Tema: Catalunya dins la corona d'Aragó . Segles XIII-XV

derrota de Pere I a la Batalla de Muret serà la fi de l'expansió de la corona d'Aragó cap a Occitània causes - l'expansió a partir d'aquest moment de la monarquia catalanoaragonesa serà cap al sud peninsular i la Mediterrània. Expansió - causes d'aquest expansionisme - decadència dels regnes de taifes --- gran victòria cristiana a Las Navas de Tolosa (1212)

de Pere I juntament amb Alfons VIII rei de Castella i Sanç VII rei de Navarra militar l'expansió - interessos de la burgesia catalana (sobretot Barcelona) – expandir-se cap a la Mediterrània

- noblesa aragonesa per adquirir noves terres.

del primer objectiu dels mercaders i nobles catalans serà Illes Balears (regne musulmà ric – bon centre de comunicacions - refugi conquesta de pirates que dificultaven el comerç) segle de Mallorca 1229 el rei Jaume I el conqueridor inicia la conquesta primer aniran a Mallorca , després Eivissa i Menorca en temps de XIII i Alfons III (1287) net de Jaume I València Regne de València iniciada per nobles aragonesos i ordres religioses (primer Maestrat , i la costa amb Morella, Peñíscola)

1236 Jaume I intervindrà aconsegueix la capitulació de la ciutat de València – frontera avançarà fins el riuXúquer i més tard fins al port de Biar

segle XIV Jaume II ocupa Alacant Elx i Oriola ( Aragó estableix així la seva frontera definitiva)

conquerit Mallorca i València Jaume I reparteix les terres entre nobles, església, burgesos... organitzadors de la conquestaMallorca gran part de la població musulmana va morir o emigrar durant la conquesta serà repoblada amb emigrants

Repartiment catalansi València musulmans resten al país es convertiran en vassalls dels senyors que s’havien repartir les terres.

repoblament La repoblació es fa amb emigrants catalans (costa)aragonesos (interior)

expansió successor de Jaume I Pere el gran començarà una expansió militar i comercial per la MediterràniaExpansió Pere el gran es casa amb Constança de Sicília la conquereix aprofitant els drets que li dona el seu matrimoni ( punt estratègic)

(productora de per Mediterrània blat)

Jaume II conquereix la illa de Sardenya (1323) , ocuparan durant un temps ducat d’Atenes i el de Neopàtria la segle XV Alfons IV va conquerir el regne de Nàpols

Per poder fer tantes conquestes els reis disposaven de una bona flota marítimaSoldats mercenaris (almogàvers)

Mediterrània

rutes política militar tenia el suport dels comerciants (barcelonins, valencians i mallorquins) proporcionen naus i diners als reis per Expansió establir rutes comercials segures amb Itàlia, comercials adquireixen productes orientals que venen a Europa amb gran benefici musulmans del nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim per

catalanes la

consolats per impulsar el comerç Barcelona organitza sistema de consolats a les principals ciutats de la Mediterrània Mediterrània

de era un tribunal, conduit per un cònsol o representant de la ciutat , tenia poder judicial per resoldre els conflictes entremercaders o representar-los davant l’autoritat local

mar primer consolat es crea a Barcelona , a finals del segle XIV hi havia 42 a tota la Mediterrània

segle XII-XIII població de la Corona d’Aragó augmenta considerablement per la prosperitat econòmica (segle XIV un milió)població gran part viu al camp amb el desenvolupament comercial i artesà molta gent va cap a les ciutats. gran creixement

activitatsagricultura expansió important al segle XIII s’amplien terres de conreu , millores tècniques i nous cultius per

l’exportació (safrà) Catalunya però té dèficit de blat ho importa de activitats Sicília, Provença i Aragó.

econòmiques artesania important, oficis agrupats per gremis oficis dividits per per cobrir necessitats de la població(fusters, sabaters, saboners...)

econòmiques productes de luxe per l’exportació (argenters, tèxtils)

i comerç activitat més important, base de la prosperitat econòmica , Catalunya serà clau per el comerç d’exportació a la Mediterrània oriental.

era una societat feudal grups

la nobles i clero grans propietaris de la terra només eren 1,5% de la poblacióprivilegiats barons i rics homes --- eren grans terratinents

dins dels nobles es distingeixen per riquesa cavallers – viuen a petits castells o cases fortificades ( es mantenende les rendes dels pagesos)

societat pagesos – 90% de la població , molt pocs són lliures, estan lligats a la terra es poden desvincular pagant una taxasocials no estipulada ( remença) per això són anomenats pagesos de remença

mà majors burgesos rics , dediquen a la banca i comerç d’ultramar (ciutadans honrats)

privilegiats ciutat mà mitjana mercaders (comercials, armadors o patrons de naus) artistes (notaris, metges, orfebres) artesans de cert prestigi

mà menor majoria d’artesans , obrers i pobres esclaus treballen a les cases del senyors tant al camp com a la ciutat // mudèjars ( treballen al camp) // jueus

Aragó s’organitza com una confederació d’estats cadascun manté costums, lleis, poder i llengua pròpiamonarquia comtats catalans ( Barcelona, Girona, Urgell ,Rosselló ...) Pere el cerimoniós S.XIV

Corona d’Aragó estava format per ho aplega amb el nom de Principat Regne d’Aragó

confederal València Mallorca

organització a mida que es conquereix s’afegeix : Sicília, Sardenya, ducat d’Atenes, Neopàtria regne de Nàpols.

Monarquia única institució comuna de tots Rei quan jurava el càrrec es comprometia a respectar les lleis i costums de cadascun monarca anomena a un governador per cada regne ( el representava ) era de la família real o noble. Rei reunia a la seva persona tots els poders i d’ell depenia l’administració

desistema de govern on el rei respecte les lleis, institucions i els costums propis de cadascun dels seus territoris és el pactismepoder era un exercici d’equilibri entre poder del rei i institucions dels diversos territoris.

pactisme A través del pactisme el rei compatia el poder amb els grups privilegiats ( nobles, clero i segle XIII també burgesia) Corts instrument per aconseguir el equilibri entre els dos poders, defensa interessos de la població privilegiada urbana

laformada per: familiars del rei

nobles clergues

monarquia cort reial funcionarisConsell Reial (organisme consultiu)Cúria (tribunal de justícia) cort itinerant, viatge d’un regne a un altre / rei visita sovint els seus regnes.

Cancelleria (centre d’administració)Tresoreria (finances)

Corts Representació dels privilegiats (nobles, clero i burgesia de les ciutats) anomenats braç reial

Institucions Formen una oligarquia poder d’uns quants (rics i poderosos)

de eren una limitació del poder del rei , d’aquesta depenien els impostos o serveis que li concedien, per aconseguir diners el monarca havia de pactar amb la cort que era qui ho concedia.

Constitucionals plantejades per el reiCorts elaboraven 3 tipus de lleis Capítols de cort formulada pel braç

govern Actes de Cort lleis aprovades per el monarca en procediment d’urgència, quan les corts no estaven reunides.

Institucions Generalitat A partir del segle XIV es crea a Catalunya una delegació de les corts permanent Diputació del General de Catalunya / Generalitat

Amb seu a Barcelona tenia atribucions pròpies : - recaptar impostos - mantenir l’exèrcit i la flota

de - vigilava l’acompliment de les lleis o constitucions que els reis havien jurat, conservar i complir.

Consells a partir del segle XIII poder de les ciutats passa dels funcionaris del rei a mans d’uns representants escollits pels habitants degovern les ciutats.

municipals Jaume I estableix l’organització municipal de Barcelona, formada per : - 5 consellers ( aquesta organització existirà a altres ciutats - Una assemblea ( cent ciutadans) Consell de Cent

Lleida...)Càrrecs de consellers i diputats estaven en mans de la burgesia

rica (Oligarquia municipal)

provoca enfrontaments i descontent amb altres classes socials es senten marginades del poder

1348 a Catalunya arriba la Pesta Negra mort la meitat de la població Crisi crisi

- Elevada mortalitat despoblament rural ( molts camps es deixen sense conrear, pagesos abandonen masos)demogràfica - emigració de pagesos cap a les ciutats

dels provoca problemes per aconseguir aliments.i Molts senyors feudals davant aquesta situació engrandiran els seus dominis, augment impostos i endureixen les condicions de

vida dels pagesos ( mals usos)segles econòmica

Mort Martí l’humà 1410 s’acaba el llinatge de la casa comtal de Barcelona . XIV Ferran d’Antequera ( regna a Castella) – família Trastàmara

Nova Hi ha diferents candidats però al final s’acabarà decidint entre comte Jaume d’Urgell

i dinastia: Compromís de Casp (1412) hi haurà representats d’Aragó , València i Catalunya votarà a Ferran d’Antequera ( suport de l’església, Aragó, València i

els Catalunya)

XV Trastàmara

crisis econòmica i demogràfica coincideix amb lluites socials i polítiques Crisi enfrontaments

Revolta dels remences 1462 davant l’enduriment de les condicions de vida pagesos s’aixequen contra el senyor feudal socials

dels Revolta antisenyoriali reivindicaven la fi dels mals usos conflicte llarg, pagesos combinen les negociacions amb la revolta armada.

Remences més moderats pacten amb el rei i senyors anul·len la remença pagaran un segles polítics anul·len els mals usos impost

general

XIV Sentència Arbitral de Guadalupe L’enfrontament entre la Biga i la Busca enfrontament social entre mà major o Biga (1486)

mà menor i mitjana o Busca lluiten amb el govern i per defensar interessos

enfrontament més greu va ser a Barcelona on la Biga de barcelonina acusa a la busca de la ciutat econòmicsde traïció – membres de la busca seran empresonats i ajusticiats

XV Guerra civil (1462-1472) Joan II rei en aquell moment volia desfer el pactisme i imposar una monarquia autoritària

Provoca enfrontament amb l’oligarquia catalana en una guerra civil Conflicte oposa a l’oligarquia catalana que domina òrgans de poder al principat amb el monarca que tenia el suport de les classes Baixes (busca)Guerra esclata per les males relacions del rei i el seu fill Carles príncep de Viana ( molt estimat pels catalans)La mort del príncep i la impopularitat del seu segon fill Ferran el Catòlic van precipitar la guerra que va ser dura i llarga acaba amb la victòria del rei Joan II ( Capitulacions de Pedralbes 1472)

conflictes que es donen al principat de Catalunya

Arquitectura A Catalunya aconseguirà un gran nivell ant en edificis civils com religiosos

Arquitectura religiosa arquitectura de la corona catalanoaragonesa té uns trets característics que la fan única- Us de pilars i columnes octogonals - Espais interiors amples i unitaris de 1 o 3 naus gairebé a la mateixa alçada això elimina

transseptesPots col·locar capelles entre

Monestirs importants Santa Maria de Poblet , Pedralbes Els contraforts dels murs Art Catedral de Barcelona , Santa Maria del Mar laterals

Creixement de les ciutats des del segle XIII i XIV afavoreix la construcció d’edificis relacionats amb el comerç llotges de Mallorca, Barcelona, València

Arquitectura civil drassanes (Barcelona)Institucions Palau Reial, Palau de la Generalitat (Barcelona)

gòtic Residències reials Castell Bellver (Mallorca)Residències nobiliàries palau de Montcada (Barcelona)Edificis assistencials Hospital de Santa Creu a Barcelona

a A Catalunya l’escultura gòtica està força lligada a l’arquitectura Escultura Poc a poc l’escultura deixa de fer-se a les portalades i timpans de les grans construccions per passar a retaules i monuments funeraris

L’esplendor de l’escultura gòtica a Catalunya serà al segle XIV construcció de grans panteons reials

Exemplifica més bé la riquesa, sofisticació i refinament de la societat del moment , focus principal a Barcelona i després a Valènciala Artistes tenen influència de les escoles europees

Pintura primer predomina la pintura lineal A partir del segle XIV l’escola italiana influirà molt (Ferran Bassa i els germans Serra Jaume i Pere

Més endavant també hi haurà influència flamenca retaule de tots els sants )Lluís Borrassà i Bernat Martorell , Lluis Dalmau, Jaume Huguet

corona

d’Aragó