classificació climàtica de Thornthwaite. Categorització climàtica en funció de l’eficàcia tèrmica estival Ne

Ne Símbol

Ne<48,0% a ' 48%<Ne< 51,9% b'4

51,9%<Ne< 56,3% b'3 56,3%<Ne< 61,6% b'2 61,6%<Ne< 68,0% b'1 68,0%<Ne< 76,3% c'2 76,3%<Ne< 88,0% c'1

Ne >88,0% d '

2.3.1.5. Règim de vents Per a definir el règim de vents a la zona s’han considerat les dades de les dues estacions meteorològiques de la XMET del Servei de Meteorologia de Catalunya més properes a Amer: les situades a Anglès i a Sta. Coloma de Farners. El règim de vents es correspon a l’observat l’any 2002. La estació XMET d’Anglès manifesta un règim predominant de vents del SE (Xaloc) en prop d’un 18% del temps i NW (Mestral) amb un percentatge lleugerament inferior, d’un 15%. Les calmes representen un 15%.

Figura 6. Rosa del vents (2002) de l’estació de la XMET a Anglès (Selva) Font: Servei Meteorològic de Catalunya

0%

10%

20%

30%

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

15%

Per contra l’estació de Sta. Coloma de Farners, i durant el mateix període, mostra una rosa del vents totalment oposada, de component NW (Mestral), en fins a un 30% de temps i en vents de component S- SE (12 i 15% respectivament). Es registren un 8,2 % de calmes.

Figura 7. Rosa del vents (2002) de l’estació XMET de Sta. Coloma de Farners (Selva)

Font: Servei Meteorològic de Catalunya Tenint en compte la posició d’Anglès respecte la vall del riu Brugent, cal pensar que el règim de vents a Amer sigui més proper al observat a Anglès que no pas el corresponent a Sta. Coloma de Farners població més oberta, si cal, a la plana del Gironès. 2.3.2. Qualitat atmosfèrica Per a la descripció de la qualitat de l’atmosfera en l’estat pre-operacional a l’execució de la Variant d’Amer, tret de a Sant Julià de Llor – Bonmatí, no es disposa de cap altre estació de mesura que permeti descriure la situació de l’atmosfera en termes de qualitat de l’aire. A més, aquesta estació de mesura de Sant Julià de Llor – Bonmatí és específica i només per a la determinació de plom (Pb). De tota manera, i arrel de l’aplicació de la Directiva 96/62/CE, sobre l’avaluació i gestió de l’aire ambient, al territori català s’han definit un conjunt de Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) amb l’objectiu de donar compliment allò que diu l’esmentada Directiva. Atesa la impossibilitat de mesurar les concentracions dels diferents contaminants a tots els punts d’un territori, per poder avaluar la qualitat de l’aire de manera eficaç, el territori es subdivideix considerant zones de qualitat d’aire equivalent, de manera que la gestió de la qualitat de l’aire en un determinat punt del territori es podrà estendre a tota la zona de qualitat d’aire equivalent El territori català està dividit en 15 ZQA. Els criteris utilitzats alhora de definir les distintes ZQA es corresponent amb els de dispersió dels contaminants i el tipus d’àrea. Les condicions de dispersió dels contaminats depenen bàsicament de les condicions climatològiques i a l’orografia, condicions que perduren invariables en períodes llargs de temps i afecten a una extensió important

0%

10%

20%

30%

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

0%

10%

20%

30%

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

8.2 %




de territori, mentre que les condicions d’emissió són molt més variables tant en el temps com en l’espai, bé per la eliminació o aparició d’un nou focus emissor, d’una nova instal·lació fabril, bé per la implantació d’una nova infraestructura o del desenvolupament urbà. Aquest segon factor es té en compte a l’hora de definir el tipus d’àrea. Aquesta funció es realitza tenint en compte l’ocupació del sòl i la seva categorització (Nivell 1) segons àrees urbanes, suburbanes i rurals; i el tipus de fons emissores que afecten cada àrea (Nivell 2): àrees de fons, de trànsit o industrials. Com a conseqüència, podran existir nou tipus d’àrea diferents dins d’una ZQA, resultants de la combinació dels tres tipus d’àrea de nivell 1 amb les tres de nivell 2. L’últim pas del procés de definició de les ZQA és la verificació del nivell d’immissió disponibles en les àrees de fons (urbanes, suburbanes i rurals). Aquest nivell de fons d’immissió permeten confirmar si la delimitació de les zones i el tipus d’àrea són correctes. A Catalunya el nivell de fons d’immissió s’ha considerat segons la concentració d’ozó en l’aire, donat que és l’únic contaminant que es mesura en estacions de fons per tot el territori. Les mesures dels demés contaminants provenen majoritàriament d’estacions industrials i de trànsit amb una representativitat territorial petita. Amb aquests criteris i procediment, i prenent el terme municipal como a unitat mínima territorial, Catalunya resta subdividida en quinze Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) de les quals dues són aglomeracions (ZQA 1 Àrea de Barcelona i ZQA 2 Vallès- Baix Llobregat).

Figura 8. Zones de Qualitat de l’Aire a Catalunya

Font: Generalitat de Catalunya DMAH. http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/immissions/zqa.jsp

El municipi d’Amer es troba integrat en la ZQA 8 Comarques de Girona. Aquesta zona abasta tots els municipis de la Garrotxa, Gironès i Pla de l’Estany i interior del la Selva (tots excepte els de Blanes, Lloret i Tossa de mar que es situen a la zona 7 ZQA), més municipis d’Osona ( el Brull, Espinelves, Rupit i Pruit, Sant Sadurní d’Osormort, Viladrau i Vilanova de la Sau) i del Vallès Oriental (els més propers a la Selva), dos del Baix Empordà ( Cruïlles, Monells i San Sadurní de l’Heure, i La Pera) i 17 del l’Alt Empordà. En total una superfície de 3672 km2, una població de 291.470 h. I, per tant, una densitat de població de 79h/km2

2.3.2.1. Característiques fonamentals de la Zona 8 de Qualitat de l’Aire Les condicions de dispersió de atmosfera en aquesta zona 8 ZQA es veuen determinades, atès el seu caràcter interior, per la brisa canalitzada per les valls dels diferents rius. Presenta una pluviositat bastant elevada, la qual cos n’afavoreix el rentat de l’atmosfera i minimitza la resuspensió de partícules. Hi ha una important coberta vegetal. Es tracta d’una àrea interior amb terreny muntanyós, que inclou les conques mitjanes de la Tordera, el Ter i el Fluvià. Aquí les àrees rurals abasten la major part del territori, donat que menys del 20% dels municipis que la integren poden presentar àrees urbanes (Girona, Salt, Banyoles, Santa Coloma de Farners i Olot). Els nuclis urbans existents són de grandària mitjana i petita.

2.3.2.1.1. Fonts de contaminació atmosfèrica Quant a emissions aquesta zona 8 ZQA es caracteritza per nivells mitjans d’emissions difuses provinents de les activitats domèstiques i del trànsit urbà. La IMD de les vies interurbanes es caracteritza per ser superior a 2000 vehicles per dia arreu, amb trams amb trànsit moderat i intens. Es comptabilitzen2 132 activitats industrials, de les quals 18 pertanyent al grup A del Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA)3, 58 al grup B i 55 al grup C. Concentrant-nos en la comarca de la Selva, i en relació a establiments industrials emissors de contaminants a l’atmosfera inclosos en el CAPCA, se’n comptabilitzen un 72 establiments, dos dels quals es localitzen al municipi d’Amer. La taula següent mostra el nombre d’instal·lacions industrials potencialment contaminants a l’atmosfera localitzada als distints municipis de la comarca de la Selva.

2 Implantació de la nova legislació europea sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya. Document 1. Delimitació de les Zones de Qualitat de l’Aire. Xarxa de Vigilància i Protecció de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). DMA. Desembre 2001. 3 A l’Annex I del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre de Protecció de l’Ambient Atmosfèric, s’estableix el Catàleg d’activitats Industrials potencialment contaminants de l’atmosfera (CAPCA). En aquest catàleg hi figuren totes aquelles activitats industrials emissores catalogades en tres grups (A,B i C) de major a menor potencialitat contaminant a l’atmosfera




Taula 11. Industries potencialment contaminants als municipis de la comarca de la Selva.

Font: Dir Gral. de Qualitat Ambiental. DMAH. Generalitat de Catalunya

Nº d’activitats incloses en el CAPCA Municipi

Grup A Grup B Grup C Total Amer 1 1 2 Anglès 1 5 6 Arbúcies 2 2 Blanes 1 1 Breda 6 6 Caldes de Malavella 1 1 Cellera de Ter, la 1 1 Fogars 1 1 Hostalric 4 3 7 Lloret de Mar 1 1 Maçanet 4 4 Massanes 1 3 4 Riells i Viabrea 2 2 Riudarenes 2 1 3 Riudellots 3 5 8 16 Sant Feliu de Buixalleu 1 3 4 Sant Julià de Llor 1 1 2 Santa Coloma de Farners 1 2 3

Sils 2 2 4 Tossa de Mar 1 1 Vilobí d’Onyar 1 TOTAL 5 32 35 72

2.3.2.1.2. Nivells d’immissió a l’atmosfera. S’entén per immissió d’un contaminant a l’atmosfera la concentració d’aquesta contaminant a l’aire obtinguda en un determinat indret del territori. Aquesta concentració és el resultat de l’emissió produïda pels diversos focus contaminants presents en un determinat territori, bé de caràcter difús, com ara el trànsit, bé de caràcter puntual, fonamentalment produïdes per instal·lacions industrials, i de l’efecte dispersió de l’atmosfera, diluint l’aportació dels focus i escampant-los pel territori. El control del contaminats a l’atmosfera a Catalunya el du a terme la Direcció General Qualitat Ambiental del DMAH mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquesta Xarxa, creada per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986, té una estructura piramidal amb la base formada pels punts de mesurament i el vèrtex en el Centre Receptor i Coordinador de Dades.

Els punt de mesurament són aquells punts del territori on s’hi ubiquen els equips de mostreig i anàlisi dels contaminants atmosfèrics, en forma de cabines d’immissió fixes o mòbils, donat el cas. Les dades obtingudes pel distints punts de mesurament són tramesos al centres d’anàlisi, la missió dels quals dintre l’estructura del la Xarxa és la generació, la transmissió i la validació de les dades relatives a la qualitat de l’aire dels punts de mostreig que tenen assignats. Finalment, El Centre Receptor i Coordinador de Dades té com a missió vetllar pel compliment de la legislació i definir els criteris que regulen el funcionament de la xarxa, coordinar i supervisar els centres d’anàlisi, gestionar la qualitat de l’aire del seu àmbit territorial i transmetre la informació generada als organismes que correspongui, d’acord amb la legislació europea d’intercanvi d’informació. La ubicació dels punts de mesurament en el territori té una importància cabdal alhora d’avaluar i gestionar adequadament la qualitat del l’aire en un determinat territori, adequant-se tanmateix al marc normatiu introduït amb al Directiva 96/62/CE sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient i la seva transposició al dret intern espanyol pel Real Decret 1073/2002 de 18 d’octubre sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni . D’aquí el fet que s’hagi procedit a la redistribució dels punts de mesurament en el territori i considerant també les condicions de microemplaçament, doncs inicialment aquesta distribució del punts de mesurament de la XVPCA es trobava molt lligada a entorns industrials i d’alta intensitat de trànsit. Pel que fa a la zona 8 ZQA, a la que pertany el municipi d’Amer, només la comarca del Pla de l’Estany no disposa de punt de mesurament. La major part es localitzen a la comarca del Gironès (Girona ciutat) i al Vallès Oriental (Sant Celoni). Els punts de mesura per a ozó troposfèric (O3) es troben més repartits en aquest territori, no en debades aquest contaminant és el què s’utilitza per a establir el nivell de fons d’immissió. Aquests punts de mesurament específics en aquesta zona 8 ZQA es localitzen al municipis d’Agullana (Alt Empordà), Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) i Santa Pau (Garrotxa). A la comarca de la Selva hi ha dos punt de mesurament, tot dos específics per a la mesura del contaminant plom (Pb) i situats a Breda i Sant Julià de Llor. Això no obstant, a continuació es recullen el valor d’immissió dels distints contaminants mesurat a la zona 8 ZQA amb l’objectiu de caracteritzar-ne la qualitat de l’aire. Lògicament aquesta qualificació utilitzarà com a criteri els nivells d’immissió límit establerts per al legislació que són: Real Decret 1073/2002 de 18 de octubre, sobre l’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient al respecte dels contaminants diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni, el Real Decret 717/1987 (vigent fins a 01/01/2010) que estableix valors de qualitat per al diòxid de nitrogen (Percentil 98 anual < 200 µg/m3) i de plom, i finalment, el Real Decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó en aire ambient (transposició de la Directiva 02/03/CE)




Diòxid de sofre (SO2) Taula 12. Concentració en immissió de diòxid de sofre (mitjana anual) i nombre de superacions del límit horari

(SVLh) i diari (SVLd) en els punts de mesurament de la XVPCA a la zona 8 ZQA. Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental . DMAH

(http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/immissions)

Any 2005 Any 2006 Punt de mesurament

XVPCA Mitjana anual

(µg/m3) SVLha SVLdb

Mitjana anual


Girona (Parc de la Devesa) 3 0 0 2 0 0

Sant Celoni 3 0 0 3 0 0

Any 2007 Any 2008

Punt de mesurament XVPCA

Mitjana anual


Mitjana anual



Sant Celoni 3 0 0 2 0 0 a) SVLh. Nombre de superacions del Valor Límit horari b) SVLd. Nombre de superacions del Valor Límit diari

Per aquest contaminant la legislació vigent (RD 1073/2002) estableix dos tipus de límits, en funció del període de mesura. D’una banda un Valor Límit horari (VLh) establert en 350 µg/m3 i un altra , relatiu a la concentració mitjana diària o Valor Límit diari (VLd) que es correspon amb la concentració de 125 µg/m3. En ambdós punts de mesura d’aquesta zona 8 ZQA en cap cas s’han superat aquestes concentracions límits en aquests darrers 4 anys. En conseqüència, aquest contaminant a la zona 8 ZQA no representa cap perill en termes de perjudici per a la salut humana. Aquest contaminant està força relacionat amb grans instal·lacions de combustió (centrals tèrmiques, cimenteres, ..) que utilitzen carbó com a combustible, i refineries de petroli. En menor mesura, la combustió de gasoil amb el transport n’és també un focus d’emissió.

Diòxid de nitrogen (NO2)

Taula 13. Concentració en immissió de diòxid de nitrogen (mitjana anual), concentració que abasta al 98% de les dades horàries i nombre de superacions del límit horari (SVLh) en els punts de mesurament de la XVPCA a

la zona 8 ZQA. Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental . DMAH



XVPCA Mitjana anual

(µg/m3) P98a SVLhb

Mitjana anual

(µg/m3) P98a SVLhb


Sant Celoni 33 80 0 34 78 0

Any 2007 Any 2008


Mitjana anual

(µg/m3) P98a SVLhb

Mitjana anual

(µg/m3) P98a SVLhb


Sant Celoni 34 85 0 34 62 0 a) P98: percentil 98 de les concentracions mitjana horària b) SVLh. Nombre de superacions del Valor Límit horari

Igualment que en el cas anterior, la concentració d’immissió a l’atmosfera als punts de mesurament de la XVPCA en aquesta zona indiquen unes concentracions inferiors als límits establerts per la legislació, en aquest cas, l’esmentat Real Decret 1703/2002 i també el Real Decret 717/1987 que estableix valors de qualitat per al diòxid de nitrogen en relació al percentil 98 (P98). El primer decret estableix la concentració límit anual per aquest contaminant en un màxim de 40 µg/m3, per bé que estableix uns marges de tolerància, regressius en el temps, de 10 µg/m3 per a l’any 2005 que s’ha anat reduït en 2 µg/m3 cada any fins assolir els 40 µg/m3 l’any 2010. També estableix una concentració límit horària en 200 µg/m3 i que, igualment que en cas del límit anual, també disposa d’un marge de tolerància regressiu també, que per a l’any 2005 s’establia en 50 µg/m3 i que s’ha anat reduint amb els anys 10 µg/m3 fins l’any 2010. En relació al Real Decret 717/1987, d’aplicació fins a 01/01/2010, estableix que el percentil 98 de les concentracions mitjana horària mesurades al llarg de l’any natural no han de superar la concentració de 200 µg/m3. Com s’observa a la Taula 13, en cap de les dues estacions de mesura de la zona 8 ZQA en els darrers 4 anys s’ha superat cap dels llindars o límits de qualitat establert per aquest contaminant. La concentració mitjana anual d’aquests dos punts de mesura oscil·la entorn dels 31 a 35 µg/m3, un valor inferior al límit aplicable fins i tot el 2010, es a dir, sense tenir en compte el marge de tolerància aplicable per a cada cas.




La taula també indica que en aquest període s’ha superat el VLh (= 200 µg/m3 + Marge de tolerància corresponent) i també que la majoria de les concentracions mitjana horària de l’any és situen molt per dessota del límit establert amb aquesta paràmetre (200 µg/m3). El valor del P98 s’ha situat entre el 76 i 86 µg/m3, tret del cas del punt de mesura de Sant Celoni a l’any 2008 que correspon al valor de 62 µg/m3. En definitiva, la qualitat de l’atmosfera en aquesta zona 8 ZQA es pot considerar com a bona, atès que els paràmetres qualitatius es troben força per dessota dels establerts per la normativa. La producció antropogènica d’aquest contaminant és resultat de l’oxidació del nitrogen present a l’atmosfera en els processos de combustió a altes temperatures. Primàriament, es forma monòxid de nitrogen (NO), però en entrar en contacte amb l’aire part d’aquest s’oxida formant diòxid (NO2). Ambdós compostos a l’atmosfera participen en la generació d’ozó (O3) troposfèric, per mitja d’un conjunt de reaccions fotoquímiques en les que també hi participen hidrocarburs reactius. Per tant, atès l’origen, un dels seus principals focus d’emissió el troben en el trànsit i en general, en tot els processos de combustió a alta temperatura (centrals tèrmiques, cimenteres, fàbriques de ceràmica i de vidre,.. ). Monòxid de carboni (CO) Per aquest contaminant aquest zona 8 ZQA disposa de només un punt de mesurament situat a la ciutat de Girona, al Parc de la Devesa. Els registres dels darrers 4 anys, des de l’any 2005, s’han concretat en els valor i paràmetres que es mostren a la següent Taula 14. Taula 14. Concentració en immissió de monòxid de carboni (mitjana anual), concentració mitjana octohorària màxima (Màx. 8h)i nombre de superacions del valor límit octohorari (SVL8h) en els punts de mesurament de la

XVPCA a la zona 8 ZQA. Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental . DMAH



XVPCA Mitjana anual

(mg/m3)

Màx. 8h (mg/m3) SVL8ha

Mitjana anual

(mg/m3)


Girona (Parc de la Devesa) 0,5 2,0 0 0,4 2,0 0

Any 2007 Any 2008


Mitjana anual

(mg/m3)


Mitjana anual

(mg/m3)


Girona (Parc de la Devesa) 0,4 2,5 0 0,4 1,3 0 a) SVL8h. Nombre de superacions del Valor Límit 8 horari

El criteris que en defineixen la qualitat de l’aire en funció de la concentració de monòxid de carboni (CO) a l’atmosfera també estan inclosos en el Real Decret 1073/2002 de 18 de octubre. El paràmetre de comparació són d’una banda la concentració mitjana octohorària mòbil, el límit de la qual s’estableix en la concentració de 10 mg/m3, sense aplicació, a partir de l’any 2005, de qualsevol tipus de marge de tolerància.

Les dades de la Taula 14, són prou explícites donat que en aquest darreres 4 anys en cap cas s’ha superat aquest límit, al contrari, el valor dels paràmetres de mesura són molt lluny d’aquest límit normatiu. En conseqüència la qualitat de l’aire en aquesta zona respecte del contaminant monòxid és sens dubte, bona. La font d’aquesta contaminant és producte de la combustió, tant les utilitzades en processos industrials, com les emprades en el transport, com les cremes agrícoles, en general producte de qualsevol combustió de combustibles fòssils. Partícules en suspensió (PM10) El punts de mesurament d’aquest contaminant a la zona 8 ZQA Comarques de Girona es troben situats a Girona (Mercat del Lleó), Cassa de la Selva (Ajuntament), Sant Celoni, Sta. Maria de Palautordera i Montseny (La Castanya). Els dos primers punts de mesurament són de caràcter suburbà (de nivell 1 ) i per trànsit (nivell 2). La cabina de Sant Celoni és també suburbana però per emissió industrial, mentre tant la de Montseny com la de Sta. Maria de Palautordera són rurals per a nivell de fons. La Taula 15 mostra els valors més representatius d’aquests punts de mesurament del període comprés entre l’any 2005 i el 2008.

Taula 15. Concentració en immissió de partícules en suspensió PM10 (mitjana anual), percentil 90 (P90) i nombre de superacions del valor límit dia`ria (SVLD)en els punts de mesurament de la XVPCA a la zona 8

ZQA. Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental . DMAH



XVPCA Mitjana anual

(µg/m3)

P90a SVLdb

Mitjana anual

(µg/m3)

P90a SVLdb

Cassà de la Selva 29 44 6 34 50 17

Montseny 14 24 1 14 23 1

Sant Celoni 49 79 50 49 74 67 Sta. Maria de Palautordera 30 46 6 31 48 12

Girona (Parc de la Devesa) 52 71 28

Any 2007 Any 2008


Mitjana anual

(µg/m3)

P90a SVLdb

Mitjana anual

(µg/m3)

P90a SVLdb

Cassà de la Selva 33 55 24 29 47 13

Montseny 14 24 0 15 23 4

Sant Celoni 44 65 57 36 56 23 Sta. Maria de Palautordera 33 49 11 24 38 6

Girona (Mercat del Lleó) 33 50 11 30 50 13




a) P90. Percentil 90 (P90 = 50 µg/m3) de les dades diàries. Es calcula com a indicador de la superació o no del VLd,

tenint en compte el nombre de dades. És adir, 35 superacions del valor diari 50 µg/m3 sobre un total de 365 dies equival a que un 10% de les mitjanes diàries siguin superior a 50 µg/m3 i que, per tant, el valor de P90 sigui superior a aquest valor

b) SVLd. Nombre de superacions del Valor Límit diari El criteri qualitatiu per aquest contaminant prové del mateix Real Decret 1073/2002 on s’estableix en la concentració de mitjana anual (any civil), per una cantó i en la concentració mitjana diària (24 h), per l’altra. La concentració límit en termes de mitjana anual s’estableix en 40 µg/m3, a partir de l’any 2005 (prèviament es disposava d’un marge de tolerància regressiu amb el temps). Respecte a la concentració límit en termes de mitjana diària, aquesta s’estableix en 50 µg/m3, d’aplicació també a partir de l’any 2005, aquesta condició però la norma fixa no es podrà superar en més de 35 vegades a l’any De les dades anteriors, només el punt de mesurament de Sant Celoni, i fins a l’any 2007, ha superat aquest límit normatiu tot. Les dades corresponents a l’any 2008 indiquen una millora en aquest sentit, millora que s’observa amb una disminució progressiva de nombre del superacions de la concentració límit en mitjana diària (= 50 µg/m3), amb l’excepció de l’any 2006. Tot i això l’afirmació segueix essent vàlida perquè el P90 de les mitjanes diàries manifesta una tendència decreixent, tot i superar el límit diari. Cal recordar d’altra banda que es tracta d’un punt de mesurament d’un entorn industrial. Pel que fa al punt de mesurament de Cassà de la Selva , suburbà i de mesura de les emissions del trànsit, observem que si bé en cap cas s’ha superat el límit anual, que ha oscil·lat entre els 29 i 34 µg/m3, pel que fa al límit, el nombre de superacions ha estat sempre inferior al permès per la normativa i, d’altra banda, excepte a l’any 2007, en el 90% del casos aquesta concentració mitjana diària no ha superat els 50 µg/m3. Respecte Girona , només es pot considerar el punt de mesurament situat a la Plaça del Lleó, on els valors obtinguts en cap cas despassen els límits establerts tan pel que fa al període anual, com al diari. El punt de mesurament de Sta. Maria de Palautordera, tot i significar un entorn diferent del de Girona presenta una semblança força ajustada tant en termes de concentració mitjana anual com de mitjana diària. Per últim el cas més emblemàtic el trobem amb el punt de mesurament situat al Montseny (La Castanya), al mig de la forest i suficientment allunyat de possible fous emissors puntuals o difusos, els resultats del qual estableixen un nivell de fons d’aquest contaminant entorn els 23 – 24 µg/m3 en termes de mitjana diària i com a mínim per al 90% dels 365 dies de l’any. No obstant així s’esdevenen situacions, màxim 4 a l’any, en que aquesta concentració diària supera els 50 µg/m3. La conclusió que se’n pot extreure d’aquests mesuraments representatius de la zona 8 ZQA és que els ambients industrials són on es donen les condicions pitjors tot i que en el darrers 4 anys es mostra una tendència a una millora d’aquests entorns. Pel que fa als entorn urbans i suburbans la situació es millor, amb concentracions mitjanes diàries que escassament depassen el 50 µg/m3, mentre en termes de mitjana anual els valor també es troben per dessota el límit normatiu.

Finalment, la situació de fons de la zona vindria donada per la que observem al punt de mesurament del Montseny, amb concentracions mitjana diària que no depassen els 25 µg/m3 i només molt esporàdicament sobrepassen el límit. En termes anuals, la concentració d’aquest contaminant es manté també molt per dessota el límit normatiu corresponent. Per tant, la zona no presenta restriccions en relació a aquest contaminant podent qualificar de bona i només millorable en entorns industrials i urbans (trànsit). Segons informacions del EPER-España4, les principals fonts d’emissió d’aquest contaminant poden ser mòbils o estacionàries, destacant que un de 77,9% del total emès prové de la pols resuspesa a l’atmosfera. La indústria, la construcció i el comerç amb un 7,6 %, i el transport amb un 6,5 % representen altres focus emissors d’especial rellevància d’aquest contaminant. Com a fons minoritàries d’emissió d’aquest contaminant s’assenyalen les cremes agrícoles (3,7%) i les fonts d’origen domèstic (3,3%). Ozó troposfèric (O3) Els punts de mesurament de la XVPCA per aquest contaminant al territori de la zona 8 ZQA en són quatre i localitzats al municipis d’Agullana (Alt Empordà), Santa Pau (Garrotxa), Sta. Maria de Palautordera i Sant Celoni (Vallès Oriental). Els tres primers punts de mesurament són d’avaluació del nivell de fons de contaminació per aquest compost, el punt situat a Sant Celoni és de tipus industrial. Les tres primeres es troben en un entorn rural i són les considerades quant l’avaluació de la qualitat de l’aire de la zona 8 ZQA, la industrial no es té en compte per aquesta finalitat.

La Taula 16 mostra els paràmetres més representatius d’aquest punts de mesurament i per al compost ozó troposfèric.

4.Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes (http://www.eper-es.es/ver.asp?id=1301&Doc=1399).




Taula 16. Concentració en immissió d’ozó troposfèric (mitjana anual), percentil 98 (P98) de les concentracions

mitjanes horàries i nombre de superacions del valor límit dia`ria (SVLh) en els punts de mesurament de la XVPCA a la zona 8 ZQA.

Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental . DMAH (http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/immissions)

Any 2005

Punt de mesurament XVPCA Mitjana

anual (µg/m3)

Màxima horari

(µg/m3)

Màximb diari

(µg/m3)

Màximc 8 h. m

(µg/m3)

VOPVd

18000 SVOPe SLLIf SLLAg

Agullana 76 197 141 171 22154 40 3 0 Sta. Maria de Palautordera 46 163 101 145 20888 31 0 0

Santa Pau 57 197 139 168 23203 41 3 0

San Celoni 35 156 87 136 10938 11 0 0

Any 2006


Santa Pau 60 219 118 171 20163 36 2 0

San Celoni 40 161 98 146 12587 10 0 0

Any 2007


Santa Pau 55 168 107 149 22822 45 0 0

San Celoni 33 172 91 122 12043 9 0 0

Any 2008


Santa Pau 51 198 108 164 24534 45 2 0

San Celoni 33 184 94 148 12549 9 1 0

a) Màxim horari : concentració màxima anual en termes de mitjana horària. b) Màxim diari: concentració màxima anual en termes de mitjana diària. c) Màxim 8h m: concentració màxima anual en termes de mitjana octohorària mòbil d) VOPV. Valor objectiu per a la protecció de la vegetació sobre el paràmetre AOT40, el límit del qual

s’estableix en 18000 µg/m3 de mitjana per un període de 5 anys. e) SVOP. Nombre de superacions a l’any del valor objectiu per a la població f) SLLI. Nombre de superacions a l’any del llindar d’informació g) SLLA. Nombre de superacions a l’any del llindar d’alerta

El marc normatiu que s’aplica per aquest contaminant correspon al Real Decret 1796/2003 relativa al ozó atmosfèric (transposició de la Directiva 2002/03/CE homònima) on estableix dos tipus de paràmetres indicadors de contaminació; d’una banda uns valors llindar (d’informació i d’alerta, LLI i LLA) i uns valors objectiu. Els primers fan referència concentracions d’ozó troposfèric en les que una exposició de breu durada suposa un risc per a la població especialment de risc (llindar d’informació) o per a la població en general ( llindar d’alerta). Aquests concentracions llindar es corresponen amb els valors de 180 µg/m3 i 240 µg/m3 en termes de mitjana horària, respectivament. L’altra, o Valor Objectiu per a la Població (VOP), i que es correspon a la concentració de 120 µg/m3 en termes de mitjana octohorària mòbil, s’estableix com a concentració d’ozó que no s’haurà de superar per evitar a llarg termini el efectes nocius sobre la salut humana. De fet aquest VOP només s’esdevindrà normatiu a partir de l’any 2010.

De la mateixa manera que s’estableix un VOP, el Real Decret en qüestió també estableix un Valor Objectiu per a la Protecció de la Vegetació (VOPV), essent també un valor de concentració que no s’hauria d’assolir en un moment determinat per tal d’evitar perjudicis o efectes nocius a la vegetació i al medi ambient general. Igualment que pel cas del VOP, aquest darrer paràmetre té efecte normatius a partir de 2010, en concret a partir del primer quinquenni que comença amb aquest any.

La Taula 16 mostra que en termes de mitjana anual, els punts de mesurament que s’han utilitzat per a definir el nivell de fons d’aquesta zona 8 ZQA s’han mantingut més o menys constants, tota vegada que el punt de mesurament d’Agullana sempre ha mostrat una major concentració ( 72 a 76 µg/m3) , que el situats a Santa Pau (entre 51 i 60 µg/m3 en aquests darrers quatre anys) i que la de Sta. Maria de Palautordera ( 46 – 50 µg/m3). Ara bé a curt termini, és a dir, entre 2007 i 2008 observem que a tots tres punts de mesurament s’obté un descens en aquesta concentració mitjana anual.

Pel que fa al paràmetre mitjana horària, en termes de màxim anual d’aquesta paràmetre, el punt de mesurament, Agulla, mostra una tendència descendent des dels 197 µg/m3 de l’any 2005, fins el 176 µg/m3 de l’any 2007. L’any 2008, amb 181 µg/m3, s’interromp aquesta tendència. Es comprova també que excepte l’any 2007, sempre s’ha superat el valor llindar d’informació (VLLI) establert en la concentració de 180 µg/m3, que en total són 5 ocasions en el període comprés entres l’any 2006 i el 2008.

A l’estació de Sta. Maria de Palautordera, la dinàmica que mostra aquest paràmetre es diferent, si bé a l’any 2005 la concentració mitjan horària màxima de l’any es troba per sota (163 µg/m3) aquest VLLI, a partir de l’any 2006 i fins el 2008, es mostra un màxim creixent , fins assolir la concentració de 191 µg/m3 l’any 2008. En aquesta cas, lògicament des de l’any 2006 s’ha vingut superant el VLLI, essent també 5 les ocasions en que s’ha superat en aquest període 2006-2008.

Finalment, el punt de mesurament de Santa Pau mostra una dinàmica semblant a la observada a l’Agullana, per bé que les concentracions màximes són majors fins el punt que el nombre de superacions en aquest punt de mesurament i pel mateix període és també superior, de 7 en total tot i que l’any 2006 no s’hagués superat aquest valor llindar.

Pel que fa al VOP, és a dir, el valor objectiu per a la població, per bé que no és d’aplicació fina l’any 2010, el recull obtingut pel punt de mesurament d’Agullana manifesta que malgrat que els valors màxims anuals superin sempre els 120 µg/m3, aquest màxim cada vegada és menor, es a dir, que hi ha un cert descens amb el temps en termes d’aquest màxims anual per bé que l’any 2008 recuperi (151 µg/m3) respecte l’anterior, 2007 (149 µg/m3). Les vegades a l’any que s’ha superat




aquest VOP es manté establert entorn les 40 vegades, tret de l’any 2006, que només van ser 34 les vegades.

Les dades relatives al punt de mesurament de Sta. Maria de Palautordera no són tan clares com en el cas d’Agullana. La tendència no és manifesta. També sempre s’ha superat el VOP, però en menor nombre d’ocasions a l’any (entre 29 i 31 en aquest cas) i les concentracions màximes obtingudes han estat en general, menor que pel cas del punt de mesurament d’Agullana.

Santa Pau es potser el punt de mesurament on s’obtenen les concentracions màximes en termes de mitjana octohorària mòbil més altes del conjunt, per bé que semblants a les obtingudes a Agullana. De tota maneres, el nombre de superacions d’aquest valor objectiu és sense cap mena de dubte major en aquesta estació de Santa Pau (entre 36 i 45 vegades a l’any en aquest període)

Pel que fa al punt de mesurament de Sant Celoni, donat que no s’inclou en el conjunt de punts de mesurament de la zona 8 ZQA per a definir el nivell de fons de contaminació per aquest compost, no se’n comenten els resultats. Cal destacar, no obstant que els valors dels distints paràmetres de qualitat, són menors que els dels punts de mesurament dels altres emplaçaments inclosos en aquesta zona.

La situació d’aquest contaminant no és tan bona com en altres contaminants examinats, i per aquest motiu es poden contemplar restriccions futures. L’ozó troposfèric és un contaminant secundari no emès directament a l'atmosfera per una font, sinó format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), (COVs) i una radiació solar intensa al llarg d'un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l'època típica dels màxims d'ozó coincideix amb la primavera i el principi de l'estiu. Els principals precursors de l'ozó (NOx i COV) s'emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes.

Les reaccions que condueixen a la formació i destrucció de l’ozó són moltes i complexes, de manera que la concentració d’ozó en un lloc determinat depèn de diversos factors entre els quals s’hi compta la radiació solar, la temperatura i sobretot, la concentració de precursors.

L'única manera efectiva de disminuir els nivells d'ozó superficial és evitant o reduint l'emissió dels seus precursors, els quals provenen majoritàriament del trànsit i de les indústries. No és suficient disminuir la concentració d'un dels precursors perquè el que compta és la relació existent entre tots dos. Podria donar-se el cas, fins i tot, que la reducció d'òxids de nitrogen afavorís la formació d'ozó en aconseguir-se una relació més propera a l'òptima entre els dos precursors. Només la reducció simultània d'ambdós precursors és garantia d'èxit.

Plom (Pb)

Pel que fa a aquest contaminant atmosfèric, a la zona 8 ZQA la XVPCA disposa de punt de mesurament a les localitats de Breda i Sant Julià de Llor – Bonmatí (a la comarca de la Selva), a Quart i a Girona (comarca del Gironès) i a Sant Celoni (Vallès Oriental). Els punts de mesurament de la Selva tenen caràcter rural ( nivell 1 de categorització), mentre que la resta d’emplaçaments són suburbans. En tots els casos són punts de mesurament de caràcter industrial (nivell 2 de categorització). A partir de l’any 2006, el punt de mesurament de Girona, resta exclòs.

La seva consideració alhora de definir la qualitat de l’aire d’aquesta zona 8 ZQA respecte aquest contaminant ha variat amb el temps fins el punt que si a l’any 2005 la seva consideració era per a

avaluació de tipus indicatiu (i) al final del període considerat, l’any 2008, els 5 són punts de mesurament fix.

La Taula 17 resumeix els principals paràmetres característic d’aquest contaminant en esmentats punts de mesurament.

Taula 17. Concentració en immissió de plom (Pb) (mitjana anual), dels punts de mesurament de la XVPCA a

la zona 8 ZQA. Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental . DMAH


Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Punt de mesurament

XVPCA Mitjana anual

(µg/m3)

Mitjana anual

(µg/m3)

Mitjana anual

(µg/m3)

Mitjana anual

(µg/m3)

Breda 0,07 0,106 0,153 0,052

Quart 0,02 0,046 0,052 0,028

Sant Celoni 0,02 0,015 0,012 0,033 Sant Julià de Llor - Bonmatí 0,07 0,055 0,064 0,012

Girona 0,02

El criteris de qualitat, els límits normatius, per aquests contaminant són inclosos també en el Real Decret 1073/2002 sobre l’avaluació de la qualitat de l’aire ambient. En aquest cas el paràmetre de control correspon a la concentració mitjana anual (any civil) fixant el límit en la concentració de 0,5 µg/m3 (o el que és el mateix, 500 ng/m3). Dels resultats de l’anterior Taula 17 se’n desprèn que en cap cas, en cap punt de mesurament s’ha superat aquet nivell en el període considerat. On s’assoleixen concentracions més elevades és el punt de mesurament de Breda ( particularment els anys 2008 amb 0,106 µg/m3 i , el 2007, amb 0,153 µg/m3), malgrat això en el pitjor del casos ( any 2007) la concentració mitjana anual obtinguda no era superior al 30% de la concentració límit. Per tant, no es tracta d’un contaminant que introdueixi cap mena de restricció en el territori definit com a zona 8 ZQA. Es tracta d’un contaminant present el l’atmosfera en forma de partícules i la seva font principal de producció és la indústria (fàbriques de ceràmica, fundició, refinament i residus) però una part important és deguda al trànsit, fonamentalment per la seva utilització como a antidetonant en gasolines. En resum, la qualitat de la atmosfera a la zona 8 ZQA, considerant el valors més representatius del període comprés entre els anys 2005 i 2008 es pot considerar bona o molt bona. Segons les dades disponibles, només és remarca una possible restricció per causa de l’ozó troposfèric doncs els valors mesurats han estat sovint superiors al valor objectiu de protecció de la salut humana, despassant aquest valor entre 29 i 45 vegades a l’any, segons el punt de mesurament que es consideri. També sovinteja la superació de llindar d’informació a la població, tot i que en cas cap ni per cap punt de mesurament s’hagi superar el llindar d’alerta.




2.3.3. Soroll D’acord amb el què estableix la Llei 616/2002, de 28 de juny , de protecció contra la contaminació acústica (DOGC 3675, del 11/07/2002), es preceptiva ( art. 19) la realització d’un estudi d’impacte acústic de les infraestructures sotmeses a procediment d’avaluació d’impacte ambiental, amb les corresponents mesures preventives i correctores necessàries per a contrarestar aquest impacte. El seu Annex 11 en detalla el contingut específic per a noves infraestructures de transport. Els elements bàsics que intervenen en la contaminació sonora produïda pel trànsit, igualment que en qualsevol altre font de soroll, són: les característiques de la font emissora, tant en termes de potència acústica com d’espectre de freqüència, com naturalesa de l’emissió (continua, periòdica, a intervals, etc..). La naturalesa del medi on es produeix l’emissió que en poden incrementar o disminuir el nivell de pressió sonora percebut en un determinat en indret conseqüència de les propietats de reflexió, d’absorció i difracció de les ones sonores. I, finalment, del receptor o receptors d’aquest soroll emès. En el cas de les infraestructures de transport, l’emissor bàsic és el trànsit. Les característiques d’aquesta emissió sonora depenen de: la potencia sonora del motor del vehicles (tant lleugers com pesants), el fregament de les rodes a al ferm de la carretera i conseqüentment, de l’estat del vehicle, la manera de conduir, la velocitat de circulació, el nombre de vehicles que circulin en un determinat tram i, per suposat, de l’estat de conservació de la via i el tipus de ferm. El nivell de sonor que d’aquesta font de soroll en rebi un receptor determinat depèn fonamentalment de la distància entre el dos elements: emissor i receptor, més que de les propietats de medi. Això no obstant la presència d’elements que signifiquin un obstacle en la propagació de l’ona sonora, atenuen el nivell de soroll percebut per bé que, certes superfícies, poc poroses, reflectants, justament per fenòmens de reflexió sonora n’incrementen el soroll percebut o pressió sonora rebuda pel receptor. Quan el receptors, l’esmentada Llei 16/2002 i els corresponents Mapes de Capacitat Acústica dels distints municipis estableixen nivells d’immissió de soroll màxims o límit que exigeixen no ser superats amb la qual cosa s’estableixen unes restriccions de partida que cal considerar i en els següents termes:

Taula 18. Nivells d’immissió sonora LAr en ambient exterior.

Font: Annex 3 Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica

Valors límit d’immissió LAr en dB(A)

Valors d’atenció LAr en dB(A)

Zona de sensibilitat acústica Dia Nit Dia Nit A, alta 60 50 65 60 B, moderada 65 55 68 63 C, baixa 70 60 75 70

No obstant això, d’acord amb el què estableix l’art. 12.1 d’aquesta llei, els sectors del territori amb infraestructures de transport viari s’han de qualificar com a zones de sensibilitat acústica moderada

i, per tant, no es poden superar els límits d’immissió establerts en 65 dB(A) de dia i 55 dB(A) de nit. A més a més, pel cas concret d’habitatges situats en medi rural, els hi són aplicables els límits d’immissió relatius a la zona de sensibilitat acústica alta, és a dir, límits d’immissió sonora diürna establert en 60 dB(A) i nocturna de 50 dB(A). La llei entén per habitatge rural sempre que es compleixin les següents condicions:

a) Estar habitats de manera permanent b) Estar aïllats i no formar part d’un nucli de població. c) Trobar-se en sòl no urbanitzable d) No estar en contradicció amb la legalitat urbanística.

En conseqüència, l’objectiu general alhora d’avaluar la necessitat d’establir mesures correctores és assolir, després de la construcció de la nova infraestructura un LAr en període diürn (7-23h) de 65 dB(A) i un LAr en període nocturn (23-7h) de 55 dB(A) en tots els receptors pròxims a la infraestructura tret del cas que aquest receptors tinguin la consideració d’habitatges rurals. Contingut de l’estudi de soroll La Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, mitjançant Annex 11 determina els continguts de l’estudi d’impacte acústic per a noves infraestructures de transport (trànsit de vehicles a motor i de trens, a camp obert), i que es concreten en els següents termes:

1. Anàlisi acústica de la capacitat del territori: per a les infraestructures de transport de trànsit de vehicles a motor a camp obert, la capacitat del territori o zona de sensibilitat acústica ha d’ésser moderada on els límits d’immissió són de 65 dB(A) en període diürn i de 55 dB(A) en període nocturn. Pel cas d’habitatges situats en medi rural aquest límit es rebaixen a 60 dB(A) en període diürn i 50 dB(A) en període nocturn.

2. Anàlisi acústica de la nova infraestructura. On s’han de descriure les característiques

previstes de circulació.

3. Avaluació de l’impacte acústic, segons els nivells d’emissió acústica del trànsit estimats per a la nova infraestructura.

4. Projecte de mesures atenuadores

A l’Annex 2 es desenvolupa el conseqüent estudi de l’impacte acústic i mesures atenuants d’acord amb allò que estableix la Llei 16/2002 de protecció de la contaminació acústica pel projecte de Millora General Variant d’Amer carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50 +000. Tram: Amer. Les conclusions fonamentals que s’extreuen d’aquest estudi es concreten en les següents:




En les dues alternatives considerades s’ha identificant un total de 12 edificis inclosos total o parcialment dintre la banda definida en 60 dB(A). D’aquest 12 edificis només 8 són habitatges, la majoria habitatges rurals aïllats (7) i només en un cas es pot considerar urbà (urbanització Solivent per a l’alternativa 1 de traçat).

Considerant l’alternativa 1 s’identifiquen 6 receptors, 5 d’ells habitatges de tipus rural i un

(urbanització Solivent o R2) de caràcter urbà. Pel que fa a l’alternativa 2 només s’identifiquen dos receptors R7 (Cal Meliton) i R8 (Can Bassart) també de caràcter rural, és a dir, edificacions aïllades en entorn rural.

El nivell d’immissió de soroll (LAr), tots els receptors identificats, independentment de

l’alternativa, són baixos (de 41,2 dB(A) a 43,4 dB(A)) corresponents a situacions subjectives de silenci i plaents des d’un punt de vista objectiu. Només en tres receptors La Rajoleria (R5) amb LAr = 54,8 dB(A), Cal Meliton (R7) amb LAr = 58,0 dB(A) i la Fàbrega (R6) amb LAr = 61,4 dB(A) han registrat nivells d’ambients més sorollosos i, en conseqüència de certa molèstia.

El nivell de soroll enregistrat a la Rajoleria (R5) és degut de forma exclusiva al soroll

produït per una sistema de refrigeració d’una nau industrial pròxima a l’esmentat habitatge. Quant a Cal Meliton (R7) i la Fàbrega (R6), en ambdós casos el trànsit per l’actual traçat de la C-63 és la font de soroll fonamental i exclusiva.

L’aplicació del model de dispersió del soroll (Cadna/A V 3.4) per un horitzó de trànsit

relatiu a una intensitat de trànsit, en termes d’IMD, de 5.316 vehicles/dia indica que per al cas de l’Alternativa 1, tots els receptors corresponents des R1 a R6 resten inclosos dintre de la banda d’impacte de 60 dB(A), en període diürn, però considerant el període nocturn, en tots el casos, tret la urbanització Solivent (R2), el nivell d’immissió estimat supera en 5 dB(A) el límit establert per a zones de sensibilitat alta que és de 50 dB(A). A més en aquesta situació, de nit, s’adverteix una altre receptor (R 9 al PK 0+140) que també supera aquest límit. En conseqüència caldrà l’aplicació de mesures correctores específiques per rebaixar, como a mínim, en 5 dB(A) el nivell d’immissió en aquests 6 receptors de l’alternativa 1.

Pel que fa a l’Alternativa 2 convindrà l’aplicació de mesures correctores que permetin

l’atenuació del nivell de soroll en com a mínim 10 dB(A). Per bé que només en un receptor (R7, Cal Meliton), en període diürn, es supera el límit per a zones de sensibilitat acústica alta (60 dB(A)). El límit per a període nocturn se supera a més de l’anterior receptor, al receptor R8 (Can Bassart) i els identificats com a R9 i R10 (Can Palou).

Comparativament el nombre de receptors afectats és major (6) en l’Alternativa 1 que en

l’Alternativa 2, que només en són quatre.

En període nocturn, des de les 23 hores a les 7 hores, és quan el model aplicat adverteix d’una major afecció sobre els receptors identificats. Només el receptor R2 (Urbanització Solivent), a l’Alternativa 1, no necessita de l’aplicació de mesures correctores per a atenuar el nivell d’immissió sonora que rep a la nit.

En tots els altres casos, caldrà l’aplicació de mesures correctores per tal de garantir que el nivell d’immissió sonora a la nit deguda al trànsit de vehicles quedi atenuat fins a nivells propis de zones de sensibilitat acústica alta (50 dB(A)) atesa la consideració d’edificacions aïllades rurals

2.3.4. Geologia i geomorfologia

2.3.4.1. Geologia Geològicament , l’àrea d’estudi s’emmarca en el límit nororiental de la Cadena prelitoral Catalana, al sud de la comarca de la garrotxa, on afloren materials paleozoics diversament metamorfitzats i, més al nord, fins a roques intrusives. També s’observa la presència de materials paleògens i neògens associats al rebliment de la depressió de la Selva. La regió es troba fortament diaclassada per la fracturació postalpina que afecta els materials hercínics de la Serralada Prelitorl i el Paleògen sudpirinenc, que va donar lloc a la depressió de la Selva, reblerta posteriorment amb materials d’edat neògena. • Estratigrafia D’acord amb estudis previs realitzats a la zona, s’han cartografiat diversos materials d’edats compreses entre el paleozoic fins el Quaternari. Les unitats cartografiades corresponen a les següents: a) Paleozoic Aquests materials afloren per dessota dels terrenys paleògens de la conca sudpirinenca.

Esquists bandejats, limolítics, pissarres i quarsites Aquestes fàcies limiten al sud, per la falla, amb les de la sèrie metamòrfica de les Guilleries i, al nord, també per la falla (probablement per una encavalcament), amb les dels Silùric i Devónic. La estratigrafia i estructura d’aquests materials és encara poc coneguda. L’àrea d’aflorament d’aquests materials es troba separada en dues meitat par la falla d’Amer. Aquesta falla normal desplaça una mica de 6 Km en el seu flanc enfonsat, al contacte, també per falla, entre aquests materials i la sèrie metamòrfica de les Guilleries, Els materials situats en el llavi occidental de la falla formen els relleus de la rasa de Sant Martí Sacalm, peniplanitzada per l’erosió pre-paleògena. Aquesta materials es troben fortament excavats per la gola del riu Ter i pels rierols desenvolupats al seu marge dret. Aquí, en superfície, les fàcies estan fortament alterades.




Les fàscies esquistoses situades pre dessota del nivell de conglomerats corresponen a filites intercalacions quarcítiques, freqüentment bandejades.

b) Terciari

Conglomerats, gresos i lutites vermelles. Es tracta de fàcies al·luvials de color vermell vi, que en els afloraments situats a l’oest de la falla d’Amer. Aquesta formació inclou en la seva base a les fàcies argiloses i de gresos de la Fm Mediona.

El plànol 4 localitza l’emmarcament geològic.

2.3.4.2. Geomorfologia La comarca de la Selva pertany a l’anomenat Sistema Mediterrani, és a dir, el conjunt muntanyós que trobem alineat paral·lelament a la costa. Aquestes serralades estan constituïdes per una cadena occidental, una de més oriental i, entre les dues, una zona de depressió central. La cadena occidental, coneguda com a Serralada Prelitoral, no sobrepassa els 1.700 m i engloba les terres compreses entre el Montseny i les Guilleries, ja en contacte amb la Serralada Transversal i les cingleres del Far. En canvi, la més oriental, també anomenada Serralada Litoral o Marina, no sobrepassa els 500 m i discorre per tot el litoral de la Selva, estenent-se fins a la Depressió de l’Empordà. La zona de plana que s’estén entre les dues serralades anteriors, rep el nom de Depressió de la Selva i està formada per materials molt més moderns i tous, constituïts sobretot per aportacions fluvials. Finalment, el límit nord de la Selva pertany a una altra unitat de relleu, la serralada Transversal, on destaquen les cingleres del Far (1.123 m), que limiten aquesta serralada amb les Guilleries. Aquestes unitats de relleu van ser originades, en gran part, durant els episodis distensius de l’orogènia alpina, en la qual, els blocs paleozoics que formaven la comarca van patir moviments tectònics ascendents uns i descendents els altres. Aquesta tectònica va afectar la Mediterrània occidental des del Neogen7 i, d’aquesta forma, els blocs que es van aixecar van formar les Serralades Prelitoral i Litoral, mentre que els enfonsats van donar lloc a la Depressió de la Selva i al seu perllongament, que en temps posteriors va anar sent reomplerta pels materials neògens aportats pels rius. Gran part del vulcanisme present a la plana està relacionat amb aquesta tectònica8, així com la presència d’aigües termals. Geomorgològicament el municipi d’Amer comprèn la part inferior de la vall del riu Brugent, l’antiga vall d’Amer, fins al límit amb els municipis de Sant Julià de Llor i Bonmatí. La major part del terme està molt ben definida orogràficament, ja que s'estén per la totalitat de la vall baixa del Brugent. El riu Brugent travessa el terme de nord a sud fins a El Pasteral on desaigua al Ter. A l’Oest, la vall queda delimitada per les Guilleries: els vessants orientals del Pla de Sant Martí Sacalm al nord (800 m), i els serrats de les Sorres i de les Saleres Velles al sud, amb els punts culminants del Puig Bernat (767 m) i del Puig d'Estela. A l’Est s'alça l'espadat de Santa Brígida, que s’estén cap el Sud fins als Tres Rocs i el Puig d'Alia (496 i 469 m, respectivament). En aquest

punt el terme gira a l’Est seguint la línia dels cingles de la Barroca. Aquí la vall s'obre i deixa pas a la plana ondulada de Sant Climent, que ocupa el quadrant sud-oriental del municipi. Des del Pasteral, al final de la vall, cap a ponent, el curs encaixat del Ter marca el límit sud del terme, englobant-hi el petit poble de Lloret Salvatge o de la Muntanya. La vila d'Amer (186 m) es troba en el punt on la vall, cap al nord, es comença a estrènyer, al bell mig del terme, i s'estén per un ample espai planer deixat per un meandre a la dreta i a tocar del Brugent.

Els cingles del Far (Collsacabra) des d’Amer

2.3.4.3. Activitats extractives Consultada la base de dades d’activitats extractives del DMAH, al terme municipal d’Amer només se n’enregistren dues d’actives. Una, de nom CASANOVA GA 2005 situada al sud-oest del terme municipal, al vessant occidental del Serrat de les Saleres Velles, prop de Lloret Salvatge i dedicada a l’explotació de gneis. L’altra, dedicada a l’explotació de calcàries, és situada a la Costa de Sta. Brígida a l’est del nucli d’Amer, i de nom STA. BRÍGIDA. Ambdues són actives i sense restauració iniciada, amb núm. d’expedient administratiu 93/2005 i 87/1140 respectivament. Pel que fa a les activitats extractives abandonades, d’acord amb el mateix registre, al terme municipal d’Amer se’n localitzen 5, cap d’elles situada en Domini Públic Hidràulic i són les indicades a la següent taula.

Taula 19 . Relació d’activitats extractives abandonades situades dins el terme municipal d’Amer. Font: DMAH

Nom de l’explotació Núm. de

catalogació en l’Inventari (1)

Grau d’autorecuperació Recurs explotat

Pantà Gros del 333-305 mitjà Marbres (18.318 m3)




Pasteral

333-320 alt Graves (1.368 m3) L’Anglada 295-307 alt Graves (4.326 m3) Sta. Brìgida 295-302 baix Argiles (364 m3)

Sta. Brìgida 295-303 mitjà Calcàries (55.104 m3)

(1) Inventari d’Activitats Extractives Abandonades de Catalunya. DMAH (1999). El Plànol 6 , localitza les activitats extractives indicades, distingint les actives de les abandonades. (font d’informació: DMAH cartografies extaba.mmz i excata mmz)

2.3.4.4. Geozones i geòtops D’acord amb l’Inventari de Geòtops i Geozones de Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge a l’àrea pròxima a Amer si localitzen dues Geozones: la Geozona 216 Cingles de Tavertet – El Far i la Geozona 351 Guilleries (Pasteral – Susqueda).Això no obstant només la Geozona Guilleries es troba dins l’àmbit territorial del municipi d’Amer. (vegi’s Plànol 5) L'objectiu principal d’aquest inventari és permetre disposar de la informació necessària sobre el Patrimoni Geològic, tant sobre la seva localització com sobre els valors que el caracteritzen, a més d'indicar per a cada espai quines accions el poden posar en perill i quines poden actuar en favor de la seva conservació. Per tant, es persegueix la protecció d’un indret determinat en funció de les seves particularitats geològiques i alhora se’n persegueix la seva promoció en l’ànim de potenciar aquest objectiu fonamental. Geozona 351 Guilleries (Pasteral – Susqueda)

Situada entre els embassament de Susqueda i el Pasteral. Es tracta del tram de la vall de riu Ter que es troba encaixada entre el Sant Gregori (1093 m ) al sud i el Serrat del Torn (931 m) al nord. A banda i banda de la vall hi conflueixen un seguit de barrancs, també encaixats, com el Sot del Clascar o el Sot de la Triola. Aquesta geozona inclou tres geòtops: la Presa de Susqueda, El Clascar i el Serrat de les Salleres Velles – embassament del Pasteral i abasta terreny dels municipis d ‘Amer, la Cellera de Ter, Osor i Susqueda. L’interès i valor patrimonial d’aquest geozona és fonamentalment didàctic en l’àmbit de la petrologia de roques metamòrfiques i ígnies oferint un ampli ventall de tipus petrològics que complementa perfectament la regió del Cap de Creus. A les Guilleries, el nucli metamòrfic format per esquistos, marbres i gneissos, és envoltat per seqüències paleozoiques de menor intensitat metamòrfica. El conjunt es troba profusament intruït per diferents generacions de roques plutòniques i filonianes, majoritàriament pertanyent al període hercinià. Aquesta evolució ha generat un ampli ventall de relacions estructurals entre els diferents tipus de litologies, que afegeix interès en mostrar un registre evolutiu de cadascun dels episodis magmàtics haguts. Quan al geòtop de la Presa de Susqueda l’interès esdevé perquè la presa es troba subjectada als seus dos extrems en una roca diorítico-gabroica, una peculiar orca massissa i compacte, no gens

comuna a l’Hercinià a Catalunya. Per aquesta raó les rodalies de la presa han esta considerades com aflorament idoni per reconèixer in situ les característiques d’aquest tipus de roca plutònica. En relació al geòtop de El Clascar, aquest es tracta d’un aflorament de nucli gnèissic del massís de les Guilleries i el contacte amb els esquistos i marbres de la formació Susqueda suprajacents. Pel que fa al geòtop Serrat de les Salleres Velles – Pasteral correspon a una secció representativa de la varietat petrològica existent a la zona. Al llarg del talús de l’actual carretera C-63, i també accedint a alguna pedrera abandonada es poden identificar esquistos, marbres i varietat de roques intrusives (leucogranits, pòrfirs, lampòrfirs). Geozona 216 Cingles de Tavertet – el Far

A l’est de la Plana de Vic, les roques sedimentàries paleògenes de les Guilleries que formen el marge SE de la conca terciària de l’Ebre estan posades damunt de la peneplana herciniana que ara forma la Serralada Prelitoral. L’encaixament del riu Ter damunt d’aquestes materials ha generat unes importants cingleres que mostren les successions paleocenes i eocenes, les quals formen espectaculars relleus tabulars. El tram de cingleres més destacables és el que va des de l’embasament de Sau fins al Far, sobre la població d’Amer. La geozona va des de l’embassament (Castell de Tavertet) pel sud fins el Far pel nord. Bona part de la geozona es troba dins la serralada Transversal, que connecta els relleus de la serralada Prelitoral amb els relleus prepirinecs. Els trets geològics més rellevants d’aquesta geozona són: en quant a aspectes petrològics, sedimentaològics i estratigràfics, en poc espai és possible observar diversos ambients sediementaris; conglomerats de ventalls al·luvials, sorres de platja, cordons litorals, etc...Tot aquest ambients no són solament visibles en vertical sinó també, de manera extensa, en la seva distribució horitzontal. La qualitat i l’espectacularitat dels afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet constitueixen un patrimoni geològic d’importància internacional sobretot els aflorament de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. Des de les cotes més elevades del Collsacabra és possible observar les grans unitats geològiques de Catalunya, des dels Pirineus fins la Depressió Central i Serralada Prelitoral. En aquesta geozona hi ha inclosos 4 geòtops: el Turó del Castell de Tavertet, l’itinerari de Sau a Tavertet, la falla de Sant Joan de Fàbregues i el Mirador del Far. Pel que fa al geòtop del Turó del Castell de Tavertet, la successió estratigràfica que aflora en el turó testimoni i en la superfície estructural sobre la que es recolza permeten caracteritzar la formació Marques de Coll de Malla, situat el límit entre el Lutecià i el Bartonià, visualitzar, des del cim del turó, talls geològics que donen una visió tridimensional de la conca de l’Ebre i del seu basament, etc... En relació al geòtop corresponen a l’itinerari de Sau a Tavertet, senyalitzar com a sender de gran recorregut (GR), permet observar els granitoids carbonífers relacionats amb l’orogènica herciniana, amb els seus dics intrusius que formen els fonaments de la presa. El contacte entre el materials




paleozoics i el Paleocè es pot situar amb precisió prop de l’hostal de la Riba. Pujant a Tavertet poden caracteritzar-se els conglomerats vermells que formen la part baixa de la cinglera, el contacte entre aquests i la formació de Tavertet, i les calcàries nummulítiques lutecianes. Es tracta d’un recurs didàctic molt conegut i molt utilitzat. Pel que fa a la Falla de Sant Joan de Fàbregues, des de qualsevol punt elevat al sud de l’ermita de Sant Joan de Fàbregues es poden observar en el paisatge diferents talls geològics que mostren clarament els efectes de la falla directa de Sant Joan de Fàbregues en la disposició del basament hercinià i la successió terciària. En el mateix pla de Fàbregues, al nord de l’ermita, s’hi poden observar plans de calcàries nummulítiques cabussant fortament cap a l’oest, que son plans de falles conjugades de la principal. El contrast entre l’erosió de les pissarres i granitoids del basament, les formacions vermelles, les calcàries, les margues i els gresos superiors dibuixa una perfil esglaonat característic del paisatge. Es tracta també d’un recurs docent molt clàssic. Quan al Mirador del Far, aquest a geòtop presenta una situació estratigràfica molt similar a la del gèotop del Turó del Castell de Tavertet, aquí però la diferència principal, potser, es que el límit nord de les cingleres del Far esta controlat per la falla d’Amer, que enfonsa el llavi nord i posa les calcàries nummulítiques prop de la població d’Amer. La successió estratigràfica és similar a la que podem trobar a la zona de Tavertet.

2.3.5. Edafologia El sòl és el resultat d’un procés d’autoorganització d’una interfase, causada per la interacció perllongada entre la litosfera i la biosfera sota l’acció del clima. Als Països Catalans trobem una gran diversitat en els factors que intervenen en la formació i diferenciació dels sòls. Al mateix temps la diversitat de substrats geològics (des de materials silicis a bàsics carbonatats, els que són producte de l’activitat volcànica i els que estan formats per dipòsits de granulometria força heterogènia) augmenta el patrimoni edàfic. A més la posició geomorfològica i la vegetació són també molt diverses. Per tant hi trobem la majoria dels ordres de sòls de la Soil Taxonomy System (1975). A la muntanya mitjana plujosa trobem tant àrees de natura calcària com àrees de natura silícia. Una part important de la seva zona de distribució (Pre-pirineus i orla envoltant) és una àrea calcària però quan contacte amb l’eix pirinenc els materials silicis són més freqüents. També són de natura silícia alguns nuclis muntanyencs que representen a la muntanya mitjana plujosa en plena zona mediterrània (el sistema Guilleries - Montseny i les muntanyes de Prades). A la zona d’Olot hi ha amplis sectors de caràcter volcànic, de natura més aviat silícia. La resta de materials silícics són normalment de natura esquistosa (Pirineus, Prades, etc.) tot i la presència de gresos carbonatats de forma esparsa i un nombre important de materials intrusius (granits, diorites) principalment a l’àrea de Guilleries - Montseny i Prades. Això no obstant, la informació sobre els sòls de la comarca de la Selva és minsa i força genèrica; revela que la Selva posseeix una gran varietat de sòls, segons la influència de cadascun dels factors que intervenen en la seva gènesi.

Els sòls sobre roques carbonatades, escasses a la Selva, són del tipus ortent, més concretament xerortents, que solen associar-se a a sòls del tipus ocrepts del grup xerocrepts. Es tracta de sòl més o menys pedregosos i molt erosinats poc aptes per a les pràctiques agrícoles, amb la roca mare a poca profunditat. El materials de típic àcid, com ho són els granits, granitoides, els esquists, les pissarres, etc., són els més abundants a la Selva. En generals són sòls prims , fàcilment erosionables i poc favorables també per a pràctiques agrícoles. A la zona Montseny-Guilleries trobem sòls dels tipus ortents, dels grup dels udortents, umberpts, i més localment, del tipus xerocrepts. Es caracteritzen per tenir escassa profunditat, generalment amb un sol horitzó , i a més, sotmesos a una forta erosió a causa dels pendent, que no els permet evolucionar. A la zona menys muntanyosa, prèvia a la plana, entre els nuclis de Breda, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Maçanet de la Selva, Anglès, la Cellera de Ter i Osor, els que hi predominen són els ortents del tipus xerotents, ocreptes del grup dels xerocrepts i més localment, xeralfs. Finalment, la Depressió de la Selva, està represnetada, en nombrosos punts, per ocrepts dels tipus xerocrepts, xeralfs, i puntualment, ortents dels grups dels xerortents i psamments. Tots ells es desenvolupen sobre roques sedimentàries. Els psamments no són rés més que sòls sorrencs associats, en aquesta cas, a cursos fluvials. Els sòls desenvolupats sobre roques silícies bàsiques, formats sobre basalt i basanites, és a dir, sòls associats a les zones de la comarca que van patir episodis eruptius com ara la Crosa de Sant Dalmai, Maçanet de la Selva, Ruidarenes, etc. Són ortents dels grups dels xerotents, i en menor escala, ocrepts dels tipus xerocrepts. Generalment són sòls poc desenvolupats, amb una horitzó que presenta una elevat contingut en matèria orgànica, la qual cosa els fa fèrtils per a l’agricultura. En darrer terme trobem els sòls desenvolupats en les valls fluvials i en els vessants més baixos de les zones muntanyoses. Es tracta de sòls joves i poc desenvolupats. En el dipòsits col·luvials i a les terrasses altes dels rius és desenvolupen sòls ocrepts dels tipus xeocrepts i xeralfs, tot i que també hi podem trobar fluvents i aqüents en determinades. Es tracta d’un grups de sòls molt present a la Depressió de la Selva. En la majoria dels casos són sòls al·luvials formats per les aportacions dels corresponents rius als marges. Són sòls profunds, amb textures grolleres, de bona permeabilitat i airejats; a més, soles presentar una capa de graves en profunditat. Es tracta de sòls rics per al conreu, àmpliament aprofitat per a l’agricultura en tota la plana selvatana. Als indrets abruptes i sotmesos a l’erosió es freqüent que no aparegui la terra bruna climàcica, apareixent el sòls pedregosos sense l’horitzó B (o molt mancat), del tipus rànker en substrats silicis o rendzines sobre roques calcàries. Des del punt de vista edafològic, la zona d’estudi està formada segons l’Atlas Universal Català (1983) per sòls bruns calcaris on es produeix la descarbonatació. Seguint la classificació de sòls de la Soil Taxonomy System, a la zona d’estudi apareixen els entisòls de tipus ortent. Són sòls que a




conseqüència de la posició geomorfològica inestable que tenen, pel breu temps de formació o perquè la seva posició permet el dipòsit de materials al·luvials o col·luvials que enterren els laterials inicials, no presenten un perfil diferenciat. Aquests són sòls de vessants de pendent accentuat, on predominen els fenòmens erosius. En part corresponen als regosòls de la FAO, als rànkers d’erosió o a les rendzines menys desenvolupades. També hi ha entisòls fluvents, sòls que per la seva posició –per exemple al fons de les valls- han rebut successivament aportacions de materials al·luvials. Aquest sòls són molt favorables per al creixement de les plantes. Entre els inceptisòls (sòls àmpliament representats als Països Catalans), s’han identificat els ocrepts, sòls de colors clars ben drenats i en posicions geomorfològiques diverses. Corresponen als cambisòls de la FAO. Des d’un punt de vista de la restauració, els horitzons superiors dels inceptisòls constitueixen un material edàfic valuós pel seu contingut de nutrients i de llavors de plantes autòctones que no es troben en el mercat.

2.3.6. Hidrologia i Hidrogeologia

2.3.6.1. Hidrologia El projecte es desenvolupa exclusivament en la conca hidrogràfica del riu Brugent o altrament dit Riera d’Amer, afluent del riu Ter a qui desemboca a l’alçada del Pasteral. Aquesta variant es situa doncs al curs baix del riu Brugent. La conca del riu Brugent té una superfície5 de 74,52 Km2. El riu Brugent neix a Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), als vessants meridionals de la Serra del Corb, d’on neix el torrent de Marboleny, i dels occidentals de la Serra del Saiols, d’on neix el torrent de les Cabanyes. La falla d’Amer ha condicionat el curs del riu de manera que pren la direcció de la falla, de nord-oest a sud-est. Poc després de depassar Sant Miquel de Pineda, en direcció sud, el riu recull, per l’esquerre, les aigües del Torrent de Sant Iscle. En el seu camí cap el sud, rep l’aportació de la Riera de la Fàbrega des de la dreta, poc abans passar pel nucli de Sant Feliu de Pallerols i, després del Torrent del Bastons i del rec de la Nespleda per l’esquerre. Poc després del Gorg dels Valls, aigües avall rep les aportacions del Rec del Rigall a l’esquerre, i del Torrent de Fontperera que recull les aigües del vessant meridional del Volcà de Sant Marc. Abans d’arribar a Les Planes d’Hostoles, rep les aportacions del torrent de la Carrera, del torrent de la Vila i el torrent de la Llameca, pel marge dret, i per l’esquerre, del torrent del Pou. Depassat Les Planes d’Hostoles, s’hi afegeixen el torrent de la Xoriguera i el de Can Reixac, que juntament amb el torrent de la Font-Roja recullen els vessants del Puig Mateu, a la dreta del riu Brugent. A l’alçada de Sant Genís, el riu Brugent rep les aportacions del torrent de l’Obac, per la dreta i del torrent del Rastell, per l’esquerre, a l’alçada del Hostal del Fang. Ja dins el terme municipal d’Amer, el riu Brugent incorpora les aigües del torrent Colomer, del torrent de la Blanquera i torrent de les Femades poc abans del Pla del Rieral. Després, continuant vers el Ter, recull les aigües del torrent Castell i del torrent de Can Catau, que discorren a banda i banda de la Costa de Sta Brígida, al marge dret del riu Brugent. Més endavant i també des de la dreta s’hi incorpora el torrent de la Pinyana. Finalment a l’alçada del veïnat Palou, al Pla de les Malloles, al sud d’Amer, el riu Brugent incorpora per la dreta el torrent Palou, que recull l’escorrentiu del vessant sud-oriental del Serrat de les Saleres Velles, i poc abans de connectar el riu Brugent amb el riu Ter, al Pasteral, rep encara les aportacions del torrent de la Roca-salva, pel marge esquerre. El recorregut del riu Brugent s’aproxima als 21 Km de longitud. El Brugent es un riu de règim permanent, amb una fluctuació estacional i interanual marcada per la pluviometria però amb una component d’alimentació subterrània que exerceix un cert efecte sobre la regulació del flux. Presenta una plana fluvial desenvolupada i una llera de tipus meandriforme. La plana fluvial es susceptible de ser inundada, ocasionalment, pel cas d’avingudes extraordinàries.

5 Planificació hidrogràfica del Baix Ter (http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/pefbter)




El riu Brugent (o riera d’Amer) al seu pas pel pont d’accés a la Font Picant

L’estudi “Planificació de l’espai fluvial (PEF) de la conca del Baix Ter” elaborat per l’ACA6, conté l’estimació dels cabals per als diferents períodes de retorn a partir de l’estudi hidràulic resultant de l’aplicació del model MIKE 11, en els punts específics de la conca d’estudi. Aquest valors, lleugerament ajustats, conformen els “cabals normalitzats” que per a cada tram i període de retorn considerats en concreten en els següents valors: Taula 20. Cabals normalitzats (m3/s) per al distints tram en que s’ha dividit el riu Brugent i segons els diferents

períodes de retorn (Qt) considerats (t=anys). Font. l’Estudi Informatiu. Corredor Brugent - Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram: Amer - Salt. EI_AG-03020

Punt Coord X Coord Y Q3,5 Q10 Q50 Q100 Q500 BRU1 459.807 4.658.310 3 12 50 75 145 BRU2 462.824 4.656.174 6 23 79 114 216 BRU3 467.620 4.650.245 18 76 205 269 434 El territori susceptible de ser inundat per l’avinguda extraordinària (Q500) és el que s’estableix com a zona inundable a la legislació vigent, i es troba representada, en l’àmbit d’estudi en el Plànol 7B. En el mateix plànol hi és representada també la zona potencialment inundable entesa com aquella superfície que ocuparia l’aigua del riu considerant la màxima avinguda amb una període de retorn de 100 anys. En relació a la qualitat de l’aigua del riu, l’ACA disposa d’una estació al riu Brugent de mesura de la qualitat de l’aigua superficial del riu. Les dades disponibles del paràmetres que composen 6 El PEF Baix Ter és contemplat en l’Estudi Informatiu. Corredor Brugent - Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram: Amer - Salt. EI_AG-03020.

l’ISQA7 (Índex Simplificat de Qualitat de l’Aigua) d’aquesta estació són les que s’indiquen a la següent Taula 21

Taula 21. Valors (mitjana anual) dels paràmetres amb el que es composa l’ISQA, i valors d’aquest Índex a l’estació de control del riu Brugent (Amer).

Font: ACA. Xarxes de Control.

Any Cond a 20ºC

(µS/cm)

MES

(mg/L)

Oxigen dissolt (mg/L)

Tª

(ºC)

TOC

(mg/L) ISQA

2003 621,75 2,8 9,25 12,42 1,92 88,19

2004 637,25 4,1 11,07 13,2 2,4 89,23

2005 715 3,9 11,45 12,5 2,05 88,84

2006 737,75 6,7 8,45 14,5 2,175 84,21

De la taula anterior se’n desprèn que, tenint en compte només el quimisme de l’aigua, la qualitat del riu Brugent cal considerar-la com a molt bona, malgrat que en el darrer any dels disponibles (2006) el valor de l’ISQA hagi disminuït força (84,21) en relació als anys anteriors (mitjana del tres anys, 88,75).

Segons el document IMPRESS8, la pressió sobre la massa d’aigua del riu Brugent, en tot el seu recorregut és nul·la per bé que en termes de regulació el riu es troba afectat per dues rescloses (a les Planes d’Hostoles i a l’alçada del PK 50 de la carretera C-63), i per sengles endegaments de la llera quan el riu discorre pel nucli de Sant Feliu de Pallerols, a Les Planes d’Hostoles (a Pocafarina) i a Amer (entre Solivent i Pla de les Malloles). Així mateix la llera es troba ocupada per explotacions forestals i conreus de regadiu i s’hi identifiquen abocaments d’aigües residuals tractades per EDAR, a les Planes d’Hostoles, i també d’origen industrial. Malgrat això la pressió que suposa aquestes interferències en la qualitat del riu Brugent és molt baixa o gairebé nul·la, motiu pel què en termes generals es qualifica el riu Brugent com de nul·la pressió. Pel que fa a l’anàlisi d’impactes, al mateix document IMPRESS avalua a com a nuls els impactes comprovats sobre la massa d’aigua i pel que respecta als probables, qualifica de mediocre l’estat de la massa d’aigua en termes d’estat ecològic, per raó de la mediocre valoració quant a elements biològics i la deficient valoració quan a la anàlisi del elements hidromorfològics del riu Brugent. Ara bé, malgrat aquestes valoracions, el riu Brugent es considerada com una massa d’aigua de referència, des d’un criteri d’expert que en cap cas es veu modificada per endegaments, minicentrals o d’altres elements susceptibles de modificar les característiques hidrològiques d’aquest riu. D’altra banda, aquest document IMPRESS determina el riu Brugent com a zona de protecció per a la truita en el tram alt i mig del seu curs, des del seu naixement a la Serra del Corb fins poc abans d’entrar al municipi d’Amer, a l’alçada de Sant Genís.

7 Índex aplicat fins l’any 2006 doncs a partir de l’any 2007 l’ACA aplica un nou programa de seguiment i control per avaluar no només la qualitat de l’aigua del rius, embassament, estanys i d altres masses d’aigua sinó també dels sistemes ecològics que contenen. 8 Document IMPRESS elaborat per l’ACA i en motiu de l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) on s’analitzen els impactes i pressions detectades en les masses d’aigua, mitjançant la caracterització d’un seguit d’elements de qualitat ecològica.




2.3.6.2. Hidrogeologia Hi ha dos tipus de formacions hidrogeològiques en l’àmbit de la vall del riu Brugent i conseqüentment, en l’àmbit del municipi d’Amer. Les dues formacions són, de més antiga a més moderna, la d’edat paleògena i damunt de la qual s’hi assenten els dipòsits detrítics al·luvials del riu Brugent. Amer i la vall del riu Brugent es troben situades a l’àrea hidrogeològica paleògena de la Baixa Garrotxa (codi ACA 202) i es correspon a la massa d’aigua que geogràficament s’emmarca en el domini de les unitats geomorfològiques de la cubeta o fosa de la Garrotxa i la Serralada Transversal. Es tracta d’un sistema complex que comprèn un conjunt d’aqüífers multicapa (lliures i confinats) en que s’alternen materials volcànics i l’al·luvial quaternari dels rius Brugent i Fluvià. El conjunt d’aquests aqüífers forma l’anomenat sistema fluviovolcànic de la Garrotxa. Les unitats fluiovolcàniques estan constituïdes per colades de lava i dipòsits piroclàstics que successivament van envair les antigues valls fluvials de la baixa Garrotxa, recobrint en part, dipòsits al·luvials preexistents, a la vegada que els dipòsits volcànics eren fossilitzats per nous aports detrítics constituint una alternança de nivells al·luvials i volcànics que en conjunt conformen els dipòsits fluviovolcànics. En aquesta àrea hidrogeològica s’hi delimiten quatre aqüífers diferents i que són, amb els codis ACA corresponents, els destacats en la següent Taula 22.

Taula 22. Aqüífers inclosos en l’àrea hidrogeològica paleògena de la Baixa Garrotxa (codi ACA: 202) Font: Document IMPRESS (2005). Agència Catalana de l’Aigua

Codi ACA Denominació

2023A12 Aqüífer fluviovolcànic de la vall del Llémena i Canet d’Adri

2023I41 Aqüífer fluviovolcànic lliure de la Garrotxa

2023I42 Aqüífer fluviovolcànic confinat de la Garrotxa

2023A11 Aqüifer fluviovolcànic del Brugent Només l’aqüífer 2023I42 es confinat, i es localitzat a la fossa de la Garrotxa (conca alta del riu Fluvià) i el seu confinament ve determinat per la presència de nivells de llims i argiles de plana d’inundació o de colmatació de confinen els nivells permeables inferiors i que a la vegada han quedat recoberts per nous aports volcànics i/o al·luvials. Aquests nivells de llims-argilosos actuen com a aqüitard. Pel que fa a l’aqüífer fluviovolcànic del riu Brugent, aquest és lliure en tota la seva extensió, i els trams alts o de capçalera són efluents mentre que els trams més baixos són influents, és a dir, el riu en el seu tram baix es constitueix en la descàrrega natural de l’aqüífer. La direcció del flux subterrani segueix, a grans trets, la direcció general del riu.

En termes de pressió sobre l’estat químic de la massa d’aigua del sistema fluviovolcànic de la Garrotxa, aquesta està qualificada d’alta per fons difuses fonamentalment procedents de l’activitat d’agrícola i ramadera. Val a dir que l’àmbit corresponent a la fossa de la Garrotxa i concretament el termes municipals de Sant Joan les Fonts, Olot, les Preses, Santa Pau, Vall d’en Bas i Vall de Bianya, àmbit corresponent aproximadament als aqüífers lliure i confinat de la Garrotxa (2023I41 i 2023I42), han estat declarats masses d’aigua vulnerables a la contaminació per nitrats d’acord al Decret 476/20049. Condició que no afecta la resta dels aqüífers dels sistema fluviovolcànic, és a dir, al del Brugent (2023A11) i al del Llémena i Canet d’Adri (2023A12). Respecte a fonts puntuals, el sistema rep una pressió alta sobre l’estat químic en la forma d’abocaments de tipus industrials i d’abocaments de les EDAR d’Olot i Sant Joan les Fonts (20.000 m3/día), de les d’Amer i les Planes d’Hostoles (amb una capacitat conjunta de 2000 m3/dia) i de la depuradora de Sant Gregori. En relació a l’estat quantitatiu, la pressió sobre aquest sistema fluviovolcànic en termes d’extracció d’aigua es considera alta, amb una densitat d’extraccions (en el conjunt del sistema) molt significativa avaluada en 12,2 hm3/any i amb un índex d’explotació10 de 0,96. Els principals nuclis d’extracció se situen en les captacions d’abastament d’Olot, i ens les sectors industrials de Sant Joan les Fonts, Olot, Les Preses i Vall d’en Bas, mentre que la resta de l’explotació queda homogèniament distribuïda en tota l’extensió dels sistema aqüífer. A nivell d’aqüífer concret, el més explotat és el confinat de la Garrotxa. Pel que fa al nivell d’explotació de l’aqüífer fluviovolcànic del Brugent, en l’àmbit territorial del municipi d’Amer hi ha registrats 23 aprofitaments d’aigües subterrànies i amb un cabal anual extracció entorn als 500.000 m3. El 43% d’aquest cabal es destina a abastament d’aigua potable al municipi per mitjà de dos pous al marge dret del riu Brugent, en zona de policia. Un 47% d’aquest volum d’extracció es destinat a usos agrícoles i ramaders, per bé que també s’hi inclou aquí una part per a consum domèstic. El 10% restant es reparteix entre usos declarats com a industrials (7%) i usos domèstic (3%). Damunt d’aquest substrat terciari i associat al curs fluvial del Brugent s’hi desenvolupen els dipòsits al·luvials quaternaris que són de poca entitat quant a recursos hídrics i se’n desconeix la seva relació de recàrrega/descàrrega respecte al riu i respecte el substrat terciari subjacent. Comparativament aquest dipòsits al·luvials són molt menys interessants des d’una perspectiva hidrològica. Es tracta d’aqüífers lliures, amb recàrrega directa i, per tant, més vulnerables a la contaminació. Al Plànol 8.A Hidrogeologia subterrània s’indica a localització de l’aqüífer fluviovolcànic del riu Brugent, que discorre per la vall del mateix riu, l’aqüífer dels detrítics paleògens de la Serralada Transversal (al nord) i el paleozoic-granític Montseny – Guilleries.

9 Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. DOGC núm. 4292 de 31/12/2004. 10 Índex d’explotació: relació entre volum de les extraccions i les existències (el volum de recursos disponibles del sistema més les transferències d’altres masses d’aigua). El valor de l’índex més proper a la unitat (1) indica una explotació propera a les existències disponibles.




L’àmbit del projecte però no s’ubica sobre cap aqüífer protegit, segons els Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya

2.3.6.3. Inventari de fonts i surgències D’acord al Mapa Topogràfic 1:10.000 Amer (150-48) es comptabilitzen al municipi un total de 11 fonts, les quals la majoria (8) és localitzen al vessant oriental del Serrat del Torn i també dels Serrat de les Saleres Velles i només tres a l’est del riu Brugent, a l’alçada del Bosc de la Blanquera i la Costa de Sta. Brigida. La taula següent les relaciona, tot i que al Plànol 8.B se’n grafia la seva localització.

Taula 23. Inventari de fonts i surgències al terme municipal d’Amer.

Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del ICC

Coordenades UTM (a) Denominació X Y Paratge

Font Pudosa 464978 4652952 El Colomer Font Picant 465542 4652825 Pla de la Font Picant Font del Capellans 466099 4652258 Enfront del Pla del Rieral Font de la Teula 464276 4651775 Castanyeda de la Jonquera Font del Botó 466339 4651386 El Maset Font de la Boada 466550 4651429 La Boada Font Alta 466845 4651079

Font del Turó 467095 4650937 Bosc de la Font del Turó / el Pedreguet

Font de Can Torrent 466470 4653827 Can Torrent Font del Roc 467800 4652298 Costa de Sta. Brígida Font Fresca de Can Ramonet 466583 4653164 La Blanquera de Dalt (a) La localització i coordenades han se considerades aproximades a partir del Mapa Topogràfic de l’ICC.1:10000 Amer (Full 150-48)

2.4. MEDI BIÒTIC 2.4.1. Vegetació potencial La vegetació potencial és un concepte botànic que fa referència a la vegetació que existiria en un indret amb absència d’altres factors pertorbadors que els propis del clima de la zona i de les característiques del sòl. Es tracta d’un concepte totalment teòric, doncs si un dels trets que caracteritza la regió mediterrània és la secular transformació del paisatge per part de l’home, fins el punt que el paisatge vegetal existent és més el resultat de la heterogènia i irregular força de transformació que l’home ha manifestat al llarg del temps que de la gradual evolució del paisatge lliure d’aquesta distorsió. En aquest sentit, la vegetació potencial a la comarca de la Selva, particularment a les àrees tant de la Serralada Litoral com de la Prelitoral de la comarca, correspondria al domini del l’alzinar litoral típic (Quercetum illicis galloprovinciale pistacetosum) per bé que als indrets de sòl més empobrit, més oligotròfic, i més àcid, el suro (Quercus suber) desplaça l’alzina conformant d’aquesta manera la surera (Quercetum illicis galloprovincilaes suberetosum). A les parts més elevades, de característiques més plujoses, més submediterrànies, l’alzinar litoral dona pas al muntanyenc (Querceteum mediterraneo-montanum) i en les zones més obagues penetra el domini de la roureda de roure martinenc (Buxo-Querceteum pusbescentis). La plana de la Selva, per contra, és una depressió que presenta condicions climàtiques i geològiques especials que afavoririen el bosc caducifoli en front del perennifoli de les serralades




veïnes11. En aquesta plana es produeix una important inversió tèrmica a l’hivern en quedar encerclada pel sistemes muntanyosos veïns, la qual cosa condueix a una major freqüència de gelades i boires, condicions climàtiques que, juntament amb el tipus de substrat (sòls pliocènics profunds), en cap cas són favorables a la surera i si per contra més afí a l’alzinar i la roureda. Tanmateix, la plana de la Selva, juntament amb la litoral, són els sectors de la comarca que més acusen la intervenció de l’home, vinculant la plana a l’agricultura, i a la industria turística i a la urbanització, el litoral. 2.4.2. Vegetació actual A l’àrea d’estudi, el municipi d’Amer, la formació vegetal que hi predomina és sense cap dubte el bosc, tret és clar, del fons de la vall, on l’assentament urbà ha condicionat el poblament vegetal al seu entorn més pròxim, conreant primer les terres al voltant del riu i desprès destinant-la a la implantació industrial. L’àrea es correspondria al domini dels boscos d’alzina en les seves diverses variants en funció del vessant que ocupen com també de les característiques del sòl. Prenent el riu Brugent com a eix diferenciador a efectes descriptius de la vegetació del municipi d’Amer, l’àrea situada a l’oest d’aquest eix, és a dir els vessant orientals de Sant Martí i els serrats del Torn i de les Saleres Velles, aquest zona més ombrívola, fora el domini de l’alzinar muntanyenc (Querceteum mediterraneo-montanum), a cotes més altes, per bé que a tocar de la vall, alzinar litoral (Quercetum illicis galloprovinciale), més eixut, s’hi establiria de forma més plena. En aquesta àrea occidental, a les zones més humides i més obagues, l’alzinar muntanyenc conviu amb formacions més o menys aparents de roure de cerroides i roure de fulla petita. L’alzinar muntanyenc s’identifica també como la formació vegetal de major extensió, a l’est del riu Brugent, la costa de Sta Brígida i cap el Sud fins als Tres Rocs i el Puig d'Alia, per bé que per dessota de Sant Climent d’Amer s’hi localitza la sureda, de manera que és aquesta zona la de presència exclusiva d’aquesta variant d’alzinar pròpia d’indrets oligotròfics i amb sòl àcid. El riu Brugent confereix unes condicions pròpies, evidentment quan a disponibilitat hídrica, per l’establiment de la vegetació de ribera, en aquesta cas representada per la verneda amb consolda (Lamio-Anetum glutionsae). Al Plànol 9.A Vegetació s’hi garfien les diferents comunitats vegetals d’acord a la informació cartogràfica del DMAH.

11 Vilar, L I Viñas, X. (1990) Sobre los robledales de la Selva (Girona). Acta Bot Malac., 15 277-281 citat a Agenda 21 Comarcal de la Selva

2.4.3. Comunitats vegetals

2.4.3.1. Alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum). Es una variant de l’alzinar en aquest cas més submediterrani, més humit, en el què el sotabosc es troba empobrit d’espècies termòfiles mediterrànies i, per contra enriquit amb espècies més septentrionals, més eurosiberianes. En aquesta comunitat l’alzina no colonitza de forma exclusiva l’estrat arbori, i es troba acompanyada sovint del pi roig (Pinus sylvestris) i d’arbres i arbust caducifolis com els que formen part també dels alzinars litorals amb roure. El que personalitza més l’alzinar muntanyenc és la presencia d’un estrat herbaci ric, que cobreix la major part del sòl amb fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), violes boscanes (Viola alba, V. sylvestris), maduixera (Fragaria vesca), falguera comuna (Pteridum aquilinum). Per contra en aquest comunitat la vegetació lianoide hi és pràcticament absent, reduïda al lligabosc (Lonicera implexa) i a la rogeta.(Rubia peregrina). En el domini de l’alzinar muntanyenc, però també en el de les rouredes acidòfiles humides, hi prospera la castanyeda, formació vegetal de tipus boscós que estrictament parlant caldria qualificar de formacions forestals on l’estrat arbori és colonitzat de forma dominant pel castanyer (Castanea sativa), espècie incorporada a l’espai forestal per demanda de la industria botera.

2.4.3.2. Alzinar litoral (Quercetum illicis galloprovinciale) L’alzinar litoral és el bosc escleroide característic de la mediterrània septentrional. L’alzinar típic és una comunitat ombrívola, discretament alta (10- 15 m), amb un únic estrat arbori normalment monoespecífic, l’alzina (Quercus ilex ssp ilex) per bé que a vegades acompanyada d’alguns caducifolis o alguns pins. El sotabosc es integrat per arbustos de port arbori amb marfull (Viburnum tinus), l’aladern (Rhamnus alaternus), el fals aladern (Phillyrea media), l’arboç (Arbutus unedo) i el llentiscle (Pistacea lentiscus), i un altre estrat de menor alçada, però arbustiu, integrat sovint pel galzeran (Ruscus aculeatus), l’esparreguera (Sparagus acutifolius) o la roja (Rubia peregrina). A aquest component arbustiu cal afegir de manera particular el component lianoide compost pel lligabosc (Lonicera implexa), la vidiella (Clematis flammula), l’aritjol (Smilax aspera) o l’englantina (Rosa sempervirens). L’estrat herbaci te poca importància, si més no en el alzinar més desenvolupats, doncs la llum del sol difícilment arriba al terra de l’alzinar. De tota manera les espècies més pròpies d’aquest estrat es concreten en l’heura (Hedera helix), la falguera falzia negra (Asplenium onopteris) i en llocs més humits la viola boscana (Viola alba).




2.4.3.3. Surera (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum) . Es tracta d’una variant de l’alzinar litoral la surera (Quercus suber) pren el paper de l’alzina. Comunitat pròpia de indrets silícics, sòls oligotròfics i àcids amb un sotabosc molt menys dens i d’espècies comuns a les de l’alzinar litoral o alzinat típic, però també d’altres de més calcífugues, com el bruc boal (Erica arborea) i les estepes (Cistus).

2.4.3.4. Pinedes Les pinedes són boscos secundaris (boscos transitoris), la majoria dels quals resultat de la repoblació efectuada per l’home, sotmeses a explotacions forestals periòdiques per extreure’n fusta. Aquestes comunitats també són considerades com a brolles arbrades amb clara dominància dels pins, tot i que en substituir els boscos propis d’un indret es freqüent que també hi apareguin els arbres característics que han suplantat, com l’alzina (Quercus ilex), el suro (Quercus suber) i fins i tot els roures (Quercus spp.). Quasi mai ofereixen un sotabosc dens, originant generalment un ambient poc ombrívol i força sensible al foc. Al municipi d’Amer, se n’identifiquen bàsicament de pi pinastre (Pinus pinaster).

2.4.3.5. Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) Les vernedes són boscos de ribera, l’estrat arbori de les quals està quasi exclusivament constituït per verns (Alnus glutinosa). L’associació més freqüent a altituds baixes, per dessota els 600 m, i de preferència per a zones planes és la Lamio-Alnetum glutinosae essent l’estrat herbaci allò que la distingeix d’altres variants. En aquest cas l’ortiga borda (Lamnium flexuosum), la consolda menor (Symphytum tuberosum) la corona de rei (Doronicum pardialianches) i el marcòlic (Lilium martagon) hi són les espècies de plantes herbàcies més característiques.

Vegetació ripària a la llera del riu Brugent, a Sud d’Amer

Vessant oriental del Serrat de les Saleres Velles




Santa Brigida ( a fons a l’esquerre) i el Puig Galí (a la dreta) a l’Est d’Amer( al centre)

2.4.4. La flora La flora de la zona d’estudi pertany a la regió mediterrània, lògicament, i en concret, s’inclou sota la denominació zonal de terra baixa mediterrània per bé que a les obagues i a cotes més altes, adopta un caràcter més plujós, més submediterrani. El municipi d’Amer, àrea fonamental on es desenvolupa el projecte de variant, s’inclou dins la quadrícula UTM ( de 10 x 10 km) 31T DG 64, del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC). El Banc de Dades de Biodiversitat és una recopilació de tota la informació sobre la biodiversitat de Catalunya. Es desenvolupa mitjançant la informatització de totes les citacions disponibles de les espècies que es fan al territori català. Informació aquesta que es complementa amb d’altres referents a la distribució, biologia, ecologia, etc., de les diferents espècies. El BDBC recopila el màxim nombre de referències bibliogràfiques sobre biodiversitat a Catalunya, i a la vegada són la font d’informació del banc de dades. D’acord amb aquesta base, en aquesta quadrícula s’hi fan un total de 786 tàxons diferents de flora. Tenint en compte el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya12 (CFAC) d’aquest total de taxons només 2 estan inclosos en l’annex 1 d’aquest catàleg corresponent a espècies en perill d’extinció, ambdós casos es tracta de Pteridòfits (falgueres). Altres dos tàxons són catalogades com a vulnerables i inclosos dintre l’annex 2 d’aquest catàleg i, finalment, l’espècie Prunus lusitanica L, és protegida dintre el territori de l’Espai d’Interès Natural les Guilleries. 12 Decret 178/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya DOGC núm. 5204 de 28/08/2008

Taula 24. Tàxons inclosos en el Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, en el territori del municipi d’Amer i

proximitats (quadrícula 31T DG 64 del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya)

Espècie Categoria (CFAC) Observacions Pellaea calomelanos En perill d’extinció.

(Annex 1)

ecologia: Esquerdes de roca i replans de penyals esquistosos assolellats; xeròfila raresa: molt rara distribució: restringida a l'extrem oriental dels Pirineus (Alt Empordà) i al territori catalanídic N (la Selva)

Thelypteris palustris En perill d’extinció. (Annex 1)

ecologia: aiguamolls, vernedes. Contrades mediterrànies plujoses. raresa: molt rara distribució: territori ruscínic i catalanídic N.

Saxifraga vayredana Vulnerable (Annex 2)

ecologia: roques, terrenys silícics raresa: comuna distribució: territori catalanidic N estatge montà

Melampyrum nemorosum subsp. catalaunicum

Vulnerable (Annex 2)

ecologia: boscos caducifolis humits. Rouredes i castanyedes de la Serralada Pre-litoral per damunt de 600 (500) m.. Sòls silícics raresa: molt rara distribució: territori olositànic i catalanídic N.

Prunus lusitanica Protegida dintre el territori de EIN Les Guillerires

ecologia: fondalades humides del contrades mediterrànies plujoses, en terreny silícics. raresa: molt rara distribució: territori catalanídic N

2.4.5. Forests públics Les Forests d'Utilitat Pública són figures de protecció definides per les lleis forestals estatals, com la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts (que deroga l’antiga Llei de Monts, de 8 de juny de 1957) i el Decret 485/62, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de Monts, i per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Dins l’àrea potencialment afectada pel projecte de variant no hi ha cap forest de la Generalitat, ni forests d’entitats locals ni tampoc cap forest conveniada que pugui ser afectada. 2.4.6. Arbres monumentals i d’interès comarcal o local




La protecció dels arbres monumentals a Catalunya es va iniciar amb el Decret 214/1987 on es defineixen com a tals “exemplars que, per llurs excepcionals mides dins la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de protecció”. Mitjançant el Decret 47/1988, d’11 de febrer, sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local, i el Decret 120/1989, de 17 d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals, d’interès comarcal i local, s’amplia els catàleg d’arbres d’indubtable interès a protegir. A la comarca de la Selva es comptabilitzen un total 42 exemplars d’arbres protegits i 2 arbredes. 17 dels exemplars protegits estan catalogats com a monumentals d’acord al Decret 214/1987 i la resta ho són en virtut del Decret 47/1988 , d’interès comarcal i local per bé que tots els anteriors declarats d’interès monumental ho són també d’interès comarcal i local. Les 2 arbredes, a Caldes de Malavella i a Tossa ho són en virtut del Decret 120/1989. Al terme municipal d’Amer s’hi localitzen 2 d’arbres protegits, declarats monumentals segon el Decret 214/1987, són l’Alzina de Can Famades (núm. declaració: 34.007.01) i el Roure de Can Puig (34.007.02) (vegi’s Plànol 9.B. Arbres monumentals) A part d’aquests al municipi no hi ha cap més exemplar ni arbreda d’interès comarcal i local tot i l’actualització del catàleg que s’estableix mitjançant l’Ordre MAH/228/2005 d’actualització de l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local. 2.4.7. La fauna La comunitat faunística que es pot trobar a la zona d’estudi respon, com en qualsevol altra part del territori, a uns condicionants de caràcter general, com són les característiques dels hàbitats existents, el grau d’humanització del medi i. el marc biogeogràfic de referència a escala macroregional. A escala macroregional, l’àmbit del projecte es correspon amb una zona de trànsit entre els dos grans dominis biogeogràfics de les terres catalanes; el mediterrani, que s’estén per la major part del Principat, i el centreeuropeu, restringit al domini pirenaic i algunes radiacions molt localitzades cap al sud. Aquesta condició implica, en principi, un increment en la diversitat animal, per quant hi poden concórrer a la zona espècies d’ambos àmbit biogeogràfics. Aquest característic efecte enriquidor, no obstant, té com a contrapartida un altre fet consubstancial a les zones de frontera, que no es altre que la fragmentació i rarificació de les poblacions de les espècies que es troben just en els límits de les seves àrees de distribució. Quant als hàbitats presents, la anàlisi del territori on en preveu el projecte, desvetlla una notable heterogeneïtat d’ambients concentrada en un espai força contingut la qual cosa és, d’entrada, un factor manifestament enriquidor. Tot i així, la organització territorial dels diferents hàbitats es mostra més propera a un patró de segregació en grans unitats que a un mosaic amb un elevat índex d’alternança de mostres dels diferents ecosistemes. Així, encara que la diversitat d’aquests propicia paral·lelament la de les comunitats faunístiques, el potencial sinèrgic que al respecte tenen els ecotons assoleix en aquest cas un grau d’expressió moderat. D’altra banda, cal també valorar l’absència a l’àrea d’estudi de representacions significatives de certs hàbitats, molt restrictius a Catalunya quant a la seva disponibilitat per part de la fauna i del quals depenen estrictament un notable col·lectiu d’espècies (els ambients rupícoles, els aiguamolls, les zones estepàries i les

cavitats subterrànies). Només sols la presència del medi fluvial associat al riu Brugent mitiga un tant aquesta carència d’ambients singulars. Quan al grau d’humanització del territori, aquesta qualitat en aquest territori es manifesta directament a través de la presència central del nucli urbà d’Amer i les seves extensions en forma de àrees especialitzades (urbanitzacions, polígons industrials) que es prolonguen al llarg del fons de la vall, seguint l’eix de l’actual carretera. Aquest continu urbanitzat divideix l’àmbit a analitzar en dues meitats, de forma que la pressió de transformació i de molèsties antròpiques es dilueix progressivament, a mesura que ens allunyem d’aquest eix. Això es així, per quant la part baixa dels vessants és on es concentra també el domini dels cultius i d’alguns altres elements del territori amb una certa freqüentació (p.e. la via verda). Quan el pendent s’accentua, les masses boscoses passen colonitzar quasi tot l’espai, amb només alguns masos aïllats i la xarxa de camins forestals. Tret d’això, tan sols resulta destacable l’explotació forestal que, amb caràcter més o menys restringit en el temps i l’espai, es pot fer als boscos locals. La descripció dels principals grups faunístics present en l’àrea d’estudi i que a continuació es detalla, s’ha establert en base a la informació bibliogràfica existent i a les dades camp especifiques per aquest estudi. La font bibliogràfica fonamental ha estat la constituïda pels diferents atles generats dins del projecte denominat “Inventario Nacional de Hábitats y Taxones” o “Inventario Nacional de Biodiversidad” a iniciativa del Ministerio de Medio Ambiente i, pel cas concret de l’ornitofauna la font prioritària obligada ha estat el “Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002”. Tota aquesta informació, a més, ha estat contrastada i complementada amb les dades recollides en el Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (BDBC), en concret el quadrants DG65 i DG64 de la zona 31T, per bé que aquest darrer de s’insereix de forma molt marginal en l’àmbit d’estudi considerat.

2.4.7.1. Ornitofauna L’ornitofauna constitueix, sens dubte, el compartiment faunístic local més rellevant des del punt de vista de la riquesa faunística. Tot i així, encara que la diversitat específica de la comunitat seria força considerable, la representació dels ocells que es signifiquen com a especialment rellevants des del punt de vista del seu interès de conservació és més aviat escassa. Això és així en tant que l’àmbit del territori on es desenvolupa el projecte és certament humanitzat i hi són absents determinats ambients més propicis per aquestes espècies (aiguamolls extensos, paratges pseudoestèpics, biòtops rupícoles) tot i la diversitat d’hàbitats que s’observa en aquest territori. En la descripció d’aquesta comunitat faunística s’han considerat només d’aquelles espècies que nidifiquen a l’àrea d’estudi, o bé ho fan en paratges veïns i s’hi desplacen per aconseguir aliment. Una anàlisi fenològica dels seus integrants, ben segur introduiria matisos, però aquest grau d’aproximació resulta materialment impossible per a estudis d’aquestes característiques, essent necessari centrar fonamentalment la revisió d’aquesta comunitat faunística al poblament estival, doncs és el que acostuma a acumular més informació retrospectiva de qualitat, al marge de reunir una fracció molt important dels valors més rellevants que han de tractar de ser preservats. • Ocells forestals




És el col·lectiu més representatiu de la comunitat ornítica local. La vall del Brugent és una part del territori amb una clara vocació d’ésser dominada per les masses boscoses en les seves múltiples variants. Des de les galeries ripàries fins a les formacions típiques de les parts més altes dels vessants, encara avui es poden trobar trams on el mantell forestal, més o menys heterogeni, gairebé monopolitza l’ecosistema disponible per a l’ornitofauna. Tot i així, pel que fa en concret a l’àrea d’estudi, l’estructura descrita s’ha vist notablement alterada, de forma que s’ha generat una discontinuïtat entre el bosc de ribera i el domini forestal dels vessants, conseqüència de les múltiples formes de transformació antròpica que s’han desplegat en el fons de la vall. Aquest espai intermedi està dominat per ambients oberts, en principi poc favorables per als ocells forestals. No obstant, el manteniment d’un arbrat més o menys dispers, juntament amb l’aportació realitzada pels camps de fruiters i les plantacions d’arbres destinats a la producció de fusta, constitueix una oferta d’hàbitat que resulta favorable per a un ampli col·lectiu d’espècies afins als contexts arbrats esclarissats i als ecotons forestals. Entre les espècies forestals que normalment requereixen d’una especial atenció per la fragilitat de les seves poblacions es troben els rapinyaires diürns i nocturns. A la vista de les dades disponibles, la seva representació a l’àmbit de l’àrea d’estudi sembla que és molt poc diversa; circumscrivint-se, en ambdós casos, a les espècies més plàstiques quant a la selecció d’hàbitat i a la tolerància amb les manifestacions antròpiques en el territori. Així, no sols manquen els especialistes més estrictes, i per tant els indicadors més representatius d’aquest col·lectiu, sinó que fins i tot no s’assoleix el conjunt que es pot considerar el típic i comú a totes les masses boscoses catalanes de certa entitat i bon estat de conservació. Entre els rapinyaires diürns, tan sols l’aligot comú (Buteo buteo) és un segur nidificant a l’entorn més o menys immediat l’àrea d’estudi. Altres que s’hi podrien reproduir, encara que amb una probabilitat baixa, serien: l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’astor (Accipiter gentilis) i l’esparver vulgar (A. nisus). Pel que fa a la presència de les espècies d’activitat nocturna, la informació existent indica que el gamarús (Strix aluco) i el xot (Otus scops) formen part de la comunitat nidificant local; essent molt improbable la presència del mussol banyut (Asio otus), una espècie forestal de requeriments més estrictes. Un altre grup a valorar inexcusablement dins de les comunitats ornítiques forestals és el dels piciformes. Menys sensibles a l’activitat antròpica sobre el territori que els rapinyaires, aquest veritables especialistes dels ambients arbrats sí mostren una representació que integra a les espècies més àmpliament esteses a Catalunya. D’aquesta forma, els boscos locals acullen poblacions de picot verd (Picus viridis) i picot garser gros (Dendrocopos major). Igualment, no sembla descartable que el colltort (Jynx torquilla) s’afegeixi a la representació del col·lectiu nidificant; més enllà, és clar, de la seva segura visita durant els passos migratoris. Contràriament, tot i estar present aigües amunt i avall dins de la conca del sistema Ter - Brugent, les dades disponibles indiquen que el picot garser petit (Dendrocopos minor) no ha colonitzat la galeria ripària que travessa l’àmbit sotmès a anàlisi. En tot cas, cal tenir present que aquesta espècie es considera actualment en expansió en aquesta part del Principat i que els hàbitats locals, si més no a priori, semblen respondre bé als requeriments ecològics de l’espècie; per la qual cosa, no es pot descartar un establiment a curt o mitjà termini. Pel que fa a la resta d’ocells propis d’espais forestals locals, una àmplia majoria s’enquadra dins del diversificat grup dels passeriformes, del què la llista que se’n pot fer és realment llarga. Múltiples espècies de túrdids (pit-roig Erithacus rubecula, rossinyol Luscinia megarhynchos, merla Turdus merula, tord comú T. philomelos), sílvids (bosqueta vulgar Hippolais polyglotta, tallarol de casquet Sylvia atricapilla, mosquiters pàl·lid i comú Phylloscopus bonelli i P. collybita),

pàrids (mallerengues carbonera, petita i blava Parus major, P. Ater i P. caeruleus) i fringíl·lids (pinsà comú Fringilla coelebs, gafarró Serinus serinus, verdum Carduelis chloris, cadernera C. carduelis), per esmentar solament les famílies més diversificades, viuen a les masses boscoses locals. S’hi han d’afegir encara altres espècies força comuns, com: la cotoliu (Lullula arborea), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el bruel (Regulus ignicapilla) i el raspinell comú (Certhia brachydactyla). Malgrat la seva relativament elevada riquesa específica, la composició de la comunitat pot ser catalogada com a relativament banal. Fins i tot, sorprèn una mica l’aparentment discreta implantació del còrvids forestals (gaig Garrulus glandarius, garsa Pica pica i cornella negra Corvus corone), ja que cap d’ells ha estat fefaentment documentat com a nidificant. Altres espècies força abundants als boscos catalans manifesten aquí un estatus anàleg, com ara: la griva Turdus viscivorus, la mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus, la mallerenga emplomallada Parus cristatus i el pica-soques blau Sitta europaea. Potser l’única espècie amb un cert interès entre les que tan sols consten com a possibles reproductors a la zona seria la mallerenga d’aigua (Parus palustris), un ocell molt clarament vinculat amb els boscos caducifolis de caire centreeuropeu i que, en base això, té una distribució molt restringida i particular a Catalunya. Finalment, al marge dels ja comentats, alguns altres grups ornítics aporten espècies característiques a la comunitat forestal local. Serien els columbiformes, amb el tudó (Columba palumbus) i la tórtora (Streptopelia turtur); i els cuculiformes, amb el cucut (Cuculus canorus). • Ocells d’espais oberts Aquest és, sens dubte, l’altre gran perfil ecològic que nodreix la comunitat ornítica local. El concepte d’ocell propi d’espais oberts admet un amplíssim ventall de possibilitats. En el present document s’atribuirà aquesta pertinença a totes aquelles espècies la selecció prioritària d’hàbitat de cria de les quals recaigui en ambients terrestres estructuralment dominats per vegetació baixa, sigui aquesta de port arbustiu o herbaci, d’origen natural o conreat. Aquest ampli compartiment de l’ornitofauna local està constituït per espècies de molt diversa afiliació taxonòmica, que formen un espectre molt heterogeni quant a les seves característiques biològiques. Entre els no passeriformes que crien a la zona i que amb major propietat es poden enquadrar dins d’aquest apartat es troben: la perdiu roja (Alectoris rufa), la guatlla (Coturnix coturnix), el mussol (Athene noctua), l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), l’abellerol (Merops apiaster) i la puput (Upupa epops). El mussol és una petita rapinyaire nocturna, que es reparteix amb el xoriguer comú (Falco tinnunculus) l’explotació al llarg del dia de pràcticament qualsevol hàbitat obert de Catalunya; inclosos els propis de zones notablement antropitzades, com l’objecte d’anàlisi. Tot i que és probable que el xoriguer comú no es reprodueixi a l’entorn del marc d’actuació, si cal comptar amb la seva presència al llarg de l’any per a explotar les zones obertes. Una de les espècies més eclèctiques associables amb els espais oberts és la perdiu roja, la qual, com en el cas del conill, conjuga dos papers importants dins de la comunitat faunística local: el de ser una de les espècies-presa bàsiques per als depredadors i el de constituir un dels objectius principals de l’activitat cinegètica. Quant a la resta d’espècies enumerades, totes elles ocuparien un més discret segon pla dins de les comunitats en què s’integren. Pel que respecta als passeriformes que es reprodueixen a l’àrea d’estudi o a l’entorn més o menys proper, la llista a realitzar no és considerablement més prolixa que la confeccionada per a la resta dels ocells d’espais oberts. D’aquesta, una part clarament minoritària es conforma a partir de les




espècies més afins als ambients amb vegetació més baixa i laxa. Amb aquest perfil, a l’entorn de la zona d’estudi tindrien implantació: el pardal comú (Passer domesticus), els estornells vulgar i negre (Sturnus vulgaris i S. unicolor), el gratapalles (Emberiza cirlus) i el cruixidell (Miliaria calandra). També han estat registrades, encara que presumiblement de forma més localitzada: el trist (Cisticola juncidis), el passerell (Carduelis cannabina) i el pardal xàrrec (P. Montanus). Quant a la resta del col·lectiu local de passeriformes associats als espais oberts, aquest es troba disgregat en un ampli nombre de famílies i tendeix a reunir ocells lligats a hàbitats basats en comunitats arbustives de cert port i densitat. Sílvids, túrdids i lànids reuneixen a un bon nombre de les espècies locals més característiques d’aquest tipus de comunitats. Els primers inclouen als tallarols, entre els quals el de garriga (Sylvia cantillans) i el capnegre (S. melanocephala) mostren una clara preferència per les masses arbustives. Entre els segons es compta una espècie d’àmplia distribució ibèrica, com és el bitxac comú (Saxicola torquata). Quant als lànids, dues serien les espècies que podrien nidificar a la zona d’estudi: el capsigrany (Lanius senator) i el escorxador (L. collurio). Al marge dels ocells pertanyents als tres grups esmentats, és possible que també formi part de l’ornitofauna reproductora local el sit negre (Emberiza cia). • Resta de la comunitat ornítica Més enllà dels dos grans compartiments comentats fins ara, l’ornitofauna de la zona d’estudi es completaria amb petits col·lectius d’espècies amb trets ecològics particulars. Tot i que la seva aportació individual és massa discreta, convé considerar-los per completar una descripció acurada de la comunitat ornítica de la zona Pel nombre d’espècies que reuneix i per les seves peculiaritats intrínseques, el primer dels grups minoritaris correspon al dels ocells rupícoles. La presència d’aquests ocells a l’àmbit analitzat no es troba recolzada per una disponibilitat apreciable dels seus hàbitats, que no són altres que les cingleres i els ambients rocosos en general. De les espècies més selectives, tan sols el corb (Corvus corax) sembla criar a la zona; tot i que ho faria fora del marc estricte de les actuacions, explotant aquesta àrea únicament com a eventual zona d’alimentació. Hi són absents però, si més no com a reproductors, els rapinyaires rupícoles malgrat que, l’aufrany (Neophron percnopterus) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus) tindrien previsiblement a la zona una certa presència estival. Que es pugui parlar d’una comunitat ornítica rupícola a la zona s’explica també per les similituds funcionals que, alhora de fer niu, poden arribar a tenir un espadat de roca i una edificació i juntament a una gran tolerància davant les molèsties d’origen antròpic fa que algunes espècies gaudeixin d’unes condicions excepcionals respecte al seu estatus ancestral. Entre els exemples que es poden trobar al sector avaluat es compten: el colom roquer (Columba livia), el falciot negre (Apus apus), l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) i l’oreneta cuablanca (Delichon urbica). En un segon nivell hi troben aquelles espècies que sovint fan ús de les construccions humanes tot i que alternen aquest tipus d’opció amb hàbitats pròpiament rupícoles de caràcter més o menys marginal. És el cas entre els reproductors a la zona de l’òliba (Tyto alba) i la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), tot i que també seria extensiu a altres espècies potencialment nidificants com el roquerol (Ptyonoprogne rupestris) i la merla blava (Monticola solitarius). Encara més discretes en la seva aportació a la comunitat ornítica local, resten per indicar las espècies vinculades a altres tipologies d’ambients; tots ells, d’una manera o altra, relacionats amb

la xarxa hidrogràfica local. Evidentment, la llera i les riberes del riu Brugent en són el referent, tot i que, atesa l’escassa entitat de les unitats d’hàbitat que els són favorables, és previsible que bona part dels ocells a considerar com a reproductors tinguin poblacions força petites dins de l’àrea d’estudi; o, fins i tot, que tinguin una presència estival merament ocasional. A més, és important significar la testimonial representació que tenen els ocells més estretament dependents de l’existència de masses d’aigua tranquil·les de certa entitat; així com també, aquells típicament lligats als ambients d’aiguamoll. Les espècies d’aquest grup que es poden considerar amb seguretat com a nidificant als ambients riparis locals tan sols són: l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), el rossinyol bord (Cettia cetti), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea) i l’oriol (Oriolus oriolus). Més nombrós és el grup d’ocells estivals amb un estatus incert com a reproductors, tot i tenir presència estival acreditada: blauet (Alcedo atthis), cuereta blanca (Motacilla alba), merla d’aigua (Cinclus cinclus).

2.4.7.2. Mastofauna Les característiques de la mastofauna local vindrien determinades, en gran mesura, pel conglomerat d’elements naturals i antròpics que es dóna a la zona. D’una banda, a priori, la conjunció de masses forestals més o menys madures i de cultius que caracteritza a bona part del territori conforma un escenari força favorable per a sostenir una mastofauna relativament ben diversificada. No obstant, l’existència d’un notable grau d’antropització a escala de la zona d’estudi suposa un handicap de primer ordre per a la presència; per una part, de determinades espècies de grans ungulats i carnívors, i d’altra, d’algun mamífer dels considerats d’interès cinegètic. • Micromamífers La comunitat de mamífers de la zona d’estudi està dominada, com gairebé qualsevol mostra local de la mastofauna catalana, pels grups dels insectívors i dels rosegadors. Considerant el marc d’intervenció, les dades disponibles informen d’un poblament de micromamífers molt divers, encara que amb una discreta representació d’espècies de cert interès des del punt de vista de la conservació. Considerant els insectívors cal dir que, en base a les citacions publicades, es pot comptar a la zona almenys amb la presència de quatre espècies. Tot i reduït en nombre, constitueixen una bona mostra del caràcter de zona de frontera que té l’àrea d’estudi des del punt de vista biogeogràfic. Així, hi cohabiten, d’una banda, la musaranya nana (Suncus etruscus), un animal amb un perfil ecològic típicament mediterrani, i de l’altra, un de caràcter plenament centreeuropeu, com és el talp (Talpa europaea). De fet, el talp assoleix el límit meridional de la seva distribució a Catalunya a l’extrem sud de la serralada Transversal, no gaire lluny de l’àmbit d’actuació. Els altres dos insectívors locals són l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus) i la musaranya vulgar (Crocidura russula), els quals tenen una més àmplia valència ecològica. Més enllà dels esmentats, encara es podria pensar en una possible presència de dues espècies més: les musaranyes menuda i cua-quadrada (Sorex minutus i S. araneus). Ambdues són de distribució eurosiberiana, tenint les seves fronteres a Catalunya força a prop de l’àrea analitzada. Això pot representar que una eventual presència en aquesta no hagués estat detectada, a conseqüència d’un poblament fragmentat i pobre en efectius, com és típic en aquestes circumstàncies.




De la mateixa manera que pel cas dels insectívors, la informació disponible avala que el col·lectiu de rosegadors locals inclou representants d’un ventall molt ampli d’estratègies ecològiques. En el seu cas, atès que el nombre d’espècies residents és força més gran, l’expressió d’aquesta diversitat és encara més rica. Una part substancial de la comunitat està constituïda per espècies habituals en els inventaris faunístics de les terres catalanes. Així, les zones urbanitzades són explotades per les típiques espècies comensals de l’home, com són el ratolí domèstic (Mus domesticus) i la rata comuna (Rattus norvegicus). Els espais oberts del fons de la vall i les masses arbrades de caire més mediterrani acullen al ratolí mediterrani (M. spretus) i al talpó comú (Microtus duodecimcostatus). Per últim, el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) explota materialment tot el domini forestal local. En la mateixa línia que altres grups zoològics, els rosegadors també mostren a l’àrea d’estudi una representació d’espècies amb requeriments ecològics típicament centreeuropeus. El talpó roig (Myodes glareolus) i el muntanyenc (Microtus agrestis) en són el principals representants al país, tot i que de restringida distribució. De les dues espècies, el talpó roig és la que manifesta requeriments més exigents, més de caire forestal, seleccionant típicament boscos humits i amb abundant sotabosc i pedregam. La segona, el talpó muntanyenc és menys estricte pel que fa a les seves afinitats ambientals centreeuropees; alhora que, d’altra banda, tendeix a explotar zones obertes amb densa cobertura d’herba. Finalment, la comunitat de micromamífers s’enriqueix amb altres dues espècies d’un cert interès: l’esquirol (Sciurus vulgaris) i de la rata d’aigua (Arvicola sapidus); per a les quals s’ha diagnosticat un estat de conservació precari; en especial, pel que fa a la segona. L’esquirol és un rosegador de perfil eminentment forestal, que s’ha vist castigat per la persecució directa i pels incendis forestals, però que al darrers temps ha estat afavorit per la tendència a l’augment de la superfície de masses arbrades. Per la seva part, la rata d’aigua és un mamífer semiaquàtic, que depèn de l’existència de làmines d’aigua estables, ben conservades i amb una fisonomia de les ribes força particular. Aquesta selecció d’hàbitat explica la seva fragilitat, alhora que també identifica al medi ripari associat al riu Brugent com a un àmbit favorable per a l’espècie. • Carnívors Quant als carnívors, la representació dins del marc d’actuació es pot qualificar de cert interès. Tot i que el col·lectiu es nodreix bàsicament de les espècies més àmpliament esteses en els ambients mediterranis catalans, no falta una representació de carnívors amb un estatus de conservació si més no delicat. L’espècie sens dubte més ubiqua i abundant seria la guineu (Vulpes vulpes), un animal extraordinàriament plàstic quant a les seves possibilitats d’adaptació a tot tipus d’ambients i a l’explotació dels més diversos recursos. La seva aptitud per a residir en ambients intensament antropitzats, freqüentant fins i tot zones periurbanes, fan d’aquesta espècie un habitant segur a la zona d’actuació. Menys acomodables, però encara amb una considerable valència ecològica, altres espècies destinades a formar part de les comunitats del sector analitzat són: la fagina (Martes foina), el gat mesquer (Genetta genetta), el toixó (Meles meles) i la mostela (Mustela nivalis). Els tres primers són mamífers d’una clara vocació forestal, manifestant una marcada preferència per les formacions boscoses madures. Des d’aquest punt de vista, la oferta d’hàbitats local és perfectament adient per

al manteniment de bones poblacions de totes elles; encara que, atesa la seva limitada tolerància davant les molèsties d’origen antròpic, el fons de la vall tindria un nivell d’explotació marginal i bàsicament restringit al passadís ripari del Brugent. Contràriament, la mostela té predilecció més aviat pels hàbitats oberts i els ecotons d’aquests amb comunitats forestals en sentit ampli. En base això, la part de l’àrea d’estudi que li resulta més afí seria la corresponent al context agrícola que s’entén per la part baixa de la vall. Absents les espècies més emblemàtiques de Catalunya, dos són els carnívors de la comunitat local amb una manifesta rellevància des del punt de vista de la conservació: la llúdriga (Lutra lutra) i el turó (Mustela putorius). Ambdós mustèlids comparteixen un segon nivell dins dels carnívors més amenaçats del Principat, alhora també tenen en comú una estreta vinculació amb els cursos i masses d’aigua. La llúdriga és la més estrictament aquàtica dels dos; la seva població s’ha recuperat en les conques del Fluvià i Ter, fonamentalment a partir de la seva reintroducció des de 1995, i previsiblement també s’ha estès pel riu Brugent. No obstant, sembla que aquest mustèlid, fins i tot quan ocupava gairebé tota la xarxa fluvial de Catalunya (1900-1950), es pensa que sols feia un ús ocasional del Brugent. Quant al turó, es tracta d’un animal que al Principat mostra un poblament molt fragmentat i lligat a les riberes fluvials i a prats humits. Tot i que el grau de coneixement de la seva distribució és molt precari, l’àrea d’estudi es troba a la perifèria d’un dels sectors on l’espècie és més abundant a Catalunya Finalment, resta per comentar el particular cas del visó americà (Mustela vison). Es tracta d’una espècie al·lòctona que ha mostrat un caràcter marcadament expansiu a Catalunya, en particular al llarg de la xarxa fluvial amb vegetació de ribera mínimament conservada. La seva arribada a l’entorn d’on la intervenció es podria situar a la segona meitat dels anys 80. Per la seva selecció d’hàbitat i altres requeriments ecològics, es pot presumir que competeix a la conca del Brugent amb la llúdriga i el turó. • Lagomorfs En el seu cas, la diversitat específica és certament reduïda, ja que tan sols dos espècies d’aquest grup estan presents a la zona d’estudi. Així, la seva rellevància vindria donada pel volum de les seves poblacions i seu paper fonamental com a espècies-presa per als depredadors locals. En aquest sentit, el conill (Oryctolagus cuniculus) s’erigeix com el referent clau. Aquesta espècie ha sofert tradicionalment la pressió exercida per la activitat cinegètica i, més recentment, els brots recurrents de les malalties epidèmiques que pateix endèmicament. A l’àrea d’estudi, a més, cal afegir una fisonomia dels hàbitats no excessivament favorable per al conill; ja que aquest prefereix els espais d’estructura més o menys oberta i, a la part de la vall del Brugent analitzada, aquests es restringeixen força a les terres baixes. El segon lagomorf de la mastofauna local és la llebre europea (Lepus europaeus). Amb una valència ecològica considerablement menor que el conill i, com aquell, poc afavorida per les característiques de la disponibilitat d’hàbitat, cal preveure que el seu pes demogràfic ha de ser discret. • Artiodàctils




Un altre grup clarament marginal a la zona quant a diversitat específica és el dels ungulats. Molt dependents de grans extensions d’hàbitats adients i, en molts casos, d’una gestió orientada a l’activitat cinegètica, la seva representació a l’àrea d’estudi es redueix al senglar (Sus scrofa) i al cabirol (Capreolus capreolus). El senglar és una espècie especialment adaptable una vegada coberts uns certs requeriments mínims. Si a més es té en compte la seva predilecció per les part del territori amb alternança de masses forestals i de zones obertes ocupades per cultius, s’interpreta que ha de tenir una implantació significativa a l’àmbit avaluat. De fet, l’absència de depredadors naturals ha propiciat una explosió demogràfica d’aquesta espècie en zones de Catalunya de característiques fins a cert punt similars a les de l’analitzada. Quant al cabirol, és també una espècie que ha experimentat una expansió considerable als darrers temps a les terres catalanes. Cal tenir present que aquest artiodàctil va arribar a ser extingit per l’home en el Principat. La recuperació de la població es va iniciar gràcies a reintroduccions realitzades en el sud de França i en la comarca del Pallars Sobirà. Posteriorment, es van alliberar exemplars en altres indrets; fet que va suposar crear nous inòculs per a l’ampliació d’àrea de distribució de l’espècie. Dins d’aquest context i pel que fa a l’àmbit d’actuació, aquest es troba en una zona en què presumiblement han confluït les poblacions resultants de l’èxit de sengles reintroduccions, portades a terme en dos espais protegits: les serres del Montnegre-Corredor, al sud, i la zona volcànica de la Garrotxa, al nord. • Quiròpters Finalment, resta per comentar un darrer compartiment faunístic dins dels mamífers. Es tracta dels components de l’ordre dels quiròpters, un grup àmpliament desconegut quant a la distribució i dimensions dels seus contingents poblacionals. De fet, a l’entorn més proper de l’àmbit d’actuació fins fa poc tan sols havia estat enregistrada la presència del rat-penat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros); la qual cosa sembla molt poc representativa del que ha de ser, sens dubte, la realitat d’aquest grup a la zona. Tot i l’absència d’informació, una lectura de l’oferta d’hàbitats local en funció dels requeriments ecològics dels membres d’aquest grup permet una certa aproximació al que pot ser l’ús de l’espai del col·lectiu a la zona. Un primer aspecte rellevant a tenir en compte és que, almenys dins del marc estricte previst per a les actuacions, no sembla existir cap cavitat subterrània que pogués actuar com a gran refugi per a espècies de perfil cavernícola. Això comportaria que, de presentar-se aquestes, l’explotació que farien del fons de la vall estaria restringida merament a l’alimentació. Així, cal pensar que els quiròpters més estretament vinculats a l’àrea d’estudi han de ser de caire més aviat forestal o fisurícola. Els primers tindrien els seus punts de descans a les masses arbrades de la galeria ripària i dels vessants. Quant als segons, han de trobar una bona disponibilitat de refugis en les edificacions del fons de la vall.

2.4.7.3. Herpetofauna Les característiques de la zona d’estudi no imposen limitacions greus per a l’herpetofauna. Amb caràcter general, un règim de temperatures força suau suposa un rellevant aspecte afavoridor per a

animals fisiològicament ectoterms. Amb caràcter més particular, els amfibis residents a la zona tampoc trobarien excessius problemes amb un factor molt més restrictiu per als seus cicles vitals: l’existència de punts d’aigua aptes per a la seva reproducció. Tot i així, cal no perdre de vista un potencial factor limitant de primer ordre per a aquests animals, com seria el notable grau de pressió antròpica global que suporta el territori. • Amfibis Com ja s’ha apuntat, els principals requeriments d’aquests animals es veuen perfectament coberts dins de l’entorn pròxim de la zona d’actuació. No sols la vital presència de punts d’aigua per a la reproducció es pot considerar correctament satisfeta en quantitat i qualitat, sinó que els ambients boscosos locals ofereixen uns nivells d’humitat ambiental sostinguda molt adequada per a la vida dels individus adults fora de l’època de reproducció. A tot això, cal afegir que les potencials seqüeles sobre el grup de la pressió antròpica es concentren en el fons de la vall i tenen una intensitat moderada. Sota aquestes circumstàncies, s’explica que el nombre d’espècies citades dins d’un entorn pròxim del marc d’actuació sigui de nou i que, fins i tot, quatre més poguessin estar també presents sense que es tingui constància fefaent. En aquest context resulta molt destacable la concurrència de fins a quatre espècies d’urodels en aquesta part del territori: tritó pirinenc (Euproctus asper), salamandra (Salamandra salamandra), tritó palmat (Lissotriton helveticus) i tritó verd (Triturus marmoratus). Dins dels amfibis catalans, aquests animals constitueixen la fracció amb requeriments ecològics més exigents; fet que es correspon, entre d’altres coses, amb les seves reduïdes i fragmentades distribucions geogràfiques. Les dues primeres espècies són les que revesteixen un més gran interès. El tritó pirinenc és un endemisme dels Pirineus i els seus estreps; el límit sud-oriental de l’espècie, a Catalunya, ve determinada precisament per la dorsal pluviomètrica que defineix l’eix orogràfic Guilleries-Collsacabra, on es troba integrada l’àrea d’estudi. Pel que fa a la salamandra, les darreres valoracions que s’han realitzat sobre l’estat de conservació del seu poblament indiquen un declivi molt important. En relació al grup dels anurs, les cinc espècies la presència de les quals consta a l’àmbit del territori analitzat reflecteixen les bones prestacions que ofereix el medi davant les diverses estratègies ecològiques que poden mostrar aquests animals. Així, la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis) i el tòtil (Alytes obstetricans), des de diferents perspectives, representen el vessant més depenent del medi aquàtic amb una certa vocació d’estabilitat. La granota verda és l’anur català més estrictament depenent de les làmines d’aigua al llarg de tot el seu cicle vital. El tòtil, per la seva part, encara que durant l’estadi adult té una vida completament terrestre, està molt condicionat per un estadi larvari aquàtic molt llarg. Quant a la reineta, la seva dependència és més indirecta, en tant que els adults requereixen d’una vegetació que en gran mesura s’associa als marges de masses d’aigua o a terrenys inundables. Com a contrapunt a les espècies anteriors, la granoteta de punts (Pelodytes punctatus) i el gripau comú (Bufo bufo) es perfilen com els anurs locals amb un vincle amb l’aigua més efímer. Ambdós son de vida perfectament terrestre en la fase adulta i, a més, es caracteritzen per tenir un cicle larvari relativament curt. Més enllà de la nodrida comunitat descrita fins al moment cal considerar també la possibilitat de que fins a quatre espècies d’anurs, formin part de l’herpetofauna de la zona. Es tractaria de: la granota pintada (Discoglossus pictus), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Bufo calamita) i la granota roja (Rana temporaria). De ells, tant la granota pintada com




la granota roja tenen un evident interès biogeogràfic, pel fet que els límits de les seves respectives àrees de distribució passen precisament per la part del territori on s’ubica la zona d’intervenció. Això no obstant, i per aquesta condició de zona límit o de frontera de la seva distribució, el poblament local cal esperar que sigui poc nombrós i fragmentari en l’espai. Quant als gripaus d’esperons i corredor, es pot dir que es tracta dels dos amfibis de l’herpetofauna catalana millor adaptats als ambients relativament àrids; amb la qual cosa, la seva eventual integració en la comunitat local completaria encara més l’ampli espectre de perfils ecològics que el col·lectiu mostra a la zona. En definitiva, a la vista del què s’ha senyalat, es pot concloure que la representació dels amfibis al context de l’àmbit avaluat pot assolir una de les diversitats més altes que es pot trobar al conjunt de Catalunya. Des d’aquest punt de vista, tot i que individualment les espècies integrants no acumulen uns valors de conservació especialment rellevants, globalment sí mereixen un cert nivell de reconeixement. • Rèptils Pel que fa als rèptils, el mosaic d’hàbitats que es reuneixen a la zona d’estudi i les característiques del microclima local es poden considerar força favorables en relació als requeriments d’aquests animals. Així, l’existència d’una bona representació d’ecotons entre espais oberts (fonamentalment cultius) i masses vegetals més o menys tancades ofereix a les espècies locals un marc ideal per a desenvolupar la seva activitat i disposar dels refugis que els són imprescindibles. D’altra banda, més enllà d’aquest quadre general, alguns microambients específics, com poden ser les construccions humanes o les masses d’aigua, aporten possibilitats addicionals per a determinades espècies. Finalment, com ja s’ha comentat amb motiu d’altres grups, en el cas dels rèptils també aporta un considerable efecte enriquidor la condició de cruïlla biogeogràfica que té l’àmbit avaluat. Tot això es conjuga, de forma que l’aportació dels rèptils a l’herpetofauna local es pot elevar fins a catorze espècies. Començant per la component biogeogràfica assenyalada, es pot interpretar que sis de les espècies residents a la zona constitueixen binomis en els que, per a un perfil ecològic anàleg, concorren les formes equivalents pròpies dels dominis mediterrani i centreeuropeu. És el cas del llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) i del lluert (L. bilineata), com a sauris de grans dimensions que exploten fonamentalment els espais oberts i els ecotons. També respon al supòsit de les sargantanes ibèrica i roquera (Podarcis hispanica i P. muralis), les quals comparteixen una selecció d’hàbitat típicament fisurícola. Finalment, les serps blanca (Rhinechis scalaris) i d’Esculapi (Zamenis longissimus) tendeixen a repartir-se els ambients forestals oberts del territori català. Un segon àmbit d’especial interès per l’anàlisi de la comunitat de rèptils local és la representació de les espècies que es poden associar als ambients humits. Això es justifica, ja no sols per la inclusió d’un tram del riu Brugent i altres hàbitats d’aquest perfil dins de l’àrea d’estudi, sinó també perquè algunes de les espècies més amenaçades de l’herpetofauna catalana depenen d’aquest tipus d’ecosistema. En concret, es tracta de les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) i d’estany (Emys orbicularis), ambdues presents en diferents punts de la conca del Ter. Les dades disponibles no avalen que cap de les dues estigui present al marc d’actuació, tot i que les característiques del medi ripari local i alguns enregistrament de zones properes fan que el tram del Brugent comprès pugui ser considerat, si més no, un hàbitat potencial de la tortuga de rierol. Deixant ja a banda el cas de les tortugues, a l’ecosistema fluvial sí que es pot donar per descomptada la presència de les

serps d’aigua i de collaret (Natrix maura i N. natrix). Tot i que la primera és molt més estrictament depenen del medi aquàtic que la segona, ambdues sembla que restringirien fonamentalment el seu ús de l’espai a la galeria ripària del Brugent. Finalment, també amb una elevada exigència pel que fa a als nivells d’humitat ambiental dels ambients en els quals habita, s’ha de significar al vidriol (Anguis fragilis). A la zona d’estudi, la seva presència cal pensar que s’estén més enllà de les riberes fluvials, tot i que amb tota probabilitat aquestes han de constituir el seu hàbitat preferencial. Una part de la resta d’espècies que completen la comunitat de rèptils local es compten entre les típiques i més àmpliament esteses en el ecosistemes terrestres catalans de caire mediterrani. Algunes, com el sargantaner gros (Psammodromus algirus) i la serp verda (Malpolon monspessulanus), són animals que acostumen a vertebrar poblacions força nombroses. Altres, com la serp llisa meridional (Coronella girondica), en tenir un perfil menys generalista (es tracta d’un ofidi afí als biòtops amb substrat rocós o pedregós), resulten més rares i localitzades. Un cas semblant el protagonitza el dragó comú (Tarentola mauritanica), el qual no ha estat citat a l’àrea d’estudi, encara que sembla molt plausible la seva presència, lligada a les edificacions antròpiques de la zona. Per a completar l’elenc de rèptils de l’herpetofauna local, resta per referir a l’escurçó pirinenc (Vipera aspis). És aquest un animal enlloc abundant, tant a resultes de la seva pròpia biologia, com també de la intensa persecució a què ha estat sotmès.

2.4.7.4. Ictiofauna A efectes de valorar la comunitat de peixos que resideix al tram fluvial que travessa el marc d’actuació, diversos són els factors que s’han de considerar. El primer d’ells és que el Brugent forma part de la conca del Ter, que és un dels cursos principals de les conques internes catalanes i, en conseqüència, a priori una unitat de prou entitat com per a mantenir una comunitat força diversificada de peixos. És rellevant també tenir present que el Brugent, a l’alçada d’Amer, es troba a no gaire distància del punt en el qual tributa al Ter. D’altra banda, aquí el Ter té poc recorregut com a riu, aigües amunt del d’on tributa el Brugent, ja que a escassa distància es troba la presa de l’embassament del Pasteral. Finalment, un darrer aspecte a tenir en compte és que tot i que el medi ripari del Brugent es veu sensiblement alterat al seu pas per Amer, la incidència sobre la qualitat del medi aquàtic sembla moderada. L’espècie íctica de referència al Brugent és, sens dubte, el barb de muntanya (Barbus meridionalis). Aquest barb és el propi dels rius de les conques internes catalanes situades entre el Besos i el Fluvià, ambdues incloses. Encara que prefereix les aigües ràpides i oxigenades de les parts altes dels cursos, també colonitza els trams mitjans i baixos sempre que no es donin nivells de contaminació limitants. En base a aquest perfil, s’entén que es tracti d’una espècie present en la part del Brugent analitzada. A part de la anterior, almenys tres espècies autòctones més poden ser considerades candidates a explotar el tram del riu Brugent: l’anguila (Anguilla anguilla), la truita comuna (Salmo trutta) i la bagra comuna (Squalius cephalus). La truita comuna, pel seu caràcter reòfil es perfila com a un habitant fonamentalment de la part alta del riu; encara que, per diferents raons, la seva presència pot ser factible al llarg de gairebé tota la seva longitud. Quant a l’anguila, és un peix migrador i que es recluta des del mar, el fet que assoleixi o no un punt d’una conca depèn en gran mesura de




l’existència d’obstacles prou importants com per a bloquejar el seu avanç. En el supòsit de la del Ter, les grans barreres queden aigües amunt del punt on tributa el Brugent; la qual cosa explica que, tot i la presència d’alguns assuts, l’espècie es pugui trobar al tram del Brugent. Finalment, la bagra comuna és un peix força estès a la part mitjana de la conca del Ter. Prefereix aigües clares, no massa ràpides i amb una certa profunditat; hàbitat que, encara que localment, pot trobar a la part baixa del Brugent. A les anteriors espècies, encara es pot afegir un petit col·lectiu d’espècies amb possibilitats de formar part, encara que sigui intermitentment, de la ictiofauna de l’àrea d’estudi. Es tracta de peixos que estant presents en la part del Ter on tributa el Brugent, poden remuntar si més no aquest últim en els moments en què les condicions de la part baixa de l’afluent els són favorables. Tots ells comparteixen, a més, la condició de ser introduïts. Sota aquest perfil destaquen el barb comú (Barbus graellsii) i la carpa (Cyprinus carpio), dues espècies que s’estenen a llarg de bona part del curs del Ter. Altres, contràriament, tenen poblaments molt més restringits, com és el cas de: la truita arc iris (Oncorhynchus mykiss), la perca americana (Micropterus salmoides) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). Com a darrer apunt, cal subratllar, l’absència de la rabosa de riu (Salaria fluviatilis). Encara que, en base a la distribució potencial d’aquesta fràgil espècie, la seva presència a la zona afectada es pogués considerar sobre el paper factible, la informació recent disponible indica que es tracta d’una espècie absent almenys en bona part de la conca mitjana i baixa del Ter.

2.4.7.5. Comunitat d’invertebrats La anàlisi de la comunitat d’invertebrats es concretarà en l’examen d’aquelles espècies que, per una raó a altra, resulten d’interès des del punt de vista de les polítiques de gestió i conservació del patrimoni natural. Abordar un inventari exhaustiu d’aquesta comunitat animal és del tot innecessari en el context d’un estudi de les característiques com el present. Des d’aquest punt de vista, l’únic cas que té una veritable significació als efectes que interessen en relació a l’avaluació ambiental del projecte és el de la nàiade allargada rossellonesa (Unio aleroni=Unio elongatulus ssp. aleroni). Aquest mol·lusc bivalve va estar considerat com a extingit a Catalunya fins al 1992 i va passar a estar protegit en 1994. En 2003 va ser descoberta una població al canal de Vernatallada, una conducció que es deriva d’un assut construït al Brugent, aigües amunt del nucli d’Amer. Aquesta estructura té un tram obert de 261 metres longitud, arrencant en un molí que es situa en el marge esquerre del riu i a escassos metres de l’actual traçat de la carretera C-63, a l’alçada de Can Meliton, i acabant al torrent d’Oliveres. Allí hi resideix una població que, segons una estimació del bienni 2004-2005, estaria constituïda per uns 900 individus. Aquest nucli de l’espècie és excepcionalment fràgil, ja que prospeccions exhaustives a la llera natural del Brugent no han revelat cap altra indici de presència. D’altra banda, l’estudi de la població del canal mostra un dèficit molt important en el reclutament d’individus joves; així com també, d’altra banda, una gran concentració d’animals en un punt singular del canal. Com a complement, una aproximació a la riquesa específica que tenen les comunitats locals d’invertebrats i el grau de coneixement que se’n té, prové de la informació del BDBC. Així, per al quadrat UTM DG65 hi figuren com a presents al un total de 528 invertebrats (espècies i subespècies). Només 16 són mol·luscs, de forma que els 512 restants queden englobats als diferents

grups d’artròpodes. Dins d’aquests últims, una àmplia majoria són insectes (452 taxons) i un nombre encara important aràcnids (56 taxons).

2.4.7.6. Biodiversitat i valors de conservació De l’exposició de les diferents grups de la comunitat faunística de la zona es desprèn que l’estol d’espècies és força extens. Òbviament la riquesa específica és més gran en uns determinats grups i no en d’altres, però com a síntesi global, la biodiversistat local, si més no en termes de riquesa faunística, s’ha de valorar com a moderada o moderada-alta. Cal tenir present, però, que el marc geogràfic considerat és força petit i que els espais més reduïts tenen intrínsecament una menor possibilitat d’acollir hàbitats molt heterogenis i, en conseqüència, suportar una elevada biodiversitat. Això no obstant, aquí el principal factor limitant per a la fauna local seria el notable nivell d’activitat i transformació antròpica que s’identifica amb el nucli d’Amer i el seu àmbit d’influència immediat. Un escenari com aquest resulta materialment excloent per a tots aquells animals mínimament exigents pel que fa a determinats requeriments ecològics, així com també respecte als que es mostren sensibles davant molèsties alienes a un entorn estrictament natural. En definitiva, això porta a que l’explotació del medi queda restringida fonamentalment a espècies tolerants, o fins i tot afins, amb els usos humans del territori. Precisament per la seva idiosincràsia, els membres d’aquesta tipologia de fauna són els que mostren una més àmplia distribució geogràfica i unes poblacions globals més nombroses; amb la qual cosa, lògicament, els seus estatus de conservació són més favorables i els seus nivells de protecció legal més relaxats. Es dedueix ràpidament que els valors de la comunitat faunística local, des del vessant de la preservació del patrimoni natural, són més aviat baixos. Cap de les espècies que poden fer un ús mínimament rellevant de l’àmbit d’estudi és considerada com a veritablement amenaçada als diferents “llibres vermells” o avaluacions anàlogues realitzades als darrers temps. L’única espècie que té un estatus d’aquestes característiques i que podria exercir un cert nivell d’ús de l’àmbit analitzat seria l’aufrany; el qual s’ha diagnosticat “en perill” a Catalunya, Espanya i Europa. Aquest ocell carronyaire nidifica a les serralades properes i podria visitar recurrentment aquest sector de la vall del Brugent com a zona d’alimentació, així com també fer-la servir puntualment en qualitat de àrea de dispersió post-reproductor. Si aquesta suposada explotació arribés a confirmar-se, tot fa pensar que tindria un caràcter molt marginal Pel que fa a les espècies designades com a “vulnerables”, esglaó inferior dins de les considerades formalment com a amenaçades, a l’àrea d’estudi es reuneix una representació que es pot qualificar com a molt discreta. Quan a ocells, segons l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, només la perdiu roja i la tórtora tenen en l’àmbit territorial on es desenvolupa el projecte, tenen la condició de “vulnerables”, espècies que tenen condició de cinegètiques segons la legislació catalana reguladora d’aquest aspecte. El blauet, que també ha estat considerat com a “vulnerable”, té presència estival però tan sols es considera un nidificant possible; amb la qual cosa, no es equiparable amb les dues espècies anteriors. En relació al altres grups faunístics i prenent com a referència els llibres vermells del Inventario Nacional de Hábitats y Taxones, els quatre peixos estrictament autòctons de la conca del Ter i que estan presents al Brugent estan catalogats com a “vulnerables”. Pel que fa als hèrptils locals, l’únic




representant en aquesta situació és la salamandra; tot i que la tortuga de rierol, que ocupa trams fluvials propers, també té el mateix estatus. Pel que fa als mamífers, les dues espècies a significar tenen perfils molt dispars; ja que, en tant que rata d’aigua respon bé a l’arquetip d’un animal poc abundant, el conill i la seva condició d’espècie cinegètica no admeten paral·lelismes. Considerant-ho des d’un punt de vista legal, els referents en concreten en la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva Aus) i la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva Hábitats). La primera estableix una completa jerarquització dels nivells de protecció que emparen a totes i cadascuna de les espècies d’ocells que es troben a l’àmbit de la Unió Europea i s’estableix una llista d’espècies (annex I) per a les quals es prescriu la necessitat de protegir els seus hàbitats. La segona, el seu caràcter és molt més genèric pel que fa als objectes sobre els que estableix mesures de protecció. Tot i així, la fauna rep un tractament específic i profund, complementària a la Directiva Aus, de manera que estableix un llistat d’espècies alienes al grup dels ocells i designades com a d’interès comunitari, per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació (annex II). En relació a la Directiva Aus, l’àrea d’estudi no es troba inclosa en cap Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) designada per la Generalitat de Catalunya, ni tampoc en cap Àrea Importa per als Ocells (IBA) definida per la SEO/BirdLife. A la peça del territori analitzada, sembla que només tres espècies d’ocells incloses en l’annex I de la Directiva en fan un ús més o menys rellevant. Es tracta de l’enganyapastors, la cotoliu i l’escorxador. D’altra banda alguns rapinyaires i el blauet, també present en aquest annex I són també presents a la zona, però l’utilitzen de forma marginal. Quant a la Directiva Hàbitats, la representació d’espècies integrades a l’annex II seria encara més anecdòtica. Així, entre els vertebrats, tan sols el barb de muntanya té una població documentada a l’àrea d’estudi. Cap altra espècie de peixos, hèrptils o mamífers relacionada a l’annex II té una situació anàloga. Tot i així, en una línia semblant a allò comentat per al cas dels ocells, es dóna un cert ús de l’espai per part de la llúdriga i del rat-penat de ferradura petit, malgrat que no d’una manera especialment rellevant doncs aquest argument no forma part de les consideracions de la proposta de Lloc d’Importància Comunitària (pLIC) de l’espai “Riu Brugent” Finalment, resta per dir respecte als invertebrats de l’annex II que, ateses les greus limitacions ja apuntades en relació a la informació disponible sobre la distribució d’aquests animals, resulta impossible realitzar una valoració rigorosa. Tot i això, en funció de les dades aportades per les publicacions del Ministerio de Medio Ambiente titulades “Los invertebrados no insectos de la Directiva Hábitat en España” i “Los artrópodos de la Directiva Hábitat en España”, no consta la presència de cap de les espècies amb distribucions millor documentades. La revisió dels valors de conservació de l’àrea d’estudi, des del punt de vista de la representació de les espècies legalment protegides, no es pot tancar sense fer la pertinent anàlisi sota la perspectiva que marca l’annex del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. En relació a aquest, cal començar per dir que l’única espècie amb presència a l’àmbit analitzat que ostenta la categoria “A” és la llúdriga. Ja en segon terme, pel que fa a la representació de les tipificades com de categoria “B”, la que es pot qualificar com a més rellevant és la nàiade allargada rossellonesa. Aquest mol·lusc havia estat enquadrat anteriorment, a l’Ordre de 23 de novembre de 1994 per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a

Catalunya, en la categoria “D”. El canvi cal considerar-ho com a molt significatiu, ja no sols pel reduït nombre d’invertebrats emparats pel Decret Legislatiu, sinó també per ser la nàiade allargada rossellonesa l’únic representant del col·lectiu que té l’assenyalat reconeixement.

2.4.7.7. Interès faunístic del territori A la vista de la composició de la comunitat faunística local, de la caracterització dels hàbitats locals i de l’avaluació de la xarxa de corredors biològics, tots tres aspectes motiu d’apartats precedents d’aquest estudi, es pot ara tractar de deduir el valor que, des del punt de vista dels usos dels animals, poden tenir les diferents parts del sector a analitzar. A grans trets i a falta d’informació de base més precisa, la categorització a fer ha de ser necessàriament senzilla; essent el més raonable distingir cinc nivells: “molt alt”, “alt”, “moderat”, “baix” i “molt baix”. La zonació resultant queda plasmada al plànol 10. Pel que fa als nivells més elevats d’interès faunístic, el referent més clar no pot ser cap altra que la xarxa hidrogràfica local; i, en particular, el riu Brugent. Tot i manifestar una capacitat d’acollida quantitativament limitada, a conseqüència tant de la seva escassa entitat espacial com de l’apreciable grau d’incidència antròpica que ha patit, el tram d’ecosistema ripari que inclou l’àmbit d’estudi s’erigeix en la part del territori on es concentra la gran majoria de les espècies locals amb un estatus de conservació delicat. Entre els elements més destacables en aquest sentit cal significar: el barb de muntanya, la llúdriga, el turó, la rata d’aigua i la nàiade allargada rossellonesa. En relació a aquesta darrera, és important subratllar la seva desvinculació física amb la llera del Brugent; tot i que la dependència respecte a aquest és evident, en derivar-se l’agua del canal de Vernatallada on hi resideix. D’altra banda, la raonable continuïtat i grau de conservació que caracteritza al bosc galeria local, és un aspecte molt favorable per a mantenir la connectivitat de la fauna a una escala geogràfica apreciable. Aquesta argumentació, queda convenientment justificada l’atribució d’un valor “molt alt” de l’eix de la vall. La resta de les línies de drenatge del territori, atesa la seva escassa entitat en tant que torrents de règim estrictament estacional, no revesteixen el mateix interès com a hàbitat faunístic que l’ecosistema ripari del Brugent. Tot i així, s’ha de tenir en compte la importància cabdal que aquests elements tenen per a un dels compartiments globalment més destacables dins de la comunitat faunística local, com és el dels amfibis. A més, s’ha d’afegir que aquests eixos tenen un cert paper com a passadissos que canalitzen la mobilitat dels animals a través del territori, encara que amb un nivell d’expressió molt atenuat. És per això que la xarxa de torrents que solca l’àmbit avaluat es situa al segon esglaó del gradient definit, és a dir el de valor “alt”. Dins d’aquesta mateixa categorització de valor s’hi ha incloure també tota la massa forestal natural que cobreix la major parts dels vessants de la vall del Brugent. Aquest hàbitat, de fet, és el que determina de forma més manifesta la composició de la fauna local i, paral·lelament, atresora una major diversitat específica. En la mateixa línia, la comunitat d’animals de perfil forestal és la que té una vertebració més completa, així com presumiblement la que té un pes específic més gran des del punt de vista demogràfic. No obstant, com a contrapès a tot això, els boscos locals no riparis es caracteritzen per una escassa representació d’espècies amb un estatus reconegut de fragilitat des del punt de vista del seu estat de conservació. És per tot això que aquesta unitat es considera que té un valor faunístic “alt”.




Una part important de l’àrea d’estudi se li ha atribuït un valoració de “moderat” com a hàbitat faunístic. Aquesta situació és la que correspon, típicament, a qualsevol domini agrícola emmarcat en un context general de notable pressió antròpica i en el que no residís cap espècie, o col·lectiu d’aquestes, amb una certa rellevància des del punt de vista de la preservació de la biodiversitat. Aquest, de fet, és precisament el quadre que conforma el domini de petites i mitjanes parcel·les de cultius, que envolta al nucli d’Amer a les terres baixes de la vall. Finalment, i per exclusió, restarien per determinar les peces del territori a qui correspondria un valor faunístic “baix” o “molt baix”. Pel que fa a aquestes darreres, s’identificarien amb totes aquelles superfícies en les quals els valors naturals han estat materialment eradicats per complet i l’activitat antròpica té un caràcter gairebé continuat. A aquest perfil responen bàsicament totes les àrees pavimentades o edificades que, independentment del tipus d’ús al que estiguin sotmeses, manifestin un grau de presència humana que resulti materialment excloent per als animals. Així, dintre del perímetre considerat, representen a aquest nivell el nucli urbà d’Amer, les àrees especialitzades associades a ell, la calçada de l’actual carretera C-63 i alguns elements antròpics de menor entitat. Ja pel que fa al nivell “baix”, aquest tindria una aplicació gairebé restringida als entorns immediats de les àrees tipificades com d’interès “molt baix”. Cal pensar que un hàbitat que in situ resulta pràcticament excloent per a la fauna, necessàriament comporta una certa franja de territori en la qual l’activitat animal es veu molt disminuïda. Aquesta franja pot ser força reduïda per a les espècies més tolerants amb les molèsties, però pot ser molt ampla per aquelles especialment sensibles. Sota aquesta perspectiva, cal reconèixer que els límits dels sectors amb un interès faunístic “baix” són difícils de precisar. 2.4.8. Hàbitats d’interès comunitari

Al terme municipal d’Amer s’hi localitzen diversos Hàbitats d’Interès Comunitari –HIC- segons Directiva 97/62/CE13, entre els quals alguns catalogats com a prioritaris.

Els hàbitats naturals d’interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s’ha de garantir és la conservació d’unes mostres territorials d’aquest mitjançant la seva inclusió en la Xarxa Natura 2000, mostres suficients que en garanteixin la seva conservació en el territori de la UE. Que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d’interès comunitari no implica que en aquell lloc s’hagi de garantir la seva conservació.

El següents són els Hàbitats d’Interès Comunitari identificats en l’àmbit territorial del municipi d’Amer, dels quals només un és catalogat com a prioritari.

Taula 25. Relació d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) presents en el terme municipal d’Amer.

Font: Cartografia dels hàbitats d'interès comunitari a Catalunya 1:50.000. DMAH

Codi HIC Hàbitat Categoria Superfície (a) (ha)

3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodium rubrii i del Bidnution.

No Prioritari 4,4

13 Directiva 9762/CE del Consell, de 17 de octubre de 1997 per la què s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres.

3280 Rius mediterranis permanents amb gespes nitròfiles del Paspalo – Agrostidion orlades d’àlbers i salzes

No Prioritari 13,5

6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)

No Prioritari 3,7

8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola No Prioritari 4,7

91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno –Padion) Prioritari 26,5

92A0 Alberedes, salzedes i altes boscos de ribera No Prioritari 37,8

9260 Castanyedes No Prioritari 380,2

9330 Suredes No Prioritari 163,2

9340 Alzinars i carrascars No Prioritari 1992,1

9540 Pinedes mediterrànies No Prioritari 252,7

(a) Indica la superfície que ocupa l’hàbitat en el territori concret, en aquest cas el terme municipal d’Amer (4027 ha)

El Plànol 8.3 mostra la distribució del HIC en el terme municipal d’Amer, a partir de la informació cartogràfica temàtica facilitada pel DMAH. 2.4.9. Espais naturals protegits

L’àmbit afectat pel projecte inclou dos tipus de figures de protecció d’espais naturals. D’una banda els espais naturals inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), i conseqüentment protegits per l’ordenament propi i, per l’altra, espais o territoris proposats ser integrats en la Xarxa Natura 2000 segons s’estableix en la Directiva Hàbitats. En el primer cas, l’Espai d’Interès Natural de Les Guilleries ocupa una part dels terrenys situats a l’extrem sud-occidental del terme municipal i és inclòs per tant en el PEIN havent-hi una limitació en els aprofitaments. L’extrem nord-oriental d’aquest EIN (91,51 ha) s’estén per terrenys del municipi d’Amer, prop de l’embassament del Pasteral. D’altra banda i dins a la proposta catalana d’espais a ser incorporats a la Xarxa Natura 2000, dins el terme municipal se’n troben tres. Dos proposats com a lloc d’importància comunitària (LIC): “Riu Brugent” (codi ES5120029) i “Riberes del Ter” (codi ES5120011). El tercer correspon al espai que ja forma part de la Xarxa Natura 2000 “Les Guilleries” (ES5120012) en tant que espai integrat en el PEIN. Per aquest últim espai, Les Guilleries”, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, dintre de la proposta de ampliació de la Xarxa Natura 2000, n’ha proposat la seva ampliació




Tant els espais ja declarats com les propostes d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, es tracten des del punt de vista legal com espais protegits a nivell comunitari. La proposta de LIC Riu Brugent ho és tant en l’aplicació del criteri de l’Annex 1 de la Directiva Hàbitats i com també per contenir espècies incloses dins l’Annex II, en aquest cas el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i ocupa una superfície de 42,8 ha dins el municipi d’Amer. La proposta de LIC Riberes del Baix Ter també ho és pel mateix criteri que pel cas de la pLIC Riu Brugent, i a més, per ésser hàbitat d’espècies incloses en l’Annex II de l’esmentada Directiva: la papallona graelsia (Graellsia isabelae), el fartet (Aphanius ibericus), la tortuga d’estany (Emys orbicularis), la llúdriga (Lutra lutra) i els ratpenats Barbastella Barbastellis i Minopterus schreibersii. Aquesta proposta de LIC a Amer abasta una superfície de 34,4 ha.

Pel que fa a l’espai “Les Guilleries”, el tram afectat pel projecte inclou també hàbitats de l’annex I de la Directiva Hàbitats considerats no prioritaris, a més, per ésser zona ZEPA, en tant que hi ha espècies incloses en l’annex I de la Directiva d’Aus14, en concret el blauet (Alcedo athis).

Els anteriors són dos espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000 més propers a l’àmbit d’actuació del projecte, dins el terme municipal d’Amer. Tanmateix però en una radi màxim de 10 Km des del nucli d’Amer s’hi troben fins a tres espais inclosos en la Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i, conseqüentment integrats en la Xarxa Natura 2000. A l’Oest d’aquest centre s’hi localitza l’Espai d’Interès Natural de Collsacabra, que abasta terrenys de Sant Hilari Sacalm i Susqueda, dins la comarca de la Selva, i a les Planes d’Hòstoles a la Garrotxa just al límit amb terme municipal d’Amer. Ja més allunyats, s’hi localitzen també, la nord d’Amer, a un 10 km, en el terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, la Zona Volcànica de la Garrotxa (la baixa Garrotxa) i a l’est, a l’altra vall, a la del Llémena, al municipi de Sant Martí de Llémena l’Espai Natural de les Muntanyes de Rocacorba i el del Puig de la Banya del Boc D’aquesta manera, i considerant aquest radi de 10 km, només al quadrat sud-est no hi ha localitzat cap Espai Natural d’Interès inclòs en el PEIN (Plànol 10). En aquest quadrant discorre el LIC Riberes del Baix Ter, proposta de la Generalitat de Catalunya per incorporar a la Xarxa Natura 2000 igualment que el curs del riu Brugent i del riu Llémena. 2.4.10. Connectivitat biològica Malgrat que l’aspecte de la connectivitat biològica té transcendència tant per a la flora com per a la fauna, en el cas sotmès a anàlisi s’ha entès com a més rellevant l’avaluació del vessant faunístic. La vall del Brugent i del relleus que l’emmarquen constitueix un exemple magnífic del que es pot considerar un corredor biològic de primer ordre i abast macroregional. Pel que fa a l’eix fluvial,

14 Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres.

aquest constitueix un punt de trobada privilegiat entre dues conques de la magnitud de les del Ter i el Fluvià; amb tot el que això representa, ja no sols per als organismes més o menys lligats als ambients riparis, sinó també a molts altres que canalitzen part de la seva mobilitat a través del territori en aquesta mena d’unitats. Quant als relleus, el vessant sud del Collsacabra constitueix els estreps de la serralada Transversal; la qual ha estat actuant, des d’èpoques ancestrals, com a veritable pont entre els Pirineus i les serralades Litoral i Prelitoral. Bona mostra d’això la constitueix el nombrós col·lectiu d’espècies d’origen eurosiberià que penetren cap al sud a través d’aquest passadís, per a assolir límits meridionals de les seves distribucions no gaire lluny. Més enllà de l’orografia, l’existència de considerables extensions de certs hàbitats, encara avui força contínues i ben conservades, explica la consistència i vigència d’aquesta veritable cruïlla biogeogràfica; que no sols és adient per a mantenir un cert trànsit d’individus, sinó, i el que és tant o més important, un flux genètic. Focalitzant la anàlisi en el marc concret del sector avaluat, es pot realitzar una valoració més crítica de la permeabilitat que aquest pot oferir a efectes de connectivitat biològica. Això, lògicament, té a veure amb l’apreciable nivell de transformació antròpica que ha sofert el fons de la vall a l’alçada d’Amer. Aquest canvi de fisiognomia té repercussió, no sols pel que fa a la mobilitat al llarg de l’eix ripari, sinó especialment pel que fa a la component transversal, de connexió entre ambdues vessants. Començant per la valoració de la fauna més estrictament aquàtica, el Brugent és un curs que no presenta al llarg del seu recorregut preses de grans dimensions, però sí una notable proliferació de rescloses que representen obstacles de petita i mitjana entitat per als animals que viuen permanentment a l’aigua. En el tram de riu comprès dins de l’àrea d’estudi existeixen quatre d’aquestes estructures, que tenen unes alçades de 0.5, 1.5, 2.0 i 3.5 metres. La més important de totes és l’assut que permet abastir al canal de Vernatallada, la paret del qual no sols representa un desnivell apreciable, sinó que a més té l’agreujant d’ésser materialment vertical. D’altra banda, cap dels obstacles incorpora alguna mena d’element específic pensat per a tractar de mantenir una certa connectivitat per als animals. Com a conseqüència de tot això, cal interpretar que la comunitat aquàtica del riu patiria actualment un cert grau de compartimentació al llarg del mateix; mantenint-se una elevada capacitat de transferència en el sentit del flux natural de les aigües, però quedant molt restringida la mobilitat en contra del corrent. A la vista de l’exposat en relació a la fauna aquàtica, es dedueix que en el cas de les espècies de vida amfíbia les limitacions a efectes de connectivitat són realment molt escasses. Espècies emblemàtiques de la conca mitjana del Ter, com poden ser la llúdriga o la tortuga de rierol, independentment del grau real de presència que puguin tenir actualment al tram del Brugent analitzat, no tindrien problemes insalvables per a desplaçar-se al llarg de la llera en tots dos sentits. La mateixa valoració es pot fer extensiva a la resta d’espècies o grups de vida amfíbia. Tot i que, lògicament, els obstacles assenyalats sí comporten certes dificultats; el manteniment d’un apreciable grau de conservació de les riberes afavoreix, de forma determinant, que la transitabilitat es mantingui funcional per a aquests animals. Finalment, pel que fa a la comunitat faunística més típicament terrestre, la lectura a fer es una mica més complexa. Així, cal començar per apuntar que el fons de la vall, que hauria actuat ancestralment com el principal canalitzador del flux animals, actualment ha perdut gran part del seu potencial en aquest sentit dins de l’àrea d’estudi. La referida conservació de la galeria de vegetació ripària i el manteniment d’una certa separació entre aquesta i les zones urbanitzades, tot i




que de limitades prestacions, habiliten un passadís que encara es pot considerar raonablement funcional. En tot cas, una ampla franja a banda i banda ha quedat materialment inhàbil a resultes de la intensa implantació d’activitat i transformacions antròpiques del territori. Aquesta barrera per a la connectivitat es manifesta en el sentit longitudinal de l’eix de la vall, però també i de forma més acusada en el transversal. Aquest efecte és més acusat en la part central de l’àmbit, coincident amb el nucli urbà d’Amer, però s’estén en una mesura o altra en la pràctica integritat del tram objecte d’anàlisi. La presència de les lleres d’alguns torrents pot atenuar puntualment la manca de permeabilitat en aquest sector, tot i que les seves prestacions es redueixen sempre a un vessant de la vall, tenint un valor com a corredors radials des del Brugent però no com a veritables ponts entre tots dos costats de la vall. Per últim, els animals terrestres també han de fer ús, com a corredors biològics, de les extenses masses forestals dels vessants. El seu caràcter gairebé continu i l’elevat grau de naturalitat que mantenen avalen aquesta funcionalitat, tot i que es veu minvada en no donar-se elements tendents a canalitzar el flux. En aquest sentit, és possible que pugui assumir un cert paper la via verda que discorre per la part baixa del vessant dret de la vall; de la mateixa forma que, encara que molt més fragmentàriament, també ho poden fer els ecotons entre els boscos i les zones obertes.

2.5. EL PAISATGE 2.5.1. Introducció El paisatge és un recurs natural, no renovable, de difícil reversibilitat i amb fortes connotacions sòcioeconòmiques, fruit del procés d'integració contínua, entre l'acció antròpica i el medi físic. El paisatge s'identifica amb el conjunt del medi, considerant-se com el complex d'interrelacions derivades de la interacció dels elements biòtics i abiòtics que el formen. El desenvolupament de las activitats humanes, en aquest cas la millora de la Variant d’Amer, s'ha de compatibilitzar amb la preservació del paisatge submediterrani típic de la zona d’estudi. L'estimació del paisatge, d'acord amb el seu component cultural, sempre comporta un bon grau de subjectivitat; tanmateix s'aborda la seva avaluació inicial amb l'anàlisi descriptiu de l'escenari preoperacional o medi escènic i dels paràmetres clàssics que millor defineixen els aspectes estètics del paisatge: la visibilitat, la qualitat paisatgística i la fragilitat. 2.5.2. Descripció de l’escenari preoperacinal El projecte Millora general. Variant d’Amer. Corredor del Brugent_Ter. Carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000. Tram Amer discorre exclusivament pel terme municipal d’Amer a la comarca de la Selva. Per a l’elaboració i identificació de les unitats paisatgístiques de l’àmbit territorial de l’actuació es tindran en compte els elements següents: Components naturals

− Geomorfologia i orografia − Vegetació y usos del sòl − Hidrologia

El municipi d’Amer, amb una superfície de 40,1 Km2 està situat a l’extrem septentrional de la comarca de la Selva. Comprèn la part inferior de la vall del riu Brugent. La major part del terme està molt ben definida orogràficament, ja que s'estén per la totalitat de la vall baixa del Brugent. El riu Brugent travessa el terme de nord a sud fins a El Pasteral on desaigua al Ter. A l’Oest, la vall queda delimitada per les Guilleries. En aquest punt el terme gira a l’Est seguint la línia dels cingles de la Barroca. Aquí la vall s'obre i deixa pas a la plana ondulada de Sant Climent, que ocupa el quadrant sud-oriental del municipi. Des del Pasteral, al final de la vall, cap a ponent, el curs encaixat del Ter marca el límit sud del terme, englobant-hi el petit poble de Lloret Salvatge o de la Muntanya. La vila d'Amer (186 m) es troba en el punt on la vall, cap al nord, es comença a estrènyer, al bell mig del terme, i s'estén per un ample espai planer deixat per un meandre a la dreta i a tocar del Brugent. En aquest context el paisatge del terme municipal d’Amer resulta de la combinació bàsica de tres tipus d’usos del sòl: el forestal, els conreus i els boscos i prats. Un gran part està ocupada per boscos d’esclerofil·les, a l’entorn de la zona d’actuació, mentre que un percentatge menor està ocupada per conreus, a les proximitats del nucli urbà. Quant a la vegetació, l’àrea es correspondria al domini dels boscos d’alzina en les seves diverses variants en funció del vessant que ocupen com també de les característiques del sòl. Prenent el riu Brugent com a eix diferenciador a efectes descriptius de la vegetació del municipi d’Amer, l’àrea situada a l’oest d’aquest eix, és a dir els vessant orientals de Sant Martí i els serrats del Torn i de les Saleres Velles, aquest zona més ombrívola, fora el domini de l’alzinar muntanyenc, a cotes més altes, per bé que a tocar de la vall, alzinar litoral, més eixut, s’hi establiria de forma més plena. En aquesta àrea occidental, a les zones més humides i més obagues, l’alzinar muntanyenc conviu amb formacions més o menys aparents de roure de cerroides i roure de fulla petita. Quant a la hidrologia que caracteritza la zona d’estudi, fer esment de la notable riquesa cromàtica que ofereix el bosc de ribera (en aquest cas representada per la verneda amb consola) que acompanya bona part de la xarxa hidrogràfica superficial, particularment el riu Brugent en pràcticament tot el seu recorregut. La presència d’altres lleres secundàries a la zona d’estudi fan que la vegetació dels marges diversifiqui la varietat cromàtica visual. Components antròpics

− Assentaments urbans, entesos com una part d’un paisatge alterat. − Infraestructures, industries, serveis.

La població d’Amer es xifra en 2.270 habitants (2008), representa l’1,4% de la població total de la comarca de la Selva (164.646). L’evolució de la població d’aquest municipi en el darrer decenni (1998-2008), s’ha mantingut en la franja del 2200 -2300 habitants. Tot i això, en aquest decenni hi podem distingir dos períodes, un primer comprès entre l’any 1998 i el 2004, i l’altra, des d’aquest darrer any fins al 2008. Ambdós períodes mostren unes dinàmiques clarament contraposades, així




en el primer període observem un clar descens de la població que es recupera ja a partir de l’any 2005 i manté un tendència creixent però sostinguda fins als 2270 habitants de l’any 2008. Aquesta dinàmica és indicativa de que Amer és un municipi viu, habitat, que manté una determinada capacitat d’acollida i que, per tant, manté la propietat de transformació i modificació particular del paisatge com a assentament humà consolidat. A més, la carretera C-63 que comunica Olot i Girona, dos pols d’important activitat econòmica, afegeix èmfasi a aquesta propietat de modificació i n’augmenta la seva potencialitat. El traçat de la variant d’Amer discorre per zones quelcom diferents segons l’alternativa considerada, malgrat que les dues en troben en un territori similar. L’Alternativa 1 travessa majoritàriament zones de conreus i, parcialment, també zones de bosc d’escleròfil·les característics d’aquesta part de la comarca. La traça avançaria sobre el marge esquerre del riu Brugent , en algun punt del recorregut, molr pròxima a la llera del riu que l’ha de travessar. Pel què fa a l’Alternativa 2, també travessa una zona de conreu, però molt menor en comparació a l’Alternativa 1. Transcorre per terreny forestals per les immediacions a l’oest del nucli urbà d’Amer del que se n’allunya progressivament. 2.5.3. Unitats paisatgístiques Tot seguit, es descriuen les principals unitat que composen el paisatge de la zona d’estudi: • Unitat cursos d’aigua i riberes Paisatgísticament aquesta unitat, més desenvolupada a l’entorn del riu Brugent en la zona d’estudi, es caracteritza per la presència de l’aigua i la vegetació de ribera. Hidrològicament, les làmines d’aigua suposen uns “miralls visuals” que aporten intensitat o força a la composició escènica , i un cert caràcter singular pel dinamisme i cromatisme variable de l’escena, que contribueixen a augmentar el seu equilibri o harmonia. A més, les vores o ribes, de traçats irregular i curvilinis, aporten una considerable riquesa morfocromàtica derivada de la vegetació ripària, que confereix al paisatges textures de gra gros. Finalment, ecològicament aquest sistemes són, en la majoria dels casos. Els únic espais relativament naturals en un marc amplament modificats dins un marc transformat com el què s’analitza. Es caracteritzen per adoptar formes allargades que s’adapten a la llera del cursos d’aigua que acompanyen, eix vertebrador de les relacions ecològiques tant longitudinals com transversal tot al llarg de la unitat. Constitueix una sistema dinàmic, molt dependent de l’element aigua que és el responsable de l’elevada biodiversistat i naturalitat del paisatges immers dins un territori on la seva absència condiciona la majoria dels processos ecològics. En l’entorn afectat, la unitat descrita es correspon bàsicament amb el riu Brugent, que així mateix presenta una alt grau de naturalitat en la vegetació associada a les seves riberes composta per una

galeria arbòria i arbustiva. D’aquesta manera, aquesta unitat constitueix un ecosistema de gran qualitat estètica. A més del riu Brugent, hi ha a la zona un bon nombre de rieres, torrents i canals • Unitat de conreus de regadiu i de secà Des del punt de vista paisatgístic, són àrees d’escassa naturalitat en tractar-se d’espais destinats a l’aprofitament agrícola, netament transformats per l’acció de l’home. Des d’un punt de vista perceptiu, es tracta d’una unitat homogènia i monòtona, tant en cromatismes com en la forma, però amb certa harmonia en la composició del paisatge. Amb aquesta unitat el paisatge adquireix intensitat, mercès al contrast que proporcionen els tons ocres i duarats del secà i els verds de regadiu, intensos a l’estiu. A tot aixó s’hi ha d’afegir una textura predominantment fina. D’altra banda, el soroll ambiental es poc intensa i de caràcter periòdic en correspondència a zones on l’activitat humana és limitada, tret d’aquelles zones on els cultius es situen proper a les poblacions i vies de comunicació que apareixen en l’àrea d’estudi. La presència d’observador és molt baixa, tret des de la carretera. Ecològicament, es tracta d’un sistema força alterat per l’home que l’ha transformat pel seu profit. Aquests sistemes impliquen una alteració pregona de l’ecosistema i en redueix la seva biodiversitat i estabilitat.

• Unitat de l’arbrat Constitueix la unitat de menor predominança a la zona d’estudi, malgrat que es molt abundant en els seu entorn proper ( massís de les Guilleries). Es desenvolupa sobre una topografia més abrupta que les anteriors unitats, emmascarada per les formacions boscoses del gènere Quercus , principalment En aquesta unitat hi té un clar predomini la component biòtica, constituint un sistema ecològicament estable que no li cal, a penes, d’intervenció humana. La textura grossa d’aquesta unitat és un dels seus aspectes més significatius, així com al seva intensitat i organització. En l’àrea d’estudi les superfícies arbrades hi destaca l’alzinar muntanyenc (Querceteum mediterraneo-montanum), a cotes més altes, per bé que a tocar de la vall y l’alzinar litoral (Quercetum illicis galloprovinciale), més eixut, s’hi establiria de forma més plena. En aquesta àrea occidental, a les zones més humides i més obagues, l’alzinar muntanyenc conviu amb formacions i en troba acompanyada sovint del pi roig (Pinus sylvestris) i d’arbres i arbust caducifolis com els que formen part també dels alzinars litorals amb roure • Àrees urbanes i industrials Aquesta unitat correspon per tant, a zones amb un domini exclusiu de la component antròpica. En el projecte aquesta unitat és caracteritzada pel nucli urbà del municipi d’Amer, per bé que no és molt extens, vertebra el projecte doncs les diferents alternatives proposades rodegen aquest nucli urbà.




De forma general, es tracta d’ambient on l’alteració del medi per l’home és més profunda. Es manifesta aquesta alteració tant en la transformació del relleu como en l’escassa presència de vegetació natural, substituïda per espècies més ornamentals o ruderals. També per la dominància d’estructures artificials com ho són els edificis, les naus industrials, les superfícies asfaltades, etc. En aqueta unitat el paisatge habitualment és composat per elements lineals (carrers, edificis, carreteres,...), que presenten una certa organització i provoquen contrastos acusats a les formes més corbes de l’entorn. Per aquest contrast, exerceixen sovint un efecte de crida que n’accentua la manca de naturalitat d’aquest ambients transformats. D’altra banda, aquestes unitat coincideixen amb els ambients més sorollosos doncs és on s’hi concentra l’activitat humana i, concretament, el trànsit que és una de els activitats més pertorbadores en aquest sentit. Entre els elements que representen una desnaturalització apreciable del paisatge percebut, a la zona d’estudi hi destaca la carretera C-63, que travessa el nucli urbà, la variant de la qual és el motiu bàsic pel què s’està fent aquest estudi. Ecològicament l’àrea urbana i industrial és un dels hàbitats menys interessants, doncs generalment no permeten el desenvolupament de la majoria de les espècies vegetals i animals originals a l’indret. Quant les relacions ecològiques del sistema, aquestes són totalment dependents de l’activitat humana; l’home, en tant que espècie, és l’artífex de la transformació i qui la manté mitjançant l’aportació constant de matèria i energia exògena. Si bé s’aconsegueix oferir el confort demandat per la població, es produeixen bastants residus i de tipus distints. En aquesta unitat es presenten contrastos accentuats de formes,de colors i de textures, sense que el conjunt presenti un ritme singular, ni un equilibri o harmonia que proporcioni un valor afegit a la composició escènica.

2.5.4. Anàlisi estètica del paisatge • Visibilitat La visibilitat fa referència al territori que es pot apreciar des d'un punt o zona determinada. La conca visual i la visibilitat valoren amb independència les característiques inherents al territori i a la seva significació sensorial i cultural, com a definidors de la seva qualitat visual. La percepció visual d'un paisatge depèn de les condicions en que es realitzi l'observació (relacions observador- paisatge) i de la visibilitat del territori en aquest moment. Entre els factors que poden modificar la visió del paisatge s'han de remarcar:

• Distància. Quan l'observador s'allunya d'un objecte percep els seus detalls amb menor nitidesa. A partir d'una certa distància l'objecte complet deixa de percebre's, o si és gran només es percep la seva silueta. Els llindars entre visió mitja i pròxima, i entre visió llunyana i mitja, varien amb la naturalesa del territori i les condicions atmosfèriques. Segons diferents estudis de camp els llindars poden col·locarse entre els 200 i 500 m, i entre els 800 i 5.000 m. respectivament. Sembla acceptat que la distància crítica, a partir d'on es perden els detalls, oscil·la entre 1.000 i 1.300 m. depenent del color, contrast i extensió dels objectes vistos i de les condicions meteorològiques. • Posició de l'observador. Aquesta, en relació amb l'objecte observat, determina els angles que formen el seu eix de visió amb l'esmentat objecte en els plans horitzontal i vertical. És evident que un objecte resulta tant més visible (dominant) quan més a prop es troba de l'observador, i que es veu millor quan l'eix de visió és perpendicular al perfil que es contempla que si es té una visió rasant. • Condicions atmosfèriques. Modifiquen les propietats visuals dels elements en les unitats de paisatge, el seu grau de visibilitat i la nitidesa de la visió. • Il·luminació. Atesa l'estreta relació existent entre llum i visió sembla evident que la forma en que estigui il·luminat un paisatge pugui modificar la percepció del mateix. Les condicions d'il·luminació d'una determinada escena, apart de variar amb la situació atmosfèrica i meteorològica, sofreixen modificacions periòdiques estacionals i diàries. • Altres factors. Les relacions observador-paisatge també es veuen modificades pel moviment de l'observador a través del paisatge, que farà que el percebi com una seqüència d'imatges canviants i pel temps que duri l'observació, el qual determinarà la profunditat i detall del seu anàlisi paisatgístic.




L'anàlisi de la conca visual s'analitza tot contemplant els següents aspectes: abast visual, zones de distància, angle d'incidència visual, propietats de la conca (forma, excentricitat, superfície, etc.), nombre d'observadors, actitud dels observadors, etc. 2.5.5. La qualitat del paisatge. L'avaluació de la qualitat inclou l'anàlisi de les qualitats visuals intrínseques i dels elements visuals que componen el paisatge d'un indret del territori. • Qualitats visuals intrínseques. Les qualitats visuals intrínseques del territori resideixen en els elements naturals o artificials que el conformen. A aquests factors físics del medi abiòtic i biòtic perceptibles a la vista en que pot desagregar-se el territori se'ls denomina components del paisatge i es poden agrupar en quatre grans apartats:

• la terra o aspecte exterior de la superfície terrestre: el relleu i forma del terreny (planes, vessants, tossals, costers, muntanyes, valls), la seva disposició, la seva naturalesa (afloraments rocosos, sòls nus), etc.

• l'aigua: les formes d'aigua superficials (rius, rieres, corriols, escorrentius, barrancs), la seva disposició, la seva quietud o el seus moviments.

• la vegetació: les distintes formes de vida vegetal (arbres, arbusts, brolles, vegetació herbàcia) amb les seves característiques específiques, la seva distribució, densitat.

• les estructures o elements artificials introduïts per les actuacions humanes: les estructures espacials creades per diferents tipus d'usos del sòl (horta, conreus extensius, erms), les diverses construccions de caràcter puntual (edificis, ponts,), infrastructures línials (carreteres, línies de transport d'energia,) o superficials (complexos industrials, centres urbans,) etc. i el seu disseny material.

• Elements visuals. El paisatge, entès com a conjunt d'unitats territorials amb diferents propietats i característiques, pot ésser analitzat i definit a través dels elements visuals: forma, línia, color i textura, els quals s’hi poden afegir l'escala i l'espai. Aquests atributs es refereixen a l'expressió visual objectiva del paisatge, no a les preferències ni a qualsevol altre tipus de resposta de l'observador enfront del paisatge. La importància relativa dels diferents elements visuals depenen del tipus de paisatge. L'element o elements més significatius seran aquells que contribueixin a identificar o singularitzar el seu caràcter, bé pel seu fort contrast, que crida l'atenció de l'espectador i fa que domini en la composició, bé per la seva única i uniforme presència en l'escena. · Forma. La forma es defineix com el volum o superfície d'un objecte o objectes que apareixen unificats tant per la configuració que presenten en la superfície del terreny com per l'emplaçament conjunt sobre

el paisatge. Las característiques territorials que generalment afecten més aquest atribut visual són la geomorfologia, la vegetació i els miralls d'aigua. El relleu accentua la forma. · Línia. La línia pot definir-se com el camí real o imaginari que percep l'observador quan existeixen diferències brusques entre els elements visuals (color, forma, textura) o quan els objectes es presenten amb una seqüència unidireccional; la vora de la silueta d'un objecte contra el seu fons escènic (la silueta de la terra contra el cel o línia d'horitzó), la frontera entre zones de diferents característiques visuals (separació entre tipus de vegetació: el límit del bosc, etc.), els corredors que seccionen el territori (cursos d'aigua, carreteres, closes arbrades, boscatges) es manifesten com a línies en el paisatge. · Color. És la propietat de reflectir la llum amb una particular intensitat i longitud d'ona, que permet diferenciar a l'ull humà objectes que d'altra manera serien idèntics. És la principal propietat visual d'una superfície. El color ve definit pel tint (roig, blau, groc, etc.) pel qual els colors es divideixen en càlids o freds, el to (clar, fosc) i la lluentor (mat, lluent). La combinació de colors en un paisatge determina en gran mesura les seves qualitats estètiques. · Textura. La textura pot identificar-se com l'agregació indiferenciada de formes o colors que es perceben com a variacions o irregularitats d'una superfície contínua. Així, si s'observa un bosc a certa distància no serà possible distingir cadascun dels arbres com a objecte individualitzat, sinó que la massa forestal es percebrà com una superfície més o menys contínua amb irregularitats o variacions internes produïdes per l'agregació de les copes. · Escala. Es denomina escala a la relació existent entre la mida d'un objecte i l'entorn on es situa. L'observador estableix l'escala entre objectes mitjançant la comparació, conscient o inconscient, de la seva mida per la qual cosa pren com referència objectes de dimensions conegudes ( la figura humana, una casa, un arbre). · Espai. És un element visual complex que engloba el conjunt de qualitats del paisatge determinades per l'organització tridimensional dels cossos sòlids i dels espais lliures o buits de l'escena. La composició espacial dels elements que integren l'escena defineix diferents tipus de paisatge: panoràmics, tancats, focalitzats, dominats. En resum, les qualitats afectades i els paràmetres de mesura i contrast són els següents:




• aigua i sòl, forma del terreny, topografia, pendents, cursos d'aigua, etc • vegetació: arbres, matolls i cobertura vegetal • actuacions humanes: usos del sòl, construccions, etc • contrast de color, forma, línia, textura • predomini d'escala • Intrusió per posició • Incompatibilitat entre usos • Elements singulars. Àmbits d'especial protecció. 2.5.6. Fragilitat La fragilitat del paisatge és la capacitat que aquest té per absorbir els canvis que s’hi produeixen. Està conceptualment lligada a les característiques del territori relacionades amb la seva capacitat de resposta al canvi de les seves propietats paisatgístiques. La fragilitat visual és una qualitat intrínseca que es correspon amb la capacitat biunívoca d'absorció visual, entesa com aptitud del territori per a absorbir visualment modificacions o alteracions sense detriment de la seva qualitat paisatgística. En la anàlisi de la fragilitat visual es contemplen:

• factors biofísics de l'indret com són: la densitat de vegetació, el contrast cromàtic sòl -vegetació, l'altura de la vegetació, la diversitat d'estrats, el contrast cromàtic entre la vegetació, la estacionalitat de la vegetació, el pendent, l'orientació, etc.

• factors perceptius de l'entorn d'un indret com: àrees vistes, percentatges de buits o zones

d'ombra, allargament de formes, posició relativa en alçada, etc. • caràcters històric- culturals com: elements particulars i globals del paisatge, etc. • elements d'accessibilitat com: proximitat a pobles i carreteres, exposició a visuals preferents

des de zones urbanitzades, etc. La freqüentació humana és un paràmetre a tenir molt en compte l'hora de valorar un paisatge, doncs no és el mateix un paisatge sense observadors que un molt freqüentat. A més, la freqüentació és un element que afecta directament sobre la qualitat del paisatge degut a la capacitat de degradació que aquella té sobre l'entorn. 2.5.7. Repercussions sobre el paisatge.

2.5.7.1. Anàlisi de la visibilitat. • Conca visual. D’acord a les unitats paisatgístiques presentades, cal dir que, pel cas del riu, la conca visual sol estar focalitzada per la presència d’una barrera arbustiva als marges del riu i la visibilitat relativament reduïda per l’efecte protector que exerceix aquesta barrera vegetal. Pel que fa a les

zones de bosc, aquesta unitat de paisatge presenta una conca visual més o menys obert en funció de la topografia de l’indret. En aquestes dues unitats, la presència d’observadors és esporàdica doncs són massa transitades. Quant la unitat antròpica, la conca visual d’aquests paisatges sol ser encaixada, amb una presència molt elevada d’observadors en aquest cas.

2.5.7.2. Anàlisi de la qualitat paisatgística. L'estimació inicial del paisatge de l'àrea del projecte s'efectua analitzant la qualitat visual de l'entorn immediat de la infraestructura projectada i la del fons escènic o visual del territori. • Anàlisi de l'entorn immediat de la infraestructura. Pel cas de l’Alternativa 1 l’observador es trobarà un paisatge que travessa majoritàriament travessa una zona de conreu alternada amb zones de bosc. També afecta una zona molt propera a la llera del riu, per a acabar en una zona més antropitzada (al final de municipi d’Amer) Quant a l’Alternativa 2, per contra, la traça travessa majoritàriament zones de bosc; tanmateix, però, és previst que discorri en túnel per la qual cosa l’afecció paisatgística és menor doncs el túnel l’evita en major part. Tot aquests aspectes del medi units al seu estat de conservació, d’integració i d’intervisibilitat fan que la qualitat paisatgística es consideri mitjana pel cas de l’Alternativa 1 i alta pel cas de l’Alternativa 2. • Anàlisi del fons visual del territori. El fons escènic està format per aquells elements del paisatge que per la seva elevació o contrast cromàtic suposen un punt de referència llunyà al paisatge immediat de la zona d’estudi. Pel cas d’Amer, el fons escènic llunyà està present a l’Oest, la vall queda delimitada per les Guilleries: els vessants orientals del Pla de Sant Martí Sacalm al nord (800 m) i els serrats de les Sorres i de les Saleres Velles al sud, amb els punts culminants del Puig Bernat (767 m) i del Puig d'Estela. El terme municipal es troba força ben definit orogràficament, situat a la part baixa del riu Brugent i per tant, zones amb escassa major altitud constitueixen elements destacables del paisatge que l’observador veu en travessar la vall de nord a sud

2.5.7.3. Anàlisi de la fragilitat. La creació de la nova variant d’Amer, implica una transformació paisatgística de l’entorn molt significativa en el cas de l’Alternativa 1 que discorre a cel obert en tots el trams,a part de passar molt a prop de la ribera del riu Brugent. Són aquestes, zones de més difícil recuperació per la qual cosa la fragilitat paisatgística en resulta elevada.




En el cas contrari, l’Alternativa 2 discorre en varis tram per túnel, precisament en l’àrea boscosa de major fragilitat. Per tant,si s’optés per aquesta alternativa i per la solució constructiva plantejada, tot hi discórrer per una zona d’antuvi amb major fragilitat, la capacitat d’acollida del territori a les alteracions paisatgístiques serà major en aquest cas. Les mesures paisatgístiques que s'apliquin i que es defineixen més endavant en altres capítols, consistiran en minimitzar l'impacte formal de l'activitat i al mateix temps definir mesures consistents en preservar part del paisatge morfològic natural actual per tal de conservar:

• les formes del relleu, • la vegetació, • la fauna autòctona associada, • l’agricultura tradicional.

2.6. PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC. L’estudi del patrimoni historicoartístic de la zona afectada per la variant d’Amer s’ha realitzar a partir de la informació obtinguda inicialment, mitjançant l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte de Millora General Corredor Brugent - Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram Amer – Salt (Clau: IA-AG-03020) de data juliol de 2006 i complementada posteriorment, amb el Document Complementari a aquest primer (Clau: IA-AG-03020. Document Complementari) de data juny de 2007. Atès l’objectiu del present estudi d’impacte ambiental, centrat en un tram concret dels contemplats en l’anterior Estudi d’Impacte Ambiental (Clau: IA-AG-0320) i tenint en compte la pràctica immutabilitat de les particularitats historicoartístiques, els redactors d’aquest estudi han considerat vàlida i suficient la informació continguda en l’estudi inicial, particularment la continguda en el Document Complementari, per la qual cosa s’ha cregut innecessari procedir a una nova prospecció arqueològica al respecte. En conseqüència el contingut d’aquest apartat descriptiu la informació aportada ja en el primer estudi d’impacte ambiental, que abastava tots el trams del corredor Brugent – Ter i, particularment la prospecció arqueològica practicada per Arqueolític Terra Sub S.L. a petició de la Direcció General de Patrimoni Cultural mitjançant escrit amb número de registre de sortida 0391S de 30 de gener de 2006. D’acord amb l’Informe Ambiental d’Afectació al Patrimoni Cultural emès per l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural en el seu escrit suara comentat, el projecte de Millora General del Corredor Brugent – Ter, segons l’inventari del patrimoni arqueològic dels termes municipals de Salt, Sant Gregori, Bescanó, Sant Julià del llor, Anglès, La Cellera de Ter i Amer, es document tres jaciments arqueològics que potencialment poden quedar afectats. Es corresponen amb la Necròpolis d’Anglès, ocupada per dues naus industrials, el jaciment arqueològic del Pont de la Barca (T.M Sant Gregori), on s’hi han trobat fragments ceràmics, i el jaciment de Montfullà (T.M. Bescanó) necròpolis baix - medieval i moderna, algunes sitges també medievals i una possible vil·la romana anterior a l’església parroquial de Montfullà. El mateix escrit, no obstant, recull que la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat és de per si insuficient atès que només incorpora el patrimoni del que se’n té evidència

escrita o per fonts orals, motiu pel qual recomana la realització d’una prospecció arqueològica sistemàtica a tota la zona afectada pel projecte. Amb aquest objectiu, Arqueolític Terra Sub S.L. va procedir a la comentada prospecció arqueològica durant el període comprés entre el 27 de juliol al 31 d’agost de 2006 d’acord al permís concedit a tal efecte que forneix l’expedient de referència 437 K121 N-644. Metodològicament la prospecció arqueològica ha esta visual, recorrent a peu tot el nou futur tram des del municipi d’Amer al de Sant Gregori “ visualitzant i localitzant aquells jaciments, elements i zones de caràcter històric o arqueològic coneguts i desconeguts fins al moment i documentar-los mitjançant fitxes individualitzades “. La prospecció practicada va localitzar, per a tot recorregut entre Amer i Sant Gregori, un total de 57 punts d’interès arqueològic / patrimonial, dels quals 18 es localitzen dins el terme municipal d’Amer. Aquests punts d’interès són els ressenyats en la següent taula.

Taula 26. Relació d’elements d’interès arqueològic - patrimonial localitzat en l’àmbit territorial del municipi d’Amer (Selva).

Font: Memòria de la prospecció arqueològica de la Millora del Corredor Brugent – Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram Amer –Salt. Arqueolític Terra Sub S.L.

Coordenades UTM Núm. Denominació X Y Descripció Estat de

conservació

1 Can Fàbrega 466136 4652862

Masia de pedra seca i morter d’un sol cos amb reforma annexa a banda oest amb arcs de mig punt, dues plantes i golfes i finestres i finestrelles acabades amb blocs sorrencs ben retallats i ben disposats. Just davant hi ha diferents espasi complementaris de la masia, també de blocs de pedra calcària i sorrenca, i morter. Cronologia: Moderna

Bo

2 Element 2 466087 4652867

Petita concentració de blocs calcàries d’entre 10 i 20 cm de llarg i 10-15 cm d’ample disposats de manera vertical en diverses filades justa la marge dels camps de Can Fàbrega. Cronologia: Indeterminada

Incert

3 Can Marc 466480 4652489

Mas de pedra seca a uns 100 m a l’oest de l’actual traçat de la C-63. d’un sol cos i tres plantes que és aixecada amb blocs de pedra calcària i sorrenca lligades amb calç de morter. Habitable i habitada. Disposa de llindar de pedra sorrenca tant a portes com a finestres i finestrelles . Teulat d’un sol vessant cobert amb teula. Destaca un estuc rosat a la façana principal. Cronologia: Indeterminada (Moderna)

Bo




Coordenades UTM Núm. Denominació X Y Descripció Estat de conservació

4 Can Paulí 467091 4652489

Masia restaurada a uns 100 m del Camp Municipal d’Amer aixecada amb blocs de pedra calcària lligats amb calç de morter. Habitable i habitada. Cronologia: Indeterminada (Moderna)

Bo

5 Element 5 467300 4651888

Material ceràmic vidriat molt rodat i dispers localitzat en un camp acabat de conrear. Cronologia: Indeterminada

Regular

6 Element 8 467566 4651489

Material ceràmica vidriat molt rodat i dispers localitzat en una camp d’avellaners . Un fragment podria tractar-se de Terra Sigillata Africana (cara B), el que donaria una cronologia d’època romana. Cronologia: Indeterminada

Dolent

7 Feixa 467726 4651166

Feixa d’un 120 cm d’alçada de pedra seca, amb blocs irregulars i de diferents mides situat al marge d’un camí de terra. Cronologia: Indeterminada

Regular

8 Feixa 467739 4651071

Feixa d’un 120 cm d’alçada de pedra seca, amb blocs irregulars de diferents mides situats la marge d’un camí de terra. Cronologia: Indeterminada

Regular

9 Element 9 467806 4650856

Acumulació de blocs de pedra calcària de diferents mides al llarg d’uns de metres quadrats colgats per la vegetació. Podria tractar-se d’una element arqueològic enrunat Cronologia: Indeterminada

Dolent

10 Element 10 467791 4650825

Mur d’uns 150 cm d’alçada i amb diverses filades de pedra calcària irregulars de diferent mida envoltat per vegetació. Destaca la presència d’una biga al descobert d’un 120 cm de llarg en bastant bon estat de conservació el que indicaria una cronologia recent. Localitzat en una zona de terreny irregular una mica elevat i allunyat de les terrasses fluvials del riu Brugent. Cronologia: Indeterminada

Regular


11 Resclosa 467820 4650753

Resclosa metàl·lica recolzada sobre un mur de pedra seca de blocs calcaris amb talús de terra d’un canal de res d’un dels camps d’avellaners proper a la plana del riu Brugent. Cronologia: Moderna

Bo

12 Element 12 467683 4650481

Element susceptible de ser una estructura d’un mur de blocs de pedra calcària ben disposats i apilats i que podríem conformar l’angle de la mateixa estructura. Localitzat al marge d’un camp acabat de conrear i que llinda amb un camí de terra paral·lel al riu Brugent. Cronologia: Indeterminada

Dolent

13 Element 13 467537 4649837

Filada de bocs de pedra calcària ben disposat i alineats just al marge de la carretera. Cronologia: Indeterminada

Dolent

14 Caseta 467596 4650030

Caseta moderna d’uns 2 m d’alçada per 150 cm d’amplada per 150 cm de llar, datada del “24865” en una de les parets. Està aixecada amb maó cuit i arrebossat de calç. Disposa d’una estructura circular de ciment d’un 100 cm de diàmetre al costa. Possiblement relacionada amb pous d’aigua. Cronologia: 1965

Regular

15 Mas de pedra 467812 4649605

Mas de pedra seca amb arrebossat blanc, de dues planta i teulat a un vessant aparentment abandonat. Cronologia: Indeterminada (Moderna)

Regular

16 Can Ter 467871 4649060

Masia de dues plantes i golfes amb sostre a dues vessants i cornisa catalana Parets arrebossades i portes amb llinda i arc rebaixat. Destaca la presència de dues garites amb espitlleres a les façanes principal i posterior. Cronologia: s XVII - XIX

Bo

17 Can Gallissà 467337 4648843

Masi molt reformada i complexa. Documentada ja al 949 (“Gallizano”). Destaca una torre quadrangular de tres plantes i teulada a doble vessant. L’entrada a la masia és per una gran porta amb arc de mig punt amb grans dovelles i porxo porticat just a l’entrada, la construcció del qual es feu amb blocs de pedra calcaria i sorrenca lligat amb morter. Cronologia: s X

Bo





18 Casa Abandonada 467342 4648612

Casa aixecada amb blocs de pedra sorrenca i calcària, de dues plantes i teulat a doble vessant. Segurament abandonada doncs és voltada de bardisses. El teulat amb embigat de fusta és caigut per una banda. Cronologia: Moderna

Regular

L’informe de prospecció indica a més que les terrasses fluvials per les seves propietats agrícoles han estat des de sempre indrets que han facilitat els assentaments humans que s’han potenciant amb el decurs de la història. Uns primers assentament prehistòrics han potenciat l’establiment de vil·les romanes que després s’han consolidat amb masos medievals i moderns. Es per aquest motiu que la potencialitat arqueològica d’aquest zones de plana vora dels rius, en aquest cas el riu Brugent, és major que no pas altres parts del territori.

Via Verda del carrilet

Al Plànol 13. Patrimoni Historicoartístic s’hi ha indicat els elements d’interès històric/patrimonial identificats en aquest apartat de l’estudi .

2.7. USOS DEL SÒL La distribució dels usos del sòl al municipi d’Amer prové de la informació cartogràfica que facilita el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i concretament dels Mapa de

Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC). La informació correspon a la 2ªº edició d’aquest mapes (2000-2003). L’objectiu inicial d’aquest mapes era saber amb precisió la localització de les zones arbrades i la seva superfície, elements indispensables per avaluar les existències de les diferents espècies forestals en el transcurs de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC). Posteriorment, amb la seva progressiva actualització aquest objectiu inicial s’ha ampliat fins a distingir fins a 61 categories d’usos del sòl. El procés d'elaboració d’aquest Mapes és per fotointerpretació i digitalització (unitat mínima de digitalització de 500 m²) mitjançant el SIG MiraMon, d'ortofotografies a color de la sèrie 1:25000 (amb un píxel de 2,5 m) d'un vol realitzat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya íntegrament a l'estiu de 1993. A finals de 2003 es va iniciar la segona edició (inacabada) seguint el mateix protocol però amb imatges del període 2000-2003. La Figura 9 mostra la distribució de la superfície del terme municipal d’Amer en funció dels distints usos definits. De les 61 categories, al terme municipal d’Amer només n’hi són presents 35, les quals a afectes d’exposició s’han agrupat en les 12 categories que es mostren a la figura. La distribució resultant posa de manifest la vocació enterament forestal d’aquest municipi, doncs prop del 75% de la superfície municipal és ocupada per boscos. El 25% restant d’aquesta distribució conté les altres 11 categories d’usos distingides. La superfície dedicada a conreu, tant d’herbacis com de llenyosos, representa el 12,5% de la total del municipi, essent majoritari el percentatge dedicat al conreu d’herbàcies (7,61%) enfront el cultiu de llenyosos (4,88%). En aquest cas, aquest conreu és d’avellaners amb una part ínfima (0,01%) dedicada a la vinya. El següent ús en importància correspon a les plantacions d’arbres, a la qual s’hi dedica el 4,62% de la superfície municipal. D’acord amb la font d’informació utilitzada, prop del 53% d’aquest superfície dedicada a plantacions arbrades correspon a plantacions d’eucaliptus, en segon terme a pollancres (24%) i plàtans (19%), i en darrer terme a coníferes no autòctones (4%). El 2,77% de la superfície municipal correspon a matollars, formació vegetal a la que si ha afegit la proporció (0,23%) que la font d’informació categoritza como a conreus abandonats – matollars. Com a improductiu artificial s’han definit les superfícies urbanitzades i urbanes que en aquest territori correspon al 2,25% del total. Els usos que s’engloben en aquesta categoria són: urbanitzat residencial compacte (0,64%), urbanitzat residencial lax (0,76%) i zona industrial i comercial (0,42%). S’inclouen en aquest grup també es usos definits com a zones verdes urbanes (0,05%), cementiris (0,02%), zones d’esport i lleure (0,085), sòls nus urbans (0,18%) i granges (0,12%). El boscos de ribera, naturals, al municipi d’Amer ocupen el 1,29% del territori municipal. I els prats, el 0,51%. A la figura també distingeix les superfícies corresponents a la categoria de rius i embassaments (0,91%) que contemplen rius, preses, embassaments, lleres naturals i vores d’embassaments.




Finalment el 0,22% de la superfície municipal és ocupada per carreteres, pistes forestals i zones verdes viàries, que s’han agrupat dins la categoria d’infraestructures viàries i camins. I el 0,32 % correspon a àrees categoritzades com a zones com a zones d’extracció minera, que en aquest cas es relacionen amb les explotacions CASANOVA i STA BRÍGIDA.

Figura 9. Distribució dels usos del sòl, segons la superfície en el terme municipal d’Amer.

Font: Mapa de Cobertes del Sol a Catalunya. Creaf 2000-2003

Improductiu artificial2,3%

Rius lleres i embassaments

0,9%

Infraestructures viàries i camins

0,2%Zones d'extracció

minera0,3%

Improductiu natural0,2%

Conreus llenyosos4,9%

Conreus herbacis7,6%

Prats0,6%

Matollars2,8%

Plantacions4,6%

Boscos de ribera1,3%

Boscos74,4%

El Plànol 14. Usos del sòl, conté la distribució territorial del usos distingits.

2.8. PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA El planejament urbanístic del municipi d’Amer és regeix per les Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió de data 1 d’abril de 1987, acord publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 20 de gener de 1988. Posteriorment l’Ajuntament ha anat tramitant un seguit de modificacions puntuals que afecten la normativa d’aquestes Normes Subsidiàries, motiu pel qual i a iniciativa de l’Ajuntament d’Amer, es procedeix a l’elaboració del text refós de les normes urbanístiques del planejament general del municipi. Aquest text refós incorpora la regulació de la normativa de les Normes subsidiàries i de les posteriors modificacions que se’n deriven. Aquest text refós fou aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme en sessió de 29 de juny de 2006 i constitueix el marc normatiu vigent del planejament urbanístic al terme municipal d’Amer. Les Normes estructuren el territori mitjançant la usual distinció en quatre categories de sòl, que són:




Sòl urbà Sòl urbanitzable Sòl no urbanitzable Sistemes

Sòl urbà D’acord a l’article 136 del Text refós de les Normes subsidiàries de planejament d’Amer, el sòl urbà el formen els terreny compresos en àrees consolidades per l’edificació almenys en les seves dues terceres parts o que estiguin dotats dels serveis urbanístics bàsics previstos a l’article 78 de la Llei del Sòl. Aquest tipus de sòl a Amer és dividit (art. 138) en 10 zones:

• Zona “Casc antic” (Clau 10) • Zona “Front carretera” (Clau 11) • Zona “Horts del Monestir” (Clau 12) • Zona “Suburbana” (Clau 13) • Zona “Ciutat Jardí” (Clau 14). • Zona “Solivent” (Clau 15). • Zona “Cases en filera” (Clau 16) • Zona “Industrial” (Clau 17) • Zona “Tolerància habitatge – Indústria” (Clau 18). • Zona “Residencia Suburbana” (Clau 19).

Sòl urbanitzable Correspon als terrenys que no tenen condició jurídica de sòl urbà, però que les Normes declaren aptes per a ser urbanitzats. El seu desenvolupament es realitza mitjançant Plans Parcials d’Ordenació, l’àmbit dels qual haurà de coincidir amb el sector de planejament especificats per les Normes per aquests tipus de sòl (art. 186.1 Text refós Normes subsidiàries de planejament d’Amer). Així, les Normes de planejament plantegen quatre sectors:

• Sector 1- PP1. Nucli d’Amer. • Sector 2 - PP2. Al cantó de la carretera de les Planes, entre aquesta i el riu Brugent. • Sector 3 - PP3. Zona Industrial • Sector 4 - PP4. Paratge de l’Arbustet.

Sòl no urbanitzable Les Normes vigents qualifiquen com a tal (art. 200), els terrenys que han que han d’ésser objecte de conservació i protecció, així com els no adients per al desenvolupament urbà. D’aquesta manera es delimita la dinàmica urbana i s’impedeix la incorporació a les àrees edificades dels terrenys que es consideren més aptes per a d’altres finalitats. No s’hi permeten altres aprofitaments que els agrícoles, forestals i paisatgístics, assegurant la conservació dels seu elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge. Les Normes vigent al municipi d’Amer estableixen quatre categories de sòl no urbanitzable:

1. Sòl no urbanitzable rústec. 2. Sòl no urbanitzable de protecció agrícola. 3. Sòl no urbanitzables de protecció paisatgística i forestal 4. Sòl no urbanitzable de protecció de sistemes territorials.

En sòl no urbanitzable estan prohibides les parcel·lacions urbanístiques (art 202) . No podran efectuar-se segregacions de terrenys que doni lloc a unitats inferiors a les mínimes establertes en el Decret de la Presidència de la Generalitat 169/1983 de 12 d’abril, pel qual s’estableixen les unitats mínimes de cultiu, que són de 4 hectàrees en secà i de 1,5 hectàrees en regadiu. El Sòl no urbanitzables rústec comprèn sòls no urbanitzables destinats generalment a cultius de seca o bosc sens ús específic, que no necessiten mesures d’especial protecció , però que no s’han d’incorporar a la dinàmica urbana. Només s’hi admeten els usos regulats amb caràcter general per al sòl no urbanitzable. El Sòl no urbanitzable de protecció agrícola comprèn sòl urbanitzable totalment preservat a l’edificació, parcel·lació i urbanització . Només s’hi admet habitatge familiar, els usos agrícoles de regadiu, horts, fructícoles, floricultura, etc., i les instal·lacions industrials de transformació i emmagatzemament lligades directament a aquests usos. Quan al Sòl no urbanitzable de protecció paisatgística i forestal, correspon a sòl no urbanitzable que per la seva topografia, relleu, masses arbòries i belleses naturals precisen especial protecció i conservació, per impedir actuacions que puguin alterar-los. La parcel·la mínima a efectes d’edificació en aquesta tipus de sòl no urbanitzat s’admet en 100.000 m2. No podrà modificar-se el destí forestal dels conjunt admetent les instal·lacions lligades a aquest ús i la residència amb les condicions regulades i amb caràcter general per a sòl no urbanitzable. Per últim, el Sòl no urbanitzable de protecció de sistemes territorials comprèn el sòls no urbanitzables amb finalitat de protecció dels sistemes territorials de carreteres, camins veïnals, ferroviari, cursos hídric i xarxes de transport d’energia elèctrica. Al Plànol 15.Planificiació Urbanística, s’hi indiquen les distintes categories de sol que s’estableixen dins el terme municipal d’Amer d’acord amb Text refós de les Normes subsidiàries de planejament. Segons això el sòl urbà i urbanitzable es concentra en el nucli antic d’Amer i voltant, a més de la zona corresponen a la urbanització Solivent a l’est del nucli i l’àrea urbanitzada del Paratge Arbustet al sud i la zona industrial al nord del terme, passat el pont del Rieral. La resta de la superfície municipal rep la categoria de sòl no urbanitzable, tot i que amb distinta qualificació. Així el sòl no urbanitzable rústec encercla la zona urbanitzada i urbanitzable, ocupant el fons de la vall del riu Brugent. El sòl no urbanitzable de protecció agrícola es disposa a cota superior al quadrant sud-est del terme, al voltant de del Puigdalí, de Sant Climent d’Amer i el Pla de les Malloles i d’àrea de Can Mel i Puigllobet. El sòl no urbanitzable de protecció paisatgística i forestal, es localitza a les dues vessant del riu, a l’esquerra en els paratge de la Jonquera i la Costa de Sta. Brígida, per damunt de la cota 300 m, i a




la dreta del Brugent, al vessants del serrat del Torn i el de les Saleres Velles fins a límit amb la terme municipal de Susqueda, per damunt també de la cota 300 m. Les tres alternatives considerades discorren sempre per sòl no urbanitzable, per bé que l’alternativa 1, a l’est del riu Brugent, travessa terrenys de qualificació rústega i, parcialment, poc després de sobrepassar la urbanització Solivent, de protecció agrícola, a l’entorn de Puigdalí. Les altres alternatives considerades, nomenades 2 i 3, situades a l’altre marge del riu Brugent, discorrent també per terrenys de qualificació rústega i, en túnel, en sòl no urbanitzable de protecció paisatgística i forestal. Tot seguit es descriu la interacció de les dues alternatives considerades amb el planejament urbanístic.

Alternativa 1

L’alternativa 1 consiteix en definir una nova variant que permet la connexió amb l’actual carretera C-63 pel costat Sud al P.K.0+000, i bordeja el municipi en paral·lel al riu. En el P.K. 0+700 tenim l’Enllaç Sud, el qual permet entrar al poble d’Amer vinent des del Sud, o bé prendre la C-63 sortint del poble cap al Sud. La traça, travessa terrenys classificats com a sòl rústic propers al riú. Posteriorment, travessa la Riu de Brugent mitjançant un viaducte (viaducte del Brugent), deixant la població d’Amer a l’Oest; més endavant torna a travessar el Riu Brugent mitjançant un altre viaducte (viaducte de Solivent) . La traça en aquest tram, travessa terrenys classificat com sòl rústic de protecció agrícola i bordeja el límit de sòl urbà de d’urbanització Solivent. Aproximadament al P.K 4+300 es troba l’ Enllaç Nord, el qual permet connectar la sortida del poble d’Amer amb la C-63 direcció Olot; tanmateix permet connectar les cases i urbanitzacions colindants amb l’entrada al poble. En aquest tram travessa terrenys classificats com a sòl rústic i bordeja el límit de sòl urbà i urbanitzable. Al final torna a connectar amb la C-63 pel costat Nord en el P.K. 4+570.008.

TIPUS DE SOL EXPROPIACIONS OCUPACIONS TEMPORALS

Sòl urbà 1.414,37 0 Sòl urbanizable 26.371,09 821,35 Sòl no urbanitzable rústic 140.955,52 123.355,39 Sòl no urbanitzable de protecció agrícola 20.867,03 0 Sòl no urbanitzable de protecció paisatjistica 0 0 Sòl no urbanitzable de protecció fluvial 666,83 417,6 Total afectació 190.274,84 124.594,34

Taula de superfícies (m2.) de les qualificacions de sòl del planejament urbanístic al Terme Municipal de Amer. Alternativa 1.

Alternativa 2

L’alternativa 2 consisteix en definir una nova variant que permet la connexió amb l’actual carretera C-63 costat Sud al P.K 0+000. Aquesta alternativa, implica vorejar el municipi per l’Oest a mitja vessant i en túnel per tal de salvar l’orografia. Aproximadament al P.K. 0+900 tenim l’Enllaç Sud el qual permet tots els moviments. El traçat transcorre a l’oest del poble, travessant la muntanya mitjançant túnels i falsos túnels. Entre el P.K 1+400 i 1+510 es troba el primer fals túnel, que comunica directament amb el túnel, comprés entre el P.K 1+510 i 2+240; la sortida del túnel acaba en un altre fals túnel entre els P.K 2+240 i 2+260. Més endavant el traçat transcorre en desmunts i falsos túnels, ubicats entre els P.K.s 2+500 i 2+770 i entre els P.K.s 2+830 i 3+070. En aquest tram, el traçat afecta terrenys classificats com a sòl rústic de protecció paisatgística, principalment en túnel. Continuant ens troben el Riu Brugent que el creuem mitjançant un viaducte (viaducte del Brugent). Aproximadament en el P.K. 4+600 tenim l’Enllaç Nord el qual també ens permet fer tot tipus de moviments. El traçat travessa terrenys classificats com sòl no urbanitzable rústic fins enllaçar amb la actual carretera C-63 pel costat Nord al P.K 5+174.992.




TIPUS DE SOL EXPROPIACIONS OCUPACIONS TEMPORALS

Sòl urbà 507,76 0 Sòl urbanizable 0 0 Sòl no urbanitzable rústic 191.203,96 23.053,35 Sòl no urbanitzable de protecció agrícola 184,34 0 Sòl no urbanitzable de protecció paisatjistica 18.372,94 0 Sòl no urbanitzable de protecció fluvial 1.544,55 952,98 Total afectació 211.813,55 24.006,33

Taula de superfícies (m2.) de les qualificacions de sòl del planejament urbanístic al Terme Municipal de Amer. Alternativa 2.

2.9. INFRASTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ Les zones planeres de la vall del riu Ter han estat, des d’antic, una via tradicional de comunicació. La carretera C-63 comunica Olot una de les poblacions més importants de la província de Girona, amb Girona capital de la mateixa. A una escala menor, la carretera C-63 travessa el municipi d’Amer de nord a sud, seguint la vall del riu Brugent. Així aquesta infraestructura permet la comunicació de les comarques de la Selva i la Garrotxa, i amb la connexió a la N-141 permet també la unió amb la comarca del Gironès. En general aquest eix viari (C-63) presenta un traçat molt complicat amb molts revolts i zones d’ombra que la fan especialment perillosa a l’hivern i que en general presenta un alt índex de siniestrabilitat. Les carreteres en la zona d’estudi no són molt nombroses, i sovint troben limitades el seu creixement o millora per l’accidentalitat del terreny i la proximitat del riu, Brugent, i la seva àrea d’inundabilitat. Tot i així, al llarg de tot el tram hi han carreteres secundàries i especialment camins que porten a urbanitzacions, terrenys agrícoles, masies i indústries. En tot aquest tram no hi ha transport ferroviari, l’estació més propera és la de Girona, ja que l’antiga via del carrilet de Girona a Olot que va desaparèixer, i que actualment és una Via Verda de 54 Km que connecta Girona amb Olot.

2.10. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS 2.10.1. Població La població d’Amer es xifra en 2.270 habitants (any 2008), representa l’1,4% de la població total de la comarca de la Selva (164.646 habitant l’any 2001). La piràmide de població respectiva manifesta un forma típica de tipus regressiu, estreta a la base i a l’àpex i engruixida a les edats adultes, similar sens dubte a la corresponen a la comarca de la Selva, per bé que aquesta darrera correspon a l’any 2001.

Figura 10. Piràmide de població d’Amer (2008). Font: elaboració pròpia a partir d’ IDESCAT

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-80

més de 85

Edat

s

Homes Dones

5% 5%

Figura 11. Piràmide de població de la comarca de la Selva (2001).

Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-80

més de 85

Edat

s

%Homes % Dones6% 6%




En ambdós casos es tracta d’una piràmide característica del països desenvolupats, i indicativa d’una feble taxa de natalitat i també, d’una baixa taxa de mortalitat, la qual cosa fa que s’engruixi el segment de població adulta. Aquest situació és coherent doncs amb la informació que proporciona l’Index de Fritz (IF) que relaciona la població menor de 20 anys amb la compresa entre les edats de 30 a 49 anys. Pel cas d’Amer, IF= 51,3% i de la comarca de la Selva IF= 59,3%; en tots dos casos el valor d’aquest IF es troba per sota el 60%, indicatiu de una població Vella ( si IF> 160 % població Jove; 160 < IF > 60, població Madura; IF < 60 població Vella). L’Índex de Sunbag (IS) resulta de la comparació entre la població menor a 15 anys i la major de 50 respecte el grup de base, és a dir, la població major de 15 anys i menor de 49 anys. Si el percentatge de menors de 15 anys supera al de majors de 50 anys, es tractarà d’una població Progressiva, que esdevindrà Estacionària quan els anteriors percentatges s’igualin. Si es dona el cas contrari, si la proporció de majors de 50 anys supera a la població més jove, es tracta d’una població Regressiva. Pel cas d’Amer la proporció de menors de 15 anys (242) respecte el grup de base (1077) és del 22,5%, mentre que la proporció de majors de 50 anys (951) sobre aquest mateix grup de base és del 88,3%. És a dir, hi ha major nombre de persones grans que de joves respecte la població adulta indicatiu de que es tracta d’una població Regressiva. L’IS corresponent a la comarca de La Selva, és del 28,6% per a la població menor a 15 anys i del 56,36% per a la població de majors de 50 anys. També es tracta doncs d’un població Regressiva per bé que la proporció de majors de 50 anys és, comparant-ho amb la població d’Amer, molt menor. La Taxa d’Envelliment fa referència a la proporció de gent gran, d’edat superior al 65 anys, en relació a la població total. Pel cas d’Amer la taxa d’envelliment és del 23%, mentre que a la comarca (dades del 2001) aquesta taxa es situa en el 13,93%. Per tant la població d’Amer és més envellida que el conjunt de la comarca. La proporció de població gran, major de 65 anys, respecte la població jove i infantil, és a dir, la menor de 15 anys es defineix como a Índex d’Envelliment (IE). Pel cas d’Amer, aquest IE assoleix el 219,3%, és a dir, que la població gran dobla ben bé la població jove i infantil. Aquest IE a la comarca, amb dades de l’any 2001, és de només el 90,06%, és a dir una proporció quasi d’1:1, indicatiu d’una població comparativament més jove. En definitiva, tant la piràmide demogràfica com els diferents índex demogràfic utilitzats posen de manifest una evidència prou clara de la població resident d’Amer: l’envelliment; condició aquesta que no és en cap cas exclusiva d’aquest municipi sinó una característica general dels pobles de dimensions petites. En aquest poble, la població jove rarament es queda al poble, sinó que migren a nuclis de població més grans, i conseqüentment amb major varietat en la oferta i demanda. L’evolució de la població d’Amer en el darrer decenni (1998-2008), s’ha mantingut en la franja del 2200 -2300 habitants. Tot i això, en aquest decenni hi podem distingir dos períodes, un primer comprès entre l’any 1998 i el 2004, i l’altra, des d’aquest darrer any fins al 2008. Ambdós períodes mostren unes dinàmiques clarament contraposades. Així en el primer període observem un clar descens de la població de fet fins al mínim de 2184 habitants després del lleuger repunt observat a l’any 1999 (2246 habitants). Aquest descens de població (saldo negatiu de 62 habitants) es

recupera ja a partir de l’any 2005 (2237 habitants) i manté un tendència creixent però sostinguda fins als 2270 habitants de l’any 2008.

Figura 12. Evolució de la població de fet d’Amer (1998-2008) Font: Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT.

20

20,5

21

21,5

22

22,5

23

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008Anys

Pobl

ació

x 1

00

Aquesta dinàmica en cap cas pot ser atribuïda al creixement vegetatiu de la població d’Amer, sinó al saldo migratori positiu, que es tradueix en un saldo net positiu a partir de 2004, responsable de la recuperació de la població d’Amer a partir d’aquest any i que es mantindrà, fins el 2006.

Figura 13. Evolució del creixement vegetatiu, saldo migratori i saldo net de la població d’Amer. Font: Elaboració pròpia a partir de d’IDESCAT

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Creix veg. Saldo migratori Saldo net




L’evolució de la població de fet d’Amer, més o menys estable en tot cas en el darrer decenni, contrasta sens dubte amb la que mostra la població de fet de la comarca, amb clara tendència positiva des de 1998 (108.186 habitants) als actuals 164.646, la qual cosa representa una creixement d’un 151,3%.

Figura 14. Evolució de la població de fet a la comarca de La Selva (1998-2008) Font: Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008Anys

Pobl

ació

x 1

000

Igualment que pel cas d’Amer, el creixement de la població de la comarca de la Selva en aquest darrer decenni es degut al fenomen migratori més que al creixement vegetatiu de la població.

Figura 15. Evolució del creixement vegetatiu, saldo migratori i saldo net a la comarca de la Selva (1998-2008). Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007any

Creix. veg. Saldo migr. Saldo net

2.10.2. Activitats productives En termes de sectors d’activitat, la població activa ocupada d’Amer segons dades d’IDESCAT de l’any 2001, es localitzava majoritàriament en el sector serveis (52,7%). L’agricultura i ramaderia tenen una incidència molt baixa (2,9%) que ho corrobora el descens progressiu de la superfície dedicada a l’agricultura ( SAU a 1982: 606 ha, SAU a 1999: 302 ha). Respecte el sector secundari, la indústria (34,5%) és el sector d’activitat en més importància mentre que la construcció ocupa a un 9,9% de la població activa del municipi. Comparant aquesta distribució corresponent a l’any 2001, a la relativa a l’any 1996 observem clarament el fenomen de terciarització de l’activitat productiva i una pèrdua de pes específic de l’agricultura. El sector de la construcció, atesa la conjuntura favorable d’aquest període, també mostra un augment. Atenent a les variacions percentuals, es pot interpretar una migració des del sector primari (-2,6%) al sector de la construcció (+2%) fonamentalment, i també de la indústria (-4,3%) vers el sector serveis (+ 4,8%).

Figura 16. Distribució de les activitats productives al municipi d’Amer (1996-2001). Font. Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT

En termes de localització de l’ocupació, a l’any 2001 la població activa resident a Amer que treballava fora del terme municipal era major que la que treballava en el propi municipi. Dels 971 residents d’Amer actius, el 52,1% treballava fora del terme municipal mentre que la resta (47,9%) treballava en el mateix municipi. D’altra banda, Amer es alhora focus receptor de població activa no resident en un nombre de 356 persones. Comparant aquesta situació amb l’obtinguda l’any 1996 constatem que amb el temps a Amer cada vegada menys coincideixen el lloc de residència i el de treball, doncs el percentatge de residents i que treballava al municipi era del 56,2% pel 43,8% que ho feien fora. Així mateix, amb els anys s’ha incrementat la força laboral procedent de fora del municipi doncs l’any 1996, aquesta representava només el 35% de la població laboral del municipi, quan l’any 2001 aquesta ja representa el 43%.

2001

Indústria34,5%

Construcció9,9%

Serveis52,7%

Agricultura2,9%

1996

Indústria38,8%

Construcció7,9%

Serveis47,9%

Agricultura5,5%




La taxa d’atur d’Amer a Gener de 200915 es situava al 11,14% de la població activa, afectant a un total de 117 persones; aquesta taxa representa una variació anual del 62,50% respecte el mateix mes de l’any passat. A nivell comarcal la taxa d’atur a la mateixa data es situava en el 18,71%, quatre punts per sobre la taxa corresponent a Catalunya (14,54%). Quan a gènere, l’atur a Amer afectava una mica a homes que a dones. Així mentre la taxa d’atur femení es situava en el 10,60%, la taxa d’atur masculí era de 11,56%, sempre referint-nos a dades de Gener de 2009. A la comarca, l’atur afectava més a la població activa femenina manifestant una taxa del 21,37%, mentre que l’atur masculí es situa en el 16,83% de la població activa masculina. A l’any 2001, segons dades de l’IDESCAT, l’atur a Amer afectava a un total de 79 persones, d’un conjunt de 1050 persones actives. La taxa d’atur es situava així en el 7,5%. 2.10.3. Anàlisi dels sectors productius

2.10.3.1. Sector primari L’agricultura a Amer es fonamenta en dos tipus de cultius: d’herbacis de secà que ocupa el 38,7% de la de les 302 ha de SAU i el cultiu de fruiters (36,8%) on el cultiu de l’avellaner es configura com el principal conreu de llenyoses de la contrada. Destaca el percentatge important de la superfície dedicada a les pastures permanents, essent aquest municipi, juntament amb el d’Anglès (26% de la SAU), on les pastures a la comarca hi són més importants.

Figura 17. Aprofitament de la SAU al municipi d’Amer (1999) Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT

Herbacis de secà; 38,7%

Herbacis de regadiu; 3,3%

Pastures permanents;

19,5%

Altres conreus;

1,3%

Vinya; 0,3%Fruiters de secà; 29,5%

Fruiters de regadiu; 7,3%

Quan a la ramaderia indiquem que aquesta es fonamenta en la cria intensiva de bestiar porquí, vacum i aviram. En total al municipi s’hi comptabilitzaven 1642 UR16 majoritàriament de bestiar

15 Consell Comarcal de la Selva. Resum mensual d’atur i ocupació. Gener 2009 (www.selva.cat) 16 UR: Unitat Ramadera. La UR s’obté aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus per poder presentar en un a mateixa unitat d’equivalència les diferents espècies.

porquí (68,5%) mentre vacum (15,2%) i aviram (14,3%) en són certament secundaris. La densitat ramadera del municipi es situa en les 5,43 UR/ha SAU en la línia de la observada a la comarca d’Osona17 (5,8 UR/ha SAU, 1997) i molt superior a la corresponent a la Selva (3,33 UR/ha SAU). El règim intensiu d’explotació s’observa clarament en examinar les dades de l’any 1989, quan amb una concentració ramadera similar (1611 UR) es repartien en 43 explotacions censades (37,47 UR/explotació), i comprant-les amb les del darrer cens (1999) el nombre d’explotacions ha disminuït (24 explotacions) de manera que quasi s’ha doblat aquesta concentració ramadera (68,41 UR/explotació). Les dades disponibles des de l’any 1982 mostren que malgrat la cria i engreix de bestiar porquí continua essent la principal activitat ramadera, l’evolució informa de la paulatina davallada en els cap de bestiar porquí, l’estabilitat pel que fa al vacum i la tendència creixent de l’aviram

Figura 18. Evolució de les UR dels principal bestiar ramader a Amer (1982-1999) Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT

0

250

500

750

1000

1250

1500

1750

2000

1982 1989 1999

Unita

ts r

mad

eres

(UR

)

Bovins Porqui Aviram

La superfície forestal a Amer es comptabilitza a l’any 1999 en 1.196 ha, superfície que suposa un descens del 37,5 % de la superfície forestal enregistrada l’any 1989 (1914 ha). L’activitat forestal és centra fonamentalment en l’explotació de plantacions d’espècies planifòlies i mixtes per sobre les coníferes. Mentre per a les primeres la superfície dedicada a aquest tipus arbres comprèn el 66,2% de la superfícies forestals, les plantacions mixtes constitueixen el 18,4% d’aquesta superfície. Per últim a la plantació de coníferes s’hi dedicava un 15,5% d’aquesta superfície forestal. D’altra banda mentre que la superfície forestal dedicada a les coníferes té una vocació comercial, i per contra, les plantacions mixtes no són d’explotació comercial, les plantacions de planifolis són majoritàriament per explotació comercial, doncs més de la meitat (65,7%) de la superfície dedicada a aquest tipus d’espècies ho és en finalitat comercial.

17 www.vic.cat/AuditoriaAmbiental.




Figura 19. Aprofitament forestal segons espècie i tipus d’explotació al municipi d’Amer (1989 i 1999).


La comparativa de la situació a l’any 1989 i a l’any 1999, a part de la reducció de la superfície forestal, posa de manifest la dràstica reducció de la superfície dedicada a explotacions mixtes de caràcter comercial, de 288 ha l’any 1989 a 0 ha a l’any 1999; i la reducció també a la meitat de la superfície de plantacions mixtes no comercials. Quan a coníferes s’observa una espectacular increment (411%) de la superfície forestal dedicada aquest d’arbres. Finalment quan a planifolis, tot i continuar essent el tipus d’arbres a la que s’hi dedica una major superfície, aquesta s’ha reduït a l’any 1999 en un 30% i afecta principalment les explotacions comercials.

Cultius llenyosos d’avellaners i pollancres

2.10.3.2. Sector secundari. El sector secundari a Amer té una representació secundaria en termes de nombre d’establiments. Dels 175 establiments censats l’any 2002, 23 són establiments industrials i 25 empreses de construcció. Des 1994 s’observa una davallada constant de la indústria. Per contra el nombre

d’empreses de construcció ha anat en augment assolint el seu màxim en els anys 200 i 2001, amb 29 establiments o empreses. La terciarització de l’economia del municipi s’observa amb progressiu increment del nombre d’empreses o establiments classificats dintre aquesta categoria IAE. L’activitat industrial està fonamentada bàsicament en Edició i mobles, tèxtil i confecció i Transformació de metalls. Aquest darrer segment és el que ha mostrat més variació en nombre d’establiments, doncs els 6 establiments enregistrat l’any 1994 s’han reduït a 4 l’any 2002. La resta de segments s’ha mantingut més o menys constant en nombre d’establiments industrials. La major significació percentual del segment d’Energia i aigua, del 8% l’any 1994 al 13% de l’any 2002 es deu a la pèrdua de representació del segment o branca d’activitat Indústria NCAA, que a l’any 1994 estava representat amb 2 establiments i al 2002 no té representació.

cial

no cial

cial no cial

0100200300400500600700800

hect

àree

s

Planifolis Coniferes Mixtes

1999

cial

no cial

no cialcial

no cial

0

200

400

600

800

1000

1200

hect

àree

s

Planifolis Coniferes Mixtes

1989




Figura 20. Evolució d’establiments d’empreses i professional per grans sector d’activitat (1994-2002).


0%

20%

40%

60%

80%

100%

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

anys

% e

mpr

eses

Indústria Construcció Comerç

Serveis Professionals

Figura 21. Distribució d’empreses industrials per branques d’activitats. Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT

2.10.3.3. Sector terciari. Com ja s’ha comentat en l’apartat anterior, l’economia d’Amer és força terciaritzada en termes de nombre d’empreses segons branca d’activitat. La branca d’activitat de servies personals és la més significada, amb un 28 % del total (18 establiments) per bé que també és la que ha sofert una major reducció d’efectius respecte l’any 1994 (41%, 24 establiments). Hostaleria (18%, 11 establiments) i Comerç a l’engròs (16%, 10 establiments) són les dues branques que ocuparien el segons lloc en

representació, per bé que en termes comparatius, aquesta darrera branca d’activitat és la que s’ha mostrat més activa darrerament passant dels 5 establiments registrats l’any 1994 (8%), al doble l’any 2002. Quant a l’Hostaleria, aquesta branca s’ha mantingut constant, per bé a l’any 1994 se’n comptabilitzaven 15 establiments. Transport i comunicació, amb un 15% (9 establiments) l’any 2002 ha sofert un descens. Mediació financera i Immobiliària i altres es mantenen constants en nombre d’establiments i, Serveis a l’empresa, ha crescut un 400%; l’any 1994 només se’n comptabilitzaven 2 d’establiments d’aquesta branca i a l’any 2002, han augmentat fins a 8.

Figura 22. Distribució d’establiments d’empreses de serveis per branques d’activitat a Amer (1994-2002). Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT

2.11. RISC D’INCENDIS FORESTALS 2.11.1. Introducció Bona part dels incendis forestals a Catalunya tenen el seu origen a les vores de les carreteres i, en general, en zones de gran ús antròpic. Les carreteres que travessen masses forestals s’han convertit en zones susceptibles d’inici d’incendis, malgrat que la pressió dels òrgans de l’administració pública sens dubte ha col·laborat prou a sensibilitzar d’aquests riscos i mitigar, en certa mesura, el comportament de risc associat a incendis. Paral·lelament a aquest esforç de sensibilització de la població, s’han elaborat elements legislatius amb l’objectiu de definir un conjunt de normes genèriques de prevenció d’incendis forestals i, en tant que elements de risc, definir mesures de prevenció d’incendis forestals en zones properes a carreteres i altres àrees d’influència. El Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres defineix un conjunt d’actuacions a tenir en compte al voltant de les carreteres amb l’objectiu de rebaixar la possibilitat d’inici de foc en aquestes zones

2002

Indústria NCAA0%

Energia i aigua13%

Quimica i metall

9%

Transform metalls

17%Prod. alimentaris

9%

Tèxtil i confecció

17%

Edició i mobles

35%

1996

Indústria NCAA8%Edició i

mobles29%

Tèxtil i confecció

17%

Prod. alimentaris

11%

Transform metalls

19%

Quimica i metall

8%

Energia i aigua8%

2002

Serveis personals

28%

Serveis empresa

13%

Mediació financera

5%

Transp i comun.

15%

Hosteleria18%

Comerç a l'engròs

16%Immob i altres

5%

1994Immob i altres5%

l'engròs8%

Hosteleria17%

Transp i comun.

19%Mediació financera

7%

Serveis empresa

3%

Serveis personals

41%




i també, més des d’una perspectiva preventiva, la obligatorietat que les noves infraestructures viàries han d’incloure mesures preventives d’incendis. 2.11.2. Antecedents i marc legal Els antecedents i marc normatiu fonamental respecte la prevenció d’incendis forestal es troben definits en dos elements legislatius concrets. Per una banda el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals (DOGC núm. 2022, de 10/03/95) i el comentat Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres (DOGC núm. 2656, de 09/06/98). En el primer cas, mitjançant aquest decret es defineixen les obligacions i regles encaminades a evitar i prevenir els incendis forestals així com s’articulen un seguit de limitacions en funció de l’estació de l’any en aquelles activitats susceptibles provocar incendis i que es realitzin prop o dins les forests. El decret, particularment, defineix zones i períodes d’alt risc d’incendis on les activitats i treballs que generin restes vegetals restaran en suspens durant el període temporal definit com d’alt risc d’incendis alhora que estableix un seguit d’obligacions pel municipis declarats d’alt risc. El període temporal d’alt risc d’incendi és definit entre el 15 de juny i el 15 de setembre. No obstant això, al llarg de l’any es defineixen altres dos períodes on les activitats i indrets susceptibles de esdevenir focus d’incendis tenen restringida la seva oportunitat. D’acord amb el Capítol 5 d’aquest Decret, on es defineixen les zones i períodes d’alt risc d’incendi i mesures extraordinàries, el municipi d’Amer, al igual que bona part dels municipis de la comarca de la Selva, és declarat d’alt risc d’incendis en el període comprés entre el 15 de juny i el 15 de setembre i en conseqüència són d’aplicació les restriccions imposades durant aquest període. Pel que fa al Decret 130/1998, l’aspecte més rellevant en el context d’aquest estudi d’impacte ambiental, és la necessitat de redacció d’un estudi d’impacte ambiental específic i en relació als mapes de combustibilitat, la continuïtat de la massa forestal, els graus d’inflamabilitat de la vegetació present i la anàlisi del incendis produïts a la zona que travessa la nova via de comunicació. 2.11.3. Estudi d’Impacte Ambiental El Decret 130/1998 a l’article 11 i per a les zones d’alt risc d’incendi que figuren en l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, defineix l’abast i contingut de l’estudi de l’avaluació del risc d’incendi amb la nova carretera mitjançant els següents elements:

Anàlisi de la combustibilitat i Inflamabilitat de la vegetació existent a la franja perimetral de 100 m a ambdues bandes de la plataforma.

Anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals que hi ha a la franja perimetral.

Anàlisi de les dades dels incendis i de les causes en els trams preexistents os similars

Estudi de mesures de prevenció i correcció

2.11.4. Anàlisi de la Combustibilitat i Inflamabilitat L’anàlisi de la combustibilitat i de la inflamabilitat de la zona perimetral que envolta la nova carretera es realitzarà a partir Mapes de Combustiblitat i Mapes de Inflamabilitat produïts pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquests mapes són producte de l’aplicació de la metodologia de model de la NFFL (Northern Fire Fuel Laboratory) , desenvolupats a l’estat espanyol per l’ICONA i que s’han convertit en l’estàndard de models de combustible al nostre país. Aquesta metodologia estableix un conjunt de models de combustible en funció de diversos criteris entre el que s’inclouen el tipus de combustible, el seu comportament en un foc, la càrrega de combustible i l’alçada de la vegetació. Aquesta metodologia defineix fins a 14 models de combustible, agrupats en 5 àmbits diferents: pastures, matoll, fullaraca sota arbrat, restes de tales i operacions silvícoles i, finalment, zones sense combustible.

2.11.4.1. Combustibilitat forestal. Descripció del models. La combustibilitat està lligada al comportament i la propagació del foc dins d’una estructura de vegetació i la anàlisi a través de models té en compte només el paràmetres físics que defineixen el combustible, sense tenir en compte en aquesta anàlisi la seva composició florística. El foc es propaga de diferent manera segons les distintes formacions vegetals. La combustibilitat és el paràmetre que s’utilitza per a tipificar la propagació del foc dins una estructura de la vegetació. El mètode considera 13 models de combustible distribuïts en quatre grups (pastures o herbassars, matolls, fullaraca sota l’arbrat i restes de treballs silvícoles) que tenen en compte característiques com la càrrega de combustible viu i mort en t/ha agrupada per grandària, densitat de les partícules de combustible , poder calorífic, etc. Les següents taules presenten la descripció dels models de combustible estàndard per predir el comportament del foc dins el sistema BEHAVE18. Aquesta classificació és la utilitzada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

18 BEHAVE model predictiu del comportament del foc forestal desenvolupat per USDA Forest Service, mitjançant el qual es pot determinar la velocitat de propagació, l’alçada de la flama i la intensitat de la liea de foc utilitzats els 13 models de combustible




Taula 27. Models de combustibilitat i la seva descripció. Font: CREAF (www.creaf.uab.es/mmci/lleg_mcombus.htm)

GRUP MODEL Descripció

1 Pastura fina, seca i baixa, que recobreix completament el sòl. Pot aparèixer alguna planta llenyosa dispersa ocupant < 1/3 de la superfície de l’àrea. Quantitat de combustible (matèria seca): 1 - 2 tm/ha.

2

Pastura fina, seca i baixa, que recobreix completament el sòl. Plantes llenyoses disperses cobrint entre 1/3 i 2/3 de la superfície, pe`ro la propagació del foc es realitza per la pastura. Quantitat de combustible (matèria seca): 5 - 10 tm/ha. Pastures

3

Pastura gruixuda, densa, seca i alta ( h > 1m). Model típic de la sabana i de les zones pantanoses de clima càlid o temperat. Els camps de cereal són l’exemple representatiu per excel·lència d’aquest model. Poden haver-hi plantes llenyoses disperses. Quantitat de combustible ( matèria seca): 4 - 6 tm/ha.

4 Matoll o plantació jove molt densa, de més de 2 m d’alçada, amb branques mortes als seu interior. Propagació del foc per les capçades de les plantes. Quantitat de combustibles (matèria seca ): 25 – 35 tm/ha.

5 Matoll dens i verd, de menys d’un metre d’alçada. Propagació del foc per la fullaraca i l’estrat herbaci. Quantitat de combustibles (matèria seca): 5 – 8 tm/ha.

6 Semblat a 5, però amb espècies més inflamables, o amb restes de tales i amb plantes de major alçada. Propagació del foc amb vents de moderats a forts. Quantitat de combustible (matèria seca): 10 – 15 tm/ha.

Matollars

7 Matoll d’espècies molt inflamables de 0,5 a 2 m d’alçada, situat com a sotabosc en masses de coníferes. Quantitat de combustibles ( matèria seca): 10-15 tm/ha.

8 Bosc dens sense matoll. Propagació del foc per la fullaraca molt compacta. Els boscos densos de pi silvestres, pinassa o faig són exemples representatius d’aquest model. Quantitat de combustible (matèria seca): 10 – 12 tm/ha

9

Semblant al model 8 , però amb menys fullaraca compacta i formada per acícules llargues i rígides o fullaraca de frondoses de fulla gran. En són exemples representatius els boscos de pinastre, de castanyer o de roure. Quantitat de combustibles (matèria seca): 7 – 9 tm/ha.

Fullaraca sota arbrat

10 Bosc amb gran quantitat de llenya i arbres caiguts, com a conseqüència de forts vents o plagues intenses entre d’altres factors. Quantitat de combustibles (matèria seca): 30 -35 tm/ha.

11

Restes lleugeres. Bosc clar o fortament aclarit amb restes de poda o aclarida disperses amb herbàcies rebrotant. Pocs materials caiguts de més de 7,5 cm de diàmetre. Quantitat de combustible (matèria seca): 25 – 30 tm/ha.

12

Restes mitges. Predomini de les restes sobre l’arbret. Major quantitat de material caigut major de 7,5 cm de diàmetre (restes de poda o aclarida cobrint el sòl). Poden generar cendres. Quantitat de combustible (matèria seca): 50 – 80 tm/ha.

Restes de tales i operacions silvícoles

13

Grans acumulacions de restes pesades, cobrint tot el sòl. Càrrega més pesada que el model 12. Les restes formen una capa contínua o quasi contínua, no excessivament compactada, amb una alçada mitjana d’1 m. Quantitat de combustibles (matèria seca): 100 – 150 tm/ha.

R1 Zones rocoses, talussos sense vegetació i camps llaurats. Zones sense combustible R2 Camps de conreu en fase vegetativa que no propaguen el foc

Taula 28. Models de combustibilitat. Descripció del comportament del foc

Font: CREAF (www.creaf.uab.es/mmci/lleg_mcombus.htm)

MODEL Descripció del comportament del foc

1

La propagació del foc està regida pels combustibles herbacis que estan secs o quasi secs. L’incendi es mou ràpidament a través de l’herba i materials agregats. Molt poc matoll o arbrat present. Les herbàcies anuals i perennes queden incloses en aquest model, igualment que els rostolls.

2 La propagació del foc te lloc mitjançant combustibles herbacis que són secs o morts. Són focs superficials en els que el material herbaci, a més de la fullaraca i les branques mortes caigudes del matoll o el arbres contribueixen a la intensitat de l’incendi.

3

El foc amb aquest combustible són els de major intensitat que en els casos precedents. Velocitat de propagació elevada sota la influència del vent. El foc pot propagar-se per la part superior de l'herba i saltar. L’alçada mitjana de la pastura es d’un metre, però pot variar considerablement. Aproximadament un terç o més del combustibles se suposa mort o sec. Camps de cereal que encara no han estat recol·lectat són representatius d’aquest model.

4

Poden ser focs ràpids que es propaguen per les capçades del matollar, que forma un estrat gairebé continu, i consumeixen el fullatge i el material llenyós fi i mort, que contribueix significativament a la intensitat del foc. Matollar madur o plantació jove molt densa (més de dos metres d'altura) amb branques seques a l'interior. A més del fullatge inflamable, hi ha material llenyós fi i mort. Les masses joves de coníferes i els matollars molt desenvolupats de bruc boal en són un bon exemple

5

El foc es propaga pel sòl i crema la fullaraca i la pastura. Focs poc intensos a causa de la poca càrrega de combustible. Matollar dens i verd (menys d'un metre d'altura). El matollar és jove, amb poc material mort i el fullatge conté poques substàncies volàtils. Generalment, no és alt, però cobreix quasi totalment el sòl. Els boscos d'alta muntanya en són representatius

6

El foc es propaga pel matollar, on el fullatge és inflamable, amb velocitats de vent moderades. Si hi ha poc vent el foc pot baixar a ran de terra. Semblant al model 5, però amb espècies de fullatge més inflamable i amb plantes més altes o matollar més madur, però no tan alt com en el model 4. Un ampli ventall de matollars (estepes, brolles, etc.) i brolles arbrades s'inclouen en aquest model. També s'inclouen restes de tales de planifolis que s'hagin assecat

7

El foc es propaga pel matollar i la fullaraca amb la mateixa facilitat. El matollar, més inflamable que en el model 6, propaga el foc encara que tingui continguts d'humitat més alts a causa de la inflamabilitat més alta del fullatge viu i altres materials vius. Matollar d'espècies més inflamables que en el model 6, de mig metre a dos metres d'alçada. Si el matollar està sota coníferes, les acícules retingudes pel matollar augmenten la inflamabilitat del conjunt. Els matollars densos d'espècies molt inflamables com la gatosa i altres, amb arbres o sense en són un bon exemple

8 Focs superficials i amb alçada de flama baixa. Ocasionalment l’incendi pot torbar acumulacions de combustibles pesant que poden produir flamarades Propagació del foc per la fullaraca molt compacta. Tan sols sota condicions atmosfèriques desfavorables.

9

El foc es propaga per la fullaraca més ràpidament que en el model 8 i amb una alçada de flama superior. Les concentracions esporàdiques de material llenyós poden provocar un augment de l'alçada de la flama, que pot provocar la inflamació esporàdica d'algunes capçades (coronament). Velocitat de propagació elevada si la velocitat del vent és gran. Les castanyedes, algunes rouredes i pinedes de pi roig sense sotabosc en són un exemple.

10

Són els focs més intensos del grup (més quantitat de material acumulat). Amb més freqüència que en el model 9, el foc pot arribar a cremar les capçades dels arbres. Qualsevol tipus de bosc pot ser considerat d’aquest model si existeix material mort pesant , caiguts, per exemple boscos infectats de plagues o malalties, o amb arbres caiguts, o boscos madurs, amb materials llenyós caigut o restes de podes o tales.

11 L'incendi és bastant actiu i es propaga per les restes i el material herbaci




MODEL Descripció del comportament del foc

12 El foc pot arribar a propagar-se ràpidament amb intensitat elevada. Es poden desprendre alguns fragments incandescents i generar focus secundaris.

13 El foc es propaga ràpidament per les zones on hi ha una capa contínua de combustible fi. La intensitat augmenta més lentament quan crema el material gruixut.

A Catalunya els models de combustible més abundants són els del grup dels matollars de càrrega moderada (models de combustibilitat 5 i 6) La proporció de models del grup de les pastures entre el primera edició de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (CREAF, 1998) i la segona (CREAF, 2001) es molt similar. Ha disminuït la proporció de models de fullaraca sota arbrat (models 8 a 10), en canvi ha augmentat la superfície ocupada per models de combustibilitat d’elevada càrrega (models 4 i 7).

2.11.4.2. Models de combustibilitat en l’àrea d’estudi La Figura 23 mostra la distribució del models de combustible a l’àmbit territorial del municipi d’Amer. La distribució té en compte només la superfície definida com a forestal, per tant, s’exclouen d’aquesta distribució les superfícies de conreus, de matollar, de parts i herbassar i nues (roquissars i tarteres) i, evidentment, les superfícies urbanes. El 61.74% del model presents en aquest territori són del grup dels matollars (models 4 a 7), amb predomini del model 5, 7 i 4. Aquests dos darrers són models d’elevada càrrega de combustible en bona part dels boscos d’aquesta contrada. El 38,23% restant correspon a models del grup de la fullaraca sota arbrat i bàsicament, representats en la forma dels models 8 i 9, i produeixen focs forestal superficials de poca alçada, per bé que en el cas del model 9, en condicions favorables pot provocar esporàdicament la inflamació de els capçades. Del conjunt resta un testimonial 0,04% que correspon al model 2, de pastures.

Figura 23. Distribució dels models de combustible al municipi d’Amer.

Font: Mapa de Models de Combustible a Catalunya. DMAH, 2001

Model 66,83%

Model 20,04%

Model 918,52%

Model 819,71%

Model 717,42%

Model 415,94%

Model 521,55%

2.11.4.3. Inflamabilitat forestal. Descripció dels models. La inflamabilitat específica és una mesura de la facilitat amb què una determinada espècie pot emetre una flama davant d’un focus calòric constant (temps d’espera fins a l’aparició de la flama) i el percentatge d’assaigs positius permeten construir una taula de doble entrada freqüència/temps, a partir de la qual es possible assignar a cada espècie un valor indicatiu del seu grau d’inflamabilitat. La inflamabilitat d’una espècie depèn de factors propis, com ara la seva capacitat per mantenir un determinat grau d’humitat, la quantitat i qualitat de substàncies volàtils inflamables que conté i la seva relació superfície - volum. També depèn però de condicions externes com el clima, les variables meteorològiques actuals i precedents, el tipus de sòl, etc. Un darrer factor és l’estacionalitat en el grau d’inflamabilitat que presenten algunes espècies i sovint està relacionada amb la seva fenologia. Per a determinar els models d’inflamabilitat, s’utilitzen les taules d’inflamabilitat segons les espècies i agrupades en 4 grups, segons s’exposa a la següent taula.




Taula 29 Inflamabilitat específica segons Valette et al. (1979, 1990) i Hernando i Elvira (1989). Les espècies amb

un interrogant (?) s’han assignat a una d’aquestes categories en base a la categoria a què pertanyen espècies semblants.

Font: CREAF (www.creaf.uab.es/iefc/pub/Metodes/docs/I_aplicacions_infespecifica.htm)

Grups d’inflamabilitat Espècie de flora

Grup 1. Espècies

inflamables tot l’any

Eucaliptus sp. Quercus ilex Pinus halepensis Calluna vulgaris Erica arborea

Erica scoparia Phillyrea angustifolia Phillyrea media ? Thymus vulgaris

Grup 2. Espècies altament inflamables durant

l’estiu

Genista scorpius ? Quercus suber Cedrus sp. ? Pinus nigra ? Pinus pinaster ? Pinus pinea Pinus radiata Pinus sylvestris ? Pseudotzuga menziesii ?

Rosmarinus officinalis Ulex parviflorus Lavantula latifolia Lavantula stoechas Rubus idaeus Anthyllis cytissoides Brachypodium ramosum Cistus ladaniferus

Grup 3. Espècies

moderadament inflamables

Anthyllis cytissoides Quercus coccifera Quercus faginea Quercus sp. ? Juniperus communis Juniperus phoenicea ? Juniperus oxycedrus Arbutus unedo Cistus albidus

Cistus laurifolius Cistus salvifolius Erica multiflora Rhamnus lycioides Rubus ulmifolius Sarothamnus scoparius ? Ononis tridentata Cistus crispus Osyris alba

Grup 4. Espècies poc inflamables

Castanea sativa ? Fagus sylvatica ? Olea europaea Prunus avium ? Buxus sempervirens Pteridium aquilinum Pistacia lentiscus Rhamnus alaternus

Hedera helix ? Lonicera sp. ? Daphne gnidium Ruscus aculeatus ? Rubia peregrina Smilax aspera ? Viburnum tinus ?

Els models d’inflamabilitat s’han definit per a l’estiu (atès que la majoria d’incendis es produeixen durant aquesta època de l’any) atenent els següents criteris: Es determina la fracció de cabuda coberta (FCC) total o la de les espècies molt inflamables per als estrats arbori i arbustiu - herbaci. Si l’FCC de l’estrat arbustiu-herbaci és com a mínim del 70% o menor però la fullaraca és compacta, el model d’inflamabilitat es determina a partir de l’FCC de les espècies molt inflamables en aquest estrat. Si per contra, l’FCC de l’estrat arbustiu-herbaci no arriba al 70% o tot i ser superior la fullaraca és laxa el model d’inflamabilitat es determina a partir de les espècies molt inflamables de l’estrat arbori. De forma resumida:

Model 0 FCC del 0 a 9% d’espècies molt inflamables Model 1 FCC del 10 al 19% d’espècies molt inflamables Model 2 FCC del 20 al 29% d’espècies molt inflamables Model 3 FCC del 30 al 39% d’espècies molt inflamables Model 4 FCC del 40 al 49% d’espècies molt inflamables Model 5 FCC del 50 al 59% d’espècies molt inflamables Model 6 FCC del 60 al 69% d’espècies molt inflamables Model 7 FCC del 70 al 79% d’espècies molt inflamables Model 8 FCC del 80 al 89% d’espècies molt inflamables Model 9 FCC del 90 al 99% d’espècies molt inflamables Model 10 FCC superior al 100% d’espècies molt inflamables

2.11.4.4. Models d’inflamabilitat en l’àrea d’estudi De la mateixa manera que en l’estudi de la combustibilitat de les masses forestals del territori del municipi d’Amer, d’igual manera s’ha procedit en el cas de l’estudi de la inflamabilitat d’aquests forests tenint en compte també la informació cartogràfica facilitada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (arxiu inflam.mmz, de 2001). La distribució (Figura 24) dels models d’inflamabilitat a Amer posa de manifest un predomini ( 65%) dels models d’elevada inflamabilitat (models 8, 9 i 10), un 14,37% de la superfície forestal és d’inflamabilitat moderada (model 7). El 20,64% de la superfície forestal és de baixa inflamabilitat (models 1 a 6).

Figura 24. Distribució dels models d’inflamabilitat al municipi d’Amer. Font: Mapa de Models d’Inflamabilitat a Catalunya. DMAH, 2001.

Model 617,76%

Model 51,81%

Model 855,55%

Model 95,45%

Model 104,00%

Model 21,07%

Model 714,37%




2.11.5. Anàlisi de la continuïtat i superfícies de les masses forestals A l’apartat 2.7 relatiu als Usos del Sòl, es conclou que el 75% de la superfície del terme municipal d’Amer és dedicada a usos forestals. D’altra banda el bosc, independentment de la tipologia, es localitzada les vessants de les muntanyes, a banda i banda de la vall del riu Brugent, deixant lliure la plana fluvial, on s’hi estableix en nucli de població, la urbanització, i després les superfícies dedicades al conreu agrícola que s’estenen a banda i banda del riu fins aproximadament la cota 200. És a partir d’aquesta cota, aproximadament, quan els boscos es converteixen en la coberta majoritària. La comarca de la Selva, és de bon tros la comarca més boscosa de la Regió Forestal III que abasta a aquesta comarca i les de: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. Aquesta Regió Forestal III disposa d’una superfície forestal de 248.121 ha., de les quals prop del 82,58% corresponien, l’any 1993, a boscos. D’alta banda, la coberta corresponent a boscos dels municipis amb els que Amer hi té relació de veïnatge, en termes de mitjana, és del 81,36%19, és a dir, són municipis que comparteixen el fet de ser molt boscosos. Al Nord, les Planes d’Hostoles i Sant Aniol de Finestres el bosc representava el 78,66% i 86,96 %, respectivament de la superfície municipal. Sant Martí de Llémena i Sant Julià del Llor i Bonmatí, a l’Est i Sud-est, presentaven una superfície de bosc del 80,50% i 79,28% respectivament. Per la banda del Sud-oest (La Cellera de Ter) i Oest (Susqueda) el recobriment per bosc abastaven el 76,06% i el 86,74% de les respectives superfícies municipals. És a dir, la continuïtat del bosc és un tret característic d’aquesta zona, no a les endebades Amer es situa entre la Serralada Transversal (a l’Oest) i les estribacions meridionals de la Serra de Finestres. La Figura 25 mostra el Mapa de Continuïtat Forestal de l’àrea d’estudi, centrada en el municipi d’Amer. La informació de base d’aquest Mapa prové de la cartogràfica ambiental facilitada pel DMAH la relativa a hàbitats de Catalunya 1:50000 (fulls 295 i 333). Aquesta informació de base ha estat manipulada de forma convenient ajuntant les distintes capes en que es distingeixen els hàbitats boscans (Boscos caducifolis planifolis, boscos aciculifolis, boscos mixtos i boscos d’esclerofil·les), d’aquesta manera es reforça la distribució territorial dels boscos presents en l’entorn pròxim a l’àrea d’estudi. Pel cas concret d’Amer, el tractament d’aquesta informació posa de relleu que la continuïtat forestal, a gran escala, és màxima posant en evidència el que s’ha indicat a l’inici d’aquest apartat, que el bosc és la coberta majoritària a la regió, situant-se ben bé per damunt del 200 m d’altitud, amb els fons de les valls (vall del Brugent, vall del Llémena, i vall del Ter) colonitzades pel desenvolupament urbà i els distints conreu i per on discorren les principals vies de comunicació. El Mapa de Continuïtat Forestal posa en evidència la continuïtat dels boscos entre Amer i Susqueda i les Planes d’Hostoles pel sector Oest i Nord-oest, respectivament. En aquesta vessant occidental només s’observa una discontinuïtat en el forest, al Sud, conseqüent al pas del riu Ter i particularment, als embassaments de Susqueda i el Pasteral.

19 Segons dades de l’any 1993

La discontinuïtat entre aquest sector occidental i l’oriental, conseqüència de la plana fluvial de Brugent a Amer, s’observa delicada al nord d’aquest municipi quan la plana fluvial és comparativament més estreta, a l’alçada d’entre l’Hostal del Fang i el Jonquer ja al terme municipal de les Planes d’Hostoles, de manera que la connexió entre els masses boscoses de ponent (Serrat dels Crous) i llevant (el Bruguetar) és més pròxima i el risc de connexió, en cas d’un gran incendi forestal, és més elevat. La continuïtat de la coberta de bosc, superat aquest pas estret del Brugent, continua fins a Sant Feliu de Pallerols a l’Oest i cap a Sant Aniol de Finestres i a Serra del mateix nom per l’Oest. Models de Combustibilitat de les masses boscoses revelen un distint comportament envers el foc, segons el vessant considerat. D’entrada les vessant orientades al Nord són més humides i, en conseqüència, els models de combustibilitat que s’hi identifiquen són aquell on les risc d’incendi i els que és més important, la seva propagació és més lenta. Així Figura 26 mostra els Models de Combustibilitat identificats en el mateix àmbit que l’utilitzat per a la Continuïtat dels Boscos. S’observa que el sector Occidental al riu Brugent, amb el límit inferior al riu Ter, el model de combustible majoritari correspon al Model 8 que es caracteritza per focs superficials amb alçada de flama baixa i sota condicions atmosfèriques molt desfavorables. Aquest model, juntament amb el Model 9 de Combustibilitat (més extrem que l’anterior), abasten pràcticament la meitat de la superfície del sector Oest, particularment a les vessant més orientades a Nord. L’altra model present, correspon al del matollar (models 4,6 i 7), sobretot als vessant més meridionals. Aquest model es corresponen a focs de ràpida propagació que es propaguen per capçades (model 4) i fins i tot per la fullaraca (model 7). El sector Oriental del Brugent a l’alçada d’Amer, les estribacions meridionals de la Serra de Finestres quan a Model de Combustibilitat mostren una prevalença del model propi del matollar (model 4,5i 6) en quasi la totalitat de la superfície considerada. Els models més propis de boscos madurs hi pràcticament absents. La orientació en aquest sector, a diferència de l’anterior, és més exposada a Sud, per tan més eixuta i en conseqüència colonitzada per espècies més exposades a la sequera i d’una productivitat menor. L’incendi que es pogués produir en aquest sector es considera que seria de ràpida propagació tan per capçada (model 4) com a ran de terra (model 7) però d’intensitat moderada doncs la càrrega de combustible, tret del model 4, és moderada.




Figura 25. Mapa de Continuïtat Forestal de la zona d’estudi Font: DMAH. Cartografia ambiental: Hàbitats de Catalunya 1:50000




Figura 26. Mapa de Combustibilitat de l’entorn boscós més immediat a Amer

Font: DMAH. Cartografia ambiental: Mapes de Combustibilitat




2.11.6. Anàlisis de les dades dels incendis D’acord amb la informació continguda en la Base de Dades d’Incendis, al municipi d’Amer s’hi han declarat un total de 15 incendis en el període comprés entre els anys 1988-2008. Els períodes compresos entre el 1989 i 1990, 1992 i 1993 i, el més important, el comprés entre l’any 2002 i l’any 2007 han estat lliures d’incendis. La superfície total cremada en aquest període arriba a les 3,986 ha, de les quals 2,35 ha ho han estat de superfície arbrada i la resta, 1,636 ha, de no arbrada. De mitjana la superfície afectada s’ha situat en les 0,26 ha/incendi. L’incendi més important es va produir l’any 1998, al paratge les Maioles, afectant una superfície d’una hectàrea de superfície no arbrada. L’alta incendi en magnitud va tenir lloc l’any 2007 afectant un total de 0,96 ha de superfície arbrada. Depreciant aquests valors extrems, els incendis enregistrats al municipi han estat d’escassa magnitud, d’una mitjana de 1558,46 m2/incendi. Del registre facilitat pel DMAH20 se’n desprèn una temporalitat molt pròpia de la regió mediterrània. El 60% dels incendis s’han produït a l’estiu, entre els mesos de Juny i Agost, mentre que només 4 a la primavera, en concret al més de Març, i dos a l’hivern, a Gener de l’any 1994 i al febrer del l’any 1998. Segons el registre disponible, el incendis a l’estiu es produeixen majoritàriament després de migdia (66,6% dels casos), la resta s’han produït abans de migdia. Es tracta també d’una dinàmica pròpiament mediterrània, donat que a la tarda és el quan la vegetació està més seca. Els incendis de primavera i hivern tots s’han iniciat al matí, abans de migdia. Quan a durada en l’extinció de l’incendi, majoritàriament foren extingit en menys d’una hora (8), entre les 2 i 4 hores d’extinció per a 5 incendis i de 4 hores d’extinció només en un cas, l’ocarregut l’any 2007 en que foren necessàries més de 7 hores per sufocar l’incendi que va afectar el Pla de Sant Corneli. L’incendi que falta va ser necessari emprar entre 1 i 2 hores per a sufocar-lo. La taula següent indica detalla el registre d’incendis forestal ocorreguts al municipi d’Amer en el període 1988 – 2008 d’acord amb la informació facilitada pel DMAH.

20 www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/bdd_estadistiques.jsp

Taula 30. Relació d'incendis forestals al municipi d'Amer (1988-2008)

Font: www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/bdd_estadistiques.jsp

Any Data Hora inici Hora fi Nom paratge Ha

arbrades Ha no arbr.

Ha Forestal

2007 10/03/2007 10:10:00 17:55:00 Pla de Sant Corneli 0,96 0 0,962001 30/06/2001 22:40:00 23:20:00 Ctra pantà de Suqueda 0,01 0,012000 22/08/2000 15:04:00 15:45:00 Presa Pasteral 0,03 0,031999 07/07/1999 11:00:00 11:20:00 La Fonter 0,03 0,03

25/08/1999 16:38:00 19:00:00 La Galiana 0,04 0,041998 10/02/1998 12:00:00 14:50:00 Mas Palou 0,5 0,5

14/03/1998 16:50:00 18:00:00 Les Maioles 1 1 02/07/1998 15:41:00 18:00:00 La Boada de Sant Climent 0,2 0,2

1997 04/03/1997 15:50:00 17:15:00 El Casot 0,06 0,06 04/05/1997 20:35:00 20:55:00 Fonter 0,006 0,006

1996 25/05/1996 8:00:00 8:30:00 Font Fabrega 0,06 0,061995 02/07/1995 19:10:00 19:40:00 Lloret Salvatge 0,01 0,011994 15/01/1994 16:00:00 17:00:00 Pla de les Brugueres 0,2 0,5 0,71991 06/07/1991 12:00:00 13:00:00 Abocador 0,08 0,081988 01/03/1988 10:00:00 12:00:00 Costat del poble 0,3 0,3

Total 2,35 1,636 3,986




3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

3.1. INTRODUCCIÓ. La carretera C-63 discorre pel municipi d’Amer al tram comprès entre els Km 45 i 50, i travessa la població d’Amer. Es tracta d’una carretera de la xarxa bàsica secundària, amb una sola calçada de dos carrils, un per sentit, de 3,5 metres cadascun, i vorals de 1,5 m. La IMD d’aquest tram era de 4.201 vehicles l’any 2007, amb un 12,52% de pesats. La velocitat d’aquesta carretera és de 80 km/h, i al tram urbà, de 50 Km/h.

3.2. ALTERNATIVES ESTUDIADES S’han estudiat dues alternatives de traçat: L’alternativa 1 té una longitud aproximada de 5.4 Km i travessa el terme municipal d’Amer pel costat est de la població; l’alternativa 2 té una longitud aproximada de 5.2 Km i travessa el terme municipal d’Amer per el costat oest de la població. 3.2.1. Alternativa 1

L’alternativa 1 permet la connexió amb l’actual carretera C-63 costat Sud al P.K.0+000. Entre el P.K. 0+900 i el P.K. 1+000 tenim l’Enllaç Sud, el qual permet entrar al poble d’Amer vinent des del Sud, o bé prendre la C-63 sortint del poble cap al Sud. Posteriorment, travessa el Riu Brugent mitjançant un viaducte (viaducte del Brugent), deixant la població d’Amer a l’Oest. A continuació passa per devant de la urbanització Solivent; l’accés a aquesta urbanització s’ha reposat mitjançant un viaducte que passa per sobre del tronc de la C-63. Aproximadament entre el P.K. 4+800 i el P.K. 4+900 es troba l’ Enllaç Nord, constituït per una rotonda sobre la traça, la qual permet efectuar totes les direccions possibles, tota vegada que permet connectar les cases i urbanitzacions col·lindants amb l’entrada al poble. El traçat torna a connectar amb la C-63 pel costat Nord en el P.K. 5+400. 3.2.2. Alternativa 2 L’alternativa 2 permet la connexió amb l’actual carretera C-63 costat Sud al P.K 0+000. Entre el P.K. 1+000 i el P.K. 1+100 tenim l’Enllaç Sud el qual permet entrar al poble d’Amer vinent des del Sud, o bé prendre la C-63 sortint del poble cap al Sud.

El traçat transcorre a l’oest del poble, travessant la muntanya mitjançant un túnel i vàrios falsos túnels. Entre el P.K 1+400 i 1+510 es troba el primer fals túnel, que comunica directament amb el túnel, comprés entre el P.K 1+510 i 2+240; la sortida del túnel acaba en un altre fals túnel entre els P.K 2+240 i 2+260. Més endavant el traçat transcorre en desmunts i falsos túnels, ubicats entre els P.K.s 2+500 i 2+770 i entre els P.K.s 2+830 i 3+070. Continuant ens trobem el Riu Brugent, que el creuem mitjançant un viaducte (viaducte del Brugent). Aproximadament entre el P.K. 4+600 i el PK 4+700 tenim l’Enllaç Nord, contituit per una rotonda ubicada al matiex nivell que la C-63 actual; aquest enllaç ens permet fer tot tipus de moviments. Al final torna a connectar amb la actual carretera C-63 pel costat Nord al P.K 5+174.992.

3.3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE A continuació es fa una breu descripció del principals components tècnics del projecte. 3.3.1. Reposició de carreteres i camins A l’alternativa 1 cal reposar la carretera C-63 en tres trams, dos a la zona de l’enllaç sud i un a la zona de l’enllaç Nord. A més, cal reposar 7 camins. A l’alternativa 2 cal reposar la carretera C-63 en tres trams, dos a la zona de l’enllaç sud i un a la zona de l’enllaç Nord. A més, cal reposar 6 camins, un dels quals és el carrilet, utilitzat com a via verda per vianants i bicicletes. La ubicació exacta de les reposicions es troba a l’annex número 2. Reposicions de carreteres i camins. 3.3.2. Drenatge longitudinal y transversal El drenatge longitudinal de la plataforma està format, tant en el cas de la solució 1 com en la 2, per cunetes tipus STR-20 i STR-15 i dren col·lector. Tanmateix, en la resta de vials es disposen cunetes TTR-10 i TTR-15 en cas necessari. En zones de terraplè, es disposen vorades i baixants per recollir l’aigua. Tanmateix, es disposen cunetes de peu de terraplè i cap de desmunt per protegir els talussos de l’acció de l’aigua. En els punts baixos del traçat i a distància no superior a 300m es posaran “broc de desguàs”




En el cas dels viaductes, es contemplen embornals separats a una distància no superior a 50m. Per a la descàrrega de les cunetes superficials de plataforma en els col·lectors, s’utilitzaran arquetes posicionades a una distància màxima entre aquestes no superior a 50m. Aquestes permetran la descàrrega del tub-dren al col·lector. Per a la connexió entre col·lectors i broc de desguàs s’utilitzaran pous de registre prefabricats o arquetes visitables. Per als túnels i falsos túnels de l’alternativa 2. es proposen dues xarxes de drenatge de vessaments de contaminants, una per al túnel localitzat entre el PK 1+400 a 2+270 i una altre per als dos túnels localitzats entre els PK’s 2+490 a 3+080. Aquests dos últims túnels sumen una longitud de 590 metres i s’han considerat com un sol túnel a efectes de drenatge de contaminants, degut a que el tram obert entre ells és només de 50m amb explanació en desmunt, i per tant, no permet la sortida de contaminants que puguin arribar a abocar-se en el tram aigües a dalt d’aquest desmunt Per altra banda, s’evitarà en tot moment l’entrada d’aigua a l’interior del túnel. Els dispositius habilitats per a tal són les cunetes i embornals situats a l’entrada i en els talussos superiors a l’entrada. Quant al drenatge transversal, es presenta a continuació una taula resum de les obres de drenatge transversal projectades a l’alternativa 1 i l’alternativa 2 respectivament:

Conca Obre dedrenatge

Diàmetro (Ancho)

Cabal deprojecte [m3/s]

PK TIPUS DE SECCIÓ

2 A.Tr 0+470 2,0 1,27 1- 0+470 CIRCULAR

3 A.Tr 0+567 2,0 4,95 1- 0+567 CIRCULAR

4%50 A.Enlaç Sur 1 2,0 0,56 Enlaç Sur CIRCULAR



4 A.Tr 0+715 2,0 1,11 0+825 CIRCULAR

5 A.Tr 1+185 2,0 4,12 1- 1+185 CIRCULAR

8 A.Tr 1+910 2,0 1,04 1- 1+910 CIRCULAR

9 A.Tr 2+115 2,0 0,31 1- 2+115 CIRCULAR

10 A.Tr 2+300 2,0 5,8 1- 2+115 CIRCULAR

12 A. Tr 2+550 2,0 1,9 1- 2+550 CIRCULAR

14 A. Tr 2+755 2,0 0,54 1- 2+755 CIRCULAR

16 A.Tr 2+955 2,0 1,91 1- 2+955 CIRCULAR

18 A. Tr 3+170 2,0 5,44 1- 3+170 CIRCULAR

21 A. Tr 3+565 2,0 7,27 1- 3+565 CIRCULAR

23 A. Tr 3+700 2,0 0,92 1- 3+700 CIRCULAR

24+25 A. Tr 3+780 2,0 1,02 1- 3+780 CIRCULAR

27 A. Tr 4+255 2,0 0,36 1- 4+255 CIRCULAR

29 A. Tr 4+570 2,0 0,77 Tr 4+570 CIRCULAR

32 A. Tr 5+230 2,0 1,27 Tr 5+230 CIRCULAR

1 A.Tr 0+250 7,0 2,1 Tr 0+250 RECTANGULAR

11 A.Tr 2+400 3,0 23,33 1- 2+115 RECTANGULAR

28 A. Tr 4+412 7,0 28,23 1- 4+412 RECTANGULAR

30 A. Tr 4+860 2,0 7,27 1- 4+412 RECTANGULAR

SOLUCIÓ 1




Conca Obre dedrenatge

Diàmetro (Ancho)

Cabal deprojecte [m3/s]

PK TIPUS DE SECCIÓ

2 B.3 0+470 2,0 1,28 0+470 CIRCULAR

3 B.3 0+570 2,0 4,94 0+570 CIRCULAR

5 B.3 1+233 2,0 3,98 1+233 CIRCULAR

9 B.3 2+310 2,0 4,92 2+310 CIRCULAR

10 B.3 2+420 2,0 3,29 2+420 CIRCULAR

15 B.3 3+175 2,0 7,64 3+175 CIRCULAR

17 B.3 3+660 2,0 5,13 3+660 CIRCULAR

20 B.3 5+020 2,0 2,08 5+020 CIRCULAR

18 B.3 3+960 3,5 7,48 3+960 PAS DE FAUNA

1 B.3 0+255 3,5 2,11 0+255 PAS DE FAUNA

19 B.46 0+098 2,0 7,21 4+720 RECTANGULAR

19 B.17 0+090 2,0 7,21 4+720 RECTANGULAR

19 B.3 4+720 2,0 7,21 4+720 RECTANGULAR

19 B.14 0+250 2,0 7,21 4+720 RECTANGULAR

SOLUCIÓ 2

3.3.3. Secció tipus El tronc principal consta d’una única calçada amb dos carrils de 3,50 metres, un per cada sentit. Els dos vorals són de 1,50 metres i en els trams en desmunt es planteja una cuneta americana trepitjable de 1,50 metres d’amplada. Les bermes en terraplé són de 0,75 metres i en desmunt de 1,00 m. En cap punt del tronc cal ampliar l’amplada d’aquesta berma per raons de visibilitat. En trams rectes el peralt serà del 2% cap al exterior, tant als carrils com als vorals. La berma del terraplé tindrà un 4% de pendent i la de desmunt un 8%. En trams en corba el peralt serà variable segons el radi, el mateix per als carrils i els vorals, i es mantindrà el pendent definit en trams rectes a les bermes. Des de l’inici del primer fals túnel fins a la sortida de l’últim fals túnel es considera una secció pròpia de túnel; tot i haver zones a cel obert dins aquest tram, es mantindrà la secció de túnel. Aquesta secció té dos carrils de 3,50 metres separats per una zona intermitja de 1,00 metre marcada amb zebrejat. Els dos vorals tenen 1,00 metres d’amplada i als extrems es situen dues voreres de 0,75 metres d’amplada. La secció del ferm serà la secció 231, apte per un trànsit tipus T2 amb una esplanada tipus E3.

Les rotondes dels enllaços estaran formades per un únic carril de 8,00 metres d’amplada, un voral exterior de 1,50 metres i una berma de 0,75 metres. A l’interior es disposa un voral de 0,50 metres, una rigola de 0,30 metres, una vorada americana de 50 cm, una zona pavimentada de 1,00 metres amb llambordes prefabricades, i una vorada de 20 cm per contenir les terres de l’interior de la rotonda. El peralt serà del 2% cap a l’exterior de la rotonda. 3.3.4. Moviments de terres El resum d’amidaments mecanitzat és el següent:

ALTERNATIVA 1

Excavació en sòl: 232.833,40 m3

Excavació fons de terraplè: 15.331,70 m3

Demolició de ferms: 3.387,00 m3

Excavació de terra vegetal: 100.249,70 m3

Terraplè: 398.774,50 m3

Reblert fons de terraplè: 15.331,70 m3

Sòl Seleccionat 2: 25.288,50 m3

Sòl Estabilitzat tipus 3: 39.568,20 m3

Tot-ú: 25.602,70 m3

Esbrossada: 208.910,36 m2

Tractament superficial de fons de terraplè: 119.585,79 m2

ALTERNATIVA 2


Excavació en roca: 571.832,06 m3

Excavació fons de terraplè: 18.202.70 m3



Terraplè: 1.029.484,50 m3

Reblert fons de terraplè: 18.202.70 m3



Tot-ú: 26.336,30 m3






Per a material de l‘esplanada s’han previst utilitzar 7 zones de préstec: Santa Brigida, Can Terme, Casanova, Can PLA AMP, Can PLA GA, CD Susqueda, CD Susqueda AMP01.

També tenim hem previst 6 zones més de préstec, amb les següents superficies.

25965.4045 m2

17985.0375 m2

21715.1509 m2

34299.4254 m2

28801.9756 m2

9576.2738 m2

El material necessari de aportació es:

ALTERNATIVA 1

- Sòl Seleccionat 2: 25.288,50 m3

-Sòl Estabilitzat tipus 3: 39.568,20 m3

-Tot-ú: 25.602,70 m3

-TERRAPLE: 170.597,77 m3

ALTERNATIVA 2

- Sòl Seleccionat 2: 21.580,30 m3

-Sòl Estabilitzat tipus 3: 31.748,80 m3

-Tot-ú: 26.336,30 m3

-TERRAPLE: 370.195,77 m3

3.4. ACCIONS DEL PROJECTE A continuació es pot trobar un llistat de les diferents accions de projecte que poden generar impactes ambientals, tant a la fase de construcció com a la fase d’explotació:

Fase de projecte: Construcció Ocupació del projecte (canvi d'usos del sòl) Tala i esbrossada Moviment de terres (desmunts i terraplens) Accessos provisionals i superfícies auxiliars Prèstecs i abocadors Execució d'obres de drenatge Execució de túnels i falsos túnels Drenatge de túnels Moviment de maquinària i elements mecànics Pavimentació i aglomerat de noves superficies Producció de residus d'obra Manipulació de substàncies perilloses Demanda de bens i serveis

Fase de projecte: Explotació E1 Increment de trànsit per la carretera C-63 E2 Desviament del trànsit per la variant E3 Drentages i escorrentius nous




4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES

4.1. INTRODUCCIÓ L’estudi de les diferents alternatives i la anàlisis de la repercussió ambiental de cadascuna d’elles, són l’objectiu fonamental de tot estudi d’impacte ambiental. L’objectiu és determinar de les alternatives considerades d’un projecte sotmès a aquest procediment d’avaluació ambiental és que genera menors repercussions de caire ambiental donades ateses les característiques i condicionants del medi on es pretén executar el projecte. No es tracta només de determinar els impactes que genera un determinat projecte i identificar les mesures correctores que poden atenuar, corregir o compensar aquests impactes, sinó determinar quina de les alternatives considerades s’adequa millor als condicionants ambientals del territori d’implantació o, si més no, quina és la que genera menors repercussions ambientals, en definitiva, quina és més idònia des d’un punt de vista ambiental. En conseqüència l’objectiu fonamental d’aquest capítol es avaluar les alternatives considerades des d’un punt de vista ambiental, per tant, identificar aquella alternativa que complint la funció genera menor impacte (o més fàcilment assimilable), és a dir, es mostra una major eficiència ambiental. Tanmateix, en l’avaluació de qualsevol alternativa considerada convé tenir en compte l’eficiència tècnica en la seva execució. Els criteris d’aquesta avaluació són el que estableix l’Estudi Informatiu. Identificades les alternatives ambientalment més òptima i la tècnicament més eficient, en el darrer apartat d’aquest capítol s’indica quina és l’alternativa finalment escollida i que es desenvoluparà posteriorment (capítol 5) pel que fa a l’avaluació de tots els impactes, la definició de les mesures correctores (capítol 6) i pla de vigilància ambiental (capítol 7)

4.2. METODOLOGIA

La metodologia seguida en aquesta fase de l’estudi es concreta en els següents aspectes: • Descripció de les alternatives a partir de les magnituds que les defineixen en termes longitud,

d’ocupació d’espai, necessitats i excedents de materials, etc. • Avaluació dels impactes diferencials a cada alternativa. Mitjançant l’avaluació dels

diferents impactes mes importants i significativament diferents lligats a cadascuna de les alternatives. De forma genèrica, i en relació als projectes de carreteres, els vectors ambientals considerats són els següents:

− Sobre el medi físic:

Ocupacions Geomorfologia Hidrologia subterrània

Hidrologia superficial Ambient acústic

− Sobre el medi biòtic

Vegetació i espais naturals Fauna. Reducció de mobilitat i fraccionament d’hàbitats

− Sobre el medi socio-econòmic

Patrimoni cultural Permeabilitat territorial Planejament

• Eficiència ambiental: elecció de l’alternativa des del punt de vista ambiental • Eficiència tècnica de les alternatives (criteris establerts per l’Estudi Informatiu) • Eficiència global. Alternativa escollida

4.3. DESCRIPCIÓ I CRACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES Per a la variant d’Amer de la carretera C-63 s’ha previst dues alternatives. Ambdues compleixen l’objectiu proposat que és desviar el trànsit de la C-63 que actualment circula pel nucli de la vila i ajustar-lo a l’increment previst en un futur proper. L’Alternativa 1 discorre per l’est del nucli d’Amer, per la plana fluvial del riu Brugent, tot al llarg del seu marge esquerre. Per contra l’Alternativa 2 discorre pel marge dret del Brugent, per la falda del Serrat de les Sorres a l’oest del nucli d’Amer, i en certa manera, paral·lel l’antiga traça del carrilet d’Olot, actualment via verda. Mentre l’Alternativa 1 discorre completament en superfície, l’Alternativa 2 planteja l’execució de dos túnels de diferent longitud i sengles falsos túnels. Ambdues superen el riu Brugent amb sengles viaductes; mentre l’Alternativa 1 aquest es situa al sud del nucli urbà, prop de la via que du a sant Climent, en l’Alternativa 2 el viaducte es situa al nord del nucli, prop de la carretera a la Font Picant. Tenint en compte la descripció de les dues alternatives que s’ha desenvolupat en el capítol 2 d’aquest document, a continuació es posen en relleu les magnituds fonamentals de cadascuna d’elles, amb l’objectiu de comparar-les.




Taula 31. Comparació de la magnituds fonamentals de les alternatives considerades per al Variant d’Amer (carretera C-63).

Concepte Alternativa 1 Alternativa 2

Longitud (m) 5.400 5.200

Expropiacions (m2) 190.274,84 211.813,55

Ocupacions temporals (m2) 124.594,34 24.006,33

Terra vegetal (m3) 100.249,70 112.147,60

Excavació en roca (m3) - 571.832,06

Terraplens (m2) 398.774,50 1.029.484,50

Préstec (m3) 170.597,77 370.195,77

Necessitats de sol estabilitzat (m3) 39.568,20 31.748,80

Necessitat de sol seleccionat (m3) 25.288,50 21.580,30

Necessitat tot-ú (m3) 25.602,70 26.336,30

4.4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES

Tenint en compte els vectors ambientals que tenen diferencies mes significatives entre ambdues alternatives i que es poden veure majoritariament afectats sota un punt de vista ambiental per les dues alternatives de traçat considerades, tot seguit s’avaluen els efectes de cadascuna d’elles amb l’objectiu d’identificar la solució ambientalment millor. 4.4.1. Geomorfologia i relleu El canvis i efectes sobre la morfologia i relleu estan estretament relacionats amb els moviments de terres a realitzar, desmunts i terraplens incorporats a les diferents solucions de traçat, i als requeriments de préstecs i d’abocadors. (Pendent de rebre número de l’estudi informatiu, per a vestir el discurs, amb les dades. En principi es previsible que hi hagi més moviment de terres a l’alternativa 1, però a la 2 es crearan més excedents.) Les diferència entre les dues alternatives són sensibles, donat que l’alternativa 2 s’executa mitjançant quatre falsos túnels de 110, 20, 270 i 240 m de longitud, i un túnel de 730 m, el que fa que s’hagi de gestionar un volum important de terres d’excavació. En contraposició, l’alternativa 1 discorre en tot el traçat per superfície i el balanç de terres és, més equilibrat.

4.4.2. Hidrologia subterrània. Ambdues alternatives discorren en els límits exteriors de l’aquïfer fluviovolcànic del riu Brugent que coincideix amb la plana fluvial del riu en aquesta zona. Aquest és un aqüífer de tipus lliure i que en aquesta zona es comporta com a influent, és a dir, que el tram baix del Brugent, el riu, es constitueix en la descàrrega natural d’aquest aqüífer. La plana fluvial és la zona més fèrtil i amb aigua suficient raó per la qual el nucli d’Amer és establert en aquesta plana i n s’hi desenvolupa l’activitat tant agrícola com industrial en aquesta àrea. Mentre l’alternativa 1 discorre per damunt de materials, l’alternativa 2 discorre en part en túnel (un túnel i quatre falsos túnels) per la vessant est del Serrat del Torn. Geològicament el materials d’aquest massís són d’edat paleògena: esquistos molt fracturats i alterats en superfície que s troben solcats per filons i dics de pòrfirs granodiorítics La perforació del túnel esdevé un element de risc ambiental, doncs existeix la possibilitat d’intercepció de deus d’aigua i són font de contaminació d’aigües pel gunitat de l’interior del túnel. Quant a l’alternativa 2, a més les aigües generades en els treballs de gunitatge de l’interior dels túnels arriben a valors de pH molt alcalins i continguts de matèries en suspensió superiors als establerts per la reglamentació vigent sobre abocaments. Les alternatives considerades no afecten cap aqüífer protegit. Malgrat això, s’evidencia la possibilitat que hi pugui haver alteració de la qualitat de l’aigua per vessaments o abocaments accidental, d’efluents líquids sobre tot produïts en l’obra (formigons, materials bituminosos, aigües sanitàries, aigües de neteja, aigües del túnels) sobre tot a l’alternativa 2. Quant a les fonts i surgències d’aigua es comptabilitzen al municipi un total de 11 fonts, les quals la majoria (8) és localitzen al vessant oriental del Serrat del Torn (alternativa 2) i també dels Serrat de les Saleres Velles i només tres a l’est del riu Brugent, a l’alçada del Bosc de la Blanquera i la Costa de Sta. Brigida. 4.4.3. Hidrologia superficial Les dues alternatives, tal i com estat projectades, discorren fora de l’àmbit de la zona d’inundació per un període de retorn de 500 anys i per descomptat fora de la zona d’inundació per un període de retorn de 100 anys. Tanmateix, les dues alternatives envaeixen aquestes dues àrees quan han de travessar el riu Brugent. Mentre l’alternativa 1 ho fa al sud del nucli d’Amer, mitjançant un viaducte, l’alternativa 2 ho fa pel nord, a l’alçada de l’accés a la Font Picant, mitjançant un viaducte. En tots dos casos, les dues alternatives incorporen les estructures necessàries per mantenir la continuïtat dels cursos d’aigua, ja siguin obres de drenatge o viaductes, no tallant el pas de l’aigua per les rieres i torrents associats al riu. Es mantenen així les línies de drenatge de rieres i torrents associades al riu.




4.4.4. Medi biotic Tenint en compte les possibles afeccions a la fauna, aquestes afeccions considerant l’Alternativa 1 s’estimen de major gravetat pel fet que en aquesta la traça és sempre en superfície i discorre força pròxima al riu, element de major sensibilitat biòtica però també un clar element connector biològic. L’Alternativa 2, per contra, discorre a la falda de la Serra del Torn i durant una part important del tram, la traça discorre enterrada, en túnel. Per bé que travessa una àrea crítica des d’una perspectiva ambiental, al peu del vessant muntanyós i també propera al curs del riu Brugent, ho fa en túnel i s’entén que suposa una menor amenaça o risc. Quant a la vegetació, l’alternativa 2 es clarament mes impactant que l’alternativa 1, ja que en el primer cas, es travessen els boscos del Serrat del Torn, que a més sota un punt de vista de planejament urbanístic es tracta de sols de protecció paisatgística i forestal Paisatgísticament, l’alternativa 2 es molt mes impactant que no pas l’alternativa 1, donat que el paisatge travessat per l’alternativa 2 travessant a mitja vessant la Serra del Torn i els seus boscos,té una qualitat i fragilitat clarament mes alta. Per últim pel que fa als espais protegits, ambdós alternatives travessen el espai protegit corresponent al riu Brugent amb sengles viaductes. En el cas de l’alternativa 1, si no es prenen mesures protectores adients, podria veure’s afectat l’hàbitat d’interès comunitari prioritari “vernedes i altres boscos de ribera afins”. 4.4.5. Espais protegits, paisatge i fauna Pel que fa als espais protegits les dues alternatives travessen el riu Brugent que pertany a la Xarxa Natura 2000. L'alternativa 1 travessa aquest espai per la zona sud mitjançant un viaducte. A més al seu pas per la urbanització Solivent, hi ha hagut que adaptar el traçat per a evitar l'afecció directa de la llera, que a més en aquest punt, i aigües dalt compte amb un hàbitat comunitari d'interès prioritari. Quant a l'alternativa 2, aquesta creua l'espai protegit per la zona nord del traçat, mitjançant un viaducte i també en una zona on es troba el mateix hàbitat d'interès comunitari prioritari. Quant al paisatge, l'alternativa 2, travessa amb el seu traçat una zona classificada des d'un punt de vista de planejament urbanístic, com sòl no urbanitzable de protecció paisatgística. Així mateix, l'alternativa 2, travessa sòls no urbanitzables de protecció fluvial en una proporció de més del doble, respecte a l'alternativa 1. Per contra, l'alternativa 1 travessa sòls protegits de protecció agrícola en major proporció que l'alternativa 2. El més destacable quant a la fauna, és que l'alternativa 2 té dos motius que la fan més impactant que la 1. En primer lloc travessa zones més naturals des del punt de vista de la qualitat de la fauna, ja que en ella la fauna pot albergar i utilitzar el seu territori com àrea de campejo. D'altra banda la proximitat de l'enllaç nord de l'alternativa 2 al canal de Vernatallada fan més desaconsellable a l’alternativa 2 per a l'impacte ambiental.

4.4.6. Risc d’incendis forestals Tenint el compte el risc d'incendi forestal, a l'hora de seleccionar una alternativa, la nombre 1 surt clarament afavorida, atès que tenint en compte la continuïtat forestal d'ambdues alternatives, és la nombre 2 la qual travessa en major mesura zones contínues forestalment parlant. Així mateix, és l'alternativa 2, la qual des d'un punt de vista de la combustibilitat del material vegetal pel qual travessaria el nou traçat, travessa zones amb combustibilitat major. Per tant tenint en compte aquests dos factors, l'alternativa 1 té un risc d'incendi menor, i per tant seria la qual escolliríem si només es tingués en compte aquest factor.

4.5. SINTESI DE L’AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES - EFICIÈNCIA AMBIENTAL

Atenent als factors anteriorment analitzats, des d'un punt de vista ambiental, és l'alternativa 1 la qual en el seu conjunt considerem que té un menor impacte ambiental, i millor resultat a l'hora d'aplicar mesures correctores que minimitzin l'impacte.

4.6. EFICIÈNCIA TÈCNICA

L'anàlisi multicriteri que s'ha portat a terme en l'estudi informatiu corresponent al projecte del que estem avaluant l'impacte ambiental, té en compte com factors tècnics, criteris funcionals i criteris territorials. Per als criteris funcionals l'anàlisi multicriteri selecciona clarament l'alternativa 1, mentre que en el cas dels criteris territorials no està tan clar.

4.7. EFICIÈNCIA GLOBAL

L’anàlisi multicriteri que s’ha portat a terme en l’estudi informatiu arriva a la següent conclusió: l’alternativa que havia estat escollida en l’anàlisi inicial, i que també havia estat confirmada amb l’anàlisi de sensibilitat, ha resultat l’opció seleccionada en el 82,22 % dels casos. Encara que les combinacions d’assignacions de pesos possibles és evidentment infinita, en aquest anàlisi de robustesa s’han abarcat un gran nombre de possibles tipus de combinacions, de manera que es pot afirmar que l’alternativa 1 és la més robusta, doncs obté el major percentatge. Amb l’anàlisi de robustesa, es pot analitzar molt bé el funcionament de l’anàlisi multicriteri i la influència de cadascun dels criteris i dels seus pesos en el resultat final. D’aquesta manera es pot apreciar que l’alternativa 2 també resultaria seleccionada en un 17,78% de les combinacions. Aquest és el cas de les combinacions en què es dóna prioritat als criteris ambientals i territorials i per tant es menystenen els criteris econòmic i funcionals, considerant aquest últims paràmetres com a importants per a al concepció de la variant . L’alternativa 2 resulta guanyadora en les combinacions en que tant el pes del criteri territorial és igual o superior al 70 % del pes total. En canvi l’alternativa 1 resulta guanyadora en les




combinacions en que tant el pes del criteri Econòmic com el pes del criteri funcional és igual o superior al 70 %. Finalment l’alternativa 1 surt seleccionada en el casos, que la major part del pes recau en els criteris econòmics i funcionals , així com també quan els pesos estan distribuïts de manera més equitativa, quedant així definitivament corroborat que és la primera alternativa la opció que millor satisfà els criteris seleccionats. La conclusió definitiva es que com a resultat dels estudis realitzats al annex d’anàlisi multictieri es pot concloure que les dues alternatives son viables, des del punt de vista econòmic, funcional i ambiental, no obstant d’acord amb l’anàlisi multicriteri emprat, la solució més idònia de les dues alternatives plantejades, d’acord als paràmetres estudiats en aquest annex és l’alternativa 1.




5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ D’IMPACTES

5.1. INTRODUCCIÓ Analitzades les alternatives des de la perspectiva ambiental es fa preceptiva la identificació dels impactes principals del projecte de l’alternativa escollida. S’avaluen i posteriorment es defineixen les mesures de protecció, correctores o de compensació a fi i efecte d’evitar, minimitzar o compensar els efectes no desitjats

5.2. DETECCIÓ I IDENTIFICACIÓ D’INTERACCIONS La metodologia utilitzada per a la identificació d’impactes ha estat la utilització d’una matriu simple causa - efecte, un creuament del conjunt d’accions amb el conjunt de factors ambientals (accions en files i factors en columnes), amb la qual cosa es posa de manifest l’existència o no, en cadascuna de les caselles de creuament, d’una relació causa - efecte. Aquest mètode defineix perfectament la causa (acció impactant), el factor ambiental afectat, l’existència de diversos factors ambientals afectats per una mateixa acció o bé l’existència d’un factor ambiental que és alterat per més d’una acció o causa. Per contra, poden no definir amb precisió quin és l’efecte concret que es manifesta en el medi 5.2.1. Identificació d’impactes del projecte A la pàgina següent es mostra la matriu de doble entrada causa - efecte elaborada per al projecte. S’hi identifiquen els impactes més significatius i els associats a aquests (indirectes, acumulatius o d’altres interseccions) que posteriorment s’avaluaran i així definir les mesures correctores.

Qua

litat

de

l'aire

Niv

ell d

e so

roll

Mor

folo

gia

del t

erre

ny

Proc

esso

s er

osiu

s

Sòls

( po

tènc

ia i

prop

ieta

ts)

Dre

natg

e su

perf

icia

l

Qua

litat

de

les a

igüe

s sup

erfic

ials

Hid

rolo

gia

subt

errà

nia

(flu

xos)

Qua

litat

de

les

aigü

es su

bter

ràni

es

Veg

etac

ió

Flor

a pr

oteg

ida

?

Faun

a

Con

nect

ors b

iolò

gics

Espa

is n

atur

als p

rote

gits

?

Qua

litat

s de

l pai

satg

e

Qua

litat

s de

l pai

satg

e

Qua

litat

s del

pai

satg

e

C1 Ocupació del projecte (canvi d'usos del sòl) I3 I10 I11 I12 I13 I14 I15C2 Tala i esbrossada I1 I2 I4 I10 I11C3 Moviment de terres (desmunts i terraplens) I1 I2 I3 I4 I5 I6 I7 I14C4 Accessos provisionals i superfícies auxiliars I4 I5 I6 I11 I12 I13 I14 I15C5 Prèstecs i abocadors I3 I5 I6 I10 I11C6 Execució d'obres de drenatge I2 I6 I12 I13 I14C7 Execució de túnels i falsos túnels I2 I3 I6 I9C8 Drenatge de túnels I6 I7 I8 I9 I11C9 Moviment de maquinària i elements mecànics I1 I4 I5

C10 Pavimentació i aglomerat de noves superficies I1 I5 I6 I9C11 Producció de residus d'obra I5 I7 I9 I10C12 Manipulació de substàncies perilloses I5 I7 I9 I10C13 Demanda de bens i serveis I16

I16E1 Increment de trànsit per la carretera C-63 I1 I2 I11 I12E2 Desviament del trànsit per la variant I1 I2 I14 I16E3 Drentages i escorrentius nous I4 I6 I7 I8

AC

CIO

NS

DE

L P

RO

JEC

TE

Patri

mon

i his

tòric

- ar

tístic

Uso

s del

sòl

Infr

aest

ruct

ures

i el

emen

ts d

e l'e

ntor

n hu

mà

Paisatge

Fase de projecte: Construcció

Fase de projecte: Explotació

FACTORS O CONDICIONANTS AMBIENTALSIDENTIFICACIÓ D'IMPACTESMATRIU DE CAUSA- EFECTE

Ase

pcte

s so

cio-

econ

òmic

s

Medi Físic Medi biòtic

5.2.2. Caracterització i avaluació del impactes

5.2.2.1. Criteris de caracterització i valoració d’impactes El criteris de caracterització s’apliquen per a col·laborar a la descripció dels efectes produïts per una determinada acció sobre un o uns factors ambientals. La caracterització dels impactes es realitzarà d’acord al què s’estableix en el RDL 1131/1988 de 30 de setembre, pel què s’aprova el Reglament per a l’execució del RDL 1302/1986 d’Avaluació d’Impacte Ambiental. El criteris de caracterització emprats són els següents:

SIGNE o criteri de relació genèrica amb l’efecte:

Positiu (+): Admès com a tal, tant per la comunitat tècnica com la científica com per la població en general, en el context d’una anàlisi complerta dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació contemplada.

Negatiu (-): Qualsevol que es tradueixi en una pèrdua del valor naturalístic, estètico-cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica o en una augment dels prejudicis derivats de la contaminació, de l’erosió o la colmatació i demés riscos ecològics en discordança amb l’estructura ecològico-geogràfica, el caràcter i la personalitat d’una localitat determinada.




• INTENSITAT: Fa referència al grau d’alteració produïda i a la severitat dels efectes

causats pels impactes negatius.

Efecte Mínim. (A1) : Aquell que es pot demostrar que no es notable.

Efecte Notable. (A2): Que es manifesta com una modificació del medi ambient, dels recursos naturals o dels seus processos fonamentals de funcionament, que hi produeixi o hi pugui produir en el futur repercussions apreciables. S’exclouen per tant el efectes mínims.

INCIDÈNCIA

Efecte Directe. (B1): Que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental. Efecte Indirecte o secundari. (B2): Que té una incidència immediata respecte d’un factor ambiental sobre altre.

• CARÀCTER:

Simples. (C1): Que es manifesten sobre només un factor o component ambiental, o de forma d’acció individualitzada, sense conseqüències en la inducció de nous efectes, ni en l’acumulació ni en la sinergia.

Acumulatius. (C2): Que en perllongar-se en el temps, l’acció de l’agent inductor n’incrementa progressivament la gravetat, en no haver-hi mecanismes d’eliminació amb efectivitat similar a la de l’increment de l’agent causant del dany. Sinèrgics. (C3): es produeixen quan l’efecte conjunt de la presència simultània de varis agents suposa una incidència ambiental major que l’efecte sumatori de les incidències individuals contemplades de forma aïllada. També s’inclouen dins aquesta categoria aquells efectes que n’indueixen amb el temps l’aparició d’altres de nous.

APARICIÓ

Efecte a curt termini. (D1): Sempre que la seva incidència sobre el factor o factors ambientals es manifesti en el termini d’un cicle anual. Efecte a mig termini. (D2): Sempre que la seva incidència sobre el factor o factors ambientals es manifesti en el termini inferior a 5 anys

Efecte a llarg termini. (D3): Sempre que la seva incidència sobre el factor o factors ambientals es manifesti en el termini superior a 5 anys.

PERSISTÈNCIA.

Temporals. (E1): Aquells que suposen una alteració no permanent en el temps. Amb un termini temporal de manifestació determinable i coincident amb el de l’actuació que s’avalua. Intermedis. (E2): Quan els efectes es perllonguen per un termini variable de temps després de finalitzar l’actuació, però no són permanents. Permanents. (E3): Aquells que suposen una alteració indefinida en el temps de factors d’acció predominant en l’estructura o en la funció dels sistemes de relacions ecològiques o ambientals presents a l’indret.

REVERSIBILITAT

Reversible. (F1): Aquell que l’alteració que suposa pot ésser assimilada per l’entorn de forma mesurable a mig termini, degut al funcionament dels processos naturals de successió ecològica i dels mecanismes d’autodepuració del medi Irreversible. (F2): Quan resulta impossible o esdevé d’extrema dificultat retornar a la situació anterior a l’acció que la produït.

RECUPERABILITAT

Recuperables. (G1): Quan l’alteració pot ser eliminada bé per acció natural, bé per l’acció humana. També es consideren en aquest cas quan l’alteració que suposa es pot reemplaçar amb l’adopció de mesures compensatòries el benefici de les quals sigui proporcional al perjudici causat. Irrecuperables. (G2): Quan l’alteració o pèrdua que suposa és impossible de reparar o restaurar, tant per l’acció natural com per la humana, essent inviable retornar a la situació anterior a l’acció que l’ha produït, ni a situacions similars des d’un punt de vista ecològic.

PERIODICITAT

Periòdic. (H1): Quan l’efecte es manifesta d’una manera intermitent i contínua en el temps. Irregular. (H2): Quan l’efecte es manifesta d’una manera imprevisible en el temps i les alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat d’ocurrència, sobretot




en aquelles circumstàncies no periòdiques ni continues, però de gravetat excepcional.

PROJECCIÓ ESPAIAL

Localitzats. (I1): Aquells que resten limitats en l’espai i en superfície al que envolta o on ens circumscriu l’actuació. Circumdants. (I2): Els efectes de l’actuació o ús depassen i superen el límits perimetrals de l’actuació afectant l’entorn proper. Extensos. (I3): Quan la manifestació de l’efecte s’estén irregularment, sobre una superfície indeterminada, més enllà de les superfícies més circumdants.

MANIFESTACIÓ EN EL TEMPS

Continuo. (J1): Quan es manifesta mitjançant una alteració, acumulada o no, constant en el temps.

Discontinuo. (J2): Que es manifesta mitjançant alteracions irregular o intermitents en la seva permanència.

EXTENSIÓ

Efecte localitzat. (K1): Quan es manifesta en el punt on s’origina.

Efecte extensiu. (K2): Quan es manifesta també a altres punts més allunyats.

SITUACIÓ: Indica on es produeix l’impacte independentment de la seva capacitat d’extensió

Proper a l’origen. (L1).

Allunyat de l’origen. (L2).

5.2.2.2. Valoració d’impactes Coneguts, d’una banda, els efectes produïts i la seva caracterització, així com la importància de cada factor o recurs ambiental, la següent fase és la valoració dels impactes. Atenent al literal de la normativa que reglamenta l’avaluació d’impacte ambiental (RD 1131/1998, de 30 de setembre), l’avaluació dels impactes respon a les següents definicions:

⎯ Compatible: Aquell impacte la recuperació del qual és immediata una vegada ha acabat l’activitat que el produeix i no precisa de pràctiques protectores o correctores. S’aplica així mateix als impactes positius.

⎯ Moderat: Aquell impacte, la recuperació del qual, no necessita pràctiques protectores o

correctores intensives i on la recuperació de les condicions ambientals requereix cert temps.

⎯ Sever: Aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures correctores o protectores, i on, fins i tot amb aquestes mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat.

⎯ Crític: Aquell que té una magnitud superior al llindar acceptable, havent-hi una pèrdua

permanent qualitat de les condicions ambientals sense de recuperació, ni amb mesures protectores o correctores

5.3. IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES DEL PROJECTE 5.3.1. Qualitat atmosfèrica L’avaluació de l’impacte sobre la qualitat atmosfèrica té com a objectiu determinat el risc de que s’assoleixin uns valors d’immissió dels agents contaminants de l’atmosfera que resultin perjudicials per a la salut humana. Les condicions quan a qualitat atmosfèrica de l’àrea on es desenvolupa el projecte han estat analitzades de forma conseqüent a l’apartat corresponent de l’Estudi del Medi. Amer es troba inclòs en la Zona de Qualitat Atmosfèrica 8 corresponent a les Comarques de Girona, la qual, en termes qualitatius, és classificada de Bona o Molt Bona. Només hi pot haver restriccions respecte l’ozó troposfèric donat que les estacions de mesura instal·lades en aquesta zona, en el període comprés entre l’any 2005 i l’any 2008, els valors mesurats han estat sovint superiors al valor objectiu de protecció de la salut humana (120 µg/m3), despassant aquest valor entre 29 i 45 vegades a l’any, segons el punt de mesurament que es consideri. També sovinteja la superació de llindar d’informació a la població (180 µg/m3), tot i que en ca cas ni per cap punt de mesurament s’hagi superar el llindar d’alerta (240 µg/m3). Tanmateix però aquestes concentracions d’ozó troposfèric corresponen a nivell de base de l’atmosfera en aquesta zona, més que la influència de fons de contaminants primaris que s’emeten aquest territori. Fet aquest aclariment, la qualitat atmosfèrica d’Amer i per extensió de la zona ZQA 8 no implica restricció significativa quan a un potencial increment de les emissions de gasos contaminants, bé per activitat industrial o bé deguda al trànsit. Malgrat això, l’execució del projecte comporta una pèrdua localitzada i directament associada al desenvolupament de les distintes activitats associades al projecte. Durant la fase d’execució es produirà una disminució de la qualitat de l’atmosfera per increment de pols i un augment de focus d’emissió en la forma de maquinària i vehicles utilitzats en l’execució de l’obra.




Les emissions atmosfèriques provinents del trànsit de maquinària pesada (excavadores, camions,…) i instal·lacions annexes a l’obra (plantes de formigó, d’asfalt, abassegament d’àrids, terres i d’altres materials pulverulents…) generen pols i poden afectar, també temporalment, els nivells de determinats contaminants. Aquesta alteració, no obstant, tindrà un efecte temporal restringit en el temps en que durin les obres la quals cosa no impedeix que es puguin recuperar els nivells de qualitat previs Així mateix, el fet que el projecte es desenvolupa relativament allunyat de nuclis habitats, particularment del nucli d’Amer, comporta que la intensitat d’aquest impacte en aquesta fase de construcció pugui ser qualificada de mínima. Mitjançant l’aplicació d’unes senzilles mesures preventives i correctores serà possible reduir la incidència d’aquests pertorbacions a nivells moderadament adequats. Una situació distinta es produeix quan s’examina la situació en fase d’explotació de la variant. D’entrada, el desviament del trànsit del nucli urbà suposa, sense cap mena de dubte, una important millora en la qualitat de l’atmosfera més propera a aquesta via a més d’altres millores. Amb el desviament s’allunya en la distancia bona part de les fonts d’emissió dels receptors potencials i es tradueix en un important benefici per la salut del habitats d’Amer. D’altra banda, una millora en qualsevol carretera implica quasi de forma automàtica un augment del trànsit, la qual cosa es tradueix en un augment també d’emissió de contaminants. Tanmateix però les prospeccions d’increment de trànsit en aquesta carretera C-63 (IMD per a l’any 2013 de 5316 vehcicles/dia) no impliquen augment molt significatiu, pròxims en tot cas la IMD que s’obté per aquesta via en l’actualitat (IMD per l’any 2008 de 4201 vehicles/dia), en conseqüència, l’increment d’emissions a l’atmosfera associada al trànsit no serà en cap cas molt superior a l’actual, i per tant, l’impacte associat sobre l’atmosfera de magnitud similar a l’actual, en un entorn on la capacitat d’absorció d’aquest increment d’emissions és del tot suficient. En resum, malgrat que la nova variant situí l’escenari en una pèrdua de la qualitat de l’aire, atès un probable augment de trànsit i, per tant, d’emissió de contaminants, la magnitud d’aquesta modificació de qualitat esdevé menor sens dubte, atesa la capacitat dispersiva de l’atmosfera de la zona. D’altra banda, i com a conseqüència de la posada en operació de la variant es produeix una impacte, positiu en aquest cas, per quan el trànsit es desplaça del nucli urbà. S’esdevé per tant una millora significativa de l’atmosfera local, del tram de carretera que circula pel nucli urbà, per quan es desplacen bona part dels focus emissors. Lògicament la eliminació d’una part d’aquest trànsit, si més no el de passada, comporta una millora de les condicions locals de l’atmosfera, per bé que aquesta millora, ateses les característiques dispersives de l’atmosfera de la zona, serà poc perceptible objectivament parlant. Sens dubte, qui notarà de forma més acusada aquesta millora és la població resident del habitatges més propers a aquest tram urbà de l’actual traçat de la carretera C-63. 5.3.2. Soroll En fase d’obra la font fonamental de soroll és l’associada al moviment de la maquinària i al seu funcionament. Es tracta d’una font puntual en l’espai, localitzada en els diferents trams o talls en

els què es subdivideixi l’obra i en les distintes activitats que s’executin. Es tracta d’un impacte d’abast temporal, restringit al que duri l’obra. Tenint en compte que el principal receptor d’aquest impacte és la població d’Amer i en particular la que resideix en el nucli urbà, la distància entre els diferents focus emissors i els receptors és suficient com perquè aquest impacte resulti atenuat. No obstant això, els receptors més afectats pel soroll generat per les obres seran aquells habitatges aïllats, aquelles masies més pròximes a la traça. En el cas de l’alternativa considerada son quatre els receptors que es poden veure més perjudicats, La Fàbrega, Can Maset, Can Paulí i la urbanització Solinvent atès que la traça d’aquesta alternativa discorre a pocs metres de les façanes d’aquests habitatges. Quan s’executin els corresponents talls d’obra caldrà extremar les condicions de soroll per no provocar una grau de molèstia de difícil admissió. Quan la variant es trobi operativa, el trànsit s’esdevé el focus emissor fonamental. Lògicament el tipus de soroll emès pel trànsit és diferent del produït en fase d’obra de manera que amb el trànsit rodant, l’emissor és difús i la intensitat de soroll variable en el temps, distribuït a tot el llarg de la nova traça. Tot i això, l’estudi d’Impacte Acústic revela que només s’identifiquen dos receptors a la banda d’impacte acústic en període diürn. Són el receptor 6 i 3 que corresponen a la masia La Fàbrega i Can Paulí. En el cas del receptor 6 (La Fàbrega), d’acord amb el model, parts de la casa resten incloses dintre la banda d’impacte de 65 dB(A), superant el límit d’immissió acústica per a zones de sensibilitat alta. La resta de l’immoble resta inclos dins la banda corresponent als 60 dB(A). Per aquest cas concret s’imposa l’aplicació de mesures correctores per a rebaixar el nivell d’emissió. Pel que fa al receptor 3 (Can Paulí), part de la masia, resta inclosa dintre la banda d’impacte de 60 dB(A), és a dir, dintre del límit d’immissió per a zones de sensibilitat acústica moderada com s’escau pel cas d’aquest habitatge aïllat i rural. Considerant la situació en període nocturn tant Can Miquel (R1) com La Fàbrega (R6), d’acord amb el model, superen el límit d’immissió doncs resten inclosos en la banda d’impacte de 55 dB(A), en període nocturn. Cal tenir en compte també, que l’entrada en funcionament d’aquesta nova variant d’Amer esdevé un impacte positiu, i per tant compatible, en termes de reducció de fonts d’emissió de soroll del nucli urbà. És sabut que un dels principals focus de soroll és el trànsit i el desviament d’una bona proporció d’aquest trànsit per la variant constitueix un factor de reducció del nivell de soroll en l’àrea urbana i, conseqüentment, una millora en la qualitat de vida en l’entorn pròxim a aquest tram urbà de la carretera C-63. 5.3.3. Geologia i geomorfologia En fase d’obra les tasques que es realitzen poden comportar diferents impactes sobre el medi geològic i geomorfològics que es poden manifestar en el decurs de les distintes activitats d’obra, com també un cop enllestida aquesta.




D’entrada és produirà indefectiblement una modificació original del territori produïda per les ocupacions, tant temporals (zones auxiliars d’obra) com permanents (talussos de desmunt, de terraplè, i de la plataforma), com també amb les ocupacions associades a les activitats d’extracció de materials per a l’obra i de la deposició del material de runam extret amb l’excavació dels túnels i que no es pugui re-aprofitar en la construcció de la nova traça. El resum del moviments de terres associats a ambdós alternatives es el següent: Materials Excavats Alternativa 1

Coeficient Material Excavat

Volum mecanitzat

(m3) Pas Espon-jament

Destí del material

Desmunt sòl 232.833,40 0,98 1,02 Terraplè i abocador

Desmunt roca 0,00 0 0 -

Fons de terraplè 15.331,70 0,98 1,02 Terraplè i abocador

Demolició de Ferms 3.387,00 --- 1,30 Abocador

Terra Vegetal 100.249,70 0,98 1,30 Revegetació de talussos i abocador

Materials Excavats Alternativa 2

Coeficient Material Excavat

Volum mecanitzat

(m3) Pas Espon-jament

Destí del material

Desmunt sòl 100.911,54 0,98 1,02 Terraplè i abocador

Desmunt roca 571.832,06 1,10 1,30 Nucli terraplè, tot-ú i abocador

Fons de terraplè 18.202,70 0,98 1,02 Terraplè i abocador

Demolició de Ferms 1.971,90 --- 1,30 Abocador

Terra Vegetal 112.147,60 0,98 1,30 Revegetació de talussos i abocador

Materials Terraplenats Alternativa 1

Material Terraplenat Volum

mecanitzat

(m3)

Procedència del material

Sol Seleccionat 2 25.288,50 Préstecs

Sol Estabilitzat tipus 3 39.568,20 Préstecs

Tot-u 25.602,70 Préstecs

Terraplè Nucli de Terraplè 398.774,50 Material excavat en el Desmunt i Préstecs,

Reblert fons de terraplè 15.331,70 Material excavat en el Desmunt,

Materials Terraplenats Alternativa 2

Material Terraplenat Volum

mecanitzat

(m3)

Procedència del material

Sol Seleccionat 2 21.580,30 Préstecs

Sol Estabilitzat tipus 3 31.748,80 Préstecs

Tot-u 26.336,30 Préstecs

Terraplè Nucli de Terraplè 1.029.484,50 Material excavat en el Desmunt i Préstecs,

Reblert fons de terraplè 18.202,70 Material excavat en el Desmunt,

D’acord amb els llistats del moviment de terres, el resum d’amidaments mecanitzat és el següent:

ALTERNATIVA 1


Excavació fons de terraplè: 15.331,70 m3



Terraplè: 398.774,50 m3

Reblert fons de terraplè: 15.331,70 m3






Tot-ú: 25.602,70 m3



ALTERNATIVA 2


Excavació en roca: 571.832,06 m3

Excavació fons de terraplè: 18.202.70 m3



Terraplè: 1.029.484,50 m3

Reblert fons de terraplè: 18.202.70 m3



Tot-ú: 26.336,30 m3



Es pot concloure que pel que fa a l’alternativa 2, d’una banda que els volums d’excavació son molt mes grans que a l’alternativa 1, i d’altra banda amb els volums de terraplè ocorre el mateix, i per tant les necessitats de préstec seran molt mes grans. L’impacte residual conseqüent a l’activitat d’obra, de construcció de la variant, consistirà en l’aparició de nous talussos i superfícies que caldrà integrar-les en l’entorn, la qual cosa exigirà l’aplicació de les mesures correctores apropiades i el temps necessari perquè la cicatriu produïda en el territori sigui absorbida 5.3.4. Edafologia A l’hora de valorar l’impacte sobre el sòl, la magnitud d’aquest dependrà de les seves característiques intrínseques en termes de maduresa i gruix dels diferents estrats, i de les extrínseques valorades en termes de potencialitat o productivitat d’aquest sòl. És evident que un sòl forestal és un sòl més estructurat i madur en termes edafològics que un sòl agrícola, no tant estructurat però molt més productiu. Per tant, la magnitud de l’impacte sobre el sòl dependrà de la finalitat última del sòl afectat de manera que en determinades situacions és tan important l’afecció a un sòl forestal, en tant que desestabilitza les característiques intrínseques d’aquest sòl, com la d’una agrícola en tant que es perd un potencial productiu.

En tot cas, la construcció de la variant implica la pèrdua d’un volum de sòl que podria ser destinat a d’altres usos, o bé mantenir-los en els usos originals. La retirada dels primers horitzons del sòl, el primers centímetres, que són els horitzons de més valor agrícola o forestal, donat que és en aquestes capes on la concentració de matèria orgànica i d’altres nutrients hi és més important i és, a més, on l’activitat biològica hi és més activa, s’esdevé la mesura correctora per excel·lència en tant que es possibilita d’aquesta manera la recuperació d’aquest potencial biològic i la regeneració d’aquest recurs. Tanmateix, però la recuperació prèvia d’aquest recurs edafològic no constitueix la única mesura que en permeti la seva reutilització en les noves superfícies creades amb l’obra. Cal garantir una correcta conservació d’aquest material, el qual haurà de ser adequadament abassegat i protegit de qualsevol pertorbació que en perjudiqui les seves propietats físico-químiques, sense que s’exclogui la possibilitat de millorar-lo mitjançant d’addicció de les pertinents esmenes. De tota manera un dels processos que més poden perjudicar el sòl és l’erosió provocada per l’aigua, per la pluja, sobretot quan la consolidació de la capa edàfica és molt pobre. Caldrà l’aplicació de les mesures correctores adients amb l’objectiu que l’escorrentiu que es formi en les noves superfícies no arrossegui la capa de sòl estesa en el talussos de desmunt i de terraplè que s’originaran amb l’obra. Caldrà l’aplicació de les mesures apropiades per a la canalització d’aquest escorrentiu de manera que se’n redueixi l’erosió 5.3.5. Hidrologia El projecte es desenvolupa exclusivament en la conca hidrogràfica del riu Brugent (o riera d’Amer), concretament en el tram final d’aquest curs fluvials poc abans de desembocar al riu Ter . L’execució de la variant implica travessar el riu Brugent, un riu que té una règim permanent per bé que amb variació estacional i interanual. D’altra banda el marges, la llera i el riu conformen un proposta de Lloc d’Interès Comunitari (LIC: riu Brugent ) a incloure en la Xarxa Natura 2000 europea. Aquest condicionants són bàsics quan a la definició de l’estructura utilitzada per a salvar el riu i quan la intervenció, s’haurà de procurar la millora de les condicions ambientals de l’entorn fluvial Així mateix, la construcció de la variant implica la interferència de les línees de drenatge, torrents i rieres que queden interceptades amb la construcció d’aquesta infraestructura. Qualsevol de les infraestructures que s’executin per a garantir la continuïtat d’aquest cursos d’aigua, permanent o temporals, tant en fase d’obra com en fase d’explotació, no hauran de suposar cap mena d’obstacle a aquesta circulació, ni en les condicions de màxim cabal possible. El fase d’obra els riscos s’identifiquen associats a les activitats d’obra amb l’execució del viaductes i la possibilitat de contaminació de l’entorn fluvial per accidents en la manipulació de substancies perilloses (hidrocarburs, olis, etc..) i la utilització de la maquinaria apropiada. D’entrada una major longitud del viaducte implica una major risc i un potencial impacte major. No obstant això en qualsevol cas caldrà incorporar mesures adients per controlar qualsevol vessament nociu en l’execució d’aquesta obra.




Tanmateix, l’alternativa considerada, i de forma exclusiva en el seu pas per la urbanització Solivent, s’identifica una zona d’especial risc hidrològic en tant que la traça circula molt pròxima a la llera del riu Brugent fins al punt d’envair l’entorn de la vegetació de ribera (verneda) que voreja aquesta llera i que es troba fermament consolidada aigües amunt de l’assut que es situa en la perpendicular a aquesta urbanització. Quant a l’hidrologia subterrània i els aqüífers, l’alternativa escollida, no discorre per túnels que podrien implicar l’intercepció de deus d’aigua i de pas podrien contaminar-se els aqüífers. Pel que fa als impactes identificats en fase d’explotació, l’efecte més destacable és l’augment de l’escorrentiu que es produirà amb la impermeabilització de la superfície de la traça, escorrentiu que s’haurà de dirigir vers les línees naturals d’escorrentia i , finalment, el riu. Amb la impermeabilització es generarà una major volum d’aigua d’escorrentia, aigua de qualitat inferior o contaminada per les substàncies i partícules (olis, combustibles, partícules, pols...) que restin en el paviment. 5.3.6. Fauna En un projecte de les característiques del plantejat, la mortalitat directa que es pot ocasionar sobre la fauna pot arribar a ser potencialment significativa. En base a això, resulta inexcusable prestar la corresponent atenció a una molt diversificada casuística. Amb caràcter general, la majoria de les baixes provocables en processos constructius de grans infraestructures és imputable a les accions de tala, esbrossada i moviment de terres. Davant aquestes, per les seves pròpies limitacions, les espècies de menors dimensions i reduïda mobilitat difícilment poden escapar a l’actuació de la maquinària. Sota aquest escenari, els afectats caldria buscar-los fonamentalment entre els invertebrats, els amfibis, els rèptils i els micromamífers; grups dels que, pel que es coneix fins a la data, no s’inclouen especies particularment rellevants en la comunitat local. Més enllà d’aquest perfil d’incidència principal, cal fer algunes importants puntualitzacions. La primera es refereix al cas dels ocells i d’alguns mamífers, i més concretament al període en què desenvolupen la seva activitat reproductora. En el cas de que els treballs es portaran a terme durant aquesta època, l’impacte global pot incrementar-se considerablement en funció del tipus d’hàbitat intervingut i de les espècies que poden instal·lar els seus nius o refugis de cria en ell. Per una altra part, encara que sigui més marginalment, també ha de contemplar-se una eventual incidència sobre els quiròpters durant el període hivernal; en el seu cas, potencialment disminuïts en la seva capacitat de reacció a resultes del procés fisiològic de la hibernació. En el cas concret del projecte avaluat, l’impacte potencial atribuïble a aquests aspectes no sembla que pugui ser excessivament preocupant. Això és així fonamentalment com a conseqüència de que els terrenys directament a intervenir no són utilitzats per a criar per part d’espècies amb un estat de conservació especialment delicat, així com també per no existir una oferta significativa de microhàbitats aptes per a servir com a refugis de ratpenats. En tot cas, s’ha de ser conscient de que qualsevol treball preparatori del terreny realitzat durant la primavera o l’estiu pot ocasionar la pèrdua d’un cert volum de postes, llocades i ventrades; amb la consegüent repercussió per a la demografia local de les espècies implicades.

Un altre factor a considerar en relació a la mortalitat induïble sobre la comunitat faunística és l’atropellament per part dels vehicles afectes a les obres. Normalment la incidència d’aquest tipus d’impacte és molt reduïda, però això no s’ha d’assumir com a invariable, ja que localment poden concórrer circumstàncies per les quals el nombre i la identitat de les baixes poden arribar a ser rellevants. L’execució del projecte avaluat suposarà un intens sobretrànsit a escala local, que afectarà tant a la xarxa viària preexistent com a una nova trama de camins específicament habilitats per a les obres. Encara que no es preveu una repercussió destacable, la mortalitat que es doni en el estadi preoperacional es veurà en bona lògica incrementada. En principi, el major volum de baixes afegides haurà de respondre a les circulacions que es realitzin en les carreteres obertes al trànsit general; tot i que, dins del context de mobilitat restringida als vehicles de l’obra, poden constituir possibles punts conflictius les proximitats a làmines d’aigua. En aquest sentit, els trams de traça més propers a la lleres del Brugent i dels seus afluents suposen els punts clarament més delicats; en tant que aquests, en la seva qualitat de corredors biològics, presumiblement concentren molta mobilitat d’animals. Sobre aquest particular, poden resultar molt indicatives les estadístiques de col·lisions amb porc senglars i cabirols que existeixen per a l’eix actual de la carretera C-63. D’altra banda, cal també tenir present la particular predisposició que, per diferents raons, mostren algunes espècies davant els atropellaments en la proximitat d’ambients fluvials. Pot ser, en la zona avaluada, el cas de molts amfibis en general i, en particular, de la llúdriga. La mortalitat per atropellament tindrà lògicament una continuació una vegada entri en servei la infraestructura. Encara que es pot assumir que el trànsit local no s’incrementarà substancialment respecte a la situació actual, el factor de risc s’incrementa en desplaçar bona part d’aquest fora del casc urbà d’Amer, proporcionar a aquest una velocitat de circulació més elevada i crear un nou viaducte sobre el Brugent. Un darrer agent causal de possible mortalitat induïda és la intoxicació. En el seu cas, estaria originada per abocaments accidentals o incontrolats de substàncies químiques; les quals, per diferents vies, poden arribar a incidir sobre animals de l’entorn del focus contaminant. La casuística pot ser tan variada com poc freqüent, però eventualment pot generar problemes seriosos en els poblaments locals. Aquesta última possibilitat normalment està associada amb una afecció a comunitats aquàtiques més o menys ben constituïdes. Al respecte, la presència en la zona d’actuació del riu Brugent i el canal de Vernatallada constitueixen un factor de risc de primer ordre. La pols, el soroll, les llums artificials, els reflexos de superfícies metàl·liques o el simple moviment de vehicles o persones són situacions que acostumen a ocasionar reaccions de fugida per part dels animals, especialment en el cas dels ocells i els mamífers. L’establiment d’un focus sostingut de molèsties acaba ocasionant una franja d’exclusió al seu voltant, més o menys ampla i permanent segons les espècies implicades. La rellevància que té l’efecte de desplaçament pot ser molt variable en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas. A grans trets, els principals elements de judici a tenir en compte radiquen en l’estatus de conservació de les espècies afectades i en la relació entre la magnitud de la zona afectada i la disponibilitat total d’hàbitat existent.




En el cas de l’àrea d’estudi, la relació espacial es pot considerar perfectament assumible; amb l’única excepció del medi fluvial, en tant que ambient que concentra un grau de fragilitat intrínseca molt elevat i, alhora, està profundament determinat per la seva estructura lineal. Per la seva part, las espècies especialment delicades són poc nombroses, a la vegada que assoleixen la seva màxima representació de nou a l’àmbit de medi ripari del Brugent. Quant als elements de l’obra que poden estar implicats en molèsties significatives per a la fauna, l’espectre és en aquest cas molt ampli. En l’extrem més contundent han de situar-se, sens dubte, totes aquelles actuacions que comporten l’ús de maquinària pesant, com son: les excavacions, el trànsit de camions, etc. En el vessant més subtil, però no per això necessàriament menys important, es troba la presència del personal d’obra; especialment, en les zones que precisament reben una menor pressió d’altres agents més impactants. Finalment, de cara a valorar correctament l’eventual efecte de les molèsties sobre la fauna que es poden derivar del procés constructiu, s’ha de ponderar la càrrega preexistent en el medi derivada d’altres agents causals. En aquest sentit, s’ha de considerar un important atenuant el fet de que, per la seva pròpia naturalesa, la nova infraestructura prevista transcorri en gran mesura en la proximitat d’un nucli urbà i les seves extensions. Tot i així, cal fer una segona lectura, aquesta ja en relació a la fase d’explotació. En aquest sentit, s’ha de considerar que el nou traçat aproparà les molèsties inherents a la circulació de vehicles a hàbitats de cert interès per a la fauna i que, fins ara, no rebien aquest tipus d’afecció. El conjunt de les actuacions que requereix la construcció d’una carretera suposa una considerable ocupació d’espai, que representa, consubstancialment, la desaparició dels tipus d’hàbitats preexistents. S’ha de tenir present que, deixant al marge dels terrenys corresponents a l’extensa franja que acabarà ocupant la plataforma i l’adaptació imprescindible del relleu per a acomodar a aquella en el territori (bàsicament, trinxeres, desmunts i terraplens), una certa extensió addicional és requerida per a altres elements afectes a la pròpia infraestructura (reposició de serveis, sistema de drenatge) o per al correcte desenvolupament de les obres (préstecs, abocadors, accessos a les zones d’obra, instal·lacions auxiliars). En el moment en què es materialitza aquesta transformació del medi, la seva repercussió depèn de la tipologia de la cobertura vegetal eradicada i de l’abast i característiques de les afeccions sobre el medi físic. Lògicament, la valoració de l’impacte ha de ponderar-se a partir de dos components bàsiques, una de caràcter quantitatiu i altra de perfil qualitatiu. La primera es desprèn de l’extensió a desaparèixer de cadascun dels ambients implicats, així com de la proporció que representa aquesta en relació a la superfície romanent amb els mateixos atributs a l’entorn immediat del marc d’actuació. Quant al segon vessant, aquest està correlacionat amb l’interès de cadascun dels hàbitats transformats per a la fauna. Al respecte, en primera instància, resulta intuïtivament evident que les masses de vegetació natural suposen un referent de primer ordre a tenir en compte. No obstant, alguns elements inerts dels biòtops, com poden ser parets nues, cavitats subterrànies o làmines d’aigua, constitueixen igualment punts d’atenció prioritària. Fins i tot, determinats ambients antròpics (cultius, construccions rurals, basses, etc.) poden arribar a tenir un pes específic realment important en una avaluació d’aquestes característiques. La destrucció d’una unitat d’hàbitat té diferent repercussió per als diferents membres de la comunitat faunística. Per als invertebrats i petits vertebrats terrestres, la pèrdua d’una extensió concreta d’ambients favorables guarda una proporcionalitat molt estreta amb la minva infligida sobre la seva demografia local. Quant al cas dels ocells, els mamífers terrestres de mitjanes i grans dimensions i els quiròpters, la situació pot ser força diferent. Això s’explica en base a la gran

mobilitat d’aquests animals, la qual els permet una certa possibilitat de reubicació a curt termini dels efectius; això sempre en funció de la disponibilitat romanent d’hàbitats adequats a l’entorn més o menys immediat, així com també de la capacitat d’acollida que aquests poden manifestar en funció del grau de saturació existent. Resta encara una darrera perspectiva sota la que avaluar la pèrdua d’hàbitats d’interès faunístic. Aquesta té a veure amb el caràcter definitiu o temporal de les ocupacions i, en el cas de les segones, en la seva major o menor reversibilitat. En els supòsits en què aquesta última és factible, l’abast de l’impacte pot considerar-se atenuat; si bé això serà així en la mesura en què la restauració condueixi a un hàbitat efectivament anàleg a l’original i, per una altra part, en funció del temps que es requereixi per a això. En funció del plantejament genèric esbossat, pel que refereix al projecte avaluat, cal començar per significar que, si se atén a la seva extensió, el principal hàbitat afectat serà el que constitueixen els camps de conreu. Aquests tenen un valor tan sols moderat per a la fauna local, la qual cosa representa una component important pel que fa a la contenció global de la magnitud de l’impacte atribuïble a les actuacions en aquest sentit. En segon terme, resulten també directament travessades per la nova traça alguns sectors forestals no riparis. Aquestes afeccions interessen en principi a hàbitats tipificats com a d’interès faunístic alt, si bé, sobre aquest perfil genèric, es poden fer diverses matisacions. Així, d’una banda, és rellevant significar que en totes les zones d’interacció els ambients arbrats mantenen un veïnatge més o menys proper i extens amb sectors catalogats com de valor molt baix. Com ja s’ha argumentat, això representa a la pràctica que les prestacions reals per a la fauna decauen, fins a nivells susceptibles de ser considerats com a baixos. Per un altre costat, és també precís assenyalar que les franges forestals destinades a desaparèixer tenen un caràcter completament perifèric dins de contexts molt extensius. Un darrer aspecte important a comentar rau en que, si més no puntualment, els sectors forestals afectats estableixen connexions amb la galeria riparia del Brugent. Aquests passadissos, a més, coincideixen en tots els casos amb els eixos de petits torrents, la qual cosa dibuixa uns ponts amb important potencial dins de la xarxa de corredors biològics d’abast local. Finalment, resta per referir l’afecció sobre la unitat d’hàbitat més valuosa de l’àrea d’estudi des del punt de vista faunístic, com és el riu Brugent i es seves riberes. En relació a això, cal subratllar que la incidència serà espacialment molt continguda, en tant que es restringirà a l’ocupació necessària per al pas de l’únic viaducte que travessarà l’espai fluvial. D’altra banda, cal dir que el tram en el que es planteja aquest mostra, des d’un punt de vista comparatiu, unes prestacions com a hàbitat sensiblement menors que altres sectors propers. Per últim, és igualment important tenir present que, en tant que el que es planteja es la construcció d’un viaducte, un dels principals actius de l’eix fluvial, com és la seva condició de corredor biològic de certa entitat, es mantindrà substancialment una vegada executat el projecte. Un dels efectes d’una carretera menys perceptibles a primera vista i, a la vegada, potencialment més transcendents des del punt de vista faunístic és el “efecte barrera” que exerceix en el territori. La presència d’una infraestructura de tipus lineal d’aquestes característiques suposa l’establiment d’un potencial obstacle no natural que, per a una part més o menys important de les comunitats faunístiques, pot arribar a resultar veritablement infranquejable. Durant els estadis inicials del procés constructiu, la constitució d’una discontinuïtat física i ecològica que travessa el territori posa les primeres bases de l’aïllament biològic. Aquest es deu no sols a la eventual desaparició de




la cobertura vegetal preexistent, sinó també a l’establiment d’un focus d’activitat sostinguda i a una certa modificació del relleu (resultat de la necessitat d’encaixar el traçat). No obstant, la consolidació de l’efecte culmina quan la construcció de la infraestructura es completa i aquesta entra en servei. Arribat aquest punt resulten determinants dos aspectes, com són l’existència o no d’un tancament i la magnitud del flux de vehicles que hi transita. Així, passant ja a l’anàlisi concret del projecte sotmès a avaluació, la percepció és que el grau de permeabilitat biològica de la nova carretera serà força important. Això es desprèn de l’aplicació dels criteris exposats, de forma que cal significar: l’absència d’un tancament, una escassa entitat de terraplens i desmunts i unes expectatives de trànsit no massa elevades. 5.3.7. Vegetació i flora

L’impacte més aparent sobre la vegetació i flora és el conseqüent a l’eliminació de la coberta vegetal existent per les ocupacions temporals, desmunts, terraplens, abocadors d’obra, etc., i per descomptat, amb la definició de la traça. Qualsevol d’aquestes accions exigeix uns definició precisa i acurada de les superfícies afectades preveient també els camins d’obra que caldrà realitzar o modificar els existents. Aquesta precisió permetrà limitar l’eliminació de la coberta vegetal, la tala i esbrossada de la vegetació a les superfícies estrictament necessàries. L’alternativa escollida, tota ella en superfície i, tret d’indrets singular, discorre fonamentalment sobre terrenys de naturalesa agrícola. Si es subdivideix la traça en dos sectors: un des de l’inici de la variant, al sud, fins a l’altura de la urbanització Solivent, l’altra des d’aquesta urbanització fins al final del tram, l’accés Nord d’Amer, el primer sector la traça afecta bàsicament dedicat al conreu de llenyoses i plantacions d’arbres. L’altra sector, septentrional, discorre majoritàriament per terreny també agrícoles, però herbàcies. D’altra banda, la traça proposada ha de superar el riu Brugent, llera inclosa en la Xarxa Natura 2000 a com a lloc d’importància comunitària (LIC) on s’hi identifiquen habitats considerats prioritaris en l’Annex I de la Directiva Hàbitat, acompanyant la llera del riu. Tanmateix, aquesta alternativa supera el riu en una zona on la qualitat de la vegetació de ribera és certament menor, per l’existència de plantacions forestals de planifolis. No obstant, i com ja s’ha indicat a l’apartat 5.3.5, en el seu pas per la urbanització Solivent, s’identifica una zona d’especial risc en tant que la traça circula molt pròxima a la llera del riu Brugent fins al punt d’envair l’entorn de la vegetació de ribera (verneda) que voreja aquesta llera i que s’inclou dintre dels Hàbitats d’Interès Comunitari Prioritari. Així doncs, per aquesta alternativa s’observa un punt crític des d’aquesta perspectiva que el Projecte Constructiu haurà de resoldre de manera que l’afecció a la vegetació de ribera en aquesta zona sigui el mínim indispensable. Cal tenir en compte també en aquesta zona que l’element clau que garanteix l’existència de la verneda aigües amunt de l’assut, és el mateix assut, doncs mitjançant aquesta estructura es crea un nivell d’aigua suficient per garantir l’estabilitat i sostenibilitat d’aquesta formació vegetal ripària. Aigües avall d’aquest assut, la verneda hi es poc consolidada. Conseqüentment, en aquesta zona dos són els punts a tenir en compte per a garantir la persistència de la verneda, i la vegetació de ribera que acompanya el riu Brugent en aquest tram: la prevalença

de l’assut, tant en fase de construcció de l’obra com en fase d’explotació i la minimització de la superfície d’afecció d’aquesta formació vegetal en aquesta zona restringint-la a la mínima indispensable per a la bona execució de l’obra i, òbviament, la singularització d’aquesta àrea en termes de revegetació i restauració. La necessària revegetació de les noves superfícies creades amb espècies de ràpid arrelament i consolidació del terreny, i la plantació d’arbres i arbusts per a la integració d’aquestes noves superfícies creades té una efectivitat a llarg termini, confegint així una dissonància en el paisatge vegetal quasi permanent. D’altra banda, atès que amb la revegetació, fonamentalment en la construcció de l’estrat herbaci, es prima la utilització d’espècies que fixin el terreny (cespitoses o rizomatoses) mitjançant una bon aparell radicular, existeix per contra el risc de banalització de la zona, i fins a cert punt, la seva artificialització. 5.3.8. Paisatge L’execució de l’obra comporta la transformació del paisatge existent per l’introducció d’elements totalment aliens al paisatge habitual com és el cas de la maquinària a la zona, els moviments d’aquesta, la implantació de les instal·lacions i parc de maquinària. Un altre dels elements pertorbadors del paisatge existent s’esdevé l’aparició de noves superfícies, particularment nues de vegetació, en la forma de nous talussos, terraplens i runams. A més cal afegir-hi aquí noves estructures (viaducte, passos,.....). Cal parlar també dels excedents de terres i la conseqüent formació de runams. S’introdueixen morfologies noves en el territori, que caldrà tractar mitjançant les oportunes mesures correctores amb el doble objectiu de garantir l’estabilitat d’aquests acopis i integrar-los tant morfològicament com ecològicament. Les noves morfologies creades amb l’execució de l’obra necessitaran un temps important perquè s’incorporin al nou paisatge creat. Des del punt de vista del paisatge, l'alternativa escollida suposa la introducció d'un nou element en el paisatge. Tenint en compte que la fragilitat del paisatge (per la presència del riu Brugent) es de tipus mitjà, ja que majoritàriament es travessen zones de conreu amb una visibilitat mitja, sobretot comparada amb l'alternativa 2. I d'altra banda tenint en compte la possibilitat d'aplicació de mesures d'integració paisatgística, es pot considerar que l'impacte és de caràcter moderat. 5.3.9. Patrimoni històrico-artístic La traça projectada no comporta efectes directes (per ocupació d’alguna catalogat o d’interès històric) o efectes indirectes (per ocupació dels entorns a l’element catalogat o d’interès). Per aquest motiu es considera que l’impacte sobre el patrimoni es de caràcter compatible. No obstant això, un parell de paràmetres del Pla de Vigilància Ambiental, es dediquen a la supervisió de la possible afecció al patrimoni; d’una banda la verificació documental addicional




sobre la afecció a elements patrimonials durant l’execució de les obres, i d’altra banda la verificació de l’execució del seguiment arqueològic durant la fase de moviments de terres. 5.3.10. Usos del sòl La construcció de la variant d’Amer suposa un canvi en els usos del sòl per on discorre la traça, però no només en les àrees afectades directament per l’obra (plataforma, desmunts, terraplens,..) sinó aquelles superfícies auxiliars a l’obra (per a instal·lacions, abassegaments, préstecs i abocadors d’obra..). La magnitud d’aquest canvi però, considerant l’alternativa escollida, no implica fragmentacions greus del territori que puguin generar superfícies o parcel·les aïllades o de difícil accés. Com ja s’ha comentat a l’apartat 5.3.7, l’alternativa discorre per terreny d’ús agrícola, per bé que la meitat més meridional és majoritàriament dedicat a la plantació de planifolis per a fusta i pot introduir discontinuïtats en algunes parcel·les que en dificultin la seva explotació i que, per aquest motiu, s’abandonin. On també s’aprecia on s’aprecia un major impacte en els usos del sòl, perquè comporta indefectiblement un canvi d’usos, es localitza als extrems del trams, amb la ubicació dels enllaços nord i sud respectivament. En ambdós casos l’ús agrícola dels terreny en resulta més perjudicat havent-hi la possibilitat certa de fragmentació de parcel·les. Pel que fa l’impacte sobre els usos del sòl quan l’explotació de la variant cal esmentar l’efecte de transformació sobre el territori, i per tant, sobre els usos d’aquest que en suposa una nova carretera. S’obren més possibilitats de comunicació d’aquelles parts del territori que abans, quan la carretera no existia, estaven allunyats, tenien difícil accés, o eren poc visibles i que amb la variant en aquest cas, les fa més accessibles. 5.3.11. Planificació urbanística L’execució de l’alternativa escollida es desenvolupa fonamentalment com a terrenys qualificats com a sòl no urbanitzable rústic. Només en la part central del tram, a l’est de la urbanització Solivent, la traça discorre per terrenys també no urbanitzables però de protecció agrícola. Donat que la traça discorre en superfície, cap la possibilitat que actuï com a detonant per un canvi d’usos del territori, en una futur més o menys llunyà, dels entorns més immediats a la traça. Es ben sabut que l’execució d’una nova via de comunicació esdevé un element significatiu d’evolució dels usos sòl anteriors a aquesta nova i no només restringits a aquells terrenys més propers a la traça executada, sinó, i en el cas d’Amer n’és una possibilitat, d’aquells que s’han vist alliberats de la influència d’aquella, en aquest cas l’antiga carretera C-63. La magnitud d’aquest impacte és difícilment avaluable tant en probabilitat, com en magnitud, com en termini. Atès el context geogràfic d’Amer, relativament allunyat de nuclis d’activitat econòmica significatives (capitals de comarca) i l’actual context econòmic recessiu, la probabilitat que es generi aquest impacte s’intueix baixa i, ara com ara, d’escassa magnitud i llunyà en el temps.

5.3.12. Infraestructures i elements de l’entorn humà Per bé que en fase d’explotació qualsevol intervenció en una via en ús implica un impacte negatiu en el seu funcionament i rendiment, tal i com es planteja l’alternativa escollida, discorrent per l’est del nucli d’Amer, la interferència de les obres només amb la circulació per l’actual traçat de la carretera C-63 es veurà condicionada directament per les obres, per bé que només d’una forma directa quan s’executin els nusos de distribució dels enllaços situats al nord i sud de la població. Tot i això, no s’exclou la interferència que es pugui produir en la circulació d’aquest tram de l’actual traçat de la C-63 pel moviment associat a l’activitat de l’obra, bé pel trasllat de maquinària, bé pel transport de materials d’un extrem a l’altre de l’obra, més quan no existeix ara com ara alternativa que comuniqui el dos extrems de la variant plantejada. Amb l’alternativa escollida, l’accés a la urbanització Solivent es veurà substituït per un d’alternatiu i, per altra banda, la traça en aquesta alternativa discorre a peu del desmunt d’aquesta urbanització, per on actualment hi ha l’accés. Aquests circumstancies configuren aquest tram de la variant com el més delicat quan a l’afectació de l’entorn humà, particularitzat en els veïns d’aquesta urbanització i dels habitatges pròxims. Tenint en compte que es tracta d’una millora de l’accés a aquesta urbanització, l’impacte pot ser considerat de magnitud compatible - moderat en tant que l’obra s’admeti com una millora per als veïns d’aquesta urbanització i, en general, pels habitants d’Amer. En fase d’execució, l’existència d’una variant alternativa al pas pel centre de la vila implica una millora de la circulació, fins i tot d’aquella que té origen i destí el nucli d’Amer, significant un a important millora en la circulació d’àmbit comarcal i fins i tot extracomarcal, més encara quan es millori el tram de la carretera N-141 entre les poblacions d’Anglès i Salt. 5.3.13. Aspectes socioeconòmics.

L’impacte sobre el teixit socioeconòmic en fase d’obra cal considerar-lo positiu en termes d’increment de l’activitat econòmica directe i indirecta pròpia de l’execució del projecte. Impacte que no quedarà restringit a l’àmbit territorial del municipi d’Amer si no que s’escamparà als municipis veïns. Un increment de l’activitat, i particularment de vehicles relacionats amb l’obra, es traduirà no obstant amb una lleuger augment dels desconfort dels veïns més propers a les distintes àrees d’activitat, i també dels veïns del nucli d’Amer en tant que els desplaçaments des d’un extrem a l’altra de la traça s’hauran de fer creuant aquest nucli. De fet la traça projectada es constitueix com alternativa a aquesta situació. Tanmateix, es tracta d’una situació passatgera, que es traduirà en una benefici col·lectiu i, conseqüentment, el nivell de desconfort que provoquin les obres es consideri del tot tolerable pel col·lectiu, donat el benefici objectiu que implicarà la posada en funcionament de la variant.




L’execució del projecte, i la posada en funcionament de la variant significarà sens dubte una millora socioeconòmica important pel col·lectiu de veïns d’Amer, en tant que es desplaça el trànsit de pas fora del nucli i eliminant el desconfort que provoca aquesta circulació, però sobretot, suposa una millora substancial dels habitatges més propers a l’actual C-63, en termes de plusvàlua. Cap la possibilitat que l’antiga traça de la C-63 pel nucli d’Amer, una vegada pacificat de trànsit, de pas sobre tot, vegi augmentada la seva condició de element clau de comunicació dels distints sectors de la població i actuar com un vertader vial estructurant de comunicació interna de la població, fins i tot, amb la possibilitat d’esdevenir un element de nova centralitat.

5.4. AVALUACIÓ D’IMPACTES DEL PROJECTE A partir del impactes detectats es procedeix a la seva caracterització i avaluació, diferenciant els que es produeixen en fase de construcció i els generats en fase d’explotació.

5.4.1. Avaluació d’impactes en fase de construcció

Factor Ambiental: Qualitat de l'aire Accions del projecte: C2, C3, C9, C10 Descripció accions:

Emissió de compostos contaminats a l'atmosfera (gasos de combustió, pols i compostos volàtils) per la maquinària implicada en les diferents activitats d'obra. Producció de pols amb el moviment de terres i circulació de vehicles. Emissió a l'atmosfera de compostos volàtils amb l'aglomerat de la plataforma

Impacte núm.: 1 Descripció impacte:

Pol·lució atmosfèrica per generació de pols i emissió de gasos tant a cel obert

Caracterització: -, A2, B1, C1, D1, E1, F1, G1, H1, I1, J2, K1, L1 Avaluació: Feble Impactes associats

Acumulatius: No se'n preveuen Indirectes: Afecció de la vegetació propera a la nova traça per pols

Interaccions: No se'n preveuen Mesures correctores

• Reg periòdic d'accessos, de camins d'obra i de plataformes de treball

• Estabilització d'accessos i de camins no pavimentats

• Revisió periòdica de vehicles i disposició de sistemes de filtrat de fums. ITV en regla de tots els vehicles

• El transport de materials (pulverulents, petris i terres) es realitzarà sempre amb la càrrega tapada dins i fora de l'àmbit de l'obra.

Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible




Factor Ambiental: Nivell de soroll Accions del projecte: C2, C3, C6, C7 Descripció accions:

Incorporació de noves fonts de soroll derivades de la maquinària i activitats relacionades amb les accions de tala i esbrossada de la zona de treball, dels moviments de terres i de les activitats i maquinària utilitzada en l'execució de les obres de drenatge i viaducte. Increment de soroll per increment del trànsit per l'actual traçat de la C-63 dins el nucli d'Amer degut al moviment de camions d'un cap a l'altra de l'obra


Augment de nivell de soroll a l'ambient per la presència de noves fonts d'emissió alienes a la zona

Caracterització: -, A2, B1, C1, D1, E1, F1, G1, H1, I1, J2, K1, L1 Avaluació: Moderat Impactes associats

Acumulatius: No se'n preveuen Indirectes: No se’n preveuen

Interaccions: No se'n preveuen

Mesures correctores

• Revisions periòdiques dels vehicles i disposició de sistemes d'atenuació dels soroll (silenciadors).

• Les activitats d'obra es restringiran a horari diürn de forma

exclusiva.

• Evitar en el possible que el trànsit d'obra circuli pel nucli. Programació de l'obra de manera que la traça de la variant pugui ser utilitzada com a via de comunicació preferent entre els diferents talls d'obra.


Factor Ambiental: Morfologia del terreny Accions del projecte: C1, C3, C5,C6, C7 Descripció accions:

Ocupació de terrenys amb un ús inicial distint del previst, per la formació de talussos de desmunt i de terraplè, per l'ocupació temporal de superfícies per a la instal·lació de l'obra i els serveis auxiliars. Ocupació del terreny per l'execució de les obres de drenatge, per l'execució del viaducte i per la creació de noves superfícies i morfologies amb la construcció d'abocadors d'inerts i creació de zones de préstec


Canvis en la morfologia del terreny, amb l'aparició de noves superfícies i noves morfologies amb fort contrast amb les existents


Acumulatius: No se'n preveuen Indirectes: La creació de noves superfícies, nues en principi, redundarà en

una increment en l'erosió


Mesures correctores

• Delimitació exacta i precisa de les superfícies estrictament necessàries per utilitzar.

• Balanç de terres. Estudi global de les terres i la seva

reutilització en els diferents talls de la mateixa obra

• Definició d'àrees apropiades per a la ubicació de les instal·lacions auxiliars previstes: parc de maquinària, abassegaments, sistema de depuració d'aigües, etc…

• Identificació i definició de les àrees previstes per a préstecs i abocadors d'obra. Definició morfològica dels abocadors coherent amb les morfologies presents a la zona d'actuació.

• Aplicació de pendents als talussos (tant de desmunt com de terraplè) que se’n minimitzi l’erosió (3H:2V o inferior).

• Reutilització dels materials d'excavació per a terraplens i

reblerts Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible




Factor Ambiental: Processos erosius Accions del projecte: C2, C3, C4,C9 Descripció accions:

Increment de erosió del sòl per el trànsit i moviment de maquinària i vehicles d'obra en zones nues de vegetació. La creació de superfícies noves, exemptes de protecció per vegetació i augment de factors d'erosió (trànsit de vehicles i maquinària) implica una increment de l'erosió d'aquestes superfícies


Increment de l'erosió del sòl tant per l’aparició de superfícies noves i desprotegides com per augment d'agents erosius


Acumulatius: Impactes indirectes i acumulatius sobre la hidrologia superficial (drenatge i qualitat) com a conseqüència de l'increment de l'erosió

Indirectes: Sobre les característiques físico-química de l'aigua superficials i les línies d'escorrentiu superficial existent


Mesures correctores


• Aplicació de pendents als talussos (tant de desmunt com de terraplè) que se'n minimitzi l'erosió (3H:2V o inferior).


• Realització d'hidrosembres i tractaments d'estabilització de superfícies. Aplicació de malles o mantes per a la protecció immediata de les superfícies amb una alt risc d'erosió


Factor Ambiental: Sols (potència i propietats) Accions del projecte: C3, C4, C5,C9, C10, C11, C12 Descripció accions:

Destrucció de la capa superficial de sòl com a resultat del moviment de maquinària en les operacions de tala i esbrossada, com a conseqüència del moviment de terres per a la traça i superfícies auxiliars. Contaminació i alteració de les propietats químiques del sòl amb substàncies contaminants presents en la maquinaria (olis i combustibles), per la manipulació de substàncies perilloses i per abocament accidentals

Impacte núm.: 5 Descripció impacte: Destrucció física i alteració química de la capa superficial de sòl Caracterització: -, A2, B1, C1, D1, E1, F1, G1, H1, I1, J2, K1, L1 Avaluació: Moderat Impactes associats

Acumulatius: No se’n preveuen

Indirectes: No se’n preveuen


• Decapatge dels primers 20 – 30 cm de sòl en totes les superfícies previstes d’ocupar, tant les definides per la traça, com les superfícies auxiliars, zones abassegament, camins provisionals d’obra, etc. En general de qualsevol superfície que s’utilitzi.

• El decapatge es durà a terme després del replanteig i encintat de

l’àrea d’afectació estricta de l’obra

• L’abassegament de la terra vegetal es realitzarà en les condicions tals que en quedin preservades les seves característiques físico-químiques. S’abassegarà en piles d’una alçada màxima de 2 m

• La zona abassegament d’aquestes terres és definirà anticipadament sempre en espais oberts (erms, conreus abandonats o conreus en actiu) evitant ecotons i cursos d’aigua. L’abassegament s’haurà de protegir de l’erosió.

• Les operacions de canvis d’olis i manteniment del vehicles és realitzarà en zona específicament definida, convenientment equipada i fora de la zona d’abassegament de terres vegetals

• Qualsevol contaminació accidental de terra vegetal (abassegada o no) s’actuarà de forma immediata per a disminuir-ne l’impacte recollint el volum afectat i gestionant-lo convenientment com a residu especial.





Factor Ambiental: Hidrologia: drenatge superficial Accions del projecte: C3, C4, C5, C6, C7, C8, C10 Descripció accions:

Interrupció des les línies de drenatge superficial per intercepció de la traça, per obturació com a conseqüència dels moviments de terra, per la implantació de les zones d’auxiliars d’obra (instal·lacions, abassegaments, etc..)


Alteració dels drenatge superficial per interrupció temporal o permanent de les línies naturals de drenatge

Caracterització: -, A2, B1, C1, D1, E1, F1, G1, H1, I2, J1, K1, L1 Avaluació: Sever Impactes associats


Indirectes: L’alteració del drenatge superficial existent comportarà l’aparició de nous camins de drenatge substitutius així com processos erosius en àrees exemptes d’aquests fenomen


• Garantir la continuïtat dels drenatges existents i interceptats mitjançant les corresponents obres de drenatge que garanteixen la funcionalitat d’aquestes línies i suficientment dimensionades d’acord a la conca que desaigua.

• S’evitarà que quan el moviments de terres les línies de drenatge superficial es vegin interceptades. Se’n garantirà sempre la seva continuïtat

• Els abocadors i préstecs s’executaran fora de l’espai fluvial

essent recomanable una distància mínima de 100 m de la llera.

• Es construiran els guals provisionals que calgui per superar torrents i rieres. Finalitzades les obres, s’hauran de demolir i retornar l’indret a la situació precedent.

• Canalització de les aigües d’escorrentia de la plataforma de la carretera, dels talussos de desmunt , dels desmunts i dels estreps de viaducte.


Factor Ambiental: Hidrologia superficial: qualitat de les aigües Accions del projecte: C3, C8, C11, C12 Descripció accions:

Incorporació de matèries sòlides i liquides alienes a les habitualment presents en les aigües superficials degudes al moviment de terres o qualsevol altra activitat d’obra i contaminació per abocament incontrolat o accidental de substàncies tòxiques o no.


Modificació temporal de les característiques físico-químiques de les aigües superficials de torrents, rieres i rius



Indirectes: Impacte indirecte sobre la fauna i flora que colonitza les aigües superficials, particularment la del riu Brugent. També sobre la hidrologia subterrània donat que el riu es comporta com a influent en el seu tram baix.


• Construcció de bases de decantació per a prevenir l’increment de

terbolesa de l’aigua de torrents, rieres i rius.

• Delimitació i condicionament d’una àrea específica per a l’emmagatzematge provisional de residus de manera que no hi pugui haver transferència de substàncies a cap línia de drenatge ni al subsòl.


• Davant de qualsevol vessament accidental o no s’actuarà de forma immediata per reduir l’afecció i restablir-ho al situació inicial.





Factor Ambiental: Hidrologia subterrània: qualitat de les aigües Accions del projecte: C7, C8, C10, C11, C12 Descripció accions:

Contaminació per abocament incontrolat o accidental de substàncies tòxiques o no, que puguin superar el subsòl .

Impacte núm.: 9 Descripció impacte: Alteració de la qualitat de l’aigua Caracterització: -, A2, B1, C3, D1, E3, F1, G1, H2, I2, J1, K2, L1 Avaluació: Sever Impactes associats


Indirectes: No se’n preveuen.

Interaccions: Sinèrgies amb la vegetació per pèrdua de disponibilitat d’aigua i amb la hidrologia superficial per aportació de nous cabals o supressió de cabals d’aportació

Mesures correctores



• Davant de qualsevol accidental o vessament s’actuarà de forma

immediata per reduir l’afecció i restablir-ho al situació inicial.

• Execució de sistemes de recollida d’aigües, tancs per a la recollida d’olis i combustibles, etc. En zones auxiliars i en zones o maquinària susceptible de produir-s’hi vessaments accidentals o no.


Factor Ambiental: Vegetació Accions del projecte: C1, C2, C5, C11, C12 Descripció accions:

Ocupació territorial per execució de desmunts i terraplens. Eliminació de la vegetació amb la tala i esbrossada de les superfícies afectades tant per la traça com per les auxiliars d’obra (provisionals o permanents)


Eliminació de la coberta vegetal existent de la zona d’afecció de la traça i superfícies auxiliars (instal·lacions, abocadors, préstecs, àrees de maniobra, etc...)



Indirectes: Impacte indirecte sobre la fauna associada a les comunitats vegetals afectades i per increment del risc d’incendi segons la gestió del materials produït amb la tala i esbrossada.

Interaccions: No se’n preveuen Mesures correctores

• Definició precisa del límits d’ocupació tant de la traça com de les superfícies necessàries d’ocupació temporals (instal·lacions auxiliars, àrees de maniobra, etc,...) i permanents (abocadors, préstecs,..).

• Es procuraran morfologies i superfícies fàcilment colonitzables

per la vegetació i aptes per a la revegetació.

• Identificació i delimitació de les zones aptes per a la disposició de les instal·lacions auxiliars, parc de maquinària, abassegaments, préstecs i abocadors d’obra. S’afavorirà la seva instal·lació fora de zones forestals i allunyades d’espais fluvials.

• Les restes vegetals de les tales s’aprofitaran evitant acumular-les

a obra particularment durant els períodes de risc d’incendi .

• Regs periòdics a les superfícies nues, en especial, les de trànsit

per evitar la producció de pols

• Senyalització de zones sensibles, camins i accessos a l’obra

• Restauració de totes les superfícies generades amb les obres adequant-les morfològicament per a la seva aptitud per a la revegetació.





Factor Ambiental: Fauna Accions del projecte: C1, C2, C4, C5, C9, C10 Descripció accions:

Ocupació territorial del projecte, desmunts i terraplens, tala i esbrossada de la vegetació, demolicions, abocadors d’obra i préstecs, i tota superfície addicional per a la instal·lació de l’obra. Producció de soroll, pols i gasos amb el moviment de la maquinària d’obra, increment de la freqüentació de persones i vehicles durant l’obra


Impacte sobre la fauna, en particular l’associada a hàbitats forestals i a l’hàbitat ripari.





• Establiment d’un període de veda d’algunes activitats.

• Revisió de la possible existència de fauna en qualsevol estructura

antròpica a demolir.

• Restricció de la realització d’activitats nocturnes durant el procés

constructiu.

• Estricta protecció del canal de Vernatallada.

• Minimització de l’afecció sobre els hàbitats d’interès faunístic.

• Monitoratge de la mortalitat induïda per la realització de les

obres.

• Restitució a la finalització de les obres de l’estructura original

dels hàbitats d’interès faunístic afectats.

• Instal·lació de caixes-niu per a ocells i de refugis artificials per a

quiròpters. Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible

Factor Ambiental: Patrimoni historicoartístic Accions del projecte: C1, C3, C4, C5, C6 Descripció accions:

Ocupació del territori pel projecte, la definició i execució dels accessos a l’obra, préstecs i abocadors i obres de drenatge de la traça


Per bé que l’estudi revela que amb l’Alternativa escollida no s’afecta cap bé d’interès històric – artístic es mantenen mesures de en previsió de descoberta d’alguna resta quan les accions de tala i esbrossada i de moviment de terres, fonamentalment.

Caracterització: -, A1,B1, C1, E1, F1, G1, H2, I1, J2, K1, M1 Avaluació: Feble Impactes associats




• Prospecció i seguiment arqueològic/ arquitectònic durant la fase

de moviment de terres. Elaboració d’informe corresponent.

•





Factor Ambiental: Usos del sòl Accions del projecte: C1, C3, C4, C5, C6 Descripció accions:



Modificació dels usos del sòl en les àrees afectades directament per l’obra (plataforma, desmunts, terraplens,..) sinó aquelles superfícies auxiliars a l’obra (per a instal·lacions, abassegaments, préstecs i abocadors d’obra..)-





• Delimitació exacte i precisa de la zona d’ocupació per a l’execució de l’obra. Les zones auxiliars, d’abassegament, préstecs i abocadors es definiran en àrees

• Zones aptes per a préstecs i abocadors s’explotaran de manera que se’n garanteixi la seva completa integració en l’entorn i puguin ser retornades a l’ús original

• Restauració immediata de les superfícies d’ocupació temporal i

retorn als seus usos originals.


Factor Ambiental: Aspectes socioeconòmics Accions del projecte: C13 Descripció accions:

Demanda de bens i serveis a Amer per l’activitat generada amb l’execució de l’obra. Molèstia del trànsit associat a l’obra que creui el poble per d’anar d’un tall a altra de l’obra.


Increment de la demanda de serveis i béns com a conseqüència de la execució de l’obra. Molèsties a la població d’Amer pel trànsit associat a l’obra

Caracterització: +/-, A1, B1, C1, D1, E1, F1, G1, I2, K2,L1 Avaluació: Compatible Impactes associats




• La demanda de béns i serveis per l’execució de l’obra constitueix en si una mesura compensatòria correctora del projecte, d’aquí la consideració positiva de l’impacte

• Per disminuir l’impacte negatiu, es procurarà que els trajectes

que passin pel poble (per l’actual C-63) sigui mínims

• El mètode constructiu haurà de ajustar-se de manera que la traça que s’executi s’utilitzi com a via de comunicació preferent entre els diferents talls de l’obra, evitant fins allà on sigui possible travessar la població d’Amer

•

•





5.4.2. Avaluació d’impactes en fase d’explotació.

Factor Ambiental: Qualitat de l’aire Accions del projecte: E1 Descripció accions:

Increment del trànsit per la C-63 amb la incorporació de la nova variant i desviament del trànsit de pas del centre de la població d’Amer


Increment de l’emissió de gasos de combustió inherent a l’augment de trànsit usuari d’aquest nova C-63 . La qualitat de l’atmosfera a la zona i seva capacitat de dispersió admeten, inicialment, un augment d’emissions associat a un augment de trànsit com el previst

Caracterització: -, A1,B1, C1, D1, E3, F1, G1, H2, I2, J1, K2, L1 Avaluació: Compatible Impactes associats




• No se’n precisen



Desviament del trànsit de pas del centre de la població d’Amer


Millora de la qualitat de l’atmosfera local particularment del tram de la carretera C-63 que travessa el nucli d’Amer

Caracterització: +, A2,B1, C1, D1, E1, F1, G1, H1, I1, J1, K1, L1 Avaluació: Compatible Impactes associats


Indirectes: Possibles de tipus econòmic en forma de plusvàlues dels habitatges propers al tram urbà de la carretera en deslliurar-se’n d’una bona part del trànsit


• El desviament de trànsit de pas per la variant és en si mateix

l’aplicació de la mesura correctora Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible




Factor Ambiental: Nivell de soroll Accions del projecte: E1 Descripció accions:



Augment de nivell d’immissió de soroll degut al trànsit particularment en període nocturn als receptor més propers a la traça projectada

Caracterització: -, A2,B1, D1, E3, F2, G1, H2, I1, J1, K1, L1 Avaluació: Sever Impactes associats




• Aplicació de pantalles acústiques naturals o artificials que garanteixin una atenuació mínima de 10 dB(A) del soroll emès pel trànsit de manera que la immissió de soroll als receptors no superi els valor límit d’immissió per a zona de sensibilitat acústica alta ( 60 dB(A) de nit, 50 dB(A) de dia).



Descens del nivell de trànsit pel tram urbà de la C-63


Descens significatiu del nivell d’immissió de soroll del habitatge més propers a la traça urbana de la carretera C-63 per desviament de trànsit, sobretot de pas, per la variant.


Acumulatius: No se’n preveuen Indirectes: No se’n preveuen



l’aplicació de la mesura correctora. Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible

Factor Ambiental: Drenatge superficial Accions del projecte: E3 Descripció accions:

Drenatges i escorrentius nous creats amb l’execució i posada en funcionament de la variant d’Amer.


Introducció de noves línies de drenatge a la zona, conseqüència de l’evacuació de les canalitzacions de recollida d’aigua de la plataforma, talussos, terraplens, estreps del viaductes,...

Caracterització: -, A1, B1,C1, D2, E3, F1, G1, H1, I2, J1, K1, L1 Avaluació: Moderat Impactes associats



Interaccions: Fluxos d’aigua potencialment contaminats per hidrocarburs generats amb l’escorrentiu de la carretera.

Mesures correctores

• Les nous fluxos superficials originats amb els drenatges introduïts amb la construcció de la variant s’hauran de canalitzar vers les línies de drenatge existents abans de la intervenció. En cap cas se’n crearan de noves.





Factor Ambiental: Qualitat de les aigües superficial Accions del projecte: E3 Descripció accions:



Modificació de la qualitat de l’aigua pels arrossegaments de matèries en suspensió, partícules (del fregament dels pneumàtics) i olis i hidrocarburs provocats amb el trànsit de vehicles per la variant.

Caracterització: -, A1, B1,C1, D2, E3, F1, G1, H1, I2, J1, K1, L1 Avaluació: Feble - Moderat Impactes associats




• Instal·lació de basses de retenció naturals (depressions en el terreny de volum suficient) per a la decantació de sòlids en suspensió i hidrocarburs arrossegats per l’aigua de pluja abans de connectar aquest flux a les línies de drenatge naturals de la zona, particularment al riu Brugent.


Factor Ambiental: Fauna Accions del projecte: E1 Descripció accions:

Reconducció del trànsit per la variant d’Amer de la carretera C-63


Impacte sobre la fauna: mortalitat directa, molèsties i pèrdua de connectitat





• Adaptació de les obres de drenatge com a estructures aptes per al

pas de fauna.

• Establiment de pantalles anticol·lisió en el viaducte que travessa

el riu.

• Establiment de dispositius que redueixin l’accessibilitat dels

animals terrestres a la calçada.

• Adopció de mesures pal·liatives de les molèsties induïdes pel

trànsit sobre la fauna. Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible




Factor Ambiental: Usos del sòl Accions del projecte: E2 Descripció accions:

Desviament del trànsit per la variant


Canvis d’usos del sòl en les àrees pròximes als enllaços amb la variant com a conseqüència de la millora de la connectivitat d’aquestes àrees amb l’execució de la variant.

Caracterització: +/-, A1, B2,C3, D3, E3, F1, G1, H2, I2, J2, K1, L1 Avaluació: Feble - Moderat Impactes associats




• El canvis que es puguin produir hauran de ser coherents amb el planejament previst i aprovat. S’esdevindrà compatible sempre que aquest canvi sigui coherent al planejament previst.


Factor Ambiental: Aspectes socio-ecnòmics Accions del projecte: E1, E2, Descripció accions:

Increment del trànsit per la C-63. Desviament per la variant del trànsit de pas


Millora de les comunicacions i afavoriment de l’activitat econòmica de la zona. Plusvàlua dels habitatges pròxims al tram urbà de la carretera C-63

Caracterització: +, A1, B1,C3, D1, E3, F2, G1, H1, I2, J1, K2, L1 Avaluació: Positiu Impactes associats




• En tant que positiu, l’impacte no necessita mesures correctores


5.5. SINTESI I CONCLUSIONS L’objectiu d’aquest apartat ha estat la identificació i avaluació de les principals interaccions entre el projecte i el medi on s’ha d’executar. Aquesta identificació s’ha realitzat definint una matriu de causa – efecte a partir de l’encreuament les distintes accions del projecte distingides i els diferents factors ambientals. Mitjançant aquesta metodologia es possible determinar la incidència del projecte sobre el medi on s’emplaça, determinar la causa (acció impactant), el factor ambiental afectat, l’existència de diversos factors ambientals afectats per una mateixa acció o bé l’existència d’un factor ambiental que és alterat per més d’una acció o causa. La següent taula resumeix l’avaluació d’impacte ambiental del projecte abans i després de l’aplicació de les mesures correctores.

Taula 32. Taula resum d’avaluació ambiental del projecte

Factor ambiental Avaluació del projecte Avaluació del projecte amb mesures correctores

Qualitat de l’aire Feble Compatible

Nivell de soroll Moderat Compatible

Morfologia del terreny Moderat Compatible

Processos erosius Moderat Compatible

Sòls Moderat Compatible

Hidrologia superficial Sever Compatible

Hidrologia subterrània Sever Moderat

Vegetació Moderat/Sever Compatible

Fauna i connectors biològics Moderat Compatible

Paisatge Moderat Compatible

Patrimoni historicoartístic Feble Compatible

Usos del sòl Feble Compatible

Aspectes socioeconòmics Compatible Compatible Avaluació global Feble/Moderat Compatible




L’avaluació global de l’impacte del projecte es qualifica de Feble/Moderat identificant els factors ambientals amb un impacte de major qualificació la Hidrologia superficial i la subterrània i també en la Vegetació. Per contra els factors ambientals que observen una impacte de menor magnitud s’identifiquen amb la Qualitat Atmosfèrica, el Patrimoni Historicoartístic o el Usos del sòl. L’equip redactor de l’estudi jutja Compatible els desenvolupament i execució del projecte sempre i quan es considerin les mesures correctores que es detallen a l’apartat següent.




6. MESURES CORRECTORES

6.1. INTRODUCCIÓ Aquest apartat de l’Estudi d’Impacte Ambiental, te per objecte definir les mesures protectores i correctores, bé sobre el medi bé sobre l’actuació, per d’aquesta manera prevenir, disminuir i mitigar els impactes identificants i valorats abans en l’apartat 5.

L’objectiu fonamental d’aquestes mesures correctores és doncs, evitar, disminuir, modificar o mitigar els efectes del Projecte sobre el medi ambient de l’àrea objecte d’estudi. El desenvolupament complert d’aquestes mesures correctores s’haurà d’escometre en la fase de redacció del Projecte Constructiu, de manera que en aquest Estudi Informatiu se n’estableixen les mesures generals.

La millor de les garanties d’integració ambiental del Projecte és aprofitat les oportunitats que facilita el medi, adaptant-lo als requeriment específics que imposa. D’aquesta manera s’evita la reactivitat de l’entorn i conseqüentment serà més fàcil assumir l’actuació per tots els responsables de la presa de decisions. Així doncs, els dos gran objectius d’aquest apartat són:

Aprofitar fins on es pugui les oportunitats que facilita el medi per aconseguir la millor

compatibilitat ambiental del Projecte.

Anul·lar, atenuar, evitar, corregir o compensar les efectes negatius que de les accions derivades del Projecte sobre el medi ambient.

Des d’una perspectiva de conjunt, les mesures correctores no suposaran mai una coartada per assumir qualsevol tipus d’actuació a expenses de que l’impacte que pugui produir pugui ser atenuat o pal·liat amb l’aplicació de les pròpies mesures. La idea fonamental que sosté el conjunt de mesures correctores proposades és la de que primer és preferible evitar un impacte que corregir-lo donat el cost addicional que implica l’impacte sobreinduït que a son torn, pot generar la mesura correctora i l’inevitable efecte residual impossible d’eliminar.

6.2. MESURES PROTECTORES I CORRECTORES SOBRE EL MEDI FÍSIC 6.2.1. Mesures sobre l’impacte acústic Durant la fase de construcció, una de les major molèsties sobre la població d’Amer serà l’augment del nivell sonor produït principalment per la utilització de maquinària pesant. D’altra banda, hi haurà també una afectació per contaminació acústica a l’entorn de la nova carretera pel trànsit que hi circuli quan la fase d’explotació. Les principals mesures correctores en fase de construcció s’encaminen en actuar bàsicament sobre els emissors, en aquest cas, la maquinària i processos constructius, mentre que l’estratègia en fase

d’explotació es centra fonamentalment en la implantació d’elements que dificulten la transmissió del soroll. Així, les mesures correctores d’aplicació en fase de construcció de l’obra es concnreten, fonamentalment en les següents:

• Revisions periòdiques dels vehicles i disposició de sistemes d’atenuació dels soroll (silenciadors).

• Les activitats d’obra es restringiran a horari diürn de forma exclusiva.

• S’establirà un sistema de preavís per a la població quan la realització d’explosions

• Evitar en el possible que el trànsit d’obra circuli pel nucli. Programació de l’obra de manera

que la traça de la variant pugui ser utilitzada com a via de comunicació preferent entre els diferents talls d’obra.

Les mesures correctores d’aplicació per a l’atenuació del nivell de soroll en fase d’explotació, en els receptors identificats consisteixen, en aquest cas, en la instal·lació d’apantallament acústic. Aquest apantallament consisteix a interferir la propagació del soroll des de la font emissora cap al receptor, mitjançant una superfície d’apantallament que, per reflexió, absorció i dispersió de la font impactant, redueix la transmissió dels soroll i, per tant, l’impacte acústic. A l’hora de definir les mesures correctores d’atenuació del soroll, tenint en compte que el perjudici més important, es produeix majoritàriament en període nocturn.; s’ha considerat l’aplicació sistemes combinats, és a dir, la instal·lació de pantalles naturals (motes de terres) en aquells casos amb marge de terreny suficient per a la seva instal·lació i, on la disponibilitat d’espai sigui menor, l’aplicació de pantalles artificials. Així la proposta de mesures correctores del soroll es concreta en els següents termes:

Taula 33. Proposta de mesures correctores per a l’atenuació del soroll.

Receptor Toponímia Alternativa PK Marge(a) Tipus de pantalla

Longitud (m)

Alçada (m)

R1 Can Miquel 1 0+480 dret artificial 31 3,5 R3 Can Paulí 1 3+140 esquerre artificial 37 3,5 R4 Can Maset 1 3+380 dret natural 22 3,5 R5 La Rajoleria 1 3+969 esquerre natural 33 3,5 R6 La Fàbrega 1 4+534 dret natural 24 3,5 R7 Cal Meliton 2 5+040 dret artificial 61 3,5 R8 Can Bassart 2 3+200 esquerre artificial 66 3,5 (a) en sentit de PK ascendent





• El desviament de trànsit de pas per la variant és en si mateix l’aplicació de la mesura correctora.

6.2.2. Mesures sobre la qualitat de l’aire L’afecció a la qualitat de l’aire per les obres de construcció de la variant s’associa a la producció de pols i de partícules generades per les distintes actuacions d’obra, particularment pel trànsit de maquinària per camins de terra, pels moviments de terres, pel transport de materials més o menys pulverulents, i també per les emissions de gasos de combustió dels motors de la maquinària utilitzada. Aquest augment de contaminants atmosfèrics en l’entorn proper a l’obra implica una disminució local de la qualitat de l’aire que es traduirà en molèstia sobre la població resident propera a la traça o que transita pels voltants i sobre la flora i fauna que hi té l’hàbitat allí. Les mesures correctores que caldrà tenir en compte per a reduir aquesta afectació local són les següents: • Regs d’humectació L’objectiu d’aquesta mesura no és altre que reduir l’emissió de pols i partícules sedimentables. Així durant el desenvolupament de les obres i, sobretot, coincidint en situacions ambientals que afavoreixen la producció de pols (baixa humitat ambiental, sequera, períodes de vent) es procedirà indefectiblement a l’aplicació de regs encaminats a humitejar el terres i evitar, fins allà on es pugui, la generació de pols. El control de la producció de pols es concretarà mitjançant el regs amb camió cisterna o similar. Mitjançant aquesta operació s’haurà d’aconseguir la retenció entre el 84% i el 56% de les partícules totals i inhalables, respectivament. L’equip que s’utilitzi podrà anar d’una simple cisterna remolcada i de reg per gravetat a un vehicle especialitzat equipat amb bombes i aspersors. Les operacions de reg es realitzaran obligatòriament durant els períodes mes secs i, per extensió, sempre que les condicions ambientals ho exigeixin. Es procedirà al reg de tots els camins d’obra sense aglomerar necessaris per a l’accés de la maquinària a la traça i també, qualsevol altre zona o àrea que s’identifiqui com a potencial generador de pols, com és el cas de: la zona d’instal·lacions auxiliars, zones de préstec, abocadors, etc. • Transport de materials susceptibles de produir pols amb camions amb lones ajustables a

la caixa

Amb l’objectiu de no contribuir al deteriorament de la qualitat de l’aire, els transport del material excedentaris (excavat a la pròpia traça) o procedent de préstecs a l’obra es realitzarà a cobert.

Els camions de transport disposaran de lones ajustables a la caixa per evitar que durant el trajecte es perdi material i, també, es generi pols per l’acció del vent quan el moviment del vehicle. En defecte d’aquesta primera mesura de control, es procedirà a humitejar la càrrega, mitjançant regs per aspersió i disminuir així la potencialitat de generació de pols. Aquesta opció presenta una considerable eficiència i la seva aplicació dependrà exclusivament de l’adequació de les àrees on es dugui a terme la càrrega dels camions que estiguin habilitades per a realitzar aquesta operació. Aquest procediment es considera altament recomanable quan a aplicació a les àrees o sector de l’obra més propers a zones habitades, particularment en aquest cas el tall d’obra més propers a la zona habitada d’Amer.

• Retirada de les acumulacions de pols dels vials propers a la traça Conseqüència del trànsit de vehicles i maquinària d’obra als vials hi sovintegen acumulacions de pols producte d’aquest trànsit. Aquestes acumulacions són sens dubte focus de generació de pols que caldrà retirar periòdicament, bé amb mitjans mecànics (moto-anivelladora) o de forma manual. Mitjançant aquest procediment s’aconsegueixen com a mínim tres objectius: mantenir els accessos lliures de focus de producció de pols, evitar la acumulació de deixalles i brutícia al voltant de l’actuació i comprovar l’estat de l’accés i la seva adequació a la finalitat per a la què s’ha construït • Neteja de les rodes i equips de rodada dels vehicles d’obra abans d’accedir a les vies i

carreteres d’us públic en l’entorn de l’obra. De manera general, tots els camions i demés vehicles i maquinaria de l’obra que per transitar per l’obra hagin hagut de travessar zones entollades o amb llot o fang hauran de netejar les rodes i sistemes de rodada abans d’accedir a les vies i carreteres d’ús públic situades pròximes a l’obra. Caldrà disposar, per tant de punts de neteja dels sistemes de rodada dels vehicles d’obra. La disposició d’aquest punts de neteja coincidirà amb aquells indrets on l’obra o els vials d’obra connecti amb la xarxa viària pública. Per a treure el fang els col·locaran perfil metàl·lics de manera que mitjançant reg amb mànega es puguin netejar els baixos i rodes dels vehicles D’acord a les condicions real verificades durant les obres, la Direcció Ambiental de l’Obra indicarà les característiques finals d’aquest punts de neteja i l’emplaçament. El punt de neteja disposarà dels següents elements:

− Zona impermeabilitzada per a la neteja dels vehicles d’obra mitjançant mànegues a pressió. Aquí s’eliminaran els elements grossos adherits a la rodada dels vehicles i cadenes mitjançant aigua a pressió suficient.

− Piscina o bassa impermeable de pas de vehicles amb aportació continua d’aigua neta bé de la

xarxa, bé d’un circuit tancat connectat a una basses de decantació amb un sistema desarenador - desgreixador i d’acord a les consideracions de la Direcció Ambiental de l’Obra.

− Drenatge canalitzat de les basses de decantació am sistema desarenador – desgreixador per a

tancar el circuit i poder reutilitzar l’aigua en el procés de neteja .




S’inclouen a continuació dos gràfics il·lustratius d’aquests tipus d’instal·lacions amb l’objectiu d’orientar el disseny de la seva construcció

Bassa de decantació

Rasa Reixa de neteja

Dispositiu de netejae

Camí d’accés a l’obra

Vigues transversals

Perfil metàl·lics angulosos

Sistema de neteja




• Revisions, manteniment i compliment de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) de la

maquinària d’obra Amb l’objectiu de minimitzar les emissions a l’atmosfera de la maquinària d’obra, aquesta s’haurà de sotmetre a les corresponents revisions periòdiques i actuacions de manteniment. Es pretén reduir les emissions de CO, NOx, HCT, Pb etc, a les establertes segons les legislació vigents. S’exigirà el compliment estricte què estableix la Direcció General de Trànsit en tot allò relatiu a la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV).

6.2.3. Mesures sobre l’impacte sobre la geologia i geomorfologia • Delimitació dels perímetres d’activitat de l’obra Es portarà a terme l’abalisament i control de tota la zona d’actuació amb especial èmfasi i atenció a les àrees que coincideixin amb: el moviment de terres i la realització de les estructures projectades sobre el riu Brugent Amb l’objectiu de minimitzar l’afecció del moviment de terres i execució d’estructures sobre la vegetació, fauna i hàbitats naturals de l’entorn pròxima a l’obra, s’haurà de controlar l’àrea d’ocupació al límit de la zona expropiada evitant en tot cas l’afecció o ocupació innecessària de sòl o lleres del riu i rieres afectades directament, particularment el riu Brugent, més enllà de que s’estimi estrictament necessari per a la realització de l’actuació. La instal·lació d’aquest abalisament tindrà caràcter temporal, mentre durin les obres o l’actuació al cas, i una vegada acabades es desmantellarà. L’abalisament executarà emprant malla tipus “mas net”o similar o, en tot cas, cinta i es mantindrà íntegre en tot moment, reposant-lo quan hagi estat perjudicat o desaparegui. El contractista haurà de programar i aplicar les mesures de protecció considerant els moviment de terra previstos, la tipologia constructiva de les estructures i viaducte, els camins d’accés a l’obra que s’utilitzin, la localització de les àrees d’instal·lacions auxiliars d’obra i abassegaments temporals i d’altres activitats que impliquin ocupació de territori. El contractista de l’obra seleccionarà els camins i accessos a l’obra aprofitant en la mesura del que sigui possible els existents, procurant obrir-ne de nous només quan sigui del tot indispensable per a la bona execució de l’obra. Quan els camins nous d’obra, s’adaptaran a la morfologia del terreny evitant la generació de talussos amb pendents excessives. Pel cas que es necessitessin abassegaments temporals de materials o excedents, aquests es localitzaran el més propers possible a la zona d’obra, concretament davant del cementiri o tot entre la C-63 i el ramal de sortida cap a Girona Totes les zones d’obra o talls i actuacions d’obra estaran convenientment delimitades garantint que la circulació i moviment de la maquinària i vehicles relacionats amb l’obra es faci dintre dels límits establerts mitjançant el convenient abalisament.

La Direcció Ambiental de l’Obra té la responsabilitat de controlar el moviments de terres i actuacions pròximes a les zones d’interès ambiental, particularment a les vores del riu Brugent, incloent-hi tant el traçat de la variant com les zones d’abassegament temporal, els vials d’accés, instal·lacions auxiliars, i, per extensió, tota zona per la que hi pugui passar maquinària d’obra, els vehicles de transport i el personal de l’obra. • Previsió de moviment de terres i selecció de préstecs i abocadors. Amb objectiu de minimitzar la superfícies d’afecció i l’abast de l’impacte sobre la geologia i la geomorfologia caldrà concretar a nivell de Projecte Constructiu, els moviments de terres necessaris, les possibilitats reals de reutilització dels materials excavats i extrets al llarg de la traça i la ubicació, forma i restauració dels préstecs i abocadors generats. Consultada la base de dades d’activitats extractives del DMAH, al terme municipal d’Amer només se n’enregistren dues d’actives. Una, de nom CASANOVA GA 2005 situada al sud-oest del terme municipal, al vessant occidental del Serrat de les Saleres Velles, prop de Lloret Salvatge i dedicada a l’explotació de gneis. L’altra, dedicada a l’explotació de calcàries, és situada a la Costa de Sta. Brígida a l’est del nucli d’Amer, i de nom STA. BRÍGIDA. Ambdues són actives i sense restauració iniciada, amb núm. d’expedient administratiu 93/2005 i 87/1140 respectivament. Pel que fa a les activitats extractives abandonades, d’acord amb el mateix registre, al terme municipal d’Amer se’n localitzen 5, cap d’elles situada en Domini Públic Hidràulic i són les indicades a la següent taula.

Taula 34. Relació d’activitats extractives abandonades situades dins el terme municipal d’Amer. Font: DMAH

Nom de l’explotació Núm. de

catalogació en l’Inventari (1)

Grau d’autorecuperació Recurs explotat

333-305 mitjà Marbres (18.318 m3)Pantà Gros del Pasteral 333-320 alt Graves (1.368 m3)

L’Anglada 295-307 alt Graves (4.326 m3) Sta. Brìgida 295-302 baix Argiles (364 m3)

Sta. Brìgida 295-303 mitjà Calcàries (55.104 m3)

(1) Inventari d’Activitats Extractives Abandonades de Catalunya. DMAH (1999). La explotació de nous préstecs de materials per a la construcció de la variant es sotmetran als requisits establerts segons la legislació vigent, en particular el Decret 343/1983, de17/07/1983,sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives i el Decret 202/1994, de 14/06/1994, pel qual s’estableixen els criteris per a la determinació de les fiances relatives als programes de restauració d’activitats extractives. Les opcions que es contemplen en aquest EIA són les que es detallen a l’apartat de Geologia i Geomorfologia que a grans trets, implica la localització d’explotacions d’extracció (pedreres i graveres) en actiu i recórrer a una explotació abandonada.




• Abocadors de materials sobrants o d’excedents (en funció dels balanç de terres) L’abocament dels excedents de materials d’excavació és de tots un dels impactes més importants de qualsevol obra lineal. Alhora d’establir l’emplaçament es prioritzaran preferentment àrees abandonades a les que anteriorment s’hi haguessin realitzat activitats extractives o en abocadors degudament legalitzats. Així mateix també es poden utilitzar com abocadors de terres netes àrees associades a camps de conreu, sensiblement planes, allunyades de línies de drenatge superficial, desprovistes de vegetació arbòria, que no incloguin vegetació protegida ni on s’hi localitzin elements constitutius del patrimoni cultural. El volum previst a transportar a abocador es limita a la demolició de ferms i terra vegetal. Concretament, 4.403,10 m3 de ferm demolit, i 57.029,70 m3 de terra vegetal. Prèviament a la utilització dels excedents de terra neta com a rebliment pels camps de conreu, es procedirà al decapatge de la primera capa de sòl (20 – 30 cm), per a tornar-la a estendre una vegada finalitzades les operacions de replè de la terra. Als plànols de mesures correctores s’ha inclòs informació esquemàtica relativa al condicionants morfològics que s’han de tenir en compte en el disseny i generació dels abocadors d’excedents de terres, així com també els condicionants de restauració que s’han de tenir en compte en l’explotació de préstecs de nova creació. En els cas que el gestió d’excedents de terres o sobrants es digui a terme mitjançant la millora de fiques rústiques, aquesta gestió caldrà se s’adeqüi al que estableix el Decret 396/2006, de 17/10/2006, el qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s'efectuïn amb aportació de terres procedents d'obres de la construcció. Sempre que es produeixi una aportació igual o superior a 10.000 m3, o que no estiguin emparades per la llicència o l'autorització d'una altra activitat, aquest tipus de gestió de sobrants es troba subjecte a informe amb caràcter previ a la resolució de l'ajuntament, l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) dels Serveis Territorials corresponents del Departament de Medi Ambient i Habitatge. • Disseny de talussos de desmunt i de terraplè La inestabilitat de vessants i l’erosió es poden evitar sempre mitjançant un els dissenya acurat de talussos, tant de desmunt com de terraplè. Tot seguit s’indiquen recomanacions que s’han de tenir en compte quan el disseny d’aquestes estructures: − Amb l’objectiu d’assolir una bona integració dels talussos s’aconsella trencar les línies

excessivament rectes del seu disseny i arrodonir contorns, els peus de talús i crestes de coronació. Igualment s’evitaran les formes planes essent aconsellable que presenti una superfície rugosa i encorbada.

− Caldrà dotar els terraplens de sistemes de drenatge (cunetes de guarda pels de desmunts, bordó

longitudinal resseguint el marge pavimentat de la plataforma, baixants, etc) que evitin que els cabals d’aigua discorrin indiscriminadament per la superfície del talús i dirigint-los així a les cunetes o als cursos naturals d’escorrentia.

− S’estudiarà la conveniència d’intercalar bermes asimètriques en els talussos de major inclinació

(superiors a 3H:2V) per trencar així les superfícies d’escorrentia i evitar, en part, l’erosió. L’establiment de bermes aporta un benefici addicional, doncs facilita l’establiment d’una coberta vegetal i, en conseqüència, integrar més fàcilment la intervenció.

− A tots els talussos que permetin esser revegetats mitjançant tècniques tradicionals de plantació o

hidrosembres (pendents inferiors a 1H:1V) s’hi projectarà una coberta vegetal adaptada a les característiques ambientals del indret i a la tipologia del paisatge.

− Talussos amb pendents superiors a 1H:1V s’haurà d’estudiar la possibilitat de practicar-hi

revestiments orgànico – vegetals, mitjançant la projecció de llavors i substrats tipus malla orgànica o similar per a protegir de l’erosió la superfície del talús.

En la fase de construcció i executats ja els talussos, es recomana practicar les plantacions quan abans millor. L’objectiu d’aquest procediment és evitar o reduir els processos erosius que es desenvolupen sobre una superfície nua. La plantació o hidrosembra a temps evita la formació de solcs, regalls i xaragalls i n’afavoreix el desenvolupament de la vegetació així com l’estabilitat. Quan no sigui possible procedir com s’ha indicar, es recomanable protegir els talussos de l’erosió, mitjançant cobertes que protegeixin les zones dels talussos amb pendents més elevades, on el riscos d’erosió i inestabilitat són majors. • Control de la superficie d’ocupació. Per a minimitzar l’afecció a la geomorfologia, la destrucció de la vegetació i del sòl i l’alteració del paisatge en l’entorn del traçat, cal limitar al màxim la superfície d’ocupació temporal als voltants de l’obra. Per aquest objectiu és del tot imprescindible la programació dels moviments de terres i utilitzar la mateixa traça d’accés a tots els talls d’obra, evitant així recórrer a nous vials provisionals. En tot cas, s’haurà d’enfatitzar, com a primera opció si resulta impossible utilitzar la pròpia traça, la utilització de camins i vials pre-existents abans d’obrir-ne de nous: Quan calgui executar nous accessos o camins d’obra provisionals aquests s’adaptaran tan quan puguin a la morfologia del terreny evitant produir talussos amb pendent excessiva. Aquesta actuació s’haurà de concretar en el Projecte Constructiu i de manera que en els trams inicial i final del projecte, s’aprofitin els camins existents. En fase de construcció caldrà abalisar amb cinta, estaques o d’altra tipus de senyals visuals els límits d’afecció establerts que es restringirà al màxim a la superfície d’alteració permanent suficient perquè la maquinària pesant i vehicles d’obra puguin treballar i circular en condicions adequades i de forma segura.




• Risc d’incendi: prevenció i control El model de combustibilitat de la zona on es preveu l’execució de la Variant d’Amer mostra que més del 60% del territori presenta una combustibilitat elevada corresponent al model de matoll. Aquesta condició representa un risc i per tant, planteja la conveniència d’aplicar de forma necessària unes directrius per a minimitzar al màxim el risc d’incendi forestal a la zona. Els factors a tenir en compte són: 1. La sensibilitat de la vegetació al foc Aquesta propietat depèn del tipus i estat de la vegetació del indret. Com norma general, les espècies xeròfil·les són mes combustibles que les hidròfil·les i les resinoses més que les frondoses. D’altra banda, en l’ample marge de sensibilitat al foc de les diferents espècies, hi ha determinades formacions vegetals que per les seves característiques les fan més o menys susceptible al foc. L’estratificació en alçada, la distribució en l’espai, el grau de cobertura o la situació topogràfica en són factors determinants d’aquesta susceptibilitat. A l’àrea d’estudi, la cobertura vegetal es troba composta per foscos de frondoses amb espècies del gènere Quercus, principalment, a més de la vegetació de ribera que ressegueix com una sanefa la llera del riu Brugent. El camps de conreu, a la plana fluvial fonamentalment, són superfícies que en certa mesura disminueixen la propagació del foc. 2. Increment del focus d’incendi Un increment en la circulació de persones i vehicles per un determinat indret del territori és tradueix, directament, a un increment del risc d’incendi per augment del nombre de focus, donat que, lamentablement, la casuística s’entesta en demostrar que la raó principal dels incendis és la negligència humana més que causes naturals. Per tant, tenint en compte aquest fet les directrius a tenir en compte quan l’execució de l’obra es tradueixen en els següents preceptes:

a) Revisió periòdica de la maquinària i vehicles d’obra per evitar actuïn de iniciadors potencials d’un foc.

b) Emmagatzemament dels materials combustibles en condicions de seguretat. c) Prohibició de fumar en les proximitats on s’emmagatzemi material combustible o altre tipus

de materials susceptible de actuar com a focus d’inici d’un foc. d) Verificació del bon estat de les instal·lacions elèctriques i condicions d’aïllament.

3. Facilitats d’extinció

Una ràpida extinció d’un incendi forestal estan condicionades per les possibilitats d’una alerta ràpida i, per tant, l’existència de punts de vigilància, la presència de tallafocs, la proximitat d’equips d’extinció, la facilitat d’accés a la zona afectada i de la disponibilitat d’aigua, entre d’altres. Les actuacions en l’obra Projectada no incideixen directament sobre aquests factors, atès que no s’afecten punts de vigilància, ni tallafocs. En conclusió, l’actuació de motiva aquest Estudi d’Impacte Ambiental no sembla incidir significament en el risc de provocar incendis, en al seva propagació o en les possibilitats de la seva extinció. Això no obstant, a continuació s’esbossa el contingut del Pla de Prevenció i Extinció d’Incendis que s’haurà de desenvolupar amb les successives fases del Projecte. Aquest Pla haurà de contemplar, com a mínim, els següents aspectes:

1) Zonificació del traçat (cartografia i text):

− Classificació del territori segons la tipologia de la vegetació en funció del seu comportament enfront el foc (definició dels models de combustibilitat).

− Classificació del territori en funció dels valors mereixedors de protecció.

2) Definició de Tipologies de Prioritat en la Protecció contra Incendis. Tenint en compte les anteriors classificacions del territori, es determinaran les zones on les actuacions de caire preventiu han de ser prioritàries.

3) Definició de les mesures preventives. Es durà a terme una identificació de les activitats que

generen risc d’incendi a l’obra per a continuació definir les mesures preventives associades a cada activitat de risc. Entre les mesures generals de prevenció s’hi inclouran les bones pràctiques en la manipulació de substàncies inflamables (olis i combustibles, per exemple).

Quant a mesures preventives, es prendrà en consideració, per defecte, el conjunt de mesures i normes d’aplicació que s’estableixen en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de protecció d’incendis forestals i Decret 206/2005, de modificació del Decret 64/1995, a més de les següents

I. Mesures preventives de caire general

Correspon al conjunt de directrius i mesures de caràcter general aplicables a la totalitat de l’obra i durant tot l’any a Zones de Prioritat de Prevenció General. En aquesta Zona es considera imprescindible l’aplicació de les següents mesures:

Prohibició de llençar i/o abandonar escombraries i residus en tot el recinte de l’obra. Aquestes matèries es disposaran a les zones convenientment habilitades per aquesta funció.

Prohibició de fumar i manipular elements que pugui encendre’s prop d’on hi hagin emmagatzemat explosius o materials inflamables.

El abassegaments de carburants i lubricants a les zones específicament habilitades guardaran una distancia no inferior al 10 m a la vegetació natural.




No es permetrà l’estesa provisional de cables amb allargadors que no estiguin en perfecte estat i que travessin terreny que es trobin fora dels límits de l’obra.

Indicació de les mesures suara relacionades a les zones d’instal·lacions i parcs de maquinària.

Restarà prohibida la crema de rostolls, a marges de conreus, de restes agrícoles o forestals particularment durant el període comprés entre les dates el 15 de març i el 15 d’octubre. Això no obstant, quan a crema de restes forestals, l’activitat s’atindrà a allò que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Construcció de franges tallafoc de 15 m d’amplada al voltant de les obres properes a terrenys forestals.

Disposar d’equips d’extinció d’incendis a la zona d’obres quan s’executin actuacions de risc (per exemple, treballs de soldadura, i d’altres de risc). Aquest mitjans es poden concretar en cubes d’aigua, extintors i, per descomptat, amb personal degudament ensinistrat.

Aplicar als tubs d’escapament dels vehicles reixetes per evitar una possible expulsió de guspires.

Comunicar amb antelació al Servei de d’Extinció d’Incendis de la Demarcació o als Agents Forestals els treballs que indefectiblement s’hagin d’executar durant el període d’Alt Risc d’Incendi (15 de juny a 15 de setembre) i pel període comprés entre el 15 de març i 15 d’octubre es tindran en compte les normes d’aplicació establertes a l’art. 15 i 16 de l’esmentat Decret 64/1995.

Realitzar simulacres de conats d’incendi i extinció de forma regular. .

II. Mesures a adoptar en zones de prioritat de prevenció mitjana Correspon a la zona a l’entorn de l’obra que no presenta valors naturals especialment rellevants, ni agrupacions d’habitatge a prop, però sí hi ha formacions vegetals de caire ripari. En el cas concret de l’obra, la zona més immediata a la llera del riu Brugent i tributaris, sempre fora del nucli habitat. A més de les detallades i de caire generals, en aquestes Zones de Prioritat de Prevenció Mitjana s’hi establiran les següents mesures durant el període comprés entre el 15 de juny el 15 de setembre, ambdós inclosos.

En el talls d’obra on es treballi amb metalls o amb explosius hi haurà d’haver com a mínim un extintor portàtil a menys de 20 m d’on es realitzin activitats de tall o soldadura.

Neteja de la vegetació existent a l’àrea d’influència de les guspires o flames dels equips de treball en talls d’obra amb tall o soldadura de metall.

Maneig dels marges del camps de cultiu o de restes agrícoles o forestals en cas que sigui necessari.

Presència d’una cuba de reg al tall d’obra quan sigui imprescindible la eliminació de la vegetació propera al lloc de treball. La improcedència d’esbrossar la vegetació serà determinada pel la Direcció Ambiental de l’Obra (DAO) en funció de la qualitat de la vegetació o la desproporció entre l’envergadura de l’acció a desenvolupar i el volum de vegetació arbòria o arbustiva existent.

Evitar realitzar qualsevol tipus d’activitat que pugui generar guspires i espurnes de foc, siguin generadores de calor intensa o foc a menys de 10 m d’encofrat de fusta o altre material inflamable.

Indicació, mitjançant cartells i senyals adients, de la Zona definida de Prioritat de Prevenció Mitjana cada 100 m a banda i banda de la traça, i relacionant les mesures que cal s’adoptin en aquest Zona, tant les índoles general com a les assignada d’acord a la tipologia de prevenció considerada, fent menció expressa del període d’obligat compliment de les mesures indicades.

III. Mesures d’adopció en zones de prioritat de prevenció alta.

Correspon a la zona a l’entorn de l’obra amb major valor natural i/o propera a nuclis habitats, i/o amb estructures de vegetació de tipus matoll molt favorables a que s’hi puguin produir incendis de difícil extinció. En aquesta Zona, a més de les mesures assignades a les Zones de Prioritat de Prevenció General en aquesta zona de Prioritat de Prevenció Alta s’hi establiran, durant tot l’any, les següents mesures preventives:

En el talls d’obra on es treballi amb metalls o amb explosius hi haurà d’haver com a mínim un extintor portàtil a menys de 20 m d’on es realitzin activitats de tall o soldadura.

Neteja de la vegetació existent a l’àrea d’influència de les guspires o flames dels equips de treball en talls d’obra amb tall o soldadura de metall.

Presència d’una cuba de reg al tall d’obra quan sigui imprescindible la eliminació de la vegetació propera al lloc de treball. La improcedència d’esbrossar la vegetació serà determinada pel la Direcció Ambiental de l’Obra (DAO) en funció de la qualitat de la vegetació.

IV. Localització dels sistemes d’extinció d’incendis

Els sistemes d’extinció d’incendis es col·locaran a totes les àrees on s’hi ubiquin instal·lacions auxiliars d’obra. Tots els equips i instal·lacions estaran dotats de mitjans d’extinció. Els tipus i el nombre de mitjans que hauran de disposar dependrà de les característiques de les instal·lacions i equips que es defineixin finalment. Com a mínim, hauran de concretar-se en les següents:

Vehicles o cubes per al transport d’aigua. El camions – formigonera poden ser utilitzats també pel transport d’aigua fins al punt de subministrament.

Subministrament de material per a la extinció d’incendis (pales batedores pel foc, aixades, motxilles extintores, moto-serres, desbrossadores,...).

Per a l’actuació de l’Equip de Primera Intervenció en situacions d’emergència cal que estigui equipat de forma adient i que la seguretat individual de cadascun dels membre sigui garantida en situacions d’alt risc. Cadascun dels membres de l’equip disposarà del EPIs adequats per actuar en situacions d’emergència per incendi forestal : casc amb subjecció sota barba, granota de cotó ignífuga, protector del clatell, dessuadora,




llanterna, pantalla facila amb reixeta, jaqueta tres quarts, botes resistents al foc i no lliscants, guants ignífugs,...

Es tindrà a mà, sempre, i en un cartell ben visible a les oficines d’obra els telèfons dels serveis d’emergències.

La senyalització serà sempre l’adequada i visible a la finalitat. Plànol de localització de les mesures per a la prevenció i extinció d’incendis. Aquest

plànol inclourà a més de les mesures a l’obra, les mesures de prevenció i extinció que el Servei de Bombers de la Generalitat de Catalunya disposi a la zona (com per exemple: basses d’incendis, talla-focs,..).

En tots cas, s’hauran d’incloure totes aquelles mesures, directrius i procediments que calguin per a donar compliment a la normativa vigent en matèria d’incendis forestals, particularment el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, el Decret 206/2005, de modificació de l’anterior, el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel què s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de les carreteres i tota aquella que resulti d’aplicació al cas. • Condicionament de les noves formes de relleu Un dels trets o afeccions característiques de la construcció de qualsevol tipus d’obra lineal és l’aparició de noves formes de relleu. De la mateixa manera que és una característica habitual, també ho són el conjunt de mesures correctores que introduïdes convenientment ajuden a reduir o minimitzar l’impacte generat amb aquest relleu. Les mesures correctores al cas, es concreten en les següents:

Condicionament de runams i estèrils de manera que les formes que adoptin no contrastin morfològicament amb el què hi ha a la zona. Aquest materials, sempre i quan no es puguin aprofitar de nou a l’obra, es disposaran en indrets poc accessible visualment de manera que s’eviti la seva incidència en el paisatge i en munts de no gaire alçada de manera que siguin fàcilment regenerables, integrables en l’entorn de manera natural.

Condicionament de les pistes i vies d’accés, parcs de maquinària i demés instal·lacions

temporals necessàries per a la realització de les obres. La ubicació i característiques de detall s’hauran de definir en el Projecte Constructiu.

Remodelar els talussos resultants de l’actuació segons les especificacions del Projecte

Constructiu a mesura que es vagin plantejant, respectant el pendents establert i les mesures de disseny quan a alçada i distribució de bermes. Com a directriu de base per a l’aplicació de bermes es prendrà com a alçada màxima lliure de bermes de 10 m ( H= 10m). Amb talussos d’alçada superior (H> 10 m) caldrà establir bermes, la qual cosa te les avantatges que s millora el drenatge del talús, se n’evita l’erosió i se’n facilita la plantació. Per contra, té els inconvenients de una major excavació.

Condicionament de préstecs i abocadors de sobrants. Pel cas de préstecs, si són de nova

creació fora de les zones de préstec en explotació i compatibles amb el requeriments de l’obra, la seva obertura i explotació restarà sotmesa als requisits legals establert (el Decret 343/1983, de17/07/1983,sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives, particularment) i amb l’obligació de restauració segons el què

estableixi el Projecte Constructiu, evitant en qualsevol cas, el contrast de formes amb l’entorn. La restauració inclourà, a més, les revegetació de tota la superfície afectada amb l’objectiu d’integrar també en el paisatge aquestes alteracions en el relleu d’acord amb con es descriu a continuació i pel cas dels abocadors.

6.2.3.1. Conformació dels abocadors o dipòsits de sobrants El materials destinats a dipòsit de sobrants es disposaran de manera que els més grans en mida es trobin dessota i a més de 2 m de fondària de la superfície del terreny. La disposició dels materials haurà de ser coherents a les característiques topogràfiques de l’entorn proper, evitant discontinuïtats en el terreny i introducció de incoherències en la morfologia present. Si es perfila una certa inclinació dels materials a la zona, en la conformació del abocadors es mantindrà aquesta inclinació, a pesar de que això impliqui un sobrecost. Caldrà tenir en compte que no es produeixi assentaments posteriors del terreny que obliguin reomplir el buit o procedir a qualsevol tractament d’estabilització. a) Estabilització d’abocadors Conformació, modelat i estabilització del abocadors són processos íntimament lligats doncs en modificar la geometria dels perfils de l’abocador cal reduir el moment de les forces de desestabilització, millorar el coeficient de seguretat i, a l’hora, integrar les estructures en l’entorn. L’agent de desestabilització més important és l’aigua. Convindrà doncs incorporar un sistema de drenatge superficial mitjançat un canal perimetral que voregi l’estructura i que eviti l’entrada de l’aigua, la fluïdificació de les terres dipositades i reduir les pressions intersticials al interior dels dipòsits. A més, caldrà proveir els dipòsits de sobrants dels pendents necessàries desallotjar l’aigua i evitar s’acumuli en el seu interior. Als abocadors tombats sobre vessants, també caldrà establir un sistema de drenatge que permeti evacuar l’aigua. Per evitar l’entrada d’aigua en els talussos s’establiran les cunetes de guarda situades a la coronació dels talussos que recullen i desvien l’aigua d’escorrentia així com dics que concentrin l’excés d’aigua superficial abans no progressin pel talús. Cal tenir en compte quan i on aplicar aquestes solucions doncs un emplaçament o disseny erroni pot resultar contraproduent. La estabilització dels abocadors situats en zones planeres considerarà, per evitar riscos de lliscament, situar-los en zones amb pendent moderada que facilitin el drenatge. Serà oportú, així mateix, realitzar un drenatge de profunditat, abans no abocar-hi res. Per a millora la estabilitat dels abocadors en fase de construcció convé compactar els materials per nivells, seleccionant els materials per mides per aconseguir un bon drenatge intern. També convé plantejar la geometria dels talussos, de pendent suau i intercalar bermes quan els talussos superin el 6 metres d’alçada Si no es prenen les mesures necessàries i oportunes durant la construcció de l’abocador o quan els problemes d’estabilitat siguin important, caldrà recórrer a obres complementàries per a garantir la estabilitat de l’estructura (murs de contenció, bulonats, injecció de substàncies que augmentin la




cohesió dels materials abocats, etc..). La revegetació és un mètode més d’estabilització, limitat però, i en funció de l’arrelament de les plantes. b) Remodelació paisatgística del terreny Una de les majors alteracions que suposa la creació d’un abocador de sobrants és sense cap mena de dubte, un modificació fisiogràfica. Per evitar-ho, cal incorporar en el disseny previ de l’abocador unes formes, un modelat, de manera que quedi garantida l’estabilitat de l’abocador i la coherència d’aquest amb el paisatge que l’envolta. El disseny previ, però, no ha de considerar només les formes sinó la restauració global de l’abocador. Caldrà també incorporar en aquesta fase de disseny, el tipus de tractament de revegetació que es sotmetran les distintes superfícies, la conformació dels talussos, etc,.. c) Regeneració del sòl Prèviament a la revegetació de l’abocador convé preparar la capa més superficial per admetre-hi i afavorir el desenvolupament de les plantacions. Per tant, aquesta capa superficial haurà d’estar en les condicions adequades (solt, airejat, sense crosta superficial, adequadament anivellat,...). Per tant es practicaran les oportunes accions per adequar el sòl a la plantació, entre les quals s’hi inclou la aportació de terra vegetal. d) Regeneració de la coberta vegetal A més de la integració paisatgística de l’abocador. La revegetació persegueix la regeneració ecològica d’aquesta superfície, la protecció i conservació dels sòl. Aquesta operació estarà sotmesa a les mateixes premisses que les definides per a les plantacions, i que s’exposen a l’apartat 6.3.2. L’objectiu últim és que aquests espais transformats s’integrin, amb el temps, tan en la forma com en la colonització d’espècies vegetals a la zona on estan ubicats i que en cap cas, s’esdevingui un element completament aliè al tapís paisatgístic que emmarca l’àrea objecte d’aquest Estudi. 6.2.4. Mesures sobre l’impacte sobre el sòl Les mesures protectores i correctores sobre el sòl van dirigides en dos sentits:

− Controlar la destrucció, degradació, compactació o erosió del sòl − Recuperar el sòl afectat i la seva funció ecològica en la mateixa actuació.

Les mesures més efectives són sempre les de caràcter preventiu i que s’apliquen o integren en la fase de disseny de l’obra, quan el Projecte Constructiu. Això no obstant, no són menys efectives les que s’apliquen de caire protector o corrector en fase de construcció. En fase d’explotació, només

caldrà vigilar les estructures i plantacions que protegeixen el sòl de l’erosió i d’altres agents de degradació. El sòl és un recurs escàs i de gran valor ecològic. A més del seu valor intrínsec, constitueix el banc de llavors de les espècies ecològicament mes ben adaptades a la zona. Es tracta d’un recurs natural, propi de l’àrea de la intervenció que convé reutilitzar. El sòl es pot veure malmès per les actuacions de construcció de l’obre, així com també per al ubicació de préstecs, abocadors i parc de maquinària i possibles accidents que en degradin la seva qualitat per la qual cosa caldrà aplicar les mesures que es relacionen a continuació: • Evitar l’afecció dels sòls més fèrtils La conservació del sòls és un mesura preventiva sobre un recurs fràgil, sosteniment de la vegetació i, per damunt de tot, perquè els processos d’edafogènesi són extremadament lents. L’objectiu és clar: conservar el sòl, i sobretot, aquell que té una major fertilitat que, generalment, s’identifica en aquell dedicat a la producció agrícola. En aquest sentit el Projecte Constructiu contemplarà els següents aspectes o mesures:

Minimitzar l’ocupació permanent i temporal del sòl més fèrtil, considerat com a tal l’agrícola, definit i cartografiat en el capítol corresponent d’aquest EIA (Plànol 14. Usos del Sòl). La ocupació per la nova traça d’aquest tipus de sòl és major en el cas de l’Alternativa 1, doncs l’Alternativa 2 n’ocupa menys de terrenys agrícoles. En el cas de l’Alternativa 2 la traça discorre per terreny forestals i afecta sòl d’aquesta tipologia. La inclusió de dos túnels en l’estudi informatiu n’evita una afecció major.

Evitar extreure materials i l’abocament de sobrants o d’altres materials i substàncies directament damunt del sòl.

El Projecte Constructiu haurà d’habilitar un proveïment pressupostari conseqüent a la retirada de la capa superficial del sòl de les superfícies afectades de manera permanent per l’execució de l’obra, com també temporalment; el manteniment d’aquest recurs edàfic i l’estesa sobre els talussos generats.

• Control de la superfície d’ocupació L’objectiu d’aquesta mesura és evitar la destrucció i degradació innecessària d’aquest recurs, definint i controlant la superfície d’ocupació estrictament necessària i suficient per al correcte desenvolupament de l’obra. Per tant, s’evitarà ocupar més superfície de la que sigui necessària, es restringirà el trànsit de vehicles i, per tant, la compactació del sòl, a àrees i camins establerts de per endavant mitjançant un sistema d’abalisament que en garanteixi la visibilitat, funcionalitat i permanència. S’evitarà que cap màquina o vehicle relacionat amb l’obra circuli fora d’aquesta zona d’ocupació delimitada. Les zones que s’han d’abalisar són:

− Superfície d’explanació de la plataforma. − Camins d’accés i auxiliars a l’obra. − Superfície per abocadors i els seus camins d’accés




− Àrees d’ocupació per instal·lacions auxiliars a l’obra i zones hablitades per abassegament de materials per a l’obra

− Parc de maquinària. El control de la superfície d’ocupació s’esdevé una tasca rigorosa en tot l’àmbit de l’obra i especialment, on es situa els sòl més fèrtil que en l’àrea d’estudi venen a coincidir amb les àrees de major producció agrícola i forestal. Aquesta mesura correctora coincideix en concepte a allò que s’ha indicat quan a l’impacte sobre la geologia i geomorfologia. • Recollida, abassegament i conservació del sòl Amb l’objectiu d’evitar la destrucció d’aquest recurs ecològic, a les superfícies on sigui inevitable la ocupació es procedirà a la retirada selectiva, abassegament i conservació del sòl fins a la seva posterior utilització en l’estesa sobre els talussos de terraplè i desmunt generats amb l’obra. En aquest sentit s’aplicaran les següents mesures:

Retirada selectiva de com a mínim, els 30 cm superficials del sòl. Quan l’horitzó més superficial (horitzó A) no assoleixi aquest espessor, se n’extraurà la part conseqüent de l’horitzó subsuperficial, sempre ni quan no s’arribi al contacte litològic, a la roca mare.

El sòl extret s’abassegarà immediatament, si no cal estendre’l. L’abassegament haurà de garantir la potencialitat biològica, de manera que l’abassegament es farà mitjançant cavallons de no més de 1,5 m d’alçada i sobre una superfície plana.

Durant el temps d’emmagatzematge, si aquest supera els 6 mesos, les piles de sòl s’hauran de sotmetre a una sembra amb lleguminoses i adobament per evitar la degradació de l’estructura original del sòl, per compactació, compensar les pèrdues de matèria orgànica i crear un entapissat vegetal que aporti les condicions necessàries per a la subsistència de la microfauna i microflora originals.

El control i vigilància d’aquestes actuacions la durà a terme la Direcció de l’Obra i l’equip de Vigilància Ambiental. S’haurà de verificar que es compleixi el que estableix el projecte constructiu al respecte. • Estesa de terra vegetal La terra vegetal s’estendrà sobre le superfícies alterades un cop realitzada la reposició morfològica amb gruixos entre els 20 – 30 cm, sobre els talussos de terraplè i de desmunt de pendent no superior a 3H:2V, i les superficies planes afectades per l’execucsió de l’obra. Donat que els talussos de desmunt sovint l’èxit de les plantacions i tractament de revegetació és menor que els talussos de terraplé, el gruix de terra vegetal estesa sobre talussos de desmunt sempre será major quan es tracti de talussos de terraplé. Si cal realitzar esmenes o adobar, es fara prèviament, a l’àrea d’abassegament, amb la incorporació de’entre 10-60 kg/m3 de amtèria orgànica madura, tipus compost o fems, o la incorporació de fertilitzants. Finalitzada l’estesa de la terra vegetal procedirà a l’afinat de la superfície amb el benentès de deixar la superfície amb la textura adecuada per a afavorir la implantació de la vegetació (textura no grollera, excempta de pedregosistat, amb certa rugositat).

• Revegetació de talussos i espais sense vegetació Després de l’estesa de la capa de terra vegetal i per a minimitzar el processos d’erosió, es procedirà de manera immediata a la revegetació d’aquestes superfícies amb espècies vegetals adquades a l’entorn. A l’apartat relatiu de mesures sobre l’impacte sobre la vegetació es detallen les actuacions que s’hauran de desenvolupar amb més precissió amb el Projecte Constructiu. • Prevenció de la contaminació del sòl Quan la fase de construcció, la circulació dels vehicles i maquinària usada en l’obra implica un risc d’abocament al sòl de productes contaminants, bàsicament olis o hidrocarburs. Amb l’objectiu de minimitzar possibles abocaments i, sobretot, centralitzar les operacions de manteniment de vehicles i alhora localitzar aquest risc d’abocament, es disposaran de parcs de mauinària sobre sòl prèviament impermeabilitzat i localitzats en àrees o zones de l’obra amb un sòl de menor valor. Es disposaran de recipients per a recollir els olis i demès líquids contamiants que deriven de les operacions de manteniment. En cas d’abocament accidental es procedirà ràpidament, anul·lant la causa i evitant que el perjudici s’estengui retirant la terra contaminada i gestionant-la com un residu especial que és. • Condicionament del sòl compactat Acabades les obres és procedirà a la restitució de l’estructura del sòl de les àrees on s’ha produït la compactació: àrees d’copuació temporal per a la instal·lació de parcs de maquinària, plantes de formigó, casetes d’obra, zona d’abassegament, camins d’obra oberts expressament,.....La restitució consistirà en la demolició i retirada de les estructures i materials que queden fora d’ús i la transferència a abocador o gestor de residus segons el cas, deixenat la superfície completamente neta i lliure. El condicionament implica la descompactació del sòl mitjançant subsolat i l’aportació, si s’escau, de terra vegetal. Aqueste directrius sòn d’aplicació tant ple cas de l’Alternativa 1 com l’Alternativa 2 resaltant únicamente l’epígraf que s’inclou a lparat d’afecció de sòls més fèrtils que com s’ha comentat en l’Alternativa 1 n’afecta en major superfície, de dicat al conreu, que no en el cas de l’Alternativa 2 6.2.5. Sobre el sistema hidrològic superficial i subterrani Les mesures de protecció sobre el sistema hidrològic tenen per objectiu el manteniment de la qualitat, quantitat i distribució dels recurs en l’àrea d’influència del Projecte, la qual cosa implica:

− Mantenir la qualitat dels sistemes receptors de l’aigua procedent de l’àrea del Projecte. − Mantenir el fluxos d’aigua, superficials i subterranis, en la seva distribució espacial i

temporal.




Per assolir aquests objectius s’han dissenyat un seguit de mesures específiques que es complementen amb d’altres establertes per a la prevenció dels impactes sobre d’altres factors del medi, com ara l’abalisament de la superfície d’ocupació de les obres, els control del moviment de la maquinària o les establertes per a les instal·lacions auxiliars (ubicació, gestió de residus,...). Aquestes mesures i les que tot seguit s’enuncien, s’incorporaran a nivell de projecte per a la seva execució juntament amb les demés accions de l’obra. • Control de l’afecció als aqüífers Tenint en compte que es tracta de una zona amb surgències d’aigua subterrània en la fase de disseny del Projecte Constructiu s’haurà de portar a terme un estudio hidrogeològic acurat del comportament de l’aigua subterrània

1) Inventari exhaustiu de fons i surgències a la zona. Cabals estacionals de les font i surgències, estudi dels context geològic d’on es situen les fonts i surgències, i , anàlisis hidrogeoquímica de l’aigua.

2) Campanya de piezometria: determinació de les direccions de flux subterrani. 3) Assaigs de bombament. 4) Model hidrogeològic de funcionament de l’aqüífer. Model numèric 5) Detecció de les possibles afeccions (fonts, surgències,...) i definició de les mesures

correctores o compensatòries a aquesta afecció. Pel cas que s’observi interferència en les direccions de flux per l’obra, s’hauran de projectar sistemes que donin continuïtat al fluxos existents.

• Instal·lació de basses de retenció i decantació de les aigües procedents de les instal·lacions

auxiliars d’obra. Control analític de la depuració. La finalitat d’aquesta mesura es protegir la qualitat de l’aigua de les lleres adjacents a l’obra sobre tot als voltants de viaductes i obres de pas. Evidentment, caldrà la instal·lació d’un sistema de drenatge i depuració que garanteixi la recollida de tots els efluents produïts per les obres i el condueixi fins el sistema de tractament. Els residus generats amb aquesta operació de depuració constituiran un més dels residus generats per l’obra, la gestió dels quals haurà de quedar reflectida de forma explícita en l’estudi de Gestió de Residus conseqüent a l’obra i integrat dins el Projecte Constructiu. De forma periòdica és procedirà la control de la qualitat de l’aigua depurada i, per tant, comprovar l’efectivitat del sistema instal·lat i corregir si cal, el paràmetres de funcionament. El límits qualitatius vindran establerts pel permís d’abocament que necessàriament caldrà sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua, sempre hi quan es produeixen abocaments a llera pública. Els paràmetres qualitatius d'abocament tindran en compte els valors límit establert en l’Annex al Títol IV del Reglament de Domini Públic Hidràulic, per bé que els límits específics d’abocament quedaran establert mitjançant l’autorització expressa per part de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Independentment de les particularitats que haurà d’establir l’autorització d’abocament a llera pública, tenint en compte la singularitat de la llera pública del riu Brugent, destí finals de qualsevol abocament que es produeixi en l’àmbit del projecte que s’examina, els paràmetres objectiu que s’han d’assolir i que s’hauran de tenir en compte en el dimensionament de les instal·lacions de depuració, hauran de ser sempre, d’entrada, els més restrictius. Acabades les obres es procedirà al desmantellament de les instal·lacions de depuració utilitzades i la restauració i integració de les superfícies ocupades a aquesta finalitat • Sistemes de depuració i gestió d’aigües residuals sanitàries Les instal·lacions d’obra, tant les centrals o principals com les localitzades a talls determinats de l’obra hauran de disposar del sistemes adients de recollida i tractament de les aigües residuals sanitàries produïdes i, també i segregades de les anteriors, les generades per d’altres activitats (neteja i manteniment de maquinària, tallers, etc,...). Aquests efluents residuals es sotmetran als sistemes de depuració necessaris que garanteixin una qualitat d’abocament compatible a les característiques qualitatives del medi receptor, en aquest cas el riu Brugent. De forma alternativa, es poden establir sistemes tancats (fosses sèptiques o sistemes afins) que evitin l’abocament final, en aquest cas s’integraran aquest residus dintre de l’estudi de gestió de residus de l’obra. La gestió de les aigües residuals sanitàries s’estendrà a tots els talls d’obra en que resti subdividida la seva execució, en el sentit de dotar-los amb l’equipament indispensable per a recollir i gestionar aquest flux residual. • Barreres de retenció de sediments Amb la finalitat d’evitar la contaminació de l’aigua i l’afecció a la vegetació de ribera de les lleres travessades pel projecte, a més de el correcte a adequat abalisament de l’àrea d’actuació es disposaran barreres de retenció de sediments que evitin o minimitzin l’aportació de terres i partícules ne suspensió a l’aigua, a totes les estructures dissenyades en el projecte. En ambdues alternatives es preveu la construcció de sengles viaductes, amb la conseqüent cimentació d’aquestes estructures, la necessitat d’excavació i moviment de terres i, per tant, el risc que aquest material pugui arribar al riu. La instal·lació d’aquestes barreres temporals disminueix aquest risc, més quan la llera afectada, el riu Brugent, és proposada per a la Xarxa Natura 2000. D’altra banda, una altra zona de risc és el canal de la Vernatallada per la població de nàiades que hi tenen el seu hàbitat. Una afectació d’aquest tipus en aquest canal posaria en greu perill la pervivència d’aquesta població, per la qual cosa evitar-ho resulta del tot cabdal. S’instal·laran també barreres temporals de retenció de sediments a les zones d’instal·lacions auxiliars de l’obra, i àrees d’abassegament de materials quan es trobin proper a cursos d’aigua o hi hagi possibilitat que en resultin afectats. A continuació es recullen les característiques de les barreres temporals de sediments construïdes amb bales de palles, l’efectivitat de les quals és contrastada per bé que limita en el temps i en cal, per tant, la seva reposició.




- Cadascuna de les bales de palla es fixaran al terra mitjançant estaques de fusta d’1 m d’altura i

s’enterrarà uns 40 cm. - S’utilitzaran fonamentalment bales de forma prismàtica o quadrada. - Les bales hauran de ser compactes i restaran unides amb filferro en grups de 5 per donar

cohesió. - La unió de les bales haurà de ser íntima, sense forats. En tot cas s’hauran de omplir i tapar amb

palla solta i compactar-la. - Donat que la vida útil d’aquests tipus de barreres no supera el 3 mesos, en funció de les

circumstàncies climatològiques, caldrà la seva reposició periòdica per garantir-ne la operativitat. Les bales substituïdes es gestionaran segons la seva condició de residu.

- Quan a l’emplaçament d’aquestes barreres temporals, es situaran de manera que interceptin el fluxos de sediments que es dirigeixin a cursos d’aigua propers..

A continuació es mostra un esquema de les característiques fonamentals de les barreres de sediments construïdes amb bales de palla..

PERFIL TRANSVERSAL

0,6m de altura

Aigua filtrada

0,4 m de profunditat minima

Filferros dee subjecció

Bales de palla Enterrades al menys 0,1 M del terreny.

Aigua amb sòlids

Estaca de fusta de 1m y 5x5 cm

0,5m

Dues estaques per bala

Con a alternativa a la solució anterior es poden emprar altra tipus de barreres de làmines filtrats. Aquestes barreres, més consistents que les anteriors de palla, impliquen la distribució mitjançant estaques amb una malla de filferro i un geotèxtil filtrant. Són estructures filtrants temporals amb una vida útils de 6 mesos aproximadament. Les característiques bàsiques d’aquestes barreres de sediments amb geotèxtil són les següents: - Les estaques o postes es disposaran a una distància de 3 m entre sí. Les seves dimensions: 90

cm d’altura i de 10 x 10 cm de secció. Cada poste o estaca s’enterrarà com a mínim 40 cm. - La malla de geotèxtil haurà de ser permeable a l’aigua, però haurà d’impedir el pas dels

sediments. Aquesta malla s’enterrarà també al peu de la barrera i es sostindrà grapada als postes o estaques i sostinguda amb filferro o abraçaderes petites a les 4 línies de filferro disposades cada 20 cm en els postes o estaques.

- S’estima que per a cada 1.000 m2 de superfície afectada cal disposar d’uns 30 m de barrera amb una longitud màxima de talús, que no ha d’excedir de 30 m de longitud i no ha de superar un pendent 2H:1V.

Comparativament, els sistema de barrera mitjançant bales de palla té el desavantatge que té una durada menor i ,a més, el volum de residu generat és superior que en el cas d’utilitzar làmina filtrant. • Disposició dels pilars del viaducte fora de la llera del riu L’objectiu d’aquesta mesura no és altre que evitar instal·lar obstacles permanents a la llera que destorbin la circulació habitual de l’aigua del riu Brugent. Aquesta mesura és vàlida per ambdues alternatives doncs tant l’Alternativa 1 com la Alternativa 2 superen el riu mitjançant sengles viaducte. En qualsevol cas, quan el disseny del viaducte i la disposició de les piles, sempre que s’utilitzi aquest tipus de viaducte, es realitzarà de manera que en cap cas quedi perjudicada la llera actual de riu. Amb aquesta mesura a més d’evitar introduir una obstacle nou al riu, s’estalvia la ocupació temporal de la llera del riu en fase de construcció, quan la fonamentació dels pilars, i l’afecció indirecta sobre el riu, per quan no cal rebaixar el freàtic, ni procedir a l’excavació, ni qualsevol altra operació necessària per a l’erecció de les piles • Disseny adient de les obres de drenatge Per a corregir parcialment la modificació dels fluxos d’escorrentia superficial produïts pels canvis en la morfologia del terreny, tant a tot el traçat de la nova variant, com en les zones de préstec i abocadors seleccionats, s’esdevé de vital importància el disseny adient de les obres de drenatge, tenint en compte les modificacions introduïdes en les conques, els cabals màxims estimats, i en general, les característiques del sistema hidrològic modificat i aplicant el marges de seguretat corresponents de manera que es garanteixi la funcionalitat del sistema de drenatge. El disseny tindrà en compte també, i de forma especial, l’entrega final de les aigües de manera que es retornin a cursos existents i no perjudiquin terrenys aliens. • Basses de decantació en fase d’explotació La mesura que es proposa per a la protecció del sistema hidrològic en fase d’explotació es basa en la instal·lació d’un sistema de retenció de les aigües d’escorrentia que minimitzi el risc que substàncies potencialment contaminants presents a la carretera, al ferm, puguin arribar a zones ambientalment sensible. En aquesta cas, la protecció es considera necessària en tant en quan el riu Brugent forma part de la proposta per a la Xarxa Natura 2000. La mesura consisteix en l’emplaçament de cambres de retenció en aquells indrets on el drenatge longitudinal de la via desaigüi a les immediacions de la llera del riu Brugent. Mitjançant aquests sistemes de retenció s’evita que l’aigua d’escorrentia que neteja la calçada o els abocaments accidentals que hi poguessin haver, anessin a parar directament al riu i conseqüentment, en resulta un sistema de protecció.




La funcionalitat d’aquestes basses o cambres de retenció es doble. Per una banda actuen com a sistema de depuració de l’aigua de pluja que netegi la calçada, afavorit la sedimentació dels sòlids que pogués arrossegar aquesta escorrentia així com també propiciar al separació, per flotació, d’aquelles substàncies menys denses (greixos, combustibles,....) i d’aquesta manera retornar al medi un efluent en principi més net i menys contaminat. Per l’altra, la presència d’aquests sistemes de retenció s’erigeixen en elements de contenció de vessament o abocaments que es poguessin produir a la calçada de forma accidental o no. El sistema proporciona un mitjà de retenció d’aquests vessament i s’evita així que substàncies perilloses pugessin arribar al riu. A més, amb la retenció s’obté la possibilitat de recuperació de la substància o en tot cas, en facilita la seva gestió controlada. • Manteniment de les obres de drenatge De forma periòdica es procedirà a la revisió i control de l’estat dels diversos drens i desaigües de manera que la seva funcionalitat en quedi garantida. Se’n procedirà a la neteja i manteniment per evitar riscos de repressament i inundació. • Precaució en l’aplicació d’herbicides i fitosanitaris En el manteniment de la via i de la vegetació del talussos, s’evitarà l’aplicació d’herbicides i altres productes fitosanitaris que suposin un risc de contaminació de l’aigua.

6.3. MESURES PROTECTORES I CORRECTORES SOBRE EL MEDI BIÒTIC. 6.3.1. Sobre la fauna La construcció d’una obra lineal, bé sigui carretera, com és el cas, bé sigui línia fèrria introdueix un seguit d’efectes adversos que van de la destrucció d’hàbitats amb el moviments de terres, desaparició de part de la vegetació, introducció d’obstacles nous difícils de superar, etc. Un dels efectes més importants és la divisió del territori o l’efecte barrera interrompen un pas o una determinada àrea que abans era un sòl espais fàcilment transitable i limitant la comunicació entre aquestes dues àrees abans unides als passos superiors, inferiors i obres de drenatge de l’obra lineal. Un altra dels efectes és el increment local de la mortalitat, quan la fase d’explotació, per augment de col·lisions o atropellaments. • Disseny del passos de fauna Amb la finalitat d’evitar l’efecte barrera i permetre el flux transversal d’animals d’un costat a l’altra de la carretera, especialment en aquelles àrees amb menor influencia antròpica on la traça discorre enterament en superfície, caldrà definir, dissenyar i localitzar el passos suficients per a reduir aquest impacte sobre la fauna.

Pel que fa al disseny i localització d’aquests passos de fauna convé tenir en compte les següents consideracions:

- Les reposicions de camins i els drenatges són una bona alternativa per a ser utilitzats com a passos de fauna per a certs animals sempre que se n’executi la corresponent adequació.

- L’efecte barrera queda disminuït mitjançant viaductes i obres de drenatge transversal si són suficientment amples per a permetre el pas de la fauna

- Les entrades i sortides, els accessos a aquestes estructures aptes pel traspàs de la via per la fauna han de resultar atraients per aquesta finalitat.

Els criteris generals per a dissenyar els passos de fauna es prendran del “Documento de prescripciones Técnicas para el Diseño de Pasos de Fauna y Vallados perimetrales” publicat pel Ministerio de Medio Ambiente (any 2007):

El Projecte de Construcció adequarà totes les obres de drenatge transversal plantejades en el traçat per a pas de fauna (calaix) de 2 x 2 m.

Adequació de les obres de drenatge longitudinal i cunetes per evitar un efecte trampa en micromamífers i amfibis. Als drenatges longitudinals del traçat s’hi introduiran modificacions en la forma què s’elimini qualsevol obstacle infranquejable per als animals i que permeti una fàcil desplaçament des del fons de l’obra fins a la coronació, en terreny natural o de reblert. Les mesures s’hauran d’adequar a les propostes contemplades en el document de referència “Prescripciones Técnicas para el Diseño de Pasos de Fauna y vallados Perimetrales”.

El disseny del tancament i rampes de fugida per a la fauna. Es garantirà l’accés a

l’estructura de pas mitjançant rampes que es cobriran amb terra vegetal i s’hi sembraran espècies adaptades a nivell elevats d’humitat que ofereixin una determinada cobertura visual d’apantallament, fàcilment localitzables per a la fauna. S’utilitzaran soleres de pedra que minimitzin l’erosió i millores la seva acceptació per a vertebrats terrestres. S’hi construiran, als laterals interiors, les voreres suficientment amples i amb el ressalt necessaris per oferir una superfície seca per on transitar.

• Evitar l’afecció directa i indirecta del canal de la Vernatallada Aquest canal discorre paral·lel al riu Brugent, amb la particularitat de ser un dels pocs reductes on hi ha establerta una població de la nàiade allargada rossellonesa (Unio aleroni), mol·lusc bivalve considerat extingit a Catalunya l’any 1992, que a partir de 1994 va passar ha estat protegit i que des de 2003 aquesta població es documentada en aquest canal. Aquesta estructura té un tram obert de 261 metres longitud, arrencant en un molí que es situa en el marge esquerre del riu i a escassos metres de l’actual traçat de la carretera C-63, a l’alçada de Can Meliton, i acabant al torrent d’Oliveres. Segons una prospecció realitzada el bienni 2004-2005, la població allí resident estaria constituïda per uns 900 individus. Durant el procés constructiu s’adoptaran totes les precaucions necessàries per a garantir la perfecta integritat física del canal de Vernatallada. Igualment, es vetllarà per a que la quantitat i la qualitat




de l’aigua circulant per aquesta conducció es mantingui en tot moment segons els paràmetres vigents abans de l’inici de les obres. • Establiment d’un període de veda d’algunes activitats En principi, quedarà exclosa la possibilitat de realitzar operacions de tala, esbrossada o demolició dins del període abril-juliol, ambdós mesos inclosos. Aquesta mesura, orientada bàsicament a evitar l’afecció a nius d’ocells i caus de mamífers reproductors, pot ser convalidada si s’escau per una exhaustiva verificació de que no existeix, en el moment i en l’espai en què es plantegen les actuacions, cap risc en el sentit assenyalat. • Revisió de la possible presència de fauna en qualsevol estructura antròpica a demolir Aquesta mesura és complementària a les restriccions de calendari imposades per a aquest tipus d’actuacions. La necessitat de revisar les estructures antròpiques a destruir rau en el seu potencial com a hàbitat de descans per a animals amb un estatus de protecció delicat. En la recerca, s’atendrà fonamentalment a les espècies d’activitat nocturna, com poden ser els ratpenats i determinats ocells. L’objecte últim de l’actuació consisteix en evitar lesions o la mort dels animals, de forma que la seva eventual detecció s’ha de considerar com a un primer pas, al que haurà de seguir una valoració de la millor forma d’actuar per a evitar afeccions. Una opció plausible pot ser el desallotjament dels individus, la qual cosa haurà de ser portada a terme per personal qualificat i sempre respectant les limitacions i els requisits legals d’aplicació. • Restricció de la realització d’activitats nocturnes durant el procés constructiu En particular, es tractarà d’evitar tot allò que comporti la necessitat d’utilitzar fonts artificials d’il·luminació. Aquesta restricció s’aplicarà de forma especialment rigorosa en el perímetre de la franja ripària del Brugent. • Minimització de l’afecció sobre els hàbitats d’interès faunístic Més enllà de la prescripció genèrica de minimitzar les ocupacions de tot tipus inherents a l’execució de les obres, així com els efectes lesius a l’entorn d’aquestes, entre els criteris amb major ponderació de cara a extremar les cauteles es situarà la protecció dels hàbitats amb un interès faunístic més alt. En aquest sentit, al marge del cas singular del canal de Vernatallada ja referit, el màxim nivell d’exclusió davant qualsevol tipus d’afecció s’aplicarà al medi fluvial associat al Brugent. En segona instància, encara que també de forma concloent, s’extremarà la preservació de les masses forestals no ripàries, així com també de la xarxa fluvial secundària del territori. • Monitoratge de la mortalitat induïda per la realització de les obres Atesa la fragilitat de la fauna vinculada amb medi fluvial, així com també el risc que representa la circulació dels vehicles afectes a les obres, durant el procés constructiu es mantindrà un monitoratge rutinari de la possible mortalitat induïda que es pugui produir en ambdós àmbits. Qualsevol detecció significativa de baixes entre la comunitat faunística haurà d’ésser motiu, en primera instància, de la corresponent diagnosi de les causes de l’episodi. Cas de ser aquestes atribuïbles a les obres, es disposaran les mesures correctores més adients per a neutralitzar l’afecció.

• Restitució a la finalització de les obres de l’estructura original dels hàbitats d’interès

faunístic afectats Les zones d’ocupació temporal hauran de rebre un tractament que permeti, a mitjà o llarg termini, la restitució de la seva fisonomia preoperacional o, si més no, una correcta integració a l’entorn circumdant en què es troben immerses. En la mesura que sigui possible, en el disseny del processos de restauració es tindrà en compte el potencial com a hàbitats faunístics dels espais en qüestió, així com la millor manera de tractar de recuperar al màxim els valors que en aquest sentit poguessin haver-se erosionat. • Adaptació de les obres de drenatge com a estructures aptes per al pas de fauna Ateses les característiques del tram de carretera a construir i també del seu entorn immediat, no es considera en principi necessària la construcció de passos de fauna específics. No obstant això, en tant que la nova infraestructura incorpora, per motius estrictament hidràulics, un parc d’obres de drenatge susceptibles d’ésser utilitzats pels animals com a via de trànsit, el projecte constructiu tindrà en compte la funcionalitat complementària d’aquests elements i els adaptarà en conseqüència. • Establiment de dispositius que redueixin l’accessibilitat dels animals terrestres a la

calçada Com en el cas de les pantalles anticol·lisió per a vertebrats voladors, el projecte constructiu contemplarà l’eventual necessitat d’incloure l’establiment d’elements que redueixin l’accessibilitat d’animals terrestres a la nova calçada. El aspecte més rellevant a tenir en compte en aquest sentit és el relatiu als ungulats (porc senglar i cabirol), els quals protagonitzen ja recurrentment col·lisions en trams locals en servei de la C-63. La importància d’aquesta casuística en particular rau en els riscos que aquests atropellaments comporten, ja no sols per als propis animals implicats, sinó també per a la seguretat de les persones usuàries de la via. Ja des d’una perspectiva estrictament d’afecció a la fauna, hauran de considerar-se els casos de la llúdriga i dels amfibis com a col·lectiu. Cal tenir present que els punts conflictius sobre els que pot ser necessari actuar poden variar en funció de l’element faunístic objecte d’atenció, de la mateixa forma que la mesura pal·liativa corresponent seria molt diferent en cada cas. Així, la diagnosi precisa dels impactes en aquest sentit, a l’igual que se les respostes a implementar, haurà de determinar-se de forma acurada una vegada es posi en servei la carretera i s’efectuï el pertinent seguiment. • Adopció de mesures pal·liatives de les molèsties induïdes pel trànsit sobre la fauna Aquesta actuació haurà de materialitzar-se en els trams de la nova carretera en què aquesta discorrerà en estret veïnatge amb el medi fluvial del Brugent. En tant que l’objectiu rau en protegir precisament a la fauna més sensible que explota aquell, la mesura ha de desenvolupar-se en el vessant de la infraestructura limítrof amb les riberes del riu. El tipus d’actuació consistirà en la creació de pantalles que esmorteeixin la percepció del trànsit per part de la fauna. Aquests elements poden estar constituïts per masses vegetals i/o per elements artificials, seleccionant les millors solucions segons les circumstàncies de cada indret. En aquest sentit, es precís tenir en compte les




possibles confluències funcionals amb altres mesures (restitució d’hàbitats, dispositius per reduir l’accessibilitat dels animals terrestres, etc.). • Control de l’ocupació del sòl L’objectiu d’aquesta mesura, en tant que delimitar les superfícies afectades i reduir aquesta afecció a la dimensió mínima indispensable, suposa també, per tant, disminuir l’afecció d’hàbitats i, indirectament, evitar la pèrdua de postes i ventrades. S’emfatitza doncs la necessitat d’abalisar la superfície afectada per l’obra, delimitant aquella superfície mínima indispensable per l’execució de l’obra, aprofitant sempre que es pugui els camins existents per a l’accés als distint talls d’obra i utilitzant els espais més degradats com a parc de maquinària i d’instal·lacions de l’obra, i demés infraestructures necessàries. • Control dels abocaments a lleres i cursos d’aigua Mesura correctora ja recollida en l’apartat relatiu a la protecció de l’aigua i els sistema hidrològic però que convé recollir aquí amb l’objectiu de destacar la seva idoneïtat d’aplicació per evitar determinats impactes obre la fauna. Els abocaments, accidentals o no, a cursos d’aigua, són un risc d’afecció a les espècies animals que tenen en aquests cursos d’aigua el seu hàbitat. Aquesta mesura de prevenció es prendrà en tots els punts de l’obra on hi hagi un encreuament amb un curs d’aigua o llera del riu, riera o canal.

6.3.2. Vegetació i integració paisatgística Aquest apartat incorpora la proposta de restauració i recuperació ambiental i paisatgística de les zones degradades per l’actuació, així com de les noves superfícies generades amb la intervenció. Es tracta doncs de Projecte de Revegetació. Per tant, s’efectuen tot un seguit de consideracions generals sobre el condicionament i integració de les zones afectades i superfícies noves produïdes pel que fa a la sembra i plantacions d’arbres i arbustos i definir, tot seguit, els diferents tractaments vegetals proposats amb la finalitat d’integrar ambientalment l’actuació. Resulta condició necessària per a garantir l’èxit de les plantacions que el pendent del talussos no superi la relació 3H:2V. Pendents superiors resulten poc “naturals” i de difícil revegetació, precisant tècniques de bioenginyeria per garantir l’estabilitat de les plantacions i tractaments.

6.3.2.1. Objectiu i criteris generals Els objectius que es persegueixen amb les sembres i les plantacions en les obres d’infraestructures viàries són variats quan a la seva funcionalitat. Per una banda, es pretén la integració de l’obra en el seu entorn, i per altra aspectes com l’embelliment i integració paisatgística de l’obra, reduint-ne l’impacte visual generat per noves superfícies que abans de la intervenció no existien. A més, amb la revegetació i plantacions és pretén establir un mecanisme que eviti o disminueixi l’erosió d’aquestes noves superfícies nues a més d’afegir estabilitat als talussos tant de la nova traça com

els deguts a àrees afectades amb la construcció de l’obra (instal·lacions auxiliars d’obra, abocadors de sobrants, etc,...). A més dels anteriors objectius, les plantacions a les carreteres exerceixen altres comeses o funcions, com és la d’actuar de pantalles contra l’enlluernament, d’actuar de guiatge òptic del trànsit, ...

6.3.2.2. Procediments generals Tot seguit s’indiquen les activitats de caire genèric necessàries per a la revegetació de totes dels zones proposades. Primer caldrà, la remodelació i preparació dels terrenys, operació que consisteix en adequar les superfícies per fer-les aptes per les fases posterior del operatiu. S’eliminaran els elements grollers de les superfícies a tractar, es perfilaran els talussos deixant les superfícies suficientment rugoses per a sostenir la implantació de la vegetació o s’escarificarà el sòl (pe ex., de la superfície dedicada a instal·lacions) segons el tipus i quan sigui convenient, fins a obtenir una superfície més o menys anivellada i amb una textura apropiada per les posteriors actuacions de revegetació. El pas següent consistirà en eliminar el problemes d’erosió o inestabilitat per a procedir després a la protecció superficial mitjançant la revegetació. Els talussos son les estructures més sotmeses a processos d’erosió, lliscament i distensió en l’estructura del sòl, i per aquest motiu són les que cal controlar. D’altra banda, en ser superfícies noves cal integrar-les en l’entorn. Per aquest motiu es realitzaran tractaments basat en sembres i plantacions, l’èxit i arrelament de les quals dependrà de la estabilització del substrat, de la preparació del sòl, de les selecció de les espècies més idònies, amb major compatibilitat ecològica, i de la utilització de les tècniques d’instal·lació millor adaptades a les condicions de la zona. • Recuperació i abassegament del sòl apte.

Desprès del corresponen abalisament de les zones a protegir a les zones a desbrossar, així com les delimitar les zones per al trànsit de vehicles d’obra i les zones destinades a instal·lacions auxiliars d’obra, caldrà recuperar la capa superficial, l’horitzó més superficial, del sòl (la terra vegetal) amb una potència variable en funció de la zona on s’operi. En tot cas, la potència d’aquesta capa no haurà d’afectar la roca mare. Sempre que es pugui aquesta extracció es farà evitant la mescla dels diferents horitzons i en condicions d’humitat adequades. La gestió, tractament i manteniment de la terra vegetal es realitzarà segons s’ha indicat a l’apartat 6.2.4 d’aquest document. • Remodelació de les formes topogràfiques La topografia resultant acabada l’obra resulta poc adequada per a l’establiment de la vegetació. Caldrà procedir a una maneig d’aquelles superfícies que hagin quedat excessivament compactades, mitjançant subsolat una vegada retirats tots els obstacles que hi pugessin haver. Aquesta actuació inclourà també les oportunes operacions de remodelació de les superfícies noves encaminades a garantir la seva estabilitat, coherència amb les morfologies existents en l’entorn proper i preparar-




les per les actuacions següents. Aquest condicionament afecta particularment als talussos de desmunt i de terraplè i totes les superfícies de l’obra d’ocupació temporal. La remodelació morfològica té un objectiu clar: donar continuïtat, fins allà on es pugui, a la morfologia present a l’entorn de l’obra, facilitar el drenatge natural i preparar el terreny per a les actuacions posteriors • Estabilització de pendents i superfícies de nova creació L’objectiu fonamental d’aquesta actuació no es altre que evitar l’erosió de les superfícies de talús generades amb la construcció de la via., per la qual cosa es dotaran dels elements i estructures necessàries per evitar el desplaçament de materials i un afebliment de l’estructura. Els talussos es remodelaran fins a garantir-ne l’estabilitat estructural i es dotaran d’aquells elements que permetin recollir l’aigua (cunetes de guarda a la coronació dels talussos de desmunt, baixants, bermes, cuneta a peu de talús, tubs de drenatge, etc...) i evitar així l’erosió d’aquest superfícies de nova construcció. La morfologia del talussos s’adequarà, quant a pendents, a un pendent màxim de 3H:2V. S’evitarà fins allà on es pugui talussos amb major pendent, de difícil integració ambiental particularment quant a revegetació.

• Neteja i regularització de les superfícies de les lleres i cursos d’aigua Aquesta actuació consistirà en el recollida de tots els residus que es trobin a la vora dels cursos i lleres afectats per la construcció de viaducte i la seva retirada a punts determinats d’abassegament per procedir a la gestió adient d’acord a la tipologia de residus que es tracti. La neteja la durà a terme personal qualificat, recollint i apilant de manera classificada les escombraries, runes i material abandonat que envaeixi el llit de riu o curs d’aigua. S’utilitzaran sempre el mitjans adients a la situació Per regularització de superfícies s’entén l’escarificat o subsolat i descompactació de les superfícies a revegetar d’acord a com s’estableix a l’apartat relatiu a la preparació del substrat • Preparació del substrat Las preparació prèvia del substrat comprèn el conjunt d’operacions encaminades afavorir la correcta extensió de la terra vegetal en superfícies sotmeses a revegetació, evitar la colonització per vegetació espontània, sobre tot en el cas dels talussos de terraplè, evitar que es produeixi encrostament, etc... En aquest sentit el reperfilat i anivellament de les superfícies a tractar es dura a terme de manera que la superfície quedi rugosa i forma que la terra vegetal s’hi “enganxi” més fàcilment. Les superfícies que es trobin més compactades, bé perquè corresponen a camins temporals d’obra, bé perquè han estat àrees d’abassegament de materials o d’instal·lacions auxiliars d’obra, es sotmetran a una escarificació. Aquetes superfícies s’identificaran amb una inspecció visual una vegada finalitzat la neteja i anivellament de les superfícies.

L’escarificació és realitzarà mitjançant maquinària adequada, amb distintes passades en direcció perpendicular a la línia de pendent del talús o a la línia d’escorrentia. Aquesta operació també permet retirar les pedres i obstacles que hi puguin haver en aquestes superfícies. En casos on hi hagi una alta compactació del terreny es procedirà al subsolat prèvi de les superfícies a revegetar. Per aquesta operació s’utilitzarà una arada /subsolador treballant fins a 1 m de fondària. Es tracta d’una operació mecànica d’aplicació a superfícies força compactades i accessibles a mitjans mecànics (tractor). • Estesa de terra vegetal Es considera terra vegetal tot el material procedent de les primeres capes més superficials d’excavació, la composició físico-química i granulomètrica de la qual permeti l’establiment d’una cobertura herbàcia permanent (si més no inicialment mitjançant les tècniques habituals d’hidrosembra) i sigui susceptible de recolonització natural. Simplement es pretén crear unes condicions suficientment adequades perquè la vegetació natural propera a la zona pugui colonitzar aquest nou espai. Per estesa de terra vegetal s’entén l’aportació d’una capa d’aquest material a los zones on es realitzaran plantacions o sembres. L’espessor mínima que ha de tenir aquesta capa serà de 30 cm per bé que en talussos de desmunt haurà de ser de 40 cm. La bibliografia demostra que per al seva naturalesa, els talussos de desmunt presenten un èxit menor quan a les plantacions que els de terraplè. La causa fonamental es troba en què tot sovint el primer, els de desmunts, la terra vegetal s’estén sobre la roca mare o el pedió litològic, quan els talussos de terraplè són conformats amb materials d’aportació, menys compactes i més fàcilment colonitzables per la vegetació. A més, la capacitat de retenció d’aigua resulta major en aquest darrers que en els primers, essent el motiu principal, però no únic, perquè s’opti per estendre una major gruix de terra vegetal als talussos de desmunts. Quan l’operació d’estesa de la terra vegetal, es cuidarà que no es produeixi compactació d’aquesta capa, utilitzant les tècniques adequades d’estesa perquè aquest fenomen no es produeix, és a dir, evitant maquinària pesant. A més, aquest operació es durà a terme poc abans de procedir a la sembra o hidrosembra, de manera que el temps que transcorri entre una i altra operació sigui el mínim possible. L’objectiu és evitar que la capa de sòl estesa, s’assequi massa i pugi fer crosta, la qual cosa perjudicaria l’èxit de la posterior sembra. La capa vegetal haurà d’estar convenientment preparada per a la sembra (o hidrosembra) suficientment engrunada i lliure d’elements grollers i pedres i amb una grau d’humitat apropiat. Les normes bàsiques per al extracció i conservació de la terra vegetal han esta descrites a l’apartat 6.2.4. 6.3.3. Tractaments de restauració, revegetació i d’integració paisatgística. En aquest apartat inclou el conjunt d’actuacions de revegetació i d’integració paisatgística que es duran a terme a les zones afectades per la construcció de la nova variant. Es detallen els tractaments de revegetació proposats bàsicament de plantació d’exemplars arboris i arbustius i la




realització d’hidrosembres emprant espècies de valència ecològica compatible amb els condicionants ambientals de la zona on s’executarà el projecte. L’estratègia de la revegetació haurà de ser la d’aconseguir el recobriment de les superfícies nues generades amb l’obra (talussos i d’altres superfícies sotmeses a restauració) de forma immediata i que la coberta vegetal que s’hi desenvolupi ho faci d’una forma estable i sostenible, sense que sigui necessari un manteniment específic. Aquesta estratègia es desenvoluparà mitjançant l’aplicació:

a) d’una primera fase de hidrosembra a dues passades, una amb llavors i l’altra de cobertura de manera que s’aconsegueixi una cobertura immediata de la superfície a tractar, amb una capa suficient de mulch que en permeti la germinació de les llavors i no resulti arrossegada, tant el mulch com les llavors, per les pluges que es puguin produir. b) la selecció de les llavors emprades en la hidrosembra haurà de tenir per objectiu conformar una coberta herbàcia a mig termini que substitueixi gradualment la capa primera de mulch. Així la composició de la mescla d’hidrosembra haurà d’incloure espècies herbàcies de ràpida germinació o starters. c) d’altra banda, per a garantir una coberta vegetal estable i sostenible, per tant, compatible, caldrà incorporar en la mescla de llavors material que permeti es generi una coberta vegetal més estable, que colonitzi la zona a mig/llarg termini. Per tant, que la mescla contingui a més d’espècies herbàcies de ràpida germinació, espècies presents a l’entorn pròxim a l’obra i de tipus arbustiu.

La plantació d’arbres i arbustos, correspon a la següent fase per a la integració ambiental de la nova estructura. Aquesta operació es realitzarà, igualment, que per a la hidrosembra, sempre en el període adequat per a les plantes, entre desembre i febrer, i en tot cas sempre fora del període de gelada.

6.3.3.1. Elecció d’espècies i models de revegetació Les directrius que s’estableixen quant a l’elecció d’espècies i el models de vegetació a aplicar són les següents: a) Utilització en la revegetació d’espècies autòctones de les etapes de successió de la vegetació

potencial o compatibles ecològicament. b) Evitar utilitzar espècies piròfites i reduir el risc d’incendi . c) Renunciar a la utilització de vegetals dels gèneres: Amelanchier, Chaenomeles, Cotoneaster,

Crataegus, Cydonia, Eriobotrya Malus, Mespilus, Photinia davidiana Pyracantha, Pyrus, i Sorbus, com a mesura preventiva per a la lluita contra el foc bacterià (Erwinia amylovora).

Les directrius b) i c) són conseqüència de les restriccions legals que s’estableixen per a la reducció dels risc d’incendis (Decret 130/1998 de 12 de maig de mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres) i evitar la propagació del foc bacterià (Decret 42/2007 de 20 de febrer, pel qual s'estableixen mesures per a la prevenció del foc bacterià (Erwinia amylovora)).

A més, caldrà considerar d’altres criteris de caràcter general com: a) Capacitat de reproducció i subministrament pel mercat. b) Volum de la planta i capacitat de desenvolupament. c) Velocitat de desenvolupament. d) Relació cost/efectivitat equilibrada.

Hidrosembra Quan a la hidrosembra es plantegen dos tipus de tractaments segons si s’apliquen en desmunt o en terraplè. El motiu d’aquesta distinció és la diferent capacitat de consolidació de la vegetació que manifesten els talussos de desmunt i els de terraplè. En el primer cas, la capacitat de retenció d’aigua, factor limitant per antonomàsia, és menor que en el cas del talussos de terraplè. En els desmunts tot sovint l’horitzó més profund, el corresponent a la roca mare (Horitzó D) o a l’horitzó de meteorització (Horitzó C) o com a molt, l’horitzó de transició (Horitzó B) com a resultat de la intervenció, de la conformació del talús, és el que llavors resta com a més superficial. Lògicament la capacitat edàfica d’aquesta capa superficial és nul·la, i la capacitat de retenció d’aigua, absent. Caldrà que passin molt anys perquè la meteorització pugui dotar aquesta capa superficials de les propietats edafològiques adients per a l’establiment de vegetació. Tenint en compte aquestes propietats i amb l’objectiu de condicionar l’establiment d’una vegetació perdurable i estable en el temps, es planteja una actuació distinta en aquestes superfícies de la projectada per als talussos de terraplè. D’entrada, augmenta el gruix de terra vegetal d’aportació en aquestes superfícies, passant del 30 cm proposat pels talussos de terraplè, als 40 cm per als de desmunt. D’altra banda, la dosi de sembra o hidrosembra també es considera diferents quan es tracti de talussos de desmunts que quan de terraplè. L’estratègia aquí és incrementar la concentració de llavors (llavors/cm2) amb l’objectiu que reduir l’efecte desmunt, la escassa i ja comentada adequació d’aquesta superfície, incrementant el nombre de llavors i en conseqüència reduint en certa manera aquesta limitació. En el cas dels talussos de terraplè, donada la seva naturalesa i construïts amb materials tolerables per a aquesta finalitat, les propietats que presenten els equiparen millor a les característiques d’un sòl més apropiat. Atesa la seva naturalesa, la capacitat de retenció d’aigua és major, confegint una major probabilitat d’èxit a les plantacions en aquestes superfícies que no les generades amb els desmunts. Ara bé, malgrat que el talussos de terraplè presentin majors aptituds per a l’establiment i estabilització d’una coberta vegetal, no s’exclou la necessitat d’aportar també en aquestes superfícies, terra vegetal i procedir a una sembra L’estratègia d’actuació, no obstant, és la mateixa per a ambdós casos, per ambdós tipus de talussos i coincideix amb el que ja s’ha anunciat anteriorment, és a dir:

a) hidrosembra a dues passades, una amb llavors i l’altra de cobertura de manera que s’aconsegueixi una cobertura immediata de la superfície a tractar, amb una capa suficient de mulch que en permeti la germinació de les llavors i no resulti arrossegada, tant el mulch com les llavors, per les pluges que es puguin produir.




b) la selecció de les llavors emprades en la hidrosembra haurà de tenir per objectiu conformar

una coberta herbàcia a mig termini que substitueixi gradualment la capa primera de mulch. Així la composició de la mescla d’hidrosembra haurà d’incloure espècies herbàcies de ràpida germinació o starters.

La composició i dosi de sembra proposada per als dos tipus de tractament es concreten en les següents

Hidrosembra

H-1 Hidrosembra

H-2 Estrat herbaci Família Espècie % % Gramínies Dactylis glomerata 7 7 Lolium perenne 26 20 Compostes Achillea millefolium 10 15 Bellis perenne 7 8 Lleguminoses Trifolium pratense 25 25 Medicago sativa 20 20 Total estrat herbaci 95 95 Estrat arbustiu Rosacies Rubus ulmifolius 2 2 Rhamnacies Rhamnus alaternus 1 1 Plantaginàcies Plantago lanceolata 1 1 Umbilíferes Foeniculum vulgare 1 1 Total estrat arbustiu 5 5

Pel cas de Tractament H-1 s’obté una densitat de llavors de 3,50 llavors/cm2, mentre que la barreja planteja per la Tractament H-2 la densitat obtinguda és lleugerament major, de 4 llavors/cm2. • Mulch El mulch ha de ser apte per a formar un microclima que afavoreixi el desenvolupament de la vegetació i protegeixi la superfície del sòl dels agents erosius (pluja forta, pedregades, vent) i dels ocells. Ha de poder emmagatzemar aigua i lliurar-la lentament.

S'utilitzarà una mescla de fibres vegetals i preferentment, incorporarà colorant biodegradable no tòxic per un control més fàcil de l’aplicació. Es donarà preferència als productes comercialitzats dels que se’n coneixen les seves propietats fisicoquímiques i biològiques.

La dosi d’aplicació s’establirà entre 150 – 200 g/m2, la qual es realitzarà mitjançant dues passades: una primera de sembra, és a dir, amb la dosi de llavor prevista, i l’altra de recobriment. La primera aportarà la llavor amb la resta de components, mentre que la segona contindrà només mulch i estabilitzador. La funció d'aquesta segona passada és la proporcionar una capa de protecció de les llavors enfront canvis extrems de temperatures, fixar-les al substrat per evitar siguin arrossegades per les pluges i proporcionar humitat. Per assegurar-ne el resultat, les passades s'han de realitzar de forma consecutiva, una a continuació de l'altra.

Espècies vegetals per a les plantacions

Les espècies vegetals escollides ho han estat tenint en compte l’inventari d’espècies vegetals present a l’àrea del projecte o en àrees properes amb condicions climàtiques i edafològiques semblants. D’aquest grup se n’han escollit les diferents espècies que composen el tipus de




tractaments de revegetació proposats en funció del tram de la traça, l’àrea a restaurar i l’objectiu previst .

Espècie Nom comú Presentació/Mida

Alnus glutinosa Vern RD. 50-60 cm altura Lonicera implexa Lligabosc o xuclamel RD. 10-20 cm altura

Erica arborea Bruc boal C. 10-20 cm altura Fraxinus angustifolia Freixe de fulla estreta RD. 40-50 cm altura

Pinus pinaster Pi melis o pinastre C-1,5L. 30-40 cm altura Prunus spinosa Aranyoner C. 10-20 cm altura

Quercus coccífera Garric C-0,3L. 10-20 cm altura Quercus ilex Alzina C. 40-50 cm altura

Rhamnus alaternus Aladern C. 10-20 cm altura Salix atrocinerea Gatell o sarga C. 10-20 cm altura Viburnum tinus Marfull C. 10-20 cm altura

En base a aquestes directrius i a les unitats de revegetació marcades s’estableixen els models següents de revegetació o plantació.

Models de plantació definits Considerants les diferents zones, les diferents actuacions i la vegetació circumdant, s’han definit un seguit de 5 tractaments de revegetació:

1. Tractament de revegetació 1 (TR-1): hidrosembra i plantacions de restauració de terraplens. 2. Tractament de revegetació 2 (TR-2): hidrosembra i plantacions de restauració de desmunts. 3. Tractament de revegetació 3 (TR-3): hidrosembra i plantacions de restauració en zones de

ribera. 4. Tractament de revegetació 5 (TR-5): integració i revegetacions a les zones auxiliars.

A més a més es preveu un sisè model de plantació, sense definir-ne aquí la composició específica subjecte a una projecte individualitzat de paisatge de cadascun dels enllaços Nord i Sud que hi ha per a cadascuna de les Alternatives analitzades. 1. Tractament de revegetació 1 (TR-1): hidrosembra i plantacions de restauració de

terraplens. Tractament definit per a talussos de terraplè de pendent 3H:2V de més de 3 m d’alçada des de la base a la coronació del terraplè. Es tracta d’un tractament comú a les dues Alternatives proposades Les operacions previstes en aquestes superfícies es concreten en les següents:

1. Preparació del terreny. Suposa a retirada d’elements grollers, de mida gran, en la forma

de pedres i les restes d’obra i d’altres matèries alienes que hi poguessin haver en les superfícies a tractar. Posteriorment es procedirà al reperfilat groller del talús deixant una superfície rugosa.

2. Estesa de terra vegetal. Conformació d’una capa homogènia de terra vegetal condicionada de 30 cm sobre el 100% de la superfície del talús.

3. Hidrosembra. Aplicació de hidrosembra (tipus H1) homogènia en el 100% de la superfície dels talussos de terraplè.

4. Plantació d’arbustos. Plantació en tota la superfície dels talussos excepte els 2 m (1 m de seguretat i 2 m de zona de protecció) més propers a al línia exterior de la calçada. La densitat de plantació es defineix en 1 peu/10 m2 (0,1 peus/m2).

5. El patró de plantació combinarà tant la formació de masses arbustives, mono o pluriespecífques disposades de forma aleatòria en la superfície dels talussos a diferents alçades del talús, tot evitant que es generi una continuïtat en aquest estrat arbustiu

Tractament de revegetació TR-1

Densitat (peus/m2) 0,1 Components

% Quercus coccifera garric 25Erica arborea bruc boal 25Rhamnus alaternus aladern 25Vibrunum tinus marfull 25

2. Tractament de revegetació 2 (TR-2): hidrosembra i plantacions de restauració de

terraplens. Tractament definit per a talussos de desmunt de pendent 3H:2V de més de 3 m d’alçada des de la base a la coronació del terraplè. Es tracta d’un tractament similar al TR-1, amb les variants d’un major gruix de la capa de terra vegetal i l’aplicació de la hidrosembra de tipus H-2, amb una major densitat de llavors en comparació a la formula per les aplicacions de terraplè. Les operacions previstes en aquestes superfícies es concreten en les següents:

1. Preparació del terreny. Suposa a retirada d’elements grollers, de mida gran, en la forma de pedres i les restes d’obra i d’altres matèries alienes que hi poguessin haver en les superfícies a tractar. Posteriorment es procedirà al reperfilat groller del talús deixant una superfície rugosa.


3. Hidrosembra. Aplicació de hidrosembra (tipus H-2) homogènia en el 100% de la superfície dels talussos de desmunt.

4. Plantació d’arbustos. Plantació en tota la superfície dels talussos excepte els 2 m (1 m de seguretat i 2 m de zona de protecció) més propers a al línia exterior de la calçada. La densitat de plantació es defineix en 1 peu/10 m2 (0,1 peus/m2).




El patró de plantació combinarà tant la formació de masses arbustives, mono o pluriespecífques disposades de forma aleatòria en la superfície dels talussos a diferents alçades del talús, tot evitant que es generi una continuïtat en aquest estrat arbustiu .



% Quercus coccifera garric 25 Erica arborea bruc boal 25 Rhamnus alaternus aladern 25 Vibrunum tinus marfull 25

3. Tractament de revegetació 3 (TR-3): hidrosembra i plantacions de restauració de en

zones de ribera . Tractament de revegetació d’aplicació en aquelles properes a la riba del Brugent, afectades per les obres amb l’objectiu final de retornar aquestes superfícies a l’estat inicial fins i tot millorat. Les dues alternatives de traçat plantegen la construcció de diversos viaductes, dos el cas de l’Alternativa 1 (Viaducte de Solivent i del Brugent) i un en el cas de l’Alternativa 2 (Viaducte d’Amer). En tots els casos la llera afectada és el riu Brugent. El tractament formulat per aquestes actuacions consistirà en les següents activitats:

1. Neteja i regularització de les superfícies afectades. Suposa a retirada d’elements d’obra, restes d’obra i d’altres matèries alienes que hi poguessin haver en les superfícies a tractar..


3. Hidrosembra. Aplicació de hidrosembra (tipus H-3) homogènia en el 100% de la superfície dels talussos de terraplè.

4. Plantació d’arbres i arbustos. Plantació d’arbòries i arbustives al 100% de la superfície amb una densitat de plantació de 1 peu/20 m2 (0,5 peus/m2).

La pauta o marc de plantació seran tant arbòries com arbustives distribuïdes a tot el llarg de la vora del riu, formant grups heterogènis de distribució variable. En Annex s’acompanya un esquema indicatiu en els plànols de detall. La plantació comprès les següents espècies



% Fraxinus angustifolia freixe de fulla petita 20 Alnus glutinosa vern 20 Prunus spinosa aranyoner 30 Salix atrocinerea gatell 30

4. Tractament de revegetació 4 (TR-4): integració i revegetacions a les zones auxiliars. El tractament d’integració que s’aplicarà a les zones d’ocupació temporal dependrà de l’ús inicial que tinguin aquestes zones, essent l’objectiu primordial d’aquest tipus de tractament retornar l’àrea afecta a l’estat inicial o al més pròxim possible a aquest estat inicial. Amb aquesta finalitat es procedirà a amb les següents operacions:

1. Preparació del terreny. Suposa a retirada d’elements grollers, de mida gran, en la forma de pedres i les restes d’obra i d’altres matèries alienes que hi poguessin haver en les superfícies a tractar. . S’introduiran, si calens, les corersponents modificacions en quan a formes del terreny amb l’objectiu d’assolir la màxima naturalitat.


3. Hidrosembra. Aplicació de hidrosembra (tipus H-1) homogènia en el 100% de la superfície.

No es defineix una pauta de plantació, la qual està condicionada a la localització definitiva d’aquestes àrees auxiliars. L’objectiu és que si es tracta de terreny amb ús o vocació agrícola, i fins i tot, erms, no es procedirà a la plantació d’arbres i arbusts. Si la zona tenia originalment un ús forestal, amb la intervenció es restituirà a l’estat previ mitjançant les convenients plantacions.

6.3.4. Gestió de residus D’acord amb el què estableix el Real Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel què es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició el Projecte Constructiu haurà de contemplar l’estudi particularitzat de la Gestió de Residus produïts amb aquesta obra, l’execució de la variant d’Amer. Aquest Estudi de gestió de Residus té per finalitat recollir les directrius de gestió de residus de la construcció i demolició que posteriorment s’hauran de concretar, a nivell d’execució de l’obra, en la Pla de Gestió de Residus. Els residus generats en l’obra es poden classificar en:




Envasos dels materials de subministrament i mermes d’aquests materials. Residus procedents del manteniment i neteja de la maquinària i instal·lacions. La posta en obra del formigó comporta sistemàticament abocaments incontrolats

derivats de la neteja de cubes en els voltants de les estructrues o camins d’accés. Materials de desgast (peces de reparació, encofrats de fusta, ...). Demolicions de construccions existents o d’obres provisionals, així com el material

vegetal d’esbrossada. Aigües residuals, procedents de les instal·lacions auxiliars.

Segons la seva possible valorització es poden dividir en:

Aquells susceptibles de reciclatge o reutilització: paper i cartró, fusta, metalls, vidre,pneumàtics olis usats i alguns plàstics

Aquells no reutilitzables que s’hauran de destinar a abocador: restes de materials decomposició complexa o que inevitablement s’escaparan de la recollida selectiva, ja inclosos en l’apartat anterior. També podran resultar no reutilitzables certs residus per no haver-hi una indústria especialitzada en la seva valorització.

Els residus que es podran generar en l’obra, classificats segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), responen a les següents topologies de grans grups: 0201 Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca 1501 Envasos (inclosos els residus d’envasos de la recollida selectiva municipal 1502 Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i robes protectores 1701 Formigó, teules i materials ceràmics 1703 Mescles bituminoses, quitrà de hulla i altres productes alquitrenats 1704 Metalls (incloses les seves aleacions) 1705 Terra (inclosa l’excavada de zones contaminades), pedres i llots de drenatge

L’estratègia d’actuació per a al gestió dels residus està en funció del tipus de residus, de manera que :

Es distribuiran dins de l’obra punts d’abassegament degudament senyalitzats, coincidint amb les zones de major activitat, on es realitzarà l’abassegament temporal. Aquests abassegaments seran retirats periòdicament a la zona instal·lacions generals.

Instal·lació de punts nets en les instal·lacions generals, on es procedirà al seu abassegament separats per tipologies. En aquests punts nets també es portarà a terme la recollida selectiva dels materials generats en les pròpies plantes.

Transport a plantes de tractament o a abocador, prenent com a referència els gestors autoritzats.

Abocaments procedents de la neteja de canaletes de cubes de formigó, en obra, és delimitaran zones exclusives per a aquesta operació, habilitades perquè el residu produït resti confinat i gestionat com un residus més d’obra.

Restarà prohibida la neteja de les cubes de formigó en l’àmbit de l’obra sempre i quan aquesta no estigui dotada d’equipaments específics per aquesta funció i que garanteixin una depuració i neutralització d’aquest tipus d’efluent

Aigües residuals procedents de les instal·lacions auxiliars, que contemplen les procedents dels serveis del personal adscrit a l’obra, aigües de rentat de tallers i parcs de maquinària carregats de hidrocarburs i olis minerals en suspensió. Caldrà proveir els

equipament necessaris perquè aquests efluents residuals es puguin recollir de forma segregada i gestionar correctament en la forma i procediments establert per la legislació de residus.

6.3.5. Sobre el paisatge Fonamentalment i depenent del què finalment contingui el Projecte d’adequació Paisatgística en la fase corresponent al Projecte Constructiu, convé definir els actuacions destinades a prevenir, pal·liar i corregir l’impacte paisatgístic produït amb la intervenció. Des d’un punt de vista genèric, aquestes mesures d’adequació ambiental és concentraran en aspectes de disseny, per posteriorment procedir a les recomanacions de caire paisatgístic a tenir en compte en la traça i fora de la traça. • Mesures d’integració paisatgística de localització, morfologia, cromatismes, escala i

textura dels abassegaments procedents dels moviments de terres. Per a localització de la zona d’abassegaments es prioritzaran àrees o zones que per la morfologia del terreny restin fora del camp de visió dels potencials observadors evitant d’aquest manera la intrusió visual en l’entorn. En la fase de construcció i donat l’important moviment de terres i abassegament de materials la quals cosa generarà un contrast força disharmònic, per tal de disminuir-ho l’objectiu serà aprofitar les elevacions del terreny per a situar al darrere els acopis de terra vegetal que s’utilitzarà posteriorment en el recobriment de superfícies nues i talussos. Convindrà tenir en compte les distintes conques visuals de manera que la interferència sigui nul·la o sinó, mínima. Els abassegaments respectaran l’escala de la topografia de la zona distribuint-los sense superar en cap cas l’alçada de l’horitzó. Genèricament s’evitaran elevacions superiors als 1,5 m atès a més alçada es produeix compactació de les capes inferiors, se’n dificulta l’oxigenació a més de perdre propietats físiques. Així mateix s’evitaran formes geomètriques i amb arestes que contrastin amb la morfologia de l’entorn. • Integració paisatgística de les zones sotmeses a restauració mitjançant morfologies,

cromatismes i escales adaptades a l’entorn proper. Els impactes s’atenuaran modelant les formes, perfilant els talussos i evitant geometrismes artificiosos a coronació com és el cas de les clàssiques arestes. Genèricament, la tendència serà la d’evitar les formes planes, geomètriques i d’aspecte artificial adequant-les a la morfologia del terreny. Es buscarà la combinació de formes que intercalin volum parabòlics o hiperbòlics en detriment de les formes anguloses i simètriques que detenen els ritmes naturals de la morfologia i volums dels terreny circumdant. Es tindrà en consideració proporció de les escales evitant volums de terra descompensats que suposin fonts d’intrusió visual. Es considerarà també que els acabats dels talussos produeixin




formes monòtones i reiteratives que configurin superfícies invariables. Convindrà reproduir, fins allà on es pugui, la topografia prèvia a l’actuació, en tot cas, aquella que pugui ocultar les parets de desmunt més visibles. En el cas de vessant arrodonides es tindrà més en compte encara el fet què les formes potencialment planera del talús de desmunt generen una intrusió visual de gran magnitud, per la qual cosa es procurar confegir unes formes sinuoses o suaument desiguals. Simultàniament caldrà perfilar la coronació dels talús evitant les arestes que li configuren un efecte lineal discontinu entre la paret del desmunt i el terreny on s’encaixa la trinxera. Pel que fa a la superfície, es procurarà confegir-li un aspecte rugós, tant des del punt de vista morfològic com el cromàtic. Una textura grollera del talús crea jocs de llums i ombres desiguals que li aporten un aspecte més natural a més de facilitar l’arrelament dels vegetals i la conseqüent integració cromàtic amb l’entorn. En els casos on les superfícies tinguin altures desiguals afavorint, com a conseqüència de la presència d’observadors potencials, una intrusió visual des de l’angle oposat, es considerarà la implantació d’espècies vegetals formants grups o taques que difuminin el contrast morfocromàtic que es derivi de la part visible del desmunt. Quan l’escala del desmunt sigui molt gran (> 10 m) es recomana la generació de bermes que atenuïn l’efecte paret dels qui transiten. Aquesta actuació incrementarà la lluminositat a l’interior de la trinxera en augmentar la distància entre les coronacions dels talussos. Lògicament les distintes actuacions d’integració paisatgística estaran condicionades pels factors de tipus geològics, geotècnic, estètic i econòmic que s’hauran de conjugar per a obtenir un resultat final ambientalment viable.

6.4. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL 6.4.1. Reposició de la Vía Verda del Carrilet L’enllaç sud interacciona amb la via verda de l’antic Carrilet d’Olot. S’haurà de garantir sempre la possibilitat de trànsit i utilització d’aquesta via, per la qual cosa en fase d’obra s’hauran d’adoptar necessàries alternatives mitjançant les quals quedi garantida la continuïtat, el trànsit i la seguretat dels usuaris de la via en aquesta fase de l’obra. 6.4.2. Programa d’Actuació Arqueològica Les mesures preventives que es proposen tenen per objectiu evitar l’afecció al elements de caire patrimonial i cultural presents a l’àrea d’estudi contemplen la implantació de pla d’acció següent, encaminat a protegir el jaciments que es trobessin a la zona.

• Pla d’actuació arqueològica L’objectiu bàsic d’aquest Pla d’actuació és evitar que es perdin restes d’interès arqueològic es porta a terme un pla d’actuació arqueològica de menor a major intensitat a mesura que s’avanci en les diferents fases dels treball. Aquet pla haurà de ser suficientment flexible per adaptar-se a les troballes que hi hagi. Així es contemplen les següents actuacions: a. Fase de redacció del Projecte Constructiu: Es practicaran les prospeccions arqueològiques en la

franja d’afecció del traçat escollit. L’objectiu de les prospeccions és la localització de jaciments desconeguts, no documentat i no inclosos a la Carta Arqueològica de Catalunya.

Els resultats de les prospeccions definiran les mesures correctores que caldrà adoptar quan la construcció de l’alternativa i, si s’escau, la necessitat d’escometre treballs de major aprofundiment com és el cas de sondejos. En el cas que fos necessària la pràctica de sondejos arqueològics, s’hauran de realitzar abans no s’aprovi el Projecte Constructiu. En definitiva, en aquesta fase del Pla es portaran a terme totes les actuacions arqueològiques necessàries per a confirmar l’afecció produïda per l’actuació i garantir la seva viabilitat des del punt de vista arqueològic.

b. Fase de construcció. Abans del inici dels moviments de terres, però amb càrrec al pressupost de l’obra, es procedirà a dur a terme les actuacions de caràcter arqueològic que s’hagin definit arrel dels treballs realitzats en fase de redacció del Projecte de Construcció. Com a mínim es portarà a terme la documentació dels jaciments identificats en aquest Estudi d’Impacte Ambiental (propers als traçats proposats) o detectats en futures prospeccions, que puguin resultar perjudicar amb l’actuació, amb l’obra.

A més, en fase de moviment de terres caldrà la presència en obra, de forma continuada, d’un especialista en arqueologia per verificar l’aparició de qualsevol resta que pogués aparèixer amb motiu d’aquestes actuacions i adoptar les mesures d’urgència que calguessin adoptar. Durant l’execució de l’obra s’abalisaran i senyalitzaran els jaciments identificats que es trobin prop de la traça tot i que, en principi, no n’hagin de resultar afectats

6.5. MESURES CORRECTORES SOBRE LA POBLACIÓ, L’ESTRUCTURA TERRITORIAL I L’ACTIVITAT ECONÒMICA.

6.5.1. Prevenció del deteriorament de la qualitat de l’aire i afecció a la població El moviment de terres i altres activitats d’obra són fonts de contaminació atmosfèrica amb el conseqüent deteriorament de la qualitat ambiental de l’atmosfera propera a la zona d’obra i potencialment dels habitants d’Amer. Es crea un desconfort, agreujat si cal pel trànsit de vehicles relacionats amb l’obra per l’actual traçat de la C-63 interior al nucli d’Amer. Com a mesura correctora caldrà definir, abans de començar qualsevol tall de l’obra, el recorregut de la maquinaria i vehicles relacionats amb l’obra, la localització de les instal·lacions d’obra i les demés estructures temporals de manera que la molèstia a la població sigui mínima. En aquest sentit s’allunyarà el que es pugui el trànsit de vehicles d’obra de zones urbanes, principalment vehicles




pesants, i serà de gran importància el compliment de les mesures de protecció i correctores assenyalades a l’apartat 6.2.2. 6.5.2. Adequada valoració dels béns objecte d’expropiació. Les expropiacions caldrà que siguin retribuïdes econòmicament d’acord als preus actualitzats i tenint en consideració l’ús efectiu de sòl que la propietat en fa. En la definició de les superfícies a expropiació, bé permanent, bé temporal, es tindrà en compte no fragmentar explotacions o parcel·les on la seva explotació sigui inviable econòmicament, com a mínim en el cas de les expropiacions permanent. L’objectiu d’aquesta mesura és no generar parcel·les que per desconnexió, bé per dificultats d’accés, bé per mida final no resulti rentable la seva explotació. En casos com aquests és aconsellable procedir a l’expropiació total de la parcel·la i no exclusivament la fracció necessària per a l’obra. 6.5.3. Limitació en la ocupació de sòl. Són d’aplicació aquí també les mesures descrites al respecte i relatives a l’abalisament de l’obra i limitació física de la zona on es desenvoluparan les diverses activitats en què es subdivideixi l’obra (vegi’s en aquest sentit els apartats 6.2.3, 6.2.4, 6.3.1 i 6.3.5 6.5.4. Restitució d’accessos El Projecte Constructiu haurà de contemplar la construcció de nous accessos i la restitució dels existents del viari rural i camins d’accés a finques i camps, tant sigui mitjançant passos inferiors o superiors, per evitar l’efecte barrera i la possibilitat d’abandonament de parcel·les per impossibilitat d’accés a part de generar superfícies agrícoles d’explotació escassa o gens rentable. 6.5.5. Control del moviment de la maquinària El moviment de la maquinària s’haurà de restringir als camins d’obra específicament habilitats per aquesta finalitat. Les dimensions d’aquests camins d’obra hauran de les suficients per permetre la maniobra de la maquinària sense que s’envaeixin les parcel·les annexes als camins, particularment quan hi hagi cultius. En el cas que en algun cas concret els moviments de la maquinària es veiés dificultat per manca d’espai i hi hagués un risc de deteriorament de cultius, el danys causats seran objecte de restauració o indemnització d’acord amb el propietaris afectats.

6.5.6. Restauració de sòl degradat El degradat i compactat en haver estat utilitzat per a camins d’accés a l’obra, la instal·lació del parc de maquinària i d’altres instal·lacions d’obra se sotmetran a una restauració de manera que una vegada conclosa l’actuació puguin recuperar l’ús inicial que se’n fes abans de les obres. 6.5.7. Foment de la contractació de la ma d’obra local i abastament de materials per a

l’obra mitjançant subministrador pròxima a l’àrea del Projecte. Durant la construcció de la variant es procurarà la contractació de ma d’obra local o pròxima a l’àrea del projecte. Aquesta mateixa directriu s’aplicarà quant a l’abastament de materials i mitjans per a l’execució de l’obra.

6.6. PRESSUPOST DE LES MESURES CORRECTORES En l'annex nombre 4 s'adjunten els pressupostos desglossats de les mesures correctores d'impacte ambiental de les alternatives 1 i 2. Aquest pressupost s'ha dividit en quatre capítols, Capítol 1: restauració de talussos Aquest capítol s'ha dividit en dos subcapítols: Tractament de terraplens i tractament de desmunts respectivament. Capítol 2: restauració paisatgística Aquest capítol s'ha dividit en dos subcapítols per a l’alternativa 1 i tres per a l’alternativa 2 Tractament d’enllaços, rotondes i zones planeres, tractament de riberes i tractament de boques de falsos túnels respectivament. Capítol 3: Protecció de la fauna Capítol 4: Impacte acústic El pressupost d'execució material de les mesures correctores d'impacte ambiental puja a la quantitat de: Alternativa 1: quatre-cents noranta mil, cinc-cents setanta-cinc euros, amb cinc cèntims (490.575,05 €). Alternativa 2: cinc-cents setanta-un mil, vuit-cents setanta-cinc euros, amb setanta-set cèntims (571.875,77 €).




7. PROGRAMA DE VIGILANCIA AMBIENTAL

7.1. INTRODUCCIÓN El següent apartat recull la metodologia pel compliment al Decret 114/1988 i el RD 1131/88, on s’estableix que obligatòriament els Estudis d’Impacte Ambiental han d’incloure un Programa de Vigilància Ambiental que garanteixi el compliment de les iniciacions i mesures, protectores i correctores, contingudes en l’Estudi d’Impacte Ambiental. La proposta de Programa de Vigilància Ambiental que queda recollit en aquest apartat inclou el seguiment d’aquells paràmetres indicadors dels impactes previstos, de manera que a banda d’obtenir dades i informació més precisa, si s’escau, dels impactes pronosticats, servei com a mitjà per obtenir informació al respecte de l’adequació de les mesures correctores realitzades. També s’insereix com a mitjà per a la detecció d’impactes no previstos en l’estudi del projecte.

7.2. OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE VIGILANCIA AMBIENTAL El Programa de Vigilància Ambiental és un procediment de control i seguiment de la component ambiental que, mitjançant un esquema d’avaluació “post-projecte”, permetrà posar en pràctica els principis bàsics de seguiment i control dels impactes, i també determinar l’eficàcia de les mesures correctores proposades, en el sentit ampli del terme. La proposta que es presenta recull una metodologia de treball sistemàtica i adaptada als condicionants de l’actuació. L’objectiu d’aquesta metodologia no és altra que garantir el control exhaustiu de la qualitat dels diferents paràmetres ambientals que intervenen i/o es veuen afectats pel projecte, i la aplicació i eficàcia de les mesures proposades tant en durant la fase de construcció o d’obra com en fase d’explotació de la infraestructura. Així doncs, aquest Programa de Vigilància Ambiental (PVA) recull els paràmetres de seguiment de la qualitat dels diferents factors ambientals afectats pel projecte així com els sistemes de control i mesura d’aquest paràmetres. Entre els objectius principals del Programa, se’n destaquen el següents:

• Verificar l’avaluació dels impactes previstos, concretant-ne els factors ambientals afectats per l’actuació projectada i fent-ne el seguiment de les afeccions.

Controlar la correcta aplicació de les mesures correctores proposades i la seva evolució en

el temps. Per a la qual cosa és necessari determinar els paràmetres de seguiment, la freqüència i durada del seu seguiment, el període d’aplicació i els indrets o àrees de mostreig i control. D’aquesta manera s’obtindrà informació de la qualitat i oportunitat de les mesures correctores adoptades de manera que en cas d’una insatisfactòria eficàcia, determinar les causes i dissenyar les respostes adients de correcció d’aquestes ineficiències.

Detectar impactes no previstos en la fase d’estudi i, així mateix, definir les mesures correctores per a poder-los reduir, eliminar o compensar

Per tant, amb el PVA s’estableixen els seguiments a realitzar, tan en fase de construcció com en la d’explotació, indicant per a cadascun d’ells es següents aspectes

OBJETIU Indica l’objectiu particular del seguiment.

FACTOR/S DEL MEDI AFECTAT/S

Estableix factor o factors ambientals dels què es pretén verificar l’impacte i/o l’aplicació de les mesures correctores

FASE D’APLICACIÓ DEL SEGUIMENT

Indica en quina fase del projecte construcció o explotació es procedirà al seguiment

INDICADOR PROPOSAT Estableix la manera com es procedirà en el seguiment, establint si s’escau els paràmetres a mesurar.

CARÀCTER DE L’INDICADOR

S’indicarà si el seguiment és de tipus visual, analític o documental, és a dir, especificant si el seguiment exigeix la realització d’estudis específics.

PERIODICITAT DEL CONTROL

Indica si s’escau o no reproduir el tipus de seguiment amb una determinada freqüència i, si s’escau, la estableix

LLINDAR D’ALERTA Estableix sota quines condicions o valors es necessari posar en funcionament mecanismes d’alerta.

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR

Recull, sempre que sigui procedent , el moment o situació en què cal emprar el valor llindar com a senyal d’alerta.,

MESURES CORRECTORES D’URGÈNCIA

Estableix els mecanismes possibles d’alerta en cas de que s’assoleixi el valor llindar

OBSERVACIONS Funcionament el PVA es divideix en les dues fases fonamentals en que es divideix qualsevol projecte o obra, és a dir, en fase de construcció i en fase d’explotació.




7.3. DIRECCIÓ I IMPLEMENTACIÓ DEL PVA La direcció del Programa de Vigilància Ambiental caldrà que sigui assumida pel Director d’Obra en la fase de construcció i el Director d’Explotació, en la conseqüent fase d’explotació. D’aquesta manera la Direcció estarà adequadament informada tan de l’evolució de l’obra com de les repercussions ambientals i del preceptiu compliment dels condicionants que s’establiran amb la Declaració d’Impacte Ambiental. Conseqüentment, la implementació del PVA caldrà d’un Responsable del Programa en la figura d’un tècnic especialista en medi ambient i amb experiència recolzat per un equip suficient, les característiques i composició del qual dependrà de les particularitats de l’obra. Les funcions bàsiques d’aquest equip seran les de controlar la correcta i adequada aplicació de les mesures preventives i correctores d’acord al procediment que s’estableix en el apartats següents. S’articularan les mesures necessàries per obtenir la col·laboració de l’empresa contractada per l’execució de l’obra, de manera que proporcioni la informació que li sigui sol·licitada sobre l’activitat de l’obra i els incidents que puguin repercutir sobre els diferents factors ambiental. En considera del tot adient que la contracta disposi del seu propi pla de control ambiental, de manera que si la Direcció de l’Obra ho considera oportú, concertar una pla de contrast del seguiment ambiental. 7.3.1. Registre ambiental d’obra S’entén per Registre Ambiental d’Obra la documentació, en qualsevol tipus de suport, de caire ambiental i que es generi amb el desenvolupament del projecte en les dues fases distingides: fase de construcció i fase d’explotació. En aquest registre s’hi incloura aquella documentació generada amb el desenvolupament del PVA, recollint les incidències ambientals que s’hagin produït, indicant les desviacions en l’execució de les mesures correctores sobre les prescripcions inicials, variacions en la seva execució, canvi d’intensitat de les mesures correctores i l’aparició de nous impactes. Aquest registre contindrà, lògicament, la documentació generada amb el seguiment de les mesures aplicades, la localització en el espai i en el temps d’aquestes mesures i la seva eficiència i ajust als objectius establerts. La informació continguda en aquest registre documental fornirà la base per a la realització dels informes periòdics de seguiments que s’estableixin

7.4. FASE DE CONSTRUCCIÓ Aquesta fase del projecte s’entén compresa des la data de l’Acta de Replanteig fins a la Recepció de les obres. Abasta, per tant, tot el període en que durin les obres d’execució del projecte.

Els objectius bàsics del Programa de Vigilància Ambiental en aquesta fase són els indicats en l’apartat inicial. En aquesta fase l‘atenció es focalitza sobretot en:

• Assegurar que es duen a terme les mesures correctores establertes en l’E.I.A. • Controlar l’eficàcia, correcció i ajustament de les mesures correctores establertes durant la fase

de construcció de l’obra. • A més, el seguiment en aquesta fase d’execució del projecte pretén donar compliment a la

voluntat de l’Administració d’incrementar la qualitat de les seves obres i el respecte a l’entorn on s’executen.

7.5. PLA DE VIGILANCIA AMBIENTAL EN FASE DE CONTRUCCIÓ Aquest Pla es desenvoluparà de forma específica i coordinada en el temps i moment, amb l’execució de l’obra des de l’Acta de Replanteig fins a l’Acta de Recepció de l’obra. El Pla, en aquesta fase es concreta en els següents procediments de seguiment.




7.5.1. Control de l’ocupació de l’espai

OBJETIU Minimitzar la ocupació de l’espai amb l’execució del projecte: traça o plataforma, superfícies auxiliars, abassegaments, préstecs i abocadors


Morfologia del terreny. Sòls. Vegetació. Fauna. Patrimoni històric i artístic. Usos del sòl, Infraestructures i elements de l’entorn humà.

FASE DE APLICACIÓ DEL SEGUIMENT

Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Percentatge de la longitud de l’abalisament o encintat perimetral de l’estricte zona d’ocupació de la traça o plataforma, superfícies necessàries per a l’execució de l’obra i camins d’accés correctament senyalitzats (≥ 80%)


Documental. Amidament

Visual


Quinzenalment al inici de les obres

LLINDAR D’ALERTA ⎯ Percentatge d’abalisament funcional inferior al 80% del perímetre de l’obra (incloses superfícies auxiliars i camins d’accés ).

⎯ Trànsit de vehicles d’obra defora des límits establerts.

⎯ Invasió de superfícies alienes a l’obra.

⎯ Maquinària i elements de l’obra situats fora de les superfícies permeses


En cada verificació de la mesura correctora


Reposició de l’abalisament perimetral amb sistemes més permanents i retirada dels elements i instal·lacions de les zones fora de les superfícies permeses

OBSERVACIONS Possibilitat d’adopció de sancions econòmiques

OBJETIU Verificar que les instal·lacions i elements auxiliars a l’obra es trobin localitzats dintre l’àmbit de l’obra i fora de zones d’interès natural.


Vegetació, fauna, cursos superficials d’aigua


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Superfície d’interès natural protegida afectada respecte el percentatge total de superfície afectada.


Amidament.

Visual.


Mensual

LLINDAR D’ALERTA Percentatge de superfície natural protegida : 0%


Al inici de l’obra, quan la Fase de Replanteig i cada dos mesos quan l’execució de la Fase d’Obra.


Desmantellament de les instal·lacions i ubicació en localització adequada. Recuperació ambiental de l’àrea afectada.

OBSERVACIONS




OBJETIU Control del traçat del camins d’accés a l’obra i talls d’obra.


Vegetació, fauna, cursos superficials d’aigua


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Superfície afectada: a) no indicada en el projecte b) en zones d’interès natural protegides


Visual

PERIODICITAT DEL CONTROL Mensual

LLINDAR D’ALERTA Ocupació no indicada en el projecte < 10% Ocupació en zones interès natural protegides < 0%


Al inici de les obres, a la Fase de Replanteig, i cada dos mesos en fase d’execució de l’obra.


Modificació de la trajectòria de la maquinària i reposició de l’àrea afectada al seu estat original.

OBSERVACIONS En funció de l’afecció produïda, s’haurà d’avaluar la necessitat de modificar els camins d’accés a l’obra projectats. En aquest cas les opcions d’accés desestimades i usades s’hauran d’incorporar en les actuacions de restauració i integració ambiental.

7.5.2. Protecció de la qualitat de l’atmosfera

OBJETIU Controlar l’emissió de contaminants atmosfèrics emesos per la maquinària (NOx, CO, HC’s, Particules en suspensió) utilitzada a l’obra


Qualitat atmosfèrica


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Concentració en aire ambient de partícules en suspensió i contaminats (NOx, CO, HC’s, Partícules en suspensió) emesos per la maquinària d’obra.


Visuals i Documental


Visuals: control diari

Documental: mensual. Fitxes de la Inspecció Tècnica de Vehicles

LLINDAR D’ALERTA Emissions en excés (partícules en suspensió) de qualsevol tipus de maquinària utilitzada.

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR En qualsevol moment


Aturar el funcionament i substituir tota maquinària que s’observi que emet en excés o que no disposa fitxa actualitzada de la ITV.

OBSERVACIONS




OBJETIU Controlar la producció de pols i emissió de partícules deguda al moviment de terres i al trànsit del vehicles i maquinària de l’obra.

Controlar la correcta aplicació dels regs a les superfícies de trànsit i de mesura correctora per evitar l’excés en la producció de pols.


Qualitat atmosfèrica


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Núvols de pols i acumulació de pols en la vegetació. Es considerarà inadmissible d’excés de pols a les proximitats a zones habitades.


Visual


D’entrada s’estableix una periodicitat quinzenal, que variarà en funció del grua d’activitat i de la pluja que hagi humitejat suficientment les superfícies. En període sec, s’intensificarà la freqüència de control.

LLINDAR D’ALERTA Detecció de núvols de pols associats a l’activitat de l’obra i trànsit de vehicles per l’obra..


Amb la detecció de concentracions anormals de pols en zona d’obra i en accessos.


Aplicació de regs i la seva intensificació, si s’escau, a plataformes de treball i accessos. Neteja de zones on hi pugui haver acumulació de material pulverulent.

En el cas que el reg no assoleixi els efectes pretesos, s’inclourà l’aplicació d’estabilitzant higroscòpics, particularment en aquells camins i accessos molt transitats.

OBSERVACIONS

7.5.3. Protecció de la qualitat atmosfèrica: soroll

OBJETIU Verificar el correcte estat de la maquinaria implicada en l’obra en termes d’emissió de soroll.


Qualitat atmosfèrica: soroll


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Límits d’emissió màxims admissibles establerts al R. D. 212/2002, de 22 de febrer, pel què es regulen les emissions sonores degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure


Documental: ITV per a maquinària que en disposi i documentació CE amb indicació de la potència acústica de la maquina en qüestió.


Control inicial al començament de l’obra i cada vegada que hi hagi una reposició o incorporació de maquinària a l’obra.

LLINDAR D’ALERTA Emissió de maquinària per damunt del llindar d’emissió establert per la legislació. Mesura del nivell d’emissió sonora segons mètodes establert en l’esmentat RD 212/2000 (Annex III)


Al inici de l’obra i amb qualsevol incorporació de maquinària a l’obra.


Paralització i substitució immediata de la maquinària quan es sospiti nivell d’emissió sonora superior a la autoritzada.

OBSERVACIONS Quan es procedeixi a l’anàlisi de les emissions sonores de maquinària aquesta anàlisi es reflectirà en el corresponent informe, que inclourà, també, els mètodes i procediment operatius d’aquesta prova analítica.




OBJETIU Seguiment de l’execució de les mesures de protecció sonora (pantalles acústiques)


Qualitat atmosfèrica: soroll


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Verificació de la realització de les mesures de protecció sonora


Documental


Les inspeccions s’executaran prèviament a l’execució de les pantalles per a verificar materials i ubicació, i quan finalitzi l’execució, verificar dimensions (alçada i longitud) i tancaments

LLINDAR D’ALERTA El materials emprats, la ubicació i dimensions hauran d’estar d’acord a les reflectides en el projecte. No es permetran “forats” en les pantalles per on pugui penetrar el soroll.


Al inici i la final de l’execució de cadascuna de les pantalles acústiques que s’instal·lin a l’obra.


En cas que es detectés qualsevol anomalia tant de materials, com d’ubicació, com de dimensions o acabat deficient, es comunicarà a Direcció d’Obra i s’esmenaran els defectes observats.

OBSERVACIONS La verificació específica de la instal·lació de les pantalles acústiques estipulades pel projecte hauran d’estar documentades posant de manifest la coherència del què s’ha executat amb el què s’ha instal·lat. Es documentaran també les millores que es puguin haver introduït quan el muntatge de les pantalles. Les correccions, reparacions i modificacions també s’hauran de documentar en l’informe específic relatiu a pantalles acústiques.

7.5.4. Protecció del sòl

OBJETIU Retirada de la terra vegetal, abassegament i conservació, i aprofitament en la revegetació.


Sòls (potència i propietats)


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Espessor de terra vegetal decapada


Visual


Diari, mentre s’executin les accions de desbrossada de les superfícies afectades

LLINDAR D’ALERTA Espessor mínim retirat inferior a 30 cm sempre que no hi hagi una mescla de terra vegetal i d’altres materials que superi el gruix de terra vegetal

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR Al inici del moviment de terres


Paralització de les activitats i separació del materials aliens

OBSERVACIONS L’abassegament de terra vegetal es realitzarà en àrees expressament designades i condicionades. S’evitarà que es pugui produir mescla de la terra vegetal amb qualsevol altre tipus de material.




OBJETIU Garantir que no es produeix contaminació de la terra vegetal per d’altres materials o substàncies


Sòls (potència i propietats)


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Presència de materials de rebuig, contaminants i aliens al abassegament de terra vegetal


Visual


Diari, quan les operacions de retirada de la capa de terra vegetal.

LLINDAR D’ALERTA Presència de un 20% de material aliè a la terra vegetal o de rebuig

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR A cada control


Retirada dels materials de rebuig i amidament de nou de les terres vegetals aptes.

OBSERVACIONS L’abassegament de terra vegetal es realitzarà en àrees expressament designades i condicionades. S’evitarà que es pugui produir mescla de la terra vegetal amb qualsevol altre tipus de material.

7.5.5. Morfologia del terreny. Orografia.

OBJETIU Controlar la estabilitat dels talussos. Garantir l’adequació i acabats dels talussos, a fi de minimitzar les afeccions orogràfiques i possibles efectes sobre el paisatge


Morfologia del terreny. Processos erosius


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Pendents dels talussos, acabats i nivell de compactació de les superfícies


Visual. Documental (reportatge fotogràfica i informe)


En acabar l’excavació en cadascuna del tall d’obra on s’hi conformin talussos.

LLINDAR D’ALERTA Es considerarà inadmissible l’existència de qualsevol aresta o pendent excessiva en talussos i desmunts.


Finalitzada l’excavació per a cada tall d’obra amb presència de talussos i desmunts.


Procedir el retocs i accions necessàries per a adequar els talussos a les morfologies establertes.

OBSERVACIONS




7.5.6. Hidrologia

OBJETIU Evitar l’afecció a les aigües superficials per activitats de les instal·lacions d’obra i d’abocaments accidentals


Hidrologia superficial. Qualitat de les aigües. Drenatges superficials


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Terbolesa de l’aigua. Presència de sòlids en suspensió , restes de formigó i d’altres sòlids, taques d’oli o de combustible.


Visual. Documental (analítiques)

PERIODICITAT DEL CONTROL Setmanal

LLINDAR D’ALERTA Presència ostensible de sòlids en suspensió o d’altres compostos (olis, combustibles,..) en drenatges naturals pròxims a l’obra atribuïbles a l’obra

Presència ostensible de sòlids en suspensió o d’altres compostos (olis, combustibles,..) al riu Brugent atribuïbles a l’obra.

Interrupció temporal o permanent de qualsevol drenatge natural en l’àmbit de l’obra.

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR Control continuat


Per a qualsevol abocament a llera pública s’actuarà segons protocol definit que inclourà:

a) comunicació de l’incident a l’administració competent (ACA).

b) Instal·lació de sistemes d’anul·lació de l’abocament (barreres o dipòsits de contenció).

c) Recollida del vessament

d) Recuperació de la zona afectada (llera, escorrentiu, etc) i les immediacions i restitució a la situació original prèvia

OBSERVACIONS Es valorarà la opció d’aplicar sancions econòmiques als responsables.

OBJETIU Control de l’eficiència i bon funcionament dels sistemes de depuració d’aigües instal·lats per a l’execució dels túnels


Hidrologia superficial i subterrànies. Qualitat de les aigües. Drenatges superficials


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

⎯ Recollida de la totalitat de l’aigua generada amb l’execució del/s túnel/s.

⎯ Terbolesa de l’aigua. Presència de sòlids en suspensió ,

restes de formigó i d’altres sòlids en l’efluent de sortida dels sistema de depuració.

⎯ Qualitat de l’abocament no compleix els requisits

establerts per al legislació.


Visual. Documental (analítiques)

PERIODICITAT DEL CONTROL Diari /Setmanal

LLINDAR D’ALERTA Confirmació que no es recull tot el volum d’aigua produïda amb l’execució dels/s túnels/s.

Presència ostensible de sòlids en suspensió o d’altres compostos en l’efluent de la planta de depuració.

Analítiques de control indicatives de superar els llindars d’abocament permesos.

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR Control continuat


Instal·lació de sistemes que assegurin la recollida de tot el volum d’aigua generat amb l’execució del/s túnels/s.

Comprovació del correcte dimensionament de les instal·lacions de depuració (modular).

Comprovació dels equips i compostos dosificats per al tractament de l’influent generat amb l’activitat.

OBSERVACIONS Les incidències en aquest aspecte hauran d’estar recollides en actes de comprovació/seguiment, específiques per a aquest equipament.




OBJETIU Control de a impermeabilització de les basses i dipòsits de residus i àrees de manteniment de la maquinària


Hidrologia superficial i subterrànies. Qualitat de les aigües.


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

La totalitat de les superfícies destinades al dipòsit de residus i al manteniment de la maquinària ha d’estar impermeable amb un sistema perimetral de recollida d’aigua d’escorrentia independent del de recollida de l’aigua de pluja interior a aquestes superfícies.


Visual.

PERIODICITAT DEL CONTROL Al inici de l’obra i revisió quinzenal

LLINDAR D’ALERTA Confirmació que es disposen de les superfícies destinades a aquesta finalitat d’acord amb el disseny projectat i contenint els elements necessaris per a garantir una gestió separada dels escorrentius generats.


Quan es detecti qualsevol anomalia en el funcionament o disseny d’aquestes infraestructures.


Instal·lació de sistemes que assegurin la recollida de tot el volum d’aigua generat amb l’execució del/s túnels/s.

Comprovació del correcte dimensionament de les instal·lacions de depuració (modular).

Comprovació dels equips, compostos i dosificació per al tractament de influent generat amb l’activitat.

OBSERVACIONS Les incidències en aquest aspecte hauran d’estar recollides en actes de comprovació/seguiment, específiques per a aquest equipament.

Es valorarà la possibilitat efectiva de reutilització d’aquest flux d’aigua depurada, bé per a reg, bé per a d’altres usos.

OBJETIU Control del nivell dels pous i surgències (fonts) situades a cotes superior i inferior a la localització del túnels


Hidrologia subterrànies. Fluxos subterranis.


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Nivell del pous. Cabal d’aigua sorgint de les fonts


Documental : Registre de nivell (per a pous) i cabals (per a fonts)

PERIODICITAT DEL CONTROL Al inici de l’obra i amb revisió quinzenal

LLINDAR D’ALERTA Descens sobtat del nivell d’aigua dels pous.

Disminució important en breu temps del cabal de les fonts “diana”


Amb la detecció de qualsevol anomalia de nivell o de cabal de forma sobtada en els pous i fonts identificats com a diana o de control.


OBSERVACIONS Qualsevol comportament anòmal d’un d’aquest dos paràmetres de control es correlacionarà amb un possible increment del flux d’aigua generat amb la perforació del túnel.




7.5.7. Control sobre la vegetació i flora

OBJETIU Garantir que no es produeixin moviments incontrolats de maquinaria i particularment que l’afecció sigui mínima sobre la verneda (HIC prioritari) que acompanya trams del riu Brugent


Vegetació. Habitat d’interès comunitari prioritari 091E0


Construcció. Prèviament al inici de les obres s’indicarà, mitjançant abalisament distintiu, la superfície mínima d’ocupació d’aquesta franja de vegetació ripària

INDICADOR PROPOSAT

Superfície afectada ocupada per la verneda del riu Brugent Estat i integritat de l’abalisament. Evidència de traspàs (roderes, camins, residus) de la franja d’ocupació. Desperfectes en la vegetació veïna a la superfície mínima d’ocupació.


Visual. Documental (registre fotogràfic)

PERIODICITAT DEL CONTROL Setmanal.

LLINDAR D’ALERTA Evidència de qualsevol anomalia en els indicadors.


En tot moment. Especialment quan el tall d’obra s’estigui executant i després de la seva execució.


Restitució de l’abalisament específic.

Neteja d’abocament, si n’hi haguessin.

Incorporació de la superfície afectada a les operacions de restauració paisatgística

OBSERVACIONS Per aquesta situació concreta, atès el caràcter d’hàbitat d’interès comunitari prioritari, s’elaborarà informe específic que registri l’evolució de l’obra o tall d’obra que afecti aquest hàbitat.

OBJETIU Seguiment de les mesures de restauració de la coberta vegetal. Revisió del projecte de restauració


Vegetació, Qualitat del paisatge


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Idoneïtat del projecte, adequació del disseny previst i de la fase d’aplicació de les distintes unitats d’obra que contingui. El projecte haurà d’incloure les àrees afectades per la traça i també, per les instal·lacions auxiliars, acopis, préstecs i abocadors, i accessos.


Documental


Revisió prèvia al inici de les obres. En cada Projecte Modificat que es generi amb l’execució de l’obra

LLINDAR D’ALERTA Les distintes unitats d’obra hauran d’estar correctament definides i convenientment pressupostades. Les mesures s’hauran de poder executar i amb materials que ofereixi el mercat. Les espècies vegetals hauran de ser adequades a la zona i amb garantia d’arrelament i persistència.

El projecte de restauració – revegetació haurà de ser coherent i oportú per a cadascun dels Projectes Modificats que es generin amb l’execució de l’obra.

Incoherències amb el que estableixi la Declaració d’Impacte Ambiental


En la revisió prèvia al inici de l’obra i per a cadascun dels Projectes Modificats que es generin durant l’obra.


Si alguna unitat d’obra no estigués suficientment específica, fos inadequada per a la zona o no fos executable, s’introduiran les modificacions i especificacions, degudament justificades, a la Direcció de l’Obra.

S’introduiran aquelles esmenes necessàries perquè el projecte resulti coherent amb la Declaració d’Impacte Ambiental i la situació realment executada

OBSERVACIONS .Totes els modificacions que poguessin haver estat introduïdes en el Projecte inicial s’hauran de recollir en informes específic. Donat el cas, la Direcció d’Obra establirà la necessitat de redacció d’un Projecte Complementari




OBJETIU Seguiment de les mesures de restauració de la coberta vegetal. Control de l’origen i qualitat de la terra vegetal


Vegetació.


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Coherència en procedència i destí de la terra vegetal abassegada. Qualitat de la terra vegetal que s’utilitzarà en la restauració de la coberta vegetal.


Documental

PERIODICITAT DEL CONTROL Prèviament a la fase o activitat d’estesa de la terra vegetal

LLINDAR D’ALERTA Incoherència entre origen i destí de la terra vegetal utilitzada. La terra vegetal decapada en un indret o tall de l’obra s’haurà de utilitzar per a la restauració del indret o tal d’obra d’on prové.

Qualitat insuficient de la terra vegetal segons els criteris de qualitat de la terra vegetal establerts en el Projecte


Prèviament a les operacions o activitats d’estesa de terra vegetal en el diferents tall d’obra definits.


Es podrà utilitzar terra vegetal forana al indret o tall d’obra sempre que en resulti justificat el seu dèficit

Si les analítiques de qualitat mostren la inadequació de la terra vegetal abassegada, es procedirà a la seva millora amb la introducció de les convenients esmenes de millora. Si s’emprés compost com a esmena, s’analitzarà la presència de residus sòlids

OBSERVACIONS Es documentarà la suficiència de terra vegetal abassegada i per a utilitzar a cada tall o indret d’obra, justificant, si s’escau la necessitat d’importació de terra vegetal.

Els resultats analítics de qualitat de la terra vegetal es recolliran en informe ordinari.

Redacció del corresponent projecte de millora de la terra vegetal disponible.

OBJETIU Seguiment de les mesures de restauració de la coberta vegetal. Control de l’estesa de terra vegetal


Vegetació, Qualitat del paisatge


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Verificació de l’espessor de terra vegetal estesa en cada tall d’obra. Espessor mínim de terra vegetal: 30 cm Tolerància mínima d’espessor: 5 cm de mitjana per a parcel·les de 100 m2 i un mínim de 10 mesuraments.


Visual. Documental (informe específic)


La inspecció es realitzarà una vegada realitzada l’actuació d’estesa de terra vegetal al tall d’obra corresponent

LLINDAR D’ALERTA Quan no es compleixin les condicions indicades en el Projecte i s’observin discrepàncies, per defecte, en els indicadors de qualitat establerts.

Comprovació que hi ha marques o roderes de maquinària damunt la terra vegetal estesa


Després de l’actuació d’estesa de terra vegetal i abans de l’actuació d’hidrosembra o sembra i plantacions.


Repàs de les zones afectades i aportació, si s’escau, de terra vegetal a les àrees deficitàries

OBSERVACIONS Els resultats dels mesuraments d’espessor de terra vegetal és recolliran en els informes ordinaris.




OBJETIU Seguiment de les mesures de restauració de la coberta vegetal. Control d’hidrosembres i sembres


Vegetació. Qualitat del paisatge


Construcció. Fase d’hidrosembra o sembra

INDICADOR PROPOSAT

Condicions ambientals: la hidrosembra o sembra es realitzarà en època favorable, en absència de pluges importants, vent intens i temperatures extremes Materials: Tot el material que s’utilitzi en aquesta actuació haurà d’anar acompanyat del certificat. Les llavors hauran d’estar certificades i en les condicions i quantitats establertes en el projecte.

Execució: Les mescla de la hidrosembra haurà d’estar composta dels materials i en proporcions definides en el Projecte. Les sembres i hidrosembres recobriran de forma homogènia i compacte les superfícies tractades (recomanable la addició de colorant innocu)

Resultats: En el termini d'un mes de l'aplicació de l'hidrosembra es procedirà a una anàlisi del recobriment mitjançant el recompte de plàntules dins d'una superfície a l'atzar de 25 x 25 cm en diversos punts dels talussos (al peu, a mitja alçada i a capçalera). S'admetrà un grau de recobriment mínim del 80%.


Documental i visual


La inspecció dels materials i rebut de certificats abans de l’activitat d’hidrosembra o sembra.

L’execució s’inspeccionarà a mesura que aquesta es produeixi.

Les resultats, al cap d’un més de l’execució

LLINDAR D’ALERTA S’estableixen en el valors o paràmetre indicadors

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR En el moment de la inspecció


Si es superen els llindars d’alerta establerts es procedirà a la resembra de les superfícies defectuoses.

OBSERVACIONS Els registres, documentació i proves s’integraran al informes

OBJETIU Seguiment de les mesures de restauració de la coberta

vegetal. Control de plantacions


Vegetació. Qualitat del paisatge


Construcció

INDICADOR PROPOSAT Inspecció de materials: comprovar que les plantes, adobs i materials són els definits en el projecte. Anàlisi de qualitat de les plantes. Execució: Comprovació dels clots de plantació, si s’afegeix l’adob i additius establerts en el projecte, col·locació de la planta i regs d’implantació. Data. Resultat: inspeccions als 60 i 120 dies determinant el percentatge de marres per espècie i les causes possibles.


Visual i Documental


La documentació dels materials s’haurà d’entregar abans d’iniciar l’activitat de plantació.

L’execució s’inspeccionarà a mesura que s’executi.

El resultat s’obtindran als 60 i 120 dies de la plantació.

LLINDAR D’ALERTA Condicions ambientals: adequades a l’activitat i definides en el projecte (absència de pluges fortes, vents notable, fora de temperatures extremes).

Materials: tot el material emprat en la plantació (peus, tutors, adobs,...) haurà de disposar de certificació corresponent. La qualitat de la planta subministrada és determinada d’acord al que estableixen les NTJ.

Execució: La tolerància dels clots de plantació i dosificació serà del 10% de les dimensions o dotació establerta. El reg d’implantació es realitzarà el mateix dia de la plantació.

Resultats: anàlisi d’acord als marges de tolerància de marres establerts en el projecte específic.


Quan l’execució de l’activitat i després de 60 i 120 dies per determinar-ne els resultats de l’actuació.


Paralització de l’actuació si les condicions ambientals i període de plantació no és l’adequat.

Replantació en cas de superar el % de marres establert

OBSERVACIONS La informació relativa al control de la plantació es buidarà en informe específic de plantacions que s’adjuntarà a l’informe ordinari de seguiment.




OBJETIU Control de les mesures protectores contra incendis. Verificació de l’existència de mitjans d’extinció d’incendis


Vegetació, fauna


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Activitats que potencialment poden iniciar incendis. Existència de mitjans d’extinció d’incendis


Visual


Quinzenal. El control es podrà augmentar en freqüència sobre tot en el període de risc d’alt d’incendi, entre el 15 de juny i de 15 de setembre, ambdós inclosos.

LLINDAR D’ALERTA Execució d’activitats amb risc alt incendi

Inexistència de mitjans d’extinció d’incendis


Durant tota la fase de construcció, particularment quan les activitats de desbrossada i, sobretot, en període d’alt risc d’incendi.


L’obra haurà de disposar de mitjans propis d’extinció d’incendis.

En cas d’incendi, s’actuarà d’acord al que indiquin els servies d’emergència (bombers),

OBSERVACIONS El registrarà qualsevol incidència lleu o greu que pugui haver originat un incendi. La informació al respecte s’inclourà en el informes ordinaris

7.5.8. Protecció de la fauna.

OBJETIU Control de l’afecció a la fauna fluvial


Fauna, vegetació


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Inspecció del riu: verificació que no es detecten indicis de contaminació derivades de l’activitat de l’obra, que pogués perjudicar la fauna de l’hàbitat fluvial. Inspecció dels límits o abalisament de l’obra en les obres del viaducte sobre el riu Brugent .


Visual. Documental (fotogràfic)


Inspecció prèvia per a determinar les condicions pre-operacionals

Quinzenal. Quan l’executi el viaducte incrementarà la freqüència de control d’acord al ritme d’execució.

LLINDAR D’ALERTA Presència de contaminació (augment de la terbolesa de l’aigua, presència de taques de combustible o olis,....) a l’aigua.

Inexistència d’abalisament o que aquest no es respecte.

Detecció d’ictiofauna morta


Control continuat al llarg de la fase de construcció, particularment quan la construcció del viaducte i en tota intervenció que es produeixi a escassos 25 m de la llera del riu


Donat el cas que es produeixi qualsevol del llindars d’alerta establerts es procedirà a aturar la causa més probable que hagi produït els afectes detallats i s’emprendran les mesures correctores adequades per a corregir la situació.

Si es produís mortalitat d’ictiofauna se’n donarà coneixement a l’autoritat competent (Agents Rurals) i es documentarà (reportatge fotogràfic) la situació. Només es procedirà a la recollida dels peixos quan ho determini l’autoritat.

OBSERVACIONS La informació i desviacions que es detectin s’inclouran en l’informe ordinari de seguiment. Només se’n redactarà un d’específic o extraordinari quan es produeixi una situació que ho requereixi.




OBJETIU Control de l’afecció al canal de Vernatallada


Fauna protegida (nàiades. Unio aleroni)


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Invasió de la franja de seguretat de 5 m a banda i banda del canal. Presència de sediments a l’aigua del canal per moviment de terres a les proximitats.


Visual. Documental (fotogràfic)


Inspecció prèvia per a determinar les condicions pre-operacionals

Diària. Quan l’executi el tall d’obra proper al canal de la Vernatallada i també quan l’execució del viaducte .

LLINDAR D’ALERTA Presència de contaminació (augment de la terbolesa de l’aigua, presència de taques de combustible o olis,....) a l’aigua del canal

Inexistència d’abalisament o que aquest no es respecte.


Control continuat al llarg de la fase de construcció, particularment en tota intervenció que es produeixi a escassos 25 m de la llera del canal


En cas d’afecció del canal, s’aturarà de forma immediata l’activitat al seu voltant. Es restituirà la situació a l’estat original, prèvia a la intervenció o incident.

Es valorà la possibilitat d’extracció dels individus afectats i la seva traslocació a una zona no afectada, aigües amunt de la zona afectada.

OBSERVACIONS La informació i desviacions que es detectin s’inclouran en l’informe ordinari de seguiment. Només se’n redactarà un d’específic o extraordinari quan es produeixi una situació que ho requereixi.

OBJETIU Passos de fauna o adequacions per al pas de fauna dels drenatges transversals de la variant C-63


Fauna


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

Nombre de passos o adequacions de drenatges realitzats en relació als previstos


Visual

PERIODICITAT DEL CONTROL Una vegada finalitzades les obres

LLINDAR D’ALERTA Tots els passos de fauna previstos s’hauran d’executar

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR Quant es produeixi la verificació


Realització dels passos definits i execució dels ajustos necessaris a les adequacions deficients de drenatges

OBSERVACIONS




7.5.9. Control de les actuacions sobre el patrimoni historicoartístic.

OBJETIU Verificació documental dels elements patrimonials que es poden veure afectats pel projectes


Patrimoni historicoartístic


Construcció. Replanteig

INDICADOR PROPOSAT

Existència de documentació elaborada i relativa als elements patrimonials afectats


Documental

PERIODICITAT DEL CONTROL Control únic abans del inici de l’obra en la fase de replanteig

LLINDAR D’ALERTA Inexistència de la documentació requerida o inexactitud d’aquesta

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR En fase de replanteig de l’obra, previ al moviment de terres


Paralització de les obres i execució de la anàlisi de possibilitat d’afecció al patrimoni historicoartístic del projecte

OBSERVACIONS

OBJETIU Verificació de l’existència d’una seguiment arqueològic de les obres


Patrimoni historicoartístic


Construcció.

INDICADOR PROPOSAT

Presència d’un tècnic arqueòleg en l’etapa de desbrossament i moviment de terres


Visual i Documental


Diari particularment les etapes de desbrossament i de moviment de terres.

LLINDAR D’ALERTA Absència de tècnic especialista al inici de les etapes de desbrossament i moviment de terres.


Al inici de les etapes de desbrossament i de moviment de terres


Paralització de les obres en absència de tècnic especialista

OBSERVACIONS El tècnic especialista elaborarà informe específic de la seva tasca diària. En cas de troballa important, s’informarà a la Direcció d’Obra i a l’administració competent (Dept. De Cultura)




7.5.10. Restauració de les superfícies afectades

OBJETIU Verificació de l’acabat i restauració de les superfícies afectades (talussos, desmunts,...), zones d’ocupació temporal (instal·lacions auxiliars, abassegaments,..) préstecs i abocadors


Paisatge


Construcció

INDICADOR PROPOSAT

% de la superfície de les àrees afectades amb una restauració deficient o inadequada


Visual - Documental


A la finalització de les obres, dintre el primer any de garantia de l’obra.

LLINDAR D’ALERTA 10% de la superfície afectada deficient o inadequadament restaurada

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR Cada vegada que s’efectuï la verificació


Tractament, reordenació i revegetació de les superfícies.

OBSERVACIONS Es considerarà restauració inadequada i/o insuficent:

- Absència de vegetació (a excepció de les que estan previstes en el projecte)

- Presència de runes i restes d’obra

- Presència de brutícia i residus

- Indicis de contaminació (taques d’oli, residus abandonats,...).

- Relleu substancialment més irregular que en l’actuació sense projecte.

7.6. FASE D’EXPLOTACIÓ S’entén aquesta fase la que s’inicia quan la recepció definitiva de la obra per l’administració competent, des de la data de l’Acta de Recepció de les obra i al llarg de període d’explotació determinat per la Declaració d’Impacte Ambiental. La responsabilitat en l’execució d’aquest control i seguiment en aquesta fase d’explotació de la carretera recau en l’administració competent per a aquest tipus d’infraestructures, es a dir, la Direcció General de Carreteres la qual haurà d’articular el equips, mitjans i procediments per a executar el seguiment ambiental, el PVA, durant el període que determini la Declaració d’Impacte Ambiental en aquesta fase. El PVA en aquesta fase del projecte, s’executarà segons s’estableix en els següents apartats 7.6.1. Qualitat de l’atmosfera L’objectiu d’aquest control es verificar que l’increment del trànsit previst amb la nova variant no suposa una greu alteració de la qualitat de l’atmosfera a la zona i que les característiques dispersives de l’atmosfera local garanteixen el manteniment, en el pitjor del casos, de les condicions atmosfèriques existents, abans de la intervenció que es proposa. D’altra banda, amb aquest control es pretén objectivar les millores en la qualitat de l’atmosfera local del tram de la carretera C-63 que travessa el nucli d’Amer, des de la perspectiva que el desviament d’una part del trànsit, sobretot el de pas, d’aquesta carretera C-63 no travessa el nucli, i per tant, s’esdevé una millora en la qualitat de l’atmosfera d’aquesta zona. Per a la realització d’aquest control i seguiment de qualitat es suggereix la instal·lació, durant un període significatiu de temps, d’una unitat mòbil de control de la qualitat de l’atmosfera (vinculada a la XVPCA), en ambdós indrets (al tram urbà de la C-63 i a la variant) amb la determinació de la concentració d’immissió dels contaminants: NO i NO2, CO, PM10 i PM2,5 i Hidrocarburs.




OBJETIU Controlar el nivells d’immissió de contaminants atmosfèrics associats al trànsit (NO, NO2, CO, PM10, PM2,5 i HC’s)


Qualitat de l’aire, població


Explotació

INDICADOR PROPOSAT

Concentració en immissió del contaminants indicats i associats al trànsit per carretera


Documental


Com a mínim durant dos períodes de l’any contrastats (p.e estiu i hivern) i a les dues zones: al tram urbà de la C-63 i a la variant.

LLINDAR D’ALERTA Concentració límit d’immissió a l’atmosfera establert en el Real Decret 1073/2002 de 18 d’octubre sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni i Real Decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó en aire ambient

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR Control continu quinzenal


En cas que s’observin concentracions que depassin els límits d’immissió establerts per al legislació vigent, es donarà avís l’òrgan o departament de l’administració competent (Subdir. Gral de Prevenció i Control de la Contaminació Atmsofèrica) perquè intrueixi les accions oportunes.

OBSERVACIONS

7.6.2. Nivell de soroll

Igualment que en l’apartat anterior, l’objectiu d’aquest control i seguiment és doble. D’una banda objectivar que amb el desviament d’una part del trànsit del nucli d’Amer s’obté una millora significativa del nivell de soroll o d’immissió sonora en el habitatge més propers a aquest tram urbà. De l’altra, comprovar l’eficiència i suficiència de les mesures correctores del soroll aplicades en la variant.

OBJETIU Documentar el nivells d’immissió sonora en període diürn i en nocturn del tram urbà de la C-63 després de la posada en operació de la variant


Nivell de soroll, població


Explotació

INDICADOR PROPOSAT

Nivell d’immissió de soroll diürn ( LArD) i nocturn ( LArN)


Documental


Com a mínim un control d’immissió de soroll en el tram urbà de la C-63 quan la variant sigui totalment operativa.

Pantalles acústiques: El inici de la d’explotació amb determinació de l’efectivitat de la pantalles instal·lades en situació de trànsit “habitual” per aquesta via.

LLINDAR D’ALERTA Pel cas del tram urbà de la C-63 el nivells d’immissió hauran de ser coherents al descens del trànsit i també la zona de sensibilitat acústica que s’estableixi per aquesta nova via.

Pantalles acústiques: que els nivells d’immissió mesurats a la façana dels receptors a protegir superin el nivell d’immissió de soroll segons la zona de sensibilitat acústica que correspongui ( en principi per a tots els receptors: alta)


Pantalles acústiques: quan la variant operi en condicions normals i l’any 2013.

Tram urbà C-63: quan la variant operi en condicions normals




OBJETIU Documentar el nivells d’immissió sonora en període diürn i en nocturn del tram urbà de la C-63 després de la posada en operació de la variant


En cas que s’observi que els nivells d’emissió de sorolls en el receptors protegits no són efectives, es procedirà a la remodelació/substitució de les pantalles acústiques de manera que se’n garanteixi l’efectivitat en la manera de mantenir les condicions de soroll a les corresponents a les zones de sensibilitat acústica que hi corresponguin.

S’estudiaran aquells casos que es documentés afecció pel trànsit en receptors acústics inicialment no previstos.

OBSERVACIONS 7.6.3. Processos erosius

- L’objectiu d’aquest control es detectar l’aparició de fenòmens erosius als talussos i desmunts, particularment, i d’altres zones intervingudes directa o indirectament pel projecte (zona d’instal·lacions, àrees d’abassegaments, abocaments, etc..) i establir les mesures necessàries per tallar de soca-rel aquests processos alhora que determinar els causes d’aquestes afeccions.

- Es tracta d’un control o seguiment particularment important a les primeres etapes de la

recepció del projecte donat que els efectes de les revegetació d’aquestes superfícies són encara tendres i susceptibles de formar xaragalls i reguerons sobre tots en èpoques de l’any de pluges torrencials

OBJETIU Determinar i corregir l’aparició de fenòmens erosius en els talussos i desmunts de nova creació


Processos erosius, vegetació, paisatge


Explotació

INDICADOR PROPOSAT

Evidència de processos erosius en talussos i desmunts en la forma de: -fenòmens laminars -solcs -reguerons -xaragalls. -acumulació de sediments a la base dels talussos. -descalçament d’arrels.


Visual

PERIODICITAT DEL CONTROL Mensualment

LLINDAR D’ALERTA Detecció de fenòmens lleus d’erosió en la forma de fenòmens d’erosió laminar (pèrdua de la capa superficial de sòl) o presència de solc d’escassa entitat.

Presència de sediments a la base dels talussos i desmunts.

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR Quan la inspecció periòdica


Revisió, neteja i arranjament, si s’escau, de les canalització de l’escorrentia de la plataforma, talussos, desmunts i viaductes.

Execució de treballs d’arranjament dels desperfectes produïts amb l’erosió i/o introducció de modificacions (feixes, feixinades de fusta, etc...) o d’altres tècniques que evitin la progressió dels processos detectats.

OBSERVACIONS Es valorarà la necessitat d’introduir tècniques de bioenginyera (mantes i malles orgàniques biodegradables) o l’aplicació d’un capa de mulch tipus segona passada o hidrosembra de reforç




7.6.4. Hidrologia. Drenatges superficials El seguiment i control en fase d’explotació de la via en allò que respecta la hidrologia superficial es concreta fonamentalment en assegurar que els sistemes instal·lats per aquesta finalitat són operatius i es troben lliures de qualsevol obstacle que en pugui interrompre el seu funcionament. La anàlisi operativa implicarà el seguiment de la línia de drenatge des del moment que és interferida per la traça fins a la connexió a la llera a la que entrega. S’haurà de garantir que tot el recorregut és lliure d’obstacles i en condicions per un funcionament correcte

OBJETIU Verificació i control del funcionament dels sistemes de drenatges (longitudinal i transversal)


Hidrologia superficial, fauna


Explotació

INDICADOR PROPOSAT

Evidència de obstacles i/o desperfectes en els sistema de drenatge de la variant, tan longitudinal com transversal, que perjudiquin la capacitat d’evacuació d’aigua. Colmatació, disfunció i/o desperfectes en les basses de retenció del drenatge prèvies a l’entrega a la llera.


Visual


Anual. Particularment apropiat abans de períodes de pluja intensa.

LLINDAR D’ALERTA Detecció de qualsevol aspecte (obstacles i/o desperfecte) que comprometi el bon funcionament del sistema de drenatge i evacuació d’aigua.

Colmatació i/o desperfecte de les basses de decantació.

MOMENT D’ANÀLISI DE VALOR LLINDAR En la verificació anual


Practicaran de forma immediata les operacions oportunes que garanteixin la funcionalitat del drenatge i la operativitat del sistemes instal·lats.

OBSERVACIONS En considera convenient instaurar una programa de manteniment preventiu que inclogui la revisió i arranjament, si cal, del elements i sistemes que configuren el drenatge d’aquest tram de la carretera C-63.




7.6.5. Vegetació. Control de les plantacions i hidrosembres. L’objectiu d’aquest control està definit pel seu propi enunciat. El principal objectiu es mantenir la restauració vegetal aplicada, garantint-ne el seu desenvolupament i facilitar la colonització d'aquests espais per espècies pròpies de la zona. És a dir, facilitar les condicions per què es desenvolupi la successió regenerativa de la vegetació de l'indret. L’objectiu és doncs verificar que el material plantat supera la primera estació restrictiva, en principi definida per l’estiu, acceptant que una vegada superada aquesta etapa més crítica la supervivència del material vegetal es pot donar per garantida.

OBJETIU Verificació de la supervivència de les plantacions. Superació de la primera estació restrictiva (estiu)


Vegetació, paisatge, fauna


Explotació

INDICADOR PROPOSAT

Recompte de marres Superfície desproveïda de vegetació herbàcia


Visual


Únic, una vegada superada l’època crítica de l’estiu

LLINDAR D’ALERTA Recompte de marres per espècie > 20% dels peus plantats.

Superfície del talús desproveïda de vegetació herbàcia > 10%


Una vegada superada l’època crítica (estiu) i anterior al hivern o al període de forta gelada.


S’aplicaran les garanties establertes quan reposició de marres i revegetació si s’ha superat els llindars

OBSERVACIONS Convindrà realitzar un informe específic on es constati l’evolució de les plantacions en les diferents superfícies, la mortalitat en funció de les espècies plantades correlacionant-ho amb la característiques de la superfície plantada (gruix de sòl, pendent, orientació,.....) i qualsevol circumstància que pogués proporcionar informació al respecte de la mortalitat d registrada.

7.6.6. Fauna. Connectivitat i permeabilitat. Passo de fauna L’objectiu d’aquest seguiment es garantir la operativitat de les modificacions de les obres de drenatge per a passos de fauna efectuades en el tram de la carretera C-63 o variant d’Amer. Aquest objectiu es concreta mitjançant un control periòdic d’aquestes estructures de manera que compleixin el requisits bàsic per a les que han estat dissenyades. Conseqüentment, la inspecció es dirigirà a detectar la presència d’obstacles, desperfectes, desajustos en les transicions i qualsevol altra anomalia que perjudiqui l’efectivitat d’aquestes construccions per al tipus de fauna per a la què han estat construïdes. Així mateix i amb l’objectiu de determinar l’eficàcia de les mesures de permeabilitat de la fauna introduïdes s’apunta la possibilitat de elaboració d’un registres periòdic de baixes d’animals morts en aquest tram de la carretera C-63. Tanmateix, aquest darrer seguiment es considera oportú d’aplicar no només en exclusiva en aquest tram de la carretera C-63, sinó estendre’l a la totalitat de la via.




OBJETIU Verificació de la permeabilitat a la fauna de la variant d’amer de la C-63


Fauna, connectivitat


Explotació

INDICADOR PROPOSAT

Evidència d’obstacles, desperfectes i desajustos en la adequacions per a passos de fauna dels drenatges. Animals morts per col·lisió amb el trànsit rodat.


Visual


Semestral a primavera i tardor coincidint amb els períodes de màxima mobilitat de la fauna

LLINDAR D’ALERTA Detecció de qualsevol aspecte (obstacles i/o desperfecte) que comprometi el bon funcionament dels passos de fauna o adequacions executades.

Detecció d’un nombre elevat de baixes i/o col·lisions en aquest tram.


En la verificació semestral


Es practicaran de forma immediata les operacions oportunes que garanteixin la funcionalitat dels passos de fauna o adequacions executades.

En cas d’elevada mortalitat, anàlisi causa - efecte.

OBSERVACIONS




8. DOCUMENT DE SINTESI

8.1. INTRODUCCIÓ Es redacta el present estudi d’impacte ambiental de l’estudi informatiu de “Millora General. Variant d’Amer. Corredor Brugent – Ter. Carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000. Tram: Amer”, clau IA-AG-032020.1, per encàrrec de Gestió d’Infraestructures, S.A. (GISA), atenent a l’Ordre d’Estudi Nº 080719 de la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest document és donar continuïtat al procediment reglat d’avaluació d’impacte ambiental establert en la Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació del reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny d’avaluació d’impacte ambiental (BOE núm. 11 de 09/05/2001) iniciat mitjançant el Document Previ Ambiental de data Abril de 2009 i redactat per IBERINSA. El projecte objecte d’aquest estudi en tant que inclòs en l’Annex I del Reial Decret Legislatiu 1302/1986 s’ha de sotmetre indefectiblement a una avaluació d’impacte ambiental de la manera que preveu aquesta disposició. A més, d’acord amb el que indica l’article 2.2 de la Llei 6/2001, l’òrgan ambiental de l’Administració ha de donar al titular del projecte, a la seva sol·licitud, la seva opinió quan a l’abast específic, segons cada tipus de projecte, de l’estudi assenyalat a l’apartat 1. L’objecte de l’estudi informatiu és analitzar diferents alternatives de traçat de la variant d’Amer i en conseqüència la millora del trànsit en aquest tram, entre el PK 45+000 y PK 50+000, de la carretera C-63. El traçat actual, d’uns 5 km de longitud, discorre per via urbana de nord a sud, tota travessant el municipi d’Amer. La C-63 te en tot el traçat, inclòs en l’àmbit d’estudi, un carril per sentit. El projecte del qual s’avalua l’impacte ambiental pretén millorar aquesta carretera eliminant la travessia urbana amb la construcció de la variant, disminuir el trànsit pel interior del municipi i de manera més general millorar la connexió d’Olot amb Girona, tot i que no es previst d’incrementar el nombre de carrils per sentit.

Les alternatives considerades per a aquesta variant són les dues observades Estudi informatiu. Millora general. Variant d’Amer. Corredor Brugent-Ter. Carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000. Tram: Amer (Clau: EI-AG-03020.1 octubre 2010).

S’han estudiat dues alternatives de traçat: L’alternativa 1 té una longitud aproximada de 5.4 Km i travessa el terme municipal d’Amer pel costat est de la població; l’alternativa 2 té una longitud aproximada de 5.2 Km i travessa el terme municipal d’Amer per el costat oest de la població. Aquest Estudi d’Impacte Ambiental té com a objectiu l’anàlisi ambiental, avaluació d’impacte i determinació de mesures correctores de l’estudi informatiu de Millora General. Variant d’Amer. Corredor Brugent – Ter. Carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000. Tram Amer. L’estudi compren un tram inclòs en l’Estudi Informatiu previ, de l’any 2006, realitzat per G.O.C (Estudi Informatiu Millora General. Corredor Brugent - Ter. Carreteres C-63 i N-141e. Tram: Amer – Salt. Clau: EI-AG-03020) i el corresponent Estudi d’Impacte Ambiental, també realitzat a

l’any 2006 per ARDA Gestió i Estudis Ambientals (Estudi d’Impacte Ambiental de Millora General. Corredor Brugent-Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram: Amer – Salt, Clau: IA-AG-03020) i document complementari al cas (Document Complementari de l’Estudi d’Impacte Ambiental de millora general. Corredor Brugent-Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram: Amer – Salt. Clau: IA-AG-03020). Tota aquesta documentació conforma part dels antecedents a aquest estudi. Per a la redacció d’aquest present Estudi d’Impacte Ambiental, s’ha considerat convenient no ampliar les consultes prèvies atès que la documentació antecedent ja conté tota la informació pertinent i necessària. Quant al contingut d’aquest estudi,, tenint en compte el marc legal on es defineix el contingut dels estudis d’impacte ambiental, així com la necessitat d’identificar els trets fonamentals de les actuacions proposades amb potencial incidència ambiental i les característiques del medi on es projecta la infraestructura, el contingut d’aquest estudi d’impacte ambiental és concreta en els següents termes:

Presentació.

Estudi del medi: clima, qualitat de l’aire, soroll, geologia i geomorfologia, edafologia, hidrologia i hidrogeologia, vegetació, fauna, espais naturals protegits, paisatge, patrimoni historicoartístic, usos del sól, planificació urbanística, aspectes socioeconòmics i risc d’incendis forestals.

Descripció del projecte..

Avaluació de les alternatives.

Identificació i avaluació d’impactes.

Mesures correctores.

Programa de vigilància ambiental,.

El document de síntesi.

A més, el document també incorpora els annexes i plànols necessaris per a la realització del present l’estudi d’impacte ambiental.

8.2. ESTUDI DEL MEDI Situació geogràfica i característiques generals El projecte Millora general. Variant d’Amer. Corredor del Brugent_Ter. Carretera C-63 del PK 45+000 al PK 50+000. Tram Amer discorre exclusivament pel terme municipal d’Amer a la comarca de la Selva.




La comarca de la Selva es situa entre la Serralada Transversal i la part de migjorn de la Costa Brava, la limiten pel nord les comarques de la Garrotxa i el Gironès, per l’est la comarca del Baix Empordà i el mar, pel sud les comarques del Vallès Oriental i el Maresme i per l’oest Osona. La plana selvatana, la segona unitat estructural de la comarca, s’estén entre les Serralades Prelitoral i Litoral i, de nord a sud, entre la conca del riu Ter i la del riu Tordera. El municipi d’Amer, amb una superfície de 40,1 Km2 és situat a l’extrem septentrional de la comarca. El clima Les dades obtingudes mitjançant aquest Atles Climàtic Digital corresponen al punt situat en les coordenades UTM: X= 467180,225, Y= 4651152,481; un punt situat al centre del municipi d’Amer. Mentre que les de Santa Coloma de Farners es corresponen a l’estació localitzada a les coordenades UTM: X= 472250, Y=4635025 situada a 167 m d’altitud. La temperatura mitjana anual a la zona es situa en els 14,0 ºC. S’identifiquen els mesos de Juliol i Agost com els mesos més càlids, amb una temperatura mitjana de 22,2 ºC Gener és el mes més fred, quan la temperatura mitjana assoleix el valor més baix de l’any, en aquest cas de 6,8 ºC. La amplitud tèrmica, és a dir, la diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la del mes més fred, segons aquestes dades, és de 15,4 ºC. Una amplitud mitjana en termes qualitatius. Ateses les característiques tèrmiques d’aquesta zona, la possibilitat de gelades es restringeix als mesos de Desembre a Febrer, com a període probable. Quant a les precipitacions, la precipitació anual a la zona s’avalua en 864 mm amb una total de 83 dies/any amb pluja i amb una intensitat de pluja, també en termes de mitjana anual de 10,5 mm/dia. Pel que fa a la distribució de la pluja al llarg de l’any s’observen dos màxims, un a la tardor, a l’Octubre, amb una precipitació mitjana acumulada xifrada en 101,2 mm, i l’altra a la primavera, al mes de Maig, amb una precipitació de 93,9 mm. Per la seva banda la precipitació mínima es localitza al Juliol amb només 42,3 mm. Juliol és de molt el mes més sec, amb la menor precipitació, fins al punt que el segons mes amb menys precipitació correspon a Febrer però aquí ja es recullen 64,4 mm. Considerant les estacions de l’any, tardor i primavera són per aquest ordre les estacions mes plujoses. A la tardor es recull el 29,7% de la precipitació anual, mentre que a la primavera, entre març i maig, la precipitació recollida representa el 26,9% de l’anual. L’estació menys plujosa, més seca, és l’estiu on hi correspon el 20,4% de l’anual. El 23% restant es produeix a l’hivern, de Desembre a Febrer. El climograma de Walter-Gaussen o diagrama ombrotèrmic s’hi representen les característiques termomètriques (temperatura mitjana mensual) i pluviomètriques (precipitació mitjan mensual) en una relació escalar de precipitació doble que la temperatura..

Diagrama Ombortèrmic de Walter – Gaussen del municipi d’Amer. Font: Elaboració pròpia segons dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0


Mesos

Precipitació (mm)

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

T mitjana (ºC)

Precip. Acumulada Tmitjana

El climograma defineix un episodi àrid sempre que la corba de temperatura mitjana mensual superi la de precipitació, situació aquesta que es denota al mes de Juliol, per be que per interpolació es pot assumir aquest episodi àrid el comprés entre mitjans de Juny i mitjans d’Agost. La classificació climàtica es realitzarà segons la proposta de Thronthwaite (1948), la característica principal de la qual és que utilitza l’evapotranspiració potencial (ETP) com a paràmetre fonamental per a la delimitació dels diferents tipus climàtics, en funció d’aquesta ETP i també en funció de tres índex hídrics: Ih o índex d’humitat, Ia o índex d’aridesa i Im o índex d’humitat global. Es defineix el clima de la zona d’Amer com a Humit I (B1), Mesotèrmic (B’2), plujós amb petita o nul·la maca d’aigua (r) i amb una eficàcia tèrmica estival molt baixa (b’4). Qualitat atmosfèrica El municipi d’Amer es troba integrat en la ZQA 8 Comarques de Girona. Les condicions de dispersió de atmosfera en aquesta zona 8 ZQA es veuen determinades, atès el seu caràcter interior, per la brisa canalitzada per les valls dels diferents rius. Presenta una pluviositat bastant elevada, la qual cos n’afavoreix el rentat de l’atmosfera i minimitza la resuspensió de partícules.




Hi ha una important coberta vegetal. Es tracta d’una àrea interior amb terreny muntanyós, que inclou les conques mitjanes de la Tordera, el Ter i el Fluvià. Aquí les àrees rurals abasten la major part del territori, donat que menys del 20% dels municipis que la integren poden presentar àrees urbanes (Girona, Salt, Banyoles, Santa Coloma de Farners i Olot). Els nuclis urbans existents són de grandària mitjana i petita. En resum, la qualitat de la atmosfera a la zona 8 ZQA, considerant el valors més representatius del període comprés entre els anys 2005 i 2008 es pot considerar bona o molt bona. Segons les dades disponibles, només és remarca una possible restricció per causa de l’ozó troposfèric doncs els valors mesurats han estat sovint superiors al valor objectiu de protecció de la salut humana, despassant aquest valor entre 29 i 45 vegades a l’any, segons el punt de mesurament que es consideri. També sovinteja la superació de llindar d’informació a la població, tot i que en cas cap ni per cap punt de mesurament s’hagi superar el llindar d’alerta. Soroll S’ha realitzat un estudi d’impacte acústic amb les corresponents mesures preventives i correctores necessàries per a contrarestar aquest impacte. El habitatges situats en medi rural, els hi són aplicables els límits d’immissió relatius a la zona de sensibilitat acústica alta, és a dir, límits d’immissió sonora diürna establert en 60 dB(A) i nocturna de 50 dB(A). La llei entén per habitatge rural sempre que es compleixin les següents condicions:

e) Estar habitats de manera permanent f) Estar aïllats i no formar part d’un nucli de població. g) Trobar-se en sòl no urbanitzable h) No estar en contradicció amb la legalitat urbanística.

A aquells llocs on els habitatges ja es trobin en la zona de soroll de l’antiga C-152 s’aplicaran els valors d’atenció, d’acord amb el que estableix el reglament de la Llei 16/2002 “en les infraestructures i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1), i (C2), i per a habitatges existents en el medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A)”. En conseqüència, l’objectiu general alhora d’avaluar la necessitat d’establir mesures correctores és assolir, després de la construcció de la nova infraestructura un LAr en període diürn (7-23h) de 65 dB(A) i un LAr en període nocturn (23-7h) de 55 dB(A) en tots els receptors pròxims a la infraestructura tret del cas que aquest receptors tinguin la consideració d’habitatges rurals. Contingut de l’estudi de soroll

1. Anàlisi acústica de la capacitat del territori: per a les infraestructures de transport de trànsit de vehicles a motor a camp obert, la capacitat del territori o zona de sensibilitat acústica ha d’ésser moderada on els límits d’immissió són de 65 dB(A) en període diürn i de 55 dB(A) en període nocturn. Pel cas d’habitatges situats en medi rural aquest límit es rebaixen a 60 dB(A) en període diürn i 50 dB(A) en període nocturn. A aquells llocs on els habitatges ja es trobin en la zona de soroll de l’antiga C-152 s’aplicaran els valors d’atenció, d’acord amb el que estableix el reglament de la Llei 16/2002 “en les infraestructures i per als usos

de sòl (A2), (A4), (B2), (C1), i (C2), i per a habitatges existents en el medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A)”.

2. Anàlisi acústica de la nova infraestructura. On s’han de descriure les característiques previstes de circulació.

3. Avaluació de l’impacte acústic, segons els nivells d’emissió acústica del trànsit estimats per a la nova infraestructura.

4. Projecte de mesures atenuadores Les conclusions fonamentals que s’extreuen d’aquest estudi es concreten en les següents:

En les dues alternatives considerades s’ha identificant un total de 12 edificis inclosos total o parcialment dintre la banda definida en 60 dB(A). D’aquest 12 edificis només 8 són habitatges, la majoria habitatges rurals aïllats (5) i només en un cas es pot considerar urbà (urbanització Solivent per a l’alternativa 1 de traçat). Hi ha dos habitatges tocant l’infraestructura existent.

Considerant l’alternativa 1 s’identifiquen 6 receptors, 4 d’ells habitatges de tipus rural i dos

(urbanització Solivent R2 i La Fàbrega R6) de caràcter moderat. Pel que fa a l’alternativa 2 només s’identifiquen dos receptors R7 (Cal Meliton) i R8 (Can Bassart) també de caràcter rural, és a dir, edificacions aïllades en entorn rural.

El nivell d’immissió de soroll (LAr), tots els receptors identificats, independentment de

l’alternativa, són baixos ( de 41,2 dB(A) a 43,4 dB(A)) corresponents a situacions subjectives de silenci i plaents des d’un punt de vista objectiu. Només en tres receptors La Rajoleria (R5) amb LAr = 54,8 dB(A), Cal Meliton (R7) amb LAr = 58,0 dB(A) i la Fàbrega (R6) amb LAr = 61,4 dB(A) han registrat nivells d’ambients més sorollosos i, en conseqüència de certa molèstia.

El nivell de soroll enregistrat a la Rajoleria (R5) és degut de forma exclusiva al soroll

produït per una sistema de refrigeració d’una nau industrial pròxima a l’esmentat habitatge. Quant a Cal Meliton (R7) i la Fàbrega (R6), en ambdós casos el trànsit per l’actual traçat de la C-63 és la font de soroll fonamental i exclusiva.

L’aplicació del model de dispersió del soroll (Cadna/A V 3.4) per un horitzó de trànsit

relatiu a una intensitat de trànsit, en termes d’IMD, de 5.316 vehicles/dia indica que per al cas de l’Alternativa 1, tots els receptors corresponents des R1 a R6 resten inclosos dintre de la banda d’impacte de 60 dB(A), en període diürn, però considerant el període nocturn, en tots el casos, tret la urbanització Solivent (R2), el nivell d’immissió estimat supera en 5 dB(A) el límit establert per a zones de sensibilitat alta que és de 50 dB(A). En conseqüència caldrà l’aplicació de mesures correctores específiques per rebaixar, como a mínim, en 5 dB(A) el nivell d’immissió en aquests 6 receptors de l’alternativa 1.

Pel que fa a l’Alternativa 2 convindrà l’aplicació de mesures correctores que permetin

l’atenuació del nivell de soroll en com a mínim 5 dB(A). Per bé que només en un receptor (R7, Cal Meliton), en període diürn, es supera el límit. El límit per a període nocturn se supera a més de l’anterior receptor, al receptor R8 (Can Bassart).




Comparativament el nombre de receptors afectats és major (6) en l’Alternativa 1 que en l’Alternativa 2, que només en són dos.

En període nocturn, des de les 23 hores a les 7 hores, és quan el model aplicat adverteix

d’una major afecció sobre els receptors identificats. Només el receptor R2 (Urbanització Solivent), a l’Alternativa 1, no necessita de l’aplicació de mesures correctores per a atenuar el nivell d’immissió sonora que rep a la nit.

En tots els altres casos, caldrà l’aplicació de mesures correctores per tal de garantir que el

nivell d’immissió sonora a la nit deguda al trànsit de vehicles quedi atenuat fins a nivells propis de zones de sensibilitat acústica alta (50 dB(A)) atesa la consideració d’edificacions aïllades rurals

Geologia i geomorfologia Geològicament , l’àrea d’estudi s’emmarca en el límit nororiental de la Cadena prelitoral Catalana, al sud de la comarca de la garrotxa, on afloren materials paleozoics diversament metamorfitzats i, més al nord, fins a roques intrusives. També s’observa la presència de materials paleògens i neògens associats al rebliment de la depressió de la Selva. Quant a l’estratigrafia s’han cartografiat diversos materials d’edats compreses entre el paleozoic fins el Quaternari. Les unitats cartografiades corresponen a les següents:paleozoic (Esquists bandejats, limolítics, pissarres i quarsites), terciari (Conglomerats, gresos i lutites vermelles.

Quant a la geomorfologia, la comarca de la Selva pertany a l’anomenat Sistema Mediterrani, és a dir, el conjunt muntanyós que trobem alineat paral·lelament a la costa. Aquestes serralades estan constituïdes per una cadena occidental, una de més oriental i, entre les dues, una zona de depressió central. Geomorgològicament el municipi d’Amer comprèn la part inferior de la vall del riu Brugent, l’antiga vall d’Amer, fins al límit amb els municipis de Sant Julià de Llor i Bonmatí. La major part del terme està molt ben definida orogràficament, ja que s'estén per la totalitat de la vall baixa del Brugent. El riu Brugent travessa el terme de nord a sud fins a El Pasteral on desaigua al Ter. A l’Oest, la vall queda delimitada per les Guilleries: els vessants orientals del Pla de Sant Martí Sacalm al nord (800 m), i els serrats de les Sorres i de les Saleres Velles al sud, amb els punts culminants del Puig Bernat (767 m) i del Puig d'Estela. A l’Est s'alça l'espadat de Santa Brígida, que s’estén cap el Sud fins als Tres Rocs i el Puig d'Alia (496 i 469 m, respectivament). En aquest punt el terme gira a l’Est seguint la línia dels cingles de la Barroca. Aquí la vall s'obre i deixa pas a la plana ondulada de Sant Climent, que ocupa el quadrant sud-oriental del municipi. Des del Pasteral, al final de la vall, cap a ponent, el curs encaixat del Ter marca el límit sud del terme, englobant-hi el petit poble de Lloret Salvatge o de la Muntanya. La vila d'Amer (186 m) es troba en el punt on la vall, cap al nord, es comença a estrènyer, al bell mig del terme, i s'estén per un ample espai planer deixat per un meandre a la dreta i a tocar del Brugent. Activitats extractives Consultada la base de dades d’activitats extractives del DMAH, al terme municipal d’Amer només se n’enregistren dues d’actives. Una, de nom CASANOVA GA 2005 situada al sud-oest del terme

municipal, al vessant occidental del Serrat de les Saleres Velles, prop de Lloret Salvatge i dedicada a l’explotació de gneis. L’altra, dedicada a l’explotació de calcàries, és situada a la Costa de Sta. Brígida a l’est del nucli d’Amer, i de nom STA. BRÍGIDA. Ambdues són actives i sense restauració iniciada, amb núm. d’expedient administratiu 93/2005 i 87/1140 respectivament. Geozones i geòtops D’acord amb l’Inventari de Geòtops i Geozones de Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge a l’àrea pròxima a Amer si localitzen dues Geozones: la Geozona 216 Cingles de Tavertet – El Far i la Geozona 351 Guilleries (Pasteral – Susqueda).Això no obstant només la Geozona Guilleries es troba dins l’àmbit territorial del municipi d’Amer. L'objectiu principal d’aquest inventari és permetre disposar de la informació necessària sobre el Patrimoni Geològic, tant sobre la seva localització com sobre els valors que el caracteritzen, a més d'indicar per a cada espai quines accions el poden posar en perill i quines poden actuar en favor de la seva conservació. Edafologia La Depressió de la Selva, està represnetada, en nombrosos punts, per ocrepts dels tipus xerocrepts, xeralfs, i puntualment, ortents dels grups dels xerortents i psamments. Tots ells es desenvolupen sobre roques sedimentàries. Els psamments no són rés més que sòls sorrencs associats, en aquesta cas, a cursos fluvials. Els sòls desenvolupats sobre roques silícies bàsiques, formats sobre basalt i basanites, és a dir, sòls associats a les zones de la comarca que van patir episodis eruptius com ara la Crosa de Sant Dalmai, Maçanet de la Selva, Ruidarenes, etc. Són ortents dels grups dels xerotents, i en menor escala, ocrepts dels tipus xerocrepts. Generalment són sòls poc desenvolupats, amb una horitzó que presenta una elevat contingut en matèria orgànica, la qual cosa els fa fèrtils per a l’agricultura. En el dipòsits col·luvials i a les terrasses altes dels rius és desenvolupen sòls ocrepts dels tipus xeocrepts i xeralfs, tot i que també hi podem trobar fluvents i aqüents en determinades. Es tracta d’un grups de sòls molt present a la Depressió de la Selva. En la majoria dels casos són sòls al·luvials formats per les aportacions dels corresponents rius als marges. Són sòls profunds, amb textures grolleres, de bona permeabilitat i airejats; a més, soles presentar una capa de graves en profunditat. Es tracta de sòls rics per al conreu, àmpliament aprofitat per a l’agricultura en tota la plana selvatana. Als indrets abruptes i sotmesos a l’erosió es freqüent que no aparegui la terra bruna climàcica, apareixent el sòls pedregosos sense l’horitzó B (o molt mancat), del tipus rànker en substrats silicis o rendzines sobre roques calcàries. Des d’un punt de vista de la restauració, els horitzons superiors dels inceptisòls constitueixen un material edàfic valuós pel seu contingut de nutrients i de llavors de plantes autòctones que no es troben en el mercat. Hidrologia i Hidrogeologia Hidrologia




El projecte es desenvolupa exclusivament en la conca hidrogràfica del riu Brugent o altrament dit Riera d’Amer, afluent del riu Ter a qui desemboca a l’alçada del Pasteral. Aquesta variant es situa doncs al curs baix del riu Brugent. La conca del riu Brugent té una superfície21 de 74,52 Km2. Dins el terme municipal d’Amer, el riu Brugent incorpora les aigües del torrent Colomer, del torrent de la Blanquera i torrent de les Femades poc abans del Pla del Rieral. Després, continuant vers el Ter, recull les aigües del torrent Castell i del torrent de Can Catau, que discorren a banda i banda de la Costa de Sta Brígida, al marge dret del riu Brugent. Més endavant i també des de la dreta s’hi incorpora el torrent de la Pinyana. Finalment a l’alçada del veïnat Palou, al Pla de les Malloles, al sud d’Amer, el riu Brugent incorpora per la dreta el torrent Palou, que recull l’escorrentiu del vessant sud-oriental del Serrat de les Saleres Velles, i poc abans de connectar el riu Brugent amb el riu Ter, al Pasteral, rep encara les aportacions del torrent de la Roca-salva, pel marge esquerre. El Brugent es un riu de règim permanent, amb una fluctuació estacional i interanual marcada per la pluviometria però amb una component d’alimentació subterrània que exerceix un cert efecte sobre la regulació del flux. Presenta una plana fluvial desenvolupada i una llera de tipus meandriforme. La plana fluvial es susceptible de ser inundada, ocasionalment, pel cas d’avingudes extraordinàries. El territori susceptible de ser inundat per l’avinguda extraordinària (Q500) és el que s’estableix com a zona inundable a la legislació vigent, i es troba representada, en l’àmbit d’estudi en el Plànol 7B. En el mateix plànol hi és representada també la zona potencialment inundable entesa com aquella superfície que ocuparia l’aigua del riu considerant la màxima avinguda amb una període de retorn de 100 anys. Tnint en compte només el quimisme de l’aigua, la qualitat del riu Brugent cal considerar-la com a molt bona, malgrat que en el darrer any dels disponibles (2006) el valor de l’ISQA hagi disminuït força (84,21) en relació als anys anteriors (mitjana del tres anys, 88,75).

Segons el document IMPRESS22, la pressió sobre la massa d’aigua del riu Brugent, en tot el seu recorregut és nul·la per bé que en termes de regulació el riu es troba afectat per dues rescloses (a les Planes d’Hostoles i a l’alçada del PK 50 de la carretera C-63), i per sengles endegaments de la llera quan el riu discorre pel nucli de Sant Feliu de Pallerols, a Les Planes d’Hostoles (a Pocafarina) i a Amer (entre Solivent i Pla de les Malloles). Així mateix la llera es troba ocupada per explotacions forestals i conreus de regadiu i s’hi identifiquen abocaments d’aigües residuals tractades per EDAR, a les Planes d’Hostoles, i també d’origen industrial. Malgrat això la pressió que suposa aquestes interferències en la qualitat del riu Brugent és molt baixa o gairebé nul·la, motiu pel què en termes generals es qualifica el riu Brugent com de nul·la pressió. Hidrogeologia Hi ha dos tipus de formacions hidrogeològiques en l’àmbit de la vall del riu Brugent i conseqüentment, en l’àmbit del municipi d’Amer. Les dues formacions són, de més antiga a més

21 Planificació hidrogràfica del Baix Ter (http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/pefbter) 22 Document IMPRESS elaborat per l’ACA i en motiu de l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) on s’analitzen els impactes i pressions detectades en les masses d’aigua, mitjançant la caracterització d’un seguit d’elements de qualitat ecològica.

moderna, la d’edat paleògena i damunt de la qual s’hi assenten els dipòsits detrítics al·luvials del riu Brugent. Amer i la vall del riu Brugent es troben situades a l’àrea hidrogeològica paleògena de la Baixa Garrotxa (codi ACA 202) i es correspon a la massa d’aigua que geogràficament s’emmarca en el domini de les unitats geomorfològiques de la cubeta o fosa de la Garrotxa i la Serralada Transversal. Es tracta d’un sistema complex que comprèn un conjunt d’aqüífers multicapa (lliures i confinats) en que s’alternen materials volcànics i l’al·luvial quaternari dels rius Brugent i Fluvià. El conjunt d’aquests aqüífers forma l’anomenat sistema fluviovolcànic de la Garrotxa. Les unitats fluiovolcàniques estan constituïdes per colades de lava i dipòsits piroclàstics que successivament van envair les antigues valls fluvials de la baixa Garrotxa, recobrint en part, dipòsits al·luvials preexistents, a la vegada que els dipòsits volcànics eren fossilitzats per nous aports detrítics constituint una alternança de nivells al·luvials i volcànics que en conjunt conformen els dipòsits fluviovolcànics. En aquesta àrea hidrogeològica s’hi delimiten quatre aqüífers diferents i que són, amb els codis ACA corresponents, els destacats en la següent Taula 22.

Taula 35. Aqüífers inclosos en l’àrea hidrogeològica paleògena de la Baixa Garrotxa (codi ACA: 202) Font: Document IMPRESS (2005). Agència Catalana de l’Aigua

Codi ACA Denominació

2023A12 Aqüífer fluviovolcànic de la vall del Llémena i Canet d’Adri

2023I41 Aqüífer fluviovolcànic lliure de la Garrotxa

2023I42 Aqüífer fluviovolcànic confinat de la Garrotxa

2023A11 Aqüifer fluviovolcànic del Brugent Només l’aqüífer 2023I42 es confinat, i es localitzat a la fossa de la Garrotxa (conca alta del riu Fluvià) i el seu confinament ve determinat per la presència de nivells de llims i argiles de plana d’inundació o de colmatació de confinen els nivells permeables inferiors i que a la vegada han quedat recoberts per nous aports volcànics i/o al·luvials. Aquests nivells de llims-argilosos actuen com a aqüitard. Pel que fa a l’aqüífer fluviovolcànic del riu Brugent, aquest és lliure en tota la seva extensió, i els trams alts o de capçalera són efluents mentre que els trams més baixos són influents, és a dir, el riu en el seu tram baix es constitueix en la descàrrega natural de l’aqüífer. La direcció del flux subterrani segueix, a grans trets, la direcció general del riu. L’àmbit del projecte però no s’ubica sobre cap aqüífer protegit, segons els Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya D’acord al Mapa Topogràfic 1:10.000 Amer (150-48) es comptabilitzen al municipi un total de 11 fonts, les quals la majoria (8) és localitzen al vessant oriental del Serrat del Torn i també dels Serrat




de les Saleres Velles i només tres a l’est del riu Brugent, a l’alçada del Bosc de la Blanquera i la Costa de Sta. Brigida Vegetació Vegetació potencial La vegetació potencial a la comarca de la Selva, particularment a les àrees tant de la Serralada Litoral com de la Prelitoral de la comarca, correspondria al domini del l’alzinar litoral típic (Quercetum illicis galloprovinciale pistacetosum) per bé que als indrets de sòl més empobrit, més oligotròfic, i més àcid, el suro (Quercus suber) desplaça l’alzina conformant d’aquesta manera la surera (Quercetum illicis galloprovincilaes suberetosum). A les parts més elevades, de característiques més plujoses, més submediterrànies, l’alzinar litoral dona pas al muntanyenc (Querceteum mediterraneo-montanum) i en les zones més obagues penetra el domini de la roureda de roure martinenc (Buxo-Querceteum pusbescentis). La plana de la Selva, per contra, és una depressió que presenta condicions climàtiques i geològiques especials que afavoririen el bosc caducifoli en front del perennifoli de les serralades veïnes23. En aquesta plana es produeix una important inversió tèrmica a l’hivern en quedar encerclada pel sistemes muntanyosos veïns, la qual cosa condueix a una major freqüència de gelades i boires, condicions climàtiques que, juntament amb el tipus de substrat (sòls pliocènics profunds), en cap cas són favorables a la surera i si per contra més afí a l’alzinar i la roureda. Tanmateix, la plana de la Selva, juntament amb la litoral, són els sectors de la comarca que més acusen la intervenció de l’home, vinculant la plana a l’agricultura, i a la industria turística i a la urbanització, el litoral. Vegetació actual A l’àrea d’estudi, el municipi d’Amer, la formació vegetal que hi predomina és sense cap dubte el bosc, tret és clar, del fons de la vall, on l’assentament urbà ha condicionat el poblament vegetal al seu entorn més pròxim, conreant primer les terres al voltant del riu i desprès destinant-la a la implantació industrial. L’àrea es correspondria al domini dels boscos d’alzina en les seves diverses variants en funció del vessant que ocupen com també de les característiques del sòl. Prenent el riu Brugent com a eix diferenciador a efectes descriptius de la vegetació del municipi d’Amer, l’àrea situada a l’oest d’aquest eix, és a dir els vessant orientals de Sant Martí i els serrats del Torn i de les Saleres Velles, aquest zona més ombrívola, fora el domini de l’alzinar muntanyenc (Querceteum mediterraneo-montanum), a cotes més altes, per bé que a tocar de la vall, alzinar litoral (Quercetum illicis galloprovinciale), més eixut, s’hi establiria de forma més plena. En aquesta àrea occidental, a les zones més humides i més obagues, l’alzinar muntanyenc conviu amb formacions més o menys aparents de roure de cerroides i roure de fulla petita. L’alzinar muntanyenc s’identifica també como la formació vegetal de major extensió, a l’est del riu Brugent, la costa de Sta Brígida i cap el Sud fins als Tres Rocs i el Puig d'Alia, per bé que per

23 Vilar, L I Viñas, X. (1990) Sobre los robledales de la Selva (Girona). Acta Bot Malac., 15 277-281 citat a Agenda 21 Comarcal de la Selva

dessota de Sant Climent d’Amer s’hi localitza la sureda, de manera que és aquesta zona la de presència exclusiva d’aquesta variant d’alzinar pròpia d’indrets oligotròfics i amb sòl àcid. El riu Brugent confereix unes condicions pròpies, evidentment quan a disponibilitat hídrica, per l’establiment de la vegetació de ribera, en aquesta cas representada per la verneda amb consolda (Lamio-Anetum glutionsae). Les diferents comunitats vegetals d’acord a la informació cartogràfica del DMAH son: alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum), alzinar litoral (Quercetum illicis galloprovinciale), surera (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum), pinedes i vernedes (Lamio-Alnetum glutinosae). La flora de la zona d’estudi pertany a la regió mediterrània, lògicament, i en concret, s’inclou sota la denominació zonal de terra baixa mediterrània per bé que a les obagues i a cotes més altes, adopta un caràcter més plujós, més submediterrani. D’acord amb la base de dades de la biodiversitat, en aquesta quadrícula s’hi fan un total de 786 tàxons diferents de flora. Tenint en compte el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya24 (CFAC) d’aquest total de taxons només 2 estan inclosos en l’annex 1 d’aquest catàleg corresponent a espècies en perill d’extinció, ambdós casos es tracta de Pteridòfits (falgueres). Altres dos tàxons són catalogades com a vulnerables i inclosos dintre l’annex 2 d’aquest catàleg i, finalment, l’espècie Prunus lusitanica L, és protegida dintre el territori de l’Espai d’Interès Natural les Guilleries. Forests públics Dins l’àrea potencialment afectada pel projecte de variant no hi ha cap forest de la Generalitat, ni forests d’entitats locals ni tampoc cap forest conveniada que pugui ser afectada. Arbres monumentals i d’interès comarcal o local Al terme municipal d’Amer s’hi localitzen 2 d’arbres protegits, declarats monumentals segon el Decret 214/1987, són l’Alzina de Can Famades (núm. declaració: 34.007.01) i el Roure de Can Puig (34.007.02) (vegi’s Plànol 9.B. Arbres monumentals) La fauna La comunitat faunística que es pot trobar a la zona d’estudi respon, com en qualsevol altra part del territori, a uns condicionants de caràcter general, com són les característiques dels hàbitats existents, el grau d’humanització del medi i. el marc biogeogràfic de referència a escala macroregional. Quant als hàbitats presents, la anàlisi del territori on en preveu el projecte, desvetlla una notable heterogeneïtat d’ambients concentrada en un espai força contingut la qual cosa és, d’entrada, un 24 Decret 178/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya DOGC núm. 5204 de 28/08/2008




factor manifestament enriquidor. Tot i així, la organització territorial dels diferents hàbitats es mostra més propera a un patró de segregació en grans unitats que a un mosaic amb un elevat índex d’alternança de mostres dels diferents ecosistemes. Així, encara que la diversitat d’aquests propicia paral·lelament la de les comunitats faunístiques, el potencial sinèrgic que al respecte tenen els ecotons assoleix en aquest cas un grau d’expressió moderat. D’altra banda, cal també valorar l’absència a l’àrea d’estudi de representacions significatives de certs hàbitats, molt restrictius a Catalunya quant a la seva disponibilitat per part de la fauna i del quals depenen estrictament un notable col·lectiu d’espècies (els ambients rupícoles, els aiguamolls, les zones estepàries i les cavitats subterrànies). Només sols la presència del medi fluvial associat al riu Brugent mitiga un tant aquesta carència d’ambients singulars. Quan al grau d’humanització del territori, aquesta qualitat en aquest territori es manifesta directament a través de la presència central del nucli urbà d’Amer i les seves extensions en forma de àrees especialitzades (urbanitzacions, polígons industrials) que es prolonguen al llarg del fons de la vall, seguint l’eix de l’actual carretera. Aquest continu urbanitzat divideix l’àmbit a analitzar en dues meitats, de forma que la pressió de transformació i de molèsties antròpiques es dilueix progressivament, a mesura que ens allunyem d’aquest eix. Això es així, per quant la part baixa dels vessants és on es concentra també el domini dels cultius i d’alguns altres elements del territori amb una certa freqüentació (p.e. la via verda). Quan el pendent s’accentua, les masses boscoses passen colonitzar quasi tot l’espai, amb només alguns masos aïllats i la xarxa de camins forestals. Tret d’això, tan sols resulta destacable l’explotació forestal que, amb caràcter més o menys restringit en el temps i l’espai, es pot fer als boscos locals. La descripció dels principals grups faunístics present en l’àrea d’estudi i que a continuació es detalla, s’ha establert en base a la informació bibliogràfica existent i a les dades camp especifiques per aquest estudi. La font bibliogràfica fonamental ha estat la constituïda pels diferents atles generats dins del projecte denominat “Inventario Nacional de Hábitats y Taxones” o “Inventario Nacional de Biodiversidad” a iniciativa del Ministerio de Medio Ambiente i, pel cas concret de l’ornitofauna la font prioritària obligada ha estat el “Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002”. Tota aquesta informació, a més, ha estat contrastada i complementada amb les dades recollides en el Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (BDBC), en concret el quadrants DG65 i DG64 de la zona 31T, per bé que aquest darrer de s’insereix de forma molt marginal en l’àmbit d’estudi considerat. De l’exposició de les diferents grups de la comunitat faunística de la zona es desprèn que l’estol d’espècies és força extens. Òbviament la riquesa específica és més gran en uns determinats grups i no en d’altres, però com a síntesi global, la biodiversistat local, si més no en termes de riquesa faunística, s’ha de valorar com a moderada o moderada-alta. Cal tenir present, però, que el marc geogràfic considerat és força petit i que els espais més reduïts tenen intrínsecament una menor possibilitat d’acollir hàbitats molt heterogenis i, en conseqüència, suportar una elevada biodiversitat. Això no obstant, aquí el principal factor limitant per a la fauna local seria el notable nivell d’activitat i transformació antròpica que s’identifica amb el nucli d’Amer i el seu àmbit d’influència immediat. Un escenari com aquest resulta materialment excloent per a tots aquells animals mínimament exigents pel que fa a determinats requeriments ecològics, així com també respecte als que es mostren sensibles davant molèsties alienes a un entorn estrictament natural. En definitiva, això porta a que l’explotació del medi queda restringida fonamentalment a espècies tolerants, o fins i tot

afins, amb els usos humans del territori. Precisament per la seva idiosincràsia, els membres d’aquesta tipologia de fauna són els que mostren una més àmplia distribució geogràfica i unes poblacions globals més nombroses; amb la qual cosa, lògicament, els seus estatus de conservació són més favorables i els seus nivells de protecció legal més relaxats. Es dedueix ràpidament que els valors de la comunitat faunística local, des del vessant de la preservació del patrimoni natural, són més aviat baixos. Cap de les espècies que poden fer un ús mínimament rellevant de l’àmbit d’estudi és considerada com a veritablement amenaçada als diferents “llibres vermells” o avaluacions anàlogues realitzades als darrers temps. L’única espècie que té un estatus d’aquestes característiques i que podria exercir un cert nivell d’ús de l’àmbit analitzat seria l’aufrany; el qual s’ha diagnosticat “en perill” a Catalunya, Espanya i Europa. Aquest ocell carronyaire nidifica a les serralades properes i podria visitar recurrentment aquest sector de la vall del Brugent com a zona d’alimentació, així com també fer-la servir puntualment en qualitat de àrea de dispersió post-reproductor. Si aquesta suposada explotació arribés a confirmar-se, tot fa pensar que tindria un caràcter molt marginal Pel que fa a les espècies designades com a “vulnerables”, esglaó inferior dins de les considerades formalment com a amenaçades, a l’àrea d’estudi es reuneix una representació que es pot qualificar com a molt discreta. Quan a ocells, segons l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, només la perdiu roja i la tórtora tenen en l’àmbit territorial on es desenvolupa el projecte, tenen la condició de “vulnerables”, espècies que tenen condició de cinegètiques segons la legislació catalana reguladora d’aquest aspecte. El blauet, que també ha estat considerat com a “vulnerable”, té presència estival però tan sols es considera un nidificant possible; amb la qual cosa, no es equiparable amb les dues espècies anteriors. En relació al altres grups faunístics i prenent com a referència els llibres vermells del Inventario Nacional de Hábitats y Taxones, els quatre peixos estrictament autòctons de la conca del Ter i que estan presents al Brugent estan catalogats com a “vulnerables”. Pel que fa als hèrptils locals, l’únic representant en aquesta situació és la salamandra; tot i que la tortuga de rierol, que ocupa trams fluvials propers, també té el mateix estatus. Pel que fa als mamífers, les dues espècies a significar tenen perfils molt dispars; ja que, en tant que rata d’aigua respon bé a l’arquetip d’un animal poc abundant, el conill i la seva condició d’espècie cinegètica no admeten paral·lelismes. Considerant-ho des d’un punt de vista legal, els referents en concreten en la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva Aus) i la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva Hábitats). La primera estableix una completa jerarquització dels nivells de protecció que emparen a totes i cadascuna de les espècies d’ocells que es troben a l’àmbit de la Unió Europea i s’estableix una llista d’espècies (annex I) per a les quals es prescriu la necessitat de protegir els seus hàbitats. La segona, el seu caràcter és molt més genèric pel que fa als objectes sobre els que estableix mesures de protecció. Tot i així, la fauna rep un tractament específic i profund, complementària a la Directiva Aus, de manera que estableix un llistat d’espècies alienes al grup dels ocells i designades com a d’interès comunitari, per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació (annex II). En relació a la Directiva Aus, l’àrea d’estudi no es troba inclosa en cap Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) designada per la Generalitat de Catalunya, ni tampoc en cap Àrea Importa per als Ocells (IBA) definida per la SEO/BirdLife. A la peça del territori analitzada, sembla que




només tres espècies d’ocells incloses en l’annex I de la Directiva en fan un ús més o menys rellevant. Es tracta de l’enganyapastors, la cotoliu i l’escorxador. D’altra banda alguns rapinyaires i el blauet, també present en aquest annex I són també presents a la zona, però l’utilitzen de forma marginal. Quant a la Directiva Hàbitats, la representació d’espècies integrades a l’annex II seria encara més anecdòtica. Així, entre els vertebrats, tan sols el barb de muntanya té una població documentada a l’àrea d’estudi. Cap altra espècie de peixos, hèrptils o mamífers relacionada a l’annex II té una situació anàloga. Tot i així, en una línia semblant a allò comentat per al cas dels ocells, es dóna un cert ús de l’espai per part de la llúdriga i del rat-penat de ferradura petit, malgrat que no d’una manera especialment rellevant doncs aquest argument no forma part de les consideracions de la proposta de Lloc d’Importància Comunitària (pLIC) de l’espai “Riu Brugent” Finalment, resta per dir respecte als invertebrats de l’annex II que, ateses les greus limitacions ja apuntades en relació a la informació disponible sobre la distribució d’aquests animals, resulta impossible realitzar una valoració rigorosa. Tot i això, en funció de les dades aportades per les publicacions del Ministerio de Medio Ambiente titulades “Los invertebrados no insectos de la Directiva Hábitat en España” i “Los artrópodos de la Directiva Hábitat en España”, no consta la presència de cap de les espècies amb distribucions millor documentades. La revisió dels valors de conservació de l’àrea d’estudi, des del punt de vista de la representació de les espècies legalment protegides, no es pot tancar sense fer la pertinent anàlisi sota la perspectiva que marca l’annex del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. En relació a aquest, cal començar per dir que l’única espècie amb presència a l’àmbit analitzat que ostenta la categoria “A” és la llúdriga. Ja en segon terme, pel que fa a la representació de les tipificades com de categoria “B”, la que es pot qualificar com a més rellevant és la nàiade allargada rossellonesa. Aquest mol·lusc havia estat enquadrat anteriorment, a l’Ordre de 23 de novembre de 1994 per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya, en la categoria “D”. El canvi cal considerar-ho com a molt significatiu, ja no sols pel reduït nombre d’invertebrats emparats pel Decret Legislatiu, sinó també per ser la nàiade allargada rossellonesa l’únic representant del col·lectiu que té l’assenyalat reconeixement. Pel que fa als nivells més elevats d’interès faunístic, el referent més clar no pot ser cap altra que la xarxa hidrogràfica local; i, en particular, el riu Brugent. Tot i manifestar una capacitat d’acollida quantitativament limitada, a conseqüència tant de la seva escassa entitat espacial com de l’apreciable grau d’incidència antròpica que ha patit, el tram d’ecosistema ripari que inclou l’àmbit d’estudi s’erigeix en la part del territori on es concentra la gran majoria de les espècies locals amb un estatus de conservació delicat. Entre els elements més destacables en aquest sentit cal significar: el barb de muntanya, la llúdriga, el turó, la rata d’aigua i la nàiade allargada rossellonesa. En relació a aquesta darrera, és important subratllar la seva desvinculació física amb la llera del Brugent; tot i que la dependència respecte a aquest és evident, en derivar-se l’agua del canal de Vernatallada on hi resideix. D’altra banda, la raonable continuïtat i grau de conservació que caracteritza al bosc galeria local, és un aspecte molt favorable per a mantenir la connectivitat de la fauna a una escala geogràfica apreciable. Aquesta argumentació, queda convenientment justificada l’atribució d’un valor “molt alt” de l’eix de la vall. La resta de les línies de drenatge del territori, atesa la seva escassa entitat en tant que torrents de règim estrictament estacional, no revesteixen el mateix interès com a hàbitat faunístic que

l’ecosistema ripari del Brugent. Tot i així, s’ha de tenir en compte la importància cabdal que aquests elements tenen per a un dels compartiments globalment més destacables dins de la comunitat faunística local, com és el dels amfibis. A més, s’ha d’afegir que aquests eixos tenen un cert paper com a passadissos que canalitzen la mobilitat dels animals a través del territori, encara que amb un nivell d’expressió molt atenuat. És per això que la xarxa de torrents que solca l’àmbit avaluat es situa al segon esglaó del gradient definit, és a dir el de valor “alt”. Dins d’aquesta mateixa categorització de valor s’hi ha incloure també tota la massa forestal natural que cobreix la major parts dels vessants de la vall del Brugent. Aquest hàbitat, de fet, és el que determina de forma més manifesta la composició de la fauna local i, paral·lelament, atresora una major diversitat específica. En la mateixa línia, la comunitat d’animals de perfil forestal és la que té una vertebració més completa, així com presumiblement la que té un pes específic més gran des del punt de vista demogràfic. No obstant, com a contrapès a tot això, els boscos locals no riparis es caracteritzen per una escassa representació d’espècies amb un estatus reconegut de fragilitat des del punt de vista del seu estat de conservació. És per tot això que aquesta unitat es considera que té un valor faunístic “alt”. Una part important de l’àrea d’estudi se li ha atribuït un valoració de “moderat” com a hàbitat faunístic. Aquesta situació és la que correspon, típicament, a qualsevol domini agrícola emmarcat en un context general de notable pressió antròpica i en el que no residís cap espècie, o col·lectiu d’aquestes, amb una certa rellevància des del punt de vista de la preservació de la biodiversitat. Aquest, de fet, és precisament el quadre que conforma el domini de petites i mitjanes parcel·les de cultius, que envolta al nucli d’Amer a les terres baixes de la vall. Finalment, i per exclusió, restarien per determinar les peces del territori a qui correspondria un valor faunístic “baix” o “molt baix”. Pel que fa a aquestes darreres, s’identificarien amb totes aquelles superfícies en les quals els valors naturals han estat materialment eradicats per complet i l’activitat antròpica té un caràcter gairebé continuat. A aquest perfil responen bàsicament totes les àrees pavimentades o edificades que, independentment del tipus d’ús al que estiguin sotmeses, manifestin un grau de presència humana que resulti materialment excloent per als animals. Així, dintre del perímetre considerat, representen a aquest nivell el nucli urbà d’Amer, les àrees especialitzades associades a ell, la calçada de l’actual carretera C-63 i alguns elements antròpics de menor entitat. Ja pel que fa al nivell “baix”, aquest tindria una aplicació gairebé restringida als entorns immediats de les àrees tipificades com d’interès “molt baix”. Cal pensar que un hàbitat que in situ resulta pràcticament excloent per a la fauna, necessàriament comporta una certa franja de territori en la qual l’activitat animal es veu molt disminuïda. Aquesta franja pot ser força reduïda per a les espècies més tolerants amb les molèsties, però pot ser molt ampla per aquelles especialment sensibles. Sota aquesta perspectiva, cal reconèixer que els límits dels sectors amb un interès faunístic “baix” són difícils de precisar. Hàbitats d’interès comunitari Al terme municipal d’Amer s’hi localitzen diversos Hàbitats d’Interès Comunitari –HIC- segons Directiva 97/62/CE25, entre els quals alguns catalogats com a prioritaris.

25 Directiva 9762/CE del Consell, de 17 de octubre de 1997 per la què s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres.




Els hàbitats naturals d’interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s’ha de garantir és la conservació d’unes mostres territorials d’aquest mitjançant la seva inclusió en la Xarxa Natura 2000, mostres suficients que en garanteixin la seva conservació en el territori de la UE. Que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d’interès comunitari no implica que en aquell lloc s’hagi de garantir la seva conservació.

El següents són els Hàbitats d’Interès Comunitari identificats en l’àmbit territorial del municipi d’Amer, dels quals només un és catalogat com a prioritari.

Taula 36. Relació d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) presents en el terme municipal d’Amer.

Font: Cartografia dels hàbitats d'interès comunitari a Catalunya 1:50.000. DMAH

Codi HIC Hàbitat Categoria Superfície (a) (ha)

3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodium rubrii i del Bidnution.

No Prioritari 4,4

3280 Rius mediterranis permanents amb gespes nitròfiles del Paspalo – Agrostidion orlades d’àlbers i salzes

No Prioritari 13,5

6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)

No Prioritari 3,7

8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola No Prioritari 4,7

91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno –Padion) Prioritari 26,5

92A0 Alberedes, salzedes i altes boscos de ribera No Prioritari 37,8

9260 Castanyedes No Prioritari 380,2

9330 Suredes No Prioritari 163,2

9340 Alzinars i carrascars No Prioritari 1992,1

9540 Pinedes mediterrànies No Prioritari 252,7

(b) Indica la superfície que ocupa l’hàbitat en el territori concret, en aquest cas el terme municipal d’Amer (4027 ha)

Espais naturals protegits

L’àmbit afectat pel projecte inclou dos tipus de figures de protecció d’espais naturals. D’una banda els espais naturals inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), i conseqüentment protegits per l’ordenament propi i, per l’altra, espais o territoris proposats ser integrats en la Xarxa Natura 2000 segons s’estableix en la Directiva Hàbitats. En el primer cas, l’Espai d’Interès Natural de Les Guilleries ocupa una part dels terrenys situats a l’extrem sud-occidental del terme municipal i és inclòs per tant en el PEIN havent-hi una limitació en els aprofitaments. L’extrem nord-oriental d’aquest EIN (91,51 ha) s’estén per terrenys del municipi d’Amer, prop de l’embassament del Pasteral.

D’altra banda i dins a la proposta catalana d’espais a ser incorporats a la Xarxa Natura 2000, dins el terme municipal se’n troben tres. Dos proposats com a lloc d’importància comunitària (LIC): “Riu Brugent” (codi ES5120029) i “Riberes del Ter” (codi ES5120011). El tercer correspon al espai que ja forma part de la Xarxa Natura 2000 “Les Guilleries” (ES5120012) en tant que espai integrat en el PEIN. Per aquest últim espai, Les Guilleries”, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, dintre de la proposta de ampliació de la Xarxa Natura 2000, n’ha proposat la seva ampliació

Tant els espais ja declarats com les propostes d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, es tracten des del punt de vista legal com espais protegits a nivell comunitari. La proposta de LIC Riu Brugent ho és tant en l’aplicació del criteri de l’Annex 1 de la Directiva Hàbitats i com també per contenir espècies incloses dins l’Annex II, en aquest cas el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i ocupa una superfície de 42,8 ha dins el municipi d’Amer. La proposta de LIC Riberes del Baix Ter també ho és pel mateix criteri que pel cas de la pLIC Riu Brugent, i a més, per ésser hàbitat d’espècies incloses en l’Annex II de l’esmentada Directiva: la papallona graelsia (Graellsia isabelae), el fartet (Aphanius ibericus), la tortuga d’estany (Emys orbicularis), la llúdriga (Lutra lutra) i els ratpenats Barbastella Barbastellis i Minopterus schreibersii. Aquesta proposta de LIC a Amer abasta una superfície de 34,4 ha.

Pel que fa a l’espai “Les Guilleries”, el tram afectat pel projecte inclou també hàbitats de l’annex I de la Directiva Hàbitats considerats no prioritaris, a més, per ésser zona ZEPA, en tant que hi ha espècies incloses en l’annex I de la Directiva d’Aus26, en concret el blauet (Alcedo athis).

Els anteriors són dos espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000 més propers a l’àmbit d’actuació del projecte, dins el terme municipal d’Amer. Tanmateix però en una radi màxim de 10 Km des del nucli d’Amer s’hi troben fins a tres espais inclosos en la Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i, conseqüentment integrats en la Xarxa Natura 2000. El paisatge El paisatge del terme municipal d’Amer resulta de la combinació bàsica de tres tipus d’usos del sòl: el forestal, els conreus i els boscos i prats. Un gran part està ocupada per boscos d’esclerofil·les, a l’entorn de la zona d’actuació, mentre que un percentatge menor està ocupada per conreus, a les proximitats del nucli urbà. Quant a la vegetació, l’àrea es correspondria al domini dels boscos d’alzina en les seves diverses variants en funció del vessant que ocupen com també de les característiques del sòl. Prenent el riu Brugent com a eix diferenciador a efectes descriptius de la vegetació del municipi d’Amer, l’àrea situada a l’oest d’aquest eix, és a dir els vessant orientals de Sant Martí i els serrats del Torn i de les Saleres Velles, aquest zona més ombrívola, fora el domini de l’alzinar muntanyenc, a cotes més altes, per bé que a tocar de la vall, alzinar litoral, més eixut, s’hi establiria de forma més plena. En

26 Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres.




aquesta àrea occidental, a les zones més humides i més obagues, l’alzinar muntanyenc conviu amb formacions més o menys aparents de roure de cerroides i roure de fulla petita. Quant a la hidrologia que caracteritza la zona d’estudi, fer esment de la notable riquesa cromàtica que ofereix el bosc de ribera (en aquest cas representada per la verneda amb consola) que acompanya bona part de la xarxa hidrogràfica superficial, particularment el riu Brugent en pràcticament tot el seu recorregut. La presència d’altres lleres secundàries a la zona d’estudi fan que la vegetació dels marges diversifiqui la varietat cromàtica visual. Components antròpics

− Assentaments urbans, entesos com una part d’un paisatge alterat. − Infraestructures, industries, serveis.

Unitats paisatgístiques Les principals unitats que composen el paisatge de la zona d’estudi:

− Unitat cursos d’aigua i riberes: a més del riu Brugent, hi ha a la zona un bon nombre de rieres, torrents i canals

− Unitat de conreus de regadiu i de secà: Ecològicament, es tracta d’un sistema força alterat

per l’home que l’ha transformat pel seu profit. Aquests sistemes impliquen una alteració pregona de l’ecosistema i en redueix la seva biodiversitat i estabilitat.

− Unitat de l’arbrat En l’àrea d’estudi les superfícies arbrades hi destaca l’alzinar muntanyenc, a cotes més altes, per bé que a tocar de la vall y l’alzinar litoral. En aquesta àrea occidental, a les zones més humides i més obagues, l’alzinar muntanyenc conviu amb formacions i en troba acompanyada sovint del pi roig i d’arbres i arbust caducifolis com els que formen part també dels alzinars litorals amb roure

− Àrees urbanes i industrials : Ecològicament l’àrea urbana i industrial és un dels hàbitats

menys interessants, doncs generalment no permeten el desenvolupament de la majoria de les espècies vegetals i animals originals a l’indret. Quant les relacions ecològiques del sistema, aquestes són totalment dependents de l’activitat humana; l’home, en tant que espècie, és l’artífex de la transformació i qui la manté mitjançant l’aportació constant de matèria i energia exògena.

La creació de la nova variant d’Amer, implica una transformació paisatgística de l’entorn molt significativa en el cas de l’Alternativa 1 que discorre a cel obert en tots el trams,a part de passar molt a prop de la ribera del riu Brugent. Són aquestes, zones de més difícil recuperació per la qual cosa la fragilitat paisatgística en resulta elevada. En el cas contrari, l’Alternativa 2 discorre en varis tram per túnel, precisament en l’àrea boscosa de major fragilitat. Per tant,si s’optés per aquesta alternativa i per la solució constructiva plantejada,

tot hi discórrer per una zona d’antuvi amb major fragilitat, la capacitat d’acollida del territori a les alteracions paisatgístiques serà major en aquest cas. Patrimoni historicoartístic. La prospecció practicada va localitzar, per a tot recorregut entre Amer i Sant Gregori, un total de 57 punts d’interès arqueològic / patrimonial, dels quals 18 es localitzen dins el terme municipal d’Amer. Aquests punts d’interès són els ressenyats en la següent taula.

Taula 37. Relació d’elements d’interès arqueològic - patrimonial localitzat en l’àmbit territorial del municipi d’Amer (Selva).

Font: Memòria de la prospecció arqueològica de la Millora del Corredor Brugent – Ter. Carreteres C-63 i N-141. Tram Amer –Salt. Arqueolític Terra Sub S.L.

Coordenades UTM Núm. Denominació X Y Descripció Estat de

conservació

1 Can Fàbrega 466136 4652862

Masia de pedra seca i morter d’un sol cos amb reforma annexa a banda oest amb arcs de mig punt, dues plantes i golfes i finestres i finestrelles acabades amb blocs sorrencs ben retallats i ben disposats. Just davant hi ha diferents espasi complementaris de la masia, també de blocs de pedra calcària i sorrenca, i morter. Cronologia: Moderna

Bo

2 Element 2 466087 4652867

Petita concentració de blocs calcàries d’entre 10 i 20 cm de llarg i 10-15 cm d’ample disposats de manera vertical en diverses filades justa la marge dels camps de Can Fàbrega. Cronologia: Indeterminada

Incert

3 Can Marc 466480 4652489

Mas de pedra seca a uns 100 m a l’oest de l’actual traçat de la C-63. d’un sol cos i tres plantes que és aixecada amb blocs de pedra calcària i sorrenca lligades amb calç de morter. Habitable i habitada. Disposa de llindar de pedra sorrenca tant a portes com a finestres i finestrelles . Teulat d’un sol vessant cobert amb teula. Destaca un estuc rosat a la façana principal. Cronologia: Indeterminada (Moderna)

Bo

4 Can Paulí 467091 4652489

Masia restaurada a uns 100 m del Camp Municipal d’Amer aixecada amb blocs de pedra calcària lligats amb calç de morter. Habitable i habitada. Cronologia: Indeterminada (Moderna)

Bo





5 Element 5 467300 4651888

Material ceràmic vidriat molt rodat i dispers localitzat en un camp acabat de conrear. Cronologia: Indeterminada

Regular

6 Element 8 467566 4651489

Material ceràmica vidriat molt rodat i dispers localitzat en una camp d’avellaners . Un fragment podria tractar-se de Terra Sigillata Africana (cara B), el que donaria una cronologia d’època romana. Cronologia: Indeterminada

Dolent

7 Feixa 467726 4651166

Feixa d’un 120 cm d’alçada de pedra seca, amb blocs irregulars i de diferents mides situat al marge d’un camí de terra. Cronologia: Indeterminada

Regular

8 Feixa 467739 4651071

Feixa d’un 120 cm d’alçada de pedra seca, amb blocs irregulars de diferents mides situats la marge d’un camí de terra. Cronologia: Indeterminada

Regular

9 Element 9 467806 4650856

Acumulació de blocs de pedra calcària de diferents mides al llarg d’uns de metres quadrats colgats per la vegetació. Podria tractar-se d’una element arqueològic enrunat Cronologia: Indeterminada

Dolent

10 Element 10 467791 4650825

Mur d’uns 150 cm d’alçada i amb diverses filades de pedra calcària irregulars de diferent mida envoltat per vegetació. Destaca la presència d’una biga al descobert d’un 120 cm de llarg en bastant bon estat de conservació el que indicaria una cronologia recent. Localitzat en una zona de terreny irregular una mica elevat i allunyat de les terrasses fluvials del riu Brugent. Cronologia: Indeterminada

Regular

11 Resclosa 467820 4650753

Resclosa metàl·lica recolzada sobre un mur de pedra seca de blocs calcaris amb talús de terra d’un canal de res d’un dels camps d’avellaners proper a la plana del riu Brugent. Cronologia: Moderna

Bo


12 Element 12 467683 4650481

Element susceptible de ser una estructura d’un mur de blocs de pedra calcària ben disposats i apilats i que podríem conformar l’angle de la mateixa estructura. Localitzat al marge d’un camp acabat de conrear i que llinda amb un camí de terra paral·lel al riu Brugent. Cronologia: Indeterminada

Dolent

13 Element 13 467537 4649837

Filada de bocs de pedra calcària ben disposat i alineats just al marge de la carretera. Cronologia: Indeterminada

Dolent

14 Caseta 467596 4650030

Caseta moderna d’uns 2 m d’alçada per 150 cm d’amplada per 150 cm de llar, datada del “24865” en una de les parets. Està aixecada amb maó cuit i arrebossat de calç. Disposa d’una estructura circular de ciment d’un 100 cm de diàmetre al costa. Possiblement relacionada amb pous d’aigua. Cronologia: 1965

Regular

15 Mas de pedra 467812 4649605

Mas de pedra seca amb arrebossat blanc, de dues planta i teulat a un vessant aparentment abandonat. Cronologia: Indeterminada (Moderna)

Regular

16 Can Ter 467871 4649060

Masia de dues plantes i golfes amb sostre a dues vessants i cornisa catalana Parets arrebossades i portes amb llinda i arc rebaixat. Destaca la presència de dues garites amb espitlleres a les façanes principal i posterior. Cronologia: s XVII - XIX

Bo

17 Can Gallissà 467337 4648843

Masi molt reformada i complexa. Documentada ja al 949 (“Gallizano”). Destaca una torre quadrangular de tres plantes i teulada a doble vessant. L’entrada a la masia és per una gran porta amb arc de mig punt amb grans dovelles i porxo porticat just a l’entrada, la construcció del qual es feu amb blocs de pedra calcaria i sorrenca lligat amb morter. Cronologia: s X

Bo

18 Casa Abandonada 467342 4648612

Casa aixecada amb blocs de pedra sorrenca i calcària, de dues plantes i teulat a doble vessant. Segurament abandonada doncs és voltada de bardisses. El teulat amb embigat de fusta és caigut per una banda. Cronologia: Moderna

Regular




Usos del sòl La Figura 9 mostra la distribució de la superfície del terme municipal d’Amer en funció dels distints usos definits. De les 61 categories, al terme municipal d’Amer només n’hi són presents 35, les quals a afectes d’exposició s’han agrupat en les 12 categories que es mostren a la figura. La distribució resultant posa de manifest la vocació enterament forestal d’aquest municipi, doncs prop del 75% de la superfície municipal és ocupada per boscos. El 25% restant d’aquesta distribució conté les altres 11 categories d’usos distingides. La superfície dedicada a conreu, tant d’herbacis com de llenyosos, representa el 12,5% de la total del municipi, essent majoritari el percentatge dedicat al conreu d’herbàcies (7,61%) enfront el cultiu de llenyosos (4,88%). En aquest cas, aquest conreu és d’avellaners amb una part ínfima (0,01%) dedicada a la vinya. El següent ús en importància correspon a les plantacions d’arbres, a la qual s’hi dedica el 4,62% de la superfície municipal. D’acord amb la font d’informació utilitzada, prop del 53% d’aquest superfície dedicada a plantacions arbrades correspon a plantacions d’eucaliptus, en segon terme a pollancres (24%) i plàtans (19%), i en darrer terme a coníferes no autòctones (4%). El 2,77% de la superfície municipal correspon a matollars, formació vegetal a la que si ha afegit la proporció (0,23%) que la font d’informació categoritza como a conreus abandonats – matollars. Com a improductiu artificial s’han definit les superfícies urbanitzades i urbanes que en aquest territori correspon al 2,25% del total. Els usos que s’engloben en aquesta categoria són: urbanitzat residencial compacte (0,64%), urbanitzat residencial lax (0,76%) i zona industrial i comercial (0,42%). S’inclouen en aquest grup també es usos definits com a zones verdes urbanes (0,05%), cementiris (0,02%), zones d’esport i lleure (0,085), sòls nus urbans (0,18%) i granges (0,12%). El boscos de ribera, naturals, al municipi d’Amer ocupen el 1,29% del territori municipal. I els prats, el 0,51%. A la figura també distingeix les superfícies corresponents a la categoria de rius i embassaments (0,91%) que contemplen rius, preses, embassaments, lleres naturals i vores d’embassaments. Finalment el 0,22% de la superfície municipal és ocupada per carreteres, pistes forestals i zones verdes viàries, que s’han agrupat dins la categoria d’infraestructures viàries i camins. I el 0,32 % correspon a àrees categoritzades com a zones com a zones d’extracció minera, que en aquest cas es relacionen amb les explotacions CASANOVA i STA BRÍGIDA.

Figura 27. Distribució dels usos del sòl, segons la superfície en el terme municipal d’Amer.

Font: Mapa de Cobertes del Sol a Catalunya. Creaf 2000-2003

Improductiu artificial2,3%

Rius lleres i embassaments

0,9%

Infraestructures viàries i camins

0,2%Zones d'extracció

minera0,3%

Improductiu natural0,2%

Conreus llenyosos4,9%

Conreus herbacis7,6%

Prats0,6%

Matollars2,8%

Plantacions4,6%

Boscos de ribera1,3%

Boscos74,4%

Planificació urbanística El planejament urbanístic del municipi d’Amer és regeix per les Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió de data 1 d’abril de 1987, acord publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 20 de gener de 1988. Posteriorment l’Ajuntament ha anat tramitant un seguit de modificacions puntuals que afecten la normativa d’aquestes Normes Subsidiàries, motiu pel qual i a iniciativa de l’Ajuntament d’Amer, es procedeix a l’elaboració del text refós de les normes urbanístiques del planejament general del municipi. Aquest text refós incorpora la regulació de la normativa de les Normes subsidiàries i de les posteriors modificacions que se’n deriven. Aquest text refós fou aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme en sessió de 29 de juny de 2006 i constitueix el marc normatiu vigent del planejament urbanístic al terme municipal d’Amer. Les Normes estructuren el territori mitjançant la usual distinció en quatre categories de sòl, que són:

Sòl urbà Sòl urbanitzable




Sòl no urbanitzable: Sòl no urbanitzable rústec, Sòl no urbanitzable de protecció agrícola, Sòl no urbanitzables de protecció paisatgística i forestal, Sòl no urbanitzable de protecció de sistemes territorials)

Sistemes Infrastructures i elements de l’entorn humà Les zones planeres de la vall del riu Ter han estat, des d’antic, una via tradicional de comunicació. La carretera C-63 comunica Olot una de les poblacions més importants de la província de Girona, amb Girona capital de la mateixa. Les carreteres en la zona d’estudi no són molt nombroses, i sovint troben limitades el seu creixement o millora per l’accidentalitat del terreny i la proximitat del riu, Brugent, i la seva àrea d’inundabilitat. Tot i així, al llarg de tot el tram hi han carreteres secundàries i especialment camins que porten a urbanitzacions, terrenys agrícoles, masies i indústries. En tot aquest tram no hi ha transport ferroviari, l’estació més propera és la de Girona, ja que l’antiga via del carrilet de Girona a Olot que va desaparèixer, i que actualment és una Via Verda de 54 Km que connecta Girona amb Olot. Aspectes socio-econòmics Població La població d’Amer es xifra en 2.270 habitants (any 2008), representa l’1,4% de la població total de la comarca de la Selva (164.646 habitant l’any 2001). La piràmide de població respectiva manifesta un forma típica de tipus regressiu, estreta a la base i a l’àpex i engruixida a les edats adultes, similar sens dubte a la corresponen a la comarca de la Selva, per bé que aquesta darrera correspon a l’any 2001. L’IS corresponent a la comarca de La Selva, és del 28,6% per a la població menor a 15 anys i del 56,36% per a la població de majors de 50 anys. També es tracta doncs d’un població Regressiva per bé que la proporció de majors de 50 anys és, comparant-ho amb la població d’Amer, molt menor. La Taxa d’Envelliment fa referència a la proporció de gent gran, d’edat superior al 65 anys, en relació a la població total. Pel cas d’Amer la taxa d’envelliment és del 23%, mentre que a la comarca (dades del 2001) aquesta taxa es situa en el 13,93%. Per tant la població d’Amer és més envellida que el conjunt de la comarca. La proporció de població gran, major de 65 anys, respecte la població jove i infantil, és a dir, la menor de 15 anys es defineix como a Índex d’Envelliment (IE). Pel cas d’Amer, aquest IE assoleix el 219,3%, és a dir, que la població gran dobla ben bé la població jove i infantil. Aquest IE a la comarca, amb dades de l’any 2001, és de només el 90,06%, és a dir una proporció quasi d’1:1, indicatiu d’una població comparativament més jove.

En definitiva, tant la piràmide demogràfica com els diferents índex demogràfic utilitzats posen de manifest una evidència prou clara de la població resident d’Amer: l’envelliment; condició aquesta que no és en cap cas exclusiva d’aquest municipi sinó una característica general dels pobles de dimensions petites. En aquest poble, la població jove rarament es queda al poble, sinó que migren a nuclis de població més grans, i conseqüentment amb major varietat en la oferta i demanda.

Activitats productives En termes de sectors d’activitat, la població activa ocupada d’Amer segons dades d’IDESCAT de l’any 2001, es localitzava majoritàriament en el sector serveis (52,7%). L’agricultura i ramaderia tenen una incidència molt baixa (2,9%) que ho corrobora el descens progressiu de la superfície dedicada a l’agricultura ( SAU a 1982: 606 ha, SAU a 1999: 302 ha). Respecte el sector secundari, la indústria (34,5%) és el sector d’activitat en més importància mentre que la construcció ocupa a un 9,9% de la població activa del municipi. Amb els anys s’ha incrementat la força laboral procedent de fora del municipi doncs l’any 1996, aquesta representava només el 35% de la població laboral del municipi, quan l’any 2001 aquesta ja representa el 43%. La taxa d’atur d’Amer a Gener de 200927 es situava al 11,14% de la població activa, afectant a un total de 117 persones; aquesta taxa representa una variació anual del 62,50% respecte el mateix mes de l’any passat. A nivell comarcal la taxa d’atur a la mateixa data es situava en el 18,71%, quatre punts per sobre la taxa corresponent a Catalunya (14,54%). L’agricultura a Amer es fonamenta en dos tipus de cultius: d’herbacis de secà que ocupa el 38,7% de la de les 302 ha de SAU i el cultiu de fruiters (36,8%) on el cultiu de l’avellaner es configura com el principal conreu de llenyoses de la contrada. Destaca el percentatge important de la superfície dedicada a les pastures permanents, essent aquest municipi, juntament amb el d’Anglès (26% de la SAU), on les pastures a la comarca hi són més importants. Quan a la ramaderia indiquem que aquesta es fonamenta en la cria intensiva de bestiar porquí, vacum i aviram. En total al municipi s’hi comptabilitzaven 1642 UR28 majoritàriament de bestiar porquí (68,5%) mentre vacum (15,2%) i aviram (14,3%) en són certament secundaris. La densitat ramadera del municipi es situa en les 5,43 UR/ha SAU en la línia de la observada a la comarca d’Osona29 (5,8 UR/ha SAU, 1997) i molt superior a la corresponent a la Selva (3,33 UR/ha SAU). L’activitat forestal és centra fonamentalment en l’explotació de plantacions d’espècies planifòlies i mixtes per sobre les coníferes. Mentre per a les primeres la superfície dedicada a aquest tipus arbres comprèn el 66,2% de la superfícies forestals, les plantacions mixtes constitueixen el 18,4% d’aquesta superfície. Per últim a la plantació de coníferes s’hi dedicava un 15,5% d’aquesta superfície forestal. L’activitat industrial està fonamentada bàsicament en Edició i mobles, tèxtil i confecció i Transformació de metalls. Aquest darrer segment és el que ha mostrat més variació en nombre 27 Consell Comarcal de la Selva. Resum mensual d’atur i ocupació. Gener 2009 (www.selva.cat) 28 UR: Unitat Ramadera. La UR s’obté aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus per poder presentar en un a mateixa unitat d’equivalència les diferents espècies. 29 www.vic.cat/AuditoriaAmbiental.




d’establiments, doncs els 6 establiments enregistrat l’any 1994 s’han reduït a 4 l’any 2002. La resta de segments s’ha mantingut més o menys constant en nombre d’establiments industrials. La major significació percentual del segment d’Energia i aigua, del 8% l’any 1994 al 13% de l’any 2002 es deu a la pèrdua de representació del segment o branca d’activitat Indústria NCAA, que a l’any 1994 estava representat amb 2 establiments i al 2002 no té representació. L’economia d’Amer és força terciaritzada en termes de nombre d’empreses segons branca d’activitat. La branca d’activitat de servies personals és la més significada, amb un 28 % del total (18 establiments) per bé que també és la que ha sofert una major reducció d’efectius respecte l’any 1994 (41%, 24 establiments). Hostaleria (18%, 11 establiments) i Comerç a l’engròs (16%, 10 establiments) són les dues branques que ocuparien el segons lloc en representació, per bé que en termes comparatius, aquesta darrera branca d’activitat és la que s’ha mostrat més activa darrerament passant dels 5 establiments registrats l’any 1994 (8%), al doble l’any 2002. Quant a l’Hostaleria, aquesta branca s’ha mantingut constant, per bé a l’any 1994 se’n comptabilitzaven 15 establiments. Transport i comunicació, amb un 15% (9 establiments) l’any 2002 ha sofert un descens. Mediació financera i Immobiliària i altres es mantenen constants en nombre d’establiments i, Serveis a l’empresa, ha crescut un 400%; l’any 1994 només se’n comptabilitzaven 2 d’establiments d’aquesta branca i a l’any 2002, han augmentat fins a 8.

8.3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTI I ACCIONS La carretera C-63 discorre pel municipi d’Amer al tram comprès entre els Km 45 i 50, i travessa la població d’Amer. Es tracta d’una carretera de la xarxa bàsica secundària, amb una sola calçada de dos carrils, un per sentit, de 3,5 metres cadascun, i vorals de 1,5 m. La IMD d’aquest tram era de 4.201 vehicles l’any 2007, amb un 12,52% de pesats. La velocitat d’aquesta carretera és de 80 km/h, i al tram urbà, de 50 Km/h. S’han estudiat dues alternatives de traçat: L’alternativa 1 té una longitud aproximada de 5.4 Km i travessa el terme municipal d’Amer pel costat est de la població; l’alternativa 2 té una longitud aproximada de 5.2 Km i travessa el terme municipal d’Amer per el costat oest de la població. Alternativa 1

L’alternativa 1 permet la connexió amb l’actual carretera C-63 costat Sud al P.K.0+000. Entre el P.K. 0+900 i el P.K. 1+000 tenim l’Enllaç Sud, el qual permet entrar al poble d’Amer vinent des del Sud, o bé prendre la C-63 sortint del poble cap al Sud. Posteriorment, travessa el Riu Brugent mitjançant un viaducte (viaducte del Brugent), deixant la població d’Amer a l’Oest. A continuació passa per devant de la urbanització Solivent; l’accés a aquesta urbanització s’ha reposat mitjançant un viaducte que passa per sobre del tronc de la C-63.

Aproximadament entre el P.K. 4+800 i el P.K. 4+900 es troba l’ Enllaç Nord, constituït per una rotonda sobre la traça, la qual permet efectuar totes les direccions possibles, tota vegada que permet connectar les cases i urbanitzacions col·lindants amb l’entrada al poble. El traçat torna a connectar amb la C-63 pel costat Nord en el P.K. 5+400. Alternativa 2 L’alternativa 2 permet la connexió amb l’actual carretera C-63 costat Sud al P.K 0+000. Entre el P.K. 1+000 i el P.K. 1+100 tenim l’Enllaç Sud el qual permet entrar al poble d’Amer vinent des del Sud, o bé prendre la C-63 sortint del poble cap al Sud. El traçat transcorre a l’oest del poble, travessant la muntanya mitjançant un túnel i vàrios falsos túnels. Entre el P.K 1+400 i 1+510 es troba el primer fals túnel, que comunica directament amb el túnel, comprés entre el P.K 1+510 i 2+240; la sortida del túnel acaba en un altre fals túnel entre els P.K 2+240 i 2+260. Més endavant el traçat transcorre en desmunts i falsos túnels, ubicats entre els P.K.s 2+500 i 2+770 i entre els P.K.s 2+830 i 3+070. Continuant ens trobem el Riu Brugent, que el creuem mitjançant un viaducte (viaducte del Brugent). Aproximadament entre el P.K. 4+600 i el PK 4+700 tenim l’Enllaç Nord, contituit per una rotonda ubicada al matiex nivell que la C-63 actual; aquest enllaç ens permet fer tot tipus de moviments. Al final torna a connectar amb la actual carretera C-63 pel costat Nord al P.K 5+174.992. Accions del projecte

Fase de projecte: Construcció Ocupació del projecte (canvi d'usos del sòl) Tala i esbrossada Moviment de terres (desmunts i terraplens) Accessos provisionals i superfícies auxiliars Prèstecs i abocadors Execució d'obres de drenatge Execució de túnels i falsos túnels Drenatge de túnels Moviment de maquinària i elements mecànics Pavimentació i aglomerat de noves superficies Producció de residus d'obra Manipulació de substàncies perilloses Demanda de bens i serveis




Fase de projecte: Explotació E1 Increment de trànsit per la carretera C-63 E2 Desviament del trànsit per la variant E3 Drentages i escorrentius nous

8.4. ESTUDI D’ALTERNATIVES Identificades les alternatives ambientalment més òptima i la tècnicament més eficient, en el darrer apartat d’aquest capítol s’indica quina és l’alternativa finalment escollida i que es desenvoluparà posteriorment pel que fa a l’avaluació de tots els impactes, la definició de les mesures correctores i pla de vigilància ambiental. • Eficiència ambiental: elecció de l’alternativa des del punt de vista ambiental Atenent als factors anteriorment analitzats, des d'un punt de vista ambiental, és l'alternativa 1 la qual en el seu conjunt considerem que té un menor impacte ambiental, i millor resultat a l'hora d'aplicar mesures correctores que minimitzin l'impacte. • Eficiència tècnica de les alternatives (criteris establerts per l’Estudi Informatiu) L'anàlisi multicriteri que s'ha portat a terme en l'estudi informatiu corresponent al projecte del que estem avaluant l'impacte ambiental, té en compte com factors tècnics, criteris funcionals i criteris territorials. Per als criteris funcionals l'anàlisi multicriteri selecciona clarament l'alternativa 1, mentre que en el cas dels criteris territorials no està tan clar. • Eficiència global. Alternativa escollida La conclusió definitiva es que com a resultat dels estudis realitzats al annex d’anàlisi multictieri es pot concloure que les dues alternatives son viables, des del punt de vista econòmic, funcional i d’afecció al medi , no obstant d’acord amb l’anàlisi multicriteri emprat, la solució més idònia de les dues alternatives plantejades, d’acord als paràmetres estudiats en aquest annex és l’alternativa 1.

8.5. IDENTIFICACIÓ I AVALAUCIÓ DE IMPACTES La metodologia utilitzada per a la identificació d’impactes ha estat la utilització d’una matriu simple causa - efecte, un creuament del conjunt d’accions amb el conjunt de factors ambientals (accions en files i factors en columnes), amb la qual cosa es posa de manifest l’existència o no, en cadascuna de les caselles de creuament, d’una relació causa - efecte. El criteris de caracterització s’apliquen per a col·laborar a la descripció dels efectes produïts per una determinada acció sobre un o uns factors ambientals. La caracterització dels impactes es realitzarà d’acord al què s’estableix en el RDL 1131/1988 de 30 de setembre, pel què s’aprova el Reglament per a l’execució del RDL 1302/1986 d’Avaluació d’Impacte Ambiental. El criteris de caracterització emprats són els següents:

SIGNE positiu, negatiu: INTENSITAT: efecte mínim, efecte notable INCIDÈNCIA: directe, indirecte o secundari CARÀCTER: simple, acumulatiu, sinèrgic APARICIÓ: curt termini, mig termini, llarg termini PERSISTÈNCIA. Temporal, intermedi, permanent REVERSIBILITAT reversible, irreversible RECUPERABILITAT: recuperable, irrecuperable PERIODICITAT: periòdic, irregular PROJECCIÓ ESPAIAL: localitzat, circundant, extens MANIFESTACIÓ EN EL TEMPS: continu, discontinu EXTENSIÓ: localitzat, extensiu SITUACIÓ: proper a l’origen, allunyat de l’origen Valoració d’impactes

⎯ Compatible: Aquell impacte la recuperació del qual és immediata una vegada ha acabat l’activitat que el produeix i no precisa de pràctiques protectores o correctores. S’aplica així mateix als impactes positius.

⎯ Moderat: Aquell impacte, la recuperació del qual, no necessita pràctiques protectores o

correctores intensives i on la recuperació de les condicions ambientals requereix cert temps.

⎯ Sever: Aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures correctores o protectores, i on, fins i tot amb aquestes mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat.

⎯ Crític: Aquell que té una magnitud superior al llindar acceptable, havent-hi una pèrdua

permanent qualitat de les condicions ambientals sense de recuperació, ni amb mesures protectores o correctores




Avaluació d’impactes en fase de construcció

Factor Ambiental: Qualitat de l'aire Accions del projecte: C2, C3, C9, C10 Descripció accions:

Emissió de compostos contaminats a l'atmosfera (gasos de combustió, pols i compostos volàtils) per la maquinària implicada en les diferents activitats d'obra. Producció de pols amb el moviment de terres i circulació de vehicles. Emissió a l'atmosfera de compostos volàtils amb l'aglomerat de la plataforma


Pol·lució atmosfèrica per generació de pols i emissió de gasos tant a cel obert

Caracterització: -, A2, B1, C1, D1, E1, F1, G1, H1, I1, J2, K1, L1 Avaluació: Feble Impactes associats

Acumulatius: No se'n preveuen Indirectes: Afecció de la vegetació propera a la nova traça per pols




• Revisió periòdica de vehicles i disposició de sistemes de filtrat de fums. ITV en regla de tots els vehicles

• El transport de materials (pulverulents, petris i terres) es realitzarà sempre amb la càrrega tapada dins i fora de l'àmbit de l'obra.


Factor Ambiental: Nivell de soroll Accions del projecte: C2, C3, C6, C7 Descripció accions:

Incorporació de noves fonts de soroll derivades de la maquinària i activitats relacionades amb les accions de tala i esbrossada de la zona de treball, dels moviments de terres i de les activitats i maquinària utilitzada en l'execució de les obres de drenatge i viaducte. Increment de soroll per increment del trànsit per l'actual traçat de la C-63 dins el nucli d'Amer degut al moviment de camions d'un cap a l'altra de l'obra


Augment de nivell de soroll a l'ambient per la presència de noves fonts d'emissió alienes a la zona


Acumulatius: No se'n preveuen Indirectes: No se’n preveuen


Mesures correctores

• Revisions periòdiques dels vehicles i disposició de sistemes d'atenuació dels soroll (silenciadors).

• Les activitats d'obra es restringiran a horari diürn de forma

exclusiva.

• Evitar en el possible que el trànsit d'obra circuli pel nucli. Programació de l'obra de manera que la traça de la variant pugui ser utilitzada com a via de comunicació preferent entre els diferents talls d'obra.





Factor Ambiental: Morfologia del terreny Accions del projecte: C1, C3, C5,C6, C7 Descripció accions:

Ocupació de terrenys amb un ús inicial distint del previst, per la formació de talussos de desmunt i de terraplè, per l'ocupació temporal de superfícies per a la instal·lació de l'obra i els serveis auxiliars. Ocupació del terreny per l'execució de les obres de drenatge, per l'execució del viaducte i per la creació de noves superfícies i morfologies amb la construcció d'abocadors d'inerts i creació de zones de préstec


Canvis en la morfologia del terreny, amb l'aparició de noves superfícies i noves morfologies amb fort contrast amb les existents


Acumulatius: No se'n preveuen Indirectes: La creació de noves superfícies, nues en principi, redundarà en

una increment en l'erosió


Mesures correctores

• Delimitació exacta i precisa de les superfícies estrictament necessàries per utilitzar.

• Balanç de terres. Estudi global de les terres i la seva

reutilització en els diferents talls de la mateixa obra

• Definició d'àrees apropiades per a la ubicació de les instal·lacions auxiliars previstes: parc de maquinària, abassegaments, sistema de depuració d'aigües, etc…

• Identificació i definició de les àrees previstes per a préstecs i abocadors d'obra. Definició morfològica dels abocadors coherent amb les morfologies presents a la zona d'actuació.

• Aplicació de pendents als talussos (tant de desmunt com de terraplè) que se’n minimitzi l’erosió (3H:2V o inferior).

• Reutilització dels materials d'excavació per a terraplens i

reblerts Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible

Factor Ambiental: Processos erosius Accions del projecte: C2, C3, C4,C9 Descripció accions:

Increment de erosió del sòl per el trànsit i moviment de maquinària i vehicles d'obra en zones nues de vegetació. La creació de superfícies noves, exemptes de protecció per vegetació i augment de factors d'erosió (trànsit de vehicles i maquinària) implica una increment de l'erosió d'aquestes superfícies


Increment de l'erosió del sòl tant per l’aparició de superfícies noves i desprotegides com per augment d'agents erosius


Acumulatius: Impactes indirectes i acumulatius sobre la hidrologia superficial (drenatge i qualitat) com a conseqüència de l'increment de l'erosió

Indirectes: Sobre les característiques físico-química de l'aigua superficials i les línies d'escorrentiu superficial existent


Mesures correctores


• Aplicació de pendents als talussos (tant de desmunt com de terraplè) que se'n minimitzi l'erosió (3H:2V o inferior).


• Realització d'hidrosembres i tractaments d'estabilització de superfícies. Aplicació de malles o mantes per a la protecció immediata de les superfícies amb una alt risc d'erosió





Factor Ambiental: Sols (potència i propietats) Accions del projecte: C3, C4, C5,C9, C10, C11, C12 Descripció accions:

Destrucció de la capa superficial de sòl com a resultat del moviment de maquinària en les operacions de tala i esbrossada, com a conseqüència del moviment de terres per a la traça i superfícies auxiliars. Contaminació i alteració de les propietats químiques del sòl amb substàncies contaminants presents en la maquinaria (olis i combustibles), per la manipulació de substàncies perilloses i per abocament accidentals

Impacte núm.: 5 Descripció impacte: Destrucció física i alteració química de la capa superficial de sòl Caracterització: -, A2, B1, C1, D1, E1, F1, G1, H1, I1, J2, K1, L1 Avaluació: Moderat Impactes associats




• Decapatge dels primers 20 – 30 cm de sòl en totes les superfícies previstes d’ocupar, tant les definides per la traça, com les superfícies auxiliars, zones abassegament, camins provisionals d’obra, etc. En general de qualsevol superfície que s’utilitzi.

• El decapatge es durà a terme després del replanteig i encintat de

l’àrea d’afectació estricta de l’obra

• L’abassegament de la terra vegetal es realitzarà en les condicions tals que en quedin preservades les seves característiques físico-químiques. S’abassegarà en piles d’una alçada màxima de 2 m

• La zona abassegament d’aquestes terres és definirà anticipadament sempre en espais oberts (erms, conreus abandonats o conreus en actiu) evitant ecotons i cursos d’aigua. L’abassegament s’haurà de protegir de l’erosió.


• Qualsevol contaminació accidental de terra vegetal (abassegada o no) s’actuarà de forma immediata per a disminuir-ne l’impacte recollint el volum afectat i gestionant-lo convenientment com a residu especial.


Factor Ambiental: Hidrologia: drenatge superficial Accions del projecte: C3, C4, C5, C6, C7, C8, C10 Descripció accions:

Interrupció des les línies de drenatge superficial per intercepció de la traça, per obturació com a conseqüència dels moviments de terra, per la implantació de les zones d’auxiliars d’obra (instal·lacions, abassegaments, etc..)


Alteració dels drenatge superficial per interrupció temporal o permanent de les línies naturals de drenatge



Indirectes: L’alteració del drenatge superficial existent comportarà l’aparició de nous camins de drenatge substitutius així com processos erosius en àrees exemptes d’aquests fenomen


• Garantir la continuïtat dels drenatges existents i interceptats mitjançant les corresponents obres de drenatge que garanteixen la funcionalitat d’aquestes línies i suficientment dimensionades d’acord a la conca que desaigua.

• S’evitarà que quan el moviments de terres les línies de drenatge superficial es vegin interceptades. Se’n garantirà sempre la seva continuïtat

• Els abocadors i préstecs s’executaran fora de l’espai fluvial

essent recomanable una distància mínima de 100 m de la llera.

• Es construiran els guals provisionals que calgui per superar torrents i rieres. Finalitzades les obres, s’hauran de demolir i retornar l’indret a la situació precedent.

• Canalització de les aigües d’escorrentia de la plataforma de la carretera, dels talussos de desmunt , dels desmunts i dels estreps de viaducte.





Factor Ambiental: Hidrologia superficial: qualitat de les aigües Accions del projecte: C3, C8, C11, C12 Descripció accions:

Incorporació de matèries sòlides i liquides alienes a les habitualment presents en les aigües superficials degudes al moviment de terres o qualsevol altra activitat d’obra i contaminació per abocament incontrolat o accidental de substàncies tòxiques o no.


Modificació temporal de les característiques físico-químiques de les aigües superficials de torrents, rieres i rius



Indirectes: Impacte indirecte sobre la fauna i flora que colonitza les aigües superficials, particularment la del riu Brugent. També sobre la hidrologia subterrània donat que el riu es comporta com a influent en el seu tram baix.


• Construcció de bases de decantació per a prevenir l’increment de

terbolesa de l’aigua de torrents, rieres i rius.



• Davant de qualsevol vessament accidental o no s’actuarà de forma immediata per reduir l’afecció i restablir-ho al situació inicial.


Factor Ambiental: Hidrologia subterrània: qualitat de les aigües Accions del projecte: C7, C8, C10, C11, C12 Descripció accions:

Contaminació per abocament incontrolat o accidental de substàncies tòxiques o no, que puguin superar el subsòl .

Impacte núm.: 9 Descripció impacte: Alteració de la qualitat de l’aigua Caracterització: -, A2, B1, C3, D1, E3, F1, G1, H2, I2, J1, K2, L1 Avaluació: Sever Impactes associats


Indirectes: No se’n preveuen.

Interaccions: Sinèrgies amb la vegetació per pèrdua de disponibilitat d’aigua i amb la hidrologia superficial per aportació de nous cabals o supressió de cabals d’aportació

Mesures correctores



• Davant de qualsevol accidental o vessament s’actuarà de forma

immediata per reduir l’afecció i restablir-ho al situació inicial.

• Execució de sistemes de recollida d’aigües, tancs per a la recollida d’olis i combustibles, etc. En zones auxiliars i en zones o maquinària susceptible de produir-s’hi vessaments accidentals o no.





Factor Ambiental: Vegetació Accions del projecte: C1, C2, C5, C11, C12 Descripció accions:

Ocupació territorial per execució de desmunts i terraplens. Eliminació de la vegetació amb la tala i esbrossada de les superfícies afectades tant per la traça com per les auxiliars d’obra (provisionals o permanents)


Eliminació de la coberta vegetal existent de la zona d’afecció de la traça i superfícies auxiliars (instal·lacions, abocadors, préstecs, àrees de maniobra, etc...)



Indirectes: Impacte indirecte sobre la fauna associada a les comunitats vegetals afectades i per increment del risc d’incendi segons la gestió del materials produït amb la tala i esbrossada.


• Definició precisa del límits d’ocupació tant de la traça com de les superfícies necessàries d’ocupació temporals (instal·lacions auxiliars, àrees de maniobra, etc,...) i permanents (abocadors, préstecs,..).

• Es procuraran morfologies i superfícies fàcilment colonitzables

per la vegetació i aptes per a la revegetació.

• Identificació i delimitació de les zones aptes per a la disposició de les instal·lacions auxiliars, parc de maquinària, abassegaments, préstecs i abocadors d’obra. S’afavorirà la seva instal·lació fora de zones forestals i allunyades d’espais fluvials.

• Les restes vegetals de les tales s’aprofitaran evitant acumular-les

a obra particularment durant els períodes de risc d’incendi .

• Regs periòdics a les superfícies nues, en especial, les de trànsit

per evitar la producció de pols

• Senyalització de zones sensibles, camins i accessos a l’obra

• Restauració de totes les superfícies generades amb les obres adequant-les morfològicament per a la seva aptitud per a la revegetació.


Factor Ambiental: Fauna Accions del projecte: C1, C2, C4, C5, C9, C10 Descripció accions:

Ocupació territorial del projecte, desmunts i terraplens, tala i esbrossada de la vegetació, demolicions, abocadors d’obra i préstecs, i tota superfície addicional per a la instal·lació de l’obra. Producció de soroll, pols i gasos amb el moviment de la maquinària d’obra, increment de la freqüentació de persones i vehicles durant l’obra


Impacte sobre la fauna, en particular l’associada a hàbitats forestals i a l’hàbitat ripari.





• Establiment d’un període de veda d’algunes activitats.

• Revisió de la possible existència de fauna en qualsevol estructura

antròpica a demolir.

• Restricció de la realització d’activitats nocturnes durant el procés

constructiu.

• Estricta protecció del canal de Vernatallada.

• Minimització de l’afecció sobre els hàbitats d’interès faunístic.

• Monitoratge de la mortalitat induïda per la realització de les

obres.

• Restitució a la finalització de les obres de l’estructura original

dels hàbitats d’interès faunístic afectats.

• Instal·lació de caixes-niu per a ocells i de refugis artificials per a

quiròpters. Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible




Factor Ambiental: Patrimoni historicoartístic Accions del projecte: C1, C3, C4, C5, C6 Descripció accions:



Per bé que l’estudi revela que amb l’Alternativa escollida no s’afecta cap bé d’interès històric – artístic es mantenen mesures de en previsió de descoberta d’alguna resta quan les accions de tala i esbrossada i de moviment de terres, fonamentalment.





• Prospecció i seguiment arqueològic/ arquitectònic durant la fase

de moviment de terres. Elaboració d’informe corresponent.

•


Factor Ambiental: Usos del sòl Accions del projecte: C1, C3, C4, C5, C6 Descripció accions:



Modificació dels usos del sòl en les àrees afectades directament per l’obra (plataforma, desmunts, terraplens,..) sinó aquelles superfícies auxiliars a l’obra (per a instal·lacions, abassegaments, préstecs i abocadors d’obra..)-





• Delimitació exacte i precisa de la zona d’ocupació per a l’execució de l’obra. Les zones auxiliars, d’abassegament, préstecs i abocadors es definiran en àrees

• Zones aptes per a préstecs i abocadors s’explotaran de manera que se’n garanteixi la seva completa integració en l’entorn i puguin ser retornades a l’ús original

• Restauració immediata de les superfícies d’ocupació temporal i

retorn als seus usos originals.





Factor Ambiental: Aspectes socioeconòmics Accions del projecte: C13 Descripció accions:

Demanda de bens i serveis a Amer per l’activitat generada amb l’execució de l’obra. Molèstia del trànsit associat a l’obra que creui el poble per d’anar d’un tall a altra de l’obra.


Increment de la demanda de serveis i béns com a conseqüència de la execució de l’obra. Molèsties a la població d’Amer pel trànsit associat a l’obra

Caracterització: +/-, A1, B1, C1, D1, E1, F1, G1, I2, K2,L1 Avaluació: Compatible Impactes associats




• La demanda de béns i serveis per l’execució de l’obra constitueix en si una mesura compensatòria correctora del projecte, d’aquí la consideració positiva de l’impacte

• Per disminuir l’impacte negatiu, es procurarà que els trajectes

que passin pel poble (per l’actual C-63) sigui mínims

• El mètode constructiu haurà de ajustar-se de manera que la traça que s’executi s’utilitzi com a via de comunicació preferent entre els diferents talls de l’obra, evitant fins allà on sigui possible travessar la població d’Amer

•

•


Avaluació d’impactes en fase d’explotació.




Increment de l’emissió de gasos de combustió inherent a l’augment de trànsit usuari d’aquest nova C-63 . La qualitat de l’atmosfera a la zona i seva capacitat de dispersió admeten, inicialment, un augment d’emissions associat a un augment de trànsit com el previst

Caracterització: -, A1,B1, C1, D1, E3, F1, G1, H2, I2, J1, K2, L1 Avaluació: Compatible Impactes associats




• No se’n precisen






Desviament del trànsit de pas del centre de la població d’Amer


Millora de la qualitat de l’atmosfera local particularment del tram de la carretera C-63 que travessa el nucli d’Amer



Indirectes: Possibles de tipus econòmic en forma de plusvàlues dels habitatges propers al tram urbà de la carretera en deslliurar-se’n d’una bona part del trànsit



l’aplicació de la mesura correctora Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible




Augment de nivell d’immissió de soroll degut al trànsit particularment en període nocturn als receptor més propers a la traça projectada

Caracterització: -, A2,B1, D1, E3, F2, G1, H2, I1, J1, K1, L1 Avaluació: Sever Impactes associats










Descens del nivell de trànsit pel tram urbà de la C-63


Descens significatiu del nivell d’immissió de soroll del habitatge més propers a la traça urbana de la carretera C-63 per desviament de trànsit, sobretot de pas, per la variant.


Acumulatius: No se’n preveuen Indirectes: No se’n preveuen



l’aplicació de la mesura correctora. Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible

Factor Ambiental: Drenatge superficial Accions del projecte: E3 Descripció accions:



Introducció de noves línies de drenatge a la zona, conseqüència de l’evacuació de les canalitzacions de recollida d’aigua de la plataforma, talussos, terraplens, estreps del viaductes,...




Interaccions: Fluxos d’aigua potencialment contaminats per hidrocarburs generats amb l’escorrentiu de la carretera.

Mesures correctores

• Les nous fluxos superficials originats amb els drenatges introduïts amb la construcció de la variant s’hauran de canalitzar vers les línies de drenatge existents abans de la intervenció. En cap cas se’n crearan de noves.


Factor Ambiental: Qualitat de les aigües superficial Accions del projecte: E3 Descripció accions:



Modificació de la qualitat de l’aigua pels arrossegaments de matèries en suspensió, partícules (del fregament dels pneumàtics) i olis i hidrocarburs provocats amb el trànsit de vehicles per la variant.

Caracterització: -, A1, B1,C1, D2, E3, F1, G1, H1, I2, J1, K1, L1 Avaluació: Feble - Moderat Impactes associats




• Instal·lació de basses de retenció naturals (depressions en el terreny de volum suficient) per a la decantació de sòlids en suspensió i hidrocarburs arrossegats per l’aigua de pluja abans de connectar aquest flux a les línies de drenatge naturals de la zona, particularment al riu Brugent.





Factor Ambiental: Fauna Accions del projecte: E1 Descripció accions:

Reconducció del trànsit per la variant d’Amer de la carretera C-63


Impacte sobre la fauna: mortalitat directa, molèsties i pèrdua de connectitat





• Adaptació de les obres de drenatge com a estructures aptes per al

pas de fauna.

• Establiment de pantalles anticol·lisió en el viaducte que travessa

el riu.

• Establiment de dispositius que redueixin l’accessibilitat dels

animals terrestres a la calçada.

• Adopció de mesures pal·liatives de les molèsties induïdes pel

trànsit sobre la fauna. Avaluació de l'impacte després de l'aplicació de les mesures correctores Compatible

Factor Ambiental: Usos del sòl Accions del projecte: E2 Descripció accions:

Desviament del trànsit per la variant


Canvis d’usos del sòl en les àrees pròximes als enllaços amb la variant com a conseqüència de la millora de la connectivitat d’aquestes àrees amb l’execució de la variant.

Caracterització: +/-, A1, B2,C3, D3, E3, F1, G1, H2, I2, J2, K1, L1 Avaluació: Feble - Moderat Impactes associats




• El canvis que es puguin produir hauran de ser coherents amb el planejament previst i aprovat. S’esdevindrà compatible sempre que aquest canvi sigui coherent al planejament previst.


Factor Ambiental: Aspectes socio-ecnòmics Accions del projecte: E1, E2, Descripció accions:

Increment del trànsit per la C-63. Desviament per la variant del trànsit de pas


Millora de les comunicacions i afavoriment de l’activitat econòmica de la zona. Plusvàlua dels habitatges pròxims al tram urbà de la carretera C-63

Caracterització: +, A1, B1,C3, D1, E3, F2, G1, H1, I2, J1, K2, L1 Avaluació: Positiu Impactes associats




• En tant que positiu, l’impacte no necessita mesures correctores





Sintesi i conclusions La següent taula resumeix l’avaluació d’impacte ambiental del projecte abans i després de l’aplicació de les mesures correctores.

Taula 38. Taula resum d’avaluació ambiental del projecte

Factor ambiental Avaluació del projecte Avaluació del projecte amb mesures correctores

Qualitat de l’aire Feble Compatible

Nivell de soroll Moderat Compatible

Morfologia del terreny Moderat Compatible

Processos erosius Moderat Compatible

Sòls Moderat Compatible

Hidrologia superficial Sever Compatible

Hidrologia subterrània Sever Moderat

Vegetació Moderat/Sever Compatible

Fauna i connectors biològics Moderat Compatible

Paisatge Moderat Compatible

Patrimoni historicoartístic Feble Compatible

Usos del sòl Feble Compatible

Aspectes socioeconòmics Compatible Compatible Avaluació global Feble/Moderat Compatible L’avaluació global de l’impacte del projecte es qualifica de Feble/Moderat identificant els factors ambientals amb un impacte de major qualificació la Hidrologia superficial i la subterrània i també en la Vegetació. Per contra els factors ambientals que observen una impacte de menor magnitud s’identifiquen amb la Qualitat Atmosfèrica, el Patrimoni Historicoartístic o el Usos del sòl. L’equip redactor de l’estudi jutja Compatible els desenvolupament i execució del projecte sempre i quan es considerin les mesures correctores que es detallen a l’apartat següent.

8.6. MESURES CORRECTORES Mesures sobre l’impacte acústic D’aplicació en fase de construcció de l’obra es concnreten, fonamentalment en les següents:

• Revisions periòdiques dels vehicles i disposició de sistemes d’atenuació dels soroll (silenciadors).

• Les activitats d’obra es restringiran a horari diürn de forma exclusiva. • S’establirà un sistema de preavís per a la població quan la realització d’explosions • Evitar en el possible que el trànsit d’obra circuli pel nucli. Programació de l’obra de manera

que la traça de la variant pugui ser utilitzada com a via de comunicació preferent entre els diferents talls d’obra.

Les mesures correctores d’aplicació per a l’atenuació del nivell de soroll en fase d’explotació, en els receptors identificats consisteixen, en aquest cas, en la instal·lació d’apantallament acústic.

Proposta de mesures correctores per a l’atenuació del soroll.

Receptor Toponímia Alternativa PK Marge(a) Tipus de pantalla

Longitud (m)

Alçada (m)

R1 Can Miquel 1 0+480 dret artificial 31 3,5 R3 Can Paulí 1 3+140 esquerre artificial 37 3,5 R4 Can Maset 1 3+380 dret natural 22 3,5 R5 La Rajoleria 1 3+969 esquerre natural 33 3,5 R6 La Fàbrega 1 4+534 dret natural 24 3,5 R7 Cal Meliton 2 5+040 dret artificial 61 3,5 R8 Can Bassart 2 3+200 esquerre artificial 66 3,5

(a) en sentit de PK ascendent Mesures sobre la qualitat de l’aire

• Regs d’humectació: per reduir l’emissió de pols i partícules sedimentables. Així durant el desenvolupament de les obres i, sobretot, coincidint en situacions ambientals que afavoreixen la producció de pols (baixa humitat ambiental, sequera, períodes de vent) es procedirà indefectiblement a l’aplicació de regs encaminats a humitejar el terres i evitar, fins allà on es pugui, la generació de pols. Es procedirà al reg de tots els camins d’obra sense aglomerar necessaris per a l’accés de la maquinària a la traça i també, qualsevol altre zona o àrea que s’identifiqui com a potencial generador de pols, com és el cas de: la zona d’instal·lacions auxiliars, zones de préstec, abocadors, etc.

• Transport de materials susceptibles de produir pols amb camions amb lones ajustables a la caixa

• Retirada de les acumulacions de pols dels vials propers a la traça: • Neteja de les rodes i equips de rodada dels vehicles d’obra abans d’accedir a les vies i

carreteres d’us públic en l’entorn de l’obra. • Revisions, manteniment i compliment de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) de la

maquinària d’obra




Mesures sobre l’impacte sobre la geologia i geomorfologia

• Delimitació dels perímetres d’activitat de l’obra: es portarà a terme l’abalisament i control de tota la zona d’actuació amb especial èmfasi i atenció a les àrees que coincideixin amb: el moviment de terres i la realització de les estructures projectades sobre el riu Brugent

• Previsió de moviment de terres i selecció de préstecs i abocadors. • Abocadors de materials sobrants o d’excedents Alhora d’establir l’emplaçament es

prioritzaran preferentment àrees abandonades a les que anteriorment s’hi haguessin realitzat activitats extractives o en abocadors degudament legalitzats.

• Disseny de talussos de desmunt i de terraplè • Control de la superficie d’ocupació. • Risc d’incendi: prevenció i control • Condicionament de les noves formes de relleu

Mesures sobre l’impacte sobre el sòl

• Controlar la destrucció, degradació, compactació o erosió del sòl • Recuperar el sòl afectat i la seva funció ecològica en la mateixa actuació. • Evitar l’afecció dels sòls més fèrtils • Control de la superfície d’ocupació • Recollida, abassegament i conservació del sòl • Estesa de terra vegetal • Revegetació de talussos i espais sense vegetació • Prevenció de la contaminació del sòl • Condicionament del sòl compactat

Sobre el sistema hidrològic superficial i subterrani

• Mantenir la qualitat dels sistemes receptors de l’aigua procedent de l’àrea del Projecte. • Mantenir el fluxos d’aigua, superficials i subterranis, en la seva distribució espacial i

temporal. • Control de l’afecció als aqüífers • Instal·lació de basses de retenció i decantació de les aigües procedents de les instal·lacions

auxiliars d’obra. Control analític de la depuració. • Sistemes de depuració i gestió d’aigües residuals sanitàries • Barreres de retenció de sediments • Disposició dels pilars del viaducte fora de la llera del riu • Disseny adient de les obres de drenatge • Basses de decantació en fase d’explotació • Manteniment de les obres de drenatge • Precaució en l’aplicació d’herbicides i fitosanitaris

Sobre la fauna

• Disseny del passos de fauna

Pel que fa al disseny i localització d’aquests passos de fauna convé tenir en compte les següents consideracions:

- Les reposicions de camins i els drenatges són una bona alternativa per a ser utilitzats com a passos de fauna per a certs animals sempre que se n’executi la corresponent adequació.

- L’efecte barrera queda disminuït mitjançant viaductes i obres de drenatge transversal si són suficientment amples per a permetre el pas de la fauna

- Les entrades i sortides, els accessos a aquestes estructures aptes pel traspàs de la via per la fauna han de resultar atraients per aquesta finalitat.

• Evitar l’afecció directa i indirecta del canal de la Vernatallada • Establiment d’un període de veda d’algunes activitats • Revisió de la possible presència de fauna en qualsevol estructura antròpica a demolir • Restricció de la realització d’activitats nocturnes durant el procés constructiu • Minimització de l’afecció sobre els hàbitats d’interès faunístic • Monitoratge de la mortalitat induïda per la realització de les obres • Restitució a la finalització de les obres de l’estructura original dels hàbitats d’interès

faunístic afectats • Adaptació de les obres de drenatge com a estructures aptes per al pas de fauna • Instal·lació de refugis artificials per a quiròpters • Adopció de mesures pal·liatives de les molèsties induïdes pel trànsit sobre la fauna • Control de l’ocupació del sòl • Control dels abocaments a lleres i cursos d’aigua

Vegetació i integració paisatgística

• Recuperació i abassegament del sòl apte. • Remodelació de les formes topogràfiques • Estabilització de pendents i superfícies de nova creació • Neteja i regularització de les superfícies de les lleres i cursos d’aigua • Preparació del substrat • Estesa de terra vegetal • Tractaments de restauració, revegetació i d’integració paisatgística.

Tractament de revegetació 1 (TR-1): hidrosembra i plantacions de restauració de terraplens.

Tractament de revegetació 2 (TR-2): hidrosembra i plantacions de restauració de terraplens.

Tractament de revegetació 3 (TR-3): plantacions de restauració de en zones de ribera .

Tractament de revegetació 4 (TR-4): integració i revegetacions a les zones d’enllaços, rotondes i superficies planeres.




Gestió de residus D’acord amb el què estableix el Real Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel què es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició el Projecte Constructiu haurà de contemplar l’estudi particularitzat de la Gestió de Residus produïts amb aquesta obra, l’execució de la variant d’Amer. L’estratègia d’actuació per a al gestió dels residus està en funció del tipus de residus, de manera que :

Es distribuiran dins de l’obra punts d’abassegament degudament senyalitzats, coincidint amb les zones de major activitat, on es realitzarà l’abassegament temporal. Aquests abassegaments seran retirats periòdicament a la zona instal·lacions generals.

Instal·lació de punts nets en les instal·lacions generals, on es procedirà al seu abassegament separats per tipologies. En aquests punts nets també es portarà a terme la recollida selectiva dels materials generats en les pròpies plantes.

Transport a plantes de tractament o a abocador, prenent com a referència els gestors autoritzats.

Abocaments procedents de la neteja de canaletes de cubes de formigó, en obra, és delimitaran zones exclusives per a aquesta operació, habilitades perquè el residu produït resti confinat i gestionat com un residus més d’obra.

Restarà prohibida la neteja de les cubes de formigó en l’àmbit de l’obra sempre i quan aquesta no estigui dotada d’equipaments específics per aquesta funció i que garanteixin una depuració i neutralització d’aquest tipus d’efluent

Aigües residuals procedents de les instal·lacions auxiliars, que contemplen les procedents dels serveis del personal adscrit a l’obra, aigües de rentat de tallers i parcs de maquinària carregats de hidrocarburs i olis minerals en suspensió. Caldrà proveir els equipament necessaris perquè aquests efluents residuals es puguin recollir de forma segregada i gestionar correctament en la forma i procediments establert per la legislació de residus.

Sobre el paisatge

• Mesures d’integració paisatgística de localització, morfologia, cromatismes, escala i textura dels abassegaments procedents dels moviments de terres.

• Integració paisatgística de les zones sotmeses a restauració mitjançant morfologies, cromatismes i escales adaptades a l’entorn proper.

Protecció del patrimoni cultural

• Reposició de la Vía Verda del Carrilet • Programa d’Actuació Arqueològica • Pla d’actuació arqueològica

a. Fase de redacció del Projecte Constructiu: Es practicaran les prospeccions arqueològiques en la franja d’afecció del traçat escollit. L’objectiu de les prospeccions és la localització de jaciments desconeguts, no documentat i no inclosos a la Carta Arqueològica de Catalunya.

b. Fase de construcció. Abans del inici dels moviments de terres, però amb càrrec al pressupost de

l’obra, es procedirà a dur a terme les actuacions de caràcter arqueològic que s’hagin definit arrel dels treballs realitzats en fase de redacció del Projecte de Construcció. Com a mínim es portarà a terme la documentació dels jaciments identificats en aquest Estudi d’Impacte Ambiental (propers als traçats proposats) o detectats en futures prospeccions, que puguin resultar perjudicar amb l’actuació, amb l’obra.

A més, en fase de moviment de terres caldrà la presència en obra, de forma continuada, d’un especialista en arqueologia per verificar l’aparició de qualsevol resta que pogués aparèixer amb motiu d’aquestes actuacions i adoptar les mesures d’urgència que calguessin adoptar. Durant l’execució de l’obra s’abalisaran i senyalitzaran els jaciments identificats que es trobin prop de la traça tot i que, en principi, no n’hagin de resultar afectats

Sobre la població, l’estructura territorial i l’activitat econòmica.

• Prevenció del deteriorament de la qualitat de l’aire i afecció a la població • Adequada valoració dels béns objecte d’expropiació. • Limitació en la ocupació de sòl. • Restitució d’accessos • Control del moviment de la maquinària • Restauració de sòl degradat • Foment de la contractació de la ma d’obra local i abastament de materials per a

Pressupost de les Mesures correctores En l'annex nombre 4 s'adjunten els pressupostos desglossats de les mesures correctores d'impacte ambiental de les alternatives 1 i 2. El pressupost d'execució material de les mesures correctores d'impacte ambiental puja a la quantitat de: Alternativa 1: quatre-cents noranta mil, cinc-cents setanta-cinc euros, amb cinc cèntims (490.575,05 €). Alternativa 2: cinc-cents setanta-un mil, vuit-cents setanta-cinc euros, amb setanta-set cèntims (571.875,77 €).

estudi d'impacte ambiental de millora general. … · 2010-11-25 · estudi d'impacte...

Documents