I ~aded ~U~~JO~UII un ~e6nl iod sarilesoi! ap rpsepe] qar\lu sla sioi e JenulwI

ap uey o~~eqlllq!suas ap sahuedwel sa1 e!p~~n6 e] Jexleq wapod ou anb I n0Jd

ey iy,u ou oxle lo~ que anb Jep epano

Sant Genís dels Agudells La parroquia de Sant Genís dels Agudells ha conservat fins fa ben poc la condició de parroquia rural. A judici de Francesc Carreras i Candi, fou la més petita i la mes pobra de les parroquies existents a finals del segle X dins el territori de Barcelona.

Són poques les noticies que podem aportar de la seva historia, perque pel seu caracter (era de domini particular o del comte) i categoria, no produi documentació suscitadora de guardar-se en algun dels grans arxius que s'han conservat. El temple actual -situat a la vora de I'antic sender mulenc de Sant Andreu de Palomar a Sant V icen~ de Sarria, a I'encreuament del camí de Barcelona al monestir de Sant Cugat del Valles no lluny del pas del camí ramader de Collserola- mostra al costat de la porta d'entrada una pedra toscament gravada amb la incisió d'un peix d'aspecte paleo- cristia. Per I'existencia d'aquesta pedra d'origen incert s'ha pretes demostrar I'antiguitat de I'assentament reli iós a I'indret, retrocedint fins al segle III i re 7 acionant-lo amb els martiris de Sant Sever i Sant Medir. Recentment s'ha divulgat una altra teoria segons la qual I'existencia de dita llosa estaria relacionada amb la pretesa presencia, al segle IV, d'un grup d'anacoretes sota el guiatge de Sant Paulí de Nola. Per assegurar I'antigor del poblament del lloc s'esmenta el pas de la via romana que s'endinsava cap a la província "Tarraconensis" i, adhuc, que hi hagué instal.lada una posta del correu que entrava i sortia cap a Roma. Pel que fa a les dates documentades, les cites mes antigues que coneixem del lloc són a I'arxiu de la Corona d'Aragó: es tracta d'un document que fa constar I'existencia d'unes escritures que havien estat cremades en I'escomesa d'al-Mansur contra la ciutat de Barcelona el 985.

El nom Agudells donat a I'indret de Sant Genis probablement hauria sor it tant dels cims com dels pendents encing 9 erats, o de les roques cantelludes que rodegen el paratge.

La menció mes antiga de Sant Genis al terme dlAgudells apareix en un document del 19 d'abril del 1017 i es tracta d'una escriptura de venda de terres i alous. Pel que sembla, en d'altres documents de vendes, als voltants de I'ermita -zona de garrigues, brugueres i albonars- s'hi trobaven forca abelleres de les quals a més de la mel, es treia la cera, indispensable per a la litúrgia.

El temple esta dedicat indistintament al martir roma Genís el Comediant i al martir provencal Genis I'Escriva. El primer, segons la tradició, era un afamat actor, a la Roma de Dioclecia, que solia fer burla dels cristians i, en especial, del sagrament del baptisme. Durant la representació de les seves farses fing~a emmalaltir i clamar per

I'aigua baptismal per tot seguit fer-ne escarn. Un jorn interrompé I'acció per revelar a I'auditori la visió sobrenatural que percebia: una ma li mostrava un rotlio escrit amb tots els seus pecats, mentre un angel I'exhortava a batejar-se. La conversió li reporta el mart~ri, doncs morí degollat. L'altre martir fou un soldat escrivent que no va poder ser batejat abans del seu martiri al segle IV. En el seu estat actual, el conjunt arquitectonic té tot I'aire d'una obra del segle XVIII. De fet, sabem de la seva reconstrucció, reedificació i reconciliaci6 entre els anys 1731 i 1739. El campanar -sens dubte el signe mes característic de Sant Genís- sembla refet aprofitant una torre quadrada alcada amb la mateixa finalitat a la darreria del segle XIV al principi del XV. L'es lésia, per les seves dimensions, 9 orientaci6 i orma, es similar a d'altres esgl6sies parroquials erigides a final del segle X. Pel picat de la pedra del portal, de les dues finestres de la facana i dels arcs torals de I'interior, respon a I'estil rornanic. La fatxada mostra la porta dovellada amb un carreu de pedra al damunt on hi ha esculpida una creu gótica. Al costat d'aquest portal hi ha la llosa amb la incisió del ichthys (peix) esmentada al comencament.

Cal fer esment del cementiri parroquial, I'únic d'aquest caracter que perdura dins el pla de Barcelona, suprimits per decret de Carles III el 1755.

Text extret del recorregui urbd "Sant Geroni de Montbau i Sant Genis dels Agudells" amb comentaris a carrec de FL'LIX OLIVE I GUILERA. MUSEU D'HISTORIA DE LA CIUTAT.

Coneixer les llegendes i tradicions tambe contribueix a la conservaci6 dels llocs. Feu-nos arribar les histbries, els aplecs i tradicions ue conegueu o que hagiu sentit des 8e petits, al voltant de Collserola. Les publ~carem per fer-les coneixer als lectors del Butlletí.

Foc i pastures Des de fa molts segles I'activitat humana ha modelat for?ament el paisatge medi'ierrani. Les eines que ha utilitzat ancestralment l'home per acaptar el palsatge a les seves necessitats han estat la rompuda de boscos i la pastura. El foc, provocat o natural, ha estat el tercer factor important que ha ajudat a convertir el continu forestal que existia fa 7.000 anys en el mosaic de tipus de vegetació que conforman avui el pa~satge mediterrani.

E!s Incendis transformaven les arees boscoses en maquies o matollars que anaven evolucionao: lentament, Incendis posteriors transformaver; aquestes formacions encara més. Si la pastura intensiva es concentrava en aquests indrers, esdevenien prats com eis que encara ex~steixen en una bona part del vessant barceloni de la Serra de Collserola.

Foc i pdstura són, per tant, dos elements indissociables de la dinamica de la vegetació de Collser.ola Aquest lliqam era tan estret que al cornencament dels anys vuitanta es va cornenGai a prohibir la pastura al terme municipal de Barcelona per tal de disminuir el nombre d'incendis cue s ' h~ produ'ien. Més tard, cap a I'any 1986, amb I'inici de la gestió del Parc de Collserola, aquesta p:ohibició es va estendre a iot l'ambit del Parc Altres problemes, com la manca de sanita: dels ramats I els conflictes amb a l t r~s USOS, van reiorcar encara mes I'encert d'aquesta decisió.

Tanmateix, després de tots aquests anys i, sobretot, després dels focs de !'any passat, els plantejaments sobre la pastura han sofert un important canvi. De iet, el Pla Especial de Collserola ja preveia que els ramats pasturessin els passadissos de les línies electriques per ajudar a mantenir-10s amb una vegetació poc densa. Aquesta idea s'ha fe? ara plenament vlgent, de manera que s'ha tornat a introduir, de forma contrclada, la pastura en alguns ifidrets del Parc amb la finalitat de mantmir

netes de vegetac10 les franges de protecció dels voltants de camins i zones habitades, a~x i com les repoblacions efectuades anys enrera, on els arbres ja han assolit una alcada important.

L'objectiu es la recuperació de la pastura al Parc com una aciivitat tradicional que, ben conirolada, pot ajudar a mantenir la vegetacic en ur: cert estadi, herbaci o arbustiu segons convingui. en aquells indrets on la propagació rapida del foc fóra especialment perillosa.

Per fer-ho es va comencar,al principi d'aquest mateix any, una relació amb els pastors i propietaris de ramats d'ovelles de St. !ust Desvern, St. Feliu del ilobregat i altres mu~icipls del Baix Llobregat. Aixo va permetre iniciar una experiencia pdot e!

mes de mar< ci'enguany amb unes 600 ovelles distribui'des en tres ramats. Cadascun d'ells te assignada una zona concreta ~ m b un objectiu de manteniment concret. mantenir neta d'herba una repoblació, mantenir neta d'esbarzers una franja de protecció d'un cami, etc.

La col.laboració dels pastors amb els tecnics del Parc ha estat extraordinariament positiva i ha permes anar trobant els rnecanlsmes mes adequats per manejar els ramats.

L'experi@ncia s'allargara durant t o l aquest anv 1995, de manera que de cara a I'any wneni e j pugui dissenyar Lin programa complet de gestió d'arees obertes rnitjan~ant la utilització de ramats d'ovelles I cabres.

Rehabilitació de la Can Balasc es una finca situada al terme municipal de Barcelona, al bell mig de la serra de Collserola, que te una extensió de 785 ha. Fou adquirida el 1982 per la extinta Corporació Metropolitana de Barcelona, essent actualment propietat de I'Ajuntamenr de Barcelona i gestionada pel Patronat Metropolita del Parc de Collserola.

La masia té una superfície constru'ida de 600 m* i, envoltada de petites feixes de conreu, es troba al centre geografic de la finca.

D'origen medieval, la planta actual de la casa va quedar configurada en una intervenció del 1769, data que apareix gravada a la porta de la tanca. L'esrnentada reforma es va fer sobre I'antiga construcc16, de la qual resten I'arc lobulat sobre la porta p inci al d'entrada i els pedrissos laterals de les {nestrer Els

masia de can Balasc mimtants i dovelles de la porta d'entrada s6n de pedra i disposen un arc de mig ount. A-conseauencia de les nombroses obres I

aproximadament, de vint-i-vuit milions de pessetes. Les obres de la primera fase van comencar el passat mes de juliol i es preveu acabar-les pels volts de Nadal.

L'adequació de la masla I els seus entorns té per objectiu fer-hi possible la ubicació del futur Centre Fauníst~c del Parc i del Taller-Magatzem dels Serveis Tecnics, pel que fa a activitats forestals i de jardineria.

El Centre Faunistic neix de la conveniencia de dotar d'un marc físic delimitat a un seguit de tasques relacionades amb I'estudi i la potenciació de la fauna del Parc endegades en els darrers anys pel Patronat. Així, al Centre Faunistic es duran a terme: - les campanyes d'anellament científic dels ocells, amb la instal.lació d'un centre d'anellament permanent. - la cria en semicaptivitat i seguiment d'alguns dels animals del Parc mes interessants, com els ocells rapinyaires i alguns mamífers carnívors com el toixó. - la recuperació d'an~mals ferits o en procés d'aclimatació per al seu posterior alliberament (hacking). - la promoció i an~maclo d'activitats de recerca faunística.

Pel que fa a les tasques forestals i de 'ardineria, Can Balasc esdevindra el centre 1 oglstlc , . dels serveis de manteniment del Parc.

1 Suggeriments

I Ens agradarla saber que en penseu de tot alxo Feu-nos arr~bar les vostres opinions sobre el Butlleti, els seus continguts, I d~gueu-nos quP hr trobeu . ,

a faltar.

Programa del II Simposi sobre espais naturals en arees metropolitanes i periurbanes Com ja us varem anilnclar en I'anterior Butlletí, els dies 25, 26 i 27 d'octubre tindra lloc a Barcelona I'esmentat simposi.

A hores d'ara ja han confirmat la seva intervenció les personalitats que obriran cadascun dels blocs de treball en que s'estructura la trobada.

El programa de treball sera el següent:

Dimecres 2 5,

- Ponencia general inaugura!: Ciutats, natura i arees protegides: Introducció general. A carrec del DR. !EFFREY A. MCNEELY (UICN, Gland - Suka).

- Ponencia-marc I: Relacions Entorn natural - Ciutat. A carrec del DR. JOHN CELECCIA (ur\r~sco, Paris).

interfases urbanes. A carrec del DR. BRIAN O'NEILL (GOLDEN GATE NATICNAL RECREATION AREA, San Franc~sco - Cai~fornia).

Divendres 27,

- Ponencia-marc I I I : Models de Gestio i Legislació. La proTeccio dels espais naturals en el dret espanyol. A carrec del DR. FERNANDO LÓPEZ R~i\liÓid (UNIVERSITAT DE SARAGOSSA).

Fins al moment ei nombre de participants s'acosta a dos-cents, provinents molts d'ells de diferents pa'isos, -Espanya, Franca, Italia, Anglaterra, Estats Units, Escocia, Grecia, Argentina, Equador, Perú i Senegal.

Les ponenc~es es faran al Museu de la Ciencia de la iundaclo "La Caixan-co- patrocinador del s~mposi- i esta previst dedicar el dissabte dia 28 a coneixer in situ la realitat del Parc, fent una visita a la serra de Collse:ola, comentada i guiada per tecnics del Patronat.

Dijous 26,

- Ponencia-marc II: Estrategies i Models de Gestió. Gestió de les arees naturals i

El CDRE suggereix ... les plantes aromatiques i medicinals Tant pels seus usos com per la magia secular que les envolta, les plantes aromatiques i les medicinals acostumen a despertar I'interes i ia curiositat. Des d'aquestes pagines us volem proposar una manera diferent d'apropar-vos a aquestes especles vegetals presents a Collserola.

Aquest nombrós i divers grup de plantes pot ser una bona excusa per descobrir alguns aspectes de la vegetació, les seves caracteristiques i els seus valors.

-rot un món de formes i colors se'ns descobreix quan ens hi apropem: El corniol amb les seves grosses i vistoses flors de color blau lilós en les quals cada petal acaba amb una punta ganxuda plena de nPctar. Les fulles del pericó que a contrallum ens mostren tot una serie de puntets clars que sor, petites capsules on guarden el seu oli. La cua de cavall, Iota ella diferent. Els delicats fruits de la dent de lleó o les volubles tiges enfiladisses de la carbassina serien altres exempies d'aquesta d~versitat.

iambe podem coneixer diferents formes de vida vegeta!: arbres com el saüc, arbusts com el romaní o herbes perennes com el m a l r ~ b í o els créixens, ens representen un grup de plantes que persisteixen durant tot I'any. La borratja, contrariament, sera un bon exemple de planta que mor a l'epoca desfavorable, de~xant a terra llavors que germinaran a la primavera següent, I encara trobarem plantes com I'orenga o el fonoll que, malgrat desapareixer de la nostra vista durant I'hvern, no moren, sempre en persisteix algun organ, soia terra, que rebrota cada any.

Intentant coneixer-les tambe podrem descobrir els diferents microambients de la serra: els ambients assoleilats on viuen la farigola o la ruda, i els Indrets humits i ombrívols vora les rieres i torrenteres, on trobem ta cua de cavall o !a vinca. Els conreus, solars abandonats i vores de camí, on I'activitat humana permet a la malva, la

borratja i el fonoll troba: els sols rics en nitrogen que necessiten. El llit dels cursos d'aigua on arrelen els créixens. Fins i tot, els murs i les parets, habitat preferit de la morella roquera.

Ewdentment, i potser en últim terme, aprofundir en el coneixement de les plantes med~cinals i aromatiques passa per cone~xer els usos que I'home n'ha fet al llarg del temps. Podem veure que unes són estrictament medicinals, per exemple la vinca. Altres són, sobretot, reconegudes pe! seu 6s culinari, com la farigola i I'orenga, que són condiments molt apreciats, o a borratja, que es consumeix corn a verdura. ünes estan lligades a usos i tradicions que s'han perdut, com I'herba d'orenetes, de la que se n'aprofitava el iatex grogós per cunr berrugues o la ruda de la qual es deia que posada a la finestra no deixava passar bruixes i altres sers no desitjats.

La vegetació del Parc, tal i com succeeix en altres zones de clima mediterrani, es rica en especies carregades d'essencies; són les plantes arornatiques, que trobem principalment als indrets eixuts i calorosos. Si hi afegim les plantes de les. quals es coneixen algunes propi eta?^ medicinals, veurem que aquestes dues menes de plactes hi són forca representades.

Us animem, doncs, a cor,eixer-les, tot descobrint-ne les caracterisiiques i I'entorn on vluen. Disfrutem de i'observació d'aquestes plantes i de I'ambient on habiten i deixem la reco!.lecció per a les mans expertes. Pel que fa a aquesta ultima qüestió, i fins que una normativa la reglamenti, el Parc recomana no collir mes d'un pom per persona de plantes o flors; no remenar ni escarbotar el sol, ni arrencar les plantes senceres.

La consulta de llibres I les sort~des de camp són dos elements imprescindibies per apropar-nos-hi. Les millors epoques per sortir són la primavera i I'estiu, es quan es fan evidents les especies que passen

I'hivern en forma de llavor o be amb els organs vius arran o sota terra; tambe es I epoca en que la majoria floreixen i la identificació es fa mes senzilla. Cerqueu un itinerari que recorrl d~ferents ambients, a~xi podreu trobar vés diversitat.

Una possible sortida podria ser al voltant de I'area del Torrent de Can Coll. Les antigues feixes de conreu, la pineda, I'alzinar i el bosc de riera que hi són presents formen un mosa'ic d'ambients on es poden observar un bon nombre d'esp@cies diferents. Tarnbe us proposem passejades pels ambients més assolellats de la serra, als vessants que doner, a les planes de Barcelona i dei Baix ilobregat.

Plantes aromatiques i medicinals presents a la serra que se citen en el text

t Cua de cavall (Equisetum arvense) : comuna- bosc de ribera Mollera roquera (Parietaria officinalis): molt comuna- parets i murs Corn101 (Aqu~legia vu1gam):poc comuna- bosc num~t Herba ci'orenetes (Cheiidonium majus): rara- ruderal humit C re~xens (Ronppa nasturtium-aquaticum): comuna- rieres d'aigcles netes Ruda (Ruta cha1epensis)- comuna- prats secs Malva (Malva sylvestm): comuna- ruderal Pericó (Hypencum perforalum): comuna- herbassars, fenassars Carbass~na (Brionja cretica): comuna- alzinars amb roures I bosc de ribera Fonoll (Foeniculum volaare): comuna- prats, - ruderal Vinca (Vinca difformis): poc comuna- bosc de rlPera Borratja (Borago officinalis): comuna- ruderal Malrubí (Marrubium vulgare). comuna- ruderal Orenga (Origanum vulgare!: comuna- marges, brolles, garrigues Romaní (Rosrnarinus offic~nalis): comuna- brolles

Butlletí del Parc de Collserola. núm. 29. Setembre 1995

Farigola (Thymus vulgaris): poc comuna- prats secs Saüc (Sambucus nigra): rara-ruderal humit i bosc humit Dent de lleó (Taraxacum officinale): comuna-prats

Bibliografia FONT QUER, P: Plantas medicinales. El Dioscorides renovado. Barcelona, Labor, 1988. 1 1 a edició. RIPOLL, LL. Hierbas medicinales y remedios caseros. Barcelona, H.M.B, 1985. ROMO, A. M: Plantes medicinals dels Paisos Catalans. Barce!ona, Portic, 1991, Col.lecci6 Coneixer la Natura. SHAUENBERGER, P. I PARIS, F. GUM de las plantas medicinales. Barcelona, Omega, 1980.

Per a mes informaci6 adreceu-vos al Centre de Recursos, TI. 580.76.54

Ruda

I Fonoll

I Romaní

Dent de lleó

Moltes gracies a tots! Patrocinar el Parc L'empresa Sony España S.A. ha fet donació al Servei de Prevenció d'lncendis del Parc de Collseroia d'un equipament amb cameres de video per a les tretze torres de vigilancia instal.lades al parc. Les cameres permetran enregistrar l'evolució dels focs i millorar aixi, en posteriors successos, les tasques d'extinció, aixi com els moviments de vehicles o persones sospitoses properes a les zones incendiades. Sony ha dotat també el servei de guardes del Parc de dos sistemes de localització geografica (GPS).

Hoechst Roussel Veterinaria A.I.E. patrocinara enguany el ll Pla de seguiment de papallones diürnes --ropalocers- a Collserola. Aquest estudi contribuira al projecte Butterfly Adonitoring Scheme que porta a terme la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte, experimentat a knglaterra i Holanda -i al Parc de Collserola des del 1994- es basa en I'observació de les variacions en el nombre i especies de papallones diürnes de determinades zones del Parc. Una de les principals aplicacions d'aquest Pla es I'avaluació de la regeneració dels ecosistemes afectats pels incendis forestals.

Hewlett Packard Espaiiola S.A. ha col.laborat amb el Patronat en I'equipament del Sistema d'lnformació Geografica (SIG) que te per objectiu sistematitzar tota la informació geografica del Parc -vegetació, camins, línies electriques, hidrants per bombers, basses per a helicopters, etc.- en una mateixa base cartografica. En la seva primera fase, el SIG ha permes posar a punt I'informació necessaria per al Servei de Prevenció d'lncendis Forestals del Parc.

Can Coll i Mas Pins publiquen ... A partir de 1991 i després del preceptiu període de rodatge, es va comencar a publicar el cofitingut de les activitats d'educació ambiental que, per a escolars, es duen a terme a Can Coll I a Mas Pins. La col iecció porta per títol "Dossier del Mestre" I el seL; objectiu, a mes de facilitar la tasca de preparació de les activitats a Collserola, és oferir un bon recurs per a tots aquells que normalment realitzen i dissenyen les sortides pel seu compte.

A mes del plantejament didactic, en els dossiers s'inciou una part descriptiva de les activitats molt detallada, les fitxes de treball de!s alumnes i una bibliografia recomanada. Totes les activitats cerquen fomentar el gaudi respectuós del Parc de Collserola i augmentar-ne el coneixement, amb el convenciment que aquests són els primers passos del compromis definitIu en la conservac~ó de la natura.

Aquests són els títols de la col.lecci6 publicats fins ara, i en detallem els seus continguts:

-Aproximació Geografica. 3r, 4 t EGB. (1991). Tracta de la situació de Collserola dins del país i de la comarca.

- Aproximació Geografica. 5e, 6e EGB (1991). Estableix interessants comparacions entre dos paisatges ben diferents: Collserola i el Valles. - Aproximació Geografica . 7e, 8e EGB. (1932). Intenta fer entendre la situació actual de la serra enmi d'una de les arees mes densament pobla 8 es del nostre pais, tot interpretant el paisatge i coneixent el relleu.

- Aproximació a la Vegetació. 3r, 4t EGB (1 993). Ens fa descobrir alguns protagonistes de la vegetació de Collserola i descobrir les diferencies entre un bosc de solell i un bosc de riera.

- Aprox~mació a la Vegetac~ó. 5e. 6e EGB. (1 994). Recerca de les diferents estrategies

que fan servir per viure les especies mes freqüents a Collserola.

- Aproximaci6 a la Vegetaci6. 7P, 8P EGB. (1993). S'analitza el bosc i es comenca a interpretar-ne les característiques ecologiques. - Aproximaci6 al món rural. Cicle mitja I superior diEP. (1 994). Ens centra en la vida i I'entorn dei pages i les feines que reaiitza, descobrmt I'estreta relac~ó que s'estableix entre I'home i el medi.

- Aproximaci6 a la fauna vertebrada. Cicle superior d'EP. (1 995). Ens introdueix en les tecniques i recursos del naturalista de camp, tot centrant-nos en l'observació i coneixement dels vertebrats, especialmenr els ocells.

- Experimentem Collserola. Educaci6 Infantil i Primer cicle de Primaria (1 995). Els nens realitzen una descoberta general de l'entorn, són les eines bisiques de treba!l: I'observació, I'experimentació i la percepció sensorial.

- Investigaci6 sobre el bosc. Ensenyament secundari. (1 994). S'investiga per tal de poder descriure I'estructirra del bosc de Collserola i poder analitzar la probiematica de gestió dels espais forestals.

Tots aquells que estigueu interessats en alguna de les publicacions aquí esmentades podeu dirigir-vos a qualsevol dels equipaments del Parc.

Festa de primavera i solstici d'estiu Els voluntaris van encetar I'estiu participant en la festa de la primavera i del solstici d'estiu, organ~tzada per la comissió de festes del Club de Voluntaris.

Aquesta activitat, que va comptar amb el suport dels gegants, timbalers i grallers dels Gegants del Pi i de Sant Andreu, va tenir lloc a Can Coll. La festa va reeixir. Hi va haver dances, bon humor, activitats lúdiques, música, balls i passejada dels gegants pels camins propers a la masia, vermut i participació espontania dels usuaris que casualment es trobaven en el bell indret de Can Coll.

Dos moments de I'actuació dels gegants

Itineraris guiats en bicicleta Les excursions guiades en bicicleta són una activitat dei Parc duta a terme pels voluntaris amb el suport tecnic de "La Tenda". Tot i que la participació ciutadana no arriba ni de bon tros a la dels itineraris guiats a peu, el servei funciona amb regularitat i la satisfacció de I'usuari és evident. Aquests itineraris guiats són els descrits en la publicació editada pel Patronat 1ti.r;eraris en bicicieta i es fan un cop al mes.

Els voluntaris responsables de I'actlvltat, que han anat obtenint experiema en la seva doble func~ó de guies i d'interprets del patrimoni, senten un cert orgull quan s'acomiaden del grup que han guiat.

En Xavier Sánchez, voluntari que coordina el grup de ciclistes que fan aquesta tasca, diu a L'Eroia, butlletí dels voluntaris del Parc de Collserola, núm. 3:

"Ja fa un parell d'anys que els voluntaris col.laborem d'aquesta manera per donar a coneixer Collserola. Els recorreguts són aptes per a tots els

nivells i són perfectes perque hi participi toia la família.

Els voluntaris ens preocupem de diferents aspectes al llarg de I'excursió. En principi seguim els itineraris publicats pel Patronat i els adaptem a les caracterisiiques de les persones que ens acompanyen en cadü sortida. En segon lloc, volem que la gent se senti segura a la Serra, que sapiguen que no es perdran i que els ajudarem si tenen avaries a la seva bicicleta. La tercera funció, I potser la mes important, es transmetre respecte i estimació per la Serra, i que se la facin tan seva com la sentim ncsaltres. També procurem fer interpretació segons els recorreguts. En dt im lloc, transmetem la normativa dei patronat sobre EI correcte ús de les bicicletes, sobretot aquelles que fan referencia a I'erosió deis canins i a la seguretat dels vianants. Fent totes aquestes funcions que compo:ta la tasca de guia-interpret, ens adonem que significa ser voluntari del Parc de Collserola.

Grans itineraris per Collserola Ates que ur! sector de ciutadans, fidels a les sortides mensuals guiades pels voluntaris, demanen un tipus d'excursions mes especialitzades i mes llargues, el Parc amplia la oferta en un itinerari mes per trimestre. Aquestes excursions estan pensades per a usuaris que gaudeixin d'una preparació física suficient per caminar entre 25 i 30

Sant Cugat-Turó de Valldaura-Sant Cugat: el diumenge 26 de novembre, trobada a I'estació dels FFCC de Sant Cugat a les 9h. Durada: tot el dia. Recorregut: Sant Cugat, Can Coll, Font dels Cacadors, Turó de Valldaura, Turó de la Magarola, Turó de Sant Cebria, Font Groga, Sant Medir, Sant Adjutori, Forn Iberic, Can Borrell, Sant Cuqat.

km pel bosc. * 1 r. gran itmerari:

5 - !i U

Q w L

X 3

Llangardaix. Lacerta lepida m n

La gen: ens escolta quan parlem de les activitats que fa I'organització dels voluntaris: de les neteges, de les trobades de la formació a Can Coll, de les repoblacions, de les excursions a peu . . . És una altra manera de captar entusiastes del Parc."

..." Fins ara no hem tingut grans problemes: una petita caiguda, bicicletes poc adequades, un petit grup d'usuaris mal educat. Tanmateix, potser el record rnes impactant d'aquestes sortides sigui trist. En una excursió per la vall de Sant Just vam veure els hidroavions treballant en I'incencii del Garraf."

. . . ' 'Us con~idem a participar en les nostres activitats, gaudint de bells paratges i de I'esport de la mountain-b~ke."

Passejades per a gent gran Diumenge 17 de setembre: Visita de la masia de Can Cata, el jardí romantic i la reserva natural. Esmorzar a la font de Can Cata.

Lloc de trobada: esiaci6 de RENFE de Cerdanyola a ¡es 10 del matí. Llargada de I'excursió: 7 km per camí pla. Durada de I'excursió: 3-4 hores.

Equipaments Serveis Centre d'lnformació I Seu del Patronat Arees de pic-nic, Santa Creu d'olorda. Ctra de I'Esgl&ia, 92 (Ctra Vatlvjdrera- 668 96 65 !dimecres tancat). Torrent de Sant Cugat, km 4,7). 0801 7 Barcelona. Can Coi l 692 61 85 (dimarts tancat) Tel 280 35 52 / 280 06 72. Acck: FFCC de la Generalltat Balxador de Valkidrera. hnbers: Horari cada dia, de 9,30 a 15 Genralltat. 085

Barcelona. 080 Mas Pins, Centre d'Educac16 Ambiental. Ctra de Molm de Rei a Vallvldrera, km. 8 Guardia Urbana: Barcelona: 092 0801 7 Barcelona Tel 205 49 66. Esplugues 371 33 5 0 Sant Just: 371 I1 50 Fe~ners, nom& vlslte escoíars (secundarla) Sant FelIu 666 04 00 Molins de R& 668 concertades. 14 12 El Papiol 668 56 61 Sant Cugat:

589 22 88 Cerdanyola: 692 12 00. Can Coll, Centre d'Educaci6 Ambiental, Montacada. 575 14 00 Centre d e Documentaci6 i Recursas Educattus Ctra de Cerdanyola a Horta, ubit tex: km 2 08290 Cerdanyola del VaHPs Tel cat 481 00 42 cast 481 10 42 692 03 96. Horari festus, de 9.30 a 15. Femel's mites escolars (EGB, Pce-esc.) Informació transports públic: concertades 412 O0 00

Plou i fa sol Dades facilitades per I'Cbservator~ Fabra (432 m)

Període TMA TM T Tm Trna P PA

Maig 1995 28,6 21.2 16,9 12.5 6.6 24,5 114.7

Junv 1995 29.2 23.2 19.2 15.3 11 .O 30.3 145

Juny 1914-1991 35.5 24,l 19.8 15,6 6.9 39,7 304.6

Juliol 1995 32,4 28,8 24.6 20,3 14.8 4.8 149.8

Juliol 1914-1991 39.8 27.3 19.8 18.4 10.6 26.8 306.2

TMA Temperatura maxima absoluta TM Temperatura maxima mitjana T Temperatura mitjana Trn Temperatura m' ima mitjana Trna Temperatura mínima absoluta '5' P Precipitació total mes (l/m ) PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener

Noves publicacions Teniu a la vostra disposició un nou títol de la col.lecc~ó "Fitxes de Collserola " : Ocells de Collserola. 1. Com en el cas de les plantes, són 23 fitxes amb els ocells mes freqüents al Parc. Les fitxes us aportaran informació sobre el tipus d'alimentació de cada ocell, el seu habitat, els seus costums i el seu cant. PVP: 1 .O00 ptes.

Tambe podreu adquirir, tant al Centre d'lnformació com en diverses llibrerles, el Llibre Guia del Parc, del que ja us en hem parlat en d'altres ocasions. Editat en versi6 trilingüe, hi trobareu gairebé tot all0 que voldríeu saber sobre el Parc. Ambients naturals, fauna, gestió, una mica d'historia i, sobretot, com poder gaudir del Parc coneixent-ne tots recursos. PVP: 3.000 ptes.

. tmor . - . . . .

Patronat ~etiopolit&-: ' del Part de'cdlserola- .. D~sseny . . Amerlca Sanchez scp - P-atroonat per Planeta Oédito S. A. Dipbs~t legal B-37,994-95 ImprPs sobre paper .rec~clat

Parc de Collserola Patronat MetropolitA Pam de Collserola Ctra-de I'esgfes~a 92 Ctra. Vallv~drera-Sant Cugat Km. 4,; 08bf7 Barcelona . Tel 280 06 72 Fax 180 60 74

Activitats de tardor -- A

-3 Y , ' , J : , ~ Excursions guiades en bicicleta 15 d'octubre *Itinerari 5: Sortida I arribada Pl. Gaudi, fh?$&bil feu els itineraris senyalitzats per a bicicleta guiats per voiuntaris i amb el suport tecnic de "La 12 de novembre *Itinerari 6: Sortida i arribada al Pla. de les Bruixes (Ctra. Molins Tenda". de Rei-Vallvidrera) Sortides: a les 10 h. Places limitades. Preu: 250.-ptes. En diumenges. 17 de desembre *Itinerari 7: Sortida i arribada a I'area de lleure de La Salut de Co-organitza "La Tenda". Sant Feliu de Llobregat.

Passejades guiades als voltants Tots els A partir de les 10,45, a tots els centres. dels Centres del Parc: diumenges També els diumenges i festius, al centre i festius d'informació i a Can Coll trobareu un servei d'itineraris guiats per voluntaris. Gratu'it.

Ca! inscripció prgvia per a totes les activitats, durants la setmana en que es fa I1actil/itat. Tambe es p o t concertar aquesta activitat per a grups organitzats. Truqueu a l Centre d'ln formació: 280.35.52. Per inscripcions de les sortides en bicicleta truqueu a "La Tenda ": 488.33.60